mira’m 2
mira’m.cat
Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres
Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.
També on-line al portal digital: www.miram.cat
Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com
miram.cat
miram.cat
LA CULTURA DEL MDR
mira’m 4
L’espai de Màrius Serra
A
ssociem la felicitat a la rialla. És una relació arriscada, perquè moltes vegades la rialla és un escarafall per espantar la por, la inquietud o fins i tot la tristesa. Una cortina de fum. Però la rialla, com els badalls, s’encomana i potser per això fins i tot ha estat transformada en teràpia. De rialles n’hi ha de moltes menes: franques, iròniques, esporuguides, forçades, sardòniques. Només amb les que es deuen haver escoltat durant les negociacions del Govern català ja podríem establir-ne tot un catàleg. La cosa es complica a l’hora de transcriureles, sobretot quan els adjudiquem una vocal o una altra. La més neutra s’escriu amb a (d’aquí la famosa “cultura del hahahà”). La o intensifica, com un tiberi de rialles, la e ironitza, la u fa malvat i la i ho tenyeix tot d’estultícia. Trobo que les rialles més insofribles són les enllaunades. Hi endevino el botó que les activa. El mateix em passa amb la gent que riu per escrit. Aquells éssers que, encara que no vingui a tomb, acaben cada missatge amb un hehe, o encara
pitjor, amb un jijijí. Prefereixo els smileys, però soc un clàssic i ja faig amb l’aclucada tipogràfica ;-) La constel·lació de pictogrames que ha popularitzat Whatsapp em deixa fred. Ahir vaig rebre un missatge de felicitació acabat amb tres cincs i, en demanar el què, em van dir que a Tailàndia utilitzen aquest número per riure, atès que en tai el número cinc es pronuncia ha. O sigui, que el 555 final de la felicitació que
“De rialles n’hi ha de moltes menes: franques, iròniques, esporuguides, forçades, sardòniques” m’envia el meu amic equival a un hahaha. Ah. Busco a la xarxa com es riu per escrit en diverses llengües i, esclar, trobo un munt de maneres diferents de transcriure el mateix so (o similar, perquè tots conei-
xem algú que riu amb xiulets intermitents dignes d’una Thermomix). D’entrada, veig que en xinès mandarí el 555 tai es pronunciaria wuwuwu, de manera que una rialla a Bangkok esdevindria plor a Beijing. En japonès transcriuen la rialla amb w, atès que el caracter kanji que la designa es pronuncia warai i en l’escriptura dels xats ràpidament es va abreujar en w. Si un japonès t’envia www no cal que busquis cap web. Els coreans riuen keukeukeu, i d’aquí kkk. Els grecs ho transcriuen xaxaxa en alfabet llatí, la qual cosa per a un català té un regust dansaire que ells no deuen copsar. Els brasilers fan huehuehue i, quan busquen una rialla més de xiuxiueig, rsrsrsrs. Els francesos toquen quatre de les cinc vocals, segons l‘estat d’ànim: tan aviat riuen hahaha com héhéhé, sense oblidar hihihi o hohoho. El millor, però, és la seva adaptació del popular acrònim anglès LOL (Laughing Out Loud: riallada). Els francesos també en fan anar una que podríem adoptar en català: MDR (mort de rire).
- 10
mira’m.cat
PINTAPALETS Un estil màgic d’engalanar el poble.
Rosa Batllori, presidenta Comencem amb l’Associació Pintapalets formada per gent del poble de Garriguella que des de fa uns anys fan trobades per fer figures de Nadal amb material reciclat com per exemple, palets. Amb el pas del temps les noves idees s’han fet realitat i, avui dia, des del seu taller s’elaboren un ventall de diferents treballs manuals. A partir d’aquí, la imaginació és infinita. Parlem amb la presidenta de l’Associació Pintapalets, Rosa Batllori. Quant temps fa que va néixer aquesta associació sense ànim de lucre?
dal amb palets reciclats, ara fa sis anys. Aquestes imatges, un cop pintades les posaven a diferents racons del poble. A partir d’aquí es va anar afegint gent que un cop passat el Nadal es preguntaren: “I ara què podem fer?”. Vam tenir la idea de fer figures i de crear l’associació. Amb quin objectiu va néixer l’Associació Pintapalets? Quan encara no érem una associació, l’objectiu era fer coses per Nadal. Un cop constituïts en associació la finalitat és fer treballs, durant els quals la gent es pu-
“LES FIGURES GRANS QUE VAN DESTINADES PELS CARRERS, ELS BALCONS O ELS JARDINS, SÓN FETES DE FUSTA O DE PALETS RECICLATS” Com a associació fa dos anys. Després d’elaborar naixements pels pessebres, animals, pastors... per lluir en els carrers de Garriguella durant el Nadal, tothom tenia ganes de seguir fent coses, i va ser llavors que va sorgir la idea de decorar el poble amb guarniments per l’estiu. Com se’ls va ocórrer la idea? Tot va venir arran d’una iniciativa de la Montse García. Ella i algunes persones més, van començar a fer figures de Na-
gui trobar, fer tertúlia i embellir el poble amb detalls vistosos i atractius. De fet cada vegada que iniciem una feina d’una nova figura, pensem què podem fer que sigui bonic i que s’escaigui en el nostre entorn. També haig de dir que la gent de Garriguella ens ha donat molt suport i sempre han exhibit en balcons i finestres les coses que hem fet. Actualment estem treballant en diverses iniciatives. Una d’elles són ciclistes fets a partir de palets que hem col·locat a diferents indrets de
la carretera. Els hem pintat amb el mateix color del mallot que porten el grup ciclista que hi ha aquí a Garriguella. Una altra iniciativa són les roses de Sant Jordi. Per altra banda, i per decorar el poble durant aquest estiu, començarem per fer papallones, l’any passat van ser abelles i fa dos anys marietes. Construir la figura d’un ciclista a partir d’uns palets ha de ser una feina difícil. Més que muntar la bicicleta, el que costa és desmuntar els palets. Porten claus, i són durs i forts. La majoria som dones i d’una certa edat, tot i que també hi ha un parell d’homes que ens ajuden en aquesta feina de desmuntar. Després els hem de clavar i polir i donar-los la forma. L’últim pas és pintar-los. Té algun significat el nom de Pintapalets? Aquest nom va sorgir arran de què totes les figures que fèiem eren a partir de palets reciclats. Si els desmuntàvem, els serràvem i els convertíem en figures i per acabar els pintàvem, què millor que Pintapalets? Ara mateix, quantes persones hi treballen? Som una associació que no s’ha de pagar cap quota. Qui estigui interessat, a l’hora que fem els tallers pot venir a fer aquestes figures el dia que li vagi més bé. Al llarg de l’any hi ha bastanta gent que s’ha compromès amb l’associació, tot i que ens hem quedat frenats pel tema de la pandèmia. Per tant, en aquest moment ens hem de repartir en grups de màxim sis persones però n’hi ha més de vint que en un moment o l’altre hi participen.
(Segueix)
mira’m 8
Pensem que aquesta feina deu fer molta il·lusió fer-la. Són objectes que es col·loquen dins del poble, en jardins, carrers, a les entrades del municipi, en els balcons... Per Nadal vam fer més de dos-cents arbres de fusta que es van penjar a molts balcons. D’aquesta manera es van decorar tots els carrers del poble, en haver-hi molt bona acollida. I això, sí, fa molta il·lusió. També es deu passar genial al ser coneguts del poble la gent que col·labora en aquesta associació. És així? Sí. És un lloc on a més de treballar es fa tertúlia. Fa més d’un any que tothom està tancat a casa. Treballar per l’associació és una manera d’estar en contacte amb la gent, però sempre prenent les mesures de seguretat que manen els protocols de la COVID-19. També haig de dir que durant els La rosa de Sant Jordi mesos d’estiu, tots els treballs els fem al carrer. Així tothom que passa veu el que fem i donem a conèixer el treball. S’aturen i diuen la seva. Ja he dit abans que tenim molt bona acollida. D’on surten els ajuts per poder comprar el material necessari per a dur a terme tantes figures que adornen el poble? Quan vam començar i es va engegar l’associació, la parròquia ens va donar uns diners per comprar eines per treballar la fusta, i anualment rebem una subvenció des de l’ajuntament. Entre el preu que venem i els costos dels materials, no hi ha beneficis. A més, no tot el que fem ho venem, hi ha coses com ara, flors en jardins, o un galliner que vam muntar a la plaça de l’església i que ara hi ha uns ninots que els va cosir la Catalina, una veïna de Garriguella, o els ciclistes... Tot això és pel poble totalment gratuït. Ho fem perquè ens agrada.
“TREBALLAR PER L’ASSOCIACIÓ ÉS UNA MANERA D’ESTAR EN CONTACTE AMB LA GENT” Treballeu amb diferents tècniques? Quines són? Depèn dels treballs que fem. Bàsicament totes les figures grans que van destinades pels carrers, els balcons o els jardins, són fetes de fusta o de palets reciclats.
mira’m.cat
Ciclista pintat amb el mallot que porta el grup ciclista de Garriguella Altres, com les roses de Sant Jordi es fan amb tela o amb paper combinat amb fusta. Com els ha afectat la situació que patim? Hem pogut seguir treballant, però com comentava abans, amb un nombre petit de persones. Amb tot i això, vull destacar que
l’any passat per Sant Jordi, i en ple confinament, vam decidir que alguna cosa havíem de fer. I vam fer unes roses de mida gran per penjar-les als balcons. El problema estava en què no ens podíem reunir per treballar plegats. Vam repartir les teles per fer-les cadascú a casa seva, i gràcies a les botigues
del poble que es van oferir per vendre-les, moltíssims veïns les van comprar, i així es va poder decorar tot Garriguella de roses. Va ser un Sant Jordi especial, tothom a casa sense poder comprar-ne cap, però el poble es va engalanar amb els balcons farcits de roses vermelles.
12
mira’m.cat
AMICS DEL CASTELL DE QUERMANÇÓ De Vilajuïga i Comtat d’Empúries.
El castell de Quermançó és una fortificació aïllada situada a uns dos quilòmetres al nord de Vilajuïga, dalt d’un puig encinglerat, inaccessible per ponent i migdia. Des de l’any 1988 està considerat un Bé Cultural d’Interès Nacional. És un important exemple del que van ser els castells medievals de defensa de Catalunya, capaços de resistir l’envestida de qualsevol multitud molt superior als pocs defensors que cabien dins el seu perímetre. Un gran nombre de llegendes populars omplen la història del castell. Josep Maria Martorell és el seu propietari
Josep Maria Martorell
i actualment el president de l’Associació d’Amics del Castell de Quermançó, motiu pel qual, hem volgut que ens expliqués alguns fets d’aquesta fortificació tan notable.
Suchet, amb la retirada de les tropes de Napoleó, l’any 1814, el va fer explotar, fet que només va ocasionar voladures als teulats. Per tant, els fonaments i els murs estan en perfectes condicions.
Quan i per què va voler comprar un castell mig enrunat? El vaig comprar l’any 1998, i quant a la qüestió de si estava mig enrunat, cal tenir present que les coses es poden contemplar de dues maneres diferents: veure el got mig ple o mig buit. Si recorrem a la història, hem de recordar que el mariscal
Des de llavors ha hagut de fer-hi moltes obres de manteniment? El que ha calgut fer ha estat consolidar els murs i reparar les esquerdes. Fer-hi petites intervencions per donar seguretat als espais com les baranes de protecció per quan s’hi fan visites. El castell de Quermançó, fou objecte d’una interven-
(Segueix)
mira’m 12
Castell de Quermançó. Foto: Revista Mira’m ció arqueològica entre el 16 de juny i el 15 d’agost de 2003, finançada per la propietat. A partir d’aquesta intervenció es va poder establir la primera fase del castell en el segle X, recuperant-se una bona part del recinte original, a la part més alta del castell (ocupada posteriorment per la sala central).
Les estructures del segle X posades al descobert consistien en els llenços nord i oest de la primera muralla. Aquesta primera edificació patí diverses reformes puntuals fins que, al segle XV, es feu una reforma integral que donà a la fortificació la distribució actual i seguí ocupada fins la segona meitat del
segle XVII. Un sondeig efectuat a la banda nord, entre la cisterna i el mur que delimita l’àrea per aquell costat, va permetre la localització d’un mur i de dos enterraments, un nen i un adult, probablement del segle XIV. Esperem que amb l’ajut de les administracions públi-
mira’m.cat ques, en algun moment es puguin continuar fent més excavacions arqueològiques, organitzant alguna campanya de treball d’estiu. Quin va ser l’objectiu per crear l’Associació Amics del Castell de Quermançó? Va ser amb la voluntat de divulgar la seva història, dinamitzar la fortalesa i donar a conèixer el seu llegat. Hem fet moltes activitats culturals durant l’època que Jaume Simon va ser president i fundador de l’entitat, un singular activista cultural que va donar una gran notorietat i ressò mediàtic entre els anys 2007 al 2014, juntament amb Pep Puig com a vicepresident, realitzant diferents documentals històrics relacionats amb el castell, com Quermançó, camí de trobadors, amb la participació de Carles Bros i Narcís Bardalet, i altres produccions realitzades amb el suport del Ministeri de Defensa i el Consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres, com Simonet, el terror del francès, al 2009; Els últims dies del General Álvarez de Castro, al 2010; La Rovirada de 1811, al 2011; 1212 l’Any de la Croada, al 2012) o Ramon Llull, el poeta del pensament, al 2016, entre d’altres. Presentacions diverses com la del Premi Quer al naturalista Jordi Sargatal (2008), o com la del llibre d’or de l’associació, en homenatge al 980 aniversari (1029-2009) de l’Arxiu d’Empúries al castell de Quermançó on va romandre més de 300 anys, amb pintures realitzades en el mateix llibre pels
Jaume Simon i Josep M. Martorell, presidents del castell en un dels documentals històrics. artistes Lluís Roura, Ricard i David Ansón, Josep Cruañas, Josep Platja, Carles Bros, Perè Solanilla, Agell Sastre, Anna Mª Constanseu, Gemma Romero, Moreno Jimenez, Salvador Torres, Pere Bellès, Pere Hurtos, Antonia Vallejo, David Faüchs, Ramon Munjó, Carme Llaona, i Jaume Simon. En tot aquest temps s’han fet dues diades d’homenatge a Europa, convocacions transfrontereres i transpirinenques per enfortir els vincles entre l’Empordà i el Ros-
selló, com l’agermanament amb el castell de Querroig. Diferents maratons de pintura ràpida amb una gran participació de pintors de tot Catalunya, i exposicions de pintura amb Quermançó com a font d’inspiració. També en cinc ocasions, el pati d’armes del castell ha donat el tret de sortida al Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres. Per totes aquestes activitats, i també pel projecte de recuperació del castell de Quermançó, amb l’Orgue de la Tramunta-
(Segueix)
mira’m 14
na, homenatge a Salvador Dalí, estudi que té tres connotacions, cultural, turística i tecnològica, i que fou realitzat pel Departament d’Acústica i So de la Universitat Ramon Llull, hem obtingut dos importants reconeixements: un el 2009, quan vaig rebre la medalla d’or al Mèrit Europeu per la dedicació a la cultura i a l’esport, i un altre el 2011, amb el primer premi Catalunya Nostra per als Amics del Castell de Quermançó, atorgada per la Fundació Castells Culturals de Catalunya, per ser el castell privat de Catalunya amb més activitats realitzades. Què cal fer per ser soci? Actualment no demanem tenir associats. No tenim l’estructura i l’organització necessària per fer-ho. Ens costa més gestionar un rebut de 10 euros anuals per cada soci, que demanar a empreses i coneguts alguna col· laboració quan fem alguna activitat. Ajuden les administracions públiques a reactivar la fortalesa? L’administració pública no pot ajudar a una entitat privada, tot i que sempre l’hem tingut al costat quan hem volgut refer alguna cosa. L’any 2004 vam intentar reorganitzar el tema de l’Orgue de la Tramuntana en homenatge a Salvador Dalí i va ser llavors que el ministeri de Ciència i Tecnologia de l’Estat espanyol va fer una donació de deu milions de les antigues pessetes, a la Uni-
versitat Ramon Llull per desenvolupar el projecte de l’Orgue de la Tramuntana. I continua viu el projecte d’instal·lació de l’Orgue de la Tramuntana que ja volia dur a terme Dalí? Per diferents circumstàncies aquest projecte no ha estat possible dur-lo a terme fins ara. És una obra de molta envergadura i molt costosa. Però esperem que un dia puguem fer-lo realitat.
Es fan visites guiades? Pròximament signarem un conveni amb una empresa de gestió pel turisme cultural per tal que aquest estiu es puguin fer visites guiades amb el projecte Desperta Quermançó. Quin és el present de Quermançó? El present actual del castell és que gràcies als Amics del Castell de Quermançó s’ha aconseguit mantenir les seves notorietats. I que com
“UN GRAN NOMBRE DE LLEGENDES POPULARS OMPLEN LA HISTÒRIA DEL CASTELL” Es pot visitar al castell? Sí que se’n poden fer. Només cal posar-se en contacte amb el custodi que a la vegada és també el president de l’Associació d’Amics del Castell de Quermançó o amb l’Ajuntament de Vilajuïga. Temps enrere el castell estava sempre obert, es podia visitar a qualsevol hora, però a causa dels actes vandàlics que s’hi han fet, ens hem vist obligats a tancar-lo. Ara només l’obrim quan ens demanen poder visitar-lo.
he dit en la pregunta anterior consolidar la posta en marxa de les visites guiades. I el seu futur? Vivim en uns moments molts difícils, sobretot pel que fa referència al turisme cultural. Esperem que algú un dia pensi com ho fem nosaltres, els Amics del Castell de Quermançó, i tingui la voluntat d’ajudar a què el castell es desperti. Avui dia aquesta fortalesa està adormida i per la nostra part intentem despertar-la.
mira’m.cat
- 14
mira’m.cat
LA XARXA DE SUPORT MUTU ALT EMPORDÀ
La pandèmia de la COVID-19 va fer néixer aquesta associació que combina la lluita contra el malbaratament alimentari amb el suport als més necessitats. Una iniciativa que agrupa de forma voluntària a un nombre considerable de persones que ajuden a aconseguir i distribuir els recursos més essencials per a la població més afectada per la crisi sanitària que ens afecta des de fa més d’un any. Centenars de famílies de diferents municipis de la comarca de l’Alt Empordà han rebut l’ajut que dona la Xarxa de Suport Mutu. La Cèlia Sánchez ens explica com i de quina manera, aquesta associació dona suport a totes aquelles famílies amb dificultats a l’hora de comprar els aliments i els productes essencials per sobreviure. Quan i amb quina finalitat es va crear la Xarxa de Suport Mutu? La Xarxa es va crear ara farà un any com a
Cèlia Sánchez resposta a la falta de recursos per part de les institucions en cobrir les necessitats bàsiques de moltes famílies, que arran de la pandèmia s’havien vist alterades. La finalitat també va ser des d’un inici, i encara ho segueix sent, aportar producte fresc: fruita, verdura, carn, ous... a les famílies. Vam voler crear una xarxa de suport basada en la solidaritat, i no en la caritat, per ajudar a tots els veïns i veïnes de la comarca que ho puguin necessitar. Quines entitats i moviments socials estan vinculades a la Xarxa? A títol individual hi ha persones que sí que estan vinculades en altres entitats, però dins de la Xarxa, actuen de manera autònoma. La gent que participa a la Xarxa ho fa sense representar cap entitat o cap altre col·lectiu. Això no vol dir que les persones que col·laboren amb la Xarxa, no puguin cooperar en altres espais.
(Segueix)
mira’m 18
Qui i com s’hi pot participar? Ho pot fer tothom que vulgui. Hi ha moltes maneres de poder contribuir. Físicament, ajudant a omplir les cistelles de menjar o participant en la fenia dels espigoladors, que als matins s’encarreguen d’anar a les hortes, en les quals tenim un pacte amb el pagès, per recollir les fruites i verdures que ja no necessiten o no es poden vendre. També hi ha altres feines que es constitueixen per comissions, com la del seguiment de famílies per conèixer els seus problemes i les seves necessitats, o la comissió de comunicació per exposar a les xarxes socials el que cal de menester, o la comissió de productores que s’encarrega de buscar contactes per aconseguir menjar, ja que hi ha poques persones que individualment portin menjar al nostre local. Alguns supermercats col·laboren amb productes que tenen la data de caducitat molt propera. Darrerament s’ha constituït una comissió d’habitatge per estar al corrent de les problemàtiques que s’han originat arran de la pandèmia, ja que hi ha un augment de casos de necessitat d’un habitatge digne. És molt important que totes les famílies tinguin un sostre, i últimament la vulneració d’aquest dret s’ha vist incrementada. La gent és solidària? Sí. Hi ha molta gent solidària, però la responsabilitat no ha de recaure sobre les persones individuals. La responsabilitat és de les institucions i del sistema desigual en el que vivim. Hem de dir que tot això que fem des de la Xarxa, no hauríem de fer-ho nosaltres, és una feina que no ens correspon. Haurien de ser les institucions les que atenguessin les persones necessitades. La gent tot i ser solidària no pot ni té l’obligació d’abastir totes les mancances que hi ha avui dia i que son precisament sorgides per un sistema que aboca a la misèria. Quines persones poden accedir a rebre el suport que dona la Xarxa? Tothom que ho necessiti. La Xarxa té com a principis la solidaritat i la confiança. Si una família ens diu que té precarietat econòmica, sempre intentem ajudar-la. Amb tot i això, ara mateix tenim limitacions en els recursos, ja que depenem de les donacions de la gent, dels pagesos, de les botigues... Actualment tenim trenta-sis famílies en llista d’espera. Per molt que al llarg d’aquest temps hem tingut famílies que han deixat de rebre el nostre suport per haver trobat feina, n’hi ha moltes altres que s’han afegit. Malauradament no podem arribar a tothom per falta de recursos i forces.
“ÉS MOLT IMPORTANT QUE TOTES LES FAMÍLIES TINGUIN UN SOSTRE” A banda d’aliments, recol·lecten altres productes? Vam començar només amb la recerca d’aliments, però de mica en mica hem intentat anar resolent les necessitats que se’ns han presentat. Sempre depenent de les forces internes per gestionar-ho. A l’hivern vam fer una campanya d’estufes i una de bombones de gas butà. Periòdicament fem campanyes per recollir bolquers pels infants de la Xarxa i també hem gestionat donacions de roba, joguines i mobles. Quants voluntaris estan treballant actualment a la Xarxa? Ara mateix som una seixantena de persones, d’entre les quals també hi ha membres de les pròpies famílies que reben aliments. Això no vol dir que tota aquesta gent pugui col·laborar cada dia. Els voluntaris tenim la nostra pròpia feina. Les hores i els dies són aleatoris. Un dia en serem molts i un altre no tants. La veritat és que necessitem més gent. Les persones que som a la Xarxa des d’un bon principi estem esgotades, tan físicament com mentalment. Veure les estretors i les escassetats amb que malviuen aquestes famílies i no tenir a la mà les eines necessàries, i no poder fer-hi res i no saber com respon-
mira’m.cat
La vida al Centre dre, resulta extenuant. Cal més voluntaris, més gent implicada, i gent que no els faci res, agafar responsabilitats. A quantes famílies abasteixen a dia d’avui? Actualment cent seixanta-cinc famílies. Si la pandèmia dura gaire, com veu el futur
de la gent necessitada? Encara que algun dia, esperem que proper, la pandèmia deixarà d’afectar a nivell sanitari, la crisi econòmica que se n’ha derivat durarà molt més temps. No se n’anirà d’un dia per l’altre. Hi haurà famílies que continuaran necessitant dels ajuts que reben ara. Per tant, en el futur caldrà que les institu-
cions es moguin més del que han estat fent fins ara i creïn molts més recursos. De cara la Xarxa, serà imprescindible més voluntarietat amb ganes d’implicar-se, per agafar el relleu. Que les persones que avui són a la Xarxa puguin desconnectar per uns dies per poder tornar amb més força i més energia.
mira’m.cat
ASSOCIACIÓ
D’AMICS DELS ANIMALS DE LLANÇÀ Àngel Peña, president Als seus inicis, l’Associació d’Amics dels Animals de Llançà, emplaçada al municipi de Llançà, va néixer de forma espontània en el cor d’un grup de persones per protegir i alimentar els gats abandonats que malvivien pels carrers de Llançà. Aquest fet caritatiu i altruista vetlla pel seu benestar.
Gat del refugi Per conèixer la singularitat de l’associació i la manera d’ocupar-se dels animals, ens respon a les nostres preguntes Àngel Peña Quílez, president d’aquesta entitat.
Quant temps fa que es va crear aquesta associació? El nostre treball va començar de forma espontània, protegint i alimentant gats que vivien en grups o colònies a diferents indrets dels carrers de Llançà, fins que l’any 2008 ens vam constituir legalment com associació sense ànim de lucre. Les persones que formem part de l’associació som tots voluntaris i no rebem cap compensació econòmica. Quin és el seu objectiu? Va ser creat per tal de protegir els drets dels animals del carrer, especialment dels gats. L’associació té com a objectiu primordial millorar les condicions de vida dels animals que viuen al carrer. Sensibilitzar i implicar la ciutadania en el respecte i la protecció dels gats del carrer, fomentant la convivència d’ells amb els veïns del poble. Disposar d’un entorn ciutadà on els gats puguin viure segurs i integrats en la naturalesa, on siguin ateses les seves necessitats i on siguin considerats part del patrimoni mediambiental. La nostra missió en el control i manteniment de colònies felines es basa fonamentalment en: La neteja i adequació de l’entorn i subministrament de dispensadors d’aigua i de menjar sec. Estem instal·lant baguls-menjadora a diferents espais de la població, amb l’autorització de l’ajuntament. També l’assistència veterinària amb l’apli-
cació de la tècnica CER (captura/esterilització/retorn), reconeguda internacionalment com la més humana i eficaç per al control de colònies de gats. I el rescat de cadells i animals dòcils per donar-los en adopció. Quantes persones hi treballen? Som una associació petita, amb pocs membres, i són moltes les colònies de gats que gestionem a Llançà, a més del refugi que hem construït pels gats rescatats del carrer. A part de la junta, formada pel president,
tresorera i secretària, comptem amb unes 25 persones amb carnet d’alimentador o alimentadora, expedit conjuntament per l’ajuntament i l’associació, que tenen cura de l’alimentació de les seves respectives colònies dins el terme municipal de Llançà. Si necessiteu voluntaris, qui en pot ser i quina seria la seva tasca?
(Segueix)
mira’m 22
Refugi de l’Associació Sí, necessitem voluntaris, persones que s’estimin els animals i que vulguin dedicar part del seu temps de lleure a una bona causa: ajudar-nos a tenir cura dels gats de carrer del municipi de Llançà. Ho pot ser qualsevol persona que hi estigui interessada. Quant a la seva feina, serà ajudar als socis quan sigui necessari, pot ser en alguna feina puntual, com per exemple, substitucions en tasques d’atenció a colònies, ajudar en les tasques del refugi dels gats, anar a alguna emergència relacionada
Amés de proporcionar-los aliment, hi ha altres aspectes a tenir en compte de la nostra tasca com a cuidadors. Tot sovint hem d’atendre gats malalts, amb les despeses veterinàries i de compra de medicaments que això comporta. Contínuament estem esterilitzant gats i gates, amb la dificultat que suposa la captura de gats salvatges i les despeses veterinàries que se’n deriven. Alguns d’aquests gats, bé sigui pel seu estat de salut o perquè són sociables, els
d’una part de les despeses veterinàries anuals. A més de la protecció dels gats del carrer, n’admeten de persones que els hi puguin portar, perquè ells no els poden atendre? En principi només acceptem gats rescatats del carrer que es trobin en situació d’especial risc per la seva vida. En cas de què algun particular no pugui seguir tenint cura del seu gat o gos, el que fem és
Som una associació molt petita, de poques persones, que financem les despeses de l’associació amb gran part dels nostres recursos econòmics personals. amb algun animal, portar algun gat al veterinari... També, si disposa de temps lliure diàriament, se li pot assignar alguna colònia per atendre-la permanentment. No reben cap compensació econòmica. Com se’n en surten per poder tenir cura de les necessitats dels animals? Són moltes les colònies de gats de carrer que gestionem dins el terme municipal de Llançà. I molts els gats que, en cadascuna d’elles, sobreviuen com poden amb el nostre ajut.
acollim en cases particulars per donar-los en adopció, tots ells passen pel veterinari on se’ls dispensa l’atenció que precisin, com desparasitació interna i externa, vacunes, esterilització, cures i tractaments. Actualment som una associació molt petita, de poques persones, que financem les despeses de l’associació amb gran part dels nostres recursos econòmics personals, alguns donatius puntuals i una subvenció anual de l’ajuntament de Llançà que va destinada únicament al pagament
ajudar-los a trobar una nova llar i tramitem la nova adopció. Que és una casa d’acollida? És un domicili particular que s’ofereix per a l’estada provisional d’un animal que ho necessiti. Un lloc on, en cas d’emergència o necessitat, pugui viure l’animal en un entorn familiar, amb totes les seves necessitats cobertes, tan de supervivència com socials, mentre se li troba una llar permanent, per tota la seva vida.
mira’m.cat
Gats que han estat adoptats També els donen en adopció? Sí, tots els animals que rescatem i podem socialitzar, els donem en adopció, prèvia entrevista i qüestionari de preadopció, amb contracte d’adopció gratuït, més vacunes, més desparasitació que va a càrrec de l’adoptant, i compromís d’esterilització, si no ho està. AGRAÏMENTS Agrair, com no, la tasca altruista i desinteressada de totes les nostres voluntàries i alimentadores, sense la qual la nostra feina no seria possible. Agrair la generositat i dedicació de les cases d’acollida, gràcies a elles molts gats i gossos viuen una meravellosa vida en família, fora dels perills i dura vida als carrers. Agrair el compromís dels socis i els donatius, tant monetaris com d’aliments i accessoris, que algunes persones ens fan arribar. Agrair a l’Ajuntament de Llançà i, especialment a la Regidoria de Benestar Animal, pel seu suport a aquesta entitat en la cura dels gats de carrer i, en concret, per cedir-nos el terreny on instal·lar el Refugi per gats rescatats del carrer i l’ajut puntual en reparacions i millores al mateix, també per autoritzar la instal· lació de menjadores tancades en terrenys municipals i, agrair també la seva bona predisposició per ajudar-nos en general en molts dels nostres projectes. Agrair al nostre veterinari Jordi Sabater i al seu equip la bona feina que realitzen amb tots els animals que portem i la seva comprensió davant les nostres dificultats econòmiques. Agrair també la implicació de la Policia Local de Llançà en el rescat de gats i gossos perduts o trobats al nostre municipi i la seva diligència en actuar quan els necessitem. Moltes gràcies, en general, a tots els ciutadans que, d’alguna manera, contribueixen a fer menys dura la vida dels gats de carrer de Llançà.
CONTACTE
Whatsapp: 699 792 503 Email: amicsdelsanimalsdellansa@gmail.com XARXES SOCIALS WEB: https://malbafe.wixsite.com/amicsanimalsllansa FACEBOOK: https://m.facebook.com/amicsanimalsllansa/?ref=bookmarks INSTAGRAM: amics_animals_llansa TWITTER: @Animals_Llansa YOUTUBE: https://youtube.com/channel/UClxVfHiFNfCGwc75Odc-RKg DONACIONS: Uneix-te a TEAMING per només 1€ al mes www.teaming.net/amicsdelsanimalsdellanca CaixaBank: Donatiu a Associació Amics dels Animals de Llançà
-IBAN: ES02-2100-8158-7821-0011-6835 -CCC: 2100 8158 78 2100116835 -BIC: CAIXESBBXXX
- 20
mira’m.cat
BALLDEMAR
Dansa i música tradicional empordanesa
Cristina Barceló i Manel Pedreira Van ser setze anys durant els quals el Taller de Música i Dansa de Roses va fer difusió de la música i la dansa tradicional de l’Empordà. Però va arribar un dia que els músics i balladors d’aquest taller van decidir constituir-se com a Associació. Va ser Cristina Barceló,
amb la “Dracma de plata” en reconeixement a la feina feta en la recuperació de les danses tradicionals catalanes, acompanyada de la voluntat d’ensenyar-les, sempre de forma gratuïta i altruista. També l’Ajuntament de Llançà li va atorgar la “Llança de plata” per
“TREBALLEM AMB MÚSIQUES QUE ANOMENEM D’ARREL, TRADICIONALS DE L’EMPORDÀ I DE CATALUNYA” infermera de professió i amb una trajectòria professional molt notable, qui la va fundar, i com a directora, a partir de llavors la dansa tradicional de Roses va donar un gir excepcional. L’Ajuntament de Roses la va premiar
la seva implicació en el Grup Terpsichore i l’Escola d’Art Coreogràfic de Llançà en la divulgació de la dansa a Llançà durant més de 35 anys. En els pròxims dies es complirà un any de la seva mort, moment en el qual el
seu marit Manel Pedreira va agafar el relleu, i a més de les feines de músic, s’incorporà a la direcció de l’associació. A continuació, les seves paraules. Quan es va crear l’associació i amb quina finalitat? Va ser a principis del 2013. Ara s’han complert vuit anys. Però com a Taller de Danses Tradicionals Cristina Barceló, vam començar l’any 1993. Ella s’encarregava de la dansa i jo de la música. Així doncs, després de 20 anys com a taller, vam decidir que havíem de crear una associació. Quin tipus de músiques toquen? Sempre treballem amb músiques que anomenem d’arrel, és a dir, músiques tradicionals de l’Empordà i de Catalunya, com els balls de bastons i danses d’acompanyament als gegants. Ballables que en diem tradimúsica.
(Segueix)
mira’m 26
Campanya música i dança a l’escola Vicenç Vives I quines danses ballen? Les danses típiques de l’Empordà: Nyacres de Roses, Ram-Ram de bastons, Honras del contrapàs, Bolangera de Roses, danses que en la dècada dels 80 del segle passat, es van poder recuperar per part d’una sèrie de
persones pròximes a l’associació. Amb tot i això, també treballem amb balls de bastons de nova creació. Els bastons sempre han estat creats des del mateix grup que el balla. Una altra part de les danses que ballem són representatives d’arreu de Catalunya,
tot i que alguna vegada hem treballat amb danses mallorquines i menorquines. Quantes persones formen l’Associació Balldemar? Som una associació totalment gratuïta i al-
(Segueix)
miram.cat
mira’m 28
truista en la qual no es paga cap quota de soci. Actualment hi ha cent quaranta persones registrades a l’associació, i balladors en actiu trenta-sis. Per la festa major de Roses que és al pic de l’estiu, quan fem les ballades grosses, la quantitat de persones que venen depèn de les possibilitats de cadascú. Què cal fer si s’està interessat en participar? La Cristina tenia una norma, que després tots hem respectat perquè hi creiem fermament. I que es resum en: “Vols participar?” és la pregunta. “Sí”, és la resposta. Doncs, els assaigs són els divendres al teatre de Roses a dos quarts de vuit de la tarda. Vine i afegeix-te al grup! A banda, cal registrar-se i omplir la paperassa pel tema de l’assegurança. Els assaigs exigeixen molta dedicació? Per la nostra pròpia professió, tant per la de la Cristina, que era especialista en anatomia patològica hospitalària, i que per tant, la feia molt reflexiva i assenyada, com per la meva, com a tècnic esportiu, l’assaig intenta ser tot el divertit i
“SOM UNA ASSOCIACIÓ TOTALMENT GRATUÏTA I ALTRUISTA EN LA QUAL NO ES PAGA CAP QUOTA DE SOCI” agradable que pugui ser, però sempre des d’un punt de correcció, de tècnica, de serietat i de compromís. Principis que intentem no perdre mai de vista. No som un esbart dansaire, els quals tenen una estructura molt rígida. Som més a prop del que seria un taller de danses, però sempre tenim present que hi ha d’haver una serietat i un compromís. Tot plegat vol dir, que quan es va a l’assaig, tothom s’ho ha de prendre seriosament. Han actuat en molts pobles de Catalunya? I a l’estranger? Ens hem mogut bastant, sobretot per la zona de l’Empordà. Hem actuat al sud de França, quan celebren les festes catalanes. I pel que fa a Catalunya, ho hem fet com a colles convidades a Tarragona i a Reus. També hem actuat com a colla convidada a Barcelona, per les festes de la Mercè, fet que no s’aconsegueix gaire sovint. A l’estranger hem actuat a Alemanya en motiu de trobades i de campionats del món de vela. En ser jo tècnic superior de navegació a vela esportiva, va resultar més assequible i senzill que la nostra associació actués. La Cristina amb les castanyoles i jo amb el flabiol vam fer ballar a tothom amb danses de casa nostra. Aquestes sortides les hem repetit vàries vegades, és una manera de difondre la nostra cultura dansaire i musical per donar a conèixer el flabiol, les gralles i les danses típiques de Catalunya. En ser una associació sense ànim de lucre, d’on treuen els ajuts per comprar els instruments musicals, els vestits dels balladors, desplaçaments...?
(Segueix)
mira’m 30
Els primers assaigs de qualsevol voluntari que s’inscrigui a l’associació, si no disposa de cap instrument, com que jo soc col·leccionista d’instruments musicals, toquen amb un dels meus, però després, cadascú ha de comprar-se el seu. Quant a les espardenyes, també tothom ha de tenir les seves. I pel que fa als vestits per a les actuacions, sempre els havia fet la Cris amb l’ajut d’alguns companys de la colla. Tenyien la roba, la cosien i preparaven la vestimenta per a cada ballador, però la idea del disseny i del tipus de roba sempre va ser una iniciativa d’ella, en la qual reflectia la roba tradicional del ball. En haver estat tota la vida ballarina, coneixia i dominava totes les tendències del nostre estil, sempre evitant dissenys recarregats, i buscant colors que s’adiguessin amb el camp i la muntanya. I des que ella ja no és entre nosaltres, hem seguit el mateix esquema que va crear ella. En els desplaçaments cadascú paga la seva part, mirant que cada cotxe vagi ple, que no tingui cap seient lliure. Només una vegada que vam estar-ho treballant amb ajuntaments i entitats, vam tenir el desplaçament pagat.
“ENS HEM MOGUT BASTANT, SOBRETOT PER LA ZONA DE L’EMPORDÀ. HEM ACTUAT AL SUD DE FRANÇA, QUAN CELEBREN LES FESTES CATALANES” Ballar suposa memoritzar els passos i una perfecta coordinació amb la música. Cal assajar molt per aconseguir-ho? Cal assajar, cal posar-hi hores, però sobretot el que és important, i més en la dansa tradicional de cara al carrer, per a la gent que ens ve a veure, és que s’executi molt correctament i es treballi amb mètode. Tots els nostres assaigs són amb música en directe, és a dir, els músics toquen expressament per aquells balladors que assagen una dansa. Quan tenim un espectacle en portes, òbviament no n’hi ha prou amb un assaig a la setmana. Fer-ho un dia a la setmana resulta divertit, però quan tens que ballar davant del públic, s’ha de garantir que tot surti bé, per tant, dos i tres assaigs setmanals i realitzar proves de ball en el mateix lloc on s’esdevindrà l’espectacle, sens dubte són necessaris. Una bona actuació demana una dedicació i un mètode de treball en cada moment. Divertir-se quan cal, i posar-hi més hores quan tens una actuació en els propers dies. Al final, amb constància i tenacitat la coordinació surt. Hem tingut balladors que en els seus començaments eren molt fluixos, però en posar-hi el cor i molta perseverança, han arribat a ballar de meravella. La feina ben feta al final dona sempre bons resultats. Les músiques i les danses tradicionals de Catalunya ensenyen a entendre la nostra cultura? Per mi està molt clar que és així. Hi ha uns instruments que són propis de la nostra terra, i nosaltres sempre els utilitzem. I pel que fa a la dansa i coreografia, hi ha certs punts i certes maneres de ballar que són pròpies, que no té ningú més, que forma part de nosaltres. Quan presentes una peça de música de casa nostra, amb instruments musicals de casa nostra, i amb passos de casa nostra, queda clar que estàs presentant la nostra cultura. Tot i que després has de saber-ho explicar bé a la gent, perquè ho entengui. Què destacaria de la seva feina dins de l’associació? La meva feina en aquest moment, és passar el relleu. Aquest any compliré setanta anys, i tot i que continuo tocant i ballant, la meva feina està en formar a gent nova. La Cris i jo últimament miràvem de formar no només a balladors, sinó també a mestres de música perquè continuïn amb tot això que ella i jo vam crear. Estem parlant de tradició i la tradició és un fenomen intergeneracional. Per tant, i òbviament, es tracta d’estimular a tothom. La feina doncs, és animar, formar i cada dia aprendre, aprendre i aprendre.
mira’m.cat
ELS DIABLES DE L’ALBERA La intenció és no deixar de cremar fins que es pugui.
Enric Ricart
però la intenció és seguir amb la tradició tot el temps que es pugui. Quan neix la colla i amb quins objectius? El 1988 es va crear l’entitat GRAFIC (grup d’Animació de Festes i Correfocs) amb la intenció de fomentar les tradicions catalanes a la nostra vila. Els Diables de l’Albera va ser la primera colla que en va formar part. El primer correfoc es va fer per la Festa Major de La Jonquera del 1988, va ser tot un èxit. Vam ser apadrinats pels Diables de Can Sant Joan de Montcada i Reixach. Després d’aquest ja vam començar a fer sortides fora de casa. El primer, el mes de novembre a Bàscara. Qui la componia en aquell moment, va ser pionera? Els primers valents van ser una colla de joves de La Jonquera i voltants. Van crear la primera colla de l’Empordà i segona del Gironès. La colla dels Diables de l’Albera fa més de trenta anys que camina d’ençà que la van fundar una colla de joves valents de La Jonquera.
El correfoc de la festa major del municipi és un dels més esperats i “ens fa córrer de valent” explica el president de la colla Enric Ricart. La pandèmia els ha deixat aturats,
“LA INTENCIÓ ÉS NO DEIXAR DE CREMAR FINS QUE ES PUGUI”
De quina manera va créixer i quina ha estat la seva trajectòria i activitats més destacades? Des de la seva constitució la colla ha anat acollint gent de tota la comarca i amb perfils molt diferents i diverses generacions que han anat mantenint l’esperit juvenil del grup. L’any 2007, responent a la gran demanda
(Segueix)
mira’m 34 per part dels més petits i amb la intenció de crear planter, es va crear la colla infantil, els Banyetes de l’Albera. Els correfocs més esperats són el de Portbou i el de la Festa Major de La Jonquera. Solen ser els que tenen més seguidors i ens fan córrer de valent. Com es va implicar la gent del poble amb la colla i l’associació? Quina relació hi ha ara? Des del primer moment la colla va tenir molt bona rebuda. La gent sempre s’ha implicat molt i s’han ofert a col·laborar. És un dels actes de la Festa Major més esperat. Amb més de trenta anys de vida com ha evolucionat i cap on camina? Hem passat diversos períodes de transició amb l’entrada i sortida de components. Els últims anys, ha costat una mica implicar als més joves a
formar part de la colla. La intenció és no deixar de cremar fins que es pugui. Com us ha afectat la pandèmia? Ens ha tingut ben parats, com a la majoria d’actes culturals. De moment estem en mode d’espera.
“ELS CORREFOCS MÉS ESPERATS SÓN EL DE PORTBOU I EL DE LA FESTA MAJOR DE LA JONQUERA”
miram.cat
IAEDEN
Salvem l’Empordà «Tot això va començar quan una colla de ‘radicals’ es van plantar» “Sense la IAEDEN-Salvem l’Empordà, el totxo i el formigó envairien avui moltes més zones de la comarca i seria més difícil apostar per un model territorial i econòmic basat en els valors naturals i culturals del nostre paisatge”, assenyalen des de l’entitat. L’any passat es van complir els quaranta anys de la IAEDEN que vol celebrar l’aniversari d’una forma especial quan la situació ho permeti.
L’any passat es van complir els quaranta anys de la IAEDEN, però no es va poder celebrar com estava previst, es podrà fer alguna cosa més aquest any? Tant de bo sigui possible, però la incertesa dels moments, ens ha fet improvisar molt enguany. Estem intentant tirar endavant les activitats i sortides, però com tothom ens hem hagut d’adaptar i estem pendents dels canvis en tot moment.
“L’ANY PASSAT ES VAN COMPLIR ELS QUARANTA ANYS DE LA IAEDEN. ACTUALMENT L’ENTITAT TÉ UNS 787 SOCIS”
Neus Giró
Pel que fa a l’aniversari dels quaranta anys, ens hauria fet il·lusió celebrar-ho fent una festa popular i convidant a altres entitats, però amb la situació actual, vam decidir posposar-ho i celebrar-ho tal com voldríem més endavant. Mirant enrere com es veu ara el naixement de l’entitat i la seva evolució d’ençà que tot comencés amb la reivindicació activa de protegir el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà? Val la pena remarcar que tot això va començar quan una colla de “radicals” es van plantar i van reivindicar el que no podien acceptar, la destrucció d’un espai natural molt preuat. Sense ells, no sabem si actualment el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà existiria tal com el coneixem,
(Segueix)
mira’m 36
així com tants altres paratges de la comarca que s’han protegit a posteriori. Fa quinze anys es va crear la plataforma Salvem l’Empordà i poc després es van fusionar: quins són els projectes més importants pels que s’ha lluitat, si poguéssim fer un petit resum i quin seria el projecte últim més destacat? Salvem l’Empordà es va fundar el 2004, ara ja té dinou anys. El 2006, vam aconseguir que l’administració aprovés el Pla Director Territorial de l’Empordà, que havia de planificar el creixement de la comarca, de manera ordenada i racional, a trenta anys vista. També vam frenar molts projectes especulatius el mític Fluvià Marina a la desembocadura del Fluvià a Sant Pere Pescador, el Golf de Vilanera (que ara són terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter), la urbanització que es volia fer a la Vall de Santa Magdalena (que hauria estat arrasada pel foc del 2012), la urbanització de Cap Ras, etc. Sense la IAEDEN-Salvem l’Empordà, el totxo i el formigó envairien avui moltes més zones de la comarca i seria més difícil apostar per un model territorial i econòmic basat en els valors naturals i culturals del nostre paisatge. Quines són les activitats més destacades de l’associació i de quina manera es vol arribar i connectar amb els més joves? Doncs fem moltes activitats, xerrades, sortides naturalistes, el projecte de custòdia agrària, campaments infantils a l’estiu... També solem col·laborar en altres esdeveniments com la parada de Sant Jordi, la trobada de cantadors d’Espolla. Els darrers anys també vam iniciar una nova modalitat d’assemblea general, en forma de vermut, ja que volíem propiciar un ambient més distès i tenir un contacte més directe amb els nostres socis. La veritat és que
“TOT I SUPERAR LES DIFICULTATS, SEMPRE ENS CALEN NOUS SOCIS PER CONTINUAR LA NOSTRA TASCA”
miram.cat
ens agradaria connectar més amb els joves i darrerament estem pensant com podríem fer-los partícips de la nostra entitat i convidar-los a col·laborar amb nosaltres. Quants socis té ara l’entitat i com se sustenta, quines dificultats ha travessat pel camí? Actualment l’entitat té uns 787 socis, estem contents d’afirmar que depenem bàsicament de les quotes dels socis per tirar endavant l’entitat. El 2014 vam veure perillar el futur de l’entitat i per això vam idear la campanya SOM EMPORDÀ per tal de captar més socis. Amb la campanya intentàvem assolir la independència econòmica, ja que per nosaltres és important no dependre de subvencions de les administracions. Tot i que la majoria de la nostra activitat la porten a terme els voluntaris, els processos judicials i treballs tècnics que tirem endavant tenen unes despeses econòmiques molt importants. Com a exemple d’això, un altre moment on vam patir molt, va ser el juliol de 2017 quan una sentència judicial ens obligava a pagar 19.000 euros de costes de No a la MAT. En aquest cas, no podem estar més agraïts de la mobilització ciutadana i vam rebre una enorme onada de solidaritat que va fer que en tres dies aconseguíssim la quantitat requerida. Tot i superar les dificultats, sempre ens calen nous socis per continuar la nostra tasca. Si algú està dubtant fer-se soci/a, que no ho dubti més; si t’estimes l’Empordà, i això ho dic a títol personal, és la inversió més profitosa que pots fer per preservar-lo. La pandèmia ha variat la manera de treballar de l’entitat. Com es dibuixa el seu futur? Ens hem vist obligats a treballar remotament, hem fet assemblees i reunions de grups de treball per videoconferència i hem hagut d’anar adaptant les activitats a cada moment i inclús ajornar o suspendre’n algunes. Esperem amb moltes ganes el moment de retrobar-nos entre nosaltres i amb els nostres socis.
mira’m.cat
AMICS DELS GEGANTS
DE FIGUERES
Volem recuperar els gegants Moros, són els més antics i tenen un gran valor per Figueres. Jaume Garcia, president de l’Associació d’Amics dels Gegants de Figueres. L’Associació d’Amics dels Gegants de Figueres es troba en una situació d’espera a causa de la pandèmia. Des de la seva creació als anys noranta ha fet una important tasca
Com es presenta la participació de la colla a les Fires de Figueres d’enguany? Cada any per les Fires i Festes de la Santa Creu els Amics dels Gegants de Figueres traiem al carrer les nostres figures per fer córrer els més petits. És
“FEM UNA FEINA DE FORMIGUETA PER RECUPERAR LA TRADICIÓ GEGANTERA DE LA CIUTAT” de recuperació dels gegants de la ciutat, que s’ha convertit en símbol d’identitat de Figueres.
una tradició que es remunta almenys al segle XVII, quan es troben les primeres referències. L’any passat a causa
Jaume Garcia
de la pandèmia no va haver-hi Fires i aquest any tampoc estarem presents. Enguany se celebren les festes de la Santa Creu amb diferents actes, però nosaltres tampoc hi serem. És una activitat que aglomera molta gent i no volem promoure cap acte que sigui imprudent per la ciutadania. A quin any es remunta la creació de l’associació? L’entitat va néixer allà l’any 1994, 1995 de la mà de Lluís Tey, de la llibreria Din-A-12. Llavors les figures de gegants que tradicionalment sortien per les Fires de Figueres es trobaven al magatzem de la brigada municipal i aquesta gent les va recuperar, fent una bona feina per portar de nou a la ciutat cultura que tenim a Figueres. En Janet i la Justa, L’Indika i el Valeri,
(Segueix)
mira’m 40
Jaume Garcia, president de l’Associació d’Amics dels Gegants de Figueres. en Dalí i la Gala, la Tramuntana i Pep Ventura són alguns dels que desfilen habitualment. Però si mirem el llibre de Joan Amades Gegants, nans i altres entremesos dels gegants de la ciutat veiem que els gegants Moros de Figueres són els més an-
tics, els que surten a les fotos antigues de Figueres. Estan en un altre magatzem i estem mirant de recuperar-los. Què sabem d’aquests gegants? Són els més antics que coneixem i no tenim massa dades dels inicis. Ama-
des, ja esmenta que, malgrat els seus esforços per buscar-ne documentació, el resultat fou en va. Però a la vegada ens assegura que ja existien des de mitjan segle XIX, juntament amb el capgròs anomenat Berruga. No obstant això, les pri-
(Segueix)
miram.cat
mira’m 42
meres referències escrites sobre els gegants les trobem l’any 1876 quan van estrenar vestits nous. L’any 1975 van deixar de sortir i actualment es guarden en unes dependències municipals. Els gegants foren substituïts
per una nova parella de gegants, els actuals Valeri i Indika. A mitjan anys vuitanta els gegants van ser localitzats de nou durant les obres de l’antic escorxador. Gràcies a l’empenta de Josep Maria
Joan i Rosa, director del Museu del Joguet de Figueres, els gegants foren dipositats al mateix museu en exposició permanent, juntament amb els bustos vells dels gegants Janet i Justa. Atès el mal estat de conserva-
(Segueix)
miram.cat
mira’m 44
ció de les figures, a mitjan 2000 es va decidir que la parella fos guardada als magatzems del Museu del Joguet amb la intenció de restaurar-los a fons per poder-los exposar dignament més. Per què no s’ha fet aquesta feina de recuperació? Nosaltres estem mirant de recuperar-los, són uns gegants centenaris i és una cosa molt important per la ciutat de Figueres encara que no es valori suficient, perquè si es fes ja els tindríem. Ara mateix tenim tres parelles de gegants: en Genet i la Justa, els de Figueres, en Valeri Lavini i l’Indika, i en Dalí i la Gala i en Pep Ventura. Hi ha dos gegantons, la Tramuntana i el Pep Ventura, tenim dues bèsties de foc, el bou i el drac i tenim dos gegantons petits, els més nous i uns deu capgrossos entre ells en Berruga. Tots aquests no tenen cent anys. És important destacar que la ciutat de Figueres té cultura de gegants de fa més de cent anys, però l’Ajuntament de Figueres no hi ha apostat mai. Nosaltres per la nostra part fem una feina de formigueta, amb molta paciència.
“UN RECONEIXEMENT AL ESFORÇ
DE TOTA LA COLLA I ALS MÚSICS QUE SENSE ELLS, EL GEGANTS NO BALLEN” Quina és la seva trajectòria al capdavant de l’entitat. D’ençà que som al Molí de l’Anguila, cap allà el 2011, en soc el president. Estem satisfets perquè hem fet moltes coses. Primer va ser en Lluís Tey, després en Quique Balsera i més tard vaig entrar jo. Quan vam començar els fundadors de la colla varen fer una trobada de gegants comarcal, després es va deixar de fer i nosaltres la vam recuperar quan vam ser a la junta de gegants i des de llavors hem fet trobades cada any, per les fires de Figueres, l’últim dissabte de les festes. També hem participat en altres trobades a la comarca. Vam organitzar la nit de la cebeta per a les criatures, una festa molt inofensiva per la mainada, volíem que s’ho passessin bé i va durar uns tres anys. El 2019 vam participar al Populària, amb una fira del món geganter i va ser espectacular. Populària es fa cada dos anys i consisteix a presentar activitats de les entitats de dins de la ciutat. Nosaltres sempre mirem de fer coses que valguessin la pena i col·laborar amb moltes altres entitats. Un cop comenci a passar aquest moment de crisi, com veu el futur de l’associació? El futur està parat, hem de solucionar alguns problemes i mirarem que la nostra activitat no s’acabi, però necessitem un relleu. Els gegants són de l’ajuntament i han estat molt importants en la cultura tradicional, és un signe d’identitat de la ciutat. Però ara a causa de la situació actual, estem aturats, no volem ocasionar cap problema, i per això no es farà seguici de gegants a la ciutat.
miram.cat
S
suplement gastronòmic
CAMPANYA DE CUINA DE PRIMAVERA
Tretze restaurants de Roses s’han sumat a la campanya ideada per La Taula de Gastronomia de l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus. L’objectiu és oferir plats, tapes i menús elaborats amb productes de temporada. I per tant, ara toca la cuina de primavera que estarà activa fins al juny. A través d’aquesta campanya es vol valorar la cuina de proximitat del territori i la professionalitat dels restaurants del municipi. Els restaurants que s’han preparat per aquesta iniciativa has estat: Cal Campaner, Can Cervera, El Caimán, El Cerdanya, Els Pescadors, Falconera, Gozos Mundanos, La Bodega, L’Àncora, Pizzeria da Brix, Roc Fort, Rom i Santa Llúcia.
mira’m.cat
mira’m 50
ENFILA’T
L’Escola de noves oportunitats AFPAE presenta un nou projecte pel proper curs escolar: ENFILA’T
les matèries pendents de l’ ESO mitjançant l’IOC, sempre amb un tutor especialitzat. Aquesta formació en ESO la faran de forma simultània mentre s’introdueixen en un d’aquests tres oficis: perruqueria, pintura i hostaleria.
Aquest projecte vol atendre un clam que fa anys que les entitats que treballem amb joves manifestem i és que necessitem més oferta formativa per aquesta franja d’edat per a jove, els quals encara no poden accedir a l’escola d’adults, i que per la seva inexperiència encara són massa joves per entrar al
L‘ENFILA’T ÉS UN PROGRAMA PENSAT PER A JOVES ENTRE SETZE I DIVUIT ANYS QUE HAN SUSPÈS ALGUNES ASSIGNATURES DE L’ESO I QUE ES VOLEN ORIENTAR LABORALMENT. L’objectiu del projecte és oferir un acompanyament integral al jove durant tot l’itinerari que li permeti acreditar els estudis secundaris abans de tenir els divuit anys, i poder facilitar així l’opSandra Gard Directora Escola Noves Oportunitats AFPAE. ció de retorn al sistema educatiu perquè pugui continuar formant-se. L‘Enfila’t és un programa pensat per a joves entre setze i divuit anys que han suspès al- La iniciació en oficis permet al jove tenir el seu gunes assignatures de l’ESO i que es volen primer contacte amb el món laboral i d’aquesta manera pot anar desgranant quines habilitats i orientar laboralment. Consisteix en oferir un acompanyament in- interessos potencials pot desenvolupar en un dividual i personalitzat perquè puguin cursar futur.
món laboral. Aquest projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Cambra de Comerç de Girona i Diputació de Girona. El curs s’iniciarà al mes de setembre, però ja us podeu preinscriure per participar en la selecció de places. Si esteu interessats podeu contactar per correu electrònic a: escola@ehae.cat o per WhatsApp al 683 474 396.
LA CLAU escola
mira’m.cat
restaurant
El curs passat l’Escola de noves oportunitats APFAE va inaugurar el RESTAURANT LA CLAU ESCOLA, al primer pis del Casal Cívic de Figueres. El Restaurant és un centre formatiu pràctic per alumnes d’hostaleria, en el qual realitzen els serveis diaris de cafeteria i restauració amb l’acompanyament i supervisió dels formadors. Actualment oferim la possibilitat d’esmorzars in situ i també per comanda els portem a domicilis i oficines. Aquest curs els dinars es fan per emportar de dimarts a divendres. S’ofereixen dos plats, un primer i un segon, menú per 5,00€. Cada dilluns publiquem el menú de la setmana a les xarxes de l’Escola i també el fem arribar a totes aquelles persones que així ho sol·liciten. Actualment l’entitat està en converses amb representants de serveis socials per estudiar també altres formes d’atendre a les persones més vulnerables. “LA CLAU obre portes a idees innovadores i noves oportunitats per joves que donen les seves primeres passes al món laboral” Fent consum a La Clau els clients estan col·laborant en la formació, inserció i ocupabilitat d’aquests joves que tenen en comú la necessitat d’una alternativa diferenciadora a la formació reglada per evitar l’abandonament escolar.
RESERVES: 972 525 556 WHATSAPP: 683 474 396
(també podeu enviar un missatge per conèixer el menú de la setmana) Aquest projecte està avalat per un equip pedagògic de professionals reconeguts del sector que des de fa més de vint anys ha dirigit i gestionat l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, tant a Vilamalla com a Figueres.
mira’m 52
LA IMPORTÀNCIA D’UN BON SERVEI EN UN RESTAURANT La professionalització en el sector de l’hostaleria ha crescut de manera exponencial aquests últims anys, és per aquesta raó que des de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres treballem per formar professionals que ofereixin els seus serveis a les sales dels restaurants del nostre país. La demanda de bons professionals de sala està creixent dia a dia. Al Cicle Formatiu de Serveis en Restauració que impartim en el nostre centre s’ofereixen classes molt diverses on destaquem: servei a la taula, cocteleria, bàrman, coneixedor del vi (sommelier), coneixement dels productes, com fer un bon cafè... Són múltiples les demandes d’empresaris del món de la restauració que ens sol·liciten personal per treballar als seus establiments. És important rebre un bon servei per sortir satisfet d’un restaurant. Us animem a endinsar-vos en aquest món dels Serveis en Restauració.
mira’m 54
“Cuina de temporada tot l’any” Nova acció per posicionar Roses com a gran destinació gastronòmica.
La campanya, impulsada per l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, s’emmarca en l’aposta de l’entitat pel producte de qualitat del territori que s’ha iniciat amb la posada en marxa del segell Gastronomia d’Origen.
de l’Empordà i potenciar Roses i la comarca com a gran destinació gastronòmica perquè continuï essent capdavantera. El nou segell està cofinançat pel Grup d’Acció Local Pesquer.
L’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus vol posicionar encara més Roses com a destinació gastronòmica durant tot l’any, i amb aquest objectiu impulsa, des de la Taula de Gastronomia, una nova campanya que s’ha iniciat aquesta primavera però que s’allargarà durant l’estiu, la tardor i l’hivern. Els restaurants i bars associats a l’entitat poden penjar al web de l’entitat: www.livingroses.cat/cuinade-temporada, el seu menú, plat i/o tapa, utilitzant productes de cada temporada de l’any i, sempre que sigui possible es recomana que siguin de proximitat. També s’ha creat l’aplicació menudo.app, on els restaurants poden penjar els seus menús i compartir-los amb tothom de manera gratuïta i que estarà del tot a punt d’aquí unes setmanes. A la campanya ja s’hi han adherit els primers 13 restaurants i s’espera que se n’hi vagin sumant més. Els restaurants que ja han anunciat que participen a la campanya són: Cal Campaner, Can Cervera, El Caiman, El Cerdanya, Els Pescadors, Falconera, Gozos Mundanos, La Bodega, l’Àncora, Pizzeria de Brix, Rocfort, Rom i Santa Llúcia. La cuina de temporada de primavera s’allargarà fins el mes de juny. Aquesta campanya s’emmarca en la gran aposta de l’entitat pel producte de qualitat del territori que s’ha iniciat amb la posada en marxa, el passat mes de febrer, del segell Gastronomia d’Origen, també impulsada per l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus. L’objectiu del distintiu és garantir que els establiments que s’hi incorporin facin servir producte local i de proximitat i representa un pas endavant important en la millora de la qualitat turística. Amb aquesta iniciativa es vol posar en valor l’excel·lència dels productes
Lluç de palangre amb oli d’oliva. Productes Km0
mira’m.cat
- 46
L’ALT I EL BAIX EMPORDÀ
PROGRAMEN AQUESTA PRIMAVERA I ESTIU DEU VISITES ALS ESPAIS NATURALS
E
ls consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà amb els parcs naturals han programat un seguit de propostes gratuïtes amb l’objectiu de donar a conèixer el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el baix Ter, el paratge natural d’interès Nacional de l’Albera, el Consorci de les Gavarres i el massís d’ArdenyaCadiretes.
caminant, tot i que si es vol, també en un cas, es proposa una activitat que requereix remar.
Es tracta d’una proposta de visites guiades de descoberta en què es presentaran els elements més singulars i definidors dels paisatges, els animals, les plantes, la geologia i el patrimoni cultural, material i immaterial, com són les tècniques ancestrals de construcció o el conreu de determinades espècies.
25 d’abril - Paratge Natural de l’Albera: Dolmen de la Gutina i menhir de la Murtra. 2 de maig - Paratge Natural de l’Albera: Vores de l’Orlina. 9 de maig - Massís de les Gavarres: Què ens expliquen els ocells? (Monells, entorn Rissech). 16 de maig - Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: Itinerari
Es proposa descobrir-ho normalment
Totes les visites són gratuïtes, però les places són limitades, per això cal inscriure’s prèviament. Cal fer-ho deu dies abans, llevat de la del dia 25 que es pot fer des d’avui mateix fins al dia abans de l’activitat. Consultar el web: www.socemporda. com/espais-naturals
de descoberta de l’espai EmpordàNA’T i la Reserva Natural Integral dels Estanys. 23 de maig - Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter: Olor de Montgrí. 6 de juny - Parc Natural de Cap de Creus: Endinsant-nos al Parc Natural de Cap de Creus. 12 de juny - Parc Natural de Cap de Creus: Nit d’astronomia, entre l’estiu i l’hivern. 20 de juny - Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: Itinerari de benestar i silenci: les goles del Fluvià. 27 de juny - Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter: El conreu de l’arròs ecològic al Parc. 11 de juliol - Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà): Ornitocaiac pel Fluvià i l’illa de Caramany.
Illa de Caramany Dolmen de la Gutina
Orlina, zona Font Conill
Aiguamolls de l’Empordà
mira’m.cat
AGNÈS LLADÓ, ALCALDESSA DE FIGUERES
FIGUERES VIURÀ UNES FIRES TRADICIONALS, PERÒ ADAPTADES A LA PANDÈMIA Figueres ha presentat 35 activitats en el marc d’una Santa Creu 2021, adaptada a les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19. Les activitats programades tenen una durada de cinc dies, del 29 d’abril al 3 de maig. La majoria d’actes tenen en comú tres elements: control d’aforament, control perimetral i preassignació d’entrada a través del web festesdefigueres.cat. El cartell ha estat dissenyat per l’artista figuerenc, Jordi Mitjà, amb els focs artificials com a protagonistes. Com seran les Fires d’aquest any a Figueres? Seran unes fires tradicionals però adaptades a la situació actual que suposa la COVID, amb totes les mesures de seguretat. Les activitats tindran lloc en diferents escenaris de la ciutat: la plaça Josep Pla, on es faran les activitats de caràcter familiar, el Parc de les Aigües i l’aparcament del Far, on tindran lloc els concerts. Totes les activitats són gratuïtes i s’han treballat amb les entitats de la ciutat. Què tindrem? Tindrem 35 activitats. Hi haurà el concurs de creus de maig. La fira del llibre vell i la fira de l’1 del maig que evidentment no serà al centre de la ciutat sinó al mateix lloc on s’està fent el mercat de la roba actualment, en el firal, però incorporarem un bus gratuït que ens pugui portar a aquesta fira. Hi haurà els tornejos i les activitats esportives de les diferents entitats de la ciutat, seguint els protocols de covid esportius. No hi haurà barraques, però s’han programat diversos concerts i per a tots els públics. És a dir hi haurà tot el que hi ha sempre, però amb un format atípic perquè la COVID ens porta aquí. Hi ha alguna novetat? Hi haurà una novetat que serà un vídeo de fires on sortiran representades totes les entitats, són petites cosetes que faran que aquestes siguin unes fires diferents. Les fires duraven molts més dies i aquestes fires duren del 29 d’abril al 3 de maig, o sigui que seran cinc dies però així i tot hi haurà moltes activitats per la situació en què ens trobem. No seran activitats en què que tu t’aixeques un dia i dius: “Avui vaig aquí”. Hauràs de fer l’esforç de preassignar-te el seient, de reservar, etc. Arrencarem les fires amb el pregó que serà especial i amb aquest vídeo. Com serà el pregó que dona el tret de sortida a les fires? El pregó que enguany farà La Cate amb motiu del seu centenari es podrà seguir al Teatre Jardí. Tot ha d’anar amb restricció d’aforament, que vol dir assignació de seient, control perimetral. No podia ser a la plaça de l’ajuntament perquè és molt petita i no ens per-
La regidora Ester Marcos, l’autor del cartell Jordi Mitjà i Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres. metria que pogués haver-hi molta gent. Estaríem parlant d’una cinquantena de persones amb les restriccions actuals.
“Les activitats programades tenen una durada de cinc dies, del 29 d’abril al 3 de maig” Aquest any també hi haurà activitats que no podran celebrar-se. Sí, per exemple la diada castellera. La colla oferirà una activitat alternativa que no serà d’aglomeració de gent sinó que serà un audiovisual que el podrem trobar repartit per la ciutat per llançar el missatge de: ‘Aquest any no hi podem ser, però tornarem amb més força’. Tampoc es farà la rua dels nens ni cap activitat que suposi fer una cercavila, perquè estan prohibides El missatge doncs és que podrem gaudir de les Fires, encara que siguin diferents. Tindrem fires, adaptades a la COVID. Si comparem amb l’any passat, podem dir que tindrem fires amb la programació d’activitats que volen ser una reparació moral per a totes les figuerenques i tots els figuerencs, perquè ens mereixem gaudir i viure de la nostra ciutat.
mira’m 62
mira’m.cat
FIRES I FESTES DE LA SANTA CREU PROGRAMACIÓ 2021 Avís. La programació d’enguany es veu afectada de ple per les mesures de prevenció i contenció de la COVID19 elaborades pel PROCICAT. La majoria d’actes que hi trobareu tenen en comú (a part de l’ús obligatori de la mascareta) tres elements: control d’aforament (o control de distància interpersonal), control perimetral, i preassignació d’entrada. Trobareu les entrades per a les activitats que proposa l’Ajuntament al web: www.festesdefigueres.cat. En cas d’activitats que requereixin registre
previ però que no depenguin de l’Ajuntament, trobareu l’enllaç específic sota cada activitat. Dijous, 29 d’abril 19.30 h. Teatre Municipal El Jardí. Pregó de Fires a càrrec de l’entitat Patronat de la Catequística de Figueres, en reconeixement al seu 100è aniversari. La Xaranga Damm-er donarà el toc final a la vetllada. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat.
Divendres, 30 d’abril 10 h. Pavelló municipal Rafel Mora. Matinal oberta d’hoquei. Qui vulgui provar patins i estic d’hoquei podrà jugar una estona. Organitza: Club d’Hoquei Figueres. 11 h. Hospital de Figueres (jardins davant d’Urgències). Descobriment de la placa en reconeixement a la tasca dels serveis essencials de Figueres durant la COVID19. 18 h. Parc de les Aigües. Concert amb The Sweet Planet Orchestra. Una mica de marxa amb versions Soul-Funk-Pop-Rock, de Kool
mira’m 64 & The Gang, a James Brown, Amy Winehouse o Queen. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 18.30 h. Sala La Cate. Concert de Professors. Concert de fires a càrrec dels professors de l’escola de música Allegro del Casino Menestral amb un repertori variat i de tots els estils. Celebrarem tots junts els 90 anys d’escola. 3€. Venda d’entrades a www. casinomenestral.cat Organitza: Escola de música Allegro del Casino Menestral 19 h. Museu de l’Empordà. Visita comentada de l’exposició “Tura Sanglas i Rosa Tharrats: un diàleg artístic. Subjectivitat de la matèria, poètica de l’objecte” amb la comissària Laura Cornejo Brugués. Places limitades. Reserva obligatòria a infome@museuemporda.org o al telèfon 972 502 305. 20 h. Aparcament de l’antic camp del Far. Concert amb Tribade. Tribade és un trio de rap (2 mcs i 1 DJ) format a Barcelona per les MCs Bittah i Masiva Lulla. Les seves lletres porten al segle XXI l’univers de tres dones que lluiten contra la precarietat dins d’una societat plena de privilegis masculins. També amplifiquen realitats generalment silenciades com les lluites locals i de barri, LGTB, activisme antifeixista... Una combinació fresca i original de rap amb flamenc, soul, afrotrap. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 20 h. Teatre Municipal El Jardí. Cobertura. Bruno Oro i Clara Segura, la parella artística de la sèrie televisiva Vinagre, es retroba per interpretar múltiples personatges en aquesta divertida comèdia. 15 €, platea i llotges de platea. 12 €, primer i segon pis. Venda d’en-
trades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat DISSABTE, 1 DE MAIG A partir de les 9 h i durant tot el dia, al Recinte Firal (zona asfaltada). 39a FIRA D’ARTESANIA. Es tracta d’una de les fires d’artesania més reconegudes de Catalunya, pel rigor amb què se seleccionen els artesans i es controlen els productes que es venen. Només trobareu artesans qualificats, que fan els seus productes seguint procediments tradicionals o innovadors.
sostenibilitat. 11a FIRA MONOGRÀFICA DEL VIDRE. Artesans vinguts de diferents indrets de Catalunya es presentin els seus treballs anells, llums, gerros i altres objectes fets amb vidre. 9a FIRA DEL BROCANTER. Aquest mercat és un gran antiquari a l’aire lliure en el qual perdre’s entre peces amb molta història. 45a FIRA DEL COL· LECCIONISME. Els visitants poden reviure records del passat i gaudir d’uns moments captivadors davant la diversitat d’articles cada vegada més qualificats. 8a ECO FIRA EMPORDÀ. Hi trobareu alimentació bio,
Concert a càrrec de l’orquestra La Selvatana 61a FIRA DEL DIBUIX I DE LA PINTURA. L’objectiu: popularitzar les arts plàstiques, tot apropant-les a la ciutadania, i contribuir a divulgar la tècnica del dibuix i la pintura. 7a FIRA DE FOTOGRAFIA. Venir és descobrir tot un univers fotogràfic. 39a FIRA MERCAT. Un espai públic obert on aquests puguin donar a conèixer i vendre els seus productes, així com crear un nou marc de consum i oci, capaç de combinar la innovació, la tradició, la competitivitat i la
cosmètica i higiene. Organitza: Casino Menestral. L’Ajuntament posa a disposició de qui ho necessiti un servei gratuït d’autobús entre Plaça de la Font Lluminosa i Recinte firal mentre duri l’activitat. A partir de les 9 h. Club Tennis Figueres. Clínic amb la jugadora professional de pàdel, Marta Marrero, actual número 3 del món. 11 h. Sala d’exposicions de l’Escorxador. Visita guiada a l’exposició “Josep Vallès. Entre l’alquímia i l’art”, a càrrec de la comis-
mira’m.cat sària Mariona Seguranyes. Reserva prèvia imprescindible al 972502305 o a infome@ museuemporda.org. 12 h. Parc de les Aigües. Audició de Sardanes a càrrec de l’orquestra La Selvatana. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat.
“61a FIRA DEL DIBUIX I DE LA PINTURA. L’objectiu: popularitzar les arts plàstiques, tot apropant-les a la ciutadania, i contribuir a divulgar la tècnica del dibuix i la pintura” 17 h. Ruta Dalí. Els Amics dels Museus Dalí proposen un recorregut que ressegueix els espais més singulars de Figueres vinculats a Salvador Dalí Domènech. Inscripcions limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.amicsmuseusdali.com. 17 h. Plaça Josep Pla. Circ Vermut ens presenta l’espectacle Ni cap ni peus. Adreçat a públic infantil i familiar. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 18 h. Parc de les Aigües. Concert a càrrec de l’orquestra La Selvatana. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 20 h. Aparcament de l’antic camp del Far. Concert amb La Loca Histeria. Ritme, humor, diversió, interacció i originalitat a càrrec de 8 peculiars i entranyables personatges que recorren tota la geografia mundial per subministrar una cura anti-estrès a tot
ésser que assisteixi als seus eixelebrats xous, on reinterpreten amb gran classe els èxits més trencapistes de tots els temps. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 20h. Auditori Caputxins. Concert de l’Orquestra Versatile. Concert de Fires amb un ampli repertori de bandes sonores de pel· lícules i de diferents estils de música del segle XX i XXI. Dirigit per Joan Mallol. 3€. Venda d’entrades a www.casinomenestral. cat. Organitza: Escola de música del Casino Menestral. 20 h. Sala La Cate. Teatre-cabaret, La Ciutat Llunyana. Obra musical i teatral basada en una cupletista i un pianista que assagen per a un espectacle enmig dels bombardejos a la ciutat de Barcelona per part de les tropes franquistes. Amb Mireia Ros i Carles Marigó. 10 €. Socis de La Cate, 8 €.
www.lacate.cat i, el mateix dia de la funció, a la taquilla de La Cate. Organitza: La Cate. 20 h. Casino Menestral Figuerenc (carrer Ample, 17), teatre. La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov utilitzant també el llenguatge audiovisual en una proposta suggeridora i estimulant per al públic d’avui. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral.koobin.cat. Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres DIUMENGE, 2 DE MAIG 9.30 h. Pavelló Poliesportiu Roser Llop. Torneig Popular de Tennis Taula Fires de Figueres 2021. Tornet obert a persones federades i a no federades. 12 h. Parc de les Aigües. Audició de Sarda-
Concert a càrrec de l’orquestra La Principal de la Bisbal. Entrada a preu de soci + una entrada gratuïta per a cada grup de 10 persones. Venda d’entrades a la secretaria de La Cate, a
nes a càrrec de l’orquestra La Principal de la Bisbal. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.
mira’m 66 festesdefigueres.cat. 17 h. Plaça Josep Pla. Txema Màgic ens presenta l’espectacle de màgia The postcard. Adreçat a públic infantil i familiar. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 17 h. Rambla. Mostra d’entitats juvenils. Circuit de parades informatives del teixit associatiu juvenil per conèixer els espais de participació de la Ciutat. Organitza: Consell Local de Joventut de Figueres. 18 h. Parc de les Aigües. Concert a càrrec de l’orquestra La Principal de la Bisbal. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 18 h. Sala La Cate. Concert Coral: Cants des del cor. La Coral Germanor Empordanesa ha preparat el seu emblemàtic concert de Fires a través d’un viatge musical que combinarà la nova cançó catalana amb la música de sardanes. Dirigit per Claudia Coral. 3€. Venda d’entrades a www.casinomenestral.cat . Organitza: Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral. 18 h. Casino Menestral Figuerenc (carrer Ample, 17), teatre. La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov utilitzant també el llenguatge audiovisual en una proposta suggeridora i estimulant per al públic d’avui. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral.koobin.cat. Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres 19 h. Teatre Municipal El Jardí. La Com-
panyia Baró d’Evel presenta LÀ (circ contemporani). Là és la primera part del díptic escènic Là, sur la falaise creat per Baró d’Evel, una de les grans companyies de circ contemporani del panorama actual. 15 €, platea i llotges de platea. 12 €, primer i segon pis. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat. 20 h. Aparcament de l’antic camp del Far. Concert de Mazoni. Jaume Pla, més conegut pel pseudònim musical com Mazoni, és un artista que es despulla una mica més a cada disc. Si l’anterior, “Carn, os i tot inclòs” (2017) era espartà en les formes, aquest amant “Desig imbècil” aporta doble dosi de sinceritat, aquesta vegada a través de l’energia del rock. Actitud a raig i textos viscerals, sense domesticar, tot amb una bona dosi de mala llet. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. DILLUNS, 3 DE MAIG A partir de les 9 h i durant tot el dia, a la
Plaça Catalunya, 41a Fira-mercat del Llibre Vell i d’Ocasió. S’hi poden trobar des de llibre antic, de més de cent anys, o simplement, llibre usat. Un total de 840 m2 de llibres. Organitza: Casino Menestral. Durant tot el dia, Concurs de Creus de Maig i Ornamentació Floral. Consulteu les bases www.festesdefigueres.cat. S’hi pot participar com associació o a títol individual. Segueixi el hashtag #Figuerescreusdemaig2021 11 h. Església de Sant Pere. Ofici Solemne de la Santa Creu. 11 h. Entramuntanades. Dones empordaneses que han fet història. Ruta proposada pels Amics dels Museus Dalí amb un recorregut que (re) descobreix i fa homenatge a dones que han deixat empremta en terres empordaneses. Inscripcions limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.amicsmuseusdali.com. 17 h. Plaça Josep Pla. Companyia La Tal ens presenta l’espectacle The incredible box.
Versions rockeres de cares B. Apte per nostàlgics.
Adreçat a públic infantil i familiar. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat. 18 h. Casino Menestral Figuerenc (carrer Ample, 17), teatre. La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov utilitzant també el llenguatge audiovisual en una proposta suggeridora i estimulant per al públic d’avui. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral.koobin.cat. Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres 20 h. Parc de les Aigües. Concert amb Pinocchio. Versions rockeres de cares B. Apte per nostàlgics. Entrades limitades a l’aforament disponible. Consulteu condicions a www.festesdefigueres.cat.
“7a FIRA DE FOTOGRAFIA. Venir és descobrir tot un univers fotogràfic” EXPOSICIONS, JORNADES DE PORTES OBERTES, ACTIVITATS PERMANENTS A partir del 24 d’abril i fins al 2 de maig, 1r. Torneig de pàdel Fires de Figueres, al Club de Tennis Figueres. Més informació i inscripcions: Club Tennis Figueres. Amb motiu de Santa Creu el Museu del Joguet de Catalunya oferirà portes obertes el dijous 29 d’abril i el dilluns 3 de maig. A més a més, el Centre de Documentació del Museu ha incorporat recentment imatges antigues de les Festes de Santa Creu. És per això que entre els dies 29 d’abril i 3 de maig el Museu del Joguet de Catalunya oferirà per les seves xarxes socials continguts inèdits i històries sobre les Festes. Sala d’exposicions l’Escorxador, Josep Vallès. Entre l’alquímia i l’art. Els articles del crític i advocat Josep Vallès Rovira (Bellpuig, 1931 – Agullana. 2020) -figuerenc adoptiu des els sis mesos d’edatvan esdevenir la crònica cultural dels moviments artístics progressistes de final del franquisme i de la primera democràcia a Catalunya. A l’exposició hi trobareu les obres dels amics artistes de Josep Vallès, molts empordanesos, pertanyents a la seva col·lecció, acompanyades de les cites d’articles que els va dedicar. També s’hi pot veure una selecció de la col·lecció de tapes de vàter artístiques que Camilo José Cela va batejar com “Opercula latrinae”.
Horari: de dilluns a dissabte de 9.30 a 18 h i diumenges i festius de 10 a 15 h (dissabte dia 1 de maig de 10 a 18 h). Museu de l’Empordà. Exposició. Tura Sanglas & Rosa Tharrats: un diàleg artístic. Compartint generació i discursos interdisciplinaris plenament integrats en les pràctiques artístiques contemporànies, l’art de Sanglas i de Tharrats aborda una «subjectivitat de la matèria, poètica de l’objecte», subtítol d’una mostra on la plasticitat de l’obra conjuga forma, pensament i sensibilitat estètica. Els dibuixos i els objectes escultòrics de Tura Sanglas conflueixen dins l’espai expositiu amb els assemblatges i les manufactures tèxtils de Rosa Tharrats, en una aposta física i conceptual per la hibridació i la diversitat de tècniques, de llenguatges i d’estils; alhora, aquest diàleg afavoreix una concordança sobre l’opció plàstica en l’art actual i la creació de narratives sobre com les qualitats més sensorials, líriques i subjectives de la matèria apropen l’art a la vida, per via de l’objecte imaginat. Horari: d’11.00h a 20.00 h de dimarts a dissabte i d’11 a 14 h diumenges. Dilluns tancat. A partir del 29 de maig, a la Parròquia de Sant Pere de Figueres, Exposició de quadres de la pintora Begoña Ramos amb el títol “De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Figueres: els monjos fundadors”. Centre Tècnic d’Automoció. Jornada de portes obertes. 5 de maig. De 10 a 13 i de 15 a 18 h. Més informació al correu: cta@escolatecnicagirona.com. VII SalleTrail. Entre l’1 i el 9 de maig, en l’horari que tu vulguis, inscriu-te a la SalleTrail i fes l’itinerari que et proposem per conèixer la història de la ciutat. Més informació i inscripcions a www.figueres.lasalle.cat. També durant els mateixos dies, entra al nostre web i participa al concurs “Coneixes Figueres?”. Organitza: La Salle Figueres dins el projecte Aprenentatge i Servei. Repte del Dr. Soler. Durant els dies de fires i en l’horari que a cadascú li sembli oportú, el Club Atletisme Figueres proposa un itinerari de 5 km marcat amb sortida i arribada a l’estadi Albert Gurt que substitueix la tradicional cursa RUN CASTELL de Figueres que enguany arribava a la XIV Edició. Organitza: Club Atletisme Figueres. ALTRES ACTIVITATS El fet de comprimir les Fires i Festes de la Santa Creu en menys dies del que és habitual ha provocat que diverses propostes no hagin entrat en el període estricte que va del 29 d’abril al 3 de maig. A continuació, la relació de propostes fins el 9 de maig.
1 maig, concert amb la Loca Histéria DIMECRES, 5 DE MAIG 20 h. Sala La Cate. Teatre. Cambó/Companys: espectacle d’oratòria parlamentària. Espectacle que gira entorn dels fets d’octubre de 1.934. Interpretat per Carles Martinez Salvany. Organitzat per ASSEMBLEA DE FIGUERES. Entrades: 10 €. Venda d’entrades al carrer Vilafant núm. 7, a partir del dia 26/04/2021 de 18h. A 20h. Reserves a figueres@assemblea.cat DIVENDRES, 7 DE MAIG 20h. Teatre Municipal el Jardí. Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Nascuda fa quasi 10 anys, aquesta proposta s’ha convertit en un clàssic ben actual. 15 €, platea i llotges de platea. 12 €, primer i segon pis. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www. figueresaescena.cat. 20 h. Casino Menestral Figuerenc (carrer Ample, 17), teatre. La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov utilitzant també el llenguatge audiovisual en una proposta suggeridora i estimulant per al públic d’avui. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral.koobin.cat. Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres
“Teatre Municipal el Jardí. Aire Fresc a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres” DISSABTE 8 DE MAIG 17.30 h. Auditori Caputxins. Que no els sens com canten? Una proposta de cant coral que barreja música pop amb altres gèneres i estils a càrrec del Jove Cor de Cambra Estem D’acords. Gratuït. Reserves a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat 19 h. Teatre Municipal el Jardí. Aire Fresc a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres. La música de Txaikovsky, Lehar, Britten, Holst, entre d’altres, ens aportarà aquesta alenada de vida al Concert de Fires. Dirigit per Jordi Piccorelli.
mira’m 72
mira’m.cat
30 abril, concert amb el grup musical Tribade 7 €. Menors de 18 anys, entrada gratuïta. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat Organitza: Jove Orquestra de Figueres amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres. 19.30 h. Casino Menestral Figuerenc i Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Teatre a càrrec de la Funcional Teatre. Txèkhov en curt. Dos grups reduïts de vint espectadors cadascun es desplaçaran per tres espais diferents al centre de la ciutat perquè siguin espectadors, en ordre diferent, de tres peces curtes de Txèkhov: El cant del cigne, L’os i El regne de les dones. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral. koobin.cat Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Cercle Sport Figuerenc.
“La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov. Una proposta suggeridora i estimulant per al públic” DIUMENGE, 9 DE MAIG 18 h. Casino Menestral Figuerenc (carrer Ample, 17), teatre. La Gavina de Txèkhov. La Funcional Teatre fa una lectura contemporània d’aquest clàssic de Txèkhov utilitzant també el llenguatge audiovisual en una proposta suggeridora i estimulant per al públic d’avui. 15 €. Socis del Casino Menestral, 12 €. Venda d’entrades al Casino Menestral i a casinomenestral.koobin.cat. Organitza: La Funcional Teatre i Casino Menestral amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres 19 h. Teatre Municipal el Jardí. Teatre. Els Gossos, amb Mercè Arànega. Mercè Arànega encapçala el repartiment d’aquesta comèdia tràgica sobre els secrets d’una família qualsevol. 18 €, platea i llotges de platea. 15 €, primer i segon pis. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat Notes: L’Ajuntament de Figueres es reserva el dret de cancel·lar o modificar la programació per adaptar-la a les circumstàncies que exigeixi cada moment en relació a l’estat d’alarma. És obligatori l’ús de mascareta en tots els actes a què s’assisteixi com a públic.
mira’m.cat
ÚLTIMA TECNOLOGIA So La novetat a destacar en quant a altaveus són els SRS-RA3000 i SRS-RA5000 de Sony, altaveus sense fils premium, amb so ambiental que omple l’habitació. Compatibles amb 360 Reality Àudio un so tant real com si estiguessis enmig d’un concert o a l’estudi de gravació amb l’artista. Per altra banda hi ha disponible tota la gamma d’altaveus sense fils portàtils Sony Extra Bass, resistents a la intempèrie amb una autonomia de bateria per tot el dia. I per fer servir com a equip de música pel dia a dia o organitzar la festa a casa, els Sony High Power Àudio MHC-V13, MHCV43, MHC-V-73 amb efectes de DJ, llums LED de colors, concurs de karaoke i fins i tot joc de percussió TAIKO per acompanyar la teva música preferida.
XR-55A90J Televisor Amb l’excusa del confinament no pot faltar a cada llar un bon televisor per distreure’s, amb la infinitat de contingut que tenim a l’abast i si us agrada seguir l’esport, prepareu-vos per l’allau d’esdeveniments que ens aniran arribant com ara la Copa Amèrica i l’Eurocopa de Futbol, les Olimpíades, els Grand Slams de tennis, les voltes ciclistes… i per gaudir al màxim de tot, res millor que la nova fornada de Sony Bravia que porta com a novetat els primers televisors amb intel·ligència cognitiva, que recreen la manera humana de percebre la imatge i el so. Això fa que anem veient cada cop més les imatges i sentint el so com a la realitat. Càmeres Com moltes altres tecnologies, la fotografia està fortament “tocada” per l’allau de solucions digitals en la que estem submergits. El pas dels continguts de foto i vídeo que podem capturar de la realitat a la cadena de dispositius com mòbil, tauleta, ordinador i Internet amb totes les seves variants és, com tothom sap imparable. I aquí en tenim alguns exemples:
SRS-RA5000
Càmera ZV-1 per videoblogs Creació de vídeo professional i senzill. La ZV-1 està dissenyada per a la creació de contingut amb una pantalla LCD multiangle perfecta per selfies, amb un llum de gravació. El micròfon direccional de 3 càpsules amb paravents capta la teva veu amb claredat, amb un enfocament instantani, que pot seguir la persona o objecte a l’acte i botons per a introduir efectes perquè els teus vídeos siguin més interessants amb menys esforç. Gran sensor d’imatge CMOS Exmor RSTm tipus 1.0 i objectiu ZEISS® de 2470 mm Nou software que permet la comunicació online en directe i d’alta qualitat.
ZV-1 Càmera Fuji Instax Mini Liplay Nou concepte de càmera instantània que revela les fotografies en paper a l’acte, com les clàssiques, però que en realitat és una càmera digital que captura amb targeta i que es veu la foto a la pantalla... i la que interessa s’imprimeix, i tantes còpies com es vulgui. Possibilitat molt interessant d’imprimir fotos enviades des del mòbil amb Bluetooth. La impressora del telèfon mòbil!
mira’m 76
TENS CEL·LULITIS? AQUEST MES ET DONEM LA CLAU PER IDENTIFICAR EL TIPUS DE CEL·LULITIS QUE TENS I COM POTS MILLORAR-LA.
Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157
en tres tipus: Cel·lulitis tova (d’aparença flàccida-gelatinosa que s’enfonsa al tacte. Sobretot s’acumula a la part dels braços, cames i glutis, i sol acompanyar-se de varius i aranyes vasculars); Cel·lulitis dura (greix encapsulat a nivell muscular; sol provocar dolor al tacte); Cel·lulitis edematosa (textura esponjosa, provocada per problemes de mala circulació i per una important retenció de líquids a l’organisme).
Quan parlem de cel·lulitis hem de tenir clar alguns aspectes. La cel·lulitis és una inflamació de les cèl·lules, per tant, tot i que se sol associar amb un excés de pes, també s’observa en persones primes. Per què apareix la cel·lulitis? En la majoria de casos, la seva aparició ve determinada per una predisposició genètica (factors congènits), factors alimentaris i estil de vida, i per factors hormonals. L’aparença de cel·lulitis sol comportar altres alteracions orgàniques. Els problemes vasculars, els edemes i la retenció de líquids solen anar lligats. La pell amb cel·lulitis té una permeabilitat dels capil·lars sanguinis augmentada i el drenatge limfàtic disminuït. Cal remarcar que no tots els tipus de cel·lulitis són iguals. Es poden catalogar
És important conèixer els factors que contribueixen a l’aparició de la cel·lulitis: Sedentarisme: empitjora el problema ja que provoca una disminució de la massa muscular i afavoreix la creació de greix corporal, disminueix el retorn venós i incrementa la flacciditat dels músculs i tendons. Estar moltes hores en una mateixa posició també produeix estasi venosa. Tabac: augmenta l’envelliment dels vasos sanguinis, la degradació del col· lagen i les fibres elàstiques. També disminueix l’oxigenació dels teixits. Alcohol: aporta calories buides, és a dir, que aporta energia sense aportar nutrients. Afavoreix l’augment del greix corporal. Estrès: patir estrès, ansietat i nerviosisme augmenta l’adrenalina i la noradrenalina, hormones que en altes concentracions fan augmentar el greix corporal. Roba ajustada i sabates de taló: dificulten una correcta circulació i drenatge alterant el retorn venós. Fàrmacs: betabloquejants i anticonceptius poden induir i empitjorar la cel· lulitis. Per tal de reduir la cel·lulitis, podem aplicar diferents consells alimentaris: Evitar fer una ingesta elevada d’ali-
ments amb alt contingut de greix i sucres per evitar pics d’insulina en sang. Utilitzar poca sal tant a l’hora de cuinar com amanir, per afavorir l’eliminació de la retenció de líquids. Evitar l’estrenyiment fent una bona ingesta de fibra ja que aquest empitjora l’estat de les venes del tronc inferior. Cal introduir fruites i verdures i cereals de tipus integral. Consumir aliments rics en vitamina C, ja que aquesta vitamina participa en la fabricació del col·lagen, millora la funció dels vasos combatent els radicals lliures responsables de l’envelliment; i en vitamina E per la seva acció antioxidant, com ara dels fruits secs, Augmentar el consum d’aliments rics en polifenols (antioxidants) ja que són beneficiosos per a la circulació i pels radicals lliures. Per la cel·lulitis els més recomanats són els que es troben a la carxofa, el raïm o el ginkgo biloba. També existeixen diversos tractaments mèdics-estètics per poder combatrela, sempre amb combinació d’una dieta específica i recolzada per un tractament dermocosmètic. Si la cel·lulitis et preocupa, a Integral Beauty Concept oferim un gran ventall de tractaments, combinats també amb el nostre servei de nutricionista. Sempre realitzant un diagnòstic previ i després de fer un estudi exhaustiu et recomanarem el tractament integral més eficaç per a tu, combinant diferents tècniques segons el tipus de cel·lulitis perquè tornis a sentir-te a gust amb tu mateixa. Truca’ns i t’informarem sense compromís. Tel. 972 506 808 / 655 394 157 o entra a www.centredesalutintegral.com
mira’m.cat
CONTROLEM L’ADDICCIÓ? En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
Un addicte ‘consumeix compulsivament’ quan ho fa sense control sobre la seva pròpia conducta, per la qual cosa un dels trets distintius d’aquest comportament, és que en tractar de controlar-la, la voluntat resulta insuficient. L’addicte ja no controla l’addicció, si no que és la substància o activitat la que controla a la persona. Un bon exemple per entendre les addiccions és adonar-se de la falsa percepció d’autocontrol. Els addictes creuen que poden controlar el consum: les dosis, la quantitat, la freqüència..., no obstant això res hi ha més equivocat que aquesta creença. Ja que al moment que es comença a consumir o a realitzar qualsevol activitat addictiva és la mateixa addicció que estarà controlant a la persona. És una inconsciència que un pensi que té certa supremacia enfront de les addiccions, i el risc augmenta quan existeixen antecedents d’activitats addictives i consum. Si per a una persona sòbria és complicat controlar el consum d’alcohol, per a les persones amb antecedents de consum d’alcohol és molt difícil i complicat parar, impedir una situació o dir no.
L
’addicció té una base genètica, encara que aquesta per si sola no pot explicar l’addicció, sinó que l’ambient interactua amb els gens, modificant la seva expressió i per tant el funcionament de les neurones.
En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.
mira’m 78
Estètica
Nou Donna
TRACTAMENT ANTICEL·LULÍTIC AMB LPG. Sistema de massatge amb aparatologia reafirmant, drenant i anticel·lulític que modela el cos segons les necessitats de cada zona: cuixes, glutis, cintura... Cita prèvia i mínim 10 sessions.
CENTRE D’ESTÈTICA NOU DONNA c/ Caamaño, 6 - entresol 1a 17600 FIGUERES Tels. 972 513 088 / 673 031 478 centredonna@hotmail.com centre esteticnoudonna
mira’m.cat
LA MEDITACIÓ ENS AJUDA A CALMAR LA MENT Qualia organitza setmanalment un taller de meditació per a adults i puntualment per a adolescents i famílies impartits per Míriam Monteys. Qualia Centre Wellness ha iniciat un cicle de tallers per al benestar a la nova sala de relaxació del centre en un entorn que convida a la interiorització i la reflexió. Amb l’objectiu de calmar la ment, la terapeuta i directora de Qualia, Míriam Monteys, imparteix setmanalment un taller d’introducció a la meditació amb tècniques molt senzilles perquè tothom pugui meditar a casa seva. “L’estrès i el patiment ens ve de com percebem la nostra realitat. I un entrenament de la ment centrat en tècniques de respiració i concentració ens pot ajudar a calmar la ment agitada i sentir pau interior i serenor. Està demostrat que meditar cada dia una estona i connectar amb el moment present ens ajuda a reduir l’estrès, la impulsivitat, cultivar la resiliència o gestió de l’adversitat de forma efectiva, la compassió, evitar el rumiament o pensaments recurrents i millorar el nostre estat de salut en general. Busquem generar moments de flow, quan un es fon amb allò que està fent, quan experimentes sense pensar allò que està passant en el moment present”, explica Míriam Monteys. Aquests tallers estan dirigits a adults, però també s’han programat tallers per a adolescents i d’altres per a famílies amb nens i nenes. A més d’aquests, Qualia també ofereix tallers de Qi Kung i Tai Chi, esquena sana, sòl pelvià i cuina sana, entre d’altres. Tots, orientats al benestar físic i mental de la persona. Tota la informació a l’apartat tallers del web: www.qualia.cat o al 972 511 400.
Míriam Monteys
- 82