Revista Mira'M 236

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-6

Concertar el desconcert volants... Però hi ha una distinció que s’atorga per criteris tan subjectius com els premis literaris: el de la combativitat. És un premi peculiar, que mai no coincideix amb cap altre, per la qual cosa es podria dir que és un premi de consolació. Si et donen el premi de la combativitat vol dir que ho has intentat amb insistència lloable però que al final has perdut el combat. En literatura, la combativitat equivaldria a un hipotètic premi a l’obra més experimental. Quan una obra literària acull aquest qualificatiu sol voler dir que l’experiment no ha sortit bé.

E

l ciclisme s’assembla a l’escriptura. Són dues activitats que requereixen esforços sostinguts i permeten cobrir trajectes llargs en vehicles inestables. Ciclistes i escriptors lluitem contra tots els sentits del temps, de vegades fins i tot contra rellotge, i algunes carreres (curses o cursos) poden esdevenir llegendàries. En les grans voltes, a banda de la classificació general i les etapes, hi ha premis alternatius. Classificacions prou disputades, com la d’equips, regularitat, muntanya, esprints intermedis o metes

“Aquest narrador diví ens explica en empordanès de l’Eixample la història delirant d’un fill del poble” Una altra cosa és l’originalitat, un valor tan escàs com desitjable. D’entrada, perquè original és antònim de còpia i els experiments sovint es repeteixen. Una obra literària original és una peça que no s’assembla gaire a les que l’han precedida, encara que no tingui cap voluntat “experimental”. Una obra que causa estranyesa des de la naturalitat. Com Mr. Folch d’Adrià Pujol Cruells (Empúries), per exemple, que competeix en originalitat amb la celebrada Canto jo i la muntanya balla (Anagrama).

L’espai de Màrius Serra

Si Solà no s’acontenta a fer parlar les bèsties (com Wajdi Mouawad a Ànima ) i dona veu a les muntanyes pirenenques, Pujol Cruells porta fins a les últimes conseqüèn­cies l’acte narratiu de la creació de mons i fa que el narrador sigui Déu. Un déu postKaramàzov, fatigat i fatalista, que veu com la seva creació se li escapa de les mans i verbalitza el jubileu a veure si li encoloma el mort (el món) a algun lector. Aquest narrador diví ens explica en empordanès de l’Eixample la història delirant d’un fill del poble (Folch) que passa la postguerra en una escala senyorial del passeig de Gràcia, amb un nen Jesús fruit dels abusos continuats del propietari senyor Folch a la portera Maria, a la Barcelona grisosa sotmesa pel dictador inhumà (encara no inhumat). L’originalitat de Mr. Folch rau en la concertació del desconcert que sovint ens provoca l’existència si la veiem des de punts de vista múltiples. El déu narrador viu en un delirant zàping perpetu que remet al codi fantàstic matisat per un seguit d’elements que l’ancoren en el fangar de la memòria històrica. Noms com ara Joaquim Blume, el comissari Creix, Che Guevara, Salomé o Xirinacs que en una novel·la històrica de la postguerra potser serien de cartó pedra i en canvi, aquí, són els vents que afermen la inestable tenda de campanya narrativa al sòl de la memòria d’un poble irredempt.

- ALCALDES I ALCALDESSES DE LA COMARCA -

Josep Madern,

“Des de Darnius volem treure més profit al pantà” Josep Madern, de Junts per Darnius, va aconseguir en les darreres eleccions municipals mantenir-se amb comoditat a l’alcaldia. Els bons resultats són fruit de la feina “ben feta i amb rigor”, assegura Madern. El poble afronta en aquest nou mandat projectes orientats a desestacionalitzar el turisme i potenciar la seva relació amb el pantà i el seu entorn. Com valora la seva trajectòria en el govern? Fa quatre anys i uns cinc mesos que sóc alcalde. Entro en política perquè jo era president de l’Associació Cultural i Recreativa La Concòrdia que és una entitat del poble amb molta activitat cultural, una mica condicionat pels companys de la junta i amics del municipi. Em van animar que fes un pas endavant i que encapçalés una llista i així ho vaig fer. Els bons resultats de les passades eleccions avalen la feina ben feta?

Està clar que en els pobles petits els resultats de les eleccions no els porten la campanya electoral sinó que tothom es coneix, sap la feina que fas, com ets, les teves actituds i les teves dificultats. Entenc que és el resultat d’una feina ben feta i de rigor. Quines satisfaccions ha viscut pel fet de governar un poble com Darnius? Moltes, la principal i la que destacaria més és conèixer, tractar amb la gent i poder solucionar, quan està a les teves mans, els problemes que puguin tenir i aportar el teu granet de sorra a millorar la vida del poble. El contacte proper amb la gent fa la gestió del poble més fàcil? Si, la gent t’explica coses i aquesta proximitat, poder conversar al carrer amb la gent, facilita la gestió. Entre tots fem que on hi hagi un problema, es trobi una solució. Quines actuacions s’han fet a Darnius

Josep Madern

- 10 i quins són els principals projectes? En quatre anys hem fet moltes millores, destacaria les obres que s’han fet al teatre, l’asfaltat d’algun carrer. El principal projecte que tenim sobre la taula seria ara mateix fer una captació nova, portar aigua des de la presa, des de l’embassament Darnius-Boadella fins a Darnius. Actualment tenim una captació antiga, deu tenir cinquanta anys, que agafa aigua del riu Arnera, un riu que abans si tenia uns cabals importants però que ara va minvant i de la manera que anem, entenem que els propers anys seran complicats amb el tema de l’aigua. Aquest seria el nostre principal projecte a banda de promocionar turísticament Darnius a través del pantà i de l’entorn magnífic que té: el bosc, les alzines, les rutes que hi ha, etc. Quines mancances té ara Darnius i quins serveis ofereix? La principal mancança que té Darnius és la feina. El municipi no genera llocs de treball i la gent s’ha de traslladar per treballar. Aquí hem d’incidir més des de l’ajuntament per motivar i incentivar el turisme, que és clau. L’embassament té un gran potencial i en podem fer un gran ús. Té tots els serveis: escola, farmàcia, botigues restaurants, turisme rural, té molts serveis i la mancança oferta treball.

El fet de ser un poble d’interior com beneficia o afecta? Té els seus avantatges i inconvenients. És interior però estem a mitja horeta de platges com Roses. No hi veig cap dificultat tot i que és cert que aquests pobles del voltant de la Jonquera són com un microclima econòmicament parlant perquè estan al costat de la frontera i d’un centre de gran interès comercial com és la Jonquera Es treballa per atraure turisme fora de l’època d’estiu? Aquest és un repte que ens hem proposat, buscar un turisme desestacionat, volem que hi hagi turisme tot l’any, per tant aquí el BTT i el senderisme cultural l’hem de millorar. Volem crear una Oficina de Turisme per promocionar diferents activitats com les aquàtiques, però també la resta: fer visites a la presa és una cosa interessant: veure les galeries i com funciona la presa. S’havia parlat de fer un centre educatiu que parlés del cicle de l’aigua... hi estem treballant i en un futur es veurà. És una qüestió de temps i de posar-hi esforços. De quina manera es pretén treure més profit d’aquest entorn? Hem mantingut diferents converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua,

de fet l’embassament és titularitat de l’ACA. El municipi sempre ha volgut aprofitar molt més l’embassament però l’ajuntament no té prou competències per fer el que voldria. Fa unes tres setmanes vam reunir-nos amb l’últim director de l’ACA per tractar aquest tema entre d’altres. Creiem que li podem treure molt de profit. Des de Darnius s’està treballant el tema de l’exili? Creiem que el tema de l’exili és important, també com a reclam turístic. Darnius va formar part d’aquest exili i tenim el Mas de Can Descalç que creiem que va servir de magatzem de tot l’art de Catalunya abans de sortir cap a França però no s’hi ha treballat gaire, encara. Com és la relació amb les associacions i quines activitats s’organitzen amb vista a les festes? La relació és molt bona. Jo vinc del món de l’associacionisme, conec les seves dificultats i mancances i l’ajuntament sempre els està donant suport i motivant. Ara mateix tindrem les quines, que les organitzen les associacions, però nosaltres estem al seu costat i les propostes habituals d’aquestes festes que venen.

- 12

-EL NOSTRE CONVIDAT-

UNA LLAR D’AVIS REMARCABLE Una residència de gent gran que, pel seu funcionament, fa que els avis gaudeixin d’una qualitat de vida més digna. Entrevista: Revista Mira’m Foto: Maria Teresa Carrés

A

quest mes hem visitat les Germanetes dels Ancians Desemparats de Banyoles, una congregació religiosa que es dedica a la cura i l’assistència de les persones grans, i que gestiona una residència en la qual 7

monges i 33 treballadors professionals donen suport material i espiritual als avis que hi viuen. En aquesta casa, una gran família d’avis i àvies viuen envoltats de l’afecte que reben en tot moment de les persones que els cuiden, fet que vam poder experimentar durant la nostra visita.

Ens va rebre la mare superiora, la germaneta Maria Luisa García, que, acompanyada per Ricard Salas, l’educador social de la residència, van ser els que ens van contestar, ara l’un ara l’altra, les nostres preguntes sobre què és i com funciona aquesta residència d’avis i, així, poder fer-nos ressò, des

- 14

Un dels menjadors d’aquestes pàgines de la revista, de la feina desinteressada que porta a terme aquesta comunitat religiosa. Tot seguit les seves paraules. Qui i com es pot entrar a viure a la casa de les Germanetes dels Ancians Desemparats? Quant al qui, són avis majors de 65 anys, ja que el reglament de les Germanes així ho diu, llevat que no sigui un cas molt especial. Són persones que no entren dins del sistema públic perquè encara no tenen atorgat cap tipus de grau en la llei de la dependència, que estan en risc social i que no poden pagar-se una residència privada. Per tant, desemparats per l’Administració de l’Estat i desemparats per la societat. L’únic recurs que tenen és anar a una casa de les Germanes. Quant al com, hi ha un protocol. S’ha de venir a conèixer la casa, mostrar interès per a viure-hi, fer una sol·licitud d’ingrés i parlar amb la mare superiora. Aleshores es demana una sèrie de documentació i el treballador social fa una entrevista a la persona interessada i demana conèixer la família. Si tot va com ha d’anar, es fa l’ingrés amb un contracte que ha d’anar signat per la mare superiora, el resident i un familiar. Aquest contracte diu que el primer mes és de prova i que després, amb un preavís de 15 dies, el resident pot marxar quan vulgui. L’ingrés pot provocar emocions als familiars i a la mateixa persona en trobar-se separada de la família? Hi ha dos tipus d’emocions: la del familiar que té un sentiment de culpa perquè inconscientment pensa que no ha estat capaç de cuidar-lo ell mateix i que delega aquesta funció a una altra persona. Aquest és un

sentiment que s’ha d’anar treballant per alleugerir-lo fins a reduir-lo i deixar-lo fora. Quant a l’emoció de la persona que entra a viure a la casa, si ens posem en el seu lloc i fem un exercici d’empatia, ens adonarem que tota una vida, de cop i volta, queda reduïda a una maleta. Anar a viure en un lloc que no coneixes dona inseguretat i provoca por. Són emocions que poc a poc s’han de superar durant el procés d’adaptació. Accepten casos de demència senil o Alzheimer? Evidentment. Molts casos venen amb un diagnòstic de demència, ja sigui en fase lleu, moderada o fins i tot avançada. En cap cas és excloent. Amb tot i això, al darrere hi ha una feina que cal fer amb la família i amb la persona implicada. El fet d’acceptar una persona que per ella mateixa no pot decidir on vol anar s’ha de comunicar a la fiscalia. Imaginem-nos per un moment que aquesta persona anys enrere ha pogut deixar per escrit que si un dia té una demència no vol anar a cap residència, i que la família, tot i això, la ingressa vulnerant el seu principi d’autonomia. D’aquí la necessitat d’informar la fiscalia.

Una part dels jardins. Zona d’esbarjo. Com estan repartits els avis i àvies dins de la residència? Els avis estan separats per gènere i, segons el grau de demència, hi ha la infermeria i el que les Germanes anomenen “semaneria”, que és la secció on hi ha els avis i àvies que cognitivament i físicament es valen per ells mateixos. Les infermeries estan completament saturades perquè molts avis arriben altament dependents, tant físicament com cognitivament. Una altra cosa són els avis amb un grau lleu o moderat,

- 16

El pessebre acabat de fer... que es poden dutxar per ells mateixos i es poden fer càrrec de la seva higiene. En aquest cas accedeixen al departament de “semaneria”. Tot i que la malaltia té el seu procés i l’avi haurà d’acabar finalment al departament d’infermeria, ja l’acceptem. També acceptaríem els casos greus, però malauradament, avui no tenim lloc. Fins a quin punt les noves tecnologies ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones grans? Abans les monges es cuidaven de tot: de la neteja, de la cuina, del tema sanitari, d’atendre els avis, del culte a Déu... Avui, amb l’ajut del personal que treballa a la residència, la qualitat de vida ha millorat. Hi ha un metge, dues infermeres, personal de neteja, cuiners i cuineres... La vida canvia i no trigarem gaire a veure els avis amb un mòbil i un portàtil a la mà. S’ha de tenir el cor fort o vocació per treballar amb els avis? Sense cap dubte s’ha de tenir vocació. Cal tenir sempre molt present que els avis estan en una fase del cicle vital propera al traspàs, però això no vol dir que per aquest fet els que treballem aquí siguem persones que ja no ens hi vinculem. És tot a la inversa: estem units moralment amb els avis des del primer dia que entren. És un tema vocacional. Quines característiques ha de tenir un cuidador o cuidadora d’avis? El primer de tot, treballar amb amor. Després també compten les aptituds de la persona per donar de menjar, per saber fer els canvis posturals quan convé... S’ha de tenir aptitud i actitud, intel·ligència racional i intel·ligència emocional, tenir una alta capacitat d’empatia, tolerància a la frustració i un bon control d’impulsos. En definitiva, els cuidadors hem de tenir sempre present de cuidar els avis com si fossin el teu pare o la teva mare. L’adaptació a l’estil de vida de la casa es fa difícil per als avis? En un principi no. Si l’avi o àvia fa amics ja es té molt de guanyat. Intentem, i crec que ho aconseguim, que tothom visqui en una gran família. He de dir que el personal que treballa aquí és molt responsa-

ble i això també ajuda molt. Tenim 33 persones en 3 torns. Com és el dia a dia dels avis que viuen aquí? Tot i que no hi ha cap obligació, el primer que fan un cop llevats és anar a l’església. Tothom és lliure d’anar-hi o no, però cal tenir en compte que les germanes, a part de cuidar cossos, volen salvar ànimes. Acabada la missa, s’esmorza i després hi ha un temps en el qual es pot sortir de la residència per anar a fer un vol o anar a comprar el que es necessiti. Per aquells avis que tenen una mobilitat restringida, cada dia de la setmana hi ha una sèrie d’activitats diferents: treballs manuals, gimnàstica, cinema... Tot seguit arriba l’hora de dinar i en acabat parem motors durant una bona estona: no s’accepten trucades telefòniques, es tanca la porta perquè no surti ningú i es dona pas a la tranquil·litat al final de la qual arriba l’hora de resar el rosari. Aquí torna a ser totalment opcional d’assistir-hi o no. Després, i fins a l’hora de sopar, qui vol pot tornar a sortir al carrer. Val a dir que aquí el que es treballa molt és la teràpia ocupacional per fer-los sentir vàlids i útils per fer coses, per depurar l’autoestima. Amb això hem aconseguit que una colla d’avis i àvies facin feines i se sentin segurs amb el que fan. A la porteria hi ha un avi, a la secció de la roba hi ha cinc o sis àvies que estan plegant peces de vestir i planxant, als menjadors hi ha qui es cuida d’eixugar els coberts i de parar les taules, a la cuina un parell de persones fent petites feines com pelar patates... També tenim una persona que es cuida de fer els encàrrecs. Tots ells són persones que tant físicament com mentalment estan molt bé, però que si no fessin res, si no tinguessin cap activitat per fer acabarien asseient-se en una butaca, i tard o d’hora s’iniciaria un procés de deteriorament, tant físic com cognitiu. Els avis que es valen per ells mateixos són independents o són autònoms dins de la residència? Disposen de personal per fomentar la independència dels avis? Cal no barrejar la independència amb l’autonomia. La independència és la capacitat física de fer les activitats de la vida diària i l’autonomia és la capacitat de prendre decisions per un mateix. És pot ser independent i ser heterònom, és a dir, que hi ha malalts d’una demència que poden anar al lavabo, dutxar-se, vestir-se, però són incapaços de prendre una decisió sobre els diners, si cal gastar-los o cal estalviar-los. Quan es poden visitar els avis que estan ingressats? Sempre. Tots els dies de l’any, menys les hores de després de dinar. Quant costa tenir ingressat un avi? Hi ha dos preus: 1.000 euros mensuals per a aquells avis i àvies que són independents i autònoms, i 1.150 euros per a les persones que ne-

- 18 cessiten els serveis d’infermeria. Però com hem explicat abans, actualment no podem acceptar ningú perquè tenim la infermeria al complet. Donat el cas que la persona no pogués pagar aquesta quota, fem una intervenció per examinar el perquè no pot fer front a aquesta despesa i, un cop estudiada la situació, les germanes decideixen si és un cas social i rebaixen el preu amb una quota no contributiva d’uns 400 euros o la típica de 646 euros. Aquest preu inclou tots els serveis? Tots menys perruqueria, podologia i el copagament que ens cobra l’Administració. Tenen llista d’espera? Normalment sempre en tenim. Recordo que fa un parell d’anys, tot i que cada hivern vacunem els avis, per culpa d’una grip molt forta d’un tipus desconegut se’ns van morir una vintena d’avis. Va ser llavors quan la llista d’espera va desaparèixer, tot i que ens va costar remuntar el moment. On s’elabora el menjar de la residència? A la cuina de la residència. Sor Marta, una germana mexicana que cuina molt bé, es fa càrrec de tots els menjars. Celíacs, vegans, règims alimentaris especials... Tenen un pla especial d’alimentació? Tot això es contempla en el moment

de l’ingrés, i es para una escrupolosa atenció en cada avi que requereix una alimentació especial. A més tenim periòdicament unes inspeccions de sanitat molt rigoroses. Quins serveis ofereix la residència: metge, podòleg, perruqueria...? Els residents tenen tres àrees o parts: la bio, la social i la psicològica. I aquí n’hi ha una quarta que és l’espiritual. A la bio tenim un metge, un fisioterapeuta i dues infermeres, una que viu a la casa, que és una germana, i una que hi treballa. Si es dona el cas que a mitja nit un avi es posa greu, la germana infermera es cuidarà del malalt, cosa que en altres residències no passa. A l’àrea social hi soc jo, i l’àrea psicològica correspon a les germanes i als treballadors amb l’acompanyament emocional de la gent gran. I a l’àrea espiritual són les germanes les que es cuiden de la vida interior de cada avi i cada àvia. Estan preparats per a les cures pal· liatives? Sí, actualment tenim dos casos de dues àvies que porten 6 anys enllitades. Sempre que puguem fer-ho preferim cuidar-los des de les nostres instal·lacions. Si cal ingressar un avi a l’hospital, disposen d’un servei de transport? No, i en aquest cas ja ho posa de re-

lleu el contracte. Si l’avi o l’àvia ha d’anar a l’hospital o a visitar-se per un metge especialista, la residència no se’n fa càrrec. És el familiar qui l’ha acompanyar. En aquests casos es truca al 112 i ve una ambulància, però l’acompanyament l’ha de fer el familiar responsable. De quantes places disposa aquest centre? 90 avis són els que viuen a la residència. Les habitacions són individuals o compartides? La filosofia de les germanes és compartir. Per tant, les habitacions són compartides, tot i que n’hi ha alguna d’individual per a casos molt especials. Estar acompanyat és més agradable que estar sol, i en el cas que ens trobem amb dos caràcters que no s’avenen els canviem ràpidament. Les germanes tenen una gran capacitat per conèixer les persones i de seguida saben com s’han d’ajuntar els avis.

“La vida canvia i no trigarem gaire a veure els avis amb un mòbil i un portàtil a la mà”

´

-PETIT PAÍS Una secció de Josep M. Bernils

BOMBOLLES DE CAVA EMPORDANÈS A la comarca s’arriben a comercialitzar cada any més d’un milió d’ampolles produïdes per empreses de la zona. Capmany, Masarac, Mollet i Peralada formen part de la Regió del Cava, formada per 160 municipis de tot l’Estat espanyol.

Josep M. Bernils

Un element que ha esdevingut gairebé imprescindible a la taula de Nadal és el cava. Es tracta d’una beguda de qualitat, molt apreciada per la majoria de paladars i que té les seves arrels a Catalunya. Quatre municipis de l’Alt Empordà es troben inclosos dins l’anomenada Regió del Cava, una denominació que aplega totes les zones de l’Estat espanyol -encara que, bàsicament, concentrades al Principat- que són productores d’aquest vi escumós de segona fermentació. Segons les últimes xifres fetes públiques -corresponents a l’any 2017- el mercat català està venent més de 250 milions d’ampolles de cava, dels quals uns 162 milions es destinen a l’exportació. Tot plegat posa en evidència que es

El consum de cava és habitual al llarg de l’any, però té un especial protagonisme durant les festes de Nadal i Cap d’Any. (Foto: REGIÓ DEL CAVA).

- 22

El cava empordanès, tot i que amb una producció reduïda, té un prestigi entre els consumidors. (Foto: REGIÓ DEL CAVA). tracta d’un producte que té sortida al mercat del país però encara més a l’estranger. Des del sector es reconeix que, en els darrers anys, s’està passant per un bon moment, ja que les vendes es mantenen lleugerament a l’alça cada any i els estocs són pràcticament inexistents. Aquest darrer apartat és molt important per a les empreses, ja que un cava s’ha de consumir abans d’un any de sortir al mercat perquè mantingui la seva qualitat. En aquests moments, la Regió del Cava inclou 160 municipis, dels quals cinc són a la demarcació de Girona. D’aquests, quatre es troben situats a la nostra comarca (Capmany, Masarac, Mollet i Peralada) i un a la Selva (Blanes). És curiós que a banda de les poblacions catalanes, també n’hi ha de la Rioja, Euskadi, l’Aragó i fins i tot d’Extremadura. Val a dir, però, que el 90% de les empreses que s’hi dediquen tenen la seva seu al Penedès i, d’aquestes, un 75% a Sant Sadurní d’Anoia. FINS A L’1% DE LA PRODUCCIÓ TOTAL PORTA EL NOM DE LA COMARCA Tot i que no se solen facilitar xifres territorials, fa uns anys, fonts del Consell Regulador del Cava, amb seu a Vilafranca del Penedès, havien indicat que oficialment la producció de cava a la comarca de l’Alt Empordà es troba al voltant de 0,2 per cent del total català, el que donaria unes 320.000 ampolles de sortida al mercat. Val a dir que aquesta xifra no és del tot exacte ja que el cava, amb etiquetatge empordanès, arriba a superar cada any el milió d’ampolles, una data que significaria que en determinades anyades es pot haver arribat a l’1 per cent de la producció. Les prop de 320.000 ampolles reflectides oficialment són les que es produeixen directament a la comarca. Es tracta de les que s’elaboren en els cellers de la zona entre els que hi figuren, entre d’altres, l’empresa Freixa Rigau-Oliveda (Capmany), el Celler Trobat (Garriguella), Masia Serra (Cantallops) i les Caves de Peralada a on es produeix el Gran Claustre. La part més important de la producció d’aquesta darrera empresa, però, es realitza a Vilafranca, tot i que les ampolles porten el nom de la vila comtal i la seva producció permet superar la mítica xifra del milió d’ampolles. El cava, a diferència del que passa amb la resta de vins, té una denominació d’origen genèrica, és a dir per a tota la zona de producció, i no es limita, per tant, a una comarca concreta, com seria el cas d’Empordà, Alella o Rioja. Aleshores, el vi que composa el producte escumós pot sortir de qualsevol lloc d’aquesta regió. En general, el cava empordanès, tot i representar una part molt reduïda del mercat català, és molt apreciat per la seva qualitat i les seves sortides al mercat internacional han experimentat unes vendes creixents.

- 24

El Consell Regulador de la Regió del Cava vetlla per la qualitat dels productes, establint uns controls molt estrictes, molt més dels que es realitzen en el cas del vi, ja que es mira el temps de criança, la qualificació dels vins base i la seva circulació pel mercat interior per, d’aquesta forma, poder disposar del corresponent certificat d’origen. Fins i tot hi ha un comitè de qualificació que certifica que el vi produït per un pagès o per una cooperativa es destini a l’elaboració de cava amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus de frau. UN XAMPANY AMB MÉS D’UN SEGLE D’HISTÒRIA Fa sis anys que el periodista gironí Rafael Nadal va publicar Quan en dèiem xampany, un llibre en el qual reconstrueix la vida del seu besavi, Francisco Oller, que amb només 16 anys decideix marxar de Cassà de la Selva a França per buscar un futur millor. Allà acabà creant un gran imperi com a empresari surer. Com va escriure el reconegut enòleg figuerenc Eduard Puig i Vayreda, “les comarques gironines tenen llarga tradició en l’elaboració de vins escumosos pel sistema clàssic de la Xampanya, el producte ara denominat cava”. Assenyala que aquest producte va desenvolupar-se a la zona, entre altres motius, “per la relació existent entre les comarques gironines i la Xampanya, degut en el tradicional comerç de taps de suro”. Recorda Puig que el primer vi escumós gironí que està documentat és el Mas Ferran, de Blanes, que participa en una mostra celebrada a Barcelona l’any 1872. Pel que fa a l’Alt Empordà les notícies més antigues daten de començaments del segle XX. El propietari i veí de Vilajuïga, Raimon de Falgàs, tenia acreditada la qualitat dels seus vins amb diversos premis, però no és fins al període 1916-17 quan “inicia l’activitat elaboradora de vins escumosos i, en incrementar la producció, l’any 1926 es renoven els cellers del que es dirà Xampany Gelamà, l’activitat dels quals dura fins a 1936 i posteriorment amb intermitències”, segons va escriure l’enòleg al llibre “La vinya i el vi”, dins de la col·lecció dels “Quaderns de la Revista de Girona”. L’empresa va recuperar aquest producte el 2015 amb una producció molt reduïda. Pel que fa a les Caves del Castell de Peralada, sens dubte la marca més popular que lliga aquesta beguda amb la comarca, Puig Vayreda assenyala que data de l’any 1923 “amb l’adquisició de la propietat per l’industrial Miquel Mateu, si bé moltes de les finques dels antics comtes de Peralada ja es dedicaven al conreu de la vinya. L’impuls donat per Mateu a aquesta activitat fou notable amb la col·laboració de l’enginyer agrònom Modest Domínguez, acreditant caves de prestigi fins avui amb una presència sòlida en el mercat”. EL TIPUS DE RAÏM ÉS CLAU PER A UN BON CAVA Com expliquen des del Consell Regulador del Cava “el nivell de qualitat a què ha arribat el Cava, s’inicia a la vinya. La verema del raïm i la manera com es condiciona i es transporta fins als cellers d’elaboració, es fa amb cura i amb la màxima celeritat a fi que el temps transcorregut entre la verema i l’obtenció del most sigui el mínim possible. Quan el raïm arriba al celler s’inicia el procés d’elaboració del vi base, extraient-ne el most mitjançant un premsat suau que permet obtenir mostos de gran qualitat”. Seguidament, aquests mostos “es clarifiquen i s’inicia el procés de fermentació amb llevats seleccionats i es fa un control rigorós de temperatures a fi d’aprofitar al màxim les aromes pròpies de les diferents varietats, cadascuna de les quals es vinifica per separat. Un cop acabada la vinificació, els tècnics determinen la proporció de cada tipus i varietat que conformarà el “cupatge” que donarà origen als diversos caves. Els vins de varietats diferents es complementen per a donar com a resultat un vi amb personalitat pròpia que definirà les característiques de cada marca elaboradora”.

- 26

- TENDÈNCIES -

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ Textos: Revista Mira’m

#JOSOCEMPORDÀ Es presenta una marca de territori conjunta, amb l’objectiu de distingir tots aquells productes, serveis i iniciatives que s’impulsin des de l’Alt i el Baix Empordà. És una iniciativa dels dos consells, que requerirà l’adhesió dels usuaris i el compliment d’unes determinades normes.

Representants del Consell Comarcal de l’Alt Empordà en la presentació de la marca. (Foto: CCAE). Josep Pla va escriure que “els límits de l’Empordà són conjecturals, com sol succeir en totes les coses de la vida. Ara, els qui en som sí que tenim una certa idea dels límits de la nostra comarca”. Per ell el límit pel sud eren la muntanya de les Gavarres i pel nord la serra de Rodes. Avui, territorialment parlant, ens trobem en un territori molt més ampli que va de Portbou fins a Sant Feliu de Guíxols. A efectes administratius, però, aquest espai està integrat per dues comarques: l’Alt i el Baix Empordà. Dues comarques, però una sola marca! Això està clar des de fa temps i ara es potenciarà institucionalment a tots nivells. El mateix Pla escrivia que “la comarca de l’Empordà no s’havia dividit mai fins a l’època moderna, o relativament moderna. D’Empordà només n’hi ha un”. L’escriptor de Palafrugell recordava el temps del comtat d’Empúries i assenyalava que aquests personatges “foren sempre partidaris de la unió, però sempre foren contraris a la centralització. Aquest sentiment encara avui és viu”, escrivia fa dècades. No és ell l’únic que ha parlat i escrit sobre aquest Empordà únic. El periodista i escriptor Oriol Pi de Cabanyes autor de L’Empordà, melic del món no s’està de dir, que “L’Empordà és, d’entrada, un fet eòlic. La tramuntana penetra a la península Ibèrica pels colls del Portús i de Banyuls, que fan de coll d’embut, i es projecta per tot el territori empordanès”, i ens recorda que Pla ja afirmava que “l’Empordà és un marca meteorològica”. Oriol Pi de Cabanyes sentencia sobre la qüestió dels límits de l’Empordà que “són també uns límits mentals, de temperament”. El nom d’Empordà està associat, en aquests moments, a qualitat en el més ampli sentit de la paraula. En definitiva, a qualitat de vida. Des de

À

- 28

: Un vídeo promocional posa en context la campanya #JoSocEmpordà. (Foto: CCAE). fa uns anys, des del territori, s’ha anat posant en valor totes aquestes potencialitats. Així, el vi i l’oli es promocionen amb aquest nom i existeix una Marca de Garantia que avala la producció de determinats productes autòctons (bunyols, arròs, botifarra dolça, recuit, pomes de ‘relleno’, gambes...). UNA MARCA DE TERRITORI Els consells comarcals de l’Alt Empordà i el Baix Empordà van presentar a mitjan novembre, a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, la campanya #JoSocEmpordà, la primera per consolidar la marca Empordà, amb la qual volen unir forces per fer més visible el territori al món i posar en valor tot allò que els uneix. Amb aquest objectiu, des de les institucions s’ha fet una crida a tots els sectors i àmbits de les dues comarques perquè contribueixin a difondre els seus atributs i es facin seva la marca Empordà. Aquesta iniciativa es va iniciar a través de la Universitat de Vic, que té un departament especialitzat en marques de territori. Posteriorment, l’empresa Neorg va desenvolupar el projecte. Responsables d’aquesta consultoria han explicat que «d’una banda, les empreses, entitats, associacions i organitzacions que desenvolupin la seva activitat a qualsevol de les dues comarques i que s’identifiquin amb els valors de la marca podran fer-la servir. D’altra banda, tots els particulars que ho desitgin, poden contribuir-hi compartint a les xarxes socials tot allò que els faci sentir orgullosos de l’Empordà amb el hashtag #JoSocEmpordà». Durant l’acte de presentació d’aquesta iniciativa, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, va explicar que “això és l’inici del camí que ha de recórrer la marca Empordà per donar a conèixer el nostre territori per tot el món, amb l’objectiu, que tot això es tradueixi en una dinamització del sector turístic, del món cultural i del lleure i de tota l’economia de la zona”. Per al president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Manel Loureiro, “l’Empordà com a marca existeix fa molt de temps en el nostre imaginari col·lectiu”, i va explicar que l’èxit de la nova marca està supeditat a “si se la fa seva la gent, les institucions, els emprenedors, les escoles, les entitats i associacions, i també els visitants i tothom que estimi aquesta terra”. En aquest sentit, va explicar que la campanya #JoSocEmpordà “és un primer pas per fer visible aquesta marca”. De moment hi ha un vídeo promocional i ja es poden rebre adhesions a traves de la pàgina web www.socemporda. com. La utilització pràctica de la marca encara haurà d’esperar, però, uns mesos.

- GENT -

EL FIGUERENC QUE DOBLAVA ACTORS Mor Arseni Corsellas, l’actor que va realitzar el doblatge d’actors com Sean Connery, Rock Hudson i Burt Lancaster. Es va popularitzar per posar la veu catalana al JR de ‘Dallas’. Capmany, que va arribar a ser deixeble del mestre Eduard Tolrà i que va formar part de diverses orquestres que tocaven arreu de Catalunya. D’Arseni Corsellas se sap que es va traslladar a Barcelona el 1951 i va treballar com a locutor a Ràdio Juventut, Ràdio Barcelona i, finalment, Ràdio Nacional d’Espanya. Durant els anys 50 i 60 del segle passat va ser una de les veus més conegudes dels informatius de l’època.

Arseni Corsellas, en una imatge als estudis de Ràdio Nacional d’Espanya. (Foto: RTVE).

H

i ha frases mítiques a la història del cinema o de la petita pantalla. Per exemple aquella que diu: “Em dic Bond, James Bond”, per part del mític agent d’espionatge britànic. O quan el magnat del petroli nord-americà Jock Ewing JR acusava de “pendó” a la seva dona, en la primera emissió de la sèrie Dallas en català, als inicis de TV3. Qui posava el registre vocal tant greu era Arseni Corsellas i Serra, l’actor i doblador que va morir el mes de novembre passat a Madrid, als 86 anys, i que molts han sabut ara que havia nascut a Figueres el 1933. Què en sabem de Corsellas? D’entrada que va marxar de Figueres als 18 anys. El seu pare era un músic oriünd de

A causa de la seva vocació d’actor, va entrar a formar part d’un grup professional que es dedicava a adaptar obres de teatre per a la ràdio. D’aquí al doblatge de pel·lícules no hi hagué més que un pas. Va ser considerat com un dels grans actors de doblatge de tot l’Estat espanyol fins al punt de calcular-se que va prestar la seva veu a més de 800 pel· lícules. També va treballar en el món de la publicitat. En els seus inicis va doblar els actors Richard Burton, Stanley Baker o Humphrey Bogart (al segon doblatge de Casablanca) i més tard a Sean Connery en el seu paper de James Bond. El 1983 va ser un dels primers a doblar en català quan Televisió de Catalunya inicia les seves emissions. Durant els anys seixanta i setanta va ser el responsable de gairebé totes les pel·lícules que es varen doblar als estudis Voz de España a Barcelona. També va treballar com a actor a les pel·lícules Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, de Paco Mir, i Amor Propio, de Mario Camus. El 1986 el varen distingir amb l’Atril d’or de doblatge. Posteriorment va rebre el premi de l’Associació de Veterans de RNE.

- DESCOBRIR -

CANTALLOPS, UN POBLE TRANQUIL Situat en un vessant de l’Albera, el municipi convida a passejar pels seus carrers i, sobretot, per l’espai natural que l’envolta, els dolmens i el castell de Requesens.

Al fons, el campanar de l’església de Sant Esteve. (Foto: BERNILS). “Poc abans d’arribar a la Jonquera, trobem una cruïlla de carreteres, a l’esquerra de la qual hi ha la que va a Agullana i a la dreta, la que s’enfila a Cantallops. Aquesta, a mida que puja, s’afanya a cabdellar voltes, travessa alzinars i suredes, engoleix rectes, es va fent més costeruda i ens porta a la fi a la vall de Cantallops, esbatanada sota els faldars de Requesens”, així comença el recorregut que ens porta fins a aquest municipi l’autora empordanesa Montserrat Vayreda (1924-2006) al seu llibre Els pobles de l’Empordà. I acaba amb una altra descripció que impacta el lector. “El poble de Cantallops, dominat per la torre del campanar, que té l’aspecte de les fortaleses medievals, és d’una morenor que, acompanyada d’ocres, violetes i oxidats, li dóna un aire eixut, primitiu. Només es veu blanquejar alguna casa com un glop de llum bolcat en la foscor. Avesat a escoltar els cants dels llops des que el 944 el batejaren amb el nom de “Cantalupis”, no ha tingut por de res, per més que la destral del temps li hagi deixat senyal”, escriu la prolífica escriptora i poetessa. En aquesta època hivernal us proposem una visita a aquest municipi. Cantallops es troba situat al vessant meridional de la serra de l’Albera, en una zona on la muntanya es dilueix en una plana forestal d’alzines sureres, alzines i roures, com molt bé descriu Vayreda. Actualment és un poblet de poc més de 300 habitants “on la tranquil·litat, la tramuntana i el silenci són la normalitat” com explica l’historiador Miquel Serrano. Un poble, per tant, on podeu gaudir d’una estona de contacte amb la natura, de les seves rutes i passejos i, evidentment, dels seus apreciats vins i de la seva gastronomia.

- 32

Els racons aprofitant la natura són presents arreu del municipi. (Foto: BERNILS). MONUMENTS I NATURA El poble es va originar al voltant de l’antic castell de Cantallops, documentat des del segle XIII. Actualment només queden restes parcials, un fragment de la muralla i una única torre que, al segle XIX, fou reconvertida en campanar de l’església parroquial de Sant Esteve. “També cal destacar les restes del monestir medieval de monges agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, diversos masos del segle XIX, diversos molins fariners, les fonts de la Muntanya i els béns del patrimoni natural com són les basses, els estanys i els prats de dall, que conserven una rica, rara i protegida vegetació”, remarca Serrano. No cal oblidar que a la banda nord del poble hi ha la muntanya de Requesens, en ple Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera, que conserva una fauna i una flora riquíssimes, les restes del castell que dóna nom a l’indret, d’origen medieval i reformat el 1899, i un conjunt d’elements preindustrials com forns de calç, desenes d’antigues carboneres, pous de neu i de glaç així com diversos masos del segle XIX i una presa i una serradora de principis del segle XX. Afegeix l’historiador que “és precisament tota aquesta riquesa cultural i paisatgística que ha atret i inspirat al llarg del segle XX a diversos artistes que han nascut o han viscut a Cantallops, com ara el músic Eduard Toldrà. Històricament la riquesa material del poble s’ha basat en l’agricultura, sobretot de vinya i olivera, i la ramaderia, encara que, sobretot durant el segle XIX, la petita indústria del suro va ser molt important. Avui, el sector terciari ocupa la major part de l’economia local. La riquesa cultural i natural és certament notable i conserva elements significatius des de la prehistòria a l’actualitat. Cal destacar el conjunt de dolmens que hi ha a la zona de Cantallops, La Jonquera, Capmany, Espolla i Sant Climent”. El naturalista Albert Campsolinas remarca que “la rellevància com a patrimoni natural del conjunt d’estanys i basses de l’Albera ha quedat àmpliament demostrada en diferents estudis científics que s’hi han dut a terme al llarg dels anys en les més variades disciplines. Tot i això, aquestes zones continuen tenint unes figures i nivells de protecció insuficients -i a la pràctica, inútils- i continuen essent zones humides “de segona classe”, desconegudes i a vegades de mal trobar, molt lluny de la divulgació i protecció de què gaudeixen altres zones humides d’aquest país. Qui sap si és aquesta la seva sort…”. Sense voler trencar aquest encant, sí que recomanem als nostres lectors una excursió, una visita o fins i tot una escapa fins a Cantallops. Si no coneixem el poble i el seu entorn, segons que, com a mínim, ens sorprendrà.

- 34

- MEMÒRIA POPULAR COM CELEBRÀVEM EL NADAL I EL CAP D’ANY FA PROP D’UN SEGLE? Un llibre escrit per Pere Teixidor Elieestrenadess el 1978 descriu la vida i els costums dels empordanesos a les primeres dècades del segle XX i relata des de la cagada del tió, l’àpat familiar del 25 de desembre i com es va incorporar la tradició de menjar-se els dotze raïms la nit del darrer dia de l’any.

Una imatge característica del tió de mitjans del segle passat.

H

i ha un escriptor empordanès, molt prolífic, que es troba incomprensiblement oblidat. Ens referim a Pere Teixidor Elies (Figueres, 1892-1981). La seva producció literària, com a autor teatral, va superar la trentena de peces, la majoria de les quals, estrenades arreu de Catalunya. Al costat d’això s’hi troben nombrosos articles, narracions i novel·les, juntament amb el seu darrer llibre, Figueres anecdòtica segle XX, editat el 1978. En aquest volum hi va descriure la vida i els costums dels ciutadans a les primeres dècades del segle passat El llibre, de més de 500 pàgines i farcit de dibuixos del mateix autor, el definia Montserrat Vayreda com “un volum fresc, planer, directe, curull d’anècdotes i de remembrances, que ve a omplir un buit de la petita història local. La que passa desapercebuda als historiadors i als professionals de l’erudició, perquè no és la que es cerca en els llibres, en la premsa del passat, o en els arxius, sinó la que es posa en els records, en els personatges que han existit, en els fets viscuts, en les anècdotes recollides, en els costums que s’han anat perdent”. Pere Teixidor Elies va estudiar a l’institut Ramon Muntaner i a l’escola francesa de M. Pujol. També va fer dos cursos de dibuix amb el professor Joan Núñez i estudià solfeig i cant al Casino Menestral Fi-

guerenc. La seva afició al teatre li despertà les ànsies d’escriure i als 12 anys va estrenar la seva primera comèdia. Impulsat pel desig de conèixer altres terres, als 17 anys va marxar a l’Argentina, retornant més tard a la península, on va consolidar la seva carrera com a autor teatral. A Figueres també se’l coneixia per ser el propietari d’una popular botiga de joguines, situada al carrer Girona. DE LA MISSA DEL GALL ALS ‘VILLANCICOS’ El volum del qual parlem, una relíquia avui en dia, ens serveix en aquest reportatge per conèixer de primera mà com es vivien les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis a Figueres en temps passats. “La revetlla de Nadal, a principis de segle, encara era considerada una festa estrictament familiar i religiosa. Acabat el sopar -un sopar corrent i vulgar-, i per tal d’esperar l’hora d’anar a la Missa del Gall, es reunia la mainada vora la llar per fer cagar el tió. El tió prou que ho diu la paraula- era un soc cobert amb una saca, sota del qual s’amagaven les llaminadures i algunes joguines de poca importància”, explica Pere Teixidor. Referint-se a la dècada dels 70, l’escriptor té una singular percepció, quan assenyala que “aquesta festa de la revetlla ha canviat força, perquè la quit-

xalla no és tan ingènua com era abans i la devoció a la Missa del Gall ha minvat força. I ha canviat encara més a causa de la invasió de gent d’altres regions -sobretot d’Andalusia- que han vingut a establir-se a la nostra ciutat. Aquests, que tenen un altre concepte de les festes nadalenques, ni van a la Missa del Gall ni resten a casa al voltant de la llar, sinó que surten al carrer a grans bandades, cantant “villancicos” i altres tonades no tan espirituals, acompanyant-se amb les imprescindibles simbombes, guitarres i castanyoles”.

gasos tan viciosos, que no m’estranyaria que el jorn més impensat explotés com una canonada de gas natural mig rebentada”.

En el capítol de Figueres anecdòtica segle XX que parla del Nadal acaba fent una referència a l’àpat del 25 de desembre i compara un menú de començaments de segle amb un dinar dels anys setanta “en una taula menestral”. Assegura que “només han resistit el pollastre, els tortells i els torrons, que són els menjars que es conserven per tradició”. EL CAP D’ANY VA SER UNA FESTA QUE ES VA ANAR ENGRESCANT El Cap d’Any és descrit d’una forma molt irònica. Després de recordar la seva infantesa, a través de la paròdia de l’home dels nassos, el prolífic i avui oblidat autor teatral passa a relatar la revetlla tot assenyalant que “ha anat evolucionant paulatinament. Tal com un globus de fira, s’ha anat omplint de

Pere Teixidor Elies (Figueres, 18921981) es va consolidar com un autor teatral arreu de Catalunya. Assenyala que “a Figueres, aquesta festa va començar al Casino Menestral amb un senzill ball de revetlla, en el qual a les 12 en punt de la nit es parava l’orquestra i els balladors es menjaven els 12 grans de raïm al compàs

- 36

Un dibuix de la festa dels Reis, realitzat per Pere Teixidor al seu llibre sobre anècdotes de la història de Figueres. d’unes campanades de gong, imitant les de les campanes de l’església gran. Després seguia el ball i ja no passava res més”. Adverteix l’escriptor que al cap d’un temps “començaren a ampliar-la i complicar-la. Ja no n’hi havia prou amb la commemoració de les 12 batallades únicament pels balladors, sinó que volgueren que tots els assistents al saló en gaudissin ensems i aleshores s’inventaren una festa nova: la de posar unes taules familiars entorn de la pista de ball, en les quals es menjaven els 12 grans, però acompanyats d’unes copes de xampany. Més endavant, al xampany, s’hi van afegir uns pastissets i, encara més endavant, un quarter de pollastre rostit i un panet de Viena. L’èxit de la innovació fou total i ben tost el Casino hagué d’habilitar, ultra el saló de ball, el saló cafè, el de joc i el de conferències per poder-hi encabir la gentada”. A partir d’aquí, Pere Teixidor ens continua narrant l’evolució d’aquesta diada en la qual els diversos hotels i restaurants de Figueres van començar a rivalitzar amb les societats com el ja esmentat Casino Menestral, l’Erato i l’Esport Figuerenc. En aquest sentit explica que “el reveillón dels hotels i cafeteries es diferencia dels balls de societat en què la majoria dels comensals els formen matrimonis joves benestants, amb ganes de fer gresca, entre els quals s’hi barregen elements d’edat madura, que ja tenen les frontisses rovellades, però que aprofiten aquesta ocasió per treure -com es diu vulgarment- faves d’olla”. L’autor, com es pot llegir, no s’estalviava la fina ironia per descriure alguns aspectes de la festa del 31 de desembre. Pere Teixidor acaba les seves reflexions sobre el Cap d’Any -recordem que van ser escrites fa un quart de segle assenyalant que “el reveillón s’ha convertit en la festa més important de l’any per als figuerencs, ja que no es conformen en celebrar-la a la ciutat, sinó que cercant emocions noves, s’aprofiten que la majoria dels menestrals, els empleats, els oficinistes i àdhuc els obrers especialitzats tenen cotxe propi i van a celebrar la Nochevieja uns a Girona, altres a Sant Feliu o a Barcelona, i els més fins de llavi a l’hotel Duran del Pertús o a Perpinyà, per la fama eròtica que d’un temps ençà ha agafat la ciutat”. Curiosament, avui, són els de la Catalunya Nord els que baixen aquí a celebrar la festa de sortida i entrada d’any de forma habitual des de fa dècades.

Tastets Qualia,

novetat d’aquest Nadal a l’spa de Figueres T’agradaria poder provar els diferents massatges que es fan a Qualia? Aquest Nadal, Qualia Centre Wellness incorpora un pack nou: els Tastets Qualia. Es tracta d’un pack de cinc experiències que es podran gaudir durant sis mesos. El client podrà triar d’entre tots els massatges que es fan al spa de Figueres, quins li fan més gràcia i se li farà una versió reduïda (30 minuts). D’aquesta manera, podrà saber què se sent quan es rep un massatge aiurvèdic de l’Índia, o de xocolata, o amb pedres de quars rosa o ametista, o un massatge amb pindes calentes o amb cristalls de sal, o bé què és el tractament facial que fan al centre (la bioteràpia integrativa), o com és una sessió de diatèrmia per reafirmar el rostre o alleujar el dolor muscular. A més d’aquest nou pack, Qualia ha preparat nous packs per aquest Nadal: nous massatges que estaran en promoció aquests dies; un pack que combina massatge i infusions per casa; un pack amb un xec regal amb un import predefinit, un oli i infusions per casa... A més, com és habitual, es podran triar entre l’àmplia varietat de

massatges i serveis de la carta, renovada recentment. Entre els nous massatges que s’ofereixen, hi ha el Ritual Surya (un massatge aiurvèdic de 40 minuts), el Nadi Duett (un ritual en parella amb spa, jacuzzi, massatge aiurvèdic, cava i bombons,

que estarà en promoció), el Ritual Ametista (un massatge amb pedres d’ametista que eleva el nostre nivell d’energia). Els xecs regal es poden recollir al mateix centre o bé fer-los online a través del web: www.qualia.cat.

- 38

NOIES, VOLEU JUGAR A FUTBOL? Actualment tenim 6 equips femenins. Apostem clarament pel futbol formatiu, fent cada cop més gran el futbol base. De fet som el club que té les nenes més petites de tota la comarca, amb 3 equips de nenes entre els 5 i els 11 anys:

Aleví A

Benjamí

1 benjamí que juga al comarcal i s’enfronta cada setmana amb equips de nens i 2 equips alevins jugant a lliga de federació femenina. Aquest club com a femení es va fundar l’any 2006.

Aleví B

Juvenil

Ens poden trobar a Twitter: @CabanesFemení Instagram: @uecabanesfutfem Facebook: U.E.Cabanes futbol femení

Benjamí

Sèniors

L’APOSTA PEL FUTBOL FEMENÍ DEL CABANES, SANT PERE PESCADOR, FIGUERES I VILA-SACRA Sílvia Masferrer, Anna Capallera, Tània Moreno i Carla Moreno expliquen la situació dels seus equips i del futbol femení en l’àmbit altempordanès i estatal.

C

ap a on va el futbol femení? Si fa uns mesos se celebrava que s’omplissin estadis com el Wanda Metropolitano de Madrid amb rècord d’espectadors (60.739) en el partit Atlético de Madrid-FC Barcelona, els dos favorits de la lliga, el passat novembre les jugadores de Primera Divisió van anar a la vaga. Demanaven, en la seva lluita, el primer conveni col·lectiu que regulés la seva situació laboral, un salari digne i cotització a jornada completa. L’Alt Empordà va viure aquests fets des de la distància, ja que no disposa de clubs professionals, però la majoria es van solidaritzar amb la vaga i van fer una sentada abans d’iniciar els seus partits amateurs. La comarca compta, aquesta temporada, amb quatre clubs que disposen d’un primer equip femení: Sant Pere Pescador, Cabanes, Figueres i Vilasacra. El conjunt santperenc és el refe-

U.E. Cabanes Femení rent pel que fa a la categoria, ja que milita a la tercera estatal; el cabanenc és el líder en formació amb el seu ampli planter; el figuerenc s’hi ha adherit per primera vegada a la seva història i el vila-sacrenc ho ha tornat a intentar. El Futbol Club Sant Pere Pescador és actualment el referent gironí en sèniors ja que juga a Primera Nacional. Fins la temporada passada, però, ho feia a la Segona Divisió, l’esglaó que hi ha

per sota l’elit, però la reestructuració de categories el fa jugar ara al tercer nivell. Però no tot són flors i violes per les de Joan Pont, ja que el destí del primer equip arribarà a la seva fi. Davant la manca de potencial econòmic i de trobar jugadores per la categoria que juguen, van signar fa poc un conveni de col·laboració amb el Girona FC. L’acord assegura, a priori, la viabilitat econòmica i esportiva del primer equip altempordanès i inclou un dret d’absor-

- 40 ció que les gironines haurien d’executar abans del 30 de juny de 2020. Sílvia Masferrer, la capitana de l’equip, parla clar: “Estem afrontant la temporada amb ganes perquè ens agrada el futbol i en honor a la gent que queda de tots aquests anys, ja que els hem viscut com una família. Ara bé, la il·lusió és zero sabent que l’any que ve ja no serà el Sant Pere”. Tot i que el Girona FC s’hauria compromès a aportar jugadores al Sant Pere ja aquest any, Masferrer lamenta que no s’està produint: “Ens havien de portar jugadores per afrontar la lliga i a dia d’avui només hi anem 11 a jugar; entrenem tres dies a la setmana i hi ha dies que només som sis o set noies”. D’altra banda, Masferrer considera que “el futbol a l’Alt Empordà i a Girona té un nivell més baix que a Barcelona. Aquí és molt difícil fitxar a gent i formar un equip per poder competir a un nivell mig i alt”. De manera més global, explica que “a Espanya crec que està evolucionant positivament, però encara queda molt camí per fer. Tot i això, es comencen a veure alguns camps plens i és bonic de veure, ja era hora que apostessin per nosaltres!”. El Sant Pere Pescador disposa, a més, d’un filial que juga a Segona Catalana, l’última categoria, al costat del Vila-sacra i el Figueres. El Cabanes, un viver de futbol base femení La Unió Esportiva Cabanes és la fàbrica del futbol base femení i a l’estructura, a diferència de la majoria de clubs, compta amb una vuitantena de jugadores repartides en sis conjunts. De nois, només té un conjunt, l’amateur, de Quarta Catalana. L’entitat que presideix Carles Llanet té el sènior femení situat a Primera Catalana, la cinquena categoria del futbol femení, però el que realment interessa és seguir donant valor a la pedrera. Una de les futbolistes que coneix bé l’estructura del club és Anna Capallera, de 26 anys i des de fa un temps jugadora del primer equip que entrena Josep Camps. Tot i l’ascens de categoria, l’equip va patir forces baixes a l’estiu: “Es va decidir muntar l’equip amb reforços del cadet, ja que trobar jugadores de futbol que vinguin de nou al sènior és molt complicat. Ara bé, vam poder comptar amb la reincorporació d’exjugadores nostres, arribant a assolir una plantilla més nombrosa respecte a temporades passades”. Després de recuperar la Primera Catalana i dels canvis, el Cabanes viu un curs de transició: “L’objectiu principal és el d’arribar a cohesionar la qualitat individual de totes les jugadores que formem el sènior, crear un equip competitiu i gaudir assolint la millor posició possible”. Capallera recorda que “vam baixar a Segona fa dos anys per la reestructuració dels grups, va ser una temporada difícil, un cop dur de gestionar. Això va fer que, ja des de l’inici de la temporada passada, només tinguéssim en ment el fet d’aconseguir la primera posició per poder tornar a pujar a la categoria que nosaltres consideràvem que mereixíem”. La migcampista cabanenca també ha jugat al Vilabertran, en un equip mixte, i al Llers al llarg de la seva trajectòria. Considera que, sobre el futbol femení, “hi ha molta gent que per desconeixença o desinterès el veu com una nova tendència. No obstant això, a l’Alt Empordà fa molts anys que existeixen equips de la comarca i que han apostat perquè moltes noies hagin volgut jugar-hi. Evidentment, per la multiplicitat de campanyes i equips de renom que han confiat en el futbol femení, s’ha arribat a donar molta més visibilitat, aconseguint també un reconeixement social que ha ajudat a normalitzar el fet que una nena digui als seus pares que vol jugar a futbol”.

En l’àmbit estatal, Capallera creu “encara queden moltes passes per arribar a aconseguir la igualtat respecte el futbol masculí al terreny de joc. Podrem sentir-nos realment orgullosos de tenir la feina feta el dia que deixi de ser estrany veure que un equip femení ompli les grades d’un gran estadi de futbol; que existeixin oportunitats per les dones a nivell professional en igualtat de condicions que en els homes i que s’hi destinin també els mateixos pressupostos o que els grans clubs no vegin els propis equips femenins com quelcom insòlit i extravagant”· Primeres passes del Figueres Si el Cabanes té molt més recorregut, a l’altre costat la Unió Esportiva Figueres està afrontant els primers mesos de vida. El club de Vilatenim ha pogut formar un sènior i dos de base. El primer equip l’entrena Quim Cruset, extècnic del Cabanes, i té opcions fermes de pujar a Primera Catalana després d’un inici espectacular amb el ple de triomfs. El 6 de 6 en victòries (dades fins a mitjans de novembre) són una mostra del potencial que té el Figueres i la seva capitana, Tània Moreno, no ho amaga: “Estem contentes, penso que tenim un bon equip i un bon club. El

nostre objectiu és pujar de categoria i per això hem de continuar treballant”. L’exjugadora del Sant Pere, Cabanes, Llers i Juncària recorda els inicis d’haver de crear un equip de nou: “Vam començar a fer pretemporada a finals d’agost i abans de l’estiu ja teníem gairebé tot l’equip. Tenim bona plantilla, però s’ha de seguir treballant”. Moreno ha passat per quasi tots els clubs femenins de la comarca i valora que a l’Alt Empordà “hi ha pocs equips, fa uns anys hi havia més clubs que tenien femení, però ara també n’hi ha de nous, com el Figueres, que ha iniciat aquest projecte”. En l’àmbit estatal, considera que “a Espanya actualment és quan s’està començant a parlar del futbol femení, però penso que no està valorat com hauria de ser; encara queda molt camí per arribar a on volem”. Qui també té passat al Cabanes i al Llers és Carla Moreno, actual capitana de la Unió Esportiva Vila-sacra. El club vermell ha recuperat l’equip després d’un any d’absència: “Algunes jugadores vam parlar amb el president, Fran Moreno, que és de les persones que mai es rendeix amb el futbol femení, com nosaltres. Vam contactar amb totes les jugadores possibles perquè s’animessin i a poc a poc ho vam fer realitat”.

Segons Moreno, “no podia ser que al millor club a on hem estat no tingués un equip femení un altre any”. La també exjugadora del Vilabertran explica que, des de Segona Catalana, “afrontem la temporada amb il·lusió, com totes, però no amb la il·lusió de guanyar, ja que sabem que és molt aviat per això. Lluitem per mantenir l’equip i per poder acabar la temporada. És complicat fer un equip guanyador, som un club petit, en procés i molt humil”. El Vila-sacra és entrenat per Adri Fernández, també amb passat al Cabanes. En aquest sentit, per Moreno “l’Alt Empordà és una pedrera de jugadores extraordinàries; d’aquí estan sortint jugadores amb un talent brutal. No tinc dubte que aconseguirem un any o un altre que un club d’aquí aconsegueixi endinsar-se a segona o fins i tot a primera”. Mirant més enllà, la jugadora del Vila-sacra creu que el futbol espanyol “ha avançat, però no tant com mereixem; la diferencia entre el futbol femení i el futbol masculí és abismal. De les millors coses que et poden passar a la vida és tenir una feina que t’apassioni i estimis sense pensar que vas a treballar; el futbol masculí té aquest luxe, però el femení no. Aquest fet diu molt de com és un país i els diferents interessos que té”.

- 42

INTEGRAL CENTRE DE SALUT, ELS PRIMERS EN ADQUIRIR ZIONIC (LA MEDUSA REDUCTORA) DE TERMOSALUD A LA PROVÍNCIA DE GIRONA

E

l centre de nutrició i estètica Integral Centre de Salut de Figueres va adquirir el passat mes de novembre, l’equip revolucionari en el sector mèdic estètic, Zionic, batejat com la medusa reductora per una de les més renombrades esteticistes: Carmen Navarro, qui també compta amb aquest equip al seu centre. Present en centres de gran prestigi com Carmen Navarro (Madrid), Felicidad Carrera (Madrid), la Dra. Carla Barber (Madrid i Las Palmas), Inout (Barcelona), Backstage (Barcelona), entre d’altres, i utilitzat per famoses con Sara Sálamo, Gemma Mengual, Sandra Barneda, que nombren Zionic com un dels seus top10. Zionic és el primer equip mèdic estètic que combina en un mateix dispositiu un sistema de massatge actiu rotacional profund (MARP) amb una radiofreqüència resistiva que garanteix uns resultats ràpids i de màxima efectivitat en el tractament de la cel·lulitis, flaccidesa, remodelació i tonificació muscular. Està especialment realitzat per obtenir resultats de màxima efectivitat des de la primera sessió degut a la seva triple acció dèrmica, muscular i vascular. 5 TRACTAMENTS NÚMERO 1 REAFIRMACIÓ.-Estimula la producció de fibres de col·lagen i elastina i

augmenta la formació de noves fibres elàstiques. La pell adquireix hidratació i densitat. REDUCTOR.- La radiofreqüència resistiva augmenta el metabolisme dels adipòcits (cèl·lules grasses) millorant la seva funcionalitat i el MARP millora l’eliminació de productes de desfet i líquids acumulats. El teixit gras es compacta produint un efecte reductor.

tis, abductors, braços i esquena. A Integral centre de salut realitzen diagnòstics corporals gratuïts sense cost ni compromís per totes aquelles persones que ho desitgin. Contactes: Telèfon: 972 506 808 / 655 394 157, web: www.centredesalutintegral.com o a través de xarxes socials: integral_salut.

REMODELACIÓ.- Potencia l’eliminació limfàtica de líquids, greixos i desfets alliberats per l’adipòcit (cèl·lula grassa). TONIFICACIÓ.- Millora el to muscular per l’aportació de nutrients i oxigen al teixit conjuntiu. A més, millora el retorn venós i per tant, la circulació limfàtica. CEL·LULITIS.- Actua de forma efectiva en la reducció de la cel·lulitis (grau I,II i III) per la ruptura de les cèl·lules adiposes i elimina l’antiestètica i indesitjable pell de taronja. Un tractament enfocat tant per homes com dones que vulguin reduir el seu contorn, reafirmar i remodelar teixits, tonificar o acabar amb la cel· lulitis. Indicat per totes les zones corporals: abdomen, flancs, cuixes, glu-

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

EL IOGA KUNDALINI Manela Cortés nifesten tant a nivell físic, com mental o emocional. Una adequada respiració és essencial perquè tot el nostre sistema funcioni correctament. Al Ioga Kundali practiquem diferents tipus de respiració. Aquestes diferents maneres de respirar es diuen Pranayama. Unes ens aporten calma i relaxen el sistema nerviós, unes altres ens activen quan estem molt cansats, o ens donen més claredat mental i direcció per a afrontar l’estrès i situacions a la vida quotidiana.

E

l Ioga Kundalini té els seus orígens al nord de l’Índia. És una antiga tecnologia dissenyada per expandir la consciència. Durant milers d’anys aquesta ciència va estar encoberta per un mantell secret per reservar-la a un reduït i selecte grup de deixebles molt escollits. Va ser Yogui Bhajan qui, a 1969, el va portar a occident trencant el secretisme, obrint les portes d’aquesta ciència al món i posant-les a disposició de tots aquells que vulguin practicar-la. El Ioga Kundalini ens porta a un coneixement més ampli de nosaltres mateixos i en conseqüència de tot el que ens

La meditació sempre està present en la nostra pràctica i a través del mantra ens porta a un estat més enfocat, més present en l’aquí i ara, a una ment més calmada. envolta, a una millor visió de tot el que esdevé en la nostra vida i amb més facilitat per a gestionar-la. La pràctica combina diferents tècniques essencials per al benestar global com ássana, pranayama, meditació, relaxació i mantres. L’àssana o postura unida a moviments, estiraments i la respiració conscient allibera la tensió muscular evitant així dolors en articulacions i altres parts del cos. Fomenta la salut ja que treballa també els diferents sistemes com el circulatori, digestiu, endocrí i limfàtic. Alinea el cos i obre els canals energètics per a eliminar els bloquejos que es ma-

“El Ioga Kundalini ens porta a un coneixement més ampli de nosaltres mateixos i en conseqüència de tot el que ens envolta, a una millor visió de tot el que esdevé en la nostra vida i amb més facilitat per a gestionar-la” Una classe de Ioga Kundalini no et deixarà indiferent.

- 44

L’ÈPOCA MÉS DURA DE L’ANY PER A UN ALCOHÒLIC

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

quals hem de consumir per a passar-nos-ho mig bé. Hi ha qui diu que ningú podria viure en pau durant aquests dies si no anés mig inconscient pels efectes de l’embriaguesa, per tot l’estrès que suposa tant d’enrenou social. És normal que sigui l’època de l’any amb més recaigudes. Les persones addictes en tractament estaran histèriques en observar que de sobte és legítim comportar-se com un incivilitzat davant de totes les persones que els envolten.

C

onsumeix, consumeix, consumeix. En els anuncis de televisió, en les pantalles dels cinemes, en els centres comercials, en les bosses que pengen de tots els braços, en els carrers infestats de consumidors contemplant aparadors.

El missatge és: “no et preocupis, gaudeix avui, ja ho arreglarem després”. Ja sigui crèdit o salut.

Menjars amb cada grup de persones amb el qual t’has creuat en la teva vida: els amics del col·legi, de la universitat, del grup d’escacs, la família, els companys de la feina, els que viuen a fora, a dins, a dalt i a baix. Cercles i cercles de persones que es reuneixen per a excedir-se. Emborratxar-se. Menjar fins a rebentar i emborratxar-se més. Ningú estaria d’acord amb aquesta mena de comportament si no fos perquè són les festes de Nadal. Parlem d’unes setmanes en les quals gastem més del que podem permetre’ns i maltractem els nostres cossos en actes socials en les

Els alcohòlics que no estiguin en tractament també viuran el seu pitjor malson en aquestes dates: fer el ridícul davant de molta gent, dels companys de treball, quedar-se l’últim en totes les festes si més no sense voler-ho, fer front a les mirades inquisitives dels altres, i viure una ressaca d’un mes. L’alcohol és un depressor, no ho oblidem: totes aquestes depressions nadalenques i postnadalenques, no tindran alguna cosa a veure? Accidents de trànsit, engreixar-se, desintoxicar-se, estalviar... El Nadal del consumeix, consumeix, consumeix, es tradueix en què cada any, és tot un repte tornar a començar. Es defensa, i això queda molt clar en els anuncis televisius, el llaç entre el consum i el bonic i agradable que són les festes de Nadal: retrobar-se, passar temps amb els éssers estimats, gaudir de les festes. És això realment així? Qui surt perjudicat en aquestes dates? Qui no?

“L’alcohol és un depressor, no ho oblidem: totes aquestes depressions nadalenques i postnadalenques, no tindran alguna cosa a veure?”

PROVES D’AL·LÈRGIA CUTÀNIA Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY c/ Peni, 164 - (Av. Joan Carles I) Edifici (HOFFMANN), Empuriabrava +33. 664 732 441 - +34. 627 772 601

D

urant les proves cutànies per detectar al·lèrgies, la pell s’exposa a suposades substàncies que causen al·lèrgia i després s’observa per detectar signes d’una reacció al·lèrgica. Juntament amb la teva història clínica, les proves d’al·lèrgia poden confirmar si una substància específica que toques, respires o menges està causant o no símptomes.

Objectius Les proves cutànies per detectar al· lèrgies s’utilitzen per diagnosticar afeccions al·lèrgiques, entre les quals es troben: la febre del fenc (rinitis al·lèrgica); l’asma al·lèrgica; dermatitis (èczema); al·lèrgies alimentàries; l’al·lèrgia a la penicil·lina; l’al·lèrgia al verí d’abella o l’al·lèrgia al làtex. Les proves cutànies acostumen a ser segures per a adults i nens de totes les edats, fins i tot per a nadons. No obs-

tant això, el metge pot desaconsellar-te les proves cutànies si: alguna vegada vas tenir una reacció al·lèrgica greu, o prens medicaments que podrien interferir en els resultats de les proves, o tens certes malalties de la pell. En general, les proves cutànies per detectar al·lèrgies són més fiables per diagnosticar al·lèrgies a substàncies transportades per l’aire, com pol·len, caspa de mascotes i àcars de la pols. Les proves cutànies poden ajudar a diagnosticar al·lèrgies alimentàries. No obstant això, i degut a què les al·lèrgies alimentàries poden ser complexes, és probable que hagis de sotmetre’t a proves o procediments addicionals. Possibles riscos L’efecte secundari més freqüent de les proves cutànies són protuberàncies envermellides i amb picor (favasses). No obstant això, en alguns casos, pot formar-se una àrea d’inflor, enrogiment i picor algunes hores després de la prova que pot persistir per un parell de dies. En rares ocasions, les proves cutànies per detectar al·lèrgies poden produir una reacció al·lèrgica greu i

- 48 immediata, per tant és important sotmetre’s a aquest tipus de proves en un consultori que tingui equips i medicaments d’emergència adequats. Consulta amb el metge: Abans de recomanar una prova cutània, el metge et farà preguntes detallades sobre la teva història clínica, els signes i símptomes i la forma habitual de tractar-los. Les teves respostes poden ajudar-lo a determinar si les al·lèrgies són habituals en la teva família i si la causa més probable dels símptomes és una reacció al·lèrgica. Certs medicaments poden interferir amb els resultats Abans de programar una prova cutània, porta-li al metge una llista de tots els medicaments amb recepta i de venda lliure que prens. Alguns medicaments poden inhibir les reaccions al·lèrgiques i això impedeix que les proves cutànies donin resultats exactes. Altres medicaments poden augmentar el risc de desenvolupar una reacció al·lèrgica greu durant una prova. A causa que els remeis s’eliminen del cos a velocitats diferents, el metge podrà demanar-te que deixis de prendre determinats medicaments fins a 10 dies abans. Els medicaments que poden interferir amb les proves cutànies són: antihistamínics receptats; antidepressius tricíclics; alguns medicaments per la cremor d’estómac (coragre); el medicament per l’asma: Omalizumab (Xolair). Procediment

En general, el personal d’infermeria realitza la prova i un metge interpreta els resultats. Aquesta prova sol trigar d’uns 20 a 40 minuts. Algunes proves detecten reaccions al·lèrgiques immediates, que es manifesten minuts després de l’exposició a un al·lergen. Altres proves detecten reaccions al·lèrgiques tardanes, que es desenvolupen durant un període de diversos dies. Una prova cutània per punció, també anomenada prick test permet detectar reaccions al·lèrgiques immediates a 40 substàncies diferents al mateix temps. Aquesta prova, en general, es realitza per identificar al·lèrgies al pol·len, a la floridura, a la caspa de mascotes, als àcars de la pols i als aliments. Les proves cutànies d’al·lèrgia són indolores. En aquest tipus de prova, es fan servir agulles que penetren lleument la superfície de la pell. No hi haurà sagnat i només se sentirà una molèstia lleu i momentània. Després de netejar el lloc de la prova amb alcohol, el personal d’infermeria dibuixa petites marques a la pell i aplica una gota d’extracte de l’al·lergen al costat de cada marca. Després, fa servir una llanceta per punxar la superfície de la pell de manera que els extractes penetrin en ella. S’usa una llanceta nova per a cada al·lergen. Després d’aproximadament 15-30 minuts de punxar la pell, el personal d’infermeria l’observa per detectar signes de reaccions al·lèrgiques. Si ets al·lèrgic a una de les substàncies provades, es formarà una protuberància envermellida que pica i que pot tenir un aspecte similar al d’una picada de mosquit. El personal d’infermeria mesurarà la mida del bony. Una

vegada que el personal d’infermeria hagi registrat els resultats, netejarà la pell amb alcohol per eliminar les marques. Resultats Abans d’abandonar el consultori del metge, coneixeràs els resultats d’una prova cutània per punció o d’una prova intradèrmica. La prova de l’emplastre pot trigar alguns dies en generar els resultats. Una prova cutània positiva vol dir que pots ser al·lèrgic a una substància en particular. Les favasses més grans, generalment, indiquen un major grau de sensibilitat. Una prova cutània negativa vol dir que, probablement, no ets al·lèrgic a un al·lergen en particular. Tingues en compte que les proves cutànies no sempre són exactes. De vegades indiquen una al·lèrgia quan no hi ha cap (fals positiu) o una prova cutània pot no desencadenar una reacció quan estàs exposat a alguna cosa al que sí que ets al·lèrgic (fals negatiu). Pots reaccionar de diferent manera a la mateixa prova realitzada en diferents ocasions. O bé pots reaccionar positivament a una substància durant una prova, però no reaccionar a ella en la vida diària. El pla de tractament d’al· lèrgia pot incloure medicaments, immunoteràpia, canvis en l’entorn laboral o en la llar o canvis en la dieta. Demana-li al metge que t’expliqui qualsevol cosa que no entenguis de la diagnosi o del tractament. Amb els resultats de la prova que identifiquin els al·lergens i un pla de tractament que t’ajudi a prendre el control, podràs reduir o eliminar els signes i símptomes de l’al·lèrgia.

- 50

TOTES LES EDATS SÓN BONES PER SER EMPRENEDOR No solament les persones joves tenen iniciativa a l’hora de tirar endavant un projecte. Les habilitats personals es poden tenir i desenvolupar en qualsevol etapa de la vida.

S

ovint s’atribueix exclusivament a la gent jove les facultats d’una persona emprenedora i això no és cert. Molts experts asseguren que l’ésser humà és emprenedor per naturalesa. Les persones estan dotades d’habilitats o de capacitats per a iniciar accions o activitats que li suposin mantenir el seu nivell de vida, desenvolupar-se i arribar a quotes de major benestar pràcticament a totes les edats. Aquestes habilitats constitueixen un patrimoni o herència pròpies de l’espècie, mitjançant les quals l’home ha desenvolupat la societat humana, amb tots els seus defectes i virtuts. Superat el concepte que circumscrivia el concepte emprenedor a la gent jove, cal definir el nou perfil de la persona emprenedora. Com en totes les polèmiques, hi ha gent partidària d’unes característiques pròpies que no tenen res a veure amb les que podien ser vàlides fins fa uns quants anys enrere. Així, fins ara es considerava que ser emprenedor –en el sentit de crear una em-

Candace Couglhin, una economista nord-americana, resident a la comarca i carregada de projectes. (Foto: Jordi Oliveras). presa i que aquesta tingui més o menys sortida- era una persona amb menys de 40 anys, que provenia majoritàri-

ament de ciutats, que podria ser un home o dona sense un nivell socioeconòmic determinat, però el fet que la

majoria d’empreses siguin creades per persones amb titulació superior permetien pensar que es tracta d’un origen si més no de nivell mitjà o mitjà alt. Ara per ara, però, hi ha un conjunt de trets de personalitat que els experts consideren que ha de tenir la persona emprenedora, i que haurien de ser inherents a ella sigui quina sigui la seva personalitat. Així cal destacar els següents: adaptabilitat o capacitat d’assimilació dels canvis; ambició; assumpció de riscos; autoestima; capacitat de sacrifici; competitivitat; coneixement d’un mateix com a persona; confiança en sí mateix i en el que fa; curiositat; decisió; flexibilitat; lideratge; honestedat; iniciativa; persistència; proactivitat; respecte per l’altra gent; responsabilitat; i visió de futur realista, optimista i creativa. La XEC (Xarxa d’Emprenedores Competents) porta sovint, a les seves activitats, tots tipus de persones emprenedores i, entre elles, persones grans. En una de les darreres xerrades, que portava per títol “Noves empordaneses” i on s’oferia el testimoni de tres dones estrangeres que havien crescut professionalment a la comarca, va intervenir Candace Couglhin, una economista nord-americana, ja jubilada, però carregada de projectes. En la seva intervenció va recordar que feia 36 anys de la seva arribada a Catalunya i des del 2014 que va fixar la seva residència a l’Alt Empordà. Aquí ha treballat i ha desenvolupat la seva carrera professional, farcida de projectes emprenedors, realitzats molts d’ells en una edat adulta i en un país estranger. “No he tingut cap problema en adaptar-me. Pot ser el més difícil han estat els horaris, però no ha estat traumàtic (riu). Vaig implicar-me de seguida en el meu torn i la resta va ser molt fàcil. En el meu cas destacaria tres competències bàsiques: iniciativa, flexibilitat i orientació espacial (saber on ets i cap a on vols anar, en tots el sentis)”, assenyalà. UN CONJUNT D’HABILITATS PERSONALS Al costat dels trets de personalitats que esmentàvem abans, hi figuren les habilitats personals que els experts consideren que qualsevol pot aprendre o desenvolupar, fins i tot, en l’edat adulta. Podem agrupar aquestes habilitats, que es poden assolir ja sigui a través de la formació com de l’experiència, en quatre grans grups: habilitats comunicatives, capacitats de gestió, habilitats per a organitzar i habilitats per conèixer i aprofitar l’entorn. La persona emprenedora d’avui, d’ahir i de sempre ha de ser capaç de comunicar, si més no, el seu projecte. I ha de poder ser capaç de negociar amb empreses proveïdores de qualsevol tipus. Disposar d’aptituds negociadores i de tècniques de comunicació persuasives són dues habilitats necessàries en qualsevol moment. Però la globalització dels mercats ha fet que les empreses necessitin arribar molt més lluny que abans, això fa que les persones emprenedores hagin de ser capaces de generar xarxes de recolzament per arribar fins allà on sigui necessari i que sovint el coneixement d’idiomes es converteixi en un element necessari per les persones emprenedores. Pel que fa a les capacitats de gestió cal incloure-hi un seguit d’habilitats i coneixements que es poden obtenir a través de l’experiència empresarial directa o propera, d’una formació específica per a la gestió i/o posada en marxa d’una empresa. També aquells coneixements de caire més tècnic, directiu o relacionat amb el sector d’activitat en el que es pretén desenvolupar l’empresa a crear. Estaríem parlant de la capacitat de pensar i de resoldre diferents temes alhora, de disposar de coneixements globals del funcionament d’una empresa o de disposar d’una visió de l’estratègia de negoci (fixar objectius i avaluar-los, ser capaç de preveure la viabilitat d’un projecte, etc.). Pel que fa saber organitzar, es tracta d’un grup d’habilitats que, a primera vista, pot semblar destinat només a persones emprenedores que estan disposades a generar estructures complexes amb molt per-

- 52

s’assegura que hi ha molts canvis i que no es coneix suficientment l’entorn per què és molt canviant. La primera habilitat en aquest sentit és la capacitat de seleccionar i sintetitzar la informació que rebem per tal de convertir-la en coneixement útil per a nosaltres i les necessitats que tenim com a persones emprenedores. Per desenvolupar aquesta capacitat, cal un bon coneixement dels nous recursos tecnològics que, dia a dia, van apareixent al mercat.

desenvolupar les habilitats per analitzar la realitat interna de l’empresa (estructura, gestió del coneixement, etc.).

Saber navegar per Internet amb brúixola, és a dir, tenint sempre clar el que busquem; saber gestionar les bases de dades pròpies d’un negoci; o saber llegir les estadístiques que ens ofereixen els “servidors” on allotgem la nostra pàgina web és fonamental en l’oceà informatiu actual. I, per a fer-ho, sembla bo disposar d’una base formativa sòlida i multidisciplinària o polivalent, que s’assegura que ha de ser universitària, però que, en molts casos, és autodidacta i fonamentada en la curiositat.

Si parlem d’habilitats per conèixer i aprofitar l’entorn, cal tenir present que la societat del coneixement i la implantació de les noves tecnologies han provocat un canvi important en la capacitat de rebre informació sobre l’entorn. Mai s’havia tingut tanta informació com ara, però és ara, en mig d’aquest excés d’informació, quan

El que cal, diuen els experts del sector, és poder disposar de la informació que ens permeti tenir una visió de l’entorn econòmic i empresarial útil, novament pels nostres interessos i per saber com respira el mercat, quines aliances hi ha i com es mouen els nostres companys de viatge, la nostra competència sigui quin sigui l’àmbit econòmic en el que ens movem.

La XEC (Xarxa d’Emprenedores Competents) demostra que a qualsevol edat es pot desenvolupar una iniciativa. (Foto: Jordi Oliveras). sonal, però en la societat del coneixement, les habilitats per a organitzar no es circumscriuen només a l’àmbit de l’empresa, sinó que són útils per a les relacions amb clients, proveïdors i l’entorn de l’empresa. Fonamentalment es tractaria de la capacitat de desenvolupar i gestionar un equip de treball i no necessàriament exercint-ne el lideratge, sinó sovint en peu d’igualtat amb d’altres microemprenedors; de tècniques de planificació i organització del treball i del temps; i de la capacitat de

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, FIRES i ACTIVITATS FIGUERES Mercat de Nadal Fins al 24 de desembre, venda d’objectes nadalencs, productes agroalimentaris, plantes i avets. Casetes de fusta a la Rambla. Els dies 7 i 14 a les 18.30 h, visita guiada per a adults «Nadal a Figueres: il· luminats per Dalí». Organitza l’Oficina de Turisme. Activitat gratuïta. Reserva prèvia al 972 503 155. Museu de l’Empordà Fins al 12 de gener, exposició: «Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances». Fundació Clerch i Nicolau Fins al 12 de desembre, exposició de pintura «Reflexions» de Joan Rimblas. De dilluns a divendres de 9 a 20 h. Biblioteca Fages de Climent Fins al 12 de desembre, exposició «600 anys del poble gitano a Catalunya». ALBANYÀ Observatori astronòmic. Batejos astronòmics (sessions en català). Els dies 6, 7 (a les 18.30 h), 13 i 14 (a les 22 h. Informació al tel. 972 542 020. ARMENTERA Sala Nova. Els dies 6,8, quina a les 19 h. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu La Farinera. Fins al 12 de gener, exposició «Tot un món de pedra seca. El patrimoni dels més humils, a

l’Alt Empordà», entrada gratuïta. De dimarts a divendres de 10 a 14 h, dissabtes de 10 a 14 h, i de 16 a 18 h, diumenges de 10.30 a 13.30 h. Tancat els dilluns i els dies 25 i 26 de desembre. PAU Pau Jazz Project. Tots els divendres (de 19 a 22 h), música en viu del quintet empordanès de Malcom Bradshaw, Bernie Greenwood, Jaume Ambròs, Lluís Riera i Rufo Iranzo, a la Sala Teatre. Entrada lliure. Informació 972 552 252. ROSES Espai Cultural la Ciutadella Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius, de 10 a 14 h. Activitats familiars autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals. Informació: 972 151 466. Castell de la Trinitat Obert dissabtes, d’11 a 17 h, i diumenges, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat. Ca l’Anita Fins al 15, exposició «La Comunitat d’Empordoneses», comissària Pilar Farrés. SANT PERE PESCADOR Cada dimarts, de les 16 a les 17 h, taller de memòria per a majors de 65 anys, al Casal Cultural. Organitza el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. VILADAMAT Fins al dia 6, exposició fotogràfica

«LGTBI. Donar a la història la possibilitat de ser una altra». Plaça de l’1 d’octubre. Organitza l’Associació cultural Casa Orlandai. Quines Local Social. El dia 15, a les 18 h. DIUMENGE 1 SANT CLIMENT SESCEBES A les 18 h, quina a la sala de ball La Concòrdia. Organitza l’AMPA de l’escola Sant Sebastià. PAU Mercat de Nadal. De 10 a 15 h a la plaça Nova, parades, entre d’altres, de plantes i flors de Nadal. De 10 a 14 h, taller de sabons, a càrrec d’Alícia Herrera. D’11 a 14 h, taller de maquillatge, a càrrec de Cristina Haro. De 12 a 14 h, taller de circ, a càrrec de Desastrosus Circus. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 12 h, aparcament del Corralet. Visita guiada amb el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa. Inscripcions al 696 142 713. DIMARTS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, espectacle Pompeu Fabra: jugada mestra!, interpretat per Òscar Intente. SANT PERE PESCADOR De 18 a 21 h, donació de sang al Casal Cultural. Organitza el Banc de Sang.

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, presentació del llibre Dieta: què faig malament? De Lídia Casademont.

FESTIVAL D’AUS AL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DIMECRES 4 FIGUERES Teatre Jardí A les 18 h, taller de dansa amb Núria Guiu i Pau Milla, del Col·lectiu Perifèria (Likes). Gratuït. Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, conferència sobre la Taula Periòdica, a càrrec de Sílvia Simon. Any Internacional de la Taula Periòdi-

ca dels Elements Químics. ROSES Ca l’Anita. A les 18 h, grup de suport a l’alletament matern i a la criança, a càrrec de l’Associació Marones: grup de suport a l’alletament matern i a la criança. DIJOUS 5 FIGUERES

DIVENDRES 6 FIGUERES Auditori Caputxins. A les 18 h, presentació del nou disc Immersió de Jordi Molina & Joan Díaz, organitzat pel Foment de la Sarda Pep Ventura. Acte gratuït. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. A les 18 h, quina de l’AMPA de l’Institut de Vilafant. AGULLANA A les 16 h, espectacle infantil, a la plaça Major de l’Estrada. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27è Festival de les Aus. De les 11 a les 14 h, taller de petjades de fang amb els agents rurals. A les 11, 12 i 13 h, Conta contes indi, amb en Toni I Know. D’11 a 13 h, visita guiada (places limitades). D’11 a 14 h, el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa. A les 12 h, inauguració de l’exposició «Visions personals de 180º», fotografies de la badia de Roses de Manel Casanovas. A les 16 h, visita guiada a l’ajocador del Gall marí. Visita guiada,inscripció al 696 142 713. SANT PERE PESCADOR A les 21 h, Cinema Masó al Casal Cul-

tural. Organitza l’Ajuntament de Sant Pere. DISSABTE 7 FIGUERES Pl. de l’Ajuntament A les 17 h, ballada de sardanes amb la cobla La Principal de Banyoles. Organitza el Foment de la Sardana Pep Ventura. Biblioteca Fages de Climent A les 12 h, club de lectura infantil 4t, comentaris del llibre El nen que va xatejar amb Jack Sparrow de Francesc Puigpelat. L’ESCALA Alfolí de la Sal. A les 18 h, concert de Nadal, a càrrec de Jordi Mas i Miquel Jorba. Obres de R. Schumann, M. Blancafort, J. Rodrigo i cançons populars catalanes. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27è Festival de les Aus. De 10.30 a 12.30 h, mostra d’anellament a la zona del Casot del Cortalet . D’11 a 14 h, taller de menjadores d’ocells. D’11 a 13 h, visita guiada (places limitades). D’11.30 a 13.30 h, passejada sensorial, «Sentir-se ocell». Les aus i la seva simbologia. Activitat guiada gratuïta (places limitades). De 12 a 14 h, el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa.

A les 14 h, alliberament d’una au recuperada al Centre de Fauna. A les 16 h, visita guiada als ajocadors de Sant Pere. A les 17.45 h, projecció de la pel·lícula «Nòmades del vent» i seguidament pràctiques d’orientació amb els estels (a les 19.19 h). PERALADA Visita guiada. A les 16 h, La Peralada Medieval. Inscripció prèvia al 972 538 840. ROSES Ca l’Anita. A les 11 h, taller creatiu «Desfer per tornar a fer», a càrrec de Pilar Farrés i Fiona Morrison. VILADAMAT Local Social. Festa d’hivern. A les 16 h, activitats, taller de màscares, actuació de titelles i xocolata. A les 20.30 h, sopar popular organitzat per la Colla Gegantera de Viladamat. A les 23.30 h, Farra jove Viladamat organitzada pels Sant Felius, actuaran els Panxuts, Cendres, Noctàmbuls, Hard Buds i DJ Barrufet. DIUMENGE 8 PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27è Festival de les Aus. De 10.30 a 13.30 h, mostra d’anellament a la zona del Casot del Cortalet. De 10.30 a 13 h, sortida guiada pels Aiguamolls del Baix Ter. Gratuït. A les 11, 12 i 13 h, Conta contes indi, amb en Toni I Know.

D’11 a 13 h, visita guiada (places limitades). De 12 a 14 h, visita guiada amb el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa. Reserves al Cortalet 972 454 422. Inscripcions i reserves pel trenet al 696 142 713. SANT PERE PESCADOR A les 17 h, quina dels jubilats, al Casal Cultural. Organitza l’Associació de jubilats a la Rectoria. VILADAMAT A les 12 h, sardanes i vermut a la plaça de l’Església (en cas de mal temps, al Local Social), a càrrec de la Cobla la Cervianenca. DILLUNS 9 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, Animals polítics: cicle de filosofia d’Òmnium Alt Empordà. DIMARTS 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h,Club de lectura narrativa, amb l’obra Això és tot de James Salter. A les 19.30 h, presentació del llibre de la Societat Coral Erato. Pensament, esbarjo i cultura des de 1862. DIMECRES 11 FIGUERES A les 19.30 h, a la Biblioteca, presentació del llibre Els dies del Rainbow, d’Àn-

gel Burgas, a càrrec de Maria Mercè Cuartiella. Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre, de l’obra Fresch Water de Virginia Woolf. L’ESCALA Biblioteca. A les 17 h, grup de lectura infantil Els Lectíbers Xalons. Novel·la Un petó de mandarina d’Eulàlia Canal, a càrrec de Montse Castaño. A les 19 h, grup de lectura Va de lletres. Comentaris de la novel·la La nevada del cucut de Blanca Busquets, a càrrec de Montse Castaño. SANT PERE PESCADOR A les 17 h, teatre dels alumnes de l’escola Llagut, al Centre Cívic. Organitza l’Escola Llagut. DIVENDRES 13 FIGUERES Casino Menestral A les 20 h, taula rodona amb motiu del 70è aniversari de la mort de l’alcalde Marià Pujulà. Amb la participació de Joan Armangué, Enric Pujol, Alfons Romero, Anna Teixidor i Albert Testart. Biblioteca Fages de Climent A les 17 i a les 18 h, Contes per a nadons (-3 anys), Lentament, Cacauet teatre. Dues sessions amb un màxim de 25 famílies per sessió. Cal fer inscripció. DISSABTE 14 FIGUERES Cercle Sport A les 18 h, concert de Nadal en bene-

fici de la Marató de TV3. Biblioteca Fages de Climent A les 10.30 h, club de lectura de 5è, obra Jo que vaig dormir amb lleons de Laia Longan. A les 11.45 h, club de lectura de 6è, obra Jo que vaig dormir amb lleons de Laia Longan. A les 12 h, l’hora del conte en anglès. Christmas Storytime, a càrrec de Kid & Us Figueres. VILAFANT C. Cívic Les Mèlies. A les 18 h, quina de l’AMPA de l’escola Les Mèlies. ARMENTERA A les 21 h, playback a favor de la Marató de TV. MOLLET DE PERALADA A les 19 h, IX playback. Organitzat per la comissió de festes i la gent del poble. A les 21.30 h, sopar popular i tot seguit, Dj Montes. PERALADA Visita guiada. A les 16 h, La Peralada Medieval. Inscripció prèvia al 972 538 840. VILANOVA DE LA MUGA A les 12 h, presentació del llibre Vilanova de la Muga a l’edat mitjana. En cent documents, de Josep M. Gironella. A la sala d’actes. DIUMENGE 15 FIGUERES Pl. Catalunya. A partir de les 10 h, concert de diverses corals de Figueres a benefici de la Marató de TV3. ARMENTERA

A les 17 h, playback a favor de la Marató de TV. DARNIUS Església Parroquial. A les 17 h, concert amb la Coral de Maçanet de Cabrenys. Organitza l’Ajuntament de Darnius. MOLLET DE PERALADA A les 12 h, missa, ofici i concert. Audició de sardanes amb la Cobla Vila de la Jonquera. A les 17 h, concert amb l’Orquestra Saturno. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 12 h, aparcament del Corralet. Visita guiada amb el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa. Inscripcions al 696 142 713. SANT CLIMENT SESCEBES A les 9 h, camina per la Marató, trobada al Celler Cooperatiu d’Espolla. VILAFANT Institut A les 9 h inscripcions i a les 10 h, Marxa per la Marató de TV3. Centre Cívic Les Mèlies A les 17 h, quina de l’Associació Hajime. DILLUNS 16 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, club musical i de lectura LiceuBib, xerrada sobre les òperes Cavalleria Rusticana i Pagliacci, a càrrec de Pol Avinyó.

DIMARTS 17 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, club de lectura juvenil, novel·la Desconeguts de David Lozano. A les 19 h, club de lectura de poesia, comentari de Regalimant tinta entre tu i jo d’Albert Carol, amb la presència de l’autor. L’ESCALA Biblioteca. A les 20 h, grup de lectura de teatre, obra La casa de les aranyes de Paco Zarzoso, a càrrec d’Anna Casas. DIMECRES 18 FIGUERES Teatre Jardí A les 19.30 h, concert de Nadal. Organitza Casino Menestral Figuerenc. Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, club de lectura Llegir el teatre, obra Nenes i nens de Dennis Kelly. L’ESCALA Biblioteca. A les 18.30 h, Parlem de... Dilemes ètics, a càrrec de Josep M. Carbó. ROSES Ca l’Anita. A les 18 h, grup de suport a l’alletament matern i a la criança, a càrrec de l’Associació Marones: grup de suport a l’alletament matern i a la criança. DIJOUS 19 AGULLANA Sala Polivalent.

CLAUSTRE. LA PERALADA MEDIEVAL A les 15.40 h, cantada de nadales a càrrec dels alumnes de l’Esc. Lluís Marià Vidal. DIVENDRES 20 FIGUERES Casino Menestral A les 20 h, conferència «Víctor Català: una obra d’art total», a càrrec de Mar-

garida Casacuberta. Biblioteca Fages de Climent A les 16 h, Club de lectura fàcil, llibre Pilar Prim, de Narcís Oller. Adaptat per Núria Martí Constans. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. A les 21 h, concert del taller de música.

- 60

LLANÇÀ AGENDA CULTURAL DESEMBRE DIUMENGE 1 PRESENTACIÓ EQUIPS C.B. GRIFEU LLANÇÀ A les10.30 h, al Pavelló Municipal d’Esports. A les12.30 h, partit sènior C.B. Grifeu – Adepaf. BALL amb “Andreu” A les18.00 h, Gimnàs de l’INS - 5 €. DIJOUS 5 ENCESA DE LLUMS DE NADAL A tot el poble. OBERTURA DE L’EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA DE LA 27a EDICIÓ DE LA MOSTRA DE PESSEBRES A les18.00 h, al vestíbul de la Casa de Cultura. CINEFÒRUM A LLANÇÀ Amb la projecció de la pel·lícula Mi vida sin mí dirigida per Isabel Coixet, a les 19.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura – Gratuït. DIVENDRES 6 TRET DE SORTIDA A LA 27a EDICIÓ DE LA MOSTRA DE PESSEBRES DE LLANÇÀ A les12.00 h, a l’Església Parroquial de Sant Vicenç i Capella del Port. DISSABTE 7 CINEMA INFANTIL A les 18.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura, projecció de la pel·lícula, El Grinch. Gratuït. DIUMENGE 8 BALL A les18.00 h, amb “Gemma i Lluís”, al Gimnàs de l’INS - 5 €. Organitza: Associació Ball-llan. FESTA DE LA LLUM - FESTA DEL ROSARI A les 18.00 h, a l’Església Parroquial de St. Vicenç. DIJOUS 12 CINEFÒRUM A LLANÇÀ A les 19.00 h, a la Sala de conferències Casa de Cultura amb la projecció de la pel·lícula El concierto dirigida per Radu Mihăileanu. Gratuït. DIVENDRES 13 CLUB DE FEINA De les 9.00 h fins a les 14.00 h, a la Biblioteca Municipal Pere Calders. DISSABTE 14 SESSIÓ DE CONTES INFANTILS “Petits contes de Nadal” a càrrec d’Assumpta Mercader.

A les 12.00 h, a la sala de conferències Casa de Cultura. 27a EDICIÓ DE LA MARATÓ DE TV3 Destinada a les malalties minoritàries. A partir de les 17.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Pinzell d’Or”. A les 20.00 h, a la sala d’exposicions Museu de l’Aquarel·la. DIUMENGE 15 ACCIÓ MEDIAMBIENTAL A les 10.00 h, a la platja de La Farella, trobada i neteja a càrrec de l’Associació Platges Netes. CONCERT DE CANT CORAL DE NADAL A càrrec de “La Coral Palandriu” i altres corals. A les 18.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura. Entrada gratuïta (s’acceptarà la voluntat en benefici de La Marató de TV3). BALL Amb “Joan Bram”. A les 8.00 h, al Gimnàs de l’INS - 5 €. DILLUNS 16 CONCERT DE NADAL A càrrec de “La Coral Palandriu”. A les 16.30 h, al Centre de Dia. DIMECRES 18 REPRESENTACIÓ TEATRAL El primer Nadal dels pastors a càrrec dels alumnes de 1r d’ESO. A les 21.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura - 5 €. *Els diners recaptats es destinaran al viatge de fi de curs. DIJOUS 19 TROBADA DEL CLUB DE LECTURA D’ADULTS “Aprendre a parlar amb els planetes” de Marta Orriols. A les 19.00 h, a sala de conferències Casa de Cultura. . REPRESENTACIÓ TEATRAL El primer Nadal dels pastors a càrrec dels alumnes de 1r d’ESO. A les 21.00 h, a la Ssla d’actes Casa de Cultura - 5 €. *Els diners recaptats es destinaran al viatge de fi de curs. DISSABTE 21 TROBADA DEL CLUB DE LECTURA INFANTIL AVANÇAT A les 10.30 h, a la sala de conferències Casa de Cultura. TROBADA DEL CLUB DE LECTURA INFANTIL INICIAL A les 11.30 h, a la sala de conferències Casa de Cultura.

DIUMENGE 22 CANT DE NADALES a càrrec de l’Associació Cristiana 3:16. Des de les 11.00 h fins a les 13.30 h, davant de la Casa de Cultura. BALL Amb “Sharazan”. A les 18.00 h, al Gimnàs de l’INS - 5 €. DIUMENGE 24 CAGATIÓ Des de les 16.30 h fins a les 18.00 h. MISSA DEL GALL I CANTADA DE NADALES A càrrec de “La Coral Palandriu”. A les 00.00 h, a l’Església Parroquial de St. Vicenç. *A la sortida hi haurà tortell i cava per als assistents. DEL DIVENDRES 27 FINS AL DILLUNS 30 PARC DE NADAL A partir de les 11.00 h, al Pavelló Municipal d’Esports. Horaris: D’11.00 h, a 13.00 h, i de 16.00 h, a 20.00 h, excepte el dia 30 que l’horari serà d’11.00 h, a 13.00 h, i de 15.00 h, a 18.00 h. Preu entrada: 3 €/dia i abonament 10 €/4 dies. DISSABTE 28 CONCERT DE NADAL A càrrec de Fredrick Strand. A les 21.00 h, a la sala d’actes Casa de Cultura - 5 €. BALL Amb “Maracaibo”. A les 22.30 h, al Gimnàs de l’INS - 10 €. FESTA FI D’ANY Consultar programa a part.

DIMANCHE 1 SANT CLIMENT SESCEBES À 18h, “Quina” a la sale de bal La Concòrdia. PAU - MARCHÉ DE NOËL De 10h à 15h à la place Nova, marché de Noël avec plantes et fleurs de Noël. MERCREDI 4 FIGUERES Théâtre El Jardí. À 18h, atelier de danse avec Núria Guiu et Pau Milla, du Col· lectiu Perifèria. VENDREDI 6 FIGUERES Auditorium Caputxins. À 18h, présentation du neuf disc Immersió de Jordi Molina & Joan Díaz, organisé par Foment de la Sardana Pep Ventura. PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27ème Festival des Oiseaux. D’11h à 14h, atelier de traces de boue avec des agents ruraux. À 11h, 12h et 13h, contes pour enfants avec Toni et Know. D’11h à 13h, visite guidée (places limitades) D’11h à 14h, le petit train des Aiguamollos par les observatoires, rizières et chevaux du troupeau de chevaux Senillosa. À 12h, inauguration de l’exposition “Visions personals de 180º”, avec photographies de la baie de Roses de Manel Casanovas. À 16h, visite guidée aux coqs marins. Visites guidées inscriptions au 696 142 713.

SAMEDI 7 FIGUERES Place de la Mairie. A 17h, sardanes avec la cobla La Principal de Banyoles. Organise le Foment de la Sardana Pep Ventura. L’ESCALA Alfolí de la Sal. À 18h, concert de Noël, avec Jordi Mas et Miquel Jorba. Oeuvres de R. Shumann, M. Blancafort, J. Rodrigo et chansons populaires catalanes. PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27ème Festival des Oiseaux. De 10h30 à 12h30, montre de baguer oiseaux à la zone du Casot du Cortalet. PERALADA Visite guidée. À 16h, La Peralada Medieval. ROSES Ca l’Anita. À 11h, atelier créatif “Desfer per tornar a fer”, avec Pilar Farrés et Fiona Morrison. DIMANCHE 8 PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 27ème Festival des Oiseaux. De 10h30 à 12h30, montre de baguer oiseaux à la zone du Casot du Cortalet. De 10h30 à 13h, sortie guidée aux Aiguamolls du Baix Ter. Activité gratuite. À 11h, 12h et 13h, contes pour enfants avec Toni et Know. D’11h à 13h, visite guidée (places limitades)

D’11h à 14h, le petit train des Aiguamolls par les observatoires, rizières et chevaux du troupeau de chevaux Senillosa. Réserves au Cortalet. Inscriptions et réserves pour le train au 696 142 713. SAMEDI 14 FIGUERES Cercle Sport. À 18h, concert de Noël au profit de la Marató de TV3. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. À 18h, “Quina” de l’AMPA de l’école Les Mèlies. ARMENTERA À 21h, playback au profit de la Marató de TV3. MOLLET DE PERALADA À 19h, IX Playback. À 21h30, dîner populaire et juste après Dj Montes. PERALADA Visite guidée. À 16h, La Peralada Medieval. DIMANCHE 15 FIGUERES Place Catalunya. Depuis 10h, concert de diverses chorales de Figueres au profit de la Marató de TV3. MOLLET DE PERALADA À 12h, messe, office et concert. Audition de sardanes avec la Cobla Vila de la Jonquera. A 17h, concert avec l’Orchestra Saturno. PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ À 12h, au parking du Corralet, visite

guidée par les observatoires, rizières et chevaux du troupeau de chevaux Senillosa. Inscriptions au 696 142 713. SANT CLIMENT SESCEBES À 9h, marche pour la Marató, rencontre au Celler Cooperatiu d’Espolla. MARDI 17 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 18h, club de lecture junevil, club de lecture pour les jeunes, avec le roman Desconeguts de David Lozano. À 19h, club de lecture de poésies, commentaire du Regalimant tinta entre tu i jo d’Albert Carol, avec la présence de l’auteur. L’ESCALA Bibliothèque. À 20h, group de lecture de théâtre, avec l’oeuvre La casa de les aranyes de Paco Zarzoso, avec Anna Casas. MERCREDI 18 FIGUERES Théâtre El Jardí À 19h30, concert de Noël. Organisé par le Casino Menestral Figuerenc. Bibliothèque Fages de Climent À 19h, club de lecture Llegir el teatre, avec l’oeuvre Nenes i nens de Dennis Kelly. ROSES Ca l’Anita. À 18h, groupe de soutien à l’allaitement maternel, par l’association Marones: grup de suport a l’alletament matern i a la criança.

JEUDI 19 AGULLANA Sale polyvalent. À 15h40, chants de Noël avec les élèves de l’école Lluís Marià Vidal. VENDREDI 20 FIGUERES Casino Menestral À 20h, conférence “Víctor Català: una

obra d’art total”, avec Margarida Casacuberta. Bibliothèque Fages de Climent À 16h, club de lecture facile, avec le livre Pilar Prim, de Narcís Oller. Adapté par Núria Martí Constans. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. Concert de l’atelier de musique.

Navata estrena la temporada de Pessebres Vivents a la comarca La 22a edició es fa el 6 i 8 de desembre en dues sessions, al casc antic del municipi.

A

quest proper 6 i 8 de desembre se celebra a Navata la XXIIa edició del seu pessebre vivent, un dels més antics de la comarca. Es durà a terme en dues sessions, a les 18.30 hores i a les 19.30 hores. En ser el primer de la temporada de pessebres vivents a la comarca, els organitzadors esperen que el temps acompanyi i vingui un públic nombrós: “pels voltants de Nadal hi ha molts pessebres, per això vam decidir canviar la data i si fa bo, la veritat és que tenim molta gent”. Una de les novetats d’enguany serà l’escena dels Dimonis, que els organitzadors anuncien serà més espectacular. Per la resta es manté la tradició. El pessebre vivent de Navata va començar com una activitat de la catequesi, ampliada la participació a tots els nens de l’escola i alguns pares que van voler col·laborar. Va néixer el 1997, i des de llavors cada any s’ha anat fent més popular, Oferint un passeig pels carrers

del poble, amb escenes bíbliques i de vida quotidiana. Enguany es manté el

recorregut de l’any passat que es va fer una mica més llarg, on es van incorporar

- 66

també nous quadres, mantenint com a escenari el nucli antic de la població. Tampoc canvia la tradicional degustació del caldo Aneto de Nadal i de la xocolata desfeta perquè el públic entri en calor.

Inicialment el pessebre vivent de Navata es representava només en el carrer de la Muralla, un dels més antics del poble. El tercer any s’amplià a dos carrers més.Ara el pessebre té lloc als carrers i cases del poble. Les escenes que es poden veure són d’oficis, escenes casolanes i bíbliques ambientades en el temps del naixement de Jesús. Comptant els organitzadors i els figurants del Pessebre supera el centenar, gent de totes les edats, “des de mainada petita que compleixen bé amb el seu paper, fins a avis que tenen la possibilitat de participar fent el seu personatge des de l’entrada de les cases, que són l’escenari d’una gran majoria d’escenes del pessebre. El preu del pessebre vivent és de cinc euros l’entrada i està organitzat per l’Associació Pessebre Vivent de Navata, des de fa 23 anys, tot i que un any no es va fer i per això aquesta és la 22a edició. Amb la il·lusió de fer cada any d’aquesta activitat, una trobada de la gent del poble per oferir al públic de la comarca una de les tradicions més entranyables del Nadal, els organitzadors esperen que ben aviat es produeixi un relleu generacional de la junta, que aporti aires nous i idees renovades.

“Pels voltants de Nadal hi ha molts pessebres, per això vam decidir canviar la data i si fa bo, la veritat és que tenim molta gent”

El Pessebre de Bàscara fidelitat a una tradició

D

es de fa més de 45 anys, cada Nadal la vila de Bàscara es transforma en la Palestina de fa 2.000 anys, preparant amb entusiasme la representació del seu pessebre.

La idea va sorgir d’un grup de joves que veient la similitud del paisatge de l’entorn del riu, amb fonts, coves naturals, arbredes... amb el pessebre que cada Nadal feien a casa amb molsa, suro, figures de fang,... van decidir emprendre l’aventura de fer un pessebre vivent en aquell lloc, convertint-se ells mateixos en les figures. Amb el pas dels anys el pessebre es va estendre fins al casc antic del poble. Actualment gairebé 300 persones de totes les edats vingudes d’arreu participen en la preparació i representació de les diferents escenes en un recorregut d’aproximadament un quilòmetre. El Pessebre de Bàscara consta de dues parts diferenciades: la primera part, que té lloc a la plaça de l’Església, on a més de donar la benvinguda als visitants s’hi fa una representació amb moviment d’una escena bíblica que culmina amb una Anunciació. Un cop acabada aquesta part comença un recorregut on el visitant es passeja entre les diferents escenes plàstiques que representen la vida quotidiana de la Palestina de fa 2.000 anys i el Naixement de Jesús. Una de les primeres escenes que trobem al llarg del recorregut, és la dels gladiadors i el circ romà, seguidament baixem cap al riu Fluvià on l’aigua pren especial protagonisme. Aquí hi trobarem a més de les tradicionals escenes del naixement i els reis, samaritanes anant a buscar aigua a la font, pescadors i llenyataires feinejant al riu, caminants, pastors vigilant el seu ramat, dones fent bugada al rentador, nòmades acampats fora muralla i si estem atents veurem el caganer. Arribant de nou al poble trobarem l’esclat de colors que és el mercat i els carrers adjacents. Com a novetat aquest any renovem la presentació recuperant una de les escenes que sempre ens ha agradat

més de representar, Els Profetes. El Pessebre de Bàscara té especial cura en la decoració i el vestuari que confecciona seguint l’estètica de l’època.

Us hi esperem!

Les representacions d’aquest Nadal seran els dies 22, 25, 26, 28 i 29 de desembre de 2019, i l’1 i 4 de gener de 2020 a les set de la tarda. Recomanem arribar una hora abans de l’inici de la representació.

Pots seguir-nos a: Facebook: ElPessebredeBascara twiter: @elpessebre instagram: @elpessebredebascara YouTube: el pessebre de bàscara

PESSEBRE VIVENT DE VILA-SACRA 8a EDICIÓ Esteu tots convidats a veure un Pessebre Vivent en un entorn únic al cor de Vila-sacra, on el romànic ens transporta a aquell moment tan important per la humanitat! Estem molt contents de ser membres de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya (FPVC) per aconseguir més difusió a través de les accions que duu a terme. Aquest any, tots els visitants, a part de tenir l’entrada gratuïta, també continuareu gaudint d’una tassa de caldo calent per anar escalfant-vos tot fent la visita. L’Associació Cultural ofereix, en finalitzar la visita, un petit piscolabis davant de l’església. El passat 24 de novembre en el dinar que oferim als participants del Pessebre Vivent i La Passió, vam donar el tret de sortida de la temporada ensenyant el cartell del Pessebre d’enguany, i oferint a tothom, participacions de la Grossa on es juguen 2 números, un dels quals és el 17.485 (codi postal de Vilasacra). Aquesta acció la fem com a suport econòmic al Pessebre.

Aquest any volem mantenir el mateix recorregut de l’any passat, que ens va agradar molt, i centrar els esforços d’innovació a l’entrada del Pessebre. Estem preparant una portalada de muralla romana. Però la gran novetat d’aquest any és que tindrem un nen Jesús vertader. Els seus pares, veïns del poble, faran de Mare de Déu i Sant Josep. L’any passat vam fer el rècord de figurants, prop de 90, però amb tantes escenes ens en calen més. Per tant animem a tothom que hi vulgui participar que es posi en contacte amb l’Ajuntament. Un dels objectius que ens hem marcat aquest any és el repte de representar 2 dies: el 28 i el 29 de desembre. És un objectiu molt anhelat, doncs feia mal al cor preparar tot el pessebre per només un dia. Com els altres anys, el Pessebre Vivent l’organitza l’Associació Cultural amb col·laboració de l’Associació de Dones, el grup de Catequesi i amb el suport de l’Ajuntament de Vila-sacra.

- 72

El Pessebre Vivent de Llers celebra 25 anys de tradició fet, no volen donar massa detalls amb el desig que tothom estigui atent quan s’obri el portal d’entrada a can Casagran per no perdre’s cap de les novetats. El que sí que han explicat és que “s’intentarà fer una mica més d’espectacle, a l’entrada, de manera que l’escena dels romans impacti i sigui diferent”. També han anunciat que hi haurà algunes escenes més a la zona del poblat que s’afegeixen a les que ja van afegir-se l’any passat: “cada any intentem fer petits canvis” assenyala.

A

mb més il·lusió i entusiasme que mai el pessebre vivent de Llers celebra enguany la seva 25a edició, per omplir de tradició el Nadal al

municipi. Les representacions comencen el dia 22 de desembre i també n’hi haurà els dies 25, 26, 29 i 1 de gener. Cada dia hi haurà dues sessions, a les sis de la tarda i a les set de la tarda. En aquesta 25a edició, els organitzadors anuncien sorpreses per al públic. De

Els jardins de can Casagran tornen a acollir el Pessebre Vivent organitzat per l’Associació Juvenil Brullersenca amb molta empenta i il·lusió: “és el símbol d’unió de tot el poble” assenyalen els organitzadors. Hi participen uns 200 figurants voluntaris, tant veïns i veïnes de Llers com de municipis del voltant i de totes les edats: N’hi ha de quatre mesos (el nen Jesús és una criatura també de carn i ossos), fins a altres que tenen més de 80 anys. “En aquest muntatge tradicional s’intenta trobar lloc per a tothom, ja que la diversitat d’escenes i personatges a representar ho permeten i tota ajuda és bona”.

Prèvia a l’estrena es tenen cura dels més petits detalls, de fet els preparatius del pessebre ja comencen el mes d’octubre quan un grup de persones voluntàries comencen a dedicar moltes hores per fer-lo possible fins al moment de la primera representació. L’espai dels jardins del casalot de Can Casagran, ara convertit en ajuntament, permet una ambientació gairebé màgica per traslladar-se als temps del Betlem d’aquell primer Nadal. Gràcies al terreny i a la vegetació natural de l’espai, així com l’ús de materials originals per reconstruir els diferents ambients, el públic assistent pot reviure fàcilment aquella època. L’entrada al Pessebre de Llers és gratuïta: “quan s’acaba, la gent sol ser generosa en donar la voluntat, si els ha agradat”. En acabar també s’ofereix un traguinyol de garnatxa i galetes per al públic.

Els organitzadors recomanen cada any anar ben abrigats per gaudir sense presses de tots els detalls. El pessebre de Llers és fruit de l’esforç de tot el poble: “Pràcticament hi participa tot el poble, tant en el muntatge com en el moment de la representació, a les escenes” destaquen des de l’associació.

Foto: Mònica Quintana

AGNÈS LLADÓ, alcaldessa de Figueres

“Des Figueres hem de potenciar l’esperit de la solidaritat i estima”

La Rambla de Figueres, el centre comercial i els barris de Figueres es transformen per Nadal. La ciutat bull d’activitat per fer arribar l’esperit festiu al públic de totes les edats, gràcies a la implicació del teixit associatiu. La programació nadalenca s’allarga fins al 6 de gener. Quines novetats tindrà la programació de Nadal d’enguany a Figueres? En aquesta ocasió, hem volgut ampliar l’oferta de la programació d’activitats del Nadal a Figueres, que es va iniciar el 29 de novembre i s’allargarà fins al 6 de gener, diada de Reis. Gràcies a l’esforç de tècnics i entitats de Figueres, tindrem una programació variada per a totes les edats i amb grans novetats per a l’encesa de llums, que per primer cop ha comptat amb una projecció de vídeomapping a la plaça de l’Escorxador, o la mateixa cavalcada de Reis; mantenint el Mercat de Nadal i les seves paradetes amb productes nadalencs, els tallers i activitats per als més petits i la Factoria Lúdica i de l’Enginy. Quines seran les principals activitats i per a quins públics? Hi haurà activitats inclusives? El Mercat de Nadal acollirà un gran nombre d’activitats que faran bullir la Rambla amb tallers infantils de tota classe: decoració de boles de Nadal, maquillatge, figures nadalenques, robòtica, etc. A més, la Rambla acollirà cantades de cançons de Nadal i exhibicions de dansa. A més, Figueres també formarà part dels actes de la Marató de TV3, amb una activitat solidària el 14 de desembre, a les sis de la tarda, organitzada pel Centre de Dansa Marta Coll.

Es tira endavant alguna campanya amb els comerciants, amb quin objectiu? De ben segur que el teixit associatiu de Figueres serà part activa dels actes i activitats de celebració del Nadal a Figueres, ja sigui amb activitats i accions promocionals que permetran ampliar la programació lúdica i festiva d’aquestes dates de Nadal. Som un municipi comercial únic al nostre entorn i, des d’aquí, vull aprofitar per animar a tots els figuerencs i figuerenques que pensin en els nostres comerços per fer les compres de Nadal.

I amb les associacions de veïns es faran activitats als barris? Si, creiem que les associacions de veïns de Figueres han fet una gran tasca en els darrers anys i des de l’Ajuntament volem que així continuï sent, estant al seu constat perquè puguin desenvolupar noves activitats. Aquest any tindrem noves propostes repartides entre els diferents barris de Figueres, com tallers artístics, lúdics o tecnològics, així com activitats i espectacles de música, dansa o cantades de nadales, que permetran que els actes de Nadal no només se celebrin al centre de la ciutat. El teixit associatiu de quina manera s’implica en la programació d’activitats? Les entitats de Figueres son part important del desenvolupament del programa de Nadal a Figueres. N’és un exemple la mateixa inauguració del Marcat de Nadal, on hi van participar la Coral del Sant Pau, la Coral del Ramon Muntaner i els Pastorets de Figueres. També comptarem amb la participació de Càritas Figueres, amb uns tallers de costura, o entitats com el Consell Local de Joventut i l’Agrupament Escolta i Guia Sant Pere i l’Agrupament Escolta i Guia Xiprers al Vent, que ens col·laboren en l’organització de la Factoria Lúdica i de l’Enginy. L’encesa de les llums de Nadal que il·luminen els carrers, parcs i places de Figueres ja es va fer amb una projecció de vídeo-mapping sobre les façanes dels edificis de la plaça l’Escorxador. Què es vol potenciar durant aquesta època de l’any a la ciutat? Durant aquestes dates de Nadal, des de Figueres hem de potenciar l’esperit de la solidaritat i estima, amb l’objectiu que les festes nadalenques donin cabuda al màxim de gent, que tothom es pugui sentir encomanat per l’esperit nadalenc.

- 82

L’AULA DE TEATRE DE FIGUERES COMPROMESA EN L’EDUCACIÓ EN VALORS

XaropClown serà l’entitat beneficiaria de la mostra d’hivern de l’alumnat de l’ATEB L’Aula de Teatre de Figueres ja fa 7 anys que està en mans de l’ATEB, la federació d’entitats teatrals de la ciutat de Figueres, que lideren el projecte encarregant un projecte pedagògic a un equip docent de professionals de les arts escèniques, que duen a terme les sessions de teatre per a infants joves i adults a la ciutat de Figueres. El projecte de L’Aula de Teatre Eduard Bartolí va més enllà d’una escola de formació en arts escèniques i vol ser un espai de lleure educatiu per infants i joves i un planter del públic teatral de la ciutat i comarca, el seu projecte pedagògic està enfocat en l’educació en valors, el treball en equip i la corresponsabilitat a la vegada que l’acompanyament en l’aprenentatge de les habilitats comunicatives i expressives i en el desenvolupament de les eines per aquells que vulguin enfocar la seva carrera cap al món de les arts escèniques i l’art dramàtic.

Aquest any, en la tradicional mostra d’hivern de l’Alumnat de l’Aula es destinaran els beneficis de la taquilla inversa a l’entitat XaropClown, pallassos d’hospital, que realitzen la seva tasca en els hospitals de les comarques gironines inclòs l’hospital de Figueres. La

mostra tindrà lloc el 21 de desembre de 2019 a les 12 del migdia al Teatre Jardí de Figueres. Cada grup de l’Aula realitzarà una petita escena amb una premissa comuna per cada grup: l’espai on ha de transcórrer ha de ser entre caixes.

LA CISTELLA DE L’EMPORDÀ

i els seus productes

No és nou que els productes del territori agafin protagonisme i que cada cop siguin més valorats, tant a les taules dels bars i restaurants com a casa. Darrerament, però, proliferen les iniciatives des de tots els àmbits per promocionar els aliments que ens proporciona el territori a cada temporada. L’última acció en aquest sentit acaba de començar i aplega productes i restauradors de l’Empordà, amb el suport de les administracions comarcals, per promocionar-se junts.

A la comarca de l’Empordà hi trobem una llarga llista de fins a 101 productes de proximitat, dels quals en remarcarem alguns. Garoina, garota, oris, hurís, garota de roca, bogamarí, eriçó de mar La garoina de forma esfèrica i coberta de punxes, que es troba a tota la Costa Brava i a l’Alguer (on se l’anomena Bogamarí). Tradicionalment s’organitzaven les “orisades”, menjades populars a les platges o cales on l’element central era la garoina.

Arròs de Pals El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d’arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es va concedir el permís per tornar-ne a plantar. El clima particular de la zona arrossera de Pals, fa produir un arròs de gran qualitat. El clima, fa que la maduració del gra sigui més llarga que en altres zones de menor latitud i que el gra, un cop cuit, sigui més resistent.

-86 La gamba de Palamós Les gambes han estat un producte tradicionalment pescat a les costes de Palamós i a altres viles litorals com ara Blanes, Arenys, Roses o de la costa de Tarragona. La gamba de Palamós és un crustaci decàpode, de l’espècie Aristeus antennatus, presenta un color vermell molt intens. Es pesca entre el cap de Begur i la riera de Ridaura (Platja d’Aro), el radi d’acció de la Confraria de Pescadors de Palamós. És pescada amb la tècnica de l’arrossegament i, tot i que se’n pesquen durant tot l’any, l’estiu és l’època en què se’n troben més exemplars i més grans. És molt apreciada perquè té una carn molt fina i saborosa. Les gambes, i el marisc en general, són una bona font de proteïnes d’elevat valor biològic, però més difícils de digerir que altres aliments proteics. El seu contingut en greix és baix, al voltant del 2%, i és principalment insaturat. Tenen un contingut de colesterol destacable, però el greix insaturat que contenen fa que no se n’absorbeixi tant. Les persones amb gota han de tenir precaució amb aquest tipus d’aliments, ja que contenen una quantitat elevada de purines que augmenten la concentració d’àcid úric. Són una bona font també de minerals i vitamines.

Oli DOP Empordà L’oli de l’Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l’argudell, el corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d’Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.

Bitxo de Girona, pebrot blanc, pebrot de trempó El bitxo de Girona és un pebrot propi de la província de la Girona d’origen incert que es recol·lecta des del juliol fins a l’arribada de la tardor. La seva revitalització actual ha vingut de la mà de la restauració d’aquesta zona.

Botifarra dolça És un embotit tradicional de l’Empordà que es presenta cru, o sec, com si fos un fuet. La seva característica diferencial és que entre els seus ingredients hi ha el sucre, que li dóna un gust dolç molt personal. Brunyols de l’Empordà, bunyols de Quaresma

Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant dies i agafen una consistència més densa i per alguns, més saborosa.

Pollastre de l’Empordà A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa, i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.

Tellerina de Roses Mol·lusc petit bivalve, de forma triangular, el consum de la qual està lligat a la Costa Brava des de fa segles, ja que formava part d’un receptari de cuina catalana del 1520.

-88 Ceba de Figueres, ceba del país, ceba de l’Empordà És una ceba de sabor dolç i sense picor, característiques aportades per les condicions climàtiques i geogràfiques de l’Empordà. L’origen d’aquesta varietat està lligat a l’Empordà i, sobretot, a les hortes de Figueres, però avui en dia es cultiva a molts indrets de Catalunya.

Tomàquet de la pera Varietat de tomàquet molt apreciat per menjar-lo cru a les amanides, per la seva dolçor. Tradicional a les hortes empordaneses que s’ha recuperat en els darrers anys.

Vi DO Empordà La peculiar orografia de l’Empordà, que combina mar i muntanya, i el clima mediterrani defineixen la personalitat dels vins d’aquesta DO. La insolació és elevada i la pluviositat és notable; els terrenys àcids afavoreixen el naixement de vins de qualitat; les vinyes, per evitar quedar malmeses per la tramuntana, creixen a pocs centímetres del terra i en garanteixen un bon estat sanitari.

La poma de relleno de Vilabertran són unes postres típiques de l’Empordà que assoleixen la seva màxima esplendor a les festes majors d’agost i setembre. Des de segles passats a Vilabertran, era típic menjar pomes de relleno a la mitja part del ball i molta gent de la contrada s’apropava expressament al municipi per gaudir

d’aquestes postres tan exquisides. El poble de Vilabertran les ha heretat i les ha sabudes mantenir a taula i, ara, les transmet a les noves generacions a través de la fira que se celebra cada any a mitjan setembre. La quallada o recuit de drap Són productes adherits a la marca de garantia Productes de l’Empordà. El recuit de drap és un formatge fresc, típic de l’Empordà i parent del recuit d’olleta, del mató, de la quallada i del brossat, entre d’altres. També s’elaboren formatges molt semblants al País Basc i Navarra. Els seus orígens es perden en la foscor del temps, i, de ben segur, va ser un bon recurs per aprofitar la llet sobrant dels ramats. A l’Empordà encara hi ha qui recorda l’ofici de les recuiteres, que eren les que produïen i venien el recuit. Garantir productes frescos i de més qualitat a un millor preu tant pel consumidor, com pel productor és el repte a assolir.

Paltruc blanc (anomenat també bisbe blanc, o bull blanc o bisbot): és aquell en què s’emboteix carn magra i greix sense sang. També s’hi pot posar fetge o llengua anomenant-se, a vegades, de fetge o de llengua. Paltruc d’ou: és la variant on el farcit és una barreja de carn magra bullida, greix i ou. Al paltruc d’ou també se l’anomena normalment paltruc blanc.

Albergínia bonica Es tracta d’una varietat d’aquesta hortalissa, introduïda pels àrabs, que és autòctona empordanesa i que ha subsistit només en algunes hortes davant de la competència de varietats foranes millorades.

Un paltruc (poltruc, peltruc, poltrú) o bull És un embotit fet a partir de la bufeta o de l’intestí gros (paltruc) del porc, farcit de carn de porc capolada i adobada. Segons el tipus de carn n’hi ha de diferents menes: Paltruc negre (anomenat també bisbe negre, o de sang, o bisbot negre): és aquell en què la carn i sang del porc, un cop cuita, agafa un color negre.

-90 Fesol de l’ull ros, fesol banyolí També conegut com a banyolí, és una varietat de fesol, típica del Baix Empordà i de l’Estany i conreada des de molt antic. Tot i que la seva producció orientada a la comercialització s’havia anat reduint, gràcies a l’esforç per promocionar els productes de la zona per part d’alguns restauradors se n’ha dinamitzat el seu cultiu.

L’anxova de l’Escala L’anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més s’ha mantingut la tradició és a l’Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de salar i avui en dia encara es manté. Cal distingir entre anxova i seitó. L’anxova és el producte tractat i el seitó, el peix fresc. També s’anomena seitó al peix fresc macerat amb vinagre i conservat en oli. Pel

que fa a l’anxova, per fer-ne la salaó s’utilitzen anxoves fresques, sal, herbes aromàtiques i espècies. Hi ha dos mètodes d’elaboració: en salmorra (amb sal i aigua salada), i en oli (l’anxova primer es dessala i després es conserva en oli). El procés de maduració en ambdós casos és de 8 mesos i, després, les anxoves s’introdueixen en flascons de vidre. Les anxoves de l’Escala són molt aromàtiques i saboroses, amb un gust persistent.

Flaones de l’Alt Empordà Les flaones són uns pastissets tradicionals de l’Alt Empordà, sobretot de Figueres, tot i que també es fan a d’altres contrades de la província i, fins i tot, al nord de Castelló i les Illes Balears. El nom de flaona apareix citat en una carta de la població de Palamós a l’any 1279. Es solien menjar en aplecs i festes, com el que encara es fa a l’ermita de Sant Pau de la Calçada, el tercer diumenge de febrer.

Són molt preuades a Torroella de Montgrí, on es mengen a qualsevol àpat, sigui per esmorzar, berenar o a les postres.

El nap negre És un tubercle de pell negra, carn blanquinosa, prim i d’uns 20 cm de longitud. Està ben adaptat al clima fred i a la sequera. Se’n consumeix l’arrel, més fina i saborosa que la d’altres varietats. Es menja bullit, amanit, confitat o guisat amb carn. En representació de les verdures de consum diari.

Pa de Tramuntana “El pa de la Tramuntana és elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues produïts per la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”. Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques molt especials: el color bru de la crosta amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb molts matisos, una molla amb un toc àcid i d’avellanes torrades que, quan te’l poses a la boca i tanques els ulls, pots escoltar focs d’artifici en mossegar-lo. El conreu integrat d’aquests blats permet el respecte el medi ambient vetllant per la salut de les persones i, sobretot, destaquem que és un producte local, d’aquí, de “Km. 0 “.

-92 Les particularitats de l’entorn natural de la zona repercuteixen en les característiques dels blats; són determinants les característiques climàtiques, així com el bon fer del pagès. Els Flequers Artesans li donen el seu toc mestre que fa que elaborin, amb les seves mans, aquest pa amb excel·lents resultats. El Pa de la Tramuntana és el resultat de molts anys de treball conjunt entre el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, Triticatum, IRTA i la Generalitat de Catalunya.

Escamarlà És d’un color rosat-ataronjat. Té el cos esvelt, l’abdomen allargat, estret i menys robust que la resta d’espècies de nefròpids. Té els ulls de còrnia negra i molt inflada, d’aspecte arronyonat. Els millor exemplars poden arribar fins a 25 cm de llargada, però els que trobem al mercat, actualment, són molt més petits. Solen viure en caus i amagatalls i es pesquen amb la tècnica de l’arrossegament. Es poden menjar sols, a la brasa, a la planxa o al forn. Tot i que són extraordinaris en els plats de mar i muntanya, combinats amb pollastre o ànec, també són molt apreciats per elaborar arrossos. (Arreu de Catalunya).

Escarola de cabell d’àngel És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d’escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs. Calçots Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats. Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu.[1] En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

Mel La mel és una substància natural dolça produïda per les abelles mel·líferes (Apis mellifera) a partir del nèctar de les plantes, de secrecions de parts vives de les plantes o d’excrecions d’insectes xucladors, que les abelles recol· lecten i transformen combinant-les amb substàncies específiques pròpies, dipositen, deshidraten, emmagatzemen i deixen a les arnes per tal que maduri.

Coca de Sant Joan La celebració del solstici d’estiu, la vigília de Sant Joan (23 de juny), ha estat vinculada a Catalunya des de fa segles al calendari dolç. En un principi, les coques que es consumien en aquesta diada eren rodones amb un forat al mig en record del disc solar. Pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons. Ja llavors era costum menjar-les en comunitat i, amb el naixement de les primeres pastisseries al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i altres fruites confitades. També es consumeix la mateixa coca per la diada de Sant Pere i per la de Sant Jaume. (Arreu de Catalunya).

La mel es fa servir principalment en pastisseria, com a acompanyament del pa i torrades en esmorzars i berenars, i com a additiu de begudes, per exemple el te. Atès que és rica en sucres com la fructosa, la mel és higroscòpica (absorbeix la humitat de l’aire) cosa que fa que el pa i els pastissos s’endureixin més lentament si n’hi posem una mica. També pot arribar a ser un element imprescindible en una cuina sana i imaginativa. I és que la mel no només endolceix les postres, també participa a la cuina com a ingredient en diverses receptes: amb carn, en amanides, en salses d’acompanyament, etc. (Arreu de Catalunya).

-94 Vedella de l’Albera La carn de la vedella de l’Albera té un baix contingut en greixos, és 100% ecològica, tendra i més gustosa que la major part de carns que trobem avui dia al mercat. Una carn molt apreciada tant pel gust a herbes mediterrànies com la farigola o la lavanda, com per la genètica d’aquesta espècie i pel tipus d’herba que menja que de ben segur li dona un gust especial. En definitiva un sabor característic molt particular. Té un color vermell molt característic degut al seu alt contingut en ferro, aconseguit gràcies a l’exercici que practiquen. Per això és molt adequada per a dietes baixes en greix i per combatre l’anèmia i el colesterol. Aquestes característiques la converteixen en una de les més saludables per a la nostra alimentació.

Foie-gras excel·lents El ram del foie-gras va més enllà de la criança d’ànecs de la raça Mulard per obtenir-ne fetge cru. És inevitable comparar-lo amb el porc: se n’aprofita tot. Cada part de l’ànec es transforma en delicadeses gastronòmiques molt apreciades: cuixes confitades, pit adobat, conserves de pedrers, colls farcits, mousses, patés amb diversos maridatges ja siguin clàssics, innovadors o molt imaginatius. La producció es concentra a l’Empordà, la Selva i el Gironès. El primer intent d’establir granges d’ànecs per obtenir-ne foie-gras a les comarques gironines va ser a l’any 1976, però no va ser fins al 1982 que aquest sector es va acabar con-

solidant. Aleshores, un grup de joves emprenedors va iniciar la indústria actual, entrant de contraban pollets d’ànec Mulard adquirits a l’altre costat de la frontera francesa. L’adaptació va ser fàcil, tot i que es tracta d’una raça híbrida, fruit de l’encreuament d’una femella pequinesa amb un mascle d’ànec mut, mesquer o de Barbaria, originari dels Andes. De fet, l’ànec i les oques formen part de la tradició ancestral avícola gironina: les cases solien engreixar-ne per a la festa major i per les llargues festes de Nadal.

Els productes alimentaris acabats de collir, com les fruites o les verdures, tenen majors propietats i un millor sabor en estar frescos. A més, no han de rebre els tractaments de conservació o congelació que requereixen tots aquells que vénen de lluny, alhora que es protegeix també l’elaboració de plats típics basats en productes locals. Es manté i es reforça l’economia local, especialment els petits i mitjans productors, que poden d’aquesta manera conservar les varietats autòctones. Fins fa poc, creiem que menjar bé i bo, sa i barat, era una fantasia, però poc a poc es va convertint en realitat, en posar a la pràctica la compra de productes de quilòmetre zero. Afavorir la compra de productes locals i estacionals promou l’optimització de la relació qualitat preu, alhora que refrena els costos energètics i mediambientals.

SUGGERIMENTS PER AQUESTES FESTES DE NADAL A l’apropar-se el Nadal i gràcies a la gentilesa d’una consumidora dels nostres productes, us fem arribar noves idees per tal d’incloure en els àpats d’aquestes festes

US DESITGEM UNES BONES FESTES!

alguns dels nostres productes: encenalls de pernil cuit Cruset Duroc amb xips de moniato i amanida de temporada amb cruixent de bacó fumat.

-96

CAN PUIG DE TORROELLA DE FLUVIÀ Productor de fesols de l’ull ros i de la ceba de Figueres

El fesol o monget de l’ull ros és una varietat típica de l’Empordà que es conrea des de temps antics a les nostres terres. És originari d’Àfrica i el varen introduir els romans. Té una tonalitat groguenca amb una taca marró al mig que el caracteritza. La mida és petita, d’uns cinc centímetres de llarg, la pell és molt fina i el sabor suau, fet que permet una cocció molt fàcil. També és conegut amb els noms de fesolets, caragirats, escurçatites, mongeta banyolina o fesolet menut. Se sembra a mitjan maig, i es recol·lecta entre agost i setembre, per a ser comercialitzat en sec i tendre en establiments especialitzats de l’Empordà, mercats setmanals i fires. El seu conreu s’ha anat reduint, però enguany, diverses institucions i productors intenten augmentar-ne la producció i el consum. El fesol és un aliment molt saludable amb importants propietats nutricionals. Conté principalment hidrats de carboni complexos, proteïnes, minerals i fibra. És apte per a diabètics i celíacs.

Es consumeix preferentment en sec, però també en tendre. Es poden menjar bullits, amanits amb un raig d’oli i cansalada o incorporant-los en tota mena de guisats. Aquesta exposició està emmarcada dins el grup de Recuperació del Fesol de l’Ull Ros liderat per la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà i productors de l’Empordà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palau-Sator, la Generalitat, i la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Aquesta acció pública-privada busca evitar la desaparició d’aquest llegum típic de l’Empordà i convertir-lo amb un revaloritzador econòmic. La ceba de Figueres És una ceba de sabor dolç i sense picor, característiques aportades per les condicions climàtiques i geogràfiques de l’Empordà. L’origen d’aquesta varietat està lligat a l’Empordà i, sobretot, a les hortes de Figueres. Té un color rosat amb tendència a lilós, i la seva forma és una mica aplanada.

-98

Àpats nadalencs més segurs La compra de productes frescos de qualitat eviten la majoria de les toxiinfeccions alimentàries.

E

n família i brindant per les festes, o al llit i al bany. Així de diferents poden ser les festes de Nadal si es passen per alt alguns aspectes fonamentals a la cuina. La raó que porta que una persona gaudeixi de les festes assegut a la taula o les passi estirat al llit i prop del bany pot ser un descuit tan simple com oblidar-se de posar els llagostins a la nevera durant algunes hores. En aquestes festes, la gran demanda que es registra de certs productes, alguns dels quals amb alt risc sanitari, fa que en ocasions es comprin amb força antelació. Són circumstàncies que incrementen el perill de patir toxiinfeccions alimentàries. Per això, triar matèries de primera qualitat i conservar-les de forma adequada, a més de manipular-les convenientment, són les claus per evitar-les. Com triar i conservar els productes:

-100 sotmès a depuració abans de la seva venda. Els bivalves han d’estar tancats i un cop cuinats s’han d’obrir, en cas contrari, és recomanable rebutjar-los. Els peixos i mariscs s’han de transportar en bossa isotèrmica per no trencar la cadena de fred i, ja a casa, s’han de refrigerar al moment. Si pensem consumir certs mol·luscs (pop, calamar...) i alguns tipus de mariscs en cru, hem de congelar-los durant almenys 48 hores per evitar ingerir larves vives d’anisakis.

Peix i marisc El peix és un producte de vida útil molt curta i que s’altera de forma fàcil. Per aquest motiu s’ha de conservar sempre refrigerat i mai ha d’entrar en contacte amb vegetals com fulles d’enciam o julivert. Un peix fresc s’identifica per les seves escates adherides, ganyes vermelles i ulls brillants i no enfonsats. La seva olor és fresca, de mar.

El marisc és un dels aliments més peribles, de manera que el grau de frescor en la compra és clau. Si el consum no és immediat, convé comprar-lo ja cuit o congelat. No adquiriu ni consumiu marisc procedent d’un punt de venda sospitós o fraudulent. Els mol·luscs frescos han de mostrar una etiqueta que certifiqui que s’han

Carns i derivats Les carns s’han de mantenir refrigerades en expositors frigorífics, i separades segons l’origen, les categories i els tipus de tall. Les carns d’aus han d’estar aïllades de la resta per evitar possibles contaminacions creuades. Una carn en bon estat té una superfície llisa, consistència ferma i elàstica, i ha d’estar una mica humida. No hi han d’aparèixer zones fosques o ennegrides. El pernil, sobretot l’ibèric, pot presentar uns puntets blancs al tall, no es tracta d’un signe de mala qualitat sinó que és el resultat d’una bona maduració. Cal mantenir la peça a temperatura ambient en un lloc fresc i sec.

-102 tament higienitzant (pasteurització / cocció) però no conservant. També poden considerar-se semiconserves els productes envasats al buit: alguns han de mantenir-se refrigerats com els fumats o els embotits que s’han comprat llescats. Abans de comprar un producte s’ha de comprovar la data de consum preferent o caducitat, així com la integritat de l’envàs i evitar els que tinguin bonys o restes d’òxid. Rebutgeu els envasos inflats, així com també els que deixin anar aire en obrir-se. Aliments congelats Igual com els envasos de conserves, convé rebutjar aquells que estiguin inflats o que deixen anar aire en obrir-se. Els expositors congeladors han de teLa caça és un aliment de risc, per tant, s’han de consumir només les peces que ofereixin garanties sanitàries i extremar les mesures d’higiene per tal d’evitar la contaminació creuada amb altres aliments. Un cuinat a fons serà un bon tractament higienitzant. Conserves, semiconserves i envasats Convé tenir en compte que alguns productes com patés, anxoves o pernils cuits són en realitat semiconserves que han de refrigerar-se, ja que només han patit un trac-

-104 sentar-se «netes» sense terra o restes no comestibles de la planta. Eviteu les peces deteriorades, colpejades o molt madures. Haurien de comprar-se per al seu consum del dia si és possible, d’aquesta manera, s’assegura la seva frescor. Postres Els pastissos amb crema o nata es consideren aliments d’elevat risc sanitari que s’han de conservar refrigerats. I especialment si es fan a casa.

nir termòmetres visibles que indiquin una temperatura inferior de -18 ºC. Eviteu aquells productes que mostrin signes de trencament de la cadena del fred (descongelació parcial prèvia): envasos tous, gebre sobre el producte, estrips, líquid congelat sobre el paquet... Adquiriu-los en l’últim moment de la compra i utilitzeu sempre bosses isotèrmiques amb acumulador de fred per al

seu transport. Un cop a casa, introduïu l’aliment el més aviat possible al congelador. Descongeleu o cuineu segons sigui el cas i seguiu les indicacions del fabricant. Fruites i verdures Les fruites i hortalisses no necessiten condicions especials de conservació en els comerços, encara que es poden trobar refrigerades. Poden aparèixer envasades o a granel, i han de pre-

La fruita seca no ha de tenir trencaments, taques, orificis o deformacions i ha de mostrar la seva coloració pròpia. Un cop retirada la pela, el fruit no ha de presentar un aspecte massa greixós ni tampoc ressec. En els fruits secs envasats s’ha de tenir especial atenció a l’aparició de forats en els envasos i cal rebutjar-los si hi ha qualsevol indici de presència d’humitat pel possible risc de desenvolupament de floridures que són propenses a produir toxines. Convé anar amb compte amb els gelats fets a casa i amb totes les preparacions de postres fredes (natilles, flams, bescuits gelats...) en què s’utilitza ou com a ingredient. Són preparacions amb un cicle de vida molt curt.

-106

LLUÍS FERNÁNDEZ, EL PATRÓ DE L’HOSTALERIA EMPORDANESA Mor el passat mes de juliol, aquest empresari de Llançà tot i que nascut a Maçanet de Cabrenys, va dedicar 60 anys de la seva vida al sector i va ser el president dels hotelers de la comarca. un minut de silenci i Els Trabucaires de l’Albera li van dedicar una salva d’honor, complementada per un popurri de xaranga. Tot plegat “dedicat a un home generós que de qualsevol cosa en feia una festa”, en paraules d’Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines. Els fills van agrair aquest reconeixement en el transcurs de l’acte que aplega més professionals del sector. LA TRAJECTÒRIA DE FERNÁNDEZ

El Dia Mundial del Turisme va homenatjar el desaparegut president del gremi de l’hostaleria de l’Alt Empordà. (Foto: NURI BRUGAT). Hi ha persones que generen una complicitat extraordinària, tant per la seva professionalitat com pel seu tracte personal. Lluís Fernández i Soler fou un d’ells. Va dedicar tota la seva vida professional al sector de l’hostaleria empordanesa fins al punt d’haver estat el president de la seva patronal fins a la seva mort, el passat 23 de juliol. El sector li

va retre un sentit homenatge en el marc del Dia Mundial del Turisme, celebrat el 30 de setembre al Castell de Biart. En concret, els quatre fills de Fernández van recollir una placa dedicada al seu pare, en mig d’un sentiment molt emotiu que va impregnar els centenars d’assistents a l’acte. Prèviament va sonar “El cant dels ocells” mentre es feia

Lluís Fernández i Soler va dedicar 60 anys de la seva vida a desenvolupar una brillant trajectòria en el món de l’hostaleria. Una activitat que va iniciar amb només 13 anys a l’Hotel Colón de Barcelona. Posteriorment va treballar al Motel Empordà i a la cuina de l’Hotel Terraza amb la família Gotanegra, amb qui va iniciar una relació d’amistat que va perdurar fins al seu últim dia. Va ser en aquest establiment on va conèixer la seva dona, Anna Maria Punset, amb qui anys més tard van agafar les regnes de l’Hostal Senglar de Maçanet de Cabrenys i el Restaurant La Gacela de la Jonquera.

- 108 El 1975, Lluís Fernández i la seva dona van decidir comprar l’Hotel la Goleta de Llançà i quatre anys més tard el Restaurant Els Pescadors, els dos establiments que actualment gestionen dos dels seus quatre fills, en Lluís i la Maria Àngels. Les altres dues filles, la Dolors i la Hilda, es dediquen al món de la sanitat. Des del 1985 va ser president de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i un dels promotors de l’Escola d’Hostaleria de Vilamalla, a l’Alt Empordà. També va ser un dels fundadors de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona -d’on n’era vicepresident-, i del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona. Com a bon professional de l’hostaleria, era un amant de la bona cuina. Confessava que alguns dels seus plats estrella eren el suquet d’escórpora i la llagosta fregida amb oli d’oliva de l’Empordà. L’actual delegat del Govern, Pere Vila, exalcalde de Llançà i director de l’Escola d’Hostaleria en temps de Lluís Fernández, destacava en l’homenatge que se li va fer al Castell de Biart que “les seves passions eren la família, la necessitat de reinventar i crear un clima d’excel·lència en el turisme, el seu esperit independent, un marcat estil de vida propi i el Barça”. El gerent de l’Associació Alt Empordà Turisme, Carles Tubert, destacava que “la seva generositat amb el sector turístic tant a nivell personal com professional i la seva inquietud vers aquest sector l’havia dut a viatjar per tot el món per donar a conèixer la Costa Brava com a destinació turística”. En aquest sentit, va ser un dels primers promotors de producte turístic amb una de les rutes més comercialitzades actualment de senderisme, Cotlliure-Cadaqués, a partir dels establiments de la seva propietat a Llançà. Per la seva banda, Escudero recordava que Fernández “va ser un professional de cap a peus i un gran amic, a qui, en to irònic, ens tractàvem de general i mariscal. Els seus consells, la seva generositat i les seves paraules clares les recordarem sempre, com també tindrem ben present tot el que va fer per al món de l’hostaleria de les comarques gironines i de Catalunya, perquè amb el seu ímpetu i estima pel territori va portar el nom de la Costa Brava arreu.

Lluís Fernández va morir el passat mes de juliol. (Foto: BERNILS).

- 110

SABA NOVA PER “ELS TINTS” L’establiment figuerenc estrena nova direcció. Una nova proposta que ve acompanyada d’algunes novetats: “Com a grans amants del vi que som” -afirma la Patri“els divendres i els dissabtes obrirem fins a l’1 de la nit per poder-hi degustar del nostre ampli celler vins de la DO Empordà i d’arreu”, i afegeix: “trobava a faltar una oferta d’aquest tipus a Figueres”. Els Tints ofereix un menú de migdia a 12 euros (tot inclòs) amb un plat principal de carn, peix o vegà. El menú varia regularment per oferir aliments de temporada. Per mantenir l’esperit, a partir de gener reprendran les exposicions i les presentacions de llibres que s’hi feia, però han decidit canviar-li el nom: “com que ens hem fet grans, volem que “El cafè se’l conegui com a “Tints”, no necessita presentació”, ens expliquen els propietaris. L’horari d’obertura del “Tints” és de les 8 del matí fins les 21.30 del vespre (llevat de divendres i dissabtes fins l’1).

E

l passat dia 2 de setembre en Pep i la Patri van inaugurar la nova època de “Els Tints” al carrer homònim de Figueres. Després d’haver estat uns mesos tancat, tots dos -ell ric en experiència i ella nova a l’hostaleria- han acceptat el repte de liderar un establiment ja familiar per a molta gent. També hi treballa la Lola, que els habituals ja coneixen de molts anys darrere la barra. “Volem mantenir la mateixa essència: un lloc relaxant i punt de trobada”, assegura en Pep, qui ja hi havia treballat 10 anys, “i de moment estem tenint molt bona acollida”.

- 114

VISITA’NS I SEGUR QUE TROBES LA TEVA JOGUINA! Amb motiu de reduir “Estocs” Magatzem J. Franch posa a disposició dels seus clients i interessats una gran varietat de joguines per a totes les edats amb descomptes que van del 10% al 70%.

PLAYMOBIL, LEGO, COTXES AMB RÀDIO CONTROL, CUINES DE FUSTA, BEBÈS, NENUCOS, HOT WHEELS, BICICLETES (fins a 6 anys) , TRICICLES (pels més menuts), DISFRESSES I UNA GRAN VARIETAT DE JOCS DE TAULA PER INFANTS I ADULTS. No espereu a l’últim minut!

QUÈ CAL FER PER MANTENIR UNA BONA CLIMATITZACIÓ? Quan arriba de veritat el fred hivernal, és el moment en el qual moltes famílies es preocupen per com estalviar en calefacció i reduir el cost de les factures de gas i electricitat.

P

er climatització entenem el control i gestió de la temperatura de la nostra llar, tant si es tracta d’escalfar-la quan fa fred com refredar-la quan fa calor.

Tenint en compte els següents consells i informacions podrem optimitzar el consum energètic destinat a la climatització de la nostra llar. Un aïllament tèrmic adequat de l’habitatge permetrà reduir les fuites de calor a l’hivern i la demanda de refrigeració a l’estiu. Així un habitatge amb els sostres i parets ben aïllats i amb finestres que tanquin adequadament pot reduir els costos de climatització considerablement. Els colors clars en sostres i parets exteriors reflecteixen el sol, eviten l’escalfament dels espais interiors i milloren la il· luminació dels espais. Deixar entrar la màxima radiació solar a l’hivern permet estalviar calefacció, en canvi a l’estiu si s’impedeix el pas del

sol es podrà estalviar molta refrigeració. Els tendals, les persianes i cortines permeten conservar la calor durant les

nits d’hivern i eviten l’entrada de calor a l’estiu.

-118

Utilitzar doble vidre i rivets en el tancament de portes i finestres permet estalviar en el consum energètic de calefacció i refrigeració i redueix a més la contaminació acústica. Per ventilar les habitacions és suficient en obrir una finestra durant 10 minuts. Quan ho fem cal que tanquem la calefacció. És recomanable instal·lar termòstats o rellotges programables per poder regular la temperatura de les diferents estan-

ces de la llar, en funció del règim d’ocupació que tinguin. D’aquesta manera podrem programar la temperatura per mantenir l’habitatge entorn els 16ºC quan no hi hagi ningú a casa, i programar que augmenti fins a 20º i 21º abans què arribem. Una altra bona manera de mantenir la climatització de la llar és distribuir la calor, tancant les portes i la calefacció de les estances que no s’utilitzen.

A l’hora d’instal·lar un equip per produir fred i/o calor a la nostra llar, és recomanable tenir en compte l’ús que se’n farà i les dimensions i característiques dels espais a escalfar o refredar. I sobretot adquirir un aparell de classe energètica molt eficient. S’ha de realitzar un adequat manteniment i revisió dels equips de climatització, d’aquesta manera s’allargarà la vida dels equips i es millorarà la seguretat de les instal·lacions. Un bon manteniment del sistema de calefacció: imprescindible per descobrir si els nostres radiadors tenen pèrdues de pressió. Per això és necessari purgar-los regularment, per aprofitar al màxim la calor que emeten. Mantenir la temperatura entre 16º i 20º. No és necessari mantenir l’habitatge a una temperatura constant, la podem anar adaptant, segons la nostra presència a l’habitatge. L’Organitzación de Consumidores y Usuarios (OCU) aconsella mantenir una temperatura de 20 graus durant el dia i 16 graus per la nit. “Per cada grau que baixa la temperatura, s’estalvia un 8% d’energia”, assenyala la OCU, respecte a mantenir el termòstat a 20ºC. El que no es recomana a l’hivern és apagar la calefacció completament i deixar que les habitacions es refredin. És un fals mite. Baixar la temperatura per la nit a 16º suposa un estalvi del 13% respecte a mantenir la calefacció encesa a 20º. Un ús intel·ligent de les persianes: si vivim en un lloc amb bona irradiació solar, hem d’aprofitar l’escalfor natural que entra per la finestra per escalfar les estances i consumir així menys calefacció. De nit, en canvi, hem de baixar les persianes per minimitzar la pèrdua de la calor acumulada durant tot el dia. Aquests breus consells t’ajudaran a reduir el consum energètic de la teva llar i mantenir una bona climatització a l’hivern.

- 122

TERRA RADIANT ELÈCTRIC:

UN MÓN D’AVANTATGES

Quan es tracta de triar un sistema de calefacció, es presenta un ampli ventall de possibilitats, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients. Tot i que tradicionalment, el terra radiant elèctric no és una de les opcions més populars al nostre país, compte amb en una llarga llista d’avantatges que abordarem a continuació.

CONFORTABLE, HIGIÈNIC I SALUDABLE: Recomanat per l’Organització Mundial de la Salut, el sistema de sòl radiant permet assolir un equilibri tèrmic a l’es-

tança que proporciona un confort màxim als ocupants. Tot el terra esdevé un emissor de calor a una temperatura d’uns 25-27ºC, pròxima a la temperatura normal de la pell.

La distribució de la temperatura és homogènia en tota l’estança i globalment neutra per als ocupants proporcionant així una sensació de confort tèrmic òptim. L’equilibri tèrmic i l’homogeneïtat de les temperatures tant horitzontalment com verticalment evita qualsevol sensació de fred o calor. A més, la transmissió de la calor per radiació evita la convecció d’aire calent, mètode en el que es basen els sistemes de calefacció tradicional. S’evita així els fluxos d’aire calent que arrosseguen la pols i les partícules en suspensió, provocant irritacions de les mucoses, possibles problemes respiratoris i risc d’al·lèrgia. Al ser elèctric, s’evita la necessitat de calderes o altres sistemes de combustió, i així qualsevol tipus d’emissió de fums o gasos que puguin ser nocius o molestos. ECONÒMIC, EFICIENT I DURABLE: La inversió inicial per a la instal·lació de sistemes de terra radiant elèctric és molt reduïda. S’instal·len de manera independent a cada habitació amb la possibilitat de realitzar instal·lacions parcials en cadascuna de les estances que inclouen el pis o la casa. No es necessita de cap instal·lació centralitzada que requereix la inversió d’una caldera o bomba de calor i de tota la instal·lació de conductes i vàlvules. Un cop instal·lat, el terra radiant elèctric no necessita de cap tipus de manteniment i té una durabilitat molt superior a qualsevol caldera o bomba de calor. Pel que fa a consum, la transmissió de la calor per radiació és la més eficient, en transmetre directament la calor a les persones i als cossos sòlids de l’habitació. D’aquesta manera s’arriba abans a la sensació de confort, i redueix els temps de funcionament. En els sistemes convencionals per convecció d’aire calent, es necessita escalfar tota l’altura d’aire, arribant a tenir fins a 25-26ºC a prop de sostre per arribar a la temperatura desitjada a l’altura de persones. A més, per la seva reactivitat i per la seva instal·lació independent per habitació, el sistema de calefacció per terra radiant elèctric permet ajustar en cada moment, en cada situació i en cada zona l’aportació de calor a les necessitats reals. INVISIBLE I IDEAL PER REFORMES: A l’estar instal·lat sota terra, és un sistema totalment invisible, deixant lliure el 100% de l’espai disponible per moblar i decorar cada habitació sense limitacions. A més, a diferència de sistema amb aigua calenta, el terra radiant elèctric es pot posar en un gruix reduït (menys d’un centímetre i mig) i resulta ideal en el cas de reformes. Fins i tot, el sistema de foli radiant permet una instal·lació en sec, sense obres, sota un sòl laminat i damunt d’un sòl existent amb un sobre gruix inferior al centímetre.

PER QUÈ ELS CAVALLS ENS FAN POR? Sofia Hagelberg, experta universitària en formació eqüestre. Llicenciada en Empesarials i Master en dret animal i societat. En definitiva, s’espanten per totes les coses que els passen quan estan amb persones que no tenen en compte els seus temors i les seves necessitats. És natural sentir por, no és res més que una advertència que ens avisa per evitar situacions de risc o perill. Per això mateix no és dolent sentir por, el problema existeix quan anem als extrems, o ens paralitza la por o l’obviem i en conseqüència, ens posem en risc.

S

erà, perquè són grans i forts, perquè tenen reaccions ràpides, o potser perquè no entenem el que pensen o senten. Potser perquè ens provoquen una sensació de descontrol i inseguretat o por a què ens facin mal. També podria ser por de no ser capaços o por de què pensaran els altres.

A què tenen por els cavalls? Els cavalls tenen por que els facin mal, a què se’ls persegueixi, al fet que els retinguin quan senten que han de fugir, a quedar-se sols, quan no entenen el què se’ls exigeix.

El perill de no escoltar la nostra por o no identificar la del cavall, és que acabem desenvolupant com a normals la realització d’activitats que generen incomoditat o malestar a les dues parts del binomi. Això pot donar lloc al fet que els cavalls acabin encabritant-se, desbocant-se, aixecant-se, mossegant, donant cosses o sent hiperreactius. L’intent de controlar la por i la inseguretat ens genera un conflicte intern que ens porta a comportar-nos de forma incoherent, i aquesta mateixa incoherència genera als cavalls una forta desconfiança. És possible una relació sense pors? Sí que hi ha la possibilitat d’una relació entre els humans i els cavalls, on ningú hagi de tenir por. Es genera a través de l’empatia, el coneixement mutu, el compartir moments i realitzar activitats de gaudi mutu. Posats a triar, què preferiries?