Riu Segre

Jo personalment fare la ruta al Parc Natural del Delta de l'Ebre . Perquè hi han moltes plantes exòtiques i animals i esta molt be per anar amb família.

Jo personalment fare la ruta al Parc Natural del Delta de l'Ebre que hi ha moltes plantes exòtiques i animals i està molt bé per anar amb familia .

Riu

Segre

El riu Segre neix a Vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa al terme municipal de Llo (Alta Cerdanya Francesa) a 2400 metres d’alçada. Té una llarga de 265 km. Entra a Espanya per l’enclavament de Llívia (Girona) i passa una mica per territori Francès. Entra ja finalment a Espanya per Puigcerdà amb un cabal d’uns 7m3/s.

Travessa poblacions com Puigcerdà amb el cabal anteriorment explicat o La Seu d’Urgell amb 22m3/s gràcies al riu Valira procedent d’Andorra.

Naixement riu Segre Abans de travessar Organyà amb 30m3/s

passa per les serralades d’Ares i el Montsec de Tost i abans d’arribar a Coll de Nargó, el Segre s’atura a l’embassament d’Oliana, el qual té una capacitat de (wordpress)

101,1hm³.

Més avall de la presa i havent passat el poble d’Oliana, es torna a aturar a l’embassament de Rialb, amb una capacitat de 403,6hm³. Després passa per Ponts, Artesa de Segre i, abans d’arribar a Camarasa, rep les aigües fredes i cristal·lines de la noguera pallaresa amb un cabal mig de 20m3/s.

Abans d’arribar a Balaguer, el riu torna a veure frenat per l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, i tot seguit s’endinsa al comarca de Segrià, on rep les aigües del Noguera Ribagorçana, el qual aporta un cabal de 15m³/s.

A l’arribar a Lleida amb un cabal d’uns 65m3/s, gran part d’aquest se’n va cap al canal de Seròs.

Ja al baix Segrià passa per Torres de Segre i Seròs on rep les aigües de la central de Seròs i on hi ha l’aiguabarreig del Segre i el Cinca.

Finalment, arriba a Mequinensa on desemboca al riu Ebre Desnivell per la bifurcació cap

amb un cabal de 115m3/s. Posteriorment aquest riu al canal de Seròs. (Jo)

desembocarà a mar mediterrani al lloc conegut com el “Delta de l’Ebre”. Com tot bon riu té diferents embassaments, però els afluents també.

Podem trobar, per exemple, El d’Escales, Canelles o el de Santa Ana a la Noguera Ribagorçana o el de Talarn, Terradets o el de Camarasa a la Noguera Pallaresa. També té diferents canals, que són els d’Aragó-Catalunya, Pinyana, Urgell, auxiliar Urgell i Segarra-Garrigues.

A més dels principals rius anomenats anteriorment, al Segre també hi desemboquen per la vessant dreta els rius Carol (30km), Valira (44km), i Rialp (30km), i per la vessant esquerra i amb menys aportació de cabal els rius La Vansa (18km), Llobregós (41km), Cervera (67km), Sió (67km) i Corp (73km).

El riu Segre té 8 grans embassaments construïts la majoria a mitjans del segle passat, i amb la intenció de regular el règim de cabals al llarg de l'any per satisfer la demanda d'aigua pel reg, per usos domèstics i industrials, per la producció d'energia elèctrica, i pel control d’inundacions. Sis són els grans canals que deriven el cabal del riu Segre per a reg, usos domèstics i industrials, i també per a la producció d'energia hidroelèctrica. D’aquests canals se’n deriven sèquies per a facilitar el reg.

Al riu Segre hi ha passat molts tipus de sediments i materials com la fusta. La història dels Raiers es remunta al segle XV ja que s’han trobat testimonis per escrit del riu Tajo i, no és d’estranyar doncs, que també vinguessin a la Noguera Pallaresa.

Ens trobem davant d’un ofici que perdura des de fa molt temps i que consistia en portar fusta des de dalt de la muntanya fins a baix a la plana

Foto dels Raiers baixant pel riu. utilitzant el mitjà fluvial. (youtube) La fusta es feia servir per una infinitat de coses. Es creu que cap al segle XVII – XVIII es feia servir per a construir vaixells de guerra i a principis del segle XIX per ampliar la ciutat de Lleida. A principis del segle XX els raiers van desaparèixer ja que es van anant construint preses i embassaments i era molt difícil i era mes fàcil i menys costós fer-ho per terra amb vehicles de quatre rodes.

L’estat del riu varia en tres cursos. Hi ha els cursos alts, els mitjos i els baixos.

Al curs alt hi trobem els torrents, els ràpids i les valls fluvials.

Un torrent són petits cursos d’aigua d'elevada inclinació que recullen l'aigua a l'alta muntanya durant la època de pluges i el desgel, assecant-se fora d'aquests períodes. Els ràpids es diferencien dels torrents pel fet de que sempre porten aigua. La resta de factors no varien massa. El darrer tram del curs alt del riu, la vall fluvial, es caracteritza per que la llera té forma de “V”. En aquesta part del riu es troben grans quantitats de cants rodats, provocats per l’erosió.

Ràpids (Segre.com)

En la part mitja, el riu ja no té tanta pendent. Tot i així, l’aigua encara té la força suficient com per a transportar els sediments erosionats del curs alt. Les vessants de les valls es comencen a separar de la llera, d’aquesta manera conforme les aigües van perdent força es van creant les planes al·luvials. Les planes al·luvials són zones que queden inundades quan hi ha una crescuda del riu, i on es dipositen sediments.

En la part baixa del riu són les zones pròximes a la desembocadura, amb poca pendent i pràcticament planes. L’aigua circula molt lentament, la qual cosa provoca que els sediments que s’han transportant des del curs mig sedimentin formant mitjanes, illes fluvials i meandres. Les mitjanes són illetes fluvials, de formació més o menys recent, típiques del curs baix del rius madurs i els meandres són grans corbes que forma el riu.

En el tram alt del riu, les aigües són ràpides, fredes i cristal·lines (amb pocs nutrients dissolts), hi cauen fulles dels espessos boscos que el riu travessa. En aquestes condicions, predominen els macroinvertebrats aquàtics col·lectors i trituradors, essent poc presents els raspadors i els predadors. Els peixos predominants són els salmònids, com la truita de riu.

En el tram mig de riu, els materials vegetals del riu són particulars mentre la llera s’eixampla. Els macroinvertebrats més característics són els raspadors seguit dels col·lectors. Els trituradors i predadors no tenen tanta presència. Pel que fa als peixos, predominen els ciprínids com la perca, la carpa o el gardí.

En el tram baix de riu, les aigües són tranquil·les i amb un alt contingut de partícules fines en suspensió, nutrients dissolts, i fitoplàncton. La majoria dels macroinvertebrats presents són els col·lectors, amb una discreta presència dels predadors, i pràcticament nul·la presència dels trituradors i els raspadors. En aquest darrer tram són característics peixos predadors com el silur, el peix gat o el luciperca.

S’està controlant molt què pesques, amb què, quan i a on. També es redueixen els espais de bany i es regula l’aigua per a que no hi hagi sequera. Tot i que les labors de neteja del riu haurien de ser més continues si no volen que el riu es pleni d’algues i de canyes en un futur no molt llunyà. Al riu Segre es solen fer moltes competicions de canoa a on hi participa molta gent. Es surt des de molts punts i, des del que es surt al meu poble, acaben a la desembocadura riu avall. Així com també pesca a les festes majors o el Transsegre.

El Transsegre consisteix en la festa de l’aigua més famosa de la Noguera i tot el territori lleidatà. Per norma general, dissabte es baixa de Camarasa a Sant Llorenç de Montgai i diumenge de Gerb fins al parc de la Transsegre de Balaguer.

El riu Segre passa per Organyà. Per pròpia experiència, allí tenen una gran mà per a l’embotit. Fan unes botifarres i unes llonganisses molt bones per no parlar del formatge i el paté. I si el