Conte il·lustrat 'Volem canviar el món!'

Text: Àmbit de Participació Infantil i Juvenil Il·lustració: Maria Palet Tort

Una setmana més, va arribar el dissabte i les nenes, nens i joves tenien moltes ganes d’anar al cau, de trobar-se amb els amics i amigues i de viure grans aventures.

Què ens deuen haver preparat avui els caps? Segur que és una activitat divertida perquè sempre ens preparen coses que ens agraden molt!, va dir en Jan.

Potser jugarem al salta-fulards o ens diran on anirem a la propera sortida, va respondre l’Ona. Voleu que fem una activitat de reciclatge per canviar el món?, van preguntar els seus caps.

Totes aquelles idees els agradaven molt, però trobaven a faltar alguna cosa... A vegades també els agradaria opinar i decidir des de l’inici.

Mentrestant, un grup de caps amb ganes de canviar el món es preguntaven si totes les nenes, nens i joves de cada cau podrien participar d’alguna altra manera. Potser podrien pensar com volen que sigui el seu cau? I donar la seva opinió sobre temes pels quals no se’ls ha preguntat abans?

Fins i tot es preguntaven si aquesta manera de participar podria ajudar a fer un món millor! No ho sabien, i per això van contactar amb tots els caus per trobar-ne alguns que volguessin formar part en un projecte de laboratori.

Però no un laboratori d’aquests on es fan barreges i pocions, no, aquest seria un laboratori on els experiments consistissin a parlar i pensar entre tots i totes per trobar la fórmula per participar millor.

I així va ser com els caus Albareda, Alverna, Joan XXIII, Kipling, Pau Casals i Sant Ferran van reunir-se per primera vegada a la masia de Can Cadena amb un encàrrec: pensar de quina manera tots els infants i els joves del seu cau podien participar, per decidir com volien que fos el seu agrupament i també, perquè no, el seu barri, el seu poble i més enllà.

Però no només decidir quins jocs i activitats volien fer, eh!

Havien de poder dir la seva en tot allò que necessitessin i volguessin fer… Absolutament tot!

Les nenes, nens i joves de cada cau van decidir que volien fer les coses de manera diferent i van pensar noves maneres d’organitzar-se. Alguns feien assemblees en què tothom participava, altres escollien uns representants que es reunien per després explicar-ho a la resta de companys i companyes...

Totes les opcions eren bones perquè s’escoltava la veu de tothom, que al cap i a la fi és el que realment és important.

Els caps també van entendre què fa falta per què tots els nens i els joves puguin participar i es tingui en compte allò que els interessa.

I a poc a poc, pas a pas i amb alegria, alguna cosa va anar canviant, i als caus ja no ho decidien tot els i les caps.

En aquestes noves assemblees, les nenes, nens i joves podien decidir coses que fins a aquell moment no havien decidit mai. Fins i tot es podien organitzar activitats que potser ni se’ls havia passat pel cap que podien fer. Era aquesta una manera per fer possible el somni de canviar el món?

Esperem que algun dia totes les nenes, nens i joves de tots els caus també puguin decidir, participar i organitzar-se com ho han fet els que van participar en el Laboratori. I no només decidir què volen fer en el seu cau, sinó anar més enllà i poder participar i decidir sobre què volen fer i com volen que sigui la nostra associació, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Us imagineu que puguin participar, per exemple, a les assemblees generals de l’entitat? Tant de bo aquest somni pugui ser realitat algun dia i que la participació de les nenes, nens i joves s’escampi per tots els racons del planeta. Fem un món millor!