El Correu núm. 101

Estiu 2019 Núm.

101 Un estil de vida escolta Pòster central Penja’l a l’habitació o al cau!

REPORTATGE: SEMBREM VALORS PER UN FUTUR MILLOR PÀG. 7 CUIDEM-NOS I CUREM-NOS. LA PROMESA COM A ESPAI EMOCIONAL I DE CURES PÀG. 12 SOSTENIBILITAT I CONSUM ALS AGRUPAMENTS PÀG. 13 UNS CAMPAMENTS SOSTENIBLES PÀG. 14 JORDI VALLS “DUR A LA PRÀCTICA LA VOCACIÓ DE LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL” PÀG. 20

EL VÀTER NO ÉS UNA PAPERERA

CADA COP QUE LLENCEM AL VÀTER TOVALLOLETES, COMPRESES, TAMPONS, BASTONETS PER A LES ORELLES I PRODUCTES HIGIÈNICS D’UN SOL ÚS, ESTEM CREANT UN MONSTRE QUE EMBUSSA CANONADES, ESPATLLA DEPURADORES I CONTAMINA EL MEDI AMBIENT.

I AIXÒ NO ÉS CAP PEL·LÍCULA.

PROVOCA 8 DE CADA 10 EMBUSSAMENTS DE CANONADES

GENERA 1.000 MILIONS D’EUROS ANUALS DE DESPESA PÚBLICA A LA UE

AFECTA GREUMENT LA FAUNA MARINA

Editorial

Defensem la natura, aprenem a estimar

3 4 6

Editorial Notícies MEG Coneixent...

Montse Puig / Gemma Gregori · Pau Cortés

Un estil de vida escolta !

7

12 13

14 15

16

17

18 20

Defensem la natura i protegim la vida. Aprenem a estimar i a jugar net.

Són dos punts de la llei escolta que posen al centre la importància de cuidar. De cuidar-nos a nosaltres i als qui ens envolten. De cuidar també el nostre entorn.

Sense gairebé adonar-nos-en, encarem la recta final del curs. Tot ha anat molt ràpid. Els infants i joves són ja una unitat, els projectes culminen, s’acosten les vacances d’estiu i els nervis de marxar de campaments. Els equips de caps n’ultimen el dossier, fan balanç, enfoquen les reunions de famílies i es trenquen les banyes per acabar de polir les activitats.

>>Reportatge Sembrem valors per un futur millor >>MEG Opina Aina Marsal · Albert Valés >>Maneres de fer Sostenibilitat i consum als agrupaments >>Recursos Uns campaments sostenibles >>Calaix de projectes Comerç local per a un consum responsable i sostenible

Un curs del cau omple tota una motxilla d’experiències, però també de moments que pesen a les espatlles. I les presses de les últimes setmanes, els nervis, les dates límit, les firmes, els tràmits, els papers... ens despisten de la importància de cuidar-nos.

InForma’m Monogràfics de cures i natura Xarxes Socials Espai natura L’Àmbit de Natura i Campaments D’on va sortir La implantació de la coeducació Gent de Moviment Jordi Valls

Joel Burch, Pau Ferrer, Laura Panicot i Montse Puig, membres de la Taula Executiva

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Cuidar-nos és dir-nos la sort d’haver compartit un curs plegats. És tenir cura dels companys, de l’equip de caps, de nosaltres. És saber que som una unitat.

Cuidar-nos és també cuidar la natura. Fer dels boscos i muntanyes el nostre refugi i, quan s’acabi l’aventura, donar-los les gràcies per fer-nos sentir com a casa.

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).

Treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista.

El correu núm. 101 · Estiu 2019 Consell de Redacció: Mireia Bosch, Júlia Pérez, Clara Vicenç, Irene Alerm, Aina Serrallonga i Marco Renzelli.

Han col·laborat en aquest número: Montse Puig, Pau Cortés, Gemma Gregori, Pau Farell, Arnau Solà,

Salvador Grané, Ramon Muñoz, Aina Marsal, Albert Valdés, Irene Esteve, Ariadna Ampurdanés, Equip de la Demarcació de Girona, Àngela Comajuncosas, Quim Farré, Àmbit de Natura i Campaments, Neus Sanmartí i Jordi Valls.

Coordinació tècnica: Anna Echeverria Correcció linguística: Andratx Badia Disseny i maquetació: Mar Serra Fotografia de portada: AEiG Pare Claret (Demarcació de Girona) .

Fotografia de pòster: AEiG Itaca (Demarcació del Barcelonès) Dipòsit Legal: B-4858-81

Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · Valldoreix Tel.: 93 590 27 00 Preu: 2,5 euros.

Subscripció anual: 7,5 euros (3 números l’any).

@EscoltesiGuies MEGCatalunya

info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat

VERSIÓ DITIGAL

Recorda que sempre podràs llegir-la a www.escoltesiguies.cat/publicacions

El correu és la revista quadrimestral de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat. En formen part 15.000 infants i joves en prop de 150 agrupaments arreu del país, dels quals 3.000 són joves voluntaris i voluntàries. El correu ofereix informació, propostes i eines per a l’educació en el lleure i és un pont entre l’escoltisme i el guiatge de MEG i la societat catalana d’avui.

cc Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons. org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ deed.ca

El correu és membre de

En conveni amb

Amb la col·laboració de

Notícies MEG Davant l’extrema dreta, educació

Davant de l’auge, la impunitat i la legitimació de l’extrema dreta viscuts en els darrers temps i després dels resultats de les passades eleccions generals del 28A i de les municipals i europees del 26M, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) va voler compartir el seu posicionament fruit d’un treball dut a terme pels agrupaments, pels responsables associatius i per la Junta de l’entitat. Un posicionament per defensar els valors escoltes i la seva idiosincràsia, que es veuen amenaçats pels postulats d’una extrema dreta creixent i cada vegada més legitimada, així com per reivindicar l’educació en valors com a eina per fer-los front. Només des del respecte, la llibertat i la diversitat podrem construir un món més just.

5 projectes de suport a joves migrats sols i de cooperació reben l’1% solidari de MEG Un any més, MEG va convocar un concurs públic per destinar l’1% dels ingressos propis a projectes de justícia global d’organitzacions i entitats externes, enguany focalitzats en projectes de suport a joves migrats que van sols i a projectes de cooperació. Es van rebre 11 projectes de diferents entitats per a la línia de joves migrats que van sols, dels quals van ser escollits 3, els de l’Associació Cultural La Muga, l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de les Escodines i Punt de Referència. En la línia de projectes de cooperació, s’hi van presentar 12 projectes i en van resultar escollits 2, el de l’Institut Escola Mediterrani i el de la Fundació Privada Utopia.

‘Juntes som més’, un manifest escolta en suport a la vaga feminista

Un any més, les tres entitats escoltes de Catalunya es van unir sota el paraigua de la FCEG per reivindicar l’escoltisme com a eina social per a la construcció del món que volem, un món just, un món feminista. El dia 8 de març, en motiu del Dia de les Dones i de la vaga feminista convocada a escala mundial, l’escoltisme català va manifestar que és un moviment defensor de la lluita contra el patriarcat i que treballa per no perpetuar un sistema que es basa en l’opressió d’una part de la societat. Amb aquesta tasca vol trencar amb rols i dinàmiques preestablertes i aconseguir ser un exemple d’aquest canvi global. Finalment, va encoratjar totes les dones del Moviment a participar de la vaga feminista.

4 | El Correu · Estiu 2019

Constatem que el lleure educatiu treballa les competències per a la vida

MEG va participar de l’elaboració i de l’acte de presentació de la publicació Competències per a la vida en el lleure educatiu iniciativa de l’Aliança Educació360, la qual constata que les 7 macrocompetències base del currículum educatiu definides per la UNESCO també s’aprenen en el lleure educatiu. Aquestes competències són: 1) Aprenentatge al llarg de la vida, 2) Autogestió, 3) Ús interactiu de diverses eines i recursos, 4) Interacció amb els altres, 5) Interacció amb el món, 6) Transdisciplinarietat i 7) Multialfabetització. El document, que a part d’identificar les competències també comparteix experiències i recursos, és fruit del treball conjunt d’Educació360 amb els principals moviments del lleure educatiu català.

La Muixeranga Escolta reuneix un centenar d’escoltes

Un centenar de caps del País Valencià, de Catalunya, de l’Alguer, de Mallorca i de Menorca es va reunir del 18 al 21 d’abril a Benlloc (País Valencià) a la trobada de 4vents Muixeranga Escolta. Sota el lema Una mirada a l’escoltisme del futur van realitzar activitats de debat i reflexió sobre temes com inclusió, igualtat, tolerància i llibertat.

Notícies MEG MEG entrega fulards als presos i exiliats polítics en mostra de suport

El 22 de maig, MEG va fer entrega de fulards de l’entitat en mostra del seu suport als presos i exiliats polítics a través de l’Associació Catalana dels Drets Civils i els grups de suport Tamara no estàs sola i Adri et volem a casa. L’acte es va dur a terme en la trobada setmanal que organitza el Comitè Llibertat el dimecres a les 19.00 h a la plaça del Rei de Barcelona.

Amb aquesta acció, l’entitat va completar la mostra de suport i l’acció de reconeixement al compromís dels presos, preses, exiliats i exiliades polítics vers el país i la societat catalana. Una acció que va iniciar en adreçar-los individualment unes paraules d’agraïment per carta en què els explicava també la voluntat d’entregar-los un fulard de l’entitat.

MEG s’estrena a Instagram i Telegram!

MEG estrena CANAL OFICIAL TELEGRAM t.me/escoltesiguies Entre els mesos d’abril i maig, MEG es va actualitzar a les xarxes socials i va obrir comptes oficials a les xarxes d’Instagram i Telegram. A Instagram (@escoltesiguies), s’hi troben moltes fotografies d’escoltisme i guiatge, sobretot de les activitats dels més de 150 agrupaments de MEG repartits per arreu del territori. Pel que fa a les històries, s’hi troba la cara més desvergonyida i divertida de l’entitat amb bromes, vídeos, preguntes, col·laboracions, projectes, enquestes, mems, música i sorpreses! A Telegram (/escoltesiguies), en canvi, MEG va obrir un canal oficial dirigit a caps i responsables associatius en què es comparteixen recursos, informacions, agenda i recordatoris importants.

Una quarantena de caps formats en gestió d’emergències amb els Bombers

El dissabte 18 de maig va tenir lloc la formació ‘Prepara’t amb els Bombers: com actuar davant de situacions d’emergència?’ impartida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya amb la participació d’una quarantena de caps de MEG. Els Bombers, durant la formació, els van presentar el funcionament del 112 i els van dotar tant d’informació com de consells d’actuació, amb una incidència especial davant els escenaris d’un incendi forestal, de la recerca d’una perdona o grup perdut i del rescat d’una persona o grup de persones. MEG va completar la formació amb l’explicació del protocol intern de l’entitat davant d’una situació crítica i les pautes a seguir.

L’escoltisme dona suport a les mobilitzacions en defensa de la ILP Universitats

‘Trepitjades’ pel gènere a la Seu d’Urgell

L’escoltisme català en el treball de construcció d’una societat oberta a tothom sempre ha defensat un model d’educació pública i gratuïta atès que és un dels pilars de la cohesió social i l’emancipació de les persones joves del nostre país. En coherència, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, a través de la FCEG, va donar i segueix donant suport a la Iniciativa Legislativa Popular Universitats, que reclama la rebaixa de les taxes de les universitats públiques per enderrocar les barreres d’accés a les persones amb menys recursos. Es tracta, doncs, de recuperar el dret a l’educació, base per a la construcció d’una societat justa i amb igualtat d’oportunitats.

Sota el lema ‘Si el gènere se’t fa una muntanya, nosaltres t’ajudem a pujar-la’, el 17 d’abril es va celebrar l’edició d’enguany de les Trepitjades a la Seu d’Urgell amb la participació de 40 caps. La Trepitjades és una caminada reflexiva i nocturna durant la primera lluna plena de primavera.

Estiu 2019 · El Correu | 5

Coneixent...

Montse Puig i Casteràs, Coordinadora general de relacions Cervera, 11 d’agost de 1987

Quants anys fa que ets a l’escoltisme? Doncs pensava que no gaires perquè recordo amb claredat els primers campaments, però ja en fa 13 anys!

A què et dediques professionalment?

Sóc geòloga i treballo de geòloga. M’apassiona la geologia des de ben jove i per sort puc gaudir cada dia d’aquesta professió.

A part de la feina i MEG, a què dediques el teu temps? A veure amics i amigues, a disfrutar de la meva terra fent excursionetes, visites a la família i a dormir, que m’encanta.

Per què MEG? Perquè és una gran família per créixer-hi, compartir, viure, somriure, aprendre i conèixer gent magnífica.

Un moment de la teva vida escolta? De moments, n’hi ha moltíssims, costa escollir-ne un per sobre de la resta, però els que recordo amb infinita

Pau Cortés Secretari tècnic de la Demarcació del Barcelonès He format part de l’AEiG Pau Claris des de CiLL. He sigut tresorer de l’agrupament i posteriorment del Sector IV (Barcelonès).

il·lusió i un somriure a la boca són l’última nit als campaments i el vídeo que el meu agrupament em va fer quan em presentava com a comissària de la Demarcació Nord-occidental.

Camisa o fulard? Fulard, sempre! Al meu agrupament no s’utilitza la camisa.

Esterilla o màrfega? Ni una cosa ni l’altra; per mi, sempre aïllant.

Defineix-te en una paraula: Impacient.

Si has d’escapar-te, on et trobarem? Doncs podria anar a molts llocs, tinc inquietud per moltíssimes coses, però tard o d’hora m’acabaríeu trobant en algun racó de la Segarra.

Una paraula que fas servir sovint? Perfecte.

Un llibre? Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini.

Una pel·lícula? No acostumo a veure gaires pel·lícules, la que he vist darrerament i m’ha agradat molt és Pàtria.

Una cançó? Fent camí (Esquirols).

Un principi de la llei escolta? Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Gemma Gregori Secretària tècnica de la Dem. Nord-occidental Comparteixo des de sempre els valors de l’escoltisme, ara sóc mare d’un Llop i d’una Daina del cau de Tàrrega i, professionalment, he desenvolupat projectes socials en diferents entitats.

Al principi, la meva tasca era fonamentalment el control de les factures dels AEiG. En resum, perseguir els agrupaments perquè “falta allò” o “corregeix això altre”. Ara he ampliat les meves tasques i dono suport a la comptabilitat de les formacions del Barcelonès, la beca d’estiu de Barcelona, gestiono la paperassa de contractació de casals i tot allò que pugui fer per fer la vida més fàcil als caps i a les meves companyes d’oficina.

Dono suport a equips i agrupaments de la demarcació. Atenc i procuro resoldre totes les consultes que hi arriben a la vegada que intento facilitar la tasca a les voluntàries. Gestiono i desenvolupo tot tipus de tasques (comptabilitat, projectes, secretaria, assegurances, formacions, comunicació, campaments, etc.). M’encanta la feina que faig, n’aprenc cada dia una mica més i se m’encomana la voluntat, les ganes i la passió de totes les persones de Nord-occidental (són unes cracs!)

A part d’ST també dedico algunes hores setmanals a una productora audiovisual. Intento trobar temps per mirar moltes sèries, totes les que puc. I per dissimular el sedentarisme he tornat al bàsquet tot i que en versió veterans que no corren massa.

El meu temps lliure el dedico a la meva família: sempre que podem ens escapem a veure món. Enamorada de Ponent i del secà però m’encanten la platja i el mar. Últimament sóc l’aficionada número 1 dels equips de futbol i de bàsquet dels meus fills: no me’n perdo ni un partit!

6 | El Correu · Estiu 2019

Reportatge

Sembrem valors per un futur millor

Text: Mireia Bosch (membre del Consell de Redacció) Foto: AEiG Erol

Des de ben petits quan formem part d’un agrupament sentim aquella frase de: “els escoltes sempre intentem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat”. Setmana rere setmana, des dels agrupaments, intentem educar amb una sèrie de valors que ajudin a fer realitat aquesta frase de Baden Powell perquè petites accions del dia a dia als agrupaments poden tenir grans repercussions en el futur de la societat.

Molts cops quan ens trobem amb alguna persona que és escolta com nosaltres hi establim una connexió instantània, hi ha un tarannà que ens hi uneix, no sabem ben bé què és, però s’estableix de manera automàtica. Podem ser de pobles diferents i realitats molt diverses, tenir visions del món que poden ser molt variades, però darrere de cadascuna de nosaltres hi ha tota l’educació rebuda durant tots els anys de recorregut escolta. Segurament hem rebut o estem posant en pràctica per educar un seguit de valors molt concrets que coincideixen entre tots aquells que són escoltes o que ho han estat.

La transmissió d’aquests valors la majoria de vegades es fa de manera implícita, ja que és el que

vam rebre nosaltres quan érem nens i nenes de l’agrupament o el que hem rebut al nostre entorn més proper. Valors lligats a un estil de vida amb el qual eduquem al cau dissabte rere dissabte, durant les sortides i durant els campaments relacionats amb l’entorn. Cada agrupament té una manera de treballar els diferents valors que ens hi vinculen, però tots compartim uns mateixos objectius, com per exemple educar per un consum responsable, tenir en compte la sostenibilitat, respectar la natura o saber com treballar les cures per fer-nos sentir més confortables amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn més proper.

El moviment escolta i guia sempre s’ha associat a la natura i la

sostenibilitat. Moltes vegades es destaca, com un fet diferencial d’altres entitats d’educació en el lleure, el vincle que estableixen els infants amb la natura. Des de Castors fins a Truc realitzem activitats que tenen com a objectiu connectar-hi.

Per fer-ho, el primer és respectar-la i aprendre a valorar-la. En tota la seva història, però potser ara amb més preocupació i intencionalitat atès el context actual d’emergència climàtica que viu el planeta Terra, el moviment escolta català també ha volgut sumar-se a diferents iniciatives o bé crear-ne de noves.

D’una banda, amb les unitats més petites dels agrupaments sovint es fa una introducció a la natura a través de petites excursions al medi natural més

Estiu 2019 · Eli Soler Correu Paraula d’Scout · Bada

| 7

proper a l’agrupament o passant els primers campaments fora de casa al mig de la muntanya.

En aquestes edats s’acostuma a treballar a través d’una educació vivencial, mitjançant jocs, tallers o eixos d’animació, que permeten als infants establir un vincle amb l’entorn. També se sumen a projectes més grans com per exemple les jornades de neteja de l’entorn Let’s Clean Up Europe, celebrades anualment a tot Europa per promoure accions de sensibilització a través de la recollida de residus abocats il·legalment als boscos, a les platges, als marges de rius, etc.

De l’altra, amb les unitats més grans, com Pioners i Caravel·les o Truc, aquest vincle ja s’ha consolidat al llarg dels anys i, per tant, en molts casos és quan es decideix passar a l’acció ja sigui a través de projectes que tenen com a principal objectiu el respecte cap al planeta i la conscienciació de la societat, ja sigui mitjançant serveis que permetin una millora de l’entorn.

En l’àmbit dels agrupaments, des dels darrers anys s’han creat nombrosos projectes relacionats amb la cura del medi ambient i la millora de l’entorn natural. Alguns exemples en podrien ser la creació del càrrec o de la comissió de sostenibilitat dins d’un agrupament, que s’encarrega de vetllar perquè les activitats realitzades tinguin el menor impacte possible, per a un correcte reciclatge al local de l’agrupament o per a la reutilització de certs materials. Des de diferents agrupaments ja s’han iniciat petites accions com reduir l´ús del plàstic en les compres realitzades o evitar el paper d’alumini per part de les famílies i infants amb la creació portaentrepans o portaaliments propis.

8 | El Correu · Estiu 2019

Minyons Escoltes i Guies dona a conèixer diferents projectes als quals es poden sumar els agrupaments que ofereixen altres entitats o bé en realitza de propis, al mateix temps que commemora dies internacionals com el Dia Mundial de la Natura o el Dia de l’Aigua, amb la voluntat d’animar els agrupaments a sumar-s’hi a través de diferents accions i publicacions. Un dels darrers projectes més grans realitzats des de MEG va ser la confecció de les boles Nendo Dango per a la Jamborinada, que tenien com a objectiu ajudar a la reforestació de tres tipus d’herbàcies per tal d’evitar l’erosió del terreny afectat a l’incendi d’Òdena de l’estiu del 2015.

Després de ser recollides a l’acte central de la Jamborinada, les boles van ser plantades per uns quants agrupaments en la zona afectada. Des de Campaments i Més també s’ofereixen serveis als agrupaments que facin ús dels terrenys com ara serveis al medi natural, serveis de recupe-

ració i manteniment de camins així com serveis de manteniment i millora de les instal·lacions dels terrenys d’acampada.

“Els grans aprenentatges que s’enduen infants i joves de l’escoltisme sovint els adquireixen insconscientment a través de l’exemple, de manera de ser i fer escolta.”

Pel que fa al consum des del món de l’escoltisme també s’han volgut dur a terme diferents accions com la conscienciació dels infants i joves i, en la mesura de les possibilitats, posar-les en pràctica. Al llarg dels darrers anys, molts agrupaments han optat per fer les seves compres en comerços de proximitat o en mercats locals, per intentar evitar les grans superfícies. Això, malgrat que comporti un increment del preu final o més dificultat d’accés a la compra, garanteix un producte de millor qualitat i sense tants intermediaris. Igualment, comprar en comerços de proximitat Pau Farell

Guió: Salvador Grané / Il·lustració: Arnau Solà Vila

molts cops permet comprar a granel i amb quantitats més exactes que ajuden a disminuir l’ús de residus innecessaris que molts cops porten els productes quan es compren en grans superfícies. Des de TASA general es va engegar un projecte per tal de facilitar aquestes compres als agrupaments, amb la creació d’un mapa d’Internet on cada agrupament podia incloure i fer aportacions de quins comerços de proximitat es trobaven a la seva població i de quin tipus eren o en què estaven especialitzats. Aquest mapa permet conèixer la localització de certs establiments per si un agrupament es troba de sortida en una població i no coneix on pot anar a comprar tenint en compte aquesta perspectiva. Des de l’Escola de Formació també s’impulsa el monogràfic de Renaturem en el qual es treballen aspectes lligats al consum per tal de reflexionar sobre com els agrupaments utilitzen els seus materials i recursos.

Un fet destacable dels agrupaments és que s’intenta promoure la vida sana, amb l’objectiu que els infants i joves s’interessin per l’alimentació i la procedència de tot allò que mengen i consumeixen, tinguin en compte l’exercici físic així com unes rutines determinades. Molts d’aquests aspectes es poden treballar en uns campaments

d’estiu, de manera que és important elaborar els menús de campaments tenint en compte una dieta variada i equilibrada atès que els infants es troben en edat de creixement. I també és important valorar com seran els campaments perquè, si es tracta d’una ruta, per exemple, caldrà tenir en compte que no es tindrà sempre accés a comerços i que certs aliments són més encertats que d’altres per a una travessa.

L’espai de les cures també és un tret característic en el món de l’escoltisme, ja que el vincle que s’estableix entre totes aquelles persones de l’agrupament és un vincle de confiança especial.

Una confiança que s’estableix en totes les dimensions i propicia espais d’escolta entre infants, entre infants i caps, així com entre el mateix equip de caps, uns espais que faciliten la cura i el benestar de tothom.

A l’agrupament també es vetlla perquè es respectin els processos i els ritmes de cadascú que en forma part, tant pel que fa a rutines com a aprenentatges.

El respecte, doncs, és la base de totes les relacions que establim al cau així com la regla del joc més important en les nostres activitats. I no només l’exercim vers les persones sinó també vers la natura i el medi ambient amb els quals establim una relació de cura i harmonia circular i recíproca.

El treball de les emocions és un altre eix de la tasca als agrupaments. En l’escoltisme treballem perquè l’agrupament sigui un espai en què infants i joves es puguin sentir a gust i aprenguin a reconèixer i a treballar les seves emocions mitjançant tallers o activitats. Des de l’Escola de Formació també s’ofereixen alguns monogràfics on es treballen d’alguna manera o altra les cures com ara els següents: Comunicació conscient, Educació emocional i Lideratge i coherència interna.

Els escoltes i guies treballem aquests valors conscientment a través d’activitats, però els grans aprenentatges que s’enduen infants i joves de l’escoltisme sovint els adquireixen a través de l’exemple, de manera inconscient, de l’escala de valors que impregna les nostres activitats, que acaba definint el nostre caràcter i que traspua per les nostres accions vers la societat. Es tracta d’aprenentatges implícits que rebem de l’educació escolta, de l’estil de vida que es desprèn de les activitats i de la convivència al cau. Aprenentatges que ens desperten el compromís per aconseguir un planeta sostenible, un consum just i responsable i el bon estat tant de totes les persones de l’agrupament com del nostre entorn. En definitiva, el compromís per deixar el món millor de com l’hem trobat.

Estiu 2019 · El Correu | 9

Ma ha

ma

t

Gan

dhi

MEG Opina

Cuidem-nos i curem-nos Aina Marsal Olivan AEiG Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà (Demarcació Catalunya Central)

L’escoltisme té per objectiu, a més a més de la transformació social, la transformació personal. A part de les reflexions més o menys evidents que es plantegen després de dinàmiques, al cau es generen espais de cures per a cada moment i edat. Aquests espais busquen crear climes còmodes per poder parlar, escoltar, abraçar, riure i plorar, per poder expressar-se des del jo cap a una mateixa i cap a altres persones.

Una de les cures més evidents que es fa des de petits és el Consell de roca, una o dues vegades cada curs. Abans del Consell, es proposa un espai de reflexió individual, d’autocrítica i de valoració dels altres membres del grup. Després, tot el grup es posa en rotllana i tothom té l’oportunitat de fer una crítica personal i expressar què en pensa de cada una de les altres persones, sempre des d’un punt de vista constructiu.

Durant el curs també es plantegen altres activitats i espais de cures, tant en infants i joves com en caps. En les reunions de l’equip d’agrupament del nostre cau, per exemple, sempre comencem explicant com estem, per saber com parlar a cadascú, entendre maneres d’actuar i fer cohesió. També recordo que, en l’última formació que vaig fer, els formadors preparaven cada vespre una sala amb espelmes, música relaxant, una cartolina i retoladors, perquè tothom qui ho necessités hi pogués escriure, dir o dibuixar qualsevol cosa que l’hagués fet sentir bé, que l’hagués molestat o qualsevol altre necessitat que tingués.

La majoria de cures que pensem estan enfocades des d’un punt de vista emocional, però existeixen cures de totes menes. Les truc del nostre agrupament, per exemple, han creat un grup de noies truc i quel·les per poder actuar conjuntament davant de possibles agressions masclistes que puguin tenir lloc a l’agrupament.

Totes aquestes cures ens permeten créixer com a persones emocionalment sanes i crítiques i són tan vitals com oblidades en altres àmbits allunyats de l’escoltisme.

12 | El Correu · Estiu 2019

La promesa com a espai emocional i de cures Albert Valés Rodon AEiG Antoni Comas (Demarcació Vallès/Maresme)

El nostre agrupament es caracteritza com un agrupament juvenil, molt hooligan en les coses que vol fer. Això fa que de vegades es perdi la rellevància que haurien de tenir les cures. És un tema tractat sobretot per responsables pedagògics en les sortides de caps, en particular quan es detecta un problema latent, alguns anys fins i tot s’ha cercat ponents o gent externa que ens ajudés a desencallar conflictes. És veritat que, quan detectem que algú està malament, donem peu que s’expressi per tal de millorar la situació, tot i que sovint, si la persona en qüestió no ho expressa, és difícil poder fer-hi res. Hem comprovat també que quan fem plenaris o coses que ens costen cal fer rodes emocionals per veure com estem i, arran d’això, tenim el moment de parar, pensar per què estem malament i decidir.

Pel que fa als infants, es treballa sobretot en les unitats de PiC i TRUC, a base de consells de roca o rodes emocionals, amb la idea de proporcionar-los un espai perquè els que ho necessitin siguin escoltats.

Busquem tenir un moment així a cada sortida.

D’altra banda, vull destacar la importància de la promesa. Fa poc que l’hem incorporat i creiem que és important, ja que és una part força intrapersonal, que serveix per tancar etapes. És un moment molt emocional en el qual s’acostuma a extreure tot el que hi ha a dintre, fins al punt que acaba removent coses en tot l’agrupament. És un espai maco, que s’intenta cuidar dins del cau. Creiem també en la importància de les vetlles com a espai de cures.

Lamentablement, una època de moments feixucs quant a economia i falta de caps ens ha privat de poder treballar el tema de les cures com cal, encara que ara s’està recuperant amb la instauració de la promesa i del compromís. No som un agrupament que xerri gaire les coses, però destaquem en serne un que, quan detecta un problema, intentem abordar-lo el millor que podem, ens adaptem a la situació, sense oblidar que hi ha infants o caps que ho necessiten més i d’altres menys.

Maneres de fer

Com treballem la sostenibilitat i el consum a l’agrupament Irene Esteve AEiG Xaloc (Demarcació Tarragona).

Cap de LLiD. 24 anys.

Ariadna Ampurdanés AEiG Mare de Déu del Pla (Demarcació Nord-occidental). Responsable Pedagògica.

23 anys.

Què enteneu per consum responsable?

Entenem que és ser conscient del consum que fas des d’una posició crítica. Mirar d’on prové i de quina manera es produeix tot el que consumim.

Per a nosaltres, el consum responsable és aquell consum que pretén reduir, sobretot, la contaminació del medi ambient i que incentiva a gastar per gastar perquè després les coses es facin malbé.

Quines en són les bases, per a vosaltres?

Ho serien, per exemple, comprar productes locals, de quilòmetre zero, i procurar que allà on es compri siguin espais ètics, de productes ecològics i directes del proveïdor. Però no sempre és possible, sovint costa de trobar totes aquestes qualitats a l’hora de comprar.

Tot i així, anem millorant cada vegada.

Per a nosaltres, una de les bases per intentar practicar-lo és portar una llista sempre actualitzada dels materials que necessita l’agrupament, per poder mirar on els comprem, tenir-ne en compte l’impacte ambiental i analitzar-ne la quantitat de residus que generarem. D’altra banda, treballem sobretot amb materials reciclats.

per tal que ens facin preu i poder així equilibrar economia i ètica. Existeix també El Comprador, una botiga de productes sostenibles, que a més ens porten la comanda allà on els ho demanem.

Com que per a nosaltres la petjada ecològica és important, intentem ser tan curosos amb el medi com podem. Per això, com he dit, sempre treballem amb llistes per evitar comprar dues coses iguals o bé per esbrinar on és millor comprar-ho. Per exemple, en el cas dels campaments, la fruita i la verdura procurem comprar-la a un establiment petit i de quilòmetre zero, prop del camp de campaments i tenir-ne molt en compte la data de caducitat.

Es treballen aquests temes amb els infants?

Sí, de diverses maneres. Per exemple, cada any fem un projecte d’agrupament, que enguany va sobre el consum responsable. Hem organitzat descobertes a llocs on es venen productes sostenibles. També tallers per a castors, llúdrigues, llops i daines en què vam incidir especialment en la idea ‘com més distància menys sostenible’, un concepte que van acabar per entendre. De vegades, anem a comprar amb els infants i els expliquem perquè comprem en aquelles botigues, fins i tot ho fan els mateixos comerciants.

Sí que els treballem, ja que és un dels pilars bàsics del cau. Els intentem mostrar que la natura és un espai que hem de cuidar i que tot allò que comprem i gastem la pot fer malbé si no mirem el producte.

S’acostuma a treballar a nivell d’agrupament, tot i que cada any hi ha una branca encarregada de treballar-ho més i difondre-ho a la resta de joves i infants. A més, a principi de curs recordem com es reciclen els residus i a campaments ho tornem a explicar. És generalitzada aquesta preocupació a la vostra demarcació?

Quines mesures s’apliquen per procurar la sostenibilitat i el consum responsable a l’agrupament?

Doncs sí. De fet, tenim un equip a la demarcació que s’encarrega de mirar de quina manera podem fer un comerç responsable, per exemple, mitjançant convenis amb comerciants. Anem treballant-ho.

A l’agrupament mirem sempre de comprar al mercat, amb la idea de trobar productes sostenibles. Establim convenis amb les botigues d’allà,

Sí! El consum responsable sempre és un tema que està damunt de la taula. Deixem el món millor de com l’hem trobat!

Estiu 2019 · El Correu | 13

Recursos

Uns campaments sostenibles Text: Aina Serrallonga i Irene Alerm (membres del Consell de Redacció) · Il·lustració: David Escrivà

A continuació trobareu alguns consells i propostes per quan anem de campaments amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica de les nostres activitats. Defensem la natura i protegim la vida!

ENTORN NATURAL

AIGUA

»» Quan realitzem rutes de muntanya, prioritzem l’ús de senders senyalitzats. »» Reduïm el soroll al màxim en les hores nocturnes per no molestar la fauna del nostre entorn. »» Si fem algun tipus d’observació d’algun animal, procurem retornar-lo viu al seu lloc de procedència i no manipular-lo innecessàriament. »» Evitem arrencar plantes i canviar l’entorn. Sobretot no s’ha d’arrencar ni trencar cap tipus de flor, branca o bolet en parcs naturals atès que la llei ho prohibeix. »» No fem reguerots o solcs al voltant de les tendes.

Si les plantem bé no tindrem filtracions i evitarem l’erosió dels sòls i malmetre la capa vegetal dels prats. »» Procurem utilitzar les latrines correctament.

»» Pensem estratègies d’estalvi d’aigua. »» Respectem els rius, embassaments i fonts d’aigua. »» Procurem rentar els plats i els estris de cuina allunyats del riu (mínim 50 m) i fem-ho amb detergents biodegradables.

TRANSPORT »» Intentem utilitzar el transport públic sempre que sigui possible. »» Si no és possible agafar el transport públic, procurem minimitzar l’ús del transport privat mitjançant vehicles compartits o bé amb el lloguer d’un autocar. »» Podem organitzar activitats per promoure l’ús de la bicicleta.

ALIMENTACIÓ »» Proposem-nos comprar productes d’elaboració ecològica certificada, dins de les nostres possibilitats. »» Minimitzem el consum de productes càrnics per tal de reduir l’impacte en el medi ambient que això provoca. »» Podem col·laborar amb el comerç just i comprar-hi el cafè i la xocolata, entre d’altres. »» Intentem comprar productes frescos, de proximitat i a granel. Fem-ne una bona previsió i el menjar no se’ns farà malbé.

ENERGIA »» Aprofitem al màxim la llum natural per realitzar les activitats. A la nit gaudim de la llum de la lluna i, en cas necessari, intentem utilitzar piles recarregables.

14 | El Correu · Estiu 2019

RESIDUS I DEIXALLES »» Intentem reduir al màxim els residus que generem.

Prioritzem la compra a l’engròs i amb el mínim embolcall possible i procurem que tot el que generem es pugui reciclar. »» Impulsem la recollida selectiva de les deixalles. »» Deixem la zona d’acampada neta de qualsevol material no procedent del bosc. No descuidem la zona de les latrines! »» Utilitzem la cantimplora, la carmanyola i el boc’n’roll per tal d’evitar productes d’un sol ús i residus innecessaris. »» Utilitzem sempre que sigui possible bombones de gas reutilitzables. »» No llencem els olis de cuinar ni a l’aigua ni a terra.

Guardem-los en un pot i portem-lo al punt de recollida més proper.

MATERIAL »» Valorem la necessitat del material fungible en les nostres activitats i de quina manera es pot reduir i reutilitzar. »» Fomentem la conservació i l’endreça del material per reduir-ne el consum i contribuir en l’estalvi de molts materials perjudicials per al medi ambient. »» Imprimim els cançoners a dues cares i intentem al màxim reutilitzar-los d’un any per l’altre.

Calaix de projectes

Comerç local per a un consum responsable i sostenibles Text: Equip de la Demarcació de Girona

Cada vegada parlem més de l’impacte socioeconòmic i mediambiental que causem al territori quan desenvolupem activitats al cau, ja sigui els dissabtes a la tarda, ja sigui en sortides o en campaments. Aquesta preocupació ha estat l’espurna que ha encès aquest projecte.

Durant el darrer curs, a la TASA general s’ha estat fent un treball per identificar quins són els principals proveïdors de la nostra entitat, és a dir, una llista de les empreses i comerços on anem a comprar més freqüentment i on gastem més diners.

Aquest treball ha posat de manifest preguntes que segurament moltes persones ja s’han formulat abans. Quins són aquests comerços? Quina és la missió d’aquestes empreses? Quin impacte econòmic, social i mediambiental generen al territori? Són empreses inclusives? Quines polítiques empresarials segueixen? Quines són les condicions de treball que ofereixen?

Creiem que en respondre totes aquestes preguntes, ens podem fer una idea bastant clara de quin és l’impacte que causem quan anem a comprar a aquests comerços i veure que, segurament, està bastant allunyat d’alguns dels principals valors que promovem des de l’entitat. Ens cal revisar i canviar el que fem per aconseguir que els nostres actes reflecteixin millor com som. Només des d’aquesta coherència entre com som i com actuem podrem realment transformar. En aquesta línia, considerem que cal que, com a entitat, apostem per un comerç de proximitat que enforteixi el teixit social i respecti al màxim el medi ambient, és a dir, que apostem pel comerç local. Potser un dels moment en què això es fa més difícil és quan som lluny de casa, atès que la desconeixença dels productors i comerços locals ens pot portar més fàcilment a consumir en grans distribuïdors.

compleixen amb els valors de l’entitat, amb la voluntat de crear conjuntament una eina de fàcil accés. Posteriorment, es va proposar la idea d’ampliar l’àmbit territorial d’aquesta eina a tota l’entitat, cosa que va tenir molt bona rebuda. Actualment, agrupaments d’arreu de Catalunya han facilitat la ubicació dels comerços on han anat quan han estat de campaments i dels comerços del seu poble o barri on es poden trobar productes de proximitat.

Així doncs, aquest mapa pretén ser una eina útil per fer més sostenibles els nostres campaments, un petit granet de sorra per facilitar la transició cap a un model de consum més responsable.

Mapa proveïdors Queviures

Fleca

Carnisseria

Mercat

Peixateria

Farmàcia

Fruiteria/verdureria

Ferreteria

El mapa de comerços locals, iniciativa de la Demarcació de Girona, és una eina en

Per intentar donar resposta a aquesta problemàtica, vam iniciar la creació d’un mapa interactiu on tots els agrupaments de la Demarcació de Girona poguessin marcar els comerços del seu entorn que consideressin que

construcció que es compartirà aviat amb els agrupaments i que s’estendrà a les altres demarcacions per poder localitzar comerços de proximitat arreu del territori.

Estiu 2019 · El Correu | 15

Monogràfics de cures i natura

InForma’m Des de l’equip d’Educació Emocional

fins on, tant en els tallers com en les dinàmiques, al mateix

vetllem perquè el monogràfic sigui

temps que facilitem un espai per identificar com volem ser

un espai de companyonia i confiança

cuidades per saber-ho demanar a la resta del grup. A més,

en què totes puguem entregar-nos

també cuidem l’entorn i la natura tant com

còmodament. Per a això, les cures són

ella ens cuida a nosaltres. Finalment,

imprescindibles! Cuidem el cos amb un

sabem que cuidar-nos és de mínims i

bon descans i una alimentació equilibrada

que, per a créixer emocionalment, cal

i hi connectem mitjançant la respiració. Cuidem la ment

rebre una mirada neta, amorosa i con-

amb meditacions i procurem emprar un llenguatge acurat

fident, sumada a vincles que ens acullin

i inclusiu. Exercim l’autocura i decidim com entregar-nos i

i ens estimin!

El monogràfic en si és un cap de setmana de descobrir tra-

na. En un sol cap de setmana es con-

dicions i maneres de fer amb la natura pròpies de la Franja.

densen fantàsticament quantitat de

Destaco el lloc on vam ser, els Monegros, un

ponències i ensenyances respecte de

d’aquells on la natura t’interpel·la direc-

la terra, com treballar-hi i quins produc-

tament i et recorda el seu gran paper.

tes podem fer a partir del que ens dona.

Per exemple, allà no trobes aigua en

En conclusió, és una formació molt recoma-

quilòmetres i té una vegetació molt

nable que t’omple de ganes d’aprofundir en la matèria, així

concreta, sense gaire petjada huma-

com de recursos extrapolables a casa teva.

Xarxes socials Minyons Escoltes i Guies de Catalunya AEIG Escoltes de la Pobla de Segur

Avui tanquem l’eix del Medi Ambient. Hem pensat que podem cuidar el nostre entorn dia rere dia, així que hem intentat fer una CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ pel nostre poble a través de cartells! Animeu-vos tots a reduir, reciclar i reutilitzar! #eps #ultimcau #esparvers Demarcació Barcelonès MEG

https://www.facebook. com/barcelones.minyons/ posts/1729088577236745 El Cau del Besòs necessita caps!

Som un Agrupament Escolta i Guia del barri de Besòs-Maresme que ja hem celebrat 8 anys de vida! Tinguis o no molta experiència en l’educació en el lleure, si estàs motivade i tens ganes de participar i descobrir el nostre món, no dubtis! Et necessitem!

Si vols saber més o tens preguntes contacta’ns a elcaudelbesos@gmail.com

@escoltesiguies @educacio360 7 Competències per a la vida en el #lleure educatiu. #Educació360 i @EscoltesiGuies @EscoltesCat @Fundperetarres @fundesplai @XEASC @MLP_CAT identifiquem les competències del lleure educatiu, en una publicació que presentem el proper 7 de maig.

Més info bit.ly/Ed360_lleure @SetmanaNatura Ho heu sentit?

Fer voluntariat ambiental t’enriqueix també com a persona perquè poses el teu granet de sorra a que no destrossem el món. Grans @EscoltesiGuies de l’@aeigsantsadurni actius, conscients i compromesos.

Gràcies per aportar aquesta experiència a la #setmananatura @Projecte4vents Entre totes i tots, hem fet Muixeranga! Hem compartit espais per construir, aprendre i viure sobre #cultura, #llengua i #escoltisme. I ha sigut un plaer teixir vincles entre scouters d’arreu del territori de 4vents!

Gràcies a tothom, i fins aviat!

escoltesiguies.cat/vídeos

30è aniversari del Sector Tresinord amb la trobada #FESTRINORD

VídeoCAUlip del 60è aniversari L’AEIG Mestre Güell Roger de Llúria de Tàrrega celebra 60 anys i ho fa amb una cançó i vídeoclip original!

Espai natura

L’Àmbit de Natura i Campaments Text: Àmbit de Natura i Campaments

La natura i els campaments tenen un paper clau en l’escoltisme i guiatge fins al punt que no ens reconeixeríem sense aquest binomi sobre el qual necessitem aprofundir, revisar-nos, i treballar-nos. És responsabilitat de tothom fer uns bons campaments escoltes en què la natura no ens noti i siguem tant respectuosos amb l’entorn natural com exemplars amb les persones del territori on anem.

I no sempre ho fem tan bé com voldríem, i no sempre hi anem prou preparats, o passem per alt detalls petits però importants. Ens toca conscienciar-nos i seguir treballant a la natura des del sentit pedagògic, amb la voluntat de recuperar l’essència escolta de les acampades i rutes, amb la qual cosa necessitem tenir clar el nord. Tenir present el motiu pel qual decidim fer activitats a la natura: per tot allò que ens aporta, perquè ens allunya de l’estrès rutinari i ens permet trobar-nos amb nosaltres mateixos així com apropar-nos com a grup. Un entorn que ens possibilita desenvolupar-nos com a escoltes s’ha de cuidar, mantenir i protegir.

inquietuds referents a la normativa del decret d’activitats de lleure vigent. »» Responsabilitat ambiental. Hem de prendre consciència del nostre entorn per tal de tenirne cura i poder fer-ne una bona gestió. Per això, volem posar en valor el fet de fer APS i serveis ambientals, així com recursos per fer uns campaments més sostenibles. »» Muntanya. Generar recursos i formacions que ajudin a donar qualitat a l’activitat, quan anem a la muntanya, de ruta i de campaments.

Volem uns campaments sostenibles, segurs i respectuosos tant amb la natura com l’entorn. »» Relacions. Col·laboració amb entitats perquè hi ha molts agents amb els quals sumar esforços i dels quals podem aprendre.

L’Àmbit de Natura i Campaments sorgeix per contribuir al fet que es faci un bon treball de natura, campaments i accés a la muntanya a tota l’entitat.

Que la natura no ens noti. Hi som per ajudar a l’entitat a seguir avançant i posar la lupa en coses que cal millorar com a moviment.

Tot i ser el primer curs com a Natura i Campaments, ja fa uns anys que havia existit l’Àmbit de Natura. Actualment, aquest àmbit està format per nou persones que venen d’equips de demarcació, equips generals, agrupaments i formacions diverses.

Hem començat a treballar a partir de 4 idees detectades per l’entitat: »» Preparació i gestió dels campaments. Pauta de revisió de dossiers de campaments comuna per a tota l’entitat, gestió de campaments conjunts i ajuda a l’hora de donar respostes a les

Per tot això, tanquem aquest curs després d’haver iniciat un gran projecte, però també amb moltes ganes de continuar-hi dedicant esforços. Perquè volem que totes aquestes idees ressonin en tots els racons de l’entitat, amb la qual cosa esperem fer un bon servei.

Estiu 2019 · El Correu | 17

D’on va sortir

L’inici de la coeducació a l’escoltisme i el guiatge A final dels anys 60, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van començar el debat sobre si calia promoure unitats mixtes, formades per nois i noies. El canvi va començar des de baix, és a dir, diferents agrupaments acceptaven criatures dels dos sexes, tant a demanda de les famílies que no volien que els seus fills tinguessin activitats separades com per un convenciment ideològic d’alguns caps que creien que calia anar cap aquí. L’any 1969 ja n’hi havia més de 25 que tenien alguna unitat mixta.

No era un plantejament al qual es donés suport des d’instàncies internacionals, ni que inicialment es promogués des dels mateixos moviments, però en el curs 69/70 es va decidir organitzar una comissió que ho estudiés i es van començar a fer reunions conjuntes dels dos comissariats de forma regular.

Tot i així, la fusió oficial no va ser fins l’any 1975 i, en aquells anys, va ser un tema de debat continu.

El primer tema de discussió va ser sobre què enteníem per coeducació i la diferenciació entre una unitat mixta i una de coeducativa. Entre els papers d’aquella època hi ha moltes reflexions entorn al concepte atès que es volia anar més enllà de posar nenes i nens a fer activitats conjuntes.

Precisament, en una recomanació del comissariat es deia que “cap agrupament es llenci a un treball de coeducació a través d’unitats mixtes sense haver-hi reflexionat prèviament de manera seriosa en consell d’agrupament” (11/12/71).

Es van discutir àmpliament els objectius de la coeducació i dèiem que “l’educació dels nois i noies no es pot produir de manera harmònica, completa i equilibrada si no es fa en el coneixement mutu i la col·laboració” i que només tindria lloc quan hi hagués una intenció educadora de les relacions entre els dos sexes. Algunes frases dels escrits d’aquella època que recullen la visió educativa a promoure, que són ben vàlids encara actualment, explicitaven: “La noia no ha d’estar sotmesa a l’home: tots dos tenen la mateixa dignitat personal”; “No hi ha d’haver prejudicis de cap mena en l’itinerari de creixement personal”; “Cal atendre i donar suport a les exigències biològiques de cada Text: Neus Sanmartí · Foto de dalt: Joc de rotlle entre Minyons i Noies Guies (ANC fons NINE, anys 60).

Foto de baix: Reunió de caps (Arxiu MEG, anys 70) 18 |

un dels sexes i relativitzar tot el que sigui una divisió de funcions i especialització de treballs”; “Les relacions de convivència entre nois i noies han de portar tant a l’alliberament dels tabús que planen sobre el sexe com de l’esclavatge que significa la banalització de les relacions sexuals”, etc., etc. Pensem que tota aquesta reflexió es feia en un marc de dictadura franquista i quan la gran majoria d’escoles separaven les noies i els nois.

Un dels problemes molt discutit va ser el de la necessitat de preservar la paritat entre nois i noies en la gestió de les unitats. Se sabia que en organitzacions mixtes els nois acaparen els càrrecs i les noies tendeixen a no optar-hi. En canvi, quan l’organització és femenina sempre hi ha noies que assumeixen tasques de direcció i coordinació. Per tant, es va arribar a l’acord que, a tots els nivells i sense excusa, els càrrecs havien de ser paritaris.

També es va intentar que no es perdés el nom de guies (noies) davant del d’escoltes (nois), cosa que ha estat més difícil, ja que tot i que el nom es manté conjunt, de fet tots parlem d’escoltisme i no hi afegim la paraula guiatge.

No cal dir que també es discutia sobre aspectes pràctics del dia a dia com, per exemple, si els nois i noies havien de dormir a la mateixa tenda o no i sobre l’educació sexual.

Tots els que participàrem en els debats i en com aplicar les idees a la pràctica vàrem aprendre molt.

Segurament caldria retornar-hi perquè, tot i que la gran majoria d’activitats educatives actuals són mixtes, no vol dir que siguin també coeducatives.

Sens dubte, el repte continua vigent.

Viu l'acampada amb Campaments i Més!

La Xarxa de terrenys d'acampada per a entitats de lleure infantil i juvenil més gran de Catalunya

www.campaments.cat info@campaments.cat

> Més de 100 terrenys d'acampada s > Capacitats per grups d'entre 5 i 300 persone > A prop del mar o a la muntanya

> Amb o sense instal·lacions > Possibilitat de fer servei ambiental ambient > Instal·lacions respectuoses amb el medi

Vine als

Centres, Escoltes

Prepara els

la nostra xarxa d equipaments amb valors

campaments

amb nosaltres Aula Natura Can Palós Sant Boi del Llobregat

Descomptes per agrupaments, esplais i associacions!

Enviament a domicli (consulteu condicions

Montserrat International Scout Centre (MISC)

Preu especial

agrupaments i equips de MEG

)

Brownsea Barcelona

Refugi Mas Olivet Macanet de Cabrenys

brownseabarcelona

Botiga a Barcelona: C/ Calàbria, 88

www.brownsea.net

93 424 25 66

info@brownsea.net

Metro: L1 Rocafort

93 590 27 00 in f o @c e n t r e s es c o lt es.c a t www. c e n t r e s es c o lt es.c a t

Gent de Moviment

“Dur a la pràctica la vocació de la transformació social” Jordi Valls és economista i consultor per a la promoció i creació de cooperatives. Soci de Hobest, consultoria especialitzada en l’àmbit organitzatiu, participa a LabCoop i també és col·laborador de la Coopérative de Développement d’Outaouais-Laurentides del Quebec. Es va introduir al món de l’escoltisme amb 14 anys com a PiC a l’AEIG Sant Ignasi i va ser administrador general de MEG.

Text: Júlia Pérez (membre del Consell de Redacció)

Explicat de forma senzilla, què és l’economia social?

L’economia social és el conjunt d’entitats, empreses i organitzacions (com ara cooperatives, associacions o fundacions) que desenvolupen activitats econòmiques (de producció, finances, consum,...) amb uns principis i valors determinats: es prioritza satisfer/cobrir les necessitats de les persones per sobre de l’obtenció de lucre econòmic.

L’economia social és present a tots els sectors, com l’alimentació, l’energia, o la cultura. Hi podem trobar petits projectes o d’altres més coneguts com Som Energia, Abacus, o Llet Nostra. Segons l’AESCAT, l’economia social a Catalunya està formada per unes 7.500 organitzacions i genera uns 140.000 llocs de treball.

Quins beneficis té en la societat?

L’economia social té molt beneficis per la societat. Ens mostra que un altra forma de fer economia és possible i ja existeix! És a dir, que per contra de l’economia especulativa actual, que minva els drets laborals i que degrada el medi ambient, existeix una economia social i solidària. A la pràctica, això es tradueix en alguns exemples concrets: enlloc de comprar la fruita en una gran superfície, podem comprar-la en una cooperativa de productes ecològics o tenir els nostres diners en una entitat de banca ètica.

Sembla que comparteix molts valors amb l’escoltisme i que té el mateix caràcter transformador...

Sí, tenen un mateix caràcter de transformació social i comparteix molts valors com ara la igualtat, l’equitat, la sostenibilitat o la democràcia. I suposo que és per això que trobo molta gent que ha passat pel cau treballant en entitats d’economia social. Després de passar per l’escoltisme busques nous projectes i opcions que et permetin viure en coherència amb els valors que has après al cau. I això pot passar per buscar una feina en una cooperativa o crear-ne una.

Quins accions concretes podríem dur a terme per fomentar el treball del cooperativisme i l’economia social des dels agrupaments?

Des d’una vessant educativa, l’economia social permet conèixer un model alternatiu a com es concep actualment l’economia, les finances o el consum. Això té un valor educatiu molt important, i és una oportunitat per treballar-ho al cau, ja sigui a través de descobertes o de foment de l’esperit crític.

Des d’un punt de vista associatiu, cal seguir treballant perquè els agrupaments i l’associació en el seu conjunt comprin i consumeixin les coses que necessitin en entitats d’economia social. Ja sabem que això no es sempre fàcil, però cal seguir insistint, i també posar en valor allò que fem. Per exemple, destacar que Minyons va ser una associació pionera a Catalunya en l’ús de la banca ètica és molt important. Ja que això és dur a la pràctica la vocació de transformació social!

“Cal seguir treballant perquè els agrupaments i l’associació comprin i consumeixin en entitats d’economia social” Són possibles uns campaments solidaris i socials des del punt de vista del consumidor?

Crec que és molt important fer una reflexió general en repensar bé com fer els campament, ja que segurament és la eina educativa més potent que tenim al cau.

Per fer-ho segur que intervenen diferents aspectes: han de ser sostenibles, establir vincle amb el territori allà on anem, afavorir el contacte amb la natura, etc.

I en això hi entra concretament que el consum que hi fem tingui una pràctica social, per exemple, comprar els menjar a productors locals enlloc de grans superfícies.

En resum, crec que són possibles i que ho han de ser, per la seva rellevància en l’escoltisme. Tot i això, sabem que no sempre és fàcil, ja que això requereix esforç, i hi apareixen moltes dificultats.