AP EN I C A L B S E I 3 N I O 201 N º 20 J U
HOMENATGE AL POETA DE BURJASSOT PÀG 10-15
EQUIP MILLENIUM 36 -Andriy Yakubuv -Daniel Roldán -David Simarro -Julio Beltrán
-Pablo Alfaro
col·laboradors
-Montse Serrano
-Jaume Merenciano -Mª José Galdón -Siro Pérez
-Vicenta Ferrando
-Juan Carlos Cano
-Madeline Espinosa -Aisa Náser
Direcció:
VICENTE NÁCHER Maquetatge:
MARIO CEBALLOS Ajudant de Maquetatge :
JULIO BELTRÁN Assessorament lingüístic i temàtic:
ELENA GALLARDO Gestió i documentació:
DAVID AZORÍN
PÁG 2
EDITORIAL
OPINIÓ HISTORIAS PARA CONTAR
PÁG 3
ACTUALITAT
CRISIS FINANCIERA
PÁG 4
ACTUALITAT
PÁG 5
PERSONATGE
RODOLFO ESTEVE Profesor de Matematicas en el centro
PÁG 6
PERSONATGE
FRANCISCO CARRIÓN Profesor de Biologia en el centro
PÁG 7
PERSONATGE
PÁG 8
CULTURA
SINSAJO
PÁG 9
terra nostra
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS El poeta que val per tota una literatura
“el pare, dret, al carro la nit del bombardeig, el carro trontollava, nit endins, vers la Bíblia, s´ha mort el pare, ha mort Antònia, ha mort Maria, ha mort Antoni, ha mort Joan, ha mort...”
"venies d´una llarga família de forners i a tu t´agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al forn a pastar, creuar amb una ràpida ganivetada la pasta, i escombrar lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern en flames que olia intensament als matins del Garbí, pujar a l´alcavor, aquell calor humit”.
PÁG 10
TERRA NOSTRA “Vora el barranc del Carraixet els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra. La llum puja com la bandera, puja la bandera del sol, puja com un puny, com una sang, vora el barranc del Carraixet” (Mural del País Valencià) De manera semblant, en la Lletra al pintor valencià Josep Renau ens presenta Estellés l´atmosfera asfixiant de la dictadura, sense oblidar la lluita humil i constant i el manteniment
“Ordenaràs el mural del teu poble, aquest mural de sofriment i sofre, aquest mural, pupil.les dilatades, sang i més sang. Sang foradada dels afusellats, murs foradats en arribar el dia. Duràs el ram de la coloma fèrtil.
de l´esperança:
Duràs el dia”
“Anys de pena continuada I continuat vituperi, anys d´esperança combatuda i espelma encesa. Contraris vents no l´apagaven. L ´aigua tampoc no l´apagava. Continuàvem a la cua. Silenci sols. Contra el metall i la injustícia, la nostra humil perseverança. Ens deixàreu el manament. Mireu les fulles”
PÁG 11
TERRA NOSTRA “els cònsols, els procònsols, quina mesquina raça oficiosa de fills de puta, cautíssims, de manera que mai no es note massa. bastards, parlen sempre en veu baixa i tenen sempre molt propícia una brillant sintaxi de marbres i espases. són commemoratius i practiquen un vici que hom Puge a l´altar pedregós de la Pàtria” (Mural del País Valencià) diu necrologia”
“aquest any miserable, m.cm.lxiii. d. de c., serà molt recordat i molt amargament. vicent ventura, desterrat a múnic o parís; joan fuster, a sueca; _diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi_; sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat; jo escric i espere a Burjassot, mentre pels carrers de valència la gent, obscena, crida i crema un llibre.”
PÁG 12
“Sean restituïts, un per un, tots els membres, les celles, els genolls, les dents, els peus, els ulls, el fill. Ha de venir. No hi haurà, aleshores, cap mancament. Ens ho han promès, assegurat. Perdrem primer, a més a més del fill, els ulls, les dents, els dits, els llavis, Puge a l´altar pedregós de la Pàtria” (Mural del País Valencià) els membres, l´alegria. Després, un altre jorn, tot ens serà tornat. Recobrarem l´esguard i el fill, el cor i el fill: serà un recobrament instantani. Està dit. Ho han dit. Està promés amb tota garantia (Llibre d´exilis)
TERRA NOSTRA
“Lentament edifique i dolorosament aquest cant, que és un cant, més que d´amor, de ràbia, d´una ràbia que funda les dinasties bíbliques, d´una ràbia que crea, més que els versos, els pobles. És la ràbia dún poble o la ràbia dels pobles creuats de banda a banda pel senyal de la guerra, una vida precària, un amor clandestí, les paraules ocultes cautament als calaixos, tot allò que no fou possible i és possible, i hauria estat possible, però no fou possible, com si únicament ara l´aigua arribàs a l´àtic. No ens podíem besar si no era ocultament, i si no ens sorprenia la Moral d´uniforme i si era a la platja la Moral a cavall. Hòmens d´ordre vigilen de reüll el que escrius, els hòmens que s´han fet grossos en la postguerra. Hem pecat per això, perquè no se´ns deixava existir plenament, amar-os plenament amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques.”
PÁG 13
TERRA NOSTRA
Per aquest poble que ha estat sempre apallissat, mullat afusellat. Per aquest poble caminant que ja no espera res dels trossos de drap a les ferides tacats de sang, enterraments de caritat. Per aquest poble itinerant, entre els pobles de tota la terra amarg, infinitament amarg. (Mural del País Valencià)
“Res no m´agrada tant com enramar-me d´oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. Cante llavors distret, raone amb l´oli cru, amb els productes de la terra. M´agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada. L´expose dins el plat en tongades incitants, l´enrame d´oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l´oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat".
PÁG 14
TERRA NOSTRA És una mort ordenada i altiva. S´alça del llit al temps que la criada, no deixa res sense la seua cura, va revisant els racons de la casa, mirant si hi ha pols damunt les cadires. Sols ix de nit algun dissabte que altre i només pren llet i un dit de cafè, car el cafè la sol desvetllar massa. Dama d´anit, que el vostre esguard altiu vàreu vessar pel quartet i les taules negligentment, sense cap de tendresa, creuant les mans bovament al baix ventre,................................................................ la meua mort té vostra encarnadura. La meua mort és com vós de fidel. La meua mort m´ho és de tan honesta. Car no hi ha res més fidel que una mort. La meua mort se´n ve amb mi a totes bandes, exactament com vos amb el marit, complint només un deure, com féu vós...................................................................................... ........................................... Exactament un deure conjugal. (La nit, dins Recomane tenebres)
Dama d´anit, no voldria enutjar-vos, però he pensat que sou la meua mort quan al cafè, us vaig veure asseguda amb el marit i no massa distreta. Des d´un racó us vaig veure de sobte: no vaig poder deixar ja de mirar-vos. La meua mort és una mort burgesa, blanca de carns i freda d´entrecuix.
PÁG 15
cINE
POPULAIRE
LOS CROODS
PÁG 16
cINE
EL GRAN GATSBY
CARTELERA
PÁG 17
CICLES FORMATIUS
¿QUÉ ES UN PCPI O UN PQPI?
PÁG 18
TENS UN PROBLEMA
SOLUCIONES
LA CONJETURA DÉBIL DE GOLDBACH LLEGA A SU
PÁG 19
RACÓ LITERARI
CONCURSO DE LITERATURA
Despellejo
PÁG 20
RACÓ LITERARI
PÁG 21
CIÈNCIES I TECNOLOGIA
LA VÍA LACTEA
PÁG 22
PASSATEMPS
ENCUENTRA LAS DIFERENCIAS
PÁG 23
ALUMNES
LUDI SAGUNTINI
IV CERTAMEN CAESARIANVM
PÁG 24
VIDEOJOCS
RECOMENDACIONES
WII U Pikmin 3
Xbox 360 Deadpool
PlayStation 3 The Last of Us
LOS VIDEOJUEGOS MÁS VENDIDOS
PÁG 25
AGENDA
SOCIETAT D'EDUCACIÓ MATEMÀTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
COM FER UNA PARTITURA GREGORIANA
PÁG 26