Issuu

Todas l as obras de arte de be n e m pe z ar por e lfinal . Edgar A l l an Poe

Nº7 M ARÇ 20 0 8 IES BENICALAP

Confl icte s e ntre pare s i fil l s : Q uant cos ta una b ufe tad a?Pàg. 5

800 anys d e s d e lnaixe m e ntd e Jaum e I. D os s e gl e d e te rror am b E. A . Poe . D os s e gl es de l l uita d arw iniana e ntre l es e s pècie s . Pàg. 12-13

ED UCA CIÓ PER A LA PA U S UM A RI G ENERA L:

PER SO NA TGES: - Jub il ació d e Ch e l o • Pàg. 7

A CTIVITA TS A L'IES: - Tal l e r d e ce ràm ica - Visita a Gand ia i Cotal ba - Esq uí a Val del inare s - A ne m a l 'O ctub re - Pal au d e l a M úsica • Pàg. 16 CINEM A : - Cine m a A l te rnatiu: CR A Z Y - H om e natge a Paul Ne w m an: D istrito A pach e - O scars 2009 • Pàg.8-9

R A CÓ LITER A R I: - Conte s b re us • Pàg.10 O PINIÓ: - En apl icació d e l a norm ativa vige nt... • Pàg.3

Es tudiants de Be nicalap alpati de lce ntre form ante ls igne de la pau.

CENTENA RIS D IVERS O S

PA SSA TEM PS: - El s nostre s Sud ok us je rogl ífics... - A ugm e nta e lte u vocab ul ari • Pàg.15 A CTUA LITA T: - Barricad e s - Bufe tad a Pe d agògica - M àrk e ting a l a socie tat - Gaz a, una cárce lsin te ch o • Pàg.4-6 Pe rs onatge s h om e natjats : E. A. Poe , C. D arw in, Jaum e I

TECNO LO GIA : - M otoStud e nt: Futur al a carre ra · Pàg.12-13 TER R A NO STR A : - R uta pe r l a ciutatd e Gand ia i SantJe roni d e Cotal b a Pàg.14

La Llotja de València

CIÈNCIA I CULTURA CO L·LABO RAD O RS -M ire ia Cre s po -Sand ra Pére z -Em anue lGas tón M om pó Pave s i -Is l am J. A . H am d an -Yara Be l én H uam an -Lucía R ub io -Cl aud ia M ore no -Carm e n Prós pe r -Is l am J. A . H am d an -D avid A z orín -D avid D íaz -Lore nz o Ll or -Jord i M artíne z Sol az -Vice ntO re l l ana -M ary Q w e e n -Borja Ve l as co -Jorge H e rre ro M uñoz -El fi Bos io y Sara M onz ó -Xufe ro -A CM E Expre s s -A m paro Soriano O rtiz

D ire cció. VICENTE NÁCH ER M aq ue tatge . M A RIO CEBA LLO S A sse ssoram e nt Lingüístic. M O NTS E S ERRA NO Infrae structura. S IRO PÉREZ G e stió i docum e ntació. D A VID A Z O RÍN M ILLENIUM 36 - Pàg.2

VIO LÈNCIA A q ue st núm e ro e stà d e d icat ald ia d e l a Pau, pe rò h i h e m re fl e xionat sob re l a viol ència. Tracte m e l s confl icte s inte rnacional s viscuts a Gaz a e ntre israe l ians i pal e stins, i e l q ue s´h a e sd e vingut a Grècia, on e l s e stud iants re ivind icave n m il l ore s social s. Al tre tipus d e viol ència és l a q ue va e xe rcir E.A .Poe contra sí m ate ix, e n ĺanul .l ació pe rsonalq ue patí com a e fe cte d e l a se ua d e pe nd ència d e ĺal coh oli d e l e s d rogue s. H i h a tam b é una viol ència h istòrica, q ue apl icà e lre i Jaum e I e n l e s se ue s cam panye s gue rre re s contra e l s sarraïns, ¡I no fou e lpitjor!, pe rq uè pre fe ria e l s d ine rs d e l s se us e ne m ics a m atar-l os. D e scob rim l a viol ència naturalq ue e stab l e ixe n l e s e spècie s anim al s en l al l uita pe r l a supe rvivència i q ue pod e u l l e gir en l a se cció d e d icad a a D arw in. La nostra socie tat cone ix una agre ssivitat ge ne ral itz ad a , l a patim e n e l s m itjans d e com unicación i e n l a pub l icitat. H e m anal itz at e n aq ue st se ntit l a cam panya pub l icitària portad a a te rm e pe r una d iscote ca val e nciana e n q uè se sorte java una ope ración d é stètica e ntre l a se ua cl ie nte l ·l a fe m e nina. Al tra col .l ab orad ora sé ncarre ga d e d e striar l e s trib us urb ane s q ue te ne n o no una id e ol ogia viol e nta;això sí d e s d úna pe rspe ctiva h um orística. Us re com ane m tam b é l al e ctura d e l e s nostre s se ccions d e Lite ratura am b l e s vostre s cre acions artístiq ue s, ĺapartat d e Cine m a on re al itz e m un h om e natge al d arre ram e nt d e sapare gut PaulNe w m an e n “D istrito A pach e ”, un fil m q ue sura viol ència pe r totarre u. Ens h a pre ocupat e spe cial m e nte l a viol ència fam il iar, arran d e lcas d e l a m are cond e m nad a pe r col pe jar un fil lre b e l ,hi trob are u argum e nts a favor i e n contra d e l s càstics físics. Pe rò e l s q ue fe m l a re vista, com prom e sos e n l a d e fe nsa d e l a pau i d e l a convivència, us re com ane m l a pe l .l ícul a “Craz y”, on ĺe nte nim e nt e ntre pare s i fil l s e ncara és possib l e. Tam b é trob are u e n aq ue st núm e ro tote s l e s activitats portad e s a te rm e d urant aq ue st trim e stre i h e m d e d icat e spe cialate nció a l a visita q ue vam fe r a Gand ia i a S.Je roni d e Cotal b a , on vam fruir d úna jornad a d e com panyonia. A profite m ĺavine nte sa pe r d onar-vos frate rnal m e nt l a Pau; q ue tingue u b one s fal l e s! La R e vis ta

O PINIÓ EN A PLICA CIÓ D E LA NO RM A TIVA VIG ENT...

El s al um ne s d e se gon d e b atxil l e rat (m ixt) h e m pare / m are (ni iaio ni iaia, ni tia ni oncl e ) s’h a d e e stat re fl e xionant sob re e lte m a.D e sprés d e d ie s i pre se ntar e n e lce ntre pe r a arre pl e gar-l o, am b d ie s pe nsant una sol ució, pe r fi l ’h e m trob ad a: L’ fotocòpie s com pul sad e s d e lD NI d e l ’al um ne , d ’ institut ne ce ssita m és d iscipl ina, m à d ura.Pe r això e l lm ate ixa i d e tots e l s m e m b re s q ue h ab ite n am b propose m contractar guàrd ie s d e se gure tat pe r l ’al um ne , ad juntad a am b una fotocòpia (tam b é q uè control en el s corre d ors.D ’aq ue stos am b gorra com pul sad a) d e l l l ib re d e fam íl ia. D ’aq ue sta i porra, i une s e spose s pe r si d e cas, al gun xiq ue t m ane ra ni e l s al um ne s d e b atxil l e rat pod ran e ixir e s re b e l •l a. d e lce ntre a l ’h ora d e lpati com h o fan tots i cad a u H e m pe nsat tam b é q ue se ria conve nie nt tapiar d e l s e stud iats d e b atxil l e rat d e l s instituts d e tote s l e s porte s, aq ue ste s q ue e s trob e n alfinald e l s Val ència. corre d ors. És una fal ta d e re spe cte e ixir a l a Final itz e m així, no siga cosa q ue cre e m un te rrassa, i m és e ncara e n e stiu, e ncara q ue d ins am b ie nt d ’autoritarism e e n un ce ntre tan ob e rt faça un cal or te rrorífic (ja sab e m l a b ona orie ntació com aq ue st. q ue té e lnostre ce ntre e scol ar).Elq ue e ncara e stà pe r d e cid ir és si tapiar l e s fine stre s tam b é, no siga M ire ia Cre s po i d e u s ignature s m és 2n Batxil l er q ue l i d one al guna arravatad a a al gú i d e cid isca e ixir vol ant. Ja sab e m d e lq ue són capaços d e fe r el s al um ne s d e se spe rats. Elpunttre s a tractar són e l s b anys.S’h a acab atq ue el s e stud iants h age n d ’anar a pe r l a cl au a conse rge ria. M assa com od itats. Nosal tre s tancaríe m tots e l s b anys am b cl au pe r no ob rir-l os m ai. I q ui vul ga pixar, q ue s’e spe re a arrib ar a casa. El re l l otge b iol ògic té m ol ta paciència. D ’aq ue sta m ane ra no e ntrarà ningú a fum ar, ni a b otar-se l e s cl asse s, ni tan sol s a m irar-se a l ’e spil l (no e ntrarà ningú!).A m és, e stal viare m aigua. Pe r úl tim , pe rò no pe r això m e nys im portant, e s trob a e l te m a d e l e s e ixid e s d e l ’ institut. D e sgraciad am e nt l a sim patia d e l e s autoritats ( i potse r tam b é e l nostre pe cul iar pe rò pèssim siste m a e d ucatiu) no h an aconse guit fe r q ue m ol ts al um ne s vingue n am b e ntusiasm e a cl asse .D e fe t, h a provocat q ue m ol ts vul gue n anar-se ’n una ve gad a h an posat un pe u d ins.D oncs b é, aq ue sta és l a nostra id e a: si al gun al um ne vole ixir, e lse u

M ILLENIUM 36 - Pàg.3

ACTUALITAT BA RRICA D ES

M ÀRK ETING A LA S O CIETA T

La m ortd Á l e xand ros, un jove d e 15 anys gre c, e lpit d e lq ualva se traspassat pe r una bal a d ún pol icía (se gons al guns pe r accid e nt), e n una m anife stació e stud iantil . Va e scl atar una situació insoste nibl e, cre ad a pe r l e s re form e s e d ucative s, pe r un gove rn h e rm ètic i passiu, i e n ge ne ralpe r l e s pe rspe ctive s d e futur d e l s jove s. S´h a ge ne rat una viol ència d e structora q ue se l i ha e scapat d e l e s m ans algove rn gre c. Le s prote ste s ja d ure n se tm ane s i no se m bl a q ue vage n a ce ssar. Pare ix q ue e l s gre cs vol e n Grècia, pe rò no e lse u gove rn. Se m bl a q ue aq ue st d e uria h ave r actuat abans, pe r e vitar l a situació actual . Tam bé s´h a com provat q ue e l s jove s te ne n ve u gràcie s a l es prote ste s, e ncara q ue aq ue ste s són l a barre ja d e jove s e stud iants i m il itants antisiste m a. Cosa q ue h a d e se m bocate n viol e ncia i d isturbis al s carre rs gre cs. A q ue sta situació ĺh a provocad a e ld isgust d e l s jove s, pe r ĺe stat d e ĺe d ucació públ ica, l a d ificul tat d é m ancipació i d 'ind e pe nd ència, i pe r una pol ítica ge ne ralburge sa am b una Esq ue rra d ivid id a i un gove rn ne fast. No fa m ol t q ue l e s d iscote q ue s arge ntine s pe r A m és d e l e s m anife stacions alcarre r, vint jove s prom ocionar-se sorte ge n ope racions d é stètica e ntrare n a l a te l e visió e statal gre ga inte rrom pe nt e ntre e l s se us cl ie nts, l a q ualcosa h a e stat copiad a ĺe m issió pe r continuar-h i l a se ua prote sta;tam bé l a pe r “Pach a Val ència”;m itjançant ĺorganitz ació d e re vol ta h a arribat ja a ĺA cròpol is, on al s pe us d e l l a fe sta “ Pre tty W om an”. Parte non s´h an pe njat carte l l s e n d ife re nts id iom e s A q ue st sorte ig h a d e spe rtat una gran pol èm ica d e m anantsuporta al tre s jove s e urope us. sob re l a m oral itat. Encara q ue l a d iscote ca A Mad rid fore n arre stad e s nou pe rsone s e n una afirm ava q ue no b uscave n l a provocació, ni l a m anife stació no autoritz ad a, q ue re col z ava l e s pub l icitat. A q ue sta proposta h a e stat ràpid am e nt re ivind icacions gre gue s. d e nunciad a pe r Sanitat, l a q ual h a anunciat D ál l ò q ue e s q ue ixe n e l s jove s gre cs és l a m ate ixa ĺob e rtura d ún e xpe d ie ntinform atiu. re al itat d e m ol ts jove s e urope us, pe rò, com acabarà No e m pare ix m oralq ue e lpre m i d ún sorte ig siga tot açò? En una re vol ta m und ial ? O e n una situació una ope ració d é stètica, a m és cre c q ue ĺofe rta no pare gud a a l a q ue e s va prod uir a París e l19 68? h a d ávantposar-se a l a d e m and a. No e s tracta d e Sandra Pérez 2n Batx. sorte jar un tractam e nt i d e sprés b uscar –ne “usuaris”.H a d e prim ar l a d e m and a suste ntad a e n l a ne ce ssitat d úna pe rsona (vitalo no, curativa o satisfactiva), no ĺofe rta, i m e nys q uan ĺofe rta e s pe rsonal itz a e n q ui pogue ra ve ure ´s agraciat pe r un joc d átz ar. No és ob je cte d e d e b at q ue e s d iga q ue l a inte rve nció l a re al itz arà un m e tge q ual ificat e n una cl ínica ad e q uad a i q ue s´h i incl ourà un d ia d ´h ospital itz ació.El s prom otors d e ĺofe rta arrib e n a ind icar q ue l a pe rsona agraciad a pod rà canviar ĺaugm e nt d e l s pits pe r al tra inte rve nció, ja q ue e l q ue e s sorte ja és un b ono q ue pe rm e t una

M ILLENIUM 36 - Pàg.4

ACTUALITAT fotod e pil ació o una inje cció d e b òtox. d om èstica, l e s cond e m ne s tan gre us i contund e nts Propose sorte jar e l s 4500E i q ue ĺafortunat e s d one n e n e xistir un pe ril lce rt sob re l a pe rsona d e cid isca, pe r q uè no?, inve rtir-l os e n una cirurgia m al tractad a. No ob stant això, d e sprés d e l a e stètica si així h o e stim a. En aq ue sta vid a h i h a d e núncia i d íncoar e lprocés, e lm e nor va se guir cose s q ue prim e n pe r d am unt d e l a im atge . A ixí vivint am b e l s se us pare s d urant d os anys. En e l m ate ix no pod e m pe rm e tre q ue un acte m èd ic siga cas q ue e xistisca pe ril lce rt pe r a l a víctim a, l a consid e rat un sim pl e prod ucte d e consum , és una se tència h a d e d ictar-se im m e d iatam e nt, i no d os cosa m ol t se riosa, és e lnostre cos, e lq ue tind re m anys d e sprés, soste ne n e l s pol e m iste s. tota l a vid a i pe r tantcalcuid ar-l o i re spe ctar-l o. El s fe ts van ocórre r e l6 d e D e se m b re d e 2006 q uan Patricia H e rre ro Fe rriol2n BTX TEC M aría, l a m are , l i va pre guntar alse u fil lD avid , d e No puc e nte nd re e l s m oral iste s q ue e s q ue ixe n d e 10 anys, si h avia fe t e l s d e ure s. Elxiq ue t l i va l a pub l icitat d e l a d iscote ca, d e sprés d e tot una m e ntir i l a se ua m are l i re nyà.D avid va re accionar d ona pot ope rar-se d áq ue sta m ane ra o visitant l l ançant-l i una sab atil l a a l a se ua m are i fugint d ire ctam e nt una cl ínica. A Val ència e s fan 15000 fins a tancar-se e n e lb any.La m are va aconse guir ope racions d é stètica a ĺany. ob rir l a porta d e lb any i e n e ntrar, va agarrar e l Pe nse q ue aq ue sta pub l icitat és m ol t b ona pe rq uè xiq ue t pe l col li l i va d onar una b ufe tad a. pot satisfe r una ne ce ssitat q ue l a d iscote ca i l a A ccid e ntal m e nt e lxiq ue t e s va col pe jar contra l a socie tat m ate rial ista ge ne re n, l a d e prom ocionar-se pica i l i va sagnar e lnas. pe lfísic, l a q ualcosa no és m al a.Si h i h a ge ntq ue Lé nd e m à, e l m e nor va arrib ar al col .l e gi i e l d e staca pe r l e s se ue s accions o pe r l a se ua profe ssor e n ve ure e l se u e stat, e l va d ur a inte l .l igència o pe rsonal itat pe r q uè no pot h ave r ĺam b ul atori. Elm e tge va fe r un part d e l e sions ge ntq ue d e staq ue pe lfísic. pe r m al tractam e nt. Es cl ar q ue l a nitd e lsorte ig l a d iscote ca tripl icà e l s D ál tra b and a, M aría, q ue és sord a, va asse gurar se us ingre ssos (e n aq ue l l a ocasió tam b é pagare n q ue e lse u fil lés un xiq ue t confl ictiu.Tot i q ue e l l e s d one s ĺe ntrad a), pe r tant l a pub l icitat va se r ne n e s va ne gar a d e cl arar contra sa m are . e xitosa i no parl em de l a pub l icitat gratuïta q ue h a Pod e m pe nsar q ue e s tracta d ún accid e nt i q ue és provocat d iscutir sob re l a m oral itat d e l com pre nsib l e q ue M aría l i d onés una b ufe tad a al sorte ig… … La m il l or h a e stat q ue Sanitat proh ib ira fil l . Se gons SA VE TH E Ch il d re n e ljutjat d e Jaén e lsorte ig. q ue h a e xe cutat l a cond e m na “h a fe t e lq ue d iu l a Em anue lGas tón M om pó Pave s i 2nBA TX TECN. Ll e i”.Pe pa Forn, re sponsab l e d e lD e partam e nt d e Prom oció i Prote cció d e l a infancia d áq ue sta O NG va d e cl arar “a aq ue sta m are no se l i ha cond e m nat pe r d onar una b ufe tad a, sinó pe r m al tractam e nt”, e n h ave r prod uït l e sions al Un re ce nt succés, l a cond e m na a pre só d urant 45 m e nor. “Talcom e stà l a l l e i, és l ògic q ue h aja d ie s a una m are d e Jaén pe r d onar una b ufe tad a al arrib at aq ue sta cond e m na. Le gal m e nt e ljutge no se u fil l : e ns pl ante ja l a se güe nt pre gunta: q uè pot fe r al tra cosa”."Este m l im itats pe lcod i pe nal , suposa una b ufe tad a a un fil l : una possib il itat d e pe r a b é o pe r a m al ”..Forn va d ir q ue d e scone ix e l corre gir l a se ua cond ucta o un m al tractam e nt? Pe r cas com pe r a sab e r si re al m e nt h avia d arre re al e s autoritats d e Jaén, e stà cl ar, ja q ue d e sprés d e m al tractam e nts o no, pe rò l a fam il ia h a e stat l a cond e m na d e pre só a 45 d ie s, e s va re córre r l a ob se rvad a pe l s se rve is social s.D e cid e sq ue n vostés se ntència pe r augm e ntar-l a a 67, te nint e n com pte si e lfe tés corre cció d e cond ucta o m al tractam e nt. ĺagre ujant q ue e l s fe ts e s van prod uir e n e l d om icil i. La m are tam b é e stà cond e m nad a a un any d ál l unyam e ntd e lm e nor. Com és l ògic l a pol ém ica e s va e ste nd re a Jaén i d e se guid a a tot e lpaís;¿és justa aq ue sta cond e m na o pe r contra e ljutge s´h a e xce d it? M ol ta ge nt s´h a d e cl arat a favor d e l a se gona opció, d oncs h an al .l e gat q ue e n aq ue sts tipus d e casos d e viol e ncia

LA BUFETA D A PED A G ÒG ICA

M ILLENIUM 36 - Pàg.5

ACTUALITAT Tam b ién e ld e re ch o a pe rd e r e lte m or constante e n e l q ue vive n y pod e r vivir una infancia d igna com o cual q uie r otro niño d e lm und o. Lo q ue ocurre e n Pal e stina no e s una gue rra e n e l Los pal e stinos e stán sol os, a pe sar d e q ue l as cal l e s se ntid o cl ásico d e l a pal ab ra, pue sto q ue no h ay un de l os paíse s árab e s pue d an rugir d e ind ignación e jército fre nte a Israe l . La paz no se rá posib l e ante l o q ue e stá ocurrie nd o e n Gaz a, incl uso l as d e m ie ntras un pue b l o pe rm ane z ca arrod il l ad o fre nte m uch os paíse s d e O ccid e nte se pue d e n unir al a otro. Com o al um na, conoz co y vivo e lproce so cl am or (com o España)… Elre sul tad o e s q ue e stas por e lcuall as pal ab ras, por un uso ab usivo y voce s no se trad uce n e n accione s firm e s d e sus gratuitam e nte re pe titivo, q ue d an vacías d e gob ie rnos. conte nid o.Una d e e l l as e s l a pal ab ra PA Z , e n e ste conte xto e s un m e ro conce pto h ue co, q ue se usa com o una tapad e ra e n situacione s q ue nad a tie ne n q ue ve r con e l l a. Bie n, cam b ie m os e l l e nguaje . D e je m os d e m al gastar e l m onosíl ab o PA Z . Em pe ce m os a h ab l ar d e JUSTICIA , porq ue sin e l l a no se pue d e garantiz ar una ve rd ad e ra PA Z . Is l am J. A . H am d an 2 BCNS

G A Z A , UNA CÁRCEL S IN TECH O

Pal e stina e stá sum id a e n e ld e sastre h um anitario. La m ayoría d e l os niños pal e stinos pre se ntan síntom as d e d e snutrición y su principalte m or e s q ue m ate n a sus pad re s. A d e m ás l a m ayoría h an visto sol d ad os e ntrand o e n sus casas, l o q ue l es transm ite l a id e a d e q ue ni e n sus propias h ab itacione s e stán se guros.Por e ste m otivo, e ld ía de l a Paz (e l30 d e e ne ro) se re al iz aron varias activid ad e s e n nue stro instituto, una d e e l l as fue l a proye cción d e un víd e o sob re l a úl tim a m atanz a d e Gaz a. Lo q ue se pre te nd ía e ra re cl am ar l os d e re ch os d e l os niños a te ne r una casa, com id a, jugue te s, una e d ucación y un ate nción sanitaria.

M ILLENIUM 36 - Pàg.6

PERSO NATGES

NUE S TR A C H E LO S E JUBILA

¿A q ué te vas a d e d icar ah ora? A cuid ar a m i m ad re d e 9 3 años, a m is nie tas y a m i m arid o a q uie n q uie ro m uch o, y e s e lpil ar d e m i casa.M e q uie ro ir a Ital ia con él . ¿Cuále s e lm e jor re cue rd o o l a m e jor anécd ota q ue te l l e vas d e lins tituto? Con e linspe ctor m e confund í una ve z , y l e d ije : “Pe ro, ¿tú q uién e re s?”, y m e conte stó: “Soy e l inspe ctor”, d e spués l e pe d í d iscul pas, pe ro aq ue l ¿Cuántos años l l e vas trab ajand o aq uí? Ll e vo aq uí d e sd e e laño e n q ue se ab rió e linstituto, d ía e stab a m uy agob iad a. fui l a prim e ra q ue ab rió l a pue rta y d e se m b al é iz ad a por M onts e rratSe rrano. m e sas y sil l as, sol o tuve 25 d ías d e vacacione s e n Entre vis ta re al agosto aq ue laño. ¿D ónd e h as trab ajad o ante s ?¿Q ué otros trab ajos h as re al iz ad o? Estuve e n M isl ata 19 años, d e l im piad ora. A q ue l instituto m e gustó m uch o, d e spués por e nfe rm e d ad pe d í cam b io y m e fui un año y m e d io al Instituto d e Conse l l e ría, d ond e e l d ire ctor R icard o y m is com pañe ros m e trataron m uy b ie n. R e cue rd o sob re tod o a Sagrario. D e spués ya m e vine aq uí. ¿Cóm o h a e vol ucionad o e lins tituto d e s d e q ue l l e gas te ? Sin d ud a, a favor.A l os q ue m ás q uie ro e s a tod o e l profe sorad o y e spe cial m e nte alprim e r psicól ogo, Justo, q ue m e ayud ó m uch ísim o y m e acue rd o m uch o d e élporq ue fal tó. Su nom b re e s Consue l o M ore no A l faro y h a sid o conse rje d e lIES Be nical ap d e sd e e lprim e r d ía e n q ue se ab rió e lce ntro. H oy, 13 d e fe b re ro, e s su úl tim o d ía d e trab ajo, y aunq ue nos d ice q ue se jub il a e n re al id ad l o q ue va a h ace r e s d isfrutar sin te ne r q ue aguantar q ue l e pid am os fotocopias, q ue nos ab ra l a pue rta…

M ILLENIUM 36 - Pàg.7

CINE al s fil l s.Té b one s inte ncions pe rò l i fal l a el m ètod e d é d ucació. Al tre s pe rsonatge s són e l s q uatre ge rm ans: un és ĺe stud iant irritant ( va d e m od i l i corre spon ĺe stilm usicald e l s 60), un al tre és e lprototipus d e xic m e d iocre q ue passa tot e lte m ps e n e l gim nàs (avança e lte m a d e l a vigorèxia d e l s anys 9 0, e n e lfons tam b é és un d rogad d icte pe rò no h o se m b l a) . Un al tre és e l d rogad d icte q ue se gue ix ĺe stil d e l R ock m és d ur . A q ue st pe rsonatge és e lq ue m és e s com para am b e l protagonista, pe rq uè contrapose n ĺh om ose xual itat alm ascl ism e .Elge rm à pe tit no té trasce nd ència, pe rò l a se ua te nd ència és grunge . El protagonista gay e s b asa e n l a psicod èl ia i e lrock progre ssiu d e l s 70. Elpare re pre se nta l a m úsica rock ib il l y . La m ad re és e l prototipus d e pure sa i d e re l igiositat a q ui l i va bé l a m úsica sacra. D e staca l a m úsica i l a b and a sonora q ue re p e l m ate ix títold e lfil m .Tota l a pe l .l ícul a e stà pl e na d e cançons fam ose s. El s pare s se m pre vol e n e lm il l or pe r al s se us Es tracta d ún fil m d e prod ucció france sa q ue fil l s, q ue tingue n fite s e n l a vid a, q ue sigue n guard a sim il itud am b pe l .l ícul e s com "A m él ie ", e n capaços d e supe rar-l e s am b èxit, q ue tingue n una el s aspe cte s tècnics i e n e lm ovim e nt d e càm e ra i l a vid a m il l or q ue l a se ua, pe rò l a cosa no se m pre ix form a e n q uè ral e ntitz a l e s im atge s pe r d onar b é.Cad ascú h a d e se guir e lse u cam í, h a d e sab e r ènfasi. el e gir i cad a fil lés d úna m ane ra d ife re nt. D e staca ĺactuació d e l a m are d e lprotagonista ja Elprotagonista és capaç d e re nunciar a l a se ua q ue tant e l l a com e lprotagonista te ne n un gran se xual itatpe satisfe r l a se ua fam íl ia. vincl e e spiritual , i e s transm e te n se ntim e nts m ol t Sob re un 5, l a puntue m am b un 4. profund s. El pare és una pe ça cl au ja q ue Yara Be l én H uam an, Lucía R ub io, Cl aud ia, d e te rm ina (h o inte nta) ĺorie ntació se xuali m oral M ore no, Carm e n Prós pe r, Cris Soriano, Natal ia del s se us fil l s.Es un b on pare pe r l a se ua d e d icació H inare jos , H éctor R ód e nas .1r Batx. M ixt

¡G RA CIA S A LCO BEND A S !

M ILLENIUM 36 - Pàg.8

Elm und il l o d e H ol l yw ood e s tan com pl icad o q ue , sie nd o actor, un d ía te l e vantas y e re s fam oso, y ald ía siguie nte ya no l o e re s, pe ro e lm om e nto m ás m ágico e s cuand o e re s nom inad o a uno d e e sos pre m ios tan gl am urosos l l am ad os O SCA R y, e ncim a, l o ganas. A partir d e e se m om e nto d ice n q ue pue d e s l l e gar a tocar e lcie l o y es cuand o m ás ofe rtas te cae n d e l as nub e s.A unq ue e n e ste caso no ib a a h ab l ar d e un actor, sino d e una actriz , com o e s Pe nél ope Cruz , l a úl tim a e spañol a e n conse guir un O SCA R , y com o l os e spañol e s som os tan nue stros y cad a uno tie ne su propia form a d e d e d icar e l pre m io (A l m od óvar se l o d e d icó a tod os l os santos h ab id os y por h ab e r) e l l a l e d io l as gracias a su pue b l o natal , Al cob e nd as.Fe l icid ad e s Pe . D avid A z orín

CINE ve ue n un d e l inq üènti e lpe rse gue ixe n. A q ue sta pe l •l ícul a e stà d irigid a pe r D anie l Pe trie i tracta te m e s com són l a M urph y és un pol icia q ue d e fén e l s d rogad d icció, l a del inq üència i l a innoce nts I és m ol t h onrat. A m b e l corrupció. Com pta am b actors com Paul canvi d e com issari d e D istrito Ne w m an (M urph y) i Ed w ard A sue r A pach e , pe r l a pre ssió pol icial , tota l a (Conol l y) q ue inte rpre te n e lpape r d e d os ge ntol a d e l b arri protagonitz e n una pol icie s e n un m arc d ’un paisatge urb à i re vol ta a l a porta d e l a com issaria. prob l e m àtic. En e l b arri d e l Bronx M urph y i e lse u com pany puge n al succe ixe n assassinats, rob atoris… El s d os te rrat d ’una finca pe r d e tind re a d os q ue e stave n pol icie s h an d e d e scob rir l ’assassí d e d os d e l s se us l l ançantcose s. com panys e nm ig d ’una ate rrad a com issaria. Q uan ja h an d e tés aq ue stos d os, d e s d e lte rrat M urph y i Conol l y no són e l s típics pol icie s d e ve ue n com un com pany se u d e l a pol icía, agafa un pe l •l icul a, d urs, forts… A q ue sts, són h um ans, xic, q ue e stava am b l a se ua nòvia e n e lte rrat, i e l m ostre n e l s se us se ntim e nts com l ’am or, l a por, l a l l ança cap a b aix d e l ’e d ifici.M urph y, q ue ja té un triste sa… prob l e m a am b l a se ua xica q ue és d rogad d icta.Es En e lnostre crite ri e ns h a agrad at pe r l ’acció q ue fa un e m b ol ic i no sap si d e l atar o no e l s se us n'h i h a i pe rq uè és m ol t re al ista.R e fl e cte ix e lq ue com panys. passa al s b arris m arginal s. La puntuació q ue l i Final m e nt M urph y d e cid e ix d e l atar-l os, pe rq uè l a d one m d e l ’1 al5 és d e 3. se ua nòvia m or d e sob re d osi i vold e ixar e lcos d e Yara Be l én, Lucía, Cl aud ia, D avid D íaz , pol icia.Q uan ix d e l a com issaria, e l li e lcom pany Lore nz o Ll or 1e r Batxil l er

H O M ENA TG E A PA ULNEW M A N:

D IS TRITO A PA CH E

CA RTELERA :ES PECIA LO S CA RS

LA D UD A

ELLECTO R

ELCURIO S O CA S O D E BENJA M IN BUTTO N

S LUM D O G M ILLIO NA IRE M ILLENIUM 36 - Pàg.9

RACÓ LITERATI

ELCUINER I ELREI

o, ficà una pom a pe r ací, una Fe ia m ol t d e te m ps, h i h avia m ol ts re is i cad ascú pe r apanyar-l l à… te nia un pe tit te rritori. D oncs h i h avia un re i q ue safanòria pe r al at i e s d irigí ne rviós cap a taul a on e ra propie tari d e tote s l e s te rre s q ue h avia al A ixí agafà e lpl s re is e spe rave n im pacie nts. I ja q uan e stava a vol tant d e ĺA l b ufe ra am b e lse u pal au, e l s se us e l puntd ´e ixir, e lse u re i l i va d ir: caval l e rs, e l s se us criats… . Un d ia l i va d e m anar alse u cuine r q ue fe ra un -Cuine r! gran sopar.Pod ia se r e lq ue e l lvol gués, pe rò h avia -D igue u-m e M aje stat–conte stà e lcuine r. -A aq ue sta garsa l i fal ta una pota! -A ixò no és possib l e M aje stat. La garsa té tot e l q ue h a d e te nir. -Q ue no! Q ue l i fal ta una pota! -Q ue l e s garse s són així! I no parave n d e d iscutir q ue sí, q ue no, q ue sí, q ue no… ..i e lre i e s va fartar i va anar am b e lcuine r a ĺA l b ufe ra. I al l í h i h avia une s q uante s garse s i tote s , tote s e stave n re col z ad e s sob re una sol a pota i ĺal tra no e s ve ia.A ixí e lcuine r d igué: -M ire M aje stat! Una pota o d ue s? i e lre i.-Ja ve uràs. d e se r m ol t b on sopar pe rq uè h avia convid at un -Pe rò se ràs ignorant!- va d ir-l re i, am ic se u, i vol ia fe r una b ona im pre ssió. Elre i s´ apropà un poc m és, pe gà un crit i va aiar a tote s l e s garse s, q ue trague re n ĺal tra Al e sh ore s e lcuine r pe nsà q uè pod ía cuinar. Pe rò e sgl ar. no parava d e pe nsar i no e s d e cid ia;pe r això isq ué pota i com e nçare n a vol fora d e lpal au i e n ĺA l b ufe ra va ve ure una garsa, -Te ne n una o d ue s?- d igué e lre i. a ĺagafà i anà a l a cuina d e lpal au pe r pre parar l a -Té vosté raó-conte stà e lcuine r-.I q uan un re i té l raó, cald onar-l i –l a i si no, tam b é.Pe rò q uan jo h e garsa al s d os re is, ĺob rí pe lm ig i l a farcí. a garsa no ĺh e e sgl aiad a i pe r això no Q uan ja te nia e lpl atpre paratva ad onar-se q ue , tot anata caçar l i h a cre scutĺal tra pota! i se r e lcuine r re ial , passava m ol ta fam . A l e sh ore s l Jord i M artíne z Sol az 3V2 agafà una d e l e s pote s d e l a garsa i se l a m e njà. Al l ò q ue d à d e sastrós. H i d e ixà un e norm e forat i

ELCO RRED O R

LA LLEG END A D E LES M A RTILLA D ES A çò va succe ir alpob l e d e Borb otó a ĺH orta d e Val ència. Fa m ol t d e te m ps, e n un carre r alcostat de l a pl aça d e l pob l e , h i h avia una casa ab and onad a.Elcas és q ue e n aq ue sta casa tots e l s d ie s a l e s d os o a l e s tre s d e l a m atinad a se se ntie n m arte l l ad e s. El s ve ïns ja e stave n farts i anare n a aq ue sta casa a q ue ixar-se . Ningú no ob ria, un ve í va d ir q ue això e ra im possib l e , pe rq uè ah í no vivía ningú pe rq uè ĺam o d ´aq ue ixa casa m orí ja fe ia m ol td e te m ps. Al e sh ore s e l s ve ïns avisare n l a pol icia, h i vingue re n d os pol icie s i van tom b ar l a porta i vare n e star tota l a nite n l a casa.A lm atí se güe nte s trob are n e l s pol icie s m orts (un d ’e l l s se nse cam ise ta). En e lse u cos posava una frase e scrita am b sang :”A l a pròxim a e m d e ixare u e n pau” Vice ntO re l l ana 3V2

M ILLENIUM 36 - Pàg.10

CULTURA m úsica pre fe rid a és xund a, xund a... fl am e nc i re ggae tón o “atúnconpan”. Una d e l e s se ue s activitats pre fe rid e s és anar am b m oto fe ntsorol la toth ora i fum ar porros.Tam b é e s es l l e tre s i e scriue n am b K i X d e safiant l a A çò és un re trat d e l pe rsonal d e l s instituts m e nge n l R e al A cad e m ia. L a se ua id e ol ogia és f e ixist a pe rò e spanyol s se nse val id e sa social ni inte nció guna vol ta h an re fl e xionat sob re e l ofe nsiva, q ual se volse m b l ança am b l a re al itat és no se sap si al significat d e l a paraul a.El s d éus supre m s: Cam e l a ficció.Entre l e s trib us m és d ifose s pod e m trob ar: i Cam arón. El s e m os.Fàcil s de l ocal itz ar, porte n un se rre l lq ue s m ol om ogol l ón/ pijosd e m e rcao/ pse ud opijos. el s arrib a fins alnas i q ue am b prou fe ine s e l s d e ixa El A q ue st s són f re q üe nts e n e l s instituts privats. ve ure .Porte n un l l aç (q uant m és gran , m il l or).La ució: al principi se ua ve stim e nta és pl e na d é stre l l e s o d e cal ave re s A q ue st grup h a patit una e vol (si pot se r am b col ors foscos, pe rò se nácce pte n anave n am b m arq ue s Burb e rry, Le vis, CK ,Tous… i e re n e l s autèntics, pe rò a causa d e l a crisi, e l s pijos e xce pcions). La se ua id e ol ogia és sim pl e , pe r al guna raó van am b rob e s d e Z ara, M ango i Strad ivàrius… l e s van arre gl ad e s am b d e scone gud a e stan tristos, e lm ón no e l s e ntén Com si anare n a sopar, e l oga o ne ve i ge ns ni m ica, pe r això e s tal l e n am b ful l e s d áfaitar, sab ate s, no im porta q ue faça fre d , pl l os. Elpèlse nse se rre l li cap arre re . El s q ue són l e s se us m ascote s pre fe rid e s. El s nois van am b pitil nois t e ne n e l cost um d e f icar-se e l s pant al ons sot a igual , pe rò se nse l l aç. El s se u d éu supre m és Bob e lcul . Elm és trist és q uan e l s ve us e l s cal çote ts. Esponja. Són d e Supe rm an! El s K ink is/ cani/ m ascaos.A q ue sts e m prive n i fan s pijos d e m e rcao o pse ud opijos.Com q ue forrol l a, són fre q üe nts e n pob l e s am b un b ar a H i h a e l prop. El s xics van d e form a sim pl e : sam arre ta no te ne n d ine rs, van alm e rcao q ue és m és b arat. te n e lCanto d e lLoco, Elsue ño d e M orfe o.La se nse m ànigue s a ĺe stiu i una jaq ue ta d am unt e n Escol iar d é scriure és am b m untanye s h ive rn; i pe r d e scom ptat am b pantal ons d e se ua form a pe cul russe s. Se m pre v an d e “Sh oping” (aq ue sta paraul a xand al l . Si porte n una b and e ra d Éspanya, m il l or. .l e ctualalcostat d e sab e s, ose a, A h ! M e n’ob l id ava: una al tra pe ça inte re ssant és l a és e lse u cim inte l gorra a ĺinre vés o d e ixad a caure . Le s noie s ixe n supe rtotali paranad a). m ol t m és “b oniq ue s”: sam arre ta d am unt d e l a Elpijo d e pe d igre e ( porta m arq ue s m és care s i té itz a l a se ua ve stim e nta am b un suéte r cintura, q ue tape e lm e nys possib l e, el s pantal ons d ine rs) final d am unt ĺ e sq ue na. La se ua id e ol ogia és d e d re te s , rosa o ne gre s, pe rò se m pre am b cam pana i l es b am b e s e sportive s.Com a col ofó, l a ratl l a al s ul l s e l se u d éu és A z nar (m onyo re b onic i se m pre b ).O l é! d e s d e ll agrim alfins a ĺinici d e ĺore l l a. Col l ars, pe ntinat) i e lse u pse ud od éu és Franco (cal M ary Q w e e n ane l l s d ór, i pol se re s d ór; q ue no fal te n. La se ua

TRIBUS URBA NES 1ª Part

L'O CTUBRE

és cl ar) q uan vàre m pujar al te rrat, e s ve ie n pe rfe ctam e nte sgl ésie s i l a cate d ralgòtica. Bé, parl em de l ’O ctub re , ce ntre cul turalalce ntre En l a m e ua opinió, va se r una e ixid a e scol ar d e Val ència, pe r a q ui no sapiga on és, és alcostat h istòrica m ol t inte re ssant i e ntre tingud a. A m és, de l a te nd a “La Pul ga”, e n l a b aixad a d e l 'autob ús d onar un re pàs a l a nostra h istòria m ai ve m al . de l a l íne a d e l28. Q uan vaig anar pe r prim e ra ve gad a, e m va sorpre nd re ve ure un pe ne l ld e form a curvil ínia q ue s’al çava d e s d e l te rra d e l ’e d ifici, fins alte rrat, a uns 4 o 5 pisos d 'al tura. L’e d ifici té una l l ib re ria tota pl e na d e l l ib re s e n Val e ncià i una cafe te ria pe r pre nd re q ual se vol cosa. A l a part d e lsub te rrani h i h avia una e xposició sob re e l s cosm onaute s i e l s b ussos e ncara q ue cad a m és va canviant. Tam b é e m va agrad ar agafar e l prim e r asce nsor q ue h i h agué a Val ència (re staurat,

M ILLENIUM 36 - Pàg.11

CULTURA: CENTENARIS m e d icina q ue h ab ían otorgad o un gran pre stigio tanto a su pad re com o a su ab ue l o, e lfam oso m éd ico, fil ósofo, natural ista y poe ta Erasm us Ed gar A l l an Poe nació e n Boston e l19 d e e ne ro d e D arw in. A sí pue s a pe sar d e h ab e r cursad o 1809 , fue un e scritor, poe ta, crítico y pe riod ista e stud ios d e m e d icina e n Ed im b urgo (1825) y m ás ogía no tard ó e n m ostrar su inte rés e n rom ántico e stad ounid e nse . R e novad or d e l a tard e te ol as cie ncias natural e s. Inte rés q ue l e im pul só a nove l a gótica y re cord ad o por sus cue ntos d e l incorporarse e n cal id ad d e nat ural ist a a l a te rror, consid e rad o e lcre ad or d e l a nove l a ne gra. re d e d or d e l m und o e n e l b arco Por otra parte , fue e l prim e r e scritor e xpe d ición al “H . M . S. Be agl e ”, d ond e acopió gran cantid ad d e e stad ounid e nse q ue inte ntó h ace r d e l a e scritura e s d e tod o tipo y re al iz ó l as d e tal l ad as su m ane ra d e vivir. H uérfano d e niño, fue m ate rial e pe rm itie ron, a su re gre so a re cogid o por un m atrim onio ad ine rad o d e ob se rvacione s q ue l Ingl at e rra, e nunciar l a l l am ad a Te oría d e l a R ich m ond , Virginia; aunq ue nunca oficial m e nte . ución q ue tard aría m ás d e d os d écad as e n ve r Pasó un curso acad ém ico e n l a Unive rsid ad d e Evol l a l uz . Pe ro fue ron l os e stud ios e fe ctuad os e n l as Virginia y poste riorm e nte se e nrol ó e n e le jército. as Gal ápagos ace rca d e l a d atación d e sus Sus re l acione s con l os A l l an se rom pie ron e n e sa isl ógicos l os q ue m ostraron l a época d e b id o a l as continuas d e save ne ncias con su d ife re nte s nich os e col gran d iv e rsid ad d e e spe cie s e n aq ue l l as l at it ud e s; pad rastro, q uie n a m e nud o d e soyó sus pe ticione s asm aron e n su ob ra por d e ayud a y acab ó d e sh e re d ánd ol o. Su carre ra e stud ios q ue se pl e xce l e ncia “Sob re e l O rige n d e l as Espe cie s”, ob ra l ite raria e m pe z ó con un l ib ro d e poe m as, ad o, q ue l as Tam e rl am e and O th e r poe m s (1827). Por m otivos d ond e D arw in propone , por un l e s, e vol ucionan con e l e conóm icos, d irigió sus e sfue rz os a l a prosa e spe cie s no son inm utab l paso d e l t ie m po y d e scie nd e n unas d e otras, y por e scrib ie nd o re l atos y críticas l ite rarias para a principalcausa d e l a e vol ución e s l a al gunos pe riód icos d e l a época. Ll e gó a ad q uirir otro, q ue l l l am ad a Se l e cción Nat ural . Es d e cir, l a cie rta notorie d ad por su e stil o cáustico y e l e gante . os m e jor ad aptad os e n l al uch a D e b id o a su trab ajo, vivió e n varias ciud ad e s; supe rvive ncia d e l a ob te nción d e unos re cursos l im itad os e Barl tim ore , Fil ad e l fia y Nue va York . En 1835, por l im pre scind ib l e s para l a v id a. No ob st ante , ¿por contrajo m atrim onio con su prim a Virginia Cl em m l a cualte nía 13 años. En e ne ro d e 1845, q ué D arw in m e tió d urante d os d écad as e n un as id e as m ás notab l e s q ue al guie n pub l icó su poe m a m ás conocid o: “Elcue rvo”.D os cajón una d e l años m ás tard e , su m uje r m urió d e tub e rcul osis.El h aya conce b id o jam ás? La re spue sta a e sta a anim ad ve rsión d e gran sue ño d e l e scritor e ra e d itar su propio pre gunta se asie nta e n l am pl ios se ct ore s d e l a Igl e sia A ngl icana y d e l a pe riód ico pe ro nunca se cum pl ió. M urió e l7 d e octub re d e 1849 e n l a ciud ad d e Bal tim ore , cuand o socie d ad , q ue se ne garon a ace ptar q ue e lh om b re ar alm ono. Por e l l o, contab a ape nas con 40 años d e e d ad . La causa proce d ía d e un anim alsim il iz ó una l arga re fl e xión ace rca d e l a e xacta d e su m ue rte nunca fue acl arad a. Se D arw in re al icación y q ue se re al iz ó e n atrib uyó alal coh ol , a conge stión ce re b ral , cól e ra, conve nie ncia d e su pub l 1859 , e n col ab oración con A l f re d R usse l l W al l ace , d rogas, fal l o card iaco, rab ia, suicid io, tub e rcul osis otro natural ista q ue , aligualq ue D arw in, h ab ía y otras causas. l l e gad o a l as m ism as concl usione s. A l tos cargos Jorge H e rre ro M uñoz 1ºV e cl e siásticos l as rid icul iz aron, tras l a poste rior pub l icación d e su ob ra “La d e sce nd e ncia h um ana y l a se l e cción natural ” (1871). D arw in, figura ucionism o y d e l pe nsam ie nto Conm e m oram os e l200 anive rsario d e lnacim ie nto capital d e l e vol m od e rno, cont rib uyó alprogre so d e l a b iol ogía, d e D arw in y e l150 anive rsario d e l a pub l icación ogía y pal e ontol ogía. Y su l ib ro d e su ob ra m agna: “Sob re e l O rige n d e l as anatom ía, e m b riol as Espe cie s” fue e lm ayor im pacto Espe cie s”.Ch arl e s R ob e rt D arw in, h ijo d e lm éd ico “ElO rige n d e l pronunciad o e n l as Cie ncias Natural e s e n e lsigl o R ob e rt W . D arw in y Sussanah W e d gw ood , nació e n Sh e w sb ury, Ingl ate rra e l12 d e fe b re ro d e 1809 . XIX. fi Bos io y Sara M onz ó 2º Bach il l e r CNS D arw in d e jó e n un se gund o pl ano l os e stud ios d e El

ED G A R A LLA N PO E

CH A RLES D A RW IN

M ILLENIUM 36 - Pàg.12

TECNO LO GIA I AUTO M O CIÓ

JA UM E I

(M ontpe l l e r, actualFrança, 1208 - Val ència, 1276) Fil l d e l re i Pe re II e l Catòl ic i d e M aria d e M ontpe l l e r, Jaum e I e l Conq uistad or e s va q ue e q uipos d e e stud iante s d e inge nie ría d e conve rtir e n sob irà d e l a Corona d 'A ragó am b tan d ive rsas unive rsid ad e s d e sarrol l arán y construirán sol s cinc anys,e n m orir son pare e n l a b atal l a de prototipos m oto d e com pe tición d e 125 cc d e M ure t, e nfront d e l s croats d e Sim ón d e M ontfort cil ind rad a, q ue com pe tirán e n unas jornad as e n l a e n d e fe nsa d e l s se us vassal l s al b ige sos (1213). nue va Ciud ad d e lM otor d e A ragón. D e sprés d 'una l l arga i turb ul e nta m inoria d 'e d at, Form an parte d e lproye cto: el s re ge nts d e ljove m onarca, e l s se us oncl es el Profe sore s / Tutore s com te Sanch o I d e lR osse l l ó i l 'infant Fe rnand o M anue l M artíne z Torán Profe sor Unive rsid ad d 'A ragó, succe ssivam e nt, van h ave r d e sufocar l es Pol itécnica Val e ncia contínue s re b e l •l ions d e l a nob l e sa aragone sa. José Francisco A z nar Vid al Profe sor e n e l IES Jaum e I va assum ir l a d ire cció d e l s se us Estats e n Be nical ap. 1225 i va inte ntar se nse èxitconq uistar Pe ñíscol a. D os anys d e sprés, l a pau d 'A l cal á va rub ricar e l Com pone nte s d e le q uipo d e finitiu triom f d e l a m onarq uia sob re e l s nob l es D avid Expósito Com pany Proye cto fin carre ra d 'A ragó i va proporcionar al re i l 'e stab il itat Jul ia Caste l l ano M onte sinos M A STER ne ce ssària pe r a pe rm e tre -l i iniciar l e s se ue s Juan José Gasca R ub io M A STER cam panye s m il itars d irigid e s contra el s A ntonio R od rigue z García CFGS A utom oción IES m usul m ans d e l l l e vant pe ninsul ar. D avant d e l BENICA LA P pe rjud ici q ue l a com pe tència com e rcial i l a A ntonio Se rra Fe rnand e z CFGS A utom oción IES pirate ria d e l s sarraïns d e l e s Bal e ars ocasionave n BENICA LA P al s m e rcad e rs catal ans, Jaum e I va m am pre nd re e n Al fonso Garcia H ostal e t CFGS A utom oción IES 1229 l a conq uista d e M al l orca am b l a victoriosa BENICA LA P b atal l a d e Portopí. D e sprés d e l a pre sa d e Ciutat d e M al l orca (d e se m b re d e 1229 ), e s va apod e rar d e l 'il l a e n pocs m e sos, e xce pte un xicote t nucl i de re sistència m usul m ana, q ue va aconse guir m antind re 's e n l a se rra d e Tram untana fins a 1232. D om inad e s l e s Bal e ars, Jaum e I va assum ir e n 1232 l a d ire cció d e l a conq uista d e Val ència. Tant a M al l orca com a Val ència, Jaum e I va d e cid ir cre ar re gne s autònom s, pe rò inte grats e n l a Corona d 'A ragó. El s úl tim s anys d e vid a d e Jaum e I van se r am args, ja q ue , d 'una b and a, va assistir al fracàs d e l e s se ue s d os te m ptative s d e re al itz ar una Elpasad o d ía 20 d e fe b re ro tuvo l ugar l a prim e ra croad a a Te rra Santa (1269 i 1274) i, d 'una al tra, va re unión d e coord inación d e l proye cto e n l as h ave r d e fe r fronta l a re b e l •l ió d e lse u prim ogènit, instal acione s d e l D e partam e nto d e A utom oción l 'infantPe d ro, i al s d e sord e s fe ud al s acab d il l ats pe l d e lIES d e Be nical ap, d ond e se re al iz ó una prim e ra se u fil lb astard Fe rnand o Sanch ís d e Castro. d ivisión d e l trab ajo, se e stab l e ció una l íne a d e A l a se ua m ort, succe ïd a a Val ència e l27 d e jul iol coord inación técnica y otra d e b úsq ue d a d e d e 1276, va d ivid ir e l s se us re gne s e ntre e l s se us patrocinad ore s.Se com e ntó e le stad o d e lproye cto, fil l s Pe d ro, a q ui van corre spond re A ragó, y se m arcaron ob je tivos q ue se rán re visad os e n Catal unya i Val ència, i Jaim e , e lq ualva re b re l es futuras re unione s d e trab ajo. Bal e ars, e lR osse l l ó i M ontpe l l e r. Xufe ro M otoStud e ntEs un cam pe onato inte rnacionale n e l

A CM E EXPR ESS

M ILLENIUM 36 - Pàg.13

TERRA NO STRA VIS ITA A L M O NES TIR D E CO TA LBA I A LPA LA U D UCA LD E G A ND IA

El18 d e D e se m b re vam anar a Gand ia, vam visitar e lM one stir d e Sant Je roni d e Cotal b a i e lPal au D ucal . En cad a l l oc h i h avia una guia q ue e ns va e xpl icar un poc d ´h istòria d e l sl l ocs. ElM one stir d e Sant Je roni va se r fund at pe lD uc R e iald e Gand ia, A l fons e lVe l l , q ue va acol l ir a al guns je rònim s d e ĺantiga Corona d ´A ragó.El

Catòl ic e lD ucat d e Gand ia i am b e l le lpal au on sínstal .l àl a d inastía d ucald e l s Borja.Continuà e n l e s se ue s m ans fins al1740 e n q uè passà a m ans de l a casa d Ó suna. La com panyía d e Je sús e l com prà e l 1889 , e s re staurà i se n'ocupà d e l m ante nim e nt. El pal au se situava d ins d e l prim e r ce rcl e de m ural l es de l a ciutat.Té una pl anta irre gul ar i e stà organitz at alvol tant d ún pati gòtic m e d ite rrani. El s sal ons m és antics e s situe n alvol tant d e lpati d árm e s.

m one stir e stà construït e ntre e l s ss.XIV i XVIII i e stà e structurat alvol tant d ún cl austre q ue va se r h ab itat pe r m onjos fins al 1835, m om e nt d e ĺe xcl austració. A lm one stir d e staq ue n l a Torre d e ĺH om e natge i ĺe sgl ésia d árt gòtic.La cape l l a de l a Ve rge d e l a Sal ut e ra ĺantic re fe ctori on e s trob a e l sarcòfag e n pe d ra tal l ad a d e l s fil l s d e l d uc Al fons e lVe l l . Elcl austre b aix d e lm one stir és gòtic i e ld e l a prim e ra pl anta re naixe ntista d e ĺèpoca d e l a d uq ue ssa M aria Enríq ue z . A lm one stir arrib a un aq üe d ucte q ue cond ue ix ĺaigua d e s d e l a Font d e Batl am a. Des de l a d e sam ortitz ació d e M e nd iz áb al és propie tat d e l a fam íl ia Trénor, com e rciants d órige n irl and és, l a m il l or aportació d e l a q ualh a e stat e ljard í rom àntic d e l a ve ssant Nord .M ol te s d e pe nd èncie s són privad e s pe rò e s pot visitar e l e ria D aurad a e s va construir pe r a l a cl austre ,ĺe sgl ésia, ĺal m àsse ra, l a cuina i e l s jard ins. La Gal canonit z ació d e F rance sc d e Borj a. Est à f orm ad a D e sprés vam visitar e lPal au D ucalo Pal au d e l s ons se parats pe r pòrtics d e fusta q ue e s Borja. Va se r construït pe l s d ucs re ial s de l a pe r cinc sal a sal a m és gran.Està d e corat Corona d Á ragó, se nt A l fons e lVe l lĺiniciad or. pod e n ob rir pe r fe r l am b rocal l e s, grut e scos i d aurats b arrocs. La Al l í tingue re n l a re sid e ncia principal , hi s e spil l s i l a l l um m antingue re n una cort on sé nvol tare n d e poe te s succe ssió d e pòrtics, e l cont rib ue ixe n a l a se nsació d e t e at ral it at . com Pe re M arch o A usiàs M arch . El 1485 R od e ric d e Borja com prà a Fe rran e l A m paro Sorian O rtiz 3V2

M ILLENIUM 36 - Pàg.14

PASSATEM PS

S O PA D E D E LETRA S

S UD O K US

LE T R

S U K D IFÍCIL

FÁCIL

O D SU

ASTERIX BARBARELLA BATM AN CAPITAN AM ERICA CO NAN M AQ UINAVAJA M O RTAD ELO RO M PETECH O S SPID ERM AN SUPERM AN SUPERLO PEZ TINTIN Z IPI Z APE

¿Q ué significan e n Val e nciano? FA LINFA INA SO LA TGE ÀVO L ESTIR A CO R D ETES SUNY TA NY

M ILLENIUM 36 - Pàg.15

ACTIVITATS I ESPO RTS A L'IES BENICALAP

2ºE SO e n e lPal au d e l a m ús ica

2º b atx Le ctu r es

E xh ib ició d 'e s grim a

Cor d e profe s s ors

cs atd 'e s ca n o i p m a lc Fin ald e

Viatge a l a ne u

TA LLE R D E C E R ÀM IC A

M ILLENUM 36 - Pàg.16

d ram a titz ad e s

Vis it al ite rà ria p er

Val èn cia 4tE S O

PV3e r E SO U a l a s e r u t l E s cu La cl asse d e 1r V1 vam fe r una activitat d e ce ràm ica com l a q ue e s m od e l ava e n e lne ol ític. Le s nostre s profe ssore s, Vil l ar García i Em par Pe re d a, e ns van d ir q ue l ’argil a (q ue s’ob té a partir d ’una roca se d im e ntària) e ra e l q ue util itz ave n pe r a e l ab orar e l s re cipie nts q ue se rvie n pe r a transportar aigua i al im e nts. Prim e r vam fe r l a b ase , arre d onint un tros d ’argil a i e nrol ant-l a com un caragoli al l isant-l a a poc a poc, pe r l e s d ue s care s.D e sprés vam fe r xurre ts i anare m pujant-l os pe r d am unt d e l a b ase , i tam b é al l isant-l os pe rq uè q ue d ara uniform e .Q uan ja te níe m fe t e l re cipie nt, e ld e coràre m am b pe txine s i d e sprés e ld e ixàre m Ce l ia D om ène ch i El e na Gre gorio 1e r ESO V1 se car.