"A b and ona l os grand e s cam inos, sigue l os se nd e ros."Pitágoras
36
Nº 5. Junio 20 0 8 - I.E.S . B ENICA LA P
ce lebre n la s e ua fe s ta anual.
¿Voleu conéixe r la vida e n e ls s e us païs os ?
M A IG D EL68: 40 A NYS D ESPR ÉS La nova Europa: H ongria i Polònia.
- Cine m a Es panyol: 4ªPlanta - Cine m a Francés : Tanguy - Cine m a Sud-Am e ricà: Am ore s Pe rros • - Carte llera: Le s nos tre s re com anacions m e ns uals
Últim e s notície s de l València i de lLe vante CF. NBA Es ports m inoritaris
La form ació Profe s ional de Be nicalap vis ita Alem anya • alum ne s q ue de s taq ue n pe r les s e ue s h abilitats Es tudiants e n lluita als carre rs de París
TR A GÈD IA A L NO U M ESTA LLA
- Els nos tre s Sudok us je roglífics ... - Augm e nta e lte u vocabulari
- Ce lebre n e ldía de l llibre - "Vulls e r una Barbie " - "L'infe r de M arta"
e ntre vis ta a dos alum ne s : Ane ttStibe r h ongare s a i M ark o Paju e s toni, protagonis te s de l'inte rcanvi culturalam b l'IES Be nicalap
: Els m illors m e tge s de ls . XIV-XV: A Vilanova, Ll. Alcanyís , M . Se rve ti J. R oig ¿Com curave n?o ¿Com m atave n?.
Torre de s de la q ualvan caure e ls obre rs .
EQ UIP M ILLENIUM 36 Be nvolguts lectors : ¡Açò s ´acaba! L´e s tiu e s tà a punt d´arribar i s e m bla q ue e s tigue m e ncara e n la tardor. Pe rò no us e nganye u, e ls e xàm e ns de s e lectivitat e s tán alcaure i e lcurs i ĺe s tada a ĺins titut h a finalitzat pe r als alum ne s de 2n de Batxillerat: ¡Bona s ort! Altre s am ics acabe n d´arribar-h i tam bé h an e ntrat a form ar part de la nos tra pe tita vida (q ue diria Joan Vinyoli), e m re fe re s c a D avid Azorín e lnou bibliote cari a q ui te nim torturat tots e ls de la re vis ta , e n canvi e lle ns re s pon s e m pre am b s im patia i paciència. Aq ue s t q ue te niu e ntre les m ans , és e ldarre r núm e ro de la re vis ta durant aq ue s t curs i e s pe re m q ue us agrade n les nos tre s s e ccions i articles . H i trobare u les re com anacions cine m atogràfiq ue s , les nos tre s crítiq ue s fílm iq ue s . H e m re alitzat un pe tit e s tudi s obre la m e dicina m e die vali e ls m e tge s de la corona e n e ls s s .XIV-XV, parlem de ls inte rcanvis culturals am b H ongria i Polònia, de ls alum ne s q ue h i h an participat i q ue e ns h an vis itat. S´h a cons olidat la s e cció e s portiva on h e m inclòs la darre ra tragèdia vis cuda pe lnos tre barri. R e corde m e ls 40 anys de s de la re volució de lM aig de l68 les cons e q üèncie s de l q uale ncara vivim . A m és us re com ane m lecture s pe r s i us avorriu durantĺe s tiu. En de finitiva, us de s itge m bone s vacance s i us acom iade m fins al s e te m bre . Una abraçada i gràcie s .
A CO M IA D A M ENT
D ire cció. Vice nte Nách e r M aq ue tatge M ario Ce bal l os Fotografie s. M ario Ce bal l os R e be ca Pére z Vice nte Nách e r A sse ssoram e nt Lingüístic. M ontse Se rrano G e stió i docum e ntació. D avid A zorín.
M illenium 36 - Pàg.2
Em re corde de lprim e r dia q ue junte s ací a l’ins titut. D e s de l vaig arribar a clas s e , e m s e ntia prim e r m om e nt e ns van fe r tan pe tita q ue q uas i e m fe ia por am igue s i e ncara q ue no no adaptar-m e o no e nte ndre e ls e s tiguére m e n la m ate ixa clas s e m e s tre s , pe rò açò no va pas s ar, s abíe m q ue podíe m com ptar una de s e guida vaig fe r nous am ics . am b l’altra. Els re corde m olt dife re nts a ara, Tota aq ue s ta ge nt, e n e s pe cialla ére m pe tits i innoce nts . R e corde m e ua Laura és e l q ue Tania q ue e ncara no e ra gòtica m ’e m porte de l m e u pas pe r ni re s , i Antonio, aq ue s t s í q ue l’ins titut. no h a canviat ge ns , s e gue ix Quan m arxe , m arxaré conte nta igual, ja de xicote t e s notava q ue pe rq uè he cone gut ge nt li agradava e s tudiar, ara s ’h a im pre s s ionant tant alum ne s com trans form ate n Supe rAntonio! profe s s ors , m olts d’e lls e ns h an M arta i Sandra tam bé h an fe tpas s ar tante s bone s e s tone s . canviat, les re corde tím ide s , Sols e s pe re q ue q uan arribe a la s obre tot M arta q ue s e m pre h a unive rs itat la re laciò d’am is tat s iguttan pe culiar. no e s pe rda i continue m s e nt tan Claudia i Tito e ls vaig conèixe r am ics com ara. l’any pas s at i de s e guida e ns van Em porte a tota la ge nt q ue fe r am ics . D e Tito, s e m pre h e m ’h a acom panyat e n aq ue s t tingut re fe rèncie s pe rq uè h a viatge tan inte ns com agradable cridat m olt l’ate nciò, pe l s e u q ue és la m e ua adoles cència, i e l h um or. m e u pas pe r l’ins titut. D ’ací m ’e m porte la m e ua m illor am iga, és Laura, és com la Andre a Navarro. 2ºBACH .CS m e ua ge rm ana, tot l’h e m vis cut
SO CIETA T
- M ILLENIUM 36 2
1
5
3
4 7 6
FIESTA D E 2º D E BACH ILLER ATO 1- Jos e p Be lda m os tra la cane lla davantla indife rència de ls/de les alum ne s . 2- Un toc de glam our pe r partde les violinis te s : M arta i la s e ua m e s tra de m ús ica. 3- Claudia i Toni llige n un poe m a pacifis ta. 4- Le s s upe rtutore s ve s tide s de m arca, tantde tre balalfinalh a valgutla pe na. Sorte n s e lectivitat! 5- Jos e Antonio Cano, autor de lD VD q ue va re galar als alum ne s . 6- Vis ta ge ne ralde pare s , profe s ors i alum ne s . M illenium 36 - Pàg.3
CINE I TV
- M ILLENIUM 36
Nous Cl às s ics : A M O R ES PER R O S
ciutat. Ells la pe rce be n com una s e lva, i tot valpe r traure 'n dine rs : robar bancs i farm àcie s , apos tar e n les baralles de gos s os . Una altra h is tòria és la de D anie l(Alvaro Gue rre r) i Valeria (Goya Toledo): e ll és un e m pre s ari te levis iu q ue va de cidir abandonar la s e ua fam ília pe r viure am b e lla, una top m ode l e s panyola. Valeria és tot e lq ue un h om e pot s om niar. Pe rò la s e ua vida de pare lla e s dividirà ine xorablem e nt e n l'abans i e lde s prés d'un accide ntautom obilís tic. L'últim a h is tòria (e ncara q ue tote s conviue n al llarg de lfilm ) és la de lBoc (Em ilio Ech e varría), un e xgue rriller q ue e s guanya la vida arre plegant fe m de lcarre r... i com a as s as s í a s ou. Viu rode jat de gos s os . Quan arribe e lfatalaccide nt, e lBoc no Es ta pe l•lícula és una de les poq ue s ficcions re s catarà e ls conductors s inó e ls e u acom panyant; prom e te dore s de l cine llatinoam e ricà re ce nt. En un gos fe rit de bala. I e lcuidarà fins q ue cure . Eixe e lla s 'e ncre ue n tre s h is tòrie s . Una és la d'O ctavio anim ali un fe t truculent faran q ue e lBoc re cupe re (Gae l García Be rnal), un jove adoles ce nt q ue la s e ua h um anitat. s 'e nam ora de l'e s pos a de ls e u ge rm à. Els tre s , m és la m are de ls ge rm ans i un be bé, conviue n s ota e l Le ticia M orales , 1º Batx m ate ix s os tre . Fora, h os til i fre nètica s 'e s tén la Tanguy és un brillant i e ncantador jove de 28 anys q ue continua vivint am b e ls s e us rics pare s . Fill únic, infantil i còm ode , patix una incapacitat patològica pe r a q ualse volcom prom ís am orós o laboral, q ue li porta de xica e n xica i d'aula e n aula. Pe r la s e ua banda, e ls s e us pare s , re be ls e n e ls 60, s ón ara uns irre s pons ables burge s os , addicte s alps iq uiatre , l’únic acte d'inconform is m e és fum ar-s e algun canut. Pe rò arriba un m om e nt e n q uè e ls pare s no aguante n m és , i de cidixe n tirar e l fillde la llar. Solam e nt,te ne n un problem a pe r a s e r fe liços ,e l s e u fill.Am b 28 anys ,continua vivint a cas a i no té cap inte nció de m arxar. Es tracta d’una dive rtida com èdia burles ca(s atírica), e n q uè l’argum e nt gira d’e urope us , m ajors de 25, am b e s tudis , q ue e s alvoltant d’un boicot, d’alló m és dive rit i picare s c. ne gue n a abandonar les com oditats de cas a de ls Els protagonis te s re alitze n uns pape rs pe rfe cte s , e n pare s . I e lpitjor és q ue e ls pare s acabaran die nt particular la m are q ue pas s a d’un m ovim e nt de com e n la pe l•lícula: “A LA CAR NE D E M I cara, de pe s tanye s am b odi profund cap als e u filla CAR NE YA NO LA TR AGO ” un s e ntim e nt de culpabilitat pe r s e ntir aq ue ix odi. Elm illor de la pe l•ícula s ón e ls plans e nde m oniats de ls pare s pe r acons e guir fe r m arxar e l fill. És atractiva de ve ure , ja q ue aq ue s t problem a és de la vida re al, pe rq uè, re tracta tota una ge ne ració Es te fanía Góm e z, 1º Batx M illenium 36 - Pàg.4
CINE I TV
- M ILLENIUM 36 4º Pl anta
“Cuarta planta” és una pe l•lícula de l dire ctor i llàs tim a pe r tots aq ue lls q ue no pode n tindre una guionis ta Antonio M e rce ro, q ue e s tre nà la s e va vida com la nos tra. Aq ue s t film e s ta bas at e n fe ts últim a obra, “¿y tú q uién e re s ?” , e lpas s at 21 de re al,e n e s pe cialla h is tòria de Izan. s e te m bre . ” Cuarta planta” és una de les s e ve s Pe rs onalm e nt e m s e m bla una pe l•lícula q ue bus ca m illor pe l•lícules e n q uè utilitza una de les fras e s la s e ns ibleria, pe rò q ue alhora acons e gue ix parlar de l'e s criptor i filòs of Jos é Antonio M arina; ”la d’un te m a plenam e ntactuali fe r-ne una com èdia. gran tare a de la inte lige ncia e s luch ar contra e l Pau M arim ón 1º Batx dolor” . És e lq ue fan e ls tre s pe rs onatge s principals Paula Arnal Vidal 1º BACH de la pe l•lícula, lluitar contra e ldolor, lluitar contra e lcànce r. M igue lAnge l, inte rpre tat pe r Juan Jos é Balles ta, és e l principal pe rs onatge , q ue a m és de l cànce r tam bé té un problem a d’incom unicació am b s on pare . Izan, inte rpre tat pe r Luis Ange lPrie go, i D ani, Gork a M ore no, tots tre s pate ixe n cànce r d’ós s os . Pe rò açò, no fa q ue de ixe n de s e r uns xiq ue ts i q ue bus q ue n la fe licitat. Un nou pacie nt arriba, Jorge , inte rpre tat pe r Alejandro Z afra. Aq ue s t nou pacie nt, pas s a pe r tot allò q ue “los pe lone s ”ja h avie n e xpe rim e ntat. Es una pe l•lícula dive rtida i tris ta a la ve gada. El fe t q ue m olts xiq ue ts i adults e s tigue n e n una s ituació m olt s e m blant e ns de s pe rta e ls e ntim e nt de
M illenium 36 - Pàg.5
L'IES A EUR O PA
PO LÒNIA
- M ILLENIUM 36
Elviatge a Polònia va s e r inoblidable. Vàre m e s tar Pre s e ntàre m e l tre ball q ue h avíe m re alitzat de l e n la ciutat de Z ce zcim prop d´Alem anya, e ra un Barroc a València i e lls e ns fe re n la pre s e ntació de lloc bonic, pe rò un poc tris t. Elprim e r dia cadas cú va s e r e m pare llat am b e ls e u com pany d´inte rcanvi. L´e s cola on e s tàve m e ra m olt xicote ta, pe rò acollidora. La ciutat e ra bonica, te nia un port s ituat e n e lriu. Elcas c antic e ra bonic pe rò no te nia m olte s cos e s pe r vis itar. Era una ciutatbas tantgran i te nia de tot. Vàre m fe r activitats com pe r e xe m ple ve ure una pe l.lícula, e n q uè apare ixíe m tots nos altre s dis fre s s ats de ĺEdat M itjana. La pe l.lícula la fére m als afore s de la ciutat e n una e s glés ia. La llengua Se ns e dorm ir y de parranda. am b q uè e s tava rodad e ra ĺanglés . la s e ua ciutati de ls e u tre ball. D ive ndre s vàre m vis itar una e s tàtua de lPapa i e ns pre parare n ĺacom iadam e nt de ĺe s cola. Fére m un concurs de talents i une s partide s alcaraoq ue . Aldia s e güe nt anàre m a una ciutat s ituada q uas i al ce ntre de Polònia q ue e s de ia Poznan. Era una ciutat tam bé bas tant gran i m olt bonica, am b m olte s cos e s pe r a ve ure . Vam vis itar m onum e nts i e s glés ie s i pas s e jàre m pe r la ciutat. Vàre m pas s ar tote ldis s abte e n la ciutat. Aldia s e güe nt e ra pe r pas s ar-h o e n fam ília pe rò e ns vàre m anar tot e ldia a un parc aq uàtic e n q uè e ns h o pas s àre m m oltbé. Salvador Cam pos am b la pe nya h is panopolaca. L´últim dia e ra e lde tornada a cas a i rom anguére m a ĺe s cola. Com tots e ls die s vàre m e s tar cadas cú am b e lnos tre com pany e n la clas s e q ue litocava fins q ue e s fe ra ĺh ora d´anar-nos s e ´n. Ens h i acom iadàre m de tots i com e nçà e l viatge de tornada. Adrián D om íngue z.4tV1
M illenium 36 - Pàg.6
Vis ta ge ne ralde la plaça de lpoble.
L'IES A EUR O PA
H UNGR ÍA
Elviaje e m pe zó con unas cuantas lágrim as , ya q ue una ch ica falló e n e lúltim o m om e nto. Salim os a las 2 de la m adrugada, y llegam os bie n te m prano a Barce lona para coge r e lavión. Alllegar a Vie na nos e s pe raban unas profe s oras para llevarnos h as ta Szom bath e ly. Allí nos dije ron con q uie n íbam os cada una. La prim e ra tarde fue para adaptarnos , y aldía s iguie nte nos levantam os bie n pronto para conoce r e l colegio. Era bas tante grande , y te nía un lago tam bién. Els e gundo día fuim os a ve r la capitalBudape s t, e s o s í, tuvim os m ala s ue rte y llovió un poco. Era un lugar bas tante bonito, de s de donde s e ve ía e l rio D anubio q ue corre s pondía a la parte antigua de la ciudad. Lue go fuim os a un lugar de jue gos donde nos h icim os m uch as fotos y nos dive rtim os m uch o. Y para te rm inar e ldía, ante s de volve r, fuim os a un ce ntro com e rcialpara com prar re galos o s im plem e nte
- M ILLENIUM 36 h ice un dúo con una ch ica de lcolegio. En nue s tro día libre , e l re s to de l grupo fue a un lugar donde se podía h ace r tirolina, y cos as por e l e s tilo. Una de las igles ias q ue vis itam os . Yo cuando llegué e ra m uy tarde y e s taban jugando al fútbol,h as ta q ue s e pus o a llove r. H ubo un día e n q ue los profe s ore s nos llevaron a una bolera y nos pagaron una h ora de partida. Y la ve rdad cas i rom pe m os un carte l, por s ue rte s olo s e dio la vue lta.
Parlam e nto de Budape s tjunto alD anubio.
ropa. Elvie rne s , com o e ra e lúltim o día, nos pre pararon una e s pe cie de fe s tival donde cantó e l coro de l colegio. Un grupo bailó (cre o q ue bailes re gionales ) y una ch ica tocó la flauta trave s e ra. Y a m í m e pidie ron q ue cantara alguna canción, m e de jaron una guitarra e
Elúltim o día por la m añana nos levantam os te m prano, y fuim os al colegio donde nos e s pe raba e l m is m o autobús con e l q ue h abíam os ido h as ta Szom bath e ly. Nos de s pe dim os de todos y de s pués partim os para Vie na y lue go Barce lona donde e s pe ram os al grupo de Polonia. La ve rdad e s q ue ah ora s e e ch a de m e nos no e s tar allí, e ra un lugar pre cios o donde todo e ra ve rde y m uy dife re nte a Valencia.
M aytre ya Pére z-Salam e ro 3V2. M illenium 36 - Pàg.7
A LEM A NYA
- M ILLENIUM 36
Pe pe Aznar y los alum nos de autom oción.
I.E.S. BENICALAP EN ALEM ANIA Una re pre s e ntación de l “Ciclo Supe rior de Autom oción” de l IES Be nicalap, tuvo la oportunidad de convivir durante die z días e n un ce ntro de form ación profe s ional de Alem ania, conoce r s u s is te m a e ducativo, practicar con m e dios te cnológicos avanzados , conoce r s us tratam ie ntos de re s iduos as í com o la form a de trabajo e n e m pre s as Alem anas . Los alum nos : Carlos , D anie l, Erne s to, Nach o, Nom ar, Pablo, R aúl, Santiago, Se rgio y Vice nte , de s e gundo curs o de lciclo s upe rior de Autom oción, junto con s us profe s ore s Carlos y Pe pe e n e lce ntro H andw e rk s k am m e r e n la localidad de Arns be rg – Alem ania. Abril2008 h ttp://w w w .h w k -s ue dw e s tfalen.de /ak tue lles .h tm l ¡Uf!... ¡Por fin llegam os ! de Valencia - Palm a de M allorca / Palm a de M allorca - D us s e ldorf, y ya e s tábam os e n la re s ide ncia H andw e rk s k am m e r. Te níam os 10 días por de lante para vivir nue vas e xpe rie ncias , conoce r e l ce ntro de form ación, actividade s , ins talacione s y trabajos q ue allí s e re alizan, am pliar nue s tros conocim ie ntos y h abilidade s m e cánicas , com parar las cos tum bre s laborales , practicar m uch o inglés ,(las clas e s e ran e n inglés ) , conoce r la cultura Alem ana s u gas tronom ía ,s u ce rve za ¡com o no!.., los h orarios , e tc) y gas tar toda la m e m oria de lm óvilh acie ndo m ás fotos q ue los Japone s e s . A las 6:50 de la m añana re s onaba por e lpas illo “e l toq ue de diana de lm óvil”y todos e n pie para as e ars e y bajar a de s ayunar, pue s e lh orario de las clas e s e m pe zaba a las 8:00 (con un de s cans o de 12:30 a 13:30 para la com ida) y finalizaba a las 16:40 h oras . D e s pués tie m po libre ,para e s tar e n la M illenium 36 - Pàg.8
s ala de jue gos , s alir a vis itar e lpue blo (dis frutar de la nie ve o de los pas e os con lluvia y s in paraguas ) y de s cone ctar un rato h as ta la ce na. 19 :30 por s e r e s pañoles , ya q ue allís e ce na aun m ás pronto Tuvim os s e s ione s m uy inte re s ante s : R e pas o de l s is te m a M otronic y Com m on R ail, de s cripción, funcionam ie nto e introducción a la diagnos is e n e s te tipo de s is te m as y trabajo práctico con m otore s re ales dotados con e s tos s is te m as , y trans form ados para s u us o com o e ntre nadore s e n diagnos is de ave rías . Vis itam os dife re nte s áre as de tallere s e indus trias de ls e ctor de lautom óvil, e ls ábado fuim os a la ciudad de Colonia (s ubim os h as ta los te jados de la cate dral) y e l dom ingo al m us e o de Sins h e im (de dicado alautom óvily la te cnología) allí h abía de todo, avione s Concord, tanq ue s , Fe rraris , m otos … .de todo lo q ue s e pue da im aginar, e h icim os un m ontón de fotos ¡y k ilóm e tros , pue s cruzam os Alem ania de Norte a Sur! En e lavión de vue lta ya pe ns ábam os e n la pae lla de ldom ingo, los calam are s , la s e pia y un h ue vo frito. Tam bién e n nue s tros fam iliare s , q ue ya los añorábam os . Pe pe Aznar
M us e o de la te cnología e n Colonia.
SPO R TS TR A GÈD IA EN ELNO U M ESTA LLA D illuns 25 de M aig, un tràgic accide nt s ’h a produït e n e lnou cam p de futbolde lM e s talla, q uan les bas tide s d’una de les torre s s ’h an de s prés produint la m ort de q uatre tre balladors , dos e s panyols i dos s ud-am e ricans .
Vis ta ge ne ralde les obre s faraòniq ue s .
Aq ue s ta cons trucción faraònica h a e s tat m olt polèm ica e n e lbarri de s de ls e u inici pe rq uè e l s olar e s tà s ituat e nm ig d’un barri m olt poblat i e n principi e s tava de s tinata s e r un jardí públic. Pe rò e l e s pe culadors van fe r e l s e u tre ball i les obre s van com e nçar fa nou m e s os , pots e r apre s s adam e nt i s e ns e m as s a s e gure tat. H i h a un inte rés e xage rat pe r acabar les obre s abans de l2010 any e n q uè s e ce lebrarà a València la finalde la Ch am pions Le ague . Elve ïns a través de les s e ue s gravacions de m óbil h an de m os trat q ue e ls tre balls e s de s e nvolupave n dia i nit. Es va avis ar la policía q ue durant alguns die s patrullà la zona, pe rò totva continuar igual.
- M ILLENIUM 36 VA R IETA TS Futbol: 1ªdivis ió: ElR e ialM adrid e s de clarà e lpas s at dia 4 de m aig cam pió de la lliga. ElValència pas s a pe r la m ajor cris i e n m olts de anys . La política de futbolq ue due n a València i e ls últim s re s ultats roïns , h an e nfons at l'e q uip a lluitar pe r la pe rm anència, q uan un e q uip d'e ixa cate goria de uria lluitar pe r guanyar la lliga. ElLlevant ja h a conclós la te m porada fa une s q uante s s e tm ane s . Es va acom iadar am b una vaga de jugadors pe r im pagam e nt a la prim e ra plante lla de lLlevantU.E Bas q uèt: N.B.A Es tan e n joc e ls ''play-offs '' de la m illor lliga de l m ón de bas q uèt. Pe l m om e nt l’e q uip de ls Toronto R aptors h a caigut de rrotat e n la prim e ra fas e davant e ls O rlando M agic! Els Ange ls-Lak e rs h an pas s at la prim e ra fas e davant e ls D e nve r-Nugge ts i ara li tocarà e nfrontar-s e als Utah -Jazz. A.C.B Ja h a acabat la lliga re gular de bàs q ue t de lnos tre país , e lR e ialM adrid igualq ue e n futbols 'h a proclam atcam pió! Te nis : Elte nis ta m allorq uí R afae lNadalh a acons e guit un nou re cord e n te rra batuda e n guanyar 101 partits de 102 dis putats . Juanjo O rtíz, 4º ESO V1
A m és s ’h a dit q ue un pe rce ntatge e levat de ls tre balladors s ón im m igrants no q ualificats i q ue caldria q ue aq ue s te s pe rs one s cone gue re n les m e s ure s de prote cción e n e ltre ball. H i h a alguna re lació e ntre la roïnos a te m porada e s portiva de lValència, la catàs trofica s ituació de l club i e ls problem e s e n les obre s de lcam p? Borja, Ire ne , M e rcè, O laya
Elnos tre m illor jugador de bàs q ue t: Pau Gas ol,alcos tatde K obe Bryant.
M illenium 36 - Pàg.9
PA SSA TEM PS SUD O K U FÁCIL
- M ILLENIUM 36 SUD O K U D IFÍCIL
JER O GLÍFICO S
¿QUE H ACE PEPE? Bus ca q ue s ignifican e n valenciano las s iguie nte s palabras :
Clate ll Vím e t Cogom b re Esclata-sang Fib lada Vànova Rose lla Ve ntre ll M illenium 36 - Pàg.10
¿A D ÓND E VA PABLO ?
NO STR A GENT FUTBO L FEM ENÍ
- M ILLENIUM 36
SUPER A NTO NIO
Elpas ado 12 de abril,Antonio Jos é González Gil s e pre s e ntó a la O lim piada de Econom ía q ue tuvo lugar e n e l Cam pus de Taronge rs . La prue ba cons is tía e n un e xam e n para m e dir los conocim ie ntos e conóm icos dividido e n tre s bloq ue s ; uno de conocim ie ntos técnicos , otro de conocim ie ntos prácticos y por últim o una com pre ns ión de te xto. D e e ntre los 150 participante s , Antonio fue e l clas ificado núm e ro 14 pas ando as í a la s e gunda fas e , cuyo e xam e n te ndrá lugar e l día 16, de nue vo e n e lCam pus de Taronge rs . Cas ualm e nte e s a noch e , Antonio e m barca junto a s us com pañe ros de lins tituto rum bo a M allorca. En e lcas o de q ue q ue das e e ntre los die z prim e ros s e be ne ficiaría de lprim e ro año de carre ra gratis , pe ro e n s u cas o, alre cibir la M atrícula de H onor e n Bach illerato, obte ndrá un im porte de 600 €, y ade m ás s i s e clas ifica e ntre los tre s prim e ros , com o pre m io obte ndrá un portátil. Cabe de s tacar q ue Antonio s e pre s e ntó ale xam e n ¡s in calculadora!, ya q ue e ldía ante rior tras un e xam e n de m ate m áticas , una com pañe ra s e llevó la s uya. ¡Bue na Sue rte , s upe rAntonio! Tania Aparicio 2Bch
Paula Arnal Vidal, 17 anys , e s tudia alnos tre ins titut. És s ubcam piona d’Es panya am b la s e lecció valenciana de futbol. Aq ue s t any e l s e u e q uip “ e lCol.legi Alem any “ ha cons e guit fe r-s e am b la lliga fe m e nina de 1ª re gional i l’as ce ns a nacional, l’e q uivalent a s e gona divis ió m as culina. H a s igut e lprim e r any q ue Paula h a jugat am b e l prim e r e q uip de l s e u club, q ue e s troba a la Supe rlliga(prim e ra divis ió m as culina). Paula juga a futbolde s de ls 6 anys , de dica la s e ua vida a un e s port s acrificat, ja q ue les done s no pode n viure d’açò i h an de com paginar e ls e s tudis o e ltre ball am b e ls e ntre nam e nts i e ls partits . Calafe gir q ue la vida de les e s portis te s és m olt dura pe rq uè gaire bé tots e ls caps de s e tm ana h an de viatjar fora de la s e ua localitat. Un altre problem a és trobar e s pòns ors , actualm e nte ĺe q uip de Paula e s tà s ubve ncionat pe r la Unive rs itat de València i pe r Porce lanos a. Le s e s portis te s guanye n una q uantitat s im bólica cada m e s q ue no s obre pas s a e ls ce nt e uros . A pe s ar de tot açò és un e s port m olt bonic i us anim e a practicar-h o. Paula té e ntre e ls s e us proje cte s e s tudiar una carre ra unive rs itària, pots e r Nutricionis ta, i continuar fe nte s portde m ane ra am ate ur. Paula Arnal,1ºBACH C Supe rAntonio y s us padre s
GA LA R D ÓN EN F. P. M igue l Blas co Bae na h a re cibido e l pre m io e xtraordinario de form ación profe s ional, h a s ido e l m e jor alum no de toda la Com unidad Valenciana de lciclo form ativo de Autom oción. Es te alum no re alizó las prácticas form ativas ( Form ación e n e lCe ntro de Trabajo) e n Grupo 10 . H a llevado a cabo labore s de pe ritaje , Actualm e nte trabaja com o pe rito tas ador de ve h ículos . Elalum no con e lje fe de lD e partam e ntde Cicles i e ldire ctor de l'IES.
M illenium 36 - Pàg.11
CIÈNCIA I CUR IO SITA TS M ED ICINA M ED IEVA L Va s e r un m e tge i e s criptor valencià. És autor d´ una de les m és grans obre s de la lite ratura catalana m e die val, titolada “Es pill.”No s e s ap s i va nàixe r a la ciutat de Valencia o h i va arribar als pocs anys d’e dat (S. XV). La s e ua fam ília proce dia de M ataró i van im m igrar cap alre gne de València. Com e l s e u pare , va e s tudiar M e dicina i Arts e n l’Es tudi Ge ne ral de LLe ida, va am pliar e l s e us e s tudis a París . Ja vivint de finitivam e nt a València, e s va conve rtir e n un m e tge pre s tigiós , tre ballant e n dive rs os h os pitals i tam bé e n conve nts . Va s e r e legit cons e ller de la ciutat de València e l1456. Va s e r tam bé m e tge pe rs onalde la re ina M aria, e s pos a d´ Alfons e lM agnànim , i de la filla de lre i Juan II. Finalm e nt la s e ua s alut va e m pitjorar pe rq uè va caure d’una m ula i va m orir al1478.
Nas cut e l1238 i va m orir al1311. M e tge i vis ionari català. Es va introduir e n l’e s tudi de la Bíblia, de lTalm ud i de lrabinis m e e n les s e ue s llengüe s originals, així com e n la llengua àrab i e n part de la cultura m us ulm ana. Va e s tudiar m e dicina a M ontpe llie r (França) i de s de 1281 va s e r m e tge de Pe re e lGran i de ls s e us s ucce s s ors . Aficionat a la te ologia ,va fre q üe ntar e ls francis cans e s pirituals, e l q ue e lva conduir a un e xaltat m is ticis m e . Va s e r conde m nat pe ls te òlegs de la Sorbona, e ncara q ue e lpapa va m itigar la s e ua conde m na , acons e llant-li q ue e s de dicara e xclus ivam e nt a la m e dicina. Va s e r un m e tge e xce l•lent, raó pe r la q uale s van tolerar les s e ue s vis ions de lirants . Són nom bros e s les s e ue s obre s m èdiq ue s e s crite s e n llatí. D e les s e ue s obre s e n català s ols e s cons e rve n q uatre , e ntre les q uals de s taca “la confe s s ió de Barce lona” .
Els e u nom e ra M igue lSe rve to i Cone s a. Va m orir M illenium 36 - Pàg.12
- M ILLENIUM 36 a Gine bra e l27 d’octubre de l1553, la data de naixe m e nt no e s tà m olt clara. Va s e r te òleg i cie ntífic. Tam bé e ra un gran e ntès de la llengua llatina i gre ga. En la s e ua obra, dividida e n s e t "Llibre s " o capítols, Se rve t argum e nta q ue e ldogm a de la Trinitat m anca de bas e bíblica, ja q ue no e s troba e n les Es cripture s s inó q ue és fruit de pos te riors e lucubracione s de "filòs ofs ". Bas ants e e n abundants cite s de la Bíblia, Se rve t conclou q ue Je s ús és h om e , fillde D éu, i e n de finitiva D éu m ate ix. És h om e m e ntre q ue nas cut de dona, pe r m és q ue e ls e u naixe m e nt fos m iraculós . Als e u torn, Je s ús és fillde D éu m e ntre q ue e ls e u naixe m e nt és e lfruit de la fe cundació pe llogotips diví de la M are de D éu. Ne ga q ue e l Fill s igui e te rn, ja q ue va s e r e nge ndrat com a tale n l'e ncarnació, e ncara q ue és diví pe r gràcia de D éu.Els e u Pare tam poc és , doncs , una Pe rs ona de la Trinitat, l'e xis tència de la q ual ne ga ve h e m e ntm e nt de finint-la com "tre s fantas m e s " o "Gos Cèrbe r de tre s caps ". Així m ate ix q ualifica als q ui cre ue n e n tal doctrina com "ate us , és a dir s e ns e D éu" i “trite is te s ” . Als e u torn, l'Es pe rit Sant no s e ria una te rce ra Pe rs ona trinitària, s inó la força o m anife s tació de l'e s pe rit de D éu talcom actua e n e lm ón a través de ls h om e s . Lla s e ua m ort: e s va produir q uan anava cap a Itàlia, Se rve t e s q ue dà a Gine bra. L´ e s glés ia e l va re conèixe r i l’e ncarce llare n. Va s e r conde m nat pe r h e re tgia pe r la ne gació de la trinitat. Va s e r conde m nat a m orir e n la fogue ra al1553.
Va iniciar la re form a de l'e ns e nyam e nt i la pràctica de la m e dicina i va s e r e l prim e r cate dràtic de m e dicina de València. Publicà e l llibre "R e gim e nt pre s e rvatiu e curatiu de la pe s tilència" (149 0), on donava una s èrie de e xplicacions de la form a de curar la pe s ta q ue patí València e ntre 1489 i 149 0. Tam bé fou poe ta i va col·laborar e n e lllibre "Trobe s e n llah ors de la Ve rge M aría" (1474). Era jue u i fou pe rs e guit pe r la Inq uis ició, h ui l'h os pital de Xàtiva re p e lnom de Lluís Alcanyís e n e ls e u h om e natge . Joh n Edis on González
CIÈNCIA I SO CIETA T M A IG D EL19 68
- M ILLENIUM 36
re volucionària actualm e nt com h o fou ales h ore s , ja no coa e n les grans s olucions polítiq ue s s inó e n les pe tite s s olucions individuals. A m és , e ls jove s de l68, h ui h an e s de vingut e n la s e va gran m ajoria burge s os i cons e rvadors .
M aig francés M aig francès o M aig de l68, nom am b q uè es cone ixe n e ls ESLÒGANS e s de ve nim e nts s ucce ïts en la q ue e s van fe r fam os os e n e ls carre rs de París durantles confrontacions fore n: prim ave ra de 19 68. L'e nnui est contre -révolutionnaire . Tot e s va iniciar q uan • El t e di és cont rare v ol ucionari. e s van produir una Pas de re plâtrage , la s tructure e s t pourrie . s èrie de vague s • No ape dacis , l'e s tructura e s tà podrida. e s tudiantils en • Soye z réalis te s , de m ande z l'im pos s ible: nom bros e s unive rs itats i ins tituts de París , s e guide s de Sigue u re alis te s , de m ane u l'im pos s ible. On ach ète ton bonh e ur. Vole-le: confrontacions e ntre e ls unive rs itaris i la policia. • L' inte nt de l'adm inis tració de Ch arles de Gaulle Es com pra la te va fe licitat. R oba-la. d'ofe gar les vague s m itjançant una m ajor càrre ga policialva contribuir a e nce ndre e ls ànim s de ls Em pre gunte , q uins e s lògans te ne n e ls jòve ns avui? e s tudiants , q ue van protagonitzar batalles cam pals Joana Be llve r Ce rve ra 4ºv1. contra la policia alBarri Llatí .I pos te riorm e nt, una vaga ge ne ral d'e s tudiants i vague s dive rs e s s e cundade s pe r de u m ilions de tre balladors e n tot e l te rritori francès (dos te rços de ls tre balladors Encara e ns dolaq ue ll68 france s os ). Le s prote s te s van arribar a un punt tal q ue no va pode r s e r 69 . q ue D e Gaulle va dis s oldre l'As s e m blea Nacional L'e m patx de prim ave ra és un re curs France s a i e s van ce lebrar e leccions parlam e ntàrie s q uan te ns gana de carn, i te la cou la cas te datde la re be l•lió: anticipade s e l23 de juny de 19 68. Elgove rn e s trobava a la vora de lcol•laps e , pe rò Llepàve m m ilprom e s e s de cons ol la s ituació re volucionària e s va e vaporar tan ràpid e n la boca e s pantada d'un pe tó, com h avia s orgit. Els tre balladors , de s prés d'h ave r pe rò e ns cantave n s e m pre : "Cara als ol acons e guìt im portants m illore s s alarials, van tornar t'e s tim aré m illor." altre ball, a pe tició de la Confédération Générale Era crue l du Travail, s indicat e s q ue rrà, i de l Partit q ue totq ue dés tan curtcom les faldilles . Com unis ta Francés . Quan e s van ce lebrar les No s ap fe r s e da e lcuc de la política, e leccions , e lpartit gaullis ta va e m e rgir m és fort i e ljove e s cre u q ue e lce lde pèn d'un te l: Volíe m tre ncar e lm ón;vam tre ncar l'ou q ue abans . M olts de ls m anife s tants van as s um ir caus e s am b e l6 dur i s e ns e tas tar e l9 . d'e s q ue rre s , com e l com unis m e , e l re buig a la Pe re R ovira Gue rra de l Vie tnam , l'anarq uis m e o e l s ituacionis m e . M olts van ve ure e ls fe ts com una oportunitat de canviar la "ve lla s ocie tat" e n m olts as pe cte s s ocials, com e ls m ètode s e ducatius i la llibe rtat s e xual. Una m inoria de m anife s tants , com e l grup O ccide nt, donava s uport a caus e s d'e xtre m a dre ta. Aq ue s t m e s de M aig e s com pleixe n 40 anys d’aq ue llq ue e s produí e l19 68, i m olts fe ts h an produït un canvi e n la nos tra vida, pe rò e lm és im portant va s e r q ue la jove ntut no és tan
19 68-69
M illenium 36 - Pàg.13
R A CÓ LITER A R I
D IA INTER NA CIO NA LD ELLLIBR E
'
L'ante rior dia 23 d'Abrilvàre m ce lebrar alnos tre ins titut e ldia Inte rnacionalde lLlibre , i no h i h avia
L’INFER N D E M A R TA
Es tracta d’una h is tòria de pare lla, d’am ors i de s am ors . H éctor, l’antagonis ta, s ’introdue ix e n la vida de M arta. A poc a poc, s ’e s de vé la s ubm is s ió d’e lla re s pe cte a les pe ticions , m anie s i paranoïe s d’H éctor. Aq ue s t, e n obs e rvar la poca fe rm e s a de la jove , re acciona cada volta am b m és violencia i am b m és capacitat de s upe rioritat. En la s e ua im potència, M arta rom an pas s iva i te rm ina allunyant-s e d’am ics i fam ília, q ue e re n e ls e u únic m itjà d’ajuda. Ce gada pe r les false s prom e s e s , la protagonis ta és conduïda a un e s garrifador de s e nllaç, e n e lq ual, H éctor fa ús de la violència de gène re am b m és força q ue m ai. I és q ue , l’apunyala q uan aq ue s ta acons e gue ix obrir e ls ulls i adonar-s e de la re alitat. Finalm e nt, M arta és portada a l’h os pitalon acons e gue ix re cupe rar-s e , gràcie s a l’incondicional ajuda de ls s e us ante riors am ics . Infinite s s ituacions com aq ue s te s i pitjors , s ’e s de ve ne ne n e n la s ocie tat.
ElInfie rno de M arta, de Pas cualAlapont. Natalia H inare jos 4º EditorialAlgar V2 M illenium 36 - Pàg.14
- M ILLENIUM 36
cap m ane ra m illor de fe r-h o q ue re pre s e ntant l'obra m és clàs s ica i cone guda a Es panya, ElQuixot de Ce rvante s . La ce lebració tingué lloc al s aló d'acte s . Com e nçant pe r prim e r de l’ESO i acabant pe r s e gon de bach illerat, tots e ls curs os vare n tindre una h ora de te rm inada pe r a re alitzar les obre s q ue h avie n e s tat pre parant die s abans . Aq ue s t acte cons is tia q ue e ls alum ne s de cada clas s e re pre s e ntare n un pe tit tros s e t de la nove l.la,i així,tots junts pas s are n una e s tona agradable i re cordàre m aq ue llgrandís s im e s criptor. En e lcurs de 4tvan participar les clas e s s e güe nts : 4v1,4v2,4A,4B. Açò va s e r ide a de lprofe s s ors de Cas te llá i va s e r un èxit ja q ue tot va e ixir com e s pe ràve m i s e ns e cap problem a. Lucía R ubio Sanz,4v1
M A D R E NA TUR A Ere s m i te s oro e re s m i m aravilla, tus e re s m i m undo, e re s m i gran corazón, tu e re s e lrayo de los anim ales , todos te re s pe tan m e nos los q ue no te q uie re n, q ue contam inan tu be lleza, contam inan tu cara q ue e s la tie rra, tu pe lo q ue e s e lm ar. No llore s cie lo, q ue s alvare m os tu gran am ada de las garras de lm al q ue los de m onios q ue contam inan no ganaran porq ue por nos otros q ue te q ue re m os m uch o, luch are m os con nue s tra fue rza y nue s tra s abiduría, te q ue re m os m adre , tus h ijos y tus h ijas te q uie re n porq ue s on tu fam ilia, los anim ales y las plantas , tranq uila m adre q ue te s alvare m os de las garras de lm alq ue e s CO NTAM INAR , tu e re s nue s tra m adre , e re s la M AD R E NATUR A, NUESTR A ESPER ANZ A D E VID A . Gloria Z am ora colás . Pdc-1
R A CÓ LITER A R I
- M ILLENIUM 36
be llís s im e s . Pe rò Barbie e ra e s tim ada pe r toth om i Cindy e ra odiada. En arribar e lnou banq ue r, K e nt, Cindy i Barbie s ’e nam orare n d’e lli e llde les due s . No s abia pe r q uina de cidir-s e . Un m atí, Cindy i Barbie e s cre uare n. Eldia e s va fe r nit. Una e s tre lla caigué s obre aq ue lles done s i les due s m orire n e lm ate ix dia-nit, a la m ate ixa h ora i pe r la m ate ixa caus a. "Barbie Fan"! : Sor Llum D ivinia, la dire ctora de Trinitat Col•legi, e s pe ra q ue una de les s e ue s alum ne s li confe s s e q ue voldria conve rtir-s e e n una m onja. Es pe ra q ue s iga Barbie . Pe rò e lla vols e r pre s ide nta d’un club de fans . Quina Barbie e ts tu? Anà a vore Sor Llum D ivinia a un conve nt de l s ilenci. L’e ncontre e s va produir al re fe ctori. CR ÍTICA LITER ÀR IA D e s prés q ue s or Llum s ’adonara de q ui e ra, va com e nçar a corre r i tornà a apare ixe r am b e lcos nu CO NSO LR O Y O GAYA i un gran fue ta la m à cridant“NO O O O O O O !” ED ITO R IALM AR FIL.ALCO I, 2002 "Barbie Unde rground" : Com n’e ra de lletja, la conde m nada. “Vulls e r una Barbie ”re culldive rs e s narracions : "Barbie top m ode l": K e nt, e s cas a am b una noia Els pare s pe ns ave n q ue e ra una ne na m arave llos a, . plebe a, una m ode l. D e s prés de tre s m e s os , la Encara q ue no e ra ge ns guapa Barbi va créixe r nove nçana no fe ia e lam or am b e ls e u prínce p. En e nvoltada de tota l’e s tim a. aq ue s ta s ituació Barbie troba q ue K e nt e s tava Els xiq ue ts volie n q ue la noia form ara part de ls e u e q uip de fútbol o de l s e u grup d’am ics . Le s e nam oratde Liviana. "Barbie adm inis trativa" narra e lre cord de ls darre rs xiq ue te s , e n canvi, s e m pre li ne gare n la s e ua nou anys de la vida de Barbie adm inis trativa. am is tat. Aq ue s ta dona, anà guanyant pos ició e n l’e m pre s a. Quan arribà a l’adoles céncia, Barbie obs e rvà com Barbi li va donar, pe r s upos t al pre s ide nt de e ls s e us am ics s ’inte re s s ave n pe r les xiq ue s . Una nit plujos a d’h ive rn h o va e nte ndre . H avia de l’e m pre s a, totl’am or q ue l’e s pos a line gava. "Barbie de m ocràtica". Barbie am b e l s e u partit dir NO als paràm e tre s de la m oda im pos ats pe r guanya les e leccions . Era l’única candidata dife re nts grups de ge nt. H avia de dir NO als fe m e nina. Barbi e ra la típica be lles a m e dite rrània, conve ncionalis m e s , q ue nom és s e rvie n pe r e ncara q ue ros s a. D intre de l parlam e nt, Barbi de gradar- la com a Barbie . nóm e s te nia una rival. Nanci, la diputada Barbie e s va dis s e nyar i confe ccionar e ls s e us ve s tits . Barbie triom fà. Va conèixe r K e nt, e ls e u cons e rvadora. Barbie fou e xpulsada de lpartit. D e s prés e s vare n futur m arit, un im portant pe riodis ta, e n una de les ce lebrar altre s e leccions on K e nt fou e legit fe s te s im portants . "Th e Baby vice pre s ide ntde lnou gove rn. Barbie ": cont a Finalm e nt Barbi e s torna a pre s e ntar a les e leccions , pe rò aq ue s ta ve gada com a pre s ide nta . com Barbie , filla de la Carm ina la I guanyà. "Barbie tam bé plora": K e nt abandona Barbie pe r Titola i néta de La la s e ua m illor am iga, Cindy. Apare ix Barbie Fada Carm e ta Tit ol a, h av ia de Padrina q ue liacons e lla com re cupe rar K e nt. proclam ada "Sugar Barbie ": Cindy i Barbie h avie n nas cut e l s e r M us a de m ate ix dia, m e s , any i a la m ate ixa h ora, alm ate ix Qui és Barbie i q ui és K e nt? h os pital. D e s de l’inici de la s e ua e xis téncia fore n Cas te llgran. conde m nade s a com partir pe rs one s i s ituacions . Cindy i Barbi e re n due s criature s ange licals i Noe m í Sim arro 4ªV2
VULLSER UNA BA R BIE
M illenium 36 - Pàg.15
ELPER SO NA TGE
- M ILLENIUM 36
Els e u nom és Ane ttStibe r. Té 15 anys i viu a Szom bath e ly a H ongria. Es tudia ESO e n D orottya K anizs ai Se condary Sch ool.Té una ge rm ana d’11 anys i un ge rm à de 7, tam bé un gos (un Englis h cock e r s panie l). Els s e us pare s tre ballen , s a m are e n una bibliote ca i s on pare e n una oficina.
Encara no h o s é, pe rò e lm és s e gur és q ue acabe l’ESO a Polònia i torne a e s tudiar a Es tònia, s e guram e nte n acabar e lpre s e ntcurs , h i tornaré pe r s e m pre .
Els e u nom és M ark o Paju. Prové d’Es tònia, de la ciutatde Jövh i, i e s va m udar fa 3 anys a Polònia, pe rq uè s on pare és m ilitar, i e lde s tinare n a la s e u q ue l’O tan té aq ue s te s tat. Actualm e ntviue n a la ciutatSzs ce cin, albarri de M ie rzyn. Té una ge rm ana m e nuda q ue tam bé h a vinguta València e n aq ue s tinte rcanvi.
Parle anglés i h ongarés , i un poc d’italià, q ue s ón les llengüe s q ue e s tudie a l’e s cola. Jo dom ine pe rfe ctam e ntl’anglés i l’e s tonià. Puc de fe ns ar-m e e n polonés i s é un poq ue tde francés . A l’e s cola practiq ue tots e ls idiom e s , m e nys l’e s tonià, q ue és la m e ua llengua fam iliar.
H ongria és un país una m ica m és e ndarre rit o te nia cap ide a fe ta abans de vindre , pe rò q ue la re s ta d’Europa. Pe rò ara e s tà m illorantm olt h a s igutuna e xpe rie ncia m oltbonica i dive rtida. ràpidam e nt. M ’h a re s ultatm olte s tranya la vida e n pis os alts , A Polònia, e ls m e nors no pode n e s tar m és pe rq uè jo e s tic acos tum ada a cas e s d’una planta tard de les 10 de la nitpe lcarre r, nom és pode n e s tar am b jardí. Encara q ue València m ’h a pare gutm olt e n llocs tancats . bonica, s obre totla platja i e ljardí de lriu, m ’h a s orprés m oltve ure les vore re s i e ls carre rs plens de caq ue s de gos . Mark o: Jo m ’e s pe rava una ciutatam b grans Cre c q ue h i h a poq ue s dife rèncie s e ntre les e dificis , plena de s upe rm e rcats ge gants . Tam bé jove ntuts de ls dos païs os , allítam bé e ns dive rtim pe ns ava q ue e ra una ciutatm oltcàlida. En e lte m a e ixintam b e ls am ics alcarre r. Són un poc dife re nts de ls e dificis e ra jus te lq ue m ’e s pe rava pe rq uè e ls h oraris , pe rò re s m és . jus tam e ntalbarri on m ’h e allotjataq ue s ta s e tm ana A m i m ’h a pare gutq ue la form a de dive rtirté e ixe tipus de cons truccions . s e és pare guda, s ols q ue no e n e lm ate ixos llocs . Jo, Elclim a, la ve ritatl’e s pe rava un poq ue tm és fre d ja pe r e xe m ple s i no e s tic e n un pub o e n algun lloc q ue h a h agutnits e n les q uals anava e n m àniga tancatno puc arm ar e s càndol,ací a València e n curta. canvi s í. Tam bé pe ns é q ue la ge ntm e nor de València té m és facilitatpe r e ixir de nits . P.Quine s dife rèncie s h i h a e ntre l a te ua e scol ail a nostra? Ane tt: En la m e ua e s cola l’alum natés un poc m és La vis ita a Xàtiva. Em va agradar m olti gran;h i as s is te ixe n xiq ue ts i xiq ue te s de 14 a 18 m ’h o vaig pas s ar m oltbé. anys . En les aules tam bé h i h a dife rèncie s , pe ns é : Em va q ue e s tan m illor pre parade s i am b m és m ate rial agradar la vis ita a audiovis uali d’inform àtica. Xàtiva, tam bé e m va Mark o: Sobre tote n la q uantitatde ge ntq ue h i va. agradar m oltla Tam bé m ’h an s orprés les clas s e s , les m e ue s s ón vis ita a m oltm és xicote te s i s ols ane m uns cinc alum ne s l’O ce anogràfic pe r aula, e n canvi ací e n van m és de 30. Tam bé a la pe rq uè m ai no h avia m e ua e s cola s ols van 100 pe rs one s i e n aq ue s ta e n e s tate n cap altre . Ane ttStibe rti Clara Be nlloch durant van m és de 750. l'e ntre vis ta.
Vulle s tudiar Anglés i Educació Fís ica. M illenium 36 - Pàg.16
Clara Be nlloch Lópe z, 2n ESO V2 i Fe rran Be nlloch Lópe z, 4tESO V2