Nº15 D ESEM BRE 20 11 - IES BENICALAP
ES TE ES M I BA RRIO
EQ UIPM ILLENIUM 36 NO VA JUNTA D IRECTIVA A LIES
CO L·LABO RAD O RS -Jose p Be l da -Javie r Vidal
No sé si, e n aq ue st cas, una im atge val
ingratíssim a. I vaig vol e r provar aq ue st
-Noe l ia Lara 1rBA TX
m és q ue m ilparaul e s.A q ue sts ind ivid us
cal ze. I el s m e us com panys d e foto i
-A l ba M iñano 1rBA TX
q ue ací ve ie u són (som ) l 'e q uip d ire ctiu
fe ina h an fe t e lm ate ix. A gosarats? No,
de l 'IES Be nical ap. A final s d e l curs
sim pl e m e nt"virgil ians"!!
-A ndriy Y ak ubuv1rBA TX
passat h i h agué canvis a l a d ire cció d e l
La se gona (raó): s'aprèn m és q ue m ol te n
-Fran Pardo
4ºESO B
nostre ce ntre .Juan Q uíl e z , Jorge Ll orca i
aq ue ste s ocupacions d ire ctive s.Som - e l s
-Victoria Carpio 1ºESO A
Jose p Se garra d e ixare n e l s se us càrre cs,
de l a foto- profe ssors d 'açò i d 'al l ò, i l es
-Natal ia Lázaro 2 ESO C
d e d ire ctor, d e cap d 'e stud is i se cre tari
l l e tre s o l e s cièncie s o l e s tècniq ue s e ns
-Noe l ia M adrid 2 ESO C
d e cicl e s form atius, re spe ctivam e nt, i
h an d onat m és q ue e ljornal , e ns h an
-A rnau M artíne z 4 ESO V2
Jose p Be l d a (e lm ate ix q ue açò e scriu) i
d e scob e rt q ue apre nd re és un pl ae r.
-Vice nte Nách e r
Carm e n
supl ire n,
Pod ria citar a A ristòtil , pe rò no h o
-Vice nta Fe rrando
re spe ctivam e nt i d e grat. Javie r Vid al
ne ce ssite : h o sé pe r e xpe riència pròpia.I
-Borja Cardona 2V1
(cap
dón Sae z 4V1 -M arina G al
-M anue lH idal go 1rBA TX -Patricia Santam aría 1rBA TX
-Javie r Pe drón
1ºESO A
-H éctor Canore a
-A l ba A l faro 2V1
Jul ián
d 'e stud is
el s
de
cicl es
form atius)
d 'aq ue ste s
de
nouvinguts.
ocupe n
ocupacions
ara
-A m paro Cabal l e r 2V1 -Noe l ia A l icia M uñoz 2V1
Vice nte
Nách e r
(vice -d ire ctor),
h oràriam e nt (si e m pe rm e te u l 'ad ve rb i).
-Pabl o M oraga 2V1
Al e xand re Gironés (se cre tari) i Jorge
A pre ns, sob re tot, com d e e stranyam e nt
M artíne z (se cre tari d e cicl e s form atius)
com pl e xa i alm ate ix te m ps sim pl e és l a
-Cl ara G orría 1rBA TX
re novare n
en
vid a e n un ce ntre e scol ar com e lnostre .
-Paul a Z e roual1rBA TX
aq ue ste s funcions d ire ctive s. D e l s sis d e
Com pl e xa pe rq uè som 89 7 al um ne s, 9 4
l a fotografia
profe ssors,
3
, 4 de
-Cristina Isabe l1rBA TX
-Javie r Sil ve stre 1rBA TX -M anue lH idal go 1rBA TX
ànim s
i
continuare n
n'h e d it e l s nom s. Le s
d iàriam e nt,
e ns
e l grup
-A na Se rrano 1rBA TX
s'aprèn
q ue
com pl e tà
q uasi
conse rge s,
2
-Jul ián Pardo 1rBA TX
virtuts o e l s d e fe cte s e l s d irà e lte m ps i e l
ad m inistrative s
-Borja O rtín 1rBA TX
vostre pare r.
m ante nim e nt, 7 d e ne te ja. Tots pl e gats
-Jorge Fe rnánde z 2ºBA TX
Pe r q uè h aurie n d 'assum ir, pe rsone s d e
form e m una m ul titud on l a concòrd ia
-R ube n Forte a 2ºBA TX
provad a virtut (e l s ind ivid us
l a
ab sol uta i continua és im possib l e . No
-D ario Sh ak iba 2ºBA TX
fotografia), tasq ue s q ue l a fam a e ntén
convé fe r-se il ·l usions e xce ssive s: no h i
-H éctor O rte ga 4V2
ingrate s? Le s raons són, al m e nys, d ue s.
és a l 'ab ast d e ningú aconte ntar a tots.
-Ce l ia D om éne ch 4V2
La prim e ra: és conve nie nt d e sconfiar d e
En
-Néstor H idal go 4V2
l a fam a. Virgil i, poe ta l l atí d e re nom
insatisfe ts.
-Borja Pére z 4V2
unive rsal , d iu q ue l a fam a és un m onstre
I ve t aq uí q ue és tam b é una fe ina sim pl e
te rrib l e , q ue naix pe tit a l 'al b a i al
pe rq uè, e n e lfons, cad ascú sap e lq ue h a
capve spre és ja un ge gant, capaç d e
d e fe r, i sovint cad ascú fa e lq ue h a d e
d e struir e lb on nom d e l s h um il s i del s
fe r. La nostra l ab or e sd e vé parcial m e nt
re is pod e rosos. Jo faig cas d e lq ue d iu
inne ce ssària,
Virgil i, h om e sab ut. D e sconfiava (jo) d e
re sponsab il itat d e l a im m e nsa m ajoria.A
l a fam a q ue contava i no d e ixava d e
tots e l l s, gràcie s m il .
contar q ue
Q uina e stranya concl usió: "El s de l a foto
-A nge l a Ce rve ra 2ºBA TX
-Pabl o R uiz 4V2
-El e na G re gorio 4V2 -Erik a G uil l e rm o 4V2
D ire cció:
VICENTE NÁCH ER
M aq ue tatge gràfic:
JULIO BELTRÁN
A sse ssoram e nt l ingüístic i te m àtic:
ELENA G A LLA RD O VICENTA FERRA ND O
G e stió i docum e ntació:
H ÉCTO R CA NO REA M ILLENIUM 36 - Pàg.2
ate nd re
a l es
de
funcions
d ire ctive s d 'un ce ntre e scol ar e ra fe ina
es
tot cas, q ue
d e d iq ue n
e ns
cuina, 1 d e
d iscul pe n
d onat e l se ntit d e
a
tasq ue s
el s
l a
parcial m e nt
im possib l e s i parcial m e nt inne ce ssàrie s", pod ria d ir-se . No h o ve ig m al am e nt, pe rq uè... q uè pot h ave r m il l or i m és atractiu q ue al l ò im possib l e i alm ate ix te m ps
inne ce ssari? Ja h o d e ie n e l s
e conom iste s m e d ie val s: Gratis e t am ore . I jo conte ste : A m e n. L'e q uip d 'e sq ue rra a d re ta: Javie r Vid al , Jos e p Be l d a, Vice nte Nách e r, A l e xand re Gironés , Carm e n Jul l ián i Jorge M artíne z
O PINIÓ UN S IND ICA TO D E ES TUD IA NTES EN ELIES En e lCe ntro se h a cre ad o la Asociación d e alum nos “Sind icat d ´Estud iants” (S.E.I.B)
ElS.E.I.B, se inspira y actúa sob re l a
por: Noe l ia Lara (Pre sid e nta), A l ba
b ase d e l os principios d e d e m ocracia
M iñano (Se cre taria), M anue l H id al go
inte rna,
pub l icid ad ,
(R e sponsab l e d e Propagand a), Patricia
fine s:
Santam aría
participación,
pl ural ism o -
y
col ab orar
e d ucativa -
d ive rsos del
en
l a Instituto;
e xpre sar l a opinión d e
Yak ub uv (R e sponsab l e d e D e porte y Cul tura).
l os
Esta Junta, se h a com prom e tid o e n un pl az o d e tre s m e se s pre se ntar a l a A sam b l e a ge ne rald e afil iad os nue vos
prom ove r l a participación m ás
d ire cta y activa posib l e de l os al um nos
y
m ás
com pl e tos
e n tod os l os ám b itos d e l Instituto;
asocación
(e n
-
e statutos e stánd ar) y tras e l l o convocar,
facil itar l a re pre se ntación d e
l os -
e ntre gad o
tod os l os prob l e m as q ue
d ocum e ntos
A nd riy
-
en l a se cre taría d e l Instituto se h an l os
y
al um nos;
Elpasad o m iércol e s 30 d e novie m b re , tod os
l ab or
(Te sore ra)
al um nos;
se gún
asistir a l os e stud iante s e n
e stos
Estatutos
sustitución
el l os, e l e ccione s
de de
ge ne ral es
l a l os a
cargos.
te ngan y
A d e m ás d e l a Junta, e lS.E.I.B pue d e
ne ce sarios para l a cre ación d e e sta
garantiz ar e le je rcicio d e sus l ib e rtad e s
cre ar com isione s d e trab ajo.La prim e ra
asociación. Tod os e l l os se rán e l e vad os
y
y,
e n cre arse fue l a Com isión d e D e porte
al a Conse l l e ría d e Cul tura, Ed ucación
-
asistir a l os al um nos e n e l
y Cul tura, cuyo fin e s fom e ntar l a
y Cie ncia, aligualq ue a l a se d e d e l
e je rcicio d e inte rve nir e n l a ge stión
re al iz ación d e activid ad e s cul tural e s,
Sind icato d e Estud iante s e n M ad rid ,
d e m ocrática
d e portivas y re cre ativas. A d e m ás d e l
d e re ch os
ind ivid ual es
del
IES.
para se r incl uid a e n l a Confe d e ración de
A sociacione s
R .d e D e porte y Cul tura, son m ie m b ros
Al um nos
Para pod e r b e ne ficiarse d e tod as l as
d e e sta Com isión Bogd an Ch ib a, Sar
Estud iante s”.
ve ntajas q ue l a asociación proporciona,
Gurpre e t Singh
La iniciativa partió d e una al um na d e
h ay q ue afil iarse e n e l l a. Para e l l o sól o
Para
1ºBH CS, Noe l ia Lara, apoyad a por un
h ay q ue re l l e nar una sol icitud q ue
h ttp:/ / se ib .cre arb l og.com /
grupo d e e stud iante s d e Bach il l e rato.
e ncontraréis a vue stra d isposición e n l a
Estam os
Eld ía 24 d e novie m b re l a iniciativa fue
Bib l iote ca, re l l e narl a y d e positarl a al l í
igual , pod éis contactar con nosotros vía
apoyad a por tod o e lgrupo, q ue consta
m ism o. En uno ó d os d ías pod réis
corre o
d e l 5%
del
re coge r vue stro carne t d e afil iad o.
Ce ntro. En l a re cogid a d e firm as, a
D urante e l pe ríod o d e consol id ación
favor d e l a cre ación d e l a asociación se
d e lS.E.I.B, l a asociación cue nta con una
h an posicionad o m ás d e 100 al um nos
Junta D ire ctiva provisionalcom pue sta
“Sind icato
del
de
ne ce sario d e
de
al um nos
m ás
y Sim ranpre e t K aur.
inform ación
e ntrar
en
a vue stra d isposición. A l el e ctrónico:
s ind icato.ie s 36@gm ail .com
Instituto.
M ILLENIUM 36 - Pàg.3
ACTUALITAT Re de s s ocial es Vam os a re aliz ar un análisis d e las re d e s sociales a lo largo d e lcurso. En e ste prim e r núm e ro, h ablare m os sobre Tue nti, la re d sociale spañola con m ayor ace ptación e ntre los ad olesce nte s y e n los siguie nte s núm e ros tratare m os face book y otras.
Tue nti d ispone d e apl icacione s oficial es para varias pl ataform as m óvil e s, com o iPh one , Bl ack b e rry y A nd roid . La
re d
social Tue nti
e stre no
en
se ptie m b re d e 2009 l a función d e ch at, q ue fue am pl iad a e n agosto d e 2010 al incorporar
vid e och at. Tam b ién
se
am pl io e n b l ack b e rrys, te l éfonos java, te l éfonos and roid y iph one s. En e ne ro d e 2011 se sirvie ron al re d e d or d e 30.000 m il l one s d e páginas alm e s. Cad a se m ana se re gistraron al re d e d or d e 8.000 usuarios nue vos y se cal cul a
G ENERA CIÓN TUENTI- UNO
q ue cad a usuario l e d e d icó alsitio d os
Una re d sociale s una e structura social
cue stionario a tod as l as cl ase s e n e lq ue
d ond e
se
h ay
ind ivid uos
h oras d e uso por se sión. A q uí e n q ue
se
e l instituto se
pre se ntab an
al gunas
pasó un pre guntas
e ncue ntran re l acionad os e ntre sí. Las
e nl az ad as a l as re d e s social e s.
re l acione s pue d e n se r d e d istinto tipo,
Com o e ra d e e spe rar, e l9 5% d e l os
com o
al um nos pose ían una cue nta e n al guna
inte rcam b ios
financie ros,
am istad , e tc. Se
usa
ESO e n torno al60% tie ne face b ook , pe ro
en
Bach il l er
y
Cicl os
e se
porce ntaje e s m ayor d e l80%.Eltw itte r y
otras
re d e s
social es
tod avía se
util iz an poco. Un d ato m uy l l am ativo e s e luso q ue se h ace d e re d e s social es d e otros paíse s, l o q ue nos d e m ue stra l a m ul ticul tural id ad d e lce ntro. -
Ind istintam e nte d e l a e d ad y
re d social .
tam b ién
inte racción
tie ne n re d social , tie ne n Tue nti. En l a
e ntre
com o
m e d io
d ife re nte s,
de
com o
ch ats, fortos, jue gos e n l íne a, e tc. A q uí e n España, e n e laño 2002, se cre ó
Fran Pard o 4ºESO B Victoria Carpio 1ºESO A Javie r Pe d rón 1ºESO A
l a re d social“Tue nti”. Z aryn D e ntz e l , Fe l ix R uiz , Joaq uin A yuso, A d e je m y y K e nny Be ntl e y fue ron l os q ue l anz aron Tue nti a final e s d e 2006. Los fine s q ue h an m otivad o l a cre ación d e lTue nti son varios, principal m e nte , e s e ld ise ñar un l ugar d e inte racción virtual , e n e lq ue m il l one s d e pe rsonas al re d e d or d e lm und o se conce ntran con d ive rsos inte re se s e n com ún. A l principio, Tue nti, ib a d irigid o a
d e su éxito, pe rm itie ron l a e ntrad a a
A NÁLIS IS D ELIES BENICA LA P
m ás
Tras
unive rsitarios y sol o al gunos conocid os pud ie ron prob arl o. M as tard e , e n vista usuarios, pe ro sol o si
te nían
re al iz ar
una
e ncue sta
a
l os
invitación. A ctual m e nte Tue nti tie ne
al um nos d e l ce ntro sob re l as re d e s
m ás d e 12 m il l one s d e usuarios, l a
social e s y e luso q ue h ace n d e e l l as,
m ayoría d e e l l os e stud iante s d e e ntre
d e stacam os l os siguie nte s d atos:
10 y 28 años.
-
Elaccionista m ayoritario d e Tue nti e s
h an conte stad o l a e ncue sta tie ne re d
M ovistar, q ue e l4 d e agosto d e 2010 se
social . Se gún aum e nta l a e d ad d e l os
h iz o con e l85% d e e l l a por una cifra
al um nos, aum e nta e se porce ntaje .
aproxim ad a d e 72 m il l one s d e e uros.
-
M ILLENIUM 36 - Pàg.4
El 9 5% d e l os al um nos q ue
Casi tod os l os al um nos q ue
d e lse xo, l a m ayoría util iz a l as re d e s social e s para ch ate ar y ve r y sub ir fotos. Un uso d e stacad o e ntre
l as
ch icas e s com unicarse con fam il iare s. O tros usos m e nos util iz ad os son l igar y jugar. Cab e d e stacar, q ue aunq ue d e m ane ra re sid ual , h ay ge nte q ue util iz a
ACTUALITAT
Cicl os
e se
d ato d e scie nd o al 16%.
Tam b ién pod e m os ob se rvar q ue l as ch icas h an te nid o m ás prob l e m as con e ste asunto. -
En
cuanto
al tipo
de
confl ictos, l a m ayoría son d e am e naz as e insul tos. Esto úl tim o d e staca com o l as re d e s social e s para insul tar, cotil l e ar
l o sab e n sus pad re s, pe ro se apre cia
principalprob l e m a e ntre l as ch icas.
y sub ir noticias.
q ue e l25% d e prim e r cicl o de l a ESO ,
-
-
sus
En cuanto altie m po d e d icad o
pad re s
l o
Un d ato im portante , y l a ve z
d e sconoce n. Este
al as re d e s social e s, l a m ayor fre cue ncia
porce ntaje d ism inuye se gún avanz a l a
d e uso e s e ntre 30 y 60 m inutos, pe ro
e d ad .
e n e l2º cicl o de l a ESO y e n Bach il l er y
-
La m ayor parte d e l a ge nte no
pe l igroso, e s e lporce ntaje d e ge nte q ue h a contactad o con
d e sconocid os
a
través d e l as re d e s social e s.En torno al 37% e n e l 2º cicl o de l a ESO y e n Bach il l er Cicl os, casi pe rsonas
e l m ism o núm e ro d e
q ue
m inutos, e stá
l os
h e ch o.
M ie ntras q ue e n e lprim e r cicl o de l a ESO , l o h an h e ch o e l16%.
h oras
con sus am igos o pare jas q ue con sus
d os
si
h an
aq ue l l os q ue l o h ace n, l o h ace n ante s
m ás
A nal iz and o
l o
com parte con nad ie l a contrase ña, pe ro
30 y
cone ctad o a l as re d e s social e s. -
cicl os
60
e stá e ntre de
y
Pod e m os concl uir q ue aunq ue al gunas pad re s
de l as re spue stas e ran pre visib l e s, no
tie ne n conocim ie nto d e q ue sus h ijos
d e jan
tie ne n cue nta e n al guna re d social
sorpre nd id o, com o e s
ob se rvam os q ue l a m ayoría d e l a ge nte
util iz ar
de
asustar,
l as
re d e s
y
otras
h an
e l caso d e social es
para
contactar con fam il iare s.
pad re s. -
Tratand o
e l te m a
de
l as
situacione s confl ictivas, e n l a Eso, h ay al re d e d or d e l 30% q ue h an te nid o al guna; m ie ntras q ue e n Bach il l er y
Natalia Láz aro 2 ESO C Noe lia M ad rid 2 ESO C Francisco Pard o 4 ESO B Arnau M artíne z 4 ESO V2 H éctor Canore a Vice nte Nách e r
M ILLENIUM 36 - Pàg.5
TERRA NO STRA Be nical ap. O rige n i e vol ució h is tòrica gun te stim oni gràfic Am b aq ue st article com e nce m una 19 67.Ens q ue d a al es sèrie d ´e scrits alvoltant d e lbarri d e on pod e m vore q ue sob re una d e l façane s d e l ’A l q ue ria e s re col z ava l a Be nicalap Be nical ap, com l a re sta d e te rre nys d e
construcció d ’un trànsit e n arc apuntat
l ’actual
Val ència,
am b sostre ab ove d at i arcs ojival s.
prob ab l e m e nt va e star inund at pe r
A q ue st trànsit se rvia pe r a com unicar e l
h orta
de
aigüe s d e l a M e d ite rrània i, am b e l
re d uïd a xarxa d e canal s d ’orige n rom à.
te rre s
re sul tare n
l ’actualpl aça d e l a Ve rge d e M ontie l i
Val ència (alnord : M ontcad a, Torm os,
l ’actualcarre r José Grol l o (antigam e nt
M e stal l a i R ascanya; a l ’oe st i alsud :
Cam í Ve l ld e Burjassot). A q ue st trànsit
Q uart,
e n arc h a sigut cone gut popul arm e nt
vianants i carruatge s e ntre
Favara i R ove l l a), l ’h orta d e Be nical ap
am b e lnom d e “e lPortal e t”.
s’ab astix d e l re g d e l b raç d re t d e l a
A l vol tant d ’aq ue sta A l q ue ria e s va
sèq uia d e Torm os, q ue com e nça e n
anar e ste ne nt e l nucl i prim ige ni d e l
l ’assut situat e ntre
pob l at d e Be nical ap. Com h e m d it, al
M anise s i Pate rna i d istrib uïx e lre g pe r
costat d e
te rre nys
Al q ue ria
de
Be nical ap,
l ’e d ificació
de
l ’antiga
e s va construir l a prim e ra
Be nim àm e t, Burjassot, God e l l a, Borb otó
e sgl èsia d e Be nical ap d ’e stilne ogòtic,
i Carpe sa.
d e d icad a a Sant R oc -a l ’igual q ue l ’antiga
e rm ita
q ue
hi
h avia
En l ’e ntrad a núm . 232 d e l Ll ib re d e
ante riorm e nt
R e partim e nt e s constata q ue Jaum e I e l
A q ue sta e sgl èsia va re b re l a cate goria
d ia 1 d e m aig d e 1238 va atorgar a
d e parròq uia l ’any 19 02. Fins aq ue l l
R aim on d e Te il l e t “l ’A l q ue ria o e lR e al
m om e nt Be nical ap pe rtanyia a una d e
d e Be nical ape ch , am b sis jovad e s al
l e s e sgl èsie s m és antigue s d e l a ciutat
vol tant se u”. Pe r tant, Be nical ap e n
de
època cristiana s’origina com un típic
Bartol om é, cre ad a l ’any 1239 alcarre r
se nyoriu fe ud al , sotm és a l a jurisd icció
Se rrans, d e l a q ualnom és q ue d e n l es
ab sol uta d e lse u se nyor. A q ue sta casa
re ste s
se nyorial e stava situad a alcostat d ’on
b arroca d e pl anta q uad rad a. A q ue sta
ara e stà construïd a l ’actuale sgl èsia d e
e sgl èsia
Sant R oc i, pe r raons urb anístiq ue s l es
d e struïd a e n l a gue rra civile spanyol ai
se ue s re ste s van se r e nd e rrocad e s l ’any
e n final itz ar l a gue rra e s va trasl l ad ar al
M ILLENIUM 36 - Pàg.6
M ontcad a
fins
a
re sse nye s
h istòriq ue s
D octor e n D re t i consul tor d e l Sant
l ’aigua d e lriu Túria pe l s vol tants d e
d ’h orta
de
propie tat d e l l l e trat En Jaum e A l pont,
ElPortaletoriginal pas d e
de
se us
te rre s d e conre u q ue l ’e nvol tave n e re n
D ’e ntre l e s nou sèq uie s q ue transporte n
el s te rm e s
del s
principis d e lse gl e XVI l ’A l q ue ria i l es
rústiq ue s i, poste riorm e nt, e l s àrab s h i
M isl ata,
e conòm ica
l a
Se gons e l Barón d e San Pe tril l o, a
ja al s rom ans a e stab l ir l e s se ue s vil ·l es
Be nage r-Faitanar,
sob re tot a
sob re e lse nyoriu fe ud ald e Be nical ap.
fe rtil itat d e l a te rra va im pul sar potse r
finca agrícol a al se u vol tant.
col ·l ab oració
l ’e xistència d e
se r m ol t
fèrtil s pe r a l a prod ucció agrícol a. La
am b
-gràcie s
principis d e l se gl e XVI no cone ixe m
i,
construïre n l e s se ue s al q ue rie s o case s
Be nical ap
D e s d e final s d e l se gl e XIII fins a
A q ue stos canal s van se r am pl iats i aq ue ste s
com e nçà a construir-se l ’e sgl èsia d e
Cam panar.
com e nçare n a re gar-se a través a una
pe l s àrab s
l ’Eixam pl e,
l ’A ntic R e gne d e Val ència. L’any 19 03
d e l Cam í
e nvol tave n aq ue st d e l ta
e n sèq uie s
de
d e s d e Trànsits fins a Burjassot i, d e s
un d e l ta pe r acum ul ació d ’argil e s. Le s
conve rtits
b urgés
uns 1200, e n e lte rritori q ue ab astava
Carraixe t i d e Torre nt anare n form ant q ue
b arri
concre tam e nt a l ’actual A vingud a d e
h ab itants- i al e sh ore s sol s n’ h i h avia
te m ps e l riu Túria i e l s b arrancs d e
te rre s
nou
on ara és l ’e sgl èsia-.
Val ència, l a parròq uia d e
de
l a va
San
se ua torre -cam panar se r
q uasi
total m e nt
O fici d e l a Inq uisició.L’any 1533 aq ue st se nyor va ve nd re e lfe u d e Be nical ap al caval l e r e n Be rtom e u Ll uís Z arz ue l a i Fe rrand o, proce d e nt d e
Jérica. Era
al guatz ir d e l a R e ialA ud iència i h avia ad q uirit d re t d e se pul tura pe r alse u l l inatge alConve ntd e Pre d icad ors. Elfil ld e Be rtom e u Z arz ue l a va se r En Je roni Z arz ue l a i Barrionue vo, e lq ual va h e re tar e lse nyoriu i va contraure m atrim oni am b l a se nyora fe ud alm és cone gud a d e Be nical ap, q ue va se r Na Fl orind a
Cruïl l e s,
proce d e nt d ’una
fam íl ia vingud a d e Catal unya. L’h e re u d e lfe u va se r un d e l s se us fil l s, En Fèl ix Z arz ue l a i Cruïl l e s, q ue e s va casar am b Na
H e rm e ne gil da
Cre spo
de
Val l d aura, d e l a Casa d e l s Varons. El s fil l s proce d e nts
d ’aq ue st m atrim oni
m orire n i e lfe u passà a m ans d ’una ge rm ana d ’H e rm e ne gil d a, q ue e s d e ia Na M argarid a, l a q ual prob ab l e m e nt no
tingué
d e sce nd ència.
conse q üència, d e sprés
de
En
l a m ort
d ’aq ue sta se nyora no te nim m és d ad e s h istòriq ue s
d ’aq ue sta fam il ia re l ative s
TERRA NO STRA d e 1769
Jaum e I al a propie tatd e lse nyoriu d e Be nical ap.
e stab l ia q ue l a capital e s
juntam e nt am b e ld e Be nife rri, e s va
d ivid ia e n q uatre q uarte l l s o d istricte s:
anne xionar a l a ciutat d e Val ència.
e ld e Sant Vice nt, e ld e Se rrans, e ld e l
L’any 1844 form ava part d e ld istricte
M ar i e ld e lM e rcat.A q ue stos d istricte s
d e l M use u.
se sub d ivid ie n e n vuit b arris cad ascun
pob l ació d e Val ència d e 19 50 –q ue és e l
i, e l s tre s
m és antic q ue e s conse rva a l ’A rxiu
prim e rs
final s
d e l se gl e
XVI
i
com e nçam e nts
d e l XVII,
Be nical ap
citats
com ptave n am b te rre nys fora d e l es
M unicipal d e
m ural l es de l a ciutat, com e ra e lcas d e l
Be nical ap e n q ual itat d e
pob l at d e Be nical ap. En aq ue l l a època
Val ència.
Be nical ap e ra un b arri d e ld istricte d e
Be nical ap és un d e l s d os b arris d e l
Se rrans, alq uals’acce d ia d e s d e lpont
d istricte
de
al Cam í Ve l l de
–juntam e nt am b
q ue
Sant Jose p
Burjassot, cam í Entre
d istricte s
A partir d e l ce ns d e
l a ciutat- ja e s cita
A ixí
d oncs,
ad m inistratiu
b arri
de
actual m e nt núm .
16
l a Ciutat Fal l e ra-,
com e nçava al
situat alnoroe st d e l a ciutat.Està situat
carre r M arxal e ne s i
final itz ava e n e l
alm arge e sq ue rre d e l ’antic l l it d e lriu
te rm e
de
Burjassot.
Túria, a 3 k m d e lce ntre urb à d e l a
Be nical ap nom és com ptava
capital . Té una supe rficie d e 1,719 k m .
m unicipal
passà a form ar part d e l e s posse ssions
Al e sh ore s
de l ’arq ue b isb e d e Val ència Juan d e
am b
4
L’any 2010 h i h avia 38.201 h ab ., e l50%
R ib e ra, e l q ual va ce d ir l a se ua
cam ins: Cam í d e Be nim àm e t, Cam í
del s q ual s són nascuts a Val ència; e l
propie tat alR e ialCol ·l e ge Se m inari d e l
Nou
Burjassot (actual A vd a.
2,5% proce d ixe n d ’al tre s l ocal itats d e l a
Corpus Ch risti d e Val ència, q ue e l l
Burjassot), Cam í Ve l l d e Burjassot i
com arca d e l ’H orta;e l6,5% són d ’al tre s
m ate ix va fund ar.L’any 1804 Be nical ap
Cam í Ve l ld e Ll íria;i, am b l e s partid e s
com arq ue s
va se r propie tat d e l ’H ospitalGe ne ral
d e Coscol l ana i Favane l l a, e n aq ue sta
“e l s Se rrans”
d e Val ència i e l1811, am b l ’ab ol ició
partid a és on e stà e d ificat l ’actualIES
R e q ue na” i “e lCam p d e Túria”;e l23,5
del s se nyorius fe ud al s, va d e saparéixe r
Be nical ap i e s caracte ritz a pe r tind re
% prove ne n d e l a re sta d e l ’Estat
aq ue st se nyoriu ruralsituat d ins d e l a
una al tura
Espanyol , sob re tot d e
z ona d ’e spe cialjurisd icció d e Val ència.
q ue l ’e nvol ta i, pe r tant, arrib a a tind re
M anch a i d ’A nd al ucia, i, e l 17,5 %
te m pe rature s un poc m és b aixe s pe r
proce d ixe n
l ’h ive rn i un poc m és al te s pe r l ’e stiu
d ’A m èrica d e lSud
q ue l a re sta d e lte rritori d e Be nical ap.
Unió Europe a.
A partir d e lNom e ncl ator…
d ’A se nsio
Cañiz are s, pub l icat a Val ència pe r ”El M e rcantil Val e nciano”
l ’any
44 e d ificis de
num e rats; am b
m és b aixa q ue e lte rre ny
1876,
val e nciane s, sob re tot d e
de
,
“l a
Pl ana
Utie l -
Castil l a
l a
l ’e strange r, sob re tot i d e països d e l a
Vice nta Fe rrand o, profe s s ora d e
sab e m q ue l a R e alCéd ul a d e Carl e s III
L’any 1872 e l pob l at d e Be nical ap,
ELS ALU M NES ESCR IU EN SO BR E BENICALAP
h ab itants, se gons e lce ns m unicipald e
q uarte l l s i cad ascún e n h uitb arris.
2010."
(Noe l ia A l icia M uñoz R uiz , 2ºV1)
val e ncià
(A l b aAl faro Cas te l l ano) "Be nical ap és un pob l e d e vorat pe r l a
"A l 'any 1811 d e sapare ixe n se nyors d e
urb anitz ació d e saforad a d 'una ciutat
l 'h orta d e Val ència i e l s nucl is d e
q ue viu d 'e sq ue ne s a tot al l ò q ue no
"R e spe cte
al topònim
Be nical ap, e l
siga e l l a m ate ixa: a l a m ar, alse u pais, a
pre fix àrab "b e ni-" e s trad ue ix pe r "fil l
pob l e s, am b pe d anie s form ad e s pe l s
l a se ua l l e ngua, a l 'h orta..."
d e ", m e ntre q ue e l te rm e "-cal ap" és
nucl is m e nors."
e ncara m ol tconfús.Pe d ro Sucias, alse u
(Pab l o M oraga M atoq ue , 2ºV1)
"Com o l a m ayoría d e l os pue b l os d e l a
l l ib re Notas útiles para la h istoria d e l
h ue rta y m uch os d e España, Be nical ap
R e ino d e Valencia, d iu q ue "cal ap" vol
e ra e n su orige n una al q ue ría and al usí,
d ir "casa al ta", pe rò no s' h a trob at cap
re fl e jo d e lm od e l o d e pob l am ie nto rural
autor q ue h o confirm e ."
propio
(A m paro Cab al l e r Navarro, 1ºV1)
de
l a
civil iz ación
de
Al -
pob l ació
consol id ad a
e sd e ve ne n
Ánd al us" (Borja Card ona Lópe z )
"Pe r l a R e ïalCèd ul a d e 1769 , cond e cid a pe r
Carl es
III,
l es
grans
ciutats
"La se ua supe rfície és d e 171,9 h e ctàrie s
s'organitz are n e n q uarte l l s, i aq ue sts e n
i té una pob l ació d e m és d e 38.000
b arris. Val ència e s va d ivid ir e n q uatre
Ll ib re d e l re partim e nt M ILLENIUM 36 - Pàg.7
L'IES A EURO PA A N UNFO RG O TTEN TRA VEL Th e be st of it, absolute ly th e pe ople
fam il ie s pick e d us up to th e ir h ouse s.
Th e l ast d ay w e h ad som e fun in a pub
W e arrive d l ate so, w e d id n’t go out at
at Sz e nte nd re . W e cam e b ack h om e at
nigh t.In H ungary, pe opl e usual l y go to
tw e l ve , w h ich
b e d e arl y and th at d ay w e w e re al so
H ungarian pe opl e.
ve ry tire d .
Sum m ing
Th e 2nd d ay, w e w ok e up e arl y and
e xpe rie nce of visiting H ungary w h ich
w e nt to th e arts sch ool . Th e n w e w e nt
is a ve ry b e autifulcountry and th at h as
b y b us to a vil l age . Th e re w e visit th e
gotve ry frie nd l y inh ab itants.
up,
w as we
re al l y l ate
for
e njoye d
th e
Basil ica and w e w e nt sigh tse e ing. A t nigh t, al lth e stud e nts (Cz e ch , Pol ish , H ungarian and Sl ovak s) m e tin a pub . W e are pupil s of 2nd of Bach il l e rato
Th e 3rd and 4th
d ay, w e w e nt to
Jorge Fe rnánd e z , A nge l a Ce rve ra, R ub e n Forte a, D ario Sh ak ib a. 2ºBA TX
Bud ape st, w h e re w e h ad a gre at tim e
w h o curse d th e l ast ye ar Practical visiting th e m ost im portant pl ace s and Engl ish . W e trave l l e d to H ungary tw o l and m ark s of th e city l ik e th e m onth s ago and now w e are w riting ab outour e xpe rie nce th e re . Th e first d ay, w h e n w e arrive d to th e airport a m inib us w as w aiting for us and th e n w e w e nt to Pom az . Th e h ost
El d arre r 1 d e D e se m b re , vam
Parl iam e nt and th e Cath e d ral . W e saw th e m ost im portant l and m ark s of th e city. A l so w e w e nt on a sh ip trip th rough “Th e D anub e R ive r”at nigh t.It w as so w ond e rful .
S ETM A NA D E LA CIÈNCIA se r
visitats pe r l a Unive rsitat d e Val ència, a l a se tm ana d e l a ciència, q ue com cad a any, visite n d urant aq ue sta se tm ana e l s instituts
de
Val ència
pe r
fe r
confe rèncie s i tal l e rs, am b un te m a e spe cífic cad a any. El
pre stigiós
b ioq uím ic
de
l a
Unive rsitat, Jul i Pe re tó, vingué pe r e xpl icar-nos una re sum id a part d e l a vid a d e D arw in i d e l a se va te oria, pe r q ue com pre ne m e lprocés pe lq uall es e spècie s
e vol ucione n
com
e xpl ica
D arw in alse u l l ib re “L’orige n d e l es e spècie s”.
Bo rja O rtí n 1 r BA TX I LLE R
Francisco Carrión Pe pa Pare d e s Jul i Pe re tó
Los al um nos d e
4º d e
Pau R e nard
l a ESO
re al iz aron una ruta m ate m ática por l a ciud ad d e Val e ncia. A q uí e stán trab ajand o e n l as Torre s d e Se rranos. Francisco
Carrión
y
Sal vad or
Vare a
(Enfe rm e ro d e l ce ntro d e sal ud M igue l Se rve t) coord inaron, e l 1 d e D icie m b re , una jornad a d e pre ve nción contra e lSID A
M ILLENIUM 36 - Pàg.8
Ste l a Pére z
CIÈNCIA Explotación y gue rra e n e l te rce r m und o para m ante ne r e l e stilo d e vid a d e los paise s ricos
rob ad o
ELCO LTÁN
occid e nte ,
contactos con l os e m pre sarios y cl ie nte s
principal m e nte a l os Estad os Unid os,
d e l Congo
a
occid e ntal e s. Trasl ad a e l m ine ral a R uand a d ond e e s tratad o ante s d e se r e xportad o.Los d e stinatarios final e s son
El col tán e s l a ab re viatura d e d os
EEUU, A l e m ania, H ol and a, Bél gica y
m ine ral e s: col um b ita y tantal ita. El
K az ajistán. Esta gue rra h a causad o ya
col tan e stá form ad o por l a m e z cl a de
m ás d e 5,5 m il l one s d e víctim as, l o q ue
col um b ita, q ue
supone e lm ayor núm e ro d e m ue rte s
e stá com pue sta por
óxid os d e niob io, h ie rro y m angane so y
d e sd e l a se gund a gue rra m und ial .
tantal ita q ue e stá com pue sta por óxid o
La e xpl otación d e
d e tántal o, h ie rro y m angane so e n cual q uie r
proporción. Estos
óxid os
e ste
re curso h a
al im e ntad o confl ictos arm ad os e ntre e n d ond e se util iz a casi e xcl usivam e nte
faccione s l ocal e s, apoyad as, e n al gunos
constituye n una sol ución sól id a e n
en l a fab ricación d e
cond e nsad ore s
casos, por gob ie rnos e xtranje ros com o
am b os m ine ral e s. Elcol tán e s d e col or
el e ctrol íticos d e tantal io.Es util iz ad o e n
e ld e Ugand a. Esto pl ante a un d il em a
gris m e tál ico oscuro. D e élse e xtrae e l
casi
m oralsim il ar ald e l a com e rcial iz ación
m e taltantal io.
el e ctrónicos: te l éfonos m óvil e s, GPS,
de
d iam ante s
de
gue rra.
satél ite s artificial e s, arm as te l e d irigid as,
pre ocupacione s
son
l a
te l e visore s d e pl asm a, vid e oconsol as,
l ab oral d e
ord e nad ore s
d e strucción d e e cosiste m as, pue s l os
l a
total id ad
de
d ispositivos
portátil e s, PD A s, M P3,
l os
O tras
e xpl otación
trab ajad ore s
o
l a
M P4....
principal e s yacim ie ntos coincid e n con
PR O D UCCIÓN Y R ESER VA S:
l os h áb itat d e goril as e n pe l igro d e
La principalprod ucción d e ltántal o se
e xtinción.
l l e va a cab o e n A ustral ia, d ond e e l m ayor prod uctor, Sons
of Gw al ia,
ope ra d os yacim ie ntos. Este m ine ral tam b ién se e xpl ota e n Canad á, Brasil , IM PO R TA NCIA :
Ch ina y e n l a R e púb l ica D e m ocrática
Son e scasos e n l a natural e z a y d an un
d e l Congo. Tam b ién se prod uce e n
cl aro e je m pl o d e m ate rial e s q ue h an
Tail and ia y M al asia com o sub prod ucto
pasad o d e se r consid e rad os sim pl es
de l a m ine ría y d e l a m e tal urgia d e l
curiosid ad e s m ine ral ógicas a crucial es
e staño.
para e lavance te cnol ógico d e b id o a sus
La m ayor cantid ad
re se rvas se
Un inform e re cie nte d e l Conse jo d e
nue vas apl icacione s.
e ncue ntra e n l as z onas orie ntal es de l a
Se gurid ad d e l as Nacione s Unid as h a
Elprincipalprod uctor d e col tán e s l a
R e púb l ica
D e m ocrática
d e l Congo.
re portad o q ue una gran cantid ad d e
R e púb l ica D e m ocrática d e lCongo con
Tam b ién
se
en
e ste m ine rale stá sie nd o e xpl otad o d e
ce rca
Z im b ab w e ,
d e l 80%
de
e ncue ntra
Etiopía,
de
l as
re se rvas
Nige ria,
tam b ién
h ay
re se rvas
Nam ib ia, Sud áfrica y Egipto, d ond e a
contrab and o a través d e l as fronte ras
prob ad as y e n e xpl otación e n Brasilcon
ve ce s se prod uce .
por m il icias d e l as ve cinas Ugand a,
e l5% d e l as re se rvas, Tail and ia con otro
PR O BLEM A S:
Burund i y R uand a. Se e stim a q ue e l
5% y A ustral ia con e l 10% d e l as
La R e púb l ica D e m ocrática d e l Congo
e jército ruand és h a te nid o un b e ne ficio
re se rvas m und ial e s e stim ad as. Se gún
pose e e l80% d e l as re se rvas m und ial es
d e com o poco 250 m il l one s d e d ól are s
inform e s d e age ncias inte rnacional es y
e stim ad as d e col tán, e ste m ine rale stá
e n unos 18 m e se s d e ve nta d e col tán.El
d e pre nsa, l a e xportación d e col tán h a
consid e rad o al tam e nte e stratégico y por
contrab and o d e col tán tam b ién se h a
ayud ad o a financiar a varios b and os d e
el l o se e ntie nd e q ue e xista una gue rra
id e ntificad o com o l a m ayor fue nte d e
l a Se gund a Gue rra d e l Congo, un
e n e lCongo d e sd e 19 9 8.
ingre sos para l a ocupación m il itar d e l
confl icto q ue
Se gún l as Nacione s Unid as, e lEjército
Congo.
m und ial e s,
b al ance
h a re sul tad o con un
aproxim ad o d e
m ás
de
M oz am b iq ue ,
5
Patriótico R uand és h a m ontad o una
m il l one s d e m ue rtos.R uand a y Ugand a
e structura para supe rvisar l a activid ad
e stán actual m e nte e xportand o col tán
m ine ra
en
Congo
y
facil itar
l os
form a
il e gal
y
trasl ad ad o
de
Ánge l a Ce rve ra Sánch e z 2º Bach il l e rato M ixto
M ILLENIUM 36 - Pàg.9
CINE M argin cal l l ’e m pre sa, pe rò a l a fi e l d ire ctor aconse gue ix convènce r-l o pagant-l i una gran q uantitatd e d ine rs. Pe nse q ue aq ue sta pe l •l ícul a és m ol t inte re ssant, pe r una b and a pe rq uè re tracta l a gran crisi q ue e ste m vivint ara, ja q ue e ld ire ctor d e l a pe l •l ícul a i, al h ora guionista, h a consul tat a son pare q ue fou un pre stigiós h om e d e l m ón d e l e s finance s i al guns d e l s am ics d ’e ixe e ntorn. Pe r al tra b and a, tam b é vul l d e stacar d e
l ’argum e nt d e
l a
pe l •l ícul a q ue e n cap m om e nt e s jutja a ningú ni al s e m pl e ats q ue te nie n un càrre c ni ald ire ctor.Un e xe m pl e d e tot e l contrari se ria e l q ue h a passat a Espanya. En e lm om e nt e n e lq ualva M argin cal lés una h istòria b asad a e n
pe r a l ’e m pre sa pe rq uè m ol ts d e l s
fe ts re al s, conta e lq ue e s prod ue ix e n
val ors q ue e stave n d istrib uïts pe r tot e l
una gran e m pre sa d e W al lStre e t, l e s 24
m ón, pod ie n d e val uar-se
h ore s ab ans d ’e ixa gran crisi finance ra
pod ia
q ue e s va prod uir l ’any 2008. Eric, un
e xpl iq ue n tot ald ire ctor, Joh n, m ana a
d e le m pl e ats d ’aq ue sta e m pre sa, te nia
tots
e n un l l apis USB un d ocum e nt am b e l
crid ad e s alm arge , e n poq ue s h ore s, a
q ual e stava tre b al l ant i conte nia una
l es
inform ació m ol t im portant pe r alm ón.
pe rq uè com pre n tote s l e s se ue s accions
Q uan l i d one n l a m al a notícia q ue
o val ors a un pre u m ol t m és b aix i
acab a d e pe rd re e l tre b al l d e cid e ix
al gune s d ’e l l e s com
d onar-l i aq ue st l l apis
Pe te r, e l
assab e ntat d e l a situació tan crítica e n
com pany q ue tre b al l ava alse u costat.
q uè e stava l ’e m pre sa no van vol er
Q uan Eric se ’n va i e l ll ’ob ri s’assab e nta
com prar. Q uan Sam , un e m pl e at d e
q ue e ll l apis conte nia l a inform ació e n
confiança d e ld ire ctor, e s d óna com pte
l a q uale s pre ve ie n une s gran pèrd ue s
d e l q ue
a
e nfonsar-se . el s se us
principal s
i l ’e m pre sa
Q uan
e m pl e ats
q ue
potèncie s
passa se ’n
l i
ho
face n
m und ial s
q ue ja s’h avie n
vol anar
de
PEA RLH A RBO R R afe M cCaw l e y (Be n A ffl e ck ) i D anny
Eve l in i D anny són e nviats alparad isíac
W al k e r (Josh
Pe arlH arb or a H aw aii. R afe m or i e l l s
H atne tt), d os jove s i
aud aços pil ots d e l 'Exèrcit d e l 'A ire d e l s
d os s'e nam ore n pe rò R afe
Estats Units. R afe (Be n A ffl e ck ) e stà
aparèixe r i l a se va tornad a és d ram àtica
e nam orat
pe r a e l l s.L'il l a d e Pe arlH arb our pate ix
d 'Eve l yn
Ste w art
(K ate
torna a
l a
un atac e n e lq ualR afe i D anny són e l s
gue rra no triga a se parar-l os, ja q ue
l íd e rs d e l 'atac ae ri, l e s se ve s vid e s i e l
pe rtanye n a l 'Eagl e Sq uad ron, un grup
se u am or pe r Eve l yn tornaran a se r
d e nord -am e ricans q ue va l l uitar al
protagoniste s d 'aq ue sta h istòria d 'am or
costat d e l s angl e sos
i d e val or...
Be ck insal e ),una
infe rm e ra,
en
pe rò
l a Batal l a
d 'A ngl ate rra. A q uí se se pare n, ja q ue R afe se 'n va cap alCanald e l a M anxa i,
M ILLENIUM 36 - Pàg.10
Javie r Sil ve s tre , M anue lH id al go r 1 Batxil l e rat
e scl atar l a gran crisi, ací h i h avia un gove rn q ue h a fe t e n tot m om e nt e lq ue cre ia q ue e ra e lm és corre cte i, e n canvi una gran q uantitat d e
votants
ha
castigat no sol s a aq ue st gove rn sinó tam b é a tot e lpartit. En conse q üència, en
aq ue ste s
el e ccions
e l nom b re
d ’e scons q ue va aconse guir va se r e l pitjor
des
q ue
te nim
un
gove rn
d e m ocràtic, e ncara q ue m és d ’un m il ió d e pe rsone s no va votar. O pine q ue això h a sigut m ol t injust tant pe r al partit con pe r Espanya ja q ue e lq ue va fe r fou e lq ue e l lcre ia e lm il l or pe r a tots e l s e spanyol s.
A na Se rrano Cris tina Is ab e l1r Batxil l e rat
CINE Tintin y e ls e cre to de lunicornio te nint com a protagoniste s a Jam ie Be l l
no
d onant-l i vid a a Tintín, e lpol ifacètic
original , pe rò se nse m ostrar un Tintín
s’al l unye n
m assa
de
l ’e spe rit
A nd y Se rk is al capità H ad d ock , i
q ue d e sob te siga una e spècie d e
D anie lCraig a Ivanovich Sak h arine .
supe rh om e , m és b é d iríe m q ue com pta am b e lfactor d e l a sort.
En l ’anim ació h i h a una sub til l ínia e ntre l o re ali l o anim at, d e ixant e l s
A ixí q ue , d arre re d e l a h istòria on
e spe ctad ors sorpre sos pe r l a capacitat
Tintín i e l s se us
am ics
trob e n l a
vaixe l l
e nfonsat,
d e captar fins alm és m ínim ge st, pe ro
d ire cció
D avant l ’anunci d e Ste ve n Spie l b e rg d e
tam b é té un pape r m ol t im portant a
com and at pe r l ’avantpassat d e lcapità
l ’e stre na d e l a pe l .l ícul a Tintín y e l
l 'e stil se nz il l am b
H ad d ock i se ’n van e n b usca d e l s se us
se cre to
d e l unicornio
cre are n
trasl l ad e n d e nou ald ib uixos d ’H e rgé,
tre sors
d ive rse s
opinions
e l fil m;
cre antl a m ate ixa se nsació q ue e n l ’ob ra
d e scob rim un fil m q ue agrad a a tots
pe rsonatge s re al s o d ib uixos?, e spe rit
originali conte ntant al s q ue e spe rave n
aq ue l l s l e ctors fid e l s de l e s ave nture s
H e rgé o e spe rit Spie l b e rg? A ixí, e l28
un l l argm e tratge am b anim ació re al ista.
d e lpe tit pe riod ista, pe rò q ue agrad arà
sob re
es
d e tal l s q ue
e ns
tam b é
d ’O ctub re i am b una b ona acol l id a e n guixe ta e l s d ub te s q ue d are n re sol ts.
d 'un
vivint
grans
aq ue l l s q ue
ave nture s,
e ncara
no
el
D ’aq ue sta
m ane ra, trob e m
en
el s
cone ixie n. Tots d os te ne n un b ona
m om e nts
d ’acció
m ate ixe s
oportunitat pe r gaud ir-ne d ’una b ona
l es
Final m e nt e ld ire ctor va optar pe r l a
se nsacions d e l e s e sce ne s d ib uixad e s
tècnica m otion capture , fe nt se rvir
pe r H e rgé, i s’h a sab ut transm e tre
actors re al s q ue trasl l ad are n l a se ua
l ’h um or d e l còm ic i, e ncara q ue és
actuació d e l s ninots trid im e nsional s,
ve ritat q ue son m ol t m és e spe ctacul ars,
pe l .l ícul a d ’ave nture s.
Cl ara Gorría Paul a Z e roual 1r Batxil l e rat
CA RTELERA
M ILLENIUM 36 - Pàg.11
VID EO JO CS I TEC. PC
PS 3
PES 12
XBO X 360
Este otoño l l e gó l a nue va e d ición d e lPro
Cal l of W arfare 3
D uty :
M ode rn Batm an: A rk h am City
Evol ution Socce r, e lPES 12.Esta e d ición
Q uiz á l o m e jor d e e ste jue go se a e l sorpre nd id o m uch o e s éste , ad ictivo y
Since ram e nte
un jue go q ue
me
ha
trae m uch as m e joras y nue vos m od os. argum e nto a q ue Infiniti W ard nos tie ne
tan e spe ctacul ar d e sd e e lpunto d e vista
Tam b ién cab e d e stacar q ue e ste año trae
acostum b rad os,
gráfico com o pote nte d e sd e e ljugab l e.
l a Liga BBVA total m e nte l ice nciad a y se
Gue rra M und ial , viajare m os
Inm e rsos
en
l a III
por e l Una e xpe rie ncia m uy ab ie rta e n l a q ue
incorpora l a l iga portugue sa, ad e m ás, m und o con 'Task Force 141' con l a 'D e l ta
pod íam os avanz ar y re troce d e r e n l os
igual q ue l a pasad a e d ición, trae l a Force ' am e ricana, l os 'SA S' b ritánicos
e sce narios a nue stro gusto para cum pl ir
Ch am pions Le ague , l a UEFA Europa h acie nd o fre nte a l a am e naz a rusa y d e
l os
Le ague
propond rán e n un pl ante am ie nto m uy
y l a Copa Lib e rtad ore s. En
cuanto a l as m e joras, pue d e s control ar
sus al iad os. Cine m atográfico son l as
d ife re nte s
d e safíos
q ue
se
nos
pal ab ras q ue m e jor l o d e fine n con l a l ib re . A sí pue s, pod e m os sob re vol ar
un se gund o jugad or m ie ntras atacas y, a capacid ad d e h ace rnos se ntir e n tod o
ah ora cal l e s pl ane and o con nue stras
l a h ora d e d e fe nd e r, e s fácilcam b iar al m om e nto q ue al go nue vo pod ría pasar. al as, y util iz ar nue stro ganch o para jugad or d e se ad o m e d iante e l joystick
La cam paña e s corta, 6 h oras d e jue go, re corre r a tod a ve l ocid ad m e tros al tura
d e re ch o. Este año trae un nue vo m od o pe ro m uy inte nsas ya q ue e n e lfond o e l e n b astante l l am ativo l l am ad o Cl ub Boss e n
un
se ntid o
pe rsonaje s
única pe ga q ue
pod re m os
es
q ue
l a
ve rtical id ad
ve rd ad e ro atractivo d e e ste jue go e s e l e xtraord inario. Con una varie d ad d e
e lq ue e re s e lpre sid e nte d e un cl ub . La m od o m ul tipl aye r con nue vos m od os d e tie ne
de
no jue go, l a posib il id ad d e sub ir l a gran
de
l a saga d e
m ane jar
Batm an
tam b ién
a
incorpora tod os l os e q uipos l ice nciad os. varie d ad d e arm as q ue h an incl uid o d e
Catw om an e n una h istoria paral el a.
En
mi
opinión,
l os
gráficos
son
nive l , nue vos m apas y e laum e nto d e
Sob re unas 15 h oras l l e vará te rm inar l a
e spe ctacul are s y, para l os gam e rs m ás
jugad ore s. D ich o e sto Cal l O f D uty:
h istoria d e ljue go sin l l e gar a com pl e tar
e xpe rtos, e s m uy e d itab l e.
M od e rn W arfare 3 e s sin d ud a uno d e
su
Nota:9 .6
l os jue gos d e l año y se m e re ce un
supe rand o
sob re sal ie nte .
A rk h am
A rnau M artine z 4V2
Nota: 9 .5
100%. En con
d e finitiva, cre ce s
un
Joás
e l Batm an:
A syl um ." Nota: 9
Jul ián Pard o 1º Bach il l e rato
LA CRIS IS D E LA BLA CK BERRY 3 d ías d e h iste ria y crisis d igital
Se rve i R IM (fab ricant d e “Bl ack b e rry”)
variava se gons e lte m ps d ’inh ab il itació
anat va provocar e lcaos a Europa, Àfrica i d e l se rve i, e rs d 'ind ignats a q ue va e vol ucionant al l l arg d e l s anys i Àsia. A çò va d e ixar m il t ot e l m ón q ue , d e scont e nt s am b e l d urar d e incorporant-se a l a nostra rutina d e vid a am acions i d otz e fins alpunt d e trob ar-l a a fal tar si no succe ït, van posar re cl La
te cnol ogía
m òb il
ha
d ispose s d ´e l l a.Una d e l e s m arq ue s q ue
d e m and e s a l a m arca.
gaud e ix
D e sprès
de
m és
popul aritat
és
“Bl ack b e rry”, una m arca d e te l èfons
d ´ h ore s
m issatge ria,
corre u
se nse
se rve i
de
el e ctrònic
i
h ore s
a
tre s
d ie s.
D ’al tra
ir e lsiste m a i van b and a, m òb il s q ue e ncara i e star d e stinad a al nave gació, van re stab l s usuaris am b un im port tots el s se ctor e m pre sarial , h a aconse guit se r ind e m nitz ar e l d ” ( Se rve i d e m ol t re cone gud a pe r gran part d e l s d e 72 e uros a ĺ“A pp W orl icacions d e Bl ack b e rry) usuaris jove s gràcie s a l a se ua d e scargue s d ’apl
corre us e l e ctrònics pe rd uts pe r aq ue sta situació van se r re cupe rats i e l s cl ie nts
a m arca i una com pe nsació corporatius d e R IM d ispose n d e tot un re ce ntm e nt pe r part d e l ad icional d onad a pe r l e s com panyie s m e s gratuïtd ’assistència tècnica. truncad a pe r una e rrad a tècnica.A q ue st e fòniq ue s, ĺim port d e l e s q ual s M arina Gal d ón Sae z 4V1 prob l e m a, provocat pe r l a fal l ad a d e l te l d isponib il itat
d ’Inte rne t,
M ILLENIUM 36 - Pàg.12
AUTO M O CIÓ FUND A CIÓN CO M FO RP. CO M PRO M ISO CO N LA FO RM A CIÓN PRO FESIO NA L Eq uipos d e carroce ria, pintura, ve h iculo ind ustrial y PCPI participaron e n e l concurso d e la fund acion com forp i logran finaliz ar e ntre los cinco m e jore s d e la Com unid ad Valenciana
Elconcurso e s d e ám b ito nacionaly se re al iz a anual m e nte . Prim e ram e nte se h ace una se l e cción por com unid ad e s autónom as d ond e se se l e ccionan a l os re pre se ntante s q ue participaran e n l a
Fund ación Com forp se cre a con l a
siguie nte e l im inatoria e n M ad rid y d e
inte nción d e ince ntivar l os e stud ios d e
d ond e final m e nte sal d rán l os e q uipos
Form ación Profe sionaly su re l ación con
ve nce d ore s m e d iante una gran final .
e lse ctor e m pre sarial .La id e a surge por profe sional es
de
l a
e d ucación
Los
com prom e tid os
con
l a
Form ación
e q uipos e n l os d ife re nte s pe rfil e s. En
Profe sional y apoyad os por grand e s
nue stro caso pre se ntam os e q uipos e n
e m pre sas q ue patrocinan y col ab oran
l os
en
el e ctrom e cánica (te cnol ogía) y ve h icul o
l os
d ife re nte s
proye ctos
de
l a
institutos
pe rfil es
de be n
de
pre se ntar sus
carroce ría, pintura,
organiz ación un totald e 40 pre guntas tipo te st re l acionad as con e lpe rfilal q ue se pre se ntan y e n un form ato pre fijad o por l a organiz ación. El d e sarrol l o de l as prue b as e s e l siguie nte :
fund ación.
ind ustrial(e n total8 e q uipos), aunq ue
Esta fund ación pre te nd e cre ar il usione s
tam b ién te níam os l a oportunid ad d e
en l a com unid ad e d ucativa y re conoce r
incl uir al gún e q uipo e n e l pe rfil d e
e ltrab ajo d e sarrol l ad os e n l os ce ntros
PCPI (h ab e r si e ste año se anim an).
q ue im parte n form ación profe sional ;
Los
pote nciar l a re l ación e ntre l os ce ntros
re al iz and o e l se gund o curso. Para
e d ucativos
pre se ntarse no h ay l ím ite d e e d ad .
se gund a prue b a, e n l a q ue d e b e rán d e
Profe sional ; e stim ul ar a l os al um n@s
Cad a ce ntro pue d e pre se ntar h asta un
y 25 para l a cuarta. En e l q uinto y
para
e stas
m áxim o d e cuatro e q uipos por pe rfil .
e nse ñanz as y se nsib il iz ar a l os al um n@s
Cad a e q uipo e stá form ad o por d os
y
l as
e m pre sas;
participante s
de be n
de
e star
prom ocionar l os e stud ios d e Form ación m e jorar
l a cal id ad
de
Para
carroce ría,
pintura,
el e ctrom e cánica y ve h icul o ind ustrial se
re al iz arán
prue b as
on-l ine , con
carácte r e l im inatorio a partir d e l a q ue d ar 50 ce ntros para l a siguie nte fase ul tim o e ncue ntro d e e sta fase e s d ond e se ob tie ne l a cl asificación final , aq uí e s d ond e
pod e m os
d e cir q ue
final iz a
nue stra ave ntura e n re pre se ntación d e l instituto q ue d ánd onos
e ntre
l os
8
m e jore s participante s d e l a Com unid ad Val e nciana. Para l a participación e n l os pe rfil es de PCPI
se
val oró
inve stigación
de
e l trab ajo e ntre
l os
de
te m as
propue stos por l a organiz ación. Estam os a l a e spe ra d e l a pub l icación de l as b ase s para l a próxim a e d ición con l a il usión d e pod e r m e jorar l a sob re l a im portancia q ue supone e l
al um nos y un tutor, ad e m ás si e l
e star pre parad o para incorporarse al
e q uipo l o d e se a pue d e te ne r un tutor
m und o l ab oral ; son al gunos d e l os
pe rte ne cie nte
ob je tivos pl ante ad os.
tal l e r autoriz ad o d e M e rce d e s Be nz
a un conce sionario o
cl asificación ob te nid a e n l a pasad a y pod e r com pe tir e n M ad rid con l os cl asificad os d e l as d e m ás Com unid ad e s autónom as. O s anim o a q ue participéis
(opcional ).
e n e sta ave ntura.
Con e lfin d e form al iz ar l a inscripción
Javie r Vid al . Je fe
El IES Be nical ap, e l curso 2010/ 11, participó e n e lconcurso para jóve ne s técnicos, activid ad q ue l a fund ación
cad a e q uipo d e b e
de
re m itir a l a
de
e s tud ios
de
Cicl os Form ativos
com forp organiz a.
M ILLENIUM 36 - Pàg.13
RACÓ LITERARI M ICRO RELA TS Els m icrore lats són conte s bre us, conce ntrats al m àxim , be lls com te ore m e s q ue e ns pose n a prova com a lectors. Són q uasi se m pre e xe rcicis d e re e scritura, un m inúscullaboratori d ’e xpe rim e ntació d e lllenguatge q ue e ns pe rm e t tancar e n une s línie s una visió transce nd e nt d e lm ón Pe rò q ue d a una sospita, no tind ran e ls e scriptors un punt d e m and ra? Augusto M onte rroso opina “Elq ue
és be n ce rt és q ue l’e scriptor d e m icrore lats anh e la e scriure inte rm inables te xtos llargs on la i
m aginació tre balle be n poc i on fe ts, cose s, anim als i h om e s e s
cre ue n , e s busq ue n, fuge n, visq ue n, convisq ue n, s’e stim e n o d e rram e n lliure m e nt la sang se nse subje cció alpunt i com a, alpunt i final” Aq ue stos m icrore lats són un h om e natge a M onte rroso q ue e ns va fe r plante jar- nos e lte rror d e la pe rm anència d e l d inosauri e n d e spe rtat, i com e n e lpe rse guid or d e Cortaz ar, no sabe r q ue és m illor si e lsom ni o la re alitat.
Q uan e s va fe r d e d ia , va m irar pe r l a fine stra i va ve ure un cad àve r.
H éctor O rte ga Cam pos 4tV2
Elpl agi e s va cre ure m il l or q ue e lrob atori pe rq uè util itz à e lfrac pre stat, l i apl aud ire n, ge ne rà e nve ge s, i d e scob e rtpe r fi, e s va fe r e ncara m és fam ós. A rnau M artine z Be nab e nt4tV2
- "Q uan tornare n a casa sa m are ja no e stava". - "Va actuar e n d e fe nsa pròpia . M e ntre stant , e ld ire ctor e stava pre ne nt-se un café alse u d e spatx".D ie go Lópe z Fe rnánd e z , 4tV2 ¿O n e s trob a l a te ua im aginació?–M e l e d e ixad a a… Pab l o R uiz M ogort4ºV2
Era tan pob re q ue tan sol s te nia d ine rs. Ce l ia D om ène ch Carras co 4ºV2
Em vaig d e spe rtar i e n ve ure l a m e va àvia, vaig re cord ar q ue no l a ve ia d e s d e lse u sote rram e nt Nés tor H id al go y Borja Pére z 4ºV2
L’al tre d ia vaig som iar e n e lm e u l l it q ue jo h i e ra asse gud a a l a pl atja.D e sprés ja no sab ia si e ra alm e u l l it som iant al l ò o q ue e ra asse gud a a l a pl atja som iantq ue e ra alm e u l l it. El e na Gre gorio Pe re ñígue z 4tV2
Va arrib ar a casa i e l le ncara e stava al l í Erik a Guil l e rm o 4ºV2
M ILLENIUM 36 - Pàg.14
PASSATEM PS LA S 14 D IFERENCIA S
ALAR GAR U NA CAD ENA H ay cinco troz os d e cad e na d e tre s e sl ab one s cad a uno, y se d e se a ob te ne r uno sol o de q uince e sl ab one s. ¿Cuálse rá l a m ínim a cantid ad d e e sl ab one s q ue se rá ne ce sario ab rir -y vol ve r a ce rrar l ue go- para conse guirl o?
ELM ISTER IO SO M ENÚ Cinco viaje ros l l e gan a una posad a, e n un país e xtranje ro cuya l e ngua d e sconoce n por com pl e to. Una ve z a l a m e sa, com prue b an q ue e lm e nú ofre ce nue ve pl atos com b inad os, cuya com posición no com pre nd e n.Pid e n un tanto alaz ar y, cuand o l e s trae n l os cinco pl atos, alno sab e r cuále s cuálse l os re parte n com o m e jor l e s pare ce .La com id a, no ob stante , e s e xce l e nte , y d e cid e n re al iz ar e n aq ue ll ugar tod as l as q ue corre spond an a l os d ías q ue pe rm ane ce rán e n l a ciud ad .El m e nú sie m pre e s e lm ism o y, a l a cuarta ve z q ue com e n al l í, cad a uno sab e con pre cisión q ué nom b re corre spond e a cad a uno d e l os pl atos.¿Q ué pl atos fue ron pid ie nd o e n cad a una d e l as com id as ante riore s?
SO LUCIÓN PA SA TIEM PO S M ILLENIUM 14
M ILLENIUM 36 - Pàg.15
NO STRA GENT Q UA D RE D 'H O NO R L'IES Be nicalap re cone ix als se us m illors alum ne s d e lcurs 2010- 11
PREM IS A L'EXCEL·LÈNCIA A CA D ÈM ICA
Ál varo García 2n cicl e d 'ESO
Pal om a Se vil l a 1r cicl e d 'ESO
D anie lH e rnánd e z 1r BM IX
M ENCIÓ H O NO RÍF ICA PER A LUM NES D E 4tD 'ES O
PREM IS A LA S UPERA CIÓ I ELTREBA LL
El e na Val e ra 1r cicl e d 'ESO
K aur Sim ranpre e t 4r ESO A
José A .Lópe z 2n GSA
D anie lVal l és 2n GM E
Ge Gao 1r BH A
K aur Sim ranpre e t Adrián H ue rta Álvaro García 4r ESO A 4r ESO V1 4r ESO A Álvaro García y Adrián H ue rta h an obte nido e lpre m io e xtraordinario alre ndim ie nto académ ico de la ESO de la Cons e llería de Educación de lcurs o 2010-11. Enh orabue na.
O LIM PIA D A D E G EO LO G ÍA : FA S E INTERNA CIO NA L Juan d e Lanuz a (Borja, Z aragoz a).
trab ajo d e inve stigación e n grupos:
2. H ÉCTO R NA VA R R O GA R CÍA . IES
-
R am ón A rcas M e ca (Lorca, M urcia).
NA VA R R O
3. JO R GE M A R TÍNEZ
A rcas M e ca (Lorca, M urcia).
SO LA Z . IES
-
M e d al l a
M e d al l a
M A R TÍNEZ
de
Pl ata:
H ÉCTO R
GA R CÍA . IES de
Bronce :
R am ón JO R GE
SO LA Z . IES Be nical ap,
Val e ncia. -
Pre m ios
por
organiz ación
y
l a
capacid ad
coord inación
en
de el
La 5th Inte rnationalO l im piad of Earth
trab ajo d e inve stigación e n grupos.
Scie nce (IESO 2011) se h a ce l e b rad o e n
LUCIA SA NTA S LA JUSTICIA . I.E.S.
M ód e na
Juan d e Lanuz a (Borja, Z aragoz a).
e ntre
se ptie m b re . Por
el 5
y
e l 14
de
prim e ra
ve z
ha
Be nical ap, Val e ncia
JO R GE
participad o un e q uipo e spañolform ad o
4. A NA M A R ÍA FA ND IÑO A R GIBA Y.
Be nical ap, Val e ncia.
por l os e stud iante s ganad ore s d e l a
IES. R osal ía d e Castro (Santiago d e
Ol im piad a Español a d e Ge ol ogía (q ue
Com poste l a, A Coruña
organiz ó A EPECT con l a col ab oración
El re sul tad o
d e UCM e ntre otras institucione s) y tre s
participación se pue d e consid e rar un
profe sore s. H an participad o 25 paíse s
éxito: una m e d al l a d e pl anta (d e un
(m ás al gunos paíse s ob se rvad ore s)
totald e 10), una d e b ronce (d e 10) y d os
Eq uipo Español :
pre m ios
1. LUCIA SA NTA S LA JUSTICIA . I.E.S.
organiz ación
M ILLENUM 36 - Pàg.16
de
por y
l a
nue stra
prim e ra
capacid ad
coord inación
en
de el
M A R TÍNEZ
SO LA Z .
IES