MILLENIUM 36 nº10

ED ITO R IAL Be nvolguts lectors : Tots e ls bons e s tudiants as pire n a obte nir un 10 e n les s e ue s q ualificacions , nos altre s ja h i h e m arribat i e ns fe licite m . Am b ocas ió d´aq ue s t anive rs ari, us h e m pre parat un núm e ro e s pe cial am b tot e l nos tre afe cte , e s pe rant q ue us agrade i us faça re flexionar.

La re vis ta

e ra s e r profe s s ora d idiom e s , de cidí e m pre ndre la carre ra de m ate m àtiq ue s , e n aq ue lla época les done s no podie n as s is tir a clas s e s i no e re n com a oie nts . Com e nçà tre ballant a ĺins titut de M ate m àtiq ue s d´Erlange n pe rò s e ns e re m une ració, col.laborà am b Erns t Fis ch e r e n àlge bra te órica, de s prés tre balla e n les e cuacions de la te oria de la re lativitat d´ Eins te in. Quan Em m y e s tava a punt de s e r anom e nada m e m bre de lcons e llunive rs itari, e ls altre s claus trals e s pre guntave n com e ra pos s ible q ue h i as s is tira una dona, e lla digué: . Els pre judicis contra e lla re s ponie n a la s e ua condició de dona jue va i pacifis ta.

R e alitzà contribucions a la te oría de les invariants i de ls cos s os num èrics e laborant e l te ore m a de Noe th e r. D e s taq ue n e ls s e us articles (Te oria d´ide als e n e ls dom inis d´inte gritat) s obre núm e ros

Te nia una vocació innata pe r a les m ate m àtiq ue s , s on pare e ra un dis tingit profe s s or a la Unive rs itat i s a m are pe rtanyia a una rica fam ília, e ls dos e re n d´orige n jue u. Em m y e s tudià alem any, anglés , francés , aritm ètica i piano, pe rò la s e ua vocació no

h ipe rcom plexos , Noe th e r fou ge ne ros a am b les s e ue s ide e s i s e li atribue ix ĺorige n de dive rs e s línie s d´inve s tigació publicade s pe r altre s m ate m àtics .

El gove rn nazi alem any de 19 33 li proh ibí fe r clas s e , e m igrà als EEUU. En Abril de 19 35 és s otm e s a a una cirurgia ute rina i m orí d´infe cció pos tope ratòria.

François e s de dica a fe r clas s e als s e us alum ne s i a e ducar-los . És una pe rs ona pacífica q ue utilitza les paraules pe r argum e ntar, de ixant a un cos tat la violència.L'únic q ue vol és q ue aq ue s ts aarribin a s e r algú.

La s e va figura és la d'un bon profe s s or, q ue e s pre ocupa pe ls s e us alum ne s i fa tot e lpos s ible pe rq uè apre nguin.. François inte rpre ta e l pape r d'un “e ducador” tot i q ue aq ue s t no s igui ve rtade ram e nt e l s e u tre ball, pe rò la dolenta actitud i la de s gana d'apre ndre pe r part de ls s e us alum ne s faran q ue h o s igui.

Altre s figure s claus s ón e ls alum ne s de la clas s e , provine nts d'un de ls barris pobre s , s e ns e gane s de tre ballar ni apre ndre . D intre de la clas s e pode m trobar dife re nts jove s , de païs os i culture s dife re nts , i pe r de s com ptat e ncontrare m alguns am b gane s d'e s tudiar i uns altre s q ue pe ns e n q ue e ls e s tudis no e ls faran falta. Tots aq ue s ts faran e lpos s ible pe rq uè

François no pugui fe r una clas s e e n condicions , i us aran contra e ll una s èrie de tècniq ue s pe rq uè pe rdi la paciència: la ironia, ins ults indire cte s , fingir q ue no e nte ne n re s .

Entre e ls alum ne s de s taca Sh uleim an, e l com portam e nt de l q ual és e l pitjor.

Ins ultar e lprofe s s or, colpe jar una alum na accide ntalm e nt i no fe r e ls de ure s faran q ue s e li òbriga un “cons e ll de dis ciplina” . Acabarà e xpulsatde ĺ ins titut.

D 'altra banda la pe l•lícula e ns m os tra un noi q ue e ntra nou a m itjan curs . El dire ctor de la pe l•lícula no e ns h a volgut e xplicar com és la vida de l nouvingut, pe rò aq ue s ta h is tòria té ce rta re lació am b Sh uleim an, ja q ue s e m bla s e r q ue e ls dos xics te nie n un com portam e ntpare gut.

Tots e ls profe s s ors d'aq ue s t ce ntre e s tan m olt de s conte nts am b e l com portam e nt de la clas s e i inclús algú volabandonar.