Issuu on Google+


Índex

Editorial Vida del moviment L'estil de vida del MIJAC Testimoni del pas a la militància (Miriam i Laura) Testimoni del pas a la militància (Irene, Laura i Raul) Carta als nous militants Acció de gràcies dels militants Acció de gràcies comunió Secció de la coordinadora Secció del consiliari Sabies que... Humor se escribe con M Et recomanem...

3 4 8 10 14 16 17 18 20 22 23 24

Y SIGUES LLEGANDO DESDE ABAJO

2

Yte empeñas en ello…., en llegar desde abajo. ¿Te dan vértigo las alturas? ¿O es que tus ojos ven mejor desde abajo? Un niño, una mujer sencilla y confiada, un hombre callado y fiel, una choza de animales, unos pastores a la intemperie, y una Estrella en la noche. ¿Por qué de esta manera? ¿Te das cuenta que así me complicas la vida? ¡Cómo me cuesta entender tus “locuras”! Pero Tú sigues y sigues empeñado en lo mismo. Tu Salvación no está en las alturas. Allí, Tú no habitas. Eres el Dios de las periferias, el de los márgenes y caminos embarrados. El Dios de quienes nada son, porque no interesan. El Dios de quienes han optado por tu causa. El Dios que gusta de lo humano y lo fraterno. El Dios que siempre infunde libertad y quita el miedo. El Dios de Belén, que siempre mira desde abajo. A pesar de tus maneras, quiero seguir esperándote, y acoger tu venida desde abajo. Conduce mi mirada al “sur” de todos los “nortes”. Complica mi vida. Empújame a los pesebres donde Tú te manifiestas. Llévame a prisa, aunque me resista, aunque el miedo paralice, con frecuencia, mi acción y mi palabra. Porque las ESTRELLAS sólo se ven mejor en la noche y desde abajo


E DITORIAL

Winter is Coming… (Se acerca el invierno…)

Semblava que aquest anys ja no, que potser s’havia oblidat de nosaltres, però finalment i molt mandrós ha arribat l’hivern. Els primers freds de la temporada, els dies que s’escurcen, i les bufandes, guants i abrics que restaven a l’armari i mica en mica van sortint. Un hivern que cada any arriba més tard, ja a les portes del Nadal. Així que pensar en que s’apropa l’hivern va lligat a l’arribada del Nadal. I per a nosaltres vol dir que ja ha passat un primer trimestre del curs, molt intens i viu, que en el Fem Camí que teniu a les mans intentarà recollir algunes d’aquestes vivències: Assemblees d’animadors d’inici de curs (la Catalano-Balear i la diocesana), Assemblea Diocesana d’infants, Coordinadores, reunions dels equips, ... i sobretot molta vida de centres! L’arribada de l’hivern també és sinònim de cruesa, de dificultats. I la crisi profunda en la que estem sotmesos ens ho recorda constantment. Segur que tots coneixem gent, tenim companys, amics, familiars, ... que estan patint amb duresa els efectes i la precarietat de la crisi. I com no en els nostres centres, segur que hem pogut observar realitats molt complicades en les famílies dels nostres infants. Però posem-hi per un moment un punt d’esperança, que per llarg i dur que sigui l’hivern la primavera arribarà. O potser, tot i ser a l’hivern, segur que ja la podem albirar en petits gestos, accions, transformacions... A nivell de MIJAC diocesà, per exemple, hem d’estar satisfets del nostre 20N, de l’Assemblea dels infants; la participació, el treball fet als centres, ... I segur que als centres hi ha també molts brots d’esperança primaverenca. El cert és que l’hivern ha arribat, i ja ens trobem a les portes de Nadal. I recordarem i celebrarem que Jesús és nat. I opta per néixer enmig de la cruesa de l’hivern, i en unes condicions precàries. Així que el nostre Déu segueix arribant des de baix. Que tingueu tots un Bon Nadal!

La Comi 3


VIDA DEL MOVIMENT

Assemblea MIJAC Catalunya

L'ESTIL DE VIDA DEL MIJAC

La Roca, 3 de setembre de 201 1

Tot moviment té un projecte, o l’hauria de tenir, uns objectius, un model de vida, uns valors, una fonamentació última. N’hi ha que diuen una filosofia, amb aquesta mania de dir filosofia de qualsevol costum (la filosofia del nostre restaurant, ...de la nostra empreesa,...). No és per estar en un llibret i ser citat de tant en tant, sinó per a ser convertit en fets, en vida, viscut d’una manera continuada i total. No és allò de Groucho Marx: aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns 1 - Introducció: (presentació de altres. Molta gent funciona així a l’hora de l’estructura de la xerrada) presentar els valors claus que configuren el su projecte (per vergonya, per adaptar-se a Treballarem sobre l’estil de vida al MIJAC, cada moda o situació...). o les prioritats avui. Parlem sovint de les prioritats (van ser fetes fa 40 anys), hi muntem lemes pel curs, però sovint ens preocupa què volen dir avui. Això em demanàveu. Ens centrarem, però, en nosaltres i en com vivim mijaquerament; no en com eduquem sinó en com vivim o som, a dins i fora del moviment, o com hauríem de viure i ser. Aquí hi ha la clau de tot; també, 2 - Venim d’un temps, fa uns 40 anys, de per suposat, de com eduquem. gran obertura en l’església (sortíem del Vat. II) amb la GS no. 1, amb l’Acció Catòlica Com podríem traduir a avui les (l’acció en el món des de la fe), amb els conviccions, doncs? Recordem-les. moviments especialitzats i movts. generals, amb els movts. de presència i de mediació, 4

Tot moviment té un projecte, o l'hauria de tenir


que marcaven unes línies molt definides, cadascuna hi ha algun tipus de molt arrelades en la contemplació i en l’acció fonamentació o de per què, més o menys conscient. des de la fe, i alhora molt obertes.

Estem en un Mirem un parell d’estudis recents i temps d'opcions d’informes,i que profunds ens fan veure molt diverses el Informe mateix en grans conclusions: Jóvenes españoles

Avui estem en un altre moment dins l’Església i en la societat. Estem en un temps d’opcions molt diverses; penseu en algunes de les que coneixeu, ben distants entre elles i ben diferents de les vostres): passotisme vers tot altre, servei al 3r món durant uns anys, voluntariat permanent i voluntariat ocasional, el lleure dur (botellon, droga, violència grupal), el lleure suau o viure la pròpia vida i disfrutar (centrats en disfrutar el moment i amb pensament dèbil, que diu el postmodernisme amb Lyotard, Vattimo, o la societat liquida Sygmun Bauman), l’ecologia i la natura (amb els que treuen creus dels cims), opció al sacerdoci o a la vida religiosa (darrera pag. del País de divendres), estudi i treball com a opció o viure a esquena dels pares o del pillatge social,... A darrera de

2010, Fundación SM Valors tous en temps durs Fórum Capellans de Madrid: Los mecenas de Rouco i el JMJ Els deu manaments del neoliberalisme per a l’èxit 3 - Treball de grups o individual sobre: a/ Trets d’dentitat, o característiques d’un esplai que coneguis (Esplai, d’un barri, d’una AAVV, d’un casal d’estiu,...) b/ Trets d’dentitat del MIJAC segons jo ho veig.

5


Cal que tinguem ben assumida, i contrastada, la nostra opció.

c/ Trets d’identitat d’un militant del MIJAC avui 4 - Exposició de la meva visió sobre l’estil de vida dels militants del MIJAC avui: Cal que tinguem ben assumida, i contrastada amb les altres, la nostra opció. Només la convicció ens pot ajudar a nosaltres i als altres (per suposat que sempre estarà acompanyada del dubte i de la recerca). Viktor Frankl a L’home a la recerca de sentit, citant a Nietzche: qui té un per què sempre trobarà el com). Les Conviccions ordenades per ordre d’importància a part dels infants: 5, 3 (2), 6 Ja hem dit abans que són conviccions fetes en un moment dolç dels moviments, obert, compromès. Avui no sortirien així, ni són admeses pels grans moviments ni per l’estil oficial de fer Església. La JMJ n’és la prova. 5: un cristià, un mijaquer, té en Jesucrist el centre, el sentit de la vida, el model, l’amic amb qui parla, el compromès amb la societat, contra tota injustícia, lliure, a favor dels pobres i oprimits, el que fa grup i ens vol 6

societat, comunitat creient i humana. No una espiritualitat vaga, generalista, etèria, feta d’energies (allò d’arrambar-se una estona a un arbre). Si la referència no és concreta, precisa, tot queda diluït a la llarga i desapareix. És aquell que fa silenci, prega, contempla la seva vida, la dels altres des de Déu (lectura creient de la realitat- la RdV). És aquell que llegeix l’evangeli, l’estudia, perquè vol conèixer Jesucrist. Quina és la vostra referència precisa, el vostre model concret? Benet XVI a DCE: No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea sinó per la trobada amb una persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, la direcció decisiva. Això és avui la convicció 5na. 3: Quan s’insisteix en el que deia abans deixant la realitat concreta a part no se segueix Jesucrist, sinó una alienació, i això fa molta por avui, que desfigurem el ser cristià. Com deia R. Garaudy: Homes d’Església, retorneu-nos Jesús. La societat no és el Regne de Déu, és criticable (tothom ho fa) i per tant millorable, transformable. Però no es canvia parlant-ne. Com diem a la RdV: V-J i A. Déu ens ha posat aquí per ser creadors (Ge 2), per continuar creant, transformant. És un tret essencial de Jesús. És un tret que tota persona que es preuï de tal entén i aplaudeix. Aquí ens podem trobar amb tots els que tenen opcions diferents de la nostra però serioses. Per fer-ho cal partir de la realitat no d’idees preconcebudes. Cal fer anàlisi constant. Què passa on jo visc, estudio, treballo? Cal començar per aquí, no per Somàlia. Cal llegir, cal sentir gent que fa anàlisis profundes. Què passa amb la crisi? Què passa amb els Indignats? Per on retalla el govern? No plantejar-se tot això és

La societat no és el Regne de Déu, és criticable i per tant millorable, transformable.


riure’s del MIJAC i de la fe (des d’aquí alegre que contagia, l’Esperança teològica i mirem la JMJ) humana (com lloa Ch. Peguy), que creu que Això és avui la convicció 3a i 2a. els infants i els joves i els grans poden canviar,... 6: el primer problema d’avui és el de la pobresa, i el tret central el compromís de La convicció 7a, que ens parla de Jesús és l’opció pels pobres i malalts. La línia l’animador, amic i testimoni, ens diu això: més clara en l’actuació de Jesús és el seu sigues tot el que dèiem abans i la resta ve treball amb els malalts i marginats. Múltiples sola. textos de l’evangeli: El pobre Llàtzer, el bon Ramón Bufí (Consiliari de la diòcesi de samarità, el fill pròdig, tot l’evangeli de Lluc. Vic) Els primers pobres són els que tenim al costat: a casa, al veïnat, a l’escola, a la feina, al MIJAC. Aquest llenguatge l’entén tothom. Tothom aplaudeix Càritas. Déu és amor, i el qui estima coneix Déu, i el qui no...(1Jn 4). La centralitat dels pobres comporta una línia d’actuació, de relació, i sobretot d’estil de vida personal. Això és avui la convicció 6a. Ens podríem estendre en altres valors fonamentals: la gratuïtat del servei, ser contemplatius en la relació, la RELACIÓ

La convicció 7a, que ens parla de l’animador, amic i testimoni, ens diu això: sigues tot el que dèiem abans i la resta ve sola.

7


Esperem saber estar a l'alçada del que implica la militànica... Assemblea Diocesana de Barcelona i Terrassa

TESTIMONI DEL PAS A LA MILITÀNCIA

1 8 de setembre de 201 1

8

Hola! Som la Míriam i la Laura del centre de Sant Andreu. Ja portem tres anys al Mijac, però com va començar? Fa gairebé sis anys, vam començar a les Colònies Anna Maria Janer, dedicant quinze dies del nostre estiu a nens amb dificultats econòmiques i familiars. Allà vam conèixer al Joan Manel (Pol) que va estar tot un any explicant-nos historietes del Mijac i intentant que provéssim de viure l’experiència. Li va costar una mica, ja que nosaltres sempre buscàvem excuses per posposar la decisió. Però un dia es va posar seriós i, utilitzant al Natxy com a suport, ens va convidar a un cacaolat i, entre glopet i glopet, ens va explicar què era el Mijac i què suposaria formar-hi part. A més, volia una resposta, i no sabem si va ser pel cacaolat o per l’explicació, però ens va convèncer a les dues. El primer any cadascuna estava en un grup diferent i amb un militant diferent. Els dissabtes amb els nens ens resultaven bastant fàcils, ja que ja havíem treballat amb nens abans i els nostres militants, Joan Manel i Inma, ens van ajudar molt. Els problemes venien d’una altra banda: a les reunions no ens enteràvem de gaire, moltes sigles, noms raros, militants d’altres centres que no coneixíem de res.. però anàvem fent, gràcies als altres membres de l’equip, que


ens van fer sentir part del centre des que vam començar. Al segon any la cosa va canviar perquè vam agafar les nostres primeres responsabilitats. La Míriam va ser responsable de revista i la Laura, responsable d’economia. Quin fart d’escriure i quin fart de comptar diners! A més, portàvem grup juntes, cosa que ens vam prendre com una mostra de confiança per part del centre, ja que era el nostre segon any i ja ens deixaven portar un grup. Tot plegat, va fer que ens sentíssim més arrelades al centre i al Mijac i, al mateix temps que ens comencéssim a fer preguntes sobre el nostre futur al Mijac. Aquest últim curs, les nostres experiències han estat diferents. (Laura) Jo vaig començar el curs, sabent que només podria estar durant un trimestre, ja que al gener marxava a estudiar a Holanda. Però, tot i així, el primer trimestre vaig continuar amb la meva responsabilitat i vaig portar grup amb la Inma. Des d’allà, no vaig perdre el contacte amb el centre, ja que seguia rebent tots i cadascun dels e-mails que s’enviaven per preparar, valorar, fer reunions, etc. Ser capaç de marxar sis mesos i seguir al corrent de tot el que es feia el centre prova que tinc ganes i, per tant, intenció, de seguir sent un membre més del Mijac. (Míriam) Jo, en canvi, vaig decidir quedar-me i vaig portar

grup amb els mateixos nens de l’any anterior i amb una altra iniciant de segon any, la Maria. L’experiència de portar grup em va requerir molt d’esforç, però alhora va ser enriquidora i em vaig adonar que volia continuar formant part del Mijac. D’aquí poc comença un nou curs i ho farem com a militants del Mijac. Això és un pas important que fem gràcies al recolzament i el carinyo de tot el centre i des d’aquí volíem agrair al Joan Manel, a la Inma, com a militants i amics que sempre ens han ajudat quan ho hem necessitat; a l’Eva i l’Ana, que van aportar el seu granet de sorra durant el nostre primer any; al Jaume i la Contxi, per ser els nostres conciliaris i ajudar-nos a resoldre els nostres dubtes sobre Jesús; a la Rita i el Natxy, per ser els nostres iniciadors i ensenyar-nos tot el que necessitàvem saber sobre el Mijac per prendre la decisió de quedar-nos; i a la Maria i la Laura, per gaudir i compartir l’experiència d’aprendre a formar part de la gran família que és el Mijac. Esperem saber estar a l’alçada del que implica la militància i, tot i que la nostra butxaca ho patirà, nosaltres intentarem treure’n profit.

Miriam i Laura (Sant Andreu) 9


Assemblea Diocesana de Barcelona i Terrassa

TESTIMONI DEL PAS A LA MILITÀNCIA ...hemos estado rodeados de gente que ha dado su tiempo libre por los niños...

Somos Raúl, Laura, Irene y Borja. Hace tres años recibimos una llamada de Mariajo diciéndonos que en el centro del” MIJAC la Pau”, estaban pasando un mal momento puesto que hacía falta animadores. Nos propuso pasarnos por la plaza un sábado y así conocer un poco lo que hacían y tal vez, empezar a formar parte del centro. A nosotros siempre nos había gustado la idea de trabajar con niños ya que nosotros mismos hemos tenido la experiencia de estar en algún” esplai “o ir de colonias en verano... Muchos de nosotros a lo largo de nuestra infancia hemos estado rodeados de gente que ha dado su tiempo libre por los niños, enseñando canciones, jugando. Por eso la llamada la recibimos con ilusión y expectación sobre que era eso del MIJAC y que nos conllevaría Entrar en una plaza con un montón de niños que no conocíamos, el levantarse los sábados por la mañana, el camino de la fe, el 10

1 8 de setembre de 201 1

descubrir un movimiento ( equip disc, asamblea catalanobalear, tdi, y todas esas palabrejas), ….han sido retos que han fortalecido nuestro compromiso con el MIJAC. Saber que los chavales a las once te esperan con ganas, el combinar con los estudios y tu vida cotidiana con el MIJAC, intentar explicar a la gente de tu alrededor de que haces en el MIJAC y porque el viernes por la noche no puedes meterte la fiesta padre… son situaciones que se nos han ido presentando …. Uno de los aspectos que más nos gustan y motivan del movimiento es que nos abre a otras realidades y así nos permite relacionarnos, compartir y establecer vínculos con otras personas como nosotros. Mariajo y Quique han sido dos referentes muy importantes en este camino. Ellos han sido los que nos han hecho querer al MIJAC por,cada uno a su manera. Gracias a Mariajo, por su paciencia en las reuniones, por sus interminables y repetitivas explicaciones sobre la organización, a sus rondas pagadas en el bar” La Fuente”, a su fuerte compromiso con el movimiento. Quique le damos gracias por su acogida, sus consejos como consiliario de grupo, su vitalidad y cercanía con los niños, enseñarnos el camino de Jesús con hechos y


no solo con palabras. Sábado a sábado vamos descubriendo acompañando a los niños y junto con todo el equipo de animadores la esencia del MIJAC. Hemos finalizado una etapa importante en nuestro camino como animadores del MIJAC, pero sabemos que todavía nos queda por aprender, descubrir y vivir mucho y esperamos compartirlo con vosotros. Raul: Cuando la gente me ha preguntado durante estos tres años ¿que es el MIJAC? pienso ¿ Y que es? Durante este tiempo que he pasado como animador del MIJAC lo he aprendido, he podido ver como crecían los chavales de mi grupo, no solo como niños

sino como personas, empapándose sábado a sábado de unos valores como la solidaridad, la empatia, la tolerancia y una serie de cualidades que nuestra sociedad ya no valora. Vivir esto es lo que hace que todos los sábados por la mañana me despierte con ganas de ir al MIJAC, descubrir la evolución de los niños y además tener la suerte de que nos tomen como referente. Durante mi periodo en iniciación he ido aprendiendo a querer cada día más el movimiento, los niños, el centro, las jornadas de formación, los encuentros con otros animadores todas estas cosas han hecho que hoy quiera ser un militante. Irene: en mi casa siempre he escuchado hablar sobre el MIJAC desde que era

...nos abre a otras realidades y así nos permite relacionarnos, compartir y establecer vínculos con otras personas... 11


pequeña pero no sabía realmente que era. Cuando Mariajo me llamó para ser animadora me planteé diferentes dudas como por ejemplo…” si sabría hacerlo bien”..” si los chavales se lo pasarían bien conmigo..” Era un gran compromiso… Pero enseguida me sentí muy acogida y cómoda con los niños los sábados y en las reuniones del equipo. Gracias al MIJAC he podido darme cuenta del protagonismo que se les ofrece a los chavales dentro del centro y la importancia que tiene que ellos puedan disfrutar de un espacio así dentro del barrio donde viven. Ver como los niños de tu grupo son capaces de ir preparando diferentes cosas los sábados, como te saludan por la calle cuando vas por el barrio, como te preguntan cuando empieza el MIJAC en cuanto te ven en septiembre recién llegada de las vacaciones con una gran sonrisa… son momentos en los que te hacen pensar que seguramente estés haciendo algo bueno por ellos y da fruto 12

aquellos pequeños gestos que vas haciendo los sábados. Este curso pasado he comenzado como responsable de centro, para mi ha sido una experiencia muy positiva para poder conocer el movimiento, ver la importancia de que el MIJAC haga una misma tarea educativa estando en contacto con animadores y chavales de otros barrios y realidades. Pero esta responsabilidad no habría sido igual sin el apoyo de todo el centro, la gran ayuda de Mariajo que siempre ha estado a mi lado para cualquier duda. Al acabar estos tres años de iniciación me doy cuenta de todo lo que me ha aportado ir los sábados al MIJAC y todo lo que me queda por aprender y disfrutar junto a otros animadores y chavales. Laura: Los tres años que llevo en el MIJAC han pasado volando y sin darme cuenta ya hacemos el paso a militantes. Ha sido un proceso en el que he ido aprendiendo y conociendo al movimiento y a su gente.

...todavía nos queda por aprender, descubrir y vivir mucho...


Gracias a los talleres que hemos ido haciendo y sobre todo a la experiencia de cada sábado y a la iniciadora ( MªJo) poco a poco te vas dando cuenta que empiezas a formar parte de este movimiento y que él empieza a formar parte también de tu vida. Cuando se te plantea alguna responsabilidad normalmente tiendes a negarte, por palo y porque implica tiempo y “trabajo”. Cuando se me propuso entrar al Equip Disc el año pasado, no niego que tuve esa sensación y que no me apetecía mucho. No conocía muy bien ni lo que era y encima los otros animadores que habían tampoco los conocía mucho. Pero bueno al final acepté porque pensé que las responsabilidades, a pesar de todo lo que implican, también te hacen aprender cosas nuevas y te hacen ser más partícipe del movimiento. Para mi ha sido un año muy bueno y me ha gustado mucho compartir los momento con el Equip Disc. Debo decir que me han tratado como a una reina! Otra experiencia que tuve este año fue ir a la asamblea catalanobalear d'infants. Fue una experiencia muy guay y que no me

importaría volver a repetir. En resumidas cuentas, me siento que ya formo parte de este movimiento pero de manera diferente ahora. El primer y segundo año más o menos vas entrando en contacto, pero este tercer año, por lo menos para mi, ha sido cuando he tenido del todo claro que me gusta mucho ir cada sábado al MIJAC, hacer “trobades,” hablar con los otros animadores, estar en el equip disc...etc he tenido claro que quiero formar parte del MIJAC para así ir conociéndolo aun más.

Irene, Laura, Raul y Borja (La Pau)

13


Assemblea Diocesana de Barcelona i Terrassa

CARTA ALS NOUS MILITANTS Estimats amics Borja, Irene, Raul i Laura: Primer us demano perdó perquè avui no sóc aquí amb vosaltres per motius familiars. Jo no sé ben bé si sou prou conscients del pas que avui donareu, perquè no us he pogut seguir tant com hagués volgut. Sort n’hi ha hagut que la Mariajo us coneix molt bé i sap que el pas que doneu el podeu fer. Això em dona tranquil·litat. Heu estat en bones mans, les mans d’una marassa. Hi confio plenament. Heu estat tres anys aprofundint i interioritzant unes conviccions i una manera de fer. I ara el Moviment, l’Església, us considera prou aptes per exercir aquest servei d’evangelitzar el món infantil. Millor i en concret, d’ajudar als infants a evangelitzar el seu propi món i el seu propi ambient. I què vol dir això concretament? Em penso que vol dir quatre coses: Ajudar als infants a – pensar com Jesús - sentir com Jesús - actuar com Jesús. - i estar amb Jesús.

Però la història no la comenceu vosaltres.

14

1 8 de setembre de 201 1

És a dir, ser com Jesús. Aquesta és la vostra feina de cara a vosaltres mateixos i de cara als infants. Hi ha unes paraules precioses que Sant Pau dirigeix al seu deixeble Timoteu, al qual ha donat una gran responsabilitat. Timoteu és jove, està acovardit, té por. Sant Pau li diu: “Et recordo constantment, dia i nit, en les meves pregàries. Recordo les teves llàgrimes i tinc un gran desig de veure’t. Guardo el record de la sinceritat de la teva fe, aquesta fe que va tenir la teva àvia Lois i la teva mare Eunice i que segur tens tu també. T’aconsello que facis reviure el do de Déu que et va ser conferit quan et vaig imposar les mans. Déu no ens ha donat un esperit de temor, sinó de fortalesa i d’amor. No t’avergonyeixis de donar testimoni de Jesús. Déu ens ha salvat i ens ha donat una vocació santa”. Vosaltres sou ara com aquest Timoteu, cridats i enviats a ser testimonis de l’Evangeli de Jesús enmig dels infants. Però la història no la comenceu vosaltres. Sou ara, l’última anella de tota una història que va començar l’any 1979, ara fa 32 anys. Darrera vostra hi ha moltes àvies i mares ... animades, i animadors, iniciadors, formadors, consiliaris... Seria ara molt llarg


Sigueu-ne conscients que el que porteu entre mans és preciós i delicat d’anomenar-los pel seu nom. Però així com vosaltres sou la última anella , si que m’agradaria posar noms als qui van posar la primera: el Miguel Gambin, salesià ordenat a la Pau en aquell moment, que va convocar el primer equip d’animadors, i l’Enric Grases i el Rafa Gasol que es van encarregar d’iniciar i formar aquell equip. Per cert, em sembla que el Mijac La Pau és ara el centre actiu més antic de les nostres dues diòcesis. Sigueu-ne conscients que el que porteu entre mans és preciós i delicat: un do de Déu. Avui se us fa dipositaris d’una història i d’una tradició: les del Mijac La Pau. Felicitats, i penseu que un bon mijaquer mai deixa de ser-ho. Visca!

Enric Roig (La Pau)

15


Assemblea Diocesana de Barcelona i Terrassa

ACCIÓ DE GRÀCIES DELS MILITANTS

1 8 de setembre de 201 1

Hace tres años, en esta Asamblea, lloraba por la incerteza del futuro del centro de la Pau, y por eso es también en este espacio donde quiero compartir y celebrar ahora mi alegría. Doy GRACIAS por poder vivir la experiencia de “resurrección” que supuso la llegada de Borja, Raúl, Laura, Irene y después Adri. Con ellos también llegaron cuatro grupos de chavales que viven, disfrutan y transmiten el Mijac. Y es que “el Espíritu sopla, y sopla fuerte”

infantil y por el Mijac. Pero, los chavales de la Pau, Quique y yo lo hemos ido viviendo cada semana… con su alegría, sus ganas de conocer y sus ganas de hacer, sus propuestas, su disponibilidad, su preocupación por los chavales. Son para mi fuente de implicación, dedicación, cuestionamiento, renovación, testimonio… y como a mi me gusta decirles, son un regalo para el Mijac. Todos juntos hemos ido viviendo una nueva experiencia de centro.

Y durante todo este tiempo, Jesús, te he sentido cerca. GRACIAS por agarrarme Doy GRACIAS por la experiencia que fuerte de la mano. Ayúdanos a seguir hemos tenido en la Pau de sentirnos creciendo en nuestra militancia cristiana al acompañados en todo momento por el servicio de los chavales y del Mijac. Movimiento. Llefià, y Oscar en especial, nos Mariajo (La Pau) ofrecieron hace tres años, la posibilidad de empezar un nuevo curso. Pero, el resto de animadores-animadoras, iniciadores y consiliarios sois testimonio; y habéis estado pendientes, estos tres años, de nosotros: en coordinadoras, trobadas, excursiones, en reuniones, sesiones de estudio y de iniciación,.. en la fiesta de las trobadas de animadores,.. Hoy Raúl, Laura, Irene y Borja expresan y hacen visible su opción por el mundo 16


Assemblea Diocesana de Barcelona i Terrassa

ACCIÓ DE GRÀCIES COMUNIÓ Jo vull donar gràcies per tots vosaltres: Gràcies al MIJAC que m’ha donat una nova família, amb la que compartir els dissabtes, una manera de fer, ser i viure. Gràcies al meu centre que em fa sentir estimada i valorada. Gràcies a la Comi que em fa sentir acceptada tal i como sóc. 100% natural. Gràcies al Disc, que fa que em senti útil al moviment. Gràcies a tots vosaltres per ser aquí avui i compartir aquest moment amb mi. La meva comunió era algo especial i ho volia compartir amb vosaltres. La meva fe ha crescut gràcies al MIJAC. Cada cop que sento a un nou animador/a

1 8 de setembre de 201 1

dir: “No, a mi me gusta el MIJAC, no comparto la fe, pero me gusta esto!”, Me acuerdo de cuándo yo empecé como animadora, ¡¡y cómo ha cambiado la cosa! Aquí estoy, ¿Quién me lo iba a decir? Suposo que l’estil de vida mijaquer és autèntic i adictiu, així que vull viure’l al 100%. Gràcies a tots i a tu Senyor,perquè al final tot ens guia fins a tu. A partir d’avui som un i entro a formar part de la gran família cristiana. ¡¡Per fi podré combregar!!

Laura Guti (Morera)

17


Secció de la Coordinadora

COORDINADORES Déu ni do tota la feina que ja em fet! 1a COORDINADORA

XVII ASSEMBLEA DE NENS I NENES DEL MIJAC DE BARCELONA I TERRASSA:

Des d’aquí us volem donar les gràcies a tots els animadors i animadores que veu Va ser la primera coordinadora amb tres coordinadors per centre! Va tenir lloc al venir i vareu tirar endavant els grups per a centre d’Esquirols, i l’assistència va ser molt que surtissin els objectius! elevada!! Igualment donar les gràcies per enviar els A revista vam treballar de valent per fer el power points a temps, i perdó per si els Noticies Peludes, i que sapigueu que tenim mails van ser una mica intimatoris, pero una nova secció: “Crítiques de pel·lícules i espero que sapigueu que eren en clau d’humor, ja coneixeu a la Coordi, es una llibres”, molt molt interessant!! mica burra!! Els enrollaos ens varem desbordar una mica amb tota la feina que teniem, però L’Assemblea va anar MOLT bé! Ja tenim gràcies a que els xavals penquen ho vem nous objectius per treballar el lema: treure tot: la preparació de l’Assemblea, el Apropar-se a algú que no coneixes be per treball del veure i jutjar de la campanya... a conèixer-lo millor. En economia es va posar en comú les idees Jugant, parlant, convidant... del material de difusió i es va arribar a la conclusió de que volem: o una suadora o una Conèixer a les persones per a descobrir el samarreta de tirants o una polsera seu costat positiu. d’aquestes que s’enrolen amb un cop. Així que ja tenim treball per als pròxims dos anys. Així que vam currar molt per a tenir llesta la Els altres objectius que van sortir van ser: 18


- Confiar en la gent - Ayudar y ser amables con la gente que conocemos - Conversar y escuchar con la gente que conocemos - Ajuda a les persones i tracta-les amb amor i no passis d’ella A part dels objectius, també varem escollir al nou equip CAJIM. Ara el formen: La Sandra de Bon Pastor, El Jose de Bufalà i el David de Llefià.

Així que una nova era comença al MIJAC Barcelona-Terrassa...

1a SORTIDA DE CAJIM Sí, sí, també ens hem anat a Lleida a coordinar-nos amb els altres nens CAJIM de Lleida i Vic! També vam fer molta feina! La nova Coordinadora Catalano-Balear venia amb ganes de currar! Ens vam posar objectius per al curs i vam fer un parell de jocs que arribaran als centres: un és per donar a conèixer l’equip CAJIM i l’altre és per a donar una miqueta de joc al nou lema! A aquesta sortida van venir alguns dels nens CAJIM de l’any passat i ens van ajudar a treballar i a saber en què consisteixen les sortides i el treball del CAJIM. Va ser el primer contacte dels nostres nens CAJIM i s’ho van passar molt bé, van currar molt i van fer bon equip amb els altres nens CAJIM. Així que una nova era comença al MIJAC Barcelona-Terrassa: nou lema, nous objectius, nou equip CAJIM... 2 anys de feina i treball amb un nou equip que treballarem per fer arribar a tots els centres el treball del lema.

Laura Guti (Coordinadora Diocesana d'Infants) 19


Secció del consi

ELS INFANTS DEL MIJAC NO PREGUEN... Aquest és el titular que ens podria haver quedat als animadors que vam ser a la XVIIa assemblea d’infants del dia 20 de novembre a Roquetes. Pels que no hi vau ser, només dir-vos que, quan el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluis Martínez Sistach, va preguntar als infants si pregaven, només s’entenia un “no” bastant general, malgrat la resposta va ser tímida... Després n’hi havia alguns que “despertaven” i començaven a dir que sí, però aquesta primera impressió és digna d’un apartat a les frases lapidàries del MIJAC. Com els consiliaris troben una explicació adient a (gairebé) totes les situacions, quan vaig plantejar aquest fet a la reunió del diumenge següent, la conclusió és que a vegades les preguntes es poden fer d’una altra manera. Amb les vegades que al llarg del curs, amb els infants, fem present d’una manera i una altra a Jesús!! Intentem anar avançant per tal que valorin la seva vida, el seu entorn, i decideixin canviar allò que veuen que poden i que han de canviar! De ben segur que no tots són conscients que fem present Jesús al llarg de totes les activitats al MIJAC (una bona mostra d’això és la resposta que van donar aquell dia) No només el fem present en els moments de 20

celebració, que també hi són: d’alguna manera fem seva i nostra aquella antiga pregària dels israelites: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. (Dt 6,5-7) Parla’n – tingues present el que creus – a casa, de camí... sempre! Perquè després de tot, què vol dir per nosaltres la pregària? Només l’expressió dels nostres desigs i intencions? Em sembla que no podem oblidar el sentit profund de la pregària: ser conscients que en el nostre dia a dia el Senyor ens acompanya, fins i tot quan no hi pensem, o no som capaços de trobar-lo. És quelcom important per tenir present en aquests dies que celebrem el Nadal. I ara ens podem plantejar de que serveixen els moments de celebració que podem fer als nostres centres, si resulta que quan pregunten a un infant, sembla que ens diguin que no són conscients del que signifiquen... Em recordava una història que em van explicar fa poc, dels indis


americans: Un pare s’aixecava cada matí ben d’hora, abans de la sortida del sol, i despertava el seu fill. Junts anaven a trobar els cavalls i se’ls emportaven, tot fent camí, fins arribar a un llac que hi havia a una hora de distància des de casa seva. Allà deixaven que els cavalls beguessin tots el que volguessin durant una mitja hora. Passat aquell temps, tornaven a agafar els cavalls i feien el camí de retorn cap el poble. Així cada dia. Van passar setmanes, mesos... Finalment el fill, prudent però intrigat, li va plantejar els seus dubtes al pare: - Pare, perquè ens aixequem tan d’hora al matí i anem cada dia a portar els cavalls a l’aigua? Al cap i a la fi, la majoria no tenen set i, quan hi arribem, només fan que córrer per allà, jugar i esquitxar-se mútuament. Són molt pocs els que hi beuen!! Vols dir que cal? - Fill, és veritat que la majoria dels cavalls es dediquen a passar l’estona. No podem obligar-los a que beguin si no volen, però això que fem és molt important: els portem cada dia al llac perquè així algun dia, quan tinguin set, ells mateixos siguin capaços de trobar l’aigua. Deixant de banda que parlem d’infants i no de cavalls, em sembla que el que la història ens vol transmetre s’entén prou bé. Sobre el que va passar amb la pregunta feta aquell matí de diumenge als infants, finalment tot va quedar en una anècdota. Evidentment sabem que els infants del MIJAC preguen, i potser fins i tot n’hi ha que han ajudat a algun animador a tornar a pregar. Aquest és el regal del MIJAC, del camí que anem fent entre tots: ens esforcem per ser conscients que Déu és present enmig de la nostra vida, i a vegades se’ns oblida que Ell ha nascut i s’ha fet home des d’abaix (com deia l’Editorial d’aquest número), i no cal que el trobem només aixecant els nostres ulls al cel.

Miquel (Consiliari Diocesà)

...les preguntes es poden fer d'una altra manera. 21


SABIES QUE... …En l’equip Disc encara ens falta un membre per estar al complet!!(si ets iniciant, i estàs interessat/a consulta-ho amb el teu iniciador/a) … Hi ha un nou grup a facebook, que es diu: “Frases lapidarias del mijac” Així, que si tens alguna frase que us hagi fet gràcia al centre, penja-la al facebook per a compartir-la amb tots! ...El centre de Morera sembla que va aixecant el cap! Tenen un grup de 19 xavals que es bastant constant!! MOLTES FELICITATS!! Ja era hora! ...Aquest és el número 99 del fem camí !!!! Esteu atents ja que el número següent serà MOOOOooooolt especial!!! ... La família Mijaquera ha crescut. Han nascut el Dídac, fill del Quim de Risitas, i en Joan, el fill de la Isa de Torrebaró. Enhorabona als pares i mares!! ...A l’Assemblea d’aquest passat 20N es va renovar l’equip CAJIM! Ara el formen: La Sandra de Bon Pastor, el Jose de Bufalà i el David de Llefià (el mateix creador del nou logo del mijac Bcn-Trss) … Un nou centre estrena pàgina web amb el nou curs: el MIJAC Bon Pastor. Podeu accedir-hi a la seva web en http://mijacbp.jimdo.com/Si el vostre centre també en té feu-nos-ho saber! ...Ja està disponible la nova pàgina de la delegació d’Apostolat selgar. La trobareu a http://www.apostolatseglarbcn.org/ ... El moviment Junior de Acción Católica, finalmente s’ha constituït en una Federació de Moviments Junior, format per 7 moviments diocesans. Va ser el passat 6 de novembre, i podeu trobar tota la información en aquest comunicat: http://movimientojunior.com/index.php?option=com_conte nt&view=article&id=66:federacion-de-movimientosjunior&catid=13:educadores

CONCURSACO DE LA COMI

Sou capaços d'endevinar qui son els retratats d'aquesta imatge? Pista: formaven la comissió diocesana de l'any 1990. 22


El Equip Disc está incitando a los coordinadores de cada centro al juego!! Primero fueron a los dados... y luego qué!!!! Éste es el número 88 del Fem Camí según el archivo histórico de Rivadeneyra. Para entender a la Comi, os recomendamos la colección de "Canción de hielo y fuego". Si quereis ir por la via rápida mirar la serie "Juego de Tronos" Los correos que llegan des de el secretario personal del obispo se clasifican directamente como "No deseado". Las malas lenguas hablan de que algún consiliario (alguien influido por las malas artes del imperio) apoyaría el Español como lengua vehicular del MIJAC. Per començar a preparar el número 1 00 del Fem Camí us posem la portada del que va ser el primer número, el número 0.

23


E N AQUEST

NÚMERO ET RECOMANEM ... Juarez, Manolo. "Saber, Ser, Servir: Què es demana al militant del MIJAC?"

les tres "S": saber, ser i servir, que són tres coses que nosaltres com a animadors militants o en iniciació no podem perdre mai. En aquest llibre trobaràs les pistes per fer una bona RdV de com vivim la nostra militància, una excusa perfecte per fer un recés al centre! Qué us sembla? També trobaràs la recepte per a fer un animador perfecte: alegria, no, no te les diré totes, que sinó tens l'excusa perfecte per no llegir-te el llibre! "Cal tenir en compte que el MIJAC és molt exigent i que aquesta exigència neix de la voluntat de fer les coses ben fetes, d'un treball seriós" Fontbona, Jaume. "Les paràboles: Què diuen de Déu i de Jesús" (1 a.ed). Emaús. Centre de Pastoral Litúrgica

Aquest llibre parteix d'un document del moviment elaborat per l'equip de consiliaris del MIJAC de Barcelona. Pretén esdevenir una eina útil per als animadors i equips per a poder treballar les paràboles amb els infants. Per a cada paràbola es planteja una reflexió a partir de les preguntes: 1) A quina actitud i/o acció fa referència aquesta paràbola? 2) Què ens diu Jesús d'ell o del seu Pare? El llibre es complementa amb una sèrie de taules on estan classificades gran quantitat de valors i actituds relacionades amb les paràboles més escaients per a treballar.


Fem Camí 99