Issuu

14/05/2021 diarimés

TRANSPORT I LOGÍSTICA

DADES

La logística suposa el 14% del PIB català i ocupa a 170.000 treballadors Ha mogut prop de 426 milions de tones, la majoria de les quals amb transport viari, que es manté com la principal tipologia Anna Ferran

Més de 170.000 persones ocupades, prop de 426 milions de tones mogudes i el 13,9% del producte interior brut català. Aquests tres indicadors mostren el pes que té el sector de la logística i el transport en el conjunt de Catalunya. Tots ells queden recollits a la 15a edició de l’Observatori de la Logística, elaborat per CIMALSA i l’Institut Cerdà. L’objectiu d’aquest estudi és mostrar l’evolució del ram i dels seus principals índex de competitivitat per a servir de guia a empreses i autoritats i millorar així el sector al conjunt del territori català. Segons el darrer Observatori, el sector logístic té donades d’alta a Catalunya un total de 27.458 empreses. Pel que fa a l’estructura d’aquestes, l’estudi indica que de mitjana cada empresa compta amb 3,5 treballadors, cosa que mostra que la gran majoria d’elles són microempreses. Això s’explica pel gran pes que té el transport de mercaderies per

carretera. I és que sovint aquesta mena de transport està realitzat per autònoms o empreses amb un màxim de cinc treballadors. Pel que fa al moviment de les mercaderies segons el tipus de transport, l’Observatori torna a evidenciar que el transport viari és el principal al conjunt català. De les gairebé 426 milions de tones mogudes, 315 es van fer per carretera. El segueix el transport marítim, que va gestionar gairebé un centenar de milions de tones. En aquest sentit, la rellevància que tenen els Ports de Barcelona i de Tarragona explica per què el transport marítim és el segon en pes a Catalunya. Tant el transport per carretera (+1%) com el marítim (+0,6%) van experimentar creixement, entre els resultats del penúltim i l’últim Observatori. Ara bé, si hi ha un mitjà de transport que va créixer de forma exponencial, malgrat ser encara el més minoritari, és l’aeri, que en els últims dos anys ha crescut un 222%. Per contra,

CEDIDA

destinació és entre Catalunya i la resta del món, amb 68 milions de tones. A aquest, cal sumar-hi els 57 milions de tones que es mouen entre Catalunya i els països de la Unió Europea. Per últim, hi ha 27 milions de tones que són tràfic de pas, que només creuen Catalunya, sense tenir-ne l’origen o la destinació. Espais logístics Aquesta fotografia de l’estat del sector a Catalunya no només mostra la part del transport, sinó que també se centra en el vessant logístic. Entre les principals

La superfície per a ús logístic creix un 11,2% i ja superen els 8,2 milions de metres quadrats

Malgrat els esforços per a impulsar el ferrocarril, va experimentar una reducció del 2,8%.

el transport ferroviari ha experimentat una lleugera reducció del 2,8%. Si ens centrem en l’origen i

destinació de les mercaderies mogudes, l’Observatori mostra que el tràfic intern dins de Catalunya és el principal, aglutinant

186 milions de tones. El segueix el tràfic de mercaderies entre Catalunya i la resta d’Espanya, suposant 88 milions. La tercera

dades que s’extreuen de l’Observatori, en destaca que ara el principal compta amb un total de 8,2 milions de metres quadrats per a usos logístics, cosa que suposa un creixement de l’11,2% respecte a l’any anterior. El creixement que ha experimentat el sol logístic ha estat constant des de l’inici de les sèries de l’Observatori, el 2005, cosa que mostra el pes estratègic del sector en el conjunt de l’economia, tal com ja es desprèn de la dada del PIB. Pel que fa al preu del lloguer del metre quadrat al mes, és de 4,7 euros (+1,2% respecte a l’any anterior).

diarimés 14/05/2021

TRANSPORT I LOGÍSTICA A FONS

TRIBUNA

Un altre engany al transport JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona (FEAT)

Amb motiu de l’entrega dels fons europeus, el Govern d’Espanya ha preparat un conjunt de mesures fiscals que podrien enfonsar-nos en la misèria. L’equilibri dels comptes públics que exigeix Europa es vol aconseguir únicament incrementant els ingressos, via nous impostos i taxes. Res de contenir la despesa. En una economia tan castigada, el pla pot suposar una catàstrofe, un cop s’esgotin els fons europeus, que s’han de gastar en poc temps i que són un pla de xoc i no una font estable de finançament. Entre els múltiples impostos que volen crear, ha generat enrenou el que es vol aplicar a les carreteres, sota el criteri que «qui les utilitza i contamina, paga». I és que pel Ministeri és injust que pagui qui no hi circula. Davant d’això només puc dir que tota la societat es beneficia de les carreteres, ja que per elles circulen totes les mercaderies que asseguren el subministrament a la població, al comerç i a la indústria. Sense carreteres ni camions, quedaríem desproveïts en pocs dies. Però no només això. Les carreteres arriben als indrets més remots i garanteixen el dret a la mobilitat. Sense elles, només podria moure’s qui viu a prop de ports, aeroports o estacions ferroviàries. Tothom que circula per les carreteres paga sobradament el seu ús. Es paguen impostos per la compra dels vehicles, un impost anual de circulació i més del 50% del cost dels carburants són impostos. L’impost especial d’hidrocarburs es va crear per a construir i mantenir carreteres, però sembla que el Govern se n’ha oblidat. El sector del transport no pot tolerar que se l’enganyi. El Govern s’havia compromès per escrit a no posar en marxa un impost d’aquest tipus sense un acord previ amb el sector. Si ja té clar que el 2024 es posarà en marxa, què s’ha de negociar i acordar amb el transport?

A. Ferran / ACN

SOL LOGÍSTIC, LA COMPETITIVITAT DE CATALUNYA EN JOC

això, aquest interès es Actualment, només un veu limitat per la falta 3% del sol logístic catade producte, tant de nau construïda com de là està disponible per a sòl per promoure, la noves implantacions. A qual cosa està portant Barcelona i la seva priels inversors a adoptar mera corona, aquesta solucions creatives per xifra és encara més baiinvertir d’acord amb xa, situant-se en l’1,2%. característiques Les infraestructures, la Estudis i consultores alerten de la pèrdua d’oportunitats les localització estratègica per la manca d’espais logístics disponibles al territori d’aquest mercat», ha en el Mediterrani i la CEDIDA assegurat la directora del departament Indusforta tasca de promoció duta a terme en els trial i Logístic de Savills darrers anys han fet que Aguirre Newman, Gloria siguin moltes les grans Valverde. companyies dedicades a Part d’aquestes solula logística que estiguin cions han passat per a interessades en instal· deixar enrere la primera lar aquí els seus centres corona i instal·lar-se en operatius. Ara bé, ha araltres zones de Cataluribat un punt on gairebé nya, com Girona i Tarno queden espais logísragona. De fet, a la detics, cosa que suposa la marcació gironina s’ha pèrdua d’oportunitats realitzat una transacció importants per al país i de 140.000 metres quala seva economia. Així drats i a la demarcació ho alerta l’estudi La lotarragonina s’han siggística, un motor per a nat dues operacions de Catalunya, elaborat per 29.000 metres i 10.500 la cambra de Comerç i metres quadrats. Aquesla Unió de Polígons Inta mena d’apostes no només són un primer dustrials de Catalunya pas per a descongesti(UPIC). En el període entre onar l’Àrea Metropoli2015 i 2019, Catalunya tana de Barcelona, sinó va augmentar un 25% que amplien el radi d’acles exportacions gràcies ció en àrees on encara a la xarxa de carreteres, hi ha molt de camí per a ports, aeroports i línirecórrer. En el cas del Camp de es ferroviàries. Aquest Tarragona, hi ha diverescenari ha provocat la necessitat de desenses àrees industrials que poden acollir activitats volupar una logística logístiques. A més, cal forta i, al mateix temps, sumar-hi que l’empreha convertit Catalunya en una economia «altasa pública CIMALSA té projectes d’ampliació de ment atractiva» per a les La ZAL del Port de Tarragona permetrà grans implantacions logístiques. polígons com el CIM El empreses del sector. El creixement de la demanda interna, la tenSi bé durant el primer trimestre la con- Camp o el nou LOGIS Montblanc. Ara bé, si dència a l’alça d’importacions i exportaci- tractació s’ha disparat i ja se situa en nivells hi ha un espai que suposarà un abans i un ons i l’auge del comerç electrònic han pro- prepandèmia amb un total de 14 contractes després per al desplegament de grans infravocat un increment de la necessitat d’actius de lloguer de superfície logística signats, estructures logístiques és la Zona d’Activilogístics, «frustrada» per la falta de sòl. En que ocuparan 246.098 metres quadrats, el tats Logístiques del Port de Tarragona, una aquest sentit, la directora de la Unió de Polí- cert és que queda poc espai per a créixer. àrea d’un milió de metres quadrats pròxima gons Industrials de Catalunya (UPIC), Sílvia «Catalunya és un mercat prioritari com a a la Pineda i el futur Complex Recreatiu i Solanellas, assegura que «la manca d’espai destinació d’inversió dels grans fons in- Turístic, amb connectivitat marítima, vide qualitat bloqueja l’activitat de les empre- ternacionals, així com dels promotors es- ària i ferroviària que està cridada a ser un ses industrials i comercials». pecialitzats en la localització de sòl. Tot i nou motor econòmic per al territori.

TRANSPORT I LOGÍSTICA

14/05/2021 diarimés

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Forma’t en logística 4.0 i comerç internacional, a l’Institut Vidal i Barraquer

CEDIDES

L’institut tarragoní ofereix els cicles de grau superior en Logística i Transport i de Comerç Internacional en modalitat dual Redacció

La formació professional dual implica establir un major vincle i corresponsabilitat amb les empreses, però el resultat serà que aquestes podran disposar de personal qualificat i format per a donar resposta a les seves necessitats reals. Així ho expliquen des de l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona. El centre tarragoní ha fet una aposta ferma per aquesta modalitat de formació en els àmbits de la logística 4.0, el transport i del comerç internacional. Amb aquesta modalitat l’alumnat es converteix en aprenent i combina el temps de formació en el centre docent amb el temps d’activitat a l’empresa. L’alternança dual comporta el reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits en el temps d’activitat a l’empresa. Hi ha una primera fase de pràctiques de la formació en el centre

de treball i una segona fase de consolidació, on l’activitat pràctica a l’empresa es realitza en condició de treballador assalariat o becari en formació.

L’alumne es converteix en aprenent i combina la formació al centre amb l’activitat a l’empresa Són nombroses les empreses relacionades amb el transport terrestre per carretera, multimodal, marítim, ferroviari, operadors logístics, operadors químics, etc, que aposten per tenir a alumnat que encara no han finalitzat els seus estudis, de manera que l’institut i les empreses comparteixen una part de la formació. A més a més, aquestes últimes tenen la possibilitat d’incorporar plantilles col·laboradores amb compromís,

responsabilitat, lideratge, motivació i talent, capaços d’adaptar-se a les futures necessitats empresarials. Captar el talent Els beneficis que suposa l’ensenyament en modalitat dual són múltiples, però destaca entre altres, la possibilitat d’identificar i captar el talent per part de les empreses, la possibilitat de formar l’alumnat durant un període comprès entre deu mesos i un any, el coneixement de les potencialitats de l’alumnat aprenent, la millora de la qualificació professional del personal i en alguns casos la preparació per un relleu generacional. I per a l’alumnat els avantatges són la formació adaptada als treballs específics, la vinculació contractual i l’acreditació de competències, entre d’altres. Tot això, fa que el sistema en alternança dual sigui

A la imatge de dalt, exterior de l’institut tarragoní. Al costat, un grup d’alumnes en una de les classes on es realitza la formació específica al centre.

una alternativa molt interessant i actualment imprescindible per a la inserció laboral de l’alumnat. L’institut s’adapta perfectament a aquestes exigències, adequant les competències professionals i així aconseguir estàndards de qualitat que puguin ser valorats pel sector empresarial i tot això passa per la Formació Professional en modalitat dual.

diarimés 14/05/2021

TRANSPORT I LOGÍSTICA

ACTUALITAT

L’Estratègia Logística Catalana presenta el model de governança S’impulsaran cinc comissions tecniques que gestionaran els 19 projectes Redacció

L’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l’Economia Catalana (ELIEC) ja ha establert el seu model de governança per al seu desenvolupament. Després que el govern aprovés el full de ruta que ha de guiar les accions estratègiques per a impulsar la competitivitat del sector i de presentar-se públicament, a finals d’abril ja es va celebrar la primera reunió de treball amb els agents públics i privats del sector participants del document. L’objectiu de la jornada va ser donar a conèixer com es durà a terme la posada en marxa del diferents projectes i mesures que proposa l’ELIEC. Així ma-

teix, durant aquesta primera trobada es va presentar el model de governança de l’Estratègia. Aquest model planteja la creació d’una Oficina tècnica, coordinada per CIMALSA, depenent d’un òrgan de govern amb la representació dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement. L’oficina tècnica comptarà amb el suport d’un Consell Assessor en el què participaran totes les empreses i organitzacions que han col·laborat en l’elaboració de l’ELIEC, com són el Consell Assessor per a la internacionalització de la logística de Catalunya i el Grup de treball de la Taula del Corredor Mediterrani, entre d’altres. També comptarà

amb un organisme de suport tècnic Integrat per tots els departaments i organismes de la Generalitat amb competències en els diferents projectes. Aquesta oficina tècnica serà la responsable de coordinar les cinc comissions tècniques encarregades de gestionar la implantació dels 19 projectes i 60 mesures en les què es concreta l’Estratègia. Preveu també l’elaboració de diversos indicadors que permetin fer el seguiment de la posada en marxa de cadascuna de les mesures i assegurar que la cronologia d’implantació es la que preveu l’ELIEC i, si s’escau, per introduir les mesures correctores en cas que es produeixin desviacions.

EMPRESA DESTACADA

Transports Calsina Carré, desenvolupant la logística sostenible del futur La intermodalitat i els duo tràilers redueixen les emissions Anna Ferran

Intermodalitat i innovació per a una logística sostenible. Aquesta és l’aposta que fa Transports Calsina Carré. Amb prop de 50 anys d’història, aquesta empresa familiar és una referència al territori i un operador de primer nivell a Europa i al Marroc. La companyia està totalment centrada en oferir un transport de mercaderies més sostenible i per això està duent a terme iniciatives per a reduir la petjada de carboni. Un dels seus eixos de treball és l’impuls de la intermodalitat carretera-ferrocarril. Per això,

estan adaptant la seva flota de semiremolcs, perquè puguin carregar-se directament a sobre de trens. Ja han canviat 200 dels 650 semiremolcs i preveuen que la totalitat de la seva flota estigui adaptada per al transport intermodal en dos anys. Actualment fan més de 500 viatges en tren des de les bases que tenen al sud de França amb destinació al centre d’Europa. En aquest sentit, cal destacar l’estreta cooperació de la companyia amb els operadors ferroviaris per a impulsar aquesta modalitat de transport que els va permetre estalviar

dos milions de tones d’emissions de CO2; una xifra que preveuen duplicar enguany. Però, per a ser sostenible, cal ser innovador. Per això, estan participant en procés de testeig dels duo tràilers que està duent a terme la DGT. Els duo tràilers són camions on una tractora arrossega dos semiremolcs. Si bé estan totalment implantats a Escandinàvia, els duo trailers encara no estan regulats a la resta d’Europa. Malgrat que necessiten una tractora més potent, els duo tràilers permeten una reducció del 25% de les emissions de CO2. Calsina Carré és l’única empresa logística que participa en aquest testeig que utilitza duo tràilers amb semiremolcs de xapa en lloc de lona, ja que els han adaptat per a les exigències frontereres que requereixen les rutes cap al Marroc, país amb el qual estan treballant per a promoure la regularització d’aquesta mena de camions.

Jordi Fortuny Tinent d’Alcalde i president de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona

«Enguany comencem a implantar els autobusos híbrids i estudiem alternatives de futur més verdes» Fortuny destaca l’encert de mesures que garanteixen la seguretat i la qualitat del servei com la incorporació de càmeres de videovigilància GERARD MARTÍ

Redacció

Jordi Fortuny és tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i president de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT). Com a president de l’EMT, ha apostat per la implantació de mesures de seguretat al transport públic derivades per la covid-19, la renovació de la flota i per oferir un servei públic de qualitat en qualsevol circumstància. Interpel·lat sobre el futur del transport públic, ho té clar: l’hidrogen verd n’ha de ser el protagonista. —Amb l’arribada de la covid-19 ha hagut de lidiar amb una de les èpoques més convulses per a la mobilitat. Com hi ha fet front el transport públic? —Va ser un moment traumàtic per a tothom. Amb el confinament, d’un dia per l’altre vam haver d’aturar el servei. Però automàticament vam posar en funcionament un servei a demanda que garantís la mobilitat de persones essencials, i que pogués atendre qualsevol emergència que requerís mobilitat. Crec que va ser un encert. Posteriorment, hem anat recuperant el servei, posant tots els recursos disponibles, inclosos dispensadors de gel hidroalcohòlic, pel bé de la seguretat d’usuaris i professionals del transport. —En termes de seguretat heu anat més enllà i heu incorporat càmeres de videovigilància. —Hem experimentat un increment d’incidències als autobusos motivades per la negativa de persones a posar-se la mascareta. Es nota un major nerviosisme. Hem apostat per mesures

Donaran eines al personal per a gestionar situacions conflictives.

que garanteixin la seguretat i la qualitat del servei: hem contractat dos nous inspectors, s’ha adjudicat el subministrament de càmeres de videovigilància a la flota i treballem en la formació del personal per tal de donar eines per gestionar situacions conflictives. Aquestes formacions s’estendran a altres col·lectius, com els vigilats de zona blava. —Ara sembla que, a poc a poc, tornem a agafar certa normalitat. Quines són les prioritats de l’EMT? —Continuar adaptant el servei a les necessitats de la ciutadania i complir amb el compromís de renovar la flota. Durant aquest any començarà la incorporació dels autobusos híbrids. N’hem previst deu en total. I treballem amb noves solucions, més verdes, que garanteixin la mobilitat ciutadana i, alhora, siguin respectuoses

amb el medi ambient. Estem estudiant diverses vies com, per exemple, l’ús de l’hidrogen verd com a combustible per als nostres vehicles. —Què hi ha previst sobre la implantació de l’hidrogen verd? —Ara cal donar sortida al compromís polític de la Unió Europea d’arribar a la neutralitat d’emissions de carboni el 2050 i d’implantar l’Acord de París cap a la contaminació zero. Des de l’Ajuntament de Tarragona es volen impulsar projectes en aquest sentit. La transició cap a una flota d’autobusos amb hidrogen, així com dels camions de recollida de residus sòlids urbans i altres vehicles municipals, és una de les accions previstes per a contribuir a la transició energètica, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.

TRANSPORT I LOGÍSTICA

14/05/2021 diarimés

diarimés 14/05/2021

TRANSPORT I LOGÍSTICA

LABORAL

El deu perfils professionals més demandats del sector de la logística i el transport

ACN

productes des del país (aranzels, certificats d’origen, certificats sanitaris, carta de duanes). Ha de coordinar-se amb diversos representants públics com agents duaners o autoritats portuàries, resoldre incidències i assegurar-se que l’empresa compleixi amb la legislació vigent i el pagament d’impostos. El rang salarial es mou entre els 23.000 i els 28.000 euros. La meitat de les ofertes d’aquest perfil són de Catalunya.

Un estudi elaborat per Adecco mostra com un terç del total de les ofertes laborals del ram a l’Estat es concentren a Catalunya Redacció

El sector logístic representa el 10% del PIB, gestiona més de 500 milions d’enviaments anuals i dona feina a més d’1 milió de persones. Malgrat que la pandèmia ha causat un descens en el nombre d’afiliats del ram, el pes que té i el paper essencial que segueix jugant fa que s’esperi una demanda de personal durant aquest 2021. Un estudi elaborat per Adecco Logística y Transporte indica quins són els 10 perfils més buscats al sector. Mosso de magatzem S’encarrega de la càrrega i descàrrega de camions, revisa les mercaderies entrants i sortints per assegurar-se que no hi ha gènere danyat, ordena les mercaderies segons requereixi, controla les existències, prepara comandes, manté registres d’articles emmagatzemats, etc. És el perfil més demandat del sector logístic, amb un 31,5% de les ofertes de feina i té una retribució que oscil·la entre els 15.000 i els 17.000 euros anuals. El 30% de les ofertes de feina d’aquest perfil es concentren a Catalunya. Carreter Entre les seves funcions hi ha la recepció i col·locació de paquets

i altres tipus de càrrega en palets amb l’ajuda de màquines elevadores. També preparen i empaqueten comandes. En els darrers anys, ha estat un dels perfils més sol·licitats i ara per ara és el segon més sol·licitat, amb un 12% del total de les ofertes del sector. Té un sou d’entre 16.775 i 19.000 anuals i Catalunya encapçala les ofertes per aquesta mena de llocs, amb un 31% del total de l’Estat. Gestor d’estoc S’ocupa de tot allò que està relacionat amb l’emmagatzematge de productes al magatzem: planificació de l’aprovisionament, el control dels costos, el control de fluxos d’entrada i sortida, la possible degradació dels productes. El seu objectiu és arribar a un estoc òptim, que sigui rendible per a l’empresa i per a fer-ho busca l’estratègia perquè la distribució als clients es pugui realitzar sense problemes i sense pèrdues. El sou es mou entre els 18.000 i els 22.000 anuals. Cap de magatzem Coordina i dirigeix les operacions d’entrada i sortida de mercaderies. Supervisa tots els procediments i el seu objectiu és evitar que hi hagi errors en

El sou mitjà ronda els 16.000 euros bruts anuals, però pot pujar fins als 28.000

els processos a la vegada que els agilitza per a fer-los rendibles. És un dels perfils millor retribuïts del sector, amb 27.000 euros de sou brut anual de mitjana, però que poden arribar a superar els 36.000 si es tenen més de 10 anys d’experiència. Catalunya concentra el 38% de les ofertes per aquesta mena de posicions. Manipulador El creixement del comerç electrònic ha incrementat la demanda d’aquests professionals que s’encarreguen de classificar els productes per a la seva ubicació, registrar-los a l’inventari, preparar comandes i empaquetar-les. La retribució mitjana és de 14.000 euros, però pot arribar als 18.000 amb experiència i titulació. Un terç de les ofertes de feina de manipulador surten de Catalunya.

sou mitjà es mou al voltant dels 16.400 euros bruts anuals.

Repartidor Més enllà de portar mercaderies, les seves funcions inclouen planificar els horaris i rutes per a treballar de la forma més ràpida i eficient possible; carregar la furgoneta de manera que les mercaderies estiguin col·locades per ordre d’entrega, descarregar productes, gestionar rebuts amb el client, o fins i tot cobrar. El

Tècnic de compres És el responsable de seleccionar i negociar amb els proveïdors que subministren els productes a una empresa i pactar amb elles les condicions de subministrament. També s’encarrega de controlar la qualitat dels productes, així com l’estoc, i de portar al dia tota la documentació relativa als processos de compra. Es valora molt

Imatge d’arxiu d’una manipuladora, preparant una comanda.

l’experiència en aquesta mena d’ofertes, cosa que fa que la retribució mitjana sigui de 20.000 euros bruts anuals, però pugui arribar als 28.000. Catalunya, Comunitat de Madrid i País Basc agrupen el 85% de les ofertes per aquesta posició. Tècnic export/import Aquests professionals s’encarreguen de gestionar les obligacions duaneres i fiscals necessàries per a l’entrada i sortida de

Tècnic de logística Gestiona tots els recursos materials i humans que participen en la cadena de distribució, des del punt d’origen de la mercaderia fins a l’entrega al client. Entre els seus objectius hi ha aconseguir més rapidesa en les entregues, generar una imatge fiable davant de proveïdors i clients, assegurar el bon manteniment dels productes, maximitzar l’espai del magatzem i optimitzar costos. El sou se situa en els 17.000 euros, però puja fins als 28.000 euros amb més de 10 anys d’experiència en aquesta posició Tècnic d’operacions Supervisa, coordina i executa les diferents operacions logístiques, com els processos de compra i abastiment de productes, les operacions de preparació, emmagatzematge i manipulació de la mercaderia, el transport i la distribució, el flux d’entrada i sortida, etc. El sou de partida ronda els 22.000 euros bruts anuals i pot pujar fins als 28.000 si tenen formació de postgrau i més de 10 anys d’experiència.

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com