11/12/2020 diarimĂŠs
llegat universal
13
14
diarimés 11/12/2020
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL
COMMEMORACIÓ
Una fita clau en una història que va començar fa més de dos mil anys Tarragona celebra enguany el 20è aniversari de la declaració del conjunt patrimonial romà com a Patrimoni de la Humanitat CEDIDA / MANEL ANTOLÍ
Anna Ferran
Un dia per a recordar en una història de més de 2.000 anys. Així es pot definir el 30 de novembre del 2000. El motiu? Tarragona era, després de molts esforços, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Enguany, la ciutat celebra el 20è aniversari d’aquesta declaració, que més enllà de ser una efemèride, ha de servir per a reivindicar l’importantíssim llegat romà que té, a la vegada que s’analitza des de múltiples aspectes com s’està gestionant i es plantegen vies de futur per a impulsar-lo dins i fora d’aquestes contrades. Ara fa 20 anys, la UNESCO valorava «l’excepcionalitat de les restes de Tarraco com a model urbà i estètic per les capitals provincials creades al món romà» i «com testimoni incomparable de la història de l’antiguitat al Mediterrani». Aquestes frases arribaven des de l’altra punta de món. La ciutat australiana de Cairns acollia l’assemblea de la UNESCO que finalment va incloure Tarragona dins de la llista d’elements Patrimoni de la Humanitat. Si bé actualment sembla una obvietat que el conjunt monumental de l’antiga Tarraco tingui aquesta distinció per part de la UNESCO, el camí per aconseguir-lo no va ser fàcil. Malgrat que les campanyes fetes per a impulsar la candida-
La capçalera del Circ Romà, amb el símbol de la Unesco fet amb jardineria al davant.
La candidatura va patir diversos contratemps en el camí per a ser Patrimoni Mundial tura van generar cohesió social i van rebre suport d’altres ciutats que ja eren Patrimoni Mundial, la UNESCO va emetre informes que qüestionaven la universa-
litat de Tarraco. El gestor de la candidatura i catedràtic d’arqueologia de la URV, Ricardo Mar, explica que la inspectora d’ICOMOS, l’organisme encarregat de fer les avaluacions tècniques de les candidatures, era experta en gestió del patrimoni i no en arqueologia clàssica, motiu pel qual no va saber fer la lectura adequada de les restes que tenia
al davant. Aquests contratemps van fer endarrerir la proclamació. «Vam caure en aquell contratemps. Però les restes feia dos mil anys que hi eren, podien esperar un any més. L’important va ser que es va aconseguir». La visita que ho canvià tot Aquesta pedra en el camí va suposar tornar a començar, pre-
parant un nou informe que va aconseguir que la candidatura passés tots els passos fins a arribar a l’assemblea de Cairns. Aquest cop, però, la història va ser diferent i la clau està en la visita del responsable d’ICOMOS, Henry Cleere, a Tarragona. La regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona de l’època, Mercè Martorell, recorda: «Teníem un timing molt ajustat i havíem d’anar a totes, per això era crucial que el mateix Cleere comprovés de primera mà l’excepcionalitat del conjunt de Tarragona». La comitiva va rebre Cleere a l’Aeroport del Prat i en el trajecte li van mostrar l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions i tot seguit el van dur al Circ. Un cop en aquest últim, Martorell explica que el representant de l’organisme internacional va manifestar: «Amb això ja en tinc prou». Malgrat la seva reacció positiva, «li vam fer la visita a totes les restes, per assegurar-nos que l’informe fos positiu», apunta l’exregidora. A partir d’aquest punt, la candidatura va seguir el procés fins a arribar al 30 de novembre de l’any 2000. Aquells mesos no van estar lliures de pressió, perquè hi havia qui creia que Tarragona no ho aconseguiria. La feina i l’esforç fets, però van tenir la recompensa de fer de Tarraco un llegat universal.
Cronologia d’una candidatura 1993 Sorgeix la idea que el conjunt arqueològic de Tàrraco sigui Patrimoni Mundial. 1994 S’inicien els passos per assolir la inclusió a la llista. 1995 Tàrraco entra en la llista indicativa del Ministeri de Cultura per ser Patrimoni Mundial. 1997 La proposta supera la selecció estatal i la candidatura arribarà a la darrera fase, a París.S’engeguen campanyes i accions per a impulsar la candidatura. 1998 Malgrat les accions de suport a la candidatura, Tarragona rep un informe negatiu de la UNESCO i la candidatura s’ajorna un any. 1999 Tarragona rep un segon informe negatiu de la UNESCO, que ajorna un any més la candidatura. Experts mundials, però, avalen la candidatura i la singularitat de la ciutat. 2000 El coordinador de les candidatures, Henry Cleere, visita Tarragona i mostra un gran interès pel conjunt monumental. Tarragona s’inclou a la llista i el 30 de novembre esdevé Patrimoni Mundial.
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL
11/12/2020 diarimés
15
16
diarimés 11/12/2020
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL
PATRIMONI
Ser Patrimoni Mundial: més consciència social i un fre davant la turistificació
CEDIDA
pels quals finalment Tarragona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat era pel fet de conviure diàriament amb el llegat romà i apuntava que «aquest és el relat que s’ha d’anar construint».
Comptar amb una de les màximes distincions a escala mundial ha suposat un impacte positiu pel territori si bé encara hi ha feina a fer Anna Ferran
Conscienciació ciutadana sobre la rellevància del patrimoni romà que té la ciutat. Aquest ha estat el principal impacte que ha generat al llarg d’aquestes dues dècades ser Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquesta és l’opinió que comparteixen el professor del Departament de Geografia i director del Màster universitari en Gestió de Destinacions Turístiques, Antonio Paolo Russo, el gerent de l’empresa Itinere, Xavi Mejuto, i el gerent de l’empresa ARGOS Tarragona, Julio Vilar. Tots tres van participar fa unes setmanes en un dels diversos webinars organitzats en el marc de la celebració del 20è aniversari, que tenia com a objectiu parlar sobre l’impacte social, econòmic i cultural de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. «No va suposar un impacte sinó que ha estat una influència
lenta. No hem vist un abans i un després d’aquell 30 de novembre, però la declaració ha servit perquè la gent de Tarragona prengui consciència dels seus monuments», explicava Xavi Mejuto en l’inici de la seva intervenció. El director d’Itinere recorda com en l’etapa de preparació de la candidatura hi va haver un moviment a nivell social important de reconeixement i valorització del patrimoni, amb campanyes a les escoles. En aquest sentit, Julio Vilar defensava la necessitat de recuperar i intensificar aquesta mena d’accions. «Li hem d’explicar tot a cada nova generació que puja, perquè si no, no tindran clar el valor que té tot allò que els envolta». Un garant per la preservació Per a Antonio Paolo Russo, un dels impactes més positius que aporta a qualsevol localitat pa-
trimonial el fet de ser declarada com a Patrimoni Mundial és la creació d’un marc per a la «conservació, valorització i promoció del seu patrimoni cultural». Si bé el professor de la URV recorda que les directrius que marca la UNESCO no tenen valor legal, a no ser que les adoptin com a tal les administracions pertinents, sí que generen un context on tot no s’hi val, cosa que preserva el patrimoni i la relació que aquest té amb el seu entorn social immediat. Així doncs, ser Patrimoni Mundial pot ajudar a mitigar els efectes de la turistificació massiva d’una destinació. En aquesta línia, tant Mejuto com Vilar explicaven des de l’experiència de les seves pròpies empreses que treballen sempre per no ser un destorb per als veïns de la zona, especialment en el cas de la Part Alta. Residents ambdós en aquesta zona, ente-
Les directrius de la UNESCO generen un context de preservació.
El model de Tarraco Viva s’hauria d’estendre en iniciatives permanents, segons diversos experts nen que els veïns no han de patir alteracions en la seva quotidianitat pel fet d’estar en una zona patrimonial. «Som conscients que el nostre desenvolupament no pot anar en detriment de les
Es treballa per integrar l’activitat turística i cultural amb la vida diària a la Part Alta condicions de vida de cap dels veïns. La nostra activitat ha de ser amable amb la ciutat», apuntava el gerent d’ARGOS. Per la seva banda, el gerent d’Itinere recordava que un dels motius
El moment de reinventar-se Els tres participants en aquest webinar van coincidir en el fet que l’aturada turística derivada de les restriccions de mobilitat per la pandèmia ofereix una oportunitat única per a reinventar-se i replantejar-se molt aspectes claus en la gestió del patrimoni cultural i en la seva promoció com a actiu turístic, per a treure’n el màxim partit i impulsar un teixit econòmic vinculat a aquest patrimoni, però també comercial del seu entorn i fer-ho tot d’una forma sostenible amb la ciutat i els seus habitants. Tots tres coincidien que cal aprendre més del model d’èxit que és Tarraco Viva i ser capaços de materialitzar projectes que mantinguin el seu esperit durant la resta d’any. Si bé coincidien que queda molt per fer en l’impuls cultural, Russo destacava que Tarragona havia sabut integrar la marca patrimoni en un context territorial on el principal actiu turístic és el sol i platja. «És molt difícil mantenir aquestes dues marques unides», afirmava. I remarcava que té molt de recorregut a explorar en el vessant patrimonial.
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL Pere Virgili Alcalde de Roda de Berà
«Cal un ens que enllaci i doni una visió de conjunt del patrimoni romà»
11/12/2020 diarimés
17
CEDIDA
El batlle reclama un replantejament de l’entorn de l’Arc de Berà així com la possibilitat de fer el monument accessible i visitable Anna Ferran
—Com s’integra en el dia a dia tenir un monument Patrimoni Mundial com l’Arc de Berà? —Forma part del paisatge i de la retina de tots els rodencs i rodenques. El tenim tan assimilat que, de vegades, el donem per fet. Pel que fa a conservació i manteniment, el gestiona directament Patrimoni, des de la Generalitat. A més, està enclavat en una infraestructura gestionada per una tercera administració, en aquest cas el Ministeri de Foment, així que des de l’Ajuntament poca cosa podem fer-hi, tot i que ens agradaria tenir-hi més a dir. —En quin sentit? —Hi hauria d’haver una figura que enllacés la Generalitat, els ajuntaments que tenim elements del conjunt de Tarraco, com són Tarragona, Constantí, Altafulla i Roda, el Consell Comarcal i la
Diputació. L’ens hauria d’ajudar-nos a tenir una visió més perifèrica del patrimoni romà, que no estigui tan centralitzada a Tarragona. Quan ens van declarar Patrimoni Mundial, crec que ho vam entendre com una fita aconseguida, però, de fet era un punt de partida. Al llarg d’aquests 20 anys s’han fet coses, però entre tots no hem sabut donar-li aquesta visió de conjunt. Crec que encara ho podem aconseguir i unir-nos per pedalar en la mateixa direcció. —Quin impacte ha tingut per a Roda el fet de comptar amb un element Patrimoni Mundial? —Al cap de 20 anys diria que l’impacte turístic per a Roda ha estat poc representatiu. Per nosaltres va ser molt més important la restauració feta als anys 90, perquè va redescobrir com era i va aclarir alguns punts del relat
del monument. A més, hem de tenir en compte que bona part dels visitants de la Tarragona romana arriben a la ciutat a través de l’AP-7. La infraestructura deixa fora Centcelles, els Munts i l’Arc de Berà, perquè es planten al centre de la ciutat. Això fa que costi més portar els visitants cap a la resta de monuments. Ara bé, si féssim un replantejament perifèric podríem proposar que els turistes visitessin l’entrada a la ciutat imperial de Tarraco, que és l’Arc de Berà, fent una excursió de 20 quilòmetres en bicicleta, que no són res. I el mateix es podria plantejar per Constantí i Altafulla. —Parla de fer un replantejament, com afectaria l’Arc de Berà? —Sempre dic que l’Arc de Berà és el monument més vist de la Tarraco romana i el menys vi-
Virgili defensa un replantejament que permeti portar visitants cap als monuments perifèrics.
sitat. Per accedir-hi, s’ha de ser valent. Fa anys que demanem, en aquest cas al Ministeri de Foment, que traslladi tota la circulació de la N340 a la banda nord i alliberar la part sud de l’Arc de Berà. Això permetria fer-hi un accés, per tal que l’Arc també fos visitable. Creiem que ja és hora que es faci. El projecte ja està fet, però cal la dotació pressupostaria del Ministeri de Foment.
Aquestes són la mena de coses per les quals crec que hauríem de lluitar tots plegats. —Quins altres aspectes es podrien millorar de l’Arc de Berà? —En totes les reunions que hem tingut amb Patrimoni de la Generalitat els hi hem exposat la necessitat de fer una repensada a tot l’enjardinament del voltant de l’Arc de Berà i la il·luminació. S’haurien de canviar els halò-
gens que hi ha, que consumeixen molt, per il·luminació led i tenir la possibilitat d’il·luminar-lo de colors diferents per a commemorar dies mundials. D’altra banda, mantenir un paviment de gespa no té molt de sentit a pocs metres de la Mediterrània. No era la visió que tenien els romans. S’hauria de repensar l’entorn perquè estigui més integrat i embelleixi el monument.
18
diarimés 11/12/2020
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL A FONS CEDIDA
Ensenyar els valors que es deprenen de la conservació del patrimoni és vital perquè les generacions que pugen els facin seus i també es preocupin de seguir preservant el llegat romà de la ciutat.
Anna Ferran
El patrimoni és la memòria fossilitzada, una fotografia del pas del temps que ens arriba i la forma com la gestionem determinarà quina fotografia llegarem a les generacions futures. És per això que coincidint amb el 20è aniversari de la declaració del conjunt patrimonial de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO es posa sobre la taula com s’ha de preservar i difondre el patrimoni romà. Si bé els reptes que presenten unes restes patrimonials amb més de 2.000 anys d’història són múltiples, ja que intervenen múltiples actors en la seva conservació i interpretació, experts de diversos àmbits coincideixen en posar la mirada de futur en dos aspectes clau i estretament relacionats entre si: la seva transmissió a les generacions futures i la convivència diària en la vida de la ciutat. La cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Maite Miró, subratlla que el Govern i l’Ajuntament de Tarragona
COM TRANSMETREM EL PASSAT A LES GENERACIONS FUTURES? La convivència diària i l’estima per part d’infants i joves són dos dels principals reptes han elaborat un pla de gestió d’aquest patrimoni que és l’encarregat de «fixar els objectius per a llegar-lo en les millors condicions possibles a les generacions futures». Aquest document serà el full de ruta que determinarà les actuacions que ambdues administracions duran a terme per a la preservació del conjunt patrimonial. Més enllà de les qüestions administratives, quan es parla del futur del patrimoni es posa sempre el focus en la relació que s’estableix entre aquest i la ciutadania. En
aquest sentit, la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Mònica Borrell, assegura que «al territori l’interès pel patrimoni és central» i enumera com des d’àmbits diversos com l’ensenyament, la recerca o els mitjans de comunicació es fa una tasca important de difusió. «No mirem només allò que no fem, sinó també allò que fem», constata. I afegeix: «Els actors hi són i treballem conjuntament, ara toca prioritzar allò que sigui més necessari per la ciutadania, en funció
dels recursos disponibles». Justament una de les necessitats que es posa sobre la taula és com es transmet el patrimoni a les generacions que pugen per ensenyar-los a valorar el seu significat perquè ells també puguin preservar-lo. Miró opina que caldria posar més èmfasi en patrimoni en el currículum educatiu: «Si els nens adquireixen amor pel patrimoni, ajudaran a estimar-lo i a preservar-lo. Però no pots estimar allò que no coneixes». Per a la cap del servei d’arqueologia de
la Generalitat cal també seguir apostant per la difusió d’aquell patrimoni ocult, que s’ha integrat en edificis actuals i que forma part de la quotidianitat d’habitatges i negocis. Patrimoni, element viu Aquest patrimoni ocult, de petites restes, que conviuen diàriament amb el batec de la ciutat, han esdevingut la principal excepcionalitat de Tarragona i un dels motius pels quals va acabar sent declarada Patrimoni Mundial. Per a l’arquitecte i professor de la URV Arnau Tiñena, cal apostar més ell i veure què pot aportar el patrimoni per a millorar la vida actual de la ciutat. Unes bones intervencions que potenciïn els elements ocults, però que a la vegada permeti la vida diària acabarien de rellançar la Part Alta i altres àrees de la ciutat, reflexiona l’arquitecte. En aquesta línia, Mònica Borrell indica que no es tracta només de la gestió del patrimoni, sinó del model de ciutat que Tarragona vol.
ACTUALITAT
La recuperació del patrimoni, explicada en una exposició al Circ Romà
CEDIDA
Es pot veure el futur projecte del Fòrum de la Colònia o el projecte Porta Tarraco Redacció
La Volta de Sant Hermenegild a la capçalera del Circ Romà acull fins a finals d’any una exposició que detalla els principals projectes de recuperació i millora del patrimoni de la ciutat que ja s’han dut a terme, s’estan iniciant o es realitzaran durant tota
la legislatura. Inclou un total de set plafons de grans dimensions amb la informació detallada de cadascun, amb textos, fotografies i il·lustracions divulgatives. Entre d’altres, es pot veure el futur projecte del Fòrum de la Colònia o la recent restauració de la porta de vidre a la Torre
dels Advocats. També s’hi poden veure el Pretori, amb l’estudi dels paraments de les façanes i la seva restauració; el projecte Porta Tàrraco, que vol fer de la plaça del Pallol un dels centres per donar la benvinguda i generar una experiència innovadora per al visitant; Ca l’Agapito, a la
plaça del Pallol, amb la rehabilitació de la façana i consolidació estructural de l’edifici; i l’Amfiteatre, amb la consolidació de la grada excavada a la roca i la de les escales del Miracle. El setè plafó reprodueix l’acta del dia mateix de la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial.
La mostra inclou un total de set plafons de grans dimensions.
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL
11/12/2020 diarimés
19
CONSTANTÍ
La vil·la romana de Centcelles, esplendor mil·lenària a tocar de Tarraco El conjunt monumental, situat als afores de Constantí, ha esdevingut una mostra única dels mosaics en cúpula de temàtica cristiana de tota la romanitat
LA CÚPULA, UNA JOIA D’UN MILIÓ DE TESSEL·LES L’element més destacat i valuós del Conjunt Monumental de la Vil·la Romana de Centcelles és la seva cúpula, que forma una estança circular tancada. Si aixequem els ulls, veure’m un enorme mosaic, que destaca, en alguns trams, pel seu excepcional bon estat de conservació. Format per més d’un milió de tessel·les, aquestes conformen diverses escenes repartides en tres àrees. A la part inferior, s’hi pot veure una cacera, a la part central escenes bíbliques pertanyents tant a l’Antic i com al Nou Testament, i a la part superior, figures que representen les quatre estacions. Cal destacar que els de Centcelles són els mosaics de cúpula de temàtica cristiana més antics que es conserven del món romà.
DE PETITA CONSTRUCCIÓ RURAL A MAJESTUOSA VIL·LA La Vil·la Romana de Centcelles, situada als afores de Constantí, és un dels vestigis més representatius de l’època tardoromana i de l’art paleocristià a tota Catalunya. Les restes més antigues trobades al conjunt monumental mostren com els seus orígens es remunten entre els segles II i I aC. En aquell moment, a Centcelles hi havia un petit edifici rural, que mostra com començava a estendre’s la vida al voltant de l’antiga Tarraco. Amb el pas del temps, aquesta edificació va anar evolucionant, afegint noves construccions, fins a esdevenir una majestuosa vil·la romana. Cal destacar que Centcelles tenia un conjunt de banys propis, cosa que evidencia l’elevat estatus del patrici que en fou el seu propietari.
EL MAUSOLEU D’UN EMPERADOR? L’estança rodona que està coronada per la cúpula amaga un altre tresor sota terra. Al centre, hi ha una cripta subterrània i una subcripta. La seva existència, juntament amb la temàtica dels mosaics que coronen l’estança, han fet pensar a molts arqueòlegs i historiadors que la vil·la va convertir-se en un mausoleu. De fet, les primeres tesis dels investigadors apuntaven que els mosaics feien referència a la tomba de Constanci, el fill de l’emperador Constantí el Gran - el primer emperador romà cristià-. Si bé la seva interpretació és encara incerta, la principal tesi que se sosté actualment és que es tractava de la vil·la d’un personatge destacat de la jerarquia eclesiàstica o civil.
ACTIVITATS PER A PETITS I GRANS Més enllà de visitar els diferents espais que conformen el conjunt monumental de Centcelles, el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT), centre que gestiona el monument, organitza de forma periòdica visites i tallers que permeten conèixer el passat d’aquesta vil·la romana i
entendre com havia estat en la seva època de màxima esplendor. L’espai es pot recórrer amb una audioguia i diverses maquetes acaben d’explicar el monument. Així mateix, també preparen activitats per a infants i públic familiar, on es poden descobrir, entre altres coses, l’art del mosaic.
Adreça i contacte
Horari de visites (hivern)
Afores, s/n. 43120 Constantí. A 4 quilòmetres de Tarragona
De dimarts a dissabte: de 10 h a 13.30 h i de 15 h -17.30 h
977 52 33 74 / 977 25 15 15
Diumenges i festius: 10 h - 14 h
mnat@gencat.cat - www.mnat.cat
Dilluns tancat
20
diarimés 11/12/2020
TARRACO, LLEGAT UNIVERSAL