Skip to main content

Sector químic

Page 1

2

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic INDÚSTRIA QUÍMICA

La indústria química és un dels majors i més consolidats sectors industrials d’aquest país. FEIQUE

La química que mou Tarragona El complex petroquímic tarragoní concentra una quarta part de la producció química espanyola, en un context marcat pels costos energètics, la competitivitat i la transformació industrial Adrià Recasens Benaiges

L

a química està present en materials, medicaments i alimentació. A Espanya, el sector va facturar 85.417 milions d’euros el 2025 i va exportar per valor de 62.926 milions: el 73,7% de la facturació. FEIQUE (la Federació Empresarial d’Indústries Químiques d’Espanya), el situa com el primer sector exportador estatal i li atribueix el 12% del PIB industrial. Aquest pes és visible al Camp de

Tarragona. L’AEQT (l’Associació Empresarial Química de Tarragona) xifra en 21,7 milions de tones la producció anual del complex, que concentra el 25% de la producció química espanyola i el 50% de la catalana. Als polígons Nord i Sud hi operen 34 multinacionals. Segons l’AEQT, la petroquímica tarragonina genera 5.800 llocs de treball directes, 5.200 d’indirectes i 33.000 d’induïts; el 92,5% dels contractes són indefinits. A Catalunya, el sector

químic i dels plàstics agrupa 1.747 un 0,1%, afectada per la caiguda dels empreses i dona feina dipreus, la feblesa de la recta a 65.755 persones. La petroquímica demanda europea i les tensions comercials. La facturació va arribar tarragonina, FEIQUE alerta que els als 29.096 milions d’eu44.000 llocs de costos energètics resten ros en dades d’empreses treball directes, competitivitat a la quíde 2025 i de facturació indirectes i i ocupació de 2024, semica bàsica davant els Estats Units i la Xina. A induïts gons ACCIÓ. Tarragona, comptar amb El panorama és exiuna energia competitiva gent. El 2025, la producció química espanyola va créixer i inversió són factors determinants. El Port de Tarragona va moure un 1,3%, però la facturació va baixar

29,25 milions de tones el 2025, de les quals 18,82 milions eren líquids, clau per a la indústria i el comerç exterior. El repte és sostenir producció i ocupació mentre avancen la descarbonització, l’eficiència energètica i la transformació tecnològica. La química és una base decisiva per a Tarragona i Catalunya, exposada a pressions globals. El futur dependrà de convertir la innovació i la transició industrial en inversions viables, sense perdre competitivitat ni arrelament territorial.


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

3

POSICIONAMENT

Port Tarragona es consolida com a hub d’emmagatzematge de productes petroquímics El port tarragoní referma a la 60a trobada anual de l’European Petrochemical Association el seu posicionament a la Mediterrània en aquesta mena d’activitat al Moll d’Andalusia amb COSCO-PTP i a la Boella

P

Diari Més

ort Tarragona consolida el seu posicionament com a hub per a l’emmagatzematge de productes petroquímics a la Mediterrània en el marc de la 60a trobada anual de l’European Petrochemical Association (EPCA). Una delegació de Port Tarragona i ChemMed ha assistit a la principal cita del sector petroquímic europeu per a estrènyer vincles amb representants de tota la cadena de valor dels productes químics i petroquímics. En el marc de la trobada, s’ha constatat l’alt interès que desperta en el sector la terminal polivalent del Moll d’Andalusia, adjudicada la primavera passada a l’aliança COSCO-PTP, i també el desenvolupament ferroviari de la terminal intermodal

de la Boella, associada a aquesta concessió. La delegació tarragonina ha mantingut 25 reunions de treball amb representants de tota la cadena de valor del sector petroquímic: productors, operadors logístics, empreses ferroviàries i terminals, clients finals, entre altres. En elles, s’ha pogut intercanviar visions sobre tendències sectorials i noves oportunitats de negoci. Les trobades han evidenciat l’interès dels diferents actors del sector en reforçar el rol de Port Tarragona com a node logístic i d’emmagatzematge de productes químics i petroquímics a la Mediterrània per a la seva posterior distribució a la resta del continent europeu. La seva ubicació geogràfica estratègica, les seves instal·lacions i el seu know-how com a principal soci

logístic del pol petroquímic més gran del sud d’Europa, fan del port tarragoní un dels enclavaments més interessants a la Mediterrània Occidental per a esdevenir hub. Així mateix, en el marc de la trobada anual de l’EPCA, s’ha copsat l’interès del sector envers la nova terminal polivalent del Moll d’Andalusia, adjudicada a l’aliança COSCO-PTP la passada primavera, i les oportunitats vinculades al desenvolupament ferroviari de la terminal intermodal de la Boella; instal·lació associada a aquesta concessió. Amb vuit vies d’ample mixt, aquesta infraestructura és clau per a l’expedició de mercaderies via ferroviària tant cap a l’interior peninsular, pel corredor de l’Ebre, com cap a la resta d’Europa, via el Corredor Mediterrani.

Una delegació de Port Tarragona i ChemMed assisteix a la principal cita del sector petroquímic europeu. Port Tarragona

La 60a trobada anual de l’EPCA reuneix a més de 2.500 professionals de més de 500 companyies a Viena durant quatre dies amb l’objectiu de potenciar la competitivitat del sector petroquímic europeu i mantenir el

seu lideratge com a indústria innovadora. Sota el lema ‘Rethinking Resilience’, la trobada ha explorat com Europa pot enfortir la seva competitivitat, avançar cap a la sostenibilitat i mantenir la connectivitat global.


4

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic INVESTIGACIÓ

L’aigua, una peça clau per transformar el CO2 en productes químics útils L’ICFO i l’ICIQ aporten pistes per aprofitar el diòxid de carboni com a matèria primera Estructures de l’aigua interfacial i espècies absorbides a la superfície de l’elèctrode a corrents intermedis. ICFO

15 d’octubre a la revista Nature Catalysis, aporta noves pistes per millon equip de recerca de l’Institut rar aquests processos i avançar cap a de Ciències Fotòniques (ICFO) una indústria química menys depeni l’Institut Català dent dels combustiL’objectiu és d’Investigació Química bles fòssils. (ICIQ) ha descobert que avançar cap a una La investigació del’estructura de l’aigua a la indústria química mostra que l’aigua no superfície d’un elèctrode té menys dependent actua només com a un paper actiu en la trans- dels combustibles font de protons necesformació electroquímica saris per a la reacció, fòssils del diòxid de carboni (CO2) sinó que també regula en productes químics d’inl’accés del CO2 a la suterès industrial. El treball, publicat el perfície del catalitzador. En concret,

Adrià Recasens Benaiges

U

una xarxa d’aigua menys ordenada i alineada amb el camp elèctric afavoreix la conversió del gas en compostos amb més d’un àtom de carboni, com l’etilè i l’etanol. En canvi, quan l’aigua s’ordena més, pot dificultar l’arribada del CO2 i afavorir reaccions alternatives que produeixen hidrogen. Per observar aquests mecanismes, els investigadors han utilitzat espectroscòpia Raman, una tècnica analítica no destructiva que identifica la composició química i l’estructura molecular d’un material mitjançant la

dispersió inelàstica de la llum, durant el funcionament del sistema, en condicions de corrent elevat i pròximes a les d’interès industrial. La tècnica, combinada amb simulacions moleculars, ha permès estudiar la interfície entre l’elèctrode i l’electròlit en condicions més realistes que les habituals en experiments anteriors. La descoberta obre la porta a dissenyar elèctrodes i catalitzadors que afavoreixin la disposició adequada de l’aigua i, així, millorin l’eficiència i la selectivitat de la conversió del CO2.

El repte ara és aprendre a controlar aquesta estructura, per exemple modificant el recobriment del catalitzador o la temperatura. Tot i això, els resultats no impliquen encara una aplicació industrial directa. Caldrà optimitzar el procés, comprovar-ne l’estabilitat i l’eficiència a llarg termini i valorar-ne el cost energètic i econòmic abans d’escalar-lo. La recerca aporta, de moment, una nova eina per entendre i controlar una tecnologia amb potencial per aprofitar el CO2 com a matèria primera.

k Tribuna

Compromís, progrés i futur: les claus del nostre sector químic

Joan Maria Sardà i Padrell Alcalde de la Pobla de Mafumet

S

i fem una anàlisi rigorosa del teixit econòmic i social que dona vida a la nostra demarcació, és innegable que la indústria petroquímica constitueix el nucli central del desenvolupament del Camp de Tarragona. Es tracta d’un motor estratègic que no només genera oportunitats laborals de qualitat, sinó que aporta estabilitat i benestar a milers de llars del nostre entorn. Tanmateix, conformar-nos amb l’estat actual de les coses seria un error. Avançar exigeix visió de futur, i l’horitzó del nostre territori està vinculat de manera directa a un sector industrial modern, competitiu i plenament alineat amb els grans desafiaments del nostre temps. En aquest sentit, la continuïtat de l’activitat química és

imprescindible, però cal abordar-la des de la responsabilitat: consolidant un model basat en el respecte pel medi ambient, la màxima exigència en seguretat i la capacitat d’adaptació al mercat. Aquests tres eixos no es poden entendre l’un sense l’altre; són els fonaments indispensables per garantir una convivència harmònica i un creixement sostenible. Pel que fa a la sostenibilitat, és evident la transformació constant que està duent a terme el sector. Les indústries del nostre entorn destinen recursos visibles a projectes d’innovació orientats a la millora de l’eficiència energètica i a la reducció progressiva d’emissions. D’altra banda, la seguretat ha de continuar sent, sense cap mena de dubte, la prioritat irrenunciable. Un principi en què coincidim plenament tant

les empreses com les administracions públiques i el conjunt de la societat. Finalment, cal fer un èmfasi especial en el factor de la competitivitat. La nostra indústria competeix en un entorn global complex on, sovint, ha d’assumir uns costos energètics elevats i un marc normatiu rigorós que la pot situar en desavantatge respecte a altres mercats internacionals. Reclamar un suport ferm i resolut a les institucions estatals i europees no és cap petició extraordinària, sinó una mesura essencial per protegir la nostra economia. Defensar el valor del sector químic és defensar el progrés de la Pobla de Mafumet i el futur d’un territori amb vocació de lideratge a Europa.


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

5

TRIBUNA

El compromís amb el futur: Una indústria química europea sostenible, competitiva i excel·lent

L

Integrar la sostenibilitat en la nostra manera d’actuar i defensar l’autonomia industrial d’Europa no són tasques oposades, sinó l’única via per a garantir un model d’excel·lència a llarg termini

a indústria química europea es troba en un punt d’inflexió decisiu. Les decisions que adoptem avui determinaran si Europa preserva la seva sobirania industrial i la seva capacitat transformadora o si, per contra, cedeix el seu lideratge en el tauler global. Com a especialistes en la producció de resines d’ABS i derivats d’alta qualitat per a aplicacions especials, a ELIX Polymers vivim aquest moment històric amb una doble certesa: la ferma convicció que la indústria és el veritable motor del benestar socioeconòmic, i la responsabilitat de liderar el canvi des de l’excel·lència i el compromís. Durant anys, part del teixit empresarial ha enfocat la sostenibilitat com un compliment normatiu o una resposta conjuntural. A ELIX Polymers entenem que la veritable transformació només té lloc quan la soste-

nibilitat s’integra des de la convicció més profunda en la presa quotidiana de decisions. Així ho reflecteix la nostra Estratègia 2025-2030: un full de ruta transversal alineat amb l’economia circular que fixa metes ambicioses, com ara elevar fins al 25% el pes de les nostres solucions circulars i de base biològica per al 2030 i avançar de manera decidida cap a les zero emissions netes l’any 2050. No obstant això, aquesta vocació de lideratge sostenible no tindrà èxit de manera aïllada. La química eu-

David Castañeda Garrido CEO d’ELIX Polymers

comercial i d’incentius a la demanda verda. Perquè la sostenibilitat sigui un avantatge estratègic i no un greuge competitiu, Europa ha de garantir una competència justa que protegeixi el valor d’allò que és fabricant en el nostre entorn. La nostra resposta davant d’aquesta cruïlla és reafirmar la nostra proposta de valor. La sostenibilitat cobra un sentit ple quan s’uneix a l’excel·lència operativa, la seguretat de subministrament i un servei al client summament proper i perso-

A ELIX Polymers la sostenibilitat i el servei d’excel·lència es converteixen en la raó de ser ropea afronta importants desequilibris estructurals: costos energètics desproporcionats enfront d’altres

continents i un marc regulador exigent que requereix anar acompanyat de mecanismes efectius de defensa

nalitzat. Proporcionar solucions a la mida de cada sector, innovar colze a colze amb els nostres socis comerci-

als i garantir la màxima transparència -avançada en els nostres informes anuals des del 2016- és la nostra manera d’actuar i de ser davant de les necessitats del sector. Aquesta transformació exigeix la implicació activa de tots els grups d’interès: clients, proveïdors, equip humà i la comunitat local de la qual en som part. Cuidar del talent, fomentar entorns de treball segurs i inclusius i generar un impacte positiu en el nostre entorn són pilars innegociables de la nostra estratègia. El futur del sector passa per defensar la competitivitat industrial d’Europa sense renunciar mai a l’avantguarda ambiental. A ELIX Polymers demostrem cada dia que quan la sostenibilitat i el servei d’excel·lència es converteixen en la raó d’ésser d’una companyia, deixen de ser un simple discurs per transformar-se en la nostra única manera d’actuar.


6

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

GASOS PER A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

Life is in the air… I també en el sabor dels aliments

Q

Diari Més

uè tenen en comú una beguda gasosa, un pa acabat de sortir del forn i un aliment envasat i llest per menjar? Molt més del que ens pensem. Darrere de tots ells hi ha un ‘aliat silenciós’ que treballa per preservar-ne la qualitat, allargar-ne la vida útil i garantir que el producte arribi al consumidor en les millors condicions possibles. Aquest aliat són els gasos i, en concret, parlem del nitrogen, de l’oxigen i del diòxid de carboni. Tot i que formen part de l’aire que respirem i sempre han estat amb no-

saltres, la indústria alimentària ha après a convertir-los en autèntiques eines de precisió. Gràcies a les seves propietats físiques i químiques, aquests tres gasos permeten el control de processos tan diversos com la congelació criogènica, l’envasament en atmosfera modificada, la refrigeració durant el processament i la carbonatació de begudes, entre altres aplicacions. La seva missió sempre és la mateixa: protegir els aliments sense alterar-ne l’essència. I tot i que cadascun dels tres gasos té el seu propi paper, el seu veritable potencial arriba quan treballen tots junts. I aquí és on hi entra la ciència:

el I+D al darrere de la seva utilització. El veritable valor del nitrogen, l’oxigen i el diòxid de carboni no només està en les seves propietats, sinó en la manera com funcionen, tant de manera individual com en equip.

Tecnologia silenciosa

Perquè, en realitat, aquests gasos no actuen sobre un producte alimentari específic, sinó sobre un procés. Acompanyen el producte des de la producció fins al consumidor, intervenint en cada etapa per controlar la temperatura, alentir l’envelliment, protegir les seves característiques

Els gasos permeten preservar la qualitat dels aliments i allargar-ne la vida. Messer Ibérica

sensorials i garantir la màxima seguretat. Són una tecnologia silenciosa que actua allà on més es necessita i que, precisament per la seva eficàcia, passa desapercebuda. L’objectiu final? Abordar alguns dels reptes més grans de la indústria alimentària: preservar la qualitat dels nostres aliments quotidians, allargar la vida últim del menjar i

garantir la seva seguretat i qualitat. A Messer, presents al polígon petroquímic de Tarragona des del 1970, aquesta comprensió dels gasos s’encarna en el concepte «Gases for Life», una filosofia que reflecteix com aquests elements ajuden a millorar processos i productes en nombrosos sectors, inclosa la indústria alimentària.

~ MESSER IBÉRICA ~


7

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

COMPROMÍS SOCIAL

Més enllà de la química: el compromís de Covestro amb el territori i la societat La companyia, motor clau al Camp de Tarragona en impuls d’ocupació, sostenibilitat i cohesió social

T

Diari Més

arragona no s’entén sense la química, i la química actual no s’entén sense un compromís amb el seu entorn. La convivència entre la indústria i la societat adquireix ple sentit quan els centres de producció deixen de percebre’s com a recintes aïllats per integrar-se en la quotidianitat de la comunitat. A Tarragona, aquest vincle transcendeix les xifres de fabricació, les exportacions o els volums de negoci. Per a Covestro, la presència al territori respon a una vocació de permanència basada en la proximitat, l’escolta activa i el convenciment que el progrés industrial no té cap valor si no va de la mà del benestar social i del desenvolupament local.

Aquesta implicació es reflecteix en la manera d’entendre i exercir l’activitat diària, on la sostenibilitat supera els límits dels centres. No es tracta només d’optimitzar recursos, apostar per l’economia circular o reduir la petjada ambiental, sinó de revertir aquest esforç en un benefici per al conjunt de la ciutadania. La química exerceix una funció indispensable per donar resposta als grans reptes del present. Covestro treballa per demostrar que l’eficiència productiva pot i ha de coexistir amb la preservació de l’entorn natural i la millora de la qualitat de vida als municipis on opera. Aquesta vocació de proximitat pren forma mitjançant col·laboracions amb el teixit cívic, educatiu i social. Ser un agent local actiu im-

La visió de Covestro és la d’una indústria que crea valor compartit. Cedida

plica sortir de les oficines, asseure’s a escoltar les necessitats dels veïns, sumar esforços amb les entitats de la zona i donar suport a projectes que millorin la cohesió comunitària. Lluny d’operar d’esquena al seu entorn, Covestro entén que la indústria ha de ser un agent accessible i participatiu. Això es tradueix en l’impuls d’iniciatives que enriqueixen la vida, el dinamisme cultural i l’atenció a les necessitats del territori.

En un pol industrial com Tarragona, atraure i arrelar el talent és una prioritat, tant per a la competitivitat de la indústria com per a la seva prosperitat. Covestro assumeix aquest repte apostant per una ocupació de qualitat, estable i amb projecció de futur. A través de la col·laboració amb centres de FP Dual, universitats locals i programes de foment de les vocacions STEM entre els més joves, obre horitzons a les noves genera-

cions. L’objectiu és clar: oferir projectes vitals sòlids perquè el talent pugui créixer i desenvolupar la seva carrera sense necessitat de buscar el seu futur lluny de casa. La visió de Covestro és la d’una indústria que crea valor compartit. Un motor econòmic que no només transforma matèries primeres, sinó que actua com un catalitzador d’oportunitats i innovació per a tot l’entorn.

~ COVESTRO ~


8

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

ECONOMIA CIRCULAR

Una empresa vinculada a Tarragona, entre els projectes europeus de reciclatge químic El projecte CIRCUS de l’empresa Greenertis Tarragona vol fabricar nous polímers a partir de residus plàstics en processos petroquímics

L

Diari Més

a indústria química afronta el repte de reduir les emissions i, alhora, recuperar el valor dels materials que fins ara es descarten. En aquest context, el projecte CIRCUS, vinculat a Greenertis Tarragona, ha estat seleccionat en la convocatòria del Fons d’Innovació de la Unió Europea per a tecnologies de zero emissions netes. La iniciativa vol transformar residus plàstics barrejats en oli de piròlisi d’alta qualitat, que pugui utilitzar-se en processos petroquímics per fabricar nous polímers. La Comissió Europea va anunciar el 19 d’octubre la selecció de 77 projectes europeus, als quals es preveu destinar un total de 3.400 milions d’euros. La convocatòria forma part del Fons d’Innovació, un programa que finança tecnologies innovadores orientades a la descarbonització industrial i energètica. Dins d’aquest grup, CIRCUS figura entre els projectes de gran escala (large-scale).

Reaprofitament de residus

L’objectiu de CIRCUS és recuperar els recursos químics presents en residus plàstics barrejats i convertir-los en una matèria primera aprofitable per la indústria. El projecte preveu utilitzar una tecnologia de piròlisi per obtenir un oli que pugui entrar en processos de steam cracking, o craqueig amb vapor, emprats per ob-

tenir compostos químics bàsics per a la fabricació de polímers. La proposta connecta així el tractament de residus amb una de les activitats centrals de la indústria petroquímica: la producció de les molècules que serveixen de base per fabricar materials plàstics. En lloc de limitar-se a recuperar mecànicament el material, la piròlisi en modifica l’estructura química per obtenir una barreja d’hidrocarburs que, després del tractament necessari, pot tenir una nova utilitat industrial. CIRCUS està vinculat a Greenertis Tarragona, empresa que promou una planta de reciclatge químic al polígon industrial Riu Clar. La Fundación Biodiversidad identifica Greenertis Tarragona, SL, com a beneficiària d’un projecte de reciclatge avançat de plàstics residuals complexos a Tarragona, basat en la degradació tèrmica per piròlisi. El projecte també preveu generar gas pirolític que es pugui utilitzar com a font d’energia. El procés, tanmateix, exigeix un control estricte dels materials d’entrada i del producte resultant. No tots els plàstics es comporten de la mateixa manera quan se sotmeten a temperatures elevades, i la presència de determinats contaminants pot dificultar l’aprofitament posterior de l’oli. La qualitat de la matèria primera obtinguda és, per tant, un dels factors determinants per a la viabilitat industrial de la tecnologia.

Imatge d’un dels mòduls al polígon Riu Clar. Greenertis

Altres projectes per descarbonitzar la indústria

CIRCUS no és l’única iniciativa seleccionada en aquesta convocatòria europea. La Comissió també ha inclòs Mosusol-netCO2, un projecte vinculat a la planta de Cementos Molins que preveu desplegar una cadena de valor de captura i emmagatzematge de carboni a gran escala. Segons la informació institucional, l’objectiu és capturar aproximadament el 97% de les emissions derivades de la producció de clínquer Portland i de clínquer d’aluminat de calci. Tot i que les dues iniciatives ac-

tuen en sectors diferents, comparteixen un mateix repte: reduir les emissions associades a processos industrials intensius en recursos i energia. CIRCUS aposta per recuperar el carboni contingut en els residus plàstics i tornar-lo a introduir en la cadena de producció de materials; Mosusol-netCO2 se centra en la captura de les emissions generades durant la fabricació de ciment. La convocatòria europea inclou també projectes d’altres països i sectors, com ara la producció de combustibles sostenibles, l’emmagatzematge d’energia i la transformació de processos industrials. En conjunt, la

Comissió estima que els 77 projectes seleccionats tenen el potencial d’evitar l’emissió de prop de 290 milions de tones de gasos amb efecte d’hivernacle durant els primers deu anys de funcionament. Per a la indústria química, el cas de CIRCUS posa sobre la taula una de les vies que s’exploren per avançar cap a una economia més circular: convertir determinats residus en recursos industrials. El resultat dependrà de la capacitat de la tecnologia per operar a escala industrial, de la qualitat del producte obtingut i de la reducció d’emissions que es pugui demostrar en el conjunt del procés.


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic HIDROGEN RENOVABLE

Enagás avança en l’hidroducte d’hidrogen entre Tivissa i Tarragona El traçat discorrerà per dotze municipis de la província i connectarà amb l’entorn del pol industrial i químic de Tarragona per la concentració d’indústria química i energètica d’aquest territori i nagás Infraestructures d’Hi- pel paper que l’hidrogen renovable drogen ha presentat l’estudi pot exercir en la descarbonització d’impacte ambiental del tram de processos industrials de difícil Tivissa–Polígon Industrial de Tar- electrificació. Quant a la inversió, el projecte ragona, una de les infraestructures previstes per a desenvolupar la xar- comportarà una inversió bruta de xa troncal espanyola d’hidrogen re- 3.310 milions d’euros fins al 2030. novable. El projecte acaba d’iniciar Segons un estudi d’impacte sociel seu període d’informació pública oeconòmic elaborat per PwC per a després de la publicació del corres- Enagás en el 2023, l’economia de ponent anunci en el Butlletí Oficial l’hidrogen a Espanya podria genede l’Estat. rar més de 32.000 milions d’euros La infraestructura contempla de PIB anual i mantenir uns 81.000 la construcció d’un hidroducte de llocs de treball durant el seu desen62,1 quilòmetres de volupament. La construclongitud i 36 polció de la xarxa crearia enEs preveu un zades de diàmetre torn de 17.200 nous llocs traçat de 62,1 (DN900), dissenyat de treball, als quals s’afegiquilòmetres per a transportar hirien uns 900 permanents de longitud i en les fases d’operació i drogen a una pressió 36 polzades de manteniment. de fins a 100 bar. El La publicació de l’estudi traçat discorrerà per diàmetre d’impacte ambiental sudotze municipis de la província de Tarposa un nou avanç en la ragona, des de la posició prevista tramitació administrativa d’aquesta a Móra la Nova fins a Constantí, on infraestructura, que haurà d’obconnectarà amb l’entenir les corresponents L’hidrogen autoritzacions abans de torn del pol industrial renovable la seva execució. El proi químic de Tarragona. pot exercir un cés permetrà a més que El projecte compta paper clau en la administracions, entitats amb un pressupost descarbonització i particulars afectats pude 126,56 milions guin consultar la docuindustrial d’euros i contempla mentació i formular al·leset posicions de vàlgacions. En aquest sentit, l’entitat GEvules al llarg del recorregut, a més de les connexions necessàries per a TE-Ecologistes en Acció ha presenla seva integració amb futurs trams tat al·legacions contra el projecte de la xarxa. En l’extrem de Móra la de transport d’hidrogen verd entre Nova està prevista la connexió amb l’Aragó i Catalunya, tant per al tram futures infraestructures de com- Casp-Tivissa com per al tram Tivispressió i interconnexió amb altres sa-Polígon Industrial de Tarragona. eixos de transport d’hidrogen. L’entitat demana que s’identifiqui L’hidroducte forma part del expressament l’instrument de pladesenvolupament de la Xarxa Tron- nificació que sustenta el desenvocal Espanyola d’Hidrogen, concebu- lupament de la Xarxa Troncal Espada per a connectar els futurs centres nyola d’Hidrogen, així com que es de producció i consum d’hidrogen determini l’aplicació de l’avaluació renovable i facilitar la seva integra- ambiental estratègica conforme a ció en la xarxa europea. La seva ar- la normativa. També exigeix que ribada a l’entorn industrial de Tarra- no s’autoritzi cap dels dos trams del gona resulta especialment rellevant projecte fins que hi hagi una avalua-

E

Diari Més

ció «suficient» de la «necessitat», la «dimensió» i la «capacitat» de la infraestructura «en funció d’escenaris realistes de demanda». A parer de GETE-Ecologistes en Acció, per a això cal una avaluació «conjunta» dels impactes acumulatius i sinèrgics dels diferents trams de la xarxa Troncal d’Hidrogen espanyola, l’Inter connector H2Med, els emmagatzematges d’hidrogen, els projectes de producció, consum i infraestructures energètiques associades. També considera necessari que s’incorporin a l’anàlisi els «mpactes indirectes» derivats de la producció d’hidrogen.

Un nou traçat per al transport d’hidrogen al territori. Enagás

9


10

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic INDÚSTRIA

La crisi energètica amenaça d’encarir la producció industrial en 7.400 milions d’euros L’Aliança per la Competitivitat reclama mesures urgents davant l’escalada del gas i l’electricitat

L

Diari Més

a indústria manufacturera espanyola podria afrontar un sobrecost energètic de prop de 7.400 milions d’euros fins a final d’any a causa de l’escalada dels preus del gas i l’electricitat derivada de la crisi al golf Pèrsic. L’Aliança per a la Competitivitat de la Indústria Espanyola alerta d’aquest impacte sobre l’activitat productiva. Segons les estimacions de l’organització, elaborades a partir dels mercats gasístics TTF i el mercat elèctric OMIE, l’encariment del gas representaria uns 4.220 milions d’euros addicionals, mentre que l’electricitat n’afegiria 3.175 milions. La pressió sobre els costos s’ha accentuat durant els mesos de juliol, agost i, especialment, setembre. L’Aliança preveu que prop del 70% de l’impacte anual es concentri en aquest darrer quadrimestre. Les cotitzacions disponibles al setembre apuntaven a un preu del gas per damunt dels 80 euros per megawatt hora i a una mitjana de l’electricitat al mercat diari pròxima als 150 euros/ MWh durant el mateix mes. «La crisi d’Ormuz no ha originat els problemes de competitivitat de la indústria espanyola, però sí que ha intensificat unes dificultats que ja veníem afrontant», afirma Carlos Reinoso, portaveu de l’entitat, qui assenyala que l’augment de les factures energètiques exigeix una resposta immediata que permeti mantenir l’activitat industrial, la inversió i els

Indústria petroquímica del polígon nord des de Constantí. ACN

llocs de treball.

El sector químic tarragoní, especialment exposat

L’avís té una rellevància particular per al Camp de Tarragona, on la química i la petroquímica constitueixen un dels principals pilars del teixit industrial. Es tracta d’activitats amb processos continus i una demanda elevada d’energia, de manera que l’evolució del preu del gas i de l’elec-

tricitat és un factor clau per als costos de producció i per a les decisions d’inversió. L’organització reclama mantenir els instruments de suport vigents i reforçar-los amb actuacions de més abast, davant la magnitud de l’encariment. «Ens trobem davant d’una situació excepcional que requereix mesures excepcionals. La indústria ha demostrat una enorme capacitat d’adaptació, però difícilment pot absorbir en solitari un impacte ener-

gètic d’aquesta magnitud», adverteix Reinoso, que demana als poders públics actuar amb urgència per evitar una reducció de la producció, la inversió i l’ocupació. L’Aliança defensa que la resposta es construeixi des de la col·laboració entre administracions i empreses, amb l’objectiu de sostenir la capacitat productiva i la posició competitiva de la indústria espanyola. Les xifres són una estimació del possible impacte durant el 2026,

calculada amb dades de consum industrial i futurs energètics disponibles e mitjans mes de setembre. L’entitat calcula que, després d’un sobrecost d’uns 2.337 milions entre març i agost, el tram de setembre a desembre podria afegir més de 5.000 milions. L’evolució final dependrà, en tot cas, dels mercats i dels preus efectivament registrats. La incertesa també condiciona els plans industrials de futur.

k Tribuna Marc Fargas Conseller Delegat d’AITASA

L’aigua: una inversió de país, no només de la indústria

C

rec que ja no és qüestionable dir que l’aigua s’ha convertit en un factor estratègic per al desenvolupament econòmic, social i ambiental del nostre territori. Davant d’aquest repte, AITASA ha demostrat que és possible passar de les paraules als fets. La indústria química, conjuntament amb les administracions, ha impulsat durant els últims anys una transformació profunda basada en la regeneració i la reutilització de l’aigua. La recent ampliació de la planta d’aigua regenerada d’AITASA, que incrementa un 50% la seva capacitat de producció, és una mostra clara d’aquest compromís. Però cal dir-ho amb claredat: hem arribat a un punt en que els esforços exclusivament empresarials ja

no son suficients. Les noves inversions necessàries per continuar augmentant la disponibilitat d’aigua regenerada requeriran una participació decidida de les administracions públiques. No perquè siguin projectes en benefici d’un sector concret, sinó perquè els seus beneficis repercuteixen directament en tot el territori. Cada metre cúbic d’aigua regenerada que substitueix recursos convencionals és més seguretat hídrica per la ciutadania, més garanties per a l’activitat econòmica, més capacitat per atraure noves inversions i més resiliència davant del canvi climàtic. Necessitem marcs d’ajuda que accelerin aquestes inversions i que reconeguin el valor estratègic que aporten al territori.

Invertir en l’aprofitament de l’aigua no és ajudar un únic sector. És crear valor col·lectiu. És reforçar la competitivitat d’un dels principals motors econòmics de Catalunya. És protegir milers de llocs de treball. I és garantir que les generacions futures disposin dels recursos necessaris per continuar prosperant. El Camp de Tarragona, amb AITASA al capdavant, ha estat pioner en la reutilització de l’aigua. Ara tenim l’oportunitat de tornar a liderar una nova etapa. Però per fer-ho cal una visió compartida i una corresponsabilitat real entre sector públic i privat. L’aigua és massa important per convertir-la en un debat sectorial. És, senzillament, una qüestió de futur.


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

11

COMPETITIVITAT

Europa prepara mesures per reforçar la competitivitat de la indústria química La Critical Chemicals Alliance treballa per protegir les produccions estratègiques, facilitar inversions industrials i impulsar un mercat per als productes químics baixos en carboni

L

Diari Més

a indústria química europea afronta una etapa decisiva per mantenir la seva capacitat productiva i reforçar la seva posició davant la competència internacional. En aquest context, la Critical Chemicals Alliance (CCA), impulsada per la Comissió Europea, ha entrat en una nova fase centrada a traslladar a mesures concretes les recomanacions elaborades durant el darrer any per reforçar la competitivitat, la resiliència i l’autonomia estratègica del sector. La segona assemblea general de l’aliança, celebrada a inicis de mes a Creutzwald, a França, va reunir els agents implicats per presentar els resultats dels quatre grups de treball i definir els pròxims passos. L’objectiu és preservar les capacitats industrials considerades estratègiques per a Europa, millorar les condicions per invertir i modernitzar les instal·lacions i facilitar la transformació cap a una producció més sostenible. Una de les principals línies de

treball és identificar les molècules químiques crítiques per a l’economia europea. La Comissió Europea prepara una primera llista basada en una metodologia desenvolupada amb el suport del Centre Comú de Recerca (JRC), amb la previsió de publicar-la abans que acabi el 2026. Aquesta identificació ha de servir de punt de partida per estudiar possibles mesures de seguiment i suport a les produccions considerades estratègiques. L’aliança també vol reforçar els instruments de defensa comercial davant les distorsions del mercat i els increments d’importacions que puguin posar en risc determinades cadenes de valor europees. La finalitat és millorar la capacitat de resposta davant pràctiques comercials deslleials i contribuir a unes condicions de competència més equilibrades per als fabricants comunitaris.

Inversions i descarbonització

Un altre dels eixos prioritaris és facilitar les inversions necessàries per modernitzar les instal·lacions quí-

miques i avançar en la descarbonització. En aquest àmbit, la Comissió ha plantejat desenvolupar l’instrument ETS Investment Booster, que podria mobilitzar recursos vinculats al sistema europeu de comerç de drets d’emissió per donar suport a projectes industrials. Segons les estimacions exposades en el marc de l’aliança, el mecanisme podria mobilitzar uns 30.000 milions d’euros. El seu disseny i desplegament, però, encara s’han de concretar. La CCA també considera necessari crear mercat per als productes químics amb una petjada de carboni més baixa i afavorir l’ús de matèries primeres sostenibles. Entre les alternatives hi ha la biomassa, els materials reciclats i el carboni capturat, que poden contribuir a diversificar les fonts de recursos i reduir la dependència de matèries primeres fòssils importades. El desenvolupament d’aquestes opcions requereix, alhora, inversió tecnològica, disponibilitat de subministraments i condicions que en facin viable la producció a escala industrial.

Critical Chemicals Alliance (CCA) a Creutzwald (França). FEIQUE

La iniciativa va néixer el 2025 per reunir institucions europees, empreses i representants de la cadena de valor química en la identificació dels principals reptes del sector i en l’elaboració de propostes compartides. La nova fase haurà de determinar fins a quin punt aquestes recomanacions es tradueixen en polítiques, finançament i instruments efectius. La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) participa activament en els

grups de treball de l’aliança i hi trasllada les prioritats del sector espanyol. Per als polígons químics com el de Tarragona, l’evolució d’aquestes mesures serà rellevant per les seves possibles repercussions sobre les inversions, els costos de producció, la modernització tecnològica i la competitivitat internacional. L’impacte concret dependrà, però, de les decisions que adoptin les institucions europees i de com es materialitzin els instruments anunciats.


12

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

DESCARBONITZACIÓ

56,7 MEUR per descarbonitzar el complex d’Ercros a Tarragona La química reduirà un 56% les emissions de CO2 de les plantes de Vila-seca

E

Diari Més

rcros fa un pas endavant en la descarbonització del seu Complex Industrial de Tarragona (CIT) després d’obtenir un préstec EcoVerda de 20 milions d’euros de l’Institut Català de Finances (ICF). El finançament serveix per impulsar diverses actuacions de millora energètica a les plantes de Vila-seca I i Vila-seca II, amb l’objectiu de reduir un 56% les emissions de CO2.

Imatge d’arxiu d’Ercros. Oriol Conesa

El projecte contempla una inver- ment els actuals sistemes basats en sió global de 56,7 milions d’euros, combustibles fòssils. Ercros també dels quals el préstec de l’ICF finan- incorporarà una instal·lació de geça aproximadament el 35%. neració de vapor Reduir emissions A més, la iniciativa també ha amb biomassa rebut una subvenció de 14 de gasos d’efecte i un sistema de milions d’euros procedent del recuperació de hivernacle i PERTE de descarbonització incalor residual el consum de dustrial. combustibles per aprofitar energia que fins Entre les actuacions previsfòssils ara es perdia tes destaca la instal·lació d’una durant el procés caldera elèctrica a la planta de Vila-seca I, per substituir parcial- productiu, a Vila-seca II, a més de

l’optimització de l’ús de l’hidrogen generat en la fabricació de clor-sosa. Segons la companyia, aquestes actuacions permetran reduir de manera significativa tant les emissions de gasos d’efecte hivernacle com el consum de combustibles fòssils, alhora que disminuiran els costos energètics del complex. Actualment, el Complex Industrial de Tarragona d’Ercros compta amb 324 treballadors, factura 214,8 milions d’euros anuals i exporta

prop del 43% de la seva producció. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, destaca que «la sostenibilitat no és un cost, sinó una oportunitat per créixer». Per la seva banda, el director financer d’Ercros, Luis Rebelo da Silva, afirma que el préstec permet accelerar «un projecte estratègic» que reforçarà la competitivitat de les instal·lacions mentre avança cap a un model industrial més eficient i amb menys emissions.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

La química tarragonina, un referent en seguretat i sostenibilitat Salut i Treball reivindica el paper del sector com a motor econòmic i escola de cultura preventiva per al territori

E

Diari Més

l polígon químic de Tarragona és molt més que un motor industrial. És el clúster químic més gran del sud d’Europa i una font clau d’ocupació qualificada al Camp de Tarragona. Darrere de cada planta

hi ha milers de professionals que treballen amb estàndards de seguretat que són un referent per a altres sectors. Les persones són el seu actiu més valuós.

Una cultura preventiva compartida

Segons Salut i Treball, la química ha

estat pionera a integrar la prevenció en la gestió diària: procediments rigorosos, formació continuada, simulacres periòdics i coordinació estreta amb contractistes i serveis d’emergència. «La seguretat industrial aquí no és un tràmit, és una manera de treballar que s’estén a

totes les empreses col·laboradores», explica Paco Lari, CEO de Salut i Treball.

Compromís amb l’entorn

El sector també ha fet de la sostenibilitat una prioritat: reducció d’emissions, eficiència energètica, econo-

mia circular i diàleg constant amb el territori. Per a l’entitat, seguretat i sostenibilitat són dues cares d’una mateixa moneda. «Cuidar les persones i cuidar el territori és el mateix compromís. La química de Tarragona ho demostra cada dia», conclou Lari.

~ SALUT I TREBALL- SERVEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ~


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

13

TRIBUNA

L’òxid d’etilè: l’element invisible que fa possible el nostre dia a dia Des dels productes de cura personal fins al sector sanitari, aquest compost clau produït al cor de Tarragona és indispensable per al progrés i la qualitat de vida

Q

uan parlem de la indústria química, sovint tendim a imaginar laboratoris de pel·lícula o grans complexos industrials que percebem com a aliens a la nostra realitat quotidiana. Tanmateix, la veritat és ben diferent: la química forma part de cada gest del nostre dia a dia, des del moment en què ens llevem fins que ens n’anem a dormir. Com a part del polígon petroquímic de Tarragona, des d’IQOXE treballem cada dia amb un element que actua com a pilar invisible d’aquest benestar: l’òxid d’etilè. Tot i que pot ser un gran desconegut per al gran públic, l’òxid d’etilè és un component absolutament essencial de la indústria química moderna i europea. Es tracta d’un producte intermedi d’una gran versatilitat i gairebé insubsti-

tuïble, que serveix com a matèria primera fonamental per donar vida a una immensa varietat de béns de consum i aplicacions industrials avançades. Sense ell, molts dels productes que avui donem per suposats i que garanteixen la nostra qualitat de vida no existirien tal com els coneixem. Un dels camps on la seva importància resulta més evident i crucial és en el sector de la salut, la farmàcia i la higiene. Els derivats de l’òxid d’etilè són decisius en la fabricació

José Manuel Segura Director general d’IQOXE

manera estesa i segura per a l’esterilització de material mèdic d’ús únic, garantint que els quiròfans i les clíniques de tot el país compleixin amb els estàndards sanitaris i de seguretat més estrictes possibles. Però la seva utilitat s’estén molt més enllà. Està present en la fabricació de nombrosos compostos derivats, com els glicols i els poliuretans, claus per a l’aïllament tèrmic i acústic dels nostres habitatges i edificis, la qual cosa contribueix de

El sector químic és un autèntic motor econòmic i social de referència que cada dia va de la mà del progrés sostenible cap al futur de productes de neteja per a la llar i de cura personal, com ara xampús, gels i detergents, aportant eficàcia

i seguretat d’ús. Així mateix, té un paper absolutament essencial en l’àmbit hospitalari, on s’utilitza de

manera directa a l’eficiència energètica i a la lluita col·lectiva contra el canvi climàtic. També forma part

de fluids de refrigeració, components per a pintures, lubricants i materials avançats utilitzats tant en el sector de l’automoció com en la construcció sostenible. Des d’IQOXE, assumim amb la màxima fermesa la responsabilitat que comporta gestionar un element d’aquesta naturalesa industrial. La nostra prioritat absoluta és i serà sempre la seguretat de les persones, la protecció del nostre entorn i el compromís amb el territori. Apostem decididament per la innovació tecnològica i la millora contínua dels nostres processos, perquè volem continuar sent part d’un sector que és un autèntic un motor econòmic i social de referència, demostrant cada dia que indústria química i progrés sostenible van de la mà cap al futur.


14

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic SEGURETAT I SALUT

Tarragona, seu europea sobre seguretat química L’IRB CatSud reuneix representants de 200 organismes per impulsar l’ús de la IA en la protecció de la salut i el medi ambient

U

Diari Més

n centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es van donar cita el passat mes de setembre a Tarragona, com a seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic, i marcant el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. La trobada liderada per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) va comptar amb representants d’un

L

Diari Més

a indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona. Un sector estratègic que combina innovació i desenvolupament amb una gran responsabilitat en seguretat i protecció ambiental. Un vessament accidental, una fuita contaminant o una incidència industrial poden causar danys a l’entorn i afectar la continuïtat de l’activitat empresarial. Per això, les assegurances de Responsabilitat Civil per Contami-

total de 200 organismes internacionals. L’objectiu era accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient. La trobada va comptar amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia

Instant d’una de les trobades. Generalitat de Catalunya

(AUTH) i la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA). Durant les jornades, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un

hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació. També es va donar lloc la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip, per fixar les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió

CORREDORIA D’ASSEGURANCES

Protegir el Medi Ambient és protegir el futur del teu negoci PIB Group Iberia, corredoria d’assegurances especialitzada, present a Tarragona nació i de Responsabilitat Mediambiental són eines clau per gestionar aquests riscos. Segons les condicions de cada pòlissa, aquestes cobertures poden incloure despeses de descontamina-

ció, danys a tercers i actuacions de prevenció i reparació ambiental. A més, la legislació estableix obligacions específiques de responsabilitat mediambiental i, per a determinades activitats, l’exigència d’una garantia

financera. Disposar d’assessorament especialitzat permet identificar els riscos, revisar les cobertures i adaptar la protecció a les particularitats de cada instal·lació. A PIB Group Iberia, corredoria d’as-

Europea. La trobada se celebrava en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.

segurances especialitzada, assessoren les empreses en la identificació i gestió dels riscos, amb solucions adaptades a cada activitat. Protegir el medi ambient també és protegir la continuïtat i el futur de la teva empresa. PIB Group Iberia està present a més de 20 ciutats d’Espanya i 15 de Portugal, i forma part d’un grup internacional amb presència a 12 països europeus. A Tarragona, els trobareu al carrer d’Higini Anglès, 10 i al telèfon 977 21 41 46.

~ PIB GROUP ~

k Tribuna Lluís Balsells Responsable d’I+D a SP Activa.

L’organització és clau per a la prevenció de riscos laborals

D

iversos estudis sobre accidents en la indústria química a nivell internacional identifiquen els factors organitzatius com una de les principals causes dels incidents i accidents laborals. Entre les deficiències més habituals destaquen la manca d’instruccions de treball clares i de procediments operatius adequadament redactats, les mancances en identificació i valoració dels riscos, una planificació no efectiva de les operacions, especialment les no rutinàries, la formació preventiva inadequada i els errors de disseny i enginyeria. Pel que fa als factors humans, s’han identificat errors de les persones que porten a terme les activitats relaci-

onats amb una supervisió insuficient, així com incompliments intencionats dels procediments de seguretat. La incidència d’aquests factors varia segons el grau de desenvolupament de la cultura preventiva de l’empresa i les característiques de l’entorn socioeconòmic. Aquestes evidències posen de manifest la importància d’adoptar estratègies preventives integrals que impliquin tots els nivells de l’empresa. Cal reforçar la gestió de la seguretat en l’entorn industrial mitjançant procediments de treball segurs, una identificació i avaluació rigorosa dels riscos, una planificació adequada de les activitats, la formació contínua dels treballadors i una supervisió efectiva. Així mateix, és essencial promoure una cultura

preventiva que afavoreixi el compliment de les normes i la participació activa del personal. En aquest context, la prevenció basada en l’evidència constitueix un enfocament fonamental, ja que es recolza en l’aplicació de programes, pràctiques i polítiques contrastats que hagin demostrat l’eficàcia. L’objectiu és prevenir els accidents, reduir l’exposició als riscos i minimitzar les conseqüències negatives per a les persones, les instal·lacions i el medi ambient. Els factors organitzatius s’identifiquen en diversos estudis com una de les principals causes dels incidents i accidents laborals


dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic

15

OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS

Un estudiant de la URV desenvolupa una eina per a millorar la fiabilitat dels equips industrials a la Química El projecte automatitza l’anàlisi d’equips rotatius i ja s’utilitza en el treball diari de l’àrea de manteniment de Covestro

U

Diari Més

n estudiant del programa WorkExperience de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat a la planta de Covestro a Tarragona una eina digital per millorar la fiabilitat dels equips industrials i optimitzar-ne el manteniment. El projecte, realitzat per Edgar Ras sota la supervisió de Raúl Ramírez, responsable de Productivitat i Fiabilitat del Center of Excellence de Covestro, s’ha centrat en els equips rotatius de la planta de MDI/MDA, com ara bombes, compressors i agitadors. L’objectiu és anticipar possibles incidències i garantir la fiabilitat de la producció al menor cost possible. El principal resultat és un informe dinàmic automatitzat que permet

aplicar i fer el seguiment de l’estratègia de manteniment entre la planta central i la de MDI. L’eina ja està integrada en l’activitat habitual de l’equip de manteniment de la companyia. Ras destaca que aquesta aplicació pràctica dels coneixements adquirits durant la formació és una de les aportacions més rellevants del projecte. Per la seva banda, Ramírez subratlla la importància de combinar coneixements tècnics, anàlisi de dades i experiència a planta, així com de saber avaluar el retorn econòmic de les millores. El projecte forma part del programa WorkExperience de l’ETSEQ-URV, que permet als estudiants d’enginyeria química complementar la formació acadèmica amb experiència professional en empreses del sector. Covestro és una de les 13 empreses patrocinadores de la iniciativa i

L’eina desenvolupada per Edgar Ras ja s’aplica a la fàbrica de Covestro. Cedida

col·labora des de fa anys amb la universitat. Alguns antics participants s’han incorporat posteriorment a la plantilla de la companyia, reforçant la connexió entre formació, talent jove i

indústria química. D’altra banda, la iniciativa també exemplifica com la digitalització i l’automatització són dos aspectes que contribueixen a transformar el

manteniment industrial. L’anàlisi de les dades dels equips permet anticipar avaries, optimitzar recursos i millorar la disponibilitat de les installacions.


16

dijous 29 d’ octubre de 2026

Sector químic RECONEIXEMENTS

Nou empreses de l’AEQT són reconegudes als Premis de Seguretat Feique 2026 La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola posa en valor la implicació en la seguretat i la salut laboral

N

Diari Més

ou empreses associades a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) han estat reconegudes enguany als Premis de Seguretat Feique 2026, que distingeixen el compromís i els excel·lents resultats de la indústria química en matèria de prevenció de riscos laborals. La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) va lliurar els guardons de la seva catorzena edició, a un total de 31 empreses i centres productius associats que destaquen per la seva implicació en la seguretat i la salut laboral. Les empreses de l’AEQT guardonades són BASF Sonatrach PropanChem, Carburos Metálicos, Ercros, INOVYN, Grace Catalysts & Materials, Messer Ibèrica de Gases, MOEVE, Plixxent i Transformadora de Etileno. El Premi de Seguretat Feique reconeix les companyies i els centres Les empreses de l’AEQT guardonades són BASF Sonatrach PropanChem, Carburos Metálicos, Ercros, INOVYN, Grace Catalysts & Materials, productius de la indústria química Messer Ibèrica de Gases, MOEVE, Plixxent i Transformadora de Etileno. AEQT amb més de 50 treballadors propis que, durant l’any avaluat, no han CEOE, i Juan Antonio Labat, director sòlida i avançar cap a entorns de tre- l’índex de gravetat en 0,27 i l’índex de producció i transformació. Els registrat accidents laborals, ni amb general de Feique. ball cada vegada més segurs. d’incidència en 9,34, aquest molt sobreesforços físics van ser la causa incapacitat ni sense. L’Informe de SinistraAquests guarper sota de la mitjana més freqüent (23%), mentre que els Els accidents La sinistralitat dons posen en litat Laboral del Sector Els reconeixements es nacional, que pràctica- accidents vinculats a l’exposició a vinculats a en l’àmbit del van lliurar al maig a la seu valor l’alt grau de Químic 2025 confirma ment la triplica (28,86), agents químics van representar nol’exposició a de CEOE, amb la participa- sector químic és compromís i excel- que el sector manté així com la mitjana del més el 8%. agents químics conjunt de la indústria, El reconeixement de nou empreció d’Aitana Garí, directora molt inferior a la lència de les em- uns índexs de sinistramés de cinc vegades ses vinculades a l’AEQT posa de made l’Institut Nacional de Se- resta d’activitats preses químiques litat molt inferiors als representen superior (47,21). El 83% nifest la importància que la prevenguretat i Salut en el Treball només el 8% econòmiques en seguretat i salut del conjunt d’activitats dels accidents es van ció de riscos laborals té per al teixit laboral, així com econòmiques. Al 2025, (INSST); Rosa Santos, direcproduir al centre de tre- químic de Tarragona i l’aposta per la l’esforç continu per l’índex de freqüèntora del Departament d’Ocupació, Diversitat i Protecció Social de consolidar una cultura preventiva cia d’accidents es va situar en 5,75, ball habitual, principalment en àrees seguretat en aquest àmbit.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Sector químic by Diari Més - Issuu