Química, essencial per a la vida

30/04/2020 diarimĂŠs

QUIMICA essencial per a la vida

1

2

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

CEDIDA

La química, una indústria essencial que dona solucions als reptes actuals i futurs El sector ofereix matèries primeres per a àmbits diversos, motiu pel qual ha multiplicat els seus esforços en les darreres setmanes arran l’alerta sanitària Anna Ferran

Una indústria essencial. Així es pot definir la química. El paper de motor econòmic del territori és un dels arguments que justificaria aquest qualificatiu. I és que el sector és clau no només en la creació d’ocupació estable i de qualitat a la demarcació, sinó també en el foment de les exportacions i en la capacitat innovadora del Camp de Tarragona.

Més enllà d’aquest aspecte, la química és una indústria essencial per les solucions que ofereix a les necessitats del dia a dia així com als reptes presents i futurs.

El context d’emergència sanitària arran de la COVID-19 ha evidenciat encara més el paper que desenvolupa el sector. I és que una part important dels ele-

ments que utilitzen per a tractar la malaltia o evitar el seu contagi tenen una relació directa amb la indústria química, ja que és aquesta l’encarrega d’elaborar i subministrar les matèries primeres amb les quals es fabriquen des de respiradors fins a equips de protecció personal, passant per desinfectants, material sanitari o gasos medicinals.

De fet, la química tarragonina ha experimentat aquestes setmanes modificacions en la demanda de determinats productes com per exemple el polipropilè, un tipus de plàstic que s’utilitza per a fer les bosses de sèrum, xeringues o mascaretes, els gasos medicinals, com l’oxigen o additius que s’empren en la indústria del paper i la cel·lulosa.

Ara bé, aquests materials no són els únics que la química produeix per a donar resposta a les necessitats bàsiques del nostre dia a dia. En aquest sentit cal destacar que el sector està estre-

La química tarragonina produeix matèries primeres per a elaborar material mèdic tament relacionat amb el món de l’alimentació. D’una banda, produint fertilitzants i tractaments antiplagues que garanteixen que la producció agrícola pugui tenir el màxim rendiment possible, de manera que s’assegura la seva disponibilitat final a les botigues i supermercats. De l’altra, creant

envasos segurs que mantenen les propietats dels aliments i que allarguen la seva vida.

Així mateix, són destacables les solucions que aporta el sector en l’àmbit del tractament i

La indústria química treballa al costat de sector bàsics com l’alimentació o la higiene potabilització de l’aigua, concretament produint clor amb el qual es tracta l’aigua i desenvolupant materials amb els quals es fan membranes, que s’utilitzen en processos de filtració. Actualment, el 98% de l’aigua potable ha estat tractada amb clor, dada que mostra la importància

d’aquest element.

«El sector i les persones que treballen a la indústria química han fet un gran esforç per a donar resposta a les necessitats de la societat en un moment com l’actual», comenta el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Juan Pedro Díaz. I aquest esforç no s’ha fet només per a cobrir les demandes del dia a dia sinó que també per acumular reserves i poder fer front a un augment de la demanda continuat al llarg de les pròximes setmanes. I tot extremant les mesures preventives i de seguretat en els conjunts de les plantilles per evitar contagis i assegurar la salut dels treballadors i el manteniment del ritme de producció.

Per la seva banda, el president de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE), Carles Navarro reflexiona: «Hem d’estar orgullosos de la nostra indústria química, una ciència que ajuda a fer un món millor i més sostenible i que, aquests dies, més que mai, els productes que fabrica ajuden a protegir a les persones, donen suport al sistema sanitari i asseguren la provisió d’aliments.

Aquest és un baluard de la nostra activitat que s’ha vist, a més, reforçada per les múltiples donacions que s’han fet des de moltes empreses del sector, una indústria que ha estat identificada com a essencial per al bon funcionament de la societat en temps de crisi».

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

Un sector líder en la inversió en innovació i en projectes d’R+D al conjunt de l’Estat

3

CEDIDA

El 25% de la despesa en recerca que duu la indústria espanyola la fa el sector químic Anna Ferran

La innovació i el sector químic han anat sempre de la mà. I les dades i la història així ho demostren. L’any 1908, per exemple, s’inventava la filtració i potabilització de l’aigua mitjançant l’ús de clor, un dels diversos productes que fabrica aquesta indústria. Aquesta innovació, que actualment ens pot semblar una obvietat, va ser catalogada el 2017, fa només tres anys, per la revista Life com l’avanç en salut públic més significatiu de tot el mil·lenni. De fet, es calcula que el conjunt d’innovacions que ha aportat en global el sector químic en l’àmbit de la higiene i la salut

han permès incrementar 50 anys l’esperança de vida a Espanya al llarg d’aquest darrer segle.

Dades com aquesta posen de manifest no només el paper cabdal del sector per a moure’ns cap a una societat més saludable i amb millor qualitat de vida sinó que també evidencien el caràcter innovador i transformador d’aquesta indústria, que actualment al conjunt de l’Estat engloba el 25% de la despesa total en recerca i desenvolupament que es duu a terme a la indústria, cosa que el converteix en líder dins d’aquest ram d’activitat.

Si traduïm aquest percentatge de despesa en xifres absolutes,

La química ocupa el 22,5% del personal investigador que hi ha actualment en el conjunt de la indústria espanyola.

El 25% de la xifra de negocis es genera a partir de productes innovadors trobem que el sector químic espanyol realitza una inversió en matèria d’R+D+I que supera els 3.000 milions d’euros anuals, segons dades publicades per la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEI-

El 58% de les empreses del sector químic és innovadora i la mitjana a la indústria és del 24% QUE).

Aquestes dades s’expliquen principalment perquè el 58% de les empreses del sector químic són innovadores, mentre que la mitjana de la indústria és del 24%. Ara bé, perquè gairebé 6 de

cada 10 empreses químiques espanyoles siguin innovadores, cal una aposta per a fomentar, captar i retenir el talent. El compromís és ferm i es mostra amb la següent dada: la química ocupa el 22,5% del personal investigador que hi ha actualment en el conjunt de la indústria espanyola.

El resultat d’aquesta aposta per la recerca i el desenvolupament de projectes, que és indissoluble del sector, es tradueix

en la creació d’un gran nombre de solucions innovadores per a camps diversos que inclouen des de l’energia, l’habitatge, el transport i la mobilitat, la salut, l’alimentació, entre molts altres.

De fet, el total de la xifra de negocis del sector químic que ha estat generat a partir de productes innovadors és del 25%, cosa que va suposar més de 16 mil milions d’euros el 2018, últim any del qual se’n tenen dades.

4

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Què produeix el sector químic de Tarragona per a lluitar contra el coronavirus?

Des de plàstic per a fabricar material sanitari fins a oxigen, molts d’ells tenen el seu origen al territori Anna Ferran

Se n’ha parlat molt, especialment en els darrers anys, sobre com la indústria química té la capacitat per oferir solucions davant dels desafiaments que plantegen les tendències de futur. Materials per a sectors com l’energia, l’habitatge o la mobilitat són només una de les aportacions en les quals el sector està treballant. Ara bé, la química ha ofert sempre un ampli ventall de solucions, en forma de matèries primeres i components, per a alguns dels rams d’activitat més bàsics, com la salut, l’alimentació o la neteja i la higiene. De fet, es calcula que el 95% dels productes que es fabriquen han comptat, com a mínim, en algun moment del seu procés productiu amb la intervenció de la indústria química. Aquesta dada per si sola evidencia la diversitat d’àmbits productius amb els quals té relació i explica per què la química és una indústria essencial.

L’actual context d’alerta sanitària per la crisi del coronavirus i l’aturada fa unes setmanes de molts rams d’activitat, amb excepció d’aquells decretats com de primera necessitat, ha tornat a posar sobre la taula justament el paper que té la química com a sector clau, no només per al seu potencial innovador sinó com a facilitador de matèries per a gran part de la resta d’indústries. Des

d’embalatges i elements de protecció, a elements de desinfecció o a materials per al tractament de pacients, el cert és que la química està desenvolupant un paper vital en la lluita contra la COVID-19. Tant és així que la química no s’ha aturat pas, sinó tot el contrari. I és que en molts casos, les empreses han hagut d’intensificar la fabricació d’alguns dels seus productes per a cobrir la demanda actual i per assegurar que en un futur immediat no hi haurà cap ruptura d’estoc.

Com a principal pol de la indústria química del sud d’Europa, Tarragona està totalment bolcada en la producció de tots aquells elements que són necessaris per aconseguir superar aquesta crisi. Les empreses establertes al territori desenvolupen combustibles, materials precursors de matèries primeres, matèries primeres, agents i additius que s’inclouen en una gran varietat de productes i gasos per a usos industrials però també sanitaris. Amb aquests elements produïts a Tarragona es fan des de plàstics amb els quals fabricar EPIs, guants, peces de respiradors o envasos que conserven els aliments, passant per a components de detergents i productes desinfectants o benzina amb el qual assegurar el transport de tots aquells béns de primera necessitat vitals per a seguir amb el dia a dia.

PRECURSORS

MATERIALS

Per a poder tenir materials amb els quals fabricar productes plàstics de tota mena, primer cal disposar de les matèries primeres que ens permeten elaborar aquests materials.

Aquests elements primaris s’anomenen precursors. Als polígons químics tarragonins se’n desenvolupen dos de crucials per als usos que se n’hi donen a l’hora de desenvolupar resines plàstiques diverses. Es tracta del propilè i de l’etilè.

Amb aquests dos precursors elaborats a Tarragona es pot produir polipropilè i polietilè, dos tipus de matèries primeres plàstiques que tenen nombrosos usos en l’àmbit de la salut, ja que serveixen per a fabricar xeringues, parts de mascaretes, bosses per a medicaments, i també en el de l’alimentació, en l’elaboració de films protectors i d’envasos per a la conservació d’aliments.

El polipropilè i el polietilè són els materials clau que es desenvolupen en els polígons químics tarragonins per a produir amb ells tota mena de productes.

Els diversos tipus de polipropilè permeten la seva aplicació en l’àmbit farmacèutic, per a fer xeringues, inhaladors o bosses per a medicació, en l’àmbit mèdic, per a elaborar bates, mascaretes o gorres entre altres, i en l’àmbit alimentari, per a produir ampolles, safates, recipients o films protectors.

En el cas del polietilè, les diverses varietats s’utilitzen en el camp de l’alimentació per a fer envasos i materials per a la construcció d’hivernacles; en el camp de la higiene, també per als envasos, i en el camp de la salut per a fer des de material quirúrgic, fins a equips de protecció o sistemes de goteig.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

5

CEDIDA

AGENTS I ADDITIUS

GASOS

COMBUSTIBLES

La fabricació de productes de neteja i higiene té en la indústria química el seu pilar, ja que és aquesta l’encarregada d’elaborar els agents amb els quals es formulen. A Tarragona és fabriquen biocides desinfectants com el clor, l’hipoclorit sòdic (lleixiu), l’aigua oxigenada, la sosa càustica, amb la qual es fan detergents i sabons, el formaldehid, un fungicida i biocida emprat en granges i piscifactories, o l’àcid nítric clau en la desinfecció prèvia a l’elaboració de làctics. Així mateix, la química tarragonina fabrica una gran varietat d’additius que s’usen en camps diversos com el tractament d’aigües, el segellat d’envasos, la desinfecció de material hospitalari i quirúrgic, la producció de paper i cel·lulosa o higiene. Pel que fa a aquest últim cas, per exemple, molts dels detergents per rentadora que comprem inclouen additius produïts al territori.

Una part important dels gasos que es produeixen al territori s’utilitzen en l’àmbit de la salut i l’alimentació. Bons exemples en són l’oxigen medicinal i l’aire sintètic, vital per a pacients amb insuficiències respiratòries i especialment per als pacients més greus de coronavirus, o l’òxid nítric, que també s’usa en pacients amb quadre respiratori. Gasos com el protòxid de nitrogen s’empren en anestèsics i analgèsics i d’altres com el diòxid de carboni té usos en cirurgia poc invasiva i en l’elaboració de fàrmacs. L’argó, el nitrogen o l’heli s’utilitzen als laboratoris i aquest últim, en format líquid, juga un paper clau en les ressonàncies magnètiques. En el camp alimentari, s’utilitza el nitrogen per a conservar aliments, el diòxid de carboni en les begudes amb gas i l’oxigen per a tractar l’aigua potable.

Sigui quin sigui el context, el transport és sempre una activitat essencial, ja que només així es pot garantir que tots aquells elements que es produeixen arribin a mans d’aquells que els necessiten. Ara bé, perquè es pugui garantir el transport cal disposar de combustible. En aquest sentit, al polígon petroquímic nord se’n fabriquen de diferents tipus. Gràcies a aquests combustibles, s’ha pogut assegurar des de l’inici de l’alerta sanitària l’abastiment de productes de primera necessitat, hagin arribat als hospitals, farmàcies, supermercats i altres establiments d’alimentació. A la vegada, disposar de combustible ha permès que el sector del transport hagi pogut treballar amb normalitat i que altres subsectors del comerç puguin assegurar que les vendes online es puguin entregar, de manera que l’economia no s’atura.

6

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

FIRA

Expoquimia ajorna la seva celebració i es durà a terme de l’1 al 4 de desembre

CEDIDA

La fira del sector químic més important del sud d’Europa, que se celebra cada tres anys, s’ha vist obligada a canviar de dates per la COVID Redacció

Expoquimia, la fira del sector químic més important del sud d’Europa, s’ha vist obligada a canviar les seves dates arran de la crisi sanitària de la COVID-19. La seva celebració estava prevista inicialment del 2 al 5 de juny al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Els organitzadors, però, han fixat una nova data en el calendari per aquest esdeveniment. Serà de l’1 al 4 de desembre. L’objectiu de l’ajornament és poder dur a terme aquest saló en un entorn que s’espera que sigui més favorable que l’actual. En aquest sentit, el president d’Expoquimia, Carles Navarro, ha destacat el suport majoritari dels principals agents d’aquesta indústria, així com la importància de mantenir el certamen, que potenciarà el seu vessant congressual, «en el calendari firal internacional d’aquest any».

Expoquimia, però, no se celebra sola, sinó que ho fa, com ja és habitual, de la mà de dos salons més, Eurosurfas, centrat en el tractament de superfícies i Equiplast, específic del sector plàstic. Sobre el canvi de dates, el president d’Eurosurfas, Giampiero Cortinovis, ha assenyalat que «traslladar el saló a desembre és la millor opció, tenint en compte l’escenari actual» mentre que el president d’Equiplast, Bernd Roegele, ha manifestat que «les necessitats logístiques d’Equiplast, que requereix un determinat temps per al transport i el muntatge dels equips que s’hi exposen, aconsellen la seva celebració al desembre».

Així mateix, els esdeveniments vinculats als tres salons com la trobada Smart Chemistry Smart Future, liderada per la Federeación Empresarial de la Industria Química Española (FEI-

QUE), que s’havia de realitzar en el marc d’Expoquimia, ara també es durà a terme al desembre. Sota el lema Welcome to 2030, aquesta trobada comptarà amb una exposició exclusiva en la qual la vintena de participants mostraran els avenços tecnològics més punters que estan desenvolupant per a donar resposta als principals desafiaments del futur en quatre àrees clau com són economia circular, transició energètica i canvi climàtic, salut i alimentació i digitalització i indústria 4.0.

Més de 600 expositors Amb una participació prevista de més de 600 expositors directes, la celebració conjunta d’Expoquimia, Equiplast i Eurosurfas dona forma a la plataforma firal líder de la química aplicada del sud d’Europa en què es donen a conèixer totes les iniciatives que

Imatge d’arxiu de la darrera edició d’Expoquimia, que es va celebrar el 2017 a Fira de Barcelona.

L’economia circular o la indústria 4.0 són alguns dels eixos que centraran aquesta edició assenyalen les tendències de futur de tres sectors fonamentals per al desenvolupament socioeconòmic.

Aquesta edició tindrà tres eixos temàtics: l’economia circular, la transferència tecnològica

En el marc d’Expoquimia també es durà a terme la trobada Smart Chemistry Smart Future i la transformació digital, tots ells com a palanques de canvi per fer front als reptes que tenen plantejats per donar resposta a les inquietuds de la societat i als desafiaments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

(ODS) de les Nacions Unides.

Així, les jornades i sessions que tinguin lloc a Expoquimia, Eurosurfas i Equiplast giraran al voltant d’aquestes tres estratègies, fonamentals per al present i futur d’aquests sectors en l’àmbit d’un desenvolupament sostenible, oferint solucions reals industrials que permetin fer evolucionar la societat actual per respondre als reptes del mil· lenni.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

7

EMPRESA DESTACADA

Els materials d’ELIX Polymers, uns plàstics clau per al sector de la salut L’ABS que produeix la companyia establerta a la Canonja s’utilitza per fer peces per a dispositius mèdics i equips de protecció Anna Ferran

Respiradors, inhaladors, tubs, sistemes de goteig per a medicaments, estris, material de protecció per al personal sanitari. Són molts els elements que s’utilitzen als hospitals a l’hora de tractar els pacients. I ara, l’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19 ho ha posat especialment de manifest. Però, amb què estan fets tots aquests elements? La resposta és plàstic. La versatilitat i la funcionalitat dels plàstics els han fet totalment indispensables per al sector de la salut.

Són diversos els tipus de resines plàstiques que s’utilitzen per a la fabricació de material mèdic i una d’elles és l’ABS (acrilonitril butadiè estirè). L’empresa ELIX Polymers, situada a la Canonja, és un dels líders europeus en la producció d’aquest material.

La resistència, les possibilitats d’adaptació i personalització segons les necessitats concretes del material en el seu ús final i la seguretat i fiabilitat que ofereixen els diferents tipus d’ABS que produeix ELIX els han convertit en un col·laborador essencial per a moltes empreses dedicades a la producció de material mèdic.

A la vegada, per a la companyia el sector de la salut és un dels seus mercats estratègics a nivell global.

L’orientació cap aquest mercat exigeix un compromís absolut

CEDIDA

envers la seguretat i el compliment de les normatives; un compromís que ELIX ha prioritzat des de l’inici. Per tant, els seus materials per al sector mèdic compleixen les normatives de biocompatibilitat ISO 19993 i USP classe VI i han estat inclosos en l’arxiu de dades mestres de fàrmac (DMF) per al seu ús en aplicacions mèdiques i de contacte amb aliments, tant a Europa com als Estats Units.

Fabricació de peces Ara bé, quins usos es donen a les diferents modalitats d’ABS destinats al sector de la salut que produeix ELIX Polymers? Principalment s’utilitza com a matèria primera tant per al modelatge per injecció com per a les tecnologies d’impressió 3D. Pel que fa a la creació de peces i components, els diferents productes d’ABS que fabrica ELIX són la matèria primera de pantalles facials, peces per a respiradors, dispositius de punció, sets d’infusió, carcasses per a una gran varietat de dispositius mèdics, inhaladors i dispositius mèdics i electromèdics per a la prevenció, monitoratge, diagnòstic o tractament de malalties.

Un dels materials de la companyia més utilitzat actualment en el context d’emergència sanitària pel coronavirus és l’ELIX M203FC. Aquest material s’uti-

L’ABS per a usos mèdics d’ELIX compleix amb les normatives de seguretat europees i nordamericanes.

litza per a modelar a través d’injecció components i peces de plàstic de diferents dispositius mèdics, com ara ventiladors, que actualment tenen una gran demanda als hospitals, ja que s’utilitzen en el tractament de pacients amb quadres respiratoris greus.

Impressió 3D L’altre ús que es dona als dife-

rents tipus d’ABS per a sector sanitari d’ELIX Polymers és la fabricació de filaments que posteriorment s’utilitzen per a la impressió 3D. Les pantalles facials, peces per a dispositius mèdics diversos com ara respiradors, o elements de protecció són només tres dels productes finals que es fan mitjançant tecnologia d’impressió 3D utilitzant com a matèria primera un producte fa-

bricat per ELIX al territori.

En aquest sentit, cal destacar que la companyia ha realitzat diverses donacions del seu producte ELIX ABS-3D FC per a la impressió de diversos elements vitals en la lluita contra la COVID-19. Arran d’una petició de la Comissió Europea, ELIX ha posat a disposició totes les quantitats de material necessàries per a la fabricació de filaments per a im-

pressores 3D tant per a empreses com particulars. Una de les empreses que està utilitzant els materials donats per ELIX és Ford Motor Company. La companyia automobilística està utilitzant les impressores 3D de la seva factoria a València per a crear protectors facials i la matèria primera que empra per a fer-los és aquest material donat per ELIX. Al costat del territori El compromís de l’empresa en sumar esforços per a superar la pandèmia no s’atura aquí. I és que ELIX Polymers està totalment vinculada amb el territori i les seves necessitats i és per això que ha fet entrega de material divers a centres hospitalaris i col· lectius de risc. Així doncs, han donat 95 equips de protecció personal TYCHEM a l’Hospital Joan XXIII. A més, els entreguen la cistella de fruita i fruits secs que setmanalment rebien a les seves instal·lacions perquè la tinguin a disposició el personal sanitari del centre.

També han entregat una trentena de mascaretes FFP2 als treballadors de la Muntanyeta, amb l’objectiu d’ajudar-los a garantir la màxima seguretat a l’hora d’atendre a les persones amb paràlisi cerebral residents al centre, que són un col·lectiu d’alt risc. A banda, han entregat fundes de plàstic que cobreixen els octavins (caixes d’embalatge de gran format) a Ambulàncies EGARA. Amb les fundes que han donat es poden fer 1.500 equips de protecció per al seu personal.

«Són temps difícils però estem convençuts que aquesta situació la superarem amb solidaritat i la unió de tots», assegura Noelia Vázquez, directora de Recursos Humans i Comunicació d’ELIX Polymers.

8

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

Materials i coneixement per a superar els desafiaments del present Les situacions excepcionals com la que estem vivint actualment requereixen esforços i compromisos excepcionals. A Dow ho saben i per això des de tots els seus complexos industrials, inclòs el de Tarragona, estan donant suport a les persones i cadenes de subministrament que són vitals per a contenir la COVID-19 i mantenir el benestar de la societat.

Com a fabricant de les matèries primeres que hi ha al darrere dels equips de protecció, material mèdic, desinfectants i envasos, Dow treballa a ple

rendiment per a satisfer la demanda aclaparadora d’aquests productes.

I ho fa prioritzant el que ha estat des de sempre l’actiu més important de la companyia, els treballadors. Per això ha extremat les mesures de seguretat i higiene per assegurar la salut dels seus empleats. A més a més, com a companyia orientada als seus entorns més pròxims, Dow està col·laborant estretament amb les comunitats properes als seus sites per a donar resposta a les necessitats crítiques que estan patint.

La ciència de Dow ajuda a produir

Equipament mèdic i per a infraestructures hospitalàries

Estris mèdics i equips de protecció personal

Higiene i sanejament

Aplicacions

Aplicacions

Aplicacions

—Components per a dispositius

—Material per a embenats

—Embalatges per a detergents i lleixius

—Elements interiors d’ambulàncies

—Guants d’un sol ús

—Detergents per a plats

—Llits d’hospital

—Plàstics d’un sol ús

—Embalatges per a alimentació

—Materials per a la construcció d’hospitals

—Pantalles protectores facials

—Desinfectant per a mans i per a superfícies

—Sistemes de goteig i d’administració de fàrmacs

—Desinfectants i sabons mèdics

—Detergents per a la bugada

—Kits mèdics

—Etiquetes, adhesius i embalatges mèdics

—Xampús i gels corporals

—Mascaretes quirúrgiques

Productes Dow que s’utilitzen per a fer-los

Productes Dow que s’utilitzen per a fer-los

—Vies, tubs i ampolles

—Polímers acrilats

—Polímers acrilats

—Tovalloletes

—Alcohols

—Èters de cel·lulosa

Productes Dow que s’utilitzen per a fer-los

—Amines

—Polietilè

—Polímers acrilats

—Copolímers d’etilè

—Èters de cel·lulosa

—Silicones

—Alcohols

—Polietilè

—Copolímers d’etilè

—Precursors vinílics

—Èters de cel·lulosa

—Poliuretans

—Òxids d’etilè i derivats de l’òxid de propilè

—Derivats d’òxid d’etilè i propilè

—Silicones

—Polietilè —Silicones

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

La seguretat dels empleats, la prioritat La principal prioritat de Dow és la seguretat i la salut dels seus treballadors, sigui a les plantes de producció, als centres d’investigació així com a les oficines d’administració i vendes arreu del planeta. Per això, han implementat unes estrictes mesures d’higiene i estan prenent totes les precaucions possibles per a protegir a tots els membres de la família Dow. Algunes d’aquestes mesures inclouen l’increment de la neteja en tots els complexos industrials, controls de temperatura regulars als treballadors, aprovisionament de desinfectants per a mans i de tovalloletes antibacterianes per a la neteja de superfícies, instal·lació de directrius i cartells informatius als punts d’entrada i sortida del site, foment de la higiene personal o l’abastiment d’equips de protecció personal per als treballadors.

Sumant forces amb l’Hospital Joan XXIII Dow Chemical Ibèrica i l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona han arribat a un acord de col·laboració que permet al centre sanitari disposar de més recursos en la seva activitat diària enfront d’aquest virus. Aquesta col·laboració forma part del programa global que Dow està duent a terme en ajudes als diferents països del món en la seva lluita contra la COVID-19, col·laborant amb hospitals i organitzacions no lucratives locals que contribueixin a frenar l’avanç d’aquesta pandèmia. Amb l’objectiu prioritari de generar una ajuda immediata i amb impacte real i efectiu en aquesta lluita, Dow i l’Hospital Joan XXIII han arribat a un acord per dotar de nous recursos a aquest centre sanitari de referència a la província. Per això, l’aportació anirà destinada a la compra i posada en valor d’equips de tecnologia i de protecció individual (EPIs) per ser usats per part del personal sanitari.

Energia i ànims per a continuar endavant Tenir un ambient de treball cooperatiu, basat en les sinergies i el companyerisme ha format sempre part de la filosofia de Dow. És per això que, malgrat el distanciament social i el teletreball, la companyia continua apostant per estrènyer els vincles del seu equip humà a la vegada que reconeix l’esforç que està duent a terme en aquest context excepcional. Una de les iniciatives engegades al complex de Dow Tarragona és l’entrega d’un kit de reconeixement i energia per als treballadors que van al site, que inclou una beguda isotònica, fruits secs, xocolata, un flyer amb consells de prevenció de la COVID-19 i uns missatges positius, que vol infondre ànims als empleats. Així mateix, els col·laboradors de l’empresa que s’han enviat missatges de força, des de casa o des dels centres de producció; uns missatges que encoratgen a seguir servint a tots aquells mercats que són essencials.

Junts, en la distància, som més forts

#DowStrong

9

10

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

11

12

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA DESTACADA

Messer aporta en l’actual crisi sanitària productes que salven vides

CEDIDA

La companyia ha patit pics de demanda de gasos medicinals com l’oxigen i ha treballat a contrarellotge per a ampliar les xarxes de gas en hospitals Redacció

Messer Ibérica compleix en aquestes dates 50 anys de presència al Camp de Tarragona, on compta amb plantes de producció i envasat de gasos. Es va establir a principis dels anys 70 al polígon químic, en el qual ha crescut juntament amb els seus clients, les grans companyies químiques i petroquímiques a les quals subministra els seus gasos mitjançant un gasoducte propi.

Ara fa vint anys, Messer Ibérica va començar a diversificar la seva activitat creant la infraestructura necessària per a subministrar gasos líquids i comprimits a clients de tota la península. Des de la certificació de les seves plantes com a laboratori farmacèutic el 2005, la companyia fabrica i distribueix també gasos medicinals que complementen la seva gamma de gasos industrials, alimentaris i especials. Els

seus gasos són imprescindibles per a molts sectors, i per extensió per a la nostra vida quotidiana.

A causa de la situació actual, Messer, igual que altres companyies del polígon químic, ha hagut d’adaptar-se ràpidament al brusc increment de demanda de productes directament relacionats amb l’emergència sani-

S’han extremat encara més les mesures de protecció dels empleats de planta tària. L’empresa ha tingut pics de demanda de gasos medicinals que han doblat la demanda normal. A més, els seus tècnics han treballat a contrarellotge per a realitzar ampliacions en diversos centres hospitalaris i residències de gent gran així com per a instal· lar el subministrament de gas

en hospitals de campanya per al tractament de malalts de coronavirus amb oxigen medicinal.

Els gasos medicinals representen una part important però no la principal del volum de vendes habitual de la companyia. Ara bé, a causa de la paralització de l’economia productiva, la majoria de plantes estan operant a mínima càrrega o han detingut la producció, cosa que ha suposat un descens de la demanda de gasos industrials. Messer ha mantingut les plantes de fraccionament en marxa per al subministrament de nitrogen a les indústries químiques de Tarragona. Pel que fa a la demanda de gasos liquats, ha caigut fortament a causa de l’aturada d’indústries com l’automòbil o la ceràmica.

Messer ha establert mesures preventives i operatives per a gestionar l’emergència. Actualment, més del 50% de la plantilla

Totes les plantes estan autoritzades per l’Agència del Medicament.

teletreballa. Pel que fa al treball presencial, s’està operant amb el mínim personal necessari per a garantir el funcionament de les plantes en condicions de plena seguretat, operativitat i respecte al medi ambient. S’han extremat les mesures de neteja i desinfecció dels espais comuns de treball i equips concrets exposats a risc com envasos de gasos medicinals que tornen dels hospitals a

les plantes de producció. Altres mesures estrictes com la distància social, els canvis de torn sense contacte entre treballadors, les mesures d’higiene, l’ús d’EPIs i la presa de temperatura contribueixen també al fet que l’activitat productiva no es vegi afectada i es puguin garantir així subministraments crítics com el nitrogen per a la indústria petroquímica o l’oxigen líquid medicinal.

Convocada la 12a edició dels premis SusChem per a joves investigadors químics La Plataforma Tecnològica i d’Innovació de Química Sostenible SusChem-España ha convocat la XII edició dels seus premis amb la finalitat de continuar reconeixent, incentivant i promovent l’activitat científica i divulgativa entre els joves investigadors químics. Des de la seva primera edició el 2008, els Premis SusChem ha reconegut el mèrit de 47 joves investigadors de les diferents àrees de la química, d’entre més de 800 candidatures presentades. La tasca que duen a terme aquestes joves promeses de la química tant dins com fora d’Espanya posa de manifest la important pedrera d’investigadors menors de 40 anys amb la qual compta el país, principalment en les categories Innova i Investiga. Així mateix, destaquen l’excel·lència dels estudiants de química i altres disciplines afins amb expedients extraordinaris, que s’avaluen a la categoria Futura. El termini per a presentar la documentació finalitza el 29 de maig a les 15 hores. Les candidatures s’han de tramitar des del web de SusChem-España.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

Les empreses de l’AEQT entreguen Autoritzen l’ús del bioetanol per a produir gels i desinfectants respiradors i EPIs als hospitals El material donat als centres de la demarcació té un valor de 330.000 euros

L’aprovació permetrà abastir millor l’alta demanda d’aquests productes

Redacció

Redacció

Les empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) han fet una donació de 12 equips de respiració de diferents característiques, així com material de protecció (EPIs), per un valor total de 330.000 euros, a quatre hospitals de la demarcació de Tarragona per ajudar en la lluita contra l’epidèmia del coronavirus.

En concret, els equips s’han distribuït entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, i l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i han permès que els quatre centres, i en general el sis-

tema sanitari de la demarcació, millori la seva capacitat per donar atenció als casos més greus de COVID-19, que requereixen sistemes de respiració assistida.

D’acord amb la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i en coordinació amb els responsables dels quatre hospitals, amb la donació realitzada per les empreses de l’AEQT s’ha procedit a l’adquisició a la firma Dräger de sis equips d’anestèsia i ventilació, que tenen aquesta doble utilitat i són els equips que tenen ara mateix una major disponibilitat; dos equips de ventilació respiratòria; i quatre ventiladors d’urgències portàtils. A més, s’ha adquirit material de protecció divers (EPIs)

per als professionals sanitaris.

En total, doncs, s’han adquirit 12 equips de diferents característiques.

Des de l’inici de l’epidèmia, l’AEQT es va posar en contacte i a disposició de les autoritats sanitàries per oferir ajuda i per interessar-se sobre de quina manera podia el sector químic contribuir en aquesta emergència. Des de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona es va posar de manifest la necessitat de comptar amb més instruments de ventilació mecànica per a pacient crític, ja que és el material que millor s’adapta a les necessitats actuals, i que a la vegada pot continuar sent útil en un futur.

La col·laboració entre la patronal espanyola de la indústria química (Feique) i les associacions d’empreses del ram dels detergents i la cosmètica han permès que finalment el Ministeri de Sanitat hagi autoritzat l’ús del bioetanol en la fabricació de gels de mans i productes desinfectants, cosa que multiplicarà per 10 la disponibilitat d’alcohol a Espanya per a la fabricació d’aquests productes, essencials en la prevenció del contagi de la COVID-19.

Des de l’inici de la crisi, Feique ha estat treballant perquè s’autoritzés, de manera excepcional, l’ús d’aquest alcohol, que s’obté a partir de la fermentació

de diferents matèries primeres, per a la formulació de diferents productes desinfectants. Finalment, el Ministeri de Sanitat i l’Agencia Española del Medicamento han autoritzat el seu ús tant en desinfectants de superfícies, desinfectants de superfícies per a la indústria alimentària i gels hidroalcohòlics per a mans.

Cal tenir en compte que Espanya té actualment una capacitat instal·lada per a produir 500.000 tones de bioetanol, de les quals un 30% es podrien destinar a ús sanitari. Aquesta xifra suposaria que es podria comptar amb 200 milions de litres d’alcohol de bioetanol per a produir fins a 285 milions de

litres de gels hidroalcohòlics i desinfectants; cosa que permet cobrir tota la demanda del mercat nacional.

La rellevància de l’autorització recau en el fet que no només de poder fabricar aquests productes sinó que s’alliberarà la demanda d’etanol i isopropanol, que gairebé no es produeixen a Espanya i que tenen una disponibilitat pràcticament nul·la al mercat internacional per l’alta demanda. L’alliberament permetrà també que altres produccions que requereixen etanol i isopropanol, com la de les tintes, els dissolvents o productes farmacèutics que tenien problemes de manca de producte puguin tornar a abastir-se.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

13

EMPRESA DESTACADA

Redacció

contribuint a mitigar l’impacte del coronavirus

intervals de temps, Covestro ha desenvolupat Si una cosa està deixant un regulador adaptable clara la crisi del coronavimitjançant impressió 3D, rus, és que la solució pasque va posar a disposició sa sempre per reforçar de tota la societat a través les sinergies amb tots els del seu lloc web. àmbits de la societat amb la finalitat de contenir els seus efectes. En aquesta Davant el repte actual, Covestro garanteix el subministrament Sector alimentari En una situació d’emerlínia, les empreses i ende matèries primeres per a sectors essencials gència resulta també titats, i concretament les crucial protegir i garantir de sector químic, juguen un paper crucial en la lluita contra la co- recobriments protectors utilitzats en pro- el ple funcionament del sector alimentari. vid-19, ja que proporcionen materials indis- ductes específics del sector salut com, per En aquesta línia, la companyia segueix proexemple, per a l’elaboració dels matalassos duint matèries primeres per a recobriments pensables per a indústries essencials. destinats al packaging de productes del Amb l’objectiu de mitigar al màxim l’im- d’hospitals.

Paral·lelament, la companyia està col· sector alimentari (humà i animal), amb sopacte del virus al nostre país, Covestro, malgrat les dificultats derivades de l’emer- laborant en abastir als centres sanitaris i lucions d’envasat que ajuden a mantenir els gència sanitària, ha pres les mesures neces- assistencials de material necessari per a fer aliments frescos i segurs durant un període sàries per a garantir la producció i subminis- front a la malaltia. Per això, ha fet una do- prolongat, sense conservants. trament de les seves matèries per a sectors nació de 30.000 euros a diferents institucions sanitàries per a la compra de material. Una recuperació verda clau com el sanitari i l’alimentari.

D’ells, 10.000 euros s’han destinat a l’Hos- El compromís de Covestro va més enllà de pital de Bellvitge de Barcelona, 10.000 euros l’actual situació de pandèmia i planteja un Ajudant el sector sanitari La resposta de Covestro contra la covid-19 a l’Hospital Joan XXIII i uns altres 10.000 escenari de recuperació basat en un model ha estat immediata. Des de l’inici de la crisi, a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, aquests econòmic que consolida la lluita contra el canvi climàtic i la conservació de la biodila companyia ha adaptat els seus processos dos últims de Tarragona.

A escala global, poc després que sorgís el versitat. Per això, Covestro s’ha sumat a la per a seguir produint àcid clorhídric i garantir el seu subministrament, un element que brot a Wuhan (Xina), la companya va deci- iniciativa Aliança Europea per a una Res’utilitza per al tractament i higienització dir donar més de 100.000 ulleres de policar- cuperació Verda, que inclou líders polítics, de l’aigua i per la majoria de productes de bonat per a ús mèdic i termòmetres a hospi- empreses, associacions, sindicats, ONGs, desinfecció necessaris, en l’actualitat, per tals de la regió i voltants per a donar suport que defensa la creació de noves inversions evitar la propagació del virus. En el marc al personal sanitari i facilitar la seva tasca a que estimulin l’economia i que siguin gened’aquesta contribució, Covestro s’ha com- la zona zero. Així mateix, davant dels pro- radores d’ocupació i que, a la vegada, donin promès a mantenir la fabricació de mate- blemes que ha causat en el personal mèdic resposta als principals reptes mediambienrials per a dispersions de poliuretà i altres el fet de portar les mascaretes durant llargs tals actuals.

CEDIDES

Els recobriments de Covestro s’utilitzen en el packaging alimentari.

Regulador adaptable de mascaretes creat per Covestro.

14

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

LOGÍSTICA

El Port de Tarragona, un agent clau en la reactivació econòmica del territori

CEDIDA

Ha impulsat mesures econòmiques per valor de més de 25 milions d’euros que injectaran liquiditat a les empreses i permetran ajornar pagaments Anna Ferran

Una infraestructura crítica per a garantir la cadena de subministrament i mantenir el proveïment de productes energètics i agroalimentaris per a tot el país.

Aquest està sent el paper del Port de Tarragona durant la crisi de la COVID-19. És per això que, tot i l’aturada de molts sectors d’activitat, les instal·lacions portuàries tarragonines han estat operatives des del primer dia de la declaració de l’Estat d’Alarma.

Malgrat estar en actiu, els tràfics de mercaderies han caigut entre un 15 i un 20%, unes xifres similars a les registrades en la resta de ports de la península, segons comenta el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep Maria Cruset.

L’APT havia aprovat una setmana abans de l’inici del confinament el Pla de Contingències COVID-19 del Port que ha estat

l’eina principal per a afrontar aquesta crisi i ha aportat les mesures necessàries per a garantir la seguretat i la salut del seu personal i mantenir la institució i el port en funcionament. Més de la meitat del personal desenvolupa les seves tasques de manera no presencial i més d’un terç és a peu de moll degudament equipat i seguint mesures de prevenció per evitar el contagi i garantir els serveis essencials.

Més enllà de les mesures d’operativitat adoptades, el Port té la mirada posada en el futur.

En aquest sentit, Cruset apunta que «tot i que les conseqüències econòmiques, tant a nivell local com global, s’acabaran de veure en els pròxims mesos, tots els escenaris probables tenen en comú la necessitat de reactivar l’economia, dinamitzar el teixit empresarial i crear llocs de treball». Conscient del paper de

motor econòmic que té, el Port ja està treballant en diferents línies d’actuació per a reactivar el territori i el sector logístic.

Més de 25 MEUR en mesures Amb aquest compromís de ser un agent actiu en la reactivació, el Port de Tarragona està adoptant diverses mesures econòmiques per valor de més de 25 milions d’euros. Aquestes accions consisteixen en injectar liquiditat, ajornar pagaments i rebaixar taxes d’ocupació, entre d’altres. En els primers quaranta dies d’Estat d’Alarma ha injectat 5,4 milions d’euros de liquiditat a les empreses. A aquests, caldrà sumar-hi 4,6 milions d’euros més de pagaments avançats que es faran abans del 30 de juny, i que sumen un total de 10 milions d’euros en avançament de liquiditat.

Una altra mesura és l’ajor-

El Port ha garantit l’arribada productes agroalimentaris i energètics.

El Port manté grans projectes com el Moll de Balears, la ZAL o la Terminal de Guadalajara nament del pagament de taxes portuàries, sense interessos ni haver de presentar garanties.

L’aplicació d’aquesta mesura es calcula que representarà una altra injecció de liquiditat a les

empreses portuàries per valor de 13,2 milions d’euros. Així mateix, el Port està estudiant la rebaixa de la taxa d’ocupació de fins al 20%, especialment en aquelles concessions més afectades per la pandèmia COVID-19.

Aposta ferma per les inversions A aquestes mesures excepcionals, cal sumar-hi l’impuls que el Port està fent en l’àmbit de les

inversions. I és que, malgrat el sotrac que suposa a nivell conjuntural la crisi de la COVID-19, es mantenen els grans projectes com la construcció del Moll de Balears, que va començar fa uns dies i que permetrà tenir atracats fins a quatre creuers simultàniament; la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) a Vila-seca, un espai de 100 hectàrees que tindrà un impacte econòmic al territori de 154 milions d’euros i 4.200 nous llocs de treball; i el desenvolupament de la Terminal Intermodal de Guadalajara-Marchamalo, que es preveu que entri en funcionament el 2021 i que permetrà expandir-se cap al centre de la península. Aquestes tres inversions ja estaven en el pla d’empresa del Port, però que, assenyala Josep M. Cruset, «cobren més sentit i més prioritat per l’impacte econòmic positiu que poden suposar per al teixit econòmic i social del territori».

Així mateix, s’han engegat altres projectes com la restauració de la platja de la Pineda i de l’Espigó del Racó, greument afectats pel temporal Glòria, que suposen una inversió d’un milió d’euros.

A més, aquests dies s’han reactivat algunes de les obres que havien quedat aturades a causa de les restriccions de l’Estat d’Alarma, com per exemple la rehabilitació de l’antiga seu de l’APT i del Museu del Port, entre altres.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, química de present i de futur El centre treballa amb el sector per adaptar constantment els estudis a les necessitats reals CEDIDA

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys formant professionals del ram en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori.

Actualment, s’imparteixen els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i Planta Química i els cicles de grau superior de Química Ambiental, Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial dels quals se’n beneficien més de 600 alumnes cada curs.

Aquests dos últims cicles es poden cursar en modalitat dual, de manera que els alumnes realitzen estades formatives remunerades amb una durada superior a les 1000 hores.

Aquests anys de col· laboració amb les empreses han permès que l’institut hagi adaptat els estudis a les necessitats reals del sector i hagi actualitzat tant els coneixements tècnics com les competències i valors que s’han de fomentar

Els simuladors virtuals posen els alumnes en situacions reals.

per aconseguir els millors professionals per a la indústria 4.0.

Per fer front a la quarta revolució, l’institut treballa en diferents línies d’actuació. Així doncs, s’utilitzen simuladors de procés químic, eina que permet realitzar exercicis i pràctiques de diferents escenaris industrials, per assegurar un bon entrenament del futur professional. A més, s’han digitalitzat els laboratoris de pràctiques i s’han creat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permeten apropar l’estu-

diant a situacions quasi reals on pugui posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada.

A tot això, cal sumar-hi que el Comte de Rius imparteix una formació integral de qualitat que garanteix la inclusió dels alumnes tant a la societat com a l’empresa. El percentatge d’inserció laboral de l’alumnat, en feines relacionades amb els seus estudis, és superior al 90%. Per tot això, ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

15

EMPRESA DESTACADA CEDIDES

A dalt, panoràmica del complex de BASF a la Canonja. A sota, per ordre, col·laboradors de l’empresa en un dels laboratoris, transportant hidrogel i a l’espai de producció de materials per a la impressió 3D.

Produir hidrogel i donar-lo als hospitals, la contribució de BASF davant la COVID-19 L’empresa ha modificat dues plantes de producció, a la Zona Franca i a Tarragona, per a fer aquest desinfectant de mans clau en la prevenció de la malaltia i entregar-lo als hospitals de la província i a l’ICS per a distribuir-lo a altres hospitals catalans Anna Ferran

L’excepcionalitat de la situació actual de pandèmia global ha fet que siguin moltes les empreses que hagin reorientat part dels seus processos productius per a cobrir les necessitats de determinats productes. En molts casos, aquesta reorientació s’ha fet amb una voluntat solidària i una clara vocació d’aportar un petit gra de sorra en la lluita contra la COVID-19. I és que lluny de comercialitzar els productes resultants del canvi productiu, aquests han estat donats a centres hospitalaris, entitats sense ànim de lucre o a les autoritats. Un exemple d’això el trobem en BASF. La companyia química alemanya, plenament conscient de la necessitat i la poca disponibilitat en el mercat de l’hidrogel, ha modificat el procés productiu de les seves instal·lacions de Zona Franca (Barcelona) per a poder fabricar-ne i donar-lo seguidament a les autoritats sanitàries per al seu ús en hospitals.

A Zona Franca, BASF hi té tres plantes de producció destinades als mercats de cura personal i llar. Principalment hi produeixen tensioactius que es destinen a productes d’higiene personal, xampús, tractaments capil·lars, detergents per a rentaplats i rentadores, entre altres.

També ha donat hidrogel a la Canonja i al barri de Bonavista, els dos nuclis més pròxims al seu site Arran d’aquesta modificació productiva, BASF ha produït 11 tones d’hidrogel. Concretament, vuit de les 11 tones s’han entregat a l’Institut Català de la Salut perquè les distribueixi als centres sanitaris catalans que ho requereixin segons les seves necessitats. Les tres tones restants s’han entregat als hospitals de referència més pròxims als principals centres productius

CEDIDA

que l’empresa té a Espanya. Així doncs, ha proporcionat dues tones als hospitals Joan XXIII i Sant Joan de Reus i una tercera tona d’hidrogel a l’Hospital Universitari de Guadalajara, centre sanitari de referència del site de Marchamalo.

Hidrogel ‘made in’ Tarragona Ara bé la iniciativa de BASF de produir i donar hidrogel no s’atura aquí. I és que aquest producte és clau en la prevenció del contagi de la COVID-19. Per això, la companyia ha decidit canviar els processos productius d’una de les plantes que té dins del complex de la Canonja per a fabricar més hidrogel. La producció que feta al site tarragoní es destina als hospitals de Santa Tecla de Tarragona, del Vendrell, de la Santa Creu de Jesús (Tortosa), cobrint així els principals centres hospitalaris de la província.

A tot això, cal sumar-hi que s’ha fet una donació d’hidrogel per al municipi de la Canonja i per al

Peces per a les ulleres nasals fabricades i donades per BASF.

barri de Bonavista, els dos nuclis de població més pròxims al site, cosa que mostra una vegada més el compromís de la companyia amb el seu entorn més pròxim.

Cal destacar que les accions dutes a terme als centres productius de Tarragona i Zona Franca segueixen els passos de

la campanya Helping Hands que va engegar l’empresa matriu a Alemanya per a produir desinfectant de mans i entregar-lo als centres sanitaris pròxims a la seu central de BASF a Ludwigshafen.

A Espanya, l’hidrogel s’ha registrat amb el nom de BASF Arcoiris-IPA, fent al·lusió a la icona de

l’arc de Sant Martí que acompanya al moviment #TotAniràBé.

Material d’UCI imprès en 3D L’hidrogel, però, no és l’única aportació de BASF en la lluita contra el coronavirus. BASF Española i l’empresa del grup especialitzada en impressió 3D, BASF 3D Solutions han produït i donat les peces necessàries per a 500 ulleres nasals d’alt flux que s’utilitzen a les UCI. Amb aquesta acció, BASF s’ha sumat a 3DCovid19.tech, una iniciativa sense ànim de lucre orientada a proporcionar material sanitari (mascaretes, viseres, respiradors, etc.) als centres hospitalaris complint amb els estàndards. La iniciativa compta amb la coordinació del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, seguint les prioritats marcades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Els màxims responsables de BASF Española, Carles Navarro, i de BASF 3D Solutions, François Minec, coincideixen en el fet que la tecnologia juga un paper clau en la lluita contra aquesta pandèmia. Carles Navarro assegura que és un orgull poder aportar tècnica i innovació i posar-la al servei dels sanitaris que estan a la primera línia contra el coronavirus. «Junts, el vencerem», afirma. En aquest sentit, Navarro ha reiterat que la prioritat de BASF és «la protecció de les persones, tant dins com fora dels nostres centres de producció».

16

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«Retornar la gestió de les emergències químiques al territori és un encert»

CEDIDA

Malgrat el futur incert que s’entreveu, el batlle es mostra partidari de l’arribada de noves inversions i que la indústria continuï creixent Redacció

—Sempre s’ha parlat de l’excel·lent relació entre els canongins i la indústria química.

Ha canviat aquesta relació en els darrers mesos arran de l’accident d’IQOXE? —L’accident que va succeir el passat 14 de gener a l’empresa IQOXE ha marcat un abans i un després en el sector de la indústria química a escala mundial i això repercuteix en la relació entre la química i els seus veïns.

Fins ara la Canonja havia conviscut amb normalitat amb la indústria, tenim molts veïns treballant en les plantes del nostre territori i sabem la importància que té la producció química en l’economia del nostre país. La nostra feina és garantir la màxima seguretat en el municipi i per això hem treballat sempre i ho continuarem fent. Els ciutadans

necessiten recobrar la tranquil· litat i la confiança en la química.

—Acordaven en el ple del mes de gener, demanar al govern de l’Estat una Agència de Seguretat Industrial Química. S’han fet passes en aquest sentit?

—Després del que va passar a IQOXE i en funció de les conclusions que en tregui la investigació que està duent a terme la Generalitat de Catalunya i el Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona, el Govern Central es va comprometre a fer canvis en la seguretat de la indústria química i petroquímica de forma rigorosa. Ja en el mes de febrer, la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, es va comprometre a donar compliment a la petició de crear una Agència de Seguretat Química de tarannà independent i que pugui sancionar les empreses químiques que no compleixin amb la

seguretat. Nosaltres confiem que això es dugui a terme però caldrà esperar que finalitzi la investigació.

—La Generalitat aprovava a principis de març el nou Plaseqta. Quina valoració en fa?

—En un principi el fet de retornar al territori la gestió de les emergències químiques, tretze anys després que aquest pla s’integrés al Plaseqcat de Catalunya em sembla un encert. Crec que mai s’havia d’haver tret. El nou pla situa l’edifici del 112 de Reus com el punt neuràlgic de la presa de decisions i crec que tot funcionarà molt millor. Però com tots els plans de protecció primer cal posar-los en pràctica i analitzarlos bé. Nosaltres ho estem fent, perquè des del primer moment som els màxims interessats que tot això funcioni a la perfecció i puguem garantir la seguretat

ACTUALITAT

El CAT destina 37.500 euros a la compra de mascaretes per les UCI

Muñoz destaca que algunes indústries han reorientat la producció per fer front a l’emergència sanitària.

dels nostres ciutadans.

—El fet de ser un municipi industrial ha fet que l’afectació de la crisi del coronavirus en matèria d’ocupació i atur sigui menor que en altres indrets?

—La crisi sanitària produïda per la COVID-19 ens afecta a tots, a l’administració, a les grans indústries i a petits comerços i autònoms. Sí que és cert que en alguns casos més que en d’altres.

La química ha estat un dels sec-

tors menys afectat per aquesta crisi, ja que, com a activitat essencial que és, no s’ha aturat.

Vull recalcar que moltes de les indústries del nostre territori han deixat de fabricar els seus productes per a fabricar-ne d’altres especialment necessaris per afrontar les conseqüències del coronavirus, com per exemple gel desinfectant.

—Per últim, com veu el futur del sector en el seu territori?

—Sempre m’he considerat un alcalde proindústria. He treballat a la química durant molts anys i la conec ben de prop. Per aquest motiu la defenso i la defensaré.

No sé si el futur ara és gaire esperançador ni per la química ni per altres sectors de l’economia espanyola, però m’agradaria que vinguessin noves inversions i que les plantes anessin creixent amb els anys, ja que el territori els ho permet.

CEDIDA

Es tracta de mascaretes de màxima filtració destinades als sanitaris Redacció

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha distribuït les mascaretes, del tipus N-95 de màxima filtració, directament als centres hospitalaris de Joan XXIII de Tarragona, Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Sant Joan de Reus, Verge de la Cinta de Tortosa, Hospital del Vendrell

i Pius de Valls. La distribució s’ha acordat amb els responsables de cada centre en funció de les seves necessitats i amb la voluntat d’agilitzar al màxim l’entrega.

En el cas de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el President del CAT, Xavier Royo, ha estat l’encarregat de fer l’entrega personalment a la directora del

centre, la doctora Maria José Rallo. El Consell d’Administració del CAT, en la seva sessió virtual del passat dimarts dia 14 d’abril, va acordar aquesta mesura amb la voluntat d’ajudar en la lluita contra l’epidèmia del coronavirus a la demarcació de Tarragona en el marc d’accions de responsabilitat social.

S’han entregat als hospitals Joan XXIII, Sant Joan, Santa Tecla, Verge de la Cinta, del Vendrell i Pius.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2020 diarimés

17

INNOVACIÓ

Les juntes Llaberia Klinger, la solució idònia per a un segellat efectiu

CEDIDA

Llaberia Group, juntament amb Klinger, han creat un nou tipus de junta d’alt rendiment per a instal·lacions hidràuliques que evita les fuites Redacció

L’empresa hidràulica Llaberia Group presenta la solució òptima a la problemàtica de les fuites de les juntes utilitzades en les instal·lacions: les noves juntes Llaberia-Klinger. L’empresa s’ha convertit en distribuïdor exclusiu d’aquesta innovació a Espanya. Les juntes per a brida són elements segelladors del pas de líquids o gasos que passen entre dues brides que constitueixen part d’una instal·lació mecànica per a evitar fuites a l’exterior. Actualment la gran majoria d’aquestes juntes en poc temps perden la seva funcionalitat i requereixen un manteniment que significarà costos addicionals.

L’objectiu de qualsevol junta d’estanquitat és obtenir una unió perfecta entre ambdues brides i suplir possibles imperfeccions o irregularitats en les superfícies de les dues parts a unir. Quan la

junta rep pressió, es comprimeix i gràcies als caragols i a la flexibilitat de la junta s’aconsegueix el sistema de segellat necessari.

No obstant això, la gran majoria de les juntes utilitzades avui en dia perden la seva funcionalitat en un període de temps reduït i requereixen ser reajustades si es volen evitar fuites.

Cal tenir en compte que el funcionament efectiu de les juntes en el muntatge d’una instal· lació és vital per obtenir bons resultats. Per això, s’ha d’establir prèviament la seva resistència a diferents tipus de fluids, productes químics, àcids, alcalins, temperatures extremes, pressions i la seva capacitat per a suportar diferents entorns, amb el fi d’escollir el material de la junta més adequat per a cada projecte.

Així mateix, per a realitzar una correcta instal·lació, i tenir uns costos de manteniment baixos,

s’ha de tenir en compte la facilitat de muntatge, l’ajustament dels caragols, la neteja de les juntes i les brides a sellar. Ara bé, en gran part de les instal·lacions on s’utilitzen les juntes habituals apareixen fuites i haver-les de reajustar suposa uns costos de manteniment força elevats.

La principal problemàtica de les juntes de PVC és que, quan reben la pressió, s’esclafen i es deformen i ja no recuperen la seva forma inicial, de manera que deixen de ser útils. Les juntes de polietilè, al principi tanquen correctament, però passat un període de temps, si no són reajustades, no es poden evitar les fuites. Un problema que s’agreuja com més gran sigui el diàmetre i superior sigui la pressió.

Davant d’aquesta problemàtica, Llaberia Group ha volgut buscar una solució que ofereixi al client unes juntes amb un se-

Les juntes poden utilitzar-se en canonades de metall i de plàstic.

Aquestes juntes no s’han de tornar a ajustar al cap d’un temps, cosa que redueix els costos gellat hermètic, que no permetin cap fuita i sense la necessitat d’haver-les d’ajustar en el futur.

L’empresa ha decidit col·laborar amb Klinger, líder mundial en solucions de segellat, control i

monitoratge de fluids i convertir-se en distribuïdor oficial a Espanya de les juntes LlaberiaKlinger, que significaran un gran avenç per a la millora de les canalitzacions hidràuliques.

Les juntes Llaberia Klinger destaquen per incorporar una ànima d’acer, que impedeix que es moguin i es deformin quan s’exerceixi pressió sobre elles.

Una capa exterior de cautxú pro-

tegeix el seu interior, a la vegada que potencia la seva resistència i durabilitat. El seu diàmetre exterior és igual que el diàmetre interior dels caragols, de manera que sempre es mantindran centrades i sense la possibilitat d’escaparse. Cal tenir en compte que tots aquests avantatges seran efectius sempre que la instal·lació sigui correcta.

Aquestes noves juntes ofereixen tres modalitats, segons el tipus de material entre els quals hagin de col·locar-se: juntes per a metall-metall, amb un diàmetre interior igual que el de la canonada i sense bordó; juntes per a metall-plàstic, una mica més gruixudes que les anteriors i un diàmetre interior igual al de la canonada més el xamfrà, aquest tipus compta amb un bordó, a manera de falca perquè la valona tingui un bon assentament; per últim, les juntes per plàstic-plàstic, més àmplies i gruixudes per a poder absorbir correctament l’assentament d’ambdues parts.

«Amb aquesta llista d’avantatges i una òptima comercialització i distribució del producte esperem aconseguir grans èxits amb aquest producte innovador», afirmen des de Llaberia Group. Fins al moment, ja han aconseguit una menció al producte de més qualitat a la darrera edició de la fira hidràulica Cubagua 2019, a l’Havana, i esperen que no sigui l’últim.

18

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Els plàstics, enemics o aliats en el futur sostenible del planeta?

Malgrat els estigmes associats, els productors defensen que el seu ús en diferents àmbits permet reduir les emissions de CO2 CEDIDA

Anna Ferran

L’associació del concepte plàstic amb els conceptes contaminació i danys al medi ambient és una de les més repetides en els darrers anys. La necessitat urgent d’aplicar mesures per a frenar el canvi climàtic ha trobat en el plàstic un enemic fàcil d’identificar i de culpabilitzar. I les imatges de residus plàstics a la natura, especialment al mar, han propiciat que aquesta associació de plàstic com a material perjudicial s’hagi escampat com la pólvora entre una opinió pública cada cop més preocupada pel futur del planeta. Ara bé, són realment els plàstics uns enemics de la sostenibilitat o, al contrari, poden esdevenir uns grans aliats?

Des d’EsPlasticos, una agrupació d’associacions de fabricants de plàstics espanyols, expliquen que un dels problemes és que la ciutadania entén els plàstics com un únic material —sovint associat a plàstics d’un sol ús com el de les palletes— en lloc de com una gran diversitat de materials amb aplicacions en camps molt diversos. De fet, des de PlasticsEurope, la patronal europea dels productors de plàstics, calculen que el 60% dels productes fabricats amb matèries plàstiques tenen una durabilitat superior als 5 anys i que en casos fins i tot pot arribar a superar els 50 anys, cosa que posa de manifest que els plàstics són un tipus de material d’alt valor.

Reduint el consum energètic Alguns exemples que ho evidencien, apunten des d’aquesta associació europea, són els materials plàstics que s’empren a l’interior dels vehicles, les escumes que s’utilitzen en l’aïllament dels edificis o els sistemes de

60%

20%

30%

dels productes que contenen plàstic duren més de 5 anys

d’estalvi de combustible d’un avió gràcies als plàstics que incorpora

d’estalvi d’aigua als cultius gràcies a l’ús de microreg fet amb plàstic

microreg en plantacions agrícoles. Pel que fa als plàstics que es destinen al sector del transport, la seva finalitat principal és alleugerir el pes del vehicle en qüestió, cosa que permet reduir les emissions de diòxid de carboni. De mitja, un cotxe porta un 15% de components plàstics que permeten estalviar 750 litres de combustible cada 150.000 quilòmetres. En el cas dels avions, la inclusió de materials plàstic permeten un estalvi del 20% del combustible que gasta l’aeronau. Pel que fa als plàstics que s’utilitzen als habitatges, especialment en l’àmbit de l’aïllament,

en destaca especialment l’estalvi d’energia que comporta el seu ús.

Expliquen des de PlasticsEurope que els aïllaments plàstics d’un habitatge estalvien 250 vegades més energia que la utilitzada per a fabricar-los. Pel que fa a l’ús de plàstics en instal·lacions, com és el cas del microreg en les plantacions agrícoles, aquest material no només aporta durabilitat sinó que permet estalviar entre un 30 i un 60% d’aigua respecte a mètodes tradicionals.

Els beneficis adjacents a l’ús del plàstic en aquests tres casos plantejats permeten que els productors d’aquesta matèria pri-

mera afirmin amb rotunditat que l’ús dels plàstics és clau per aconseguir un món més sostenible i amb una gestió dels recursos més eficient. Aquest missatge, però, costa de quallar entre l’opinió pública, motiu pel qual s’estan duent a terme campanyes d’informació i conscienciació, especialment a les xarxes socials, per a difondre els avantatges dels plàstics.

Preservant la seguretat Si bé el 60% dels plàstics tenen una durabilitat superior als cinc anys, la quantitat de plàstics d’un sol ús continua sent elevada.

Ara bé, haurien de desaparèixer aquesta mena de plàstics? Les polítiques que està adoptant la Unió Europea així com els països membres van en aquesta línia, però els productors alerten que cal puntualitzar els usos que es donen a aquesta mena de plàstics no reutilitzables.

Els plàstics d’un sol s’utilitzen principalment en l’àmbit de la higiene, la salut i la conservació d’aliments. I es fa sempre amb un objectiu: la seguretat. Els estris mèdics o els elements de protecció que utilitzen els professionals mèdics quan ens atenen no només els protegeixen a

A l’esquerra una escuma, un tipus de material plàstic que té una llarga durada i aplicacions diverses en àmbits com el mobiliari, la construcció o la refrigeració. A sobre, envasos plàstics en un supermercat, pensats per a protegir els aliments i allargar la seva durada, cosa que permet aprofitar-los millor.

ells de malalties sinó que eviten que els sanitaris es converteixin en transmissors a altres pacients.

L’actual context d’emergència sanitària per la crisi del coronavirus està evidenciant el paper clau que juguen els plàstics d’un sol ús en la seguretat en el sector mèdic. Però no són l’únic cas. Les xeringues d’un sol ús, inventades l’any 1973 per l’espanyol Manel Jalou, van suposar una revolució, ja que fins aleshores s’havien utilitzat xeringues reutilitzables de vidre que, malgrat la desinfecció de l’agulla, acabaven convertintse en un focus de transmissió de malalties.

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

Les alertes sanitàries a la UE han pujat un 17% arran de l’ús d’envasos alimentaris no plàstics Les alternatives al plàstic en embalatge alimentari pesen 4,5 vegades més i per tant suposa més emis

En el camp de l’alimentació, els envasos plàstic d’un sol ús s’utilitzen amb aquesta mateixa finalitat: garantir la seguretat dels aliments i que aquests no es contaminin amb bacteris que es poden trobar a l’aire o en superfícies. En aquest sentit, des d’Es-

Plásticos alerten que l’aplicació d’impostos específics sobre els plàstics d’un sol que estiguin destinats al sector de l’alimentació augmentarà les alertes sanitàries. En aquesta línia, el darrer informe de la RASFF, el sistema d’alerta alimentària de

la Unió Europea, indica que la tendència a reduir l’ús de plàstics en els materials de contacte amb el menjar s’ha traduït en un augment del 17% de les alertes alimentàries en el conjunt de la Unió. «Els plàstics són els aliments més regulats per part de

les autoritats i per tant els més segurs», afirmen des d’EsPlásticos. De fet, les autoritats en matèria de seguretat alimentària de cada país com de la Unió Europea realitzen uns escrupolosos exàmens a tots aquells plàstics que han d’estar en contacte amb menjar per comprovar si hi ha migració, és a dir, si partícules plàstiques passen al menjar pel fet d’haver estat en contacte, i en cas que aquest fenomen es produeixi, per determinar si aquesta migració és perjudicial o no per a la salut. En aquesta línia, l’OCU, juntament amb altres organitzacions de consumidors d’altres països membres, han alertat que no existeix una normativa de seguretat europea que avaluï el risc per la nostra de determinats envasos no plàstics destinats a l’alimentació.

Menys aliments llençats L’ús d’envasos plàstics d’un sol ús per a l’alimentació, però, no només és una garantia de segu-

retat sinó que permet una millor conservació dels aliments, cosa que redueix la quantitat d’aliments que acaben a la brossa.

Actualment, a la Unió Europea es llença el 16% del menjar i segons l’Organització Mundial de la Salut en països subdesenvolupats aquesta xifra puja fins al 50%. Ara bé, diversos informes comunitaris apunten que en una societat sostenible, en la qual s’utilitzin sistemes d’última generació d’embalatge i emmagatzematge d’aliments el percentatge de menjar que es llençaria seria només del 3%. I és que a hores d’ara ja s’estan fabricant envasos actius, que allarguen la vida dels aliments i envasos intel·ligents que informen del seu estat.

Petjada de carboni Si bé la producció de qualsevol plàstic genera emissions de CO2, el seu ús pot suposar una reducció d’aquestes si es compara amb les alternatives existents. En el cas dels envasos per a alimentació, les altres opcions impliquen sovint l’ús de vidre o metalls, que pesen 4,5 més que el que pesa un envàs plàstic, segons dades de l’American Chemistry Council, cosa que tindria una incidència directa en el seu transport i que suposaria una major emissió de gasos contaminants i que per tant converteix a les alternatives al plàstic en menys sostenibles.

30/04/2020 diarimés

19

El reciclatge, la clau en la gestió dels plàstics Bona part dels estigmes associats als plàstics venen d’una mala gestió d’aquests quan la seva vida útil acaba. De fet, més del 80% dels plàstics que acaben al mar provenen del continent, cosa que implica que a terra no s’han gestionat correctament. És per això que el reciclatge és una part fonamental en el cicle d’ús d’aquest material. La Unió Europea ha establert el compromís per a fer que de cara al 2030 la meitat dels plàstics que es generen han de poder reciclar-se. Ara bé, els productors expliquen que el repte principal al qual s’enfronta el plàstic és que el reciclatge mecànic, el que es duu a terme actualment, que transforma el material a partir de l’aplicació de forces, no és l’adequat. És per això que s’estan realitzant molts esforços en matèria d’innovació per a aconseguir que el reciclatge químic, que implica tornar el plàstic al seu estat inicial de resina per a poder-lo processar i crear nous plàstics, es pugui realitzar a gran escala.

20

diarimés 30/04/2020

EL SECTOR QUÍMIC