Port de Tarragona. Mirant al futur

31/05/2019 diarimĂŠs

Port

de Tarragona

1

2

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA

INVERSIONS

El Port de Tarragona es consolida i aposta per créixer en infraestructures Enguany invertirà 25 milions d’euros en projectes clau per al seu futur com la ZAL, Puerto Centro o el moll de Balears CEDIDES

Anna Ferran

Un total de 32,4 milions de tones mogudes i uns ingressos de 56,5 milions d’euros. Aquesta és la fotografia general del Port de Tarragona en tancar l’exercici anterior. Aquests resultats, aconseguits gràcies a l’equilibri entre els tràfics tradicionals que històricament s’han mogut mitjançant el Port tarragoní i els tràfics inclosos en l’estratègia de diversificació, mostren les bones perspectives de futur que un dels principals motors econòmics del territori té pel davant.

De fet, només cal mirar els resultats de rècord que s’han aconseguit en el primer trimestre de 2019 per adonar-se que aquestes perspectives ja comencen a observar-se. En els tres primers mesos d’enguany s’han mogut 9 milions de tones, la dada més alta des de 2012. I especialment excepcional ha estat el mes de març— el segon millor març dels últims 15 anys del Port—, en el qual s’han registrat creixements en tots els tràfics i rècords en l’històric en alguns d’ells com per exemple la pasta de paper.

25 milions per a inversions Aquest panorama de consolidació i creixement de tots els tràfics planteja ara un nou escenari per al Port de Tarragona: el creixement físic amb infraestructures clau. En aquest sentit, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, ja explicava en la presentació de resultats de 2018 que l’any passat va ser «un any de consolidació» i que «aquest 2019 serà l’any d’execució de les noves infraestructures per al nou creixement físic del Port de Tarragona». En aquest sentit, Cruset avançava que el Port duria a terme una

A l’esquerra, imatge del futur moll de Balears. En aquesta pàgina a la part inferior, mapa de l’espai que ocuparà la terminal intermodal de Puerto Centro a Guadalajara. A sobre, vista aèria de la zona on s’ubicarà la ZAL. A la dreta, recreació de l’aspecte que tindrà l’antiga seu de l’APT un cop rehabilitada.

inversió de 25 milions d’euros de cara al 2019, cosa que la situa com la inversió més elevada dels darrers sis anys.

Si bé aquest paquet de 25 milions d’euros inclou diversos projectes, n’hi ha quatre que són destacades per l’impacte que tindran a l’hora de configurar el Port del futur. Aquestes són la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la terminal intermodal de Puerto Centro a Guadalajara, el moll de Balears i, en matèria de Port Ciutat, la remodelació de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

La ZAL avança Una de les infraestructures que facilitarà el creixement del Port,

pel que fa a superfície, volum de tràfic i competitivitat, és la Zona d’Activitats Logístiques. La ZAL era un projecte que estava planificat des de feia temps. En els últims anys, s’hi han realitzat algunes inversions, com per exemple la campa per a vehicles que va suposar l’any passat una inversió d’1,9 milions d’euros.

De cara a aquest 2019, l’Autoritat Portuària invertirà un total de 300.000 euros, dels 9 milions que suposa el projecte global per a realitzar actuacions en matèria d’accessibilitat viària.

La ZAL tindrà una superfície de 100 hectàrees, amb connexió viària i ferroviària cap a l’exterior i amb tots els molls del Port.

Cal tenir en compte que la seva

situació, limítrof amb el polígon químic sud i el CRT de Vila-seca i Salou (on s’ubicarà el complex de Hard Rock), ha obligat a redactar un pla d’infraestructures que garanteixi la mobilitat i l’accessibilitat present i futura d’aquesta zona, tenint en compte les particularitats i necessitats dels seus veïns i les seves pròpies.

Puerto Centro engega la 1a fase La segona infraestructura clau en la configuració del Port del futur i del seu creixement és la terminal intermodal Puerto Centro a Guadalajara. Aquest és un altre dels projectes en els quals el Port feia temps que hi treballava i l’any passat es va oficialitzar. De fet, l’Autoritat Portuària va in-

FEDERACIÓ EMPRESARIAL D’AUTO-TRANSPORT DE TARRAGONA (FEAT)

Una mica de competència JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona

Tornem, un cop més, a veure com el carburant puja de preu a la mateixa velocitat que ho fa el barril de petroli. Ben ràpid! Tots sabem que, quan baixa, el preu del sortidor ho fa molt lentament i, amb posat seriós il·lustres portaveus informen que el petroli que es serveix a les benzineres és comprat fa mesos, quan era més car. És evident que es pren el pèl al consumidor, sigui transportista o particular, amb el vistiplau (o això sembla) d’unes autoritats que es beneficien fiscalment dels preus alts via ingressos per l’IVA, que després utilit-

zen sovint en fer infraestructures faraòniques sense cap utilitat real.

Particularment no tinc cap dubte que tots els organismes que vigilen per la lliure competència, en benefici de l’economia, tenen bona cura de ficar-se amb segons qui. Al llarg d’aquests anys he vist com els Tribunals de Defensa de la Competència han obert expedients, i multat amb sancions milionàries, a Associacions i PIMES del transport per, «suposadament», pactar condicions i preus de manera col· lectiva en perjudici dels clients. No sembla possible que en un mercat com el del transport, on operen desenes de milers d’empreses, es puguin posar d’acord de forma que els clients no puguin beneficiarse de la competència. Més aviat és absurd.

Però és més absurd encara pensar que, quan en segons quins mercats (com l’energia o el petroli), on operen només un oligopoli de 5 o 6 grans empreses, resulta que els drets dels consumidors estaran garantits per «l’ètica» d’aquestes corporacions.

Per això crida l’atenció la inactivitat d’aquests organismes de defensa de la competència i de les restants administracions públiques, davant claríssimes evidències de pràctiques contraries a l’interès públic, en un desmesurat afany de lucrar-se a costa nostra.

PORT DE TARRAGONA

31/05/2019 diarimés

3

CEDIDES

vertir 3,5 milions d’euros en l’adquisició dels terrenys on se situarà aquest port sec. Enguany es durà a terme la primera fase de les obres d’adequació d’aquest espai, que compten amb un pressupost d’1.950.000 euros.

Puerto Centro tindrà una extensió de 150.000 m2. Permetrà al Port de Tarragona penetrar a la seva zona d’influència del centre de la península Ibèrica i comptarà amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i del centre.

Es preveu que entri en funcionament el 2021.

El port sec està situat dins del complex Puerta Centro - Ciudad del Transporte, entre Guadalajara i Marchamalo, a 60 quilòmetres de Madrid i just en acabar-se l’àrea de rodalies de la Comunitat Autonòma de Madrid. Aquesta àrea de rodalies està congestionada i requereix nous espais logístics pròxims com el complex de Marchamalo per a poder cobrir el tràfic de mercaderies a la zona centre. Cal destacar la

zona on s’ubicarà aquesta nova terminal intermodal del Port de Tarragona està ben comunicada per a la distribució de mercaderies per via terrestre amb l’M-101 la R-2 i l’A-2.

Un nou moll per a creuers El creixement que està experimentant el projecte de creuers ha confirmat la necessitat de comptar amb una terminal que tingui més cabuda. Actualment, els bucs atraquen al dic de Llevant, però, l’amplada que té no és suficient per a garantir un bon servei si arriben creuers amb més passatgers o diversos creuers en una mateixa jornada.

En aquest sentit, el Port de Tarragona està treballant en dues infraestructures que els asseguraran el creixement d’aquest projecte: una terminal situada al contradic dels Prats i el moll urbà. La magnitud i complexitat d’ambdós projectes, però, ha generat la necessitat de trobar vies de creixement més immediates que assegurin que el creixement del projecte de creuers no es veurà estancat per falta d’espai. És

en aquest punt quan es decideix reprendre el moll de Balears.

El moll de Balears estarà adjunt al dic de Llevant a la zona més pròxima al moll de Catalunya. Una de les seves característiques més importants és que serà un moll polivalent, que en una primera fase es destinarà a creuers. El moll comptarà amb un calat important, cosa que permetrà tenir atracats creuers de grans dimensions. Es preveu que Puertos del Estado aprovi el projecte aquest estiu i que després ja pugui sortir a licitació. El moll de Balears suposa una inversió de 35 milions d’euros i enguany es realitzaria la primera fase que suposa un milió. La resta dels treballs estan programats de cara al 2020 i la primera meitat del 2021, quan s’espera que entri en funcionament.

Més serveis a Port Ciutat Ara bé, l’aposta per nous espais no només s’està duent a terme en l’àmbit del Port industrial, sinó que també s’està aplicant aquesta mateixa estratègia en l’àmbit Port Ciutat. Després de la

realització de projectes destacats per la ciutat com la Passarel·la o la remodelació del Passeig Marítim, que se sumen a l’àmplia oferta ludicocultural que ofereixen els diferents espais del Moll de Costa i el Serrallo, l’Autoritat Portuària ha decidit rehabilitar la seva antiga seu.

A principis de novembre de 2018 es va treure a licitació els treballs de rehabilitació de l’antic edifici per més de 5 milions d’euros. Es preveu que, un cop comencin, les obres durin uns 18 mesos. L’antiga seu s’adequarà a les noves normatives constructives, d’eficiència energètica, habitabilitat, comunicacions i seguretat. Quan entri en funcionament, l’antiga seu de l’APT ubicarà diversos serveis portuaris, que actualment estan en altres ubicacions, com Port Control (ara al moll de Catalunya). També es preveu acollir oficines per terceres empreses i la planta baixa comptarà amb un centre d’interpretació del Port per a donar a conèixer la història i evolució d’aquest actor clau pel territori.

Infraestructures per seguir creixent Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) Situada entre el polígon químic sud i el CRT, la ZAL tindrà 100 hectàrees i connexió viària i ferroviària. Enguany, s’invertiran 300.000 euros per a realitzar actuacions en matèria d’accessibilitat viària.

Puerto Centro Aquesta terminal intermodal està situada a Guadalajara i canalitzarà els fluxos de mercaderies entre el Mediterrani i el centre de la Península. El 2019 es realitzarà la primera fase de les obres d’adequació de l’espai que tenen un pressupost d’1,95 milions d’euros.

Moll de Balears Aquest moll multifuncional acollirà la terminal provisional de creuers. Pendent d’aprovació, suposarà una inversió de 35 milions d’euros. Enguany es farà la primera fase, d’1 milió d’euros. Es preveu que entri en funcionament el 2021.

Remodelació antiga seu de l’APT La rehabilitació integral de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària s’ha licitat per més de 5 milions d’euros. L’edifici acollirà diversos serveis portuaris, oficines per a tercers i un centre d’interpretació del Port.

4

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«Obrim un cicle inversor que prepararà el Port per als pròxims 25 anys» Cruset assegura que els projectes que faran en els pròxims quatre anys garantiran el creixement en espai i en competitivitat de la infraestructura GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—Quina valoració fa dels sis primers mesos al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona?

—Faig una valoració positiva.

Més enllà dels resultats d’aquests primers mesos, la veritat és que m’he trobat una organització musculada, preparada i amb capacitat per encarar els reptes que tenim per davant.

—Quines són línies estratègiques que vol potenciar?

—L’estratègia de l’organització està alineada amb el que s’ha fet en els últims temps en matèria d’internacionalització, de diversificació de tràfics, en l’àmbit dels creuers, etc. Però ara obrim un cicle inversor que ha de deixar un Port preparat, en l’àmbit de les infraestructures i els espais, per als pròxims 20 – 25 anys. Estem parlant dels projectes com el Moll de Balears, el contradic dels Prats, la Zona d’Activitats Logístiques o Puerto Centro. Són inversions molt potents que, un cop executades, deixaran recorregut per encarar el futur. I d’aquí la seva importància. Allò que fem ara permetrà i marcarà el futur del Port per a dues dècades.

—Parlant en detall d’aquestes infraestructures, pel que fa a la ZAL, ja ha aconseguit l’aprovació inicial?

—Tenim la tramitació molt avançada a la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. Aquesta setmana hem resolt les últimes al·legacions que s’havien fet en exposició pública i, per tant, en la següent Comissió d’Urbanisme, que serà a mitjan juny, preveiem que puguem obtenir l’aprovació dels dos plans especials, el de la ZAL i el d’infraestructures associades a la ZAL. A partir d’aquest moment, el Port quedarà com a gestor de l’espai i entrarem en la següent fase que és el projecte d’urbanització i la comercialització de les 100 hectàrees disponibles.

—Quins seran els pròxims passos?

—Un cop aprovat, urbanitzarem els accessos i totes les infraestructures associades, la depuració, les estacions transformadores, la connexió a xarxa viària, etc. Mentrestant comercialitzarem la ZAL pròpiament, de manera que, de seguida que acabem aquesta primera fase de connexió i accessos, puguem entrar en la urbanització. Per tant, l’espai ja està a disposició de les empre-

El president de l’Autoritat Portuària fa una valoració positiva dels sis primers mesos al capdavant de l’organització.

Preveiem obtenir l’aprovació inicial dels dos plans especials associats a la ZAL a mitjans de juny ses per a la seva implementació al Port de Tarragona.

—Abans mencionava el contradic del Prats, en quin punt es troba?

—El contradic dels Prats va associat al Pla Director, que és la visió global del futur de tot el Port. El Pla Director porta associat el que s’anomena estudi mediambiental estratègic. A diferència de la ZAL, que es tramita amb la Generalitat, l’estudi mediambiental estratègic es tramita des del Ministeri. Per tant, la complexitat administrativa del tràmit és enormement més gran. I això fa

El moll de Balears té una visió multi propòsit, per tant, quan deixi d’acollir creuers acollirà activitat industrial que l’escala temporal d’aquesta obra sigui més llarga que en altres projectes. Aquesta setmana estem tancant l’estudi per enviar-lo a Ministeri. Nosaltres fixem tenir operatiu el contradic dels Prats dins d’un horitzó de 5 a 7 anys vista.

—Aquesta complexitat és la que ha fet buscar alternatives en l’àmbit dels creuers i aquí és on entra el moll de Balears.

Tindrem novetats abans dels mesos d’estiu?

—Podríem dir que el projecte ja va sol. Tenim totes les autoritzacions i estem redactant el pro-

Estem fent els últims ajustos a projecte de l’estació intermodal de Puerto Centro per buscar la màxima competitivitat jecte d’urbanització. En aquest moment hi ha la maquinària que està fent l’estudi geotècnic a 25 metres de profunditat, preceptiu per a poder ajustar el projecte tècnic i saber quin és el subsol que ens trobarem. I quan dic que va sol, vull dir que estem portant el ritme que ens havíem marcat.

El projecte tècnic es tancarà en un parell de mesos i s’enviarà a Ports de l’Estat per a la seva aprovació. Com que l’hem anat validant amb ells a mesura que l’hem redactat, no preveiem cap imprevist. Per tant, estem en el calendari previst i abans d’acabar

l’any o tindrem les obres en marxa o estarem acabant la licitació.

Tenim la consignació pressupostària per fer les obres i anem superant etapes amb l’objectiu que el 2021 ja puguem tenir operativa la terminal de creuers.

—Què suposarà per al Port i per al seu creixement comptar amb aquest nou moll?

—La inversió d’aquest moll, que rondarà els 35 milions d’euros, té una visió multipropòsit. No hem pensat fer únicament un moll per a creuers, sinó que farem un moll amb condicions per a acollir altres tràfics a mitjà i llarg termini. D’aquí la importància d’aquest espai. És una superfície molt gran, que quedarà consolidada dins del Port i és també un dels primers passos per aconseguir més espai. De fet, una de les característiques del Port de Tarragona és que té un percentatge

molt elevat d’ocupació de totes les seves superfícies i per això, les obres que s’han de fer aquests pròxims quatre anys són fonamentals per a garantir el creixement dels pròxims 20-25 anys.

—I aquí hi entra Puerto Centro.

S’està complint el calendari previst?

—Estem on comptàvem estar a aquesta alçada. Els projectes presentats als ajuntaments de Guadalajara i Marchamalo, els dos municipis en els quals es troba aquesta zona industrial. Mentre es fan els tràmits dels projectes de moviment de terres, nosaltres estem ultimant el projecte de l’estació intermodal, ja que estem buscant la màxima operativitat de les vies. Segons com es faci la seva configuració, poden operar-hi simultàniament més trens i per tant ets més competitiu. Estem fent els últims ajustos per buscar la màxima competitivitat i poder tenir operativa l’estació intermodal a mitjans o finals de 2021.

—Centrant-nos ara en matèria de creuers, diumenge arribava per primera vegada el Costa Fortuna, com es presenta la temporada?

—Les previsions indiquen que la temporada serà fins i tot millor que la de l’any passat, que ja havia estat una excel·lent temporada. Cal destacar la posada en marxa fa unes setmanes del Centre de Recepció dels Creueristes, que ha aportat més qualitat en el servei. El canvi és molt important no només per l’operativa, ja que ofereix més espai i comoditat als passatgers, sinó perquè ara els oferim un valor afegit amb els serveis i les activitats que tenen al voltant. A escassos minuts hi ha el Museu del Port i el Moll de Costa amb les seves exposicions. Per tant, complementem la infraestructura del Centre de Recepció de Creueristes amb els serveis que estem fent funcionar al Moll de Costa.

—Van estar presents a la fira del sector de creuers Seatrade de Miami, què se n’enduen de la seva participació? Tarragona serà port base o escala d’altres navilieres pròximament?

—El món dels creuers demana un alt grau de prudència i, per tant, anunciar novetats fruit de les reunions que hem mantingut a Miami seria agosarat. Sí que puc dir que l’estada a la fira va ser altament profitosa. Les converses que vam tenir amb diferents companyies del sector

PORT DE TARRAGONA van ser altament positives i per tant tenim qüestions obertes i orientades en línies molt interessants per al Port del Tarragona. El balanç de la participació a la fira és molt positiu i la veritat és que vam tornar contents, tenint en compte que a les fires sempre es parla de tres a quatre anys vista.

—Aquí Moll de Balears hi juga molt a favor.

—És absolutament determinant.

De fet, el 2021 marca un abans i un després, que ens permet entendre el futur dels creuers a mitjà termini. Quan explicàvem el projecte del moll de Balears a Miami, notaves clarament que obria línies de conversa que abans eren impensables. Cal tenir en compte que les companyies, de manera global, estan redimensionant les mides dels seus vaixells i en aquest moment, totes van al Mediterrani amb grans vaixells. Els creuers més petits, en canvi, es desplacen a altres zones del món. Per tant, si ens haguéssim quedat només amb el moll que tenim actualment, ens hauria deixat fora de mercat, perquè no hi ha operativa possible per als grans bucs.

—Pel que fa al balanç dels tràfics, 2019 ha començat amb unes xifres de rècord. Quins motius expliquen les dades excepcionals?

—Crec que és l’acumulació de dos aspectes. D’una banda, tots

els operadors es mouen en una línia creixent. Els operadors tenen confiança en el Port i en aquesta etapa de redimensionament, cosa que fa que tothom estigui en aquesta línia de treball de creixement. D’altra banda, hem tingut un temps excel·lent i per tant no hem hagut d’aturar l’operativa cap dia. El mes d’abril, en canvi, va ser al revés i vam acumular més de deu dies amb una llevantada que no ens permetia gairebé operar.

—Preveuen tancar 2019 amb un volum de tràfic millor que el dels darrers dos anys?

—Els anys 2017 i 2018 han estat els dos millors anys de la sèrie històrica i el 2019 pot anar complementant aquests excel·lents resultats anteriors. I tot això, tenint en compte que estem digerint la reducció del tràfic de carbó. Hem de tenir en compte que estem mantenint aquests resultats quan un dels tràfics potents i històrics de Port, que havia arribat als 6 milions de tones, ara en mou 3 milions, cosa que vol dir que estem compensant la seva reducció amb el creixement d’altres tràfics. I aquesta situació continuarà perquè per raons mediambientals s’ha decidit en el nostre entorn tancar les plantes tèrmiques que funcionen amb carbó i per tant és un tràfic abocat a anar reduint-se.

—Pel que fa a Port Ciutat, en

GERARD MARTÍ

31/05/2019 diarimés

5

Quan expliques el moll de Balears a les companyies de creuers, obre línies de conversa abans impensables Volem fer una remodelació del Museu del Port i la idea és tenir-la llesta en els pròxims dos o tres anys

Cruset destaca la bona acollida que tenen les activitats i espais com el Moll de Costa o el passeig.

quina fase es troba la remodelació de l’antic edifici de l’Autoritat Portuària?

—Cal dir primer que relacionat amb Port Ciutat tenim dos projectes. Un és aquest, que ja està en obres. S’estan desmuntant els serveis existents, un pas necessari en qualsevol obra de rehabilitació. L’empresa adjudicatària està fent els treballs i nosaltres la vigilància per assegurar-nos

que se segueixi amb el projecte.

La rehabilitació de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària es farà en dos anys i s’ha adjudicat per 5 milions d’euros.

—I l’altre projecte?

—És la remodelació del Museu del Port, en la qual ja hi estem treballant sobre plànol. El Museu ens funciona moltíssim.

L’any passat van visitar-lo més de 20.000 persones. I ara volem

fer-li una remodelació no només estructural, sinó també museística. La idea és tenir-lo llest en els pròxims dos o tres anys. El Museu conservarà l’espai que té i es quedarà uns espais complementaris que en aquest moment no s’estan utilitzant. La nostra vocació no és només créixer en xifres, sinó qualitativament.

Hem de tenir en compte que qualsevol equipament museístic

té una etapa de creixement, perquè és nou, després es consolida i si no el renoves, perd l’interès perquè queda antiquat. Per tant, abans d’entrar en la corba de davallada, estem actuant per a seguir mantenint l’interès en les visites i l’equipament.

—Per últim, com creu que els tarragonins i tarragonines perceben tota l’oferta ludicocultural del Port?

—Els hi hauríem de preguntar als tarragonins, però crec que hi ha una evidència que ajuda a valorar-ho i és el nombre de ciutadans que es mouen per l’entorn del Port de Tarragona des del passeig fins a la seu, anant cap al Moll de Costa, el Serrallo i el KM0. És molta la gent que s’hi mou, la qual cosa ens permet afirmar que el Port ha obert la ciutat al mar.

6

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA

CREUERS

El projecte de creuers, una oportunitat per a potenciar el turisme del territori Enguany s’esperen 110.000 creueristes que troben al conjunt de la demarcació una àmplia diversitat d’activitats a fer Anna Ferran

El Port de Tarragona ja es troba immers en la temporada de creuers. Va començar per Setmana Santa amb l’arribada del buc Artania de la naviliera Phoenix Reisen i des d’aleshores han estat deu els creuers que han atracat al port tarragoní. L’últim que ha arribat a la ciutat és el Costa Fortuna, el principal vaixell amb el qual Costa Cruceros operarà enguany des de la ciutat. El Costa Fortuna, que pot acollir fins a 3.470 passatgers i que té Tarragona com a port-base a l’estiu, va atracar al dic de Llevant el passat diumenge i ho farà tots els diumenges fins al 22 de setembre.

Aquest vaixell pot dur fins a un miler més de passatgers que el Costa Victoria, amb el qual operava l’any passat, cosa que demostra l’èxit del projecte de creuers del Port de Tarragona, que any rere any creix, i a la vegada l’aposta i el compromís de

Costa amb la destinació Tarragona, que no només reforça la seva presència al port tarragoní amb un vaixell més gran sinó que operarà durant tot l’estiu amb un segon buc, el Costa NeoRiviera de 1.700 passatgers. Enguany s’esperen 110.000 viatgers en 65 creuers, 86.000 amb Costa i 24.000 amb altres companyies, de targets força diferenciats.

D’estàndard a ultra luxe Si bé l’arribada de Costa Cruceros va suposar el punt d’inflexió pel que fa a nombre de vaixells i passatgers, el cert és que el Port de Tarragona ja feia temps que treballava en el projecte de creuers. En un primer moment van atreure bucs més petits de segments més exclusius. Ara, tot i que el projecte està consolidat i en creixement gràcies a l’impuls que li ha donat Costa, el Port no vol perdre aquests altres segments. Actualment arriben com-

panyies de totes les gammes des de les estàndard, com Marella pels britànics, Pullmantur pels espanyols, o la italiana Costa Cruceros, fins als prèmium, de luxe i de super luxe.

Parelles de mitjana edat Pel que fa al principal tipus de creuerista, es tracta principalment de parelles de mitjana edat. El principal grup d’edat és el de 45 a 54 anys (un 29,1% el 2018), seguit del de 55 a 64 anys (23,6%), de més de 65 anys (16,8%) i d’entre 35 i 44 anys (16,6%). En aquest aspecte, l’arribada de Costa també ha suposat canvis. Així doncs, quan Tarragona només comptava amb creuers de gammes superiors, el principal tipus de passatgers eren parelles sènior, mentre que en els creuers de tipus estàndard també hi viatgen famílies amb nens. El 2018 van representar el 32,2% del total de creueristes,

cosa que suposa un creixement de més de sis punts respecte a 2017.

Tarragona atrau tots els públics Siguin parelles de jubilats o famílies amb fills, bona part dels creueristes arriba amb l’objectiu de fer alguna activitat. Si bé és cert que hi ha passatgers que van per lliure, són molts els que

Les famílies amb nens són un tipus de creuerista que ha crescut amb Costa Cruceros contracten a bord alguna excursió. I són aquestes les que permeten saber què fan els viatgers en atracar. Independentment de si venen amb un vaixell de gamma estàndard o amb un d’ultra luxe, la visita més contractada sempre és Tarragona ciutat (34%).

El patrimoni romà i la Part Alta

són els principals indrets que els creueristes recorren, però, un estudi elaborat l’any passat pel Port i el PCT de Turisme mostra com també passegen per la Rambla Nova i els carrers pròxims, el Balcó del Mediterrani i el Mercat, de manera que la visita no es focalitza en una única zona.

Diferències segons el creuerista Ara bé, Tarragona no és l’única excursió contractada al territori. La segueixen Reus i Cambrils (13%), PortAventura (9%), Poblet (8%), cellers (7%) i platges (5%).

I és aquí on es veuen diferències significatives en funció del tipus de creueristes.

La sortida de Reus i Cambrils és una proposta que té molt bona acollida en els creuers de Costa Cruceros. Aquests també han articulat la massa principal que sol·licita PortAventura i platges, cosa que evidencia el canvi de preferències al créixer el grup de

passatgers de famílies amb nens.

Per la seva banda, Poblet és la segona excursió més comprada en els segments prèmium, luxe i ultra luxe. Aquests tres grups tenen un públic força diferent dels altres dos segments presents a Tarragona, cosa que explica perquè no sol·liciten ni platja ni PortAventura. I és justament aquest canvi en les preferències el que explica també que en aquests tres segments les visites als cellers del territori siguin la tercera proposta més adquirida.

Així doncs, aquesta classificació de les excursions mostra com tots els atractius que té la demarcació reben creueristes. I és que cada tipus de creuer dona oportunitats a una part del territori, cosa que mostra la importància que té el treball conjunt entre els diferents agents implicats per a continuar impulsant el projecte i fer del territori un referent al Mediterrani en el món dels creuers.

PORT DE TARRAGONA

31/05/2019 diarimés

NOVETAT

7 cedida

Quines navilieres i creueristes arriben a Tarragona?

S’estrena el Centre de Recepció de Creueristes Una de les principals novetats d’aquesta temporada és l’estrena del Centre de Recepció de Creueristes al Refugi 1 del Moll de Costa. Les instal·lacions constitueixen el nou espai per a l’operativa d’embarcament i desembarcament dels passatgers dels creuers que arriben i surten del Port. Es preveu que hi passin 27.000 passatgers aquesta temporada i que en una jornada siguin 700 d’embarcament i 700 de desembarcament.

Creuers estàndard de Costa Cruceros

Creuers estàndard (altres companyies)

Vaixells presents al Port al 2018 Costa Victoria (escales regulars) i Costa Màgica, Costa Fascinosa, Costa Mediterranea (escales puntuals)

Companyies presents al Port al 2018 Pullmantur, Marella Cruises, Saga Cruises, FTI, AIDA Cruises, Hansa Touristik

Principals nacionalitats dels passatgers Itàlia (45%), Espanya (25%), França (12%)

Principals nacionalitats dels passatgers Regne Unit (78%), Espanya (11%), Alemanya (8%)

Excursions al territori més sol·licitades Tarragona (33%), Reus i Cambrils (16%) PortAventura (10%)

Excursions al territori més sol·licitades Tarragona (35%), Poblet (14%), PortAventura (7%)

Creuers prèmium

Creuers de luxe i ultra luxe

Companyies presents al Port al 2018 Windstar Cruises, Sea Cloud, Star Clippers, Noble Caledonia Principals nacionalitats dels passatgers Estats Units (64%)

Companyies presents al Port al 2018 Seabourn (L), Crystal Cruises (UL), The World (UL)

Excursions al territori més sol·licitades Tarragona (49%), Poblet (40%), cellers (9%)

Principals nacionalitats dels passatgers EUA (52%), Regne Unit (13%), Austràlia (7%), altres (28%) Excursions al territori més sol·licitades Tarragona (47%), Poblet (26%) i cellers (12%)

Tot tipus de reclams publicitaris, bolígraf, adhesius, imants, clauers, encenedors, etc.

Com també folletos, cartes de menú, targetes i moltes coses més!

www.signo.cat 977 32 07 96

8

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA

EMPRESA RECOMANADA

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port de Tarragona

CEDIDES

Tenen una àmplia diversitat de maquinària que els permet adaptar-se a cada treball que realitzen Anna Ferran

Máquinas Tudela ofereix serveis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarragona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàrrega de vaixells, camions i trens en els molls marítims i els magatzems del recinte portuari tarragoní. La seva activitat està centrada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroalimentari, àrids, adobs o de ferralla.

Si bé estan especialitzats en els productes a dojo, l’empresa tarragonina també duu a terme

treballs d’emmagatzematge de mercaderies. Pel que fa al sector de la fusta, ofereixen la possibilitat de trimar encenalls d’aquest material.

Disposen d’una àmplia flota de màquines, que inclou des de pales carregadores, giratòries de cadenes, apiladors, escombradores, vehicles per transportar maquinària, fins a bolquets, compressors i vehicles per abastir de combustible la resta de màquines. Aquesta diversitat de maquinària els permet dur a terme els seus serveis amb la màxima eficiència possible, ajustant-se sempre a les necessitats concretes de cada client i cada treball

Estan impulsant un creixement en el sí de l’empresa per a oferir el millor servei possible que realitzen.

La nova propietat de la companyia està impulsant una política de creixement en el si de l’empresa, de la qual en destaca especialment l’augment de la seva plantilla. Aquesta aposta respon a un compromís ferm per oferir el millor servei possible

Máquinas Tudela està especialitzada en la càrrega i descàrrega de productes a dojo, com cereals, adobs, àrids o farines, entre altres.

als seus clients. De fet, aquesta vocació de servei ha estat sempre un dels pilars bàsics de Máquinas Tudela al llarg d’aquests anys, un objectiu que en aquesta nova etapa es reforça per continuar sent un aliat indispensable per a les empreses que operen dins del Port de Tarragona.

PORT DE TARRAGONA

31/05/2019 diarimés

9

10

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

Un passeig pel Port La façana marítima de la ciutat s’ha convertit en un espai ludicocultural que any rere any atrau a milers de ciutadans que volen apropar-se i descobrir la mar i l’entorn portuari

3

4

6

2 5 9

1 8 7

Museu del Port

Arxiu del Port

Observatori Blau

Una mar d’històries

Essència i memòria del Port

1 El Serrallo

2 Passarel·la

El teu punt de trobada

Una nova icona del Port

3 Esport per a tothom

La rambla de la mar

7

4 Km0

Passeig

Més a prop que mai

6

El Teatret del Serrallo

El fons marí a les teves mans

8

9

Moll de Costa Exposicions

5

PORT DE TARRAGONA

31/05/2019 diarimés

11

Museu del Port Una mar d’històries

-El Museu del Port és l’encarregat de preservar el patrimoni marítim i portuari de la nostra costa.

-Durant el 2018, va tenir un total de 23.017 visites.

-Construït al primer terç del segle XX, és un edifici idoni per exposar el fons patrimonial portuari.

-L’antiga nau de dipòsit de mercaderies ofereix un discurs integrador amb els seus objectes.

-El Museu té 1.700 m2 habilitats, dels quals 900 m2 d’exposició i 400 m2 per activitats pedagògiques.

-Organitzen actes i activitats per a tots els públics.

-Compta amb biblioteca, servei d’audioguia gratuït, visites concertades, sala d’actes...

-Fan contacontes, activitats teatralitzades, tallers, visita a vaixells, concerts, lectures musicades, etc.

L’Arxiu del Port

Exposicions

-El Port de Tarragona és pioner en la recuperació del patrimoni escrit i documental.

-Obert el 1990, l’arxiu custodia el patrimoni documental del Port des dels seus orígens fins a l’actualitat.

-La documentació més antiga que s’hi conserva data del 1790.

-Disposa d’una biblioteca auxiliar que té al voltant de 9.000 volums.

-La fototeca aplega més de 10.000 imatges del Port que permeten estudiar la seva evolució.

-Fomenten la investigació amb el Premi d’Investigació del Port de Tarragona.

-Organitzen activitats didàctiques com la visita teatralitzada Coneix l’Arxiu amb el capità Apodaca.

-El personatge de Maria Antònia de Camps mostra Els secrets de l’Arxiu als més petits

-Les exposicions s’ubiquen al Tinglado 1, un espai multifuncional del Moll de Costa.

-S’hi fan activitats promogudes per entitats de la ciutat o pel mateix Port de Tarragona - El Tinglado 1 és escenari de produccions pròpies i d’exposicions itinerants.

-16.000 persones van visitar el Tinglado 1 durant el 2018 -L’exposició Els Castells a la ciutat de Tarragona va ser visitada per 5.021 persones -El otro Bigas Luna. La seducción de lo intangible o Atlas van rebre més de 6.800 visites.

-Una de les exposicions més emblemàtiques d’aquest 2019 és Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar, que ja ha superat els 12.000 visitants.

Essència i memòria del Port

La finestra artística del Port

12

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

Moll de Costa i Serrallo El teu punt de trobada al Port MOLL DE COSTA

-És la marca cultural del Port de Tarragona -Punt de trobada i referència lúdica i cultural de la ciutat.

-38.295 persones van participar el 2018 en les seves activitats.

-Tinglado 1: espai multifuncional amb exposicions de producció pròpia o itinerants.

-Tinglado 2: acull el Centre d’Art de Tarragona.

-Tinglado 4: acull temporalment el MNAT.

SERRALLO

-És el barri mariner, un espai de referència per la seva gastronomia.

-Conserva l’essència marinera amb una història lligada al mar.

-És una petita joia del litoral mediterrani.

-Va ser durant el segle XIX quan va rebre el nom de Serrallo.

-El topònim va sorgir dels serrals (roques pròximes a la costa).

-Hi ha restaurants i comerços gairebé centenaris.

-Les activitats al Serrallo van moure unes 22.000 persones el 2018.

L’Observatori Blau El fons marí a les teves mans -És un espai didàctic gestionat pel Museu del Port.

-Es va inaugurar el setembre de 2018.

-Una experiència multisensorial, com si es caminés pel fons marí (efectes visuals i sonors, reproduccions a escala, mural interactiu).

-Es tracta d’un projecte amb vocació pedagògica.

-Es mostra tot el procés del peix, des del mar fins a la taula.

-S’expliquen els diferents sistemes de pesca que s’empren a les nostres costes així com la compravenda del peix a la Llotja.

El Teatret del Serrallo Una nova icona del Port

-És l’edifici de l’antic Pòsit de Pescadors.

-Està destinat a esdeveniments culturals, socials, educatius i institucionals.

-En els seus orígens, la planta baixa era un cafè i la primera planta, una sala de ball -Ara, és un espai singular amb un petit escenari envoltat de vidrieres que donen a una terrassa.

-Les oficines de Port-Ciutat (2a planta) potencien la imatge d’aquest espai.

-Un total de 10.415 persones van participar durant el 2018 en les activitats organitzades.

-El Teatret de Circ, Un Nadal de somni, Teatret de conte o Portautors són algunes de les propostes més destacades organitzades per aquest nou equipament cultural.

PORT DE TARRAGONA

31/05/2019 diarimés

13

Passarel·la, Passeig Marítim i KM0 Més a prop que mai PASSAREL·LA

-Amb la passarel·la, el mar i el Port estan més a prop dels ciutadans.

-Es va començar el setembre de 2016 i es va acabar el maig de 2018.

-Connecta el centre urbà amb la platja amb només 7 minuts.

-Té una llargada de 300 metres lineals.

-Dos ascensors salven un primer desnivell de 8 metres.

-Compta amb una rampa d’accés en direcció a l’estació.

-Està tenint una gran rebuda per part dels nombrosos visitants.

PASSEIG MARÍTIM DEL MIRACLE

-Referma el compromís del Port per obrir i unir la ciutat al mar.

-Es va començar el maig de 2018 i es va inaugurar el febrer de 2019.

-Fet amb criteris inclusius, vetllant per les persones amb mobilitat reduïda (nova rampa d’accés a la platja) o dificultats visuals.

-Té 650 metres i un carril bici de 280 metres d’amplada.

-Presenta jardineria sostenible amb vegetació autòctona.

-Inclou un balconet que és una rèplica del Balcó del Mediterrani.

EMPRESA RECOMANADA

Transmaber aposta fermament pel Port de Tarragona Aquesta empresa tarragonina ha participat en l’execució de les obres del Passeig del Miracle Redacció

Transmaber fa més de 50 anys que està al servei de l’obra pública i privada. Fundada per Herminio Marrón Berdasco, actualment la segona generació està al capdavant de la companyia. L’empresa ha participat en la consecució d’obres terrestres

i marítimes que han consolidat el Port de Tarragona com a motor econòmic del territori. «En la nostra condició de tarragonins i com a empresa compromesa amb el nostre entorn, ens sentim especialment orgullosos d’haver participat en l’execució de les obres d’urbanització del

Passeig del Miracle. Som conscients de l’impacte que ha tingut aquesta obra, que ha afavorit la connectivitat de la ciutat amb el Port i la platja», asseguren.

Alta qualificació L’empresa compta amb la més alta qualificació en moviment

de terres i perforacions, demolicions, obres marítimes i vials.

Ara participa en la remodelació de la dàrsena del Port Esportiu de Cambrils, en el moviment de terres de 160.000 m3 al CIM El Camp i en les obres de les carreteres de Tortosa-Bítem, de la Torre de Fontaubella a Pradell de la Teixeta i la d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita.

Transmaber està compromesa amb la sostenibilitat i l’agenda 2030 i ha estat pionera en adquirir dues retroexcavadores híbrides que tenen baix impacte ambiental. Alhora continuaran invertint en processos que els situïn a l’avantguarda del sector.

KM0

-Els seus 4,75 quilòmetres agrupen una àmplia gamma d’esports.

-Punt de trobada per a famílies, esportistes i persones que passegen.

-És un espai per a vianants.

-Té senyalització amb fites cada 250 metres.

-Presenta carrils diferenciats per a ciclistes, patinadors i corredors.

-Hi ha una àrea de descans amb una font d’aigua i telèfon d’emergències.

CEDIDA

Treballen en la remodelació del Port Esportiu de Cambrils.

14

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA Marc Colls Director general de Port Tarraco

«Esperem consolidar i incrementar substancialment la bona ocupació de 2018»

GERARD MARTÍ

Han triplicat en el primer trimestre de 2019 l’ocupació de vaixells respecte al mateix període de l’any passat i treballen per consolidar les bones xifres Redacció

—Quin balanç fa del 2018 i quines són les perspectives pel 2019?

—L’any 2018 va ser el millor any de Marina Port Tarraco pel que fa a ocupació de vaixells. En especial la segona meitat de l’any, quan vam arribar a omplir l’espai disponible al 100% durant diverses setmanes dels mesos d’octubre i novembre. En conseqüència i pel fet que molts vaixells que van venir a passar la tardor, finalment també van hivernar a Tarragona.

Enguany hem començat l’any amb bona ocupació, triplicant la que teníem el primer trimestre de 2018. Les perspectives són bones. Esperem consolidar la bona ocupació de 2018 i incrementar-la substancialment, ja que cada any la marca Tarragona com destí d’hivern per iots és més coneguda i valorada a l’àmbit internacional.

—Com influeix al turisme del territori comptar amb una marina especialitzada en superiots?

—És un gran actiu. Aporta un públic nou al territori al mateix temps que esdevé un atractiu pel turista que ja està a la zona. La possibilitat de veure els millors vaixells d’esbarjo a nivell mundi-

al és, per si sol, un bon reclam turístic i una oportunitat única que es mereix, ni que sigui, una passejada per l’entorn port-ciutat de Tarragona, a un pas del barri marítim i del Serrallo.

—De fet, s’han vist vaixells força impressionants.

—Cert, el vaixell privat més gran del món amb 181 metres d’eslora va estar aquí l’any 2015 durant mig any. Des d’abril de 2018, tenim a Tarragona el veler privat més gran del món, amb 106 metres d’eslora i de característiques tècniques d’avantguarda.

—Quin tipus de visitant aporta la marina al territori?

—La marina aporta en un primer terme les diferents tripulacions dels vaixells. Els grans iots que hi ha a Tarragona porten fins a 70 tripulants cadascun a bord.

Parlem d’uns 300-400 tripulants de mitja diària. Són professionals amb poder adquisitiu mitjà-alt.

A més, hi hem de sumar els seus familiars quan venen de visita, sobretot en festes assenyalades o en èpoques de vacances. A banda, cada dia també venen els operaris especialitzats que treballen en les reparacions i manteniment dels vaixells. En temporada d’hivern, poden ajuntar-se uns 100 operaris en el total de la ma-

rina. Són treballadors d’empreses normalment del nord d’Europa, amb un nivell salarial més alt del que tenim a casa nostra.

—I quin impacte econòmic generen?

—Diferents estudis asseguren que la despesa diària d’aquests visitants és d’entre 80 i 140 euros per persona que es gasten al territori. Sigui quina sigui la xifra, és obvi que tota aquesta gent gasta en béns i serveis (menjar, transport, sanitat, oci, compres, etc.) durant períodes llargs de temps, que poden ser de 6 mesos en molts casos. Això esdevé un motor econòmic per la ciutat. Si ho comparem amb altres tipus de turista que, en general, passa poques hores a Tarragona, l’impacte per càpita del client de la marina (tripulant, operari, familiar, etc.) és significatiu i important.

—Port Tarraco ja està consolidada com a destí d’hivern. Què cal perquè ser un destí d’estiu?

—La consolidació com a destí d’hivern no està acabada. Si bé és cert que s’ha millorat molt, queda molt camí encara per recórrer i en això estem treballant.

Esdevenir un destí d’estiu és molt utòpic, per diferents raons, cap d’elles immutables però que costaran molt de canviar.

Colls explica que la marina aporta més de 400 visitants diaris a Tarragona.

—Quines són?

—D’una banda trobem les inèrcies del sector pel que fa a la definició dels destins d’estiu. De l’altra, ens trobem amb un entorn administratiu que, sigui per ignorància o desconeixement no permet que Tarragona pugui atraure grans iots privats en temporada d’estiu. La normativa marítima i autonòmica que s’aplica en el nostre entorn és frontalment oposada a la que necessita el sector dels grans iots d’esbarjo i que es troben en altres entorns.

Tot i així, soc del parer que el territori té un potencial de creixement a nivell turístic, per reconversió industrial, pels nous focus d’interès i pels múltiples punts ja existents, que ens fan pensar que també podrem créixer com a destí d’estiu a mig-llarg termini.

—Cada estiu organitzen tot un

grapat d’activitats d’oci. Què ens espera enguany?

—Estem treballant en les activitats d’aquest estiu i encara no estem en disposició d’avançar el que farem finalment.

—Com ajuden aquestes activitats a atreure públic cap a la zona de la marina i del Port?

—Les activitats tenen com a objectiu obrir la marina a la ciutat, ensenyar que tenim la millor posta de sol de Tarragona i en ge-

neral, promocionar la zona portciutat. En les passades edicions del Sunset Festival, que és la marca que engloba les activitats, vam tenir molt bona resposta. Es van programar concerts, actuacions d’arts escèniques, master classes esportives entre moltes altres. Sempre al final del dia, amb el doble objectiu de gaudir de les postes de sol espectaculars de la marina i fugir de les hores més caloroses de l’estiu.

SERVEI RECOMANAT

Tarragona Blau organitza excursions marítimes pels amants del mar Fan activitats turístiques per conèixer el litoral Redacció

Tarragona Blau és una empresa que porta en funcionament des del 2004 i que està ubicada al Port de Tarragona. Pels amants del mar, Tarragona Blau ofereix diferents activitats de caràcter turístic. Cada sortida compta amb capacitat per a 60 persones. Entre les activitats que ofereixen, destaquen les excursions marítimes de tot el dia, on es visita el litoral tarragoní, amb la possibilitat de contemplar les meravelloses cales i platges de la Costa Daurada. A més, es pot gaudir d’un aperitiu o d’un di-

nar típicament mariner a bord del vaixell. Aquestes sortides es duen a terme des del Port.

En totes les activitats cal fer reserva prèvia.

Activitats infantils Tarragona Blau ofereix també sortides per les escoles, exclusivament aquelles que visiten el Port de Tarragona i el seu museu. Per aquells que estiguin interessats en realitzar una d’aquestes activitats, poden contactar a través del telèfon mòbil 619 819 676 o bé al correu electrònic: golondrinatarragonablau@gmail.com.

PORT DE TARRAGONA EL PORT, ABANS I ARA

Un viatge en el temps a través del Port

31/05/2019 diarimés

15

16

diarimés 31/05/2019

PORT DE TARRAGONA