Port de Tarragona
116,8 MEUR faran
del Port el node que connectarà Amèrica, Àsia i la Mediterrània
Inversions P2-3
Santiago J. Castellà, president de l’Autoritat
Portuària de Tarragona: «El futur és ferroviari»
Entrevista P4-5
Marchamalo, la nova porta logística de Port Tarragona al centre peninsular
Infraestructures P7
Més enllà d’impulsar grans projectes estratègics, el Port de Tarragona consolida espais de connexió amb el territori i iniciatives de preservació de la biodiversitat, com els entorns naturals dels Prats d’Albinyana, convertits en un dels símbols de la convivència entre l’activitat portuària i el medi natural
INVERSIÓ
El port tarragoní es converteix en porta d’entrada intermodal i de referència a la Mediterrània Occidental
Adrià Recasens Benaiges
El Port de Tarragona entra en una nova etapa amb l’arribada de l’aliança entre el gegant portuari xinès COSCO Shipping Ports Ltd i l’operador logístic internacional PTP Ibèrica, que impulsaran una inversió de 116,8 milions d’euros per transformar el Moll d’Andalusia en una terminal polivalent amb vocació global.
El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona va aprovar dimecres l’adjudicació de la concessió que aquest dijous s’anunciava com a principal ‘gateway’ —nexe d’unió i porta d’entrada— intermodal al Mediterrani occidental. Aquesta operació situa Tarragona dins del mapa dels grans corredors marítims i ferroviaris, i reforça la seva connexió amb les rutes comercials entre Europa, Àsia i Amèrica Llatina.
La presentació pública del projecte va reunir prop d’un centenar de representants institucionals, empresarials i del sector portuari. Durant l’acte, els responsables de les companyies implicades defensaven la importància estratègica de Tarragona dins de les noves cadenes logístiques globals, remarcant el potencial de creixement de l’enclavament gràcies a la seva connexió ferroviària, la seva posició geogràfica i la capacitat disponible per absorbir nous tràfics marítims.
El president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà, qualifica l’arribada de COSCO i PTP com «un moment
històric» per a la infraestructura tarragonina. Segons afirma, el projecte permetrà recuperar pes en el tràfic de contenidors i ampliar l’activitat vinculada a la càrrega general i al moviment de vehicles.
Competència internacional
A més, l’anunci no arriba com un fet aïllat, sinó com la culminació d’un procés de competència internacional
per gestionar un dels espais estratègics del recinte portuari. La nova concessió, de 50 anys de durada, implica la gestió de més de 510.000 metres quadrats que integren tant el Moll d’Andalusia com la terminal ferroviària de la Boella. Aquesta integració física és també la base d’un model operatiu que aposta
clarament per la intermodalitat com a motor de creixement.
Més enllà de la magnitud de la inversió, el projecte suposa un canvi de rol per al port tarragoní.
Cinquanta anys de concessió del Moll d’Andalusia i la terminal de La Boella
Fins ara fortament especialitzat en líquids a doll i sòlids a lloure, Tarragona aspira a recuperar protagonisme en el moviment de contenidors
i a posicionar-se com una alternativa competitiva davant altres grans ports mediterranis. En aquest escenari, la irrupció de COSCO i PTP aporta no només capital, sinó també accés a una de les majors xarxes logístiques globals del món.
La terminal prevista no serà un espai únic homogeni, sinó un recinte segmentat per funcions. El disseny inclou zones per a contenidors, càrre-
ga general, vehicles i logística de cadena de fred, a més d’àrees auxiliars i de maniobra. Aquesta organització respon a la necessitat de gestionar fluxos diversos en un mateix espai amb eficiència operativa i capacitat d’escalat.
La capacitat de càrrega prevista de la instal·lació arriba fins als 680.000 TEU equivalents, una xifra que combina contenidors i altres tipus de mercaderia. Aquest volum situa la futura terminal en una escala competitiva amb altres infraestructures de referència del Mediterrani i reforça la voluntat del port de captar tràfics de llarg recorregut, especialment procedents d’Àsia i Amèrica.
Salt tecnològic i ocupabilitat Un dels elements més rellevants del projecte és la seva dimensió tecnològica. La proposta inclou la incorporació de grues pòrtic d’última generació, sistemes electrificats i una aposta clara per la digitalització dels processos. COSCO preveu aplicar a Tarragona tecnologies ja utilitzades en altres terminals del grup, incloent models de bessó digital que permeten simular operacions en temps real per optimitzar fluxos, reduir costos i millorar la seguretat.
Aquest salt tecnològic va acompanyat d’un canvi en la manera d’entendre la logística portuària. El model que es vol implantar combina automatització parcial, gestió digital i coordinació ferroviària avançada, amb l’objectiu de reduir dependències del transport per carretera i guanyar competitivitat en temps de transport i lliurament.
La dimensió laboral del projecte també té un pes destacat. En la fase inicial, prevista a partir de 2027, es crearan uns
150 llocs de treball directes, xifra que s’ampliarà fins a 180 quan la terminal estigui plenament operativa. L’estratègia de les empreses impulsores aposta per la contractació local, la formació especialitzada i la creació de perfils tècnics vinculats a la logística avançada.
180 llocs de treball totals i amb aposta per la contractació local i la formació especialitzada
El projecte reforça la dimensió internacional del Port de Tarragona cap a l’Àsia i l’Amèrica Llatina
Aquesta aposta per l’ocupació estable s’inscriu en un context de transformació del sector logístic, cada cop més dependent de professionals qualificats i menys de mà d’obra intensiva. El projecte incorpora programes de formació i plans d’igualtat amb l’objectiu d’adaptar la plantilla a les noves exigències tecnològiques i operatives.
Intermodalitat
El veritable element diferencial de la proposta és la integració ferroviària. La terminal de la Boella es convertirà en una extensió natural del moll d’Andalusia, permetent una connexió directa entre vaixells i tren. Aquest esquema reforça el paper de Tarragona com a node intermodal i redueix els temps de transbord-
ament, un factor clau en la competitivitat logística global.
A partir d’aquí, el projecte s’expandeix cap a l’interior de la península a través de corredors com el de l’Ebre i el de l’Henares. La connexió amb plataformes com Guadalaja-
ra-Marchamalo i altres nodes logístics d’Aragó configura una xarxa territorial que amplia l’àrea d’influència del port molt més enllà de la costa mediterrània.
Aquest model respon a una tendència global: la competència entre ports ja no es juga només al moll, sinó en la capacitat de connectar ràpidament amb el ‘hinterland’ — terreny— industrial i de consum. En aquest sentit, Tarragona busca posicionar-se com una alternativa eficient als grans hubs saturats del nord d’Europa.
Calendari
El calendari del projecte preveu la constitució de la societat concessionària i l’inici d’operacions inicials a finals de 2026. Les obres principals es desenvoluparan entre 2027 i 2028, amb l’objectiu que la terminal estigui plenament operativa a finals de 2028.
A partir de 2031, l’aliança es compromet a gestionar un volum mínim de 360.000 TEU equivalents anuals, dels quals almenys 200.000 corresponen a contenidors. Aquesta previsió assegura l’activitat sostinguda de la infraestructura i la seva integració en les rutes globals. Des d’una perspectiva estratègica, l’arribada de l’operador xinès i el seu soci reforça la posició de Tarragona en el mapa geoeconòmic del Mediterrani. El port guanya capacitat per atreure inversió internacional, diversificar tràfics i consolidar un model basat en la intermodalitat i la connectivitat global.
En un context de reconfiguració de les cadenes logístiques mundials, el projecte del Moll d’Andalusia es converteix en una peça clau per entendre com ports més petits poden aspirar i ser capaços de competir amb els grans centres logístics europeus si aconsegueixen combinar inversió, tecnologia i connexió ferroviària eficient.
SANTIAGO J. CASTELLÀ
President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
Sostenibilitat, reindustrialització i aposta pel ferrocarril, objectius claus del Port de Tarragona presidit per Santi Castellà
Adrià Recasens Benaiges
Santiago J. Castellà, actual president de l’Autoritat Portuària de Tarragona des de fa any i mig, ens parla de l’actual etapa de transformació del port tarragoní com a hub europeu.
—Quin balanç fa d’aquest any i mig al capdavant del Port?
—El Port tenia un gran potencial i es trobava en un moment clau per créixer amb força. Hem donat l’empenta necessària per impulsar projectes importants com la licitació del Moll d’Andalusia, l’arribada de noves empreses a la ZAL o el desenvolupament de l’eòlica marina al Moll de Balears. Calia arriscar, prendre decisions valentes i és el que he tractat de fer i aportar.
—Defensa un Port més enllà de la infraestructura logística. Quin paper ha de jugar el Port al territori?
—El Port ha d’estar al servei del territori i de les seves necessitats. No es tracta només de generar beneficis econòmics empresarials, sinó de contribuir al model industrial i econòmic que volem per al Camp de Tarragona. Crec que hem consolidat aquest paper de motor territorial.
—I a més de competitiu ha de ser sostenible…
—És imprescindible combinar sostenibilitat social, ambiental i econòmica. El Port està fent passos importants en aquest àmbit i ja és un referent en sostenibilitat amb mesures ambientals i responsabilitat social. També treballem i hem d’aconseguir diversificar l’economia més enllà de la química i el turisme, obrint-nos a altres sectors industrials.
—I què el fa diferent respecte altres ports mediterranis?
—Tenim la millor posició logística del territori. Gràcies al Corredor Mediterrani tenim connexió ferroviària internacional directa amb Europa i això ens situa en una posició privilegiada. A més, connectem amb el corredor de l’Ebre i el d’Henares. Només el Port de Tarragona té aquesta posició a la Mediterrània. Som el punt clau i node logístic més in-
teressant.
—Per què és important diversificar tràfics?
—Actualment tenim dos grans tràfics, combustibles líquids i cereals, però el futur passa per diversificar. Apostem per recuperar el contenidor i créixer en càrrega general. L’operació del Moll d’Andalusia n’és un exemple. Quan el sector portuari no creia en les nostres possibilitats, grans operadors com COSCO i PTP han apostat per Tarragona perquè veuen el seu potencial logístic i estratègic.
«Calia donar una empenta al Port, arriscar i prendre decisions valentes, que és el que he tractat de fer i aportar»
«Volem diversificar l’economia més enllà del turisme i la química, obrintnos a altres sectors industrials»
generi ocupació, oportunitats i valor afegit per al territori.
—I quines empreses i sectors hi aterraran?
el seu creixement futur. És un projecte complex perquè ha de compaginar l’activitat portuària amb el respecte a la platja de la Pineda, la Xarxa Natura 2000 i infraestructures com el pantalà de Repsol. Tot i això, és una peça clau per al desenvolupament dels pròxims anys.
—També l’aposta pel ferrocarril?
—El futur passa pel ferrocarril. Permet reduir camions a la carretera i és més barat, sostenible i menys contaminant. Amb el Corredor Mediterrani i connexions amb Lleida, Saragossa i Madrid, o el port sec de Marchamalo, el Port ja té la base per a aquest canvi. En 4 o 5 anys el canvi serà radical. El futur és ferroviari i transportar cap al centre de la Península amb tren i no en camió serà evident i clau. Cada cop el Port parlarà més de trens i menys de vaixells.
—I quin objectiu té el Port en transport ferroviari?
—El Port vol avançar de la mà de Barcelona. No es tracta de competir, sinó de treballar amb una estratègia logística comuna per a Catalunya, i per això hem assumit per primera vegada des de Tarragona la presidència de Barcelona Centre Logístic. La proposta és crear una visió logística nacional i de país, el que significa que des de Tarragona i Barcelona impulsarem les estacions intermodals de l’Aldea-Amposta i la de Lleida, i les relacions amb Aragó. Tarragona pot ser la capital d’aquesta logística de l’Ebre.
—I en quin punt està la terminal de Guadalajara-Marchamalo i què aportarà?
—Un dels grans projectes de futur és la
ZAL de Vila-seca…
—Aquesta Zona d’Activitat Logística ja està pràcticament a punt per començar a operar. Ara el repte és definir quines empreses s’hi instal·laran i adaptar els espais a les seves necessitats. Treballem amb plena complicitat amb l’Ajuntament de Vila-seca perquè el projecte
—Hi ha interès de sectors com l’electricitat, microxips o bateries. De la mà de la Generalitat estudiem quina s’adaptarà millor i serà més interessant per al territori.
—El contradic de Ponent ha de connectar la ZAL amb Vila-seca i la Pineda. Què representarà aquesta infraestructura?
—Noves oportunitats. És una de les darreres grans obres del Port i marcarà
—La terminal ja està acabada i entregada. Ara s’estan finalitzant les obres d’ADIF a la via general perquè pugui entrar en funcionament en els pròxims dos o tres mesos. Serà una infraestructura clau per al futur del Port. Permetrà connectar ràpidament amb Madrid i reforçar el paper logístic de Tarragona al centre peninsular. En poques hores, les mercaderies podran arribar a grans nodes com Madrid o Barcelona, i donar servei a un mercat de prop de 20 milions de persones.
—Quin impacte tindrà a escala estatal?
—És una infraestructura estratègica que ha rebut finançament dels fons Next Generation. Estem definint el model d’explotació des de Tarragona, en col· laboració amb altres ports com Barce lona i fins i tot amb la possibilitat d’in corporar Bilbao a qui ho hem proposat. És una aposta que reforça el paper de Tarragona com a hub logístic estatal.
—El tercer fil també juga un paper clau però provisional…El territori arriba tard en infraestructures ferroviàries?
—Tarragona sempre arriba tard en in fraestructures. El que s’està fent ara s’hauria d’haver fet fa 20 anys. El ter cer fil és una gran oportunitat per no haver d’esperar dues dècades més per tenir noves connexions. El Corredor Mediterrani ens permet guanyar com petitivitat i enviar mercaderies cap a Europa central, com Anvers o Hongria. Estem en una ubicació estratègica que ens permet competir amb grans ports i consolidar nos com a hub logístic eu ropeu.
—I quina ha de ser la solució definitiva?
—El tercer fil sempre s’ha plantejat com una solució provisional, tot i que s’ha allargat més de 15 anys. La solució definitiva ha de ser una línia de merca deries per l’interior.
—Tot i que hi generi reticències…
—Si no es planifica ara, d’aquí a 20 anys la línia de costa no podrà absorbir més trànsit. Els ajuntaments són clau per definir el traçat. Com més allunyat de zones urbanes passi el transport de mercaderies, menys impacte tindrà sobre la vida quotidiana i el desenvo lupament urbà.
—Caldrà consens i determinació…
—El Ministeri ha treballat bé amb di verses alternatives, algunes amb cert consens territorial. Ara cal una decisió valenta i pensar en el futur del territo ri. No serà una opció que agradi a tot hom, però és necessari per evitar colls d’ampolla i garantir el creixement a llarg termini.
—També s’aposta per la reindustrialització. Quines oportunitats pot generar?
—El Port té espai per impulsar la rein dustrialització del territori i prioritzarà les necessitats del Camp de Tarragona per sobre del benefici econòmic direc te, objectiu comú amb els alcaldes de Tarragona i Vila seca. Volem apostar per sectors emergents com els nous combustibles, l’hidrogen verd, el car boni o l’eòlica marina, entre d’altres per diversificar l’economia del territori i consolidar el Port com a pol de rein dustrialització.
—Igualment el sector químic és el gran motor territorial. Com avança la relació en plena transició energètica?
—És un sector essencial, sense ell el Port seria molt més petit. El repte és avançar cap a la des carbonització i el Port vol acom panyar aquest procés. El Port es pot convertir en un espai clau per a nous vectors energètics com l’hi drogen, l’amoníac o el carboni, facili tant una química més verda i alineada amb la transició energètica.
«Hem convidat Bilbao a participar en la gestió de la terminal de Marchamalo com a model col·laboratiu entre ports»
«Tarragona serà un hub de l’eòlica marina al Mediterrani amb capacitat per donar servei a tota Europa»
tecnològiques trobaran al Port de Tarragona una oportunitat de creixement. Això ens per metrà diversificar i industria litzar l’economia de Tarragona i, al mateix temps, fer més fort el Port.
—Un altre tret diferencial és ser un Port obert a la ciutadania…
les coincidir. Les relacions amb l’Ajun tament són excel·lents i volem ser un instrument al servei de les polítiques urbanes que decideixi la ciutat, tant en qüestions com la plaça dels Carros, la lluita contra els coloms o tota l’activitat vinculada al Moll de Costa.
—Com ha canviat la manera d’entendre un port?
—Completament. Abans s’explicava per les obres i els terrenys que cons truïa al mar, i per comptar tones. En aquest sentit, el Port de Tarragona es mou entorn a 30 milions de tones anu als de mercaderies, però aquestes no ho expliquen tot. El valor afegit no està tant en les xifres sinó en la seva pro ducció i els serveis i mancances que cobreix per al territori.
—El Port de Tarragona està en el seu millor moment?
—Hem tingut tres notícies molt bo nes darrerament. La primera és que empreses logístiques mundials com COSCO i PTP invertiran més de 116 mi lions d’euros per construir i explotar la terminal polivalent del Moll d’An dalusia. La segona és la subvenció de 24 milions d’euros vinculada a l’eòlica marina. I la tercera és que hem doblat el compte de resultats i els beneficis del Port al darrer any.
—I quins són els nous reptes o colls d’ampolla?
—Com deia abans, el principal repte és la descarbonització. La indústria quí mica o es descarbonitza o desapareix. A més, hi ha una gran incertesa a nivell global que ens obliga a ser molt àgils per adaptar nos als canvis que s’estan produint.
—La guerra d’Ucraïna, la situació al mar Roig o les polítiques aranzelàries globals... Com es veu afectat un port com Tarragona?
—I quines passes fa el Port en aquest escenari?
—Les empreses volen treballar amb ports verds i alineats amb la descar bonització, i el Port s’hi està adaptant.
S’està apostant per treure mercaderies pel ferrocarril en lloc del camió, i estem impulsant un projecte d’electrificació dels molls per reduir emissions i millo rar la sostenibilitat.
—Quin impacte tindrà aquest projecte?
—Permetrà reduir la contaminació i avançar cap a un port més sostenible.
S’instal·laran línies de mitja tensió perquè els vaixells i creuers es puguin connectar a l’electricitat mentre estan atracats, evitant haver de mantenir motors en funcionament. Els creuers que estiguin al nostre port tindran zero emissions i, per tant, no generaran car boni a l’atmosfera de Tarragona.
—I una altra aposta important i sostenible és l’eòlica marina…
—Tarragona serà un hub de l’eòlica marina al Mediterrani, amb capacitat per construir i donar servei a aeroge neradors per a tota la Mediterrània Occidental. Ja s’ha rebut una subven ció de 24 milions d’euros, la més gran de la història del Port, per impulsar el desenvolupament de l’eòlica marina, i gràcies a la qual més de 150 empreses
—Els ports ja no poden ser espais tan cats; han d’adaptar se a les normes urbanístiques, ambientals i a la realitat de les ciutats. En això estem fent molts esforços. Hi ha un espai de transició que és el Port Ciutat, que ha de ser el màxim d’oberta possible per generar activitat cultural, social i cívica. El Moll de Costa es consolida com la gran ram bla cultural del territori, un espai de dicat a la cultura, l’art i el pensament obert a la ciutadania.
—Tot i que aquesta unió amb el pas soterrat i la Plaça dels Carros encara sigui un obstacle… —A Tarragona manen els alcaldes es collits democràticament i el Port ha de col·laborar amb el seu projecte de ciu tat, no tenir ne un de propi, sinó fer
—Influeix. El preu dels combustibles és una variable importantíssima i es veu molt afectat per la situació inter nacional. A la vegada, aquesta nova situació internacional, molt més inestable, també és una oportunitat per als ports petits, perquè podem guanyar terreny en espais que fins ara els grans ports tenien molt con solidats.
—Com imagina el Port de Tarragona d’aquí a deu anys?
—M’agradaria un port molt més in tegrat amb la ciutat, sense externa litats negatives ni molèsties a la ciu tadania, en línia amb el què ja s’està avançant, i que esdevingui un espai de consens i trobada, capaç d’impul sar el desenvolupament econòmic i industrial del territori.
Adrià Recasens Benaiges
Pas decisiu per a que el Port de Tarragona es consolidi com a hub de referència en l’eòlica marina flotant a la Mediterrània. L’Autoritat Portuària ha aconseguit 24 milions d’euros en la primera convocatòria del programa PORT EOLMAR, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, dins d’una inversió total de 80 milions d’euros, dels quals la resta serà finançada pel propi Port Tarragona, per tirar endavant l’ampliació del Moll de Balears
Aquest nou espai portuari es destinarà a operacions de construcció, muntatge, logística, manteniment i integració dels aerogeneradors flotants que formaran part dels futurs parcs eòlics marins, afegint 22 hectàrees d’espai operatiu.
Segons el calendari previst, les obres podrien començar l’any vinent i el nou àmbit estaria plenament operatiu a finals del 2029, just quan es preveu l’arrencada dels grans projectes eòlics marins a la Mediterrània Occidental.
les energies renovables marines, amb especial atenció a l’eòlica flotant.
En aquest context, el projecte tarragoní ha obtingut 73,91 punts sobre 100, la puntuació més alta entre els ports de l’àmbit mediterrani, fet que li ha permès accedir a la totalitat dels fons sol·licitats. Aquesta valoració reforça la solidesa tècnica i la maduresa de la proposta.
Espai clau per a la indústria del futur
L’ampliació del Moll de Balears és una de les peces centrals del Pla d’Inversions de l’Autoritat Portuària de Tarragona, que preveu mobilitzar 304 milions d’euros fins al 2029. Actualment, l’espai existent —de 4 hectàrees— està destinat a l’activitat de creuers, però amb la segona fase es transformarà en una gran plataforma logística per a l’eòlica marina.
L’eòlica marina flotant obre noves oportunitats industrials i logístiques per al territori
El nou moll comptarà amb un calat operatiu de 23,5 metres, una característica que el fa especialment adequat per a operatives complexes vinculades a grans estructures flotants.
ratives industrials, condicions meteorològiques favorables i disponibilitat d’espai portuari especialitzat.
El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, subratlla que l’obtenció dels fons accelera una estratègia ja en marxa.
transversal del projecte sobre el teixit econòmic i industrial del territori: «És una oportunitat per a tota la cadena de valor, amb empreses innovadores, formació de nous professionals i el suport institucional de la Generalitat».
Un impuls dins l’estratègia de transició energètica La línia d’ajuts PORT EOLMAR, integrada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té com a objectiu adaptar els ports d’interès general per donar resposta al desplegament de
k Tribuna
José Luis Aymat Director de la FEAT (Federació d’Empreses d’Autotransport de Tarragona)
ETarragona, candidata a hub mediterrani
Des de l’Autoritat Portuària es defensa que Tarragona reuneix les condicions idònies per liderar aquest sector emergent: proximitat als futurs parcs del Golf de Lleó, experiència en grans ope-
Es preveu que les obres comencin l’any vinent i que estigui plenament operatiu a finals del 2029
«Fa temps que treballem perquè Tarragona sigui un dels principals hubs de l’eòlica marina flotant. Aquest suport és clau per avançar més ràpidament», afirma.
Castellà també destaca l’impacte
Un projecte amb dimensió de país L’estratègia de Port Tarragona en aquest àmbit s’ha anat consolidant en els darrers anys fins a adquirir una dimensió nacional. La Generalitat de Catalunya ha avalat el projecte i col·labora en la captació d’inversions a través d’ACCIÓ.
Aquest impuls s’ha vist reforçat amb iniciatives com el fòrum CATFLOWE –Catalan Floating Offshore Wind Energy, celebrat a Tarragona i amb més de 150 participants del sector. La trobada va evidenciar el potencial de Catalunya, amb una cinquantena d’empreses vinculades a l’eòlica flotant i un ampli ventall d’oportunitats de desenvolupament industrial i logístic. Per altra banda, la participació activa del Port a la fira WindEurope, celebrada a Madrid, amb presentacions i reunions amb actors internacionals, ha servit per reforçar el posicionament de Tarragona com a node estratègic en aquest àmbit.
Davant la falta d’examinadors quina solució dona la Direcció General de Tràfic? Doncs negar-se a deixar-se ajudar, rebutjant ofertes com la que va fer la Generalitat, de prestar Mossos d’Esquadra especialitzats, per a suplir temporalment la manca d’examinadors. En resum, els grans horitzons a vegades són inabastables quan les empreses i autònoms han de centrar-se en salvar els mobles diàriament, sortejant dificultats que no haurien de patir en aquests temps tan «avançats» i on les administracions públiques semblen oblidar que estan per ordenar i facilitar solucions als problemes, i no pas per crear-los i fregir-nos a impostos! ITV i tràfic, fins quan?
l transport per carretera ha d’afrontar molts reptes i transformar-se, per a seguir prestant un servei que és imprescindible. Els vehicles han de ser més nets i sostenibles, l’activitat ha de digitalitzar-se augmentant l’eficiència i incorporant aquest sector de ple a la revolució tecnològica en curs, conducció autònoma i intel·ligència artificial inclosa. No obstant aquesta visió de futur, el cert és que, actualment, les empreses de transport estan més preocupades per altres qüestions més primitives. Per exemple trobar la manera de que els vehicles puguin realitzar la revisió en les ITV, que ofereixen, com a mínim a Catalunya, un servei molt deficient.
I que dir de les nostres «Jefaturas de Tráfico»? Realitzar qualsevol tràmit suposa, des de fa molt de temps, una carrera d’obstacles, obligant «de facto» a les empreses i particulars a utilitzar les gestories. Però si la tramitació de documentació és cada cop més difícil, el que clama al cel és la increïble deixadesa de funcions, i endarrerir durant mesos i més mesos els exàmens pràctics per a l’obtenció o la convalidació dels carnets, amb l’excusa de que no disposen d’examinadors! Per als particulars és una gran molèstia, però per als professionals, que necessiten els seus carnets per a treballar, és un drama que no podem qualificar-la més que com intolerable!
Adrià Recasens Benaiges
L’entrada en funcionament de la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo suposarà un nou salt estratègic per al Port de Tarragona. Una infraestructura cridada a transformar la connectivitat ferroviària del port tarragoní amb el centre peninsular i Europa. La terminal ja està completada i entregada i, actualment, ADIF està ultimant les actuacions a la via general perquè pugui començar a operar en els pròxims mesos.
La nova infraestructura serà una peça clau dins l’estratègia logística del Port, ja que permetrà connectar Tarragona amb Madrid i altres grans nodes logístics en poques hores. Aquesta connexió reforçarà el paper del recinte tarragoní com a porta d’entrada i sortida de mercaderies entre la façana mediterrània, el centre de la península i el continent europeu.
La terminal està situada al Corredor d’Henares, una de les principals àrees logístiques i industrials de l’Estat, i donarà servei a un mercat potencial de prop de 20 milions de persones. A més, la seva ubicació fora de la xarxa de rodalies de Madrid permetrà una operativa ferroviària més àgil i competitiva. Un dels grans avantatges de la nova connexió serà la rapidesa del transport ferroviari. Les mercaderies podran viatjar entre Marchamalo i Tarragona en aproxi-
madament sis hores, en una línia utilitzada gairebé exclusivament per a trànsit de mercaderies, fet que facilita l’eficiència operativa i reforça la competitivitat del transport ferroviari davant la carretera.
Impuls al ferrocarril i sostenibilitat
La infraestructura ocupa una superfície de 152.500 metres quadrats dins del complex logístic Puerta Centro – Ciudad del Transporte i tindrà capacitat per gestio-
nar fins a 100.000 UTIs (unitats de transport intermodal) anuals. Disposa de sis vies ferroviàries, tres de les quals són operatives i fan 750 metres, així com doble accés ferroviari des de Madrid i Saragossa.
La posada en marxa de Marchamalo coincidirà amb altres grans transformacions ferroviàries previstes
La combinació vaixell-tren situa Tarragona com un dels principals nodes logístics del sud d’Europa
a Port Tarragona, especialment l’arribada de l’ample europeu. Aquesta combinació reforçarà el posicionament del recinte tarragoní com un dels principals nodes logístics del sud d’Europa, gràcies a la connexió entre el Corredor Mediterrani, el Corredor de l’Ebre i el Corredor d’Henares.
A més de l’impacte econòmic i logístic, el projecte
representa un impuls al transport ferroviari de mercaderies, contribuint a la progressiva descarbonització de la logística i a un model de mobilitat més sostenible.
La terminal va ser una de les protagonistes de la fira Logistics Spain, celebrada a Guadalajara el passat abril, on Port Tarragona va presentar Marchamalo com la porta de la zona centre cap al Mediterrani i Europa. En aquella trobada, el president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà, va defensar el nou posicionament del Port com a nus articulador dels fluxos logístics entre l’interior peninsular i els grans corredors europeus.
Cooperació entre ports i nou model de gestió
Amb la redacció del plec de licitació ja enllestida aquest mes de maig, Port Tarragona iniciarà durant el segon semestre el procés per trobar operador per a la terminal. Es preveu que el futur gestor pugui estar actiu a finals d’aquest any o a principis de 2027.
La terminal donarà servei a un mercat de prop de 20 milions de persones
A més, el model de gestió comptarà també amb la participació d’altres ports, com Barcelona i, també s’ha proposat al Port de Bilbao, tal com ha avançat Castellà al Diari Més, amb l’objectiu de reforçar la cooperació entre grans enclavaments logístics de l’Estat.
Port Tarragona registra un augment del tràfic en el primer quadrimestre del 2026
El tràfic de mercaderies al Port de Tarragona manté els seus bons resultats. Durant el mes d’abril de 2026, la infraestructura portuària ha mogut un total de 2.864.365 tones, dada que representa un increment del 2% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquesta xifra consolida la tendència positiva d’inici de l’any, situant l’acumulat del període gener-abril en 10.361.300 tones, un 2% més que en el mateix exercici de 2025. El grup dels líquids a doll continua sent el principal motor de l’activitat portuària. Només a l’abril, s’han mogut 1.972.056 tones (+3,1%), destacant especialment el comportament
del cru de petroli que, amb 994.045 tones, ha experimentat un augment del 21,8% mensual. En l’acumulat de l’any, els líquids ja sumen 6.578.199 tones (+3,2%).
Dins d’aquest grup, cal subratllar el dinamisme dels productes químics i biocombustibles que creixen un 8,6% fins a arribar a les 1.289.394 tones.
Fortalesa dels sòlids a lloure i mercaderia general
Pel que fa als sòlids a lloure, tot i un lleuger descens puntual al mes d’abril del 3%, en el primer quadrimestre les dades acumulades mostren una bona estructura amb 2.993.769 tones mogudes, xifra que suposa un increment del 6,5% res-
NETEJA INDUSTRIAL
solucions
neteja industrial i química aplicada
Citynet, empresa de referència en neteja professional i química aplicada, amb seu a La Canonja, té una estreta vinculació amb l’entorn industrial del Port de Tarragona. Especialitzada en solucions a mida, desenvolupa detergents, desinfectants i tractaments tècnics per garantir higiene, seguretat i eficiència en entorns industrials, logístics, i espais d’alta exigència, com instal·lacions vinculades al trànsit portuari, on la rapidesa i la precisió són essencials. A més, la companyia aposta per la sostenibilitat, optimitzant recursos i reduint l’impacte ambiental dels seus processos, en línia amb les noves necessitats del sector industrial. ARB
pecte a l’any passat. El carbó i el coc de petroli amb un repunt del 26,9%, juntament amb els productes energètics i el mineral de ferro, que va experimentar un gran creixement en el primer trimestre, han estat claus en aquest creixement acumulat. La càrrega general també ha donat senyals de dinamisme al mes d’abril, amb un augment del 14,1%
(186.220 tones). Dins d’aquest apartat, el tràfic de contenidors continua a l’alça, amb un creixement del 12,9% en TEUs (5.117 unitats) en el que portem d’any.
Principals mercaderies i països
Per mercaderies, el petroli cru es manté com la mercaderia principal del Port amb un pes del 30,3% sobre
el total del tràfic marítim durant el primer quadrimestre de l’any, seguit pels cereals i les seves farines (15,1%) i els productes químics (12,8%). Pel que fa a les relacions internacionals, els Estats Units se situen com el principal país d’activitat comercial per volum de mercaderia (14,5%), seguits d’Espanya (11%) i Nigèria (9,5%).
PABLO ÁLVAREZ ALONSO Cofundador d’ALCORÍDEA
«Des
La companyia destaca el valor del coneixement local en el futur logístic del Port de Tarragona
Adrià Recasens Benaiges
Pablo Álvarez Alonso, cofundador d’ALCORÍDEA, ens parla del paper i reptes d’aquesta enginyeria tarragonina en el projecte del Moll d’Andalusia del Port de Tarragona impulsat per les internacionals COSCO i PTP.
—Què suposa per a la vostra companyia aquesta participació?
—Un pas molt important endavant. El fet que una enginyeria de Tarragona pugui aportar valor en un projecte internacional liderat per COSCO i PTP demostra que des de Tarragona també es pot treballar al màxim nivell tècnic i estratègic.
—I quin és el valor afegit que hi podeu aportar com a empresa local?
—Aportem un coneixement real del territori, del Port de Tarragona, de les administracions locals i de la manera com realment es desenvolupen els projectes aquí. Les grans consultores poden tenir una gran estructura, però una enginyeria local aporta agilitat, proximitat i capacitat d’adaptar el projecte a la realitat normativa i operativa local.
—I per a Tarragona, què suposa aquest projecte del que hi formeu part?
—Projectes com aquest posicionen Tarragona com un hub logístic de referència al sud d’Europa. Tenim port, indústria, connexions ferro-
viàries, sòl logístic i una ubicació estratègica. Si es desenvolupa correctament, l’impacte pot ser molt important per a tot el territori.
—Com es reflecteix la connexió port-ferrocarril en la vostra enginyeria?
—Per a nosaltres és un punt clau. Fa quatre anys que som l’assistència tècnica ferroviària del Port de Tarragona, així que coneixem molt bé l’operativa ferroviària portuària. La connexió amb nodes com el de la Boella no és només infraestructura: és el que permet al port guanyar capacitat, intermodalitat i competitivitat.
—La digitalització i noves tecnolo-
gies canvien la manera de planificar i operar els ports?
—Completament. Avui els ports necessiten dades, traçabilitat, models digitals, automatització i eines que permetin anticipar problemes abans que apareguin. L’enginyeria ja no consisteix només a dissenyar plànols; també ajuda a prendre millors decisions.
—Quins són els principals reptes que heu afrontat?
—El principal repte és coordinar una terminal polivalent que ha de ser eficient, flexible i preparada per
a diferents tipus de tràfic. Cal integrar operativa portuària, accessos, serveis, sostenibilitat, seguretat i futures fases de desenvolupament sense perdre la visió global del projecte.
—I per endavant?
—Consolidar ALCORÍDEA com una enginyeria local de referència en grans projectes portuaris, industrials i ferroviaris. Volem continuar creixent sense perdre la nostra essència: proximitat, rigor tècnic i capacitat de resoldre problemes de manera eficient.
~ ALCORÍDEA ~
Tarragona Cruise Port ha iniciat aquest passat mes d’abril una nova temporada de creuers marcada pel creixement i la consolidació del model de turisme sostenible impulsat pel Port. Fins al novembre, es preveuen 81 escales i prop de 160.000 passatgers, xifres que representen un augment del 28,6% i del 23,3%, respectivament, en comparació amb l’any anterior.
La temporada va arrencar amb l’arribada del Wind Star de WindStar Cruises, però una de les grans protagonistes serà Viking Cruises. La companyia passa de tres escales el 2025 a disset aquest 2026, amb una previsió de gairebé 35.000 creueristes. Bona part
d’aquestes escales inclouran una o dues nits a port, fet que permetrà als viatgers allargar l’estada i descobrir el territori amb més profunditat.
Creuers de gamma alta El creixement del segment prèmium i luxury és precisament una de les grans apostes de Tarragona Cruise Port. Aquesta temporada, més de la meitat de les escales previstes corresponen a creuers de gamma alta, consolidant Tarragona com un port boutique dins la Mediterrània Occidental.
Tarragona es consolida com un port ‘boutique’ dins la Mediterrània Occidental
MSC Cruceros també reforça la seva presència al Port i augmenta de 26 a 33 escales anuals. Ho farà principalment amb l’MSC Orchestra, un vaixell amb capacitat per a 3.000 passatgers, una aposta alineada amb el model territorial de
creixement sostenible que defensa el Port.
La temporada inclourà també algunes escales singulars, com la primera travessa de la naviliera Corazul
Cruceros o l’arribada del Queen Victoria de Cunard Line coincidint amb l’eclipsi solar del 12 d’agost. Paral·lelament, Tarragona Cruise Port continua ampliant serveis a
la terminal del Moll de Balears amb l’obertura d’una nova botiga de productes de la destinació i la instal·lació d’un caixer automàtic per millorar l’experiència dels passatgers.
L’empresa situada al Port de Tarragona renova una temporada més amb la jove pilot tarragoní
Redacció
Vopak Terquimsa i Paola Ramos continuaran rodant junts una temporada més. La companyia ha renovat el seu acord de patrocini amb la jove pilot tarragonina per a aquest 2026, reafirmant així el seu compromís amb l’esport femení, el talent local i el desenvolupament de joves promeses dins del motociclisme. Als seus 19 anys, Paola Ramos s’ha consolidat com una de les pilots amb major projecció del panorama internacional. Després d’una destacada temporada 2025 en la Copa Yamaha R7, on va aconseguir un meritori tercer lloc, la pilot afronta ara un nou repte en el Mundial Femení de Motociclisme, competició en la qual ja ha obtingut 2 victòries i ocupa un tercer lloc en la classificació general. La renovació d’aquesta col·labo-
ració permetrà que ‘Superpao58’ continuï comptant amb el suport de Vopak Terquimsa en una etapa clau de la seva carrera esportiva, mantenint la presència de la companyia en el casc i el mono de competició de la pilot tarragonina. «Estem molt satisfets de continuar acompanyant a Paola en la seva trajectòria esportiva. Durant aquest últim any ha demostrat una enorme capacitat de treball, constància i talent damunt de la moto, a més de representar uns valors amb els quals ens sentim plenament identificats», destaca Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa. «Per a nosaltres és important continuar donant suport a iniciatives que fomentin la igualtat d’oportunitats i visibilitzin el paper de la dona en disciplines històricament masculines com el motociclisme». Per part seva, Paola Ramos ha vol-
gut agrair novament la confiança dipositada per la companyia: «Estic molt feliç de seguir vinculada a Vopak Terquimsa una temporada més. Sentir el seu suport em dona molta força per a continuar treballant i lluitant pels meus objectius. Haver aconseguit bons resultats recentment ha estat molt important, però també ho és comptar amb persones i empreses que creuen en mi i en el meu projecte esportiu». Amb aquesta renovació, Vopak Terquimsa reafirma la seva aposta per l’esport femení i per l’impuls de referents joves capaços d’inspirar a noves generacions dins i fora de la competició.
Vopak Terquimsa, companyia al Port de Tarragona Vopak Terquimsa, participada per Royal Vopak N.V. i EXOLUM, és una companyia dedicada a l’emmagatzematge de productes líquids a granel, activitat que realitza des de les seves instal·lacions, situades en el Port de Tarragona. Les instal·lacions de Vopak Terquimsa compten amb 447.000 m3 de capacitat, emmagatzemant productes vitals per a la societat, entre els quals destaquen els productes químics i energètics. La companyia manipula més de 2 milions de tones de productes anualment.
~ VOPAK TERQUIMSA ~
VERD
L’entorn guanya un 44% més d’espai per a vianants i ciclistes i un 65% de superfície verda
Adrià Recasens Benaiges
Des del passat mes d’abril, la façana marítima de Tarragona compta amb un nou espai i pulmó verd a la ciutat, el nou Parc del Port de Tarragona. Impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona, s’ha convertit en una de les grans actuacions urbanes dels darrers anys a la ciutat, transformant l’entorn del Port en una zona de baixes emissions pensada per prioritzar els desplaçaments a peu i en bicicleta, incrementar els espais verds i reforçar la connexió entre el front marítim i la ciutadania.
La intervenció ha permès guanyar un 44% més d’espai destinat a la mobilitat de vianants i ciclistes, mentre que la superfície verda ha crescut un 65%, passant dels 7.000 als 11.500 metres quadrats. Amb aquesta ampliació, el parc es consolida com refugi climàtic per a Tarragona, gràcies a la incorporació de vegetació mediterrània, zones d’ombra i arbrat que contribueixen a reduir l’efecte illa de calor.
tres quadrats i s’ha concebut sota criteris d’urbanisme sostenible, accessible i intergeneracional. El projecte aposta per una ciutat més amable i connectada amb el mar, recuperant espais fins ara dominats per l’asfalt i el trànsit rodat. De fet, la reordenació de la mobilitat ha comportat una reducció del 65% de l’espai destinat als vehicles, reforçant el caràcter pacificat de tota la zona.
El Parc del Port recupera més de 30.000 metres quadrats per a la ciutadania
L’actuació, dissenyada per l’equip d’arquitectes MasMaristany i executada per la UTE Eiffage-GICSA, ha suposat una inversió superior als 3,3 milions d’euros. El nou espai incorpora una zona de bosc, jocs infantils, àrees de cal·listènia, un jardí de papallones, el renovat Passeig del Rellotge i una gran plaça central batejada com a Espai Mediterrània. En conjunt, un espai ideal d’esbarjo, per passejar, relaxar-se o fer esport.
Interès ciutadà i jornada festiva La inauguració del parc, celebrada el passat mes d’abril, va reunir centenars de persones en una jornada amb activitats culturals, visites guiades, música en directe i la participació d’entitats dels barris marítims. L’acte també va servir per descobrir el nom de la plaça central del recinte, Espai Mediterrània, concebuda com a punt de trobada ciutadà i escenari d’activitats a l’aire lliure. El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, va definir el parc com «un espai profundament ciutadà», mentre que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, destacava el paper del Port com un element clau en la vida urbana de la ciutat.
El parc ocupa més de 30.000 me-
k Tribuna
Lluís Balsells Responsable
d’I+D a SP Activa.
A més de la funció ambiental, el parc també millora la connectivitat urbana. L’escalinata oberta cap al dic de Llevant facilita la relació entre el Moll de Costa, el passeig del Miracle
i l’Escullera, consolidant un eix de mobilitat més accessible i integrat a la façana marítima.
El projecte també incorpora siste-
mes de drenatge sostenible per afavorir la infiltració de l’aigua de pluja i reforçar la resiliència climàtica de l’espai.
La seguretat de les màquines s’adapta al context tecnològic actual
s va acostant el 14 de gener de 2027, data en què la seguretat de les màquines ja no vindrà marcada per Directiva sinó que es regirà sobre la base del Reglament (UE) 2023/1230.
L’objectiu principal d’aquesta normativa és adaptar la legislació al context tecnològic actual, marcat per l’automatització, la digitalització industrial, la intel·ligència artificial i la connectivitat de les màquines. Una de les novetats importants és la incorporació expressa de requisits relacionats amb la ciberseguretat i el programari. Les Directives anteriors van ser concebudes en un context industrial molt diferent, quan les màquines connectades, els sistemes autònoms o la
intel·ligència artificial amb prou feines tenien presència. El nou reglament reconeix que una fallada digital o un ciberatac també es pot convertir en un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
També, s’amplien les obligacions de fabricants, importadors i distribuïdors i es reforça la traçabilitat documental, l’avaluació de riscos i la vigilància del mercat. A més, introdueix el concepte de “modificació substancial”, de manera que determinades alteracions físiques o digitals realitzades sobre una màquina podran convertir el modificador en responsable legal de la seva conformitat.
En matèria documental, el nou marc permet facilitar
Amb aquesta actuació, el Port fa un nou pas en la seva obertura a Tarragona i en la integració dels espais portuaris en el dia a dia de la ciutadania.
instruccions i documentació tècnica en format digital, encara que l’usuari podrà sol·licitar còpies en paper. Des de la perspectiva de la prevenció de riscos laborals, aquesta normativa suposa un canvi profund. Les empreses han d’integrar nous criteris de seguretat vinculats no només als riscos mecànics tradicionals, sinó també als riscos derivats de l’automatització, la connectivitat i el control intel·ligent de les màquines. Per cert, mentre la Directiva de Màquines havia de ser transposada per cada Estat membre, generant diferències interpretatives entre països, el nou reglament serà aplicable directament a tota la Unió Europea, garantint una major uniformitat jurídica i tècnica.
Mentre la restauració del litoral avança, la natura s’obre pas
Adrià Recasens Benaiges
Un informe elaborat per Nacions Unides el 2022 conclou que prop d’un milió d’espècies animals i vegetals estan en perill d’extinció, i que, en molts casos, aquesta s’acabarà produint en les pròximes dècades. Per aquest motiu, la restauració d’espais naturals s’ha convertit en una eina clau per recuperar ecosistemes degradats davant la pèrdua constant de biodiversitat, acord amb els punts 14 i 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 que fan una crida a l’acció per a aturar la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i assegurar-ne la seva conservació. En aquest sentit, la recuperació
dels Prats d’Albinyana, al litoral de Vila-seca, són avui un dels projectes més rellevants de renaturalització a Catalunya.
És la restauració ambiental d’una zona humida més gran que s’ha fet a Catalunya els últims vint anys
Impulsat pel Port Tarragona i integrat dins la Xarxa Natura 2000, el projecte transforma 37,78 hectàrees en una gran zona humida funcional, la més extensa entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. La intervenció avança cap a la fase final amb la llacuna ja excavada, pendent només d’un ajust al sector nord.
Aquest gran espai d’aigua, de 107.700 m2, incorpora una illa central de 2,7 hectàrees concebuda com a zona de nidificació segura per a aus i espècies aquàtiques.
Paral·lelament, s’està enllestint
la construcció d’una passarel·la i un mirador que permetran observar la fauna sense interferir en l’hàbitat, dins d’un model de gestió encara en definició. També es completa la plantació de vegetació autòctona, amb la zona de ribera i l’accés des de la Pineda com a últims punts pendents.
El projecte, estructurat en tres fases, ha inclòs la retirada d’estructures i la translocació d’espècies, la creació de la llacuna i, finalment, la reintroducció de fauna i consolidació de l’ecosistema.
Tot i que les obres no han finalitzat, la resposta de la natura ja és visible: flamencs, perdius de mar, xarxets marbrencs i torlits utilitzen la llacuna com a espai d’alimentació i descans. Aquesta presència espontània confirma el potencial de l’espai com a nou refugi de biodiversitat al litoral català.
Quatre dècades de transformació del front marítim de Tarragona
Adrià Recasens Benaiges
La celebració del 40è aniversari de l’obertura del Moll de Costa i del 10è aniversari del Teatret del Serrallo posa en relleu la profunda transformació del front marítim de Tarragona, convertit avui en un espai viu, cultural i plenament integrat a la ciutat.
El Port de Tarragona ha impulsat aquest procés de reconversió transformant antics espais industrials portuaris en equipaments oberts a la ciutadania, dedicats a la cultura, el patrimoni i la cohesió social.
El Moll de Costa, concebut al segle XIX com a infraestructura d’atracament i per emmagatzematge de mercaderies, va viure durant dècades com un espai tancat i desvinculat de la vida urbana. La relació entre el port i la ciutat ha evolucionat de manera decisiva des de finals del segle XX, especialmemt arran del procés de recuperació del front marítim a la dècada dels vuitanta.
El 1982 es va començar a alliberar espai portuari en desús per a usos ciutadans, i va ser el 27 de juny de 1986 quan
es va formalitzar l’obertura del Moll de Costa. Aquell pas va suposar la transformació progressiva dels antics tinglados en sales expositives i espais culturals, consolidant un nou model de relació entre port i ciutat. Amb el temps, aquest procés es va reforçar amb la Llei de Ports de 1992, que va donar marc legal a la reutilització d’espais portuaris per a activitats socials i culturals, i va consolidar la funció pública del front marítim.
Xarxa cultural consolidada
La reconversió del Moll de Costa ha donat lloc a una xarxa estable d’equipaments. L’Arxiu del Port, inaugurat el 1990, va ser pioner en la conservació documental dins del sistema portuari estatal. Posteriorment, el 2000, es va obrir el Museu del Port, avui un dels espais centrals del conjunt, després de la seva reforma integral de 2020-2021.
10è aniversari com a espai escènic de proximitat. Nascut de la recuperació de l’antic Pòsit de Pescadors, ha esdevingut un punt de connexió entre el barri mariner del Serrallo i la creació artística contemporània.
El Moll de Costa, un dels principals equipaments culturals, amb més de 4 milions de visitants
En aquest teixit cultural també destaca el Teatret del Serrallo, que celebra el seu
MÚSICA ARRAN DE MAR
Nova edició a la terrassa del Teatret del Serrallo amb tres concerts, vi del territori i ambient únic
Adrià Recasens Benaiges
La terrassa del Teatret del Serrallo torna a convertir-se en un escenari privilegiat amb una nova edició del cicle Voramar 2026, una proposta musical que combina concerts de petit format, proximitat amb el públic i un entorn únic arran de mar.
El cicle, impulsat per l’equipa-
ment cultural de Port Tarragona, oferirà tres actuacions els divendres 29 de maig, 12 i 19 de juny a les 21 hores, amb entrada gratuïta amb reserva prèvia a Entradium. La programació inclou les actuacions de BRU, Naiainaya’s Duo i Ernest Crusats, tres propostes que comparteixen una mirada íntima i contemporània de la música. Voramar aposta per artistes
Un front marítim cada cop més obert La transformació urbanística ha estat clau en aquest procés. Infraestructures com el pont mòbil (1999), el tancament del Dic de Llevant al trànsit (2016) o la passarel·la del Port (2018) han eliminat barreres físiques entre la ciutat i el mar, afavorint un espai més accessible, segur i pensat per al passeig i la vida ciutadana.
La recent estrena del Parc del Port reforça aquesta línia de transformació amb la creació
d’un gran espai verd i de baixes emissions que connecta el Serrallo, el Moll de Costa i el passeig del Miracle.
Més de 4 milions de visitants Quatre dècades després de la seva obertura, el Moll de Costa ha superat els 4 milions de visitants i s’ha consolidat com un dels principals espais culturals de Tarragona. Aquest passat 2025, el
emergents i formats reduïts en un ambient sensorial, on la música es complementa amb les vistes al port i al carrer Trafalgar. Cada concert finalitzarà amb un tast de vi del territori a càrrec del celler De Muller,
un celler amb més de 170 anys de tradició vitivinícola i vins, vermuts i escumosos de la DO Tarragona i la DOQ Priorat, per reforçar l’experiència cultural i gastronòmica. El cicle comença aquest diven-
conjunt d’equipaments va acollir 260 activitats i més de 141.000 participants. Amb aquests primers 40 anys d’història i un Teatret del Serrallo que celebra la seva primera dècada, el front marítim de Tarragona confirma la solidesa d’un model de transformació que ha sabut integrar port, patrimoni i ciutadania en un mateix espai viu i en evolució constant.
dres a les 21 h amb BRU, banda nascuda a l’escena jazzística de Lleida, que combina català, castellà i anglès en un so emocional i envoltant. i unes lletres que destaquen per la seva frescor i ús de metàfores. El segon dels concerts del cicle Voramar es durà a terme el divendres, 12 de juny, també a les 21 hores i anirà a càrrec de Naiainaya’s Duo, un jove duet que versiona temes de jazz, soul i pop amb una interpretació fresca i autèntica.
Tancarà el cicle el 19 de juny Ernest Crusats, que presentarà a la mateixa hora el seu projecte en solitari després de La Iaia amb el disc ‘La font gelada’, el seu primer disc en solitari, basat en l’essencialitat i la calma sonora.
Amb aquesta proposta, el Teatret del Serrallo consolida Voramar com una cita destacada de l’inici de l’estiu cultural a la ciutat, un espai on la música es viu a tocar del mar.
APPORTT ha reforçat durant el 2025 —i ho continuarà fent al llarg del 2026— la seva aposta per un model de col·laboració actiu, dinàmic i orientat a resultats tangibles. L’entitat consolida així el seu paper com a espai de referència per a la connexió entre empreses, institucions, professionals i agents vinculats a l’ecosistema portuari, logístic, industrial i tecnològic del territori. Aquest impuls no només s’ha traduït en un augment de l’activitat, sinó també en un salt qualitatiu en la manera d’entendre la cooperació empresarial i la generació de valor compartit.
Un dels principals eixos de treball ha estat l’evolució dels espais de trobada i relació cap a formats més especialitzats, participatius i de major valor afegit. Durant aquest període, APPORTT ha impulsat jornades tècniques, cicles temàtics i sessions sectorials centrades en qüestions estratègiques com la digitalització portuària, la intel·ligència artificial aplicada a la logística, la transició energètica, la sostenibilitat industrial o les oportunitats vinculades a l’economia blava. Aquest tipus d’iniciatives permeten no només compartir coneixement i experiències, sinó també generar debat, detectar necessitats comunes i establir noves vies de col·laboració entre empreses i institucions.
La resposta del sector ha estat especialment positiva. L’increment de participació en les activitats organitzades per APPORTT confirma que existeix una demanda creixent d’espais on connectar coneixement, innovació i activitat econòmica. L’entitat s’ha consolidat així com un node d’intercanvi rellevant
dins l’àrea metropolitana i el conjunt del Camp de Tarragona, actuant com a punt de connexió entre el món empresarial, l’àmbit institucional i els centres de coneixement. El networking qualificat també ha experimentat una evolució significativa. APPORTT ha apostat per models de relació més eficients i orientats a resultats, incorporant trobades sectorials tancades, sessions B2B estructurades i espais d’innovació oberta que faciliten interaccions de més qualitat. Aquesta nova manera d’entendre el networking busca anar més enllà del simple intercanvi de contactes: l’objectiu és generar connexions estratègiques amb impacte real sobre l’activitat empresarial, afavorint aliances, nous projectes i oportunitats de negoci.
Joan Oriol Rovira
President APPORTT
d’implicació activa en la transició energètica i la descarbonització de l’activitat econòmica. APPORTT Energia ofereix energia verda 100% garantida i neix fruit d’una aliança estratègica amb Electra Caldense Energia. Aquesta iniciativa amplia la cartera de serveis de l’entitat i representa un pas endavant en la voluntat d’aportar solucions competitives i sostenibles a les empreses de la comunitat portuària i del territori.
Una de les fites més destacades de l’any ha estat la posada en marxa d’APPORTT Energia, una aposta decidida per l’energia verda
Paral·lelament, l’entitat ha reforçat la seva capacitat d’actuar com a plataforma de promoció i divulgació per a les empreses associades. A través de la difusió constant de notícies, jornades, activitats i iniciatives vinculades al Port de Tarragona i al seu entorn empresarial, APPORTT contribueix a donar visibilitat al dinamisme d’un ecosistema econòmic clau per al sud de Catalunya. Entre els nostres principals objectius hi ha coordinar serveis i iniciatives que ajudin a millorar els resultats empresarials dels associats i posicionar el Port de Tarragona com un port líder a la Mediterrània, tal com es postula. La vinculació amb la Formació Professional i la captació de talent
ha estat un altre dels àmbits prioritaris. APPORTT ha intensificat la col·laboració amb centres educatius i organismes públics per afavorir la connexió entre el món acadèmic i les necessitats reals de les empreses. Aquesta línia de treball és especialment rellevant en un moment en què sectors com la logística, la indústria o l’activitat portuària necessiten incorporar nous perfils professionals qualificats. L’acord amb la Generalitat per impulsar l’FP Dual en l’entorn portuari representa un pas important en aquesta direcció i evidencia la voluntat de generar oportunitats laborals vinculades al territori.
Un dels projectes més destacats d’aquest període ha estat la consolidació d’APPORTT Energia, una iniciativa que simbolitza la voluntat
La creació d’APPORTT Energia no és un projecte aïllat, sinó que s’emmarca dins una estratègia més àmplia orientada a impulsar models energètics més sostenibles. APPORTT ja havia treballat anteriorment en iniciatives relacionades amb la creació d’una comunitat energètica al Port de Tarragona, amb l’objectiu d’afavorir l’autosuficiència energètica i fomentar l’ús d’energies renovables dins l’activitat portuària. Aquesta línia encaixa plenament amb els reptes actuals de competitivitat i sostenibilitat que afronta el conjunt de la indústria europea.
En aquest context, Tarragona es troba en una posició estratègica per liderar processos de transformació vinculats a l’energia verda i a la indústria sostenible, i APPORTT vol contribuir activament a aquest procés, generant espais de col·laboració i facilitant que les empreses del seu entorn puguin adaptar-se a les noves exigències del mercat i de la regulació europea.
La col·laboració amb el Port de
Tarragona s’ha intensificat igualment durant aquest període, reforçant una relació que forma part de l’ADN mateix de l’entitat. Aquesta cooperació s’ha concretat en projectes conjunts, jornades tècniques, activitats de promoció econòmica i estratègies compartides orientades a reforçar el paper del port com a motor logístic, industrial i econòmic del territori. El Port de Tarragona continua consolidant-se com una infraestructura clau per al comerç, la indústria i la connectivitat mediterrània, i APPORTT actua com a element facilitador entre aquesta realitat portuària i el teixit empresarial.
El resultat de tota aquesta evolució és un creixement sostingut tant en nombre d’associats com en diversitat i representativitat. Cada vegada més empreses i professionals veuen en APPORTT un espai útil per generar oportunitats, compartir coneixement i establir relacions de valor. L’entitat es manté oberta a tots els actors vinculats a l’economia blava, la logística, l’activitat industrial i especialment l’àmbit portuari, reafirmant així el seu compromís amb el desenvolupament econòmic i empresarial del territori.
De cara al futur, APPORTT es marca un objectiu clar i ambiciós: continuar consolidant-se com una plataforma de referència capaç d’anticipar tendències, activar col·laboracions i generar valor real per als seus associats i per al conjunt de la comunitat portuària. Un espai on connectar, innovar, compartir coneixement i créixer conjuntament deixi de ser només una declaració d’intencions i es converteixi en una realitat tangible i compartida.
