30 d'abril de 2018

Dilluns, 30 d’abril de 2018 núm. 3.530 www.diarimes.com

CAMP

Un llamp malmet l’església de Santa Maria de Siurana Va deixar sense llum el nucli i el temple va patir un despreniment. P10

El Nàstic fa el ridícul contra un Lorca que no s’hi jugava res (1-0)

La ciutat de Tarragona ha perdut 4.917 habitants el darrer any

Polèmica a la vista entre Josep Maria Andreu i Nano Rivas. P16-17

DEMOGRAFIA Continua la tendència de pèrdua de població encetada el 2011 i actualment té un cens de 131.507 on la població de dones supera la d’homes en 3.625 persones. P3

ESPORTS

ESPECIAL

OLÍVIA MOLET

Pàgines centrals

El genet fent una acrobàcia damunt del cavall davant la mirada de centenars de persones al recinte de la fira.

Espectacle eqüestre a la Feria de Abril de Bonavista CIUTAT Tot i les pluges, la fira va gaudir d’una treva al matí, quan genets i cavalls van oferir l’espectacle, i durant la tarda les casetes es van tornar a omplir d’ambient andalús. P6

2

diarimés 30/04/2018

TARRAGONA

LABORAL

L’EMT contractarà conductors per fer front a les hores extres que descarta fer la plantilla La negativa dels treballadors, que també han convocat una vaga pels dies 8 i 10 de maig, ha dut a l’empresa municipal a prendre aquesta decisió Carlos Domènech Goñi

L’Empresa Municipal de Transports (EMT) contractarà, aquesta setmana, nous conductors per fer front a les hores extres que descarta fer la plantilla. La negativa dels treballadors, que no estan obligats a acceptar la càrrega addicional de treball, se suma a la vaga que han convocat pels dies 8 i 10 de maig. Mai fins ara havia succeït res semblant a l’EMT, que viu un conflicte laboral provocat per les «condicions precàries en què treballem», segons expressaven des del Comitè d’Empresa.

La contractació de nous conductors és un capítol més del conflicte laboral que es viu a l’empresa municipal des de fa alguns dies. El gerent de l’EMT, Néstor Cañete, informava a aquest mitjà que «el Consell d’Administració va acordar donar-me total llibertat per solucionar la problemàtica i prendre decisions per seguir donant el servei als ciutadans». El passat divendres, hores després de l’anunci de vaga per part de la plantilla, Comitè d’Empresa i gerent es van reunir per intentar negociar una solució. L’encontre no va ser fructífer, per això, «prendrem les mesures necessàries», deia Cañete.

Aquesta passada setmana, van ser molts els conductors que es van negar a fer hores extres. La

càrrega addicional de treball, millor remunerada, és una pràctica habitual a l’EMT. De fet, segons informava Cañete aquesta setmana en una carta dirigida als treballadors, «fa escassament un any i mig, vam posar en funcionament un nou sistema de treball que ha permès rebaixar del voltant de 16.000 a poc més de 4.000 el dèficit d’hores estructurals». Que la plantilla es negui a acceptar-les s’entén, per tant, com una mesura de pressió més.

Cañete informava que «la decisió de contractar nous treballadors la prendré aquesta setmana».

Però segons ha pogut saber aquest mitjà, els conductors tornaran a rebutjar-les. «Anem tots a una», deien des del Comitè. Per tant, l’EMT haurà de contractar conductors si vol pal·liar els efectes del conflicte laboral.

Des del Comitè expressaven que «dubtem de la legalitat» d’aquesta contractació. El gerent de l’EMT informava que els nous conductors «han de tenir el carnet de conduir adient i hauran de passar una formació de prevenció de riscos laborals».

«Se’ns ha acabat la paciència» Des del Comitè d’Empresa són conscients que ofereixen un servei públic amb més de 9 milions d’usuaris anuals. Però tal com asseguraven, «la nostra paciència ha arribat a uns ímits que ja no se

cristina aguilar

del Comitè. De fet, les hores extres que no es van fer la setmana passada ja van tenir incidències en alguns serveis, com els de la línia 54.

Cartes creuades La setmana passada, Néstor Cañete va enviar una carta a tots els treballadors on demanava «reconsiderar» l’anunci de vaga i la negativa a fer hores extres i enviava un missatge de «serenitat».

La resposta dels treballadors, però, va ser clara: «Hem estat

Els nous conductors han de tenir el carnet de conduir adient i passar el curs de riscos laborals

Els autobusos de l’EMT s’aturaran quatre hores cada dia els propers 8 i 10 de maig.

suporten». Fa mesos que els treballadors denuncien que han de patir «autobusos obsolets, emissores deficients que no s’instal·len malgrat que digui l’empresa el contrari, horaris poc recomanables per raons de salut i seguretat dels conductors», i afegeixen tot un seguit de deficiències

que pateix el servei d’autobusos urbans de Tarragona a «rampes d’accessibilitat, calefaccions i aires condicionats, expenedores de tiquets...».

El personal de l’empresa denuncia que totes les deficiències que han de patir han comportat un augment de les baixes labo-

rals i exigeixen que els resolguin els «greuges comparatius de tota mena», que es produeixen dins el personal de l’EMT. Amb les mesures de pressió que han acordat els treballadors, esperen que la situació se solucioni. «Ara tenen ells la pilota a sobre de la teulada», deien des

molt pacients i és hora de què vostès moguin fitxa. La nostra paciència ha arribat a uns límits que ja no suportem. Hem lluitat contra vent i marea i moltes vegades ens hem sentit menyspreats». La plantilla, en veure la reclamació de «comprensió» i «reconsideració», va demanar també «comprensió i decisió», i mai «pressió i revenja».

El Comitè d’Empresa de l’EMT ha convocat pels pròxims 8 i 10 de maig, aturades de quatre hores diàries. Les aturades s’han programat durant dues hores de les 10 a les 12 h i dues més de les 16 a les 18 h.

OBITUARI cedida

Mor Mario Ruiz Sanz, professor de Dret Públic de la URV El seu funeral serà avui a València S. Jiménez

Mario Ruiz Sanz, professor del Departament de Dret Públic (acreditat a Catedràtic) de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i exsecretari general de la universitat, va morir ahir al matí als 51 anys després d’una llarga malaltia. El seu funeral serà avui a València, a un quart de cinc de la tarda.

Ruiz Sanz –nascut a Montesa (València) l’any 1967– era professor titular d’universitat (acreditat a Catedràtic per l’ANECA –agència estatal– i per AQUA –agència catalana–) de l’àrea de Filosofia del Dret i Filosofia

Política al Departament de Dret Públic de la URV. Havia impartit assignatures de grau, postgrau i doctorat a la Facultat de Ciències Jurídiques i en la Facultat de Lletres. A la URV, era membre del CEDAT (Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona).

Com a professor convidat, va impartir docència en diverses universitats i col·laborava, segons detalla la URV, amb els Instituts de Drets Humans de les Universitats de València i Carlos III de Madrid, a més d’altres centres de recerca nacionals i internacionals. Va formar part o va ser investigador principal d’una vintena de projectes d’investiga-

Imatge de Mario Ruiz durant una intervenció en un congrés.

ció competitius, estatals i europeus, entre ells projectes Daphne i Consolider. Va publicar més de cinquanta referències científiques (diverses monografies, articles en revistes especialitzades, capítols de llibre, manuals

docents, estudis preliminars, informes i altres).

Les seves línies d’investigació eren: filosofia política i jurídica contemporània; teoria del dret, metodologia, epistemologia i argumentació jurídica; drets

humans emergents i conflictes jurídics; drets socials, econòmics i culturals; dret i cinema, entre d’altres. D’altra banda, cal recordar que també va ser secretari general de la URV durant dos anys.

Junta Extraordinària de Portaveus del consistori per exigir la reforma del Codi Penal Després de la sentència judicial de l’Audiència Provincial de Navarra en l’anomenat cas de la Manada, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, convocarà una Junta de Portaveus Extraordinària a proposta de la portaveu del grup municipal d’Iniciativa, els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Arga Sentís. Se celebrarà el dimecres, a les 10.30 hores, a la sala dels Tarragonins Il·lustres.

El motiu és exigir la reforma del Codi Penal per revisar el supòsit d’abús sexual i així com la consideració jurídica de la violència en casos d’agressió i violació, reivindicació del gruix de la societat. L’alcalde Ballesteros condemna que la sentència minimitzi els fets perquè no els considera agressió sexual.

TARRAGONA

30/04/2018 diarimés

3

POBLACIÓ

Les embarcacions d’arrossegament del Serrallo inicien dos mesos de veda La flota d’arrossegament del Serrallo inicia avui, dilluns, un nou període de veda. Les embarcacions no podran fer-se a la mar per pescar els dos pròxims mesos. L’objectiu que es persegueix és protegir determinades espècies marines i la conservació dels hàbitats naturals, la fauna i la flora silvestres. Amb aquesta mesura, que es fa des de fa anys, vol afavorir una explotació equilibrada i responsable dels recursos pesquers. Cal dir que la veda no coincideix en les mateixes dates amb altres ports, fins i tot del litoral tarragoní. Les embarcacions de la Ràpita, per exemple, fan la veda els mesos de juliol i d’agost. A Tarragona, alguns professionals consideren que la veda s’hauria de fer a l’hivern. Redacció

Josep Andreu és nomenat nou president de ChemMed El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha estat nomenat nou president de ChemMed, el clúster químic industrial, logístic, acadèmic i científic de la química a Tarragona. La vicepresidència ha recaigut en Josep Francesc Font, president de l’AEQT. Genoveva Climent, directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci del Port de Tarragona, és la nova directora. Redacció

La ciutat ha perdut 4.917 habitants en un any i ara en té censats 131.507 Només en tres capitals de les deu comarques el nombre d’homes supera el de dones: Amposta, Gandesa i Montblanc CRISTINA AGUILAR

Carles Gosálbez

La ciutat de Tarragona ha perdut 4.917 persones en un any, segons el padró oficial fet públic per la Generalitat de Catalunya. Al tancament del 2017 tenia 131.507 persones censades i, en el mateix període del 2016, la xifra era de 136.424. Com a curiositat, el nombre de dones és superior al d’homes, amb una diferència de 3.625. En el conjunt de Catalunya, la població censada ascendeix a 7.596.131 persones, de les quals 3.867.633 són dones i 3.728.498 homes.

Pel que fa a les deu capitals de comarca de Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, en tan sols tres el nombre d’homes supera el de dones. Es tracta d’Amposta, amb 90 homes més; Gandesa, amb 69, i Montblanc, amb 57. En les set restants, a més de la ciutat de Tarragona, a Reus, el Vendrell, Tortosa, Valls, Móra d’Ebre i Falset, les dones són majoria. Concretament, a Reus hi ha 3.513 dones més que homes, al Vendrell en són 278, a Tortosa 219, a Valls 156, a Móra d’Ebre 23 i a Falset 2.

D’aquestes xifres es desprèn que on la diferència és menor, i gairebé anecdòtica, és a la capital del Priorat.

Equilibri quasi total a Falset Segons el cens oficial de la Generalitat, a 1 de gener del 2018, i per ordre de major població, Tarra-

El nombre d’habitants censats a Tarragona ha minvat des que la Canonja es va independitzar.

A la ciutat de Tarragona hi havia 67.566 dones i 63.941 homes, a data d’1 de gener del 2017 gona tenia 67.566 dones i 63.941 homes (131.507), Reus 53.318 dones i 49.805 homes (103.123), el Vendrell 18.423 dones i 18.145 homes (36.568), Tortosa 16.832

A Catalunya, la població estrangera, segons el darrer cens, és d’1.079.712 persones dones i 16.613 homes (33.445), Valls 12.134 dones i 11.978 homes (24.112), Amposta 10.331 homes i 10.241 dones (20.572), Montblanc 3.682 homes i 3.625 dones

(7.307), Móra d’Ebre 2.824 dones i 2.801 homes (5.625), Gandesa 1.540 homes i 1.471 dones (3.011) i Falset 1.411 dones i 1.409 homes (2.820).

Del 2016 al 2017, la població empadronada a la província de Tarragona va créixer un 0,5%, un percentatge similar a la de la resta de circumscripcions catalanes. L’any passat es va tancar

amb una població censada de 795.482 habitants, dels quals 399.023 són dones i 396.456 són homes.

Per nacionalitat, la població estrangera és, a Catalunya, d’1.079.712 habitants, amb un creixement de 38.350 persones (3,7%). La població de l’Estat, que és de 6.516.419 habitants, creix en 1.951 persones (0,03%). La població de nacionalitat estrangera representa el 14,2% del total.

La població censada a Catalunya, amb data 1 de gener d’enguany, ascendia a 7.596.131 habitants: d’aquest nombre històric, 3.867.633 són dones i 3.728.498 homes.

L’efecte la Canonja La tendència a l’alça en el cens de Tarragona a inicis de la dècada del 80, en què la ciutat superava lleugerament els 110.000 habitants, va arribar a una cota màxima els anys 2009 i 2010, en què es van superar els 140.000 habitants. En aquests anys es comptabilitzaven els residents a la Canonja, municipi que estava agregat a Tarragona. Quan va recuperar el caràcter de poble i va deixar de dependre de la capital, el cens de la ciutat de Tarragona caure de manera considerable.

Així, el 2011 la població era d’uns 133.000 habitants. Des de llavors, la tendència ha estat sempre a la baixa.

4

diarimés 30/04/2018

TARRAGONA

POLÍTICA

Ara Tarragona prepara un nou equip per afrontar les municipals de 2019 La setmana passada es va incorporar a la formació l’advocat Josep Molero i, aquesta, també ho farà Pere Clúa cedida

Carlos Domènech Goñi

La formació Ara Tarragona, que va presentar-se per primera vegada als comicis municipals l’any 2015, ja està formant l’equip per afrontar les eleccions de l’any vinent. Òscar Busquets (exregidor de CiU al consistori entre 2011 i 2015) és el president del partit a la ciutat, després d’haver renovat l’executiva i d’haver donat relleu a Pep Manresa el passat mes de febrer. Comparteix files amb membres de l’executiva anterior com Henry Pérez o Marina Robert, però també ha sumat nous noms com els advocats Josep Molero o Pere Clúa. L’objectiu, deia Busquets, és «crear un missatge engrescador pels tarragonins» i «donar una alternativa als grans partits» que, segons deia, «patiran els efectes de la situació actual».

Ara Tarragona és un dels grups de la denominada «nova generació política». L’any 2015, tal com recordava Busquets, «vam estar a res d’entrar al consistori amb un regidor». Era la primera vegada que aquest partit autoanomenat «municipalista» es presentava als comicis locals. L’any vinent, ho tornaran a intentar, perquè segons Busquets, «serà el moment dels partits nous». Tot i això, reconeixia que els partits independentistes comptaran amb un gruix de vots gairebé assegurat. En aquest sentit, Bus-

Imatge de la nova executiva del partit, amb Òscar Busquets al centre de la imatge.

Òscar Busquets, nou president de la formació, no descarta ser l’alcaldable l’any 2019 quets es posicionava «en contra» de la Declaració Unilateral d’Independència i de «com s’han fet les coses en el procés», però «a favor» del dret d’expressió i de la

SOCIETAT

«llibertat de decidir dels catalans amb un referèndum pactat».

El comerç tarragoní, primordial En clau tarragonina, la formació encapçalada per Busquets centrarà la seva campanya en el comerç tarragoní. «Tenim desenes de locals tancats, va a pitjor i l’equip de govern és incapaç de posar fil a l’agulla», denunciava cedida

Denuncien olors «molt fortes» causades per la pintura d’un pas de zebra Operaris de l’Ajuntament de Tarragona van repintar dissabte la senyalització del carrer Reial i la plaça dels Carros. Segons afirmaven els veïns i botiguers de la zona, aquesta pintura va contaminar molt la zona i va provocar que els via-

nants «pràcticament no puguin respirar». «Una dona té moltes molèsties a la gola i a una altra, aquesta forta olor li està provocant molt mal de cap i està a punt d’anar a Santa Tecla», van dir els veïns a Diari Més. Nil Morató

el president del partit, que afegia que, «tot i això, ens diuen que tot va molt bé». També és molt crític amb la conservació del Patrimoni de la ciutat. «Les darreres actuacions són molt polèmiques», deia.

D’altra banda, Ara Tarragona se centrarà també en la cultura i en la «presència de la ciutat» en àmbit general. De fet, Busquets

expressava que «només en Turisme crec que s’estan fent les coses d’una manera diferent».

Per últim, recalcava també que volen millorar la presència i els recursos dels serveis socials, sobretot als barris de la ciutat, «on, precisament, la gent que hi viu és la que ho està passant pitjor».

L’alcaldable, per decidir Tot i que Busquets no descarta, a hores d’ara, encapçalar la llista del partit per les properes eleccions municipals, recalcava que «estem construint l’equip i està tot per decidir». «Potser és de l’antiga executiva o potser és un nom nou molt potent, encara no ho sabem perquè hi haurà més incorporacions», deia. La setmana passada, la formació va anunciar l’entrada de l’advocat Josep Molero i, els propers dies, ho farà amb el nom de Pere Clúa, també advocat i fiscalista.

Però els anuncis encara no han acabat, perquè segons Busquets, «també volem persones vinculades als barris».

Ara Tarragona decidirà la llista que es presentarà a les eleccions els propers mesos. Alguns noms coincidiran amb l’equip actual, però d’altres es quedaran com un «acompanyament en aquest camí previ». Caldrà veure, per tant, si Busquets, exregidor de CiU entre 2011 i 2015, és el nou alcaldable del partit.

La Generalitat treu a licitació les obres del centre penitenciari obert a Tarragona Infraestructures de la Generalitat de Catalunya va treure divendres a licitació l’execució de les obres de construcció del nou centre penitenciari obert de la ciutat de Tarragona. L’equipament està previst al carrer de l’Arquebisbe Pont i Gol, a prop del Parc Francolí.

L’edifici serà l’únic d’aquestes característiques de tota la demarcació i tindrà capacitat per 150 interns. Aquesta zona, on s’hi ubiquen les dependències de la Guàrdia Urbana i de la Guàrdia Civil, també està previst que aculli el nou Fòrum Judicial, que continua aturat per manca de finançament.

Segons es recull a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat, el pressupost de licitació és de 10 milions d’euros. ACN

Dues persones intoxicades en un incendi a l’Albada Un incendi a L’Albada (Tarragona) va deixar dissabte dues persones intoxicades. El foc va començar amb una olla i es va escampar cap a la campana extractora. Els Bombers van rebre l’avís a les deu del matí i van desplaçar dues dotacions i també diverses ambulàncies del SEM. La cuina de la casa va quedar afectada pel fum, però el foc tan sols va cremar una olla, la campana extractora i algun moble. N. M

VEÏNAL

cedida

L’AV Tarragona Centre denuncia la falta d’arbres als carrers L’AV Tarragona Centre denuncia que l’Ajuntament no ha substituit els arbres morts i talats dels carrers Sevilla, Caputxins i Zamenhof, aprofitant les obres que en aquell moment es duien a terme al lloc. «Ara que ja ha passat un

temps prudencial per fer la feina demanada, hem vist l’eficiència del nostre Ajuntament, ja que en el lloc que faltaven els arbres han posat uns quadrats de ciment, tapant del tot el lloc on hi havia l’arbre que estava mort», deien. Redacció

TARRAGONA

DIA DEL TREBALLADOR

30/04/2018 diarimés

5

JOCS 2018

olívia molet

El sorteig dels creuaments dels equips dels Jocs es farà el dia 9 Serà en un acte que tindrà lloc al Palau Firal, un dia després que es confirmin les inscripcions CRISTINA AGUILAR

Vicente M. Izquierdo

Imatge de la manifestació de l’any passat d’UGT i CCOO.

Els sindicats volen omplir demà els carrers de Tarragona Els sindicats volen omplir demà, Dia del Treballador, els carrers de la ciutat. Sota el lema «Ara ens toca a nosaltres! +igualtat, +ocupació, +salaris, +pensions», els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, sortiran en manifestació a les 12 hores des de la plaça Imperial Tarraco fins al balcó del Mediterrani. «La devaluació salarial i la precarització de les condicions de treball, promogudes per la reforma laboral, fomenten una

recuperació basada en un repartiment desigual de la riquesa i aposten per un model de creixement assentat en activitats poc productives», critiquen des dels sindicats.

Aquesta, però, no serà l’única convocatòria que hi ha a la ciutat. A la tarda, la Coordinadora Anticapitalista ha convocat una manifestació alternativa, també a la plaça Imperial Tarraco.

Serà a partir de les set de la tarda. Redacció

El Palau Firal de Tarragona serà l’escenari, el pròxim dimecres dia 9 de maig, del sorteig dels creuaments de les diferents modalitats esportives dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. O sigui, que serà el dia en què, totes les seleccions participants, coneixeran contra qui hauran de competir almenys en les fases inicials.

Aquesta és la data fixada per a la celebració d’un dels dies més importants de la història preJocs Mediterranis. Tant personalitats lligades a la celebració dels Jocs com membres del Comitè Olímpic Internacional estaran durant uns dies a Tarragona per acabar de lligar tot el vessant esportiu dels Jocs.

El pròxim 8 de maig, un dia abans, és la data escollida perquè es confirmin totes les inscripcions de tots els esportistes que prendran part a la cita. Quan els atletes tinguin el vistiplau, entraran en el sorteig del dia següent.

Seran dos dies frenètics a Tarragona.

Cal recordar que el dia que es

El Palau Firal serà l’escenari del sorteig dels creuaments.

posaran a la venda les entrades per a assistir a les diverses competicions dels Jocs Mediterranis serà el 17 de maig. Gairebé totes es podran adquirir mitjançant Ticketmaster, encara que també

hi haurà alguns punts de venda físics on també es podran comprar, els quals no s’han concretat encara.

Queden menys de dos mesos per a la celebració dels Jocs Tar-

ragona 2018 i, de moment, van cobrant cos. Queda encara molta feina per fer, però des de l’organització continuen pensant que seran els millors Jocs Mediterranis de tota la història.

TELEVISIÓ

TVE grava les sirenes de Tarragona per al programa ‘Un país mágico’

CEDIDA

El conductor, Zamorano Miguelillo, va visitar l’Amfiteatre i la Part Alta Redacció

Un equip de TVE va visitar Tarragona per captar imatges per a la seva sèrie de ciutats amb màgia Un país mágico, presentat pel mag Zamorano Miguelillo. Un país mágico és un programa de turisme, de misteri, d’aventura, de naturalesa, gastronomia i de molta màgia, perfecte per gaudir FELICITACIONS

La Jana el dia 27 va fer 8 anys.

Felicitats de tota la família.

L’àvia.

en família. A Tarragona, Miguelillo va visitar la Part Alta i l’Amfiteatre, i va viure l’experiència màgica de convertir-se en un tritó en companyia d’una sirena, gràcies a Sirenes Mediterranean Academy. Miguelillo continua recorrent Un país mágico al volant del seu 600 blanc. En aquesta segona etapa, realitzarà

màgia i coneixerà tretze províncies espanyoles. La setmana passada va estar a Tarragona, on va compartir tradicions i va conèixer la seva història. La segona temporada d’Un país mágico ja té data d’estrena. Tornarà a la 2 de Televisió Espanyola el pròxim 5 de maig a partir de les 18,30 hores.

Zamorano Miguelillo, amb una sirena en una platja de Tarragona durant el rodatge del programa.

6

diarimés 30/04/2018

TARRAGONA

OCI

Els cavalls prenen el protagonisme a la Feria de Abril de Bonavista

OLÍVIA MOLET

Avui, dilluns, la festa començarà a les 20 hores i s’allargarà fins a les 3.30 de la matinada Carles Gosálbez

Els responsables de la Feria de Abril de Bonavista van passar ahir, bona part de la jornada, pendents de la meteorologia. A les 11 del matí, amb sol després d’un fort xàfec, va iniciar-se una exhibició eqüestre que va ser seguida per un nodrit grup de persones aficionades al món del cavall.

Els participants van fer equilibris damunt els animals, uns exercicis que van agradar les persones que es van concentrar en un espai habilitat per l’exhibició al darrere de les sis casetes de la Feria d’Abril, mentre que els responsables de les atraccions començaven a preparar-les, també pregant perquè la pluja no fes acte d’aparició. Una de les actuacions que més van agradar va ser la que va tenir com a protagonistes dues dones amb la típica indumentària flamenca, que van ballar al mateix temps que ho feien dos cavalls. L’espectacle va rebre l’aplaudiment de les persones presents en el recinte. La festa ja no va parar fins a l’una de la matinada.

La jornada d’avui, dilluns, penúltima de la Feria d’Abril, començarà a les 20 hores, quan

les sis cassetes del recinte firal obriran les seves portes al públic. La gastronomia i la música característiques d’aquesta iniciativa que s’organitza al barri de Bonavista estaran presents fins a les 3.30 de la matinada, moment en què està previst que la fira tanqui les seves portes, després d’una jornada en què s’espera que passin milers de persones

Un dels genets que van fer una demostració de munta davant un nodrit nombre d’aficionats.

OLÍVIA MOLET

Demà, coincidint amb el Primer de Maig, serà el darrer dia de l’edició d’enguany de la Feria aprofitant el pont del Primer de Maig. Les casetes de l’Associació de Veïns de Bonavista–Torre del Oro, Son de Lunares, Casa de Andalucía, Braseria Cabrera, Racing de Bonavista i Acadèmia Art i Flamenc, i les atraccions de fira són en centre neuràlgic del barri per espai d’uns dies. Ahir, a més, l’activitat eqüestre va coincidir amb el tradicional mercadet que els diumenges acull el barri tarragoní. La Feria de Abril finalitzarà demà, dimarts. Les diverses activitats lúdiques s’iniciaran a les 11 hores i es perllongaran fins a les 24 hores.

Troben el cos sense vida d’un indigent al caixer automàtic del BBVA de l’Imperial Un home de mitjana edat va ser trobat sense vida ahir a primera hora de la tarda al caixer automàtic que té el BBVA a la plaça Imperial Tàrraco, a tocar amb el carrer Prat de la Riba.

Segons van confirmar fonts del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), es tractaria d’un indigent que, quan va ser localitzat, ja estava mort. L’avís es va donar pocs minuts abans de tres quarts de quatre de la tarda. Arran del succés, fins al lloc dels fets es van desplaçar patrulles dels Mossos d’Esquadra i una unitat bàsica del SEM. Es desconeixen les causes de la mort de l’home, per la qual cosa s’haurà de practicar l’autòpsia i, així, poder esclarir els fets. Els Mossos també van procedir a precintar l’entrada al caixer.

L’Ateneu de Tarragona organitza la primera Trobada de Ball en Línia

Dues noies vestides de sevillanes ballen rodejades de dos cavalls molt esvelts.

SANITAT

CEDIDA

L’Ateneu de Tarragona ha organitzat per a aquesta setmana la primera edició de la Trobada de Ball en Línia, en la modalitat de country, que es durà a terme el dissabte, 5 de maig, a partir de les 19 hores, sota l’organització de l’escola de ball Country Town. L’entrada té un preu de 5 euros i inclou una consumició. Abans, però, el divendres 4 de maig, s’inaugurarà l’exposició d’olis Conexión, d’Encarna García.

L’acte s’iniciarà a les 19.30 hores. L’exposició romandrà oberta al públic durant tot el mes de maig, de dimarts a divendres i de 18 a 21 hores. Per altra banda, el pròxim diumenge, a les 18.30 hores, hi haurà una sessió de ball amb Trio Orquestral Ateneu i Jordi Català. Redacció

Els Gogistes presenten un llibre sobre Vidal i Barraquer

L’ICS fa el comiat dels residents que han acabat l’especialitat L’Hospital Universitari Joan XXIII i l’Atenció Primària del Camp de Tarragona van acomiadar els professionals que han finalitzat la residència.

Els nous especialistes, acompanyats pels seus tutors, van rebre el reconeixement del director

de l’hospital, Albert Pons, del director d’Atenció Primària, Daniel Ferrer-Vidal, entre altres persones. Aquest any han estat 28 els residents amb especialitats hospitalàries i 9 amb l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Redacció

Gogistes Tarragonins presentaran el pròxim dijous, a les 8 del vespre a l’església de Sant Agustí, el llibre Vidal i Barraquer. Cardenal de la Pau, de mossèn Ramon Muntanyola, reeditat per l’Abadia de Montserrat amb aportacions del pare Josep Massot. La presentació anirà a càrrec de mossèn Manuel M. Fuentes, canonge i director de l’Arxiu Arxidiocesà, i comptarà amb la presència de l’arquebisbe. Redacció

REUS

30/04/2018 diarimés

7

HABITATGE

Urbanisme esgotarà opcions judicials per insonoritzar les vies a Sol i Ortega L’Ajuntament ha fet un advertiment d’execució a la promotora i estudia un aval per instal·lar pantalles acústiques al residencial Mónica Pérez

Dos anys després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb data del maig del 2016, donés la raó a l’Ajuntament de Reus i establís l’obligació de la promotora del residencial La Sedera, ubicat entre l’avinguda de Tarragona i el carrer Sol i Ortega, d’instal·lar pantalles d’insonorització a tocar de les vies del tren per evitar que el soroll del pas dels combois es coli dins els pisos, només un mur i un espai de terra amb cert arbrat separen els habitatges de la via. La situació concursal que travessa l’empresa limita i molt el marge de maniobra del consistori i, quan han passat més de 15 anys des que dibuixés el projecte dels blocs, la promotora no respon, les pantalles no estan col·locades però la circulació de trens continua.

Urbanisme va fer en aquest sentit a la constructora, la saragossana Ortiz Dieste SL, un advertiment d’execució subsidiària

Analitzar alternatives En aquest escenari, l’Ajuntament ha començat a analitzar, tot just fa poques setmanes, l’alternativa de l’execució d’un aval requerit al seu moment a Ortiz Dieste –com es fa amb totes les constructores, de manera rutinària– per sufragar aquesta parcel·la pendent, tot i que molt probablement la xifra no servirà per cobrir el global de la millora. Urbanisme esgotarà, tal com precisen les mateixes fonts, totes les vies judicials al seu abast per tal de dotar els blocs de pantalles acústiques a tocar de les vies, tot i que a qui correspondria haver-les contemplat des d’abans i tot d’executar

CULTURA

Els blocs afectats es troben a tocar de l’avinguda de Tarragona.

la construcció dels pisos és a la mateixa promotora que els va aixecar.

L’Ajuntament havia comunicat per primera vegada a la constructora la necessitat de col·locar

aquestes pantalles l’any 2002, en el marc d’una sèrie de recomanacions de compliment obligat que va fer el consistori al projecte inicial presentat amb anterioritat a l’inici dels treballs per donar forma al residencial La Sedera.

La Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona ja havia deixat constància, també i de forma paral·lela a l’Ajuntament, d’algunes mancances de determinada rellevància al mateix projecte, una de les quals era aquesta que passava estrictament per «aïllar al màxim possible els veïns del so dels trens» al seu pas per la via propera Millores, però no aquesta La promotora, però, no va presentar el projecte complementari que se li requeria fins entrat l’any 2011. A la nova documentació, sí que s’havien incorporat algunes de les indicacions realitzades per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona i també una part de les que va fer

Reguitzell de sentències L’Ajuntament va contestar llavors a la promotora amb un nou escrit on recordava la demora en la instal·lació de les pantalles a tocar de les vies del tren. En no rebre resposta, va presentar un requeriment a Ortiz Dieste SL. L’empresa va recórrer i, un any més tard, el 3 de desembre de 2013, el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va fallar en favor de l’Ajuntament de Reus i va determinar que els elements d’insonorització havien de ser-hi. A la resolució va succeir-la un nou recurs per part de la promotora que desembocava al maig del 2016 en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no admet recurs i que segueix la línia de les anteriors. L’advertiment d’execució subsidiària que va fer Urbanisme a l’octubre del 2017 representa ara un nou pas en la mateixa direcció.

ENSENYAMENT

La «gran simfonia de l’espai» se sent al Palau Bofarull Corbes i color omplen el Palau Bofarull de la Diputació a Reus amb motiu de l’exposició Els sons de l’espai, del pintor Manuel Gallardo. La mostra s’ha inaugurat aquest passat divendres al vespre en un acte amb la presència de l’autor, acompanyat del diputat de la Diputació Mateu Montserrat i de la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Montserrat Caelles. Manuel Gallardo (Oliva, València, 1958) és llicenciat en Historia

OLÍVIA MOLET

a l’octubre del 2017 i que no va tenir retorn, tal com precisen al Diari Més fonts municipals. De fet, el consistori instava la promotora a materialitzar aquesta millora concreta des que presentés el primer projecte per aixecar els edificis, encara a la dècada dels 2000.

l’Ajuntament de Reus, però no aquesta. En concret, les modificacions incloses feien referència principalment a millores en els accessos a la zona i a alguns dels vials de l’entorn dels edificis. En el moment que l’Ajuntament va accedir a aquest projecte complementari, de qualsevol forma, la construcció dels pisos havia finalitzat completament i també s’havien començat a lliurar als propietaris.

de l’art i en Belles arts, en l’especialitat de pintura, i professor de dibuix. A l’exposició del Palau Bofarull de Reus, l’artista presenta una sèrie d’obres de gran format en què retrata els ritmes i els sons que orquestren «la gran simfonia de l’espai», en paraules seves. Aquest és el primer cop que l’artista exposa a la ciutat de Reus. Anteriorment ho havia fet a Barcelona, València, Alacant, Àlaba, Cantàbria i i a ciutats franceses.

CEDIDA

Estudiants de l’INS Baix Camp, premiats al mEduTarraco Sis alumnes de l’Institut Bix Camp de Reus han estat guardonats als Premis mEduTarraco 2018, a la Sala d’Actes de l’Antiga Audiència de Tarragona. Els alumnes de 2n ESO A, Aicha Abounasr, Ismael Znati, Rubén Viñas, Carla Correa i Salma Bouynejjan, han resultats premiats en les categories següents: Selfie més divertit de 1r i 2n de l’ESO i Millor minut d’entrevista de 1r i 2n de l’ESO. L’institut també ha sigut premiat amb el

Premi Especial mSchools atorgat a l’audiovisual que millor representi l’esperit del Projecte mEduTarraco consistent en descobrir la ciutat de Tarragona i els seus indrets així com l’ús significatiu de les tecnologies mòbils. El projecte mEduTarraco és un projecte col·laboratiu, multicompetencial i interdisciplinar de georeferenciació i tecnologia mòbil per a l’alumnat de cicle superior de primària, a secundària i a batxillerat.

Alguns dels alumnes que van rebre el reconeixement.

8

diarimés 30/04/2018

REUS

LABORAL

El Sant Joan no recorre i abonarà a la plantilla 2,3 milions de les DPO 2016

INFRAESTRUCTURES OLÍVIA MOLET

El Comitè d’Empresa comunica als treballadors la decisió del centre, pendent de la data de pagament OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

L’Hospital Sant Joan de Reus ha confirmat al Comitè d’Empresa que no recorrerà la sentència, emesa a mitjans d’abril, que reconeixia el dret de la plantilla a cobrar les retribucions variables per objectius (DPO) corresponents a l’exercici 2016 i que abonarà, per tant, el 100% de l’import als treballadors. Així ho ha comunicat el propi Comitè als empleats, pendents ara només de conèixer el detall de les dates en què rebran l’ingrés per aquest concepte el qual s’hauria d’haver fet efectiu, segons recull la mateixa resolució, al març del 2017.

La xifra, en el seu global, s’enfila als 2,3 milions d’euros. El centre va concloure l’exercici 2016 amb 8,4 milions d’euros de dèficit i interpretava el desequilibri econòmic com a motiu d’exempció al pagament de les DPO. El personal estaria també a l’espera de la decisió sobre el 50% de les DPO del 2015, que igualment no ha cobrat.

El pronunciament del jutge té ara el mateix sentit que el laude de treball que, l’agost passat, va desestimar la pretensió de l’empresa de no pagar. La situació, en principi, no podrà repetir-se amb les DPO del 2017, després que una clàusula inclosa al nou conveni laboral 2017-2019 contempli la supressió d’aquestes retribucions en situació de dèficit. L’exercici 2017 el centre va tancar-lo amb un desequilibri de fins a 3,2 milions, que l’aboca a la tercera causa de dissolució consecutiva. La primera la va remoure l’Ajuntament amb la injecció econòmica de 4 milions provinents de fons de reserva de Gecohsa. La segona es va resoldre amb una reducció de capital social de 3,5 milions d’euros i una aportació en terrenys per valor de prop d’1,3 milions. El govern reusenc sospesa ara «totes

L’aspecte actual del sot, que es troba localitzat a les vies 7 i 9.

Adif documentarà el refugi aparegut a l’estació abans de tapar-lo Els espeleòlegs vinculen l’espai a la Guerra Civil Redacció Una de les protestes que, al 2017, van dur a terme els professionals per reclamar les retribucions.

La sentència pel judici celebrat el passat octubre donava la raó als empleats les opcions» per assolir el mateix objectiu, a l’espera de la constitució d’un consorci amb el CatSalut que, en l’acord d’intencions per la seva creació, contemplava assumir el dèficit, però que no arriba. El 23 de març va iniciar-se el compte enrere de dos mesos per trobar la fórmula.

Endarreriments del 2017 També a principis de març, els treballadors van percebre del 85 al 90% de l’import dels endarreriments vinculats a l’increment de l’1% en la nòmina i al complement d’adscripció SIP dels grups 3 a 5, fixats en l’aprovació del conveni laboral 2017-2019. Les

MOBILITAT

quantitats es remuntaven al 2017, ja que el document, que va signar-se el 4 de desembre, tenia caràcter retroactiu. Fonts del centre sanitari confirmaven llavors al Diari Més que el pagament es farà en dues tongades, i que la part restant d’aquests conceptes s’ingressarà al juny. Aquest, tot i que menor, era un dels punts pels quals els treballadors apressaven l’Hospital a redactar el conveni, que confirmava un preacord del juliol de l’any passat, en tindrà dos de vigència i va tirar endavant tot i les discrepàncies de SATSE i la CGT. El pas del preacord al conveni laboral 2017-2019 va necessitar

tres pròrrogues de la ultra activitat i cinc mesos de negociacions fins a consumar-se. Preserva per al col·lectiu un text propi, el principal objectiu que perseguia el Comitè d’Empresa des de l’inici de les converses. I manté el gruix de les condicions que s’havien fixat en el redactat inicial: l’actualització de salaris en el límit que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al personal del sector públic, l’accés al nivell D de carrera professional que havia quedat anteriorment congelat i la vinculació del pagament de les retribucions per objectius (DPO) –en l’esborrany, només per als anys 2017 i 2018, i finalment, per la totalitat de la vigència del conveni– als resultats econòmics que registri el centre. La vigència és des de l’1 de gener del 2017 fins el 31 de desembre del 2019 amb sis mesos d’ultra activitat.

SUCCESSOS

L’Aeroport incorporarà al maig vols a Estònia, Escòcia i Bèlgica L’Aeroport de Reus estrena, a partir del proper mes de maig, dos vols xàrter setmanals amb Estònia i Escòcia, i un vol regular amb Bèlgica, que s’incorporaran a la resta de nous vols per a aquesta temporada. El vol xàrter setmanal amb Estònia, des de la seva capital, Tallinn, s’iniciarà l’1 de maig, i el darrer serà el 12 de juny, amb Aurinko Estonia. Tot i que operarà només un mes i mig, és la primera vegada que l’aeroport reusenc

El nou conveni laboral 2017-2019 deixa clar que no es cobraran DPO si hi ha dèficit

rebrà vols d’aquest país. Pel que fa al xàrter setmanal amb Escòcia, connectarà Reus amb Aberdeen des del 6 de maig fins al 28 d’octubre, a càrrec de l’operador TUI. I quant al vol regular amb Bèlgica, operat per Brussels Airlines, connectarà Reus amb l’aeroport de Zaventem, amb un vol setmanal des del 19 de maig fins al 22 de setembre.

Les rutes són fruit de de l’acció continuada de la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus.

la part exterior del refugi, valora que no és probable que el túnel s’ensorri, i que el forat aparegut seria un pou de respiració o un de vertical emprat durant l’obra de construcció del mateix refugi.

Alternatives al ciment Adif documentarà aquest refugi abans de procedir a cobrir-lo.

Uns treballs, aquests, que es podrien dur a terme ara amb terra compactada en lloc de fer-ho amb el ciment que l’empresa –que va fer una crida per sol· licitar documentació sobre el túnel a qui la pogués tenir abans de l’accés dels espeleòlegs hi tècnics– havia anunciat d’inici.

Adif ha manifestat en diverses ocasions, però, que no té pressa per dur a terme les obres perquè el sot no afecta la circulació de trens a l’estació de trens i es troba localitzat en vies que ara no s’utilitzaven. El refugi seria complementari a un de catalogat i serviria per donar cobertura a treballadors de l’estació.

SOCIETAT

Detenen un veí que va punxar la llum a Joan Coromines Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana van detenir el 25 d’abril dos homes, de 42 i 31 anys, de nacionalitat espanyola i francesa, respectivament, amb domicili a Reus i dues dones, de 40 i 25 anys d’edat, ambdues de nacionalitat espanyola, veïnes de Reus i Montbrió com a presumpt es autors d’un delicte contra la salut pública en la vessant del tràfic de drogues. La policia va instruir en els darrers mesos diligències policials con-

El descens d’un grup d’espeleòlegs, aquest divendres, al forat aparegut a la via 7 i a la 9 de l’estació de trens ha confirmat la hipòtesi que la construcció es correspon amb un refugi excavat durant la Guerra Civil i no catalogat als plànols municipals.

L’expert en refugis reusenc Salvador Palomar apuntava el mateix dia que el túnel tindria prop de 100 metres de llargada dos d’alçada, i que la preinstal·lació elèctrica que s’hi va destapar descartava la possibilitat que tot plegat es correspongués amb una mina d’aigua. L’explicació del fet que el refugi no es trobi catalogat ve perquè, tal com detalla Palomar, els plànols de què disposa l’Ajuntament de Reus recullen només informació fins al juny o el juliol del 1938, però el refugi ara descobert s’hauria creat cap a l’agost del 1938 coincidint amb la batalla de l’Ebre i els bombardejos a la rereguarda. Palomar, que va seguir de primera mà la inspecció des de

tra un dels detinguts –l’home de 42 anys– com a presumpte responsable de diversos delictes d’usurpació d’immobles i per defraudació de fluids en relació a les xarxes de subministraments de llum i aigua. Alguns pisos ocupats il·legalment van ser els blocs de Joan Coromines, 4 i 6, el juny i el juliol de 2017; i els immobles del carrer de Mas de la Beatona, 15, el novembre de 2017; del carrer de l’Abad Porta, 87, l’abril de 2018.

Formació, art i participació, al maig al Casal de Joves El Casal de Joves ha donat a conèixer la programació d’activitats del mes de maig que, com és habitual, inclou un ampli ventall de propostes que van des de les més lúdiques i artístiques fins a les de caire formatiu i professional. Entre d’altres possibilitats, aquest mes els joves de la ciutat podran descobrir programes d’intercanvi internacional (17 de maig), tindran ocasió de participar en una sortida en caiac a la platja

(19 de maig), es podran endinsar en la cuina japonesa (21 de maig), donaran a conèixer l’activitat del Consell Municipal de Joves a Secundària (23 de maig), compartiran la inauguració de la Street Gallery fotogràfica del programa d’art urbà Llambordes (25 de maig) o podran rebre orientació sobre possibles feines d’estiu (31 de maig). El Casal de Joves està adscrit a la Regidoria de Participació i, a més de les activitats, ofereix orientació.

REUS VIA PÚBLICA

El desenrunament del número 30 del carrer Monterols s’allargarà dos dies L’edifici ensorrat és Cal Codina, té una protecció patrimonial de nivell C i haurà de conservar la façana OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

Les obres de sanejament, desenrunament i neteja del número 30 del carrer Monterols, que s’havien iniciat el mateix divendres a la tarda poques hores després que tot l’interior de l’edifici que havia acollit anteriorment la botiga Pull&Bear cedís sense deixar ferits, progressaven ahir diumenge amb la zona tallada al trànsit de vianants. Operaris de l’empresa d’enderrocs Profirex SL hi van treballar, tot i ser festiu i malgrat el xàfec que va caure a mig matí, des de primera hora del dia fins a les sis de la tarda amb el suport d’agents de la Guàrdia Urbana.

Les feines s’havien hagut de suspendre dissabte per no interferir amb l’activitat dels establiments d’una de les principals artèries comercials del municipi, i continuaran avui, quan probablement el carrer pugui reobrir-se al pas de persones, amb la «retirada de forjats, de les peces que han quedat inestables i de les bigues restants», explica el cap d’obra José Antonio Jiménez.

Fins ara els moviments s’han dut a terme «gairebé en tot moment de manera manual» però la previsió és que avui «una elevadora amb braç telescòpic pugui ajudar-nos a baixar el que ha quedat penjant i els forjats, tallar les bigues –no les que sostenen la façana–i treure tot el perill», afegeix Jiménez. Demà, dia també no laborable, les feines continuaran i «s’extrauran definitivament les columnes que restaven». Testimonis de les runes es prestaran als pèrits per determinar les causes de l’ensorrament.

Un immoble construït l’any 1905 La façana no es tocarà per tres motius: no representa perill, no hi havia previst modificar-la durant la rehabilitació de l’immoble que es duia a terme per ubicar-hi

Les obres, iniciades el mateix divendres, van aturar-se dissabte per no afectar l’activitat comercial.

després una botiga de venda de mobiliari de descans i l’edifici es troba inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus, on figura com a Cal Codina. La tipologia original del número 30 del carrer Monterols és «residencial burgesa d’estil modernista», obra de Pau Monguió Segura i amb data del 1905.

La parcel·la té una superfície de 264 metres quadrats i l’edifici, tal com figura a la fitxa del Pla on se l’identifica, està protegit amb el nivell C, el tercer de més restrictiu i que obliga al manteniment de les façanes i els elements que les consoliden. La mateixa fitxa detalla que, com que «el mur de façana és recobert totalment per un estuc que combina dues tècniques: des del nivell de terra fins a la línia d’imposta s’escampa una decoració esgrafiada, men-

OLÍVIA MOLET

Avui s’incorporarà a les feines una elevadora amb braç telescòpic.

tre que la resta del mur es decora amb pintura mural», i que «es tracta d’una mostra més de la introducció d’elements modernistes a façanes d’estil encara eclèc-

tic, dubtós entre el neoclàssic, el neogòtic i l’enèrgica ruptura que ja començava a representar el modernisme amb tot el racionalisme anterior».

CULTURA

La Fundació Reddis lliura el seu Premi d’Art Contemporani El Museu de Reus situat al raval de Santa Anna acull l’exposició dels 12 finalistes del Premi d’Art Contemporani Fundació Privada Reddis que inclou les peces d’Alexandra Garcia i d’Albert Gironès, guanyadors de la convocatòria d’enguany.

La mostra, els treballs de la qual giren al voltant de la temàtica d’enguany que és el paisatge, es podrà visitar fins al dia 26 de maig. Màrius Domingo, comissari del Premi d’Art Contempo-

rani, va explicar que els artistes que s’han presentat enguany qüestionen amb el seu treball «quina relació tenim, establim o generem amb el paisatge entès des d’un àmbit general. Hi ha molts tipus de paisatges: el que s’entén com el clàssic paisatge de la naturalesa, el paisatge interior, el paisatge d’internet o de vídeo, o el paisatge dels mòbils». El jurat va seleccionar les 12 obres que s’exposen entre 38 candidatures.

CEDIDA

El Museu de Reus acull una mostra d’obres fins el dia 26 de maig.

30/04/2018 diarimés

9

10

diarimés 30/04/2018

CAMP DE TARRAGONA

METEOROLOGIA

Un llamp deixa sense llum i telèfon Siurana i afecta l’església romànica Un seguit de tempestes de curta durada, però intenses i acompanyades de calamarsa, escombren el Camp de Tarragona aj. cornudella de montsant

ACN

Tempestes de curta durada, però amb calamarsa i fortes ratxes de vent, van escombrar, durant tot el dia d’ahir, gran part de Catalunya i també el Camp de Tarragona. El nucli de Siurana, que pertany al municipi de Cornudella de Montsant (Priorat) va ser un dels punts més perjudicats, on la caiguda d’un fort llamp sobre l’església de Santa Maria va deixar tota la població sense servei de llum i telèfon des de les nou del matí. A causa de la potència de l’impacte, van quedar fosos el transformador elèctric i el quadre telefònic, que es troben en carrers del poble i no a l’església.

Durant tot el dia, operaris d’Endesa van treballar per restablir el servei elèctric, que afectava 47 abonats, i segons va assegurar la companyia, a les tres de la tarda l’avaria ja estava solucionada.

El llamp també va provocar desperfectes al temple i va crear una esquerda en un paret. A més, va tirar a terra diversos objectes del mobiliari, va trencar vidres i provocà el despreniment d’un tros de paret. El fort soroll de l’impacte va arribar fins a Cornudella de Montsant, a vuit quilòmetres de distància, on van tremolar vidres d’habitatges.

Un cop recuperat el subministrament elèctric, ara caldrà avaluar els danys causats a l’església de Santa Maria de Siurana, que data dels segles XII i XIII i es considera la més destacada d’estil romànic del sud de Catalunya.

Circulació amb dificultats La intensa granissada també va dificultar la circulació de vehicles en diferents vies. A la C-32, a l’altura de Calafell, la tempesta va dificultar, durant més d’una hora, el trànsit, amb vehicles

aj. cornudella de montsant

El cap de setmana es tanca amb tres vehicles bolcats al Camp de Tarragona Un total de tres vehicles van patir una sortida de via entre dissabte a la nit i ahir, diumenge. El primer dels accidents es va produir a Montbrió del Camp, on un vehicle va bolcar a la T-310. El conductor va resultar ferit i va ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Reus amb contusions. Posteriorment, a Montblanc, un turisme va sortir de la calçada per causes que es desconeixen. El conductor va sortir il·lès de l’accident. Unes hores més tard, un segon vehicle va bolcar a la carretera N-240, també a Montblanc. L’accident es va registrar a dos quarts de tres del migdia. Fins al lloc dels fets s’hi va desplaçar una dotació de bombers i quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra. Re-

dacció

Cambrils aconsegueix per quart any el Segell Infoparticipa a la transparència El quadre elèctric de Siurana va quedar destrossat per l’impacte.

aturats. Els Bombers de la Generalitat van rebre, fins a les cinc de la tarda, un total de 60 avisos relacionats amb els xàfecs, la majoria per retirar branques caigudes o elements inestables.

El telèfon 112, per la seva banda, va rebre un centenar de trucades per incidències relacionades amb el vent, principalment a la zona metropolitana de Barcelona. Les comarques del Camp de Tarragona, Penedès i de la costa de Barcelona van ser les més afectades per les calamarsades, els cops de vent i els forts ruixats, que van deixar registres destacables com els 19,2 litres de Valls.

Les fortes ratxes de vent es van fer notar en la majoria de les

tempestes. A Vila-rodona, per exemple, es va arribar als 76,3 km/h, segons dades de les estacions automàtiques del Meteocat i Meteoclimatic. La calamarsa també es va deixar veure en nombroses poblacions, especialment del Penedès i el Camp de Tarragona, com Reus, Calafell, el Vendrell, Tarragona o Cambrils.

Paral·lelament, Protecció Civil va activar l’alerta del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) per l’augment del cabal del riu Garona, a la Val d’Aran. A causa de les pluges i el desgel, l’aigua que baixa ha superat els 80m3/s i hi ha possibilitat que es produeixen desbordaments a l’entorn del curs fluvial.

El llamp va causar despreniments a Santa Maria de Siurana.

AJ. CALAFELL

El passeig marítim de Calafell va quedar inundat.

L’Ajuntament de Cambrils ha aconseguit, per quart any consecutiu, el Segell Infoparticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local amb una puntuació del 92,3% i amb la validació de 47 dels 52 indicadors avaluats. El segell és una certificació que atorgada la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per fer un reconeixement a les bones pràctiques que es posen de manifest als webs de les administracions públiques locals de Catalunya, que publiquen una informació que facilita que qualsevol ciutadà tingui coneixement sobre qui són els representants polítics del seu municipi, com gestionen els recursos col·lectius i quines formes de participació posen al seu abast.

ESFONDRAMENT

Els treballs a l’església de Constantí s’inicien avui Els treballs a l’església de Sant Feliu Màrtir de Constantí –que el passat 16 d’abril va patir un esfondrament– s’iniciaran avui, dilluns, segons ha informat l’Arquebisbat de Tarragona.

Aquestes actuacions permetran sanejar la part afectada de la coberta del temple parroquial de i retirar la runa que va caure al seu interior. A més, dimecres, 2 de maig, a primera hora del matí, s’instal·larà una grua de grans dimensions per a facilitar

la realització d’aquests treballs.

D’aquesta manera, s’iniciaran els treballs sobre l’esfondrament parcial del sostre de l’església, que es va produir arran d’una suma de causes. Entre els factors que haurien incidit directament en els desordres hi hauria l’afectació estructural de les esquerdes que ja van obligar a tancar el temple al culte ara fa dos anys, i també les deformacions estructurals que pateix l’edifici en els seus murs.

Crema un vehicle al Vendrell sense causar ferits Un vehicle va cremar ahir, a primera hora, al municipi del Vendrell. Els bombers van rebre l’avís a les sis del matí i el cos va haver de traslladar diverses dotacions per poder extingir-lo. El turisme estava aparcat al carrer Conflent, a l’interior del municipi. Tot i l’ensurt, el foc tant sols va provocar danys materials i no hi va haver ferits. Les causes de l’incident encara es desconeixen. Redacció

PUBLICITAT

30/04/2018 diarimés

11

12

diarimés 30/04/2018

CAMP DE TARRAGONA

SOCIETAT

Els orins i els excrements de gos: el que més molesta els torrencs al carrer

olívia molet

L’estat de la via pública, les zones verdes o els solars abandonats i els contenidors sobreeixits, són aspectes que també preocupa els veïns Redacció

Els orins i els excrements de gos són les incidències que més molesten als veïns de Torredembarra en totes les zones del municipi, segons es desprèn dels resultats avaluats de l’auditoria que s’ha realitzat al març dins del projecte Implantació d’un nou sistema de gestió d’incidències en la via pública i serveis de neteja viària i recollida de residus que du a terme la Regidoria de Via Pública i Manteniment i la de Sostenibilitat. L’estudi ha recollit allò que més molesta als veïns quan surten al carrer.

A banda de les miccions i defecacions dels gossos, també molesta, en menor mesura, l’estat de la via pública: neteja dels carrers i estat del paviment, un aspecte que es considera molt important en el nucli antic i zona 4, una amb les que s’ha dividit l’estudi, i que correspon al Munts, Baix

a Mar, façana marítima, Clarà, Àmfores i Marítimes). Segons l’estudi, altres dels aspectes que generen molèsties són les zones verdes o solars sense edificar abandonats, els contenidors sobreeixits o amb males olors, la manca de papereres o la presència de fulles, herbes o voluminosos a la via pública així com el

Una auditoria recull allò que més molesta els ciutadans als espais públics del municipi soroll o la velocitat dels vehicles.

Pel que fa a aquests aspectes en relació a la zona del poble on s’ha dut a terme l’enquesta, el soroll es considera una molèstia important en les zones 3 (barris de Babilònia i Sant Jordi) i 4. Els contenidors sobreeixits ho són al centre del poble (zona 2- centre

del poble), la presència de voluminosos al nucli antic, la manca de papereres a la zona 3, la velocitat dels vehicles al centre del poble i a la zona 4, on també molesta la presència d’herbes al paviment o el seu estat de manteniment i l’estat les zones verdes o solars sense edificar abandonats en la zona 3.

Segons la regidoria de Via Pública, alguns aspectes que inicialment es pensava que generarien més molèsties entre les persones enquestades –com la presència de pintades i/o cartells a les façanes o l’estat dels dispensadors de bosses per a defecacions de gossos– no han generat cap valoració. Tampoc no han generat cap valoració, segons informa el consistori– alguns aspectes com els contenidors al nucli antic i a la zona 4, les papereres al centre del poble i els vehicles en general i l’estat de les zones verdes en el

Una dona passejant un gos. Imatge d’arxiu.

nucli antic.

A través d’aquest estudi s’han entrevistat 208 persones del municipi per tal de conèixer allò que més els molesta quan surten al carrer. Amb aquest objectiu, els enquestat han pogut puntuar de l’1 al 4 fins a 32 aspectes, 7 dels quals relacionats amb els contenidors, 6 amb l’estat de la via pública pel que fa a neteja i manteniment, 3 sobre papereres

i fins a 16 aspectes més que la pròpia ciutadania ha anat introduint, com per exemple el soroll, la velocitat dels vehicles, l’arbrat, el manteniment de les zones verdes o solars sense construir o l’enllumenat, entre d’altres.

Els resultats globals s’han comparat amb els obtinguts distribuint el resultat segons les quatre zones del poble abans esmentades.

II Sopar Solidari de l’Esport a Prades en favor dels refugiats, el 5 de maig El 5 de maig, Prades celebrarà el II Sopar Solidari de l’Esport organitzat per l’Ajuntament del municipi i l’Associació Educa Aprèn Esport (E.A.E) amb la col·laboració de la Jove Cambra de Reus. El sopar es farà en favor dels refugiats, per defensar la seva situació.

El preu és de 10 euros i els fons recaptats es destinaran al projecte E.A.E, una iniciativa que reunirà socorristes que viatjaran al camp de refugiats Kara Tepe, a Lesbos, per socórrer a persones i ensenyar a nadar i altres esports als nens refugiats. En l’anterior edició es van recollir gairebé 5.000 euros pel projected’E.A.E. «From Reus to Hellas». Durant l’acte hi haurà actuació musical a càrrec de Gerard Marçal (saxofonista) i Gemma Coll (cantant) i es farà entrega de diplomes a nens que esan cursant activitats extraescolars esportives, es presentarà el Club de Futbol Prades O2, es realitzaran sortejos dels comerços de Prades i es presentaran les accions del projecte E.A.E a Lesbos dels mesos de setembre i octubre.

El sopar serà a les vuit del vespre al Centre Cívic de Prades.

MUNICIPAL CEDIDA

Almoster celebrarà la 3a edició del Mercat de l’Or Vell el 19 i 20 de maig L’element serà l’oli, donat que és el principal producte del municipi Redacció

Almoster celebrarà la tercera edició del Mercat de l’Or Vell els dies 19 i 20 de maig. La nova edició es va presentar divendres i té l’objectiu de fer promoció del municipi en l’àmbit turístic, social i cultural.

El principal element de difusió serà l’oli atès que Almoster és, històricament, un municipi

agrícola que produeix aquest «or vell», protagonista del cap de setmana festiu que estarà farcit de propostes per a la família. Ángel Xifré, alcalde d’Almoster, va explicar durant la presentació de l’esdeveniment que «l’oli és un dels elements més distintius del poble i com que arriba a partir del novembre, ara ja és vell tot i que, per a nosaltres, és

MUNICIPAL

Rosa Guerrero i Àngel Xifré durant la presentació.

El dijous 31 de maig els veïns de Vila-seca podran renovar el seu document nacional d’identitat al municipi. La Comissaria Provincial de Tarragona ha confirmat la presència d’un equip mòbil de tramitació del DNI al Centre Municipal de Formació i Ocupació ‘Antic Hospital’, al carrer de l’Hospital número 1. El dia 4 de juny es lliuraran els DNI als veïns que se’ls hagin pres les dades el dia 31 de maig.

CULTURA

Campanya sobre tinença responsable d’animals a Valls L’Ajuntament de Valls, en col· laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp, ha obert la campanya informativa per als ciutadans sobre la tinença responsable d’animals de companyia. Els dos informadors ambientals de la campanya, situats als punts de la ciutat on habitualment es porten les mascotes a passejar realitzaran enquestes anònimes. S’informarà als propietaris dels animals de companyia sobre

un or vell –d’aquí el nom de la fira– que podem posar molt en valor». Per la seva banda, la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Almoster, Rosa Guerrero, va explicar que «aquesta fira serveix per fomentar la convivència entre la gent del poble i per atraure visitants, dos objectius que són essencials».

Oficina per renovar el DNI a Vila-seca, el 31 de maig

la tinença responsable amb temes com el cens, la identificació, l’alimentació adequada, la recollida d’excrements, entre altres. També es difondrà la campanya Sóc responsable amb l’objectiu que els propietaris coneguin on poden portar les seves mascotes per identificar i esterilitzar a preus reduïts, així com l’existència de l’associació vallenca de protecció de gats de carrer Vallsgat i de l’SPAC on es poden adoptar gats i gossos.

Convocada la 3a Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic a Cambrils Està oberta fins el 14 de setembre Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha convocat la Tercera Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic, que fins el 14 de setembre està oberta a artistes de totes les disciplines visuals que hi vulguin presentar obres relaciona-

des amb la gastronomia. D’altra banda, el Departament de Cultura també ha publicat les bases dels altres tres certàmens culturals: el 28è Premi de Fotografia Vila de Cambrils, el 8è Premi de Narrativa Marítima-Josep Lluís Savall i el 7è Premi de Po-

esia Vila de Cambrils. Les quatre convocatòries tornen a coincidir en un mateix any per primera vegada des de la transformació de l’antic premi de pintura en Biennal d’Art Gastronòmic.

L’objectiu és potenciar i donar encara més reconeixement als Premis Vila de Cambrils. El lliurament de premis de tots els certàmens tindrà lloc el dia 25 de novembre d’aquest any a les dotze del migdia a la sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils. Les bases dels premis ja es poden descarregar i consultar a través de l’enllaç de la pàgina web de l’Ajuntament de Cambrils www.cambrils.cat/cultura.

Albano-Dante Fachín, el 3 de maig a un acte a l’Arboç L’exsecretari general de Poem Catalunya i membre de Som Alternativa, Albano-Dante Fachín, participarà en un acte que ha convocat el CDR l’Arboç el pròxim dijous, 3 d’octubre, a la plaça de la Vila de l’Arboç. L’acte durà per títol Després dels fets d’octubre...

I ara què? A l’acte també hi participarna Carla Vall, advocada penalista, i Eli Borreda, Periodista i membre del grup Barnils.

30/04/2018 diarimĂŠs

1

2

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC Juan Pedro Díaz Gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona

«La química vol ser pionera en trobar solucions als reptes del futur» El nou gerent assegura que aconseguir les reivindicacions en matèria d’infraestructures i de costos energètics és clau pel futur del sector al territori CEDIDA

Redacció

—Des de fa tres mesos és el nou gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona.

Com afronta el nou càrrec?

—Amb molta il·lusió i també amb molta responsabilitat. He tingut el privilegi de treballar durant gairebé tres dècades en el si de la indústria química i la meva aspiració és ara posar tota aquesta experiència al servei del sector a través de l’AEQT. L’associació és un projecte ple de reptes i d’oportunitats que hem de saber aprofitar. Tant pel que fa a la projecció externa del sector, com també internament, en la relació amb les nostres empreses associades, els serveis que prestem i les eines que posem a la seva disposició. L’AEQT ha de reforçar el seu rol com a una institució de referència per al Camp de Tarragona en general i per a la indústria química en particular, consolidant-se com a símbol de credibilitat i de confiança portes enfora, i de representació, servei i eficiència portes endins.

—Quines són les línies estratègiques que marcaran la seva gestió?

—L’AEQT va posar en marxa l’any passat el seu Pla Estratègic 2017-2020. Aquest document ambiciós, que recull una setantena d’accions, ha de ser la nostra guia. Aquest document ens diu textualment que la missió de l’AEQT és potenciar la competitivitat global de la indústria química de Tarragona i contribuir al desenvolupament sostenible del territori, i la nostra visió és ser l’agrupació d’empreses químiques més competitiva del sud d’Europa, i posicionar el clúster ChemMed Tarragona com a referència a nivell mundial. Tota la nostra tasca ha d’estar encaminada cap aquests objectius.

—La presentació de la radiografia del sector mostra un creixement notable de la xifra de negoci. A què creu que es deuen aquests bons resultats?

—El sector químic és un dels que ha demostrat més fortalesa en els darrers anys i, el que és més important, els paràmetres ens indiquen que és el sector industrial que més creixerà a nivell mundial des d’ara i fins el 2030, a un ritme mitjà del 4,5% anual. La manera com el sector va aconseguir superar la crisi econòmica, mantenint la seva competitivitat, el gruix de les plantilles i el seu poder adquisitiu, va ser una mostra indiscutible de solidesa i

El químic és el sector industrial que més creixerà a nivell mundial fins al 2030 a un ritme del 4,5% anual ChemMed és la manifestació que el sector petroquímic i el territori comparteixen visió i objectius

Díaz destaca la bona salut del sector, que es va saber sortir de la crisi, reforçat.

prosperitat. Tot plegat és símptoma que el sector porta molt de temps fent les coses molt bé, amb criteris d’innovació i sostenibilitat, i amb una aposta clara per les persones. Parlem d’un dels sectors amb proporció més alta de contractes indefinits (94%). Aquestes directrius, i el fet que els productes que es desenvolupen a les nostres empreses els podem trobar a gairebé tots els àmbits de la nostra vida quotidiana han fet del químic un sector tan robust i creixent.

—En quin estat de salut es troben les indústries del territori?

—En la línia del global del sector, la indústria petroquímica de Tarragona es troba en un molt bon estat de salut que, a més, dibuixa un esperançador futur. Quan un travessa una crisi important i es veu obligat a prendre mesures per sobreviure, n’acaba sortint més fort, d’aquest procés, amb bons resultats i perspectives de creixement.

—Noves inversions?

—Exacte. A finals de desembre, es va confirmar que Covestro construirà una nova planta de producció de clor, que està

previst que entri en funcionament a finals del 2020, i a més ampliarà la capacitat de la seva actual planta de fabricació de plàstics MDI en 50.000 tones, amb un increment progressiu fins arribar a aproximadament les 220.000 l’any 2022. A això cal sumar altres anuncis com el d’Ercros, que ha decidit engegar una segona ampliació de 26.000 tones per any de la capacitat de producció de la planta de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca. Aquests anuncis oficialitzen l’aposta de les empreses pel polígon de Tarragona i, alhora, reforcen Tarragona com a pol d’atracció de grans inversions.

—Al parlar d’indústria química i territori, sovint es parla també de competitivitat. Què caldria millorar? I què fa l’AEQT per impulsar-ho?

—És evident que el sector químic tarragoní és altament competitiu. Només així s’entenen els seus bons resultats o els anuncis de noves inversions. Però en un món global, per ser competitius aviat no n’hi haurà prou amb que sector faci els deures. Cal també que els facin els agents del nostre

entorn, en particular les administracions. En aquest sentit, són molt urgents velles reivindicacions com la del cost de l’energia, que les nostres empreses continuen pagant més cara que competidors d’altres països dins la mateixa UE, o infraestructures llargament reclamades com la connexió ferroviària d’ample internacional entre el Port de Tarragona i Castellbisbal per l’interior, o la finalització de l’A27. La indústria porta molts anys advertint que si no es resolen aquestes qüestions, la seva competitivitat es veu molt minvada.

—Parlant de creixement i inversions, ChemMed és l’eina estrella per potenciar el site químic de Tarragona.

—La força de ChemMed és la seva transversalitat. No estem parlant d’una aposta unilateral del sector químic per promocionar-se a ell mateix. En absolut.

Parlem d’un projecte molt més coral, ambiciós i significatiu: és l’aposta de tot el territori per la indústria química com un dels baluards de la seva economia.

Perquè a ChemMed hi són, lògicament, l’AEQT i les seves em-

preses associades, però també hi ha els nostres socis més directes, com el Port de Tarragona i l’AEST, les administracions públiques a tots els nivells, els agents econòmics del territori (Cepta, Pimec, cambres de comerç, sindicats...), institucions educatives (URV, instituts de FP), instituts i centres de recerca i investigació...

ChemMed és un clam unànime, un missatge inequívoc de tot el territori. És la manifestació que el sector petroquímic i el Camp de Tarragona comparteixen visió i objectius. El clúster és, per tant, la millor eina que tenim per promocionar-nos com a territori de present i futur per a aquesta indústria, amb marge i voluntat per créixer encara més.

—Darrerament s’està parlant molt del concepte d’economia circular. La indústria química lidera moltes iniciatives vinculades a aquest model econòmic. Per què creu que és així?

—En primer lloc, per una qüestió de pura productivitat i competitivitat: el sector és conscient que només a través d’un ús racional dels recursos i d’una gestió responsable dels residus estarà garantit un futur sostenible per al planeta i també per al mateix sector. Però sobretot és per una qüestió de conviccions, de coherència de les empreses amb seu compromís de respecte a l’entorn i cooperació amb la societat.

Però per tal que l’economia circular pugui implementar-se d’una manera efectiva, no n’hi ha prou amb que les indústries adapti els seus productes i processos. Cal també la implicació de moltíssims agents més, entre ells les administracions, que han de disposar les condicions i les infraestructures necessàries per a què els principis de l’economia circular siguin possibles. És necessària molta infraestructura i molta innovació a nivell de tota la societat. Amb un canvi només

de la indústria no n’hi ha prou, tot i que és imprescindible.

—Quin és el compromís per part de l’AEQT i les empreses associades amb el foment de l’economia circular?

—Des de fa anys, les empreses del sector, i evidentment les que formen part dels polígons de Tarragona entre elles, treballen de manera decidida per al desenvolupament i l’aplicació d’iniciatives d’economia circular. En aquest sentit, ja estan en marxa nombrosos projectes d’innovació per al disseny de nous productes que compleixin amb els criteris de sostenibilitat i d’economia circular. És a dir, el disseny i desenvolupament de productes reciclables o reutilitzables, o bé productes que es fabriquen a partir de residus reciclats o reutilitzats.

—Per últim, quins reptes de futur té el sector?

—El sector afronta reptes en diferents àmbits. El primer és el productiu. Constitueix un autèntic desafiament que la indústria química sigui capaç de mantenir el seu creixement, de consolidar la seva fortalesa i prosperitat actuals, i que acompleixi les previsions, que la situen com el sector industrial que més ha de créixer a nivell mundial fins el 2030. En segon lloc, i parlant en concret del Camp de Tarragona, el repte anterior s’haurà de combinar amb els condicionants particulars que implica aquest territori, en especial pel que fa a les infraestructures i els costos energètics. Aconseguir que les reivindicacions siguin finalment ateses és sens dubte un dels grans reptes. Paral·lelament a tot això, el sector fa front un altre repte encara més exigent: el de la sostenibilitat i l’economia circular. Fa anys que s’hi treballa, amb resultats i evolució notables, però encara hi ha camí per recórrer. En aquest terreny, el repte és doble: d’una banda, dissenyar productes reutilitzables o reciclables, i optimitzar els processos industrials, aplicant les millors tècniques disponibles; i de l’altra, que aquestes tècniques s’ideïn i desenvolupin des de la indústria química mateixa, ja sigui mitjançant la innovació de les empreses o mitjançant l’impuls que aquestes proporcionen a universitats, instituts de recerca. La química no només està decidida a aplicar qualsevol solució disponible, sinó que vol ser pionera a trobar-les.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

3

XIFRES

Evolució de les Exportacions

Destinació de les Exportacions - Regions

2007-2017 (milions d’euros)

Evolució 2000-2016 (milions d’euros) UE

+ %

40.000

Àsia

Amèrica

35.000

30.000

Àfrica

54,5%

25.000

Creixement acumulat 2007-2017

20.000

15.000

Resta Europa

2007

2008

20092

010

2011

20122

0132

0142

015

20162

Resta Món

% /

017

El sector químic creix un 7% el 2017 fins a arribar als 63.100 MEUR Les exportacions i els preus han permès assolir aquesta xifra i acumular un creixement del 27% en els últims 10 anys Redacció

La indústria química espanyola ha assolit una xifra de negoci de 63.100 milions d’euros el 2017, cosa que va suposar un creixement històric del 6,9% respecte a la facturació registrada l’any anterior, segons es recull en la Radiografia del Sector Químic espanyol 2018 presentada per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique). Aquesta xifra s’ha vist impulsada tant pel comportament de la producció com dels preus, així com per la fortalesa de la demanda internacional de productes químics.

El sector, que des de 2014 ha anat superant progressivament el seu màxim històric de facturació, ha acumulat en els últims 10 anys un creixement del 27% malgrat la profunda crisi econòmica. Actualment, aquesta indústria, que agrupa les activitats químiques i farmaquímiques, genera el 12,8% del Producte Industrial Brut de l’Estat. En aques-

ta línia, el president de Feique, Antón Valero, comentava durant la presentació de l’informe que la química «és un sector essencial per a les economies avançades i, conseqüentment, per a l’espanyola, ja que la seva activitat genera directa i indirectament el 5,6% del PIB nacional i ocupa al 3,5% de la població activa ocupada».

Un dels principals factors que han propiciat aquest increment de la xifra de negocis el 2017 ha estat el comportament de la pro-

ducció, juntament amb els preus internacionals, associats al comportament del cru. En aquest sentit, és destacable el ritme de creixement de la producció de

La química genera el 5,6% del PIB nacional i el 3,5% de la població activa ocupada productes químics a Espanya, que va ser superior al de l’economia espanyola, situant-se en

el 4% a final de l’exercici. Des de 2007, el sector acumula un creixement del 15,1%, fet que contrasta amb la situació comparativa del conjunt de la indústria manufacturera, que malgrat la recuperació que ha experimentat des de 2014, encara es troba 20 punts per sota dels nivells productius assolits abans de la crisi internacional.

«El sector químic ha experimentat el 2017 un creixement molt positiu en totes les seves macromagnituds, afavorint es-

Ocupació total generada Ocupació indirecta

Assalariats

Assalariats

3,5%

de la població activa ocupada

2017

Ocupació directa

sencialment pel creixement de la demanda global de productes química i la millora del seu accés als mercats internacionals. No obstant això, manté com a reptes bàsics per a la millora de la seva competitivitat la reducció dels preus energètics, el desenvolupament d’infraestructures i serveis de logística i transport, la simplificació de la normativa tècnica europea i la defensa

Ocupació induïda

193.500 334.775 129.645 Assalariats

657.900 Llocs de treball totals generats

comercial de la UE davant dels competidors internacionals», ha puntualitzat Valero.

Segon sector exportador El comportament positiu del sector s’ha vist fonamentalment influït aquest 2017 per la forta demanda internacional de productes químics, que continua en nivells de creixement superiors al 4%. Aquest creixement ha significat un augment del 8,7% en les exportacions, arribant fins als 35.345 milions d’euros, superant per primera vegada els 22 milions de tones exportades. Així, la xifra de negocis realitzada en mercats exteriors és un 54,5% superior a la registrada el 2007, especialment gràcies a la progressiva incorporació de la petita i mitjana empresa del sector als mercats internacionals.

Tot i que la Unió Europea continua sent el principal destí de les exportacions, representant el 59,2% del total, en els últims 17 anys les destinacions s’han diversificat i s’han guanyat altres mercats com per exemple els Estats Units, Canadà, Xina, Polònia o Suïssa. Per zones geogràfiques, entre els mercats extracomunitaris en destaquen: la resta d’Europa amb un 7,7%, la zona NAFTA (Canadà, Estats Units i Mèxic) amb un 7,3%, el Magreb amb un 3,6% i Mercosur (Amèrica Llatina) amb un 3,5%.

4

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

Economia circular i la química del futur, una qüestió de compromís amb l’entorn Diversos projectes innovadors en el marc de la circularitat s’han desenvolupat a Tarragona Redacció

Conceptes com el respecte al medi ambient, el desenvolupament sostenible i, més recentment, l’economia circular, han ocupat en els darrers anys un espai preponderant i creixent en les preocupacions socials. La indústria no és aliena a aquest procés de conscienciació, comparteix aquestes inquietuds, i és per això que les empreses, en particular les dels polígons químics tarragonins, han adreçat importants esforços en les darreres dècades per tal d’adaptar-se a aquest principis.

Les motivacions són diverses.

Una primera és la productiva mateixa. El sector és conscient que només tindrà garantit un futur pròsper si els seus processos són sostenibles i respectuosos amb el planeta. Uns processos que maximitzin l’aprofitament dels recursos i facilitin una gestió responsable dels residus, fomentant el seu reciclatge i facilitant la seva reutilització.

Més enllà d’aquesta primera raó evident, l’aposta de la indústria química tarragonina per l’economia circular és també una qüestió de principis i conviccions, de coherència amb seu compromís de respecte a l’entorn i cooperació amb la societat.

Per tot plegat, les iniciatives que aposten per l’economia circular són cada dia més habituals i ambicioses, i s’estructuren en

tres eixos. El primer d’ells és el producte mateix. Les empreses es preocupen cada vegada més de desenvolupar i treure al mercat productes que estiguin alineats amb els principis de l’econo-

El sector sap que només amb processos sostenibles tindrà un futur pròsper garantit mia circular. És a dir, que siguin reciclables o reutilitzables, i en general siguin respectuosos amb el medi.

En aquesta línia, per exemple, destaquen innovacions com les càpsules compostables desenvolupades conjuntament per Cafès Novell i BASF gràcies a ecovio, un polímer biodegradable i compostable segons la norma EN 13432. La seva estructura molecular permet que els microorganismes el digereixin sota condicions de compostatge industrial en 12 setmanes. Per això, un cop usades, s’han de dipositar en el contenidor de residus orgànics.

Encara pel que fa al producte, l’economia circular es manifesta també en el fet que les empreses cada cop més s’esforcen a produir, gràcies als seus processos de recerca i innovació, a partir dels seus propis residus. Ara fa un any, per exemple, coincidint amb el Dia Mundial del Reciclatge, Elix Polymers va celebrar

Treballadors a la planta de Dow Water; càpsules compostables de Cafès Novell i BASF; i residus que Elix Polymers reutilitza en nous processos.

a les seves instal·lacions una exposició de diferents residus que són utilitzats com a recurs per a aplicacions com ara politges per persianes, potes de sofà, caixes empotrades de llum o talons de sabata, tots ells fabricats amb materials creats a partir del reaprofitament de residus.

D’exemples, però, n’hi ha molts més. Com ara Repsol, que va presentar al març un catàleg d’iniciatives relacionades amb l’economia circular que inclou, entre molts d’altres, projectes basats en la reutilització d’aigua o asfalts 100% reciclables. De les 120 iniciatives que inclou aquest catàleg, l’àmbit amb més projectes és la reconsideració de residus, amb 35 iniciatives, com per exemple el projecte ZERO, que

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

5

EFE VERDE CEDIDES

MATÈRIES PRIMERES

DISSENY

RECICLATGE

PRODUCCIÓ REELABORACIÓ

DEIXALLES RESIDUALS DISTRIBUCIÓ

utilitza el reciclat químic de plàstics d’abocador per obtenir cru sintètic. Tot plegat són exemples molt significatius, dels incomptables que n’hi ha, de productes que les nostres empreses dissenyen i desenvolupen d’acord amb l’economia circular.

A banda del disseny i desenvolupament del producte, però, la implementació dels criteris d’economia circular s’imposa també en els processos de la indústria mateixa. En aquest àmbit, al territori tarragoní convé destacar per exemple la planta de regeneració d’aigua d’Aita-

sa: gràcies a aquest projecte, el sector reaprofita, per als seus processos industrials, aigües urbanes residuals regenerades.

En aquest terreny, a més, el sector no es conforma amb la bona feina feta fins ara i actualment s’està dissenyant un sistema que aviat permetrà reaprofitar encara més aigua per a ús industrial.

Encara en el tema de l’aigua, és molt destacable la presència a Tarragona del centre Dow Water, un dels centres d’investigació sobre la tecnologia de l’aigua pioners a escala mundial, que es dedica a la investigació i creació de nous productes que permeten el tractament i reutilització de l’aigua, per exemple els sistemes d’osmosi, que permeten tractar i reutilitzar l’aigua per ser més sostenibles.

Aquest cas del centre Dow Water exemplifica el tercer eix en el qual es treballa per implementar l’economia circular: no només els productes que dissenya

la indústria química s’hi ajusten; no només els seus processos segueixen els seus criteris; sinó que sovint és la mateixa indústria química la que, a través de la seva innovació i recerca (o a través de la que promou via centres d’investigació i universitats), la que desenvolupa aquestes noves tècniques que fan possible l’economia circular.

Tot plegat evidencia que ja en el moment present els criteris d’economia circular i sostenibilitat ocupen un lloc preferent en les prioritats de les empreses. I si s’analitza l’evolució en els darrers anys i dècades, es percep clarament com aquest protagonisme ha anat creixent de manera exponencial. La trajectòria, per tant, dibuixa un futur en el qual aquests conceptes de circularitat seran encara més essencials i la indústria química, per convicció i compromís amb l’entorn, vol seguir sent pionera a l’hora d’aplicar-los.

RECOLLIDA CONSUM REUTILITZACIÓ REPARACIÓ

En què consisteix l’economia circular?

Tancar el cercle productiu i començar-lo de nou.

Aquesta és la idea que sosté l’economia circular.

Aquest nou model productiu es postula com el model de futur que ha de permetre que la vida a la Terra sigui més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Fins ara, hem seguit un model lineal, en el qual s’han obtingut unes matèries primeres, que s’han transformat en béns i, un cop aquests han deixat de ser útils, s’han convertit en deixalles. El resultat és un planeta contaminat, on cada cop hi viuen més persones que generen més i més residus. El panorama que deixa aquest escenari és més que desolador i preocupant. Ara bé, encara hi ha esperança i aquesta passa per l’economia circular.

Aquest nou model productiu adopta les lògiques de la reutilització en tots els àmbits. Així

doncs, les matèries primeres ara també provindran de processos de reciclatge. D’aquesta manera, el que fins ara només era un procés de producció de béns ara serà un procés de reelaboració per crear nous productes amb matèries alternatives i nous materials. Un cop fabricats, es distribueixen i es consumeixen o reutilitzen. És arribat en aquest punt quan el model canvia més. Així doncs, en lloc de llençar a la brossa les restes de l’objecte un cop s’ha acabat la seva vida útil, es recull i es recicla per tornar a començar el procés de disseny i producció.

Si bé ja fa anys que aquest model està sobre la taula, és ara, gràcies al compromís d’institucions com l’ONU o la Unió Europea així com d’empreses i organismes quan s’està començant a desenvolupar amb un èxit notable.

6

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

ACTUALITAT

Administració, empreses i entitats, a una per a una societat més circular

CRISTINA AGUILAR

El govern espanyol ha presentat el primer Pla d’Acció de l’Estratègia d’Economia Circular, al qual s’han adherit les empreses químiques Anna Ferran

Aconseguir un model de desenvolupament i creixement més innovador, competitiu i sostenible i fer-ho reduint al màxim la generació de residus. Aquest és l’objectiu de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular presentada pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient. L’estratègia ha estat el següent pas després que el passat setembre es presentés el Pacte per l’Economia Circular, que ja ha estat signat per més de 240 empreses i entitats. I és que un dels objectius que persegueix és involucrar al sector empresarial així com a la societat civil. De fet, les empreses del sector químic, tant a títol particular com mitjançant associacions Feique, estan treballant activament per tal d’aconseguir aplicar aquest nou model i fomentar la circularitat.

El primer pas per començar a

desenvolupar i a aplicar aquesta estratègia s’ha concretat en un primer Pla d’Acció pels anys 2018-2020, que incorpora una setantena de mesures i que està dotat amb un pressupost de més de 836 milions d’euros. Aquestes mesures estan pensades per avançar en la transició cap a una economia circular en lloc de l’actual economia lineal. Les actuacions s’agrupen en cinc principals línies d’acció: producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries i reutilització de l’aigua. A la vegada, hi ha tres punts clau que són transversals a tots ells: sensibilització i participació; investigació, innovació i competitivitat; i ocupació i formació. A mesura que les actuacions s’executin, s’avaluaran els seus resultats i es faran ajustaments i nous plans per tal d’aconseguir els objectius plantejats pel 2030, en línia amb els

Objectius de Desenvolupament de l’ONU i el Pla d’Acció de la Comissió Europea.

Ecodisseny i ajudes Entre les mesures contemplades en aquest primer Pla d’Acció en destaquen aquelles que fan referència a l’ecodisseny de béns i serveis. Així doncs, es vol fomentar la innovació des de l’inici, de manera que es minimitzi l’ús de recursos i es redueixi al màxim l’ús de substàncies contaminants en la seva fabricació per reduir els residus produïts i que puguin ser recuperats com a subproductes en posteriors processos de fabricació.

Per tal d’implicar el sector privat en l’adopció d’aquesta nova filosofia productiva, el pla inclou mesures relacionades amb el finançament, com per exemple crèdits, ajudes reemborsables o subvencions que permetran que

Les empreses químiques han liderat investigacions sobre l’ús de matèries alternatives.

les empreses comencin a adoptar des de ja aquest model d’economia circular en la seva gestió.

Una aposta de la química Aquest compromís institucional dota d’un nou impuls que a un nou model productius que, de fet, la indústria química ja fa temps que està començant a desenvolupar. Per aquest motiu, tant l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular com el Pla

d’Acció de la Comissió s’alineen amb la visió que tenen les empreses del sector, moltes d’elles instal·lades al site químic de Tarragona, com les associacions que les agrupen, com l’AEQT o Feique. Aquesta última, arran de la presentació de l’estratègia espanyola, posava en valor la seva contribució a la circularitat.

«En els últims anys, el sector ha desenvolupat nous projectes i tecnologies que han millorat

significativament l’eficiència dels recursos i han reduït la quantitat de residus produïts en les cadenes de valor», asseguren en un comunicat. En aquest sentit, investigacions liderades per empreses del sector han permès l’ús de matèries primeres alternatives o renovables, com el CO2 o les poliolefines reciclades, que optimitzen els recursos existents i doten als residus d’una segona vida útil.

AROLA, ADUANAS Y CONSIGNACIONES S.L.

La logística internacional en la competitivitat del territori CECILIA GARCÍA ESPIÑA International Logistics & Transport d’Arola, Aduanas y Consignaciones S.L.

Avui en dia, quan es parla de negoci en el sector industrial, i gairebé també en el sector particular amb l’arribada d’Amazon, s’ha de pensar en el mercat global. Però no només pel que fa a les vendes, sinó ja en el moment de planificar o optimitzar la cadena logística o Supply Chain. En paraules del professor R. Ernst de la Universitat de Georgetown, actualment «la competència no és ja entre la meva empresa i la teva empresa sinó entre la meva Supply Chain i la teva Supply Chain».

Tot i el creixement del sector químic tarragoní a nivell global durant els darrers anys, es continua pensant que la logística fa referencia únicament a allò que succeeix dintre del recinte productiu o del magatzem. En realitat, la cadena comença en el moment de comprar el producte a l’estranger que s’haurà de transportar fins al centre productiu, passant per les duanes corresponents i no acaba fins a l’entrega a casa del nostre client arreu del món.

A més dels evidents transports que s’han d’organitzar, prioritzant sempre la seguretat de les persones, del medi i del producte hi ha d’altres qüestions que s’han de tenir en compte a l’hora de triar un proveïdor, un mode de transport i fins i tot un mercat meta. Em refereixo als impostos duaners, les seves reduccions i exempcions; bonificacions portuàries i acords privats; en definitiva, a les facilitats de les entitats públiques però també les pactades amb empreses privades.

La competitivitat del territori passa obligatòriament també pel coneixement de les diferents normatives, opcions i mitjans de transport i la seva aplicació de forma estratègica i coordinada En un context en el qual els clústers productius cobren un especial protagonisme amb la finalitat d’optimitzar recursos i potenciar el sector, la competitivitat del territori passa obligatòriament també pel coneixement de les diferents normatives, opcions i mitjans de transport i la seva aplicació de forma estratègica i coordinada. I és aquí on els professionals del sector de la logística internacional i duanes poden i han d’aportar el seu coneixement a les associacions i thinktanks per participar en el creixement industrial i econòmic de la regió.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

7

ACTUALITAT

Objectiu 2030: fer que el 60% dels plàstics siguin reciclables o reutilitzables

CEDIDA

El compromís voluntari també inclou accions per millorar les pràctiques industrials

PlasticsEurope ha adquirit un compromís voluntari que també inclou la conscienciació i la investigació sobre matèries primeres alternatives Anna Ferran

Un dels àmbits en els quals cal fer un canvi de paradigma més important per tal d’adaptar-se al nou model d’economia circular és el dels plàstics. Per aconseguir-ho la Comissió Europea ha presentat a principis d’aquest 2018 l’Estratègia Europea per als Plàstics en una Economia Circular. L’objectiu principal d’aquesta estratègia és que harmonitzar les regles dels països membres per tal de garantir que al 2030 tots els envasos de plàstic comercialitzats en el mercat europeu puguin ser reutilitzats, reciclats i no s’abandonin al medi ambient.

Aquesta nova i ambiciosa política en el camp dels plàstics rema en la mateixa direcció que molts dels productors i les associacions que els agrupen com per exemple PlasticsEurope. En aquest sentit, el director executiu de la patronal europea, Karl-H Foers-

ter, assegura que «els fabricants de matèries primeres plàstiques estem compromesos a assegurar unes taxes altes de reutilització i reciclatge amb l’ambició d’arribar a un 60% dels envasos de plàstic el 2030. A llarg termini, això ens guiarà cap a la nostra meta d’aconseguir el 100% de reutilització, reciclatge i recuperació de tots els envasos plàstics a nivell europeu el 2040».

L’Estratègia dels Plàstics també insisteix en la necessitat de no incentivar el dipòsit de plàstics en abocadors. Pel que fa a aquest aspecte, el director executiu de PlasticsEurope comenta que «des de 2011, la indústria europea dels plàstics ha estat defensant Zero Plàstics als abocadors.

Només l’aplicació de mesures legislatives encaminades a restringir l’entrada als abocadors de residus post-consum reciclables i recuperables serem capaços de

posar fi al dipòsit en abocadors de residus que podrien ser reutilitzats com a recursos».

Compromís voluntari Més enllà de donar suport a les mesures preses per la Unió Europea, PlasticsEurope també ha presentat el seu Compromís Voluntari–Plàstics 2030, que inclou una sèrie d’iniciatives per aconseguir la circularitat dels plàstics. El president de l’associació, Daniele Ferrari, afirma que «construir un desenvolupament sostenible a llarg termini requereix valentia, innovació i accions concretes». Pel que fa a aquestes últimes, el compromís voluntari les articula en tres eixos.

El primer d’aquests eixos és incrementar la reutilització i el reciclatge dels plàstics, que busca el 60% de cara el 2030 i el 100% pel 2040, en l’Europa dels 28, Noruega i Suïssa. Per acon-

La UE ha engegat un projecte que vol harmonitzar les normatives entre països

Les accions volen evitar l’abandonament de residus al medi.

seguir-ho, l’associació reforçarà la seva col·laboració amb el diferents agents de la cadena de valor. A més, han establert tres plataformes per accelerar la innovació cap a un reciclat químic i mecànic més eficient. El segon eix busca prevenir que els plàstics acabin en el medi ambient.

Els projectes educatius de conscienciació són una de les mesures pel que fa a aquest aspecte, però no és l’únic. I és que l’associació reforçarà el programa de la indústria per prevenir la pèrdua d’escòria, incloent-hi també el sector logístic i del transport.

A tot això, el compromís voluntari de PlasticsEurope també vol impulsar l’eficiència en l’ús de recursos, mitjançant accions addicionals, com per exemple, reforçar la investigació sobre matèries primeres alternatives, actualitzar amb més freqüència els inventaris del cicle de vida dels productes, noves pautes d’ecodisseny o millores en les pràctiques industrials.

8

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC Javier Almandoz Vicepresident de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST)

«Tenim un índex d’accidentalitat comparable al dels oficinistes»

A. FERRAN

AEST fa més de 10 anys que treballa per fomentar la seguretat, la qualitat i la formació en les empreses de manteniment industrial Anna Ferran

—Quina és la relació que existeix entre AEST i AEQT i les seves empreses membres? Com es gestiona en el dia a dia?

—AEST va néixer com un interlocutor de les empreses de serveis de cara a les empreses químiques clients. De fet, la creació de l’associació va ser una iniciativa de la pròpia AEQT, ja que volien tenir un interlocutor únic per a tirar endavant projectes beneficiosos per ambdues parts.

Aquest és l’origen de l’AEST. Pel que fa a la relació, es va establir un grup directiu, que representava totes les especialitats de les empreses membres, serveis mecànics, elèctrics, instrumentació, grues, etc. Mitjançant aquest grup es va determinar un projecte a llarg termini, que definís objectius comuns entre l’AEST i AEQT, tenint sempre en compte que el més important és la seguretat dels treballadors i que les empreses de serveis estiguin qualificades en matèria de seguretat i qualitat.

—Enguany han presentat el logotip per a les empreses qualificades AEQT/AEST. Per què s’ha fet ara aquesta aposta?

—Ha estat la cirereta del pastís d’un projecte que ha sortit molt

bé com ha estat el del Sistema de Qualificació de Seguretat.

Només cal veure els resultats que s’han obtingut. Tenim uns índexs d’accidentalitat laboral comparables al dels oficinistes, però tenint en compte que existeixen uns riscos molt concrets dins de la petroquímica. Aprofitant doncs els bons resultats i que engegàvem el projecte de qualificació de la qualitat, vam decidir tirar endavant la creació del logotip.

—Com valora els 10 anys del Sistema de Qualificació de Seguretat?

—Es valoren molt positivament, per començar pels resultats. Hi ha hagut una baixada dels índexs de freqüència d’incidents de seguretat. Cal destacar que no vam dissenyar un sistema i el vam deixar estàtic, sinó que cada cert temps es redefineix en funció d’uns requisits cada cop més estrictes. Les empreses que abans tenien 5 estrelles, potser ara només en tindrien 3. Ara bé, malgrat que ara hi ha un nivell d’exigència superior, les qualificacions són millors que abans, cosa que suposa un esforç constant de les empreses. I al final el resultat és que els nostres treballadors tornen sans i estalvis a

casa i això és el que volem.

—Abans mencionava el nou sistema de qualificació de la qualitat. Com ha sorgit?

—Fa temps que s’estava treballant, però havia estat complicat posar-nos d’acord en com s’havia de definir, ja que molta part ja queda definida a l’ISO 9000.

Per tant, havíem de veure quin valor afegit podíem aportar per tal que tingués sentit fer la nostra auditoria. A més, s’ha de tenir en compte que no podem tractar a totes les empreses per igual, perquè hi ha empreses que tenen una estructura de qualitat integrada i que ho poden absorbir i d’altres que no. Totes aquestes diferències ens havien dificultat arribar a un acord, però al final hem decidit que sigui voluntari.

Ara només hi ha cinc empreses qualificades amb aquest segell, però pensem que enguany serà el definitiu per assolir-ne més.

En un futur, serà possible que ajuntar les dues auditories i que n’hi hagi una d’integral de seguretat i qualitat.

—La formació és un altre àmbit que fomenten. Quins projectes duen a terme?

—El primer pas va ser, sense cap mena de dubte, la formació en seguretat. Fa temps, vam ob-

Almandoz destaca la importància de tenir personal amb bona formació per ser competitius.

servar com s’estava degradant i vam engegar un projecte perquè aquesta millorés i se seguís un estàndard definit. Vam obrir un concurs que van guanyar l’Institut Pere Martell i Activa Mútua.

Això va ser a l’inici. Però ja llavors ens vam plantejar com podíem integrar aquesta formació dins de la formació professional. Per això en el concurs vam escollir no només una empresa privada de prevenció de riscos laborals sinó que també un institut.

—Empreses i instituts vau començar a treballar plegats.

—Exacte i de manera global.

Abans de la crisi, ens trobàvem en una situació en què es va perdre un relleu generacional.

Els joves no volien treballar en el metall perquè la construcció

estava més ben pagada. I a poc a poc, els aprenents van anar desapareixent i ens trobàvem que no teníem gent preparada.

Aleshores vam començar a treballar amb l’INS Pere Martell, amb el tema dels ajustadors. Les empreses químiques, de fet, feia temps que treballaven amb els centres educatius amb els cicles fets a mida, com el d’operador de planta. Nosaltres vam promoure un conveni amb el Pere Martell i amb altres centres, com el Comte de Rius. En el cas del Pere Martell, es van potenciar dos cicles, un de grau mitjà i un de grau superior, en mecatrònica.

—Quins són els reptes que l’associació i les seves empreses tenen per davant?

—Els clients volen ser compe-

titius i per això necessiten que nosaltres també ho siguem. Així que o tens la gent ben formada o no serà possible. D’alguna forma hem d’aconseguir que empreses clients, empreses de serveis i espais formatius anem a una. Però no només ens hem de fixar en coneixements tècnics, sinó que hem d’anar variant els cicles perquè incloguin també qüestions relacionades amb les competències personals, que la gent sàpiga expressar-se o que tingui coneixement d’idiomes. D’aquí la importància de l’FP Dual.

—I pel que fa a la seguretat i a la qualitat?

—El repte és aconseguir accidents zero. És molt complicat, però hem de construir petites fites per aconseguir-lo.

ACTUALITAT

Messer organitza una jornada sobre els gasos al sector sanitari Van participar-hi professionals d’arreu de l’estat Redacció

Messer Ibérica va acollir els passats 19 i 20 d’abril a la seva seu de Vila-seca la 2a Jornada Tècnica per al Sector Sanitari.

Aquest esdeveniment de caràcter informatiu va tornar a reunir professionals del sector sanitari i hospitalari, com enginyers, farmacèutics, responsables de gestió i compres, entre altres, provinents de diferents centres sanitaris d’arreu de l’Estat. Els assistents van poder participar en un complet programa format per diferents xerrades tècniques i una visita a les instal· lacions del gasista al Morell i a Vila-seca. Cal tenir en compte

que les plantes del complex tarragoní estan certificades com a laboratori farmacèutic per l’Agència del Medicament.

Així doncs, durant els dos dies, es van realitzar ponències relacionades amb diferents temes com la farmacovigilància, el control de qualitat dels gasos medicinals i la traçabilitat total dels productes fins al consumidor final. La seguretat va ser un altre dels temes que es va tractar. En aquest sentit es va ressaltar la informació referent a les instruccions per a l’emmagatzematge dels gasos així com la correcta manipulació de les ampolles.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

9

10

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA CEDIDA

La innovació tecnològica, una eina a l’abast per a millorar la gestió de tot tipus de residus

Josep maria tost Director de l’Agència de Residus de Catalunya

L’evolució de la tecnologia ha permès que avui dia ja hi hagi tractaments que permeten millorar, i molt, la gestió dels residus, siguin municipals, industrials o de la construcció. Per bé que les administracions fan esforços per promoure una cultura de la sostenibilitat que abasti tots els àmbits de la societat i s’avanci efectivament cap a una veritable economia circular, encara tenim molts reptes per superar, i és aquí on la innovació tecnològica ens pot ajudar a arribar on fins ara no podíem fer-ho.

Avui dia, i encara més en un futur proper, la deposició controlada en abocadors i la incineració de residus es veuran progressivament limitats, i això, o bé es supera generant menys residus

i incrementant les taxes de reciclatge, o bé també introduint noves tecnologies que facin el que fins fa poc semblava impossible, transformar residus en veritables recursos que poden ser utilitzats en múltiples sectors (industria metal· lúrgica, química, farmacèutica, etc.) o fins i tot com a substitut de combustibles fòssils per a l’automoció, reduint d’aquesta manera la dependència que té Catalunya de recursos procedents de tercers països, així com la seva petjada de carboni.

L’adopció d’aquestes solucions tecnològiques innovadores, quan han estat suficientment testades i provades, són generadores de llocs de treball verd i ofereixen una alternativa sostenible i econòmica a la deposició controlada, la incineració i les energies convencionals com els combustibles fòssils, implicats tots ells, en major o menor grau, en l’escalfament global del planeta.

La orientació del model general de gestió de residus a Catalunya, que s’ha estat aplicant ininterrompudament des de finals dels anys noranta, quedarà confirmat i reforçat properament quan la Unió Europea aprovi i publiqui el paquet de quatre directives de residus (directiva marc de residus, directiva d’abocadors, directiva d’envasos i residus d’envasos, directiva de vehicles fora d’ús, piles i bateries, i residus d’aparells elèctrics i electrònics) i es consolidarà amb la incorporació de tecnologies innovadores que de ben segur contribuiran a accelerar el creixement dels índexs de valorització i a reduir la dependència d’instal·lacions finalistes (abocadors i incineradores)..

Així com els plàstics, els metalls, el vidre, el paper i cartró, la fracció orgànica i

els residus vegetals dels residus municipals es valoritzen mitjançant processos de reciclatge, compostatge o digestió anaeròbica, produint novament metall, paper, vidre, plàstic, compost o biogàs, que poden ser utilitzats respectivament

L’actual complex petroquímic hauria de dotar-se d’activitats industrials basades en una biorefineria que pugui transformar eficientment tant recursos renovables com residus, per tal de produir bioproductes que seran fonamentals en els nous models de bioeconomia circular Mitjançant tecnologies innovadores emergents, residus amb poc o nul valor es podran valoritzar, evitant la seva eliminació en abocadors o incineradores per a la fabricació de nous productes, per al manteniment de la fertilitat dels sòls o per a la obtenció d’energia, ara, mitjançant tecnologies innovadores emergents, residus i rebuigs de tractament de residus, amb poc o nul valor també es podran valoritzar, evitant la seva eliminació en abocadors o incine-

radores.

En aquest sentit, els tractaments mecànic-biològics de la fracció RESTA, aplicats en compliment de les directives europees, orientats a un primer tractament (reduir el pes i volum, la humitat i la fermentabilitat dels rebuigs destinats a abocador, recuperar materials o incrementar el poder calorífic de residus destinats a la valorització energètica), amb una efectivitat sovint discreta, es podran veure complementats ara amb aquestes tecnologies innovadores que completaran de forma efectiva el tractament d’aquests residus, maximitzant els índexs de valorització i minimitzant la quantitat i l’impacte ambiental dels rebuigs destinats a abocadors.

D’altra banda, el sector químic s’ha consolidat definitivament com a peça clau de l’activitat industrial i econòmica a Catalunya i en especial al Camp de Tarragona. És un fet que això, després de diverses dècades, ha estat possible gràcies a l’empenta l’esforç i constant innovació de l’empresariat. Si bé els inicis van venir marcats per l’establiment d’una refineria petrolífera, gràcies a l’accessibilitat que oferia el port de Tarragona a l’arribada dels vaixells petroliers, amb els anys es van anar establint un conjunt d’indústries complementàries (energètiques, químiques, etc.) fent que en l’actualitat el Camp de Tarragona aplegui la concentració més gran d’indústria química del sud d’Europa. Només les 28 empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ocupen uns 10 km2, i generen més de 10.000 llocs de treball directes i indirectes i 35.000 llocs de treball induïts. La seva activitat representa el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de

Catalunya. És per tot això que fora convenient de preveure que l’actual complex petroquímic pugui complementar-se i dotar-se d’activitats industrials basades en una biorefineria que pugui transformar de forma eficient tant recursos renovables com residus o subproductes, per tal de produir, entre d’altres, bioproductes i bioplàstics de fonts renovables que seran fonamentals en els nous models de bioeconomia circular que ja tenim a la cantonada i que sense adonar-nos qualsevol dia d’aquests començaran a trucar a la porta. Aquesta ha estat l’experiència de països com Itàlia que han reorientat decididament la seva activitat cap a la química verda, De fet, Tarragona ja va ser pionera a l’Estat en el tractament dels residus industrials especials. L’any 1995 es va instal·lar a Constantí la primera Planta d’Incineració de Residus Especials, l’única a Espanya i una de les més modernes d’Europa, ja que compta amb la millor tecnologia disponible i un exhaustiu programa de vigilància ambiental. Aquesta activitat ha estat cabdal no només per a garantir el correcte tractament d’un conjunt de residus especials, sinó per fer més competitives les empreses i indústries del país.

Ens agradaria que el Camp de Tarragona mantingués en el futur aquest paper capdavanter en el sector de la química verda. Així com és important dissenyar productes, estratègies i serveis per millorar-ne el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida, fóra bo també aprofitar la innovació tecnològica que comença a emergir per a millorar la gestió dels residus des d’una perspectiva verda.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

11

12

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

REPSOL

CEDIDA

Repsol aposta per l’economia circular i dóna una nova vida als seus productes La companyia va presentar l’any passat la seva Estratègia d’Economia Circular i arran d’aquesta ja s’han creat més d’un centenar d’iniciatives Anna Ferran

Evolucionar cap a un nou model productiu que afavoreixi la reincorporació de béns i serveis al cicle econòmic, o dit amb altres paraules, promoure l’economia circular. Aquest és un dels objectius que des de ja fa un temps Repsol s’ha proposat i sobre el qual està treballant en el seu dia a dia amb un propòsit clar: fomentar la sostenibilitat i impulsar una nova manera d’entendre el paper de les empreses dins de la societat.

«L’ús eficient dels recursos i processos és un dels pilars del Model de Sostenibilitat de Repsol», assegura el gerent sènior de Desenvolupament Social i Ambiental de la companyia, Íñigo Palacio. Per aprofundir en aquesta idea, l’any passat Repsol va impulsar la seva Estratègia d’Economia Circular, per tal de «dissenyar els productes de forma sostenible, allargar la seva vida útil, reduir els residus i estalviar en materials i energia», segons explica Palacio. Amb aquesta nova visió, Repsol espera estalviar en costos, obtenir nous ingressos amb productes i serveis i fomentar el compromís ambiental de la companyia i dels seus clients.

Aquesta estratègia transver-

100

persones

iniciatives provinents de 12 unitats de negoci diferents de la companyia estan promovent la visió circular de Repsol

en projectes relacionats amb l’economia circular

400 mil

Catàleg d’Iniciatives Circulars

nous llocs de treballs

Repsol ha creat un catàleg per a sistemitzar la cerca d’oportunitats en totes les àrees sal ja supera les 120 iniciatives, «que provenen de dotze unitats de negoci diferents de l’empresa, cosa que mostra l’amplitud del

estima la Comissió Europea que es poden crear a la UE

projecte». Aquesta transversalitat, de fet, queda reflectida en les iniciatives que s’han engegat i que engloben des de projec-

tes concrets de reutilització de l’aigua, fins a asfalts 100% reciclables, passant per un servei de carsharing pels treballadors

d’alguns dels seus centres, com els de Tres Cantos, Móstoles i del Campus Repsol.

Cal destacar que, per fomen-

tar i desplegar tota aquesta estratègia de circularitat, Repsol està treballant amb empreses i organismes que promouen l’economia circular. Una mostra d’això és la seva adhesió Pacte per l’economia circular que està impulsant el Ministeri de Medi Ambient i que vol fomentar aquest nou model econòmic en tots els àmbits de la societat. Una altra iniciativa a la qual s’ha sumat és Plastics 2030, engegada per l’associació de fabricants PlasticsEurope, que vol que el 60% dels envasos de plàstic comercialitzats a la UE siguin reciclables o reutilitzables el 2030.

Catàleg d’iniciatives Un centenar de persones de les àrees de Medi Ambient, Desenvolupament de Negoci o Assistència Tècnica tenen una dedicació exclusiva a aquests projectes d’economia circular. Per tal de sistematitzar la recerca, han creat un Catàleg d’Iniciatives Circulars que les agrupa i permet valorar-les en funció de diferents paràmetres que inclouen la viabilitat i escalabilitat tecnològica, el benefici econòmic i de posicionament estratègic, la seguretat en el subministrament de matèries primeres i l’impacte positiu en la societat.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

13

AUGMENTANT LA CIRCULARITAT DELS PLÀSTICS i l’ús eficient dels materials NATUREP Amb l’objectiu d’anar més enllà dels requisits legals i buscar l’eliminació dels additius amb límit d’emigració en les seves poliolefines, ha sorgit Naturep. Aquest projecte, doncs, vol salvaguardar la seguretat de les persones i el medi ambient en totes les aplicacions de les poliolefines i així eliminar les barreres al reciclatge dels plàstics.

Reciclex El projecte Reciclex està enfocat envers la comercialització de poliolefines que incorporen un percentatge de producte reciclat. Aquest projecte fa un pas més enllà del simple ús de matèri-

es primeres reciclades, ja que implica tota una sèrie d’acords amb els diferents membres de la cadena de valor per tal de garantir el subministrament de materials homogenis.

BIO BIO se centra en crear poliolefines biodegradables d’origen fòsil que ofereixen una solució a determinades aplicacions, en les quals els plàstics tenen un procés de reciclatge més difícil

i que per tant, acabarien de ben segur en abocadors o llençats a l’entorn, per exemple, a l’agricultura. D’aquesta manera es redueix l’impacte dels plàstics en el medi ambient.

ZERO Quatre àrees diferents de la companyia, en concret, Química, Refinament, Negocis Emergents i Tecnologia, participen en el projecte Zero. El seu funcionament està centrat en el reciclatge químic de corrents de residus plàstics que, d’una altra manera, acabarien en els abocadors, ja que no poden ser reciclats de manera tradicional. Amb

aquest procés de reciclatge s’obté una matèria primera alternativa que es reintrodueix en el cicle de producció de plàstics. Així doncs, mitjançant Zero aquests plàstics d’abocador acaben convertits en cru sintètic, de manera que es tanca de manera circular el cicle de vida d’aquests materials, donant-los-hi un nou ús.

NEOSPOL L’objectiu de la iniciativa Neospol és trobar nous productes que utilitzen matèries primeres alternatives com el CO2.

14

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

Alemany, química i BASF, la fórmula de l’èxit La companyia presenta la sisena edició del seu programa de Formació Professional Dual Transnacional, un catalitzador de la química i els joves Anna Ferran

Aprendre a dominar un idioma, conèixer diferents cultures, connectar amb persones amb qui es comparteixen interessos afins, formar-se com operador o operadora de planta a BASF o incorporar-se en el mercat laboral de la mà del millor equip a la indústria química.

Això és el que ofereix BASF, un any més, en la sisena edició del seu programa de Formació Professional Dual Transnacional, un projecte que, a més de l’estudi acadèmic, ofereix un futur laboral a tots aquells alumnes que el superin amb èxit. Aquest

consisteix en la realització del cicle formatiu de grau superior de Química Industrial de forma conjunta a l’IES Comte de Rius (Tarragona), BASF (Tarragona) i Ludwigshafen (Alemanya).

El programa, que dura dos anys i quatre mesos, aposta per la pràctica com a eina principal d’aprenentatge, comptant amb un total de 9 mesos d’estança pràctica en l’empresa amb el valor afegit d’una assignació de beca: tres d’ells a la planta de Tarragona i sis a la planta de Ludwigshafen (Alemanya).

BASF té com a objectiu garantir que la totalitat dels seus alum-

nes, al superar aquests dos anys i quatre mesos de formació, poden optar a vacants d’operador de planta que l’empresa a Alemanya.

Actualment, més de 35 alumnes formen part de l’empresa BASF de forma indefinida mitjançant aquest projecte, en el qual, a més d’explorar i gaudir de la química, han tingut l’oportunitat de créixer a nivell humà.

Treballar en equip, viatjar juntament amb els teus companys, visitar un país acompanyat per persones amb els quals acabes forjant una amistat o fins i tot, una relació.

Una d’aquestes persones és Raquel Close, una noia de 22 anys que, després d’haver iniciat la carrera de Dret i ADE, va

El programa dura 2 anys i 4 mesos i d’aquests, 9 mesos són de pràctiques a l’empresa decidir fer un gir a la seva vida i apostar per la química com a futur laboral. En veure com estava d’il·lusionat la seva parella, Kevin, per començar a estudiar i —en un futur—treballar amb

BASF, Raquel es va enfrontar a la que ara diu que va ser la millor decisió que podia haver pres, passar de dret a la química industrial. De pare holandès i mare espanyola, la futura operadora de planta forma part de la cinquena edició del projecte educatiu de l’empresa química que, segons ella, «és una cosa que passa un cop a la vida, una experiència única». En aquesta línia, anima a tots els indecisos a fer el salt i escollir la química com el seu futur.

Aprendre l’alemany Aquest model de formació

professional, innovador en el seu àmbit, presenta no només l’oportunitat única de formarse en l’àrea química acadèmica i professionalment, sinó que també brinda l’oportunitat d’aconseguir el nivell B1 d’alemany, un propòsit que es converteix en realitat gràcies a les classes que Formació Professional Dual Transnacional.

Malgrat que sembli un objectiu difícil, en preguntar-li als alumnes que actualment cursen aquesta formació, la seva resposta és unànime i optimista: «qualsevol pot fer-ho, per alguns potser ens és més fàcil,

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

15

CEDIDES

Alumnes de la 5a edició de l’FP Dual de BASF en diferents activitats formatives i d’oci. A l’última imatge de la segona fila, Raquel Close i Tamara Hurtado en un laboratori de l’IES Comte de Rius. Al costat, vista de la planta de Ludwigshafen.

però comencem aprenent-lo des de zero», afirma Raquel Close.

Tot i que ella ja tenia certes nocions de l’idioma a causa de la nacionalitat del seu pare, ha pogut veure com tots els seus companys han aconseguit dominar el llenguatge bavarès i rebre la recompensa del seu esforç.

Per unir-se al pròxim grup d’estudiants de la Formació Professional Dual Transnacional només cal tenir més de 18 anys, haver acabat el batxillerat, venir de qualsevol altre curs de formació de grau mitjà o superior, i sobretot dedicació i passió per la química.

16

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

#NoCulpisAlPlàstic, la campanya que desmunta falsos mites dels plàstics Els plàstics són MATERIALS totalment SEGURS per a la salut Els plàstics compleixen amb les legislacions i normatives més exigents a nivell internacional, europeu i nacional. És el material que se sotmet a més controls de seguretat del tot el món

Desmuntar falsos mites sobre els plàstics, promoure el seu ús i gestió sostenible i prevenir el littering, és a dir, l’abandonament de residus al medi ambient.

Amb aquests tres objectius diverses associacions de productes de matèries plàstiques han engegat la campanya #NoCulpesAlPlástico. La voluntat de les associacions CicloPlast i PlasticsEurope i de les empreses membres, com és el cas de Dow, és donar a conèixer els beneficis que aporten a la societat i contrarestar la desinformació que hi ha al seu voltant.

Per fer-ho han elaborat el decàleg que figura a sota,

Els plàstics CONSERVEN els ALIMENTS L’ecodisseny i la innovació en els envasos ens permet consumir aliments amb més seguretat, comoditat i millors condicions. A més, contribueixen a reduir el malbaratament alimentari. El menjar es conserva durant més temps conservant tota la seva qualitat.

SALVEN V

La medicina moderna no pot entendre’s se rurgia avançada, suports per al desenvolup d’un sol ús, aplicacions biòniques, material de subministraments bàsics arreu del món Els plàstics també juguen un paper clau e tecnologies anti-incendis, en els equipame dels vehicles amb els airbags o cinturons de

SALAD

La lleugersa dels envasos redueix el 50% el nombre de viatges

La quantitat necessària per envasar

Els plàstics

Els airbags redueixen un 20% la possibilitat de patir una lessió mortal

La pèrdua d’aliments és

EUROPA

3%

Als països en vies de desenvolupament, 40%

Els plàstics ESTALVIEN aigua, energia i emisions CO2

és 4 vegades menor si és plàstic

menys combustible menys CO2

Prohibir els productes plàstics NO és la solució ALS RESIDUS AL MEDI AMBIENT

reg per goteig

Prohibir els plàstics i renunciar als seus avantatges no és una solució realista ni efectiva als residus en el medi ambient. La solució passa per la conscienciació. Per aprofitar al màxim aquests avantatges hem d’evitar que els productes, no només de plàstic, acabin abandonats al medi ambient.

DE R E

20% combustible

IÓ UCC OD

750 litres de combustible en 150.000 km

alleugeren el seu pes i permeten un estalvi

ES IDU US

R

Permet estalviar

Els components plàstics en un avió

PR

Una bona gestió dels residus a terra és crucial per a reduir la brossa marina

B M

96%

DE

15% components plàstics

S URSO REC

GESTIÓ

gràcies als plàstics, SECTOR TRANSPORT els cotxes emeten De mitja, un COTXE actual porta

CO2

A US

UM

La implementació del microreg permet estalviar del 30 al 60% de l’AIGUA respecte mètodes tradicionals.

SID U

SECTOR AGRÍCOLA

La SOLUCIÓ a la està en el teu com RESPONSABLE

S CON

7 de cada 10 espanyols pensa que la prohibició no és la solució

educació i conscienciació

El 96% dels es eficaces per a co campanyes d’ed mentar el nomb de recollida.

EL SECTOR QUÍMIC per explicar de manera senzilla i efectiva algunes de les aplicacions i beneficis dels plàstics.

Un dels mites que desmunta el decàleg està relacionat amb les falses afirmacions d’absència de seguretat. I és que el plàstic està sotmès a normes molt exigents que el converteixen en un dels materials més regulats de tota la Unió Europea. Una altra falsa afirmació fa referència a l’envasat dels aliments. Els plàstics garanteixen perfectament la conservació dels aliments, reduint el malbaratament i assegurant que la societat sigui capaç de consumir-los en les millors condicions.

Segons la FAO, la pèrdua d’alimentació a Europa és de només el 3%, gràcies a l’ús de solucions

s

N VIDES

endre’s sense els plàstics: tecnologies de ciesenvolupament d’òrgans, material higiènic , material per a la donació de sang, transport del món. per clau en la seguretat d’habitatges, en les equipaments dels bombers i en la seguretat turons de seguretat, que estan fets de plàstic.

d’envasat adequades, mentre que als països en vies de desenvolupament, on l’ús d’envasos no està generalitzat, el malbaratament pot arribar al 40%.

Alternativa sostenible Els envasos elaborats amb plàstic són quatre vegades més lleugers que s’altres. Això redueix a la meitat el nombre de viatges necessaris per a realitzar el transport, cosa que redueix les emissions de CO2. A més aporta avantatges en sectors com l’agricultura, amb els sistemes de reg per goteig que estalvien entre un 30 i un 60% d’aigua, en la construcció, amb materials aïllants, en l’automoció o en l’aviació.

A tot això, cal sumar el fet que els plàstics són materials recuperables, mitjançant el reciclatge.

Els plàstics: la majoria dels seus USOS són DURADORS El 60% dels productes fets amb plàstics duren de 5 a 50 anys, o fins i tot més, com determinades aplicacions per a la construcció.

Gràcies a la durabilitat dels plàstics podem estalviar molts recursos. Per exemple, els aïllaments plàstics d’un habitatge estalvien 250 vegades més energia que la utilitzada per a fabricar-los.

60% productes plàstics

Els plàstics NO esgoten les reserves de PETROLI Només del 4 al 6% del consum europeu de petroli i gas es destina a la fabricació de plàstics.

Més del 87% del petroli s’utilitza com a combustible per a transport i calefacció.

PETROLI I GAS

ALTRES

aïllaments plàstics

+ 50 anys durabilitat

BROSSA MARINA el 80% prové de terra ferma

% dels espanyols opina que les mesures més es per a combatre la brossa abandonada són les anyes d’educació i conscienciació a més d’augar el nombre de contenidors i la seva freqüència ollida.

imprescindibles en algunes aplicacions El valor dels plàstics va més enllà de la seva útil, es poden reciclar i en cas que no sigui possible, utilitzar-se per a generar energia alternativa renovable.

A més, les aplicacions plàstiques d’un únic us donen resposta a les nostres necessitats. Aquestes són IMPRESCINDIBLES per a SEGURETAT

87%

estalvien 250 vegades més energia

Plàstics d’un sol ús:

HIGIENE

6% PLÀSTICS 7% USOS

aplicacions construcció

CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

17

Per això, des de les associacions de productors de matèries plàstiques asseguren que la renúncia o la prohibició dels plàstics no és una solució eficaç per reduir les deixalles al medi ambient.

Ara bé, no són els únics que ho creuen. I és que una enquesta realitzada per Enet Consulting per a PlasticsEurope l’any passat 2017 mostra que un 70% dels espanyols també ho creu. Pel 96% dels enquestats, la solució recau en la conscienciació de la ciutadania, en separar adequadament els residus, facilitar el reciclatge amb més contenidors. I no és d’estranyar aquesta resposta, ja que Espanya és el segon país de la Unió Europea que més recicla a casa, concretament el 70% dels envasos de plàstic.

+ 5 anys

Ó a la brossa marina comportament BLE

30/04/2018 diarimés

COMBUSTIBLE

Reduir, reutilitzar i reciclar és responsabilitat de tots Els plàstics són materials reciclables que contribueixen a l’economia circular. Perquè es puguin reciclar i aprofitar, és important que els dipositis adequadament. separar els residus correctament

no abandonar-los al medi ambient

18

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

ACTUALITAT

FORMACIÓ

Cinquanta anys de bona química al Comte de Rius

Com ser una empresa saludable, en una jornada de Salut i Treball Les ponències s’han dut a terme a la Cambra de Tarragona CEDIDA

Redacció

La gerent de Sanitat d’AENOR, Marta Serrano, i el director gerent de Protón Electrónica, Ángel Vidal, han participat en la jornada Què he de fer per aconseguir que la meva empresa sigui saludable?, un acte organitzat per Salut i Treball, Servei de Prevenció de Riscos Laborals, a la Cambra de Tarragona, plena d’empresaris i directius desitjosos de no perdre’s detall de les intervencions dels ponents.

Marta Serrano ha explicat les bondats de Com gestionar la pime saludable: el model AENOR. Ha assegurat que impulsar polítiques de promoció de la salut resulta beneficiós per a les pimes: «Raons per propiciar que una empresa sigui saludable n’hi ha moltes, però si n’hagués de destacar algunes, diria que cal fer-ho per llei, per interès empresarial i, sobretot, per ètica professional».

La gerent de Sanitat d’AENOR ha puntualitzat que ser una empresa saludable no implica fer una gran inversió econòmica.

«El sistema de gestió del mo-

Amb els seus projectes de formació professional dual, el centre tarragoní ha esdevingut un institut pioner en el conjunt de l’Estat CEDIDA

Redacció

Paco Lari, director de Salut i Treball, amb els ponents.

del AENOR no és només per a grans companyies, sinó que ajuda també a les pimes, atès que aquesta certificació reconeix a les empreses que van més enllà del simple compliment legal.».

Serrano ha afegit que implantar el model d’Empresa Saludable d’AENOR reporta a una major rendibilitat econòmica, ja que s’inverteix en programes de promoció i protecció de la salut en el treball amb tot el que això aporta.

Per la seva banda, Ángel Vidal ha parlat de Com passar d’em-

presa segura a empresa saludable posant a la seva organització, Protón Electrónica, com a exemple d’aquest salt qualitatiu.

«El concepte d’empresa saludable i la seva certificació és aplicable a totes les empreses, fins i tot a una micro pime com és el meu cas». El director de Protón Electrónica ha posat en valor el benestar més enllà de l’absència de lesions i malalties professionals. «La salut a l’empresa no és només un tema de la direcció, també suposa la implicació de tots els treballadors».

Tarragona és la regió industrialitzada del sud d’Europa amb el polígon químic més gran. Aquest teixit industrial necessita professionals versàtils, capaços de mantenir la competitivitat de les empreses, i innovadors. En aquest sentit, l’Institut Comte de Rius ofereix l’oportunitat de rebre la formació necessària per esdevenir un professional de primera línia en la indústria química.

El Comte de Rius és un centre públic docent que va ser fundat l’any 1928 i, fins a l’actualitat, porta una trajectòria històrica d’ensenyaments tècnico-professionals de qualitat, amb una gran inserció laboral i un reconeixement social dels seus titulats.

Des de sempre, ha apostat per apropar els estudis a la realitat socioeconòmica treballant conjuntament amb les empreses en l’adaptació dels estudis a les necessitats reals del món del treball. Fruit d’aquesta gran experiència, els darrers anys l’Institut Comte de Rius ha estat pioner a Catalunya i a Espanya en la implantació de la formació professional dual, on l’empresa i l’institut comparteixen la formació dels alumnes. El Comte de Rius com a referent en l’FP del país treballa amb prop de 300 empreses de manera habitual i té convenis de col·laboració amb les principals associacions dels sectors productius de l’entorn.

Actualment, el Comte de Rius mou al voltant de 400 alumnes duals cada any, que tenen l’oportunitat de complementar la formació teòrica i pràctica rebuda a l’institut amb una estada formativa remunerada de 10 mesos a l’empresa. Aquest nou model formatiu està comportant

Els alumnes poden realitzar part dels estudis a l’estranger.

uns resultats magnífics, tant en la qualitat de la formació rebuda pels alumnes a l’institut i a l’empresa, com en l’èxit educatiu, personal i professional.

La integració de les empreses en el dia a dia de l’institut ha generat unes sinergies i un clima de confiança entre els diferents agents que participen en tot el procés i, com a resultat, la millora de la qualitat de tots els ensenyaments. Aquesta millora s’ha assolit gràcies a accions compartides amb les empreses, com ara, estades formatives del professorat, aplicació de metodologies d’ensenyament importades dels centres de formació d’empreses com plantes pilot o simuladors.

El fet de tenir aliances amb multinacionals del sector químic ha permès realitzar estades d’alumnes en països de la UE. Les estades a l’estranger suposen un valor afegit pels alumnes essent un repte que fomenta el seu

creixement tant a nivell personal com professional. Aquestes estades s’han traduït en un projecte dual transnacional amb Alemanya que es realitza des de l’any 2013 i amb la integració de les beques Erasmus+ en el projecte professionalitzador dels alumnes. Gràcies a aquest programa des de l’any 2014 els alumnes de cicles de grau mitjà i superior poden realitzar les pràctiques en empreses d’Irlanda, França, Itàlia, Alemanya, Polònia.

«Totes aquestes accions estan orientades cap a la consecució dels dos objectius prioritaris: una bona formació integral i professional i garantir la seva ocupabilitat, objectius que avui en dia podem dir, amb gran satisfacció, que assolim avalats per les dades.

L’índex d’inserció laboral dels nostres estudis professionals vinculats al sector químic s’aproximen al 100%», conclouen des del centre.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

19

20

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

CONSTANTÍ CRISTINA AGUILAR

La responsabilitat social del sector químic ÓSCAR SÁNCHEZ Alcalde de Constantí

La sostenibilitat i el desenvolu· pament sostenible inclouen, per definició tres àmbits diferenci· ats: el social, l’econòmic i l’am· biental.

En el cas del primer àmbit, la responsabilitat social que han anat adoptant les empreses del sector químic del Camp de Tarragona es basa fonamental· ment en l’objectiu d’aconseguir millores en temes de seguretat, protecció de la salut i també del medi ambient. L’evolució de la nostra societat, però, impulsa també el sector cap a una cultura

que sigui capaç d’adquirir nous compromisos amb la societat, afavorint la cohesió social, ges· tionant de manera satisfactòria aspectes mediambientals i col· laborant amb la comunitat cien· tífica i educativa, amb projectes esportius, culturals i també amb entitats humanitàries, amb actu· acions que van des de la recupe· ració d’elements del patrimoni fins a la participació i foment de festes i tradicions locals, sense oblidar la preservació d’entorns naturals.

Ara bé, tan important com el

treball intern que realitzen és que aquest es pugui conèixer fora de l’entorn industrial prò· piament dit. I aquí és on pren transcendència i magnitud la Cà· tedra Internacional URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació que fa uns dies celebrava el seu desè aniversari.

D’entre els objectius d’aques· ta càtedra crec que cal destacar la generació de coneixement de qualitat, entorn a la comunica· ció social i promoció de bones pràctiques de comunicació per part d’empreses i institucions, mitjans i periodistes. Perquè la comunicació és la clau de l’èxit en tots els aspectes de la vida i cal entendre la seva importància a l’hora de visibilitzar la tasca que es realitza i com es realitza,

Imatge de la celebració del 10è aniversari de la Càtedra URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació.

a banda de permetre conèixer les necessitats i expectatives dels di· versos grups d’interès, entre ells les administracions. És evident que aquesta Càte· dra és una branca més del com· promís del sector químic tarra·

goní en l’àmbit de l’educació, ja que no podem obviar l’aposta que ha fet amb els centres de formació professional a l’hora de preparar i formar persones afavorint la seva qualitat i la seva competitivitat. Caldria ara, entre

tots, convertir la sostenibilitat en una vivència per als alumnes al llarg dels seus estudis, des de bon començament, per la seva dimensió de futur en les soluci· ons als problemes de la societat en què estem immersos.

INNOVACIÓ CEDIDA

Covestro aposta per la digitalització i crea la seva primera botiga on-line S’ubica dins del gegant xinès Alibaba i està dirigit a pimes Redacció

Covestro fa un pas important en la seva estratègia de digita· lització, creant la seva primera botiga online juntament amb el gegant xinès del comerç elec· trònic Alibaba. Amb aquesta iniciativa, la companyia vol obrir noves vies de negoci i fer que els productes químics si· guin fàcilment accessibles per als clients comercials. El web va entrar en funcionament dilluns passat dins de 1688.com, una plataforma online d’Alibaba que actualment és ha esdevingut el principal mercat online entre empreses de la Xina. Així doncs,

sota l’enllaç covestrochina.1688. com, el policarbonat d’alta tec· nologia i els productes previs per a produir escumes de poliuretà, revestiments i adhesius, que ja estan disponibles per a clients comercials de petites i mitjanes empreses.

«La digitalització canvia rà· pidament les necessitats i les preferències dels clients i ofereix noves oportunitats de negoci», apunta Markus Steilemann, di· rector comercial i futur CEO de Covestro. «Amb el llançament d’una botiga online a Alibaba, seguim la nostra estratègica centrada en innovar els nostres

models de negoci, sempre en es· treta cooperació amb els nostres clients».

L’objectiu principal és oferir als clients un canal fiable i ofici· al amb una experiència de com· pra senzilla i eficient. Amb una comanda de quantitat màxima, la botiga s’adapta més a les ne· cessitats dels clients de petits i mitjanes empreses. Per tant, les transaccions seran d’un volum relativament petit, cosa que permetrà a Covestro escoltar, aprendre i millorar contínua· ment la seva oferta.

«Volem que l’experiència del client sigui més personalitzada

Ara ofereix una cinquantena de productes i n’oferirà més en un futur.

i eficient. Particularment en un mercat com la Xina, que està a l’avantguarda de la digitalitza· ció, necessitem saber on estan i on estaran els clients i 1688.com

és aquest lloc», comenta Xiaobin Zhong, cap d’operacions comer· cials del negoci de Revestiments, Adhesius i Especialitzats de Co· vestro a Àsia Pacífic.

Per començar, Covestro ofe· rirà al voltant de 50 productes a 1688.com. La segona onada de productes per a llençar està en fase de planificació.

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«És imprescindible establir un Pacte d’Estat per a la indústria» El batlle creu que cal una «estratègia de creixement industrial, independentment del color del govern» CEDIDA

Redacció

—Com definiria la relació en· tre el municipi de la Canonja i la indústria química del terri· tori?

—La relació que tenim és molt bona. Portem gairebé 50 anys convivint amb la indústria química i durant aquest temps hem intentat facilitar-li les coses, sobretot la burocràcia administrativa. Nosaltres sempre hem vist la química com una oportunitat, no com una amenaça, per tant, els dos anem pel mateix camí i desitgem continuar amb aquesta bona relació.

—Quin impacte té per la loca· litat tenir instal·lat un sector industrial que té la capacitat de generar ocupació per sobre de la mitjana industrial espa· nyola?

—Ja fa anys que molts canongins i canongines treballen a la indústria química, però des de l’ajuntament estem intentant que el percentatge de veïns del poble que hi treballin sigui superior cada any. Per això establim convenis de col·laboració amb les diferents empreses per tal que contractin personal de proximitat.

—Quan es parla del sector químic sovint es posa sobre la taula el debat sobre la compe· titivitat del territori. En quins aspectes caldria millorar?

—Les indústries químiques del nostre territori ja fa anys que reivindiquen la manca de competitivitat davant les grans potències europees. Una factura elèctrica pot ser fins a un 30% més elevada que la dels seus principals competidors i la manca d’accés a l’ample europeu ferroviari són alguns dels principals esculls del sector. Insistirem en la necessitat d’establir uns costos energètics competitius per a la

En clau d’inversions, Muñoz destaca les de Covestro i Nitricomax.

indústria i creiem que és imprescindible establir un pacte d’estat per la indústria, amb una estratègia de creixement industrial independentment del color del govern.

—Es preveuen noves inversi· ons en els pròxims mesos per part de noves empreses o per part de les empreses ja instal· lades al municipi?

—Covestro va anunciar que

mantindria la producció de la seva planta de la Canonja més enllà de l’any 2020 i assegura que invertirà aproximadament uns 200 milions d’euros per tal d’incrementar la competitivitat de la fàbrica mitjançant la implementació de diverses mesures. Per altra banda, Nitricomax invertirà 10 milions d’euros en ampliar la seva planta de la Canonja on produeix àcid nítric des de fa més de

40 anys. Per tant aquestes dues notícies són molt positives per la Canonja i pel nostre territori en general. També cal dir però que les indústries químiques en general fan inversions cada any, bé sigui de manteniment o petites inversions pel seu correcte desenvolupament.

—En clau local, quins són els principals projectes que està desenvolupant el consistori ac· tualment?

—Fa poc hem acabat el parc caní d’agility situat al Camí Vell de Reus que està tenint molt bona acceptació entre els amants dels animals. També estem acabant la instal·lació de diferents elements d’escalada en diferents punts del municipi. Però també tenim molts projectes en marxa i alguns a la vista, com per exemple les dues propostes guanyadores dels Pressupostos Participatius de l’any passat que són la dotació de cuina pròpia al menjador de l’Escola la Canonja, ja adjudicada, i la creació, marcatge i senyalització d’una anella verda al voltant del nucli de la Canonja, en procés d’adjudicació. Ben aviat començarem la reforma dels accessos, restaurant i banys del Poliesportiu Municipal i posteriorment l’edifici polivalent que s’instal·larà a la Rambla 15 d’abril i que donarà servei als jubilats del municipi. També s’està adequant l’edifici de la Caixa Rural on s’ubicaran alguns serveis municipals. Però sens dubte la gran obra del 2019 serà la rehabilitació i ampliació de l’edifici de l’Orfeó Canongí que acaba de passar el concurs d’idees i el jurat ja ha escollit un projecte. No ens podem oblidar tampoc de les obres del futur Centre d’Interpretació de la Boella que aviat començaran la segona fase.

30/04/2018 diarimés

21

22

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

ANIVERSARI

120 anys de Grup Messer: d’il·luminar els carrers a ser líder gasista mundial

CEDIDA

La companyia celebra aquesta efemèride amb un repàs a la seva història a les xarxes socials i amb activitats per als treballadors Redacció

El Grup Messer celebra 120 anys, període durant el qual s’ha consolidat, a nivell mundial com l’empresa familiar més gran especialitzada en la fabricació i distribució de gasos industrials, medicinals, alimentaris i per a laboratoris. Amb motiu de l’efemèride, la companyia gasista realitzarà un repàs històric dels seus 120 anys amb la campanya #MesserStory. D’aquesta manera, durant tot el 2018, presentarà setmanalment un nou capítol de la seva història a través de la seva pàgina de Facebook i perfil de Twitter. Així mateix, celebrarà unes olimpíades mundials per a tots els seus treballadors, entre altres activitats esportives.

120 anys en 1 minut L’empresa va néixer el 1898, quan el seu fundador Adolf Messer va contracta cinc treballadors

per a la fabricació de generadors d’acetilè i aparell d’il·luminació a Frankfurt. Quan la il·luminació d’acetilè va ser substituïda per l’elèctrica i incandescent, Messer es va centrar a desenvolupar equips i maquinària per a la soldadura autògena i de tall. Com a segon pilar del seu negoci, va impulsar la construcció de plantes de separació d’aire. El 1910 va inaugurar la seva primera planta de Madrid.

El 1965, la companyia es va transformar en Messer Griesheim GMbH i comença un període d’expansió a l’oest d’Europa i Amèrica del Nord. El 1993, l’hereu Hans Messer fa un pas al costat en la gestió de l’empresa i entrega les regnes a un gerent extern aliè a la família Messer.

Cinc anys més tard i després d’un arriscat procés d’expansió i d’estar a prop del col·lapse, el nét de fundador, Stefan Messer, és

nomenat director general i, juntament amb inversos financers, saneja l’empresa. El 2004, neix Messer Group GmbH i l’empresa torna a ser totalment de propietat familiar. Les seves activitats estan enfocades a Europa i la Xina i actualment està desenvolupament el seu negoci al sud-est asiàtic.

Avui en dia, 120 anys després de la seva creació, el grup empresarial reuneix al gasista Messer Group, al fabricant de màquines de tall i tecnologia autògena Messer Cutting Systems i cinc altres empreses de l’àrea de la soldadura i de sistemes de subministrament de gasos industrials i medicinals. En total compta amb 8.600 treballadors.

48 anys de Messer Ibérica Messer Ibérica de Gases va fundar-se el 1970 al complex químic de Tarragona, on compta amb

Imatge aèria de la planta de producció de gasos que l’empresa té al Morell.

plantes de producció de gasos de l’aire i des d’on subministra a grans clients del sector gràcies a una xarxa pròpia de gasoductes. L’empresa disposa també de plantes d’envasat de gasos i els comercialitza envasats en ampo-

lles a través d’una àmplia xarxa de distribuïdors a tota Espanya.

D’ençà que va establir-se al territori, Messer Ibérica de Gases no només s’ha convertit en una de les principals filials del Grup Messer, sinó que també ha

reforçat el seu paper com a empresa compromesa amb el territori gràcies a la forta vinculació amb la formació, la investigació així com amb les col·laboracions solidàries que desenvolupa amb regularitat.

SP ACTIVA

Formacions de prevenció de riscos laborals autoregulades per sectors LLUÍS BALSELLS R+D+I SP Activa

Ja fa anys, el sector petroquímic a Tarragona va considerar que era necessari establir una formació específica de riscos del sector per als treballadors de les empreses contractistes que hi havien de treballar.

En altres sectors també s’han regulat les característiques mínimes per la formació, recollides en convenis entre la patronal i la part treballadora. D’aquesta tipologia s’ha fixat formació per oficis pels treballadors a les obres de construcció, pels del sector del metall a la construcció i també del sector fusta a la construcció. El més recent,

que afecta molts treballadors, és el del sector del metall, que a més de les activitats a la construcció que ja tenia regulades, ara també té establerta la formació per a tota la resta d’activitats fora de la construcció.

Per posar un exemple, actualment, per a un operari de soldadura i oxitall, pel que deriva del conveni del metall, està establert que ha de fer una formació d’ofici d’un mínim de 20 h i amb uns continguts determinats. La formació l’han de fer entitats, principalment serveis de prevenció, que han d’estar homologades per la Fundación del metal para la formación, cualificación y el empleo. A més, i com s’ha referit a l’inici d’aquest article, si ha de treballar com a empresa de serveis al sector petroquímic de Tarragona, ha de fer la forma respecte a riscos del sector, que actualment és de 16 h. Una complementa a l’altre, i les dues són necessàries.

L’interès per la formació és un eix clau en qualsevol campanya de

La formació ha de sembrar la llavor (en el treballador), que després ha d’assentar-se en un entorn propici (l’empresa amb cultura preventiva), per donar bons fruits (que no hi hagi danys a la salut) prevenció. Tant és així que fins i tot en el contingut del missatge que vol potenciar la celebració del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball, el 28 d’abril, s’ha inclòs la formació. Enguany, la celebració d’aquest Dia mundial ha volgut potenciar la prevenció en els treballadors joves.

Així doncs, la formació ha de sembrar la llavor (en el treballador), que després ha d’assentar-se en un entorn propici (l’empresa amb cultura preventiva), per a donar uns bons fruits (que no hi hagi danys a la salut).

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

23

PORT CEDIDA

El Moll de la Química triplicarà el moviment de productes químics a Tarragona El Port de Tarragona ja ha concessionat el 90% del total de l’ampliació d’aquest moll i actualment queda lliure poc més d’una hectàrea de superfície CEDIDA

Redacció

Actualment, el tràfic de productes químics al Port de Tarragona ronda els 2 milions de tones anuals. Està previst, però, que aquesta xifra es tripliqui i arribi fins als 6Mt quan l’ampliació del Moll de la Química estigui operativa.

La superfície total d’ampliació d’aquest moll, que es va dur a terme el 2014, és de 18 hectàrees, la qual cosa suposa doblar la capacitat que tenia, arribant a les 36 hectàrees. Aquesta ampliació permetrà allotjar sitges de fins a 40 metres d’alçada i augmentar el volum d’emmagatzematge de líquids a granel fins als 8 milions de tones al 2025. Això permet oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

A hores d’ara, quan l’Autoritat Portuària de Tarragona encara està duent a terme treballs d’urbanització dels terrenys, ja s’ha concessionat el 90% de l’ampliació del moll de la Química i queda poc més d’una hectàrea lliure. Les empreses concessionàries són les següents: VopakTerquimsa (29.985,55 m2), TEPSA: (13.091,97 m2) i Euroenergo España (81.439,60 m2).

Aquesta ampliació ofereix una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

Hub a la Mediterrània El Port de Tarragona, amb infraestructures i calats de primer nivell, dóna suport a la indústria local i es posiciona com a hub a la Mediterrània per a l’emmagatzematge i la distribució de productes químics i petroquímics,

un posicionament que quedarà totalment consolidat amb l’ampliació del moll de la Química.

A més, les seves instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són pe-

L’ampliació del Moll de la Química consolida el posicionament del port com a hub al Mediterrani Els serveis compartits entre indústria i Port són un dels punts que milloren la competitivitat producció del sector químic, i s’exporten els productes que se’n deriven.

Per aquest motiu, i més enllà d’una visió estratègica compartida, els serveis mancomunats entre indústria química i el Port de Tarragona són un dels punts forts de la proposta logística que millora la competitivitat de les indústries locals.

trolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, que es poden emmagatzemar en tres terminals independents.

La situació del Port de Tarragona al sud d’Europa i les seves infraestructures avançades li

permeten respondre a qualsevol necessitat logística amb una distribució eficient de tot tipus de productes petroquímics per vaixell, tren, camió o canonades.

El conjunt d’empreses de la indústria química i petroquímica de Tarragona genera una pro-

ducció anual de 20 milions de tones, la qual cosa representa el 50% de la producció de Catalunya i el 25% de l’espanyola. El Port de Tarragona és la plataforma logística a través de la qual s’importen les matèries primeres necessàries per als processos de

Projecció internacional El Port de Tarragona, junt amb l’AEQT (Associació d’Empreses Químiques de Tarragona), lidera el clúster químic ChemMed, el clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona que aglutina els agents, empreses, centres de formació i recerca, universitat i administracions del territori.

Aquest organisme, creat l’any 2014, aporta una major projecció internacional i augmenta la competitivitat internacional del pol industrial de Tarragona, posicionant-lo com el clúster més gran i destacable del sud d’Europa.

24

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

LA POBLA DE MAFUMET CEDIDA

Junts som més forts JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

En un món on l’èxit passa per la globalització, la dura competència i la necessitat d’oferir valor afegit, es fa cada cop més imprescindible disposar de professionals altament qualificats i capaços de resoldre els reptes i objectius plantejats. Cal apostar pel talent i per la formació de qualitat com a base de l’èxit econòmic i laboral que ens permeti assolir la recuperació definitiva com a societat.

Això només serà possible si la pròpia societat, amb els ens públics al capdavant, seguim fent

costat als nostres motors econòmics. Al Camp de Tarragona, és necessari que apostem decididament pels sectors que ens permetin consolidar i potenciar encara més el nostre lideratge: el turisme vinculat a la història i el patrimoni, a la gastronomia i el bon clima; i la gran indústria petroquímica que, vinculada a les noves tecnologies i al desenvolupament científic, constitueix un motor econòmic de primera magnitud associat a ocupació estable i de qualitat.

Com a societat, hem de fer

costat i oferir tot el suport als dos principals motors econòmics del territori i que, com s’ha demostrat, són perfectament compatibles. Cal que seguim ajudant la nostra indústria a mantenir-se al capdavant en matèria de R+D+i, a seguir cercant el talent com ingredient principal i elemental de progrés en matèria econòmica, investigadora i mediambiental.

Perquè res d’això tindria sentit ni justificació si no es fa des de la premissa bàsica de l’atenció i la cura pel medi ambient.

Per possibilitar tot això, hem de dotar les nostres empreses de les millors eines, cal que els facilitem la feina, per exemple, en matèria de cost energètic i infraestructures. Aquests són dos dels principals obstacles que,

avui, situen la nostra gran indústria en desavantatge respecte a la competència internacional.

Assolir la millor posició és fonamental per a una indústria que reverteix en benefici de la societat, ja que és capdavantera

en la investigació i aplicació de solucions a molts dels reptes globals: agricultura, transport, alimentació, solucions farmacèutiques, medi ambient, reciclatge i potabilització de l’aigua, etc.

En definitiva, hem de seguir

sumant esforços i talent per multiplicar les nostres possibilitats. A La Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi.

D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori. Perquè junts som més forts.

FIRA CEDIDA

La indústria química i del plàstic del futur es donaran cita a la trobada ChemPlastExpo Aquest esdeveniment se celebrarà del 6 al 8 de novembre a Madrid Redacció

Després de l’èxit d’Expoquimia del passat octubre, el sector de la química i del plàstic es tornarà a donar cita en un no esdeveniment anual pioner, ChemPlastExpo. Aquesta trobada, que es durà a terme els dies 6, 7 i 8 de novembre a IFEMA Madrid, estraà focalitzada en la innovació i l’aposta per la digitalització i la indústria 4.0 en dos dels sectors motors de la indústria i l’economia espanyoles.

ChemPlastExpo, però, és molt més que una plataforma comercial. I és que vol esdevenir un punt de trobada aglutinador per

a l’intercanvi de coneixement de dos sectors en creixement i un espai de generació de negocis, col·laboracions, presentacions de novetats i projectes per a les empreses fabricants, distribuïdores i usuàries. També reunirà a les organitzacions públiques i privades vinculades amb l’objectiu d’impulsar el sector.

La trobada comptarà amb el Congrés de Química Aplicada, en el qual es podran descobrir innovacions, tecnologies i tendències en l’àmbit de la química aplicada en sis indústries verticals. També es durà a terme el Congrés Europeu d’Enginyeria

del Plàstic, una cita amb els professionals que busquen descobrir les tecnologies per a fer front i impulsar la denominada indústria 4.0, amb solucions de ciberseguretat industrial, fabricació additiva, Internet de les Coses, eficiència energètica industrial, economia circular i sostenibilitat mediambiental, així com les tendències i nous models de negoci en el sector del plàstic aplicats a quatre indústries verticals.

Juntament amb el congrés, hi haurà una zona expositiva dinàmica i funcional envoltada d’espais destinats a esdeveniments

Hi haurà un Congrés de Química Aplicada, xerrades i presentacions de nous productes.

de tot tipus relacionats amb la química i el plàstic que estaran conduïts pels partners i participants en el projecte. També en destaca el Leadership Summit,

un dinar amb líder industrials del sector i stakeholders, el Science Campus, que congregarà a centres tecnològics i startups que aportin noves solucions al

món del plàstic i a la química en general, o el Labtech Innovation Theatre, un espai on es podran presentar les innovacions i reptes de futur d’ambdós sectors.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

25

Santi Castellà Director de la Càtedra URV Tarragona Smart Mediterranean City

«La química i el patrimoni han de centrar el projecte de ciutat ‘smart’» «Ara és un bon moment per impulsar un segon Pla Estratègic de Competitivitat Territorial al voltant de la química verda», assegura Castellà A. FERRAN

Anna Ferran

—Què ha de tenir un territori per considerar-se smart?

—Smart no és un punt de sortida sinó que és un procés d’entendre la transformació de la ciutat amb intel·ligència. Inicialment això implicava que gràcies al fet que les noves tecnologies podem disposar de moltes dades, combinant-les es podien obtenir possibilitats de fer polítiques més efectives. Però de mica en mica el concepte ha evolucionat i per intel·ligència avui s’entén la capacitat d’integrar en el desenvolupament urbà elements de sostenibilitat, de participació democràtica i d’innovació. Per tant, podríem dir que un territori o una ciutat intel·ligent és aquell que canvia incorporant aquests factors mitjançant les noves tecnologies.

—Tarragona, però, afegeix l’adjectiu mediterranean. En què la fa diferent això?

—És radicalment diferent. Normalment s’agafa com a model de ciutat smart una ciutat nòrdica o anglosaxona. Són realitats molt diferents, perquè tenen fred; molta gent viu fora de la ciutat i el centre urbà és d’oficines; tenen bona relació entre la indústria i les aplicacions urbanes i la universitat; i són riques i amb capacitat inversora. En canvi les ciutats mediterrànies, normalment no són molt riques i els costa poder fer inversions; el centre de la ciutat —la plaça, el mercat, el cafè—, és bàsic per a la convivència. Han crescut al voltant del litoral i per tant tenen uns problemes de mobilitat concrets. I a més tenen problemes amb la calor i amb l’abastiment d’aigua. Hi ha una altra caracte-

Castellà explica que la química juga un paper clau en les lògiques de transformació urbana.

rística molt important i és que les ciutats mediterrànies tenen un ric patrimoni arqueològic amb el qual es conviu. Tot això fa que hagin d’orientar la seva proposta de ser intel·ligents d’una altra manera, per exemple, donant molta importància a la salut, trobant espais propis per a la participació, aprofitant els nous materials per evitar l’ús de l’aire condicionat o per assegurar la qualitat de l’aigua.

—El fet de comptar amb el polígon químic on hi ha empreses que treballen aquests aspectes

obre una oportunitat perquè el territori sigui més smart?

—Si, sobretot perquè cada ciutat ha de saber què vol ser però sobretot en què és forta. I Tarragona té com a element diferencial la química i el patrimoni. I és al voltant d’aquests dos eixos sobre els quals ha de construir el seu projecte de ciutat. No es tracta d’inventar des de zero una ciutat, sinó que amb allò que ja ets, ser referència i desenvolupar un projecte de ciutat intel·ligent. Per tant, la química juga un paper molt important, entre altres mo-

tius, perquè en totes les ciutats smart, el tema dels materials i les membranes és clau. l la química està present en totes les lògiques de transformació urbana del món.

—Com fomenta l’economia circular la Càtedra i la Fundació Tarragona Smart?

—És un dels eixos en els quals hem treballat més durant l’any passat i enguany. L’economia circular és un nou paradigma productiu que adopta la Unió Europea. I significa adoptar les lògiques del reciclatge, de l’apro-

La conjunció entre universitat, indústria i administracions pot ser clau per posicionar-nos com un referent global fitament i del no generar residus a totes les formes de producció.

Al polígon petroquímic ja hi ha algunes experiències interessants, però tot el rebuig que es genera pot ser utilitzats per altres empreses per a crear nous productes. Aquesta és la línia en la qual s’haurà de treballar més en els pròxims anys, entre d’altres coses perquè ens obligarà la Unió Europea.

—Creu que al 2030 serem una societat circular?

—És tot un canvi de paradigma, que engloba també la forma de consumir i de comportar-se.

Requereix decisions polítiques a tots els nivells i que les indústries vagin evolucionant i transformant-se. La química pot tenir una imatge d’indústria pesant i en canvi ha demostrat que té una capacitat molt ràpida d’adaptació als canvis. Per tant, pot ser un dels motors al voltant de l’economia circular.

—Quins projectes s’estan duent a terme al territori per promoure aquest nou model?

—En el sector del turisme, hi ha moviments molt interessants. I aquí la química hi té una de les claus amb els nous materials més eficients i reciclables. Hi ha algunes experiències d’hotels a Catalunya que han seguit tota la lògica de l’economia circular en la seva construcció. Aquí una de les claus importants està en entendre que la química pot ser

verda i intel·ligent i que té un paper clau repensant materials, que facilitin la reutilització i que puguin incorporar sensors. Aquesta evolució pot ajudar molt al fet que una química bàsica com la que té el territori evolucioni cap a una química de més valor afegit que garanteixi la continuïtat del sector al territori.

—Posant la mirada en el futur, quin aspecte que tindrà Tarragona com a ciutat intel·ligent?

—Tarragona ha d’esdevenir una economia del coneixement. Les experiències de territoris que han centrat en el coneixement i en la innovació el seu motor de transformació és molt bona, perquè han aconseguit un creixement econòmic i una qualitat de vida molt elevada de forma ràpida. Per tant, la gran opció és aquesta. Des de la fundació Tarragona Smart, s’ha plantejat que potser el territori hauria d’impulsar un Pla Estratègic de Competitivitat Territorial al voltant de la química intel·ligent i verda, que implicaria unir els esforços de diferents institucions per presentar un projecte europeu que permeti atreure coneixement, recursos i inversions al voltant d’aquest eix. El primer pla de competitivitat que va tenir el territori va ser al voltant del turisme familiar i sembla que ara és un bon moment per a un segon pla.

I és que sabem que totes les lògiques de canvi que vénen, amb el vehicle elèctric, amb la pavimentació o amb els materials d’edificació, necessitaran nous materials. I la conjunció que hi ha al territori entre universitat, indústria i administracions pot ser clau per posicionar-nos com un referent global.

26

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

PERAFORT

CEDIDA

Donem suport a la responsabilitat, el compromís i el respecte a l’entorn JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Els ajuntaments tenim l’obligació d’incentivar i recolzar les iniciatives empresarials que ens arriben, ja que d’elles en depèn el desenvolupament econòmic de la zona. Des de Perafort i Puigdelfí ho diem convençuts perquè el temps ens ha demostrat que indubtablement, l’activitat genera més activitat.

Només cal mirar una mica enrere, quan als anys 70 es va començar a desenvolupar el polígon nord al voltant del nostre municipi. Aquella creixent indústria va provocar que al seu

entorn, s’hi anés desenvolupant una xarxa de noves empreses, algunes de les quals donaven directament servei a la indústria química, mentre que d’altres es corresponien amb establiments relacionats amb el sector serveis.

A més d’això i com sempre que hi ha una nova iniciativa empresarial, també es varen generar noves opcions laborals per als veïns i veïnes de l’entorn.

Aquesta argumentació però, ha d’anar seguida d’una altra relativa a les obligacions que han de mantenir les empreses

que s’instal·len en un territori.

El fet que aportin beneficis no les deixa exemptes de complir unes obligacions, les quals passen pel seguiment dels compromisos d’aquestes empreses amb la ciutadania i amb l’entorn, pel compliment escrupolós de les normes de seguretat i pel compromís d’introduir els avenços tecnològics en la vessant de la seguretat per evitar riscos i garantir la competitivitat i futur.

Des de Perafort i Puigdelfí estem convençuts a més, que el recolzament a un sector no significa que no es treballi per tal que la resta de sectors es desenvolupin de manera paral·lela, sinó tot el contrari, cal buscar una complementarietat entre ells per afavorir que tots es evo-

lucionin de manera òptima. Així doncs, vull remarcar que a Perafort i Puigdelfí reconeixem i recolzem qualsevol activitat que es desenvolupi des del respecte al territori i en favor dels seus habitants. Bona part de les empreses

que tenim en aquest municipi provenen de la indústria, però és important destacar també que al nostre voltant hi ha importants conreus agrícoles i iniciatives comercials i de restauració. Per tant, independentment de quin

sigui el pes de cada sector en la nostra economia, des de Perafort i Puigdelfí tenim la mà estesa a totes aquelles empreses que desenvolupen la seva activitat des de la responsabilitat, el compromís i el respecte a l’entorn.

RECERCA

Descobreixen per atzar un enzim capaç de ‘menjar’ diferents tipus de plàstics

CEDIDA

La troballa obre les portes a que pugui utilitzar-se de forma industrial Agències

L’atzar és capritxós i sovint és gràcies a l’atzar que s’han pogut fer alguns dels descobriments científics més importants.

Aquest és el cas d’un nou enzim creat per atzar en un laboratori, que aporta una nova esperança per a reduir la contaminació dels plàstics al medi ambient, segons un estudi publicat recentment a la revista PNAS. I és que un grup de científics han dissenyat un enzim que és capaç de digerir alguns dels plàstics contaminants més comuns, cosa que «proporciona una solució potencial a un dels problemes mediambientals

del món», segons un comunicat de la Universitat de Portsmouth.

Aquest descobriment, en el qual també hi ha col·laborat el Laboratori Nacional d’Energia Renovable (NRLE) del Departament d’Energia dels Estats Units, pot oferir una solució de reciclatge per a milions de tones d’ampolles de plàstic fetes de tereftalat de polietilè (PET). A més a més, el nou enzim és capaç de degradar el polietilè-furanoat (PEF), un material bio basat en el plàstic que comença a utilitzarse en substitució de les ampolles de cervesa de vidre.

Els professors John McGee-

han, de la Universiatat de Portsmouth i Gregg Beckham, del NREL, han desxifrat l’estructura cristal·lina del PETasa, un enzim recent descobert i han utilitzat aquesta informació obtinguda en 3D per comprendre com funciona. No obstant això, durant aquest procés han dissenyat per atzar un nou enzim que és encara millor que el PETasa (creat per la natura) per degradar el plàstic.

«L’atzar juga, en ocasions, un paper fonamental en la investigació científica i el nostre descobriment no és una una excepció», ha reconegut McGeehan.

Tot i que la millora «és modes-

El professor John McGeehan de la Universitat de Portsmouth.

L’enzim pot oferir una solució de reciclatge per a milions de tones d’ampolles de plàstic ta», el descobriment suggereix que hi ha marge per millorar encara més aquests enzims. Els investigadors ara estan treballant en millorar encara més aquest enzim perquè pugui utilitzar-se de manera industrial per degradar el plàstic en poc temps.

L’ús del plàstic va generalitzar-se en els anys 60 i en aquell moment «pocs podien haver previst que grans taques d’aquest material es trobarien flotant als oceans o que serien arrossegats a platges de tot el món», ha afirmat McGeehan. El professor ha recordar que «tots podem tenir un paper significatiu» per fer front al problema dels plàstics, en especial la comunitat científica que ha d’utilitzar «tota la tecnologia que tenen a la seva disposició per desenvolupar solucions reals».

EL SECTOR QUÍMIC TRIBUNA

30/04/2018 diarimés

27

CEDIDA

ChemMed, un salt qualitatiu per al territori JOSEP ANDREU President de ChemMed Tarragona i de l’Autoritat Portuària de Tarragona

El 28 de març de 2014 es constituïa oficialment ChemMed, el clúster químic industrial, logístic, acadèmic i científic de la química a Tarragona. Quatre anys després, podem assegurar amb orgull que ChemMed Tarragona s’ha convertit en una marca de qualitat molt positiva a l’hora de projectar les potencialitats del nostre territori arreu del món.

Des de fa dècades la química tarragonina és la més important de l’Estat i de referència al Mediterràni, però cal destacar que la consecució del clúster ha representat un veritable salt de qualitat en les perspectives de futur pel sector, tant des del punt de vista professional i industrial com en l’àmbit científic, el tecnològic i de la investigació. L’escenari pel sector químic tarragoní i tots els agents implicats, que

han estat capaços de sortir reforçats d’una llarga crisi econòmica internacional, és esperançador i està ple de reptes, ara més que mai amb les oportunitats que s’albiren amb l’aliança estratègica del ChemMed Tarragona.

L’experiència d’aquests anys, a banda de projectar el nostre sector químic i el Port de Tarragona com a conjunt en els mercats internacionals, ens ha permès fer el corresponent exercici comparatiu amb altres indústries i països, especialment amb aquells que presumeixen de tenir uns majors ratis de desenvolupament. I la conclusió és que, malgrat el llarg camí que encara ens queda per recórrer com a clúster de recent creació, en l’actualitat no hi ha cap altre territori que estigui tan ben preparat ni presenti condicions tan òptimes com el nostre

per esdevenir un punt d’atracció de noves inversions, per generar i atraure talent i per desenvolupar una regió del coneixement en tot allò que fa a la indústria química i els seus processos.

L’AEQT amb totes les seves empreses, el Port de Tarragona, les administracions públiques, sindicats, agrupacions empresarials i la comunitat científica i educativa constituïm plegats un marc idoni per al desenvolupament d’estratègies conjuntes que posicionin el nostre territori com un espai d’oportunitats i garanteixin un futur pròsper i d’alt valor afegit per a la química tarragonina.

Hem de sentir-nos satisfets de la nostra gran indústria i això ens ha d’encoratjar per continuar treballant en la consolidació de la nostra realitat cada vegada més potent.

ChemMed s’ha erigit en una plataforma cabdal per a projectar-nos en un mercat cada vegada més globalitzat i estem segurs que tota la feina feta fins ara es traduirà en resultats per a l’economia tarragonina a tots els nivells. Però també ens ha servit com eina de funcionament intern entre els agents que, des del seu àmbit i des de la seva expertesa, treballen dia a dia en pro de la química tarragonina.

En aquests quatre anys hem es-

tablert sinergies, hem detectat oportunitats de millora i hem consolidat lligams que ens ajuden a presentar-nos davant del món com una regió d’oportunitats en un sector que requereix d’innovació i imaginació constants per ser competitiu. Ara ChemMed comença una nova etapa en la qual tinc l’honor d’actuar-hi com a president. Els objectius que ens marquem a partir d’ara segueixen sent clars.

Continuarem amb la bona feina

realitzada fins ara, tot apostant d’una manera incident per la qualitat i la professionalitat tant a la indústria com a les activitats logístiques impulsades pel Port de Tarragona. Tot de la mà de tots els agents que confien en les potencialitats de la nostra química. Una indústria que s’alça com a pol petroquímic més important del sud d’Europa junt amb un Port que treballa amb l’ambició de créixer i consolidar-se com a referent a la Mediterrània.

28

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

SEGURETAT

Cinc anys sense accidents de personal contractista a Tarragona Power

CEDIDA

La central d’Iberdrola ha impartit 1.400 xerrades sobre seguretat en aquest temps Redacció

Iberdrola acaba d’assolir la xifra de 5 anys sense accidents amb baixa de personal contractista i un total de 221.898 hores treballades, amb una mitjana mensual de 50 treballadors distribuïts en les més de 120 empreses que col·laboren habitualment amb la companyia elèctrica. A aquesta fita tan positiva per l’empresa, cal sumar-li els 12 anys acumulats sense accidents amb baixa de personal propi, complerts el passat 13 d’abril. Per a la direcció de Tarragona Power, els bons resultats en seguretat «són sempre un motiu de satisfacció, però sobretot un estímul per a

continuar treballant pel nostre objectiu permanent que és Zero Accidents».

La cultura de seguretat que la companyia promou, amb una intensa tasca preventiva, formativa i de seguiment i gestió d’accions correctores són les claus per a la consecució i millora permanent d’aquests resultats. Així ho reflecteixen algunes de les dades d’aquesta instal·lació tarragonina, com per exemple les més de 1.400 xerrades de formació en matèria de prevenció de riscos laborals, les comissions trimestrals amb contractistes o les nombroses reunions bilaterals per comentar aquells aspectes a

Dos treballadors realitzant tasques de manteniment a la central tarragonina.

Fa 12 anys que la central d’Iberdrola no registra accidents amb baixa de treballadors propis millorar, a més de col·laborar en les 770 supervisions de treball realitzades des de l’any 2007.

Cal destacar que durant aquest període Tarragona Power ha realitzat la revisió principal

de la seva turbina de gas, la primera que Iberdrola ha planificat en les seves instal·lacions a Espanya, contractant a més de 170 operaris d’aproximadament 30 empreses proveïdores de serveis i un total de 25.760 hores treballades durant un període de sis setmanes.

La central de Tarragona Power subministra principalment vapor i energia al complex químic

de BASF Española situat al polígon industrial sud de Tarragona. Es tracta del cicle combinat amb cogeneració més gran de tot Espanya (420 megawatts de potència total instal·lada) i genera energia elèctrica i vapor juntament amb la planta de generació de vapor (SGP), formada per dues calderes auxiliars amb una capacitat de 300t/h.

La configuració d’aquesta cen-

tral està formada per una turbina de gas i una turbina de vapor juntament amb una caldera de recuperació de calor (HRSG) que disposa de combustió addicional. A més a més, la planta també disposa d’una instal·lació de generació d’aire comprimit amb una capacitat de 26.800 Nm3/h i una planta d’aigua desmineralitzada amb una capacitat de 150 m3/h.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

29

EFICIÈNCIA

Espanya lidera el creixement de la indústria química a Europa a l’inici d’any El sector químic de la Unió Eu· ropea ha començat 2018 amb un increment de la producci· ón del 2,6% en els dos primers mesos, taxa que ha duplicat la industria química española, en registrar un creixement del 5,3%. Segons el Consell Euro· peu de la Indústria Química, s’han registrat increments de producció en la majoria de subsectors químics. Un dels que ha registrat un creixement més alt, concretament del 6% durant aquest período ha estat el de les pintures i els produc· tes químics de revestiment i de consum.Pel que fa als preus, han crescut un 3% els dos pri· mers mesos de l’any, sent els polímers i els productes pe· troquímics el que han patit un augment més significatiu.

Al 2017, les exportacions de productes químics de la UE van augmentar un 6,5% fins als 155.400 milions d’euros, sent especialmente rellevant el seu creixement en països asiàtics, inclosa la Xina. Res· pecte a les importacions, van augmentar en un 8,3% , sent destacable el creixement de les importacions procedents de la Xina, els Estats Units i Rússia.

El Consorci d’Aigües redueix fins a un 15% els costos energètics

CEDIDA

S’ha implementat un software que permet consumir l’energia quan el seu cost és més baix Redacció

El Consorci d’Aigües de Tarra· gona (CAT) ha reduït un 15% els seus costos energètic. A l’assolir aquesta fita, el Consorci conso· lida així el projecte SAOOEC — Sistema Automàtic d’Operació amb Optimització Energètica al CAT— recuperant la inversió inicial d’1,2 milions d’euros feta entre els anys 2014 i 2015 El SAOOEC funciona a tra· vés d’un software, creat per una empresa neozelandesa que s’ha implantat amb èxit a 16 instal· lacions del món. El CAT ha estat el primer en instal·lar-lo a l’Eu· ropa continental i ho ha fet amb l’objectiu d’obtenir el cost ener· gètic més baix possible. A grans trets, aquesta és una solució que facilita la planificació d’opera· cions per les properes 48 hores amb l’objectiu d’optimitzar els

costos d’explotació i aconseguir així un estalvi energètic, consu· mint l’energia en el moment del dia en que el seu cost és més baix.

Aquest ha estat un projecte cab· dal pel Consorci ja que l’energia representa una tercera part dels costos d’explotació.

El projecte d’estalvi energètic es va posar en marxa a ple ren· diment l’any 2016 i a hores d’ara ja s’ha recuperat la inversió ini· cial de més d’un milió d’euros.

Al llarg de l’any passat l’estalvi aconseguit va ser de 850.000 euros mentre que aquest 2017 es preveu un estalvi de 350.000 euros.

Cas d’èxit El projecte és un exemple d’èxit per les empreses del sector. De fet, a través del grup mundial Suez Environment, s’ha publicat

El CAT ha estat pioner a Europa a implementar aquest nou software creat a Nova Zelanda.

Es va posar en marxa a ple rendiment el 2016 i ara ja s’ha recuperat la inversió inicial un case study (un cas d’èxit), en el que el cap de manteniment del CAT, Andreu Fargas, ha ex· plicat l’experiència del Consorci en la implantació d’aquest siste·

ma. Fargas assegura que «estem entusiasmats amb la decisió d’implantar aquest sistema. Ens soluciona un seriós proble· ma operacional com el cost de l’energia i justifica amb escreix la inversió inicial».

El sistema SAOOEC es presen· tarà al Congrés SWAN (Smart Water Networks Forum) el mes de maig del 2018. Aquesta or·

ganització sense ànim de lucre, del qual el CAT n’és membre, organitza anualment trobades on es reuneixen actors clau del sector de l’aigua per col·laborar i compartir coneixements, oferint accés a investigacions d’avant· guarda, oportunitats globals de creació de xarxes i la capacitat d’influir de forma proactiva en el futur del sector de l’aigua.

30

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

ENSENYAMENT

Els joves debaten a Tarragona el rol dels plàstics en les ‘smart cities’

SEGURETAT CEDIDA

La URV ha tornat a acollir la final nacional de la Competició Europea de Debat de PlasticsEurope CEDIDA

Redacció

Després de la bona acollida que van tenir les edicions 2016 i 2017, l’EPCA i PlasticsEurope han organitzat per tercer any consecutiu les Competicions Europees de Debat per a Joves. La final espanyola es va celebrar a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV el passat dimarts, 24 d’abril i va reunir una setantena d’estudiants en un debat amb un gran èxit. Els guanyadors de cada país competiran en una final internacional a Viena, el 8 d’octubre, coincidint amb la 52a Trobada Anual de l’EPCA, la principal trobada de la indústria petroquímica a Europa.

Estudiants d’escoles, instituts i universitats, d’entre 16 i 19 anys, han tingut l’oportunitat de debatre com la indústria plàstica i petroquímica està evolucionant cap a un paper crucial en l’era digital. En el cas de la final espanyola, el tema sobre el qual els joves van debatre va ser «Viure, aprendre, treballar i moure’s en les smart cities del futur: amb o sense plàstics i productes petroquímics». Els participants es van dividir en grups diferents, uns a favor, altres en contra i la resta com a ponents lliures, des d’on han tingut també l’oportunitat d’exposar els seus arguments.

A l’inici de la competició, dos experts van introduir el tema adoptant posicions contràries, aportant exemples i dades que donessin suport a la seva postura i discurs i oferint així una base sòlida i racional als seus arguments, de manera que ja van encarrilar el debat per als estudiants. El comunicador i científic Pere Estupinyà va defensar la posició en contra, mentre que la posició a favor va anar a càrrec d’Oriol Guinovart, intèrpret i traductor que va participar i va aconseguir la segona posició a

Setze empreses de fora ja s’han compromès a aplicar-lo.

L’AEQT i l’AEST exporten el seu sistema de qualificació en seguretat S’aplicarà a empreses de la resta de Catalunya Redacció

Les tres guanyadores representaran a Espanya a la final europea a Viena.

Hi van participar una setantena d’estudiants d’institut i universitari d’entre 16 i 19 anys nivell europeu en una activitat similar celebrada el 2008.

El jurat, format per representants de la indústria, periodistes, professors, experts i representants de les associacions organitzadores, va analitzar totes les actuacions basant-se en el coneixement, la capacitat d’expressió i la interacció entre els participants. Tenint en compte aquests criteris, van escollir com a guanyadores a Ana Navarro Bulló de l’INS Martí l’Humà, Sharon Monné Tortosa, de l’INS Josep Tapiró i Laia Masip Giber, del Col·legi Aura. Per a sorpresa dels alumnes, entre els membres del jurat, hi havia Ahlam Oulad, la

guanyadora de l’edició de Tarragona de l’any passat i quarta classificada a la final europea. Oulad va compartir la seva experiència amb els alumnes presents i oferir-los alguns consells.

La competició també va reunir personalitats destacades tant de la indústria com de la universitat, com per exemple, Xavier Farriol, delegat del Rector per Infraestructures i recursos i director d’APQUA, qui va dir que «per la URV és una enorme satisfacció tornar a acollir per tercer any aquest esdeveniment que permet difondre el valor de la ciència i la tecnologia com a eines indispensables per a afrontar els grans reptes ecològics als quals ens enfrontem».

El director general de PlasticsEurope a la regió ibèrica, Ignacio Marco, davant dels canvis constants a les ciutats, comen-

tava que «cada vegada hi ha més concentració de persones a les ciutats, motiu pel qual les smart cities del futur hauran d’adaptar-se perquè s’hi pugui viure.

Els ciutadans també haurem d’adaptar el nostre estil de vida i donar suport a la sostenibilitat del nostre entorn. Aquí els plàstics són fonamentals al permetre un ús més eficients dels recursos i col·laborar a reduir les emissions al medi ambient». Marco també va destacar «el nivell del debat i la participació de tots els alumnes, així com la qualitat i la varietat de tots els arguments exposats». Nathalie Debuyst, manager de Comunicació i Educació de l’EPCA, per la seva banda, assegurava que la competició «els permet connectar amb una nova generació, escoltar-los, aprendre de les seves visions i saber el que esperen del futur».

El Sistema de Qualificació d’Empreses en Seguretat de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) s’implementarà ara a tota Catalunya. Aquest sistema estableix que totes les empreses contractistes d’empreses químiques associades que pretenen realitzar-hi serveis de manteniment habituals han de superar una auditoria basada en aquest Sistema de Qualificació.

El Sistema de Qualificació en Seguretat està implementat a l’AEQT des del 2007 amb gran èxit i és per això que Fedequim ha decidit implementar-lo a les seves associades: setze de les seves empreses ja s’han compromès a contractar només empreses qualificades amb aquest Sistema a partir del gener del 2019. Es tracta d’un sistema de qualificació propi, dissenyat i elaborat per un equip de tècnics de l’AEQT i l’AEST, en el marc

de la col·laboració continuada que existeix entre ambdues associacions, i la seva aplicació és auditada per l’empresa SGS. El sistema vol estandarditzar i protocol·litzar la qualificació, en termes de seguretat, de les empreses contractistes i del seu personal, mitjançant un sistema d’avaluació que va des d’1 fins a 5 estrelles, en funció d’una sèrie de paràmetres.

Les empreses que han superat l’auditoria amb quatre o cinc estrelles l’han de revalidar als tres anys; les empreses que han rebut dos o tres estrelles, ho han de revalidar als dos anys; i, finalment, les empreses que obtenen una estrella l’han de revalidar anualment.

L’establiment i implantació d’aquest programa de seguretat aplicat a les activitats de manteniment de la instal·lació té com a finalitat proporcionar la garantia de seguretat adequada i assegurar el compliment dels estàndards establerts en aquest àmbit per l’AEQT.

FORMACIÓ

CEDIDA

Enric Prats guanya el premi Work Experience 2018 de l’ETSEQ L’alumne rebrà una beca per cursar el Màster en Enginyeria Química i farà pràctiques a Essity Redacció

Enric Prats, alumne de l’ETSEQ, ha estat guardonat amb el premi Work Experience, un reconeixement que s’atorga des de fa quatre anys gràcies a l’acord entre la URV i Essity, que és una companyia que fabrica productes d’higiene i salut. Prats rebrà

una beca per cursar el Màster en Enginyeria Química de la URV i farà pràctiques remunerades a la planta d’Essity a Valls. Així podrà aplicar en un entorn de treball real els coneixements adquirits durant la seva formació a la URV. El premi Work Experience té

per objectiu fomentar l’estudi de l’enginyeria química i promoure el talent que hi ha al territori a través de la formació i l’experiència laboral.

L’acte de lliurament del premi es va fer el passat 16 d’abril i a més de l’estudiant, hi van ser presents el rector de la URV Jo-

sep Anton Ferré, el director de l’ETSEQ, Josep Bonet, el subdirector de la mateixa escola, Allan Mackie, el director d’Operacions d’Essity a Espanya, Toni Mata, i el director de la planta d’Essity a Valls i responsable de Young Talent Program de l’empresa, Pere Marc Franquet.

Imatge del lliurament del premi a Enric Prats.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2018 diarimés

31

32

diarimés 30/04/2018

EL SECTOR QUÍMIC

CAMP DE TARRAGONA ALT CAMP

Conveni per al foment de l’emprenedoria entre la URV i Torredembarra L’Ajuntament de Torredembarra i la Universitat Rovira i Virgili han signat un conveni per al foment de l’emprenedoria mitjançant la Xarxa URV Emprèn. La iniciativa d’aquesta col·laboració sorgeix de la Regidoria de Comerç, Indústria i Activitats amb l’objectiu de promoure i donar suport a l’emprenedoria i creació d’empreses dins del municipi de Torredembarra. Amb aquest acord, l’Ajuntament entra a formar part de les entitats associades a la Xarxa. El regidor de Comerç, Josep Maria Guasch, ha explicat que el projecte de la Xarxa URV Emprèn ofereix un suport integral als emprenedors que inclou les tasques de propietat industrial i intel·lectual, la valorització de la tecnologia i la creació d’empreses, amb la finalitat de fomentar, promoure i donar suport a l’emprenedoria al territori a través de les institucions que la integren. Arran d’aquest conveni, l’Ajuntament de Torredembarra col·laborarà amb la URV en el foment de l’emprenedoria en àmbits d’interès comú a través de convenis específics.

El Principal de Valls esdevindrà un Casal de teatre aquest estiu

30/04/2018 diarimés

13

MEDI NATURAL CEDIDA

Del 2 al 27 de juliol, els participants podran endinsar-se en el món de l’escena i tot allò que l’envolta, com l’escenografia i el muntatge Redacció

El Teatre Principal de Valls acollirà un casal de teatre entre els dies 2 i 27 de juliol en una iniciativa de cooperació público-privada entre l’escola local La Peça i l’Ajuntament vallenc. L’activitat forma part del projecte educatiu dels Teatres de Valls, en el qual ja cooperen altres agents culturals. L’èxit de la primera edició de l’any passat ha fet que l’escola La Peça opti per repetir aquesta iniciativa i de nou oferir als infants de Valls, entre els 7 i els 13 anys, el casal.

La proposta, amb el nom de «Actua!», comptarà amb el suport de l’Ajuntament de Valls, que cedirà les instal·lacions del Teatre Principal, espai en el qual durant l’estiu no s’hi programaven activitats d’espectacles perquè es traslladen als espais del claustre de l’antic Convent del Carme i a l’Auditori de Mas Mi-

RECONEIXEMENT DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL

quel.

La directora de La Peça, la vallenca Eva Cabré, creu que «el Casal de Teatre és una bona alternativa a d’altres ja existents per a la temporada de vacances escolars. Una proposta artística i estiuenca per a tots els nens i nenes interessats en descobrir i jugar amb aquesta disciplina artística». La promotora de la iniciativa també ha considerat que «volem donar la oportunitat als nens i nenes a endinsar-se en el món teatral i que puguin conèixer i descobrir el teatre des i per dins a partir del joc». El casal s’estructura en setmanes, de forma que els assistents poden anar-hi d’una a quatre. La proposta concreta d’aquest casal de teatre es basa en guiar els alumnes en un muntatge teatral que aniran preparant al llarg de la setmana. S’iniciarà el treball amb jocs de presentació, confi-

ança i cohesió de grup i després es seguirà amb treball de cos, veu i improvisació. Paral·lelament es donarà a conèixer als alumnes el text a interpretar. A més es treballaran altres aspectes del muntatge com l’escenografia, el vestuari, i tot el que requereix una representació i que moltes vegades desconeixen.

D’altra banda, els participants coneixeran també el teatre com a espai físic amb totes les seves característiques, usos i parts. Cada setmana s’estructuraran dos grups de 15 alumnes. El regidor de Cultura, Marc Ayala, deia que que «els Teatres de Valls treballen molt més enllà de la línia de la programació estable. El casal és un actiu del nostre projecte educatiu que, juntament amb les residències artístiques, l’escola de l’espectador, la cessió dels recintes, configuren les línies essencials dels teatres vallencs».

Imatge de la platja de Coma-ruga plena de velelles.

Milers de meduses apareixen mortes a platges del Penedès Milers de velelles, una espècie de medusa, han aparegut mortes durant aquest cap de setmana a algunes platges tarragonines. Dissabte ja van arribar al litoral de Coma-ruga (el Vendrell) i a la platja de Cunit. Les velelles es propulsen a través d’una vela que atrapa el vent, és per això que amb el vent de garbí (de mar a terra) aquestes meduses han acabat mortes a les platges tarragonines. Quan aquestes meduses arriben a

l’arena acaben morint. No són perilloses per a les persones, ja que les toxines que alliberen no poden travessar la pell humana però s’ha d’evitar el contacte amb ferides i els ulls. D’altra banda, la Policia Local del Vendrell va informar ahir al departament de Medi Ambient sobre la presència d’aquestes meduses a la platja del Francàs. I és que la quantitat d’exemplars morts a les platges del Vendrell va augmentar ahir.

Miguel Delibes de Castro Miguel Delibes de Castro és un dels biòlegs espanyols més prestigiosos i és considerat com la màxima autoritat mundial sobre el linx ibèric. És doctor en ciències biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i va ser el director de l’Estació Biològica de Doñana durant 8 anys. És l’autor de més d’un centenar d’articles científics i de llibres sobre la distribució i conservació de la llúdriga, el linx i el trencalòs. També ha escrit sobre altres temes relacionats amb la natura.

Se li atorga un Premi Ones pel seu paper fonamental en el desenvolupament de la biologia de la conservació a Espanya, per ser pioner en l’estudi del linx ibèric i haver contribuït decisivament a la seva recuperació, per la seva modèlica gestió com a responsable de Doñana, i per ser un referent de l’ecologisme espanyol tant des de la investigació com des de la divulgació.

14

diarimés 30/04/2018

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ECONOMIA

Cinc informes del Ministeri d’Hisenda no detecten malversació Els documents s’han enviat, entre gener i abril, al jutge de Barcelona i Montoro ha fet una vintena de requeriments ACN

El Ministeri d’Hisenda ha enviat al jutjat número 13 de Barcelona fins a cinc informes entre els mesos de gener i abril que no han detectat malversació en els pagaments de la Generalitat. Els informes inclouen les explicacions de la intervenció general de la Generalitat i han acabat a la taula del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, segons informava ahir La Vanguardia. Segons explica el rotatiu, entre el juliol de l’any passat i aquest mes d’abril, el Ministeri d’Hisenda ha fet una vintena llarga de requeriments d’informació a la Intervenció de la Generalitat, mitja dotzena dels quals seguint peticions del jutjat número 13 de Barcelona i cap del jutge Llarena.

En un d’aquests requeriments, efectuat el passat 29 de gener, Montoro qualifica d’«insatisfactòria i incompleta» la resposta donada en el requeriment anterior i ordena a la interventora, entre altres coses, que identifi-

qui «nom, cognoms, DNI i lloc de treball de tots i cada un dels funcionaris, empleats públics o autoritats de les diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya que siguin responsables o coneixedores de la informació que es demanda». La resposta de la Intervenció de la Generalitat al ministre, dos dies després, inclou un annex de dades de 19 funcionaris responsables de la tramitació dels expedients sobre els quals es demanava informació.

L’informe de la intervenció nega un cop més que s’hagin detectat despeses destinades a l’1-O i subratlla que «qualsevol despesa referida o que pogués referir-se al referèndum no hauria rebut el visat de conformitat. En el cas hipotètic d’haver-hi alguna despesa, aquesta constaria com a tal a la comptabilitat».

La Vanguardia també explica que el jutjat número 13 ha fet requeriments al delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, «a fi que, en virtut de les potes-

BARCELONA

no sigui d’un sol partit, és el que m’interessa», afirmà l’exprimer ministre francès a l’entrevista avançada aquest diumenge per El Suplement de Catalunya Ràdio i que s’emetrà íntegra al juny a TV3. «Parlo amb molta gent, de la societat civil, caps d’empresa, intel·lectuals. Treballo en aquesta direcció per veure si és possible», va puntualitzar Valls, que deixa clar que encara no s’ha plantejat ser alcaldable de Barcelona. ACN

POLÍTICA

tats que li confereix l’aplicació de l’article 155» informi sobre el pagament de diverses qüestions com els informes previs a la celebració del referèndum; publicitat

en mitjans; material electoral, urnes, paperetes i «despeses de la tramesa del cens electoral realitzat almenys per Unipost»; despeses relacionades amb els

L’ATC recapta 33 MEUR el 2017 amb l’impost de begudes ensucrades S’ha reduït la ingesta de sucre ACN

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va ingressar 32,9 milions d’euros durant el 2017 amb l’impost de begudes ensucrades, que va entrar en vigor l’1 de maig. Si la recaptació seguís el mateix ritme, durant un any

sencer pujaria a 49,35 milions, un 20% més dels 41,3 que el Govern va preveure per a 12 mesos.

Un any després de l’entrada en vigor de l’impost, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, s’ha mostrat «satisfet» perquè el tribut ha fet caure el consum

d’aquest tipus de begudes en un 22%, segons va revelar recentment un estudi de la UPF i la UB. En declaracions a l’ACN, Castellanos ha assegurat que l’ATC no descarta impulsar un nou tribut en un futur sobre el consum d’aliments amb massa greix o sucre per «incentivar comportaments més saludables». L’ATC va recaptar 8,3 milions d’euros en els primers dos mesos d’aplicació de l’impost de begudes ensucrades, maig i juny. En el tercer trimestre van ser 14,3 milions i en el quart, 10,3 milions.

Així doncs, durant els primers vuit mesos d’aplicació es van reunir 32,9 milions d’euros.

L’associació Servidors.cat ha demanat als Serveis Jurídics de la Generalitat que impugnin la destitució de la cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra, Patrícia Plaja, per haver fet una piulada crítica amb la sentència de la Manada des del seu compte personal. Des d’aquest col·lectiu de treballadors públics també reclamen al Síndic de Greuges que iniciï una actuació d’ofici i avisen que sol·licitaran la informació pública per saber quin càrrec ha acordat el cessament. A més, han fet una crida a tots els servidors públics a través de les xarxes socials perquè publiquin comentaris en solidaritat. Plaja deia que «el problema no és un jutge ni el vot particular», i que «el que falla és el poder judicial». ACN

Calculen que hi ha fins a 5.000 afectats per les «falses cooperatives» en la indústria càrnia La UGT de Catalunya calcula que entre 4.000 i 5.000 treballadors de tot Catalunya estarien afectats per les anomenades «falses cooperatives» del sector càrnic. Segons la responsable de la secció d’alimentació de la UGT, Alícia Buil, a Catalunya hi ha unes 45 cooperatives de treball associat i que creuen que «la pràctica totalitat són fraudulentes o duen a terme pràctiques irregulars». Tot i això, Buil apunta que són xifres estimatives perquè «no hi ha cap registre oficial». El sindicat valora molt positivament l’actuació d’Inspecció de Treball a l’escorxador Le Porc Gourmet –del Grup Jorge– que ha obligat a regularitzar la situació laboral de 500 treballadors de la cooperativa Clavia. ACN

INTERNACIONAL

Sánchez creu que a Cs li tremola el pols davant del PP El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que a Ciutadans «li tremola el pols» i que tria el PP abans que «netejar» a la Comunitat de Madrid. El líder socialista també va recordar l’abstenció de Ciutadans l’any passat va permetre al PP mantenir la presidència de Múrcia, després de la dimissió de Pedro Antonio Sánchez, investigat en tres causes judicials. «No li demanem el vot a favor a Rivera, amb l’abs-

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la setmana passada.

diferents webs del referèndum; costos relacionats amb el trasllat i estada dels diferents observadors internacionals; i pagament pels mítings al Tarraco Arena i la Font Màgica de Montjuïc.

Aquesta informació transcendeix en un moment en què el Ministeri d’Hisenda té a punt l’informe que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena li va demanar sobre el control financer de l’executiu espanyol sobre la Generalitat per esclarir, si com diu el ministre, no es va destinar «ni un euro» de diners públics al referèndum, o si, com diu la Guàrdia Civil, sí que hi van haver partides públiques per a l’1 d’octubre. Fonts del Ministeri d’Hisenda han explicat que la documentació que l’equip de Montoro ha elaborat per al magistrat consta de dues parts.

D’una banda, l’informe pròpiament dit, i de l’altra tota la documentació comptable d’aquest control.

ECONOMIA

Manuel Valls, partidari d’una candidatura oberta L’exprimer ministre francès Manuel Valls va parlar ahir de la possibilitat de presentar-se com a candidat a l’alcaldia a la ciutat de Barcelona i, concretament, liderant la llista de Ciutadans. «Hi ha molta gent que me n’ha parlat. Però jo no he sortit d’un partit a França per tornar a un altre partit», va avisar Valls, refredant, així, les opcions d’encapçalar la llista taronja.

«La idea d’una candidatura d’una plataforma oberta, que

EFE

Servidors.cat demana a la Generalitat que impugni la destitució de Patrícia Plaja

tenció ens val perquè Madrid tingui un president digne», va declarar Sánchez en un míting celebrat a la localitat murciana de Molina de Segura. El secretari general del PSOE reivindicà al seu partit, el «partit de l’Estat autonòmic», davant de les formacions que estan «estirant el xiclet», apostant per la «recentralització» i per «anul·lar la diversitat territorial»; i als independentistes, que «confonen exclusió amb la diversitat». EFE

Corea del Nord vol desmantellar de forma pública la base nuclear Arran del compromís per desnuclearitzar EFE

Corea del Nord ha proposat desmantellar el seu centre de proves atòmiques, aquest mes de maig, davant observadors i periodistes estrangers arran del compromís desnuclearitzador aconseguit en la cimera inter-

coreana de divendres passat, segons va informar ahir el Govern de Seül. Segons explicà l’oficina presidencial sud-coreana, el líder nord-coreà, Kim Jongun li va proposar al president sud-coreà, Moon Jae-in Moon, en el marc de la cimera, que el

tancament del centre de proves atòmiques de Punggye-ri (nordest) es realitzi públicament per subratllar el compromís de Pyongyang amb la desnuclearització. En aquest sentit, el líder nord-coreà va dir que convidaria a experts i periodistes per presenciar la clausura del centre de proves atòmiques.

Kim Jong-un ja va anunciar durant el ple del Comitè Central del Partit dels Treballadors celebrat a Pyongyang el passat 20 d’abril la suspensió de les seves proves nuclears i de míssils, així com el tancament de Punggyeri, segons ha informat l’agència estatal KCNA.

Obre a l’Hospitalet de Llobregat la primera pista per a drons L’Hospitalet de Llobregat s’ha convertit en el primer municipi de l’Estat i un dels primers d’Europa en disposar d’una pista coberta per fer volar drons amb total seguretat i de forma legal. A les instal·lacions d’Indrone Park, de 1.400 metres quadrats, hi ha un espai reservat per fer-hi competicions i perquè pilots experts millorin la seva tècnica. També hi poden anar tots aquells que tinguin un dron.

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

OPINIÓ

30/04/2018 diarimés

15

EDITORIAL

Les noves polítiques globals i fiscalitat LLUÍS BADIA Advocat

Quan el President Trump va guanyar les eleccions als Estats Units, havia de fer front a molts compromisos de tot tipus, doncs era el candidat que havia fet més aportacions programàtiques de futur; ara, passats uns mesos, la realitat és que moltes d’aquestes apostes són ja reals, malgrat que puguin agradar o no a una part de la societat americana i a l’opinió global interessada en funció dels seus interessos particulars concrets.

Pel que fa al tema fiscal, es van proposar avantatges concretats en una baixada d’impostos, tant a persones com a societats, fins i tot es va parlar d’una davallada per les societats; el tema era nou si, a més, tot això anava coordinat a un gran pla d’infraestructures lligat a un increment de crèdit fiscal pels que tiraven endavant aquestes obres; sense oblidar l’anunci d’una política aranzelària de la qual darrerament es parla molt, especialment per les repercussions per altres com la mateixa Unió Europea.

Davant el panorama exposat i malgrat les crítiques rebudes, avui el que és cert, és que el nou President americà va tirant endavant el seu programa de govern amb resultats satis-

factoris en l’apartat econòmic immillorables i, per tant, tot això hauria de comportar una reflexió important per tots els països lligats per una globalització evident de la qual és molt difícil «apartar-se» de manera particular.

A Europa tot això té les seves repercussions, si a més tenim en compte els problemes que ens afecten i que necessiten respostes reals, valorar si les «receptes econòmiques d’Amèrica» són viables o no és un debat complicat i molt condicionat, però no hauria de caure en el rebuig d’entrada, no sigui que finalment, ens agradi o no, ens condicionarà més del que puguem sospitar.

A casa nostra, ara que estem en portes de l’aprovació dels Pressupostos, poques són les novetats dels mateixos que es queden exclusivament en temes anecdòtics i, en tot cas, de despesa descontrolada en funció d’una dinàmica política que tot ho lliga. No estaria de més valorar els condicionants que ens envolten, no sigui que finalment el «números públics» es quedin en bones intencions davant unes evidències d’impossibilitat de complir, ja sigui per manca d’ingressos o per costos imprevistos als quals s’ha de fer front de manera obligada; tema interessos del deute públic.

Ja sé que tota política fiscal és polièdrica i difícil de «consensuar», però el que és indiscutible és que la seva tendència és la base de moltes variables que sembla es volen obviar en funció d’un «afany recaptatori» per da-

munt de tot, encara que això pugui suposar la fi d’una part del mateix teixit empresarial dels més dèbils.

Tornant al tema dels EUA, si la nova Administració deixés el tema del «món» en un segon lloc, cosa factible segons els discursos dels nous mandataris, quina seria la referència global i quines serien «les zones del món» beneficiades?, en tot cas, el que és clar, és que la nostra vella Europa es trobarà aviat en un marc cada cop més complicat i on deixar de costat a Amèrica pot tenir uns costos impossibles d’assumir.

La nostra vella Europa es trobarà aviat en un marc cada cop més complicat Parlar de fiscalitat és complicat, però també ho és tot el que comporta dissenyar un mou marc d’entesa, i és aquí on s’hauria de fer els esforços que calguin si no volem caure en la irrellevància que sembla ens volen «endossar» els nous líders globals, Xina – USA– Rússia, el repte és complicat però no estaria de més dissenyar alternatives, doncs variables com el Brexit poden ser el primer pas per la fi d’una Europa, ara més que mai necessària per a tots nosaltres, a l’hora de poder seguir reivindicant un món de referència que no sé si és possible «mantenir», tant econòmicament, com socialment.

Cinc informes d’Hisenda descarten la malversació en pagaments de la Generalitat El passat 19 d’abril es coneixia que un informe de la Guàrdia Civil, en mans del jutge Pablo Llarena, diu que s’han utilitzat 1.915.067,22 euros de fons públics en el procés sobiranista després que el titular del ministeri d’Hisenda, Cristóbal Montoro, negués que hi havia hagut malversació en la preparació del procés sobiranista. Ahir es coneixia, segons el rotatiu La Vanguardia, que el Ministeri d’Hisenda ha enviat al jutjat número 13 de Barcelona fins a cinc informes entre els mesos de gener i abril que no han detectat malversació en els pagaments de la Generalitat. Els informes inclourien les explicacions de la intervenció general de la Generalitat i haurien acabat a la taula del jutge Pablo Llarena.

Entre el juliol de l’any passat i aquest mes d’abril, el Ministeri d’Hisenda hauria fet una vintena llarga de requeriments d’informació a la Intervenció de la Generalitat, mitja dotzena dels quals seguint peticions del jutjat número 13 de Barcelona i cap del jutge Llarena. El que més sobta de tot plegat és que no hi hagi una certesa completa sobre si hi va haver malversació o no –o almenys la demora en demostra una cosa o una altra– tenint en compte que es tracta de controlar els diners i les sortides d’una administració pública, ara controlada per una altra a través del 155. + CONFIDENCIAL

Els Gegants Neolítics, solidaris La família de Gegants Neolítics de l’Espluga de Francolí ha començat aquest mes d’abril una nova gira per diferents trobades geganteres d’arreu de Catalunya, i ho ha fet amb una particularitat, el llaç groc que el Gorg, l’Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor porten a la solapa. Així van assistir el 14 d’abril a la primera Trobada Gegantera d’Anglesola (Urgell).

TRIBUNA

Canviant el present per construir el futur ELOI MENASANCH JSC Camp de Tarragona

El passat dissabte dia 21 d’abril, la JSC de les Comarques Tarragonines vam celebrar el nostre congrés de federació que tancava un mandat de tres anys i que n’inicia un pels tres següents. Amb aquest congrés ha finalitzat la meva etapa com a Primer Secretari de JSC-CT, una experiència que per a qualsevol militant de JSC suposa un privilegi i un orgull.

Tancada aquesta etapa i després de deu anys de militància activa a l’organització, permeteu-me que tingui unes paraules d’agraïment per a aquelles persones que he trobat en aquest camí i que m’han ensenyat i aportat molt.

De ben segur que elles sabran reconèixerse en aquestes línies. Si alguna cosa té la JSC és que la seva militància és una autèntica escola de formació que et permet créixer políticament però que també et fa créixer com a

persona; i això és gràcies a la qualitat humana i política de què podem presumir. Som joves més preparats que ningú, que trepitgem fort, i que haurem d’assumir necessàriament responsabilitats polítiques de present i de futur i ser protagonistes del canvi que la societat ens demana.

Aquests tres anys han estat marcats excessivament per les diferents convocatòries electorals, que no han fet i fan més que denotar el fracàs estrepitós de la política catalana i espanyola. Dues eleccions generals (2015 i 2016) i dues al Parlament (2015 i 2017) no són ni senyal de normalitat ni el millor escenari per generar estabilitat. I sé que em direu: És que no n’hi ha de normalitat! És ben cert, no n’hi ha. I no n’hi ha precisament per aquesta incapacitat de fer política dels nostres representants –política en sentit d’Estat, política com a instrument de negociació per a finalitats d’interès general i públic-. Aquesta incapacitat, ja no sé si volguda o per pura irresponsabilitat, ens ha dut on som.

Com a jove, si miro enrere, considero que ens podem sentir satisfets. Som privilegiats gràcies a l’esforç titànic dels nostres pares i mares i dels nostres avis i àvies. No ens han

faltat oportunitats en res. Però si miro endavant, aquesta satisfacció es converteix en incertesa. Hem patit tots i cadascun dels efectes de la crisi. Increment de taxes universitàries i formació professional, rebaixa de beques, impossibilitat d’accedir a un habitatge, temporalitat laboral i misèria salarial... L’escenari és desolador. Però precisament per això, em refermo en el meu compromís de lluitar políticament per assolir una societat més justa i seguir treballant perquè la nostra organit-

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Si miro endavant, la satisfacció es converteix en incertesa zació segueixi sent un altaveu vàlid per a la joventut del nostre territori. Jo tanco una etapa com a Primer Secretari, que m’enduc amb mi, que em fa sentir orgullós de la feina feta, i deixant un relleu més que preparat. En definitiva, som portaveus d’uns valors amb una llarga història que han fet créixer el nostre país i que encara han d’escriure les millors pàgines de la història de Catalunya.

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

CARTES

A inspección Llega la temporada de verano, llegan los abusos laborales y el fraude fiscal.

Empiezan las BBC, las bodas, bautizos y comuniones, comidas familiares, firas del vi, etc. Restaurantes, hoteles, campings, masías y empresas de catering mucho dinero y mucho personal en A, y en B. Cuánto dinero en B mueve el sector? Las cifras son escandalosas. Cúal es exactamente

el fraude en la provincia de Tarragona?

Qué hoteles aseguran a sus camareras de pisos a media jornada, cuándo trabajan la jornada completa? Cuántos negocios tienen personal en B en la Costa Daurada?

Qué masías declaran todos sus eventos¿ Cuántos camareros, cocineros, comerciales, personal de limpieza, músicos, djs, etc trabajan en B ? Cuántos funcionarios están de baja laboral para trabajar como extras

de camarero? El fraude en la costa y en el sector de la banquetería es brutal. Por qué la Inspección de Trabajo de Tarragona no pone más medios y más personal ante un fraude tan brutal, que deja a los profesionales del sector sin trabajo y a la Agencia Tributaria y a la Seguridad Social sin recursos? Hasta cuándo?

Andrés J. Moreno Vila-seca

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Montse Plana, Carlos Domènech, Carles Gosálbez, Vicente Izquierdo, Mònica Pérez i Gerard Faiges.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Monterols, 36, 2n.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

16

ESPORTS

diarimés 30/04/2018

FUTBOL

Com l’estudiant que pot i no vol El Nàstic perd merescudament, fa el ridícul contra un equip descendit i es complica inexplicablement la permanència LORCA FC

lorca nàstic

1 0

Lorca. Torgnascioli, Pina, Antonio López, Fran Cruz, Pomares, Peña, Nando (Tropi, 77’), Gomelt (Apeh, 66’), Javi Muñoz, Noguera i Dani Ojeda (Fede Vega, 93’).

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, César Arzo, Abrahám Minero, Fali (Javi Márquez, 84’), Sergio Tejera, Juan Muñiz (Omar Perdomo, 66’), Maikel Mesa (Manu Barreiro, 58’), Tete Morente i Álvaro Vázquez.

Gols. 1-0, Dani Ojeda (49’). Àrbitre. Santiago Varón Aceitón (balear). Va mostrar la targeta groga als locals Pomares, Antonio López, Apeh i Javi Muñoz; i als visitants Abrahám Minero, Xavi Molina i Juan Muñiz. Va mostrar la targeta vermella al visitant Álvaro Vázquez (92’).

Incidències. L’Estadi Francisco Artés Carrasco va acollir 2.125 espectadors.

Vicente M. Izquierdo Enviat especial a Lorca

Desastre absolut el protagonitzat pel Nàstic a l’Estadi Francisco Artés Carrasco. Un dels dos equips no s’hi jugava res, com era el Lorca, però va semblar que fos tot el contrari, que l’únic equip amb alguna cosa sobre la taula fos el murcià. De principi a fi, el Nàstic es va mostrar vulgar. Sense ànima. Sense color. Sense res. Només una jugada aïllada de Tete Morente en el 42’, que l’extrem va fallar tot i plantar-se al davant del porter.

Però ni així.

Els resultats del cap de setmana motivaven que el Nàstic pràcticament sentenciés la salvació si guanyava, però no ho va semblar.

Tocarà jugar-se la salvació fins al final, o gairebé. Dependrà del propi Nàstic, que queda a quatre punts del descens amb cinc jornades per disputar-se.

El partit va acabar molt calent, amb jugadors dels dos equips increpant-se i amb Álvaro Vázquez expulsat. El davanter del Nàstic va ser objecte d’una agressió que no va veure el col·legiat, va entrar al joc del rival, i va acabar veient la vermella directa. Era el minut 92 i no hi havia res a fer, però el punta no podrà jugar contra Osasuna el pròxim diumenge.

Tornava Nano Rivas a apostar per la continuïtat. No va acabar en victòria el duel de la passada setmana a Tarragona contra el Numancia, però el tècnic del Nàstic va quedar satisfet amb el

Fali lluita una pilota durant el partit. El centrecampista hi va posar voluntat, però no va poder salvar-se ni salvar al seu equip del ridícul i de la derrota.

LORCA FC

LES DADES

Un futbolista local progressa davant de la vigilància de Tejera i d’Abrahám.

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts PG PE 1 Rayo Vallecano 70 19 13 2 Sporting 68 20 8 3 Huesca 68 19 11 4 Numancia 61 17 10 5 Cádiz 59 15 14 6 Zaragoza 59 16 11 7 Oviedo 56 15 11 8 Granada 55 15 10 9 Valladolid 55 15 10 10 Osasuna 54 13 15 11 Tenerife 52 14 10 12 Lugo 50 14 8 13 REUS 48 11 15 14 Albacete 46 11 13 15 GIMNÀSTIC 43 12 7 16 Cultural Leonesa 43 10 13 17 Alcorcón 43 10 13 18 Almería 42 11 9 19 Córdoba 39 11 6 20 Barcelona B 37 8 13 21 Lorca 27 6 9 22 Sevilla Atlético 26 5 11

PP 5 9 7 10 8 10 11 12 12 9 13 15 11 13 18 14 14 17 20 16 22 21

GF GC 63 40 55 30 53 34 47 34 36 22 46 38 47 42 51 43 56 49 38 30 54 47 36 43 28 35 30 37 36 44 47 59 29 41 35 42 46 59 40 48 32 58 24 54

RESULTATS Jornada 37, 2a Divisió REUS-Zaragoza Almería-Barcelona B Valladolid-Cádiz Osasuna-Lugo Sevilla Atlético-Alcorcón Huesca-Granada Numancia-Oviedo Sporting-Albacete Cultural L.-Córdoba Rayo Vallecano-Tenerife Lorca-NÀSTIC

1-1 1-0 1-1 1-1 1-0 2-1 3-1 2-1 2-1 3-1 1-0

PRÒXIMA JORNADA Alcorcón-Cultural Leonesa Numancia-Valladolid Córdoba-Huesca Barcelona B-REUS Zaragoza-Sporting Tenerife-Almería GIMNÀSTIC-Osasuna Oviedo-Lorca Lugo-Sevilla Atlético Albacete-Cádiz Granada-Rayo Vallecano

ESPORTS que va veure sobre la gespa. O això, o és que confia poc en el pla B i en el C. Sense discussió, com sempre, a la porteria, on Dimitrievski no té rival. Per davant, Kakabadze en el lateral dret i, en l’esquerre, continuava Abrahám Minero, tot i que Javi Jiménez va tornar després de complir sanció. A l’eix de la rereguarda, Xavi Molina i César Arzo, amb Gaztañaga com a únic recurs a la banqueta, ja que Daisuke Suzuki va ser, dels dinou citats a Lorca, el que es va quedar fora de la convocatòria.

Per davant, els intocables Fali i Sergio Tejera i, en la línia de mitges puntes, Muñiz a una banda, Maikel Mesa pel centre i Tete a l’esquerra. L’asturià i l’andalús jugaven per la dreta i per l’esquerra, respectivament. O sigui, a cama canviada, una moda que cada dia és més habitual en el món del futbol. Al davant, la titularitat d’Álvaro Vázquez estava clara, però el que no ho estava tant era si jugaria al costat de Manu Barereiro. En apostar pel 4-2-3-1, Barreiro no tenia lloc i va haver d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta.

El Lorca va començar el partit coneixedor que era equip de Segona Divisió B. Aquest fet era matemàtic, ja que deu minuts abans la Cultural y Deportiva Leonesa havia certificat el seu triomf davant del Córdoba (2-1), una victòria que, per cert, també li anava bé a un Nàstic que, si guanyava, se situava vuit punts per sobre de la zona de descens a Segona Divisió B. Aquest fet de no jugar-s’hi res va motivar que el Lorca actués de forma més alegre. Sense cap pressió un jugador pot incrementar notablement el seu rendiment, fins el punt de demostrar coses que no ha pogut demostrar al llarg de tota la temporada. Dani Ojeda, ex de la Pobla, s’atrevia a tot. A caure a les bandes i a disparar d’on podia, tal com va succeir als sis minuts de joc, quan va provar a Dimitrievski xutant després d’una bona internada per banda esquerra. El macedoni, però, va aturar sense problemes.

No estava còmode el Nàstic

El grana Álvaro Vázquez acaba expulsat després d’un final de partit molt calent Tete Morente té el gol a les acaballes de la primera part, però falla davant del porter Dimitrievski va evitar el que hauria estat un ridícul encara més espantós i, a conseqüència d’això, el rival creia en tot. Pina per banda dreta i Peña per l’esquerra intentaven sorprendre pels carrils. Tot i que la voluntat la posava el Lorca, el Nàstic no patia en excés. Però aquesta manca de patiment també va motivar que els tarragonins no acabessin d’entrar del dot en el duel. Amb un tret des de la frontal, en el 13’, Maikel Mesa va provar sort, però l’esfèrica va marxar desviada.

Un minut abans, Tete Morente va reclamar una falta a la frontal, força clara per cert, que no va assenyalar el col·legiat. Si ho hagués fet, hauria d’haver mostrat una cartolina. El problema, és que no se sap de quin color hauria estat.

Però dins de la grisor del partit, hi havia algun moment de claredat pel Nàstic. Com el de Muñiz, en el 35’, que va disparar una falta ben dirigida des de la frontal o, el de Tete, set minuts després. El que va fallar l’extrem de la Línea de la Concepción és d’aquelles accions que després s’acaben pagant. Gran passada de Maikel Mesa que deixa sol a Morente.

Aquest, després de guanyar-li la partida per velocitat al seu marcador, dispara, davant del porter, i l’envia per la línia de fons. Era una ocasió claríssima, però el resultat no es va moure abans del descans.

Marca un vell conegut Però sí que va variar l’electrònic

molt poc després d’iniciar-se el segon temps. En la primera acció de perill dels murcians, quan encara no havien passat quatre minuts de joc, va disparar Javi Muñoz amb la mala sort pel Nàstic que el rebot va anar a parar a les botes de Dani Ojeda. El punta no va fallar i va anotar el cinquè gol en el que va de temporada.

No li va importar al Lorca ni al mateix Ojeda anar per davant en el marcador a l’hora d’anar a buscar el gol. El futbolista amb passat al filial grana va connectar un míssil des de lluny que va quedar repel·lit pel travesser.

Malament anaven les coses perquè, malament, havia començat el Nàstic el segon acte.

El Nàstic, realment, va desesperar en moltes fases del partit.

Hi va haver moments en el segon acte en els quals semblava que fos ell l’equip el que no s’hi jugava absolutament res. Així, el rival, podia fer i desfer com volia.

Com en el 63’, quan Nando va obligar a Dimitrievski a lluir-se en un xut proper.

Barreiro i Omar Nano va reaccionar, però l’equip, no. El tècnic va donar entrada a Barreiro per Mesa passada la mitja hora de joc i, pocs minuts després, a Omar Perdomo per Juan Muñiz. Un 4-4-2 clar, amb Tete i Morente encarregats de posar pilotes a Barreiro i a Álvaro. Futbol senzill. Però qui seguia atacant era el Lorca. Si aquest equip hagués comptat amb un parell de davanters de qualitat, possiblement el resultat hauria estat un de molt diferent.

De res va servir la rematada d’Álvaro Vázquez a un minut del final de l’enfrontament. Acció per banda esquerra de Tete Morente, que centra, ras, i remata el davanter cedit per l’Espanyol. Ho va fer a dos metres del pal dret del meta rival.

Final de partit molt brut el que es va veure a Lorca, amb Álvaro Vázquez expulsat, jugadors i membres del cos tècnic increpant-se i barallant-se sobre la gespa. Hi havia tensió, molta, i això que només hi havia un equip que s’hi jugava alguna cosa. Per cert, el que va perdre.

L’ENTRENADOR Sense idees. El primer canvi, cantat i el segon també. El partit demanava més.

Nano Rivas Infatigable.

Estava a prop en l’acció de l’1-0, però va treure forces en el minut 76.

Xavi Molina Voluntariós.

Això és el que té aquest jugador, que mai es rendeix. Tot i això, impotent.

Fali Assistent. Va oferir una gran passada de gol a Tete en el primer acte que l’extrem va desaprofitar.

Maikel Mesa Revulsiu. Va gaudir d’un parell de rematades, però no ho podia solucionar.

Manu Barreiro

Salvador. Va evitar una golejada major amb un parell d’accions de mèrit.

Dimitrievski Impotent. Va voler dirigir la defensa, però un director sense orquestra fracassa.

César Arzo Invisible. Era un partit propici per a ell, però no va aparèixer.

Va demanar disculpes.

Sergio Tejera Imperdonable.

L’ocasió que va fallar en el primer acte va condicionar, i molt, als seus.

Tete Morente Nul. No va entrar en el duel i, quan ho va fer, no va trobar socis. Ara bé, no va tenir temps.

Omar Perdomo

Nano Rivas: «No tinc per què demanar disculpes» El president creu que sí: polèmica a la vista Vicente M. Izquierdo

Creuament de declaracions entre el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i el tècnic, Nano Rivas. El màxim mandatari va assegurar després del duel que «espero que els jugadors i els tècnics surtin a la premsa per demanar perdó a tota l’afició del Nàstic». Ho va fer Sergio Tejera, però s’hi va negar un Nano

Rivas que va declarar, també a Tarragona Ràdio, que «és la seva opinió. No tinc per què demanar disculpes, perquè hem estat treballant tota la setmana per guanyar el partit. Ara és el moment d’estar tots junts i de fer les coses bé des de la unitat i la força que ens dóna el vestidor».

Andreu va marxar molt enfadat: «Estic disgustat aquí, hem jugat

30/04/2018 diarimés

17

Apagat. El lateral porta alguns partits que han fet aixecar les alarmes.

Kakabadze Pla. Al mateix nivell que la resta de l’equip, el lateral no va entrar en el duel en cap moment.

Abrahám Minero Desesperant.

Ofensivament, ho va intentar, però va acabar fos.

Li faltava una marxeta més.

Juan Muñiz Expulsat. Un jugador de la seva talla no pot entrar en aquest joc de provocacions.

Álvaro Vázquez Impossible. Va repetir la seva entrada per Fali, però ja no hi havia res a fer al partit.

Javi Márquez

fatal». «Estic tan enfadat que no vull entrar al vestidor. Ha estat absolutament lamentable el que hem vist al camp. Els culpables són els jugadors i els tècnics», va dir. Nano, mentrestant, apuntà que va quedar «fotut pel partit i per la derrota. No hem estat còmodes en cap moment. Sabíem que seria dur, i no hem aconseguit sumar». «No ha estat falta d’actitud, sinó excés de responsabilitat. El partit ens donava la possibilitat d’estar tranquils i ara hem d’afrontar el partit de la setmana vinent com a una final més a casa», va sentenciar l’entrenador del Nàstic poc després de finalitzar l’enfrontament.

NÀSTIC/VICENTE M. IZQUIERDO

Afició, directiva i alcalde, al camp Els jugadors del Nàstic no van estar sols a Lorca. Una trentena d’aficionats es van desplaçar des de Tarragona, i van animar als seus de principi a fi. També van fer acte de presència tant el president del Consell d’Administració, Josep Maria Andreu, com altres consellers. A més, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, també va decidir recórrer més de 550 quilòmetres per a animar al seu equip.

18

diarimés 30/04/2018

ESPORTS

FUTBOL

Les segones meitats ajuden a decantar la balança roig-i-negra

Dejan Lekic ja és el màxim golejador del Reus a Segona

El CF Reus és el sisè de la categoria amb un percentatge més elevat de dianes aconseguides en la represa olívia molet

Gerard Faiges

El CF Reus s’està convertint en un equip letal a la segona meitat. Divendres, contra el Zaragoza, i els dos anteriors caps de setmana contra el Cádiz i l’Albacete en són la mostra més recent.

Així, els de la capital del Baix Camp encadenen tres partits consecutius decidint els punts sumats després del descans.

Aquesta segona volta està posant de manifest la predilecció dels roig-i-negres pels segons quaranta-cinc minuts. Acusant la manca de definició de cara a porteria rival, la bona defensa és clau per no encaixar i, en la majoria dels enfrontaments, una diana a la segona part acaba decidint el partit. Aquesta dinàmica converteix el CF Reus en el sisè conjunt que més gols aconsegueix entre els minuts 45 i 90.

De les 28 dianes a favor dels de Garai fins ara, 18 s’han assolit a la segona meitat, el que suposa un 64%. El Sevilla Atlético, amb un 79% de gols sumats en la represa (19 de 24), és qui més en suma al segon temps. L’Alcorcón és l’únic equip de Segona que aconsegueix més gols en els primers quaranta-cinc minuts (16 en el primer temps i 13 en el segon); mentre que el Nàstic és l’únic que suma les mateixes dianes abans i després del descans.

Pel que fa als gols concedits, el CF Reus n’ha encaixat 14 a la segona meitat. Aquesta xifra suposa el 40% dels 35 rebuts al llarg de la campanya. La majoria d’aquestes dianes no han suposat un canvi substancial en el destí del matx, ja que han arribat amb aquest pràcticament deci-

Amb el gol aconseguit divendres contra el Zaragoza, Dejan Lekic es converteix en el màxim golejador del CF Reus en la seva curta història a la Segona Divisió. El davanter serbi acumula vuit dianes, totes elles a l’Estadi Municipal, superant les set que Máyor i Fran van singar el curs passat. Aquest és el segon millor registre de Lekic a la Segona Divisió, per sota els 12 gols que va anotar amb l’Sporting de Gijón la temporada 2013/2014.

Badia deixa el seu rècord a l’Estadi en 637 minuts

Els futbolistes celebren la victòria aconseguida davant el Sevilla Atlético amb dos gols després del descans.

Els roig-i-negres han sumat el 64% de gols al segon temps, mentre que n’ha encaixat el 40%

Dels 48 punts del CF Reus, un total de 23 s’han hagut de decidir en la segona meitat

dit. En són exemples les derrotes al camp de l’Oviedo (3-0) i del Córdoba (5-0).

De fet, en tan sols un partit un gol encaixat a la segona meitat ha canviat el signe del descans.

Dit d’una altra manera, el CF Reus només ha deixat escapar dos punts a la segona meitat.

En el derbi de la primera volta, el Nàstic va aconseguir l’empat

gràcies al gol de Maikel Mesa a la represa. Els de Garai havien marxat al descans amb l’avantatge del gol a favor aconseguit per Gus Ledes.

Partits decidits en 11 ocasions El conjunt de la capital del Baix Camp ha decidit un total d’11 partits al segon temps. Després d’arribar al descans amb empat

El Juvenil del CF Reus aconsegueix un històric ascens a Divisió d’Honor

o derrota, les dianes després de la represa han suposat sumar 23 punts dels 48 que acumula actualment, el que suposa gairebé un 48%.

Així, els homes dirigits per Aritz López Garai acumulen 6 victòries i 5 empats gràcies a les seves actuacions en els segons quaranta-cinc minuts.

La falta de definició Amb tot, el CF Reus també ha vist com el temps després del descans era insuficient per capgirar el marcador amb el qual s’havia arribat al descans. En cinc par-

tits, els roig-i-negres han caigut derrotats pel mateix resultat que brillava a l’electrònic després de la primera meitat.

En els duels contra el Rayo i el Cádiz a la primera volta, i contra el Lugo, la Cultural i el Valladolid en la segona, els reusencs van trobar a faltar un gol a la segona part. Especialment dolorosos són els casos contra Valladolid, Cultural i Cádiz, que es van acabar decidint per 1-0. En cap d’aquests casos, però, el resultat es va donar per falta d’intents, ja que el CF Reus va acumular diverses ocasions que va ser inca-

El gol de Tokero va posar final a la ratxa de partits sense rebre un gol a l’Estadi Municipal per part d’Edgar Badia. La diana del basc, passats els vint minuts de joc, deixen la marca en 637 minuts. En total han estat sis partits complets sense rebre una diana en contra.

Edgar Badia no encaixava des del duel contra el Lugo, el 13 de gener. En més de tres mesos, el CF Reus ha deixat la porteria a zero sis partits consecutius, sumant quatre victòries i dos empats. paç de transformar.

Divendres, contra el Zaragoza, el guió es va repetir al que s’ha vist en pràcticament gran part de la temporada a l’Estadi. Els aragonesos, amb poques ocasions, van marxar al descans per davant en el marcador quan el CF Reus havia dominat les ocasions. Yoda, Fran, Juan Domínguez o Lekic van tenir el gol a tocar de les seves botes, tot i que no va arribar. En el segon temps, només el serbi va trobar el premi de la xarxa. Per sensacions i per ocasions, el duel va tenir un clar color de victòria reusenca. cf reus

Per primera vegada disputaran la màxima competició de la categoria Redacció

L’equip Juvenil del CF Reus, entrenat per Javier Robles, disputarà la propera temporada a la Divisió d’Honor de la categoria per primera vegada a la seva història. Els roig-i-negres només necessitaven un punt, aquest dissabte, per certificar el seu ascens a la màxima divisió.

Precisament, el CF Reus va

superar, per la mínima, l’Europa, un rival que també podia aconseguir pujar de categoria.

Els resultats del cap de setmana feien que un empat servís a reusencs i barcelonins per ser a la Divisió d’Honor la temporada vinent.

L’Europa va aconseguir obrir el marcador en la primera meitat, poc abans del quart d’ho-

ra d’enfrontament, fet que va obligar el conjunt roig-i-negre a buscar una diana que, com a mínim, els permetés sumar el punt necessari. Iker Goujón, poc després de la represa, signava l’1-1 amb una rematada de cap.

El gol va donar ales al CF Reus, que passada l’hora va aconseguir el 2-1 gràcies, de nou, a un cop de cap de Goujón.

Els futbolistes celebren l’ascens a Divisió d’Honor sobre la gespa del camp municipal de Riudoms.

ESPORTS FUTBOL

19

FUTBOL

El Reus B deixa escapar una oportunitat per escalar posicions Els roig-i-negres empaten a zero a Granollers granollers reus b

30/04/2018 diarimés

0 0

Granollers. Victor Colchero, Barrera, Granados, Fuentes, Víctor Díaz, Soler, Héctor (Aleix Arenas, 82’), Ricky, Obeng, Brey (Alvaro Fernández, 63’) i Kilian (Marc, 71’).

Reus B. Chechu Grana, Márquez, Ayala, Miranda, Guerrero, Modest, Fabra (Adri Arjona, 63’), Sergei, Marcel Messeguer, Oribe i Roger Ametllé (Francesc Jaime, 78’).

Gols. No n’hi va haver. Àrbitre. Alejandro Carrillo (Barcelona). Va amonestar els locals Kilian (2’) i Héctor (63’); i els visitants Ayala (34’) i Roger Ametllé (66’).

Incidències. Partit corresponent a la jornada 36 del Grup 5 de Tercera Divisió disputat al camp de futbol municipal de Granollers.

Redacció

El CF Reus B Cambrils va tornar de la seva visita a Granollers amb un empat sense gols que de poc serveix als dos conjunts.

Els locals continuen en una zona molt perillosa, propera al descens, mentre que els cambrilencs es mantenen en ter-

reny de ningú, completament descartats pel play-off però en risc pels descensos compensats. Amb els resultats que es van donar aquest diumenge, els d’Albert Company tenien una bona oportunitat per guanyar tres places que els hagués situat en una zona més còmode de la taula.

El duel contra el Granollers va estar marcat per la igualtat.

En el primer temps els dos conjunts van disposar de diverses ocasions, algunes molt clares com un remat de Messeguer que va marxar massa alt. Els locals van poder igualar amb una falta que no va trobar rematador, mentre que els roig-inegres van perdonar sortint al contracop.

El guió es va repetir al segons temps. Sergei va errar una ocasió per als roig-i-negres, que van veure com el Granollers enviava una pilota al pal. Els canvis van ser insuficients per decidir un partit que va acabar igual que va començar.

olívia molet

Pol Ballesteros manté la Pobla en places de play-off d’ascens a Segona B El filial grana s’imposa per la mínima contra el Santfeliuenc i manté la quarta posició a Tercera CF POBLA santfeliuenc

1 0

Pobla de Mafumet. José Perales, Pol Valentín, Dani Hernández, Roger Figueras, Salvador Ferrer, Adrián Gimeno, Pol Blay, Èric Vilanova, Moha (De Nova, 88), Roger Brugué (Riad, 81’) i Pol Ballesteros (Joel, 85’).

Santfeliuenc. Alex Pacheco, Ignacio Ruiz, Jaume Duran, Rafa Murillo, Albert Cuadras (José Ramón Campos, 74’), Jaime Fuentes, Carlos Olmo (Daniel Maldonado), Juan José Prior, José Avellaneda (Eric Zarate, 57), David Romo i Adrià Recort.

Gols. 1-0, Pol Ballesteros (60’) Àrbitre. Òscar Carballó (Demarcació de Barcelona). Va amonestar el local Adrián Gimeno (88’) i els visitants Juan José Prior (70’) i Carlos Olmo (74’).

Incidències. Partit corresponent a la jornada 36 del Grup 5 de Tercera Divisió disputat al Camp d’Esports Municipal de la Pobla de Mafumet.

Redacció

A la Pobla només li queden dues finals per mantenir la quarta plaça, que permet disputar el playoff d’ascens a Segona Divisió B. El filial del Nàstic ja en va viure una aquest diumenge, a casa, contra el Santfeliuenc, un rival teòricament inferior però que va complicar les coses als de Pavón.

La insistència dels pobletans va donar fruits a l’hora d’enfrontament gràcies a una gran diana de Pol Ballesteros que manté els grana en la quarta plaça, empatats a punts amb el Terrassa, el cinquè. Els egarencs, però, tenen el gol average perdut, fet que col·loca la Pobla en una situació favorable. Igualar o superar els resultats del Terrassa en els dos partits que queden permetria als grana lluitar per ser a la Segona B

Una imatge d’arxiu d’un partit de la Pobla aquesta temporada.

el curs vinent.

Al municipal de la Pobla la pluja va ser una de les protagonistes del duel contra el Santfeliuenc.

La tromba d’aigua que va caure en gran part del matx va afegir èpica a la victòria local, que es va decidir en el minut 60’. Pol Ballesteros va recollir una pilota a la frontal i, després de superar diversos rivals, es va plantar davant el porter rival per superar-lo

i anotar l’únic gol del partit.

La diana feia justícia al que s’havia vist sobre la gespa, però no va ser suficient. En el primer temps, la Pobla va dominar i tancar el Santfeliuenc al seu propi camp. A la segona meitat, ja amb el gol de Pol Ballesteros a l’electrònic, el rival només va incordiar en el tram final, buscant un gol a la desesperada que els locals van saber evitar.

FITNESS

El CBT tanca la temporada amb una victòria (66-45)

El culturisme s’apodera del Palau de Congressos de Tarragona

El Club Bàsquet Tarragona es va acomiadar el curs vencent l’Arenys Bàsquet Joventud al pavelló del Serrallo. Ni tarragonins ni maresmencs es jugaven res, fet que es va veure en els primers compassos en els quals les defenses no van ser agressives. El CBT va agafar una gran dinàmica al primer temps, marxant al descans amb un 32-17 a favor. En els dos últims quarts van mantenir la tònica fins el 66-45 final.

El món del culturisme ha estat el protagonista aquest diumenge amb la celebració del campionat català de Bodybuilding & Fitness de la Federació Catalana, afiliada a la Federació Espanyola (IFBB España) i a la International Federation of Bodybuilding (IFBB Internacional).

Prop de 200 competidors van participar en la cita, que es va desenvolupar al llarg del matí d’aquest diumenge al Palau de Congressos de Tarragona. La

competició, que es va dividir en categories masculina i femenina i per edats, va viure la fase final passades les deu del matí. La finalitat d’aquest torneig va ser seleccionar els esportistes que representaran la secció catalana en la propera edició de la Copa Nacional, que tindrà lloc a el mes de juny a Múrcia.

Precisament, Tarragona tornarà a acollir el Bodybuilding & Fitness en moti dels Jocs del Mediterrani. Redacció

olívia molet

Els participants al Campionat de Catalunya van mostrar els seus músculs treballats.

PATINATGE ARTÍSTIC

El CB Valls no pot superar el Mollet a casa (74-80)

El Reus Deportiu assoleix l’or en el Campionat d’Europa

Derrota en el darrer partit de la temporada del CB Valls, que va rebre el Mollet a la pista del Joana Ballart de la capital de l’Alt Camp. El duel va estar molt igualat, amb alternances en el marcador. En tornar del descans, els vallencs van intentar agafar una bona renda, tot i que la reacció del Mollet va evitar la distància en l’electrònic. En el tram final del duel, els visitants van aconseguir la victòria per 74-80.

La secció de patinatge artístic del Reus Deportiu va aconseguir una nova medalla d’or. En aquesta ocasió, en el Campionat d’Europa de Grups Xou Juvenil.

Les patinadors roig-i-negres es van proclamar campiones continentals aquest divendres a Lleida. A la capital de la Terra Ferma, les noies entrenades per Meritxell Prat, amb la coreografia de Xavi López, van signar la tripleta amb la seva actuació Lon-Dong. Després de penjar-se

l’or en els campionats de Catalunya i Espanya, el Grup Xou del Reus Deportiu va repetir en el calaix més alt del podi.

Amb Lon-Dong, el club reusenc assoleix el segon or continental consecutiu, acumulantne un total de tres en els darrers cinc anys. Abans d’aquests èxits consecutius, el Grup Xou del Reus Deportiu havia pujat en el calaix més elevat del podi al Campionat d’Europa de l’any 2014. Redacció

cedida

Les patinadores roig-i-negres amb el trofeu continental aconseguit a Lleida.

20

diarimés 30/04/2018

DEFUNCIONS OBITUARI

Mor als 61 anys l’actriu Montse Pérez, la Mercedes de ‘Plats Bruts’ La cerimònia serà avui al Tanatori de les Corts ACN

L’actriu barcelonina Montse Pérez, la popular Mercedes de la sèrie Plats bruts, va morir dissabte als 61 anys. «Ens ha deixat la nostra amiga Montse Pérez.

Una Joglars fins a la medul·la.

Gràcies pel teu sentit de l’humor

que ens ha acompanyat fins al final. Com ens has dit: Viviu la vida!», va confirmar dissabte la companyia Joglars a través de Twitter. Pérez (nascuda a Barcelona) s’havia format en companyies de teatre com Els Joglars i Dagoll Dagom, però la seva

popularitat es va disparar com la directora de Ràdio Bofarull a la sèrie de TV3 Plats Bruts, protagonitzada per Joel Joan i Jordi Sànchez.

L’artista barcelonina va treballar, igualment, en altres sèries d’èxit com ara La Riera, Oh! Europa, Kubala, Moreno i Manchón, La Mari, La Sagrada família i Hospital Central. També va fer papers al cinema en pel·lícules com Herois, de Pau Freixas i Mil cretins, de Ventura Pons. La cerimònia de comiat de Montse Pérez es farà avui, dilluns 30 d’abril, a un quart de quatre de la tarda al Tanatori de les Corts.

DEFUNCIONS

MARIO RUIZ SANZ Professor del Departament de Dret Públic de la Facultat de Ciències Jurídiques i ex Secretari General

La Universitat Rovira i Virgili expressa el seu condol a la família Tarragona 30 d’abril de 2018

Vila-seca Josep Maria Fillol Pujals. Ha mort als 88 anys.

El seu funeral serà el dia 2 de maig, a la parròquia de Sant Esteve.

SERVEIS

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Indaleci, Pius, Plàcid i Sofia.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Sereu jutjats per d’altres si sou massa oberts sobre els vostres plans. Eviteu les inter ferències buscant creixement intern.

Mostreu als altres com us sentiu i què és el que penseu. Menys xarrar us donarà temps per complir les promeses i expectatives.

Poseu en ordre el s a ssumptes pendents. Assegureu-vos que la declaració d’impostos sigui completa i aprofiteu les deduccions.

Podeu fer canvis que s’adaptin a les necessitats.

Busqueu estils de vida alternatius; ajunteu-vos amb qui compartiu els sentiments.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

No tots estaran ansiosos per fer el que voleu fer.

No temeu portar a terme els plans pel vostre compte.

El que aconseguiu us satisfarà.

Utilitzeu la imaginació quan tracteu amb relacions que pateixen d’avorriment.

Doneu sabor a la vida intentant una cosa nova.

La despesa emocional o la indulgència de qualsevol tipus no alleujaran l’estrès. Penseu més com podeu utilitzar les habilitats.

Augmentaran les emocions quan es tracti de problemes de relació.

Dirigiu l’energia a una cosa que agradi a les persones del voltant.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Una actitud reservada us servirà quan tracteu amb persones que tinguin més informació que vosaltres. Escolteu el que es diu.

Us sentireu insegurs a causa de la naturalesa impredictible d’algú.

No sentiu que heu de cedir per mantenir la pau. Feu nous plans.

Us sentireu temptats de prendre una decisió impulsiva. No tragueu la targeta de crèdit llevat que tingueu els diners al banc.

Us donaran una opció. No sigueu tímids ni us sentiu culpables. Trieu el que vulgueu i gaudiu de la bona sort que tindreu aquests dies.

FARMÀCIES TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria, Josep Carner, 3 (Vall de l’Arrabassada). Telèfon 977 290 101 (servei diürn i nocturn).

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena , Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189 (servei diürn).

REUS: Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107 (Fcia Niloga). Tlf. 977 313 046 (servei diürn).

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. 977 322 751 (24 hores).

30/04/2018 diarimés

21

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 11:00 Notícies 3/24 12:00 Notícies 3/24 12:30 Notícies 3/24 13:30 Notícies 3/24 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines 15:50 Com si fos ahir 16:31 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 21:56 Pel·lícula: Llops bruts 23:45 Al cotxe 00:27 Pel·lícula: Els perdedors 01:59 Gran Reserva 02:20 Ritmes a l’estudi 03:20 Jazz a l’estudi 04:20 Blues a l’estudi

13:44 Shin Chan: La pel·lícula.

Això és una animalada!

15:24 Tintín i el llac dels taurons 16:39 Pat, el gos 17:34 Pirata i Capitano 18:06 El Mic i els seus amics 18:32 Dora, l’exploradora 19:19 Kody Kapow 19:30 Info K 19:43 Pat, el gos 20:08 Els germans Kratt 20:55 El detectiu Conan

21:23 Com si fos ahir 21:57 Tot el temps del món 22:28 La gent normal 23:06 A taula 00:01 Cinema a mitjanit: Els últims dies

07:05 KM 0 07:31 Zona zàping 08:07 Hoquei patins 09:44 Gol a gol 10:47 Futbolint 11:49 Champions Magazín 12:13 Handbol EHF CUP 13:52 Zona zàping 14:29 Vela 14:54 KM 0 15:19 Fórmula E 16:26 Tenis 18:12 Rallycross 19:14 Titan desert 19:32 Ral·li 20:00 Esport Club 21:01 Nascar 22:34 Futbol Cat. 23:00 El Club de la Mitjanit 01:01 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:30 Telediario Matinal 08:30 Los desayunos de TVE 10:00 La mañana de La 1 12:00 Saber vivir 12:30 Amigas y conocidas 13:25 Torres en la cocina 14:00 L’Informatiu 14:30 Corazón 15:00 Telediario 1 16:00 L’Informatiu 16:12 El tiempo 16:25 Servir y proteger 17:20 Acacias 38 18:15 Centro médico 19:25 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 22:05 Hora punta 22:30 12 años de esclavitud 00:45 Premios Platino 2018

12:35 Las tres espadas del Zorro 14:05 Me voy a comer el mundo 15:00 Los súper alimentos de Jamie 15:45 Saber y ganar 16:30 Columbia Británica, una tierra salvaje 17:20 El mundo subacuático de Alemania 18:10 Los últimos secretos de Hitler 19:10 Me voy a comer el mundo 20:05 Buscando bichos con Dominic Monaghan 20:50 Black Is Black 22:00 Duende y misterio del flamenco 23:20 En portada 00:05 La 2 Noticias 00:35 Millennium

06:15 Las noticias de la mañana 08:30 Un café con Susanna 09:00 Espejo Público 13:15 Karlos Arguiñano 13:40 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:03 Tu tiempo con Roberto Brasero 16:30 Amar es para siempre 17:30 El secreto de Puente Viejo 18:45 ¡Ahora caigo!

20:00 ¡Boom!

21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:40 La previsión de las 9 21:45 El hormiguero 3.0 22:40 Allí abajo 03:00 Minutos musicales

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:00 El zapping de Surferos 08:00 Gym Tony XS 09:15 Alerta Cobra 11:20 Las mañanas de Cuatro 14:15 Noticias Cuatro 14:45 El tiempo 14:55 Deportes Cuatro 15:45 Mujeres y hombres y viceversa 16:55 De Suecia a Rusia 17:00 Hawai 5.0 19:45 Noticias Cuatro 20:15 De Suecia a Rusia 20:20 El tiempo 20:25 Deportes Cuatro 20:30 Ven a cenar conmigo 21:30 First dates 22:45 En el punto de mira 00:25 En el punto de mira 01:00 En el punto de mira

06:30 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 13:35 Pasapalabra en familia 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:05 Pasapalabra 21:05 Informativos Telecinco 21:40 Deportes 21:50 El tiempo 22:00 La Voz Kids 01:15 Supervivientes 2018: diario 01:45 Supervivientes 2018: diario 02:30 Musical cities 03:00 Musical cities 03:30 Musical cities 04:00 Miramimúsica

07:30 ¿Quién vive ahí?

08:22 ¿Quién vive ahí?

09:15 Crímenes imperfectos 09:45 Crímenes imperfectos 10:15 Las primeras 48 horas 11:00 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 Estación Sexta 21:05 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Fighting: Puños de asfalto 00:45 El Rey Escorpión 3: Batalla por la redención 02:35 Comandante 04:00 Canal ruleta

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

14:30 Programes de La Xarxa 15:00 Notícies Canal Reus TV 15:30 Herois del Llamp 16:00 Notícies Canal Reus TV 16:30 Pica Lletres 17:00 Notícies Canal Reus TV 17:30 Avui per demà 18:00 Notícies Canal Reus TV 18:30 Pica Lletres 19:00 Notícies Canal Reus TV 19:30 Programes de La Xarxa 20:00 Notícies Canal Reus TV 20:30 Cercle Central 21:00 Notícies Canal Reus TV 21:30 Cercle Central 22:00 Notícies Canal Reus TV 22:30 Cercle Central 23:00 Notícies Canal Reus TV 23:30 Cercle Central 00:00 Notícies Canal Reus TV

10:00 Torna-la a tocar, Sam 10:30 Altre Concurs de Castells 8 11:00 Gaudeix la Festa 11:30 Interès 12:00 Reemissió 14:00 Notícies 12 14:30 Altre Concurs de Castells 8 15:00 Gaudeix la Festa 15:30 Interès 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies 12 20:30 Localitat Grana 21:30 100% Esport 22:00 Notícies 12 22:30 Localitat Grana 22:30 100% Esport 00:00 Notícies

13:01 Zap 8/ interferencias 14:00 AruCitys 17:00 Invasión jurásica 18:44 Allo, Allo 19:44 8 al dia 20:55 La nit a 8tv 22:40 Suits. La clave del éxito 00:14 La nit a 8tv

CANAL 33

Paramount Channel

11:00 Cinexpress (piezas) 11:08 Un poeta entre reclutas 13:46 Las aventuras de Huckleberry Finn 15:53 Invencible 17:55 Dispara a matar 20:02 Jaque al asesino 22:25 Acorralado 00:06 BorderCross 01:46 El Lute (camina o revienta)

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 El hijo de Bigfoot 1 Cada dia 1 Gorrión rojo 1 El justiciero 2 Hacerse mayor y otros problemas

16:00 / matinal dg: 12:00 17:45 19:30 - 22:15 golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 16:00 - 20:45 - 22:45 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 18:30 - 21:30 3 Vengadores: infinity war -3D- 4 El principe encantador 16:00 / matinal dg: 12:15 17:45 4 Leo da Vinci: misión Mona Lisa 19:30 / matinal dg: 12:00 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 4 Campeones 4 Juego de ladrones 22:00 16:15 - 22:45 / matinal dg: 12:15 5 Isla de perros 18:15 - 20:30 5 Bailando la vida 5 Winchester golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 matinal dg: 12:00 6 Un pliegue en el tiempo 17:00 6 Tomb Raider 21:30 6 Un lugar tranquilo golfa, dv, ds i vigílies: 23:30 6 Ready player one 7 7 Días en Entebbe 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 8 Ready player one -atmos- 16:30 - 19:30 - 22:30 / matinal dg: 12:00 matinal dg: 12:00 9 La forma del agua 16:00 - 18:00 9 Las leyes de la termodinamica 16:30 - 22:45 9 La tribu 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 10 Proyecto Rampage -atmos- / matinal dg: 12:15 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 11 Leo da Vinci: misión Mona Lisa -català- matinal dg: 12:15 11 Noche de juegos 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 matinal dg: 12:00 12 Black panther 18:15 - 20:30 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:45 12 La casa torcida 12 La casa torcida 16:00 - 18:15 - 20:30 12 Pacific Rim: insurrección 22:45 16:00 13 Una razon brillante 13 Vengadores: infinity war 18:00 - 20:00 - 20:45 / golfa, dv, ds i vigílies: 23:45 14 Un lugar tranquilo 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:30 16:00 - 18:20 - 20:15 - 22:45 14 Campeones 15 Peter rabbit 16:15 - 18:15 - 19:30 / matinal dg: 12:15 18:15 - 19:30 15 Peter rabbit 20:15 15 Ballet live: Manon de Massenet des del Royal Òpera House 16 Vengadores: infinity war 16:45 - 19:30 - 22:30 / matinal dg: 12:00 / golfa, dv, ds i vigílies: 00:30 16:00 - 19:00 - 22:00 17 Vengadores: infinity war -atmos- 21:30 6 Un lugar tranquilo -dimarts versió original- 20:00 9 Vengadores: infinity war -dimarts versió original- 20:30 12 La casa torcida -dimarts versió original- YELMO PARC CENTRAL

Campeones 16:40 - 19:10 - 21:40 Cenicienta ds: 18:55 El príncipe encantador dv, ds, dg i dt: 16:05 La patrulla canina: misión tu primer cine ds, dg i dt: 16:30 La tribu dv, dl, dc i dj: 15:50 - 22:55 / dg i dt: 22:55 Las leyes de la termodinámica 17:45 Manon. Ballet dj: 20:15 Peter rabbit 15:45 Proyecto Rampage dv, dg i dt: 17:55 / ds: 22:55 / dl, dc i dj: 15:40 - 17:55 Ready player one diariament excepte ds: 22:15 / ds: 22:40 Sanz: lo que fui es lo que soy diariament excepte ds: 20:10 Un lugar tranquilo diariament excepte dj: 16:15 - 18:20 - 20:25 - 22:30 / dj: 16:05 - 18:05 Vengadores: infinity war dv, ds, dg i dc: 16:00 - 18:00 - 19:00 - 20:00 - 21:00 - 22:00 / dl, dt i dj: 16:00 - 18:00 - 19:00 - 20:00 - 22:00 Vengadores: infinity war -3D- dl i dj: 21:00 Vengadores: infinity war -vose- dt: 21:00 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART

Las leyes de la termodinámica dv: 17:15 - 20:45 / ds: 18:30 - 22:30 / dg: 19:45 / dl: 18:15 - 22:15 / dt: 19:45 / dc: 20:30 / dj: 18:45 - 22:15 El buen maestro dv: 19:00 / ds: 20:30 / dg: 18:00 - 21:30 -vose- / dl: 20:15 / dt: 18:00 / dc: 22:15 / dj: 20:30 -voseSanz: lo que fui es lo que soy dv: 22:30 / dt: 21:30 / dc: 18:45 El príncipe encantador ds: 17:00 / dg: 16:30 / dl: 16:45 / dt: 16:30 / dc: 17:15 / dj: 17:15 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA

1 7 Dias en Entebbe

dv, ds, dg, dl i dt: 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30 / dc i dj: 18:30 - 20:30 - 22:30 / dv, ds i dl: 00:30 dv, ds, dg, dl i dt: 16:15 - 18:15 / dc i dj: 18:15 2 Peter rabbit 20:15 - 22:30 2 Campeones 3 Leo da Vinci: misión Mona Lisa dv, ds, dg, dl i dt: 16:00 17.45 3 El principe encantador 19:30 - 22:00 3 Ready player one dv, ds i dl: 00:30 3 Campeones 4 Vengadores: infinity war dv, ds, dg, dl i dt: 16:00 - 19:00 - 22:00 / dc i dj: 19:00 - 22:00 dc i dj: 17:30 4 La tribu 5 Vengadores: infinity war dv, ds i dl: 17:00 - 20:00 - 22:45 / dg i dt: 17:00 - 20:00 / dc i dj: 17:30 - 20:30 dv, ds, dg, dl i dt: 16:00 - 18:15 / dc i dj: 18:15 6 Campeones 6 Las leyes de la termodinámica 20:30 - 22:30 dv, ds i dl: 00:30 6 Juego de ladrones dv, ds, dg, dl i dt: 16:15 -18:15 - 20:15 - 22:15 7 Noche de juegos / dc i dj: 18:15 - 20:15 - 22:15 / dv, ds i dl: 00:15 dv, ds, dg, dl i dt: 16:15 8 La tribu 18:00 - 21:00 / dv, ds i dl: 00:01 8 Vengadores: infinity war 9 Ready player one dv, ds, dg, dl i dt: 16:00 dv, ds, dg, dl i dt: 18:40 - 20:30 - 22:30 9 Un lugar tranquilo / dc i dj: 18:30 - 20:30 - 22:30 / dv, ds i dl: 00:30 10 Proyecto Rampage dv, ds, dg, dl i dt: 16:15 - 18:15 - 20:15 / dc i dj: 18:15 - 20:15 22:15 10 Gorrion rojo

22

diarimés 30/04/2018

IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona SE VENDE PISO EN TORREFORTA Totalmente reformado, 3 habitaciones, 2 baños completos, galería, trastero y 2 terrazas.

También dispone de a/a y calefacción. precio negociable.

tel: 615.891.932

Piso en T arragona , junto Mercado Central - 134m2.

- 4 habitaciones - Baño y aseo - Sol todo el día, exterior - 3a planta sin ascensor.

Precio: 125.000€ Gestionamos hipoteca al comprador.

TEL.630.970.960 WhatsApp

G. González, pis de 52 m2 semi-nou, 1 dormitori, salamenjador amb balcó, cuina americana, 1 bany, amcaris encastats, bomba fred/calor, exterior, sol, amb traster i totalment moblat. 120.000 €. www. nouhabitatconfort.com Telf.

977.22.90.96 -639.427.018 C/ Gasómetre pis de 75 m2, 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb galeria, exterior, sol, traster al terrat i ascensor. 100.000 € (pàrking opcional). www.nouhabitatconfort.com Telf. 977.22.90.96 -639.427.018 c/ Cuirateries, pis reformat de 50 m2, 1 dormitori,

CLASSIFICATS sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro, 1 bany, armaris encastats, exterior i sol.

No ascensor (32 esglaons) 130.000 €. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977.22.90.96 – 609.309.507

Altres poblacions MAGNIFICO CHALET INDIVIDUAL en COVAMAR (Salou).

600m2 de parcela, piscina privada, comedor exterior con barbacoa. 400m2: 6 habitaciones dobles (1 suite), 3 baños completos, cocina-office, gran salón-comedor a dos alturas con chimenea. Buhardilla de 60m2 . 3 Terrazas. Armarios empotrados. Suelos de mármol, carpintería lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, garaje y bodega con chimenea y cocina. Semiamueblado, para entrar a vivir. Muy luminoso y soleado.

550.000€. Tel: 670.449.178.

• Lloguer Tarragona Baixada Peixateria, pis de 1 dormitori, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, sol, vistes. Comunitat i aigua inclosa.

380 €/mes (a partir 20-04-18) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977.22.90.96 - 609.309.507

Altres poblacions Vimbodí (Conca de Barberà) pis de 90 m2 reformat, de 3 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina, 1 bany, calefacció ind a gas, traster i mobles. Vistes a les montanyes de Prades. Comunitat inclosa 340 €/mes www. nouhabitatconfort.com Telf.

977.22.90.96 -639.427.018

Lloguer Oficines, Terrenys, Local, Naus, Pàrquings

miento estudiantes extranjeros.

Periodos y pagos semanales.

Tel. 642.411.981

Reus Plaça Gandhi (zona Velòdrom), local 42 m2. instal. lacions fetes. 400 €/ mes. www. nouhabitatconfort.com Telf.

977.22.90.96 - 609.309.507

Se precisa profesores/ as de francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a:institutfran@gmail.com

Vila-seca., Alcalde Pere Molas, lloguer traster 30 €/ mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977.22.90.96 609.309.507 Montbrió del Camp, c/ Vinyols, lloguer pàrking a 40 €/mes. www.nouhabitatconfort.com. Telf. 977.22.90.96 609.309.507 c/ Rosa Venés (zona Joan XXIII), despatx de 115 m2, 5 sales, 1 bany, instal·lacions fetes, a/condicionat, calefacció, parquet, totalment equipat, exterior, consums donats d’alta. Comunitat inclosa 500 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977.22.90.96 – 609.309.507 Tgna - Pol. Francolí, nau de 600 m2, instal·lacions fetes, pont grúa, despatxos, bany, pati. 800 €/mes www.nouhabitatconfort. com Telf. 977.22.90.96 - 609.309

REUS. LOCAL TRASTER AMB BANY. 135€.

Tel: 666.140.989

EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona, Reus y alrededores para aloja-

MASSATGES ERÒTICS NATALIA. Masaje profesional erótico. Económico. Discreto. Salidas.

Final feliz...a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU-

REFORMES REHABILITACION DE FACHADAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788 CARPINTERO, EBANISTA. Montaje y reparaciones. Tel: 693.775.316

AMISTAT URIBET. Encontrar amistad, pareja. Hacemos caminadas. Tel. 671.327.565 AGENCIA YOTOO. T’ajudem a trovar la teva parella!! Presentacions personalitzades. Serietat i privacitat. Tel.695.410.052

ES VEN

Ford Focus C-Max Gasoil / 5 portes/ 1560 cM3 45.350 Km. (Fets majoritàriament per carretera i /o autopista) Perfecte estat (Tancat sempre en garatge particular) Tel. 626.838.294 678.649.425 8.000€ PREU negociable

PROFESSIONALS

ES VEN

Mercedes Benz Classe B 170.

Gasolina. 116 cv.

Any 2008. Blau.

157.000 km. 5 portes.

Llums de xenó. ITV i revisions al dia. Sempre en cotxera. Neumàtics nous. Es regala fundes per a la neu. Telf.

673.373.638 Preu: 5.900€

MAYCA CATALANA. Libera tensiones. Disfruta tu momento. ¡¡Exquisito final!! Tel. 644.856.593

RELAX CASA MONTSE. Eva - Ana. Tel: 977 07.57.74 CASA SUSANA. CATALANAS ¡¡20€!!. Tel: 977.32.15.68

¡¡MEZCLA ENTRE JUVENTUD Y MADUREZ!! Cariñosa, dulce, entregada. No profesional. Posturitas, francés, besitos. Todo lo que desees.

Salidas hotel y domicilio. Tel. 645.717.592

LINA TAROT. Abre caminos atraer amor, trabajo. Tel: 665.198.611

MOTOR

MASAJISTA PROFESIONAL. ¡¡Final feliz!!. Cambrils. Tel: 658.922.093

CASA NICOL. ¡¡30€!!. Reus.

Tel. 698.788.062

TAROT

TREBALL Se precisa profesores/as de inglés nativos o bilingües.

Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares.

Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

TO LESIONES DEPORTIVAS. LEONID. Tel: 637.907.245

ALTRES SOCIO INVERSOR TRABAJADOR para local restauración, cerca centro Mercado. Tel. 649.920.214 ARQUITECTE. CÈDULES D’HABITABILITAT, CERTIFICATS EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Des de 85€ + IVA. Tel: 657.989.467

MASSATGES QUIROMASAJE, REFLEXOLOGÍA PODAL, TRATAMIEN-

VICIOSA 30a. Besos lengua, francés completo, penetración sín. A partir 20€. VISA. Discreción. Tel. 643.328.301 SALOU. CASA MARGA. Juventud y madurez... Tarragona. Tel: 977 21.26.12 CHICA ÁRABE. ¡¡Muy cachonda!! Me gusta todo...

Reus Tel. 688.265.892 El Vendrell. ¡¡20€!! Tres am igas... ¡¡Queremos hacerte feliz!!!. Tel: 653.460.239

REUS. RUBIA MADURITA. 20€. Tel. 630.790.632 ANA MASAJISTA madurita.

Tel. 602.033.898 TORREDEMBARRA NUEVO CHALET. Jovencita, madurita.... Te esperamos!!!. Privado. Horas concertadas. Tel: 653.103.491 ¡¡VEN A EXPLORAR MI CUERPO!! KAREN fiestera, jovencita, traviesa. 24h. Tel. 698.304.058 CAROL 30a. Reus. Delgadita.

Tel: 603.254.131 ¡NOVEDAD! RUBÍ DOMINICANA. Blanquita, sexy, caliente!!! Toda placer... 24h. tel: 636.737.720 ANASTASIA ESPAÑOLA. 40€ - 1hora. Tel: 642.172.192 ¡¡¡CONEJITO PELUDITO!!! 38 a. Prostático. Tel: 683.324.466 DANIELA. ¡¡A partir 20€!!.

Salou. Tel: 602.537.387 COMPLETA MARI REUS. Griego, francés, beso negro, ducha erótica!!!. Salidas. Tel. 632.527.295 SALOU. CATALANA 49a.

Cariñosa. Sin depilar. Particular. Máxima discreción.

Tel.652.467.467 ¡¡ANA!!

Joven

ardiente.

amorosa,

Tel. 696.255.672

REUS. LAMURALLA

¡¡NOVEDAD

TARRAGONA!! Local nuevo, chicas nuevas. 24h. Discreto. ¡¡Alto nivel!! Ven y conócenos... Tel. 682.319.696 CAMBRILS. TRAVESTI DAYANNA. ¡¡NOVEDAD!! Morenaza guapísima. Cuerpazo, pechugona, dotada 22 cms. Cañera, lechera. Tel: 643.617.768

CLASSIFICATS LARA CATALANA 20a.

Particular. Tarragona. Tel: 688.457.643 ¡¡NOVEDAD PATRICIA!!

Modelo sexy... 24hrs. Tel: 698.344.704 KAREN BESUCONA. Francés completo. Reus. Tel. 698.207.674 REUS. MARITXELL atractiva catalana, madura. Tel. 688 313 590

Tarragona. VICKY pechugona. Tel: 698.302.431 TRAVESTI TARRAGONA. Activa-pasiva. ¡¡Desde 20€!!. Tel. 651.867.465 ¡¡NOVEDAD RUSA HANNAH!! Vicio total. 24h. Tel. 648.726.243 CASA CRISTINA. ¡¡¡Chicas sexys!!!. Tarragona. Tel: 977 21.49.29

30/04/2018 diarimés

23

24

A L’ÚLTIMA

diarimés 30/04/2018

SOCIETAT CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Els romans no tenien moto?

MOISÉS PEÑALVER Periodista

Ahir vaig sortir a fer uns encàrrecs amb moto per Tarragona. No era lluny, però quan vostès pesin 110 quilos i l’única cosa que els uneixi a l’esport siguin les pilotes, ja m’ho diran. Em vaig comprar la moto després de gastar-me el PIB de l’Estat en aparcaments. Ara, semblo un àrbitre de tennis mirant a banda i banda on deixar la maleïda Suzuki. La deixava a la vorera, fins que un senyor de blau em va fer una dedicatòria de 200 sestercis. Ara ja sé per què no hi ha ni una vespa a la vorera de la Rambla Vella... Quatre multes i has de vendre la burra.

Em vaig imaginar en temps dels romans com seria fer encàrrecs a Tarragona. Pensin en un co-

merciant del carrer Apodacus que hagués de fer un tràmit al Fòrum Provincial. Havia d’anar fins a la Catedral. I si li faltava una pòlissa? Torna a baixar l’estancus i torna a pujar. Em canso només d’escriure-ho. Ja no et dic si tenies una domus a Cala Romana. Això sí, a l’entrada de la ciutat s’havia de deixar el cavall en la zona viridi.

Per sort, la versió romana del Nàstic la tenien on ara està l’Ajuntament i no s’havien de preocupar per la gespa, ni per l’herba. Però, el que més envejo és aquella cadira amb què es movia el pretor, portat per quatre esclaus. Ja sabeu que envejo a la Floria i tinc aires de grandesa. Així que, si entrés en la política municipal amb el partit Units Riguem, m’agradaria que em portessin des de l’Ajuntament al Govern Civil amb la cadireta carregada per quatre il·lustres. He pensat qui em podria passejar amb la poltrona per tot Tarragona. Escolliria a Bonetus, l’assessor del Drum Viri; a Alluetus, el galè; Riverus, l’escrivent i Pellicerus, el fenici.

Descoberta de la placa commemorativa que recorda l’efemèride.

EL TEMPS

Estat del cel De matinada i fins a mig matí el cel estarà serè o poc ennuvolat, tret del Pirineu i Prepirineu occidental, on el cel romandrà entre mig i molt ennuvolat o puntualment cobert. A partir de llavors creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu que durant la tarda s’estendran a altres punts del terç oest. A més, a partir de migdia apareixeran núvols d’evolució al prelitoral. En aquests sectors el cel quedarà mig ennuvolat o puntualment molt ennuvolat. A la resta del país el cel romandrà serè o poc ennuvolat.

17º

Màxima

11º

Precipitacions Probables ruixats al Pirineu i Prepirineu occidental. A partir de Mínima migdia s’esperen alguns ruixats al Pirineu i als Ports i probables al Prepirineu. Seran d’intensitat feble i acumularan quantitats de precipitació entre inapreciables i minses en general.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

Cristina Serret

les coves de benifallet, 50 anys al descobert

placa commemorativa, es va entregar L’any 1966 un grup un emblema de rede joves espeleòlegs coneixement a Jesús es va presentar a BeGriera i Manel Arnifallet preguntant nau, i es va retre hoper unes cavitats menatge a títol pòsanomenades Les tum a Ramón Garcés Amuidielles. Sabien de la seva existència Aquest cap de setmana s’ha fet un i Eugeni Marigot.

L’acte també va serper un llibre antic homenatge a l’equip d’espeleòlegs vir per reconèixer la que havien comprat al Mercat de Sant que va trobar la Cova Meravelles tasca de totes aquelles persones que Antoni de Barcelona. Acompanyats CEDIDA han treballat per la conservació i la did’Antoni Vidal, veí fusió de les Coves. del poble, van visitar Les Coves de Bel’Amuidiella Gran nifallet són un con(avui coneguda com junt de sis cavitats Xafarroques). La casubterrànies, de les vitat era coneguda quals només dues, la per la gent del poble, Cova Meravelles, i la i durant la Guerra Cova del Dos, estan Civil algunes famíobertes al públic. lies hi havien trobat La Cova Meravelles refugi. té un recorregut de Aquella visita va 510 metres, amb despertar l’interès uns 9,82 metres de dels espeleòlegs, desnivell. La part que eren membres visitable consta de del Grup d’Investi200 metres, i ofereix gacions Espeleolòal visitant un especgiques (GIE) del Club tacle únic de formaExcursionista de La troballa es va fer l’any 1968. cions derivades del Gràcia. Així, en els lent degoteig de les anys posteriors, hi van retornar, descobrint nous passos, accessos i aigües d’infiltració. En un futur es preveu obrir al sales. El 26 de març de 1967 descobrien la Cova públic també la cova de Xafarroques.

El programa d’actes de commemoració de la Marigot, que va prendre el nom de qui aleshores era president del GIE, Eugeni Marigot. La des- descoberta va començar el passat 19 de març, coberta més notable, però, va tenir lloc el 19 de amb la inauguració d’una exposició fotogràfica. març de 1968: aquell dia l’equip format per Ma- La mostra es pot visitar al Centre Excursionista nel Arnau, Ramón Garcés, Jesús Griera i Eugeni de Gràcia fins al 30 de juny i, a partir del mes de Marigot, havien observat que, molt a prop de la juliol, s’exhibirà a Benifallet. El programa també Cova Marigot, hi havia el que semblava un cau contempla combinar la música amb les visites de conills. L’exploració d’aquella apertura els va guiades, i un pack «50 anys» amb avantatges i portar fins a unes cavitats que, donades les seves descomptes. La celebració conclourà durant la dimensions i espectacularitat, va acabar sent co- Festa Major de Benifallet, al mes de setembre, amb una acció «original i singular». neguda com la Cova Meravelles.

L’any 2017 les Coves de Benifallet van rebre Aquest dissabte la població de Benifallet ha volgut retre homenatge a aquells homes, amb un un total de 25.043 visites. Des de la Setmana acte institucional que ha estat presidit per l’al- Santa, i fins al 4 de novembre, estan obertes tots caldessa Mercè Pedret. A més de descobrir una els dies.