Issuu

Dimecres, 29 de febrer de 2012 núm. 1.991 www.diarimes.com

Col·lapse al servei d’Urgències dels hospitals Pius de Valls, Joan XXIII i Santa Tecla SALUT El sindicat CGT denuncia que els tres centres es veuen desbordats perquè acumulen pacients que esperen durant hores a ser hospitalitzats i alguns són atesos als passadissos, com succeeix a l’hospital vallenc. P2 AVUI

TARRAGONA

L’Escola Municipal de Música serà objecte d’una reestructuració. P4

Un nou casal per a gent gran obrirà portes al Residencial Sanitas. P6 REUS

L’Ajuntament ha gastat 20.000 euros en dos mesos per canviar contenidors cremats .P9 ESPANYA

El Govern anuncia una reforma sense precedents Foment reafirma la seva aposta pel Corredor Central. P13 CRÒNICA

cristina aguilar

La Reforma laboral agreujarà la saturació dels jutjats de Tarragona JUDICIAL El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya alerta de l’inevitable increment de les causes judicials que provocarà. P3

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Àngel Gimeno, ahir en la compareixença pública.

REUS

La manca de proves provoca la dissolució del jurat popular en el judici pel crim del Coco Maluco L’acusat per la mort d’un jove a les portes del pub el 31 de juliol de 2010 serà absolt perquè no es pot demostrar la seva culpabilitat. P8

CAMP DE TARRAGONA

La filla de la dona trobada morta a Salou, i un amic de la jove, sospitosos de l’assassinat Nathalie C.R., de 47 anys d’edat, i Antonio P.S., de 52 anys d’edat, veïns de Salou, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra. P11

ESPORTS

Berry Powel denunciarà el Nàstic per la rescissió del contracte L’holandés considera injusta la mesura perquè «no estava avisat». P14

diarimés 29/02/2012

TARRAGONA

SANITAT

La CGT denuncia col·lapses a les urgències de diversos hospitals Al Pius Hospital de Valls, fins i tot, 14 pacients van marxar voluntàriament al no ser atesos Alba Porta

«És una situació intolerable». Així qualifiquen des del sindicat CGT l’estat de les urgències a diversos hospitals del territori, com és el cas del Pius Hospital de Valls o l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Segons apunten, des de fa dies, els serveis d’Urgències pateixen un col·lapse «monumental». I apunten a les retallades com a causa principal que s’hagi «desbordat» la situació als hospitals del Camp de Tarragona, a causa d’un augment de la demanda assistencial i una manca de recursos. Més de 72 hores d’espera Segons expliquen des del sindicat, al Pius Hospital de Valls, des de fa més de deu dies, els pacients estan «més de 72 hores esperant a ser hospitalitzats». A més, recorden que en aquest centre hospitalari hi ha una planta sencera, concretament la tercera, que està tancada. «La van tancar abans de l’estiu, i segons van dir, l’havien de tornar a obrir passada l’època estival, però no ha estat així», assegura Marisa Cañón. A més, afirmen que en algunes ocasions, quan tots els boxes d’Urgències estan ocupats, «els malalts han de ser atesos als passadissos». Fins i tot, a causa de les llargues hores que els pacients han d’esperar a ser atesos, durant un torn de nit es va produir la situació que 14 pacients van marxar

voluntàriament sense ser atesos. «Abans, durant aquesta època de més demanda, es reforçava amb més personal, però ara no, i, a més, tampoc tenim espai», reivindica Cañón, que assegura que aquesta situació també crea «nervis» entre el personal del centre perquè es troben «desbordats». Llits ocupats per malalts d’UVI Pel que fa a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona, des del sindicat asseguren que la situació

Segons el sindicat, aquesta situació «crea tensió, tant pels malalts com pels professionals» és molt similar a la que es viu a Valls, «amb el greuge que hi ha sis boxes d’Urgències que estan ocupats per malalts de la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI)», ja que, segons apunten, les nou places d’aquesta unitat ja estan ocupades. «No ho havia vist mai» A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona es viu una situació que, segons el delegat sindical de la CGT, Agustí Aragonès, «no l’havia vist mai». Des de fa una setmana, segons les dades facilitades pel sindicat, cada dia a les set del matí hi ha entre deu i quinze pacients a l’espera de disposar d’un llit per ser hospitalitzats. Abans de les retallades, assegu-

ren que la situació «normal» era que, com a molt, hi hagués tres malalts esperant un llit. Els problemes s’han registrat la darrera setmana. El dia 24 a les set del matí, per exemple, hi havia 19 pacients a l’espera de ser hospitalitzats. La resta de dies la xifra se situa entre els 9 i els 16. A més, segons Aragonès, ahir es va viure una situació excepcional. Segons explica el delegat sindical, a les sis del matí hi havia 17 malalts a la zona de triatge d’Urgències, és a dir, on es realitza la primera consulta per veure l’estat del pacient. A tot això hi cal sumar els 32 malalts que es trobaven a la part d’Urgències central, deu dels quals, segons el sindicat, es trobaven als passadissos. «A les deu del matí, la situació encara era la mateixa», afirma Aragonès. Des de la CGT asseguren que aquesta situació «crea tensió, tant pels que es troben malament com pels professionals, que viuen en un estat permanent de nerviosisme». Tot i això, el sindicat «lloa» l’entrega i l’esforç del personal davant d’aquestes situacions, al mateix temps que denuncia la direcció dels centres «perquè creiem que pot posar els mitjans necessaris per evitar aquestes situacions». En aquest sentit, Aragonès assegura que «s’hauria de tenir prevista i controlada» la resposta que cal donar en èpoques de més demanda com aquesta.

Les obres del CAR de Campclar, a principis del 2013 El Govern preveu començar les obres del Parc Sanitari Campclar durant el primer semestre de l’any que ve, segons va apuntar ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, en una resposta parlamentària a instàncies del diputat socialista Josep Maria Sabaté. El projecte del Parc Sanitari Campclar, conegut com a Centre d’Alta Resolució (CAR) de Ponent, contempla un edifici d’atenció primària i incorpora més serveis, com radiologia, analítiques, ecografia, electrocardiogrames i la possibilitat de realitzar alguna intervenció de cirurgia menor. D’altra banda, Ruiz va explicar que el Departament de Salut estudia el projecte de reforma de l’àrea d’urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, per tal de concretar l’abast i el calendari de la segona fase de la reforma, una actuació que ha estat prioritzada per la direcció de l’hospital i per la Regió Sanitària del CatSalut. El conseller va recordar que la urbanització del recinte hospitalari i el nou pàrquing es troben en la fase final d’obres. ACN.

ACTUALITAT

L’exdirector artístic de la Dixie denuncia falta de transparència municipal Assegura que el certamen no era tan car Redacció

Carlos Fernández, director artístic del Festival Internacional de Dixieland entre 2005 i 2009, ha escrit una carta per denunciar falta de transparència per part de l’Ajuntament en relació amb el cost que el certamen tenia per les arques municipals. Fernández diu que «la regidora de Cultura ha dit repetidament els darrers dies que el Festival Internacional de Dixieland costava uns 160.000 euros, quan el darrer any que vaig tenir el plaer de dirigir-lo, el 2009, el cost per a les arques municipals va ser de 82.490 euros. A banda, afegeix que el cost

el 2009 no va ser inferior «perquè la maquinària de la gestió municipal no va demanar algunes de les subvencions oportunes, que sempre havia demanat l’anterior equip de govern». Fernández assegura que «o bé els dos darrers exercicis de 2010 i 2011, quan no ha treballat el mateix equip de realització, realment s’ha doblat el pressupost, o bé algú està tergiversant la realitat davant la ciutadania». Segons l’exdirector artístic de la Dixieland, l’objectiu del consistori era «anar ofegant una iniciativa que no havia nascut de les seves files polítiques sinó des de la independència artística».

COMÈDIA

El còmic Danny-Boy Rovira actua aquest vespre al Highland El Pub Highland acollirà aquest vespre el monòleg de l’actor Danny-Boy Rovira que, segons diu ell mateix en el seu currículum, és gallec de professió i còmic de naixement. Nascut a El Ferrol, va estudiar Biologia a la Corunya, però després de clonar infinitat de ratolins «va abandonar l’humor per dedicar-se a coses més serioses com els concursos de monòlegs». Danny-Boy Rovira ha parFELICITACIONS

Ja té 2 anyets la nostra Laia !!! T’estimem moltíssim. Els teus pares Carol i Gérôme.

ticipat en diversos festivals de comèdia d’arreu d’Espanya i a Madrid és còmic resident de La Chocita del Loro. A banda, també col·labora en una emissora de ràdio de Còrdova, és figurant de cinema i guionista de dibuixos Flash a la pàgina web Niño Ninja. El preu de l’entrada serà de nou euros amb consumició inclosa. L’actuació començarà a dos quarts d’onze de la nit. Redacció

TARRAGONA

29/02/2012 diarimés

JUDICIAL

Tots els sindicats amb representació a les universitats públiques catalanes han convocat vaga per avui. Professors i estudiants estan convocats a una manifestació que sortirà a les onze del matí de la plaça Imperial Tàrraco. D’altra banda, a les set del vespre, des de la mateixa plaça Imperial Tàrraco sortirà una altra manifestació contra les retallades convocada per la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics. Redacció

CRISTINA AGUILAR

Laia Díaz

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, va alertar que la implantació de la nova reforma laboral comportarà un increment de les causes judicials. Gimeno ho va dir ahir poc abans de mantenir una reunió a Tarragona de la Sala de Govern del TSJC per tractar la problemàtica dels òrgans judicials de la demarcació i analitzar les millores aconseguides durant el darrer any. El president del TSJC va explicar que «ningú ha previst que aquesta modificació legal implica molta més feina pels jutjats perquè abans hi havia un filtre administratiu que ara ha desaparegut». Gimeno, que no va saber quantificar de manera concreta com podria ser aquest increment de causes, lamentava que ningú hagi fet cap estudi per analitzar l’impacte de la reforma i afirmava que «ara que començàvem a sortir del forat (referint-se a la saturació dels jutjats), tornarem a caure-hi». En aquesta línia, tot i assegurar que en el darrer any hi hagut una millora considerable alguns jutjats, Gimeno va reconèixer que els òrgans judicials continuen presentant mancances a Tarragona ja que les demandes de la ciutadania segueixen una tendència creixent. D’altra banda, va remarcar els avenços aconseguits en el jutjats mercantils –se

La Sala de Govern del TSJC es va reunir ahir al matí a l’Audiència de Tarragona.

En breu es posarà en marxa un servei comú d’execució pels jutjats penals de la ciutat n’ha creat una tercera sala i s’han reforçat la resta– i en les sales del jutjat social social. Impuls a la Ciutat de la Justícia D’altra banda, Gimeno va remarcar que bona part de culpa de la saturació judicial i de les difi-

cultats a nivell organitzatiu és la disseminació dels òrgans per tota la ciutat. En aquest sentit, el president del TSJC va reclamar un impuls per tirar endavant la Ciutat de la Justícia ja que, segons va dir, «fins que aquesta qüestió no se solucioni no podrem tenir l’Administració de justícia que Tarragona necessita». Gimeno confia que la celebració dels Jocs Mediterranis l’any 2017 sigui una excusa per tirar endavant el nou edifici.

Finalment, el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, va anunciar la imminent posada en marxa d’un servei comú d’execució pels jutjats penals de la ciutat de Tarragona. «Són els que presenten una situació més dramàtica en volum i complexitat de tota la província», afirma Hernández. Teòricament, aquest nou servei ha de permetre reduir la càrrega de treball d’aquests jutjats, que acumulen retards de tramitació.

Dues manifestacions contra les retallades, a les onze i a les set

El president del TSJC diu que la dispersió de seus a Tarragona causa molts problemes organitzatius

Martín

L’Assemblea de la URV denuncia que la direcció de la universitat està censurant i vetant el flux d’informació entre els diferents membres de la comunitat universitària. Segons denuncien, els correus massius a disposició de tots els estudiants que fins aquest curs s’havia usat amb normalitat els ha estat vetat, al·legant que l’Assemblea de la URV no era una organització inscrita a la universitat. Alerten que d’aquest correu massiu en pot fer ús qualsevol estudiant i que, habitualment, es fa servir per promocionar festes universitàries o publicitat. D’altra banda, expliquen que també els estan posant traves alhora de concedir-los aules per realitzar xerrades. Segons afirmen, fins ara qualsevol estudiant podia demanar una aula per tal de realitzar-hi un acte i la vicerectora únicament donava el vistiplau. Expliquen, però, que per organitzar els actes de la setmana de la lluita els hi van denegar el permís «dient-nos que la petició havia de passat pel consell d’estudiants, un òrgan que amb prou feines es reuneix tres cops a l’any», relaten en un comunicat al qual també s’hi han adherit el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el Sindicat Independent del PAS i els Grumets Pirates URV. L’Assemblea de la URV creu que aquestes determinacions es fan amb la intencionalitat de desgastar el moviment crític amb la gestió de la universitat.

L’alcalde de Tarragona ha estat nomenat com a candidat per al Premi Emilio Castelar, dins la categoria Compromís amb la societat, associacionisme i activisme social. El jurat dels premis ha pensat en la figura de Ballesteros «pel seu treball decidit en favor de l’associacionisme, la participació ciutadana i la gestió del sistema públic amb un govern obert». Els altres candidats amb els que competeix el batlle tarragoní són el grup de familiars que va aconseguir desenterrar a les 17 roses en el cementiri de Gerena i Demetrio Gómez, per la seva participació en associacions com el Moviment Contra la Intolerància o l’Institut Maddi-Sugaar per a la defensa dels Drets Humans. Shaila Cid

El TSJC alerta que la reforma laboral generarà moltes més causes judicials

L’Assemblea de la URV denuncia que la direcció de la universitat els censura

Josep Fèlix Ballesteros elegit com a candidat al Premi Emilio Castelar

diarimés 29/02/2012

TARRAGONA

EDUCACIÓ

L’Escola Municipal de Música es reorganitzarà per reduir costos

SEGURETAT CRISTINA AGUILAR

L’alcalde afirma que la continuïtat està garantida, tot i que probablement s’incrementaran les quotes CRISTINA AGUILAR

Alba Porta

La reducció de l’aportació de la Generalitat per alumne i any a les escoles municipals de música provocarà una «reorganització» a l’escola de Tarragona per reduir costos i fer front a la retallada de la Generalitat. Segons va explicar ahir l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, durant una visita a aquest equipament educatiu, «l’Escola no perilla com a institució, però potser algunes especialitats es veuran afectades per la reducció de la Generalitat». En aquest sentit, el regidor d’Ensenyament, Joan Sanahujes, va explicar que s’està realitzant un estudi «per millorar l’organització de l’escola, que comportarà que hi hagi d’haver un mínim d’alumnes per especialitat i per als ensenyaments d’instruments per optimitzar recursos». Sanahujes també va apuntar que una altra de les mesures que es podria prendre per adaptar-se a aquesta nova situació seria modificar l’horari del professorat, tot i que les decisions es concretaran amb el claustre i amb l’Ampa. SOCIETAT

L’Escola de Música compta amb una nova aula de percussió.

Aquesta reducció de costos, però, no evitarà que, probablement, s’apugin les quotes, que, de fet, no s’han incrementat des de l’any 2006. «Ara serà el moment de fer-ho», va apuntar

l’alcalde, que va assegurar que les famílies estan disposades a assumir aquest increment. De moment, però, l’Ajuntament desconeix quina serà l’aportació per alumne i any que CRISTINA AGUILAR

realitzarà la Generalitat aquest 2012, després d’haver patit, el curs passat, una reducció de 600 a 460 euros per alumne i any. Per això, Ballesteros va reclamar que el Govern català «respongui ràpid», ja que, a més, no s’han pagat les aportacions pendents des del setembre del 2010. «Això és una part del deute de 14 milions que tenim amb la Generalitat», va remarcar Ballesteros. L’Ajuntament aporta el 69% del cost de l’Escola, per això una major aportació del consistori «és impossible», segons el batlle. Nova aula de percussió Però no tot són males notícies. L’Escola Municipal de Música compta amb una nova aula de percussió que ha suposat una inversió de 20.000 euros i que esdevé una millora important per al centre. A més, segons va explicar l’alcalde, la Generalitat de Catalunya vol signar un conveni amb l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola per ampliar la seva activitat i que sigui una aula «de referència». EQUIPAMENTS

Celebració del Dia d’Andalusia

Correos estrena nova seu central

L’Associació Cultural i Folklòrica Andalusa a Tarragona va celebrar ahir a la seva seu el Dia d’Andalusia. Durant l’acte, es van cantar himnes andalusos, així com es va repartir vi andalús entre els assistents. Els actes per commemorar la XXVII Quinzena Cultural Andalusa continuaran dissabte, amb una nit flamenca, i diumenge, amb l’ofrena floral a Blas Infante al Camp de Mart. Redacció

Després de gairebé tres anys d’obres, Correos va reobrir ahir al públic la seu central a la ciutat de Tarragona, ubicada a la plaça Corsini. La remodelació, que ha suposat una inversió de 6,3 milions d’euros, ha permès eliminar barreres arquitectòniques, guanyar espai i adaptar l’edifici a les noves necessitats logístiques i tecnològiques. El nou espai disposa d’una superfície de 3.300 metres quadrats. ACN

Els exercicis es van realitzar a l’antic edifici del Port.

Els Bombers fan pràctiques per millorar en les emergències Els Bombers de la Generalitat van realitzar ahir unes jornades pràctiques a l’antic edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb l’objectiu d’introduir noves eines de millora a l’hora d’actuar davant d’una emergència. Les pràctiques es van dividir en dos escenaris: un aparcament soterrat i un edifici amb cinc plantes d’alçada. «A l’aparcament es va treballar l’extinció sense visibilitat, per això vam utilitzar una càmera

tèrmica que afavoreix la localització del foc», va explicar Ricard Expósito, sots-inspector dels Bombers de la Generalitat. En canvi, a l’edifici «hem provat metodologies per tenir un major control de les persones que poden patir riscos». Els exercicis pràctics continuaran avui i, més endavant, els Bombers volen organitzar xerrades adreçades als cossos policials sobre com cal actuar davant d’aquestes situacions. A.Porta ACN

PUBLICITAT

29/02/2012 diarimés

diarimés 29/02/2012

TARRAGONA TERCERA EDAT

La plataforma de suport de l’escola Olga Xirinacs demana la seva continuïtat La Plataforma de suport de l’escola Olga Xirinacs ha signat un manifest en què reivindica la continuïtat d’aquest centre després que el departament d’Ensenyament no hagi ofert places de P3 a l’escola de cara al curs 2012-2013. Segons la plataforma, els estudis demogràfics avalen la necessitat de comptar amb més places escolars i, per tant, la continuïtat de l’escola. La plataforma apel·la als estudis realitzats per l’IDESCAT, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, que assegura que la població en edat escolar creixerà a Tarragona amb un increment d’entre el 12 i el 24% en l’horitzó del 2015 per als grups d’edat del segon cicle d’educació infantil i de primària, i del 5 al 34% en l’horitzó del 2021. La Plataforma demana «seny i coratge perquè es concedeixi un grup de P3 a l’escola i n’asseguri la pervivència del lloc on és actualment». En el manifest asseguren que l’Escola Olga Xirinacs és un model de cooperació entre l’escola i les famílies per aconseguir l’èxit escolar de tot el seu alumnat.

La residència Sanitas acull un nou casal per gent gran

COMERÇ

Així ho ha acordat l’Ajunament i la direcció del centre privat CRISTINA AGUILAR

S.Jiménez

La ciutat de Tarragona comptarà amb un nou casal per a la gent gran a l’avinguda de Catalunya. El nou espai obrirà portes a les instal·lacions de la residència Sanitas Residencial, que quedava inaugurada ahir de forma oficial després de portar cinc mesos oberta. El nou casal estarà en marxa en un parell de setmanes. «Hem acordat amb la direcció del centre que 450 metres quadrats d’aquesta residència serà la seu d’un nou Casal de la Gent Gran. Serà un centre on es programaran activitats socials obertes als ciutadans de Tarragona», anunciava ahir l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, present a l’acte inaugural. La residència Sanitas Residencial ocupa l’antiga seu de les Germanetes dels Pobres i té una capacitat de 167 places, més 30 per a centre de dia. Durant els cinc mesos que porta oberta, la residència compta ja amb una cinquantena d’usuaris. «La residència ha estat tot un èxit, ha tingut molt bona acolli-

ADOPCIÓ D’ANIMALS

Gosseta jove probablement encreuament de Golden però de mida una mica més petita. És molt intel · ligent, plena d’energia i molta alegria. Ideal per estar amb nens. És molt sociable. Preguntar per ella si veniu a la Protectora, està a les primeres gàbies de les femelles. C/ Sofre, 3. Polígon ind. Riu Clar. Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14h. apadrinaments@gmail.com

Joaquim Pons, Patrícia Anton i Joan Blázquez.

La plantilla de la residència es va fotografiar ahir amb l’alcalde.

da. La cinquantena de residents que han vingut a la residència en només cinc mesos està per damunt de les nostres expectatives», explicava ahir Iván Saura, director de la residència. L’acte inaugural de la residència va comptar amb la presència de director general de Sanitas Re-

sidencial, Domènec Crosas, que destacava que amb l’obertura de l’equipament a Tarragona s’aconseguia fer arribar els serveis d’atenció a la gent gran a totes les províncies de Catalunya. Cal recordar que en el si de la residència es va obrir la parròquia de Sant Fructuós.

POLÍTICA

El PP demana explicacions sobre la dissolució de l’IMET El Partit Popular de Tarragona demana a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que expliqui «per què es veu obligat a dissoldre l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET)», segons va explicar ahir la regidora del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament, Judith Heras. «La Sindicatura de Comptes ha intervingut sobre el funcionament del govern municipal de Tarragona i el regidor responsable, Joan Sanahujes, diu que aquí no

ha passat res. Tarragona mereix una explicació», va reclamar Heras. Per la seva banda, el regidor d’Ensenyament, Joan Sanahujes, va explicar que es tracta d’un canvi «purament administratiu», i que l’IMET disposarà «de la mateixa autonomia». Segons Sanahujes, la Sindicatura demanava una nova forma jurídica, però això no afectarà el funcionament de l’IMET, que, de fet, mantindrà el nom.

La fira Fora Stocks incorpora com a novetat el sector de l’automoció Se celebrarà del 2 al 4 de març a la Rambla Alba Porta

La cinquena edició de la fira Fora Stocks, que se celebrarà els propers dies 2, 3 i 4 de març a la Rambla Nova, incorpora enguany com a novetat el sector de l’automoció. Així doncs, la fira, que està liderada pel centre comercial la T de Tarragona, compta en aquesta ocasió amb la col·laboració de l’Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d’Elements (ASTAVE). «És la gran novetat, i estem segurs que la fira funcionarà molt bé», va assegurar Joan Blázquez, president de la Via T. Per la seva banda, el representant d’ASTAVE, Joaquim Pons, es va mostrar satisfet de participar en aquesta fira. «Estem molt agraïts que hagin comptat amb el sector de l’automoció, que també ho està passant malament», va apuntar Pons. Fira Stocks, doncs, que ocuparà tota la Rambla Nova des

de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani, comptarà amb més de 40 estands que oferiran una gran varietat d’articles, des de sabates, complements i roba, fins a bijuteria o productes de perfumeria. D’altra banda, hi haurà la presència d’una dotzena de concessionaris, que hi participaran amb 23 marques diferents que presentaran les seves novetats. «Tot plegat, suposarà una fira potent amb una oferta important», va defensar la regidora de Comerç i Turisme, Patrícia Anton. La fira, que comptarà amb un espai d’atraccions infantils, s’inaugurarà divendres a les cinc de la tarda i, a les sis, a l’estand del Nàstic, els jugadors del primer equip es faran fotografies amb els assistents i firmaran autògrafs. Dissabte, la fira estarà oberta de nou del matí a nou del vespre, i diumenge tancarà a les vuit del vespre.

PUBLICITAT

29/02/2012 diarimés

diarimés 29/02/2012

REUS

JUDICIAL

Dissolt el jurat popular del crim del Coco Maluco per falta de proves

L’ICS fa marxa enrere i el segon ascensor del CAP Llibertat seguirà funcionant

Els propers dies la magistrada de la Secció Segona de l’Audiència Provincial dictarà una sentència absolutòria per a l’acusat ACN

S. Cases / Redacció

No es pot demostrar si la matinada del passat 31 de juliol del 2010 Wascar J.F., àlies Ponchi, va ser l’autor de l’apunyalament que li va causar la mort a Jaron Eder L.G. a l’exterior del pub Coco Maluco de Reus –situat a l’avinguda Pere el Cerimoniós–. Aquesta és la conclusió a què s’ha arribat després de més d’una setmana de judici i que ha portat la magistrada de la secció segona de l’Audiència Provincial a dissoldre el jurat popular, per falta de proves incriminatòries sobre l’acusat que, conseqüentment, no són suficients per sotmetre el jurat a objecte de veredicte. En els propers dies, la magistrada dictarà una sentència absolutòria, per la qual cosa l’acusat quedarà lliure de càrrecs, tot i que les parts, en aquest cas la Fiscalia, podran recórrer. El judici va començar el passat divendres 17 de febrer quan l’acusat, contradient la versió que havia donat en un principi

L’acusat, el primer dia de judici.

als Mossos d’Esquadra, va negar haver mort la víctima, en el transcurs d’una baralla, la matinada del 31 de juliol del 2010 a l’exterior del pub Coco Maluco, entre dos grups d’origen llatinoamericà, un grup de dominicans,

entre els quals hi havia l’acusat, i l’altre grup de colombians, entre els quals hi havia la víctima. Així, l’acusat va declarar que en la declaració inicial s’havia sentit «pressionat» pels Mossos d’Esquadra, a qui va explicar

que la nit dels fets havia agafat un ganivet del maleter de la seva motocicleta, que li havia clavat a la víctima i que havia marxat, abans de desfer-se de l’arma. Al contrari del que havia explicat en un principi, Wascar va declarar al judici només haver participat en la baralla «donant dues o tres puntades de peu» abans de marxar. Després de ser detingut pocs dies després dels fets, acusat de participar en la baralla, i quedar en llibertat, Wascar J.F. va tornar a ser detingut a l’octubre del 2010, acusat d’un delicte d’homicidi després que la policia punxés alguns telèfons dels implicats i escoltés, en una de les trucades, que l’acusat n’hauria «eliminat un». «Pacte de silenci» Durant el transcurs del judici, molts dels testimonis que han passat a declarar van afirmar no saber res o no recordar-se’n de la nit dels fets. En aquest sentit,

segons l’agent dels Mossos d’Esquadra responsable de la investigació, els va sorprendre que els amics de la víctima no volguessin declarar i que haguessin hagut de requerir autorització judicial per punxar alguns telèfons dels implicats. De fet, responsables de la investigació i la fiscalia van coincidir a apuntar que bandes com les que van participar en la baralla solen mantenir un «pacte de silenci». La Fiscalia, que havia demanat 13 anys de presó per a l’acusat i una indemnització per als familiars de la víctima de 160.000 euros (150.000 per al fill i 10.000 per la mare de la víctima), podrà recórrer ara la sentència absolutòria que la magistrada dictarà en breu. Jaron Eder L.G., que hauria intentat separar la baralla entre els dos grups d’origen llatinoamericà, va rebre dues ganivetades, una d’elles mortal, després de penetrar vuit centímetres dins del cor.

Tot i que en un principi l’Institut Català de la Salut (ICS) havia decidit parar temporalment, a partir de demà, l’ascensor del CAP Llibertat que pot portar lliteres i que es va inaugurar fa aproximadament un any, finalment ha fet marxa enrere i l’elevador seguirà funcionant. Per «racionalitzar despeses», l’ICS hauria decidit parar aquest segon ascensor, tal com es va fer ressò l’edició d’ahir d’aquest mitjà, ja que l’altre, de dimensions més reduïdes, arriba a totes les plantes del centre sanitari. Aquesta decisió va provocar la indignació de molts dels treballadors, que s’haurien posat en contacte amb els seus superiors mostrant la seva disconformitat i proposant alternatives al tancament d’aquest ascensor. Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’ICS hauria comunicat ahir als treballadors del CAP Llibertat que, finalment, l’ascensor no es tancarà, tal com han confirmat fonts de l’ICS. En dades del 2008, el CAP Llibertat, que agrupa Reus III i Reus IV, presta servei a més de 45.000 usuaris, més de 6.000 dels quals majors de 65 anys.

VIA PÚBLICA

La Taula de Mobilitat buscarà reduir la congestió del centre històric

CEDIDA

També treballarà per fer compatible la demanda d’aparcaments Redacció

Amb la voluntat de donar un nou impuls al Pla de Mobilitat Urbana de Reus, ahir es va constituir la Taula de Mobilitat, en una reunió a la Comissaria de la Guàrdia Urbana. Amb caràcter participatiu, aquest nou òrgan treballarà, a grans trets, per reduir la congestió del trànsit al centre històric i millorar la mo-

bilitat de la zona, promoure l’ús del transport públic, fer compatible l’oferta d’aparcaments amb la demanda de rotació i de residents i aconseguir una distribució urbana de mercaderies i productes àgil i ordenada, així com disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica causada pel trànsit. La Taula, que va comptar amb

la presència dels regidors Alícia Alegret i Miquel Domingo, està integrada pels departaments de de Medi Ambient, Via Pública, Guàrdia Urbana, Arquitectura i Urbanisme, l’empresa municipal Reus Transport, i les entitats Associació de Taxis de Reus, Associació Bici Camp, Associacions de Comerciants i Botiguers, i representants d’Autoescoles.

La Taula de Mobilitat es va constituir ahir a la Comissaria.

El CIMIR inaugura l’exposició del fotògraf Maoz Eliakim El Centre de la Imatge Mas Iglesias, al Parc de Mas Iglesias, presenta aquest dimecres, a partir de dos quarts de vuit del vespre, l’exposició Reflexions i expressions, del fotògraf israelià Maoz Eliakim. La mostra, que es podrà visitar fins al 17 de març, agrupa una col·lecció de fotos de diferents llocs i moments de la vida del fotògraf Maoz Eliakim, que busca «obrir una porta on cadascun dels visitants descobrirà el seu món fotogràfic». FELICITACIONS

Felicitats guapíssima! Aquest any sí que toca, encara que no ho sembli avui fas 7 anys! Disfruta molt del teu dia, petonets enormes de la teva amiga Eli.

REUS URBANISME

L’Ajuntament reconeix l’obra del difunt arquitecte Manuel de Solà-Morales L’Ajuntament de Reus s’afegeix al reconeixement a la figura i l’obra de l’arquitecte i urbanista Manuel de SolàMorales, que va morir dilluns a Barcelona. De Solà-Morales és un nom estretament lligat a la ciutat de Reus. D’una banda, pels lligams familiars –era nét de Joan Rubió i Bellver, l’arquitecte modernista nascut a Reus, deixeble de Gaudí, a qui devem, entre altres edificis, la casa Serra del raval de Santa Anna–. I, d’altra banda, professionalment, ja que va donar forma a la remodelació del barri del Carme i, entre altres, va elaborar un estudi sobre els accessos a la ciutat des de la carretera de Tarragona, que avui forma part dels materials de treball de l’elaboració del nou POUM.

Joan Masdéu guanya el Premi Enderrock a la millor cançó d’autor del 2011 Un any després de la publicació del seu primer disc en solitari CasaMurada, el reusenc Joan Masdéu ha guanyat el Premi enderrock a la millor cançó d’autor de 2011 per votació popular, amb la cançó El carrer dels jocs florals. Fa uns mesos el clip d’aquesta cançó ja va guanyar el primer premi entre els millors clips catalans a la categoria de videoclips al Festival Internacional de Curtmetratges FIC Cat.Uns premis que suposen un reconeixement per part del públic d’aquesta nova etapa en la seva carrera artística. El lliurament dels Premis Enderrock es celebrarà el proper dilluns 12 de març, en una gala organitzada per aquesta publicació que tindrà lloc a la sala Apolo de Barcelona.

La factura per la crema de contenidors costa més de 20.000 euros a la ciutat

29/02/2012 diarimés

PROMOCIÓ OLÍVIA MOLET

Només el 2012 se n’han incendiat una quinzena, juntament amb alguns vehicles; Mossos i Guàrdia Urbana n’investiguen les causes i els autors Joan Marc Salvat

La crema de contenidors a la ciutat s’està convertint en una moda vandàlica que, només des de principi d’any, s’ha saldat amb una quinzena de contenidors incendiats. El cost mínim per la restitució d’aquesta part del mobiliari urbà (sense tenir en compte les actuacions derivades dels incendis, com l’adequació de façanes o la via pública) s’eleva fins als 22.500 euros; en el benentès que el cost aproximat per la substitució d’un sol contenidor és d’uns 1.500 euros. L’onada de delictes d’aquesta mena ha anat a més en els últims mesos, tal com han reconegut fonts policials a aquest mitjà. La preocupació dels diferents cossos policials, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, ha motivat incrementar el treball combinat en patrulles conjuntes que de forma majoritària intensifiquen els

seus esforços en els darrers dies de la setmana, en què més s’han registrat aquests delictes. De moment, els serveis policials d’investigació no encerten a concretar les causes de la crema de contenidors que, alhora, s’afegeixen al foc presumptament provocat en diversos vehicles a la ciutat. L’últim cas, precisament, es va donar el passat cap de setmana en què un vianant va alertar els Bombers de la Generalitat en veure un parell de vehicles encesos a l’altura del número 24 del carrer Albiol. Com en els altres casos, era de matinada. Sense ‘modus operandi’ Un dels punts que més desconcerta les forces de seguretat és la falta d’un modus operandi aparent. Si bé és una evidència que la crema de contenidors s’ha produït en la majoria de casos al llarg de la matinada, també és

cert que l’últim episodi va tenir lloc a plena llum del dia, amb la incineració de tres contenidors als carrers de Pirineus i d’Aixemus, vora la carretera de Salou. De forma paral·lela, la falta de concreció en un punt geogràfic de la ciutat no permet extreure’n gaire més conclusions al respecte, sobretot, a l’hora de discernirne l’autor o autors dels delictes. Qui també pateix aquests actes vandàlics són els veïns directes. Sense anar més lluny, els veïns dels carrers Roger de Belfort (prop de la Biblioteca Central) i Jurats (al barri del Carme) han hagut de substituir algunes persianes o netejar les façanes dels seus blocs, ennegrides per la combustió del mobiliari urbà. Fonts veïnals, apunten que els responsables haurien pogut utilitzar substàncies inflamables «per la manera que tenien de cremar dels contenidors».

Edicions anteriors de la iniciativa del Tomb de Reus.

Les rebaixes d’hivern clouen amb les ‘Botigues al carrer’ Per donar punt final a les rebaixes d’hivern, els carrers del centre de Reus acolliran, un any més, Les Botigues al Carrer, que començaran avui i s’allargaran fins al proper divendres 2 de març. La iniciativa, promoguda pel Tomb de Reus i amb el suport de l’Ajuntament de Reus, consisteix en una gran exposició comercial als carrers del centre de la ciutat, amb les últimes ofertes de la temporada. Així, les diferents tendes

participants trauran els taulells amb les seves ofertes a l’exterior, on molta gent aprofitarà per fer unes compres i rematar la temporada de rebaixes. En aquesta edició, aquells establiments que no poden treure els seus articles al carrer, també hi participaran, amb ofertes especials a l’interior. En aquest cas, aquests establiments es podran identificar amb un punt de color taronja, color característic als taulells del carrer.

LITERATURA

El Centre de Lectura organitzarà una Ruta literària sobre Gabriel Ferrater

OLÍVIA MOLET

Amb el suport de la Fundació Reddis, engegarà l’arxiu del reusenc Redacció

«Gabriel Ferrater: gosar poder». Sota aquest vers de l’autor reusenc, el Centre de Lectura, després de tancar una col·laboració amb la Fundació Privada Reddis, acollirà un seminari i diverses iniciatives aquest mes de març per recordar l’obra d’un dels reusencs més coneguts. Així, aquest divendres s’inau-

gurarà una exposició sobre Ferrater, que donarà pas, del 12 al 16 de març, a diversos tallers. Cada dia, a partir de les set de la tarda, la sala d’actes acollirà una conferència a càrrec de personatges com Xavier Amorós, Ramon Gomis, Josep Murgades, Enric Juste o Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que serà l’encarregat de

la ponència inaugural. El dissabte 17, per la seva banda, es durà a terme una Ruta literària per alguns dels indrets claus en la vida de Ferrater, on s’aprofitarà per llegir fragments de la seva obra. La idea del Centre de Lectura és engegar l’arxiu de Ferrater progressivament, que s’instal·laria a la Biblioteca del Centre.

La seu de la Fundació Privada Reddis va acollir la presentació.

diarimés 29/02/2012

REUS

SALUT

VEÏNAL

Doctor Inglès: «Cal lluitar contra la limitació laboral i l’aïllament social»

OLÍVIA MOLET

Va enviar la missiva a quasi 10 mil persones Redacció

L’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, va enviar ahir una especial menció a tots els reusencs i reusenques d’origen andalús en motiu de la diada d’aquesta comunitat autònoma espanyola. En la felicitació, Pellicer va tenir un record destacat per a aquestes persones que representen vora el 10% (al voltant de les 10 mil persones) de la població de la capital del Baix Camp. En la missiva enviada pel batlle reusenc, es recorda el que és considerat com el «pare de la pàtria andalusa», Blas Infante. En les paraules de Pellicer, l’alcalde cita el mateix Infante on

Avui se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries Joan Marc Salvat

«He sentit una olor i després m’he trobat malament». Aquesta és la primera reacció entre les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple (SQM), una de les 7.000 malalties rares o minoritàries de les quals es té constància. Avui, 29 de febrer, es commemora el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries que té per objectiu visibilitzar una sèrie de patologies que, per la seva reduïda afecció, sovint queden en l’anonimat. El principal cavall de batalla que cal afrontar de cara a les persones que pateixen aquesta o d’altres malalties estranyes, explica el doctor Inglès, és «l’aïllament social i la limitació laboral» que comporten. Inglès és metge adjunt de l’àrea de Medicina del Treball i forma part del Comitè d’Infeccions a l’Hospital Sant Joan. Només a Catalunya les malalties rares afecten vora 400.000 persones (algunes d’elles, sense un diagnòstic clar), majoritàriament tenen un origen genètic i en molts casos no tenen cura. En els anys que el doctor Inglès porta treballant a l’Hospital Sant Joan, només ha vist passar un parell de pacients els símptomes dels quals coincidien amb els que s’associen a la SQM. Es tracta de dues persones de menys de 40 anys. Una de les pacients era una dona que es dedicava a la neteja i en l’ús dels detergents va començar patir «atacs i crisis respiratòries», detalla Inglès. El segon pacient del qual té coneixement Inglés es tracta d’un home que treballava en un taller

mecànic d’automòbil. El contacte constant amb el seu entorn laboral i diferents substàncies com els olis de motor, la gasolina o el fum dels tubs d’escapament li produïen els mateixos quadres que a la dona de la neteja. Tots dos casos van ser derivats a l’Hospital Clínic de Barcelona. Inglès entén la SQM com «una resposta exagerada del cos a una sèrie de productes químics». L’Organització Mundial de la Salut no ha catalogat la SQM com una malaltia i Inglès explica el perquè: «Quan tens un conjunt de símptomes, tens una síndro-

«No tenim una explicació per saber per què davant una olor determinada es reacciona diferent» me; quan tens una explicació per aquells símptomes parles de malaltia. I aquesta és la diferència. No tenim una explicació clara per saber quins mecanismes s’esdevenen davant d’una olor determinada que fan reaccionar la persona de manera diferent». S’hi neix amb la SQM? El doctor Inglès ho nega. Segons detalla, les dues principals teories sobre les seves causes són: «O bé un problema de percepció (els receptors d’olors generen una resposta exagerada al cervell), o bé un problema d’interpretació (el cervell fa una interpretació errònia d’un estímul normal i reacciona exageradament)». Inglès no coneix, a data d’avui, «cap

L’alcalde felicita un a un i per carta als reusencs d’origen andalús

El doctor Joan Inglès i la reumatòloga Dèlia Taverner.

relació directa entre la indústria química i una major incidència de la SQM». El doctor exposa que aquesta síndrome la pateixen les persones en el seu entorn més immediat, i no hi afecten tant les causes ambientals generals. Nàusees, vòmits, tancar els pulmons, segregar mucositats, llagrimeig... Són alguns dels símptomes més habituals: «Es genera una resposta de defensa, és una colònia que no fa mal i actuem com si fos lleixiu», afegeix.

Un entorn controlat Atès que la SQM no té cura, Inglès apel·la a una millora de la qualitat de vida del pacient i els familiars. El metge explica que als pacients de SQM els cal un «entorn controlat» i acaben utilitzant «sistemes més arcaics de neteja de la roba, eviten perfums i aerosols en general». Per tot, reclama «sensibilització» i recorda que «no tothom que porta una mascareta té tuberculosi. Ho fan per evitar posar-se malalts».

Ni la SQM ni la fibromiàlgia ni la fatiga crònica tenen un origen concret Les tres malalties coincideixen que no se n’ha determinat, a dia d’avui, un origen concret. Coincideixen, també, que en el cas de la Sensibilitat Química Múltiple sovint se li associa la fibromiàlgia i a aquesta se la vincula amb la fatiga crònica. La reumatòloga Dèlia Taverner detalla que no hi ha cap prova diagnòstica per determinar la fibromiàlgia. Amb tot, explica, cada setmana detecta un mínim de deu nous casos en primera consulta. Sens dubte, afegeix, «els casos de fibromiàlgia van a més». El perfil del pacient és majoritàriament femení, encara que «cada vegada hi ha més homes», afirma. «Les situacions d’estrès poden desencadenar en dolor crònic», conclou. JM.S. FELICITACIONS

reclama als reusencs d’origen andalús «feu vostres, ben altes i ben clares les paraules: Paz y esperanza bajo el sol de nuestra tierra». Paral·lelament, l’alcalde els va encoratjar a gaudir d’un Dia d’Andalusia «de celebració de retrobament». La iniciativa del batlle és innovadora, ja que mai fins ara s’havia felicitat per carta als ciutadans de Reus durant cap festivitat regional (tampoc la d’Andalusia) ni de persones provinents d’altres països. El 28 de febrer, el Dia d’Andalusia commemora el referèndum de l’any 1980 que va garantir l’autonomia d’aquesta comunitat autònoma.

INFRAESTRUCTURES

La Cambra trasllada a Fernández la necessitat de la línia Reus-Roda El situa com «l’eix natural de mercaderies» Redacció

La Cambra de Comerç de Reus va traslladar ahir al Diputat popular Alejandro Fernández la necessitat de prioritzar l’adequació de la línia Reus–Roda (a través d’una nova variant ferroviària de Reus) com a «eix natural de sortida de les mercaderies del Port de Tarragona». Així ho va comunicar al diputat tarragoní en una reunió de treball que van mantenir ambdues parts. El president de la Cambra, Isaac Sanromà va defensar davant Fernández la necessitat que «l’alternativa de rehabilitar el Reus-Roda és la millor i única FELICITACIONS

viable». Alhora, Sanromà va detallar que tant la variant est de Reus com l’eix entre la capital del Baix Camp i Roda «han de permetre el trànsit mixt de mercaderies i viatgers». Per últim, el president de la Cambra va defensar la inclusió del projecte en els pressupostos generals de l’Estat pel 2012 com una «prova de foc de la voluntat del govern d’impulsar aquesta solució i acabar amb l’estèril debat suscitat». La trobada amb Fernández s’emmarca en el conjunt de trobades periòdiques que el president de la corporació manté amb els representants del territori al Congrés. Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Alex nació el 24 de febrero de 2012 a las 07:54. ¡¡Bienvenido!!

¡Feliz cumpleaños! Lo mejor que me ha dado la vida... Joan Maria y “Chispy”.

CAMP DE TARRAGONA SUCCESSOS

El Govern confia a començar a instaurar el servei de rodalies de trens el 2013 El Govern confia a poder començar a instaurar el servei de rodalies al Camp de Tarragona en l’horitzó del 2013. Així ho confirmava ahir el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, després que la Generalitat aprovés la proposta del nou contracte de servei públic 2011-2015 per a la gestió de Rodalies i Regionals. Un nou contracte que suposa un canvi en la relació contractual entre el Govern de la Generalitat, com a administració titular del servei, i l’empresa ferroviària que el presta, en aquest cas, Renfe. El nou contracte permet exercir un major control i intervenció en els Rodalies i Regionals. Malgrat tot, segons puntualitzava el propi Nin, la posada en marxa del servei de rodalies està supeditada a la futura modificació de la Llei Ferroviària i que el Govern de l’Estat aboni i compleixi el contracte programa, cosa que suposa una consignació de 145 milions d’euros per tota Catalunya. D’altra banda, Daniel Pi, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), apuntava ahir que la modificació de la llei ferroviària no podia servir d’excusa per dilatar en el temps l’execució d’algunes de les millores que té pendent el territori, com ara: l’absència de l’esmentat servei de rodalies, l’antiguitat de la major part dels trens (molts tenen més de 30 anys), o la realització d’algunes inversions en estacions que ho requereixen des de fa temps. «La modificació de la llei ferroviària no pot servir com a maniobra de distracció per evitar implementar totes aquestes millores necessàries a les comarques de Tarragona», subratllava Daniel Pi. Nin, però, subratllava la voluntat del Govern de treballar amb l’horitzó del 2013 pel que fa a les rodalies. Silvia Jimenez

Detenen la filla de la dona morta a Salou com a presumpta autora del crim Els Mossos d’Esquadra han arrestat també l’amic de la detinguda ja que se sospita que l’haurien mort minuts abans de trucar a la policia Redacció

Els Mossos d’Esquadra van detenir a la nit d’aquest dilluns Nathalie C. R., de 47 anys, i Antonio P. S., de 52 anys, com a presumptes autors de la mort de la dona de Salou. Ambdós detinguts són de nacionalitat espanyola i veïns de la mateixa localitat tarragonina. Els Mossos d’Esquadra confirmaven ahir que la detinguda és la filla de la víctima, i que manté una relació d’amistat amb l’altre detingut. Se sospita que la mort va tenir lloc minuts abans de trobar el cos. La víctima, M. R. P., de 69 anys, va ser trobada morta al seu pis poc abans de les dotze del migdia del dilluns. Aquesta presentava diversos cops al cap propinats amb un objecte contundent que li hauria provocat la mort de forma immediata. El cos de la víctima va ser trobat per la filla, ara detinguda, la qual va avisar

els Mossos d’Esquadra de la seva troballa. La dona, originària de Bilbao, vivia des de fa una dotzena d’anys al número 2 del carrer Tarragona de la capital de la Costa Daurada. Era vídua des de l’any passat i tenia dos fills, la detinguda i un altre que viu a l’estranger. Els veïns, per la seva banda, no li coneixien cap parella recent, fet que va descartar que es tractés d’un nou cas de violència de gènere. L’assasinat va commocionar tot el municipi, ja que la víctima era una dona força coneguda. El Consistori municipal va emetre un comunicat públic lamentant els fets i demanant que el cas es resolgui el més aviat possible. Els agents de l’Àrea d’Investigació Criminal de Tarragona van analitzar el domicili de la víctima durant hores. Pel que fa a la investigació dels Mossos, aquesta

es va centrar des del primer moment en l’entorn familiar, ja que la porta del domicili no estava forçada. També es va descartar el robatori perquè no faltava cap objecte de valor ni les pertinences estaven desendreçades. La recerca va avançar ràpidament i, de fet, la filla que ha quedat detinguda va sortir del pis acompanyada per dos agents de paisà dels Mossos d’Esquadra el dia que van trobar la víctima. Malgrat que no anava emmanillada, tot semblava indicar que es dirigia a comissaria a declarar. Els agents la fer seure al seient posterior del cotxe policial, acompanyada per un dels mossos, un detall que ja feia sospitar que podria tenir relació amb la mort. De moment, la investigació de l’assassinat de Salou, desplegada pels Mossos d’Esquadra, s’està desenvolupant sota secret de sumari.

29/02/2012 diarimés

ACTUALITAT

Altafulla acollirà dues noves modalitats de Batxillerat La previsió d’alumnes per als nous Batxillerats del curs vinent és de 45 estudiants Shaila Cid

L’Institut d’Altafulla acollirà per primera vegada les dues modalitats de Batxillerat de Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials el proper curs 2012-13. Així ho va anunciar la regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Altafulla, Eva Martínez. Es tracta d’una de les reivindicacions més demandades per part de l’AMPA del centre, apuntava Josep Blanch, un dels seus representants. L’alcalde, Fèlix Alonso, va remarcar que la posada en marxa del Batxillerat permet que molts alumnes del municipi «no hagin de marxar cap a altres municipis i facilita poder acabar l’Educació Secundària al poble on viuen». Alonso va subratllar la bona salut de l’Educació a Altafulla, ja que disposa de dues llars d’infants municipals, dues escoles de Primària, un institut, una Escola de Música i una Escola Municipal d’Adults.

El currículum dels batxillerats consta de matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Els alumnes hauran de triar un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals cinc han de ser de la modalitat escollida. L’estudiant haurà de completar l’horari amb altres assignatures de la mateixa modalitat, d’altres modalitats o amb matèries optatives. La previsió d’alumnes que acollirà aquest primer grup de les dues modalitats es fixa en els 45 estudiants. En l’actualitat, l’Institut d’Altafulla compta amb 280 alumnes, la majoria dels quals són del municipi però també dóna servei a escolars que provenen dels municipis de la Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Salomó. La inspectora del Departament d’Educació de Tarragona, Carme Mas, va augurar un èxit de sol·licituds per seguir els estudis de l’Educació Secundària a Altafulla.

diarimés 29/02/2012

CAMP DE TARRAGONA

SOCIETAT

Perafort reuneix més de 600 quilos de taps per una causa solidària És una iniciativa creada per salvar la vida a la nena Aitana García a la qual també s’hi ha afegit Salou Redacció

Aitana García té 10 anys és de Ta· razona i va néixer amb una cardi· opatia congènita. L’única solució possible per salvar la petita és un doble trasplantament de pulmó i cor, una operació quirúrgica complicada i que cal fer a l’Hos· pital Infantil de Boston, als Estats

Units. La família necessita, per a aquesta intervenció 200.000 euros i és per això que van en· cetar, fa gairebé un any, aquesta campanya solidària en què una empresa de reciclatge d’Alacant es va comprometre a pagar pels taps recollits per tal de finançar el cost de la intervenció. Per cada

tona de taps recollida l’empresa abona a la família de l’Aitana 300 euros. L’Ajuntament i els veïns i ve· ïnes dels municipis de Perafort i Puigdelfí van col·laborar amb la recollida de taps de plàstic des del passat mes de juliol i han aconseguit recaptar un total de

CAMBRILS

POLÍTICA

La salut serà l’eix temàtic del programa de les Jornades de les Dones Els actes es faran entre l’1 i el 29 de març Redacció

La salut serà l’eix temàtic de les desenes Jornades de les Dones de Cambrils, que entre l’1 i el 29 de març oferiran un ampli ven· tall de xerrades, tallers, exposi· cions i altres activitats al voltant d’aquesta temàtica. També s’hi tractaran altres

609 quilos de taps d’ampolles. Tots ells van ser dipositats i em· paquetats a l’Ajuntament de Pe· rafort i es van enviar al poble de la nena. D’altra banda, l’Ajuntament de Salou també s’ha volgut afe· gir a la campanya i és per això que des de les regidories d’Ac·

ció Social i la regidoria de Salut Pública, Qualitat Ambiental, es fa una crida a la ciutadania sa· louenca per col·laborar i donar ple suport a la iniciativa. A Salou aquesta empenta la va començar a tirar endavant un matrimoni salouenc: l’Ana Queralt i el seu marit, Moisés Regué. Qualsevol tap és vàlid sempre que sigui de plàstic: taps d’ampo· lles d’aigua; taps de tetrabricks de llet, vi, cola, cafè, sucs; taps de recipients de xampú, suavit· zants, colònies... D’altra banda, tothom qui ho vulgui també pot fer un donatiu al següent compte obert al Banc Santander: 0049 0833 58 2990836144.

aspectes tan importants com l’àmbit laboral, la recuperació de la memòria històrica de les dones, la corresponsabilitat dels homes i les dones en l’organit· zació de la vida quotidiana, la importància de l’ús d’un llen· guatge no sexista o la coeduca· ció com a eina fonamental per a

conscienciar nens i nenes, des de les edats més primerenques, en la construcció d’una socie· tat més igualitària, justa i lliure d’estereotips de gènere, en el que la diferència sigui conside· rada un valor i no un obstacle per a la igualtat. Les jornades, en el marc del Dia internacional de les Dones que es commemora el proper 8 de març, estan organitzades per la regidoria de Benestar So· cial, Salut i Família, a través del servei de Polítiques d’Igualtat i el Consell de Dones, amb la col· laboració de diversos departa· ments municipals, organismes públics i diversos professionals.

Rafael Luna (PP) carrega contra Granados a Facebook El diputat popular al Parlament de Catalunya, Rafael Luna, car· regava ahir durament contra l’alcalde de Salou, Pere Grana· dos, per les declaracions que aquest ha realitzat en el context d’una entrevista al Diari Més sobre la polèmica del Centre Recreatiu i Turístic de PortA· ventura. Luna criticava Grana· dos a Facebook tot dient: «Tin· drà carà l’alcalde de Salou quan diu que cap grup parlamentari ha fet res per aturar la polèmi·

ca esmena del CRT...». «És que Pere Granados no és de Conver· gència i Unió?», es preguntava. Luna afegia que l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, «li ha ficat un gol en tota l’esquadra de la porteria» i afegia que «si Granados no està d’acord amb el seu partit, el que ha de fer és donar-se de baixa i que digui públicament el que opina del seu company de partit, Josep Poblet». Segons Luna, el pro· blema el té a casa seva.

La Cambra de Valls va tramitar 850 certificats d’origen durant el 2011 En el Ple de la Cambra de Co· merç i Indústria de Valls, cele· brat el 27 de febrer, entre molts altres temes, es van facilitar algunes dades estadístiques de l’activitat de la Cambra durant el 2011. En total es van tramitar 850 certificats d’origen amb destí a 85 països del món. No s’inclouen els destinats a pa· ïsos de la Unió Europea. Això vol dir que des de les empreses de la comarca de l’Alt Camp han sortit 850 expedicions de mercaderies a aquests països: 97 exportacions han a anat a la Xina, 59 a l’Aràbia Saudita, 60 als Emirats Àrabs Units, 34 a Kuwait,45 a Vietnam,39 a Tailàndia, 29 a Indonèsia, 25 a Turquia... D’altra banda, el Centre de Formació de la Cambra, durant el 2011 ha re· alitzat 25 cursos per a aturats i personal en actiu. En total 382 alumnes amb 565 hores han passat pel centre de la Cambra, el que representa un impor· tant reciclatge i preparació de personal de i per les empreses. Finalment, pel que a fa la cre· ació d’empreses, durant l’any s’han fet 136 assessoraments, dels quals s’han creat 8 empre· ses a la comarca. Redacció

DECORACIÓ

La figura del ‘personal shopper’ arriba al món de la decoració Aquest professional ajuda els clients a triar aquells elements que s’adeqüen més al seu estil Laura Gómez

Es coneixia l’existència de la figura de l’assessor d’imatge en terme de moda, però ara també ha aparegut en els darrers anys la figura del personal shopper en l’àmbit de la decoració. A l’actualitat, hi ha empreses que es dediquen precisament a això,

a oferir als seus clients la possi· bilitat de l’assessorament d’un personal shopper a l’hora de decorar qualsevol estança de la seva llar. Aquests professionals donen consells als clients a l’ho· ra de portar a terme qualsevol reforma de tipus decoratiu a la llar. Aquests professionals co·

neixen a la perfecció la combi· nació de colors més adequada, les tendències actuals, aquells objectes que poden anar bé per una sala d’estar, sempre seguint les indicacions dels clients i els gustos d’aquests. Els personal shopper acompanyen els seus clients a les botigues de decora·

ció per tal que les compres i les eleccions d’aquest tipus siguin més senzilles. Així mateix, també existeixen personal shopper en l’àmbit de la immobiliària. En aquest sec· tor, la funció bàsica d’aquests professionals és ajudar i as· sessorar les persones que han d’adquirir un habitatge, quin és el millor per les característiques que tenen. Moltes persones han malbaratat temps en la recerca d’una llar, per aquesta raó, les empreses que ofereixen el ser· vei en l’àmbit de la immobiliària ajuden a maximitzar el temps i economitzar les recerques.

shopin

Aconsellar és la principal feina dels ‘personal shopper’.

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm.49. Febrer de 2012

Xavier Fageda Especialista en gestió aeroportuària.

«Ryanair es quedarà i Reus mantindrà el nivell de trànsit els propers anys»

La supressió de primes al sector eòlic fa perillar les noves instal·lacions

Les empreses invertiran 500 milions d’euros aquest 2012 a la demarcació

A Tarragona es poden veure afectats més de 20 nous parcs eòlics. P4-5

P7-10

Prenatal inicia un pla de reestructuració i tancarà 40 tendes a tot l’Estat Una de les botigues afectades serà la que l’empresa té a Tarragona i es tancarà al mes de maig. P11 L’empresa de neteges a domicili en sec Ecowash obre nova delegació La companyia està especialitzada en el rentat en sec als sectors de l’automoció, nàutica i entapissats. P12 Comsa Emte desenvolupa la seva activitat des de fa més de cent anys Té els seus inicis a la ciutat de Reus, i és la segona companyia més important del sector d’infraestructures. P14

Llaza, S.A. comença l’any amb nova imatge, nous productes i oberta a l’exterior P12-13 La Carta Econòmica, l’actualitat de la Societat d’Estudis Econòmics

BASF presenta resultats amb un augment de les vendes del 15% respecte al 2010 La facturació supera els 73.000 milions d’euros i l’EBIT va arribar als 8.600 milions, amb un augment d’un 11%. P13

A més, es preveu que es crearan al voltant de 1.000 llocs de treball si es compleixen les previsions. P2-3

El Centre de la Reempresa aconsegueix un 2% de reemprenedors al Camp en dos mesos P4

REPORTATGE

CREIXEMENT ECONÒMIC

El sector privat invertirà 500 MEUR a Tarragona aquest any

PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES PER AL 2012

En un context de crisi com l’actual, on les bones notícies econòmiques brillen per la seva absència, que les empreses privades segueixin invertint en nous projectes representa una injecció d’optimisme tant pel creixement econòmic com per la societat. Així, hem fet un recull del que pot ser aquest any quant a inversió i creació d’ocupació. Núria Arlandes

es de l’inici de la crisi l’any 2008, diàriament arriben notícies gens positives pel que fa tant a les xifres de l’atur, que no ha parat de créixer i que ha superat el llindar de les 70.000 persones a Tarragona, els tancaments d’empreses i els ERO estan sent el pa de cada dia, només a la demarcació s’han produït més de 400 expedients de regulació que afectaven més de 3.000 persones l’any 2011, i de cara a aquest any no es preveu una parada generalitzada, però sí un alentiment i el començament del repuntament verd. Davant d’aquest escenari, gens encoratjador, hi ha encara lloc per l’optimisme, només l’any passat es van anunciar inversions privades per valor de més 500 milions d’euros per aquest any a la demarcació de Tarragona, amb una creació d’ocupació que pot rondar els més de 1.000 llocs de treball, i pot ser més gran si es té en compte que no tots els projectes són anunciats, sobretot els de les pimes. Pel que fa a sectors, on més inversió hi ha previs-

ta és en el químic i l’energètic, però també trobem la distribució, el turístic o el de serveis.

Sector energètic

Aquest pot ser és el que s’emporti el gruix més gran d’inversions. Endesa va anunciar el setembre passat projectes per valor de 2.263 milions d’euros a Catalunya en tres anys, que es dedicaran principalment a la millora de la xarxa de subministrament, manteniment i comercialització. Del total Tarragona s’emportarà un tant per cent, la quantitat no la sabem ja que l’elèctrica no ha fet un desglossament per demarcacions. Gas natural invertirà fins al 2014, 1.088 milions d’euros a Catalunya per construir i millorar les seves infraestructures, pel que fa a la seva distribució de gas i electricitat, serveis energètics, comercialització minorista i projectes d’I+D, i preveu generar un negoci induït d’uns 440 milions d’euros. Per partides, 338 milions seran per arribar a 31 municipis que no disposen d’accés al gas natural canalitzat, dels quals vuit són a Tarragona, entre ells l’Aldea i l’Ametlla de Mar,

en aquest últim es realitzarà en dues fases i estarà enllestit aquest any. A més a més, ha comprat el parc eòlic de Les Forques II a Tarragona per uns 15 milions d’euros i es posarà en marxa en el segon semestre de l’any. En aquest sentit, la multinacional alemanya Seeger Engineering AG construirà a Flix, juntament amb Ercros, una central de cogeneració de biomassa i una planta de pèl·lets, amb una inversió de 52,7 milions d’euros, i 170 nous llocs de treball aproximadament.D’altra banda, la posada en marxa de la I fase del projecte Zèfir, suposarà una inversió privada de 80 milions d’euros, tot i que les xifres d’ocupació no han transcendit. Es preveu que estigui enllestida a finals d’any.

Sector químic

Juntament amb l’energètic el químic és l’altre sector que més inversió prevista té damunt de la taula per aquest any, a més de ser un dels més importants de l’entramat empresarial de Tarragona. Dow Chemical, té una inversió de més de 70 milions per l’aturada tècnica

EL DETALL

Sectors Els sectors on es concentren la major capacitat inversora serien l’energètic i el químic, seguits de la indústria i l’hostalería del cracker d’hidrocarburs del polígon Nord. Pel que fa a projectes de seguretat i medi ambient, tenen previst 10,5 milions, projectes d’especialització i valor afegit, 15 milions fins al 2014, i en i+D 3,5 milions. Aquestes últimes són una previsió que segons marquin els mercats seran amb més o menys mesura. BASF també té prevista una ampliació de la seva capacitat productiva de 12 milions d’euros al seu centre de Tarragona. A més, mitjançant una joint venture amb tres socis amb dilatada experiència en el sector logístic, vol construir una terminal ferroviària de mercaderies dintre dels seus terrenys en el Polígon Petroquímic de Tarragona, condicionada a la connexió a l’ample de via europeu a curt termini, i suposarà 10 milions d’euros, crearà 25 llocs de treball directes, i perme-

trà la connexió directa del polígon petroquímic més important del sud d’Europa amb els principals mercats europeus. Repsol tampoc no es queda enrere, fins al 2014 té previstos projectes amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència energètica de le seves plantes, uns 100 milions, per productes amb valor afegit 8 milions, en aquests moments estan invertint 5 milions per millorar la xarxa de canonades de distribució. Ara fa pocs dies va signar amb Endesa un acord de col·laboració per a la millora de les infraestructures elèctriques que suposa una inversió de 7 milions. Per acabar, segueix el pla de protecció del Litoral amb una inversió de 130 milions d’euros per la millora de la qualitat i la seguretat operativa. La petroquímica espera cobrir 450 llocs de treball en cinc anys.

Kemira reforçarà la seva xarxa de fabricació europea mitjançant la construcció de dues plantes noves de coagulant, una d’elles a Tarragona, amb una inversió de 20 milions aproximadament, que es situarà al parc industrial de Bayer. CLH invertira en millora i ampliació de les totes les seves instal·lacions a lEstat uns 43 milions.

Hostaleria i turisme

El sector turístic té un gran pes dins de l’economia tarragonina; per això, és important destacar les inversions en aquest sector. Les cadenes de menjar ràpid, McDonalds i Burger King han apostat pel Camp de Tarragona dins dels seus plans d’expansió. Així, McDonalds té previst un nou local al polígon Francolí, de 400 metres quadrats amb una inversió aproximada de dos milions que obrirà a

Febrer de 2012

Empresa Pierre & Vacances Projecte Zèfir Hotel Breas (Reus) CLH Kemira Burger King McDonalds Caprabo Basf Basf Repsol Repsol Dow Chemical Dow Chemical Mercadona Ubesol Maverick Gas Natural Seeger Engineering AG Endesa El Corte Inglés Granic Empresa turística

Actuació Adequació nou establiment a Salou

Posada en marxa de la I Fase

Nou establiment hoteler

Ampliació i millora de totes les seves instal·lacions a l’Estat

Planta nova de coagulant

Nou restaurant a Salou

0,6-1

Nou restaurant a Tarragona

Aprox. 2

Aprox. 50

9 establiments franquicitats

0,27

Terminal ferroviària

Ampliació i millora de totes les instal·lacions

Pla d’actuació del litoral

130

Acord Endesa, i altres projectes

Aturada ‘cracker’ hidrocarbur, i altres projectes

70,21

Diversos projectes

4 establiments

120

Nova planta de bufat d'ampolles

Millores i nous punts d'atenció a Catalunya

1088

Central de biomassa a Flix

52,7

Millores de la xarxa i nous punts a Catalunya

2263

Planta de reciclatge de plàstic a la Bisbal del Penedès

Establiment d'enoturisme i restauració a la Bisbal del Penedès 1

450 (5 anys)

Aprox. 170

75-100 12

El que ens queda a la cartera...

La majoria d’aquestes inversions comporta la creació de nous llocs de treball, i estariem parlant de més de 1000 persones

A la Bisbal del Penedès, aquest any acabarà la segona fase de la planta de reciclatge de plàstics, Granic amb una inversió de 25 milions i una ocupació d’entre 75 i 100 persones. En aquesta localitat també s’ha posat en marxa una bugaderia industrial amb 25 persones. A més de mantenir contactes per la instal·lació d’una multinacional alemanya de material quirúrgic. Ubesol-Maverick, seguint amb la seva política d’optimitzar costos, ha decidit instal·lar una planta de bufat d’ampolles de més de 2.000 metres quadrats a Ulldecona, amb l’objectiu de reduir despeses de transports, el nivell d’estoc i rebaixar l’emissió de CO2. La inversió serà de 5 milions, amb 7 nous llocs de treball, i fins a 13 persones en èpoques de més producció es preveu que estigui en ple rendi-

12-15 persones

EN CONTEXT

Ocupació

Sector industrial

500-700

Centre logístic a la Bisbal del Penedès

EL DETALL

finals d’any, amb 50 persones. Burger King obrirà un nou restaurant a Salou, amb una ocupació d’11 persones, una inversió d’1 milió i està estudiant obrir-ne al centre de Tarragona i altres municipis costaners. A la Bisbal del Penedès hi ha prevista l’obertura d’un establiment d’enoturisme amb una inversió d’1 milió i un altre en projecte una mica més petit. L’hostaleria també inverteix, a Salou Pierre & Vacances gestionarà un nou establiment d’apartaments turístics on ha invertit 1 milió i donarà ocupació a 12 persones. A Reus, es posarà en marxa aquest mes de maig, l’hotel de quatre estrelles Brea’s Hotel, amb 50 habitacions, dues suites, àmplia cafeteria i saló de banquets, la inversió total és de 7 milions d’euros i una ocupació aproximada d’entre 12 i 15 persones.

Llocs Treball

M€

ment a la tardor.

Sector de la distribució

Caprabo va presentar un pla d’expansió a cinc anys vista amb una previsió d’obrir 18 franquícies a Tarragona, actualment en tenen damunt la taula 9, amb una inversió per local de fins a 30.000 euros. Mercadona obrirà tres nous locals, al Vendrell, Montblanc i a Tarragona a la Via Augusta, amb una mitjana de inversió cadascun de 2 milions i més de 30 llocs nous de treball. Lidl va anunciar inversions de 100 milions d’euros a Catalunya, però no ha especificat la partida per Tarragona.

Sector logístic

Un projecte que s’estima que s’acabi aquest any és el centre logístic d’El Corte Inglés a la Bisbal, una gran inversió amb la creació d’ocupació d’entre 500 a 700 persones.

A tot això, encara ens queden inversions previstes per als propers anys, com l’arribada d’Ikea a la ciutat de Tarragona, inclos dins del seu pla d’expansió 2011-2015. Actualment, el projecte està en tràmits pendent de posar-se en acord els propietaris dels terrenys on finalment s’ubicarà la tenda de la multinacional sueca de mobles ‘low cost’. La inversió prevista és de 60 milions d’euros i es crearan uns 400 llocs de treball. Aquest no és un projecte com els altres, ha estat una insígnia de la gestió de Josep Fèlix Ballesteros, i ha posat a flor de pell la rivalitat de Tarragona i Reus, que s’han estat disputant la ubicació d’aquest centre des de l’inici. Finalment ha guanyat la capital del Camp i s’espera l’arribada d’Ikea per abans del 2015. L’altra de les arribades, no per noser una gran inversió és menys desitjada, és FNAC. Després de l’obertura d’El Corte Inglés, a la qual sempre va lligada una d’aquestes botigues, no es fa res més que parlar de la seva instal·lació, però ara com ara està en estat embrionari i la companyia encara no ha confirmat la seva botiga a la ciutat de Tarragona. En aquest sentit, un altra inversió que es va anunciar és la de l’empresa francesa de bricolatge Brico Depot, que segons va confirmar a aquest diari no es preveu que sigui fins l’any vinent. Es tractaria d’una botiga de brico-

latge, al costat del que seria la nova tenda d’Ikea, i la inversió estaria entre els 12 i 15 milions d’euros i donaria feina a unes 70 persones. L’Àrea de Guissona també té previst instal·lar un bufet i supermercat, als terrenys que va comprar l’any 2006, de més de 22.000 metres quadrats, a l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura a la carretera de Reus a Riudoms. Tot això, s’espera que sigui una realitat l’any vinent, ja que actualment ja té demanada la llicència municipal d’activitat a l’Ajuntament de Reus. A la Bisbal del Penedès, com ja hem explicat, hi ha pendents inversions tan disperses com la possible instal· lació d’una multinacional alemanya de material quirúrgic amb una planta de més de 50.000 m2 que està en tràmit i que fonts municipals encara no han dit el nom, perquè ara com ara estan en converses per la seva possible vinguda al municipi tarragoní. L’AEQT va anunciar inversions de més de 500 milions d’euros per als propers anys, amb la creació d’entre 400 i 500 llocs de treball . A més, Tarragona també té pendent tot el que pot porta la celebració del Jocs Mediterranis 2017, pel que fa a instal·lacions, projectes i ocupació, amb inversions de més de 200 milions d’euros i una ocupació de 1.000 persones.

ACTUALITAT

ENERGIES renovables

FOTO: JORDI PRADES

La supressió de primes fa perillar la viabilitat del sector eòlic El decret llei aprovat pel Govern central per al sector de les energies renovables ha pot provocar que les instal·lacions eòliques es facin enrera. A Tarragona podria significar la desinversió de més de 1000 MEUR en els propers anys.

Núria Arlandes

l sector de les renovables està en peu de guerra després que el Govern va aprovar el decret llei RDL 1-2012 de 27 de gener que procedeix a la suspensió dels procediments de pre-assignació de retribució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració, fonts d’energia renovable i residus. Aquest fet significa que els parcs eòlics que no estan inscrits al registre de pre-assignació, malgrat que estiguin en tramitació, es regularan segons aquest decret i es

EL DETALL

Mercat laboral Pel que fa a la creació d’ocupació, si finalment no es realitzen els projectes eòlics previstos, es perdran més de 300 llocs nous de treball quedaran sense primes. Aquesta és la situació en la qual es troben a Catalunya 129 instal·lacions, d’aquestes 64 estan en tràmit, pendents d’informació pública, 22 adjudicades en concurs, 27 en tràmit, informació publicada al DOGC o al BOE, i 16 amb autorització administrativa no inscrits al registre de pre-assignacions, amb un valor inversor de 2.472 MEUR, i una creació de 828 llocs nous de treball directes previstos,

segons dades de l’Informe sobre l’impacte del reial decret realitzat per Deloitte per a l’Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat). D’aquests a Tarragona en trobem 17, a què s’han de sumar els 12 adjudicats en concurs de les Zones de Desenvolupament Prioritàries (ZPD), i sense comptar que dels 64 en tràmit n’hi ha de la demarcació, i que significa la possibilitat de perdre més de 1.309 MEUR de inversió en 1.007 MW i una

ocupació de més de 300 persones. Segons Jaume Morron, gerent d’Eoliccat, “totes aquestes inversions perillen; si la suspensió de les primes s’allarga més enllà de l’estiu, això provocarà que es paralitzin projectes. En aquest moment no ens ho podem permetre, per nosaltres el Govern ha comès un error amb efecte multiplicador perquè els fabricants han de rebre ara les comandes pels parcs que es vulguin tenir

REEMPRESA

ESTADÍSTIQUES

El centre de Tarragona tanca l’any amb un 2% de reemprenedors

La indústria catalana perd un 0,6 % de la seva competitivitat

El centre de la Reempresa de Catalunya es consolida com una eina efectiva per evitar el tancament d’empreses durant el 2011 i espera que el 2012 sigui l’any de màxima expansió amb l’objectiu d’evitar el 15% de finalització d’activitats que entrin en un procés

La pèrdua de competitivitat de la indústria de Catalunya el tercer trimestre del 2011 és molt menor que la registrada al conjunt de l’Estat, on ha estat de 4,2 punts percentuals en relació al mateix trimestre de l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el De-

de reempresa. El centre ha aconseguit atendre 315 empreses cedents i 253 reemprenedors per començar el procés. A Tarragona les empreses cedents han estat el 5% del total i un 2% de reemprenedors. Cal afegir que la delegació de Tarragona es va

obrir al mes de novembre passat, per la qual cosa el resultat de la gestió només és de dos mesos de treball. Pel que fa a la tipologia d’empreses cedents, el 34% pertanyen al sector serveis, el 29% al comerç, el 26,6% a l’hostaleria i el 10,2% a la indústria.

partament d’Economia i Coneixement, aquesta pèrdua és conseqüència de l’apreciació de l’euro, ja que els preus relatius dels productes exportats per les empreses catalanes mostren una lleugera millora. L’anàlisi dels components de l’indicador assenyala una tendència a

l’apreciació de l’euro (0,8 punts percentuals) respecte dels seus principals socis comercials fora de la zona euro. Són exemples d’aquesta apreciació, la lliura esterlina, el dòlar EUA, el pes mexicà i la lira turca, amb excepció del franc suís. El preu interior dels productes exportats milloren.

Febrer de 2012

BREUS EMPRESARIALS

EN CONTEXT

LA XIFRA

parcs eòlics previstos a la provincia de Tarragona es quedaran sense primes

llestos pel 2013 i 2014, i amb aquesta situació d’inseguretat ningú vol arriscar-se, així que si no hi ha comandes es baixa l’activitat de l’empresa i es redueix en mà d’obra, és un peix que es mossega la cua”. Per Morron, si aquesta situació perdura en el temps, “ens podem trobar davant d’una cascada de desinversió, marxant cap altres països, perquè les grans empreses tenen gran capacitat per exportar però el problema el podem veure en les petites perquè dins del mercat exterior es poden trobar amb la competència de les grans”. Per no arribar a aquesta situació s’està mantenint reunions amb el Govern perquè les pre-

Impacte econòmic del RD L 1/2012 Les conclusions a què arriben en l’informe realitzat per Deloitte per Eolicat sobre l’impacte econòmic que pot tenir a Catalunya l’aplicació de la nova regulació són ben clares, ja que planteja dificultats per aconseguir els objectius de penetració d’energia eòlica establerts al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 per a 2015: 3.500 MW de capacitat instal·lada. En la suposició que dels 129 projectes afectats per la suspensió de les primes, el 25% es dugués a terme, la contribució directa al PIB català del sector eòlic es veuria reduïda en un 43,5%, 135,8 MEUR en aquest exercici, i que suposaria la no creació de 828 llocs de treball directes, un 37,4% menys dels previstos. Pel que fa als llocs de treball visions més pessimistes en el sector no siguin una realitat. De totes maneres, per Morron,” tot això serà bo si hi ha una nova regulació i aconseguir seguretat jurídica perquè les inversions privades apostin pel nostre país”. En la mateixa línia trobem Joan Manuel Sabanza, director de la Mesa d’Alcaldes d’Energia de Catalunya (MADE), que aglutina set municipis de la Terra Alta, Baix Camp, i Ribera d’Ebre que concentren el 70% de la producció d’energia de Catalunya. Segons Sabanza, és un pas enrere, “creiem que és un error improvisat del Govern i que incidirà molt negativament en el territori sobretot pel que fa a les instal·lacions eòli-

indirectes, estaríem parlant de 370 llocs de treball respecte dels previstos. La reducció que podria generar-se en la contribució del PIB que el sector eòlic genera per l’efecte arrossegament en altres activitats econòmiques (impacte indirecte) respecte al previst es situaria en 33,9 MEUR l’any 2015. Les inversions complementàries associades a la instal·lació dels parcs adjudicats en concurs eòlic al 2010, concretament els de la Zones de Desenvolupament Prioritari, que podrien no desenvolupar-se serien al voltant dels 205 MEUR en els propers anys, amb una ocupació derivada d’aquestes i que finalment no es produiria, de 3.582 llocs de treball.

ques, que aporten creixement econòmic i creació d’ocupació”. Pel que fa a l’impacte de la mesura a llarg termini, Sabanza ho té clar, “la gran majoria de projectes seran inviables sense primes o serà molt difícil que es duguin a terme, perquè depèn de molts de factors com ara, el finançament ja que si no hi possibilitat de ser rendibles, els bancs no voldran comprometre’s, en definitiva, crec que serà molt complicat”.

ZPD i l’eòlica marina

Els altres projectes que hi ha a Catalunya pendents i de gran importància pel que fa a desenvolupament i recerca són per una banda la posada en marxa del projecte Zèfir, el centre

tecnològic de desenvolupament per l’eòlica marina davant de les costes tarragonines i que preveu una inversió privada de 80 milions en la primera fase, que segons Morron, no creu que perilli, malgrat que es preveu que es posi en marxa a partir de 2013, “suposem que tot aquest enrenou estarà solucionat i finalment no es veurà afectat”. Per altra banda, els parcs adjudicats en concurs de les ZPD, dels 22 parcs adjudicats 12 estan a Tarragona, tot i que les empreses han de seguir amb la tramitació i que la Generalitat encara no ha aportat la documentació per tirar endavant el projecte, queden fora de la pre-assignació i per tant sense primes.

L’economia tarragonina pateix un empitjorament a finals de 2011 Aquest és el que deixen entreveure els resultats que dóna l’enquesta d’activitat econòmica de BBVA per l’últim trimestre de l’any passat, a la què s’ha de sumar les xifres negatives de l’atur, fet que envolta de la societat de pessimisme, malgrat els petits avenços mostrats per alguns indicadors. La nota més negativa se la segueix emportant el sector de la construcció, tant en inversió com en ocupació. Pel que fa altres sectors, cal destacar el turisme, que malgrat l’alentiment típic del trimestre, és la variable més ben valorada per tots els enquestats. L’exportació continua destacant com a impulsora de creixement tot i el menor pes del sector a l’economia. Pel futur les perspectives es mantenen en nivells baixos i estan marcades per una gran incertesa./Redacció

El nombre d’habitatges iniciats a Tarragona cau un 50,9% El nombre d’habitatges iniciats en el transcurs de l’any 2011 va sumar un total de 7.898 pisos i els acabats, 18.704 unitats, unes xifres que suposen només un 6% dels habitatges que van iniciar i acabar la seva construcció el 2007, quan es va registrar la que fins ara és la xifra màxima d’obra nova, segons l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE). La patronal del sector ha afirmat que una xifra tant baixa no s’havia registrat mai des de que es tenen sèries històriques d’habitatges construits El nombre de visats concedits pel Col·legi d’Aparelladors quant a la construcció de nous habitatges va caure un 41,6% en relació amb l’any anterior. Les demarcacions de Girona i de Tarragona són les que registren una caiguda més acusada, fins assolir disminucions per sobre del 50%. Així, a Tarragona la caiguda del nombre d’habitatges iniciats va ser d’un 50,9%./ACN

PROTAGONISTES

GESTIÓ AEROPORTUÀRIA

FOTO: OLIVIA MOLET

Xavier Fageda Professor titular de Política Econòmica de la UB. Master of Science in Economics per la University of Warwick (Regne Unit). Especialista en matèria de gestió aeroportuària i coautor del llibre ‘Aeroports i poder’.

«L’element clau per la bona gestió aeroportuària és la competència» Núria Arlandes –Quin ha estat exactament el problema de l’aventura de Spanair? El problema principal ha estat la manca de ges· tió, es volia fer al Prat un hub, que implica tenir una unió de xarxa amb una quota de mercat dins de l’aeroport de més del 50%. Spanair ha obtingut un 12% de quota de mer· cat amb una competència molt forta de companyies de low cost, i els millors es· pais de la terminal a mans d’Iberia, era un projecte que només podia tenir èxit si aeroport i aerolínia anaven de bracet. L’ele· ment clau és que el gestor de l’aeroport ha de donar preferència a l’aerolínia de xarxa que vol desenvo· lupar un hub, i si no és així és molt complicat. –Cap on ha d’anar la gestió aeroportuària? No és tant qui gestiona els aeroports, si públic o privat, sinó que hi hagi competència. I en el món

dels aeroports això passa per una gestió individua· litzada; de fet, a la majoria de països d’Europa, amb un sector aeroportuari complex, hi ha una gestió individualitzada, i com· peteixen entre ells per atreure aerolínies. –Pel que fa a la gestió, amb la marxa de Ryanair és viable l’aeroport de Reus? Els aeroports petits per on poden competir amb aeroports grans, com el Prat, és en el sistema de preus, el que cobres per les terminals o les pistes, i Ryanair demana preus molt baixos. L’aeroport de Reus no hi pot competir i amb la desaparició de Spanair el seu espai l’aga· farà Ryanair, i tots els avi· ons que destini a BCN no aniran a Reus ni a Girona. Tot i això, l’acord a què es va arribar Ryanair el com· plirà, que al final suposa· rà en ajuts uns 3 euros/ passatgers, que és una

xifra modesta. Penso que a Reus el nivell de trànsit es mantindrà els propers anys, Ryanair es queda· rà, ja que ha aconseguit el que volia i això ho ha garantit. –Així, l’Aeroport de Reus serà de Ryanair o no serà? A l’escala que t’ofereix Ryanair segur que no. Però es pot apostar per les aerolínies angleses, ja que part dels viatgers que aterren aquí provenen del mercat anglès. S’augmen· taria el volum de trànsit, i és un mercat molt impor· tant. Tot i això, el proble· ma és que no et garantei· xen vols tot l’any com si ho fa Ryanair, però crec que és una opció a tenir en compte. –No hi ha massa aeroports a Espanya? El problema no són el nombre d’aeroports com el que s’han fet instal· lacions sobredimensiona· des, no cal fer aeroports

LA FRASE

Ryanair Es quedarà amb l’espai que ha deixat Spanair a Barcelona, perjudicant Reus i Girona. Tot i això, es quedarà i mantindrà el nivell de trànsit per 2 milions de viatgers quan nomes en tindràs 100.000. A més, s’ha creat una competència excessiva d’ajuts entre ae· roports per atreure a Rya· nair o Marenostrum. –Pels aeroports petits podrien ser una aposta

els vols regionals? És una mica complicat, perquè és un model de negoci de molta freqüèn· cia de vols, preus alts, i dirigit als negocis, hi ha d’haver una demanda po· tencial. Ara, si és per tu· risme aquesta aposta, no

té sentit, per tot el que he comentat abans, pensa que el rang de vol és d’uns 3000 km com a màxim. De totes maneres, s’hau· ria d’analitzar molt bé. –Té futur una aerolínia regional d’aquí? Per invertir-hi és difícil, aquí no ha hi tradició, hi ha d’haver gran activitat empresarial per absorbir el trànsit d’aquest tipus de vols. Tot i això, l’opció seria anar de la mà d’una aerolínia en xarxa, buscar un soci gran que comple· mentes la seva activitat amb aquest tipus de vols.

PROTAGONISTES

Florenci Nieto, nou president de PIMEC Comerç Tarragona

Joan Pedrerol assumeix la presidència de l’aeqt

jorge Lanza, nou conseller de cLH Espanya

Nieto ha estat nomenat presi· dent del Consell de Tarragona de PIMEC Comerç, a proposta del president de PIMEC Come· rç, Alejandro Goñi i del pre· sident de PIMEC Tarragona, Josep-Joaquim Sendra i amb la ratificació del Comitè Executiu de PIMEC. Nieto compta amb una llarga experiència cen· trada en el món de l’empresa i el comerç. És diplomat en Comerç Exterior i màster en Direcció d’Empreses, Màrqueting i Vendes.

L’Assemblea General Extraor· dinària de l’Associació Empre· sarial Química de Tarragona (AEQT) ha proclamat per unanimitat Joan Pedrerol com a nou president de l’entitat, en ser la candidatura única de consens presentada per substi· tuir Anton Valero. Pedrerol és membre de la Junta de l’AEQT des de la seva arribada a la direcció del complex de Repsol el 2008, i ocupava una de les vicepresidències. Com a vicepresidents, estaran els caps de Bayer i BASF.

El consell d’administració de CLH ha acordat per coopta· ció a l’accionista Jorge Lanza Perea, per ocupar el lloc de conseller deixat vacant per la renúncia presentada per Alfre· do Barrios Prieto. A més, també es va acordar el nomenament de Lanza com a membre del comitè d’auditoria i va desig· nar com a president Mathias Burghardt. Lanza és enginyer industrial per l’ETSII de la Politècnica de Madrid i actualment és president de BP Espanya.

Febrer de 2012

SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Responsabilitat El proper mes de març, la Societat d’Estudis Econòmics endegarà una Taula Rodona de debat públic per parlar d’un dels temes de més actualitat en l’entorn econòmic i polític que vivim: parlar en profunditat de les possibles responsabilitats que afecten els càrrecs públics en les seves decisions executives, que puguin comportar greus perjudicis de tot ordre, per la societat a la qual han de servir amb la màxima transparència, rigor i eficàcia. És indubtable que el tema suposa un repte valent, ja que comporta analitzar, des de diferents punts de vista, jurídic, polític i administratiu, un problema que malauradament ens condiciona el futur com a societat, davant de tasques fora de la lògica i, possiblement, de la bona fe, que hauria de ser garantia de qualsevol gestió pública. Veure els límits que haurien de ser infranquejables, fins i tot, valorar com han de ser les decisions a prendre i la responsabilitat de tots els que hi intervenen, pot ser una tasca de gran valor en els propers mesos; per tant, crec que el debat que portarem a terme pot ser un punt de partida per aclarir una situació que no pot continuar per la línia de permanent irresponsabilitat a què s’han sotmès determinades actuacions de caire polític els darrers anys, a tots els nivells. Creiem, fermament, que la ciutadania té tot el dret a exigir determinades virtuts als seus representants, però també, de manera fonamental, la seva eficàcia i bona gestió en allò que és de tots.

Estalvi arriscat

Joan Basora. Vicepresident de la Societat d’Estudis Econòmics L’aparició als mitjans de comunicació de les notícies sobre les queixes de molts petits estalviadors que havien invertit en determinades apostes financeres, part del seu esforç de molts anys, ha posat en discussió, l’ètica, d’unes entitats d’estalvi a l’hora de vendre alguns dels seus productes, de manera poc clara. Certament, la discussió de fons sobre si els clients d’aquestes caixes d’estalvi eren informats amb transparència del que suposaven determinades opcions com les “participacions preferents” posa en evidència una manera de fer, almenys amb poca cura, per uns estalviadors de bona fe que fonamentaven la seva confiança en l’entitat de torn, en funció dels suggeriments dels representants a les oficines, de les mateixes.

El posicionament en tota aquesta dinàmica no ha tingut la mateixa resposta per part de les empreses d’estalvi, abans caixes, ja que és cert que moltes han optat per solucionar el tema oferint alternatives, més o menys acceptables, però malauradament encara queda una part que no ha donar resposta a un requeriment unànime dels que es veuen “atrapats” per una conjuntura inacceptable a la qual han estats induïts per les pròpies entitats. La possibilitat d’anar per la via contenciosa, és d’entrada molt complicat, especialment per als que es veuen afectats per un problema que no han creat, i el que és més greu, no existeix tampoc el suport oficial d’aquells que haurien de cuidar que situacions com aquestes no s’haguessin produït; d’aquesta manera, ni el Banc d’Espanya, ni fins i tot la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores), s’han implicat de manera decidida per donar suport als perjudicats, davant d’una absoluta manca de

L’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situació que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania tacte dels que ocupen una posició de força, aconsellant apostes massa arriscades, aprofitant-se d’un desconeixement manifest del client. És evident que l’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb

totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situació que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania que s’ha vist “traïda” en un tema tan emblemàtic com la prevenció, via estalvi, de molta gent.

El tempestuós futur de la classe mitjana Rafael Maria Muñoz Bertomeu. Membre de l’executiva de la SEE No solament es tracta que moltes famílies estan passant dificultats per arribar a final de mes, bé perquè els pares s’han quedat sense treball, bé perquè estan perdent poder adquisitiu via retalls pressupostaris, reforma fiscal i reforma financera. Es tracta que l’esforç realitzat per aconseguir una formació i obtenir un estatus professional no té recompensa perquè ja no serveix per aconseguir una ocupació adequada i que la majoria dels salaris són i seran menors i la inestabilitat laboral una constant. En això consisteix la crisi de la classe mitjana. En això i en què estan desapareixent els valors d’honestedat, racionalitat i recompensa diferida que li eren propis, així com la continuïtat i la seguretat que aportaven al conjunt social. Per això, parlar de crisi de les classes mitjanes és també fer-ho d’un futur que s’albira tempestuós per al conjunt social. Des del punt de vista econòmic, la crisi de la classe mitjana prové del cicle alcista, en el qual els models antidistributius van anar fragilitzant els ressorts de seguretat de les empreses i de les famílies. El que ha fet la crisi ha estat afeblir el que ja estava afeblit. I per més que hi hagi esperances en què aquesta situació s’inverteixi, en què les mesures econòmiques

engegades per governs i institucions aconsegueixin detenir aquest deteriorament, la veritat és que res apunta al fet que aquest sigui l’objectiu prioritari. Fins i tot quan actualment s’al·ludeix a Keynes i al New Deal, com a exemples de polítiques estatals que van aconseguir treure de la depressió a grans estats, es fa en un altre sentit. Aquell Keynes és diferent del present, el model keynesià se centrava en l’economia real i era redistributiu a llarg termini. El que estem veient és un model de defensa dels interessos financers, a primera vista aquest intervencionisme sembla que només

pretén rescatar els marges de negoci de les entitats financeres. El problema va més enllà de la pèrdua d’una posició estructural i d’uns comportaments econòmics. La crisi no és només econòmica, també, i sobretot, és social i cultural. La classe mitjana havia de proporcionar estabilitat al conjunt social, la qual cosa l’obligava a posseir valors adequats a aquest propòsit, com la integritat, el gust pel treball ben fet, el progrés personal a causa del mèrit, la solidaritat amb els propers, la cerca del be comú, el respecte per la tradició o el reconeixement de l’autoritat.

És molt difícil que tornin aquests comportaments de classe mitjana, que van ser els valors promoguts pel capitalisme del benestar de la postguerra, sense les institucions en què es van recolzar, inclòs l’estat nació. Ara mateix no hi ha palanques institucionals des de les quals es pugui articular una classe mitjana racional, treballadora, no especuladora i solidària, per sobre d’interessos individuals. A més de sobreviure (i mentrestant), estem obligats a repensar una nova estructura social. No és fàcil, però si no ho fem nosaltres ens ho acabaran imposant des de lluny. Cal triar.

Vols aconseguir papers? Fes-te parella de fet! Conxa Manrique Carrasco. Advocada Què passa quan la teva parella de fet és estrangera i vols que es quedi a viure al país? La solució passa per tenir papers, és a dir comptar amb una autorització de residència i de treball. Què cal fer? Fins ara la normativa vigent no contemplava aquesta possibilitat i l’única solució era passar per la vicaria o pel jutjat, és a dir, contraure matrimoni. No obstant, ara s’ha obert una escletxa en el sistema legal. Arran del recurs interposat per una associació llatinoamericana, el Tribunal Suprem ha resolt conforme la norma de transposició de l’estat espanyol no s’ajusta a la Directiva Europea 2004/38/CE. Pel que fa al reagrupament familiar dels ciutadans de la Unió Europea, la Directiva equipara la parella de fet al cònjuge i, per tant, li dóna dret a la re-

sidència i al treball. Què passa en l’àmbit local? La majoria d’ajuntaments tenen Registres d’unió estable de parelles. La inscripció en aquests Registres atorga la condició legal de parella de fet. La normativa de Règim local no atorga competències als ajuntaments sobre l’estat civil de les persones, les autoritzacions de residència o de treball, i són aquestes competència de l’Estat. El Codi Civil Català contempla altres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un registre municipal. Per tant, la supressió d’aquests registres no suposaria cap limitació o perjudici als drets dels veïns del municipi. Sovint, llegim a la premsa la desarticulació de bandes que organitzen parelles de tot tipus: civils, eclesiàstiques i parelles de fet, i són en aquestes les més fàcils d’aconseguir papers. Com? Mitjançant la inscripció de la parella en un registre municipal, és a dir, instrumentalitzant els ajunta-

El Codi Civil Català preveu altres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un Registre Municipal

ments amb finalitats fraudulentes. Com s’arregla això? El legislador no té previst modificar la norma, ja que s’ajusta a la Directiva Europea. Els ajuntaments i les associacions de municipis estan estudiant com portar a la pràctica la frase feta: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, que passa per suprimir els registres municipals i així evitar un ús fraudulent. Ajuntaments, com el de Barcelona, Banyoles i Salt. entre altres, han optat

per aquesta via. No obstant, no hem d’oblidar que la competència sobre l’estat civil de les persones, i l’autorització de residència i de treball correspon a l’Estat i a la Generalitat. Per tant, crec que són aquestes administracions les qui haurien d’afrontar el problema i donar la solució. Solució que potser passa per crear un registre únic de parelles de fet a nivell de l’Estat o en cada Comunitat Autònoma.

Febrer de 2012

SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

La capacitació professional dels càrrecs públics i gestors de grans entitats públiques i privades Carles Hellin. Secretari de la SEE. Geòleg i empresari Segons diuen els experts, l’actual crisi va començar als voltants de l’estiu del 2008; actualment portem una crisi severa de més de 3 anys, i una previsió de continuar almenys 2 anys més. En primera instància era una crisi financera i ara és una crisi de sobreendeutament públic i privat. No puc acabar d’entendre que tots aquests gurus, acadèmics i especialistes en macroeconomia no siguin capaços de trobar una solució al tema; en les nostres acadèmies i escoles universitàries ens ensenyen els manuals i protocols de gestió econòmica; més us vull dir, els empresaris de les PIMES tenim molt més clar com gestionar una empresa i el seu dia a dia. Però sincerament crec que el problema que tenim es de fàcil solució tècnica i política; ha d’haver un compromís i una voluntat de solució. No es pot entendre que aquells gestors que estaven en el moment de la crisi n’han sortit indemnes i sense cap responsabilitat i estan “gestionant” al-

tres entitats públiques, financeres o privades sense cap responsabilitat; en les empreses privades, principalment en la PIME, el gestor que ho fa malament, deliberadament o no, va directament a la “cua del servei d’ocupació”, i si es demostra “dolo” s’actua contra ell. Però sincerament crec que el problema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals. Sota aquesta premissa cal analitzar la crisi des de un punt de vista sociològic. La crisi de valors comença en l’ànsia desmesurada dels grans gestors de macroempreses, d’entitats financeres i de càrrecs públics que s’autoimposen elevats sous i remuneracions que no es poden justificar sota cap concepte des d’un codi ètic, des de la bona gestió i des de la transparència, independentment dels resultats de les seves empreses. També s’ha de considerar la crisi de valors en la societat espanyola, en particular, i l’europea en general, n la cultura dels valors del treball i l’esforç han quedat desplaçats pels valors com, per exemple, el mínim esforç, baixa productivitat, poca mobilitat geogràfica, la mal entesa sobre l’estat del benestar i ajudes, la poca implicació en l’empresa, del so-

breendeutament descontrolat, i alguns empresaris massa egoistes; en el fons tots som culpables; també he de dir justos per pecadors. Amb aquesta anàlisi sociològica, sobretot cal analitzar la crisi de valors i capacitació professional en els gestors i càrrecs públics de grans entitats públiques i privades. Aquests responsables són els miralls on es reflecteix i es reflectirà tota la societat i cal actuar en conseqüència. En aquest sentit, existeix en la classe dirigent espanyola i europea la sensació de falta de capacitació professional pels càrrecs a què estan designats, afegits a una apreciable pèrdua de valors morals on impera el benefici a curt termini, i el que vingui darrere ja s’ho trobarà. El canvi en l’orientació dels valors ètics i morals passa per: la capacitació professional acreditada de la classe dirigent, el canvi de legislació amb la inclusió de la responsabilitat civil i penal ben definida, establir entre els poders fàctics unes línies vermelles que no es poden traspassar. Ningú discutirà les remuneracions dels gestors per fer-ho bé; però tothom discutirà qualsevol remuneració per fer-ho malament. Cal començar per regenerar els valors

El problema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals

ètics, morals i la professionalitat dels gestors públics, dels càrrecs públics i dels grans gestors de macroempreses i entitats financeres com el primer camí per canviar la tendència.

L’endeutament de Catalunya Societat d’Estudis Econòmics Segons la informació publicada per l’entitat “Ahorro Corporación”, respecte de l’endeutament de Catalunya, es fa esment a dades molt concretes; així, pel que es refereix a venciments del deute, deixa exposat que el 61% té una exigència a un termini entre 3 i 20 anys, i és el 50% entre 3 i 5, si bé la resta, el 39%

serà obligatòriament tornada en menys de tres anys. La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat, si per part de l’Estat no es compleix amb les obligacions de pagament compromeses, i torna a la primera línia de debat la necessitat que el país disposi d’una estructura

fiscal ben diferent a la que ha tingut els darrers anys. Segurament el debat polític, legítim de tots els actors, por comportar aportacions en positiu, però el que és evident, des d’un punt de vista econòmic pressupostari, és que el tema exigeix respostes ràpides i contundents.

La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat

Dret de defensa

Manuel Fernández Rozado. Advocat. Vocal Comissió Jurídica SEE El ciutadà Baltasar Garzón Real, de professió jutge mediàtic, ha estat condemnat per la sala segona del Tribunal Suprem a onze anys d’inhabilitació per escoltar de forma il·legal els advocats de la trama Gürtel. Una condemna per prevaricació que posa fi a la seva trajectòria professional com a jutge. Els fets, molt resumits, suposen que el Sr. Garzón va ordenar a la policia amb el consentiment del Ministeri Fiscal, que es punxessin de forma indiscriminada les converses dels advocats i els seus clients i, a més a més que, emparat pel

secret del sumari, es poguessin utilitzar aquestes gravacions en un futur judici com a prova incriminatòria. Aquestes pràctiques d’interceptació de comunicacions entre advocat i client són el nostre pa de cada dia a països sense garanties constitucionals com poden ser Cuba o l’antiga Unió Soviètica. Fins i tot van ser també pràctica habitual a països on el propi Garzón va intentar exercir el seu magisteri d’aplicació del seu principi de justícia universal com poden ser l’Argentina o Xile. Al nostre país des de 1978 tenim una Constitució que considera que el dret de defensa dels ciutadans és un dret fonamental i les comunicacions privades entre advocat i client són inherents i formen part d’aquest dret i només són autoritzades per l’ordenament jurídic en casos de

terrorisme. Deia l’antic jurista romà Ulpià que la Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que és seu. Més enllà de les filies i fòbies i de totes les històries que tenen com a objectiu convertir qualsevol procés a Baltasar Garzón en una discussió ideològica, és una bona notícia per a tots els ciutadans que una resolució judicial hagi posat de manifest que per sobre de la llei no hi poden haver no ja jutges estrella, sinó tampoc ideologies de cap tipus. Perquè entenc que la correcta aplicació de la Justícia consisteix precisament en això, és a dir, a no jutjar els homes per les seves idees, sinó tan sols pels seus actes. I precisament per aquests, i no per la seva ideologia, a Baltasar Garzón se li ha fet Justícia.

Deia l’antic jurista romà Ulpià que la Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que és seu

ENTREVISTA | Lluis Badia. President de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE)

«El debat de les infraestructures no hauria de ser polític»

El debat polític està primant

per davant de la discussió

socioeconòmica FOTO: CRISTINA AGUILAR

–Què pensa del debat de les infraestructures pendents a les nostres comarques? Crec que aquest és un tema massa parlat i amb pocs resultats efectius, que col·loquen el Camp de Tarragona en una situació molt complicada a l’hora de mantenir la seva competitivitat econòmica com a segona referència industrial de Catalunya, i cap davantera a l’Estat.

els projectes i

posant en perill

la seva viabilitat. Els grans

partits de l’Estat anteposen els

seus interessos electorals a

–Creu que els projectes s’eternitzen i posen en perill la nostra viabilitat de futur? Per descomptat. Les propostes primen el debat polític per damunt de la discussió socioeconòmica, i això comporta que estem sempre pendents del que interessa, en cada moment, als grans partits de l’Estat i als seus interessos electorals a l’hora de decidir la despesa per infraestructures.

l’hora de decidir la despesa per

infraestructures. El debat sobre la connexió

del Port amb

l’Ample Europeu

–Com creu que patirà el Port la manca d’una sortida ferroviària amb ample europeu, amb la seva competència amb altres ports del Mediterrani? El nostre Port ha fet els darrers anys una aposta per la multimodalitat, fent compatible el seu lideratge en granels sòlids i líquids amb el contenidor, la importació de vehicles, la càrrega general, i buscant també ser referència en creuers; per mantenir aquesta línia és necessari disposar d’una logística que el permeti competir amb altres ports mediterranis; per tant, la mancança de la connexió esmentada no està al seu balanç positiu. –És compatible l’interès del Port amb l’interès de la ciutat pel que fa a la Façana Marítima de Tarragona? Durant el mandat al Port de CiU, es va conquerir l’execució del pont mòbil del Serrallo, al qual repetidament s’hi van oposar els socialistes quan tenien la gestió portuària, això ha suposat que el barri marítim hagi reviscolat a tots els nivells; per tant, estic plenament convençut que els inte-

eternitzant

només s’acabarà quan existeixi

un compromís clar, concretat

en un projecte específic, un pressupost tangible i

un termini

d’execució amb

dades concretes;, ressos portuaris són compatibles amb una ciutat que també aposta pel turisme a tots els nivells. Tampoc podem oblidar la clara aposta per la Marina Tarraco, a l’hora de captar els gran creuers de luxe del Mediterrani, que és una realitat. –Com valora el posicionament de les opcions polítiques i econòmiques pel que fa a les infraestructures?

Crec que no és de rebut la politització d’aquest tema, quan la societat civil i econòmica té claríssim quines són les necessitats irrenunciables; per tant, seria bo que tots poguéssim fer pinya, demanant les responsabilitats que calguin a aquells que permanentment estan en un “discurs” de paraules però de cap fet. –Creu que veurem fet reali-

tat el desig d’una connexió ferroviària del Port amb l’Ample Europeu? Estic convençut que el debat que avui existeix només s’acabarà quan existeixi un compromís clar, concretat en un projecte específic, un pressupost tangible i un termini d’execució amb dades concretes; tota la resta crec que queda en un voluntarisme que no ens podem permetre.

tota la resta no ens ho podem permetre.

EMPRESA

Febrer de 2012

COMERÇ

FOTO: OLIVIA MOLET

Prenatal inicia el procés de reestructuració i tancarà al maig a Tarragona

LA XIFRA

botigues de la marca tancaran a tot l’Estat aquest any amb 285 persones afectades

La baixada del consum registrada en els últims anys ha dut l’empresa a prendre la decisió de tancar 40 tendes i reduir 285 llocs de treball, inclosos els 4 de Tarragona a partir del mes de maig. En canvi, mantindran oberta la botiga ubicada a Reus.

La tenda de Prenatal a Tarragona esta ubicada a la plaça Jacint Verdaguer, amb una plantilla de quatre treballadors. A partir del maig es tancarà.

Núria Arlandes

l proper mes de maig la tenda de Prenatal a Tarragona tancarà portes. El tancament s’inclou dins del procés de reestructuració que ha iniciat l’empresa aquest mes de febrer. A l’establiment hi treballen quatre persones, que en un principi no es reubicaran. Tot i això, la marca seguirà tenint presència a la demarcació amb la botiga que tenen a Reus.

Segons fonts de l’empresa, els motius que els han portat a tancar la tenda de la ciutat han estat una qüestió econòmica on s’han posat damunt de la taula els balanços econòmics de totes dues i que han mostrat que la de Tarragona era menys viable i rendible. En total seran 40 tendes repartides a tot el territori espanyol que aniran tancant durant tot aquest any i que suposarà una reducció de llocs de

treball de 285 persones. En aquest sentit, la companyia ha iniciat converses amb els òrgans de representació dels treballadors amb el fi d’arribar a un acord el més favorable possible per tots els afectats. L’empresa ha arribat a aquesta situació després de la davallada del consum dels darrers anys, a causa principalment del context econòmic que s’està vivint i que ha por-

tat a una clara necessitat d’adaptar-se a la nova realitat sectorial. Així, aquest anunci està en la línia de l’estratègia del grup iniciada a nivell global l’any 2009 amb l’objectiu de recuperar la viabilitat i millorar la competitivitat de la companyia durant un període de cinc anys, i que contemplava com a objectiu principal la substitució de les petites tendes ubicades als centres comercials de les grans i

MERCAT DE TREBALL

La nova reforma laboral no estimula la creació d’ocupació El nou context laboral que ha començat aquest mes ha provocat rebuig entre els sindicats i l’aprovació en l’empresariat. Antoni Alarcón, gerent d’Asfilatec, detalla les principals novetats d’aquest nou escenari en el mercat de treball, començant per un dels seus punts bàsics: l’abaratiment de l’acomiadament. En la pràctica es quedaven en 20 dies per any treballat amb els ERE’s que es feien, però a partir d’ara tant sols serà necessari que s’al·legui pèrdues continuades com a mínim durant els últims 3 trimestres, sense necessitat d’obtenir el vistiplau de l’Autoritat Laboral (AL), l’acomiadament improcedent es queda en 33 dies i un màxim de 24 mesos, sense el salari de tramitació, llevat del que es declari nul. Per Alarcón, en temps de crisi com el que estem tenim, pot provocar un efecte dominó i perjudicar molt el mercat de treball.

Amb la nova legislació, els canvis substancials de les condicions de treball ja no seran objecte de reclamació amb l’AL, desapareixen les categories professionals i donen pas als grups, “això pot provocar que en una mateixa empresa, tots hagin de fer de tot, millorant la competitivitat i optimitzant els RRHH”. Quant a promoure la feina entre el jovent i els majors de 45 anys, s’han establert deduccions fiscals de fins a 4.500 euros, durant 3 anys, “això, s’ha de matisar, si el treballador és acomiadat o se’n va abans d’acabar el contracte, l’empresa només té un mes per substituir-lo; si no, ha de tornar els diners, i a més, què passa amb el col·lectiu d’entre 30 i 45 anys?”, es pregunta Alarcón. S’elimina l’encadenació de la contractació temporal i la priorització dels convenis nacionals sobre els convenis d’empresa, “l’únic avantatge pel treballador és l’obligació de l’empresa per facilitar-li dur a terme formació”, acaba Alarcón.

mitjanes ciutats per una cadena de grans tendes als afores, amb una gran gamma de productes tèxtils i de puericultura.

Levi’s i U d’AD també

El cas de Prenatal a Tarragona no és un cas aïllat, les franquícies de la marca Levi’s situada a Comte de Rius fa un mes que està tancada, igual que la de Reus, en aquests moments només queda la ubicada al Parc Central. La reu-

senca encara surt a la web; en canvi, l’altra ja ha desaparegut. L’altre cas és l’establiment U d’Adolfo Domínguez situat a la Rambla Nova i que també ha abaixat la persiana a la ciutat en l’últim més, malgrat començar la temporada de rebaixes. El que està clar és que som en un entorn en què la baixada de poder adquisitiu dels consumidors ha provocat un efecte dominó en les grans marques.

EMPRESA

NOUS PROJECTES EMPRESARIALS

Llaza estrena any amb nous productes, nova imatge i l’aposta per l’expansió internacional L’empresa, amb seu a Alcover, ha començat una nova etapa amb un canvi d’imatge corporativa, el llançament al mercat de nous articles i posant en el punt de mira empresarial la internacionalització per adaptar-se a les exigències del mercat i dels clients.

laza, S.A. es dedica a la fabricació de sistemes per la protecció solar des de fa més de 45 anys, i ha decidit apostar per la innovació i la tecnologia per tirar endavant. Així, fa vuit mesos van decidir donar una volta de rosca a la seva trajectòria i de la mà de Francesc X. Gómez, actualment director general, es va posar damunt de la taula un pla estratègic que s’ha transformat en el seu full de ruta empresarial amb una data clau, la fira de Sttutgart, on mostraran

al seus clients, proveïdors i al món; nous productes, nova imatge corporativa i nova política d’expansió.

Productes i colors

Llaza ha estat sempre capdavantera en aquest sector. Això es deu a una aposta clara per aplicar l’I+D en el desenvolupament dels seus productes, com els mecanismes dels braços i cofres per automatitzar-ho tot i, el que és més important, amb tecnologia pròpia; “en aquest sentit, hem registrat 9 patents noves per protegir el que anomenem el know how, que ens ha permés presentar a Sttutgart vuit models nous. A més a més, la tasca realitzada pel nostre equip d’investigadors

ha estat increïble. Xavier Ibars, cap del departament d’I+D, ha estat la persona clau que ha desenvolupat tota la nova gamma”, ens explica Gómez. Això ha suposat un canvi en la producció, de tal manera que s’ha integrat la foneria, i s’han realitzat 48 nous motllos tots diferents; a més, s’han incorporat als mateixos sistemes de tendals, calefacció, llums i fins i tot la possibilitat de tenir anabolitzadors d’aigua per reduir la sensació de calor a l’estiu. “Hem introduït una nova línia d’aplicació de colors, amb la que podem presentar les peces en tota la gamma de colors, dels 96 que teníem el 2011 hem passat als 100

NOVES EMPRESES

L’empresa EcoWash obre una delegació a Tarragona La companyia dedicada a la neteja sense aigua a domicili, per automoció, nàutica i tapisseries ha anunciat l’obertura d’una delegació a Tarragona. El sistema consisteix en un equip de neteja d’una o dues persones que es desplacen al domicili i usen productes amb la

certificació ISO 9001 i no requereixen utilitzar aigua, segons informa la companyia. Aquest sistema permet estalviar entre 150 i 250 litres d’aigua per rentat i, amb aquesta delegació, ja seran 41 els punts de servei a Espanya i vuit a Catalunya des

que es va posar en marxa l’empresa, l’any 2006, i que, segons la revista Emprendedores, és una de les sis franquícies més rendibles en l’apartat de vehicles, ressenya el web de l’empresa. Actualment, s’encarrega de la neteja dels vehicles Toyota a Calafell.

EL DETALL

Exportació Actualment tenen presència a més de 70 països, sobretot a Alemanya, Itàlia i França, on van créixer un 30% l’any passat actuals. Tot amb un gran objectiu, generar demanda”, continua Gómez. Per poder realitzar tota aquesta activitat, Gómez ens explica que han dut a terme col·laboracions estratègiques per poder desenvolupar-los, amb clients, distribuïdors tant nacionals com europeus, “Llaza ha tingut la idea i l’equip i els col·laboradors han estat els encarregats d’aportar el material i coneixement. Ha estat una etapa molt

dura perquè ho havíem de tenir llest per aquesta fira, i el nostre equip humà ha respost sempre amb el que ha fet falta. A més, s’ha tingut que fer un esforç inversor de més de 3 MEUR en nova maquinària, noves línies de pintura, nova enginyeria i el sistema de informació SAP acabat d’instal·lar.”

Internacionalització

Un altra de les línies d’actuació que s’han proposat

des de la direcció de l’empresa ha estat l’aposta per consolidar-se a l’exterior i introduir-se en nous mercats. “En aquest moment ens trobem que el mercat interior està molt alentit, pel que fa a demanda i hem de mirar cap a altres horitzons, ja que ara el 50% del compte de resultats l’aporta la demanda nacional, i volem canviar aquesta tendència potenciant el mercat exterior. Així, hem contractat quatre persones per l’àrea d’exportació, dues potenciaran l’obertura a altres països europeus i l’Orient Mitjà i dues més pel mercat llatinoamericà. Actualment tenim presència a més de 70 països, amb gran presència a Alema-

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Núria Arlandes

Ecowash es dedica a la neteja en sec en el sector de l’automoció, nàutica i tapisseries a domicili.

Febrer de 2012

FOTOS: CEDIDES

RESULTATS FINANCERS

BASF tanca l’any amb unes vendes superiors als 73.000 MEUR

Llaza, S.A. és dedica al disseny, fabricació i comercialització de sistemes y accessoris per la protecció solar de qualitat, des de fa 45 anys i es lider en el sector a Espanya.

LA XIFRA

milions d’euros és el total de les inversions realitzades per Llaza S.A. fins ara

nya, Itàlia, França, on tenim una delegació, i on aquest any vam créixer un 30%, o també al Japó”, assegura Gómez

Imatge corporativa

L’altra novetat que reflecteix la nova direcció que ha pres la companyia ha estat el canvi del seu logotip on fins ara podíem veure una gavina volant sota el sol, ara trobem una gavina volant amb un sol transformat amb la base del perfil, element clau de l’empresa. La nova tipografia del nom de l’empresa, “l’hem modernitzat per aconseguir transmetre tecnologia i innovació”, puntualitza Gómez. També presenten una nova website, amb més

informació i links. L’esponsorització de l’equip internacional de ciclisme Garmin Barracuda, equipant els seus vehicles amb el nou model de tendal Maticbox i la col·laboració amb el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, són altres novetats.

ERO Temporal

En relació a l’expedient de regulació temporal que van presentar a l’octubre i que va afectar 40 persones, Gómez ens explica clarament que “va ser una decisió difícil però si volíem tirar endavant en aquest projecte, era necessari reduir costos. Però les persones afectades van ser d’estructura, en cap moment de l’equip tècnic,

és més, hem donat feina a vuit persones més i tenim intenció de fitxar-ne més en temporada alta”. Actualment hi treballen 150 persones.

Previsions

Una vegada al mercat, que serà de cara a la primavera, preveuen que les noves referències siguin entre un 10% i un 25% del total, i de cara al 2013 reduir el nombre d’articles sent el nou producte el 40% del total. A més, tenen nou projectes nous en marxa aquest any i tres més per al 2013. “Ara volem diversificar-nos tant geogràficament com la nostra activitat en el sector de la protecció solar”, acaba Gómez.

La multinacional alemanya ha presentat els resultats econòmics de l’any 2011, superant de forma significativa els nivells assolits l’any 2010 tant en vendes com en beneficis i per tant ha tornat a obtenir una elevada prima en el seu cost de capital. Així, en comparació amb el 2010, les vendes han augmentat un 15 % fins a situar-se en els 73.500 milions d’euros, on tots els seus centres han realitzat la seva aportació perquè aquesta xifra sigui una realitat. Els ingressos procedents d’operacions (EBIT) abans d’efectes especials han millorat un 4% fins arribar als 8.400 milions d’euros, i l’EBIT ha arribat fins als 8.600 milions d’euros, és a dir, un creixement de quasi l’11%. Amb una xifra de prop de 18.100 milions, les vendes del quart trimestre del 2011 van ser majors que en el quart trimestre del 2010 i també que en el tercer trimestre del 2011. No obstant això, l’alentiment de l’economia en el transcurs de l’any es va reflectir a l’EBIT abans d’efectes especials que, en situar-se en 1.500 milions d’euros, va quedar un 14% per sota del quart trimestre del 2010. La tendència observada per l’empresa a principis del segon semestre de l’any ha continuat. Els clients han estat més previnguts a l’hora de realitzar comandes, han reduït els seus inventaris i han ajornat comandes davant l’expectativa que l’economia decreixés i els preus poguessin suavitzar-se. En la conferència de premsa anual, Kurt Bock, president de la Junta Directiva de BASF, va afirmar: “L’any 2011 ha estat un altre any d’èxits per BASF i per això podrem continuar la nostra ambiciosa política de dividends i, així, en la reunió anual proposarem de nou un dividend més alt, de 2,50 euros. Es tracta d’un augment de 0,30 euros, o del 13,6%, en comparació amb l’any anterior”. Els pagaments relacionats amb propietats, plantes i equips i actius intangibles (capex o actius fixos), per valor de 3.400 milions d’euros, estaven en 862 milions d’euros per sobre del nivell de l’any anterior. Entre els actius fixos que van iniciar operacions el 2011, s’inclou l’expansió del centre que l’empresa té a Nanjing, Xina, la construcció d’una planta de metilamines a Geismar, Louisiana, EUA, la construcció d’una planta d’òleum a Anvers, Bèlgica, així com l’ampliació del sistema europeu de gasoductes de gas natural Les previsions per l’any 2012 són augmentar les vendes i els beneficis en un entorn desafiant. Així, excloent la repercussió de les adquisicions i desinversions, BASF compta amb un creixement de les vendes i superar els nivells rècord de 2011, igual que l’EBIT abans d’efectes especials. Pel que fa a la seva despesa global en recerca i desenvolupament, preveu situar-la en 1.700 milions d’euros per a l’any 2012 (el 2011 van ser 1.600 milions).

TRIBUNA

Pressió fiscal LLUÍS BADIA. Advocat Un dels debats més repetits en el moment crític que ens envolta, és el que fa referència al model impositiu que ens haurien d’imposar per fer front a l’autèntic dèficit pressupostari de les Administracions Públiques. El tema per sí mateix, es presta a tot tipus d’interpretacions de caire ideològic i partidista, malauradament la realitat

posa ben clar que els que realment paguen son els treballadors, els petits emprenedors i, en definitiva, el que es coneix com classe mitja. De la reflexió anterior haurien de produir-se una sèrie de conclusions de cara al futur, doncs el que és evident, és que no podem ofegar, encara més, a aquells que són els únics que poden tirar el país endavant; dades com l’existència de només 2.000 empreses amb més de 50 treballadores arreu de tot l’Estat, és una clara mostra de qui són els que fan possible sustentar uns pressupostos de tots, amb un esforç indubtable. Així mateix, quantificar fins a on podem liquidar els impostos, és un altre

debat, també necessari, si realment es fa des de la transparència i la bona fe aparcant maniqueismes malintencionats, i també aquí ens trobem amb altres dades esfereïdores, com pot ser que la pressió fiscal, entesa com part de la nostra renda que paguem via impostos, pel que fa a Catalunya, se’n porta la “medalla de bronze” , doncs només es veu superada en aquest esforç per Suècia i la Illa d’Antigua. En definitiva, el debat proposat és complicat i ple de tot tipus de matisos, ara bé, crec que tots hem de ser conscients que el cost fiscal ha de ser proporcionat si realment no volem posar en perill la pròpia viabilitat d’una classe mitja, permanentment

castigada per una situació, que a ben segur ella no ha provocat. Esperem que els dirigents de torn no caiguin en l’error “d’exprimir” a una ciutadania, massa acostumada al sacrifici, però amb unes limitacions que no haurien de traspassar-se si realment volem recuperar la viabilitat com país que tots desitgem. La necessitat de passar de debat de les idees a la realitat de la normativa, hauria de fer-se des de la pròpia conscienciació per part de tots, que no poden sempre exigir als mateixos, si realment hem de trobar sortides viables, per tant, la situació greu que avui tenim, no pot consolidar una situació que hauria de ser només transitòria.

EMPRESA

EMPRESA AMB HISTÒRIA

COMSA, una gran empresa nascuda a Reus fa més de 100 anys Aquest grup empresarial va néixer l’any 1891 a Reus. Des de llavors ha anat creixent i evolucionant fins que l’any 2009 s’integra al Grup Emte per donar lloc a COMSA EMTE, la segona companyia més important del sector de les infraestructures i la tecnologia, amb presència a nivell mundial. Núria Arlandes

E LA XIFRA

cents milions d’euros és el volum de negoci de la seva expansió internacional

n temps de crisi trobar companyies amb una trajectòria de més de 100 anys en el món empresarial es va fent cada vegada més estrany, però aquest és el cas del grup COMSA, que va néixer l’any 1891, quan José Miarnau Navás, treballador d’una companyia ferroviària a Reus (Tarragona), va decidir engegar la seva pròpia empresa dedicada a obres d’infraestructures per a ferrocarrils –obres en vies i renovació d’estacions–, amb la qual cosa es va guanyar el reconeixement de les principals companyies ferroviàries de l’època. Ja als anys trenta, concretament entre els anys

1930 i 1934, l’empresa va traslladar la seva seu a Barcelona i es va transformar en societat anònima amb el nom de Hijos de José Miarnau Navás, S. A. Durant aquesta llarga trajectòria, COMSA ha estat testimoni i protagonista de l’evolució de l’economia espanyola. Com a empresa col·lectivitzada durant la Guerra Civil, va construir els tallers i dipòsit de locomotores de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i l’estació de classificació de mercaderies de la Sagrera. I després de la guerra, va participar en la reconstrucció del país amb obres com el pont suspès sobre l’Ebre a Amposta; i va ser en els anys quaranta quan va iniciar la diversificació de les seves activitats cap a altres àmbits de l’enginyeria ci-

FOTOS: ARXIU COMSA

Els inicis d’aquest grup empresarial es remunten a l’any 1891 a Reus, dedicada a la realització d’obres en vies i renovació d’estacions. Actualment, té presencia arreu del món.

vil amb la construcció de ponts, carreteres i edificis. La seva activitat va créixer en sintonia amb la industrialització i el desenvolupament econòmic dels anys 50 i 60, i va ser precisament en la dècada dels 60 quan l’empresa va obrir delegacions a València i Madrid. També és quan la seva denominació social, i coincidint amb el següent relleu generacional, l’any 1964, va passar a denominar-se Construcciones Miarnau, S. A., l’actual COMSA. Durant els anys vuitanta, COMSA consolida la seva presència en tot el país, als 90 posa en marxa el procés d’internacionalització, i amplia la seva presència a l’exterior al canvi de segle, operant en més d’una desena de països en quatre continents.

cessions administratives, d’infraestructures ferroviàries, carreteres, immobiliàries i aparcaments, medi ambient; construcció i serveis en l’àmbit de l’aigua, residus industrials, serveis urbans i energies renovables, i transport i logística, transport de mercaderies per ferrocarril i serveis integrals logístics ferroviaris. Al juny de 2009, el grup COMSA s’integra amb grup EMTE i es transformen en COMSA EMTE, el segon grup espanyol no cotitzat dins el sector de les infraestructures i la tecnologia, que ofereix serveis integrals d’infraestructures, enginyeria, medi ambient i tecnologia, amb presència estable en 15 països, com Portugal, Polònia, Xile, l’Argen-

tina, el Brasil i Austràlia. En aquest sentit, acaba d’adjudicar-se dos contractes per ampliar el metro d’Ankara (Turquia), cosa que suposa els seus primers projectes en aquest país, i que s’ha iniciat aquest mes de febrer amb un pressupost global de 100 MEUR amb un termini de dos anys. COMSA EMTE actualment se situa com a vuitena empresa espanyola del sector, suma en totes les seves diferents activitats una facturació de més de 2.000 MEUR, d’aquests un 15% de les seves vendes provenen del mercat internacional, amb un volum de negoci de més de 300 MEUR. Gestiona una plantilla superior a les 10000 persones, entre totes les seves delegacions.

Actualitat

En els últims anys i fins al 2009, COMSA opera sobre la base de quatre grans línies de negoci: infraestructures –que agrupava el negoci ferroviari i el de construcció d’obra civil i edificació–, gestió de con-

EL DETALL

COMSA EMTE Actualment suma una facturació de més de 2.000 milions d’euros i gestiona una plantilla de més de 10.000 persones

REPSOL

Febrer de 2012

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Conveni entre Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia per a la conservació dels valors del riu Gaià • Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia estan d’acord en la necessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials. • Després del que ha suposat la recuperació del cabal ecològic del Gaià, les actuacions contemplades en el conveni són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu. L’àmbit del conveni és l’entorn fluvial del curs baix del riu Gaià. Aquest riu, típicament mediterrani, s’embassa al pantà del Gaià, que és propietat de Repsol. Actualment mitjançant un conveni entre Repsol i l’Agència Catalana de l’Aigua, es treballa per recuperar un cabal ambiental. La nova ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha inclòs tot el curs baix del riu Gaià, conjuntament amb l’entorn natural de l’embassament del Gaià i part del curs mitjà del riu, fins a l’albareda de Santes Creus. Aquest nou espai consta de 2.998 hectàrees de superfície, s’anomena “Riu Gaià

(ES5140019)” i la seva catalogació com a Zones declarades de protecció especial per ocells (ZEPA) i d’acord amb l’article 20 de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de les ZEPA implica la inclusió automàtica en el Pla d’espais d’interès natural. Un tram important del torrent de Salomó també ha estat inclòs dins d’aquest espai, concretament el tram entre Salomó i Sant Miquel de Vespella de Gaià, i és precisament aquí on s’ha detectat la presència d’una població de tortuga de rierol. Per altra banda, l’any 1992, la desembocadura del Gaià va ser inclosa dins del Pla d’Espais d’In-

Joan Pedrerol i representants de l’Associació Mediambiental la Sínia, en el moment de la signatura.

terès Natural considerada dins de la xarxa relicte de zones humides de la Catalunya meridional. Posteriorment, el 1995, per la seva riquesa faunística va ser declarada Reserva Natural de fauna salvatge. Repsol i l’Associació Mediambiental La Sínia estan d’acord en la necessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials. Després del que ha suposat

la recuperació del cabal ecològic del Gaià, a través de la signatura del conveni entre Repsol i l’ACA, les actuacions contemplades en el conveni que s’ha signat són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu. A tot això, es consolida les diverses actuacions dutes a terme l’any 2011. Els objectius específics que es pretenen assolir són els següents: a) Impulsar programes

de conservació de biodiversitat. b) Promoure el voluntariat ambiental entre els veïns i veïnes del municipi i de la comarca. c) Custòdia de terrenys privats dins de l’àmbit fluvial. d) Promoure projectes de millora d’usos públics. e) Promoure un acord entre els diversos municipis del curs baix del riu Gaià per tal d’impulsar-ne la recuperació i conservació dels valors naturals. FOTO: CEDIDA

Presentat el programa Micro-cicle •Micro-cicle és un programa d’exposicions, que vol consolidar-se com una plataforma adreçada a aquells que comencen el seu recorregut artístic. Micro-cicle és un programa d’exposicions organitzat per La Baridana amb la col·laboració de l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona), els ajuntaments de Tarragona i de la Canonja i el patrocini de Repsol. És una iniciativa que forma part de les actuacions que Repsol i l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona duran a terme en aquest 2012, i que inclouen activitats en les àrees de pintura mural i fotografia, entre d’altres. Aquest Micro-cicle parteix d’una convocatòria

pública, en la qual van ser seleccionades 6 propostes; tres per a la sala Kesse de Tarragona i tres per a la sala del Castell de Masricart de la Canonja. Es va decidir apostar per l’heterogeneïtat de les propostes, així com per aquelles que aporten visions més experimentals. La seva prioritat és la d’apostar per l’heterogeneïtat dels projectes alhora que vol aconseguir que la proposta creativa transcendeixi i interactuï amb tot tipus de públic. Així, cada proposta es complementarà amb

Amb aquesta iniciativa Repsol referma el seu compromís amb la cultura i el jovent.

un workshop, conferència o performance per tal de generar implicacions i sinergies. Tots els projectes seleccionats aniran acompanyats d’un procés de tutorització i formació, apostant d’aquesta manera per un procés de pro-

ducció compartit. Micro-cicles i, en general, la col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona no és la primera experiència de Repsol amb el món de l’art, els Premis Repsol d’art efímer van ser una iniciativa

pionera, en la qual l’escola i els seus alumnes hi tenen un paper rellevat i, fins i tot, uns premis especials. Es tracta d’una mostra més del compromís de Repsol amb l’entorn en què treballa, enfocat en la cultura i en la gent jove.

Finalitza el curs de formació ocupacional de química industrial Aquest mes passat Repsol ha realitzat la cloenda del curs de Formació Ocupacional de Química Industrial, amb el lliurament dels diplomes i les notes als alumnes, i on Joan Pedrerol, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, va encoratjar els alumnes, que han estat contractats en la seva totalitat en pràctiques a Repsol, a seguir esforçant-se i treballant amb responsabilitat i rigor. Pedrerol va recordarlos les vacants existents actualment, i l’oportunitat que significava per a ells aquesta porta oberta. En aquests cursos ocupacionals hi han participat 34 persones, totes elles en possessió de la titulació de CFGS o Enginyeria Tècnica. La durada del curs ha estat de 800 h, uns set mesos. A tot això, es mantenen dues línies anuals de CSFP de Química Industrial, que es reforcen amb d’altres com la que ara ha finalitzat. Pel que fa a l’ocupació, en els darrers anys, Repsol ha contractat 280 operadors procedents d’aquests cursos, i es preveuen 250 noves incorporacions, mostra del ferm compromís de contractació de la petroquímica amb l’entorn on opera. De cara als propers cinc anys hi haurà necessitat de cobrir 450 vacants en les propers 5 anys. Per tot això, Repsol manté un conveni amb la Generalitat per tal de cobrir la necessitat d’incorporar personal format a les vacants de llocs de treball a causa de les jubilacions de personal. Repsol realitza els cursos d’operador, que amb una durada de 2 anys, és un CFGS en combinació amb l’IES Comte de Rius. Malgrat les incorporacions provinents d’aquesta formació reglada, no es cobrien totes les necessitats a causa del nombre de jubilacions que s’estan produint. Aquest és l’origen de les converses endegades amb el SOC i que s’han cristal·litzat en un acord per 2 cursos ocupacionals en paral·lel de Forma & Contracta.

ACTUALITAT EMPRESARIAL

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció: Núria Arlandes Fotografia: Cristina Aguilar, Olivia Molet Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA EDITORIAL

L’ampolla és mig plena o mig buida, tot depèn...

quest mes de febrer ens han bombardejat des de l’Executiu central amb noves mesures per reduir el dèficit i noves reformes. Van començar amb la reforma del sector financer per al seu sanejament, van continuar amb la nova reforma laboral i hem acabat amb la dació per al préstec hipotecari per evitar els desnonaments a famílies més necessitades. Potser destacaríem el nou marc del mercat de treball, on es respira més la facilitat per l’acomiadament que la creació d’ocupació i on surt més perjudicat sempre el mateix, el ciutadà del carrer. Però entre totes elles no podríem ressaltar cap mesura que es dirigeixi al creixement econòmic, tan necessari per a crear ocupació i per començar a sortir del forat de la crisi. Així, els projectes inversors que s’esperen a Tarragona i altres territoris per aquest any són molt benvinguts, perquè en un context econòmic com el que s’està vivint, amb les mesures de contenció i amb un sistema financer que no obre l’aixeta creditícia, és una gran notícia. Grans empreses com Dow Chemical, BASF, Repsol o Gas Natural i de no tan grans com poden ser establiments enoturístics o restaurants han decidit seguir invertint tant sigui en actuacions de millora o d’augment de capacitat productiva com de noves plantes, que a més portaran lligats nous llocs de treball. Potser s’hauria de fer una reflexió i abans de començar a fer retallades a tort i a dret s’hauria de poder donar una aposta perquè l’entramat empresarial del país continuï creixent. Per això, s’han de potenciar davant de l’opinió pública tots aquests projectes, com l’altra cara de la moneda, mostrar tant el bo com el dolent. Potser és més llaminer fer saber que una empresa o una altra tanca, que a més hi ha ics persones al carrer, però també s’ha de donar cobertura a les altres que aposten en moments difícils per seguir creixent, ser més competitives, i creant ocupació, i n’hi ha. En definitiva, l’ampolla és mig buida o mig plena, tot depèn del costat des d’on es vulgui mirar i del color amb què ho vulguem veure.

XIFRES I LLETRES

ayer ha presentat els seus resultats del 2011 on ha aconseguit una facturació i un resultat d’explotació rècord. La facturació va augmentar un 4,1% i va arribar als 36.528 milions. El resultat d’explotació (EBIT) millora en un 52% i arriba als 4,149 milions. El resultat consolidat puja un 89,9%, fins al 2.470 milions i continúara l’expansió als països de creixement, les perpectives per aquest 2012 són d’un lleuger augment del resultat depurat. BMS té dinamica recessiva.

Adob de cafè per arròs solidari El FESBAL va rebre una collita de 50 tones donada per Nespresso

’any 2009 Nespresso va implantar a Espanya el seu sistema de reciclatge de càpsules usades i després de dos anys ha tancat el cercle traduint el reciclatge del cafè en un benefici tangible per la societat al donar 50 tones d’arròs a la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) aquest Nadal passat i que van repartir-se entre els 52 centres que aquesta entitat té a l’Estat. Així, a través de la utilització del pòsit del cafè com a adob, l’empresa va impulsar la fertilització de més de 13 hectàrees d’arròs del Delta de l’Ebre i va comprar la collita completa per donar-la a FESBAL, que va repartir a mitjans de desembre perquè abans de Nadal els beneficiaris poguessin disfrutar-ho. La fertilització s’ha dut a terme a partir de les càpsules que han reciclat els socis del Club Nespresso, des dels 600 punts de recollida a tot Espanya. El procés comença amb la coordinació de la recollida per part de la cafetera que trasllada a una planta de compostatge on experts en gestió de residus de Traebe separen l’alumi-

ni del cafè. El compost enriquit amb les restes de cafè es converteix en un excel·lent fertilitzant i regenerador de les terres. L’alumini, material infinitament reciclable i element present a la natura es trasllada a un altra planta de tractament per la seva posterior refundició i reutilització en altres aplicacions.

Amb aquest adob, agricultors de la Cambra Arrossera del Montsià han pogut fertilitzar més de 13 hectàrees d’arròs el mes

d’abril passat i sis mesos més tard han obtingut 50 tones d’un producte amb un rendiment de grans sencers superior a l’habitual. La Cambra Arrossera del Montsià és una cooperativa agrària de gran qualitat que compatibilitza la seva activitat amb la preservació del Parc Natural del Delta i que reuneix en un únic partner arrossaires que produeixen l’arròs amb aquest compost enriquit i la indústria que ho transforma i ho envasa assegurant la seva traçabilitat. A més, amb aquesta col· laboració s’han incorporat valors com la vinculació amb el territori i la generació de riquesa a zones rurals ja que el valor afegit de la seva producció reverteix directament als agricultors. El Programa de Reciclatge de Nespresso a l’Estat compta amb més de 600 punts de recollida de càpsules entre els corners de les 36 Boutiques Nespresso, punts de venda de màquines com Mediamarkt, Worten i Saturn i altres punts municipals de Barcelona.

Nou web de comerç electrònic per renovables Avellanadigital, l’empresa reusenca especialitzada en el desenvolupament de solucions web i multimèdia a mida, ha posat en marxa el portal de venda on line, www.renovastore.com, on s’ofereix entre d’altres productes kits autoinstal· lables d’energia solar tèrmica, fotovoltaica o eòlica per a particulars, complements destinats al públic professional, i una selecció de jocs i experiments per potenciar la vessant didàctica d’aquest tipus d’energies netes entre els més petits. L’objectiu és posar a l’abast de tothom a partir d’una selecció de kits amb configuracions tancades, que el client pot triar, comprar i instal·lar-se ell mateix de forma fàcil i econòmica. En funció d’allò que l’usuari necessiti, de la potència necessària i de les propietats energètiques de l’espai, el sistema recomana uns o altres productes. A més, també es poden realitzar consultes tècniques.

180.000.000 700.000.000 d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa el Tercer Fil

d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa la linia Reus-Roda

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

29/02/2012 diarimés

ECONOMIA

Les TIC creen 1.000 llocs de treball i una inversió de 250 MEUR a Catalunya el 2011 Les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació han creat 1.000 llocs de treball i han invertit 250 milions d’euros durant el 2011 a Catalunya, segons van explicar ahir els directors generals d’Indústria, Joan Sureda, i Telecomunicacions, Carles Flamerich, de la Generalitat en el marc del Mobile World Congress 2012 (MWC). El Govern considera que un esdeveniment del nivell del MWC actua com a «tractor» per atraure projectes d’aquest tipus. Dels 38 projectes d’inversió estrangera a Catalunya que ACC1Ó ha acompanyat durant el 2011, 7 han estat del sector TIC, xifra que deixa les telecom com les empreses que fan un nombre més gran de noves inversions.

El Govern espanyol estudia eliminar un 20% dels organismes públics El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, anuncia una reforma «sense precedents» ACN

La xifra de dèficit amb la qual Espanya va tancar 2011, del 8,51% del PIB davant del 6% previst per l’anterior Executiu, obligarà a fer esforços «sense precedents» per part de tots. Així es va expressar ahir el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, sobre les mesures d’austeritat que vindran properament. Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir que l’Executiu estudia eliminar un 20% dels organismes públics de l’Administració general de l’Estat. En la compareixença a la Comissió Constitucional al Senat per ex-

plicar els seus eixos de govern, va dir que els organismes públics es reduirien i es fusionarien i els que no tinguin justificada la seva continuïtat s’eliminarien. Crítica als alts salaris Soraya Sáenz de Santamaría també va criticar ahir els alts salaris que han percebut alguns alts càrrecs d’empreses públiques, amb xifres superiors als 250.000 euros a l’any i va anunciar que se sancionaran aquells organismes públics que no compleixin els objectius de dèficit que estableix la Llei d’estabilitat pressupostària. La vicepresidenta del govern espanyol també va assegurar ahir

que els pressupostos generals de l’Estat per al 2012 transformaran «radicalment» la forma de gestionar els recursos públics i seran «austers, ajustats i realistes». L’executiu espanyol ha d’elaborar els pressupostos en base a la dada de dèficit registrada al 2011, un 8,51% –2,51 punts més del previst– i els objectius que fixa la UE, que actualment se situen al 4,4% de dèficit el 2012. La Moncloa espera que Brussel·les suavitzi abans de divendres, quan el Consell de Ministres aprovarà el nou sostre de despesa. Segons Sáenz de Santamaría, els comptes de l’Executiu per a aquest 2012 hauran de tenir en compte la situació econòmica

que dibuixen les dades que es van fer públiques aquest dilluns, un fet clau per «recuperar la confiança». Tal com va fer el passat dilluns el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, Sáenz de Santamaría va afirmar ahir al Senat que «no és el moment de repartir culpes ni buscar excuses» pel dèficit, i sí de treballar per a un procés de consolidació fiscal. «Tenim l’obligació de reduir el dèficit públic, i no ens podem permetre una altra cosa perquè el dèficit ofega el crèdit i ens obliga a destinar recursos que haurien d’anar als serveis públics a pagar el deute», va dir.

Irlanda farà un referèndum sobre el pacte europeu de disciplina fiscal Irlanda votarà en referèndum el pacte europeu de disciplina fiscal, l’acord impulsat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy que exigeix als estats un control sever de la despesa i el manteniment d’uns pressupostos equilibrats. Després de posar en quarantena tot el projecte europeu pel seu rebuig del Tractat de Lisboa, els irlandesos tindran l’oportunitat democràtica de dir la seva sobre el nou acord europeu, que no compta amb el suport ni del Regne Unit ni de la República Txeca. El govern irlandès d’Enda Kenny presentarà en les properes setmanes la proposta de consulta, que es farà abans de l’estiu. L’acord, però, entrarà en vigor tan bon punt el ratifiquin 12 dels estats europeus que l’han acceptat.

CATALUNYA

El nombre de morts a Síria en el darrer any ja supera els 7.500 El nombre de morts a Síria durant els més d’onze mesos de repressió governamental supera els 7.500, segons les Nacions Unides, que gairebé quadruplica estimacions anteriors, que eren de més de 2.000. «Hi ha informacions creïbles que apunten que el nombre de morts civils supera el centenar diari, inclosos nens i dones», ha dit al consell de seguretat de l’ONU el vicesecretari general per a afers polítics, Lynn Pascoetrestant.

Homs diu que amb pacte fiscal s’evitaria la desviació del dèficit El portaveu defensa que Catalunya ha complert però no així l’Estat ACN

El Govern creu que si Catalunya disposés del «control de la caixa» amb el pacte fiscal que reclama, no hi hauria cap desviació del dèficit el 2011. Així ho va explicar ahir el portaveu, Francesc Homs, que ha considerat que amb Catalunya gestionant els recursos, l’Estat no podria

INFRAESTRUCTURES

La ministra de Foment reafirma que impulsarà el Corredor Central Diu que els tres eixos són «compatibles» ACN

La ministra de Foment, Ana Pastor, va prometre ahir als presidents d’Aragó, Castella-La Manxa, Extremadura i Madrid que impulsarà el Corredor Central i la connexió amb França pel Pirineu d’Aragó malgrat que Europa ja ha descartat anteriorment aquesta proposta que considera cara i innecessària. En una reunió a Madrid amb els quatre presidents, Pastor va afirmar que l’Eix Central és «clau» per a l’Estat, però també va voler llançar un missatge als territoris dels corredors Mediterrani i Atlàntic tot recordant que les tres infraestructures són

«compatibles». «El que estem fent en aquest moment és planificant les nostres infraestructures d’aquí al 2030, que és el que contempla la nostra xarxa bàsica», va dir ahir Pastor, que va reunir els quatre presidents autonòmics. «Treballarem amb els nostres tècnics i el sector privat perquè entenem que aquesta infraestructura és rendible no només des del punt de vista social sinó també econòmic», va dir sobre el Corredor Central. Pastor haurà de respondre dimecres vinent a una interpel·lació de CiU sobre les prioritats del seu executiu en la matèria.

deixar a deure la disposició addicional tercera de l’Estatut i el fons de competitivitat. I si el Govern hagués disposat dels 2.200 milions que això suposa, no seria diferent la xifra de dèficit que pel 2011 va preveure la Generalitat i la que dilluns va donar el ministre d’Hisenda. Homs, a més, creu que Catalu-

nya «ha complert» el 2011 i que qui no ho ha fet és l’Estat. «I per això hem rebut un suspens», va concloure. El Govern de la Generalitat va incloure als pressupostos del 2011 una previsió de dèficit del 2,6%, i finalment el va acabar xifrant en el 3,29%, però dilluns Cristóbal Montoro va atribuir a

Catalunya un dèficit del 3,72 %. Aquesta diferència de quatre dècimes entre la dada que va fer pública el Govern i la que ha donat l’Estat es deu, segons Francesc Homs, a la impossibilitat de la Generalitat de tenir «la clau de la caixa». «Hi ha 759 milions d’euros que no se’ns van pagar, i 1.450 milions més que tampoc van arribar», va explicar el portaveu, referint-se als deutes que l’Estat manté amb Catalunya pel 2011. «Això suposa un 1,1% del PIB, i si restem això al que diu l’Estat que tenim de dèficit, tenim la xifra que havíem marcat», va detallar ahir.

Sarkozy reconeix que no sap si la periodista ferida és al Líban El president de França, Nicolas Sarkozy, va reconèixer ahir que no s’ha confirmat que la periodista francesa ferida a la ciutat siriana de Homs es trobi fora de perill al Líban, tot i haver afirmat anteriorment estar «molt content» que «el seu malson» hagués acabat. «No està confirmat que hagi arribat al Líban. Les comunicacions amb Homs són molt difícils», va indicar sobre la periodista, ferida a Homs, Edith Bouvier.

diarimés 29/02/2012

ESPORTS

FUTBOL

Berry Powel denunciarà el Nàstic El jugador reconeix que durant la seva estada al club ha sortit tres nits a Salou i una a Reus VICENTE M. IZQUIERDO

Vicente M. Izquierdo

Continua la polèmica amb Berry Powel. El jugador holandès assegurava ahir que denunciarà el Gimnàstic de Tarragona a l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), ja que creu que «no és just» el que li ha fet el club. Cal recordar que el Nàstic li ha rescindit el contracte a l’holandès per una sortida nocturna a una discoteca de la capital del Baix Camp, la qual podria haver provocat que una lesió que havia de mantenir el futbolista allunyat dels terrenys de joc durant tres setmanes l’obligui a perdre’s el que resta de temporada. Powel va acudir ahir al Nou Estadi per seguir amb la recuperació de la seva lesió, on va atendre els periodistes que esperaven la compareixença pública de l’entrenador, Jorge d’Alessandro, com cada dimarts. El jugador deixa clar que «no és just el que m’han fet, però ara tot està en mans de l’AFE i de la RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol). Els meus advocats m’han dit que tinc raó i és un fet que no em preocupi». «Estic decebut amb el club, però això és futbol. No vull pensar en negatiu i he de ser positiu i animar l’equip», manifesta Powel, el qual assegura que el club mai l’havia «avisat» sobre el fet que no podia sortir per les nits, ni a discoteques, ni a cap altre indret. «L’únic que em van dir, quan em vaig lesionar, va ser que em posés molt de gel i que fes estiraments» que és, el que segons ell, va fer. Sobre el codi intern «ningú mai m’ha dit res, mai hem parlat del tema», sentencia el futbolista, el qual segueix aclarint que l’agreujament de la lesió no es va produir, en cap cas, durant la sortida a la discoteca. Per la seva banda, Jorge d’Alessandro, reconeix que «Powel ha de defensar els seus propis interessos i els de la seva família.

Jorge d’Alessandro i Berry Powel saludant-se, ahir, a les instal·lacions de la Budallera.

Hi ha un codi de conducta, i els jugadors tenen uns horaris». Tot i això, l’argentí va saludar Powel tan bon punt l’equip va tornar de l’entrenament de Camp Clar, moment en el qual li va desitjar tota la sort, posant de manifest la

forma d’actuar de l’entrenador. Parlant de l’actualitat de l’equip, l’entrenador grana destaca que «cada cop queden menys temps i menys possibilitats. Mentre competitivament estiguem vius, tenim que cremar

totes les possibilitats». D’Alessandro, a més, assegura que la sort ha estat part responsable de la mala situació del conjunt grana a la taula classificatòria, a nou punts de la permanència amb només setze enfrontaments per

disputar. «El partit contra el Xerez –en la derrota d’aquest dissabte, 1-0– el duel es va decidir per un detall. Espero que la casualística no estigui tan present a partir d’ara». D’Alessandro, a més, demana el suport de l’afició pel que resta de temporada. Sobre la derrota de dissabte, l’entrenador defensa els canvis realitzats durant el partit, els quals han estat discutits des de llavors i deixa clar que si en el proper enfrontament –dissabte a l’Alcoraz, contra l’Osca– sorgís la possibilitat de llançar un penal, «ho faria Peragón», el mateix futbolista que va fallar des dels onze metres al Nou Estadi el passat cap de setmana. «Peragón té en mi un aliat i avui –per ahir– he estat damunt d’ell perquè vegi que tinc tota la meva confiança en aquest jugador. En mi té un aliat i la meva funció és rescatarlo». No demanen perdó L’actualitat del Nàstic no acaba ni amb les polèmiques declaracions de Powel ni amb l’anàlisi de la situació actual de Jorge d’Alessandro, sinó que ahir van comparèixer davant dels mitjans dos futbolistes més, com van ser Hugo Bargas i Samuel Galindo els quals, en principi, havien de demanar perdó per esquivar la premsa després del partit de dissabte. Res més lluny de la realitat. Tant l’argentí com el bolivià van assegurar ahir –sempre parlant Bargas en nom dels dos– que «volem aclarir el malentès de dissabte. Vam sortir a la zona mixta i en no veure ningú –els periodistes eren dins de la sala de premsa en la compareixença pública de Jorge d’Alessandro– vam decidir marxar». «Em vaig adonar del que havia passat quan vaig arribar a casa i vaig connectar-me a internet», va sentenciar el davanter.

Varela passarà pel quiròfan per corregir el seu problema lumbar Fernando Valera, que porta diversos mesos en el dic sec i únicament ha jugat un partit aquesta temporada amb el Valladolid, passarà pel quiròfan el proper 9 de març a Sevilla per corregir els problemes lumbars que li impedeixen practicar el futbol de forma regular. Segons fonts del club, la intervenció buscarà solucionar un problema comprensiu a nivell lumbar que «li provoca una síndrome radicular a nivell de la cama esquerra, incompatible actualment amb la pràctica del futbol». Varella està de baixa mèdica des que, en el mes d’octubre, va jugar el seu primer i únic partit amb la samarreta blanc-i-violeta, en el partit corresponent a la Copa del Rei contra el Celta. EFE

El Sabadell ofereix la renovació per un any al davanter Manolo Lanzarote El golejador del Sabadell, Manolo Lanzarote, revela que el club li ha ofert la renovació del seu contracte, tot i que assegura que prefereix esperar «fins al maig o el juny» per prendre una decisió. En declaracions a COM Ràdio, el futbolista reconeix estar «molt a gust» en el conjunt arlequinat i la seva intenció és la de seguir vestint la samarreta del Sabadell durant «molts anys». Tot i això, Lanzarote confirma que no tanca cap porta «a res» i argumenta que si se li presenta l’oportunitat de donar el salt a Primera Divisió, li agradaria «agafar el tren». El màxim golejador del Sabadell té clar que per marxar a un club de la mateixa categoria «i no cobrar», el que prefereix és quedar-se «a casa». EFE

PATINATGE

El Vendrell acollirà la fase comarcal aquest dissabte Aquest dissabte, 3 de març, diferents patinadors passaran per les instal·lacions del Club de Tennis Vendrell per tal de competir a la Fase Comarcal de Patinatge dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Els primers participants començaran a les nou del matí i les proves s’allargaran fins a les dues del migdia, quan es donaran els primers trofeus. A les quatre de la tarda començarà la segona ronda d’exhibicions i

a les vuit del vespre s’efectuarà la segona entrega de premis. El Club Patí Calafell, el Club Patí Llorenç i el Club d’Esports Vendrell seran els participants a l’esdeveniment. Per organitzar-lo, el Consell Esportiu del Baix Penedès compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la UCEC, el Consell Comarcal del Baix Penedès, el Patronat Municipal d’Esports del municipi i l’Ajuntament del Vendrell. Redacció

ESPORTS

29/02/2012 diarimés

FUTBOL

Obren les inscripcions del Campus de Tecnificació de Berni Álvarez La cinquena edició del Campus de Tecnificació de Berni Álvarez ja està en marxa. Aquest es desenvoluparà entre els dies 24 i 29 de juny a Camprodon, amb diverses novetats, com ara que les places d’inscripció augmenten fins a una quarantena. S’hi podran inscriure tots aquells nens que hagin nascut entre els anys 1994 i 2000 i les activitats que s’hi realitzaran seran, principalment, tècnica de llançament, tecnificació i entrenaments. Els materials que s’utilitzaran provindran directament dels Estats Units, per ajudar a la progressió dels més menuts. L’entrenador del primer equip del Tarragona Bàsquet 2017, Berni Álvarez, serà l’encarregat de comandar el Campus i conviurà tots els dies amb els nens, a banda d’encarregar-se, durant vuit hores diàries, de les sessions. Tots aquells que estiguin interessats a prendre part en aquesta activitat, podran inscriure’s a les oficines del Club Bàsquet Tarragona, les quals estan ubicades en el mateix pavelló del Serrallo. Les inscripcions ja estan en marxa. Redacció

HÉLDER MOYA

Amb sang reusenca i intentant triomfar al Gimnàstic de Tarragona Sergio López, Aitor Casas i José Ángel Bueno han nascut a la capital del Baix Camp Vicente M. Izquierdo

Tots tres van néixer a Reus, i tots ells volen triomfar al Gimnàstic de Tarragona. Sergio López, Aitor Casas i José Ángel Bueno són tres dels màxims valors de la pedrera del club grana, i juguen a la Pobla de Mafumet, a les ordres de Kiko Ramírez. Bons companys i bons amics, tots ells es prenen amb humor les rivalitats entre les ciutats de Reus i Tarragona i, per tractar aquest tema, els tres futbolistes es van reunir recentment al restaurant Castell de Rocamora de Montferri, on van debatre entre calçot i calçot. Bueno ha jugat enguany set partits amb la samarreta del primer equip del Nàstic, quan n’ocupava la banqueta Juan Carlos Oliva i, en alguns moments,

va deixar pinzellades de la seva innegable qualitat. Casas, per la seva banda, va debutar fa dues temporades i, en tercer terme, apareix un Sergio que «espero i desitjo que algun dia em toqui a mi, ells han tingut aquesta sort i s’ho han guanyat». «Per poder debutar s’han de conjuntar molts factors», puntualitza el porter. Sobre les disputes entre les dues ciutats veïnes, el lateral esquerrà poblenc assegura que «estem orgullosos de ser reusencs i de defensar els colors del filial del Nàstic. Ells ens estan donant una gran oportunitat en el món del futbol i els estem molt agraïts». Pel que fa als objectius als que ha d’aspirar el filial del Nàstic aquesta temporada, tots tres co-

Els tres jugadors, al pati del restaurant Castell de Rocamora de Montferri.

«Estem orgullosos de ser reusencs i de defensar la samarreta del Nàstic», diu Aitor Casas incideixen a assegurar que no és un altre que disputar la promoció d’ascens a Segona Divisió B. «Ens hem de treure la desil·lusió del que ens va succeir l’any passat

amb el Constancia. Els resultats ara mateix són un pèl irregulars però aspirem a estar entre els escollits per disputar el play-off». Per aconseguir aquest objectiu, el primer que haurà de fer la Pobla és sumar de tres en tres, cosa que no aconsegueix des del 18 de desembre, quan va derrotar el Castelldefels a camp contrari (0-3). Des de llavors, els tarragonins han disputat vuit

enfrontaments en el grup cinquè de Tercera Divisió, cinc dels quals han acabat en empat i tres, en derrota. La propera oportunitat que tindran els homes de Kiko Ramírez per aconseguir el primer triomf d’aquest any 2012 serà aquest diumenge, quan rebran la visita de l’Europa, catorzè classificat i sis punts per sobre del descens.

RAQUETES DE NEU CEDIDA

Eloi Borràs, del Borges Trail, finalitza primer en la categoria sub-23 a la Molina El tarragoní va ser tretzè en la classificació general, amb un temps de 46 minuts i 20 segons Redacció

Diumenge passat es va celebrar a l’estació d’esquí de la Molina la penúltima prova puntuable per la copa d’Europa de raquetes de neu. Els 45 participants havien de completar un recorregut de 6,8 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1.160 metres.

Eloi Borràs de l’equip Borges Trail-AAEET, hi va ser present, juntament amb els millors especialistes europeus d’aquesta disciplina. A la sortida, el corredor tarragoní va situar-se en el segon grup, anant de menys a més, i va acabar entrant en una molt

bona tretzena posició general, i en la primera posició en categoria sub-23 amb un temps de 46’ 20”. Amb aquest resultat, el corredor del Borges Trail-AAEET agafa ànims i bones sensacions de cara al cap de setmana següent, que es desplaçarà fins a la Vall de Núria, on es disputarà el

Campionat de Catalunya de raquetes de neu on és un dels clars favorits per endur-se la victòria. El guanyador de la prova va ser Gabriel Crosas (Selecció Catalana), seguit de Laurent Vidal (França). En categoria femenina la guanyadora va ser Laia Andreu (Selecció Catalana).

Eloi Borràs, del Borges Trail-AETT.

diarimés 29/02/2012

MOTOR

CEDIDA

El vilaplanenc Carles Duran s’imposa en el 15è Ral·li Esprint de Sant Julià Acompanyat de la reusenca Montse Contijoch, el jove pilot va posar-se a prova pel Volant RACC2012, que donarà el tret de sortida el 21 d’abril Redacció

Amb una inscripció de fins a 64 vehicles es va donar el tret de sortida a la nova temporada de ral·lis 2012 el cap de setmana. Aquest diumenge, i sota l’organització de l’Escuderia Osona, es va dur a terme el 15è Ral·li esprint Sant Julià a la localitat de Sant Julià de Vilatorta, prop de Vic, a la comarca d’Osona. Entre els participants, hi havia el pilot de terres tarragonines, el Carles Duran, aquesta vega-

da acompanyat de la reusenca Montse Contijoch com a copilot. El ral·li va servir per començar a entrenar de cara al Volant RACC 2012, que enguany començarà el dia 21 d’abril, aquest cop amb una prova de terra, el Ral·li Pla d’Urgell. Tal com va succeir l’any passat, Duran afrontarà aquest nou repte al costat del seu copilot habitual, Bernat Josep, d’Arenys de Mar, que en aquesta ocasió no el va poder acompanyar.

El ral·li va constar de dos trams, com el Coll de Mansa (5,24 quilòmetres) i el Collsaplana (8,42 quilòmetres). Els concursants van fer un total de tres passades per cada tram, un total de 41 quilòmetres, cronometrats. Dures condicions. Les condicions de les carreteres van resultar extremadament dures i perilloses, els trams estaven molt bruts, això va provocar moltes lliscades i ensurts, fins i

El pilot i la copilot, després de la prova a terres osonenques.

tot s’hi trobaven restes de neu; a més, hi havia moltes zones humides barrejades amb altres d’eixutes, aquest fet va deixar veure un cop més la perícia i el bon fer

dels pilots que hi van participar, 13 dels quals havien d’abandonar el ral·li per avaries i sortides de carretera. Malgrat les condicions de

l’asfalt, Duran va aconseguir començar la temporada al calaix alt del podi, ja que després d’una bona lluita aconseguia imposarse a la classe 1.

DEFUNCIONS

Tarragona Carlos Mojas Lasheras. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui,a les 15.30 h, a l’església de Santa Maria de la Catedral. Lluis Ballesters Baiges. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui,a les 15.30 h, a l’església de Sant Joan.

Reus Mercè Llorens. Ha mort a l’edat de 74 anys. Jesús Gómez Gargallo. Ha mort a l’edat de 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11h a Valldelferàs. Jordi Aymaní Miralles. Ha mort a l’edat de 68 anys. El seu funeral serà avui a les 18h a les Borges del Camp.

CULTURA VALLS

Una televisió taiwanesa filma un reportatge sobre la calçotada SET TV és la cadena més popular i té més de tres milions d’espectadors CEDIDA

Shaila Cid

Un equip de la televisió taiwanesa SET TV va visitar Valls per filmar un reportatge sobre la tradicional calçotada. L’equip, format per sis persones, va rodar durant uns dies diversos espais per al programa iWalker dirigit a un públic jove i a través del qual es mostren aspectes culturals curiosos de països de tot el món, des del punt de vista d’uns joves que viatgen pel món amb la motxilla a penjada a l’esquena. La primera part de la visita de la televisió taiwanesa va començar a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller, i per un tast al Bar Restaurant Bruch, amb una tapa a base de truita de calçots i salsa de calçot i cava Adernats de la Vinícola de Nulles. Durant la gravació es va filmar la façana de l’església Sant Joan, la plaça del Blat, la placa del Km 0 del Món Casteller i la Casa de la Vila. La segona part de la visita, va consistir en una degustació d’una calçotada. L’Àngel Solé, del restaurant El Tast, va actuar com a amfitrió de la trobada gas-

La música japonesa arriba al CaixaForum de Tarragona Dins del cicle de Concerts d’hivern del CaixaForum de Tarragona està programat per al 10 de març, a les vuit del vespre, el concert de Mieko Miyazaki i Guo Gan. Miyazaki és una prestigiosa instrumentista de koto, una cítara emblemàtica de la música japonesa. Sempre interessada per l’intercanvi amb altres tradicions, ara explora noves sonoritats amb Guo Gan, excepcional intèrpret de l’erhu, un antiquíssim violí xinès. S.C.M.

Comença el cicle de xerrades ‘Formació per a pares i mares’ Aquest dijous començarà el cicle de xerrades Formació per a pares en el marc del Pla Educatiu Entorn. La primera conferència, Si féssim cas als fills, què passaria?, anirà a càrrec del pedagog Josep M. Porta i Roca, i tindrà lloc a les set del vespre a la sala d’actes de l’Escola Baltasar Segú. La xerrada vol potenciar els tres grans eixos del Pla, centrats en la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social. Shaila Cid

Liao Yi-Chao durant la gravació del programa

tronòmica i va ser l’encarregat d’explicar a la jove presentadora del programa, Liao Yi-Chiao, els diferents passos a seguir per preparar i degustar una autèntica calçotada de Valls. iWalker és un magazine de 60 minuts molt seguit a Taiwan, es-

pecialment pel públic més jove, que es caracteritza per explicar aspectes curiosos de la cultura de tots els països del món, i dedica una secció sencera a mostrar cada divendres al vespre especialitats gastronòmiques i la cultura que els envolta.

29/02/2012 diarimés

diarimés 29/02/2012

OPINIÓ

més diari

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

ESCRIPTORS DEL CAMP

El setge dibuixat

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

C/ Sant Agustí, 21, 3r. 43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Antoni Guasch, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Joan Marc Salvat, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

JOAN CAVALLÉ Escriptor

Amb la col·laboració de:

EDITORIAL

Tinc un gat de tres colors, d’Àngel-O. Brunet i Txomin Medrano, Tarragona, Insitu Comunicació SL, 2011. / 1811. El setge de Tarragona, d’Àngel-O. Brunet, Hugo Prades i Zar, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 2011. Si el setge de Tarragona de 1811 és el fet històric de la ciutat que més empremta ha deixat a la literatura, alguna cosa de semblant ocorre amb la iconografia que se’n deriva, en aquest cas potser a nivell similar que l’execució del bisbe Fructuós i els seus diaques a l’amfiteatre l’any 259. Poc després de 1811 es publica la sèrie Los horrores de la guerra, d’autor anònim, en què, amb figures desproporcionades, es pinten els moments més cruels del conflicte, al Pla de la Seu. Durant tot el segle XIX, els llibres d’història sobre l’anomenada Guerra del Francès s’il·lustren amb gravats representatius dels fets. Hi apareixen, entre altres escenes, la presa de l’Oliva, la fugida

de la població pel port i, sobretot, la lluita cos a cos al Pla de la Seu, amb dibuixos, entre altres, de Padró, Serra o Castelucho. Amb motiu del centenari, encara, Josep Vázquez Bardina pinta un oli representant, per primera vega en color, aquesta repetida escena. La historiografia posterior abandona el recurs romàntic al dibuix per il·lustrar els fets del passat. Però, més modernament, la recreació dibuixada dels fets torna a posar-se d’actualitat. Primer va ser en dues històries de Tarragona publicades en versió còmic durant els anys 80-90. La primera (1985), a cura de l’equip Butifarra, en presenta una visió més humorística. En canvi, la segona (1992), amb guió de Mercè Costafreda i dibuixos de Francesc Masip, n’ofereix una imatge absolutament èpica. Enguany, el recurs al dibuix per explicar el setge francès de 1811 ha tornat a aparèixer gràcies a dues iniciatives: l’edició d’un conte infantil (per tant, il·lustrat) sobre aquells fets; i la publicació de la història del setge en versió còmic. Totes dues iniciatives tenen com a punt de connexió el fet que el fil de la història ha estat elaborat per Àngel-O. Brunet. Aquest autor, que ja havia tocat d’esquit llèbit el tema del setge de 1811, a la novel·la El son de la Me-

dusa (Meteora, 2003), a través del personatge Ricardu, ara ens n’ofereix dues recreacions diferents, per a públics diferents, totes dues amb dosis d’humor, amb originalitat argumental, però sense apartar-se dels fets històrics. En el conte (Tinc un gat de tres colors), adopta un punt de vista actual i es val d’una estratagema poc ortodoxa, però ben vàlid: un gat supervivent de l’època napoleònica, que va ser espia de Suchet i que ens explica la història. Per fer-ho, compta amb l’acompanyament d’unes ajustades il·lustracions de Txomin Medrano, membre de l’empresa Mènsula, dedicada al disseny gràfic. Medrano crea personatges i espais actuals, però també recrea amb encert els de fa dos segles. Pel que fa al còmic, la seva necessitat de recreació és major, ja que totes les escenes han d’estar dibuixades. L’esforç d’Hugo Prades per documentar-se adequadament és encomiable i els resultats molt gratificants. Brunet, aquí, es val d’una família de refugiats per explicar-nos una història particular (la d’aquesta família), que ens permet, tanmateix, recórrer els escenaris bàsics on van tenir lloc els fets. Sense caure en el to escabrós de les imatges més antigues, però sense amagar la realitat, tant el conte com el còmic ens ofereixen visions noves no només dels fets terribles, sinó també de l’aspecte que la ciutat tenia en aquell temps. Un aspecte que ja no recuperaria mai.

El govern prepara retallades TRIBUNA sense precedents Defensem els drets socials i laborals. Sortim al carrer! Els pressupostos i serveis públics seran «austers, ajustats i realistes» aquests eren els adjectius que s’utilitzaven des de l’Executiu per qualificar les noves mesures que es posaran en marxa per tal de fer front a la recessió. Les mesures anunciades per Soraya Sáenz de Santamaría arribaven, ahir, l’endemà que es conegués la xifra de dèficit del 8,51% – uns 2,51 punts més del previst–. Així les coses, la vicepresidenta espanyola avançava que els pressupostos generals de l’Estat per al 2012 transformarien radicalment la forma de gestionar els serveis públics. Les noves retallades podrien afectar qualsevol branca de l’administració. Tanmateix la cartera de serveis públics, fins ara gratuïta podria no estar exempta. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava que l’executiu estudia eliminar un 20% dels organismes públics de l’Administració general de l’Estat, un aprimament de l’estructura pública sense precedents. Saenz de Santamaria criticava, d’altra banda, els alts salaris que han percebut alguns alts càrrecs d’empreses públiques. La crítica està en sintonia amb el pensament de l’opinió pública però té pinzellades de demagògia. I és que més que els alts sous dels alts càrrecs, caldria revisar també les estructures d’algunes administracions, que acumulen càrrecs intermitjos amb funcions indefinides i amb sous generosos. + CONFIDENCIAL

Artistes a la residència Alguns dels periodistes que van assistir ahir a la inauguració oficial de la Residència que Sanitas va obrir fa uns mesos a la ciutat de Tarragona van quedar sorpresos davant un dels tallers que realitzaven alguns dels residents. En concret, un grup de dones de la residència va mostrar com realitzaven agulles de pit, anells i tota classe de bijuteria amb les càpsules buides de cafè Nespresso. Una de les residents aplanava les càpsules amb un martell fins a donar-li una forma totalment esfèrica. Amb un bon grapat de càpsules i combinant-ne els colors, les residents donaven forma a les peces de bijuteria: algun anell, les agulles de diferents colors. El resultat dels treballs realitzats era sorprenent i l’habilitat de les residents per fer-los, també. Les autoritats que eren presents a l’acte d’inauguració de la residència varen poder comprovar també el saber fer dels usuaris de la Residència Sanitas, tot encuriosits pel resultat obtingut després d’aplanar les càpsules de Nespresso.

MÒNICA ALABART Consellera nacional d’ERC

El 29 de febrer passarà a la història de la mobilització social perquè a tot Europa plataformes en defensa dels drets i serveis públics, entitats de tota mena, sindicats i també col· lectius polítics han concentrat la veu de la ciutadania que protesta contra les retallades de tot tipus. El lema «Sortim al carrer» enllaça amb l’esperit de l’anomenat 15M, quan persones anònimes van ocupar de forma pacífica i organitzada les places per demanar un canvi de tot, per a tots i amb tots. Els últims dotze mesos han estat marcats per pobles que es desperten i s’alcen, tenint en l’anomenada Primavera Àrab la transformació més potent pel llegat polític que ha deixat. És preocupant que en un clima on la crisi des-

cansa sobre les costelles dels més castigats, que són els menys culpables de la crisi, veus d’organitzacions empresarials i partits polítics que governen a la Generalitat o a la Moncloa demanen «regular» el dret que tenim a manifestar-nos, o a fer vaga. Si fos per alguns dirigents de la CEOE o del PP, els drets s’assimilarien als del franquisme, és a dir, drets inexistents i càrregues de les forces de l’Ordre Públic repartint estopa. Les retallades en drets (per exemple els laborals amb la reforma del PP), el retrocés en serveis públics (recordeu les concentracions contra tancaments per les nits de centres d’atenció primària, o les mobilitzacions per tancament d’escoles com ara l’Olga Xirinacs), i la reducció del sou dels treballadors públics (“reajustos temporals” en paraules de diversos consellers d’Artur Mas) són arguments de pes per sortir al carrer. El clima polític a tot Europa no és esperançador perquè la paraula austeritat esdevé tan sacrosanta com ha esdevingut la Constitució

a Espanya, que per a PP i PSOE era intocable fins que van aprovar una reforma exprés per incloure l’estabilitat pressupostària en l’administració pública. Experts en la matèria i també dirigents polítics europeus porten setmanes avisant els organismes europeus que la recepta de l’austeritat escanya i no pas expandeix l’economia. Les cancelleries i també els governs d’aquí i de Madrid s’han llançat als braços de la reducció del dèficit públic, tot i que això pot tenir un efecte bumerang. El pitjor és que els governs contrauen la despesa pública i volen incrementar ingressos mitjançant una pujada d’impostos que aquí es fa de forma lineal, i no pas progressiva, de forma que la pressió fiscal augmenta i afebleix els més debilitats. Menys serveis públics i salaris retallats, acomiadament low cost, més atur, els preus a l’alça: tot això constreny el consum i retarda la sortida de la crisi. El binomi crisi i política actual dels governs europeus fa que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres.

CARTES

Sorprenent! Avui, 28 de febrer, a Tv3, la pregunta del dia és la següent: «Acceptaríeu més retallades per reduir el dèficit públic?». No tenen ni vergonya, la van perdre ja fa temps, quina barra que tenen. Hi ha moltes formes de reduir el dèficit, voldria recordar el que s’està dient des de fa molt de temps. Per què no es retallen ells? Per què encara que diuen que sí que ho fan, no han ensenyat mai la nòmina per demostrar-ho? Per què no fan res contra el frau fiscal? Es diu que puja a 80.000 milions

d’euros a tot Espanya. Perquè, malgrat el que diuen, nosaltres no ho sabrem mai. Hem de començar des de nosaltres, quan un lampista ens arregla l’aixeta i ens fa la factura sempre pregunta si la volem en negre, no hem de caure en la trampa i dir-li que no; ja sé que això no és res però si ho féssim tots seria un començament. Per què en comptes d’acomiadar treballadors funcionaris, prescindeixen de passar-se ells més secretaris i secretàries «enxufant parents»? No, senyors, no tenen vergonya. Per què no eli-

minen els consells comarcals, que només porten despeses i són una duplicitat de govern? I les diputacions, no són també una duplicitat? I l’altra duplicitat més important, la de ministeris. Cal recordar que Sanitat, Ensenyament, Justícia, etc., etc. ja estan transferits a les comunitats? Això és ser governs ineptes, caps buits, inútils mani qui mani, tant la dreta com la pseudo-esquerra i sobretot sense vergonya. Això encén la sang dels morts, no volem que partits de dretes ens governin

perquè tenen molta vinculació per no dir tota amb les empreses especuladores, que són els que ens han portat on ens han portat, a la ruïna d’Europa. Ja se sap que darrere de tot hi ha el dòlar que no vol ser moneda de segona. Destrueixen l’Estat del benestar que tant ens ha costat guanyar. I estan estenent les arrels per escanyar-nos mentre ells es fan rics i nosaltres fem de rucs. Estaven desitjant arribar al poder perquè «a río revuelto, ganancia de pescadores». Amparo Garcia Reus

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona Torreforta , bonito piso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932

Atención Inversor! Venta de pisos

nuevos alquilados. Retorno inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde el primer día. Con garantías de cobro y mantenimiento durante 5 años. Financiables. Aprovecha el Iva del 4%. Tarragona Centro. 615.019.699

SE VENDE PISO DE OCASIÓN en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefacción de gas. Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderías, CAP, etc... Oportunidad única 30% de descuento. Infórmate sin compromiso 977.21.47.13

Bonito piso Seminuevo en Violant d´Hongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baños

completos, galería y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio económico, subrogación hipoteca 100%. 977.214.713

varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 3000.000 euros. Menos oferta especial. www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93

Particular vendo piso BONAVISTA nuevo, C/ Tres, 3 habitaciones, exterior, 100.000 euros. Tel. 675.818.885

Gran casa en Pallaresos pueblo. 2.200m2 terreno, piscina, jardines, pista deportiva, barbacoa. Muy bien situada, buenas calidades. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependencias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 salón, cocina 35m2, 6 baños, porches y terrazas. 1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239

TARRAGONA CENTRE 85 m2, 4 habitacions, lluminós, a/a bomba calor, ascensor. Per entrar a viure. (Trucar 21 a 22h.) Se vende piso Seminuevo, en Països Catalans. 3 dormitorios (1 suite) y 2 baños. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias. Descuento de más de 70.000 euros, me urge venta. 977.214.713 Buena compra. Oportunidad. Piso de 3 hab., 2 baños,cocina y galería. Terraza 80m2 + buhardilla 25m2 diáfana. Esquinero. 5 ª planta. Exterior. Armarios empotrados. Calefacción. 170.000 euros. Plaza Las Américas, Edificio Coll de l’Illa. TEL: 977.25.09.93 EL Serrallo, obra nueva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electrodomésticos, cuquísimos, edificio “Ser Marino”, acabados modernos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39

Altres poblacions PALLARESOS, OBRA NUEVA junto al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para

REUS, C/NAVARRA, vendo piso 70 m2, 3 habitaciones, sin ascensor, amueblado y reformado. 55.000 euros.Tel. 617 920 859

SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000€. TEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

BOMONT. Campo de golf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall, cocina

independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

Naus, Pàrquings, Terrenys

Infants, instal.lacions fetes. 695 euros/ mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

• Lloguer Tarragona PISO CÉNTRICO EN VIA AGUSTA Tarragona. 120mts, 4 habitaciones grandes, patio lavadero, vistas al mar, amoblado. Precio 650 euros. Tel: 696.979.769

REUS. PLAÇA EUROPA. Dúplex impecable, cuina office, saló-menjador, 3 habitacions ( 1 tipo gofes), terrassa, 2 banys, calefacció i a/a. Possibilitat de plaça de parking al mateix edifici. Preu: 130.000 euros. Tel 652 960 787

Salou. Far Salou. Primera linia de mar, apartament ampli de 2 habitacions dobles, cuina independent, 2 banys, saló-menjador amb terrassa 15m2 davant mar, excel·lents vistes. Preu: 137.000€ Tel 615 620 661

Locals, Oficines,

SALOU, zona estival, terreno urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

¡¡VENTA DE TRASTEROS y PARKINGS en tarragona centro (2 últimas plazas). Trasteros desde 4500 euros + IVA y financiables!!. Varios Tamaños. 977.21.47.13

TERRENO EN SALOU carretera de la costa, para edificar edificio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93 SALOU, zona pueblo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93. SERRALLO. Venta de casa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere. 300.000 euros negociables. TEL: 609.44.22.39 SALOU, C/ Llorer zona Estival, terreno para construcción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93. Vapor, local de 95 m2, exterior, vistes a la plaça dels

Jaime I. 3 habitaciones, 1 baño, salón, cocina inependiente, galería. 500 euros/mes con muebles. TEL: 977.25.09.93

29/02/2012 diarimés

Mª Cristina, pis reformat de 2 dorm. s- menjador amb balcó , cuina amb vitro i galeria, armaris encastats, bany complert, calefacció , com. incl. 425 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Rovira i Virgili, pis duplex reformat de 3 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office amb vitro, 2 banys, calefacció, ascensor, com. incl. 725 euros/ mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

HIGINI ANGLES, 1. 4 habitaciones. Baño y Aseo. Posibilidad de parking en el propio edificio. 611,00 euros/mes. Teléfono 977 22.01.07. Móvil 635.125.576

Llogo pis c/ Caputxins. Salón, 1 habitación doble, bany. Vistas mar. Ascensor. Particular. 660.726.827 Av. Andorra, pis s /nou de 1 dorm, s – menjador, cuina amb vitro, 1 bany, a/a, ascensor, moblat. 440 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Rovira i Virgili, pis reformat de 2 dorm., s- menjador, cuina office amb vitro, bany complert, calefacció, ascensor i com. incl. 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Portalet- Rbla. Vella, pis de 1 dormitori, + vestidor/estudi, s- menjador, cuina, bany

diarimés 29/02/2012

complert, moblat i com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Av. PP.CC.- Estudi s/nou, smenjador amb balcó, cuina amb vitro, bany complert, a/a, ascensor, moblat. 350 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 C/ Eivissa, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, bany , a/a, exterior, ascensor i com. incl. 520 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 PLAZA VERDAGUER, 6. 3 habitaciones, reformado, 1 baño. 550,00 euros/mes. Teléfono 977 22.01.07. Móvil 635.125.576 HIGINI ANGLES, 2. 4 habitaciones. Baño y Aseo. 716,00 euros/ mes. Teléfono 977.22.01.07 Móvil 635.125.576 Serrallo. Piso 2 habitaciones. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solárium. 550EUROS/mes. TEL: 977.25.09.93 Joan Serra i Vilaró, pis sreformat de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina americana, bany complert, armaris encastats, exterior, ascensor, moblat , a/a, pk i tr. i com. incl. 520 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Violant d´Hongria, atic s/ nou de 3 dorm., s- menjador , cuina office, 2 banys, calefacció, ascensor, terrassa de 20 m2, pk i tr. i zona com. amb piscina. Com. incl. 650 euro/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions

CLASSIFICATS el año. Desde 500 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39 Alforja, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador , cuina americana amb vitro, 1 bany, a/a , parquing i com. inclosa. 325 euros/ mes. Opció mobles. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Reus, Zona Plaça Llibertat , pis s/ nou d 1 dorm., sala-menjador amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assoleiat, moblat, ascensor, pk 425 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Vila-seca, c/Heura, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina, bany, armaris encastats, calefacció, ascensor , pk i com. incl. 475euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Riera de Gaià, pis duplex s/ nou, de 2 dorm, s- menjador, cuina independent, golfes, terrassa i pk. 450 euros/ mes.Baixada del Sindicat. NOU HÀ BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Valls, pis s/nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro i galeria, 1 bany, a/a, ascensor exterior, pk i tr. i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 REUS. Alquilo habitación.Tel: 678.919.461 Piso alquiler Reus. 3 habitaciones, amueblado, 360 euros/mes. Tel. 627.824.335 LLOGUER. PASSEIG. PRIM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787 Reus.-c/ Antiquaris, pis s/ reformat de 3 dorm., s- menjador, cuina amb vitro, 1 bany, exterior ,terrassa, ascensor i com. inclosa. 450 euros/ mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Reus Velodrom, pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys, ascensor, zona ajardinada amb piscina, com. inclosa. 580 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

LA PINEDA. Pisos nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo

Vila-seca zona Castell , edifici exclusiu de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, pk incl., comunitat inclosa, 450 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

Pobla de Mafumet, pis s/ n de 2 dorm, s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 2 banys, armaris encastats, calefacció, ascensor, pk i tr. moblat i com. inclosa. 480 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 pobla de montornès, pis reformat d’1 dormitori, sala menjador, cuina americana, bany complet, amb com. inclosa. 325 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 Montroig del Camp, pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings, Locals Pol. Francolí. Nau de 700 m2, - 850 euros mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Se alquila despachooficina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/ mes. 977.21.47.13

TARRAGONA. Alquilo parking grande, cerca Corte Inglés, 80 euros. Llamar noches . Tel. 629.824.236

Les Borges del Camp. Poligon Industrial. en lloguer nau acondicionada de 280m2 amb pati, entrada de camions i local oficinas mateix loc de 150m2 amb tots els serveis. Es lloga conjuntament o per separat. Preu obert. TELF: 615.620.161

LOCAL COMERCIAL EN TARRAGONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

TREBALL *2330 euros mensuals. Treballa com a tècnic professional en Tanatoestètica i Maquillatge - Operari Administratiu Funerari. Important previsió llocs de treball. Pràctiques tanatoris i gestió de feina. Informa’t tel. 977.44.36 76

TRABAJAR DESDE www.TrabajarYa.com. 93.100.01.10

CASA Tel.

Altos Ingresos, asesor/a comercial para formación. Tel 615 200 791 Preciso chica para chalet relax, zona Tarragona. Tel. 616.020.395 INGRESOS EXTRAS Tel. 93 100 23 49

MARTOM ALIMENTÀRIA. Curso Manipulador Alimentos 40€ Tel. 93 1813354. info@ martomalimentaria. com

EMPRESA EN EXPANSIÓN necesita personas responsables para incorporación inmediata. Sueldo fijo+incentivos. Tel. 977 56.02.06 -MIGUEL MESTRA, DONA CLASSES de repàs. Tel 610 680 226 (tardesvespra)

TRABAJA EN TANATORIOS. PRÁCTICAS REALES , AGENTE FUNERARIO Y TÉCNICO EN TANATOESTÉTICA. INFÓRMATE EN

902.366.285

Busquem dependenta per a comerç. Interessades enviar CV: comercv@gmail.com Asociación Tárraco Minusválidos. Ofrece trabajo a gente disminuida ó personas mayores de 40-50 años. Tel: 653.550.885

PINTORES-ALBAÑILES. Presupuestos económicos. Tel: 600.776.788 PINTOR ECONÓMICO. Tel: 669.161.419 www.pinturascobo. com ALBAÑILERIA Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

pàrquing Llogo Plaça Castellers. Tel: 977.22.32.97

PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE, O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS Nº32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cambia tus joyas usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/ kg. Abierto domingos hasta medio día. Nueva tienda C/ Gandesa, 30 Torreforta C/ 20, 56 Bonavista TEL. 692.228.340

COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA Nº 2 REUS PARKING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28. 977.24.21.84

TAROT Tarot mariluz te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007

Ingresos extras. Tel: 91 101 81 59

Se ofrece paleta para hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932 REFORMAS y REPARACIONES. Ventanas, persianas, fontanería, pintura, etc. Jose 667.242.199

MOTOR

COMPRES

REFORMES LLAR REUS. Locals, trasters, baix cost a partir de 55 euros -12 m2 . Tel: 666.140.989

Sacerdotisa Vudu.. Amarres fuertes, reconciliaciones rápidas, soluciono casos difíciles 677 131 129

Sra. ROMI adivina pasado, presente y futuro. Tel: 610.851.463

COMPRO COCHES, FURGONETAS,4X4 La Brujita Hechicera. Videncia, tarot, péndulo. 806 433 178 Visa 931.220.371. 24 h.–euros /min iva inc.Rf 1,18 – Rm 1,53.Mayores de 18 años. Dattel apdo correos 1508301 Mataró.

Pagamos

efectivo.

No importa estado. Con/ Sin ITV. Tel: 615.994.876

ALTRES

MARIA VIDENTE (cobro la voluntad). Tel: 977 31.67.10 699.847.505 PROFESOR SORIBA. Vidente medium, competente. Soluciona todos problemas. Especialista recuperar pareja, amor, trabajo, negocios, clientes, suerte, protección... Resultado rápido. Paga después. Tel. 674.815.733 / 977 22.94.68

AMISTAT Busques una relació amorosa, seria i estable o fer noves amistats? 695.410.052 www.maisol.com

CENTRO AMISTAD Y PAREJA relaciones sociales.Tel. 671.327.565 - 977.23.81.41

RELAX MORENA, cariñosa, francés completo. Masajes. Reus. Tel: 671.788.470 REUS. 50 euros – 1h. de masaje. “Solita”. Tel: 687.320.302 LAURA 29 morenaza (( ninfomana )) insaciable todo si tabu “ sado “ 698 633 626 cubana canelita 120 pecho explosivamente viciosa beso negro insaciable 674.424.659

CLASSIFICATS lucia 27 rubia (( quiromasajista )) masaje anal-tahilandes complaciente 638.588.421

CATALANA 610.686.779

gran menú de sexo lésbico, auténtico, curvas perfectas. Privado. Segur 603.864.896

MADURA

Urgente!!! Preciso chica piso relax zona Vendrell. Tel: 671.383.618

TRAVESTI 30 euros. 697.630.642. Reus

dúplex-lÉsbico morboso explosivo el mejor de tarragona 60 euros. 695.41.6353 CLAUDIA jovencita 30e, media hora. Tel. 698.441.068

SUSI catalana . 25euros media hora, 50 euros una hora. 24 hrs. Tel: 633.327.550 EXTREMADA DISCRECIÓN. Recibo sola. Masajista “sin mentiras”. Tel: 636.449.788 ISABEL. Salou privado. Madurita besucona, supercariñosa, completísima. 40 euros. Tel. 672.927.162 VANESA, jovencita, todo de todo… Económico. Discreto. Reus. 24 hrs.Tel: 660.056.981 ARDIENTE rubia ninfómana, sóla en casa. Todo sí. Tel: 651.036.049

MARINA besucona 30e, media hora. Tel. 648.132.051 SALOU MARTA catalana 40a, espectacular, completísima, sí a todo. Tel. 664.506.522 CORDOBESA CINQUENTONA. Tel: 622.856.384 Reus. Tarragona “PALACETE”. 5 chicas sí a todo. Tel: 977 11.20.90 15e. Cubana madurita. Tarragona. Tel: 680.907.818 CANDELA 46 para chicos maduritos, cachonda, besucona, sexy, cariñosa. Mucha discreción. Tel. 644.078.681

MÓNICA. Catalana,

encuentros con rigurosa discreción. Creixell-Tarragona. 682.529.074

CHICO CATALAN dotado, cariñoso, discreto. Masajes. Tel: 674.669.568 REUS, MARITXELL, catalana, madura muy complaciente. Tel. 688 313 590 CATALANA elegancia y madurez para señores selectos. Particular. Tarragona. Tel. 690.686.849 MADURITA ATRACTIVA ¿Deseas conocerme? Llámame... y gozarás de unos placeres que nunca has experimentado. Tel: 625.666.462 Calafell. TARRAGONA MARTA, morbo, mucho vicio, francés hasta el final. Tel. 651.045.349 cincuentona REBECA , complaciente, griego profundo. Discreción. Reus. Tel:698.792.204

VENDRELL. Dos chicas particulares, realizan todo tipo de servicios.667.247.399

NICOLE 20 a. Todo partir de 20 euros. Tel: 653.613.385 REUS, LAURITA, EVAMARIA, CAROLINA, jovenes, serviciales y mucho más. Tel. 633 805 896 DANIELA. Guapísima masajista, “bonitos pechos grandes”, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francés completo, Camilla, vibrador de cintura, lencería erótica. 30 euros. Tel: 672.753.937

RECIÉN DIVORCIADA. Sola en mi chalet, discreto. Muy dulce. Tel: 648.721.576 ESPAÑOLA EMPRESARIA, no profesional, horas concertadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781

AZUCENA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajante. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

CHICAS MADURITAS, catalanas y españolas muy serviciales. Tel. 677 669 656

Laura cariñosa, masajes en camilla eróticos y relajantes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913

ALEXIA rusa. Todos tus deseos... Parejas, lesbi-show. Tel: 625.824.471

TRAVESTI CAROLINA. Sencillamente espectacular, muy lechera.Tel: 651 543.842

Francés hasta final y más… Creixell. 653.021.726

Reus. NUEVAS CHICAS, sensuales, atrevidas, complacientes. Discreción absoluta garantizada. Tel: 659 418 233

NOELIA. Atractiva, sensual francés hasta final y más…. SEGUR DE CALAFELL. 617.215.397

URGENTE, SE NECESITAN chicas jóvenes para casa relax. Tel. 677.669.656

BUSCO MUJERES Reus. Tel: 698.792.204

VENDRELL. Habitaciones por horas para encuentros íntimos. Tel: 678.037.032

ISABEL. Recibo sola. Madurita, complaciente, pechos espectaculares. Salou. 40 euros. Tel: 685.528.304

¡¡NOVEDAD!! española… jovencita, besucona…completísima…689.302.260 ¡Sin prisas! ¡Particular! ¡Discretísima!

Masaje erótico camilla algo más, rubia, madurita, sensual. Tarragona. Tel. 628.080.808 Catalana rellenita, besos con lengua, francés completo, griego, parejas, salidas. Tel. 681.158.712 VENDRELL. Chica exuberante, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331

URGEN SEÑORITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478

CATALANA ¡Novedad! “supermegapechazos” más de 200 naturales. Particular. Reus. Tel: 661.176.166

Dos amigas cubanas jovencitas. Jacuzzi 60e!! Tel. 977 23.24.07

KELLY rubia latina, espectacular. Tel. 660.303.476

TARRAGONA. KELLY rubia espectacular, todos los servicios. Tel. 660.303.476

TORREFORTA. Novedad dos chicas de escándalo. Conócenos!! 24h. Tel. 609.393.221

TARRAGONA. JULIANA 110 pecho, especialidad griego profundo. Tel. 651.543.945

REUS. Dos amigas encantadoras, juntas hacemos todos los servicios. Supereconómico. Tel. 648.266.866

LUCY jovencita, delgadita, complaciente, besucona, 25 completo. Discreto. Reus. Tel. 683.116.136

Rellenita, madurita. Sí a todo… Tel: 693.731.224

GUAPÍSIMA JOVEN. Cuerpo impresionante, masaje, completo, 40 e. Atrévete. Tarragona. Tel: 669.262.608

VENDRELL. Joven, atractiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621

Simplemente Silvia. Catalana, estudiante, iniciándome. SEGUR CALAFELL. 662.047.400

ESPAÑOLA, masajes y algo más... 636.397.809

Mayca catalana. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel. 977.20.26.20

NOVEDAD. Madurita, complaciente…sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel: 688.244.380

MASAJISTA IMPRESIONANTE, cuerpo 10, cariñosa, masaje, completo 40 E. Tarragona. Tel: 669.262.608 IVONNE latina jovencita. 25 completo. Reus. Tel: 680.151.531 JENNIFER. 24 añitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 665.748.086 SONIA cuarentona, complaciente. Todo a tu gusto. Reus. 25 completo. Tel. 659.377.652 Tarragona ANA colombiana, extremadamente cariñosa. Todo sí. Tel: 685.725.775 Divorciada. Sexo. Pago yo. TEL: 636.366.297

Lucia 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. Todos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083 Necesito chicas para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226

VERÓNICA ha vuelto a Creixell. Tel. 691 087 230

SE ALQUILA habitación por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697

Marta guapa, cariñosa, dulce y complaciente, hora 60e, todos los servicios. Reus. 626.317.701 Chicas calientes jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. Mayores de 18 años. 803.544.009. PEPE para mujeres atrevidas. Atrévete y repetirás Tel. 615.935.890 Española 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637 VERONICA Cuarentona todo como lo pidas, 20e. Tel: 977.32.15.68

29/02/2012 diarimés

diarimés 29/02/2012

CLASSIFICATS

SERVEIS

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Romà i Serapió. L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

La Lluna posa el focus en els temes de diner. De fet, us sentireu millor o pitjor en funció de com estigui anant l’economia personal.

La Lluna us aporta intensitat emocional i, alhora, un major aplom i serenor. És un bon dia per parlar en profunditat dels sentiments.

Tindreu una bona disposició per superar qualsevol problema. Dia per ser primmirats si heu d’adquirir qualsevol mena de compromís.

Tendència a gaudir de més autoconfiança. Treballar en equip i col·laborar amb els altres farà que guanyeu força i credibilitat.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Una relació personal podria tornar a ser font d’inquietud. L’ambient familiar o els problemes emocionals poden tenirhi un paper.

La ment segueix molt estimulada, així que és un moment per canviar una mica d’ambient i relacionar-vos amb gent nova.

Bon dia per a sortir a fer les compres, especialment totes aquelles relacionades amb el benestar i embelliment de la llar.

Tendència a trobar-vos amb més motivació. Si sou de l’octubre podria sorgir alguna oportunitat que us valdrà la pena considerar.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Si passeu per alguna dificultat, avui podria produir-se alguna circumstància que jugui en favor de la seva resolució.

És un bon dia per fonamentar les coses en una relació estable, com ara amb la parella o algú que ara sigui important en l’àmbit d’amics.

El més positiu pot arribar-vos a través de la família. Serà positiu que ho compartiu amb ells i estigueu receptius al que us diguin.

Tot i trobar-vos en una etapa en la qual us podeu sentir més forts i vitals, segueix la tendència a certa alteració emocional.

AGENDA TARRAGONA. Cultura. Presentació del llibre «Praesidium, Templum et Ecclesia». A les 19.30 hores a l’Antiga Audiència TARRAGONA. Exposició. «Trànsit líquid» d’Ester Fabregat. Fins el 22 d’abril al Museu d’Art Modern REUS. Exposició. «Present Continu» a la Galeria Antoni Pinyol fins el 31 de març CAMBRILS. Exposició. ‘Tubularts’ de Maria Ardiaca i Esther Carbonell. Fins el 16 de març a l’espai El Pati FARMÀCIES TARRAGONA: -Nuño Escribano - Calle 21, n. 45 (Bonavista) (diürn) 977.54.39.90 -Pons, Ma. Josepa - Av. d’Andorra, 11 (24 h.) 977.21.55.72 REUS: -Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Paisos Catalans, 116 dreta (24 hores) 977.32.27.51 -Sanchez Hidalgo, Jose Cesar - Passeig Sunyer, 31 (diürn) 977.31.16.69 TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers......................................................................... 085 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies).............................................. 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local.......................................................902 734 196 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

29/02/2012 diarimés

CINEMA. Cartellera

TVE1

TV2

ANTENA 3

06:30 Telediario Matinal 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La mañana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón 15:00 Telediario 1 16:05 El tiempo 16:15 Amar en tiempos revueltos 17:10 Cielo rojo 18:30 La casa de al lado 19:30 + Gente 21:00 Telediario 2 21:20 Partido amistoso: España-Venezuela 23:25 Comando Actualidad: Golpe de suerte 00:30 59 segundos 02:00 La noche en 24 horas 03:42 TVE es música

12:00 Para todos La 2 13:40 Amazonia, masato o petróleo 14:35 Documentales culturales 15:35 Saber y ganar 16:05 Grandes documentales 18:00 Documentales culturales 19:00 La España sumergida 19:25 Concierto homenaje a las víctimas del terrorismo 21:00 Documentales culturales 22:00 El cine de La 2: Quadrophenia 23:55 La 2 Noticias 00:25 Redes 2.0 00:55 Documentales culturales: Rolling Stones, Exile on Main S... 01:55 Conciertos de Radio-3

09:00 Espejo Público 12:15 Karlos Arguiñano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson: La niña que dormía demasiado poco 14:30 Los Simpson: El mago de Evergreen Terrace 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:15 Bandolera 17:15 El secreto de Puente Viejo 18:30 ¡Ahora caigo! 19:45 Atrapa un millón 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 El hormiguero 3.0 22:30 Con el culo al aire 00:00 Modern Family 01:30 Pokerstars 02:30 Únicos

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:30 Top Gear 09:30 Alerta Cobra 10:30 Alerta Cobra 11:30 Alerta Cobra 12:30 Las mañanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 14:50 Deportes Cuatro 15:45 Castle 16:30 Castle 17:30 Castle 18:30 NCIS: Los Ángeles 19:15 NCIS: Los Ángeles 20:00 Noticias Cuatro 20:45 Deportes Cuatro 21:30 El cubo 22:30 Cine Cuatro: Infiel 00:45 Cine Cuatro: El enviado 02:45 Cuatro Astros 06:15 Shopping

04:00 Infocomerciales 05:00 Fusión sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 15:45 Sálvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 22:00 Tú sí que vales express 23:15 Tú sí que vales 02:30 Locos por ganar 04:00 Infocomerciales 05:00 Fusión sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal

08:15 Este es mi barrio 09:10 Crímenes imperfectos 11:30 Crímenes imperfectos 12:30 Al rojo vivo 13:55 laSexta Noticias 15:30 El millonario 16:15 Bones 17:05 Bones 18:00 Navy 18:55 Navy 19:55 laSexta Noticias 20:55 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:25 Cine: Una mente maravillosa 01:00 Numb3rs: La flecha del tiempo 01:50 Numb3rs: Encerrona 02:40 Astro TV

TV3

CANAL 33

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els matins 13:16 El Gran Dictat 14:00 Telenotícies comarques 14:23 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:45 La Riera 16:29 Divendres 18:30 Julie Lescaut 20:15 Esport Club 20:35 Espai Terra 21:00 Telenotícies vespre 21:51 Sense ficció Pepe & Rubianes 23:38 Rubianes solamente 01:07 Les germanes McLeod 01:49 Ventdelplà 02:41 Jazz a l’estudi

12:03 El documental 13:02 El golut 13:51 Sobreviure a la sequera 14:43 Batecs de natura 15:01 Ciència bàsica 15:32 Com funcionen... 15:59 La caseta de la platja 17:03 Via llibre 17:31 Valor afegit 17:59 60 minuts 18:51 Singulars 19:38 Euskal Herria 20:06 Al vostre gust 20:33 Les aventures culinàries... 21:05 La Riera 21:44 quèquicom 22:42 Opera en texans 23:09 Generació Digital 23:40 Sputnik

13:07 Efectivament 14:13 Adrenalina 14:36 Adrenalina 15:22 Adrenalina 16:06 TN Esports 16:22 Fent el bèstia pel món 16:47 Intrèpids 17:14 El superatleta 17:57 KM 0 18:25 Bàsquet Eurolliga 19:14 NBA.CAT 19:26 Bàsquet Eurolliga 22:43 Zona UFEC 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Futbol 02:11 Tot l’esport 02:35 Bàsquet Eurolliga 06:00 Tot l’esport

CANAL REUS TV

TAC 12

CANAL CATALÀ

13:30 L’última troballa 14:00 Notícies. Primera edició 14:30 La Malla Tendències 15:00 Tribuna 16:00 Notícies 16:30 Nius 17:00 Tribuna 18:00 Notícies 18:30 La Malla Tendències 19:00 Cuinetes 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies. Segona edició 20:30 Punt de Trobada 21:30 Empreses 22:00 Notícies 22:30 Punt de Trobada 23:30 Fórmula Pi 00:00 Notícies 00:30 Punt de Trobada

14:00 Noticies 12 14:30 Saló de Plens 15:00 Interès 15:30 Socarrats 16:00 Noticies 12 16:30 Saló de Plens 17:00 Interès 17:30 Socarrats 18:00 Saló de Plens 18:30 Interès 19:00 Cuinetes 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12 20:30 12 Qüestions 21:30 Auditori 22:00 Noticies12 22:30 12 Qüestions 23:30 Auditori 00:00 Formula Pi

11:00 T-notícies 11:30 Un món a mida 12:00 Platinum 13:00 Tarragona Opina 14:00 T-notícies 14:30 Un món a mida 15:00 Tarragona Opina 16:00 T-notícies 16:30 Un món a mida 17:00 Tarragona Opina 18:00 T-notícies 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-notícies 21:00 Tarragona Opina 22:00 T-notícies 23:00 Tarragona Opina 23:30 La ronda 01:10 T-notícies 01:30 Tarragona Opina

Equipos de inspección tècnica y redes - VACIADO FOSAS SÉPTICAS - LIMPIEZA DE ALCANTARILLADOS, BALSAS, DEPÓSITO Y PISCINAS

TARRAGONA OCINE TARRAGONA

1 Arrugas 1 Polisse 2 Viatge al centre de la Terra 2 2 Star Wars 3D: Episodio 1 2 Cuenta Atrás 4 No habrá paz para los malvados 4 Young Adult 4 La dona de negre 5 The Artist 5 Katmandú 6 El invitado 7 Ghost Rider 2 - 3D 8 Shame 8 Jack y su gemela 9 Mi semana con Marylin 9 Promoción fantasma 10 Ghost Rider 2 11 Infierno blanco 12 Lo mejor de Eva 12 The Descendants 13 La invención de Hugo 14 Caballo de batalla 15 Viaje al centro de la Tierra 2 16 La invención de Hugo

16.00 17.45-20.15-22.40 16.00-18.00-20.00 22.00 dv: 00.45 16.00 18.15 20.15-22.15/dv: 00.15 16.00-22.40/div: 00.45 16.00-18.15-20.30 16.00-18.15-20.30-22.40/div: 00.45 16.30-18.30-20.30-22.40-/div: 00.45 16.00-18.10-20.15-22.30 div: 00.30 16.00-18.15-20.30-22.40 div: 00.40 16.00-18.00-20.00-22.00/div: 00.00 16.00-18.15-20.30-22.40/div: 00.45 16.00-18.15 20.30 - 22.40/div: 00.45 16.15-19.15-22.00/div: 00.30 16.15-19.15-22.00/div: 00.30 16.30-18.30-20.30-22.40/div: 00.45 17.00-20.00-22.30/div: 00.45

VILA-SECA OCINE VILA-SECA

1 La mujer de negro 2 Katmandú 3 The Artist 3 Young Adult 4 Ghost Rider 5 La invención de Hugo 5 La invención de Hugo 3D 5 Star Wars: Episodi 1 - 3D 6 Viaje al centro de la Tierra 7 No habrá paz para los malvados 7 Infierno blanco 8 El invitado 9 War Horse 10 Viaje al centro de la Tierra 2 - 3D 10 Ghost Rider 3D

18.15-20.15-22.15/div: 00.15 18.15-20.30-22.40/div: 00.45 18.15-20.15 22.20/div: 00.40 18.30-20.30-22.30/div: 00.30 17.30-20.00 22.20 div: 00.35 18.30-20.30-22.40/div: 00.45 18.00 20.15-22.30-div: 00.45 18.15-20.30-22.40/div: 00.50 19.00-22.00/div: 00.35 18.05 20.00-22.00/div: 00.00

REUS REUS PALACE

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 1 Ghost Rider 2 2 La mujer de negro 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 3 Infierno blanco 16.00 - 18.15 - 20.30-22.30 4 El invitado 16.00-18.30-22.15 16.00-18.45-22.05 5 Caballo de batalla 16.00-18.15-20.30-22.30 7 Viaje al centro de la Tierra 2 8 Promoción fantasma 16.00-18.30-20.30 8 J. Edgar 16.00-18.30-20.30 Més informació al telèfon 977 754 978 LAUREN REUS MULTICINES 1 Viaje al centro de la Tierra 2 16.15-18.20-20.25-22.35 16.30-18.30-20.30-22.30 2 La mujer de negro 3 Lo mejor de Eva 16.20-18.30-20.35-22.30 4 Los Descendientes 16.00-18.10-20.25-22.40 5 Ghost Rider 2 16.30-18.30-20.35-22.35 6 War Horse 16.00-19.00-22.00 7 Mi semana con Marylin 16.00-18.15-20.30-22.35 8 El invitado 16.00-18.10-20.25-22.40 17.00-19.40-22.20 9 La invención de Hugo Per a més informació i venda anticipada d’entrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL OCINE

16.20-18.20 1 Jack y su gemela 1 La mujer de negro 20.25-22.25/div: 00.20 2 El invitado 16.10-18.20-20.30-22.40/div: 00.50 3 War Horse 15.50-22.20 18.30-20.25/div: 01.00 3 Viaje al centro de la Tierra 2 4 The Muppets 16.05 4 Infierno blanco 18.15-20.30-22.45/div: 01.00 5 El gato con botas 16.30 5 Los Descendientes 18.10-20.15 5 Promoción fantasma 22.35/div: 00.40 6 Ghost Rider 2 16.25-18.20-20.20-22.30-00.30 7 La invención de Hugo 3D 15.50-20.30 7 La invención de Hugo 18.10-22.45/div: 01.00 8 Viaje al centro de la Tierra 2 3D 16.20-18.15 8 Ghost Rider 2 - 3D 7 Star Wars: Episodi 1 - 3D div: 00.30 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778 VILALLONGA DEL CAMP Sala de Cinema del Centre Recreatiu. Cra. de Valls, 1 La conspiració 16.45- 19.15 (diumenge 4 de març)

- MANTENIMIENTO Y REPARACIÓN DE TUBERÍAS SIN OBRAS - EQUIPOS DE INSPECCIÓN CCTV (MEDIANTE CÁMARA DE TV) info@limpseur.com

diarimés 29/02/2012

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT

SOCIETAT

CRISTINA AGUILAR

Napi

Albert Abelló ahir a la tarda mostrant el logotip de la xarxa social Ilustrum.

EL TEMPS

Patrocinat per:

Estat del cel Predomini del cel serè o poc ennuvolat pel pas de núvols alts i prims, sobretot durant el vespre. A la tarda podran créixer alguns núvols d’evolució diürna a punts del prelitoral.

18º

Màxima

7º

Estat de la mar Bufarà el terral fluix a l’inici i final de la jornada. La resta del dia s’imposarà el component sud fluix amb cops moderats, Mínima amb predomini del garbí. Mar arrissada a marejol.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Laia Díaz

com jugar a «tengUi» i «falti» per internet

perquè els usuaris puguin anar respoAnys enrere els més nent i aconseguint petits anaven a escocompletar aquela carregats de crolla col·lecció. Però mos i les hores del quan l’usuari respon pati es convertien en correctament una un punt d’intercanvi pregunta no sempre on les paraules més obtindrà un cromo usades eren «tennou, sinó que pot ser gui» i «falti». Amb El tarragoní Albert Abelló és el que n’aconsegueixi el temps, els cromos de paper han anat creador d’una xarxa social on es fan algun que ja té. Llavors és quan s’inicia deixant pas als vídecol·leccions virtuals de cromos l’intercanvi amb ojocs i, darrerament, altres usuaris. Allò a les xarxes socials. És per això, que fa un parell d’anys el tarragoní que en persona es negocia dient «tengui» i «falti» Albert Abelló va decidir crear una col·lecció de a la xarxa es pot fer canviant un cromo per un alcromos virtual. La idea va anar evolucionant i tre, pel contrari, pagant sertercis per aconseguir avui en dia ja s’ha convertit en una xarxa social, aquells que van més buscats. «En aquests moments tenim 32 àlbums, n’hi de nom Ilustrum, amb més de 8.500 membres. El funcionament és molt senzill. Cal donar-se ha sobre bolets, del Setge de 1811, un d’imatges d’alta a la pàgina web, escollir algun dels àlbums de Nova York... Però els que tenen més èxit són que ja hi ha creats i començar a «jugar». El mè- el de banderes del món, el dels Simpson i el de tode per aconseguir cromos per anar completant meravelles del món», remarcava Abelló. Actualment, l’empresa la formen vuit persoels àlbums consisteix a respondre preguntes, com si es tractés d’una mena de trivial, i per cada nes, entre les quals hi ha programadors, disseresposta correcta l’usuari aconsegueix un cromo. nyadors i personal de màrqueting. Fins ara trePerò no es poden respondre preguntes de mane- ballen bàsicament amb públic espanyol (hi ha ra il·limitada, sinó que cada dia la persona rep 20 molts usuaris de Barcelona i de Madrid), però sestercis (la moneda virtual d’Ilustrum) i a canvi Abelló remarcava que ja han començat a treballar per expandir-se caps als països nòrdics i més d’un sesterci es pot respondre una pregunta. Abelló remarcava que «20 sestercis, per una endavant a Amèrica del Sud. «El col·leccionisme persona que hi està enganxada, són molt pocs, és quelcom innat en l’ésser humà per això està per això els usuaris també poden aconseguir ses- tenint tan d’èxit Ilustrum», afegia Abelló. Fins ara aquesta xarxa social no ha fet cap titercis proposant preguntes pels àlbums o creant la seva pròpia col·lecció». A banda, des de fa poc pus de campanya de màrqueting per donar-se més d’un mes també s’ha incorporat l’opció de a conèixer. No serà fins d’aquí a uns mesos que Ilustrum llançarà la seva primera campanya per comprar sestercis a canvi de diners reals. I és que qualsevol usuari pot crear la seva publicitar-se. Els objectius d’Abelló a curt termipròpia col·lecció virtual. Únicament cal buscar ni són els d’arribar als 50.000 usuaris abans de la imatge que representarà cada cromo i pensar finals d’any i passar dels 32 àlbums actuals a més preguntes relacionades amb aquella temàtica de 200 en els propers mesos.