25 de febrer de 2021

Dijous, 25 de febrer de 2021 núm. 4.237 www.diarimes.com

ESPANYA

Sánchez anuncia un nou paquet d’ajudes d’11.000 MEUR per a empreses També anirà destinat a pimes i autònoms, però no concreta quan. P34

L’hospital Joan XXIII permet les visites a pacients sense covid

Tarragona va celebrar un 78% menys de bodes per l’Església el 2020

Només una persona per ingressat i són de dotze a dues. P3

CIUTAT De les 76 parelles que van triar una parròquia per casar-se a la capital al 2019, es va passar a les 20 de l’any passat, mentre que als jutjats es van celebrar 245, un 50% menys. P2

TARRAGONA

REUS

GERARD MARTÍ

L’hospital Sant Joan i els treballadors signen el nou conveni Els sindicats USAE, CCOO i CGT rebutgen firmar-lo P7

COVID-19

El Procicat obrirà lleument algunes de les restriccions avui La demarcació de Tarragona suma quatre noves morts. P8

ESPECIAL

Ahir s’estava administrant la vacuna Pfizer a persones majors de 80 anys, persones dependents o que són usuaris de centres de dia.

Valls s’estrena punt de vacunació al Joana Ballart P9-32

COVID-19 El pavelló va rebre ahir persones dependents i majors de 80 anys. P8

2

diarimés 25/02/2021

TARRAGONA

SOCIETAT

Els casaments al jutjat i a l’església baixen un 50% el 2020 a Tarragona Les bodes civils retrocedeixen un 46%, mentre que la notable caiguda a les parròquies de la ciutat s’enfila fins al 78% ACN

Biel Roquet-Jalmar

La xifra de casaments celebrats a Tarragona el 2020 es va reduir a la meitat. El nombre de matrimonis registrats a la ciutat es va veure enormement condicionat per la pandèmia, amb unes restriccions que sobretot van perjudicar les grans celebracions amb familiars i amics. En l’àmbit civil, els jutjats de Tarragona van passar de celebrar 452 casaments el 2019 a 245 el 2020, quedant-se gairebé en la meitat i patint un retrocés del 45,8%. Per la seva banda, les bodes religioses van patir una caiguda encara més notable.

Si el 2019 es van casar 76 parelles a la ciutat, l’any passat van ser tan sols 20, pel que la reducció es va enfilar fins al 77,8%, dada que indica que es van deixar de fer tres de cada quatre casaments en esglésies tarragonines. En el còmput global, el retrocés entre jutjats i parròquies va arribar al 49,8%. Si més no, el 2021 ha portat cert optimisme al sector. Si bé no s’aspira a assolir grans xifres, les expectatives apunten a millorar les males dades del 2020.

Gairebé 2 de cada 3 bodes fetes als jutjats i esglésies tarragonines es van deixar de fer l’any passat.

Les restriccions a causa de la covid-19, a banda de fer retrocedir el nombre de matrimonis, ha perjudicat enormement un sector que comprèn restauradors, floristeries, perruqueres, mo-

Imatge d’arxiu d’un casament el setembre de 2020, unes celebracions que es van haver d’adaptar a les restriccions per la pandèmia.

La pandèmia va obligar a anul·lar moltes bodes, però ara les parelles accepten més el context distes, punxadiscos o fotògrafs, entre d’altres. Malgrat la gravetat del context i els mals registres dels últims mesos, les sensacions són un pèl millors aquest

El sector reclama un protocol propi, ja que fins ara s’han adaptat a les restriccions genèriques inici de 2021. Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya asseguraven que als jutjats de Tarragona s’estaven assolint «xifres ja més aviat semblants a les

del 2019» entre gener i la meitat del mes de febrer.

Joan Miquel Bravo també compartia la mateixa perspectiva. El consiliari pastoral familiar de l’Arquebisbat de Tarragona i rector de Bonavista i la Canonja assegurava que «pel juny ja tenim previstos vuit o nou casaments».

Bravo, que no va oficiar cap boda el 2020, el 2019 en podia arribar

a fer un parell o tres en cadascuna de les seves parròquies. El mossèn canongí explicava que «ara que la gent s’ha conscienciat que ha de fer-ho amb un grup més reduït, s’està tornant a animar, de la mateixa manera que passa amb les comunions».

«Fins ara, a les parelles els costava molt decidir-se fer-ho amb pocs convidats», detallava Bravo.

Moltes de les parelles que tenien previst casar-se l’any passat van decidir no fer el pas i esperar un any, amb l’esperança que la situació pandèmica hagués millorat molt i reunir molts familiars i amics fos possible. «A l’hora de fer una tria, a qui dius que sí i a qui no?», es preguntava Joan Miquel Bravo fent referència a un dels principals maldecaps de les bodes recents. A més de les restriccions d’aforament, s’hi van sumar les de mobilitat. En aquest sentit, Rosa Jorba, membre de l’Associació d’Empreses d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya, expressava el malestar amb l’administració: «Fa mesos que el sector dels casaments reclama un protocol propi».

Durant tota la pandèmia s’han hagut d’adaptar a les restriccions genèriques d’aforament i mobilitat de cada moment.

Baixada forta a les esglésies Les bodes celebrades a Tarragona l’any passat van patir un descens proporcional molt més gran a les parròquies que als jutjats. «La tendència ja era aquesta i no només hi ha tingut a veure la covid-19», admetia Joan Miquel Bravo. Moltes parelles en tenen prou amb viure juntes, però, a més, «casar-se pel civil és menys costós, ja que, si vols, amb els testimonis ja ho tens aclarit», relatava el consiliari pastoral familiar de l’Arquebisbat. El mossèn posava èmfasi en les grans celebracions que venen gairebé sempre després de les bodes per l’església: «Aquí ja parlem de vestits cars o restaurants amb el cobert car». A més, Bravo recalcava que a l’església només s’hi casaven els que «ho fan per primera vegada». Els llocs més sol·licitats a Tarragona són, tradicionalment, la Catedral i l’ermita del Llorito.

MOBILITZACIONS GERARD MARTÍ

Dissabte, nova manifestació a Tarragona en el marc de les protestes per Pablo Hasél L’assemblea oberta d’ahir aspira a repetir-se cada dimecres Biel Roquet-Jalmar

Una cinquantena de persones van reunir-se ahir en l’assemblea oberta al carrer d’Ixart de Tarragona, a tocar de l’avinguda d’Estanislau Figueras. El moviment, sorgit de les protestes dels darrers dies en el marc de l’empresonament de Pablo Hasél, va decidir convocar una nova manifestació per aquest dissabte. El punt d’inici serà la plaça de la Font, a les 19 h., i tindrà com a destí la plaça Imperial Tàrraco.

A més, l’assemblea oberta d’ahir aspira a repetir-se a partir d’ara, ja que els participants van decidir convertir-la en setmanal. A

partir d’ara, la trobada es realitzarà cada dimecres a les 18 h. a la plaça de la Dona Treballadora.

«L’espai vol donar continuïtat a una setmana bastant intensa a la ciutat i a tot l’Estat», assegurava Lluís Madurell. El jove, un dels integrants de l’assemblea oberta, ha estat una de les persones habituals a l’hora de llegir manifestos en les darreres concentracions a la ciutat. Madurell assegurava que l’assemblea ha de servir «per tal que la gent es pugui expressar i opinar sobre com està veient tot el que està passant ara, no només les mobilitzacions». A més, es van

calendaritzar les accions per les següents dates. En aquest sentit, aquest dissabte s’ha convocat una nova manifestació i una pintada de murals diumenge a la plaça Cronista Sessé.

A mesura que passaven els dies, les raons dels assistents a les mobilitzacions per manifestar-se van anar evolucionant, tal i com explicava Lluís Madurell: «Les accions, a banda de donar suport a Hasél, posen l’accent en temes com els preus de les matrícules d’universitat i de màster, les dificultats dels joves en l’accés a l’habitatge, la privatització de la sanitat, el retrocés de la

L’assemblea oberta d’ahir celebrada al carrer d’Ixart de Tarragona va reunir unes 50 persones.

llibertat d’expressió, no només dels cantants, o els abusos per part de la policia».

A més, l’assemblea oberta té la voluntat d’organitzar-se

envers properes dates assenyalades al calendari, com el 8 de març, dia internacional de la dona, o el 10 de març, quan hi ha una vaga prevista en l’àmbit

sanitari. «Al manifest de la manifestació de dissabte és necessari destacar la necessitat que les lluites estiguin enxarxades», detallava Lluís Madurell.

TARRAGONA

25/02/2021 diarimés

3

SALUT

L’Hospital Joan XIII permet les visites als pacients ingressats des de dilluns

GERARD MARTÍ

La lleu reducció de la pandèmia ha dut al centre a adoptar aquesta mesura i les cues que s’hi formen han estat objecte d’algunes queixes Gerard Cañellas

L’Hospital Joan XXIII de Tarragona permet les visites de familiars als pacients ingressats –els que no tenen covid-19– des d’aquest dilluns, de la mateixa manera que al Sociosanitari Francolí.

Es tracta d’una mesura adoptada sota criteris clínics després d’observar la lleu reducció tant de contagis com d’hospitalitzacions.

D’aquesta manera, les visites estan restringides de 12 a 14 hores, sense cita prèvia, només cal presentar-se a l’hospital, on s’identifica al visitant i, un cop se li ha pres la temperatura i s’ha rentat les mans amb gel hidroalcohòlic pot pujar a l’habitació a veure el seu familiar. Aquest procés d’identificació i de compliment de mesures de seguretat ha provocat que en certs moments s’hagin produït cues a les portes del centre hospitalari, fet que ha

estat objecte d’alguna crítica a les xarxes socials. Sobre això, des de Joan XXIII defensen que es revisarà el protocol i que s’adaptarà per millorar-lo si cal.

D’ençà que va començar la crisi sanitària, l’hospital s’ha vist obligat a restringir les visites de familiars a pacients fins en tres ocasions, coincidint amb les tres onades de la pandèmia. En aquest sentit, les trobades entre familiars i ingressats no estaven permeses des de després de les festes de Nadal, quan el nombre de casos va incrementar considerablement i la tensió hospitalària també. Ara, quan les autoritats sanitàries han confirmat una petita millora en l’evolució de l’epidèmia, que s’està veient reflectida també amb una calmada reducció de les restriccions socials, el centre ha decidit, sota criteris clínics, retornar a la possibilitat de visitar els pacients. No

obstant això, aquest horari està limitat entre les 12 i les 14 hores.

Fonts del centre hospitalari defensen que s’ha limitat a només aquestes dues hores per evitar un trànsit constant per les instal· lacions i garantir així la seguretat tant dels treballadors sanitaris, dels pacients i dels visitants.

Per altra banda, el fet que s’hagi d’identificar als familiars un per un a la recepció i se’ls subministri gel higienitzant i se’ls prengui la temperatura per assegurar-se que no tenen febre, un dels principals símptomes del coronavirus, ha provocat aquests dies que es formessin cues a l’entrada principal de l’hospital, també pel fet que els visitants hi han anat tots abans de les 12 hores per poder aprofitar al màxim el temps permès. Això ha estat criticat per alguns familiars a través de les xarxes socials.

Una dona es queixava ahir, per

POLÍTICA

Pere Lluís Huguet serà diputat de Ciutadans a la Diputació Creu que l’ens tindrà un paper clau en la recuperació econòmica CEDIDA

Gerard Cañellas

El reconegut advocat Pere Lluís Huguet serà el diputat de Ciutadans a la Diputació de Tarragona. Actualment és portaveu de la formació taronja a l’Ajuntament de Salou i va ocupar el número 2 de la llista per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer.

Huguet, que prendrà possessió del càrrec demà en substitució a Rubén Viñuales, que va marxar al PSC, assegura que «és un orgull poder formar de la Diputació de Tarragona, un ens que treballa per a tots els municipis tarragonins» i destaca «la importància de la institució per impulsar la recuperació econòmica i la gestió dels fons europeus Next Generation per a Tarragona». En aquest sentit, Huguet es mostra molt il·lusionat i «amb ganes de treballar i col·laborar amb els diferents grups municipals per intentar que la Diputació sigui un dels motors d’aquesta recuperació econòmica» després de la pandèmia de la covid-19. El nou diputat de Ciutadans des-

Huguet substituirà Viñuales a l’ens supramunicipal.

tacava que «la meva idea és de col·laboració absoluta, ara que estem a l’oposició».

Huguet defensa que hi ha molts municipis petits de Tarragona que necessitaran l’ajuda de l’ens supramunicipal per poder accedir als fons de 140.000

milions per fer front a la crisi econòmica. «I aquest és l’esperit amb el qual assumeixo el càrrec, ja que crec que una de les bases d’aquesta recuperació són aquests pobles», assenyala finalment el nou diputat de Ciutadans.

Imatge del centre hospitalari on, a la porta d’entrada, s’hi formen algunes cues.

Està permesa l’entrada d’un únic familiar per pacient que pren totes les mesures anticovid exemple, a través de Twitter, que «és una vergonya que a l’Hospital Joan XXIII els familiars que volem veure els pacients ingressats hem de fer cua que s’inicia una i dues hores abans de l’hora permesa que, per cert, ja dobla l’edifici i en la que no hi ha distància de seguretat perquè algú ha autoritzat que totes les visites es produeixin de 12 a 14 hores.

No podrien haver fet uns horaris en funció de cada planta?». Sobre això, des del centre sanitari

En tot moment s’ha pogut visitar als infants, persones discapacitades i mares durant el part defensen que si cal es revisarà el protocol, però que s’ha decidit fer-ho així per facilitar les visites, però sempre mantenint la seguretat davant el contagi, a la vegada que agraeixen la col·laboració de la gent.

Fonts de l’hospital, asseguren finalment que, tot i aquestes limitacions, sempre hi ha hagut excepcions a l’hora de fer visites.

En pacients infantils, amb deteriorament cognitiu o mares que han donat a llum sempre han

pogut estar acompanyats d’algun familiar. Per altra banda, cal destacar que només està permesa la visita d’una única persona per pacient i això provoca que, si dues persones estan ingressades en una mateixa habitació, els visitants podrien coincidir. Des de l’hospital asseguren, però que sempre hi ha la distància òptima per evitar el contagi i que, amb les mesures higièniques, a més, es redueix aquesta capacitat de contagi. Finalment, reiteren que els plans de contingència són protocols dinàmics, com la mateixa pandèmia, i que en funció dels esdeveniments es van revisant i es prenen les mesures convenients.

4

diarimés 25/02/2021

TARRAGONA

SUCCESSOS

SUCCESSOS

CEDIDA

Internen en un centre el menor que va agredir un jove al barri de la Granja La Fiscalia de Menors de Tarragona va demanar ahir aquesta mesura cautelar, la qual va ser acceptada pel jutge, a l’espera del judici Gerard Cañellas

L’assalt va tenir lloc al carrer Vint-i-u de Bonavista.

Detingut per intentar robar una farmàcia amb un tornavís Un home de 44 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Valls, va ser detingut ahir a Bonavista com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb intimidació, en grau de temptativa.

Els fets van ocórrer ahir a les 18.43 h. quan els Mossos d’Esquadra van rebre avís que s’havia produït un robatori en una farmàcia del carrer Vint-i-un del barri de Ponent. Immediatament, diverses patrulles van desplaçar-se al lloc dels fets on

la víctima va explicar-los que un home acabava d’entrar a la farmàcia i havia exhibit un tornavís de 25 cm. per reclamar-li els diners. Mentre el detingut regirava tots els calaixos, la víctima va aprofitar per fugir. El lladre va marxar del lloc i es va creuar amb una altra treballadora que també va amenaçar.

L’arrestat, amb nombrosos antecedents policials, passarà en les properes hores a disposició judicial. Redacció

CULTURA

El menor que va agredir a un jove al barri de la Granja dilluns ha estat internat al Centre Educatiu de Justícia de Can Llupià, a Barcelona. El noi, de 17 anys, va ser detingut dimarts a la tarda pels Mossos d’Esquadra després que la víctima presentés una denúncia. Els agents el van posar a disposició de la Fiscalia de Menors de Tarragona, que va veure indicis suficients per a demanar l’internament com a mesura cautelar. El jutge ho va considerar oportú i estarà al centre, que és de règim tancat, fins al dia del judici. L’agressor tenia diversos antecedents.

Tal com avançava ahir Dia﹣ ri Més, un jove del barri de la Granja va ser agredit per un noi menor d’edat amb una pedra al cap, després que l’atacant l’amenacés el passat 15 de febrer amb una navalla. Tot va començar

quan el menor va demanar una cigarreta al jove, que va dir-li que no en tenia. Llavors, l’atacant va començar una baralla i, fins i tot, el va arribar a punxar a les lumbars amb una navalla, tot i que no el va ferir. A més, quan la víctima era a terra, un dels

El noi tenia antecedents per robatoris amb força, amb violència i per lesions en baralles tres acompanyants de l’agressor va clavar-li una puntada de peu al cap. Dies més tard, dilluns concretament, els dos nois, que tenen amics en comú, es van tornar a trobar, i l’agredit li va preguntar per què l’havia atacat.

De nou es van tornar a barallar.

Aquest cop, el menor va amenaçar-lo amb una navalla i, durant la baralla, va acabar tirant-li una

CULTURA

pedra al cap, causant-li ferides per les quals va necessitar diversos punts de sutura. La víctima anava acompanyada d’un amic i van marxar després de rebre més amenaces per part del noi de 17 anys i resident al barri d’Icomar.

Unes amenaces que es van seguir produint durant el mateix dia a través de les xarxes socials. Finalment la víctima va presentar denúncia i va explicar als agents que no ho havia fet el primer cop per por a represàlies.

Els Mossos van acabar detenint al menor, que ja ha estat internat al Centre Educatiu de Justícia de Can Llupià, a Barcelona, que és de règim tancat, és a dir, que totes les activitats es duen a terme dins el centre. El noi acumulava antecedents per delictes de robatori amb violència, robatoris amb força i per lesions en baralles en les quals havia participat.

La Tàrraco romana i el monestir de Poblet, diumenge a la final de ‘Batalla monumental’ Diumenge, a les 22.05 h., arriba a TV3 la gran final de Batalla monumental, que enfrontarà els sis finalistes que l’audiència ha escollit entre els dotze monuments que el programa ha posat cara a cara en cada capítol. Serà en directe des del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, presentat per Roger de Gràcia, acompanyat pels dos reporters del programa, Candela Figueras i Ivan Medina, que exposaran els arguments a favor de cada monument, amb convidats i experts que ajudaran l’audiència a prendre la decisió final. La vetllada comptarà amb la presència d’un convidat especial vinculat a cada un dels monuments finalistes.

Entre les cares conegudes que participaran a la final, hi haurà l’actor Fermí Fernàndez, que defensarà la Tàrraco romana.

Durant l’emissió en directe, l’audiència podrà votar a través de l’aplicació de TV3 i de la web del programa. Des del MNAC, Roger de Gràcia anirà seguint en directe les evolucions de les votacions i anirà descartant els monuments menys votats. Redacció

COMERÇ

El Gremi de Pagesos cancel·la la celebració dels Tres Tombs

L’AVV Ara Part Alta donarà la benvinguda a la primavera

La campanya ‘Botigues al carrer hivern 2021’, del 3 al 6 de març

L’entitat farà una Setmana Santa a mitges

L’entitat ha programat una festa pel 21 de març

Organitzada per la Via T i amb 38 comerços

Biel Roquet-Jalmar

Biel Roquet-Jalmar

Biel Roquet-Jalmar

La junta del Gremi de Pagesos va decidir el passat 15 de febrer suspendre l’edició del 2021 dels Tres Tombs. La decisió es va prendre de forma unànime i conjuntament amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. El president del Gremi de Pagesos, Raül Font, assegurava que «no té cap mena de sentit mantenir l’opció de poder fer-ho» quan encara faltava un mes per la seva celebració. Font expressava que «no pensem que en tres setmanes pugui canviar prou la situació, ni molt menys». L’any passat, els Tres Tombs tampoc es van poder fer i la junta del Gremi de Pagesos es va plantejar traslladar-los a la tardor.

Ara, però, l’entitat ha decidit «mirar cap al 2022, ja que si hi ha moltes persones vacunades i s’ha aconseguit la immunitat de grup, la cosa canviarà».

Davant l’absència dels Tres Tombs, el gremi ha decidit no organitzar cap mena d’activitat virtual substitutòria. «Per

nosaltres, haver fet la missa per beneir les mascotes per Sant Antoni, el 17 de gener, ja va ser suficient», raonava Raül Font.

El president del Gremi de Pagesos «toca fusta», ja que admetia que «després de dos anys sense fer els Tres Tombs, és probable que moltes persones, que hi són per afició o tradició, deixin l’activitat». Font reconeixia que «com a mínim, segur que es desinflarà la participació». El president es mostrava resignat i deia que no hi havia «res a dir».

Enguany tampoc se celebraran les processons de Setmana Santa a Tarragona. Si més no, el Gremi de Pagesos ha preparat una sèrie d’actes per no perdre el fil de la celebració durant la pandèmia. El Divendres de Dolor, quan haurien de fer la seva desfilada per la Part Alta, el gremi farà un viacrucis per l’interior de l’església de Sant Llorenç amb un aforament de 40 persones i, Divendres Sant, se seguiran muntant les espelmes davant l’altar i el Sant Crist.

L’Associació de Veïns Ara Part Alta organitzarà una festa el primer 21 de març per donar la benvinguda a la primavera.

L’entitat organitzarà la iniciativa buscant dinamitzar el barri.

El president veïnal, Quim Castellví, assegurava que la festa de benvinguda a la primavera serviria per «recordar les que es feien en època romana, i ho volem recuperar».

Per una banda, el guia Xavi Mejuto, d’Itinere, farà una xerrada el diumenge 21 de març, a les 13.30 h. a les escales de la Catedral de Tarragona, «on farà una explicació històrica d’aquesta festa primaveral», avançava Castellví al Diari Més.

A més de l’activitat didàctica, els veïns de la Part Alta que ho desitgin podran assistir al Divà, bar situat al carrer Major, on podran participar en un tast d’infusions entre les 12 h. i les 14 h. del mateix diumenge 21 de març. «Les infusions estan inspirades en els temps pas-

sats, amb unes barreges molt semblants a les que es bevien en època romana», detallava el president de l’Associació de Veïns Ara Part Alta.

A banda de les dues activitats organitzades per rebre la primavera, l’entitat veïnal ha preparat una iniciativa per «fer ambient prèviament», segons argumentava Quim Castellví.

El president d’Ara Part Alta animava els seus veïns a presentar «dues fotos antigues de comerços, carrers i personatges de tota la vida del barri». Les imatges, de la mida d’un foli, es col·locaran als aparadors de diversos comerços situats a la Part Alta. A mode de concurs, d’entre totes les fotografies, la més votada tindrà premi. El guanyador s’endurà un vermut per a dues persones a Casa Tòful, a la plaça del Fòrum. Amb aquest seguit d’iniciatives, Quim Castellví desitjava «reactivar el teixit comercial i associatiu de la Part Alta», tot buscant que els més joves s’hi sumin.

La campanya Botigues al carrer hivern 2021, organitzada per la Via T, es durà a terme del proper dimecres 3 de març fins al dissabte dia 6. Serà la novena edició de les jornades de venda al carrer per part dels comerços del centre de la ciutat, que se celebren dues vegades cada any, quan acaben les rebaixes d’estiu i d’hivern. En aquesta edició, de moment, hi participaran 38 dels negocis adscrits a la Via T, tot i que l’entitat no dona per tancada encara la llista de participants. Les xifres són majors que a la campanya del setembre i pràcticament calcades a les d’ara fa un any, pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia, fet valorat molt positivament des de l’entitat comercial. «És una campanya que sempre funciona, serveix per treure tot l’estoc i la gent s’ho troba fàcilment passejant pel centre», explicava Judit Sentís. La dinamitzadora de la Via T detallava que els negocis «treuen al

carrer les coses que encara no s’han venut, serveix a mode de rematada final de les rebaixes, amb uns preus bastant assequibles». Sentís lamentava el fet que els agradaria «que més comerços se sumessin i arribar així a una seixantena, com passa en altres ciutats».

En un context de pandèmia, sortir a vendre fora i fer-ho a peu de carrer és, a més d’un mètode d’arribar més fàcilment als ulls del consumidor, una forma de garantir millor la seguretat de treballadors i clients, ja que la ventilació està assegurada i no hi haurà problemes amb aforaments. Judit Sentís avançava que «totes les parades posaran les mesures adequades per tal que la gent pugui triar i remenar», com gel hidroalcohòlic o un control de les cues per evitar aglomeracions. Tot i així, hi haurà comerços que es quedaran dins els establiments, segons la dinamitzadora de la Via T: «Alguns estan en ERTO i amb poc personal».

TARRAGONA VEÏNAL

Han ocupat un habitatge al carrer del Falciot

Alfonso López: «La inseguretat és un dels reptes més grans a la ciutat» La FAVT renova la seva junta directiva amb quatre noves cares que aporten «frescor, idees i treball» CEDIDA

Gerard Cañellas

Junts per Catalunya va donar suport als veïns de Boscos de Tarragona «davant els problemes d’inseguretat i ocupació delinqüencial que estan patint els darrers dies». Va ser dilluns passat quan uns ocupes van entrar il·legalment al número 3 del carrer del Falciot, un habitatge propietat de Solvia, segons els veïns. En un comunicat, des de Junts lamenten que una veïna va patir «un atac per part d’un dels gossos perillosos propietat dels ocupes, els quals ja tenien antecedents delictius». «Compartim la sensació de desprotecció, frustració, enuig i impo-

tència dels mateixos veïns, així com el temor que es produeixi un efecte crida en la mateixa urbanització i a Tarragona en general», sosté la formació en el comunicat, a la vegada que reclama a «l’Ajuntament de Tarragona que apliqui solucions fermes, immediates i integrals que vetllin per la seguretat, en lloc de pedaços com els que s’han adoptat al Serrallo, Part Alta o al barri de Sant Salvador, on encara segueix latent la petjada d’aquestes màfies organitzades que aprofiten per a crear una xarxa d’ocupació a la nostra ciutat i des d’on estableixen la seva activitat delictiva».

MUNICIPAL

Oberta la convocatòria de subvencions a entitats veïnals El termini finalitza el dia 15 de març Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha convocat la concessió de subvencions a les associacions de veïns i federacions veïnals de Tarragona per a projectes i activitats que tinguin programades per dur a terme durant l’any 2021. Poden sol·licitar les subvencions totes les associacions de veïns de Tarragona i federacions veïnals registrades al Registre d’Entitats Municipal i que es trobin al corrent de les seves obligacions tributàries amb la Seguretat Social i dels seus deutes amb l’Ajuntament. Amb la sol·licitud cal presentar la documentació que s’especifica a la

convocatòria i en cadascuna de les línies de finançament. El termini de presentació d’ofertes es va obrir ahir i finalitzarà el pròxim dia 15 del mes de març. Les bases i la convocatòria es poden consultar a la seu electrònica de l’Ajuntament: https://tramits. tarragona.cat. Hi ha tres línies per les quals es pot demanar la subvenció: manteniment i funcionament del local social; projectes i activitats lúdiques, esportives, culturals i festives; activitats d’assessorament, d’atenció als veïns, de formació i d’informació i promoció; i activitats i projectes de suport de l’associacionisme.

La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), que agrupa un total de 18 entitats veïnals, sobretot de la zona de Ponent, va renovar dimarts la seva junta directiva, que seguirà sent pràcticament la mateixa però amb quatre cares noves en els càrrecs de vocals. Aquests nous membres són José Carrasco, de l’AVV Mas de Pastor, Antonio Pulido, de l’AVV Torrenova, Sergi Carrillo, de l’AVV Part Alta carrer Merceria i Úrsula Marin, de l’AVV Progresista de Torreforta.

Amb això, les quatre entitats veïnals de la qual formen part els nous vocals tindran representació a la junta de la federació.

En aquest sentit, Alfonso López seguirà sent el president de la FAVT. «L’objectiu és seguir treballant com fins ara», defensa López, que remarca que un dels reptes més grans que hi ha a la ciutat és la inseguretat, sobretot a la zona dels barris de Ponent.

En aquesta línia defensa que «s’està fent una gran feina amb l’operatiu Pondus de Mossos i Guàrdia Urbana, és estrany el dia que no hi ha un robatori o una agressió, a més del creixent incivisme, però ens reunim constantment amb les forces de seguretat per un únic objectiu, que és el de viure tranquils».

Per altra banda, López assegura que «per desgràcia, a aquesta junta li ha tocat viure moments complicats, com un canvi de go-

Imatge d’Alfonso López, reelegit president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona.

El president celebra la feina que fa l’operatiu Pondus per reduir la inseguretat a Ponent

López defensa que la federació seguirà treballant com fins ara pels veïns dels barris

vern a la ciutat, una pandèmia, l’explosió a IQOXE, ara estem treballant en el tema dels districtes i seguirem tenint molta feina». Sobre aquest treball de la FAVT, el renovat president destaca les taules que van crear per temes com la sanitat, la segure-

tat i la de neteja, «les quals estan obertes a tothom i serveixen per millorar les problemàtiques dels veïns en aquests àmbits».

Amb tot, la resta de la junta es manté com fins ara. Lilian Fernández, de l’AVV Parc Riuclar, és la vicepresidenta primera;

TURISME

La Xarxa de Ciutats AVE aprova vint accions de recuperació del turisme Tarragona és una de les 33 integrants

CULTURA

El Mercat de Contes, del 24 de febrer al 6 de març Del 24 de febrer al 6 de març tindrà lloc a la ciutat la segona edició del Mercat de Contes, una iniciativa coorganitzada pel Teatret del Serrallo, la Biblioteca Pública de Tarragona i els Mercats de Tarragona i que compta amb el suport de BASF. Sota el títol Contes del món de ben a prop, diversos espais de la ciutat oferiran activitats culturals i educatives adreçades al públic familiar. Els Mercats de Tarragona i el seu entorn es

5

VEÏNAL

Junts per Catalunya mostra el seu suport als veïns de Boscos Redacció

25/02/2021 diarimés

convertiran durant uns dies en punt de trobada de foment de la lectura. El president dels Mercats de Tarragona, Dídac Nadal, destaca que «estem molt satisfets de celebrar la segona edició d’aquesta iniciativa on els mercats de la ciutat esdevenen un punt de trobada i de foment de la lectura amb activitats per a tots els públics. Els mercats de Tarragona segueixen sent un espai cultural i de cohesió social obert a totes les entitats».

Redacció

La Xarxa de Ciutats AVE, integrada per 33 destinacions, entre elles Tarragona, va aprovar en la primera assemblea ordinària de 2021, realitzada el passat 19 de febrer, un pla d’acció per a l’exercici en curs, amb un total de 73 actuacions concretes, de les quals vint són accions promocionals a nivell nacional i internacional per encarar la recuperació del turisme.

Durant l’assemblea, que va comptar amb la participació de la presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, Cinta Pastó, es va concretar el pla d’acció per al

2021 –supeditat a l’evolució de la pandèmia–, que preveu entre les accions promocionals la presència a fires com FITUR, ITB Berlín, ILTM Iberoamèrica, ILTM Amèrica del Nord, ITB Àsia, WTM Londres o IBTM Barcelona. El pla contempla a més reforçar l’oferta MICE (congressos, esdeveniments i fires) i enogastronòmica. A més, es preveu realitzar una nova campanya nacional amb la venda d’experiències directament a través de la web, una possibilitat de comercialització directa que està registrant un bon comportament, en oferir més de 300 experiències.

Miguel Ángel Cruz, de l’AVV Floresta, és el vicepresident segon; Roser Barrio, de l’AVV Parc Francolí, és la secretaria; Maria Cristina Bigorra, de l’AVV Riuclar, la tresorera; i Justo Velilla, de l’AVV el Serrallo, és el vocal, juntament amb els quatre nous membres.

Sobre aquests, López celebra que aportaran «frescor, idees i treball». «Són quatre persones molt actives i estem molt contents que s’hagin inclòs a la junta, que amb ells surt molt reforçada», afegeix.

6

diarimés 25/02/2021

TARRAGONA

HABITATGE

La Casa dels Mestres traurà a lloguer social els primers pisos buits a l’abril Un dels habitatges vacants que s’havia d’arranjar per oferir-lo ha patit una ocupació il·legal i l’Ajuntament «estudiarà la situació» Mónica Pérez

L’Ajuntament ha iniciat els moviments per traslladar a Redessa la gestió de la Casa dels Mestres, a través de l’adscripció dels primers pisos per a la seva posada a disposició com a lloguers socials. Tal com concreta la regidora d’Economia i Coneixement i responsable de Redessa, Teresa Pallarès, «a la llarga, la intenció és que hi passin tots» però, de moment, «dels vuit pisos buits que hi ha, cinc ja els hem incorporat i els altres tres queden a l’espera perquè es troben vinculats a una subvenció que es gestiona més àgilment si continuen depenent de l’Ajuntament per un temps més».

Aquests cinc pisos a què Pallarès fa referència, «estaran a punt per ser habitats en un parell de mesos» i s’oferiran «amb un lloguer social, de la mateixa manera que gestionem, per exemple, el Mas Bertran o la Patacada».

Prèviament, se’ls hi haurà fet «un rentat de cara» que ha d’haver

OLÍVIA MOLET

posat fi a problemes d’humitats que havien aparegut en alguns punts. Amb tot, i segons confir-

Pallarès: «Redessa els gestionarà amb el model que s’aplica a Mas Bertran o a la Patacada» En el marc del nou sistema, «ens proposem revisar i actualitzar els contractes» men fonts municipals, un d’ells ha patit recentment una ocupació il·legal i, per tant, abans de consumar la seva adscripció a Redessa i incorporar-lo a l’oferta de lloguer, l’Ajuntament «estudiarà la situació» de l’ocupació.

Els tres pisos restants requeriran d’una intervenció més profunda i seran rehabilitats a través de fons de la Diputació de Tarragona.

En total, la Casa dels Mestres

L’edifici compta amb un total de 28 domicilis.

consta de 28 habitatges fins ara gestionats a través de l’Ajuntament. Amb el seu pas a Redessa, que s’anirà materialitzant a tra-

MEDI AMBIENT

vés de successives sessions de la Junta de Govern Local, «a Redessa ens ocuparem del manteniment, farem l’assegurança de

cada pis i aplicarem el model que ja tenim a la resta de promocions d’habitatge protegit», afegeix Pallarès, que detalla que «es tracta, a la pràctica, de tenir cura que l’escala estigui bé, que si marxa la llum hi hagi una resposta ràpida o es trenca una bombeta algú ho solucioni».

«Pendents» de l’accés d’ocupes Actualment, la realitat dels 28 pisos «és molt diversa» i abasta des d’«habitatges d’emergència» fins a «altres models». Per això, «no volem fer fora ningú i això volem deixar-ho molt clar, però el que sí que ens proposem és revisar i actualitzar els contractes perquè tot tingui un sentit una mica homogeni», detalla la regidora.

En relació a quins perfils s’instal· laran en els primers habitatges que a l’abril sortiran a lloguer social, Pallarès, subratlla que «es tindrà en compte que no hi hagi una guetització». Sobre les ocupacions il·legals, com la que s’ha produït recentment en un dels

CULTURA

La deixalleria central Reus oest viu El Museu estrena ‘Mirant l’altre’ i ‘Ciutadanes de obres al paviment i els vestidors República’ L’Ajuntament inverteix 70.000 euros en la reforma d’elements deteriorats CEDIDA

Redacció

La deixalleria central Reus oest es troba immersa en obres de millora per valor d’uns 70.000 euros. Les actuacions corresponen a la substitució del paviment de la zona de sortida de la rampa de descàrrega i a l’adequació dels vestidors i dels serveis dels treballadors de la instal·lació. L’ús intensiu de la deixalleria havia deteriorat el paviment de la zona de descàrrega, motiu pel qual s’ha decidit substituir-lo per formigó armat que tindrà més durabilitat. En aquesta actuació s’han invertit un total de 34.886 euros. D’altra banda, s’estan fent treballs d’adequació a la zona de serveis i vestidors per tal de millorar les instal·lacions destinades a professionals de la instal·lació i adaptar els serveis als usuaris, amb 36.548 euros.

El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, posa de manifest la necessitat d’invertir en la millora contínua de les deixalleries municipals i recorda també que «és rellevant que tota la població conegui el servei que fan les

domicilis, la regidora sosté que «hi estem molt pendents perquè, igual com hi ha pisos a la ciutat que són vulnerables, els pisos municipals igualment poden ser ocupats».

A banda de la Casa dels Mestres, l’Ajuntament té tres pisos «al barri Fortuny, el Gaudí i la plaça Catalunya» que «també són de propietat municipal, s’han d’arreglar i ens ocuparem que així sigui per adscriure’ls també a Redessa». El parc municipal d’habitatge social, amb 160 pisos, es troba des de fa temps al 100% de la seva capacitat i la borsa de lloguer «tampoc té excedents».

Pallarès recorda que «estem demanant a la gent que té pisos que els posi a la borsa d’habitatge» a través d’una línia de subvencións de l’Ajuntament, dotada prop de uns 450.000 euros, que preveu que propietaris d’immobles buits i que necessiten una intervenció de reforma puguin demanar el 50% de l’import de les obres, fins a un màxim de 10.000 euros.

A canvi, hauran d’introduir els pisos durant uns anys en la borsa de lloguer. La regidora diu que «tenim sol·licituds però encara no les que voldríem». El govern tancarà, a més, un conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge «per inspeccionar pisos i veure si poden anar cap a la borsa de lloguer assequible» i, en això, «treballarem amb les associacions de veïns».

Les exposicions obriran el pròxim dia 4 de març Redacció

El Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca del raval de Santa Anna proposa dues noves exposicions a partir del 4 de març.

La primera, amb el títol Mirant l’altre. Les imatges de la diversitat al Museu de Reus, romandrà

oberta fins a finals de 2021 i proposa, a partir de les col·leccions del Museu, un espai de reflexió sobre el jo, el nosaltres i els altres. La segona de les exposicions, Ciutadanes de la República, imatges i condició femenina, 1931-1939, romandrà oberta a la

planta baixa del MASV fins el 30 d’abril i vol destacar la representació de la figura femenina en la propaganda política i social editada per diferents institucions i organitzacions catalanes durant el període 1931-1939.

Hi ha previst tot un programa d’activitats gratuïtes vinculades a les exposicions que properament estaran disponibles a la web del museu per tal de fer la reserva prèvia. El mateix dia 4 a les 18 h. hi ha prevista una conferència inaugural a càrrec de l’antropòleg i professor universitari Manuel Delgado Ruiz.

Cal reservar invitacions a www. museudereus.cat.

EMPRESA

El Tecnoparc entra a la xarxa de parcs tecnològics de Catalunya L’ús intensiu havia malmès zones del terra.

deixalleries i en faci ús per protegir el medi ambient». «És molt important portar els residus per facilitar-ne la reutilització i el tractament», afegeix. Reus compta amb tres deixalleries fixes i una mòbil. La deixalleria central Reus oest està ubicada al Polígon industrial AgroReus,

i engloba una instal·lació que gestiona residus d’activitats i una destinada a la ciutadania; i la deixalleria Reus Sud, al carrer Milà i Fontanals, només és per a la ciutadania. La deixalleria mòbil es col·loca cada quinze dies en punts que cobreixen gairebé tota la ciutat.

També s’ha incorporat a l’associació d’Espanya Redacció

Redessa ha acreditat els serveis i instal·lacions que defineixen el Tecnoparc com a parc tecnològic i que fan possible que des d’aquesta setmana formi part de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya

(APTE) i de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), com a soci de les dues entitats. Alguns dels requisits per a ser-ne membre són comptar amb terreny per a empreses, instal·lacions que dotin al parc de serveis comuns i

suport a la innovació a través de vincles amb universitats o amb entres d’investigació, a més de la presència d’empreses innovadores al parc tecnològic, entre d’altres.

El parc tecnològic del Tecnoparc abasta una zona de 165 hectàrees en la qual Redessa té dos centres d’empreses: el de Tecnoredessa, de 6.400 metres quadrats i que compta amb 30 empreses i gairebé 600 professionals; i el del Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID), que té una superfície de 4.200 metres, i 8 empreses instal·lades i uns 360 professionals.

REUS BENESTAR

Al llarg del passat 2020 van fer 36 espigolades

L’Hospital i la plantilla signen el nou conveni sense USAE, CCOO i CGT Es manté un acord propi però els sindicats que no l’han firmat apunten que «discrimina grups i torns» OLÍVIA MOLET

M.P.

La nova línia de col·laboració de la Regidoria de Benestar Social, que lidera el Programa de Gestió Alimentària de Reus, amb la Fundació Espigoladors, una empresa social que treballa per l’aprofitament alimentari, s’ha consolidat al llarg de 2020. Així, de maig a desembre es van fer 36 espigolades, que van comptar amb la participació de 268 persones voluntàries i que van aportar 30.306 quilos de fruita i verdura d’agricultura ecològica valorats en 23.816 euros.

Un menjar fresc, aquest, que ha format part dels lots d’aliments repartits per la Xarxa de Distribució d’Aliments i de les carmanyoles repartides pel Menjador Social de Reus destinats a les famílies de la ciutat en situació de vulnerabilitat. El cost d’aquesta col·laboració per a la regidoria ha estat de 10.000 euros més IVA, és a dir, 12.100 euros. El vincle continua vigent i pel que fa a aquest any, fins ara 77 persones han participat en

6 espigolades que han aportat 8.415 quilos de fruita i verdura d’agricultura ecològica. La pròxima serà de col, avui. La majoria d’espigolades s’han fet en els terrenys que la cooperativa d’Artesa de Segre té a Cambrils.

A més, la iniciativa ha comptat amb la col·laboració del Taller Baix Camp com a responsable de la recollida, el triatge i la distribució dels aliments recuperats del Programa de Gestió Alimentària de Reus. En total, durant l’any 2020, 268 persones voluntàries van participar en les espigolades, de les quals algunes han espigolat més d’un cop. Enguany, s’estan fent una o dues espigolades per setmana.

La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, apunta que «la Fundació Espigoladors ens ha ajudat molt en els moments d’emergència alimentària i social amb motiu de la pandèmia. Ens ha aportat productes ecològics recuperats i persones voluntàries han participat en les espigolades».

SOCIETAT

El TEDxReus 2021 serà ‘online’ i es farà des del Gaudí Centre L’Associació TEDxReus, en col· laboració amb l’Ajuntament tira endavant una nova edició de TEDxReus, la vuitena, que tindrà lloc aquest dissabte 27 de febrer, a partir de les 16 h.

L’esdeveniment es farà en format online i en directe, i es durà a terme des del Gaudí Centre.

El TEDxReus 2021 presenta un programa amb quatre ponents: Josep M. Martorell (físic i director associat del Barcelona Supercomputing Center), Ada

Parellada (emprenedora al món de la restauració i propietària del restaurant La Semproniana), Joan Martí (economista i director de la Unitat de Clústers d’ACCIÓ) i Mònica Roca (enginyera superior de telecomunicacions i presidenta en funcions de la Cambra de Barcelona).

L’acte serà conduït per Xavier Graset i comptarà amb l’actuació musical de Núria Llausí.

El programa es pot consultar a www.tedxreus.com.

L’Hospital Sant Joan de Reus i representants dels treballadors van signar ahir, tal com va informar el mateix centre sanitari en un comunicat, un nou conveni laboral. El document l’han firmat, en detall, i segons les mateixes fonts, CSIF, Metges de Catalunya, SATSE i UGT; mentre que USAE, CCOO i CGT han optat per no fer-ho. Empresa i empleats ja havien tancat un preacord a finals de desembre. Amb la signatura definitiva, la plantilla del Sant Joan manté un conveni propi. El cobrament de les direccions per objectius (DPO) continua vinculat a l’escenari d’equilibri econòmic.

El nou acord és vigent des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2020, amb un any de pròrroga i sis mesos d’ultraactivitat. L’empresa destaca que s’hi ha inclòs «la reducció de jornada anual, que afectarà al personal d’infermeria i administració en torn diürn» i «el reconeixement del temps de treball que destinen els professionals d’infermeria a traslladar la informació rellevant en cada canvi de torn», conegut com a solapament. També «es contemplen les actualitzacions salarials durant la vigència del conveni amb els topalls que estableix la normativa del sector públic de la Generalitat de Catalunya» i «per primera vegada, el conveni inclou tots aquells aspectes d’àmbit retributiu del col·lectiu mèdic i d’infermeria en formació especialitzada», segons precisa el comunicat del Sant Joan. D’altra banda, el document «també regula àmbits relacionats amb la protecció del medi ambient, la desconnexió digital o el dret a la intimitat i a l’ús de dispositius digitals, entre alguns altres».

Les parts que l’han firmat «fan

Una imatge d’arxiu de l’interior de l’Hospital Sant Joan de Reus.

Martín (USAE): «No estem d’acord amb la condició de l’equilibri per cobrar part del sou»

Balmaseda (CCOO): «La jornada es redueix al torn diürn però, en canvi, al nocturn no»

una valoració positiva de l’acord tenint en compte que el procés negociador s’ha desenvolupat en un context atípic per la situació provocada per la pandèmia, que va obligar a paralitzar la negociació durant uns mesos i mentre es culminava el canvi de propietat cap a la Generalitat».

En l’acte de signatura, que es va dur a terme ahir, van participar el gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus, Anton Benet, i la presidenta del Comitè d’Empresa, Marta de la Fuente. També van estar presents membres de la majoria de les representacions sindicals del Sant Joan, entre les quals algunes de les que han decidit no firmar. Per arribar a un acord pel nou conveni laboral calia la majoria de membres i de

sindicats de la comissió negociadora, que s’ha assolit.

USAE durà al jutjat alguns punts Des del sindicat USAE, que no ha signat el conveni, Alicia Martín expressa que «no ho hem fet perquè entenem que inclou discriminacions cap a alguns torns i cap a alguns grups professionals». Martín detalla que «l’empresa tornarà, en dos anys, quatre dels cinc dies de la jornada augmentada amb el decret Rajoy de 2012, però només al torn de dia» i valora que «això és un gran greuge per al torn nocturn, ja que els treballadors no podran recuperar els dies de més imposats al 2012». D’altra banda, des d’USAE detallen que «l’empresa reconeix el solapament entre torns

–el traspàs d’informació entre els treballadors d’un torn i els del següent–, cosa fonamental per a la continuïtat de les cures, però només li ho reconeix a les Diplomades Universitàries d’Infermeria; celebrem que ho faci però no admetem que no tingui la mateixa consideració amb el col·lectiu de Tècnics d’Infermeria quan hi dediquen el mateix temps o, en alguns casos, més que les infermeres». Martín explica que «el respecte i el reconeixement a la sanitat ha de començar des de dins dels centres» i diu que «els treballadors formem part, tots, d’un engranatge on tots som fonamentals i mereixem els mateixos drets». A USAE «tampoc no estem d’acord amb el condicionant del famós equilibri pressupostari per poder cobrar part del nostre salari». «Com que tot això ho considerem injust, ho portarem als jutjats per defensar-ho», conclou Martín.

Per la seva banda, Adoración Balmaseda, de CCOO, valora el document en una línia similar i explica que «probablement amb l’anterior consell d’administració, abans del CatSalut, hauríem pogut arribar a un acord més satisfactori o, com a mínim, dialogar més». Amb tot, el sindicat va acudir ahir a la firma del document «per responsabilitat» i manté que «no és un mal conveni del tot», però lamenta que «la jornada es redueix al torn diürn però no al nocturn, al qual se li havia augmentat igualment» i que «s’han aconseguit 10 minuts de solapament però només per a les infermeres i no per a les auxiliars».

Al seu torn, Artur Sardà, de CGT, explica que «CGT no signem aquest conveni perquè és continuista i perquè des de 2011 ens neguem a signar un conveni que inclogui retallades».

SUCCESSOS

POLICIAL

En llibertat amb càrres pel furt de catalitzadors de cotxes Un home de 40 anys, de nacionalitat búlgara i veí de Reus, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra com a presumpte autor d’un delicte de furt en grau de temptativa. Els fets van tenir lloc al carrer Mas del Abelló on els Mossos van rebre avís que hi havia un individu sota d’un cotxe i s’escoltava un soroll de serra elèctrica. En arribar la patrulla de la policia catalana, l’home va sortir corrents però els agents van aconseguir in-

7

LABORAL

Els Espigoladors donen 30.000 quilos de verdura a la Gestió Alimentària Redacció

25/02/2021 diarimés

terceptar-lo. L’individu portava a la mà una serra i duia també un elevador de cotxes. En les comprovacions al vehicle es va observar que presentava un tall al tub d’escapament just al costat del catalitzador. Un cop identificat, els agents van comprovar que ja havia estat detingut el dia anterior per furtar un altre catalitzador de vehicle. El detingut va passar a disposició judicial i va quedar en llibertat amb càrrecs.

Roben la caixa d’una botiga i es fan els adormits per evitar la policia Mossos detenen tres homes que havien amagat el botí i estaven dins el llit Redacció

Mossos d’Esquadra de la comissaria de Reus van detenir el passat dimecres tres homes, dos de 20 i un de 21 anys, de nacionalitats espanyola i marroquina, un veí de Reus i els altres dos amb domicili desconegut, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força.

Els fets van succeir el 17 de febrer, a les 3.30 h., quan es va activar l’alarma d’una botiga al camí de Riudoms. Ràpidament, una patrulla de Mossos es va adreçar al lloc i va comprovar que els lladres havien forçat la persiana i havien trencat el vidre de la porta. Gràcies a les imatges de seguretat, els Mossos van dis-

posar de la descripció dels tres lladres i van transmetre-la a la resta d’efectius. Així, una patrulla que circulava pel carrer Baix del Carme va veure tres homes que coincidien amb la descripció i, a més, portaven una caixa rectangular a les mans. En detectar la presència de la policia, tots van entrar corrents en un

portal.

Els Mossos van accedir a l’immoble i van seguir-los fins al pis on aquests van entrar. Quan els agents van trucar a la porta, els va obrir una altra persona que assegurava no saber res de l’incident i els va permetre l’entrada. Els Mossos van trobar als tres joves fent-se els adormits, cadascú en una habitació. A més, tots tres portaven encara la roba de carrer que coincidia amb la dels autors del robatori, estaven suant i amb el pols accelerat. Els agents van trobar la caixa enregistradora amagada en un fals sostre del pis. Els tres estan en llibertat amb càrrecs.

8

diarimés 25/02/2021

CRISI COVID-19

CORONAVIRUS

El Procicat farà variacions en les restriccions i descarta la desescalada Avui fa un any que es va detectar el primer cas de covid-19 a Catalunya, el qual es va diagnosticar a l’hospital Clínic de Barcelona GERARD MARTÍ

ACN

La consellera de Salut, Alba Vergés, va apuntar a petites modificacions en les restriccions, que el Procicat decidirà avui, però va descartar una gran desescalada.

«No podem parlar d’una reobertura molt pronunciada, sinó d’arreglar certs aspectes que podrien, sense deixar de controlar l’epidèmia, donar una mica d’aire a sectors. Ens hem de moure amb molta prudència, estem en setmanes clau», va afirmar en un acte a l’Hospital Clínic per recordar que el 25 de febrer farà un any que es va detectar el primer cas de covid-19 a Catalunya.

Vergés va assenyalar que l’estancament de la situació epidemiològica no es pot atribuir «ni al 14-F ni a cap causa concreta», si bé va parlar de la incidència que tenen les noves variants. En l’acte d’ahir al Clínic, els responsables polítics van insitir que, un any després, la situació de pandèmia continua i es troba en un moment «complicat”, amb les UCI plenes, el sistema sanitari tensionat, les noves variants i una quarta onada que «en cap cas és descartable», va advertit Vergés. «La pandèmia encara no ha acabat i els esforços a nivell sanitari, econòmic i social s’hauran de continuar fent fins a aconseguir la immunitat de grup», va afirmar el vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, que va reivindicar el paper dels professionals sanitaris, de la ciència i de la societat durant aquest any com a «motius per a l’esperança». Preguntada sobre canvis en les restriccions actuals de cara a la setmana que ve, la consellera va evitar avançar-ne detalls en espera del que decideixi el Procicat avui dijous. Ara bé, va insistir que les setmanes actuals són «complicades i clau» en l’evolució de la pandèmia i que per això no es pot plantejar una obertura de les mesures.

Vergés va exposar que necessiten temps perquè continuïn baixant els ingressos a les UCI, actualment amb 587 pacients, i la tensió en el sistema sanitari, com en l’atenció primària, que ha de detectar casos i desplegar la vacunació. Amb tot, va apuntar que és «important donar aire» a sectors. «Intentarem prendre les millors decisions tenint en compte totes les variables», va dir.

Per la seva banda, Aragonès va alertar que la situació actual no permet «relaxar-se ni un sol instant», si bé va assegurar que les onades cada vegada es controlen

El Pavelló Joan Ballart de Valls, primer punt de vacunació col·lectiva, obre per als dependents El pavelló Joana Ballart de Valls obria ahir com a nou punt de vacunació col·lectiva al territori i ho feia per començar a administrar la Pfizer entre els col·lectius del grup quatre, és a dir persones amb dependència 1, 2 i 3. Segons el director del CAP de Valls, Josep M. Magrinyà, «s’estan promovent punts de vacunació fora dels centres d’atenció primària perquè així s’evita l’impacte en l’aforament que podria tenir la campanya de vacunació i en el dia a dia d’aquests centres». La posada en marxa d’aquest punt de vacunació es feia ahir amb un únic equip de primària del CAP,

però es podria anar ampliant a mesura que arribin més vacunes i la campanya es vagi desenvolupant. Fer-ho a la pista esportiva permet marcar bé els circuits d’entrada i de sortida de les persones que van a vacunar-se. També ofereix suficient espai perquè els vacunats puguin mantenir els minuts d’espera –entre quinze i trenta–que calen per si es produeixen efectes secundaris. El Joana Ballart no és l’únic punt de vacunació a Valls. Al Pius Hospital de Valls es posa la vacuna AstraZeneca a professionals essencials, als grups 6 i 3b.

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

44.947 550.285 3.170.644 112.256.524 1.231 MORTS

amb restriccions «més precises».

Deu dies després de les eleccions a Catalunya, Vergés va assenyalar que la situació d’estancament epidemiològic no es pot atribuir «a única causa ni al 14-F» i va recordar que Salut es va implicar amb Exteriors perquè els comicis fossin el màxim segurs possibles. La titular de Salut va explicar també que estan mirant «en quins termes» les noves variants del coronavirus impacten en les corbes de l’epidèmia.

20.565 68.468 2.488.534 MORTS

MORTS

MORTS

La visita d’Aragonès i Vergés ahir a l’Hospital Clínic de Barcelona no era casual. En aquest hospital es va diagnosticar el primer cas de coronavirus a Catalunya. El director mèdic del centre, el doctor Antoni Castells, va destacar que l’esforç dels professionals sanitaris ha estat «enorme»en el darrer any. Des d’aquell primer diagnòstic, en aquest hospital, els professionals sanitaris han atès 7.000 pacients a causa de la covid-19. D’aquests,

més de 4.000 han estat ingressats, 1.000 a l’UCI; més de 400 persones han mort a causa de la malaltia. «Cap de nosaltres fa un anys ens ho hauríem imaginat», va expressar.

El doctor Castells va explicar que ha estat un any «complex» en què van haver de doblar els llits de crítics en un edifici antic i a la vegada mantenir l’atenció als pacients amb altres malalties més enllà de la covid-19 per «equitat»; una situació que ha

tensionat l’estructura de l’hospital.

«La primera onada va ser molt difícil per la magnitud, pel creixement tan ràpid. La segona onada va ser complexa per combinar l’activitat covid-19 i la no covid-19 i la tercera onada, hi ha hagut de tot: el cansament dels professionals després d’un any i l’esperança de la vacunació», va reflexionar Castells. Més del 85% dels 7.000 professionals del Clínic estan vacunats, va indicar.

La directora infermera del Clínic, Gemma Martínez, va destacar el «gran impacte emocional» que ha suposat la pandèmia per als professionals i la gestió que n’estan fent o n’hauran de fer, d’aquest impacte, sobretot davant de les defuncions. Martínez també va explicar com els sanitaris han buscat la part més «col·laborativa i creativa» per escurçar les distàncies entre els pacients ingressats i les famílies.

«No són herois, són professionals compromesos», va concloure.

Quatre morts a Tarragona El Camp de Tarragona ha sumat quatre noves defuncions per coronavirus, després de tres jornades sense sumar-ne cap. Segons l’informe de Salut, aquesta regió sanitària acumula des de l’inici de la pandèmia 1.044 morts, mentre a les Terres de l’Ebre es mantenen en 167. Arran de les darreres dades es confirma que la vacunació ha aconseguit reduir les morts a les residències del territori. La xifra de pacients ingressats al Camp de Tarragona ha baixat a 116, dos menys respecte l’últim balanç. A l’Ebre es manté en 40 pacients. A l’UCI del Camp de Tarragona es mantenen els 41 pacients, i a l’Ebre han baixat a 13, un menys respecte la jornada anterior. Els casos acumulats per covid-19 al Camp de Tarragona ja són 35.186, que representen 101 més respecte les últimes dades.

Les Terres de l’Ebre sumen 11 casos nous i ja acumulen 9.761.

El risc de rebrot continua pujant lleument. Al Camp de Tarragona ha pujat quatre punts i es troba en 140, mentre que a les Terres de l’Ebre ha passat de 119 a 116. Pel que fa al procés de vacunació al territori, al Camp de Tarragona s’ha administrat la primera dosi de la vacuna a 26.040 persones, mentre que 14.820 persones han rebut la segona dosi. A les Terres de l’Ebre les dades són més baixes, 8.151 han rebut la primera dosi de la vacuna i 4.407 la segona.

La velocitat de propagació de la covid-19 a Catalunya, l’Rt, creix dues centèsimes i ja supera la barrera de l’1, situant-se en l’1,01. També puja el risc de rebrot, ho fa cinc punts, fins a 273, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral· lel, la incidència a 14 dies disminueix encara i passa de 277,39 a 276,82. S’han declarat 1.486 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 510.644.

25/02/2021 diarimés

EMPRESES

motor del territori

9

10

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

DADES

Les empreses catalanes posen en el 2021 les esperances de la recuperació A la demarcació, la meitat dels directius creuen que enguany l’economia millorarà si bé opinen que la xifra de negoci quedarà estancada en el primer trimestre ACN

Anna Ferran

Optimisme malgrat el dur context econòmic que estem vivint.

Així es poden descriure les percepcions que tenen els empresaris, tant en el conjunt català, com a la demarcació sobre què els depararà 2021. Després d’un annus horribilis en matèria productiva, de vendes i financera com va ser 2020, l’adaptació progressiva a la nova normalitat instaurada així com l’esperança en la vacunació fan que les expectatives posades sobre 2021 siguin millors que els resultats obtinguts l’any passat.

Un dels informes que evidencia aquesta esperança és Evolució de la pime industrial catalana el 2021 i perspectives per al 2021, elaborat per PIMEC el passat mes de gener. Aquest estudi recull els principals indicadors de previsió empresarial de les empreses d’entre 5 i 250 treballadors de sectors com l’energia, la química, la metal·lúrgia i maquinària, el material de transport, l’alimentària, el tèxtil, el paper i les arts gràfics i el cautxú i la fusta. El document mostra com un 59% de les pimes industrials catalanes creuen que l’activitat global de l’empresa incrementarà, en contra d’un 9% que opina que disminuirà.

L’informe posa el focus en diversos aspectes, com per exemple, les exportacions. Després d’un 2020 on el 42% de les pimes industrials ha reduït la seva activitat exportadora, les perspectives de cara enguany són positives. Així doncs, un 55% preveu mantenir el volum d’exportacions i un 39% espera incrementar-lo al llarg de l’any.

La previsió de les inversions també és positiva, segons es desprèn d’aquest estudi de Pimec.

Un 55% de les pimes industrials preveu mantenir les exportacions enguany i un 39% espera incrementar-les durant l’any.

Les pimes industrials són les més optimistes i un 59% preveu augmentar la seva activitat global

Els sectors amb pitjors previsions pel 2021 són l’hoteleria, la restauració i la construcció

Així doncs, un 49% opina que es mantindran en el mateix nivell del 2020 i un 37% és del parer que enguany creixeran, cosa que contraresta amb el 14% que té previst disminuir la inversió en el si de la seva empresa el 2021.

L’últim gran eix en el qual es fixa l’informe de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana és l’evolució de les plantilles.

Novament, el manteniment es manté com la principal previsió.

Així i tot, un 24% de les pimes industrials catalanes preveu fer créixer les seves plantilles i un 9% fer-les reduir, cosa que deixa el saldo en un +15%, percentatge similar al de l’any anterior, cosa que el fa especialment rellevant, ja que quan es va realitzar aquest mateix estudi a principis de 2020

ningú preveia que la covid-19 esdevingués una pandèmia amb greus afectacions arreu del món.

L’hoteleria, en crisi Si bé les perspectives aporten certa esperança quan es tracta de sectors productius vinculats al sector industrial, quan s’hi sumen les previsions del sector serveis i el sector primari, aquestes empitjoren considerablement.

El dur impacte que està tenint la pandèmia, i les restriccions aplicades per a intentar evitar el seu avenç, en l’hoteleria i la restauració es trasllada immediatament

en les perspectives pel 2021, segons es pot observar en un altre treball publicat per PIMEC el desembre passat i anomenat l’Impacte de la covid-19 sobre les pimes i els autònoms. Així doncs, si s’agrupa el conjunt del teixit empresarial de mida pime de Catalunya, el 42,9% preveu una davallada de l’activitat, el 28,1% espera assolir nivells similars als de 2021 i un 27,1% anticipa un augment. L’informe evidencia que els sectors amb pitjors previsions són l’hoteleria i restauració així com la construcció, ja que la meitat de les pimes esperen un

decreixement. El sector primari, afectat de retruc per la caiguda de la restauració, espera principalment un estancament de l’activitat, mentre que la indústria i la logística, tal com es pot veure en l’altre informe de PIMEC són els més optimistes.

El futur a la demarcació Les tendències a curt termini que evidencien els informes de PIMEC queden refermades per altres estudis elaborats al territori, com és el cas del Radar Cambra, que impulsa trimestral la Cambra de Comerç de Reus.

En la 28a onada, corresponent al quart trimestre de 2020, també s’inclouen previsions de futur per aquest 2021. Així doncs, si la totalitat dels empresaris consultats corrobora el que és sabut per tothom, que 2020 va ser un any pitjor (56%) o molt pitjor(44%) que 2019, pel que fa a la conjuntura econòmica de la demarcació, la mirada de futur és optimista: el 47% dels participants al Radar Cambra opinen que l’economia millorarà, el 25% creu que es mantindrà igual i un 18% és del parer que empitjorarà.

Pel que fa a les previsions internes, de la seva activitat empresarial, la 28a onada del Radar Cambra mostra com més de la meitat dels empresaris del territori creuen que la xifra de negoci seguirà igual en acabar el primer trimestre de 2021 i un 28,1% espera que augmenti. Pel que fa a la plantilla, el 84,4% indica que seguirà igual i un 9,4% que disminuirà. És especialment rellevant que cap enquestat preveu que augmenti. Per últim, en l’àmbit de les inversions, gairebé el 60% diuen que les mantindran com en el 4t trimestre de 2020.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

11

12

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL TENDÈNCIES

Anna Ferran

El canvi constant. L’absència de forma.

El rebuig a la rigidesa. Aquests són els pilars que fonamenten el concepte de societat i modernitat líquida, plantejat pel sociòleg Zygmunt Bauman.

Bauman albirava els canvis que es començaven a produir en les societats globals i el temps li ha donat la raó.

Vivim ara en un entorn canviant, on la tecnologia ha revolucionat tots els aspectes de la nostra vida, des de les relacions interpersonals, a la forma com treballem o com ens divertim. En aquesta societat líquida, les estructures, l’ordre i la prevalença de l’establishment que han caracteritzat des de sempre el món corporatiu sembla que comencen a no tenir encaix. És per això que, d’un temps ençà, ha agafat força el concepte d’empresa líquida.

Els experts en management asseguren que les empreses líquides són aquelles que saben adaptar-se a cada situació per a sobreviure en un entorn i moment volàtil, incert, complex i ambigu. Fins fa un any, sovint s’associava el concepte d’empresa líquida amb les start ups.

Aquestes companyies de nova creació s’inspiren sovint en models paradigmàtics d’empreses tecnològiques de gran èxit per a instaurar entorns de treball caracteritzats per l’horitzontalitat, el valor a les habilitats socials i el treball per projectes. Ara bé, la crisi del coro-

EL FUTUR DE LES EMPRESES SERÀ LÍQUID

que cada cop s’està parlant més del concepte treballador líquid.

L’estudi Technology Vision, elaborat el 2016 per Accenture, ja establia les bases que definien els treballadors líquids: habilitat, coneixement i familiaLa digitalització, la flexibilitat i la mobilitat seran els nous pilars de les companyies ritat amb les tecnologies digitals i capaCEDIDA citat d’aprendre ràpidament davant els nous reptes als quals s’enfronta el negoci. Si bé fa cinc anys de la publicació d’aquest informe, el temps li ha donat la raó i la pandèmia ha evidenciat que les seves conclusions són ara més vigents que mai. La capacitat de desenvolupar-nos en un món digitalitzat ha estat clau per a seguir endavant malgrat la paràlisi causada per l’expansió de la covid.

I és que com més competència digital s’ha tingut més fàcil ha estat continuar en un nou entorn marcat pel teletreball i la venda de productes i serveis online. Ara bé, de poc serveixen els coneixements si no es té l’habilitat d’adaptar-se a cada context. I és que és aquesta capacitat la que ha permès als equips cercar solucions creatives per evitar el col· Els empleats líquids són aquells amb habilitats tecnològiques i capacitat d’aprendre davant dels nous reptes. lapse. Els experts en management coincideixen en indicar que la pannavirus ha suposat un revulsiu que ha Dir-ho és d’allò més fàcil. Però, com tot, la companyia així com per totes aqueobligat que, fins i tot les empreses més fer-ho no ho és tant. Diversos estudis lles accions que es vagin fent al llarg del dèmia ha marcat un abans i un després tradicionals i jeràrquiques, hagin hagut elaborats per consultories indiquen temps, des d’inversions en tecnologia per a la transició cap a un model líquid. d’aprendre a acceptar el trencament de que els tres pilars sobre els quals se fins a impuls d’una cultura corporativa Ara toca que tant les organitzacions sustenta una empresa líquida són la di- basada en aquests valors. Però de poc com els treballadors aprenguin de tota l’statu quo i començar a ser líquides.

Ser líquid implica tenir capacitat gitalització, la flexibilitat i la mobilitat. servirà tenir establerta aquesta filoso- l’experiència acumulada i converteixin d’adaptació al medi i, igual com l’aigua, Assolir-los depèn, en gran mesura, de fia si no comptem amb un equip humà aquesta nova forma de treballar, en una ajustar la seva forma al moment actual. l’estratègia marcada per la direcció de que la tingui interioritzada. És per això nova forma de ser.

EMPRESA RECOMANADA

Vols fer una reforma sense preocupacions? Zurera Gines és el teu aliat Fan reformes integrals així com reparacions d’avaries A. Ferran

Quan fem una reforma, el que més busquem és qualitat, serietat i tranquil·litat. Lluny del que es pugui pensar, aconseguir-ho és possible, especialment si comptem amb una

empresa que ens proporcioni un servei integral com el de Zurera Gines.

Aquesta companyia, amb gairebé 20 anys d’experiència, està especialitzada en les reformes globals, així com en la

reparació d’avaries i sinistres —amb un servei 24 hores— i el manteniment. Així doncs, treballa per tant per a clients particulars com per a companyies asseguradores.

La satisfacció del client és el principal objectiu de Zurera Gines. Per això, compta amb un equip humà format per una cinquantena de professionals, tots ells altament qualificats, cosa que garanteix l’èxit dels els projectes que duen a terme. Així mateix, disposen de maquinària i instal·lacions de primer nivell, que els permeten oferir uns resultats òptims.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

13

LEGISLACIÓ

La llei del teletreball al detall: els drets i deures d’empleats i empreses

CEDIDA

La norma determina el seu caràcter voluntari i reversible i aclareix qui paga les despeses Anna Ferran

El teletreball, una de les grans tendències de futur en l’esfera laboral, ha esdevingut una realitat per a molta gent molt més aviat del que s’esperava. Aquest és un dels canvis que més ha accelerat la covid-19 i tant és així que des de la tardor passada comptem amb una llei que el regula. Han passat els mesos, però no tothom té clara la regulació.

A qui l’afecta i a qui no? A continuació, desgranem els principals punts de la nova normativa.

En primer lloc, cal tenir en compte que s’aplica a aquells treballadors que facin, com a mínim el 30% de la seva jornada laboral

a casa. Per tant, queden exclosos els que tenen un dia de home office, per exemple. Els treballadors públics queden exclosos d’aquesta llei i la idea del govern és presentar més endavant una nova llei. Així mateix, la norma indica que els menors de 18 anys no poden teletreballar i que els becaris només podran teletreballar un 50% del total de les hores de les pràctiques.

La llei determina el caràcter voluntari del teletreball, així doncs, no pot ser una imposició i, un cop decidit, ha de quedar acordat i signat per escrit entre ambdues parts. Cal afegir que no es tracta d’una decisió perma-

La nova legislació garanteix el dret a la desconnexió digital dels treballadors i la igualtat de tracte, tot i no presencialitat.

nent, sinó que és reversible. Ara bé, cal comunicar-se amb antelació i s’han de seguir les condicions que s’estableixen en l’acord de teletreball signat prèviament.

La regulació sobre el teletreball intenta posar llum sobre la separació entre les esferes professional i privada, un dels aspectes més complicats, ja que en un mateix espai s’hi duen a terme ambdues activitats. Així doncs, la normativa garanteix el

dret a la desconnexió digital, de forma que el treballador tindrà dret a limitar l’ús dels mitjans tecnològics. També fa un pas cap a la conciliació, de forma que es podrà escollir, dins de l’horari de l’empresa, l’horari que millor s’adapti per tal de facilitar la conciliació. Aquest ha de quedar acordat i s’ha de seguir mantenint el registre d’inici i fi de l’activitat laboral de la jornada, com es porta fent des de maig de 2019.

Així mateix, la normativa indica que l’empresa podrà supervisar «com estimi oportú» que es compleix l’acord, sempre que «no es violi la dignitat del treballador».

A tot això cal sumar-hi que llei estableix la igualtat de tracte al treballador en remot, cosa que implica que ha de comptar amb els mateixos avantatges.

Repartiment de despeses Un dels punts que ha generat

més controvèrsia des de la massificació del teletreball ha estat el repartiment de les despeses derivades de l’activitat laboral. La normativa detalla que ha de ser la companyia qui es fa càrrec dels costos d’ordinadors, programari, serveis associats així com el seu manteniment i reparacions. Per contra, la llei no detalla qui haurà d’assumir les despeses de subministraments, com electricitat, telèfon o internet.

14

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

LABORAL

Confiança, monitoratge i cohesió, les claus per liderar equips en remot

CEDIDA

Els experts en lideratge empresarial incideixen en la importància de motivar els treballadors, malgrat les distàncies físiques Anna Ferran

Fa un any que desconeixíem per complet què era el teletreball i ara s’ha convertit en el dia a dia per a moltes empreses. Aquest ha estat, sens dubte, un dels canvis substancials que ha impulsat la pandèmia. Si bé eren molts els estudis que anticipaven que aquesta forma de treballar aniria guanyant pes en els pròxims anys, ningú creia que de la nit al dia, més d’un 40% dels treballadors canviés l’oficina per casa seva. En aquell moment, el trasllat es va fer ràpidament, sense planificació, perquè no hi havia marge de temps per a organitzar un canvi tan rellevant com aquest. Ara bé, l’experiència apresa durant el confinament juntament amb la necessitat de seguir reduint el contacte social per a evitar la transmissió del virus, han fet que siguin moltes les empreses que s’estiguin plante-

jant la possibilitat d’instaurar definitivament el teletreball, sigui de forma integral o híbrida.

Convertir el teletreball en la forma orgànica de treballar d’una empresa exigeix gestionar tota una sèrie de factors. Part d’ells són tecnològics: dispositius electrònics, connectivitat, plataformes per a compartir documents, aplicacions per a fer videotrucades, protocols de ciberseguretat, etc. Però, hi ha un factor que és tant o més important que la tecnologia: la gestió de l’equip humà.

Són moltes les empreses que han invertit molts esforços per a establir una cultura d’empresa, marcada per una sèrie de valors, procediments i actituds que la defineixen. Tots aquests valors tenen un espai físic de referència on es manifesten, la seu social de la companyia. Ara bé, la diàspora que suposa el teletreball pot po-

SERVEI RECOMANAT

sar en perill tota aquesta inversió feta i que, per tant, l’empresa perdi part de la seva essència. És per això que, en un context de teletreball, el lideratge dels equips esdevé encara més vital. I és que no només ens garantirà el correcte desenvolupament de les tasques i projectes sinó que mantindrà viva la cultura d’empresa, malgrat la falta d’un entorn físic comú. La pregunta que ve a continuació és: com es pot liderar un equip en remot?

Experts en gestió de capital humà asseguren que, quan s’instaura el teletreball, és vital transmetre confiança a l’equip.

Aquesta confiança implica que no s’ha d’estar vigilant constantment, mitjançant trucades, emails o missatges de xat a l’equip per a comprovar que estan operatius. Mostrar que es confia en ells els farà estar més receptius i productius. Això, però, no vol dir

Les videotrucades ajuden a cohesionar els equips.

Mostrar una actitud de vigilància constant farà que l’equip estigui menys productiu i receptiu ser un líder absent. De fet, la seva presència és més necessària que mai, ja que ha de ser l’encarregat de definir objectius, repartir tasques, fer seguiment, cohesionar l’equip i motivar a cada treballa-

ESTABLIMENT RECOMANAT

dor, perquè no es faci feixuc estar a casa sense l’entorn habitual de treball.

El primer que s’ha de fer és unificar i consensuar un horari de treball a distància (que pot EMPRESA DESTACADA

Evoluciona cap a la millor versió de tu mateix amb Psicoedúcate

Comoditat i estil per als teus peus, a El Rincón del Calzado

Anar a teràpia és cosa de bojos. Segur que alguna vegada hem sentit aquesta frase, o potser hem estat nosaltres qui hem tingut aquest pensament.

Malgrat les antigues creences, comptar amb el suport d’un psicòleg ens permet créixer com a persones i evolucionar cap a una millor versió de nosaltres mateixos. I és que tenir algú que ens escolti, ens transmeti pau, ens permeti ex-

La comoditat està renyida amb l’estètica? Quan es parla de calçat, la majoria respondria que sí, però res més lluny de la veritat. I és que podem vestir els nostres peus amb un calçat còmode però a la moda a El Rincón del Calzado.

Aquesta botiga reusenca és única a la demarcació, ja que compta amb models dels líders mundials en la fabricació de calçat còmode de qualitat.

pressar-nos amb llibertat i que ens aconselli sense jutjar-nos ens ajudarà a seguir endavant i a tenir unes relacions sanes amb aquells que ens envolten i, sobretot, amb nosaltres mateixos. Justament aquest és el propòsit del centre Psicoedúcate. Treballen amb compromís i empatia per a oferir un espai d’autoconeixement a la vegada que cuiden de nosaltres i la nostra salut mental.

Un cap en remot ha de fer un seguiment de les tasques per a poder fer repartiments equitatius

ser el mateix de l’oficina o no, en funció de les particularitats de l’empresa i sector en el qual treballa). Cal marcar hores d’entrada i sortida així com pauses.

Aquest punt és vital per aconseguir crear la sensació d’estar a l’oficina, malgrat estar a casa, i separar així les esferes laboral i personal.

El monitoratge és una de les funcions principals d’un cap o responsable d’equip, per això cal establir i, si és possible, consensuar amb el conjunt de treballadors un mètode que permeti fer un seguiment de l’evolució de l’activitat, tenint en compte els resultats, però també la complexitat de la tasca i les hores invertides, cosa que permetrà un repartiment equitatiu.

Ara bé, per a generar sensació de pinya i garantir que la cultura d’empresa es manté, és clau mantenir espais, virtuals, de comunicació. Les videotrucades s’han convertit en una de les millors eines, si bé no s’han de menystenir els correus electrònics o la missatgeria instantània.

Malgrat la seva importància per a crear cohesió, els experts recomanen moderació, ja que, en cas contrari, es pot generar un efecte rebuig, que seria pitjor que la seva absència. A tot això, cal sumar-hi d’enviar reforçaments positius i motivacionals així com comunicar hàbits de vida saludable.

Entre elles destaquen les firmes Joya i MBT, de les quals tenen la representació en exclusiva a la província. Tenen sabates des del número 33 fins al 51 i en diferents amplades.

Així mateix, disposen d’una àmplia varietat de models, des de sabates i botins, fins a sabatilles esportives o sabates professionals. En aquest sentit asseguren: «No hi ha peu que no puguem calçar».

Guanya en eficiència i confort a la teva llar gràcies a Ram-Sen Eficiència i confort. Aquests són dos dels aspectes més buscats en qualsevol llar. Podem fer reformes i canvis, però res funcionarà si no tenim un bon tancament que garanteixi que casa nostra sigui acollidora. Ram-Sen són especialistes en la fabricació i col·locació de tot tipus de tancaments de fusteria d’alumini i vidres eficients, oferint sempre una immillorable relació qualitat-

preu. Visiti el seu showroom, conegui l’àmplia gamma de materials que ofereixen i comprovi que la fusteria no està renyida amb el disseny i les tendències actuals.

“Creem confort” VISITI NOSTRE SHOWROOM

Finestres d’alumini, PVC i ferro Mampares de bany Persianes de seguretat Portes decoratives Portes i tanques de jardí Portes de garatge Automatismes Mosquiteres Baranes Mallorquines Tendals Reixes Ballestes Venecianes Tancaments Acer inoxidable

Oficina: Av. Comarques Catalanes, núm.14, Local 3 Torredembarra Camí Vell de la Pobla, nº. 11.

43830 Torredembarra C/Indústria, núm. 2.

43762 Pol. Ind. La Riera de Gaià

T. 977 642 428 629 431 744 ramsensl@gmail.com www.ram-sen.com

PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

15

LABORAL

Com convertir-se en una empresa saludable?

Compromís i un pla d’acció

CEDIDA

Els entorns empresarials saludables són aquells que fomenten el benestar dels equips, mitjançant bons hàbits i un clima laboral basat en la confiança Anna Ferran

El 30% dels treballadors creuen que el seu treball afecta la seva salut física i mental. I no estem parlant dels riscos laborals associats a la seva activitat, sinó de tota una sèrie de condicionants, sovint associats a les dinàmiques i actituds de l’entorn empresarial, que poden acabar passant factura a la seva salut. És per això que cada cop està guanyant més pes el concepte d’empresa saludable. Es podria dir que una empresa saludable és aquella que treballa i fomenta el benestar dels seus empleats, mitjançant la promoció d’hàbits saludables com a part de la seva cultura corporativa així com un clima laboral, que els permeti desenvolupar la seva activitat en un ambient basat en la confiança.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que «la riquesa de les empreses depèn de

la salut dels seus treballadors».

En un context, com l’actual, on les qüestions vinculades a la salut, adquireixen un especial protagonisme, són cada cop més les companyies que aposten per a introduir els plantejaments de l’empresa saludable dins de la seva filosofia i del seu dia a dia.

Si bé es pot comptar amb serveis externs que poden ajudar a les companyies a fer el pas cap a una empresa saludable, el cert és que el canvi s’ha de produir des de dins. L’OMS ofereix una pauta en diversos passos a seguir per a impulsar un entorn de treball més saludable, que s’han de seguir en ordre per a fer-ho de forma òptima.

Compromís i implicació El primer que cal per aconseguir qualsevol canvi conductual o cultural és voluntat, en cas contrari quedarà en una simple de-

claració d’intencions. Els impulsors d’aquesta cultura de la salut han de ser els càrrecs directius de la companyia, indica l’OMS. Com a màxims representants de l’empresa, han de mostrar el seu compromís, donar exemple dins i fora de l’organització, projectar aquests valors i mostrar que el canvi cultural és cert. La millor manera per a fer-ho és amb evidències clares, és a dir, amb fets i no paraules que permetin comunicar aquest compromís.

Amb la direcció totalment bolcada en la transició cap a una empresa saludable, serà molt més fàcil aconseguir el següent pas: la implicació dels treballadors. Si bé els alts càrrecs són els encarregats d’engegar el motor del canvi serà tot l’equip humà qui, amb les seves accions diàries i la modificació d’algunes rutines per d’altres de més beneficioses, acabarà de fer real

Cada acció que es duu a terme per a ser una empresa saludable s’ha d’avaluar conjuntament.

Direcció ha de donar exemple amb els seus actes de la vocació de canvi la conversió cap a una empresa saludable. Una manera per a ferho, recomanen des de l’OMS, és implicant els empleats en la planificació de les estratègies i accions saludables. Escoltar i tenir

en compte les seves opinions els farà més proactius. Ètica i avaluació Ara bé, no es pot ser una empresa saludable si no s’és primer una empresa ètica. Cal treballar per a garantir un ambient de treball que no perjudiqui la salut física i mental i assegurar-se que ningú en l’organització tingui conductes contràries. Amb aquests as-

pectes clars, es poden començar a impulsar accions concretes.

Ara bé, si no s’avalua la seva eficiència, deixarem el procés incomplet. Analitzar com han funcionat i proposar millores no només assegurarà l’èxit progressiu de l’estratègia saludable, sinó que crearà un entorn laboral més cohesionat, cosa que també té efectes positius en la salut dels treballadors.

TRIBUNA

Prevenir implica actuar sense tenir sempre la certesa que alguna cosa no desitjada passarà LLUÍS BALSELLS R+D+I SP|Activa

La prevenció està fortament orientada a la presa de decisions basades en l’evidència, encara que en determinats entorns hi ha qui aplica la filosofia del concepte VUCA sobre el conjunt de variables que poden portar a un accident, és a dir, considerar que l’entorn d’una activitat és volàtil (Volatility), amb Incertesa (Uncertainty), Complex

(Complexity) i Ambigu (Ambiguity). La paraula VUCA, d’origen militar, s’ha utilitzat en entorns empresarials per poder manejar canvis ràpids i impredictibles de l’entorn.

Quan s’usa el concepte VUCA en el món de la prevenció de riscos laborals es fa relacionant la volatilitat, per la presència de variables de risc que poden canviar de forma freqüent, ràpida o inesperada.

La incertesa, pel fet que hi ha determinades situacions de les quals no es pot tenir un coneixement clar i segur sobre com evolucionaran. La complexitat, per la presència d’una multiplicitat de variables i factors de canvi que s’afecten uns als altres. I fins i tot l’ambigüitat, perquè certs escenaris presenten una falta de claredat que dificulta entendre exactament quina és la situació que s’està vivint. Tot i co-

nèixer el que indica, la prevenció de riscos laborals no pot esperar que, per a cada pas que es doni en l’execució d’una activitat, s’hagi de fer una anàlisi que clarifiqui totes les variables presents, les seves magnituds i interrelacions.

Per tot el que s’ha indicat anteriorment és necessari establir mesures preventives que aconsegueixin anar a l’arrel dels problemes per eliminar-los o controlar-los, però que tinguin un ampli espectre

Cal establir mesures preventives, manejables i factibles, amb ampli espectre d’efectivitat per aconseguir controlar els riscos potencials d’efectivitat i aconseguir que, amb un conjunt manejable i factible d’accions, s’arribin a controlar els riscos potencials, amb independència de la magnitud que puguin tenir en un moment determinat.

Podríem posar l’exemple d’un analgèsic, del qual esperem que ens calmi el dolor amb independència del punt del cos on es produeix i el causant; moltes mesures preventives han de ser així.

16

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

ESTRATÈGIA

El sector logístic, pedra angular per internacionalitzar l’economia catalana

CEDIDA

El Govern i CIMALSA han presentat l’estratègia per aconseguir-ho a mig i llarg termini Anna Ferran

El sistema logístic com a motor accelerador de la internacionalització. Aquesta és la base de l’estratègia que han plantejat el govern de la Generalitat i l’empresa pública CIMALSA. Amb un doble horitzó a curt termini (2025) i a llarg termini (2040), l’Estratègia logística per a la internacionalització de l’economia catalana estableix com a objectiu principal enfortir el sistema logístic, per contribuir a la internacionalització de l’economia catalana i configurar un sector més eficient, multimodal, compromès amb el territori i la societat, en línia amb els

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la digitalització.

Aquesta estratègia integral es va presentar el passat 10 de febrer i d’ara endavant es treballarà des de l’administració, però també cercant la complicitat del sector privat per a assolir els objectius que planteja. Si bé el text planteja un escenari a vint anys vista, també estableix un Pla d’acció 2020-2025 amb cinc principals eixos sobre els quals caldrà treballar de forma coordinada per a impulsar la internacionalització en els pròxims quatre anys. Aquests pilars són la coordinació, regulació i promoció del

L’impuls definitiu al ferrocarril i el transport multimodal es plantegen com la clau per assolir més eficiència en el sector.

Reequilibrar el territori i descongestionar les àrees metropolitanes són alguns dels objectius sector logístic, l’impuls a la competitivitat del teixit empresarial, l’agilitat en el desenvolupament del sòl logístic i intermodal, la funcionalitat de la xarxa d’infraestructures i l’aposta decidida per la sostenibilitat.

Els cinc eixos del Pla d’acció 2020-2025 es concreten en 19 projectes i 60 mesures específiques com el Pla de reconversió de sòl industrial a logístic; la consolidació de la tercera corona logística en els eixos Transversal i de l’Ebre; la coordinació de nodes logístics, industrials i intermodals al Corredor Catalunya-Aragó-Madrid; la potenciació de la multimodalitat; la implantació d’apartadors ferro-

EMPRESA RECOMANADA

Aposten pel binomi tren-carretera a Europa i es troben al top 3 de transportistes al Marroc Sostenibilitat, intermodalitat i internacionalització són els tres pilars que defineixen l’estratègia de Transports Calsina Carré.

Aquesta empresa familiar, amb gairebé 50 anys d’història, 600 tractores i 800 semiremolcs, és una de les companyies logísti-

Territori connectat Més enllà del seu impacte en la capacitat internacionalitzadora de Catalunya, l’estratègia té com a objectiu contribuir al reequilibri territorial, mitjançant el des-

envolupament de la logística i la consolidació de clústers empresarials més enllà de les corones metropolitanes, que en l’actualitat es troben força congestionades. En aquest sentit, expliquen que si s’entén el territori com una xarxa interconnectada es podrà descentralitzar l’activitat logística de les àrees metropolitanes a altres zones de Catalunya, fomentant l’economia d’altres zones.

SERVEI ESPECIALITZAT

Calsina Carré, logística sostenible, intermodal i internacional Anna Ferran

viaris a les vies principals; el Pla de promoció de Lleida com a hub agroalimentari; la distribució urbana de mercaderies, etc. Es crearà un òrgan de gestió que vetlli per al seu compliment.

ques de referència al territori i un operador de primer nivell a Europa i el Magreb.

Una de les seves apostes més destacades ha estat l’expansió internacional cap al Magreb.

Actualment, es troben en el top 3 de transportistes internacionals que operen al Marroc

i confien en ells sectors tan exigents com el de l’automoció. Compten amb una flota especialitzada per a dur a terme els trajectes entre ambdós continents, cosa que evidencia el seu grau d’especialització en aquest mercat. I és que realitzen més de 18.000 travesses anuals

entre Algesires i Tànger.

Transports Calsina Carré també mira a Europa i ho fa innovant. Està apostant per la intermodalitat entre ferrocarril i carretera. Han renovat més de 400 remolcs perquè siguin compatibles tant en camió com en tren. Aquesta estratègia s’alinea totalment amb el seu compromís amb la sostenibilitat i l’any passat els va permetre reduir 2 milions de quilos d’emissions de CO2. Així mateix, com a empresa compromesa amb el territori, segueix influint perquè el Corredor Mediterrani sigui una realitat.

Barmanet et posa fàcil la neteja i manteniment de la teva empresa Especialistes en neteges i manteniments industrials.

Aquesta és la carta de presentació de Barmanet. L’empresa, situada a la Selva del Camp, té més de 10 anys d’experiència en el sector de la neteja professional. Donen servei a empreses i indústries de tots els sectors, així com a particulars.

I és que el seu objectiu és facilitar-los el dia a dia i fer que es puguin dedicar a allò que més

els importa, deixant el manteniment a les seves mans.

Entre els serveis que duen a terme, en destaquen les neteges industrials, els desbrossaments, les neteges en alçada (vidres, façanes) i els serveis en oficines i comunitats. Utilitzen i són distribuïdors d’una àmplia varietat de productes de neteja tècnics, ecològics i d’alta qualitat, que asseguren l’eficàcia del seu servei.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

17

LOGÍSTICA

El Port estrena una nova línia ro-ro amb Turquia i es consolida a la Mediterrània

CEDIDA

El nou servei, operat per EKOL Logistics, suposa un impuls a la política de diversificació del Port i presenta perspectives de creixement en el futur Anna Ferran

Ser el node que connecti la península Ibèrica i Europa amb tota la Mediterrània és una de les principals línies del Port de Tarragona. Ara aquesta estratègia es consolida amb la posada en marxa d’una nova ruta comercial entre Tarragona i Turquia. Operada per EKOL Logistics, aquesta nova línia setmanal regular suposa un impuls a la política de diversificació del Port, ja que introdueix un nou tipus de tràfic: el ro-ro, és a dir, vaixells que transporten camions i semiremolcs ja carregats, per evitar travessar per carretera el continent europeu d’extrem a extrem, cosa que el converteix en un tipus de transport més eficient en els temps i més respectuós amb el medi ambient.

El nou servei d’EKOL, que va entrar en funcionament el passat 10 de febrer, connecta el port d’Izmir amb Tarragona en menys

de tres dies. «La nova operativa suposa que Tarragona sigui el port peninsular amb la connexió més ràpida amb Turquia», assegura el president de la companyia logística, Ahmet Musul. Si bé l’arribada d’EKOL a Tarragona s’ha produït enguany, el cert és que l’empresa turca feia anys que tenia dins de la seva estratègia d’expansió desembarcar al territori, per les oportunitats altament competitives que ofereix un port amb la ubicació i la connectivitat amb la Península i amb Europa com el de Tarragona.

Una aposta de futur Més enllà de les característiques actuals, el Port ofereix unes possibilitats de creixement a futur que el converteixen en un enclavament estratègic al Mediterrani per aquesta mena de tràfic. Així doncs, l’execució de projectes propis de l’Autoritat Portuària,

com la Terminal Intermodal de Guadalajara, que portarà de forma eficient les mercaderies que arribin a Tarragona cap al centre de la península, o la Zona d’Activitats Logístiques són claus perquè corporacions com EKOL, una de les cinc principals companyies logístiques que operen a Europa, apostin per Tarragona.

A tot això, cal sumar-hi el salt quantitatiu i qualitatiu que suposarà l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani.

En aquest sentit, Ahmet Musul assegura que el Corredor permetrà «aprofitar l’enorme potencial del Port per a introduir càrrega general al cor d’Europa per ferrocarril». I afegeix: «Tarragona té el potencial per a convertir-se en un node logístic clau per a EKOL Logistics, com ho són Trieste a Itàlia o Sète a França», en referència a dos ports on l’empresa treballa des de fa anys i des d’on

La ruta connecta Tarragona i Izmir en 60 hores i esdevé la ruta més ràpida entre ambdós països.

Tarragona està cridada a convertir-se en un nou node logístic a Europa per aquesta companyia connecta amb destinacions en el centre i nord d’Europa.

Impuls a les exportacions Amb la nova línia comercial, Tarragona esdevé una porta d’entra-

La Terminal Intermodal de Guadalajara, la ZAL i el Corredor són claus en l’expansió del nou tràfic da per a la importació de tèxtils i de productes per a les indústries automobilística i química. Ara bé, també obre camí per a seguir aprofundint les relacions comercials del territori amb aquest

país, assegura el president de l’Autoritat Portuària, Josep M. Cruset. En aquesta línia, Cruset creu que el nou servei ajudarà a aquelles empreses interessades a exportar amb destinació a Turquia. De fet, el Port de Tarragona és la principal via de sortida de les exportacions del territori amb més de 15 línies regulars a la Mediterrània, Àfrica, Amèrica i Àsia.

18

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

FINANÇAMENT

TECNOLOGIA

CaixaBank duplica els préstecs concedits a pimes per la covid MicroBank, el servei de microcrèdits de CaixaBank, va concedir un total de 32.331 préstecs a autònoms i pimes el 2020, el doble respecte a l’exercici anterior, per valor de 374 milions d’euros. Per altra banda, l’entitat va atorgar 67.764 crèdits per import de 373 milions d’euros a persones i famílies amb necessitats puntuals davant la falta d’ingressos derivada de la crisi de la covid-19, segons ha fet públic aquesta setmana

l’entitat bancària. Així doncs, MicroBank va concedir un total de 100.095 microcrèdits l’any 2020 per un import de 746,6 milions d’euros, un 21% més en comparació amb l’exercici anterior. Segons els càlculs del banc, la concessió de microcrèdits va permetre finançar projectes amb un impacte social per valor d’uns 900 milions d’euros, la xifra més elevada des de la fundació del servei de MicroBank.

SERVEI ESPECIALITZAT

Transports Maddel, seguretat i innovació al servei de líquids alimentaris El seu codi de bones pràctiques els defineix i diferencia A. Ferran

L’especialització, la innovació i la seguretat són les tres característiques que millor defineixen Transports Maddel. Aquesta empresa familiar, amb més de 35 anys, està especialitzada en el transport de líquids alimentaris amb camió cisterna. Si bé van començar la seva trajectòria transportant vi i derivats, progressivament han anat incorporant altres líquids alimentaris, com glucoses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremogenats de fruites, most, vi, aigua mineral i aigua potable. Pel que

fa a aquest últim, compten amb cisternes autoritzades pel Departament de Salut d’ús exclusiu per al seu transport. De fet, el seu codi de bones pràctiques no només els defineix sinó que els diferencia.

Compten amb una flota de vehicles d’última generació, amb sistemes de localització i seguretat. Les cisternes, isotèrmiques i d’acer inoxidable, estan equipades amb la tecnologia necessària per garantir una qualitat òptima del producte, amb filtres microbiològics, equip de bombeig i pressió o equip de neteja.

Robotització i automatització, la revolució 5G arriba al món productiu La reducció de la latència i l’ús eficient de l’amplada de banda permetran avançar en àmbits com l’IoT CEDIDA

Anna Ferran

El 5G, la darrera innovació en el món de la tecnologia i les telecomunicacions, està començant a fer-se una realitat a cada cop més zones de l’Estat. Respecte a la resta de tecnologies mòbils anteriors, que han suposat totes elles grans avenços vers la connectivitat de les persones, el 5G està cridat a provocar una revolució en el sector empresarial, que hi ha qui equipara amb el que va suposar en el seu moment la invenció de la màquina de vapor. Ara bé, quines són les característiques del 5G que poden causar un nou salt en el model productiu?

Un dels principals avantatges que proporcionarà el 5G, un cop estigui plenament desplegat a tota la xarxa i funcionant a màxims, respecte al 4G que tenim actualment és més velocitat de navegació. Pot arribar a ser 100 vegades més ràpid, fins als 20Gbps, cosa que el situa per sobre de la fibra òptica i sent una tecnologia mòbil. L’ús de l’amplada de banda també es veurà millorat, cosa que facilitarà l’enviament massiu de dades —clau en un context on el big data cada cop guanya més protagonisme—. Però l’ús millorat de l’amplada de banda aportarà més eficiència. Es calcula que es reduirà en un 90% el consum energètic de la xarxa, cosa que allargarà fins a 10 anys la vida útil de les bateries dels dispositius.

Ara bé, si hi ha una caracterís-

La velocitat del 5G podrà ser superior a la de la fibra òptica.

Els vehicles autònoms o les cirurgies en remot són dos dels àmbits on més s’avançarà tica que marcarà la diferència en el 5G és la disminució de la latència, és a dir, del retard que hi ha entre que s’envia una informació des d’un dispositiu i es rep en un

altre. Actualment, la latència de la fibra òptica és d’entre 4 i 20 mil·lisegons, però amb el 5G a ple rendiment serà d’1 mil·lisegon.

Això és la que fa que aquesta tecnologia mòbil obri les portes a una nova revolució productiva.

Camps d’aplicació Amb un retard d’1 mil·lisegon, es pot dir que el 5G obre les portes

a la immediatesa real i aquesta és una de les condicions necessàries per a desenvolupar i generalitzar avenços mèdics com la possibilitat d’estar realitzant cirurgies en remot, cosa que podria retallar els temps d’espera a l’hora de programar operacions i facilitar l’accessibilitat dels pacients a equips mèdics especialitzats, sense importar la localització física d’aquest.

La disminució de la latència, juntament amb una major amplada de banda també serà clau per a impulsar el vehicle autònom, ja que han d’estar analitzant contínuament un gran volum de dades per a prendre decisions i reaccionar davant de situacions inesperades de forma immediata per evitar accidents.

Així mateix, el desenvolupament de la conducció autònoma necessita connectivitat vehicle a vehicle (V2V), cosa que s’assolirà definitivament amb el 5G. Aquesta connectivitat V2V està íntimament relacionada amb l’Internet de les Coses (IoT), que permetrà la interconnexió d’objectes quotidians, que d’una banda recopilaran dades, que després podran ser analitzades per a millorar la seva funcionalitat i de l’altra podran funcionar de forma autònoma. En aquest sentit, l’expansió de l’IoT suposarà un salt en l’àmbit de la robotització i l’automatització dels processos industrials, reduint la intervenció humana.

FORMACIÓ

Institut d’Horticultura, al costat de les empreses formant futurs professionals És un centre de referència gràcies a la seva especialització Redacció

L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus és un centre públic de Formació Professional, amb unes característiques que el fan singular i de referència a les nostres comarques. La seva oferta formativa es concreta en tres famílies professionals: Agrària, Seguretat i medi ambient i Instal· lació i manteniment, sense oblidar-nos del Programa de formació i inserció. La visió del centre és ser un institut obert a les innovacions i potenciar el desenvolupament i la creativitat personal i professional.

Això, juntament amb els àmbits d’especialització formativa l’han convertit en un centre de referència a Catalunya per a diversos sectors productius.

L’especificació en formació professional fa que les empreses sigui el grup d’interès més important de l’institut, ja que el contacte i les aliances amb elles permeten que el professorat pugui adaptar-se a les necessitats reals dels diferents sectors, i col·laborar, de manera estreta, en la formació dels futurs professionals. En aquest sentit, aposten fermament per la formació dual.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

19

INNOVACIÓ

El Molló, el laboratori de proves per a impulsar el 5G dins de les empreses

CEDIDA

d’Ebre, per a fer hospitalitzacions domiciliàries. També se cerquen empreses agroalimentàries, de l’àmbit dels drons o també del ram dels vehicles autònoms.

I és que el fet de comptar amb un polígon buit els converteix en un espai idoni per a fer proves de conducció, apunta Moliné.

Aquest polígon industrial de la Ribera d’Ebre crearà un centre d’R+D on les empreses que s’hi estableixin podran testejar les aplicacions del 5G Anna Ferran

Possibilitats fins ara mai pensades en el món de la connectivitat. Això és el que ens ofereix el 5G, un cop estigui totalment desplegat. L’alta velocitat i la gairebé desaparició de la latència, és a dir, dels retards que hi ha hagut sempre en totes les tecnologies de comunicació obren les portes a una veritable revolució. Ara bé, perquè això passi, primer cal provar totes les possibilitats que ens ofereix aquesta tecnologia. El polígon industrial El Molló (Ribera d’Ebre) compta amb un projecte innovador a Catalunya que el convertirà en un banc de proves del 5G en el sector productiu.

El passat estiu s’anunciava que la Ribera d’Ebre es convertirà en la primera Àrea 5G de Catalunya més enllà dels punts de connectivitat 5G que les diferents operadores havien instal·lat en grans zones urbanes. El projecte, que

duu per nom CoEbreLab 5G Rural, té l’objectiu implantar aquesta tecnologia en l’àmbit rural, per a fer-ne un testatge en un entorn rural, per a després fer-ne la implementació a altres zones rurals catalanes. A la vegada, es planteja com una gran oportunitat que per a dinamitzar l’economia de la comarca i començar a establir les bases d’un futur postnuclear, en paraules de l’alcalde de Mora la Nova, Francesc X. Moliné.

Impulsat pel departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, amb el suport de Mobile World Capital Barcelona, I2CAT i la Diputació de Tarragona i amb el lideratge local del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, CoEbreLab 5G Rural comptarà amb dues estacions per a desplegar el 5G, una d’elles a Mora d’Ebre, a tocar de la seu del Consell Comarcal, i l’altra a Mora la Nova, al polígon indus-

trial El Molló, situat entre aquesta última localitat i Tivissa.

A la cerca d’empreses Aquest polígon industrial de nova creació jugarà un paper clau en el desenvolupament del 5G. El Molló acollirà un centre d’R+D, on les empreses que s’hi estableixin podran testejar les possibilitats que els ofereix el 5G en la seva activitat, per a després implementar-ho a gran escala.

«Serà un laboratori de proves», comenta el batlle. Actualment, s’està acabant de construir aquest espai, que funcionarà seguint la filosofia coworking. Així doncs, la nau que s’ha aixecat a El Molló acollirà a les diferents empreses seleccionades d’entre aquelles que s’hagin presentat a la convocatòria, que segueix oberta. Allí, comptaran amb espais propis, on poder treballar i innovar gràcies al 5G, així com

Vista aèria del polígon El Molló, on s’ubicarà el laboratori 5G.

Empreses tecnològiques, o agroalimentàries poden establir-se al nou centre d’R+D en 5G amb espais comuns, on es podrà fomentar el networking.

Si bé la convocatòria està oberta a tota mena d’empreses que tinguin projectes on la tec-

El projecte CoEbreLab 5G Rural pot establir les bases d’una Ribera postnuclear nologia 5G jugui un paper rellevant, hi ha àmbits d’especial interès. Un d’ells és el sanitari, ja que es farà una prova pilot juntament amb l’Hospital de Mora

Projecte de futur Més enllà de ser un laboratori de proves del 5G a les zones rurals, Francesc Moliné explica que la idea és poder captar a algunes d’aquestes empreses i aconseguir que s’estableixin de forma definitiva a El Molló. En aquest sentit, l’alcalde de Mora la Nova recorda que el consorci impulsor del polígon industrial ofereix una important subvenció a la primera empresa que decideixi instal·lar-s’hi amb la construcció d’una nau pròpia, on dur a terme la seva activitat.

CoEbreLab 5G Rural no només pot fer enlairar aquesta zona industrial, cridada a ser el futur motor econòmic de la comarca, gràcies a les seves bones connexions viàries i als preus altament competitius del sól (30 euros/ m2); sinó que pot convertir en una alternativa de futur per a generar ocupació més enllà del sector nuclear. De fet, ja s’està treballant amb centres educatius de la comarca per a la creació d’un cicle formatiu especialitzat en la tecnologia 5G.

EMPRESA RECOMANADA

La teva caldera, sempre a punt amb el servei tècnic de Saunier Duval Disposen de contractes de manteniment complets A. Ferran

Realitzar un correcte manteniment de la nostra caldera és vital. I és que no només ens aporta seguretat sinó que també els hi prolonga la vida, cosa que, a la llarga, acaba suposant un es-

talvi important. És per això que la firma Saunier Duval, marca de referència en el sector de les calderes, dona una gran importància al seu servei tècnic.

A Tarragona, podem trobar el Servei Tècnic Oficial de

Saunier Duval al carrer Pau del Protectorat 17-19. Disposen de contractes de manteniment complets, que inclouen les revisions anuals i els recanvis.

Aquests contractes proporcionen una cobertura total durant 15 anys, cosa que ofereix tranquil·litat i garanties que la caldera sempre funcionarà en perfectes condicions. Com a empresa compromesa sempre amb la seguretat dels seus clients i tècnics, el Servei Tècnic Oficial de Saunier Duval compta amb un estricte protocol de seguretat per la covid-19 per a assegurar la salut de tothom.

Nadie sabe cuidar de algo mejor que quien lo ha creado

15 años

de cobertura TOTAL Sauniersat Tarragona

Servicio Técnico Oficial Tarragona

Pau del protectorat, 17-19 · CP: 43004

977 24 51 71 Vilafranca

Tossa de mar, 29 · CP: 08720

93 819 92 50

20

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

ESTUDI

Digitalització i ‘delivery’, la reinvenció del comerç per a sobreviure a la covid-19

ACN

El 30% dels comerços han incorporat un servei d’entrega a domicili i la meitat dels establiments impulsen accions comunicatives a la xarxa Anna Ferran

Tancaments totals o de cap de setmana, reduccions de l’aforament, mesures higièniques. El comerç és un dels sectors que s’ha vist obligat a fer més canvis en la seva manera de funcionar per a poder sobreviure als estralls que està causant la covid-19. Si bé en les empreses de serveis, s’ha imposat el teletreball i s’ha pogut mantenir bona part de l’activitat sense problemes, el comerç ha hagut de tirar de creativitat, recursos i innovació per a poder seguir generant riquesa, ocupació i dinamitzant els carrers i places de pobles i ciutats. Els principals esforços fets pel sector comercial s’han centrat en la digitalització i en els serveis de delivery, o entrega a domicili, segons es desprèn d’un estudi d’ACCIÓ (l’Agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat) i encarregat a

la consultora catalana J3B3 economy & research.

L’estudi, que porta per títol Anàlisi de l’evolució del sector comerç de Catalunya arran de la crisi covid-19, mostra les principals accions implementades en el període entre juny i agost, coincidint ja amb el període final de la desescalada i l’obertura total dels comerços al conjunt català. La principal mesura que es va implementar van ser canvis en els horaris d’atenció al públic (55%) per a evitar així les aglomeracions. A aquesta mesura la segueix l’increment del màrqueting en línia. La meitat de les empreses enquestades per aquest estudi asseguraven impulsar les accions comunicatives online per a donar-se a conèixer i arribar millor al seu públic objectiu. I asseguraven que seguirien.

Ara bé, l’aposta per les accions digitals no acaba aquí. Així

De la botiga a casa L’altra gran revolució que ha experimentat el comerç és la irrupció i generalització del delivery, és a dir, de l’entrega a domicili. El confinament més estricte va impulsar aquesta solució també entre el petit comerç, per a equiparar-se i poder competir amb les grans webs de compra en línia.

Un 15% dels comerços han posat en marxa un lloc web i un 18% ha actualitzat el que tenia.

Entre juny i agost de 2020 el 13% dels comerços van crear un e-commerce

Els petits establiments han impulsat serveis de comandes per telèfon, mail o Whatsapp

L’impuls a les comandes per telèfon, per correu electrònic, per Whatsapp o mitjançant un lloc ha comportat inevitablement un creixement del servei d’entrega

a domicili. De fet, el 31% de les empreses el van incloure com un nou servei i un 25% tenien la intenció d’incloure’l posteriorment.

REUS

TARRAGONA

El Desván, decoració amb encant i regals per a sorprendre Els petits detalls són els que marquen la diferència. Aquesta màxima es pot aplicar a molts àmbits; un d’ells és la decoració. Ara bé, en un món saturat de propostes cal saber trobar aquells establiments que ens poden oferir objectes decoratius carregats d’encant.

A Tarragona, aquesta botiga es diu El Desván.

Situada al carrer Reding 32, en ple centre de la ciutat,

doncs, la posada en marxa d’un lloc web corporatiu (15%) o l’actualització d’aquest (18%), si ja existia prèviament, va ser una altra de les deu mesures més implementades. A això, cal sumar-hi que el 13% dels comerços catalans van crear un lloc web de comerç electrònic entre els mesos de juny i agost de 2020; una xifra superior si se li sumen els que es van crear en ple confinament i els que es van seguir implementant a posteriori fins a acabar l’any.

El Desván ofereix una àmplia varietat d’objectes decoratius que ens permetran donar nous aires a la nostra llar. S’hi poden trobar peces de mobiliari auxiliar, com consoles o prestatgeries, accessoris, com coixins, capses, espelmes, entre altres, il·luminació, quadres i miralles, rellotges o flors.

Així mateix, també s’hi poden trobar tota mena de propostes per a regalar i sorprendre.

Si bé l’impuls de les eines digitals i el delivery han estat els principals canvis impulsats, n’hi ha hagut d’altres com la incorporació de nous productes i serveis, una nova distribució del mobiliari als establiments per a facilitar la mobilitat i assegurar les distàncies de seguretat o la creació de noves promocions per a intensificar les vendes.

REUS

Dona personalitat a la teva llar amb les antiguitats d’Antic Decó Vols decorar casa teva amb una peça plena de caràcter? T’agraden les antiguitats? T’apassiona el col· leccionisme? A Antic Decó trobaràs tot allò que busques.

Aquesta botiga d’antiguitats regentada per Xavier Riaño està fent una gran liquidació d’estoc, amb descomptes de fins al 70%. Mobiliari, catifes, llums, arts decoratives, talles, porcellanes, plata, art religiós,

ceràmica, bescuit o militaris són només algunes de les peces que podem trobar -hi i que fan que qualsevol espai guanyi personalitat.

Riaño és la tercera generació d’antiquaris. Compta amb un ampli coneixement del món de les antiguitats i també ofereix assessorament a totes aquelles persones que volen documentar-se i valorar les peces que tenen a casa.

ANTIC DECO XAVI RIAÑO

PINTURA CATALANA PRIMERA LÍNIA I ARTS DECORATIVES XIX-XX

COMPRA -VENDA-RESTAURACIÓ GESTIÓ INTEGRAL DE DOCUMENTACIONS I TAXACIONS

629 36 36 38 - 977 33 06 53

Av. President Companys 12 bx. 43201 REUS

La bona cuina, més a prop, a la nova botiga de Super Pollo Gaudir del màxim sabor en els plats de sempre. Aquesta és la proposta que ens fa Super Pollo. L’establiment, especialitzat en la venda de pollastres a l’ast i plats preparats per a emportar, ofereix una àmplia carta de propostes així com un menú diari i tot a un preu molt assequible, amb l’objectiu de posar la bona cuina a l’abast de tothom.

Amb aquesta idea en ment,

Super Pollo ha obert fa un temps un nou establiment a la ciutat. Ara els seus plats casolans, com la fideuà, els canelons o els pollastres, es poden adquirir a la botiga de Jardins de Reus (carrer Fuster Valldeperes, 2) i, com sempre a la botiga de Països Catalans 128.

A més a més, compten amb diverses alternatives per a fer reserves des de casa i entrega a domicili.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

21

COMERÇ

Els consumidors aposten pel comerç urbà i volen un entorn segur i amb calma

ACN

Un estudi elaborat per l’Agència Catalana de Consum revela que la meitat dels catalans ha canviat els seus hàbits de compra per la pandèmia Anna Ferran

seus hàbits de compra. I és que factors que abans no ens resultaven importants ara són vitals i viceversa. A l’hora d’escollir un establiment el 42% es fixa en les característiques del producte que ofereixen. Un 25% ho fa en atributs relacionats amb la seguretat; el 14%, segons els serveis que rebrà durant la compra, el 12% prioritza l’experiència i la comoditat, mentre que el compromís social de l’empresa representa només un 8%.

El 84% dels catalans aposta pel comerç urbà. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de l’informe Recodificant el comerç: claus per adaptar-nos al consumidor en un entorn incert, impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, que analitza els canvis en el comportament dels compradors provocats per la covid-19. Si bé la compra en línia ha crescut en tots els sectors, les dades queden encara molt lluny de la compra física. Ara bé, si fins fa un temps s’observava un creixement de les compres en grans superfícies, ara el comprador aposta per la proximitat i valora positivament que el seu acte de compra tingui un efecte positiu en la dinamització de la seva localitat.

L’estudi mostra com la meitat dels consumidors ha canviat els

Teletreball i proximitat Si bé el 50% dels catalans ha canviat els seus hàbits, aquest percentatge puja fins al 61% en el cas de les persones que teletreballen. Justament aquest segment de població és el que més valora la proximitat en el comerç. És important per al 46% dels teletreballadors, mentre que la mitjana se situa en el 35%. Un

informe de Randstad xifra en el 18,5% les persones que teletreballen de forma habitual a Catalunya en l’actualitat, però la previsió de futur és que la xifra pugi fins al 25%. És per això que des del Consorci del Comerç, Artesania i Moda s’identifica aquest com un target especial i es recomana definir estratègies específiques per als teletreballadors, amb la creació de campanyes de comunicació dirigides a veïns, l’adaptació dels horaris comercials i la implementació de nous serveis.

Prevalen les recomanacions Tan important com saber quins són els factors que fan escollir un comerç o un altre, és també saber si aquest es recomana a posteriori. I és que el boca-orella o els comentaris a xarxes socials juguen un paper clau en la revitalització del sector. Segons

SERVEI ESPECIALITZAT

Matoga - Color y Pintura, referents en la venda de pintures ecològiques Aposten per materials respectuosos amb el medi ambient A. Ferran

Ser ecològic és una premissa que cada cop més consumidors demanen. És per això que des de ja fa un temps Matoga ha fet una aposta ferma per a comercialitzar pintures que si-

guin respectuoses amb el medi ambient.

Des dels establiments Matoga, amb seus a Tarragona Centre, Reus, Vila-seca i Cambrils, expliquen que actualment un 90% de les pintures que venen

són ecològiques. Aquesta dada mostra el compromís ferm amb la sostenibilitat.

A Matoga es poden trobar primeres marques, tant nacionals com internacionals.

Entre elles en destaca la firma Titan, que és el referent espanyol en pintures sostenibles.

Al respecte pel medi ambient i la qualitat dels seus productes, cal sumar-hi la professionalitat i l’assessorament que ofereixen els seus professionals. Amb 40 anys de trajectòria en aquest sector, l’empresa sempre ha apostat per innovar i millorar constantment el seu servei.

TODO EN PINTURA Y DECORACIÓN

CALIDAD, PRECIO Y SERVICIO C. Reial, 23 - Tel. 977 213 795 - 43004 TARRAGONA Avda. 11 de Setembre, 1 - Tel. 977 311 415 - 43202 REUS C. Francesc Macià, 30 - Tel. 977 376 230 - 43480 VILA-SECA C. Francesc Pérez Dolç, 38 - Tel. 977 368 075 - 43850 CAMBRILS

www.matoga.es

info@matoga.es

Matogapinturas

Matoga

Els teletreballadors són el segment que més valora la proximitat.

aquest estudi, el 80% dels enquestats recomana un comerç quan viu una experiència positiva; en canvi, només el 27% el desaconsella a causa d’una experiència negativa; sent els joves els que més opinions, favorables o desfavorables fan. Així mateix, s’ha pogut detectar com les dones recomanen més i més positivament.

Aquestes recomanacions es basen en una sèrie d’ítems on el producte és important, però també ho és l’experiència de compra. L’estudi aprofundeix sobre quins són els aspectes més valorats. Per a un 39%, poder fer una compra tranquil·la i en calma és primordial. Altres aspectes que es tenen en compte són el disseny del local, la llum, els colors i les olors de la botiga en qüestió.

Tenint totes aquestes conclusions en compte, des del Consorci de Comerç, Artesania i Moda es recomana, d’una banda, que les botigues innovin i arrisquin, ja que els consumidors castiguen poc les experiències negatives, però recomanen les positives.

Així mateix, indiquen que caldria redissenyar els establiments per a facilitar una compra ràpida, però a la vegada calmada i serena. Així doncs, no cal donar tanta importància al tràfic dins de la botiga, sinó en fer que el consumidor se senti còmode, ja que això es traduirà en més vendes.

22

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

FIRMA RECOMANADA CEDIDES

DS Store Tarragona, el punt de trobada pels amants de la tecnologia, el luxe francès i l’automoció La marca arriba a la capital tarragonina de la mà de Motor 23, un referent a Tarragona, Reus, Tortosa Valls i el Vendrell, on comercialitza més de 1.000 vehicles nous a l’any Redacció

DS Store Tarragona obre les portes, al carrer Carabia,10.

Amb aquesta inauguració, un nou concepte de punt de venda arriba a la ciutat, amb el luxe francès, la tecnologia i la personalització com a protagonistes. Aquest esdeveniment serà l’ocasió per poder contemplar, pràcticament en primícia tots els seus models com el DS 3 Crossback, el DS 7 Crossback i el DS 9. També compta amb DS Service, el servei postvenda de la marca.

DS Automòbils arriba a la capital Tarragonina de la mà de Motor 23, un grup comerci-

al que va començar el seu camí fa més de 50 anys i actualment és concessionari oficial de les principals i més importants marques de vehicles del mercat.

Fiat, Fiat Professional, Abarth, Jeep, Alfa Romeo, Subaru, Mazda, Benelli, Husqvarna, HarleyDavidson i Benimar.

Ara, 50 anys després, celebra l’obertura de l’DS Store Tarragona a la capital de la província.

A més del refinament i l’exclusivitat que defineixen a tots els punts de la xarxa comercial de DS Automòbils, el nou DS Store Tarragona, es distingeix per apostar pels motors elèctrics.

D’aquesta manera, s’anticipa a

les necessitats dels seus clients, que podran estrenar d’aquí a pocs mesos la nova generació de vehicles elèctrics i híbrids endollables de la Marca.

‘Atelier’ automobilístic Inspirat en les botigues de les grans cases d’alta costura, els DS Store són espais on l’atmosfera i el servei es caracteritzen per la cura pels detalls del luxe francès i la tecnologia pròpia de la marca DS Automòbils, que es fonen per oferir una experiència Pre-

A dalt, el model DS 7 en color blanc i verd. A la dreta, un espai del nou punt de venda.

mium de 360°. El DS Store que obre les portes a Tarragona se suma a una xarxa en expansió, que ja compta amb 30 punts de venda en les principals ciutats de l’estat. Aquest atelier automobilístic incorpora les últimes tendències en matèria tecnològica i de disseny, convertint-se en la perfecta targeta de presentació de la marca a la ciutat.

SERVEI RECOMANAT

Seguridad Delon, un servei de control d’accessos professional i de confiança

SEGURIDAD DELON 1961 S.L

OFICINAS CENTRALES UBICADAS EN REUS. EMPRESA DEL SECTOR DE CONTROLADORES DE ACCESOS TITULADOS Y AUXILIARES DE SERVICIOS. PRESTAMOS SERVICIOS A NIVEL NACIONAL. COMUNIDADES, HOTELES, FÁBRICAS, FINCAS, EVENTOS,TRIAHLONES, ETC… PARA MÁS INFORMACIÓN PUEDEN ENTRAR EN NUESTRA WEB

WWW.SEGURIDADDELON1961.COM EN LA CUAL PODRÁN SOLICITAR PRESUPUESTO SIN COMPROMISO

Ofereixen solucions ajustades a cada espai o esdeveniment A. Ferran

Sigui en recintes, en establiments o en esdeveniments, un bon control d’accessos és fonamental per a garantir tranquil· litat i seguretat. Justament aquesta és la missió de Segu-

ridad Delon. Són proveïdors a nivell nacional de controladors d’accessos titulats, així com d’auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves

esportives, etc. La professionalitat, la serietat i l’eficàcia els ha convertit en una referència i en una empresa de màxima confiança.

Compten amb un equip de consultors especialitzat en els diversos sectors per als quals treballen. Estudien i analitzen totes les possibilitats segons l’espai o situació on hagin de prestar els seus serveis per oferir una solució ajustada a les necessitats concretes. I és que Seguridad Delon té com a premissa que cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

23

AJUTS

Oxigen per a les empreses culturals en temps de covid

CEDIDA

La Diputació de Tarragona ha destinat gairebé un milió d’euros en ajuts a 122 microempreses i professionals autònoms d’aquest àmbit afectats per la covid-19, i enguany en prepara una nova convocatòria Redacció

Amb 25 anys d’història al darrere, la companyia d’espectacles de pallassos i circ Passabarret, amb seu a Valls, ha viscut un dels seus pitjors anys per la suspensió d’espectacles a causa de la pandèmia. «El 2020 hem reduït pràcticament les nostres actuacions a zero, i ens hem centrat a salvar l’empresa». Asseguren que l’ajut econòmic que han obtingut de la Diputació de Tarragona, en el marc de la convocatòria adreçada a microempreses i professionals autònoms de la cultura, «ha estat un flotador important durant tot aquest temps en què hem patit la manca d’ingressos». D’altra banda, l’import rebut els ha permès encarar amb més tranquil·litat nous projectes d’espectacles.

Com la companyia vallenca, un total de 122 microempreses privades i autònoms del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès s’han acollit als

ajuts impulsats per la Diputació per contribuir a la recuperació d’aquest àmbit, greument afectat a causa de la crisi provocada pel coronavirus. Hi han pogut optar professionals ben diversos, pertanyents a les arts escèniques, plàstiques i visuals, la cultura popular i tradicional, l’artesania, la llengua o la literatura, la producció editorial o la difusió del patrimoni cultural, entre d’altres.

Objectiu: reactivar el sector Aquesta convocatòria, emmarcada en el Pla de Xoc impulsat per la Diputació contra la Covid-19 en múltiples àmbits d’actuació, ha concedit 902.401 euros en la seva primera edició. L’objectiu ha estat ajudar els beneficiaris en les pèrdues que hagin pogut tenir pel cessament temporal de la seva activitat ordinària a partir de l’estat l’alarma i durant tot l’any 2020, i contribuir així a la represa de la seva feina. Però, sobretot, ha pretès reactivar el

teixit productiu del sector de la cultura i l’economia en general, mitjançant el suport a la realització de projectes que puguin dur a terme aquestes empreses o autònoms, tot incentivant la producció i la creació. L’èxit d’aquesta primera crida, i sobretot la utilitat dels recursos que hi

S’hi han pogut acollir artistes plàstics, grups musicals, productores, editorials o artesans, entre altres professionals destina, ha motivat la continuïtat dels ajuts per al present any 2021, amb una nova convocatòria en la qual ja s’està treballant i que s’anunciarà oportunament.

«La cultura és un dels pilars de l’estat del benestar, i per això és tan necessària. En els temps actuals encara ho és més, perquè ens permet guarir-nos espiritu-

El Pla de Xoc ha suposat una reactivació del teixit productiu cultural i de l’economia, en general.

alment», assenyala la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. Segons afegeix, «els ajuts per a microempreses culturals i autònoms del sector són un reflex clar de la nostra aposta ferma per aquest sector, que cal que continuï ben viu malgrat les dificultats». En la mateixa línia, el diputat de l’àrea de Cultura

de la institució, Joan Josep Garcia, posa èmfasi en el fet que les ajudes, més enllà de servir per compensar la manca d’ingressos a conseqüència de l’aturada obligada de l’activitat, pretenen fomentar la represa dels projectes i «ajudar a la reactivació econòmica del sector cultural».

Aquests ajuts s’afegeixen a

altres mesures que la Diputació de Tarragona ha posat en marxa en els darrers mesos per donar suport al sector de la cultura.

En són exemple l’augment de la partida destinada a l’e-catàleg de programacions culturals per als ajuntaments, o l’increment de les inversions per a escoles municipals de música.

24

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

ACTUALITAT

S’aproven ajuts per a impulsar el cooperativisme

CEDIDA

La mesura vol fomentar projectes singulars de reactivació econòmica ACN

El Govern ha aprovat una nova línia de subvencions per impulsar el desenvolupament de projectes destinats a fomentar el cooperativisme a través de plataformes tecnològiques. Les ajudes s’incorporaran a una línia de subvencions ja existent i que té

com a objectiu fomentar projectes singulars de reactivació econòmica i d’alt impacte estratègic de l’economia social. Aquesta partida forma part dels gairebé 60 milions d’euros que el Govern va activar el passat mes de maig per reforçar polítiques actives d’ocupació, les quals beneficia-

ran 1.500 empreses i 4.300 persones. En paral·lel, la Generalitat es planteja com a «prioritàries» aquelles accions emmarcades dins la transició energètica.

Segons el Govern, aquestes mesures «suposen una aposta clara pel foment de l’economia social com un sector estratègic,

Es vol contribuir a un model socioeconòmic sostenible.

no només per a la recuperació econòmica i social, sinó també com un actor clau per assolir un model de desenvolupament socioeconòmic sostenible». Alhora, sosté que les ajudes tenen com a objectiu «reactivar les empreses d’economia social mitjançant processos d’intercooperació que aportin eines i solucions a la situació actual de pandèmia».

Per altra banda, el decret llei aprovat el 9 de febrer recull un conjunt de mesures encaminades a dotar les societats cooperatives catalanes de mecanismes i del marc legal per poder mantenir «un funcionament ordinari adequat».

TRIBUNA

Residència Itaca Reus, complint anys al servei de les persones DORA ALTÈS SEGALÀ Directora Tècnica Itacareus

Ja en són quasi 26, la il·lusió amb la qual vam preparar el 25è aniversari ens va deixar tocats, estàvem als inicis d’un virus desconegut, que es va convertir amb un enemic

molt potent arreu del món, les vides de tots van canviar, ens vam adaptar a mesures que mai havíem conegut, tot i així els nostres residents van ser i són un exemple de la capacitat de l’ésser humà a adaptar-se i entendre la greu situació que estàvem vivint, els nostres usuaris ha sigut un exemple a seguir, la gent gran de la generació que cuidem actualment tenen una capacitat d’adaptació de la qual s’hauria d’aprendre molt, són grans molt especials. Les famílies amb totes les anades i vingudes, canvis d’un dia per

l’altre que hem anat tenint al llarg d’aquest any, han sigut un suport molt important, les seves paraules d’ànims i la gran estima que hem sentit no la pot substituir res, gràcies per sempre, i tota la meva admiració per tot el capital humà que tenim a la Residència treballant, han estat a l’altura en cada moment i han fet que la duresa de la situació hagi sigut més lleugera, poder comptar amb ells/elles en qualsevol, moment ha sigut una lliçó d’humanitat increïble i la capacitat sempre necessària de saber on i per qui treballem, gràcies des del cor companys/es.

I mai podria oblidar-me de totes les persones que ha estat ael nostre costat, incondicionalment, familiars, amics, sempre us portarem al cor, perquè ja formeu part de la nostra vida per sempre.....I SEGUIM.

EMPRESA RECOMANADA

ESEL-FRI, eficiència i qualitat en refrigeració i instal·lacions Experience in Hotels Group és un grup empresarial especialitzat en el sector hoteler, amb capacitat per a grans projectes. Dins del grup, hi trobem ESEL-FRI, amb més de 35 anys d’experiència treballant per a la indústria i el sector hoteler.

Són especialistes en sistemes de refrigeració (climatització, el fred industrial i cuines) i en tota mena d’instal·lacions (electricitat, gas, antiincendis,

lampisteria i telecomunicacions). Fan un estudi personalitzat a cada client per a trobar la solució més eficient en termes energètics, econòmics i de qualitat. Són una empresa compromesa amb el medi ambient i els seus projectes tenen sempre com a objectiu l’estalvi energètic. Entre els seus clients s’hi troben cadenes hoteleres o grans empreses del sector químic i energètic.

Entre els seus clients, s’hi troben cadenes hoteleres i indústries.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Una llar feta a mida, amb els dissenys de Ca&Sa Espais Interiors La llar s’ha convertit en un tot. Hi passem més hores que mai i això ha evidenciat com és d’important que cada espai s’adapti totalment al nostre estil de vida. Ca&Sa Espais Interiors són especialistes en l’elaboració a mida de tota mena de mobiliari. Dormitoris, menjadors, sales, armaris encastats són només algunes de les creacions que fan de forma artesanal i 100% perso-

nalitzada.

Aquest taller de fusteria reusenc és expert en el disseny i construcció de mobiliari de cuina. També destaquen pel seu treball en la col·locació de parquet i paviments de fusta per a l’exterior així com per la instal·lació de portes de fusta.

La qualitat dels materials i dels acabats defineix cada projecte de Ca&Sa Espais Interiors, cosa que els fa únics.

Els acabats i els materials destaquen en els seus projectes.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

25

26

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

AJUTS

Les pimes, claus en l’impuls de grans projectes europeus d’innovació

CEDIDA

La Comissió Europea vol incentivar l’accés als ajuts en àmbits com la transició verda i digital Agències

La Comissió Europea vol promoure la participació directa o indirecta de petites i mitjanes empreses en el disseny i desenvolupament de grans projectes d’innovació que tenen un especial interès en el conjunt de la Unió i que poden impulsar les transicions verda i digital del continent. Aquest és un dels objectius de l’esborranys obre la nova política comunitària d’ajudes públiques a Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (PIICE), que l’executiu comunitari va publicar el dimarts i sobre el qual ha llençat una consulta pública per a reunir opinions d’experts, indústria i governs.

La consulta s’allargarà durant vuit setmanes, fins al 20 d’abril, i busca opinions rellevants per a millorar el document que regirà

l’estratègia europea en matèria de subvencions públiques a empreses que participin en projectes que siguin qualificats d’especial interès per a la UE. L’executiu ha avaluat la normativa actual i ha conclòs que, tot i que ha funcionat «bé en general» i és una «eina efectiva» per a impulsar aquests projectes, cal adoptar «ajustaments concrets» per aclarir quines mena de suport públic es podrà donar.

Dins d’aquestes modificacions, la Comissió vol «facilitar una participació directa o indirecta en els PIICE de petites i mitjanes empreses», en la mateixa línia amb l’estratègia industrial de la Unió. Per això, l’esborrany que ara està sotmès a consulta «reconeix el paper especial que les pimes juguen en l’economia de la UE i proposa simplificar l’anà-

SERVEI ESPECIALITZAT

L’esborrany de la normativa que facilitarà l’accés als ajuts està ara en fase de consultes lisi que duu a terme la Comissió en aquells casos en què sigui menys probable que l’ajuda de l’Estat distorsioni indegudament la competència».

Brussel·les també pretén aprofitar l’actualització d’aquestes directrius per «aclarir certs conceptes», com la definició de «projecte integrat» i donar més orientacions sobre els criteris que estableix la normativa, per exemple pel que fa a les normes aplicables quan les ajudes europees provenen de diverses institucions.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Llenyes del Gaià, experts en el processat i la venda de biomassa La biomassa, sigui en format llenya o pèl·let, és un dels combustibles a l’alça, ja que ens permet escalfar-nos de forma respectuosa amb el medi ambient. Llenyes del Gaià són experts en el processat i venda d’aquests productes. Aquesta empresa familiar torrenca acumula més de 30 anys d’experiència al sector, que s’han convertit en una garantia de qualitat i bon servei. En aquest

Aquesta aposta s’alinea amb l’estratègia industrial que està impulsant la Unió Europea.

sentit, els clients destaquen la puntualitat en les entregues així com el bon tracte ofert.

Compten amb un servei d’entrega i col·locació de llenya a domicili. També disposen d’un establiment al polígon Roques Planes de Torredembarra, on es poden adquirir llenya, pèl·let, i altres combustibles així com fruita i verdura de proximitat i calçots, mentre dura la temporada.

La Cambra de Reus posa a disposició del teixit empresarial un punt d’assessorament i orientació en matèria d’accés a Fons de finançament Europeus. Els Fons Next Generation representen una finestra d’accés als Fons Europeus per a les empreses gràcies als quals, per exemple, pimes i start-ups podran posar en marxa projectes empresarials d’inversions que fins ara no han pogut materialitzar per la falta de finançament. Per a poder aprofitar aquesta oportunitat, cal una reacció ràpida per a posicionar i presentar projectes amb garanties d’èxit.

L’acompanyament i orientació per part d’especialistes en aquest camp és una demanda detectada a la qual la Cambra dona resposta amb la constitució d’aquest Servei. Tanmateix, l’assessorament no se centrarà tan sols en els Fons Next Generation. En funció de cada projecte concret, s’analitzarà si hi ha també altres possibilitats d’obtenció de fons, ja siguin d’altes programes i convocatòries de subvenció com de finançament avalat per la Unió Europea.

EMPRESA RECOMANADA

Allarga la vida dels teus aparells elèctrics amb Sertecs Se’ns ha espatllat un electrodomèstic. La primera idea que ens passa pel cap, és llençar-lo i comprar-ne un de nou.

Aquesta, però no és l’opció més sostenible, ja que generem residus electrònics que o no es poden reciclar o que es poden reciclar parcialment, impactant en el medi. A més, cal tenir en compte que la majoria d’aparells es poden reparar sense problema. Aquí és on

A més, l’esborrany busca fomentar el «caràcter obert» de la normativa sobre els Projectes Importants d’Interès Comú Europeu emfatitzant que «tots els Estats membres han de tenir l’oportunitat veritable de participar en un projecte emergent» així com la seva «coherència» amb les prioritats de la Unió Europea.

La Cambra de Comerç de Reus crea el servei d’orientació dels Fons Europeus

entra en joc Sertecs.

Aquest establiment tarragoní, situat al carrer Caputxins 22, està especialitzat en la reparació d’electrodomèstics i aparells elèctrics. També es dediquen a la venda de recanvis per aquests. Amb més de 30 anys d’experiència, els seus professionals ofereixen sempre la millor solució per a allargar la vida als nostres dispositius i ser més sostenibles.

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dilatada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la competència, ja que són poques

les companyies que realitzen aquesta tècnica.

La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, per a adaptar-se a les necessitats del projecte. També fan excavacions, transport de maquinària i lloguer d’aquesta.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

27

A FONS

Les cinc tendències que marcaran la transició energètica a les companyies

CEDIDA

La descentralització de la producció i distribució de l’energia i la cerca de costos més eficients situen les renovables en un escenari de creixement Anna Ferran

El camí cap a la sostenibilitat té diverses dreceres i una d’elles passa per a impulsar processos de transició energètica en el si de les empreses. Aquest canvi ha de ser una condició sine qua non si es vol garantir no només el futur del planeta si no la viabilitat de la companyia. Ara bé, com qualsevol procés transformador no es pot fer d’un dia per l’altre, sino que cal analitzar la realitat de l’empresa i del seu sector i a partir d’aquí establir una estratègia de transformació i la consegüent planificació per a implementarla.

Amb tot, són moltes les accions que es poden dur a terme emmarcades en una estratègia de transformació ecològica. És per això que el passat 16 de febrer ACCIÓ, l’Agència Catalana per a la Competitivitat de les Empreses va organitzar l’Esmorzar

de finançament titulat Transició ecològica i energètica, reptes i oportunitats amb òptica d’inversor, a càrrec del director d’inversions de la firma InnoEnergy, Josep-Miquel Torregrossa, qui va proporcionar les cinc principals tendències en el camp de transició, amb l’objectiu de facilitar la inversió de les empreses.

Descentralització energètica Fins ara, el model energètic que hem tingut s’ha basat en uns productors i distribuïdors concentrats que han explotat combustibles fòssils. El procés de canvi que estem començant a viure ens durà, segons Torregrossa, cap a la implantació massiva d’energies renovables i descentralitzades amb un consumidor final que també serà productor. Per aconseguir-ho, però caldrà inversió i innovació i això pot ser un camp d’explota-

ció per a moltes empreses, assegurava l’expert.

Cost eficient A la descentralització de la producció energètica, cal sumar-hi que les renovables tenen cada cop un cost eficient. La inversió en el seu desenvolupament va augmentar el passat 2020, tot i la pandèmia i acumula 15 anys de creixement de la inversió. Això, juntament amb un augment de la demanda i la millora tecnològica, ha suposat una reducció del preu final, cosa que aporta competitivitat a aquest tipus d’energia.

Impuls institucional L’eficiència i la reducció de costos, però, no seran suficients perquè el gruix d’empreses faci el salt i engegui la seva pròpia transició energètica. En aquest sentit Josep-Miquel Torregrosa

S’espera que, de cara a 2050, la meitat dels vehicles siguin elèctrics, però caldran més innovacions.

constata que les administracions tindran un paper fonamental en el desenvolupament d’iniciatives que afavoreixin aquest procés.

L’impuls europeu amb les mesures contemplades en el Green Deal o els fons EU Next Generation, per a la recuperació postcovid seran uns motors de canvi.

L’electrificació del transport Un dels passos que més s’està implementat en el si de les or-

ganitzacions per a començar a avançar cap aquesta transició energètica és l’electrificació del transport. L’expert apuntava durant l’Esmorzar de finançament d’ACCIÓ que la meitat dels vehicles seran elèctrics de cara el 2050. Ara bé, darrere d’aquest canvi caldran innovacions en aspectes com l’emmagatzematge energètic o nous sistemes de recàrrega, cosa que obre la porta a invertir en recerca i desenvolu-

pament per a la creació de nous sistemes.

Talent per impulsar el canvi La darrera gran tendència que identificava Torregrosa en el camí cap a la transició energètica és el talent per a crear noves oportunitats i impulsar el canvi dins de les empreses que els permeti seguir desenvolupant la seva activitat, però de forma més sostenible.

28

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

TECNOLOGIA

L’ús de la tecnologia fa créixer un 6% els ingressos de les empreses El núvol, la tecnologia mòbil i la intel·ligència artificial han impactat positivament en el seu rendiment CEDIDA

Redacció

Les empreses que van utilitzar de forma intensiva la tecnologia durant la pandèmia han mostrat un millor rendiment que aquells que no ho van fer. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Digital Accelerarion, fet per IBM. L’estudi desvela que aquestes empreses, pertanyents a 12 sectors econòmics on la tecnologia és un factor diferenciador de competitivitat, van aconseguir de mitjana sis punts percentuals d’ingressos extra en implementar aquestes tecnologies en comparació amb la seva competència. Algunes indústries que destaquen en aquest aspecte són el comerç al detall, on les empreses que van utilitzar la tecnologia de forma intensiva van obtenir 16 punts més d’ingressos que els seus competidors; el sector energètic amb 12 punts més; les assegurances amb 10 més.

La tecnologia mòbil, la Intel· ligència Artificial (IA) i Cloud són les tres tecnologies que més van impactar en el rendiment dels negocis. D’altres com lnternet de

Les companyies estan un 74% més disposades a utilitzar el núvol híbrid per millorar la seguretat.

les Coses (IoT), que abans de la pandèmia encapçalaven el rànquing, ara ocupen el sisè i últim lloc. Per contra, ara les empreses estan un 74% més disposades a utilitzar el núvol híbrid en els

seus processos de negoci per a millorar la seva seguretat i resiliència. Així mateix, sis de cada 10 companyies han adoptat IA per a millorar la satisfacció dels seus clients.

Utilitzar de forma conjunta aquestes tecnologies pot actuar com un catalitzador per a l’èxit a curt termini, a més de proporcionar la base per a transformar el futur de l’organització. En aquest

sentit, l’estudi mostra com el núvol és la tecnologia que més ha contribuït a generar ingressos durant la pandèmia en 11 de les indústries analitzades, sobretot en el sector científic, l’atenció mèdica, aeroespacial, defensa, petroli, així com el sector turístic i de transports. En aquests sectors, les empreses que havien invertit més en el núvol abans de la covid-19 van obtenir resultats significativament millors pel que fa als ingressos durant els primers mesos de la pandèmia.

Per la seva part, la intel· ligència artificial ha estat la tecnologia diferenciadora capaç de millorar el rendiment empresarial en indússtries com, per exemple, el sector financer, els productes químics, industrials i científics, on les empreses que havien realitzat una inversió significativa en IA van obtenir uns ingressos superiors durant la primera fase d’expansió de la covid-19, en comparació amb les organitzacions que no van fer ús d’ella. D’altra banda, Digital Acceleration també evidencia que la tecnologia mòbil suposa una millora pels ingressos de la meitat de les indústries analitzades, destacant en sectors com la venda al detall, les assegurances i l’automoció. Per últim, l’estudi també fa palès les capacitats internes, més enllà de la tecnologia, que han estat clau impulsar l’èxit tot i les viscissituds.

Capacitats i eines que impulsen l’èxit Agilitat i eficiència Les empreses amb millor rendiment van utilitzar el núvol híbrid per agilitzar el seu negoci un 93% més.

Compromís amb el client Les empreses amb més rendiment utilitzen el núvol un 60% més que els seus rivals per oferir una atenció al client consistent.

Personal Les empreses amb millors resultats són cinc vegades més favorables a processar i analitzar les dades internes i externes per a millorar la gestió de les seves plantilles.

Utilitzen un 85 més la IA per a la comunicació, el desenvolupament i la formació dels empleats.

Ciberseguretat Les organitzacions amb més èxit estan un 71% més a favor d’utilitzar l’IA per a recopilar i avaluar les ciberamenaces. D’altra banda, el núvol s’utilitza un 71% més per aquestes empreses per a millorar la seguretat dels processos comercials crítics.

ACTUALITAT

Les exportacions de productes d’alt contingut tecnològic creixen un 3,4%

CEDIDA

Malgrat els efectes de la pandèmia, aquests productes han tancat el seu valor més alt registrat ACN

Les exportacions de productes d’alt contingut tecnològic són les úniques que han mantingut el creixement durant el 2020, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicades ahir. Així, les vendes d’aquests productes d’alt nivell

han crescut un 3,4%, mentre que en el seu conjunt, les exportacions industrials s’han reduït un 10,2% fins als 62.917,2 milions d’euros, la primera caiguda des de l’any 2009. D’altra banda, les exportacions de productes de nivell tecnològic mitjà alt han caigut un 14,2%, les de nivell

mitjà baix un 20,2% i les de nivell baix un 4,1%. Les dades del quart trimestre mostren una tendència a la recuperació amb un creixement de l’1,7% .

Les exportacions d’alta tecnologia de Catalunya tanquen l’any en el seu valor més alt registrat mai, 9.038,1 milions d’eu-

ros l’any 2020 i representant el 36,3% del conjunt d’Espanya.

El seu increment, d’un 3,4%, es deu a l’augment de les vendes de productes farmacèutics (7,2%).

Per destinació geogràfica, les vendes a la Unió Europea creixen un 5,9% i les destinades a fora de la UE un 0,7%.

Les vendes a la Unió Europea han crescut un 5,9%.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

29

TECNOLOGIA

Sis passos per a millorar la ciberseguretat d’una organització

CEDIDA

Els ciberatacs més habituals Phishing L’atacant suplanta la identitat d’una persona o organització coneguda, envia un missatge a la víctima i aquest actua i així aconsegueix informació confidencial.

Scareware S’envien missatges dient que el sistema està sent atacat i s’ofereix un software per a protegir-lo, en descarregarlo el hacker accedeix al nostre sistema.

Amb el teletreball, ha crescut el nombre d’atacs informàtics que han rebut les empreses Anna Ferran

El 76% de les empreses espanyoles han patit alguna mena de ciberatac en els darrers mesos, segons dades de l’INE. El motiu: el teletreball. I és que fer el salt de la presencialitat a la productivitat en remot a correcuita va suposar, sobretot durant les primeres setmanes de confinament, deixar les organitzacions al descobert o amb una protecció domèstica insuficient. Hackers i delinqüents de la xarxa van aprofitar aquesta vulnerabilitat, juntament amb la dependència absoluta de la xarxa per a mantenir viva la productivitat, per a fer atacs massius, que van desestabilitzar la ja desestabilitzada activitat empresarial. Si bé va ser moltes les corporacions que van aprendre de la situació viscuda i els errors comesos, encara queda

molta feina a fer en matèria de ciberseguretat.

Des d’atacs de phishing fins a segrestos de dispositius passant per l’entrada a xarxes wifi poc segures, durant els darrers mesos s’ha vist com s’intensificaven tota mena d’atacs en xarxa.

El seu increment, però, no vol dir que no siguin evitables, ans al contrari, existeixen múltiples opcions que ens permetran treballar protegits, amb la tranquil· litat de saber que la informació i els dispositius no quedaran en mans dels hackers.

Un dels primers passos que cal fer és protegir els dispositius electrònics corporatius, sobretaules, portàtils i mòbils, amb un bon software de seguretat, que sigui capaç de bloquejar intrusos i que ens alerti si alguna cosa va malament. Així mateix, cal con-

Adware Mostra tota mena d’anuncis a la nostra pantalla i segresta el dispositiu fent-li fer tasques no desitjades.

Tenir un bon software de seguretat és una de les primeres accions que s’han de fer.

Cal proporcionar informació actualitzada als treballadors per evitar caure en fraus figurar les connexions wifi amb contrasenyes i altres mesures que proporcionen els routers, per evitar que aquesta sigui la via d’accés als nostres dispositius, especialment en treballar des de

casa, amb xarxes domèstiques.

Restringir els accessos a qualsevol plataforma al núvol és fonamental per a preservar la privacitat de la informació. Així mateix, també cal comptar amb contrasenyes complexes, que siguin difícils de desxifrar. A tot això, cal sumar-hi que comptar amb les darreres actualitzacions dels sistemes operatius i del programari, també ens oferirà pro-

tecció per al nostre dispositiu. A més, també podem utilitzar un servei de VPN (Virtual Private Network) per a connectar en una xarxa privada virtual i segura els dispositius corporatius. Per últim, els experts recomanen proporcionar formació i consells als treballadors sobre com mantenir la seguretat als seus dispositius i evitar caure en fraus i estafes que posen en perill a tothom.

Wifi Hacking S’accedeix a la xarxa wifi i a tots els dispositius connectats. És fàcil d’evitar amb contrasenyes al router.

Ransomware Bloqueja els dispositius i per a recuperar la seva funcionalitat s’ha d’oferir un rescat.

Accedeixen a l’ordinador mitjançant un mail, un navegador o la xarxa.

30

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

LABORAL

El mercat de treball busca especialistes en IT, operadors i comercials

CEDIDA

Vuit de cada 10 directors de recursos humans reconeixen tenir problemes a l’hora de cobrir determinats perfils professionals Redacció

Segons les últimes dades del Ministeri de Treball, el nombre de persones desocupades a l’Estat ha augmentat fins als 3.964.353 registrat, cosa que suposa un augment interanual de 710.000 persones a l’atur (+21,8%), en un any terrible per al mercat de treball. No obstant això, vuit de cada 10 directors de recursos humans espanyols reconeixen tenir problemes a l’hora de reclutar talent per a la seva companyia, un índex que s’ha disparat 30 punts percentuals en els darrers cinc anys. Segons les investigacions fetes per Adecco, el 9% de les vacants disponibles en el mercat de treball es queda sense cobrir; un percentatge que en alguns perfils molt específics i zones geogràfiques pot disparar-se a prop del 60% dels llocs sense cobrir.

En aquest context, la companyia especialitzada en recursos

humans ha elaborat un informe sobre els principals perfils laborals que són deficitaris a Espanya i els motius que justifiquen aquesta situació. Si bé es poden observar diferències en funció de la comunitat autònoma, hi ha una sèrie de perfils que es demanden especialment. Aquests són els dels professionals relacionats amb l’IT (tecnologies de la informació), el món sanitari, tècnics d’indústria i comercials entre altres. Darrere d’aquestes mancances existeixen diverses raons que expliquen la situació, com són la falta de personal qualificat i ben formats en certs àmbits, els torns canviants, el domini d’idiomes, la cerca de candidats molt especialitzats i els salaris poc competitius.

Perfils deficitaris a Catalunya Justament els especialistes en IT són un dels més demandats a

SERVEI ESPECIALITZAT

El 9% de les vacants disponibles al mercat de treball es queda sense cobrir tot i les xifres d’atur.

Per atreure un perfil IT cal oferir-los un projecte innovador, inversió en R+D i un salari competitiu gístic i la indústria farmacoquímica són els que més pateixen les dificultats de trobar perfils que s’adeqüin a les seves necessitats. Es precisen perfils com conductors de carretons, tècnics

desinfeccions i desinfestacions per a eliminar la presència d’insectes i rosegadors. Són experts en tractaments antitèrmits. i també tenen productes per a la neteja de piscines.

En l’àmbit industrial, a banda dels productes i tractaments ja mencionats, fan tractaments per a eliminar traces de legionel·losi en centres hospitalaris, educatius, esportius, hotels, residències.

ALFER, experiència i confiança al servei de projectes de construcció El que va començar fa més de 20 anys com un petit taller de serralleria a la Riera de Gaià, amb el temps ha esdevingut un grup expert en el món del ferro, l’alumini i la construcció. Aquesta és la trajectòria que ha viscut Grup ALFER. L’experiència i la confiança defineixen els seus projectes.

Cal destacar que tots els treballs que duen a terme són de fabricació pròpia i sempre

Comptar amb un tercer idioma és clau per cobrir places de comercial i comptable de manteniment, oficials d’electricitat, lampisteria i mecànica, entre altres, així com operaris especialitzats per a la indústria química.

En el ram dels serveis, dues de

les àrees que estan tenint dificultats per a cobrir llocs de treball a Catalunya són comercial i administració. En el primer dels casos, es busquen comercials especialitzats, comercials telefònics amb idiomes i perfils d’atenció telefònica amb idiomes. En el segon dels casos, els llocs de treball més difícils de cobrir són els de comptable amb idiomes i secretari de direcció.

ACTUALITAT

EMPRESA RECOMANADA

Sumintec, experts en tractaments de plagues i desinfeccions Experts en tractaments i productes de neteja a nivell domèstic i industrial. Aquesta és la carta de presentació de Sumintec. Disposen de productes desinfectants específics per la COVID-19 i també comercialitzen gel hidroalcohòlic. A banda, per a la llar, Sumintec compten amb tota mena de productes, que asseguren la netedat i seguretat de l’espai. Així mateix, realitzen

Catalunya, segons indica l’informe d’Adecco. Cal destacar que la demanda de perfils IT és transversal al conjunt de sectors productius. Aquests no són els únics perfils tecnològics que manquen en el conjunt català. Així doncs, la consultora ha detectat que manquen dissenyadors, programadors i desenvolupadors. El motiu d’aquesta situació, segons detalla l’informe, és que en l’actualitat hi ha molt pocs professionals d’aquest ram que estiguin cercant feina, cosa que fa que les empreses que han d’atreure aquest talen, hagin d’oferir un projecte innovador i una sòlida inversió en R+D, a més de possibilitats de desenvolupament professional i un salari competitiu per aconseguir que canviïn de companyia.

Ara bé, no tots els perfils demandats estan vinculats amb el sector tecnològic. El sector lo-

amb materials de qualitat. Es caracteritzen per escoltar les necessitats del client i oferir solucions òptimes, tant en l’àmbit de la serralleria, com en la fusteria d’alumini i la construcció. Compten amb un equip humà qualificat i amb una llarga experiència en el sector, cosa que els permet dur a terme tant projectes per a particulars com grans projectes per a la indústria.

Telefónica Open Future busca projectes tecnològics a Tarragona S’obre el termini d’inscripció fins el 25 de març EFE

El programa d’innovació Telefònica Open Future ha obert el termini d’inscripció de la seva primera ‘Call Open Future Espanya 2021’ per a empreses emergents, entre els quals participen 10 hubs al país, un d’ells el ‘Green M1’ de Tarragona.

L’espai, inaugurat el 2015, acull la iniciativa públic-privada entre Telefónica i l’Ajuntament de Tarragona, dirigida a enfortir el sector emprenedor tecnològic dins del territori.

En aquesta convocatòria, oberta fins al 25 de març, es busquen joves emprenedors amb projectes que vulguin

revolucionar indústries tradicionals a través de noves tecnologies com la realitat virtual, la intel·ligència artificial, el Big Data o l’Internet de les Coses (IoT), entre d’altres. Els projectes seleccionats comptaran amb l’assessorament d’un equip de mentors format per experts en diferents àrees de Telefònica amb l’objectiu d’enfortir la idea i treballar en ella en un període de 4 a 9 mesos.

«Des d’Open Future Telefónica seguim lluitant per ajudar a escalar projectes potents, estiguin localitzats on sigui. Volem estar on neix l’emprenedor», asseguren.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/02/2021 diarimés

31

32

diarimés 25/02/2021

EL SECTOR EMPRESARIAL

CAMP DE TARRAGONA

POLÍTICA

Marca les línies d’actuació dels pròxims anys

Fins a 260 denúncies a la Canonja per incomplir les restriccions La Guàrdia Municipal va tramitar 403 sancions per infraccions de trànsit durant el 2020 CEDIDA

Redacció

El ple municipal de l’Ajuntament de Salouva aprovar ahir inicialment, el document inicial estratègic del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Salou (PMUS), amb els vots favorables de l’Equip de Govern, SUMEM PER SALOU i PSC i també del grup d’ERC. «Estem davant d’un pla estratègic de futur que defineix molt bé quin és el camí que ha de recórrer el nostre municipi», deia l’alcalde, Pere Granados. «Salou està treballant en la millora de la mobilitat del seu municipi, guanyant espai a les rodes en favor de les persones, per tal de convertir l’espai urbà

en un espai de convivència, integrador i, en definitiva, de millora de la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i del gaudiment dels visitants», deia Granados. Per executar-lo s’intentarà obtenir subvencions, a través dels PERTE dels fons europeus Next Generation, sense descartar els plantejaments que pugui fer el Govern de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, el regidor de Mobilitat, David González, ha explicat que «el pla és un document estratègic que ha de marcar les línies d’actuació en matèria de mobilitat en el seu sentit més ampli a Salou, pels propers anys».

LABORAL

Nova convocatòria d’interins de la Policia Local de Cambrils L’Ajuntament de Cambrils ha obert una convocatòria mitjançant concurs oposició lliure per crear una borsa d’agents interins de la Policia Local (grup C, subgrup C2) per cobrir les places de reforç de la temporada turística i altres necessitats que puguin sorgir. La nova borsa tindrà una vigència de tres anys i substituirà l’anterior, que ja s’havia esgotat. Les persones interessades poden presentar les seves sol·licituds per partiFELICITACIONS

cipar al procés de selecció des d’ahir i fins el 15 de març. Les bases de la convocatòria es poden consultar a l’espai d’oferta d’ocupació pública de la seu electrònica de l’Ajuntament de Cambrils. La convocatòria es deu a la necessitat d’incorporació d’efectius interins durant els mesos amb més turisme. Els interins es destinen sobretot al Grup de Reforç, d’Atenció i de Proximitat (GRAP) i a la Unitat de Patrulla de Costes.

ADOPCIÓ D’ANIMALS

La Guàrdia Municipal de la Canonja ha interposat durant l’any 2020 un total de 403 denúncies per infraccions de trànsit, 60 per infraccions de les ordenances municipals i 260 per incompliment de la normativa relativa a les restriccions per evitar els contagis per la covid-19.

La majoria de les denúncies de trànsit es van produir per infringir normes de circulació i es tramiten tant a través del Servei Català de Trànsit com de BaseGestió d’Ingressos. Cal destacar les 36 denúncies, 13 penals i 23 administratives, que es van interposar durant el 2020 van ser per alcoholèmia.

L’incompliment de les ordenances municipals també son objecte de denúncia per part de la Guàrdia Municipal. En aquest cas durant el període 1 de gener de 2020 fins a 31 de desembre de 2020 s’han interposat un total de 60, de les quals, 42 fan referència a actes incívics, com realitzar necessitats fisiològiques a la via pública, pertorbar la tranquil·

LA GATERA. Os presentamos a Tina, gatita de 7 meses, miedosa pero cariñosa. Está desparasitada, vacunada, testada (negativa) y esterilizada. Buscamos una familia que quiera adoptar a está pequeña. Contacto : 666 676 021 (sólo whatsap)

Un dels controls fets pel cos de seguretat de la Canonja.

litat dels veïns, consum de begudes alcohòliques a la via pública, llançament d’objectes a la via pública, entra d’altres.

Les altres 18 són infraccions en temes mediambientals, com

per exemple abocaments de runes i escombraries en llocs no autoritzats i infraccions en matèria d’animals de companyia.

La regidora de Seguretat Ciutadana, Lucía López, comenta

que la voluntat de l’Ajuntament de la Canonja és continuar fent campanyes de sensibilització i conscienciació mediambientals, «per tal d’aconseguir que la Canonja sigui un municipi net i segur i, si cal posar denúncies i multar a les persones incíviques, ho farem».

Pel que fa a les denúncies per infringir les restriccions imposades per la pandèmia del coronavirus, d’ençà que va començar la primera onada de la pandèmia (14 de març de 2020) fins a 31 de desembre, s’han identificat un total de 561 persones, s’han aturat 3.508 vehicles i s’han traslladat 260 actes de denúncia al Departament d’Interior. La gran majoria d’aquestes actes es van aixecar per no portar la mascareta, per saltar-se el confinament municipal o per no respectar les restriccions de mobilitat nocturna. La regidora Lucía López, apunta el fet que «bona part d’aquestes denúncies s’interposen a persones de fora del municipi que se salten les restriccions de mobilitat».

MÓRA D’EBRE ACN

Recuperen 54 cossos en la fossa de Santa Magdalena S’ha excavat una quarta part del fossar Redacció

Aquesta nena fa avui 9 anys.

Moltes felicitats Estel. T’estimem moltíssim!

33

SEGURETAT

Salou aprova inicialment el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Redacció

25/02/2021 diarimés

Les excavacions a la fossa del Mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre han permès recuperar 54 individus. De moment, s’ha obert una quarta part del fossar, 16 de 66 rases i zones d’enterrament identificades, i Justícia referma que serà una de les fosses amb importants en nombre de víctimes recuperades. Els treballs continuaran al menys dos o tres mesos per trobar més cossos, entre els quals els arqueòlegs destaquen que hi ha molts homes joves.

La consellera Ester Capella va visitar ahir la fossa amb l’exconseller Raül Romeva, qui va

agrair la continuïtat que el Departament ha donat als plans de fosses i d’identificació genètica, impulsats en la seva etapa de conseller. Els arqueòlegs han recuperat, de moment, 54 individus a la fossa del Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. Destaca entre les despulles trobades que són cossos d’homes molt joves, en alguns casos podrien tenir menys de 18 anys. Eren soldats del bàndol republicà que arribaven a l’hospital quirúrgic, on se’ls operava d’urgència. Alguns no sobrevivien o arribaven sense vida i se’ls enterrava en rases al voltant del mas. D’aques-

CENTRO MÉDICO CAMBRILS

Director médico: Dr. Tomás Gómez Sanz C/ Carmen, 1 A-2º · 43850 CAMBRILS · Tel. 977 361 531 · 677 586 452

CORONAVIRUS IGG / IGM RAPID TEST Y ANTÍGENOS PCR EN 24 HORAS Resultados en 10 minutos

www.centromedicocambrils.com

Les arqueòlogues treballant en l’excavació, ahir.

tes zones d’enterrament, se n’han obert 16, una quarta part de les 66 que estan identificades. La consellera de Justícia, Ester Capella, va remarcar que la de Móra d’Ebre pot ser la fossa més important en nombre d’in-

dividus de les que s’han obert fins ara amb el Pla de fosses.

Capella va destacar sobre l’exconseller Raül Romeva com «el pare» de les actuals polítiques de memòria democràtica de la Generalitat.

34

diarimés 25/02/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

POLÍTICA

Pedro Sánchez anuncia 11.000 MEUR en ajuts al turisme i l’hostaleria Aniran a empreses, pimes i autònoms d’aquests sectors especialment afectats per la crisi econòmica EFE

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir ajudes per import d’11.000 milions d’euros per a sectors especialment afectats per la pandèmia de coronavirus com el turisme, l’hostaleria i la restauració, una quantitat que el PP considera insuficient i que demana elevar als 50.000 milions.

La compareixença de Sánchez davant el ple del Congrés per a donar compte de l’evolució de la situació provocada per la covid-19 va ser l’escenari de l’anunci de noves ajudes a sectors afectats per la crisi. Una compareixença que va donar peu a un intercanvi de retrets amb l’oposició i en la qual el cap de l’Executiu va reivindicar el Govern de coalició encara que va demanar als seus socis d’Unidas Podemos abaixar els «decibels» a l’hora d’airejar les tensions internes.

En la seva intervenció inicial Sánchez va avançar que en les pròximes setmanes es destinaran 11.000 milions d’euros a em-

preses, pimes i autònoms de sectors especialment afectats per la crisi econòmica, com el turisme, l’hostaleria, la restauració i el petit comerç. «És una quantitat important de recursos per a continuar oferint suport en les dures setmanes que hi ha per davant a sectors que estan en una situació extremadament complexa», va justificar.

En el seu repàs a la situació de la pandèmia, va destacar la bona evolució de les dades però va instar a no baixar la guàrdia i evitar una quarta onada de la covid-19 després de reconèixer l’error que va haver-hi amb una desescalada massa ràpida de les mesures restrictives adoptades davant la primera ona.

Sobre el pla de vacunació, va reiterar l’objectiu que a l’estiu ja hagin rebut les dosis corresponents el 70 % de la població, però va precisar que serà abans que acabi l’estació estiuenca, per la qual cosa aquesta meta es fixa fins a setembre. Es va mostrar convençut que els problemes de subministrament que hi ha

hagut a la UE en les últimes setmanes se superaran en breu i, sobretot, comptant amb les noves que estan en procés. En aquest context, va actualitzar les xifres d’adquisició de vacunes i va explicar que el Govern ha executat

El president apunta l’objectiu que el 70% de la població estigui vacunada al setembre ja la compra de 136 milions de dosis procedents de cinc farmacèutiques (Pfizer, AstraZeneca, Moderna, Janssen i Curevac). I va explicar que Espanya podria rebre el quàdruple de vacunes durant el trimestre vinent.

Casado demana més Davant el camí que queda per a doblegar a la pandèmia, el president del Govern va apel·lar a la unitat de tots els partits i es va dirigir especialment al PP perquè cessi en la seva actitud de bloqueig després de comprovar en les eleccions catalanes que no li

proporciona cap benefici. De la mateixa forma, li va retraure que utilitzi a les víctimes, tant del terrorisme com de la pandèmia, com a arma.

Pablo Casado va sortir al pas d’aquesta acusació i va defensar que la millor manera de reivindicar als morts és «reconèixer almenys el nombre de víctimes».

Va recriminar a Sánchez no donar la cara davant la crisi mentre que sí que ho estan fent les autonomies, i enfront de l’anunci de 10.000 milions d’euros per a diversos sectors, que va considerar insuficients, va defensar la seva proposta de 50.000 milions en ajudes directes.

Davant d’aquesta proposta, el president li va preguntar d’on anava a treure aquests diners.

El líder del PP li va exigir que convoqui el debat sobre l’estat de la nació perquè els grups no hagin d’aprofitar aquestes compareixences per a debatre sobre múltiples assumptes aliens a la pandèmia. A més, el va acusar de fracturar la societat i degradar les institucions.

INTERNACIONAL

Puigdemont veu «previsible» perdre la immunitat El líder de JxCat i eurodiputat Carles Puigdemont veu «previsible» que l’Eurocambra li retiri la immunitat, però assegura que no dona «la batalla per perduda». «El Parlament Europeu ha de decidir si accepta la pressió espanyola i permet l’empresonament de dissidents», va dir en una roda de premsa després de l’aprovació al Comitè d’Afers Jurídics de la proposta per retirar-li la protecció parlamentària. Puigdemont va admetre

que «no és molt esperançador» el resultat al comitè, que va qualificar com a «lamentable».

L’expresident va avançar que «la batalla continuarà» als tribunals i que estan «preparats».

JxCat es planteja demanar mesures cautelars al Tribunal de Justícia de la UE si l’Eurocambra els hi retira la immunitat.

Un recurs que aniria de la mà d’una demanda contra la gestió del suplicatori per part del Comitè d’Afers Jurídics. ACN

EMPRESA

Antoni Cañete s’imposa en les eleccions de Pimec L’actual secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, s’ha imposat amb contundència al candidat d’Eines PIMEC, Pere Barrios, i ha guanyat les eleccions a la patronal amb un 80% dels vots. Els comicis, que es van fer dimarts, van ser els primers amb dues candidatures en la història de la confederació, després de 24 anys de mandat de Josep González. Els col·legis electorals van estar oberts des de les deu del matí fins a les

cinc de la tarda a les seus de la patronal a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Manresa. El resultat es van conèixer passades les dotze de la nit, més de cinc hores més tard del previst.

En principi, els resultats s’havien d’anunciar cap a les set de la tarda, un cop hagués acabat el recompte. Tot i això, el vot delegat dels candidats va alentir el procediment i les meses electorals de la seu de Barcelona van tancar a les deu. ACN

MÉS GASTRONOMIA PROPOSTES

El gingebre, l’arrel multialiment d’Orient que està conquerint la cuina d’arreu El seu peculiar gust i els múltiples beneficis que aporta fan que cada cop tingui més adeptes Redacció

Sabor i beneficis per a la salut són el tàndem que ha fet del gingebre un aliment cada cop més present als nostres plats. A Orient s’utilitza sobretot per a amanir mariscos i carns, mentre que a Occident sol usar-se

en rebosteria, un dels exemples més clars són les arxiconegudes galetes de gingebre típiques per Nadal. Amb tot, el seu ús s’està estenent cap a altres propostes gastronòmiques, des de sucs, batuts i infusions, fins a tota mena de creacions salades.

ENRIC SALA - la Canonja

SERVEI RECOMANAT

El lloc ideal per adquirir i emportar-se els calçots cuits i la salsa d’estil casolà. Poder fer una autèntica calçotada gaudint del producte i la salsa sense preocupar-se de la seva elaboració. També es poden adquirir frescos durant tota la setmana; i disposen també de salsa pels calçots tipus casolana. És una agrobotiga on trobareu vi, oli, fruita i verdura i altres productes de qualitat i proximitat.

Enric Sala Telf.: 977 551 932

Pol. Ind. La Canonja (Davant BASF) C/ Camps Rodons, Nau 6

Originari de la Xina, aquest tubercle de la família de la cúrcuma i el cardamom té com a principal component el gingerol, un oli essencial responsable del sabor picant tan característic i causant de la majoria de les seves beneficioses propietats. Una

CEDIDA

de les característiques per les quals és més conegut el gingebre és la seva acció antiinflamatòria.

Així doncs, ens serà útil si tenim mal de gola, però també si patim osteartritis o reuma. També té propietats antioxidants i antibacterianes. L’aparell digestiu també se’n beneficia del seu consum, ja que millora les diarrees i disminueix les flatulències i alleuja les nàusees i marejos.

A més, redueix el sucre en sang i protegeix contra l’Alzheimer i malalties neurodegeneratives.

35 anys

d’experiència

@calsots_lacanonja

La bona gastronomia, servida a domicili amb Restaurant a casa Gaudir de la bona gastronomia des del nostre menjador és més fàcil gràcies a Restaurant a Casa. Aquest servei de repartiment a domicili inclou restaurants de Reus, Tarragona, Cambrils i Salou. Arran de la pandèmia el seu servei ha esdevingut clau tant per a restaurants com per a clients: «Som els seus cambrers». Cal destacar que tots els seus repartidors són assalariats i no

falsos autònoms com altres serveis de repartiment. També es diferencien d’aquests serveis per la qualitat superior dels establiments que agrupen. S’hi poden trobar restaurants italians, asiàtics, americans i cuina mediterrània, i ara també calçotades. Juntament amb Ross como en casa reparteixen capses esmorzar, perfectes per a regalar o per a gaudir d’un àpat diferent.

El millor gingebre es cultiva l’Índia, Austràlia i Jamaica.

ESPORTS Andrei Lupu Jugador del Gimnàstic de Tarragona Vicente M. Izquierdo

—Com s’està trobant a Tarragona?

—Molt a gust, molt content. És una ciutat bonica, al costat de la platja, que està molt bé. L’ambient és molt agradable.

—En quin moment li arriba l’opció de fitxar pel Nàstic?

—Crec que l’última setmana de mercat, a principis de setmana.

—I què el va convèncer?

—Portava molt de temps a l’Alavés, eren ja quatre anys i mig. La meva ment em deia que havia arribat el moment de canviar d’aires, de buscar una altra cosa i de canviar d’ambient per tenir l’oportunitat que allí no em van donar.

—Però al filial sí que jugava.

—Sí, ho jugava tot. Estava molt a gust, però quan t’ofereixen venir al Nàstic un club històric que també ha estat a Primera Divisió, és una gran oportunitat.

—Quant de temps porta a Espanya?

—Des dels nou anys.

—Va venir per jugar a futbol o per alguna altra circumstància?

—No, va ser per altres motius.

Al principi, anava al parc i em divertia amb els amics, però un entrenador de Logronyo em va preguntar si volia anar al seu

GERARD MARTÍ

«A l’Alavés B ho jugava tot, però necessitava un canvi»

El davanter espera posar-se dissabte, a l’Hospitalet, la samarreta del Nàstic per primera vegada Lupu va apostar per canviar de ciutat i creu que ha encertat, ja que entén que les ambicions del Nàstic coincideixen amb el que buscava.

club i allí vaig començar a jugar. Després, amb treball i més treball, vaig arribar a l’Alavés i, d’allí, a aquí.

—Quan va notar que no podria arribar al primer equip de

BÀSQUET

l’Alavés?

—El tema dels filials és molt complicat. Quan és el teu últim any de sub-23 ja no et veuen futur i aposten pels jugadors més joves.

—Li va sorgir el dubte de quedar-se a l’Alavés B fins a finals de temporada, poder marcar quatre o cinc gols més i tenir la possibilitat de fitxar per un Segona A la pròxima temporada?

BÀSQUET

—Potser sí, però portava molt de temps allí i necessitava un canvi.

—Vostè juga com a davanter centre, però hi ha alguna altra demarcació en la qual se sent a gust?

25/02/2021 diarimés

35

—Sempre he fet de davanter.

De vegades, en banda, però on més còmode em sento és com a davanter.

—Aquí, actuar de punta està complicat. Hi són Gerard, Pedro...

—És molt difícil, sí, però vinc a competir, a donar el millor de mi mateix, a aprofitar al màxim les oportunitats i assolir l’objectiu, que és ascendir.

—Quines diferències veu entre l’Alavés B i el Nàstic?

—La plantilla del filial de l’Alavés és molt jove i, això, es nota moltíssim.

—Com el van acollir els companys?

—Molt bé, semblava que ja portava temps aquí.

—Per culpa del coronavirus no l’hem pogut veure jugar abans.

Espera tenir minuts dissabte a l’Hospitalet?

—Són coses que passen i t’has d’acostumar a tot.

—El descans d’aquest passat cap de setmana li va venir bé al Nàstic?

—Sí, molt bé. Portàvem molta càrrega.

—Es veu debutant dissabte?

—Qui sap, tant de bo.

—Veu al Nàstic la pròxima temporada a Segona A? —Crec que sí.

—Quants gols espera marcar?

—Cinc, però amb tal de marcar el de l’ascens, ja em serveix.

HOQUEI PATINS

DIARI MÉS

GERARD MARTÍ

Eloi Mitjans no és suficient per tornar de Girona amb el triomf David Gelmà també va bigolejar, pels locals GIRONA 2 CALAFELL 2

A l’esquerra, Oriol Pozo, acompanyat de Rafa Padín.

Dani Tugores, durant una acció de l’enfrontament.

ADT i CB Valls ultimen el derbi de dissabte

El Benicarló gira la truita i acaba derrotant el CBT

El partit es jugarà a Riuclar a partir de les set

Els tarragonins van caure derrotats 64-72

Vicente M. Izquierdo

Vicente M. Izquierdo

L’AD Torreforta i el CB Valls, cuer i líder del subgrup C-A de la Lliga EBA, mesuraran forces aquest dissabte, a partir de les set, al pavelló de Riuclar. Els tarragonins estan virtualment descendits, mentre que els vallencs segueixen amb la idea d’ascendir a LEB Plata.

Rafa Padín, tècnic dels de la ciutat de Tarragona, espera que els seus pugui sumar el primer triomf de la temporada, de forma que «els jugadors saben que es tracta d’un derbi i tenir

un zero en el caseller ajuda a voler guanyar». «Per a ells, estar gairebé descendits no és un hàndicap, sinó més aviat una motivació per ser ells mateixos i poder jugar més còmodament», va afegir Padín sobre els seus jugadors.

Pel que fa a Oriol Pozo, tècnic dels vallencs, lamenta «l’ambient que podria haver-hi» si no existissin les restriccions per covid. En l’aspecte esportiu, va apuntar que «és un bon partit per recuperar sensacions, després de l’última derrota».

No va ser capaç de tenir continuïtat en el joc el Club Bàsquet Tarragona, que va veure com tot el treball realitzat durant la primera meitat se’n va anar en orris per culpa d’una baixada d’intensitat pròpia, combinada per un increment d’encert i poder en el rebot per part d’un Benicarló que es va emportar ahir el triomf del pavelló del Serrallo (64-72).

En la primera meitat, van dominar els tarragonins. Coronel demostrava efectivitat i, un

gran inici cebetista, va donar-li el triomf en el primer període per 19-13. L’avantatge, però, va arribar a ser d’onze punts pels de Berni Álvarez. Un gran triple de Jaume Zanca va permetre al CBT arribar al descans 37-36.

Les sensacions eren positives i a l’inici del tercer quart, els visitants van aconseguir el primer avantatge en el marcador (39-41), encara que ambdós van arribar a deu minuts del final 54-56. En l’últim quart, res li va sortir als de Berni, que van acabar caient derrotats.

Girona CH. Jaume Llaverola, Xavier Gurri, Humberto Da Silva, Álex Grau i Pau Palacín. També van actuar Alex Joseph, Hugo Laguna, Iván Pastor i David Gelmà.

CP Calafell. Alejandro Castro, Arnau Xaus, Guido Pelizzari, Sergi Torné i Eloi Mitjans. També van actuar Sergi Romeu, Martí Gabarró, Borja Espinosa i Sergi Raventós.

Gols. 1-0, David Gelmà de penal (7’); 1-1, Eloi Mitjans (19’); 1-2, Eloi Mitjans (39’); 2-2, David Gelmà (40’). Àrbitres. Josep Antoni Ribó Navarro i Oriol Escobar López. Van mostrar la targeta blava als locals Pau Palacín i Alex Joseph.

Vicente M. Izquierdo

El Club Patí Calafell es va quedar amb les ganes de tornar de Girona amb els tres punts a la butxaca. Els penedesencs van igualar (2-2) en un partit que va comptar amb dos noms propis.

Per part dels locals, David Gelmà i, dels visitants, Eloi Mitjans.

Ambdós van posar damunt de

la pista un element comú: van bigolejar. Ara bé, tots dos van entendre que va ser massa poc premi per l’esforç realitzat.

Ara bé, el partit va ser molt igualat, entre dos conjunts que estan fent mèrits per aconseguir la permanència a la màxima categoria de l’OK Lliga a nivell nacional. Gelmà va aconseguir avançar als seus mitjançant un penal quan tan sols s’havien disputat set minuts d’enfrontament. Mitjans va contraatacar amb l’empat a sis minuts del descans, amb què tot va quedar igualat amb 25 minuts per disputar-se. En un minut d’infart, Mitjans va tornar a posar per davant al Calafell i Gelmà va tornar a igualar.

El punt deixa als calafellencs classificats en dotzena posició, encara en zona perillosa, però amb opcions de sortir-ne amb un parell de bons resultats. Per la seva banda, els gironins, vuitens, sumen 26 punts i tenen més a prop la zona alta que no pas la de conflicte.

36

diarimés 25/02/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

El govern anuncia un nou paquet d’ajuts a empreses i autònoms El govern central anunciava ahir nous ajuts per reactivar l’economia. El Govern aprovarà en les pròximes setmanes destinar 11.000 milions d’euros d’ajuda directa a empreses, pimes i autònoms de sectors especialment afectats per la crisi econòmica, com el turisme, l’hostaleria, la restauració i el petit comerç.

El president de Govern, Pedro Sánchez, feia aquest anunci durant la seva compareixença en el Ple de Congrés per informar de l’actual situació de la pandèmia. Segons Sánchez, els 11.000 milions suposen una quantitat important de recursos per donar suport a aquests sectors durant les dures setmanes que encara queden per davant i alleujar la situació extremadament difícil i complexa que travessen des de fa mesos. Aquests fons tenen com a finalitat que les empreses, pimes i autònoms puguin reprendre la seva activitat, fer inversions i contractar personal, va comentar Sánchez, qui no va concretar la data exacta en què el Consell de Ministres aprovarà el paquet d’ajuda. La necessitat d’injectar ajuts és més urgent que mai. A les portes de la Setmana Santa i d’una nova campanya molts negocis dels municipis de la Costa Daurada mantenen la persiana abaixada i difícilment l’apujaran amb garanties no només econòmiques sinó també de mobilitat. + CONFIDENCIAL

No perdem l’oportunitat dels Fons Europeus pel Vendrell LLUÍS NAVARRETE Regidor d’ERC-Som Poble El Vendrell

El Govern municipal del Vendrell fa uns dies va comunicar que ja incorporaria partides relacionades amb els Fons europeus anomenats New Generation en el pressupost pel 2021, i que ja s’estaria treballant en diversos projectes que encaixarien en aquest àmbit, com serien el Parc del Botafoc, la preservació de les Madrigueres i el Camí de ronda per la zona del Francàs. Vull recordar que en el ple ordinari del passat mes de novembre, vaig defensar la proposta de resolució presentada pel meu grup municipal de Som Poble-ERC, per tal que la Comissió del Pla de reactivació econòmica i social tractés sobre aquests Fons Europeus així com que la ciutadania amb la seva participació, fos la que decidís finalment quins serien els projectes a presentar. La proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els grups municipals.

Però una vegada i una altra, el govern del Vendrell demostra a les clares que allò que aprova en els Plens és paper mullat. Ja no

parlem de les propostes presentades pel meu grup municipal, que ha aprovat i no ha engegat, com ara el Síndic del Ciutadà, la modificació del ROM o la constitució de la Comissió de Seguiment del Codi ètic entre d’altres. Volia recordar que al mes de juliol, tots els grups municipals vàrem acordar tirar endavant un Pla de Reactivació Econòmica. Desgraciadament, d’allò va quedar només la foto, perquè des del juliol la Comissió del Pla només s’ha reunit una única vegada, a proposta de Som Poble-ERC, a on va quedar de manera manifesta que no s’havia ni començat a treballar en la gran majoria dels acords recollits en el Pla. Res més lluny de la realitat, perquè pel que sembla el govern municipal ha decidit que això ja no cal, es segueixen prenent decisions importants sobre el futur de la nostra vila en un «despatx de la plaça vella». No podem oblidar els 5 milions d’euros que es destinaran a l’edifici del Tabaris per exemple, sense ni comptar amb la resta de grups municipals i el que és més greu sense preguntar a la ciutadania, tot i que sempre s’ha parlat que la participació ciutadana era cabdal en el projecte FEDER de Coma-ruga.

Dels projectes esmentats, tots tres formen part del programa electoral del meu grup i

crec fermament que són projectes importants per la nostra vila. Però entenc que, per executar aquests projectes, els diners haurien de sortir dels recursos pressupostaris de l’Ajuntament del Vendrell, no d’uns recursos extraordinaris com són els New Generations.

Des de l’any 2008 la caiguda del sector de la construcció ens va deixar una riuada d’aturats, que l’economia local no ha pogut revertir en tots aquests anys, només la millora global de l’economia catalana, dels darrers anys, havia permès reduir l’índex d’atur, però ha estat una rebaixa basada en contractacions en precari i amb sous baixos. L’Administració local no ha treballat a trobar nous sectors productius que permetessin la creació de llocs de treball de qualitat, com ho demostra el pes en el PIB local de les diferents activitats. És per això que els Fons Europeus New Generation haurien de ser la gran oportunitat de trobar uns recursos econòmics externs i extraordinaris, que puguin servir per donar el necessari cop de timó a la nostra economia local, ser els veritables motors del canvi econòmic que permeti impulsar-nos, crear empreses en nous sectors productius que redueixin la nostra gran dependència actual del sector serveis (que representa més del 80% del nostre PIB) i sobretot que ajudin a reduir de manera significativa l’actual xifra d’aturats, agreujada per la pandèmia que ens deixa actualment, percentatges d’aturats per sobre del 20%.

El Govern municipal una vegada més, voldrà deixar passar aquesta gran oportunitat?

TRIBUNA

De condenas y condenas ELISA VEDRINA Regidora del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona

El nou aspecte dels busos de l’EMT La nova imatge dels busos de l’EMT, amb la publicitat d’una marca de cervesa, va causar rebombori a les xarxes socials. A Twitter, diversos usuaris tarragonins van aprofitar la novetat per fer tota mena de comentaris i bromes. Un d’ells deia que es tracta d’una campanya per incentivar l’ús del transport públic entre els joves.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

El pasado viernes, hacia el final de la última sesión del Consejo Plenario de nuestro ayuntamiento, pregunté al alcalde Ricomà si condenaba la violencia que estábamos padeciendo en las calles de Tarragona y de otros lugares de España en los últimos días a raíz del cumplimiento de resoluciones judiciales que afectan a Pablo Rivadulla Duró, más conocido como Pablo Hasél. El alcalde evitó expresar dicha condena y decidió responder a la pregunta con evasivas entrecortadas, más propias de un adolescente que se sien-

te acorralado por las incisivas pero certeras preguntas de sus padres, pero impropias del alcalde que gobierna Tarragona. En un ejercicio de contorsionismo escapista, unas horas antes el alcalde Ricomà había defendido las actuaciones de nuestra Guardia Urbana, impecables a mi juicio. Ricomà parece olvidar que las directrices políticas que recibe nuestra policía local emanan directamente del alcalde. Así pues, Ricomà se niega a condenar la violencia, pero empuja a los cuerpos de seguridad a la calle con la consigna de protegernos con ramos de flores y banderitas blancas.

Ricomà preside un gobierno débil e inexperto y lleva ya unos meses barruntando la idea de dar entrada a Junts per Tarragona y a la CUP en el cartapacio municipal. Para ello, para que en su abrazo quepan republicanos, comunes, cupaires y herederos de la poscon-

vergencia, a Ricomà no le queda otra salida que encogerse de hombros ante el vandalismo violento que alientan unos y lanzar a la policía a las calles a su riesgo y ventura como parecen reclamar otros.

Al final, Tarragona y los tarraconenses quedamos apartados de este juego de tronos de parvulario. La inseguridad personal y jurídica que genera este politiqueo de aficionados nos deja a los pies de los caballos, alejados de más y mejores oportunidades de empleo y de desarrollo personal y social.

La decisión de no condenar la violencia nos encadena a otra condena muchísimo más grave. A la vista de los altercados violentos, de la paralización de proyectos urbanísticos y del abandono de políticas para la recuperación del pulso económico de autónomos, pymes, industria, comercio, hostelería, turismo y cultura, pocos emprendedores escogerán Tarragona para desarrollar sus aspiraciones empresariales.

CARTES Junts exigeix aixecar la DUI per entrar al Govern Un lema molt recurrent és «una cosa no treu l’altre», parlant de política. Diuen que es pot estar en un govern autonòmic (jurant la Constitució espanyola o treballant incansablement pels espanyols, per exemple) i voler preparar-se per fer la independència. Com va passar amb Junts pel Sí, el 2015. Aquell govern no tenia previst fer el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el 2017, i «des de dins» el van fer.

Però el que no expliquen i encara no sabem bé, és que aquell govern va activar el procediment referendari amb la idea que fracassés o que no tingués valor, tot recordant el que va ser la consulta del 9-N del 2014, sota el lideratge d’Artur Mas. I no els hi va sortir bé, contra tot pronòstic, ja que els catalans, a la seva manera, van aprofitar l’ocasió per fer-se’l seu. Després van descobrir que no estaven preparats perquè aquells polítics no volien estar-ho ni creien en una victòria nacional. Tothom sap que la independència de Catalunya és viable. Només hi ha un requisit: començar. Després, està clar,

cal aguantar i perseverar. Però el requisit de partida és el mateix: començar. La previsió de la majoria social, cívica i política catalana és que amb un 51,7% de vots per fer la independència, el resultat és suficient per començar i per garantir un país plural i viu, en la diversitat i la multiculturalitat. Molt bé! Ara, per tant, la responsabilitat la té Junts que ha criticat i desgastat de forma implacable a ERC per no fer-ho quan encara no existia aquesta majoria suficient per aixecar la DUI, encara que aquest fos testimonial fruit de la jornada del 27 d’octubre de 2017.

Junts té la greu responsabilitat d’exigir, amb la gran majoria existent, que es faci efectiva la independència, com millor ressort per permetre reeixir com a país i com a nació. Si Junts no escomet la seva responsabilitat, ja treuen el nas d’altres formacions polítiques disposades a assumir el nou repte de gestió consistent en fer efectiva la independència, ja que políticament l’aposta independentista ja està resolta. Pensem, per exemple, en Primàries Catalunya, la qual s’està configurant com un teixit popular de compromís polític coherent i respectuós amb el

mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació. Una opció que a les eleccions vinents municipals, de ben segur, tindrà més presència i més projecció; les seves candidatures quan s’expressen a les xarxes esdevenen, ja a hores d’ara, catalitzadores de la frustració i desengany de la via autonomista i processista que desenvolupen des de Junts, en primera instància, i ERC o CUP, al darrere, fins al moment.

Junts manté pactes permanents amb els socialistes, PSC/PSOE, com passa a la Diputació de Barcelona, o els ha facilitat de forma indirecta, com en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, tot que no es vegi fàcilment. I així, el qui té responsabilitats de lideratge, com és ara, ERC té poques opcions per fer-ho bé. Tanmateix, sí que és veritat que Junts ara pot recuperar terreny si, amb coherència, desfà l’embolic que ha construït per poder mantenir-se en una hegemonia que ja es demostra impossible, i exigeix aixecar la DUI per entrar al Govern. Seria el més lògic.

La gent catalana vol la independència. Sempre l’ha volgut.

Llorenç Prat

DEFUNCIONS

25/02/2021 diarimés

TERESA MONTBLANCH PUJOL Va morir cristianament, el dia 20 de febrer als 75 anys.

(E.P.R.) El seu company Santiago i amics agraeixen les mostres de condol rebudes de totes les persones.

Reus, 25 de febrer del 2021

37

38

diarimés 25/02/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Cesari i Valeri.

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Et mostraràs molt alegre i la teva felicitat contagiarà a la resta de la gent. Pots anar de guanyador ja que hi haurà suport i sort en tot.

Posa més atenció als detalls amb els que tens més a prop, aquests et compensaran en gran manera el temps que els hi dediques.

Es ressentiran les teves relacions socials si no actues ja amb més tacte. Controla els teus nervis o perdràs unes bones oportunitats.

L’activitat en el teu mitjà laboral serà màxima i en la jornada podràs demostrar davant els altres tota la teva validesa professional.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

El teu món financer centralitzarà la teva atenció tota la jornada. És bon moment per a invertir però deixa aconsellar-te pels pròxims.

És convenient que et prenguis un temps de relax.

Les relacions amb els pròxims seran tibants i la parella no estarà per la labor.

Les teves relacions socials com les afectives cobraran a partir d’avui una nova dimensió. La sort t’acompanyarà en els teus projectes.

Concentra’t més en el pla afectiu i arribaràs amb més facilitat al total dels teus objectius. El teu magnetisme t’ajudarà molt.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

El treball i el món social t’obriran interessants portes i perspectives en la jornada. En els viatges trobaràs bons resultats als teus desitjos.

L’ a m o r e s t a rà en la jornada més prop del que creus. Deixa els teus prejudicis i llança’t a les experiències que seran excitants.

La relació amb els pròxims serà molt fluida i podràs treure dels altres tot el que vulguis.

T’acaronaran en tots costats sent centre d’atenció.

Et sentiràs molt actiu i amb totes les ganes del món a emprendre temes nous. Abans de fer un pas escolta a la teva intuïció.

FARMÀCIES TARRAGONA: Papaceit Sansa, Laura. Florenci Vives, 10 ( Travessera Av. Catalunya ). Telèfon 977 222 260.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Paisos Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Bofarull Masip, Josep. Carrer Batan, núm. 30.

Telèfon 977 345 988.

SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2.

Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 290 217.

CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar .Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent . Crta.Valls, 57. Tlf. 977 661 656.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

DEFUNCIONS

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines 15:55 Com si fos ahir 16:35 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Polònia 22:40 APM? 23:15 A 2 veus 23:40 Al cotxe 00:20 Més 324 01:55 Notícies 3/24 04:00 Rumba a l’estudi 05:00 Folc a l’estudi

117:53 Una mà de contes 18:11 Noddy, un detectiu al País de les Joguines 18:34 Wow! English Method 18:47 L’Alícia i en Lewis 19:10 Pat, el gos 19:38 Jo, Elvis Riboldi 20:00 Info K 20:16 Dracs 20:43 Robin Hood, el trapella de Sherwood 21:07 Les Sisters 21:32 La Pantera Rosa

21:55 El gran dictat 22:08 Quèquicom 23:10 Anem per feina 23:35 Forjant el futur 00:26 La vida secreta dels llacs

10:58 Thalassa 11:15 km33 11:56 Boscos 12:21 Karakia 12:57 Gol a gol 14:29 Top gols La Lliga 14:56 Zona UFEC 15:07 KM 0 15:53 Programes Externs Esports 15:57 Horitzons 16:50 Thalassa 17:11 La ciutat àrtica 17:59 Actius 18:12 Vela 19:06 Programes Externs Esports 20:36 Yukon: L’aventura 21:36 Programes Externs Esports 22:30 Temps de neu 23:00 Onze 00:34 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Noticias 24 horas 06:30 Telediario Matinal 08:00 La hora de La 1 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:05 Informativo territorial 16:25 El tiempo 16:35 Dos vidas 17:25 Servir y proteger 18:15 Acacias 38 19:10 El cazador 20:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:10 Cuéntame cómo pasó 23:20 Novéntame 00:15 Comando Actualidad 03:20 La noche en 24 horas 05:10 Noticias 24H

07:30 Inglés Online 07:55 Documental 08:40 La 2 Exprés 08:55 Pueblo de Dios 09:30 Aquí hay trabajo 09:55 La aventura del saber 10:55 La 2 Exprés 10:55 Documenta2 12:50 Cine: El valle de las mil colinas 14:00 Documental 15:45 Saber y Ganar 16:30 Grandes documentales 18:10 Documental 20:00 Atención obras 20:35 Documental 22:00 El condensador de Fluzo 22:55 Un mundo sin fin 00:30 Documenta2 01:25 Conciertos de Radio-3

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Noticias 1 15:45 Deportes 1 16:00 Karlos Arguiñano 16:05 Tu Tiempo con Roberto Brasero 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Noticias 2 21:30 Deportes 2 21:35 El Tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 El nudo 00:10 Cine: Morir a los 17 01:30 Cine: La niñera perfecta

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

06:00 Puro Cuatro 07:00 El Zapping De Surferos 07:45 Mejor llama a Kiko 08:20 ¡Toma Salami!

08:55 El Bribón 09:50 Alerta cobra 13:20 Mujeres y hombres y viceversa 14:15 El concurso del año 15:10 Noticias Cuatro Deportes 15:25 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:35 Cuatro al día 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates 22:50 En el punto de mira 01:15 El desmarque de Cuatro 02:15 En el punto de mira

06:30 ¡Toma salami!

07:00 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya Es Mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El Tiempo 16:00 Sálvame Limón 17:00 Sálvame Naranja 20:00 Sálvame Tomate 21:00 Informativos Telecinco 21:45 El Tiempo 21:50 Deportes 22:00 La isla de las tentaciones 00:45 Love is in the air 02:30 El horóscopo de Esperanza Gracia 02:35 La tienda en casa 02:50 Mejor llama a Kiko 03:50 Uppers

06:00 Minutos musicales 07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo: Previo 12:30 Al rojo vivo 14:00 La Sexta Noticias 1ª edición 15:00 Jugones 15:30 La Sexta Meteo 1ª edición 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 La Sexta Noticias 2ª edición 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 La Sexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Cine: Memoria letal 00:50 Cine: Las últimas horas de la Tierra 01:55 Crímenes imperfectos 02:20 European Poker Tour

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Activat 17:00 La porteria 18:00 Notícies migdia 18:25 Activat 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Va com va 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies resum 23:30 Va com va 00:00 Connecta 10 comarques 00:30 Connecti.ctat 01:30 Va com va

12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Auditori 1.2 14:00 Notícies 12 14:30 Auditori 1.2 15:30 La mar de bé 16:00 Notícies 12 16:30 Auditori 1.2 17:30 La mar de bé 18:00 Notícies 12 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies 12 20:30 Triple 21:00 Aventura’t 21:30 Connecta 10 comarques 22:00 Notícies 12 22:30 Triple 23:00 Aventura’t 23:30 La mar de bé 00:00 Notícies 12

13:00 Robin Food 14:00 El gran dictat 15:30 Cine: Miguel Strogoff 17:15 Cine: Filón de plata 19:00 El gran dictat 19:37 Jet lag 20:45 L’Escurçó Negre 22:00 Cine: El veredicto 23:45 Stander

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL

11:15 Cinexpress (piezas) 11:36 Se ha escrito un crimen 14:30 Los misterios de Murdoch 18:15 Padre Brown 20:05 Sherlock 22:00 Película: Revolver 00:00 Película: Secuestro (Switchback) 02:05 Película: Jefe

Tarragona Maria Ruiz Romero. Ha mort a 80 anys.

Mercedes Exposito Hervas. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avuia les 17.30 h. al Tanatori.

Montserrat Salvado Vila. Ha mort a 97 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

CULTURA

Commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Carner La biblioteca de l’Espluga acull la mostra Redacció

En commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Carner el Servei de Biblioteques ofereix una exposició que mostra les múltiples facetes de Carner, la de polític, diplomàtic i prosista, que han quedat eclipsades per l’enorme talla poètica de l’escriptor. La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí acollirà aquesta exposició al pati de l’Antic Hospital, del dia 2 al 26 de març de 2021. Josep Carner i Puig-Oriol, fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep

dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

A més de signar les obres amb el seu nom, va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions i com a traductor; els més destacats serien: Bellafila, Calíban, Joan d’Albaflor, Joan Sitjar, Virgilius, Plautus, Two, Pere de Maldar.

Els plafons repassen les etapes vitals i literàries de Josep Carner. Són una proposta ideada per Jaume Coll, comissari de l’Any Carner, i dissenyada per Enric Lluch.

CINEMA. Cartellera TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 4 Los Croods: una nueva era 18:00 4 Los Croods: una nueva era 16:00 - 18:00 / dg. matinal: 12:15 4 La última gran estafa 20:00 5 Los Elfkins 16:15 5 Los Elfkins 15:45 / dg. matinal: 12:00 5 La boda de Rosa 17:20 5 El profesor de persa 19:15 5 El profesor de persa 19:45 6 El chico (100 años) -vose- 15:45 / dg. matinal: 12:15 6 Nuevo orden 16:15 - 20:00 6 Nuevo orden 17:00 - 18:40 - 20:20 7 La vampira de Barcelona -català- dg. matinal: 12:15 7 Entre nosotras 16:15 - 18:00 7 Entre nosotras 16:00 - 19:45 / dg. matinal: 12:00 7 Zapatos rojos y los 7 trolls 17:50 / dg. matinal: 12:15 8 Trolls 2 dg. matinal: 12:00 8 No matarás 16:40 8 Wonder woman 84 -atmos- 18:30 9 Sra. Lowly e hijo 16:15 9 La chica del brazalete 16:15 - 18:15 9 La chica del brazalete 18:00 - 20:00 10 El padre dg. matinal: 12:00 10 Hasta el cielo 17:00 10 Wonder woman 84 -atmos- 19:25 11 Trasto 16:30 / dg. matinal: 12:00 11 14 Dias, 12 noches 18:15 - 20:15 12 La maldición de Lake Menor 18:10 12 La maldición de Lake Menor 16:00 - 18:10 12 Salvaje 20:15 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART 14 días, 12 noches dv: 18:15 / ds: 18:30 / dg: 19:30 / dl: 17:30

/ dt: 19:30 / dc: 18:15 / -vose- dj: 18:00 Nuevo orden dv: 20:30 / ds: 20:30 / dg: 18:00 / dl: 19:30

/ dt: 18:00 / dc: 20:15 / dj: 20:00 El chico -sense diàlegs- dv: 17:30 / ds: 17:30 / dg: 17:00 VILALLONGA DEL CAMP / de Cinema del Centre Recreatiu La boda de Rosa (cicle Gaudí) dg: 18:30

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02

PERMUTO PISO REUS por otro piso o casa en Montbrió del Camp. Tel: 639.346.908

Lloguer REUS. ALQUILO HABITACIÓN 250€. Tel. 630.618.862 LLOGO PLAÇA PARQUING GRAN a Plaça Imperial Tarraco. Tel. 977 54.39.78

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com SE PRECISA ESTETICIEN con conocimientos mínimos de masaje. Particular. Tel: 690.823.161 SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

COMPRO COMICS DE EDITORIAL ZINCO (horror, odeón, etc.) y TRUENO color extra. Tel. 608.650.436

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83 PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

MOTOR VENC SCOOTER NOU. Amb garantia de la casa. Tel. 629.953.584

AMISTAT SEÑORA VIUDA DESEA CONOCER para amistad señor

de unos 80 años. Buena persona, respetuosa, buena presencia, que no venga por interés. VILAFRANCA del PENEDÈS. Tel: 642.838.925 AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

MASSATGES ERÒTICS MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final feliz. ¡¡Conóceme!! Tel. 644.856.593 MASAJISTA 40A. Sexy, elegante. Final feliz!!. Total discreción. Tel: 655.429.663

RELAX EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción.

Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!.

20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola.

Tel: 634.690.215

50€ - 1H. CHICA ÁRABE joven, cariñosa, atractiva.

Recibo sola.

Tel: 683.608.176 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062 AMIGAS VICIOSAS. Desde 20€. Tel: 618.014.486 Reus ANA. MORBOSA... Tarragona.

Tel: 602.033.898 SANDRA ESPAÑOLA. Reus.

Tel: 643.192.391

TRAVESTI 30€. Sin prisas, sin tabús, a pelo… Reus. Tel: 666.030.929 MADURITA LATINA. Masaje y final feliz!! Tarragona. Tel: 643.136.495 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131

25/02/2021 diarimés

39

40

A L’ÚLTIMA

diarimés 25/02/2021

TURISME TERRES DE L’EBRE

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Riure o criticar MOISÉS PEÑALVER Periodista

Avís als que em critiquen perquè sempre parlo de mi en aquest article: avui, també parlaré de mi. Au, deixeu ja el cafè i torneu a la feina!

Dilluns farà tres anys que m’aixeco cada dia del món, prenc un te i penso en com us entretindré. No és fàcil. Habitualment, quan un crea un producte ja sap com ha de ser, excepte jo i els que van organitzar la Catalunya post-DUI. Pròximament debatran al Parlament quin to han de tenir aquestes línies.

Espero que durant el ple no entri cap guàrdia civil amb bigoti i pistola. Ja haureu descobert que no soc precisament un home que es miri amb tranquil·litat l’actualitat. Sovint faltón, políticament incorrecte i

d’insult fàcil. Però, s’ha convocat una manifestació a Barcelona a favor que escrigui acudits i em deixi de llençar merda cap a la policia i els polítics. Segons el CIS, hi ha un 51,5% dels que em llegeixen que m’esperonen perquè sigui càustic, que critiqui les injustícies i defensi vehementment els drets.

Però, hi ha un 49,5% de la població a qui els agrada, simplement, llegir conya, acudits i que els faci riure. Cada matí, decideixo si he de ser còmic o periodista. Hi ha alguns dies que no sé ni qui soc, aquells dies soc dels Comuns. D’aquí a tres dies es compliran tres anys que escric diàriament aquest raconet de la contra del Diari Més, excepte un dia que ho va escriure la dona. Aquell dia, l’article va tenir el doble de visites. Cabrits! Això em fa pensar dues coses: que el que voleu és riure i us és igual que els escrigui jo o la meva tieta Paqui. Així que si voleu riure, em dedicaré a narrar inofensives situacions quotidianes amb gràcia. Gràcia? Qui són els subnormals que dissabte van...

Flamencs a la Bassa de les Olles.

EL TEMPS

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general, si bé a partir de migdia arribaran bandes de núvols alts i prims per l’oest del territori que a la tarda deixaran el cel enteranyinat. Amb tot, hi haurà estrats baixos al litoral i prelitoral fins a mig matí i de nou a partir del vespre; deixaran el cel mig o molt ennuvolat, sobretot als dos extrems, on localment persistiran fins a migdia.

Cristina Serret

Precipitacions No s’espera cap precipitació.

13º

Màxima

6º

Vent Vent fluix i de direcciò variable fins a primeres hores del matí, Mínima tot i que al litoral nord predominarà el component sud fluix. A partir d’aleshores, s’imposarà el vent de component sud fluix amb cops moderats, més reforçat al litoral nord.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

EL DELTA, AL TOP 100 DELS DESTINS VERDS

declarades Reserva de la Biosfera per la L’associació Global UNESCO. També Green Destinations destaca la presència, ha reconegut la maren poc més de 30 ca turística Terres de km de distància, de l’Ebre com una de dos parcs naturals les 100 millors desamb dos ecosistetinacions turístiques sostenibles del món mes molt diferents, Les Terres de l’Ebre aspiren a per cinquè any conel Delta i El Parc Naguanyar el premi People’s Choice tural dels Ports, als secutiu. Aquesta enquals defineix com titat, que distingeix Award de la Green Destinations «un paradís per a la les millors destinacions sostenibles TERRES DE L’EBRE natura i l’observació d’ocells». del món, organitza Global Green cada any un premi, Destinations és una el People’s Choice associació global per Award de la Green al turisme responsaDestinations, al qual opten el ‘top 100’ de ble, que dona suport destinacions verdes a les destinacions, del 2020, una llista regions i països en que elabora la mala millora de la quateixa organització i litat, la sostenibilitat en la qual cal constar i la visibilitat en el com a requisit previ mercat. L’entitat té per rebre el premi en com a objectiu la qüestió. creació d’eines i plaEn l’edició d’entaformes per donar suport a les destinaguany Espanya hi és representada amb cions en la millora sis candidatures, de la sostenibilitat quatre de les quals i la qualitat, i per La punta del Fangar, a Deltebre. són catalanes: a més fer-ne promoció púde Terres de l’Ebre, blica. Pel que fa als opten al guardó Torroella de Montgrí-l’Estartit, guardons a les 100 millors destinacions del món, el Berguedà i el Pallars Jussà. Amb elles, també l’objectiu és enfortir el perfil d’aquests indrets han estat seleccionats Baiona (Galícia), i Noja envers el turisme responsable i verd.

(Cantàbria).

Des del Patronat de Turisme de la Diputació El People’s Choice, com apunta el nom, es de- de Tarragona es participa aquests dies als Glocidirà per votació popular el pròxim 12 de març, bal Green Destinations Days, un congrés online i Catalunya hi és present des de fa unes quantes on les destinacions especialitzades en turisme edicions. Les Terres de l’Ebre són el destí que sostenible debaten i posen en comú experiènmés anys fa que és a la llista, amb cinc edicions cies d’èxit arreu del món. A més, la destinació seguides; a continuació hi ha el Berguedà i Torro- Terres de l’Ebre, arran del seu reconeixement, té ella de Montgrí-l’Estartit, amb tres aparicions ca- presència a la guia que impulsa l’associació orgadascun. El Pallars Jussà ha estat l’última destina- nitzadora.

Les votacions per al People’s Choice Award de ció catalana a entrar-hi. L’illa de Menorca també va entrar a la llista l’any 2019, però no ha repetit. la Green Destinations estan obertes a tothom, i De les Terres de l’Ebre, Green Destinations qui vulgui votar ho pot fer a través de la pàgina en destaca el seu elevat valor ecològic i la poca web de l’organització (www.greendestinations. pressió turística, així com el fet que hagin estat org).