24 de novembre de 2020

Dimarts, 24 de novembre de 2020 núm. 4.174

CENTRO MÉDICO CAMBRILS

www.diarimes.com

C/ Carmen, 1 A-2º · 43850 CAMBRILS · Tel. 977 361 531 · 677 586 452

Director médico: Dr. Tomás Gómez Sanz

CORONAVIRUS IGG / IGM RÀPID TEST PCR EN 24 HORAS Resultados en 10 minutos www.centromedicocambrils.com

Declaren els mossos de servei durant l’atemptat a Cambrils

El TSJC tomba l’intent de Salou de legalitzar el tancament de balcons

L’agent que va ser atropellada no ha pogut tornar al cos policial. P10

CAMP L’Ajuntament de Salou anuncia un recurs de cassació davant del Suprem i l’inici de la revisió del POUM a finals d’any per revertir una problemàtica que afecta centenars de veïns. P9

JUDICI 17-A

GERARD MARTÍ

REUS

S’arxiva la causa per un suposat delicte d’odi contra Carles Pellicer El tribunal no veu delicte en la protesta davant l’hotel Gaudí. P7

COVID-19

La demarcació suma 61 positius i tres defuncions per coronavirus El nombre de morts des de l’inici de la pandèmia supera els 700. P8

ESPECIAL 24/11/2020 diarimés

1

Les terrasses de la plaça Corsini de la ciutat de Tarragona plenes de gom a gom ahir a mig matí, primer dia en què podien tornar a obrir.

Els hostalers es llencen a la reobertura dels locals i s’adapten a les noves exigències del primer tram Pàgines centrals

COVID-19 Alguns han canviat la seva planificació per adequar-se als horaris fixats pel govern català. P2

2

diarimés 24/11/2020

TARRAGONA

EMPRESES

L’hostaleria comença a recuperar el ritme el primer dia d’obertura a mig gas Alguns professionals han modificat la planificació del seu treball per treure més rendiment davant els horaris fixats pel govern de la Generalitat GERARD MARTÍ

Carles Gosálbez

El sector de l’hostaleria va començar a recuperar l’alè ahir dilluns, primer dia de la reobertura d’establiments després del segon tancament que ha patit a causa de la pandèmia de la covid-19.

Tot i la satisfacció per poder tornar a tenir contacte amb els clients, la situació en la qual es troba la restauració no feia que les cares dels professionals fossin d’exultant alegria. Els deutes acumulats són molts, les caixes perdudes són irrecuperables i la sensació és que passarà molt temps abans que arribi una situació de normalitat. Els dubtes sobre el futur immediat persisteixen.

A mig matí, la presència de clients a les terrasses era reduïda en molts indrets de la ciutat com la plaça de la Font, el carrer Lleida o el Serrallo. Els empresaris del sector van comentar a aquesta redacció que confiaven en què la situació millorés al llarg de la jornada i, sobretot, el cap de setmana, malgrat el confinament local i el fet d’haver de tancar a les 9.30 hores de la nit.

Alguns professionals han adaptat els horaris a la nova situació. Josep i Albert Rosario, del City, del Serrallo, van explicar a aquesta redacció que «haver de tancar a les 9.30 hores ens perjudica, però ho entenem». «Abans no obríem al matí i ara sí que ho fem per aprofitar tot el que puguem, hem hagut d’evolucionar», van dir. Pare i fill van coincidir en el fet que «no sabem com ens pot perjudicar el tancament perimetral, tenint en compte que el Serrallo és una zona gastronòmica important a la qual ve gent de poblacions fora de Tarragona».

Josep i Albert Rosario van recordar que la reobertura d’ahir «és diferent de la que van fer després del primer confinament, que va ser total, quan hi va venir molta gent perquè havia estat tancada a casa». En aquesta ocasió, «la situació és diferent i, a més, hem tornat en un dilluns, que és dia laborable». Les dues últimes setmanes «hem fet menjar per a emportar i la gent ens ha demostrat la seva solidaritat amb la restauració», va remarcar Albert.

Aquest establiment del Serrallo disposa d’una vintena de taules a la terrassa, «però treballem amb dotze i hem posat taules sense cadires perquè serveixen de separació, per tal de mantenir la distància de seguretat», va

Marta Ferré escriu les propostes gastronòmiques que ofereix l’establiment Cappuccino de la plaça de la Font.

GERARD MARTÍ

Dos clients del City i al fons, d’esquena, Josep Rosario.

Rosario: «Treballem amb dotze de les vint taules que podríem tenir a la terrassa» subratllar Josep, qui va apuntar que «nosaltres treballem més a la tarda».

Per la seva banda, Marta Ferré, propietària de tres establiments de la plaça de la Font, Cappuccino, Fòrum i Continental –en té altres distribuïts per la ciutat–, estava enfeinada escrivint en una pissarra les seves propostes gastronòmiques. «Afrontem la reobertura amb moltes ganes de

Ferré: «Ens han obligat a tancar sense que hi hagúes un estat d’alarma» tornar a treballar, però seguim tenint un problema amb les restriccions horàries», va comentar, per afegir que «ens han obligat a tancar sense que hi hagués estat d’alarma, no com ha succeït a Madrid, però hem de seguir pagant impostos, la llum i l’aigua».

Segons Ferré, «si ens obliguen a tancar, hauríem de deixar de pagar i rebre més ajudes, ja que nosaltres no hem pogut demanar

GERARD MARTÍ

Aspecte que oferia el carrer Lleida a mig matí.

cap». Amb la reobertura iniciada ahir «tenim per cobrir despeses», va remarcar.

Ferré no va dubtar a dir que «necessitem la gent de Tarragona, que ens ajudi, perquè en cas contrari el sector es pot enfonsar». «El cap de setmana notarem molt el tancament perimetral», va afegir.

Pel que fa a l’horari de tancament, les 9.30 hores de la nit, Ferré va comentar que «millor això que res», però obliga a modificar el sistema de treball. «No té cap sentit fer sopars si la gent ha de marxar d’hora a casa i el que farem serà plats a l’estil de

les tapes». La propietària dels citats establiments de la plaça de la Font va explicar l’experiència de la primera reobertura. «La gent no accedia a l’interior, seia a la terrassa, però aquesta és la meitat del que podríem tenir», va subratllar.

Un altre punt neuràlgic del sector de terrasses de Tarragona és l’espai de la plaça Corsini i del carrer Lleida. Algunes estaven molt ocupades ahir al matí, en altres la presència era limitada i en alguns casos no estaven muntades. Israel Violero, propietari de Tarraco Taverna, local ubicat al carrer Lleida, va dir que «nos-

La Sala Zero seguirà tancada fins l’any vinent Els locals musicals fan números per saber si els compensa reobrir els establiments d’oci nocturn.

A Tarragona, la Sala Zero ha decidit no tornar a l’activitat fins al 2021. El seu responsable, Àngel Lopera, veu impossible reprogramar concerts amb les restriccions actuals. Lopera va lamentar ahir dilluns la reducció de l’aforament, la restricció del servei de barra i que no puguin rebre públic d’altres municipis, molts dels quals, provenen de localitats de l’entorn com Reus o Torredembarra. «És inviable des del punt de vista logístic, les sales de concerts no són com els teatres», va admetre. La Sala Zero té una capacitat per a 400 persones, però amb la limitació d’aforament s’hauria d’habilitar l’espai amb taules i cadires i, per això, les localitats que poden posar a la venda són unes 60. «Només amb això ja es redueix l’aforament brutalment, si a banda, sumen que només pot venir el mercat de Tarragona no és viable obrir», va insistir.

Lopera també va referir-se a l’error de la publicació al BOE i la posterior rectificació del Govern, que va qualificar de «molt amater». «Ens demanem molta professionalitat i responsabilitat a nosaltres i per part seva no sembla molt responsable», va afegir. L’últim concert de la Sala Zero es va celebrar el 7 de març. ACN altres teníem ganes d’obrir, però els nostres clients encara més».

A l’interior del bar no ofereix servei i a la terrassa disposa de vuit taules. Violero va comentar que, «per l’estil del meu negoci, sobretot tapes, l’horari em va bé, però que el toc de queda sigui a les 10 de la nit perjudica molts negocis». En aquest context, el responsable de Tarraco Taverna va afegir que «nosaltres no treballem la cuina, però penso que els restaurants haurien de poder obrir fins més tard per poder fer sopars: el seu horari és diferent i crec que el toc de queda hauria de ser a la mitjanit».

TARRAGONA MUNICIPAL

El termini finalitza el pròxim 11 de desembre

Mor Michel Seró, un dels propietaris del mític restaurant Leman La família proposa a l’Ajuntament que el nomeni Fill Predilecte o Fill Adoptiu a títol pòstum CEDIDA

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha rebut –fins ahir– un total de 258 sol·licituds per rebre l’ajut econòmic directe que el govern va aprovar recentment adreçat al negocis afectats per la segona onada de la pandèmia del sector comercial, de la restauració, d’oci nocturn i centres d’estètica afectats.

Aquests establiment van haver de tancar com a conseqüència de la resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre. El termini per demanar els ajuts aprovats per l’Ajuntament de Tarragona s’exhaureix el pròxim 11 de desembre. La seva tramitació és telemàtica i s’atendran les peticions per ordre d’arribada, tot i que el consistori no descarta ampliar-ne la dotació. «Es destinen a la present resolució de subvencions la quantitat de 500.000 euros. Cas de que les sol·licituds, que s’atendran per rigorós ordre d’entrada en el registre de l’Ajuntament, exhaureixin aquest import màxim,

s’ampliarà la quantitat destinada a la mateixa, prèvia tramitació de l’expedient de suplement de crèdit per finançar aquest import», recull el decret que es pot consultar al Taulell d’anuncis de la seu electrònica l’Ajuntament de Tarragona. L’import màxim de la subvenció en cap cas superarà determinats imports segons el tipus de negoci.

En el cas de discoteques, sales de ball, sales de festa amb espectacles (epígraf IAE 969.1 i altres del sector de l’oci nocturn que acreditin amb la corresponent llicència municipal que el seu horari d’obertura és vespertí-nocturn), l’import màxim de la subvenció serà de 2.000 euros. En el cas de restaurants, cafeteries, bars i bars musicals (epígrafs IAE 671, 672, 673.1 i 673.2) l’import màxim que es pot rebre és de 500 euros i, en el cas d’altres activitats afectades pel tancament decretat per la segona onada –com ara els centres d’estètica– el màxim a percebre és de 400 euros.

EMPRESES

L’ocupació màxima permesa és del 30 per cent ACN

Michel Seró, copropietari del mític restaurant Leman, que durant dècades va ser un dels locals protagonistes de la Rambla Nova, junt amb el seu cosí Josep Martí, va morir ahir a Tarragona a l’edat de 77 anys. El funeral se celebrarà a les 16 hores d’avui dimarts al Santuari de Loreto. Seró, nascut a França i de cor tarragoní, també va ser propietari de la pastisseria Genève, dels Apartaments Astória i tenia participacions en un hotel de Beret.

Lluís Torrents va obrir un restaurant a la Rambla Nova de Tarragona, del qual, anys després, el 1965, se’n van fer càrrec els cosins Josep Martí i Michel Seró, convertint-lo en un dels locals més coneguts de la ciutat i punt de reunió de tertulians i jugadors de la plantilla del Nàstic, club del qual Seró era gran seguidor.

Els dos cosins van impulsar una nova manera de restauració i van incorporar el servei de pastisseria. El 2010, Martí i Seró van decidir traspassar el negoci als seus treballadors. El Leman va

Seró era una persona molt coneguda a la ciutat de Tarragona.

tancar les portes el 2014, un fet que va ser molt sentit per molts tarragonins que havien estat clients assidus.

L’advocat tarragoní Ton Huber era consogre de Michel

Seró. Ahir dilluns va manifestar a aquesta redacció que per l’estima que Seró tenia a la ciutat i a tot el que suposava el tarragonisme, l’Ajuntament podria plantejar-se «fer-li l’honor merescut d’ano-

menar-lo Fill Predilecte o Fill Adoptiu a títol pòstum». Huber va definir Seró com a «persona entranyable i envejable, que aplegava una munió de virtuts humanes que sintetitzen els qualificatius que he esmentat».

L’advocat i familiar de Seró va dir de qui va ser un dels promotors del Leman que era «persona de bon caràcter, afable i de bona conversa, amic dels de veritat, desinteressat i lleial». «En l’àmbit familiar estimava, era afectuós, bondadós i generós, amb grans i petits, i sabia donar savis consells, aquells adquirits a la universitat de la vida quan aquesta ha estat molt viscuda, com era el seu cas», va subratllar.

Huber va referir-se a Seró com «un treballador incansable, empresari emprenedor i innovador en l’àmbit de la restauració i la pastisseria, on li aflorava la pura sang francesa», i va recordar que sentia «devoció» pel Nàstic i «l’estima que tenia a tot el relacionat amb Tarragona, on ha deixat tants amics que l’enyorarem».

AJUNTAMENT

Els gimnasos obren a mig gas i es reivindiquen com a espais segurs Els gimnasos de Catalunya van reobrir aquest dilluns les portes després de gairebé un mes tancats. Sota la condició que es mantingui una ocupació màxima del 30% i que l’ús dels vestuaris estiguin restringits – excepte per a les piscines–, les diferents instal·lacions van reprendre l’activitat i van aprofitar la jornada per reivindicar-se com un espai segur davant possibles contagis de la covid-19.

«Necessitem incrementar la capacitat màxima, perquè amb un aforament total del 30%, el negoci no és rendible», va apuntar el subdirector general dels clubs DIR, Ramon Urgell. A primera hora del matí, diferents centres del grup ja fregaven la màxima ocupació i registraven noves altes, segons va assegurar la mateixa cadena.

«De moment tot està anant molt bé», va dir Urgell, qui va afegir que diumenge passat «es van obrir les reserves i avui –per ahir dilluns– al matí te-

3

OBITUARI

Més de 250 negocis sol·liciten l’ajut directe aprovat per l’Ajuntament S. Jiménez

24/11/2020 diarimés

nim totes les sessions plenes», va comentar, poques hores després que els gimnasos de la cadena obrissin les portes als seus usuaris. «Veiem que la gent compleix les mesures de seguretat», va afegir. De fet, al llarg de la setmana passada, el grup DIR ja va avisar per correu a tots els seus socis de les noves mesures per poder accedir a les instal·lacions, que es resumien en portar mascareta, venir canviat de casa i haver fet una reserva prèvia per utilitzar els diferents equipaments.

A hores d’ara, els gimnasos només poden obrir amb un aforament màxim del 30%, amb cita prèvia i sense poder utilitzar els vestidors, amb l’excepció dels de les piscines. Pel que fa a les activitats a l’aire lliure, l’aforament màxim és del 50%.

A partir del segon tram d’obertura, la capacitat màxima dels gimnasos s’eleva al 50%, tot i que l’ús dels vestidors es manté restringit exclusivament a les piscines.

L’Oficina Jove manté algunes activitats i altres les modifica La sala d’exposicions funciona a un terç del seu aforament habitual Redacció

La regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat una sèrie de mesures adaptades a la nova fase de represa amb motiu de l’estat de la pandèmia de la covid-19. Ahir dilluns, aquest departament municipal va informar que hi ha serveis que es mantenen,

els d’atenció, suport i assessorament a l’Oficina Jove, de dimarts i divendres de 9 a 13, en matèria de treball i salut. La resta d’horari d’atenció dels serveis, dimecres i dijous de 9 a 13 hores, es realitza des d’atenció en línia. Respecte a l’Espai Jove Kesse, centre educatiu i cultural, les activitats són en horari

CINEMES

Ocine Gavarres obre el 27 de novembre i Axion, a l’espera Les sales de cinema Ocine Gavarres de la ciutat de Tarragona obriran el pròxim divendres 27 de novembre amb la nova cartellera. Aquestes seran les primeres sales de cinema que obren al Camp de Tarragona després de l’aixecament ahir de les mesures restrictives de la Generalitat que obligaven al seu tancament. Les sales d’Ocine de Vila-seca –que s’ubiquen al centre comercial Port Halley- i els Ocine del Vendrell no obri-

ran fins al pròxim 4 de desembre. Mentrestant, els cinemes Axion, que es troben a l’interior de la Fira de Reus, estaven encara a l’espera ahir de saber si tenen el permís de la Generalitat per presentar la nova cartellera, ja que es troben a l’interior d’un centre comercial tancat.

D’altra banda, es desconeix també quan obriran els cinemes Yelmo, a Parc Central, a la web dels quals no hi ha cap informació al respecte.

de dimarts a dissabte, de 16.30 a 20.30 hores. Es mantenen l’obertura de la sala d’exposicions a un terç de l’aforament, la programació d’actes i espectacles del cicle Cultura Kesse, a un terç de l’aforament, i les activitats trimestrals en format presencial amb un aforament de 6 persones màxim. També,

l’atenció d’informació, suport i acompanyament a la persona jove, i la cessió d’espais, per a ús individual o grups de fins a 6 persones màxim. L’Ajuntament va recordar que manté un dels serveis d’aquesta tardor com és Kesse t’escolta, de suport i acompanyament emocional per a joves. S’ofereix un espai d’atenció individual i confidencial, on els i les joves podran conversar sobre els temes que vulguin, expressar què pensen i com se senten en cada moment. Alhora, es proporcionaran les eines necessàries per a donar-li resposta. Els joves rebran l’acompanyament de persones especialitzades.

4

diarimés 24/11/2020

TARRAGONA

TECNOLOGIES

La Generalitat posarà en marxa una Àrea 5G al Camp de Tarragona

CEDIDA

La seva implantació costarà gairebé un milió d’euros i la URV comptarà amb un laboratori per mesurar i analitzar el rendiment d’aquesta tecnologia Vicente M. Izquierdo

La Generalitat de Catalunya invertirà «gairebé un milió d’euros entre el 2021 i el 2023» en la implantació d’una Àrea 5G al Camp de Tarragona, tal com va detallar el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. I és que l’Àrea 5G del Camp de Tarragona té com a objectiu iniciar un projecte d’implantació de tecnologia 5G que permeti la creació de serveis digitals de valor afegit que es puguin estendre per diferents territoris propers.

Les àrees 5G, que s’implementaran arreu de Catalunya, són uns espais territorials que pretenen agregar iniciatives dirigides a promoure aquesta tecnologia com activitats de formació i disseminació, tallers, proves de concepte i laboratoris. L’impacte de la iniciativa tindrà incidència en el teixit econòmic i social de la

zona, fomentant la innovació i la dinamització econòmica.

El Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili va ser l’escenari, ahir, de la presentació d’aquesta Àrea 5G, que es traduirà en la posada en marxa d’un laboratori a l’espai universitari. Es tracta d’un espai amb cobertura de 5G i eines per poder mesurar i analitzar el rendiment d’aquesta tecnologia 5G i el suport dels especialistes tecnològics perquè les entitats puguin fer proves necessàries per conèixer com funciona aquesta tecnologia.

De cara al 2023 Puigneró va detallar les virtuts del 5G, el qual, segons el conseller, «estarà operatiu a tots els municipis de més de 50 habitants de cara al 2023». «Aquest govern ha estat preocupat per tots els municipis i zones del país on no hi ha la cobertura desitja-

ble, però això no ens impedeix apostar pel que és l’evolució de la nova cobertura mòbil», va afegir Puigneró, qui va apuntar que està en converses amb el govern de l’Estat espanyol per a aconseguir un permís per a difondre un missatge en cas d’emergència nuclear. «Aquest pla necessitava el vistiplau de l’Estat espanyol i estem en aquesta fase d’intentar aconseguir-lo», va apuntar Puigneró, qui es va felicitar perquè «si Catalunya fos un Estat seria un dels cinc països millor connectats de la Unió Europea».

«El 5G ens portarà molta feina durant els pròxims anys», va manifestar Jordi Puigneró, qui va afegir que «és tan important, que en els pròxims deu anys, el negoci que ve al darrere del 5G pot ser un import equivalent al del PIB de l’Índia».

Entre d’altres, també va fer acte de presència a l’acte la rec-

Eduard Martín, Noemí Llauradó, Pau Ricomà, J. Puigneró, M.J. Figueras, C. Pellicer i Rosa Paradell.

Puigneró: «El 5G estarà operatiu en tots els municipis de més de 50 habitants l’any 2023» tora de l’URV, Maria José Figueras, qui va destacar que aquesta Àrea 5G «és una oportunitat per liderar la transformació digital del territori».

En la mateixa línia, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va apun-

PATRIMONI

tar que «a la ciutat fa més d’un any que treballem per la implantació del 5G» i va destacar que «avui fem un pas decidit perquè Tarragona i el Camp entrin en plena connectivitat».

Eficiència «L’àrea 5G ha de ser, sobretot, un gran instrument de democratització, sobretot per l’administració local, a la qual se li adquireix més eficiència que a cap altra»,

va sentenciar Ricomà.

A la vegada, Carles Pellicer, alcalde de Reus, va posar en valor el 5G i creu que s’ha d’enfocar «tot aquest món a les empreses i a la societat». Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, va parlar dels municipis amb menys habitants, el seu principal àmbit d’actuació. «A la Diputació estem col·laborant amb el 5G implantant la fibra òptica en els petits municipis», va puntualitzar.

SOCIETAT CEDIDA

La família de Lluís Mezquida cedeix el fons documental a la RSAT

Un concert en línia i una adaptació en rap contra la violència masclista

Conté cartes de Schulten i Bryant al periodista

L’Ajuntament s’adapta a l’actual moment

Carles Gosálbez

Redacció

La família del periodista Lluís Mezquida (1920-2004) ha fet donació a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) part del fons documental i de la biblioteca que va acumular durant la seva llarga trajectòria professional. Mezquida, qui signava alguns dels seus articles amb el pseudònim Petrófilo, era un amant de la història de la ciutat i, de manera molt especial, del seu passat arqueològic, del qual va ser un incansable divulgador. Entre els documents cedits a la RSAT, destaquen cartes que persones molt vinculades al patrimoni cultural de Tarragona, com Schulten, Willian J. Bryant o Bellido van escriure a Mezquida.

L’Arqueològica va informar ahir dilluns que «aquest mes de novembre la nostra biblioteca s’ha vist augmentada amb la donació d’un important lot de llibres de qui fou l’enyorat historiador i periodista Lluís Mezquida Gené, home reconegut per

la seva lluita en favor dels monuments de la ciutat, a través sobretot de la seva ploma». La centenària entitat va remarcar que Mezquida es va «implicar plenament en els objectius de l’Arqueològica i hi participà molt activament com a soci i, també, com a membre de la junta durant anys».

La passió de Mezquida pel patrimoni de Tarragona va suposar que fes una important tasca en la recuperació de les restes del fòrum del carrer Lleida i de l’Amfiteatre. Precisament, bona part de la posada en valor d’aquest monument va ser finançada pel nord-americà William J. Bryant. Mezquida també va participar en la recuperació d’objectes de gran valor com el sarcòfag d’Hipòlit que s’exhibeix al Pretori.

Pel que fa als llibres donats, alguns referits a fets de la Guerra Civil, estaven continguts en un total de quinze caixes, fet que va remarcar l’Arqueològica. Alguns exemplars rebuts estan signats i

Cartes que Bryant i Schulten van escriure a Mezquida.

dedicats pels seus autors, la qual cosa els afegeix un valor suplementari. L’arqueòleg i membre de la RSAT, Jordi López, s’en-

carregarà de la classificació dels diferents documents, que seran incorporats a la biblioteca de l’entitat.

La regidoria de Feminismes i LGTBQ+ de l’Ajuntament de Tarragona organitza diferents activitats de sensibilització en matèria d’igualtat i prevenció per commemorar aquesta efemèride, que se celebra demà.

La programació d’aquest any està adaptada a les circumstàncies i limitacions que l’alarma sanitària ha generat, per això moltes de les activitats es realitzaran de manera telemàtica.

Les activitats s’iniciaran amb la lectura del manifest institucional i unitari en commemoració del Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències envers les Dones. La lectura es farà a la porta de l’Ajuntament i anirà a càrrec de representants dels diferents grups municipals. L’acte es difondrà en línia i a través de Tac 12 i Tarragona Ràdio.

El consistori també ha organitzat dues activitats conjuntament amb Dona Cançó, associació que impulsa l’apo-

derament de les dones artistes amb l’objectiu de promocionar la seva creació i d’incidir en la transformació social. Les artistes plàstiques Gabriela Bassi i Alba Domingo, acompanyades de la veu de la cantant de rap Olza Olzeta, faran la seva pròpia versió del manifest a partir d’un vídeo-acció que es podrà seguir a través del Youtube municipal. També, al matí, les cantants Noelia Molino, Señorita Julia y sus Exs i Noémie Delavennat oferiran un concert commemoratiu especial i que es podrà seguir també a través del canal municipal de Youtube.

Tal com va explicar la regidora de Feminismes i LGTBQ+, Carla Aguilar-Cunill, «estem vivint moments difícils per la crisi sanitària, però és fonamental que continuem prioritzant com a societat la lluita per acabar amb aquesta xacra social, que en el que portem d’any ha posat fi a la vida de 38 dones».

«Aquesta lluita és de tots i totes», va sentenciar.

TARRAGONA EMPRESES

Pinedo anuncia la intenció de comprar a la corona britànica el Cementiri dels Jans El regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, va anunciar ahir dilluns la intenció d’adquirir a la corona britànica el Cementiri dels Jans, localitzat al passeig Rafael de Casanova. Pinedo ho va explicar en el decurs del programa Tarragona100x100, de Ràdio Ciutat.

El regidor va assegurar que el cementiri passarà a mans de l’Ajuntament «molt aviat». El passat mes de juny l’ambaixada britànica a Espanya va finançar les obres de consolidació d’estructures del conegut d’aquest cementiri que té el seu origen en la Guerra de Successió (1701-1714). Es tracta del cementiri protestant més antic de l’Estat. L’últim enterrament es va fer el 1992.

El març del 2018 el consultat de Barcelona també va fer una intervenció consistent en arrancar palmeres i altres arbres en mal estat i que afectaven negativament les estructures del fossar. Per altra banda, Pinedo va comentar que la seva voluntat éde convertir la plaça dels Sedassos en un espai cultural on es puguin fer concerts. Redacció

Se segueixen formant llargues cues a l’oficina de Correos de la plaça Corsini

24/11/2020 diarimés

5

URBANISME GERARD MARTÍ

El sindicat CSIF alerta de la situació de precarietat i que cal més personal per a fer front als enviaments derivats del Black Friday i el Nadal GERARD MARTÍ

Redacció

Cues amb un elevat nombre de persones segueixen produint-se cada dia a la plaça Corsini, d’usuaris de Correos. Aquesta és l’única oficina de la companyia que hi ha oberta al centre de la ciutat, després que a inicis del passat mes de juliol tanqués la que hi havia a El Corte Inglés. A dos quarts de dotze d’ahir dilluns hi havia vint-i-tres persones esperant el seu torn al carrer. La imatge no passa desapercebuda per les moltes persones que transiten per aquest espai del centre de la ciutat.

L’oficina de Correos de Corsini té com a complementàries les quatre sucursals que hi ha distribuïdes pel terme municipal i, concretament, als barris de Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Bonavista i Sant Salvador.

La Central Sindical Independiente de Funcionarios (CSIF) va

Uns operaris posaven ahir al matí la vorera.

El carrer Lleida recupera l’espai on hi havia la caseta

Cua que hi havia a dos quarts de dotze d’ahir dilluns.

informar ahir dilluns a aquesta redacció que «la precarietat es consolida a Correos, ja que el 18,5 per cent de les places oferides són a temps parcial». El sin-

dicat va afegir que és necessari més personal per a fer front «a l’increment d’enviaments que es produeixen pel Black Friday i la campanya de Nadal».

La caseta de l’estació elèctrica que durant anys va dominar el paisatge urbà en la confluència del carrer Lleida amb la plaça Corsini ja forma part de la història. Ahir dilluns al matí uns operaris procedien a posar la vorera en el lloc que va ocupa aquesta instal·lació. La desaparició de la caseta fa que l’entorn hagi millorat visualment.

A més, els vianants guanyen espai per a passejar, això com el mercadet de marxats que es fa

tots els dimarts i dijous. La desaparició de la caseta destinada a una instal·lació elèctrica era reivindicada per diferents sectors vinculats a aquesta zona del centre de Tarragona. El seu desmuntatge ha estat possible per les gestions que ha dut a terme l’empresa municipal de mercats Espimsa, que feia anys que anava al darrere, sobretot des que fa finalitzar la reforma integral del Mercat Central i els seus voltants. Carles Gosálbez

CULTURA

La Colla Jove presenta el programa d’activitats per a les pròximes setmanes La Colla Jove Xiquets de Tarragona i l’Associació d’Amics de la Colla Jove van presentar les activitats que duran a terme les pròximes setmanes, que inclouen el sorteig de dues paneres, valorades en uns 200 euros cadascuna. La recaptació es destinarà a la campanya Els seus drets en joc, del projecte La Joguina Educativa de Creu Roja Joventut. A més, hi haurà el concurs de la postal de Nadal de la canalla, amb un premi que serà un pernil per al primer premi i lots de productes de la Colla Jove per al segon i tercer lloc. Per la seva banda, l’Associació d’Amics de la Colla Jove muntarà una carpa a la plaça Corsini els dies 11 i 12 de desembre, al costat de la de Creu Roja, per tal de promocionar tant el sorteig solidari de les paneres com el concurs de la postal de Nadal. Els sorteigs de les paneres i els premis del concurs de la postal es duran a terme dissabte 19 de desembre a les 18 hores al Mercat Central. Aquestes activitats de la Colla Jove tenen com a finalitat oferir una proposta de cara a les imminents festes de Nadal. Redacció

Trenta tallers i vint xerrades amb motiu de la Nit Europea de la Recerca El programa d’activitats inclou una ruta teatralitzada sobre la figura del científic Martí i Franquès Redacció

Trenta tallers en vídeo, una vintena de xerrades a centres de secundària, vuit micro conferències i una ruta teatralitzada sobre la figura del científic Antoni de Martí i Franquès són les activitats que arrenquen aquesta setmana amb motiu de la Nit

Europea de la Recerca, i en les quals participen més d’un centenar d’investigadores per mostrar la ciència que es fa al territori.

Aquest esdeveniment públic s’organitza de forma simultània a més de 300 ciutats.

La Universitat Rovira i Virgili coordina per tercer any conse-

cutiu les activitats que es fan a la demarcació i en les que també participen l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

(IPHES). La programació d’activitats s’ha adaptat a les condicions derivades de la pandèmia i per això s’ha preparat un programa majoritàriament virtual, sense perdre de vista l’essència d’aquest projecte impulsat per la Comissió Europea des de l’any 2005 i que pretén promoure el

reconeixement públic dels investigadors, donar a conèixer la importància de la seva feina per a la societat, evidenciar que la recerca, en totes les seves disciplines, és fascinant, i mostrar les persones que la fan possible. La proposta principal de la Nit de la Recerca del 27 de novembre serà, com els anys anteriors, l’oferta de tallers científics per a públic familiar, molts dels quals es poden fer a casa o a l’escola.

Enguany s’ha substituït la fira de tallers a la plaça Corsini per una oferta virtual que es farà pública el pròxim divendres i que es podrà consultar a través de la web de la Nit Europea de la Recerca.

REIVINDICACIÓ

Marea Pensionista no afluixa en la seva petició de pensions dignes

GERARD MARTÍ

El col·lectiu anuncia una concentració contra la violència masclista Carles Gosálbez

La Marea Pensionista de Tarragona va portar les seves reivindicacions a la plaça Corsini un dilluns més, com fa des dels darrers mesos. Aquesta organització reclama «pensions dignes» i que es garanteixi el seu cobrament en el futur, va dir Manuel Martín Bravo. Marea Pensionista recull firmes per sensibilitzar

el Govern de l’Estat sobre la preocupació existent en la població, i, de manera especial, entre els ciutadans que perceben una pensió més baixa.

En el decurs de la trobada, Maria Carballo va informar de la concentració que demà dimecres tindrà lloc a la plaça de la Font, a les 19 hores, convocada pel col·lectiu 25N Camp de Tar-

ragona, sota el lema «La pandèmia de la violència masclista també mata». Entre les moltes entitats que hi donen suport està Marea Pensionista. Carballo va dir que cal «eliminar la violència que pateixen les dones i és per aquest motiu que són diversos els convocants de la concentració davant de l’Ajuntament d’aquest dimecres».

Membres de Marea Pensionista, ahir a la plaça Corsini.

6

diarimés 24/11/2020

REUS

MEDI AMBIENT

El veïnat de Sol i Vista posa en marxa una comunitat energètica pionera

TRIBUNA

Arbolí JOSEP MARIA ARIAS Periodista

Comença a caminar un projecte pilot, educatiu i social, per alimentar el barri fent servir energia solar OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

«El que hem començat a fer ara és formar una comunitat energètica des de sota, des dels veïns cap amunt, que sigui alhora un projecte social i educatiu, i que ens permeti subministrar llum gratuïtament a famílies del barri que no tinguin recursos per procurar-se-la: volem conscienciar la població en general i també els nens sobre medi ambient i energia, donar lloc a tallers educatius i de formació, implicar el veïnat perquè a ell li correspondrà definir com funcionarà tot i, després, col·locar les plaques solars i endollar-nos-hi seria el final». Ho explica Ana Belén Castaño, presidenta de l’Associació de Veïns de Sol i Vista, el barri on ja s’està desplegant un projecte pilot de comunitat energètica local pioner i que «si surt bé, s’ampliarà i tindrà rèpliques a altres punts de la ciutat».

La particularitat de la iniciativa –en el grup promotor de la qual hi ha involucrats, entre altres, institucions i ens com ara l’Ajuntament de Reus, l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), la Cambra de Reus, la mateixa entitat veïnal o Ciutat Sàvia Colab, un laboratori d’innovació social reusenc– és que totes les decisions que faran avançar la comunitat energètica sortiran directament de la ciutadania, en aquest cas dels veïns de Sol i Vista. Al desenllaç de tot plegat, la intenció és haver col·locat plaques fotovoltaiques al barri, a través de les quals s’alimentaran els seus habitants i es lliurarà energia de manera gratuïta a qui no se la pugui permetre. Castaño expressa que la idea, que ja travessa «la segona fase» del global del procés, «ens il·lusiona i ens té somiant» i que «volem fer-la realitat entre tots».

El lloc concret on aniran ubi-

El barri compta amb prop de 300 habitatges.

Castaño: «La iniciativa va de canviar el xip, no volem que es quedi en les plaques» cades les plaques «no s’ha definit encara» però la voluntat és que s’adaptin a un espai d’ús públic com l’Escola Cèlia Artiga, el polilleuger annex o els horts urbans municipals, el qual l’Ajuntament podria cedir. La distribució dels habitatges de Sol i Vista el converteixen en un «barri idoni» per desplegar la comunitat energètica local perquè, tal com precisa Castaño, «subministrar energia a les cases que estiguin a més de 500 metres de les plaques és més complicat però aquí, ho agafis per on ho agafis, tots estem dins d’aquesta distància» i «tenim espais municipals». A la zona hi ha

PROMOCIÓ

prop de 300 cases i, «pel que hem parlat amb els veïns, el projecte agrada». La quantitat de llars que s’endollarien encara no s’ha concretat, com tampoc les que necessitarien accedir al subministrament gratuïtament en no disposar de recursos.

La ciutadania pren les decisions L’estructura de les comunitats energètiques locals és popular a Europa però inusual a Espanya i Catalunya, tot i que l’Estat preveu donar un impuls a aquest tipus de fórmules en els propers anys. La de Sol i Vista serà probablement la primera comunitat CULTURA

Exhaurits els Bons Reus per a persones no empadronades Els Bons Reus destinats a persones no empadronades a la ciutat i que suposen la tercera fase de la campanya s’han exhaurit, amb la qual cosa es confirma l’èxit d’aquesta iniciativa inclosa al Pla de Reactivació Econòmica i Social impulsada pel consistori, amb l’objectiu de dinamitzar els sectors comercial, de restauració i de serveis de la ciutat. A partir del dia 1 de desembre es tornaran a posar en circulació la resta dels 60.000

Es contempla abastir també les llars de famílies que no poden pagar la llum

del sud de Catalunya i una de les primeres d’Espanya. Està coordinada per Ciutat Sàvia Colab, que «va venir al barri i ens ho va proposar» i que connecta els actors involucrats.

El model, diu la presidenta de l’Associació Sol i Vista, «és al revés del que es vol fer al barri Gaudí: aquí tot surt de baix, dels veïns, i és social i educatiu». En això insisteix Castaño, que subratlla que «posar les plaques és el final però el realment important és educar la població sobre energia solar, estalvi energètic i medi ambient: el que més ens agrada és que comporta canviar el xip, no volem que es quedi en les plaques». En aquest afany per fer de la comunitat un fruit de tothom, «fins i tot Mas Carandell podria oferir formació, el Taller Baix Camp podria ajudar a fabricar peces i veïns que estiguin a l’atur podrien aprendre i col· laborar en la instal·lació». Les cases «continuarien connectades a la xarxa i tindrien també aquesta energia, i l’excedent es donaria als desfavorits», detalla Castaño, que diu que «tot i que és lent, volem que sigui bonic». En l’evolució del projecte, «també estem en contacte amb l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE), que s’ha interessat molt en això per desenvolupar futures lleis».

Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), el president Marcos Massó valora la iniciativa com a «molt positiva» i espera que «a partir d’aquí, la puguem aplicar també a altres barris». «És una prova pilot on hi ha involucrats molts actors i pensem que pot ser una cosa molt rica per al conjunt de la ciutat i un progrés», afegeix.

La comunitat energètica local de Sol i Vista encara no té data de culminació.

euros en Bons Reus per a persones no empadronades a la ciutat descarregats i caducats.

Per a la regidora Montserrat Caelles, «amb Bons Reus hem superat totes les expectatives: 460.000 euros d’inversió, 410 establiments adherits, més de 30.000 persones beneficiades, i un impacte econòmic que es preveu proper als 2.000.000 euros». Els bons tenen 15 dies de caducitat des del dia de la seva emissió.

arreu del país durant els últims deu anys podrien ser la punta de llança del necessari reequilibri territorial que pregonen alguns experts. De fet alguns ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i la mateixa Diputació intenten concertar una estratègia per facilitar aquesta recuperació de termes municipals perduts.

Una recuperació que s’hauria de mesurar quantitativament però sobretot qualitativament.

Els veïns d’Arbolí ja han fet un pas endavant creant conjuntament amb el consistori un espai autogestionat, La Muntanya, per atendre a quatre menuts que quan creixin hauran d’anar a escola a Alforja o Cornudella del Montsant. Potser podríem discutir quina ha de ser la política educativa de la Generalitat si realment vol un país diferent, un país que defineixen com de «7,5 milions de futurs» en la publicitat institucional que es va repetint des de fa uns anys. Entre aquests futurs hi trobarem a l’Otto, al Ferran, al Falcó i a la Duna. Els quatre veïns d’Arbolí que aviat necessitaran una escola. Uns veïns que, si haguessin nascut fa setanta anys, haurien conviscut per força amb el campament militar de Castillejos que ocupava terrenys d’aquest municipi i dels termes de La Febró i La Mussara. Unes instal·lacions que van arribar a acollir fins a quatre mil soldats, clausurat l’any 2001 i monument a la incompetència de l’administració pública. Aprenguem-ne. Arbolí no és ni vol ser Castillejos.

OCUPACIÓ

El Memorimage inaugura avui ‘online’ la quinzena edició El Festival Memorimage inaugurarà avui la seva quinzena edició en format online i marcada, per tant, per la pandèmia de la covid-19 que ha forçat el canvi de dates de principi de novembre a finals de mes. La cerimònia inaugural, que se celebrarà a les 19 h. a través del canal de Youtube del festival, serà conduïda per la periodista Montse Llusà, i comptarà amb la presencia d’Anna Petrus, la directora artística del festival,

Llar: casa que hom habita amb els seus. Aquesta és una definició estàndard que trobarem als diccionaris.

Si regirem la xarxa i altres papers trobarem que també és el lloc on es reunia la família per encendre el foc, escalfar-se i alimentar-se.

Aquesta segona definició em sembla insuficient perquè deixa fora un element clau en l’evolució humana: l’educació.

Aquest procés d’aprenentatge i autoaprenentatge que ens ajuda a construir una visió del món i que ens ha de preparar per ser actius i no passius en la nostra vida. I la família i la llar juguen un paper fonamental en el viatge formatiu. L’estructura familiar s’ha transformat amb la victòria de la llibertat sobre la imposició i ha generat moltes opcions i molts matisos. Podríem dir que s’ha transformat el contingut, el concepte dels «seus» al que es refereix la primera definició de llar, però em sembla que no pas el continent que significa «casa» en aquesta mateixa explicació. Faig aquesta digressió perquè em sembla reveladora la petició que fa un grup de famílies joves instal·lades al petit municipi d’Arbolí per tornar a tenir una escola pels seus fills. La seva opció de vida els fa portar la contrària al procés d’abandonament i de desertització que pateixen moltes poblacions per l’efecte l’imant de les grans ciutats que es va accelerar tremendament a partir dels anys seixanta del segle passat.

Iniciatives com les d’Arbolí i moltes altres de similars que s’han intensificat

i amb la protagonista de la pel· lícula inaugural. Pilar Aymerich. La Mirada Felina inaugurarà aquesta edició del festival i serà la primera pel·lícula disponible a la plataforma online. La pel·lícula fa un retrat de l’autora d’infinitat de fotografies icòniques de la transició democràtica i la lluita feminista, Pilar Aymerich. A partir de les 22 h. estarà disponible a la plataforma la resta de la programació del festival.

Un Pla de la Diputació arranja camins del Baix Camp La Diputació de Tarragona, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Camp, activa un any més el Pla d’Ocupació en aquesta comarca, per afavorir la inserció al mercat laboral de persones en situació d’atur i, alhora, de condicionar entorns naturals. El Pla d’Ocupació del Baix Camp s’emmarca en els Plans d’Ocupació que la Diputació impulsa anualment amb els 10 consells comarcals. Enguany, la Diputació ha destinat

732.624,25 euros per a la realització dels 10 plans previstos per al 2020, que actuaran en 115 municipis i proporcionaran feina a 50 persones. Els integrants del Pla d’Ocupació del Baix Camp, en marxa des del 19 de novembre, estan treballant en la neteja i el desbrossament de diversos camins amb l’objectiu de millorar-ne la seguretat, facilitar el pas de senderistes i afavorir la prevenció d’incendis.

REUS

24/11/2020 diarimés

7

JUDICIAL

Pellicer: «Tres anys després, la justícia reconeix que el 3-O vam fer política»

OLÍVIA MOLET

L’Audiència arxiva la causa contra l’alcalde de Reus i quatre regidors perquè la policia no és un grup vulnerable i no pot ser objecte de delictes d’odi Redacció

L’Audiència Provincial de Tarragona ha decretat el sobreseïment i l’arxiu de la causa oberta contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; els portaveus Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC) i Jordi Cervera (Ara Reus); i la regidora de la CUP Mariona Quadrada arran del manifest del 3-O, llegit pels representants públics al Mercadal en rebuig a la violència policial i per demanar la retirada dels agents allotjats a l’Hotel Gaudí. Tots cinc estaven investigats per un suposat delicte d’odi.

En la resolució, amb data del 2 de novembre i que consta de 15 pàgines, la Secció Quarta precisa que «la lectura del manifest no pot estimar-se constitutiva de delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents» i detalla que «en aquesta línia, nom-

broses resolucions han entès que no poden enmarcar-se en aquest delicte els discursos d’odi referits a policies o funcionaris públics en no ser grups vulnerables». La resolució afegeix que «el pluralisme polític és un valor superior de l’ordenament jurídic (…) i un dret fonamental».

«La justícia estava sent injusta» En una compareixença davant els mitjans, Pellicer va recordar ahir que «els portaveus van ser denunciats i portàvem tres anys en aquesta situació» i va lamentar que «diuen que la justícia és lenta i no els falta raó». «La justícia era injusta i cega, atès que no estava estudiant el cas amb l’objectivitat deguda, ni tan sols escoltant ni prenent en consideració les declaracions dels testimonis». «Hem estat enfadats i dolguts perquè no creiem que fos just el tracte ni les valoraci-

ons que rebíem com a càrrecs públics», va afegir, i va concretar que, el 3-O, «la nostra responsabilitat era preservar l’ordre públic i la convivència; així ho vam fer i sempre he dit que així ho tornaria a fer». L’alcalde va apuntar que «estic content, no perquè la sentència sigui favorable, que també, sinó perquè fa una lectura acurada dels fets i fonamentada en el dret: ara sí, això és el que s’espera de la justícia».

I va dir que «els polítics hem de ser conscients que governem per a tots els nostres veïns i veïnes, pensin com pensin, actuïn com actuïn, vinguin d’on vinguin, i així ho vam fer el 3-O». Ara, «tres anys després, finalment, la justícia reconeix que vam fer política, que vam expressar legítimament i amb llibertat una expressió política, i que la nostra conducta va ser pacífica».

Per la seva banda, Llauradó va

COMERÇ

Virginias tindrà una botiga al Mercat Central durant tot el Nadal La firma reusenca hi ha obert un espai i ven la gamma torrons i xocolates CEDIDA

Redacció

La marca reusenca Virginias va obrir dilluns una botiga al Mercat Central, concretament dues parades amb tota la gamma de torrons i de xocolata de l’empresa. Amb aquesta botiga, i de cara a la campanya de Nadal, l’objectiu de Virginias és reforçar la seva presència a Reus i fer-ho de la mà del comerç tradicional i de proximitat a l’interior del Mercat Central.

A la nova botiga de Virginias al Mercat Central s’hi poden trobar tots els productes de la marca: torrons amb la recepta tradicional, la sèrie de torrons innovadors elaborada conjuntament amb cuiners com Jordi Cruz i Pep Nogué, i la gamma de postres i xocolates. Les dues de parades que ocupa Virginias ara són visibles des de l’entrada principal del mercat, pel carrer de Sant Joan, i també de l’entrada lateral sud del carrer de Sardà i Cailà.

El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, va visitar ahir la botiga de Virginias amb el director d’operacions del grup

La marca de dolços va inaugurar la parada ahir.

Acrimont Foods, Víctor Segú, i Montserrat Casals, representant de Virginias. El regidor emmarca l’obertura en el procés de transformació del Mercat Central: «Fa temps que apostem per ampliar l’horari del Mercat Central i obrir els migdies, una aposta que hem de fer amb els paradistes actuals però també

de la mà de nous operadors. Ara els torrons i la xocolata de Virginias complementen l’oferta de productes frescos de les parades del mercat i, de cara a la campanya de Nadal, és perfecte comptar amb la presència de la marca reusenca com una parada més del mercat. Segur que els clients també se n’alegraran».

Vilella, Pellicer i Llauradó als jutjats, el 23 de novembre del 2017.

detallar que «a mi, el que m’envaeix ara és un sentiment contradictori» i va dir que «les persones que hem resultat absoltes estem contentes perquè portàvem tres anys amb la pressió que, en qualsevol moment, podia sortir una sentència i ens podia condemnar a una pena que no era lleu i amb la possibilitat d’inhabilitar-nos per exercir allò pel què hem estat escollits per la ciutadania».

Sobre el manifest del 3-0, va reiterar que «el que volíem era demanar tranquil·litat i, després de l’1-O, la lectura d’aquell manifest era una responsabilitat». «Tornaríem a fer el mateix perquè tenim el convenciment que ni fèiem res mal fet sinó que buscàvem el bé dels reusencs i reusenques, del poble al qual ens devem que són els ciutadans pensin el que pensin», va acabar, i va demanar

Llauradó: «El que volíem amb la lectura del manifest era demanar tranquil·litat» una amnistia. Al seu torn, Vilella va insistir que «no hi havia base jurídica per al delicte d’odi i això és el que ha expressat, més de tres anys després, la sentència».

«Hem passat més de tres anys pensant que s’estava fent política als jutjats», va explicar, i va afegir que «la sentència ens allibera d’un pes que no hauríem d’haver portat mai i que ens podria haver fet anar quatre anys a la presó».

Tant Vilella com Pellicer i Llauradó van agrair la tasca als Advocats Voluntaris de l’1-O i van recordar que «encara hi ha moltes persones que injustament estan patint».

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, al desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici Pellicer i els regidors per un suposat delicte d’odi. La fiscalia havia demanat el sobreseïment de la causa en considerar que «no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima de delicte d’odi, sinó només aquells que puguin considerar-se vulnerables», com ara ha admès l’Audiència.

diarimés 24/11/2020

8

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

La Conca i el Priorat, els primers en baixar de 100 el risc de rebrot La demarcació va registrar la dada de positius més baixa de la segona onada, amb 61 casos nous, i tres defuncions per covid Redacció / Agències

La Conca de Barberà i el Priorat són les dues comarques catalanes que ahir van baixar de 100 el seu risc de rebrot (EPG) i es van situar en un perill entre moderat i alt. Segons les dades del departament de Salut, la Conca de Barberà tenia ahir un índex EPG, que mesura el potencial de creixement de l’epidèmia, de 71 –per sota de 70 el risc és moderat i baix per sota de 30–, mentre que el Priorat té un EPG de 92.

En aquesta última comarca, a més, la velocitat de propagació del virus (Rt) va caure fins a un 0,28, mentre que a la Conca de Barberá l’Rt és de 0,41. Altres tres comarques estan ja per sota de l’índex 200 d’EPG i són el Baix Ebre, que està en 167, el Garraf (171) i la Ribera d’Ebre (193).

Pel que fa als contagis diaris, la demarcació va sumar ahir 61 nous positius, una xifra molt positiva, ja que darrerament se’n comptabilitzaven al voltant de 200. De fet, és la dada més bai-

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

24.886 331.412 1.582.616 58.834.850 CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

ta regió també es va produir una defunció que eleva fins a les 110 les persones mortes per covid-19.

El risc de rebrot va baixar 1 punt i se situa en 210, per sota del de la setmana anterior, quan era de 345. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 13 i el 19 de novembre és de 117 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 306, pels 533 de la setmana anterior. L’Rt va pujar cinc centèsimes fins a 0,71, mentre que la setmana anterior era de 0,69. Segons l’últim balanç, hi ha 51 persones ingressades, una més. Entre el 13 i el 19 de novembre hi havia 53 ingressats. La setmana anterior van ser 63 els hospitalitzats.

711

15.542

MORTS

MORTS

MORTS

MORTS

xa de la segona onada pel que fa a contagis, fins ara ho era la del passat 15 de novembre amb 84 casos, 68 al Camp de Tarragona i 16 a les Terres de l’Ebre. Les defuncions van augmentar fins a les 711, amb 3 de noves.

A la regió sanitària del Camp de Tarragona és on més positius

es van detectar ahir, amb 48 de nous que eleven la xifra total als 19.782. Pel que fa a les defuncions, s’ha arribat a la xifra de 601, amb dues de noves. El risc de rebrot va caure 26 punts en 24 hores, fins als 253, i es manté per sota del de la setmana del 6 al 12 de novembre (446). L’Rt va baixar

una centèsima i està ara en 0,69, mentre que la taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 141 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 407, mentre que en l’interval anterior era de 655. Segons les últimes dades, hi ha 161 pacients ingressats, quatre més que diumenge. Entre el 13 i

el 19 de novembre hi va haver 169 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 108 els hospitalitzats.

A la regió sanitària de les Terres de l’Ebre es van detectar ahir 13 positius nous que situen la xifra total en 5.104 casos des de l’inici de la pandèmia. En aques-

L’Rt es manté per sota d’1 A tot Catalunya, el risc de rebrot va baixar 20 punts i se situa en 293, mentre que l’Rt puja una centèsima, fins a 0,78, però es manté per sota d’1. En paral·lel, es van declarar 744 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 300.466 des de l’inici de la pandèmia, 331.412 si es tenen en compte la resta de proves. El 7,22% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També es va informar de 51 noves morts, amb un total de 15.542. Pel que fa als hospitals, hi ha 2.117 ingressats per covid-19 (+32) i es mantenen les persones a l’UCI (514).

a les autoritats a tot el món.

A més, buscarà una llista d’ús d’emergència de la Organització Mundial de la Salut «per a accelerar la disponibilitat de vacunes en països de baixos ingressos».

L’investigador cap de l’assaig de vacunes d’Oxford, Andrew Pollard, va afirmar que els resultats mostren que la vacuna és «eficaç» i «salvarà moltes vides».

Pollard va destacar que un dels règims de vacunació va mostrar una eficàcia del 90% i va afegir que si s’utilitza aquest, «més persones podrien vacunar-se amb el subministrament planificat». El director executiu, Pascal Soriot, va recordar la promesa

del subministrament «sense afany de lucre d’un accés ampli, equitatiu i oportú» i va afegir que això vol dir que «serà assequible i disponible a tot el món, subministrant centenars de milions de dosis amb aprovació».

L’anàlisi inclou dades dels assaigs en fase II i III al Regne Unit i en fase III al Brasil. En total, més de 23.000 participants avaluats seguint dues dosis d’un règim de mitja dosis/dosi completa o un règim de dues dosis completes d’AZD1222 o un comparador.

La companyia va assegurar que progressa «ràpidament» en la fabricació amb una capacitat de fins a 3.000 milions de dosis.

serveis essencials a la població i estan particularment exposades al virus, incloent el personal de transport públic, educatiu o persones que treballen en el sector alimentari. En aquesta fase s’haurien de vacunar també persones institucionalitzades on la capacitat d’aïllament és limitada, com ara presons i centres de refugiats, migrants i altres persones en risc d’exclusió social.

Tot seguit hi aniria la resta de la població adulta i es donaria prioritat als majors de 55 anys.

Els últims en rebre la vacuna serien els nens, ja que els experts afirmen que la població infantil és la menys vulnerable al virus

i, a més, es tenen poques dades sobre la seguretat de la vacuna en aquest grup.

D’altar banda, el grup d’experts consideren que aquelles persones que tinguin confirmat que han passat la malaltia «podrien considerar-se com a no prioritàries per a la vacunació, com a mínim en les primeres fases».

El GCMSC ha destacat la importància de comunicar clarament a la població els riscos i beneficis de les vacunes, així com la necessitat de mantenir les mesures addicionals de prevenció fins que un percentatge suficient no hagi estat vacunat.

43.131 1.391.028

SALUT

La vacuna d’Oxford mostra una eficiència del 70% segons l’assaig clínic en fase III Un règim de vacunació és eficaç al 90% i un segon al 60%, el que fan la mitjana del 70% ACN

La vacuna d’Oxford ha mostrat una eficàcia del 70% segons els resultats preliminars de l’assaig clínic en fase III, segons va informar aquest dilluns la farmacèutica AstraZeneca. Aquesta va explicar que es tracta de resultats preliminars en assaigs al Regne

Unit i Brasil, on no es van informar d’hospitalitzacions de casos greus dels participants. En total hi van haver 131 casos de covid.

Un règim de dosificació va mostrat una eficàcia d’un 90% quan es va administrar la vacuna com a mitja dosis, seguida d’una dosis completa al mes, mentre que

un altre règim va mostrar una eficàcia del 62% quan es va administrar com a dosis completes amb com a mínim un mes de diferència. L’anàlisi combinat va donar com a resultat aquesta eficàcia del 70%.

La farmacèutica va assegurar que es continuaran fent anàlisis

addicionals, «refinant» l’eficàcia de la vacuna i establint la duració de la protecció. La protecció contra la covid-19 es dona 14 dies o més després de rebre la dosis de la vacuna, segons va explicar la farmacèutica. AstraZeneca prepararà ara la presentació de regulació de les dades

CATALUNYA

Experts recomanen vacunar primer els sanitaris en contacte amb pacients També a treballadors de residències i cossos d’emergències i, en segona fase, als majors de 80 ACN

El Grup Col·laboratiu Multidisciplinar per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GSMSC) recomana vacunar contra la covid-19 primer els sanitaris en contacte amb pacients i els treballadors de residències. El grup és una plataforma promoguda per IS-

Global, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l’Associació Catalana de Centres d’Investigació (ACER). La llista prioritària que han elaborat aquests experts està «basada en principis ètics» i adaptada a Catalunya i estableix que en el primer grup de vacunats també hi hauria de

ser el personal de primers auxilis o emergències, com policies o bombers. Un segon grup seria el de vulnerables: persones de més de 80 anys i prioritzant els que viuen en residències.

A mesura que hi hagués més disponibilitat de vacunes s’haurien de vacunar la resta de col·

lectius susceptibles d’emmalaltir greument: persones d’entre 65 i 79 anys i malalts crònics amb patologies com la diabetis de tipus 2, malalties pulmonars o cardiovasculars, així com persones amb obesitat.

L’informe inclou posteriorment a les persones que presten

24/11/2020 diarimĂŠs

1

2

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

A FONS

Les empreses catalanes ‘madures’ lideren el creixement de la innovació El 68,4% de les empreses catalanes de més de 50 anys incorporen processos innovadors segons el Baròmetre de la Innovació de Catalunya d’ACCIÓ CEDIDA

Anna Ferran

Més recerca i desenvolupament, més tecnologia i més innovació en empreses madures. Aquesta és la fotografia que es desprèn de la darrera edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya. L’últim baròmetre, publicat fa uns mesos, ofereix una panoràmica global del punt en el qual es trobaven els processos innovadors en el si de les empreses catalanes l’any 2019. Així doncs, els resultats no reflecteixen els efectes de la pandèmia sobre la innovació.

Una de les principals conclusions que s’extreu dels resultats que presenta el document d’ACCIÓ és que durant el 2019 les empreses que presenten un creixement més alt de la innovació són aquelles amb una llarga trajectòria, de més de 50 anys, cosa que demostra el compromís de les companyies madures i consolidades per la modernització dels seus processos, productes i serveis amb la finalitat de mantenir-se al mercat i poder competir davant d’organitzacions joves, que solen dur la innovació en el seu ADN. Per contra, segons el Baròmetre, les empreses on més cau la innovació són les emergents, és a dir, aquelles que tenen menys de 10 anys. El 2019, el percentatge d’empreses innovadores se situava en el 50,6%, cosa que implica una lleugera caiguda de gairebé dos punts percentuals respecte a l’any anterior, però que encara permet afirmar que més de la meitat de les empreses catalanes són innovadores. Si es classifiquen per edat, les que presenten un percentatge més elevat són les madures –el 68,4%

El Baròmetre indica que el 92% de les empreses industrials innovadores que aposten per la venda en línia són exportadores.

El 94% de les empreses que innoven ho fan en el procés de negoci i el 63% ho fan en el producte

El 13,5% de les empreses que ha incorporat noves tecnologies ha apostat pel big data

ho són– i les emergents (59,6%).

En canvi, les companyies que tenen entre 20 i 40 anys són les que es troben més endarrerides pel que fa a innovació.

cament totes les empreses catalanes que van innovar el 2019 (94,6%) ho van fer en el procés de negoci. Dins d’aquest concepte global s’hi inclouen categories com la gestió, la venda, les TIC, la producció, el desenvolupament de producte o la logística.

El Baròmetre indica que, de tots els àmbits que inclou el procés de negoci, on més s’ha concen-

Innovar en el procés de negoci L’estudi elaborat per ACCIÓ també posa el focus en els principals àmbits on es concentra la innovació empresarial. Pràcti-

trat ha estat en l’administració i gestió (72,6%), el màrqueting i venda (51,7%) i els sistemes d’informació i comunicació (51,4%).

Així mateix, el 63,7% de les empreses ha apostat per a innovar pròpiament en el seu producte.

Un dels resultats destacats que presenta l’estudi és l’aposta per la recerca i el desenvolupament (R+D). L’any passat va augmentar el percentatge d’empreses que van adquirir o desenvolupar R+D, que va pujar fins al 24,2%.

La xifra, doncs, se situa gairebé quatre punts percentuals per sobre, respecte l’any anterior,

augmentant així el pes de la investigació en els processos empresarials.

Big data i Internet de les Coses Sovint els processos innovadors van de la mà de la incorporació de noves tecnologies en el funcionament empresarial. Un 16% de les empreses va incorporar-ne l’any passat (+3,2% respecte al 2018). Si s’analitza les principals tecnologies que s’han utilitzat, el big data és la tecnologia més incorporada. El 13,2% de les empreses utilitzen ara les dades massives, quan al 2018 ho feien

un 8,8%. Al big data, el segueixen l’IoT (Internet de les Coses) i la realitat augmentada. Malgrat que no siguin tecnologies molt esteses és destacable el creixement que han assolit amb només un any, passant del 3,9 a l’11,5% en el cas de l’IoT i del 3,1 al 7,3% pel que fa a la realitat augmentada. Altres tecnologies que s’utilitzen són la impressió 3D (5,1%), la intel·ligència artificial (2,1%) i la robòtica col·laborativa (1,4%).

El Baròmetre ha volgut analitzar en quins àmbits s’incorporen aquestes noves tecnologies.

Els resultats mostren com el big data, la realitat augmentada i l’IoT s’incorporen principalment per a millorar processos, mentre que la impressió 3D s’utilitza cada cop més per a la fabricació de producte final (44,8%), si bé el disseny i el prototipatge continuen sent el principal àmbit d’ús d’aquesta tecnologia (75,3%).

‘E-commerce’ i exportació L’e-commerce va continuar el seu camí de creixement. Un 17,9% de les empreses innovadores va desenvolupar un sistema propi de venda en línia, mentre que el 12,7% es va incorporar a plataformes digitals destinades a aquest propòsit l’any passat. De l’estudi en destaca la relació que s’estableix entre la comercialització per internet i la capacitat exportadora. Així doncs, gairebé totes les empreses industrials que compten amb venda en línia són exportadores (92,1%). En l’àmbit dels serveis el percentatge se situa en un 50,2%. I és que innovació i activitat exterior van de la mà. El 54,1% de les empreses innovadores exporta, xifra que puja fins al 84,7% si es focalitza només en la indústria.

EMPRESES I INNOVACIÓ

El sector TIC a Catalunya, un motor per a la creació d’ocupació i riquesa

CEDIDA

Que les TIC (les tecnologies de la informació i la comunicació) han revolucionat el món, a hores d’ara ja no és cap novetat.

La progressiva digitalització que estem vivint tant en l’àmbit social com en l’àmbit productiu és l’evidència més clara del seu rol predominant. Ara bé, més enllà d’impulsar un canvi de paradigma i sustentar les bases de la societat del futur, el sector TIC s’ha convertit en un generador de riquesa i ocupació que a Catalunya està guanyant cada cop més pes. Les darreres dades que s’extreuen en diversos informes així ho corroboren.

El sector digital s’està consolidant com un dels motors de l’economia catalana, amb un creixement del 50% de l’ocupació en els darrers cinc anys, segons es desprèn de l’anàlisi de les dades de l’Enquesta de Població

Activa. Així doncs, si en l’EPA del tercer trimestre de 2015 constaven 83.100 especialistes en el ram de les TIC a Catalunya, en l’EPA del mateix trimestre, però d’enguany aquesta xifra s’enfila fins a les 128.700 persones ocupades, cosa que suposa un creixement de gairebé el 50%. El creixement encara destaca més si es compara amb les dades globals que indiquen un creixement de l’ocupació global del 4% en el mateix període de temps.

Els 128.700 llocs de treball directes del sector digital suposen el 3,9% de la població ocupada de Catalunya, dada que està per sobre de l’índex d’altres sectors estratègics com l’automoció. En aquest sentit, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró subratlla que es tracta d’una de les economies «determinants» per al futur estat del benestar. Així mateix, és

destacable que l’índex català és idèntic a la mitjana europea, que també és de 3,9% sobre el total de població ocupada, tal com es desprèn en el darrer informe DESI 2020 (Digital Economy and Society Index) elaborat per la Comissió Europea.

Créixer durant la pandèmia En el primer trimestre de l’any, el sector TIC va crear 1.000 llocs de treball. En el segon trimestre, submergits en la primera onada de la covid-19, el ram havia sumat 8.800 treballadors i en el tercer trimestre se li han de sumar 4.600 més noves places creades el tercer trimestre. Això deixa un acumulat de 14.400 nous llocs del treball relacionats amb les TIC a Catalunya des de principis d’any. Malgrat la crisi de la covid-19, l’ocupació al sector TIC ha crescut un 12,6% de gener a setembre de 2020 i un 19% en el

3

Els llocs de treball directes del sector digital suposen el 3,9% de la població ocupada Set de cada 10 empreses podrien accelerar el seu creixement si disposessin de més professionals

Els professionals TIC han crescut en un 50% en els darrers cinc anys i des de principis d’any se n’han contractat més de 14.400 Anna Ferran

24/11/2020 diarimés

Les TIC són un element clau per a la reactivació econòmica.

balanç de l’últim any.

Això ha fet que el departament de Polítiques Digitals consideri que les dades de l’EPA «consoliden la tendència del sector TIC

com a motor indiscutible de creixement econòmic i d’ocupació». Per al Govern, les dades confirmen les TIC «com un dels sectors més potents de l’econo-

mia catalana i clau per a la reactivació econòmica i social del país, on cap altre sector ha crescut en ocupació com ho ha fet aquest sector en els últims cinc anys».

Però no només ha crescut l’ocupació sinó que també ho ha fet la facturació i els ingressos. Un 40% de les empreses del sector TIC preveu incrementar la facturació aquest any, malgrat les conseqüències econòmiques de la pandèmia. «El sector tecnològic és altament competitiu i resistent a la crisi», ha assegurat el president del Centre Tecnològic de Catalunya (CTecno), Joan Ramon Barrera. Set de cada deu empreses asseguren que podrien accelerar el seu creixement si disposessin de més professionals. De fet, un 68,3% de les empreses consideren que podrien incrementar la seva facturació si poguessin disposar del talent que necessiten per augmentar la plantilla. D’aquestes, un 23,9% preveu que podria créixer un 5% o més.

4

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

A FONS

Hidrogen verd, una nova energia per a impulsar una nova Tarragona La URV ha creat la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud que establirà les bases per a desenvolupar aquesta tecnologia innovadora i neta Anna Ferran

Si el segle XX va ser l’era del petroli, el segle XXI està cridat a ser l’era de l’hidrogen verd. Aquest nou tipus d’energia, totalment neta, jugarà un paper clau en la descarbonització d’Europa i s’espera que el seu desenvolupament contribueixi a pal·liar els efectes de l’emergència climàtica que està patint el planeta. Fins fa uns pocs mesos, només experts d’àmbits molt concrets parlaven de l’hidrogen verd com una alternativa de futur, però cada cop més s’està parlant d’ell, principalment d’ençà que la Comissió Europea presentés una estratègia per a la seva implantació.

Les oportunitats que l’hidrogen verd pot aportar no han passat per alt al territori. Fa just un mes la Universitat Rovira i Virgili anunciava la creació de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que té com a objectiu

aglutinar actors de sectors diversos per a impulsar la recerca i implementació d’aquesta energia de futur. Una cinquantena d’organitzacions, tant de l’àmbit públic com privat, ja han mostrat el seu interès en ser-ne membres i aportar el seu granet de sorra i també l’experiència adquirida en cadascun dels seus sectors per a poder fer de la demarcació tarragonina un hydrogen valley, és a dir, en un pol d’innovació i generació d’aquesta energia.

«En les jornades d’emergència climàtica i transició energètica que vam organitzar a l’inici del curs 2019 es va parlar de l’hidrogen verd –explica el coordinador de la Plataforma i professor de la URV, Jordi Cartanyà– i quan el passat 8 de juliol la Unió Europea va establir que de cara al 2050 el 25% de l’energia que es consumeixi haurà de provenir de l’hidrogen verd, ens va esperonar a

recuperar la idea i a treballar-hi».

Dit i fet, la URV va posar-se en marxa i el passat 20 d’octubre se celebrava la primera trobada dels agents interessats.

Un territori amb potencial Tots els actors destaquen la «vertebració del territori» que comporta la constitució de la Plataforma. «Una plataforma que aglutina tots els agents implicats en la investigació, desenvolupament i aplicació d’aquest hidrogen com a combustible del futur és un encert i una garantia d’èxit», assegura el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i president d’Ematsa, Jordi Fortuny. «El desenvolupament de tecnologies, energies i comportaments nets i sostenibles ja ha deixat de ser el futur. És un present ben viu que cal seguir construint i ampliant dia a dia.

Accions com aquesta són una

excel·lent oportunitat i un estímul per no defallir i seguir avançant», afirma la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé. A més, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, considera que «és també un pas endavant en el projecte de Regió del Coneixement i posa en valor el nostre territori i tota la nostra potencialitat».

De fet, és la conjunció d’una sèrie de variables que fan que la demarcació tingui tots els elements necessaris per a liderar el desenvolupament de la tecnologia de l’hidrogen a Catalunya.

D’una banda, som els principals productors d’energia amb tres reactors nuclears, quatre centrals de cicle combinat, més de vint parcs eòlics en funciona-

ment (i deu en autorització) i una central hidroelèctrica. De l’altra, tenim assentat al territori el principal complex petroquímic del sud d’Europa. En aquest sentit, el sector químic no només és el principal consumidor d’hidrogen sinó que també és un gran expert en la seva generació.

Per últim, la demarcació compta amb diversos centres de recerca,

EMPRESA RECOMANADA

Andreu Manteniment Industrial, la nova referència en energia solar a l’Alt Camp Fan el salt cap aquesta nova aposta de la mà de l’empresa lleidatana Becquel Redacció

Andreu Manteniment Industrial SL comença la seva aposta per l’energia solar fotovoltaica.

El moment és l’ideal i fer-ho a casa sempre suma. L’empresa vol ser la referència en aquest àmbit i encarregar-se de les instal·lacions fotovoltaiques

realitzades a la comarca de l’Alt Camp i voltants.

Una instal·lació fotovoltaica té molts beneficis. Els principals són l’aprofitament de l’energia del sol respectant el medi ambient. A més, moltes localitats del territori ofereixen una bonificació en l’IBI per aquells

que les instal·lin. També es pot aprofitar el retorn en l’excedent que aboca cada usuari a la xarxa amb uns preus de 0,05€/0,07€ per kW enviat a la xarxa. A tot això, cal sumar-hi que en l’àmbit de les instal·lacions solars industrials, compten amb una experiència de més de 17 anys

Andreu Manteniment Industrial fa el salt acompanyat de l’empresa lleidatana Becquel, especialista en instal·lacions solars fotovoltaiques i un dels seus treballadors és nascut a Valls.

La primera instal·lació serà a la seva nau industrial amb una potència instal·lada de 14 kW i la podrem veure, ja que incorporarà quatre panells fotovoltaics a la façana.

Vols saber com descobrir el cost i els avantatges de l’energia solar fotovoltaica? Per promocionar les instal·lacions fotovoltaiques al territori Andreu Manteniment Industrial SL.

CEDIDA

Les instal·lacions fotovoltaiques aporten nombrosos beneficis.

EMPRESES I INNOVACIÓ CEDIDA

El desenvolupament d’energies netes ja ha deixat de ser el futur. És un present ben viu que cal construir cada dia L’hidrogen verd democratitzarà l’accés a l’energia i pot fer de Tarragona una regió resilient energèticament

claus per a desenvolupar la innovació necessària perquè l’hidrogen verd sigui un projecte a gran escala.

Posar-se en marxa El coordinador de la Plataforma explica que el primer pas a fer és definir la visió general de com ha de ser aquesta regió de l’hidrogen i a partir d’aquí, establir

grups de treball que veuran les oportunitats i les necessitats que presenta cada àmbit en concret.

Pel que fa al paper de la URV, més enllà de ser «un actor neutre que fa d’aglutinador», Jordi Cartanyà explica que la seva missió ha de ser coordinar els agents de recerca en ciència i tecnologia, com l’ICIC, l’Eurecat o l’Institut de Recerca Energètica de Cata-

lunya, però també en l’àmbit de les ciències socials. Cartanyà ressalta aquest últim àmbit, ja que el desenvolupament de l’hidrogen suposarà un canvi de paradigma en la societat que caldrà abordar des de múltiples àmbits.

A la tasca investigadora, caldrà sumar-hi la tasca de desenvolupament que durà a terme el sector privat per a complir amb les exigències europees. El sector químic, per exemple, es veurà obligat a fer inversions per a adaptar la seva activitat a l’era de l’hidrogen verd. Però també el sector energètic, molt present a la demarcació. En aquest sentit, l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, comenta que «la transició energètica està canviant el model actual.

Les centrals nuclears tenen una data de caducitat que les obliga a cercar alternatives i l’hidrogen

pot ser-ne una». En aquesta línia, Jordi Fortuny apunta: «És urgent atraure iniciatives per agafar el tren de la nova economia a Tarragona. I no ho assolirem si fem projectes no connectats».

Més enllà de la transició energètica, Noemí Llauradó destaca que l’hidrogen pot aportar múltiples beneficis «com la descarbonització de la gran indústria, l’impuls d’una mobilitat sostenible o l’aparició de nous projectes i d’empreses emergents d’alt valor afegit». Alguns dels agents que ja han mostrat el seu interès per a ser membres de la plataforma ja tenen al cap com podrien introduir-lo en el seu dia a dia.

Un cas és Ematsa, qui planteja utilitzar-lo com a combustible per la seva flota de vehicles. Un altre és el Port de Tarragona. El seu president, Josep Maria Cruset, explica que «el Port pot aportar tres eixos en aquest projecte territorial, oferint les nostres instal·lacions per a emmagatzemar hidrogen i subproductes; acollint una hidrogenera que subministrés un combustible net als vaixells, camions i maquinària interior del Port; i per últim, facilitant el desplegament d’instal·lacions fotovoltaiques en espais com teulades de magatzems o campes de vehicles».

Equilibri en les renovables L’augment de les renovables és una condició sine qua non per fer

que el projecte d’hidrogen verd al territori sigui una realitat. Ara bé, el cert és que l’esclat de parcs eòlics al qual estem assistint està generant molta controvèrsia en alguns sectors i tot apunta que impulsar-ne encara més podria agreujar la situació. L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant remarca que «cal buscar l’equilibri, preservar la riquesa paisatgística i diversificar la producció energètica de renovables al territori». En aquesta línia, Llauradó apunta que «queden molts àmbits antropitzats que cal començar a utilitzar, com les teulades d’edificis, i una tecnologia que avança cada dia (com els micromolins de vent) i que possibilita la producció d’energia verda integrada en el paisatge».

Les alternatives, però, no són suficients per a superar la controvèrsia vinculada a un canvi social com el que planteja l’hidrogen verd. Per a Jordi Cartanyà, la universitat ha de jugar un rol clau a l’hora de generar diàleg i fomentar debats, que no discussions, per a trobar punts en comú. En aquest sentit, el coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud emfatitza que «l’hidrogen verd democratitzarà l’accés a l’energia, ja que estarà a l’abast de qualsevol territori» i assegura que pot fer de Tarragona una «regió resilient energèticament», sense dependències d’altres territoris.

24/11/2020 diarimés

Què és i com es produeix l’hidrogen verd?

L’hidrogen és el tercer àtom amb més presència a la Terra i té una capacitat energètica només superada per alguns gasos com el propà. El repte que planteja aquest element és que mai es presenta sol, sinó en combinació amb altres elements. Fins ara, per a obtenir-lo, s’extreu dels hidrocarburs, mitjançant un procés que genera unes altes emissions de CO2. És el que es coneix com a hidrogen blau. L’hidrogen verd planteja una alternativa neta en obtenir-lo directament de l’aigua. Per a separar la molècula d’oxigen de les dues d’hidrogen que formen l’aigua, s’utilitza l’electricitat en un procés anomenat electròlisi. Ara bé, perquè realment l’hidrogen obtingut sigui verd cal que l’electricitat provingui de fonts renovables, com la fotovoltaica o l’eòlica.

Un cop se separa l’hidrogen aquest s’emmagatzema sense problemes per a ser utilitzat quan sigui necessari, cosa que suposa un avantatge respecte a altres tecnologies com les bateries elèctriques.

5

6

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ A FONS

Anna Ferran

Ser innovador s’ha convertit, especialment en els darrers anys, en la clau de l’èxit empresarial. I com molts altres aspectes vinculats amb el management i el món dels negocis, han sorgit gurús arreu que asseguren tenir la pedra filosofal de la innovació. En analitzar el contingut que s’amaga darrere dels anglicismes, les frases motivacionals i altres eines retòriques àmpliament utilitzades, sovint es troba un missatge buit, i per extensió, un empresari carregat de dubtes sobre com ha d’afrontar el camí cap a la innovació.

Enmig d’aquest context, els analistes Marc de Jong, Nathan Marston i Erik Roth, de la consultora internacional McKinsey, van presentar ara fa cinc anys el treball Eight essentials of innovation. Aquesta publicació ha esdevingut una referència mundial, justament perquè proporciona unes guies força més acurades sobre com esdevenir innovador.

Els investigadors van dur a terme una extensa recerca en grans empreses, amb una llarga trajectòria, per acabar identificant aquells elements comuns en totes que les convertien en innovadores. Si bé es tracta d’un treball que ja té uns anys, enguany són molts els experts en management i empresa els que el prenen com a referència a l’hora d’oferir consells a tots aquells directius que volen que les seves organitzacions surtin reforçades de la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

L’espurna de la innovació Els analistes de McKinsey van arribar a la conclusió que qualsevol empresa que és innovadora passa pel següent procés: aspirar, escollir, descobrir, evolucionar, accelerar, escalar, ampliar i mobilitzar. Les quatre primeres fases fan referència a la part més creativa de la innovació, a la guspira necessària perquè la innovació acabi succeint mentre que les quatre últimes

ETS INNOVADOR? ELS VUIT PASSOS ESSENCIALS QUE T’HI APROPEN Una investigació de la consultora McKinsey va determinar el procés que segueix qualsevol companyia per a ser innovadora; el seu model s’ha recuperat enguany com a recepta per a superar la crisi econòmica derivada de la pandèmia

Aconseguir que tot aquest model de treball es converteixi en cultura d’empresa és l’objectiu final que cal perseguir.

posen el focus en com mantenir en el temps l’habilitat innovadora.

Tot comença amb una aspiració, o dit d’una altra manera, el plantejament d’uns objectius i unes metes. Remarquen que no es tracta de ser grandiloqüent sinó de plantejar uns propòsits

racionals i detallats, que es puguin avaluar per a saber si es va en la direcció correcta. Quan ja tenim clar què volem, cal plantejar-nos com ho farem. Entre les diverses opcions que es presentin cal escollir aquella amb més potencial d’èxit segons l’anàlisi estratègica que

l’acompanya. Ara ja tenim uns objectius i unes idees per a complir-los i el següent pas, segons els analistes de McKinsey, és descobrir allò que marcarà la diferència, sigui a nivell intern o sigui per la identificació de mercats i tecnologies que ens poden ajudar a

avançar en l’assoliment de les nostres aspiracions. Tots aquests passos duen, per inèrcia, a experimentar una evolució en el model de negoci. La rapidesa amb la qual siguem capaços d’evolucionar serà determinant.

Mantenir la innovació en el temps La rellevància de l’estudi de McKinsey radica en el fet que no s’atura en assolir la meta de la innovació, sinó que analitza quins són els passos necessaris per a mantenir aquesta filosofia i l’esforç que comporta al llarg del temps, per esdevenir, definitivament, una companyia innovadora. Hem estat caCEDIDA paços de veure que el nostre model de negoci ha d’evolucionar, ara cal accelerar el procés. Les traves internes de l’organització i la burocràcia són els principals enemics de l’acceleració i, per tant, caldrà minimitzar-los si es vol materialitzar el tarannà innovador.

Un altre element que pot impactar negativament en la innovació és no saber escollir l’escala en la qual hem d’estendre la nostra innovació per a ser competitius.

En aquest sentit els autors expliquen que la innovació perdura en l’empresa quan se sap trobar l’escala correcta en mercats i segments rellevants.

Els dos últims factors que identifica l’estudi de McKinsey se centren en l’externalització i la motivació.

Pel que fa a l’externalització, asseguren els analistes que aquelles empreses que saben crear aliances amb altres agents externs tindran una ment més oberta i una major capacitat innovadora. La motivació és l’últim dels vuit passos, però no per això el menys important. Aconseguir que aquesta manera de treballar per a fomentar la innovació esdevingui una part intrínseca la cultura de l’empresa serà clau perquè els treballadors se sentin lliures i creatius per a seguir aportant idees i projectes innovadors.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

7

EMPRESA INNOVADORA CEDIDES

A l’esquerra, una de les màquines que permet produir films a escala industrial. A dalt a la dreta, uns professionals del centre utilitzant l’eina Pack Studios Live!. A baix, l’estabilitzador d’embalatges.

Tecnologia puntera per a reinventar el futur, l’aposta de Dow Tarragona El nou centre Pack Studios Tarragona per a la innovació en films i embalatges serà clau per al desenvolupament de plàstics 100% reciclables Anna Ferran

Com serà el futur? Quin rol jugaran els plàstics? Fins a on evolucionarà la indústria en el seu camí per a convertir-se en 4.0? Lluny de ser incerteses, les respostes a moltes d’aquestes preguntes les podem observar al complex industrial de Dow a Tarragona. La companyia ha fet de la innovació la seva millor eina per esdevenir un referent en la sostenibilitat. I és que Dow i les solucions sostenibles són un binomi indissoluble que es referma amb cada nou pas que fan.

Una bona mostra d’això és el nou Pack Studios Tarragona.

Tot just fa un més de la seva inauguració mundial, però ja és reconegut per a molts com un dels centres més potents en innovació de films i embalatges a nivell mundial. I no és d’estranyar.

L’equipament d’última generació juntament amb un concepte de centre de recerca i desenvolupament global que permet crear materials 100% sostenibles i reciclables i fer un testeig complet del producte de principi a fi fan d’aquest espai ubicat a la Canonja la joia de la corona de la xarxa de centres d’innovació Pack Studios que Dow té arreu del món.

A més, se suma als altres centres innovadors que l’empresa química té a l’Estat: el centre de servei tècnic i desenvolupament per a Dow Industrial Solutions, que també està al complex de Tarra-

gona; el centre de desenvolupament i servei de Dow Polyurethanes de Ribaforada (Navarra) i el ce|de|pa, el centre de desenvolupament del panell en continu de Tudela (Navarra).

De la idea a la validació L’objectiu final de Pack Studios Tarragona és convertir-se en l’aliat dels clients de Dow en l’objectiu compartit de crear films i embalatges 100% reciclables per a sectors com l’alimentació, les aplicacions mèdiques o la higiene, entre altres. Per a aconseguir-ho, treballa totes les etapes de la innovació, des de la creació del material plàstic i el testeig en un laboratori, fins a la producció a escala industrial per a avaluar la seva idoneïtat.

El procés d’innovació integral en packaging que s’hi duu a terme no s’atura aquí. I és que Pack Studios Tarragona compta amb el Centre de Simulació d’Embalatge Industrial, un espai on es recreen situacions reals a les quals se sotmet un embalatge durant el seu transport per a comprovar la seva estabilitat i fiabilitat, i amb el Centre d’Excel· lència d’Adhesius, que situa a Tarragona com una referència global en el desenvolupament de solucions per a cintes adhesives, etiquetes o films protectors adhesius.

El fet de realitzar un procés d’innovació integral fa que els

CEDIDA

Pack Studios està equipat amb l’última tecnologia per a processos d’innovació integral clients de Dow no hagin d’aturar la seva pròpia activitat per a fer proves amb un nou material, ja que aquestes proves es duen a terme a Tarragona. «Accelerem la manera d’innovar i anem ràpidament de la idea al producte i del producte a la seva validació», assegura el vicepresident comercial de Dow Packaging & Specialty Plastics per a la regió EMEA, Marco ten Bruggencate. I afegeix: «ens permet poder treure-li profit i convertir-nos en una extensió de les instal·lacions dels nostres clients».

A més, els clients poden fer un seguiment de tot el procés innovador sense haver-se de desplaçar a Tarragona gràcies a l’eina Pack Studios Live!, que permet una connexió en remot per anar avaluant el procés i fer les modificacions pertinents fins a obtenir el producte amb les característiques desitjades.

Han incorporat una nova impressora 3D al complex de Tarragona per a testar nous materials sostenibles d’impressió.

Última tecnologia Ara bé, perquè aquesta innovació es produeixi, cal un equipament a l’altura del repte. Dow ha equipat aquest espai de més de 4.000 metres quadrats amb la ultimíssima tecnologia. Des de robots que testegen al labo-

ratori les característiques que presenten els plàstics, com la resistència a les puncions o l’elasticitat, fins a màquines de grans dimensions similars a les que es troben a les plantes dels seus clients que produeix films d’entre 5 i 9 capes. Una de les peces més impressionants és una màquina de 15 metres d’alçada, que la companyia anomena popularment Rocky, nom que evidencia la seva potència.

Impressió 3D sostenible Si bé Pack Studios és un pol d’innovació a Dow Tarragona, el conjunt del complex treballa per a impulsar innovacions sostenibles. Una mostra bona mostra d’això és el fet que el complex sigui dels primers de Dow a la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica) amb una impressora 3D amb la qual estan testejant un nou filament sostenible anomenat IMAGIN3D™ Olefin Block Copolymer. La idea és que en un futur Dow recicli aquest producte per a tornar a produir nous materials per a impressió 3D. Amb el desenvolupament d’aquesta solució gràcies a la recerca i al testeig amb la nova impressora que Dow té al complex tarragoní, la companyia vol «impulsar el creixement d’aquesta tecnologia emergent, reduir els cicles de desenvolupament dels productes i millorar les aplicacions finals de les peces impreses».

8

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ Marc Solé Borràs Director tècnic d’HIGITECH

«Les nostres aplicacions creen edificis més segurs i energèticament sostenibles» Aquesta empresa vallenca ofereix solucions innovadores i respectuoses amb el medi ambient per a descontaminar instal·lacions i fer-les més eficients CEDIDA

Redacció

—Expliqui’m breument a que es dedica HIGITECH. —A HIGITECH, ens dediquem per complet a aconseguir millores mediambientals, oferint serveis de descontaminació, serveis per millorar edificis, fent-los energèticament més sostenibles i serveis per millorar la salut dels edificis, lluitant contra la síndrome de l’edifici malalt.

—Què és la síndrome de l’edifi· ci malalt?

—La síndrome de l’edifici malalt, no és una malaltia que pateixi l’edifici en si, sinó el conjunt de malalties que pateixen els seus ocupants, derivades de la contaminació de l’aire en espais tancats, on l’aire recircula vàries vegades i per tant hi ha un dèficit de renovació d’aire. Això pot derivar en malalties com irritació de les vies respiratòries, ulls o pell, mal de cap, al·lèrgies o hipersensibilitat d’origen desconegut.

—L’empresa treballa en tres grans àmbits, l’eficiència ener· gètica, la bioseguretat i l’eco· sostenibilitat. Com sorgeix aquesta divisió?

—Dels seus inicis, HIGITECH, està formada per tres grans àmbits on oferim millores ambientals cobrint les necessitats tant en espais interiors com en espais exteriors. Aquestes àrees ens permeten oferir serveis de 360º.

—Expliqui’m quina mena de serveis ofereix cadascuna de les àrees de treball d’HIGI· TECH. —En la línia de la Bioseguretat oferim higienitzacions, millores en la qualitat d’aire en interiors i desinfeccions. Un dels serveis més innovadors és la higienització de conductes. Un equip teledirigit que ens permet introduir-nos i higienitzar l’entramat de conductes dels sistemes de climatització. En la línia d’ecosostenibilitat, oferim serveis d’autodescontaminació, autodesinfecció i autoneteja, mitjançant tecnologia fotocatalítica. En aquesta branca, oferim SHINE ON, un producte que adquireix propietats d’autoneteja en vidres i plaques solars, fent que la brutícia i la contaminació no s’hi adhereixin i siguin fàcilment eliminables. En el cas de les plaques solars, l’aplicació de SHINE ON, millora el seu rendiment. Finalment, en la línia de l’eficiència energètica, oferim aplicacions que creen un efecte de barrera tèrmica entre els interiors i els

Perfil

Energies netes i química, la fórmula de la sostenibilitat Fer dels edificis i les instal· lacions uns espais segurs, saludables, eficients i res· pectuoses amb el medi am· bient. Aquest és l’objectiu que s’ha proposat HIGI· TECH. Pot semblar tasca impossible, però la inno· vació, la ciència aplicada i un ferm compromís amb el futur del planeta han per· mès que aquesta empresa vallenca hagi estat capaç de trobar la fórmula idò· nia. Les seves aplicacions combinen les solucions qu· ímiques, les energies netes i renovables, com l’aigua de pluja a la llum solar, i la dar· rera tecnologia, com drons i robots per descontaminar superfícies i dotar-les de propietats autodesinfec· tants i autohigienitzants.

HIGITECH treballa en tres àmbits, com són l’eficiència energètica, la bioseguretat i l’ecosostenibilitat.

Els productes que ha desenvolupat HIGITECH permeten combatre la síndrome de l’edifici malalt.

Oferim millores ambientals cobrint les necessitats tant en espais interiors com exteriors per oferir un servei 360º exteriors dels edificis. En aquesta línia tenim per exemple EFI GLASS, aplicació pels vidres dels edificis que els atorga propietats d’aïllament, tant del fred com de la calor exterior, reduint el cost d’energia dels sistemes de climatització.

—A quins sectors ofereixen els seus serveis?

—A HIGITECH oferim un servei 360º per tant, totes les nostres aplicacions van dirigides a aquelles persones o sectors que busquin millores mediambientals, creant àrees de descontaminació, edificis més segurs i més sostenibles energèticament.

La pandèmia ens ha portat a tenir més cura i més consciència a l’hora d’obtenir espais més segurs —Un mateix client o equipa· ment pot agrupar serveis de les tres àrees en les seves instal· lacions?

—Sens dubte, el que oferim a HIGITECH és un servei integral.

Les tres àrees no només són compatibles sinó que són complementàries. Posem per exemple, un edifici qualsevol, es pot realitzar aplicació de SHINE ON, producte amb propietats d’autoneteja per vidre, per la part exterior per estalviar aigua i productes de neteja. I en la part interior del mateix vidre es podria aplicar EFI GLASS, producte que actua de barrera tèrmica. En un sol

La innovació forma part de l’ADN de la nostra empresa en totes les àrees per oferir un servei excel·lent vidre obtindríem el benefici de les dues aplicacions. Si en aquest edifici, també s’hi fa una aplicació a les zones comunes amb HIGIPANT BIO, pintura amb propietats desinfectants, als beneficis de les aplicacions realitzades en

els vidres els sumariem els beneficis d’aquesta pintura.

—La pandèmia ha augmentat l’interès pels seus serveis i els projectes que desenvolupen?

—Malauradament, la pandèmia que estem vivint ha causat un gran impacte en la nostra vida, també ens ha portat a tenir més cura i més consciència en el tema d’obtenir espais més segurs. A causa d’aquesta preocupació hi ha hagut un augment en l’interès en els serveis de desinfeccions en la branca de la bioseguretat, i en aplicacions fotocatalítiques en la branca de l’ecosostenibilitat, ja que aquests, aporten propietats d’autodesinfecció.

—Com ajuden les seves solu· cions al compliment dels Ob· jectius de Desenvolupament

Sostenible marcats per l’ONU? —Les aplicacions que ofereix HIGITECH, contribueixen sens dubte en assolir els objectius marcats per l’ONU en l’Agenda 2030. Oferim aplicacions de descontaminació que utilitzen energies netes i naturals com la llum del sol. Aportem aplicacions que ajuden a reduir el cost d’aigua i d’altres que optimitzen l’energia destinada a la climatització d’edificis. Per tant, aportem beneficis mediambientals contribuint amb el nostre granet de sorra al desenvolupament sostenible.

—Com incorporen la innova· ció en la seva estratègia empre· sarial? I en el dia a dia de la seva activitat?

—A HIGITECH, estem sempre a la recerca de noves tecnologies i aplicacions per fer la nostra feina diària. La innovació forma part de l’ADN de la nostra empresa en totes i cadascuna de les àrees d’HIGITECH, per oferir un servei i una experiència excel·lents.

—Són una empresa del terri· tori però amb vocació inter· nacional? On se centra la seva presència exterior i com la ges· tionen?

—Per HIGITECH és important l’expansió internacional, tenim delegacions a diferents països com Bèlgica, França o una de les últimes incorporacions, Dubai.

Des de la central, formem, guiem i ajudem a les nostres delegacions, donant-los el suport tècnic necessari, tot i que com és lògic, cada delegació s’ha d’adaptar a les característiques pròpies de cada mercat.

—Per últim, quins són els rep· tes de futur que encaren com a empresa a curt i mig termini?

—El repte que tenim al davant a HIGITECH, és seguir ajudant a millorar l’aire que respirem, seguir millorant la forma com invertim els nostres recursos d’energia i aigua, per tal d’ajudar al màxim possible en la millora mediambiental del nostre planeta, perquè tant la nostra com les generacions que venen podem gaudir d’un planeta més sa.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

INICIATIVA DESTACADA

Som-Inn Port, treball col·laboratiu per impulsar la innovació portuària L’ecosistema d’innovació impulsat per l’Autoritat Portuària ha presentat cinc projectes que responen a reptes de futur Anna Ferran

Com s’hauria d’adaptar el Port de Tarragona a l’arribada de vehicles pesants autònoms? Com es pot optimitzar la disponibilitat de la línia d’atracada dels molls? Com es podria no haver de netejar el recinte portuari promovent la sostenibilitat de forma col·laborativa? Com es pot maximitzar l’ús del transport ferroviari en operatives logístiques fetes des del territori? Com es pot potenciar la marca Port de Tarragona? Aquests són els cinc reptes en els quals Som-Inn Port, l’ecosistema d’innovació impulsat per l’Autoritat Portuària (APT), ha estat treballant.

A principis de mes es va fer una sessió virtual on totes les persones implicades, agrupades en cèl·lules d’innovació, van explicar els punts de partida, les idees i solucions proposada i els aprenentatges realitzats. Pròximament, el Comitè d’Innovació de l’APT estudiarà les solucions proposades i valorarà les seves

CEDIDA

possibilitats d’implementació segons les prioritats estratègiques i comercials dels propers anys al Port.

«Som-Inn Port és la resposta als reptes de futur en forma d’objectius tangibles assolits a partir de l’energia invertida, la col·laboració i l’esforç de totes les persones implicades, d’empreses i entitats de l’entorn del Port de Tarragona», assegura el seu president, Josep Maria Cruset. En aquest sentit, cal destacar que el programa es basa en la intel· ligència col·lectiva i integrant les empreses i entitats de la comunitat Portuària així com els stakeholders per innovar en processos, serveis i models de negoci.

Proposen utilitzar l’IA per monitorar les operatives a peu de moll.

La digitalització és la resposta Les eines que estan facilitant la transformació digital són part de la resposta als reptes plantejats en el marc de Som-Inn Port. I és que l’ús de l’Internet de les Coses (IoT), de la Intel·ligència Artificial o de les aplicacions per a mò-

bils pot suposar un salt qualitatiu en molts aspectes. La IoT és l’eina amb la qual el Port pot donar resposta a l’arribada de vehicles pesants autònoms dins de les seves instal·lacions. En aquest sentit, plantegen l’ús de sensors per a tenir els vehicles localitzats

i controlats en temps real.

La intel·ligència artificial (IA) i el disseny d’un aplicatiu per a web i mòbil és la resposta a la necessitat d’optimitzar la disponibilitat d’atracada als molls.

L’app permetria monitorar les operacions i oferir i mitjançant

aquesta informació obtinguda per IA es podria millorar la planificació d’escales cosa permetria un millor aprofitament de les infraestructures i del temps.

Una app també és la proposta plantejada davant de la necessitat de fomentar la sostenibilitat ambiental. La plataforma recolliria bones pràctiques i permetria identificar incidències i fer-ne el seguiment fins al tancament.

La solució buscada per a maximitzar l’ús de ferrocarril en les operatives logístiques de les empreses del territori és la creació d’una web on visualitzar la millor ruta tenint en compte aspectes com són el tipus de càrrega, CO2 emès, transit time, documentació legal, i tot sempre potenciant el tren i el Port. Per últim, l’impuls d’una iniciativa de corporate venturing és el projecte presentat per a potenciar la marca Port de Tarragona. El seu objectiu és oferir facilitats perquè els projectes emprenedors del territori puguin créixer.

Els cinc projectes de Som-Inn Port IoT i vehicles autònoms Una plataforma que a partir de la IoT i sensors controla els moviments dels vehicles pesants autònoms i les operatives en temps real.

PORT CO-OPTIM Intel·ligència artificial per a monitorar les operatives a peu de moll. La informació es recull en una a app per a planificar optimitzant espai i temps.

Incidències i sostenibilitat App on comunicar incidències de forma ràpida i fer-ne el seguiment, a més d’incloure recomanacions i contactes.

PORT 2 PORT Una web que connecta els agents logístics i les empreses mostrant la millor ruta per a moure unes mercaderies potenciant el tren i el Port.

Som-Inn Port Ventures Impuls als emprenedors del territori oferint espai i recursos de manera que potencia la marca Port de Tarragona com a llançadora d’empreses emergents.

9

10

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

LABORAL

Mas Carandell promou l’ocupació de majors de 30 anys amb nous ajuts

ACTUALITAT CEDIDA

La 5a edició del 30 PLUS ofereix incentius econòmics a les empreses que contractin personal CEDIDA

Redacció

Mas Carandell enceta aquest mes de novembre una nova edició del programa 30 PLUS, que té la doble finalitat d’incentivar a les empreses que volen incorporar personal, amb ajuts econòmics a la contractació, i fomentar la inserció al mercat laboral de persones desocupades de més de 30 anys que viuen a Reus.

Un total doncs de 40 persones es beneficaran d’un contracte laboral, mentre que fins a 40 empreses podran rebre l’ajut econòmic d’un màxim de 9.974 euros per contracte, segons la durada i tipus. Aquestes subvencions són compatibles amb els incentius fiscals i les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social que contemplen cadascuna de les modalitats contractuals, per la qual cosa encara són més beneficioses.

L’actual és la 5a edició del programa 30 PLUS que gestiona Mas Carandell. En les quatre edicions anteriors, la gestió i intermediació laboral efectuada per Mas Carandell entre empreses i demandants de feina, va fer possible assolir més d’1 milió d’euros en subvencions, que van ser destinats a la contractació laboral directa de 160 persones majors de 30 anys del municipi, per part de 123 empreses del territori. Per tant l’èxit va ser total amb un 100% d’inserció.

Aquesta xifra suposa un repte per l’actual edició donat el com-

L’analítica de dades afavoreix la transformació d’aquesta àrea.

Formar Recursos Humans en noves habilitats, clau per assolir la digitalització La capacitació millora el rendiment empresarial Redacció

Mas Carandell disposa de personal tècnic qualificat que acompanya al llarg de tot el procés.

Quaranta persones es beneficiaran d’un contracte laboral i 40 empreses rebran un ajut plicat context en el qual vivim, però realment la crisi econòmica fa palès, més que mai, la necessitat de programes com aquest per impulsar tant l’ocupació de les persones i com el desenvolupament de les empreses, i de fet ja es compta amb les primeres

En les quatre edicions anterior es va mobilitzar més d’un milió d’euros en subvencions ofertes de treball d’algunes empreses, com la d’administratiu/ iva comptable o la d’oficial electricista, per posar exemples.

Mas Carandell disposa de personal tècnic qualificat que acompanya tot el procés des de la incorporació al lloc de treball

fins al moment de presentar la sol·licitud de l’ajut i justificar-la, i es compta amb la seva borsa de treball, per reclutar persones candidates amb el perfil definit prèviament amb l’empresa i així poder realitzar la selecció.

El programa 30 PLUS és subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal – Ministerio de Trabajo y Economía Social, i regulat per l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

La pandèmia i el confinament ha suposat una revolució a escala organitzacional i els departaments de recursos humans no se n’escapen. Un estudi global elaborat pel Institute for Business Value d’IBM indica els equips de recursos humans han de reinventar-se per a impulsar la transformació digital dins de les empreses. I és que assolir amb èxit aquesta transformació depèn, en gran mesura, de les habilitats i capacitats que té el personal; unes habilitats que manquen tal com ha evidenciat la pandèmia.

L’estudi posa de manifest que

accelerar el ritme d’aprenentatge continua, donar suport al benestar integral dels treballadors i reinventar la funció dels recursos humans i la seva arquitectura tecnològica són tres aspectes que impulsen la innovació i la transformació.

Els resultats de les enquestes fetes per aquesta investigació assenyalen que el 66% de les empreses amb millor rendiment està invertint activament en noves habilitats i capacitats dels seus departaments de recursos humans. L’analítica de dades i la intel·ligència artificial són claus per afavorir el canvi en aquest departament.

EMPRESES I INNOVACIÓ ESTUDI

La formació, eina d’empoderament per adaptar-se a un món canviant

EMPRESA RECOMANADA

24/11/2020 diarimés

11

CEDIDES

Prop del 70% dels treballadors es mostra motivat per aprendre noves habilitats socials i digitals CEDIDA

Anna Ferran

La formació continuada dels professionals és ara més important que mai. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi Evolució de la Força Laboral que la companyia tecnològica HP ha dut a terme en diversos països europeus, entre els quals Espanya, i els Estats Units. L’estudi indica que sis de cada 10 professionals remarquen el paper fonamental que juga tenir una formació continuada que els permeti adquirir noves habilitats i coneixements per adaptar-se a un món cada cop més canviant, tal com ha evidenciat la pandèmia, i seguir tenint èxit professional. A Espanya, els treballadors que comparteixen aquesta visió puja fins al 71%.

Són molts els treballadors que han vist la pandèmia com una oportunitat per a millorar. Concretament el 64% dels professionals espanyols considera que la crisi de la covid els ha permès perfeccionar les seves habilitats tècniques. En aquest sentit, l’estudi d’HP mostra com els treba-

Només un 15% de les empreses ha donat pautes de seguretat.

lladors s’han empoderat per a liderar de mutu propi l’adquisició de nous coneixements totalment necessaris en el nou context laboral. Així doncs, segons l’estudi, el 67% dels espanyols indica que aquesta formació ha de ser continuada i se senten actius i motivats per aprendre noves habilitats, tant digitals com soft

ACTUALITAT

EMPRESA RECOMANADA

El 50% de les petites empreses no gestiona la protecció de dades La meitat de les petites empreses i autònoms espanyols no apliquen normatives de protecció de dades (GDPR) en el seu negoci i un 92% no utilitza una certificació SSL (Secure Socket Layer) al seu lloc web, malgrat que el 60% assegura conèixer el terme, segons es desprèn de la tercera onada de l’informe Radiografia de les petites empreses i autònoms espanyols, realitzat per la companyia GoDaddy. La certificació SSL per-

skills (comunicació, treball en equip, creativitat, organització...).

Els canvis laborals que està comportant la covid-19 no només afecten l’actitud dels treballadors, sinó també la de les empreses. El 47% dels professionals considera que el millor incentiu que pot rebre és flexibilitat laboral (adaptant horaris, teletreba-

llant o seguint models híbrids).

Així mateix, també es valora que l’empresa ofereixi les eines digitals necessàries, sigui quin sigui l’escenari. L’estudi revela que el 35% dels treballadors considera que la seva empresa no està preparada per fer el canvi digital. Així mateix només un 15% de les companyies europees han proporcionat pautes de seguretat per a treballar fora de l’oficina i únicament un 12% han suggerit pràctiques sostenibles.

«Aquesta situació ha canviat el futur del treball, accelerant una transformació prevista a cinc anys vista i que ha afectat de la nit al dia a tota mena d’organitzacions, des de més poderoses, a les pimes i autònoms», assenyala la responsable del negoci d’Impressió d’HP per Europa Sud, Inés Bermejo. I afegeix: «És més important que mai, no només invertir en l’última tecnologia, sinó també en les habilitats dels nostres professionals, ja que la seva agilitat i capacitat d’adaptació al canvi seran la clau que impulsi el nostre futur com a societat».

met que els principals navegadors identifiquin el web com a segur, ja que segueix el protocol HTTPS. L’informe destaca el fet que la pandèmia ha incrementat la necessitat de fer el salt cap al món digital. En aquest sentit, el 15% de les petites empreses i autònoms han creat la seva pàgina web des de zero i, d’aquests, un 10% també han implementat un canal de venda online.

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dilatada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la competència, ja que són poques

les companyies que realitzen aquesta tècnica.

La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, per a adaptar-se a les necessitats del projecte. També fan excavacions, transport de maquinària i lloguer d’aquesta.

A dalt, Sergio, un dels guardapesques de Masia Blanca. A sota, un nudibranqui, també conegut com babosa marina.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líders en vigilància rural i marítima Gestionaran 6 de les 11 reserves marines de tot l’Estat Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa, ubicada a Montroig del Camp, compta amb una llarga trajectòria en el sector amb més de 20 anys d’experiència en la vigilància de la Reserva Marina Masia Blanca de Coma-ruga (el Vendrell) i amb més de 36 anys proporcionant vigilància en àrees privades de caça de Tarragona i Barcelona i Lleida.

Recentment, Vigilància Mediambiental l’Escurçó, amb Joan Manel Olivella com a cap de Seguretat i gerent de l’empresa, ha guanyat el darrer concurs públic de les reserves marines de l’Estat, adjudicat per la Junta de contractació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Així doncs, passarà a gestionar un total de sis de les 11 reserves de la Xarxa

de Reserves Marines de l’Estat, entre elles algunes de tan importants com l’arxipèlag de Columbretes a Castelló o la paradisíaca illa volcànica de la Graciosa a Canàries. També gestionaran les reserves de Cala Ratjada (Mallorca), Cabo

L’empresa farà la vigilància marítima en reserves com les illes Columbretes o la Graciosa de Palos (Múrcia), la Palma (Canàries), a més de la reserva de Masia Blanca.

La importància ecològica de les reserves marines radica en el fet que són considerades una eina clau pel sector pesquer, ja que són zones de reclutament i reproducció de espècies d’interès comercial.

A més tenen una gran importància en conservació de la vida marina.

12

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

FORMACIÓ

La Cambra de Tarragona promou una fira virtual sobre FP Dual

CEDIDA

Serà la primera d’aquestes característiques a la demarcació Redacció

La Cambra de Tarragona, amb la col·laboració de la Cámara de España i Fundación Bertelsmann, organitzarà el pròxim 10 de desembre la segona Fira de l’FP Dual de Tarragona, en aquest cas en format virtual, la qual cosa la convertirà en la primera trobada

d’aquestes característiques a les comarques de Tarragona que es presenta en aquesta modalitat.

En aquesta nova edició, la Fira no anirà només orientada a empreses que volen conèixer les bondats de l’FP Dual, sinó que, a més, inclourà un espai específic per a joves i famílies que vulguin

SERVEI RECOMANAT

conèixer les possibilitats de futur que ofereix l’FP. Hi haurà estands d’instituts i empreses on es podran conèixer les feines del futur.

Durant la jornada s’impartiran ponències on experts, empreses i joves presentaran les novetats, què aporta l’FP Dual a les empreses i què ha suposat pels joves

Com a novetat, la fira inclourà un espai per a futurs estudiants.

SERVEI INNOVADOR

SERVEI ESPECIALITZAT

Teletreball i presencialitat alhora? Gestiona el control horari amb Segur-mon

Maddel, innovació i excel·lència en el transport de líquids alimentaris

El sistema inclou marcadors físics, app mòbil i accés web

La seguretat i la modernització són els seus pilars

A. Ferran

A. Ferran

El teletreball s’ha imposat a causa de la pandèmia i el que es preveia com una tendència de futur ara és una realitat que ha arribat per quedar-se, sigui per a la totalitat de la jornada laboral sigui mitjançant un model híbrid que combini presencialitat i treball en remot.

Aquest panorama fa d’allò més necessari comptar amb una eina de gestió de plantilles i control horari, seguint la normativa que així ho obliga des del maig de 2019, que s’adapti a tots els contextos com la que ofereix Segur-mon.

Es tracta d’un servei que combina el fitxatge presencial amb un marcador físic amb sistemes en remot, com són un aplicatiu per a mòbil i per a web (per a poder-ho fer des de l’ordinador). Tots tres elements estan connectats al núvol, on bolquen les dades per a la posterior creació d’informes. Aquesta eina de Segurmon, que ofereix uns preus molt competitius presenta un funcionament d’allò més senzill i és la solució idònia per què les petites i mitjanes empreses puguin dur a terme un correcte control horari.

Des de fa més de 35 anys, Transports Maddel està especialitzat en el transport de líquids alimentaris amb camió cisterna. En els seus inicis transportaven vi i derivats, però amb el temps han ampliat els serveis. Actualment les seves cisternes duen glucoses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremogenats de fruites, most, vi, aigua potable i aigua mineral. Pel que fa a l’aigua potable, cal destacar que compten amb tota una sèrie de certificats que li permeten el seu transport.

Aquesta empresa familiar reusenca ha fet de la seguretat, la qualitat i la modernització constant els seus pilars.

Una bona mostra d’això són els seus vehicles. Són d’última generació i disposen de sistemes de localització i seguretat.

Les cisternes són d’acer inoxidable i estan equipades amb la tecnologia necessària per garantir una qualitat òptima del producte, amb filtres microbiològics, equip de bombeig i pressió o equip de neteja. El seu codi de bones pràctiques ha acabat definint i diferenciant el seu servei.

formar-se en aquesta modalitat.

A més, la Cambra de Tarragona i Fundación Bertelsmann posaran a disposició de les empreses espais d’assessorament, on podran realitzar consultes.

L’FP Dual combina l’aprenentatge entre el centre educatiu i l’empresa. Per les empreses els hi aporta una sèrie d’avantatges, com disminuir els processos de selecció externs o formar futurs treballadors. Els joves es doten d’experiència professional, comprovant de forma pràctica tot allò que han après a l’aula. Cal recordar que Tarragona és una de les demarcacions pioneres en aquesta modalitat formativa.

XAVI JURIO

Lari explica que els permetrà créixer internacionalment.

Neix SiT Telemedicina, un servei pioner en la vigilància de la salut dels treballadors Aporta avantatges tant als treballadors com a les empreses Redacció

Salut i Treball, servei de prevenció de riscos laborals, segueix avançant en la seva implantació nacional i internacional, alhora que continua diversificant la seva oferta i ampliant el ventall de serveis.

Si fa uns mesos es presentava SiT Formació, una plataforma online de coneixement dedicada a millorar les competències de les persones mitjançant l’oferta de més de 350 cursos, ara el grup que dirigeix Paco Lari està impulsant SiT Telemedicina, un projecte pioner a l’Estat dins l’àmbit de les empreses de prevenció de riscos laborals, i que té com a objectiu realitzar en remot i en temps real el reconeixement, seguiment i la vigilància de la salut dels treballadors, gràcies al desenvolupament d’una tecnologia específica i a un quadre mèdic propi, avesat en l’ús de les eines virtuals.

«Estem davant d’una de les iniciatives més ambicioses mai impulsades per Salut

i Treball», explica Lari. Qui afegeix que «amb la telemedicina volem apuntalar el nostre creixement nacional i internacional, començant pels països de l’Amèrica Llatina».

SiT Telemedicina ofereix una atenció mèdica virtual i en temps real mitjançant videoconferència o xat. Per fer-ho, l’empresa subscrita al servei disposa d’un kit bàsic d’equipament mèdic i tecnològic que li permet convertir-se en un ambulatori, al qual s’hi connecten els treballadors per ser atesos en remot pels metges especialistes, autoritzats si cal a prescriure receptes.

«Amb SiT Telemedicina els treballadors guanyen en qualitat assistencial, atesa la comoditat, professionalitat i immediatesa del servei, tot evitant els riscos que ara, amb la pandèmia, suposen les visites presencials als centres de salut. I l’empresa obté un estalvi en temps i diners, gràcies als avantatges de l’atenció en remot».

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

13

INNOVACIÓ SOSTENIBLE

Borges llença al mercat Healthy & Green Solid Oil 4.0, l’alternativa sana i saludable als greixos saturats Aquesta nova línia de productes s’elabora a base d’olis vegetals insaturats i és adequada per tots els sectors de la indústria alimentària Redacció

Healthy & Green Solid Oil 4.0, és una nova línia de productes de Borges que neix com a alternativa als greixos saturats, làctics, hidrogenats i d’origen animal, greixos que a temperatura ambient són sòlids i que

hauríem de reduir de la dieta, com per exemple el greix de palma, el coco, la mantega o el greix animal.

La gamma de productes Healthy & Green Solid Oil 4.0 és d’origen 100% vegetal. Estan elaborats amb una solució a

SERVEI RECOMANAT

nats, ja que s’ajusta a les necessitats de textura i palatabilitat que aquestes indústries requereixen, però en canvi ofereix un perfil nutricional similar al d’un oli saludable.

Amb aquesta nova línia de productes, Borges reforça en-

SERVEI RECOMANAT

Seguridad Delon, professionalitat i confiança en el control d’accessos Un bon control d’accessos és fonamental per a garantir tranquil·litat i seguretat.

Justament aquesta és la missió de Seguridad Delon. Són proveïdors a nivell nacional de controladors d’accessos titulats, així com d’auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves esportives, etc. La professionalitat, la seri-

base d’oli de gira-sol alt oleic texturitzat amb solidesa a temperatura ambient. Aquest producte permet una multitud d’usos on fins ara només s’empraven greixos sòlids saturats en indústries com la brioixeria, la pastisseria o els plats precui-

etat i l’eficàcia els ha convertit en una referència i en una empresa de màxima confiança.

Estudien i analitzen totes les possibilitats segons l’espai o situació on hagin de prestar els seus serveis per oferir una solució ajustada a les necessitats concretes. I és que Seguridad Delon té com a premissa que cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

seu centre productiu. Aquest fet permet reduir les emissions de diòxid de carboni en optimitzar el transport. A més a més, es tracta d’un cultiu sostenible, cosa que contribueix al manteniment de la biodiversitat i a la lluita contra el canvi climàtic.

SERVEI ESPECIALITZAT

Tomàs Llobet, experts en cuines, fred industrial i climatització Experts des de 1952 en el muntatge de cuines industrials, fred industrial i climatització.

Aquesta és la carta de presentació de Comercial Tomàs Llobet. L’empresa reusenca és la distribuïdora en exclusiva de la marca INTECNO. També són distribuïdors oficials de les màquines més prestigioses del mercat, com per exemple, Rational, Wintherhalter, Scotsman, Irinox, entre altres.

Un dels elements que caracteritza a Francesc Tomàs Llobat és que ofereixen un servei integral des del projecte inicial fins al manteniment de la maquinària un cop instal·lada.

Disposen d’una aula de formació, on periòdicament, realitzen cursos de formació gratuïts, perquè els seus clients utilitzin les millors màquines aconseguint el millor resultat en les totes elaboracions.

1952

FRED INDUSTRIAL

cara més el seu compromís amb el medi ambient, ja que les matèries primeres utilitzades en la seva elaboració provenen íntegrament de cultius tradicionals a Europa i, majoritàriament es produeixen a una distància màxima de 300 quilòmetres del

Contribueixen a una alimentació sana amb la creació d’una alternativa a l’ús d’oli de palma, greixos làctics, hidrogenats i d’origen animal

CUINES PROFESSIONALS

Ctra. Reus - Constantí, km 3,5 · 43206 REUS Pol. Ind. NIRSA. C. de la Grasa, 20

Tels: 977 75 35 35 · 977 75 48 15 comercial@tomasllobet.com

www.tomasllobet.com

Laboratorio Marcé, analitzar per a guanyar tranquil·litat L’oli d’oliva verge extra és un dels tresors del territori. Els pagesos, primer, i els molins i cooperatives, després, dediquen molts esforços per a portar a les nostres taules l’or líquid. Ara bé, petites alteracions al llarg de tot el procés des del cultiu fins a la seva elaboració poden afectar a la seva qualitat i convertir-se en un problema, especialment en cas d’haver-se de sotmetre a

una inspecció alimentària.

Per això és clau que els productors comptin amb un laboratori de referència, com Laboratorio Marcé, que analitzi els seus productes abans de llençar-los al mercat i verifiqui que compleixen tots els requisits per a ser etiquetat com a oli d’oliva verge extra. Des del laboratori reusenc asseguren que «analitzar és vital per estar tranquil».

14

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

PROMOCIÓ ECONÒMICA CEDIDA

Els polígons Les Tàpies I i II compten amb 10.000 m2 de naus disponibles i 60.000 m2 de terreny disponible per a construcció d’edificacions industrials.

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, un bon lloc per invertir a la demarcació La localitat té dos polígons industrials molt ben connectats i ofereix avantatges, subvencions i assessorament per a empreses i emprenedors Redacció

El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ofereix un conjunt de prestacions i de serveis poden resultar molt atractives per a les empreses i autònoms. Té uns polígons industrials, Les Tàpies I i II, amb una superfície d’unes 50 hectàrees de les quals 10.000 m2 són naus disponibles i 60.000 m2 és

terreny disponible per a construcció al municipi, actualment acullen més de 75 empreses.

Els polígons estan molt ben ubicats, a la carretera C-44, al costat dels enllaços de l’autovia AP-7 i de l’autovia A-7, a només dos quilòmetres del centre de l’Hospitalet de l’Infant, a 20 minuts aproximadament de l’aeroport de Reus, i a 30 min

de l’estació de l’AVE-Camp de Tarragona i del Port de Tarragona. Des de la posada en funcionament de la nova variant ferroviària Vandellòs-Tarragona del Corredor del Mediterrani, el municipi està connectat no només amb la línia d’ample convencional Tarragona-Reus, sinó també amb la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-França.

A banda de la bona comunicació viària, els polígons i bona part del nucli de l’Hospitalet de l’Infant disposen de xarxa de fibra òptica, que permet connectar-se a internet a gran velocitat per un preu molt competitiu.

A Tàpies I, a més, estan situats el Viver d’Empreses i el Viver Tecnològic, que permeten la ubicació de noves empreses i

faciliten la consolidació de l’activitat empresarial els primers anys de vida. Aquests espais estan formats per 18 despatxos, 8 naus industrials, sales de formació i un espai coworking, amb tarifes molt assequibles.

Altres incentius L’empresa municipal de promoció econòmica, IDETSA,

L’Ajuntament dona ajuts per a projectes innovadors i per a la contractació de persones aturades brinda un Servei d’Assessorament a Emprenedors, vinculat al programa Xarxa Emprèn del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

IDETSA també col·labora amb l’INCASÒL i la Cambra de Comerç de Reus en processos de consolidació i creixement i ofereix altres serveis per millorar l’ocupabilitat, com són la gestió d’una borsa de treball municipal 2.0, amb quasi 2.500 persones usuàries; la formació bonificada per a empreses (FUNDAE), certificats de professionalitat per a persones aturades i en actiu i diversos programes i projectes de desenvolupament local del Servei d’Ocupació de Catalunya. Com a centre col·laborador ACTIC, dona l’oportunitat d’obtenir a la ciutadania l’acreditació de les competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

D’altra banda, per afavorir el teixit empresarial a la localitat, l’Ajuntament atorga ajuts per al foment de l’autoempresa, la implantació de projectes innovadors i noves activitats estratègiques al municipi, per a la contractació de persones aturades, per a inversions empresarials d’alt impacte, per a la recuperació i comercialització del producte agrari i forestal; i també per a projectes d’eficiència energètica (les bases de totes les subvencions es poden consultar al portal web www. idetsa.cat).

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

15

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

Ematsa, innovació aplicada a la millora del servei La companyia d’aigües impulsa iniciatives de transformació digital i resiliència ambiental Redacció

La innovació està integrada en el dia a dia de l’activitat que realitza l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa.

Mantenir-se alerta a la realitat actual i a les necessitats del servei permet desenvolupar iniciatives aplicades a la millora del servei i a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible que han fixat les Nacions Unides amb l’horitzó 2030 marquen el full de ruta de la companyia d’aigües. La sostenibilitat i la transformació digital van de la mà per afrontar els reptes que ens planteja el canvi climàtic. L’actual pandèmia ha fet encara més palesa que aquesta associació és vital per al futur del planeta. Per això, Ematsa planifica l’activitat amb la innovació com a eix transver-

sal que s’aplica a totes i cadascuna de les àrees.

Innovació aplicada a la seguretat laboral Així ha sorgit una de les darreres accions d’innovació i transformació digital que es troba en fase d’implementació. Es tracta del Sistema d’Alerta de Risc (RAS), una idea de dos empleats que la companyia s’ha convertit en un projecte real. Mitjançant una formació contínua, Ematsa recorda a tots els empleats la importància de seguir les instruccions de seguretat. Per a ferho calia l’actualització constant i l’accés permanent a la informació i traslladar-la a tots els centres i equips de treball.

En una anàlisi realitzada per a millorar aquest procediment, es va iniciar la possibilitat de construir una aplicació que pogués

Ematsa ha desenvolupat un mètode de quantificació del SARS-CoV-2 en aigües residuals per monitorar la seva evolució.

integrar-se al telèfon intel·ligent o la tauleta de l’operador i gestionar la informació de seguretat que té la companyia. El repte era mostrar a l’usuari només la informació referent a la ubicació actual. Ara aquesta aplicació s’ha fet una realitat amb el RAS, que es troba en fase de proves i millora i permetrà oferir la informació de seguretat en format

digital, actualitzada i específica al risc que afronta en aquell moment el personal.

Innovació aplicada a la salut pública D’altra banda, Ematsa disposa d’un Laboratori de referència al territori que, davant l’alerta sanitària provocada per la Covid19, ha articulat un projecte

per analitzar la presència del coronavirus en les aigües residuals. En temps rècord, ha desenvolupat un mètode de quantificació del SARS-CoV-2 en aigües residuals que permet monitorar la seva concentració i informar a les autoritats sanitàries de la seva evolució.

Fruit del treball conjunt entre Ematsa i el Departament de Sa-

lut s’ha dividit la xarxa de clavegueram d’acord amb els àmbits d’influència de cada àrea bàsica de salut i s’han fixat vuit zones de control. Un cop a la setmana, els tècnics recullen mostres representatives de cadascuna d’aquestes àrees i les porten al laboratori d’EMATSA on són analitzades amb tècniques de biologia molecular (RT-qPCR).

16

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

ENERGIA SOSTENIBLE CEDIDA

Iberdrola fa un pas més per a convertir Espanya en líder tecnològic de l’hidrogen verd Ha signat un acord amb el principal fabricant d’electrolitzadors per a construir-ne a gran escala Redacció

Iberdrola i el fabricant líder d’electrolitzadors del món Nel, mitjançant la seva filial Nel Hidrogen Electrolyser, sumen capacitats per a convertir Espanya en un referent tecnològic i industrial de l’hidrogen verd. Les companyies han signat un acord per a desenvolupar electrolitzadors de grans mides i promoure la cadena de valor d’aquesta tecnologia al país. Addicionalment, i per a materialitzar el projecte, Iberdrola, juntament amb l’empresa basca Ingeteam, han constituït la companyia Iberlyzer, amb l’objectiu de convertir-se en el primer fabricant espanyol d’electrolitzadors a gran escala.

Iberlyzer començarà a operar l’any vinent amb el fi de subministrar més de 200 MW d’electrolitzadors el 2023. Aquesta producció –que representa més del 50% dels objectius de la capacitat instal·lada d’electro-

litzadors a Espanya en aquesta data- anirà destinada al segon projecte de l’aliança signada entre Iberdrola i la productora de fertilitzants Fertiberia. Aquest projecte inclou la producció d’hidrogen verd per a la planta que la companyia té a Palos de la Frontera, Huelva. El projecte industrial d’Iberlyzer suposarà

El projecte suposa una inversió de 100 MEUR i generarà ocupació directa per a 150 persones una inversió de prop de 100 milions d’euros i generarà ocupació qualificada directa per a 150 persones.

«La iniciativa permetrà accelerar la producció d’hidrogen verd a Espanya, creant una nova indústria amb un alt potencial de creixement, com és la fabricació d’electrolitzadors. Seguim

avançant en el nostre pla, amb el qual volem situar Espanya i Europa a l’avantguarda mundial en aquesta tecnologia, amb la qual es reduirà la dependència energètica i el consum de combustibles fòssil i impulsarà la revitalització econòmica i social del país», explica el president d’Iberdrola, Ignacio Galán.

Líder tecnològic i industrial Recentment, Iberdrola i Fertiberia han presentat una aliança que contempla el desenvolupament de 800 MW d’hidrogen verd en quatre fases a les plantes de Fertiberia de Puertollano (Ciudad Real) i Palos de la Frontera (Huelva) fins al 2027. La iniciativa representa una inversió de 1.800 milions d’euros en els pròxims set anys i podria fer d’Espanya un líder industrial en el sector de l’hidrogen verd i el primer amb el 100% de producció d’amoníac per a fertilitzants completament verd.

El president d’Iberdrola, Ignacio Galán, explica que es reduirà la dependència energètica.

La capacitat de producció d’hidrogen vers d’aquest pla equivaldria al 20% de l’objectiu nacional –que preveu la instal· lació de 4G de cara al 2030- i aconseguiria que el 25% de l’hidrogen actualment consumit a Espanya no generés emissions de CO₂. Amb aquests projectes, es contribuiria al desenvolupament de la cadena de valor, creant gairebé 4.000 llocs de

treball qualificats -2.000 d’ells ja el 2023-, a través de 500 proveïdors locals.

Aquesta iniciativa innovadora ha arrancat amb la posada en marxa del complex més gran d’hidrogen verd per a ús industrial d’Europa, que estarà operatiu en menys d’un any a Puertollano, després d’una inversió de 150 milions d’euros.

El projecte estarà integrat per

una planta solar fotovoltaica de 100 MW, un sistema de bateries d’ió-liti amb una capacitat d’emmagatzematge de 20 MWh i un dels sistemes de producció d’hidrogen mitjançant electròlisi més gran (20 MW). Es calcula que el seu desenvolupament i construcció generarà 700 llocs de treball i, un cop operatiu, evitarà l’emissió de 39.000 tones de CO₂ a l’any.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

Jerusalem Torra Gerent de L’Arc Serveis Assistencials

TENDÈNCIES CEDIDA

17

CEDIDA

L’Arc dona resposta a les necessitats dels més vulnerables.

«Fomentem l’autonomia i posem la persona al centre de totes les atencions» Han sumat nous serveis a domicili per a gent gran i dependent Arran de la pandèmia l’ús de l’atenció mèdica en remot ha passat del 25 al 40% i un 51% dels usuaris prefereixen aquesta opció.

Telemedicina, 5G, pacient al centre i prevenció, així s’innova en salut L’ús de les dades serà vital per a crear un nou paradigma de salut on es vetlli per la detecció precoç Anna Ferran

Abans de la pandèmia, 1 de cada 4 persones utilitzava la teleme· dicina per accedir a un profes· sional mèdic. Ara, el 40% de les persones afirma haver utilitzat el servei remot i un 51% prefereix seguir utilitzant aquesta opció.

Aquestes són les conclusions que es desprenen d’un estudi fet per l’Institute for Business Value del gegant de la informàtica IBM. I és que la salut és un dels àmbits on més s’han accelerat el creixe· ment i implantació de les noves tendències arran de l’esclat de la pandèmia.

L’impuls a la telemedicina ja es preveia, però d’una forma més progressiva. La covid-19 i els seus efectes com la saturació hospita· lària, el confinament i la reduc· ció dels moviments als justos i

necessaris ha propiciat un esce· nari perfecte per a l’impuls de la medicina en remot, mitjançant aplicacions, trucades i videocon· ferències. De fet, només cal veu· re com en els darrers mesos s’ha disparat la publicitat dels serveis de telemedicina que ofereixen mútues i assegurances de salut.

Aquesta, però, no és l’única innovació en la qual s’està tre· ballant. I és que la salut digital inclou molts altres aspectes més enllà de la consulta en remot.

Un bon exemple és el ventall d’oportunitats que posa sobre la taula el desplegament la xar· xa 5G. Al Regne Unit i a la Xina ja s’han dut a terme operacions mèdiques d’alta complexitat fe· tes en remot gràcies al desenvo· lupament de la nova era de con· nectivitat mòbil. Els principals

beneficis del 5G són l’augment significatiu de la velocitat (quan estigui implementat oferirà una velocitat de 10GBps) i la millora de la latència, és a dir, el temps de resposta de la xarxa. Amb el 5G la latència serà d’un mil·lisegon, cosa que serà imperceptible per

Amb les dades recollides per les apps, es detectaran anomalies i s’oferiran tractaments preventius als humans. Això permetrà dur a terme tasques d’altra precisió on cada segon compta.

Pacient actiu Nombrosos experts asseguren que fins ara quan s’ha parlat de salut, les persones han tingut un

rol passiu, on ells han estat els pacients i el que ha importat són les patologies que han tingut, els metges que els han atès i els tractaments que els han ofert.

Ara, en un món on la informació flueix i les persones s’han empo· derat estan guanyant protago· nisme, sigui escollint metges o apostant per la prevenció en lloc del tractament, segons indica un estudi elaborat per la consultora PwC Aquí hi jugaran un paper clau les noves tecnologies. Les apps i dispositius mòbils que ens mo· nitoren a totes hores i generen una gran quantitat de dades que podran ser analitzades a partir d’intel·ligència artificial per a de· tectar possibles anomalies i trac· tar-les abans que es transformin en una malaltia.

Redacció

Amb dues seus al Vendrell, recentment una a Tarragona, i un centre de dia per a gent gran a Roda de Berà, L’Arc Ser· vei Assistencial estan compro· mesos amb el Tercer Sector.

Impulsen la inclusió de col· lectius amb risc d’exclusió i te· nen una sensibilitat per a do· nar resposta a les necessitats dels sectors més vulnerables.

—Què els caracteritza?

—Un tracte de proximitat, a domicili, respectant drets, decisions i gustos, oferint cu· res adaptades i fent-los agents actius de la seva pròpia cura.

Oferim protecció a la gent gran i dependent, fomentant l’autonomia i posant la perso· na al centre de les atencions.

—Han viscut de ple els efectes de la pandèmia. Com han funcionat aquests mesos?

—Hem creat un mur de con· tenció evitant possibles in· gressos hospitalaris. Som un col·lectiu invisibilitzat i dis· criminat. Tot i això, li hem sa· but guanyar el pols a la covid, adaptant-nos a usuaris, que van patir i pateixen angoixa

i aïllament. Hem prioritzat ajuts en la presa de medica· ments, àpats, compres, truca· des al CAP, control malalties cròniques i suport emocional.

—Han sumat nous tipus d’atenció?

—Sí, un d’ells és la medica· ció a domicili, emblistats de forma individual i més segu· ra. També readaptem dietes i menús; creem dinàmiques de lleure i estimulació cognitiva al domicili. Per a fer-ho, hem sumat recursos: voluntariat, teixit associatiu, ajuntaments.

Hem fet un encaix per crear una xarxa de serveis que asso· leixi totes les necessitats i ofe· reixi qualitat de vida per a la gent gran i amb dependència.

—Aposten per contractar de dones majors de 50 anys.

—Sempre hem volgut crear ocupació en dones majors de 50 anys, un col·lectiu que ha de superar dificultats a l’hora de cercar treball. Dones que aquesta societat exclou i que són un valor afegit a l’empre· sa, amb una capacitat d’apre· nentatge i adaptació, amb vo· cació de servei i empatia.

18

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

MUNICIPAL CEDIDA

Disposen de subvencions per al suport de l’activitat comercial i empresarial destinades a la implantació d’establiments comercials, que sufraguen part de les despeses de posar en marxa l’activitat.

La Canonja prepara nous ajuts per autònoms i petites empreses per la crisi provocada per la segona onada de la pandèmia L’objectiu d’aquesta nova actuació, que oferirà aviat el consistori de la localitat, és atorgar liquiditat a les empreses perquè puguin seguir mantenint l’activitat i l’ocupació Redacció

L’Ajuntament de la Canonja està estudiant nous ajuts econòmics per a autònoms, comerç i petites empreses atorgant-los liquiditat per contribuir al compliment de les seves obligacions empresarials i al manteniment de la seva activitat i ocupació, amb motiu de la segona onada de la pandèmia de la covid-19.

El consistori ja va posar en marxa, el passat mes de juny, el primer paquet d’ajuts econòmics per atendre les despeses bàsiques dels nuclis familiars de convivència i als autònoms i petites empreses, per garantir la seva sostenibilitat econòmica, per les especials dificultats provocades per la declaració del primer estat d’alarma derivat de la crisi sanitària generada per la covid-19.

Actualment i després de les afectacions econòmiques generades pel compliment de les mesures decretades pel Govern de la Generalitat, per fer front a la segona onada de la pandèmia, que en alguns casos han obligat a suspendre i tancar determinades activitats comercials i de serveis, l’Ajuntament vol aprovar una nova línia de subvencions adreçades a tots

els autònoms i petites empreses, destinades a incentivar i ajudar a l’activitat econòmica i comercial local.

Aquests ajuts també incidiran més específicament als sectors que han vist afectat greument el seu negoci per la suspensió d’obertura al públic o d’activitats.

El termini de la sol·licitud dels primers ajuts per a les famílies, autònoms i petites empreses, que va començar a l’estiu, acaba el dia 30 de novembre.

Fins ara s’han presentat 1.840 sol·licituds de les quals, 1.775 són de nuclis familiars de convivència i 65 d’autònoms o comerç. Tot i que la gran majoria s’han presentat de forma presencial a les oficines habilitades a la plaça d’Europa, també n’hi ha hagut un bon gruix que han estat presentades de forma telemàtica a través de la seu electrònica de l’Ajuntament.

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz ens explica que tot i que són conscients que això no resol el problema, «és un complement a altres ajuts que s’han atorgat des d’altres administracions per ajudar a tots aquells que ho estan passant malament i que veuen perillar els seus ne-

GERARD MARTÍ

La nova línia d’ajuts incidirà en especial als sectors que han hagut de suspendre la seva activitat Divendres és l’últim dia per a sol·licitar els ajuts de la primera onada per a famílies i empreses Compten amb altres subvencions per a promoure la contractació de canongins

Muñoz explica que aquests ajuts complementen d’altres.

gocis i la seva econòmica familiar». Roc Muñoz continua dient que «tots hem patit i estem patint d’una manera o d’una altra aquesta crisi econòmica, social i sanitària i per això les administracions hem de fer quelcom estigui a les nostres mans per pal·

liar els efectes que la pandèmia pot tenir en el teixit econòmic dels nostres pobles i ciutats».

Altres subvencions A banda dels ajuts covid, l’Ajuntament de la Canonja disposa d’altres subvencions destinades

a empreses i nous emprenedors per a la promoció de l’ocupació al municipi. Aquest sistema d’ajuts té l’objectiu d’incentivar la creació de llocs de treball a la Canonja, a favor de les empreses que incrementin el nombre de treballadors de la seva plantilla empadronats al municipi, mitjançant la Borsa de Treball municipal.

Per ser beneficiaris d’aquests ajuts, les empreses hauran de justificar la contractació de persones aturades i empadronades al municipi amb una antiguitat

mínima de 6 mesos, i amb un contracte mínim de 3 mesos, mitjançant la Borsa de treball municipal de l’Ajuntament de la Canonja. Les contractacions han d’implicar un augment del nombre de treballadors de l’empresa, en relació amb la plantilla de l’any anterior a la contractació.

També disposa de subvencions per al suport de l’activitat comercial i empresarial, destinades a la implantació d’establiments comercials. En aquest cas podran ser beneficiàries d’aquestes subvencions les persones físiques o jurídiques que sol·licitin llicència per l’inici d’una activitat empresarial o comercial a la Canonja dintre de l’àmbit de les claus urbanístiques R1 (nucli antic), R2 i R4a.

Es tracta de sufragar, en part, les despeses derivades de la redacció dels projectes d’activitats o certificats tècnics per la posada en funcionament de l’activitat.

Els presents ajuts es concretaran en subvencionar el 50% del seu cost, amb un import màxim de 500 euros per la redacció del projecte d’activitat, i de 200 euros per la confecció del certificat tècnic per la posada en funcionament de l’activitat.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

19

SERVEI RECOMANAT CEDIDA

Innovació, digitalització i humanització, així serà el sector residencial del futur Sanitas Mayores Tarragona aposta per la tecnologia i la personalització per oferir la millor atenció Redacció

Des del passat mes de març, vivim una situació excepcional en la qual els més afectats han estat la gent gran. No podem abaixar la guàrdia i hem de seguir treballant a favor del desenvolupament i la investigació. A més la digitalització és vital en aquests temps per a mantenir les famílies i la gent gran en contacte i fer un bon seguiment del seu dia a dia.

Al bagatge de dècades de cures, s’ha sumat tot allò que s’ha après durant la primera onada de la pandèmia. S’han aportat els recursos necessaris –econòmics, digitals, mèdics i humansper a garantir que s’ofereix la millor atenció, tant sanitària com assistencial a la gent gran. És evident que els serveis assistencials i la medicalització de les residències seran un dels més necessaris a la nostra societat i requeriran constant investigació i desenvolupament

per a adaptar-se a tots els canvis que ens depari el futur. I és que la gent gran té diferents necessitats en diferents moments: hi ha qui únicament necessita petites ajudes i qui té una dependència total.

Per a donar resposta als requeriments de la gent gran, Sanitas Mayores Tarragona, a més

El servei Sanitas En Casa Contigo trasllada les cures professionalitzades a la llar d’oferir una àmplia gamma de serveis i eines a través de desenvolupament tecnològic i de la personalització dels tractaments, també ofereix la millor atenció a domicili per a la gent gran amb el servei Sanitas En Casa Contigo. «Apostem per traslladar les cures professionalitzades típiques de les residèn-

cies i centres de dia a les llars de la gent gran, sense que hagin de renunciar a estar a casa seva», explica Josep Martínez, Director del centre residencial de Tarragona.

Cures a casa Sanitas En Casa Contigo cobreix les demandes d’aquelles persones que volen seguir vivint a casa seva, però que tenen necessitats específiques de cures que van des de l’atenció mèdica fins a serveis de fisioteràpia o rehabilitació. Es facilita la selecció i gestió d’un cuidador i la seva formació i el seguiment per part dels coordinadors d’En Casa Contigo. D’aquesta manera, des de Sanitas presenten els candidats i guien a la família en els tràmits necessaris per a la contractació com a treballador de la llar.

A més, En Casa Contigo posa a disposició de les famílies una aplicació mòbil amb la que po-

La digitalització és vital per a mantenir les famílies i la gent gran en contacte.

den controlar el dia a dia del major i organitzar el treball diari del cuidador.

Un clar exemple és també la implantació als centres residencials de Sanitas, com Sanitas Mayores Tarragona, d’una extensió del servei de cobertura mèdica que permet accedir a un metge a través de videoconsulta per a urgències, que està disponible 24 hores els 365 dies de l’any, i per a quinze es-

pecialitats mèdiques, com són geriatria, dermatologia, neurologia, reumatologia, psicologia, psiquiatria, cardiologia, traumatologia, medicina interna, otorrinolaringologia, urologia, al·lergologia i immunologia, oftalmologia i digestiu.

Espais segurs Tots aquests avenços els han permès obtenir a les seves 47 residències, 23 centres de dia i

17 campus d’En Casa Contigo la certificació d’AENOR pels protocols de lluita i protecció davant de la covid-19. Aquest aval suposa una garantia de qualitat que atorga un organisme extern, basat en les directrius estipulades pel Ministeri de Sanitat en matèria de lluita contra la pandèmia, de manera que no hi ha cap altra millor garantia que es tracten de llocs segurs davant del virus.

20

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

LABORAL

Més del 50% de les empreses fa alguna mena de teletreball

CEDIDA

La conciliació familiar i la motivació són els principals beneficis ACN

A la tardor del 2019 només un 5% dels treballadors podia fer almenys mitja jornada des de fora de l’empresa. A principis de març, just abans del confinament, un 21% de les empreses havia previst el teletreball. Dues setmanes després, ja en ple con-

finament, el 61% l’havia implantat, percentatge que va pujar al 66% al maig. Actualment més de la meitat de les empreses fan algun tipus de teletreball. Així es desprén d’una enquesta elaborada al juliol per PIMEC. La majoria d’empreses opta pel treball a distància entre un i

tres dies per setmana. Un 20,4% de les empreses ha proposat als empleats treballar des de casa dos dies a la setmana; un 16,3% un dia, i un 13,8% tres dies. Les empreses que han optat pel teletreball quatre dies o tota la setmana són un 3,1%.

Un 47% de les empreses no

Gairebé la meitat de les companyies no preveu despeses extres.

preveuen despeses addicionals i un altre 29,2% creuen que la despesa es podrà recuperar en un termini «raonable» de temps.

Per al 23,8% restant el treball a distància implicarà una despesa que no es podrà recuperar.

Pel que fa als beneficis, un 83,1% de les empreses citen la facilitat per conciliar la vida laboral i personal, un 63,7% esmenten la major motivació de les persones treballadores i un 43,8% es refereixen a la millora de la salut dels empleats. L’estalvi de costos no apareix fins al quart lloc. La millora de la productivitat (32,8%) i la reducció de l’absentisme (24,9%) també hi figuren.

AUTOMOCIÓ

Descobreix el nou Cupra Formentor, un crossover amb ànima esportiva El primer model en exclusiva de la firma premium de Seat ja es pot conèixer als concessionaris Baycar A. Ferran

Un crossover amb ànima de cupè. Un cotxe esportiu però respectuós amb el medi ambient, ja que també s’ofereix en la variant híbrida endollable. Així és el nou Cupra Formentor. La marca, que és la gamma premium de Seat, presenta aquest nou

vehicle, fabricat a Martorell, com el primer model dissenyat en exclusiva sota el paraigua de Cupra.

El model base compta amb un motor 2.0 TSI de 310 CV de potència i caixa de canvis automàtica DSG de set relacions i tracció integral 4Drive. Si volem

la versió més eco del Cupra Formentor, podrem escollir un motor eHybrid de 245 CV amb una autonomia de 50 quilòmetres.

Pel que fa a l’exterior, presenta unes línies de SUV que recorden al Seat Tarraco, però amb un caràcter marcadament esportiu, reflectint així l’ànima

“Creem confort”

VISITI EL NOSTRE SHOWROOM

Finestres d’alumini, PVC i ferro Mampares de bany Persianes de seguretat Portes decoratives Portes i tanques de jardí Portes de garatge Automatismes Mosquiteres

Baranes Mallorquines Tendals Reixes Ballestes Venecianes Tancaments Acer inoxidable

PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

Oficina: Av. Comarques Catalanes, núm.14, Local 3 Torredembarra Camí Vell de la Pobla, núm. 11.

43830 Torredembarra C/Indústria, núm. 2.

43762 Pol. Ind. La Riera de Gaià

T. 977 642 428 629 431 744

ramsensl@gmail.com

www.ram-sen.com

de Cupra. Un cop entrem dins, tot l’habitacle ens fa sentir totalment dins d’un esportiu, des dels seients fins al tauler digital, de 12 polzades amb connexió a internet i navegador a temps real, que inclou un ampli ventall de funcionalitats i d’aplicacions per arrodonir per fer de qualsevol trajecte amb el Cupra Formentor una experiència inoblidable.

Si vols veure de prop i provar el nou Cupra Formentor, pots fer-ho als concessionaris Baycar de Tarragona, a la carretera de València, i de Reus, c/ Recasens i Mercadé del Polígon AgroReus.

CEDIDA

El Cupra Formentor es pot escollir en versió hídrida endollable.

EMPRESA DESTACADA

Fes de la teva llar un espai eficient i comfortable amb Ram-Sen Què demanem a la nostra llar?

Malgrat l’àmplia varietat de respostes, segur que totes tenen com a denominador comú el confort. I és que tothom vol que la casa seva sigui un espai acollidor. Una de les formes per aconseguir-ho és aïllar la llar amb fusteria d’alumini i vidre eficient, que no només ens ajuda a crear un ambient acollidor, sinó que ens permet obtenir un estalvi energètic.

Ram-Sen, S.L. són especialistes en la fabricació i col·locació de tot tipus de tancaments, finestres, baranes, portes i un llarg etcètera. I sempre oferint una immillorable relació qualitat-preu. Visiti el showroom de Ram-Sen S.L, conegui l’àmplia gamma de materials i possibilitats que ofereixen i comprovi que la fusteria no està renyida amb el disseny i les tendències actuals.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

21

ESTUDI

‘Atenció amb les dades’, xerrades online sobre digitalització de Palau Macaya Gràcies a la digitalització vi· vim l’auge de les empreses de plataforma que desplacen l’origen del valor afegit des del treball humà cap a les dades.

Altres activitats permeten ob· tenir dades sobre el compor· tament dels consumidors i els votants. Tot això planteja la gestió de les dades com un dels grans reptes socials al qual ens enfrontem. Per això Palau Macaya ha organitzat tres xer· rades online que analitzaran diferents aspectes. Tecnologies: al servei de les persones a l’inrevés? serà la primera de les propostes, que es durà a terme avui a les 18 hores. Gabriela Ramos (directora general de Ciències Socials i Humanes de la Unesco) i Enrique Medina (director de Polítiques Públi· ques de Telefónica), moderats per l’economista Jordi Sevilla, conversaran sobre com les noves tecnologies afecten els drets i les llibertats de la ciuta· dania. Les altres dues xerrades s’han programat per l’1 i el 3 de desembre i porten per títol La revolució de les plataformes digitals i Riscos i oportunitats de les noves tecnologies. Amb· dues es faran a les 18 hores.

Els assistents virtuals fan créixer un 3% els ingressos durant la pandèmia

CEDIDA

Han permès complementar els serveis d’atenció al client i ha augmentat la seva satisfacció Redacció

Clients més satisfets i un crei· xement dels ingressos del 3%.

Aquests són els principals avan· tatges de comptar amb un assis· tent virtual d’atenció al client, segons es desprèn d’un estudi realitzat per Institute for Busi· ness Value d’IBM. La recerca, re· alitzada a partir d’una enquesta a 1.000 empreses de 12 indústries i 33 països diferents, revela que el 99% dels enquestats van in· formar d’un augment de la satis· facció dels clients després de l’ús d’agents virtuals basats en intel· ligència artificial.

Des de l’esclat de la pandèmia, moltes organitzacions han op· tat per implementar assistents virtuals basats en IA per a com· plementar el servei d’atenció al client en consultes relaciona· des amb el virus. Els resultats,

segons l’estudi, indiquen que els primers centres d’atenció al client que van adoptar agents virtuals per a donar resposta als dubtes generats per la situació d’emergència han estat millor preparats per a atendre els seus clients i recuperar-se de les in· terrupcions dels seus negocis.

Clients i treballadors satisfets Les empreses enquestades as· senyalen que millorar l’experi· ència del client és el factor més important per a l’ús d’aquests assistents. A més de gairebé la totalitat de clients satisfets per l’ús d’assistents virtuals, l’estudi indica que els empleats també van sortir beneficiats.

Les empreses que van ser pioneres en la implementació d’aquestes eines també han vist un impacte positiu en els seus

L’estudi indica que els assistents virtuals també han tingut un impacte positiu en els treballadors.

El 94% de les empreses que han apostat per un assistent virtual han rendibilitzat la inversió ingressos. Entre aquestes empre· ses, un 94% ja ha rendibilitzat la inversió que va suposar la cons· trucció dels agents virtuals, en comparació amb el 49% de les quals ho va fer més tard. A més,

tots els enquestats van indicar un augment mitjà del 3% dels ingressos després de l’ús dels as· sistents virtuals. En un estudi de Forrester encarregat per IBM es va descobrir que les organitzaci· ons podien aconseguir un estalvi mitjà de 5,50 dòlars per conversa utilitzant un assistent.

Un altre aspecte important en la digitalització de les empre· ses és l’adopció d’una estratègia

Cloud adequada. Segons l’estudi d’IBM, el núvol també va ser un element diferenciador, ja que un 44% de les empreses que van implementar agents virtuals co· incidint amb l’inici de la pandè· mia indiquen que han integrat completament les estratègies de cloud en els seus sistemes de ser· veis d’atenció al client, en com· paració amb el 19% de les quals el van implementar més tard.

PRODUCTE RECOMANAT

Torrons VIRGINIAS, els torrons de Reus de Tota la Vida (RTV) Han produït una edició especial del torró tou d’ametlles per col·laborar amb La Marató de TV3 Redacció

Si es pregunta a algú pels llocs típics on es produeix torró se· gur que ens parlaria de Xixona i d’Agramunt, però pocs saben que hi ha una altra localitat on fa més de 90 anys que es fabrica torró: Reus. La ciutat ha estat un dels principals centres produc·

tius de torró de l’estat gràcies a una marca que l’ha portat per tot arreu: VIRGINIAS. Des de sempre han estat pi· oners en la incorporació de la xocolata, de nous sabors i tèc· niques. De fet, va ser la primera marca a oferir una gamma de torrons sense sucres afegits.

Aquest ADN innovador es man· té amb els nous propietaris que han recuperat els torrons de tota la vida i que s’enorgullei· xen d’oferir el millor de la col· laboració entre els seus mestres torronaires i especialistes del món de la xocolata i de la cuina.

Els torrons VIRGINIAS es po·

den trobar als comerços habi· tuals, a la botiga del Passeig Su· nyer i al Mercat Central de Reus.

Si tot evoluciona bé, al Mercat de Nadal de la plaça Mercadal.

I tot, sota el paraigua del Compromís Virginias, que els empeny a col·laborar amb en· titats, com l’equip professional d’hoquei del Reus Deportiu, l’equip d’hoquei base del CEH Olímpic o l’Associació de Con· certs de Reus. El compromís també es reflecteix amb la col· laboració amb La Fundació de La Marató de TV3 gràcies a la qual s’ha produït una edició es· pecial del torró tou d’ametlles.

CEDIDA

Els nous propietaris han recuperat els torrons més tradicionals.

22

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ ACTUALITAT

SERVEI RECOMANAT

Col·lectiu Ronda, defensant unes relacions laborals més justes Després de gairebé 50 anys, el despatx es manté fidel als principis de justícia social i dignitat Redacció

Ja són gairebé 50 anys d’història des del seu naixement a Barcelona, però Col·lectiu Ronda es manté fidel als seus principis de dignitat, justícia social, equitat, democràcia i independència política, econòmica i sindical. Unes premisses que formen part de la idiosincràsia d’aquesta cooperativa formada per més de cent professionals que entenen l’exercici del Dret com un instrument per aconseguir unes relacions laborals més justes i transformar la societat sobre la base del respecte i la dignitat. A Tarragona, Col·lectiu Ronda té despatx des del 2012 per atendre les demandes de la zona.

Nascuts com a despatx laboralista, Col·lectiu Ronda han anat potenciant amb el temps noves línies dedicades a atendre, com a assessoria jurídica, els drets de les persones i col· lectius en qualsevol dels aspectes de la seva vida. Així, per exemple, el despatx ha assolit un elevat grau d’especialització

en el Dret de Seguretat Social i en l’àmbit de la salut laboral, fent de les malalties d’origen professional i els accidents de treball una de les àrees d’activitat on Col·lectiu Ronda ha aconseguit un major reconeixement. A banda, també actuen en altres àmbits del dret com

Han rebut un especial reconeixement en l’àmbit de la defensa de la salut laboral ho són, el familiar, l’urbanisme, el dret administratiu o la defensa de les persones afectades per clàusules hipotecàries abusives i altres males pràctiques bancàries, a més a més d’assessorar entitats de l’economia social.

Defensa dels drets bàsics Amb el despatx de Tarragona, Col·lectiu Ronda pot atendre els casos més pròxims i de donar un servei personalitzat, tant de persones que viuen a

Tarragona ciutat com a la seva àrea d’influència, com a les Terres de l’Ebre, el Priorat i Baix Camp.

La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va començar l’any 2003 quan es van fer càrrec de la defensa del personal del CAP Tàrraco afectat per intoxicacions a causa d’unes fumigacions. La sentència va acabar reconeixent el mal causat a les persones afectades i, des d’aquell moment, es va començar a treballar en altres casos d’accidents laborals i malalties professionals.

El despatx com a tal va obrir portes el 2012, però des del 2009 s’havia obert un espai i es van començar a atendre altres casos (i escàndols) d’empreses, sempre defensant el treballador i no l’empresari, que és el que ha caracteritzat la història de Col·lectiu Ronda, una cooperativa amb uns valors de base social i un compromís per fer del Dret l’eina i l’instrument que meni cap al camí de la dignitat i la justícia social.

Acord per a crear el Centre de Blockchain de Catalunya La seu del nou centre estarà descentralitzada ACN

La Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals han signat un conveni que preveu la creació del Centre de Blockchain de Catalunya, que tindrà, entre altres objectius, l’impuls de la difusió

i la recerca d’aquesta tecnologia per convertir Catalunya en un referent a nivell internacional. Com a tecnologia que té la descentralització com una de les màximes característiques, el centre no tindrà la seu a Barcelona i es mantenen negocia-

EMPRESA DESTACADA

MarketPC, apropant solucions informàtiques a pimes i autònoms MarketPc.info és una empresa de serveis informàtics dirigits a pimes i autònoms. Des de 1996 ofereixen solucions professionals i personalitzades a les demandes del mercat. Els seus serveis ajuden al client a connectar-se amb el progrés, utilitzant eines innovadores i fer-se un lloc a Internet. MarketPC. info, vetlla perquè les eines de treball, el producte i les dades del nostre client no s’aturin.

Entre els serveis de MarketPc. info destaca la creació de botigues online amb pagament per venda, les còpies de seguretat remota, programa de facturació web o entorns cloud, com discs durs i escriptoris virtuals, en multiplataforma i multidispositiu. Aquestes novetats faciliten el teletreball i minimitzen els costos i riscos de l’activitat del seu client, amb privacitat i seguretat de les dades.

cions amb diversos municipis catalans.

El president del centre, Quirze Salomó, destaca que el centre ha de generar un «win win entre la indústria i el país» i avisa que si Catalunya és de les primeres en adoptar aquesta tecnologia «tindrem avantatges molt grans» en una transformació cap a «un nou món i una nova realitat». I posa d’exemple com les actuals guerres ja no són per a la conquesta d’espais físics són sinó cap a «noves fronteres» de l’àmbit digital, en referència als conflictes de Huawei pel 5G o sobre el control de Tik Tok entre els EUA i la Xina.

EMPRESES I INNOVACIÓ

24/11/2020 diarimés

23

ESTUDI

El Blockchain farà créixer el PIB mundial en 1,7 bilions de dòlars

CEDIDA

Tindrà especial impacte en el rastreig de productes i els serveis financers Redacció

La tecnologia Blockchain té el potencial de fer créixer el PIB mundial en 1,76 bilions de dòlars de cara al 2030. Aquesta és una de les estimacions incloses a l’informe Time for trust: the trillion-dolar reasons to rethink Blockchain, elaborat per PwC, on

s’analitza l’ús actual que se li està donant a aquesta tecnologia i la seva capacitat per a crear valor en diferents sectors com els de salut, financer, logístic, distribució o el sector públic, entre altres.

L’estudi indica que els camps on tindrà un major impacte. Per ordre, els àmbits on generarà

més creixement seran el seguiment i rastreig de productes (962.000 milions de dòlars), els mitjans de pagament i altres serveis financers (433.000 milions de dòlars), la gestió d’identitats (73.000 milions de dòlars) i els contractes i resolució de conflictes (54.000 milions de dòlars).

El seu desenvolupament és clau per a la gestió d’identitats.

Una de les principals conclusions que s’extreu és que l’any 2025, aquesta tecnologia passarà per un punt d’inflexió a partir del qual s’estima que tindrà lloc la seva utilització a gran escala.

Per continents, Àsia serà el principal beneficiat d’aquesta tecnologia, seguit d’Amèrica i Europa. Per països, el major impacte tindrà lloc a la Xina (440.000 milions de dòlars) i els Estats Units (407.000 milions de dòlars). A Alemanya, el Japó, Regne Unit, l’Índia i França l’impacte econòmic seria superior als 50.000 milions d’euros. A Espanya, l’efecte en l’economia serà de 24.000 milions de dòlars.

EMPRESA RECOMANADA

Auto-Mecànic Corbella, experts en maquinària per a transport interior Ofereixen un servei integral i personalitzat que inclou lloguer, compravenda i manteniment A. Ferran

Un servei integral en el món dels carretons elevadors, apiladors, transpaletes, retràctils i plataformes, amb maquinària de primer nivell i professionals ben qualificats. Així es presenta Auto-Mecànic Corbella.

Fa 50 anys van començar

la seva trajectòria com a taller mecànic. Als anys 80 van canviar l’orientació del seu servei i van introduir-se en l’àmbit del transport interior, inicialment com a treballadors especialitzats en la reparació i manteniment d’aquesta maquinària.

Progressivament es van anar

introduint en el mercat incloent el lloguer i la compravenda de vehicles per a logística interior.

En l’àmbit del lloguer de maquinària, ofereixen tant contractes de curt termini, per a treballs puntuals durant uns dies, com contractes a llarg termini.

Pel que fa a la compravenda,

LOGÍSTICA

Transports Calsina Carré, intermodalitat i expansió internacional Estan en el top 5 de transportistes internacionals al Marroc A. Ferran

Amb gairebé 50 anys d’història, 600 tractores i 800 semiremolcs, Transports Calsina Carré són una de les empreses logístiques del territori de referència. La seva filosofia

innovadora els ha permès detectar les necessitats del sector i avançar-se a elles. Una mostra d’això és l’aposta per la intermodalitat en els transports per Europa. Actualment, són poques les empreses que hi

aposten. Calsina Carré han invertit en una flota especial per a poder combinar el transport per ferrocarril i per carretera.

L’altra gran aposta de Calsina Carré és l’expansió internacional. S’estan centrats en el mercat logístic del Marroc, ja que moltes indústries que abans estaven a l’Europa de l’Est ara s’han deslocalitzat a aquest país. Compten amb una flota especialitzada per a dur a terme aquesta mena de trajectes. Aquesta estratègia els ha portat a situar-se en el top 5 de transportistes internacionals al Marroc.

Auto-Mecànic Corbella treballa en dues línies, la compravenda de maquinària multimarca de segona mà i la venda de maquinària nova de la marca CESAB, pertanyent al grup Toyota, amb qui tenen un contracte de representació a Tarragona i Lleida.

A més, continuen realitzant reparacions. Asseguren que no han perdut la seva essència: «Un servei de qualitat i la satisfacció del client». La llarga experiència i els coneixements els permeten oferir un servei global per a fer un vestit a mida a cada client. I sempre amb compromís, qualitat, eficiència i professionalitat.

CEDIDA

Són mecànics experts en reparacions de maquinària.

24

diarimés 24/11/2020

EMPRESES I INNOVACIÓ

CAMP DE TARRAGONA

24/11/2020 diarimés

9

URBANISME

El TSJC tomba el recurs de l’Ajuntament per legalitzar el tancament de terrasses El govern de Salou presentarà un recurs de cassació contra la sentència i començarà a treballar en la revisió de tot el POUM per regularitzar-les Sílvia Jiménez

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat en contra del recurs contenciós administratiu que l’Ajuntament de Salou va obrir contra la resolució de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona que denegava la modificació puntal del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) aprovada el novembre de 2016 per permetre legalitzar el tancament de terrasses, galeries i balcons d’edificis. La sentència, però, no és ferma. L’Ajuntament té oberta encara l’opció d’interposar un recurs de cassació contra la resolució del TSJC, una via aquesta que allargarà encara més en el temps una problemàtica que s’arrossega des de fa anys.

El govern de Salou, segons el regidor de Territori, Marc Montagut, interposarà un recurs de cassació contra la sentència davant del Tribunal Suprem i ha començat també a treballar per

emprendre la revisió de tot el POUM cap a finals d’any, com una de les solucions a la problemàtica.

Mentrestant, la sentència permetrà que l’Ajuntament pugui continuar sancionant els propietaris que siguin denunciats per tercers i manté oberta una problemàtica que s’arrossega des de fa anys.

La sentència del TSJC és contundent a l’hora de rebutjar els arguments de l’Ajuntament de Salou pels quals sol·licita la modificació puntual del POUM per tal de permetre la legalització dels tancaments que s’han fet al marge de les directrius que marca el pla general. Afirma que «situació d’impune i manifesta il·legalitat es pretén ara irracionalment solucionar i desconèixer instrumentalitzant l’urbanisme de manera indeguda a favor dels infractors, i de pas, de la resta de ciutadans, per a obtenir, mitjançant un incre-

TECNOLOGIA

d’Ensenyament s’ha volgut fer un pas més i per aquest motiu s’ha posat en marxa un nou programa de capacitació digital que treballarà per millorar l’accés a les eines digitals, facilitant la capacitació de tota la població pel que fa a l’ús de les TIC, garantint la igualtat d’oportunitats i oferint eines d’inclusió digital per tal que tothom pugui accedir als diferents serveis de manera electrònica. El programa s’iniciarà el dia 30.

POLÍTICA

ERC anuncia Raquel Sans com a cap de llista per Tarragona La Comissió de Garanties d’Esquerra Republicana va proclamar, divendres, Raquel Sans Guerra com a cap de llista de la demarcació de Tarragona en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer, després de validar les 341 signatures recollides en la circumscripció electoral i sense que s’hagués presentat a les primàries cap altra candidatura. Raquel Sans es mostra «molt agraïda» amb la militància del Camp de

L’Ajuntament havia presentat un contenciós contra el dictamen de la Comissió d’Urbanisme fa «amb la conseqüència afegida de premiar-se als infractors mitjançant l’atorgament d’un increment de l’edificabilitat dels seus respectius habitatges, possibilitat que quedaria també a l’abast d’aquells que, per ara, no tenen cap tancament a la seva terrassa». La sentència és demolidora pel que fa a la proposta del consistori per regularitzar la situació de centenars de veïns del municipi i assegura que desestabilitzaria obertament l’or-

denació urbanística preexistent, de tal manera que, com més gran és la infracció comesa correspondria un premi més gran, en forma d’aprofitament afegit.

En la sentència, el TSJC afirma que la solució proposada

El Tribunal Superior de Justícia diu que el consistori vol legalitzar actuacions il·legals pel govern salouenc permetria que qualsevol que hagués comès una infracció urbanística per incrementar il·legalment l’aprofitament del seu habitatge podria recórrer al procediment per fer-ho. «Suposa un increment del sostre edificable de tot el municipi, podent establir-se un antecedent de futur en virtut del qual tots els edificis es projectessin amb terrasses obertes per a després tancar-les, amb la qual cosa, el sostre admissible

a cada solar no seria l’establert en el pla, es podria incrementar a posteriori mitjançant el tràmit contingut a la proposta (de modificació parcial del POUM) quedant així afectada la coherència i la cohesió territorial i la racionalitat del desenvolupament urbà», recull el TSJC. Centenars d’afectats Centenars de veïns de Salou van encetar la lluita fa anys per la legalització dels seus tancaments a balcons, galeries i terrasses.

Molts han hagut d’afrontar multes de més de 1.000 euros pels tancaments il·legals i, fins i tot posteriors i sancions coercitives quan, després d’obrir-se un expedient disciplinari per tal que treguessin els tancaments, no ho ho han fet.

La regularització de la situació requereix una revisió del tot el POUM i no pas d’una modificació, per la qual cosa el portaveu dels populars a l’Ajuntament

de Salou critica la demora que ha suposat el recurs contenciós presentant pel govern municipal. «En el seu dia ja li vam dir a l’equip de govern quin seria el resultat i no ens hem equivocat.

Han estat marejant la perdiu en tot aquest assumpte i fentlos falses promeses als afectats, quan la veritat és que ja els havíem advertit que l’única possibilitat de trobar una possible solució implica aprovar un nou pla general d’ordenació urbana.

La conclusió és que, després de tants anys, seguim estant en el punt de partida, i aquest govern no ha estat capaç de trobar una solució al respecte», diu Mario Garcia.

Marc Montagut, per la seva banda, recorda que tota la tasca duta a terme pel govern municipal ve derivada d’una moció anterior a 2010 i que va tenir el consens de tots els grups per tal de regularitzar els tancaments il· legals de les terrasses.

URBANISME

Constantí posa en marxa un programa de capacitació digital Una de les principals conseqüències que s’han posat de manifest a Constantí des de l’inici de la pandèmia de la covid-19 han estat els efectes de la bretxa digital entre la població, segons apunten des de l’Ajuntament. Per aquest motiu, ja des del passat mes de juny el consistori ofereix un espai d’assessorament i acompanyament digital a les persones que per diferents raons necessiten suport.

Tot i això, des de la regidoria

ment massiu de l’edificabilitat, una legalització també massiva d’actuacions sistemàticament il·legals».

La secció tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC afegeix que, tot plegat es

Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que «m’ha fet confiança per encapçalar el projecte d’Esquerra Republicana per a les nostres comarques». L’actual diputada al Parlament per Tarragona argumenta que «em fa molt de respecte, però molta il·lusió poder encapçalar un projecte d’unes comarques magnífiques, d’un territori ple d’oportunitats i que es mereix tenir una veu forta al Parlament de Catalunya».

La Pobla de Mafumet millora els serveis del carrer Major amb 855.832 euros Les tasques han començat aquest mes de novembre i tindran una durada de cinc mesos CEDIDA

Redacció

La Pobla de Mafumet ha començat les obres als carrers Major i Nostra Senyora de Montserrat per millorar-ne els serveis. Les tasques formen part d’un projecte de millora integral d’aquestes vies que inclou tant l’aspecte exterior com els serveis soterrats que subministren d’aigua, llum i gas els domicilis dels carrers inclosos en aquestes obres.

Els treballs, que han donat inici aquest mes de novembre, s’allargaran cinc mesos i suposaran una inversió de 855.832,75 euros. «L’Ajuntament sufraga íntegrament el cost de les obres, sense aplicar cap mena de cost afegit als veïns de la Pobla», remarquen des del consistori.

Un cop finalitzada la intervenció, a finals del proper mes de març, els residents als carrers Major i Nostra Senyora de Montserrat disposaran d’unes vies «adaptades als nous temps». Entre les millores que permetrà introduir aquesta actuació, en destaca la renovació, ampliació i potenciació dels

També s’adequarà la vorera, la il·luminació i el mobiliari urbà.

serveis soterrats. En aquest àmbit està inclosa l’ampliació de la xarxa de gas canalitzat, habilitant a cada habitatge un punt de connexió a la xarxa. A més, es renovarà completament la xarxa de clavegueram dels carrers

esmentats, tot creant dues xarxes paral·leles, una d’elles per a les aigües residuals i una altra per a les pluvials. De la mateixa manera, també serà renovada la instal·lació d’aigua potable, mitjançant la creació de noves ar-

quetes i punts de reg, o bé substituint i adequant els ja existents per deixar-los a nivell rasant.

També es procedirà a soterrar els encreuaments aeris existents en les xarxes d’energia elèctrica i de comunicacions telefòniques.

Així mateix, s’adequarà les línies elèctriques aèries fixant-les a les façanes, mentre que també s’aprofitarà aquesta intervenció de millora per construir una xarxa soterrada, en mode de reserva, per a serveis futurs que puguin requerir aquesta instal· lació prèvia.

Pel que fa als treballs de superfície, l’Ajuntament ha previst la substitució de l’enllumenat públic actual per un altre dotat de punts de llum de tipus led, fixats a la façana. Aquest nou sistema inclourà, a més, un controlador per atenuar la il·luminació al 70% entre la mitjanit i les 6 h. i també s’anivellarà la vorera amb la calçada i es renovarà el mobiliari urbà, pel que fa a papereres i jardineres, que configuraran el nou aspecte d’una de les vies principals de la Pobla.

10

diarimés 24/11/2020

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

JUDICI 17-A

L’agent ferida: «En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta» El mosso que va abatre quatre terroristes a Cambrils diu que té «un sentiment de culpa molt gran per com afecta la situació a la meva família» ACN

L’agent dels Mossos d’Esquadra que va ser ferida en l’atac terrorista de Cambrils la matinada del 18 d’agost del 2017 va testificar aquest dilluns a l’Audiència Nacional, on va explicar que va témer per la seva vida. «En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni», va recordar. L’agent va declarar com a testimoni protegit. La mossa d’esquadra va relatar com el vehicle Audi A3 amb els cinc membres de la cèl·lula de Ripoll que van ser abatuts aquella nit es va dirigir directament cap a ells i va impactar contra les seves cames. «Em passa per damunt sense que pugui fer res. Tot seguit perdo el coneixement», recorda. L’agent diu que encara té seqüeles psicològiques.

«El següent que recordo és estar estirada a terra, intento aixecar-me», va dir l’agent, que complia tasques de seguretat ciutadana a Cambrils. Amb sang al cap i sense una sabata, veu «una dona estesa a terra» i individus també a terra amb «una mena de cinturó agafat al tòrax amb ampolles de plàstic i paper d’alumini» enganxats al cos. «És en aquell moment que veig clarament que ha estat un atemptat en tota regla» i «trec l’arma i començo a disparar» quan un d’ells es mou, va explicar.

«Veig un altre individu que em passa pel costat, continuo disparant i em quedo sense munició».

Un altre dels atacants se li planta al davant i ella li demana que no avanci més. Ell parla, però no pot sentir què diu perquè li «xiulaven les orelles» per l’impacte. A partir d’aquest moment, recorda sentir-se «marejada» i no veu

el seu company, que va abatre quatre dels terroristes. «Es podia escoltar un silenci aterridor», afirma. L’agent ferida comunica per ràdio als Mossos que «hi ha hagut un atemptat, intercanvi de trets» i que està ferida. Demana una ambulància. «Veig que comença a arribar gent del passeig Marítim». Entre ells un home amb una ferida a la cara. «Li dic que no es preocupi, que els serveis d’emergència estan arribant.

Vaig intentar tranquil·litzar les persones ferides», explica. Un company dels Mossos que arriba de reforç la du en cotxe perquè l’atenguin els serveis mèdics.

La testimoni al judici del 17-A va explicar que va estar una setmana ingressada a l’hospital.

Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell. Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica. Ha estat reconeguda per un jutjat de Tarragona amb una incapacitat permanent. Està de baixa i no treballa com a mosso d’esquadra. «No puc fer coses que feia abans», ja que ha de «bregar amb l’ansietat». «M’estressa haver de córrer, és com una amenaça per mi», va dir. «Quan tens nens petits a càrrec, es passa malament», va afirmar.

Per la seva banda, el mosso que va abatre quatre terroristes al passeig Marítim de Cambrils la matinada del 18 d’agost del 2017 va relatar els fets viscuts al judici a l’Audiència Nacional. Va explicar que una de les persones amb armilles que semblaven portar explosius se li va acostar corrent amb una destral tot cridant Al·là Akbar (Al·là és gran). Després, sense munició al fusell, va agafar

ACN

La policia al lloc on van abatre els terroristes a Cambrils el 2017.

«Veig que un ve corrent vers mi amb una destral a la mà, cridant Al·la Akbar» la pistola mentre se li acostaven els altres tres. «Quan ja els tenia a sobre no vaig tenir temps de fer res més que obrir foc contra ells».

L’agent, a qui el jutge no va permetre declarar com a testimoni protegit, va explicar que no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i que té «un sentiment de culpa molt gran» per com afecta la situació a la seva família.

L’agent va explicar que a la una de la matinada del 18 d’agost era davant l’entrada al Club Nàutic del passeig Marítim de Cambrils, davant d’un espai on se celebrava una festa i que el vehicle policial permetia el pas tant per la vorera com per la via. «Veig que ve un vehicle a gran velocitat, encara la rodona que teníem

CATALUNYA

Demana promulgar d’urgència una llei electoral El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat que la pandèmia podria restringir el dret a vot a la ciutadania de cara a les eleccions catalanes del 14 de febrer i ha demanat un «acord de país» a totes les candidatures que es

just al davant, veig que ve contra nosaltres, em llanço a terra a l’esquerra i m’adono que la companya havia estat atropellada», va explicar.

Després va veure com el cotxe que els havia envestit bolcava darrere d’ells. Del vehicle van començar a sortir-ne persones amb armilles amb cinta americana que semblaven armilles bomba. «Només de girar-me veig que un ve corrent vers mi amb una destral a la mà, cridant Al·là Akbar, i no vaig tenir més temps de preparar-me i quan el tenia a pocs metres disparar per abatre’l», va relatar. «Quan la persona cau, venen tres persones més corrent vers la meva posició per atacar-me. En aquell moment jo em desplaço corrent FELICITACIONS

El Síndic proposa poder votar en dos dies per garantir la participació ACN

El subinspector: «Estàvem sense saber si hi havia més atacants», amb molta «foscor»

presentin per poder garantir la votació.

L’informe, que va presentar ahir al Parlament, proposa «explorar» la possibilitat de fer una llei electoral catalana parcial abans que es dissolgui la cambra perquè, com recorda, de

moment Catalunya té el procés electoral subjecte a la LOREG. Amb una nova norma hi hauria marge per canviar qüestions com la divisió de les eleccions en més d’una jornada o la incorporació de més suplents a les meses. Ribó també aposta per ampliar els terminis per demanar el vot per correu.

En roda de premsa al Parlament, el Síndic va alertar que la situació epidemiològica podria fer que moltes persones no poguessin votar el 14-F. De fet, va dir que d’acord amb els experts hi podria haver «desenes de milers» de persones que no poguessin acudir a la cita electoral.

Felicidades. Feliz cumple de parte de tu marido que te quiere mucho. ¡Y que sigamos siempre juntos por muchos años!

a la dreta perquè no tenia munició al subfusell. Aconsegueixo posar-me’l al coll. Agafo la meva arma reglamentària, ja els tenia a sobre, cridant Al·là Akbar i venint cap a mi. No sé què portaven a les mans», va explicar. Després els va abatre.

«Tinc por que se’m reconegui» Després es va sentir «en estat de xoc» i amb la sensació que tot havia anat «molt de pressa». Va sentir cridar algunes persones, una amb sang demanant ajuda i altres ferides a terra on també hi havia la seva companya. Un ciutadà li va deixar el telèfon per telefonar i demanar ambulàncies i reforços, ja que no trobava l’emissora.

L’agent va explicar que considera que els terroristes es van acostar cap aquella zona perquè és on hi havia més afluència de gent. «Hi havia unes 70 persones ballant gaudint de la vetllada, i per això crec que van anar al lloc, per cometre el màxim dany possible», va exposar. Des del moment dels atacs l’agent va explicar que li han reconegut un «trastorn per estrès posttraumàtic greu», que ha patit diversos episodis de depressió en què necessita aïllar-se, així com un «estat d’alerta» permanent. «Tinc por que se’m reconegui i tornin a atacar-me». Va afegir que no ha rebut cap indemnització ni per part del Ministeri de l’Interior ni de la Generalitat de Catalunya.

Tampoc ha estat reconegut com a víctima de terrorisme, qüestió que va dir que està en tràmit. No s’ha pogut reincorporar a la feina després de tres anys.

El mosso d’esquadra que va ordenar abatre Omar Hichamy a Cambrils va explicar a la sessió

d’aquest dilluns que l’atacant va intentar incorporar-se i tocar-se el cinturó d’explosius fins a tres cops quan va intervenir. Inicialment, van ser uns agents de paisà els que es van enfrontar sols a Omar Hichamy. Aquest testimoni arriba entre els reforços quan l’atacant ja era ferit a terra, assegut, i explica que no va obeir les ordres d’estirar-se i deixar d’avançar. L’agent va explicar que van disparar tres cops contra el membre de la cèl· lula de Ripoll, ja que va intentar apropar-se a ells, incorporar-se i tocar-se el cinturó d’explosius que, en aquell moment, no sabien que era fals. «Si hagués estat real, ni jo ni altres companys estaríem aquí», va afirmar. L’agent va explicar que, després de disparar contra ell, l’atacant encara alçava el puny cap al cel amb el dit estès i semblava que estigués resant.«Se’m va fer llarguíssim», va explicar, i inicialment va pensar que havien passat entre 3 i 4 hores. El testimoni, que era subinspector, va recordar la incertesa d’aquell moment. «Estàvem sense saber si hi havia més atacants», amb molta «foscor» i un bar ple de gent a pocs metres, va explicar. Un altre dels agents de l’ARRO presents en aquell moment i que va disparar contra Omar Hichamy va afirmar que «sens dubte» els cinturons d’explosius semblaven reals i que n’havia vist de similars per la televisió o en formacions del cos policial. Aquest agent recorda disparar a la part baixa del cos d’Omar Hichamy per evitar que el cinturó explotés. Van ser diversos els agents que van disparar. Va dir que l’atacant pronunciava «frases en el que semblava ser àrab».

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Felicidades Quimeta, y que sigas con esa sonrisa de “chu chu” “Pamela” para tus amigos. ¡Maginet!

Lorenzo, la família Busquets està molt agraïda pels anys que has dedicat a l’empresa.

Gaudeix molt de la jubilació!

ESPORTS

24/11/2020 diarimés

11

FUTBOL

Pol Prats i Lucas Prudhomme, únics jugadors sense debutar al Nàstic El primer s’ha perdut algunes convocatòries per culpa de la covid i, el segon, per compromisos internacionals GERARD MARTÍ/NÀSTIC

Vicente M. Izquierdo

Dos són els jugadors que encara no han debutat amb el primer equip del Gimnàstic de Tarragona aquesta temporada en Lliga. Es tracta de Pol Prats i de Lucas Prudhomme.

Cap dels dos ha disputat ni un únic minut del campionat lliguer per diverses circumstàncies. La primera és la gran competència que hi ha a la plantilla, i que afecta els dos jugadors. La segona, circumstàncies alienes al futbol que han afectat molts professionals d’aquest esport en el que va de campanya. Estem parlant del coronavirus, que va provocar que Pol Prats es perdés convocatòries.

L’extrem ebrenc va estar en contacte amb una persona que era positiva del virus i, per tant, per la seva seguretat i per la de tots els seus companys i cos tèc-

A l’esquerra, Pol Prats durant el Nàstic-Llagostera de la temporada passada i, a la dreta, Prudhomme en un amistós amb el filial.

nic, va haver d’aïllar-se a casa seva, amb tot el que això comporta. El club va comunicar el passat 19 d’octubre que havia de confinar-se i, entre els deu dies

a què obliga la covid-19 a no tenir contacte amb ningú i als dies que va trigar a posar-se al cent per cent de forma, s’ha perdut la meitat del que portem de tempo-

rada.

Ara, Prats és un habitual de les convocatòries de Toni Seligrat, tot i que l’entrenador valencià no ha trobat el moment oportú

per a començar a donar-li minuts. Prats sí que va jugar molts moments de la pretemporada i, a més, ha deixat enrere les lesions que tant mal li han fet en la seva

curta carrera. Per tant, sembla qüestió de dies que comenci a tenir protagonisme en una davantera en la qual la competència és feroç.

Aquest és, precisament, el motiu pel qual Prats tindrà complicat jugar, com la gran majoria de futbolistes atacants. Brugui és indiscutible a la banda dreta i Gerard Oliva al centre, pel que queda una única plaça, a la banda esquerra, en la qual van rotant diversos jugadors. Pedro Martín, Fran Carbia, Pol Ballesteros i Thomas Amang ja han estat titulars en aquesta demarcació, tot i que d’altres futbolistes com Javi Bonilla també l’han freqüentat en alguns moments puntuals.

Pol Prats està entrenant bé i, als seus 21 anys, encara té molt de camí per recórrer.

Prudhomme va fitxar pel Nàstic, entre altres virtuts, per ser futbolista sub-23. Quedava una fitxa lliure i el club va decidir quedar-se amb un futbolista que consideraven que podia ser útil en alguns moments de la temporada. La passada setmana va estar absent per disputar compromisos internacionals amb Luxemburg sub-21, però la seva entrada a l’equip es preveu més complicada per la gran competència en la zona d’interiors. De moment, ha d’aprendre molts mecanismes per a lluitar-li minuts als Fullana o Bonilla, indiscutibles en l’inici de curs.

FUTBOL

L’FCF, satisfeta amb les conclusions del projecte ‘#Orgullosa. Futbol per a la igualtat’ Natàlia Arroyo remarca que «el futbol femení ha crescut moltíssim aquests anys gràcies a la Federació Catalana de Futbol» Redacció

La Federació Catalana de Futbol (FCF) va presentar ahir les conclusions del projecte #Orgullosa. Futbol per a la igualtat, el qual es va iniciar al mes de setembre de l’any 2019. És una proposta educativa que pretén fomentar la igualtat entre nois i

noies en l’esport, i contribuir a la construcció d’un model educatiu basat en la cooperació, el respecte i la capacitat crítica, amb el futbol i el futbol sala femení com a eix conductor i centre d’interès.

Aquest programa, realitzat conjuntament amb l’Institut

Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), consistia en tres blocs de treball que es van posar en pràctica en sis instituts de Catalunya. En un primer bloc, el de reflexió crítica, es van plantejar cinc activitats que tenien a veure amb l’anàlisi crítica de la incidència dels models i relaci-

ons tradicionals de gènere en la situació actual.

El segon es basava en la vessant lúdica, amb deu activitats motrius amb relació amb la pràctica del futbol i el futbol sala d’una manera lúdica i cooperativa. Finalment, el tercer bloc era el de l’entorn: cinc activitats que

implicaven el coneixement del futbol i futbol sala femení que es troba a l’abast dels nois i noies, al seu entorn proper.

Els ambaixadors que van realitzar les xerrades als instituts van ser els seleccionadors catalans de futbol i futbol sala.

L’actual responsable de la Se-

lecció Espanyola Absoluta femenina de futbol sala, Clàudia Pons, va dir durant la valoració d’ahir que «l’evolució del futbol i futbol sala femení és molt positiva, necessitàvem un impuls com aquest perquè nois i noies veiessin que aquest esport el poden compartir amb els seus companys d’institut». Al seu torn, l’actual entrenadora de la Real Sociedad, Natàlia Arroyo, va explicar que «el futbol femení ha crescut moltíssim els últims anys gràcies a diferents factors, però sobretot a la Federació com a entitat, ja que havia d’animar els clubs i invertir esforços, personal o il·lusions».

12

diarimés 24/11/2020

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

Els perills de socialitzar en excés torna a les terrasses dels establiments La reobertura d’activitats, com els establiments d’hostaleria, gimnasos, entre d’altres, arribava ahir acompanyada d’unes xifres força positives sobre el nombre de contagis: només 61 a les regions sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i tres defuncions. El balanç, que respon a les darreres dades actualitzades per part del departament de Salut arriben després d’un cap de setmana i podrien variar avui mateix. Tanmateix, cal fixar-se en la pressió hospitalària per entendre la greu situació que travessa el sistema sanitari. La pressió hospitalaria ha augmentat lleument a les dues regions sanitàries. Segons Salut, al Camp de Tarragona, ahir hi havia 161 pacients ingressats, quatre més respecte el balanç d’ahir. En el cas de les Terres de l’Ebre, la xifra havia pujat a 51 (+1). La reobertura dels locals d’hostaleria va posar en evidència les ganes i la necessitat de socialitzar per part de la ciutadania, tot i que la pandèmia segueix present. Precisament per evitar aquesta socialització es va decretar el tancament dels establiments que tant ha perjudicat molts empresaris i treballadors. A les mans d’aquesta mateixa ciutadania torna a ser-hi la responsabilitat de respectar les normes dictades i evitar així un retrocés que pot abocar a nous tancaments i més morts. + CONFIDENCIAL

Carregar el cotxe al búnquer de Cunit Un ciutadà ha denunciat a les xarxes socials la picaresca d’un conductor a Cunit que ha decidit carregar el seu vehicle elèctric amb energia procedent del búnquer del municipi. En un vídeo, es pot veure un cable que surt de l’interior de la fortificació reconstruïda de la Guerra Civil que va cap al turisme. L’usuari es pregunta «desconec qui és el propietari d’aquest vehicle elèctric, però entenc que tenia claus del búnquer i sabia que aquí es podia connectar... algú ens pot donar més informació?». La fortificació és una rèplica de la que existia davant de l’oficina de Turisme al carrer de Francesc Macià i complementa la resta de búnquers de la Guerra Civil que hi ha al llarg de la costa del Penedès Marítim i que uneix la Ruta de la Defensa de Costes. Diari Més ha parlat amb el regidor de Patrimoni de Cunit, que ha indicat que «el museògraf està treballant en la museografia del búnquer i mentre treballava ens va demanar si podia recarregar el cotxe que és 100% elèctric i no tenia suficient càrrega per tornar a casa».

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Carles Gosálbez, Vicente Izquierdo i Mònica Pérez.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

La ley Celaá en mi barrio, Bonavista Mª CRISTINA CAMPOS ÁLVAREZ Secretària executiva d’Organització del PP de Tarragona

En los años 60, fruto de la inmigración surge el barrio de Bonavista. Barrio de familias que dejaron atrás su origen en busca de trabajo. Una de las muchas carencias estructurales del barrio era la enseñanza, y fue entonces cuando Don Faustino (párroco del barrio), llamando a muchas puertas consiguió erigir una escuela de primaria, el colegio de Nuestra Señora de Lourdes. El colegio ofrecía al barrio servicios sociales tales como Teleclub, lugar de recreo, esplai, catequesis, reuniones reivindicativas de vecinos, encuentro de mujeres, reuniones sindicales… siempre tenía sus puertas abiertas. Además se impartían cursos de formación para jóvenes.

Muchos de los alumnos que acababan sus estudios obligatorios no tenían acceso a los centros de Formación Profesional que había en Tarragona, porque estaban saturados, y Don Faustino consiguió las ayudas necesarias para iniciar la Formación Profesional, la Escola Joan 23, en 1969. La escuela fue creciendo con el dinamismo del barrio y la enseñanza se reforzaba con actividades deportivas, culturales, sociales y de ocio. Siempre alerta a los cambios de la sociedad la escuela se adelanta en la obligatoriedad del aprendizaje en catalán e impulsa la informática en 1985. En 1991 un grupo de Hermanos Maristas acepta colaborar con la escuela. En 2003 se convierte en el primer centro de Tarragona que consigue la Certificación de Calidad ISO 9001/2000.

En 2005-06 se inicia el Aula de acogida, que sirve para introducir mejor a los alumnos que llegan a Bonavista con desconocimiento total de la lengua y cultura catalanas. En el año 2011 la escuela pasa a formar parte de la Fundació Sant Fructuós.

La escuela ha ido creciendo y adaptándose a los cambios del sistema educativo y actualmente son 1600 los alumnos que estudian en el centro y 160 trabajadores entre docentes y per-

sonal. Excepto la Universidad, se puede acceder a todas las etapas educativas: Jardín de Infancia, Infantil, Primaria, ESO, Bachillerato, DUAL, Formación Profesional para jóvenes y adultos de forma presencial y online; dispone de Bolsa de Empleo, Orientación, Formación en empresas (más de 100 convenios), Movilidad/Erasmus+, Asesoramiento y reconocimiento. También han sido muchas las remodelaciones, reformas y nuevas construcciones que se han llevado a cabo y que han convertido las instalaciones de la escuela en espacios adaptados a las necesidades del alumnado. Actualmente la Escola Joan 23 tiene en marcha proyectos de Voluntariado y Solidaridad como Bons Amics; Recogida de leche para el comedor social de Bonavista, estrecha colaboración consiguiendo pasar de 300 menús diarios a 550; Recogida de alimentos; Cena solidaria de maestros y trabajadores en Navidad; Helado solidario en primavera; Hermanamiento con la Diócesis de Trujillo (Honduras): Aula compartida y proyecto Estella.

Han sido muchos los alumnos que hemos pasado por la Escola Joan 23, no sólo del barrio de Bonavista, sino también de la Canonja, Barris de Ponent, del centro, de Llevant, de Reus, Vilaseca y otras muchas poblaciones cercanas. Y digo hemos, porque yo tuve la suerte de estudiar durante 5 años Administrativo en sus aulas. Tuve la suerte de conocer a personas (directores, profesores, personal de administración, personal de limpieza, conserjes…), felices con su trabajo, personas que formaban parte de una gran familia, personas que nos escuchaban y que nos transmitían valores, personas que pensaban que para formarnos bien era importante nuestro estado de ánimo y hacían lo imposible por conocernos y ayudarnos a superar los obstáculos que nos impidiesen avanzar en la vida. En la página web de la escuela se puede leer La (su) visión general: ser un referente en educación, que busca la excelencia, con un fuerte compromiso con el alumno, su família y la acción social.

La Escola Joan 23, no sólo es y ha sido un referente en la Formación Profesional, ha sido sin duda un referente en acción social. Desde los inicios de la educación en Bonavista, la escola Joan

23 ha realizado una labor social indiscutible, con los más pequeños del barrio, con los adultos, con familias sin recursos, pero sobre todo con los jóvenes, muchos de los cuales no habríamos tenido un futuro claro si no hubiésemos tenido la oportunidad de estudiar en el centro. Gracias al empeño de Don Faustino, y al esfuerzo de todas las personas que han pasado por la escuela, los alumnos hemos aprendido, no sólo conocimientos, sino mucho más, y hemos hecho crecer nuestro barrio siempre solidario y luchador. ¿Y todo esto por qué lo explico? Porque la recién aprobada Ley de Educación ha dejado al margen y no ha incluido en su negociación a la enseñanza concertada. Tal y como recoge un manifiesto que gran diversidad de entidades y colectivos ciudadanos de docentes, familias y titulares de centros han redactado: «La hostilidad que manifiesta la LOMLOE hacia la enseñanza concertada crea un escenario de desigualdad de oportunidades para las familias que desean una enseñanza plural asequible a todos». Provocando que centros como la escola Joan 23 de Bonavista, no pueda seguir ofreciendo su gran labor educativa y social, o incluso que llegue a desaparecer.

La aprobación de una ley de educación (la LOMLOE) sin el consenso de todos; una ley que para su redacción ha excluido a una parte importante que supone el 30% de la educación en España (el 50% en la ciudad de Tarragona), la educación concertada; una ley que promueve la restricción de derechos y libertades ciudadanas y que atenta contra la pluralidad de nuestro sistema educativo, limitando a los padres la libre elección de centro para sus hijos; una ley que conduce a los actuales centros de educación especial a su desaparición; una ley que suprime el castellano como lengua vehicular en la enseñanza; una ley que elimina el examen de oposición al cuerpo de inspectores de educación, dejando que sean las Autonomías quienes nombren «a dedo» a sus inspectores, una medida que permitirá a los gobiernos autonómicos presionar política e ideológicamente a profesores y escuelas; una ley que pretende el control político de la educación; no es motivo de vanagloria.

TRIBUNA

Les infraestructures de la Vegueria del Penedès JAUME CASAÑAS Tinent d’alcalde de Cunit

El passat dijous va tenir lloc el debat sobre infraestructures del Pla Territorial del Penedès. He pogut participar-hi i explicar el meu punt de vista sobre quines han de ser les estratègies territorials sobre el futur de les infraestructures de la Vegueria del Penedès.

El primer gran missatge és que la infraestructura de futur de la Vegueria és el Tren. I no tant per les noves inversions que hi caldria fer, que també, sinó per aprofitar el màxim les que ja hi passen. Una combinació entre polítiques del transport públic ferroviari en clau interna i també en clau externa. Amb una intencionalitat clara de combinar la xarxa ibèrica del tren i també la xarxa Alta Velocitat que passa per la Vegueria.

Pel transport en clau de Vegueria hi ha dos enllaços estratègics, un Sant Vicenç de Calders, on caldria millorar la connectivitat entre les dues línies de Rodalies que hi conflueixen, avui dia és tot un despropòsit. I per l’altra potenciar la connectivitat amb els serveis ferroviaris de la Catalunya Sud. El segon enllaç, no pertany a la Vegueria, però sí que hi té molta influència, és l’enllaç a Martorell entre els serveis de Rodalies i

dels FGC. A Martorell ens permet enllaçar el servei de Rodalies del Penedès amb els FGC que ens connecten amb la part de l’Anoia. Aquest enllaç a vegades passa desapercebut, però és estratègic el dia d’avui.

En clau Alta Velocitat, l’aposta per l’estació d’Alta Velocitat a Vilafranca, creant una estació intermodal entre el transport privat, transport públic de Bus, i la connectivitat entre Rodalies i Alta Velocitat. Un espai estratègic per la Vegueria amb la confluència de la C15 i AP7. Aquest ha de ser el HUB i la infraestructura estratègica per la Vegueria del Penedès. Sense oblidar d’altres projectes de futur com la connexió ferroviària entre Vilanova i la Geltrú, via Ribes, amb Vilafranca del Penedès. I no podem oblidar la proposta de connectar Igualada amb Vilafranca del Penedès en paral·lel a la C15, per tal de superar els condicionants de la xarxa FGC. Tampoc podem renunciar al projecte de noves connexions entre Cervera-Igualada-Martorell. Un projecte de futur per tal de complementar per una variant nord, el Corredor Mediterrani, reduint el pas de mercaderies per les vies actuals. Des del punt de vista de la xarxa viària, cal apostar per la xarxa que dibuixen els eixos de l’AP7, C32 i C15, apostant per la Vinyeta com a mode de gestió i conservació de les infraestructures d’alta capacitat, evitant el desdoblament de carreteres, que augmentarien el consum del territori, i modificarien encara més, el paisatge que ja ha patit una gran pressió transformadora. També entendre aquestes infra-

estructures viàries com quelcom propi, la C32, pensada en clau Veguerial i no en clau Barcelona; els accessos de Segur i de Sant Salvador estan pensant només en sentit nord. L’AP7 ha de millorar la permeabilitat al territori, les connexions d’aquesta amb la C15, la C51 i la TP2124, esdevenen estratègiques pel futur del territori. Tampoc podem oblidar el repte del 4t cinturó i l’enllaç de l’AP7 i la B224. L’aposta per potenciar l’ús de la C32, C15 i AP7, també serviria per alleugerir el trànsit de pas que fa servir vies internes, d’àmbit més intermunicipal. Aquestes vies clàssiques del territori s’han vist integrades en les trames urbanes de les vil·les penedesenques que han patit un creixement considerable en les darreres dècades.

Traslladar el trànsit de les vies interurbanes a les vies d’alta capacitat (AP7, C32 i C15) permetria pacificar-les i humanitzar el seu ús, pels vianants i també per l’ús de les bicicletes. En Resum, el missatge que volem llençar, és que la Vegueria del Penedès que volem dibuixar al Pla Territorial ha de ser una Vegueria moderna, que entri al segle XXI, que pugui aprofitar de la seva localització estratègica i també de les infraestructures que hi passen, evitant l’efecte tub, i patint només les externalitats negatives. El segle XIX va arribar la revolució del tren a la Vegueria del Penedès, ara cal implementar aquesta segona revolució, la del segle XXI. Una Vegueria del Penedès moderna, una Vegueria del Penedès on el tren sigui l’element motor. Una Vegueria que pugui treure fruit de les infraestructures que hi passen.

DEFUNCIONS DEFUNCIONS

Tarragona Jose Llaberia Alabart. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Santa Clara.

Michel François Antoine Sero Sudries. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Santuari Nostra Senyora del Loreto.

Maria Rodriguez Navarrete. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Salvador.

Maria Dolores Sole Alabart.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Reus Maria Ortega Lorite. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori Memora de Reus.

Encarnación Fuensanta Vico Baltanas. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori Memora de Reus.

Josep Homdedeu Vidal. Ha mort a l’edat de 91 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. a l’Església de Crist Rei. Montblanc Josep Calvet Figuerola. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia Sant Miquel.

SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE En/Na ANDRÉS MASERO ROMERO sol·licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa 10 número 131 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 i 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al·legacions davant de les oficines d'aquesta entitat.

M. Carme Masquef Nogués Directora de la divisió de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp Reus Serveis Municipals SA 24 de novembre de 2020

Maria Dolors Solé Alabart Vídua d’Andreu Figuerola Sans Ha mort cristianament a l’edat de 79 anys

(E.P.R.) Els seus afligits: fills, fills polítics, néts, germana i família tota, en assabentar llurs amics i coneguts de tan sensible pèrdua. L’enterrament tindrà lloc avui dimarts, dia 24 a les 17.30 hores, al tanatori de Tarragona.

Tarragona, 24 de novembre de 2020

24/11/2020 diarimés

13

14

diarimés 24/11/2020

SERVEIS

L’HORÒSCOP

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Cerca no ser dominant amb els sers estimats i així podràs treure profit a les relacions. En el social la teva mirada serà molt captivadora.

Una certa agressivitat acompanyarà una jornada vital plena de sorpreses. Tracta de no barrejar temes materials amb els sentimentals.

La teva imaginació i les teves ganes de viure i experimentar coses noves estaran a nivell molt alt.

Creix avui el teu magnetisme.

La teva actitud l ib e r a l d ’av u i enver s l’a mor apor tarà més problemes que solucions. Comunica’t més amb la parella.

LLEÓ

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu, Crisògon, Fermina, Flora i Maria.

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Vés amb compte amb passar-te en menjars i begudes ja que el teu organisme avui no està per a excessos. Estaràs molt sensible.

Per més bona voluntat que posis en la teva labor avui no hi haurà tantes compensacions. No per molt accelerar-te guanyaràs més.

Les teves emocions internes es troben en gran tensió. Els més pròxims pagaran els plats trencats si no controles el teu caràcter.

Un cert nerviosisme i una ansietat poc controlada et posarà una cosa aspre en la relació amb els pròxims.

Deixa’t portar en els plaers.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Un fort magnetisme accentuarà la teva capacitat de conquesta i et veuràs envoltat de situacions on la passió es farà molt present.

Aixeca una mica més l’ànim. Encara que tot ho trobis està fora de control i amb poques perspectives les coses s’aniran solucionant.

La teva imatge personal està en alça. Això t’ajudarà a aconseguir el que més desitges encara que t’enfrontis a persones molt rígides.

Controla els teus nervis i posa més fe en el que fas.

Així trobaràs la fórmula adequada per a moure’t amb facilitat entre conflictes.

FARMÀCIES TARRAGONA: Roig-Sabate. Rovira i Virgili, 30. Telèfon 977 216 609.

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Urb. La Granja, Sant Benildo, 10 (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Roig Ardèvol, Joan Ramón. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 32. Telèfon 977 314 161.

SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19.

Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.

CAMBRILS: Cañas-Vidal. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.

VALLS: Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9.

Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16-18.

Telèfon 877 063 819.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

CULTURA

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines 15:55 Com si fos ahir 16:36 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:09 Sense ficció 23:15 Sense ficció 00:17 Més 324 01:53 Notícies 3/24 04:00 Rumba a l’estudi 05:00 Folc a l’estudi

17:29 El Mic i els seus amics 17:55 Una mà de contes 18:12 El dia que el Henry va conèixer...

18:27 Bob, el manetes 18:45 El grill Apol·lo i les bestioles 19:10 Pat, el gos 19:34 Les Sisters 20:00 Info K 20:12 Els germans Kratt 20:56 Espies de veritat 21:40 Mike el magnífic

21:55 El gran dictat 22:10 Fotografies 23:04 Inèdits 00:20 Curtcircuit 33 00:50 Pel·lícula: Ningú no vol la nit

12:36 Xarxa Natura 12:43 Bèsties 13:08 GR Barcelona 14:00 Karakia 14:37 Cuina nòrdica amb Tareq Taylor 15:09 Meravelles naturals del món 15:59 Programes Externs Esports 16:24 Futbol Cat. 17:09 Top gols La Lliga 18:07 Flaix 18:38 Futbolint 19:14 Zona zàping 19:50 Ok Lliga 21:47 Actius 22:01 KM 0 22:25 Motor 22:52 Zona Champions 00:34 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:30 Telediario Matinal 08:00 La hora de La 1 13:00 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 15:55 L’Informatiu 16:15 El tiempo 16:30 Mercado central 17:20 Servir y proteger 18:15 Acacias 38 19:10 El cazador 20:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:00 MasterChef Celebrity 01:15 La palabra de un lord 02:45 La noche en 24 horas 04:45 Noticias 24H

07:55 Cafè d’idees 09:55 La aventura del saber 10:55 Aquí hay trabajo 11:05 Documental 11:35 Documenta2 12:30 El carnaval de las águilas 14:15 L’Informatiu 14:35 La Metro 14:55 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 Grandes documentales 18:15 Perduts en el temps 18:45 En línia 20:00 El Vespre 20:40 Página 2 20:45 Documental 22:00 Los cuatrocientos golpes 23:40 Documental 01:25 Conciertos de Radio-3 01:55 Documenta2

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo con Roberto Brasero 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 Mujer 01:30 Cine 02:30 Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:00 El zapping de Surferos 07:30 Mejor llama a Kiko 08:00 ¡Toma Salami!

08:35 El Bribón 09:25 Alerta Cobra 12:15 Mujeres y hombres y viceversa 13:10 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates 22:55 Cine 03:35 Puro Cuatro 04:00 La tienda en casa

07:00 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 13:28 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:38 Deportes 15:49 El tiempo 15:58 Sálvame limón 16:55 Sálvame naranja 20:03 Sálvame tomate 21:04 Informativos Telecinco 21:50 El tiempo 22:06 Cine 02:01 ¡Toma Salami!

02:31 Horóscopo de Esperanza Gracia 02:38 La tienda en casa 02:54 Mejor llama a Kiko 03:54 Horóscopo de Esperanza Gracia 03:58 Miramimúsica

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 15:00 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:20 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Cine 02:05 Navy 02:45 Campeonato Europeo de Póquer 03:15 The game show 04:00 Canal Ruleta 04:50 The Walking Dead

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

15:00 Notícies migdia 15:30 Cercle central 16:00 Notícies migdia 16:30 Activat 17:00 La porteria 18:00 Notícies migdia 18:25 Activat 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Gastromòbil-destí Cambrils 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Gastromòbil-destí Cambrils 23:55 Activat 00:00 Connecta 10 comarques 00:30 Connecti.cat

11:30 Connecta 10 comarques 12:00 Paisatges encreuats 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Dorsal 12 14:00 Notícies 12 14:30 Dorsal 12 15:30 Paisatges encreuats 16:00 Notícies 12 16:30 Dorsal 12 17:30 Paisatges encreuats 18:00 Notícies 12 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies 12 20:30 Som-hi 21:30 Connecta 10 comarques 22:00 Notícies 12 22:30 Som-hi 23:30 Paisatges encreuats 00:00 Notícies 12

13:00 Robin Food 14:00 El gran dictat 14:34 Nissaga de Poder 15:37 La cabaña del fin del mundo 19:22 Infidels 20:13 El gran dictat 20:49 Caçadors de bolets 21:20 Plats bruts 22:17 Licencia para matar 23:49 Stander

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL

11:15 Cinexpress (piezas) 11:42 Colombo 17:10 Padre Brown 20:00 Candice Renoir 22:25 Entrega peligrosa 00:05 Largo Winch: Conspiración en Birmania 02:15 Alegría, tristeza

ACN

El debat sobre la performance ‘Catalina’.

El certamen Femme in Arts reflexionarà sobre el plaer i les violències ACN

La quarta edició del Femme in Arts se celebrarà entre el 25 i el 29 de novembre en una edició en línia per la covid. El certamen de Lo Pati investiga sobre la identitat femenina des d’un punt de vista artístic i alhora social.

Enguany el fil conductor és la sexualitat femenina i l’objectiu és «aprofundir en allò que significa ser dona, els condicionants culturals que marquen la socialització de gènere, i la violència exercida contra les dones pels models de pensament i forma de vida patriarcals».

S’han programat dos espectacles, Catalina i Una llum tímida, i quatre films que es complementaran amb col·loquis entre artistes i diversos col·lectius de dones.

Catalina, d’Iniciativa Sexual Feminista, és una peformance que explora com la sexualitat està plena de violències i de control patriarcal. Ho fa dansant a ritme de punk per desmuntar el bucolisme associat a la sexualitat femenina. Participaran en el debat posterior Élise Moreau, Elisa Keisanen i Cristina Morales; i Carme Abril Ferrer i Ester Baiges Miró, del Col·lectiu Llibertes, i Roser Arques Morueta, educadora social.

Una llum tímida és la primera obra de La Cicatriz, un col·lectiu emergent especialitzat en la producció artística nascuda des del feminisme i la col·laboració, per donar visibilitat a sexualitats dissidents i que combina art amb activisme.

L’espectacle és un musical que dignifica el passat de

dues dones lesbianes que es van enamorar durant el franquisme i mostra les seqüeles d’aquell episodi.

En aquesta ocasió el debat posterior es farà amb Alba Anguera Martínez de LGTEBRE i Rosa Vandellós Lleixà.

També es discutirà i debatrà a partir del llargmetratge Las muertes chiquitas, de Mireia Sallarés, cinc hores amb entrevistes a més de 30 dones de Mèxic, de diverses edats, estrats socials, professions i religions que expliquen com arriben a l’orgasme. Sallarés i el col·lectiu de dones artistes FemLab debatran sobre com la sexualitat serveix d’eix per parlar d’assumptes polítics i socials.

Tots els films a la web Hi haurà tres films més en la programació del Femme in Arts que exploren diversos aspectes de la sexualitat femenina. Són Placer femenino de Barbara Miller, amb les experiències de cinc dones de diferents religions que lluiten per l’alliberament sexual; Agua Sagrada d’Olivier Jourdain, que introdueix l’espectador en l’univers del plaer femení a través d’un programa de ràdio a Ruanda; i Touch me not d’Adina Pintilie, un film entre el documental i la ficció que dissecciona els misteris del sexe a través de tot un mosaic de personatges que lluiten contra els complexos i les barreres mentals. Les pel·lícules es podran veure a la web de Lo Pati, organitzadors del cicle reivindicatiu.

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02

¡ATENCIÓN INVERSOR! Compre un piso alquilado.

Retorno inmediato! Empieze a cobrar una renta mensual desde el primer día. Con financiación.

Desde 80.000€ + IVA. En Tarragona centro.

977.21.47.13

Lloguer TARRAGONA-EL SERRALLO C/ SANT PERE. Pis amb mobles, 2 habitacions, cuina independent, terrassa particular. Ascensor. Sol vistes. 575€/ mes. Tel. 660.726.827 REUS LOCAL-TRASTER 20M2. 125€. Fácil carga y descarga. Tel: 666.140.989

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com SE PRECISA PROFESORES/ AS de francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música.

Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

ALQUILER DE DESPACHOS en el centro de oficinas en Tarragona ciudad. Con espacio de coworking, sala de juntas y baños comunes. Ideal autónomos, pymes y delegaciones.

Desde 135 eur al mes

PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825 FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83 SE HACEN TODO TIPO DE REFORMAS, alicatados, suelos, albañilería en general. Tel: 615.567.137

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 SERVICIO PROFESIONAL LIMPIEZA. Tel: 631.356.742

PINTOR ECONÓMICO DE 50€-70€ habitación. Profesionalidad y limpieza. Tel: 698.269.158

AMISTAT BUSCO AMISTAD CON CHICA. Tel 648.143.750 VIUDO BUSCA DONA 50/62a. Per parella. Tel: 606.533.259 AGENCIA MATRIMONIAL YOTOO. ¡¡RESULTADOS garantizados!!.Tel.695.410.052 - www.yotoo.es

MASSATGES ERÒTICS MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Especial “NURU”. ¡¡¡Atrévete!!! Tel: 692.780.087 MASAJE RELAJANTE, SENSUAL, ERÓTICO… Tarragona. Tel: 632.210.550 RUSA. Masaje descontracturante, reflexoterapia. 40€ - 1 hora. Tel: 698.372.427

977.21.47.13

TARRAGONA. ÀTIC MOBLAT C/EIVISSA. Gran terrassa, 2 habitacions, saló, bany complet, cuina independent, galeria. Contracte treball. 685€/ mes. Tel. 660.726.827

REFORMES

VENC TRICICLE

ELÈCTRIC CITYCOCO. Tel: 722 446 968

RELAX CAMBRILS. ¡¡NOVEDAD MARIA 59 años!! Cariñosa, sexo sin. Particular. Tel. 642.548.814

CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus.

Tel: 698.788.062 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!.

20€. Tel: 977 32.15.68 SANDRA ESPAÑOLA Reus.

Tel: 643.192.391 ESMERALDA ¡¡NUEVA en Reus!! Tel: 604.314.693 SUSI. Sola madura. Reus. 30€.

Tel: 698.220.008 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 MICHELE. 50€ - 1 Hora.

Francés natural. Penetración sin goma. Salidas. Tel: 643.688.834 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 EVA CHECA 34. SALOU. Viciosa, sexo sin. 20€. Discreción. Tel: 643.328.301 CHICO GUAPO, DOTADO, versátil, complaciente, besucón. Cita previa. Tel: 662.473.091 TRANSEXUAL YENNY. Encan-

tadora. Masajes. Recibo en Calafell. Total discreción. Tel: 693.430.618

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 CRISTINA - CAROL. Masaje prostático … terminamos en la cama!! Pechugonas complacientes. Tarragona.. Tel: 643.136.495 -- 977 85.73.53 AMIGAS VICIOSAS. Desde 20€. Tel: 618.014.486 Reus ¡¡¡ANA MORBO Y PLACER!!!.

Tarragona. Tel: 602.033.898 SÓLO ESPAÑOLES. “20€”.

REUS. Tel: 611.324.259 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131

24/11/2020 diarimés

15

16

A L’ÚLTIMA

diarimés 24/11/2020

ARTESANS CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

La carta i el monument MOISÉS PEÑALVER Periodista

Una història romàntica està fent la volta al món mundial. Es titula La Carta i té com a escenari el riu Urumea, a Donosti. Us sonarà el nom per ser aquell torrent que passa a prop d’un barri fantàstic que es diu Intxaurrondo, conegut perquè allà hi ha una gran zona verda. Doncs surava a les aigües una carta d’amor escrita el 1965 per la Regina, una noia de Madrid que estava enamorada del Fermín, que era basc. He tingut una sorpresa, perquè no sabia que en aquell any ja existís l’amor, pensava que l’havia portat Jesús Puente. La història és, més o menys, com si el Jon Iñarritu festegés amb l’Ayuso, però amb el Zoom en comptes de les cartes.

Ep, que igual l’any 2070 apareixen unes cartes al Manzanares amb floretes escrites. Recordo aquell any, mirant Embruixada a casa, a una tele amb una pantalla tan gran que hi cabrien les fotos de les tres cares del proper tripartit. Sí, també era en blanc i negre... com ells. El 1965 va ser l’any que el paleta que construïa el Monument a la Batalla de l’Ebre de Tortosa va col·locar l’últim totxo i va cridar «aquesta obra serà un record del meu treball per a l’eternitat». Doncs, no, l’eternitat s’acaba l’estiu que ve.

Imagineu quins anys... en què a l’ABC es publicaven esqueles en record de la mort de José Antonio, i es feien misses de la Falange. Què diu? Ah, que el divendres es van publicar les mateixes esqueles? Serà millor que torni a parlar de la carta. Doncs una de les hipòtesis que tinc respecte al que va passar amb aquesta missiva d’amor, és que la Regina va anar a Correos, i la va certificar urgent. Llavors Correos li va donar a Miquel Strogoff, que anava a cavall.

Què? Ah, que ara funciona igual.

EL TEMPS

Estat del cel Cel enteranyinat tota la jornada pel pas de núvols alts i prims i alguns de mitjans. Per altra banda, al llarg de la tarda arribaran núvols baixos pel litoral i prelitoral, i és probable que n’arribin també a punts de la depressió Central a partir del vespre. A banda, a Ponent i l’interior de la vall de l’Ebre hi haurà alguns estrats baixos fins a mig matí.

Precipitacions Al final de la jornada no es descarta alguna precipitació aïllada, feble i minsa a punts del litoral.

16º

Màxima

Vent Mínima El vent al litoral bufarà fluix de terral fins a mig matí, de component sud fluix o moderat durant les hores centrals del jorn, i de direcció variable a partir del vespre.

8º

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

Marie Hulsens elabora els instruments amb fusta d’origen europeu.

Cristina Serret

FLAUTES DE BEC DE QUILÒMETRE ZERO

de la Marie Hulsens han viatjat fins a Marie Hulsens és molts racons de la una luthier francesa península Ibèrica, establerta a Almosaixí com a França. ter, al Baix Camp.

Fins i tot ha arribat Allà hi té el seu taa tenir comandes ller, on elabora flaudel Japó o Nova Zetes de bec, flautes de tres forats així com Fa més d’una dècada que la luthier landa.

Pel que fa al maaltres flautes tradiMarie Hulsens elabora flautes terial, la luthier uticionals. artesanals al seu taller d’Almoster litza fustes d’origen L’origen de l’ofici europeu, entre les cal buscar-lo a la llar CEDIDA quals hi ha el boix, familiar, a França, on el seu pare Guido el pruner, l’ametller tenia un taller: «El o l’olivera. Fins i tot pare feia de luthier, se’n fa portar de casa i jo sempre ho vaig del seu pare, que taveure a casa. Quan lla boix. vaig fer vint anys, en lloc de posar-me Un instrument ‘viu’ a estudiar, vaig anar L’elaboració dels al taller a aprendre’n instruments requeamb ell», explica reix d’un temps, i l’artesana. és per això, detalla Ara fa vint anys la luthier, que mai que va començar a en fa un de sol, sinó fer de luthier i deu que en té diversos en Flautes de Marie Hulsens. que viu a casa nosmarxa o a mig fer, de manera que quan li tra, on té el seu propi taller i elabora un extens catàleg de flautes. Al arriba una comanda pot avançar amb un instrucapdavant hi ha, però, les còpies de flautes de bec ment que ja hagi començat. Així i tot, detalla, la medievals (Dordrecht, Tartu), del Renaixement feina no conclou quan la flauta està acabada: «De (consort de Viena), pre-Barroques (Van Eyck, vegades consideres que està acabada, la toques i Rafi, Ganassi) i Barroques (Denner, Bressan, t’adones que amb la humitat tot s’ha mogut, la Stanesby, etc.). Un altre apartat important són fibra, la fusta… i l’has de tornar a treballar. Fins i les flautes de tres forats, aquelles que es toquen tot un cop venuda, acostumo a demanar que me amb una mà acompanyant-se d’un instrument la retornin al cap de sis mesos o un any per fer un de percussió. Finalment, la Marie també confec- altre retoc». És per això que, a més d’especialitciona flautes per a la música tradicional. Aquesta zar-se en l’elaboració de l’instrument, la Marie té oferta, explica la mateixa Marie, fa que sigui una formació musical, quelcom imprescindible en un luthier singular pel que fa a les seves especiali- bon luthier. Això no obstant, subratlla, també cal tats, ja que no abunden els artesans que tinguin fer molta recerca: «Et passes tota la vida buscant informació i descobrint els secrets de l’ofici». un catàleg tan extens.

Amb la crisi sanitària, la luthier admet que la Entre els seus clients hi ha sobretot músics professionals, però també aficionats que bus- feina no li ha baixat massa: «No em puc queixar, quen instruments d’alta qualitat, tot i que, ex- segueixo treballant, sobretot perquè la pàgina plica, aquests instruments acostumen a tenir un web funciona molt bé, i encara que no he pogut cost una mica elevat. Això no obstant, les flautes anar a fires i festivals, he pogut seguir fent feina».