22 de març de 2021

Dilluns, 22 de març de 2021 núm. 4.254 www.diarimes.com

CAMP

OLÍVIA MOLET

Repunten tots els indicadors de covid i alerten d’una quarta onada PANDÈMIA Es detecten 1.207 contagis a Catalunya i 15 morts més, i l’Rt se situa en l’1,05, el que significa que la pandèmia es multiplica a les portes de la Setmana Santa. P5

Cambrils, ahir al migdia.

GERARD MARTÍ

L’aixecament del tancament comarcal omple els pobles de costa Bars i passejos marítims plens, la tònica general del cap de setmana. P8 REUS

El Sant Joan i el Joan XXIII podran detectar noves variants covid Adquireixen seqüenciadors per analitzar mostres. P6

ESPECIAL

Javi Bonilla realitza una centrada des de la banda esquerra buscant algú que la pugui rematar al fons de la porteria.

El Nàstic de sempre es cobra una nova víctima P11-30

ESPORTS Els grana guanyen 2-0 a l’Espanyol B amb gols de Tienza i Carbia i públic a la grada. P24-26

2

diarimés 22/03/2021

TARRAGONA

COMERÇ

L’Ajuntament expedienta quatre locals més en estat d’abandonament Durant el gener el consistori ja va obrir avisos a una dotzena de baixos en desús, vuit dels quals podrien acabar en multa Biel Roquet-Jalmar

Quatre locals buits en estat d’abandonament del centre de Tarragona han estat expedientats per l’Ajuntament. Els avisos als propietaris s’han fet arran de diverses denúncies dels ciutadans. Els quatre nous expedients se sumen a la dotzena que ja es van obrir durant el mes de gener després de 29 inspeccions fetes a càrrec de la Guàrdia Urbana a finals del 2020. Un mes i mig després de la seva obertura, encara no s’ha aplicat cap multa als propietaris dels 12 locals buits que no acullen cap negoci, que poden anar dels 300 als 3.000 euros si no compleixen amb la neteja requerida.

De la dotzena de locals expedientats el gener, n’hi ha vuit que podrien rebre la sanció les properes setmanes, ja que en la majoria acaba de finalitzar el període de compliment voluntari de l’ordre de neteja i l’Ajuntament ha de comprovar si s’ha executat o no. Entre els restants, en dos

GERARD MARTÍ

els propietaris han comunicat al consistori que han netejat els seus baixos en desús i aquest ho ha de comprovar, un s’ha traslladat a un altre departament i el darrer s’ha arxivat un cop s’ha comprovat que s’havia dut a terme la neteja requerida. Amb la suma dels quatre nous locals expedientats, la xifra de baixos comercials en estat d’abandonament al centre de Tarragona puja a 16 durant el primer trimestre del 2021, mentre que les primeres multes podrien arribar d’aquí a poques setmanes.

L’estat del carrer de la Unió Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament persegueix un doble objectiu: millorar la salubritat de la via pública i incentivar que els locals siguin llogats per acollir nous negocis i reactivar la vida comercial de Tarragona. Un dels punts més problemàtics de la ciutat en aquest sentit és el carrer de la Unió, que acull alguns dels baixos en estat d’abandonament.

Més enllà dels locals buits i bruts, el consistori vol fer una actuació a fons al carrer de la Unió

El carrer de la Unió acumula alguns dels locals buits i bruts i pateix problemes de salubritat.

Cada vegada han desaparegut més negocis en aquesta via i la manca de neteja dels espais repercuteix directament en l’estat de les voreres. «Quan fem la revisió per tal que els locals estiguin

EDUCACIÓ

A Catalunya només és superada per UAB i UB El rànquing de biblioteques universitàries espanyoles SECABARank, que mesura el seu nivell d’eficiència, ha classificat el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la URV com el tercer més efi-

en un estat acceptable, perquè malmeten la imatge de l’espai, posem en valor els comerços que estan treballant», explicava Xavier Puig. El conseller de Territori assegurava que «pots tenir un lo-

cal buit, d’acord, però tingues-lo en bon estat. Això és una política d’estimulació comercial».

Més enllà dels expedients als locals buits per millorar l’ocupació de negocis i la salubritat

assenyalava Puig, que vinculava l’actuació «al paquet d’accions de l’Illa Corsini».

Les accions que Xavier Puig té en ment per al carrer de la Unió passen per un «replantejament de la mobilitat, de les voreres. És un carrer que demana voreres més amples, ja que ha de ser per passejar». El conseller de Territori recordava que la remodelació de l’entorn de la plaça Corsini ha de començar a fer-se en breus i recalcava que l’actuació al carrer Canyelles és «molt ambiciosa».

Puig també destacava la reforma del Fòrum de la Colònia.

POLICIAL

El CRAI de la URV és la tercera biblioteca universitària més eficient Redacció

de la via pública, l’Ajuntament es planteja una actuació a fons al carrer de la Unió, «un dels carrers estratègics i emblemàtics que volem recuperar, molt important per la unió de la Part Alta i la Part Baixa», segons Puig. En cap cas, però, «no és un projecte a curt termini», avisava el conseller de Territori. El carrer de la Unió ha anat perdent pes com a artèria comercial, i l’Ajuntament hi vol posar remei. «És un carrer on conflueixen la futura Illa Corsini, la remodelació de la Rambla Nova i el pla del Barri del Port, pel que requereix una remodelació»,

cient de Catalunya, per darrere de la Universitat Autònoma i la Universitat de Barcelona.

Si s’observa la classificació en funció del nombre d’estudiants de la institució, entre les universitats públiques amb menys de 20.000 estudiants, el CRAI de la

URV es troba en la primera posició a Catalunya i en la quarta posició a Espanya.

El SECABA-Rank es basa en una sèrie d’indicadors que determinen l’eficiència del sistema de cada centre. Aquests indicadors relacionen el pressupost destinat al CRAI amb l’ús que els usuaris fan dels seus recursos i el nombre de persones que conformen la comunitat universitària susceptible de fer servir la biblioteca –estudiants i docents. Amb aquestes dades, s’estableix una comparació entre les diferents biblioteques que ajuda a detectar bones pràctiques en el sector.

Almenys set identificats en una protesta per Pablo Hasel a Tarragona Els Mossos van colpejar alguns manifestants ACN

Els Mossos d’Esquadra van identificar aquest dissabte almenys set persones en la protesta per demanar l’alliberament del raper lleidatà Pablo Hasel, celebrada a Tarragona.

Al final de la concentració, que

es va dur a terme al vespre, els manifestants van recriminar als agents que estiguessin identificant dos joves pel seu origen a pocs metres de l’acció. Després de cridar proclames antifeixistes i de propinar algun insult, es van viure moments de tensió

quan els agents van colpejar alguns dels manifestants. Tot seguit, van identificar més joves. A un d’ells, Aleix Fresquet, el van citar a declarar ahir a la comissaria de Campclar i se’l va acusar de resistència a l’autoritat i de no facilitar el seu document d’identitat.

La protesta va aplegar una cinquantena de persones davant de l’estàtua dels Despullats, on els participants van reclamar la llibertat de Pablo Hasel així com la llibertat d’expressió. Durant l’acció, van llegir un manifest reivindicatiu i hi va haver una actuació musical del cantant Baino di lion.

TARRAGONA

22/03/2021 diarimés

3

PATRIMONI

L’ICAT renova el certificat d’eficàcia de gestió davant dels usuaris L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) va renovar el passat divendres l’ISO 9001 que certifica l’eficàcia de la seva gestió davant dels usuaris i el compliment dels requisits legals derivats de la seva activitat. L’ICAT és el tercer dels catorze col·legis de l’advocacia de Catalunya en obtenir aquest reconeixement, que va més enllà de l’auditoria al torn d’ofici i avala de manera integral les tasques que impulsa en defensa dels interessos de les advocades i advocats tarragonins. Aquesta certificació audita, a banda del torn d’ofici, el Servei d’Orientació Jurídica, el Servei d’Orientació a la Mediació o l’assistència jurídica gratuïta, altres àrees com les activitats formatives, el servei de documentació i biblioteca, la vigilància de la deontologia, la resolució de consultes sobre honoraris o la tramitació de col·legiacions i certificat electrònic, entre d’altres. La degana de l’ICAT, Estela Martín, va posar en valor «que cada any un auditor extern examini els nostres procediments i ens confirmi que fem les coses bé». Redacció

Disponibles els tiquets per als contacontes de Setmana Santa Ja es poden adquirir les invitacions gratuïtes per a les sessions de contacontes de Tarragona Turisme per Setmana Santa en el marc del programa de turisme familiar i de proximitat T’expliquem Tarragona.

Les entrades es poden obtenir a entrades.tarragona.cat i també a través de www.tarragonaturisme.com. El cicle La Nena d’Ivori tindrà lloc del 27 de març al 5 d’abril, amb sessions de matí i tarda. Redacció

La museïtzació de Tarragona a l’aire lliure començarà a veure la llum a l’estiu

GERARD MARTÍ

L’Ajuntament obre la licitació de la redacció del contingut que tindran els nous panells informatius Biel Roquet-Jalmar

El projecte de museïtzació a l’aire lliure de Tarragona avança a bon ritme. Xifrat en 100.000 euros, la primera fase del pla pretén millorar la senyalització al voltant dels monuments de la ciutat.

L’Ajuntament preveu que a principis d’estiu es puguin començar a veure els primers resultats, que consistiran a renovar els panells informatius ja exitents i, a més, afegir-ne en alguns punts de la ciutat on encara no n’hi havia.

Amb tot, l’objectiu és deixar llest el patrimoni de la ciutat d’aquí uns mesos, quan s’espera que el turisme es dinamitzi. De moment, l’Ajuntament va obrir la licitació de la redacció dels continguts de la nova senyalització el passat dimecres.

La primera fase del projecte de museïtzació del patrimoni

històric tarragoní començarà a agafar forma durant aquest estiu.

«Portem treballant-hi bastants mesos. No serà possible fer tota la primera fase aquest any, però podem començar i veure les primeres coses a l’estiu», explicava Hermán Pinedo. El conseller de Patrimoni detallava que «cal explicar bé Tarragona» i que «hem de fer del nostre patrimoni una eina educativa i didàctica, i que això serveixi per atreure turistes i per contribuir a la recuperació econòmica».

De moment, dimecres passat es va obrir la licitació de la redacció dels continguts que tindran els nous panells informatius, amb un pressupost de 17.545 euros. El contracte tindrà una durada de mig any. A banda d’elaborar nous textos explicatius, també es treballarà en la imatge,

El panell informatiu a l’entrada del Passeig Arqueològic a Tarragona, erosionat i fet malbé.

A banda de la cartelleria existent, s’instal·larà gairebé una trentena de nous panells informatius tal i com avançava Pinedo: «La cartelleria tindrà un nou format, amb un nou disseny». D’aquesta manera, els panells actuals seran substituïts per panells nous, el disseny i el material gràfic dels

quals ja està sent treballat des de la conselleria de Patrimoni.

Una trentena de novetats La primera fase del projecte per consolidar Tarragona com un museu a l’aire lliure no només comprèn la renovació dels panells existents, com els que hi ha al Passeig Arqueològic, al Circ o a l’Amfiteatre. L’Ajuntament de Tarragona està preparant gaire-

bé una trentena de nous panells informatius, distribuïts arreu de la ciutat, «en llocs que fins ara no tenen cartells», detallava Hermán Pinedo. El conseller de Patrimoni posava d’exemples «senyalitzar bé què és Ca la Garsa, o explicar coses de la Guerra Civil». La segona fase actuarà també al carrer, mentre que la tercera correspondrà a l’interior dels monuments.

4

diarimés 22/03/2021

TARRAGONA

SETMANA SANTA

El Gremi de Pagesos fa una missa en record dels socis traspassats el 2019 i 2020

CEDIDA

L’acte a l’església de Sant Llorenç també va servir per repartir l’opuscle d’enguany i va acabar amb el tradicional concert de la coral L’Àncora Biel Roquet-Jalmar

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre va celebrar ahir una missa en record dels socis traspassats els dos darrers anys.

L’entitat duu a terme aquest acte a les portes de cada Setmana Santa, però l’any passat no els va ser possible, ja que s’hauria d’haver fet pocs dies després de l’inici del confinament total. D’aquesta manera, ahir es van recordar els agremiats morts durant el 2019 i el 2020 a l’interior de l’església de Sant Llorenç. En acabar l’acte, el Gremi de Pagesos va aprofitar per fer entrega dels opuscles d’enguany als assistents i es va posar punt i final amb el tradicional concert de la coral L’Àncora.

Una quarantena de persones van fer acte de presència ahir a l’església de Sant Llorenç de Tarragona per recordar els socis del Gremi de Pagesos traspassats els dos darrers anys, en una missa

oficiada per mossèn Xavier Reñé.

Amb una tercera part del recinte ocupada, es van recordar la desena d’agremiats que van perdre la vida el 2019 i el 2020. «Per sort, la covid no ens ha colpit massa», explicava Raül Font, en referència al fet que hi hagués el doble d’homenatjats en contrast amb altres anys, fet que s’explicava perquè n’hi havia «acumulats dels últims dos anys». El president del Gremi de Pagesos també destacava que s’havia venerat el reliquiari de Sant Llàtzer, «datat per primera vegada el 1507 per la Confraria dels Hortolans de Santa Magdalena, però l’antiguitat del qual podria ser d’un o dos segles enrere».

Un opuscle reduït Enguany, en ple context de pandèmia i de la segona Setmana Santa consecutiva cancel·lada, el Gremi de Pagesos va decidir no

fer la tradicional presentació de l’opuscle. Si més no, en acabar la missa d’ahir –que acostuma a tenir lloc el cinquè diumenge de Quaresma–, es van repartir exemplars als agremiats assistents. L’opuscle del 2021 compta amb 48 pàgines, menys de les que són habituals, tal i com relatava Font: «No hi ha publicitat, sinó que ho costeja directament l’entitat i, enguany, òbviament hi ha menys articles». El llibret conté la memòria de l’any anterior, que sempre acostuma a tenir unes sis pàgines i aquest 2021 s’ha quedat a la meitat. A més, els agremiats hi podran llegir el programa d’actes per enguany, articles de diversa índole i les salutacions de les autoritats.

Encara que l’opuscle del Gremi de Pagesos hagi estat més auster que en anys anteriors, el nombre d’exemplars impresos s’ha mantingut. «Tenim uns 650

La missa en record dels agremiats traspassats va acabar amb un concert de la coral L’Àncora.

Una desena de socis del Gremi de Pagesos han perdut la vida els dos darrers anys socis i hem fet uns 700 exemplars, per tal de poder-los enviar a tothom», segons Font. El president del gremi assegurava que l’entitat l’ha «volgut editar perquè vam pensar que és una memòria fidel del nostre pols».

L’opuscle d’enguany, amb una reducció de pàgines, manté la tirada d’uns 700 exemplars A més, Font hi afegia «el col· leccionisme i el sentiment de pertinença com a factors».

L’acte d’ahir va acabar fora de l’església de Sant Llorenç. A les escales del pàrquing Jaume I, la coral L’Àncora va oferir el

seu clàssic concert de Setmana Santa. Aquest divendres el Gremi de Pagesos celebraria la seva processó per la Part Alta: «L’any passat va ser dolorós, però enguany ja estàvem conscienciats», explicava Raül Font. Si més no, faran un viacrucis per l’interior de l’església. El Divendres Sant, per mantenir la tradició, obriran les portes de Sant Llorenç per tal que, qui ho desitgi, pugui veure el Sant Crist rodejat d’espelmes.

SANITAT CEDIDA

La Coordinadora d’Entitats reivindica una sanitat pública La plataforma va fer diverses accions amb el suport de l’esport tarragoní Redacció

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), va reivindicar durant aquest cap de setmana una sanitat pública i de qualitat. La plataforma va organitzar diverses accions amb entitats esportives de la ciutat. Divendres, va ser el torn per fer-ho conjuntament amb la primera

plantilla de ADT Torreforta, que és membre de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona. Representants del club i de la plataforma van llegir un manifest i van mostrar una pancarta. Des de la CET asseguraven que «seguirem reivindicant que la sanitat sigui pública i de qualitat». Diumenge va ser el torn per anar al Nou Es-

tadi. Coincidint amb la tornada dels aficionats al camp del Nàstic un any després, la Coordinadora d’Entitats va ser present durant la prèvia del partit davant l’Espanyol B. La plataforma detallava que els propers dies anirien «a visitar les entitats que ens estan trucant per participar, que són una quinzena».

Els jugadors de l’ADT aguanten la pancarta reclamant una sanitat pública i de qualitat.

FELICITACIONS

A la lluitadora, treballadora, estudiosa, xarlatana, i ... MOLTES FELICITATS.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Per l’àvia més valenta! Que passis un bon dia! Tenim molta sort de poder compartir amb tu els teus 85 anys, gràcies pels teus silencis, la teva comprensió i els teus detalls pels teus néts. T’estimem molt.

La nostra princesa, aquesta nena tan bonica, ja fa 9 anys.

Com passa el temps! Felicitats Judith.

Lupe, ya formas parte del club de los dos números. ¡Feliz 10 cumpleaños! Per molts anys!

Happy birthday! Besos, Blanca Carlota.

CRISI COVID-19

22/03/2021 diarimés

5

CRISI SANITÀRIA

El virus no dona treva i els experts alerten de l’inici de la quarta onada A la demarcació de Tarragona no es va sumar cap defunció, però es van registrar 66 nous casos de coronavirus Redacció / EFE

El coronavirus no dona treva i segueix a l’alça, si bé de forma moderada, a Catalunya, on ahir es van notificar 1.207 contagis i 15 morts més, amb l’Rt, la velocitat de propagació, en l’1,05, una centèsima més que dissabte. Segons les dades epidemiològiques actualitzades aquest diumenge pel Departament de Salut, el risc de rebrot (EPG), l’índex de creixement potencial de l’epidèmia, va augmentar fins als 198 punts, dos més que la vigília. El nombre de pacients amb covid hospitalitzats va repuntar ahir i van tornar a superar els 1.400, en concret 1.406, un total de 52 més que dissabte, i les UCI segueixen amb una ocupació alta, amb 410 malalts greus, tres més. La velocitat de reproducció de la malaltia va créixer per sisè dia consecutiu i ja s’ha situat en 1,05, és a dir, cada 100 persones contagiades n’infecten una mitjana de 105, la qual cosa indica que el coronavirus torna a multiplicar-se. Els epidemiòlegs, que atribueixen a l’extensió de les variants més contagioses que no es freni l’epidèmia, temen que pugui iniciar-se una quarta onada de la malaltia a les portes de la Setmana Santa, amb l’aixecament de les restriccions i les UCI encara molt plenes.

Des de l’inici de la pandèmia, a finals del febrer del 2020 a Catalunya, el nombre total de

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA*

MÓN

46.385 583.653 3.212.332 123.690.749 CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

1.242

21.128

72.910 2.726.345

MORTS

MORTS

MORTS

CONTAGIATS

MORTS

*Les dades d’Espanya corresponen a les del passat dijous, darrer dia en què el Ministeri de Sanitat va actualitzar l’informe.

A Catalunya es van notificar 1.207 contagis i 15 defuncions per coronavirus ahir

Calafell i Tortosa es troben entre els quatre municipis catalans amb menys risc de rebrot

casos confirmats per tot tipus de proves sumen 583.653 infectats, dels quals 1.207 van ser diagnosticats ahir, mentre que el nombre de morts per covid, és de 21.128, quinze més en les últimes 24 hores.

En els últims 7 dies s’han diagnosticat a Catalunya un total de 7.325 positius per PCR i test d’antígens, la qual cosa significa que s’han tornat a superar els mil casos diaris de mitjana, el llindar

que fa possible un seguiment i rastreig epidemiològic. També en els últims 7 dies han mort per covid 113 persones, fet que suposa una mitjana de 16 defuncions diàries a causa de la malaltia.

La incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants en 14 dies va descendir ahir a 190, un punt menys que en el balanç de dissabte, i la positivitat, és a dir, el percentatge de positius en proves PCR i test d’antí-

gens, és del 5,10%, sis dècimes més que la vigília, per sobre del 5% que l’OMS assenyala com a llindar pel control de l’epidèmia.

Baixen els ingressos La demarcació de Tarragona, de moment, porta la contrària a la resta de Catalunya, ja que és un dels pocs llocs on els ingressats han disminuït. Ahir a la regió del Camp de Tarragona hi havia 53 pacients ingressats, tres menys que dissabte, 29 d’ells a l’UCI, i a les Terres de l’Ebre eren 14 ingressats i set d’ells a l’UCI, igual que dissabte.

Pel que fa als contagis, la demarcació va sumar 66 casos

nous de coronavirus, dels quals 61 es van detectar al Camp de Tarragona i 5 a les Terres de l’Ebre. El risc de rebrot continua augmentant lentament al Camp de Tarragona, ahir va arribar als 137 punts, 8 més respecte a les dades anteriors i es queda en situació de risc elevat. A l’Ebre, en canvi, el risc de rebrot va baixar un punt més i es queda en 30 punts, en situació de risc baix.

Respecte al procés de vacunació, al Camp de Tarragona, segons l’últim balanç, s’han administrat 76 primeres dosis i 124 segones dosi, i ja acumula 50.918 persones que han començat el procés de vacunació mentre que

23.467 ja han rebut les dues dosis. A l’Ebre s’han administrat 21 primeres dosi i 42 segones dosi de la vacuna deixant 18.618 persones vacunades amb la primera dosi mentre que 9.862 ja es troben totalment immunitzades en rebre les dues dosis.

Municipis amb menys risc Si s’analitzen els municipis de Catalunya pel seu risc de rebrot, n’hi ha 13 de més de 20.000 habitants que aquest diumenge estaven per sota de 100, i quatre, Amposta (23), Calafell (29), Puigcerdà (9) i Tortosa (23), tenen un risc baix. Per contra, el que presenta un major risc de rebrot és Canovelles (829), seguit per Vic (606), Olot (472), Banyoles (466), Mollet del Vallès (460), Balaguer (442) i Manlleu (411). Quant a les comarques, la que té un major risc de rebrot (EPG) és la Conca de Barberà (1.597), seguida de l’Alta Ribagorça (1.030), la Vall d’Aran (868), l’Alt Urgell (695), el Pla d’Urgell (554), Osona (528), el Pallars Sobirà (473) i el Pallars Jussà (435). Únicament vuit comarques estan per sota de 100, el llindar que indica un risc alt, de les quals dues, el Priorat (5) i el Montsià (26), tenen un risc baix –per sota de 30. La comarca del Barcelonès, la més densament poblada, té 187 punts, dos més que dissabte, i una velocitat de contagi (Rt) d’1,06, quatre centèsimes més que el dia anterior. Pel que fa a la vacunació a tot Catalunya, hi ha 663.978 vacunats amb la primera dosi, 415 més que en l’últim informe, i 344.734 amb la segona, amb 1.303 vacunats més.

Entre les persones que viuen en residències, ahir s’informava de 30.253 casos amb PCR o TA, 16 casos nous respecte al balanç anterior, i amb la resta de proves, el número total és de 33.437.

VACUNA COMISSIÓ EUROPEA

La CE s’exposa a una «llarga batalla» als tribunals si no resol la disputa amb AstraZeneca Brussel·les pretén iniciar la via de l’arbitratge per evitar el judici ACN

Brussel·les s’exposa a una «llarga batalla» als tribunals de Bèlgica si no resol abans la disputa amb AstraZeneca pel retard en l’entrega de vacunes, segons els juristes consultats per l’ACN. La Comissió Europea s’està preparant per obrir la via de l’arbitratge per intentar negociar amb la multinacional l’entrega de les dosis pactades abans de portar-la als tribunals. «És un problema de capacitat productiva i no es pot resoldre amb una disputa legal», defensa Ellen’t Hoen, advocada i activista per l’accés als medicaments. L’ad-

vocat del bufet belga Altius especialitzat en litigis sanitaris Christophe Ronse també veu preferible negociar una solució amb la companyia perquè si el cas arriba als tribunals, durarà «almenys un any».

AstraZeneca s’havia compromès a entregar a la Unió Europea 90 milions de dosis en el primer trimestre del 2021 i 180 milions en el segon, segons la CE. En canvi, aquests darrers tres mesos arribaran 30 milions i entre abril i juny només repartirà 70 milions. És a dir, que entregarà menys del 40% del que havia promès. Just quan va començar

a subministrar a la UE, AstraZeneca va avisar que hi hauria un retard en les entregues per problemes de productivitat en una planta de Bèlgica. Davant les queixes de Brussel·les per la manca d’accés a les dosis produïdes al Regne Unit, el conseller delegat de la companyia, Pascal Soriot, assegurava que el seu compromís amb el govern britànic era previ i que s’havien implicat abans en la recerca d’Oxford. Posteriorment, alguns mitjans internacionals van revelar que el contracte britànic es va signar un dia després que l’europeu. «Tan bon punt hi hagi

Imatge d’arxiu de la presidenta de la CE en una roda de premsa.

un nombre suficient de vacunacions al Regne Unit, podrem utilitzar el centre de producció per ajudar a Europa també», deia en una entrevista a finals de gener.

Després d’una setmana de retrets, AstraZeneca va rebaixar la tensió assegurant que entregaria 40 milions en el primer trimestre i que ja estaven solucionant

els problemes a la planta belga.

Tanmateix, a finals de la setmana passada la multinacional sueco-britànica va tornar a reduir les entregues per al segon trimestre. A més, Brussel·les constatava que fins a finals de març finalment només arribaran 30 milions.

Arribats a aquest punt, la

Comissió Europea va anunciar dijous que es prepara per activar un mecanisme d’arbitratge per resoldre el conflicte abans d’arribar als tribunals. És el pas previ que ha de fer la UE per poder reclamar judicialment a AstraZeneca les dosis comprades si no funciona la negociació.

Els tribunals belgues serien els encarregats d’assumir el primer cas sobre les obligacions contractuals d’una farmacèutica en l’entrega de vacunes contra la covid-19 en plena pandèmia.

AstraZeneca només es va comprometre a fer «tot el possible» per entregar les primeres vacunes a la UE. «AstraZeneca farà tots els esforços raonables per fabricar les dosis inicials d’Europa a la UE», diu el contracte de compra publicat amb algunes parts censurades. Ara bé, el contracte dona dret a la UE a accedir a les plantes del Regne Unit: «AstraZeneca farà tot el possible per produir la vacuna a les plantes localitzades dins la UE».

6

diarimés 22/03/2021

REUS

SALUT

Els hospitals de Reus i TGN s’equipen per detectar noves variants del virus Incorporen seqüenciadors que les identifiquen i ajuden a ajustar les pautes fixades als protocols, com aïllaments i quarantenes Mónica Pérez

L’Hospital Sant Joan de Reus ha incorporat un seqüenciador NGS per «detectar les variants mutacionals del virus» responsable de la covid-19. Es tracta, tal com concreta el subdirector de Salut Pública al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Conrad Casas, d’una eina «cabdal» que «fa la seqüència de l’ARN del virus per saber si hi ha mutacions importants que defineixen si és una soca nova». Comptar amb aquesta informació permet modificar aspectes tan rellevants com ara «les pautes que tenim fixades als protocols, per exemple, en qüestions de quarantenes o en aïllaments». A més, «aquesta tecnologia no serveix únicament per seqüenciar el coronavirus, sinó que també es pot fer servir per qualsevol altre virus que tinguem circulant i per qualsevol altra malaltia, com la grip», afegeix Casas.

El nou seqüenciador del Sant Joan tindrà un abast que va més enllà del centre sanitari reusenc, ja que «treballarà com a part de la xarxa de vigilància epidemiològica» perquè «no analitza tan sols les mostres de l’hospital on està» i «el més important és que aporti dades a nivell poblacional per saber què està passant i si comencen a aparèixer soques que no teníem». L’Hospital de Reus està preparant ara l’activació del RELIGIÓ

sistema, el qual també va posar en marxa l’Hospital Joan XXIII de Tarragona fa poques setmanes. Dotar Reus i Tarragona amb aquesta tècnica ajuda igualment a «no col·lapsar sempre uns mateixos laboratoris». Fins al moment, el referent aquí era el Vall d’Hebron.

La xarxa de vigilància epidemiològica «té un seguit de laboratoris que fan les proves PCR» i «uns quants d’ells compten amb l’equipament adequat per poder seqüenciar el virus». La vigilància, tal com detalla Casas, «no la fem amb totes les mostres que s’analitzen al laboratori sinó de forma aleatòria i amb criteris de representativitat del territori». Així, «com a exemple, de les mostres derivades des de la Primària per confirmar per PCR si és un positiu, n’agafen un 80% i el seqüencien; i un altre 20% vindrien de l’assistència hospitalària, de malalts que ingressen amb covid i que, per tant, estan més greus». D’aquesta manera «es veu si hi ha alguna correlació entre els casos d’ingressats a l’hospital, que han desenvolupat la malaltia de forma més greu, i la soca que circula».

La britànica és ara la que preval El subdirector de Salut Pública a Tarragona recorda que «la soca que més predomina ara és la britànica, que és la que va guanyant OLÍVIA MOLET

OLÍVIA MOLET

Una imatge d’arxiu de l’interior de l’Hospital Sant Joan de Reus.

Casas: «La vigilància es fa amb mostres aleatòries i amb criteris de representativitat» terreny en tots els mostrejos a Catalunya». Al Camp, «fent una estimació que no és científica ni exacta, al voltant d’un 25 o un 30% de les soques que estem seqüenciant són de la britànica».

En general se’n coneixen també, entre altres, «la brasilera, la sudafricana» i «ja n’estan apareixent d’altres que de moment aquí no

s’han trobat, com la nova que s’ha identificat ara a Andalusia».

«Anar tenint variants del virus és un escenari amb el qual cal que comptem, perquè va mutant», sosté Casas, que diu que «potser d’aquí a unes setmanes en surt una de més contagiosa que la britànica i així la desplaça».

D’aquí la importància de tenir els seqüenciadors.

«A nivell de territori», puntualitza Casas, disposar de seqüenciadors «ens dona capacitat de diagnòstic i analítica per no haver de dependre de fora» i «com

POLÍTICA

més a prop, la resposta és més àgil». Amb tot, «tampoc és tan important tenir la resposta en 3 o en 7 dies sinó que es tracta de tenir informació». «Per exemple, si tots els malalts que tens ingressats per covid en un hospital, ja sigui en planta o en UCI, responen a una variant, doncs saps que és molt més agressiva que una altra i pots variar estratègies a l’hora d’identificar casos o en el rastreig», expressa el subdirector de Salut Pública, que recorda que «sigui la variant que sigui, cal respectar els aïllaments i quarantenes».

Tecnologia útil amb els càncers L’Hospital Sant Joan s’ha equipat amb un seqüenciador NGS i incorpora així aquest servei que «serà imprescindible per actuar amb celeritat davant dels reptes que es plantegen amb motiu de les noves variants del virus», segons recull el contracte, tramitat d’urgència. L’equip ha costat uns 240.000 euros. Fonts del centre detallen que l’aparell també pot «seqüenciar material genètic de diferents càncers per tal d’establir els tractaments individualitzats» i resulta útil per «detectar alteracions que puguin indicar si hi ha risc de patir un càncer hereditari o, per exemple, diferents malalties metabòliques, com ara trastorns lipídics, i actuar preventivament».

SOCIETAT

Els centres cívics renovaran el mobiliari i incorporaran material audiovisual L’Ajuntament ha engegat la tramitació d’una compra de mobiliari i material que anirà destinat a la Xarxa de Centres Cívics. En detall, invertirà uns 26.000 euros per renovar part d’aquest material, que ara es trobava «deteriorat». L’objectiu és, també, adaptar aquests equipaments «a les necessitats que tenen actualment els centres cívics». Entre altres elements, està previst adquirir noves cadires i taules, així com també pissarres, plastificadores, llapis de memòria i discs durs, projectors, pantalles, jocs d’altaveus, micròfons i cablejat. La compra s’ha dividit en tres lots: mobiliari d’oficina, material d’oficina i equipament audiovisual. El primer és el més rellevant, dotat amb 14.000 euros.

Dues citacions més per les manifestacions postsentència Avui, a les 11.30 h. estan citats a declarar als Jutjats de Reus Edgar Fernàndez i Roser Palomar en referència a les manifestacions postsentència en suport als presos polítics, segons informa la CUP a través d’un comunicat. A les 11 h., mitja hora abans de la citació, s’ha convocat una concentració en suport als encausats, a les portes dels mateixos jutjats, tal com s’ha fet coincidint amb les darreres declaracions.

UCFR REUS

Pellicer i una desena d’alcaldes reclamen fons de recuperació covid Avui hi ha una reunió per fixar objectius comuns EFE

La Sang imposa medalles a les seves seccions La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus va dur a terme ahir, a l’interior del seu temple, la benedicció i posterior imposició de medalles i insígnies als responsables sortints de les diferents seccions. Després, va celebrar el viacrucis amb la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, i es va oficiar una missa pels congregants difunts.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, participarà avui en una reunió telemàtica en la qual hi haurà presents una desena de batlles de diferents formacions i municipis per tal de demanar fons estatals i europeus de recuperació. L’objectiu de la trobada és reclamar a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, fons estatals i europeus per al finançament de projectes i programes de recuperació davant els efectes de la covid-19.

Prendran part de la reunió d’avui els alcaldes de Cadis (Podemos), de Girona (JxCat), de Granada (Cs), de Lleida (ERC),

de Madrid (PP), de Santa Cruz de Tenerife (CC), de Torrelavega (PRC), de Pamplona (UPN), de València (Compromís), de Saragossa (PP) i el mateix Pellicer (PDeCAT). No és la primera vegada que l’alcalde reusenc es mobilitza per exigir al govern central que faciliti millores als municipis, tot tenint en compte que els ajuntaments han estat la primera línia d’atenció a la ciutadania en el context generat per la pandèmia de la covid-19.

Avui, amb una desena d’homòlegs de diferents punts de l’Estat, tornarà a fer-ho per adreçar les seves peticions, en aquest cas, a la ministra d’Hisenda.

Un centenar de veus clamen contra el racisme Un centenar de persones es van concentrar dissabte contra el feixisme i el racisme en un acte emmarcat en el Dia Mundial contra el Racisme. L’acte es va dur a terme a la plaça de Gabriel Ferrater, convocat per Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR). Els activistes van alertar del perill de l’auge de l’odi, el feixisme i el racisme i van cridar a «combatre els discursos xenòfobs».

REUS RECERCA

22/03/2021 diarimés

SOCIETAT

Estudien el vincle entre la composició de la microbiota i la demència L’objectiu és perfilar alternatives terapèutiques

«Arriben amb una història al darrere, però aquí tots són futbolistes» El CE Unió Astorga crea un projecte d’integració al Juvenil B, on molts jugadors viuen a pisos tutelats OLÍVIA MOLET

M.P. Redacció

Un grup investigador de la URV ha iniciat una recerca per determinar la composició de la microbiota en diferents tipus de demències, entre les que s’inclouen la malaltia d’Alzheimer o la demència en la malaltia de Parkinson. L’objectiu de l’estudi és plantejar alternatives terapèutiques basades en la probiòtica que afavoreixin la simptomatologia d’aquestes persones.

L’estudi, anomenat DEM-BIOTA, es fa en col·laboració amb els hospitals Verge de la Cinta de Tortosa, Santa Tecla de Tarragona i Institut Pere Mata de Reus i està finançat pel Minis-

teri de Ciència, Innovació i Universitats. La recerca es troba ara en fase de reclutament de pacients sans d’entre 60 i 85 anys i també persones amb demències en la mateixa franja d’edat.

El treball, coordinat per Margarita Torrente, investigadora del grup de recerca Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental (TecnaTox) de la URV permetrà, per primera vegada a Europa, establir la composició de la microbiota intestinal de diferents pacients de demències en la regió mediterrània i facilitar la recerca de noves teràpies per al tractament d’aquest tipus de malalts.

POLICIAL

Multa de 10.000 euros al Classix, precintat des del gener L’Ajuntament ha imposat una sanció de 10.001 euros a la propietat del local del raval de Robuster clausurat per la Guàrdia Urbana el 23 de gener, el Classix El consistori ha constatat la responsabilitat de la propietat en la comissió d’una infracció molt greu prevista a la llei que regula els espectacles públics, per l’incompliment en l’exercici de l’activitat autoritzada, i que representa un risc greu per a les persones. El consistori afirma

que els fets queden avalats per les actes aixecades per la Guàrdia Urbana en les quatre actuacions al local, en les quals es va localitzar gent ballant, bevent, fumant i sense mascareta. L’expedient fonamenta la sanció en el fet que l’exercici de l’activitat de discoteca del local es va suspendre d’acord a la resolució del Departament de Salut per la qual s’adoptaven mesures extraordinàries per a la contenció de la pandèmia. ACN

Al Juvenil B del CE Unió Astorga, a més de futbol, es treballen també «la integració» o «la igualtat de condicions». L’equip compta amb jugadors de multitud de nacionalitats. Brasil, Portugal, Marroc, França, Anglaterra, Hongria o Txad són els països d’origen d’alguns d’ells. I és que més de la meitat de la plantilla, tal com explica el coordinador del club, Jordi Tobias, la formen «joves que viuen en centres d’acollida o bé en cases tutelades» de Reus i de la zona. «Darrere de cadascun d’ells hi ha una història», apunta Tobias, que diu que «aquí, però, tots són futbolistes». L’Astorga ha teixit així, gairebé de manera espontània, el seu projecte «esportiu i social», que s’ha convertit en poc temps en una de les joies de l’entitat. «Sabem que això va més enllà del futbol, va de que tots ens sentim jugadors i en les mateixes condicions», expressa el coordinador, que vol trencar mites: «Els nois no donen cap problema, al contrari, ens ajuden en tot, són molt puntuals i molt respectuosos; hi ha una mica d’estigma i la veritat és que són persones 10».

Per això, la iniciativa ja ha començat a ramificar-se i «aquells joves que comprenen millor l’idioma, que tenen més facilitat de paraula i que estan compromesos van agafant responsabilitats i n’hi ha que estan de segons o tercers entrenadors». Tobias no

Una imatge d’un dels entrenaments del Juvenil B del CE Unió Astorga, aquesta temporada.

L’equip aplega nois originaris de Brasil, Txad, Marroc, Hongria, França, Portugal o Anglaterra sap, en la majoria dels casos, què ha portat als joves a Reus ni quina ha estat la seva situació concreta. «De vegades, si algun d’ells vol, si li ve de gust, m’ho explica, però no és una cosa que els preguntem, igual que no ho preguntaríem a cap altre», diu.

Enrolar-se en un equip de futbol «fa que, mentre estan aquí, no estan en un altre lloc, se socialitzen, aprenen valors… I, potser, també, despertem alguna voca-

ció i algun acaba estudiant, per exemple, Esport». A més, «n’hi ha dos o tres que no havien jugat mai i que són molt bons, apunten maneres». El CE Astorga s’havia plantejat, en algun moment, crear una plantilla a banda però «ho vam pensar i vam veure que es tractava de fer tot el contrari».

Amistats a dins i a fora del camp Sobre com va succeir que 12 o 13 dels 23 jugadors del Juvenil B fossin joves en aquestes circumstàncies, el coordinador diu que «en va venir un i s’ho va passar bé, la veu va córrer i després van contactar-nos de les cases d’acollida i els pisos tutelats». Després

INFRAESTRUCTURES

de cinc mesos de feina, «el que més m’impacta és que, de vegades, pel carrer, em trobo nois que s’han conegut al club i que ara passen junts el seu temps lliure; també, fora del futbol, nosaltres organitzem activitats». Aquests jugadors «són joves que, per la seva vida, han hagut de madurar abans d’hora i s’ho fan tot ells mateixos, i això també els ha fet valorar molt les coses», diu Tobias, que apunta que «el futbol els ajuda a evadir-se i a allunyar-se d’alguna mala influència que pugui sorgir, i els integra». «Al final, si tenen un somriure a la cara, és que ho estem fent bé», conclou el coordinador de l’Astorga. www.ceramicasgavilan.com

Reus aprova el nou conveni per promocionar l’Aeroport El ple va aprovar divendres el conveni per la promoció turística de les comarques tarragonines i, en especial de l’Aeroport de Reus. El conveni, vigent des de 2013, es prorroga ara pels anys 2021-2024. L’acord apunta que el transport aeri, gràcies a la touroperació vinculada al xàrter i al creixement de l’activitat de les companyies de baix cost, és una de les fonts principals per al desenvolupament turístic. Les accions de

7

màrqueting amb companyies aèries es consideren un instrument idoni per a la promoció de les comarques tarragonines. I, amb aquest objectiu, s’elabora un conveni plurianual entre les diferents parts que conformen part de la Taula Estratègica de l’Aeroport, per fixar les aportacions econòmiques a fer per finançar les accions. El conveni preveu una aportació plurianual de l’Ajuntament de Reus de 142.000 euros.

Renueva tu casa Más de 40 años nos avalan

Especialistas en cocinas y baños Disponemos de:

Otros servicios

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet

Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA

¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

8

diarimés 22/03/2021

CAMP DE TARRAGONA

COSTA DAURADA

Els municipis del litoral fan el ple amb la fi del tancament comarcal

Cambrils recupera l’accés al registre d’entrada per presentar instàncies

Bars i restaurants plens i força gent passejant, han estat la tònica general del cap de setmana als pobles de la Costa Daurada OLÍVIA MOLET

S. Jiménez

El bon temps, amb bones temperatures, i l’aixecament del confinament comarcal s’han aliat aquest cap de setmana per fer que els catalans surtin de casa per visitar entorns naturals i, especialment, els municipis del litoral que, en el cas de la Costa Daurada, han fet el ple, tot i tenir bona part dels establiments hotelers tancats. Bars i restaurants plens i dificultats per trobar-ne taula, botigues, per fi obertes i rebent clients de fora del municipi, han estat la tònica d’un cap de setmana atípic d’ençà que es van dictar els tancaments primer municipal i després, comarcal.

A Cambrils, on bona part del teixit comercial i de restauració es concentra al barri del Port, el passeig marítim oferia ahir una imatge molt semblant al preludi de les vacances de Setmana Santa d’abans de la pandèmia. L’arribada de visitants, però també dels veïns de segona residència a Cambrils, ahir, era una evi-

La zona del Port de Cambrils registrava ahir una gran afluència de gent passejant i consumint.

dència. «L’arribada de visitants només es pot valorar molt positivament i, sobretot, cridant a la responsabilitat. Ens consta que els bars i restaurants, i el comerç

–que ha estat tancat durant els caps de setmana– estan fent les coses bé. El comerç i la restauració de Cambrils són segurs», deia ahir el regidor de Promoció

Econòmica de Cambrils, Oliver Klein. «La gent té ganes de sortir i de superar el confinament comarcal i, a Cambrils, han confluït el fet que la gent sap que és un

bon indret per venir a passejar el cap de setmana i la segona residència de proximitat, de Catalunya. Aquests veïns de segona residència, els quals abans venien abans de Setmana Santa per preparar els seus habitatges per fer una estada més llarga durant les vacances, ara ho han pogut fer», afegeix el regidor. Klein confirmava ahir que, a més, a alguns càmpings del municipi s’havia registrat força activitat, també com a avançada dels festius de Setmana Santa.

L’increment dels desplaçaments ha estat la tònica general durant aquest cap de setmana arreu de Catalunya. Prova d’això deixaven les dades de trànsit només a Barcelona: fins a la una del migdia d’ahir, es van comptabilitzar un total de 187.000 vehicles circulant per la primera corona metropolitana, un 62% més que el passat diumenge, tot i que un 26,3% menys que el trànsit que es registrava abans de la irrupció de la pandèmia.

L’Ajuntament de Cambrils ha recuperat l’accés al registre d’entrada per presentar instàncies. El funcionament dels tràmits a través de la seu electrònica era l’últim pas per restablir totalment el sistema després de l’atac informàtic.

Les persones interessades ja poden accedir al registre d’entrada per presentar instàncies genèriques a l’Ajuntament de Cambrils. L’activació dels tràmits a través de la Seu Electrònica (https://seu.cambrils.cat) era l’últim pas per restablir totalment el sistema després de l’atac informàtic que va patir l’Ajuntament el passat 22 de desembre. Durant tot aquest temps, la ciutadania ha hagut de presentar les sol·licituds, escrits i comunicacions a les oficines de Correus, a la Red SARA o bé als registres d’entrada d’altres administracions.

Les instàncies es poden presentar des de la Seu Electrònica (https://seu.cambrils.cat), des de la pàgina principal o bé des de l’apartat de catàleg de tràmits. Les persones que necessitin suport tècnic per realitzar tràmits poden contactar amb l’OAC 360º.

MEDI AMBIENT

L’Escola l’Antina planta vegetació per mitigar l’efecte illa de calor

Vila-seca posa en marxa un nou model de subvencions a entitats esportives

Es retiren les superfícies que acumulen més calor i es planta terra

Vila-seca destinarà enguany 262.090 euros a subvencions esportives, gairebé 100.000 euros més que l’any passat, a les quals podran tenir-hi accés les entitats i clubs esportius, esportistes i les famílies amb dificultats econòmiques, i esportistes d’alt rendiment. Durant l’acte de presentació a les entitats que es va fer divendres passat, la regidora de Cultura, Coneixement i Relacions Cíviques, Manuela Moya, va explicar que enguany es posa en marxa un nou model de subvencions, en el qual hi conviurien les nominatives amb les de concurrència, amb l’objectiu que durant l’any 2022 ja s’hagi implantat un model únic per concurrència. La distribució de les subvencions es farà segons quatre programes: la promoció i desenvolupament de l’esport, l’esport de qualitat, l’esport inclusiu i igualitari i l’esport, els valors i les bones pràctiques. El nou model està basat en objectius estratègics de ciutat, valors, inclusió i paritat, esport adaptat, qualitat i també en suport a esportistes d’alt rendiment i amb dificultats econòmiques.

CEDIDA

Redacció

La Regidoria de Sostenibilitat de Torredembarra ha posat en marxa una actuació demostrativa del projecte per mitigar l’efecte illa de calor als centres docents públics del municipi.

L’indret escollit per sorteig ha estat el pati de l’Escola l’Antina, aquest dissabte passat, s’ha iniciat l’enretirada de materials que acumulen calor i la seva substitució per terra vegetal, i la plantació de vegetació autòctona. El regidor de Sostenibilitat, Joan Torras, va explicar que, amb l’objectiu de dur a terme accions decidides en la lluita contra el canvi climàtic, tan necessària també a nivell local, l’Ajuntament de Torredembarra va decidir redactar un pla d’emergència contra la sequera (6.000 euros) i un pla d’acció per esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes (14.666,66 euros) i va obtenir una subvenció de 10.666,66 euros del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la mitigació de l’efecte illa de calor, el regidor

Operaris treballant per dipositar terra vegetal en parts del pati.

de Sostenibilitat, Joan Torras, va exposar que el GEPEC-EdC va ser l’encarregat d’elaborar el pla per iniciar la transformació dels set centres docents públics de Torredembarra (dues llars d’infants, tres escoles i dos instituts) i dissenyar aquesta primera actuació demostrativa. Ramon Ferré, tècnic de l’entitat ecolo-

gista, va dir que les actuacions que es duen a terme al pati de l’Escola l’Antina. Concretament, al pati de primària es planten sis arbres autòctons de gran port (lledoners, freixe de fulla petita i til·lers) perquè exerceixin la seva funció ombrívola i cobertora de la superfície del terra com més aviat millor.

CAMP DE TARRAGONA

22/03/2021 diarimés

9

SUCCESSOS

Al Camp residu zero organitza dues recollides, a la Canonja i a Alcover Aquest cap de setmana, per celebrar l’arribada de la primavera, els membres d’Al Camp residu Zero han fet dues recollides de residus una al Tarragonès i l’altra a l’Alt Camp. Dissabte, una trentena de voluntaris van deixar més neta la Riera de La Boella, a la Canonja. Es van recollir tota mena de residus (sobretot plàstics, vidres i ferralla).

Segons els organitzadors, «es va gaudir d’un dia esplèndid i familiar, cuidant el medi ambient i compartint experiències amb els veïns de la Canonja i membres de La Canonja 3».

Diumenge, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, l’Associació CEN va organitzar un taller participatiu al municipi d’Alcover per conscienciar sobre l’impacte del plàstic al medi ambient. Durant el taller s’ha donat a conèixer l’origen d’aquest material i també les alternatives que existeixen per als productes de plàstic d’un sol ús. Tot seguit es va organitzar una recollida de residus a la zona dels Molins de Tarrés i finalment es van entregar premis a tots els participants de l’activitat.

Un incendi crema trenta hectàrees forestals a la Conca de Barberà

BOMBERS

Una trentena de dotacions de bombers s’hi van desplaçar amb mitjans aeris i terrestres Redacció

Un incendi va cremar ahir prop de trenta hectàrees de massa forestal a la Conca de Barberà.

Ahir a la tarda, els Bombers de la Generalitat continuaven treballant per donar per estabilitzat l’incendi localitzat a la serra de Senan. Quan es va rebre l’avís, a les 12.19 hores d’ahir al migdia, el foc estava avançant per una carena, a contravent, entre la zona de Puig Coniller i el cap de la Serra.

Fins al lloc s’hi van activar, en total, una trentena de dotacions dels Bombers amb camions d’aigua i vehicles lleugers de coordinació i de comandament, unitats del GRAF (Grup d’Actuacions Especial), dels EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal) i tres mitjans aeris (helicòpter bombarder i dos avions de vigilància i atac) de suport. L’incendi es va

originar en una zona de difícil accés i molt condicionada pel vent. La prioritat dels bombers va ser durant tot el dia evitar que el flanc dret, on s’hi va treballar amb línies d’aigua i el suport dels mitjans aeris, es pogués obrir i arribar fins a la carretera de Senan, la T-232, per on l’incendi tenia més potencial.

El cap de l’incendi va quedar aturat a dalt de la carena pel vent i s’hi va treballar amb maniobres combinades amb aigua i eines manuals per definir el perímetre de forma estable. El flanc esquerre, amb menys potencial, es va poder estabilitzar amb eines manuals i el suport de mitjans aeris i posterior línia d’aigua.

Poc abans de les 18.00 hores un focus secundari a la part baixa del flanc dret, que es trobava a contravent, va obrir el flanc i va

Abans de les sis de la tarda, un focus va obrir el flanc i va obligar a recol·locar les dotacions.

El foc s’estén entre els termes municipals de Senan, Fulleda i de l’Espluga de Francolí obligar a recol·locar els mitjans dels Bombers en aquesta zona amb la previsió, a més, que el vent comencés a reforçar. Paral· lelament els mitjans aeris van fer les darreres descàrregues i es van

retirar amb l’arribada de l’ocàs.

Al voltant de la zona cremada, no hi ha nuclis habitats propers ni masies aïllades, per la qual cosa no va ser necessari fer cap desallotjament preventiu.

Segons dades provisionals del cos d’Agents Rurals al tancament d’aquesta edició, l’incendi hauria afectat unes 30 hectàrees la majoria de zona forestal arbrada.

L’incendi afecta terrenys dels

termes municipals de Senan, Fulleda i de l’Espluga de Francolí.

Fins al lloc de l’incendi també s’hi van desplaçar efectius del dels Mossos d’Esquadra, dues patrulles i l’helicòpter del cos d’Agents Rurals, cinc unitats de les ADF (Associacions Defensa Forestal) i una ambulància del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) amb caràcter preventiu.

10

diarimés 22/03/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

SUCCESSOS

Les inundacions arran de les fortes pluges a Austràlia colpegen Sydney

EFE

Les autoritats recomanen als residents que estiguin preparats davant d’una possible evacuació EFE

Les inundacions arran de les fortes pluges a l’est d’Austràlia van colpejar ahir alguns barris occidentals de Sydney, on les autoritats van demanar als residents estar preparats davant d’una possible evacuació. Gladys Berejiklian, governadora de l’estat de Nova Gal·les del Sud –la capital és Sídney–, va declarar als mitjans que les inundacions són les pitjors registrades en més de mig segle.

Les pluges torrencials dels últims dies han provocat el desbordament de la presa Warragamba, la reserva que subministra aigua a Sydney i que se situa a pocs quilòmetres de l’urbs, principal focus de preocupació per al Servei d’Emergència. «Per evitar el desbordament i donada la quantitat de pluja que estem experimentant, hauríem hagut de reduir la capacitat de la presa en

un 20-25 per cent, el que simplement no era factible. Això posa en context la quantitat de pluja que esperem en els dies vinents», va indicar la governadora.

Les inundacions afecten a més a desenes de poblacions costaneres de Nova Gal·les de Sud, al sud-est d’Austràlia, com Bulahdelah, Taree o Port Macquarie i les autoritats han establert tretze centres per refugiar als milers de residents desplaçats. El cabal dels rius s’ha desbordat en nombroses zones negant carreteres i engolint centenars d’edificacions. Desenes de persones han hagut de ser rescatades pels serveis d’emergència, que alerten de possibles «aiguats sobtats que poden causar víctimes mortals».

Les autoritats regionals han demanat a la població que durant la setmana que treballin des de casa davant la previsió que les fortes pluges continuïn, d’acord

POLÍTICA

amb el pronòstic del Servei de Meteorologia. Les autoritats també han decretat el tancament de desenes de col·legis. El temporal a més ha obligat a retardar en diverses zones de la regió la campanya de vacunació contra la covid-19.

Ja dissabte, unes 4.000 persones van ser evacuades. Carlene York, comissària del Servei d’Emergències per a l’estat de Nova Gal·les del Sud, ha indicat en roda de premsa que les autoritats esperen que el nombre d’evacuats augmenti en els propers dies a causa de les fortes precipitacions previstes. La governadora regional, Gladys Berejiklian, va indicar aleshores als mitjans que la situació era «crítica» per a algunes zones i que les inundacions podrien prologar fins dijous o divendres de la setmana que ve.

«Volem evitar les evacuacions

Veïns mirant les aigüest creixents del riu Williams inundant carrers a Raymond Terrace.

S’ha desbordat la presa Warragamba, la reserva que subministra aigua a Sydney nocturnes, és molt millor que procedeixin a la llum del dia, per això li demano a tothom que estigui en alerta i escolti els consells de les autoritats», va remarcar la

CULTURA

Dissabte, les fortes ratxes de vent van acabar derivant en un petit tornado política, després de demanar a la població romandre en casa.

Les imatges dels mitjans locals mostraven rius amb el cabal completament desbordat i diver-

ses cases de zones rurals engolides per les aigües.

El servei de meteorologia va advertir durant la jornada de la forta intensitat de les pluges, acompanyada per ratxes de vent de fins a 90 quilòmetres per hora, que va derivar en un petit tornado que va arrasar alguns carrers d’un barri a l’oest de Sydney.

ESPANYA

ERC i la CUP ultimen un ‘La vampira de preacord per investir Barcelona’ triomfa als president Pere Aragonès Premis Gaudí

Castella i Lleó viu avui la seva primera moció de censura amb incertesa

Necessiten un pacte abans de divendres

‘Las niñas’ també va coronar-se

L’equip de govern (PP i Cs) no són majoria

ACN

EFE

ACN

Esquerra Republicana (ERC) i la CUP van disposar-se a tancar un preacord aquest diumenge per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat.

Després de setmanes de negociacions entre JxCat, la CUP i ERC, aquest és el primer pas per poder arribar a un acord entre tots els independentistes que faci viable una investidura abans que divendres vinent expiri el termini per convocar el ple que ho faci possible. Les negociacions, però, continuen, i les converses han de seguir aquesta setmana vinent, donat que les tres formacions s’han compromès a intentar fer un pacte d’investidura i, si pot ser, de legislatura. Després de l’acord per la presidència del Parlament, aquest preacord afegeix pressió a JxCat per a que s’hi sumi. Les comissions negociadores de les dues formacions han esbossat un preacord que fixa les prioritats de la legislatura en clau «social i nacional» i

que permetria garantir l’inici de la legislatura, així com la seva estabilitat. Tot i això, aquest document encara s’haurà de portar a validació als respectius òrgans interns. El dret a l’habitatge és un dels aspectes que les dues formacions han acordat reivindicar, no només per donar resposta a l’emergència de l’habitatge de forma immediata, sinó també per poder generar un canvi de model a mitjà termini. Així, veuen necessari impulsar una agenda legislativa catalana en matèria d’habitatge, i alhora, actualitzar els protocols per evitar desnonaments a persones en risc de vulnerabilitat. Pel que fa a les polítiques de salut, han confirmat que han de prendre una rellevància «evident» en una legislatura que estarà marcada encara per la pandèmia de la covid-19 i la crisi que se’n deriva. Per això, consideren que s’ha de reforçar l’atenció primària per situar-la «al centre del sistema sanitari públic».

Tres òperes primes van ser les pel·lícules més guardonades dels Premis Gaudí 2021, lliurats aquest diumenge a Barcelona.

La vampira de Barcelona, de Lluís Danés, es va fer amb cinc estatuetes, entre elles les de millor pel·lícula i direcció artística.

Las niñas en va guanyar quatre, amb premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana i a millor direcció per Pilar Palomero. I My mexican bretzel, amb tres, va guanyar els Gaudí al millor documental, millor guió i millor muntatge. Candela Peña (per La boda de Rosa) i Mario Casas (per No matarás), i els secundaris Verónica Echegui (per L’ofrena) i Alberto San Juan (per Sentimental) s’emporten els premis interpretatius d’enguany. El palmarès deixa una majoria històrica de dones.

La vampira de Barcelona, Las niñas i My Mexican Bretzel, van ser les més premiades als Premis Gaudí 2021, lliurats aquest diumenge a l’Auditori

del Fòrum-CCIB en una gala de tarda i presencial, però amb un aforament reduït al 30% (700 persones), totes les mesures de seguretat sanitària i els nominats a la platea després d’haver passat un test d’antígens. El palmarès, força repartit, confirma una majoria històrica de dones que ja s’apuntava a les nominacions d’aquesta edició.

La revisió de la llegenda negra d’Enriqueta Martí, La vampira de Barcelona, es va endur cinc estatuetes. Millor pel·lícula i direcció artística per Lluís Danés, i també el Gaudí al millor vestuari per Mercè Paloma (el cinquè de la seva trajectòria), el de millors efectes visuals per Lluís Rivera (que també repeteix per cinquena vegada), Anna Aragonès i Aleix Torrecillas, i el de millor maquillatge i perruqueria per Laura Pérez i Xavi Valverde. Las niñas va guanyar el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana, a millor direcció, millor fotografia i millor so.

Les Corts de Castella i Lleó acolliran avui el debat i previsiblement la votació de la primera moció de censura de la història autonòmica, presentada pel PSOE per a desbancar de la Presidència a Alfonso Fernández Mañueco (PP) i de la Vicepresidència a Francisco Igea (Cs), encara sense els suports suficients per a prosperar però en un ambient de dubtes després de la marxa d’una procuradora de Cs. Els comptes no li surten encara al socialista Luis Tudanca, candidat a la Presidència en aquesta iniciativa, però la seva voluntat de treballar «fins a l’últim minut» per a aconseguir suports es va veure reforçada el divendres quan el fins a aquest moment monolític Grup de Ciutadans es va trencar amb la marxa de María Montero, ara procuradora no adscrita, la qual cosa motiva que el PP i Cs perdin la seva majoria a la Cambra, en sumar 40 i no els 41 necessaris.

Montero va deixar Cs entre crítiques per la falta de lideratge i d’imposició en el Grup, a més de per incompliments i canvis de criteris de la Junta de Castella i Lleó, però malgrat els dubtes generats per aquest moviment, la direcció autonòmica ha donat per «desactivada» la moció de censura per confiar que ningú més seguirà el mateix camí. A més de la unitat, el que va trencar la marxa de Montero és la fiabilitat sobre la visió que té Cs sobre si mateix, per la qual cosa, malgrat posicionaments públics a les xarxes socials, assegurant que votaran no a la moció, totes les mirades estaran posades en el vot que emetran els parlamentaris taronges, a més del Grup Mixt, amb els vots d’UPL (1) i Per Àvila (1) encara per decidir. La votació es realitzarà mitjançant la fórmula de la crida, un a un de tots els procuradors, per part del president de les Corts, per la qual cosa també aquest tràmit s’allargarà més de l’habitual.

22/03/2021 diarimés

medi ambient

11

12

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Valorar l’aigua, l’eina per a millorar la seva gestió i fer-la més justa Avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una jornada que convida a reflexionar sobre la importància que li donem a aquest recurs CEDIDA

Anna Ferran

«No malbaratis l’aigua; és un bé escàs». De ben segur que algú ens ha dit aquesta frase, o potser hem estat nosaltres qui l’hem dit. Més enllà de tractar-se d’una simple advertència similar a d’altres que diuen els pares als seus fills, la frase evidencia el valor que se li dona a l’aigua. L’aigua ha estat des que el temps és temps font de vida. És essencial per al desenvolupament de qualsevol mena d’ésser viu i això l’ha convertit en un dels recursos més preuats. El desenvolupament econòmic ha passat i segueix fent-ho per l’aigua. I només cal mirar al passat: a l’antiguitat moltes de les grans ciutats estaven situades a la riba de grans rius i més a prop en el temps les grans zones industrials s’han establert a prop per a poder-se abastir d’aigua i de la seva força motriu.

Malgrat les múltiples pistes que ens mostren el pes que té l’aigua en el nostre dia a dia, el cert és que, en els països del mal anomenat Primer Món, no ens adonem de com n’és d’important. Simplement obrim l’aixeta i deixem que ragi, sense parar-nos a pensar que darrere d’un gest tan senzill i quotidià hi ha un dels processos naturals més fascinants que es produeixen a la terra i tot un seguit de tecnologies i innovacions que permeten que aquella aigua arri-

Més enllà del preu que paguem per l’aigua i els serveis associats, l’ONU posa el focus en els altres valors que se li donen a l’aigua, menys visibles, però fonamentals.

Recorden el seu paper com a font de desenvolupament econòmic, però incideixen en el fet que és més que un recurs productiu, fent referència al seu component simbòlic i cultural que cohesiona societats.

bi a casa nostra. És per això que enguany, UN Water, l’agència de les Nacions Unides centrada en vetllar per l’aigua dolça, ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra anualment cada 22 de març, a ressaltar l’aigua com a recurs. Sota el lema Valorem l’aigua, l’objectiu d’UN Water és crear un debat a escala planetària sobre el valor que els

ciutadans li donen a l’aigua i als usos que en fan d’ella. #Water2me El debat i les reflexions s’articularan principalment a través de les xarxes amb el hashtag #Water2me, l’aigua per a mi. Amb totes les aportacions que s’hagin fet, UN Water farà una recopilació dels més significatius i pu-

blicarà un document que servirà per a deixar constància del que significa l’aigua per a persones de tot el món. En aquest sentit, asseguren que «l’aigua significa coses diferents per a cada persona: salut, higiene, dignitat, productivitat, connexió amb la creació, la comunitat i amb un mateix, harmonia, pau». I afegeixen: «Si deixem constància

de tot el ventall de formes en què l’aigua és útil per a les nostres vides i les enaltim, podrem atorgar a l’aigua el valor que realment té i preservar amb eficàcia aquest recurs per tal que tots puguem disposar d’ell».

La idea del Dia Mundial de l’Aigua és anar un pas més enllà, oblidar-nos del preu que paguem per l’aigua i pensar en el que sig-

nifica primer per a cadascun de nosaltres, per a generar consciència interna, i després per als altres, per a fomentar empatia i aconseguir així un repartiment i gestió de l’aigua més equitatiu, en consonància amb l’objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, aigua i el sanejament per a tots. Per a fomentar aquesta reflexió, que és el primer

MEDI AMBIENT CEDIDA

pas per a generar un canvi, UN Water proposa cinc perspectives diferents per a valorar l’aigua en la seva totalitat: fonts d’aigua, infraestructures hidràuliques, serveis relacionats amb l’aigua, l’aigua com a element indispensable per a la producció i l’activitat socioeconòmica, i els aspectes socioculturals de l’aigua.

Fonts d’aigua El primer focus d’atenció que proposa UN Water per a valorar

l’aigua implica anar al seu origen, a les fonts d’aigua. En aquest sentit, recorden que tota l’aigua que tenim procedeix de la natura i que, després d’utilitzar-la, hi torna per a tancar el cercle, però amb nombrosos contaminants afegits. Si bé els ecosistemes tenen mètodes naturals per a depurar-la i purificar-la, aquests són insuficients davant de l’impacte brutal que causa en l’aigua l’activitat humana. Per això, cal treballar per a tancar el cercle

de la forma més neutra possible i protegir el medi ambient, ja que d’aquest depèn el subministrament futur d’aigua i la resiliència que tindrem davant de situacions extremes com sequeres o inundacions.

Infraestructures hidràuliques Ara bé, per a tenir aigua quan obrim l’aixeta, cal disposar d’unes infraestructures hidràuliques que permetin el seu emmagatzematge, tractament i sub-

ministrament. En aquest sentit, des d’UN Water incideixen en el fet que la «manca d’infraestructures hidràuliques adequades fa trontollar el desenvolupament socioeconòmic dels pobles i a la vegada posa en perill els ecosistemes». I és que, a vegades, recorden des de la institució, les infraestructures existeixen, però no estan pensades perquè encaixin en el seu entorn i respectin el medi que les envolta. Per això, des d’UN Water fan un clam perquè es valorin aquestes infraestructures no només pels costos operatius d’executar-la, sinó pels beneficis i l’impacte social i mediambiental que generen.

Els serveis i l’aigua Les infraestructures, però, no són l’única peça necessària per a poder fer aquest gest tan senzill com és obrir l’aixeta. L’aigua passa per processos de potabilització i distribució en una primera fase i posteriorment, per processos de sanejament que permeten que sigui tornada a la natura en bones condicions sense afectar el medi. Malgrat l’obvietat implícita que tenen per a nosaltres, el cert és que no tothom hi té accés, cosa que dificulta l’accés a una aigua de qualitat. Aquesta mena de situacions, que afecten milions de persones d’arreu del món, els deixen en una situació de vulnerabilitat màxima, ja que l’aigua potable i el sanejament

22/03/2021 diarimés

13

són un pilar bàsic per a la higiene, la salut i la lluita contra la transmissió de malalties infeccioses o víriques. És sobre aquest rol vital que juguen els serveis relacionats amb l’aigua sobre el qual UN Water vol que es reflexioni en la jornada d’avui.

Així mateix, la institució posa el focus en els països desenvolupats, on els serveis de l’aigua estan plenament implementats, garantits i fins i tot subvencionats. En aquest àmbit, UN Water recorda que les empreses prestadores de serveis han de saber focalitzar quines persones o grups han de rebre un servei més subvencionat, per a garantir un servei de qualitat universal. Mesures com els bons socials que apliquen les diferents companyies subministradores al territori van justament en aquesta línia.

aconseguit. És per això que proposen anar més enllà i tenir en compte altres aspectes que també aporten valor a l’ús de l’aigua, com la millora de la nutrició, la reducció de les migracions i la despoblació o l’adaptació al canvi climàtic.

L’agricultura, però, no és l’únic sector productiu pel qual l’aigua és primordial. Són múltiples les indústries que la necessiten per a poder produir i no fer-ho adequadament pot causar greus perjudicis al medi ambient. Si bé és cert que quan les empreses posen valor a l’aigua, tenen en compte els volums utilitzats, el tractament i l’eliminació de les aigües residuals, ara toca fer un pas cap a la sostenibilitat i la governança per a fer una gestió més eficient i consensuada amb la comunitat.

Aigua, font de productivitat Ara bé, quan parlem d’aigua no només hem de pensar en alimentació i higiene. I és que l’aigua és un dels puntals de l’activitat productiva. Un dels exemples més clars és l’agricultura.

De fet, UN Water calcula que és el sector amb la demanda d’aigua dolça més gran del món. Ara bé, els seus experts alerten que, quan es tracta de valorar l’aigua en aquest context, només es fa des d’una perspectiva econòmica, que té en compte els costos de l’aigua i el volum productiu

Aigua, cultura i comunitat L’últim dels cinc eixos sobre els quals UN Water ens convida a reflexionar avui és el de l’aigua com a element connector amb el nostre entorn natural, social i cultural, o dit d’una altra manera, l’aigua com a cohesionador. És per això que des de l’ONU reforcen la idea d’entendre l’aigua com alguna cosa més que un simple recurs productiu i entendre-la com un element amb un gran valor sociocultural i mediambiental. Fer-ho pot canviar substancial la seva gestió.

14

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT ANÀLISI

Anna Ferran

ES COMPLIRAN ELS OBJECTIUS DE L’ONU SOBRE L’AIGUA?

ho és aquesta altra que recull l’Institut de ReLa celebració del Dia Mundial de l’Aigua comcursos Mundials: un terç del planeta utilitza més porta clavar la mirada del 40% dels recursos en l’objectiu 6 dels Obhídrics disponibles. jectius de DesenvoluPel que fa a Espanya, pament Sostenible de les dades són substancil’ONU, que determina l’accés universal a l’aigua Les dades mostren que encara queda molt per assolir el alment millors. El 98% neta i el sanejament de de la població utilitza un 6è Objectiu de Desenvolupament Sostenible cara al 2030. Ha transservei d’aigua potable gestionat de forma segucorregut més d’un terç del temps que l’ONU i tots aquells països, 80% de les aigües residuals resultants de ra. El 97% compta amb un servei de saneadministracions, empreses i entitats que els les activitats humanes es vessen als rius o jament segur. Respecte a l’estrès hídric, les han subscrit, s’havien marcat per al seu as- mars, sense cap mena de tractament, cosa dades indiquen que el 9% dels ecosistemes vinculats a l’aigua han patit canvis en els soliment. És per això, que ara toca aturar-se, que provoca la seva contaminació. darrers temps a causa dels efectes derivats analitzar les fites que es plantejaven el 2015 de la crisi climàtica. En aquest sentit, zones i veure en quin punt ens trobem per a en- En quin punt es troba l’ODS 6? carar aquesta dècada que tenim pel davant, Després de cinc anys i mig i múltiples inici- humides, com els deltes, es troben en una que ha de ser, si o si, sense dubtes ni vacil· atives, el sisè objectiu dels ODS està encara situació molt fràgil i ja s’està patint l’impacte lacions, la dècada del canvi. lluny d’assolir-se. Existeixen tres indicadors dels fenòmens meteorològics adversos.

Davant d’aquesta situació i amb els desaGarantir l’accés a l’aigua neta i al saneja- bàsics que mostren com evoluciona el seu ment és un objectiu en majúscules. I les da- assoliment: l’ús d’aigua potable, l’accés al fiaments que es tenen pel davant, són diverdes amb les quals es parteix mostren que es sanejament i l’estrès hídric, és a dir, la relació ses les institucions que han marcat pautes tracta d’un dels reptes més grans que plan- entre la quantitat d’aigua dolça que s’extreu més concretes. Aquest és el cas de l’OCDE. tegen els ODS. Segons l’ONU, tres de cada per a dur a terme les activitats econòmiques L’organisme ha establert una sèrie de prin10 persones no tenen accés a serveis d’aigua i industrials i la quantitat total d’aigua dolça cipis relacionats amb la governança de l’aipotable segura i sis de cada 10 no poden existent. La Fundació Aquae recull les dades gua. Entre les recomanacions, en destaquen accedir a instal·lacions de sanejament ges- que es publiquen en els portals de dades el disseny i la implementació de polítiques tionades de forma segura. Si bé entre 1990 obertes sobre l’assoliment dels ODS. A es- públiques sòlides i assolibles que aconsei 2015, la proporció de població mundial cala mundial, el 71% de la població utilitza gueixin una governança eficaç de l’aigua, que utilitza una font millorada d’aigua po- un servei d’aigua potable gestionat de for- impulsar la cooperació internacional per table va passar del 76 al 90%, el cert és que ma segura; un 45% compta amb un servei avançar en la millora de la gestió dels recurel 40% de la població mundial pateix de de sanejament segur i l’estrès hídric se situa sos hídrics, promoure pràctiques innovadoforma regular o puntual escassetat d’aigua. al 17%. Aquesta darrera xifra, però, s’eleva res i establir mecanismes de control per a Una altra dada alarmant indica que més del fins al 70% en zones d’Àsia i Àfrica. També tenir una política d’aigua transparent.

CEDIDA

A escala mundial, l’estrès hídric se situa en el 17%, però la xifra arriba fins al 70% en zones d’Àfrica i Àsia.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

15

CONSUM

Ematsa impulsa el Pla d’Acció Social 2021 per garantir l’accés universal a un servei essencial

CEDIDA

Els quatre eixos que articulen el Pla d’Acció Social 2021 d’Ematsa Compromís amb les persones Les accions que s’aixopluguen sota aquest paraigües volen contribuir al benestar, garantir l’accés universal a l’aigua, la seguretat i salut del personal i la igualtat d’oportunitats.

Un full de ruta amb 4 línies mestres, 20 accions i 27 indicadors de seguiment i compliment Redacció

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona impulsa el Pla d’Acció Social 2021, un conjunt d’iniciatives i accions per garantir l’accés universal a un servei essencial. El president d’Ematsa, Jordi Fortuny explica: «Impulsem un Pla d’Acció Social que posa les persones al centre de la nostra estratègia i que orienta totes les iniciatives a garantir l’accés universal a un servei de primera necessitat que cal prestar de manera sostenible i resilient». En aquest sentit, Fortuny assenyala que la crisi sanitària ha provocat un sotrac a l’economia que està causant un increment de les desigualtats, per això «és el moment d’avançar junts cap a

una recuperació econòmica sostenible, inclusiva i solidària, que no deixi ningú enrere».

La companyia d’aigües té com a objectius principals gestionar amb excel·lència el cicle integral de l’aigua i assegurar el dret universal a aquest recurs essencial a tota la població de Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar. Per a fer-ho, treballa amb mentalitat innovadora per reduir l’impacte ambiental i aposta per la millora contínua. A més, manté un compromís ineludible per retornar a la comunitat tot un valor social que contribueixi al progrés i al desenvolupament.

Per això, el document recull iniciatives creades en aliança amb els consistoris, la comunitat

Compromís amb el medi ambient L’objectiu és reduir els impactes ambientals i integrar l’economia circular a tots els processos de l’empresa La companyia d’aigües té com a prioritat assegurar l’accés universal a l’aigua per a tota la població.

educativa i agents econòmics i socials del territori, com els mecanismes de suport per a famílies vulnerables creats amb els serveis d’atenció social municipals o el projecte EscolAQUA que impulsa activitats de divulgació del cicle integral de l’aigua a les escoles.

Pla d’Acció Social El Pla fixa 20 accions a dur a terme durant aquest any i tenen

associades 27 indicadors per garantir-ne el seguiment i compliment. El document s’estructura en les quatre línies mestres que articulen la gestió de la companyia: compromís amb les persones, compromís amb el medi ambient, compromís amb la tecnologia i la innovació i compromís amb la sostenibilitat.

ODS 2030 El Pla d’Acció Social 2021

d’Ematsa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 establerts per les Nacions Unides, una iniciativa de consens internacional que fa una crida global a actuar davant l’emergència climàtica.

En els darrers anys, Ematsa ha incorporat en la seva planificació estratègica aquest full de ruta que fixa els camins que cal transitar per un futur sostenible i possible.

Compromís amb la tecnologia i la innovació Té la voluntat de generar aliances col∙laboratives.

Promoure la innovació i el pensament disruptiu per eficienciar processos.

Compromís amb la sostenibilitat Es plantegen actuacions per garantir la seguretat, perdurabilitat i continuïtat de servei minimitzant els riscos.

16

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

A FONS

Un any de pandèmia: els beneficis temporals que ha deixat a la natura Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van experimentar una reducció rècord mai abans assolida des de 1990 EFE

Malgrat la profunda relació que existeix entre la destrucció de la natura i el sorgiment de pandèmies, aquest any de convivència amb el coronavirus ha deixat en el conjunt de l’Estat inesperats beneficis temporals reflectits en la millora de l’aire i un descens de les emissions contaminants, però també perjudicis, com milers de mascaretes llençades a la natura, que necessiten més de 400 anys per a degradar-se.

Encara que l’alleujament sigui momentani i no resolgui l’actual crisi climàtica, sí que es pot assegurar que durant el 2020, i especialment en els moments més durs de la crisi sanitària, l’aire i l’aigua van ser molt més nets a tot el país. El trànsit es va reduir de forma important, la bicicleta va ressorgir i es van tornar a sentir els sons de la natura.

Reducció de les emissions Entre març i octubre de 2020, els mesuraments oficials de 26

urbs espanyoles van indicar que els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) en aquest període se situaven un 38% per sota de la mitjana dels últims 10 anys.

Pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, Espanya fa ser un dels països que més va reduir les seves emissions de CO2 durant la primera onada de la pandèmia. La caiguda va ser del 13,8%, una reducció rècord, sent els mesos d’abril i maig els que van acumular un descens superior, del 31 i 22% respectivament. El descens va estar vinculat a una menor activitat per la pandèmia, que va repercutir en un descens de l’ús de combustibles en carretera i a la notable baixada de les emissions associades a l’aviació, ja que el trànsit aeri es va reduir en un 80%.

En aquest sentit, la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va qualificar d’«extraordinària» la reducció de les emissions de CO2 durant el període més dur de la

CEDIDA

Les aus i els peixos es van apropar a la platja i a la costa.

pandèmia, si bé va observar l’alta probabilitat que aquest descens es pogués sostenir en el temps.

Les ciutats, per les persones Un altre aspecte que la pandèmia ha afavorit és la demanda de ciu-

tats pensades per les persones en lloc de per la mobilitat rodada.

S’han demanat voreres més amples així com un increment de les zones verdes i per a vianants on la bicicleta tingui el seu propi espai com a mitjà de transport

sostenible, eficient i, sobretot, no contaminant.

En l’actualitat, la bicicleta viu un petit boom al conjunt de l’Estat, on més de 20 milions de persones l’utilitzen amb freqüència com a transport, mentre que gairebé vuit milions de persones pugen dalt d’ella, com a mínim una vegada al mes com a part de la seva rutina d’activitat física, segons dades oficials.

L’apropament de la fauna Una de les imatges insòlites i sorprenents que ens va deixar el confinament va ser la recolonització de la ciutat per la fauna. I és que van ser molts els animals que van passejar pels carrers o molt a prop de la costa.

Per exemple, grans mamífers, com els senglars, que ja estaven de forma habitual en entorns periurbans, van irrompre en el centre de moltes urbs. No van ser els únics, paons reals, ànecs o fins i tot algun os en zones de muntanya també van gaudir

d’una tranquil·litat inimaginable. En els ecosistemes marins, l’absència humana va propiciar una major presència d’aus marines, peixos i mamífers, com dofins, en platges o en zones amb poca profunditat, a les quals en èpoques prèvies al confinament no s’hi apropaven pas, ja que se sentien amenaçats pels humans.

Les mascaretes, el nou residu L’esclat de la pandèmia ha suposat la incorporació de nous hàbits a la nostra vida, dos dels quals han esdevingut imprescindibles i obligatoris. Estem parlant de l’ús de la mascareta i del gel hidroalcohòlic. Segons dades de la Fundació Ecomar, cada mes apareixen com a residu a les platges espanyoles prop de sis milions de mascaretes utilitzades i llençades a la platja, de manera que se’n van a parar al mar.

Això mostra un perillós repunt del mal costum de no llençar els nostres residus on toca, així com de no apostar per la reutilització.

Els ecologistes han alertat del «risc per a la salut pública» que suposa l’allau de residus generats, ja que cada mes s’utilitzen 129.000 milions de mascaretes i 65.000 milions de guants d’un sol ús, cosa molt perjudicial per a la salut planetària. És per això que apel·len a la responsabilitat perquè s’usin alternatives reutilitzables i perquè dipositi els residus als contenidors pertinents.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

17

CONSCIENCIACIÓ

Redacció

L’AIGUA, UN RECURS ESSENCIAL PER A LA VIDA I PER AL FUTUR

el marc d’aquests fons, s’impulsen projectes que es fonamenten en la innovació, la digitalització i la transició ecològica, àmbits en què Agbar té molt per aportar.

A Espanya, el sector de l’aigua genera una ocupació de qualitat de més de 40.000 llocs de treball de forma directa i de 60.000 llocs de treball indirectes.

Aquest sector té l’oportunitat de conEn el Dia Mundial de l’Aigua, Agbar posa el focus en el valor d’aquest recurs escàs, tribuir a seguir generant una ocupació de qualitat a través d’inversions transperò fonamental per a la nostra vida i el nostre futur formadores en el nostre territori que CEDIDES es basin en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i que tinguin la mirada posada en l’Agenda 2030.

La col·laboració publicoprivada és essencial per desenvolupar aquests projectes. Les aliances entre empreses i administracions han de ser el motor d’aquesta reconstrucció per mobilitzar els recursos necessaris i executar les inversions sostenibles que permetran seguir creant ocupació de qualitat i generant activitat econòmica.

Un exemple és la transformació de les instal·lacions d’aigua en ecofactories, que permetran aplicar l’ecoReptes en la gestió nomia circular al cicle de L’escassetat d’aquest rel’aigua de les nostres ciutats i fer un ús eficient dels recurs, l’emergència climàtica i els seus efectes ja eren cursos. alguns dels reptes globals Amb la mirada posada en que afrontàvem abans de la el futur, Agbar no només pandèmia. La disponibilitat planteja projectes per a la dels recursos hídrics està gestió de l’aigua, sinó que amenaçada pel canvi clitambé proposa establir un pacte social que es constimàtic i els seus efectes són cada cop més devastadors. tueixi municipi a municipi i Ho vam viure amb el Glòria compti amb la col·laboració i la DANA als nostres mud’administracions, emnicipis. Així mateix, l’any preses i entitats. Aquestes 2050 la població mundial aliances han de portar a superarà els 10.000 milions concretar propostes locals de persones i la demanda basades en la solidaritat, mundial d’aigua augmenl’ocupació de qualitat i una reconstrucció verda i inclutarà entre un 20 i un 30%.

Per tant, garantir el submisiva.

La transversalitat d’un nistrament d’aigua per a recurs com l’aigua facilita tothom esdevé una de les aquesta unió. I l’expertegrans prioritats globals.

Ara, als reptes previs a la sa d’Agbar la fan possible. pandèmia, s’hi han afegit Més de 150 anys de comi s’han agreujat els reptes promís, professionalitat i sanitaris, econòmics i soexcel·lència l’avalen com a referent mundial per garancials. Davant les dificultats i les desigualtats, Agbar, tir l’aigua, preservar el medi com a companyia gestora ambient i, ara, fer possible de serveis mediambientals una recuperació econòmica que garanteix l’abastament sostenible que no deixi nind’aigua a més d’un milió de gú enrere. llars, empreses i adminisEn el Dia Mundial de l’Aigua, la companyia posa tracions, ha estat al seu cosMés enllà del subministrament i sanejament de l’aigua, Agbar té com a compromís aportar solucions per a una recuperació sostenible. el focus en el valor que té tat per garantir el subminisaquest recurs escàs, però trament d’aigua i ajudar les VID-19 City Sentinel, una eina de vigi- de Sanitat com a eina per a la vigilància econòmica i social de forma sostenipersones en situació de vulnerabilitat. lància epidemiològica per identificar microbiològica, ja està implementada ble. I l’aigua és un element essencial essencial per a la nostra vida i per al nostre futur. I és que l’aigua és sosteAquesta és una de les maneres com la de forma primerenca la presència del en més de 100 municipis d’Espanya i fa d’aquesta recuperació. companyia ha demostrat, un cop més, SARS-CoV-2 en les aigües residuals, el seguiment a més de 13 milions d’hanibilitat, innovació, benestar social, que és un actor destacat per concretar monitorar-ne l’evolució i adoptar me- bitants. salut, ocupació de qualitat, resiliència, L’aigua impulsa la recuperació respostes en moments d’incertesa.

El compromís d’Agbar va més enllà Els fons europeus Next Generation EU educació, agricultura, indústria, biosures efectives immediates per anticide la tasca diària de subministrament són l’eina que farà possible aquesta diversitat, innovació i col·laboració. par-se als rebrots.

Pioners en la detecció del virus Aquesta solució innovadora, escolli- i sanejament d’aigua. Ara, cal abordar recuperació, un instrument per con- Cuidem-la per garantir un present ple Una altra d’aquestes respostes ha estat da pel Ministeri per a la Transició Eco- els reptes plantejats i aportar solucions tribuir a reparar els efectes econòmics d’oportunitats i un futur sostenible, el desenvolupament de la solució CO- lògica i Repte Demogràfic i el Ministeri que permetin assolir una recuperació i socials derivats de la pandèmia. En inclusiu i solidari.

La pandèmia ens ha fet valorar encara més els serveis, els recursos i els professionals, i ens ha fet veure què és realment essencial per a les persones.

Sabíem que, sempre que obríssim l’aixeta, tindríem aigua de qualitat. Quan més ho necessitàvem per rentar-nos les mans, beure, cuinar, netejar, treballar..., l’aigua estava completament garantida en totes les llars de Catalunya.

La tasca d’adaptació a la nova realitat va ser possible gràcies al compromís d’un equip de professionals de l’aigua per garantir-ne el subministrament. La situació ha evolucionat, però seguim comptant amb la mateixa certesa: sempre que obrim l’aixeta, tenim aigua de qualitat.

L’aigua ha estat, és i serà un recurs indispensable per a la vida. Per això, el 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua, instaurat per les Nacions Unides, que enguany vol posar en relleu el valor de l’aigua i que busca conèixer el significat que aquest element té per a cadascú de nosaltres amb la finalitat d’ajudar a generar consciència al respecte.

18

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

CITES CLAU

La lluita contra el canvi climàtic no s’atura el 2021: la COP26 i altres cites clau

ACN

Els líders mundials estan cridats a reunir-se i acabar d’assumir compromisos ferms per aconseguir frenar l’emergència que viu el planeta Anna Ferran

La crisi de la covid-19 ha centrat totes les mirades i esforços en frenar i combatre la pandèmia.

Això, però, no significa que altres grans reptes que afronta la humanitat hagin desaparegut, ans al contrari, segueixen ben presents. El més clar de tots és el canvi climàtic. De fet, la pandèmia ha evidenciat el que gairebé tothom sabia, però que encara alguns negaven: el canvi climàtic ve provocat per l’impacte de l’activitat humana. I és que amb l’aturada global durant la primera onada de la pandèmia es va veure com els ecosistemes es recuperaven d’anys de danys i agressions constants. Si bé el temps de confinament i aturada no va poder pal·liar els greus efectes que pateixen, va ser suficient per evidenciar que cal canviar el paradigma si els volem preservar.

L’any 2020 estava cridat a ser un superany en matèria climàtica amb cites molt rellevants al calendari, que la pandèmia va obligar a suspendre i a reprogramar per enguany. La més important de totes és la 26a Conferència de les Parts (COP26), que se celebrarà el novembre a Glasgow. L’anterior edició, que es va dur a terme a Madrid a finals de 2019, ha estat la COP que més impacte mediàtic ha tingut fins al moment, principalment a causa de l’interès que va aixecar la jove activista Greta Thunberg, i on hi havia més esperances posades per part de totes aquelles persones preocupades pel futur del planeta. Ara bé, els acords als quals es van arribar van ser ínfims, ja que no es va establir obligatorietats sinó compromisos voluntaris. L’allau de crítiques va ser monumental i per això, s’espera que la COP26 sigui

la cita climàtica que comenci a accelerar el canvi. I és que són diversos els informes i estudis que mostren que ja s’està fent tard.

La reducció de les emissions, l’adaptació al canvi climàticc, el finançament als països més vulnerables i la consolidació del llibre de normes de l’Acord de París són, per al president de la COP26, Alok Sharma, els principals punts sobre els quals caldrà actuar per a marcar les bases d’un creixement verd. De fet, l’últim punt, fer efectius i reals els compromisos adquirits en l’Acord de París és una de les principals peticions que es fa i s’espera que en aquesta nova cimera es marquin les pautes per a fer vinculant el seu compliment.

Si no es fa, «serà un fracàs com la COP25», asseguren els activistes.

La biodiversitat, al punt de mira Abans, però, de la celebració de la

Protestes dels activistes de Fridays for Future, el passat setembre a Barcelona, en una sentada.

S’espera que a la COP26 es marquin pautes vinculants per a fer complir l’Acord de París COP26 a Glasgow, el medi ambient té una altra cita internacional clau: es tracta de la Conferència de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica. La cita estava programada pel 2020, però la

La Conferència sobre Diversitat Biològica de l’ONU es farà finalment a l’octubre a la Xina pandèmia va obligar a posposarla. S’havia marcat com a nova data el maig, però que finalment es farà a l’octubre a la ciutat xinesa de Kunming. Aquesta trobada de líders i experts internacionals

ha de servir per a debatre i aprovar el Conveni sobre Diversitat Biològica. Aquest document, que està cridat a ser el full de ruta a escala global, oferirà una visió post-2020, i per tant postcovid, sobre com s’ha de preservar la riquesa ecosistèmica de la Terra i tot amb l’objectiu d’assolir una de les metes que s’ha plantejat l’ONU de cara el 2050: viure amb harmonia amb la natura.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

19

ESTRATÈGIA DESTACADA

La sostenibilitat, la pedra angular per fer el Port de Tarragona del futur L’Autoritat Portuària ha impulsat un ambiciós pla a 10 anys i ja està impulsant nombroses iniciatives CEDIDA

Redacció

El Port de Tarragona va presentar el passat 9 de juliol el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030. Es tracta d’un pla ambiciós amb 23 objectius que es despleguen en 82 accions molt concretes. Un pla pensat perquè es pugui materialitzar i no per a desar-lo en un calaix. El Pla és un potent full de ruta per als pròxims deu anys que referma el compromís del Port amb la sostenibilitat, amb l’equilibri entre activitat econòmica i entorn, i amb la lluita contra el canvi climàtic.

El futur del Port, tal com recull el preàmbul del Pla de Sostenibilitat «com a infraestructura logística tarragonina passa per la intermodalitat i el foment del ferrocarril, l’impuls de nous tipus de combustible verd i noves fonts d’energia renovable, garantir la circularitat de tots els projectes i mantenir la política de transparència i comunicació oberta i global com a pilar fonamental de tota l’organització».

El Pla agrupa els 23 objectius en tres blocs temàtics diferen-

S’han instal·lat plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum al terrat de l’edifici de l’APT.

ciats –Sostenibilitat ambiental, Creixement sostenible i Compromís social– en els quals s’analitzen les fortaleses del Port de Tarragona, es despleguen els objectius a 10 anys, s’estableixen els indicadors de seguiment i es mostra el percentatge d’assoli-

ment de cada objectiu, per cada any.

Sostenibilitat ambiental Un dels eixos principals sota el qual s’aixopluguen diversos objectius i múltiples accions és la sostenibilitat ambiental. I és

que el compromís amb la sostenibilitat ambiental forma part integral del posicionament institucional del Port. La mostra més clara d’això queda recollida en el Pla, que preveu reduir la petjada de carboni de l’APT en un 96% enguany i en un 99% de cara el

2030. Per tal d’aconseguir aquest objectiu treballa ja en accions com la descarbonització de la flota de vehicles del parc mòbil, la compra d’energia verda amb certificat GDO o la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum, entre altres iniciatives.

Grup Medi Ambient El Port treballa per fer extensiu el Pla de Sostenibilitat al conjunt de la comunitat portuària a través del Grup de Medi Ambient, on seuen les principals empreses que operen al Port. Per reduir el nivell de CO2 i incentivar tots els agents implicats en l’aplicació de bones pràctiques mediambientals, el Port inclou mesures com establir bonificacions a empreses per aconseguir la descarbonització de les activitats al Port, que ha representat fins a 1 milió d’euros d’estalvi per a les empreses durant el 2020; fomentar el tràfic de mercaderies per ferrocarril; l’electrificació de processos i molls, l’anàlisi i investigació de l’ús de combustibles alternatius i l’ampliació de zones verdes amb massa forestal autòctona.

Aquestes accions són un primer pas ambiciós i realista per a una transició cap a un creixement econòmic més sostenible que interpel·la a tota la societat.

Un pla que vol garantir les necessitats de les generacions actuals sense posar en perill les necessitats de les generacions futures.

Set accions per a reduir un 99% la petjada de carboni del Port Descarbonització de la flota de vehicles del parc mòbil de l’Autoritat Portuària.

Cursos en conducció eficient per al personal de l’APT. Millora de l’eficiència energètica en les instal·lacions i edificis del recinte portuari.

Monitoratge de la xarxa elèctrica, el seu rendiment com a pas previ per aconseguir un consum més eficient.

Instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum de les instal·lacions portuàries.

Compra d’energia verda amb certificat GDO (Garantia d’Origen Renovable).

Control de fuites en els equips de refrigeració i climatització i incorporació d’equips que utilitzin gasos amb menor potencial d’escalfament global.

20

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

La Pobla, amb el medi ambient

futur possible per a les futures generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini.

Igualment important és que intentem cuidar el medi ambient des de les accions més immediats i properes, aquelles que tenim al nostre abast, perquè qualsevol

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Cal que les accions individuals, socials i administratives incloguin una visió a llarg termini La Pobla de Mafumet és, avui, un municipi mediambientalment més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació amb el medi ambient, com a municipi però, també, com a individus. Entre les mesures aplicades destaca la implantació de noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva per fraccions de residus domèstics. Les noves

bateries incorporen la fracció orgànica, com a gran novetat del conveni signat amb el Consell Comarcal del Tarragonès, ens encarregat de la recollida de les escombraries de la Pobla.

Amb tot, l’atenció al medi ambient ha de comptar amb la col·laboració veïnal. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívica. A la més recent, relativa a la separació dels resi-

dus domèstics, s’uneixen altres com ara campanyes cíviques per a la recollida dels excrements de gossos, la implantació d’un carregador per a vehicles elèctrics,

la substitució de l’enllumenat públic per assolir una millor eficiència energètica o la instal· lació de plaques solars per escalfar l’aigua del Complex Esportiu

Municipal, entre altres.

Tot plegat persegueix la mateixa finalitat: millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor

gest és important, per petit o insignificant que pugui semblar.

Per això, des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar el conjunt de la societat a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, per fer possible que les polítiques mediambientals siguin efectives i útils. Hem d’estar units per garantir la pervivència d’un medi ambient de qualitat.

Perquè això ens beneficia a tots.

CONSCIENCIACIÓ CEDIDA

El Consorci d’Aigües de Tarragona obre les seves portes de forma virtual Els cursos de primària ja poden sol·licitar una visita virtual a la planta de tractament d’aigua potable de l’Ampolla Redacció

A causa de la covid-19 el Consorci d’Aigües de Tarragona ha hagut de restringir les visites presencials a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. Per aquest motiu, l’equip del CAT ha elaborat un nou model de visites virtuals que ja s’ofereixen a les escoles per aquest curs escolar 2020-2021.

Durant la visita virtual, el personal del CAT us acompanyaran i respondrem a totes les preguntes que sorgeixin.

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té un paper im-

prescindible en el cicle integral de l’aigua, ja que s’encarrega des de la captació de l’aigua del riu a través dels canals de les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, passant per la potabilització a la planta de tractament de l’Ampolla fins a la distribució en alta als seus consorciats. Un procés que permet que l’aigua potable arribi a 63 ajuntaments, que són els qui posteriorment s’encarreguen de la distribució a cada domicili i de la posterior depuració, així com a 25 indústries de la província.

Per compartir tot això amb la

ciutadania, el CAT fa molts anys que organitza visites guiades a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. Donar a conèixer d’on prové l’aigua de l’aixeta, els processos de qualitat i potabilització pels quals passa o el cicle integral de l’aigua, així com la petjada hídrica i com ser més sostenibles, són alguns dels missatges que volem seguir transmetent a l’alumnat, ara en format virtual. «Al CAT no volem deixar de donar a conèixer la nostra tasca i la importància de la sostenibilitat de l’aigua, per això hem creat un nou mo-

La visita s’ha de concertar al web del CAT a l’apartat ‘Visita’ns’.

del de visites adaptat als temps actuals que es podrà aprofitar quan es reprenguin les visites presencials a l’ETAP de l’Ampo-

lla», detalla el director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona, Josep Xavier Pujol.

Els centres educatius que ho

La visita virtual a l’ETAP de l’Ampolla per als escolars és totalment gratuïta desitgin ja poden concertar una cita a través de la pàgina web del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Les visites estan recomanades a partir de 4t de primària i ja es poden programar fins a final de curs. Les visites per secundària, Batxillerat i cicles formatius estaran disponibles a partir del mes d’abril.

La visita és totalment gratuïta, així que no te la pots perdre.

Anima’t a conèixer l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla i t’adonaràs que el que raja de l’aixeta és molt més del que havies imaginat. Per dur a terme l’activitat, només has de posar-te en contacte amb el CAT fent servir el formulari digital que trobaràs al seu web. Les visites tenen una durada d’una hora i estan dissenyades per grups de màxim 25 alumnes.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

21

SOSTENIBILITAT CEDIDES

Fets i inversions per afavorir la transició energètica Aigües de Reus fa un salt important amb la instal·lació d’una planta fotovoltaica a l’EDAR Redacció

La transició energètica és un dels grans reptes col·lectius que tenim sobre la taula, i ningú dubta que la gestió de l’aigua és, avui dia, una de les palanques de canvi que l’ha de fer possible.

Un repte que afecta el conjunt de la societat. Cal buscar la garantia d’abastament en polítiques de consum responsable (que afecten tota la ciutadania) però també en la planificació de les reserves d’aigua i la diversificació de les captacions. I tot plegat sense oblidar la necessària revisió dels propis models d’abastament energètic, amb la idea de garantir un preu just de l’aigua, que internalitzi els costos mediambientals i socials.

En el cas d’Aigües de Reus, ara i aquí, el 2021 representa un important salt endavant en les polítiques en favor d’aquesta transició, rere un canvi de model energètic i de mobilitat sostenible. Així doncs, una de les principals inversions de l’any serà la instal·lació d’una gran

planta fotovoltaica a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de la ciutat. La construcció d’aquesta planta de plaques solars ha de servir per cobrir bona part de la demanda elèctrica que es deriva de l’activitat diària a l’EDAR de Reus.

Energies renovables Justament la setmana passada, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) confirmava una inversió de 564.000 euros (el 50% el 2021 i l’altre 50% el 2022) en l’inici de la instal·lació d’aquesta planta fotovoltaica, atès que l’ACA és l’administració hidràulica responsable de les polítiques i infraestructures de sanejament a tot Catalunya.

Pel que fa a l’estalvi de costos energètics, el projecte preveu que la producció màxima de la planta sigui de 887.720 kWh/ any, mentre que el consum anual de l’EDAR és de 3.064.924 kWh/any. És a dir, la planta fotovoltaica produirà un 28% de l’energia que consumeix la de-

puradora de la ciutat en tot un any.

Paral·lelament, i mitjançant recursos propis, Aigües de Reus també impulsa la instal·lació de plaques solars en altres infraestructures de la ciutat, i enguany també es preveu l’inici de la instal·lació en l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i el magatzem que l’empresa té al polígon Agro-reus, que se sumaran a les plaques ja en funcionament en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua.

Recursos hídrics propis Aigües de Reus també du a terme actualment treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament dels recursos hídrics propis, com la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos hídrics són dos dels reptes que reclama la transició energètica.

També enguany, Aigües de Reus segueix endavant amb la

Vista aèria de l’EDAR actual i de la primera depuradora de 1937.

Es treballa en la recuperació dels minats per diversificar les fonts d’abastament renovació progressiva de la seva flota mòbil, i aviat preveu incorporar set vehicles elèctrics i els pertinents sistemes de recàrrega. El contracte de compra té en

compte tant criteris econòmics com ambientals, i permet donar de baixa fins a cinc vehicles de combustibles fòssils.

La implantació d’energies renovables també ha de permetre la reducció de la petjada de carboni, d’acord amb els requeriments ambientals de la Unió Europea, l’Agenda urbana de Catalunya, la legislació catalana i espanyola contra el

canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Uns objectius que ens conviden a minimitzar l’impacte al medi ambient i a fomentar inversions de valorització energètica que tinguin en compte el binomi aigua-energia.

Una llarga història Aigües de Reus té una llarga tradició en polítiques d’aquesta classe, en tenir la primera depuradora de l’Estat, als anys 30 del segle XX, que ja utilitzava l’aigua depurada per al reg; el fang orgànic com a fertilitzant agrícola; i el biogàs per a l’enllumenat públic. El binomi aigua-energia té una història de més de vuitanta anys al darrere, i avui segueix sent una realitat.

Els actuals processos de depuració d’aigües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant processos físics, químics i biològics– els contaminants que conté l’aigua residual quan arriba a l’EDAR. Un cop eliminats els contaminats i aïllats els residus orgànics de l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que s’obtenen. Part de l’aigua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i, de l’altra, s’obtenen dos productes més: biogàs (que s’utilitza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).

22

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

Apostem pel medi ambient

divulgació del nostre entorn a través de l’itinerari d’interpretació natural de Perafort, el Circuit de Salut, que disposa de 35 pals indicadors, a cada un dels quals, hi ha un codi QR que, en ser escanejat amb el mòbil o tauleta, ofereix informació sobre les espècies animals i vegetals que s’hi

JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Acabem d’entrar a la primavera, una època que convida a estar en contacte amb la natura i sortir a gaudir d’aquesta. Però l’entorn amb què ens trobem en aquestes excursions, és cosa de tothom i, per això, cal que tots i totes estiguem implicats en tenir cura dels espais naturals que ens envolten.

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí treballem de manera constant per preservar el nostre entorn, ja que som consci-

Hem instal·lat dues minideixalleries per a fomentar la recollida selectiva de residus petits

ents de la seva importància i que és el bé més preuat que tots tenim. És per això que recentment, hem dut a terme una acció per al foment de la recollida selectiva de residus petits, a través de la instal·lació de dues minideixalleries, les quals permeten reciclar fins a set fraccions de residus petits, com per exemple, piles, bombetes LED i de baix consum, CD i DVD, cartutxos d’impressora o petits aparells elèctrics

i electrònics, com mòbils o comandaments a distància. Aquesta acció ha tingut bona acollida entre els veïns i veïnes de casa nostra, ja que les noves minidei-

xalleries els faciliten el reciclatge d’aquest tipus de residus.

A més, fa anys que tenim engegades algunes línies d’actuació per promoure la presència i

reproducció d’aus com les òlibes, els ratpenats i alguns ocells insectívors, que són positius per als conreus a causa del seu paper depredador. I també fem

PRODUCTE SOSTENIBLE

poden veure (esquirols, conills, lluers, romaní, farigola, esparregueres, etc.).

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí estem compromesos amb el medi ambient i això ho demostrem a través de la constant adopció i promoció de mesures per a la cura del nostre entorn. En aquesta línia treballem i així continuarem fent-ho, ja que és un compromís positiu per a tothom. A Perafort i Puigdelfí, apostem pel medi ambient.

CEDIDA

ECOPact, els innovadors formigons baixos en carboni de LafargeHolcim Suposa una reducció de CO2 entre un 30% i un 70% respecte als formigons tradicionals Redacció

LafargeHolcim, líder en el desenvolupament de productes i solucions per a una construcció sostenible, posa en el mercat a Espanya ECOPact, un nou formigó «verd» que redueix la petjada de carboni entre un 30% i un 70% respecte a formigons tradicionals (dissenyats amb CEM I). Els productes d’aquesta gamma usen ciments amb baix contingut en CO₂ i estan dissenyats amb mescles optimitzades per a reduir la seva petjada de carboni.

Així, ECOPact es converteix en la gamma més àmplia de formigons de baixes emissions de la indústria per a construcci-

ons circulars, sostenibles i d’alt rendiment. Es pot trobar en una varietat de classes de resistència i compleix amb tots els estàndards del mercat. Presentada el 2020 a escala del Grup, la gamma ECOPact arriba ara a Espanya per a unir-se a les files de països com França, Alemanya o el Regne Unit.

El desenvolupament de la nova gamma ECOPact s’inscriu a Espanya dins del projecte El Repte del Carboni, un think tank orientat a la recerca i la definició de mesures concretes en matèria de descarbonització, aplicant la innovació tant al ciment com al formigó. Amb el llançament d’ECOPact, la companyia

fa un pas més cap a la neutralitat de carboni, en la seva aposta per a contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i en línia amb l’objectiu Net Zero (zero emissions netes) del Grup per a 2050.

A més, ECOPact és la primera

Aquesta solució sostenible els diferencia en el mercat de la construcció verda gamma de formigó que compta amb una Declaració Ambiental de Producte (DAP) pròpia, fent de LafargeHolcim l’únic fabricant de formigó a Espanya a ofe-

ECOPact s’emmarca dins del compromís de la companyia de ser neutres de carboni el 2050.

rir una gamma verda amb DAP pròpia.

«Des de LafargeHolcim, estem accelerant la transició cap a materials de construcció sostenibles per a una edificació més verda», assenyala Isido-

ro Miranda, director general de LafargeHolcim a Espanya.

«Amb ECOPact, introduïm una nova dimensió: donem suport a l’edificació verda i contribuïm a la reducció de la petjada de carboni de la construcció. Mirem al

futur i integrem la sostenibilitat des de l’inici, en el disseny dels materials de construcció baixos en carboni perquè els nostres clients puguin diferenciar-se en un mercat amb cada vegada més requisits mediambientals».

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

23

SOSTENIBILITAT

EL CO2, UNA MATÈRIA PRIMERA CIRCULAR

Redacció encara més sostenibles i reduirà la dependència Els reptes mediambiende les matèries primeres tals són cada vegada més fòssils. grans i demanden solucions innovadores que Calçat esportiu estiguin a l’altura. Aquest La innovació a Covestro és el cas de la tecnologia no té límits. La compapionera de Covestro que Covestro aposta per la innovació i crea materials amb nyia ha anunciat que permet el reaprofitament de CO2 en els processos base de CO2 per a l’automoció, la construcció o l’esport aplicarà la seva tecnolode producció, substituint gia amb CO2 també en el així les matèries primeres calçat esportiu, concrefòssils, cosa que suposa una important con- panells de portes i els suports per als braços, tament en una escuma que aporta més contribució a la conservació dels recursos. Ho així com en fundes per als seients. A més fort a l’interior de les sabates de running, fa a través de la marca cardyon, un precur- d’estalviar recursos, les escumes de baixes trekking i a les botes d’esquí, especialment sor amb fins a un 20% de CO2 que actual- emissions es caracteritzen per una vida útil a la zona del turmell. Aquestes escumes són ment s’utilitza en la fabricació de matalas- més prolongada i per ser un material amb ideals per als amants de l’esport, ja que ofesos, paviments esportius i fibres tèxtils. Ara, més resistència. A més, el seu sistema de reixen durabilitat i una alta duresa a la comla companyia ha decidit fer un pas més enllà laminació optimitzat suposa un estalvi de pressió. A més, tenen propietats físiques i apostar per l’ús d’aquesta matèria primera costos de material i fabricació. més favorables i, sobretot, millor elasticitat sostenible en sectors tan pioners com el de i una estructura cel·lular més fina, en comUna construcció més sostenible l’automoció, la construcció i l’esport. paració amb productes elaborats amb matèCal una indústria de la construcció sosteni- ries primeres fòssils.

Conduir amb CO2 és possible Només un 9% de l’economia mundial és ble i alineada per a fer front als reptes climàL’any 2021 es presenta com un punt d’in- tics actuals. Els edificis són responsables de circular. El repte és gran, però les oportuniflexió per al sector de l’automoció. El sector gran part del consum mundial d’energia i les tats encara ho són més. Així ho demostra ha d’evolucionar, no només cap a combus- emissions de gasos d’efecte hivernacle, mo- Covestro amb la seva aposta per la innovatibles alternatius, sinó també cap a l’ús de tiu pel qual és urgent trobar solucions que ció i la sostenibilitat. El CO2 és el principal materials sostenibles en tot el procés de ajudin a combatre aquesta contaminació. gas hivernacle, està disponible al nostre desenvolupament. Amb aquest objectiu, En aquest sentit, Covestro ha desenvolupat, entorn i, no només és més sostenible i es Covestro s’ha proposat, juntament amb com a part del projecte conjunt DreamRe- pot utilitzar en molts productes i indústries, l’empresa suïssa FoamPartner, elaborar source, juntament amb puren gmbh, un sinó que compta amb propietats similars a escumes per a la indústria de l’automòbil primer prototip de placa aïllant que conté les matèries primeres d’origen fòssil. I tot fabricades a partir de CO2. Aquestes escu- els nous poliols basats en òxids d’etilè con- amb l’objectiu de contribuir a la conservames s’utilitzaran a l’interior dels vehicles, vencionals i CO2. Això farà que les tecnolo- ció de recursos, a l’economia circular i a reprincipalment als sostres, però també en gies d’aïllament tèrmic dels edificis siguin duir la petjada ecològica.

CEDIDES

A dalt, unes sabatilles esportives, l’interior de les quals ha estat fet amb CO2. A sota, escuma d’aïllament tèrmic fabricada amb òxids d’etilè i diòxid de carboni.

24

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

INNOVACIÓ

Iberdrola impulsarà 53 projectes d’hidrogen verd i invertirà 2.400 MEUR

CEDIDA

Aquestes iniciatives s’emmarquen dins del programa Next Generation EU, i se centraran en la mobilitat, el transport, els fertilitzants i la cogeneració Redacció

Iberdrola ha presentat 53 propostes d’hidrogen renovable al programa Next Generation EU –a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Transició Energètica–, que mobilitzaran una inversió de més de 2.400 milions d’euros per a la instal·lació en els pròxims anys d’una potència de més d’1GW d’electrolitzadors al conjunt de l’Estat.

Les iniciatives presentades, orientades a la capacitació tecnològica i al desenvolupament industrial, es distribueixen en quatre grans àrees de desenvolupament: fertilitzants, mobilitat, projectes industrials i cogeneracions. L’hidrogen verd presenta un altíssim potencial com a vector energètic per a l’electrificació de processos industrials i del transport pesant, principalment.

Així mateix, s’ha identificat com

a solució clau per a la descarbonització de l’economia i per a desenvolupar cadenes industrials innovadores i amb alt valor afegit, tant a Espanya com a la Unió Europea.

Els projectes presentats posicionaran a Espanya com a referent tecnològic europeu en l’economia de l’hidrogen i permetran extreure el màxim valor als recursos renovables disponibles a l’estat. Aquests projectes tindran també un impacte positiu en la competitivitat del teixit industrial i permetran la recuperació verda a curt termini, i a mitjà i llarg termini, la transformació del país orientant-lo cap a sectors de futur. Els desenvolupaments contribuiran al binomi transformació verda i digital, establert per la Unió Europea i alineat amb el Pla de Recuperació, Transformació i resiliència del govern espanyol.

Les iniciatives formen part

dels 150 projectes presentats per la companyia al programa de fons europeus per a la transformació industrial, que mobilitzarien inversions de 21.000 milions d’euros i involucrarien a centenars de petites i mitjanes empreses del conjunt de l’Estat.

Hidrogen verd per a la mobilitat Més de 20 dels projectes d’hidrogen es duran a terme en l’àmbit de la mobilitat, tant en el transport urbà pesant així com en el desenvolupament d’una xarxa d’abastiment en els pols logístics. Dins d’aquesta vintena de projectes en destaquen dos en concret. Iberdrola construirà enguany i explotarà durant 10 anys una planta hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona, que utilitzaran els autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) d’aquesta tecnologia així com altres flotes i indústries

Imatge virtual d’una hidrogenera d’Iberdrola, similar a la que promourà a Barcelona.

Al novembre, posaran en marxa una hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona del polígon. La hidrogenera serà la primera de caràcter públic d’Espanya que subministrarà hidrogen renovable produït per electròlisi. La iniciativa promourà la creació d’un Hub d’hidrogen verd en una de les principals zones industrials de Catalunya i Espanya.

D’altra banda, la companyia

També contemplen la substitució de l’hidrogen gris per verd a escala industrial vol crear una xarxa de corredors d’hidrogen verd –integrat per dinou pols logístics, entre ells Saragossa, Múrcia i la Comunitat Valenciana– per a l’abastiment principalment de flotes de transport pesant per carretera. Aquesta instal·lació d’ús públic, modular i ampliable donaria resposta a l’increment futur de la demanda,

tant de transport pesant, com autobusos, vehicles lleugers industrials i automòbils.

La proposta d’Iberdrola, que forma part de la plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, també contempla desenvolupaments d’aquesta tecnologia per a projectes industrials basats en la substitució d’hidrogen gris per verd a escala industrial així com altres projectes industrials intensius en emissió de CO2 que es plantejarien a escala pilot, transformant aquestes instal·lacions en plantes d’alt nivell tecnològic.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

25

26

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

Consum responsable, sinònim de millora del medi ambient

EMPRESA RECOMANADA

CEDIDES

ÓSCAR SÁNCHEZ Alcalde de Constantí

Una comunicació efectiva, aquella en la que aconseguim transmetre el missatge d’una forma entenedora i clara, és un factor essencial per tal de sensibilitzar la societat i promoure la seva participació en diferents àmbits de sostenibilitat i medi ambient, a la vegada que permet promoure en la societat actituds de consum responsable.

Les persones ens hem acostumat a clamar a les institucions públiques la defensa del medi ambient, referint-nos principalment, a qüestions de contaminació atmosfèrica.

Realment, la majoria desconeixem el caràcter polifacètic de l’àmbit mediambiental i els assumptes municipals que tenen relació estreta amb la protecció del medi ambient, que són tan diversos com els que enumera la Llei reguladora de les bases del règim local. El cúmul de matèries, d’allò més variat, que podem citar són, per exemple, l’extinció d’incendis, l’ordenació urbanística, la gestió d’habitatges, els parcs i els jardins, el patrimoni historicoartístic, els proveïments, els escorxadors, la salubritat pública, els cementiris, els subministraments d’aigua, la neteja viària, el tractament dels residus, el clavegueram, les aigües residuals, entre d’altres.

El que ens deixem, però, al cul de sac és tot el que podem fer nosaltres, a títol individual, per al medi ambient en el nostre àmbit personal i individual. Exigir i queixar-se és del tot lícit i un bon exercici de participació ciutadana, però cal, també, optar de manera individual per incorporar el medi ambient en les nostres decisions diàries a tots nivells.

L’actual situació predisposa a prendre en consideració de manera real, pràctica i facti-

A dalt, Sergio, un dels guardapesques de Masia Blanca. A sota, un nudibranqui, també conegut com babosa marina.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líders en vigilància rural i marítima Gestionaran 6 de les 11 reserves marines de tot l’Estat Redacció

Queixar-se és lícit, però cal, també, optar de manera individual per incorporar el medi ambient a les nostres decisions ble les nostres repercussions i impactes sobre el medi ambient.

Sabies que gastes tanta energia en un any amb l’stand-by dels electrodomèstics i els alimentadors de les bateries del mòbil, l’ordinador, etc., com la que gasta una nevera de classe A per a una família de tres persones?

O que baixar un grau la temperatura de la calefacció de casa és equivalent a estalviar més

Si apaguéssim els llums de les habitacions que deixem buides, estalviariem tanta electricitat com la que gasten els habitants d’Amposta de la meitat del que consumeix el teu frigorífic en un any? O que estendre la roba és molt més eficient que fer servir una assecadora?

Si tots els catalans apaguéssim els llums de les habitacions que deixem buides podríem estalviar tanta electricitat com la que gasten a casa seva tots els habitants d’Amposta o Manlleu.

Caldrà que hi reflexionem.

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa, ubicada a Montroig del Camp, compta amb una llarga trajectòria en el sector amb més de 20 anys d’experiència en la vigilància de la Reserva Marina Masia Blanca de Coma-ruga (el Vendrell) i amb més de 36 anys proporcionant vigilància en àrees privades de caça de Tarragona i Barcelona i Lleida.

Recentment, Vigilància Mediambiental l’Escurçó, amb Joan Manel Olivella com a cap de Seguretat i gerent de l’empresa, ha guanyat el darrer concurs públic de les reserves marines de l’Estat, adjudicat per la Junta de contractació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Així doncs, passarà a gestionar un total de sis de les 11 reserves de la Xarxa

de Reserves Marines de l’Estat, entre elles algunes de tan importants com l’arxipèlag de Columbretes a Castelló o la paradisíaca illa volcànica de la Graciosa a Canàries. També gestionaran les reserves de Cala Ratjada (Mallorca), Cabo

L’empresa farà la vigilància marítima en reserves com les illes Columbretes o la Graciosa de Palos (Múrcia), la Palma (Canàries), a més de la reserva de Masia Blanca.

La importància ecològica de les reserves marines radica en el fet que són considerades una eina clau pel sector pesquer, ja que són zones de reclutament i reproducció de espècies d’interès comercial.

A més tenen una gran importància en conservació de la vida marina.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

27

SOSTENIBILITAT

El 41% de Catalunya té protecció màxima envers la contaminació lumínica Més del 41% de la superfície de Catalunya és de protecció màxima envers la contaminació lumínica. És així després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat una resolució de modificació del mapa de protecció d’aquest tipus de contaminació, ampliant-ne la superfície. El mapa classifica tot el territori de Catalunya en quatre categories (de la E1 a la E4), en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i estableix com a zones de màxima protecció E1 els espais d’interès natural o astronòmic i aquelles zones que els ajuntaments proposin que s’incloguin en aquest apartat i siguin aprovades pel Departament. En concret, la protecció s’ha ampliat a deu municipis més. En primer lloc, s’adequa la zona de màxima protecció a la delimitació actual del Parc Natural de l’Alt Pirineu que afecta als municipis d’Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rial. En segon lloc, s’actualitza pels municipis de Talarn, Rupit i Pruit i Prades i Falset, que ho havien demanat específicament.

L’Ametlla de Mar aposta pel control i la conscienciació per millorar la gestió de residus

CEDIDA

Han reduït en un 50% les tones de voluminosos gràcies a un sistema més eficient i han clausurat abocadors incontrolats per acabar amb l’incivisme Anna Ferran

Vigilància, conscienciació i eficiència. Aquesta és la fórmula que està seguint l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per reduir la generació de residus així com el seu abocament a l’entorn. Els resultats d’aquesta aposta ja s’estan començant a veure. Així doncs, la regidoria de Medi Ambient ha aconseguit reduir en un 50% els voluminosos de la deixalleria municipal, si es comparen les dades de gener de 2021 respecte a les del mateix mes de 2020.

Aquesta reducció ha estat possible, d’una banda, gràcies al sistema de triatge més rigorós que realitzen els operaris municipals. Cal tenir en compte que a la deixalleria municipal es classifiquen els voluminosos segons el tipus de material, com el vidre pla, fusta, runa, plàstic dur, entre d’altres. Cal destacar que la regidoria de Medi Ambient també ha

incrementat el control de la deixalleria, la reorientació de l’usuari i la formació dels operaris.

Tot això ha permès la reducció de gairebé 20 tones de voluminosos, que no s’han hagut d’enviar a l’abocador comarcal. A banda dels beneficis mediambientals que comporta la reducció, la mesura també té un impacte econòmic positiu. I és que cada tona de voluminosos que s’entrega té un cost de 100 euros per les arques municipals. Amb la reducció, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha pogut estalviar més de 1.750 euros, respecte al gener de 2020.

Vigilància contra els incívics A les millores dels voluminosos, cal sumar-hi la lluita contra l’incivisme. A principis d’any, l’Ajuntament va clausurar quatre abocadors incontrolats que hi havia al terme i retirar les més

de 600 tones de runa que hi havia, gràcies a una subvenció de 34.500 euros de l’Agència de Residus de Catalunya. «És un clar exemple que les coses mal fetes ens costen molts diners a tots», afirma l’alcalde, Jordi Gaseni.

Les tasques de vigilància contra l’incivisme segueixen i han permès localitzar dos abocaments incontrolats de residus i ja s’han denunciat diverses persones. La Policia Local recorda que abocar runes i voluminosos en qualsevol punt del municipi està prohibit i té multes que poden superar els 30.000 euros.

Serveis a l’abast de tothom En aquest sentit, des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar recorden que ofereixen nombrosos mecanismes perquè els abocaments no siguin una opció. Un d’ells és el servei de recollida de voluminosos a domicili, que és

La deixalleria fa un triatge dels voluminosos més rigorós.

gratuït i només cal trucar al telèfon de l’Ajuntament, 977 456 000 per a sol·licitar-lo. D’altra banda, han creat un mapa del centre urbà del municipi on han indicat totes les illes de conte-

nidors existents. Aquest mapa, que també es pot consultar al web municipal, es reparteix com a díptic entre els turistes, per tal que sàpiguen quin és el punt més pròxim on reciclar.

28

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT CITA DESTACADA ACN

La Via de l’Imperi Romà de Tarragona, amb la muralla a fosques en una edició anterior de l’acte.

L’Hora del Planeta fa una crida a l’acció global per a connectar amb la natura L’esdeveniment en defensa del medi ambient més gran a escala mundial se celebrarà dissabte, a les 20.30 h. i enguany tindrà un format virtual A. Ferran

Un clam mundial unànime per a reconnectar amb la natura. Així es presenta l’edició 2021 de l’Hora del Planeta. L’esdeveniment en defensa del medi ambient més gran a nivell mundial se celebrarà el pròxim dissabte, dia 21, a dos quarts de 9 del vespre. Com sempre, convida a tothom a apagar els llums durant una hora per a mostrar suport i unitat davant de la necessitat d’emprendre accions urgents per a frenar el canvi climàtic i els atacs constants contra la biodiversitat.

La iniciativa, impulsada per l’ONG World Wildlife Foundation (WWF), fa 14 anys a Sydney cada any suma més ciutadans, empreses i organismes públics, entre ells nombrosos ajunta-

ments de la demarcació. Més enllà del gest simbòlic que significa apagar el llum, l’Hora del Planeta arriba cada any amb nombroses activitats programades que tenen com a objectiu remoure consciències i afavorir un canvi per a garantir la supervivència del planeta.

L’any passat, la pandèmia obligava a suspendre les activitats i a limitar-la a l’apagada de llums, que és el seu gran símbol. Enguany, però, WWF ha apostat pel món virtual per a seguir removent esperits. Així doncs, durant aquesta setmana s’han preparat activitats online que tenen com a objectiu connectar amb la natura. La secció espanyola de WWF proposen gaudir de la natura a través dels sentits amb tres ac-

tivitats prèvies a l’espai Zona de Naturaleza del web www.horadelplaneta.es.

Una d’elles serà una classe especial de ioga amb Xuan Lan, una de les cares més conegudes a l’Estat de l’univers iogui. Lan prepararà una sessió a mida pensada per a connectar amb l’entorn.

Així mateix, s’oferiran en exclusiva alguns dels videos de la reconeguda sèrie Nuestro Planeta, narrats per David Attenborough i subtitulats. Aquests episodis faran un recorregut pels ecosistemes més fràgils de la Terra.

També oferiran l’obra de l’artista valencià Dulk a través de la col·lecció Ephemeral Treasures i es podrà participar en un taller d’essències naturals impatit per Victoria Moradell.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

29

COMPANYIA COMPROMESA

Nou impuls de Carburos Metálicos per a ser més sostenible i eficient Estan centrats en presentar solucions que ajudin al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible CEDIDA

Redacció

El sector dels gasos industrials i medicinals, en el qual la companyia Carburos Metálicos és un referent, té un paper essencial en l’economia i la vida quotidiana. Els gasos són invisibles, però sense ells moltes coses no serien possibles tal com les coneixem: ni el tractament de persones amb patologies respiratòries, ni la congelació i conservació d’aliments, la producció de begudes o fins i tot el tractament d’aigües, per posar només alguns exemples.

Per a Carburos Metálicos, la cerca d’eficiència i sostenibilitat és el seu màxim propòsit corporatiu i un motor per al seu creixement, ja que una companyia cada vegada més eficient i sostenible és capaç d’oferir als seus clients productes i serveis que també ho són. Així mateix, aquest posicionament té efectes positius en les comunitats amb qui Carburos Metálicos es relaciona, en àmbits com la protecció

Els projectes de Carburos Metálicos contribueixen a millorar la salut (ODS 3), la producció responsable (ODS 12) i el clima (ODS 13).

del medi ambient.

Aquesta estratègia ha rebut un nou impuls amb el nou objectiu estratègic de sostenibilitat,

anomenat Third by ‘30, que consisteix a reduir un terç les seves emissions globals de CO2 de cara a l’any 2030, respecte als nivells

de 2015. Per aconseguir-ho, s’han fixat diverses línies de projectes estratègics que inclouen l’aposta pel desenvolupament de

solucions innovadores de captura de CO2 i el foment del subministrament d’hidrogen (H2) per a la mobilitat –part del qual es pro-

dueix al Camp de Tarragona–. El seu gran avantatge és que l’únic residu que produeix en utilitzar per a impulsar un vehicle és vapor d’aigua.

Air Products, el grup al qual pertany Carburos Metálicos, és el major productor d’H2 del món i compta amb una àmplia cartera de patents tecnològiques relacionades amb el seu repostatge.

Des de 1993, ha participat en més de 250 projectes, incloses 120 hidrogeneres com la que es va inaugurar el passat mes de gener a Madrid, la primera en aquesta regió i l’única a Espanya capaç de repostar a 700 bar de pressió, cosa que permet reabastir els vehicles d’hidrogen de l’última generació. La companyia forma part del consorci que ha fet possible aquest nou pas cap a l’economia de l’hidrogen.

Aquesta estratègia està alineada amb reptes nacionals en aquest àmbit i també globals com la descarbonització de l’economia i la transició energètica que recullen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides. Amb aquestes iniciatives, Carburos Metálicos demostra que compatibilitzar sostenibilitat i desenvolupament és possible, contribuint en concret a l’ODS 3, Salut i benestar, a l’ODS 12, Producció i consum responsables, i a l’ODS 13, Acció per al clima.

30

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

OPINIÓ

22/03/2021 diarimés

31

EDITORIAL

El partit del sentit comú LLUÍS BADIA Advocat

Després de l’espectacle polític dels darrers dies, especialment a Madrid i Múrcia, sembla que, definitivament, la lògica està de vacances, i el que és més greu, poc se l’espera si veiem i valorem fredament tot el succeït i, especialment, tot el que ara es diu i el que només fa setmanes es deia en sentit contrari.

Realment el «neguit» general de molta gent, davant el teatre al que tots som convidats i que veiem des d’un punt de desconcert i desconfiança cap a una classe política que sembla que l’únic que valora és la seva continuïtat al poder, al cost que faci falta, amb les renúncies que comportin i, sobretot, amb un ingent mercadeig de contradiccions inintel· ligibles per una ciutadania preocupada per una situació sanitària a la qual se li pot veure el final, però amb unes repercussions econòmiques, que si no es fa el que toca, comportarà l’extermini de milers d’empreses, llocs de treball i il·lusions, i per damunt de tot, inviabilitat de futur a tots els nivells.

Segurament, conseqüència del que hem vist en les darreres hores, ens veurem abocats a noves eleccions, on un cop més els partits ens vendran el seu producte amb les màximes garanties, si aconsegueixen el govern, però la realitat és que la ciutadania co-

mença a estar farta col·lectivament de mitges veritats, on res és com ens expliquen i que després del vot, cadascú el fa servir en funció del seu interès, renunciant al que faci falta.

Com podem veure, per l’evidència dels fets, cada cop «el sentit comú» queda més lluny de la realitat i, així, el que queda clar és que en els «discursos partidistes» seguim ancorats en l’apartat ideològic, no sabent valorar que el que les persones demanen és un mínim de seny i lògica a l’hora de fer ofertes de go-

Seguint en aquestes línies, crec que no estaria de més prioritzar apostes pel sentit comú i deixar l’amanit missatge ideològic com quelcom superat.

El que sí és clar és que determinades opcions han començat a debatre de propostes concretes i amb data d’execució, cosa que crec que és el futur a curt termini, seguir discutint de teoria només és garantia de desencís democràtic. És evident que el que esmento és complicat, perquè comprometre’s

Per l’evidència dels fets, cada cop «el sentit comú» queda més lluny de la realitat

El que vol la gran majoria són fets possibles i respostes pragmàtiques

vern possibles. Crec que no és, ja, de rebut la proposta fora de la normalitat, fonamentada exclusivament en un model cada cop més desesperat, és a dir, avui parlar encara de divisió social en funció de no sé què, és un concepte inapel·lable com queda demostrat a l’hora de viure el desencantament electoral de determinats col·lectius, que sempre havien votat una cosa i ara opten per plantejaments diametralment oposats a la suposada ideologia, en franca pèrdua de valor real.

No entenc encara com es pot fer una anàlisi del moment que vivim en funció del suposat marc ideològic, quan el que vol la gran majoria són fets possibles i respostes pragmàtiques, una altra cosa és «parlar per parlar», aliè d’un marc on tot va evolucionant.

a fer amb data concreta, és un exercici de responsabilitat que no sé si es vol assumir, apuntant-se, alguns, encara a l’especulació de les enquestes per posicionar-se sobre els temes candents, però aquesta via arriscada, el que sí que estic segur, és que té data de caducitat, més propera de la que puguem sospitar. Per acabar, no veig opcions amb valentia per exposar «què, com i quan», en funció d’un «sentit comú» irrenunciable, ara bé, amb els moviments partidistes en portes, on desapareixeran moltes opcions, no estaria de més repensar en un «partit del sentit comú», si bé el problema serà trobar els líders per encapçalar-lo, tal com tenim el panorama de transfusions personals, on malauradament som instal·lats des de fa massa temps.

TRIBUNA

Bates blanques i togues negres XAVIER ALLUÉ

Els hàbits no fan el monjo, és una dita castellana prou interioritzada d’ençà que les ordes religioses començaren a distingir-se pels diferents atuells que vestien. Corporacions i grups professionals inclouen vestimentes específiques, uniformes, que vol dir que uniformats tots es distingeixen de la resta, sobretot en circumstàncies de confusió com els militars a les batalles.

Altres s’envolten de simbolisme com les coloraines cerimonials dels capellans segon el temps litúrgic. I altres semblen constitutives de la mateixa professió: les bates blanques dels metges i les negres togues dels jutges.

Els metges començaren a vestir bates blanques a finals del segle XIX, inicialment per a evitar tacar-se i més tard per a evitar contaminar als malalts amb el descobriment de la transmissió dels agents infecciosos per figu-

res com Semmelweis, Lister i Pasteur. El color blanc de robes de cotó o lli feia més evidents les taques i era més fàcil de rentar i desinfectar amb lleixiu. De mica en mica l’ús de bates blanques es va estendre als altres sanitaris i els treballadors de laboratoris, esdevenint un abillament lligat al món dels científics en general. La correlació «blanc = net» està arrelada en la societat.

Els jutges començaren a vestir de negre cap al segle XVI a Anglaterra des del sepeli de la reina Mary II en senyal de dol i respecte, estenent-se l’ús arreu d’Europa, tot i que diferents països ha introduït varietats cromàtiques i additaments com birrets, perruques o collars d’Armini, com a França.

Els metges, però, han començat a canviar el color dels seus vestits. Primer als quiròfans, on les taques de sang ressaltaven massa sobre el blanc, es va triar per un color verd neutre. Alhora algunes especialitats, detectant una certa sensibilitat dels pacients de por o recança vers les bates blanques com els psiquiatres i els pediatres han anat, bé prescindint de les bates o canviant el color a d’altres més, diguem-ne, festius.

Els jutges, no.

Aquests darrers temps anem presenciant conflictes i discrepàncies entre metges i jutges al voltant de decisions relatives a l’actual pandèmia de la SARS-CoViD19, intentant imposar uns criteris sobre altres, fins a algunes esperpèntiques manifestacions insultants d’un jutge del País Basc, menyspreant

Aixecament de les mesures a Catalunya i repunt dels indicadors de la pandèmia Les dades no eren prou optimistes per a anunciar la flexibilització de moltes de les mesures de compliment obligatori fins ara, com el tancament comarcal. Així i tot, el departament de Salut, ha relaxat algunes d’aquestes i aquest cap de setmana la mobilitat s’ha multiplicat exponencialment arreu de Catalunya. El cert és, però que, els indicadors de covid continuen en augment, amb les vacances de Setmana Santa a la cantonada. Mentrestant, la campanya de vacunació no va al ritme desitjat. Catalunya està registrant al voltant de 1.050 contagis de coronavirus a la setmana de mitjana i el repunt de les dades coincideix amb la flexibilització de les mesures desplegades ara fa dues setmanes, com permetre servir a la restauració fins a les cinc de la tarda, l’obertura del comerç el cap de setmana, el retorn del públic als esdeveniments esportius i la recuperació d’activitats presencials en entorns educatius. Possiblement moltes de les mesures tampoc no han estat cabdals per frenar els contagis, però el que sí que sembla clar és que el relaxament de les mateixes pot provocar certa sensació de confiança, la falsa creença que tot està millorant i, per això, l’aixecament de les restriccions ha d’anar acompanyat d’una intensa comunicació amb la població sobre l’estat de la pandèmia. + CONFIDENCIAL

Tarragona, enmig d’un penal xiulat El partit de Primera Divisió entre el Villarreal i el Cádiz va acabar amb polèmica per les decisions arbitrals. En concret, el tècnic del conjunt andalús no entenia per què li havien assenyalat un penal en contra per unes mans dins l’àrea i no havia succeït el mateix quan les mans van produir-se a l’àrea rival. Enmig de la polèmica, la ciutat de Tarragona va tenir el seu protagonisme.

«L’àrbitre ha influït, pita com a penal un xut que anava a Tarragona», va criticar Álvaro Cervera, tècnic del Cádiz. Unes queixes que l’entrenador de l’equip local, Unai Emery, va respondre afirmant que «crec que Tarragona està en l’altra direcció, en aquella direcció està València», i va afegir que «a Sevilla no van xiular un penal que sí que anava a Tarragona». El partit entre el Villarreal i el Cádiz es va disputar Vila-real, a mig camí entre Tarragona i València. El tècnic del conjunt andalús va confondre la direcció, ja que l’àrea on es va produir el penal assenyalat es trobava en direcció sud, és a dir, cap a València i no Tarragona.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Quan els jutges puguin concitar aplaudiments des dels balcons, podrem parlar especialitats mèdiques com l’Epidemiologia.

La imposició de criteris té a veure amb el poder i el poder judicial té tendència a voler imposar-se al conegut com a «poder mèdic».

Mala tria. Podeu preguntar a la gent qui en genera més confiança. Quan els jutges puguin concitar aplaudiments massius a les 8 dels vespres des de finestres i balcons com els dispensats als sanitaris, podrem parlar.

I veurem que té més preferències, el blanc o el negre.

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

CARTES

Els vàndals a Tarragona Llegeixo amb estupor que l’ascensor de l’Amfiteatre ha tornat a ser atacat pels vàndals que pul·lulen per la nostra ciutat i no deixen pedra sobre pedra, quan es proposen fer tot el mal que poden. No deuen viure gaire lluny i si posen voluntat des de l’ajuntament i policia, de ben segur que els podran localitzar i donar-los un curs de civisme, si és que creuen que amb això

n’hi haurà prou. Uns altres es dediquen a fer malbé els bancs del Passeig de les Palmeres, amb els monopatins que pugen i baixen dels bancs amb tanta facilitat com caminen. Caldria posar rètols indicant que no es pot jugar amb monopatins per aquesta zona, a part del malestar que donen als passejants. L’ideal seria que passés de tant en tant la Guàrdia Urbana, tan reclamada pel ciutadà i que no hi ha manera de veu-

re’ls, sinó posant multes, cosa que no acaba d’agradar als contribuents, que diuen que paguen, però vigilància poca. Queda la col· locació de càmeres com en altres llocs. Si permeten que això passi sovint i es limiten a les reparacions, és com una burla als tarragonins, farts dels vàndals i la inacció de qui ha de vigilar.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

32

diarimés 22/03/2021

ESPORTS

FUTBOL

Un dia més a l’oficina El Nàstic torna a guanyar al Nou Estadi, aquesta vegada amb públic a les graderies, però veuen la vermella directa Marc Trilles i Brugui GERARD MARTÍ

NÀSTIC 2 ESPANYOL B 0 Nàstic. José Aurelio Suárez, Carlos Albarrán, Alex Quintanilla, Marc Trilles, Joan Oriol, Javier Ribelles (Jesús Rueda, 65’), Fausto Tienza (Guillem Jaime, 83’), Javi Bonilla (Pol Ballesteros, 65’), Joel (Francesc Fullana, 65’), Oliva i Fran Carbia (Pol Domingo, 73’).

Espanyol B. Fortuño, Rubén Sánchez, Lluís Recasens (Fornés, 19’), Tugarinov, Nil, (Omar, 70’), Pedro Torres (Villahermosa, 61’), Gori (Ivan Gil, 70’), Alejandro Pérez, Jutglà, Svensson (Nabil, 61’) i Becerra.

Gols. 1-0, Fausto Tienza (13’); 2-0, Fran Carbia (23’). Àrbitre. Carlos Alberto Carbonell Hernández (Valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Joel, Javier Ribelles, Marc Trilles, Javi Bonilla i Alex Quintanilla; i als visitants Svensson, Rubén Sánchez (2, 59’) i Becerra. Va mostrar la targeta vermella directa al locals Marc Trilles (62’) i Brugui (87’).

Incidències. El Nou Estadi va acollir a 991 espectadors.

Vicente M. Izquierdo

Nou partit a casa i nou triomf del Gimnàstic de Tarragona. Els de Toni Seligrat van vèncer còmodament a l’Espanyol B en un partit que es va decidir a la primera meitat, gràcies a les dianes de Fausto Tienza i de Fran Carbia.

Ara bé, creu va ser la doble expulsió patida per un Nàstic que va veure com, primer, enviaven al carrer al visitant Rubén Sánchez, però que, tres minuts després, Marc Trilles veia la vermella directa. A tres minuts del final, Brugui, que no podia entrar ja que s’havien esgotat tots els canvis, també va veure la vermella directa.

La gent tenia ganes de Nàstic, i els jugadors tenien ganes de veure gent al camp. Aquesta comunió es va veure traduïda amb gols i, sobretot, amb un autèntic partidàs per part d’un Nàstic que continua fent passes, cada vegada més grans, cap al playoff d’ascens a Segona Divisió A. Guanyant a Cornellà, aquest petit objectiu, el segon de la temporada, quedarà molt més a prop.

Toni Seligrat va apostar per una davantera formada per Joel, Gerard Oliva i Fran Carbia. Brugui encara no està per jugar una gran quantitat de minuts i el tècnic grana va apostar per dos homes menuts acompanyant Oliva.

En el centre del camp, ja que Fran Miranda estava sancionat, va

Fausto Tienza celebra efusivament el gol que va marcar, abraçat amb Javi Bonilla i amb la resta de companys al darrere.

repetir amb Ribelles per davant de la defensa. L’acompanyaven Fausto Tienza i Javi Bonilla, amb què Fullana va haver d’esperar des de la banqueta. Sense canvis a la porteria ni a la rereguarda.

El Nàstic va deixar ben clares les seves intencions des del principi. A pel gol des del principi amb les seves armes, que no són altres que el bon joc i la solidesa defensiva. Als quatre minuts ho va intentar Joel, en una acció en la qual el jove queia a terra.

L’esfèrica va marxar alta. No va trigar gaire a arribar la primera diana dels grana. Va ser en una acció de poca bellesa plàstica, però tant vàlida com d’altres. Un cúmul de rebots a l’àrea petita va deixar l’esfèrica a peus de Fausto Tienza, qui no s’ho va pensar i va afusellar, sense pietat, Fortuño.

Quan entra la primera, la resta són sempre més senzilles. Sense la pressió de tenir el marcador sense estrenar, el Nàstic va continuar a la seva. Sense pressa, però sense pausa, els grana van fer-se els amos del duel. Mala sort va tenir el jove tarragoní Lluís Recasens. El central de l’Espanyol B

GERARD MARTÍ

Quatre integrants del Nàstic Genuine tornen a la gespa Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, les persones encarregades de recollir ahir les pilotes del Nou Estadi durant el Nàstic-Espanyol B van ser uns protagonistes molt especials. I és que van tornar a escena integrants del Nàstic Genuine, els quals fa molts mesos que estan sense poder jugar a futbol i que van ser els que van recollir les pilotes durant la victòria grana.

Quatre dels futbolistes amb més pes de l’equip van ser els responsables de tornar a portar el nom del Nàstic Genuine fins al cel, com ho van ser Álvaro Cano, Rubén Almazán, Albert Roca i Cristian Sayago.

Van ser els autèntics talismans d’un nou triomf dels de Toni Seligrat en el dia que l’afició tornava a casa.

ESPORTS

22/03/2021 diarimés

GERARD MARTÍ

Impecable. Va desviar una falta a córner de forma brillant i sempre va estar atent.

L’ENTRENADOR Triomfador. Va derrotar al que, segons ell, és el millor equip amb qui s’ha batut.

Toni Seligrat

José Aurelio Suárez

Mur. Sembla impossible que pugui cometre una errada.

Corrector en tot moment.

va caure lesionat i va haver de ser substituït als 19 minuts de joc. Va ser poc abans del segon, el de la tranquil·litat.

El mateix Tienza va ser protagonista tot seguit, amb la passada del segon gol. Bona acció per la dreta, amb centrada llarga inclosa cap a l’àrea. El receptor, Fran Carbia, va rematar allí on cap porter hi pot arribar: al pal llarg.

Res a fer per part de Fortuño, que veia com, als 23 minuts, ja havia encaixat dues dianes.

Espectacular Oliva Menció a banda el partit realitzat per Gerard Oliva. El davanter va pressionar com mai, va ficar la por al cos tant als defensors com al meta rival i va arrencar els aplaudiments d’un Nou Estadi, que semblava que s’omplia més i més quan el punta s’hi deixava la pell. El mateix Oliva va reclamar, i ben reclamades, unes mans del rival a dins de l’àrea quan s’havien disputat 32 minuts de partit.

Fins i tot, el punta va tenir el gol a set minuts del descans, en la que, possiblement, va ser la jugada més maca del partit. Passada amb el tacó de Tienza cap a Bonilla que, des del cantó esquerre, va centrar. Com un míssil hi va arribar Oliva, tot i que la seva rematada de cap no va entrar al fons de la xarxa. En la darrera acció el primer acte, Suárez va haver de volar per desviar a córner

Seligrat: «La groga a Brugui hauria estat suficient» Toni Seligrat, entrenador del Nàstic, va detallar després del triomf contra l’Espanyol B que «amb una groga a Brugui hauria estat suficient, li hem dit que estigui assegut i que no digui res, però els jugadors són lliure-pensadors». Seligrat va dir que «el millor rival d’aquesta temporada ha estat l’Espanyol B» i, sobre Oliva, va apuntar que «és el jugador número 1 en tot el que representa el club: compromís, voluntat...». V.M.I.

una falta molt perillosa des de la frontal.

Dues expulsions La segona part es va presentar també moguda. En aquest cas, principalment per les dues expulsions que s’hi van produir.

Una per banda. La primera, a Rubén Sánchez, quan l’electrònic assenyalava el minut 59. Doble groga i els tarragonins es quedaven en una situació immillorable per acabar de rematar la feina.

Però tan sols van ser tres minuts els que va estar el Nàstic en superioritat numèrica, ja que Marc Trilles va veure la vermella directa per una entrada sense sentit en una zona on no hi havia perill.

Deu contra deu, els dos conjunts van recompondre files. José Aureli Gay va donar entrada, primer, a Nabil i a Villahermosa i, minuts després, a Omar i a Ivan Gil. Per la banda tarragonina, Rueda, Ballesteros i Fullana van entrar per Ribelles, Bonilla i Joel.

Així, l’equip quedava amb Albarrán, Quintanilla, Rueda i Oriol en defensa; Tienza i Fullana a la medul·lar i Ballesteros, Oliva i Carbia a dalt. Aquest darrer va ser el següent a abandonar la gespa.

Volia més múscul Toni Seligrat i va donar entrada a Pol Domingo. Així, va avançar uns metres la seva posició Jesús Rueda, fins a col·locar-se amb Tienza al cen-

tre. Ballesteros a la dreta, Fullana a l’esquerra i, a dalt, l’incansable Gerard Oliva.

Guillem Jaime també va tenir els seus minuts. El partit estava en una fase en la qual no estava havent-hi perill aparent. L’única ocasió clara del segon acte s’havia produït en el 68’, quan Becerra, sol, la va enviar fora girant-se a l’àrea petita. Així, era qüestió d’esperar el xiulet final. Jaime es va col·locar a l’extrem dret, amb què Fullana es va ressituar al centre i Pol Ballesteros es va col· locar a l’esquerra.

Ocasió i vermella El mateix Guillem Jaime, tan bon punt va entrar, va disposar d’una bona ocasió. El seu tret el va aturar Fortuño. Quan mancaven tres minuts pel final del duel, el col·legiat es va dirigir a la banqueta del Nàstic i va mostrar-li la targeta vermella a Brugui. Alguna situació van detectar o ell o l’assistent i li van mostrar el camí dels vestidors. A l’acta, el col·legiat va apuntar que va ser expulsat per «sortir de la zona de la banqueta, amb els braços en alt, i realitzant escarafalls i dient On esteu mirant?» Cal recordar que, precisament, Brugui tornava d’una sanció per vermella directa a L’Hospitalet, quan estava escalfant. Caldrà veure quina és la sanció a l’esquerrà i si el Nàstic la recorre.

LES DADES CLASSIFICACIÓ Equip

Pts PJ PG PE PP GF GC

RESULTATS Jornada 21, 2a Divisió B

35 19 9 8 2 31 13

2 Barcelona B

33 19 10 3 6 28 17

3 Andorra

30 19 8 6 5 22 18

Olot-Llagostera 1-0

4 Badalona

27 19 7 6 6 16 16

Barcelona B-Cornellà

5 Llagostera

26 19 6 8 5 17 19

Badalona descansa

6 Lleida

26 19 8 2 9 23 22

7 Cornellà

26 19 7 5 7 25 24

8 L’Hospitalet 22 20 6 4 10 21 35 9 Prat

21 19 4 9 6 13 18

10 Espanyol B

20 19 5 5 9 20 26

11 Olot

18 19 4 6 9 18 26

Prat-L’Hospitalet 1-1 GIMNÀSTIC-Espanyol B

2-0 0-0

PRÒXIMA JORNADA Lleida-Andorra Llagostera-Prat Espanyol B-Olot Cornellà-GIMNÀSTIC Badalona-Barcelona B L’Hospitalet descansa

Intel·ligent.

Gran partit defensivament i mesurades les seves incursions ofensives.

Marc Trilles

Creixent.

Tot i alguna passada que va comprometre als seus, va guardar sempre el lloc.

Joan Oriol

Incombustible.

Golejador, assistent, batallador, incansable... No deixa d’aportar.

Javier Ribelles

Precís. No va ser un partit en el qual es va poder lluir, però sempre va oferir criteri.

Fausto Tienza

Incisiu. Bon partit de l’atacant, que va a tornar a tenir una oportunitat com a titular.

Javi Bonilla

Gegantí. El millor partit de la temporada del tarragoní, que va córrer més que ningú.

Joel

Oportunista.

Va rematar de forma brillant la centrada de Tienza que va suposar el segon.

Gerard Oliva

Necessari. El partit requeria múscul i va aportar-lo tant a l’eix com a la medul·lar.

Fran Carbia

Intimidador.

Quan la pilota se li acostava, els defensors rivals es posaven en alerta.

Jesús Rueda

Pol Ballesteros Oxigenador.

Va tornar a recompondre files Seligrat amb l’entrada del de la Pobla.

Pol Domingo

3-A 1 GIMNÀSTIC 2 Barcelona B 3 Andorra 4 Badalona 5 Llagostera 6 Lleida 7 Cornellà 8 L’Hospitalet 9 Prat 10 Espanyol B 11 Olot partits pendents

pts 35 33 30 27 26 26 26 22 21 20 18 0

pj 19 19 19 19 19 19 19 20 19 19 19

3-B 1 Ibiza 2 Alcoyano 3 Villarreal B 4 Hércules 5 La Nucía 6 At. Levante 7 Atzeneta 8 Peña Deportiva 9 Orihuela 10 Valencia M. partits pendents

pts 40 31 28 24 23 22 21 21 15 15 0

pj 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

Andorra-L’Hospitalet 1-1

1 GIMNÀSTIC

Carlos Albarrán

Expulsat. Tenia una groga i va acabar veient la vermella directa en l’intent de tallar un atac.

Alex Quintanilla

Fran Carbia, segon golejador del partit, durant una acció a la primera meitat.

Exigit. Bon partit del lateral, tot i haver de marcar a Jutglà, un dels millors extrems de la categoria.

Marejat. Va acabar jugant en fins a tres posicions, amb la meta de mantenir el triomf.

Francesc Fullana Actiu. Va estar a punt de marcar un gol a les acaballes de l’enfrontament, jugant d’extrem.

Guillem Jaime

1 2 3 4 5 6

Virtual/Ascens Ibiza GIMNÀSTIC Barcelona B Alcoyano Andorra Villarreal B

coef 2,22 1,84 1,74 1,72 1,58 1,56

pts 40 35 33 31 30 28

pj 18 19 19 18 19 18

1 2 3 4 5 6 7

Virtual/1a Rfef Badalona Llagostera Lleida Cornellà Hércules La Nucía At. Levante

coef 1,42 1,37 1,37 1,37 1,33 1,28 1,22

pts 27 26 26 26 24 23 22

pj 19 19 19 19 18 18 18

coef 1,17 1,17 1,11 1,1 1.05 0,95 0,83 0,83

pts 21 21 21 22 20 18 15 15

pj 18 18 19 20 19 19 18 18

Virtual/Permanència 1 Atzeneta 2 Peña Deportiva 3 Prat 4 L’Hospitalet 5 Espanyol B 6 Olot 7 Orihuela 8 Valencia Mestalla

33

34

diarimés 22/03/2021

ESPORTS

FUTBOL

JUGADOR NÚM. 12 GERARD MARTÍ

L’alegria torna al Nou Estadi un any després Un total de 991 aficionats van tornar a veure als seus en acció en directe i van animar com mai per ajudar a un nou triomf Vicente M. Izquierdo

El Nou Estadi va tornar a somriure. Almenys, ho va fer de forma parcial. I és que un total de 991 socis dels 1.000 que podien entrar van fer acte de presència al temple tarragoní un any després. El Procicat ha relaxat una mica les restriccions pel coronavirus i, una

de les mesures, permet l’entrada d’un miler d’espectadors en espais a l’aire lliure, com ho és el camp del Nàstic. Alguns dels afortunats que van poder tornar a veure als seus en acció van aplegar-se a les portes del camp més d’una hora abans de l’hora programada pel duel. Van fer caliu, sempre intentant respectar

les normes anti-covid, i, una vegada a dins del camp, van animar com mai. Els mil contra l’Espanyol B van semblar més que els 5.000 que acostumen a veure al Nàstic habitualment. Cada jugada en la qual atacaven els de Toni Seligrat anava acompanyada d’un aplaudiment. Cada tret a porteria semblava mig gol

i cada vegada que l’Espanyol B marxava cap amunt, tenia un impediment al darrere en forma d’aficionat que no li permetia progressar i acabar les jugades de la forma desitjada. Ara han estat 1.000 els assistents, però tothom es va encomanar a què, en la segona fase, ja en puguin ser molts més.

ESPORTS

22/03/2021 diarimés

35

BÀSQUET

El CB Valls continua amb pas ferm després de passar per sobre del CB Artés (82-61) El Club Bàsquet Valls segueix a la seva. Després de la victòria que va aconseguir aquest dissabte, contra el Club Bàsquet Artés (82-61), ja són nou els triomfs que ha pogut sumar en el que va de temporada, per les dues derrotes que ha patit.

Els vallencs, després d’aquest partit guanyat, segueix líder en solitari, encara que ho és de forma virtual, ja que el seu màxim perseguidor, el Castelldefels, té dos partits pendents.

Si els guanyés, es col·locaria empatat amb els de la capital de l’Alt Camp, encara que els partits s’han de jugar i el que sí que és segur és que el CB Valls és l’actual líder, i de forma destacada. El conjunt tarragoní és a un pas de classificar-se per disputar els play-off d’asccens a LEB Plata, però encara li queda un camí llarg a recórrer si vol canviar de categoria la pròxima campanya. Els vallencs van aconseguir arribar al final del primer quart amb un 22-18 a l’electrònic, en uns deu minuts en els quals els visitants no van poder contrarestar el potencial ofensiu d’un Valls que va fer un pas de gegant en el segon quart, en el qual van imposar-se clarament (21-10), arribant al temps de descans amb un contundent 43-28. Va retallar distàncies l’Artés en el tercer quart, amb un 18-24 que va deixar l’enfrontament 6152 que deixava a prop als visitants. Ara bé, un gran final de duel del Valls (21-9) va deixar el triomf a territori tarragoní.

Redacció

El CBT no pot amb l´últim quart del Gran Canaria i cau derrotat 70-80 Els blaus van arribar a falta de deu minuts un punt per sobre (50-49), però es van veure superats en el moment decisiu OLÍVIA MOLET

Redacció

El Club Bàsquet Tarragona va veure’s superat, ahir, pel Gran Canaria (70-80) en un partit igualat, però que va decidir-se pel cantó visitant en els moments decisiu.

Fins llavors, qualsevol dels dos equips s’hauria pogut emportar la victòria. El físic i joventut dels canaris va resultar clau al final del partit per decantar-lo al seu favor. Dejan Bjelic va ser el millor jugador del CBT, amb 11 punts, 14 rebots i 21 de valoració.

Va començar nerviós l’equip de Berni Álvarez, cedint la primera cistella del partit. Kevin Coronel es va presentar a l’afició amb un triple, mentre que Duch va fer el mateix per igualar el partit a 8. Els blaus volien posar un punt més d’intensitat amb les internades de Duch, Coronel i Bjelic, però van ser els canaris els que van trobar l’encert amb dos triples consecutius (11-14).

Aquestes accions els van donar empenta per emportar-se el primer quart per 16 a 18, amb una cistella de Barberà als últims segons per apropar als seus.

El segon quart va començar sense un dominador clar, fins que van haver d’aparèixer David Fernández, de tres, i Jaume Zanca, amb cinc punts consecutius, per recuperar l’avantatge (2420). Va canviar la dinàmica, i el CBT va començar a imposar el

tar amb un triple. Els canaris no deixaven que els de Berni s’escapessin, pujaven la seva pressió i la defensa es tornava asfixiant.

Amb aquesta tònica van aconseguir ficar-se a només un punt del CBT quan finalitzava el tercer quart (50-49).

La dinàmica ascendent del Gran Canaria va seguir present amb l’arrencada dels últims deu

Dejan Bjelic va ser el millor dels tarragonins, amb 11 punts, 14 rebots i 21 de valoració

Jaume Zanca entra a cistella davant la pressió de dos rivals, al pavelló del Serrallo.

seu ritme. Fernández i Bjelic van aconseguir entendre’s a la perfecció, i el serbi va aportar quatre punts consecutius. Un CBT disparat es posava amb un +10 quan faltava poc més d’un minut per arribar al descans (33-23). Un magnífic últim minut del Gran Canaria els va servir per retallar

FUTBOL

diferències, però no comptaven amb un triple de Zanca sobre la botzina per marxar a vestidors 35 a 29.

Dejan va tornar a pista disposat a convertir-se en un dels referents del seu equip. El pivot serbi va ser capaç d’anotar quatre punts més en el seu compte

personal, i a l’altre costat de la pista, imposava per impedir les internades rivals. Van despertar els canaris i aconseguien desfer-se de la pressió blava amb un 0 a 6 per tornar a pressionar en el marcador (41-38). Coronel es va penjar per esperonar els seus i el Serrallo i Duch ho va voler rema-

minuts. Quatre punts només començar feien preveure un quart intens i igualat. Però va aparèixer Duch des de la línia de triple per igualar l’enfrontament a 53. Els visitants van posar la directa per aconseguir, ràpidament, una renda de set punts (54-61). Els de Berni no es van ensorrar i, quan van tornar a entrar en el partit, el Gran Canaria va aprofitar per donar l’estocada en el pitjor moment pels blaus i ficar-se amb un +12 (60-72). Tugores i Coronel van voler fer somiar als seus, ficant els blaus a set, però el CBT es va quedar sense temps i el Gran Canaria es va acabar emportant el duel per deu punts de diferència.

FUTBOL

La Pobla es complica la vida

El Vilar li treu un somriure al Valls

L’equip de Dani Vidal perd a Castelldefels i s’ho jugarà tot l’última jornada

Sergi Masqué i Jordi Prades donen el triomf als vallencs

OLÍVIA MOLET

TWITTER CE MANRESA

CASTELLDEFELS 1 POBLA 0

VALLS 2 MANRESA 0

Castelldefels. Valle, Martín, Joel Coch, Marimon, Alan, Guillem (Kevin, 60’), Pedro Bilbao (Aitor, 71’), Jonathan (Fabregat, 83’), Ramírez, Cañaveras i Orellana (Guillem, 83’).

Pobla de Mafumet. Arco, Lorente (Avilés, 78’), Cardozo, Alavedra, Argilaga, Óscar Sanz, Molina (Marc Álvarez, 59’), Karim (Oribe, 78’), Guiu (Óscar Gómez, 59’), Robledo (Miravent, 67’) i Carlos.

Gols. 1-0, Orellana (74’). Àrbitre. Ainara-Andrea Acevedo Dudley (Barcelona). Grogues als locals Guillem, Marimon i Ramírez; i als visitants Lorente, Óscar Sanz (2, 89’), Robledo i Cardozo.

Valls. Alejo, Riki, Miró, Aleix, Miranda (Fabra, 78’), Guasch, Giralte, Masqué (Jordi Prades, 63’), Sergi Gómez (Plana, 63’), Batista (Estivill, 70’) i Sergi Gestí (Moya, 78’).

Manresa. Vito, Nil, Solernou, Castanyer (Oriol Pérez, 46’), Sánchez (Aleix, 63’), Cuello (Jordi García, 72’), Noah, Izan, Sureda (Iglesias, 72’), Erik Rafael i De Sande.

Gols. 1-0, Masqué (57’); 2-0, Jordi Prades (89’). Àrbitre. Miguel Ángel Moreno Villaécija (Baix Llobregat). Grogues als locals Aleix Ruiz, Riki i Fabra; i als visitants Izan, Oriol Pérez i De Sande.

Redacció

El CF Pobla de Mafumet es jugarà la sisena plaça del subgrup 5A de Tercera Divisió a l’última jornada. És així després de la

El Pobla-Castelldefels de l’anada també va ser molt disputat.

derrota patida ahir a Castelldefels, amb gol d’Orellana als 74 minuts d’enfrontament.

Els de Dani Vidal, setens,

hauran de guanyar diumenge a l’Igualada i esperar que el Castelldefels no ho faci al camp de la Montañesa.

Redacció

La UE Valls tanca la primera fase de la Tercera Divisió amb un triomf molt dolç, contra el Manresa i a casa. Els de Joan Antoni Pa-

Un moment del partit disputat ahir al Vilar.

llarès van aconseguir tres punts més que merescuts gràcies a les dianes de Sergi Masqué i de Jordi Prades, tots dos a la segona

meitat. Els vallencs no juguen l’últim partit perquè descansen, després de sumar 17 punts en els 20 duels disputats.

36

diarimés 22/03/2021

ESPORTS

HOQUEI PATINS OLÍVIA MOLET

Reus i Barça es deixen la pell i el ‘clàssic’ acaba amb repartiment de punts Marc Julià va avançar als reusencs als quatre minuts de la segona meitat i, en el 33’, Hélder Nunes va pujar la igualada pels blaugrana de penal REUS 1 BARÇA 1 Reus Deportiu. Càndid Ballart, Romà Bancells, Marc Julià, Àlex Rodríguez i Pablo Nájera. També van actuar Ferran Giménez, Joan Salvat, Diego Rojas i Felipe Castro.

FC Barcelona. Sergio Fernández, Pablo Álvarez, Sergi Panadero, Ignacio Alabart i Hélder Nunes. També van actuar Aitor Egurrola, Matías Pascual, Nil Roca, Sergi Llorca i Joao Rodrigues.

Gols. 1-0, Marc Julià (29’); 1-1, Hélder Nunes de penal (33’). Àrbitres. Rubén Fernández García i Daniel Villar Costa. Van mostrar la targeta blava al visitant Ignacio Alabart.

Incidències. El Palau d’Esports va acollir a 425 espectadors.

Vicente M. Izquierdo

Reus Deportiu i FC Barcelona van oferir un gran espectacle al Palau d’Esports. Ahir a la nit,

en el retorn del públic a la pista reusenca, reusencs i barcelonins van oferir duel físic, de molt de contacte, de gran intensitat i que va acabar amb repartiment de punts. L’equip de Jordi Garcia no s’arronsa mai contra els grans i el duel d’ahir no va ser una excepció. Hi va haver moments per als dos equips, però, a l’hora de la veritat, va ser el Reus qui més va empènyer, sense trobar la sort del gol que li hagués fet falta per sumar tres punts molt importants en el seu particular camí a la lluita per la quarta plaça de l’OK Lliga.

Es van carregar de faltes tots dos equips a la primera meitat, acabant els locals amb un total de deu i els blaugrana amb vuit.

Al final del primer acte, cadascun dels conjunts va disposar d’una falta directa. Van acabar en res. La primera, en el 22’, per part

de Joao Rodrigues i, la següent, pocs segons després, i la va fallar Marc Julià.

Tot havia de pasar a la segona meitat. El marcador es va moure per primera vegada en el 29’ grà-

Ambdós equips van oferir un gran espectacle de força, intensitat i contacte sobre el Palau d’Esports cies a Marc Julià. Tot seguit, Àlex Rodríguez va tenir el segon, de falta directa, però va fallar i, en la següent acció, va arribar l’empat, gràcies a una pena màxima transformada per Hélder Nunes.

La intensitat es va anar incrementant a mesura que Càndid Ballart s’anava engrandint davant dels rivals. El meta del Reus va ser, sense dubte, un dels mi-

El porter del Reus Deportiu Càndid Ballart va ser dels jugadors més destacats de l’enfrontament.

llors jugadors de l’enfrontament.

Als 40 minuts de joc, Ballart va resultar decisiu en una acció en la qual Sergi Panadero va tenir el segon dels de la Ciutat Comtal, els quals necessitaven el triomf per fer una passa de gegant cap a la consecució del títol. Però també la va tenir el Reus, en el 45’, a càrrec de Ferran, qui sol davant de Sergio Fernández, es va adormir i no va poder ni tan sols disparar.

Raúl Marín diu adéu a la temporada El Reus Deportiu va informar que Raúl Marín haurà de passar pel quiròfan i que es perdrà el que resta de temporada per lesió.

El jugador no va entrar a la convocatòria contra el FC Barcelona per culpa d’una lesió a l’espatlla dreta i serà intervingut, tal com detalla l’entitat de la capital del Baix Camp, aquest mateix divendres. L’estimació del Reus Deportiu és que la baixa s’allargui durant tres mesos, el que suposa tot un contratemps per a Jordi Garcia, que perdrà al segon màxim golejador de l’equip, amb un total de 26 dianes en els dinou partits que ha disputat el davanter.

VOLEIBOL CV SANT PERE I SANT PAU

El Volei Muro fa suar a un Sant Pere i Sant Pau que remunta i venç 3-2 Els cooperativistes van arribar a perdre 0-2 contra el «fanalet vermell» Redacció

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va tornar a guanyar. Ho va fer aquest dissabte a la tarda, davant de la seva afició, en un partit que havia de servir per deixar clar que l’equip de Vlado Stevovski, que ja es va classificar fa una setmana per disputar els play-offs d’ascens a Superlliga,

són candidats ferms a pujar a la màxima categoria del voleibol a nivell nacional.

El Voleibol Mundet, últim classificat, va plantar cara. No va ser un triomf senzill per als tarragonins, que van guanyar 3-2 a un equip que no hagués canviat res pel que fa a la seva situació particular a la taula.

HOQUEI PATINS

El CP Voltregà frena en sec al CP Calafell de Pere Varias (3-5) El Club Patí Calafell es va veure superat, dissabte, pel Club Patí Voltregà (3-5). Els calafellencs necessitaven el triomf per continuar fent passes cap a l’objectiu primer, que és el de la tranquil·litat absoluta, però no van poder sumar cap punt i es queden situats en la desena posició de l’OK Lliga.

Als sis minuts de joc, Eloi Mitjans, el de sempre, va avançar als calafellencs, però un minut més tard, Marc Palazón va

igualar pel Voltregà. Gran igualtat a la pista i, en el 14’, Arnau Canal va marcar el segon dels visitants, de penal. Arnau Xaus, als setze minuts de joc, va posar l’empat novament. La segona part va ser encara més moguda.

Canal, de penal, va fer el 2-3 en el 36’, Gerard Rovira va fer el quart en el 42’ i Eloi Mitjans, de penal, a quatre minuts del final, va posar emoció (3-4). Gerard Teixidó va fer el definitiu 3-5 a 34 segons del final. Redacció

De fet, el Sant Pere i Sant Pau va haver de realitzar una gran remuntada. Es va veure sorprès l’equip local amb dos sets perduts de forma consecutiva (22-15 i 18-25). Es van aconseguir refer els d’Stevovski i van guanyar 25-23 el tercer set i 25-11 el quart. El definitiu es va solucionar amb un ajustat 15-13.

Els jugadors celebren un dels punts aconseguits aquest dissabte.

TWITTER CP CALAFELL

Els jugadors del Calafell rebent les instruccions del tècnic.

VOLEIBOL

El Cevol Torredembarra acaba la el curs guanyant al Muro (3-2) Gran temporada la que ha protagonitzat el Cevol Torredembarra, que ha finalitzat el campionat regular del grup C de la Superlliga 2 en sisena posició, amb 21 punts. És així després de la victòria aconseguida aquest dissabte, al Pavelló Sant Jordi, contra el Volei Muro, penúltim classificat i que finalitza el curs amb tretze punts.

El duel va estar molt disputat.

Els locals van ser els primers a colpejar, amb un gran 25-17 que

va deixar clares les intencions dels de Carlos Mora ben aviat.

Ara bé, el Muro va reaccionar i, gràcies a dos sets més que notables, va capgirar la truita.

Primer, va sumar un 20-25 i, després, un 27-29 que posaven la victòria molt complicada al conjunt del Baix Gaià. Finalment, sí que van sumar el triomf perquè el 25-22 va obligar a l’últim set, el del desempat, que va caure de la banda torrenca (15-11). Redacció

DEFUNCIONS

22/03/2021 diarimés

37

38

diarimés 22/03/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Zacaries, Octavià, Deogràcies, Benvingut i Lea.

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Passaràs una jornada sense pena ni glòria i podràs dedicar-li més temps a l’ordre de les teves coses o als teus hobbys preferits.

Avui tracta bé als teus amics o aquests es convertiran en els teus rivals. Si continues tibant, descàrrega els teus nervis.

Tot el referent a qüestions burocràtiques o de comunicació amb persones que hauran de fer-te un servei, sortiran d’allò més bé.

Si pots, posterga tot tipus de decisió o signatura de documents per a més endavant.

Si no és possible, llegeix atentament tot.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Si continues idealitzant avui a les persones que has conegut recentment potser sofreixes una gran decepció. Obre bé els ulls.

Avui ves directament al gra en tots els assumptes i no perdis el temps en ximpleries. Tota activitat que encaris obtindrà un resultat bo.

Serà en el pla social on et manejaràs millor, aportaràs idees noves i molt bones. En arribar la nit ordena bé tota les teves cites.

Vés amb compte als enfrontaments de paraula amb persones pròximes o superiors. Podries caure sense adonar-te en el frau.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Hi haurà modificacions a la teva àrea financera i serà l’astúcia i el bon tracte amb els altres el que et salvarà de pèrdues importants.

Éssers molt volguts per tu, i fins i tot alguns ja oblidats, et donaran excel·lents sorpreses que t’alegraran enormement.

Per moments deixaràs les teves obligacions per ordre del teu cor. Avui seran els sentiments els que potenciaran els èxits.

Avui arribaràs profundament a l’interior de qualsevol tema que es presenti. Però no et dediquis massa al treball i oblidis a la família.

FARMÀCIES TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara. La Unió, 17. Telèfon 977 233 521.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Ferrús Muntane, Margarida. Raval de Jesús, 1.

Telèfon 977 342 237.

SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.

Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS: Herández Marimón, Maria Blanca. Golf Sant Jordi, 2.

Telèfon 977 365 153.

VALLS: Galimany, Roma-Murillo, Adelina. Pl. Portal Nou, 4.

Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16-18.

Telèfon 877 063 819.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

DEFUNCIONS

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:38 Cuines 15:55 Com si fos ahir 16:33 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Crims 23:02 Crims 00:04 Quan arribin els marcians 00:29 Més 324 02:07 Notícies 3/24 04:01 Rumba a l’estudi 05:00 Folc a l’estudi

18:44 L’Alícia i en Lewis 19:10 Pat, el gos 19:38 Jo, Elvis Riboldi 20:00 Info K 20:16 Dracs 20:38 Robin Hood, el trapella de Sherwood 21:14 Les Sisters 21:38 La Pantera Rosa

21:55 El gran dictat 22:15 X 22:30 Dia Mundial de l’Aigua 00:13 X 00:29 La història de Cuba lliure 01:18 El món des de l’aire 01:44 Dia Mundial de l’Aigua 03:23 Els exploradors: El gran inventari del planeta

06:00 324 Esports 06:24 Programes Externs Esports 06:48 Gol a gol 08:20 Zona zàping 08:56 Futbol juvenil 10:40 Ciclisme 12:55 Gol a gol 14:27 No tenim vergonya 15:00 Ciclisme 17:34 Zona zàping 18:11 Futbol 19:54 Futbol Cat. 20:25 Futbolint 21:09 Nascar 22:34 KM 0 23:00 Onze 00:34 324 Esports 00:57 Ciclisme 02:13 Onze 03:46 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Noticias 24 horas 06:30 Telediario Matinal 08:00 La hora de La 1 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:20 El tiempo 16:35 Dos vidas 17:25 Servir y proteger 18:15 Acacias 38 19:10 El cazador 20:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:00 Maestros de la Costura 01:05 Cine: Por amor y pasión 02:35 La noche en 24 horas 04:35 Noticias 24H

07:30 Inglés Online 07:55 Documental 08:45 La 2 Exprés 09:00 El escarabajo verde 09:30 Aquí hay trabajo 09:55 La aventura del saber 10:50 Documental 12:25 Mañanas de cine: La gran aventura india 14:00 Documental 15:45 Saber y Ganar 16:30 Grandes documentales 18:10 Documental 19:50 Deslenguados 20:20 Documental 22:00 Cine: La vida de Brian 23:35 Documental 00:55 Conciertos de Radio-3 01:25 Documental 05:20 La 2 Exprés

06:00 Minutos musicales 06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Noticias 1 15:45 Deportes 1 16:00 Karlos Arguiñano 16:05 Tu Tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Noticias 2 21:30 Deportes 2 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 22:45 Mujer 02:30 Live Casino 03:15 Playuzu nights

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

06:00 Puro Cuatro 07:00 El Zapping De Surferos 07:40 Mejor llama a kiko 08:15 ¡Toma Salami!

08:50 El Bribón 09:40 Alerta cobra 13:15 Mujeres y hombres y viceversa 14:10 El concurso del año 15:10 Noticias Deportes Cuatro 15:25 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:35 Cuatro al día 20:45 Deportes Cuatro 2 20:55 El tiempo 21:05 First dates 22:45 Caronte 01:50 Callejeros 02:45 Puro Cuatro

06:30 ¡Toma salami!

07:00 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya Es Mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El Tiempo 16:00 Sálvame Limón 17:00 Sálvame Naranja 20:00 Sálvame Tomate 21:00 Informativos Telecinco 21:45 El Tiempo 21:55 Deportes 22:00 El debate de las tentaciones 01:45 Got Talent. Momentazos 02:40 La tienda en casa 02:55 El horóscopo de Esperanza Gracia 03:00 Mejor llama a Kiko

06:00 Minutos musicales 07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo: previo 12:30 Al rojo vivo 14:00 La Sexta Noticias 1ª edición 14:35 La Sexta noticias: Jugones 15:10 La Sexta Meteo 1ª edición 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 La Sexta Noticias 2ª edición 20:55 laSexta Clave 21:15 La Sexta Meteo 21:25 La Sexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 El taquillazo: Perros de Paja 00:40 Cine: Vivir con miedo 02:15 Crímenes imperfectos 02:35 European Poker Tour 03:05 The Game Show

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

15:00 Notícies migdia 15:30 Qüestió de fons 16:00 Notícies migdia 16:30 Activat 17:00 La porteria 18:00 Notícies migdia 18:25 Activat 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 21:30 Cercle central 22:00 Notícies vespre 22:30 Cercle central 23:00 Notícies vespre 23:30 Cercle central 23:55 Activat 00:00 Notícies vespre 00:30 Connecti.cat

13:30 Saló de Plens 14:00 Notícies 12 14:30 Saló de Plens 15:00 Documental ‘Quan el moviment va per dins’ 16:00 Notícies 12 16:30 Saló de Plens 17:00 Documental ‘Quan el moviment va per dins’ 18:00 Notícies 12 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies 12 20:30 Dorsal 12 21:30 Connecta 10 comarques 22:00 Notícies 12 22:30 Dorsal 12 23:30 Teló de fons 00:00 Notícies 12

12:57 Robin Food 13:56 Jet lag 14:26 Nissaga de poder 15:44 Temps de silenci 17:38 Cine: El pistolero de negro 19:20 Jet lag 19:53 Lo Cartanyà 21:02 Plats bruts 21:55 Cine: La defensa Luzhin 23:48 Talking Heads

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL

11:15 Cinexpress (piezas) 12:07 Embrujadas 15:50 Los misterios de Murdoch 20:12 La amiga estupenda 22:00 Película: Monster 00:05 Película: American Psycho 02:04 Película: El Orfanato 03:46 Pata negra

Tarragona J. Victor Xandri Vilaro. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h. al Tanatori de Tarragona.

Lina Anfrons Cañagueral. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.

Dolores Linares Manzano. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer, Torreforta.

Reus Ricardo Boscar Poll. Ha mort a l’edat de 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a l’Església de Sant Joan.

OBITUARI

Mor l’eminent oncòleg català Josep Baselga L’oncòleg català Josep Baselga va morir aquest diumenge als 61 anys, segons van avançar La Vanguardia i Expansión i va confirmar el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ell va fundar el 2006. Referent internacional en la recerca de nous tractaments contra el càncer, sobretot de mama, s’ha dedicat al desenvolupament de fàrmacs i l’estudi de les estratègies per superar els mecanismes de resistència, esdevenint líder en el desenvolupament clínic de diversos agents nous. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el 2016 el Premi Internacional Catalunya, juntament amb dos oncò-

legs catalans de prestigi internacional com Manel Esteller i Joan Massagué. Josep Baselga (Barcelona, 1959) es va llicenciar en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i va obtenir el grau de doctor el 1992. Des de principis del 2019 dirigia l’àrea d’I+D contra el càncer de la multinacional AstraZeneca. Abans, va dirigir el servei d’oncologia mèdica i va fundar el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona, va ser cap Divisió d’Hematologia / Oncologia i director associat del Centre de Càncer de l’Hospital General de Massachusetts a Boston i professor de Medicina a Harvard, entre altres.

CINEMA. Cartellera TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 Los Elfkins 15:45 / dg. matinal: 12:15 1 Pequeños detalles 17:15 - 19:45 2 Inmune 16:15 - 18:15 - 20:15 2 Hasta el cielo 20:00 3 Relic 18:00 - 20:10 3 Relic 16:00 - 18:00 - 20:10 4 Los croods: una nueva era 18:10 4 Los croods: una nueva era 16:15 - 17:15 - 18:15 / dg. matinal: 12:15 4 Los propietarios 20:15 5 Y llovieron pájaros 16:00 5 El padre 20:15 5 El padre 18:20 - 20:15 6 Los traductores 16:00 - 18:10 - 20:15 / dg. matinal: 12:15 7 En guerra con mi abuelo 16:10 7 En guerra con mi abuelo 16:10 - 18:10 / dg. matinal: 12:00 8 El agente topo 16:30 - 18:30 8 El agente topo 16:30 - 18:30 - 20:15 9 La última gran estafa dg. matinal: 12:00 9 Nuevo orden 16:30 9 Pequeños detalles 18:10 9 Salvaje 20:30 10 La maldición de Lake Menor dg. matinal: 12:15 10 Wonder woman 84 -atmos- 17:00 10 Wonder woman 84 -atmos- 19:15 11 Minari: historia de mi familia 15:45 - 18:00 - 19:45

/ dg. matinal: 12:00 12 Trasto 16:30 / dg. matinal: 12:00 12 Zapatos rojos y los 7 trolls 18:25 / dg. matinal: 12:15 12 Las niñas 16:00 12 Las niñas 20:10 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART El informe Auschwitz dv: 19:00 - -vose- 20:30 / ds: 17:00 20:30

/ dg: 19:00 / dl: 20:00 / dt: 18:00 / dc: 20:15 / dj: 19:30 Minari historia de mi familia dv: 17:00 / ds: 18:30 / dg: 17:00

/ -vosc- dt: 16:45 / dj: 17:30 Non dago Mikel -vose- dg: 20:30 / dc: 18:30 Woman -vose- dl: 18:00

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA

Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02

Lloguer ALQUILO PARQUING C/ FRANCISCO Bastos nº14.

80€ Tel. 686.692.047 – Jose-

TREBALL

REFORMES

AMISTAT

SANDRA ESPAÑOLA. Reus. Tel: 643.192.391

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83

AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/ PAREJA Tel: 671.327.565

ANA MORBOSA... Tarragona. Tel. 602.033.898

PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

MASSATGES RELAX

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

SE PRECISA PROFESORES/AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com SE PRECISA PROFESORES/AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares.

Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. ¡¡¡Explosivo final!!! Tel: 644.856.593 SEÑORA. MASAJE. Vendrell. Tel: 623.426.077

CONTACTES EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción. Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!. 20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 DANIELA. Sólo dia. Salou.

Tel: 698.757.874 AMA. VENDRELL. Tel. 603.133.160 CATALANA NO PROFESIONAL. Te emplazo a conocernos!!! Privado.

SEGUR - TORREDEMBARRA. Tel. 622.767.047 DULCE 33.

Delgadita. Tarragona.

Tel: 603.254.131

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

AMIGAS VICIOSAS. Desde 20€. Tel: 618.014.486 Reus TRANSEXUAL YENNY. Masajes, encantadora. Recibo en Calafell.

Total discreción. Tel. 693.430.618

TRAVESTI REUS SUSANA. Joven, dotada. Sin tabús, sin prisas. Complaciente. Tel: 604.165.119 REUS. ¡¡¡ANA NOVEDAD!!! Culona, tetona, ardiente, complaciente, besucona, cariñosa. Tel. 632.737.969 TRAVESTI 30€. Sin prisas, sin tabús, a pelo…

Reus. Tel: 666.030.929 CASA NICOL ¡¡30€!!.

Reus. Tel: 698.788.062 50€ - 1H. CHICA ÁRABE joven, cariñosa, atractiva.

Recibo sola.

Tel: 683.608.176

22/03/2021 diarimés

39

40

A L’ÚLTIMA

diarimés 22/03/2021

EMPRENEDORIA OLÍVIA MOLET

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

L’enxaneta ha fet la ‘perla’ MOISÉS PEÑALVER Periodista

Com que ja sé que la majoria de lectors d’aquest article van créixer o amb Soler Serrano o amb Locomotoro, sabran també el que és la perla, a banda d’un establiment d’esoterisme del carrer Apodaca i un dels nets del Juanca. La perla era un fenomen físic-tèrmic-mecànic que feia que les bugies es fonguessin i tenia la mateixa conseqüència que quan veus un control de Mossos: que t’havies d’aturar.

El Soyuz 2, coet que havia de llençar el satèl·lit Enxaneta, deu haver fet la perla, perquè no s’ha enlairat per causes que no s’han explicat. Jo, sabent que la idea que Catalunya llenci a l’espai un satèl·lit li fa tanta gràcia a qui ja sabem com una pedra al ro-

nyó, he pensat que li havien tirat sucre al dipòsit de benzina o li havien posat una patata al tub d’escapament. Aquests dos fenòmens delinqüencials eren la versió antiga de ratllar el cotxe d’un enemic quan no tenies prou patates per a enfrontar-te amb ell.

A veure, per què al satèl·lit li poseu un nom ben català i el coet es diu com un insult en rus? En tot cas «Soc Ruc» haguera estat millor. A veure, com es podria haver batejat l’enginy? Propostes: «Trempat 2», «3 de 9», «Agulla del Mèdol», «Cat Airways» o millor «Iceta 2», aquest últim en homenatge al qual ha ascendit aquest home. Un altre tema que em preocupa: hem d’anar a Kazakhstan a llençar-lo?

No tenim aquí llocs emblemàtics per enlairar un coet ben català? Si agafem la plaça de la Font de Tarragona, cobrim tot el paviment amb terra i hi plantem el coet. Tranquil, Fortuny, ho justificarem als pressupostos com un hort urbà i deixarem que el Pau Ricomà premi el botó, que ja sé que li agrada encendre la metxa.

Elisabeth Tort i Isabel Barber, impulsores de les polseres ‘Som-hi’.

EL TEMPS

Estat del cel Cel poc o mig ennuvolat en general per bandes de núvols alts que minvaran a partir del final de la tarda. Malgrat tot, el vessant nord del Pirineu estarà molt ennuvolat o cobert fins a mig matí i poc o mig ennuvolat a partir d’aleshores.

Precipitacions S’espera precipitació feble a cotes altes del vessant nord del Pirineu fins a primera hora del matí. .

19º

Màxima

5º

Vent El vent bufarà de component nord i oest entre fluix i moderat en general, amb cops forts i alguns de molts forts de tramuntaMínima na a l’Empordà durant tota la jornada, sobretot fins a migdia, i amb cops forts de mestral a les Terres de l’Ebre fins a l’inici de la tarda. A cotes altes del Pirineu bufarà també amb ratxes fortes.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

Cristina Serret

LES POLSERES SOLIDÀRIES DO REUS

i del suport per coTot va començar mercialitzar-lo. «A l’any passat, durant partir del dibuix vaig el primer confinaimaginar un logotip que incorporés tots ment. La Juna, que els valors associats a llavors tenia quatre la campanya #JoEmanys, va modelar una peça en la qual Corono, com ara els interpretava el co‘Som-hi’, amb seu a la capital del colors inclusius de l’arc de sant Martí o ronavirus per regalar-la al seu avi, el Baix Camp, produeix les polseres de una imatge positiva, que transmeti opdoctor Bonaventura la campanya ‘#JoEmCorono’ Clotet. La imatge va timisme i reforci el cridar l’atenció de CEDIDA missatge que, entre la dissenyadora Elitots, ens en sortisabeth Tort, sòcia rem». d’Isabel Barber en el #JoEmCorono és projecte de polseres una campanya de de porcellana Somsolidaritat que bushi!. ca canalitzar el su«Em va semblar port ciutadà cap a la que era una interinvestigació contra el coronavirus. Es va pretació molt bonica posar en marxa ara i positiva, així que fa un any, per inicivaig adaptar-la per fer-ne un parell de ativa de Marc Clotet polseres i regalar-les i Natalia Sánchez, i al doctor Clotet i la compta amb el suseva família», export de l’equip de metges i investigaplica l’Elisabeth. La idea va agradar tant, dors de la Fundació que li van fer una Lluita contra la Sida comanda per elai les Malalties InfecLa polsera de la campanya ‘#JoEmCorono’. borar-ne centenars cioses, IrsiCaixa i més i convertir-la en l’Hospital Universila polsera solidària de la campanya #JoEmCoro- tari Germans Trias i Pujol. Des de la seva posano, destinada a recollir fons per a la investigació da en marxa, ha aconseguit recaptar més de 2,5 contra la covid. milions d’euros. Amb aquesta polsera, detallen «Aquesta bona notícia va posar a prova la els impulsors de la campanya, es representa, a nostra capacitat de producció», explica Isabel través de la mirada innocent d’una nena de quaBarber. Això és així perquè les polseres Som-hi! tre anys, la necessitat de mantenir el compromís es fan de manera artesanal, una a una, amb peces a tots els nivells per aconseguir acabar amb la de ceràmica que es complementen amb un cor- pandèmia.

La polsera #JoEmCorono elaborada per l’Elidill que cal introduir i lligar a mà. «Hem estat uns quants dies treballant amb una alta intensitat, sabeth i la Isabel ja està a la venda en diversos moltes hores, però amb la il·lusió de contribuir punts de la ciutat de Barcelona, així com a Reus a aquesta campanya que considerem tan impor- i Tarragona. A la capital del Baix Camp es pot trobar al Roslena del Mercadal i de la plaça de la tant», admet la ceramista.

L’Elisabeth, per la seva banda, explica que el Llibertat, a les botigues de roba Jofré i Xarol, a la seu treball va consistir no només en l’aplicació papereria Tomàs Barberà, a la llibreria Gaudí i al del dibuix de la nena en la polsera, sinó també Barato. A Tarragona, les polseres es venen al Lloen el desenvolupament de la imatge del projecte ro de la Negrita. El preu és de 15 euros.