22 de març de 2019

Divendres, 22 de març de 2019 núm. 3.755 www.diarimes.com

JUDICI 1-O

ACN

Testifiquen més agents de la Guàrdia Civil reforçant la tesi de la violència Un d’ells compara l’ambient amb l’inici del conflicte basc. P2-4

Obre el primer pis per a estrangeres no acompanyades a la ciutat

Més de 2.500 camioners denunciats per circular per l’N-340 i l’N-240

El 2,6 per cent dels MENA que arriben a Catalunya són noies. P6

CAMP El Servei Català de Trànsit ha obert 2.004 expedients per infraccions a l’N-340 i 577 expedients en relació a l’N-240 per incomplir la restricció en vigor des del 2 de setembre. P14

TARRAGONA

TARRAGONA

GERARD MARTÍ

El robatori de 500 metres de cable deixa a les fosques un parc La zona verda de la Vall de l’Arrabassada va quedar a les fosques. P7

CATALUNYA

La JEC porta a Fiscalia l’incompliment de Torra de treure llaços El president català va canviar el llaç groc per un de blanc. P16

ESPECIAL

Una fotografia de família dels jugadors i tècnics del Nàstic Genuine, voluntaris, responsables de BASF i representants del Nàstic.

El Nàstic Genuine premia els seus voluntaris Pàgines centrals

ESPORTS BASF acull un acte on els jugadors lliuren diplomes als seus guies en aquesta aventura. P18

diarimés 22/03/2019

2

JUDICI 1-O

TRIBUNAL SUPREM

«Companys m’han dit que l’inici del conflicte basc s’hi assemblava molt» El guàrdia civil diu que els manifestants cridaven ‘Us matarem’ i que se li va queda gravada la cara «d’odi extrem» d’un home gran ACN

ACN

Un agent de la guàrdia civil que va participar en l’escorcoll a la nau de Bigues i Riells on es van trobar uns 10 milions de paperetes va relatar ahir al Tribunal Suprem com va ser la sortida d’aquella zona i ho va comparar amb el conflicte del País Basc.

«No he viscut el conflicte basc, però companys meus veterans m’han dit que el seu inici s’assemblava moltíssim per la cara d’odi de la gent», va assegurar. El guàrdia civil va assegurar que el lletrat de l’administració de justícia «tenia por» i que els manifestants que hi havia a l’exterior de la nau van fer diversos càntics, entre els quals Us matarem. A més, va explicar que li va quedar «gravada» la cara d’un home gran per «l’odi extrem» que mostrava cap als agents. A preguntes de les defenses, va admetre que cap agent va resultar lesionat.

En respostes al ministeri fiscal, l’agent (TIP S17971T) va explicar que la seva tasca en l’escorcoll, on hi havia Pau Furriol com a detingut, era fer el reportatge fotogràfic, i va descriure el material que s’hi va trobar, entre el qual gairebé 10 milions de paperetes i altre material, algunes d’elles amb el segell de la Generalitat.

Dins de dins de la nau, va explicar que anaven «sentint càntics» i també «algun cop al sostre d’uralita» que va dir que podria haver estat pel llançament «d’alguna pedra».

En el moment de la sortida, amb entre «100 i 200 persones» concentrades, el guàrdia civil va assegurar que el lletrat de l’administració de justícia que estava a l’escorcoll «estava molt atemorit» i els va demanar als agents que es traguessin l’armilla

Activitats

Un grup de manifestants, durant l’escorcoll al polígon de Bigues i Riells, el 20 de setembre de 2017.

Tenia por, la situació era per tenir por, la gent estava bastant exaltada durant els escorcolls previs a l’1-O perquè no fossin identificats per la «massa» que hi havia, que ha qualificat de «bastant exaltada, amb pancartes».

Segons el que va relatar, el lletrat els va demanar alguna cosa per tapar-li la cara perquè «no volia que el reconeguessin», i un caporal li va donar un mocador.

El respecte a la figura de l’autoritat s’havia evaporat en hores durant la jornada del referèndum «Tenia por, era per tenir por, la gent estava bastant exaltada», va dir. De fet, l’agent ho va comparar amb el conflicte basc. Va reconèixer que ell no ho va viure, però que companys veterans seus li van dir que «els inicis del conflicte basc s’assemblava moltíssim, de la cara d’odi que

Agenda

“Arbres, mars en concert” d’Ivette Nadal i Caïm Riba. Cançons i poemes per a tothom.

‘Teatret de Lletres’. Divendres 22 de març, a les 20.30 hores. Teatret del Serrallo. Invitacions: participo.cat Recital “Vitorino mira el cel” amb Joan Pons Solé (veu), Oriol Olivé Barberà (gralla dolça i gralla baixa) i Tomàs Bernaus López (percussió). ‘Teatret de Lletres’. Dissabte 23 de març, a les 19 hores. Teatret del Serrallo. Invitacions: participo.cat “Papallones” a càrrec de Carles Cuberes. Selecció de poemes de Joana Raspall musicats.

Espectacle infantil. ‘Teatret de Lletres’. Diumenge 24 de març, a les 12 hores. Teatret del Serrallo. Invitacions: participo.cat

Segueix-nos!

tenien». En aquest moment, el president del tribunal, Manuel Marchena, va tallar la resposta del testimoni.

L’agent va explicar que va sortir conduint el cotxe que portava el secretari judicial, a través d’un «passadís». «Hi va haver insults, amenaces, ens van escopir», va relatar. El guàrdia civil va assegurar que li va quedar «gravat» la cara d’un home gran: «Tenia un odi extrem cap a nosaltres, com si li estiguéssim traient alguna cosa de la seva família». A més, va dir que el cotxe va rebre cops, tot i que no va patir danys, i que

els companys de seguretat «no podien fer res més que intentar que no es posessin a sota del cotxe». De fet, va dir que no va atropellar a ningú.

‘Us matarem’ Entre els crits que va dir que van rebre, va citar Fora les forces d’ocupació i Us matarem. En respostes a l’advocada de l’Estat en va afegir altres, com Votarem, Les paperetes on estan, No us les emportareu o Independència.

L’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, va preguntar a l’agent si va explicar al seu superior que ha-

via sentit el crit Us matarem. El guàrdia civil va respondre que sí que ho va fer i que no sap perquè no es va incloure a l’atestat. També va dir no recordar quins crits se senten en els vídeos aportats a la causa d’aquest moment.

En respostes a les defenses, l’agent va dir que va veure «gent asseguda, gent saltant i gent de peu», va admetre que va veure un sergent i un caporal primer de la Benemèrita «dialogant» amb els manifestants per demanar-los que «s’aixequessin i col· laboressin». També va dir que no tenia cap dada que l’acció fos incitada per algun dels acusats en el judici, que no hi va haver cap agent lesionat.

Simulacre de votació En una altra declaració de testimoni, una caporal primera de la Guàrdia Civil va relatar ahir al Tribunal Suprem que veïns de Sant Martí de Sesgueioles (l’Anoia) van fer una «simulació» de votació l’1-O davant d’un local de la població per enganyar els agents de l’institut armat.

Segons va explicar, els concentrats van bloquejar l’entrada i, quan els agents van aconseguir accedir-hi per una porta lateral, es van trobar una «urna de cartró» del 9-N i una llista de votants «ficticis» o amb el DNI «que pertany a una persona de Vigo». Segons la caporal (TIP W86153J), els concentrats van exercir una força «estèril» per fer-los «perdre el temps» o que «es veiés la violència exercida davant d’ells».

A més, també va lamentar com «el respecte a l’autoritat s’havia evaporat el hores» aquella jornada i que ho va notar des que van sortir de la base.

FELICITACIONS

Del Museu al Serrallo. Visita guiada al barri pesquer i passeig en golondrina. Diumenge 24 de març, a les 12 hores. Museu del Port.

Reserves: museuport@porttarragona

Exposicions

“Experiències Matemàtiques”. Museu de Matemàtiques de Catalunya. Tinglado 1. De dimarts a dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius, d’11 a 14 h. Entrada lliure “Compartint la mar amb... els vaixells”. Vestíbul del Museu del Port. De dimarts a dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius, d’11 a 14 h. Entrada lliure

Por muchos años más a tu lado como amigas y no como despertadores. Disfruta muchísimo de tu día. Siempre querremos a nuestra mami andaluza. ¡¡¡FELICES 21 MALAGUEÑA!!!

JUDICI 1-O

Un subtinent a Unipost: «Vaig veure el reflex de l’odi a la cara de la gent»

22/03/2019 diarimés

3

ACN

El guàrdia civil culpa els Mossos de treure’ls per una «ratera» després del registre d’Unipost a Terrassa ACN

Un subtinent que va ser responsable de l’escorcoll a Unipost de Terrassa el dia 19 de setembre (i on van trobar sobres per a la designació dels membres de les meses) va parlar ahir al Tribunal Suprem de «l’odi» que va veure en la cara dels manifestants. «Per primer cop en la meva carrera vaig veure el reflex de l’odi en la cara de la gent», va assegurar.

Tant ell com un altre caporal que va ser a Unipost diu que els Mossos els van treure per «ratera». Va explicar que podrien haver sortit per un carrer on no hi havia manifestants i, en canvi, acusa la policia catalana d’haver tret el comboi amb el material requisat per un carrer estret en obres, amb rases al terra i amb tanques. «El carrer era una ratera, no sóc especialista en control de masses però allò em va semblar inaudit», va explicar. El sub-

tinent (H12669K) va reconèixer que els mossos havien de baixar i apartar tanques i gent perquè la comitiva anava parant-se i arrancant.

El subtinent va dir que la comitiva judicial va estar dues hores i mitja per poder accedir a les naus i que van passar «una mala estona» perquè van estar parats al cotxe abans d’entrar i els fotografiaven i movien el cotxe. També va explicar que els insultaven i els cridaven «allò típic de feixistes, fills de puta i fora les forces d’ocupació».

El subtinent també va reconèixer que van tirar clavells. Va relatar també que el lletrat de l’administració de justícia es va cobrir el rostre amb un passamuntanyes perquè la gent el cridava i li deia «traïdor».

Una declaració que va coincidir amb la que va fer, tot seguit, un caporal que també va partici-

par als escorcolls. El caporal amb TIP S00885Q va relatar que va viure una situació que mai havia viscut abans. «Insults, amenaces, càntics, gravacions, una càmera de televisió davant del pàrquing... mai havia vist una cosa igual», va explicar a preguntes de la fiscalia.

A més, va dir que va ser una acció «organitzada» i que va identificar a posteriori el portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament a Terrassa, Miquel Sàmper, que es va acostar per parlar amb els concentrats. «Per suposat que estaven organitzats, no era una cosa casual», va afirmar.

Altres espais La Guàrdia Civil actuava emparada per un mandat de la fiscalia, però sense ordre judicial. Van explicar que no van haver de fer cap inspecció perquè només d’entrar pel moll de càrrega ja van trobar

FELICITACIONS

¡¡¡Felicidades, ya tienes 9 años!!! Nayara, por muchos años que cumplas, siempre serás mi “petita”. ¡Feliz Cumpleaños Princesa!

Dissabte 23 de març d’11 a 13 hores

JORNADA DE PORTES OBERTES Us hi esperem!

C/Cristòfor Colom, 9 43001 Tarragona Tel. 977 240 223 www.joanroig.cat

Tu ets la peça clau

Agents de la Guàrdia Civil a la seu d’Unipost, a l’Hospitalet de Llobregat, el 14 de desembre de 2017.

palets amb sobres amb segell de la Generalitat, i que demanaven a la fiscalia que sol·liciti al jutjat d’instrucció 3 de Terrassa poder obrir el material i escorcollar altres parts de la nau. El jutge va autoritzar obrir els sobres però no escorcollar altres espais, com les oficines.

El lletrat Jordi Pina li va preguntar si recordava per què li van denegar. «No ho sé, simplement ho denegava», va explicar.

També va preguntar al subtinent si van patir danys als vehicles, o si agents van resultar ferits o si hi va haver-hi intents d’entrar a les naus. I va reconèixer que no.

També li va demanar si va tenir

atenció psicològica després de la situació «dantesca» que va descriure. «No, hi estic habituat», va afirmar el subtinent.

Col·laboració dels Mossos El caporal va dir que els Mossos van haver d’usar la força i fer algunes «càrregues» per permetre sortir la comitiva i avançar.

«Van haver de carregar perquè la multitud es va tirar a sobre de la caravana», va detallar. «Van tenir una actitud col·laboradora», va explicar.

Però va dir que era «inaudit» que haguessin escollit sortir per aquell carrer estret i que la gent movia les tapes que tancaven les

rases.

En canvi, el segon testimoni, el caporal S00885Q va dir que «tots els vehicles» queien a les rases.

Posteriorment, va concretar que només van ser «alguns, dos o tres». El caporal va descriure que van poder passar un cop els mossos van baixar del seu vehicle per retirar les tanques i que la policia local va posar «fustes provisionals» a les rases que hi havia al carrer perquè els convocants havien tret les «planxes metàl·liques» que les tapaven.

En aquest moment, va assegurar que els manifestants s’estaven «amuntegant de forma tumultuària».

diarimés 22/03/2019

4

JUDICI 1-O

TRIBUNAL SUPREM

Un tinent assegura que van apartar «amb els escuts» dos mossos Reconeix que va denunciar els docents de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca ACN

El tinent U41806Z va assegurar ahir que dos agents dels Mossos van impedir a la guàrdia civil accedir a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i que els van haver d’apartar amb «escuts i amb les mans» perquè no els deixaven passar i els demanaven que els mostressin «l’ordre judicial per poder entrar». També assegura que els van seguir i controlar moviments. Com van fer altres agents, va relatar una «violència inusitada» per part dels votants, va descriure agressions i insults i va dir que «no hi havia pacifisme per enlloc». Va dir que van estar a punt de quedar encerclats per la gent i va insistir amb les «cares d’odi». També va reconèixer haver denunciat els mestres de Sant Andreu de la Barca i ho va argumentar. «Jo sé que el meu fill està orgullós i vol seguir la professió del seu pare i no puc consentir que el facin sortir de classe per protestar pel que va patir el seu pare l’1-O», va manifestar.

«He tingut experiència de tot tipus i el que vaig viure no s’oblida perquè eren mostres d’odi i menyspreu i he estat destinat a llocs que no vull nombrar», va valorar el tinent, que va actuar a Sant Joan de Vilatorrada l’1-O. Aquest tinent va parlar de «violència inusitada» i va dir que tot i haver estat en moltes unitats

ACN

no havia vist res semblant. «Ens volien neutralitzar perquè no féssim el que ens havia ordenat el TSJC», va assegurar. També, que inicialment van arribar amb «perfil baix» però que veient la reacció dels concentrats van haver-se d’«emplear» perquè si no quedaven «aïllats» i que alguns companys seus van patir per la seva integritat. «Els agents de seguretat no podien penetrar, i entre els cops que els donaven els manifestants finalment fan un passadís per accedir a dins», va descriure.

«Es mastegava odi i ràbia» A preguntes del fiscal Jaime Moreno, va dir que la violència no només era «verbal» –«al meu judici això també és violència», va apuntar– sinó que també van rebre «cops de peu i de puny per intentar contrarestar l’actuació dels agents». Personalment, va dir que va patir esgarrapades i cops però que no ho va denunciar. En l’actuació, va dir que dos agents van patir lesions.

El lletrat de Cuixart, Benet Salellas, li va demanar quines situacions va veure directament.

«Jo vaig escoltar insults com fill de puta, o fora forces d’ocupació, i també veig cares d’odi i menyspreu», va manifestar. El tinent va afegir que «metafòricament es mastegava l’odi i la ràbia». «No sé com la podien

L’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, en una imatge d’arxiu.

contenir tant de temps, va ser inaudit», va subratllar. «Ús proporcionat» de la força També a preguntes de Salellas, va dir que no va veure que cap ciutadà resultés lesionat (el lletrat afirma que hi va haver 14 casos) i va defensar un ús «totalment proporcional, congruent i oportú» de les porres. També va negar que els agents actuessin «sorpressivament» colpejant manifestants ni que tiressin gent per les escales de l’institut. «No, perquè els primers que colpegen

són ells que impedeixen l’actuació de la policia», va respondre. A més, va dir que a un agent li van tirar una cadira metàl·lica i que això va provocar que caigués a terra. A preguntes del lletrat Jordi Pina, va reconèixer que quan sortien amb paperetes ningú va saltar la línia policial per «treure’ls» el material i tampoc que ningú portava armament. A preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, va reconèixer que els havien fet una reunió el dia 30 per donar-los «instruccions verbals» sobre com actuar i que els van

llegir la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC. Melero va preguntar si els van indicar que l’actuació havia de ser conjunta amb els Mossos i que havien d’actuar a requeriment de la policia catalana si calia intervenció d’ordre públic. El tinent va dir que no.

«Seguiments i oposició» El tinent va dir que els van haver d’apartar físicament fent és «d’escuts i amb les mans» de dos agents de seguretat ciutadana perquè no els deixaven passar i

els demanaven que els mostressin «l’ordre judicial per poder entrar». També va retreure que es posessin «en primera línia» bombers uniformats. També va dir que des de les sis del matí els van seguir i que a primera hora els van identificar, ja que no anaven uniformats i esperaven en un polígon industrial. «Amb 30 anys de servei un veu quan et segueixen i es veia perfectament que al nostre pas comunicaven els moviments de la caravana i algun s’incorporava a la cua».

Els docents de Sant Andreu A preguntes del fiscal, va explicar que aquell episodi li va afectar personalment i que fins i tot es va plantejar canvi de destí perquè li «afecta a la família». De manera espontània, va explicar que va ser ell un dels que va denunciar l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. «L’institut està per ensenyar i no per això», va manifestar. Va dir que el seu fill està «orgullós» de la feina del seu pare i que també vol ser guàrdia civil i que , per tant, no podia «consentir» que el fessin participar d’una protesta «pel que va patir el seu pare l’1-O». Posteriorment, i a preguntes del lletrat Jordi Pina, va reconèixer que la fiscalia no va incloure la seva denúncia en les que va elevar al jutjat.

«Això és una puta bogeria» Aquest tinent també va participar en la detenció de la directora de serveis de la secretaria general de Vicepresidència, Natàlia Garriga, el matí del 20-S al seu domicili de Sant Cugat. Va relatar que no van poder-la portar a escorcollar el seu despatx a la conselleria d’Economia perquè un altre company que estava allà els va dir literalment: «No vingueu, això és una puta bogeria».

ACN

Un sergent afirma que es van comprar dominis a l’estranger de la web del referèndum Turull es va reunir amb els detinguts el 20-S després dels escorcolls ACN

El sergent de la Guàrdia Civil (TIP G67504A) va explicar que un treballador del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, Joan Manel Gòmez (detingut el 20-S), va mantenir converses amb dos treballadors de la Fundació.

Cat per comprar dominis a l’estranger per si la Guàrdia Civil tancava la web del referèndum.

Segons va relatar, l’objectiu no era evitar ciberatacs sinó eludir l’acció de la justícia. «Deien que, si els webs estaven allotjats a l’estranger, seria més difícil tancar-les», va manifestar. El

sergent va analitzar les trucades telefòniques de Gòmez i va remarcar que el dia 25 va rebre una trucada del cap de gabinet de l’exconseller Jordi Turull que el convocava a Palau amb la resta de detinguts a una reunió el dia 26 de setembre. El lletrat de Turull, Jordi Pina, li va preguntar si no sabia que la reunió havia sigut «pública i notòria» i que la va convocar Carles Puigdemont.

«Ho desconec», va dir.

El sergent va participar en la detenció i registre del despatx de Joan Manel Gòmez i va relatar que s’encarregava «exclusivament d’activar, millorar i imple-

mentar el web del referèndum».

I va remarcar que ho feia amb «mitjans» de la Generalitat, ja que era treballador del CSICAT i tenia telèfon, ordinador i material del Govern.

De l’anàlisi del seu telèfon, va dir que s’havien gastat entre 6.000 i 8.000 euros en dominis, però a preguntes del lletrat Xavier Melero no va saber dir si eren diners de la Generalitat. Segons va explicar, Gòmez va tenir una multiconferència amb Eduard Martí i Pep Masoliver (treballadors de la Fundació.cat) per parlar de què passaria si, per ordre judicial, els clausuraven la web

Captura de pantalla del web del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

del referèndum.

Segons va dir, un dels escenaris era tenir dominis a l’estranger per si tancaven tots els dominis que tenien previstos a l’Estat

perquè «seria més complicat» tancar-los. «No van parlar mai que fos per evitar ciberatacs», va manifestar.

El sergent va dir que va man-

tenir una altra conversa on deia que calia comprar dominis amb noms ficticis i deia que no es podia usar de manera repetitiva el mateix nom de Jan Stuber.

22/03/2019 diarimés

FORMACIÓ CEDIDA

Estudiar Art i Disseny, una aposta amb futur professional El període de matriculació per a les proves d’accés als cicles formatius de grau superior de les escoles d’art de la Diputació de Tarragona acaba el 25 de març Redacció

Gràfica Interactiva, Videojocs i entorns virtuals, Fotografia, Arquitectura Artística… són estudis que preparen per al món laboral, estudis reglats i oficials -són Cicles Formatius de Grau Superior-, estudis que s’ofereixen a les escoles d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.

Dotze són els cursos que conformen l’oferta formativa de ci-

cles de grau superior de la Diputació, per tal de fer de la vocació artística dels estudiants la seva professió de futur. Des de la Diputació s’ofereix una formació reglada en arts plàstiques i disseny, que combina la teoria amb col·laboracions amb empreses i projectes diversos, una preparació idònia per les demandes del mercat laboral.

A l’Escola d’Art i Disseny de

la Diputació a Tarragona –a la carretera de Valls, s/n- els estudiants poden cursar els cicles formatius de grau superior en Gràfica Interactiva, Animació, Gràfica publicitària, Il·lustració, Fotografia, Arts aplicades al mur i Joieria artística.

Quatre són els cicles formatius de grau superior que s’ofereixen als estudiants a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació

a Reus -al carrer del Vent-: d’Arquitectura Artística, de Projectes i Direcció d’obres de decoració, d’Infografia i de Videojocs i entorns virtuals.

Com a novetat, el pròxim curs la Diputació de Tarragona suma un nou cicle formatiu de grau superior a la seva oferta, a través de l’Escola d’Art a Tortosa. El centre ofereix conjuntament amb l’Institut de l’Ebre

el cicle Modelisme i matriceria ceràmica, amb la titularitat del Departament d’Educació de la Generalitat. El curs permetrà als estudiants formar-se per elaborar les fases inicials de la fabricació en sèrie d’un objecte funcional de ceràmica, principalment per a la indústria alimentària.

Dues són les vies per accedir a aquesta oferta formativa, se-

gons la normativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Qui no pot entrar amb accés directe però vol formar-se en art i disseny té l’opció de presentar-se a les proves d’accés, el període de matriculació de les quals té lloc entre el 15 i el 25 de març. Al mes de maig es pot fer la preinscripció als mateixos cicles formatius, a cada un dels centres.

12 cicles que comparteixen qualitat formativa —Gràfica Interactiva: permet assolir la capacitat de desenvolupar projectes de gràfica interactiva aplicats a diferents àmbits, com el disseny i desenvolupament web, la producció de continguts interactius, l’accessibilitat, la usabilitat i el disseny d’interfícies.

—Animació: ofereix crear, gestionar i supervisar projectes audiovisuals d’animació, aplicar tècniques d’animació a qualsevol projecte gràfic, artístic, publicitari i/o de ficció i incorporar moviment als elements que conformen una peça de comunicació visual.

—Gràfica publicitària: és una formació global en les àrees del disseny gràfic -imatge corporativa, cartellisme, disseny editorial, publicitat, senyalística, packaging i il·lustració-. S’obtenen les eines per dur a terme les fases d’un projecte de comunicació visual, assolint els objectius plantejats a davant qualsevol repte de comunicació visual.

—Il·lustració: forma als alumnes com a professionals de la il·lustració, capacitats per la creació d’imatges aplicables a editorials, material didàctic, premsa, publicitat, disseny gràfic i producció de cinema i animació. Els permetrà actuar amb creativitat i personalitat, aplicant criteris d’anàlisi conceptual i la correcta resolució tècnica.

—Fotografia: permet expressar-se en el llenguatge fotogràfic, dominar els processos de la realització fotogràfica, les funcions

tècniques, expressives i operatives de la fotografia, conèixer les eines i planificar i desenvolupar projectes de fotografia adaptantse als canvis tecnològics.

organitzatius i econòmics, i investigar les formes, els materials, les tècniques i els processos artístics relacionats amb la decoració.

—Arts aplicades al mur: proposa aprofundir dins la creació i producció de pintures en tota mena de materials i suports, en la reproducció i recreació d’obres, en les instal·lacions artístiques, com les escenografies attrezzo i l’ornamentació per a teatre, cinema, televisió, multimèdia, infografia i espais de representació artística.

—Arquitectura efímera: capacita per desenvolupar els processos de la projecció de l’arquitectura efímera, i dirigir i coordinar el projecte i realitzar els treballs. Forma en el desenvolupament i direcció de projectes d’arquitectura efímera, la investigació de formes, materials i processos, i l’anàlisi de la documentació pròpia d’aquest camp professional.

—Joieria: és un mitjà d’expressió artística, una manera de creació i comunicació integrada en els corrents de l’art i el disseny contemporanis. La formació de Joieria artística proporciona un bon nivell artístic i tecnològic que permet realitzar amb eficàcia tot tipus de peces de joieria, per entrar en l’àmbit de la joieria d’art.

—Videojocs i entorns virtuals: amb aquests estudis s’aprèn a idear i elaborar projectes interactius i audiovisuals vinculats als diferents processos de producció de videojocs i entorns virtuals.

S’aprofundeix dins el món de la creació virtual, mitjançant les tècniques narratives, les gràfiques i els estils més adequats a les especificacions narratives i les tècniques, amb el nivell de qualitat exigible professionalment.

—Infografia 3D: capaciten l’estudiant per explicar, comunicar, presentar i promocionar treballs tridimensionals de forma virtual, sintetitzant dades, teories, estratègies en un únic instrument explicatiu, les infografies. A través d’un disseny gràfic atractiu, es poden convertir en un element de màrqueting destinat a les xarxes socials, al periodisme web, etc.

—Projectes i Direcció d’obres de decoració (PIDOD): permet analitzar i desenvolupar els projectes d’obres de decoració, valorar en cada treball els aspectes plàstics, artístics, tècnics,

—Modelisme i matriceria ceràmica: el nou cicle prepara l’alumnat per treballar com a modelista, matricer artesanal i modelador de ceràmica i porcellana, especialitzat en l’elaboració d’articles funcionals, ecològics, reutilitzables i salubres. L’objectiu és formar professionals capacitats per elaborar les fases inicials de la fabricació en sèrie d’un objecte funcional, bàsicament per a la indústria alimentària.

5

6

diarimés 22/03/2019

TARRAGONA

IMMIGRACIÓ

Obre un pis per a noies menors estrangeres no acompanyades

Un jutge no veu base per a no proclamar el resultat de les eleccions a Mossos

El pis acull sis marroquines d’entre 16 i 18 anys i és el primer d’aquestes característiques al Camp de Tarragona acn

Guillem Andrés

La Generalitat ha obert un pis a la ciutat que acull noies menors estrangeres sense referents familiars. Són sis joves marroquines d’entre 16 i 18 anys que van viatjar soles des del seu país a Catalunya, algunes d’elles, a bord d’una pastera. La Fundació Sant Josep gestiona aquest habitatge, el primer d’aquestes característiques al Camp de Tarragona. La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), que té la tutela d’aquestes menors fins que arribin a la majoria d’edat, també disposa de pisos per a nois a Cambrils.

En els últims anys, l’arribada dels coneguts com a menors estrangers no acompanyats (MENA) s’ha multiplicat. La DGAIA, que admet que s’ha vist desbordada per fer front a l’arribada massiva dels joves, acull en els seus centres 2.593 menors.

Entre aquests també hi ha noies, concretament 94, un 2,6% del total.

Les sis joves es van instal·lar al pis l’1 de març. Armand Medina, coordinador d’aquest pis, explica que les noies, provinents de Tànger i Casablanca, entre altres punts del Marroc, aprenen català i castellà. Les noies van arribar a Catalunya fa cinc mesos. Abans, vivien al centre d’acollida de la Mare de Déu de la Mercè, que acull una cinquantena de me-

Noies musulmanes amb vel surten d’un institut, en una imatge d’arxiu.

Dels 2.593 migrants sense referents familiars que acull la DGAIA, 94 (el 2,6%) són noies nors estrangers no acompanyats.

Fonts de la DGAIA expliquen que la intenció de la Generalitat és obrir «més recursos per a les noies». Habitualment, aquestes

La Generalitat treballa per obrir un nou centre d’emergència exclusiu per a noies immigrants no passen pel centre d’emergència que actua com a primer filtre quan aquests joves arriben. El govern treballa per obrir el primer nou centre

d’emergència a Catalunya exclusivament per a noies. També es comencen a estudiar futures col·laboracions amb entitats especialitzades amb les víctimes de trata i explotació sexual en el cas que de les noies arribi a Catalunya a través de grups criminals i, així, millorar el sistema d’acollida i rebuda.

Medina explica que la inser-

ció de les noies és similar al dels nois. Només fa uns dies que les noies viuen en aquest pis. Com amb la resta de joves estrangers nouvinguts, l’administració tramita el NIE de l’immigrant. L’objectiu és aconseguir un permís de treball i assolir, a poc a poc, una autonomia que els permeti viure de manera independent.

«També s’ha de tindre en compte el seu procés migratori», apunta Medina. «En principi es volen quedar, però pot ser que en qualsevol moment vulguin anar-se’n a un altre país d’Europa», assenyala aquest educador.

19 noies aquest any L’arribada massiva de MENA ha posat a prova el sistema d’acollida que no estava preparat per atendre una quantitat de joves tan alta. Entre els 226 joves que arribaven al gener hi havia 12 noies. El febrer, la DGAIA va acollir 194 menors, set de les quals eren noies. El director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Tarragona, Francesc Tarragona, explica que no es tracta de cap «recurs extraordinari». «Són noies que tenen un grau d’autonomia, responsabilitat i nivell de maduresa elevat que permet que estableixin i comparteixin un espai, convisquin, i desenvolupi una sèrie de tasques com qualsevol adolescent», assegura.

Un jutge va advertir ahir a la Mesa Electoral Coordinadora de les eleccions sindicals en els Mossos d’Esquadra que no existeix cap mesura judicial que impedeixi proclamar els resultats, perquè la seva decisió d’impedir comptabilitzar el vot per correu no implica la suspensió del procés. En una providència, el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona subratlla que l’única «responsable» que s’hagi suspès el procediment de proclamació dels resultats de les eleccions sindicals en els Mossos d’Esquadra, del passat 11 de març, és la Mesa Electoral. Per aquest motiu, el sindicat USPAC, que va guanyar les eleccions comptant únicament el vot presencial, ha exigit a la Mesa Electoral Coordinadora i a la Sotsdirectora General de Recursos Humans de la conselleria d’Interior que validin definitivament l’escrutini i proclamin els resultats.

La Mesa va anunciar al jutge dilluns passat, 18 de març, que havia suspès el procediment electoral, incloent l’escrutini global i l’atribució dels resultats a les candidatures, «mentre l’autoritat judicial no disposi una altra cosa». Un jutge de Barcelona va acordar abans de les eleccions sindicals, celebrades l’11 de març, comptabilitzar els vots per correu per separat dels presencials, davant les sospites que en alguns casos es van començar a tramitar els avals abans de la convocatòria. EFE

EMPRESA

CEDIDA

Nova botiga de HKT al Corte Inglés El Corte Inglés de Tarragona ha inaugurat la boutique HKT, una nova incorporació de la família Hackett, i la primera a la ciutat.

Instal·lada a la planta 4, la firma ofereix unes col·leccions d’estil bàsic amb tocs innovadors i molt econòmiques per al públic juvenil. Redacció

TARRAGONA

22/03/2019 diarimés

7

SUCCESSOS

Unió d’institucions tarragonines per potenciar la innovació agroalimentària L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) ha creat la Taula Institucional de Tarragona amb les princi· pals Institucions tarragonines per tal d’impulsar i incremen· tar la interacció de l’IRTA com a palanca d’innovació agroa· limentària. L’IRTA disposa al Camp de Tarragona d’un dels seus centres més emblemà· tics, Mas Bové, i que forma part del Campus URV-IRTA, i d’una granja col·laboradora a Valls. Les principals àrees de treball s’adrecen en dues grans àrees, la Producció Vegetal i la Producció Animal, i de les que destaquen les principals línies de recerca aplicada en benefici del territori. L’instut poten· ciarà accions perquè la ciuta· dania conegui les activitats de l’IRTA. Redacció

Concurs d’idees per escollir la imatge gràfica de les festes de Sant Magí 2019 La regidoria de Festes convoca el concurs d’idees per escollir la imatge gràfica de les festes de Sant Magí 2019. Totes les persones interessades podran presentar les seves propos· tes del 30 d’abril al 7 de maig, ambdós inclosos, a qualsevol de les oficines de l’OMAC. La imatge gràfica haurà d’inspi· rar-se en la Revetlla Remulla· da, un acte que combina aigua i música amb més de 20 anys de trajectòria. Es valorarà les propostes amb continguts inè· dits o poc utilitzats. El jurat es reunirà abans del 20 de maig i valorarà la qualitat artísti· ca, i originalitat del disseny i, en especial, l’expressivitat i potencial comunicatiu. La proposta seleccionada rebrà un premi per import de 1.200 euros. Redacció FELICITACIONS

Avui, la reina del meu cor fa 7 anys. Ets ja tota una princesa.

T’estimem Judith: la mama, el papa i l’Edgar.

Roben 500 metres de cable elèctric de la Vall de l’Arrabassada

acn

Un centenar de punts de llum van quedar a les fosques a causa del robatori ACN

L’Ajuntament de Tarragona va denunciar ahir un robatori 500 metres de cable elèctric a la Vall de l’Arrabassada que es va pro· duir dies abans a un parc que està a tocar del CAP i el sociosa· nitari de Llevant. Els fets es van iniciar la matinada de diven· dres a dissabte. A conseqüència del furt, els 100 punts de llum d’aquesta zona verda va quedar a les fosques.

Dilluns, els operaris de l’em· presa que porta el manteniment de l’enllumenat públic va iniciar les tasques de reposició del cable, restablint el subministrament elèctric a la meitat dels punts de llum. Però en la matinada del dijous, van tornar a perpetrar un nou robatori, tornant a deixar a les fosques aquesta zona verda.

Els enginyers municipals en·

carregats de l’enllumenat públic asseguren que «és molt més el cost que representa tornar a re· posar el cable que el benefici que en poden treure els que l’han robat, perquè hem d’obrir rasses per veure en quin punt no hi ha cable i, en altres llocs, fins i tot desmuntar les columnes dels fanals».

Responsables de la Guàrdia Urbana van estar ahir al lloc dels fets i traslladaran la denúncia als Mossos d’Esquadra, per tal que donin avís a les deixalleries i po· der, d’aquesta manera, enxam· par els lladres.

La part més propera al CAP i al sociosanitari de Llevant recu· perarà aquest dijous a la tarda el subministrament elèctric i s’espera que divendres estiguin gairebé tots els punts de llum funcionant.

Pla detall de cables tallats en fanals d’un parc verd a l’extraradi de Tarragona.

Els lladres van robar cable en dues ocasions i van deixar la zona verda a les fosques Durant aquest any ja s’han produït altres robatoris a la Vall de l’Arrabassada. En concret, els fets delictius s’han produït als carrers Ernest Lluch i Joan Fus· ter.

El carrer Ernest Lluch i Joan Fuster ja han patit més robatoris durant aquest 2019 Els enginyers municipals en· carregats de l’enllumenat públic asseguren que és el primer cop que els lladres de cable actuen a aquesta zona de Tarragona. No· més l’any passat es van produir

quinze robatoris, la majoria a La Floresta, Campclar i el Parc de la Coma.

El passat gener es van produir una onada de robatori de cable de coure al Montsià. Els Mossos d’Esquadra investiguen la sos· tracció de més de 3.000 metres en total, d’instal·lacions de parcs solars de la comarca. Els lladres també van actuar a diferents em· preses.

ADMINISTRACIÓ

La Generalitat homologa el pla local de protecció civil de la ciutat de Tarragona El contingut inclou àmbits com el transport de mercaderies perilloses, el químic o inundacions Redacció

La directora general de Protec· ció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer, va presidir ahir, dijous, la Comissió Permanent de Protec· ció Civil de Catalunya en què es van homologar 37 plans locals de protecció civil, dels quals 10 al Camp de Tarragona i 10 a les Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Felices 19 años, de parte de tu madre y padrina que te quie· ren mucho.

Terres de l’Ebre, i es va actualit· zar 1 pla existent. A més, es van homologar 74 Plans d’Autopro· tecció (PAU) d’instal·lacions mu· nicipals, esdeveniments i instal· lacions d’empreses privades.

D’aquests, 12 al Camp de Tarra· gona. A la reunió hi van assistir representants de tots els orga·

nismes vinculats a la planifica· ció i gestió de les emergències, com el CAT112, Prevenció, Ex· tinció d’Incendis i Salvaments, Servei Meteorològic, Agents Rurals, SEM, Energia, Mines i Seguretat Industrial .

Els municipis del Camp de Tarragona que han homologat

els seus respectius plans DU· PROCIM han estat Tarragona, que inclou el territorial bàsic, contaminació de les aigües ma· rines, incendis, inundacions, nevades, químic, radiològic, sis· mes, transport de mercaderies perilloses i ventades; Alcover, el territorial bàsic, incendis, in·

undacions i químic; Cabra del Camp, el territorial bàsic, in· cendis, inundacions, nevades, sismes i transport de merca· deries perilloses; Colldejou, el territorial bàsic, incendis, inun· dacions, nevades, transport de mercaderies perilloses i venta· des; La Masó, el territorial bàsic, inundacions, nevades, químic, sismes i transport de mercade· ries perilloses; Rocafort de Que· ralt, el territorial bàsic, incendis, nevades i ventades; Vilaverd, el territorial bàsic, incendis, inun· dacions, nevades, sismes i trans· port de mercaderies perilloses, i Vilabella, que només inclou el territorial bàsic.

8

diarimés 22/03/2019

TARRAGONA

POLÍTICA

Berni Álvarez deixarà d’entrenar el CBT si surt escollit regidor pel PSC

GERARD MARTÍ

La formació socialista presenta els independents millor situats a la candidatura de Ballesteros per ocupar un seient al saló de plens Carles Gosálbez

Berni Álvarez, número cinc de la llista que el PSC presentarà a les eleccions municipals del 26 de maig, deixarà de ser entrenador del CBT si surt escollit regidor, tot i que la seva intenció és no deixar en la seva totalitat l’activitat com a tècnic de bàsquet.

Berni –com se’l coneix popularment–, junt amb la també independent Cristina Berrio, expresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), i la portaveu de l’executiva local del PSC i número dos de la candidatura socialista, Sandra Ramos, van ser presentats ahir en un acte celebrat a l’Anella Mediterrània amb la presència del primer secretari del PSC de Tarragona, Santi Castellà..

Berni va manifestar que, si els electors l’escullen per ocupar un seient al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona, «deixaré d’entrenar al CBT». «Prendre la decisió ha estat dur», va dir el tècnic del club blau, qui va apuntar que «mantindré la meva vinculació amb la Federació Espanyola de Bàsquet i la meva relació amb la selecció». En aquest context, Berni va remarcar que «no seria coherent entrenar un club de la ciutat si surto escollit regidor d’Esports». El cap de llis-

ta del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, acostuma a posar esportistes de relleu en els primers llocs de la llista a les municipals. El fitxatge més recordat va ser el de l’atleta Natalia Rodríguez, qui va abandonar el govern municipal abans de complir-se un any de la seva elecció.

El tècnic del CBT va manifestar que «tinc il·lusió i ganes de millo-

Berni: «Tinc il·lusió per millorar la ciutat en els àmbits esportiu, social i de la igualtat» Castellà: «Hi ha un reagrupament de gent que s’havia allunyat de nosaltres» rar la ciutat en l’àmbit esportiu i de clubs, i també treballar per un vessant social i d’igualtat, i pel llegat dels Jocs Mediterranis, que conec bé perquè hi vaig estar involucrat». Berni, va comentar que un dels seus objectius serà «el turisme esportiu».

Sorpresa a la FAVT Per la seva banda, l’expresidenta de la FAVT, Cristina Berrio, qui

ocuparà la vuitena posició en la llista de Ballesteros, va resumir els seus objectius «en cinc punts principals» i va dir que «em comprometo a treballar pels barris i la ciutat». Berrio proposa la creació de districtes i la figura del regidor de barri, augmentar la seguretat amb policia de proximitat, millorar els locals de les entitats socials, cohesionar i cosir la ciutat amb carrils bici i voreres que facilitin el desplaçament entre barris, i millorar la gestió de les subvencions a les entitats veïnals». En relació a aquest darrer punt, Berrio va dir que «per als veïns les subvencions són un problema perquè, a vegades, no sabem com gestionar-les, ja que la nostra dedicació és altruista».

Berrio va afirmar que «no em consta» que la decisió d’abandonar la presidència de la FAVT de manera precipitada no hagi estat ben acollida en alguns sectors del moviment veïnal de Tarragona. «Sí que és cert que a la meva junta li va sorprendre, perquè ho va saber quan la notícia va sortir als mitjans de comunicació».

Berrio va apuntar que «l’Associació de Veïns del Pilar em dona el seu suport».

El número dos de la llista socialista l’ocuparà Sandra Ramos, qui va assegurar que el seu partit

Sandra Ramos, Berni Álvarez i Cristina Berrio, ahir al matí a l’Anella Mediterrània.

GERARD MARTÍ

Castellà va presentar els independents de la llista socialista.

«representa la Tarragona plural». «He treballat en diferents entitats culturals i ara vull im-

plicar-me des de la política», va subratllar. Ramos va afirmar que el PSC va arribar al govern de la

ciutat el 2007 «amb un projecte il·lusionant que ha funcionat tot i la crisi econòmica».

El primer secretari del PSC a Tarragona, Santi Castellà, va presentar els nous components de la candidatura socialista dient que «és important incorporar gent amb una trajectòria que està valorada en altres àmbits, com el de l’esport i el de l’associacionisme». Castellà va referir-se als Jocs Mediterranis i va afirmar que «ara tenim les instal·lacions d’una ciutat moderna, verda i dinàmica gràcies a l’Anella Mediterrània que, a més, cohesiona la ciutat amb els barris de ponent».

Castellà va finalitzar la seva intervenció afirmant que «s’està produint un reagrupament de gent que s’havia allunyat de nosaltres».

POLÍTICA gerard martí

Laura Castel substitueix Mònica Alabart i serà la número 2 d’ERC a les eleccions municipals Alabart deixa la política i es dedicarà la inspecció educativa a Lleida Guillem Andrés

La senadora republicana Laura Castel serà la número 2 de la llista d’ERC a les eleccions municipals del 26 de maig. El portaveu a l’Ajuntament, Pau Ricomà, va anunciar ahir el segon nom de la candidatura, que encapçala ell mateix com a número 1.

Castel agafa el relleu de Mònica Alabart, que deixa la política per incompatibilitat amb la seva carrera professional com a inspectora d’Educació. «La Mònica ha deixat un llistó molt alt», assenyalava ahir Castel que va agrair a Ricomà poder formar part de la llista independentista.

Nascuda el 1971, Castel està casada i té dos fills. Destaca la seva feina al Senat sobre les xarxes tancades energètiques que estalvien una despesa important a les empreses químiques. El passat desembre el Govern de Pedro Sánchez modificava la llei per permetre aquest sistema de xarxes que va sorgir d’una proposició municipal. «El projecte de les xarxes és un exemple il·lustratiu de com hem aprofitat totes les institucions on som presents de la col·laboració d’on som per portar les reivindicacions del territori a tot arreu», va afirmar.

Castel és llicenciada en Ciènci-

es Polítiques i Sociologia per la UNED i té un Màster d’Estudis Internacionals a la UB. També té un postgrau en Dret a la Unió Europea. La fins ara senadora ha estat proposada per l’executiva del partit i serà ratificada en la pròxima assemblea del 28 de març.

Ricomà va agrair «l’enorme feina» que ha fet Alabart aquests últims anys, de qui va dir que és una «treballadora incansable».

Des de l’octubre, Alabart feia compatible la seva feina a Lleida amb la de regidora. Ara, deixa la política per dedicar-se de ple a la inspecció en l’àmbit educatiu.

Laura Castel (esquerra) i Mònica Alabart (dreta), ahir, a la plaça dels Carros.

El portaveu d’ERC es va referir a la polèmica sorgida després que el president Quim Torra hagi canviat el llaç groc del balcó de la Generalitat per una pancarta

blanca on hi ha un llaç dibuixat i un traç de vermell a sobre per denunciar l’existència dels presos polítics. «És indigne. Les expressions de solidaritat amb els

presos han d’existir», va afirmar.

Per Ricomà, que la junta electoral consideri els llaços com un element de «politització ve a dir que els presos són polítics».

TARRAGONA

POLÍTICA

El regidor serà el número 1 del PP pel Senat

Ara Tarragona no presentarà llista pròpia a les eleccions municipals Centrats manté converses amb Busquets perquè la seva formació s’integri en la coalició CEDIDA

Redacció

El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, José Acero, serà el candidat del PP pel Senat en les pròximes eleccions general del 28 d’abril. Acero ja es va presentar en les passades eleccions generals de 2016, en les que el PP va treure majoria absoluta.

En aquella ocasió, això no obstant, ho va fer com a número 2.

«Vaig ser un dels més casadistes de Tarragona, que és la província que més dona suport a Casado», explicava Acero en declaracions a aquest diari. En la campanya del partit conservador, el regidor va donar el suport des de l’inici a l’actual president del PP i candidat a la presidència del Govern espanyol. «M’agrada el seu discurs, la manera de pensar des del liberalisme», afirma.

«Em vull implicar en la campanya del Congrés i el Senat», afegia. Acero recorda que els populars mai han aconseguit a les urnes un senador de manera electa. Rafael Luna va ser sena-

9

POLÍTICA

Acero (PP): «Vaig ser un dels més casadistes de Tarragona» Guillem Andrés

22/03/2019 diarimés

dor, però ho va ser per designació autonòmica.

«Soc molt del partit i crec molt en Casado», assegura el regidor de Mobilitat, que també es presentarà a les eleccions municipals com a número 3.

Acero va rebre la trucada des de Gènova fa pocs dies. Si surt escollit, diu que la família li farà costat «com sempre». L’avi del regidor popular és madrileny i Acero té família directa vivint a la capital d’Espanya.

El candidat també té bones paraules pel president del partit a Catalunya i exregidor a Tarragona, Alejandro Fernández. «Ell i Casado són els meus referents i estan al capdavant de Catalunya i Madrid», observa.

En les últimes eleccions, els populars no van aconseguir cap senador. Aleshores, el PP va aconseguir el 14% dels vots, en concret, 139.508 paperetes a Tarragona. Esquerra Republicana va obtindre el 20,25% dels vots i, en segon, lloc En Comú Podem, amb 18,54%.

Ara Tarragona renunciarà a presentar-se amb una candidatura pròpia a les eleccions municipals del 26 de maig. Ara mateix, aquest és el posicionament del partit que presideix Òscar Busquets, exregidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona entre els anys 2011 i 2015, tot i que no ha tancat totes les portes. Ara Tarragona no estaria passant pels seus millors moments, segons ha pogut saber aquesta redacció, tot i que en les eleccions municipals del 2015 es va quedar a uns centenars de vots de tenir representació a l’Ajuntament.

A poc més de dos mesos per a la celebració dels comicis, tot està obert per a aquesta formació que van impulsar desenganyats de Convergència Democràtica de Catalunya. De moment, no està tancada la possibilitat que es presenti en coalició amb altres formacions, però és gairebé segur que no ho farà amb una llista pròpia. Centrats, Lliures i Convergents mantenen converses

Òscar Busquets, cinquè per l’esquerra, amb membres de la junta escollida el febrer del 2018.

amb Ara Tarragona amb la voluntat que la formació presidida per Busquets s’integri formant part de la coalició. Les negociacions no han conclòs, però res fa pensar que arribin a bon port,

segons informacions a les quals ha tingut accés Diari Més.

El temps passa i els partits volen tancar les candidatures com més aviat millor, entre altres motius perquè hauran de perfilar

els detalls d’una campanya que es presenta especialment complicada, com a conseqüència de l’elevat nombre de candidatures que concorreran a les municipals, després d’unes generals.

POEMA

Enrique Villagrasa: «No em sento poeta, escric perquè em sento obligat a fer-ho»

gerard martí

El periodista publica ‘Queda tu sombra’, una mirada als seus records del seu poble natal de Terol Guillem Andrés

Els records i la inspiració d’Enrique Villagrasa (1957, Burbáguena) naveguen entre la «bellesa blava» del seu mar de Tarragona i el «silenci» i les vinyes de Burbáguena, el seu poble natal de Terol. El periodista presentava ahir Queda tu sombra (La rama dorada), el seu últim llibre de FELICITACIONS

Lupe, Happy 8th birthday! ¡Feliz cumpleaños! Per molts anys! Kisses, Blanca Carlota.

poemes que engrossen la llista de la vintena de publicacions.

El llibre és «més passat que present» i és una mirada, sobretot, als records d’infància entre els veïns aragonesos. «M’inspiro en tot el que veig al meu voltant», explica Villagrasa, que quan escriu desconnecta per complet.

«Estic fora de mi, en un altre

món, com si algú m’adduís», observa. «A través del primer vers em deixo anar», explica. Aquest tarragoní va arribar a la ciutat amb 23 anys, després de finalitzar els estudis universitaris.

Els seus referents són Quevedo i Lorca. Després va descobrir Juan Ramón Jiménez, tot i que Poeta a Nova York el segueix

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡¡¡Feliz cumpleaños querido hijo!!! Que tengas un día maravilloso y un año lleno de alegrías. Te queremos mucho.

Por muchos años preciosa. Y este en especial. Te queremos tu familia.

fascinant. A través dels seus poemes, assegura que fa «un ús del llenguatge per desxifrar les entranyes de la poesia». Aquest lector de poesia, que reivindica els poetes tarragonins, sense incloure’s en la llista. «No em sento poeta. Quan tinc una idea em sento obligada a escriure-la», conclou.

Enrique Villagrasa, ahir, a la presentació de ‘Queda tu sombra’.

10

diarimés 22/03/2019

TARRAGONA

SETMANA SANTA

Sant Llorenç s’omple per veure les escenes de ’La Passió d’Albinyana’

GERARD MARTÍ

Demà, dissabte, se celebra a la seu del Gremi de Pagesos el Ball Parlat de Santa Magdalena Carles Gosálbez

L’església de Sant Llorenç, seu del Gremi de Pagesos, va ser ahir a la tarda escenari de la presenta· ció de l’opuscle de Setmana San· ta d’aquesta entitat, que des de fa uns anys aposta per un format diferent del tradicional. En l’edi· ció del 2019, el protagonisme ha estat pels components de La Passió d’Albinyana, que van dur a terme la representació d’escenes de l’Evangeli.

Més d’una cinquantena de persones, entre actors, músics, cantants i tècnics participen en aquesta proposta cultural que va sorgir el 1990 a Albinyana, població del Baix Penedès de poc més de 2.000 habitants, per recollir fons econòmics amb la finalitat de restaurar la figura de l’àngel que corona el campanar de l’església parroquial de Sant

Bartomeu. Com a curiositat, el paper de Pilats el fa, des dels ini· cis, l’actual alcalde d’Albinyana, Quim Nin. La representació de La Passió d’Albinyana, que aquest any celebra tres dècades, va obtenir el reconeixement del públic as· sistent, que va omplir l’església de Sant Llorenç en una jornada força emotiva per al Gremi de Pagesos, una de les entitats més antigues de la ciutat de Tarrago· na. La direcció musical va anar a càrrec del compositor Josep Ma· ria Guitart i la direcció artística de Mercè Sardà.

En el decurs de l’acte, es va procedir al lliurament de les ban· deres del Sant Sepulcre i de La Pietat –els dos misteris de Set· mana Santa del Gremi– a les per· sones que aquest any seran els banderers de l’entitat. També es

Sant Llorenç va acollir una edició especial de la Passió d’Albinyana, que el 2019 celebra 30 anys.

El Gremi de Pagesos presenta l’opuscle de l’edició del 2019 de la Setmana Santa va fer un reconeixement a antics portants dels passos.

Santa Magdalena Per altra banda, l’església de Sant Llorenç també acollirà demà dis·

sabte, a partir de les 18 hores, la segona edició del Ball Parlat de Santa Magdalena, a càrrec de l’Estudi de Música. Aquest ball musical i dramatitzat està dedi· cat a la copatrona del Gremi de Pagesos. A les 20 hores hi haurà una segona representació.

L’any passat, el Gremi va recu· perar el Ball Parlat de Santa Mag· dalena. La novetat d’enguany es que no es representarà aprofi·

tant la presentació de l’opuscle, sinó dos dies després, i s’amplia a dos passis com a conseqüència de l’èxit de públic de l’edició del 2018.

El ball repassa passatges de la vida de Maria Magdalena i la seva relació amb Jesucrist. An· tigament es representava en po· blacions com la Nou de Gaià o Bonastre. L’entrada és gratuïta, limitada a l’aforament.

INFRAESTRUCTURES

El CAT instal·larà sensors ‘online’ a la xarxa per mesurar la qualitat de l’aigua

CEDIDA

El consorci realitzarà una inversió de 250.000 euros Redacció

El Consorci d’Aigües de Tarra· gona instal·larà disset sensors multiparamètrics arreu de la xarxa de distribució. El pres· supost total d’aquests sensors online ascendeix a 250.000 euros. Aquests es complemen· taran amb cinc sensors més desplegats en col·laboració amb EMATSA, per cobrir la totalitat

de l’aigua distribuïda. Aquests sensors mesuren conductivitat, terbolesa, índex UV 254nm, co· lor, TOC i temperatura.

El principal objectiu del CAT és el de subministrar aigua de qualitat i amb els màxims estàn· dards de seguretat alimentària.

Amb la nova Directiva Marc de l’Aigua, els requisits de quali· tat de l’aigua seran cada vegada

més estrictes, especialment a la xarxa, la qual cosa suposa que s’ha de conèixer de la millor ma· nera possible com es comporta l’aigua a la xarxa. I és per això que el CAT ha impulsat la instal· lació d’aquests sensors. Aquests se sumen a altres mesures per a garantir la qualitat com la certi· ficació de la norma ISO 22.000 d’innocuïtat alimentària.

El sensors controlen la terbolesa, el color i la temperatura.

CEDIDA

Un miler de persones participarà en l’acte que se celebrarà a la Catedral Redacció

L’Amfiteatre acollirà avui, diven· dres, a partir de les 7 de la tarda, un viacrucis amb motiu de la beatificació de Marià Mullerat, acte que tindrà lloc, demà, dis· sabte, a la Catedral, amb la pre· sència d’un miler d’assistents.

Amb aquest motiu, es tallarà la circulació als carrers de les Co· ques i Pare Iglesias, entre les 9.30

i les 14 hores. La celebració serà presidida pel cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congrega· ció per a les Causes dels Sants.

Aquesta serà la primera beatifi· cació a la Catedral de Tarragona.

Les portes del temple s’obriran a les 9.30 del matí.

Mullerat, metge i polític, va ser assassinat el 1936. En una conferència prèvia a la beatifica·

ció, Pere Cardona, jutge delegat de la causa de canonització, va dir que «des de ben jove va des· tacar pel seu compromís». Per Mullerat, «ser metge i alcalde era un apostolat», va dir Cardo· na, qui va remarcar que «va ser el metge dels pobres i dels indi· gents i es guanyà la confiança de molta gent, independentment de tota ideologia i classe social».

Unes 700 persones partici· paran el pròxim diumenge al V Aplec de Bandes de Setma· na Santa i al III Concurs de Tambors i Bombos La Presa de Jesús, que se celebrarà al Serrallo. A les 11.30 hores, un total de vuit bandes desfila· ran des de les Escales Reials fins a la Pèrgola de la Confra· ria de Pescadors per celebrar l’aplec. L’acte comptarà amb la Banda de CCITT de Pasión (Reus), la Banda de Cornetes i Tambors Sant Pere Apòstol (Reus), la Banda La Verònica (Reus), el Grup de Bombos i Tambors Santíssim Crist de la Mar (Benicarló), la Banda del Cristo de Bonavista (Tarra· gona), la Banda del Crist dels Gitanos (Tarragona), la Ilus· tre Cofradía de Jesús Atado a la Columna de Villamayor de Gállego (Saragossa) i la Banda de Tambors i Bombos La Presa de Jesús (Tarragona). L’esde· veniment continuarà amb el concurs de tambors i bombos, que començarà a les 17.45 ho· res. Els participants recorreran els carrers del barri del Serra· llo. Competiran la Banda de Timbals del Sant Enterrament (Tarragona), l’Associació de Bombos i Tabals de Peníscola (Castelló), la Banda de Timbals del Sant Sopar (Tarragona), la Banda de Timbalers dels As· pirants de la Sang (Tarragona), la Banda del Sant Sepulcre de l’Alcúdia (València), l’Associa· ció Cultural Tambors de Passió Almassora (Castelló) i la Banda de Tambors i Bombos La Presa de Jesús (Tarragona). Redacció

Conferència sobre notícies falses al campus Catalunya de la URV

RELIGIÓ

Viacrucis a l’Amfiteatre abans de la beatificació de Marià Mullerat

El Serrallo acollirà el V Aplec de Bandes de Setmana Santa el diumenge

Imatge del jove metge i polític assassinat, Marià Mullerat.

La Sala de Graus del campus Catalunya de la URV serà es· cenari, avui divendres, a les 18.30 hores, d’una conferència que abordarà la problemàtica de les notícies falses. Manlio de Domenico, físic i professor de la Fundació Bruno Kessler (Itàlia), impartirà la conferèn· cia Desinformació i manipulació en l’era de mitjans socials.

El conferenciant mostrarà si és possible manipular l’opinió pública amb la nova ciència de les xarxes i la intel·ligència artificial. Com a cas pràctic, es comentaran els fets ocor· reguts en les xarxes socials durant el referèndum català de l’1 d’octubre de 2017 i s’hi proporcionaran algunes pau· tes i contramesures per defen· sar-se de la desinformació i la manipulació en línia. Redacció

REUS

22/03/2019 diarimés

11

POLÍTICA

Entre Veïns es presentarà el 26-M per «obrir les portes del ple als barris» El nou partit debutarà amb Valentín Rodríguez com a cap de llista, Esperanza Torrijos de 2 i Eduardo Navas serà tercer OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

Per «obrir les portes del ple als barris» i «fer més fàcil el dia a dia de les persones que hi viuen», el projecte Entre Veïns ha confirmat que concorrerà a les eleccions del 26-M amb una llista encapçalada per Valentín Rodríguez (president de l’AVV de Mas Vilanova), Esperanza Torrijos (Immaculada) i Eduardo Navas (Mas Pellicer).

Formaran part de la candidatura igualment Ana Belén Castaño, de Sol i Vista i el president de Joan Prim, Ramon Peña. L’alcaldable Valentín Rodríguez exposava ahir, en la presentació de la formació al local de l’AVV I de Maig, que «ens centrarem en temes concrets com la seguretat, la neteja, la il·luminació, el comerç, l’urbanisme» però «també volem estar presents en els grans projectes de ciutat». I apuntava que la llista del partit, que s’està acabant de perfilar, «quedarà tancada en setmana i mitja».

L’origen d’Entre Veïns, tal com expressava ahir Esperanza Torri-

Rodríguez: «Ens centrarem en seguretat, neteja, il·luminació i urbanisme» inclusiva, oberta i que reculli les inquietuds de les diverses zones de Reus, que són particulars i diferents per a cada barri» per afrontar el que serà el seu debut el 26-M.

Torrijos, Rodríguez, Navas i altres membres de la candidatura integrada per representants veïnals.

jos, que anirà de 2, és «la voluntat de donar realment veu als veïns dels barris» amb «una nova forma de política». El partit, que va

registrar-se el passat 11 de març, té intenció d’«implicar persones joves, que són importants i han de ser el relleu», però també de

POLÍTICA

«protegir la gent gran amb un sistema de serveis socials més adequat que el que tenim ara».

I vol generar una «candidatura

«Venen un cop cada 4 anys» Al seu torn, Eduardo Navas, que ocuparà el número 3 de la llista d’Entre Veïns, valorava ahir que «els problemes dels barris estan presents tot l’any, no quan arriben eleccions o una vegada cada quatre anys, quan alguns regidors baixen. Si som Reus, ho hem de ser sempre». Navas posava un exemple concret en aquest àmbit: «Porto 40 anys als barris i no he vist mai una patrulla fixa a peu. Per a mi, la patrulla a peu és una patrulla amiga, que parla amb els veïns i segueix el que

passa, no una que ve un cop a la setmana, fa un tomb i marxa». I un altre: «Fa tres mesos, a Mas Pellicer va caure un fanal i encara està a terra. Fa pocs dies va caure un arbre al carrer Sant Joan i van retirar-lo al moment».

Entre Veïns busca resultar una llista preparada, plural i transversal», i «disposada a governar». El cap de llista, Valentín Rodríguez, recordava ahir que «quan parlem dels barris, ens referim a tot Reus, perquè tota la ciutat està repartida en barris». I apuntava que «la desatenció no està només a la perifèria. Ben a prop de la plaça del Mercadal també hi ha problemes».

L’alcaldable va respondre també ahir a les crítiques que han sorgit des d’algunes entitats tant pel seu salt de la presidència de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) a la política com per l’ús de la marca Entre Veïns, que es correspon amb el nom d’un programa de ràdio on, fins el passat 9 de gener, participava el teixit veïnal. En aquest sentit, Rodríguez va explicar que «els que s’han queixat són tres o quatre de 29 presidents d’associacions. Alguns d’ells han estat en llistes de partits i altres hi seran ara». Sobre el nom, concretava que «el programa va començar per Mas Vilanova i Immaculada.

Quan va entrar la nova Junta de la FAVR, els ho vam oferir, però es van desentendre».

POLÍTICA

Els regidors de Cs al·leguen contra Montserrat Caelles, número 4 a la els expedients disciplinaris candidatura de Junts per Reus Sánchez, Labrador i Figueras han fet el tràmit a la Comissió de Garanties OLÍVIA MOLET

M.P.

Els regidors del grup municipal de Cs a Reus, a qui la Comissió de Règim Disciplinari del partit va obrir expedient la setmana passada, van presentar, ahir, tal com havien anunciat al seu moment, al·legacions a la suspensió de militància davant la Comissió de Garanties de la mateixa formació. Cs va actuar contra el portaveu del grup, Juan Carlos Sánchez, i també contra els regidors Pepa Labrador i Guillem Figueras, arran de la seva participació en una roda de premsa duta a terme el passat 11 de març i on Sánchez va informar que el partit havia decidit aparta-lo després de denunciar una possible irregularitat relacionada amb un càrrec de Cs a Catalunya. Sánchez havia resultat ratificat com a cap de llista per al 26-M i Cs va acordar, igualment, la seva revocació i va comunicar que «tenim equip a Reus i anunciarem un altre alcaldable».

Arran de la roda de premsa de l’11 de març, i també a conseqüència que els regidors traslladessin a Fiscalia docu-

El portaveu Juan Carlos Sánchez, en una imatge d’arxiu.

mentació vinculada a aquesta presumpta irregularitat, Cs ha suspès de militància «cautelarment» Sánchez, Labrador i Figueras. Al moment de donar-se a conèixer aquesta mesura presa pel partit, des del grup municipal ja van apuntar que els regidors presentarien al·legacions

a la Comissió de Garanties de la formació perquè «els expedients es fonamenten en errors i falsedats». Un tràmit, aquest, que va formalitzar-se ahir. Tots tres continuen sent regidors. Els expedients disciplinaris oberts podrien comportar la seva expulsió definitiva del partit.

Pellicer destaca que ella «ha trobat la fórmula d’èxit per catapultar Reus» OLÍVIA MOLET

Redacció

La regidora de Cultura i Projecció de Ciutat, Montserrat Caelles, ocuparà el quart lloc a la llista de Junts per Reus. L’alcaldable Carles Pellicer va presentar-la ahir com una candidata que «ha trobat la fórmula d’èxit per catapultar Reus de nou» i va mostrar-se convençut que «la seva personalitat i capacitat l’han portat a ser una excel·lent ambaixadora de la ciutat». Per la seva part, Caelles va posar en valor la feina feta en el darrer mandat «aconseguint que la cultura a Reus sigui de tothom i arribi a tothom per igual». «Reus és una marca de prestigi, està de moda», va subratllar la regidora.

A l’acte també va assistir l’escriptor Jordi Folck, amic personal de Caelles, que va ressaltar que «la cultura és la ventafocs dels pressupostos públics, però en el cas de Reus és una excepció».

Per tancar l’acte hi va haver una actuació sorpresa de Joan Masdéu, que va interpretar la popular cançó dedicada a la ciutat Reus. Masdéu va arrencar

Caelles va protagonitzar ahir un acte a la plaça Prim.

l’aplaudiment dels assistents i va posar punt i final a l’acte de presentació.

Montserrat Caelles ocuparà el quart lloc a la llista, per darrere de Teresa Pallarès, que és tercera, i de Montserrat Vilella, que anirà de 2. Pellicer renovarà tres de les sis primeres posicions de

la llista de Junts per Reus, on es mantindran, dels actuals regidors, únicament Pellicer, Vilella i Caelles. Així, a banda de Pallarès, s’esperen encara dos noms més que no hauran acompanyat l’alcalde en els darrers quatre anys. Tots els regidors, però, formaran part de la candidatura.

12

diarimés 22/03/2019

REUS

OCI

‘Juego de Tronos’ porta ‘escape rooms’ i una mostra d’objectes a La Fira

OLÍVIA MOLET

El Consell Comarcal del Baix Camp cerca a persones de 30 anys i més en situació d’atur de les comarques del Baix Camp i el Priorat interessades en participar en el programa 30 plus que ofereix una experiència laboral a les persones participants, amb l’objectiu de reconduir la trajectòria professional. Paral·lelament, també cerquen empreses disposades a col·laborar en aquesta iniciativa a través de contractacions.

El centre comercial serà un dels pocs indrets on farà parada ‘Juego de Tronos, El Reto’ que traslladarà els més fidels a l’exitosa sèrie televisiva Redacció

Els seguidors de la sèrie Juego de Tronos estan d’enhorabona.

HBO España i Vodafone han decidit portar a Reus l’experiència Juego de Tronos, El Reto. Es tracta d’un esdeveniment al voltant de l’exitosa sèrie que inclou una exposició d’objectes o escape rooms centrats en els seus personatges i en diverses parts dels Set Regnes.

L’activitat arribarà a la Fira Centre Comercial el pròxim 29 de març i romandrà a l’indret fins al 7 d’abril. Durant tots aquests dies, les diferents propostes i activitats es podran realitzar de cinc de la tarda a nou de la nit de dilluns a divendres i d’onze del matí a dues de la tarda i de quatre a nou del vespre els dissabtes i els diumenges.

Menys d’un mes abans de l’estrena de l’esperada última temporada de Juego de Tronos, els seus seguidors podran gaudir

en aquest centre comercial de diferents àrees amb espais d’exhibició, jocs, experiències o una reproducció del mateix Tron de Ferro. Cal dir que la Fira Centre Comercial és un dels pocs indrets a tot l’Estat on aquest esdeveniment hi farà parada.

Les activitats es podran fer des del dia 29 de març fins el 7 d’abril, de dilluns a diumenge A la planta baixa de La Fira hi haurà l’Àrea d’Exhibició amb set vitrines que homenatjaran, amb diferents elements, algun dels moments més icònics de les set temporades emeses. A la planta segona s’hi ubicarà l’Àrea d’Experiència amb tres escape rooms diferents amb els quals els participants, en grups de quatre a sis persones, podran viatjar a

Rocadragón, Desembarco del Rey o Invernalia. Cadascuna de les escape rooms tindrà el seu Game Master, un guia de l’activitat, que ajudarà als participants, en cas que ho necessitin, a sortir d’aquesta experiència. En acabar, els participants podran ferse una foto al costat d’una rèplica de Drogon, un dels fidels dracs de la Daenerys.

La tercera part d’aquest espectacle estarà situada a la planta primera, on hi haurà l’àrea Photo Opportunity. En aquest espai els assistents podran fer-se fotografies al mític Tron de Ferro, a més de trobar-hi una ruleta on es podran aconseguir regals personalitzats.

Amb aquesta experiència el públic podrà conèixer de primera mà, i de manera presencial i participativa, tot allò vinculat en el món de Juego de Tronos i la seva última temporada que serà

El Consell Comarcal busca gent aturada pel programa 30 plus

El Teatre Fortuny canvia ‘Lúltim acte’ per una comèdia

Imatge d’arxiu de l’interior de La Fira Centre Comercial.

tot un esdeveniment a escala mundial, en definitiva, tot un seguit d’activitats que traslladaran als seguidors més fidels als escenaris de l’exitosa sèrie de televisió, creada per David Benioff i D.

URBANISME

B. Weiss, que finalitza enguany amb la novena temporada.

El projecte, pioner a tot l’Estat, ha estat possible gràcies a l’acord entre HBO España, Vodafone i Merlin Properties.

La gira per Catalunya de l’espectacle L’últim acte, basat en textos d’Anton Txékhov, ha quedat suspesa. L’obra s’havia de fer al Teatre Fortuny el 28 de maig i s’ha substituït per la comèdia Escape room que es farà el mateix dia i a la mateixa hora, a les nou de la nit. Les localitats adquirides per L’últim acte seran vàlides per a la representació que protagonitza Joel Joan o, si es prefereix, es retornaran els diners.

CINEMA OLÍVIA MOLET

El Carme demana que el pla d’obres s’executi però amb modificacions

El premi Goya ‘Cerdita’ protagonitza el segon dia del festival Breus

Els veïns volen crear una taula amb l’Ajuntament

Avui es projectaran 17 curts més al Bartrina

M. P.

Nil Morato

L’Associació de Veïns L’Harmonia del Carme ha portat una instància a l’Ajuntament on demana que el ple tramiti, a través d’una moció, «el pla d’obres del barri del Carme, aprovat al 2004, però amb els canvis que desitgem els veïns». La instància, que té data d’entrada al registre del 5 de març, sol·licita «crear una taula de treball entre Ajuntament i associació de veïns per reunir-nos un cop al mes, com a mínim». També «que es construeixin els 140 pisos socials, de venda i lloguer, en els solars que són propietat de l’Incasòl, com consta al projecte de reforma» i «que es treguin a subhasta pública els solars de propietat municipal, amb el cost que hagi tingut l’Ajuntament, i així poder construir els 200 nous pisos a preus assequibles». Des que el pla es va aprovar, han passat prop de 15 anys.

La instància, que consta d’una desena de punts, reclama també «mirar els diferents passos i pas-

satges, contemplats al projecte, per connectar el barri entre ell mateix i amb la resta de la ciutat, reduint el nombre d’expropiacions en l’execució d’aquests passos». I posa com a exemple el pas del carrer del Vent al carrer de Sant Jaume, on «està contemplada l’expropiació de 14 habitatges, dels quals com a mínim 4, que donen al carrer del Vent, són comerços». Per això, «demanem que es rectifiqui i que s’aprovi una moció per expropiar solament dos habitatges» en aquest pas. Els 12 restants, «que siguin alliberats i deslligats de l’expropiació».

Respectar el comerç Des de L’Harmonia del Carme entenen que «amb això no perjudicaríem a tants veïns ni botiguers i es podria dur a terme el pas amb un pressupost molt més econòmic, ja que s’estalviarien 12 expropiacions». Amb tot, el veïnat vol «que es prioritzi el no tocar cap edificació on es trobi un comerç, ja que

L’AVV L’Harmonia del Carme va detallar ahir els canvis del pla.

prou malament està el comerç al barri com per afectar-lo encara més, expropiant l’habitatge i el comerç».

La proposta de pla d’obres que l’entitat veïnal defensa que s’executi detalla en el capítol d’antecedents que el barri «se sent oblidat per l’administració local i, és avui, pel centre de Reus, una reserva d’edificacions, de bons carrers i de centralitat potencial». El Carme té, en el seu conjunt, 2.498 habitatges, una proporció important dels quals es troba en mal estat o ruïnós, segons les dades de l’informe elaborat per L’Harmonia del

Carme. «A la pràctica totalitat del barri», que aplega 47 carrers, «hi ha immobles en situació precària». El president de l’Associació de Veïns L’Harmonia del Carme, Josep Machado, lamentava ahir que la manca d’intervenció genera problemes d’ocupacions il·legals al barri. I subratllava que, «tot i que l’Ajuntament digui que no, almenys aquí sí que hi ha màfies que es dediquen a l’ocupació, a rebentar portes perquè algú pugui entrar a un pis, i això no pot seguir d’aquesta forma». Actualment, «s’estan reformant 14 o 15 blocs» i «volem és que hi hagi moviment».

El festival Breus arriba avui al seu segon dia de projeccions després que ahir, a les nou del vespre, quedés inaugurat amb tres curtmetratges, entre els quals hi havia el guanyador dels Gaudí, L’última verge, i també les cinc seleccionades de l’Escola de Cinema de Reus (ECIR).

Avui és el torn del premi Goya, Cerdita, i de 17 projeccions més, tant del bloc Panorama Cat com del Panorama Europeu.

De la mateixa manera que ahir, el Teatre Bartrina acollirà els curts d’avui que començaran a les cinc de la tarda i s’allargaran fins a les onze de la nit. El bloc dels curtmetratges catalans iniciarà la sessió de cinc a set, amb un total de sis curts que tancaran la presència catalana al Breus. El festival continuarà de set a nou amb la projecció dels curts espanyols i europeus, que s’estrenen avui al festival i entre els quals hi ha Cerdita, el guanyador dels Goya. També es podrà veure Bonobo, de Su-

ïssa, Chuchotage, d’Hongria, 100EUR, d’Àustria o La vie Sauvage, de França entre d’altres.

El festival clourà demà, dissabte, amb set projeccions dels mini breus, orientats per a nens de més de tres anys, a partir de les dotze del migdia i fins a dos quarts de dues. També pel matí tindrà lloc el taller de creació, d’onze a dues, al Castell del Cambrer, on s’aprendrà a crear un petit film animat amb Roseta Mauri com a protagonista.

I en horarid de matí i tarda, es podrà gaudir del cine que, probablement, és el més petit del món, el Caravana puck, on hi caben set persones i es podran veure pel·lícules d’animació.

A partir de les cinc de la tarda es projectaran els breus que han realitzat els participants del concurs Crea Breus i, acte seguit, tindran lloc les darreres projeccions del festival fins arribar a les nou de la nit quan se celebrarà la cloenda amb tres curts, entre ells el guanyador dels Oscars, The Silent Child.

22/03/2019 diarimĂŠs

1

2

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Objectiu 2030: garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, posa el focus en aquells grups de població marginats que pateixen manca d’aigua Anna Ferran

«No deixem a ningú enrere».

Amb aquest eslògan, arriba enguany una nova edició del Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta iniciativa global, que se celebra avui, 22 de març, posa any rere any el focus sobre una de les diverses problemàtiques que afecten l’aigua com a recurs vital per a la supervivència del planeta.

Enguany, l’atenció ha recaigut sobre la dificultat que suposa accedir a una aigua potable per a milions de persones d’arreu del món, unes persones que sovint ja pateixen marginacions per causes diverses i que s’acaben agreujant en no poder tenir garantida aigua per a viure.

Com ve sent habitual, l’eix temàtic sobre el qual gira el Dia Mundial de l’Aigua està vinculat amb un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que l’Organització de les Nacions Unides s’ha plantejat per a tenir completament assolits de cara el 2030. Enguany, està íntegrament vinculat a l’objectiu número 6 que fa referència a l’aigua neta i al sanejament. Així doncs, des d’UN Water, l’agència de l’ONU encarregada de gestionar els temes vinculats amb l’aigua, expliquen que una de les metes que es planteja aquest objectiu és justament garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i del sanejament. I sempre amb el 2030 com a data límit per haverho aconseguit.

L’aigua, un dret humà Cal tenir en compte però que l’accés a l’aigua no només és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, sinó que des de 2010 és també un dret humà.

L’Assemblea General aprovava el 28 de juny de 2010 una resolució

CEDIDA

Malgrat ser declarat un dret humà l’any 2010, l’accés a l’aigua està lluny de ser universal. Des de l’agència UN Water, de les Nacions Unides, alerten que dones, nens, refugiats, persones grans, pobles indígenes i persones amb discapacitat són els principals marginats de l’aigua i el seu sanejament.

en la qual es reconeixia que «el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans».

Que l’aigua sigui un dret humà, vol dir que tota persona, sense discriminació, té dret a disposar d’aigua suficient, segura, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic, cosa que inclou l’aigua per al consum, el sanejament, la bugada, la preparació d’aliments i la higiene personal i domèstica, tal com ho defineixen l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans,

ONU Hàbitat i l’Organització Mundial de la Salut.

Els marginats de l’aigua Ara bé, malgrat ser des de fa 9 anys un dret humà, l’accés a l’aigua potable i al sanejament per al conjunt de la població mundial està lluny encara de ser una realitat. Justament per aquest motiu, el Dia Mundial de l’Aigua 2019 se centra en aquest aspecte crucial. Avui en dia encara són milions les persones que viuen sense aigua potable a casa, a l’escola o al lloc de treball, cosa que suposa una lluita, jornada rere jornada, per tenir accés a

MEDI AMBIENT CEDIDA

alguna font aquàtica que els permeti sobreviure i una lluita per sobreviure a les malalties que contrauen a causa del consum d’aquesta aigua.

Els grups de població que, per condicions diverses, pateixen algun tipus de marginació social

són els més afectats per aquesta situació, segons asseguren des d’UN Water. L’agència té identificats els principals motius de discriminació a l’hora d’accedir a l’aigua: el sexe, la raça, l’ètnia, la religió, la casta, l’idioma, la nacionalitat, l’edat, l’estat de salut,

la discapacitat i la situació econòmica. Aquests condicionants es tradueixen en el fet que dones, nens, refugiats, persones grans, pobles indígenes i persones amb discapacitat són els principals marginats de l’aigua.

Ara bé, existeixen altres mo-

tius, vinculats al medi ambient que se sumen als condicionants de discriminació i que agreugen la situació d’una forma desproporcionada. Alguns d’aquests són la degradació del medi ambient, el canvi climàtic, el creixement demogràfic, els fluxos migratoris o els desplaçaments forçosos.

Les xifres que deixa aquesta situació són esgarrifoses. Estudis elaborats per l’Organització Mundial de la Salut, UNICEF i altres organismes xifren en 2.100 milions les persones que viuen sense aigua potable a les seves llars. Però és que 4.000 milions de persones, gairebé dos terços de la població mundial, pateixen escassetat greu d’aigua durant, com a mínim, un mes a l’any.

Com a conseqüència d’aquesta situació, es calcula que uns 700 milions de persones de tot el món es podrien veure desplaçades de la seva llar a causa de la manca d’aigua si no es fa res abans de 2030 perquè la situació canviï.

Són justament xifres com aquestes les que motiven la celebració del Dia Mundial de l’Aigua. I és que la jornada d’avui ha de servir per prendre consciència sobre la fragilitat d’un bé tan necessari com l’aigua i començar a prendre mesures perquè realment l’aigua arribi a totes les boques i sigui veritablement un dret humà.

22/03/2019 diarimés

10 FETS QUE EVIDENCIEN LA MANCA D’AIGUA —2.100 milions de persones viuen sense aigua potable a les seves llars.

—Prop de 4.000 milions de persones -gairebé dos terços de la població mundial- pateixen una escassetat greu d’aigua durant, com a mínim, un cop a l’any.

—Cada dia moren més de 700 nens menors de 5 anys al món per diarrea causada per aigua insalubre o per un sanejament deficient.

—Cada dia moren més de 800 dones a causa de complicacions en l’embaràs o en el part derivades de la manca d’aigua o de l’accés a una aigua no segura.

—Les dones i les nenes són les encarregades d’anar a buscar o de recollir l’aigua en 8 de cada 10 llars que no tenen accés directe a l’aigua des del mateix habitatge.

—Una de cada quatre escoles primàries de tot el món no té abastiment d’aigua potable i els alumnes consumeixen aigua de fonts no protegides o passen set.

—El 80% de les persones que ha d’utilitzar fonts d’aigua no segures o no protegides viu a les zones rurals.

—Uns 159 milions de persones recullen l’aigua potable de fonts superficials com estancs o rierols.

—Per als 68,5 milions de persones refugiades, l’accés a l’abastiment d’aigua potable és molt problemàtic.

—Uns 700 milions de persones de tot el món podrien veure’s afectades per la intensa manca d’aigua d’ara a l’any 2030.

3

4

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

CONTAMINACIÓ

Els microplàstics: de l’aigua i el fons marí al plàncton i a les nostres taules El 90% dels residus existens als oceans són plàstics i de seguir així en 30 anys hi haurà més plàstics que peixos al mar CEDIDA

Anna Ferran

Va ser escollida el passat 2018 com la paraula de l’any. Ara bé, els motius pels quals es va donar aquesta distinció al concepte microplàstic estan lluny de ser positius. I és que és una de les amenaces més preocupants a les quals s’enfronta el medi ambient, i concretament els mars i oceans. Per això, organismes públics com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han posat el focus en aquest tema aprofitant que avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua.

Des de l’ACA recorden que «el plàstic representa el 90% de les escombraries existents als oceans i de seguir amb l’actual tendència es preveu que en 30 anys hi hagi més plàstics al mar que peixos». De fet, són comunes les imatges d’immenses illes de brossa plàstic surant per sobre del mar. El problema, però, és que el plàstic que es veu no és l’únic que està present a l’entorn marí. I és que aquest està cada cop més ple d’unes petites partícules de plàstic, anomenades microplàstics, que acaben entrant a la cadena alimentària, des del plàncton fins a arribar a les nostres taules, i que contaminen i destrossen els ecosistemes.

Fins a 500 mil microplàstics Un estudi publicat a finals de febrer pel Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Universitat de Barcelona ha determinat que els microplàstics més presents a les aigües pròximes a la costa mediterrània espanyola són el polietilè (54,5%), polipropilè (16,5%) i poliestirè (9,7%). En les més de 2.500 mostres que aquests científics han investigat han trobat cilindres i esferes petites, escumes de po-

180.000

6 hores

69%

microplàstics per quilòmetre quadrat al litoral català de mitjana

temps per acumular milers de microplàstics en un organisme marí

dels aliments marins contenen microplàstics

liestirè, filaments derivats d’arts de pesca i abundants fragments més grans de plàstic, entre altres materials.

Les xifres que ofereix l’estudi són alarmants. I és que en punts de la costa catalana, s’han trobat concentracions de 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat, quan la mitjana global és de 100.000 mp/km2. Aquest fenomen extrem s’ha localitzat davant de les costes de la Tordera, si bé la mitjana de microplàstics a les costes catalanes continua

sent superior a la global, ja que se situa en els 180.000 ítems.

Molt petits i al fons marí Una de les conclusions que s’extreuen d’aquesta recerca és que els microplàstics trobats en aigües peninsulars «són arrodonits, de mida molt petita —sobre un mil·límetre— i de baix pes específic, i això podria indicar un estat de degradació avançat i, per tant, una llarga permanència en el medi marí», segons explica l’expert Wiliam P. de Haan,

membre del grup de recerca.

Ara bé, una de les novetats que inclou aquesta investigació és que s’ha pogut comprovar com els microplàstics més petits s’integren en agregats marins, que fins ara només estaven formats per partícules orgàniques i minerals. Les xifres són preocupants: un 40% dels microplàstics (en quantitat) i un 25% (en massa) poden formar aquests agregats marins. «Aquest procés podria facilitar l’enfonsament i l’acumulació dels microplàstics poc

densos a les fondalades marines, un ambient lluny de l’abast de l’únic agent capaç de degradar-los, la llum ultraviolada de la radiació solar», indiquen en l’estudi.

Part de la cadena alimentària Un dels principals problemes que ocasionen els microplàstics és que acaben formant part la cadena alimentària. Així doncs, investigadors de la Universitat de Plymouth (Gran Bretanya) han pogut demostrar, en un estudi

fet en laboratori, que només són necessàries sis hores d’exposició a una aigua amb una concentració de microplàstics similar a la qual es pot trobar en un oceà perquè un organisme marí com una vieira acumuli milers de microplàstics en els seus òrgans, especialment intestins, ronyons i brànquies. Aquest estudi també mostra que calen més de 14 dies d’estada en una aigua neta de microplàstics perquè aquests desapareguin dels organismes com les vieires.

Un altre estudi, elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris, posa el focus en els aliments marins de consum humà i determina que el 69% contenen microplàstics. Aquesta investigació de l’OCU conclou que el 66% de les mostres de sal i de crustacis analitzades contenien ítems plàstics. Pel que fa a la sal, aquest percentatge augmenta si es tracta de la flor de sal. En el cas dels crustacis, s’ha observat un percentatge menor en aquells que es comercialitzen pelats, ja que s’extreu el cap i el conducte digestiu. Els mol·luscs, per la seva banda, són els aliments marins que tenen una presència major de microplàstics. I és que el 71% de les mostres en contenia, malgrat haver-se netejat abans de comercialitzar-se.

La conseqüència d’aquesta situació la reflecteix una investigació de la Universitat Mèdica de Viena. I és que els microplàstics ja estan presents als nostres intestins. Aquesta universitat ha realitzat un estudi pilot en el qual s’han recollit mostres de femtes de persones de Regne Unit, Itàlia, Rússia, Japó, Àustria, Finlàndia, Polònia i Països Baixos i s’ha fet un seguiment de la seva dieta i de com anaven envasats els aliments. Els resultats revelen que s’han trobat una vintena de microplàstics per cada 10 grams de matèria fecal. Ara per ara, no s’ha pogut demostrar si provenen del peix i marisc consumit o dels envasos com tampoc s’ha pogut determinar els efectes que té en el nostre organisme. El que està clar però és que el microplàstic són un problema que ens afecta a tots.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

5

6

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

INICIATIVA

Un dia sense plàstics d’un sol ús, carn i emissions, el repte de l’Hora del Planeta

ACN

Aquesta iniciativa global planteja enguany tres reptes concrets que se sumen a la seva petició d’apagar els llums dissabte 30 de 20.30 a 21.30 h.

Anna Ferran

Els petits gests compten. I si un mateix petit gest el repeteixen milions de persones arreu del món, acaba convertint-se en una iniciativa global sense precedents. Això és el que ha passat amb l’Hora del Planeta. Aquest moviment, que va sorgir a Sydney el 2007 i 12 anys després s’ha estès 180 països dels cinc continents, planteja als ciutadans, organismes públics i empreses que apaguen els llums durant una hora (de 20:30 a 21:30) l’últim dissabte del mes de març.

Enguany, la cita serà el pròxim dissabte, 30 de març.

World Wildlife Fund (WWF), ONG organitzadora d’aquesta iniciativa, ha decidit fer un pas més enllà en aquesta 12a edició de l’Hora del Planeta. I és que l’organització anima a sumar-se a aquests reptes: un dia sense plàstics d’un sol ús, un dia sense

carn i un dia sense emissions de CO2. L’organisme posa xifres que expliquen l’impacte que tenen aquestes tres accions en el medi ambient. Així doncs, calen més de 15.500 litres d’aigua per a produir un quilo de carn. Cada any s’aboquen més de 100 milions de tones de plàstic a la natura i el transport urbà és el causant del 30% de totes les emissions de CO2. Justament per conscienciar sobre aquests efectes i fomentar un canvi en la conducta dels ciutadans, WWF ha decidit impulsar aquests reptes coincidint amb la seva iniciativa més coneguda, l’Hora del Planeta.

L’objectiu dels tres reptes i d’apagar els llums entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10 del vespre és visibilitzar que cada cop hi ha més població que defensa el medi ambient i lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat al planeta.

Des de l’organització asseguren que «el 30 de març, milions de persones s’uniran un cop més al voltant de l’Hora del Planeta per demostrar el seu compromís amb la conservació de la natura, que està sotmesa a un procés de degradació sense precedents».

En aquest sentit afegeixen que «la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són els problemes ambientals més greus als quals ens enfrontem i enguany l’Hora del Planeta vol inspirar al món perquè actuï i ajudi a conservar la natura». I conclouen: «l’hora d’actuar és ara, perquè estem empenyent al límit a la natura.

L’Hora del Planeta és una excel· lent oportunitat per reforçar un moviment ja imparable i per demanar un nou acord global per a la natura i les persones».

L’Hora del Planeta al territori A la demarcació són nombro-

La muralla de Tarragona és un dels monuments del territori que s’apaga durant l’Hora del Planeta.

sos els municipis que se sumen a aquesta iniciativa global apagant els llums d’alguns dels monuments i indrets més emblemàtics. És el cas de Tarragona, que cada any deixa a les fosques la capçalera del circ i el tram de la muralla de la Via de l’Imperi Romà. A Valls, es clou la il·luminació de l’església de Sant Joan i per tant, el campanar més alt de Catalunya resta una hora

a les fosques. Per la seva banda, Salou se suma a l’Hora del Planeta tancant els llums de l’Ajuntament, el TAS, diversos centres cívics, l’escola de música, el jardí botànic, la Torre Vella i la Masia Catalana.

L’Espluga de Francolí és una de les localitats on més elements es queden a les fosques. En concret, seran l’escultura de la cova, les 17 fonts, les esglésies, diverses

places, el Casal, l’Ajuntament i el Museu de la vida rural. Altres pobles que també s’han adherit a l’activitat són Mont-roig del Camp i el Molar, si bé encara queda una setmana perquè d’altres puguin adherir-se. A tots ells, cal sumar-hi les empreses, entitats i particulars que el pròxim dissabte 30 decidiran gaudir de la foscor durant una hora per a salvar el planeta.

ENERGIA

El 62,5% de la producció elèctrica a Espanya no ha emès CO2 La generació renovable ha crescut un 6% i ja suposa el 40% del total CEDIDA

Redacció

La generació elèctrica sense emissions de CO2 va créixer un 5,5% el passat 2018, situant-se en una quota del 62,5%, segons indica l’Informe del sistema elèctric espanyol 2018. Aquest augment de la generació d’electricitat neta es va tradudir en un 15% menys d’emissions. Així doncs, s’ha passat de 63,8 milions de tones l’any 2017 a 54,2 milions de tones el 2018. Pel que fa als cicles combinats i al carbó, han disminuït la seva quota en el mix elèctric respecte l’any anterior en un 22% i un 18% respectivament.

L’energia nuclear (20,6%) segueix ocupant la primera posició en el mix de generació, però està seguida de prop per l’energia eòlica (19%). En conjunt, la generació d’electricitat mitjançant fonts renovables ha passat de suposar el 33,7% del total a ser el 40,1%, cosa que representa un increment de 6,4 punts percentuals. Si es detalla els diferents tipus d’energies renovables, l’eòlica té un pes del 49%, la hidràulica, del 34%, la

L’energia eòlica és la segona en producció i suposa el 19%.

solar de l’11% i la resta de tecnologies van representar un 5%.

En la presentació de l’informe, el president de Red Eléctrica de España, Jordi Sevilla, assegurava que «aquest significatiu augment de la generació renovable i la consegüent reducció de les emissions de CO2

indiquen que Espanya camina sense pausa cap a un nou model energètic i econòmic basat en la descarbonització i la sostenibilitat a llarg termini, i són el clar reflex del compromís del sector elèctric espanyol amb els objectius europeus en la seva lluita contra el canvi climàtic».

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

7

EMPRESA

Covestro defensa un enfocament integral per assolir l’Horitzó 2030

CEDIDA

La companyia fa una aposta per la innovació, l’eficiència i el diàleg per a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU Redacció

La majoria dels desafiaments de la societat actual per als prò· xims anys s’inclouen en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i la seva consecució requereix la col· laboració de governs, empreses i ciutadans a parts iguals. Com una de les principals empreses de polímers del món, Covestro aplica els 17 objectius tant en la seva estratègia de negoci com en la seva activitat diària, ja que, juntament amb la innovació, pensa i actuar de forma soste· nible és un eix fonamental del negoci.

Sota aquesta premissa, Coves· tro ha alineat els seus objectius de sostenibilitat amb el compro· mís de sostenibilitat amb el com· promís que de cara a l’any 2025 el 80% de la seva despesa en projecte d’I+D es destini a àrees que contribueixin a complir-los.

La companyia també treballa per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 50% així com en ajudar amb les seves solucions a 10 milions de perso· nes de països subdesenvolupats i en fer que els seus proveïdors compleixin amb els requisits de sostenibilitat.

Totes aquestes iniciatives s’emmarquen en el Programa Climàtic de Covestro, l’objectiu del qual és reunir tots els co· neixements tecnològics de la companyia per a desenvolupar processos i productes respectu· osos amb el medi ambient. Com a pioners en el desenvolupament de tecnologies netes, en totes les seves plantes de producció es treballa sota la premissa de l’eficiència energètica i entre les seves metes s’hi troba reduir a la meitat el seu consum energètic per tona de producte fabricat de cara el 2030, agafant el 2005 com

a punt de partida.

A més, a finals de 2016 Coves· tro va crear un consorci de líders en matèria de sostenibilitat per a desenvolupar el concepte de la Productivitat del Carboni, una nova mentalitat que entén el carboni com un recurs valuós i que anima a altres empreses, organitzacions i institucions pú· bliques a contribuir en el com· pliment de l’objectiu dels 2ºC de l’Acord de París.

Actualment, Covestro ja ha aconseguit reduir la dependèn· cia de les matèries primeres d’origen fòssil i fàbrica cada ve· gada més productes utilitzant matèries primeres renovables.

Així doncs, la companyia ha de· senvolupat un procés innovador que permet utilitzar CO2 com a matèria primera en la producció i, per tant, estalviar fins a una cinquena part del petroli cru en el procés productiu. A través

Covestro treballa per reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle de cara al 2025.

d’aquesta nova tecnologia, Co· vestro ja fabrica i comercialitza paviments per a sòls esportius i escumes flexibles per a matalas· sos, per exemple. Es tracta d’un avenç pioner per a la conserva· ció dels recursos i la gestió del reciclatge.

Més enllà de la seva pròpia activitat, com a empresa que opera en l’àmbit internacional, per a Covestro el diàleg és clau.

En aquest sentit, treballa amb els

diferents grups d’interès per es· tablir vies de diàleg i col·laborar conjuntament tant en l’àmbit global com local. Entre altres exemples, Covestro col·labora amb l’ONU en la promoció Jo· ves Campions de la Terra, una iniciativa que vol generar cons· ciència sostenible entre els joves mitjançant la cerca d’idees que contribueixin de forma positiva a millorar la salut del planeta.

Segons Andrea Firenze, Direc·

tor General de Covestro a Espa· nya: «El compromís de 195 països amb un conjunt d’objectius de desenvolupament sostenibles és una fita única a la història. A Co· vestro estem capacitats i disposat a fer una contribució significati· va per a superar desafiaments i brindar solucions sostenibles basades en els nostres materials.

Al cap i a la fi, és un reflex de la nostra missió per fer del món un lloc millor».

8

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

EMPRESA RECOMANADA

Vecsa, ferm compromís amb la sostenibilitat i l’economia circular

CEDIDA

Es dediquen a la valorització d’escòries que converteixen en àrids reciclats Redacció

VECSA és una empresa dedicada a la valorització d’escòries d’incineració de residus sòlids urbans (material final després del procés d’incineració de les escombraries). Des de l’any 2001, subministren àrid reciclat a les diferents obres del Camp de Tarragona, contribuint així de forma molt positiva al medi ambient. Fins aleshores les escòries d’incineració de residus sòlids urbans (RSU) es dipositaven en un abocador controlat. VECSA neix de la preocupació pel medi ambient, buscant disminuir el volum dels materials dipositats en abocadors.

Les escòries que es tracten corresponen als residus gestionats de 480.000 ciutadans de tres comarques: Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp. Aquestes escòries valoritzades reben el nom comercial d’Escograva, un àrid apte per ser utilitzat a l’obra pública i en construcció com a subbase per a carreteres, anivellament de terrenys i terraplens, rebliments de finques i camins rurals, restauració d’àrees degradades per les activitats extractives, etc. L’ús d’aquest material està avalat per l’Agència de Residus de Catalunya.

A més de l’Escograva, es recuperen altres subproductes com

Al llarg d’aquests 18 anys, VECSA ha reciclat i utilitzat en obres del Camp de Tarragona 483.000 tones d’Escograva.

L’empresa compta amb el reconeixement d’Ecoembes i Ecovidrio pel reciclat que realitza el ferro, l’alumini, el coure, el llautó, paper i plàstics reciclats, que es destinen al reciclatge per donar-los un segon ús. Compten amb el reconeixement d’Ecoembes i Ecovidrio com a entitat que contribueix al reciclat d’envasos

metàl·lics i vidre respectivament.

VECSA ha reciclat en les obres del Camp de Tarragona prop de 483.000 Tones d’Escograva i ha obtingut unes 24.800 tones de subproductes metàl·lics. Ha reciclat el residu d’incineració equivalent a 1.925.000 tones d’escombraries produïdes en els diferents municipis. En aquests divuit anys ha utilitzat el material en obres de tot mena, com ara a l’aeroport de Reus, naus indus-

trials dels diferents polígons de la zona, al Port de Tarragona, en construcció d’urbanitzacions a Constantí i Perafort, etc.

El seu objectiu és donar a conèixer el material tant a empreses promotores i constructores de la zona, com a ajuntaments de les tres comarques, per tal de continuar aprofitant el 100% de l’Escograva produïda i obtenir uns municipis cada vegada més sostenibles.

SERVEI RECOMANAT

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, protecció i seguretat en entorns rurals Compten amb professionals altament qualificats i equipaments d’última tecnologia Anna Ferran

Un servei de seguretat diferent.

Així es pot definir Vigilància Mediambiental l’Escurçó.

Aquesta empresa, amb seu a Mont-roig del Camp, està especialitzada en serveis de vigilància rural i es presenta com una alternativa a la policia local en

entorns agrícoles, per tal de reforçar la seguretat pública.

Els serveis que ofereixen són guàrdies de vedats de caça i àrees cinegètiques i seguretat rural. Pel que fa al primer, no només duen a terme la vigilància d’aquestes zones, sinó que també realitzen un assessorament

jurídic i tècnic, creació de plans tècnics, cursos i batudes de senglars en carreteres i camins.

Respecte a la seguretat rural, desenvolupen serveis de vigilància adreçats a la seguretat per al medi ambient, per evitar robatoris, incendis forestals, atemptats a infraestructures

Aquesta conversió de residu en matèria primera valoritzable, donant-li una segona vida, col· loca a VECSA dins el concepte d’economia circular. El que avui és un residu demà serà matèria primera per fer servir en obres del Camp de Tarragona. I no només contribueix al reaprofitament dels residus, sinó també a la reducció de l’impacte ambiental evitant la degradació d’espais naturals més propers. rurals i delictes al camp en general. També fan vigilància al mar, en reserves marines com la Masia Blanca d’Altafulla, amb els corresponents guardapesques marítims. A banda, ofereixen l’ampli coneixement en l’àmbit de la seguretat com a vigilants d’esdeveniments o infraestructures.

Els seus professionals compten amb un llarga experiència i una formació que els avala. A més, l’empresa fa una aposta pels equipaments tecnològics, com drons, càmeres de vídeo o aparells de control de contaminació, que els permeten oferir una major seguretat als clients.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

9

INNOVACIÓ

Llaberia Group crea solucions per a una gestió de l’aigua més eficient

CEDIDA

Ha presentat les seves darreres novetats a SMAGUA 2019, la fira de referència del sector hidràulic i tecnològic nacional Redacció

La celebració de SMAGUA 2019, a principis de febrer a Feria de Zaragoza, ha deixat molt bon regust de boca als professionals del sector hídric. Respecte a les anteriors edicions, aquesta ha destacat gràcies a un augment d’empreses expositores i per la presentació d’estands amb un disseny molt més innovador.

El certamen 2019 també ha despuntat gràcies a la celebració conjunta amb SPAPER 2019, el primer saló internacional de maquinària i equips per la cel·lulosa, paper i cartó, en el qual hi ha hagut 100 empreses expositores.

Al llarg dels tres dies de fira s’han realitzat fins a 30 jornades tècniques, entre les quals han destacat la jornada organitzada per Tecnoaqua que portava per títol La transformación digital en el sector del agua: Smart Water Experience; la sessió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE); i la presentació Tecnologías innovadoras de reducción de costes energéticos en el regadío realitzada per l’Associació Espanyola de Reg i Drenatge. Així mateix, també s’han celebrat presentacions sobre la digitalització de la indústria del paper realitzades per SIEMENS

Imatge de l’estand de Llaberia Group a SMAGUA 2019, en el qual van dur-hi les darreres innovacions de fabricació pròpia.

i FERPAL. Llaberia Group, l’empresa de solucions hidràuliques globals de Montbrió del Camp, ha participat una vegada més com a expositor. Situats al pavelló 4, l’empresa ha col·laborat amb un estand d’allò més original.

Llaberia ha assistit a la trobada hidràulica amb accessoris de polietilè (PE) de fabricació pròpia i amb alguns dels seus productes

més nous.

En primer lloc, han presentat unes vàlvules de polietilè que es caracteritzen per produir poca degradació corrosiva i per tenir una vida útil més prolongada.

Aquestes poden ser utilitzades en aigües residuals, industrials i de procés, en efluents i en indústries de piscicultura i agricultura.

En segon lloc, ha presentat un sistema totalment innovador

per transvasaments d’aigua amb poca altura, anomenat Servillab, creat conjuntament amb l’empresa de construcció d’obra civil Servidel.

A més, durant les tres jornades Llaberia Group ha col·laborat juntament amb l’empresa Iberospec, per tal de comercialitzar i instal·lar l’Aerostrip, difusor de bombolla fina amb un consum d’energia molt baix per l’ús en

tractaments d’aigües residuals i industrials.

«Concloem la 24 edició de SMAGUA amb una gran assistència, noves relacions professionals i major activitat de negoci.

Resultats molt positius que ajuden als professionals de l’aigua a seguir el camí indicat cap a l’evolució i l’optimització del sector», asseguren des de l’empresa montbrionenca.

10

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

RECICLATGE

Cada català genera 509kg de residus i 300 van al contenidor de resta Un informe alerta que la recollida selectiva es manté estancada en nivells baixos i és de mala qualitat OLÍVIA MOLET

ACN

Cada català produeix una mitjana de 509 quilos de residus, 300 dels quals van al contenidor de resta. Un informe de la fundació Rezero alerta que aquesta situació no ha canviat en cinc anys perquè hi ha un augment exponencial de productes nous que s’introdueixen al mercat sense que els fabricants tinguin en compte els aspecte ambientals ni es responsabilitzin de la seva gestió quan es converteixen en residus. És el cas de les càpsules de cafè o els bolquers d’un sol ús.

Aquest treball, que porta per títol Catalunya cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició, avisa que la recollida selectiva es manté estancada en nivells baixos i és de mala qualitat. La fundació demana una nova llei de residus que acabi amb la cultura d’usar i llençar.

L’informe avalua la prevenció i la generació de residus, la gestió i el tractament dels mateixos, el consum, la responsabilitat ampliada del productor, la política municipal i l’economia circular.

Imatge de dues ciutadanes llençant residus al contenidor de paper, a l’avinguda Sant Jordi de Reus.

Més de la meitat dels residus que es generen acaben al contenidor de resta, perquè cada cop hi ha més productes d’usar i llençar que no es reciclen. El format de cafè en càpsules, per exemple, ja

representa el 15% del cafè consumit a Catalunya, quan el 2004 només suposava un 2%. En el cas de les envasos de begudes, només el 16% són reutilitzables.

La recollida selectiva està en-

tre el 35 i el 37%. El 75% de la població catalana viu a municipis on està en nivells inferiors al 40%, el que significa que cal replantejar el sistema. La fundació subratlla que les localitats

que treuen millor nota en aquest camp han apostat per sistemes d’individualització com el porta a porta, el pagament per generació o el tancament de contenidor.

Pel que fa al material recollit, gran part ja no es podrà utilitzat per fer productes que serveixen per contenir aliments perquè es barregen amb altres fraccions i això fa disminuir la puresa del material. En el cas del compost, que es fa a partir de la matèria orgànica, no es pot utilitzar per a usos agrícoles perquè hi ha plàstics i altres materials barrejats.

El ciutadà no és l’únic culpable Segons la directora general de Rezero, Rosa García, «cal deixar de culpabilitzar la ciutadania i que cada sector assumeixi la seva responsabilitat». L’entitat proposa que prohibicions o impostos per a productes d’un sol ús o de curta durada, com la vaixella, les safates de plàstic i les bosses. També demana un marc legal per a la venda de productes a granel i prohibir la venda d’aigua i refrescos en envasos d’un sol ús en edificis i instal·lacions públiques.

Així mateix també aposten perquè els productors cobreixin el 100% dels costos associats als residus generats, i es generalitzi el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a determinats envasos de begudes.

La recollida selectiva de vidre creix un 7,5% Cada habitant va reciclar de mitjana 21,4 quilos de residus de vidre a Catalunya el 2018, xifra que equival a 81 envasos. En total, es van recollir 162.295 tones de residus a través del contenidor verd, xifra que representa un augment del 7,5% respecte al 2017, el major increment interanual de l’última dècada. En la presentació dels resultats, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha qualificat aquest creixement d’«extraordinari», si bé ha puntualitzat que «cal continuar millorant». A les comarques gironines, es van reciclar el 2018 una mitjana de 29,5 quilos de vidre per habitant; a Tarragona, 23,3 kg/hab i a Barcelona i a Lleida, 19,2 kg/hab. Catalunya és el cinquè territori que més vidre recicla de l’estat espanyol. Les comarques de Girona i Tarragona se situen dins de les deu províncies de l’Estat que més vidres reciclen, en la tercera i la vuitena posició, respectivament. Les ciutats de Barcelona i Girona ocupen el 3r i el 9è lloc en el rànquing de les capitals de província més recicladores.

FORMACIÓ CEDIDA

T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura Les preinscripcions per als seus cicles s’obren al maig Redacció

Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, educació ambiental o la prevenció de riscos? Del 14 al 21 de maig i del 29 de maig i fins al 5 de juny, l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus té obertes les preinscripcions per als cicles formatius de grau mitjà i superior respectivament que ofereix.

Concretament, el centre educatiu ofereix un total de quatre cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta aposta

organitzativa del centre permet que aquells estudiants que així ho vulguin, puguin compaginar estudis i treball sense incompatibilitats horàries.

Els cicles formatius de grau superior que es duen a terme són el de Gestió forestal i del medi natural i el de Paisatgisme i medi rural, el de Prevenció de riscos professionals i el d’Educació i control ambiental. Els cicles formatius de grau mitjà que es duen a terme són Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica. Cal indicar també que els cicles que

Els seus cicles tenen un índex d’inserció laboral molt alt.

s’imparteixen tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i que són moltes les empreses del territori que cerquen professionals d’aquests perfils.

L’Institut d’Horticultura de Reus no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó que també ho fa per la seva aposta per la innovació,

participant en nombrosos programes que la fomenten dins l’entorn educatiu. Ofereixen als alumnes la possibilitat de fer una estada en un país europeu amb un Erasmus+. Així mateix, fomenten la implicació i la creativitat dels alumnes participant en concursos, cosa que ha aportat diversos reconeixements.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

11

EMPRESA CEDIDA

Ningú sense aigua SOREA se suma a la crida del Dia Mundial de l’Aigua per no deixar ningú sense aquest recurs bàsic i defensa que una bona gestió és clau per aconseguir una societat més justa cedida

Redacció

L’aigua és un element essencial del desenvolupament sostenible i l’accés a aquest bé juga un paper clau en la reducció de la pobresa, el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental.

SOREA, que fa més de 50 anys que treballa per oferir un servei de subministrament d’aigua de qualitat a més d’un milió de llars de Catalunya, està profundament compromesa amb el medi ambient, amb el servei a les persones i amb les famílies en situació de vulnerabilitat.

Aquest any, el Dia Mundial de l’Aigua, Nacions Unides posa l’èmfasi en la necessitat que ningú es quedi enrere en l’accés a l’aigua potable. L’aigua i l’ús que en fem ens iguala a tots i ens fa partícips d’una societat moderna i inclusiva. Per això, l’aigua pot ser un motor de canvi per impulsar una societat més justa i per plantar cara a la pobresa, el principal desafiament inclòs en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides, que constitueixen part fonamental de l’Agenda 2030.

A SOREA saben que totes i cadascuna de les accions que realitzem tenen un impacte en el medi ambient i també en el dia a dia de les persones a les quals servim. Per això treballen perquè el seu compromís amb

Gràcies al Fons de Solidaritat, cap família vulnerable es queda sense subministrament els Objectius de Desenvolupament Sostenible es consolidin any rere any, i els seus serveis vagin més enllà d’una gestió excel·lent del cicle integral de l’aigua. El seu propòsit és con-

tribuir activament a millorar la qualitat de vida dels pobles i ciutats on són presents.

Fons de Solidaritat Dins del nostre territori hi ha persones vulnerables que no es poden fer càrrec del pagament del rebut de l’aigua. Estem parlant de famílies en situació de pobresa, una qüestió amb la qual SOREA hi té un fort compromís des de fa anys i per al

qual ha dissenyat diverses mesures d’ajuda. El seu objectiu és que cap família vulnerable es quedi sense subministrament d’aigua.

SOREA va crear l’any 2012 un Fons de Solidaritat, capdavanter en el sector, per cobrir les factures de l’aigua impagades de les famílies en situació de vulnerabilitat amb l’objectiu de contribuir a superar la situació de risc en la qual es troben.

La companyia gestiona aquests fons de solidaritat conjuntament amb els serveis socials dels ajuntaments i dels consells comarcals.

L’any passat SOREA va destinar 325.500 euros a aquests fons socials en 157 municipis del territori català i va ajudar un total de 1.574 llars.

Tarifa social i bonificacions Els fons socials són una moda-

litat d’ajuda, però les famílies en situació de risc disposen d’altres mecanismes de suport. Un d’ells és la tarifa social del cànon de l’aigua, una bonificació aplicable a l’habitatge habitual, sempre que se’n faci un consum responsable i no se superi el límit del primer tram, 27m3 per trimestre (o l’equivalent en cas de família nombrosa). Un altre mecanisme és la tarifa social de l’aigua, una reducció de l’import del servei de l’aigua per a col·lectius vulnerables aprovada per l’ajuntament.

Així mateix, SOREA també ofereix compromisos de pagament sense interessos. Es tracta d’acords de finançament negociats sense interessos del deute d’aquelles persones que tenen dificultats per pagar però que no tenen la consideració de vulnerables per part dels serveis socials i volen fer front a les despeses de la llar.

Des de la companyia, posen a disposició de tots els seus usuaris aquestes modalitats d’ajuda perquè la factura de l’aigua no suposi un problema afegit per a cap família. Davant la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, SOREA referma el seu compromís social i s’uneix a la campanya de Nacions Unides perquè ningú es quedi enrere a l’hora d’accedir a un recurs tan necessari i vital com és l’aigua.

12

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT Oscar Sánchez Alcalde de Constantí

ACTUALITAT

La UE exporta més de 352 mil tones de residus electrònics a l’any Els envia a països en vies de desenvolupament Redacció

Un informe elaborat per l’or· ganització global de vigilància ambiental Basel Action Ne· twork, amb la col·laboració a Espanya de la Fundación EQUO, determina que més de 352.000 tones de residus electrònics es mouen des de la Unió Europea cap a països en vies de desenvolupament. Per fer aquests càlculs, es van col· locar GPS en diferents aparells que havien de ser reciclats. Si bé la majoria van ser duts als punts nets corresponents per ser tractats i reciclats, tal com determina la legislació i els acords del Conveni de Basilea,

un 6% a escala global es va exportar il·legalment a països com Ghana, Nigèria, Pakistan, Tanzània, Tailàndia, Ucraïna o Hong Kong.

Les organitzacions partici· pants en aquest informe alerten que no la majoria dels casos els dispositius no s’envien a aquests països per a ser reparats i reutilitzats, sinó que se sotme· ten a operacions de reciclatge perilloses que involucren l’ex· posició dels treballadors i xla contaminació de l’entorn amb mètodes d’extracció, crema, fusió amb àcids químics que els permeten obtenir el coure, l’or, l’acer i l’alumini.

«Volem promoure les renovables a l’àmbit particular i municipal» Han impulsat la instal·lació de nova lluminària més eficient i de carregadors per a vehicles elèctrics CEDIDA

Redacció

—Com es materialitza el compromís de Constantí amb el medi ambient?

—Constantí és un municipi que ha estat compromès amb el medi ambient des de sempre. Crec que ha estat i és un repte per a totes les persones que hem tingut càr· recs públics des de l’inici de la democràcia. Penso en l’alcalde Maceira, que va decidir formar part de Sirusa. Sincerament i ho· nestament, Constantí ha estat un exemple a seguir per a la resta del país. Com et deia, va ser un dels impulsors de Sirusa, hem lluitat fermament contra la contami· nació ambiental promovent la col·locació de filtres en aquesta planta; insistint també en el co· briment de les basses de Repsol.

Més endavant, amb l’autoritza· ció per construir la planta inci· neradora de residus especials, la construcció de la deixalleria, di· verses campanyes per al foment de la recollida selectiva, sense oblidar l’estudi realitzat fa uns anys mitjançant el conveni de di· versos ajuntaments amb la UPC i la plataforma CelNet. —I respecte a la sostenibilitat?

—Hem iniciat el canvi progres· siu de lluminàries del PIC i del nucli urbà, i hem procedit a la instal·lació de fonts d’energia renovable al Pavelló. També hem instal·lat carregadors de vehicles elèctrics al carrer Barcelona i a l’avinguda Onze de setembre. A banda, formem part de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona i també de l’Observa· tori de la Salut i el Medi Ambient.

Darrerament, ens hem adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel clima i l’energia sostenible i for· mem part del projecte RECAMP. —Estan impulsant campanyes de conscienciació?

Estan treballant en la nova licitació del servei de neteja viària.

—Ara per ara no tenim cap cam· panya endegada en aquest sentit.

En vam realitzar una l’any 2017, ‘Ara toca!’, intentant que fos el màxim de participativa i iden· titària de la nostra població i ho vam aconseguir. Mentre durà la campanya, s’observà certa mi· llora, entre d’altres, en el que res· pecta a l’acumulació de brossa fora dels contenidors. Ara bé, es continua observant certa manca d’interès i de voluntat per fer-ho.

El nostre compromís és seguir fent campanyes i estem segurs que a base d’anar insistint, acon· seguirem resultats òptims.

—Quins són els índexs de recollida selectiva al poble?

—Em dol reconèixer que seguim amb uns índexs de reciclatge més baixos que altres municipis veïns i també inferiors a la mit· jana de Catalunya. Els diferents estudis realitzats ens confirmen que la participació de la ciutada· nia és encara lluny de la mitjana de Catalunya el que ens fa plan· tejar altres tipus d’intervenció a més de les campanyes de sensi· bilització. Però és un tema que ara per ara no tenim definit.

—Quines altres intervencions es plantegen?

—Actualment, estem treballant en la nova licitació del servei de neteja viària, recollida selectiva i deixalleria, en el que hi incloem

noves ubicacions estratègiques de bateries de contenidors per a què, en conjunt, aconseguim que sigui un servei més respectuós amb el nostre entorn. A la vega· da, es preveuen unes modificaci· ons en la recollida al polígon que forçarà un canvi d’hàbits.

—Constantí està adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’energia. A un any que es compleixi la data límit, ho aconseguirà?

—Constantí es va adherir al pac· te l’any 2016. Aquesta adhesió significa un compromís per ela· borar un Pla d’acció per a l’Ener· gia sostenible, que és l’instru· ment que proposa les actuacions concretes. En aquell moment la Diputació, com a coordinadora territorial de la demarcació de Tarragona, no va poder oferir l’assistència tècnica a tots els municipis a la vegada. Constantí ha passat a formar part de la tan· da posterior i ara estem trami· tant novament tota la documen· tació per poder iniciar per fi la redacció del Pla d’acció. Per tant, per nosaltres, els terminis encara no han començat a córrer.

—Quins són els reptes en matèria mediambiental que el municipi té a mitjà i llarg termini?

—Reptes? Et puc dir que ens preocupen força els índexs de recollida selectiva, com ja t’he comentat anteriorment. També la lluita contra la contaminació ambiental, tema en el qual segui· rem treballant i exigint a l’admi· nistració competent que faci els seus deures. I per últim, a mig i llarg termini, apostarem per promoure la instal·lació d’ener· gies renovables com a fonts ne· tes, tant a petit nivell, com ara habitatges particulars i edificis municipals, com en empreses al nostre polígon industrial.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

13

EDUCACIÓ

Anna Ferran

Quina és la relació entre els nostres mòbils i la vida dels ximpanzés i goril· les de la República Democràtica del Congo? De ben segur que la primera resposta que ens passa pel cap és que no existeix cap mena de vincle entre aquests primats africans i els nostres telèfons. Ara bé, estem errats. I és que la vida d’aquestes espècies està altament amenaçada a causa de l’extracció de minerals que s’empren en la fabricació dels dispositius electrònics. Per a donar una segona oportunitat a aquests ani· mals, s’ha creat el projecte Mobilitza’t per la selva de l’Institut Jane Godall, en el qual enguany hi participa l’Institut Tarragona.

El nexe d’unió entre els mòbils i els primats congo· lesos és un mineral anome· nat coltan. Aquest material, compost de columbita i tantalita, s’utilitza per a la fabricació de components de tota mena d’aparells electrònics. Concretament, el coltan s’usa en la produc· ció de condensadors molt precisos, que són els que han permès que els nostres dispositius siguin cada ve· gada més petits i lleugers.

El problema resideix en el fet que aquest mineral és molt escàs i bona part de les reserves mundials de col· tan es troben a la Repúbli· ca Democràtica del Congo.

Coneixedors de l’alt interès que genera aquest preuat recurs, són nombrosos els grups armats d’aquest país africà que actualment l’ex· treuen de forma il·legal i descontrolada per a poder finançar els seus conflictes.

Les víctimes de l’extra· cció del coltan són múltiples, alerten des del projecte Mobilitza’t per la sel· va. D’una banda, milers d’infants són captats i explotats per aquests grups armats en les mines de coltan. A més, a causa de la perforació, la selva congole· sa, que és un dels pulmons del planeta, s’està desforestant, cosa que suposa un greuge contra la diversitat d’un dels ecosistemes més rics del món. I, com

MÒBILS VELLS QUE SALVEN LES VIDES DELS XIMPANZÉS DEL CONGO

nen un dels primats que l’Institut ha rescatat. Aquest és l’objectiu que s’ha proposat l’Institut Tarragona. Després de rebre informació sobre el projecte, el centre va decidir prendre-hi part i implicar tota la comunitat educati· va —alumnes, professors, personal administratiu i de serveis i famílies—.

En una primera fase, els docents han explicat la problemàtica existent al del coltan i aquesta setmana ja El projecte Mobilitza’t per la selva, en el qual hi participa l’Institut Tarragona, recull voltant han començat la recollida dels telèfons. terminals vells o que no funcionen per reciclar-los i destina els diners de la venda L’objectiu és aconseguir com a mínim una trentena de terminals, de mane· dels component a programes de conservació de primats a la selva africana ra que podrien apadrinar CEDIDA - PFB un ximpanzé o goril·la, tot i que tenen l’esperança de sobrepassar aquesta xifra.

Els alumnes es mostren il·lusionats de participar en aquest projecte. «Em sem· bla genial, perquè reciclant ajudem als animals», afir· ma l’Erika, d’3r ESO. En la mateixa línia, la Dana, de 2n d’ESO, considera que el projecte «està molt ben pensat, perquè no només ajudem als ximpanzés, sinó que també ens fa adonar de l’impacte mediambien· tal de les nostres accions i també de la greu situació en la qual es troba la gent del Congo». La seva companya de classe, Helena, creu que es tracta d’una «causa molt noble, per la qual lluitaria».

I afegeix que Mobilitza’t per la selva «és una forma d’im· plicar els alumnes en els problemes del món».

L’Èric, de 1r d’ESO, és conscient que «les guerri· lles continuaran explotant els nens i els recursos per poder aconseguir aquest material i les empreses con· Un grup d’alumnes de 2n d’ESO dipositant alguns dels mòbils vells que han començat a recollir aquesta setmana. tinuaran comprant-lo per a conseqüència, centenars de ximpan· i reforestació al país. Ara bé, per a fer- diners que obté de la venda d’aquests gastar-se menys diners». Tot i així, creu zés, goril·les i altres primats es queden ho calen recursos i per això l’Institut ha materials reciclats els destina a l’Insti· que és positiu participar en el projecte, sense el seu hàbitat i en moltes ocasi· creat el projecte Mobilitza’t per la selva, tut Jane Godall, per tal que pugui conti· ja que «podem salvar la vida d’alguns ximpanzés i això ja val la vida». «A poc ons greument ferits pels membres de en col·laboració amb Movilbak. El seu nuar amb els seus programes. a poc i amb passos petits com aquests funcionament és molt senzill. Qualse· les guerrilles. podem millorar el món», diu la Laia de En aquest punt entra en joc l’Insti· vol persona pot enviar-los, sense cost, Objectiu: apadrinar un ximpanzé tut Jane Godall. El centre de la famosa un o més mòbils vells o que ja no fun· Si bé qualsevol persona pot prendre-hi 2n d’ESO. I l’Ingrid de 1r d’ESO fa una primatòloga s’encarrega de rescatar cionin. Movilbak recicla els elements part, aquells individus, entitats, orga· crida: «No només han de participar-hi aquests animals i duu a terme progra· útils i gestiona correctament els residus nismes, empreses o centres educatius els instituts i les escoles, sinó que ho mes de desenvolupament, conservació contaminants, com ara les bateries. Els que aporten 30 o més mòbils apadri· hauria de fer tothom».

14

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

CLIMATOLOGIA

El 2018 va ser el quart any més càlid d’ençà que es tenen registres

ACN

La temperatura global del planeta continua augmentant, de la mateixa manera que també ho fan els nivells de diòxid de carboni Anna Ferran

El quart any més càlid d’ençà que es tenen registres. Aquest és el resum climàtic del passat 2018.

I és que l’any passat va estar marcat per unes temperatures més càlides del que pertocaria segons la mitjana i, en el cas de Catalunya, per un «extraordinari augment de les precipitacions», segons expliquen des del Meteocat. Les fortes pluges viscudes als mesos d’octubre i novembre, que van afectar el Camp de Tarragona, expliquen aquest fenomen.

L’hivern 2018-2019, per contra, s’ha caracteritzat per ser sec i càlid, a causa de dos llargs episodis d’anticiclons.

A escala global, el 2018 va ser 0,4ºC més càlid que la mitjana entre 1981 i 2010, segons informa un estudi de Copernicus Climate Change Service, organisme vinculat a la Comissió Europea.

Aquest informe detalla que la

temperatura mitjana dels últims cinc anys ha estat 1,1ºC per sobre de la mitjana preindustrial i s’apropa perillosament als 1,5ºC marcats en l’Acord de París.

Aquesta pujada ve donada principalment per un augment en les emissions de diòxid de carboni, l’any passat així com d’altres gasos d’efecte hivernacle.El cap de Copernicus Climate Change Service, Jean-Noël Thépaut destaca que «fenòmens climàtics dramàtics com les onades de calor i la sequera a l’estiu passat a bona part d’Europa o l’augment de la temperatura a les regions àrtiques són signes alarmants». I sentencia: «Només combinant els nostres esforços podem preservar el planeta per a les generacions futures».

La situació a Catalunya Si posem el focus sobre Catalunya, l’any passat va estar també

marcat per les altes temperatures i també se situa entre els cinc més càlids d’ençà que es tenen registres. La temperatura mitjana anual ha superat els 17ºC a molts punts del litoral central i sud. De fet, les zones més càlides del 2018 se situen al litoral i prelitoral, sobretot a l’Alt Empordà, Barcelonès i punts de les Terres de l’Ebre. En aquests sectors hi ha estacions on la diferència entre la temperatura mitjana anual registrada i la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 ha igualat o superat els +1,5 °C. Un dels hiverns més càlids La tendència d’altes temperatures s’ha continuat observant durant l’hivern 2018-2019. I és que el Meteocat el defineix com «un dels més càlids i secs de les darreres dècades». La causa que explica aquesta situació són dos episodis anticiclònics, un es va

L’estiu passat es van superar els 40º en punts del territori català.

El 2018 va ser 0,4ºC més càlid que la mitjana i l’augment és de 1,1ºC en els últims cinc anys viure al desembre i l’altre al febrer, que han bloquejat l’arribada de borrasques i precipitacions i l’entrada d’aire fred.

Des d’aquest organisme, expliquen que «cal remuntar-se al 2012 per trobar un hivern més eixut». De fet, aquest ha estat un

Catalunya ha viscut un dels hiverns «més càlids i secs de les darrers anys», segons Meteocat dels hiverns més secs de les darreres dècades, amb valors de precipitació inferiors a 25 mm a àmplies àrees de la meitat est i del terç sud del país, o fins i tot per sota de 10 mm al delta de l’Ebre.

Pel que fa a les temperatures, a les zones altes de tot el país s’han

registrat temperatures entre 2 i 3 graus per sobre de la mitjana hivernal, si bé a les zones planes s’han mantingut dins dels valors habituals. A més a més, cal destacar les altes temperatures que es van assolir a finals de febrer.

En la última setmana es van registrar fins a 25ºC en algunes zones del territori català, mentre que l’any anterior per les mateixes dates una intensa nevada deixava cobert de neu tot l’interior i fins i totes les cotes més baixes del litoral i prelitoral.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

15

EMPRESA CEDIDA

La planta de valorització energètica de SIRUSA, en una imatge aèria, està situada al polígon industrial de Constantí i a l’abril complirà 28 anys de funcionament a ple rendiment.

SIRUSA va gestionar prop de 163.000 tones de residus el passat 2018 Més de 131.000 tones de residus es van revaloritzar energèticament i més de 27.000 es van convertir en subproductes derivats de les escòries CEDIDA

Anna Ferran

Un total de 162.927 tones. Aquesta és la xifra de residus que va gestionar la planta de valorització energètica de SIRUSA l’any passat. D’aquestes, més de 125.000 van provenir dels municipis mancomunats i prop de 38.000 van ser entrades d’altres fonts. De la totalitat de les entrades de residus al llarg del 2018, es van valoritzar energèticament un total de 131.153 tones, cosa que suposa un 80,97% del total.

Des de SIRUSA expliquen que en els últims anys s’ha observat que el poder calorífic, és a dir, la quantitat de calor que per la seva massa emet una substància en patir un procés de combustió, ha anat creixent. Això s’explica per dues raons. D’una banda, ha disminuït la part orgànica en la fracció resta, a causa de l’increment de la recollida selectiva d’aquesta fracció, la qual cosa comporta menys contingut d’aigua. D’altra banda, ha augmentat l’entrada de fraccions de rebuig

any. «Aquesta dada mostra que el manteniment de la planta és molt bo i l’operació és òptima», afirmen des de l’empresa.

prèviament tractades, cosa que ja ha eliminat aquells residus que reduïen el seu poder calorífic.

Més energia per cada tona Cal destacar que la composició dels residus ha canviat substancialment al llarg dels gairebé 28 anys de funcionament de la planta de SIRUSA. Així doncs, la planta es va dissenyar per valoritzar energèticament 9,6 tones de residus cada hora, però aleshores els residus presentaven un poder calorífic més baix que l’actual. De fet, si es comparen les xifres dels tres últims anys, es pot veure com el rendiment que s’extreu per cada tona ha anat en augment. Així doncs, l’any 2016 s’obtenien 0,377 MWh per cada tona cremada. Al 2017, va pujar fins als 0,399 i l’any passat va situar-se en 0,417 MWh/t.

Si parlem en xifres absolutes, l’energia generada el 2018 va ser de 54.730 MWh i d’aquesta es van vendre 45.701 MWh. Les xifres de l’any passat són me-

Imatge d’arxiu d’una de les visites escolars a la planta.

nors que les de 2017. Els motius que expliquen aquesta reducció es troben en l’aturada programada que es va dur a terme, en la qual es van efectuar diverses inversions, consistents en el des-

ballestament dels electrofiltres, la substitució dels ventiladors de tir i la substitució dels analitzadors en continu. Tot i l’aturada, ha treballat el 90,4% de les hores que pot fer-ho durant un

Valoritzant subproductes Els materials no combustibles surten de la planta en forma d’escòries. L’any passat es van generar un total de 27.195 tones d’escòries. D’aquestes, SIRUSA genera tres tipus de materials valoritzables. La ferralla (3.398 tones el 2018) i l’alumini (297 tones el 2018) es valoritzen un gestor autoritzat mentre que l’escòria estabilitzada (24.483 tones l’any 2018) es valoritza mitjançant VECSA. Aquesta empresa, participada per SIRUSA, la comercialitza com a Escograva, un àrid que es pot utilitzar en tota mena d’obres.

Finalment, de tot el procés que es duu a terme a SIRUSA en queda una petita part de residus no valoritzables, és a dir, cendres.

L’any passat es van generar 4.329 tones de cendres, cosa que repre-

senta un 3,3% respecte a les tones valoritzades energèticament.

Els anys 2017 i 2016 se n’havien generat 3.966 i 4.270, respectivament. Aquesta és l’única fracció que va a l’abocador.

Aposta per la qualitat SIRUSA ha apostat sempre per la qualitat en els seus processos. L’any passat es va efectuar la nova certificació de la norma ISO 14001 a la vegada que es continua aplicant norma OHSAS 18001. Així mateix, durant el 2018 s’ha implantat el servei de prevenció de riscos penals.

A tot això, cal sumar-hi l’aposta per la responsabilitat social i la comunicació. Algunes mostres d’això són la continuïtat de les visites escolars, amb l’objectiu de sensibilitzar els més petits, del portal de transparència. A més, s’ha signat un conveni amb la Fundació Onada per a possibilitar la integració social i laboral i atendre el servei de porteria de SIRUSA en dies feiners.

VALORITZACIÓ DELS SUBPRODUCTES

L’ENERGIA A SIRUSA

2018

2017

2016

3.398

3.584

3.664

297

378

385

DESTINACIÓ

2018

2017

2016

Energia generada (MWh)

54.730

55.876

54.910

ALUMINI (tones)

Energia venuda (MWh)

45.701

46.365

45.069

ESCOGRAVA (tones)

24.483

20.579

18.207

Rendiment de MWh/t

0,417

0,399

0,377

TOTAL (tones)

27.195

27.644

29.449

FERRALLA (tones)

16

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

LA POBLA DE MAFUMET CEDIDA

Pel medi ambient, tot suma JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Malgrat totes les campanyes de conscienciació, malgrat tot l’esforç que administracions, entitats i particulars fan dia a dia, encara hi ha qui pensa que la protecció del medi ambient és una qüestió que només afecta els altres. Els governs i les grans empreses, per exemple. Però la realitat, els precedents i els fets ens situen en un punt de partida ben diferent: el medi ambient és cosa de tots, perquè tots vivim en ell, perquè tots l’afectem d’una manera o una altra. Fins i tot amb les més quotidianes.

Cal que pensem en el medi

ambient com ho fem amb la nostra pròpia casa o amb el nostre cos. Quan hi detectem qualsevol problema, actuem per solucionar-lo, perquè el cos i la casa són els nostres “envasos” més immediats i ens preocupem de tenir-los en les millors condicions possibles. Al cap i a la fi, és on vivim i ens ha de durar tota la vida. Doncs d’igual manera, cal que protegim, cuidem i millorem el nostre entorn, el medi ambient. Cal que ho fem per nosaltres i per les generacions futures.

En aquest marc, hem de desterrar per sempre la idea que del

medi ambient se n’han d’ocupar les administracions i les grans empreses. De fet, són els petits gestos quotidians els que més compten. A cada moment fem coses que afecten el medi ambient: circulem amb cotxe, llancem oli per l’aigüera, consumim energia, embrutem el terra tot llençant l’embolcall d’un caramel, etc. La llista és inacabable, i segur que cadascú podria sumarhi exemples.

Si anem sumant aquestes petites accions, que de vegades duem a terme de manera inconscient, és fàcil comprovar com aquests petits gestos poden tenir una gran afectació en el medi ambient. Des de tancar l’aixeta a no excedir-nos en l’ús de la climatització o del vehicle privat.

Tota acció és important.

També ho és que els governants i les grans companyies apliquin accions i programes en

la mateixa línia de reduir l’impacte ambiental. A La Pobla en som molt conscients i, per això, tenim cura del medi ambient.

De fet, des de l’Ajuntament estem impulsant diferents mesures en favor del nostre entorn: des

de la bonificació dels vehicles elèctrics, els híbrids i els menys contaminants, fins a facilitar la recollida de trastos i residus voluminosos als nostres veïns.

També hem renovat l’enllumenat públic amb bombetes de

baix consum, i aprofitem l’energia solar per escalfar l’aigua del Complex Esportiu Municipal.

Així mateix, fomentem la selecció de residus domèstics amb l’organització de tallers i activitats de caire mediambiental. I, per descomptat, hem creat noves zones verdes a La Pobla perquè, a banda del component estètic que aporten, també i sobretot són una font de salut. Paral·lelament, també treballem de manera conjunta amb les grans companyies del nostre entorn, per millorar tot allò que sigui millorable. És a dir, intentem cuidar el medi ambient des de les accions més immediats i properes, aquelles que tenim al nostre abast, i acabant amb aquelles que no depenen directament de nosaltres, però en les que podem influir positivament. Ho hem de fer tots junts, perquè només amb el compromís general i amb una acció conjunta i decidida podrem garantir la pervivència d’un medi ambient de qualitat. I això ens beneficia a tots.

ACTUALITAT CEDIDA

Les noves etiquetes d’eficiència energètica utilitzaran una única classificació de la A a la G S’eliminaran les categories A+, A++ i A +++ per ser més entenedores Redacció

L’etiquetatge per determinar l’eficiència energètica dels electrodomèstics canviarà a partir de l’1 de març de 2021. Així ho aprovava la setmana passada la Comissió Europea. Fins ara, existia una gradació per lletres de la A a la G, sent la A els més eficients. Ara bé, amb el sorgiment d’electrodomèstics i altres aparells altament eficients es va incloure a la classificació les categories A+, A+ i A +++. La nova normativa el que farà és introduir una única escala, d’A a G, on els productes més eficients seran els A, de manera que s’eli-

minaran les categories plus.

Aquesta reforma té com a objectiu aconseguir que els consumidors europeus tinguin una informació més clara i comprensible, cosa que els facilitarà la presa de decisions quan hagin de comprar un nou aparell, expliquen des de la Comissió.

I afegeixen que, malgrat que aquest sistema d’etiquetatge hagi fomentat el desenvolupament de productes cada cop més eficients, la classificació ha acabat desembocant en un sistema «massa complex». Per aquest motiu, s’han eliminat les subclassificacions de la lletra A

i s’ha tornat a una gradació més simple.

Les noves etiquetes energètiques europees s’utilitzaran en tota mena d’electrodomèstics i aparells lumínics, com rentadores, rentaplats, neveres, congeladors o bombetes; en productes electrònics com monitors de televisió o d’ordinadors, però també en màquines de venda directa que refrigeren, per exemple, productes alimentaris.

Segons la Comissió Europea, el 85% dels ciutadans té en compte les etiquetes d’eficiència energètica a l’hora de comprar electrodomèstics, però les ca-

El nou etiquetatge entrarà en vigor a tots els països de la UE a partir de l’1 de març de 2021.

tegories actuals de l’etiquetatge resulten «confuses» i oculten les diferències reals de l’eficiència entre els productes.

A més a més, calculen que

entre el 10 i el 25% dels productes que estan a la venda no compleixen amb els requisits d’etiquetatge i eficiència energètica i que al voltant del 10%

de l’estalvi d’energia previst es perd per aquest incompliment, que es produeix per «l’escàs» control per part de les autoritats nacionals.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

17

18

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Aigües de Reus potencia l’ús públic d’aigua que no es pot destinar a ús de boca

CEDIDA

afirma Daniel Rubio.

La neteja de la xarxa viària de tota la ciutat ja es fa íntegrament amb aigua procedent de pous amb aigua no potable Redacció

Aigües de Reus duu a terme diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament tant de recursos hídrics propis com la destinació d’aigua «no potable» a determinats usos, com ara el regadiu d’horts urbans o d’algunes zones de la ciutat. Tot i això, ja fa anys que Reus destina aigua «no potable» a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.

Aprofitar l’aigua no potable El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, afirma que «a Reus sempre hem estat responsables amb l’ús de l’aigua perquè som plenament conscients que és un recurs escàs que ens cal cuidar, i és per això que no podem

abaixar la guàrdia i ens cal seguir treballant en la recuperació de recursos hídrics». En aquest sentit, l’alcalde, Carles Pellicer, posa com a exemple «la reutilització d’aigua no potable, que és una realitat en diverses zones de la ciutat i de la qual la ciutadania ja se’n beneficia».

Els pous de l’Agro Reus Aquest és el cas d’Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela, que s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous City, Roquís i Agro Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. Aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles de la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública. En aquest polígon, també existeixen punts de càrrega a les dependències d’Aigües de Reus, amb la qual cosa és

possible la càrrega dels camions de la neteja del clavegueram o l’ompliment de piscines privades, entre altres. Aquesta aigua també es destina al regadiu dels horts de Sol i Vista.

Reutilitzar l’aigua al Tecnoparc Una altra zona que es beneficia de la utilització d’aigua no potable és el Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Aquesta xarxa s’abasteix d’aigua no potable procedent de la recuperació del minat del Gilet, alhora que també existeix la possibilitat de connexió amb l’aigua del Molinet que es pot utilitzar per a reg després d’un tractament previ, que es pot efectuar a les instal·lacions del Tecnoparc.

Els regants del Molinet La reutilització d’aigua no pota-

Dos operaris netejant la plaça Prim, amb aigua no potable.

ble també beneficia la comunitat de regants del Molinet, que rep aigua tractada a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) per al reg. Aquesta és una experiència pionera a Catalunya i l’Estat pel que fa a l’aprofitament de l’aigua residual per a usos agrícoles, i històricament ha situat Reus com a ciutat capdavantera.

Primera depuradora de l’Estat De fet, Reus va construir la primera depuradora d’aigües residuals de l’Estat, que ja als anys trenta del segle XX destinava a usos alternatius l’aigua depurada. L’agricultura no és l’única

destinació que es dona a les aigües procedents de depuració, sinó que també s’utilitzen en el reg de zones enjardinades d’urbanitzacions pròximes.

Aigua reciclada per al golf La depuradora també permet destinar aigua reciclada a les instal·lacions del Club de golf Aigües Verds. L’aigua de la depuradora també es destina a la mateixa EDAR, per a la refrigeració de màquines, neteja i reg de jardins.

«Tot plegat, a banda d’un benefici medi ambiental, representa un important estalvi econòmic, en plena consonància amb els principis de l’economia circular»,

Recuperació de minats D’altra banda, Aigües de Reus té sobre la taula un projecte de recuperació i un millor manteniment de mines i aqüífers per potenciar el consum d’aigua «de proximitat». Sovint, la baixa qualitat de l’aigua de determinades mines i aqüífers tan sols permet destinar-la a usos molt concrets, com la neteja viària o el reg de jardins i horts urbans. Avui dia, Aigües de Reus ja aprofita l’aigua dels minats de Monterols i Hidrofòrica per a ús de boca, i la prioritat més immediata és la millora d’aquestes captacions.

En una segona fase, l’objectiu passa per recuperar les mines d’Almoster i del barri Fortuny, actualment inutilitzades, i destinar els seus recursos a usos que no precisen aigua potable.

Inversió als pous de Bellissens L’objectiu d’Aigües de Reus és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua reciclada que permet alliberar aigua potable de la xarxa principal. En aquest sentit, està previst que enguany es faci una important inversió de millora de la qualitat de l’aigua que s’obté en els pous de l’àrea de Bellissens, amb la idea que pugui destinar-se a usos de boca, després de la instal·lació d’un sistema de tractament per a la reducció de nitrats.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

19

EMPRESA CEDIDes

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, imatge de la central hidroelècrica de Flix; una colònia de ratpenats del projecte Endesabats; una caixa refugi per al liró gris; i un rescat de peixos en un canal.

Endesa fa de l’aigua un recurs clau per a la sostenibilitat del territori

a la central hidroelèctrica de Flix.

El control del cabal de l’aigua i les iniciatives per preservar la fauna de l’entorn són les principals actuacions que fa la companyia Anna Ferran

«Un recurs estratègic i altament afectat pel canvi climàtic».

Aquesta és la identificació que Endesa fa de l’aigua. Les previsions de futur fetes per organismes com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) així ho corroboren. I és que, si continuem com fins ara, l’any 2050 la meitat de la població mundial viurà en àrees d’estrès hídric sever. O dit d’una altra manera, la demanda d’aigua serà més gran que la quantitat disponible i el seu ús estarà restringit per la seva baixa qualitat.

Conscient del panorama actual i amb una clara voluntat de preservar aquest recurs, Endesa fa una aposta per un model d’economia circular. Ara bé, en què es tradueix aquest compromís? Des de la companyia, expliquen que treballen constantment per fer un ús eficient dels recursos hídrics, especialment en les centrals hidroelèctriques, que utilitzen l’aigua per produir energia renovable. Cal destacar

que la gestió de l’aigua que s’empra per a generar electricitat és totalment circular, ja que el 99% acaba sent retornada al medi perquè es pugui tornar a utilitzar. Aquesta eficiència ha fet que Endesa hagi estat distingida amb el nivell Management de l’índex Carbon Disclosure Project com una empresa capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic i en la gestió de recursos hídrics, per sobre del valor mig del sector i de la mitjana d’empreses europees.

Ara bé, més enllà de retornar el 99% de l’aigua que usa al medi natural i de produir energia elèctrica 100% renovable, Endesa col·labora diàriament de forma directa amb la sostenibilitat del conjunt del territori on opera en diferents àmbits i ho fa seguint els paràmetres de l’economia circular.

Control dels cabals Un dels pilars que articulen aquesta col·laboració amb la sostenibilitat del territori és la gestió de l’aigua i del seu cabal.

I és que aquest té afectacions en

CEDIDA

diversos àmbits. Un d’ells és la regulació de les aigües per satisfer el regadiu, el cabal ecològic dels rius i l’abastament d’aigua a les ciutats.

A més, el cabal també es regula per laminar les crescudes dels rius, de manera que en una situació normal és manté el cabal desitjat i en cas de crescudes, s’eviten les inundacions. A banda, també es realitzen crescudes extraordinàries amb finalitats ambientals, a la primavera i a la tardor, per arrossegar les plantes aquàtiques que s’acumulen en el tram final dels rius.

L’aigua i els esports d’aventura El control de l’aigua, però, també té un impacte directe en l’economia, el turisme i la vida social dels indrets on hi ha una presa i una central hidroelèctrica. I és que l’aigua és vital per a la realització d’esports d’aventura com el ràfting o el piragüisme. Les darreres dades publicades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida indiquen que les activitats d’aventura generen un

Un operari al centre de control hidràulic d’Endesa a Lleida.

El 99% de l’aigua que s’usa per generar electricitat a les centrals es retorna a la natura volum de negoci de 29 milions d’euros anuals, cosa que duu associada la generació de nombrosos llocs de treball i de riquesa per aquest entorn.

Per facilitar l’ús social i esportiu dels rius i dels embassaments, Endesa també en regula el cabal de l’aigua de manera que les activitats esportives es puguin dur a terme en condicions òptimes. Alguns exemples d’això els trobem en la regata de moletes que es realitza al mes d’agost a la Ribera d’Ebre i que, per portar-la a terme, es fan actuacions

Conservant la biodiversitat L’altre pilar que fonamenta les accions d’Endesa per a promoure la sostenibilitat dels territoris on hi té centrals hidroelèctriques és el Pla de Conservació de la Biodiversitat. Aquest pla té com a objectiu preservar l’hàbitat natural de les espècies que viuen estretament vinculades als rius.

El projecte Endesabats, que s’inclou dins del pla, ha permès fer un seguiment i estudi de les colònies de ratpenats. Algunes d’elles viuen a les galeries de les centrals hidroelèctriques per les condicions de foscor, tranquil· litat, humitat i temperatures suaus. Ara bé, el tancament d’alguns tipus de galeries dificulta que puguin accedir-hi i criar. Per això, s’han pres mesures com adaptar les entrades als túnels, instal·lar caixes refugi i disminuir la lluminositat en alguns punts, cosa que permet protegir i preservar els ratpenats.

Una altra de les actuacions del Pla ha estat la instal·lació de caixes nius als voltants de dues centrals hidràuliques de la Vall d’Aran per a preservar la presència del liró gris, una espècie quasi amenaçada que ocupa els boscos pirinencs i prepirinencs. A banda, i amb la col·laboració dels agents rurals, cada dos anys es duen a terme rescats de la fauna piscícola als canals en els quals opera la companyia, com cavilats o truites, que són retornats amb vida al medi.

20

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

PARTICIPACIÓ

Altaveu Ciutadà, l’eina participativa per implicar-nos en el futur ‘smart‘ de la regió

CEDIDA

La iniciativa recull l’opinió dels ciutadans a través d’enquestes fetes en línia Anna Ferran

En un món cada cop més urbà, on les perspectives de futur in· diquen que les ciutats cada cop guanyaran més habitants, una gestió eficient i sostenible, o dit d’una altra manera, una gestió smart esdevé un element clau i primordial per salvaguardar el medi ambient. Ara bé, per es· devenir un territori realment smart, cal tenir en compte les opinions de la ciutadania. I és que la societat està canviant i la població cada cop vol adquirir un rol més actiu en la presa de decisions que afecten els models de societat de futur del lloc on viuen.

Tenint en compte aquest con· text, al territori, s’ha impulsat la iniciativa Altaveu Ciutadà, de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region amb col· laboració amb la consultora Ga· binet Ceres. L’objectiu d’aquesta plataforma és comptar amb les opinions dels ciutadans, per tal que les administracions i altres organismes públics puguin tre· ballar pel futur del territori des d’una perspectiva participativa, transparent i de govern obert.

Com es pot opinar?

Qualsevol persona major de 16 anys, resident a les ciutats de Tarragona o de Reus, que estigui

Ser una regió smart implica tenir en compte les visions de la ciutadania i basar-se en els conceptes de transparència i govern obert.

Qualsevol persona major de 16 anys resident a Reus o Tarragona pot participar en la iniciativa interessada a compartir les seves opinions i els seus punts de vis· ta sobre la regió pot participar a l’Altaveu Ciutadà. Per a fer-ho, ha d’omplir el qüestionari d’ins· cripció que està disponible al web tarragonaregiosmart.alta-

veuciutada.cat.

Els impulsors d’aquesta ini· ciativa expliquen que les perso· nes que inicialment formaran part de l’Altaveu Ciutadà seran seleccionades en base a l’ordre d’inscripció i a barems de lloc de residència, sexe i edat, centrats en els existents entre la pobla· ció global del municipi. Si s’és escollit, Gabinet Ceres, que és l’empresa encarregada de ges· tionar les enquestes, es posarà

en contacte amb els inscrits per confirmar la seva participació.

En cas contrari, també notificarà que la persona en qüestió està en llista d’espera. Un cop s’inicia el projecte, la consultora enviarà via correu electrònic una sèrie de qüestionaris sobre temes d’inte· rès ciutadà i territorial, que els participants han de respondre telemàticament.

Des de Ceres es fa el buidatge de les enquestes i se n’extre·

uen uns resultats i conclusions.

Els resultats que s’extreuen de cadascuna de les onades d’en· questes que es duen a terme es presenten a la Fundació Tarrago· na Smart Mediterranean Region, que els analitza per tal de tenirlos en compte a l’hora de planifi· car i desenvolupar les actuacions que realitza així com per tenirles presents en el moment de dissenyar polítiques i estratègies de futur per al territori.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

21

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

El Camí de les Terres del riu Gaià de Querol, Premi Iniciativa Medi Ambient

CEDIDA

La Pobla de Massaluca ha rebut l’accèssit per un projecte de desenvolupament ecoturístic que ha rehabilitat les antigues basses del poble Redacció

Un projecte de l’Ajuntament de Querol que ha permès recuperar el Camí de les Terres del riu Gaià és el guanyador del XIVè Premi Iniciativa Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, dotat amb 3.000 euros. Així mateix, el jurat també ha concedit un accèssit del premi a l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca per un projecte de desenvolupament ecoturístic. El Premi Iniciativa Medi Ambient de la Diputació reconeix anualment projectes innovadors i capdavanters orientats a potenciar el desenvolupament sostenible del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en àmbits com el medi natural, el paisatge, els residus, l’urbanisme, l’energia o l’aigua.

El projecte ‘Promoció i recuperació dels valors naturals del riu Gaià’ de l’Ajuntament de Querol ha consistit en la creació d’un iti-

nerari senderístic que ressegueix el curs del riu en el tram entre Querol i el Pont d’Armentera i que permet descobrir llocs que gairebé havien quedat esborrats per la vegetació i la malesa.

Per dur a terme la recuperació d’aquest camí s’hi han instal·lat baranes de seguretat, palanques i un pont penjant per unir les dues vores del riu. A més, s’hi ha treballat en passos suspesos i s’hi han col·locat cartelleres informatives i pals direccionals que serveixen de guia durant tot el recorregut.

Com accions complementàries, l’Ajuntament de Querol ha editat un mapa amb tots els detalls per donar a conèixer el recorregut i també s’hi impulsen actuacions d’educació ambiental com la reintroducció de la tortuga de rierol al riu Gaià, la campanya de captura del visó americà o el projecte Salamandra de recu-

peració d’amfibis.

Es tracta d’una actuació innovadora i adaptada a la realitat local, que contribueix a la sostenibilitat de l’espai natural amb la recuperació d’un tram del riu Gaià i dona a conèixer aquest territori augmentant el nombre de visitants i el turisme familiar al municipi.

Basses per atreure fauna Per la seva banda, l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca ha rebut un accèssit per un projecte consistent en la restauració de les basses antigues que rodegen el municipi amb l’objectiu que serveixin com a punts d’atracció de fauna i per a la creació d’una ruta. Les basses recuperades tenen una història molt lligada al municipi, ja què antigament es feien servir de reservori d’aigua per als animals i l’ús domèstic, i sempre han estat un espai de re-

En l’itinerari, s’ha col·locat un pont penjant que permet creuar el curs del riu Gaià.

Amb la recuperació del camí, s’ha reintroduït la tortuga de rierol i s’han recuperat amfibis unió i descans per als veïns.

Amb la restauració de les basses s’ha aconseguit que aquestes puguin tornar a retenir ai-

Les basses de la Pobla de Massaluca volen esdevenir un nou hàbitat per a tota mena de fauna gua. L’actuació també preveu la instal·lació de suports per a diversos grups de fauna (aus, insectes i amfibis) per tal que ser-

veixin per crear refugis i hàbitats amb l’objectiu que les espècies s’adaptin i sigui possible tornar a desenvolupar activitats ecoturístiques com l’observació d’aus, la fotografia natural, l’observació d’espècies animals, vegetals, el senderisme, i l’aprenentatge sobre valors naturals i històrics locals.

22

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

TRIBUNA CEDIDA

Economia circular i valorització energètica ARMENGOL GRAU FRANQUET Director - gerent de Sirusa

El sector dels residus té tendèn· cia a promoure nous conceptes: sostenibilitat, ecoparc, econo· mia circular, etc. Sovint, aquests conceptes entren al nostre voca· bulari i el seu ús es fa habitual de forma quotidiana, o fins i tot en altres sectors.

La Directiva marc de residus de 2008 va establir una jerarquia de gestió dels residus. Prioritza la prevenció (la no generació) per sobre de tot per, posteriorment, prioritzar la preparació per a la reutilització. També anteposa la valorització material a la valorit· zació energètica i deixa en l’úl· tim lloc l’eliminació (bàsicament l’abocador). Pur sentit comú.

He utilitzat el terme valorit· zació material i no he utilitzat pas el terme reciclatge. El més

transparent és recórrer a les de· finicions que la directiva, citada anteriorment, concreta. Aques· tes definicions senyalen que el concepte reciclar està relacionat amb el material, En canvi, el con· cepte de valorització material està relacionat amb la demanda, amb l’ús útil del material, tal com diu literalment la definició. O dit d’una altra manera, que torni a l’economia de forma circular tantes vegades com sigui possi· ble.

Quin és l’economia circular? És buscar que tornin a l’econo· mia el màxim de recursos (pri· mer materials i després energè· tics) de forma útil. Això es pot aconseguir tant a través de la preparació per a la reutilització

com mitjançant la valorització material i, en últim terme, la va· lorització energètica.

L’objectiu de l’economia cir· cular és assegurar al màxim l’aprofitament de tots els fluxos de residus. L’objectiu ha d’in· cloure els fluxos existents de diferents orígens (industrial o municipal) i de diferent tipologia (orgànic o inorgànic).

Què aporta la valorització energètica? Òbviament l’objectiu de la va· lorització energètica és ser una part de la solució, conservant el seu paper dins de la jerarquia de gestió. Això vol dir que només s’han de valoritzar energètica· ment aquells materials que no poden ser valoritzables materi· alment (fracció rebuig).

L’Estat espanyol és fortament importador d’energia primà· ria. Aquestes instal·lacions in· crementen l’autoabastiment energètic, disminueixen la de· pendència externa i l’ús de com· bustibles fòssils.

D’altra banda, aquestes instal·

lacions permeten la generació d’energia en proximitat. La dis· tribució en el món de les per· sones és, de forma creixement, en agregacions d’alta densitat de població (ciutats, àrees me· tropolitanes). És un efecte glo· bal. Una de les característiques d’aquestes metròpolis és que són demandants de grans quantitats d’energia i, en canvi, en produei· xen poca.

El potencial existent en aquests entorns urbans s’obser· va a la Unió Europea amb dos tipus de plantes. D’una banda

les plantes de biometanització (digestió anaeròbica), mitjançant la fracció orgànica dels residus per obtenir biogàs destinat a vehicles, climatització o elec· tricitat. De l’altra, les plantes de valorització energètica (col· loquialment incineradores) que,l mitjançant les fraccions de re· buig, obtenen electricitat i calor/ fred per a les àrees residencials o industrials.

En el nostre entorn disposem d’una planta de digestió ana· eròbica a Botarell (SECOMSA) i d’una planta de valorització

energètica a Tarragona (Siru· sa). Les diferents tecnologies de valorització energètica estan dissenyades per a complir àm· pliament la normativa europea que regeix la seva activitat i els principis de millora contínua. És imprescindible que els plans de gestió de residus, tant urbans com industrials establei· xen polítiques ambicioses per a impulsar la prevenció. Una ve· gada generat el residu cal que hi hagi un impuls inequívoc per a possibilitar realment l’economia circular.

PERAFORT CEDIDA

Protegim i divulguem el nostre entorn JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Acabem d’entrar en la primave· ra, l’època per excel·lència quan parlem de la natura. Aquests dies conviden a sortir i a fer pas· sejades pel camp i això ens hau· ria de fer recordar la importàn· cia de cuidar el nostre entorn.

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí, som conscients de la necessitat que té la protecció i preservació del Medi Ambient i és per això, que tenim diverses línies encaminades a aquest ob· jectiu.

D’una banda, i amb la volun· tat de fer pedagogia sobre les espècies animals i vegetals que habiten en el nostre terme mu· nicipal, disposem d’un itinerari d’interpretació natural. L’ano· menat Circuit de Salut de Pera· fort disposa de 35 pals indica· dors a cada un dels quals, hi ha un codi QR que, en ser escanejat amb el mòbil o tauleta, ofereix informació sobre les espècies animals i vegetals que s’hi poden veure (esquirols, conills, lluers,

romaní, farigola, esparregue· res, etc.). Fa uns anys que vàrem engegar aquesta iniciativa que ens sembla molt positiva sobre· tot, per a les famílies amb nens petits, ja que amb aquesta ruta poden ajudar-nos a divulgar la nostra flora i fauna i a promoure l’estima per l’entorn.

D’altra banda, a Perafort i Puigdelfí, fa anys que tenim en· gegades algunes línies d’actua· ció per promoure la presència i reproducció d’aus com les òli· bes, els ratpenats i alguns ocells insectívors, que són positius per als conreus a causa del seu paper depredador. En aquest sentit, per exemple, les òlibes poden menjar un miler de rosegadors l’any i per tant, no seria exagerat dir que són una mena de ratici· des naturals i uns bons aliats per

als pagesos. Deguda a la funció que desenvolupen aquestes aus, al nostre municipi disposem de nombroses caixes niu per afavo· rir la presència d’aus als nostres

terrenys.

L’Ajuntament de Perafort està doncs, compromès amb la preservació i la divulgació del seu entorn natural i estem con·

vençuts que cal engegar accions d’aquest tipus, per donar visibi· litat a la importància de cuidar el nostre bé més preuat, el Medi Ambient.

MEDI AMBIENT

22/03/2019 diarimés

23

SOSTENIBILITAT

Redacció

L’any vinent nou municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre utilitzaran la biomassa dels boscos per escalfar els seus equipaments municipals mitjançant el projecte Xarxa de Calor de la Diputació de Tarragona.

Alcover, el Montmell, Gandesa, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Sénia, Rasquera, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant seran els primers municipis on es desenvolupi aquest projecte que pretén aprofitar la biomassa i convertir-la en energia tèrmica.

El projecte consisteix en la instal· lació de xarxes de calor que distribueixen energia tèrmica. Des d’una única caldera (alimentada amb biomassa forestal de qualitat) s’escalfa aigua i es condueix per un entramat de canonades aïllades que connecten amb els sistemes de calefacció dels edificis municipals per tal d’escalfar-los amb l’energia que es produeix.

L’escalfament a partir de la biomassa és un sistema d’abastament energètic més econòmic, sostenible i respectuós amb el medi ambient que l’ús de les energies fòssils. Mitjançant l’ús de la biomassa forestal com a recurs energètic, es contribueix a mitigar el canvi climàtic pel que fa a la reducció d’emissions. La utilització d’estella permet computar un balanç neutre d’emissions de CO2 per la seva

La biomassa, energia per als municipis

del foc, gràcies a la neteja dels boscos que es realitza per tal d’obtenir la biomassa.

En matèria econòmica, el projecte també comportarà un important estalvi econòmic pels ajuntaments, pel El projecte Xarxa de Calor de la Diputació permetrà que l’any vinent nou localitats de que fa a la despesa de combustible. En aquest sentit, la posada en funcionala demarcació utilitzin biomassa per escalfar els seus equipaments municipals CEDIDA ment de les instal·lacions en aquests nou municipis produirà un estalvi en la seva factura energètica de climatització d’equipaments públics d’uns 170.000 euros l’any, la qual cosa representa estalviar un 77% de mitjana utilitzant estella com a combustible, en comptes de les energies fòssils actuals, com el gasoil, el gas o l’electricitat.

El projecte ‘Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona’ està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, objectiu d’inversió en creixement i ocupació, eix 4. La Unió Europea cofinança el 50% de l’import del projecte sense IVA, del total de la inversió prevista, que és de 2.152.262,67 euros. La Diputació i les administracions locals hi participen amb un 25% d’inversió, respectivament. L’objectiu del L’ús d’estella permet computar un balanç neutre d’emissions de CO2, ja que és un tipus d’energia renovable. projecte (http://www.dipta.cat/ca/ condició d’energia renovable. A més a l’economia circular dels territoris i l’aprofitament de la biomassa com a calor-de-proximitat) és crear un model més, el seu aprofitament posa en valor també potencia l’ús d’energia renova- font de calor té com a objectiu prevenir propi de referència d’instal·lacions de els incendis forestals i defensar les per- xarxes de calor municipals alimentaaquest subproducte, afavoreix la dina- ble i local.

D’altra banda, la gestió forestal i sones, els béns i l’entorn de l’amenaça des amb biomassa forestal de qualitat. mització del sector forestal, impulsa

24

diarimés 22/03/2019

MEDI AMBIENT

REUS

22/03/2019 diarimés

13

MOBILITAT

Clou la setmana dedicada a la poesia a les biblioteques El mes de març és considerat el de la poesia, de fet, ahir era el seu dia mundial, una fita que celebren des de fa tres anys a la Biblioteca Central Xavier Amorós, enguany sota el lema Poesia de mirall, poesia visual» Tot i que aquesta era la setmana forta de la poesia, les activitats acabaran el dia 29 a la Biblioteca Pere Anguera amb un acte participatiu amb els assistents a les diverses activitats organitzades.

Una conferència per conèixer la miliciana Matilde Sabaté En el marc del cicle dedicat a la fi de la Guerra Civil, l’Arxiu de Reus és escenari el pròxim dimarts a les set de la tarda de la conferència El cas de Matilde Sabaté Grisó, on es parlarà d’aquesta militant anarcosindicalista nascuda a Reus i afusellada l’any 1940. Malgrat que les dones van tenir un paper molt rellevant durant el conflicte, Matilde Sabaté és un dels casos oblidats com a conseqüència de la dura repressió.

Reus acull la primera prova pilot de l’Estat per compartir cotxe És una de les quatre ciutats europees on Toyota avaluarà els resultats del projecte Yuko Nil Morato

Reus començarà dilluns la prova pilot d’un programa pioner arreu del món. Es tracta del projecte Yuko, de Toyota, que pretén estalviar el consum i la contaminació del transport fent que les persones comparteixin els cotxes.

El projecte es troba en fase pilot i s’han escollit quatre ciutats europees per a la seva avaluació, Venècia, Copenhaguen, Dublín i Reus. Amb tot, la capital del Baix Camp és l’única on el consistori participa en el projecte.

El programa Yuko consisteix a analitzar el carsharing, és a dir, compartir vehicle. Per fer-ho, Toyota va cedir, ahir, dos vehicles híbrids a l’Ajuntament, que deixarà un per a l’ús dels serveis socials i l’altre per als tecnològics, de tal manera que els treballadors podran utilitzar aquest

automòbil per a desplaçar-se per motius de feina.

Aquests vehicles, a banda de ser híbrids, tenen una alta tecnologia. De fet, les seves claus són una aplicació al mòbil a través de la qual, a banda d’obrir el turisme, també es pot veure en quin estat es troba o si falta benzina, entre d’altres. El projecte començarà oficialment dilluns, tot i que ahir es va procedir a la presentació i a la signatura del conveni amb la corresponent entrega de claus, i finalitzarà dintre de sis mesos, un període en el qual s’avaluarà el seu funcionament i els beneficis que això comporta.

El president de Toyota a Espanya va parlar de l’elecció de Reus com una de les quatre ciutats europees escollides: «La seva gestió en mobilitat ha estat el detonant.

A més, m’he quedat gratament

PROMOCIÓ

Els responsables de Toyota a Espanya entregant les claus dels cotxes a l’Ajuntament.

Carsi: «M’han sorprès gratament les diverses zones de càrrega pels vehicles elèctrics» sorprès amb les instal·lacions de la ciutat, amb els diversos punts de càrrega per a vehicles elèctrics», va sentenciar Miguel Carsi. El programa Yuko neix de la voluntat de Toyotade «deixar de CULTURA

L’ExpoFira del KM0 ofereix més de 800 vehicles amb descomptes La rebaixa en el preu arriba fins al 40% i hi ha furgonetes ‘camperitzades’ OLÍVIA MOLET

Redacció

L’ExpoFira del KM0 trasllada a FiraReus, des d’ahir i fins aquest diumenge 24 de març, més de 800 vehicles matriculats i sense quilòmetres «amb més descomptes, fins al 40%, i una gamma més àmplia», tal com explicava ahir Anton Ferrater, gerent de Nikko Center, en la inauguració de la cita. Les importants rebaixes respecte al preu inicial són el principal atractiu d’un esdeveniment que torna a aplegar els mateixos set concessionaris que l’any anterior: Tarraco Center, Augusta Car, Nikko Center, Tarracomòbil Audi, Tarracomòbil Volkswagen, Diselauto Tarraco i Full Traction. L’ExpoFira del KM0 ja havia consumat ahir al matí les primeres vendes del 2019.

A FiraReus s’ofereix una amplíssima gamma de vehicles matriculats de menys de 2 anys, per tal que hi hagi opcions per a tots els públics: des d’aquells que busquen una oportunitat fins els que volen un vehicle prèmium a un preu més assequible. Utilitaris, berlines, fa-

OLÍVIA MOLET

L’esdeveniment va inaugurar-se ahir i s’allarga fins diumenge.

miliars, esportius, furgonetes i vehicles 4x4 amb fins a un 40% de descompte. Absolutament tots els vehicles que hi haurà a l’ExpoFira del KM0 estan revisats i garantits. Molts d’ells gaudeixen de fins a 7 anys de garantia. Ferrater explicava ahir que «una altra novetat són els

vehicles camperitzats». Al seu torn, el regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza, destacava que «aquest cap de setmana passaran milers de persones per l’ExpoFira del KM0 s’hi faran centenars de vendes». L’horari d’obertura de la fira és de 10 h. a 21 h. i l’entrada és gratuïta.

En marxa el Premi Roseta Mauri Els concursants del Premi Internacional Roseta Mauri van participar ahir, el primer dia d’actuacions, en les semifinals per buscar una plaça per a la final, que tindrà lloc aquesta tarda, a partir d’un quart de vuit del vespre i, igual que en les semifinals, l’entrada serà d’accès lliure. Està previst que a dos quarts de deu de la nit s’anunciïn els guanyadors de la novena edició del premi que clourà dissabte.

Els quatre indrets permetran tenir diferents avaluacions sobre el programa en qüestió fabricar cotxes» i passar a oferir un «servei de mobilitat, racionalitzant l’ús dels turismes». Fruit d’aquesta inquietud, el projecte es portarà a terme en les altres tres ciutats però en un format

lleugerament diferent, que permetrà obtenir resultats variats.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, es mostrava molt entusiasmat amb aquest nou programa que ajudarà a la ciutat a «seguir sent capdavantera com a smartcity». Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient, Dani Rubio, explicava que «el projecte millorarà la planificació del dia a dia». olívia molet

14

diarimés 22/03/2019

CAMP DE TARRAGONA ELECCIONS

TRÀNSIT

Denuncien 2.500 camioners per circular per l’N-340 i l’N-240

Josep Forasté, candidat de Decidim Vila-seca novament

El passat 2 de setembre es va prohibir la circulació de vehicles pesants per aquestes carreteres ACN

ACN

Els Mossos d’Esquadra han denunciat més de 2.500 transportistes a qui havien enxampat incomplint la prohibició de pas pels diversos trams de l’N-340 i l’N-240 restringits a la circulació de camions de quatre eixos o més. Això ha comportat que el Servei Català de Trànsit hagi obert 2.004 expedients per infraccions detectades a la carretera N-340 i 577 expedients en relació a l’N-240, tots ells iniciats contra transportistes que no s’havien desviat cap a l’autopista tot i estar-hi obligats.

Segons Trànsit, les dades corresponen als expedients iniciats des que la mesura va entrar en vigor –el 2 de setembre passat– i fins al 15 de març. Les sancions als transportistes infractors s’enfilen als 500 euros però no comporten la pèrdua de punts del permís de conduir.

Arran de l’entrada en vigor d’aquesta prohibició, una mitjana de més de 6.000 vehicles es desvien diàriament cap a l’autopista en els trams afectats.

TARRAGONÈS

en el cas dels camions en trànsit i del 50% en els que facin trajectes interns.

Des de la seva entrada en vigor el 2 de setembre passat, la mesu-

Les infraccions als transportistes infractors s’enfilen fins als 500 euros

Josep Forasté serà, novament, l’alcaldable per a les properes eleccions municipals del 26 de maig de Decidim Vila-seca.

L’Assemblea Extraordinària, que es va celebrar el passat diumenge, va ratificar el candidat de forma unànime. Serà, doncs, la segona vegada que Forasté concorre a unes eleccions de la mà de Decidim Vila-seca. «Ara sí, és el moment de Decidim. És el moment de fer una passa endavant, de situar el compromís

social al centre de la política de Vila-seca. Ara sí, és moment de no només treballar per una Vila-seca millor; sinó de treballar per una millor qualitat de vida fent les coses d’una forma radicalment diferent», deia Forasté. En els darrers quatre anys de mandat, Decidim Vila-seca ha presentat més de 80 mocions al Ple de l’Ajuntament i ha treballat en gairebé 100 de les propostes que recollia el seu programa electoral.

LA POBLA DE MONTORNÈS

cedida

Una mitjana de 6.000 vehicles es desvien diàriament cap a l’autopista

Un agent aturant un camió en una imatge d’arxiu.

Segons dades de Trànsit de final de febrer, en un dia laborable es desvien 3.818 camions cap al tram de l’AP-7 entre Peníscola i l’Hospitalet de l’Infant, 1.038 al de l’AP-2 entre les Boracn

ges Blanques i el Pla de Santa Maria, i 1.372 al tram de l’AP-7 entre Altafulla i Vilafranca. En els tres trams, les bonificacions previstes per als vehicles de quatre eixos o més són d’un 42,53%

ra ha generat rebuig entre el col· lectiu de transportistes, que ha protagonitzat diverses marxes lentes arreu de Catalunya.

El sector vol que la bonificació dels peatges sigui total i no del 50% com està establert en l’actualitat. Segons els camioners, els peatges obligatoris tenen impacte en el seu negoci i els veuen com un nou tribut que s’afegeix als impostos que ja paguen dels hidrocarburs.

SOCIETAT

acn

Josep Santamaria, candidat de Centrats L’actual alcalde de la Pobla de Montornès (AM-PM), Josep Santamaria, es presentarà a les eleccions municipals com a cap de llista de la candidatura Estem Centrats per la Pobla de Montornès. «La situació política en la qual ens trobem demana que, en les eleccions, valorem molt bé què és el que convé a la nostra vila, lluny de sentiments identitaris. El municipi és la nostra llar, són els nostres carrers, escoles, comerços, indústria, parcs, jardins, instal·lacions esportives, en definitiva el nostre dia a dia». Segons Santamaria, «cal seguir votant a les pròximes eleccions a la moderació». La candidatura de Santamaria és una de les més de vint que la coalició ja té tancades de la demarcació de Tarragona.

SANTA BÀRBARA

Ordenen la retirada de la pancarta de la Torre

El Catllar canvia la pancarta per torretes

La Junta Electoral va ordenar ahir la retirada de la pancarta pels presos polítics de la façana de l’Ajuntament de Torradembarra.

Tot apunta a què el consistori podria donar compliment a l’ordre durant el dia d’avui. La pancarta fou denunciada davant la Junta Electoral Provincial per la formació de Ciutadans, per «l’incompliment de la resolució de la Junta Electoral Central que obliga al Govern i als Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els edificis públics, especialment en període electoral». De la mateixa manera, els regidors del grup municipal de Ciutadans (Cs) a Torredembarra asseguraven haver denunciat a la Fiscalia de l’Audiència provincial de Tarragona a l’actual alcalde i la regidora de Patrimoni, Eduard Rovira i Núria Batet, «com a possibles responsables dels danys causats a la façana de l’Ajuntament per la col·locació d’una pancarta separatista».

L’Ajuntament del Catllar ha retirat la pancarta que incloïa un llaç groc i la frase «Llibertat preses i presos polítics» de la façana del consistori. El cartell s’ha despenjat dins el termini de dotze hores que li havia donat dimecres la Junta Electoral de zona de Tarragona i, a més, s’han presentat al·legacions. En substitució del cartell han posat torretes amb flors grogues en diversos balcons de la façana de l’Ajuntament. La pancarta penja ara d’un edifici contigu a la Casa de la Vila, de propietat privada. D’altra banda, personal de la brigada municipal de Creixell ha retirat la pancarta de l’ANC i llaços grocs que hi havia a la façana de la Casa de la Vila. Segons informa el consistori, la decisió l’ha pres l’alcalde, Jordi Llopart, arran el requeriment de la Junta Electoral de zona del Vendrell. En el cas del Catllar, la resolució de la Junta Electoral partia d’una denúncia ciutadana.

Decomissen granades i bombes de mà de la guerra La Intervenció d’Armes i Explosius de la Guàrdia Civil d’Amposta ha decomissat bombes i granades de mà de la Guerra Espanyola que un veí de Santa Bàrbara venia a través d’una plataforma de comerç en línia de productes de segona mà a Internet. Segons un comunicat, l’institut ramat va contrastar la veracitat de l’anunci i localitzar el seu autor. Un cop van poder comprovar que no tenia càrrega, pólvora de propulsió

ni restes d’explosiu a l’interior, efectius del Grup d’Especialistes en Desactivació d’Explosius de la Comandància de Tarragona van decomissar-li quatre granades de mà de diversos models, una granada de morter i una cua de morter. L’home va acabar denunciat per infringir la Llei 4/2015 de Protecció de Seguretat Ciutadana.

Els artefactes, segons la Guàrdia Civil, tindrien un valor de 300 euros.

CAMP DE TARRAGONA

BAIX CAMP

El dispositiu de recerca compta amb voluntaris.

Fan batudes per buscar un ancià desaparegut a Cambrils crida a la ciutadania dimecres tot demanant col·laboració en la recerca i s’hi van afegir, ahir, una cinquantena de persones.

El punt de trobada tant pels efectius com pels voluntaris és el Centre Cívic de Nou Cambrils. Els familiars de José García han difós la seva imatge a través de les xarxes socials per demanar col·laboració ciutadana. Informen que porta ulleres graduades i en el moment de la desaparició vestia uns pantalons texans i un jersei verd i anava amb bastó. Demanen que, si algú el veu, truqui al 638 877 257 o alerti als Mossos d’Esquadra.

Sis anys esperant un pis adaptat per a una nena amb mobilitat reduïda

Alarma a la Terra Alta per l’aparició al DOGC de nous parcs eòlics Es projecten a Vilalba, la Pobla i Batea El Consell Regulador de la DO Terra Alta ha manifestat la seva preocupació per la recent publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), de l’aprovació definitiva dels plans especials urbanístics dels tres nous parcs

eòlics que es projecten al nord de la comarca, a Vilalba dels Arcs, a la Pobla de Massaluca i a Batea. La DO exigeix «l’aturada real» dels tràmits de les tres centrals, com es va comprometre a negociar el Govern, i intensificaran «l’estratègia instituci-

Sílvia Jiménez

La veïna de Constantí Verónica Villar fa sis anys que espera un pis adaptat on anar a viure amb la seva filla, que té greus problemes de mobilitat. Haizea té vuit anys i un grau de discapacitat del 83%. Ha de pujar les escales cada dia a quatre grapes fins al segon pis, ja que la seva mare ha de carregar amb la cadira de rodes perquè, després que li hagin destrossat fins a tres ocasions, ja no pot deixar-la al portal com feia fins ara.

Haizea va néixer amb agenèsia del cos callós, una malaltia rara.

Tot i que pot caminar, ho fa amb moltes dificultats i necessita desplaçar-se en cadira de rodes.

La seva mare i ella viuen al carrer dels Horts, al número 20, en una de les conegudes com a 600 viviendas de Constantí. Mentre

onal» però també «les mesures de caràcter legal», a través d’un contenciós administratiu, «per salvaguardar el paisatge del territori, autèntic motor econòmic i garantia per més despoblament».

El Consell Regulador es mostra «sorprès i decebut» de veure que els tràmits per construir els nous parcs eòlics continuen «sense entrebancs», i s’obvien els acords i compromisos que tant la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, com el propi president de la Generalitat, Quim Torra, van assolir amb representants de la comarca al gener.

SALOU

La Policia Local imposa vuit multes a un home per «acampar» Protesta contra el tall de subministraments Josep M. Llauradó

Jorge Fernández, fins fa poc ocupa a la Residència Montemar de Vilafortuny (Cambrils) protesta des de fa una setmana a les portes de l’Ajuntament de Salou contra el tall de subministraments a famílies vulnerables

i amb fills al municipi. No ho fa sol, sinó que dues persones més van passant durant el dia pel passeig del 30 d’octubre, en ocasions amb pancartes i cartells, però no sempre. Els darrers dos dies, segons va assenyalar Fernández, la Policia Local li ha

cedida

Té vuit anys i ha de pujar les escales a quatre grapes mentre la seva mare carrega la cadira

PAISATGE

ACN

15

CONSTANTÍ OLÍVIA MOLET/CEDIDA

Els cossos de seguretat –Mossos, Policia Local, Bombers i Protecció Civil– i una cinquantena de voluntaris van començar ahir les batudes de recerca per tal de localitzar l’ancià desaparegut a Cambrils el passat dimecres. La recerca d’ahir va cloure sense èxit i es remprendrà avui. L’home és José García Martínez, de 80 anys, qui va ser vist per últim cop cap a les onze del matí de dimecres en un bar del municipi. Els cossos policials van començar la recerca, però sense èxit, dimecres a la tarda. Ahir es van rastrejar diverses finques properes al seu domicili. La família va fer una

22/03/2019 diarimés

imposat vuit multes per «acampar» en un banc públic. Ell assegura que no hi ha cap element d’acampada i que en una de les ocasions tan sols tenia unes carpetes amb ell. Les sancions superen ja els 400 euros. Entre les situacions que denuncia hi ha la de les famílies que es troben encara al Càmping La Unión de Salou i que, de moment i des de fa més d’un mes, no tenen alternativa habitacional. Fernández titlla de «vergonya» l’actuació policial. «L’espai públic és públic», diu l’afectat, que afegeix que la «reunió» en aquest lloc està comunicat a la delegació del Govern.

ha estat un nadó, pujar fins al segon pis, on viuen, no era problema. Fins fa ben poc, Verónica Villar deixava la cadira al portal i carregava amb Haizea fins al segon pis, ja que l’edifici no té ascensor. «Però ara la nena té vuit anys i no puc carregar amb ella i la cadira al mateix temps.

Van destrossar-la, van robar-ne peces i han fet malbé a les rodes, l’última vegada va ser al gener», explica la mare. «No dic que l’Ajuntament o Serveis Socials no facin res, m’han ajudat, però fa molt de temps que espero. Em trobo en llista d’espera per un pis adaptat, però sembla que no hi ha cap al municipi», afegeix. Viu de lloguer i el mes de maig haurà d’abandonar el pis perquè ha deixat de pagar-lo.

«Només necessitem un lloc on la meva filla no hagi de pujar

Haizea pujant les escales en una imatge cedida per la seva mare.

els esglaons a quatre grapes, un lloguer social o un habitatge de protecció, si no és a Constantí, a qualsevol altre municipi. Fa molt de temps que espero i sembla que es llencen la pilota els uns als altres», diu la dona.

Haizea té una vida activa. Tres

dies a la setmana va a classes al col·legi a Constantí i va al Centre de Paràlisi Cerebral la Muntanyeta dos dies en setmana.

La impaciència de Verònica Villar l’ha dut a compartir un vídeo a les xarxes de la nena pujant les escales tot demanant ajut.

16

diarimés 22/03/2019

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

POLÍTICA

POLÍTICA

El PDeCAT i el PNB trenquen la coalició electoral per al 26-M El PNB va emetre ahir un comunicat on detallava que la formació basca i el PDeCAT han decidit trencar la coalició electoral que havien tancat per a concórrer conjuntament a les eleccions europees del 26 de maig, com històricament havia passat. La ruptura arriba després que el PDeCAT assumís que aniria a la cita electoral amb JxCat i que el cap de llista seria Carles Puigdemont, qüestió que desconeixia el PNB i que

no encaixava amb els seu discurs respecte del procés català.

Arran d’aquesta decisió, les direccions de bascos i catalans van començar a parlar fins que, segons el PNB, ahir van acordar anar per separat. Els nacionalistes bascos, a més, asseguren que «respecten» la decisió dels catalans i l’emmarquen en «l’actual situació política». Amb tot, les formacions afirmen que mantindran una «col·laboració postelectoral». ACN

PAÏSOS BAIXOS

La ultradreta assoleix majoria al Senat i desplaça els liberals El partit de la ultradreta holandesa Fòrum per la Democràcia (FVD) es va convertir ahir en el grup més gran del Senat holandès, que té l’última paraula per aprovar les lleis, i aconsegueix arrabassar la majoria a la coalició del govern. Encapçalat per Thierry Baudet, un polític conegut per les seves declaracions euròfobes i antimigratòries, el FVD va aconseguir superar en nombre de vots i escons els dotze partits polítics que es van

presentar ahir als comicis per als dotze Consells Provincials, que determinen la formació del futur Senat. Amb el 98% dels vots comptats, la coalició del govern va patir un gran cop electoral i els seus quatre membres van perdre suports: el Partit Popular per la Llibertat i Democràcia tindrà 13 escons, la Crida Demòcrata Cristiana 9, els Demòcrates 66 es queden amb 6 i la Unió Cristiana puja un punt i obté 4 senadors. EFE

Torra canvia el llaç groc per un de blanc i la JEC expedienta el Govern

Uns 2,8 milions de damnificats pel cicló Idai esperen ajuda

L’organisme deriva el cas a Fiscalia perquè prengui les mesures que consideri oportunes per un presumpte delicte de desobediència ACN

ACN

La Junta Electoral Central (JEC) va resoldre ahir portar l’«incompliment» del president de la Generalitat, Quim Torra, a la Fiscalia perquè determini si ha comès un delicte de desobediència per no retirar els llaços grocs dels edificis públics. A la resolució, la JEC també demana al Departament d’Interior que tregui els nous símbols dels espais institucionals i obre un expedient sancionador contra Torra, que pot suposar una multa de fins a 3.000 euros. La JEC va exigir dilluns al president de la Generalitat, per segona vegada, que retirés els llaços grocs i les estelades i va donar-li un nou termini de 24 hores. Tot i l’advertiment, en lloc de treure el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat, Torra va optar ahir per mantenir la pancarta i col·locar-ne una de nova al damunt amb el mateix

Uns 2,8 milions de persones afectades pel cicló Idai a Moçambic, Zimbàbue i Malaui esperen ajuda urgent de les organitzacions internacionals i els serveis d’emergència, que ahir van continuar les tasques de rescat. El cicló, que va castigar aquests països la setmana passada, ha causat de moment gairebé 400 morts d’acord amb les xifres oficials del govern, tot i que se’n temen molts més. EFE

Més de 70 morts en un naufragi al riu Tigris, a l’Iraq

Operaris del Govern posant una nova pancarta, ahir.

lema de Llibertat presos polítics i exiliats però amb un llaç blanc amb una franja vermella. L’ordre de retirada de símbols de la JEC deia literalment que es retires-

sin «estelades» i «llaços grocs», ja que els considera «símbols ideològics o partidistes» que no haurien d’estar en edificis institucionals en període electoral.

El nombre de morts pel naufragi d’una barca que va bolcar per excés de passatgers al riu Tigris a la ciutat iraquiana de Mossul s’eleva a 71, molts d’ells dones i nens. La xifra oficial dels que van ser rescatats del naufragi de la barca de Mossul, fins ara, és de 55 persones, entre elles 19 nens. El principal motiu de l’accident, és que la capacitat de la barca era molt menor del nombre de passatgers que hi havia. EFE

BELLESA

Consells per reduir la caiguda del cabell amb l’arribada de la primavera Si es detecta una caiguda molt abundant es recomana posar-se en mans d’un dermatòleg Redacció

La primavera és el moment en què acostuma a patir-se amb més intensitat la caiguda del cabell tot i que a la tardor aquest problema també es fa visible.

Per mantenir una correcta salut capil·lar i reduir la caiguda és aconsellable. Rentar-se els

cabells amb freqüència, sempre segons les necessitats de cada persona. El xampú ha de ser suau i adaptat a cada tipus de cabell i cuir cabellut.

Sempre que puguis, seca el cabell a l’aire. Primer s’enrotlla el teu cap i cabell amb una tovallola per a un primer assecat. Des-

prés, si fas servir l’assecador, fes-ho a baixa potència, sense localitzar-lo en el mateix punt i respectant una distància prudencial. Un assecador massa calent sobre un pèl molt mullat pot ser perjudicial. És positiu evitar els pentinats continuats que suposin massa

tensió per al cabell, perquè poden donar lloc a una lenta però constant caiguda del cabell (cues molt tirants per exemple).

Si estàs notant que el teu cabell està caient més del que és habitual, tria productes per a la higiene del teu cabell específics per a aquest problema. Complementa’ls amb tractaments o nutricosmètics anticaiguda.

Davant d’una seriosa caiguda del cabell és necessari posar-se en mans del dermatòleg, que determinarà les causes i prescriu el tractament adequat, sempre segons diverses proves científiques.

cedida

La primavera és un moment on es dona aquest problema.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Resultados evidentes a la segunda sesión

Marina Magadan ofereix pioneres ones de xoc per la reducció del greix L’establiment, amb 20 anys d’experiència, incorpora aquesta tecnologia mèdica no invasiva Redacció

Rambla Nova, 97, bajos. Peluquería Llongueras

T. 977 23 18 74 / 679 405 218

El centre Marina Magadan de Tarragona compta amb més de 20 anys d’experiència al sector de l’estètica. Estan especialitzats en tractaments corporals per promoure la salut i la bellesa. Va ser el centre pioner en lipocavitació que afavoreix la

desaparició de nòduls de greix.

També realitzen tractaments en dermosucció SVG que reafirma i també redueix el greix del cos i les botes de pressoteràpia per drenar els líquids del cos. Com a novetat, incorporen i ofereixen el tractament amb ones de xoc amb el sistema

MTS. És una tecnologia mèdica no invasiva altament innovadora que utilitza les ones acústiques per tal de reduir la cel·lulitis i el greix localitzat millorant el to i l’elasticitat de la pell reafirmant el teixit.

Els resultats d’aquesta tecnologia són visibles i mesura-

bles i perduren en el temps. Les sessions són de quinze minuts i es pot realitzar en qualsevol època de l’any.

D’altra banda també té efectes curatius en la salut de les persones que opten per aquesta tecnologia com la regeneració del sistema vascular, l’estimulació del metabolisme de les cèl·lules de greix i incrementant les fibres de col·lagen i elastina donant una major fermesa a la pell.

El centre Marina Magadan ofereix professionalitat, confiança i personalització dels tractaments per a cada persona.

ESPORTS SEGONA A Tenerife

Paco Montañés: «Contra l’Osasuna demostrarem el que val aquest equip» L’atacant del Tenerife Paco Montañés va assegurar ahir que els futbolistes del quadre blanc-i-blau demostraran avui «el que val aquest equip», en el xoc davant l’Osasuna. El jugador, que la setmana passada va tornar a la titularitat després de més d’un mes lesionat, va ressaltar que «davant dels equips de dalt» han «fet bons partits», per la qual cosa es va mostrar convençut que podran treure un resultat positiu a l’Heliodoro Rodríguez López.

Elche

Pacheta: «A Segona no pots estar dues setmanes tranquil» Pacheta, entrenador de l’Elche, va afirmar ahir que en una categoria tan competida com la Segona Divisió cap equip pot estar tranquil més de dues setmanes consecutives per molt avantatge que tingui a la classificació. «És angoixant i no hi ha manera d’estar dos partits seguits tranquil», va dir el tècnic, qui va precisar que si l’Elche és capaç de guanyar la pròxima jornada a l’Alcorcón haurà fet un pas important per a aconseguir el seu objectiu de la permanència. En relació a l’equip madrileny, Pacheta va destacar que, malgrat comptar amb alguna baixa, és un conjunt format «al vuitanta per cent per jugadors amb experiència a Segona» i «és consistent i compacte».

Oviedo

Toché situa el derbi asturià entre els millors duels del futbol nacional El jugador de l’Oviedo Toché va insistir ahir en què, encara que valgui els mateixos tres punts que la resta de partits, el derbi davant de l’Sporting de Gijón és un xoc «marcat en el calendari» i un dels millors duels d’aquest tipus del futbol nacional. «És un dia important i especial per a tots, tothom vol veure aquest partit. Jo he viscut molts derbis, fins i tot a l’estranger, i aquest és el més bonic que es pot viure com a jugador», va confessar el davanter.

17

FUTBOL

Un Málaga en hores baixes buscarà ressuscitar al Nou Estadi diumenge Els andalusos acumulen quatre jornades sense guanyar i ja tenen les posicions d’ascens directe a sis punts MÁLAGA CF

Vicente M. Izquierdo

El Gimnàstic de Tarragona rebrà al Málaga aquest diumenge, a partir de les quatre de la tarda, en un enfrontament que serà vital per als d’Enrique Martín ja que, de no sumar els tres punts, la permanència es convertiria en quelcom més complicat que un miracle.

Per entitat, el rival dels tarragonins és un equip temible, però la trajectòria d’ambdós conjunts és completament inversa, amb què apareix una escletxa d’esperança per a un Nàstic que sap que pot guanyar a un dels «cocos» de la Segona Divisió A. Fa quatre partits que el Nàstic fa mèrits per guanyar. Tot i això, tres d’aquests duels s’han solucionat amb derrota (Cádiz, Osasuna i Oviedo). El triomf contra l’Albacete és l’única nota positiva pel que fa a punts en el darrer mes d’un Nàstic que ha demostrat capacitat de reacció en el joc i en les ocasions de gol, situació que no s’ha traslladat al comptador de punts ni a la taula classificatòria.

Els andalusos no passen pel seu millor moment i aquesta és una circumstància de la qual se’n vol aprofitar el Nàstic. Els malaguenys acumulen quatre partits sense conèixer la victòria i, en

Un entrenament del Málaga, equip que visitarà Tarragona aquest diumenge.

aquests, ha sumat tres punts.

Després d’aconseguir derrotar al Rayo Majadahonda (0-1), tot han estat decepcions per als andalusos. Empat a casa contra el Deoportivo de la Corunya (00), igualada a Còrdova contra un equip que està en zona de descens (1-1), derrota a La Rosaleda contra l’Osasuna (1-2) i un nou

empat, aquest passat dilluns, a Los Pajaritos, contra el Numancia (1-1).

Amb 51 punts en 30 partits disputats, l’ascens directe és, per al Málaga, a un total de sis punts, els que marca el Granada, que en té 57. Amb tres punts més apareix l’imparable Osasuna, que té pinta de Primera Divisió la pròxima NÀSTIC

temporada. Els malaguenys han d’anar amb compte, ja que la setena posició, que ocupa el Cádiz, és tan sols a tres punts. Això significa que una petita ensopegada podria significar un drama i perdre les posicions de privilegi.

A Màlaga estan molt nerviosos amb la situació d’un equip que s’havia configurat per a as-

Els participants de la Cursa de les Dominiques, al Nàstic-Málaga Els participants de la quarta Cursa i Caminada solidària Dominiques-Memorial Angel Cerón tindran l’oportunitat de veure el partit Nàstic-Málaga, que es jugarà diumenge a les quatre de la tarda al Nou Estadi. Tots els inscrits van rebre un val bescanviable per una entrada per assistir al partit. En l’edició d’aquest 2019, celebrada el passat diumenge 10 de març, es van disputar tres curses infantils en funció de les edats, una cursa d’adults, una cursa de patins i una caminada per a adults i petits. Els diners recaptats per les inscripcions es destinen a l’escola Kamdhenu del Nepal. cendir directament. Ahir va parlar Kieszek, que apunta a porter titular ja que Munir és amb la seva selecció. «Qui jugui, sigui Axel o jo, no pot sentir molta pressió, ja que portem molt de temps sense competir», va dir el meta, qui va avisar pel que pugui passar: «No és fàcil entrar a l’equip i jugar bé».

José Kanté es queda a Tarragona tot i la trucada de la seva selecció José Kanté podria haver resultat baixa de cara al partit que el Nàstic de Tarragona ha de disputar aquest diumenge contra el Málaga (quatre de la tarda). La Selecció de la República de Guinea l’havia convocat, però a causa d’un defecte de forma el futbolista s’ha quedat a Tarragona. A causa d’aquest defecte i, a més, perquè l’han convençut de la vital importància que té per a un Nàstic que el necessita més que mai, ja que s’ha convertit en una de les ànimes de l’equip tarragoní. La Federació Guineana va sol·licitar la convocatòria el dia 5 de març, però el termini per a poder fer-ho era el 3 de març. No és una situació excepcional, ja que succeeix en molts clubs i a molts futbolistes que la seva Federació «patini» a l’hora de convocar-los. El jugador de Sabadell no podrà disputar el partit amb la seva selecció que tindrà lloc aquest diumenge a les tres de la tarda contra República Centreafricana a l’Estadi Barthélémy Boganda. La selecció de Guinea va primera a la classificació i té molt encaminada la seva classificació per la Copa Àfrica. Vicente M. Izquierdo

Rayo Majadahonda

Óscar Valentín i Ernesto Galán, baixes contra el Numancia El migcampista Óscar Valentín i el defensa central Ernesto Galán, tots dos futbolistes del Raig Majadahonda, no estaran disponibles per lesió per al partit que els enfrontarà al Numancia al Cerro del Espino. En el cas del primer va haver de ser substituït en el minut dotze del partit de l’última jornada davant de l’Osasuna i pateix una lesió muscular del tríceps sural de la seva cama esquerra. Pel que respecta a Galán, el temps estimat de la seva absència queda pendent d’evolució després que l’entitat madrilenya hagi confirmat que pateix una atricció de la grassa talar del peu esquerre.

22/03/2019 diarimés

Isaac Becerra i Salva Ferrer visiten l’escola El Miracle de Tarragona Els jugadors del Nàstic Isaac Becerra i Salva Ferrer van visitar ahir a la tarda l’escola El Miracle de Tarragona. Els dos futbolistes van compartir l’última hora de classe amb els alumnes de cinquè per a signar autògrafs i xerrar una bona es-

tona amb els nens i nenes. L’actualitat del Nàstic, la seva trajectòria professional i nombroses qüestions al voltant de l’esport i els estudis van ser els temes més comentats entre els jugadors i els alumnes. Redacció

18

diarimés 22/03/2019

ESPORTS FUTBOL

Vicente M. Izquierdo

el binomi nàstic genuine i basf segueix empenyent fort

van entregar els diplomes a tots aquells voluntaris de BASF que els ajuden i Amb motiu del Dia Mundial del Síndroels guien en el seu camí. Un a un, els me de Down, l’equip de futbol Nàstic joves grana van anar pronunciant el Genuine i els voluntaris de BASF que nom dels que havien de passar per la sempre els acompanyen allà on van, tarima, com Rodrigo Cannaval. Un dels van compartir una jornada lúdica amb capitans del Nàstic Genuine, Álvaro integrants de l’empresa, d’altres volunCano, va ser l’encarregat de pronuncitaris de l’equip i una nodrida represenar el seu nou. «Rodrigo... el p... amo!», tació del club grana, capitanejada pel va dir l’Álvaro Cano, demostrant el seu seu president, Josep Maria Andreu, i seguida del director general, Lluís Fà- Els jugadors de l’equip grana lliuren a BASF diplomes a aquells que els guien dia a dia tradicional i conegut sentit de l’humor.

Cannaval, que és el director de BASF a bregas i del responsable de Màrqueting Tarragona, va recollir el tesde l’entitat grana, José MaGERARD MARTÍ timoni i, en el moment dels ría Andreu Solé. parlaments, va manifestar Les instal·lacions de que «quan miro el grup del BASF a la Canonja van ser Nàstic, un ajudant a l’alla seu d’aquesta cita, la qual tre, és el que més m’omple va finalitzar amb un passeig d’aquest projecte». amb golondrina, en el qual No tan sols l’Álvaro va una bona part de l’equip entregar premis. El mestre Nàstic Genuine, que en tode cerimònies va ser Rubén tal formen 51 jugadors, va Almazán, l’altre capità gragaudir de ple acompanyat na, que va ser ajudat per la dels seus companys de viresta de companys d’equip. atge en una aventura que es Carles Navarro, director va iniciar fa anys i que ara general de BASF Española s’ha consolidat amb la Liga i màxim responsable de les Santander Genuine, el prinactivitats del grup a la pecipal ambaixador de la qual nínsula ibèrica, afegia, en és un Nàstic que sempre rebre el seu diploma, que acull la primera de les fases «ens sentim responsables que es desenvolupen al llarg per ser part d’aquest prode la temporada. jecte, el Nàstic Genuine no La jornada de convivènté cim». No podia deixar de cia va començar al matí, a la dir la seva Aitor Rovira, reseu de BASF, amb activitats presentant dels voluntaris, per als joves que formen que va agrair a «BASF tot el l’equip. Diversos jocs eduque està fent per nosaltres. catius que ensenyaven part El cap de setmana que vam de la història del Nàstic es viatjar a Còrdova va ser inbarrejaven amb activitats creïble, Fins i tot, a casa dimusicals. S’escoltaven els Tothom portava un mitjó diferent a l’altre per commemorar el Dia Mundial del Síndrome de Down. uen que he millorat el meu crits dels joves jugadors GERARD MARTÍ GERARD MARTÍ caràcter últimament». des de l’entrada de BASF, Rubén Almazán va defiquan tots ells cantaven a nir el Nàstic Genuine com una l’himne del seu Nàstic. «un somni fet realitat», Després, tocava reposar i mentre que Álvaro Cano es omplir la panxa. Tothom va quedar sense paraules, va marxar al menjador de «no sé què dir». El que sí BASF per a degustar uns que van pronunciar tots va macarrons a la carbonara ser un «Conxita alcaldesi un pollastre amb patates sa!», en referència a Conxifregides. Agafar forces pel ta Esteve, coordinadora del que havia de venir, una enprojecte LaLiga Genuine, trega de diplomes més que responsable de Comunicaentretinguda. ció a BASF i una de les perA una sala habilitada per sones més estimades per a l’ocasió, aquesta vegada aquesta gran família. van ser els jugadors els que A l’esquerra, Rodrigo Cannaval, Rubén Almazán, Josep Maria Andreu i Álvaro Cano. A la dreta, els jugadors fent activitats.

WATRERPOLO CEDIDA

Lodewyck Rabie, del CN Tàrraco, disputarà la FINA World League International Cup L’esportista està entrenant a Tarragona i representarà a Sud-àfrica a la cita del 26 al 31 de març Redacció

El waterpolista del Club Natació Tàrraco Lodewyck Rabie ha estat seleccionat per a representar Sud-àfrica en la FINA Waterpolo World League Intercontinental Cup. Aquesta competició té prevista la seva disputa entre els dies

26 i el 31 de març a la localitat de Perth (Austràlia), amb què l’esportista del club tarragoní haurà de fer un llarg viatge per a poder competir. Haurà d’emprendre el vol uns dies abans per a poder adaptar-se a l’horari, ja que és un factor molt important en l’esport, sobretot el de cert ni-

vell.

En aquesta competició també hi prendran part altres països Canadà, Japó, Austràlia, Kazakhstan, Xina, Argentina i Nova Zelanda.

En Lodewyck Rabie, de 28 anys d’edat, és internacional des de l’any 2014 i, entre d’altres

fites al llarg de la seva carrera esportiva, va participar als mundials de Budapest 2017.

Aquesta temporada, Rabie està entrenant amb el Club Natació Tàrraco i ha jugat un total de dotze partits amb el Tàrraco en els quals ha anotat fins a 41 gols.

L’esportista, orgullós per poder disputar el campionat.

ESPORTS Vila-seca es prepara per a rebre una etapa de la 99a Volta Ciclista a Catalunya Vila-seca serà l’escenari d’una de les arribades de la Volta Ciclista a Catalunya en la seva 99a edició, que tindrà lloc del 25 al 31 de març de 2019.

L’any 2003 va ser la darrera vegada que la Volta va visitar Vila-seca. En aquesta ocasió, Vila-seca serà protagonista el proper 30 de març en la sisena etapa, de 174,3 quilòmetres de recorregut, amb inici a Valls.

L’arribada a meta, situada a l’avinguda de Ramon d’Olzina, està prevista a tres quarts de cinc de la tarda. Enguany la Volta, amb inici a Calella i final a Barcelona, podrà veure el vigent guanyador de la cursa i del campionat del món, Alejandro Valverde (Movistar Team), però també altres figures de renom internacional, com el britànic Chris Froome (Sky), els francesos Romain Bardet (AG2R-La Mondiale), Thibaut Pinot (GroupamaFDJ), Warren Barguil (ArkeaSamsic), l’italià Fabio Aru (UAE Team Emirates) o el català Marc Soler (Movistar Team), entre molts d’altres. La Volta Ciclista a Catalunya va tenir una gran vinculació amb Vilaseca no fa gaire. Així, de 1997 a 2003 (exceptuant l’any 2002) la Volta va visitar any rere any Vila-seca i en quatre ocasions (1997-1998-1999-2000) va ser el punt de partida de la cursa.

A Vila-seca l’equip ONCE va guanyar dues contrarellotges per equips (2000 i 2003) i corredors com l’italià Mario Cipollini (1998) o l’alemany Erik Zabel (2000). Redacció

David Fuentes torna dels JJMM Special Olympics d’Abud Dhabi amb un bronze L’esportista tarragoní David Fuentes va tornar a casa amb una medalla de bronze en bàdminton en el marc dels Jocs Mundials Special Olympics d’Abu Dhabi que van finalitzar ahir després d’una setmana de competició. L’entrenadora de l’equip de bàdminton, Anna Massoti, va declarar després del torneig que «hem viscut una experiència única, envoltats de gent increïble amb moments molt emotius per explicar». Fuentes va ser un dels esportistes que van penjar-se medalla. En total, 38 metalls per a l’equip espanyol en una cita on hi van prendre part més de 7.000 atletes de més de 170 països i que van moure 2.500 entrenadors i delegats i aproximadament 20.000 voluntaris. Redacció

22/03/2019 diarimés

19

Pep Garcia Entrenador del juvenil masculí A del Club Bàsquet Tarragona

«Al CBT hi ha molta matèria prima, molt de talent» L’entrenador del juvenil A del club del Serrallo creu que l’aposta per la base està tenint els seus fruits CBT

Redacció

–A principis de temporada es va fer càrrec del Júnior Masculí A del Club Bàsquet Tarragona. Com ha viscut aquesta temporada en la màxima categoria formativa de Catalunya?

–Està sent una temporada espectacular. La competició té un nivell altíssim i l’equip està competint d’una manera extraordinària. Vam fer una primera fase amb opcions reals de guanyar partits davant de pedreres ACB com Penya i Manresa. Al Nadal, vam guanyar l’eliminatòria que ens ha permès jugar tota la temporada al màxim nivell. Portem tres victòries en aquesta fase final. Són més que les aconseguides en tota l’última dècada.

Això diu molt de la dificultat de guanyar un partit en aquesta lliga. La classificació final també serà la millor dels últims 10 anys, però tot això són números.

El realment important és la millora que aquests jugadors estan fent. El principal objectiu és fer millors jugadors. I, aquest grup de jugadors, és espectacular. Els agrada el bàsquet, tenen compromís, i molt talent. És tot un plaer entrenar-los.

–Segons diuen els tècnics, aquesta és una de les millors generacions de jugadors que han sortit darrerament del Club Bàsquet Tarragona. És així?

–El CBT fa moltes temporades que té projectes de grans jugadors en el seu equip júnior i els continuarà tenint les properes temporades. Cada any hi ha una fornada de jugadors amb opcions de poder apropar-se al primer equip. Aquesta és la tercera temporada consecutiva que el júnior del club es classifica per jugar aquesta lliga. Això és mèrit de molta gent. De les últimes generacions, dels nascuts el 2000 fins al 2003 hi ha matèria prima, jugadors amb opcions de poder arribar a jugar a un molt bon nivell.

–Molts dels jugadors del Júnior han debutat aquesta temporada en el primer equip. Com han encaixat aquest èxit els jugadors?

Pep Garcia, durant un partit donant instruccions als seus jugadors, al pavelló del Serrallo.

–Amb il·lusió i motivació. Veure les portes obertes del primer equip pels jugadors de la base és altament positiu. Però tots ells són conscients que això només és un primer pas, i que, per tal d’arribar-hi, s’ha d’entrenar molt i bé.

–L’equip ha pogut compaginar aquesta duplicitat d’esforços?

–No sempre ha estat fàcil. La plantilla curta del primer equip ha provocat que hi hagués moltes rotacions. En la dinàmica de l’equip, això s’ha cobert amb jugadors del júnior de primer any i cadets. Si el club dona l’oportunitat al jugador d’entrenar i poder jugar uns minuts amb el primer equip, això t’ajuda a créixer. És tota una experiència. Com més jugadors pugin, millor. És l’objectiu, però s’ha de planificar perquè cap grup no perdi la seva dinàmica d’entrenament.

–Com és una setmana d’entrenament d’un Júnior preferent del CBT? –Fem quatre sessions d’entrenament i el partit el cap de setmana. En dues de les sessions fan

físic i pista.

–Els jugadors estan entrenant les hores suficients?

–No. S’hauria de fer alguna hora més de pista i també més treball físic.

–Analitzant de forma més global la pedrera del club, com la veu?

–Hi ha molta matèria prima, molt talent a la pedrera del CBT. És tota una responsabilitat pel club posar totes les eines que calguin perquè tinguin les opcions d’arribar al seu millor nivell possible.

–Quins aspectes es podrien millorar?

–Sempre hi ha coses que es podrien fer millor. En aquest cas, el de la base, crec que són dos pilars: mitjans i projecte. Els mitjans, les instal·lacions i els recursos que es destinen per treballar la base són millorables. Falten hores de pistes, espais i material per fer les sessions físiques.

També és millorable la planificació, crear un projecte de futur a uns anys vista, amb objectius a assolir per temporada, amb un

pas intermedi clar entre l’edat júnior i el primer equip... tot és millorable.

–Creu que el model CBT Km0 es pot tornar a repetir en breu?

–Estic convençut que sí, però cal una intenció clara per ferho. Destinar recursos, planificar amb anys vista, treball, molt de treball...

–Aquesta temporada el club compleix 40 anys. Com valora aquest 40 anys d’història?

–S’ha consolidat com el club referent a la província. La idea d’un grup d’aficionats d’aquest esport que van voler crear un club exclusivament de bàsquet s’ha desenvolupat al llarg d’aquests quaranta anys, amb moments de molta dificultat i certes situacions límit que, a poc a poc, s’han tirat endavant.

–En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

–A nivell del club, amb l’ambient que es vivien les temporades de LEB or al Serrallo i, a nivell personal, cadascuna de les temporades, dels equips que he

entrenat, ha significat una experiència, un aprenentatge per a mi. No puc quedar-me amb una en especial, però sí he de dir que aquesta última etapa amb aquests júniors ha estat força especial.

–Com voldria veure al club d’aquí a 40 anys més?

–No vull pensar tan lluny. Miro molt més a prop. A Tarragona, aquest esport necessita una sacsejada. M’agradaria que la propera temporada es donessin les condicions econòmiques i esportives al club per poder tenir un primer equip a LEB plata, com a pas previ cap a la LEB or, omplint el pavelló de l’anella mediterrània i una base amb tots els recursos necessaris per ajudar a millorar i fer créixer els seus jugadors.

20

diarimés 22/03/2019

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

Més de 2.500 camions són La tragèdia del Teatre romà de Tarragona denunciats per no desviar-se EVA MIGUEL GASCÓN Membre Assemblea CUP a l’autopista de Tarragona Les bonificacions per als vehicles que són desviats a l’autopista per la prohibició de circular per l’N-340 i l’N-240 varien segons els vehicles. Per als vehicles de quatre eixos o més, les bonificacions són d’un 42,53% en el cas dels camions en trànsit i del 50% en els que facin trajectes interns. Arran de l’entrada en vigor de la prohibició, el passat 2 de setembre, una mitjana de més de 6.000 vehicles es desvien diàriament cap a l’autopista en els trams afectats i la patronal del transport continua demanant la gratuïtat dels peatges, ja que en aquest tipus d’empresa el pagament obligat dels peatges, encara que sigui bonificat, repercuteix directament en el seu negoci. Segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit, els Mossos d’Esquadra denuncien, cada dia, una dotzena de camions que incompleixen la restricció. En els sis mesos des de l’entrada en vigor, han estat 2.500 els vehicles pesants que han estat sancionats amb multes que s’enfilen fins als 500 euros.

La restricció està cridada a alleugerir el trànsit i reduir la sinistralitat a les carreteres N-340 i a l’N-240 i el cert és que es produeix un greuge quan s’obliga els camioners del territori i els forans a utilitzar l’autopista per a evitar un problema del qual no en són els culpables. + CONFIDENCIAL

El passat gener, el dia 27, se celebrava el dia dels conservadors i restauradors de Béns Culturals.

Des de diferents plataformes s’encoratjava als professionals encarregats de la preservació del nostre patrimoni a compartir el resultat de la seva feina a través de les xarxes socials. El cert és que aquesta visibilització està del tot justificada, ja que aquest col·lectiu en moltes ocasions és menyspreat. Prova d’aquesta afirmació són els diferents greuges que es poden arribar a fer al patrimoni deixant de banda projectes tècnics i informes per davant de dissenys estrella amb rúbrica d’arquitectes de moda. A la ciutat de Tarragona comptem amb algun exemple que ens il·lustra aquesta realitat sent el seu màxim exponent el Teatre Romà.

Per relatar aquesta tragèdia de la conservació patrimonial val la pena recordar que va ser en la dècada dels 70 i gràcies a la mobilització ciutadana quan es va aturar un projecte de construcció privat que hauria acabat del tot amb les restes del

teatre. S’indicava en aquell moment un procés de més de 30 anys que va culminar amb l’expropiació del solar. Diferents intervencions arqueològiques van evidenciar la potencialitat de l’indret el qual apuntava a poder donar vestigis històrics fins i tot anteriors a la construcció del teatre. La recerca era més que necessària en la qual podria ser l’única zona portuària tardorepublicana conservada en la Hispània mediterrània.

Semblava que la sort per fi començava a somriure al teatre quan l’any 2000 entrava a formar part del conjunt arqueològic de Tarragona declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Però el plat fort dels despropòsits estava encara per entrar en escena. Des de la Generalitat s’anunciava en 2015 un gran projecte museogràfic de 711.587 euros de pressupost el qual tan sols incloïa l’excavació de les dues primeres càvees i la implantació d’una estructura metàl·lica. Com era possible museïtzar un indret sense conèixer la totalitat de les restes? I què era això de plantificar una estructura metàl·lica sobre les restes?

Des de llavors, la ciutat ha pogut seguir la polèmica del projecte del teatre a tall de rèplica i contrarèplica als diaris. Però totes les crítiques apunten en la mateixa direcció: s’ha avantposat l’admiració paisatgística de l’estructura metàl· lica de l’arquitecte Toni Gironés per davant de la integritat de les restes arqueològiques.

L’últim acte d’aquesta obra començava el desembre del 2018 quan es feien saltar totes les alarmes en un article de La Vanguardia que denunciava l’aparició de taques d’òxid sobre les restes del teatre. Tan sols va trigar un dia a sortir la rèplica de la Generalitat al Diari de Tarragona en la que s’afirmava que aquestes taques d’òxid ja estaven previstes i formaven part del procés que havia de passar les baranes d’acer corrugat fins a la seva estabilització. Com és que no es va fer passar aquest cicle d’estabilització abans d’instal·lar l’estructura damunt del teatre? O per què no s’han tapat les restes per protegir-les si se sabia que correrien el risc d’estar exposades a l’òxid? En tot aquest relat, es troba a faltar un actor que podria jugar un paper crucial per donar al teatre el tracte que realment es mereix: els conservadors i restauradors. L’any 2015 el Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya va presentar un projecte de consolidació de les restes arqueològiques del teatre tramitat de manera paral·lela a la del projecte signat per Gironés. Esperem que el desenllaç no trigui a arribar i que es demani amb urgència un estudi aclaridor de com pal·liar el despropòsit. Tant de bo s’hagués treballat amb anterioritat de manera conjunta. Ara tocarà córrer i demanar a qui no va ser convidat a la representació que solucioni el problema.

TRIBUNA

Benvolguda amiga JOAN MARIA ALÍAS ECHEVARRÍA Periodista

Una interrupció inesperada Un so estrident interrompia ahir el portaveu i candidat d’ERC a l’Ajuntament, Pau Ricomà, mentre presentava Laura Castel com la seva número 2. Els dispositius instal·lats per l’Ajuntament per intentar foragitar els estornells a la plaça dels Carros impedien, per moments, que els periodistes captessin les declaracions.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Avui l’he tornat a veure i en el precís moment que la meva mirada l’ha reconegut un corrent desbordat d’alegria i energia ha envaït fins a l’últim reducte del meu pensament.

No és la primera vegada que em passa i espero que no sigui l’última però en cada ocasió m’he meravellat de la capacitat d’empatia que tenen algunes persones. No les veiem potser en anys però en qualsevol retrobada sembla que fos ahir l’última vegada que vam parlar i ens falta temps per, amb total confiança i naturalitat, posar-nos al dia i explicar sense pudor què ha estat de les nostres vides en tot el temps que ha passat.

Ella té aquest do. L’alegria s’escapa pels seus

llavis i sobretot pels seus ulls. Una mirada brillant, activa, optimista i tranquil·litzadora per qui la rep.

Una mirada en la qual podries i voldries perdre’t perquè saps que arriba i il·lumina fins i tot el més fosc de la vida. Una mirada que t’anima a seguir per vençut que et sentis. Una mirada, en fi, que sap fer feliç a qui ella mira.

I no és que no tingui problemes, ni preocupacions, ni dolors tan intensos que difícilment serien suportables per a la majoria de nosaltres. La seva virtut és que els encara amb valentia i una rialla com a tot armament. Sí, en te prou amb això per plantar cara a qualsevol adversitat. I ho fa ara i demà, com ho ha fet sempre.

Contràriament al que deia Einstein, els minuts es fan quasi eterns quan estem junts perquè volem condensar en cada seixanta segons seixanta dies o més d’absència. Sense retrets per no dirnos res en tant de temps i amb l’eufòria del retrobament. Ens prometem, també com sempre, que no tornarem a perdre’ns, que el contacte, ni que sigui amb les noves tecnologies, serà, sinó cons-

tant, almenys periòdic. I sabem també que no ho farem perquè el que realment ens omple és un diàleg de mirades amb el que quasi bé sense paraules ho sabem tot l’un de l’altre.

I somriem i ens sincerem i som capaços a l’hora de parlar de l’humà i del diví sense estranyarnos de les complexes giragonses que fan totes les nostres converses, i aprofitem fins a l’últim segon, esgotant el temps perquè sabem que és un dels escassos regals gratuïts que ens dona la vida molt de tant en tant. I l’únic desig que tenim és que l’altre sigui feliç, que el futur li ofereixi un camí menys abrupte, que els entrebancs que puguin arribar siguin menys dificultosos que els obstacles passats. Li dic que cada trobada és un «chute d’alegria i confiança» i ella, fotent-se de la meva addicció a la nicotina (que ja no al tabac), em diu que haurien de fer un esprai amb la seva essència. Li dono la raó i li dic que les farmacèutiques ja triguen a inventar-lo. I sí, ella és una d’aquestes persones precioses que l’atzar et porta quasi sense voler.

Una persona que saps que malgrat que no la vegis, sempre et fa i et farà costat. Una persona que estimes i t’estima. Una persona, en fi, que fa bona la definició de la paraula que tot sovint malbaratem i devaluem com és la profunda i veritable amistat.

ALS QUATRE VENTS

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Carles Gosálbez, Guillem Andrés, Vicente Izquierdo i Mònica Pérez.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Monterols, 36, 2n.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Lliçons de Marià Mullerat JAUME PUJOL Arquebisbe de Tarragona

La beatificació aquesta setmana del metge Marià Mullerat, màrtir al començament de la Guerra Civil, és un goig per a l’Església universal, particularment la de Tarragona, que veu com un dels seus fills, un laic pare de família, és glorificat públicament pel seu admirable testimoni de fe i humanitat.

Ja hem recordat que fins i tot en els seus últims moments, quan l’havien pujat al camió que el conduïa al lloc de la seva execució, a la carretera de les Borges Blanques, es va preocupar que quedessin atesos tots els malalts que deixava a Arbeca.

Pressentia la mort per haver estat alcalde de la població i per la seva condició de catòlic practicant. Quan va veure com llençaven de casa seva les imatges religioses que tenia, va intuir que tornarien a buscar-lo. Va pensar a fugir a Saragossa, però en arribar a Lleida s’ho va repensar i se’n va tornar al poble pensant en els seus malalts i posant per damunt aquesta preocupació a la de la seva pròpia vida. Tota una lliçó de caritat, de sacrifici pels altres fins a la mort, seguint l’exemple de Jesucrist.

Al costat d’aquesta virtut m’agradaria destacar un altre traç fonamental de la seva vida de fe: la capacitat de perdonar. Ho va fer per anticipat.

Quan els milicians van anar a casa per emportar-se’l les seves últimes paraules van ser per a demanar a la seva esposa i familiars que els perdonessin com ell ho feia en aquell moment.

Arribat el tràngol de l’afusellament, va pronunciar aquelles paraules sublims de Jesús a la creu: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que

fan», que va escoltar un testimoni dels fets. Marià Mullerat, que es confessava sovint, havia experimentat el perdó de Déu en el sagrament de la penitència i això li va permetre imitar el Senyor en aquest dur tràngol.

Els teòlegs s’han preguntat al llarg dels segles si Déu no tenia altra manera de redimir la humanitat que mitjançant la passió dolorosa del seu Fill. Una resposta que s’ha donat és: en la seva omnipotència podia, però la humanitat necessitava que fos així per adonar-se que Déu és amor.

La frase evangèlica que «no hi ha amor més gran que donar la vida pels seus amics» es va complir en el metge la beatificació del qual acull la Catedral de Tarragona.

No és un exemple antic del santoral, una història que es desdibuixa en el temps i cobra elements llegendaris. La vida i la mort de Marià Mullerat gaudeixen de nombrosos testimonis que viuen entre nosaltres, començant per les seves quatre filles.

Que el beat Mullerat sigui un exemple per a la comunitat cristiana. La caritat i el perdó són traços principals dels seguidors de Jesucrist i garantia de la societat millor que tots anhelem.

DEFUNCIONS DEFUNCIONS

Tarragona Jose Centella Ruiz. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a la parròquia de Santa Maria (Bonavista).

Juan Fernandez Arevalo Calvo. Ha mort als 85 anys.

El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.

Tomás Zaragoza Nistal. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Sant Fructuós.

Pepita Minguell Niubo. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h. al Tanatori.

Reus Severiano Castrillo Fernández. Ha mort a l’edat de 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00h al Tanatori.

Carmen Valenzuela Montilla. Ha mort a l’edat de 45 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00h al Tanatori.

22/03/2019 diarimés

21

22

diarimés 22/03/2019

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Escolteu i considereu tots els aspectes d’una situació abans de deixar que algunes emocions puguin prendre el control.

Aprofiteu al màxim el temps i poseu l’energia a fer les coses. No us negueu l’oportunitat de desenvolupar el que voleu veure créixer.

Pa s seu temps amb algú amb qui gaudiu i estimeu.

Allunyeu-vos de tots aquells que tendeixen a ficarvos en problemes o us enutgen.

Una idea que tingueu pot sonar extravagant, però atenuada pot convertir-se en una cosa extraordinària. No renuncieu als somnis.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Planegeu accions en lloc d’improvisar i esperar que les coses surtin bé. Menys riscos i més investigació marcaran la diferència.

Les persones amb qui us trobeu us oferiran algunes opinions interessants que us faran adonar-vos del que podeu fer per millorar.

Establiu algunes pautes i no permeteu que algú us intimidi o us faci sentir inferiors. És hora de fer canvis personals que us motivin.

No perdeu mai de vista el que està succeint a la vostra vida personal perquè esteu massa ocupats amb les obligacions de la feina.

SAGITARI

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Zacaries, Octavià, Benvingut i Lea.

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Allunyeu-vos de les persones en qui no podeu confiar. La veritat importarà quan es tracti d’objectius personals i professionals.

Feu una jugada.

Ja sigui d’un lloc a un altre o un canvi d’actitud, la diferència us encoratjarà a prendre el control de la vostra vida.

Ajudar els altres és un honor, però no permeteu que ningú s’aprof iti de vosaltres, ni accepteu res que pugui acabar en una discussió.

Si us afanyeu, causareu retards.

Mantingueu-vos en les accions que millor us funcionin. No prometeu més del que podeu complir.

AGENDA TARRAGONA: Xerrada Habitatge: accés i alternatives. Casal Popular Sageta de Foc, 19 h.

FARMÀCIES TARRAGONA: Mico Recasens, Gabriela. Rbla Nova, 127. Tel. 977 220 603.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Tel. 977 543 189.

REUS: Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Tel. 977 127 084.

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Paisos Catalans,116 dreta. Tel. 977 322 751.

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 12:00 12-14 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:39 Cuines 15:55 Com si fos ahir 16:36 Tot es mou 20:17 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 21:56 Zona zàping 22:33 La gran pel·lícula: El vol de les núvies 00:51 Més 324 02:24 Gran Reserva 02:46 Ritmes a l’aula 03:16 Cava de Blues 04:04 Fusió i swing a l’estudi 04:49 Jazz a l’estudi 05:49 Videoclips catalans

14:32 El detectiu Conan 15:19 Bola de drac Z 16:07 Dinotrux 16:32 Kazoops 16:57 Comptem amb la Paula 17:27 El Mic i els seus amics 17:53 Una mà de contes 18:11 Oddbods 18:37 Kikoriki 19:06 La màgica Do-Re-Mi 19:29 En Grizzy i els Lèmmings 20:24 En Pérez, el ratolí dels teus somnis

TVE1

TV2

ANTENA3

06:30 Telediario Matinal 08:30 Los desayunos de TVE 10:00 La mañana de La 1 13:25 Hacer de comer 14:00 L’Informatiu 14:30 Corazón 15:00 Telediario 1 16:00 L’Informatiu 16:16 El tiempo 16:25 Servir y proteger 17:20 Acacias 38 18:20 Derecho a soñar 19:15 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 22:10 La mejor canción jamás cantada 00:20 Ara i aquí 02:30 Chicago P.D. 03:50 Noticias 24H

10:55 El caçador de veritats 11:15 Carràrius 11:50 Documental 12:40 Veinte pasos para la muerte 14:00 S.O.S Alimentos 14:45 Documental 15:45 Saber y ganar 16:30 Grandes documentales 18:35 El escarabajo verde 19:05 Documental 20:00 Punts de vista 20:25 Días de cine 21:25 Ese programa del que usted me habla 22:00 La suerte en tus manos 22:15 Mayores con reparos 00:20 Caricias 01:35 Ese programa del que usted me habla

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Previo: Espejo Público 09:00 Espejo Público 13:15 Karlos Arguiñano 13:40 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo con Roberto Brasero 16:30 Amar es para siempre 17:30 El secreto de Puente Viejo 18:45 ¡Ahora caigo!

20:00 ¡Boom!

21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 Deportes 21:55 La previsión de las 9 22:10 Juego de juegos 23:50 Me resbala 01:30 Reencuentro en Rose Abbey

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:00 El zapping de Surferos 07:25 Gym Tony XS 08:30 Safari, a la caza de la tele 09:30 Alerta Cobra 12:20 Mujeres y hombres y viceversa 13:25 El concurso del año 14:20 Cuatro al día 14:45 El tiempo 14:50 Deportes Cuatro 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:25 Cuatro al día 19:25 Ven a cenar conmigo 20:30 Clasificación Eurocopa 22:50 Los Gipsy Kings 02:30 Palabra de gitano 03:25 Puro Cuatro 04:00 La tienda en casa 05:15 Puro Cuatro

06:15 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:05 Pasapalabra 21:10 Informativos Telecinco 21:50 El tiempo 22:00 Volverte a ver 01:30 GH Dúo: Resumen diario 02:25 Horóscopo de Esperanza Gracia 02:30 La tienda en casa 02:45 Mejor llama a Kiko 03:15 Butaca reservada 03:20 Miramimúsica

07:30 Previo Arusitys 09:00 Arusitys 11:00 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 Estación Sexta 21:05 laSexta Deportes 21:30 laSexta Columna 22:30 Equipo de investigación 02:50 Minutos musicales

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:00 Programes de La Xarxa 14:00 Notícies Canal Reus TV 14:30 Programes de La Xarxa 15:00 Notícies Canal Reus TV 15:30 Va com va 16:00 Notícies Canal Reus TV 16:30 Avui Cambrils 17:00 Notícies Canal Reus TV 17:30 Programes de La Xarxa 18:00 Notícies Canal Reus TV 18:30 Va com va 19:00 Programes de La Xarxa 20:00 Notícies Canal Reus TV 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies Canal Reus TV 21:30 Va com va 22:00 Notícies Canal Reus TV 22:30 Qüestió de fons 23:00 Notícies Canal Reus TV 23:30 Avui Cambrils

12:00 Tee a green 12:30 Triple 13:00 Auditori 1.2 14:00 Notícies12 14:30 Auditori 1.2 15:30 Triple 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 Triple 19:00 Connecti:cat 20:00 Notícies 12 20:30 Gaudeix la Festa 21:00 Pica Lletres 8 21:30 Aventura’t 22:00 Notícies 12 22:30 Gaudeix la Festa 23:00 Pica Lletres 8 23:30 Aventura’t 00:00 Notícies 12

18:28 Zap 8/ interferencias 18:44 La Segona Hora 19:35 Hora B. La tertulia 20:29 Informatiu 8TV 20:58 Padre Brown 21:46 Onegin 23:37 Misteris amb Sebastià D’arbó 01:36 Televendes

06:01 324 Esports 06:24 El Club de la Mitjanit 08:28 Bàsquet femení 10:04 Top gols La Lliga 10:20 KM 0 10:39 Zona UFEC 10:49 Especials Esports 10:54 Programes Externs Esports 12:29 Ski 15:26 Temps de neu 15:56 Programes Externs Esports 20:00 Esport Club 20:50 Ajax TV Magazine 23:00 El Club de la Mitjanit CANAL 33 01:01 324 Esports 21:55 Nens de la ruta de la seda 01:26 Zona zàping 22:15 Camins per anar a l’escola 01:59 Esport Club 22:43 L’ascensió de la dona 02:49 324 Esports 23:44 Els Estats Units en color 03:12 El Club de la Mitjanit 00:34 Nens de la ruta de la seda 05:16 Temps de neu

Paramount Channel

11:15 Cinexpress (piezas) 11:39 Cazatesoros 13:20 Se ha escrito un crimen 20:10 Blanco Humano 2 22:00 12 balas 23:40 Diablo (A man apart) 01:45 Peor imposible, ¿qué puede fallar?

03:20 El juego de la verdad

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 16:45 - 18:30 / matinal dg: 12:00 1 Corgi, las mascotas de la reina 1 La mujer de la montaña 20:15 1 Bajo el mismo techo 22:15 2 Como entrenar a tu dragon 3 16:15 - 18:15 / matinal dg: 12:15 2 Beautiful boy: siempre serás mi hijo 16:00 - 20:15 2 Una cuestión de género 22:30 3 La lego película 2 16:30 / matinal dg: 12:15 3 Capitana Marvel 18:25 - 19:45 - 21:00 / golfa dv, ds i vigílies: 23:30 4 El niño que pudo ser rey 16:00 - 18:15 / matinal dg: 12:15 4 El gordo y el flaco (Stan & Ollie) 16:00 - 20:30 / matinal dg: 12:00 4 4 Latas 22:30 5 Asterix, el secreto de la poción mágica matinal dg: 12:15 5 Alita: ángel de combate 18:15 - 20:30 - 22:45 / golfa dv, ds i vigílies: 00:30 5 Alita: ángel de combate 18:15 - 22:45 5 Sant Martí 20:30 6 Corgi, les mascotes de la reina -català- matinal dg: 12:15 6 Van Gogh, a las puertas de la eternidad 16:15 6 Bel canto, la última función 18:30 - 20:30 - 22:30 7 Bohemian rhapsody 16:00 7 Taxi a Gibraltar 16:00 - 18:30 - 20:30 - 22:30 / golfa dv, ds i vigílies: 00:30 7 Degás, pasión por la perfección (arte en el cine) 20:30 8 Como entrenar a tu dragon 3 -atmos- 17:15 - 19:30 8 Bohemian rhapsody -atmos- 21:45 9 Perdiendo el este 16:00 - 17:45 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 9 Glass 22:15 10 Capitana marvel -atmos- 17:00 - 17:45 - 20:15 - 22:45 / matinal dg: 12:15 / golfa dv, ds i vigílies: 00:30 11 Mula 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv, ds i vigílies: 00:30 12 Green book 17:45 - 20:15 - 22:45 13 Nosotros (us) 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / golfa dv, ds i vigílies: 00:45 14 Dolor y gloria 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv, ds i vigílies: 00:15 15 Escape room 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30 / matinal dg: 12:00 / golfa dv, ds i vigílies: 00:15 16 Capitana Marvel 16:15 - 19:00 - 21:45 19:30 - 21:45 / matinal dg: 12:15 17 Nosotros (us) -atmos- / golfa dv, ds i vigílies: 00:00 2 Beautiful boy: siempre serás mi hijo -dimarts versió original- 20:15 4 El gordo y el flaco (Stan & Ollie) -dimarts versió original- 20:30 18:30 6 Bel canto: la última función -dimarts versió original- 11 Mula -dimarts versió original- 18:15 13 Nosotros (us) -dimarts versió original- 22:45 14 Capitana Marvel -dimarts versió original- 21:45 YELMO PARC CENTRAL Alita: ángel de combate Capitana Marvel

22:30 dv, ds, dg i dc: 16:30 - 19:15 - 22:00 / dl i dj: 19:15 - 22:00 / dt: 16:30 - 22:00 Capitana Marvel -3D- dl i dj: 16:30 Capitana Marvel -vose- dt: 19:15 Cómo entrenar a tu dragón 3 15:45 - 17:55 Dolor y gloria ci 16:45 - 19:30 - 21:50 Escape room diariament excepte dv i dt: 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:45 / dv: 15:50 - 17:55 - 22:45 / dt: 16:00 - 18:10 - 22:45 Escape room -vose- dt: 20:20 Green book diariament excepte dv i dt: 20:05 Green book -vose- dt: 20:05 diariament excepte dt: 17:00 - 19:45 - 22:15 / dt: 17:00 - 22:15 Mula Mula -vose- dt: 19:45 Nosotros diariament excepte dt: 16:15 - 19:00 - 21:30 / dt: 16:15 - 21:30 Nosotros -vose- dt: 19:00 Peret, yo soy la rumba dv: 20:30 Vosotros sois mi película dv: 20:00 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART El gordo y el flaco dv: 17:00 - 20:30 -vose- / ds: 17:00 - 20:30 / dg: 18:30 / dl: 17:00 / dt: 20:15 - 22:00 -vose- / dc: 17:00 - 20:30 / dj: 18:45 Las herederas dv: 18:45 - 22:15 / ds: 18:45 - 22:15 / dg: 16:45 - 20:15 / dl: 18:45 - 22:00 / dt: 17:00 / dc: 18:45 - 22:15 / dj: 17:15 Degas dl: 20:30 / dt: 18:45 -voseLa revolta del contes -català- ds: 11:30 / dg: 12:00 Indiscreta dj: 20:30 -voseVILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 El niño que pudo ser rey dv, ds i dg: 16:00 1 Taxi a Gibraltar dv, ds i dg: 18:15 / dl a dj: 17:45 1 Green book dv, ds i dg: 20:00 / dl a dj: 19:30 1 Alita angel de combate dv, ds i dg: 22:30 / dl a dj: 22:00 2 Cómo entrenar a tu dragón 3 dv, ds i dg: 17:00 - 19:15 / dl a dj: 19:00 2 Capitana marvel dv, ds i dg: 21:30 / dl a dj: 21:00 / dv i ds: 00:00 3 Cómo entrenar a tu dragón 3 dv i dg: 16:00 - 18:10 / la resta: 18:10 3 El niño que pudo ser rey 20:15 3 Perdiendo el este 22:30 / dv i ds: 00:30 4 Corgi: las mascotas de la reina dv, ds i dg: 16:00 / dl a dj: 17:30 4 Capitana Marvel dv, ds i dg: 17:45 - 20:15 - 22:40 / dl a dj: 19:15 - 22:00 5 Nosotros dv, ds i dg: 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 / dl a dj: 18:10 - 20:20 - 22:30 / dv i ds: 00:40 6 Capitana Marvel dv, ds i dg: 16:00 6 Mula dv, ds i dg: 18:15 - 20:30 - 22:40 / dl a dj: 18:00 - 20:15 - 22:30 7 Dolor y gloria dv, ds i dg: 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 / dl a dj: 18:10 - 20:20 - 22:30 / dv i ds: 00:40 8 Mula dv, ds i dg: 16:00 8 Green book 18:10 8 Taxi a Gibraltar 20:40 - 22:30 / dv i ds: 00:30 9 Escape room dv, ds i dg: 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 / dl a dj: 18:15 - 20:15 - 22:15 / dv i ds: 00:15 10 Capitana Marvel dv, ds i dg: 17:00 - 19:20 / dl a dj: 17:30 - 20:00 10 Green book dv, ds i dg: 22:00 / dl a dj: 22:15 / dv i ds: 00:30 VILALLONGA DEL CAMP / de Cinema del Centre Recreatiu 2001 Una odisea del espacio -cicle Kubrick- ds: 22:00 Perdiendo el este dg: 17:00 - 19:00

CLASSIFICATS FINANCIAMOS SU VIVIENDA AL 110 X 100, INTERESADOS llamar al 600 595 648.

IMMOBILIÀRIA MONT-RAL(Tarragona). SE VENDE MARAVILLOSO HOSTAL RURAL en funcionamiento y con mucha clientela. Vistas fantásticas.

Más de 100 hectáreas, pinos, tierra cultivo y mucha agua. Razón Sra. Mª Rosa 626.247.583

REUS. ALQUILO HABITACIÓN lado estación autobús. Tel.

630.618.862

Lloguer Oficines, Terrenys, Local, Naus, Pàrquings

REHABILITACION DE FACHADAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83

BENESTAR I SALUT

VENDA DE PISOS

(538) REUS. ZONA AV. PERE EL CERIMONIÓS (Caprabo). Pis impecable, cantoner, totalment reformat, 90m2 útils, 3 habitacions dobles, saló menjador amb balcó, cuina office i gran galeria, 1 bany, terres de parquet, finestres d'alumini. Sol tot el dia. Edifici sense ascensor. Ràpid accés a la sortida de Reus, situat en zona de comerços, col·legis i restaurants. PREU: 78.500€.

(532) REUS. MAS IGLESIAS. Pis de 13 anys, impecable, aprox.

96m2 útils, 3 habitacions (1 tipus suite i dues dobles), 2 banys, cuina i galeria, terrassa, calefacció, exterior, ascensor. Situat en zona tranquil·la, a prop de parc infantil, de l’estació d’autobusos i el mercat el Carrilet. Preu: 134.500€. Pàrking i traster inclosos.

(379) SOTA ÀTIC A REUS. PLAÇA PASTORETA. 117m2 const., 4 hab., saló menjador amb balconera gran orientada a la plaça, cuina àmplia, galeria, 2 banys, terrassa de 32m2, magnífiques vistes mar i ciutat, calefacció, d’origen ben conservat, ascensor.

Preu: 142.000€ (486) REUS. PLAÇA PASTORETA-PASSEIG MISERICORDIA. Pis de 12 anys, 1ra planta de 90m2 construïts més 60m2 de terrassa, 3 habitacions dobles (1 suite), 2 banys, cuina office, calefacció i aire condicionat, acabats de qualitat, pàrking a la mateixa finca inclòs. A 5 minuts caminant del centre de Reus, situat a una zona tranquil·la, a prop de col·legis i comerços. Preu. 155.500€.

CASA NICOL. ¡¡30€!!. Reus. Tel. 698.788.062

AMISTAT

Se precisa profesores/as de inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona, Reus y alrededores para alojamiento estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 605.129.753 Se precisa profesores/as de francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com

VENDA DE CASES (535) REUS. ZONA MIGJORN. Casa arrenglerada de 150m2 amb jardí individual de 35m2 amb barbacoa, garatge per a 2 cotxes, cuina-menjador d’estiu, sala menjador amb terrassa, cuina office, 4 habitacions, 2 banys, calefacció amb radiadors i bomba de calor. Construcció d’uns 20 anys. Per entrar a viure. Ràpid accés a la carretera de Salou, a prop de col·legis, supermercats, parada d’autobús i àmplies zones verdes. PREU: 153.000€

T’AGRADARIA EL MÓN TÈXTIL? Si tens coneixements de marcatge (pad system) o vols aprendre, truca’ns al Tel. 618.857.649 ALCOVER

GRUPS CASA SI VEN EL SEU PIS!!!

Passeig Prim, 38, local.

977 32 64 94 / 651 688 507 REUS reus@grupscasa.com · www.grupscasa.com

VANESSA ¡¡¡Económico!!!.Reus.

Tel: 648.132.051

REUS LOCAL -TRASTERO. 90€.Fácil carga y descarga.

Tel: 666.140.989

Si eres mayor de edad ¡¡GANA DINERO RÁPIDO!! Si eres chica joven, atrevida te puede interesar. Información whatssap 645.503.078

(537) CAMBRILS. Zona col·legi Ardèvol. Casa unifamiliar d’obra vista, de planta soterrani, planta garatge més 2 plantes, jardí individual de 80m2, ampli saló menjador, 4 habitacions, 2 banys, cuina office amb terrassa, 15 anys d’antiguitat. Preu: 239.000€

MOTOR

REFORMES PINTOR ECONÓMICO. 600.776.788

Tel.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 693.775.316

TRAVESTI 30€. Completo. Tranquilamente sin prisas y sin tabús.

REUS. Tel: 642.763.934

EL VENDRELL. tres AMIGAS. ¡¡20€!!. Completito. Tel: 653.460.239

TREBALL

OPORTUNITAT

TAROT DE LUZ. Tel. 605.607.339

22/03/2019 diarimés

AGENCIA RELACIÓN PERFECTA. La millor alternativa per trobar parella. Especialistes en “love coaching”. WhatsApp 606.780.744 URIBET. Encontrar amistad, pareja. Relaciones sociales. Tel. 671.327.565

MASSATGES RELAX PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Tapizados clásicos, sofás a medida, rejillas, etc. Tel. 691.586.879

ALTRES ARQUITECTE. CÈDULES D’HABITABILITAT, CERTIFICATS EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Des de 85€ + IVA. Tel: 657.989.467

LINA TAROT. Tel: 665.198.611

CASA MARGA. ¡¡Nuevas chicas!! Tarragona. Tel: 977.21.26.12 MARI conejito húmedo. Dúplex y lésbico. Reus. Tel. 632.527.295

MADURITA. 698.390.293

Discreción.

Tel:

NATALIA. Masaje profesional erótico. Económico. Discreto.

Salidas. “Final feliz... a tu gusto”.

Tel.628.892.397 –SALOU-

MARÍA cariñosa. Reus. Tel. 604.127.504

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Prostático, glanderiano... ¡¡Conóceme!!.

Tel: 692.780.087

ANASTASIA ESPAÑOLA. 40€ 1hora. Tel: 642.172.192

BUSCO CHICA piso Relax Reus.

Buen ambiente. Tel: 669.744.163

DORIS MADURITA. Reus. Tel: 698.220.008 TARRAGONA. AMA DE CASA. Liberal, española. Solos tú y yo!! Tel. 632.102.800

DULCE 33. Delgadita. Tarragona.

Tel: 603.254.131

VICIOSA 30a. Besos lengua, francés completo, penetración sin. A partir 20€. VISA. Discreción. Tel: 643.328.301 SALOU Reus. RUBIA MADURITA. 20€.

Tel: 630.790.632 CATALANA no profesional Y AMIGAS. Privado. SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 653.103.491 REUS. MONTSE CATALANA 50a.

Sin depilar. Particular. Máxima discreción. Tel: 652.467.467 DANIELA. ¡¡A partir 20€!!. Salou.

Tel: 698.757.874 SARAY 57a. Cariñosa. Recibo sola.

Tarragona. Tel: 634.690.215

SIMPÁTICA MADURITA. Discreta.

Cachonda, besucona, complaciente. Solita. Reus. Tel. 665.489.794 TRAVESTI . Activa, potente, dotada y complaciente. REUS. Tel: 666.030.929

RELAX

MORENA, ARDIENTE, PASIONAL. Tarragona. Tel: 602.685.452

CASA SUSANA. Jovencitas. 20€.

Tel: 977 32.15.68

MASAJISTA RUSA PROFESIONAL. Deportivo, reflexoterapia. Discreto.

Tel: 698.372.427

VENTA DE LEÑA NIZA -------------------------Leña de gran calidad Encina, olivo, almendro.

----------------------------MUY MUY BUEN BUEN PRECIO PRECIO ----------------------------Tels: 645 454 675 691 663 847

TAROT

JUVENTUD-MADUREZ. ¡¡¡Mucho pecho!!! Tarragona. Tel: 977 89 62 61

23

SEÑORA SE OFRECE PARA ACOMPAÑAR CABALLEROS A ACTOS SOCIALES O PARA RELAX. Tel: 658.379.778

24

A L’ÚLTIMA

diarimés 22/03/2019

Judit Claraso De Tarragona a Ashbourne (Irlanda)

CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Sant Paco i el Mont de les Oliveres MOISÉS PEÑALVER Periodista

El Josep Fèlix va fer conseller al Paco Zapater sense saber que les seves relacions ciutadanes arribarien fins al Mont de les Oliveres. No el de Getsemaní, no, el d’Ulldecona. També devia pensar que, per la seva professió, tindria més relació amb els xoriços que amb les olives. Però es veu que no.

Un dia em vaig apuntar a una excursió dels Juristes Demòcrates que ell organitzava. Una bona colla de senyors amb toga. Com per marxar sense pagar! La sortida incloïa una visita a les oliveres mil·lenàries i quan vaig veure aquells arbres –que ja hi eren quan els romans organitzaven referèndums– vaig quedar bocabadat. Us confesso que

m’havia apuntat per l’àpat a Les Moles i els arbres eren una excusa. Però, quan vaig entrar en aquell camp de velles oliveres vaig quedar seduït per la història de les branques retortes pel temps. Arrencar aquests arbres històrics s’ha convertit en un vici, un espoli escandalós. Més d’un miler han estat traslladats sense escrúpols. Ell ja es queixava d’això, però la seva veu es perdia... Fins ara. Ahir vam estar al Parlament i el vaig veure orgullós a la llotja, dominant l’hemicicle des de la seva posició de convidat privilegiat. Paco, el gran Paco, ha aconseguit que els parlamentaris s’hagin d’arromangar per crear una llei que protegeixi aquests tresors de la natura. Vam sortir junts del Parlament i em va dir que s’havia deixat l’abric. Vaig veure el Torra corrent mentre l’Alejandro deixava anar un somriure. Soc criminalista però encara no sé qui dels dos li va robar la cartera. Per cert, crec que Zapater és l’únic polític que conec que no està imputat.

Deu tenir un bon advocat.

EL TEMPS

Estat del cel Cel serè en general. Tot i això, durant la matinada i fins a primeres hores del matí hi haurà algunes bandes de núvols alts i mitjans, així com a la tarda es formarà algun núvol d’evolució diürna a punts de muntanya.

Precipitacions No s’espera cap precipitació.

Visibilitat Visibilitat entre bona i excel·lent.

18º

Màxima

Vent Mínima Es preveu que bufarà vent de components nord i est entre fluix i moderat, més reforçat fins a migdia i al litoral, on predominarà el gregal i el llevant.

9º

Judit Claraso ha marxat a Irlanda i, de moment, no pensa tornar a Catalunya.

«L’habitatge a Irlanda és molt més car, la resta, molt semblant a aquí» Fa un any i mig, la llicenciada en Dret Judit Claraso va marxar cap a Irlanda, on ara viu la vida que desitja en l’indret on vol fer-ho Vicente M. Izquierdo

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Judit Claraso viu a la localitat irlandesa d’Ashbourne des del 28 de juny del 2017. La seva ocupació és com a Community Operations Analyst (CPL) i és llicenciada en Dret. No té cap intenció de tornar a Catalunya, ja que ha trobat a terres irlandeses el que buscava. Hi va viatjar quan era menor d’edat fa molt de temps. Ara, hi ha tornat per quedar-s’hi.

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–Molt positiva, dura al començament però, poc a poc, tot es posa a lloc.

–Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Era el meu somni, vaig venir a Irlanda quan tenia disset anys i sempre havia volgut mudarm’hi.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-

hi?

–Irlanda és com a casa per a mi, complicat d’entendre.

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

–Tal com m’ho havia imaginat.

–Quines són les principals diferències entre Ashbourne i casa seva?

–L’habitatge és molt car. La resta, molt semblant.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Achill Island, Cliffs of Moher, Kerry i una llarga llista. Sant Patrick’s day, la Guinness...

–Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

–És molt més relaxat, però a la vegada semblant.

–Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

–Gairebé no hi ha atur, res de re-

tallades.

–En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

–Doncs sí...

– Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

–La gent és molt oberta. Un dia era a un cafè i algú em va preguntar si m’importava compartir taula. Es va asseure i va iniciar una conversa.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–El fuet i un bon vi a un preu decent.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

–Els castells i les festes majors –Té intenció de tornar aviat o de moment no?

–No, m’hi he mudat de manera permanent.