Divendres 25 de febrer de 2022

Divendres, 25 de febrer de 2022 núm. 4.490 www.diarimes.com

TARRAGONA

Entra en vigor l’obligatorietat de dur casc conduïnt patinet elèctric Els vehicles de mobilitat personal no poden circular per voreres. P4

CAMP

Els accidents a la xarxa viària es redueixen un 40% respecte del 2019 Les vies secundàries acumulen la meitat dels sinistres amb morts. P40

GUERRA A UCRAÏNA Rússia ataca el país veí per tots els flancs i s’acosta a la capital, Kiev, on es desferma el pànic i la ciutadania fuig en massa. P2-3

La guerra torna a Europa: Rússia envaeix Ucraïna

2

diarimés 25/2/2022

GUERRA A UCRAÏNA

INTERNACIONAL

Rússia ataca Ucraïna des de tots els flancs i s’acosta a la capital

Biden diu que el G7 imposarà sancions devastadores

Les carreteres de Kiev es van col·lapsar a causa de la fugida de molts ciutadans, que van entrar en pànic EFE

EFE

Rússia va envair ahir Ucraïna des de tots els flancs, per l’est, el sud i el nord, i s’acosta ja a Kíev, amb l’argument de «desmilitaritzar» el país veí i defensar-se dels «riscos de seguretat» que, creu, han sorgit pel rebuig dels EUA i l’OTAN a la seva exigència de no acostar-se més a les seves fronteres. El que temien Occident i Ucraïna des de fa mesos pel desplegament de més de 150.000 soldats russos al voltant d’Ucraïna, va ocórrer finalment ahir amb l’anunci poc abans de les 6 h. hora de Moscou (3 h.

GMT) del president rus, Vladímir Putin, qui va ordenar una «operació militar especial» a Ucraïna.

Hores abans, el cap del Kremlin va rebre una sol·licitud d’ajuda militar dels líders de les autoproclamades repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk, en l’est d’Ucraïna, la independència del qual va reconèixer el dilluns i als ciutadans del qual ha lliurat més de 700.000 passaports russos. «L’objectiu és protegir les persones que han estat objecte d’intimidació i genocidi per part del règim de Kíev durant vuit anys. I per a això lluitarem per la desmilitarització i desnazificació d’Ucraïna», va indicar Putin, qui també va acusar aquest país d’«aspirar a posseir armes nuclears».

El president rus, que es va annexionar fa vuit anys la península ucraïnesa de Crimea, va assegurar que els seus plans «no inclouen l’ocupació de territoris ucraïnesos», però res més llançar-se l’atac contra Ucraïna, va quedar clar que Rússia no es limitaria només al Donbás, on els separatistes prorussos s’enfronten des de 2014 a l’Exèrcit ucraïnès. Els soldats russos van creuar el punt fronterer de Vilcha, entre Bielorússia i Ucraïna, situat a la regió de Kíev i a 150 quilòmetres de la capital, van prendre l’aeròdrom d’Hostomel, a 35 quilòmetres de la ciutat, i van ocupar l’antiga central nuclear de Txernòbil després de forts combats contra les Forces Armades ucraïneses, segons la presidència ucraïnesa.

L’atac es va produir des dels vol-

El president nord-americà, Joe Biden, va assegurar ahir que ha acordat amb els seus aliats al G7, el grup de les set grans potències mundials, imposar paquets de sancions que seran «devastadores» per a Rússia després de la seva invasió d’Ucraïna.

Després de la reunió virtual amb el G7, en què Biden va participar des de la sala de crisi de la Casa Blanca, el grup va emetre un comunicat que subscriuen els líders de Canadà, Japó, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia, a més dels Estats Units.

Aquests dirigents van condemnar la invasió, van prometre a aquest país «suport i solidaritat infrangible» i van expressar el seu compromís amb la democràcia.

Putin diu que no hi havia més opció que envair Ucraïna

Una imatge del col·lapse que es va produir a les carreteres de la capital d’Ucraïna per la fugida de la població.

EFE

El govern ucraïnès informa que almenys 57 persones van morir i 169 van resultar ferides tants de la capital fins a la línia de separació del Donbás, la frontera amb Crimea i la costa de la mar Negra, com Odessa.

Les Forces Armades de Rússia van emprar armes d’alta precisió contra infraestructures militars, bateries antiaèries i bases aèries militars, i encara que el Ministeri de Defensa va assegurar que no ataquen ciutats ni civils, el Ministeri de Salut d’Ucraïna va informar que almenys 57 ucraïnesos havien mort i altres 169 van resultar ferits ahir durant el primer dia de l’atac rus contra Ucraïna. «Segons dades operatives, 57 ucraïnesos van morir com a resultat de l’atac rus. Altres 169 van ser ferits», va assenyalar el ministre de Salut, Viktor Lyashko, en un comunicat, en el qual no va especificar el nombre de civils i soldats que van perdre la vida. El Govern ucraïnès va

Refugi ucraïnès a l’estació de metro de Pushkinskaya.

instar la població a donar sang i a buscar atenció mèdica fora dels hospitals si el seu estat de salut li ho permet.

Pànic a les carreteres de Kiev Davant la invasió russa, la fugida de ciutadans de la capital d’Ucraïna, molts en pànic, va col·lapsar ahir la circulació del

trànsit a Kíev. «La gent vol marxar a l’oest, a ciutats on no hi ha aeroports i instal·lacions militars», va dir Olga, una funcionària pública. Va agregar que era gairebé impossible abandonar la ciutat a causa de l’acumulació dels cotxes i les autoritats havien demanat als ciutadans romandre a casa per a no crear majors emMantenimientos de limpieza

- Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios Econeteges Tarragona - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: Tel. 622 727 555 microcemento. econetegestgn@gmail.com - Mármol, granito, hormigón.

bussos. «Hi ha gent que ha entrat en pànic, sobretot els que tenen fills. I surten ara amb els cotxes per marxar. Uns altres, com alguns amics meus, han decidit esperar una mica», va dir la jove.

Va afirmar que n’hi ha també que s’havien acostat al metro davant el temor a un atac aeri. «És cert que hi ha molta gent sortint de la ciutat, però depèn de les opcions, els que no tenen automòbil o a on anar no tenen aquesta opció», va dir a Efe l’espanyol Carlos, qui va agregar que «les carreteres estan col·lapsades».

L’alcalde de Kíev, Vitali Klitschkó, va cridar ahir als habitants de la capital a mantenir la calma i quedar-se a casa. En un missatge a Instagram, el batlle de la capital ucraïnesa, on viuen uns 3 milions de persones, va demanar també a la gent tenir a mà els seus documents «i un mínim de coses» per a dirigir-se, en cas de necessitat, a un refugi. «Ucraïna ha estat atacada per l’agressor i el soroll de les explosions s’escolta també a Kíev», va escriure Klitschkó.

El president rus, Vladímir Putin, va afirmar ahir que «no tenia una altra opció» que atacar Ucraïna per defensar Rússia de les amenaces de seguretat. «Ha de quedar clar: les coses que estan ocorrent són una mesura forçada», va assenyalar. El mandatari, que va ordenar l’atac a les 6 h. hora local del dijous, va sostenir que els riscos de seguretat que s’han generat per al país li van fer prendre aquesta decisió.

Zelenski pressiona Europa per rebre ajuda El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir ahir, en un discurs emès a Facebook i dirigit als líders europeus, que «si vostès, estimats líders europeus, líders mundials, líders del món lliure, no ens ajuden, i no ens ajuden bé, demà la guerra tocarà a les seves portes». Zelenski va dir que ahir havia conversat amb molts líders europeus, entre ells els dirigents de França, Alemanya, el Regne Unit i Turquia, entre d’altres.

GUERRA A UCRAÏNA

25/2/2022 diarimés

3

TARRAGONA

Els agents econòmics temen patir escassetat de matèries primeres

El sector turístic no esperava més visitants de l’Est

Les patronals tarragonines creuen que es poden donar situacions d’inflació i d’augment de preus a causa del desabastiment ACN

Josep M. Pena

Les principals entitats econòmiques de Tarragona i la demaració han reaccionat amb prudència davant del fet que hagi esclatat una guerra entre Rússia i Ucraïna. Tot i això, es mostren preocupades per les conseqüències que aquesta nova situació pugui dur al funcionament, tant de l’economia local com a la de l’entorn europeu, que podrà afectar en un termini no gaire llarg el dia a dia de la producció i la comercialització de les empreses de les comarques. Si bé pensen que, en el cas d’un incident militar limitat, les conseqüències no serien tan greus, temen que si la situació s’allarga o es cronifica pugui dur, de retruc, un canvi en el panorama econòmic d’empreses, administracions i famílies.

El director d’Internacional de la Cambra de Comerç de Tarragona, Roberto Barros, ha fet saber que «tal com evolucionin els fets en les pròximes hores i segons quin sigui l’abast de les sancions a Rússia en dependrà l’impacte a l’economia tarragonina, atès el volum de les relacions comercials amb aquest país, que superen els 600 milions d’euros». Es tracta d’una activitat superior i més significativa que la que es manté amb Ucraïna». Tot i això, Barros no s’ha estalviat recordar que és «un fet de conseqüències incertes tant per la regió com per l’ordre mundial, que es traduirà en pèrdua de vides».

El president de la Cambra de Reus, Jordi Just, ha indicat que «el conflicte d’Ucraïna ens afectarà, lamentablement, amb un brot d’inflació i una pujada en els preus de les matèries primeres. Afectarà molt al gas i a la indústria integral i de productes agroalimentaris, ja que s’importa

El port de Tarragona rep combustible, cereals i altres productes procedents de Rússia i Ucraïna.

La Cambra avalua les relacions comercials de Tarragona amb Rússia en 600 milions d’euros molt cereal al Camp de Tarragona, Lleida i la resta de l’Estat.

Encara que això suposarà un problema greu, em sembla molt més preocupant que en ple segle XXI les persones siguin incapaces de seure a una taula per tal d’intentar dialogar i solucionar conflictes. És molt trist que tot valgui i estigui per damunt de les persones i les seves vides, el que està passant és esgarrifós».

El Port de Tarragona, de moment, remarca el fet que els trà-

La indústria confia en les seves reserves per superar una crisi que suposa temporal fics d’Ucraïna representen el 3,9 % del total de tràfics del Port de Tarragona de l’any 2021. El moviment de mercaderies amb Ucraïna va ser de 850.000 tones l’any passat. Aquesta xifra representa el 3,9 % del total dels moviments de mercaderies al Port de Tarragona de 2021. La majoria del tràfic amb aquest país són importacions de cereals, farines, pinsos i farratges amb unes 805.000 tones. També s’importen altres productes petroliers,

unes 10.000 tones, i productes siderúrgics, unes 10.000 tones, entre d’altres. S’hi exporta asfalt (12.000 tones). Els cereals que entren pel Port de Tarragona abasteixen el mercat de Catalunya i Aragó, principalment, on es concentren moltes empreses productores de pinsos i farratges i un nombre important d’explotacions agràries.

Tràfics Els tràfics amb Rússia van representar l’11,6 % del total del moviment de mercaderies del Port de Tarragona l’any 2021. Van ascendir a un total de 2.808.000 tones. La majoria són importacions de cru de petroli (1,1 milions

de tones), fuel-oil (unes 700.000 tones) i carbó i coc de petroli (550.000 tones), entre d’altres.

Les 550.000 tones de carbó procedent de Rússia es reexporten a l’illa de Sardenya, a Itàlia.

El Port, ara com ara, no es mostra preocupat per possibles afectacions en els tràfics amb Rússia en cas que la Unió Europea decidís aplicar algun tipus de restriccions en les relacions comercials amb aquest país. El Port de Tarragona importa aproximadament 9 milions de tones de cru de petroli cada any, dels quals el 10 % procedeix de Rússia.

L’Asssociació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

La Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) no esperava, encara, cap recuperació del turisme rus enguany, ni tampoc del de països veïns, com a conseqüència de l’epidèmia de covid.

«Aquests països tenen uns nivells més baixos de vacunació que els d’Europa occidental i, a més, la seva vacuna, Sputnik, no ha estat homologada. Per aquesta raó no havíem previst que al 2022 poguèssim recuperar els nivells de 2019, quan érem el primer destí turístic a l’Estat espanyol per part del mercat rus», ha dit Xavier Guardià, portaveu de la FEHT. considera, en aquesta línia, que en disposar de reserves de subministrament, la producció està garantida. Si s’allarga el conflicte, però, hi haurà repercussions en preus i costos de producció.

La Conferderació Empresaria de la Província de Tarragona (CEPTA) no ho veu amb gaire optimisme, ja que segons el seu cap d’estudis, Juan Gallardo, si el conflicte dura i la Unió Europea imposa sancions econòmiques, les mancances seran a nivell continental, Tarragona inclosa.

La manca de materies primeres procedents de Rússia, com ara el petroli i el gas, provocaran la necessitat de buscar nous compradors a uns preus més alts, cosa que pot posar el litre de gasoil a dos euros i causar inflació. La desaparició dels cereals d’Ucraïna, per la seva banda, incidiria en el desabastiment de les fàbriques de pinso i en la manca d’aliments per al bestiar. Segons Gallardo, «a Tarragona patirem com a totes les economies occidentals, i correm el risc que quedi perjudicada la recuperació econòmica quan ja començàvem a sortir de la pandèmia. Ara mateix tenim moments de perplexitat i desorientació»

4

diarimés 25/2/2022

TARRAGONA

MOBILITAT

L’obligatorietat de dur casc circulant amb el patinet entra en vigor avui La norma municipal prohibeix als vehicles de mobilitat personal l’ús de les voreres i els equipara amb els automòbils Josep M. Pena

A partit d’avui està prohibit a Tarragona que bicicletes i patinets circulin per les voreres, mentre que és obligatori que els conductors d’aquests vehicles de mobilitat personal (VMP) duguin casc. A aquesta decisió s’ha arribat després de l’aprovació definitiva de les esmenes a l’Ordenança general de convivència i ús dels espais públics, en matèria de trànsit. Aquestes textos, que l’Ajuntament havia introduït a l’ordenança, van aparèixer ahir al Butlletí Oficial de la Província (BOP), amb la menció expressa que entrarien en vigència 24 hores després que figuressin en aquesta publicació.

Les modificacions afecten set articles de l’ordenança, i aclareixen concretament que només estan autoritzats a circular per les voreres amb bicicletes o patinet, de joguina, els menors de 12 anys acompanyats d’un adult responsable. L’ordenança diu, més endavant, que «en cap cas estarà

GERARD MARTÍ

permesa la circulació de bicicletes i VMP, sense perjudici que les persones usuàries d’aquests vehicles puguin passar-hi a peu i amb comportament de vianant».

L’ordenança també preveu que les persones amb mobilitat reduïda sí que podran passar per les voreres amb cadires de rodes, però no podran superar una velocitat de quatre quilòmetres per hora.

Carrils bici Després es detalla que «les bicicletes circularan pels carrils bici amb caràcter obligatori, quan existeixin. En cas que no n’hi hagin, ho faran per la calçada, havent de respectar en tot moment les normes generals de circulació, adoptant les mesures adequades per a garantir la seva seguretat respecte la resta de vehicles i la dels vianants, amb especial precaució en el seu pas per les interseccions. El límit màxim de velocitat serà de 25 km/h, sense perjudici d’altres límits

PAGESIA

L’Ajuntament vol que els patinets circulin sempre per la calçada o pels carrils bici.

inferiors establerts en aquesta normativa per a cada zona concreta». Pel que fa als patinets, regiran les mateixes indicacions que per als usuaris de les bicicleTJERK VAN DER MEULEN

Rec Major i medalla de Sant Llorenç

tes. A més, «es obligatori l’ús de casc protector homologat per a totes les persones usuàries de VMP», com ja ho és per als ciclistes. S’estableix, també, l’obli-

gació de contractar una assegurança de responsabilitat civil, així com la de dur les bicicletes identificades.

L’ordenança precisa que els

TRANSPORT PÚBLIC

Els treballadors de l’EMT amenacen amb una vaga farts de no ser escoltats

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va presidir el lliurament dels guardons Excel· lència agrària Rec Major i Medalla de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos, que va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona.

L’acte va comptar amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, qui va signar el llibre d’honor. Redacció

Decidiran les accions el pròxim divendres Paula Montalvo

Els treballadors de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona amenacen a prendre accions reivindicatives perquè estan «farts» que l’empresa no escolti les seves reivindicacions. Ahir, un grup de treba-

VINE AL PORT! VINE AL PORT!

Agenda

Segueix-nos!

Activitats

- Visita guiada gratuïta amb l’autor a l’exposició ‘De formes deformes’ de Miquel Planchart. Diumenge 27 de febrer de 2022, a les 12 hores. Tinglado 2.

- Museu del Port de Tarragona. Entrada lliure. Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.

Diumenges i festius d’11 a 14 h. Dilluns tancat.

Exposicions

- ‘Ahir-Avui. Fotografies històriques i actuals del Port de Tarragona’. Port de Tarragona. Tinglado 1.

Mostra de producció pròpia que reuneix una cinquantena d’imatges portuàries servades per l’Arxiu i el Museu del Port de Tarragona. S’acompanyen de treballs de modificació bidimensional. Entrada lliure. Fins al 27 de març de 2022 - ‘Carmelites. 150 anys de presència a Tarragona’. Refugi 1. Mostra commemorativa dels 150 de l’arribada d’una congregació molt lligada a la ciutat de Tarragona. Entrada lliure. Fins al 20 de març de 2022 - ‘De formes deformes’ de Miquel Planchart. Tinglado 2. Mostra de fotografies estereoscòpiques. Entrada lliure. Fins al 13 de març de 2022 Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h.

conductors de vehicles a motor han de complir amb relació als ciclistes i usuaris de VMP l’establert a la legislació vigent en matèria de trànsit, circulació i seguretat vial i hauran de mantenir, circulant per darrera, una distància de seguretat del vehicle conduït respecte de la bicicleta o VMP no inferior a 3 metres.

Aquesta distància augmenta en proporció a la velocitat amb què el vehicle conduït circuli a la via.

El regidor de Mobilitat, Xavier Puig, ha indicat que aquestes mesures «no empitjoraran les coses. Ans al contrari, tots hi guanyarem i no hi perdrem res.

Millorarem la seguretat i, a la llarga, canviarem la mobilitat de Tarragona. Ens mourem sense contaminar».

Puig ha dit també que l’Ajuntament preveu accions comunicatives per difondre totes aquestes reglamentacions mitjançant cursets o conferències a les escoles. També preparen activitats similars amb les autoritats de trànsit de la Generalitat de cara a l’any vinent. A més, estudien demanar a les empreses de lloguer d’aquesta mena de vehicles una compensació de 30.000 euros per dedicar-los a activitats de formació. Puig espera que, tot plegat, «repercuteixi favorablement en el comerç. perquè amb la micromobilitat hi haurà més gent pels carrers», cosa que ajudarà a omplir les botigues.

lladors es va plantar a les portes del Consell d’Administració de l’EMT per reclamar explicacions sobre la proposta d’un concurs públic. La plantilla fa temps que demana la reubicació de dos treballadors als quals se’ls va atorgar un grau d’incapacitat,

però sospiten que l’empresa de transports vol substituir aquestes dues places amb l’assignació per concurs públic a una nova empresa.

Farts de no rebre resposta a les seves demandes, des del Comitè d’empresa convocaran una nova assemblea pel pròxim divendres, «perquè ha estat la cirereta del pastís», segons Rubén Vaquero, representant del Comitè. En aquesta, els treballadors decidiran quines mesures emprendre. Segons Vaquero, «no descartem cap via de manifestació: des de la vaga fins a mobilitzacions davant de l’Ajuntament».

SOSTENIBILITAT

Parc Central és l’únic centre comercial sostenible de Tarragona BREEAM els ha qualificat amb un ‘excel·lent’ Redacció

El centre comercial Parc Central avança aquest 2022 en el seu objectiu per consolidar-se en un referent en edificis sostenibles, l’any que celebra el seu 25è aniversari. Després de superar un rigorós procés d’avaluació

en sostenibilitat, Parc Central es converteix en el primer centre comercial de la demarcació de Tarragona a obtenir el reconeixement internacional per l’empresa BREEAM amb puntuació Excel·lent a les seves dues úniques categories: Edifici i Gestió.

Així, gràcies a la contínua implicació i compromís de Parc Central amb el medi ambient, el centre comercial ha assolit l’excel·lència en la valoració de les seves instal·lacions, així com en les polítiques, procediments i pràctiques aplicades a la gestió del centre. Aquesta puntuació reconeix un seguit d’avantatges aconseguits mitjançant les accions dutes a terme, com són els beneficis econòmics –menor consum energètic–, ambientals –reducció a les emissions de CO2 o foment del reciclatge–, socials –nivells òptims de soroll o llindars d’il·luminació– entre d’altres.

TARRAGONA

25/2/2022 diarimés

5

EQUIPAMENTS

La concentració d’equips al camp de futbol de Campclar provoca problemes d’espai

GERARD MARTÍ

El FC Tàrraco demana canviar les condicions d’assignació d’estadis per beneficiar els clubs dels barris Paula Montalvo

La concentració de clubs de futbol de l’equipament municipal de Campclar provoca problemes de temps i espai. El camp compta amb un total de tres clubs entrenant de manera simultània al llarg de la setmana, fet que els provoca haver de distribuir l’espai i l’horari de manera molt limitada. En concret, en alguns moments de la setmana, poden arribar-se a ajuntar un total de nou grups d’infants entrenant alhora. A banda d’un sentiment d’incomoditat entre els jugadors i entrenadors, aquesta mancança també provoca que els clubs no puguin créixer i hagin de deixar fora canalla que voldria jugar amb ells.

En total, a l’equipament municipal d’aquest barri de Ponent hi ha destinats un total de 33 equips, entre futbol base i amateur, de tres clubs diferents: el

Col·legi Sant Pau Apòstol, l’Atlètic Camp Clar i el Futbol Club (FC) Tàrraco. El fet que s’acumulin tants grups en un sol equipament provoca aquesta falta d’espai a l’hora d’entrenar i poder dur a terme les seves activitats.

Tal com denuncia el representant del Futbol Club Tàrraco, Jandro Encuentra, l’Ajuntament «no ha fet una bona gestió dels espais, no pot ser que en altres camps siguin la meitat d’equips que aquí a Campclar».

Segons Encuentra, els equips estan entrenant en petits espais del camp de futbol. De fet, segons el quadrant d’horari realitzat pel mateix consistori a principi de temporada per distribuir els espais i horaris, a l’equipament de Campclar estan arribant a entrenar un total de nou grups alhora.

«Entenem que els equipaments són de tots els tarragonins i tothom té dret a utilitzar-los, però

calen unes condicions mínimes per a poder entrenar bé», diu. A més, el representant del FC Tàrraco assenyala que el consistori no va incloure les previsions de creixement que havia expressat el club: «Si no tenim un horari assignat per entrenar amb nous equips, com esperen que puguem créixer?», es pregunta.

Proposta de canvi Segons relata Encuentra, l’Ajuntament assigna temporada rere temporada l’espai i ús que fa cada club en l’equipament que demana. Tot i això, abans del repartiment d’aquest any, el FC Tàrraco va presentar un document amb una proposta per modificar la manera de distribuir els equipaments. Segons exposen, altres equipaments tenen també un alt nombre d’equips, com ara el camp de futbol de La Floresta.

Tot i això, aquest equipament

A l’estadi municipal de Campclar hi entrenen un total de 33 equips de tres clubs diferents.

Asseguren ser víctimes d’una mala gestió de l’espai per part de l’Ajuntament només acull un sol club, fet que facilita l’organització i provoca que la decisió de crèixer o no recaigui en ells mateixos.

D’aquesta manera, des del FC Tàrraco demanaven un canvi en els criteris de distribució

perquè aquests fossin més equitatius i tinguessin en compte la procedència dels jugadors de cada club a l’hora d’assignar els equipaments. «Estem dient que no poden apuntar-se al nostre club a infants del mateix barri de Campclar quan hi ha altres equips que estan venint de moltes altres zones de la ciutat. Si els hi és igual desplaçar-se, per què no ho fan distribuint-se en altres camps? Ens permetria po-

der créixer al nostre propi barri», demana Jandro Encuentra. Tot i el document presentat, l’Ajuntament no va incloure cap de les millores proposades pel club de Campclar.

Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament asseguren que hi ha un reglament públic per a la utilització dels equipaments, el qual coneixen i accepten tots els clubs que utilitzen aquests equipaments municipals.

6

diarimés 25/2/2022

TARRAGONA

INCIVISME

La Muntanyeta denuncia botellots a la zona i és objecte de pintades

TURISME CEDIDA

La residència de paràlisi cerebral va descobrir nous grafitis a la façana ahir al matí CEDIDA

Paula Montalvo

La Fundació la Muntanyeta va patir un atac vandàlic amb pintades a les parets del seu edifici.

L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona va detectar i denunciar la presència d’aquestes pintades a la façana que dona a la part de darrere del centre, situat a Sant Pere i Sant Pau. Segons fonts del centre, se sospita que han estat alguns joves els quals van fer aquestes pintades de tipus grafiti. Tot i això, remarquen que no es tracta d’un fet aïllat i demanen consciència i respecte al voltant del centre.

Les pintades que van descobrir ahir al matí els membres de la residència de la Muntanyeta afectaven diverses parets i també un petit magatzem de l’associació a la part de darrere del centre, on hi ha un descampat. Tal com ha pogut constatar aquesta redacció, es tracta d’alguns gargots fets amb esprai. D’aquests, en un es poden llegir les sigles «ACAB», fent referència a la dita anglesa «All Cops Are Bastards» –Tots els policies són bastards–, acompanyades d’altres signatures. De fet, fonts de la mateixa residència apuntaven que són pintades que representen un atac sense cap mena de sentit cap a aquesta institució.

Tot i això, no és el primer atac incívic que rep aquesta institució, la qual es dedica a l’atenció integral d’infants i adults afectats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties de tractaments afins.

Segons Maria Pérez, directora de la Fundació, declara que l’espai que hi ha darrere del centre, que és un descampat on normalment hi aparquen cotxes, també s’hi acostumen a celebrar-se botellots i altres activitats il·legals.

«Els joves es troben amb els seus cotxes en aquest espai i malmeten molt l’entorn del centre, amb

El nou equipament tindrà bar i lavabos públics.

La guingueta de la Porta Tàrraco estarà llesta després de l’estiu

Les pintades s’han fet a les parets de darrere del centre, on hi ha un descampat.

CEDIDA

Pérez: «Hi ha 23 persones que hi viuen, demanem respecte per la seva llar» La directora demana més presència policial per evitar que aquests actes siguin recurrents

Intervenen 600 productes falsos al mercat de Bonavista

També s’hi celebren botellots que deixen molta brutícia.

aquestes pràctiques es converteixin en actes habituals, per això volem que la Guàrdia Urbana incrementi la seva vigilància per la zona», apunta Pérez.

De la mateixa manera, la di-

rectora assenyala que, quan han detectat algun botellot al descampat proper al centre i han avisat a la policia, aquesta «ha vingut, però massa tard perquè moltes vegades ja no hi són».

FELICITACIONS

Vas aportar tanta alegria a la nostra vida el dia que vas néixer, que ho anem afegint cada any que passa i ja en son nou.

Felicitats Lea!!! Dels teus pares i avis.

abans de començar la visita a la ciutat». En aquest sentit, el projecte preveu la instal·lació d’un petit espai de restauració, així com uns lavabos públics. La guingueta vol aportar qualitat a l’inici de la visita de Tarragona «amb un espai molt més amable i alhora actualitzat als nostres temps», segons Pinedo. El concurs preveu la durada de les obres de quatre mesos i compta amb un pressupost de 177.000 euros. Redacció

POLICIAL

música i brutícia. La gent ha de ser conscient que aquí hi viuen 23 pacients, la Muntanyeta és la seva llar i ens dol que rebin aquesta mena d’atacs», assegura la directora.

Denúncia a la Guàrdia Urbana Segons fonts del mateix centre, les pintades han estat denunciades a la Guàrdia Urbana de Tarragona perquè investiguin els fets.

A més, la directora del centre també ha reclamat més presència policial. «No tolerarem que

Les obres per a renovar la guingueta ubicada a l’entrada dels Jardins del Camp de Mart, que ha de ser un dels punts destacats del projecte Porta Tarraco, han sortit a concurs públic.

Aquest punt de benvinguda vol ser un primer espai de rebuda per al visitant de la ciutat. Segons va recordar el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo «allà, el visitant tindrà l’opció de fer un petit descans, així com rebre una primera informació

La Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Tarragona van intervenir 594 objectes falsificats en una inspecció en dues parades del mercat de Bonavista. Durant el passat diumenge, membres dels cossos de seguretat van realitzar inspeccions arreu del mercadet quan van detectar els objectes falsificats en dues de les parades ambulants de Bonavista. Les peces intervingudes pels cossos de seguretat són accessoris: rellotges, car-

teres, bosses o cinturons, de marques reconegudes. La suma d’aquests gairebé 600 productes suposarien un frau de 257.395 euros, segons els perits policials. A causa d’aquests fets, els cossos policials investiguen dues persones, les quals són les encarregades de les parades del mercat. Se les acusen pels delictes contra la propietat industrial i s’han presentat diligencies al jutjat número tres en funció de guàrdia de Tarragona. ACN

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡Feliz 34 cumpleaños Irene! Felicítala y te regalará una de sus fantásticas sonrisas. Hija, recuerda siempre que cuando tu te muestras feliz nuestro corazón se alegra. Te queremos mucho, hasta el infinito y más allá.

La petita de la casa fa 10 anys i es fa gran. T’estimem molt princesa. No canviïs mai!

Moltes felicitats per avançat Uri!! Que passis un feliç dia d’aniversari. Ja tens 7 anyets.

Moltíssimes felicitats Carla! Ja en són 9! Sigues sempre tan feliç princesa. T’estimem amb bogeria.

TARRAGONA JUDICIAL

La Fiscalia rebaixa a 18 anys la pena a la mare acusada de llençar el seu nadó La Fiscal contempla com a atenuant els maltractaments continuats que patien les acusades ACN

ACN

La Fiscalia rebaixa la petició de presó permanent revisable, la màxima pena vigent en el codi penal, a una pena de 18 anys de presó per a les dues acusades d’haver abandonat un nounat en un contenidor del barri tarragoní de Torreforta fa dos anys. Amb tot, manté que Sara Z. –mare del nadó– i María Celeste E. –l’àvia– són culpables d’assassinat perquè «van acceptar que la criatura morís». En la rebaixa la Fiscal va tenir en compte, com a atenuant, la «por insuperable» de Sara Z. vers un pare violent, però remarca que aquesta por no les eximeix dels fets. En canvi, les defenses de les dues acusades es mantenen en demanar l’absolució. En la vista d’ahir, dijous, les parts van presentar les conclusions definitives. El jutge lliurarà dilluns vinent l’objecte del veredicte al jurat popular. Cap de les dues acusades va voler fer ús del dret a l’última paraula en la sessió d’aquest dijous, on totes les parts van presentar les seves conclusions finals. La Fiscalia va mantenir l’acusació pel delicte d’assassinat. Tot i això, sí que va accedir a modificar la pena per la «por insuperable» que sentien a causa dels maltractaments continuats del pare i marit de les processades.

La Fiscal no té cap dubte que el bebè va morir i que les processades van buscar la mort de la petita, tal com la mateixa acusada va confessar a companyes de classe. «Després d’un mecanisme d’asfíxia, sense menjar ni anar vestida... Era una possibilitat elevada que la nena morís, i elles van acceptar la seva mort, no en tinc cap mena de dubte», va dir la Fiscal. «La van deixar en un contenidor de rebuig, on no es filtra, i tot fa cap a la incineradora», va insistir. En aquest sen-

Imatge de la sessió d’ahir, dijous, a l’Audiència de Tarragona.

Les dues defenses mantenen la petició d’absolució per a la mare i l’àvia de la nena La Fiscalia manté l’acusació d’assassinat perquè van acceptar que la criatura morís tit, va mostrar total descrèdit a la possibilitat que la petita pugui continuar viva, tal com sosté la defensa. «La defensa admet només abandonament de menor, però això implica que el menor sobrevisqui i aquell bebè va morir», va sentenciar la Fiscal.

«La por atenua, no eximeix» «Sabien que era possible la mort de la criatura i ho van acceptar, i van portar a terme tot allò que

EMPRESES

BASF Tarragona rep el Premi a la Gestió de Seguretat Laboral L’empresa BASF ha estat premiada amb el Premi a la Gestió de la Seguretat Laboral que lliura anualment la revista especialitzada en la matèria Formació en Seguretat Laboral. La capçalera, referència en el seu sector, va lliurar el guardó al centre que té la companyia a Tarragona per la digitalització del procés de Permisos de Treball. El jurat ha valorat positivament la contribució de la digitalització per a millorar els aspectes relacio-

nats amb la seguretat en l’elaboració de permisos de treball i la seva eficiència. La digitalització d’aquest permet detectar oportunitats de millora i disposar de la informació necessària en temps real. Els permisos de treball són avaluacions puntuals de risc que es fan per a treballs no rutinaris, com per exemple les tasques de manteniment correctiu. A Tarragona es realitzen prop de 25.000 permisos per any. Redacció

podia provocar la seva mort, i la por atenua la responsabilitat, però no n’eximeix». Per a la Fiscal, les acusades van mirar pel seu «benefici». «Si haguessin actuat d’una altra manera la criatura, que era indefensa, s’hauria salvat», concloïa.

Per la seva banda, la defensa de Sara Z. va respondre que «la por no és igual per a tothom» i va voler mantenir la petició d’absolució. D’altra banda, el lletrat de l’àvia, Josep Singla, va modificar la seva petició –inicialment demanava entre 2 i 4 anys de presó– i ara també demana l’absolució.

L’advocat defensor va insistir en el fet que el bebè era viu i ho pot seguir sent. «Només està provat que la va abandonar viva, era impossible un pla per assassinar la neta», deia.

El jutge lliurarà el pròxim

dilluns l’objecte del veredicte al jurat popular. Serà aquest el què haurà de deliberar i emetre veredicte. El judici es va iniciar aquesta setmana a la secció segona de l’Audiència de Tarragona per uns fets que es remunten al 23 i 24 de març de 2020.

El pare nega els abusos El pare de Sara Z. i marit de María Celeste E. nega les acusacions d’abusos i maltractaments que les processades van fer en la primera sessió del judici. El progenitor, que es va negar a declarar com a testimoni en la vista oral, va assegurar als mitjans que aquestes acusacions l’han agafat per sorpresa, nega els fets i diu que està en estat «de xoc». L’home ho atribuïa a una estratègia de les defenses per exculpar les dues acusades.

25/2/2022 diarimés

7

8

diarimés 25/2/2022

CARNAVAL

TARRAGONA

Tarragona estrena el Ball de Màscares

GERARD MARTÍ

La Casa Miret acull una de les novetats del Carnaval d’enguany sota la presidència del Rei Carnestoltes i la seva Concubina Redacció

La Casa Miret es va convertir ahir al vespre en l’escenari del primer Ball de Màscares del Carnaval de Tarragona, una festa presidida pel Rei Carnestoltes i la seva Concubina. La disbauxa, el ball i les ganes de gresca es van apoderar dels assistents, que van poder gaudir d’un sopar còctel en el marc de la senyorial Casa Miret.

Avui arriba el torn del Concurs infantil de disfresses, que es durà a terme al Totem Cafè, a la Rambla Vella, a les 18 h. També a la tarda, les xirigotes seran les protagonistes, amb Los Soñadores i la Xirigota Femenina de Tarragona al Teatre el Magatzem, a les 19.30 h. i a les 21.30 h. A les 20.30 h. la Plaça de la Font acollirà l’inici de la «Reial» Farra dels Ninots, que finalitzarà a la plaça Corsini.

Dissabte 26 serà el dia de les rues: la de Sant Pere i Sant Pau a les 10.30 h., la de Torreforta a les 11.30 h. i l’esperada Rua de l’Artesania, que sortirà a les 18 h. des de l’avinguda de Ramón y Cajal i recorrerà els carrers de la ciutat.

La Xarronada popular, al Camp de Mart a les 12.30 h., la Revetlla

de Carnaval, a les 23 h. a la pèrgola del Serrallo i l’Opening Party Carnival, a les 24 h. al Totem Cafè, també són actes destacats per a dissabte.

Diumenge 27 el Carnaval de Tarragona s’encenta amb la desfilada de la Comparsa Amics de la Part Alta pel nucli antic, a les 12 h. També al migdia, s’estrenarà una altra novetat, el Polvo del Carnestoltes i la Concubina,

El Concurs infantil de disfresses, les xirigotes i la «Reial» Farra dels Ninots, actes d’avui un acte que pretén ser una modernització de la guerra de la farina que se celebrava fa trenta anys, però fent servir pols holi de colors. La plaça Corsini acollirà aquesta bacanal de pols. L’últim acte del cap de setmana serà l’espectacle El Peix Irisat de la companyia Tanaka, que es durà a terme al Teatre El Magatzem a partir de les 18.05 h. L’entrada té un preu de 12 euros a taquilla. www.ceramicasgavilan.com

Renueva tu casa Más de 40 años nos avalan

Especialistas en cocinas y baños Disponemos de:

Otros servicios

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet

Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA

¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

A dalt, l’alcalde de Tarragona amb el Rei Carnestoltes i la Concubina i l’entrada a la Casa Miret. Abaix, alguns dels participants al primer Ball de Màscares del Carnaval tarragoní.

CARNAVAL REUS

25/2/2022 diarimés

9

GERARD MARTÍ

Imatges de la benvinguda i pregó de Sa Majestat el Rei Carnestoltes LXI a la Casa Rull, situada al carrer de Sant Joan, ahir al vespre.

El Rei Carnestoltes amb covid obre el Carnaval Avui, a les set de la tarda, tindrà lloc la cercavila del Cantaval a la plaça de les Peixateries Velles Noemí Solla

Sa Majestat el Rei Carnestoltes LXI, positiu amb covid, ja és a Reus. Després de realitzar el tradicional pregó, es dona per inaugurada la gresca i la festa a la capital del Baix Camp dins d'una

edició encara força atípica i marcada per la pandèmia. Tot i que el Carnaval d'enguany no comptarà amb rues, l'arribada del Rei Carnestoltes LXI ja s'ha notat per la ciutat: algunes de les estàtues, monuments i escultures s'han

animat a disfressar-se, com és tradició, amb elements vistosos alhora que peculiars i robes de colors alegres. La programació festiva s'allarga durant aquest cap de setmana amb actes com la cercavila del Cantaval, que es farà

avui a les set de la tarda des de la plaça de les Peixateries Velles. Es repartirà un cançoner amb versions satíriques i humorístiques de les cançons populars que es cantaran. Aquest acte està organitzat per la comissió del Cantaval.

Dimarts vinent, també a les set de la tarda, tindrà lloc la solemne professó, plenària i corporativa, de la Germandat dels Set Pecats Capitals amb l'acompanyament musical a càrrec del grup Staccato, des del Campanaret i pels car-

rers del nucli antic. Fins al 5 de març, a la sala d'exposicions del Palau Bofarull, hi haurà la mostra fotogràfica del Carnaval de Reus any 2020. Es podrà visitar de dimarts a dissabte, d'onze del matí fins a les 13 hores i de cinc de la tarda a les vuit del vespre. Paral· lelament, fins al 9 de març, es podrà veure l'exposició del vestuari del Ball del Carnestoltes i els Set Pecats i el Ball de la Quaresma i les Set Virtuts als aparadors de la Casa Navàs.

10

diarimés 25/2/2022

REUS

MOBILITAT

Les zones de baixes emissions tindran sensors de qualitat de l'aire Es comprovarà l'etiqueta ambiental dels vehicles i s'instal·laran càmeres de mesurament i monitorització del trànsit Redacció

L'Ajuntament iniciarà de manera immediata actuacions d'impuls de la mobilitat sostenible per un import de 7,3 milions d'euros. Un dels projectes subvencionats més destacats és el de la implantació d'un sistema de control d'accés principal a la zona de baixes emissions, que comprovarà l'etiqueta ambiental dels vehicles que hi accedeixen.

Als punts que siguin de major accés també s'instal·laran panells informatius i càmeres de mesurament i monitoratge del trànsit.

Per a la seva gestió eficient en temps real, es connectaran mitjançant fibra òptica municipal fent-la arribar a tots els punts de control d'accés de la zona de baixes emissions.

L'aprovació de 4,7 milions d'euros dels fons europeus Next Generation accelerarà el desplegament de les polítiques municipals per a la implantació de zones de baixes emissions, l'execució de plans de pacificació del trànsit, l'impuls de la xarxa de carrils bici, la conversió de vials en zones de vianants i la implantació del projecte de bicicleta compartida. El projectes, cofinançats amb els ajuts europeus, comptaran amb l'aportació municipal de 2,6 milions d'euros.La convocatòria dels ajuts europeus preveu com a requisit que les actuacions subvencionades han

d'estar enllestides abans del 31 de desembre de 2024. El consistori treballa en la promoció d'una mobilitat més sostenible des de quatre àmbits: el normatiu (amb la redacció de l'Ordenança de Mobilitat Sostenible), l'estratègic (amb la revisió del Pla de Mobilitat Urbana), les infraestructures (amb la transformació viària i la pacificació del trànsit) i els vehicles (amb el projecte de bicicleta compartida).

Les ajudes del fons Next Generation aprovades suposaran un gran pas en l'impuls de les polítiques de promoció de la mobilitat sostenible. Els projectes aprovats tenen un pressupost global de 6.380.645 euros. L'import de les ajudes europees concedides és de 4.777.560 euros, mentre que el cofinançament municipal serà d'1.603.085 euros. La suma de les actuacions vinculades als Next Generation en matèria de mobilitat sostenible que portarà a terme l'Ajuntament de Reus seran per un import total de 7,3 milions.

A banda de la implantació de zones de baixes emissions (amb un pressupost de 532.431 euros), es faran actuacions complementàries per la implantació completa de la zona de baixes emissions, amb un pressupost de 289.190 euros, amb sensors de qualitat d'aire i soroll per mesurar els paràmetres i el compliment dels

CEDIDA

D'esquerra a dreta: l'alcalde, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat i la vicealcaldessa, ahir.

Els projectes cofinançats amb ajuts europeus comptaran amb aportació municipal objectius de reducció emissions i de contaminació.

Altres projectes subvencio-

nats per tal d'aconseguir una mobilitat més sostenible a la capital del Baix Camp són, per exemple, l'execució de quatre carrils bici. Aquestes accions tenen un pressupost global d'1.950.000 euros i són complementàries al PAM de la Diputació, ja dotat amb 558.000 euros.

ESPORTS

Els quatre projectes són: un carril de bicicleta des de la plaça de les Oques a la Universitat, amb un pressupost de 560.000 euros, un carril bici de l'avinguda de Tarragona, amb un pressupost de 210.000 euros, carrils bici de l'avinguda Bellissens i del carrer Astorga, amb un pressupost de

910.000 euros, i carrils bici de les avingudes Falset i Salou, amb un pressupost de 230.000 euros.

També destaquen la primera i la segona fase de la transformació en zona de vianants del raval de Santa Anna i el carrer de Salvador Espriu (amb un pressupost d'1.034.645 euros) i la remodelació del pont d'accés al barri Gaudí, que preveu millores en la vorera, unificar les dues barreres actuals en una de doble sentit, la incorporació de dos sentits de carril bicicleta segregats de la calçada, la renovació de l'enllumenat i la instal·lació de panells acústics (amb un pressupost complementari al PAM de la Diputació de 295.928 euros).

La implantació del sistema públic de bicicletes compartides que està treballant Reus Mobilitat i Serveis. Aquesta actuació complementa l'ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat i té per objectiu facilitar i promoure l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport saludable i ambientalment sostenible, complementant l'oferta de serveis de mobilitat pública compartida.

L'actuació té un pressupost de 2.064.260 euros.

Finalment, la pacificació de la circulació, amb les obres d'urbanització de l'avinguda de Tarragona i el carrer d'Estanislau Mateu i Valls per a la implantació d'una nova rotonda d'accés a la urbanització Mas Carpa i la pacificació de la carretera de Tarragona, amb un pressupost de 791.780 euros.

L’Ajuntament executarà amb recursos propis els carrils bici de les avingudes de Sant Bernat Calbó i de Riudoms amb un pressupost de 570.000 euros, i l'avinguda Països Catalans i el carrer Recasens i Mercader amb un pressupost de 420.000 euros.

CULTURA CEDIDA

Tret de sortida a les activitats de la pista de pàdel de la Mercadal

'Trapezi. Art, espectacle i vida', el documental pels 25 anys del circ reusenc

L'espai s'inaugura avui a les 17.30 hores

La preestrena serà el 20 de març al Bartrina

Redacció

Redacció

L’Ajuntament de Reus inaugura avui, a les 17.30 hores, la pista de pàdel que s’ha muntat al llarg d'aquesta setmana a la plaça del Mercadal per acollir les finals del torneig Open Reus Pro Pàdel, així com una sèrie d’activitats dirigides a les escoles, l’esport base de la ciutat i altres col·lectius. Aquest torneig està organitzat per Reus Esport i Lleure amb els clubs i centres de pàdel de la ciutat i la col·laboració de Maximum. La inauguració oficial comptarà amb la presència de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, el regidor d’Esports, Pep Cuerba, altres

membres de la corporació i representants dels clubs i centres de pàdel, de les associacions de comerç i altres col·lectius de la ciutat. Tot seguit començaran els primers partits de les finals de l'Open Reus Pro Pàdel, el torneig que s'ha anat jugant a les instal·lacions dels diferents clubs i indoors de Reus durant el mes de febrer: Club Tennis Reus Monterols, Reus Deportiu, CN Reus Ploms, Global Pàdel, Winner Sport, Padel Reus, Padelx4, Tot pàdel i Padel Indoor.

Des del 25 de febrer al 6 de març es podrà gaudir de les diferents activitats amb accés lliure programades en horari de 9.30 h. a

La plaça del Mercadal vista des de l’Ajuntament, ahir.

14 h. i de cinc de la tarda a 21.30 hores. Al llarg de la setmana, a més de les finals dels clubs hi passaran diferents escoles de la ciutat a fer un tastet d’aquest esport així com grups d'esport adaptat de la mà de l’associació

Supera’t. Diumenge 6 de març serà el torn dels guanyadors dels partits sortejats a través de les xarxes socials de Reus Esport i Lleure. El calendari definitiu de partits es penjarà a la web reusesports.cat.

La Fira de Circ de Catalunya Trapezi estrena el documental Trapezi. Art, espectacle i vida per commemorar els 25 anys que porta consolidant-se com el punt de trobada del millor talent del circ contemporani a casa nostra i convertint la ciutat de Reus en un espai escènic únic. Sota la direcció de Teresa Turiera i Erol Ileri, durant gairebé una hora el documental mostra els espectacles, les tècniques i la creació i el llenguatge amb el qual el Trapezi ha anat conformant un nou imaginari sobre el món del circ. El documental es podrà veure per pri-

mer cop a l'acte de preestrena que se celebrarà el pròxim 20 de març al Teatre Bartrina de Reus. L'estrena oficial tindrà lloc l'endemà, dia 21 de març, a la Filmoteca de Catalunya. El documental també s'emetrà pròximament a TV3 Televisió de Catalunya. La Fira Trapezi esdevé el perfecte aparador per mostrar el talent del circ contemporani actual amb espais de creació i projecció, i trobades que conviden a la reflexió, el debat i el diàleg de la professió entre programadors i artistes.

La 26a edició del Trapezi se celebrarà a Reus els propers 11 al 15 de maig.

12

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

DADES

El turisme, el comerç internacional i els Next Generation acceleraran l’economia Les dades ofertes per BBVA Research pronostiquen un creixement del 5,7% de l’economia catalana per al 2022 i del 5% per al 2023 ACN

Anna Ferran

La reactivació econòmica post pandèmia, que va començar l’any passat, enguany s’accelerarà. Aquesta és la previsió que fan diversos organismes. Segons BBVA Research l’economia catalana creixerà enguany un 5,7%, mentre que s’espera que l’any vinent es moderi el creixement i se situï en el 5%. Aquestes dades se situen per sobre de la mitjana de l’Estat que serà del 5,5 i del 4,9% respectivament, segons indica l’entitat financera.

Darrere d’aquesta previsió optimista de creixement, s’hi troben diversos motius. El principal és la recuperació del turisme estranger i urbà. D’altres aspectes clau, seran la reducció dels colls d’ampolla, la normalització del comerç internacional i l’execució dels fons europeus Next Generation EU (NGEU).

El turisme es veu com un dels principals motors econòmics de la reactivació. Les bones dades de la vacunació i l’eliminació progressiva de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia permetran que el país torni a rebre visitants d’arreu, cosa que permetrà la recuperació del turisme internacional, que l’any passat va estar més contingut. En aquesta línia, la progressiva recuperació de les fires i congressos també serà clau per a reactivar un subsector amb un alt impacte econòmic, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les previsions de BBVA Research indiquen que l’estalvi acumulat des de l’esclat de la pandèmia, a causa de les restriccions, podria afavorir ara, que aquestes s’han eliminat en gran manera, una acceleració del consum, que es tradueixi en més

La progressiva recuperació del turisme urbà jugarà un paper crucial en el creixement de l’activitat econòmica a Catalunya.

La situació d’algunes economies emergents pot afectar Catalunya pels vincles comercials

el focus en la inversió immobiliària com a una de les claus per a frenar el procés inflacionista en el qual ens trobem immersos.

despesa, però també en creació d’ocupació en el sector serveis, tal com assegura un informe de ManPowerGroup. A tot això, cal sumar-hi altres aspectes que segons els experts econòmics també seran determinants per aconseguir aquest creixement de 5,7%. Es preveu que l’activitat de construcció residencial creixi, secundada pel retorn de la demanda estrangera. A més, són diversos els informes que posen

Els fons NGEU, determinants Ara bé, si hi ha un aspecte que pot ser clau per al compliment, al cap de l’any, de les previsions econòmiques és el desplegament dels fons europeus Next Generation. De fet, en les dades de tancament de 2021, aquesta mateixa entitat bancària, establia una correlació clara entre el creixement menor que han experimentat algunes regions del centre i sud de la Península amb l’arribada molt més reduïda

de fons en aquestes àrees durant l’any passat. Segons el centre d’estudis del BBVA l’escenari de recuperació previst per als pròxims trimestres podria veure’s afectat pel retard en l’execució dels Fons NGEU, així com de les inversions associades. Consideren que el repartiment dels fons europeus i el seu ús són «essencials» per a aconseguir una recuperació inclusiva.

Els principals riscos Si bé les previsions per al 2022 són bones, el cert és que l’inici de l’any no ho ha estat pas. 2022 ha arrencat amb un alentiment de l’activitat a causa de l’impacte

que ha tingut la nova onada de contagis produïda per la variant Òmicron en el turisme i el consum per les restriccions. A més, els colls d’ampolla i els problemes en les cadenes de producció, particularment en els béns, estan condicionant l’activitat industrial. També l’encariment dels preus energètics i de les matèries primeres incrementen els costos de producció i els preus d’exportació. Alguns d’aquests elements conjunturals, junt amb d’altres, com les tensions internacionals, són els principals riscos que podrien llastrar el creixement de l’economia catalana.

ACCIÓ, l’agència per a la com-

petitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha presentat fa unes setmanes un informe on analitza els quinze principals riscos als quals l’economia catalana haurà de fer front enguany. ACCIÓ manté la pandèmia com un dels principals riscos. I és que el possible sorgiment de noves variants podria suposar un nou fre a l’activitat econòmica, com ja s’ha vist aquest principi d’any amb Òmicron. Així mateix, les diferències a nivell global en el procés de vacunació i en la cobertura de la covid està intensificant encara més les desigualtats entre països, cosa que és perjudicial per al bon funcionament de l’economia mundial, en general, i del comerç internacional català, en particular.

La pressió inflacionista i el desabastiment d’alguns materials, com els semiconductors, continuaran suposant una amenaça per a la recuperació econòmica.

A tot això, cal sumar-li els preus a l’alça de l’energia i els combustibles que impliquen una pèrdua de competitivitat. Justament aquests es poden veure encara més disparats per les tensions geopolítiques mundials, com el pols entre les forces de l’Aliança Atlàntica i Rússia o la guerra comercial entre la Xina i els EUA. ACCIÓ, a més, posa el focus en el fet que algunes economies emergents com Mèxic, Turquia, Brasil, Sud-àfrica i l’Argentina, amb les quals Catalunya té forts vincles comercials, són més vulnerables al procés inflacionista, ja que tenen menys marge per a jugar amb la divisa, cosa que, de retruc, podria afectar les empreses catalanes que tenen forts lligams amb aquests països.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

13

14

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

LEGISLACIÓ

La reforma laboral al detall: de la lluita contra la temporalitat a la prevalença dels convenis sectorials

CEDIDA

Després de mesos de negociació, un acord del qual el govern n’ha fet bandera i una més que polèmica votació al Congrés, la reforma laboral s’ha aprovat amb alguns canvis importants respecte al text anterior Anna Ferran

Després de polèmiques en la negociació i en la seva aprovació al Congrés dels Diputats, la reforma laboral finalment ha tirat endavant. Aquest nou marc regulador del món laboral era una de les condicions sine qua non que imposava Europa per a la recepció de fons comunitaris per a la recuperació postpandèmia i suposa una fita important, ja que és la primera reforma que ha obtingut el vistiplau tant dels sindicats com de la patronal. Ara bé, quins són els principals canvis que introdueix el nou text? La restricció dels contractes temporals i la prevalènça dels convenis sectorials per sobre dels d’empresa són alguns dels més destacats, però no són els únics.

Com seran els contractes?

L’objectiu de la reforma, segons constaten el govern i els agents socials, és lluitar contra la precarietat laboral i acabar amb la temporalitat, un dels problemes d’arrel del mercat laboral espanyol. És per això que ara per defecte els contractes seran indefinits, gràcies a la modificació de l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors. En aquest nou escenari, com es contractarà en aquells sectors basats en l’estacionalitat, com per exemple, el turisme o

l’agricultura?

Les feines estacionals, de temporada o de períodes curts, siguin determinats o no, s’hauran de regir ara pel contracte fix discontinu. La clau d’aquesta mesura és que es reconeixerà l’antiguitat del treballador de tot el període que ha durat el contracte i no només dels mesos que ha estat treballant i percebent un sou. En el cas dels treballadors del ram de la construcció, desapareix el contracte per obra i servei, el més comú del sector, i, quan finalitzi l’execució d’una promoció o d’un projecte, el treballador haurà de ser recol·locat en un altre de nou.

Arribats en aquest punt, és lògic preguntar-se quan es podrà fer ús dels contractes temporals?

El text aprovat a principis de mes indica que només seran vàlids quan es tracti de substitucions, sigui per baixes o per períodes de vacances, o en circumstàncies de producció ocasionals. Aquests contractes podran tenir una durada màxima de 90 dies i no es podrà encadenar amb un altre del mateix tipus en el mateix any.

Per últim, s’han modificat els contractes formatius, amb la voluntat de posar fi a la precarietat dels becaris. Ara hi haurà dos tipus de contractes formatius. El primer d’ells és el contracte de

formació en alternança, i permet compaginar els estudis i el treball a joves menors de 30 anys durant un període de dos anys. Aquesta mena de contractes estan pensats per a regular l’activitat laboral dels estudiants i incentivar la formació professional dual. Les jornades no podran ser superiors al 65% en el primer any, i al 85% en el segon. El salari estarà adaptat al conveni i en el primer any no podrà ser inferior al 60% en el primer any, i al 75% en el segon. El segon contracte formatiu que contempla la reforma és el de pràctiques professionals.

Haurà de tenir una durada màxima d’un any i el salari mai podrà ser inferior al sou mínim interprofessional, en proporció de les hores treballades.

Quins convenis prevaldran?

Més enllà dels canvis en els contractes, la nova regulació laboral ha introduït un canvi important en l’àmbit dels convenis. De fet, aquest ha estat un dels aspectes que ha aixecat més controvèrsia en determinats àmbits i motiu pel qual diversos partits polítics es van oposar a la reforma. Així doncs, ara prevaldran els convenis sectorials a l’hora d’establir els sous i els complements per sobre dels convenis territorials o els d’empresa. En la resta d’as-

El contracte per obra i servei, molt comú en el sector de la construcció, desapareix amb la reforma.

El contracte fix discontinu reconeixerà l’antiguitat de tot el període i no només la treballada

Els contractes temporals només valdran per a substitucions i pics de producció ocasionals

pectes, es mantindrà la prevalença dels convenis d’empresa per sobre dels sectorials.

cions de fins al 90% i del 20% de la cotització de la Seguretat Social, condicionat, això sí, a la realització de formació.

Molt relacionat amb això, s’ha creat el nou Mecanisme Red de flexibilitat i estabilització del treball. Aquesta eina haurà de ser activada pel Consell de Ministres i servirà per a mantenir l’ocupació a les empreses en conjuntures adverses. Es contemplen dues causes per les quals es podrà activar aquest mecanisme: la cíclica, és a dir per una conjuntu-

Què passa amb els ERTO? Els ERTO van ser una de les introduccions de l’anterior reforma laboral. La pandèmia va evidenciar com eren de necessaris. És per això que els ERTO s’han mantingut, amb actualitzacions i canvis. El principal és que es facilita la seva tramitació i aplicació per a les pimes. En els casos de força major, hi haurà exonera-

ra macroeconòmica desfavorable; i la sectorial, per a contextos concrets en un ram d’activitat en concret.

Més sancions A tots aquests mecanismes, cal sumar-hi que la reforma laboral ha inclòs més sancions amb l’objectiu de frenar els incompliments de la norma i les situacions precàries que viuen determinats sectors. Abans, les multes a les empreses que incomplien la normativa laboral eren globals, pel fet de saltar-se la legalitat.

Ara, es multarà a les empreses per a cada treballador amb qui s’hagi comès la infracció, amb sancions que poden ascendir els 10.000 euros per a cadascun.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

15

LABORAL

Catalunya crearà més de 200.000 llocs de treball en els pròxims dos anys

ACN

L’últim estudi de ManpowerGroup assenyala que la recuperació s’accelerarà enguany, especialment en els serveis personals privats i la indústria Redacció

La creació d’ocupació a Catalunya continuarà durant els dos pròxims anys a un ritme intens, superior a la mitjana d’Espanya, la qual cosa es traduirà en més de 200.000 nous llocs de treball. L’acceleració del creixement mundial i l’impuls dels fons europeus de recuperació permetran que la comunitat assoleixi el 2023 els 3,6 milions d’ocupats, de manera que se superarà el nivell previ a la crisi financera del 2008. Aquestes són les principals previsions que avança l’estudi Índex ManpowerGroup: Perspectives d’ocupació a Catalunya 2022-2023, que ha estat elaborat pel professor Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«Les perspectives econòmiques en aquests moments són molt positives. Per tant, el 2022

i el 2023 poden ser anys clau per a l’ocupació a Catalunya. Hem d’aprofitar les oportunitats que se’ns presenten per aconseguir que el mercat de l’ocupació sigui més sostenible a Catalunya i a tot Espanya», assegura el country manager de ManpowerGroup España, Francisco Ribeiro.

La recuperació del 2021 ha fet possible que el mercat laboral català regeneri els més de 100.000 llocs de treball que la pandèmia va destruir l’any anterior, segons anticipa l’estudi. D’aquesta manera, com ha assenyalat el professor Oliver, «la crisi derivada de la pandèmia haurà estat molt més curta i menys profunda que qualsevol altre període de recessió anterior».

Els serveis, al capdavant L’estudi preveu que la recuperació del mercat laboral català s’intensificarà enguany, amb

115.000 llocs de treball més (3,4%), i continuarà creixent amb força el 2023, amb 86.000 nous ocupats (2,4%). El creixement mitjà anual de l’ocupació serà del 2,9%, dues dècimes per sobre de la mitjana d’Espanya.

Els sectors que més impulsaran l’evolució de l’ocupació seran els que s’han quedat una mica enrere el 2021: els serveis personals privats (3,8%) —entre els quals, l’hostaleria, el comerç, els transports i les activitats artístiques i recreatives—, que empenyeran a l’alça el conjunt dels serveis (3%), i la indústria (3%).

D’aquesta manera, tendiran a compensar-se els canvis en la composició sectorial de l’ocupació que s’han produït durant la crisi. Mentre que el 2020 els sectors amb un impacte més negatiu van ser els serveis personals privats (-6,9%) i el conjunt de la indústria i la construcció

Els serveis privats, entre ells l’hostaleria, el comerç i el transport, impulsaran la creació d’ocupació.

El sector serveis crearà tres de cada quatre nous llocs de treball a Catalunya (-3,6%), la reactivació en l’últim any s’ha concentrat en els serveis col·lectius (6,3%) i la resta dels serveis privats (4,2%).

En general, els serveis crearan tres de cada quatre nous llocs

El professor Oliver, autor de l’informe, destaca que la crisi derivada de la covid ha estat més curta de treball a Catalunya: més de 30.000 en el comerç i prop de 29.000 en l’hostaleria, segons l’informe de ManPowerGroup.

Per tant, en els pròxims dos anys continuarà el procés de tercia-

rització de l’ocupació que s’està experimentant, amb una concentració superior al 75%.

Davant d’aquesta dinàmica positiva, s’espera que la taxa de desocupació es redueixi fins a nivells d’entre el 7,5% i el 10,2%, en funció de l’evolució de la població activa. En un escenari d’estabilitat en l’activitat laboral, la taxa podria disminuir fins al 6,6%.

16

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL A FONS CEDIDA

Un dels reptes que té el país, segons el conseller Torrent, és convertir tota la innovació que es genera en universitats i centres de recerca en patents i productes amb segell català.

Anna Ferran

Què i, sobretot, com produirem en els pròxims anys? O dit d’una altra manera com viurem en el futur? Plantejar-se aquesta pregunta i intentar respondrela, amb teoria i, especialment, amb pràctica, és vital per a definir quin país serem. La covid-19, més enllà de les seves nefastes conseqüències en la salut i en l’economia, ha implicat la possibilitat d’aturar-nos, reflexionar i identificar molts dels elements del nostre model productiu actual que són ineficients i insostenibles. Ara, l’escenari de la recuperació i de la sortida progressiva de la pandèmia s’ha convertit en l’oportunitat d’or per a fer un replantejament que ens permeti encarar amb perspectives de creixement el futur. L’impuls dels fons europeus Next Generation és l’evidència més clara del context de transformació en el qual ens trobem. Però si apropem el focus i ens centrem en l’àmbit català, quin serà el camí que agafarà el país per a avançar cap aquest nou futur? Justament aquest va ser l’eix de la conferència Transformem el model productiu de país, que va oferir unes jornades enrere el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, en el marc de les sessions Bon dia, Tarragona, de la Cambra de Comerç.

«Cal que impulsem una transformació del model productiu», assegurava amb rotunditat Torrent. I afegia: «No podem deixar-ho tot a la sort d’una recuperació immediata, sense promoure aquests grans canvis que són necessaris, perquè a la llarga perdrem competitivitat». Ara bé, quins són els àmbits que s’han de transformar? El conseller puntualitzava que «la digitalització i la transformació energètica la farà tota Europa, per tant, ens hem de centrar

EL FUTUR DE CATALUNYA: REINDUSTRIALITZACIÓ, INNOVACIÓ I FORMACIÓ Catalunya està engegant una transformació del model productiu per a ser una regió més competitiva dins del context europeu de recuperació postcovid en aquells sectors on som bons i on podem ser competitius». La Generalitat ha identificat un total de 27 eixos que inclouen àmbits com les proteïnes vegetals, la tecnologia quàntum o el xip europeu, en els quals Catalunya té recorregut i possibilitat de ser competitiva respecte a altres regions europees i és en aquests 27 eixos on s’intentarà captar la màxima inversió europea per continuar el creixement econòmic que Catalunya ja va engegar l’any passat.

Els Next Generation, i els sectors on tinguin un fort impacte, seran un primer catalitzador d’aquesta transformació productiva que està iniciant Catalunya, i en general, tota Europa.

Ara bé, la transformació profunda del model econòmic català va més enllà. És per això que el Govern es planteja tres grans objectius: reindustrialització, innovació i formació.

Reindustrialitzar Catalunya Fins a l’inici de la dècada dels 2000, la indústria tenia un pes del 30% del PIB català. Actualment, ha disminuït fins al 19,5%. Torrent indicava que, si bé són xifres molt pròximes a la mitjana europea del 20%, són insuficients si es vol ser una regió competitiva. L’objectiu que s’ha fixat la Generalitat és arribar

al 25% del pes de la indústria en el PIB amb un horitzó 2025. «Estem convençuts que la indústria sempre, però especialment en aquests moments, ha de ser el motor econòmic del país», constatava. «És el sector tractor de la resta de l’activitat econòmica, genera llocs de treball més ben remunerats —entre 5.000 i 6.000 euros més anuals respecte a la resta de sectors segons Idescat— i perquè és més difícil la seva desloca-

La Generalitat vol recuperar el pes de la indústria i que aquesta suposi el 25% del PIB català de cara a 2025 lització», argumentava el conseller. De fet, aquesta aposta va molt en la línia de l’impuls a la relocalització de la indústria que vol fomentar la Unió Europea.

Per aconseguir aquesta ambiciosa meta, el departament que encapçala Torrent presentarà pròximament el Pacte Nacional per a la Indústria, un full de ruta amb cent mesures per a impulsar la reindustrialització de Catalunya. Així mateix, també es vol continuar impulsant el sector de l’automoció i per això s’ha obert l’Oficina per a la Transformació de l’Automoció i la Mo-

bilitat, que vol ajudar a fer la transició cap a l’electrificació dels vehicles que es produeixen al territori. I a tot això, explicava el conseller, cal sumar-hi més partides pressupostàries per a ajuts per a finançar projectes industrials.

Innovar i també patentar «Som molt bons en innovació blanca, fem molt bona investigació a les universitast, però això no s’acaba de traduir en patents, en productes. No hi ha prou transferència tecnològica i la innovació no acaba aterrant prou a la indústria», comentava fent autocrítica.

La inversió en innovació a Catalunya és de l’1,4% del PIB, la meitat dels estàndard europeus, que són de 2,8%. «Hem de ser capaços d’aixecar més inversió privada en l’àmbit de la innovació».

Si bé són diversos els eixos en els quals la Generalitat es planteja treballar per aconseguir-ho el conseller en destacava tres en la seva visita a Tarragona.

D’una banda, explicava que s’impulsaran els nuclis d’innovació, una figura de finançament que permetrà finançar fins a 150.000 euros en projectes encarats a assumir productes o serveis deeptech de risc. A més, es vol continuar impulsant les startups com a eina per a captar inversió i talent. I per últim,

Torrent anunciava que el seu departament impulsarà una transformació de l’administració per a fer-la més àgil. «Si simplifiquem la resposta administrativa, agilitzem els tràmits i processos empresarials i guanyem en competitivitat i en capacitat de resposta davant de les convocatòries dels Next Generation», apuntava el conseller.

La legislatura de l’FP El tercer i últim gran objectiu de la transformació productiva de Catalunya és la formació, i dins d’aquí, especialment la formació professional. Roger Torrent explicava que són moltes les empreses que tenen possibilitats de creixement, però que no disposen de personal qualificat, cosa que acaba frenant-lo. Actualment a Catalunya, el 20% de la població activa té algun títol de formació professional. A Alemanya aquesta xifra puja fins al 48%.

L’objectiu, doncs, és créixer i fer-ho sent capaços d’identificar els possibles sectors i professions de futur. «Volem que aquesta sigui la legislatura de la formació professional», afirmava. A més, també es vol continuar fomentant l’acreditació professional d’aquells treballadors que tenen una llarga experiència, però cap títol que acrediti els seus coneixements. En l’anterior dècada, es van acreditar 20.000 professionals a Catalunya. Ara se’n volen acreditar 20.000 a l’any.

Malgrat que es vulguin impulsar les professions del futur, el conseller indicava que no podem oblidar els oficis tradicionals: «Tenim dèficit de fusters, carnissers, peixaters... Tots els gremis ens ho diuen». I defensava la necessitat de seguir exemples com el de França on s’ha prestigiat molt bé l’artesanat.

«Hem de treballar per a no perdre’ls».

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

17

18

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

DADES

Tarragona és la demarcació catalana on més creixen les exportacions

CEDIDA

Es van enfilar un 30,6% l’any passat respecte a 2020 i van sumar 9.945 milions d’euros Anna Ferran / ACN

Tarragona és la demarcació catalana on més van créixer les exportacions el 2021. Així es desprèn de les dades de tancament de l’any passat, fetes públiques la setmana passada el Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme.

Concretament, el comerç exterior del territori va pujar un 30,6% i les exportacions tarragonines van sumar un volum de 9.945 milions d’euros. A banda d’oferir les dades de tancament de l’any, el Ministeri també ha facilitat les del mes de desembre. Novament, la demarcació catalana on més van créixer va ser la tarragonina, on van enfilar-se un 19,8%,

fins als 893,9 milions d’euros.

Al conjunt català, desembre es va tancar amb un augment del 16,2% de les vendes exteriors.

Les bones dades de la demarcació van en la mateixa sintonia que les del conjunt de Catalunya, on les exportacions es van disparar un 21,5% fins als 80.538,3 milions d’euros, marcant així un nou record històric, especialment destacable, ja que es venia context desfavorable, amb un 2020 marcat per l’aturada productiva de la pandèmia i un 2021, en el qual les incerteses derivades de la covid, els preus a l’alça del transport i l’energia i el desbastiment van tenir un im-

Els principals exportadors de l’economia catalana són els productes químics, els béns d’equip, l’alimentació, les begudes i el tabac.

Catalunya ha estat la regió més exportadora de l’Estat, sumant més del 25% del total pacte important en el conjunt del món empresarial.

Catalunya va ser amb diferència la comunitat més exportadora de l’Estat, amb el 25,4% del total, seguit a molta distància per la Comunitat de Madrid

(39.866,7 milions d’euros), Andalusia (34.551,9 milions d’euros) i el País Valencià (32.413,3 milions d’euros). D’aquesta manera, les vendes de les empreses catalanes a l’estranger deixen enrere el descens de l’any passat, del 10,3%, que trencava la ratxa de deu anys consecutius a l’alça pels efectes de la pandèmia.

El principals sectors exportadors de l’economia catalana continuen sent els productes

químics, els béns d’equip i l’alimentació, les begudes i el tabac, que junts van sumar el 61,5% del total. Concretament, l’exportació de productes químics durant l’any passat van representar 23.739,7 milions d’euros, un 22,5% més que al 2020; la de béns d’equips 13.359 milions d’euros, un 24,8% més; i l’alimentació, les begudes i el tabac 12.362,8 milions d’euros, un 12,5% més que l’any anterior, se-

EMPRESA RECOMANADA

Calsina Carré, 50 anys d’innovació i expansió en la logística internacional L’aposta per l’eficiència i la sostenibilitat els ha consolidat com a referents a Europa i el Magreb Anna Ferran

L’esperit emprenedor i la cerca de noves oportunitats han fet de Calsina Carré una referència de la logística internacional. La multinacional familiar, amb seu a Pont de Molins, celebra 50 anys. Actualment, el grup factura més de 100 milions d’eu-

ros, compta amb més de 700 treballadors, mou una flota de més de 800 vehicles i opera per a clients de referència de sectors com l’automoció, la química, la indústria o l’alimentació.

En els seus inicis, l’empresa es dedicava al transport internacional de mercaderies, però

als anys 80, amb l’objectiu d’oferir un servei integral, va convertir-se en operador logístic i va obrir diversos magatzems que, avui en dia sumen més de 65.000 m2 a Europa i Magreb. De fet, aquest últim és un dels principals mercats de la companyia, que s’ha posicionat

gons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Per demarcacions, a Barcelona es van exportar béns per valor de 61.655,6 milions d’euros, un 21,6% més que al 2020 i van representar el 19,5% del conjunt de l’Estat. A les comarques de Girona, les vendes a l’estranger van sumar 6.427,4 milions d’euros, un 10,7% més; a les de Lleida van sumar 2.510,3 milions d’euros, un 16,7% més. en el top 3 dels transportistes internacionals a Marroc. L’expansió també s’ha produït a tota Europa i la filial a Romania és la segona empresa amb més facturació del grup i un dels flotistes més potents del país.

El creixement del grup ha anat de la mà d’una aposta per la sostenibilitat. Ha potenciat l’oferta intermodal i està provant alternatives més sostenibles com el DuoTrailer. A més, ha fet una forta inversió per adaptar la flota per a accedir al ferrocarril i treballa amb les administracions i operadors ferroviaris per a trobar opcions de menys impacte mediambiental.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

19

COMERÇ INTERNACIONAL

La línia Ro-Ro entre el Port i Turquia obre camí a les empreses exportadores

CEDIDA

La ruta, engegada ara fa un any amb gran èxit, és una oportunitat per a les empreses que tinguin o vulguin establir relacions comercials amb el país Anna Ferran

Turquia és un dels principals mercats exteriors, a banda de la Unió Europea, de Catalunya, segons dades d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa. La relació comercial amb el país és estreta des de fa molts anys i ara, en un context que apunta cap a la relocalització de les indústries europees cap al Mediterrani, els vincles entre Catalunya i Turquia són encara més estratègics. En aquest context, Tarragona juga un rol clau, que s’ha enfortit gràcies a la creació, ara fa poc més d’un any, d’una línia comercial entre el port tarragoní i el de la ciutat d’Izmir (a la costa de l’Egeu), que s’ha posicionat com la ruta marítima més ràpida entre la Península i Turquia. Unes setmanes després de la seva entrada en funcionament, les dades evidenciaven que la línia tenia recorregut i un

any després, es confirma el seu èxit.

La inauguració de la línia Tarragona-Izmir va suposar la introducció d’un nou tipus de tràfic al Port, el Ro-Ro, és a dir, vaixells que transporten de camions o semiremolcs amb càrrega per evitar, en aquest cas, creuar Europa d’extrem a extrem per carretera, amb l’estalvi que suposa en temps i en emissions.

En aquests primers dotze mesos de funcionament s’han mogut un total de 16.150 UTIs (Unitats de Transport Intermodal).

Si bé en el seu inici, es movia més càrrega d’importació —principalment tèxtils i de productes per a les indústries automobilística i química— que d’exportació, amb el pas dels mesos el tràfic export ha crescut i gairebé s’ha equiparat. Així doncs, els trajectes provinents d’Izmir han mogut un total de

8.502 UTIs, i en aquest sentit, la línia ha tingut una ocupació del 90%. En el sentit invers, és a dir, les mercaderies que viatgen des del territori amb destinació Turquia, s’han transportat 7.648 UTIs, cosa que suposa entre el 80 i el 90% de la capacitat de la línia.

Impuls a la internacionalització Més enllà de l’impacte positiu que té en els tràfics portuaris, aquesta línia s’alça com una gran oportunitat per a les empreses del territori, i en general de tot el hinterland del Port de Tarragona, que vulguin establir relacions comercials amb Turquia i exportar cap a aquest país. Des de l’Autoritat Portuària expliquen que la ruta ha despertat l’interès per part d’algunes empreses del territori que veuen com aquest servei ajuda a la seva internacionalització gràcies a la gran fre-

La freqüència setmanal i la velocitat d’enviament expliquen el bon funcionament de la línia.

La connexió entre Izmir i Tarragona és la ruta marítima més ràpida entre ambdós països qüència i velocitat d’enviament.

L’operativa s’inicia amb la sortida del vaixell des de Turquia els diumenges i la seva arribada a Tarragona dos dies i mig després, dimarts a la nit, possibilitant

que les mercaderies arribin a les instal·lacions logístiques a l’interior de la Península el dimecres a primera hora. El camí a la inversa es fa recollint en qualsevol punt de l’Estat les mercaderies fins dimecres a la tarda i lliurant a qualsevol punt de Turquia el dilluns. El fet de dur la càrrega en camions o semiremolcs permet aconseguir uns temps porta a porta extremadament competi-

tius i àgils.

A tot això, cal sumar-hi que EKOL Logístics, l’empresa que gestiona la ruta i un dels principals operadors logístics del continent europeu, ha establert connexions ferroviàries entre el Port de Tarragona i el port sec d’Azuqueca de Henares, a Madrid, Anvers (Bèlgica) i Ludwigshafen (Alemanya), cosa que multiplica la seva competitivitat.

20

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL A FONS

Anna Ferran

El valor de l’experiència ha estat sempre un dels aspectes més valorats en els entorns professionals. No obstant això, és habitual que les empreses acabin apostant pel talent jove, al·legant el tarannà innovador i l’adaptabilitat dels professionals júniors. El resultat d’aquesta mentalitat és que un gran grup de professionals es veu relegat en un segon pla justament per la seva edat i experiència. L’informe #TuEdadEsUnTesoro de la Fundació Adecco indica que el 52% de les empreses admet trobar traves per a incorporar professionals de més de 45 anys, el 40% dels caps de recursos humans afirmen que descarten automàticament les candidatures de persones de més de 55 anys i el 86% dels desocupats sènior creuen que l’edat els perjudica a l’hora de trobar feina.

Si les conclusions d’aquest estudi no són prou reveladores, les dades d’atur acaben confirmant que tenim un problema d’age management, és a dir, de gestió de l’edat i el mercat de treball. El 15% dels aturats tenen més 55 anys i la previsió és que aquesta xifra augmenti fins al 30% de cara al 2025. Actualment, la meitat dels aturats a Espanya té més de 45 anys i d’aquests, un 40% fa més de quatre anys que està desocupat, cosa que evidencia una cronificació de la seva situació. La pandèmia ha empitjo-

TALENT ‘SILVER’, QUAN L’EDAT ÉS UN ACTIU

en els mateixos equips. L’objectiu és crear un entorn de treball divers i inclusiu, on els talents es compensen i s’equilibren. Així doncs, els sèniors es caracteritzen per una gran cultura de l’esforç, més capacitat de negociació i Apostar per perfils sèniors és clau per a les empreses i també per al mercat de treball de resolució de problemes, justament gràcies a l’experiència acumulada.

PCH La seva xarxa de contactes és més extensa i sovint són menys impulsius. Tot plegat, segons els experts en gestió del talent permet que els membres dels equips puguin aprendre mútuament per a enriquir-se i obtenir millors resultats.

Els experts asseguren que els equips on hi ha treballadors joves i sèniors són més compensats i equilibrats.

rat encara més la situació d’aquest grup d’edat i l’envelliment progressiu de la població ha fet que el compte enrere per a corregir aquest greuge compar-

tiu hagi començat. I és que, els experts en gestió del talent alerten que si no es planteja un canvi de paradigma, la situació serà totalment insostenible.

El llibre blanc Talent Sénior, impulsat per la Fundació Adecco i la Fundació SERES, apunta que la clau de l’èxit és combinar treballadors sèniors i joves

Allargar la carrera professional Ara bé, hi ha qui fa un pas més enllà i veu aquesta tendència emergent d’apostar pel talent silver com una forma de prevenir el col·lapse al qual es veu abocat el sistema de pensions, un cop comenci a jubilar-se la generació babyboomer. Així ho planteja l’informe El Talento Sénior y el Valor de la Experiencia, elaborat per la Fundación Transforma España i el Círculo de Empresarios. L’estudi proposa oferir incentius als sèniors que prolonguin la seva carrera professional, així com desincentivar les jubilacions anticipades. Altres mesures serien impulsar programes de reciclatge, garantir la formació continua, reduir la bretxa digital i apostar per una flexibilització que permeti conciliar i teletreballar a aquests perfils.

TRIBUNA

El risc controlat, punt clau de l’empresa dinàmica LLUÍS BALSELLS R+D+I sp|activa

Les empreses dinàmiques i amb gestió eficient estan acostumades a gestionar riscos, ja siguin interns (de gestió, dels processos interns, operacionals, de seguretat i salut laboral, mediambientals…) o externs (dels governs, de l’evolució econòmica, de la competència, tecnològics, de salut pública…), la relació de riscos que assetgen l’empresa no són pocs, però de seva la gestió adequada en depèn la fortalesa de l’organització.

En general, tots els riscos s’han de tractar de la mateixa manera; Identificar els riscos, Valorar i classificar els riscos, establir mesures de prevenció i protecció i una d’importantíssima: Controlar-ne els resultats (Mesurar, controlar, vigilar...)

Per posar un exemple es pot donar la relació d’un risc intern, el de la seguretat i la salut laboral i un possible origen extern, com un risc tecnològic, com el que es pot donar en els entorns cada cop més estesos de l’IOT (Internet of Things) amb el que algunes empreses integrin, sense saber-ho, possibles vulnerabilitats de seguretat, ja sigui perquè no està adequadament prevista aquesta seguretat o perquè no es fa una configuració apropiada. Quan es tracta de gestionar la prevenció de riscos laborals cal adoptar una visió àmplia i no limitada a les lesions que es produeixen, sinó a tota la potencialitat de risc que es pugui identificar.

Cal tenir analitzada amb profunditat l’activitat que es desenvolupa i tot allò que l’envolta i sistematitzar que quan s’introdueix algun canvi (nou equip, nou producte, canvi de tecnologia…) cal fer una anàlisi prèvia de les afectacions i, si n’hi ha, que quedin adequadament tractades.

Quan es tracta de gestionar la prevenció de riscos laborals, cal adoptar una visió àmplia i no limitada a les lesions que es produeixen, sinó a tota la potencialitat de risc que es pugui identificar Amb els riscos sempre cal estar vigilant com els suricates, perquè no ens sorprenguin o perquè es tingui la possibilitat de passar a condicions de seguretat de forma ràpida, per això la prevenció de riscos laborals és un procés continu a l’empresa, per convenciment i no només perquè la legislació ho estableix.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

21

INNOVACIÓ

El hub Foodtech & Nutrition impulsa la transformació de la Catalunya Sud

CEDIDA

Aquest projecte, un dels més ambiciosos que el territori presenta als Next Generation, uneix dos sectors estratègics com són el tecnològic i l’alimentari Redacció

Aquesta setmana s’ha presentat el Hub Foodtech & Nutrition, un dels projectes més ambiciosos que presenta l’Ajuntament de Reus als Fons Europeus Next Generation i que està el liderat pel consistori reusenc a través de l’empresa municipal REDESSA, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, Eurecat i el sector privat, representat pel Clúster TIC i les empreses alimentàries de la demarcació. El Hub forma part dels 27 projectes emblemàtics als quals el Govern de la Generalitat dona suport en el marc dels Urban Tech Hubs, concretament, en la vertical de nutrició.

El Hub Foodtech & Nutrition és una iniciativa publicoprivada que té com a finalitat la creació d’un ecosistema catalitzador d’innovació, especialitzat en nutrició, que generarà dinàmiques

entre dos sectors estratègics al territori: el tecnològic i l’alimentari, per donar resposta als reptes presents i futurs, i contribuir a la recuperació post pandèmia i a la transformació econòmica i social.

Pel que fa al sector tecnològic, el Clúster TIC aplega 60 empreses i entitats, 2.000 treballadors i més de 1.000 milions d’euros de facturació; i el de nutrició i alimentació, compta amb més de 100 empreses, que sumen més de 6.000 treballadors i uns 2.500 milions d’euros de facturació anual. Tal com va explicar durant l’acte de presentació la consellera delegada de REDESSA, empresa municipal de l’Ajuntament de Reus que lidera el projecte, «la Catalunya Sud és l’escenari del creixement d’empreses i startups d’aquests dos sectors econòmics que convergeixen en el HUB Foodtech & Nutrition i que de la

mà de la investigació en nutrició, han de donar resposta a alguns dels grans reptes de la indústria alimentària en tots els esgraons de la seva cadena de valor: parlem de solucions tecnològiques vinculades a la seguretat alimentària, la producció eficient i sostenible, els nous aliments, la nutrició personalitzada o la traçabilitat, entre d’altres; que han de generar nous llocs de treball i contribuir a fer les empreses més competitives».

El Hub Foodtech & Nutrition cerca solucions tecnològiques a mida de les empreses alimentàries a través de la digitalització, amb eines com la intel·ligència artificial, blockchain, realitat augmentada, impressió 3D, Internet of Things i drons, entre d’altres. Pel que fa a la investigació en nutrició, des del HUB s’han detectat les línies en les quals el territori treballa en pro-

El projecte agrupa l’Ajuntament de Reus, REDESSA, la Diputació de Tarragona, la URV, Eurecat, el Clúster TIC i el sector privat.

És un dels projectes més ambiciosos que Reus presenta als fons Next Generation jectes de referència i que són: envelliment saludable, nutrició personalitzada i producció eficient i sostenible.

El projecte té el seu epicentre a l’edifici HUB, a les instal·lacions que la URV té cedides a Eurecat al Campus de Bellissens, on en

un futur està previst traslladar-hi la Facultat de Medicina i els estudis del Grau en Nutrició Humana i Dietètica.

Aquest projecte té prevista una inversió de 49 milions d’euros per a actuacions vinculades a l’impuls de projectes que facin créixer l’ecosistema i que generin noves dinàmiques entre els agents implicats. També està prevista una actuació arquitectònica i urbanística que ajudarà a desplegar el Campus del HUB,

que s’estén des del Campus de Bellissens de la URV, fins al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus. Amb aquestes intervencions es preveu millorar l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels edificis vinculats al HUB, així com incrementar la seva digitalització i invertir en els equips d’investigació i prototipatge necessaris per a desenvolupar tota mena de projectes de l’àmbit de les tecnologies de l’alimentació.

22

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

SOSTENIBILITAT

Com ser una pime circular? Els cinc eixos bàsics per a fer el salt definitiu Petits canvis organitzatius poden suposar un primer pas cap a una empresa més circular i sostenible FREPIK

Anna Ferran

Produir, utilitzar, llençar, tornar a produir i així sense parar.

Aquest és encara el nostre model econòmic, un paradigma lineal totalment insostenible que, tot apunta, té els dies comptats. I és que l’economia circular està adquirint cada cop més protagonisme. Aquest nou paradigma, que pren com a referència el cicle de la natura on els residus es converteixen en recursos, planteja tancar el cercle productiu per a garantir que el nostre modus vivendi sigui sostenible ara, però sobretot, de cara al futur.

Cada cop són més les companyies que aposten per a introduir de manera progressiva els plantejaments de l’economia circular en els seus processos i productes. Moltes d’elles són grans multinacionals, que compten amb potents departaments de recerca i desenvolupament dels quals en sorgeixen innovacions revolucionàries. Això, però, no significa que les petites empreses no puguin aplicar els principis de l’economia circular en el seu dia.

Apostar per les renovables, les matèries primeres reciclades o la durabilitat dels productes és clau.

De fet, són justament les pimes, pel seu volum en conjunt, les que aconseguiran un veritable canvi de paradigma. Ara bé, com es pot caviar el model de negoci per un de circular?

El World Business Council for Sustainable Development (WBCSD), l’organisme independent que impulsa la sostenibilitat

SERVEIS D’ADVOCACIA

respostes a totes aquestes preguntes. Convenis col·lectius, acomiadaments, reclamacions davant d’organismes públics o sancions són només alguns dels àmbits dels quals s’ocupen. La seva llarga experiència, el coneixement profund i actualitzat de la legislació i el tracte proper asseguren no només la qualitat i l’excel· lència dels seus serveis legals, sinó també uns bons resultats.

Tens dubtes sobre la nova reforma laboral?

Necessites assessorament especialitzat en dret laboral?

Consulta’ns www.bufetsalom.com

generats.

Un dels aspectes que permet a qualsevol empresa ser més circular són els subministraments.

L’ús d’energies renovables i de matèries primeres reciclables o biodegradables és una de les fórmules a seguir per a contribuir a tancar el cercle. Molt lligat a això tenim la recuperació de re-

977 34 00 79 644 642 127

BUFET GERARD SALOM, S.L.P. Plaça Teresa Miquel i Pamies 2 baixos 43203 REUS (Tarragona) · administracio@bufetsalom.com

ITACAreus, 26 anys de compromís i atenció al servei de les persones Les persones grans, les famílies i en general la societat ha patit un canvi durant els darrers anys. Els avenços en la medicina, els cuidatges i l’estil de vida han allargat l’esperança de vida. La gent gran d’ara són persones amb unes necessitats molt diverses, tant el camp sanitari com en el social. És per això que la Residència ITACAreus ha apostat sempre per la innovació constant, i

33.000 llocs de treball i el 4,5% del PIB de Catalunya El nombre d’empreses que es dediquen a desenvolupar solucions o tecnologies vinculades a l’economia circular a Catalunya ha crescut un 60% en els últims cinc anys i actualment en són 626. Aquesta és una de les dades que recull l’estudi L’economia circular a Catalunya, elaborat per ACCIÓ. Segons l’informe, les empreses que s’hi dediquen generen 33.000 llocs de treball directament vinculats a l’economia circular i una facturació d’11.014 milions d’euros, gairebé el triple que fa cinc anys, que representa el 4,6% del PIB de Catalunya. El 93% són pimes i un 60% compta amb un component tecnològic rellevant. Es dediquen principalment a la recuperació de valor (51% del total), és a dir, companyies especialitzades en el reciclatge i valorització. El 42% de les empreses treballen en l’àmbit del disseny circular de productes o serveis i finalment, amb el 7% del total, les especialitzades en la reparació i preparació per reutilitzar els productes.

REUS

SERVEI RECOMANAT

Bufet Gerard Salom, assessorament expert i integral en dret laboral Com m’afectarà la reforma laboral? Aquesta és una pregunta que molts empresaris s’estan plantejant. Davant d’aquesta i altres situacions on sorgeixen dubtes en la relació amb els treballadors, és clau comptar amb un assessorament expert com el que ofereix el Bufet Gerard Salom.

Aquest bufet reusenc compta amb un equip especialitzat en dret laboral, que permet donar

en l’àmbit empresarial a escala mundial, identifica cinc àmbits en els quals les empreses poden treballar i cercar alternatives per a esdevenir circulars. La clau en tots els casos, expliquen, és repensar els processos actuals i buscar alternatives que permetin una reducció dels recursos utilitzats i, sobretot, dels residus

cursos. I és que els residus i els subproductes poden esdevenir una matèria primera de qualitat excel·lent en molts processos productius. En aquest cas, però, caldrà fer estudis per a identificar-los i testejar que la qualitat final del nostre producte no es veu alterada.

L’objectiu final de l’economia circular és reduir els residus que generem amb la nostra activitat diària. És per això que des del WBCSD es fa un clam a l’extensió del cicle de vida dels productes.

Apostar per productes més eficients i amb una llarga durabilitat és una de les maneres de fer-ho.

L’altra és cercant alternatives com la reparació abans de llençar els productes quan deixen de funcionar. Un quart àmbit on treballar és en el foment de l’intercanvi. Els experts puntualitzen que es pot fer de dues formes, una d’elles és fomentant l’ús compartit de recursos dins de la mateixa organització, com per exemple amb un programa de car sharing entre els treballadors, però fent-ho també amb els productes i serveis que l’empresa posa a disposició dels seus clients. En aquesta línia, l’últim dels eixos en els quals el WBCSD proposa treballar és en reconvertir els productes en serveis i allunyar-se de la propietat del producte, perquè sigui l’empresa qui el gestioni seguint les premisses circulars.

per oferir uns serveis assistencials integrals. La qualitat del seu servei i l’experiència i coneixement dels seus professionals els defineixen. El seu equip ofereix una atenció global, personalitzada i multidisciplinar per a cadascun dels seus usuaris. I és que 26 anys després ITACAreus manté intacte el seu compromís amb la millora continuada i el servei a les persones.

Centre Oliva Gorgori, tractaments globals i individualizats per al dolor Des de fa més de 35 anys, Centre Oliva Gorgori ofereix solucions als problemes de dolor.

Aquest centre reusenc de fisioteràpia està especialitzat en la prevenció i el tractament de les disfuncions de les zones abdominal, lumbar i pelviana.

Entre els seus tractaments, en destaquen els centrats a pal·liar el dolor de l’artritis, l’artrosi, la fibromiàlgia, la lumbàlgia; la rehabilitació

postural, en cas de patir una hèrnia discal o ciàtica; així com disfuncions digestives. També ofereixen tractaments pel vertigen i els acúfens i compten amb un servei de nutrició. I és que Centre Oliva Gorgori tracta cada pacient de manera individualitzada, adaptant el tractament als símptomes concrets, considerant cada pacient des de la seva globalitat bio-psico-corporal.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

23

EMPRESA RECOMANADA CEDIDES

Protegeix allò que més t’importa amb els sistemes de seguretat de Vissegur L’empresa reusenca ofereix solucions a mida i té una capacitat de resposta ràpida i eficaç davant de qualsevol incidència Redacció

Comptar amb uns sistemes de seguretat d’excel·lència és clau per a la nostra tranquil·litat, es tracti de la nostra llar o de la nostra empresa. I justament tranquil·litat i confiança és el que ofereix Vissegur. Aquesta empresa de seguretat reusenca proporciona solucions globals i personalitzades per a protegir tota mena d’instal·lacions i espais. Entre els seus serveis, s’inclouen la instal·lació i manteniment d’alarmes, càmeres, sistemes de protecció contra incendis i controls d’accessos.

Van començar la seva activitat l’any 2010 i, des de 2019, van integrar-se dins del grup SiC24, empresa lleidatana amb més de 20 anys d’experiència al sector, amb una central receptora

d’alarmes pròpia, que ha estat reconeguda amb un Diploma al mèrit en Seguretat Privada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

La seva central receptora

Tenen una central de control d’alarmes pròpia, que està operativa les 24 h. tots els dies de l’any d’alarmes està operativa les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Des d’allí, controlen i gestionen la totalitat dels senyals que reben dels sistemes de seguretat dels seus clients i, en cas de produir-se qualsevol incidència, ràpidament es verificarà el tipus de senyal rebut per

Entre els seus serveis s’inclouen la instal·lació i manteniment d’alarmes, càmeres, sistemes contra incendis i control d’accessos.

a poder donar una resposta eficaç en el menor temps possible.

Aquesta capacitat de resposta que ofereixen les solucions de seguretat de Vissegur es deu a dos factors. D’una banda, disposen de les últimes innovacions tecnològiques en recepció i control d’alarmes, cosa que es tradueix en una millor gestió. De

l’altra, compten amb un equip humà altament qualificat i amb una àmplia experiència, que els permet oferir la màxima qualitat en el servei. En aquest sentit, cal destacar que un dels valors afegits del seu servei és comptar amb un equip de vigilants de seguretat propi encarregat de verificar els senyals d’intrusió i

supervisar les instal·lacions en un radi de 40 quilòmetres.

Actualment, un centenar de persones formen part del grup.

Totes elles es preocupen per a oferir un tracte personalitzat i un servei de qualitat, avalat per la certificació ISO 9001:2015.

«El nostre principal objectiu és la màxima satisfacció del client

i dels nostres treballadors», asseguren.

Enguany, Vissegur traslladarà al polígon industrial Granja Vila de Reus, en unes noves instal· lacions més noves, àmplies i funcionals des de les quals continuaran atenent les necessitats de seguretat de tots i cadascun dels seus clients.

24

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL CEDIDA

El Molló, el laboratori de proves del 5G amb el sòl més competitiu de Catalunya El polígon, situat entre Mora la Nova i Tivissa, jugarà un rol clau en el futur de la Ribera d’Ebre Anna Ferran

Un pol d’innovació únic, que esdevindrà un dels motors econòmics de futur de la Ribera d’Ebre.

El Polígon Industrial El Molló, situat als termes municipals de Mora la Nova i de Tivissa, reuneix tot un seguit de característiques que el posicionen com un enclavament molt interessant per a empreses de tots els sectors. La disponibilitat dels espais, un preu altament competitiu, la connectivitat amb algunes de les principals vies terrestres del país i les instal·lacions i serveis que ofereix fan d’aquest polígon una aposta molt atractiva, explica l’alcalde de Mora la Nova, Francesc X. Moliné. Ara bé, si hi ha un aspecte que el fa únic aquest és el desplegament del 5G. El Molló és un dels membres del projecte CoEbreLab 5G, que

ha suposat la creació de la primera àrea 5G de Catalunya més enllà dels punts de connectivitat de les operadores en zones urbanes. Així doncs, el polígon ha esdevingut un banc de proves per a l’ús del 5G en l’àmbit productiu.

S’ha construït una nau que funciona com un espai de coworking on diverses empreses duran a terme proves a petita escala per a la implantació del 5G en els seus processos productius. Actualment, la implantació del 5G ja està finalitzada i en funcionament. Dins de la nau, hi operarà una primera empresa, de l’àmbit dels drons, i n’hi ha d’altres que ja han mostrat el seu interès, explica el batlle. Més enllà de l’interès que suscita el projecte en si, aquesta iniciativa ha permès que totes les parcel·les del Molló tinguin cobertura 5G amb una

Les parcel·les i espais es poden adaptar en funció de les necessitats de les empreses.

xarxa pròpia, tancada i acotada, cosa que facilita la gestió de les dades i la ciberseguretat.

Un espai d’oportunitats «El Molló és un dels pocs polígons a tota Catalunya que disposa de fibra i 5G», destaca Moliné, qui remarca que aquest espai està totalment pensat pel present, però sobretot pel futur.

Així mateix, el batlle afegeix que el polígon té la possibilitat de disposar de gas natural, element indispensable en molts proces-

sos productius. A tots aquests aspectes, cal sumar-n’hi d’altres com la proximitat amb l’AP-7, l’A-7 i l’N-420, així com el ferrocarril, que està a menys de dos quilòmetres. «S’estan fent molts esforços per a impulsar el transport per ferrocarril i tenir-lo a tocar del polígon és clau per la competitivitat del Molló», reflexiona l’alcalde Mora la Nova.

Ara bé, si hi ha un aspecte pel qual destaqui El Molló, puntualitza Francesc X. Moliné, és «per oferir un dels preus més

competitius de sòl industrial de tota Catalunya». I és que el preu del metre quadrat al Molló és a partir de 25 euros. Així mateix, les parcel·les es poden adaptar i personalitzar en funció de les necessitats de cada implantació, ja que ara per ara encara està buit. Justament per a fomentar-ne l’ocupació, el Consorci per a la Promoció del Molló ofereix importants ajuts a la primera empresa que s’hi estableixi, per a ajudar-la de manera progressiva en el seu procés d’implantació.

EMPRESA RECOMANADA

La importància de tenir un bon servei de prevenció de riscos laborals Salut i Treball aposta per a fer de la teva una empresa saludable Redacció

Totes les empreses o autònoms que tinguin contractat almenys un treballador, independentment de la seva activitat, tenen l’obligació de protegir els seus treballadors dels riscos laborals que puguin existir. L’empresa ha de garantir la seva salut i

seguretat en tots els aspectes relacionats amb la seva feina, mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa i l’adopció de les mesures necessàries.

Els serveis de prevenció de riscos laborals són empreses especialitzades en Prevenció de

riscos laborals, acreditades per al Ministeri de Treball i Seguretat Social i s’encarreguen d’assessorar, gestionar i adaptar les empreses perquè desenvolupin les activitats preventives exigides per llei.

Salut i Treball n’és un bon exemple. Des de les seves ofici-

El 83% de les empreses considera que cal reformar la fiscalitat empresarial El 83% de les empreses espanyoles considera necessària una reforma de la fiscalitat empresarial, segons indica l’Observatori de la Competitivitat Empresarial, publicat per la Cambra de Comerç d’Espanya. Entre les companyies que es mostren a favor d’una reforma, tres de cada quatre creuen que s’hauria d’orientar cap a una reducció dels costos de contractació, mentre que més de la meitat (58%) aposten per una major progressivitat. Altres qüestions que les empreses opinen que s’haurien de tenir en compte serien la lluita contra el frau fiscal (46,7%), simplificar els procediments tributaris (36,4%) i incentivar conductes sostenibles (19%).

Un 75% considera que la pressió fiscal que suporta actualment és superior a la de fa cinc anys. En aquest sentit, un 85% apunta que un hipotètic increment de la pressió fiscal seria «negatiu o molt negatiu» per l’ocupació. No obstant això, més de la meitat considera que un augment de la pressió fiscal no tindria repercussions en els preus, o bé tindria un impacte «poc rellevant». nes de Reus opera a tot l’estat i ofereix els seus serveis en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals a qualsevol tipus d’empresa que ho pugui necessitar.

Cal destacar que compta amb el seu equip propi de tècniques i doctores del treball per oferir una atenció acurada en els camps de la Seguretat, la Higiene Industrial, l’ergonomia i psicosociologia i medicina del treball.

Si vols ser una empresa saludable, contacta amb ells sense compromís i veuràs com es disminueix l’absentisme, es redueixen les baixes laborals i s’incrementa la productivitat.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

25

26

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

INNOVACIÓ

El nombre d’startups catalanes creix un 26% des de l’esclat de la pandèmia

CEDIDA

da la presència internacional de les startups catalanes. Així, conclou que el 73% de les empreses emergents compten amb clients internacionals, que representen gairebé la meitat (47%) de la seva facturació.

Prop de la meitat treballa amb tecnologies ‘deep tech’ i, sectorialment, es dedica principalment a la salut, els serveis empresarials i les TIC Redacció

A Catalunya hi ha actualment 1.900 startups (2021), un 11,4% més que el 2020 i un 26,4% més que el 2019, abans de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. Segons el document, l’ecosistema català de startups ha crescut de forma constant els darrers anys, amb un augment en el nombre d’empreses emergents del 75% des del 2016, el primer any de la sèrie, cosa que ha consolidat Catalunya com «el primer hub de startups del sud d’Europa».

L’informe apunta que les empreses emergents catalanes ocupen 19.300 persones (dades 2020, les últimes disponibles), un 10% més que el 2019. És a dir,

el 2020 es van crear 1.800 nous llocs de treball en les empreses emergents catalanes tot i la situació provocada per la pandèmia.

Aquest creixement de l’ocupació ha comportat que les startups hagin guanyat dimensió els darrers anys: el 2018 el 85% de les empreses emergents catalanes tenia menys de 10 treballadors, un percentatge que es redueix fins al 76% el 2020. En aquest sentit, el director general d’Innovació i Emprenedoria, Lluís Juncà Pujol, ha destacat que «cada cop augmenta més la mida de les startups catalanes, el que les fa més robustes i capaces de generar valor afegit per ser més escalables i tenir un impacte global».

També ha registrat aquesta evolució la facturació de les empreses emergents. Si el 2018 el 77% de les startups catalanes facturava menys de 500.000 euros, el 2020 aquest percentat-

ge s’ha situat al 67%, augmentant d’aquesta manera els trams d’empreses que facturen més.

Tot i la crisi de la covid-19, la facturació global de les startups catalanes es va mantenir estable el 2020 amb un volum de 1.710 milions d’euros.

Mirada global L’informe apunta la forta connexió internacional de l’ecosistema català de startups. En primer lloc, el 26% dels treballadors són estrangers, un 17% en el cas dels fundadors. La majoria de professionals estrangers treballa a les àrees de tecnologia (22%), gestió i estratègia (21%), vendes (17%), màrqueting (16%) i operacions (13%), mentre que principalment provenen d’Europa occidental (41%), Amèrica del Nord (15%) i Amèrica del Sud (15%). D’altra banda, l’estudi també recull per primera vega-

EMPRESA DESTACADA

SERVEI RECOMANAT

Busques un espai per a professionals emprenedors?

Multioficines Tarraco Compten amb despatxos, espai coworking i sales de reunions A. Ferran

Crear xarxa i compartir contactes, experiències i també espai.

Aquesta és una de les principals demandes dels emprenedors. És per això que els espais professionals compartits són

Un de cada quatre treballadors de les startups és estranger.

Aposta tecnològica El document posa de manifest l’aposta tecnològica de les startups catalanes. En concret, apunta que el 47% de les empreses treballen amb tecnologies vinculades al deep tech, és a dir, les basades en un descobriment científic o una innovació en enginyeria. Per tecnologies, destaca l’ús per part de les startups catalanes de la intel·ligència artificial i el big data (36% del total), el cloud i l’edge computing (14%), l’automatització (10%), l’internet de les coses i els sensors (9%), la connectivitat (4%), la realitat augmentada i virtual (4%), la bioenginyeria (3%) i el blockchain (3%). Segons l’informe el 46% de les empreses emergents catalanes té alguna patent o sistema de protecció del seu coneixement, com un model d’utilitat o secret industrial. Per sectors, les startups catalanes es dediquen principalment a la salut (16%), les solucions empresarials-software (13%) i les TIC (7%). Destaquen també les empreses que treballen en els àmbits dels viatges i l’oci (6%), les fintech (5%), el foodtech (5%) i l’energia (5%).

un model cada cop més buscat. Tarragona compta amb un espai únic que ofereix serveis d’alt valor, comoditats i una atmosfera idònia perquè els projectes empresarials prosperin: Multioficines Tarraco.

Aquest espai disposa de despatxos, sales per a reunions i altres esdeveniments empresarials i una zona de coworking.

La clau de Multioficines Tarraco és que no només facilita unes instal·lacions de primer nivell, amb totes les comoditats i necessitats d’un espai laboral, sinó que inclou un ampli ventall de serveis, com secretaria, paqueteria, catina, domiciliació social i fiscal de l’empresa en la seva adreça, atenció telefònica i personalitazada de les visites, entre altres. I tot en un ambient que fomenta el networking i les sinergies entre professionals.

BEEPBOX intensifica l’aposta pel ‘gaming’ amb més models i marques L’objectiu és oferir tot allò que busca aquest públic A. Ferran

El gaming és molt més que una afició de joves. La gamificació ha esdevingut una tendència que s’està estenent cap a àmbits com la formació o el turisme, gràcies a l’engagement

que generen. Espanya és el quart país d’Europa amb més penetració dels videojocs, segons dades de GameTrack. Així doncs, no és d’estranyar que les companyies informàtiques apostin fort per aquest sector.

La cadena BEEPBOX, pertanyent al grup reusenc Ticnova, està posant el focus en el públic gamer. Des de sempre, han comptat amb tota mena de material per als apassionats del gaming, tant per a PC com per a consoles. Ara, BEEPBOX ha intensificat l’aposta, tant en les botigues físiques com en el seu e-commerce, amb més models, marques i nous equips de producció pròpia. L’objectiu és oferir un assessorament altament especialitzat, amb tota mena d’equips i perifèrics, perquè qualsevol gamer pugui ferse el seu equip a mida.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

27

INICIATIVA PIONERA CEDIDES

La Xarxa Santa Tecla aposta per la participació ciutadana PÀNEL PÚBLIC ASSESSOR. Un grup de 15 persones, representatives del conjunt d’usuaris i usuàries al Tarragonès i Baix Penedès, es reuneixen periòdicament amb la direcció de l’organizació sanitària, social i docent Redacció

L’octubre de 2021 la Xarxa Santa Tecla va fer un pas més en el seu compromís per la participació ciutadana en la presa de decisions i el bon govern amb la constitució i posada en marxa del seu Pànel Públic Assessor, òrgan consultiu integrat per quinze ciutadans i ciutadanes que es reuneix periòdicament amb la direcció de la Xarxa Santa Tecla. Els membres del pànel actuen en representació del conjunt d’usuaris i usuàries dels serveis que l’entitat sanitària, social i docent presta al Tarragonès i el Baix Penedès.

L’objectiu d’aquest òrgan, que ja s’ha reunit dues vegades amb la direcció de la Xarxa Santa Tecla i ho tornarà a fer el pròxim dia 1 de març, és establir un diàleg directe i bidireccional entre l’organització i una representació dels seus usuaris i usuàries. Si bé les aportacions del pànel no són vinculants, sí que

són de molta utilitat per conèixer millor les necessitats reals i les expectatives de la ciutadania amb relació a l’organització a curt, mitjà i llarg termini. De fet, els pànels públics són un model utilitzat des de fa temps per empreses del sector químic i portuari a Tarragona. La Xarxa

El pànel és una eina últil per conèixer de primera mà les necessitats reals i les expectatives de la ciutadania Santa Tecla n’és, en aquest sentit, pionera en el sector sanitari i social a Catalunya.

La primera reunió del pànel, així com la seva presentació pública, va tenir lloc el passat 6 d’octubre a les instal·lacions de la Fundació Casa Sant Josep, entitat adherida a la Xarxa de Santa Tecla. En ella es va fer la

presentació formal dels seus integrants i es van donar a conèixer el funcionament i les temàtiques a tractar en les primeres trobades. La segona reunió, celebrada el mes de desembre de 2021 a les instal·lacions de la Fundació Estela per a la Discapacitat, també adherida a la Xarxa Santa Tecla, es va fer un profund abordatge a l’actual situació dels serveis sanitaris d’atenció primària i els canvis que experimentarà a curt termini, sobretot condicionats per la situació de pandèmia dels darrers dos anys. El pròxim 1 de març se celebrarà la tercera sessió, al CAP Botafoc del Vendrell, on es continuarà analitzant la situació de l’atenció primària i el seu model de futur, tant des del punt de vista dels professionals que presten el servei com dels seus usuaris i usuàries.

El pànel està integrat per homes i dones de totes les edats i ideologies, però, sobretot, molt

A dalt, foto de grup dels 15 membres del pànel i, a sota, imatge d’una de les sessions.

implicades amb el territori i representatives de la societat del Tarragonès i el Baix Penedès.

Són, en definitiva, persones usuàries dels serveis sanitaris i socials que ofereix la Xarxa Santa Tecla i que representen la diversitat de les nostres comarques. Entre les persones que integren aquest òrgan hi trobem Eduard Rius, exconseller de Sanitat de la Generalitat (19962002), Antoni Pinilla, exju-

gador de futbol professional, Sílvia Ferreres, gestora cultural i representant veïnal del Barri Sant Roc de Tarragona, Ricard Vinyals, director del setmanari 3 de vuit del Penedès, i Salvador Rodríguez, president del Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell, entre d’altres.

Amb la posada en marxa d’aquest pànel es fa un pas més en el procés que va iniciar-se l’any 2000, quan la Xarxa Santa

Tecla va esdevenir una agrupació de fundacions sense ànim de lucre governada per la societat civil del territori a través dels seus respectius patronats.

En aquest sentit, el pànel esdevé una eina molt útil per conèixer les necessitats reals i les expectatives de la ciutadania en aquest moment ple de reptes.

Més informació sobre el Pànel Públic Assessor i els seus integrants a www.xarxatecla.cat.

28

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

DADES

ACTUALITAT

La llar, el vestit i el calçat impulsen les vendes del comerç al detall

La Diputació ofereix sessions formatives sobre els fons europeus

Van créixer un 3,3% l’any passat i l’ocupació del sector es va incrementar un 2,6% ACN

ACN

Les vendes del comerç al detall a Catalunya han crescut un 3,3% interanual aquest 2021, deixant enrere la caiguda del 9,1% registrada l’any passat arran de la crisi de la covid-19. Catalunya ha estat la tercera comunitat on més han augmentat les vendes, superada només per les Illes (+7,5%) i Madrid (+7,3%), segons les dades provisionals publicades aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La millora de les vendes es deu, en bona part, a la reactivació dels negocis especialitzats en equipaments de la llar i en el vestit i el calçat, amb creixements interanuals superiors al 10%. Pel que fa a l’ocupació, a Catalunya s’ha incrementat un 2,6% l’any 2021, dues dècimes per sobre la mitjana estatal.

Malgrat la millora respecte a l’exercici anterior, les dades registrades al desembre són pitjors a les de l’any passat. A Catalunya, l’Índex de Comerç Minorista (ICM) s’ha situat en el -3%, una taxa semblant a la mitjana estatal (-3,3%).

Redacció

Les vendes als negocis amb un únic establiment s’han incrementat un 2,1%.

Al conjunt de l’Estat, les vendes del comerç al detall durant l’any 2021 han crescut un 3,2%, impulsat també pels negocis especialitzats en la comercialització de vestit i calçat (+21,5%) i equipaments de la llar (+10,8%).

Els ingressos al sector de l’alimentació, en canvi, han disminuït un 0,8% en el conjunt de l’exercici.

Pel que fa a la mida de les empreses, els grans motors de creixement han sigut les petites

cadenes (+7,8%) i les grans superfícies (+7,3%). Per altra banda, les vendes als negocis amb un únic establiment s’han incrementat un 2,1%, mentre que en les grans cadenes han augmentat un 0,3%.

TARRAGONA

IMMOBILIARI

Finques Esteve Martí, referents a Tarragona en la gestió d’immobles Un dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona. Així es presenta Finques Esteve Martí. L’experiència de més de 60 anys junt amb un tracte rigorós i personalitzat els ha convertit en una de les agències amb més reconeixement. Ara, la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent i Teresa Maria Llevat al capdavant, manté el bon funcionament que els

Són gratuïtes, set online i dues presencials

defineix, amb l’energia renovada i un tarannà innovador.

Disposen d’un equip qualificat i amb molta experiència en el sector. D’un temps ençà, Finques Esteve Martí ha inclòs els serveis de gestió de compravenda i lloguer d’immobles, oferint així un servei immobiliari global. I sempre amb la garantia de comptar amb professionals amb un profund coneixement del sector.

a les 16 h, amb Programa d’Horizon Europe (2021-2027): inversió en investigació i innovació.

El pròxim divendres, dia 3 a les 10, es tractarà el Programa COSME per a la competitivitat de les empreses. Les dues últimes sessions teòriques es duran a terme el dia 8 de març a les 16 i el 10 de març a les 10 h i tractaran sobre Oportunitats de finançament amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i Kit Digital per a pimes: suport a la digitalització, respectivament.

Les dues sessions adreçades als tallers pràctics tindran lloc, presencialment, al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus, els dies 15 i 17 de març entre les 10 i les 14 h. La primera es dedicarà a la preparació de les convocatòries i la segona a la gestió i justificació. La inscripció és gratuïta a través del correu electrònic regioconeixement@dipta.cat.

S’ha de fer constar nom i cognom del participant i un email.

MOBILIARI

Llueix la teva millor versió amb els tractaments de Lua Perruqueria Si vols lluir la teva millor versió, recorda aquest nom: Lua Perruqueria. Aquest centre d’estètica capil·lar, situat a l’avinguda Pere Martell 31 de Tarragona, ofereix tota mena de tractaments i serveis per a treure el màxim partit a la teva cabellera. Destaca principalment els seus tractaments amb queratina que aconsegueixen uns cabells suaus, llisos i brillants. També duen a

La Diputació de Tarragona donarà resposta als principals dubtes que les empreses de la demarcació poden tenir sobre els fons europeus i el seu aprofitament a través de nou sessions formatives, set en format online i 2 de presencials. Les dues primeres sessions es van dur a terme dilluns i dimecres i avui el programa continua amb Ajuts d’estat. Què són?, que s’oferirà a les 10 del matí. L’objectiu de les xerrades és donar a conèixer els fons i programes que la Unió Europea posa al seu abast i com gestionar les peticions per a acollir-s’hi. Aquest cicle de sessions formatives es posa a l’abast del teixit empresarial en el marc de les activitats de dinamització de la Regió del Coneixement Catalunya Sud. Les sessions teòriques tindran lloc en format online a través de la plataforma Zoom amb una durada d’1 hora. Després de la que s’ha programat per avui, es reprendran dimecres vinent,

terme tractaments per a hidratar la cabellera i revitalitzar-la, entre altres. Lua Perruqueria treballa amb les primeres marques del món de la cura capil· lar i disposa d’una àmplia varietat de cosmètica per al cabell natural i vegana.

Vols provar els seus tractaments o simplement actualitzar el teu look? No oblidis concertar cita prèvia trucant al 977 17 39 70.

Quèss Comoditat, la passió de construir llars «La nostra feina és una passió; la passió de construir llars». Aquesta és la filosofia de Quèss Comoditat. L’establiment, dedicat al mobiliari i a l’interiorisme, està a punt de celebrar el seu 8è aniversari, si bé compten amb una trajectòria de més de 30 anys. Justament és la seva experiència, combinada amb la implicació personal en cada projecte i la transparència, el que els per-

met oferir un assessorament professional i honest, en el qual el client sempre està al centre. «L’empatia, la capacitat de resoldre qualsevol problema i un tracte proper ens defineixen», asseguren. Són distribuïdors de primeres firmes com Fama, Ros, Sonpura, Baix Mòduls, Orts, Pedro Ortiz, Arasanz, etc. Tenen mobiliari i armaris a mida per a tota mena de pressupostos i estils.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

29

ESTABLIMENT RECOMANAT JOAN CARLES

Escolta de nou la vida amb els tractaments auditius de Sonotea Tarragona Estan al costat del pacient per a ajudar-lo a recuperar l’audició oferint una atenció integral i totalment personalitzada Anna Ferran

Viure la vida és també escoltar-la. Ara bé, és molta la gent que es perd mil i un matisos d’allò que passa al seu voltant perquè pateix alguna mena de problema auditiu. Davant d’una situació com aquesta, hi ha qui s’acostuma al seu dèficit auditiu i aprèn a viure gairebé en silenci, sense escoltar plenament el seu entorn. Això, però, és un error.

I és que si ens posem en bones mans, com les de Sonotea Tarragona, veurem com podem tornar a percebre els sons que ens envolten i gaudir d’ells.

Sonotea és un centre d’especialitats auditives independent que tracta tota mena de trastorns auditius d’una manera totalment personalitzada i centrada en el pacient. La qualitat

en l’atenció, la innovació en els tractaments i aparells, una llarga experiència en el sector de l’audiologia i la proximitat amb el pacient són els valors que fan d’aquest un centre auditiu de

Fan reeducacions per a recuperar la capacitat d’escolta en portar un audiòfon referència a la ciutat. En aquest sentit, les seves copropietàries i emprenedores, Sonia Fernández, audioprotetista i directora tècnica, i Sandra Gómez, administrativa, expliquen que el seu objectiu és oferir el millor servei professional i que la manera de fer-ho és posant el pacient al

La professionalitat de Sònia Fernández i Sandra Gómez els ha valgut ser reconeguts com a Centre de Qualitat del So per Belsound.

centre.

Així doncs, proporcionen un servei integral, que inclou des dels primers estudis i l’assessorament fins a les revisions anuals i al manteniment dels audiòfons. A més, compten amb un servei d’audiologia especialitzat en entrenaments i reeducacions auditives per a millorar les capacitats del pacient després de

recuperar la capacitat d’escolta en portar un audiòfon. Un altre dels serveis destacats de Sonotea és el tractament d’acúfens.

Disposen d’uns audiòfons que emmascaren els sorolls que senten aquelles persones que pateixen d’acúfens, cosa que els ajuda a relaxar-se i a gaudir del seu entorn.

La seva expertesa i tracte di-

ferencial envers els pacients els ha valgut ser reconegut com a Centre de Qualitat del So per Belsound, una xarxa d’experts en salut auditiva que vetlla per a l’excel·lència. I no només això, sinó que ara són també centre autoritzat i exclusiu de Phillips a la ciutat, de manera que les solucions auditives d’aquesta firma només es poden trobar a

l’establiment que Sonotea té al carrer Colom 11 de Tarragona.

Cal destacar que aquest centre auditiu s’adapta a les necessitats dels seus clients. Així doncs, ofereixen garanties en tots els seus tractaments, un finançament a mida i un temps de prova per a habituar-se als audiòfons, perquè el benestar dels pacients és la seva prioritat.

30

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

COMERÇ CEDIDA

El preu i la comoditat en el servei són els dos aspectes més importants a l’hora de fer una compra, segons indica l’enquesta de PwC.

Les compres en botigues físiques creixen i el mòbil es consolida Un estudi de la consultora PwC indica que l’ús del mòbil com a canal de compra creixerà fins a equiparar-se al canal presencial Anna Ferran

La manera com comprem ha canviat de manera radical en els últims dos anys. L’esclat de la pandèmia i el confinament van suposar un abans i un després per al sector del comerç. Si bé l’escenari actual és molt diferent del de mitjans de 2020, el cert és que hem incorporat en la nostra rutina diària fórmules que vam

començar a utilitzar amb assiduïtat durant les setmanes de confinament i que lluny de marxar han persistit, com a mostra del canvi d’hàbits que ha suposat la irrupció de la covid. L’última edició de l’enquesta Global Consumer Insights Pulse, elaborada per la consultora PwC el passat desembre, mostra com, a poc a poc, les compres físiques van

guanyant de nou terreny, això sí, seguides d’un competidor ferm que ho ha canviat tot: el mòbil.

En la línia de molts altres estudis i informes, on ja es fa referència a la predisposició dels consumidors a augmentar les seves despeses en compres i serveis, l’enquesta de PwC indica que els ciutadans planegen gastar més diners, respecte a la dar-

rera edició, feta el juny de 2021.

La clau, per al sector comercial, és saber com tenen intenció de fer-ho, per a poder-se anticipar i aprofitar l’ocasió que es presenta, després de dos anys realment complicats. Global Consumer Insights Pulse indica que ara un 47% dels espanyols realitza compres en establiments físics, com a mínim, un cop per setma-

INMOBILIARIA ADMINISTRACIÓN COMUNIDADES DEPARTAMENTO JURÍDICO SERVICIOS FISCALES ARQUITECTURA MANTENIMIENTOS EN GENERAL SEGUROS C/Francesc Pérez Dolz 30, local 2. 43850 Cambrils.

C/Riudoms nº1 baixos Cambrils. Tel. 877 061 125 · 652 440 407. carmen@cgfinques.com · www.cgfinques.com

na. En l’enquesta de mitjans de 2021, aquesta xifra se situava dos punts percentuals per sota, en el 45%, i just quan va irrompre la pandèmia, el percentatge era del 41% i el 2019, del 48%. Per tant, s’ha produït una recuperació important durant el 2021 que es preveu que es mantingui enguany. La clau de la recuperació, indiquen els elaboradors de l’enquesta, ha estat les bones dades de vacunació.

Comprar amb el mòbil El principal canvi que ha suposat la pandèmia en l’àmbit del comerç és l’explosió definitiva de les compres online, que ha arribat per a quedar-se i consolidar-se.

Novament, aquí és vital conèixer els hàbits dels clients per a ade-

quar al màxim el canal de compra. L’última onada d’aquesta enquesta indica que el dispositiu que més s’utilitza a l’hora de fer compres online és el mòbil. A nivell mundial, els smartphones engloben el 41% de les compres (a Espanya aquesta xifra se situa en el 33%), per davant dels ordinadors (31%), les tauletes (22%), els assistents de veu per a llar (18%) i els wearables (16%). Les previsions indiquen que l’ús del mòbil continuarà creixent i que acabarà equiparant-se al mateix percentatge que les compres en botiga física. Cal destacar que en el cas espanyol, abans de la pandèmia només el 20% dels consumidors compraven via mòbil setmanalment.

Ara bé, quins són els factors determinants a l’hora de comprar? Aquí, els consumidors no canvien: el preu i la comoditat en el servei són les dues claus.

Prop del 70% consideren que aconseguir la millor oferta o preu per un producte és el factor més important, sigui en botiga física o online.

En el cas de la compra electrònica un 43% afirma que disposar d’un servei d’entrega o de recollida eficient és rellevant.

Així doncs, si un e-commerce no ofereix facilitats i, en canvi, es compta amb una xarxa d’establiments físics ben localitzats, és probable que augmenti la venda en aquests últims.

Malgrat que preu i comoditat siguin les prioritats, la sostenibilitat està guanyant cada cop més protagonisme. Prop de la meitat dels consumidors assegura que té en compte els factors relacionats amb la sostenibilitat a l’hora de prendre decisions de compra.

En aquest sentit, l’enquesta de PwC revela que aquells que teletreballen són més sensibles.

Els autors asseguren que cada cop més els ciutadans prenen decisions que siguin bones per la societat i el medi ambient. «Les empreses han de recollir aquesta demanda, que no pararà de créixer», apunten. I conclouen: «els productes no han de ser només assequibles i fàcils d’aconseguir o sostenibles; han d’oferir les tres coses».

RDS

formació vial

Treu-te el carnet a l’Autoescola

Molins Nous, 6-8 Tel. 977 85 07 85 RIUDOMS Vidal i Barraquer 12 local 1. Tel. 977 79 33 65 CAMBRILS

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

31

EMPRESA DESTACADA

Grup GAMMA Tinalex, solucions a mida per als projectes de construcció Compten amb una àmplia xarxa d’establiments a la demarcació on ofereixen tota mena de materials constructius tant per a professionals com per a particulars CEDIDES

Anna Ferran

Amb vuit magatzems repar· tits per tota la província, Grup GAMMA Tinalex és una refe· rència al territori en món dels materials per a la construcció i el millor aliat tant per als pro· fessionals del sector com per als professionals que cerquen tota mena de solucions constructi· ves per a la seva llar. Compten amb establiments a Tarragona (polígon Riu Clar, carretera de València i carretera de Santes Creus), Reus, Cambrils, Torre· dembarra, Calafell i l’Ametlla de Mar. A més, tenen més de 3.000 metres quadrats d’exposició de ceràmica, banys i cuines on trobaran marques de prestigi i qualitat com Fassa Bortolo, Pro· pamsa, Rosagres, Roca Ceràmi· ca, Keraben, Pamesa, Terrade· cor, Danosa, Grupo Puma, Sika, Schluter System o Cementos Molins. A més, també disposen dels productes de la marca prò· pia BAHO, que ofereix en exclu· sivitat Grup GAMMA Tinalex.

En els seus establiments s’hi pot trobar tot el necessari per a qualsevol mena de projecte de construcció: materials, siste· mes constructius tècnics, aïlla· ments, tabiqueria seca, mobles per a banys i cuines, sanitaris, mampares, paviments i reves· timents de ceràmica en estoc que ajuden a construir llars més sostenibles i eficients. I és que estan plenament compromesos amb el futur del planeta, motiu pel qual ofereixen tota mena de solucions que ajudin, des de les nostres llars, a tenir una vida més sostenible.

Una compra més eficient L’àmplia varietat de marques,

així ho demostra les facilitats i l’atenció experta que ofereixen.

Els professionals de la cons· trucció troben a les seves instal· lacions espais amplis on poden fer les seves compres de mane· ra ràpida i còmoda, amb molt d’espai d’aparcament, bona ubicació i bones comunicacions amb les principals carreteres, cosa que els permet arribar sen· se problemes ni embussos. El servei ràpid i competitiu i l’as· sessorament dels nostres pro· fessionals acaba d’arrodonir l’experiència de compra.

Un dels principals objectius

La compra és ràpida i eficient, cosa que els professionals de la construcció agraeixen

CALAFELL REUS

TORREDEMBARRA TARRAGONA

CAMBRILS

L’AMETLLA DE MAR

Polígon Riu Clar - Nou magatzem Carretera de València Carretera de Santes Creus

Vuit magatzems a la província

Grup GAMMA Tinalex, més a prop teu

Als seus magatzems, s’hi poden trobar tota mena de materials de construcció i en els seus més de 3.000 m2 d’exposició es poden veure les principals tendències de les primeres marques en cuines, banys i ceràmiques.

productes i referències i el fet de comptar amb una àmplia xarxa d’establiments al conjunt de la demarcació, però, no són els únics punts forts que fan de Grup GAMMA Tinalex una re· ferència. La seva vocació de ser· vei al client és la seva filosofia i

de Grup GAMMA Tinalex és fer que l’experiència de com· pra sigui més ràpida i eficient, cosa que els professionals de la construcció agraeixen perquè els fa guanyar temps. A més, el seu equip humà ofereix soluci· ons i un servei personalitzat i de qualitat que fidelitza els seus clients i els diferencia de la resta de propostes del mercat.

Serveis afegits De la mateixa manera, els cli· ents particulars podran adquirir qualsevol material que neces· sitin a la vegada que podran gaudir de serveis afegits, com finançament a mida, transport, col·locació, presa de mides, pro· jectes 3D i la posada en contacte amb professionals de la refor· ma. I tot amb un excel·lent ser· vei postvenda.

32

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

CENTRE RECOMANAT

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb una trajectòria de 50 anys en la formació d’operadors de plan· ta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capda· vanteres els han permès tras· lladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació me· cànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Una formació 4.0 La digitalització està suposant una nova revolució industri· al. L’automatització, la intel· ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible proces· sos més sostenibles, més depu· rats i amb una fabricació més personalitzada. L’equip docent del Comte de Rius és plena· ment conscient d’això i treballa en diferents línies per a garantir que els alumnes adquireixin les competències 4.0 per fer front

al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors com a eina per fer exercicis i pràc· tiques en diferents escenaris laborals assegurant un bon entrenament del futur profes· sional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràc· tiques i han generat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permeten apropar a l’estudiant a situa· cions quasi reals on pot posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segu· ra i controlada. Així mateix, empren màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats.

En aquest curs i en el pròxim, el centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, enguany han engegat el curs d’especialització Digitalit-

zació en el manteniment industrial orientat a la preparació en la indústria 4.0 de tècnics superiors de les branques quí· mica, elèctrica i mecànica.

Referents en l’hidrogen verd El seu compromís amb la in· novació els ha convertit en un dels centres formatius de refe· rència en l’àmbit de l’hidrogen verd. Aquest curs han impartit classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno que realitzen en col·laboració amb diverses universitats, el grup Repsol-Petronor, i centres d’FP de diferents territoris. A més, participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis.

Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui no· més un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’ins· titut ha esdevingut una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

Acreditar l’experiència professional, l’alternativa per a créixer laboralment Aquelles persones amb molta trajectòria, però sense cap titulació oficial, poden validar els seus coneixements i aconseguir una certificació CEDIDA

Anna Ferran

Tenim una llarga experiència laboral en un àmbit, però, per circumstàncies diverses no comptem amb cap titulació ofi· cial que acrediti els nostres co· neixements. Això pot suposar un problema si ens quedem sense feina, perquè el més probable és que ens demanin el títol a totes les empreses on hi vagi vacants.

Però també pot ser un hàndicap a l’hora d’obtenir una posició de més responsabilitat a la nostra pròpia empresa. Davant d’aques· ta situació, quines alternatives tenen els treballadors molt ex· perimentats però sense titula· cions? La resposta té un nom: Acredita’t.

Fa anys, que la Generalitat va engegar un programa d’acre· ditació professional anomenat Acredita’t dirigit a professionals que volen validar tot el seu pro· dund coneixement pràctic amb una certificació oficial. En els darrers deu anys, 20.000 perso· nes s’han aconseguit certificar la seva experiència i l’objectiu del departament d’Empresa i Treball és que d’ara endavant s’acreditin a 20.000 professionals anual· ment. Ara bé, quins són els re· quisits i com s’ha de fer aquest procés?

Des de l’Agència FPCAT, l’ofi· cina que coordina el programa, indiquen que la persona interes· sada ha de tenir experiència la· boral, sigui com assalariat o com autònom, o haver cursat alguna mena de formació relacionada amb l’àmbit que vol acreditar.

Pel que fa a l’experiència es re· quereixen un mínim de 1.200 hores (o 2.000 en alguns sectors) treballades en els últims 10 anys.

Per a superar el procés no cal estudiar ni fer cap examen.

I en el cas de la formació no for· mal, cada convocatòria indicarà el mínim d’hores. Si es complei· xen aquests requisits, es pot ins· criure al programa.

El treballador sempre compta amb l’acompanyament d’un as· sessor que el guia al llarg de tot el procés. Primer es fa un segui· ment en el qual l’assessor ajuda a identificar les competències professionals a acreditar i es re· copila la informació necessària.

Amb tot, s’elabora un informe de recomanacions i així ja es pot passar a la segona fase que és la demostració. Per a avaluar els co· neixements, la persona farà una entrevista, una observació al lloc de treball o una simulació pràcti· ca. Per a fer aquesta part, no cal cap preparació prèvia ni estudiar, ja que no és un examen. Si les

competències queden demos· trades, s’emet una certificació oficial, que permet actualitzar el currículum, convalidar part d’un Certificat Professional o Títol de Formació Professional i continu· ar l’itinerari formatiu, si es vol.

Beneficis per a les empreses Des de PIMEC expliquen que aquest programa també bene· ficia les empreses, ja que «aug· menta la competitivitat i pro· fessionalització de l’empresa».

Així mateix, indiquen que tenir professionals que hagin acredi· tat la seva experiència, permet millorar l’organització interna, adequant els perfils més adients a cada lloc de treball. I apunten que també fomenta la motivació, gràcies al reconeixement de les seves capacitats.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

33

LABORAL CEDIDA

El Programa 30PLUS de Mas Carandell d’ajuts per contractar majors de 30 anys, a la recta final de la cinquena edició Les empreses interessades tenen fins a finals de març per a participar en aquesta iniciativa Redacció

A finals de març finalitza el període de contractació de la cinquena edició del Programa 30PLUS de Mas Carandell, un recurs d’intermediació laboral que ofereix a les empreses del Baix Camp, ajuts econòmics per contactar persones residents a Reus, de més de 30 anys i en situació d’atur.

L’actual edició disposa d’un màxim de 40 contractacions subvencionades, compatibles amb els incentius fiscals i les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social previstos a cadascuna de les modalitats contractuals. En aquests moments ja se n’han tancat 31 amb 26 empreses el territori, 9 de les quals de caràcter indefinit.

Les empreses que encara vulguin acollir-se a les subvencions

poden adreçar-se les pròximes setmanes a Mas Carandell per assessorar-se i posar la seva oferta de treball, que l’equip tècnic gestionarà de forma confidencial, àgil i gratuïta, i publicarà al Portal d’Ocupació de Reus (ocupacio.reus.cat). També hi

Els contractes han de ser d’entre sis i nou mesos, amb una remuneració mínima de 15.000 euros anuals trobaran acompanyament personalitzat en la gestió per rebre l’ajut econòmic.

Per sol·licitar les ajudes, els contractes han de ser d’entre sis i nou mesos a jornada completa, no poden ser ni d’interinitat

ni de relleu, i han de comptar amb una remuneració mínima de 15.000 euros bruts anuals.

La relació contractual també inclou 20 hores de formació en el marc de la jornada laboral i assignar una persona per fer la tutoria de la persona contractada.

Més de 200 persones han trobat feina gràcies a aquest programa i Mas Carandell en els últims cinc anys El programa actual prioritza dos tipus de col·lectiu segons el grau de dificultat per trobar feina: el de persones majors de 45 anys i el que es troba en situació d’atur de llarga durada. En aquest sentit, ara per ara, dels

El program actual prioritza dos col·lectius: els majors de 45 anys i els aturats de llarga durada.

31 contractes efectuats, 18 s’han fet a majors de 45 anys i 11 més a persones en situació d’atur de llarga durada.

Mas Carandell té més cinc anys d’experiència en la gestió del programa 30 PLUS. En el conjunt de les edicions anteri-

ors, 165 empreses van escollir Mas Carandell per tramitar la subvenció, i van trobar feina 207 persones, de les quals 86 van continuar treballant a l’organització més enllà del període de subvenció.

El Programa 30 PLUS està

subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal - Ministerio de Trabajo y Economía Social en el marc del Programa SOC-30 Plus, regulat per l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

34

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

DADES

Sis de cada deu indústries han tingut dificultat per aprovisionar-se

CEDIDA

El 76,7% de les companyies catalanes amb problemes de subministrament han notat l’encariment de preus ACN

El 57,4% de les indústries declaren haver tingut dificultats per disposar d’aprovisionaments al quart trimestre del 2021, gairebé el doble que el conjunt d’empreses (30,4%), segons l’última actualització de l’Enquesta de clima empresarial que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El segon sector més afectat per la crisi de subministraments i l’augment de preus de matèries primeres és comerç (40,7%), seguit de la construcció (33,7%). En canvi, per sota de la mitjana catalana hi ha l’hostaleria (28,1%) i la resta de serveis (13,2%). D’altra banda, el 76,7% de les companyies amb dificultats de subministrament han notat l’alça de preus. Gairebé la meitat han vist incrementat el cost de les compres entre el 10% i el 25%.

El 91,1% de les empreses

catalanes amb dificultats per disposar d’aprovisionaments s’han vist afectats per aturades o retards en el subministrament el quart trimestre del 2021. En el 40,6% dels casos, han patit endarreriments que han afectat entre el 10% i el 25% del valor de les seves compres i, en més d’un terç dels establiments, l’afectació ha estat de fins al 10%.

Pel que fa a l’encariment de preu, una quarta part dels establiments han patit un increment per sobre d’un 25% el darrer any. Els sectors que han vist incrementar més els preus, per sobre del 25%, són l’hostaleria i la indústria amb el 37,8% i el 33,6% dels establiments, respectivament. Per afrontar la manca d’aprovisionaments, la principal mesura de les empreses ha estat assumir pèrdues o menors beneficis (80,1%). Altres han traslladat l’encariment als preus finals

(63,7%). El 69,6% de les companyies afectades per la manca d’aprovisionaments preveuen que les restriccions o limitacions milloraran al llarg del 2022.

Amb relació a la pandèmia, el 34,3% de les empreses de Catalunya es declaren afectats per la crisi sanitària al quart trimestre del 2021, 2,1 punts més que el trimestre anterior, fet que suposa un augment per primera vegada des de l’inici de la pandèmia.

Durant els últims tres mesos de l’any la sisena onada va obligar a reprendre restriccions com el toc de queda o el tancament de l’oci nocturn. El sector que més ha notat el repunt causat per l’òmicron ha sigut l’hostaleria, amb un increment de 17,3 punts.

Tot i l’augment trimestral, aquest indicador ha disminuït 49,3 punts respecte de l’inici de la crisi sanitària al segon trimestre del 2020 (83,6%).

Guanya en sostenibilitat i eficiència amb l’aerotèrmia de Saunier Duval El sistema ofereix calefacció, climatització i aigua calenta «L’aerotèrmia és el futur». Així de contundents es mostren des del Servei Tècnic de Saunier Duval a Tarragona sobre aquesta tecnologia. Motius no els falten. I és que aquest sistema que

Nadie sabe cuidar de algo mejor que quien lo ha creado

Gairebé la meitat de les empreses ha patit una pujada de preus d’entre un 10 i un 25% Els principals impactes que la covid-19 ha causat entre octubre i desembre han estat la disminució de la facturació (70%); l’augment de la complexitat dels processos per motius de protecció, higiene o prevenció (69,5%); l’impacte sobre l’ocupació

(50,4%), i la suspensió d’algunes activitats, com ara les de més risc de contagi (48,8%). La disminució de la facturació, a més de ser el principal impacte de la covid-19 al quart trimestre del 2021, és el que té un increment més elevat, de 15 punts, respecte al trimestre anterior.

Pel que fa a la previsió de recuperació de la facturació entre els establiments que l’han vist reduïda, el 2,1% ja l’ha recuperat i el 38,3% creu que la recuperarà

en dotze mesos o menys. D’altra banda, un 40,4% calcula que trigarà més d’un any a recuperar-la, una disminució de 7,3 punts en relació amb les previsions del tercer trimestre del 2021.

Per últim, un 19,2% de les companyies veuen difícil recuperar el nivell de facturació habitual o directament consideren que no el recuperaran i es veuran abocats a tancar el negoci, enfront del 16,1% del trimestre anterior.

EMPRESA RECOMANADA

INNOVACIÓ

A. Ferran

Els sectors més afectats per l’increment de preus són l’hostaleria, la indústria i el comerç.

ofereix climatització a l’estiu, calefacció a l’hivern i aigua calenta sempre està començant una veritable revolució.

Els aparells que conformen la instal·lació agafen l’aire de l’ambient i el transformen en

l’energia que necessitem per a fer de la nostra casa un espai confortable. I ho fa utilitzant únicament electricitat i un mecanisme innovador, sense cap mena de combustió, a diferència de les calderes, cosa que el converteix en un sistema net, renovable i sostenible, tal com ha reconegut la Unió Europea.

Des de Saunier Duval, destaquen també l’alt rendiment que té una instal·lació per aerotèrmia, tant pel que fa a l’eficiència energètica i el seu estalvi, com pel bon resultat que tenen els aparells, als quals només cal fer un senzill manteniment.

15 años

de cobertura TOTAL Sauniersat Tarragona

Servicio Técnico Oficial Tarragona

Pau del Protectorat, 17-19 · CP: 43004

977 24 51 71 Vilafranca

Tossa de Mar, 29 · CP: 08720

93 819 92 50

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dilatada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la competència, ja que són poques

les companyies que realitzen aquesta tècnica.

La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, per a adaptar-se a les necessitats del projecte. També fan excavacions, transport de maquinària i lloguer d’aquesta.

Reus impulsa una enquesta per millorar la qualitat dels polígons d’activitat econòmica La regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, a través de l’IMFE Mas Carandell, ha fet arribar una enquesta d’opinió a les empreses ubicades en les zones d’activitat econòmica i industrial, amb la finalitat de recollir-ne tant la seva visió actual com les mancances i les necessitats que expressin. L’estudi permetrà actualitzar la situació dels diferents polígons, millorar-ne la qualitat en la gestió, impulsar mesures eficients per a fomentar la competitivitat empresarial. El regidor Carles Prats concreta que es vol tenir una visió actualitzada de les empreses amb relació a la capacitat de millora dels serveis als polígons, identificant temàtiques relacionades amb la disponibilitat del sòl, les infraestructures de telecomunicacions, els subministraments, l’accés als polígons i el transport de mercaderies i de persones, etc. Tanmateix, es podran manifestar les prioritats amb relació a aspectes com la sostenibilitat ambiental, la transformació digital, la indústria 4.0, formació, innovació i networking.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

35

A FONS

Anna Ferran

El passat 2021 ha suposat l’inici de la recuperació econòmica postpandèmia.

Ara bé, pocs s’imaginaven que aquest vindria acompanyada del període inflacionista més elevat de les últimes dècades. La falta de subministraments, conseqüència de l’aturada de la producció durant l’inici de la covid, i la pujada disparada del cost de l’energia han arrossegat al conjunt dels sectors productius i han fet que l’Índex de Preus al Consum (IPC) pugés un 6,2%. Les empreses, primer, i poc temps després, els particulars han notat l’escalada de preus. Des dels combustibles, al cistell de la compra, passant per tota mena de serveis, el cost de tota mena de productes s’ha encarit i ara plana una pregunta a l’aire: serà una pujada puntual i progressivament tot tornarà al seu preu de fa uns mesos o la vida s’ha encarit i ja no hi haurà marxa enrere?

L’enquesta Evolució de la pime industrial catalana el 2021 i perspectives 2022, elaborada per PIMEC, indica que un 54% de les petites i mitjanes empreses del sector industrial a Catalunya s’han vist obligades a apujar preus als seus clients per la crisi de subministraments i el cost energètic al 2021. L’estudi mostra que tres de cada quatre indústries diu haver patit l’impacte de la crisi de subministrament i que això ha repercutit en els

INFLACIÓ: CONJUNTURAL O ESTRUCTURAL?

L’opinió majoritària és que la inflació és una conseqüència directa de la conjuntura econòmica actual. Així es desprèn de l’estudi Consenso Económico, corresponent a l’últim trimestre de 2021, elaborat per la consultora PwC, Els experts asseguren que si la inflació es trasllada als sous, esdevindrà estructural a partir de l’enquesta a més de 400 experts, directius i empresaris espaCEDIDA nyols. El parer més estès, segons es reflecteix en aquesta publicació, és que ara mateix estem davant d’un problema que, de moment, és transitori. Així ho opinen un 38,8% dels participants. Amb tot, és sorprenent que gairebé la meitat (48,8%) es mostri indecís a l’hora de fer vaticinis sobre l’evolució d’aquest escenari. Malgrat els dubtes, el 62,2% dels enquestats estima que els preus s’aniran reduint al llarg del primer semestre d’enguany, si bé de moment, aquesta reducció encara no s’ha materialitzat.

Fins ara, aquest procés inflacionista s’ha notat en els preus i a les butxaques, però poc o gens en els sous. Amb tot, els experts consultats en aquesta enquesta de PwC adverteixen (i ho fa un 86,6%) que si l’elevada inflació es trasllada als sous, això podria generar efectes de El 54% de les pimes industrials s’ha vist obligada a apujar els preus als seus clients a causa del context inflacionista. segona ronda i convertir-se en estructural. O dit d’una altra manera, seus costos, motiu pel qual s’han vist 14% entre el 50 i el 99%, un 12% en- de PIMEC, com molts altres, evidencia suposar una pujada del cost de la vida. obligats a traslladar la pujada, en major tre el 25 i el 49%, i un 21% entre l’1 i el la situació en la qual ens trobem. Però, Caldrà esperar com evolucionen els o menor mesura, als seus clients. Un 24%. Només un 46% assegura no ha- la pregunta que tothom es fa és: quan pròxims mesos per a posar més llum sobre l’escenari que vindrà.

7% l’ha traslladat completament, un ver apujat els preus als clients. L’estudi durarà aquest període inflacionista?

SERVEI RECOMANAT

Delon, solucions personalitzades i de confiança en el control d’accessos El servei és una referència al sector gràcies a la serietat i la solvència dels seus professionals CEDIDES

Anna Ferran

Sigui en recintes, en establiments o en esdeveniments, comptar amb un bon control d’accessos és fonamental per a garantir la tranquil·litat i la seguretat dels presents. Justament aquesta és la missió de Controladores de Accesos Delon 1961. Aquesta empresa és proveïdora a nivell nacional de controladors d’accessos, tots ells titulats, així com auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments de tota mena, establiments comercials, proves esportives, entre altres. La professionalitat, la serietat, la solvència, i l’eficàcia amb la qual presten els seus serveis els ha convertit en una referència al sector i en una empresa de màxima confiança per als seus clients, que no dubten en recomanar-los.

Cal destacar que Controladores de Accesos Delon compta amb un equip de consultors especialitzat en els diversos sectors per als quals treballen.

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L. Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos.

Prestamos servicio a nivel nacional.

Treballen en esdeveniments, recintes, establiments, etc.

Així doncs, el seu personal estudia i analitza cadascuna de les possibilitats en funció de l’espai o situació en la qual hagin de prestar els seus serveis, cosa que els permet oferir sempre una solució personalitzada i ajustada a les necessitats con-

cretes del moment i de la ubicació on treballen.

I és que Controladores de Accesos Delon 1961 té com a premissa que cada servei que realitza és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’adapta a cada situació.

Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios.

Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso:

877 600 008

36

diarimés 25/2/2022

EL SECTOR EMPRESARIAL

TRIBUTS

Cinc novetats fiscals que afectaran a partir d’ara a empreses i autònoms

ACN

L’augment de les quotes dels autònoms és una de les que ha aixecat més polseguera i rebuig, si bé s’han introduït més modificacions Anna Ferran

2022 arriba amb diverses novetats fiscals que afectaran de manera directa empreses i autònoms. La majoria d’elles queden contemplades dins dels Pressupostos Generals de l’Estat i busquen, entre altres coses, unificar l’Impost de Societat, impulsar les startups o lluitar contra el frau fiscal. Una de les novetats que ha aixecat més polseguera és, sens dubte, és l’augment de la quota dels autònoms. Així doncs, aquells que ara cotitzaven la base mínima hauran de pagar 294 euros mensuals, en lloc dels 286 de l’any passat. Aquells que tenen a més de 10 treballadors a càrrec seu ara pagaran 377,87 euros, sis més que el 2021.

Els canvis en les quotes dels autònoms, però, no són l’únic que ha canviat en la fiscalitat de les empreses. A continuació, detallem algunes de les principals

novetats que s’han introduït enguany.

Impost de Societats L’OCDE havia acordat que els estats membres tinguessin un tipus impositiu per a les empreses similar, per a evitar la competència entre els membres a força d’oferir polítiques fiscals més atractives. El govern de l’Estat ha recollit aquest acord i ha establert que el tipus mínim que les empreses que facturin més de 20 milions d’euros s’haurà de pagar en l’Impost de Societats sigui del 15%.

Cal tenir en compte que el tipus general d’aquest impost és del 25%, però són moltes les empreses que apliquen deduccions que arriben a reduir l’impost a la meitat situant-lo entre el 12 i el 14%, motiu pel qual s’ha volgut fixar el tipus mínim del 15%.

El foment de l’emprenedoria,

per a ser efectiu, s’ha de veure acompanyat de mesures que l’impulsin. En aquest sentit, s’ha incrementat el límit màxim de l’exempció de la retribució en espècie, dels 12.000 fins als 50.000 euros. A més, s’augmenten les deduccions per a invertir en companyies de nova creació, que passa del 30 al 50%, una mesura que busca fomentar el finançament de les startups. Així mateix, aquesta mena d’empreses que fins ara tenia una tributació de l’Impost de Societat del 15%, ara la tindrà del 10%.

Plans de pensions d’empresa Un altre dels objectius del govern és impulsar els plans de pensions d’empresa. Per a fer-ho, rebaixarà per segon any consecutiu els beneficis fiscals dels plans de pensions individuals. Així doncs, les deduccions en els plans individuals seran de fins a 1.500 eu-

La inversió en startups tindrà ara deduccions del 50%, amb l’objectiu d’incentivar-les ros de les seves aportacions (500 euros menys), mentre que en els plans de pensions d’empresa les deduccions s’han augmentat en 500 euros i, per tant, els beneficis fiscals poden arribar fins als

El tipus mínim que les grans empreses hauran de pagar de l’Impost de Societats serà del 15% 8.500 euros.

Vendes online a l’estranger Si bé són múltiples els aspectes fiscals que enguany pateixen modificacions, cal destacar-ne

un últim relacionat amb les vendes online a l’estranger. I és que aquelles empreses que facturen més de 10.000 euros en vendes online a clients d’altres països de la Unió, hauran de donar-se d’alta en algun dels règims especials de finestreta única, ja que així no caldrà que s’identifiquin en cada estat on facin la venda i ingressin l’impost allí, sinó que ho podran centralitzar tot des d’aquí.

RÀNQUING

ESTABLIMENT RECOMANAT

Catalunya té la millor estratègia d’Europa per captar inversions

Solucions per al teu cos i la teva ment, a L’Arbre de la Vida Petites solucions per a cuidar el teu cos, la teva ment i el teu esperit. Això és el que ofereix L’Arbre de la Vida. Aquest establiment d’herbodietètica, situat al carrer Gasòmetre de Tarragona, compta amb 40 anys d’experiència en l’àmbit de la medicina natural. Disposen d’una àmplia varietat de productes herbodietètics com suplements nutricionals, plantes medicinals, alimentació

Caldrà registrar-se a la finestreta única si es tenen vendes online superiors a 10.000 euros a la UE.

ecològica o cosmètica natural. A més, també fan receptes pròpies de diversos productes medicinals i cremes per a tractaments corporals i són especialistes en encensos de qualitat, aigües o colònies de neteja i harmonització i radioestèsia.

A tot això, cal sumar-hi que ofereixen assessorament mèdic i teràpies en diversos àmbits, des de dietes personalitzades, passant per drenatges,

Així ho indica un rànquing elaborat pel grup Financial Times CEDIDA

Redacció

neteges i purificació de l’organisme a través dels peus amb el sistema Linfanew.

Catalunya i Barcelona són el territori i la ciutat d’Europa amb la millor estratègia per captar inversions estrangeres segons la publicació fDI Magazine del grup ‘Financial Times’. Es tracta d’un dels rànquings més prestigiosos a escala internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial. El guardó, que s’emmarca dins la categoria Large European Regions of the Future - FDI Strategy, situa Catalunya en primera posició i per davant de regions com North Rhine-Westphalia (Alemanya) i Flanders (Bèlgica), que ocupen la segona i tercera posició respectivament, i que aglutinen ciutats com Düsseldorf i Colònia en el cas alemany, i Anvers, en el cas belga, totes elles grans zones industrials.

La publicació destaca la presència a Catalunya d’institucions d’educació superior que actuen «com imants d’inversió d’alt valor afegit» i el fet que «gegants tecnològics internacionals, pimes i startups altament

Catalunya es posiciona davant de zones alemanyes i belgues.

especialitzades estan atraient el millor talent d’arreu del món a la regió».

Així mateix, fDI Magazine valora l’estratègia de captació d’inversions estrangeres d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i el balanç de l’agència de l’any 2020 en aquest camp. Tot

i la pandèmia, ACCIÓ va captar 77 projectes d’inversió estrangera que van suposar una inversió de 480 milions d’euros i la creació de 2.300 llocs de treball.

L’fDi Magazine reconeix l’estratègia d’ACCIÓ focalitzada en atreure nous projectes empresarials a Catalunya en l’àmbit de la indústria 4.0 i la manufactura avançada.

EL SECTOR EMPRESARIAL

25/2/2022 diarimés

37

Félix Jardón i Xavi Huguet Propietaris de Vadecasa

«A Vadecasa oferim un servei 360º per a la llar i sempre amb personal propi» Són una empresa multidisciplinar que duu a terme des de projectes de construcció d’obra nova per a particulars fins a reformes, passant per la gestió immobiliària GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—Vadecasa us presenteu com a home experts, experts en la llar. Quins serveis oferiu?

—Som una empresa multidiciplinar que ofereix tota mena de serveis relacionats amb la llar.

Des dels nostres inicis, hem dut a terme un servei global que inclou des d’una petita reforma, passant per reformes integrals, fins a projectes d’arquitectura per a la construcció d’obra nova, com podria ser una casa unifamiliar. Tanquem el cercle amb el nostre departament d’interiorisme i amb la nova empresa immobiliària, de manera que som capaços de reformar una casa, de construir-la des de zero i també de vendre-la.

—Per tant, sou un servei global.

—Exactament, oferim un servei 360º. I el més important és que ho fem amb recursos propis. Els diferents departaments i professionals que intervenen en un projecte són treballadors de Vadecasa.

—Quins beneficis aporta al client?

—Ho plantejarem amb un exemple. Un client vol construir-se una casa. Si no té un terreny, l’assessorarem perquè esculli el que millor se li adapta, prestant especial atenció a l’orientació, etc. Seguidament, el nostre departament d’arquitectura li farà el projecte, després ens encarregarem de la construcció, de l’interiorisme i, si finalment, la volgués vendre, també ho podríem gestionar.

Tots els processos, per tant, tenen un únic interlocutor que és

El client té des de l’inici un projecte arquitectònic fet al seu gust, sense oblidar els costos, i tot rematat amb l’assessorament en els acabats Som una de les úniques empreses que aglutina en plantilla arquitectes, paletes, interioristes i agents immobiliaris

Xavi Huguet (a l’esquerra) i Félix Jardón (al centre) amb membres del seu equip, al showroom de Vadecasa a la Rambla Nova.

Vadecasa.

—Es podria dir que aquesta és una manera nova d’encarar un projecte de construcció d’un habitatge.

—Certament, proporcionem un servei únic que ens diferencia totalment i que pràcticament ningú més ofereix. Som una de les úniques empreses a la província que aglutina en plantilla arquitectes, paletes, expositor amb showroom, especialistes en interiorisme i disseny i immobiliària. I tot sota un mateix sostre.

—I això es tradueix en tranquil·litat i comoditat pel client.

—Habitualment, quan algú es vol una casa hi intervé primer l’empresa d’arquitectura, i després l’empresa constructora. En fer el salt entre l’una i l’altra és on, sovint, sorgeixen els problemes i els malentesos, perquè s’ha de passar de les expectatives dels projectes a la realitat que és l’obra física i tots els seus costos. De vegades, es produeixen desajustaments

en el pressupost a causa de la desvinculació entre les dues parts que intervenen i això fa que molta gent que no s’animi a construir-se una casa pròpia.

Com que nosaltres aglutinem tots els serveis, el client té des de l’inici un projecte arquitectònic fet al seu gust i mida, sense oblidar-se de la realitat dels costos. I tot rematat amb l’assessorament d’interiorisme i d’acabats. Aquest servei és la nostra principal diferència.

—Explicaven que també tre-

ballen en l’àmbit de les reformes. Quina mena de projectes duen a terme?

—Fem des de la reforma d’una cuina o un bany a una reforma total d’un habitatge. La nostra principal diferència és que oferim un tracte molt personalitzat i proper. Des del minut u, ens prenem molt seriosament cada projecte. Fem el disseny, assessorem sobre les millors alternatives pel que fa a la distribució i a la construcció fins a l’interiorisme i els acabats. Això es

tradueix en una gran involucració de l’equip en totes les fases, que ens permet donar un servei excel·lent.

—I ara acaben de tancar el cercle amb la seva nova empresa Vadecasa Home. Quins serveis ofereix?

—Es dedica a la gestió immobiliària, tant de la compravenda d’immobles com de lloguers.

Oferim serveis a clients particulars i disposem en cartera d’habitatges d’obra nova, de segona mà i de lloguer. A més, el fet de comptar amb Vadecasa Home ens obre la possibilitat de poder vendre possibles promocions immobiliàries que impulsem nosaltres en un futur.

—Parlant de futur, quins són els objectius de Vadecasa?

—El nostre objectiu és centrar-nos especialment en la construcció de cases unifamiliars per a particulars. Voldríem que no hi hagués ningú que, abans de fer-se una casa pròpia, no hagués contactat amb nosaltres.

38

diarimés 13/12/2012

EL SECTOR EMPRESARIAL

REUS

25/2/2022 diarimés

39

PATRIMONI

La Casa Navàs oferirà una nova visita familiar a partir de Setmana Santa

NOEMÍ SOLLA

Sagalà: «Estem recuperant el ritme de visites, es nota que la gent té ganes de sortir»

Silvia Sagalà, directora de l'edifici modernista, valora molt positivament l'afluència de públic durant aquests primers mesos de l'any 2022 Noemí Solla

La Casa Navàs, un dels emblemes de la capital del Baix Camp, oferirà a partir de Setmana Santa una nova visita destinada a un públic familiar, segons ha avançat la directora de l'edifici Modernista situat a la plaça del Mercadal, Silvia Sagalà.

L'edifici, construït entre l'any 1901 i 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, ha estat recuperant les visites durant aquests mesos després de dos anys complicats per a molts sectors arran de l'esclat de la pandèmia. «De vegades era trist i, fins i tot, depriment veure la plaça del Mercadal tan buida, una ubicació referent tant pels reusencs com pels turistes», ha dit Sagalà.

Tot i això, la Casa Navàs ha rebut força públic, especialment durant aquests primers mesos d'enguany. Segons la seva directora, el balanç és molt positiu

i amb un cert creixement: «Si comparem el mes de gener d'enguany amb el de l'any 2019, hem obtingut un augment del 36,2% en les visites. Pel que fa al 2020, al mes de gener i quan no ens van confinar a tots, l'increment comparatiu amb aquest gener de 2022 és de l'11%». Del 2021 no s'han pogut facilitar dades, ja que al gener de l'any passat la Casa Navàs va romandre tancada a causa del confinament perimetral que hi havia vigent.

«L'any 2021 va ser força bo, tenint en compte tot el que portàvem arrossegant a causa de l'esclat de la pandèmia i la incertesa de la situació. Tot i això, vam començar a poder treballar moltíssim des de finals del mes de maig i fins a Nadal, un mes una mica complicat perquè s'ajunten moltes celebracions i costa més que la gent s'animi a fer visites», ha expressat la directora de la Casa

Navàs. Segons Sagalà, l'afluència de públic durant el passat mes de desembre es va notar de manera certament important, ja que «es van aplicar restriccions poc abans d'unes dates molt assenyalades i això va provocar que la gent no sortís gairebé de casa».

Actualment, la Casa Navàs es troba en obres per la restauració de l'escala del servei, un fet que ha provocat la modificació de les visites guiades, ajornant les especials: «Les Nits Modernistes i les visites teatralitzades i fotogràfiques les hem hagut de cancel·lar fins que finalitzin les obres. Aquestes visites culminen, especialment, a la segona planta de la casa i ara mateix no s'hi pot accedir per la restauració i manteniment d'aquestes parts de l'edifici. Per això vam preferir no fer-les perquè dur a terme a mitges una visita així no té cap mena de sentit, almenys per a

Actualment, fins que finalitzin les obres, només es realitzen les visites guiades i vermut

La Casa Navàs el passat diumenge al matí.

nosaltres», explica Sagalà.

Paral·lelament, la directora de la Casa Navàs expressa el creixement que progressivament acudeix a visitar, conèixer i descobrir l'edifici Modernista, amb una previsió i perspectiva molt optimista: «Estem recuperant el ritme de visites, es nota que la gent té ganes de sortir i, de mica en mica, tornar a la normalitat.

Tenim ja moltes reserves, especialment de grups de gent gran i persones properes al territori.

Entre setmana hi ha menys afluència que els caps de setmana, però això és habitual, ja que un dissabte o diumenge, si a sobre el temps acompanya, la gent surt a fer un vermut, passejar i, molts cops, a gaudir d'experiències com visitar la Casa Navàs, un edifici emblemàtic i de patrimoni».

Està previst que les obres finalitzin al març, poc abans de les vacances de Setmana Santa, moment en el qual, si tot va bé, s'iniciarà la nova visita familiar.

40

diarimés 25/2/2022

CAMP DE TARRAGONA

TRÀNSIT

La sinistralitat a la xarxa viària es redueix un 40% respecte al 2019 Segons el Servei Català de Trànsit, les vies secundàries acumulen la meitat dels accidents amb víctimes mortals del 2021 ACN

La sinistralitat a la xarxa viària del Camp de Tarragona durant el 2021 s’ha reduït en un 40% respecte dades d’abans de la pandèmia, el 2019. Es van comptabilitzar dotze víctimes mortals en vies interurbanes, vuit menys que fa dos anys. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), la meitat dels accidents mortals es van produir en vies secundàries, un fet que demostra que l’accidentalitat s’ha dispersat. En aquest sentit, cap via del Camp de Tarragona va registrar més d’un mort. Pel que fa a la tipologia dels sinistres, els accidents amb un vehicle implicat van ser majoritaris. El director del SCT, Ramon Lamiel, ha apuntat que l’alliberament dels peatges i el context sanitari han tingut un impacte directe en la reducció de la sinistralitat.

Al llarg de 2021, el Camp de Tarragona va viure un canvi de paradigma pel que fa a la ubicació dels accidents mortals.

Mentre que les principals vies del territori que acumulen més trànsit –com és el cas de l’A-7, la N-340, la N-420 i la C-14– van registrar menys mortalitat viària, les vies secundàries van notar un increment de la sinistralitat. És el cas de la T-310, la T-702, la T-704, la T-318, la TP-7225 i la TV-2441; cadascuna va registrar una víctima mortal.

En canvi, durant el 2019 en aquestes carreteres no hi va haver cap accident mortal. Tampoc se n’ha registrat cap als trams tarragonins de les autopistes, recentment alliberades. Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, tots els indicadors de sinistralitat a les comarques tarragonines s’han rebaixat en l’últim any . En comparació amb dades prèvies a la pandèmia, els accidents amb morts o ferits greus s’ha reduït en un 36%, mentre que els ferits lleus ho han fet en prop del 20%.

En relació amb les víctimes mortals registrades al Camp de

ACN

Un accident de trànsit a Marçà el mes d’agost passat.

Tarragona en els últims dotze mesos, el 75% formaven part del col·lectiu vulnerable. Concretament es tractava de quatre motoristes, dos ciclistes i tres vianants. D’altra banda, a la xifra d’una dotzena de morts en vies interurbanes s’hi suma una altra víctima registrada en vies urba-

nes. Segons Lamiel, els atropellaments en zones interurbanes «no haurien de ser habituals» i per aquest motiu, preparen una campanya específica per sensibilitzar la població davant d’aquesta situació. A les comarques tarragonines, l’any passat se’n van registrar tres, el que representa el

21% d’aquest tipus d’accidents a tot Catalunya.

Les dades recollides pel SCT han determinat que la mortalitat al Camp de Tarragona ha augmentat l’any 2021 en la franja dels 15 als 24 anys, malgrat que el gruix de víctimes mortals es manté en la de 45 a 54 anys. Per contra, s’ha rebaixat en persones majors de 65 anys. En referència al perfil de les víctimes, el biaix de gènere existent al conjunt de Catalunya es repeteix al territori i continuen sent més els homes involucrats en accidents de trànsit.

La fauna cinegètica també ha tingut incidència en els accidents a la xarxa viària tarragonina, amb un augment del 20% de sinistres respecte fa dos anys, que es tradueix en 410 accidents amb animals salvatges implicats.

Tot i que aquest tipus de sinistres provoquen danys materials o ferits de poca gravetat, comporten un risc més elevat per a la resta de vehicles.

SALOU

Veïns de Barenys demanen que l’Eix cívic garanteixi el trànsit ‘vertical’ de vehicles Volen, d’altra banda, que els edificis nous no superin l’alçada màxima de planta baixa més quatre Redacció

L’Associació de Veïns i Comerciants Barenys-Platja de Ponent ha criticat la manca de «participació i transparència» en la redacció del projecte del futur Eix cívic de Salou, la gran avinguda que es vol construir en l’espai de les vies ferroviàries desafectades

d’Adif. Critiquen que el resultat final del projecte, «és molt diferent de l’inicial» del qual es van assabentar als tallers del POUM. Per aquest motiu, demanen que es garanteixi la comunicació viària de la circulació vertical de vehicles a través dels carrers de Pere Martell, de Gandesa, de

Guillem de Claramunt, de Barenys i E, com a mínim. «I que el carrer de Barenys i el carrer que pugi per on ara hi ha el camí de la Mata vagi directe al camí de Cavet, per garantir la fluïdesa de pujada i baixada des del vial».

Tanmateix, demanen que el projecte garanteixi «la comunicació

horitzontal des de l’Avinguda Diputació de Cambrils cap al barri i a la inversa». Els veïns de Barenys sol·liciten que es compensi la desaparició de places d’aparcament amb la construcció d’aparcaments alternatius, «amb condicions favorables per als veïns del barri, amb un preu

mòdic mensual». Finalment, l’agrupació veïnal demana que «tal com diu el projecte, els edificis es formaran integrats i respectuosos en alçada i distàncies respecte del seu entorn i que, per tant, no han de superar l’alçada de planta baixa més quatre plantes». En el ple celebrat dimecres, el govern de Salou va aprovar, inicialment, una modificació puntual del POUM, referent a la delimitació de l’àmbit de l’Eix Cívic, amb determinació dels paràmetres urbanístics.

En el marc del ple, el govern va assegurar que a mesura que el projecte avanci, s’intensificaran les reunions amb els veïns.

La Finca Canyadell acull vuit joves del programa ‘Cos Europeu de Solidaritat’ Un total de vuit joves provinents d’Itàlia, els Països Baixos, Hongria, França, Ucraïna i Alemanya desenvoluparan durant nou mesos diferents activitats i accions de protecció i custòdia de la Finca Canyadell d’Altafulla, de la mà del Gepec-EdC i la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Altafulla d’acord amb el conveni de custòdia signat entre ambdues parts. Al matí, la coalcaldessa i responsable de Medi Ambient, Alba Muntadas, acompanyada de la responsable del grup de voluntariat de Gepec-EdC, Sussana Cuadros, els han donat la benvinguda. Això ha estat possible gràcies al programa Cos Europeu de Solidaritat, que permet a les organitzacions sense ànim de lucre.

La policia incauta 60 quilos d’ostrò dins d’un vehicle al delta de l’Ebre La Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra han intervingut 60 quilos d’ostró al Delta de l’Ebre en un operatiu de vigilància i control els passats 17 i 18 de febrer. El producte va ser localitzat per agents del Seprona a l’interior d’un vehicle particular i no disposava de cap etiqueta ni Guia de Circulació que acredités la seva adquisició legal. Segons el cos armat, el marisc no reunia de les condicions necessàries de sanitat, conservació i traçabilitat. D’altra banda, en l’operatiu es van identificar set persones i es van fer inspeccions en diversos comerços de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, tots ells relacionats amb la pesca d’angula i anguila. S’han aixecat dos actes per infracció de la normativa d’aqüicultura.

TERRES DE L’EBRE

El Govern aprova la reubicació de sorra al Delta per a la protecció de litoral

Les actuacions a fer a diferents municipis tenen un pressupost proper als quatre milions d’euros Redacció

El Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (Miteco) ha aprovat el procediment d’avaluació ambiental simplificada del projecte de reubicació de sorres al Delta de l’Ebre, per reforçar el sistema platja-duna-salar, després d’una

anàlisi de possibles impactes del projecte sobre elements de la Xarxa Natura 2000. L’aprovació s’ha realitzat a través de la Direcció de Qualitat i Avaluació Ambiental del Miteco, que ha tingut en compte les observacions de la Direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de

la Generalitat i del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Ambdues direccions van sol·licitar analitzar amb més detall els «potencials impactes» del projecte sobre elements de la Xarxa Natura 2000, observacions que van donar lloc a una esmena de la documentació inicial, que va rebre el

vistiplau de tots dos organismes al gener passat. Les actuacions, que compten amb un pressupost proper als quatre milions d’euros, se situen en diferents sistemes sorrencs costaners (platges, dunes i cordons litorals) dels municipis de Deltebre (Baix Ebre), Sant Jaume d’Enveja

(Montsià), i Sant Carles de la Ràpita, a la província de Tarragona.

No obstant això, a causa dels condicionants ambientals impostos pel Parc Natural, les obres no podran iniciar-se fins al mes de setembre. L’objectiu de la reubicació de les sorres és dur a terme una actuació d’urgència en punts seleccionats del front litoral del delta de l’Ebre, per reforçar el sistema platja-duna-saladar, amb la finalitat de prevenir els impactes dels temporals marins. La iniciativa proposa la reubicació de sorres des de zones amb contínua sedimentació, que serviran de «préstec» a zones amb dèficit de sediments.

Constantí celebrarà els Tres Tombs el pròxim diumenge Constantí celebrarà la 35a edició dels Tres Tombs diumenge. Aquest any es recupera aquesta celebració que l’any passat va quedar reduïda a un acte simbòlic a causa de la pandèmia. La 35a edició tindrà una significació especial i servirà per homenatjar i recordar qui va ser un dels principals impulsors de la festa dels Tombs a Constantí i president del Cercle Cultural, Recreatiu i Esportiu, Josep Plana Salin.

CAMP DE TARRAGONA

25/2/2022 diarimés

41

SOCIETAT

Ercros multiplica per set els seus beneficis durant el 2021 , fins als 43 milions d’euros Ercros va obtenir l’any passat uns beneficis de 43 milions d’euros, dada que suposa multiplicar per set els de l’any 2020, segons va informar ahir la companyia. A més, els ingressos totals es van enfilar un 45,6%, fins als 852,1 milions d’euros, i l’Ebitda va augmentar un 72,7%, fins als 85,6 milions. El president d’Ercros, Antoni Zabalza, va qualificar els resultats de «molt bons» atenent el context internacional, tant pel que fa l’encariment de l’energia, les matèries primeres i el transport, com l’impacte causat per les variants delta i òmicron. Pel que fa el deute, es va reduir en 19 milions d’euros i a 31 de desembre es va situar en 66 milions, mentre que la liquiditat era de 139 milions d’euros. Ercros va vendre 1.227 milers de tones, un 5,6% més, gràcies al bon comportament del segon i tercer trimestre en comparació amb els mateixos períodes del 2020 per les restriccions de mobilitat d’aleshores. Sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, Zabalza va comentar que caldrà veure com es tradueix en l’augment del preu de l’energia. ACN

El refugi antiaeri de Valls obrirà dues noves galeries a finals de maig

ACN

Es recuperaran17 metres i s’instal·larà un drenatge per evitar que s’entollin els túnels ACN

L’Ajuntament de Valls ha començat aquesta setmana les obres d’adequació al refugi antiaeri de la plaça del Blat que permetran obrir al públic noves galeries. En concret, es recuperaran disset metres que ampliaran el túnel principal en el seu traçat sud, així com el tram que discorre en direcció al consistori.

Aquestes dues boques estan plenes de runa i terra, ja que des de la dècada dels anys 40 del segle passat s’hi van llençar materials de construcció. Els treballs també preveuen la implantació d’un sistema de drenatge de les aigües que enfanguen algunes zones d’aquest espai per la pujada del nivell freàtic. L’actuació, que es preveu que estigui enllestida a finals del mes de maig, té un pressupost de 28.000 euros (IVA

inclòs).

El refugi antiaeri va ser construït al final de la Guerra Civil Espanyola l’any 1938 davant del perill dels bombardejos. El va dissenyar l’arquitecte municipal Josep M. Vives Castellet i s’estén pel subsòl de la plaça del Blat, els primers metres del carrer de la Cort i també per sota de l’Ajuntament. Es troba a uns vuit metres de profunditat amb galeries d’1,80 metres d’altura i 1,60 metres d’amplada.

La recuperació d’aquest espai es va iniciar l’any 2004 quan va rebre el primer impuls de la secció d’espeleologia de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball i després amb les intervencions fetes per l’Ajuntament. Des de llavors, la ciutat ha anat recuperant el refugi fins a fer-lo visitable, incloses

Un operari desenrunant un dels trams de les noves galeries que s’obriran al refugi antiaeri.

les sales soterrànies de l’edifici de Ca Sagarra que s’han convertit en espai del Memorial Democràtic. Ara, però, només es poden visitar la meitat de les galeries, ja que bona part estan plenes de runa i terra.

Així, dilluns es van iniciar les obres de la primera fase del projecte, que consisteixen a obrir dues noves boques. Segons ha explicat l’arquitecte municipal,

Sergi Nogués, es buidaran de runa uns deu metres en direcció al consistori i uns metres més direcció a la plaça del Blat i carrer Major. «Llavors, a partir d’aquesta galeria, girarà a l’esquerra i quedaran deu metres més per buidar, la galeria que va cap a l’Ajuntament, que era una sortida d’emergència dels polítics, encara quedaran uns cinc metres més per excavar», ha indicat.

La pujada del nivell freàtic ha enfangat i inundat els túnels del refugi i ha provocat que els espais museïtzats i les escales quedessin bruts i, moltes vegades, no es poguessin visitar. Per això, els treballs també consistiran a col·locar un sistema de drenatge que reconduirà les aigües que apareixen pel nivell freàtic tant a les galeries existents com a les dues noves que s’obriran.

COVID-19

Comencen a redactar el Pla director de mobilitat del Camp de Tarragona El consell d’administració de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona va acordar ahir iniciar els treballs per a la redacció del Pla director de mobilitat (PDM). El document planificarà les estratègies de mobilitat a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, les quals apleguen uns 640.000 habitants.

El pla té com a objectiu potenciar la mobilitat sostenible, inclusiva, intel·ligent i digital i aportar solucions a l’alt volum de transport de mercaderies.

També prioritzarà els desplaçaments a peu, en bicicleta i el transport públic. Es preveu enllestir els treballs del PDM a finals de l’any 2023 i es crearà un grup de treball tècnic. ACN

Baixa la pressió hospitalària a Tarragona i a l’Ebre i es registren 510 nous contagis La velocitat de propagació del virus continua pujant i Salut no notifica cap nova defunció ACN

El nou informe del Departament de Salut va notificar ahir 166.501 casos confirmats per PCR o test d’antígens al Camp de Tarragona, 400 més que en el balanç anterior. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 168.636.

En aquesta regió han mort, des de l’inici de la pandèmia, 1.338 persones.

El risc de rebrot baixava ahir 14 punts, fins a 1.205, i l’Rt s’incrementava tres centèsimes, fins a 0,82. La incidència a 7 dies va baixar a 612. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques era del 20,89%. En aquesta regió

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

213.936 2.391.092 10.949.997 430.879.678 1.578

26.549 99.162 5.940.162

MORTS hi ha 99 pacients ingressats, 11 menys que en l’últim balanç.

La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de

MORTS

MORTS

l’inici de la pandèmia, 44.772 casos confirmats per PCR o TA, 110 més, i 45.300 si es tenen en compte totes les proves. En

MORTS aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia.

El risc de rebrot pujava fins

a 1.289 (+16) i l’Rt augmentava tres centèsimes, fins a 0,96. La incidència a 7 dies era de 621. El 16,95% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 44 persones ingressades, una més que en el balanç anterior.

Situació a Catalunya El Departament de Salut va declarar 100 ingressats menys per covid-19 a Catalunya (1.504) i 13 crítics menys a l’UCI (232). En paral·lel, els nous casos confirmats per PCR o TA eren 3.915, amb un total de 2.308.836 des de l’inici de la pandèmia. L’Rt pujava dues centèsimes, fins a 0,80, mentre que el risc de rebrot queia 21 punts i se situava en 794. El 13,60% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. D’altra banda, s’han registrat 26.549 defuncions des de l’inici de la pandèmia, 17 més. La incidència acumulada a 14 dies baixava de 1.084,94 a 1.035,33 i la de 7 dies retrocedia de 432,15 a 422,98. Els CAP van atendre dimecres 13.013 visites per covid.

42

diarimés 25/2/2022

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

POLÍTICA

El PP busca recompondre’s amb l’elecció exprés del successor de Casado

ACN

Cuca Gamarra pilotarà la formació com a coordinadora general fins al XX Congrés Nacional, extraordinari, que s’ha de celebrar els dies 2 i 3 d’abril EFE

L’encara president del PP, Pablo Casado, i els seus barons van dissenyar la matinada del dimecres el pla d’emergència per a treure al partit d’una crisi sense precedents, amb Cuca Gamarra com a coordinadora per a pilotar el rumb fins al 3 d’abril, quan un congrés exprés proclamarà al successor de Casado. Gairebé a l’uníson, els populars, fins i tot Casado després de quatre hores d’una reunió dura i difícil amb els seus, van demanar que el seu nou líder sigui Alberto Núñez Feijóo, però el president de la Xunta de Galícia encara no ha formalitzat aquest pas. Després de perdre Casado tots els seus suports, la ruta ha quedat traçada amb el cop a la taula dels barons, que en algun cas –com el del basc Carlos Iturgaiz– van arribar a demanar la marxa de Casado fins i tot davant els mi-

cròfons, com l’única via per a sortir del mal pas en el qual es va ficar el PP davant el xoc acarnissat i televisat entre Casado i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. La sortida pactada per a l’encara líder del PP és mantenir-se en el càrrec fins al XX Congrés Nacional, extraordinari, que se celebrarà els dies 2 i 3 d’abril i al qual no es presentarà.

Casado, que es va acomiadar aquest dimecres del Congrés dels Diputats, ha evitat així dimitir i tindrà oportunitat de dir adeu als afiliats, encara que en la pràctica, ja ha deixat el comandament, que recau en la que serà la nova coordinadora general del PP, Cuca Gamarra. Per davant, a Gamarra li queda un mes al capdavant del partit, amb cinc plens al Congrés i enmig de l’atac de Rússia a Ucraïna i de la negociació oberta entre el popular Alfonso Fernández Mañueco i Vox per a

formar govern a Castella i Lleó, on les cartes seran més clares a partir del 10 de març, quan es constitueixin les Corts i la Mesa.

Ahir, al Congrés, on no va acudir ja Casado, diversos diputats, van celebrar que s’hagin fet els passos perquè la transició vagi «bé». Elvira Rodríguez, de la cúpula del PP, Ana Vázquez i Alfonso Suárez Illana, afins a Casado que li van demanar un congrés, van celebrar que es compleixi el desig dels afiliats.

Feijóo es mostra «satisfet» Per la seva banda, el president de la Xunta i líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, es va mostrar «satisfet» perquè en la reunió de dimecres entre els barons i l’encara president del partit, Pablo Casado, es va «desbloquejar la vida orgànica del partit» i es va «obrir una etapa d’il·lusió».

Sobre la seva possible candi-

Pablo Casado arribant al Congrés el passat dimecres a la seva última sessió de control.

La sortida pactada per a Casado és mantenir-se en el càrrec fins al XX Congrés Nacional datura al congrés extraordinari del 2 i 3 d’abril per a triar al relleu de Pablo Casado, el president gallec va insistir ahir que no parlarà d’aquest tema «fins que es convoqui», la qual cosa succeirà en

Núñez Feijóo no parlarà de la seva possible candidatura fins que no es convoqui el congrés una Junta Directiva del PP a Madrid dimarts que ve. Feijóo es va remetre al dimarts, una vegada estigui convocat el congrés, moment a partir del qual pot ser que hi hagi gent que vulgui parlar i

companys que vulguin valorar la seva candidatura a la presidència del partit. «Mirarem els qui es presenten i anirem progressant» pel camí «democràtic d’un partit democràtic», va concloure Núñez Feijóo. El president de la Xunta es va mostrar preocupat per la invasió russa d’Ucraïna ja que «des de feia dècades no hi havia un conflicte bèl·lic a Europa».

EDUCACIÓ

ACN

Els centres públics rebran 384 euros per alumne vulnerable a P3 i primer d’ESO El 86% dels grups públics de P3 i el 37% dels concertats tindran 20 alumnes o menys ACN

Els centres públics rebran 384,66 euros per alumne vulnerable per curs per primer cop el curs vinent a P3 i 1r d’ESO per lluitar contra la segregació escolar. Les escoles públiques no rebien cap aportació en aquest concepte fins ara i les concertades tenien

600 euros per alumne a partir del tercer vulnerable. En el cas de les segones, la quantia puja a 988,1 euros. Aquestes aportacions han de cobrir totes les necessitats més enllà de l’escolarització, com poden ser les colònies o activitats addicionals.

Per poder fer front a aquestes

ECONOMIA

aportacions, Educació calcula que necessitarà uns 10 milions d’euros el curs vinent. Aquesta previsió s’ha fet en base als alumnes que actualment estan detectats com a necessitats educatives especials, tot i que es preveu que es millori i s’incrementi aquesta detecció.

D’altra banda, baixen les ràtios a P3, on el grups amb 20 alumnes o menys seran el 86% a la pública i el 37% a la concertada. Aquesta baixada s’anirà aplicant progressivament a la resta de cursos, de tal manera que es preveu que en nou anys hagi arribat a tot el sistema.

SANITAT

El conseller d’Educació va fer l’anunci ahir.

SOCIETAT

L’oci nocturn preveu facturar 60 MEUR durant el MWC

La pandèmia ha deteriorat l’atenció sanitària a les mares

L’EMA recomana la dosi de reforç de Pfizer en adolescents

L’oci nocturn, el sector que més dies ha estat tancat durant la pandèmia, preveu que la «presència massiva» de congressistes al Mobile World Congress (MWC) aporti 60 milions d’euros de facturació, xifra que representa la meitat que el 2019 i una quantitat similar a l’obtinguda durant l’any 2018.

El sector celebra el retorn del congrés en les dates habituals, que enguany s’encadenarà amb el cap de setmana de Car-

L’atenció a les mares i als nounats s’ha deteriorat arran de la pandèmia de la covid-19, segons un estudi a escala europea publicat a la revista The Lancet Regional Health. A l’estat espanyol, la recerca ha estat coordinada per la investigadora de la URV Serena Brigidi, que juntament amb unes altres dotze universitats han enquestat a 21.027 dones de 12 països. L’enquesta s’ha basat en les experiències d’atenció sanitària de

L’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès) ha recomanat la dosi de reforç de la vacuna contra la covid-19 del laboratori PfizerBio Ntech, per als adolescents a partir dels 12 anys. El vaccí ja està autoritzat per a la pauta completa de dues dosis als adolescents, així com per als adults i els nens a partir de 5 anys, i la dosi de reforç està actualment autoritzada a partir dels 18 anys. L’opinió de l’EMA

nestoltes. Així, els locals –que podran ampliar l’horari d’obertura– preveuen facturació «ininterrompuda» durant 10 dies.

«Serà una dosi de recuperació després de dos anys de molt de patiment per la pandèmia», va valorar el secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, en declaracions a l’ACN. «Serà una molt bona setmana», va afegir el secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona, Ramon Mas. ACN

les participants, i els resultats apunten que les dones que han donat a llum durant la pandèmia també han patit les conseqüències de la covid-19. L’equip investigador considera que els resultats «poden tenir una importància immensa per als metges per millorar la prestació i l’experiència de l’atenció sanitària». Com a dada significativa, el 23,9% de les mares enquestades considera que no va ser tractada amb dignitat. ACN

es basa en les dades obtingudes en assajos clínics en persones a partir de 16 anys i en l’evidència de la vacunació real a Israel. La dosi de reforç, recorda l’EMA, s’administra a persones amb pauta completa per restablir la protecció després que hagi disminuït. L’organisme considera que l’evidència disponible permet concloure que la resposta immune a una dosi de reforç en adolescents seria «almenys igual» que en adults. ACN

ESPORTS

25/2/2022 diarimés

43

FUTBOL

El Nàstic té el ‘play-off’ a una victòria contra el Cornellà al Nou Estadi Els barcelonins tenen un balanç positiu de tres victòries en cinc partits, però no guanyen a domicili des del mes de novembre UE CORNELLÀ

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona no vol deixar marxar la bona dinàmica dels últims quatre partits i buscarà la victòria aquest diumenge al Nou Estadi contra el Cornellà. Els grana van completar a Baleares un seguit de partits contra rivals directes i, ara, comencen un seguit de jornades contra equips que es troben per sota a la classificació.

El Cornellà de Raúl Cassany es troba a tres punts de Nàstic gràcies a una dinàmica positiva dels últims cinc partits. Els barcelonins han guanyat tres i n’han perdut dos, fet que els ha allunyat de les posicions de descens.

Les principals eines de perill del Cornellà passen per la connexió entre Gil Muntadas, pel centre de l’atac, i Gonpi, per banda esquerra, amb el seu màxim anotador, Chiki. El davanter és una de les garanties del Cornellà per aconseguir punts aquesta temporada amb els seus nou gols.

Tot i la bona dinàmica dels últims partits, cal destacar que els de Raúl Cassany no aconsegueixen puntuar fora de casa des del mes de novembre, quan van guanyar al camp del Betis Deportivo.

En general, els barcelonins tenen

CORNELLÀ Dia del partit: DIUMENGE Hora: 17.00 h.

Estadi: Nou Estadi On veure’l: Footters i Esport3

11 24 10 2 12 25 29

POSICIÓ A LA CLASSIFICACIÓ PARTITS JUGATS PARTITS GUANYATS PARTITS EMPATATS PARTITS PERDUTS GOLS MARCATS El Nàstic va empatar a zero el partit de la primera volta contra el Cornellà al Nou Municipal.

Raúl Agné podrà comptar amb tota la seva plantilla de cara al partit d’aquest diumenge un compte pendent en els partits lluny del seu estadi. Aquesta temporada només han guanyat dos patits de visitant i n’ha perdut nou. Les victòries van ser al camp de l’actual cuer i contra el Linares, ara fa quatre mesos. De fet, els barcelonins han rebut un total de catorze gols en les últi-

El Cornellà ha rebut 14 gols i n’ha fet 3 en els últims cinc partits a domicili mes cinc sortides i n’han marcat tres.

L’anterior enfrontament amb els grana aquesta temporada va acabar amb empat a zero entre els dos equips. Aquest resultat és inusual pels barcelonins, que són un equip que o guanya o perd i només n’ha empatat dos partits,

els dos al seu estadi.

Aquest diumenge és el moment dels d’Agné de mostrar a la seva afició la seva millora en els últims partits i que es va reafirmar durant la primera part contra el Baleares. Els grana es troben a tres punts del cinquè classificat que marca una zona de play-off cada vegada més propera. L’Atlético Baleares, quart classificat, va recuperar el seu últim partit ajornat el passat dimecres i va perdre en la seva visita al camp del Sanluqueño per 1-0. El gol de la victòria dels locals el va

GOLS ENCAIXATS fer, precisament, Pedro Martín, el davanter grana cedit al mercat d’hivern.

El tècnic grana podra comptar, per primera vegada, amb tota la plantilla a la seva disposició, sempre i quan no hi hagi baixes d’última hora com va passar la darrera setmana. Édgar Hernández podria per fi entrar a les convocatòries justament contra el rival amb què es va lesionar al mes de desembre. De totes maneres, el procés de recuperació segueix en marxa i és poc probable que tingui molts minuts. El que sí que

tornarà és Javi Bonilla, que ja s’ha recuperat del petit problema que tenia a l’esquena i Agné haurà de plantejar-se si apostar pel sorià o per Nil Jiménez per ocupar la banda esquerra. Amb totes les peces disponibles, l’onze no està previst que variï massa respecte al que es va poder veure contra el Baleares el passat diumenge, amb Romera i Pablo Fernández a la davantera.

El Nàstic no es pot permetre perdre molts més punts en una lluita per l’ascens on la competició és màxima.

BÀSQUET

El CB Salou i el CB Valls es posen al dia de partits de la lliga EBA

JONAY GONZÁLEZ

Els entrenadors dels dos equips donen el seu punt de vista de la jornada Arnau Montreal Quesada

La lliga EBA no s’atura pels equips que han de recuperar partits ajornats per la covid. És el cas del CB Salou i el CB Valls, que s’enfrontaran demà contra el Barberà i el Castelldefels respectivament. Mentrestant, el CBT descansarà el cap de setmana i recuperarà el seu partit el dimecres de la setmana vinent, també contra el Barberà. El CB Salou té a la seva mà sumar la seva desena victòria consecutiva contra l’últim classificat. Els salouencs podrien dormir líders aquest cap de setmana amb una victòria, a falta del partit que haurà de disputar el CBT. El seu entrenador, Jesús Muñiz, avisa

que el partit no serà fàcil «estem molt contents amb el que hem aconseguit, però no es guanya el partit amb el passat, necessitem estar concentrat i no serà fàcil perquè nosaltres ens juguem molt, però l’equip que ve encara més perquè lluiten per no baixar». Els salouencs es troben en un estat excel·lent de forma, una dinàmica que podria culminar amb la desena victòria consecutiva. Muñiz destaca que aquesta ratxa de victòries també ajuda al rendiment de l’equip: «Ajuda a la dinàmica de treball i, sobretot, a trobar el camí en partits complicats. Amb una dinàmica positiva, els partits que se’t compliquen, com ens va passar

la setmana passada, els acabes donant la volta i guanyant» va dir i afegeix que «no ens podem relaxar perquè el rival també juga. No vivim de la ratxa, però ens dona tranquil·litat de poder lluitar per estar a les dues primeres posicions, les d’ascens».

El CB Valls també recuperarà la seva jornada demà contra un rival directe, com és el Castelldefels. La covid ha afectat gairebé tots els equips i l’entrenador del club vallenc, Oriol Pozo, considera que «afecta més enllà del partit que perds, també t’impedeix preparar-te bé durant la setmana pel següent partit».

L’equip de la capital de l’Alt Camp afronta un final de tem-

El CB Salou de Jesús Muñiz va certificar la novena victòria consecutiva contra el Roser.

porada complicat per les baixes entre la seva plantilla. «L’equip s’ha hagut d’adaptar per millorar i treure punts en altres posicions amb la baixa de Vinícius», va dir Pozo. El tècnic preveu que el partit de demà serà complicat perquè «el Castelldefels té

un equip molt compacte que fa anys que juguen junts. Són capaços de jugar amb un referent interior i també adaptar-se i jugar potenciant els alers». Els d’Oriol Pozo aspiren a ser el més competitius possibles: «Hem de ser realistes, en els últims mesos

ens hem allunyat de les primeres posicions, les que lluitàvem durant la temporada. Ens hem despenjat i ara ens concentrem en ser competitius fins al final» va dir el tècnic vallenc. El CB Salou i el CB Valls jugaran demà a les 18.00 i 18.10 respectivament.

44

diarimés 25/2/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

CARTA DOMINICAL

Estupor a Europa després del primer atac de Rússia a Ucraïna Mentre analistes s’han afanat durant les darreres setmanes a descartar l’escenari d’una guerra a Europa apel·lant al sentit comú i a la globalització dels mercats, la qual fa gairebé impossible albirar que algú estigui disposat a posar en perill la seva economia a través d’un conflicte bèl·lic, des de l’OTAN i els Estats Units ja s’avisava, fa només dos dies, que hi havia indicis per pensar que aquest seria el desenllaç. La matinada d’ahir dijous, Rússia començava l’atac a Ucraïna; un atac que provocava l’estupor arreu d’Europa i la por a tot el país, on van començar a sortir en massa cap a les fronteres europees. De tot el conflicte, el que provoca més incertesa és saber que el rumb depèn de les decisions de Putin, un dirigent que abandera la idea del vell imperi per cobrir amb un vel interessos econòmics, que és el motiu de fons pel qual comencen gairebé totes les guerres. El discurs de Putin per justificar l’atac és, de fet, la seva pròpia trampa. Difícilment farà marxa enrere ara. Saber que el futur de la primera guerra en dècades a Europa depèn de les decisions d’un dirigent ebri de nacionalisme, provoca un escenari completament inestable. Només cal escolar les paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, suplicant a Rússia la retirada de tropes. + CONFIDENCIAL

Deixar espai a Jesús JOAN PLANELLAS Arquebisbe metropolità de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, arran de la fase diocesana del Sínode, parlem sovint de la importància de la comunió eclesial. Ara bé, sempre hem de recordar que la comunió no és fruit de la mera simpatia, sinó que té, com a únic fonament, la presència de Jesús enmig nostre, i com a única finalitat, que ell ens manifesti la seva llum i la seva pau.

Podria esdevenir-se que un grup de persones visquin de manera plàcida, ben avingudes, compartint-ho tot des de la més exquisida llibertat. Nosaltres els cristians sabem, però, que solament podem viure així quan, per damunt de tot, el cerquem present en nosaltres i entre nosaltres. Ens diu, en efecte, Jesús: «Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi» (Jn 15,4). Siguem, doncs, plenament conscients de deixar espai a Jesús en les nostres vides i

en les nostres relacions, a fi que ell i només ell sigui el centre de totes les nostres activitats quotidianes i eclesials.

Hi ha alguns gestos o actituds que ens poden ajudar a recordar la centralitat de Crist.

Així, per exemple, és ben bonic conservar el costum de fer una pregària abans d’iniciar una reunió eclesial. No es tracta només d’un acte de pietat; amb aquest gest explicitem que qui porta realment la trobada és l’Esperit Sant, i que allò que ens interessa no és tant defensar l’interès propi o del nostre grup, ni tan sols conèixer el parer de la majoria, sinó discernir el mestratge del Senyor per obra del

Hi ha alguns gestos o actituds que ens poden ajudar a recordar la centralitat de Crist seu Esperit. Per això, quan ens reunim i dialoguem, hem de fer possible que tot s’esdevingui com una contemplació, en un veritable desig de comunió amb Jesús, a fi que la nostra vida eclesial i social resti amarada de la mentalitat del Regne. Les decisions que prendrem naixeran, aleshores, de seguir el Mestre, essent testimonis del seu amor i agents de l’alè

de vida que ens comunica el seu Esperit. Si hi anteposéssim les nostres urgències i preocupacions, els nostres raonaments i neguits, per molt importants que fossin, en bona mesura l’estaríem silenciant a ell i ens hauríem de conformar amb el nostre discerniment escarransit i parcial. Vulguem escoltar-lo en el fons del nostre cor, vetllant per donar-lo sempre als altres. I, a més, estiguem atents a la seva presència en cadascun dels membres del poble sant de Déu, començant pels més pobres i marginats. No podem obviar que cadascú aporta un matís distint i únic, tal com suggereix el papa Francesc amb la coneguda imatge del poliedre.

Tot això, en definitiva, no solament enriqueix a bastament la comunitat eclesial, sinó que ens fa prendre consciència que la presència de Crist mostra la seva esplendor quan hi ha cristians delerosos d’engendrar comunió a imatge de la Trinitat: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells» (Mt 18,20). No tinguem por de recordar-nos els uns als altres que ell és el nostre únic Mestre, el nostre únic Guia. Cerquem-lo perquè sigui ell qui, a cau d’orella, ens reveli els secrets reservats als petitons, secrets de llum que inauguren el cel nou i la terra nova.

Amb aquest Esperit, que tingueu tots i totes una santa Quaresma!

TRIBUNA

Calendari PAU VIDAL

El Nàstic femení trepitja el Nou Estadi Les jugadores del Nàstic femení van trepitjar durant la tarda d’ahir la gespa del Nou Estadi per fer-se la primera fotografia oficial. El Nàstic de Tarragona va penjar un vídeo a les seves xarxes socials on recopilava diversos moments amb les jugadores entrant pels vestuaris fins a arribar al camp. En el vídeo es pot veure que la il·lusió era l’emoció predominant en totes elles.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Adjunt a la Direcció General: Marc Just Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Paula Montalvo, Josep M. Pena, Noemí Solla, Verònica Tàpias i Arnau Montreal.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Una paraula tan simpàtica i alhora tan pobra...

Tan pobra de família, perquè té un germà i prou: el substantiu calendar (inventari dels documents pertanyents a una casa, una família o una corporació), que a més a més és un mot del tot en desús. Pràcticament, podríem parlar de fill únic.

O d’orfe, gairebé, perquè el terme del qual prové, calenda (primer dia de cada mes, segons el calendari romà) en realitat el fem servir exclusivament en un cas, amb la locució a les calendes gregues, que emprem per referir-nos a un fet impossible, una utopia, una cosa que no s’esdevindrà mai. L’explicació, ben senzilla, es remunta ni més ni menys que al temps de l’emperador romà August: els grecs no comptaven el temps per calendes.

Amb els segles, com sol passar, s’han encunyat altres expressions per referir-se al mateix, com

ara l’any d’en Quirze, la setmana dels tres dijous o la molt popular quan les gallines pixin.

La de l’emperador ha reculat força de la parla oral, però encara és freqüent de trobar-la en articles escrits.

Agendar reunions per negociar el calendari té part de combat entre el vell i el nou Tal vegada una de les causes que han frenat l’expansió d’aquesta família tan simpàtica ha estat el fet de no haver creat cap derivat verbal.

Calendaritzar hauria estat lleig, ben cert, però tal vegada calendar sí que hauria funcionat: «Si no calendem els extraescolars dels nanos ens farem un embolic». La prova que és un verb necessari és que n’hem adoptat un altre, agendar, encara no recollit als diccionaris però candidat més que ferm, perquè simplifica les

locucions que fèiem servir fins ara: apuntar/ marcar a l’agenda. Curiosament, l’agenda que li ha donat vida és un mot llatí (coses que s’han de fer) que vam adoptar sense modificar.

La disputa entre sindicats i conselleria pel nou calendari escolar proposat, amb el rerefons del debat sobre el nou model escolar (dic nou, però ja comença a tenir una edat, dissortadament), podria tenir efectes concrets sobre el cas que ens ocupa. Agendar reunions per negociar el calendari té alguna cosa de combat entre el vell i el nou, entre classicisme i modernitat; que en aquest cas, si alguna cosa demostren, és que els necessitem tots dos. I, si no, mireu: «Cal calendar la pròxima reunió pel calendari» o «Cal agendar la pròxima reunió per l’agendari». Impossible dir quina de les dues fa més malícia. Tot i que, atesos els resultats que ja fa anys que anem veient de l’ensenyament per competències, potser sí que la necessària presa de consciència de l’individu, que es comença a formar a l’escola, arribarà amb les calendes gregues.

CARTES

Salvem el nostre patrimoni verd Salvem els nostres boscos (l’Anella Verda). Tant de sentir de parlar del canvi climàtic i no som capaços des de ben a prop, casa nostra, de cuidar el bé més preuat, els nostres boscos. Ja fa molts anys que tenim un espoli continu, de bandes molt ben organitzades que espolien un arbust protegit Pistacia Lentiscus en llatí, Mata Charnesca en castellà i Llentiscle amb la nostra llengua. Fan centenars de farcells, fan malbé l’arbust i deixen el sotabosc amb una imatge desoladora... I, el més preocupant, aquestes es fan pe-

tites fogueres per escalfar-se el dinar (els porten amb furgonetes a primera hora del matí, i els recullen a última hora de la tarda abans que marxi la llum del dia) amb el consegüent perill que calin foc i perdem el nostre bé més apreciat (l’anella verda) Demano a les administracions que prenguin mesures per parar aquest espoli, i no haver de lamentar nos abans que sigui massa tard...

Mar Coso Haro Tarragona Canibalismo político En la última semana hemos

vivido un canibalismo político brutal en el PP. Pablo Casado y Teodoro García Egea han sido acusados de espionaje por Isabel Díaz Ayuso. La dirección del PP acusaba y parece que chantajeaba a Ayuso por el posible enchufismo y corrupción de su hermano. En realidad, Pablo Casado y su equipo han sido víctimas de su lamentable estilo de hacer política. Su ideología era una veleta permanente condicionada por el partido de ultraderecha. Pablo Casado es un ejemplo de como funciona España: puedes llegar a ser jefe, pero nunca serás un lider.

Era cuestión de tiempo. La lección también sirve para los que

tienen que llegar y liderar un nuevo PP, porque su política no puede ser una oposición destructiva sin ideas para mejorar España. Los ciudadanos y votantes también somos muy responsables de votar políticos sin liderazgo que van incendiando el país. Los votantes debemos tomar buena nota de esos políticos marxistas (de Groucho), que cambian de principios en tres días, con el único objetivo de mantener su sillón de diputado, porque no saben vivir sin el dinero público.

Andrés J. Moreno Vila-seca

GENT MEMÒRIA HISTÒRICA

Era un niu de metralladores de les fortificacions de costa de la República Redacció

família. El búnquer era un niu de metralladores que formava part de les fortificacions de costa erigides durant la República per possibles atacs marítims per part de tropes franquistes. Al finalitzar la Guerra Civil, Franco va mantenir aquests elements actius fins al 1945 per la possibilitat de desembarcaments dels

aliats en la Segona Guerra Mundial. El matrimoni Casas Perín s’hi va instal·lar al 1949 quan va arribar a Catalunya per començar una nova vida, després d’un viatge des de Jaén d’on el progenitor havia estat desterrat per lluitar al bàndol republicà.

Segons la regidora de Turisme i Platges, Bárbara Peris,

aquesta actuació pretén recordar que «el búnquer va ser un espai de mort que va esdevenir un lloc de vida, i que actualment és un element de memòria històrica que forma part d’un espai natural de platja».

MEMÒRIA HISTÒRICA

Un treball sobre l’exili de l’alcalde de Folgueroles rep un guardó És un premi de recerca otorgat pel Memorial Democràtic ACN

Un estudiant de batxillerat de Vic, Lluc Oms, ha rebut el VII Premi de Recerca en Memòria Democràtica del Memorial Democràtic per un treball sobre l’exili de qui va ser alcalde republicà de Folgueroles (Osona) entre el 1936 i el 1937, Artur Tatxé.

En un acte celebrat ahir, la con-

45

DEFUNCIONS

El Vendrell recorda la història del búnquer de les Madrigueres Al búnquer ubicat a la platja de les Madrigueres s’hi ha fet una actuació per recuperar, per una banda, la memòria històrica d’un element de temps de guerra amb una reproducció del quadre Guernica de Picassso, i, per l’altra, recordar que entre 1949 i 1953 va ser l’habitatge d’una

25/2/2022 diarimés

sellera de Justícia del Govern, Lourdes Ciuró, i el director de Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, van ser els encarregats d’atorgar el premi a Oms, el treball del qual porta el títol d’Artur Tatxé, de l’alcaldia a l’exili.

El premi és un reconeixement als treballs acadèmics elaborats per estudiants de batxillerat so-

bre fets relacionats amb la memòria democràtica a Catalunya ocorreguts entre el 1931 i el 1980.

Oms és estudiant a l’institut Jaumé Callís de Vic i té vincles familiars amb Tatxé, ja que va ser l’oncle de la seva àvia. Segons l’estudiant, el treball és «l’explicació detallada i minuciosa de la vida política i per-

Tarragona Maria Russell Pomés. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Santuari del Llorito.

Feli Fernández Santos. Ha mort a 59 anys. El seu funeral serà avui a les 12.20 h. al Tanatori.

Reus Josep Isern Feliu. Ha mort a 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori Municipal.

Valls Arsenia Ferre Alari. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia del Lledó.

CULTURA

sonal» d’Artur Tatxé: «Des de l’alcaldia i la guerra, però també des de l’exili, va haver de lluitar durament per superar els múltiples obstacles que es trobava a mesura que la situació política i personal canviava», va remarcar.

Oms ressegueix la història del seu familiar a partir de les cartes que va escriure Tatxé a la que era la seva germana, amb les quals fila una història personal que s’entrellaça amb els fets històrics desenvolupats abans i durant la Guerra Civil espanyola, així com durant l’exili i fins a la mort de l’exalcalde de Folgueroles.

Reconeixement a l’església de St. Josep de Belllmunt d’Urgell El Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, l’església de Sant Josep de Bellmunt d’Urgell (Noguera), situada en el punt més alt del carrer Major, i n’ha delimitat un entorn de protecció. El monument destaca pels seus valors històrics, arquitectònics, artístics i culturals. L’església,

construïda en la segona meitat del segle XVII, apareix citada en les Constitutiones Sinodales veteres et novae Abbatiatius nunc Archypresbyteratus Agerensis, del 1648, però l’edifici podria ser anterior i haver-se bastit en diferents etapes constructives, amb elements d’estil gòtic tardà i renaixentista. Entre aquests elements, destaquen la portalada d’arc de mig punt amb entaulament sobre columnes, així com la rosassa. ACN

46

diarimés 25/2/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Víctor i Donato

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Et mostraràs molt alegre i la teva felicitat contagiarà a la resta de la gent. Pots anar de guanyador ja que hi haurà suport i sort en tot.

Posa atenció als detalls amb els pròxims, aquests compensaran la teva dedicació. A la feina hi haurà novetats. Vigila si condueixes.

Es ressentiran les teves relacions socials si no actues amb més tacte.

Controla els teus nervis o perdràs bones oportunitats d’èxit i avanç.

L’activitat al teu à mbit l abor al serà màxima i en la jornada podràs demostrar davant els altres tota la teva validesa professional.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

El teu món financer centralitzarà la teva atenció tota la jornada. És bon moment per invertir però deixa aconsellar-te pels més propers.

És convenient que et relaxis. Les relacions amb els pròxims seran tibants i la parella no estarà per la labor, calma i descans.

Les teves relacions socials i les afectives cobraran a partir d’avui una nova dimensió. La sort t’acompanyarà en els teus projectes.

Concentra’t més en l’àmbit afectiu i arribaràs amb més facilitat al total dels teus objectius. El teu magnetisme t’ajudarà molt.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

La feina i el món social t’obriran interessants portes i perspectives en la jornada. En els viatges trobaràs bons resultats als teus desitjos.

L’amor estarà en la jornada més a prop del que creus. Deixa els teus prejudicis i llança’t a experiències que seran excitants.

La relació amb els pròxims serà molt fluida i podràs treure dels altres tot el que vulguis.

T’acaronaran tots sent el centre d’atenció.

Et sentiràs molt actiu i amb totes les ganes del món a emprendre temes nous. Abans de fer un pas escolta la teva intuïció.

FARMÀCIES TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara. La Unió, 17.

Telèfon 977 233 521.

Magre Sanchez, Maria Zara. Rambla de Ponent, Bloc 10, locals 9 i 10. Telèfon 977 874 069.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1.

Telèfon 977 757 301.

SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11 - 13.

Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, núm. 24. Tlf. 977 396 671.

CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa. Avda. Vidal i Barraquer, 3.

Telèfon 977 791 702.

VALLS: Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26.

Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL: Parra, Pere - Parra, M.Carme. Sant Xavier, 23.

Telèfon 977 660 275.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

CINEMA. Cartellera

CANAL SUPER3

ESPORT 3

17:30 17:55 18:13 18:22 18:47 19:00 19:12 19:35 19:50 20:36 21:00 21:23 21:44

21:55 El gran dictat 22:15 La veritat sobre la dictadura de Franco 23:10 Avi, et trauré d’aquí!

00:30 Viatges insòlits

12:04 Xarxa Natura 12:12 El viatge d’un gurmet per l’Índia 13:00 Esport Club 15:00 Bèsties 15:25 Thalassa 15:53 Horitzons 16:45 Viatges insòlits 17:30 NBA 18:25 Tennis taula Europe Cup: Asisa Borges Vall-TTC Wiener Neustadt 21:00 Tot Costa 22:00 Temps de neu 22:30 WRC 2022 Ral.li Suècia 1a.etapa 23:00 Onze 00:30 324 Esports 00:55 Onze 02:25 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Telediario Matinal 08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Mejor contigo 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Dos vidas 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:40 El tiempo 21:55 La suerte en tus manos 22:10 Las Claves del Siglo XXI

08:00 09:55 10:55 11:25 12:20 13:55 14:50 15:45 16:30 17:20 18:10 19:10 19:40 20:00 20:30 21:30 22:00 23:42 00:00

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:00 08:30 09:25 11:05 11:55 13:00 14:00 15:05 15:30 15:45 17:00 17:45 20:00 20:40 20:55 21:05 21:30 23:00

06:30 ¡Toma Salami!

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Viernes Deluxe 02:30 Secret Story Diario

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 00:00 02:50 03:35 04:20

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40

16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 23:55 01:35 03:05 04:00

Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Crumble d’arròs amb plàtan i pinya Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre La gran pel·lícula La dama d’or Pel.lícula Primavera del 41 Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi

¡Toma Salami!

El precio justo (diario) Alerta Cobra - Alerta Cobra Alerta Cobra - Alerta Cobra A simple vista Alta tensión First dates Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro El tiempo First dates First dates En el punto de mira

El Mic i els seus amics Una mà de contes Mironins L’abella Maia Aquest conte…

El llibre de la selva Dracs: Els defensors…

Zoom, el dofí blanc Ladybug i Gat Noir Les Sisters Fora de control Hardball Les regles de la Floor

CANAL 33

Cafè d’idees UNED Aquí hay trabajo La 2 express Western Documental Expedición culinaria: Saber y ganar Mito animal El mar arábigo Punts de vista El escarabajo verde La 2 express Jara y sedal Días de cine Lo mejor de evasión Cine: ¡Sufre, mamón!

Coloquio Historia de nuestro cine Los chicos con las chicas

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:45 21:55 22:10 00:20

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom!

Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo Tu cara me suena Tu cara me suena. Grandes éxitos 02:30 Live Casino 03:15 Playuzu nights

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes laSexta Columna Equipo de investigación Equipo de investigación World Poker Tour Live casino Minutos musicales

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA

Les matinals, el diumenge 1 Cazafantasmas: más allá 1 Tros – versió catalana 1 Belfast 1 Licorice pizza 2 Lunáticos 2 Super...¿Quién?

3 Muerte en el Nilo – vose 3 Muerte en el Nilo 4 ¡Canta 2!

4 Primavera en Beechwood 4 La hija oscura 5 Coda 5 The Godfather – vose 5 El padrino 6 Encanto 6 Mamá o papá 6 Cásate conmigo 7 West Side Story 7 El buen patrón 7 La abuela 8 Moonfall - atmos 8 El callejón de las almas perdidas – atmos 9 Las ilusiones perdidas 9 Dissabte 26, cicle cinc: ron dóna error 9 Bollywood: gangubai kathiawad – vose 9 Bollywood: gangubai kathiawad – vose 9 Las ilusiones perdidas 10 Clifford, el gran perro rojo 10 Spider-man: No Way Home - atmos 11 Ainbo 11 El método Williams 12 Un pequeño mundo 12 The Medium 13 Competencia oficial 14 Muerte en el Nilo – atmos 15 Uncharted - atmos 16 Sala tancada 17 Uncharted - atmos -

12:15 16:30 18:15 - 20:10 22:00 17:00 / 12:15 16:30 - 18:45 - 20:30 - 22:15 16:00 18:20 - 20:45 / 12:15 16:10 - 18:20 -19:00 / 12:15 20:30 22:30 16:15 - 18:30 / 12:00 20:45 20:45 16:15 / 12:00 18:15 20:15 - 22:30 12:00 18:15 - 20:30 22:45 17:15 - 19:45 22:15 16:00 16:00 21:30 16:00 21:15 16:15 / 12:00 18:00 - 20:45 16:00 - 17:45 - 19:30 / 12:15 21:30 16:30 - 18:15 / 12:00 20:00 - 22:30 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:00 17:00 - 19:30 - 22:00 17:00 - 19:15 - 21:30 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:15

YELMO PARC CENTRAL Canta! 2 Ainbo: La guerrera del Amazonas

Cada dia excepte ds, dg: 17:00 / ds, dg: 16:45 dv: 17:40 / ds, dg: 15:55, 17:50 / dl, dm, dc, dj: 17:10 Belfast CI dl, dj: 19:20 / dm: 19:20 -voseCásate conmigo dv: 19:30 / ds, dg: 19:45 / dl, dm, dc, dj: 19:10 Competencia oficial Cada dia excepte ds, dg: 17:20, 19:50, 22:15 / ds, dg: 16:15, 18:45, 21:15 El buen patrón dl, dm, dj: 21:30 Los Croods: Una nueva era ds, dg: 17:00 Muerte en el Nilo dv, dl, dc, dj: 17:00, 19:40, 22:20 / ds, dg: 16:30, 19:15, 22:20 / dm: 17:00, 19:40 -vose-, 22:20 Spider-Man: No Way Home dv: 22:00 / ds, dg: 22:10 / dl, dm, dj: 21:45 / dc: 21:30 Super... quién? dv: 17:10, 19:00, 20:50, 22:45 / ds, dg: 19:00, 20:50, 22:45. dl, dc, dj: 18:00, 20:10, 22:00 / dm: 18:00, 20:10, 22:00 -voseUncharted dv, dc: 17:30, 19:20, 20:05, 21:45, 22:30 / ds, dg: 15:45, 18:15, 19:30, 21:00, 22:00 / dl, dm, dj: 17:30, 20:00, 22:30

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Un amor intranquilo dv: 17:00 - ds: 18:45 - dg: 20:00 - dl: 18:15 El triunfo dv: 19:00 -vose-, 20:45 / ds: 17:00 - 20:45 - 22:30 -vose- / dg: 18:15 - dl: 16:30 - 20:15 -vose- / dm: 18:00 / dc: 16:30 - 20:15 / dj: 16:45 - 18:15 -voseLa hija oscura dv: 22:30 / dg: 16:15 / dc: 18:15 Drive my car dm: 19:45 -voseIl turco in italia dj: 20:15-vose-

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

12:00 Connecti.Cat 13:00 Gastromòbil: Baix Camp 13:30 Va com va 14:00 Notícies migdia 14:30 Gaudeix la festa 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.Cat 20:00 Notícies resum 20:30 Hub foodtech and nutrition 21:00 Notícies resum 21:30 Hub foodtech and nutrition 22:00 Notícies resum 22:30 Hub foodtech and nutrition 23:00 Notícies resum 23:30 Hub foodtech and nutrition

10.00 Fet a Mida 11.30 Saló de Plens 12.00 Aventura’t 12.30 Gaudeix la festa 13.00 Saló de Plens 14.00 Notícies 12 15.30 Gaudeix la festa 16.00 Notícies 12 17.30 Saló de Plens 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 21.15 Eix27 21.30 De Sol a Sol 22.00 Notícies 12 23.30 De Sol a Sol 00.00 Noticies 12

08:30 11:00 15:00 16:30 18:30 20:40 21:50 22:30 23:50

Salut i peles!

Robin Food Mundo Natural Perry Mason Opina cat Rondeando Tu Sí, Tu No El Circ Rondeando [R]

PARAMOUNT CHANNEL 15:00 15:55 18:05 19:15 20:16 21:20 22:20 00:40

Hercules Poirot Hercules Poirot Colombo Constance Meyer Constance Meyer Constance Meyer Constance Meyer Gangs of New York

1 Ainbo 1 Belfast 2 Uncharted 2 Spiderman 3 3 Lunáticos 3 El método williams 3 La abuela 4 Primavera en Beachwood 4 Uncharted 5 Uncharted 6 Cásate conmigo 6 Muerte en el Nilo 6 El buen patrón 7 Super... Quien?

7 Competencia oficial 8 Competencia oficial 8 Super... Quien?

9 Canta! 2 9 Cásate conmigo 9 Tros (català) 10 Muerte en el Nilo

16:00 - 17:45 - 19:30 21:15 16:00 18:30 - 21:30 17:15 19:00 22:00 16:00 18:00 - 20:15 - 22:30 17:00 - 19:15 - 21:30 16:15 18:30 21:00 16:30 - 18:15 20:00 - 22:15 16:00 - 18:15 20:30 - 22:15 16:00 - 18:10 20:20 22:30 17:00 - 19:30 - 22:00

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Uncharted

ds: 18:30 / dg: 17:00 - 19:15

CLASSIFICATS TREBALL SEÑORA RESPONSABLE CON EXPERIENCIA se ofrece para cuidado personas mayores por horas.

Tel: 667.925.470

PROFESSIONALS CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

JARDINERO A DOMICILIO. Hago podas árboles frutales.

Puestas a punto y desbroce de jardín. En Tarragonés. Tel: 648.949.533 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 PINTOR ECONÓMICO. Pintamos habitación 70€. Mano obra. Tel: 698.269.158

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Tels: 691 663 847651 664 643

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAD INICIACIÓN ASOCIACIÓN AMIGOS ESPAÑOLES DE TARRAGONA. Entre 50-60 años.

Para amistad, bailar, hacer deporte, caminatas etc. Tel: 611.120.746. A partir 17 h.

TAROT TAROT DE MARÍA. ¡¡Ven a verme y avanza!! Presencial Tarragona centro.

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

MIRIAM. ¡¡¡DE NUEVO REUS!!! Tel: 641.685.623

CAROL PECHUGONA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.169.924

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus.

Tel: 698.788.062

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!.

25€. Tel: 977.32.15.68 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335 TARRAGONA. CATALANA. Si tot. Tel: 604.260.384 JOVEN ESTUDIANTE ESPECTACULAR ¡¡Iniciándose!!

Y AMIGAS. Privado. SEGURTORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 TRANSEXUAL YENNY. Jovencita, encantadora!!! Servicios completos. Calafell. Total discreción. Tel. 693.430.618 MICHELLE. Francés natural, sexo sin masajitos anales y corporales. Recibo sola. Salidas 24h. Tel.: 643.688.834

Tel. 633.670.797

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel: 623.267.323

MASSATGES RELAX

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel: 603.133.160

20€!! ESPAÑOLAS ARDIENTES... Tel: 658.065.024 Reus

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU!!.

Tel: 692.780.087

NOVEDAD MUJER SEXY, RUBIA. 47años. No profesional.

Salidas hotel y domicilio. Masajes y más... Tel: 643.023.189

CONTACTES SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432

TARRAGONA. MADURITA. Relax completo…Tel: 603.395.965.

VERÓNICA RUSA. Muy discreto. Reus. Tel: 604.390.445

JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!! Reus. Tel: 634.777.389

25/2/2022 diarimés

47

48

A L’ÚLTIMA

diarimés 25/2/2022

ESCAPADES C.S.

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

La senyora Flor al Cul MOISÉS PEÑALVER Periodista

L’excel·lentíssima senyora Doña Isabel Natividad Díaz Ayuso és guapa. L’excel·lentíssima Ayuso és una dona de Chamberí. La senyora Ayuso és una musa de Goya, és la Piconera de Romero de Torres, és la Concha Velasco dels anys 60. Isabelita, la de Chamberí, ha sabut moure’s a la política com una serp per arribar a destronar al pagafantas de Míster Màster. Ho ha fet sense que se li corri el rímel i llimant-se les ungles mentre el gos de l’Aguirre, el Pecas, fa aquell moviment convulsiu tant simpàtic que fan els gossets en zel. Hi ha altres animals polítics que també s’han convulsionat aquests dies a la cadira. Mira! M’agrado avui. Faig patxoca fent de tertulià-cronista-polític graduat a la Juan Carlos I.

Serà Díaz Ayuso la nova Evita Perón? Serà l’excel· lentíssima senyora de Madrid una gran estadista en el futur, o acabarà de líder veïnal del barri de la Señorita Pepis? Sí que és veritat que la presi ha après l’art d’escenificar amb el tarannà d’una API de Lavapiés.

Crec que si a Madrid li traguessin la capitalitat –i la pasta que li cau de les nostres butxaques– i muntessin els ministeris a Alcanyís, el Congrés dels Diputats al local de La Riojana i el Senat a Cadis, l’excel·lentíssima senyora acabaria obrint una perruqueria a Vallecas, que és on hauria d’estar. Però, amics, doña Isabel i el Pedro Sánchez, tenen una flor al cul i els surt tot bé. Fins i tot fan ràbia. Ara serè cru, deixeu de llegir si no us agrada la crítica dura: quan algun dia es decideixin a comptar morts en comptes de cerveses a les terrasses, tots aquests votants es convertiran en acusadors i diran allò que em van dir al Registre Civil a l’octubre: «Casado!».

Bé, fins dilluns! Eiii, espereu, espereu, que no he parlat del germà, que també és de Chamberí.

La façana principal del castell, que està emmurallada i disposa de dues grans torres.

EL TEMPS

Estat del cel A la meitat sud del país el cel estarà entre mig i molt ennuvolat per núvols mitjans fins al final del dia, tot i que minvaran progressivament a partir de la tarda. A la resta del país estarà poc ennuvolat per bandes de núvols alts, tret de trams del litoral i del prelitoral central i sud, així com al sud de la Costa Brava i a l’interior del quadrant nord-est, on estarà molt ennuvolat per núvols baixos.

17º

Màxima

7º

Pluja A partir de mig matí és possible precipitació d’intensitat feble al litoral i al prelitoral central i sud, així com a l’interior del quadrant nord-est, i a partir del vespre, se n’espera al litoral i al Mínima prelitoral sud, localment moderada. S’acumularan quantitats minses, localment poc abundants al litoral sud.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Cristina Serret

EL CATLLAR, UN CASTELL AMB MOLTA HISTÒRIA

de la història i la vida en època medieval.

Al segle XI, el curs Documentat al segle baix del riu Gaià era XI, el castell hauria terra de frontera anat creixent a parentre el regne dels comtats catalans i tir d’una primera al-Àndalus. És per muralla i una torre, això que s’hi van i també haurien anat construir diverses canviant les seves fortaleses, bona funcions, essent La fortalesa és propietat de part de les quals primer una fortalesa encara resten dem- l’Ajuntament, el qual organitza visites de guerra, després la seu del poder fedual, peus. Una de les guiades per les instal·lacions més singulars és el C.S. residència senyorial i finalment un punt Castell del Catllar, de recollida i emque havia estat en mans privades fins magatzematge dels que l’Ajuntament tributs locals. el va adquirir l’any Tot plegat s’expli2002. Tot seguit el ca en un complet i consistori hi va dur interessant audiovia terme un ambiciós sual, encertadament pla d’arranjament i il·lustrat, que situa el recuperació, i el va visitant en l’època convertir també en de construcció del un bon exponent castell i l’acompanya per explicar la històen els canvis, tant estructurals com ria local. de propietat, que va Tot plegat es pot Pont sobre el fossar del castell del Catllar. viure la fortalesa en conèixer a través de el decurs dels segles les visites guiades al Castell que ofereix l’Ajuntament del Catllar i que XIII a XVI. Durant la visita també es coneixen permeten resseguir, durant aproximadament estances importants del castell, com el pou de dues hores, la singular estructura de la forta- gel i posterior magatzem, el celler, l’estable o les lesa catllarenca. L’edificació, de planta gairebé zones destinades a la recollida d’aigua o la cocció triangular, compta amb un fossar, un perímetre del pa. Fins i tot es té accés a la torre que va fer les murallat, dues torres a la façana principal i un funcions de presó.

El Castell, que es troba al mateix poble del Catpati central. A través de la visita, però, el públic té l’oportunitat d’entrar a l’interior de la forta- llar, s’alça al costat d’un poblat fortificat de l’Edat lesa i anar contemplant les diferents estances de Ferro (s. VII-V aC) que es va localitzar a tocar de l’estructura, que si bé es va anar modificant de la fortalesa, en un turó a prop del riu. Fins al 14 molt amb el pas dels segles, ara és un compendi de juny, les visites es fan dissabtes i diumenges.