CAMP

TARRAGONA

PSC desplaça Cs mentre Vox penetra amb força a la Costa Daurada

La ultradreta és primera força a la Pobla de Mafumet i segona als municipis de Salou, Vila-seca i la Canonja

Sílvia Jiménez

Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit imposar-se al conjunt de la demarcació de Tarragona i manté els cinc diputats en unes eleccions en les quals va aconseguir imposar-se als socialistes al torn que aquests avançaven Ciutadans que havia aconseguit pintar de taronja tota la línia de la costa tarragonina en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. L’avenç socialista així com la irrupció de Vox són dues de les claus dels resultats dels darrers comicis que es produeix en bona part dels municipis de Tarragona. De Cunit a Cambrils, el PSC ha guanyat a totes les poblacions de la Costa Daurada, a excepció de Torredembarra, Altafulla i Mont-roig del Camp, on s’imposen els republicans.

Mentre a les capitals de comarca on va guanyar Ciutadans, com Tarragona i el Vendrell, s’imposen els socialistes, a les de l’Alt Camp i la Conca de Barberà –Valls i Montblanc– Junts per Catalunya manté l’hegemonia com la força més votada. A la capital del Baix Camp, Reus, on també va guanyar Ciutadans el 2017, ERC ha aconseguit superar la formació de Laura Borràs, que es desplaça com a tercera força, per darrere dels socialistes.

Tan destacable com el canvi de color polític al llarg de la Costa Daurada, ho és la penetració del partit d’ultradreta a tot el litoral tarragoní, on en la majoria de municipis esdevé la quarta formació més votada amb algunes excepcions.

A Tarragona ciutat, Vox se situa com a quarta força amb un 12,04% dels vots –5.662– per darrere del PSC, ERC i Junts per Catalunya i desplaça Ciutadans com a sisena força, quan el 2017 va assolir va ser el partit més votat, amb el 34,95% dels sufragis. La irrupció de Vox i el desplaçament de Ciutadans s’estén ara al centre de la Costa Daurada, on els socialistes aconsegueixen la victòria a poblacions com Vila-seca i Salou, on Ciutadans va guanyar el 2017 àmpliament, amb un 47,51% dels vots en el primer municipi i el 43% en el segon. A Vila-seca, Ciutadans es col·loca ara com a quarta força i destaca l’entrada de Vox com a segon partit més votat, amb un 19,33% (1.421 vots), a poca distancia del PSC amb 2.102 vots. També a Salou, Vox se situa com a segona força, amb un 18,24% de l’escrutini, 1.271 vots que, en termes totals, els deixa molt a prop dels socialistes, els quals han aconseguit 1.810 paperetes. L’avenç dels socialistes a la capital de la Costa Daurada és destacable, ja que en les eleccions de 2017 es van situar com a quarta força, per darrere de Cs, ERC i JxCAt. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya queden ara en un tercer i quart lloc i el PP es desplaça fins a sisè lloc. La Canonja, on el PSC guanya en vots, és altra de les poblacions de la comarca del Tarragonès, on Vox se situa com a segona força més votada i supera ERC per només set vots de diferència, 300 davant dels 293 dels republicans.

A Constantí, la ultradreta és la tercera força més votada, la mateixa posició que Vox assoleix a Roda de Berà i a Vespella de Gaià. La consecució d’un segon diputat d’ultradreta per la demarcació de Tarragona, uns resultats que ni les enquestes ni el mateix partit preveia, s’explica també per municipis com la Pobla de Mafumet on un vot ha convertit Vox en el partit més votat. Amb 249 vots, ha assolit un 21,32% de l’escrutini i se situa per davant del PSC que aconseguit la segona posició, el que suposa un gran avenç respecte a 2017, quan es va col·locar com a quarta força després de la victòria de Ciutadans i per darrere d’ERC i Junts per Cat. Tret de Salou, Vila-seca, Constantí, la Canonja i la Pobla de Mafumet, on Vox escala a una posició rellevant, en la resta de pobles del Tarragonès, l’extrema dreta es col·loca en una quarta posició.

A Torredembarra, on Ciutadans va guanyar àmpliament amb un 30,18 per cent dels vots (2.568 vots) l’any 2017 –seguit d’ERC, Junts per Cat i PSC– guanya ERC amb un 24,83%, li segueix de prop el PSC, amb un 20,97 per cent dels sufragis, però Vox aconsegueix situar-se com a quarta força, per darrere de Junts per Cat, amb només 527 vots, que deixen Cs a la cinquena plaça. El mateix succeeix a Altafulla i a poblacions com Creixell, Vilallonga del Camp o el Catllar, on guanya ERC i Ciutadans queda en una posició endarrerida com a sisena força quan en els darrers comicis autonòmics, havia assolit el 30,24% dels vots escrutats. A la resta de poblacions de la comarca del Tarragonès, com la Pobla Montornès i la Secuita, Vox obté també la quarta plaça. A la Secuita, on Junts per Catalunya ha assolit la victòria, els ultradretans empaten en vots amb la CUP en la quarta posició. La penetració de Vox a la Costa Daurada Central s’estén a la línia de costa del Baix Camp, on també esdevé quarta força a Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Dos pobles de la CUP

La nota discordant de la tònica general dels comicis celebrats el passat diumenge la toquen dos petits municipis: la Vilella Alta (Priorat) i Capafonts (Priorat). Són dues de les sis poblacions de tot Catalunya on la CUP ha aconseguit la victòria. L’any 2017, la victòria a la Vilella Alta fou per ERC, seguida de JxC i la CUP, la mateixa relació de forces que va sortir de les urnes aleshores a Capafonts.

Partit guanyador de les eleccions del 14-F per municipi

PSC

JUNTSXCAT

ERC CUP

VOX

PDECAT PP

A Constantí, l’extrema dreta és el tercer partit més votat i és el quart a bona part del litoral

El Montmell, el municipi on més va caure la participació de tot Catalunya

La baixa participació, amb un descens de 26 punts en el global de Catalunya va ser un dels titulars de la jornada del 14-F. El context de pandèmia i el fet que els comicis del 2017 registren una participació rècord ja feien preveure un descens acusat del nombre de vots. De fet, només un municipi català ha registrat un augment de participació. Es tracta de Tiurana (Noguera), una petita població de 77 habitants, on la participació va ser del 79,1%, 3,04 punts més. Aquesta és l’única excepció dels 947 municipis catalans. Per contra, el Montmell (Baix Penedès), amb 1.582 habitants, és on va baixar més, 40,05 punts, amb una participació del 32,54%, la més baixa de Catalunya. Fins a 157 municipis van registrar un descens de participació de més de 30 punts. El segon municipi amb una diferència de participació més gran va ser Santa Margarida de Montbui (Anoia), amb un descens de 38,53 punts. Badia del Vallès (Vallès Occidental) i el Pont de Vilomara (Bages) va patir un descens de 37,9 punts, mentre Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) també van patir una caiguda de 37 punts respecte el 2017. Pel que fa a les capitals de comarca, Reus encapçala la llista de municipis amb un descens més gran de participació. Va caure 34,03 punts respecte al 2017, passant d’una participació de més del 80% al 46,7% d’aquest diumenge. La segueix el Vendrell (-33,35), Mataró (-32,68), Amposta (-32,42), Ripoll (-32), Terrassa (-31,4) i Valls (-30,72). Per contra, la capital de comarca amb un descens menor de participació és Falset, on va caure 16,03 punts, passant del 85% del 2017 al 69,69% del 14-F. La segueix Banyoles (-22,33), Gandesa (-22,68), Sort (-23,09) i Tremp (-23,19).

CCOO i UGT criden a la formació urgent del Govern

CCOO i UGT feien una crida a formar Govern de manera urgent l’endemà de les eleccions del 14-F, tot i admetre que forjar pactes serà «complex». Els seus dirigents, Javier Pacheco i Camil Ros, van demanar que el «viratge» a l’esquerra que tindrà el nou hemicicle es tradueixi en un «canvi de rumb» de la política dels últims anys, encara que es revalidi l’executiu d’ERC i Junts. Per UGT cal «evitar escenaris de bloqueig».