13 de març de 2014

Dijous, 13 de març de 2014 núm. 2.499 www.diarimes.com

AVUI TARRAGONA

Es presenta en societat una nova edició de Tarragona Restaurant Wine. P4 REUS

L’empresa municipal d’Aigües factura 350.000 euros amb la venda d’energia elèctrica produïda a l’EDAR. P7 CAMP DE TARRAGONA

El Celler cooperatiu de Vila-seca serà de titularitat pública. P10

La policia de Mont-roig enxampa ebri al seu regidor de Seguretat Ciutadana

TARRAGONA

BAIX CAMP Fermín Díaz (PP) hauria donat 0,79 mg/l en la prova d’alcoholèmia després de protagonitzar una discussió al carrer a Miami. P11

REUS

CEDIDA

ESPORTS

Verdú i Colorado, dos directors esporitus en potència jugant al Nàstic i al Reus. P15

L’Ajuntament optarà al premi europeu URBAN amb la Smart City La ciutat aspira a aconseguir finançament i reconeixement. P2

La ciutat rebrà turistes russos de gran poder adquisitiu en visites d’un dia Una agència ofereix una ruta amb degustacions a clients exclusius. P6

ESPORTS

El Nàstic afrontarà els nou partits que li queden a vida o mort La propera cita, a Olot, primera de les finals previstes. P14

ESPECIAL ANIVERSARI

L’actor vilanoví, Sergi López, encarna un personatge que no existeix a la novel·la de Manuel de Pedrolo.

La ciutat de Tarragona es converteix en l’escenari de la pel·lícula ‘Segon Origen’ CINEMA Durant tota la setmana el rodatge del film ha fet parada a la platja Llarga per tal de donar vida als protagonistes de l’obra, Alba i Dídac. P5

2

diarimés 13/03/2014

TARRAGONA

CIUTAT

Tarragona opta als premis URBAN de desenvolupament sostenible

El Grup de Mobilitat Tarragona veu insuficient la millora de rodalies

El projecte, en l’àmbit de l’Smart City, pretén aconseguir una subvenció de la Unió Europea pel disseny d’una ciutat de futur CEDIDA

Rafa Marrasé

L’Ajuntament de Tarragona presentarà en els propers mesos la seva candidatura per fer-se amb un dels premis URBAN. Aquests guardons són concedits per la Unió Europea a aquells projectes que fomenten el desenvolupament sostenible de les ciutats de cara al futur. L’organisme europeu subvenciona els projectes guanyadors d’entre un 50 i un 60% per unes propostes que poden arribar als 15 o 20 milions d’euros, és a dir, la UE paga un màxim d’entre 7,5 i 10 milions d’euros. «El que estem dissenyant anirà al voltant d’uns 10 o 15 milions d’euros», assegura Javier Villamayor, regidor per a la ciutat intel·ligent, Smart City.

El projecte que està preparant Tarragona té molt a veure, i és una de les seves principals armes, amb els Jocs Mediterranis de 2017. Així, la proposta tarragonina anirà dirigida al voltant de la futura Anella Mediterrània, que pretén ser un experiment pilot del que després ha de ser la ciutat en un futur. «Aquesta és la nostra aposta i és el que presentarem. Hem triat l’Anella Mediterrània perquè serà el nostre districte sostenible, ecològic», diu Villamayor. Pel regidor i principal impulsor del concepte de ciutat intel·ligent, es tracta de presentar un projecte global, que tingui diferents dimensions.

«Estem molt il·lusionats en poder presentar la nostra proposta però sabem que serà molt difícil perquè hi ha molta competència. Amb tot, tenim clar que les projectes globals són els més ben valorats i per això estem treballant en una proposta integral», explica.

Els premis URBAN no es concedeixen a una sola ciutat d’un

La presentació de les millores en la freqüència de pas dels trens de rodalies no ha satisfet tothom. El Grup de Mobilitat Tarragona considera insuficient la proposta presentada pel ministeri de Foment i la Generalitat. «Només es posaran en funcionament dues de les quatre línies proposades inicialment el 2012» manifestaven en un comunicat. Segons aquest grup, l’increment en el nombre d’expedicions en la línea Torredembarra-Tarragona-Salou Cambrils (5 trens més per sentit i dia) i la ReusTarragona-TorredembarraSant Vicenç de Calders (10 expedicions més per sentit i via).

Aquest grup també avisa dels possibles preus dels bitllets després de la inversió que es farà per millorar el servei.

La CEPTA ofereix a les empreses un servei per consultar la morositat de clients i proveïdors L’Anella Mediterrània serà el projecte estrella en la proposta als premis URBAN en el context d’Smart City.

Es pretén monitorejar un districte de la ciutat per tenir informació al moment sol país, sinó que hi poden aspirar diferents ciutats de cada estat. Això augmenta les possibilitats d’aconseguir la distinció i, de pas, la subvenció, però són moltes les ciutats que es presenten anualment. «En el nostre projecte volem una ciutat que sigui capaç d’acumular informacions en temps real i que aquestes dades puguin ser consultades pels ciutadans al moment. Per posar un exemple, es tracta que els fanals del carrer tinguin sensors que ens aportin informació i que

El projecte contempla potenciar les energies renovables i disminuir la contaminació il·luminin més o menys segons les necessitats, o que ens diguin si algun d’ells es troba espatllat.

Aquests sensors poden ser a tot arreu per millorar l’eficiència de la ciutat. Podrem posar-los als autobusos, a l’asfalt...», explica el regidor.

Villamayor va voler destacar el paper de la tecnologia en les ciutats europees. «La Unió Europea vol ciutats que innovin, que siguin més sostenibles perquè està molt preocupada per la contaminació, per les emissions

de CO2», diu. Així, l’Anella Mediterrània seria, segons Villamayor, l’autèntic banc de proves per poder exportar el model a tota la ciutat. «En una zona nova com aquesta es poden dissenyar carrers especialment pensats pel transport públic, orientar els edificis perquè siguin més eficients energèticament aprofitant més la llum natural, trobar el millor asfalt. Aquest districte ens ha de permetre dissenyar la ciutat del futur. Hem d’aprofitar que Tarragona té un projecte tan important com els Jocs Mediterranis per fer-ho, i segur que la Unió Europea ho valorarà», assegura.

El regidor, remarca novament la dificultat d’aconseguir una subvenció URBAN però assegura

que, en el procés, l’aprenentatge serà molt gran, un fet que repercutirà en benefici de Tarragona.

«Tenim esperances, però pot ser que no guanyem cap premi. Amb tot, el camí que ens ha de dur fins la presentació del projecte serà un gran aprenentatge. Estic convençut que Tarragona guanyarà un premi URBAN en algun moment».

Javier Villamayor va admetre que els principals models de ciutat d’aquest tipus són, dins l’estat, Barcelona, Màlaga i Santander, mentre que Groningen (Holanda) i Londres, també han fet molts progressos. «Tenim una gran oportunitat de fer el model de ciutat que volem aprofitant l’esdeveniment dels Jocs».

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) presentarà avui una eina que pretén acabar amb la impunitat de la morositat dins del sector empresarial. Així, la CEPTA ofereix als seus associats una eina molt útil, l’accés al nou servei d’informació i morositat a trabés del fitxer Asnef Empreses, un dels més importants del sector, per tal de consultar dades de morositat de clients o proveïdors i així conèixer aquells que no paguen.

La signatura del conveni es produirà demà. La presentació de l’acord es farà avui a les set del vespre a l’Hotel Gran Palas de La Pineda. Amb aquest nou pas, la CEPTA pretén millorar el servei que ofereix als seus associats de les comarques de Tarragona.

TARRAGONA

13/03/2014 diarimés

3

C0MERÇ

Joan XXIII tracta patologies severes amb tècniques de radiofreqüència La Unitat del Dolor Crònic de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va començar, el passat mes de novembre, a realitzar tècniques de radiofreqüència guiades per ecografia als gabinets de la Clínica del Dolor. Aquestes es dirigeixen als pacients – normalment gent gran– amb dolor crònic sever com poden ser lumbàlgies, ciàtiques, problemes cervicals i dolors neuropàtics. A través d’aquestes intervencions es busca reduir la intensitat del dolor que pateix el pacient entre un 50 i un 80%. Així, es preveu millora rde la seva qualitat de vida i reduir les dosis dels fàrmacs utilitzats en el control del dolor, minimitzant-ne els efectes indesitjables. Des del centre sanitari detallen que no tots els pacients amb lumbàlgies severes es poden beneficiar d’aquestes tècniques a causa de la dificultat de visualització ecogràfica, sobretot en pacients obesos o amb alteracions anatòmiques de raquis lumbar. Així doncs, abans de treballar amb aquestes tècniques s’ha de fer un cribatge ecogràfic als pacients.

Tarragona tindrà cinc rutes gastronòmiques diferents al mes d’octubre

CRISTINA AGUILAR

A les ja conegudes i patrocinades per Moritz i Estrella Damm, cal afegir les que es faran als barris de Ponent i les jornades del romesco al Serrallo Rafa Marrasé

Els tarragonins poden patir un empatx de proporcions descomunals el mes d’octubre d’enguany. La guerra de les cerveses que va desembocar, la setmana passada, en l’anunci de rutes de tapes organitzades per la Cambra de Comerç de Tarragona i Estrella Damm simultàniament, provocarà una saturació d’oferta gastronòmica el mes d’octubre en coincidir fins a cinc jornades dedicades a diferents manifestacions culinàries. Així, després que Estrella Damm anunciés que faria una ruta de tapes els mateixos dies que es realitzarà la sisena edició del Tarragona de tapes (organitzat per la Cambra de Comerç) en resposta a la tria, per part de l’ens cameral, de la cervesera Moritz, Damm va contraatacar, a més, amb l’organització d’una segona ruta de tapes el mes d’octubre. La Cambra, per

no quedar enrere, va respondre en un parell de dies, i ho va fer presentant una nova ruta, que va anomenar Tarragona de pintxos.

Així, el mes d’octubre ja tenia, doncs, dues rutres gastronòmiques, però això no ha quedat aquí. Els barris de Ponent també faran la seva ruta aquest mes enlloc del desembre com l’any passat. «Tot i que els restauradors em van dir que havia anat molt bé, vam pensar de seguida que calia canviar les dates perquè al desembre fa més fred, la gent surt menys i les festes nadalenques són massa a prop», diu Carlos Legaz, president de la Unió de Comerciants de Torreforta i vicepresident dels Botiguers. Legaz, assegura, però, que no hi haurà cap problema pel que fa a la possible coincidència amb les altres rutes perquè hi ha molt bona sintonia amb la Cambra de Comerç.

«Segur que trobarem unes dates

que ens vagin bé a tots, es pot fer quinze dies abans o quinze dies després, cap problema», assegura tot i que cal tenir en compte que Estrella Damm també posarà les dates que cregui convenients. Si tres poden ser multitud, cal tenir en compte que els barris també fan el cap de setmana del pincho, en què els comerciants ofereixen, a la plaça del Tarragonès, un plat que els ciutadans poden degustar deprés d’haver aconseguit el preceptiu tiquet en alguna compra al barri. «És llonganissa o botifarra amb pa.

El mateix per a tothom, un fem un cap de setmana d’octubre», explica Legaz.

A banda dels barris, hi haurà una altra oferta alimentària, i aquesta també vol ser molt ambiciosa. El barri del Serrallo prepara les jornades del romesco i pretén que s’allarguin durant tres caps de setmana. «Vam

Tapes i menjar a dojo el proper mes d’octubre.

començar a fer-les del 2010 al 2012 i volem que sigui una cosa important, amb la participació dels restaurants, que oferiran uns menús basats en el romesco. També hi haurà representat el sector pesquer, el nàutic, l’esport, per exemple», afirma Xavier Veciana, president dels restauradors del Serrallo. «El romesco és un plat increïble que es pot menjar amb tot però la gent només el coneix com a salsa dels calçots. Hem de reivindicar el paper del romesco com a plat creat i nascut al Serrallo», diu.

Cerveses i més cerveses La presència d’aquestes jornades

va associada al problema original, és a dir, la marca cervesera que patrocinarà cada esdeveniment. Així, Moritz serà al costat de la Cambra, Estrella Damm organitzarà les seves pròpies rutes, Cruzcampo va ser la cervesa de la ruta de tapes dels barris de Ponent el desembre de 2013 i Estrella Galicia la del cap de setmana del pincho d’aquests mateixos barris. «Encara no tenim decidit qui ho farà, parlarem amb Cruzcampo, evidentment, però no hi ha res tancat», diu Legaz. «Noasaltres no tenim cap problema, parlarem amb Moritz, Damm, amb tothom i veurem qui vol ferho», assegura Veciana.

MEDI AMBIENT

El paper de la dona en el procés sobiranista es debatrà divendres El Teatre Metropol acollirà, demà divendres, la taula rodona La dona al capdavant del procés sobiranista, a les set del vespre. La trobada anirà a càrrec de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN), Carme Forcadell, la productora de cinema, Isona Passola i l’economista, Núria Bosch. A més, la periodista Rita Marzoa s’ocuparà de moderar l’acte.

Instal·laran 140 contenidors a la via pública per recollir l’oli domèstic La ciutat serà pionera amb aquesta iniciativa; ja no caldrà anar a la deixalleria Redacció

La ciutat de Tarragona instal· larà uns 220 contenidors al carrer i a diferents entitats per tal de recollir els olis d’ús domèstic.

D’aquests, 140 es trobaran al carrer, un fet que suposa que hi hagi un contenidor cada 1.000 habitants i la seva capacitat serà

d’uns 360 litres mentre que els que hi hauran a les entitats (80) podran emmagatzemar uns 240 litres. Els contenidors aniran equipats amb una estructura metàl·lica amb sistema interior de seguretat antivandàlic i amb un sistema contra vessaments a la via pública. L’Ajuntament

té previst que la instal·lació d’aquests contenidors comenci durant el mes de març als barris de Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. El procés de col·locació de tots els contenidors per tota la ciutat finalitzarà l’abril de 2015.

El procediment per diposi-

tar l’oli en aquests contenidors és simple. Així, els ciutadans hauran de posar l’oli usat dins d’ampolles de plàstic reutilitzades, com les d’aigua o refrescos, per exemple. Per tal de facilitar el trasvasament d’oli, l’Ajuntament donarà als ciutadans que ho vulguin un embut. Un

cop l’ampolla sigui plena només caldrà dipositar-la en els contenidors que es trobaran al carrer. Els embuts es podran recollir en associacions de veïns, llars de jubilats i centres cívics, entre d’altres. Els contenidors es buidaran una vegada al mes, tot i que la freqüència es podrà augmentar. El cost del servei, previst en uns 77.000 euros, serà assumit completament per les empreses Aceites y grasas para Biodiesel (AGB) i FCC. El passat mes de desembre ja es va començar a recollir l’oli a les escoles. Amb aquesta mesura ja no caldrà anar a la deixalleria com fins ara.

4

diarimés 13/03/2014

TARRAGONA

GASTRONOMIA

El Tarragona Restaurant Wine destapa la segona edició amb 13 vins i caves

CRISTINA AGUILAR

Una vintena d’establiments participaran amb maridatges de les DO de la Conca de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta Anna Fortuny

El vi i la gastronomia es donen la mà en la segona edició del Tarragona Restaurant Wine que se celebrarà a 21 establiments tarragonins del 19 de març al 4 d’abril.

Les denominacions d’Origen de les comarques de Tarragona prenen el protagonisme a través d’una oferta de vins blancs i negres que passen per varietats com la garnatxa o el trepat. A més, també s’hi podran trobar caves i es donarà lloc a un ventall de productes procedents de la Conca de Barberà, el Montsant, el Priorat, la Terra Alta i Tarragona. A més, l’aposta gastronòmica s’estructura a través d’una oferta de menús amb un preu fix de 17 euros i copes de vi a 1,90.

Després de tres anys, arriba la segona edició del certamen a través de l’avinentesa entre la Cambra de Comerç i la multinacional Makro. Durant més de dues

setmanes l’oferta gastronòmica destaparà les ampolles de 13 vins i caves. El gerent de Makro Tarragona, Rafael Pérez-Armenteros, va explicar, en la presentació oficial d’ahir dimecres, que darrere de la iniciativa es busca «donar a conèixer els grans vins de la zona de Tarragona i, a la vegada, reconèixer la professionalitat dels restauradors». La sommelier i Nariz de oro de 2010, Andrea Alonso, és la responsable de la compra del vi a Makro i va situar els productes del territori entre els millors de l’Estat espanyol. «Trobem una diversitat de vins a través dels quals se’ls hi pot donar un gran impuls i que ja compten amb reconeixement internacional», va detallar Alonso. A més, va expressar que, com a professional dels vins, és també el seu deure empènyer al consumidor a descobrir els productes de la terra. El president

de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló, va assegurar que les reserves per a dinars i sopars ja han començat i considera que es poden arribar a servir «entre 25.000 i 30.000 menús» durant l’edició d’aquest 2014.

Els vins que s’hi podran trobar són: Brunus Rosé 2012, Llàgrimes de tardor Blanc 2010, Somdinou, Santbru Blac 2010, Ètim Grenache Old Vines 2008, Cruor 2008, Galena, Porpores Reserva 2009, Iugiter 2008, Josep Foraster Trepat 2012, Llàgrimes de tardor Mistela Blanca; i els caves Trilogia de Muller Muscat brut Reserva i el Cava Adernats XC Gran Reserva 2007.

Durant la presentació, l’enòleg i copropietari del celler Mas Foraster de Montblanc, Ricard Sebastià Foraster, va explicar que la seva participació en el Tarragona Restaurant Wine, és una manera més de donar-se a conèixer i

CULTURA

Demà s’estrena el primer espectacle a la ciutat Redacció

El certamen ofereix menús fixos de 17 euros i copes de vi de la demarcació per 1,90 promocionar-se des de casa. Així mateix, va detallar que el vi que exposen «té molta més sortida a l’estranger, ja que es tracta d’un vi molt fi que s’allunya dels clàssics vins mediterranis». Per altra

L’oferta vitivinícola ofereix vins blancs i negres, de varietats com la garnatxa i el trepat banda, des del celler La Conreria d’Scala Dei, Jordi Huguet, detalla que «als vins sempre se’ls hi pot trobar un maridatge que en potenciï el seu sabor». Així, a través de Iugiter 2008, Huguet detalla-

va que la millor combinació per a aquest vi, «intens en aroma, color i sabor», és la combinació amb carn de caça i carns greixoses. La majoria d’establiments es troben dins de la ciutat de Tarragona, però també es podrà gaudir de l’oferta del menú en dos restaurants de La Pineda. A més, tot aquell que tasti tretze vins i quatre dels restaurants rebrà un lot de dos vins de regal.

TRADICIONS

L’òpera invaeix els teatres a través de ‘Norma’ i la ‘Bohème’ La temporada de Teatres posa de nou en relleu el món de l’òpera. El proper divendres 14 de març arriba l’obra mestra de Vincenzo Bellini, Norma. L’espectacle tindrà lloc a les nou del vespre i encetarà la posada en

Alguns dels celleristes durant la presentació que es va fer a les instal·lacions de Makro.

escena dels drames musicalitzats. Una vegada més, de la mà dels Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès, s’amplia l’oferta cultural de la ciutat. Des del consistori asseguren que, a dia d’avui, Norma compta amb gairebé to-

tes les entrades exhaurides i es podrà veure per primera vegada a Tarragona. Dalt l’escenari, dues joves intèrprets encarnen els papers protagonistes i acompanyades de la resta del cor per tal de conformar una gran òpera dramàtica. Per tal de difondre el coneixement de les arts escèniques, el mateix divendres 14 de març, es durà a terme una breu introducció sobre la peça de Bellini. L’acte tindrà lloc una hora abans de l’espectacle i anirà a càrrec del musicòleg Josep Maria Rota. El proper 18 de maig La Bohème de Giacomo Puccini també trepitjarà els escenaris del relleu tarragoní.

Carruatges, cavalls i mascotes reviuran Els Tres Tombs diumenge La Tabacalera serà el punt de partida Redacció

El proper 16 de març, els carrers de Tarragona s’ompliran de carros i carruatges per celebrar la tradicional rua dels Tres Tombs.

A partir de les nou del matí, el pàrquing de la Tabacalera es convertirà en el punt de partida

de la desfilada animal. Segons el representant del Gremi de Pagesos, Jordi Batet, «s’esperen aproximadament uns cinquanta carratges de diverses dimensions i unes 200 cavalleries entre enganxes i animals muntats, procedents de diferents indrets de

Catalunya». Enguany, el curador de carruatges històrics municipals, Jordi Rovira, ha restautat la tartana catalana –un vehicle que feien servir burgesos, pagesos rics o metges com a taxi– i el carro de trabuc –dotat de rodes gruixudes per carregar enderrocs, llambordes o sacs–.

A les deu del matí tindrà lloc l’esmorzar de germanor entre els inscrits en la convocatòria ia les onze es donarà el tret de sortida de la cavallada i la banda del gremi, que amenitzarà la festa.

La comitiva enfilarà fins a la Rambla Nova i es procedirà a la benedicció dels animals des de la tribuna que s’hi ha instal·lat.

PARTIT POPULAR

Jaume Solé esdevé el president provincial de Noves Generacions Ana Rubio ocuparà la Secretaria General Redacció

Les Noves Generacions del Partit Popular a Tarragona van escollir a Jaume Solé com a nou president. Ahir dimecres es va constituir la nova direcció a nivell provincial del grup polític. Durant la votació també es

va determinar que Ana Rubio acompanyarà al tortosí des de la la Secretaria General. L’acte de constitució, que es va realitzar a la seu provincial de Tarragona, va comptar amb la presència de la Presidenta Nacional de NNGG, Beatriz Jurado, i del

President de NNGG Catalunya, José Antonio Coto. Durant l’acte de constitució, Jaume Solé va explicar que la nova junta vol basar els seus eixos d’acció en «continuar la batalla de les idees contra el separatisme, demostrant que la força que ens uneix és més forta que qualsevol trencament», i va marcar com a objectiu el fet d’haver de «treballar fortament de cara les eleccions europees del proper 25 de maig». A més, el representant va destacar que «posarem en marxa un pla d’acció local en coordinació amb les diferents juntes locals, per cohesionar la província».

TARRAGONA

13/03/2014 diarimés

CINEMA CEDIDES

El paper protagonista, Alba, l’encarna l’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood, mentre que el personatge del Dídac es construeix a través dels actors Andrés Batista i Ibrahim Mané.

Anna Fortuny

La platja Llarga de Tarragona s’ha convertit en un dels escenaris de la pel·lícula Segon Origen que aquestes setmanes s’està rodant entre Lleida i Tarragona. D’aquesta manera, es preveu de cara a l’any vinent portar l’adaptació de l’obra de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del Segon Origen, a la gran pantalla. El projecte havia estat iniciat pel director Bigas Luna, qui va morir el passat abril i, ara, continua endavant a través de la direcció del coproductor i coguionista del film, Carles Porta. Des de començament de setmana, la costa tarragonina i el sol preprimaveral d’aquests dies ha estat el referent pictòric per a l’enquadrament de diverses seqüències.

El director del film, Carles Porta, explica que, després de treballar durant més de tres anys, colze a colze amb Bigas Luna, l’equip del film va decidir

la platja llarga viu el ‘segon origen’ El rodatge de l’adaptació de ‘Mecanoscrit del Segon Origen’ fa parada a Tarragona que la millor manera de mantenir l’essència del director i guionista català, era que Porta en dirigís el rodatge. Així, assegura que la pel·lícula «és fidel al llibre i molt lleial a la pel·lícula que Bigas Luna s’havia imaginat». Tot i això, la peça audiovisual es basa en adaptar la història de dos joves, un noi de deu anys i una noia de divuit, que sobreviuen a l’apocal·lipsi i han de superar-se en clau actual. El director detalla que la pel·lícula se serveix d’una sèrie de

llicències del segle XXI i es centra en pratges de Lleida i de la costa catalana per escenificar l’aventura. Ara bé, la principal diferència entre el llibre i la pel·lícula –que es roda en català i anglès– és l’aparició d’un nou personatge.

L’actor Sergi López encarna una figura «enigmàtica». El vilanoví desvetlla «un caràcter d’extrems i la veu de l’experiència» com a punts de partida d’aquesta figura i considera que poder formar part del repartiment «és un regal». No

obstant això, el director explica que la natura també esdevé un dels ítems i dels valors de rerefons del film. Porta considera que a través del llibre de Manuel de Pedrolo es fa una reflexió marcada per la incapacitat de l’home davant de les forces de la natura i per la manca de reconeixement.

En línies argumentals Carles Porta també desvetlla que la història dels protagonistes, l’Alba i el Dídac, mostra la capacitat de superació submergida

amb la descoberta de l’amor des d’un punt sensual, però també sexual. L’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood, que ha participat en El perfume i Peter Pan, encarca a la jove de divuit anys, mentre que els joves Andrés Batista i Ibrahim Mané, donen vida al noi.

Segon Origen és una coproducció internacional de la productora catalana Antàrtida i de l’anglesa Ipsofacto Films. També hi participen Televisió de Catalunya, Televisión Española i rep el suport de l’ICAA, l’ICO, l’ICEC, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el programa Media, La Caixa, entre d’altres.

En total, el projecte compta amb un pressupost de 7,3 milions d’euros.

Després de més d’una setmana, el rodatge en terres tarragonines tornarà a canviar el rumb per continuar treballant en terres lleidatanes. La gravació, que va començar el 24 de febrer, s’allargarà durant quatre setmanes més.

5

6

diarimés 13/03/2014

REUS

TURISME

Reus rebrà turisme rus d’elevat poder adquisitiu en visites guiades d’un dia L’agència Sol-VIP Travel ofereix una ruta del Modernisme i degustacions de vermut a clients exclusius OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

Turistes russos d’alt poder adquisitiu arribaran Reus a partir del maig en rutes d’un dia per conèixer les joies locals del Modernisme i degustar el genuí vermut.

L’agència Sol-VIP Travel, especialitzada en el disseny de paquets fets a mida per al turisme de luxe, posa a l’abast dels seus clients més exclusius una visita guiada a la capital del Baix Camp. La ruta, que s’ofereix per primer cop enguany, neix per donar resposta a «una demanda creixent d’experiències noves a la zona, tenint en compte que molts turistes ja han visitat Barcelona i Tarragona i que poca gent coneix els tresors del Modernisme que hi ha a Reus. En aquest sentit, encaixa molt bé en allò que els nostres clients busquen i pot tenir molt bona sortida», expliquen fonts de l’agència.

El paquet turístic a Reus és resultat de la visita que una delegació de Sol-VIP Travel va fer a la ciutat a mitjans de gener, i que desemboca ara en aquesta oferta. El recorregut planteja com a principals atractius «l’accés a alguns dels edificis habitualment tancats al públic», la visita a la Casa Navàs, al Gaudí Centre i al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. També la possibilitat de «tastar el famós vermut de Reus, gaudir dels plats tradicionals de la zona» i passar una tarda al «lloc ideal per anar de compres, amb més de 600 botigues i un gran ambient als carrers amb bars i restaurants que transformen l’experiència en una festa», diu el text informatiu que es lliura als clients per promocionar el viatge.

Destaquen especialment, i en la vessant més cultural, totes les activitats vinculades a la figura dels arquitectes Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

HISTÒRIA

La sala del Congrés on es va gestar la Constitució podria dedicar-se a Prim Jesús Posada vol batejar-la en honor al general Redacció

Imatge d’arxiu del Gaudí Centre, que es manté com un dels punts forts de les rutes turístiques.

La previsió és que el gruix de turistes arribin a partir del maig, tot i que el paquet ja s’ofereix ara La Casa Navàs, el Pavelló dels Distingits i el Gaudí Centre continuen sent els principals atractius En definitiva, «tot allò que vam veure nosaltres quan vam estar a Reus i que ens sembla que pot despertar interès en aquest tipus de turisme», afegeixen des de Sol-VIP Travel. La visita guiada per Reus està adreçada a tots els públics, «tant a famílies amb nens que volen conèixer la part més històrica com a persones de totes les edats que volen tastar el vermut, donat que tampoc no és una excursió que requereixi d’una determinada forma física

ni s’estén excessivament en el temps». Els preus «no són exagerats però sí que treballem amb clients de nivell mig-alt a alt, amb hotels per sobre de les tres estrelles i parant especial atenció als cotxes en què es mouen els nostres turistes i al personal que els haurà d’atendre durant el viatge», conclouen des de l’agència que ofereix el paquet turístic.

Un segment especialitzat La visita de la delegació de SolVIP Travel, al gener, tenia com a objectiu buscar nous perfils i nous mercats turístics. La jornada va servir per mostrar el ric patrimoni Modernista (Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, Casa Navàs, Casa Gasull, Gaudí Centre), i comercial de la ciutat, i vincular-lo amb els productes gastronòmics de qualitat com l’oli i el vermut de Reus.

Amb tot, explicava en aquell moment la regidoria de Promoció Econòmica, Alícia Alegret, es pretenia «posicionar la ciutat en un nou segment de turisme rus molt especialitzat, d’alt poder adquisitiu, i que pot obrir oportunitats per al teixit econòmic de la ciutat vinculat al sector turístic». La previsió és que el gruix de visitants que optin per aquest paquet turístic arribin a la capital del Baix Camp a partir del maig, amb la inauguració de la temporada d’estiu. Malgrat tot, la ruta ja està a l’abast d’aquells que a hores d’ara vulguin contractar-la.

A Sol-VIP Travel no compten amb una estimació dels turistes que hi arribaran, «donat que és la primera vegada que s’ofereix el paquet», però sí confien que «tindrà una bona sortida» i esperen «que la situació a Rússia no afecti el turisme».

El Congrés té previst inaugurar el proper mes de juny, després de la seva rehabilitació, una de les seves sales històriques: la que va albergar les reunions de la ponència de la qual va néixer la Constitució de 1978, un espai que el president de la institució, Jesús Posada, vol batejar amb el nom del general Juan Prim, president del Govern, del naixement del qual es compleixen 200 anys en 2014. Segons han informat fonts parlamentàries, la Taula del Congrés ha adjudicat aquest dimarts el contracte per dotar a aquesta sala d’un nou sistema de megafonia, traducció simultània i votació. En els plecs del concurs aprovats en el seu moment per l’òrgan de govern de la Càmera, es fixava un preu màxim de licitació de 626.848 euros. La Cambra baixa va decidir recuperar aquest espai aprofitant les obres de rehabilitació de les cobertes del Palau de la Carrera de Sant Jerónimo a les quals aquests dies

encara s’estan donant els últims retocs i que es van iniciar al novembre de 2012. La futura Sala Prim, si qualla la idea de Posada, està situada en la segona planta del Palau, que està sent sotmesa, al seu torn, a una altra rehabilitació. Abans de les obres aquest espai albergava dues antigues sales de comissió que no s’utilitzaven des de fa una dècada.

Originalment es tractava d’una única estança en la qual durant les Corts Constituents va arribar a reunir-se el Senat.

Després l’espai es va dividir, donant lloc a dues sales –batejades com Calatrava i Olózaga– en les quals es reunien comissions parlamentàries i que es van deixar d’utilitzar en inaugurar-se l’última ampliació del Congrés. Ara esrecuperarà el disseny original d’aquestes dependències i s’adequarà per a l’activitat parlamentària, encara que també es podran utilitzar per a altres esdeveniments per altres finalitats.

LLENGUA

Els alumnes de català del CNL, al dia mundial de la poesia El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. A Catalunya la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de molts altres, celebra l’esdeveniment amb la publicació i traducció d’un poema. Aquest any és la poeta tarragonina Montserrat Abelló qui ha estat convidada a escriure el poema, Tan sols la paraula nua, que s’ha traduït del català a vint llengües. El CNL de l’Àrea

de Reus se suma a la iniciativa amb tres actes diferents, un dels quals va tenir lloc ahir a Reus. El vestíbul del CNL va acollir una lectura en diverses llengües del poema de Montserrat Abelló per part dels alumnes de català i lectura de poemes escrits per alguns alumnes o participants en el programa Voluntariat per la Llengua. Tot plegat es va portar a terme també amb la col·laboració d’Òmnium Baix Camp.

SANITAT

La ventilació no invasiva redueix la necessitat d’intubar pacients L’Hospital Sant Joan acull una jornada d’experts en l’àmbit a urgències Redacció

La ventilació no invasiva pot reduir la necessitat d’intubar als pacients respiratoris en urgències i augmenta la ventilació del pacient, corregeix el volum de gasos en sang arterial i disminueix al treball respiratori, segons el metge del servei d’Urgències Generals i Semicrítiques de

l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor titular de Titular de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, el doctor Salvador Benito.

Aquest doctor ha estat present al costat de més experts en la jornada ‘Ventilació no invasiva en el servei d’urgències’, realitzada a l’Hospital Univer-

sitari Sant Joan de Reus, la qual ha tingut l’objectiu que els professionals dels serveis d’urgències actualitzin coneixements en aquest àmbit i sàpiguen com utilitzar aquests sistemes de ventilació mecànica no invasiva.

En aquest sentit, els experts han posat com a exemple que els pacients amb EPOC que aguditzen

el seu estat ventilen malament i no eliminen l’anhídrid carbònic que han d’expulsar. Per això, el doctor Benito ha explicat que en aquests casos «la mascareta que se li posa al pacient ajuda a augmentar el volum de gas que entrarà en els pulmons i li permet intercanviar gasos». A més, han indicat que en el cas dels pacients amb edema de pulmó la ventilació no invasiva permet augmentar el volum d’aire, presurizar el pulmó i oxigenar millor. Segons aquest expert, la ventilació no invasiva és un sistema eficaç, ja que es fa càrrec de les funcions que sol exercir el múscul del diafragma.

REUS ENERGIA

Els alumnes de les escoles de Reus visiten i s’apropen als centres cívics de la ciutat Els alumnes de cinquè i sisè de primària de l’escola Mowgli van visitar ahir el centre cívic Mestral, en el marc d’una sèrie de visites dels centres educa· tius als centres cívics. L’objec· tiu d’aquestes visites guiades és apropar els centres cívics a les escoles, per tal de donar a conèixer aquests equipaments municipals, i posar a l’abast dels alumnes i de les famílies els recursos de què disposen (sales, cuina, cursos, xerra· des, etc.). Pedagògicament, aquestes visites serveixen per consolidar els continguts de l’assignatura Coneixement del Medi. Properament, el diven· dres 14 de març, els alumnes de 1r de l’escola Isabel Be· sora visitaran el centre cívic Llevant. A més de la ruta per l’equipament, els infants po· dran veure un petit documen· tal de la construcció del Mas a la sala Horts dels Canonges.

I el dia 19 de març, els alum· nes de primer i segon d’ESO del Col·legi Sant Josep també visitaran les instal·lacions del centre cívic Llevant. Faran una visita guiada i també rebran informació sobre la història del lloc.

13/03/2014 diarimés

EDUCACIÓ

Aigües de Reus fa negoci amb l’electricitat que es produeix a la depuradora

Es promou un projecte per crear noves xarxes a la comunitat educativa

Gràcies al biogas resultant dels residus orgànics que mitjançant la depuració s’aïllen de l’aigua bruta, es van facturar 350.000 euros

Redacció

Redacció

Reus rendibilitza l’electricitat que es produeix a la depuradora de la ciutat. Només l’any passat, l’empresa municipal d’Aigües va facturar pràcticament 350.000 euros amb la venda d’energia elèctrica produïda a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Gràcies a l’aprofitament del biogas resultant dels residus orgànics que, prèviament, i mit· jançant el procés de depuració, s’han aconseguit aillar de l’aigua bruta que arriba a l’estació de· puradora a través de la xarxa de clavegueram, es van obtenir uns beneficis superiors als 114.000 euros. En el context de depuració de l’aigua, els contaminants que conté quan arriba a la depurado· ra s’extreuen i s’aïllen, mitjan· çant processos físics, químics i biològics. Un cop aïllats, els usos poden ser diversos.

D’una banda, part de l’aigua

regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu. A més, es poden obtenir dos productes més: biogas –que s’utiliza com a recurs energètic– i adob orgànic –que es destina a l’agricultura i la jardineria–.

Biogas Així, el biogas que s’obté –fruit de la fermentació dels residus aïllats que, de forma nautral, ge· neren un gas– es destina a gene· rar escalfor en processos interns de la pròpia estació depuradora i també s’acaba comercialitzant com a electricitat que es pro· dueix mitjançant cogeneració.

Els beneficis d’aquest recurs, a més de beneficiar directament l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), també representen un menor cost d’explotació del sis· tema de sanejament de Reus.

Per la seva banda, l’any passat la depuradora també va generar

5.621 tones de fangs deshidra· tats, que es destinen a l’agricul· tura mitjançant empreses espe· cialitzades, que s’encarreguen tant del seu transport com de la seva gestió integral. Una part dels fangs, però, acaba converti· da en adob, mitjançant un pro· cés de compostatge accelerat en reactors oberts airejats, en un procediment a la baixa per la crisi econòmica. El 2013 van ser 438 tones, que se serveixen a una vintena d’empreses de jardineria de la zona.

«Més enllà dels resultats econòmics que s’obtinguin se· gons les circumstàncies de cada moment, és important que els reusencs sàpiguin del treball esmerçat per garantir la qualitat de l’aigua i la seva sostenibilitat mediambiental, econòmica i energètica», assegura el regidor i president d’Aigües de Reus, Se· bastià Domènech,

7

Salvador Cardús va oferir ahir una conferència Fomentar una nova cultura del CO –construir, compartir, col· laborar...– per afavorir la igual· tat de recursos educatius als alumnes i a les famílies i crear xarxes de col·laboració entre la comunitat educativa. Aquest és l’objectiu del projecte «Què necessitem per a educar els nostres alumnes?», impulsat per la Fundació Privada Reddis i l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’Àrea d’Ense· nyament de l’Ajuntament de Reus i la Generalitat.

Aquest projecte consta de dues sessions per a reflexio· nar i intercanviar experiències entorn a què es necessita per a educar els alumnes i quines es· tratègies i actituds calen desen· volupar per preparar les noves generacions en un món global, canviant i existent.

La primera sessió consta d’una conferència, que porta per títol «Què necessitem per a educar els nostres alumnes» a

càrrec del periodista i escriptor Salvador Cardús, que va ser ahir a la Fundació Privada Reddis. A l’acte també hi van assistir la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, i la regido· ra d’Ensenyament, M. Dolors Sardà.

La segona sessió, organitza· da per l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, tin· drà lloc el proper 19 de març, a partir de dos quarts de sis de la tarda, i consta d’un taller on di· versos centres d’ensenyament explicaran les seves experiènci· es en el camp educatiu. Aquests centres són: Escola Prat de la Riba, Escola Sant Salvador i Ins· titut Salvador Vilaseca.

El projecte «Què necessi· tem per a educar els nostres alumnes?» va dirigit, en perío· de d’escolarització obligatori, a tota la comunitat educativa del territori: docents, famílies i educadors. Per als docents tindrà reconeixement com a activitats del Pla d’Educació de Zona.

8

diarimés 13/03/2014

REUS

CULTURA

L’esperit de ‘Jamón, jamón’ i ‘Yo soy la Juani’ s’apodera de la 16ena edició del FEC

OLÍVIA MOLET

El festival, que projectarà curts europeus fins diumenge, obre amb una retrospectiva, a mode d’homenatge, al director de cinema Bigas Luna S. Cases

Al més pur estil Bigas. El Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) va aixecar el teló homenatjant un dels grans i que ha fet gran el festival: el director de cinema Bigas Luna, autor de pel·lícules Jamón, jamón, Yo soy la Juani o Volavérunt i mort l’any passat.

En un acte concís i amb la voluntat d’allunyar-se d’institucionalismes, els organitzadors del festival i grans amics seus van recordar-lo, entre curts marca de la casa i amb la presència de la seva esposa.

«Era una d’aquestes persones que t’ajudava encara més del que podies imaginar», va assegurar l’arquitecta i amiga Benedetta Tagliabue, ressaltant «l’art» del director per «llençar i descobrir actors». Precisament el concept designer Chu Uroz va voler remarcar aquest «subrealisme ibèric» que va marcar els films i

produccions de Bigas Luna, a qui el regidor de Cultura, Joaquim Sorio, va demanar que «ens protegeixi del bon cinema i la incultura».

Abans d’acabar l’acte amb un bon vi i un gustós pernil, es va poder veure al teatre Bartrina el teaser i un fragment de la lectura del guió de Segon Origen, film pòstum del director i que, a ordres de Carles Porta, s’està gravant aquests dies a Tarragona.

24 projeccions Amb la retrospectiva Bigas Luna es va iniciar el Festival Europeu de Curtmetratges (FEC), que ahir al vespre ja va projecte la primera sessió a concurs. D’un total de 2.200 curtmetratges europeus, 24 films de 9 països competiran per aconseguir els premis del FEC, que contempla reconeixements en metàl·lic, a més del premi del públic i el premi Bigas

Luna a la millor història.

Tots els realitzadors han estat convidats al festival i la majoria compartiran la seva experiència amb el públic, a través de l’activitat Nice to meet you, en la línia dels organitzadors de convertir el festival en punt de trobada entre directors, públic i estudiants de cinema.

A més de la secció oficial, també es projectaran 14 curts més europeus, i 12 amb signatura catalana. També s’ha organitzat un concurs de Microfilms, dirigit a cineastes amateurs i amants del cinema, qua realitzen un curtmetratge d’un minut a partir d’un motiu donat i en només un cap de setmana.

Paral·lelament, el festival, que s’allargarà fins diumenge, contempla diverses activitats, com un taller de minicurts d’animació per a nens d’entre 7 i 12 anys o una jornada tècnica sobre el

Un moment de l’acte d’ahir al Bartrina, on es va inaugurar el FEC.

A més de la secció oficial, també s’ha organitzat un concurs de Microfilms, d’un minut de durada món del curtmetratge, on els directors i equips tècnics de quatre escoles de cinema de Catalunya –ESCAC, ECIB, Bande Apart i ECIR– disseccionaran els seus films.

GASTRONOMIA

«Cuina amb DO», el nou cicle de tallers de cuina que marida vins de les comarques tarragonines amb productes de proximitat, va tornar ahir al Mercat Central.

Amb la DOP Avellana de Reu, el cuiner Juan Diego Sánchez Luna, de la tasca Xivarri, va elaborar una Crema d’avellanes amb cacau, vainilla, oli d’oliva verge extra i cruixents de pa, maridada amb un vi negre Terra Roja 2012 Orto Vins.

A més, també es podran veure curts d’altres edicions o que s’han presentant en aquesta i s’han organitzat activitats diferents iniciatives per als estudiants reusencs. Després de l’Aula

de Cinema, en la què es va transmetre a estudiants la importància de la cultura cinematogràfica, avui hi ha prevista l’activitat Drugmetratges. Tècnics del Pla Municipal de Drogues de Reus, amb la col·laboració dels organitzadors, oferiran al públic escolar de Reus una selecció de curts amb temàtica de drogues per debatre’n després el contingut des d’una perspectiva neutra.

CULTURA OLÍVIA MOLET

‘Cuina amb DO’ marida vins de la Terra Alta amb l’avellana Redacció

Avui es projectaran al públic escolar films sobre drogues, per debatre’n posteriorment

El calçot, l’avellana, l’arròs i el peix blau protagonitzen aquesta primera edició, que tindrà lloc de febrer a maig al Mercat Central i al Mercat del Carrilet.

Aquesta nova iniciativa de promoció als Mercats de la capital del Baix Camp agafa el relleu del «Menja’t el Mercat», la nit de degustació de tapes elaborades pels paradistes del Mercat Central en què es convida un celler que s’encarrega d’oferir vins per acompanyar el tast.

El Mercat Central va acollir ahir una nova jornada.

Beethoven arriba al Fortuny de la mà de la Camera Musicae L’Orquestra Camera Musicae (OCM) porta aquest dissabte, 15 de març, a les nou del vespre, la Setena simfonia de Ludwig van Beethoven al Teatre Fortuny.

A més, l’OCM ha convidat al violoncel·lista andorrà Lluís Claret per interpretar el Concert per a violoncel i orquestra, op. 129, de Robert Schumann.

El programa del concert conduït pel director titular de l’OCM, Tomàs Grau, inclou com a primera peça l’Obertura de l’òpera

Les noces de Fígaro, KV 492, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Tot seguit, arribarà el concert per a violoncel i orquestra de R. Schumann (1810-1856), que tindrà com a intèrpret destacat a Lluís Claret.

La simfonia número 7 de L. van Beethoven (1770-1827) tancarà el programa del concert. Les entrades tenen un preu de 25, 15 i 10 euros i es poden adquirir a través de www.ticketmaster. com, per telèfon o a la taquilla.

PUBLICITAT

13/03/2014 diarimés

9

10

diarimés 13/03/2014

CAMP DE TARRAGONA

URBANISME

El Celler cooperatiu serà municipal i formarà part del futur Parc Cultural L’Ajuntament de Vila-seca tramita la compra de l’edifici per tal de garantir la seva conservació i futurs usos culturals cristina aguilar

Sílvia Jiménez

El Celler cooperatiu de Vila-seca serà de titularitat pública i passarà a formar part d’un ambiciós projecte: el Parc Cultural, un nou punt neuràlgic al municipi en el que el Castell, ara en ple procés de rehabilitació, serà l’epicentre.

L’Ajuntament de Vila-seca està tramitant la compra de l’antic celler d’acord amb la Cooperativa Agrícola per valor d’un milió d’euros. L’edifici de caràcter modernista, obra de Pere Domènech i Roure –fill de Lluís Domènech i Muntaner– va ser construït l’any 1919 i, segons la regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, «va ser construït amb l’esforç de tot un poble, amb el dels pagesos». Per això, la regidora veu l’adquisició de l’immoble centenari com una forma «de retornar-lo al poble».

Els canvis socials i el descens de l’activitat agrícola ha fet que el celler porti més de trenta anys en desús. La seva ubicació, a tocar amb el Castell –ara també de titularitat pública– el converteixen en un candidat privilegiat per formar part del futur Parc Cultural que estarà integrat pels dos edificis envoltats d’un nou entorn que ja projecta l’Ajuntament de Vila-seca.

L’antic celler ja ha estat objecte d’algunes intervencions per part del consistori. L’any 1993 l’Ajuntament va atorgar al Pla General d’Ordenació Urbana una qualificació urbanística adequada als terrenys de la Cooperativa per garantir el seu futur. Els anys 2005 i 2006 l’Ajuntament va dur a terme les obres de canvi de coberta per garantir la seva conservació.

D’altra banda, l’Ajuntament de Vila-seca ja ha començat a treballar en el disseny i execució

Amb l’adequació que s’ha fet a la plaça de l’Església Vella es pot tenir una nova perspectiva de l’edifici centenari.

del futur parc cultural a través de petites intervencions que ja deixen visualitzar part del nou indret urbà. Recentment es va enderrocar un vell immoble a la plaça de l’església Vella i es va adequar l’espai. «Això permet veure l’edifici del celler des d’una perspectiva amb la que no s’havia vist mai (tal i com es veu a la fotografia). D’altra banda, l’actual mur que envolta el Castell serà subtituït per una tanca permeable que deixarà a la vista els jardins que l’envolten», explicava la regidora Manuela Moya.

D’altra banda, l’Ajuntament –d’acord amb Adif– ha enderrocat dues edificacions en estat ruinós a tocar a les vies del tren i s’ha adequat també l’espai.

El nou Parc Cultural ocuparà un total de 29.000 metres quadrats de superfície.

El contingut «El Parc cultural del Castell és un projecte amb un llarg recorregut. Estem duent a terme encara tasques a l’interior del Castell. És necessari tenir la visió global del projecte per posar-ho en valor», assegura Manuela Moya, qui no s’aventura encara a avançar quins seran els usos que se li donaran tant al Castell com al Celler Cooperatiu, un cop aquest acabi sent de titularitat pública.

«El Parc Cultural del Castell està al mig de la trama urbana de Vila-seca, serà un gran espai», finalitza.

L’interior, en una de les darreres actuacions que es va fer.

CEDIDA

Calafell neteja les fonts ornamentals del municipi L’Ajuntament de Calafell ha dut a terme la neteja de fonts ornamentals del municipi. Aquesta neteja, que es va realitzar la setmana passada, va anar a càrrec de les empreses Urbaser i Eminfor, i amb la coordinació de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell. Les fonts que es van netejat són: la de Plaça Espanya, Plaça Alcalde Romeu, Parc de la Sínia i Plaça del Coba. Els treballs de neteja

van consistit en buidar i netejar les fonts amb aigua a pressió per tal de retirar tots els llots que hi poguessin haver sedimentat. A la vegada també s’hi va realitzar un tractament per exterminar els bacteris de la legionel·la que poguessin haver-hi als circuits.

Aquesta neteja forma part de les rutines de conservació dels espais públics del municipi per part de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha denunciat «la dramàtica situació» a què es veu abocat el sector de la fruita seca després que el Departament d’Agricultura hagi decidit retirar la prima que rebien els productors i que tenia la finalitat de garantir la continuïtat del conreu.

Des de les cooperatives consideren que «s’ha sacrificat la totalitat de les ajudes a la fruita seca» i temem que aquesta decisió pugui tenir «conseqüències dramàtiques pel sector» ja que, segons la FCAC, «s’està posant en perill la continuïtat de més de 50.000 hectàrees productives de fruita seca i garrofa a Catalunya, i existeix un risc real d’abandonament a curt termini d’unes 10.000 hectàrees». El responsable de fruita seca de la FCAC, Roger Palau, ha remarcat que si bé «a Catalunya, presumíem de tenir una conselleria que donava suport al sector, atorgant el màxim ajut que permetia la normativa, tot es va torçar al 2012» quan el pressupost destinat al sector va disminuir un 61,3% i la situació va empitjorar l’any passat.

‘The Independent’ publica un article sobre la calçotada de Valls

PATRIMONI

Redacció

Les cooperatives denuncien l’«abandó» de la Generalitat a la fruita seca

Una de les fonts que s’han rehabilitat al municipi de Calafell.

El diari anglés The Independent ha publicat un article sobre la calçotada de Valls. A primers de febrer, dues periodistes del diari anglès d’aquest rotatiu, varen venir tres dies a Valls per a fer un reportatge sobre Valls i la calçotada, que foren acompanyades pel personal de la Cambra de Comerç de Valls. Ara, el dissabte 8 de març, The Independent, ha publicat un ampli reportatge amb fotografies, amb el títol: Calçots a Catalunya, on conèixer les seves cebes, i sota d’una de les fotografies principals: «La calçotada és un ritual culinari català com no hi ha altre, i ara està atraient visitants de llocs cada vegada més llunyans». El reportatge en el diari anglés fa referència a molts aspectes de la ciutat de Valls i la calçotada, i representa una amplia divulgació del tipisme de la zona, ja que el diari té una amplia difusió a tot Anglaterra, i també es ven a molts altres països europeus. Es tracta d’una promoció important de l’Àrea de Valls, més enllà de les seves fronteres, segons s’informava ahir des de l’Ajuntament de la ciutat de Valls.

CAMP DE TARRAGONA

TERRES DE L’EBRE

blanqueig de més tres milions d’euros. Amb l’ampliació de la fiança per considerar insuficients els béns ja embargats, la jutgessa ha rebutjat la sol·licitud d’aixecar aquestes mesures.

La interlocutòria alerta que els imputats encara podrien estar delinquint. El propietari de l’autoescola i la seva dona, així com el seu fill i la seva parella estan citats aquest proper divendres al migdia a les dependències judicials.

POLICIAL

cedida

Els Mossos intervenen material robat Els Mossos han intervingut a Valls divers material agrícola, de dubtosa procedència, a dos homes que l’estaven carregant en un cotxe. Davant les contradiccions dels dos homes, la policia va decidir comissar temporalment el material agrícola a fi efecte de poder esbrinar la seva procedència.

S’adjudiquen les obres d’enderroc dels edificis d’Espardanyers a Excavacions Carbonell La Junta de Govern de Valls ha declarat la proposta presentada per Excavacions Carbonell SA, amb un import de 142.538 euros (IVA inclòs) com a oferta més avantatjosa de les presentades en el procés de licitació del contracte per a les obres d’enderroc dels edificis del carrer Espardanyers emmarcats en la primera fase de l’enderroc de l’àmbit d’Espardenyers (ARI-4) on s’ha d’ubicar el Museu Casteller de Catalunya. La primera de les dues fases programades de l’enderroc, afectarà a les edificacions i solars del carrer Sant Oleguer emmarcades dins l’àmbit on es construirà el nou equipament, juntament amb la zona d’Espardenyers més propera a aquest entorn, segons informa l’Ajuntament.

11

MUNICIPIS

Els imputats pel cas de l’autoescola, citats al jutjat La investigació judicial pel presumpte frau en els exàmens per obtenir el carnet de conduir segueix avançant. Els responsables de l’autoescola RoquetesTemple i familiars, quatre dels imputats, hauran de comparèixer aquest divendres davant la titular del jutjat número 1 de Tortosa després de no haver reunit els 1,8 milions de fiança per cobrir la responsabilitat civil. A més de la seva pertinença a la trama, se’ls atribueix el

13/03/2014 diarimés

El regidor de Seguretat Ciutadana de Mont-roig, denunciat en estat ebri Fermín Díaz hauria protagonitzat una discussió a Miami amb agents de la guàrdia urbana i Mossos Sílvia Jiménez

Enxampat ebri i denunciat pel seu propi cos policial al municipi on governa. Aquesta és la situació de la qual va ser protagonista, dissabte passat, el regidor de Seguretat Ciutadana de Montroig, Fermín Díaz, a plena llum del dia a Miami. El regidor del PP a l’Ajuntament de Mont-roigMiami, de fet, va haver d’enfrontar-se a un judici ràpid del qual es desconeix el resultat.

Els fets es remunten a la tarda de dissabte passat quan el regidor va arribar a Miami i va aparcar prop de la zona on s’organitza el mercadet de paradistes. Tot apunta a què una patrulla formada per dos agents de la policia local de Mont-roig i de Mossos d’Esquadra hauria cridat l’atenció al regidor en haver aparcat de forma incorrecta. Segons sembla, per aquest o altres motius, el diàleg entre els agents i el regidor popular hauria desencadenat en una discussió en la qual, finalment, la policia hauria decidit sotmetre a Fermí Díaz a una prova d’alcoholèmia.

El resultat hauria estat positiu i el regidor hauria donat una taxa d’entre 0,79 i 0,80, tres vegades més del límit permès per la llei.

L’incident amb el regidor de Seguretat Ciutadana va ser confirmat ahir per fonts municipals.

Altres fonts del municipi, d’altra banda, asseguren que el regidor hauria estat cridat a un judici ràpid per tot l’assumpte.

OLÍVIA MOLET

Francisco Chamizo (CiU), el regidor del PP Fermín Díaz i l’altre regidor de CiU, M. Andreu Ruiz.

CiU abandona l’equip de govern i demana la dimissió de l’alcalde Els dos regidors de CiU a Mont-roig del Camp van abandonar ahir l’equip de govern, del qual formaven part juntament amb ERC, PP, FiC i VerdsxMés, malgrat no haver reprovat l’alcalde Ferran Pellicer (ERC), denunciat pel PSC per una suposada venda il·legal portada a terme en la seva finca. L’Ajuntament de Mont-roig celebrava ahir, a petició del PSC, un ple extraordinari per reprovar l’alcalde per, suposadament, vendre productes agrícoles en la seva finca sense permisos i per tenir cinc edificacions sense llicència. A favor de la reprovació van votar els sis regidors socialistes, en l’oposició, mentre que ERC, PP, FiC i VerdsxMés ho van fer en contra i CiU es va abstenir. En el moment d’explicar el vot, el portaveu de CiU, Francisco Chamizo, va demanar la

dimissió de l’alcalde i va anunciar la seva marxa de l’equip de govern. «Ara el nostre lloc és l’oposició, no volem ser còmplices de les irregularitats comeses per l’alcalde», va anunciar el fins ara regidor de Turisme i responsable del Pla de Barris. L’altre regidor que abandonava el govern local és Manuel Andreu, titular de la cartera de Sanitat, encara que el govern municipal manté la majoria. L’alcalde va acusar el PSC d’«electoralisme», va assegurar que la seva família sempre havia venut productes agrícoles a la seva finca i va explicar que han començat els tràmits per legalitzar tant l’activitat comercial com les edificacions. Per la seva banda, el grup municipal socialista recordava ahir que ha informat a l’Oficina Antifrau de totes les «irregularitats».

12

diarimés 13/03/2014

CAMP DE TARRAGONA

SALOU

Milloren serveis de la Platja Capellans per a la comoditat dels banyistes

CEDIDA

L’Ajuntament està duent a terme unes remodelacions que costen uns 200.000 euros Redacció

La platja de Capellans de Salou està protagonitzant una gran remodelació per incrementar-ne els serveis per al banyista i millorar les condicions de confortabilitat per als usuaris de la zona amb unes obres que costen uns 200.000 euros.

Alguns dels treballs que s’estan realitzant són el condicionament dels vestidors del personal de salvament i socorrisme; a

més de substituir l’actual mòdul de sanitaris mòbil per uns nous banys sota les escales d’accés al carrer Brussel·les, a un dels laterals de la mateixa platja i a tocar de les dependències de salvament i socorrisme. Per donar un correcte servei de desguàs a les instal·lacions sanitàries i de salvament i socorrisme així com a la mateixa guingueta de la platja també s’ha instal·lat un nou clavegueram. Aquest conjunt de

L’alcalde, Pere Granados, durant la visita d’ahir a la zona.

treballs estaran enllestits per la Setmana Santa i formen part del finançament subscrit per l’Ajuntament de Salou a través del el Fondo para la modernización de

infraestructuras turísticas (FOMIT).

A més, també s’està treballant en la il·luminació les muralles del Llatzeret, així com també a la

mateixa platja dins el recorregut que s’inclou en la primera fase del camí de Ronda. L’any passat ja s’hi van fer obres per valor de 40.000 euros.

ECONOMIA

La Diputació aprovarà a finals de mes ajuts als municipis per valor de 6 milions La partida es destinarà a localitats de menys de 20.000 habitants de tota la província Redacció

La Diputació de Tarragona destinarà enguany 6 milions d’euros extraordinaris per a les inversions sostenibles als municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de 20.000 habitants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una partida que s’aprovarà en el ple que se celebrarà a finals de mes. Aquesta nova línia d’ajudes, que beneficiarà gairebé tots els municipis de la demarcació, s’ha creat amb l’objectiu de promoure una gestió més eficient dels serveis i optimitzar els costos efectius dels ens locals.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet,

acompanyat pel vicepresident i president de la Comissió Informativa del Servei d’Assistència Municipal de la institució, Josep Maria Cruset, i pel diputat delegat d’Hisenda, Benet Jané, va presentar dimarts al matí els detalls del Pla Especial d’Inversions Sostenibles (PEIS) 2014. Tal com van explicar, aquesta dotació extraordinària és el resultat del superàvit en la liquidació del pressupost de la Diputació de l’any 2013, que s’aplica amb aquesta finalitat per beneficiar al món local i per donar resposta a la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local en el règim local de Catalunya (LRSAL).

Durant la presentació del PEIS, el president de la Diputació de Tarragona va posar de manifest «la voluntat de la institució d’alliberar el màxim de recursos per poder donar resposta a les necessitats del món local, sobretot als municipis petits». Per aquest motiu, va explicar que aquesta nova línia d’ajuts permetrà el finançament del 100% de les actuacions sol·licitades (un màxim de quatre), ja que «volem ser una ajuda directa als municipis sense comprometre res del seu pressupost». De fet, Poblet va qualificar el PEIS com «una injecció d’optimisme per als municipis», que se suma als 73,5 milions d’euros que la Dipu-

tació haurà destinat al món local al llarg del període 2012-2017.

En total, l’aportació ascendirà a 79,5 milions euros.

El PEIS, les bases del qual s’aprovaran durant la pròxima sessió plenària ordinària, permetrà finançar part de les inversions financerament sostenibles d’un total de 180 unitats municipals, que inclouen àmbits com el sanejament, abastament i distribució d’aigües; la recollida, eliminació i tractament de residus; l’enllumenat públic; les vies públiques; els parcs i jardins; la protecció del patrimoni històricartístic; els camins veïnals, i la rehabilitació i reparació d’infraestructures i immobles propie-

tat de cada ens local.

La distribució dels recursos es farà, segons s’estableix a les bases, a través d’una quantitat fixa segons els paràmetres de quatre trams de població i d’una quantitat variable que sorgeix de donar 14,17 euros per habitant de cada municipi o entitat municipal descentralitzada. En concret, per exemple, el municipi més petit, la Febró, amb 48 habitants, rebrà una quantitat màxima de 5.353,23 euros (111 euros per persona). I en canvi, Torredembarra, amb 15.354 habitants, rebrà una quantitat màxima de 222.293,44 euros (14,48 euros per persona). Segons Poblet es fa «una lleu discriminació en benefici dels municipis petits, ja que es busquen mecanismes de regulació per garantir l’equitat i l’equilibri al territori».

Finalment, Poblet va destacar la celeritat amb què s’ha tramitat aquest pla especial, ja que a partir del maig es preveu que el món local pugui ja presentar les sol·licituds.

TELEFONIA M ÒBIL

Una incidència deixa sense mòbil a un gran nombre de clients de Jazztel La companyia no dóna xifres d’afectats, però assegura que els recompensarà com cal Redacció

Una gran quantitat de clients de Jazztel va trobar-se ahir amb una sorpresa molt desagradable, sobretot en els temps que corren: es van quedar sense telefonia mòbil. Una incidència, que es va produir al llarg del migdia, va provocar que una quantitat

indeterminada de clients comprovès com no podia fer res amb el seu telèfon mòbil, ni trucar ni rebre trucades.

Avui dia, quan les trucades, els missatges de text, els missatges de whatsapp o la utilització de les xarxes socials, per citarne alguns, són més que habitu-

als, resulta tot un contratemps per a les persones que utilitzen el mòbil a diari una incidència d’aquest tipus. En principi, l’esmentada incidència únicament hauria afectat als telèfons mòbils. Sense que la companyia donés xifres, i tenint en compte que el número de clients supe-

ra el milió de persones, podrien ser aquestes totes les afectades, unes xifres força significatives.

«La xarxa mòbil de Jazztel està tenint problemes des de fa unes hores, el que ha impedit que alguns usuaris de diferents punts d’Espanya puguin realitzar o rebre trucades. També s’han de-

tectat dificultats a l’hora d’establir connexió amb internet des del mòbil», va especificar Jazztel a través del seu compte de Twitter a un quart de cinc de la tarda.

La companyia, a més, va assegurar durant la jornada d’ahir que compensarà a tots els clients que hagin estat afectats per aquesta incidència sense que aquests ho sol·licitin, tot i que sense indicar de quina manera. El que sí farà Jazztel és contactar immediatament amb tots i cadascun dels afectats per comunicar-los la resolució. Les organitzacions de consumidors recorden que es pot exigir una indemnització.

Un estudi analitzarà la vida del rorqual, una balena que freqüenta la costa catalana El litoral entre Barcelona i Tarragona és l’eix principal per on l’associació Edmaktub navega per estudiar la vida del rorqual, una balena de fins a 24 metres de llargada que es pot veure davant la costa catalana durant tota la primavera. El catamarà que surt a estudiar-lo es troba al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú, el municipi davant el qual es poden veure més exemplars d’aquesta bèstia, que no resulta perillosa pels pescadors. El responsable del projecte, Eduard Degollada, va manifestar ahir que es tracta de la segona balena més gran del món i que es vol generar un mapa per saber el tipus de vida i els moviments que fa aquest animal que ensenya l’aleta i té una part de la mandíbula blanca i una altra part fosca. Un grup d’investigadors i voluntaris té la intenció de conèixer a fons com és el rorqual, com es comporta, on viu i quins moviments realitza pel mar Mediterrani. Per aconseguir-ho, aquest equip ha decidit instal·lar-se al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú des d’on coordinaran aquest estudi. ACN

Les oficines de Turisme de Roda van atendre més de 9.700 consultes al 2013 Les dues oficines de Turisme de Roda de Berà, durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, en els quals van estar operatives, van atendre un total de 9.740 consultes. Les xifres de la regidoria de Turisme, encapçalada per Isabel Mondéjar, mostren com un total de 5.089 persones van passar per aquestes oficines, la primera situada a la platja Llarga, amb el 50,2% de les consultes, i l’altra a la plaça Sant Jaume, a la zona de Costa Daurada, amb el 49,8% del total. De les 2.553 persones que es van apropar durant aquests mesos a l’oficina ubicada a la plaça Sant Jaume, el 77,7% va ser de procedència nacional, vinguts la gran majoria de Barcelona ciutat i la seva àrea metropolitana (60,7%), Aragó (9%), Lleida (2,1%), Madrid (4,6%), i residents a Roda de Berà (14,7%). Per altra banda, els turistes d’origen internacional van suposar el 22,3% del total. Els francesos es van situar en primera posició amb el 41,5%, seguits dels d’origen alemany (21,3%), anglès (9,3%), italià (6,7%) i rus (5,6%). Redacció

TARRAGONA REUS COSTA DAURADA

13 de marรง de 2014

DESร ANIVERSARI

2

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

TRIBUNA

TRIBUNA

I que siguin molts Més CARLES ABELLÓ Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Deu anys poden semblar poc, especialment en un món molt canviant i on les tecnologies de la informació avancen a un ritme frenètic. Però els puc assegurar que deu anys en un mitjà escrit de difusió gratuïta diària com el nostre són molts anys. La mostra és que existeixen pocs mitjans de premsa escrita de franc que hagin sobreviscut una dècada, sortint cinc dies a la setmana durant tot l’any.

El Diari Més és un mitjà de referència quan es parla de mitjans de comunicació gratuïts a tot l’Estat i especialment a Catalunya, on és l’únic diari d’informació local, escrit en català, que existeix a tot el Principat.

De qui és el mèrit? Crec que una mica de tots. Primer, dels nostres lectors i anunciants, que des del primer dia han confiat en el nostre mitjà i l’han fet seu. Després de tot l’equip humà que cada dia se’n preocupa de dur a terme la tasca de fer possible que el Diari Més surti al carrer. I, també cal posar en aquest paquet els nostres editors, que un bon dia van fer una aposta important perquè les comarques del Camp de Tarragona tinguessin un mitjà que pogués arribar a totes les llars de forma totalment gratuïta.

Fa deu anys semblava un somni que una iniciativa com la nostra pogués arribar fins on ha arribat i amb un futur que promet molt. Avui, és una realitat palpable i amb la

vocació d’iniciar nous reptes per enfortir el nostre producte.

Ens sentim encoratjats perquè sentim l’afecte dels qui ens llegeixen cada dia i dels nostres anunciants que han apostat per aquest producte, perquè ells com nosaltres creuen que el Diari Més és una eina molt important per transmetre l’actualitat informativa de les nostres comarques i per fer palès el missatge publicitari que les diferents marques insereixen al nostre mitjà, conscients que arribarà a un considerable nombre de potencials clients.

El Diari Més és un mitjà de referència quan es parla de mitjans gratuïts a tot l’Estat i especialment a Catalunya, on és l’únic diari d’informació local, escrit en català S’ha parlat, se’n parla i se’n parlarà molt del futur de la premsa de paper en un món digital que té una immediatesa que, a vegades, fa temor. Nosaltres seguim pensant que la premsa tradicional té un paper important a la nostra societat, ja que permet una informació més reflexiva, més treballada i més acurada. El paper dóna un marge de temps que, a vegades, és molt important en el moment de valorar una informació.

Cada matí els nostres diaris surten de la rotativa i omplen els nostres expositors a primeríssima hora —a partir de les cinc. Els 25.000 exemplars que posem en circulació

es van buidant a una velocitat vertiginosa i entre nou i deu del matí ja no en queda cap.

L’acceptació del mitjà és tan gran que ens faria falta triplicar la tirada per poder complaure tota la demanda, i , com vostès poden comprendre la viabilitat econòmica del mitjà ens fa posar límits a l’impressió d’exemplars.

Però els hi puc dir que 25.000 exemplars és una xifra molt alta per a un mitjà de comunicació escrit; i que altres mitjans amb molts més anys que nosaltres a les seves esquenes no han arribat mai en aquesta xifra, ni s’han aproximat i van cap avall, perdent lectors any rere any.

Nosaltres hem fidelitzat els nostres lectors que, a més a més, de poder agafar físicament el nostre mitjà, el poden llegir íntegrament a la nostra pàgina web. Això ha servit perquè ens puguin llegir aquelles persones que ho vulguin fer des de casa seva, sense sortir a primera hora o per a tots aquells ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona que, per diversos motius, han hagut de sortir del seu territori i es troben repartits per tot el món i volen conèixer l’actualitat informativa d’aquest territori.

Quan ens arriben les estadístiques de Google que ens indiquen el país d’origen de les persones que es connecten a la nostra pàgina web ens adonem de la quantitat de lectors que tenim escampats arreu del món, i alguns en els indrets més inversemblants.

Com els deia, estem orgullosos dels nostres lectors i de la fidelitat que ens demostren, sigui a casa nostra o fora de les nostres fronteres. Tot això ho devem a deu anys de concomitància que esperem que duri moltes dècades més.

La valentia de la premsa local Un casc, una armilla i roba de camuflatge. Els periodistes que es dediquen a la premsa local necessitarien, metafòricament parlant, l’equip d’un corresponsal de guerra per encaixar el retorn que les seves notícies provoquen sovint. Només els que es dediquen a la premsa local saben que aquest tipus de periodisme requereix una valentia especial i molt més gran que la dels que escriuen sobre esdeveniments que tenen lloc a l’altre costat de l’oceà o a mil quilòmetres de la redacció. Molts pensaran que l’afirmació és agosarada. Però els lectors han de tenir una idea clara: a la premsa local conflueixen moltes vegades l’emissor, el canal i el receptor. Dit d’altra manera. Els lectors de Diari Més tenen moltes probabilitats de trobar-se amb què, al bar on cada dia agafen el gratuït, un dels periodistes estigui prenent un cafè i que, al mateix temps, aparegui un dels protagonistes de les notícies del dia. Aquest episodi imaginari i portat a l’extrem dibuixa, a grans trets, la tasca diària del periodista local –no només del Diari Més, sinó de tots els que cobreixen l’actualitat al territori– i les dificultats que això comporta. De la mateixa manera, la premsa local té la capacitat de recollir quasi instantàniament la recompensa de la feina ben feta, de conèixer de primera mà els efectes que algunes notícies provoquen en l’opinió pública, sobretot quan es recullen les lluites o denúncies socials.

Des del punt de vista del lector, la premsa local garanteix alguns avantatges: com la possibilitat de trobar sempre i en qualsevol moment a l’altre costat del telèfon al periodista local, sense filtres, sense agendes i amb la voluntat sempre ferma d’escoltar als protagonistes de les notícies. Per això, aprofito aquestes línies per posar en valor la valentia dels periodistes locals que, des d’aquest mitjà de comunicació –però també des de la resta– dignifiquen l’actualitat del territori més proper, lluny de la comoditat i la seguretat que atorga redactar a mil quilòmetres d’on es produeixen els esdeveniments noticiables.

Sílvia Jiménez Directora del Diari Més

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

3

UN ANIVERSARI ESPECIAL CRISTINA AGUILAR

L’equip humà del Diari Més Tarragona, al jardí vertical de La Tabacalera.

El Més celebra una dècada al carrer amb la mateixa empenta que el primer dia Aquest producte comunicatiu té la voluntat de ser proper al ciutadà i informar-lo rigorosament de l’actualitat del Camp de Tarragona i la Costa Daurada Redacció

Enguany en fem 10! És molt fàcil i ràpid dir-ho, però quan hom mira enrere han estat molts mesos, setmanes i dies, al peu del canó per elaborar un diari de qualitat, proper i rigorós informativament parlant.

Avui, 13 de març de 2014, el Diari Més, que es distribueix al

Camp de Tarragona, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès, celebra un aniversari ben especial. Fa tot junt una dècada, aquesta aposta del periodisme comarcal, de proximitat sortia al carrer amb el seu primer número.

D’aleshores ençà ha plogut molt, i és que han estat molts els esdeveniments que s’han expli-

cat en les pàgines del Diari Més, molts han estat els anuncis d’establiments comercials que han omplert cada una de les seccions informatives i moltes han estat les persones que s’han felicitat a través d’aquest mitjà de comunicació que no vol pretendre més que el de mantenir informats els ciutadans del Camp de Tar-

ragona i la Costa Daurada. En la jornada d’avui, és el Diari Més que s’ha de felicitar per poder celebrar una dècada a les mans dels seus lectors, amb la mateixa il·lusió i empenta del primer dia.

Darrera d’aquestes pàgines, hi ha un gran equip humà que durant tota la setmana treballa de valent per elaborar aquest

producte periodístic de qualitat, en un entorn i un context actual que no són gens fàcils. La crisi econòmica, que ha afectat a tots i cada un dels sectors socials, també s’ha notat a la redacció del Diari. Però l’esforç i la lluita del dia a dia, permet que una jornada festiva com aquesta, el Diari Més continui sortint al carrer.

Aquests deu anys no haguessin esdevingut sense un còmplice fidel que són vostès, els nostres lectors. Gràcies a aquesta fidelitat i la confiança que han dipositat tots aquests anys en aquest mitjà de comunicació, han fet possible que es pugui dir ben fort i amb tota l’energia del món: Per Molts Anys Més!!!

4

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

GENERALITAT DE CATALUNYA

Felicitació ARTUR MAS President de la Generalitat de Catalunya

És tot un plaer i un privilegi felicitar el Diari Més de Tarragona amb motiu de la celebració del desè aniversari de la seva publicació, felicitació que faig extensiva a tot el grup de professionals, als anunciants i patrocinadors i als lectors i a les lectores que han fet possible, tots plegats, poder assolir aquesta fita. De dilluns a divendres, arriba a les principals localitats del Camp de Tarragona un nou exemplar del diari, una publicació gratuïta, en llengua catalana, que combina la informació local i comarcal amb la publicitat de les empreses que confien en aquest mitjà de comunicació.

En uns moments força complicats per a la premsa, a tot arreu i a tots els nivells, ens hem d’enorgullir que una publicació com aquesta commemori els deu anys de la seva cita amb els lectors. Avui en dia, saber el que succeeix a l’altra punta del món no ens porta més de cinc minuts, però conèixer el nostre entorn, les notícies que ens afecten, les petites històries i les vivències més properes a vegades no és gens fàcil, per difícil d’entendre que pugui semblar. Cal tenir ben present que el Diari Més és la primera publicació diària gratuïta escrita en català que es va editar al nostre país. Aquest és un fet que crec que s’ha de tenir en compte, ja que denota el compromís dels seus impulsors amb la nostra llengua, amb el periodisme de proximitat i amb el comerç local, que té una excel·lent l’oportunitat de fer-se conèixer a través de la publicitat.

El desè aniversari del diari ja és tota una realitat. La combinació dels tres elements més característics –periodisme, anunciants i gratuïtatha estat ben reeixida i ha servit per consolidar el projecte, un projecte que ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves tecnologies.

Ja per acabar, reitero la meva felicitació per aquesta efemèride i animo a totes les persones que fan possible que el Diari Més es pugui llegir cada dia de cada dia al Camp de Tarragona que segueixin amb la seva valuosa tasca, amb el compromís amb el periodisme i amb la voluntat de tenir ben informats els lectors.

DELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

La dècada prodigiosa JOAQUIM NIN Delegat del Govern a Tarragona

Deu anys, cinc-centes vint La darrera xifra setmanes, gairebé dos mil d’avui, veritablement cinc-cents números, i inabastable: la de totes desenes de milers de notícies i opinions a les mans les vegades que algú, de, també, desenes de mide tota edat, origen, lers de persones del Camp condició, ha llegit de Tarragona. Les xifres maregen. Aquestes quanalguna notícia al Més titats són les que poden Tarragona, en ús de la resumir el Més Tarragona seva llibertat i criteri d’avui, el del desè aniversari. Les xifres, però, no ens poden donar una idea de tot el que significa, per a la bona salut social, disposar d’un mitjà de comunicació diari més, consolidat, en la nostra llengua, que ens explica què passa i que obre les seves pàgines a opinions molt diverses que podem compartir, discutir, replicar, ignorar fins i tot, però que són allí per a coneixement general.

L’existència de mitjans –així, en plural– de comunicació és imprescindible per a la qualitat democràtica d’una societat. Mitjans independents, que no vol dir neutrals, sinó amb uns propòsits clars i, si volen, amb un legítim i expressat compromís amb maneres de pensar, que no vol dir –ans al contrari– subordinació a cap grup organitzat o institució. I, a partir d’aquí, la responsabilitat també és de qui llegeix, entén i interpreta la notícia. És a dir, de tots i cadascun de nosaltres. Aquesta seria la darrera xifra del Més Tarragona d’avui, veritablement inabastable: la de totes les vegades que algú, de tota edat, origen, condició, ha llegit alguna notícia al Més Tarragona, en ús de la seva llibertat i criteri. Que sigui per molt anys més.

Molts anys Més.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Una dècada d’informació a l’abast de tothom JOSEP POBLET Alcalde de Vila-seca i President de la Diputació de Tarragona

Avui el Diari Més està de celebració; compleix 10 anys. Una dècada d’informació propera, de notícies de proximitat i d’anàlisi acurada que ens han facilitat l’accés a l’actualitat, tant del nostre territori, com del país i de la resta del món. El 15 de març de 2004 sortia a la llum la primera edició d’aquesta publicació, precedida per un número de presentació que va omplir la ciutat de la il·lusió d’un nou projecte, de noves idees engrescadores i d’una voluntat de servei que encara perdura.

Aquesta trajectòria demostra la bona salut d’aquest mitjà de comunicació. I és que quan els projectes s’inicien amb interès i la tasca diària es fa ben feta, és difícil que no prosperin, superant fins i tot els temps complicats que estem vivint. Durant tots aquests anys el mitjà ha demostrat la seva vocació informativa i de servei, i s’ha anat obrint camí en l’àmbit comunicatiu de les nostres comarques, amb rigor i constància, fet que l’ha ajudat a consolidar-se i a erigirse com un referent informatiu al territori.

El Diari Més és una publicació gratuïta d’informació local, comarcal i general que es distribueix cada dia laborable a les localitats més importants de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès. Ara ja forma part del nostre dia a dia, però cal recordar que el Diari Més va néixer tot erigint-se com la primera publicació de periodicitat diària escrita íntegrament en català i de distribució gratuïta editada a Catalunya, una iniciativa pionera que ha sabut compaginar amb èxit la gratuïtat i la informació.

Us felicito per la vostra empenta i dedicació diària. Per molts anys!

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

5

6

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

DISTRIBUCIÓ

El Diari Més està present a 23 poblacions del Camp de Tarragona Aquest mitjà de comunicació es reparteix en més de 500 punts de distribució CRISTINA AGUILAR

Redacció

L’edició del Diari Més que esteu llegint és la que marca els deu anys d’existència d’aquesta publicació, que va néixer a Tarragona i fruit de l’interès que va generar, va donar peu al Més Reus i Més Costa Daurada, ampliant la cobertura informativa i la distribució. Fa cinc anys es van unificar les tres edicions en la que es coneix ara com Diari Més.

La distribució del Diari Més també ha evolucionat en aquests deu anys i és que en els seus inicis hi havia 46 punts de recollida i 8 repartidors que entregaven en mà el diari als lectors; i després repartien a 338 comerços, per distribuir els 15.000 exemplars del Més Tarragona. Actualment, el Diari Més arriba més lluny i és que està present a 23 poblacions del Camp de Tarragona, a través de 514 punts de recollida que arriben cada dia puntualment gràcies a set transportistes i repartidors.

El Més està present al Tarragonès, amb 325 punts de distribució als municipis d’Altafulla, Constantí, Creixell, El Morell,

Cada matí els 25.000 exemplars es reparteixen abastant Alt i Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès.

Perafort, La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Roda de Berà, Salou, La Canonja, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i la mateixa ciutat de Tarragona. Així mateix, al Baix

Camp hi ha 142 punts repartits entre Cambrils, Reus, Riudoms, La Selva del Camp; a l’Alt Camp hi ha 20 punts a Alcover, Rourell i Valls; i per últim, a la comarca del Baix Penedès, hi ha 27 indrets

on recollir el Més, a Calafell i El Vendrell. Amb aquesta xarxa de distribució es garanteix que cada dia el Diari Més pugui arribar a tots els lectors sense inconvenients.

TRIBUNA

Agraïment a la constància JAUME CAÑADA Cap de distribució del Diari Més

Amb motiu d’aquest aniversari, vul anomenar els 50 punts de distribució que ens acompanyen des del primer dia i agrair-los la col·laboració que dia rere dia han mostrat i ha permès donar vida a un projecte que molts contemplaven com una aventura de quatre eixelebrats, però que amb constància, el seu suport i el dels nostres lectors ha fet possible que el Diari Més sigui un dels quatre diaris gratuïts de l’estat espanyol i l’únic en català. Els companys de viatge són: URV Ciències de l’Educació, URV Química i Etnologia, URV Enginyeria, Administració de Loteries - S. Pere i S. Pau, Estanc - S. Pere i S. Pau, Fleca 2000 - S. Pere i S. Pau, EMATSA, Repsol Refineria, EMT, Serfun,Xiringuito Pep, Benzinera LUVIR,S.A, Pinturas Matoga, Entitats Portuàries, Clínica Monegal, Diputació de Tarragona, Hospital Sant Pau i Santa Tecla, Fleca Avelino, Ajuntament de Tarragona, Aparcaments Saavedra, Fleca Flaqué - Enginyer Cabestany, Estació d’Autobusos, Hospital Joan XXIII, Guardia Civil, Botiga del Café – Canyelles, Forn Paül – Canyelles, Mercat Municipal, Correus, Estanc Núria, URV Ciències Jurídiques, Mèdica de Tarragona, Fleca Flaqué – Joaquima de Vedruna, Forn La Panera, Hemeroteca, Departament de Benestar Social ICAS, Administració de Loteria – Av. Roma, Biblioteca Municipal, Cafeteria a Tocar Ferro, U.R.V. Rectorat, Forn Peñarrubia, Estanc – C/Merceria, Farmàcia S. Mas, Hemeroteca Antic Ajuntament, Consell Comarcal, Forneria J.Pijuan, Departament de Cultura de la Generalitat, Cambra de Comerç, Granja Bon Pa, Café del Barri i la Pastisseria Genève.

D’altra banda, gaudeixo cada matí, de camí a l’oficina, la quantitat de gent que veig amb la publicació a les mans, persones d’ambdòs sexes, diferents edats i condicions socials, fet que mostra que el Més no és una publicació d’un sol tipus de públic. I també m’agradaria recordar que tot i ser un diari gratuït no vol dir que no valgui res, sinó que el cost d’editar-lo és exactament el mateix que qualsevol diari i, per això em permeto la llibertat de demanar més civisme a l’hora de tractar al Més perquè el puguem seguir gaudint tots.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

7

8

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

XIFRES CURIOSES

El Més ha superat la barrera dels seixanta milions de diaris en aquests 10 anys

Satèl·lit

Apilant els diaris editats s’arribaria a l’alçada de la termosfera

Un dels apartats que ja ha esdevingut tot un clàssic quan es fa una mirada enrere a la feina del Diari Més són les dades curioses que se’n deriven d’anar sumant dia rere dia, de dilluns a divendres, l’edició del Diari Més. En aquest sentit, des del departament de distribució es fa aquesta tasca d’anar comptabilitzant el nombre diaris editats des que aquest mitjà de comunicació va començar la seva aventura, ara fa deu anys. En aquest període de temps, s’ha posat a disposició de la gent del Camp de Tarragona un total de 60.941.300 diaris, una xifra que costa d’imaginar però que amb comparatives visuals és més senzilla de comprendre.

En aquest sentit, per a què els lectors es facin una idea, si es possessin tots els diaris editats fins al moment un sobre l’altre, es podria fer una pila que arribaria als 121,9 quilòmetres d’alçada, això es tradueix en el fet que s’arribaria a l’alçada de les aurores

boreals, és a dir, a la termoesfera, per on transiten les llançadores especials.

D’altra banda, si es possessin un diari darrere l’altre, de manera consecuitva, s’obtindria una distància de 24.072 quilòmetres. És una distància enorme, però més si es materialitza en comparació amb una distància real. En aquest sentit, aquests 24.072 quilòmetres es poden traduir en la distància que hi ha des de la ciutat de Tarragona fins a la frontera d’Argèlia amb el Marroc, vorejant la riba del Mar Mediterrani.

Són xifres que es diuen en un no res, que són curioses de conèixer, però que per damunt de tot, plasmen a la perfecció quin és el volum i la importància del Diari Més.

Segur que hi ha més comparatives a fer, enguany s’ha escollit aquestes dues per exemplificar què significa el Diari Més.

121,9 quilòmetres

Redacció

Llançadora espacial

Més de seixanta milions de diaris Més suposen, com a xifres curioses i que exemplifiquen el volum i el que representa aquest mitjà de comunicació, 121.833 metres d’alçada, 24.072 quilòmetres de longitud, 6.980.676 metres quadrats, 13.961 metres cúbics i 3.717.419 quilos de paper.

Meteors Globus meteorològic

Aviació

24.072 quilòmetres

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

9

10

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

DEPARTAMENT COMERCIAL

Moltes raons per anunciar-se al Més Una de les bases del Diari és que és una plataforma on empreses, institucions i establiments poden donar a conèixer la seva activitat amb efectivitat CRISTINA AGUILAR

Redacció

Un dels puntals del Diari Més és sens dubte la publicitat. Aquest mitjà de comunicació és una plataforma perfecta per a què tot tipus d’institucions, empreses i establiments comercials donin a conèixer la seva activitat, ja sigui purament comercial i propagansítica com també d’activitats, d’interès general.

El Departament Comercial treballa diàriament per oferir les tarifes més avantatjoses per als clients, a més també per a què la publicitat que es realitza sigui més efectiva. El departament està encapçalat per Contxi Joan i format per les comercials Mercè Ripoll, Maria Molleda, Iolanda Miró i Antònia Turull. Aquest equip humà treballa totes les àrees de distribució del Diari Més, per tal que tothom qui necessiti o estigui interessat en fer publicitat en un mitjà de referència com és el Diari Més, tingui totes les facilitats possibles.

El Més prepara cada mes monogràfics de temàtiques diverses, una manera efectiva de publicitar-se.

No hi ha excuses, els benefecis són molts Se’n poden donar moltes de ra-

ons per publicitar-se a les pàgines del Diari Més, però en recollim les més essencials.

Una de les raons principals per anunciar-se al Diari Més és que a nivell d’arribada al públic

potencial és altíssim. Aquest producte informatiu es distribueix diàriament a més de

500 punts del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès.

Cada dia surten al carrer 25.000 exemplars, fet que fa que moltíssima gent el tingui a les mans i se’l llegeixi.

D’altra banda, però no desvinculat amb la primera raó, és que és un diari de referència. Molts són els ciutadans de condicions socials ben diverses que troben en el Més la informació que busquen sobre la seva ciutat o municipi; per aquest motiu tan bo és anunciar algun servei per a infants, com per a gent gran, de nivells econòmics diferents.

Sempre hi ha algú interessat.

L’equip de professionals comercials que hi ha al darrere tenen experiència més que demostrada en aquest sector i saben quines són les millors condicions per a cada client. El tracte proper, familiar i de confiança és primordial al Diari Més, és per això que el client sempre troba consell de les comercials.

Anunciar-se el Diari Més és també senyal de poder crear una imatge gràfica personalitzada, si no es té. I és que en el departament hi ha Sara Sorando que

és l’encarregada d’edició de publicitat que sempre dissenya els anuncis i promocions d’acord amb els gustos dels clients, però també aportant idees i consells perquè els anuncis siguin atractius a la vista i efectius.

Hi ha diferents maneres d’anunciar-se, d’acord amb les tarifes que s’estableixen, que per altra banda, són uns preus realistes a la situació actual, que el departament comercial ajusta al màxim perquè el client tingui un bon servei a un cost molt econòmic. En aquest sentit, hi ha diferents mides d’anuncis, des dels més petits, als de mitja plana o pàgina sencera; els que es poden ubicar a la portada o a la contraportada, o també com a patrocini d’alguna secció específica com el temps o la vinyeta del Napi.

Una altra de les raons és que el Diari Més prepara mensualment uns especials de temàtica ben diversa. En aquest sentit, les empreses del sector tenen en aquests monogràfics l’oportunitat de poder-hi participar donant a conèixer la seva tasca en unes pàgines que segur llegiran els interessats en l’àmbit,

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

La fortalesa dels mitjans locals JOAQUIM CALATAYUD President del Consell Comarcal del Baix Camp

En uns moments de canvi de paradigma, com els actuals, els mitjans de comunicació esdevenen peça fonamental no només per explicar els canvis, sinó també per contribuir-hi. En aquest sentit, i malgrat la irrupció potentíssima dels mitjans digitals i de les xarxes socials, els mitjans de comunicació tradicional tenen encara un paper importantíssim en tot aquest procés de transformació social.

En l’àmbit local encara destaca més la presència i la força de la ràdio, la televisió i la premsa escrita. Són encara mitjans de referència

El Diari Més compleix perfectament aquest paper d’explicar la nostra vida quotidiana, d’analitzar el nostre dia a dia, de posar en contacte emissors i receptors d’informació de la nostra contrada, que som tots nosaltres.

El seu format, caràcter i idiosincràsia l’han convertit en un mitjà de referència. per una part molt important de la població que vol saber què passa al seu poble, a la ciutat veïna i a la comarca del costat. Aquests mitjans són els veritables coneixedors del nostre entorn i tenen la capacitat d’explicar la nostra realitat immediata i d’analitzar-la amb total co-

neixement de causa, i és per això mateix que tenen tanta credibilitat i fortalesa. Exemple de tot això, a els nostres comarques és el Diari Més, que va aparèixer ara fa 10 anys. El Diari Més compleix perfectament aquest paper d’explicar la nostra vida quotidiana, d’analitzar el nostre dia a dia, de posar en contacte emissors i receptors d’informació de la nostra contrada, que som tots nosaltres. El seu format, el seu caràcter i la seva idiosincràsia l’han convertit en un mitjà de referència.

En aquests 10 anys, el Diari Més ha fet una trajectòria ferma i, sense preses però sense pausa, s’ha fet un espai en l’àmbit comunicatiu de casa nostra i ha consolidat el seu paper com a mitjà informatiu. És per tot plegat que els felicitem per la feina feta i els desitgem que continuïn treballant amb seriositat i rigorosament com fins ara, i per molts anys més.

Moltes felicitats i endavant!

DESÈ ANIVERSARI CRISTINA AGUILAR

així com el públic en general. La periodista Laura Gómez és l’encarregada d’elaborar aquests especials, així com també els diferents reportatges que es realitzen als anunciants que fan campanyes amb el Diari Més. Sovint són aquests reportatges els que atrauen el lector i molts anunciants que ja han confiat en el Més corroboren aquesta premissa.

En definitiva, és un dels molts avantatges que té anunciar-se al Més i és que a través d’aquests reportatges es dóna més informació al client de l’empresa o el servei que s’està oferint.

Així mateix, hi ha també l’opció d’encartament al Diari, una possibilitat que els clients poden

contemplar i que les comercials poden explicar les condicions, la quantitat d’exemplars que s’han d’encartar perquè la modalitat de publicitat sigui efectiva.

Els classificats El Diari Més és un diari proper, ciutadà i de fàcil lectura, on tothom i té cabuda. Per aquesta raó, no cal ser empresa o establiment o institució per posar un anunci. I és que el Més té, com la gran majoria la seva secció dels classificats. Aquesta secció és un servei als ciutadans que veuen possible poder publicitar el seu negoci, empresa o activitat a uns preus realment molt econòmics. A més, qui busca

quelcom en els classificats sempre té una resposta afirmativa.

Aquest apartat està dividit per seccions per fer-lo més senzill a la consulta i àgil en la recerca de quelcom que pugui interessar. Així es pot trobar la secció d’immobiliària, treball, motor, amistat, relax, ofertes de treball, tarot, reformes de la llar o compres entre d’altres. Marta López i Núria Clos són les persones responsables de gestionar aquests anuncis.

Tots els interessats en anunciar-se al Diari Més poden trucar al 977 21 11 54, enviar un correu a publicitat@mestarragona. com o venir a les oficines en horari de 9 a 14 o de 16 a 19 hores.

13/03/2014 diarimés

11

12

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

INTERNET

Combinar la tradició del paper amb la immediatesa de les xarxes socials

CRISTINA AGUILAR

El Diari Més està present a la xarxa a través de la seva pàgina web, Facebook i Twitter Redacció

Moltes persones, que pertanyen o no al món de la comunicació, que van dir en el seu moment que els mitjans en paper deixarien d’existir amb la irrumpció de les noves tecnologies, contemplarien l’actualitat des de l’estupefacció. Si en un primer moment es va témer pels mitjans de paper, actualment aquests han sabut conjugar el seu paper tradicionalista amb l’aprofitament de les noves tecnologies per arribar a més gent.

No es menteix quan s’exposa que en aquests darrers anys molts han estat els diaris, majoritàriament gratuïts, que han

desaparegut donada la situació de crisi. Una de les excepcions es troba precisament en el Diari Més, que tot i la complicació amb la que el gremi de la comunicació viu avui, ha sabut donar el què els lectors busquen i, a més ha sabut aprofitar i crear sinèrgies amb les xarxes. És per aquest motiu que el Més es pot consultar a través de la seva pàgina web www.diarimes.com.

En aquest espai web no només es pot trobar l’edició diària del Diari, sinó que hi ha a disposició de tots els internautes el servei d’hemeroteca on es poden consultar en versió de pdf totes les edicions disponibles

TARRAGONA

Enhorabona!

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona

Cada dia els tarragonins i les tarragonines tenen una cita ineludible amb les pàgines del Diari Més Tarragona, ja sigui a l’autobús o fent un cafè, es posen al dia del pols ciutadà i descobreixen en quin món viuen. Avui, la societat muda d’horitzons i els valors canvien, però hi ha sentiments que resisteixen el pas dels segles com l’esperit de la ciutadania de Tarragona. És clar, que si els nostres avantpassats aixequessin el cap no entendrien res del que succeeix. Avui l’idioma està farcit de paraules en argot, tecnicismes, acròstics i anglicismes. Això, fins el punt que els hi semblaria un llenguatge jeroglífic i espès: Smart City, facebook, slow food etc.

Els temps actuals de crisi econòmica, de valors i de reptes demanden una actitud compromesa amb la nostra societat. A més, la velocitat en què es transmeten els coneixement i les notícies, també és un repte que la premsa de proximitat ha d’afrontar. Així les coses, Més Tarragona ha fet de notari de moltes fites i esdeveniments del devenir ciutadà. La recuperació dels edificis de la Tabacalera, el Banc d’Espanya, la Capital de la Cultura Catalana, la posta en marxa de l’EOI, etc., només són algunes pàgines d’una agenda molt atapeïda. Durant deu anys, el testimoni quotidià de l’actualitat s’ha vist reflectit en les pàgines del diari Més Tarragona, talment com un mirall fidel del que passa en el nostre entramat social i cultural, i en els engranatges comercial i industrial.

Lluny de les deformacions convexes o còncaves que distorsionen la realitat, des de les pàgines del Més Tarragona, hom hi troba l’ànima de la ciutat.

Aprofito aquesta avinentesa per felicitar a l’equip de periodistes i treballadors, però també als lectors i lectores del Més Tarragona, amb motiu d’un aniversari tant rodó. Enhorabona!

La pàgina web del Diari Més ha rebut més de 6 milions de visites des que es va posar en marxa

des del 2011 en endavant.

A banda d’aquest servei, també es poden consultar les tarifes publicitàries, i on trobar les dues redaccions que hi ha: la central a Tarragona i la delegació que hi ha a Reus. Així mateix, hi ha tots els contactes de correu electrònic per posar-se en contacte amb l’equip humà que forma el Diari. I també hi ha un apartat per conèixer els diferents punts

de distribució de les quatre comarques on es reparteix el Diari Més.

La pàgina web inclou alguns vídeos interessants, com per exemple el de Tarragona des de l’aire i facilita a tots els usuaris a poder enviar cartes d’opinió, entre d’altres serveis.

En aquest sentit, des que la pàgina web es va posar en marxa ja acumula a data d’avui 1.637.784

visites, tal i com indica el comptador que hi ha al web.

A banda de la web, el Diari Més també comparteix la seva edició diària a través de les xarxes socials més conegudes i utilitzades pels ciutadans a nivell mundial, com són el Facebook i Twitter. En aquest sentit, pel que fa a Twitter, el Diari Més té 735 followers i al Facebook té 1.195 seguidors, unes xifres elevades,

tenint en compte que l’activitat principal que el Diari Més en les xarxes socials és fer arribar la seva edició en pdf a més usuaris, els que per motius diversos no poden agafar la versió en paper, però que a través dels dispositius electrònics poden llegir cada dia el Més. Des del Diari es creu en la importància de les noves tecnologia i en el fet d’estar present en aquestes.

VALLS

REUS

Deu anys i Més CARLES PELLICER Alcalde de Reus

Deu anys és un període El Diari Més és un de temps prou destacat mitjà de referència que per valorar l’encert d’un col·labora a construir projecte empresarial. En el cas del Diari Més, un la imatge col·lectiva de projecte empresarial i la nostra realitat professional emmarcat en un sector tan dinàmic com el dels mitjans de comunicació, celebrar els deu anys de trajectòria és un exemple d’èxit rotund. I ho és, sobretot, perquè en aquests deu anys el Diari Més ha estat fidel als seus plantejaments inicials, a una fórmula periodística innovadora en el seu moment que ha sabut convertir-se en una opció molt ben valorada pel públic.

Un diari gratuït d’informació local, redactat íntegrament en català i amb un plantejament periodístic professional era, i és encara avui, una novetat en el panorama de mitjans de comunicació local. La tasca dels professionals que integren l’equip, que fan possible que una nova edició del diari surti al carrer cada dia de dilluns a divendres, ha demostrat, amb la contundència dels resultats, que la idea era una idea pensada i sostinguda per una bona base, propera al territori i implicada en la seva dinàmica. Avui, el Diari Més és un mitjà de referència que, des del seu espai propi, col·labora a construir la imatge col·lectiva de la nostra realitat perquè tots plegats la sentim més a prop i ens la fem una mica més nostra. És per això que, des de l’Ajuntament de Reus, vull fer arribar a totes les persones que ho han fet possible, amb el seu treball i la seva il·lusió, la meva enhorabona, i encoratjar-los perquè el projecte continuï endavant, consolidant encara més el seu espai a casa nostra.

Per molts anys!

Amb voluntat de servei ALBERT BATET Alcalde de Valls

La celebració del desè En aquesta dècada aniversari del diari Mes de treball i esforç, de representa tot un èxit per trajectòria periodística l’equip humà que, dia a dia, ha mantingut la voja consolidada, des luntat de servei informatiu de les pàgines del i d’implicació amb el condiari s’ha fet premsa al junt dels pobles i ciutats de les nostres comarques. En costat dels ciutadans aquesta dècada de treball i i s’ha estat altaveu esforç, de trajectòria perioplural de les seves dística ja consolidada, des de les pàgines del diari s’ha aspiracions i anhels fet premsa al costat dels ciutadans i s’ha estat altaveu plural de les seves aspiracions i anhels.

Les nostres comarques i el conjunt dels municipis que integrem el Camp de Tarragona compartim un territori, un paisatge, un espai de relacions socials, culturals i econòmiques i hauríem de ser capaços, a la vegada, d’afrontar junts, en definitiva de compartir, tots aquells projectes de futur que ens faran ser un territori dinàmic, de prosperitat i de referència. Per això, en aquests moments de canvis, reptes i, també d’oportunitats, el paper dels mitjans de comunicació té una gran rellevància al fomentar precisament espais de diàleg i punts de trobada per a la participació, el debat i la reflexió. En aquest sentit, des d’aquestes línies, vull felicitar tot l’equip que, al llarg d’aquests deu anys, està fent possible el Diari Més, tot encoratjant-los a mantenir precisament aquesta vocació de servei informatiu plural i obert.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

13

2004-2014

Una mirada retrospectiva a una dècada d’informació Canvis de govern, la mort de Joan Pau II o les manifestacions a favor del dret a decidir són algunes de les notícies més remarcables Redacció

Deu anys no se celebren tots els dies. Que un mitjà de comunicació, dels que es pot anomenar del ram dels tradicionals, com és el Diari Més, compleixi la seva primera dècada de vida té molt de mèrit. Cada dia, en els mitjans de comunicació que van quedant hi ha notícies molt desoladores per al món de la comunicació que informen que un mitjà ha deixat d’informar.

Els temps no són fàcils per ningú, i el Diari Més no és una excepció, però en el dia del desè aniversari no és bo mirar tot allò negatiu que hi ha actualment i el que cal és mirar al present i sobretot cap al futur.

El Diari Més ha apostat per fer un periodisme de proximitat, on el món local té un pes molt important, amb la intenció que els ciutadans puguin trobar en les pàgines d’aquest gratuït tot allò que els afecta de prop i que els interessa. D’altra banda, l’actualitat és canviant i sovint hi ha notícies de caire més general que no es poden deixar passar.

Diàriament, el Més recull en la seva pàgina de Catalunya- Espanya- Món, aquelles informacions que són igualment rellevants,

però que tenen un caràcter més generalista.

En aquests deu anys, els nostres lectors han pogut llegir informacions de tot tipus, algunes molt destacades que han durat dies, setmanes i fins i tot mesos, així com d’altres que han estat portada o titular destacat per unes hores, les que precisament dura una jornada.

Des de la direcció i redacció del Diari Més, s’ha cregut oportú que en el marc d’aquesta celebració dels deus primers anys s’ofereixi una mirada retrospectiva a aquelles notícies més importants de cada un dels anys.

Així doncs, en aquestes properes pàgines d’aquest especial, els lectors podran recordar alguns dels fets més destacats en l’àmbit general, així com també en àmbit més local. Amb aquesta mena de resum, hom s’adona de com el temps passa volant i és que segur que més d’un lector dirà la típica i tòpica frase: «ja han passat tants anys d’això!!!».

En cada un dels anys s’ha destacat un fet general i un altre d’àmbit més local. Malauradament, aquest cop d’ull cap enrere s’inicia amb un dels fets més impactants dels darrers temps.

L’11-M va marcar l’inici del Diari Més, amb una portada especial del número 0 Els esdeveniments de la política catalana han captat l’atenció mediàtica els darrers anys El Diari Més sortia al carrer el dia 12 de març amb el seu número 0, però amb una portada que mai s’hagués volgut publicar, la dels atemptats dels trens de Madrid.

La mort del papa Joan Pau II, els canvis de govern tant en l’àmbit estatal, com autonòmic i sobretot en el món local, el referèndum de l’Estatut, les manifestacions en pro de la independència de Catalunya, l’ascens a primera divisió del Nàstic de Tarragona o la Candidatura pels Jocs del Mediterrani són algunes de les notícies que es poden recordar.

La Paula Espiñena celebra els seus 10 anys el 21 de març Segurament són molts els infants que van néixer el març del 2004. Un d’aquests és la Paula Espiñena, que el proper 21 de març celebrarà els seus 10 anys, justament els mateixos que el Diari Més.

La Paula explica que ella va néixer el dia que comença la primavera, una de les estacions que més li agrada, així com també la pràctica de la gimnàstica rítmica i és que tal i com es defineix «sóc molt elàstica». De la gimnàstica rítmica li agrada tots els aparells. «Ara hem començat a fer un ball amb la pilota, i també miro pel teledeporte les competicions de gimnàstica», explica la Paula.

A més d’aquesta afecció, la Paula és una nena

que li agrada anar a l’escola, sobretot fer l’assignatura d’informàtica i és que, segons la seva mare, és una nena molt intel·ligent i llesta, amb una gran facilitat per als estudis. Li encanta la lectura de llibre d’aventures i misteris, perquè segons la Paula «li fan trencar el cap». De moment, encara no és una lectora assidua del Diari Més, tot i que alguna vegada l’ha fullejat i li sona que quan va néixer ella i el Més, «quelcom de política va passar molt important».

El què sap segur és com celebrarà aquests deu anys.

«Faré una festa de pijames amb algunes amigues a casa, el divendres; i el cap de setmana ho celebraré amb la família», diu la Paula.

14

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2004

L’atemptat que ens va fer despertar bruscament El grup terrorista Al-Qaeda va col·locar unes motxilles bomba a quatre trens de rodalies a Madrid, provocant 191 morts i 1.800 ferits

Redacció

Eren les 7:36 del matí, hora punta, quan van començar a explotar unes bombes col·locades dins d’unes motxilles en diversos trens de rodalies de Madrid.

Començava aleshores un episodi dramàtic i el segon atemptat terrorista més important de tot Europa.

En total van ser 10 motxilles les que van explosionar en quatre trens: un situat a l’estació d’Atocha, un altre a l’alçada del carrer de Téllez, just a l’entrada de l’estació d’Atocha i altres bombes a un tren parat a l’estació del Pozo del Tio Raimundo i el quart a l’estació de Santa Eugenia.

Els serveis d’emergència de Madrid es van traslladar al llocs dels fets per socórrer als ferits i recollir als viatgers que van morir a l’acte. 191 víctimes mortals i més de 1.800 ferits va ser

En un primer moment el govern estatal va considerar a ETA com autora dels atemptats el balanç oficial que les autoritats van donar el 23 de març de 2014.

Es van trobar dues motxilles que no v a n explosionar i gràcies a

l’anàlisi es va saber que els terroristes van utilitzar GOMA-2 ECO, metralla, un detonador i telèfons mòbils que feien les funcions de temporitzador.

Manifestacions i dubtes en l’autoria En un primer moment el govern espanyol, del Partit Popular, va culpar dels fets a la banda ETA,

tot i que el modus operandi indicaven cap a una altra direcció.

Finalment, els dubtes sobre l’autoria es van resoldre quan es va trobar un vídeo en una paperera, on un home amb accent marroquí, qui afirmava ser Abu Dujan al Afgani, detingut pels atemptats, reivindicava l’autoria en nom d’Al-Qaeda.

Paral·lelament, milers d’es-

panyols van sortir al carrer els dies següents als atemptats per clamar per la pau i en solidaritat a les famílies de les víctimes. Tarragona, Reus i les Terres de l’Ebre en van ser un clar exemple, on ciutadans de totes les edats no es van quedar passius davant de l’escenari que s’obria.

Uns dies més tard, el 3 d’abril, amb l’investigació oberta, la po-

A Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre es van organitzar manifestacions de condemna licia va localitzar en un pis de Leganés, a diversos membres del comando terrorista islamista.

Van rodejar el pis on estaven i, al veure’s acorralats, van fer explosionar el pis i van suïcidar-se a l’acte.

En aquesta acció va morir un agent del cos especial de la policia, a més de tots els membres del grup islamista.

Jaume Pujol pren el relleu de Sistach com a Arquebisbe de Tarragona El Vaticà divideix l’arxidiòcesis de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu Redacció

Una de les notícies més destacades d’àmbit local va ser el relleu al capdavant de l’Arquebisbat de Tarragona.

La Santa Seu va nomenar el 15 de juny del 2004 com a nou Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, prelat de l’Opus Dei, qui substituïa a Lluís Martínez Sistach, que el Papa Joan Pau II va nomenar com a Arquebisbe de Barcelona.

El Vaticà també va decidir desmembrar l’arxidiòcesis de Barcelona, en tres diòcesis: la de Barce-

lona, Terrassa i Sant Feliu del Llobregat.

Aquesta decisió va ser controvertida per a alguns sectors de l’Església Catalana.

Jaume Pujol Balcells va néixer a Guissona l’any 1944. Va ser ordenat sacerdot el 5 d’agost de 1973 a la Pontifícia Basólica de San Miguel de Madrid. Entre el 1962 i el 1973 va estudiar en el Col·legi Romà de la Santa Creu de Roma, es va doctorar en Ciències de l’Educació per la Universitat de Navarra i va cursar estudis eclesiàstics. Durant anys ha estat vinculat a la Universitat de Navarra.

El dia 19 de setembre de 2004, a la Ca-

tedral Metropolitana i Primada de Tarragona, va ser consagrat bisbe i va prendre possessió canònica de l’arxidiòcesi, i el dia 29 de juny de 2005 va rebre el pal·li de mans del papa Benet XVI, a la basílica de Sant Pere del Vaticà. De 2005 a 2011 ha estat membre de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, i des del 2005 és membre de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi de la mateixa Conferència Episcopal. El 8 d’abril de 2011 va ser designat «Fill adoptiu de Tarragona» per l’Ajuntament de Tarragona.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

15

16

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2005

Joan Pau II va morir als 84 anys, a la seva habitació privada de la Santa Seu El 19 d’abril, el cardenal Ratzinger va ser escollit successor de Joan Pau II en el segon dia de Conclau d’abril i dos dies més tard, després de quatre rondes de votacions va ser escollit papa el cardenal Ratzinger, d’origen alemany.

L’elecció va coincidir amb la festa de Sant Lleó IX, el papa alemany més important de l’Edat Mitjana.

Val a dir que el cardenal Ratzinger era una dels preferits per succeir Joan Pau II. En la inauguració del pontificat del cardenal Ratzinger, qui va escollir el nom de Benet XVI, va ser el cardenal Medina l’encarregat d’imposar-li el pal·li, mentre que Angelo Sodano, cardenal bisbe d’Albano li v a col·locar l’anell del Pescador. Benet XIV es va dirigir per primera vegada als fidels en italià.

El catolicisme s’acomiada del Papa viatger L’alemany Joseph Ratzinger va ser escollit nou Papa, que va triar el nom de Benet XVI Redacció

En els primers mesos del 2005 tot el món va poder veure com la salut del papa Joan Pau II es deteriorava. El Sant Pare va ser sotmès a una traqueotomia el 24 de febrer i el dia 13 de març tornava a les seves estances al Vaticà per celebrar els actes de la Setmana Santa. Els fidels presents a la plaça de Sant Pere van poder veure com les forces de Joan Pau II anaven minvant. En la seva darrera aparició, el Sant Pare va aparèixer a la finestra de la seva habita-

ció i va intentar beneir els fidels, però ni tant sols va parlar. Als 84 anys, Joan Pau II va morir al seu apartament privat el dia 2 d’abril de 2005. A partir d’aleshores s’iniciaven uns dies que s’anomenen tradicionalment «seu vacant» i on el cardenal camarlenc de Joan Pau II, l’espanyol Eduardo Martínez Somalo va assumir les tasques d’administració dels béns i els drets temporals de la Santa Seu. Tot i que l’enterrament del papa Joan Pau II va ser de caràc-

ter privat, el funeral va ser un dels més multitudinaris, en el qual diverses personalitats del món de la política, caps d’estat i de govern es van reunir a la Ciutat del Vaticà per donar-li l’últim adéu al papa viatger.

Joan Pau II va ser escollit com a successor de Sant Pere el 16 d’octrubre de 1978 després de dos dies de deliberacions del Conclau. Se’l va anomenar el papa viatger, ja que en els seus anys de Pontificat, Joan Pau II va realitzar 144 viatges per Itàlia i 104 viatges

més, fora de les fronteres italianes, visitant un total de 129 països diferents, alguns d’aquests diverses vegades.

Una vegada van finalitzar els actes funeraris per Joan Pau II, es va iniciar el Conclau que havia de designar el nou Papa.

El Conclau va començar el 17

Un cas sense resoldre: la desaparició de la jove Aurora Mancebo La ciutadania tarragonina va sortir al carrer per donar suport a la família i demanar l’aclariment del cas Redacció

Un cas que sens dubte va ocupar diverses portades del Diari Més va ser la desaparició de la veïna dels Boscos de Tarragona, Aurora Mancebo. Aquesta jove tarragonina, de 24 anys aleshores, va sortir de casa seva per donar un passeig i ja no va tornar més. En el moment de la seva desaparició, Aurora Mancebo seguia un tractament mèdic per una depressió causada per una agressió produïda uns quants anys abans. No portava ni telèfon mòbil ni altres objectes personals, només una Bíblia, que va aparèixer

juntament amb les seves robes el 10 de març de 2004, a dos quilòmetres del domicili familiar, amb rastre de sang de la jove. Aquest fet va estranyar als pares, ja que ni ells ni Aurora Mancebo eren religiosos. De fet uns dies abans, havia començat a sortir més del que era normal i hi havia notes als seus escrits un a mica sospitosos. En una d’aquestes nits, segons els testimonis del cas, va conèixer a Edgar, un jove que treballava a la cafeteria Lemans.

El cas de la desaparició d’Aurora Mancebo es va començar a investigar però

els progressos van ser més aviat pocs, i a l’abril de 2005 es va detenir dos pressumptes implicats en la desaparició. Per un cantó el jove Edgar M.G, que al 2005 tenia 18 anys, i que vivia amb la seva àvia a El Morell. Un dels companys de feina de la cafeteria va explicar a la policia que Edgar M.G li va confessar que havia es-

tat amb Aurora la nit de la desaparició i que aquesta va morir mentre mantenien relacions sexuals. Edgar es va espantar i va explicar que havia enterrat el cos a El Morell. Així doncs, la policia el va detenir com a presumpte homicidi d’Aurora, però mesos després va quedar en llibertat després de pagar una fiança, tot i se-

guir imputat. El cos d’Aurora Mancebo es va buscar seguint les indicacions del company de feina d’Edgar per al Morell, però no es va trobar.

El cas va commocionar tota la societat tarragonina i en diverses ocasions van sortir al carrer per donar suport a la família i demanar la veritat del cas.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

17

18

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2006

L’inici del perquè de tot plegat

Redacció

L’any 2006 va estar marcat per un fet polític de relleu que, posteriorment ha tingut conseqüències a tots els nivell. El 18 de juny d’aquell any la ciutadania va ser cridada a les urnes per aprovar o no en referèndum el nou Estatut d’Autonomia sortit del Congrés dels Diputats i del Senat. La ciutadania va donar la seva conformitat amb un 73,90% dels vots favorables enfront del 20,9% en contra i un 5,34% de vots en blanc, a nivell de tot el territori català.

El camí fins a la votació en referèndum però havia estat llarg.

Tot el procés s’engega el 30 de setembre del 2005 quan, després de dos dies d’intenses negociacions, el Ple del Parlament de Catalunya aprova la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia. Els grups parlamentaris de CIU, PSC, ERC i ICV en van donar suport mentre que el PPC va votar en contra.

Aquesta proposta de reforma es va presentar al Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005 per tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CIU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod Rovira per part d’ERC, els quals van explicar als diputats perquè era necessari la reforma de l’Estatut, el perquè Catalunya és una nació i els canvis soferts a la societat en les darreres tres dècades. Es constitueix aleshores una comissió mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut, en el marc de la qual el govern estatal del PSOE presenta una proposta

Els catalans van votar a favor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006

Tarragona va ser la demarcació catalana on el «no» va obtenir més suport

L’opció favorable del nou Estatut va rebre un 73,90% a tot el territori català

de redactat alternatiu de la llei, que modificava la majoria dels articles. Els partits catalans reben amb escepticisme la proposta i es comença a negociar partit a partit.

El 21 de gener, Artur Mas i el president Zapatero firmen el que es coneix com l’acord de la Moncloa sobre el redactat final que modifica notablement l’aprovat pel Parlament de Catalunya.

Després d’una llarga i complexa negociació d’esmenes entre els partits amb representació al

18 de juny. Els partits enceten la campanya, amb CIU, PSC i ICV demanant el vot pel sí, i ERC i PP —per motius diferents—, demanant el no.

Congrés, es van retocar més del 50% dels articles. El març de 2006, la proposta de l’Estatut és aprovada per les Corts Generals

i al maig pel Senat. Així doncs, l’últim tràmit va ser quan Pasqual Maragall convoca el referèndum per aprovar l’Estatut el

A la província de Tarragona A la província de Tarragona, el ‘sí’ guanya amb claredat, tal i com ho fa a la resta de Catalunya. Els vots afirmatius a la demarcació van ser de 180.565, un 72,39% del total dels ciutadans que van exercir el seu dret a vot, mentre que el ‘no’ va sumar 56.151 sufra-

gis, un 22,51%. El vot en blanc va comptar amb el suport del 5,10% dels votants. La demarcació de Tarragona va ser la de Catalunya on el ‘no’ va obtenir més suport.

D’altra banda, pel que fa a la participació total, aquesta va ser de poc més del 49% del cens electoral de Catalunya, una xifra considerada excessivament baixa per tots els partits.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006. Després de la seva entrada en vigor, el text va rebre set recursos d’inconstitucionalitat per part del Partit Popular, el Defensor del Poble i del govern de les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó i les Illes Balears.

La ciutat de Tarragona es bolca amb el Nàstic L’equip grana va aconseguir pujar a la primera divisió, després de 56 anys, fent una segona volta impecable Redacció

Unes 12.000 persones es van reunir a la plaça de la Font per veure el partit del Nàstic contra el Xerès de la jornada 40 de la Lliga de Segona Divisió, al 3 de juny de 2006. Al Nàstic només li va caldre un punt per assolir una fita molt important: l’ascens a primera divisió, després de 56 anys.

Els herois d’aquell ascens van ser Ruben Pérez, Manel Ruz, David Garcia, Llera, Lupidio, Carlos Merino, Abel Buades, David Cuéllar, Diego Torres, Antoni Pinilla i Jon Pérez Bolo. Aquesta van ser l’alineació amb la qual l’entrenador Luis César va afrontar al matx i la que ha passat a la història del Nàstic. Els jugadors

del conjunt grana van aconseguir fer una segona volta de la competició, gairebé impecable, assolint 43 punts dels 57 possibles.

La ciutat de Tarragona es va bolcar amb l’equip i va celebrar l’èxit dels jugadors tarragonins. L’endemà d’aconseguir l’ascens, un centenar d’afeccionats van anar a rebre l’expedició tarragonina a l’aeroport del Prat.

Després, la bogeria i el color grana va inundar tots els carrers de Tarragona i és que milers de seguidors no es van voler perdre com els jugadors van desfilar, agraint a l’afició, pel bellmig de la ciutat amb un autobús descapotable fins a la plaça de la Font.

Una vegada allí, la comitiva va ser rebuda per l’alcalde i les diverses autoritats que els esperaven a l’ajuntament.

Els jugadors i l’entrenadors es van poder dirigir als seguidors que es van aplegar a la plaça de la Font, en una festa on no hi van faltar els tradicionals càntics A Primera oé! i el olele, olala, ser del Nàstic és el millor que hi ha.

La festa va durar hores, i és que els

seguidors no volien parar de celebrar el que va ser una fita molt important pel Nàstic, és a dir, tornar a jugar en camps tan destacats com el Camp Nou o el Santiago Bernabeu i rebre al Nou Estadi alguns dels millors equips del moment.

El president del Nàstic d’aleshores, Josep Maria Andreu també va expressar la felicitat que va suposar l’ascens a Primera Divisió, després del patiment durant

tota la temporada i és que el Nàstic va fer una primera volta molt dolenta i se situava en llocs del descens. Però la segona volta va ser magistral, ja que va vèncer en once partits consecutius; si afluixava a casa, en els partits com a visitants no donava treva. A partir de la jornada 21, el Nou Estadi va ser una fortalesa i va sumar nou victòries i un empat, resultats que els van permetre jugar a primera.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

19

20

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2007

Irlanda del Nord viu un acord històric Per primera vegada, els líders del Partit Democràtic Unionista i el Sinn Féin arriben a un enteniment per formar un govern executiu a l’Ulster

Redacció

El 2007 va viure a nivell internacional un fet que tota la comunitat va descriure com un fet històric. El 26 de març, els líders del Partit Democràtic Unionista (DUP) i el Sinn Féin van arribar un acord per formar govern a Irlanda del Nord. Aquest país va viure aquest esdeveniment com un dia històric, després d’anys de conflicte. L’acord es va tancar abans que vencés el límit a la mitjanit perquè es formés govern. En aquest sentit, el líder del DUP, Ian Paisley i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, va establir el compromís per compartir un govern a l’Ulster que s’iniciaria el 8 de maig. Aquest acord va arribar després que ambós líders mantinguessin una reunió que, per primera vegada a la història, va ser cara a cara, perquè fins aleshores tots els contactes havien estat a través d’intermediaris.

L’acord va arribar després de l’amenaça que els governs britànic i irlandés van fer de si abans de la mitjanit no s’arribava a una entesa per formar govern, l’autonomia d’Irlanda del Nord quedaria suspesa de manera definitiva.

Perquè va ser històric?

El pacte entre els unionistes i els republicans va ser la culminació dels acord del Divendres Sant de 1998, que consegraven un joc polític pacífic a Irlanda del Nord.

El pacte que es va establir al 26 de març va ser conseqüència de les eleccions que es van celebrar el dia 7 del mateix mes, on els unionistes van obtenir la majoria, 36 dels 108 escons de l’Assemblea. Els republicans, per la seva banda, van ser la segona força, amb 28 diputats. En aquest sentit, el govern britànic va posar com a condició per restaurar l’autonomia en el territori, que estava suspesa des del 2002, que ambdues faccions, arribessin a un acord amb data límit del 26 de març.

Els dos líders van afirmar estar compromesos amb la nova etapa que s’obria al territori d’Irlanda del Nord. En aquest sentit, Paisley va dir que «l’objectiu ha estat veure que l’autonomia torni en un context en el qual puguem fer

que hi hagi millores reals en les nostres vides i en les de totes les persones que viuen en aquesta part del Regne Unit».

Per la seva banda, el líder del Sinn Féin va afirmar després de la reunió on es va establir l’acord per un govern d’entesa, que «el Sinn Féin vol construir una nova relació amb tots els partits» i honrar el compromís adquirit perquè hi hagi un futur pacífic.

No obstant això, va reconéixer que encara «existeixen reptes i dificultats». També va considerar que l’acord marcava una nova era en la política de la illa d’Irlanda del Nord.

Un conflicte de llarg recorregut El conflicte existent a Irlanda del Nord ha passat per diverses etapes, tot originant-se en la profunda divisió entre les comunitats protestant i catòlica, divisió que es va agreujar al segle XVII. La Corona britànica va traslladar a Irlanda del Nord a colons procedents d’Escòcia i Anglaterra.

La revolta que va néixer a Dublín al 1916 contra el domini britànic va culminar amb la partició de l’illa al 1921.

La República d’Irlanda va que-

DESÈ ANIVERSARI Els dos líders irlandesos es van veure les cares per primera vegada en la reunió de l’acord dar formada per 26 comtats del sud, mentre que els sis del nord pertanyen al Regne Unit.

Les periòdiques explosions de violència es van intensificar a la dècada dels 60 quan membres de l’Exèrcit Republicà Irlandés, el conegut com IRA van llançar atacs contra els soldats de Londres.

El conflicte va provocar la mort de 3.600 persones. El 1997, l’IRA va anunciar un alto al foc, un fet que va desembocar en els acords del Divendres Sant del 1998. Un altre dels fets que també va comportar el conflicte és que l’Assemblea legislativa amb seu a Belfast quedés suspesa diverses vegades, fins que Londres en va retirar l’autonomia al 2002.

ETA torna a les armes Un altre dels esdeveniments que va marcar el 2007 en el panorama nacional va ser l’anunci d’ETA que trencava la treva que havia anunciat el 24 de març

21

2007

ETA anuncia un trencament de la treva que havia establert el 24 de març de 2006 del 2006. La banda terrorista va posar una bomba a la terminal T4 de Madrid el 30 de desembre de 2006. Les reaccions van ser decebedores i és que durant uns mesos la banda havia deixat d’atemptar. En un comunicat que van remetre als diaris bascos Berria i Gara, ETA anunciava que a partir del 6 de juny es donava per finalitzat l’alto el foc permanent i argumentava la decisió assenyalant que «actualment no es donen les condicions mínimes per seguir amb un procés de negociació» amb el govern espanyol al qui acusava de donar «pseudosolucions amb les quals no s’arriba enlloc». I afegia, que l’executiu socialista havia respost a l’alto al foc amb detencions, tortures persecusions.

En aquest sentit, en el comunicat es deixava ben clar que s’obrien de nou tot els fronts.

Així mateix, la banda també criticava al PNB per mentir quan «ha de defensar Euskal Herria».

13/03/2014 diarimés

Josep Fèlix Ballesteros aconsegueix l’alcaldia de Tarragona El PSC va obtenir 13 regidors, quatre menys que en les eleccions del 2003 Redacció

Les eleccions municipals del 2007 van suposar un canvi radical en el panorama polític de la ciutat de Tarragona. El Partit dels Socialistes, encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros, va obtenir en els comicis una victòria sobre la resta de formacions polítiques i és que va sumar quatre regidors més que en les eleccions del 2003, obtenint fins a 13 regidors al consistori tarragoní i quedant-se a les portes de la majoria absoluta.

Després de 18 anys amb un alcalde convergent i després de la moció de censura que va apartar de l’alcaldia a Josep Maria Recasens, la capital tarragonina va tornar a escollir el candidat socialista.

En els comicis que es van celebrar el 27 de maig, el PSC va obtenir 20.365 vots, gairebé uns 2.000 més que en el 2003 i amb un 39,76% pel que fa al percentatge de vot.

El partit de Convergència i Unió, encapçalat per Joan Aregio, tot i ser la segona

força més votada a Tarragona, va perdre en aquestes eleccions dos regidors. Aquests van ser uns mals resultats pels convergents que, després de 16 anys sent la primera força a l’Ajuntament de Tarragona, van perdre més de 7.000 vots.

Un altre dels partits que no van obtenir bons resultats en les eleccions municipals del 2007 va ser ICV que no va obtenir cap representació al consistori. Per primera vegada, Lluís Balart era el cap de llista pels verds, després de tres convocatòries amb Dolors Comes com alcaldable. ICV-EUiA van obtenir el 4,76% dels vots, un total de 2.438 sufragis, menys de la meitat que quatre anys enrere.

El Partit Popular, encapçalat per primera vegada per Alejandro Fernández, va aconseguir mantenir els quatre diputats de l’anterior legislatura. Ara bé, la formació conservadora va perdre en aquests comicis uns 1.500 vots.

Una altra de les formacions que va mantenir els regidors que ja tenia en la legislatura 2003-2007 va ser Esquerra Republicana de Catalunya, amb Sergi de los Rios com a cap de llista. Com els populars, els d’Esquerra també van perdre massa de vots passant dels 5.165 al 2003 als 3.938 que van resultar d’aquestes eleccions.

Altres nou formacions que concurrien a les urnes es van quedar fora de la forquilla del Ple de l’Ajuntament.

Amb il·lusió i responsabilitat Ballesteros va assumir el repte que els tarragonins i tarragonines van encomanar la nit del 27 de maig. Ballesteros va afirmar aleshores que «Tarragona ha parlat i ha apostat pel canvi»; a més va afegir que «assumeixo el missatge dels tarragonins i tarragonines amb il·lusió i responsabilitat, així com també amb generositat». S’iniciava aleshores un període de socialisme a l’alcaldia tarragonina.

22

diarimés 13/03/2014

2008 Redacció

El 2008 va ser any d’eleccions generals, després de la primera legislatura amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant de l’Executiu espanyol. En aquestes eleccions generals amb els resultats dels comicis a les mans es va veure més latent encara el bipartidisme existent a l’estat espanyol entre el Partit dels Socialistes i el Partit Popular. Un dels fets més notoris és que els dos partits grans van guanyar més suports per part de la ciutadania, mentre que els altres partits el veien reduït. Tant és així que després dels comicis, Gaspar Llamazares va dimitir com a coordinador d’Izquierda Unida, pels mals resultats encaixats.

Pel que fa als resultats purament numèrics, Zapatero va repetir l’èxit de les anteriors eleccions, i aquest cop va aconseguir 169 escons —durant tota la nit es va parlar de la possible majoria absoluta del PSOE, però no es va assolir —, amb un 43,6% dels vots ciutadans. EL PSOE va aconseguir superar el PP en 885.000 sufragis.

José Luís Rodríguez Zapatero es va mostrar molt content pel suport rebut i va donar gràcies als votants per la victòria aconseguida, no sense tenir un record per a la família de l’exregidor socialista Isaías Carrasco, assessinat el divendres abans dels comicis per ETA. Per la seva banda, Mariano Rajoy continuaria sent el cap de l’oposició, ja que el partit conservador va obtenir 154 escons, un 40,13% dels vots ciutadans. En aquest sentit, el líder del partit conservador va saludar als militants del PP des del balcó de Gènova i va explicar que va telefonar Zapatero per desitjar-li sort «pel bé d’Espanya».

En clau catalana i tarragonina Els comicis en clau catalana van tenir un clar perdedor i és que ERC va perdre més de 400.000 vots i com a resultat, el cap de llista per la província de Tarragona Lluís Aragonés es va que-

DESÈ ANIVERSARI

El PSOE torna a guanyar les eleccions El president Zapatero aconsegueix 169 escons i el PP escurça la distància obtenint 153 diputats

PSC de la província de Tarragona treu 4 representant al Congrés dels diputats Gaspar Llamazares dimiteix com a coordinador d’Izquierda Unida dar a les portes d’entrar a l’hemicicle.

Per la seva banda, Convergència i Unió es felicitava pels resultats finals, ja que van afirmar «haver resisitit al creixent bipartidisme». En aquest sentit, CIU va aconseguir onze representat a la cambra del Congrés dels Diputats i situava a la coalició nacionalista com a tercera força de l’hemicicle.

El Partit Socialista de Tarra-

gona van celebrar amb eufòria la consecució del quart diputat per a la província, un fet que el Francesc Vallès, número 1 per Tarragona va d e s c r i u re com «històric».

Els tarragonins també van tenir u n

moment de record per al company Isaías Carrasco. En definitiva, pel que fa als diputats per Tarragona resultants de les eleccions van ser: Francesc Va -

llés, Joan Ruíz, Lluïsa Lizárraga i Anton Ferré, pel PSC; Jordi Jané pel CIU i Francesc Ricomà pel PP. I els senadors: Judith Alberich

(ECP-PSC), Ramon Aleu (ECPPSC), Pere Muñoz (ECP-ERC) i Josep Maldonado per CIU.

DESÈ ANIVERSARI

Tarragona acull l’Any Jubilar en record al màrtir Sant Fructuós Més de 1.500 persones van assistir els diferents actes que es van fer durant tot el 2008 a la ciutat Redacció

L’any 2008 serà recordat a la província tarragonina i en especial a la ciutat de Tarragona per la celebració de l’Any Jubilar que va recordar el martiri de Sant Fructuós. El diumenge 20 de gener es va donar el tret de sortida a aquesta commemoració religiosa amb un acte litúrgic a la catedral de la ciutat. Més de 2.000 persones es van aplegar en l’acte simbòlic d’entrada a la Porta Sancta de la catedral, després d’una processó pels carrers de Tarragona, els quals es van omplir dels colors de l’església per a l’ocasió.

El primer dia de l’Any Jubilar 2008 es

va tancar amb una missa, la qual hi van assitir les autoritats de les comarques tarragonines, així com els representants eclesiàstics i de la societat civil.

L’Any Jubilar va portar a la ciutat de Tarragona diferents activitats a l’entorn de la commemoració del martiri i de la mort de Frutuós, bisbe de Tarragona durant el segle III i dels seus dos diaques Valerià i Gal·lie. La celebració es va realitzar durant tot un any, i el 21 de gener de 2009 es va cloure.

Durant el 2008 i en el marc de l’Any Jubilar es van portar a terme diferents actes, com el que es va celebrar l’endemà de la inauguració de l’Any Jubilar,

13/03/2014 diarimés

23

2008 on l’Amfiteatre va ser l’escenari d’una pregària i on també es va llegir la Passió Fructuosi.

Exposicions, xerrades, conferències, actes litúrgics i la celebració del Congrés Internacional van ser els molts actes que es van celebrar en el marc de l’Any Jubilar.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, exposava la seva satisfacció perquè la ciutat esdevingués un pols d’atracció per als molts creients i també que l’Any Jubilar 2008 portés grans peregrinacions. Segons l’arquebisbe una de les jornades més maques de l’Any es va produir amb la Diada diocesana en la que es van portar sants i patrons de tot arreu.

En el seu moment Pujols va dir: «la gent s’emocionava molt en sentir el nom del seu poble.

Un dels actes més importants va ser l’Oratori Pau i Fructuós, amb la lletra de Joan Roig i música de Valentí Miserach que es va celebrar a la Catedral, però que també es va representar a l’església de Sant Joan de Valls i a la Prioral de Sant Pere de Reus. La valoració de l’Any Jubilar va ser molt positiva per tots els estaments que hi estaven involucrats.

24

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2009 Redacció

Sota el lema de campanya ‘Yes, we can’, Barack Obama sí que ho va aconseguir i el 20 de gener del 2009 jurava el càrrec com a 44è president dels Estats Units d’Amèrica davant de milions de persones que no es van voler perdre un fet històric: el primer president negre de la història d’aquest país.

L’acte de presa de possessió del càrrec va estar envoltat de fortes mesures de seguretat, tot i que Barack Obama juntament amb la seva família, van fer el darrer tram fins arribar a les escalinates del Capitol, a peu.

El president sortint George Bush també hi va ser present i l’acte va comptar amb l’actuació de la cantant Aretha Franklin.

Un altre dels fets destacats de la cerimònia és que el nou president dels Estats Units va fer el seu jurament sobre una Bíblia, la mateixa que va utilitzar en el seu dia Abraham Lincoln l’any 1861.

Després de l’acte institucional, es va oferir un esmorzar de gala en honor al nou president per part dels líders del Congrés.

El primer discurs d’Obama com a president En el primer discurs d’Obama com a nou president dels Estats Units, va fer una crida als seus ciutadans perquè treballessin conjuntament per aconseguir un «renaixament del país que permeti restaurar la prosperitat interior i la pau al món». En aquest sentit, Obama no va perdre aquesta ocasió per demanar a tots els estadounidencs el seu compromís per sortir de la crisi econòmica en la qual estava el país immers.

El primer president negre Barack Obama va fer una crida a la unitat del país durant el seu primer discurs com el president número 44 de la història dels EUA L’acte d’investidura del nou líder va congregar a milers de persones

El president va advertir que els reptes eren molts i reals i va assegurar que seria molt difícil complir-los a curt termini, tot i que hi posaria la seva empenta

Obama va fer el jurament sobre la mateixa Bíblia que va utilitzar Lincoln al 1861 i la maquinària perquè així fos possible. D’altra banda, Obama també va esmentar el fet de continuar treballant per tal de plantar cara a les dues guerres que en

aquell any encara estaven latents: Iraq i Afganistan. En aquest sentit, Obama va tornar a reiterar una idea que venia esmentant en les darreres setmanes de la seva campanya electoral, a instar a què tots els ciutadans aportessin el seu granet de sorra.

I, per últim, Obama va demanar una nova forma d’entrendre les relacions internacionals

i també va enviar un missatge clar i contundent els qui es proclamen enemics dels EUA. El somni americà L’elecció de Barack Obama com a president dels Estats Units va escenificar perfectament el què popularment s’anomena el «somni americà» i és que els orígens del primer president negre de la història dels EUA són com qualsevol altre ciutadà. Obama va ser criat per la seva mare, nascuda a Kansas però que va viure a cavall entre Hawaii i Indonèsia; i els seus avis

materns. Obama va fer els seus estudis de secundària a Hawaii i va llicenciar-se en Art per la Universitat de Columbia. Després pel seu pas per una financera internacional, es trasllada a Chicago i va iniciar la seva carrera política, fins a ser el president dels EUA.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

25

2009

Tarragona, candidata a acollir els Jocs del Mediterrani 2017 Una delegació de totes les institucions tarragonines van viatjar a Madrid per rebre el «sí» del Comitè Olímpic Espanyol Redacció

Seguir treballant i de valent per aconseguir l’objectiu final al 2011. Aquesta va ser la consigna més repetida per tots els representants institucionals de la província de Tarragona, quan el 29 d’abril del 2009 el Comitè Olímpic Espanyol van donar el ‘sí’ a Tarragona per esdevenir ja candidata oficial a albergar els Jocs del Mediterrani 2017. Tarragona va esdevenir, aleshores, l’opció del Comitè Espanyol davant del Comitè Olímpic Internacional.

Una delegació de representants tarragonins van viatjar fins a Madrid per rebre l’esperada notícia, finalment la ciutat començaria un llarg camí per ser la seu dels Jocs del Mediterrani. La proclamació es va dur a terme després de la breu intervenció de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la candidatura, Mario Rigau; i el director general, Vicent Añó.

Un cop formalitzada la nova posició de Tarragona dins del panorama esportiu espanyol, els representants de la candidatura i la comitiva de polítics que van marxar cap a Madrid van dinar amb la directiva del CEO. Posteriorment es van tornar cap a Tarragona, on a l’Estació del Camp els esperaven unes dues-centes persones amb pancartes i banderes per donar la benvinguda a la delegació triomfadora.

Els actes de celebració per la candidatura oficial van seguir l’endemà de la no-

tícia, quan es va col·locar la bandera de la candidatura al capdamunt de l’hotel Imperal com a símbol del nou camí que la ciutat encetava aleshores, un camí que, com s’ha vist posteriorment, ha finalitzat amb la consecució dels Jocs del Mediterrani del 2017.

Una vegada passada l’eufòria inicial, els representants de la candidatura i les institucions van començar a mirar al futur i els reptes i feina que encara quedava per fer de cara al 2011, data de l’elecció final. En aquest sentit, tant l’alcalde Ballesteros com el vicepresident de la candidatura 2017, Pere Valls van ser molt clars a l’hora d’afirmar que «encara queda molt per a fer», a nivell d’equipaments de ciutat. En relació a aquesta qüestió, Ballesteros va afirmar que abans del 2011, calia que les infraestructures necessàries estiguessin en fase de preparació de projecte i adjudicació.

Un mar de felicitacions Tant a nivell català, com de la demarcació de Tarragona, molts van ser els representants públics que van felicitar la ciutat de Tarragona per aquesta engrescadora experiència. Una d’aquesta va ser la del president de la Diputació, Josep Poblet que va reiterar que la institució se suma al projecte de la candidatura.

Amb la candidatura ja a la butxaca, el projecte donava un pas més, una iniciativa sorgida feia deu anys, explicava Pere Valls.

L’incendi d’Horta de Sant Joan, el més devastador del 2009 El 20 de juliol es declarava un incendi al Massís dels Ports; cinc bombers van morir en les tasques d’extinció Redacció

L’estiu de 2009 el risc d’incendis a Catalunya era molt elevat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, a conseqüència en primer lloc per l’estat dels boscos a causa de les fortes ventades dels darrers mesos i les escasses precipitacions que fins al moment s’havien registrat. Davant d’aquesta situació, el 20 de juliol, després d’extingir-se un incendi a Agramunt, es declara un altre foc al Massís dels Ports, més concretament, el focus de l’incendi va ser vora el torrent conegut com el barranc dels Cubars, entre Horta de Sant Joan (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), en una zona

encinglerada i boscosa. Aquella nit, l’incendi va cremar unes 100 ha i, gràcies a l’absència de vent, avançava a poc a poc i semblava que els bombers el podrien controlar aviat.

Però l’endemà, dia 21, a la tarda, el foc es va revifar amb un reforçament del vent de garbí, el foc va travessar el riu Canaletes i va arribar a 1 km escàs d’Horta de Sant Joan. Un canvi brusc en la direcció del vent va atrapar un grup de bombers del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) en un lloc on només s’hi podia arribar a peu per causa del relleu tan accidentat que hi domina.

L’operació de rescat va resultar impos-

sible. Van morir cinc bombers. Alguns veïns de la zona i els alcaldes d’Horta i d’Arnes van acusar els caps dels bombers de descoordinació i relaxació en el moment de la revifada del foc. El cap de Bombers de la Generalitat es va defensar immediatament, argumentant que, si no s’havien vist hidroavions i helicòpters aquella tarda, era perquè les fortes ratxes de vent «els haurien llançat con-

tra les muntanyes».

Els sindicats Comissions Obreres i Unió General de Treballadors (UGT) també es van mostrar indignats per les acusacions que havia rebut el cos de bombers. Així mateix, Joan Boada (d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), secretari general del DIRIP, va afirmar que en cap cas els bombers havien donat el foc per controlat i que els mitjans terrestres

havien continuat treballant, com els homes mateixos que van morir.

El foc va revifar el dia 22 i es va dirigir cap a Prat del Comte, però dies posteriors va remetre el vent i els bombers els van poder oficialment extinguir el 3 d’agost. Aquest incendi va tenir repercussions econòmiques però també polítiques, i és que es va obrir una investigació al Parlament català.

26

diarimés 13/03/2014

2010

DESÈ ANIVERSARI

La sentència contra l’Estatut treu els catalans al carrer Convergència i Unió guanya les eleccions autonòmiques i Artur Mas es converteix en el nou president de la Generalitat

Redacció

Després de quatre anys de deliberacions, el 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional emetia la seva sentència i tot i que donava suport a la majoria del text de l’Estatut de Catalunya aprovat al 2006, retallava 14 articles. Davant aquesta sentència, des del govern de la Generalitat, amb el president Montilla al capdavant, es mostrava indignat per la resolució de la sentència, que es va conèixer en la seva totalitat al 9 de juliol.

La sentència va deixar clara la «ineficàcia jurídica» del Preàmbul (en referència al terme Nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte mantenia la definició de Catalunya com a nació. Va declarar 14 articles in-

Convergència i Unió escombra el tripartit i frega la majoria en les eleccions del 28N constitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més. Com a més destacat estableix que el català no és la llengua preferent de l’Administració ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu ni accepta el deure de conèixer el català; diu que de nació només n’hi ha una i és «la Nació espanyola»; només admet les vegueries si es conserven les províncies; desballesta bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al cap-

Barcelona esdevé una marea de catalanisme amb més d’un milió i mig de persones davant i repeteix 14 vegades la «indissoluble unitat de la Nació espanyola».

Davant d’aquesta sentència els catalans van sortir al carrer el 10 de juliol en una manifestació sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim». La manifestació va tenir el suport de gairebé tots els partits polítics representants al Parlament, a excepció de PP i Ciutadans, així com dels sindicats i de milers d’associacions i entitats.

D’altra banda, cap a finals d’any, hi van haver eleccions

autonòmiques, les quals van esdevenir un canvi de color en la presidència de la Generalitat.

Artur Mas guanyava les eleccions aconseguint 62 diputats i vèncer a totes les comarques.

Els partits que formaven el tripartit es van ensorrar de manera estrepitosa, tant és així que ERC va perdre onze diputats, el PSC nou i Iniciativa per Catalunya-Els Verd en van perdre dos.

A l’altre cantó de la balança se situava el PP que va esdevenir la tercera força i Joan Laporta, que amb quatre escons, entrava al Parlament de la mà de Solidaritat Catalana.

A Tarragona, Josep Poblet va obtenir el millors resultats, sumant dos diputats als set que ja tenia en els comicis de 2006.

DESÈ ANIVERSARI

I els polítics van descobrir l’austeritat

13/03/2014 diarimés

27

2010

Es comença a parlar de les retallades de sou dels funcionaris, la jubilació als 67 anys, la fusió de caixes d’estalvis i l’atur Redacció

Després de negar-ho per activa i per passiva i descriure la situació de l’estat espanyol de mil maneres diferents per evitar un terme que amb el temps ha esdevingut clau en aquests darrers anys: crisi econòmica, José Luís Rodríguez Zapatero, president de l’Executiu espanyol, havia de començar amb les mesures d’austeritat per tal de reconduir una situació econòmica alarmant.

Una de les propostes del govern de Zapatero per fer front a la crisi econòmica va ser el de retardar la jubilació als 67 anys. Davant d’aquesta iniciativa, milers de persones de totes les ciutats espanyoles, incloses Tarragona i Reus van sortir al carrer per clamar en contra d’aquesta mesura que pretenia reformar el sistema de pensions, en una manifestació organitzada pels dos grans sindicats, CCOO i UGT. Des de CCOO de Tarragona es qualificava la proposta d’inacceptable i contradictòria, ja que s’argumentava que els joves serien els principals perjudicats, ja que entrarien més tard al mercat laboral al no haver-hi vacants disponibles.

Precisament, és el mercat laboral el que també dóna signes de crisi i és que les xifres d’aturats van incrementant-se mes rere mes i comença a ser un dels problemes més importants per a la ciutadania de l’estat espanyol.

D’altra banda, també es parla de la retallades en serveis públics i en el sou

dels funcionaris, una mesura que posa en peu de guerra tot aquest col·lectiu.

Tant és així que CCOO i UGT anuncien una vaga general de funcionaris per mostrar el rebuig a aquesta mesura del govern de Zapatero. En aquest sentit, els alcaldes de les comarques de Tarragona rebutgen taxativament aquesta abaixada de sous del funcionariat.

E l s sectors de l’ensenyament i de la

salut pública també comencen a mobilitzar-se per lluitar en contra d’unes retallades que afecten a la qualitats dels serveis que es presten.

I si amb això no n’hi havia prou, la crisi econòmica afecta de ple al sector financer del país. Algunes de les caixes d’estalvis fan fallida i per salvar el sistema financer es determina la fusió d’algunes caixes. És en aquest marc, quan e s

parla de la fusió de Caixa Tarragona, amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.

Finalment la fusió d’aquestes tres caixes catalanes s’acaba materialitzant el 30 de juny amb un acord unànime. D’altra banda, des del Partit Popular i més concretament Cristòbal Montora veu de «dubtós futur» aquesta fusió.

Aquestes no són les úniques caixes que es fusionen, sinó que també hi ha la fusió

entre la Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu.

Des del govern tripartit es lloa la fusió de les caixes com un pas per ajudar a Catalunya a mantenir el seu pes financer.

La ubicació d’un cementiri nuclear a la localitat d’Ascó provoca postures institucionals contradictòries Redacció

La candidatura d’Ascó a ser l’ubicació del cementiri de residus nuclears temporals va crear una problemàtica entre les diferents institucions. El municipi va presentar la seva candidatura juntament amb la localitat de Yebra, de Castilla-La Manxa, però aquesta decisió va provocar un grapat de reaccions contràries al fet que Ascó albergués aquesta infraestructura.

L’Ajuntament d’Ascó, en sessió plenària, va aprovar la candidatura, però el Parlament

de Catalunya, per la seva banda també va aprovar una altra mesura que rebutjava la construcció d’un magatzem central temporalitzat. D’altra banda, des del Consell de la Ribera d’Ebre es va estudiar la possibilitat d’incompatibilitat de quatre regidors d’Ascó per estar relacionats amb la central nuclear.

La societat civil de la zona tampoc es va quedar al marge d’aquesta qüestió i es van organitzar diverses manifestacions en contra de la construcció del cementiri nuclear a la localitat d’Ascó.

La Canonja recupera l’autonomia com a municipi, després de 45 anys Redacció

El 15 d’abril serà una data que els canongins no oblidaran mai i és que va ser el dia que després de 45 anys, La Canonja tornava a recuperar l’autonomia com a municipi, que va perdre durant l’època del franquisme. La delegació canongina va anar fins a Barcelona per veure en

directe com el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei que convertia La Canonja de nou en municipi independent, el 947 de Catalunya.

Els ciutadans van poder seguir la votació a través d’una pantalla instal·lada a la sala Noble del Castell de Masricart i es van fer repics de campanes per celebrar-

ho. La festa va continuar amb una cercavila i una tronada i el repartiment del mocador commemoratiu Un concert, amb la participació dels diables, i els parlaments des de dalt el balcó de l’Ajuntament per part de Roc Muñoz, van servir per posar punt i final a un dia històric per a molts canongins i canongines.

28

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2011

El moviment de l’15M, iniciat a l’estat espanyol es van estendre per Europa i els EUA

Indignats i organitzats Milers de persones es concentren en places d’arreu de Catalunya en contra del sistema polític, social i financer actual Redacció

Un dels molts efectes que ha tingut la crisi econòmica es va veure latent en el moviment social i ciutadà que va néixer al maig del 2011. El moviment del 15M va esdevenir com una sèrie de manifestacions arreu de l’estat espanyol, sent les més importants i destacades les que es van viure a la plaça del Sol de Madrid i a la plaça Catalunya, de Barcelona. Ara bé, a moltes ciutats i localitats de Catalunya i d’Espanya els indignats, tal i com es van anomenar a les persones que formaven part d’aquest col·lectiu van anar ocupant les places, la plaça de la Font, a Tarragona o la del Mercadal a Reus, en van ser un exemple.

Una vegada més, les xarxes socials i internet van tenir un paper molt destacat i és que

Els hospitals, en peu de guerra Les retallades en els hospitals públics fa que els professionals mèdics surtin al carrer per protestar Redacció

Una de les conseqüències de la crisi econòmica dels darrers anys han estat les retallades en educació i sanitat. D’aquestes darreres, durant el 2011 els treballadors dels hospitals i centres d’atenció primària de la demarcació de Tarragona, en especial els treballadors de Joan XXIII es van mostrar contraris i van organitzar diferents manifestacions setmanal-

ment per expressar el seu rebuig a les retallades que estaven patint, no només de personal sinó també de material i que afectava a l’atenció i al benestar dels pacients.

Una d’aquestes protestes va anar dirigida directament a la direcció de l’Hospital Joan XXIII, mentre que els de l’Hospital de Reus també expressaven la seva oposició a les retallades. En aquest context, el 28 d’abril es

coneix que la Generalitat acordava que es retallaria un 2% la inversió en la compra de serveis directes als centres sanitaris, cosa que implicava que els hospotals del Camp de Tarragona deixessin d’ingressar 17 milions d’euros anualment.

Així mateix, una altra mesura era una reducció d’un 11% en la despesa en els medicaments.

arreu del món es va denominar el moviment ‘The Spanish Revolution’.

Les manifestacions i els campaments dels indignats van esdevenir dies abans de les eleccions generals autonòmiques i municipals del 2011. Els motius principals pels quals va sorgir aquest moviment eren els descontentament socials provinent de les conseqüències de la crisi econòmica, de les retallades socials i les ajudes públiques als bancs, a més de la creixent escala de desnonaments, una problemàtica que ha captat l’atenció de moltes portades de mitjans de comunicació.

Els acampats a les places tenien la intenció de passar-hi la jornada electoral, però tant a Madrid com a la plaça Catalunya, es van desallotjar, no sense incidents destacables entre policia i indignats. Tot i que en el cas de Madrid, tornen a ocupar la plaça.

Les propostes i objectius que el moviment 15M van establir van ser un canvi de la llei electoral per a què les llistes siguin obertes i de circumscripció única; l’atenció als drets bàsics i fonamentals recollits a la Constitució com el dret a un habitatge digne, l’abolició de les lleis i mesures descriminatòries i injustes com les qualificades en el Pla Bolonya, la Llei d’Estrangeria i la Llei Sinde, reforma fiscal favorable a les rendes més baixes, el rebuig i condemna a la corrupció i la reforma de les condicions laborals de la classe política com l’eliminació dels sius vitalicis; democracia participativa i mesures plurals amb respecte la banca i els mercats financers, entre d’altres aspectes.

Finalment, després de diversos dies en els campaments, el moviment 15M decideix desallotjar les places sota el lema «No nos vamos, nos expandimos».

El moviment va tenir un ressò internacional molt ampli i es va repetir en diferents ciutats com a Londres o Nova York.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

29

2011

Tarragona és escollida com la seu dels Jocs del Mediterrani 2017 Redacció

Després d’un llarg camí, la candidatura de Tarragona per ser la seu dels Jocs del Mediterrani va arribar a bon port. El 15 d’octubre de 2011, la delegació tarragonina que va viatjar fins a Mersin (Turquia) per conèixer la decisió del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, celebrava la merescuda victòria. La candidatura tarragonia s’imposava a la presentada per la ciutat d’Alexandria (Egipte).

En saber-se de la notícia, els tarragonins i tarragonines i voluntaris de la candidatura es van aplegar a la plaça Imperial Tàrraco per celebrar la designació de la seva ciutat com a seu dels Jocs.

Juntament amb Tarragona, els Jocs del Mediterrani del 2017 també comptaran amb sis subseu que van rebre igualment la notícia amb molt d’entusiasme. L’endemà de la designació, la delegació tarragonina arribava a la ciutat i és va fer un acte de celebració, on la bandera dels Jocs ja va onejar a Tarragona.

L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, no va poder contenir l’emoció en confirmar-se l’elecció de Tarragona. Els Jocs, que reuneixen cada quatre anys esportistes de 24 països de la ribera mediterrània, celebraran a Tarragona (Tarragonès) la seva divuitena edició.

El PSC perd una plaça històrica, Reus, i guanya el convergent Carles Pellicer Les eleccions del 2011 van deixar un panorama polític diferent amb l’entrada al ple d’Ara Reus i la CUP Redacció

El Diari Més ho titulava en la seva crònica de la nit electoral com a «Terratrèmol electoral a Reus». I és que no va ser per menys, ja que després de 32 anys d’hegemonia socialista al consistori reusenc, el convergent Carles Pellicer va vèncer les eleccions i va aconseguir ser la força més votada a la capital del Baix Camp, amb deu regidors al ple municipal.

La nit electoral del 2011 a Reus va estar marcada per grans canvis. Un altre dels partits que va estar molt satisfet amb els re-

sultats aconseguits va ser el PP, que va aconseguir sumar dos regidors als quatre que ja tenia a Reus. Un dels canvis més notables va ser que els votants van donar suport a dues formacions que, per primera vegada entrarien a formar part del consistori reusenc, Ara Reus i la CUP que van aconseguir un regidor cada una. La CORI revalidava el regidor obtingut en els passats comicis del 2007.

L’altra cara de la moneda se la van endur Esquerra Republicana i ICV-EUiA que van caure en picat i es van quedar fora del

consistori reusenc sense cap representant. Així mateix, el partit polític que també es va quedar fora va ser Plataforma per Catalunya, a tant sols 150 vots del llindar mínim.

El gran damnificat Però si un partit va ser el gran damnificat de la nit va ser el Partit Socialista, amb Lluís Pérez al capdavant. La formació va aconseguir vuit regidor, però les cares de decepció i tristesa eren patents a la seu de la plaça del Castell i és que el PSC perdia l’alcaldia de Reus, la qual havia estat

socialista durant tres dècades.

Per a Carles Pellicer, la jornada va ser molt dolça i plena de felicitat i és que quan es va dirigir als seus militants i simpatitzants, aquests cridaven Si, si, si, l’alcalde ja és aquí. CIU va obtenir la confiança de 10.489 votants.

Pellicer es va mostrar molt satisfet per la feina feta en els darrers anys i emocionat per haver pogut recollir els fruits d’aquest treball.

Així mateix, el candidat va voler recordar els moments actuals de crisi econòmica, assegurant que «són molt complicats però que ens sentim capaços de governar».

Els països àrabs viuen la seva revolució en contra dels seus governs Redacció

A finals del 2010, el món àrab comença una revolució sense precedents, la qual després ha passat anomenar-se ‘La Primavera àrab’. Els mitjans de comunicació la descriuen com una cadena de conflictes en els països de l’Orient Mitjà que es va encetar amb la revolució de Túnez, el desembre de 2010. Però és en el 2011, quan agafa la seva màxima envergadura a nivell mundial. Els ciutadans de Túnez i Egipte es van revoltar contra els seus governants. Les protestes que es van anar succeïnt van acabar aconseguint endarrocar els governs en poques setmanes. A Egipte, el president Mubarack és fet fora del govern i empressonat. A Túnez, el detonant va ser la situació eco-

nòmica del país que es va veure agreujada amb la crisi mundial. Tant en Túnez com a Egipte el paper de les xarxes socials i internet va ser determinant per poder mobilitzar la societat.

Més sagnants van ser els conflictes a Líbia, on les manifestacions es van contestar amb violència. Les forces lleials del govern de Muamar El Gadafi van començar a lluitar contra les opositores.

L’OTAN i països com els Estats Units i alguns d’Europa van donar suport als rebels, i amb la mort del Gadafi, els rebels van iniciar un procés de transició de govern. Un altre cas és Síria, on la guerra entre les forces de Bashar a-Asad i les opositores continuen lluitant per esdevenir el canvi.

30

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2012

Mas guanya i treu pit amb la senyera Redacció

La Diada Nacional de l’Onze de Setembre de 2012 serà recordada sempre com un punt d’inflexió en la història recent de Catalunya. A banda dels actes institucionals del matí, la Diada va venir marcada per la gran manifestació que es va celebrar a la ciutat comtal a la tarda, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana en la qual hi van participar segons xifres dels organitzadors dos milions de persones que van sortir al carrer a reclamar Catalunya com a nou estat d’Europa. No hi havia hagut mai un precedent de manifestació tan nombrosa en favor de la Independència de Catalunya. Carme Forcadell, presidenta de l’ACN va afirmar

Els partits a favor d’un canvi per Catalunya són majoria a la cambra catalana que «a partir del 12 de setembre, el govern de la Generalitat haurà de començar a treballar per la independència». El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert van rebre els organitzadors de la marxa. Després, tota la maquinària ja estava engegada.

Mas busca amb el govern espanyol un nou pacte fiscal per a Catalunya i al veure la porta tancada aquesta possibilitat, convoca eleccions anticipades pel 25 de novembre com a res-

Els catalans celebren la Diada Nacional amb una gran manifestació amb el reclam «Catalunya: nou estat d’Europa»

ERC és la segona força política i la CUP s’estrena amb tres representants al Parlament català posta excepcional a moments excepcionals.

Les eleccions En les eleccions del 25 de novembre de 2005, Mas rep un toc d’alerta dels votants, guanya les eleccions, però perd 12 escons respecte els que tenia en l’anterior legislatura. Les retallades li passen factura electoralment. El president Mas assumeix que CIU no té la força suficient per liderar i que necessiten un pacte dins o fora de l’executiu. El partit que surt

re fo rç at dels comicis és ERC que aconsegueix ser la segona força de l’hemicicle, després de doblar els

resultats obtinguts al 2010.

Una altra de les formacions

que surt clarament vencedora d’aquestes eleccions és Ciutadans que triplica els seus anterior resultats, mentre que el PP que baixa a ser la quarta força del Parlament, guanya un diputat i en suma un total de 19.

Ambdós partits són els que clarament defensen el ‘no’ a poder decidir els catalans el seu futur dins de l’Europa actual.

D’altra banda, el Partit dels Socialistes perd un total de 8 diputats; Iniciativa, en suma tres i la CUP s’estrena amb tres representants. La composició de la cambra és àmpliament a favor d’un nou estatus per a Catalunya.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

31

2012

El tercer fil ferroviari, un projecte per al territori La ministra Pastor, en visites institucionals, va avançar els terminis de l’execució de l’obra Redacció

La demarcació de Tarragona i els seus governants van estar molt pendents durant el 2012 dels diferents anuncis en relació a la construcció del tercer fil del Corredor del Mediterrani.

La demarcació de Tarragona i en concret el Port de la ciutat van treballar de valent perquè des del Ministeri de Foment es concretessin les actuacions en relació al Corredor del Mediterrani i el tercer fil ferroviari que hauria de permetre adaptar-se a l’ample de via europeu. Per al territori i per al Port era tan important l’anunci i la concresió del projecte, ja que el 40% de la producció és exportació.

Així doncs, durant el 2012, la ministra Ana Pastor va anar fent alguns anuncis de com es desen-

voluparia el tercer fil ferroviari.

En aquest sentit, el 24 d’abril es coneixia i així ho recollia el Diari Més, que la ministra es comprometia a dotar de pressupost el tercer fil per al Corredor. Pastor ho anunciava en el marc de la presentació de l’estudi d’implantació de l’ample europeu en el Corredor Mediterrani, un projecte per la construcció del tercer fil entre Alacant i França elaborat per la Generalitat Valenciana i que va prendre com a referència el Ministeri de Foment.

En relació aquest anunci, des de la Subdelegació del Govern es va demanar més dades sobre el tram de Tarragona, així mateix des del consistori de la ciutat és va reclamar que la prioritat és la sortida de les mercaderies del Port, per la línia de Roda- Reus,

però també s’afirmava que si això no podia ser a curt termini s’apostava pel tercer fil de manera provisional.

Més tard, l’1 de juny el Diari Més publicava la crònica de la trobada que la ministra Pastor va mantenir amb les principals agrupacions de la indústria química espanyola, entre aquestes l’AEQT. Des de l’Associació, es mostraven sorpresos pel compromís del Ministeri de Foment d’adequar les vies a l’ample europeu el més aviat a Tarragona. En la reunió, Pastor també va aportar terminis i es va comprometre a

posar en estudi el projecte com a pas previ a la seva licitació.

Pastor també va concretar que la línia començaria a construir-se des de Castellbisbal fins a Tarragona. En aquest punt, l’ample europeu s’estendria cap a València i Múrcia.

Valoracions del projecte al territori Des dels diferents municipis del territori el projecte del tercer fil ferroviari es veia al 2012 amb diferents ulls. Tot i que l’opció majoritària és fer sortir les mercaderies per la línia Roda- Reus, els diferens ajuntaments afectats directament pel projecte tenen opinions contraposades a l’ús de la línia ferroviària actual.

En aquest sentit, els ajunta-

ments d’Altafulla i Torredembarra defensaven aquest projecte sempre hi quant no afectés a la mobilitat dels passatgers, ja que la línia de Barcelona- Tortosa passant per Torredembarra i Altafulla és una de les més oblidades. Els alcaldes d’ambdues poblacions exposaven al juny de 2012 que s’apostava fermament per la línia Roda-Reus però creien també que era molt difícil que s’obrís a curt termini, per això, davant la necessitat de donar sortida a les mercaderies, l’opció vàlida era el tercer fil. A l’altre cantó, hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui estava en contra de l’ús de la línia ja existent per a la mobilitat de les mercaderies, ja que suposava un increment del trànsit d’aquest

tipus de combois.

Un pas més va donar la ministra Ana Pastor en una visita que va fer a les instal·lacions de Repsol es va comprometre a que les obres del tercer fil s’iniciarien al 2013. La previsió que es va fer aleshores és que les obres es licitessin a principis del 2013.

Des de l’Ajuntament de Tarragona, com del Port i el sector químic es demanava altra vegada que en la licitació del projecte contés literalment que «és una solució provisional, perquè el traçat definitiu de l’ample europeu és el de Reus- Roda de Berà- Castellbisbal i que no s’hipotequi la resolució de la façana marítima». La qüestió del tercer fil seguiria donant titulars durant l’any següent seguint amb els terminis.

La corrupció esquitxa el Baix Camp, amb el Cas Innova Josep Prat i Carles Manté van ser imputats com a presumptes responsables del cas Redacció

Un dels casos de presumpta corrupció va esclatar a la ciutat de Reus, amb el hòlding d’empreses Innova, un cas que continua obert a dia d’avui i està en fase d’instrucció.

La cronologia dels fets comença el 10 de gener, quan la CUP va presentar una denúncia davant de la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulava en Josep Prat, un dels principals responsable, en empreses públiques i privades. L’endemà, arran de la denúncia de la CUP en Josep Prat deixa el seu càrrec. Prat fou substituït pel Joan Carles Ferraté, gerent d’una de les empreses mediambientals del hòlding municipal. Paral·lelament, la mateixa CUP denuncia a l’Oficina Antifrau de la Unió Europea (Olaf) l’ús indegut per part del hòlding Innova d’uns

600.000 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) invertits a Reus. El 21 de gener, es fa públic el sou de Josep Prat com a gestor d’Innova: 280.000 euros. Fins al moment, Prat s’havia negat a fer públics els seus béns i propietats.

Al juny, l’Ajuntament, sota el govern de CiU i el Partit Popular, porta al Tribunal de Comptes informes econòmics i una auditoria de gestió sobre un conjunt de males pràctiques dutes a terme per l’Ajuntament dirigit per Lluís Miquel Pérez (PSC). El 2 de juny, l’Ajuntament de Reus celebra un ple monogràfic sobre el Cas Innova. Durant el ple es decideix que l’interventor i el secretari municipal de Reus controlaran que Innova compleixi amb tota la normativa. El 19 de juny, la CUP denuncia davant la Fiscalia Anticorrupció els pagaments de gairebé

700.000 euros que l’exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté rebé entre 2007 i 2011 d’Innova.

El 31 de juliol es fan públics els resultats de l’auditoria feta per Faura-Casas sobre els dos últims anys durant els quals Innova estigué gestionada per Prat, entre 2009 i 2011. L’auditoria, d’unes 3.000 pàgines, desvela contractacions sense concurs, pagaments de sous i incentius a alts càrrecs de manera injustificada També revela que Prat cobrà el 30% del seu sou, uns 68.000 euros anuals, en incentius que no estaven justificats.

El cas continua obert, i al 2013 es fan les primeres detencions de Josep Prat i Carles Manté, com a principals responsables del Cas Innova. Paral·lelament, també esclata el Cas Shirota derivat del d’Innova, que afecta diferents càrrecs del consistori reusenc.

32

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

2013

Els catalans uneixen el territori de nord a sud El món sencer es va fer ressò de la Via Catalana per la Independència, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana

Redacció

Novament i com va succeir al 2012, la Diada Nacional de l’11 de setembre va ser el marc en el qual es va celebrar una acció ciutadana sense precedents a Catalunya per reclamar el dret a decidir dels catalans i catalanes sobre el futur del seu territori.

Després de la manifestació de l’any anterior, l’Assemblea Nacional Catalana va treballar de valent per aconseguir que Catalunya quedés unida de nord a sud pels seus ciutadans. Aquest era l’objectiu de la Via Catalana per la Independència, que els catalans sortissin novament al carrer i demostressin a l’estat espanyol i a la comunitat internacional que

El caràcter festiu i familiar va marcar tota la jornada i la Via Catalana els que es vol des de Catalunya és un nou estatus i poder-lo decidir en una consulta.

Amb el toc de les campanes de la Seu de Lleida es va iniciar al punt de les 17:14 hores la unió de tots els participants, que segons des de la Conselleria d’Interior, van ser al voltant d’1.600.000 persones.

Els 400 quilòmetres que separen els dos extrems de Catalunya es van dividir en diferents trams,

L’Arc de Berà va veure enlairar-se 16 pilars simultanis per set colles castelleres en els quals, els ciutadans es podien apuntar per omplir-los tots.

Durant setmanes, des de la web de l’Assemblea Nacional es podia seguir l’ocupació dels trams.

Alguns de les Terres de l’Ebre van perillar per no poder-se acabar d’omplir, però res més lluny, ja que moltes persones es van desplaçar des de ben lluny per omplir aquests darrers trams.

La jornada va desenvolupar-se sense incidents, i amb un caràc-

ter marcat per la festivitat i la familiaritat i és que moltes famílies van participar amb tots els seus membres.

Al Camp de Tarragona Un total de 191 trams dels 722 que n’hi havien en total es trobaven al Camp de Tarragona.

Van ser més de 95 quilòmetres que no van passar gens desapercebuts, tal i com es publicava al Diari Més. Els trams del Camp de Tarragona s’iniciaven a la carretera N-340 a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant i acabaven a l’Arboç del Penedès. En tots ells, els ciutadans es van endinsar en una festa continua que engegava ja al matí. Val a dir que la gran majoria

de gent anava preparada amb begudes, entrepants, cadires, jocs, senyeres i estelades i sobretot vestits de groc, tal i com havia demanat l’organització.

Una imatge emblemàtica va ser a l’Arc de Berà, on un total de set colles castelleres van enlairar al voltant del monument romà 16 pilars simultanis a l’hora d’inici de la Via Catalana.

Un altre fet destacat és el que al País Valencià la cadena va continuar, ja que unes 3.000 persones van formar la cadena humana valenciana i, per l’altre cantó del territori, al Partús, la via també va enfilar més enllà de la frontera amb França endinsant-se a la Catalunya Nord.

La Via Catalana va deixar milers d’imatges i històries de tots els participants; edificis com la Sagrada Família o el Camp Nou envoltats per la Via Catalana.

El president Mas va rebre als organitzadors hores abans de l’inici de la Via i va demanar «impressionar el món» amb la bona manera de fer dels catalans.

L’aspecte negatiu de la jornada Un grup d’extrema dreta va irrompre a la delegació del govern català a Madrid i va boicotejar l’acte de la Diada Nacional de Catalunya a la capital de l’Estat. En l’assalt, alguns diputats presents van ser agredits i es va destrossar mobiliari urbà.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

33

2013

El president Mas anuncia la data de la consulta Amb un ampli suport parlamentari, es consensua que serà el 9 de novembre Redacció

Quan faltaven pocs dies per acabar el 2013, el president de la Generalitat va anunciar la data de la consulta, un dels reclams de la societat catalana, després de la

Diada Nacional de Catalunya i la celebració de la Via Catalana.

Amb un ampli suport parlamentari, el president Mas va comparèixer a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per

anunciar que el 9 de novembre de 2014 els catalans serien cridats a les urnes per decidir si volen canviar o no l’estatus actual de Catalunya. En la compareixença, Mas va fer pública la do-

ble pregunta que es portarà a referèndum. La pregunta tindrà dos apartats: «Vols que Catalunya esdevingui un Estat?». En cas afirmatiu, hi haurà una segona pregunta: «Vol que aquest Estat sigui independent?».

Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernández (CUP), entre d’altres, van acompanyar a Artur Mas mentre exposava l’acord el qual havien arribat els partits a favor de la consulta i del dret a decidir dels catalans. Mas també va expressar el desig que el PSC també fos en aquest acord.

La negativa de Rajoy Davant de l’anunci de la consulta i la pregunta, el president del govern espanyol va afirmar de manera taxativa que la consulta «no se celebrarà». Ho deia en el marc d’una roda de premsa conjunta amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.

El president Rajoy va fer referència a la qüestió catalana i va advertir que el seu executiu «no pot ni autoritzar ni negociar res» en aquesta direcció.

Tarragona acull la beatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil El cardenal Angelo Amato presideix la cerimònia més massiva de l’església espanyola Redacció

El Complex Educatiu de Tarragona va ser l’escenari de la celebració més massiva de la història de l’església espanyola, la beatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil, davant de més de 20.000 persones, entre elles 1.386 capellans, 2.720 religiosos i gairebé 4.000 familiars dels màrtirs. L’acte va estar presidit per

l’enviat especial de la Santa Seu, el cardenal i prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants del Vaticà, Angelo Amato, que va començar una eucaristia en què va estar assistit per més d’un centenar de bisbes, vuit dels quals cardenals. Amato va iniciar la seva homilia amb cites bíbliques sobre el martiri i la fe.

Aquest esdeveniment multitudinari també va despertar crítiques d’alguns sectors de la societat que van demanar que l’església demanés perdó per haver donat suport a la dictadura franquista.

Persones d’arreu del món van assistir a aquest gran acte que va cloure el cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio Rouco Varela.

34

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

ANIVERSARI

La redacció de ‘Diari Més’: Què, qui, com, on, quan i per què?

L’equip de periodistes i fotògrafs del diari s’acosta, cada dia, als fets noticiables Redacció

Diari Més compta amb una redacció composta per joves periodistes que s’acosten, cada dia, als esdeveniments més noticiables del territori. Des de Tarragona, l’equip format per Anna Fortuny, Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo i Sílvia Jiménez, es reparteixen esforços per cobrir la informació –d’àmbit general i esportiva– que es genera a la capital tarragonina, però també als municipis que integren l’àrea d’influència de Diari Més. Busquem donar resposta a les tradicionals «w» del periodisme: el que, qui, com, on, quan i per què...

A Reus, Susanna Cases i Mònica Pérez, són les responsables de les notícies d’aquesta ciutat i del seu àmbit més proper. En el tancament de l’edició hi participa també Mario López, del departament de disseny de Diari Més.

La divisió entre la informació periodística i la publicitària es materialitza en la plantilla amb la col·laboració de Laura Gómez, encarregada de la redacció de textos publicitaris.

Olívia Molet i Cristina Aguilar són les dues fotògrafes que es poden trobar els lectors, també diàriament, allà on es produeixen els fets més rellevants, a peu de carrer i seguint els esdeveniments públics per deixar el testimoni gràfic dels fets que algun dia esdevindran Història. L’equip de Diari Més

intenta abastar l’actualitat més propera a través de diversos mitjans. La redacció intenta ser testimoni directe o beure de les fonts directes de les notícies. Els deu anys d’existència del Diari Més han refermat la confiança dels actors socials, de les administracions i de les institucions en el diari com a mitjà directe de comunicació local. L’equip s’ha guanyat també la confiança dels lectors que troba, en els periodistes, els millors altaveus per a les seves problemàtiques.

DESÈ ANIVERSARI

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Anna Fortuny, Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo, Mario López, Susanna Cases , Cristina Aguilar, Mónica Pèrez i Olívia Molet. L’equip composa la plantilla de periodistes i fotògrafes de Diari Més que, diàriament, cobreixen l’actualitat.

La plantilla de periodistes intenta ser testimoni dels esdeveniments En deu anys de vida, Diari Més s’ha guanyat la confiança de les fonts i els actors socials

13/03/2014 diarimés

35

36

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI Pere J. Sala.

Pintor i autor de la portada de l’especial del 10è aniversari del Diari Més

«Intento que les meves obres expressin optimisme i bon humor»

CRISTINA AGUILAR

La portada del desè aniversari és un homenatge a la professió periodística Laura Gómez

— No és la primera vegada que des del Diari Més se li encarrega una portada d’un especial.

Enguany és el desè aniversari.

Què suposa per a un artista com vostè aquest encàrrec?

— Per a mi ha suposat molta satisfacció però també molta responsabilitat, ja que la vaig fer quan eren els cinc anys, però ara són els deu anys, és una xifra especial, la majoria d’edat d’un mitjà periodístic i espero estar a l’alçada de la qualitat del Diari Més.

— Ha estat molt difícil portar a terme aquest quadre?

— Sí. Les meves obres són treballs molt meditats, pensats i adequats a la persona que me l’encarrega. En aquest cas de la portada del desè aniversari, intento abstraure el què és la funció periodística, és a dir, analitzem el món periodístic i en el

caos que hi ha actualment de notícies, el que faig és un homenatge als professionals del periodisme i ho deixo com un símil amb una sopa de lletres desordenada.

Aleshores són els periodistes el qui saben ordenar aquesta sopa de lletres per treure la notícia més interessant pel públic. En conclusió, damunt d’un caos general hi ha la sopa de lletres i la notícia és els 10 anys de Més.

— Quina és la tècnica que ha utilitzat?

— A mi m’agrada molt crear obres amb molta textura i en aquest sentit la base del quadre, és a dir el caos, he fet servir diaris Més Tarragona triturat i que el barrejo amb altres materials per formar una pasta que li dóna consistència dura com és el periodisme. I a damunt d’aquesta base s’ha dibuixat la sopa de lletres i he fet que afloreixi

un poema com és el Diari Més.

En aquest sentit, m’agrada que aquesta explicació també formi part de l’obra, ja que l’espectador ha de posar part de si mateix.

— Per què ha escollit aquesta cromàtica?

— El color principal i el que marca tota l’obra és el color daurat de la nostra pedra i terra il·luminada i escalfada pel sol, un to groguenc molt caracterític a la nostra província. Evoca un esperit molt mediterrani. Aquest daurat està a la base, però també afloren diferents colors basats en el paisatge mediterrani.

— En termes generals, és un lector del Diari Més?

— Sóc primer lector del Diari Més i també dels altres diaris de la ciutat, però primer sempre fullejo el Més, perquè és el més «car» de trobar.

— Com a lector i segons la seva opinió, què és el que caracteritza el Diari Més dins del panorama comunicatiu del Camp de Tarragona?

— Segons la meva opinió i el que he sentit dir a la gent, el Diari Més és el més objectiu i independent. Si vols saber què passa a la ciutat és el més objectiu. És més ràpid en informar a la ciutadania.

— Hi ha alguna secció que t’in-

L’artista amb l’obra que il·lustra la portada del monogràfic editat amb motiu dels 10 anys del Més.

teressa especialment?

— No em perdo mai l’última pàgina, on hi ha l’acudit del meu amic Napi. A més, també llegeixo l’horòscop, del qual haig de fer una crítica, i és que la lletra és molt petita i costa de llegir.

— Parlant dels teus projectes com a pintor. En què estàs treballant ara?

— Sempre tinc encàrrecs i projectes en ment. Actualment són obres petites com regals per a congressistes o per algun tipus

d’esdeveniment. Com a artistes, ens hem d’anar readaptant als temps. Jo sempre intento que les meves obres desprenguin optimisme i bon humor — Darrerament, has estat present a ARCO, a Madrid. Com està el món de l’art actualment?

— Jo aprofito molt els viatges i exposicions on hi ha esdeveniments artístics per poder oferir a les persones que m’encarreguen obres les màximes novetats i el màxim de mi mateix. Actual-

ment l’art està en un moment de canvi. La crisi ha fet que caigui el qui havia de caure i continuin les obres amb qualitat. D’altra banda, voldria aprofitar l’espai per demanar com a tarragoní i com a senador de la ciutat que el nou centre d’art contemporani que s’està iniciant serveixi per apropar l’art a tots els ciutadans i que sigui una plataforma per formar i promocionar els artistes locals de tots els àmbits de les arts visuals de la ciutat de Tarragona.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

37

diarimés 13/03/2014

38

DESÈ ANIVERSARI

RETROSPECTIVA Dimecres, 12 de setembre de 2012 núm. 2.126 www.diarimes.com

EFE

Els Castellers de Vilafran ca, amb el seu 4de8, enmig

Un milió i mig de raons dels manifestants que ahir

van omplir els carrers de

la Ciutat Comtal.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA Mass iva manifestació independe reclamar que Catalunya ntista ahir a Barcelona esdevingui un estat prop , que va i dins del continent euro peu. P2-7 AVUI TARRAGONA

REUS

El Nàstic vol la Copa. P24

40

diarimés 12/09/2013

L’Oficina Antifrau Europea investigarà la gestió dels Fede r

La CUP qüestionava la gestió europees atorgades a projec de les subvencions tes de la capital del Baix Camp. P10

A L’ÚLTIMA

Dijous, 12 de setembre de 2013 núm. 2.375

CAMP DE TARRA GONA

Arrenca el curs escolar enm de protestes per les retallad ig es

TARRAGONA

Milers de persones queden sense aigua unes hores per una avaria

Les portes d’alguns centre s reivindicatius, convocats viuran actes pels secundats pels pares d’algun sindicats i s alumnes. P12

P9

www.diarimes.com

TARRAGONA REUS COSTA DAURADA OLÍVIA MOLET

La Via Catalana fa història

AVUI

TARRAGONA

més

Els trams urbans de la cadena s’omplen d’ambient festiu. P4-6 Ballesteros apel·la al diàleg per pactar una consulta «legal». P10 Mas diu que aquesta Diada obrirà els ulls al món. P11

DIVENDRES 13 DE MAIG DE 2011 núm. 1.792

diari

ESPECIAL

www.diarimes.com

taDaurada tarragona ~ reus ~ cos

CRISTINA AGUILAR

P15-26

1.600.000 Més d’un milió i mig de persones van respondre ahir a la convocatòria de la Via Catalana que va creuar els 400 quilòmetres entre Vinaròs i El Petrús, omplint els 788 trams previstos

17:14 és l’hora en la que els participants es van agafar de les mans durant una jornada que es pot qualificar d’«històrica» en la que tot Catalunya s’hi va bolcar.

P2-11

La Cadena Humana, a la T-310, arribant a la ciutat de Reus.

Redacció

Més d’un milió i mig de persones van recórrer ahir els 400 quilòmetres des de Vinarós fins a El Petrús en una llarga cadena humana, on predominava el groc. A les 17:14 h., l’hora màgica, els participants s’agafaven de les mans i participaven de la Via Catalana tot fent Història.

Les xifres parlaven per si soles i, des

«Èxit aclaparador» Mas: «Ja és hora que l’estat espanyol escolti la veu del poble de Catalunya» del mateix Govern, s’assegurava que, si aquestes no eren exactes és perquè s’haurien quedat curtes. L’afluència superava totes les expectatives.

El president de la Generalitat, Artur

Mas, va qualificar «d’èxit aclaparador» la Via Catalana que s’ha celebrat aquesta Diada i asseguravaque Catalunya ha ensenyat les seves «millors cartes al món sencer».

«Hem donat una autèntica lliçó del nostres millors valors», va dir Mas en un acte a Ripoll, on va reiterat el seu compromís que els ciutadans seran cridats a les urnes el 2014 «per poder

decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur».

Un cop celebrada la Via Catalana, el president de la Generalitat, Artur Mas va insistir en enviar un missatge a l’Estat: «Ja és hora que les autoritats de l’estat espanyol, avui en democràcia, escoltin la veu del poble de Catalunya i respectin la seva voluntat de decidir el seu futur».

La manifestació recorre

nt l’avinguda Prat de

la Riba de Tarragona

i de la qual no es veia

zació era el final. La mobilit

ra Tarragona clama cont

de caire ciutadà i la

consigna era evitar

.

les «retallades»

tat

ra el pla d’austeri el seu rebuig cont la capital mostrant ó. P2-3 rrer ahir el centre de sanitat i en educaci persones van recó 0 en s 8.00 s rsion Une inve A les PROTEST i que reduirà ern de la Generalitat que proposa el Gov AGONA REUS

Una dècada de notícies de portada al Més

símbols i lemes polítics

L’aeroport aixeca el vol i registra un augment de passatgers i mig Després d’un any s’han a la baixa, a l’abril . P7 incrementat les xifres

TARR

torn del Els comerciants de l’en ts amb tisfe Mercat Central, insa avui ·larà stal s’in la tanca que Serà de tres metres

i totalment opaca

Ara ja han començat. cessin les obres i Volien que comen t Central, que s’ha de l’entor n del Merca es els comerciants a una tanca que mostren contra ris P6 de remodelar, es obres. les r-los de posarà avui per separa

FE

DESÈ ANIVERSARI r de 2014 Dimecres, 22 de gene núm. 2.463 www.diarimes.com

Catalunya. Un estudi de Justícia revela que sis de cada deu maltractadors reincideix i que el 44% de les víctimes no se separa. P9

13/03/2014 diarimés

Espanya. Membres de la il·legalitzada Batasuna tornen a recolzar ANB en un acte del partit al qual s’ha limitat la participació a les eleccions. P10

39

Món. Blair visita Bush a la Casa Blanca per darrer cop com a primer ministre i es referma en la seva decisió d’envair l’Iraq. P12

DIVENDRES 18 DE MAIG DE 2007 núm. 792

diari AVUI

TARRAGONA

L’alcalde de Constantí vol que s’esclareixi la possible arribada de residus d’armes químiques. P3 La història d’un nen al Joan XXIII guanya el P6 premi Pilarín Bayés.

us Salou, Vila-seca, Re er i Tarragona s’alien p defensar BCN World

REUS

Crescunt oferirà formació a empreses amb potencial per créixer. P9

r lament per modifica anar el suport al Par P10 alcaldes van dem del 55% al 10%. inos POLÍTICA Els cas dels t ixa de la fiscalita OLÍVIA MOLET la llei 2/89 i la reba

CAMP DE TARRAGONA

La recollida de brossa fora dels contenidors costa 600.000 euros anuals

TARRAGONA

«El port es promocionarà davant navilieres americanes»

Càritas posa en dubte l’eficàcia de la taula anticrisi Reus Amunt

confeti. P12

, Després d’un any dos només proporciona projectes. P7

MÓN

Jordi Calavera i Xavi Molina seran titulars diumenge davant el Sant Andreu. P15 Emili Vicente ha i2 incorporat 4 jugadors tècnics del Lleida . P16

Avui és notícia Tarragona

REUS

CAMP

, abans president del Círcol errat i Francesc Gras, amb l’Abat de Monts

ència. de començar la confer

t aposta per llençar L’Abat de Montserra ics i la ponts entre creients en la que va

Anton Tàpies

Tàrraco Viva viu el cap de setmana més intens de la seva novena edició amb la novetat de les eleccions romanes

al El Festival Internacion de Música de Cambrils li portarà a Arteta, Mane

Hombres G. P15 ell L’Ajuntament de Calaf construirà un nou aparcament. P16

P5

La davallada serà la superior al 50% en P11 majoria de conreus.

ROSER SANS

El tapís ‘Tapís de Tarragona’ de Joan Miró es trasllada del Museu d’Història al d’Art Modern.

més diari

s canvia El Concurs de Castell ns la taula de puntuacio nou quadre de ssora aprova el t i amb el La Comissió Asse molt més simplifica resultats que està castells descarregats i les que es premiarà els estructures. P8 actuacions amb tres

DILLUNS 17 D’OCTUBRE DE 2011 núm. 1.899 www.diarimes.com

TARRAGONA

La ciutat homenatja la figura de Lluís Companys. P12 REUS

Un grup de pares demana que desaparegui el Wifi a les escoles. P13 La crisi no impedeix l’èxit de la fira multisectorial Expro / Reus. P15

Tarragona rep els he rois de Mersin

JOCS MEDITERRAN IS 2017 La delegaci ó tarragonina va arrib Turquia i va ser rebu ar la matinada de da per la ciutat. Avui diumenge de se celebra un acte públic a les set de la tarda. P2-10

V.M. IZQUIERDO

CAMP DE TARRAGON

A

Alcover clou avui la seva festa major amb un caste ll de focs d’artifici. P16 ESPORTS

El Gimnàstic espera que l’empat a Riazor no sigui flor d’un dia. P19 El CF Reus perd contra el Sant Andreu (2-1). P20 La Pobla empata a zero en un partit sense encert contr a el Balaguer. P21

Més el entrevista al Diari

TARRAGONA

Es tracta de la primera creació d’aquest tipus del genial pintor català amb col·laboració amb el tapisser Josep Royo. P16

tarragona ~ reus ~ cos taDaurada

AVUI TAMBÉ

va morir ahir COM IAT L’exbatlle at li retrà als 95 anys i la ciut a les set de homenatge avui, públic que acte la tarda, en un ó de Plens se celebrarà al Sal la capital. de l’Ajuntament de P2-5

seva darrera ens va concedir la Josep Maria Recas

El ‘Tapís de Tarragona’ de Joan Miró ja està al Museu d’Art Modern de la ciutat

Ballesteros promet la creació de cent horts per a la gent gran en terrenys municipals

r cristina aguila

Mor Josep Maria Recasens, el primer alcalde de la democràcia a Tarragona

Unes 2.500 persones van assistir a un acte en què va estar Josep Lluís Núñez, president de la promotora del projecte. P7

P4

www.diarimes.com

CAMP DE TARRAGONA

OLIVIA MOLET

Una imatge de l’interior del Centre del Pallol.

Mas demana el vot per Aregio per evitar que «Tarragona sigui un cromo més del tripartit»

La plaga de la mosca i la sequera posen en perill la collita de l’oliva

cia al Círcol ar ahir una conferèn lunya. P9 Soler va pronunci REUS Josep M. sobre el procès sobiranista de Cata evitar pronunciar-se

Aquest nou espai compta amb comerços, pisos de protecció oficial i albergarà un hotel en un total de 40.000 metres quadrats

P3

de 2013 Divendres, 7 de juny núm. 2.309

AVUI

El president Montilla inaugura el nou Centre del Pallol de Reus

L’Ajuntament ha la aconseguit reduir quantitat diària. P2

Calafell reformarà la part antiga del cementiri. P11 Salou prepara un Cós Blanc amb 20 tones de

ESPORTS

Carrer López Peláez, 9 43002 Tarragona Tel.: 977 21 11 54 redaccio@mestarragona.com

de Ho diu el president en l’Autoritat Portuària entrevista. P4

La dona acusada de matar la seva mare a Salou va demanar que l’encobrissin

Anuncien una possible solució al conflicte del Canal de Panamà El senyal de Catalunya Ràdio s’apaga al País Valencià . P13

tarragona

TARRAGONA

complia 95 anys. el mateix dia que passat 19 de març,

400 cotxes Identifiquen més de is il·legals sospitosos de ser tax d’Esquadra va

REUS

ts de Mossos El grup de Transpor exclusius per sancionar rols organitzar 16 cont que són taxis costa demostrar els infractors però pirates. P12

L’alcalde de Tarrago ESPORTS

Emilio Viqueira, director esportiu: «El Nàstic tenia un equipàs el passat any»

P21

na, Josep Fèlix Ballest

CAM P DE TARRAGON

A

El Col·legi de Metges de Tarragona fa arribar les seves demandes a l’ICS

Responsables de l’Inst itut Català de la Salut diuen que no desapareixerà . P16

eros, en baixar de l’autob

ús de l’aeroport en

què viatjava la delega

ció tarragonina.

REUS

La segona Mostra de Vi i Gastronomia de Cambrils supera les 3.500 persones

Els organitzadors augm enten les previsions de les degustacions. P17

CRISTINA AGUILAR

La fira s’ha celebra

t durant aquest cap

de setmana.

40

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

A LA CONTRA

L’actualitat, en mans del Napi Des del setembre del 2005, aquest dibuixant ha posat l’humor, la sàtira i la ironia a les notícies més remarcables del panorama comarcal i general Redacció

Un dels col·laboradors del Diari Més és José Manuel Álvarez. Segur que molts dels lectors que ara estan llegint aquest especial no saben de qui es parla, però si anomenem Napi, ja no hi ha cap

dubte, i és que els seus acudits ja són tot un clàssic de les contraportades del Diari Més. En Napi va començar a col·laborar al Diari Més el 19 de setembre de 2005. D’aleshores ençà ha copsat l’actualitat més candent a través

del seu humor i de la seva ironia.

Va arribar al Diari Més, amb una llarga trajectòria a les seves esquenes i és el Napi ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com són La Vanguardia, El Punt Avui, Diari de Tarragona, El

Jueves, La Puta Mili o el Triangle entre d’altres. Així mateix, en Napi, nascut a Sant Sebastià, ha rebut diferents guardons per la seva tasca d’humorista a través del llapis i els colors. En aquests prop de nou anys que en Napi

porta col·laborant amb el Diari Més, ha tocat els temes més diversos, aquells de caire més local del Camp de Tarragona, ja sigui sobre els seus polítics o els esdeveniments més característics, a temes de caràcter més gene-

ral, a nivell català i també de tot el territori espanyol, assumptes socials, mediambientals i també d’esports. Res ni ningú s’ha escapat de l’úll crític, però sempre amb humor i ironia d’aquest dibuixant.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

41

42

diarimés 13/03/2014

A LA CONTRA

DESÈ ANIVERSARI

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

43

44

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

CAMBRILS

RODA DE BERÀ

Una dècada d’informació de proximitat

10 anys al nostre costat PERE COMPTE Alcalde de Roda de Berà

MERCÈ DALMAU Alcaldessa de Cambrils

Avui és un dia important per la premsa gratuïta. Fa deu anys, el 15 de març del 2004, el Diari Més va sortir al carrer i va fer història.

Es va convertir en la primera publicació de periodicitat diària i distribució gratuïta escrita en català. I no només va ser pioner per la llengua. També va ser el primer diari gratuït que va apostar per la informació de proximitat i ho va fer començant per les comarques de Tarragona. Fins llavors només hi havia diaris generalistes en castellà i molt pocs es distribuïen a casa nostra.

Els seus promotors van ser innovadors en un fenomen que s’ha anat estenent arreu i que funciona amb èxit a moltes poblacions. La combinació de premsa gratuïta amb actualitat local escrita en català ha incorporat noves veus a la informació i ha arribat a públics que abans no llegien diaris. Els lectors volen conèixer què passa a casa seva i aquest interès es tradueix en una major implicació en el municipi o almenys en un sentit de pertinença més marcat.

Per tot això, vull felicitar a tot l’equip del Diari Més en el seu desè aniversari. Per haver cregut en el projecte quan el model encara estava en dubte i per haver-lo sabut alimentar bé durant deu anys, però també i sobretot pel futur que teniu per endavant.

Espero que aquest 2014 puguem llegir molt bones notícies a les pàgines del Més com la inauguració del Viver d’empreses a la Torre del Llimó, l’ampliació de la nova comissaria de la Policia Local o alguna de les noves inversions que denotarien que a Cambrils comença a millorar la situació econòmica.

Moltes felicitats!

Quina gran notícia que una publicació, de tirada diària i gratuïta, celebri el seu desè aniversari. En aquesta efemèride tan especial vull, en representació de tots els rodencs i rodenques, ser amb vosaltres i fer-vos arribar la meva, la nostra, més sincera felicitació.

El Diari Més forma part, des de fa una dècada, de la vida diària de tots els tarragonins, també de la meva. A través de les seves pàgines fa possible que diàriament, de dilluns a divendres, els lectors tinguem a les nostres mans tota l’actualitat de la demarcació. Uns ciutadans que, en molts casos, potser, no tenien un hàbit adquirit de lectura diària de la premsa, i que gràcies al Diari Més ara es mantenen informats.

D’aquesta forma, compleix una important funció de servei públic, formant, informant i entretenint, com a creador d’opinió pública i donant veu als consistoris i a les entitats de la demarcació.

El fet que cada dia compti amb més punts de distribució, ampliant la seva àrea d’influència, la seva capacitat de millora continua, la seva vocació, l’adaptació a les noves tecnologies i la seva aposta per ser-hi presents a les xarxes socials, l’han acabat consolidant com uns dels diaris més importants, i més llegits, de la demarcació de Tarragona. Tot això és gràcies al magnífic equip humà que conforma el Diari Més, redactors, directius, comercials, fotògrafs, que dia rere dia creen un producte que denota qualitat, professionalitat i proximitat. No podem sinó estar orgullosos d’aquests deu anys al nostre costat i dels més de 2.400 números editats. La perseverança, el treball dur i la tenacitat sempre porten a l’èxit, i el Diari Més ho ha aconseguit. A tots aquells que el feu possible, us encoratjo a continuar treballant, esperant poder celebrar molts més aniversaris al vostre costat. Enhorabona!

EL VENDRELL

10 anys d’informació gratuïta de proximitat MARTÍ CARNICER Alcalde del Vendrell

Tot i que només fa quatre anys que podem trobar el Diari Més a la nostra població, cal reconèixer el seu bagatge anterior i felicitar tot el seu equip, des de la direcció fins a la redacció, pel seu desè aniversari.

Deu anys de trajectòria d’un mitjà escrit, que surt diàriament de dilluns a divendres i que és de distribució gratuïta, signifiquen que ha aconseguit consolidar-se i que té una bona acceptació per part dels lectors. I això ha estat així a través d’uns professionals que han sabut arribar al ciutadà amb notícies de proximitat, tant de societat com de política i esportives, però també oferint continguts més generals i informació de serveis.

També s’ha de reconèixer la important tasca social a l’hora de fer-ho en català, ja que ajuda a difondre la llengua del nostre país a tot un conjunt de lectors, de diferents orígens i idiosincràsies culturals, que dia a dia agafen el diari de forma gratuïta per mantenir-se informat. I també ho és perquè és una forma de fer arribar la informació a moltes persones que no van al quiosc a comprar diaris o que no tenen accés a mitjans digitals que també contenen notícies de proximitat.

Per tot això, felicito el Diari Més pel seu desè aniversari i encoratjo la seva direcció i tots els professionals que hi treballen a continuar per aquest camí de premsa de proximitat al Camp de Tarragona, un territori ple d’oportunitats que esperem que ben aviat es recuperi de l’actual situació econòmica i que ho puguem llegir a les vostres pàgines.

Per molts anys.

DESÈ ANIVERSARI CALAFELL

13/03/2014 diarimés

45

LA SELVA DEL CAMP

Celebració del 10è aniversari JOAN OLIVELLA Alcalde de Calafell

Vull felicitar molt sincerament tot l’equip del diari Més Tarragona per la celebració del seu 10è aniversari. Moltes gràcies a tots els professionals que, dia rere dia, feu possible que aquest mitjà surti a la llum per difondre les diferents vicissituds i la realitat de les nostres comarques.

Ara més que mai, els mitjans comarcals tenen un paper primordial, ja que són els únics que reflecteixen i donen veu al món local.

Immersos com estem en un món tan globalitzat, cada vegada és més difícil per als municipis trobar plataformes de comunicació que vulguin ser altaveu de la realitat més pròxima als nostres seus ciutadans.

En termes de comunicació, s’han abolit les fronteres, i amb aquesta desaparició s’han perdut també les referències locals en pro d’unes referències més globals. A tot això hem de sumar també el fet que, la difícil situació econòmica que vivim des de fa uns anys, ha perjudicat molt greument les petites empreses de comunicació, i han afectat molt greument la subsistència de mitjans locals i comarcals. És per això que, des de Calafell, ens alegrem molt especialment per la celebració d’aquest 10è aniversari del Més Tarragona. La celebració d’aquesta xifra tan rodona és una molt bona notícia, i que avala la feina feta durant tots aquests anys per aquest mitjà de comunicació. Estem segurs que aquesta primera dècada tindrà molta continuïtat en el temps i que, després dels èxits obtinguts fins ara encara en vindran molts més en el futur.

Que per molts anys puguem gaudir del Més Tarragona.

Moltes felicitats a tots i totes.

CREIXELL

Per molts anys!

JORDI LLOMPART Alcalde de Creixell

Sembla com si fos ahir que vam veure sortir al carrer el Diari Més exclusivament a la ciutat de Tarragona. Avui, al cap de 10 anys, veiem amb molta satisfacció com el Diari Més es distribueix al Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Baix Penedès, a més de l’edició digital. És doncs evident que el desè aniversari del Diari Més ens confirma que l’aposta que van fer els seus creadors ara fa deu anys, va ser del tot encertada. Estem davant de la consolidació d’un projecte periodístic valent i agosarat. És complicat si mes no, mantenir durant deu anys una publicació gratuïta que surt al carrer de dilluns a divendres i en català. És sabut de fet que el Diari Més va ser des del seu naixement el 15 de març de 2004, la primera publicació de periodicitat diària, gratuïta i en català que es va editar a casa nostra. El Diari Més el podem trobar diàriament al nostre municipi, a on gairebé sempre s’exhaureixen tots els exemplars disponibles. I és que el Diari Més és una eina molt propera als vilatans, que ens permet estar al corrent de totes les informacions a nivell local i comarcal. És a dir, és un referent periodístic de proximitat.

També és molt important el multi format que el Diari Més ens ofereix gràcies a les millores tecnològiques amb la seva edició digital. És tot un encert que tothom que vulgui es pugui descarregar el Diari de la xarxa. Però tot això és possible perquè darrera del Diari Més hi ha tot un equip d’excel·lents professionals que fan molt bé la seva feina. I aquest factor determinant de la bona professionalitat de tota la plantilla, des de la gerència, administració, redacció i publicitat, queda ben palesa diàriament cada cop que el Més ens arriba a les mans. En nom propi i de la Corporació Municipal que presideixo i també de tots els lectors de Creixell, us expresso la nostra més sincera felicitació pel 10è aniversari. I us encoratgem a seguir endavant amb aquesta tasca periodística tant important que és tot un referent al territori. Per molts anys!!

Felicitats!

JOSEP M. PUIG TÀRRECH Alcalde de la Selva del Camp

Els mitjans de comunicació sovint constitueixen un element fonamental en el desenvolupament d’un país. Esdevenint el mirall on la nostra societat s’hi reflecteix.

Exercir el dret a la informació amb rigor emprant una premsa clara i transparent, constitueix possiblement un signe d’identitat que heu anat consolidant mica en mica, al ritme que anàveu creixent, per convertir-vos en un diari proper als ciutadans, que ens vincula més

a l’actualitat, als esdeveniments de la nostra comarca i, en definitiva, al món potser una mica convuls en el qual vivim.

En aquests 10 anys, el Diari Més Tarragona, us heu convertit en un referent informatiu de proximitat per tota la província, novells però malgrat la vostra joventut, heu aconseguit consolidar-vos, fins hi tot en una època com aquesta. És clar, que la fidelitat dels lectors és proporcional a la qualitat de la informació. Cosa que heu sabut subministrar amb escreix. Amb professionalitat dels periodistes, honestedat i credibilitat i, amb una correcta utilització de les noves tecnologies.

Vull felicitat sincerament la direcció, així com, els treballadors del Diari Més Tarragona, pel seu 10è aniversari, per formar part avui del nostre dia a dia.

Us desitjo èxit en els vostres objectius i el millor pels propers anys.

Enhorabona i moltes felicitats!

46

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

El MORELL

Enhorabona, Més Tarragona PERE GUINOVART Alcalde del Morell

Els deu anys d’un mitjà de comunicació són un aniversari molt important i un motiu de celebració. I més quan cada dia ens arriben inquietants informacions dels nombrosos problemes que tenen alguns per continuar sortint al carrer, això per no parlar dels que han hagut de tancar.

Amb aquest panorama, el Més Tarragona compleix deu anys.

Han estat deu anys d’informació de proximitat, d’aquella informació que no surt als mitjans publicats a Barcelona, d’informació que,

Els deu anys d’un mitjà de comunicació són un aniversari molt important i un motiu de celebració. I més quan cada dia ens arriben inquietants informacions dels nombrosos problemes que tenen alguns per continuar sortint al carrer, això per no parlar dels que han hagut de tancar tot i ser molt local és important per als ciutadans dels nostres pobles. Durant aquests deu anys heu sabut fer-vos un espai als bars, a les empreses, a les sales d’espera de llocs amb activitats molt diver-

ses i se us ha trobat a faltar quan els exemplars s’havien acabat. Això vol dir que el producte s’ha consolidat i que ara cal mantenir-lo, cal continuar mimant-lo per seguir avançant com fins ara i, si és possible, millorant-lo cada dia una mica més.

Però avui hem de celebrar el que s’ha fet fins ara i fins on heu arribat. Permeteu-me, doncs, que us feliciti pel desè aniversari, per la idea que en el seu moment es va tenir, un diari gratuït i de proximitat, i per la constància que heu mantingut malgrat uns temps no massa positius.

Sé que és difícil tirar endavant i que l’esforç és dur, però amb constància i perseverança es pot aconseguir. Així que us encoratjo a seguir endavant i a treballar perquè aquests deu primers anys es converteixin en molts més.

Moltes felicitats!

SALOU

Per molts anys ‘Més’ Pere Granados Alcalde de Salou

El Diari Més compleix 10 anys des de la seva aparició com nou mitjà de comunicació del Camp i de la Costa Daurada.

I quan un projecte comunicatiu porta 10 anys de trajectòria i de recorregut sense interrupció, pot segurament manifestar amb orgull que ja es troba ben consolidat i implantat en aquell territori en el qual fixa el seu ull per captar, projectar i analitzar amb criteris periodístics la seva realitat.

El fet de disposar de mitjans professionals com el Diari Més ens permet difondre i conèixer la nostra actualitat i afavoreix a les relacions entre persones, col·lectius i sectors, i facilita el coneixement mutu I el Més sempre s’ha fixat amb Salou perquè forma part important d’una realitat i d’un paisatge en el qual hi participa activament, dinamitzant la seva economia a través del sector turístic i promovent la seva imatge com indret amb grans recursos turístics, tant de present com de futur.

El fet de disposar de mitjans de comunicació professionals com el Diari Més, que són testimonis del progrés i l’evolució dels pobles

i ciutats, ens permet difondre i conèixer la nostra actualitat des del punt de vista de la pluralitat i la diversitat; afavoreix les relacions entre persones, col·lectius i sectors, i facilita el coneixement mutu.

En aquest sentit em complau felicitar al Diari Més amb motiu del seu desè aniversari, a tot l’equip de persones (empresariat, directius, periodistes i comercials) que han fet possible que la Capital de la Costa Daurada i la seva actualitat local compti amb una major presència i hagi pogut difondre les seves potencialitats, opinions i idees; i perquè ha estat una aposta comunicativa i empresarial valenta, convertintse en una de les referències mediàtiques en benefici de la informació, la divulgació i la participació.

En aquest sentit, vull agrair aquesta dècada de comunicació plural, oberta, independent i propera, que enriqueix el debat sobre el nostre futur com a ciutat i com a part d’un territori compartit que avança.

Enhorabona i per molts anys Més.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

47

48

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

VILALLONGA DEL CAMP

Per molts anys Més!

F. XAVIER ARMENGOL Alcalde de Vilallonga del Camp

TORREDEMBARRA

CONSTANTÍ

Un mèrit lloable JOSEP MARIA FRANQUÈS Alcalde de Constantí

Una dècada d’història i un futur ple de reptes DANIEL MASAGUÉ Alcalde de Torredembarra

La capçalera Diari Més ha esdevingut familiar i propera per a molts lectors del Camp de Tarragona. Aquest camí de 10 anys ha estat fructífer i la seva publicació en els dies feiners dins un àmbit de distribució territorial que sentim com a propi, l’ha convertit en un important referent de la premsa diària de la zona.

Al llarg d’una dècada, els editors, els redactors i els reporters del Diari Més ens han demostrat que la gratuïtat i la qualitat periodística poden anar plegades. Darrera el projecte del Diari Més hi ha grans professionals amb una voluntat de servei i amb un desig de posar a l’abast de tothom informacions de proximitat que posen el focus en esdeveniments, persones i notícies del nostre territori més proper.

Alhora, aquesta vocació territorial estableix ponts entre les poblacions i els habitants de l’àrea i funciona com un nexe de cohesió i com a forma de coneixement mutu. No hi manquen en les vostres pàgines les referències al nostre país i a les principals notícies internacionals que situen al lector a Catalunya i al món. Molts diuen que els diaris són un producte efímer que només és el fruit d’un dia. Aquesta afirmació xoca amb la realitat quan sabem que l’hemeroteca és una bona font per a recuperar la història més propera i, amb el temps, esdevé font històrica de primer ordre. Aquesta transcendència és una responsabilitat que han d’assumir els corresponsals i reporters.

Reflectir els fets amb veracitat i fidelitat, convertir el treball periodístic en el testimoni del present i en l’anàlisi de la nostra realitat és un treball complex i necessari. Teniu a les vostres mans una tasca del tot imprescindible i de projecció cap al futur. El Diari Més ha aconseguit democratitzar la informació i distribuir-la diàriament de forma puntual en els punts estratègics de les poblacions, i solament demaneu a canvi la fidelitat del lector. El vostre diari forma part del nostre paisatge quotidià, s’ha fet estimar i valorar per mèrits propis. No falteu a la cita. Us esperem cada matí feiner per començar el dia ben informats. Només em queda desitjar al Diari Més 10 anys Més i Més.

Un mèrit lloable, celebrar el 10è aniversari d’una publicació diària i gratuïta. El Més Tarragona ha esdevingut un dels referents més importants a les nostres comarques.

Avui dia, en plena efervescència de les comunicacions digitals i de les xarxes socials, la missió de la premsa escrita pren gran rellevància com a servei a la comunitat. L’aparició de les edicions digitals havia de modificar els hàbits de les persones; i ha estat així a mitges: cada matí es produeix el mateix flux de ciutadans i ciutadanes que intenten obtenir el seu exemplar del diari, aquell que els acosta als fets locals i comarcals, amb breus pinzellades d’esdeveniments nacionals o internacionals de tots els àmbits.

Amb els anys s’ha convertit en una eina de qualitat que ofereix informació de proximitat i que dóna fe de l’activitat, la vitalitat i l’esforç de cadascun dels municipis del Camp de Tarragona, fentnos més propers els uns als altres. Sense escatimar en qualitat i professionalitat, el Més, s’ha sabut fer un lloc entre nosaltres que serà difícil de superar, fins i tot d’igualar.

I tot això gràcies a un equip que, tot i la conjuntura econòmica que patim, ha sabut mantenir-se amb fermesa: directius, periodistes, redactors, fotògrafs, administratius..., sense oblidar els col· laboradors, són culpables que el diari sigui ja un més entre nosaltres a les llars, als llocs de treballs, als bars...; vagis on vagis sempre hi trobes algun exemplar a punt per a la lectura.

Aprofito també per agrair-los l’objectivitat en la informació, el seu acostament a les administracions i la seva implicació en què aquestes siguin més properes als ciutadans, així com també la seva contribució a la normalització lingüística de la nostra llengua.

Endavant per força anys!

Moltes felicitats!

Tota una dècada al costat de la informació del Camp de Tarragona.

Es diu aviat, però deu anys són deu anys. Revisant hemeroteca les conclusions poden semblar contradictòries.

Per un costat hi ha històries que sembla que no canviïn mai: passen els anys i trobem a l’agenda comunicativa temes o situacions que es repeteixen, per bé o per mal. D’altres són ben noves, pròpies dels temps complicats i complexos que ara ens toca viure, de la nova sensibilitat existent a la nostra societat: Hipoteques, preferents, indignats, referèndums, autodeterminació són qüestions que han esdevingut protagonistes i que anteriorment no ocupaven espai informatiu.

Sigui com sigui, aquesta realitat tan igual i tan canviant fa deu anys que queda reflectida a través del Més Tarragona, havent-se convertit aquest mitjà de comunicació en un clar referent a la nostra àrea geogràfica. Fer-se un lloc no és fàcil perquè requereix constància, esforç, compromís, professionalitat; tot un seguit de trets que no sempre es troben en un mateix producte. En aquest cas, podem constatar que han coincidit i reeixit i aquest diari té una gran acceptació entre els lectors.

Felicitar-vos, doncs, pels vostres primers deu anys, per la vostra capacitat de permanència, pel vostre compromís amb el territori. I encoratjar-vos davant dels nous desafiaments que sens dubte se’ns presenten. Institucions, empreses, entitats, mitjans de comunicació i ciutadania en general hem d’estar preparats per encarar el millor possible un futur ple d’incògnites però també de reptes que faran història i seran portada.

Moltes felicitats!

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

49

50

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Felicitats per la vostra tasca periodística DR. FERNANDO PIZARRO President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Deu anys al capdavant d’un projecte, són molts dies treballant, lluitant, caient, tornant-se a aixecar i sobre tot il·lusionant-se per fer realitat allò en el que creus.

Vosaltres celebreu el desè aniversari amb moltes pàgines escrites, amb moltes històries explicades, amb moltes imatges capturades, però sobre tot amb moltes ganes de fer les coses ben fetes. Us heu convertit amb el diari gratuït de referència a les comarques de Tarragona i això és el que compta.

Com a president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona us he de felicitar en nom meu i en el de la junta de govern per la tasca periodística que esteu duent a terme i per la tasca informadora de tot el que succeeix a prop nostre. Sabem el que representa iniciar un projecte en el que creus i en el que t’has implicat des del principi.

Nosaltres des de la nostra institució continuarem treballant pels nostres col·legiats i per la societat en general.

Són temps de crisi i de canvis, per això més que mai els ciutadans necessiten que vetllem pels seus interessos, que escoltem les seves demandes i que els hi oferim tot allò que millorarà la seva qualitat de vida.

Reitero la meva felicitació per aquest desè aniversari del Més Tarragona i us encoratjo a continuar endavant, amb la mateixa força i les mateixes ganes que heu demostrat tenir fins ara.

Enhorabona i felicitats.

PERAFORT I PUIGDELFÍ

Gràcies per la feina feta JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort i Puigdelfí

Els aniversaris són festes alegres i és per això que des de l’ajuntament de Perafort volem felicitar al diari Més Tarragona per aquest desè aniversari. Davant d’aquesta efemèride sentim doble satisfacció. D’una banda, perquè 10 anys són molts i això significa que ens trobem davant d’un mitjà amb experiència i tradició consolidada, la qual cosa és, sense dubtes, una bona noticia per als seus lectors.

D’altra banda, però, el simple fet de celebrar la continuïtat d’un mitjà és un acte en si que ens satisfà. La situació actual fa difícil la permanència d’alguns mitjans de comunicació, tal i com malaura-

dament, recullen alguns informatius i capçaleres. Per tant, com dèiem, la celebració d’aquest aniversari guanya rellevància si tenim en compte que l’entorn econòmic no és del tot òptim.

A banda de felicitar-vos, des de Perafort també us volem felicitar per l’activitat que realitzeu, ja que sou l’altaveu de pobles petits que, com nosaltres, volen donar a conèixer les seves activitats. Així doncs, no només us volem felicitar sinó que volem donar les gràcies al Diari Més per la tasca que realitza de difusió de continguts. Com deia, el nostre és un municipi petit però no per això us oblideu de nosaltres, sinó que acostumeu a fer difusió de les activitats i festes que organitzem amb tanta i tanta il·lusió. Sense anar més lluny, el passat mes de gener, per exemple, Puigdelfí celebrava la seva festa major de Sant Sebastià i aquesta va ser una noticia que vareu recollir en el vostre diari. Per tant, us agraïm la feina feta des que vàreu posar en marxa aquest mitjà i us volem demanar que no deixeu de mirar cap als pobles que, com Perafort, realitzem una important feina d’organització d’activitats per als nostres veïns i veïnes. Esperem que continueu desenvolupant la vostra tasca amb la mateixa dedicació que fins ara i us desitgem molta sort en aquest nou any. Ànims i a per una desena d’anys més!

LA POBLA DE MAFUMET

Enhorabona per una dècada plena de notícies!

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Avui és un dia en què tots estem d’enhorabona, tant els lectors del Més Tarragona, com vosaltres, els treballadors que feu possible que cada dia es publiqui aquest diari. Els mitjans de comunicació són en si, una eina que beneficia tothom, ja que d’ells en depèn la informació de la societat. Així doncs, la vostra tasca serveix perquè tots i cadascun de nosaltres, coneguem què passa i, és per això, que necessitem que els mitjans de comunicació sigueu plurals i fidels al criteri de veracitat. Unes premisses que, sense cap mena de dubtes, el diari Més Tarragona compleix amb escreix. I ho dic convençut

perquè 10 anys són molts, i el fet de poder-los complir vol dir que la feina exercida ha estat bona. En ser un mitjà de cobertura geogràfica limitada al Camp de Tarragona, la vostra missió té encara més valor per a pobles com el nostre, La Pobla de Mafumet. Els petits municipis trobem en vosaltres un altaveu de les nostres activitats i actuacions les quals també mereixen ser explicades. Si no existissin mitjans d’abast més concret com el vostre, difícilment obtindríem representació en les notícies dels mitjans generals, així que la vostra funció és més que rellevant per als petits municipis com el nostre. Vull aprofitar, no només per felicitar-vos, sinó que també vull donar-vos les gràcies per aquesta labor de difusió d’informació local que realitzeu i que de fet, porteu realitzant des de fa una dècada. Volem acabar reiterant la nostra felicitació, tant de l’ajuntament com del conjunt d’habitants per aquest 10è aniversari, i us desitgem que continueu celebrant moltes més dècades de bona feina com la que heu desenvolupat fins ara.

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

51

52

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT

Una merescuda felicitació

LA CANONJA

Més de tots Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

ALFONS GARCIA Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Avui dia, que un mitjà de comunicació pugui celebrar una dècada de vida és tot un èxit. Corren mals temps per al periodisme i, en definitiva, per a la ciutadania, que és qui més surt perjudicada amb el tancament cada cop més freqüent de diaris, revistes, ràdios i televisions; perquè perd canals d’informació i també canals de denúncia i d’opinió. Per aquest motiu, en representació del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, vull felicitar al Diari Més per aquest aniversari.

El més important no és complir anys, sinó fer-ho amb el reconeixement i la bona valoració dels lectors que, cada dia, de dilluns a divendres, agafen els diaris que es reparteixen gratuïtament al Camp de Tarragona o els consulten a través d’Internet. El fet que vulguem llegir les seves pàgines i ens interessem pels seus continguts significa que l’equip humà i directiu d’aquesta publicació està duent a terme una bona tasca. Una tasca de difusió de notícies que altrament potser no veurien la llum o no arribarien a tanta gent; i no donarien veu a un territori que pretén ser escoltat en la seva totalitat. I és que sovint els grans mitjans de comunicació s’obliden dels municipis més petits, com el nostre, on també hi ha molta activitat i es tiren endavant projectes interessants.

Per tot plegat, moltes gràcies a totes aquelles persones que feu possible que aquest producte surti al carrer, amb rigor, dedicació i professionalitat. Valorem la vostra feina i la funció social que compliu i us animem a treballar de la mateixa manera. Per molts anys, Diari Més!

Aquesta sí que és una data assenyalada. Els 10 anys no se celebren cada dia, costa molt arribar fins aquí i fer ho amb dignitat i coneixement, encara més. Vosaltres, l’equip del Més Tarragona, ho heu aconseguit. Com diu la vostra capçalera, cada any heu anat a més.

Més notícies, més col·laboracions, més opinió, més visual, més obert, més plural, més tecnològic, més rigorós, en definitiva més de tots. Heu sabut apropar-vos als lectors, que tímidament han anat creixent i que avui per avui s’han tornat fidels a la vostra edició

gratuïta.I parlo amb coneixement de causa. Aquí a la Canonja, el vostre gratuït ha deixat empremta.

De fet, s’ha convertit en un diari imprescindible per molts canongins i canongines que s’apropen a primera hora a la porta de l’ajuntament o al centre cívic a buscar-ne un. De vegades em sobta que a les 9 del matí ja no en quedi cap al dispensador i hagi de recorre al diari digital per saber que diu el Més aquell dia, tot i que no sóc un gran amant de les noves tecnologies i prefereixo l’olor i el tacte del paper que no pas la fredor d’un ordinador. Però tant se val, el que realment importa és que el Més Tarragona celebra el desè aniversari amb l’orgull d’haver-se convertit en un gratuït indispensable, que tracta les informacions amb veracitat, rigor i pluralisme.

Felicitats per aquests deu anys i enhorabona per la vostra tasca d’informadors.

Felicitats!

ALTAFULLA

Més és molt FÈLIX ALONSO CANTORNÉ Alcalde d’Altafulla

10 anys de Més és molt però insuficient. Aquells que estimem la professió periodística, cada dia veiem com els treballadors són amenaçats com la resta dels ciutadans i les ciutadanes, reduint-los el salari, acomiadant-los, i finalment, fer callar a aquells que són crítics amb el sistema. Fa uns dies vam poder comprovar el fàcil que pot ser manipular la informació, fer creure allò que no ha estat.

El programa de Jordi Évole, a banda de si va ser encertat o no, va demostrar com es pot transformar la realitat en una imatge horrorosa i va deixar entendre que això es pot estar fent en altres informa-

cions. D’aquí la importància de tenir uns i unes professionals de la comunicació amb valors ètics, com també els hem de tenir els que fem política i la ciutadania en general.

El Més ha complert 10 anys i segur que durant aquests anys ha comès més d’alguna errada però del què no hem de dubtar és que les persones que hi ha darrera tenen vocació de servei públic i, per tant, compromeses en fer-se preguntes per apropar-se a la veritat.

Per aconseguir aquest ideal necessitem que, en especial, aquells i aquelles que ens dediquem a allò públic fem el que diem i no «interpretem» un paper d’una funció teatral.

A aquells que ens escruten periodísticament també els hem de demanar la mateixa honestedat i, una vegada reafirmada la credibilitat, treballar juntament amb la població per, entre tots, defensar el periodisme com a element fonamental d’una societat democràtica que sense mitjans en condicions cada cop està més a prop del Gran germà. Felicitats!

CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA

Celebracions ANTONI HUBER I COMANY President del Consorci d’Aigües de Tarragona

Sempre resulta satisfactori celebrar un aniversari, però quan es tracta de 5, 10 o 25 anys marca una fita especial en el curs de la vida d’una persona o la història de l’empresa o entitat. Una dècada són uns 2.500 dies al carrer, per un mitjà com Més Tarragona que surt els dies feiners, i aquesta xifra revela una consolidació. Que l’efemèride sigui d’un mitjà de comunicació, i en aquests temps, és per celebrar-ho més encara, si cal. La pluralitat informativa és un dels pilars que fonamenta una societat democràtica robusta.

Aquests moments, també, et fan prendre consciència de quan ràpid passa el temps. Al Consorci d’Aigües de Tarragona, per exemple, enguany celebrem els 25 anys de l’entrada en funcionament de la xarxa de distribució, i l’arribada d’aigua a Tarragona. Els mitjans són la font per fer la història del procés. Que per molts anys més puguem gaudir de Més Tarragona, i el diari pugui continuar recollint el pols de la societat, la vida de les institucions i de les persones. Felicitats a tot l’equip per la bona tasca que heu fet!

AEQT

... i molts més!

JESÚS LOMA-OSSORIO BLANCH President de l’AEQT

Celebrar un aniversari sempre és gratificant. Tractant-se d’un mitjà de comunicació té un valor afegit, i en aquesta conjuntura és més motiu de satisfacció. Tot el que sigui contribuir a garantir la pluralitat d’informacions i opinions enriqueix la societat a la qual serveix el mitjà.

Com a plataforma per arribar a la ciutadania, Més Tarragona s’ha consolidat com un servei per al territori.

Des del nostre sector estem treballant amb les administracions públiques i tots els agents relaci-

onats amb la química perquè l’activitat industrial, juntament amb el talent, la logística i la recerca esdevinguin els pilars sobre els quals assegurem la competitivitat.

D’aquesta manera assegurem la competitivitat i així es garanteix el futur de tot el conjunt del territori. Que per molts anys més puguem gaudir de Més Tarragona, i el diari pugui explicar el lideratge de Tarragona en els diversos àmbits que ha d’exercir en el futur.

Moltes Felicitats!

DESÈ ANIVERSARI

13/03/2014 diarimés

53

54

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

IMATGES ENTRANYABLES CRISTINA AGUILAR

CEDIDA

Les felicitacions dels nostres lectors Aquest mitjà de comunicació ja ha entrat, des de fa molt de temps, en la quotidianitat de molts ciutadans i ciutadanes de totes les localitats del Camp de Tarragona, on el Diari Més hi és present.

Aquesta quotidianitat també ha esdevingut molt latent a la redacció del Diari, i és que sovint ens arriben anècdotes relacionades amb aquest mitjà de comunicació i amb els seus lectors. Tots els nostres lectors fan possible que aquest mitjà de comunicació continuï al carrer i formi part de les vides de tots ells. Per aquest motiu, i

com a part de la celebració del desè aniversari del Més, alguns dels lectors ens han fet arribar les seves imatges més simàtiques amb el Més Tarragona.

En aquest sentit, la fotògrafa Cristina Aguilar va captar la instantània dels dos menuts que durant les festes de Santa Tecla demanàven amb aquest cartell sortir al Diari Més.

Doncs, s’ha cregut convenient que tan entrenyable petició tingui la seva recompensa. I no podem deixar passar per alt els germans Paula i Àlex que han vingut a la redacció, situada al carrer Manuel de Falla 12, per

entregar-nos aquesta fotografia que anava acompanyada de dos dibuixos commemoratius del desè aniversari. La petita Mireia Pinedo, a través de la seva mare, també ha volgut felicitar el Diari, amb una imatge

llegint un exemplar d’aquest mitjà, així mateix també remetia un dibuix d’allò més divertit. I, un altre lector molt màgic ha fet arribar aquesta instantània molt peculiar i curiosa. El

Mag Gerard està levitant mentre, tranquil·lament, fulleja i llegeix les notícies del Més.

Des d’aquest especial commemoratiu dels 10 anys del Diari Més, es vol donar les gràcies

aquests lectors i a tota la resta que diàriament agafeu en algun punt de distribució el diari per la confiança mantinguda durant tot aquest temps.

A tots vosaltres moltes gràcies!

Redacció.

DESÈ ANIVERSARI UNA HISTÒRIA ÚNICA

13/03/2014 diarimés

55

CEDIDA

La Tuka, en plena acció, anant a buscant el Diari Més cada dia.

Una seguidora de luxe Tuka, la gossa de la Selva del Camp, que recull cada dia el Diari Més Redacció

No és que passi massa sovint, però de tant en tant, arriben a les oficines del Diari Més, alguna anècdota molt divertida, curiosa o simplement diferent que té a veure amb aquest mitjà de comunicació que avui fa 10 anys.

Una d’aquestes històries que va atraure l’atenció de la redacció del Més i que després —i d’això se n’està plenament segur— que va sorprendre als lectors, va ser una protagonitzada per una gossa molt especial, la Tuka, de la Selva del Camp. Fa pràcticament

un any que es publicava aquesta història tan entrenyable i estretament vinculada al Diari Més.

La Tuka és una gossa que cada dia surt de casa seva, al carrer Vidal i Barrquer, 2 amb els seus amos amb una tasca ben concreta, la de recollir el Diari Més. Tal

i com explicaven els seus amos, a la Tuka la van ensenyar des de petita a aquesta «feina», primer anant al quiosc i després, a recollir el Més quan es va començar a distribuir a la Selva del Camp. El recorregut de la Tuka és sempre el mateix. Des de casa seva es dirigeix cap al bar de l’Estació on allà s’espera a què algú li posi el Més a la boca.

Si, per un cas, no en queden, aleshores continua el trajecte cap a la fleca i pastisseria Prat, on la Tuka mira l’expositor del diari i s’espera a què novament algú li posi el Diari Més per po-

der marxar cap a casa.

Un any després de la publicació d’aquesta curiosa rutina, la Tuka continua amb la seva tasca, així ho explicaven des de la pastisseria Prat. També els seus amos, Carme Palau i Francisco Gaya que exposaven que «va ser tot un boom quan es va publicar el reportatge. Tothom al veure la gossa, la reconeixia com la que havia sortit al Més, i molts nens la volien tocar». A més, la Carme Palau va haver de repartir exemplars del Més a tota la família i és que la Tuka es va fer famosa i, de fet, ho continua

sent a la Selva del Camp. Ben lluny va arribar la història de la Tuka, i és que es van enviar les seves imatges i el retall de diari a l’Argentina perquè uns familiars d’uns coneguts de la Carme i el Francisco coneguessin la gossa. D’altra banda, fruit de la coincidència o no, la Carme Palau va veure, poc després de la publicació del reportatge, un anunci d’un altre rotatiu d’abast nacional amb un gos i el diari a la boca.

Sigui com sigui, la Tuka segueix, i per molts anys més, la lectora de luxe del Diari Més.

56

diarimés 13/03/2014

DESÈ ANIVERSARI

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

13/03/2014 diarimés

13

CONFLICTES

Europa amplia els drets dels viatgers arran de l’augment de reserves per internet L’Eurocambra va aprovar ahir una directiva sobre paquets turístics amb l’objectiu de donar més protecció als turistes i «actualitzar» els seus drets davant del nou mercat de viatges, sorgit del «protagonisme» al sector «d’internet i les companyies de baix cost». A partir d’ara, els ciutadans que es vegin afectats per la fallida de l’aerolínia, agència de viatges o touroperador durant la seva estada de vacances seran repatriats sense cap cost addicional. A més, la Unió Europea també aposta per limitar els canvis d’horaris de vols per part de les companyies turístiques i els augments de preus una vegada realitzada la compra. La darrera regulació europea sobre la matèria datava de 1990. ACN

Una forta explosió a Nova York ensorra dos edificis i deixa almenys onze ferits Una forta explosió registrada a primera hora del matí d’ahir a Nova York va ensorrar dos petits edificis, al barri de Harlem. Els serveis de rescat van confirmar que almenys hi havia onze ferits lleus, mentre que es va suspendre el servei de trens de rodalies, ja que les vies eren just al davant. L’explosió va tenir lloc a dos quarts de deu del matí, al carrer 116, a l’alçada de Park Avenue. A les plantes baixes dels dos edificis hi havia una església hispana i una botiga de pianos, i a dalt quatre plantes d’apartaments, tot i que encara es desconeix si estaven ocupats o estaven abandonats. Els Bombers van desplaçar 39 unitats amb 168 persones, a banda d’un grup especial de desactivació d’explosius. EFE

El G-7 demana a Rússia que no ajudi al referèndum i a l’annexió de Crimea

EFE

Merkel i Tusk desafien a Moscou activant l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Ucraïna, que es tancarà previsiblement la propera setmana EFE

Els líders del G-7 van demanar ahir a Moscou que «cessi immediatament tots els seus esforços» en suport del referèndum a Crimea per a la seva posterior annexió a la Federació Russa, al mateix temps que van subratllar que aquesta consulta «no tindrà efectes legals».

«Els líders de Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Regne Unit, EUA i el president de la Comissió Europea instem a Rússia al fet que cessi tots els seus esforços per canviar l’estatus de Crimea, contrari a la llei ucraïnesa i una violació de la llei internacional», van assenyalar en un comunicat difós a Brussel·les i Washington.

Igualment, van advertir a Moscou que si s’annexiona Crimea, els països del G-7 prendran altres mesures a nivell individual i col·lectiu. La Comissió Euro-

pea i els set països més desenvolupats van avisar així mateix al president de Rússia, Vladímir Putin, que «un referèndum com aquest no tindrà efecte legal», a més d’alertar que «davant la presència intimidatòria de tropes russes (a Crimea), també seria un procés fallit sense tenir força moral».

El president de la Comissió de la UE, José Manuel Durao Barroso, va afirmar durant la seva intervenció en l’Eurocambra a Estrasburg (França) que la separació de Crimea és «una violació inacceptable i no provocada» de la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna. Les economies més avançades, que han amenaçat amb expulsar a Rússia del fòrum del G8, van demanar així mateix a Moscou que abandoni la seva postura de control militar, permeti observadors i mediadors internacionals i accepti un dià-

leg directe amb el nou govern de Kíev.

El G-7 insta a Rússia a acceptar la mediació internacional i les ofertes d’observació per abordar «qualsevol legítima preocupació que pugui tenir». «Els líders del G-7 urgim a Rússia al fet que s’uneixi al procés diplomàtic per resoldre aquesta crisi i recolzi els avanços en favor d’una Ucraïna sobirana, independent, incloent i unida», agreguen. A més, les set grans potències mundials recorden la seva decisió de suspendre la seva participació en totes les activitats relacionades amb la preparació del G-8 a la ciutat russa de Sochi fins que la situació canviï.

Per altra banda, la canceller alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, van respondre als preparatius de Rússia per a l’annexió de Crimea amb l’anunci de la sig-

Dos homes vestits amb uniformes militars, durant una patrulla.

natura de l’Acord d’Associació entre la UE i Ucraïna, previsiblement la setmana vinent. «Tots dos coincidim en la necessitat de subscriure l’acord d’associació al més aviat possible», va indicar Tusk. L’entrada en una segona

fase de sancions, segons l’acordat en el cim extraordinari de la UE de la setmana passada, sembla «ineludible», va dir Merkel, ja que, en la seva opinió, no hi ha hagut el menor símptoma de distensió ni una obertura al diàleg.

CATALUNYA

CiU i ERC amplien a tot l’any l’aplicació del decret contra la pobresa energètica PSC i ICV-EUiA reclamen una nova legislació que condoni el deute per impagament ACN

CiU i ERC van acordar durant la jornada d’ahir una proposta de resolució per ampliar a tot aquest any 2014 el període d’aplicabilitat del decret contra la pobresa energètica.

En concret, el text insta el Govern a presentar en un període

POLÍTICA

de tres mesos un informe d’avaluació del decret actual i a partir del qual presentar abans del 31 de setembre un decret nou que, a banda d’ampliar el termini d’aplicació, serveixi per simplificar substancialment els tràmits i «incorpori la possibilitat d’establir ajuts» per a les persones

que no arribin a l’1,5 de renda de suficiència de Catalunya i no puguin fer front al deute. La federació i els republicans treballen per presentar conjuntament totes les esmentades propostes de resolució.

Per la seva banda, els partits de l’oposició PSC i ICV-EUiA van

FELICITACIONS

procedir a acordar demanar una nova legislació contra la pobresa energètica que condoni el deute per impagament.

Condonar el deute A més d’allargar a tot l’any el període d’aplicabilitat de l’actual decret, ambdós grups han deci-

dit anar més enllà i defensen que les companyies distribuïdores d’aigua, llum i gas condonin el deute a les famílies que no puguin pagar el subministrament.

Mentre no ho facin efectiu, la Generalitat de Catalunya hauria de procedir a destinar una partida pressupostària amb aquesta finalitat, quedant com a deute pendent de traspassar a l’empresa.

Finalment, altres dos partits com PSC i ICV-EUiA també demanen eliminar la reforma del PIRMI mentre no s’aprovi la Renda Garantida de Ciutadania i fer front als pagaments pendents.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Wert dimitirà si el TC tomba algun aspecte de la LOMCE El ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va insistir ahir que dimitirà si el Tribunal Constitucional tomba algun aspecte de la Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

El ministre es va mostrar «convençut» que la norma s’ajusta a la legalitat. Wert va fer aquestes manifestacions als passadissos del Congrés, on se li va preguntar pels recursos d’inconstitucionalitat presen-

tats per Catalunya, Astúries, Andalusia, Canàries i el PSOE contra la seva llei. El ministre d’Educació també va demanar «col·laboració» i una actitud més constructiva per tal de millorar el sistema educatiu. Cal recordar que el termini per poder recórrer la LOMCE davant del Tribunal Constitucional va finalitzar aquest dilluns. El recurs es basava en catorze apartats de la reforma educativa de Wert. ACN

Este mosquetero tan guapo, ya cumple 40 y sus familiares y amigos queremos desearle feliz cumpleaños. Te queremos.

Feliz cumpleaños Alba de parte de tu familia que te quiere mucho y desea que te lo pases muy bien y disfrutes de este día.

Felicidades, Princesa!! Tus iaios Toño y Rosi; Lucas, Angel y mami te quieren y adoran.

Papa, te queremos con el alma y el corazón, te deseamos que seas muy feliz en tu 40 cumpleaños. Con amor Araceli, Pau y David.

14

diarimés 13/03/2014

ESPORTS

FUTBOL

Nou finals sense marge d’error El Nàstic ha d’afrontar nou partits en els quals la mínima errada suposarà l’adéu a tot, sempre pendents del cas de l’Atlètic Balears Vicente M. Izquierdo

No hi ha cap tipus de marge d’error.

La setmana passada cos tècnic i plantilla del Nàstic ja es van posar d’acord per catalogar de final el duel contra l’Alcoià, ja que si l’equip no era capaç de sumar els tres punts, significava l’adéu a tota esperança de finalitzar entre els quatre primers per jugar la promoció d’ascens. La meta es va aconseguir i el Nàstic va guanyar 3-1. Ara, l’objectiu de plantejarse com a finals els partits s’ha fet extensiu pel que resta de temporada, de forma que els nou partits que ha de jugar el Nàstic en el que resta de curs també estan catalogats de finals.

Tota aquesta situació, sempre pendents de la resolució del Comitè d’Apel·lació sobre el cas de l’Atlètic Balears. El Nàstic espera que se li retornin els tres punts que va guanyar al camp i el marge que ha donat l’esmentat ens als balears per contestar a la reclamació grana obren una escletxa d’esperança. I és que no és el mateix sumar 40 que tenir-ne 43, si es té en compte que el quart classificat, l’Alcoià, n’ha aconseguit 49. Amb els tres punts del Balears el Nàstic se situaria a sis punts de l’objectiu, amb 27 encara per disputar-se. El marge d’error continuaria sent mínim, però seria molt major que si els balears se sortissin amb la seva i aconseguissin que no hi hagués TENNIS TAULA

Piojo: «Ens equivocaríem si penséssim més enllà del partit d’Olot perquè és el més important» Després de visitar l’Olot diumenge, els tarragonins jugaran dos partits seguits al Nou Estadi cap canvi d’opinió pel que fa a la resolució del Comitè de Competició.

Les 9 finals que li queden al Nàstic Jornada

Partit

30

Olot - NÀSTIC

31

NÀSTIC - Badalona

32

NÀSTIC - Constància

33

Reus - NÀSTIC

34

NÀSTIC - Llagostera

35

Llevant B - NÀSTIC

36

NÀSTIC - Elx Il·licità

37

Vila-real B - NÀSTIC

38

NÀSTIC - Huracán

CEDIDA

Olot, el primer La primera aturada en aquesta recta final del Nàstic serà a Olot.

El partit esdevindrà més complicat del que hauria de ser-ho tenint en compte l’entitat d’un equip i un altre. I és que ambdós conjunts estan separats únicament per tres punts a la taula classificatòria, a causa de la sorprenent temporada dels de La Garrotxa i de la decebedora campanya que està protagonitzant l’equip de Vicente Moreno.

L’Olot, a més, està esdevenint protagonista darrerament, ja que és un dels conjunts més en forma de la categoria. Cinc dels darrers set enfrontaments els ha solucionat amb triomf, per un empat i una derrota. La passada setmana l’equip que entrena Arnau Sala va passar per damunt, futbolísticament, del Badalona, tot i que va acabar caient per un ajustat

FUTBOL PLATJA

1-0. Per tant, no serà empresa fàcil deixar fora de combat un rival que la temporada passada va ser capaç de derrotar, llavors a Tercera Divisió, el filial grana, per un contundent 5-1.

La plantilla grana no vol pensar més enllà d’aquest diumenge, ja que el «partit a partit» s’ha instal·lat definitivament al vestidor grana. Un clar exemple és el que pensa Piojo, qui ahir, després de l’entrenament, va voler deixar molt clar que «ens equivocaríem si penséssim més enllà del partit d’Olot perquè és el més important ara mateix. Veure metes més llunyanes seria caure en un gran error». L’extrem, que va ser un dels millors durant la segona part el passat diumenge, és de l’opinió que «l’objectiu es va acostant partit a partit, però repeteixo que ens equivocaríem si miréssim més enllà de diumenge».

El Nàstic, guanyant aquest diumenge al rival (el partit començarà a dos quarts de cinc de la tarda), podria escalar alguna posició a la classificació, ja que la jornada li pot ser molt propícia pels enfrontaments directes que s’hauran de disputar.

L’Hospitalet-Huracán, Atlètic Balears-Vila-real B o Alcoià-Reus són partits en què els dos equips que hi juguen tenen incidència directa sobre el Nàstic.

Doble enfrontament a casa Després de tornar d’Olot, l’equip tarragoní podrà respirar tranquil. I és que jugarà allí on més li

agrada, on més còmode se sent: davant dels seus. Doble enfrontament al Nou Estadi, contra Badalona i Constància, dos equips teòricament assequibles que no han de representar un gran perill tenint en compte que el Nàstic ha demostrat una gran solvència a camp propi, on ningú s’emporta punts des de fa molt de temps.

Dos «cocos» per continuar Tot seguit, arribarà un tram més que complicat per a l’equip de Vicente Moreno, començant pel derbi a Reus i continuant amb un Nàstic-Llagostera. El rendiment que està oferint l’equip veí en les darreres setmanes convida a pensar que també podria ser un dels convidats estrella en aquest tram final de temporada a la zona alta de la taula classificatòria. El Llagostera, per la seva banda, continua intractable com a líder del grup tercer de Segona B i la seva participació en el playoff està gairebé confirmada.

Un lleu respir i a per totes Després de rebre els gironins, el Nàstic visitarà el camp del Llevant B, actualment en descens.

Aquest partit serà l’avantsala d’una d’ura recta final, amb l’Elx Il·licità visitant el Nou Estadi, l’equip tarragoní visitant el filial del Vila-real, i els de Vicente Moreno jugant a casa contra l’Huracán. Seran tres duels contra tres rivals directes, en els quals es decidiran finalment les opcions dels grana.

TENNIS

CEDIDA

L’Al-Wasl de Llorenç Gómez, amb opcions d’alçar-se amb el títol Tres partits li resten per acabar el campionat Redacció

El Nàstic derrota el Vilafranca amb solvència La secció de tennis taula del Nàstic va guanyar amb contundència el duel directe per la permanència contra el CTT Vilafranca en l’enfrontament celebrat aquest passat cap de setmana al pavelló del Nàstic. Tot i aquest resultat ampli, la majoria de les partides es van haver de decidir en el cinquè i definitiu joc. Redacció

La lluita pel títol de la Lliga dels Emirats Àrabs Units (EAU) continua ben viva. Tot i que a hores d’ara la lideren l’Al-Nasr i l’AlAhli, l’Al-Wasl els segueix de ben a prop. Els de Llorenç Gómez han sumat tres punts més aquest cap de setmana després de tancar el partit contra l’AlShabab per un 3-0, un resultat que estableix el reglament quan un dels equips no es presenta. És el cas de l’Al-Shabab. Els jugadors van decidir no disputar l’enfrontament a causa d’impagaments des de fa més de dos mesos per part de l’entitat. Si finalment la retirada fos

permanent i s’exclogués l’equip de la competició, els resultats es veurien alterats, una decisió que encara s’ha de confirmar.

Llorenç Gómez té clars els seus objectius i els de l’equip: «Lluitar i competir partit a partit i confiar en el treball i en la qualitat del conjunt per arribar vius al final». «La clau de l’èxit és gaudir al camp i deixar-se la pell», va concloure el torrenc. A l’equip de Gómez li resten tres partits per disputar, el primer dels quals serà l’Al-Hamriyah, qui els va superar durant la primera volta per 7-6, «un equip lluitador i amb jugadors amb gran qualitat», segons Gómez.

El CT Tarragona, a la final del Català L’equip infantil femení del Club Tennis Tarragona es va classificar per disputar la final del Campionat de Catalunya en la categoria Or, la màxima, en vèncer per 0-4 al Club Cercle Sabadellès aquest passat cap de setmana. Les joves que van prendre part en aquesta prova van ser Mariona Pérez, Lucia Gor, Júlia Aliseda i Andrea Gamez. Pel que fa a l’infantil masculí, aquest va perdre 4-3 davant del CT Andrés Gimeno. Amb la permanència ja assegurada, el club tarragoní lliutarà ara per l’onzena plaça contra el perdedor del Manresa-Matar-o. Redacció

ESPORTS

13/03/2014 diarimés

15

FUTBOL

L’organització dels Jocs Mediterranis, amb les entitats esportives de Cambrils L’organització dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 es va reunir ahir a la tarda amb les entitats esportives de Cambrils, en una trobada que va tenir lloc al Centre Cultural i Ocupacional del municipi.

Aquesta reunió s’emmarca dins la voluntat de l’organització dels Jocs de potenciar l’esport de base i donar a conèixer el projecte de Tarragona 2017 i el seu pla de voluntariat no només a la ciutadania dels diferents municipis seu sinó també de forma específica a les seves entitats esportives. Amb aquesta reunió, l’organització dels Jocs ja ha estat present en trobades a Valls, El Vendrell, El Morell, Barcelona i Calafell.

Està previst seguir programant noves trobades amb la resta de seus. Redacció

Més de 120 parelles ja s’han inscrit al primer open del Challenge de Pàdel TennisPark Aquest dissabte donarà el tret de sortida l’Open Parafarmàcia Boscos, la primera prova del Challenge de Pàdel TennisPark, una fita esportiva singular i única a la que ja s’hi han inscrit més de 120 parelles.

«Dijous tancarem la inscripció, però hores d’ara estem molt satisfets de la resposta obtinguda tant dels socis com dels no socis, vinguts d’arreu», explica Xavi Pueyo, director del Club de Cala Romana. El Challenge, dividit en diferents categories per donar resposta al nivell de tots els jugadors i jugadores, basa bona part del seu atractiu en la qualitat dels regals que se sortejaran entre tots els inscrits: un cotxe Smart i cinc tauletes iPad Air. A més hi ha 3.500 euros en metàl·lic en premis. Redacció

Els directors esportius del demà El roig-i-negre Álex Colorado i el grana Ramón Verdú, rivals al terreny de joc, comparteixen aula a Las Rozas CRISTINA AGUILAR

Mónica Pérez

Després dels entrenaments, les classes de dret, lideratge i llicències. A l’horitzó, encara molt llunyà, una nova sortida esportiva per no acabar de deixar mai el futbol. Álex Colorado i Ramón Verdú tenen encara vuit sessions pendents a Las Rozas.

Ambdós van tornar dilluns a les aules per començar el curs de direcció esportiva de la RFEF. Abans, havien completat junts el segon nivell d’entrenador. No els faltaran les alternatives.

En aquest nou periple, dos referents ben propers: Sergi Parés i Emilio Viqueira. També dues formes de fer, res a veure. El migcampista del CF Reus i el lateral del Nàstic són rivals al terreny de joc però comparteixen pupitre i confidències des de nens.

A final de curs, al maig, cadascú confeccionarà un projecte probablement bastat en els seus respectius equips. Són els directors esportius del demà.

Acaben de començar i ja ho tenen clar. Per a Verdú, un manager ideal hauria de «ser sincer, no mentir a un jugador ni ocultar-li res és la clau. M’agradaria ser proper, parlar amb els futbolistes sobre les seves inquietuds i resoldre-les. També treballador i molt sacrificat.». Ho veu de forma similar Colorado: «Hauria de tenir les idees clares, saber a quin club està, què necessita aquell club i de quins recursos disposa per aconseguir-ho».

No són iguals les aspiracions.

Mentre el grana preferiria «un club que em valorés i en què pogués treballar còmode, tot i que sé que moltes vegades una cosa no és compatible amb l’altra. De vegades és millor sacrificar la part econòmica per estar bé al teu lloc de feina», el migcampista del CF Reus ho té clar quan diu

El lateral del Nàstic i el migcampista del CF Reus, ahir a les instal·lacions de l’Estadi.

Assolit el segon nivell d’entrenador, veuen aquí una altra alternativa per no deixar mai el futbol que «m’agradaria ser el director esportiu del Xerez i tampoc no em faria res ser-ho del Reus».

Tots dos han demanat als clubs jornada lliure els dilluns que hi ha classe per poder-hi assistir. En total, seran nou, fins el 19 de maig. La direcció esportiva, a més d’una feina, també és per a ells un somni. «Ho he volgut ser des de petit, quan jugava amb algun joc de manager. Enguany he tingut la possibilitat, el club m’ha donat permís, econòmicament he pogut i amb l’AVE les distàncies no són tan llargues», continua Verdú, que afegeix que «a totes aquestes circumstàncies s’ha unit tenir el recolzament d’un amic com ho és l’Álex, era el mo-

En acabar el curs de la RFEF, cadascú elaborarà un projecte, possiblement sobre CF Reus i Nàstic ment perfecte i hem aprofitat».

«Vull continuar sempre vinculat al futbol, la tasca d’un director esportiu m’agrada i m’hi veig capacitat», explica el migcampista golejador del CF Reus, que reconeix també que els anys lluny de casa aviat començaran a pesar: «Un ja va tenint una edat, porto molt de temps fora i m’agradaria poder tornar». De fet, malgrat haver fet el salt a la capital del Baix Camp, Colorado ha mantingut la residència que va establir a Lleida durant la seva anterior etapa esportiva, i es desplaça a diari per prendre part de les sessions d’entrenament.

Cada setmana, els futbolistes estudien una assignatura. Les

classes van començar dilluns amb dret i lideratge. Per la propera sessió, ahir van rebre el temari de llicències. Combinar la competició esportiva i el curs no és complicat per als jugadors. La RFEF no posa deures. «Com que no són dilluns consecutius tot es fa més fàcil i, a més, el gruix de tot consistirà en presentar un projecte final de direcció esportiva sobre un club, en el meu cas el Reus», afegeix Colorado.

Parés i Viqueira, els referents Mentre es formen per poder mirar encara més enllà, Colorado i Verdú s’emmirallen en el seu referent més proper. El roig-inegre pensa «poder consultar amb Parés algun dubte que em sorgeixi mentre avança el curs».

Per a Verdú, l’exemple de Viqueira serveix per «fixar-me en coses, en detalls, quedar-me amb totes les coses bones com he fet amb tots els directors esportius

que he tingut des que vaig començar a jugar al futbol. Aquesta serà la meva millor formació». El major mèrit d’un director esportiu, «aconseguir fer un bon equip amb pocs recursos. Fitxar bé quan tens un gran pressupost és fàcil, però fer un bon equip amb poc, encertar i aconseguir bons resultats, costa molt d’aconseguir», acaba el grana.

Vides paral·leles La passió pel futbol va unir des de la infància Colorado i Verdú al seu Jerez natal. Des de llavors, mai no s’han separat. Ara, en aquesta nova etapa, cadascú a les files de l’etern rival de l’altre, la situació tampoc no ha variat.

El ‘pique’, malgrat tot, hi és. Ho recorda Verdú en una imatge del derbi: «Colorado va anar a rebre la pilota, va mirar enrere, em va reconèixer, va passar la pilota i es va tirar al terra cridant. Evidentment, a la gespa no hi ha amistat, cadascú mira els seus interessos, però a fora som bons amics».

El roig-i-negre ho nega. «Comentem les coses, però sense més, ell comenta sobre el seu equip i jo sobre el meu», diu, i assegura que «cap ‘pique’». «Ho parlem tot i pràcticament cada dia, ens preocupem per com li ha anat a l’altre i entre amics sempre hi ha confidències», afegeix Verdú, que apunta que «el fet que els dos estem aquí ens va bé per fer-nos costat». «Com que ens enfrontem cada setmana al que serà el seu proper rival, em pregunta», conclou el defensa grana.

De la tornada d’aquell derbi, encara ni es parla. Queda molt a decidir per davant. «Cada setmana és un món i un no es pot centrar més enllà. Està la cosa com per parlar del derbi!», continua el lateral del Nàstic, simpàtic.

Colorado sentencia: «Quan es vagi acostant, ja es veurà. De moment, ell al seu equip i jo al meu».

16

diarimés 13/03/2014

GASTRONOMIA

A LA CUINA

RECEPTA

Les albergínies, un dels ingredients clàssics de la cuina mediterrània Aquest vegetal, que es troba durant tot l’any, aporta molt poques calories, pel que fa que sigui molt saludable i indicat per a dietes CEDIDA

Redacció

Les verdures són un ingredient que donen molt de joc a la gastronomia. I és per això que en aquest cas es parla de l’albergínia, una hortalissa molt popular i que és present en diversos plats de la cuina mediterrània.

Conreada des de fa moltíssimes dècades, l’albergínia és un vegetal saludable que es pot trobar durant tot l’any, tot i que els mesos més propicis són els de la primavera.

Components nutricionals El component principal de l’albergínia és l’aigua, en una proporció del 93% Aquest és, per tant, un aliment que té un important efecte diürètic, ajuda a eliminar toxines i és beneficiós en casos de retenció de líquids.

A la vegada, l’albergínia conté poc greix i, per tant, aporta poques calories; al voltant de les 20 calories per 100 grams consumits. Això fa que sigui un aliment indicat en persones que tenen problemes de pes.

Carpaccio d’albergínia

El component principal de les albergínies és l’aigua, en una proporció del 93%.

La fibra també és un altre dels components de l’albergínia. El seu efecte és important per regular el trànsit intestinal i per netejar les substàncies nocives de l’organisme. A més a més, la fibra ajuda a regular els nivells de colesterol en la sang. En aquest cas de l’albergínia, podríem dir que la

fibra que conté aquest vegetal fa un tàndem beneficiós amb l’efecte diürètic derivat del seu consum. La fibra és un tipus especial de carbohidrat que no conté calories ni nutrients i que és exclusiu del regne vegetal.

Pel que fa als hidrats de carboni pròpiament dits, l’aportació de l’albergínia és molt minsa.

Les vitamines més presents són les A, B1, B2, B3, C i els folats. Tot i amb això, l’aportació vitamínica de l’albergínia no és molt important. De minerals, en destaca el potassi i, en mens mesura, també hi trobem calci, fòsfor i magnesi. El potassi intervé de manera important el el sistema muscular.

Ingredient: 1 o 2 albergínies, 1 tomàquet gran, vermell però no madur, 1 gra d’all, sal i oli d’oliva, 1 bola de mozzarella fresca, herbes de provença o semblants i 2 filets d’anxoves.

Elaboració: En primer lloc, talleu l’albergínia a rondanxes i poseu-les a la planxa, ja calenta, amb poc oli i una mica de sal. Mentre espereu que es facin, talleu el tomàquet a daus petits, el gra d’all picat, i les anxoves també petites.

Barregeu-ho amb oli d’oliva en

un bol o got gran i ho deixeu reposar. Quan les albergínies estiguin totes fetes, es poden posar en un paper absorbent.

Mentrestant, talleu la mozzarella també a rodanxes. Muntem el plat, alternant l’albergínia i la mozzarella, i llavors hi tireu per sobre la barreja de tomàquet. Unes herbes de provença... i ja està! És un plat molt indicat com a aperitiu o un primer plat lleuger i molt saludable RECEPTA: CLUB DE CUINES

PIZZERIA GONDOLA

Especialistes en pizzes artesanes i tradicionals

La Pizzeria Gondola ha obert les seves portes recentment. Ofereix un menú diari de dimarts a divendres per 10 euros on s’inclou la beguda i per 12 euros els dissabtes i diumenges. L’establiment és un restaurant, cafeteria i geladeria amb una terrassa amb vistes al Port i un saló de cara el mar i la platja.

Port Esportiu. Moll de Llevant, local LA7 43004 Tarragona Telèfon 977230961 / gondola-cb@hotmail.com HORARI: Obert a partir de les onze del matí. Dilluns tancat (en horari d’hivern). A l’estiu tots els dies obert.

RESTAURANT LA CATEDRAL

Esmorzars de forquilla i continentals Menú de calçotades Especialitats de carn i peix a la brasa de carbó

La Catedral és un restaurant molt acollidor situat a la Part Alta de Tarragona que ofereix als seus clients canrs i peixos fets a la brada a més de plats típics de la cuina mediterrània.

Així mateix, fan que un àpat sigui una experiència única amb les seves propostes de monòlegs, maridatges i actuacions musicals de tot tipus.

Posen a l’abast un menú de dia, un per a les nits, i el dels dies festius per al mateix preu. A més, La Catedral és un espai idoni per realitzar qualsevol celebració, ja que es preparen els menús a mida.

A tot això cal afegir que amb la temporada calçotaire en marxa, aquest establiment disposa del seu menú de calçotades, on es poden degustar els calçots, la graellada de carn amb mongetes i patata al caliu i la crema catalana, tot per tant sols 25 euros!

Carrer de les Coques, 9. 43003 Tarragona Telèfon 977 23 43 35 Correu electrònic: rest.lacatedral.tarragona@gmail.com HORARI: Obert tots els dies excepte diumenge a la nit i dimecres tot el dia.

CALÇOTADES ESTABLIMENT RECOMANAT

13/03/2014 diarimés

17

CEDIDES

L’autèntica Calçotada de Valls al millor preu i qualitat El restaurant Masia Fontscaldes ofereix una calçotada en una masia catalana única Redacció

Anar a fer una calçotada, un àpat a base de calçots i altres plats que té l’origen en la Ciutat de Valls és avui dia un ritual de moltes persones. En el Restaurant Masia Fontscaldes, es pot gaudir i degustar aquest àpat que fa ja molts anys, uneix familiars i amics sent una festa al voltant d’una taula.

Lentament, de mica en mica i de boca a boca, El Restaurant Masia Fontscaldes, s’ha anat situant com un dels millors establiments de l’Alt Camp i avui ja és conegut arreu de Catalunya i altres contrades per les seves calçotades.

Regentat pels seus propietaris

RESTAURANT LA PLATJA Germans Campabadal C. de l’Arrabassada,2 Tarragona www.restaurantlaplatja.com Horari: Obert Dissabtes i Diumeges migdia i també per a grups entre setmana.

Tel. 977 29 09 38 Tel. 625 10 31 95

Jaume Villasevil i la seva esposa Anna M. Vall, ofereixen l’autèntica calçotada de Valls amb productes de la terra i d’alta qualitat.

El menú de la Masia Fontscaldes consisteix en calçots amb salsa salvitxada, llesques de pa torrat amb tomàquet i all, porrons de vi blanc i negre de l’Alt Camp, carn de xai, llonganissa i botifarra negra amb fesols i amb carxofa a la brasa -servida en les seves brases per mantenir la carn calenta-, morter d’all i oli, amanida d’escarola, cava brut, taronja amanida amb vi dolç, crema catalana i aigües minerals, cafè, tallat o infusions.

No dubti en fer la reserva als

Des de fa molts anys, la calçotada és un àpat que uneix familiars i amics a taula La Masia Fontscaldes s’ha situat com un dels millors establiments de l’Alt Camp telèfons 977 612 836 o bé al 609 319 630. També es pot fer a través de l’adreça electrònica informació@masiafontscaldes.com. Més informació a la pàgina www.masiafontscaldes.com i al Facebook.

El menú consisteix en un petit aperitiu al jardí, calçots amb salsa i pa torrat (sense límit), plat mixt de carn (costelles de xai, llonganissa, carxofa, escalivada, patata al caliu...), taronja, crema catalana, aigua, vi del Priorat, cafè i copa de cava. El preus és de 29,50 euros més el 10% IVA. I hi ha menú infantil (9,80 euros IVA inclòs). Les calçotades se serviran fins al 30 d’abril tots els dissabtes i diumenges al migdia. I entre setmana per a grups amb reserva prèvia, per un preu especial de 30 euros amb l’IVA inclòs.

RESTAURANT SOL-RIC www.restaurantesolric.es Via Augusta, 227 Vall de l’Arrabassada, Tarragona Telèfon. 977 23 20 32 info@restaurantesolric.es

El Restaurant Sol-Ric, situat a la Via Augusta, 227 de Tarragona, ofereix els seus clients un menú de calçotada d’allò més complet. Aquest consisteix en un pica-pica a base de fuet, botifarra blanca i botifarra negra i olives arbequínes per anar obrint la gana. Seguidament, es porten els calçots cuits amb la seva salsa salvitxada. Tant l’aperitiu com els calçots es degusten, si el temps ho permet, a la terrassa del restaurant. De calçots se’n poden menjar tants com el client vulgui, tot i que el restaurant ja fa una previsió d’uns 25 per persona. Una vegada s’ha finalitzat la

Imatges del Restaurant Masia Fontscaldes i de les calçotades que posen a l’abast dels clients.

RESTAURANT MASIA FONTSCALDES www.masiafontscaldes.com Carrer de la Font, 7 Fontscaldes-Valls Tarragona Telèfons: 977 612 836 609 319 630 Correu electrònic: informació@ masiafontscaldes.com

degustació dels calçots, els comensals passen al menjador per tastar el segon plat que és la llonganissa amb fesols i les costelles de corder amb carxofa a la brasa, patata al caliu i tomàquet a la brasa.

Per fer baixar tot plegat, el menú de calçotada de Sol-Ric proposa per postres o bé la clàssica crema catalana o el sorbet de llimona. El preu del menú és de 32 euros més IVA, on també s’inclou el cafè, licor, vi i cava.

Així mateix, pels qui no vulguin aquest menú, el restaurant Sol-Ric té altres propostes culinàries a preus molt econòmics. En aquest sentit, hi ha menús de cap de setmana a partir de 24 euros i un menú diari amb tres primers plats per escollir, tres segons i les postres i aigua i vi per tan sols 12 euros.

A més, Sol-Ric és un indret idoni per celebrar-hi qualsevol tipus de festa, com comunions.

El restaurant obre les seves portes d’una del migdia a quatre de la tarda i de dos quarts de nou a onze de la nit. Diumenge al vespre i dilluns tenen tancat..

El Restaurant Masia Fontscaldes s’ha anat situant com un dels millors establiments de l’Alt Camp, conegut arreu de Catalunya, per les seves calçotades. En el menús que ofereix inclou els calçots amb salsa salvitxada, llesques de pa torrat amb tomàquet i all, porrons de vi blanc i negre de l’Alt Camp, carn de xai llonganissa, cansalada i botifarra negra amb fesols i amb carxofa a la brasa. A més del morter d’all i oli, amanida d’escarola, cava brut, taronja amanida amb vi dolç, crema catalana i aigües minerals, cafè, tallats o infusions.

18

diarimés 13/03/2014

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

L’aniversari dels lectors de ‘Diari Més’ Projectes de futur – il·lusionats, decebedors–, denúncies ciutadanes –públiques, privades, socials, polítiques–, opinions de tot tipus, equivocades o no... Diari Més porta deu anys recollint tot tipus de notícies al territori, escoltant les veus dels seus protagonistes –agents polítics, socials i econòmics– i rectificant, si cal, quan el decurs dels esdeveniments obliga a fer marxa enrere.

Després de deu anys, Diari Més pot continuar presumint de ser un diari plural i que arriba periodísticament, o almenys ho intenta, a tots els racons del territori on es distribueix. Diari Més continua sent un diari gratuït i ho continuarà sent, tot demostrant que la premsa en paper sí que té futur o, almenys, continua tenint demanda, almenys amb la fórmula amb la qual sortim al carrer. Diari Més, d’altra banda, continua mantenint el seu tret diferenciador envers la resta de premsa gratuïta: continua oferint continguts de producció pròpia i continua sortint al carrer cada dia laboral. Per tot plegat, avui, Diari Més ofereix continguts especials, per tal de mostrar el seu interior, la seva plantilla i la forma de treballar dels professionals que formen part d’aquest projecte. Felicitats per aquests deu anys als lectors, a les fonts d’informació, a les associacions, a les institucions, a les administracions, als anunciants i, en definitiva, a tots els que fan possible donar forma, diàriament, a aquest projecte periodístic. + CONFIDENCIAL

Bar Èrica II CESC OLIVA Secretari de Política Social i Igualtat d’ERC Tarragona

La mare seu al sofà com cada dia que ve de treballar, s’obre una cervesa i posa la televisió. Avui retransmeten la secció de futbol masculí que no segueix ningú i és força avorrida. Aviat els anuncis, on apareix el cotxe que vol comprar-se. Per sorpresa la conductora que el presenta és clavada a ella i, per més inri, l’altre dia, quan va anar a una fira de cotxes, el noi que el promocionava mig despullat s’assemblava al pare!

Cansada de la televisió, truca a una amiga i baixa al bar de sempre per fer una cervesa, mentre el pare fa el sopar. Avui el bar és diferent; no per la gent que hi ha –perquè, com sempre, està ple de les dones del barri que sovint beuen un pèl massa mentre juguen a algun joc de taula–, sinó que és diferent perquè els cambrers van en roba interior. L’home que regenta el bar ho ha decidit per atraure més clientes. És una iniciativa que està molt bé! Malgrat això, els col·lectius d’homes que lluiten, diuen, per les seves llibertats com a

sexe en un món clarament matriarcal s’han tornat a queixar... que pesats! Avui, dia de l’home treballador, data recordada perquè una empresària va cremar els seus treballadors d’una fàbrica d’homes de no sé on, es revolucionaran més encara. Pobres, no sé en quin món viuen... com si no estiguéssim acostumades a veure homes mig despullats per les carreteres! (que per cert, a veure quan les nostres alcaldesses o les nostres presidentes fan alguna cosa al respecte! És denigrant!)

color de l’habitació rosa o blau, les joguines...

Què farem si els nens sempre han jugat amb nins i prínceps roses, i les nenes amb cotxes, espases i guerreres? És cosa de natura i és normal: sempre ha estat així per alguna cosa.

Fa una setmana, juntament amb la notícia d’un bar que ofertava el servei d’esmorzars amb dones amb poca roba, se’n publicava una altra que deia que el 33% de les dones a Europa era conscient d’haver patit sexisme o masclisme en algun moment de la seva vida.

El 33% de les dones a Europa era conscient d’haver patit sexisme

Cal canviar el context de les coses, per adonar-nos de les discriminacions

Avui surto de festa amb les amigues. Som dues noies i quatre nois: ells, com sempre, entraran gratis als locals –després diran que es discrimina! En canvi, les noies hem de pagar –quina barra i quina sort els paios! Ara, no penso entrar a cap lloc on no hi hagi nois!

Sempre va bé presumir de les amigues si et lligues un bon paquet.

El matriarcat, diuen... Simplement, els homes i les dones som diferents. Ho som des de ben petites! De fet, abans de néixer i tot! El

La demanda social d’aquest tipus d’ambients, demostrada en l’augment de clients en aquest establiment, no sols fa que es perduri la imatge de la figura de la dona com la d’un ésser al servei d’un altre; sinó que ens debilita com a societat i ens aboca a entendre situacions tan discriminatòries com les descrites.

Sovint cal canviar el context de les coses, per tal d’adonar-nos de les discriminacions i poder canviar, a poc a poc, les mancances del passat.

‘Spoilers’ des de la platja El col·lectiu de periodistes de Tarragona va poder apropar-se, ahir dimecres, al rodatge de la pel·lícula Segon Origen que es du a terme a prop del Càmping Las Palmeras, a la Platja Llarga. Així, entre sorra, vent i sol es va poder presenciar com alguns dels protagonistes escenificaven seqüències inèdites als ulls de la societat. El desplegament periodístic va servir perquè el director, Carles Porta, expliqués l’entramat de la pel·lícula. Ara bé, la principal novetat del film és la presència d’un tercer personatge que no apareixia en l’obra de Manuel de Pedrolo, encarnat per l’intrèpid Sergi López. Aquest, va aconseguir distreure als periodistes durant la breu roda de premsa. El vilanoví va aconseguir que a la seva cap de comunicació se li posessin els pèls de punta, ja que va estar a punt de desvetllar tots els misteris d’aquest personatge i va deixar escapar algun spoiler. Així, López es va convertir de nou en el protagonista de la festa en un estira i arronsa entre periodistes i l’estressada cap de premsa.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Rafa Marrasé, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez.

Especials: Laura Gómez.

Tancament: Mario López.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

TRIBUNA

El comerç de Reus Ernest Juncosa Unió de Botiguers de Reus

Com a president de la Unió de Botiguers de Reus, i com a propietari d’un comerç a la nostra ciutat, vull posar de manifest, que el nostre sector, el del comerç al detall, actualment està patint una situació complicada econòmicament.

Són temps difícils que fan que els botiguers, en alguns moments ens plantegem seguir amb les portes obertes del nostre establiment, impuls que es veu frenat per l’esperit botiguer, que és el que està latent en tot moment, i fa que seguim endavant. Tot

i la situació en la qual ens trobem, Reus pot presumir de tenir un comerç de proximitat actiu, que té la capacitat de conviure amb les grans superfícies que s’han instaurat al territori. El comerç s’ha de reinventar davant tots

Són temps difícils que fan que els botiguers ens plantegem seguir

la ciutat, un exemple és la campanya d’estiu del Reus Shopping Day. El que fa uns anys, aquesta acció d’estiu representava una petita part dels nostres ingressos com a botiguers, ara s’ha traduït en un increment important,

El comerç s’ha de reinventar davant de tots els canvis que es produeixen a la societat

els canvis que es produeixen a la societat, i la clau pot estar en l’especialització i en aconseguir l’excel·lència en el tracte amb el client.

Així mateix, cal fer esment, que tenim la sort que l’administració local, conjuntament amb la Unió de Botiguers, fa diferents accions per tal de dinamitzar el comerç de

i és el que ens aporta el turisme que arriba al nostre aeroport, en especial el rus.

El meu desig és continuar vetllant pels interessos dels nostres botiguers, i entre tots hem de fer ressò, perquè Reus segueixi sent la Capital Comercial de les nostres comarques.

però també el tracte humà i exquisit que hem rebut. Hi ha paraules, gestos, mirades, companyies... que mai no s’obliden. Des d’aquestes línies volem també fer una crida a qui correspongui a no escatimar recursos en un servei que aconsegueix fer autèntics miracles. A tots moltes gràcies. El Joan ja no és físicament entre nosaltres, però sempre el sentirem i ell, des del cel, ens tindrà a tots presents.

Maite Monllaó i Xavier Vallés Reus

como la inmersión monolingüe que se basa en excluir de las escuelas a la lengua que hablamos la mitad de la sociedad es supuestamente un modelo de cohesión de la sociedad. Hasta un niño de pocos años entiende que dejar fuera a la mitad es excluir y no cohesionar. Y ahora tenemos que aguantar su victimismo porque un triste 25% de la enseñanza se dé en lengua española. ¿Qué grave daño le puede producir a un alumno aprender, por ejemplo, tres asignaturas en español, una lengua internacional y hablada por cientos de millones de personas, cuando tiene otras nueve en catalán? Cataluña tiene una gran riqueza con el bilingüismo. Aprovechémosla y no la despreciemos, como algunos pretenden.

Maria Raga Salou

CARTES

Agraïment a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona El dia 5 de novembre, molt abans del que esperàvem, naixia a l’Hospital Joan XXIII el nostre fill Joan. El seu baix pes i la seva prematuritat extrema preveien un camí complicat i un final incert. Just al cap de quatre mesos, després d’una lluita llarga i difícil, el Joan es convertia en un angelet del cel. Van ser quatre mesos intensos viscuts a la UCI Neonatal de l’HJ23. Malgrat que el final no va ser el que desitjàvem, volem mostrar el nostre agraïment a tots els professionals que ens van atendre, començant per l’equip de ginecologia i obstetrícia i el personal de la planta 4 i continuant per tot l’equip que es va fer càrrec del Joan durant la seva curta vida. Volem destacar la seva professionalitat, la gran preparació de l’equip i la unitat,

Agraïment a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Cuando escucho el discurso oficial del gobierno catalán sobre la inmersión lingüística no puedo dejar de pensar que me están tomando el pelo. Resulta que un sistema

DEFUNCIONS DEFUNCIONS

Tarragona Maria Diaz Ros. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà a Tarragona.

Modesto Briones Sotos.

Ha mort a l’edat de 76 anys.

El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a Nuestra Señora del Loreto.

Candelario Molina Gómez. Ha mort a l’edat de 56 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l’església de Santa Tecla de Camp Clar.

Rosi Campos Gil. Ha mort a l’edat de 51 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Fructuós.

Reus Manuel Sanz Ortega. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Francesc.

Antonia Camacho Cidoncha. El seu funeral serà avui a les 10:30h a l’església de Sant Bernat.

Teresa Ramos Ortíz. El seu funeral serà avui a les 12h a l’església de Crist Rei. Antonio Moya Amaya. El seu funeral serà avui a les 15:30h a l’església de Sant Francesc.

13/03/2014 diarimés

19

20

diarimés 13/03/2014

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Mercuri i Venus us donaran l’opció de viure moments idíl·lics, sensuals i divertits. Busqueu una activitat que us serveixi de teràpia.

Provocareu els esdeveniments, tindreu perspicàcia, imaginació i creativitat. Utilitzeu el talent per viure l’amor, és fonamental.

Avui l’ego serà molt for t. El temps que dediqueu a la cura del cos i de la imatge no serà en va, li traureu beneficis ben aviat.

Hi ha bogeries que mereixen la pena viure i a les quals no es pot renunciar. Si aneu mirant els núvols podeu tenir problemes.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Avui estareu molt perceptius. L a Lluna transitant pel vostre signe us concedirà una sensibilitat molt desenvolupada i especial.

Avui us expressareu de forma clara i contundent. El trànsit del Sol us donarà una extraordinària vitalitat per als assumptes d’amor.

El trànsit de Venus i Mercuri per la casa cinquena ho posarà tot a favor. La identitat personal es reflectirà en els ulls dels altres.

Seria interessant emprendre nous projectes amb la vostra parella. Si manteniu una actitud passiva acabareu amb problemes.

SAGITARI

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Roderic, Salomó, Patrícia i Ramir.

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Confieu en el talent i en el poder de seducció. Els astres us poden atrapar amb diverses sorpreses.

No us quedeu a casa asseguts.

El s a ssumptes de l’amor seran alegres i estimulants. Apareixerà una cosa nova amb l’al·licient de la passió , del joc i de la fantasia.

Us veureu sobrepassats per certa actitud d’algú proper. Si us mostreu positius molts dels problemes adquireixen un altre valor.

En l’amor passeu per un moment especial. Traureu de dins el millor que teniu. No deixeu per demà el que pugueu solucionar avui.

AGENDA REUS. Jornades d’història «Joan Prim i Prats, personalitat política i militar». Fins dissabte al Centre de Lectura.

TARRAGONA. Documental: Dones de Tabacalera, un temps i uns espais de memòria. A les 18h a la sala d’actes de l’Antiga Audiència.

VALLS. Conferència: Avantatges de l’exercici físic per a la salut, a càrrec del Dr. Albert Gómez Sorribes, gerent de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, i Marta Ferrusola. A les 18h a la Casa de Cultura.

REUS. Concert del cantautor basc Jabier Muguruza. A les 22h a Cal Massó.

FARMÀCIES TARRAGONA: - Fernández Cabré, Mª Esther - Pere Martell, 5 977.21.97.04 (24 hores) - Ciutat, R. i Molero, H - Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta) - 977.54.31.89 (Diürn) - Garcia - Plana CB - Sant Benildo, 10, Urb.La Granja (Torreforta) - 977.54.97.90 (Diürn) REUS: - Pellicer CB - Av. Mediterrani, 1 - 977.75.58.17 / 977.75.76.23 (urgències) (Diürn) - Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores) TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:50 La Riera 16:39 Divendres 18:37 Els misteris d’en Murdoch 19:30 Espai Terra 20:06 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:58 Amb ulls de nen 22:38 Polònia 23:17 Els visitants 00:05 Els visitants 00:56 Lost girl 01:38 Doctor Who 02:24 Dues dones divines 02:57 Cava de Blues

15:21 Bola de drac Z 16:11 One piece 16:37 El llibre de la selva 17:01 mic 3 17:50 Una mà de contes 17:58 L’Spirou petit 18:16 Geronimo Stilton 18:45 Els pingüins de Madagascar 19:30 Info k 19:46 La casa d’Anubis 20:13 Tom i Jerry 20:55 Bola de drac GT 21:23 La Riera 22:05 Cinema 3 22:44 Sala 33 00:26 Extres 00:34 Nous exploradors 01:29 Cultures vives

11:03 Vestits d’arreu del món 11:54 La Xina salvatge 12:43 El millor d’Austràlia 13:35 A taula 14:02 Les aventures culinàries de Sarah Wiener 14:30 Ciclisme 16:26 Temps de neu 16:53 Rutes mítiques 17:45 El Pacífic del sud 18:34 El millor d’Austràlia 20:00 Esport Club 21:10 Futbol sala 21:57 Temps de neu 22:08 Futbol sala 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Efectivament 01:33 Tot l’esport 01:57 Documental

TVE1

TV2

ANTENA3

03:45 TVE es música 06:00 Noticias 24H 06:30 Telediario Matinal 08:30 Los desayunos de TVE 10:05 La mañana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:05 Entre todos 18:45 España directo 20:30 Corazón 21:00 Telediario 2 22:15 El tiempo 22:30 Cuéntame cómo pasó 23:45 La noche del Telediario 00:30 Ochéntame otra vez 01:20 El debate de La 1 02:50 La noche en 24H 04:40 TVE es música

11:55 Para todos La 2 13:40 Don Matteo 14:40 La odisea de la especie 15:30 Saber y ganar 16:05 Grandes documentales 17:05 Grandes documentales 18:00 Homo Sapiens 18:50 Para todos La 2 20:20 Don Matteo 21:15 Docufilia 22:00 Carnaval de Gran Canaria 00:15 La 2 Noticias 00:45 Días de cine 01:45 Conciertos de Radio-3 02:20 Fiesta Suprema 02:50 Documental 03:40 El escarabajo verde 04:10 TVE es música 06:30 That’s English 07:00 Documental

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Espejo Público 12:15 Karlos Arguiñano 12:50 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 14:30 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 El tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:30 El secreto de Puente Viejo 18:45 ¡Ahora caigo!

20:00 Atrapa un millón 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:40 La previsión de las 9 21:45 El hormiguero 3.0 22:40 Tu cara me suena 01:45 Los más 02:30 Ganing Casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:30 O el perro o yo 09:30 Alerta Cobra 10:30 Alerta Cobra 11:30 Alerta Cobra 12:20 Las mañanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 14:45 Deportes Cuatro 15:45 Ciega a citas 16:45 Castle 17:30 Castle 18:30 Hawai 5.0 19:15 Hawai 5.0 20:00 Noticias Cuatro 20:45 Europa League:

Sevilla-Betis 23:00 Elementary 23:50 Castle 00:45 Castle 01:40 Castle 02:15 House

02:15 Premier casino 05:00 Fusión sonora 06:25 Zumba GH Edition 06:30 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 16:00 Sálvame diario 20:15 Pasapalabra 21:05 Informativos Telecinco 22:00 La Voz Kids 01:20 Making Of 01:45 Premier casino 05:00 Fusión sonora 06:25 Zumba GH Edition 06:30 Informativos Telecinco matinal

02:30 Minutos musicales 06:00 laSexta en concierto 07:45 Al rojo vivo 09:30 Crímenes imperfectos 10:30 Informe criminal 11:30 Investigadores forenses 12:20 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:45 laSexta Meteo 21:00 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Cine: Underworld: Evolution 00:20 En el aire 01:45 Ganing Casino 02:15 Minutos musicales

CANAL REUS TV

TAC 12

NITRO

13:30 Avui per demà. Redifusió 14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 La setmana Mira’t 15:00 Notícies 15:30 El cercle virtuós. Redifusió 16:00 Notícies 16:30 Aventura’t. Redifusió 17:00 Notícies 17:30 La setmana Mira’t 18:00 Notícies 18:30 Gaudeix la festa. Redifusió 19:00 Notícies 19:30 Avui per demà 20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa 21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió 22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió 23:00 Notícies

10:30 12 Qüestions 11:30 El Problema de Gettier 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 El Problema de Gettier 13:00 12 Qüestions 14:00 Noticies 12 14:30 12 Qüestions 15:30 El Problema de Gettier 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Noticies 12 18:30 12 Qüestions 19:30 Esports en xarxa 20:00 ESPECIAL:

GALA PREMIS

ENDERROCK 2014 22:30 Noticies 12 23:00 Informatiu El Punt al Dia

06:00 Impacto Total 07:00 Zoorprendente 07:30 Teletienda 11:00 Impacto Total 12:00 Walker 12:45 Walker 13:30 El equipo A 14:28 El equipo A 15:15 Cine: Icarus 17:00 Ley y Orden 17:50 Ley y Orden 18:40 Walker 19:30 Walker 20:20 Sin rastro 21:15 Sin rastro 22:10 Rizzoli & Isles 23:05 Rizzoli & Isles 00:00 El chiringuito de jugones 02:30 Mundial de Fórmula 1 04:00 Ganing Casino

CANAL 33

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 La ladrona de libros 16.30 1 El médico 19.00 - 22.00 1 Jack Ryan 00.45 2 Philomena 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 3 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.15 - 18.15 3 300: El origen de un imperio 20.15 - 22.30 - 00.30 4 El poder del dinero 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 5 Her 17.00 - 19.30 - 22.00 - 22.40 - 00.30 6 Frozen: el reino del hielo 16.00 6 Blue jasmine 18.00 6 Cuento de invierno 20.00 - 22.15 - 00.30 7 Robocop 16.00 - 18.15 - 22.15 - 00.40 7 Gravity - 3D - 20.30 - 22.25 - 00.25 8 Lluvia de albóndigas 2 16.00 8 Nebraska 17.45 8 Vivir es fácil cerrando los ojos 20.00 9 Emperador 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 0.45 10 12 Años de esclavitud 16.30 - 19.15 - 22.00 - 0.30 11 El lobo de Wall Street 16.10 - 19.25 - 22.00 - Golfa: 22.45 12 La legopelícula 16.00 - 18.00 12 La gran estafa americana 20.00 - 22.40 13 Las aventuras de Peabody y sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 13 Òpera: lucrecia borgia de g. Donizetti 20.45 14 300: El origen de un imperio 17.00 - 19.15 - 22.00 15 Monuments men 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 16 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 00.45 YELMO PARC CENTRAL Robocop 12.10 Frozen: el reino del hielo 16.00 Philomena 18.15 - 20.15 Las aventuras de mr peabody y sherman -2D- 12.15 - 15.45 - 17.45 - 19.45 / dv i ds: 21.45 Las aventuras de mr peabody y sherman -3D- 12.00 - 16.15 - 18.15 Vivir es fácil con los ojos cerrados 00.20 El lobo de wall street 20.35 La legopelicula -2D- dv a dg:16.00 / dl a dj:15.45 / dv a dg: 18.30 La legopelicula -3D- 12.20 La gran estafa americana dl a dj: 17.50 12 Años de esclavitud 22.15 Lluvia de albóndigas 2 12.30 Nebraska dl a dj: 21.45 / 23.45 300: El origen de un imperio - 2D- 12.30 - 15.45 - 18.00 - 20.15 - 22.30 - 00.45 300: El origen de un imperio - 3D- 20.30 - 22.45 - 00.50 La ladrona de libros 00.00 Monuments men 19.30 - 22.00 Her 17.00 Lluvia de albóndigas 2 12.30 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Frozen: el reino del hielo (digital) dl a dj: 18.00 / ds i dg: 16.00 1 300 El origen de un imperio (digital) 22.00 / dv i ds: 00.00 2 Monuments men (dig.) dv: 19.00 – 22.00 / ds i dg: 16.00 – 19.00 – 22.00 / dv i ds: 00.30 2 300 El origen de un imperio (digital) dl a dj: 18.15 – 20.30 – 22.40 3 Robocop (digital) 18.15 / ds i dj: 16.00 – 18.15 3 Blue jasmine (digital) 20.30 – 22.30 / dv i ds: 00.30 4 300 El origen de un imperio (digital) dv: 18.15 – 20.30 – 22.40 / ds i dg: 16.00 – 18.15 – 20.30 – 22.40 / dv i ds: 00.45 5 Las aventuras de Peabody y Sherman (digital) 18.00 – 20.00 – 22.00 / ds i dg: 16.00 – 18.00 – 20.00 – 22.00 / dv i ds: 00.00 6 Monuments men (digital) 17.30 – 20.00 – 22.30 7 El poder del dinero (digital) 18.15 – 22.40 / ds i dg: 16.00 – 18.15 – 22.40 / dv i ds: 00.45 7 Cuento de invierno (digital) 20.30 8 Vivir es fácil con los ojos cerrados (digital) 17.30 8 Lobo de Wall Street (digital) 20.00 / dv i ds: 23.30 9 12 Años de esclavitud (digital) 19.00 / ds i dg: 16.15 – 19.00 9 La gran estafa americana (digital) 22.00 / dv i ds: 00.30 10 La lego pelicula (digital) 18.30 / ds i dg: 16.30 – 18.30 10 Gravity 3-D 20.30 – 22.30 10 Jack Ryan (digital) dv i ds: 00.30 REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978) 1 300: El origen de un imperio 3D 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 2 Lego 16.00 - 18.15 2 Robocop 20.30 - 22.35 3 Monuments men 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 4 12 Años de esclavitud 16.00 - 18.30 - 22.15 5 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.15 - 20.30 5 La gran estafa americana 22.15 7 Agosto 16.00 - 18.15 7 Cuento de invierno 20.30 - 22.30 8 Gravity 16.00 - 18.15 8 El lobo de Wall Street 20.30 LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net) 1 El lobo de Wall Street 16.15 - 19.30 2 La gran estafa americana 16.20 - 19.15 - 22.10 3 La vida secreta de Walter Mitty 16.00 - 18.10 3 Jack Ryan: operación sombra 20.25 - 22.30 4 La ladrona de libros 16.15 - 19.15 - 22.00 5 Robocop 16.30 - 19.00 - 22.00 6 Monuments men 16.20 - 19.20 - 22.20 7 Nebraska 16.15 - 19.15 - 22.15 8 Al encuentro de Mr. Banks 16.10 - 19.00 - 22.00 9 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778) La gran estafa americana 16:15 12 años de esclavitud 19:10 - 22:00 Frozen Monuments men 16:30 - 19:00 - 21:30 El poder del dinero 16:00 - 18:05 - 20:15 - 22:20 Lego -digital- 15:50 - 17:50 En tierra de Maria 19:45 El lobo de Wall Street 22:00 Robocop 15:50 - 18:05 Blue Jasmine 20:30 Cuento de invierno 22:25 300: El origen de un imperio 16:00 - 18:00 - 20:00 - 22:00 Las aventuras de Peabody y Sherman 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 Cuento de invierno 16:05 Gravity 3D 18:25 300: El origen de un imperio 3D-dimecres no es fara 20:15 - 22:15 Opera en diferit- Lucrecia Borgia- dimecres 12 20:45 Robocop

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre Recreatiu 18.30 (diumenge 16 de març)

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona

nes dobles con armarios empotrados, cocina equipada, amplio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 155.000€. Tel. 977 25 09 93

MASPUJOLS. A 50m del poble, terreny rústic encerclat de 2900m2, enjardinat amb masia rústica reconstruïda de 80m2, en 2 plantes (1 tipus golfes) piscina, aigua i llum per plaques solars.

Possibilitat de ampliació. Preu, 99.500€ Telf; 977.32.64.94615.620.161

REUS. PASSEIG SUNYER. Pis alt de 98m2 amb 3 habitacions dobles, 1 bany, cuina office, calefacció, ascensor. Balcó amb vistes al Passeig.

Preu; 124.500€ Telf: 977.32.64.94652.960.787

• Lloguer Ramón y Cajal, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 P. Rafel de Casanovas, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 1 bany, calefacció de gas, moblat, comunitat inclosa. 450 €/ mes. nouhabitatconfort.com - Telf.

977 22 90 96 - 609 309 507

SE ALQUILA CASA CHALET en Tarragona II, de OBRA NUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla.

Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

equipada, amueblado, Tel.977.25.09.93

450€.

Cervantes, àtic reformat de 1 dormitori, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, moblat, assolellat, calefacció, a/condicionat. Comunitat inclosa. 430 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERE MARTELL, 5 habitaciones, s/muebles, parking, 650€.

Tel.977.25.09.93 DISPONEMOS DE PISOS EN ALQUILER con y sin muebles a partir de 300€. Tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings, Terrenys VENTA DE TRASTEROS Y PARKINGS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!.

Varios tamaños.

977.21.47.13

TORRENOVA-TORREFORTA, 4 habitaciones, 2 baños, gran salón comedor, cocina muy amplia, parking, piscina, tenis, amueblado, 525€. Tel.977.25.09.93

TORRENOVA , compra inteligente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, comedor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 130.000€. Tel.977.25.09.93 EL CATLLAR ¡¡¡MAGNÍFICA OCASIÓN!!!, Chalet individual, , 5 habitaciones, 2 baños, gran cocina comedor independiente, salón comedor muy amplio, garaje, piscina y jardín privado de 385 m2.

Sólo...175.000€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions SALOU ZONA ESTIVAL Y PUEBLO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para construir 1 o 2 casas. Desde 125.000€ Tel; 977.25.09.93 el rourell. Magnífico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 habitacio-

MontbriÓ del Camp.

Casa arranglarada de pocs anys, 170m2 amb 4 habitacions dobles, cuina-menjador, salá d’estar, 2 banys, calefacció. Garatje per 2 cotxes i jardí privat. Consultar coindicions. Preu, 142.000€ Possibilitat de lloguer amb opció a compra.

Telf; 977.32.64.94615.620.161

PALLARESOS JUNTO AL PUEBLO, casa con jardín. De 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena calidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

FAMILIA CATALANA busca piso alquiler 200€ mes Junio. Tel. 667.466.970

SE ALQUILAN PISOS NUEVOS EN TARRAGONA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes.

Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/ mes. 977.21.47.13. royal. promysa.com

C/ Girona, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro i galeria, 2 banys, ascensor i comunitat inclosa. 500 €/ mes. nouhabitatconfort.com - Telf.

977 22 90 96 - 609 309 507 RAMON Y CAJAL. piso 4 habitaciones, salón comedor, 2 baños, cocina con galería, exterior, terraza a la calle. 450€. Tel.977.25.09.93 CALLE ESPINAC, NUEVO, 2 habitaciones, 1 baño, cocina

Perafort, casa de poble de 3 dorm., sala-menjador amb terrassa, cuina amb galeria, 1 bany, calefacció, moblada i comunitat inclosa. 420 €/ mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 2118.- Vila-seca-Era del Delme, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 El Vendrell-El Pèlag, c/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk .

267,25 i 327,25 €/mes. nouhabitatconfort. com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS. AVGDA. DOCTOR VILA-SECA. Àtic de 120m2 de 4 habitacions, 2 banys complets, menjador amb sortida a terrassa de 10m2, molt assolejat, ascensor, Opció a plaça d’aparcament al mateix edifici. Lloguer; 650€ comunitat inclosa. Telf: 615.620.161977.32.64.94

CALLE LEÓN, 2 habitaciones, cocina comedor, baño, amueblado, 300€. Tel.977.25.09.93

SP i SP– Bloc St. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, assolellat. Comunitat inclosa. 370 €/ mes nouhabitatconfort.com - Telf.

977 22 90 96 - 609 309 507

Reus, St. Magí Alegre, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comunitat inclosa.

450 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions LA PINEDA. PISOS NUEVOS Con muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones.

2 baños. Cocina independiente.

Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 525 € con posibilidad de parking. Te: 977 25 09 93 ALQUILO HABITACIÓN REUS. Tel: 657.493.292

REUS. Llogo habitació. Tel: 678.919.461 Reus-Màs Iglesias, c/ Bernat Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Alforja, pis s/nou de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclosa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 REUS. PASSEIG PRIM. Pis de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. Totalment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Vila-seca, El Castell, pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electrodomèstics, 1 bany, aire/condicionat, ascensor, comunitat inclosa.

350 €/mes. Opció mobles + 50€, i també opció pk i traster nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Salou-Emprius Sud, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings, Locals TARRAGONA. SANT PERE i SANT PAU. Local en C/ Blanca d´Anjou / Violant D´Hongria. Superficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-2179-50.

TARRAGONA. c/ Salvador Espriu., Local de 204 m2. Instalación eléctrica. Aire acondicionado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/ mes. Telf. 977.21.79.50

Despachos en alquiler a partir de 150€/mes. Alquila la superficie que precises, junto Rambla Nova, aire acondicionado y plaza de garaje. Gastos de comunidad, luz y agua incluidos. Tel. 629.636.310

REUS. PETIT LOCAL/ TR ASTER/GUARDAMOBLES. 55€.

666.140.989

SE ALQUILA D E S PA C H O OFICINA en el vivero empresarial del complejo RoyalTarraco. El vivero d i s p o n e d e 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo.

Desde 150€/mes.

977.21.47.13

TARRAGONA. En Av. Roma, Local de 275 m2. Totalmente equipado. Despachos. Sala de reuniones y archivo. Lavabos.

13/03/2014 diarimés

21

A/A. Telecomunicaciones. Telf.

977.21.79.50 TARRAGONA. Alquilo dos parkings grandes: Avda. Andorra, Ferré i Durán cerca Jaime I, 70e. Noches . Tel. 629.824.236

Reus. Zona Cines Reus Laurens. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i permisos vigents. Capacitat de fins a 200 començals, doble accés. Sense traspás. Lloguer; 1500€.

Telf; 977.32.64.94615.620.161

LOCAL COMERCIAL EN TARRAGONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs Reus. Zona Cap, Horts de Miró bar de 60m2 en plé funcionament i equipat, terrassa davant plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer; 550€ al mes. Telf.; 615.620.161977.32.64.94 REUS. PANADERIA-POLLOS ASADOS. Maquinaria. Clientela fija. 13.000€ negociables. Tel: 680.419.960

22

diarimés 13/03/2014

SE TRASPASA CAFETERIA-RESTAURANTE en Tarragona, zona centro. Instalaciones y maquinaria nuevas. Tel: 619.283.818

TREBALL PREVISORA BILBAINA SEGUROS desea incorporar un asesor/a, cobrador/a. Incorporación SS.SS. Edad 25-40a. Tel. 977 24.45.31 se precisa dependienta con experiencia en el sector del mueble. Interesadas enviar CV a dontresilloreus@hotmail.com COMPAÑÍA ASEGURADORA selecciona jefe de equipo. Tel. 638.303.836 Necessitem operaris per fàbrica. Valorarem coneixements control qualitat, carnet C, etc. llocdetreball@gmail. com

REUS. Se ofrece señora para limpieza 6€/hora. Tel. 698.302.482

REFORMES ALBAÑILERIA. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr.Codina.

Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935 PERSIANAS – VENTANAS- MOSQUITERAS. Reparaciones, venta PVC, aluminio. Tel: 667.242.199 – JosePINTORES-ALBAÑILES. supuestos económicos.

600.776.788

PreTel.

CLASSIFICATS hipnoterapia. orientacion psicológica y espiritual. sanación espiritual. armonización psicofísica.

ESTRÉS, ANSIEDAD. Llamar de 13 - 15 h. Tel: 622.625.055

MAESTRO TOURENA. Soluciona todos problemas: amorosos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡RESULTADOS 2 DÍAS!! Tel: 610.324.179

ALTRES INGRESOS EXTRAS Actividad independiente Nombre, localidad y teléfono a j.francesc@ outlook.com

COMPRO PRUDIX

¿NECESITAS DINERO? COMPRAMOS ORO. HACEMOS EMPEÑOS. MÁXIMA VALORACIÓN. DINERO AL INSTANTE. (Sin engaños) REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24 VENDRELL - Benvingut Socias , 32 Tel: 977 18.15.15 SERIEDAD y DISCRECIÓN

AMISTAT

COCINAS, BAÑOS, instalaciones, pintura y MANTENIMIENTO DE VIVIENDAS. Presupuesto cerrado, sin sorpresas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

SOFIA. Española, atractiva, Todos servicios. Salou. Tel: 698.371.676

COMPRO COCHES FURGONETAS.

No importa estado.

Con/Sin embargo, deudas 698.828.641

MASSATGES MAYKA CATALANA. Masaje diferente... Disfruta mis manos ¡¡ Explosivo final!! Tel. 692.780.087 NATALIA CAP SALOU. Masaje profesional. Todos servicios.

Sin prisas. Económico. Discreto. Salidas. FINAL FELIZ...!!. Tel. 628.892.397

SOFIA ESPAÑOLA 34 a. MASAJE SENSUAL, ERÓTICA. Servicios sin límite. SALOU 688.488.620 MASSATGE RELAX particular per pocs dies. Hores concertades. Tel. 636.172.823

MÓNICA francés natural. Besucona. Tel: 653.613.385

TAROT TAROT EVA. Cartomancia y videncia. - 1 h. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864.

CASA CRISTINA. Juventud y madurez. Toda clase servicios.

Complacientes a tope!!! Tel: 977 21.49.29

SALOU. MASAJE TANTRA. Sexo tántrico. Madura implicada. Tel: 605.138.557 REUS. MERITXELL catalana, madura. Tel: 688 313 590 RAÚL. Sensual, fiestero. Apartamento privado. Tel: 660.851.172

“CASA ANA”. Madurita española, LUCÍA 28 mulatita. 25€ completo. Reus. Tel: 659.377.652 URGEN CHICAS por demanda de clientela. Tel. 636.545.344 FRANCESA con clase. Caliente. Sin prisas. Reus. Tel: 665.351.193 SILVIA 20 años. Estudiante. No profesional. Máxima discreción.

Reus. Tel: 602.431.552 LATINA cariñosa, masaje en camilla, sin prisas. Económico.

Salidas. Tel. 691.782.692 15 EUROS. Catalana madurita, delgadita. Tarragona. Tel: 680.907.818 CARIÑOSA, DISCRETA, besucona, rellenita 160p. 24h. Reus. Tel: 633.536.079 ELENA masajista erótica ,sexy, morbosa, dulce, cariñosa. Tel: 688 369 042

ANDALUZA 47a. Conejito peludo. Tel: 602.627.628

PRECIOSA JOVENCITA, piel dorada, pequeñita, cariñosa. Tel. 603.16.38.15

ORIENTAL. Solita. 20€. Tel: 667.031.918

URGEN CHICAS PISO RELAX .Tarragona- Vilafortuny Tel: 692.863.983 CASA CASANOVAS. Nuevas chicas en Reus!!! Tel: 625.684.107 RUSA MORBOSA 20 años.

692.426.496 SALOU

ALBA. Recibo sola, selecto, Discreto. Reus. Tel: 698.280.616 ESTHER CUBANA. Reus. Francés natural. Todos los servicios. Tel: 622.924.480 Chico caliente para mujeres.

Tel. 688.376.976 ¡¡REALMENTE SOLA y DESNUDA!!. 20€ completo. Reus. 24 hrs.

Tel: 634.838.843

MASAJISTA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Reus. Todos los servicios.

699.242.637

CHICAS TARRAGONA. 3 Amiguitas morbosillas, para complacer tus deseos. Tel: 97754.20.21

GUAPA RUBIA explosiva DIANA. Tel: 648.514.855 -24hrs-

NOVEDAD VICTORIA. Madurita portuguesa 45 a. Todos los servicios. Tel: 697.928.954

MARY CURVAS XXL. 24h. Tel: 672.821.511 SALOU. RUSA 29a. ESPAÑOLA 32a. Te esperan para realizar masajes 4 manos. Salidas. Tel: 611.340.889 JOVEN, masajista profesional.

Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

DOS AMIGAS MORBOSAS. Tel: 688.378.507

¡¡¡TODO SIN...!!! ALINA italiana.

20€ completo. 24h. Reus. Tel: 625.837.798

CASA PILI. ¡¡Las mejores chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

AGENCIA MAISOL. Vols trobar la teva parella estable? Club d´amics. 695.410.052. www.maisol.com

AINHOA ESPAÑOLA, muy implicada, pechugona. Todos los servicios. Reus. Tel. 619.632.463

-50€ - 1 HORA- Chica atractiva. Salou.

646.335.688

RELAX

Tapicero rápido, económico. Clásico profesional. Tel. 691.586.879.

Rellenita, madurita. Sí a todo… Tel: 693.731.224 MARÍA RUMANA. Nueva dirección. Tel: 604.127.504

MASAJISTA TITULADA. Terapéutico, sensitivo, 16e. Confirmar. Tel. 647.757.630 - Zona Joan XXIII

PROFESSIONALS

ELLIO de ANGELIS. Mentalista, armonización psicofísica real. ¡¡LLÁMAME!! ó espera y desespera.

Tel. 674.460.140. Presencial

MOTOR

LA PINEDA. ESPAÑOLA. Discreto. Tel: 689.948.342 BUSCO CHICAS Latinas – Españolas. Tel: 698.288.952 LAURA 24 años. No profesional. Recibo sola. Cambrils. Tel: 667.386.742 Abuelita supermimosa, cachondísima. Tel. 602.591.791 DAVID para 626.856.386

mujeres.

Tel.

LAIA ó CARMEN - REUS catalana independiente, besos de cine con lengua. Tel. 693.985.896

MIREIA catalana. 25 añitos.

Novedad Reus!!!. Tel: 605.201.195 FORTUNATA y JACINTA. Elegantes, amables, sensuales. Somos dos amigas de 45 y 50 años.

Queremos probar en este oficio.

Para encuentros ocasionales. Exigimos màxima discreción. Baix Camp. Tel: 655.323.366 Reus. NICOL y SUS CHICAS 30e. Tel. 698.788.062

NOVEDAD DESDE 30€. Francés natural.

Salou. 655.139.805

Vendrell. NOVEDAD MARTA. Madurita, atractiva, sensual. Pechos inolvidables. Iniciándome.

Tel: 674.244.966

SARA jovencita. Complaciente, muy completa. Francés sin.30€. Tarragona. Tel: 602.485.492

CASADA JOVEN ESPAÑOLA diablilla privado. Creixell.

691.087.230

KARLA. Sexy, ardiente. Diviértete conmigo!!. Todo sí a solas. 602.071.379

RUSA 35 Guapa, rellenita, pechos grandes. MASAJISTA ERÓTICA, SEXUAL, TANTRICO. Servicios todos SALOU...

611.340.889 JOVEN POLAQUITA sexy ANNA 19 añitos. Tel: 650.801.498 - 24 hrsJESSICA 21 añitos. Completa. Tel: 638.185.062 – 24 hrsMADURITA. Recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293 SE NECESITAN CHICAS JOVENCITAS piso Relax 24h. Tarragona.

Tel: 671.156.942 SALOU. DOS AMIGAS 29-31a.

Todos los servicios. Salidas. Tel. 688.488.620

JOVEN BRASILEÑA caliente MÓNICA. Tel: 681.065.772 - 24 hrs-

LA MÁS VICIOSA MENTE!!!. OLGA 648.726.243

NATURALrusa. Tel:

Vendrell. NOVEDAD VERÓNICA. Atractiva, sensual, simpática.

Todos los servicios. Piso privado.

Tel: 647.254.331

TRAVESTI 30€. Sin prisas, sin tabús y a pelo. Reus. Tel: 697.630.642

BOQUITA VICIOSA MARISA. Tel: 638.076.098

JOVENCITA FIESTERA. CRISTINA Todo en sexo... 24 h. Tel: 636.737.720

20€ SEXO. Rubia-Morena. Tel: 637.078.372

SEGUR ANITA 21a, delgadita.

Todos servicios. Tel. 671.334.346

Consulta cada dia l’edició online

Massatgista catalana eròtica, solament tardes. Tel. 634.09.70.83 ABUELA CACHONDA. Todo sí.

Tel: 642.740.412 Reus. CHICA ÁRABE. Con muchas ganas. Tel: 602.069.603 JOVEN PECHUGONA COMPLETA. SARA. 24h. Tel: 648.827.815 Tarragona.

Rubia 660.303.476, Morena 672.548.444, Latina 611.321.994, Española 651.045.359, Griego, Francés natural 657.966.004 . “24 hrs”. 977 11.20.90 Señora separada de 53 años en La Mora para señores solventes. Recibo sóla. Saray. Tel. 634.690.215 CHICAS CALIENTES buscan relaciones esporádicas. Tel. 803.523.321 AMA MARÍA, experta en principiantes. Todos los servicios de sado. Tel. 631.064.628 NURIA madureta catalana, dolça, afectuosa. Pis particular VIlanova i la geltrú. Tel: 610.589.727 SONIA . ¡¡¡Puro vicio!!. Reus.

Tel: 634.073.849 PILAR madurita de lujo, completísima. Tel. 622 400 299 Alquilo habitaciones por horas en Reus. Suites confortables para relax, especial parejas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697

CLASSIFICATS

13/03/2014 diarimés

23

24

diarimés 13/03/2014

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT

Marta Magrinyà Escriptora i comunicadora

OLÍVIA MOLET

Napi

La trama transcorre a indrets com la plaça Mercadal, l’antic Hotel de Londres o el carrer del Vent.

EL TEMPS

Patrocinat per:

Estat del cel Al terç sud estarà mig ennuvolat i a la resta del sector central del litoral i Prelitoral arribaran alguns intervals de núvols a partir de migdia. Al llarg de la tarda la nuvolositat minvarà, tot i que hi hauran núvols d’evolució al Pirineu. A la resta el cel estarà serè o poc ennuvolat.

16º

Màxima

8º

«Reus, com l’au fènix, ha tingut sempre la capacitat de renéixer de les cendres» La reusenca Marta Magrinyà publica ‘Llaços secrets’, una història d’intriga, valentia i amor en plena postguerra teixida a partir de records familiars

Mínima Precipitacions Fins a mig matí són possibles a l’extrem sud del territori.

Mónica Pérez

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

L’any 1947, un desconegut arriba a Reus provocant temibles sospites. Alhora, un nen troba una valuosa joia dins un refugi antiaeri. El fet desencadena una situació perillosa que unirà dos secrets i que forma l’argument de la quarta novel·la de Magrinyà (Reus, 1969). El llibre es presenta avui, a dos quarts de vuit, a la llibreria Galatea.

—Per què una postguerra i per què la de Reus?

—Em venia de gust fer una cosa de la ciutat, tinc records familiars d’aquella època i volia reflectir com la gent vivia a un moment complicat, perillós, amb dificultats, amb familiars a les presons o la por a les represàlies. Llavors, els meus pares eren petits, i per això tenia molta informació d’anècdotes d’aquell moment vinculades a Reus. La novel·la és ficció, però hi ha detalls reals.

—També ho són els escenaris.

—Es parla dels refugis antiaeris, dels públics i dels que la gent tenia als masos. Apareix la plaça Mercadal i l’Hotel de Londres, un hotel molt luxós que hi havia a davant del Teatre Fortuny a la plaça Prim i que té un paper molt important a la novel·la. També el carrer del Vent, el carrer Major...

Tenia a la ment una fotografia clara de com s’ havia viscut a la postguerra.

—A aquesta fotografia, s’hi pot veure una part positiva?

—El que més m’ha agradat

d’aquesta novel·la és reflectir les coses bones. Malgrat les dificultats que hi havia en aquells moments, i potser precisament per això, afloraven els millors gestos de les persones. També els pitjors, però m’agrada destacar els positius: com la gent s’ajudava, com se sobreposaven, intentaven mantenir la dignitat, lluitaven per prosperar en la misèria.

—Parla del caràcter reusenc.

—El típic dinamisme de Reus es va notar molt a la postguerra en aquest intent de recuperar-se de les penúries. Això ve de temps enrere, per totes les dificultats que ha passat la ciutat. Hi ha hagut diferents sectors econòmics que han donat molta prosperitat i el moment dels quals va acabar i va obligar a buscar alternatives.

La Guerra Civil va ser un trencament. Al llibre, volia reflectir com les persones van intentar tornar a aixecar la ciutat, la vida.

—Podria traçar-se algun tipus de paral·lelisme amb la situació econòmic actual?

—Potser ara la gent ha perdut una mica la capacitat de treballar junts i de tenir aquest esperit, d’ajudar-se per progressar.

Segueix havent l’esperit d’associacionisme. Per exemple, a Reus hi havia un velòdrom que van destruir durant la guerra, i la pròpia gent es va posar d’acord per construir-ne un altre.

—I van tirar endavant.

—Ens fa falta recuperar aquest orgull de ciutat. Reus, com l’au

Tot i les dificultats d’aquella època, i potser per això, afloraven els millors gestos de les persones fènix, sempre ha tingut la capacitat de renéixer de les cendres.

De fet, als anys 70, va tornar a ser líder en avicultura i en molts altres sectors. I això que, durant la guerra, pel fet que hi hagués l’aeròdrom i fàbriques de peces d’avions, va ser molt més castigada que altres ciutats i patia bombardeigs cada dia durant més de dos anys.

—Com s’ha tractat a Reus aquella memòria? A l’espera de l’adequació, el refugi de la Patacada segueix tancat.

—Hauria de ser més fàcil accedir als refugis i més senzill que els joves sabessin el que va passar en aquella època, perquè no crec que siguin realment conscient de com es va viure, especialment aquí. Anar a veure un refugi hauria de ser una activitat obligada, per saber què se sent havent-te d’amagar sota terra.

—La novel·la pot ser un primer pas per a això.

—Als lectors els sorprèn molt entrar en l’atmosfera d’aquells dies, en el blanc i negre, com la gent malgrat tot també feia broma. També hi ha una història d’amor, i un nen, i m’ha agradat molt veureu des dels seus ulls.