primera quinzena de febrer

EDITORIAL

Promeses i solucions en paper mullat

Amb les eleccions catalanes a la cantonada, sembla que les solucions per pal·liar els efectes del temporal Filomena es perllongaran en el temps, que ja va passar amb el temporal Gloria l’any passat. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, anunciaven ahir que la Generalitat posarà en marxa una taula de treball a la comarca del Priorat, en la qual participaran totes les administracions afectades pel temporal Filomena. L’objectiu de la taula serà el de coordinar totes les actuacions necessàries per revertir les afectacions de la nevada i recuperar, al més aviat possible, els efectes del temporal. El Govern també anunciava ahir que tornarà a demanar a l’Estat la creació d’una comissió mixta per actuar d’urgència i a mitjà i llarg termini al delta de l’Ebre, on el temporal ha malmès novament la barra del Trabucador. Per la seva banda, el PSC recordava ahir que qui té la competència i la responsabilitat pública de garantir el subministrament d’electricitat és el govern català i li’n reclamava explicacions al conseller d’Empresa, Ramon Tremosa. L’endemà d’un cap de setmana complex a algunes comarques de Tarragona, tot apunta que la lliçó apresa sobre les mancances en alguns territoris d’interior quedarà en paper mullat novament i només servirà per omplir promeses electorals.

+ CONFIDENCIAL

La Mussara nevada vista des de Reus

La nevada del temporal Filomena ha deixat fotografies molt poc habituals i pràcticament úniques. Com per exemple aquesta, de la Serra de la Mussara emblanquinada vista des de la ciutat de Reus.

TRIBUNA

Mas Pellicer: territorio comanche

EDUARDO NAVAS Membre de la junta directiva d’Entre Veïns

Pasan los años, pasan las legislaturas, pasan los regidores, y en Mas Pellicer todo sigue igual o peor. Llevamos años de promesas incumplidas, de fotografías vacías que solo sirven para postureo en las redes sociales, de palabras que esconden mentiras, de políticos mediocres, los de nuestra ciudad, que aparecen cada cuatro años para preguntarnos los problemas del barrio y ofrecernos soluciones mágicas que, como tales, no existen. La realidad es obstinada y deja en muy mal lugar a todos los que, con una responsabilidad pública, la de trabajar por su ciudad y sus vecinos, eso sí, con un buen sueldo que les pagamos entre todos, se dedican a escaquear el bulto.

Insistiré una vez más en los graves problemas de convivencia entre las diferentes culturas que mal conviven en el barrio, situación que evidencia una falta de planificación por parte de Servicios Sociales y Guardia Urbana, entre otros, y que pone de manifiesto que se han protegido a determinados colectivos, los considerados afines políticamente, perjudicando a otros; insisteremos en las decenas, sí decenas, de vehículos abandonados que se acumulan en nuestras calles ante la atenta mirada de la Guardia Urbana y sus mil y una excusas; y hablando de excusas, el récord absoluto se lo lleva Via Pública, que lleva años prometiendo mejoras en el alumbrado, en las aceras, en los bloques, sin que todavía haya una solución; o podemos incidir en los problemas de seguridad del barrio, con la triste actuación de la Guardia Urbana, que cerró la comisaria de proximidad sin avisarnos, una actuación que tampoco nos sorprende despues de tantos años de pasotismo; o podemos hablar de los conflictos en las comunidades de propietarios, de las ocupaciones

Des del barrio, un gran barrio, con gran gente, no nos cansaremos de pedir dignidad

ilegales, etcétera, etcétera

Probablemente alguien considere que exageramos y que no puede ser para tanto. A quien así lo piense le invitamos a vivir una semana en el barrio, si aguanta. Y el ayuntamiento claro que ha hecho muchas cosas: innumerables reuniones vacías de contenido, que se traducen en horas perdidas y que sólo sirven para que los responsables políticos las relacionen en sus memorias de gestión y cuelguen la foto en sus redes sociales. Antes, a veces, de vez en cuando se dejaban caer por el barrio, pero ahora ni eso. Mas Pellicer para ellos es territorio comanche y por aquí no asoman nada más que las ratas y los chorizos. Territorio comanche porque, como dice Anturo Pérez-Reverte, «tu instinto te dice que pares el coche y des media vuelta; donde siempre parece a punto de anochecer y caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos». Esta cita define mejor que nada la situación que estamos viviendo y eso que Pérez-Reverte no visitó el barrio.

Des del barrio, un gran barrio, con una gran gente, no nos cansaremos de pedir dignidad; de ser considerados como iguales respecto a otros barrios y no como un barrio de tercera; de reivindicar nuestro derecho básico de vivir en libertad, cívicamente, con los servicios mínimos cubiertos. Para ello nos ofrecemos para participar, a la vez que exigimos al ayuntamiento, una comunicación leal, una planificación conjunta de las actuaciones urgentes, una dignificación del barrio, una voluntad real de servir a nuestros vecinos, más allá de las palabras y las promesas incumplidas. Queremos, porque lo somos, ser un vecinos de Reus.

TRIBUNA

Neologismes (i II)

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General:

Carles Abelló

Cap de publicitat:

Contxi Joan

Disseny editorial:

Carles Magrané

Cap de distribució:

Jaume Cañada Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43005 TARRAGONA 43201 REUS 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

PAU VIDAL AMIC

L’any passat ho vam deixar a mig comparar les deu paraules llarguíssimes finalistes del Neologisme de l’Any (la més curta era un tetrasíl·lab) amb el mot que necessitem en català per a referir-nos als perfils que a les xarxes se segueixen mútuament, i que en anglès en diuen mutuals. El Termcat ja té registrat el concepte de «seguidors mutus», que al meu entendre s’acabarà reduint a un simple mutus.

La diferència és evident: l’usuari, la gent del carrer, té trendència a crear termes curts, ràpids, fàcilment reciclables en argòtics (i cada cop més, tal com en aquest cas, calcats de les llengües poderoses), mentre que el poder tira de creacions complexes, elaborades, com si fos una manera de discriminar estrats socials (és obvi que molta gent no arribarà mai a pronunciar bé, o potser ni tan sols a memoritzar, coses com traçabilitat o conspiranoia).

I vaig pel tercer fet que anunciava. Escrivint un article per a un altre mitjà, em vaig veure en la necessitat de crear un mot a partir de xandall, per descriure el que al meu parer implica la universalització d’aquesta peça de vestir. Aplicant els mecanismes habituals de derivació de mots, de seguida em van sortir xandallització i enxandallament, i al final em

L’usuari, la gent del carrer, té tendència a crear termes curts, ràpids

No he sabut mai per què, però és així. Malgrat la quantitat de substantius col·lectius que hem arribat a formar amb aquest sufix, el DIEC tot just en recull mitja dotzena.

On ens porta, finalment, aquesta coincidència dels tres fets? Doncs a rumiar una mica, tal com deia, sobre el fenoment de la

Per més canvis històrics que hi hagi hagut, el poder no deixa mai de controlar el llenguatge

vaig decantar pel segon perquè resultava més eufònic (sonava millor) per al sintagma que m’interessava: «l’enxandallament del món». Però em vaig quedar amb les ganes d’encunyar enxandallamenta, una variació popular que és probable que us soni familiar perquè es tracta d’un sufix que fem servir molt (cardamenta, escuramenta, pelamenta…). I si la vaig descartar va ser perquè sabia d’entrada que no tenia cap possibilitat d’aspirar a Neologisme de l’Any (passeu-me la ironia), atès que a l’autoritat lingüística no li fa gens el pes. creació lèxica. I a adonar-nos, a manera de conclusió provisional i revisable, que, per més canvis històrics que hi hagi hagut, el poder no deixa mai de controlar el llenguatge tant com pot. Perquè el llenguatge també és una forma de dominació, i si el volem combatre, més que revoltes de pa sucat amb oli («Jo parlo com em dona la gana» i aquests focs d’encenalls), el que és important és conèixer-lo. Saber bé les coses que diem, per què les diem i d’on surten. Teniu tot un any per provar-ho.

CARTES

Agraïment a tot el personal de la residencia STS

Cambrils

Benvolguts i benvolgudes. Amb aquest escrit vull fer un agraïment molt sincer a tot el personal de la residència STS Cambrils que durant tres anys heu estat cuidant a la meva tieta Teresa Boronat. Aquí, a la vostra residència, és on ella ha trobat la seva nova casa, els seus nous amics, la seva nova família. Em vau ajudar en tot des del primer moment, i vau saber captar com era ella des del minut zero. Li heu donat tranquil·litat, pau, amor, tendresa, moltes alegries, moltes festes... i, un llarg etcètera d’experiències positives. L’heu sabut tractar, torejar quan es posava pesada. Heu tingut una paciència de mil dimonis... Però, després de la seva mort, ens quedarem en tot el positiu que ella ens va donar i aportar. La recordarem com una persona molt alegre, amb les seves dites i acudits i, amb unes ganes de fer festa sempre; la showwoman. La vostra residència li ha aportat molta felicitat en els últims anys de la seva vida, i jo, n’estic molt agraïda a l’Emma, la Lidia, l’Esther, l’Eli, la Marga, l’Araceli, la Soledad i d’altres que segurament em deixo per anomenar de l’equip tècnic de la residència STS Cambrils i, per descomptat, els seus companys: com la Pilar, el Rafel i d’altres ... Que sé que la trobareu molt a faltar. Moltes gràcies, de tot cor, per haver-li fet de família. Us recordaré sempre.

Gemma Solé Boronat Neboda de Teresa Boronat