www.diarimes.com
30 d’octubre de 2015 núm. 27
CONSERVATORI
La ‘Tempesta Musical’ d’Alfred Rodríguez Picó captiva els estudiants L’home del temps de TV3 va impartir la conferència inaugural del curs. P13
L’Ajuntament de Vila-seca és el primer de Catalunya a tenir deute bancari zero
OLÍVIA MOLET
LIQUIDACIÓ El ple municipal aprovarà avui liquidar tots els préstecs pendents amb els bancs, per un import de 13,74 milions d’euros INVERSIONS Amb l’amortització de tot el deute bancari el consistori podrà destinar el superàvit pressupostari a inversions per al municipi. P4 SOCIETAT
La liquidació es començarà a fer efectiva aquest desembre. C.M.
CRISTINA AGUILAR
Les disfresses són una bona manera de fer riure.
Un taller ensenya a utilitzar el riure com a teràpia per al benestar físic i emocional L’activitat forma part dels actes programats amb motiu de la celebració de la Setmana del càncer de mama. P10 ACTUALITAT
Els pastissers confien que la Castanyada en dissabte els faci vendre més El panellet de pinyons tornarà a ser el rei per Tots Sants. P8
GALA BENÈFICA
Nancy Fabiola Herrera i Rubén Fernádez, un duo de luxe a la gala Solidària Es farà el pròxim 13 de novembre i les entrades ja estan a la venda. P11
El bon temps va acompanyar la celebració, que com mana la tradició es va fer a la finca on va néixer el sant local.
Els vila-secans es mantenen fidels al tradicional romiatge a Mas Calvó AMBIENT FESTIU Després de la tradicional missa i l’actuació dels Xiquets de Vila-seca, els assistents van poder visitar la casa on va néixer el sant i van degustar coca, xocolata i vi. P2
2
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
EL TEMA
SOCIETAT C.M.
Mas Calvó s’engalana per acollir el tradicional romiatge de Vila-seca Com ja és tradició, un bon nombre de vila-secans es van acostar fins a la finca per celebrar la diada del sant local C.M.
Cristina Serret
Malgrat que el dia 25 d’octubre es va despertar ennuvolat, als volts de les dotze del migdia el sol lluïa radiant a la finca Mas Calvó. Com ja és tradició, la família Ferrero va obrir-ne les portes per tal que els fidels, vinguts de Vilaseca i Reus, poguessin celebrar un any més la festivitat de Sant Bernat Calvó al lloc que el va veure néixer. Així, després que l’any passat la celebració es traslladés a Santes Creus amb motiu del vuitè aniversari de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó, enguany la cita ha recuperat l’espai que li és propi. Una tradició que agermana Tot i que el mas es troba dins del terme municipal de Reus, està sota la jurisdicció eclesiàstica de Vila-seca, motiu pel qual va ser el rector local qui va presidir la missa commemorativa que va encetar els actes de celebració. Entre el públic assistent hi havia una nombrosa representació del consistori vila-secà, així com l’alcalde de Reus, Josep Pellicer, i l’alcaldessa d’Aiguamúrcia, Fina Bartolí. Un cop acabada la celebració eucarística, van actuar els Xiquets de Vila-seca, que van descarregar un 3d6, un 4d6 i dos pilars de 4. Tot seguit es van obrir les portes de la casa nadiua de Sant Bernat, i tots els assistents
Jordi Vila, rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, va oficiar la missa solemne de la festivitat de Sant Bernat Calvó.
van poder passejar per les seves estances i contemplar-ne tots els racons. El romiatge a Mas Calvó es va cloure amb el tradicional tastet de coca amb sucre, xocolata i vi. Durant tot el matí la família Ferrero, amfitriona de la festa, va participar dels actes i va estar explicant als visitants tot allò que
els van demanar, sobretot qüestions relacionades amb la finca i el sant. Fill de Vila-seca Bernat Calvó va ser fill de propietaris rurals. Batejat a la parròquia de Vila-seca, hi va cursar els seus primers estudis, i posteriorment
va ordenar-se monjo cistercenc. Amb els anys arribà a ser abat de Santes Creus, bisbe de Vic, propulsor de la reforma eclesiàstica a Catalunya i conseller privat i amic íntim del rei Jaume I. L’església catòlica el va elevar a la condició de Sant Bernat Calvó segles després.
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va recordar que Bernat Calvó va ser un jove «inquiet i compromès amb el seu temps, que va arribar a esdevenir l’assessor del rei Jaume en les seves conquestes polítiques i militars, i responsable de la repoblació dels territoris conquerits, una tasca
d’una complexitat enorme». Poblet també va destacar el fet que, trobades com aquestes, serveixen per divulgar la figura de qui va ser «un personatge singular» entre els més petits, ja que és una bona manera de fer-los conèixer de primera mà la història local.
EL TEMA C.M.
mésvila-seca
3
30 d’octubre de 2015
C.M.
Mas Calvó és un edifici singular donat que és una mostra de gòtic català en l’àmbit rural, un fet poc habitual.
A la celebració hi van ser presents els alcaldes de Vila-seca, Reus i Aiguamúrcia. La festa es va acabar amb el tradicional repartiment de coca, xocolata i vi.
Els Xiquets de Vila-seca descarreguen el 3d6, el 4d6 i els dos pilars de quatre Els Xiquets de Vila-seca van ser els encarregats de tancar formalment el tradicional acte del romiatge fins a l’indret on va néixer Sant Bernat Calvó. La colla va
iniciar l’actuació amb un 3 de 6, que es va plantar i descarregar sense especials complicacions. Posteriorment va oferir un 4 de 6 a la segona ronda. El castell
també es va resoldre sense problemes, tot i que segurament una major presència d’efectius a la pinya hauria facilitat una construcció més àgil i ferma. Final-
ment la colla va tancar l’actuació amb dos pilars de quatre que, tot i algun petit dubte de la canalla, es van completar perfectament. C.M.
Tots els assistents van poder passejar per les estances del mas propietat de la família Ferrero, que es troba a tocar de l’autovia de Salou.
4
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
ACTUALITAT
AJUNTAMENT
El plenari aprovarà aquest divendres la liquidació de tot el deute bancari Vila-seca es convertirà d’aquesta manera en la primera ciutat catalana de més de 20.000 habitants amb deute bancari 0 OLÍVIA MOLET
Cristina Serret
El ple municipal aprovarà aquest divendres l’amortització de tots els préstecs que l’Ajuntament té pendents des de l’any 2001 amb quatre entitats financeres. D’aquesta manera liquidarà tot el deute bancari pendent, que és de 13,74 milions d’euros, i es convertirà en la primera ciutat de Catalunya en quedar completament lliure de deute bancari. Collats pel govern central Segons el regidor d’Hisenda i Activitat Econòmica, Xavier Farriol, «aquesta ha estat una decisió que no s’hauria pres en circumstàncies normals, perquè el nostre deute bancari és moderat i té un cost en forma d’interessos molt baix; no tindria cap sentit tornar un diner quan el tenim tan barat i disponible». Això no obstant, s’ha optat per liquidar el deute bancari per tal d’alliberar-se de les restriccions marcades per la llei estatal de transparència de 2013: «en els últims anys de crisi econòmica el govern del PP ha establert unes disposicions legals que restringeixen severament les nostres actuacions. La més severa i que ens afecta més directament és un article de la llei de transparència, que diu que totes les administracions locals tenen l’obligació de dedicar els superàvits a reduir l’endeutament. Si no
La llei de transparència obliga als ajuntaments a dedicar el superàvit a liquidar deute.
L’Ajuntament s’alliberarà de les restriccions a les inversions imposades pel govern de l’Estat
El deute pendent és de 13,74 milions d’euros, i es liquidarà en dues fases, al desembre i a l’abril
ho fan així, es considerarà falta greu, i a més poden ser castigades amb inhabilitació», explica
Farriol. El regidor lamenta que aquest reglament s’apliqui de forma estàndard a tots els ajun-
ESPORTS
CEDIDA
Gairebé un centenar de corredors al II Open infantil Torre d’en Dolça La gran cursa BTT Torre d’en Dolça es va celebrar el passat 18 d’octubre i va comptar amb la presència de 98 nens i nenes vinguts de Barcelona, Girona, Tarragona i Andorra, i amb unes edats compreses entre els 6 i els 14 anys, i que
van competir en les categories de prebenjamins/benjamins (6, 7 i 8 anys), principiants (9 i 10 anys), alevins (11 i 12 anys), i infantils (13 i 14 anys). Els participants van córrer en un circuit pel gran parc urbà de Vila-seca. Redacció.
taments, sense tenir en compte si estan molt o poc endeutats, o si els interessos que paguen són molt alts o molt minsos, ja que els ajuntaments amb les finances sanejades, com és el cas de Vila-seca, es veuen obligats a dedicar el superàvit pressupostari a amortitzar un crèdit que els és
poc costós en termes econòmics. Per aquest motiu s’ha pres la decisió de liquidar completament el deute i alliberar-se així d’aquesta cotilla que frenava les inversions. Xavier Farriol també ha apuntat que aquest és un bon moment per retornar els diners, ja que
SALUT
amb la baixada dels tipus d’interès, els rendiments que generaven aquests diners han caigut en picat: «en els últims 25 anys, i amb l’única excepció d’un any, l’import dels interessos cobrats ha superat el dels interessos pagats. Fins ara aquesta era una altra raó de pes per mantenir els diners ‘a casa’. Però ara els tipus d’interès han baixat i els rendiments que el banc ens paga pels diners que hi tenim són una misèria». Una feina de molts anys Farriol considera que el fet que l’Ajuntament de Vila-seca sigui el primer de tot Catalunya en liquidar el deute bancari és fruit d’una feina ben feta, duta a terme durant molts anys, i que té una relació directa amb el fet que a Vila-seca hi ha hagut una estabilitat política de molta durada: «tenim una situació de solidesa financera a la qual no s’hi arriba amb un any. Algú que comenci a gestionar un ajuntament amb problemes ho tindrà molt difícil per resoldre-ho tot amb quatre anys. Quan es treballa de forma progressiva, es poden resoldre aquestes situacions molt millor. Considero que vam saber ajustar-nos a la crisi quan tot just començava, l’any 2008. A l’Ajuntament vam començar a restringir pressupostos. És molt diferent corregir un problema a petits tocs i a l’avançada que quan ets al mig de la tempesta i amb l’aigua al coll. Si has passat bé l’època de crisi, ara afloren els resultats.» La liquidació del deute bancari de l’Ajuntament de Vila-seca es farà en dues fases. La primera, al desembre, i la segona al mes d’abril de 2016, ja que hi ha dos crèdits que, per condicions del contracte, no es poden cancel·lar fins aquella data. CEDIDA
Musicoteràpia contra el càncer de mama Maria del Mar Martori, responsable de la unitat de Musicoteràpia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va impartir un taller de musicoteràpia al Conservatori de Música el passat 23 d’octubre. El curs formava part dels actes
commemoratius del Dia Mundial del Càncer de mama. A més d’aquesta activitat, també es van programar altres accions, com una Taula Informativa, una xerrada sobre suport psicosocial en el càncer i un taller de riureteràpia. Redacció.
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
30 d’octubre de 2015
COMERÇ
Els comerciants recuperen la Diada del Comerç amb una bona resposta de públic
ACEV
Es va celebrar el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre al Parc de la Riera de Vila-seca Redacció
En una nova iniciativa de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca, el Parc de la Riera va viure un cap de setmana comercial gràcies a la 11a Diada Comercial, un certamen que té com a objectiu primordial servir de gran aparador dels establiments i els serveis locals. Amb aquesta finalitat els empresaris de Vila-seca van muntar els seus estands i van oferir al públic visitant una bona mostra dels seus productes i activitats. En paral·lel, l’ACEV va organitzar tot un plegat d’activitats que van atraure un bon nombre de passavolants. Una gran festa La Diada va començar dissabte al matí, quan els infants van poder gaudir dels inflables que es van instal·lar al mateix Parc de la Riera i els visitants van poder participar de sessions de maquillatge. A l’hora de dinar es va fer una gran paellada popular amb la participació de Cintet Menjars,
i a la tarda es van repetir les accions del matí, amb l’afegitó d’una sessió de zumba, una xocolatada i l’espectacle Saltimbancov. El matí de diumenge també hi va haver inflables i maquillatge, mentre que al migdia Toni Meneses es va encarregar del Vermut electrònic. A l’hora de dinar es va servir una fideuà popular amb la col·laboració de Vila-seca Mar, i després d’una tarda amb les mateixes atraccions que al matí, la diada comercial es va cloure amb l’actuació del Mag Vidi. Alfred Monreal, president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca, s’ha mostrat molt satisfet amb l’afluència de públic, ja que va superar les expectatives: «sabem que la crisi fa que vingui menys gent, per això vam fer unes previsions a la baixa, i ens ha sorprès veure que va venir més públic de l’esperat». La finalitat de la festa és mostrar les novetats, però aquest any es va decidir que els expositors també podien vendre els seus productes.
TURISME
CEDIDA
A la foto superior, la demostració de zumba. Sobres aquestes línies, dos estands dels comerços de Vila-seca. FORMACIÓ
CEDIDA
SOLIDARITAT
Vila-seca organitza un ball solidari amb La Marató de TV3 L’Ajuntament de Vila-seca, juntament amb diversos establiments i comerços vila-secans, organitza una jornada de ball solidari a favor de La Marató de TV3, enguany dedicada a la diabetis i l’obesitat. L’activitat es durà a terme el diumenge 22 de novembre a partir de les 11 del matí a la plaça de Miquel Martí i Pol i anirà a càrrec de diversos monitors que impartiran una masterclass de zumba. Per tal de participar-hi, es podrà
El sector turístic es reunirà a PortAventura
Aprendre a gestionar la reputació on-line
El I Congrés Internacional de Turisme Familiar es farà a PortAventura el 12 i 13 de novembre. Organitzat per l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, aplegarà cinc-cents professionals del sector turístic al Centre de Convencions. Redacció.
Una trentena de professionals del sector turístic van participar al taller ‘El monitoratge de la reputació on-line’, organitzat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació i la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovirar i Virgili. Redacció.
fer un donatiu de 8 euros, que inclourà una samarreta, aigua i un minientrepà per a tots els participants. Els tiquets estaran a la venda en diversos establiments: Bosc dels Somnis (avinguda de la Verge de Montserrat, 23), Escola de Dansa Begoña Ramos (carrer Oest), La Pelu del Poble (carrer de les Creus, 14, ), Centre Cívic i Cultural el Colomí (carrer de Tarragona, 22, ) i Gimnàs Tarragona (carrer Reding, 17, Tarragona) . Redacció
6
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
ACTUALITAT
ACTES PREVISTOS
FORMACIÓ
DIUMENGE
8
10 h. Parc de la Torre d’en Dolça XXXIII Cross de Vila-seca Organitza: Club Atletisme Vilaseca.
DIVENDRES
30
Visites guiades gratuïtes Tots els diumenges a les 11 h. D’octubre a febrer. Informació i punt de trobada: Oficina del Patronat Municipal de Turisme de la Pineda, Passeig de pau Casals, 67. Tel. 977 373 037.
21 30 h. Auditori Josep Carreras Les compositores noucentistes. Maria Teresa Garrigosa
DIVENDRES
6
Organitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.
DISSABTE
31
16 15 h. OCine Vila-seca Pel·lícula: Del revés
Preus: 4,20€ En el marc de CINC, Cinema infantil en català.
21 30 h. Auditori Josep Carreras Els concerts per a piano 2 i 3 de Rachmaninov Amb Leonel Morales i l’Orquestra simfònica del Conservatori superior de Castelló.Organitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.
DISSABTE
7
DIUMENGE
1
11 h. Espai d’interès natural de la Sèquia Major
16 15 h. OCine Vila-seca Pel·lícula: Atrapa la bandera Preus: 4,20€ En el marc de CINC, Cinema infantil en català.
SERVEIS
Farmàcies de guàrdia a Vila-seca de setembre a desembre del 2015 Del 24 al 30 d’agost ......................................................................................... Jansà Del 31 d’agost al 6 de setembre ................................................. Domingo Roigé Del 7 al 13 de setembre .................................................................................. Tuset Del 14 al 20 de setembre.............................................................. Domingo Saigí Del 21 al 27 de setembre .......................................................................... Escobar Del 28 de setembre al 4 d’octubre ............................................................... Jansà Del 5 a l’11 d’octubre..................................................................... Domingo Roigé Del 12 al 18 d’octubre .................................................................................... Tuset Del 19 al 25 d’octubre ....................................................................Domingo Saigí Del 26 d’octubre a l’1 de novembre ........................................................ Escobar Del 2 al 8 de novembre................................................................................... Jansà Del 9 al 15 de novembre ............................................................. Domingo Roigé Del 16 al 22 de novembre.............................................................................. Tuset Del 23 al 29 de novembre .............................................................Domingo Saigí Del 30 de novembre al 6 de desembre................................................... Escobar Del 7 al 13 de desembre................................................................................... Jansà Del 14 al 20 de desembre............................................................. Domingo Roigé Del 21 al 27 de desembre............................................................................... Tuset Del 28 de desembre al 3 de gener (2016) ...................................Domingo Saigí Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2015 Tots els dissabtes de l’any. ........................................................... Obert tot el dia Del 7 de juny al 27 de setembre............... Diumenges i festes, obert tot el dia Del 4 d’oct. a l’1 de novembre......................Diumenges i festes, obert al matí Dies 6 i 8 de desembre......................................................................Obert al matí Servei d’urgències (Nit)..................................Del 6 de juliol al 13 de setembre Horari de farmàcia a la Plana Oberta tots els dies de dilluns a divendres
13 30 h. Escola A. Torroja i Miret Paella solidària i homenatge a la Gent Gran de Vila-seca. Recaptació a favor de La Marató de TV3. Organitza: Residència de Vilaseca.
DIVENDRES
13
21 30 h. Auditori Josep Carreras Gala benèfica amb Nancy Fabiola Herrera, mezzosoprano, i Rubén Fernández Aguirre, piano Organitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.
DISSABTE
14
20 30 h. Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca Presentació Oficial dels equips del Club Hoquei Vila-seca Organitza: Club Hoquei Vila-seca.
Farmàcies a Vila-seca Farmàcia Domingo Roigé C. Tarragona, 5 Telèfon: 977 39 40 84
Catorze anys consecutius de l’Aula 15 a Vila-seca S’hi duen a terme activitats complementàries d’ESO Redacció
L’Ajuntament de Vila-seca i el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya han aprovat un any més el conveni de col·laboració pel funcionament de la Unitat d’Escolarització Compartida Municipal “Aula 15”. Aquest conveni pel curs 20152016 té un cost de 122.602 euros, dels quals l’Ajuntament n’aporta 41.591 i la Generalitat 81.011, i
permet la realització d’activitats complementàries d’ESO adreçades a alumnes amb necessitats educatives especials. La UEC Municipal “Aula 15”, que es ve realitzant al municipi de Vila-seca des de l’any 2001, ha permès que prop de 140 alumnes d’entre 13 i 16 anys i amb necessitats educatives molt especials, puguin tenir un millor accés al món laboral i una continuïtat en els seus estudis.
L’A15 és un recurs d’atenció educativa especialitzada, un espai d’aprenentatge alternatiu per a alumnes amb dificultats d’integració al medi escolar. La Unitat d’Escolarització Compartida Municipal “Aula 15” desenvolupa una ESO adaptada fomentada en la promoció de les competències bàsiques estipulades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
SERVEIS
Horari especial al Cementiri per Tots Sants Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, i tenint en compte l’afluència de públic que, com és tradició, s’acosta al Cementiri municipal, durant el cap de setmana del 31 d’octubre i 1 de novembre s’ha ampliat l’horari d’apertura d’aquest espai. Així, tots dos dies el Cementiri restarà obert entre les 8 30 h i les 18 h. A partir del dia 2, l’horari serà l’habitual: de dilluns a dissabte de 9 a 13 h i de 15 a 18 h, mentre que els diumenges obre de 9 a 13h. Redacció OCI
Últim dia per presentar els treballs del concurs fotogràfic Albert Itúrria
Farmàcia Domingo Saigí Av. Ramon d’Olzina, 42 Telèfon: 977 39 50 86 Farmàcia Escobar C. de Vic, 20 Telèfon: 977 39 16 72 Farmàcia Jansà Pl. de Voltes, 4 Telèfon: 977 39 03 74 Farmàcia Tuset Av. de Francesc Macià,9 Telèfon: 977 39 02 17 Farmàcies a la Pineda Farmàcia Masot Pg. de Pau Casals,85 Telèfon: 977 37 11 11
Torna la gran festa del cinema en català
Farmàcia a la Plana Farmaciola Escobar C. d’Almeria 7 Telèfon: 977 37 16 72
El 31 d’octubre i el 7 de novembre s’han programat a la sala OCine de Vila-seca les dues últimes sessions d’aquest cicle. El 31 d’octubre es projectarà la pel·lícula Del revés, i el 7 de novembre Atrapa la bandera. Els preus són populars, amb una tarifa única de 4,50 euros per espectador. Redacció
Aquest divendres 31 d’octubre és l’últim dia per participar al concurs fotogràfic convocat per l’Ajuntament de Vila-seca en memòria del fotògraf local Albert Itúrria. El concurs, que enguany arriba a la tercera edició, compta amb dues categories (adults i infantil) i té com a objectiu premiar les millors fotografies sobre espais singulars i guarniments florals del municipi. Els premis per a la categoria d’adults són de 700 € per al primer, 350 € per al segon i 175 € per al tercer. A la categoria infantil s’estableixen cinc premis, dotats amb material escolar per valor de 50 €. Les obres es poden lliurar a la Regidoria de Cultura o per correu postal. Més informació al web municipal www.vilaseca.cat. Redacció
PUBLICITAT
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
7
8
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
SOCIETAT
TRADICIONS cristina aguilar
FORN SANS «L’ametlla, marcona, i el pinyó, de Castella» Què és el que diferencia un panellet low cost, de supermercat, del panellet artesanal? Bàsicament, els ingredients amb els quals ha estat elaborat. D’aquesta qüestió, al Forn Sans en fan bandera, perquè tal com assegura el Josep, de la quarta generació de forners de la família, només fan servir ametlla marcona i pinyons de Castella. «La diferència del que fem nosaltres amb els panellets industrials és molt gran, perquè aquells porten pinyons xinesos que no tenen cap gust», assegura el Josep. Per aquest motiu, afegeix, la diferència de preu entre els uns i els altres està més que justificada. I això no obstant, assegura, al Forn Sans el quilo de panellets té un preu més que raonable. C.S.
Forn Sans i Pastisseria Sant Bernat, tradició i qualitat per Tots Sants Ja fa uns dies que els dos elaboradors de Vila-seca han començat a vendre panellets per a tots els gustos Cristina Serret
Només despuntar el mes d’octubre ja van començar a aparèixer, encara de manera tímida, els primers panellets als aparadors dels forns i pastisseries. A poc a poc van anar prenent més protagonisme, fins que aquesta mateixa setmana s’han convertit en el principal reclam d’aquests establiments especialitzats en el dolç. Els pastissers apunten que el fet que enguany Tots Sants caigui en diumenge farà que la venda de panellets possiblement es dispari, animada pel consum de cap de setmana.
Així ho creuen també Josep i Joan Sans, pare i fill propietaris del Forn Sans, un establiment de referència a Vila-seca pel que fa al pa tradicional i els productes de pastisseria. Ja fa dies que al seu obrador elaboren diàriament una bona tongada de panellets, però des del passat dilluns la feina s’ha intensificat, estimulada per la demanda creixent a mesura que s’acosta la Castanyada. «Al matí fem pa, com sempre, i a les tardes ampliem l’horari i les dediquem a elaborar els panellets», explica el Josep. Com ja és habitual a la
casa, la finestra de l’obrador, que és a tocar de la botiga i dóna al carrer de la Verge de la Pineda, és ben oberta, per tal que tothom pugui veure que, a can Sans, no s’hi fan trampes: tot es fa de manera artesanal i amb productes de primeríssima qualitat. Segle i mig de tradició Aquest pròxim mes de novembre el Forn Sans celebrarà el 150 aniversari. En aquest segle i mig de vida l’establiment ha estat sempre en mans de la família, i en l’actualitat ja hi treballa la cinquena generació, representa-
da pel Joan, que a poc a poc s’ha anat incorporant al negoci. Va ser l’any 1865 que la família Sans va comprar el que fins llavors havia sigut «el forn del poble», allà on la gent hi anava a coure el seu pa i que l’Ajuntament arrendava de forma anual a una família de Vila-seca. Un segle i mig després l’aspecte de l’obrador ha canviat força, però no la manera de fer el pa. Aquella manera de fer reposada, cuidant el producte i amb matèries primeres de qualitat són encara les premisses de la casa Sans, especialitzada en tota mena de pans i també
en dolços de temporada, com els mateixos panellets. Aquests dies a l’obrador es posa l’accent en els panellets de pinyons, que són els que tenen més sortida, però sense deixar de banda especialitats com els d’ametlles, gema, avellanes, maduixes, cafè o coco. I a més, també ofereixen panellets ‘gurmet’, amb sabors tan temptadors com el coulant, el cigaló, el Chartreuse o els Petazetas, que provoquen petites explosions a la boca. Preguntat si els panellets de pastisseria no són massa cars, el Josep i el Joan es mostren con-
SOCIETAT
mésvila-seca
9
30 d’octubre de 2015
OLÍVIA MOLET
cristina aguilar
Els panellets amb més demanda són els tradicionals de pinyons, ametlles o gemma tundents: «cobrar un preu d’entre 39 i 45 euros el quilo de panellet és molt més que raonable si es té en compte el producte que oferim, que és de màxima qualitat». Així queda demostrat a la botiga, perquè aquests dies no paren de despatxar safates i safates de panellets a apassionats d’aquest producte que hi van, no sols de la mateixa Vila-seca, sinó també de poblacions com Reus, Salou o fins i tot Tarragona. Sant Bernat, un relleu reeixit No massa lluny del Forn Sans, al carrer del Compte de Sicart, hi ha un altre exemple de negoci pastisser basat en el treball artesanal. Es tracta de la pastisseria Sant Bernat, oberta ara fa 44 anys. Al capdavant hi ha la Luisa Blanco, que es va fer càrrec del negoci després que els propietaris originals, l’Emilio Serret i
La millor manera de conservar-los és embolicats amb el paper de la botiga o de diari la Mariona es jubilessin, ara fa un any i mig aproximadament. El relleu del negoci es va fer de manera progressiva, i els antics pastissers van acompanyar la nova mestressa en tot el procés de canvi. Ara ella en du les regnes, i a l’obrador hi té en Fran Domínguez. A més, compta amb l’ajuda puntual de Joan Oliver, que havia estat pastisser dels Serret i que durant el primer any de la nova etapa va ajudar la Luisa i el Fran a fer-se amb el negoci i la clientela. Per les mans d’Oliver han passat quilos i quilos de panellets, des dels clàssics amb més sortida (ametlla, pinyons, gema, coco, cafè) fins al que són els panellets emblema de la casa: amb forma de castanya, d’aglà, de rovelló o d’animalets. Com manen els canons, al Sant Bernat gasten només ametlla marcona i pinyó de Castella. Els ous, són de
granja. I amb aquests ingredients només en pot sortir un producte de primera. Pel que fa als preus, Joan Oliver assegura que «si els pinyons de Castella es venen a un preu d’entre 50 i 60 euros el quilo, el panellet ha de ser car a la força», però adverteix que els industrials també ho son, i en canvi «estan fets amb pinyons xinesos, que quan te’ls menges semblen serradura». Malgrat tot, al Sant Bernat el preu no ha estat mai un factor de venda. Així ho demostren les xifres, ja que l’any passat, per exemple, calculen que van arribar a despatxar més de cent quilos de panellets. Pel que fa a la compra i conservació, el veterà pastisser recomana embolicar els panellets que no ens mengem amb el mateix paper de la pastisseria o amb un paper de diari: «cal evitar les neveres i les carmanyoles. Amb el paper el panellet respira però queda protegit de l’aire i la humitat, que amb el pas dels dies acabarien fent malbé el producte, perquè és un aliment semicrú».
FORN SANT BERNAT «El secret d’uns bons panellets és un forn ben calent» Joan Oliver, el pastisser que col·labora amb el Forn Sant Bernat i els ajuda en èpoques de molta feina, apunta que, el primer que cal per fer uns bons panellets a casa és escollir productes de màxima qualitat. «A més, la textura de la massa també és important: ha de ser com un puré espès». A l’hora de coure’ls el Joan assegura que la clau és el forn: «ha d’estar ben calent». Amb aquestes tres premisses és difícil que els panellets no surtin bons. Pel que fa a la mida, el veterà pastisser apunta que cada panellet hauria de pesar uns 30-40 grams aproximadament. D’aquesta manera s’obtenen dolços que es poden menjar en dues o tres mossegades i que no atipen tant com per no menjar-ne més.
10
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
SOCIETAT
VIDA SOCIAL cristina aguilar
C.S.
Les participants al taller van recrear diverses situacions còmiques, com presentar-se amb una perruca i un nas de pallasso, que els van despertar les riallades espontànies.
Riure, riure i riure: el millor antídot per als contratemps de la vida Un grup de dones de Vila-seca participa en un taller de riuretaràpia organitzat en el marc de la Setmana del càncer de mama Crsitina Aguilar
Cristina Serret
Diversos estudis apunten que el riure és un estimulant de les endorfines, també conegudes com ‘les hormones de la felicitat’, alhora que fa minvar les hormones responsables de l’estrès i els estats depressius. A més, riure és un excel·lent exercici cardiovascular i aeròbic: hi ha qui assegura que 10 minuts de riallades equivalen a 10 minuts de rem o de cursa. Tots aquests beneficis se solen associar a la riureteràpia o ioga del riure, una pràctica que es fa servir per al creixement personal i que un grup de dones de Vila-seca va poder experimentar personalment el passat 22 d’octubre. Somriure a la vida El taller va tenir lloc al Centre Cívic del Colomí, i formava part de la Setmana d’actes amb motiu del Dia Mundial del càncer de mama. La conductora de la sessió, Gabriela Baldini, va obrir el taller recitant el poema ‘El teatre de la vida’ de Charles Chaplin, i tot seguit va fer una petita introducció sobre el ioga del riure. A continuació va convidar les assistents a deixar de banda la vergonya i col·
fic es pot convertir en una situació ben còmica si sabem donar-li la volta. El taller es va acabar amb el ‘tren del riure’, que va fer que les assistents estrenyessin el contacte entre elles i riguéssin alhora fent les mateixes accions. Finalment, una música relaxant les va tornar a un estat de calma i les va deixar amb un plegat de sensacions positives. Lucía Teruel, regidora de Benestar social i Polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Vila-seca, explica que les activitats programades per la Setmana del càncer de mama s’han fet pensant en les persones que han estat diagnosticades d’aquesta malaltia, «per-
El riure és un estimulant de les endorfines, també conegudes com ‘les hormones de la felicitat’ La riureteràpia o ioga del riure és una pràctica que té com a objectiu el creixement personal
Riure és un exercici saludable que es pot fer sense límit d’edat i que no requereix cap despesa.
locar-se una perruca i un nas de pallasso per tal de presentar-se de forma còmica. Aquest exercici ja va arrencar les primeres riallades entre les participants,
que no van parar de riure fins que es va acabar la sessió, gairebé una hora més tard. Guiades per Baldini, que és professora de ioga i postgau en Psicomotricitat
relacional, van realitzar exercicis guiats per explorar les possibilitats del riure, combinats amb exercicis de respiració. Baldini els va ensenyar que es pot riure
amb moltes parts del cos més enllà de la boca, i els va demanar de reproduir situacions desagradables però vivint-les amb un somriure: així, una multa de trà-
què els permeten riure i compartir després d’haver passat per un impacte vital tan important». A més, Teruel també ha volgut destacar el fet que totes les iniciatives s’han dissenyat de manera que les dones les puguin compartir amb els seus familiars, ja que «aquestes malalties tenen un fort impacte, no solament en la persona, sinó també en el seu entorn». A més del taller de riureteràpia, s’ha celebrat una xerrada, una taula informativa i un taller de musicoteràpia.
CULTURA
mésvila-seca 11 30 d’octubre de 2015
AUDITORI
Gales Benèfiques Auditori Josep Carreras Any 2002
Inauguració 22-11-02: Josep Carreras
(Lorenzo Bavaj, piano)
Any 2003
Isabel Rey
(Alejandro Zabala, piano)
Any 2004
Jaume Aragall
(Marco Evangelisti, piano)
Any 2005
Ofelia Sala
Any 2006
Josep Bros
Any 2007
Orquestra Simfònica del Vallès
Any 2008
Lynne Dawson
Any 2009
Josep Carreras / Sergi Giménez / Pilar Jurado
Any 2010
Ewa Podles
Any 2011
Barbara Hannigan
Any 2012
Ainhoa Arteta
(Marco Evangelisti, piano)
Any 2013
Àngel Òdena
(Marco Evangelisti, piano)
Any 2014
Maria Bayo
(Rubén Fernández, piano)
(Marco Evangelisti, piano) (José Antonio Sainz Alfaro, director) (Alan Branch, piano) Orquestra de l’Acadèmia del Liceu (David Giménez, director) (Ania Marchwinska, piano) (Alan Branch, piano)
Vila-seca es prepara per rebre a la gran mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera La reconeguda cantant serà la protagonista de la Gala benèfica del 13 de novembre a benefici de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia Redacció
Considerada una de les grans figures en el panorama líric mundial, Nancy Fabiola Herrera ha desenvolupat gran part de la seva carrera artística a Veneçuela i els Estats Units, on resideix en l’actualitat. Josep Maria Pujals, president del Patronat Municipal de Música de Vila-seca, ha assegurat que és una gran satisfacció comptar amb la seva presència per a la gala d’enguany, i ha destacat el fet que una figura tan reconeguda hagi trobat la manera de venir fins a Vila-seca i oferir aquest concert: «després de cantar aquí se’n va cap al Metropolitan de Nova York, per tant ve expressament per fer el concert i se’n va directament a un dels millors teatres de música clàssica del món». Enamorada de l’Auditori No és el primer cop que la mezzosoprano canta a l’Auditori Josep Carreras. El passat mes de març va estar-se uns dies a Vilaseca amb motiu de la gravació d’un disc. Va ser el pianista que l’acompanyava, Rubén Fernández Aguirre qui li va recomanar Nancy Fabiola Herrera i el pianista Rubén Fernández Aguirre van estar a Vila-seca el passat mes de març gravant un disc i la mezzo es va enamorar de l’Auditori. de venir al municipi. Fernáncrucial en la seva carrera, i per a amb la companyia del Liceu), Il Pujals: «tot el que podem dir de dez Aguirre havia acompanyat Després de Vila-seca La mezzo va estar a molts és coneguda pel seu paper Postino (en la seva estrena abso- la Nancy Fabiola Herrera és: feuMaría Bayo en la Gala benèfica Fabiola Herrera se’n va Vila-seca gravant un de protagonista en aquesta peça. luta a Los Angeles, Santiago de nos cas i veniu a veure-la, perquè de l’any anterior i va proposar cap al Metropolitan de disc i es va enamorar de Durant dues dècades de trajectò- Chile i Madrid), Samson et Dalila és una de les millors artistes que a Nancy Fabiola d’aprofitar un Nova York l’Auditori Josep Carreras ria professional Fabiola Herrera (Manaos), Les contes d’Hoffmann podem tenir en un escenari en espai amb unes condicions tan ha actuat al Metropolitan Opera (París, Seattle), Roberto Devereux l’actualitat». excepcionals per a la gravació. Les entrades per a aquest conde Nova York, el Covent Garden (Las Palmas), L’Italiana in Algeri Arran d’aquell treball, Fabiola carregarà de l’acompanyament gi de Fernández Aguirre». A hores d’ara encara no s’ha de Londres, la Deutsche Oper (Las Palmas, Jerez i Kansas City), cert, que es farà el 13 de novemHerrera va declarar que l’Audito- al piano, un fet que el propi Josep ri de Vila-seca tenia una acústica Maria Pujals qualifica d’excepci- confirmat el programa del con- Berlin, l’Arena di Verona, el Ter- o Werther (Las Palmas i Oviedo). bre, tenen un preu de 50€, són Es tracta, doncs, d’una opor- numerades i fora d’abonament. excepcional, «de les millors d’Es- onal, donat que «ens permet fer cert, però és probable que la mas de Caracalla, Los Angeles coincidir la gran personalitat ar- cantant canària inclogui alguna Opera, Tokyo, o Tel Aviv entre tunitat única per contemplar en També es poden adquirir locapanya». Rubén Fernández Aguirre tística de Nancy Fabiola amb un peça de Carmen de Bizet, donat altres escenaris, amb obres com directe l’actuació d’una artista litats a la Fila zero (Caixa-Banc tornarà a repetir enguany, i s’en- pianista acompanyant del presti- que aquesta ha estat una òpera Anna Bolenna (Jane Saymour, excepcional. Així ho corrobora 2100 0154 47 0200335708).
12
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
CULTURA
ACTUALITAT C.S.
El planetari inflable que l’Associació Bocafoscant, dedicada a la divulgació dels valors astronòmics i ambientals, va instal·lar al Centre Cívic de la Pineda.
Un petit planetari acosta l’univers de la lectura als nens i nenes de la Pineda El Biblio@ccés va acollir una sessió d’històries relacionades amb l’espai, que van ser contades a l’interior d’un planetari inflable Cristina Serret
Quan els infants que s’havien apuntat a la sessió van veure l’inflable que omplia la sala d’actes del Centre Cívic de la Pineda es van quedar bocabadats. Poc s’imaginaven que aquella tarda farien un passeig per l’espai, contemplarien els estels i escoltarien històries i llegendes relacionades amb l’existència dels planetes i els astres lluminosos. Tot plegat formava part de l’activitat Contes estrellats, programada per la Biblioteca de Vilaseca amb l’objectiu de promoure el gust per la lectura. Si bé l’eix central era l’activitat a l’interior de l’inflable, l’oferta de llibres del Biblio@ccés es va reforçar amb una selecció de llibres relacionats amb l’astronomia. Jep lo llarg i Ariadna Un cop a l’interior del planetari, els infants van escoltar històries com la del Jep lo llarg, principal responsable de que l’estel polar no sigui tan brillant com la resta d’estels, o llegendes com la de la princesa Ariadna, que necessitava una corona màgica per semblar bonica als ulls del seu enamorat, i que quan ja no li va fer falta, la va deixar penjada al firmament. Tot, mentre visionaven estels, planetes que sorgien
Durant la sessió els infants van poder consultar llibres sobre astronomia i l’espai. Al costat, la sessió de contes que es va dur a terme a la Plana.
i s’apagaven, i constel·lacions imaginades per les civilitzacions que ens han precedit. Guiant-los en aquesta passejada espaial hi havia l’Alexandre Bonanit, de l’Associació Bocafoscant, especialitzada en la divulgació dels valors astronòmics, ambientals i petites produccions
artístiques en les quals es vincula l’astronomia i la cultura popular. Bonanit va assegurar que «l’experiència d’entrar en aquesta mena de ‘bolet còsmic’ agrada molt, tant a petits com a grans, i que des de l’associació es busca adaptar els continguts de cada sessió al públic assistent, fent
que sigui interessant i a la vegada divulgatiu». Els Biblio@ccés de la Pineda i la Plana es van inaugurar l’any passat, i enguany és el primer cop que acullen una programació estable. Després del contacontes de Sant Jordi, es va decidir apostar per una proposta més in-
novadora, com és la d’un contacontes a l’interior d’un planetari. El programa d’activitats adreçades al públic familiar es clourà al desembre amb un taller de Nadal. L’objectiu final d’aquestes activitats és el foment de la lectura, i per aconseguir-ho es busquen vies que resultin atractives i
afegeixin un plus als tradicionals contes explicats. Així per exemple, al Biblio@ccés de la Plana s’hi va fer una sessió de contes amb música. De cara a l’any que ve, les activitats de la Pineda i la Plana s’intercanviaran, i així tots els nens del municipi en podran gaudir.
CULTURA
mésvila-seca 13 30 d’octubre de 2015
FORMACIÓ CEDIDES
L’acte va comptar amb les actuacions de Diana Milena Acosta i Erney Felipe Acosta, i Lucía Méndez i Marc Torres, guanyadors dels premis extraordinaris de piano 2014-2015 del Conservatori.
Alfred Rodríguez Picó inaugura el nou curs del Conservatori de Música El popular meteoròleg va captivar el públic de Vila-seca amb la conferència ‘Tempesta musical’ Cristina Serret
El passat 19 d’octubre la sala Auditori Alcalde Josep Malapeira va acollir la inauguració del curs acadèmic de l’Escola Municipal i del Conservatori de Música de Vila-seca. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i va tenir com a convidat Alfred Rodríguez Picó, qui durant molts anys va ser l’Home del temps de referència a la televisió pública catalana. Picó es va encarregar d’impartir la conferència inaugural ‘Tempesta musical’, amb la qual es va ficar el públic a la butxaca. Es dóna la circumstància que Alfred Rodríguez Picó és un apassionat de la música. Germà del compositor avantguardista Jesús Rodrígez Picó, té diversos espectacles relacionats amb la música i la meteorologia, com el Méteodansa, en què combina ball, música i fenòmens meteorològics, o el Phenomena Clave, en què es representen 12 fenòmens meteorològics a través de 12 peces musicals tocades amb clavicèmbal. A Vila-seca va oferir una xerrada molt amena sobre la relació entre els períodes meteorològics en determinats
moments de la història i les composicions musicals. L’acte inaugural es va cloure amb un concert a càrrec d’alumnes premiats en els premis extraordinaris de piano 2014-2015 del Conservatori de Música de Vilaseca, Diana Milena Acosta i Erney Felipe Acosta (piano a quatre mans), Lucía Méndez (soprano) i Marc Torres (piano). Matriculació estable Aquest curs 2015-2016 s’han matriculat un total de 386 alumnes, dels quals 221 ho estan a l’Escola de Música i 165 al Conservatori de Grau Professional. Josep F. Solórzano, director del centre, ha assegurat que la matriculació està molt consolidada: «no patim per falta d’alumnes, sinó més aviat el contrari, el centre sol mantenir un nivell de matriculació de vora 400 alumnes cada any, i estem molt contents que les famílies continuïn dipositant la confiança en la nostra Escola de música i Conservatori». Solórzano també ha apuntat que enguany se seguirà la mateixa línia de funcionament pedagògic que en cursos anteriors, alhora que ha expressat la vo-
Picó va explicar com els períodes meteorològics de la història han influït en les composicions musicals.
Aquest curs s’han matriculat un total de 386 alumnes, entre l’escola i el Conservatori luntat d’incrementar la relació del centre amb les escoles de primària de Vila-seca, per tal que la música s’acosti als infants, ja sigui en les audicions que tradicionalment se celebren a l’Auditori, ja sigui amb la presència directa a les escoles: «la música és un valor molt important al municipi, i a més tenim aquest centre que desenvolupa una labor musical des de fa molts anys. Per això tenim la intenció que l’ensenyament ordinari pugui gaudir de la música d’una forma més pròxima, perquè estem convençuts que és una eina imprescindible en tots els àmbits de l’educació infantil».
Especialitats dels alumnes matriculats el curs 2015-16 ESCOLA DE MÚSICA
GRAU PROFESSIONAL
TOTAL
Cant
0 Cant
16 Cant
16
Flauta
13 Flauta
16 Flauta
29
Clarinet
8 Clarinet
6 Clarinet
14
Oboè
4 Oboè
2 Oboè
6
Fagot
9 Fagot
3 Fagot
12
Trompa
5 Trompa
2 Trompa
Percussió
8 Percussió
4 Percussió
Guitarra
34 Guitarra
7 12
24 Guitarra
58
Llaüt
0 Llaüt
2 Llaüt
2
Piano
45 Piano
36 Piano
81
Violí
24 Violí
27 Violí
51
Viola
12 Viola
3 Viola
15
Violoncel
15 Violoncel
Contrabaix
12 Contrabaix
TOTAL
21 Violoncel 3 Contrabaix
36 15 354
14
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
CULTURA
SOCIETAT CEDIDES
A la sala d’actes es va presentar el llibre commemoratiu de l’efemèride, així com un audiovisual. En el marc de la celebració també es va plantar una alzina commemorativa.
Passat, present i futur es troben a la festa dels 50 anys del Torroja i Miret Els dies 16 i 17 d’octubre la veterana escola de Vila-seca va celebrar amb tota la comunitat educativa el seu mig segle de vida Redacció
Quan una escola està de festa ho està tot el claustre i els alumnes que hi estudien. Però de retruc, la celebració també embolcalla els pares i mares, els representants de les entitats locals, del govern municipal i moltes altres persones que, en un moment o altre de la seva vida, han tingut una relació directa o indirecta amb el centre escolar. Els actes de celebració del 50 aniversari de l’Escola Torroja i Miret els van aplegar a tots. El passat hi va ser present en tot moment, amb una retrospectiva fotogràfica i audiovisual. El present, amb la presència de nombrosos convidats provinents dels diferents estaments locals. I el futur, amb tots els nens i nenes que es van fent grans a les aules, i que van desar tots els seus desitjos per a l’avenir a una càpsula del temps que no es podrà obrir fins que no passi mig segle. La festa de tots El divendres 16 es va celebrar l’acte institucional, amb la presència de la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament, M. Àngels González i l’alcalde Josep Poblet, així com una nodrida representació municipal. Abans dels parlaments, José Antonio Molet va presentar l’audiovisual ‘Veus de la memòria’, així com el llibre del 50 aniversari de l’escola. Després de les intervencions de les autoritats, el Cor Sant Esteve del Conservatori va interpretar l’himne commemoratiu, confeccionat
La festa va comptar amb la presència de l’alcalde Josep Poblet i la col·laboració del Cor Sant Esteve, que va interpretar l’himne de l’escola.
a partir de les propostes dels alumnes del centre. Tot seguit es va visionar un divertit lip-dub i
es va fer el tancament de la càpsula del temps. La jornada es va cloure amb un sopar. L’endemà
dissabte l’escola va tornar a obrir portes i es va omplir de nens i nenes que van anar-hi amb els
pares i familiars per gaudir dels tallers, l’esmorzar popular i les diverses activitats i exhibicions
que es van organitzar. Al migdia es va donar per acabada la festa commemorativa.
OPINIÓ TRIBUNA
mésvila-seca 15 30 d’octubre de 2015
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris
Educant petites grans persones JOSÉ ANTONIO MOLET Autor del llibre commemoratiu dels 50 anys de l’Escola Torroja i Miret.
Cinquanta anys educant petites grans persones. Aquest és el lema que va presidir divendres passat els actes de commemoració del cinquantè aniversari de l’Escola Torroja i Miret. Autoritats municipals i Educatives, mestres, pares i mares, alumnes i tots els allí plegats van viure un acte en el que la paraula clau va ser l’emoció. Emoció de retrobar-se amb aquell antic amic, amb aquell mestre o mestra tan sever o severa que et va ensenyar a llegir, restar i multiplicar i et va dir que com tu no n’hi ha un altre, aquella cuinera que et feia menjar les llenties si o si... En definitiva, una tarda per retre homenatge a tota la comunitat educativa d’una Escola que ha estat i és un referent per a Vila-seca. Però, d’on va sorgir la idea de redactar un llibre amb la història de l’Escola? La directora de l’Escola Carme Negrillo i el Consell de Direcció buscaven un historiador que pogués redactar el llibre però que a la vegada ho fes de manera altruista, ja que el pressupost era limitat. Fou llavors quan la meva dona Isabel, professora des del 1995 de l’escola, amb l’ímpetu que la caracteritza, els hi va proposar que jo escrivís la història. Segurament els vaig dir que sí de manera absolutament inconscient, donada la magnitud de la tasca que he hagut d’afrontar en un període de temps tan curt per escriure, comparat amb la quantitat d’informació de cinquanta anys d’història del Torroja. He dividit el llibre en tres parts ben diferenciades. La primera és un breu recull biogràfic del Senyor Antoni Torroja i Miret, que dóna nom a l’Escola. La segona té com a base la construcció de l’Escola i les successives ampliacions i reformes i la tercera, potser la més emotiva i viscuda, fa referència a la gent, els alumnes, mestres, pares i mares que conformen la comunitat educativa, sense oblidar-nos dels conserges, monitores de menjador, personal d’administració, tècnics d’edu-
cació infantil i de les cuineres, ja que tots han aportat el seu gra de sorra en la tasca d’educar i formar petites grans persones. Durant aquests mesos d’investigació i redacció del llibre he trobat bellíssimes persones disposades a ajudar aportant les seves vivències i anècdotes, els seus records i la seva estima pel l’escola. En les reunions prèvies, xerrades, entrevistes i posada en comú de diferents criteris, he vist el seu somriure, els seus ulls i he notat un xic d’enyorança d’una època què, malgrat les dificultats, fou per la majoria feliç i enriquidora. També he vist una direcció il·lusionada per la celebració del cinquantè aniversari, sabedora que té a mans una fita excepcional, i que rememorar tantes històries, alegries, plors, emocions... és difícil però no impossible. Crec que el projecte de l’educació integral de les persones és el que tots els mestres del Torroja han intentat, amb diferents formes i noms, portar a terme. No podem oblidar les enormes dificultats que es van trobar els catorze primers mestres, preocupats en mantenir l’ordre en classes molt nombroses i en inculcar valors que potser avui en dia no s’estilen. Més tard, als anys 80, l’empenta de nous mestres va revolucionar les aules, les formes i la manera d’encarar els aprenentatges. Foren ells els que posaren la llavor que molts altres van recollir, cuidar i millorar en els següents cursos. Noves lleis canviants cada poc temps marcaren els anys 90, noves terminologies, sigles, continguts, procediments, actituds, competències, ompliren de feina els mestres, però la seva dedicació i esforç va permetre que l’escola continués endavant. I més tard la informàtica, les TIC, les TAC, l’educació per projectes, les pissarres digitals, la coeducació, les aules d’acollida, nous idiomes, noves gents, ompliren les classes. I passaran els anys, i el que avui ens sembla innovador es quedarà ràpidament obsolet, els llibres en paper seran un simple record, però els plors del primer dia de classe, les corredisses, les rialles, els jocs, les feridetes del pati, les pilotes de futbol...i el treball diari –no ho oblidemromandran com quelcom inalterable en l’apassionant tasca d’educar.
important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic: He vist una direcció il·lusionada per la celebració del cinquantè aniversari, sabedora que té a mans una fita excepcional, i que rememorar tantes històries, alegries, plors, emocions... és difícil però no impossible. En el llibre el lector reconeixerà l’enorme esforç que tots plegats varen esmerçar per construir el projecte d’una Vila-seca millor. I veient tants i tants noms coneguts i també tanta gent anònima però íntegra, cabal, compromesa...crec que aquells que els varen educar –i els eduquen- no ho varen fer tan malament i que les petites persones són avui grans persones. I a més del llibre, els actes inclogueren la visualització del vídeo Les veus de la memòria, que podeu trobar a Youtube en l’adreça web https://www.youtube.com/watch?v=wY9nBzpPpRs o el canal molet62. També podeu escoltar l’himne del Torroja, expressament compost per l’ocasió, en l’enllaç https:// www.facebook.com/jtoquero1/videos/10208031848744777/. I si voleu, d’aquí a cinquanta anys, ens tornarem a retrobar a l’Escola i obrirem la càpsula del temps. Us hi esperem!
mesvilaseca@mestarragona.com
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1312-2015 ISSN 2462-3105
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
16
mésvila-seca 30 d’octubre de 2015
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
L’any 2014 el Cor Sant Esteve de Vilaseca va celebrar el 40 aniversari. La seva actual directora, Charo García, n’hauria pogut glossar tota la història des de la seva fundació, perquè ha format part d’aquesta formació musical des del moment de la seva gènesi, l’any 1974. En aquella època ella era una nena que havia arribat de Jaén amb la seva mare i dues germanes més. Temps enrere el seu pare havia trobat feina a Vila-seca, i amb el temps havia fet venir la resta de la família. Charo García de seguida va fer amigues. Al carrer, a l’escola, es va trobar molts infants que, com ella, havien arribat de diversos indrets d’Espanya. Vila-seca era un poble petit, i ben aviat el capellà del poble, mossèn Ricard Cabré, va demanar a la colla d’amigues si no voldrien formar un cor per cantar a les misses. Les nenes van accedir, i amb aquest simple gest van fer les primeres passes per acabar formant una coral que ha esdevingut símbol i orgull de Vila-seca. ‘Qui vol venir a cantar?’ La coral infantil Sant Esteve es va gestar a l’Escola Torroja i Miret, a iniciativa de la Coral Nova Unió. Amb la voluntat de formar un cor d’infants, es van adreçar al col·legi públic i van proposar als seus alumnes apuntar-se a la coral. Com a mestre tindrien a l’Àngel Recasens, que acabaria esdevenint primer director del Cor Sant Esteve i gran impulsor del grup coral al municipi. La Charo García i les seves companyes s’hi van apuntar sense pensar-s’ho dues vegades. I des de llavors, la trajectòria professional i personal d’aquesta vila-secana d’adopció han estat sempre lligades a aquesta formació musical. Primer, com a integrant. I a mesura que van passar els anys, com a directora. García recorda amb molta emoció aquells primers anys, i considera que l’amistat que es va forjar entre els components de la formació coral va ser clau en la gran qualitat que es va arribar a assolir: «hi havia gent de totes parts d’Espanya, Andalusia, l’Aragó, el
PRÒXIMA EDICIÓ
13 NOVEMBRE
charo garcía, directora del cor sant esteve de Vila-seca Ha estat vinculada a la formació musical des que es va fundar, l’any 1974
nord, catalanes... i això va fer que sorgís una amistat molt forta. També va ser clau l’entusiasme dels pares i dels professors que vam tenir». Aquest gran nivell va quedar ràpidament demostrat al primer concurs on es van presentar, el VII Torneig Nacional de RTVE, on van guanyar, per sorpresa de tothom, el primer premi. La Charo García també apunta que aquest èxit i l’entusiasme del Cor Sant Esteve van ser CRISTINA AGUILAR claus per aconseguir tenir estudis musicals a Vila-seca, ja que les integrants de la coral van començar a estudiar instruments i, a poc a poc, va sorgir la necessitat de crear un centre educatiu, que es va materialitzar a la Plaça d’Estudis.
A més de dirigir la coral, Charo García imparteix classes al Conservatori de Vila-seca.
A Vila-seca també s’hi poden fer grans coses Quan només feia quatre mesos que s’havia posat en marxa l’etapa més recent del Cor Sant Esteve, sota la direcció de Charo García, els van demanar de gravar la cançó La Rambla de la Llibertat per a la Cantània, un projecte musical que es desenvolupa a les escoles de tot Espanya. «Vaig insistir molt als alumnes que s’hi havien d’esforçar, perquè el color de la seva veu seria escoltat per molts nens», explica la directora. La proposta va ser molt reeixida, i va encetar una sèrie d’iniciatives destinades a mostrar la feina del Cor Sant Esteve més en-
llà de les fronteres locals: «han passat molts anys des que es va fundar el Sant Esteve, i en aquest temps han sorgit per tot Catalunya altres corals que també tenen un nivell molt alt. Això és molt bo perquè vol dir que al país hi ha molta qualitat. Però a Vila-seca volem tornar a ser un cor conegut com ho havíem estat abans, actuar a Lleida, a Girona... », apunta la Charo García. De moment, però, aquest curs tenen dues cites molt importants a Vila-seca. D’una banda la Trobada de Corals, que enguany celebra el 10 aniversari. Per aquest motiu,
CADA QUINZE DIES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
enguany s’està preparant una gran cantata que s’oferirà als pares dels infants. D’altra banda, a la primavera estrenaran un espectacle basat en els poemes de William Shakespeare, amb la particularitat que incorporaran un actor que recreï moviments en escena. Per a aquest projecte compten amb la col·laboració de Xavier Pastrana en l’aspecte artístic. «No som a Barcelona, sinó a Vila-seca, i tot i que de vegades estem una mica més limitats, també podem fer coses de gran riquesa musical», remata la Charo. C. S.
Emoció a flor de pell En l’actualitat la Charo, a més de dirigir el Cor Sant Esteve, és professora de Llenguatge musical i Coral al Conservatori de Vila-seca. En els seus trenta anys com a docent ha fet classes al Vendrell, Cambrils (on va ser una de les fundadores de l’escola de música), Montblanc i el Liceu, a Barcelona. De vegades encara parla amb qui va ser el seu professor de violí, José Ramón Hevia, i aquest no pot evitar recordar-li, emocionat, la profunda petja que aquelles nenes de Vila-seca, entre les quals hi havia la mateixa Charo, van deixar al seu cor. Ella mateixa també ha viscut moments molt intensos, ja sigui com a cantant, ja sigui com a directora de la formació, i recorda amb especial emoció el concert de celebració del 40 aniversari, en què tots els antics membres de la coral van oferir un gran concert sota la seva direcció. Avui en dia el Cor Sant Esteve és una formació amb nois i noies d’edats compreses entre els 10 i els 18 anys. Això suposa un impàs, després que en algunes èpoques els cantaires havien sigut més grans. «Ens vam trobar que els integrants s’estaven fent grans i cada cop teníem menys gent. Per això vam decidir tornar a començar des de zero, i seguint l’esperit de la seva fundació, és a dir, amb infants petits. Avui dia les coses han canviat molt, però l’esperit segueix sent el mateix».