Més Vila-seca # 007

www.diarimes.com

Octubre de 2014 núm. 7

A L’ÚLTIMA

Maria Jesús Farled, la mestra de Vila-seca que tothom estima Ha estat mestra de moltes generacions de vila-secans. P16

FOTO: MÉS VILA-SECA

CASTELLS

Dos pilars de quatre

Els Xiquets de Vila-seca fan balanç de la seva primera temporada Han descarregat el 4 i el 3 de 6, el 5 de 6 i el 3 i el 4 de 6 amb l’agulla. P14 BÀSQUET

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca va actuar abans i després de la celebració litúrgica.

Santes Creus acull el Romiatge de Sant Bernat Calvó ÈXIT DE PÚBLIC Més de mig miler de persones es van trobar a Santes Creus per celebrar els vuit-cents anys de la professió de fe de Sant Bernat Calvó al monestir cistercenc.

ACTUACIONS Hi van actuar l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda, de Múrcia, i Els Xiquets de Vila-seca. P2-3

URBANISME

Volen fer una base forta i competitiva que pugui nodrir els equips. P8

Vila-seca es prepara per convertir la bicicleta en un mitjà de transport per moure’s pel municipi

URBANISME

Nova convocatòria de subvencions per als habitatges

La regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, explica les accions que es volen dur a terme per aconseguir fomentar l’ús de la bicicleta Manuela Moya fa un repàs de les obres que s’estan duent a terme al municipi així com dels projectes de la Vila-seca del futur. P6

El Club de Bàsquet Vilaseca aposta pels jugadors del club

Manuela Moya sol desplaçar-se amb bicicleta pel municipi.

Es poden demanar ajuts per arranjaments de façana i ascensors. P7

2

mésvila-seca Octubre/2014

EL TEMA

CULTURA POPULAR

Mig miler de persones celebren a Santes Creus la festa de Sant Bernat Calvó El tradicional Romiatge a Mas Calvó enguany s’ha traslladat al Monestir de Santes Creus en commemoració del vuitè centenari de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó Cristina Serret

El bon temps va acompanyar la gran celebració que va tenir lloc diumenge dia 26 al Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Centenars de Vila-secans s’hi van acostar en romiatge per celebrar que fa vuit-cents anys que Sant Bernat Calvó, fill de Vilaseca, hi va fer la professió monàstica.

Els actes van començar a les 11 del matí amb l’actuació de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda (Torres de Cotillas de Múrcia).

Totes dues formacions van fer una exhibició de música i balls tradicionals que van ser molt aplaudits pel públic assistent.

A continuació va actuar la colla castellera dels Xiquets de Vila-seca. Els de la camisa blava van fer un pilar de quatre caminant que va pujar les escales fins a l’esplanada de l’església, van descarregar el tres de sis i van acabar l’actuació amb dos pilars de quatre.

Tot seguit es van repartir entre els assistents la tradicional coca de Sant Bernat Calvó, una deliciosa i flonja coca ensucrada que es va distribuir juntament amb una beguda de cacau.

Després de l’actuació dels castellers els assistents van entrar a l’església de Santa Maria per participar en la missa, concelebrada pels rectors d’Aiguamúrcia i Vila-seca, Vicenç Ribas i Jordi Vila respectivament, així com el prior de Poblet. La celebració eucarística va ser amenitzada per la Coral Si Fa Sol, de Santa Margarida de Montbui, sota la direcció de Pau Carol.

A la sortida de missa hi va haver les actuacions de cloenda de la festa, amb les danses de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda. Un cop acabades, els assistents a la festa van poder tornar a Vila-seca amb els autobusos que els havien portat, posats a la seva disposició per part de l’Ajuntament de Vilaseca.

Un personatge rellevant L’Ajuntament de Vila-seca també va ser present a la festa, amb una bona representació de regidors del consistori així com el mateix alcalde, Josep Poblet. El batlle va destacar la rellevància d’aquest personatge històric, fent èmfasi en el fet que «va ser un eminent jurista, un professional del seu temps de l’administració pública i un assessor del Rei Jaume, que va decidir fer un canvi en la seva vida i fer profes-

«Bernat Calvó va acabar sent abat de Santes Creus. Excel·lia en tot allò que feia» sió de monjo a Santes Creus, on va arribar a ser abat. Per tant, podem dir que en cada cosa que feia acabava excel·lint».

L’alcalde també va voler destacar el fet que celebracions d’aquesta mena contribueixen al coneixement de personatges de la nostra història i, a més, «dei-

xen un bon record en la gent, i al capdavall es tracta d’això, perquè d’aquesta manera les generacions aniran perpetuant la memòria històrica».

A la festa també hi havia Fina Bartolí Parera, alcaldessa d’Aiguamúrcia, perquè, tal com va explicar l’alcalde Poblet, «de la mateixa manera que en fer el romiatge a Mas Calvó es fa una aliança entre la Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, els propietaris de Mas Calvó i l’Ajuntament, en una ocasió tan especial s’ha buscat la col·laboració de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia».

Una devoció popular Des de fa molts anys, cada 25 d’octubre, o el diumenge més proper, els Vila-secans celebren la festivitat de Sant Bernat Calvó fent un romiatge fins a Mas Calvó, el lloc on l’any 1180 naixia el que acabaria sent Bisbe de Vic. La devoció popular per Bernat Calvó ve d’antic, i de fet va ser aquesta qui va forçar la canonització del sant, l’any 1723.

Diversos moments de la festa a Santes Creus, amb l’actuació de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, els Xiquets de Vilaseca i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda.

També es va celebrar una missa i es va repartir coca.

Els intents de promoure’n la canonització van sorgir als volts de l’any 1330, gairebé un segle després de la seva mort. Els seus impulsors van aportar diverses narracions sobre els miracles que li eren atribuïts en relació al seu sepulcre a la catedral de Vic. Així per exemple es parlava d’una mitra que hauria pertanyut al sant i que tenia el poder de curar el mal de cap i la migranya als qui se la posaven. Com a afegitó, el llavors abat de Santes Creus, Francesc Miró, va aportar alguns apunts biogràfics que testimoniaven el període en què va ser abat del monestir. Després de segles d’insistència per part de les comunitats eclesiàstiques de Vic i Santes Creus, i davant el fervor popular que despertava el sant, l’any 1723 Bernat Calvó fou canonitzat.

Vic, Reus i Vila-seca En aquest mateix segle XVIII el cos del sant es va dipositar en una urna d’argent elaborada per l’orfebre Joan Matons, en una capella de la Catedral de Vic. El 1936, però, el sepulcre va ser profanat i les restes van desaparèixer-ne, llevat d’algunes relíquies.

Una part d’aquestes es conserven a la Prioral de Sant Pere de Reus. El culte popular pel sant va arrelar a la capital del Baix Camp igual que a Vila-seca, i al Santuari de Misericòrdia de Reus hi té un altar dedicat, així com una avinguda que du el seu nom.

EL TEMA

mésvila-seca

3

Octubre/2014

Sant Bernat Calvó, el bisbe de Vic que va néixer a Vila-seca Bernat Calvó neix l’any 1180 al Mas de Porpres, més conegut com a Mas Calvó, una finca que, tot i pertànyer al terme municipal de Reus, eclesiàsticament forma part de la parròquia de Vila-seca. Segons la tradició, va ser allà on el van batejar.

El jove Bernat es va llicenciar com a jurista, per bé que, segons algunes fonts, després hauria seguit la carrera de les armes. No obstant això, després de patir una greu malaltia, el 1214 decideix ingressar com a monjo al Monestir de Santes Creus. Cinc anys més tard ja n’era el prior, i al cap de sis anys l’elegirien abat de Santes Creus. En els anys que va ocupar aquest càrrec va potenciar la construcció de l’església del monestir i va fer construir l’Hospital dels pobres. Gràcies a les seves bones relacions amb la noblesa catalana també va aconseguir ampliar les propietats de Santes Creus amb donacions.

Va exercir el càrrec d’abat fins a l’any 1233, quan va ser anomenat bisbe de Vic. Va exercir aquest càrrec fins al moment de la seva mort, l’any 1243, i les seves despulles són a Vic. Bernat Calvó va ser comissionat del Papa Gregori IXè per diferents tasques de confiança, així com conseller del rei Jaume I el Conqueridor. Els seus biògrafs apunten que, a més, va participar en la conquesta de València l’any 1238.

La canonització de Bernat Calvó va arribar un parell de segles més tard de la seva mort, i després que fos objecte de culte per part del poble. Així, l’any 1723 va ser canonitzat.

Tot i que passà els últims anys de la seva vida a Vic, és un personatge molt estimat a Reus i Vila-seca. A la capital del Baix Camp se li va fer un altar al Santuari de Misericòrdia, se’l va declarar fill il·lustre de la ciutat i es van dipositar les seves relíquies a la Prioral de Sant Pere. Pel que fa a Vila-seca, existeix una gran devoció envers aquest sant, i cada 25 d’octubre se celebra un romiatge fins a Mas Calvó, el paratge que va veure néixer aquest home sant.

A més, amb motiu del vuitè centenari del seu naixement, es va col·locar a la plaça de Voltes de la ciutat una estàtua del sant, obra del ferrer local Antoni Mas, que va ser sufragada amb una col·lecta popular.

4

mésvila-seca Octubre/2014

ACTUALITAT

URBANISME

L’Ajuntament destina més de 250.000 euros en nous projectes a la Pineda

foto: ajuntament de Vila-seca

Es volen adequar les voreres per tal de facilitat el pas de les persones amb mobilitat reduïda i arranjar la zona frontal de l’església de l’Esperit Sant Redacció

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat tot un seguit de projectes de millora urbana que s’executaran durant les pròximes setmanes al nucli de la Pineda.

El pressupost total de les actuacions és de 254.709 euros, i en total es preveuen tres actuacions que han de servir per millorar i adequar diversos carrers de la Pineda.

Arranjaments i mobilitat Un dels projectes està destinat a arranjar tota la zona frontal de l’església de l’Esperit Sant, al carrer d’Amadeu Vives, dins l’àmbit del Campus de Serveis Ciutadans de la Pineda. Aquesta actuació compta amb un pressupost de 67.309 euros.

A més, hi ha dos projectes més pensats per millorar el pas de persones amb mobilitat reduïda per les voreres dels carrers de Pep Ventura i d’Enric Morera, i que són la continuació d’una primera fase. Per aconseguir-ho s’eliminaran els arbres, se’n plantaran de nous amb escocells més petits i es refaran les voreres.

Concretament, el carrer d’Enric Morera es millorarà entre els carrers d’Alfredo Kraus i d’Emili Vendrell i entre els carrers de Pep

Ventura i d’Amadeu Vives. D’altra banda, la millora del carrer de Pep Ventura es farà entre els carrers d’Alfredo Kraus i d’Emili Vendrell.

La regidora d’Urbanisme Manuela Moya explica que a la Pineda hi havia un problema generat temps enrere, i que de fet afecta no només el municipi de Vilaseca, sinó també tots aquells que tenen construïdes fa anys.

Per a la regidora, «la qüestió rau en com millorar l’accessibilitat de les voreres estretes, antigues, i fer-ho sense afectar les places d’aparcament o els elements

Es busca arranjar les voreres que són estretes i antigues sense afectar les places d’aparcament L’Ajuntament està fent un inventari de les voreres per veure quines es poden modificar d’arbrat». Per això es va començar amb proves pilot, i vist que han funcionat, s’estan duent a terme més actuacions similars.

Manuela Moya assegura que des de l’Ajuntament sempre han

estat molt sensibles als problemes de mobilitat, i per això s’està fent un estudi de totes les voreres del municipi per veure quines es poden adaptar. Moya ja avisa que no es podrà fer amb el 100% de les voreres del municipi, perquè algunes no tenen l’amplada necessària, però es mostra ferma en la intenció d’adaptar-ne el nombre més gran possible, i per això ja van programant actuacions en aquest sentit.

foto: ajuntament de Vila-seca

Obres al Parc dels Gegants Amb un pressupost de 99.755 euros, l’Ajuntament de Vila-seca està a punt d’iniciar, en unes setmanes, les obres d’adequació urbana del parc dels Gegants. L’objectiu és millorar l’aparcament amb més senyalització i un millor paviment. També s’instal·larà enllumenat a la part central, s’incrementarà la vegetació i l’arbrat i s’instal·larà reg.

L’objectiu és que aquest parc, ubicat al barri de la Formiga, ofereixi un nou aspecte. Redacció.

TRADICIONS

foto: cedida

Josep Poblet, un diable més del Ball de Diables de Vila-seca El passat 2 d’agost la Colla de Diables de Vilaseca va celebrar diversos actes commemoratius per festejar el 25 aniversari de la formació (el Ball de Diables de Vila-seca va fer la seva primera actuació el 6 d’agost de 1989. L’alcalde de Vila-

A la Pineda es vol fer un arranjament important a les voreres.

seca, Josep Poblet, va voler sumar-se a la festa i i va convertir-se en un membre més de la seva colla en posar-se el vestit de diable i fer la primera encesa d’honor que va donar inici als correfocs de la nit. Redacció.

SOCIETAT

FOTO: CEDIDA

Vila-seca homenatja la gent gran amb un dinar de germanor L’Ajuntament de Vila-seca i la Residència Vilaseca van organitzar la tradicional paella solidària per tal de retre homenatge als més de 300 avis i àvies que viuen a Vila-seca i que van néixer l’any 1929. La festa es va celebrar el 19 d’octubre a l’es-

cola Torroja i Miret i es va aprofitar per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany es destinarà a les malalties cardiovasculars. En acabat es va poder gaudir de música en viu a càrrec del Grup Musical Nostàlgia. C.S.

ACTUALITAT

mésvila-seca

5

Octubre/2014

MEDI AMBIENT

Engeguen noves accions de ‘+Vila-neta, + civisme’

FOTÒGRAF

El nucli de Vila-seca acollirà una exposició itinerant sobre recollida selectiva i civisme Redacció

Ja s’ha posat en marxa la segona fase de la campanya ‘+Vila-neta, + civisme’. Després de les accions dutes a terme a la Pineda i la Plana, ara és el torn de Vila-seca.

Amb l’objectiu de continuar millorant els hàbits de recollida selectiva de residus i els comportaments cívics a la via pública es muntarà una exposició itinerant SOCIETAT

sobre recollida i civisme. Aquesta exposició compta amb panells tematitzats de grans dimensions, i anirà visitant diverses zones de Vila-seca. Concretament, tots els dijous i divendres en horari de 10.30 a 18.30 h es podrà trobar, segons la setmana, en diversos espais com ara la Rambla de Catalunya, la zona exterior del Mercat Municipal i del Centre de SaFOTO: CEDIDA

Imatges de la campanya duta a terme a la Pineda.

lut, el parc de la Riera, l’avinguda de Ramon d’Olzina, la plaça de Voltes, la plaça de Miquel Martí i Pol, la plaça d’Estudi, el parc de

la Formiga, el parc de les Illes i la plaça de l’Església.

D’altra banda, dues informadores cíviques realitzaran un

ESPORT

porta a porta i faran campanya a peu de contenidor per repartir paquets de bosses i embuts per a la recollida d’oli domèstic. C.S.

Dijous 13 de novembre, nou dia per realitzar el tràmit del DNI a Vila-seca Els dijous 13 de novembre els veïns de Vila-seca que ho vulguin podran renovar el seu Document Nacional d’Identitat (DNI) sense haver de desplaçar-se fora del municipi.

Això és perquè la Comissaria Provincial de Tarragona ha confirmat la presència d’un equip mòbil de tramitació del DNI al Centre Municipal de Formació i Ocupació ‘Antic Hospital’, que es troba situat al carrer de l’Hospital número 2 de Vila-seca.

No obstant això, per tal de poder realitzar el tràmit aquest dia a Vila-seca, els ciutadans hauran de sol·licitar-ho primer adreçant-se al número de telèfon 977 309 300 (que funciona de dilluns a divendres, en l’horari habitual d’atenció al ciutadà). Redacció.

FOTO: CEDIDA

Vila-seca commemora el Dia Mundial del Càncer de Mama amb una setmana d’actes

Èxit de la 27a Diada de la Bicicleta a Vila-seca

Helena Casas se sitúa en el Top Ten del Campionat d’Europa de Pista

El diumenge 5 d’octubre, i coincidint amb el 27è aniversari del Club Ciclista de Vila-seca i l’Escola de Ciclisme Municipal, es va celebrar a Vila-seca la 27a Diada de la Bicicleta. L’itinerari va transcórrer pels carrers de Vila-seca i la Pineda, i les connexions entre els dos nuclis, i hi van assistir més de 500 persones. C.S.

La ciclista de l’equip Catalunya Team va aconseguir molt bones posicions en el Campionat d’Europa de Pista categoria Elit que es va celebrar el cap de setmana del 16 al 19 d’octubre a les Illes Guadalupe (França).

SOCIETAT

FOTO: CEDIDA

La vila-secana va aconseguir la sisena posició en la prova de velocitat per equips, on va competir amb la basca Tania Calvo, la desena en velocitat individual i la dotzena posició en la prova de keirin. Redacció.

POLÍTICA

«la Caixa» signa amb l’Auditori

Adhesió al Pacte Nacional

La Fundació Privada Auditori Josep Carreras i l’Obra Social «la Caixa» han renovat el conveni de col· laboració amb l’objectiu de seguir potenciant les activitats musicals a Vila-seca.

El director d’Institucions de «la Caixa» a Tarragona, Eduard Gené, i el president de la Fundació de l’Auditori, Josep M. Pujals van signar el conveni pel qual «la Caixa» aporta 12.500€ a la Fundació. Redacció.

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va lliurar a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, el document d’adhesió de les diverses entitats culturals i juvenils de Vila-seca al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El lliurament va tenir lloc a la Terra Alta, aprofitant un dels actes institucionals on s’aplegaren Josep Poblet i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Redacció.

L’Ajuntament de Vila-seca vol commemorar el Dia Mundial del Càncer de Mama amb una sèrie d’activitats al municipi.

Després de celebrar una taula rodona sobre el càncer de mama amb la doctora Ester Solé i la infermera Lucía Teruel, un taller de musicoteràpia, el taller ‘Coixins del Cor’ i un taller d’imatge, el darrer dels actes programats és un taller de cuina saludable anomenat ‘Dieta mediterrània’, que s’impartirà el dia 7 de novembre a l’Escola Miramar de Vila-seca, a càrrec del xef Juan Antonio Nieto.

Totes les activitats compten amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, l’Institut Català de la Salut i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Redacció.

FOTO: AJUNTAMENT DE VILA-SECA

6

ACTUALITAT

mésvila-seca Octubre/2014

Manuela Moya 2a Tinenta d’alcalde. Regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics

«Volem que la bicicleta es converteixi en un mitjà de transport al municipi» Garantir i afavorir la mobilitat de les persones és una de les prioritats de la regidoria d’urbanisme de l’Ajuntament FOTO: CRISTINA AGUILAR

Cristina Serret

— Vila-seca està immersa en un pla de renovació urbanística que ve de lluny. En quin punt estem?

— Més que un pla de renovació urbanística, jo diria que estem seguint un camí, que té un recorregut que ja està fet i que, com tots els projectes grans i complexos, té un futur. I en aquest camí hem d’anar fent passes. A mi m’agrada dir que estem gaudint del present amb la visió posada en el futur, gràcies al que ja s’ha fet. Penso que aquesta continuïtat és important tenir-la present, perquè vol dir que es poden fer noves coses perquè en tens d’altres que ja estan fetes. Dit això, urbanísticament estem fent força coses, i tenim alguns projectes que van més al cor de les persones, perquè urbanísticament es pot anar al cor de les persones, i uns altres amb un abast més pròpiament urbanístic.

— Què significa que els projectes van al cor de les persones?

— Tot el que fem, des de la meva regidoria i des de la resta d’acció de govern, s’entén en una globalitat. Quan presento projectes urbanístics sempre dic que hi ha una qüestió prèvia que impregna tot el que fem, i és que la gran prioritat d’aquest mandat són les persones i les seves necessitats, i pressupostàriament això té un pes molt important. Es vol atendre les necessitats més immediates, amb ajudes directes des de Benestar social, però també amb polítiques d’ensenyament, que són importantíssimes. En aquest sentit desenvolupem una activitat formativa important, i que a més lliga amb els plans d’ocupació. Això després té un resultat, i és que gràcies a les persones que per exemple participen en plans d’ocupació de jardineria, tenim uns resultats dels quals en gaudim tots. Elles aprenen els oficis, adquireixen noves experiències, i nosaltres en sortim reforçats perquè tenim un parc de la Torre d’en Dolça, un Raval de la mar, o elements de mobiliari urbà. Tot això s’ha d’entendre amb aquesta globalitat. I això és una de les coses que dic que arriben al cor de les persones, tant de les que ho fan com de les que després en gaudim.

— En aquest moment hi ha molts projectes en marxa?

— Sí, tenim obres als tres nuclis de població, algunes en marxa i altres a punt de començar. I totes

El fet que el Centre històric de Vila-seca sigui de plataforma única afavoreix l’ús de la bicicleta.

les estem explicant, com sempre fem. A la Plana hi ha una obra emblemàtica en marxa, que és la renovació de la plaça Sant Joan, una actuació que fem al cor de la Plana després d’haver fet moltes altres coses. A la Plana també hi hem fet l’ampliació dels satèl·lits de lectura de la biblioteca, tenim en marxa accions puntuals al Centre Cívic... en definitiva,

anem fent. A la Pineda estem treballant la renovació de les voreres, a més d’actuacions menors però també importants, com el local de l’Associació de veïns. Finalment, si parlem de Vila-seca, cal esmentar les obres del centre cívic del Colomí, així com les obres del Castell.

— Quines zones queden per desenvolupar, a Vila-seca?

— Acabat el Raval de la mar, just quan arriba a la Pineda, hi ha un espai pendent de desenvolupar, urbanísticament parlant. Ja hem encarregat un projecte per veure totes les possibilitats que té aquell àmbit i valorar quin futur li podem donar. Tot i que aixó no és una obra, estrictament parlant, és molt important per al municipi, perquè vista l’evolució

que hem tingut i el nostre model de desenvolupament econòmic, entenem que en aquell espai les implantacions hoteleres hi tenen un espai privilegiat a la Costa Daurada per poder-se desenvolupar.

— Parlem de mobilitat, una qüestió important per a molta gent…

— Sí, les qüestions de mobilitat

també arriben molt al cor de les persones. En aquest sentit vull esmentar una actuació que venim fent de fa temps i que volem que cada cop prengui més importància, com és la utilització de les bicicletes. La bicicleta com a element lúdic ja funciona molt bé pel Raval de la mar i per tots els camins que tenim. Però volem que la bicicleta es converteixi en un mitjà de transport al municipi, perquè tenim un municipi molt adequat per aconseguir-ho, és molt planer i el centre històric és de plataforma única.

— I quines actuacions estan fent per promoure aquest ús de la bicicleta?

— La instal·lació d’aparcaments de bicicletes. Vam triar un model, l’implantarem i veurem com funciona. Ara tenim 11 bateries d’aparcament que posarem als nuclis de Vila-seca i la Pineda. A més hem demanat la col· laboració de les escoles del municipi, els hem fet l’oferiment de col·laborar amb aquest impuls de la bicicleta com a mitjà de transport posant aparcaments de bicicletes dins dels recintes escolar.

Hem tingut una bona resposta i ja hi estem treballant.

— Les persones amb mobilitat reduïda són prioritàries?

— Sí. Estem fent un estudi de totes les voreres que encara ens queden per adaptar al municipi. Evidentment no es poden fer totes en un dia, i algunes no es podran arranjar perquè han de tenir una amplada determinada, però intentarem arribar al màxim nombre possible.

— Quin model de ciutat es vol?

— Nosaltres vam voler que aquest municipi tingués una mida molt humana. Tenim els instruments de planejament urbanístic que ens serveixen per planificar el model de municipi que es pretén tenir. Aquest model, que es va aprovar l’any 93, és el que ha marcat el nostre creixement, i encara el tenim vigent. I és un model de ciutat compacta, amb tres nuclis de població que han d’estar, i estan, ben comunicats, amb un creixement i una mida molt humans. Això vol dir que pots anar a tot arreu caminant i que a prop de casa hi tens equipaments que et donen una major qualitat de vida.

— El creixement implica noves oportunitats econòmiques?

— El nostre model de creixement ha estat moderat, i com que tenim les necessitats resoltes, ara

ACTUALITAT

mésvila-seca

7

Octubre/2014

URBANISME FOTO: CRISTINA AGUILAR

Nosaltres volem un model de ciutat compacta, amb un creixement i una mida molt humans Ara i en els pròxims temps centrem els nostres esforços a generar oportunitats laborals El comerç local té tots els elements per fer un pas endavant important

Un dels principals actius del municipi són les persones, per això escoltar-les és el nostre deure

i en els pròxims temps, centrem els nostres esforços a generar el màxim d’oportunitats al nostre municipi, sobretot pensant que puguin generar feina. Nosaltres sempre hem apostat per la diversitat econòmica, i som un municipi paradigma d’aquesta diversificació. No trobaríem gaires municipis que tinguin més del 70% del terme com a sòl no urbanitzable amb uns usos agrícoles importants, i ho prioritzem perquè forma part del nostre model, la nostra història i el nostre futur. També tenim indústria i activitat turística, som ciutat universitària, hem fet una ferma aposta musical, tenim un parc de serveis tecnològics que és un punt importantíssim pel que fa a l’activitat i el desenvolupament futur de l’activitat econòmica per generar nous llocs d’ocupació, i anem treballant molt perquè la xarxa comercial del municipi superi els reptes que se li plantegen.

— En aquest model de ciutat es contemplen aspectes com les accions destinades a impulsar el comerç local?

— Crec que el comerç local està en un punt en el qual té tots els elements per fer un pas important que encara no s’ha fet. Si mirem el nucli de Vila-seca hi trobem uns carrers que conviden a passejar. Això ha estat fruit d’un procés de renovació urbanística important, d’una aposta ferma per mantenir viu aquest espai urbà, perquè hi tenim equipaments municipals i hi ha gent tot el dia. Això s’està traduint en noves implantacions comercials que estan funcionant, i crec que seria molt desitjable que això tingués una mica més d’empenta. Hem d’entendre les dificultats que pot trobar el sector privat per fer noves inversions, perquè

Imatge de la campanya ‘Vila-seca, sigues coqueta’.

Arrenca una nova tongada de subvencions per als habitatges de Vila-seca L’Ajuntament subvenciona la instal·lació d’ascensors, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la reparació i pintura de façanes Redacció

Manuela Moya sol anar a treballar amb bicicleta.

al capdavall l’activitat comercial la fan les persones, però nosaltres hi hem posat molts elements i donem suport a l’Associació de Comerciants i Empresaris del municipi. Crec que un dels reptes que tenim és aconseguir que aquesta xarxa comercial s’estengui, perquè tenim població suficient com per a gaudir d’una més extensa oferta comercial.

— Quins creu que són els grans actius del municipi?

En tenim molts, començant per les persones. Per això nosaltres tenim un llarg recorregut (i continuarem tenint-lo) en una aposta clara per l’educació a tots els nivells, des dels nadons fins als adults. Quan faig casaments, reunions amb joves o persones que vénen a veure’m per inquietuds urbanístiques jo els pregunto on viuen i si n’estan contents. Això té un valor molt important, perquè saber escoltar les persones i atendre les seves preocupacions també forma part de les nostres responsabilitats, i crec que en aquest sentit la dimensió del nostre municipi ens permet ar-

ribar a aquest diàleg tan directe.

— Fins a quin punt les decisions que es prenen ara tenen una projecció en el futur?

Penso que hem de prendre raó de tot el que tenim i posar-ho en valor de la manera més encertada possible. I aquí la prova del cotó és clara: els joves que en un futur ens agafin el relleu faran balanç de si les decisions que hem pres van ser encertades o no. Per tant hem d’estar molt atents a les necessitats presents perquè és la nostra obligació, però no podem fixar sols la mirada en les necessitats més urgents, també cal aixecar la vista i projectar-la al futur. I per fer-ho cal fer el pas i posar-se a treballar pel municipi i la seva gent, i assumir aquestes responsabilitats. Sóc molt conscient de tot el que significa això, i sé que té parts agradables i parts que no ho són tant, però estic convençuda que no hem de defugir la responsabilitat que hem assumit, perquè per això som aquí, i quan marxem vindran uns altres que jo voldré que facin el mateix.

El consistori local ha posat en marxa una nova edició de la campanya ‘Vila-seca, sigues coqueta’ amb la finalitat d’ajudar econòmicament en la millora dels habitatges del municipi.

Tot i que originàriament la campanya s’havia centrat en els edificis del Centre Històric enguany, com a novetat, s’ha adreçat a tots els habitatges del municipi, és a dir, de Vila-seca, la Pineda i la Plana.

Qui ho pot demanar?

Aquesta nova campanya, dotada amb un pressupost de 200.000€, se centra en dos punts. D’una banda, la instal· lació d’ascensors i l’eliminació de barreres arquitectòniques en edificis d’habitatges del municipi de Vila-seca. Es poden beneficiar d’aquestes ajudes els habitatges construïts abans de l’octubre de 1995. Les subvencions són de fins a 6.000€ per habitatge quan es tracti d’obres d’instal·lació d’ascensor, i de fins a 600€ quan es tracti únicament d’obres de supressió de barreres arquitectòniques.

L’altre punt que conforma la campanya és la subvenció per a la reparació i pintura de façanes i elements sortints annexes en edificis d’habitatges del municipi de Vila-seca. En aquest cas els beneficiaris són els habitat-

ges unifamiliars i plurifamiliars amb una antiguitat mínima de 10 anys. Les subvencions són de fins a 1.700€ per edifici en cas de rehabilitació de façana i de fins a 700€ per a pintura de façana.

Impuls a l’activitat econòmica La regidora d’Urbanisme Manuela Moya assegura que amb aquesta campanya es busquen dos objectius prioritaris. D’una banda, «arribar al cor de les persones subvencionant de forma

El termini de presentació de sol·licituds per acollir-se a la subvenció acaba el 30 de novembre valenta la instal·lació d’ascensors i l’eliminació de barreres per a la mobilitat, perquè a l’Ajuntament ens volem posar al costat dels veïns que en algun moment de la seva vida puguin tenir dificultats de mobilitat.

D’altra banda, com que aquestes subvencions són importants, compatibles amb altres subvencions i tenim la voluntat de ser àgils en la seva resolució, pretenem que acabin generant un plus en l’activitat econòmica de les empreses locals que puguin dedicar-se a fer les obres».

Moya explica que els veïns que

rebin les subvencions poden contractar l’empresa que vulguin perquè les dugui a terme, però des del consistori s’insisteix que «fora desitjable que les empreses locals notessin l’efecte d’aquesta campanya, perquè voldria dir que estem generant oportunitats d’ocupació per a la nostra gent».

Segons la regidora, l’objectiu és dotar pressupostàriament aquesta campanya en el pressupost de l’any que ve per tal de poder seguir duent-la a terme.

Una campanya que ve de lluny El ‘Vila-seca, sigues coqueta’ és un projecte que es va posar en marxa l’any 1991, que sempre ha estat subvencionat per l’Ajuntament i que, des de llavors s’ha desenvolupat en diferents etapes i sota diferents eslògans, com ‘Cases velles, belles façanes’, ‘...Amb més arbres’, ‘…

Amb més llum’, ‘Amb millors carrers…’ i ‘Amb el cor ben viu’, i ha contribuït a dotar el Centre històric de més arbrat, major il· luminació, o la millora dels carrers entre d’altres.

Segons Manuela Moya la campanya s’havia centrat històricament en «qüestions considerades prioritàries en cada moment, algunes de les quals han tingut una continuïtat i d’altres no, perquè han assolit els objectius que es buscava».

8

mésvila-seca Octubre/2014

SOCIETAT

ENTITATS FOTO: CEDIDA

Sobre aquestes línies, els equips Junior Femení Groc i Junior Masculí Groc.

El Club Bàsquet Vila-seca enceta el curs amb tots els equips complerts La Junta Directiva del Club té com a objectiu consolidar la base per tal que en el futur pugui nodrir de jugadors les categories superiors FOTO: OLIVIA MOLET

Cristina Serret

Per primera vegada a la història del Club de Bàsquet Vila-seca, els equips de totes les categories, tant femenins com masculins, estan complerts. Tot i que alguns són un pèl justos de jugadors i seria desitjable ampliar la plantilla, es tracta d’un fet que els memebres de la Junta Directiva del Club celebren i atrubeixen a uns anys de fer molta feina per aconseguir-ho. El president del club, Antoni Abelló, el tresorer, Germán Fernández i el Director esportiu, Carlos Aparicio asseguren que busquen tenir el màxim nombre de jugadors possible, fins al punt que, si convé, doblarien equips de les categories.

Créixer per la base L’actual Junta pretén seguir el camí traçat per la junta anterior, de la qual també en van formar part l’Antoni Abelló i el Germán Fernández, i que va establir com a prioritat fer créixer el club per baix, perquè, en paraules del President, «potenciant la qualitat de la base hi guanyen els nens, les famílies, l’esport i el club». L’objectiu final és que les categories superiors puguin nodrir-se dels jugadors formats al mateix club.

Per tal de potenciar aquesta qualitat s’ha potenciat l’equip tècnic amb un fisioterapeuta, preparadors físics, segons entrendadors i, com explica Abelló, «una plantilla suficient per substituir

de partits molt bona. Els seniors s’aniran alimentant de joves que van pujant, i aquesta és la gran diferència respecte a com s’havia funcionat temps enrere», explica el president.

La dificultat de quadrar xifres Germán Fernánez, tresorer de la junta, explica que el pressupost del club passa els 100.000 euros anuals. «No tenim esponsors, ens financem bàsicament amb les quotes dels socis, que són un 60-70% del pressupost. La resta ho cobrim amb actes i activitats

«Potenciant la qualitat de la base hi guanyen els nens, les famílies, l’esport i el club»

Germán Fernández, Antoni Abelló i Carlos Aparicio, Tresorer, President i Director esportiu del club.

o complementar els tècnics quan sigui necessari».

Quan la crisi té efectes positius Els directius del club han hagut de deixar enrere inèrcies derivades de l’època en que hi havia grans esponsors, quan el senior masculí va pujar de Copa Cata-

lunya a EBA. L’actual època de crisi, on ja no es pot comptar amb els antics patrocinadors, ha fet que s’hagi preferit sacrificar alguna categoria en pro de mantenir l’equilibri en el conjunt del club. No obstant, la necessitat de formar jugadors al propi club per estalviar fitxatges externs

ha portat una nova manera de fer que està donant molt bons resultats: «enguany hem sortit a Segona catalana, quatre categories per sota d’EBA, però amb gent procedent de la base que et fa arribar als caps de setmana content. I l’escola també va molt bé, hi ha una quantat i qualitat

que organitzem, l’ajuda de l’Ajuntament i la col·laboració d’un empresari vinculat a Vilaseca». Amb aquests recursos és difícil quadrar els comptes, però això no és impediment per a que el club aspiri a la màxima qualitat esportiva. En aquest sentit, el director esportiu destaca el fet que tres dels quatre equips junior juguen en categoria interterritorial, i que el nivell dels infantils també és molt bo. «La idea és que cada any pugi un masculí i un femení al senior, que és el dèficit que hem tingut darrerament. A més, enguany hem comprat la plaça

de Senior masculí a Segona Catalana, i l’any que ve o el següent comprarem també el femení».

L’estil Vila-seca Carlos Aparicio explica que enguany és el tercer any que, des de la direcció tècnica, es fa que tots els equips del club treballin igual i juguin tots de la mateixa forma. «La idea és fer jugadors que pensin, que siguin intel· ligents i que dominin la tècnica individual, sobretot la tàctica individual. És incidir en la pre-

«Volem jugadors que pensin, que siguin intel·ligents i dominin la tècnica individual» sa de decisions, i és una mica el format de jugador que volem.

A Vila-seca costa molt tenir jugadors alts, tot i que en tenim, però de fet tenim molts jugadors baixets. Però això no ha de ser excusa perquè no siguin bons, si treballem bé sortirarn bons jugadors», afirma Aparicio. El director esportiu també assegura que ara el que busquen és estar el més alt possible en les categories de formació, perquè quan arribin a senior es pugui ser ambiciós. «La idea és que en un o dos anys ens fem forts en aquesta categoria i puguem pujar, això sí, amb gent de la casa».

SOCIETAT

mésvila-seca

9

Setembre/2014

FOTOs: OLIVIA MOLET

Els equips Junior Femení Blau i Cadet Masculí.

Els equips Cadet Femení i Infantil Femení.

Els equips Infantil Masculí i Pre Infantil Masculí.

Els equips Pre Infantil Femení i Aleví Femení.

10

mésvila-seca Setembre/2014

SOCIETAT

ENTITATS

Baby A

Prebenjamí A

CLUB DE FUTB

Temporada

Prebenjamí C

Benjamí A

Benjamí B

Aleví B

Infantil A

Infantil B

Juvenil A

Juvenil B

Femení

SOCIETAT

mésvila-seca 11 Setembre/2014 FOTOS: CRISTINA AGUILAR

Baby B

Prebenjamí B

BOL VILA-SECA

a 2014/2015

Benjamí C

Aleví A

Cadet A

Cadet B

Amateur A

Amateur B

12

mésvila-seca Octubre/2014

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

Un mirall en el que cercar models La commemoració d’esdeveniments històrics s’ha convertit en una eina molt útil per allò que de manera planera se’n diu ‘fer poble’. Cada vila, poble i ciutat intenta cercar les seves arrels i mira de fer-ne una celebració col·lectiva. Al capdavall, també ajuda a forjar un esperit de comunitat que no està de més. La societat civil és la que acaba donant vida a qualsevol municipi i una bona manera d’incentivar-la i ajudar-la a fer tasques en comú és celebrar esdeveniments més o menys rellevants pel conjunt de la població. Està clar que facilitar-los locals de reunió o activitat o ajudar-los en les seves convocatòries (ja sigui econòmicament o amb prestació de serveis) és una manera d’engrandir aquesta societat civil –sobretot des del vessant de les entitats, i en aquesta mateixa pàgina en David Melero en fa esment–, però també és important saber trobar aquell sentiment comú que acaba conformant-nos com a poble. Deixant de banda les referències religioses que li són indestriables, la commemoració dels 800 anys de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó és un bon exemple d’aquell tipus d’esdeveniments que acaben donant sentit a un municipi. Bernat Calvó va ser un personatge al qual, en realitat, el conjunt dels tarragonins li devem algunes aportacions especialment destacades. La seva intervenció, per exemple, permet poder gaudir actualment del reclam d’un monestir cistercenc tan rellevant com el de Santes Creus, a la comarca de l’Alt Camp. El que en va ser abad va aconseguir ampliar-lo i fer-lo créixer en influència. Al mateix temps, tot i que resulta complicat de poder esbrinar fins a quin punt va ser rellevant la seva intervenció, va formar part directa d’algun dels episodis més destacats de la història del nostre país com a conseller del rei Jaume I. Es tracta, doncs, de personatges rellevants, dels que fan sentir un cert orgull de compartir petites pàtries i que, malgrat haver passat més de 800 anys, poden posarse encara com a models. Com destacava l’alcalde Josep Poblet, Calvó va excel·lir en les seves activitats ‘professionals’ i això hauria de ser sempre un mirall en el qual intentar reflectir-nos com a ciutadans.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Redacció: Cristina Serret.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com

El món associatiu, ànima de la ciutat DAVID MELERO Llicenciat en història.

Professor de secundària i coordinador de sectorials de CDC a la Federació de Tarragona.

Aristòtil afirmà que l’home és un animal social, un ésser creat i nascut per viure en societat, amb altres de semblants per gaudir de les seves estones de lleure, però per treballar, també, juntament amb altres homes i dones. En qualsevol societat, i la vila-secana no n’és una excepció, els homes i dones han seguit, de manera majoritària, aquest patró aristotèlic.

Si Vila-seca ha esdevingut un model nacional en aspectes com l’urbanisme, el medi ambient, recollida selectiva, turisme... ho ha estat també a nivell associatiu i del voluntariat. Des del segle XIX trobem diversos tipus d’associacions culturals en què els ciutadans del nostre municipi han gaudit del seu temps lliure i han pogut excel·lir en àmbits tan importants i reconeguts com la música. Recordem el Cor la Unió i les Societats històriques com el Fènix, l’Ateneu Pi i Margall, el Centro Catòlic i las Vegas.

Aquests centres es dedicaren a impulsar la cultura, les tradicions i els debats de tot tipus entre els ciutadans que hi participaren. Eren, i encara ho són en certa mesura, l’ànima del poble, les referents de la vida ciutadana més enllà de les tasques laborals i casolanes de cadascú.

Més endavant sorgí l’Agrupació Cultural, fruit de l’aparició de totes les seccions que la integren en l’actualitat (des de l’àmbit coral al món dels escacs, passant per les danses catalanes, el món del cavall o l’art...) i també moltes entitats dedicades al món del teatre, gegants, diables....totes elles entitats dedicades a promoure la cultura tradicional al nostre municipi i a crear un teixit associatiu fort, conjuntament

amb aquelles associacions esportives i veïnals. Tota aquesta xarxa té un impuls impressionant gràcies als centenars de persones que hi donen suport. En els darrers any una munió de gent ha donat moltes de les seves estones pròpies i les seves energies per organitzar una gran quantitat d’actes de tot tipus al municipi o representant Vila-seca en altres indrets de la geografia nacional o internacional. Trobem, doncs, unes entitats que participen de totes les festes del municipi i que omplen el calendari vila-secà de moltes activitats per al gaudi personal i col·lectiu.

Aquesta gent és l’ànima del municipi, i tal i com ens deia el filòsof grec, són la força del poble, representant no sols l’essència pròpia de l’individu sinó també la de tota la ciutat. Tardes, vespres, caps de

En moments com els actuals d’estancament econòmic però de vitalitat social, les entitats hi tenen molt a dir. setmana, vacances...tot un temps invertit vers els altres! Que orgullosos n’hem d’estar de tanta i tanta gent que han treballat i encara ho fan dedicats als altres, participant de reunions i muntant tants i tants actes!

Si analitzéssim entitat per entitat, grup per grup, descobriríem moltes persones que empenyen d’una manera o altra aquesta realitat. Trobaríem moltíssimes persones que impulsen, però moltes més que segueixen l’ànima que els porta a realitzar activitats culturals o esportives. Hi trobaríem nois i noies que han esdevingut, amb el temps, impulsors de diverses iniciatives ciutadanes, seguint molts patrons heretats d’aquelles persones que coordinaven les entitats quan ells eren infants.

Aquest és l’èxit de les associacions!

Aconseguir que hi hagi una continuïtat entre els membres i que aquells més joves, en esdevenir grans, puguin portar endavant nous projectes de cara la ciutadania.

Algú explicava un dia que el millor que li pot passar a un municipi és que els seus joves, en formar-se, potser fins i tot fora, retornessin allò rebut al propi poble a través de treballs o de voluntariat. És a dir, que la seva formació els portés a aportar quelcom de nou al seu municipi de naixement, per tal que tota la ciutadania en sortís afavorida. Doncs hi hem d’estar d’acord!

Hem d’apostar per aquests joves, perquè després de formar-se en els àmbits més diversos, puguin retornar aquests coneixements al nostre poble, i com no, a través de les diverses associacions i entitats.

Vila-seca és un model en teixit associatiu. Si comptéssim les entitats culturals, esportives, socials i veïnals trobarem moltíssima gent dedicada als altres, gent que dedica temps a millorar el seu entorn.

Certament hi ha qui ha parlat de ciutat dormitori en alguns moments, però també és cert que falta, alguns cops, veritable voluntat de participar d’aquestes estructures existents, com també és cert que a vegades hi pot haver poca disponibilitat a acceptar nous membres en aquestes entitats i associacions; segurament per sinèrgies establertes i per manca de temps per reflexionar sobre la pròpia existència de l’entitat.

Ara cal mirar el futur amb molta il·lusió.

En moments com els actuals d’estancament econòmic però de vitalitat social, les entitats hi tenen molt a dir. Han de ser plataformes per al gaudi col·lectiu, que esdevinguin moments de fugida de les notícies que ens trasbalsen tots els dies, però sobretot, indrets on aportar idees vers una societat millor.

Les entitats, com sempre han estat, han de continuar esdevenint l’ànima de la ciutat.

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

PUBLICITAT

mésvila-seca 13 Octubre/2014

14

mésvila-seca Octubre/2014

CULTURA

CASTELLS FOTOS: Cedides

Diversos moments de les actuacions dels castellers de Vila-seca, que acaben temporada amb els castells de 6 gairebé consolidats.

Els Xiquets de Vila-seca enfilen el final de temporada amb bones sensacions En el primer any de la colla després de la refundació han aconseguit descarregar el 4 de 6, el 3 de 6 i el 5 de 6, així com el 3 i el 4 de 6 amb l’agulla.

FOTOS: Cedides

Cristina Serret

A falta de tres actuacions per acabar la temporada, els Xiquets de Vila-seca es mostren satisfets amb les actuacions que han dut a terme des del bateig de la colla, el passat 8 de juny.

En el seu haver hi tenen ja els castells de sis ben consolidats, i han descarregat amb èxit el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla, així com el 3 de 6 i, encara més, el 5 de 6.

Un bon inici En les primeres actuacions de la colla després de la refundació ja hi va haver bones sensacions, i poc després del bateig, el 29 de juny, ja es va descarregar a l’Hospitalet de l’Infant el primer 4 de 6. En aquesta jornada el 3 de 6 es va quedar en intent, però no es va trigar gaire a assolir-lo, i en la següent actuació, al barri Miramar el 6 de juliol, van aconseguir descarregar-lo. Aquesta diada va ser especial perquè els de Vilaseca van estar acompanyats de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Amb la confiança que dóna el fet de saber que els reptes es poden assolir, en la següent diada, el 26 de juliol, els de la camisa blau cel van descarregar el 4 de 6, el 3 de 6 i el 4 de 6 amb l’agulla.

Després d’aquella actuació els de Vila-seca van anunciar novetats per a la diada de la Festa Major d’Estiu. I no van decebre, perquè per primer cop van descarregar el 3 de 6 amb l’agulla i van fer el primer intent de 5 de 6. El 15 d’agost, a la diada castellera de Bonavista, van realitzar un in-

La colla es proposa com a fita per la pròxima temporada aconseguir més gent amb camisa, i també aspiren a tenir un local propi.

«Buscàvem descarregar el 3 i el 4 de 6 i també hem pogut descarregar el 5, i amb solvència»

Els Xiquets actuaran diumenge 2 de novembre a la plaça de l’Església de Vila-seca

tent de 2 de 6. En les actuacions següents es van anar consolidant els castells de 3 i de 4, fins a arribar a la diada de Sant Pere i Sant Pau, on els Xiquets van aconseguir descarregar el seu primer 5 de 6. No trigarien massa a repetir-lo, en una jornada a Amposta on el 2 de 6 es va quedar en intent.

El passat diumenge a Santes Creus els castellers vila-secans es van atrevir amb el pilar de quatre caminant i van descarregar també el 3 de 6 amb força comoditat.

En paraules del cap de colla Jordi Sasplugues, el balanç de la primera temporada dels Xiquets després de la refundació és molt bo, donat que «es buscava descarregar el 3 i el 4 i hem descarregat el 5. La primera vegada va costar, però després cada cop que ho hem fet, ho hem fet amb solvència, i això és molt bo».

La temporada que ve De cara a l’any que ve, Sasplugues confia en «començar com acabem aquest any, que els castells que hem consolidat enguany, al principi de la temporada que ve demostrem que els tenim consolidats». Juntament amb això, els objectius de la colla són tenir més gent per als castells i també aconseguir un local per als assajos. Abans, però, hauran d’acabar la temporada. Tenen actuacions el 2 de novembre a Vila-seca, el 8 de novembre a l’Aleixar i el 16 de novembre a Cambrils, a la trobada de colles del sud.

CULTURA AGENDA

mésvila-seca 15 Octubre/2014

CINEMA FOTO: CEDIDA

DISSABTE

1

Biblioteca de Vila-seca Exposició de fotografia de Mans Unides ‘El món en femení’ sobre el paper de la dona al tercer món Fins al 25 de novembre.

11 a 13 h. Sèquia Major de Vilaseca Visites guiades gratuïtes

Sortida des de l’Oficina del Patronat Municipal de Turisme, al passeig de Pau Casals, núm. 67, a la Pineda. Fins al mes de febrer.

DIUMENGE

2

12 h. Plaça de l’Església Diada de la colla Xiquets de Vila-seca

DIMARTS

4

. Club Euro Sport La Pineda Platja VII Open de Squash El Pirata 2014

Dia 4 competició popular, i dies 7 i 8, competició per a federats.

DIVENDRES

7

18 30 h. Escola Miramar Taller de cuina saludable ‘Dieta Mediterrània’

A càrrec del xef Juan Antonio Nieto.

21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Vivaldi a la Pietà’

Amb el Cor Femení de Cambra Scherzo i l’Orquestra Barroca Catalana.

DILLUNS

10

16 h. Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili Seminari ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’

El seminari té lloc dos dies, el 10 i l’11 de novembre.

DIMECRES

12

10 h. Residència Vila-seca Festa Familiar i lliurament de premis de la VII edició del Concurs de Dibuix

Amb contes infantils a càrrec d’Agus Farré. En el marc del Mes Internacional de la Gent Gran.

DIVENDRES

14

21 30 h. Auditori Josep Carreras ‘Concert del Tricentenari’

Amb l’Allegoria Ensemble i l’Ensemble Meridien.

DISSABTE

15

11 30 h. Biblioteca de Vila-seca Contes en família A càrrec de Montse Dulcet.

19 h. Auditori Josep Carreras Concert a benefici de la Fundació IPICOPP i Àngel Olaran

DIUMENGE

16

18 h. Auditori Josep Carreras Concert a favor de la Lliga Contra el Càncer 19 h. Teatre El Centre Monòleg ‘Sobre els danys del tabac... i les ostres’ amb Xavier Graset Organitzat pel Amics del Teatre de Vila-seca.

DIMECRES

19

18 30 h. Biblioteca de Vila-seca Club de lectura

DIVENDRES

21

21 30 h. Auditori Josep Carreras Gala Benèfica en benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia A càrrec de la soprano María Bayo.

DIVENDRES

28

21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Les Quatre Estacions de Vivaldi i Piazzolla’ A càrrec d’Ala Voronkova i Camerata Vivaldi.

19 h. Auditori Josep Carreras Concert a benefici de la Fundació IPICOPP i Àngel Olaran

Cloenda del festival a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, amb els premiats, els organitzadors i l’alcalde Josep Poblet.

El cineasta francès Pierre Folliot guanya la primera edició del Frame El primer festival de curtmetratges de Vila-seca es tanca amb un balanç molt positiu Cristina Serret

Els dies 17, 18 i 19 d’octubre Vilaseca va acollir la primera edició del Frame Vila-seca short film festival, un certamen de curtmetratges d’àmbit internacional.

Durant els tres dies de celebració es van exhibir a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca els 29 curts seleccionats d’entre els 1019 treballs que es van presentar a concurs.

Els guanyadors d’aquesta primera edició han estat els següents: Gold Frame al millor curtmetratge de ficció per ‘Big Brother’, de Pierre Foillot.

El Silver Frame al segon millor curtmetratge per ‘Sequence’, de Carles Torrent. El premi DO Catalonia va ser per ‘Nadador’, de Dani de la Orden, i el Premi EDUCACIÓ

S’inaugura el curs al Conservatori El dijous 23 d’octubre es va celebrar la inauguració del curs acadèmic de l’Escola Municipal i del Conservatori de Música de Vila-seca.

L’acte, presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va comptar amb la conferència inaugural ‘Com escoltar la música clàssica’ a càrrec del músic i periodista David Puertas. Després va actuar Júlia Fortuny, premi extraordinari de piano 2013-2014 del Conservatori.

del Públic se’l va endur ‘Iris’, de Mikel Alzola.

El jurat del Frame va estar format per Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solórzano (músic), Antoni Pérez-Portabella (professor de Comunicació Audiovisual de la URV), Pep Amores (Distinto Films Produccions), Joan Martí (director d’art) i Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català).

Per la seva banda, els organitzadors, l’Associació Cultural El Setè Art, van ser els encarregats de dictaminar el premi per al curt de la categoria In situ, que va ser per ‘Croma’, de Victor Rubio. El segon premi In situ el va guanyar ‘Las pequeñas cosas’, de Roberto Millán. Els curts presentats a la categoria In situ es van

rodar, muntar i editar el mateix cap de setmana del certamen, i hi havien d’aparèixer almenys dues localitzacions de Vila-seca.

A més, l’organització va posar a disposició dels participants una cartera d’actors i localitzacions

La secció In situ, amb curts rodats a Vila-seca el mateix cap de setmana va tenir cinc concursants de Vila-seca i la Pineda per tal que poguessin dur a terme els seus projectes.

El director del festival, Josep Manel García Varo, en fa un balanç molt positiu, i explica que els participants els han fet comentaris molt bons sobre el ni-

vell i l’organització del certamen.

García Varo explica que des de l’organització els ha quedat una sensació «molt gratificant, tot i que vam passar molts nervis perquè era la primera vegada que ho fèiem i hem pecat una mica d’inexperiència. Però hem fet molt bona feina, i a més reconeguda pels participants, que tenen molta experiència perquè han estat a altres festivals».

Pel que fa a la presència de públic, el director es mostra content, tot i que de cara a pròximes edicions li agradaria «omplir l’auditori». Sobre la possibilitat de futures edicions, García Varo explica que abans de decidir res cal tancar balanç i valorar si pressupostàriament es pot repetir l’any que ve o s’ha de fer bianual.

FOTO: CEDIDA

16

mésvila-seca Octubre/2014

A L’ÚLTIMA VILA-SECANS

Cristina Serret

L’any 1955 una noia de vint-i-pocs anys, filla del poble aragonès de Castejón de Monegros, arribava a l’estació de tren de Vila-seca. Havia estudiat magisteri a Saragossa i, en fer les oposicions, va demanar venir a Catalunya.

Faltava poc per començar el nou curs, i a Vila-seca no hi coneixia ningú.

Així que, només posar un peu a l’andana, va demanar per l’alcalde o la directora de l’escola. En això que es troba amb un jovenet que venia del camp amb un carro i les mules, i aquest va ser tan amable d’acompanyar-la a casa de l’alcalde Farriol.

Aquella noieta tan decidida es deia Maria Jesús Farled, i ara, seixanta anys després, és una persona molt estimada entre la comunitat local, perquè ha estat mestre d’un bon nombre de vila-secans i vila-secanes.

Els primers anys Tot i que la Maria Jesús va començar a ensenyar a l’escola graduada, en poc temps va aconseguir una plaça a l’escola Torroja i Miret, i allà hi ha fet de mestra tota la seva vida, fins que l’any 1990 es va jubilar. La vocació, que li va néixer molt aviat, l’havia heretat del seu pare, que també havia estat mestre. I el seu interès per venir a Catalunya, no se l’acaba d’explicar: «no sé per què vaig demanar venir aquí, hi devia haver alguna cosa que em va interessar. Abans de venir ni tan sols n’ha havia sentit parlar», explica la Maria Jesús. El que sí que tenia clar és que volia treballar i viure en un lloc agrícola, i en aquella època Vila-seca complia aquesta condició: «quan vaig arribar els carrers eren de terra, molt pitjor que els que havia vist al meu poble! Les cases eren baixetes, amb grans portalades per als carros, i quan tocava es feia la verema o s’anava a l’avellana. Em va semblar un poble molt unit i molt ben organitzat», recorda la mestra.

Val a dir que a Vila-seca, a més de bons amics i companys, també hi va trobar «algú especial», amb qui es va acabar casant i va tenir tres fills. Els records d’aquella època venen a la seva memòria amb facilitat: «recordo que

PRÒXIMA EDICIÓ

28 NOVEMBRE

Maria Jesús Farled, la mestra de Vila-seca Ha estat fent de professora durant seixanta anys ininterrompudament

anàvem a la Pineda a ballar sardanes i ens ho passàvem molt bé. Els diumenges, al cinema. I a la platja! Al principi això del mar se’m resistia, però em vaig armar de valor, perquè no hi havia més remei, així que em vaig comprar dos vestits de bany preciosos i vinga, a la platja amb les amigues. Els nois no venien amb nosaltres, però sí que ens observaven», recorda, múrria, la Maria Jesús.

FOTO: MÉS VILA-SECA De la seva experiència com a mestra al Torroja i Miret només en té bones paraules. Per a la mestra, els anys de treball van convertir el centre en un lloc de molta qualitat, fins al punt que molts consideren que «es va viure l’època d’or de l’ensenyança a Vila-seca».

I com no podia ser d’altra manera, tants anys a les aules ha deixat molts exalumnes al municipi. «Hi ha molta gent que ve a saludar-me i no els conec, però llavors els demano el cognom i els ubico de seguida». La Maria Jesús explica que es podria haver jubilat abans, però va voler allargar-ho. «Jo encara em tornaria a incorporar a la feina», explica. «Ho trobo a faltar i sempre em sento mestra, si estic en una conversa no puc evitar ampliar la informació del que s’està dient. Això és vocació, oi?»

Maria Jesús Farled és una persona reconeguda i estimada a la vila.

Una apassionada de la fotografia Maria Jesús Farled és una persona apassionada. En el pla professional va abocar tota la seva passió i vocació en la feina de mestra.

Però hi ha altres qüestions a les quals ha dedicat temps i esforç.

Per exemple, en escriure. Li agrada molt, i durant la seva vida ha tingut uns quants reconeixements.

Però la seva passió més intensa és la de la fotografia. Té una càmera

Voigtländer amb la qual ha retratat esdeveniments i persones allà on ha anat. Per això a casa seva té un arxiu fotogràfic que és un tresor, perquè recull la història gràfica de Vila-seca i els seus habitants. També té fotos històriques, com la que li va fer a Salvador Dalí, gairebé per casualitat, en una visita al Museu Figueres.

En l’actualitat segueix fent fotos amb la mateixa càmera, el mitjà digital li resulta massa complicat,

UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.

així que segueix treballant amb rodet i revelat, com es feia abans.

D’alumnes, és clar, també en té molts retrats, així com de gent de l’Aragó, perquè durant la seva vida ha retornat sovint a la terra dels seus pares i, és clar, ho ha immortalitzat amb la seva càmera. «No sóc bona però sóc destra», explica la Maria Jesús.

La mestra està acostumada a que li demanin còpies, i sovint, quan sap que va a algun lloc on va fer una foto, ja les porta a sobre per repartir-les: «sempre he complagut a tothom», explica. C.S.

Una persona estimada La mestra explica que, tot i que ara viu sola, perquè el seu home va morir, no se sent gens sola, perquè té amigues i participa de forma activa en la vida social de Vila-seca. Pel que fa a la ciutat, explica que ara la veu molt «capitalitzada», en el sentit que ha passat de ser un poblet a una ciutat pionera a la província, i destaca la bona gestió del govern municipal, començant per l’alcalde, Josep Poblet, que va ser alumne seu.

En definitiva, aquella noieta ara és una persona estimada i que estima la ciutat: «m’hi sento molt a gust perquè he defensat la meva professió i el poble, i m’he sentit molt corresposta, no només per la família del meu marit sinó per tot el poble. Ara vaig més sovint a la meva terra, però aquí hi ha els meus fills, els meus néts i hi és enterrat el meu marit, i és on jo em quedaré».