www.diarimes.com
Setembre de 2014 núm. 6
CULTURA
Tot a punt per al FRAME, el festival de curtmetratges de Vila-seca Se celebrarà el cap de setmana del 17 al 19 d’octubre. P14
cristina aguilar
ECONOMIA
El regidor Josep Toquero.
La xifra d’atur a Vila-seca cau fins al 13,74% aquest mes d’agost És la baixada més important dels últims cinc anys. P4 MÚSICA
Dues veïnes de la Plana es miren la selecció de revistes que a partir d’aquesta setmana podran consultar al centre cívic.
La Pineda i la Plana ja tenen els seus Biblio@ccés en marxa PER A TOTHOM Els Biblio@ccés ofereixen llibres, revistes i premsa diària a tots els habitants, i es troben ubicats als respectius centres cívics. ENTITATS
El Club Hoquei Vila-seca encara la nova temporada amb l’objectiu de millorar tècnicament
INFORMÀTICA Aquests ‘satèl·lits’ de la Biblioteca de Vila-seca també disposen de dos ordinadors amb connexió a internet, així com una zona de treball. P2-3 OLÍVIA MOLET
María Bayo protagonitza la temporada de Tardor de l’Auditori La soprano actuarà a la Gala Benèfica del 21 de novembre. P12 URBANISME
L’entitat compta amb 13 equips que inclouen totes les edats, des dels petits, de 4 anys, fins a l’equip sènior. Enguany el club celebra el 40 aniversari, i per celebrar-ho es vol fer una recerca documental i una trobada d’antics jugadors. P8-9
María Bayo.
Un grup de joves patinadors entrenant a la pista del club.
Vila-seca rep la màxima distinció en el certamen Viles Florides Es premia la presència i el foment dels espais verds al municipi. P5
2
mésvila-seca Setembre/2014
EL TEMA
SERVEIS PÚBLICS FOTO: cristina aguilar
Els regidors Manuela Moya i Josep Toquero, Jordi Gras, Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, i l’alcalde Josep Poblet. A la dreta, els espais de llibres i internet del Biblio@ccés de la PIneda.
La Pineda i la Plana estrenen els punts de lectura anomenats Biblio@ccés Aquests punts de lectura ubicats als centres cívics compten amb una zona de treball i ordinadors amb connexió a internet. Cristina Serret
Els habitants de la Plana i la Pineda ja no s’hauran de desplaçar fins a Vila-seca cada cop que vulguin llegir un llibre de la Biblioteca pública. Aquesta setmana s’han inaugurat a tots dos nuclis els Biblio@ccés, uns punts de lectura i de treball que funcionen com a «satèl·lits» de la biblioteca municipal. Cadascun d’aquests punts compta amb una petita selecció de novel·les i llibres per al públic infantil, juvenil, i adult, així com premsa diària i un assortiment de revistes que abasten tota mena d’interessos, des de la cuina a la història, passant pel motor o la moda. A més, cada Bibilio@ ccés s’ha dotat de dos ordinadors amb connexió a internet, amb la voluntat que els usuaris puguin fer consultes i recerca d’informació. Finalment, aquests espais recentment inaugurats compten
amb una zona de treball. Aquest mateix dilluns s’ha fet la inauguració oficial de tots dos punts, amb la presència de l’Alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, el Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Gras, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Josep Toquero. Un punt de trobada Els Biblio@ccés s’han situat als centres cívics dels nuclis, amb l’objectiu que esdevinguin, a més d’un punt de lectura i recerca, un punt de trobada. Així ho ha volgut destacar Jordi Gras en la inauguració, que ha assegurat que «el fet de tenir com a còmplices als avis, als jubilats, al ‘senat’, en un espai pensat per a tothom i que segur que a les tardes s’omplirà de gent jove, afavorirà l’intercanvi d’experiències i la transmissió de la història, perquè això només es pot fer en espais com
Un grup de nens i nenes de l’escola Cal·lípolis de Pineda van recitar poemes a l’acte inaugural.
aquests, on la paraula és escrita però també és viva en el cor i la boca de la gent que hi va». L’alcalde de Vila-seca, per la seva banda, ha volgut destacar l’esforç logístic que ha comportat aquest projecte, alhora que ha assegurat que amb aquests nous punts de lectura «l’espai social del municipi queda relligat de manera directa amb una proposta molt atractiva, decidida i valenta, perquè de biblioteques n’hi ha d’haver a tot arreu». Per la seva banda, el regidor de Cultura Josep Toquero ha volgut destacar que aquests punts no són projectes tancats, sinó que aniran madurant en funció de la demanda i l’ús que en facin els usuaris, i ha assegurat que «dins les nostres possibilitats, i tenint en compte la complexitat que tot plegat comporta, s’intentarà donar cobertura a les necessitats que puguin anar sorgint».
EL TEMA
mésvila-seca
3
Setembre/2014
FOTO: cristina agular
A la Pineda s’hi podran demanar llibres en préstec de la Biblioteca de Vila-seca Les novel·les que s’ofereixen són d’història, d’intriga, romàntiques i best-sellers Servei de préstec Al Biblio@ccés de la Pineda s’hi ofereix a més un servei de Préstec Express, mitjançant el qual els usuaris podran consultar el catàleg de la Biblioteca de Vilaseca i demanar els llibres que els interessi, i en 48 h el rebran al Centre Cívic a través de missatgeria interna. De la mateixa manera, per retornar el material en tindran prou amb deixar-lo al Biblio@ccés, sense haver de desplaçar-se fins a la Biblioteca. Per accedir a aquest servei de préstec caldrà tenir el carnet d’usuari de les biblioteques públiques de Catalunya, un tràmit que també es podrà gestionar al mateix Centre Cívic. Jordi Gras, Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, ha remarcat la importància del fet que amb el carnet es pugui fer ús del servei, donat que vol dir que qualsevol persona que estigui a la Pineda pot fer servir el servei de préstec del Biblio@ccés, i per tant també se’n poden beneficiar els estiuejants que cada any s’acosten fins al nucli a passar-hi les vacances. Una bona rebuda Diversos representants de les escoles, instituts i associacions de veïns han estat presents en la inauguració d’aquests ‘satèl· lits de lectura’. Remei Monné, presidenta de l’Esplai Gent Gran de la Plana es mostra molt satisfeta amb la proposta, donat que ha vingut a omplir un espai que tenien molt desaprofitat i unes necessitats dels veïns que no estaven cobertes: «hi havia moltes persones al centre que demanaven llegir coses que no fossin els diaris. I penso que, com que també han posat coses per a la canalla, ha estat un encert. També és important poder tenir ordinadors connectats a internet, perquè hi ha gent gran que feia cursos d’informàtica un cop a la setmana, i com que no tenim ordinadors, quan arribava la classe següent ja se’ls havia oblidat tot. Ara, entre setmana podran fer servir l’ordinador i repassar», explica la Remei. Horaris dels Biblio@accés Els Biblio@accés són oberts a tots els habitants de la Plana i la Pineda, i els horaris són els següents: a la Plana, de dilluns a divendres, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. A l’estiu només obrirà a les tardes, de 17 a 20 h. Per la seva banda, a la Pineda estarà en funcionament de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 16 a 20 h, excepte el mes d’agost, que estarà tancat.
A la Plana també hi va haver lectura de poemes a càrrec de tres alumnes de l’escola, així com parlaments de les autoritats.
Núria Llebaria. Directora de la Biblioteca Municipal de Vila-seca
FOTO: CRISTINA AGUILAR
«Hem fet una selecció de novel·les perquè busquem la lectura com a lleure» Cristina Serret
Núria Llebaria ha col·laborat en la implantació dels Biblio@ccés.
— Quins criteris heu seguit per dotar de contingut aquests Biblio@ccés? — Aquest és un servei que no és nou, a altres municipis de Catalunya ja existeix, sobretot a l’àrea de Barcelona. Es tracta de municipis molt petits que tenen un punt de lectura als barris. Nosaltres vam buscar quin servei es podria adaptar als nuclis del municipi, i vam pensar que un Biblio@ccés seria una eina de lectura interessant. Era essencial tenir un espai físic amb un lloc còmode per poder llegir, que fos un punt de trobada i que s’hi pogués treballar. També era molt important l’accés a internet i, per suposat, que hi hagués llibres i material de lectura.
— Com heu fet la selecció de les lectures que s’ofereixen? — Hem buscat que hi estiguessin representades totes les edats, i per això hi ha llibres infantils, després per a un públic més juvenil també tenim una secció de novel·la, i per al públic més adult hem fet una selecció de novel·les de diferents gèneres. No hem inclòs material de consulta perquè està més orientat a la lectura com a lleure. Tot i això, en el cas de la Pineda tots aquests materials de consulta es poden demanar a la Biblioteca de Vila-seca. — Els llibres són en català i en castellà. Heu valorat l’opció d’incloure també llibres en altres llengües, com l’anglès? — De moment no hi ha material en anglès, però es tracta d’una
selecció inicial amb una sèrie de novetats, el que volem és veure quina resposta té, i a partir d’aquí, estar oberts a incloure altre tipus de llibres i de llengües. A més, tenim una selecció de revistes que poden ser interessants per a diversos tipus de públic, des de la història a la cuina, pensant en les revistes més populars. — Heu comentat que en el futur aquests Biblio@ccés es faran més amplis. En quin sentit? — Tant a la Plana com a la Pineda pot créixer la col·lecció en nombre d’exemplars, així com en serveis. I també hi ha els programes d’animació a la lectura que ofereix la Biblioteca de Vilaseca. Estem estudiant fer una petita programació de cara a l’any vinent.
4
mésvila-seca Setembre/2014
ACTUALITAT Josep Toquero. Regidor de Dinamització Laboral de l’Ajuntament de Vila-seca
«Estem demostrant que les accions a nivell municipal ajuden a reduir l’atur» Aquest mes d’agost la taxa d’atur a Vila-seca ha caigut fins a un 13,74%, la més baixa dels últims anys FOTO: OLIVIA MULET
Cristina Serret
— Feia cinc anys que no s’aconseguia una xifra com aquesta al mes d’agost. Quina valoració en fa? — Com a punt de partida he de dir que mai no estarem contents, perquè l’atur és una preocupació social, i per molt positives que siguin les xifres, sempre voldríem que fossin millors. No obstant això, és cert que aquesta xifra marca un impàs. Feia cinc anys que no aconseguíem reduir l’atur el mes d’agost, hem d’anar fins al 2009 per trobar una dada similar. Això vol dir que estem amb xifres més properes a les de l’inici de la crisi, i que potser la corba començarà a fer l’ascendència. — Quins factors creu que poden haver influït en aquesta recuperació? — D’una banda segurament és efecte de la reactivació econòmica que s’està notant arreu del país. Però també pensem i podem demostrar que en l’àmbit local les accions vers l’ocupació impulsades des de l’Ajuntament també han tingut un efecte real. Concretament, en el que portem d’exercici hi ha hagut 157 peticions directes de contractació a través del programa Impuls. També s’han creat 18 noves empreses gràcies als ajuts de l’Ajuntament cap a l’autoocupació. — Els contractes que s’estan fent són temporals, o hi ha dades que apunten a un augment de la contractació fixa? — De les ajudes que l’Ajuntament dóna a les empreses per fomentar la contractació n’hi ha dues modalitats: per més de tres mesos, i per contractes fixes o de més de 12 mesos. Aquesta segona modalitat s’ha incrementat, fet que ens fa pensar que hi ha una tendència cap a l’estabilitat laboral. Pensem que els contractes temporals s’estan convertint en contractes de llarga durada, i això no ho havíem notat fins ara. En les peticions de subvencions del pla d’Impuls a l’ocupació hi ha aquesta tendència, hi ha més peticions que en exercicis anteriors per subvencionar la contractació de llarga durada. Tot i això som exigents, i seguirem fent polítiques d’ocupació fins a aconseguir optimitzar al màxim els nostres aturats. —El mes d’agost, tradicionalment, és un mes de baixada de l’atur. — En realitat, tot i que l’agost és un mes de màxima contra-
Amb les dades de l’atur d’aquest mes d’agost ens situem en xifres del principi de la crisi A Vila-seca l’estacionalitat s’ha allargat, la temporada turística dura de 6 a 8 mesos La nostra satifacció és moderada. Mentre hi hagi gent a l’atur seguirem treballant En el que portem d’any hi ha hagut 700 persones que han trobat feina al municipi
L’aposta del regidor Josep Toquero passa per les polítiques de foment a l’ocupació i a la formació.
ctació, sol reflectir l’increment d’aturats. Els anys anteriors al juliol hi havia menys aturats que a l’agost. I enguany, aquestes dades s’han invertit. — I també cal tenir present un factor com és l’estacionalitat. — És cert, però a Vila-seca l’estacionalitat s’ha fet més llarga. Si
anys enrere la temporada dura va tres mesos, de juny a setembre, ara podem dir que s’inicia a principis de març, pràcticament coincidint amb l’apertura de PortAventura, i s’allarga fins a gairebé el mes de desembre. Això vol dir que els establiments obren més temps i per tant s’allarga la
contractació. — És interessant veure que ha caigut l’atur en una temporada que es preveia dolenta per la davallada del turisme rus. — Sí, és cert que ha estat un any que turísticament no ha estat per tirar coets. Tot i que el turisme rus ens donava molta potència
en el sector turístic, aquesta davallada s’ha aguantat força bé, fet que posa de manifest que no depenem únicament del turista rus, sinó que hi ha altres mercats turístics que també s’estan movent, i això és un descans, perquè et fa pensar que hi ha més pluralitat. — A banda de l’ocupació en el sector turístic, també s’han fet polítiques de foment del comerç i la indústria? — Sí, aquests plans s’emmarquen dins del grup d’ajudes i subvencions directes a les empreses. Si un empresari de fora vol contractar gent de Vila-seca, l’ajudarem. I de la mateixa manera, si una empresa de fora del municipi vol obrir aquí, també l’ajudarem en la implantació de la nova empresa, perquè no volem posar frens a l’emprenedoria, sinó facilitar totes les accions que puguin afavorir a la gent del nostre municipi. No tanquem la porta a ningú. Qualsevol empresa o persona que tingui inquietud empresarial i vulgui assentar-se al nostre municipi rebrà la nostra visita i li oferirem tots els avantatges que pot tenir pel fet d’estar a Vila-seca. — Totes aquestes polítiques de foment de l’ocupació encara han de tenir efecte a mig i llarg termini?
— És evident que ens agradaria que totes aquestes mesures fossin molt reaccionàries, que de seguida que s’apliquen tinguessin un efecte immediat. Però això no és així perquè també depenem de l’activitat econòmica que no podem controlar, perquè hi ha una part privada que també l’ha de fer bellugar. Malgrat això pensem que els esforços que estem fent pel foment de l’ocupació són com un degoteig que ajuden a poc a poc a què la gent pugui inserir-se en el mercat laboral i tingui una estabilitat, i en aquest sentit ens sentim satisfets. Tot i que cal reiterar que és una satisfacció moderada, perquè mentre hi hagi gent que no trobi feina hem de seguir treballant. — L’any que ve s’hi seguiran invertint esforços? — Ho seguirem fent mentre sigui necessari. L’Ajuntament fa una aposta molt gran en l’àmbit social, fent que Benestar social ajudi a les persones que ho necessiten, i també impulsant els mecanismes per a l’ocupació i la formació. — En matèria d’ocupació s’han complert els objectius que es van marcar al principi de l’exercici? — De moment esperem arribar al mes de desembre amb un atur per sota del 20%. Si ho aconseguim serà senyal que tot plegat està anant bé. Cal tenir present qui hi ha un atur que és estructural, d’un 5-6% que sempre hi és, fins i tot en èpoques de bonança econòmica. Per tant ara estem parlant que a l’agost hi ha hagut un 7-8% d’atur real, i això ens marca una tendència positiva. En el que portem d’any hem reduït l’atur en 700 persones, que era l’objectiu que ens havíem marcat. — Així doncs, estem en el bon camí per a la recuperació econòmica? — Les xifres d’aquest mes d’agost ens fan mirar el futur amb una mica d’optimisme. Ara al mes de setembre és probable que el nombre d’aturats torni a créixer, però això és un fet normal i habitual fins i tot en èpoques sense crisi, perquè les persones que estan fixes-discontínues i treballen de sis a vuit mesos a l’any solen acabar els seus contractes ara al mes de setembre, i molts treballen en altres sectors o esperen que els tornin a cridar quan torni a començar la temporada turística.
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
Setembre/2014
URBANISME
Vila-seca aconsegueix la màxima distinció al certamen Viles Florides La regidora Manuela Moya va recollir la Flor d’Honor que s’atorga als municipis catalans que destaquen pel seu compromís amb els espais verds Redacció
CEDIDA
Aquest mes de setembre el municipi de Vila-seca ha estat guardonat amb tres Flors d’Honor, màxima distinció del certamen Viles Florides 2014, juntament amb els municipis de Cardedeu, Figueres, Olot, Sant Hilari Sacalm i Vilassar de Mar Viles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la millora dels espais verds a tots els nivells, des de les grans infraestructures públiques o privades, fins als espais d’àmbit particular. Enguany l’acte d’entrega dels guardons s’ha celebrat a Figueres, i ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, juntament amb l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i el president de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, Jordi Rodon. Un treball a llarg termini Manuela Moya, regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics de l’Ajuntament de
Una aposta pels espais verds al municipi El consistori ha fet una clara aposta per la recuperació d’espais com ara el Parc de la Torre d’en Dolça, la zona del litoral ,amb el Parc del Pinar de Perruquet, i la Sèquia Major. A més, ha impulsat l’exitosa campanya Flors pel Centre, amb la qual es vol dotar el nucli antic amb jardineres i torretes de balcó «apadrinades» pels veïns. El Parc dels Prats, el Raval de la Mar o el Parc de l’Hort del Pep són altres espais verds del municipi. Vila-seca disposa d’un total d’1,013.625 m2 d’espais verds públics i un total de 8.017 arbres viaris. La rati d’espai verd per habitant és de 46 m2/hab., valor que es troba molt per sobre de les recomanacions de la mitjana recomanada per l’Organització Mundial de la Salut, que s’estableix entre 10 i 15 m2/hab. Redacció.
La regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, Manuela Moya (al centre), va recollir la distinció en un acte a Figueres.
Vila-seca ha estat l’encarregada de recollir la distinció. Moya assegura que aquest premi «és un reconeixement a moltes coses. En el cas de Vila-seca ho lliguem molt amb els esforços de la campanya Flors pel Centre, però no és només això, sinó que també és un reconeixement a la trajectòria que des de fa molts anys tenim al municipi». La regidora ha volgut destacar el fet que tota la feina feta és fruit d’un treball de molts anys i molt d’esforç, donat que el municipi presenta una gran complexitat, tant per les activitats que s’hi desenvolupen com per la seva estructura. I en aquest sentit, assegura Moya, «entre tots hem estat capaços de trobar grans equilibris». Un altre punt important que, segons Manuela Moya, cal destacar, és la dimensió humana de molts treballs, amb la campanya Flors pel Centre al capdavant. «En aquest projecte hem comptat amb la valuosa col·laboració dels veïns, fet que dóna un plus més a aquest reconeixement». Viles Florides ha guardonat 36 municipis d’entre els més de 90 que s’han presentat al certàmen.
6
mésvila-seca Setembre/2014
ACTUALITAT
URBANISME
Comencen les obres de remodelació de la plaça de Sant Joan de la Plana
CRISTINA AGUILAR
L’objectiu és construir un espai de plataforma única que afavoreixi el pas dels vianants Redacció
Aquest mes de setembre s’han posat en marxa les obres de renovació de la plaça de Sant Joan i dels carrers adjacents Montsant, Sant Joan i Gaià, del nucli de la Plana. Amb un pressupost de total de 366.175 euros, aquestes actuacions estan finançades per l’Ajuntament de Vila-seca i la Diputació de Tarragona, i no suposaran cap sobrecost per als veïns de la Plana. D’altra banda, es preveu que tinguin una durada aproximada de 6 mesos. El cor de la Plana La plaça de Sant Joan és el centre
neuràlgic de la Plana, i al seu voltant s’hi articulen equipaments tan significatius per als veïns com el Centre Cívic, l’església i el Parc de Ramon Roig, i s’hi celebren bona part de les activitats cíviques i festives locals. L’objectiu de la remodelació és convertir l’espai en una zona de plataforma única, amb la voluntat d’afavorir el pas dels vianants respecte al trànsit rodat de vehicles, i aconseguir així una millora significativa de l’espai útil. La regidora d’Urbanisme Manuela Moya assegura que «l’experiència demostra que la plataforma única és una manera més amable i humana de fer
Les obres de la plaça comporten la renovació del paviment així com la substitució de les xarxes d’aigua potable i d’evacuació.
També es renovaran els serveis d’enllumenat públic, l’arbrat i el mobiliari urbà servir l’espai públic. Amb aquest sistema l’espai guanya una dimensió, s’engrandeix». Segons Moya aquesta afirmació es pot comprovar als carrers del nucli històric de Vila-seca, on també es va implantar la plataforma
única i ara sembla que són més amples, tot i que no se’n va alterar l’amplada. Segons la regidora, aquestes obres vénen a culminar el seguit d’actuacions que s’han dut a terme a la Plana des del sorgiment del nucli, als anys 50: «amb el temps s’hi han anat posant tots els serveis en marxa, així com els equipaments necessaris. Ara actuarem al centre per acabar de donar aquest equilibri, perquè
ACTES PREVISTOS
farem les obres al lloc on més es conviu de la Plana», explica. Actuacions complementàries Les obres també comportaran la renovació integral dels paviments de la plaça i dels carrers que hi conflueixen, la substitució de les xarxes d’aigua potable, d’evacuació, dels elements i serveis d’enllumenat públic i l’addició de nou arbrat i mobiliari urbà.
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ha enviat una carta a tots els veïns i veïnes de la Plana per explicar-los exactament en què consistiran les obres, i demanar-los comprensió i col·laboració mentre aquestes s’estiguin duent a terme. A més, l’alcalde també els explica que aquesta actuació ha estat compartida amb els presidents i representants de totes les entitats del barri.
ACTUALITAT CEDIDA
SETEMBRE DIVENDRES
26
Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca Exposició del Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major d’Estiu Fins al 12 d’octubre.
67, a la Pineda. Fins al mes de febrer.
OCTUBRE DIVENDRES
3
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Haydn i Dvorák’ A càrrec del Quartet Versus.
DISSABTE
4
20 h. Platja de la Pineda 9a edició de l’Open de Pesca
DIUMENGE DIUMENGE
28
11 a 13 h. Sèquia Major de Vilaseca
Visites guiades gratuïtes. Sortida des de l’Oficina del Patronat Municipal de Turisme, al passeig de Pau Casals, núm.
5
9 30 h. Pista de l’Estadi Municipal de Vila-seca. Diada de la Bicicleta
DIMARTS
7
Biblioteca de Vila-seca Exposició ‘Violència masclista en parella: desmuntem mites?’
Organitzada per l’Institut Català de les Dones. Fins al 31 d’octubre.
IPICOPP i Àngel Olaran
DIVENDRES
17
DIVENDRES
10
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Sonates romàntiques per a violoncel i piano’ A càrrec de Lacruz & Riera.
DISSABTE
11
11 30 h. Biblioteca de Vila-seca Taller familiar ‘Dansajocllibre’ A càrrec de Montse Dulcet.
DIUMENGE
12
16 30 h. Estadi Municipal Presentació del Club Futbol Vila-seca 19 h. Auditori Josep Carreras Concert a benefici de la Fundació
.Auditori Josep Carreras de Vilaseca Festival de curtmetratges FRAME, Vila-seca Shortfilm Festival Fins al 19 d’octubre.
DIVENDRES
24
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Harlem swing’ A càrrec de la Barcelona Jazz Orquestra.
DIUMENGE
26
10 h. Parc de la Torre d’en Dolça 33a edició del Cross Vila-seca Matí. Romiatge a Mas Calvó
Una foto de Sir Estve Morell ha presidit la trobada.
La néta de Sir Esteve Morell Scott visita l’Ajuntament L’alcalde Josep Poblet i els tinents d’alcalde Manuela Moya i Josep Toquero han rebut a l’Ajuntament Deirdre Morell, la néta d’un dels homenots il· lustres de Vila-seca, Sir Esteve Morell Scott. Esteve Morell Scott fou proclamat alcalde de la ciutat de Melbourne, a Austràlia, l’any 1926, amb només 32 anys. Durant la seva gestió en aquell Consistori adquirí gran popularitat al capdavant de les po-
nències de transport públic, il·luminació i forces elèctriques. També va intervenir en obres públiques, parcs i jardins, adquirint un prestigi d’home actiu. L’eficàcia de la seva gestió al cap d’aquell consistori va merèixer que el ducs de York li atorguessin el títol de “Sir”. A l’Ajuntament la seva néta ha estat acompanyada del seu espòs, Antony Grage, i d’una familiar vila-secana de la nissaga Morell-Scott. Redacció
PUBLICITAT
mésvila-seca Setembre/2014
7
8
mésvila-seca Setembre/2014
SOCIETAT
ENTITATS FOTO: olíVia molet
El Josep entrena a pista com fer anar correctament l’estic. Per als petits, el patinatge i la possibilitat de fer gols són estímuls que els fan estimar l’hoquei.
El Club Hoquei Vila-seca arriba als 40 anys de vida amb una base sòlida L’entitat esportiva compta amb 13 equips de totes les categories, i enceta la temporada amb els objectius de consolidar les bases i millorar la tècnica FOTO: olíVia molet
Cristina Serret
Un dijous a quarts de set de la tarda una colla de nens entrena sobre la gespa. És la seva primera classe d’hoquei, i van vestits amb els patins i les proteccions. L’estic no el poden agafar, perquè abans de res han d’aprendre a moure’s i a caure. El seu entrenador és el Claudio Alessi, que els ensenya les bases per tenir equilibri. «El primer que fem és mirar que guanyin confiança sobre els patins. Els nens que s’inicien en aquest esport han de superar tres fases, que són l’equilibri estàtic, el dinàmic i la mobilitat i la destresa», explica el Claudio. Tot això es va aprenent en diferents tipus de superfície, començant per la més tova, la gespa. «Aquí poden caure, saltar o llençar-se sense fer-se mal, i a mesura que van guanyant destresa anem passant per altres tipus de superfície fins a arribar a la pista. Un cop allà es repeteixen una altra vegada les tres etapes», remata l’entrenador. En la sessió d’avui, els menuts s’ho passen d’allò més bé aprenent a caure. Per a Claudio Alessi el més important a aquesta edat és que els infants guanyin confiança i desenvolupin correctament el sentit de l’equilibri: «l’hoquei és un esport molt complet i que ajuda molt al desenvolupament de la psicomotricitat en aquesta edat. Els nens guanyen en equi-
Els més petits del club entrenen les caigudes i els desplaçaments sobre la gespa abans de passar a la pista.
libri, força, dinàmica i mobilitat. Però per aconseguir-ho no han de tenir-li por a la pista. Per això es comença sobre l’herba i quan ja tenen domini sobre el cos passem a la pista».
Un club amb una bona base Els més petits del Club Hoquei Vila-seca tenen 3-4 anys. Per al Jesús Redón, president de l’entitat, el que costa més d’aconseguir és la captació de la base, dels
nens més petits. Per això al club combinen l’activitat de l’escola d’hoquei amb activitats extraescolars a les escoles dels municipis. «Els nens quan es lleven al matí no diuen ‘Vull anar a jugar
a hoquei’, sinó que pensen en el futbol o el bàsquet. La nostra feina principal és fer una tasca de captació a les escoles. Després, la resta, ja ve sola, perquè l’hoquei és un esport que enganxa, és
atractiu, molt creatiu, i fomenta el treball en equip i els valors», explica Redón. El cert és que el club de vilaseca ha crescut molt per la base, i el conformen 13 equips, des de l’escola fins als veterans. Per al president, poder comptar amb un grup de veterans és també molt important, «donat que poden aportar la seva experiència a l’entitat, a part de les bones estones que hi passen. I no només això. Al final són una font d’entrenadors, i molts fills d’aquests exjugadors acaben incorporant-se a la disciplina del club». La crisi també afecta els clubs L’equip dels sèniors del Club Hoquei Vila-seca es troba competint a Segona catalana. Aquesta és una de les categories més baixes que s’han tingut en els últims anys, i segons Redón això és fruit de la crisi, que també afecta els clubs esportius: «hem estat en categories molt altes, però aquestes resulten molt difícils de mantenir perquè són molt cares. I com que la crisi arriba a tot arreu, hem hagut de replegar una mica les veles i mirar d’adaptar-nos a la situació, i per això el primer equip ha hagut d’anar baixant algunes categories». Per a la junta del club el més important és que són una entitat esportiva, i s’ha volgut mantenir
SOCIETAT
mésvila-seca
9
Setembre/2014
Jesús Redón Díaz-Canseco. President del Club Hoquei Vila-seca OLIVIA MOLET
«El nostre primer objectiu era tenir una base. Ara apostarem per la qualitat» «No descuidem la part competitiva, ni hi renunciarem, però ho farem amb mesura» l’activitat sense sacrificar-ne les bases per competir en categories superiors. «És clar que a tots ens agradaria tenir uns referents el més alts possibles, però no hem d’oblidar que som una entitat esportiva, i la nostra base és la base social. No descuidem la part competitiva, i no hi volem renunciar, però ho farem amb mesura. El club també fa una funció social, les quotes són baixes i donem facilitats per pagar-les, perquè el que volem és aportar el nostre gra de sorra perquè els nens puguin participar d’un ambient d’esbarjo, festiu i esportiu». Això no obstant, Redón assegura que, si hi ha grups que treballen bé, els acompanyaran perquè continuÏn creixent a escala esportiva en la mesura del que sigui possible. L’hoquei del segle XXI Aquest esport ha viscut un canvi fonamental en els últims anys, i aquesta evolució ha marcat també la manera de fer al club. «Abans l’hoquei era un esport més dur, de contacte, on la forma física dels jugadors era una part molt important. D’uns anys ençà ha esdevingut molt més tècnic, i primen les habilitats davant la força física. Fins i tot els reglaments s’han modificat de cara a protegir els qui fan un hoquei més artístic i brillant davant dels qui practiquen la força bruta. I en aquesta evolució el porter ha esdevingut un jugador clau en l’equip. Un equip que avui aspiri a guanyar alguna cosa necessita una bona porteria, o no hi té res a fer», explica el president. Per això a Vila-seca s’ofereixen sessions complementàries de tecnificació i entrenaments especials per a porters. «El nostre primer objectiu al club era dotar-nos d’una bona base, que no la teníem. Ara que tenim la quantitat, hem d’apostar per la qualitat. Amb els jugadors que ja tenim apostarem per millorar, pas a pas, qualitativament», explica Redón. «Volem que venir al club sigui atractiu perquè els oferim un plus de qualitat», remata el president.
A la foto superior, un entrenament dels nens i nenes sobre la pista. A sota Claudio Alessi, coordinador del patinatge de base del club.
«L’hoquei necessita unes atencions si es vol estar en línies capdavanteres» Cristina
Passió per l’hoquei des de ben petits La Nerea Márquez té vuit anys, i el seu company d’equip, el Josep Aragonès, en té set. Tots dos formen part del Club d’Hoquei Vila-seca. Entrenen entre setmana i juguen partits de competició. Per al Josep, el millor de practicar aquest esport és entrenar i guanyar partits. A la Nerea, per la seva banda, el que és li agrada és poder patinar. La màxima dificultat apareix, segons la nena, quan és l’hora de «xutar», mentre que per al Josep el més difícil «és quan has de marcar un gol i estàs sol, sense la resta de companys de l’equip». Això sí, a l’hora de competir, tots dos ho tenen molt clar: «el nostre entrenador ens diu que si perdem, perdem tots. I si guanyem, guanyem tots». C.S.
— Enguany el club compleix 40 anys de vida. Ho celebrareu d’alguna manera especial? — Sí, ens agradaria fer un repàs a la història del club amb documentació que ens permeti mirar 40 anys enrere, i fer-ne una mostra. També estem valorant la possibilitat de fer una trobada d’exjugadors de tota la història del club, to i que és complicat, perquè en són molts i cal fer molta recerca, però seria una forma de trobar les persones que van formar part de l’entitat des del seu inici. — Ja fa tres anys que és President del club. Com va arribar a ocupar aquest càrrec? — Vaig entrar al club amb deu anys i vaig ser del segon equip que es va federar. Hi vaig estar jugant quinze anys. Després, per les circumstàncies de la vida el vaig abandonar. I ara hi he tor-
nat perquè la vinculació et torna amb els fills. Sempre he pensat que en el seu dia hi va haver molta gent que hi va posar molt de la seva part per tal que gent com jo pogués gaudir de l’hoquei, i ara em toca a mi posar aquest gra de sorra. — Quines novetats hi ha per aquesta temporada? — Els nostres quadres d’entrenament contemplen entrenaments especials per als porters, pensem que aquesta figura és tan important que necessita una preparació específica. També com a novetat hem incorporat sessions de tecnificació, a banda de les sessions amb els entrenadors, sense cap cost addicional, perquè pensem que a la llarga aquesta preparació extra donarà bons resultats. L’hoquei necessita unes atencions si es vol estar en línies capdavanteres, i aquesta és la voluntat del nostre club.
10
mésvila-seca Setembre/2014
SOCIETAT
CICLISME
El ciclista Àlex Martínez aconsegueix el quart lloc al campionat d’Espanya
CEDIDES
Era la primera vegada que el ciclista corria amb la Selecció catalana, i això l’ha classificat per competir amb la Selecció Espanyola Cristina Serret
Álex Martínez, de l’equip Megabici, ha aconseguit una gran fita en el Campionat d’Espanya de Ciclisme en Carretera, doncs ha aconseguit un quart lloc per a la Selecció Catalana, amb qui competia per primera vegada. El ciclista, que corre en la categoria Master30, està completament satisfet amb el resultat aconseguit a al campionat que es va disputar a principis de setembre a Mazarrón (Múrcia). Una gran escapada Els corredors havien de superar un recorregut curt de 35 quilòmetres que es feia dues vegades, i una volta gran de 60 quilòmetres més. L’Àlex explica que, tot i que al principi hi va haver una escapada de quinze corredors, a poca distància de la meta va poder fer una bona esprintada: «al bucle curt es van escapar quinze
corredors, cap dels quals no era català, i ens van agafar 4 minuts d’avantatge. Els madrilenys es van encarregar d’encapçalar l’escapada quan va començar el bucle llarg. Al segon port un grup d’uns 15 corredors més se’ns va enganxar, però quan estàvem a uns 8 quilòmetres de la meta van començar els atacs. A 6 quilòmetres de la meta vaig arrencar amb totes les meves forces, i un cop
Martínez competirà als mundials que se celebraran l’any vinent a Àustria vaig aconseguir alguns segons, els vaig intentar aguantar fins a la meta, i ho vaig aconseguir. Al final vaig quedar quart de la meva categoria i 12è de la general, perquè competien els Master30 i els Seniors».
Un any entrenant L’Àlex assegura que la clau de l’èxit són els entrenaments. «Des del 5 de novembre de l’any passat he fet 21.000 quilòmetres. Suposo que també hi influeixen les capacitats personals, però si has fet 21.000 quilòmetres segur que vas més ràpid que un altre que només n’hagi fet 10.000». La bona posició aconseguida a Mazarrón li ha donat el passaport directe per competir amb la Selecció Espanyola en els mundials que se celebraran l’any que ve a Àustria. Martínez és conscient que mantenir aquest nivell de competició li exigirà molt de sacrifici, però està disposat a entrenar el que convingui. De moment, haurà d’acabar el Campionat de Catalunya per etapes, en el qual va líder. «Intentarem vestir de groc fins al final, que ja falta poc», assegura l’Àlex convençut.
A dalt, l’equip preparat abans de competir a Mazarrón. A baix a l’esquerra, l’Àlex arribant a la meta, i a la dreta, amb els companys d’equip de la Selecció Catalana. CICLISME EN PISTA
CICLOTURISME
CeDIDA
CEDIDA
Els dos ciclistes acumulen trofeus i victòries allà on participen.
Un nou triomf dels vila-secans Helena Casas i Ferran López Redacció
Cinc socis del Club Ciclista Vila-seca arriben a Santiago Aquest estiu Luís Torrente, José A. Casas, Rogelio Gistau, Joaquín López i Pedro Martos han completat la ruta Roncesvalles-Santiago de Compostela. En total han estat 750 km aproximadament i 10 dies de viatge a cop de pedal.
Aquesta no és la seva primera incursió en la ruta compostelana, ja que l’any 2010 ja havien fet el tram Puente de la Reina-Santiago de Compostela, mentre que el 2012 van sortir de Vila-seca i van arribar a la capital gallega. Redacció.
Helena Casas i Ferran Poblet, de l’equip Catalunya Team, han tornat a triomfar, en aquest cas al Velòdrom d’Horta, amb motiu de l’XI Trofeu Ciutat de Barcelona Memorial Miquel Poblet. L’Helena s’ha proclamat vencedora en el Keirin i la Velocitat
Elit, a més d’aconseguir el títol del XI Trofeu Ciutat de Barcelona. El Ferran, per la seva banda, ha guanyat el Keirin i ha quedat segon a la Velocitat, guanyant en categoria júnior. Un total de 70 ciclistes s’han donat cita en aquesta prova organitzada per Pista Barcelona
i la Federació Catalana de Ciclisme, reunint un bon conjunt de ciclistes catalans, espanyols, francesos, italians, txecs i suïssos, a més d’una belga molt rellevant, la campiona del món júnior Nikcy Degrendele, qui es va disputar el primer lloc amb l’Helena Casas.
OPINIÓ TRIBUNA
mésvila-seca 11 Setembre/2014
EDITORIAL
Actuacions locals amb efectes globals
Una oportunitat irrepetible SERGI AMAT Periodista esportiu de TAC 12
Els Jocs Mediterranis no se celebraran a Tarragona. No tan sols allà. L’estiu del 2017 ens ofereix l’opció d’obrir un aparador esportiu impossible d’imaginar anys enrere. Serà únic. I mentre alguns encara s’equivoquen perquè dubten de la seva utilitat, és el torn dels pobles. I escric pobles per recuperar l’essència d’aquells petits grans indrets del Camp de Tarragona que seran per fi protagonistes gràcies a un esdeveniment que aplegarà una marea d’atletes d’aquí, d’allà i de més enllà. Per això els Jocs no són de Tarragona sinó de la demarcació, de Catalunya i d’Espanya. Amb 16 seus, incloses Barcelona i Castelldefels, el Comitè Olímpic s’aferra en el 2017 com únic pas endavant previst en el seu calendari a mitjà termini. És cert, no són uns Jocs Olímpics, no és un Mundial d’una disciplina mediàtica, però és una miqueta de tot i la suma de moltíssim. Suficient per treure pit i, en l’àmbit local, suficient per il·lusionar-se... Aquella sensació tan agradable de sentir i que, desgraciadament, poques vegades experimentem. Vila-seca dibuixarà part d’una de les anelles tarragonines del 2017 i organitzarà les proves de ciclisme i lluita. Un esport conegut al costat d’un altre d’inèdit. Però queden tan sols 3 anys i mig per a la disputa de la competició i tinc la sensació que pocs veïns coneixen encara quina festa es prepara aquí, què podran contemplar. Potser és normal, a l’espera de les primeres pedres a la seu principal. Ara bé, hem d’accelerar perquè el “demà” no té paciència i els trens circulen quan circulen, una solitària vegada. Em refe-
reixo al pessimisme permanent del carrer i del present etern enmig d’una crisi que ens ofega i que sembla impedir-nos gaudir absolutament de res. Crec que els vila-secans afrontem una opció vital en el vessant esportiu gràcies a l’estiu del 17. Una alternativa de millora de les entitats, tinguin o no relació amb les disciplines representades als Jocs. No vull una Vila-seca òrfena de referents a la pista i a la gespa. Imagino dues rodes a tota velocitat impulsades per la força de la veïna Helena Casas i somio amb la presència de milers de visitants d’arreu de la Mediterrània aquí, al poble. I m’és
Els vila-secans afrontem una opció vital en el vessant esportiu gràcies a l’estiu del 17. Una alternativa de millora de les entitats, tinguin o no relació amb les disciplines representades als Jocs. Vila-seca té l’obligació d’aportar majors rendiments esportius al Camp de Tarragona perquè a hores d’ara llueix per sota del seu paper cabdal en àmbits econòmics del territori. igual si el pressupost limitarà el projecte, l’important és que existeix un full de ruta i que nosaltres viatgem en la mateixa direcció i en un vaixell petit però col·lectiu. Amb el cor a la mà, penso que Vilaseca té l’obligació d’aportar majors rendiments esportius al Camp de Tarragona
perquè a hores d’ara llueix per sota del seu paper cabdal en àmbits econòmics del territori. És un problema que arrosseguem els últims temps i que impedeix l’existència d’un mirall on reflectir-se, un referent per a tots els joves que pugen. I és un defecte que ha de trobar solució justament a través del 2017. Intencions no en falten i les relacions entre els representants del municipi i el Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis són fluides i fidels al marcadíssim dossier de treball. A tres anys i mig de l’inici de la cita, la xifra de voluntaris s’acosta als 3.000 i un bon grapat d’aquests són vila-secans. I és que tothom pot aportar-hi d’una manera o altra, sigui quina sigui la seva edat i condició. Ser part dels Jocs no ens garanteix diners ni èxits esportius, però millorarà el dia a dia dels nostres clubs i atletes. I no tan sols perquè es té prevista l’adequació del pavelló municipal i del seu annex... Hi ha intangibles que són els que han de transformar la nostra mentalitat. La de Vila-seca i la del Camp de Tarragona. Jugarem aquest partit però, a més, hem de desitjar ser gairebé imprescindibles. El passat juny del 2013, uns poquets vam disposar de la fortuna de viure en directe la cerimònia de clausura dels Jocs Mediterranis de Mersin, l’avantsala turca dels nostres. Just al final de la jornada i mentre Tarragona rebia la bandera del Comitè Internacional (CIJM), prop de 35.000 espectadors van visualitzar un vídeo resum de les potencialitats i costums de la terra que trepitgem cada dia. I entre la infinitat d’imatges van sorgir els cavalls del Cós de Sant Antoni... Per primera vegada la cursa de la nostra vida va captar l’atenció d’infinitat de persones que desconeixien qui som i on som. Imagineu si és d’important formar part dels Jocs Mediterranis del 2017. Hi serem. I l’èxit serà cosa de tots.
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
mesvilaseca@mestarragona.com
Els municipis són els ens administratius més pròxims al ciutadà. Això representa una responsabilitat afegida pels responsables polítics municipals, que han de treballar en la gestió d’allò que afecta els conciutadans i, en conseqüència, també estan exposats de manera més directa a un escrutini més estricte per part del conjunt dels administrats. En l’edició d’aquest mes del Més Vila-seca ens fem ressò de dos aspectes que, des del vessant més localista, tenen una afectació directa sobre el conjunt de la població. D’una banda recollim les dades, positives, de l’evolució de l’atur al municipi i d’acord amb els arguments del regidor de Dinamització Laboral, Josep Toquero, queda palès que les accions empreses des de l’àmbit municipal han ajudat a fer que els índexs de desocupació s’hagi pogut reduir progressivament. Evidentment intervenen aspectes globals, aspectes ‘macroeconòmics’ que afecten el desenvolupament de l’economia. Però és des de les accions de promoció de l’ocupació i per facilitar la implantació empresarial que s’ajuda a sumar esforços col·lectius per fer front a un dels majors desafiaments que ha assumit l’estat del benestar en les últimes dècades. Un altre aspecte d’intervenció municipal és el de la creació dels Biblio@ccés. A municipis com el de Vila-seca, la ‘distribució’ municipal en diversos nuclis de població sovint representa una dificultat afegida en la gestió de recursos municipals. Però des de l’Ajuntament s’ha fet una aposta decidida per fer arribar un dels serveis que, al cap i a la fi, més ens ha de preocupar com a societat; el de la cultura. Poder descentralitzar l’accés al servei de biblioteca, organitzar uns espais de lectura i habilitar un servei de préstec ràpid que pugui arribar al conjunt de la població és, simplement, una bona notícia. És el tipus d’arguments que ens ha de fer créixer com a col·lectiu. I malgrat que actualment el desenvolupament tecnològic ha obert noves portes a l’expansió de continguts de lectura i coneixement, no es pot deixar de banda la possibilitat de fer arribar, físicament, la cultura al ciutadà. Els dos aspectes, l’econòmic i el cultural, són dos bons exemples d’accions locals que tenen repercussions globals.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
12
CULTURA
mésvila-seca Setembre/2014
MÚSICA
María Bayo encapçala la programació de tardor de l’Auditori Josep Carreras La soprano és la protagonista del concert benèfic a favor de la lluita contra la leucèmia que se celebrarà el divendres 21 de novembre Cristina Serret
La temporada de tardor de l’Auditori Josep Carreras de Vilaseca s’enceta avui mateix, 26 de setembre, amb el concert de l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, l’OAJC, que actuarà acompanyada de la soprano María Hinojosa i l’oboè Òscar Diago, sota la direcció de Xavier Pastrana. Aquest mateix mes s’ha fet la presentació oficial de la programació per al trimestre que tot just comença, i que en paraules de Josep Maria Pujals, president de la Fundació Auditori Josep Carreras, «és molt satisfactòria i plena de personatges molt interessants, persones que omplen els escenaris de Catalunya d’una manera molt important, i que per tant ens fan sentir plena satisfacció amb la programació». En opinió de Pujals, ens trobem davant d’una temporada gairebé completa en tots els àmbits, amb música orquestral, de cambra, antiga i grans solistes. Els grans eixos Per la seva banda, el director del Conservatori de Vila-seca i programador de l’Auditori, Josep F. Solórzano, ha volgut esmentar els grans eixos que conformen el programa de tardor: la música de cambra, el jazz, els aniversaris i els esdeveniments. Pel que
fa a la música de cambra, s’ha contractat l’actuació del Quartet Versus, un quartet molt actiu que ha fet molts concerts a Espanya i Europa, i que exemplifica l’aposta de l’Auditori per la gent del territori, donat que un dels seus components, Josep Oriol Miró, és un antic alumne i està vinculat al món de la música al nostre territori. També s’ha programat l’actuació de Lacruz& Riera, dos grans intèrprets que han estat enregistrant el seu nou disc a l’Auditori i que, en opinió de Solórzano, «és un dels duets de música de cambra més importants de l’actualitat». El programador de l’Auditori també ha volgut destacar Ala Voronkova, una violinista assentada a Barcelona amb un reconegut prestigi. Pel que fa al jazz, es comptarà amb la presència de la Barcelona Jazz Orquestra, una big band que porta dos convidats de luxe: Ricard Gili i Gemma Abrié, a més d’un grup de Lindi Hoppers que, en paraules de Solórzano, «ofereix un espectacle total que farà el delit dels espectadors». Finalment, la proposta de jazz es complementa amb Randy Greer & Ignasi Terraza Trío, «una proposta de petit format molt especial». Aquesta tardor també serà un moment per celebrar aniversaris, donat que enguany hi ha dues formacions musicals que
LA PROGRAMACIÓ DE TARDOR DE L’AUDITORI JOSEP CARRERAS
CEDIDA
Josep Toquero, Josep Maria Pujals, Xavier Pastrana, i Josep F. Solórzano durant la presentació de la temporada de tardor.
fan anys. D’una banda el Cor Femení Scherzo, que fa 25 anys i actuarà amb l’Orquestra Barroca Catalana sota la direcció de Jordi Casas, i de l’altra el Cor Sant Esteve, que celebrarà el seu 40 aniversari estrenant una obra escrita per a l’ocasió, amb música de Xavier Pastrana i textos de Miquel Desclot.
SETEMBRE DIVENDRES
26 21.30h
ORQUESTRA DE L’AUDITORI JOSEP CARRERAS: L’OAJC combina
Maria Hinojosa, soprano Òscar Diago, oboè Xavier Pastrana, director
20 €
NOVEMBRE DIVENDRES
14 21.30h
ALLEGORIA ENSEMBLE & ENSEMBLE MÉRIDIEN: El somni del Parnàs. Música social i de cambra a l’Acadèmia dels Desconfiats, 1700-1731 20 €
L’Auditori Josep Carreras se suma als actes del Tricentenari oferint un concert molt especial. El Born, epicentre de la guerra perduda al 1714, és també l’epicentre de la vida musical de Barcelona des de molt abans de la caiguda, en un fructífer període que es remunta a la Guerra dels Segadors (1640) i fins arribar a transcendir la Guerra de Successió i el seu fatal desenllaç. En aquell temps, l’Acadèmia dels Desconfiats va aparèixer com una institució aristocràtica del mateix estil de les que hi havia a França i a Itàlia, donant pas a una prolífica ebullició musical que va omplir de contingut la música del barroc català.
NOVEMBRE DIVENDRES
21 21.30h
MARÍA BAYO: Gala Benèfica María Bayo, soprano Rubén Fernández Aguirre, piano
60 €
El Concert contra la Leucèmia El tercer eix sobre el qual gira la programació de tardor són els grans esdeveniments. I en aquest sentit, la Gala Benèfica comptarà enguany amb la presència de la soprano María Bayo, «una grandíssima artista amb la qual hem pogut establir una complicitat perquè ens acompanyi en aques-
L’OAJC convida a una soprano i un oboè solista per a que combinin les seves notes amb l’orquestra i també entre ells. En aquest programa presenten el concert per a oboè de Ralph Vaughan Williams. Una obra de gran virtuosisme que el compositor confessava com a una de les seves preferides. Un any abans de l’obra de Vaughan Williams, Benjamin Britten va escriure Les illuminations, una intensa obra basada en textos de Rimbaud. A més d’aquestes grans obres, l’OAJC proposa, també, d’altres on la veu de Maria Hinojosa es combinarà amb l’oboè d’Òscar Diago sumant, així, dos grans talents del panorama musical actual.
María Bayo, una de les veus líriques més internacionals i reconegudes, visitarà per primer cop l’AJC i ens oferirà un programa ric en matisos i ens durà de la mà en un passeig que anirà de les mélodies et chansos de Bizet, a les romances més conegudes de la Sarsuela, passant per la música iberoamericana. En aquesta ocasió, estarà acompanyada al piano per Rubén Fernández. Concert fora d’abonament, a benefici de la Fundació Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia. És possible adquirir localitats de FILA ZERO (Caixa-Banc IBAN ES 66 2100 0154 47 0200335708).
ta causa tan noble», ha explicat Solórzano. La gran gala tindrà lloc divendres 21 de novembre. El segon espectacle lligat a un gran esdeveniment és el concert del 14 de novembre, que forma part dels actes de celebració del Tricentenari, i que el programador de l’Auditori ha volgut destacar «no sols per l’efemèride sinó
OCTUBRE DIVENDRES
3 21.30h
QUARTET VERSUS: Haydn i Dvořák
Sarabeth Guerra, violí Guillermo Navarro García, violí Carlos Vallés García, viola Josep-Oriol Miró Cogul, violoncel
15 €
NOVEMBRE DIVENDRES
28 21.30h
ALA VORONKOVA: Quatre estacions de Vivaldi i Piazzolla Ala Voronkova, violí Camerata Vivaldi
15 €
també pel treball musicològic i la qualitat dels intèrprets que actuaran a Vila-seca». La programació de tardor de l’Auditori Josep Carreras conclou amb el Concert de Sant Esteve, interpretat pel Cor Nova Unió i l’Orquestra Händel, amb un repertori que girarà al voltant del Nadal.
El Quartet Versus ens ofereix el Quartet en si menor opus 64 número 2 de Joseph Haydn i el Quartet Americà d’Antonín Dvořák. Haydn va dedicar la sèrie de sis quartets de l’opus 64 a Johann Tost, violinista de l’orquestra dels Esterházy de la qual Haydn va ser durant molt de temps Mestre de Capella. Aquest quartet és una obra que fluctua constantment entre els modes majors i menors, efecte que ressalta el dramatisme i els clarobscurs de l’obra. Per altra banda, el quartet de Dvořák és una obra amb fortes influències de la música folklòrica americana fruit del període en que el compositor va ser director del Conservatori de Nova York.
Dos-cents cinquanta anys després de la composició de les conegudes “Quatre estacions” d’Antoni Vivaldi, a l’altra banda de l’Atlàntic i en una Argentina on havien arribat milions d’immigrants italians, el compositor argentí de pares italians, Astor Piazzolla, va compondre una fantàstica relectura de l’excel•lent obra de Vivaldi. “Les Quatre Estacions Porteñas”, és una col·lecció de 4 obres instrumentades per al quintet del propi compositor amb el tango com a inspiració i referència.
CULTURA
mésvila-seca 13 Setembre/2014
CEDIDA
Josep Carreras rep la Medalla d’honor del Parlament de Cataunya El 9 de setembre el tenor Josep Carreras va rebre la medalla d’honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seva carrera artística i l’acció cívica que duu a terme a través de la seva fundació. L’acte, presidit pel president de la Ge-
A dalt a l’esquerra, María Bayo. Al seu costat, Lacruz & Riera. A sota, Randy Greer & Ignasi Terraza Trío. Sobre aquestes línies, a l’esquerra, Ala Voronkova, i al costat, L’Orquestra Barroca Catalana.
Xerrades introductòries El director del Conservatori i programador de l’Auditori Josep F. Solórzano també ha volgut destacar que, com a novetat, enguany hi haurà dues xerrades prèvies a dos concerts, que tindran lloc mitja hora abans de l’inici dels espectacles al vestíbul de l’Auditori i ajudaran a situar
OCTUBRE DIVENDRES
10 21.30h
LACRUZ & RIERA: Sonates romàntiques per a cello i piano Amparo Lacruz, violoncel Andreu Riera, piano
15 €
DESEMBRE DIVENDRES
12 21.30h
RANDY GREER & IGNASI TERRAZA TRIO: Christmas Swings Randy Greer, veu Ignasi Terraza, piano Horacio Fumeiro, contrabaix Esteve Pi, bateria
15 €
l’espectador en el concert que escoltaran. La primera d’elles, a càrrec de Xavier Pastrana, serà el 26 de setembre, com a preludi del concert de l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras. L’altra, programada pel 14 de novembre, l’oferirà el musicòleg Josep Dolcet, el qual obrirà el concert del Tricentenari i explicarà al públic
La perfecta compenetració musical i personal d’Amparo Lacruz i Andreu Riera és fruit de més de dues dècades de profunda amistat i treball en comú. Són fundadors del Grup Manon, participant en importants sales i festivals d’Europa i Estats Units. Els seus concerts han estat retransmesos per Euroradio, el Canal Internacional i digital Mezzo, Radio France i Ràdio Nacional d’Espanya. En breu publicaran el seu nou disc amb les Sonates de Chopin i Bridge, que serà presentat a l’Auditori Josep Carreras, on van fer l’enregistrament, i al Cercle del Liceu de Barcelona. Futurs projectes inclouen gires a Espanya, Amèrica del Sud i la Xina.
Aquest Nadal tindrà swing. Això és el que ens proposen el cantant nord-americà Randy Greer i el trio del pianista Ignasi Terraza amb el seu treball discogràfic “Chrismas swings in Barcelona”. Un seguit de conegudes melodies nadalenques internacionals i cançons tradicionals que avui son part de l’imaginari col·lectiu, presentades des del llenguatge del jazz, el blues i el Gospel, combinant temes amb molt de swing amb expressives balades plenes de sentiment, i tot amb un marcat sentit festiu que s’escau amb aquestes dates. Deixa’t portar també tu per la seva música i fes swing aquest Nadal a l’AJC.
assistent què va significar la música barroca en el seu moment i la recerca musicològica feta al voltant d’aquesta. Un públic molt fidel El pressupost per aquesta temporada que tot just comença no ha variat respecte al de temporades anteriors, i es mou al voltant
OCTUBRE DIVENDRES
24 21.30h
BARCELONA JAZZ ORQUESTRA: Harlem Swing
Dani Alonso, direcció Ricard Gili, trompeta i veu Gemma Abrié, veu Barcelona Lindy Hoppers, ball
20 €
DESEMBRE DIVENDRES
19 21.30h
COR SANT ESTEVE: 40 anys Alumnes de l’Orquestra Händel Charo García, directora del cor Rafael Fabregat, director Marc Torres, piano
10 €
dels 45.000 euros. Josep Maria Pujals, president de la Fundació Auditori Josep Carreras, ha volgut destacar la fidelitat dels abonats, que sumen 200 butaques, i entre els quals hi ha molt poques baixes, ben al contrari, hi ha llista d’espera. La capacitat de l’Auditori és de 400 places, i l’ocupació mitjana és del 80%. Per a Pujals,
La Barcelona Jazz Orquestra -Big Band Internacional de Barcelona- dirigida per Dani Alonso, està integrada per alguns dels millors especialistes de Jazz de Catalunya. Considerada actualment com una de les millors big bands d’Europa, actua regularment a prestigiosos festivals acompanyant a cèlebres figures com Benny Golson, Frank Wess, Ann Hampton Callaway, Tony Hadley… En el concert de l’AJC vindran acompanyats de Ricard Gili, fundador de La Locomotora Negra i artista convidat, amb el que retran homenatge al gran Louis Amstrong. Un fantàstic espectacle amb ballarins de Lindy Hop, cantants de somni i coreografies de Charleston.
El 40è aniversari del Cor Sant Esteve no és el fruit d’una casualitat. L’aventura d’aquest projecte, nascut al voltant de l’ensenyament musical a Vila-seca l’any 1974, va representar l’embrió d’una aposta ferma per la música i l’educació musical, que avui té el seu màxim exponent en el conservatori de Vila-seca i l’Auditori Josep Carreras. Una celebració com aquesta mereix un concert especial per a l’ocasió. El Cor Sant Esteve estrenarà una obra amb text de Miquel Desclot i música de Xavier Pastrana. L’acompanyament musical anirà a càrrec d’alumnes de l’Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca.
neralitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va comptar amb la presència de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el president de la Fundació Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Josep M. Pujals. Redacció.
aquestes xifres són indicatives que la programació que es fa és encertada. Per la seva banda, el programador Josep Solórzano assegura que amb la programació que s’ha presentat «no es busca reinventar res, sinó oferir qualitat i varietat». «Enguany hem fet una aposta pel concert de Ma-
NOVEMBRE DIVENDRES
7
21.30h COR SCHERZO I ORQUESTRA BARROCA CATALANA: Vivaldi a la Pietà
Cor de Cambra Femení Scherzo Orquestra Barroca Catalana Jordi Casas, director
20 €
DESEMBRE DIVENDRES
26 19h
COR NOVA UNIÓ I ORQUESTRA HÄNDEL: Concert de Sant Esteve CORAL NOVA UNIÓ ORQUESTRA HÄNDEL Rafael Fabregat, director
Entrada amb invitació
ría Bayo, i entre això i el jazz, el concert del Tricentenari i la resta d’espectacles el programa ens ha quedat molt rodó. Per això seguirem treballant en aquesta mateixa línia de cara a futures programacions», ha explicat. Les localitats es poden comprar una hora abans dels concerts o a www.ticketmaster.es
En una època en que la polifonia religiosa era interpretada a les esglésies per conjunts masculins, per la normativa imperant de l’Església Catòlica, ens trobem amb la paradoxa de que a Venècia, als centres anomenats ospedali, on per raons de índole moral tenien prohibit l’accés els homes, la música era interpretada per conjunts femenins, tant en el terreny vocal com en el terreny instrumental. És amb el propòsit de recrear aquesta música que suposadament omplia la nau de l’Ospedale de la Pietà a Venècia cap al 1730, que el Cor Femení Scherzo i l’Orquestra Barroca Catalana us ofereixen aquest concert, dedicat a la música d’Antonio Vivaldi.
Un any més, la Coral Nova Unió i l’Orquestra Händel mantenen viu el tradicional concert de Sant Esteve, que des de fa molts anys es celebra a Vila-seca resseguint la llarga tradició de concerts de Nadal que s’organitzen arreu de Catalunya per a aquesta festivitat. El repertori del concert de Sant Esteve gira al voltant del Nadal i felicita a la població de Vila-seca en una data musical molt arrelada. Entrada només amb invitació. Les entrades per a aquest concert podran ser recollides a partir del 9 de desembre al Conservatori de Vila-seca, Punt d’Informació Juvenil (PIJ) i a l’oficina del Patronat Municipal de Turisme.
14
mésvila-seca Setembre/2014
CULTURA
CINEMA CEDIDA
Els membres del Setè Art, organitzadors del FRAME. D’esquerra a dreta, Pere Rosselló, Elisabeth Quevedo, Nieves Pérez, Josep G. Varo, Desirée Nuñez, Daniel González. Falta Elvis Sánchez (que no surt a la foto).
Tot a punt per al primer festival de curtmetratges FRAME de Vila-seca S’han rebut 1.019 curts a concurs, dels quals se n’han seleccionat 28 que es projectaran del 17 al 19 d’octubre a l’Auditori Josep Carreras Cristina Serret
Vila-seca acollirà, el tercer cap de setmana d’octubre, la primera edició del FRAME Vilaseca Short Film Festival. Durant aquests tres dies s’exhibiran un total de 28 curtmetratges seleccionats d’entre més d’un miler de films arribats de tot el món. El certamen està organitzat per l’associació El Setè Art, i Josep G. Varo n’és el director. Varo es mostra molt satisfet amb l’èxit de convocatòria del festival, donat que els han arribat curts dels Estats Units, Europa, Rússia, Corea del Sud, Egipte o Xile entre d’altres. Els organitzadors els han visionat tots, i d’aquests n’han fet una tria de 28, que seran els que s’exhibiran al festival i competiran en les diferents categories de premis. Un jurat d’excepció El FRAME compta amb un jurat format per professionals de diversos camps vinculats al món del cinema: Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solórzano (músic), Antoni Pérez-Portabella (professor de Comunicació Audiovisual de
la URV), Pep Amores (productor de Distinto Films Produccions), Joan Martí (director d’art) i Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català). Pel que fa als premis, el director del festival explica que es va voler que tinguessin una dotació important, ja que d’aquesta manera s’asseguraven la participació de curts de molta qualitat. Per això el primer premi del FRAME està dotat amb 3.000 euros. El segon premi té una dotació de 1.500 euros, i el premi a la DO Catalonia, pensat per als films en llengua catalana, amb 1.000 euros. També hi ha un premi especial del públic, així com la secció In situ, un concurs per aficionats, estudiants i professionals del món audiovisual, on el requisit és enregistrar un curtmetratge a Vila-seca durant el cap de setmana del Festival. Les inscripcions per participar en la secció In situ restaran obertes fins al 30 de setembre, i alguns directors dels films seleccionats per al concurs ja han confirmat que, aprofitant la seva estada al municipi, també participaran en aquesta convocatòria.
Pel·lícules petites Segons Josep G. Varo, l’esperit del FRAME Vila-seca Short Film Festival és mostrar «pel·lícules petites. Així com hi ha festivals que busquen cinema alternatiu, moviments de càmera, el nostre concepte de festival és presentar treballs amb un format molt curt, que tinguin un inici i un final, i que quan s’acabin deixin la
El cartell del FRAME és obra d’ Andreu Faro, i és un homenatge al cinema clàssic sensació que han explicat alguna cosa». La projecció dels curtmetratges es farà a l’Auditori Josep Carreras, i l’apertura del festival anirà a càrrec del periodista i actor vila-secà Xavier Graset. A més d’aquesta exhibició oficial, es preveu mostrar alguns curtmetratges que no van passar a la final del certamen però es van quedar a les portes de ferho. Aquests films es projectaran als centres cívics de la Pineda i la
Plana, així com a L’Oficina uns dies abans del Festival oficial. Varo afirma que es tracta d’un festival adreçat a tots els públics, perquè s’ha buscat que les bones històries primin sobre la tècnica, per bé que els entesos també en sortiran satisfets, donat que hi ha treballs amb un gran nivell tècnic. «El nivell és molt alt, tenim films molt potents que s’estan exhibint arreu del món», assegura el director. Josep G. Varo també explica que el fet que existeixin diversos festivals de curtmetratges al nostre territori no és un problema. Ben al contrari, Varo explica que aquests certàmens ofereixen una oportunitat als estudiants que han acabat la carrera. I no només això. «Si hi hagués més festivals, seria millor, perquè es podrien especialitzar encara més, i això sempre és positiu», afirma el director del FRAME. El programa del FRAME no s’ha imprès en paper, però es pot consultar a la pàgina web www. framefestival.com. A més, s’ha creat una aplicació mitjançant la qual es podran visionar els tràilers de les pel·lícules.
CULTURA AGENDA
La cartellera del Festival Cartells dels curtmetratges que participen en el concurs del FRAME 2014, i que han arribat d’arreu del món.
mésvila-seca 15 Setembre/2014
16
mésvila-seca Setembre/2014
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
Ramon Nieto viu a Vila-seca i treballa al sector químic. Fa més de cinquanta anys va arribar al municipi amb els seus pares després de marxar de Don Benito, un poble d’Extremadura que, segons recorda el Ramon, llavors era dels més importants d’Espanya. Amb només tres mesos de vida va passar una temporada a Cambrils mentre el seu pare, que era constructor, feia la casa a Vila-seca, concretament a Mas Calvó. Al cap d’un any i mig ja se n’hi van anar a viure, i des de llavors ha estat testimoni dels canvis i l’evolució del municipi, els quals, a parer seu, l’han acabat convertint en un lloc on es viu amb «tots els serveis necessaris, amb una qualitat de vida molt raonable respecte a la resta de la comarca, uns serveis socials que potser no els trobaries a altres ciutats properes, una seguretat ciutadana prou bona i no gaire soroll». De records de la infantesa a Vila-seca el Ramon en té molts: «jugàvem a sobre de les taules amb les figuretes dels indis i els cavalls a la Casa dels Obrers. Després vaig anar a l’escola Antoni Torroja i Miret, i vaig fer el batxillerat a la Laboral, a Tarragona, perquè llavors no hi havia més opcions. Recordo quan, de petits anàvem a l’escola, que passàvem per un lloc on ara hi ha la plaça dels Països Catalans, on abans hi havia l’escorxador. La riera no estava canalitzada i era plena de tolls, que a l’hivern es glaçaven i els podies anar trepitjant. Llavors tot era molt diferent: gairebé no passaven cotxes, i encara hi havia mules i carros». La Vila-seca de la gent jove Els bons records no desapareixen quan fa memòria de l’època de joventut a Vila-seca: «com que érem estudiants i no teníem ni un duro, ens tocava agafar el transport públic. Recordo els autocars Mateu, que feien el trajecte fins a Tarragona… La joventut ens ho passàvem bé, a Vila-seca, hi havia pubs per al jovent, i a les tardes ens trobàvem a la plaça o al bar de la fonda Salvado». Després del batxillerat el Ramon va
PRÒXIMA EDICIÓ
31 OCTUBRE
RAMON NIETO SÁNCHEZ, un vila-secà d’arrels extremenyes Va arribar al municipi amb dos anys i hi ha viscut tota la vida
estudiar química industrial i va entrar a treballar a l’empresa on encara és ara. Es va casar amb «una vila-secana de tota la vida» i té dues filles de 17 i 20 anys, i excepte un lapse de temps durant el qual va viure a Cartagena per motius professionals, el Ramon ha estat sempre a Vila-seca. Els seus llocs preferits del municipi són molts, perquè considera que hi ha molts punts interessants. Començant CRISTINA AGUILAR pel Raval de la Mar, i seguint per l’avinguda Pere Molas. Troba que són llocs molt interessants el Castell i el Celler, i recorda amb nostàlgia la rambla: quan hi pensa la veu com era abans, tota de terra i amb una bassa. Recorda quan la van inaugurar un cop arreglada, «ens semblava que teníem un trosset de Tarragona, amb una gran avinguda i un passeig central. Ara està una mica de capa caiguda, perquè el lloc de moda és la zona comercial»
El Ramon és professional de la indústria química.
Les tardes de pipes a la plaça de l’Església Un dels records d’infantesa i joventut que ha deixat més bon sabor de boca al Ramon són les tardes que passava a la plaça de l’església amb els amics: «era un lloc molt acollidor, hi havia moreres que feien molta ombra, i bancs. Compràvem pipes o un gelat al quiosco de l’Antonio i passàvem la tarda xerrant allà. Després, quan ens vam fer més grans, el punt de trobada de la joventut era la fonda, en aquella època ja demanàvem alguna cer-
vesa o algun vermut», explica el Ramon. Alguns llocs del municipi els recorda també amb ulls de nen. És el cas de l’Hort del Colomí: «per a nosaltres era un lloc molt misteriós, perquè estava tancat. A més, era com el límit de la ciutat, perquè hi havia les escoles, després el Colomí, i ja està». Els primers anys del Ramon a Vila-seca moltes cases encara no tenien aigua potable, els carrers no estaven pavimentats i el cla-
UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
vegueram encara no havia arribat a tots els racons. Ara la Vilaseca del Ramon ha canviat molt. Ell té dues filles, de 17 i 20 anys, que estan contentes de ser vilasecanes, però que gaudeixen del municipi d’una manera molt diferent: «per a elles l’ambient nocturn és fora de Vila-seca, agafen el cotxe i se’n van, i a mi això ja m’està bé, perquè així Vila-seca seguirà sent una ciutat tranquil· la, on no hi ha massa soroll i s’hi viu bé», conclou el Ramon. C.S.
Un bon lloc per viure A l’hora de pensar en quines millores es podrien fer a Vila-seca, el Ramon és conscient que és un moment complicat per als ajuntaments, que estan patint la crisi de forma molt directa. No obstant això, considera que es podrien senyalitzar i identificar les rotondes d’accés al municipi –«que n’hi ha moltes»–, i de cara al futur, pensar a ampliar una mica el casal d’avis «perquè està una mica saturat, el poble s’ha fet molt gran i fan falta més places», així com construir una gran zona verda al centre de la ciutat «on hi poguessin passejar les persones i els gossos amb tranquil·litat i convivència, tot i que sóc conscient que és difícil, perquè tenim moltes infraesatructures i carreteres que ho fan complicat». De totes maneres, el Ramon se sent molt satisfet de viure a Vila-seca i no ho canviaria per res del món. No troba a faltar viure a grans urbs com ara Barcelona, tot i que hi va sovint perquè, com a bon culer que és, procura no perdre’s gaires partits al Camp Nou. Aquesta afició el va fer apuntar-se a la Penya Barcelonista de Vila-seca, entitat de la qual encara en forma part molt activa.