Mes Vila-seca # 005

www.diarimes.com

Agost de 2014 núm. 5

CULTURA

Prop de 13.000 persones han descobert la ‘Romanorum Vita’ L’exposició que recrea la vida a l’època romana tanca diumenge 31. P12

L’espai protegit de la Sèquia Major de la Pineda es reobre a les visites guiades MEDI NATURAL Les rutes, que són gratuïtes, es poden concertar a l’oficina del Patronat de Turisme i ofereixen un recorregut de prop de dues hores per descobrir els aiguamolls de l’antiga desembocadura del Francolí. P2 REPORTATGE

cristina aguilar

Francesca Masó, 37 anys despatxant a la farmàcia de la Pineda La farmacèutica ha estat testimoni dels canvis urbans i turístics. P10

GASTRONOMIA

O.M.

Guanyadors del vot popular.

Els guanyadors del Vila-tapes reben els premis a la millor tapa

Les patinadores del club entrenen per participar en campionats de patinatge artístic.

Els vencedors han estat La Torre del Delme i el Mare Nostrum. P6

ENTITATS El club fa més de 40 anys que està present al municipi i ha experimentat diferents pujades i baixades de participants. L’actual presidenta, Merche Pastor, ha potenciat les campanyes a les escoles. P8

ESPORTS

Helena Casas i Ferran López, els ciclistes més ràpids d’Espanya Els corredors vila-secans s’imposen al Campionat de Ciclisme en Pista. P5

El Patí Club Vila-seca forma prop de mig centenar de joves en la disciplina del patinatge artístic MÚSICA

El cor de cambra femení Scherzo celebra el 25 aniversari amb un any farcit d’actuacions La formació musical de Vila-seca passa pel seu millor moment professional i humà, i encara el futur amb energia i molta il·lusió. P14

FOTO: cristina aguilar

Ana i Sílvia Pérez-Gil, presidenta i directora del Cor Scherzo.

2

mésvila-seca Agost/2014

EL TEMA

MEDI AMBIENT

S’obre un nou període de visites guiades a la Sèquia Major de la Pineda Es tracta d’un espai natural protegit, amb un interès especial per la riquesa de la fauna i la vegetació, en un oasi enmig de la zona turística d’apartaments i hotels, i del parc d’atraccions Port Aventura Redacció

A mitjan del segle passat la Pineda no existia. El pinar que li va acabar donant nom sí, però no hi havia cap rastre d’apartaments, hotels, discoteques o parcs aquàtics. No va ser fins a principis dels anys seixanta quan, com a la resta del litoral català, es va començar un procés imparable de construcció arran de costa que va ser, també, l’embrió del desenvolupament turístic d’un país que la dictadura havia tancat al món, i que ara veia en el turisme una vàlvula d’escapament a l’ofec econòmic que patia.

La Pineda, de fet, formava part d’un ecosistema inundat de la desembocadura del riu Francolí.

I si el riu Francoli ja no desemboca on ho feia per la mà de l’home i les necessitats portuàries/ industrials, la Pineda també és el que és a causa de l’acció de l’home.

Al llarg de la història, aquesta zona ha estat l’escenari de l’assentament de vil·les romanes i de ferotges atacs pirates, així com camp de batalla de la lluita reconqueridora dels cristians vers els àrabs. Fins que no es va produir el boom turístic, una de les constants a la zona de la Pineda va ser l’intent per dessecar les llacunes i donar-hi un aprofitament agrícola. I la Sèquia Major en podria ser un paradigma, d’aquest intent: un sistema de canalització de l’aigua que havia de permetre convertir un espai inundat i ple de llacunes en una terra conreable i, de fet, generosa en la producció de conreus. Sigui com sigui, de vegades per l’acció de la naturalesa i la força del mar, i de vegades per circumstàncies històriques, aquella pretensió inicial mai no va arribar a produir-se.

La Sèquia Major, ara per ara, és un estrany fenomen que ha aconseguit sobreviure a la pressió immobiliària i a la turística.

I en gran part ha estat gràcies al Fartet, un peix diminut, que no supera la mida d’un dit petit, i que n’és un habitant privilegiat. La zona es va declarar espai natural protegit dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya l’any 1992. La protecció afecta una zona de poc més de 17 hectàrees que són, en la seva gran majoria, propietat del parc d’atraccions

Port Aventura i s’inclouen dins el domini dels camps de golf, denominat Lumine. La presència del fartet i de les tortugues d’estany, una espècie autòctona que, a igual que el petit peix, estan en vies d’extinció i que només es conserva al delta de l’Ebre, al del Llobregat i a la Sèquia Major, van

ser determinants per aconseguir la protecció de la zona. La construcció dels camps de golf, que acaben fent frontera amb l’espai, va comportar la disminució evident de la diversitat vegetal, però, per contra, les llacunes construïdes i la recuperació del canal principal i els canals més

Visites guiades gratuïtes La gestió de la sèquia permet fer-hi visites guiades en les èpoques en les quals no hi nidifiquen els ocells. La visita té una durada aproximada de dues hores i cal reservar-les amb antelació al telèfon 977 37 30 37. Són organitzades pel Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca i es duen a terme els dissabtes i diumenges dels mesos d’agost i setembre de les 18.00 a les 20.00 h, i d’octubre a febrer, els diumenges d’11.00 a 13.00 h. Per la seva banda, Cel Rogent, amb l’Imma Piñas al capdavant, realitza el monitoratge de les visites. El punt de partida de les visites és l’Oficina d’informació turística, al passeig de Pau Casals, 65, de la Pineda, i es faciliten prismàtics als participants per a poder gaudir d’una observació més precisa de les aus. A banda, una possibilitat de tenir una visió propera de la Sèquia Major sense necessitat de concertar la visita guiada és el mirador del Pont de l’Art, accessible des del carrer d’Amadeu Vives i des d’on es pot tenir una visió amplia i elevada de l’espai.

EL DETALL

La casa de la Xibeca La denominació de Sèquia Major es remunta al segle XVI, quan es va construir el canal, de gairebé un quilòmetre, que havia de servir com a sistema de drenatge comunicat amb el mar, que permetia controlar el nivell freàtic de l’aigua i poder, així, conrear sense inundacions. Finalment, però els conreus es van abandonar i actualment (a banda de la pròpia canalització) queden pocs vestigis de l’acció humana sobre el control de l’aigua a la zona. Una de les més evidents és la casa de la Xibeca, que va prendre el nom de les òlibes que l’habitaven, i que servia per a regular els excessos d’aigua, tant la de mar com la de la sèquia. A prop de la casa de la Xibeca encara es pot veure un mecanisme hidràulic. La resta de vestigis no naturals corresponen als espais que s’han habilitat per a poder fer un recorregut ‘regulat’ per la zona. Passarel·les, cartells informatius i senyals indicadores per a facilitar les visites guiades, i que culminen amb un mirador des d’on es poden observar els ocells i les llacunes properes.

petits han aconseguit que la Sèquia Major sigui un dels destins preferits de les aus migratòries a Catalunya. Bernats pescaires, blauets, polles blaves, cabussets o martinets blancs són aus que poden niuar al llarg de l’any a les aigües de la Sèquia Major. També la vegetació representa un interès afegit de la Sèquia Major, un espai on han de conviure plantes adaptades a espais inundables amb d’altres capacitades per a desfer-se d’una salinitat excessiva. Així, poden observar-se coexistint en els seus respectius hàbitats els tamarius, els àlbers, el limonium i els salzes amb els canyissars i els joncs.

La gestió de l’espai correspon a l’Ajuntament de Vila-seca, que s’encarrega del manteniment i de l’organització de les visites guiades que es realitzen per mitjà de l’entitat Cel Rogent, i que permeten obrir l’espai als ciutadans sense perjudicar la preservació mediambiental de la sèquia.

EL TEMA

mésvila-seca

3

Agost/2014

DIARI MÉS

La visita també serveix per descobrir la vegetació dels aiguamolls.

Les visites guiades estan pensades per a qualsevol edat i una bona opció és fer-les en família.

A l’esquerra, l’Imma Piñas, guia de Cel Rogent, durant la visita guiada. A la dreta, mirador a l’interior de la Sèquia Major.

Torre del pont de l’Art, accessible sense haver d’entrar a la sèquia.

La malària, a punt d’acabar amb el fartet El fartet (alphanius iberus) és un peix especialment adaptat als aiguamolls que comparteixen l’aigua salada del mar amb la dolça procedent dels aqüífers. Aquesta característica va fer que s’adaptés especialment bé a la zona de la Sèquia Major. Amb tot, és una espècie en perill d’extinció i, de forma indirecta, la causa n’és la malaltia de la malària. A principis del segle XX la malària afectava la Península Ibèrica i, amb el desig de trobar-hi remei, es van explorar moltes vies. Una va ser intentar eradicar els mosquits, que eren els responsables de la seva transmis-

sió, i per tal d’aconseguir-ho es va introduir un peix procedent de Sud-amèrica, la gambúsia.

Aquest s’alimenta de les larves dels mosquits dipositades a les zones humides. Així es va fer a la zona inundable de la Pineda, i el resultat va ser que la malaltia va perseverar i la presència de la gambúsia no va tenir cap efecte especial sobre la seva expansió. Però malauradament la presència d’aquest peix vingut de fora va tenir greus conseqüències sobre la supervivència del fartet, perquè a banda de larves de mosquit, també es va començar a alimentar dels

ous del fartet, fet que va provocar una reducció del nombre d’exemplars. Es va aconseguir, posteriorment, preservar els fartets en llacunes separades de la gambúsia, que actualment és l’habitant majoritari al canal principal de la Sèquia Major.

Només unes inundacions a finals dels anys 90 van fer que l’aigua de la sèquia arribés fins on hi havia els fartets. Va ser necessari pescar-los tots, dur-los al Delta de l’Ebre, dessecar les llacunes inundades i, un cop mortes les gambúsies, retornar-hi els fartets.

4

mésvila-seca Agost/2014

ACTUALITAT

TURISME CRISTINA AGUILAR

cedida

Sobre aquestes línies, els senyals direccionals de Vila-seca. Al costat i a sota, els panells informatius de la Pineda, i la Plana, respectivament.

Vila-seca estrena senyals i panells informatius per a vinanants Els senyals orientatius formen part del pla de renovació del centre històric de Vila-seca CRISTINA AGUILAR

Cristina Serret

Els vianants que passegin per Vila-seca ho tenen una mica més fàcil per saber on són i on volen anar gràcies als nous panells informatius i senyals direccionals que durant aquest mes de juliol s’han anat instal·lant al municipi.

En total a Vila-seca hi ha 223 indicadors direccionals que assenyalen punts d’interès i serveis públics, com per exemple el castell, l’estació de tren o el celler cooperatiu. A la Plana i la Pineda, en canvi, s’hi han posat plànols indicatius, que a través d’un mapa busquen orientar els vianants i turistes alhora que els

informen, d’una manera molt visual, dels principals punts d’interès.

Aquesta senyalització per a vianants forma part del conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme al nucli històric del municipi, i que tenen com a objectiu afavorir el pas dels vianants pel centre i la descongestió de trànsit. La regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, Manuela Moya, destaca que aquest és un pas més en la voluntat de potenciar l’atractiu de Vila-seca com a destí «per fer-hi passejades tranquil·les, amables i molt enriquidores». I en aquest

A la Pineda hi ha cinc panells a la plaça Manuel de Falla, el passeig de Pau Casals, el carrer dels Muntanyals, el carrer d’Amadeu Vives i la plaça de la Unió Europea. A la Plana, el panell és al carrer del Camí dels Morts.

CRISTINA AGUILAR

Noves obres de millora a l’entorn del Campus Educatiu i Esportiu S’ha reordenat la zona d’aparcament i s’han construït noves tanques L’Ajuntament de Vila-seca ha destinat un pressupost de 419.740 euros a l’execució de les obres d’urbanització de l’entorn del campus Vila-seca de la Universitat Rovira i Virgili i de la zona esportiva.

Les obres, que s’han finalitzat aquest mes d’agost, han permès

completar el tancament de tot el Campus Educatiu i Esportiu de Vila-seca, que abasta des de l’avinguda de l’Alcalde Pere Moles, amb els dos instituts i el pavelló, fins al carrer de Joanot Martorell, amb la facultat de Turisme i Geografia, el Parc Científic i Tecnològic i el complex Piscines Vila-seca.

El pas següent La regidora d’Urbanisme també ha explicat que, de cara a la tardor, s’està treballant en una senyalització addicional amb forma de totems, que es posarà a tots els elements patrimonials del municipi. Aquests punts informatius tindran un codi QR, de forma que es podrà accedir a més informació d’una forma directa i moderna.

Es busca potenciar els punts d’interès turístic i fomentar el pas dels vianants pel nucli antic

URBANISME

Redacció

sentit, assegura, aquests senyals han de contribuir a millorar la qualitat informativa.

Amb aquestes accions s’han ordenat i senyalitzat les zones d’aparcament i s’han construït diverses tanques, així com portes d’accés, una per a vianants i l’altra per a vehicles. A més, també s’han fet obres de drenatge i s’han completat les zones enjardinades. El nou aparcament ja ha entrat en servei.

El pàrquing del complex educatiu i esporti ja està en servei.

ACTUALITAT

mésvila-seca

5

Agost/2014

ESPORT

Helena Casas i Ferran López es coronen com els ciclistes més ràpids d’Espanya

CEDIDA

Els dos vila-secans competeixen en les diverses modalitats de ciclisme en pista Cristina Serret

El Club Ciclista de Vila-seca està d’enhorabona, perquè dos dels seus socis s’han proclamat Campions d’Espanya en dues proves celebrades aquest mes d’agost a Galapagar (Madrid).

Helena Casas ha aconseguit la medalla d’or en la prova de velocitat individual, proclamant-se d’aquesta manera Campiona d’Espanya d’aquesta modalitat.

A més, ha aconseguit tres medalles de plata en les modalitats de 500 m en sortida aturada, en velocitat per equips, on ha participat amb Tamar Luque, i en keirin. D’aquesta manera doncs, la vila-secana ha marxat de Madrid amb tres medalles de plata i una d’or.

Dies abans Helena Casas s’havia proclamat vencedora de la final de keirin que va tenir lloc en el marc del Sei Giorni della Rose, un dels esdeveniments més importants del ciclisme en pista internacional, que es va celebrar el

passat mes de juliol a la localitat italiana de Fiorenzuola d’Arda.

En aquest mateix certamen Casas va aconseguir la segona plaça en el torneig de velocitat individual.

Ferran López Andreu i Helena Casas Roigé amb les medalles aconseguides a Galapagar aquest mes d’agost.

CEDIDES

Un campió de keirin Per la seva banda, el també vilasecà Ferran López, que ha competit en el Campionat d’Espanya en la categoria junior, s’ha proclamat vencedor en la prova de keirin, fet que li ha comportat la medalla d’or i el títol de Campió d’Espanya en aquesta modalitat.

Però a més, el Ferran ha aconseguit la medalla de bronze en les proves de velocitat individual júnior, velocitat per equips júnior (juntament amb Manuel Usach i Ruben Martínez), i la medalla de plata en la prova de velocitat per equips elit (on ha competit amb Itmar Esteban i Manel Usach).

Així doncs, Casas ha aconseguit fer-se amb dos bronzes, una plata i un or. Redacció

ESPORT CEDIDA

150 persones participen a la cursa solidària Los Juncos de la Pineda Del 14 al 17 d’agost va tenir lloc la XII Trobada Esportiva del Complex Residencial Los Juncos de la Pineda. Aquest esdeveniment va comptar amb participants arribats d’arreu d’Espanya i França.

La Trobada Esportiva de Los Juncos consisteix en unes jornades de convivència en el marc de diferents activitats lúdico-esportives, i que són adreçades a participants de totes les edats.

En el marc de la trobada es va celebrar també la Cursa Solidària de Los Juncos, en la qual hi van participar 150 persones. El requisit per inscriure’s a la cursa era portar una bossa amb aliments, que posteriorment s’han fet arribar al Banc dels Aliments de Vila-seca. Redacció

Fotografia de família dels participants a la cursa solidària de Los Juncos.

La Caixa dóna 2.000 litres de llet al Banc dels Aliments de Vila-seca La donació segueix la línia de col·laboració de la seu de La Caixa a Vila-seca amb els Voluntaris Socials de Vila-seca.

El Banc dels Aliments és una fundació benèfica, privada, independent i sense ànim de lucre, i que té com a principal objectiu lluitar contra la fam. Amb aquesta idea treballen per evitar que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts, i es puguin fer arribar a les persones del nostre entorn que més ho necessiten.

Tota l’acció que es desenvolupa des del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat, tant pel que fa a la recepció com a la distribució dels aliments, la qual es fa a través d’entitats benèfiques i amb l’ajuda de voluntaris. Redacció

6

mésvila-seca Agost/2014

ACTUALITAT

COMERÇ

L’Associació de Comerciants entrega els premis del Vila-tapes

OLÍVIA MOLET

Durant la celebració de les jornades el públic podia votar quina era la millor tapa Cristina Serret

Alfred Monreal, president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca (AECV), va fer entrega dels premis als establiments guanyadors del concurs de les jornades Vila-tapes, que es van celebrar a Vila-seca els passats mesos de juny i juliol amb un gran èxit de públic.

Els restauradors guanyadors van ser dos. En la categoria de Premi professional, el guanyador ha estat La Torre del Delme, que va presentar la tapa ‘Equilibrio’.

Es tractava d’un mar i muntanya de peus de porc farcits d’anguila del Delta fumada amb gominola d’oli d’arbequina i cruixent de sèsam. El guanyador del Premi popular ha estat el restaurant Mare Nostrum, que va concursar amb la tapa ‘Raval de mar Mare Nostrum’. Es tractava d’un calamarsó farcit de ceps sobre ravioli de pasta fresca amb botifarra negra, formatge de cabra i confitura de figues i nous.

Monreal ha volgut destacar que els guardonats exemplifiquen molt bé l’esperit del Vila- tapes, donat que es busca que els establiments que ja funcionen, com és el cas de la Torre del Delme, rebin més gent, i que els que són més nous, com el Mare Nostrum, es puguin donar a conèixer. «I en aquest sentit s’ha aconseguit el que es buscava, perquè al Mare Nostrum es van servir vora 4.000 tapes», explica l’Alfred.

30.000 tapes Des de l’AECV es mostren molt satisfets amb el resultat de la campanya, durant la qual s’han servit vora 30.000 tapes a tot el municipi. Tant és així, que ja asseguren que l’any que ve repetiran l’experiència, i encara més, ja s’estan plantejant noves fórmules, com ara una ruta del vermut, que funcionaria de forma molt similar al Vila-tapes que tant ha agradat als vila-secans i als restauradors locals.

Alfred Monreal i Sergi Rofín fan entrega del diploma del Jurat professional al restaurant La Torre del Delme.

Els propietaris del restaurant Mare Nostrum reben el guardó de mans del president i el vicepresident de l’Associació de Comerciants.

FESTA MAJOR cedides

Sobre aquestes línies, el balcó guanyador, al carrer de les Creus. A la dreta, el carrer Compte de Sicart, guanyador del Concurs d’Engalanament de Carrers amb la seva decoració titulada No paris mai de jugar.

El carrer de les Creus i el Compte de Sicart guanyen el concurs d’engalanament El balcó del carrer de les Creus ha estat proclamat guanyador del Premi del Jurat del Concurs d’Engalanament de la Festa Major d’enguany a Vila-seca.

El Premi Popular ha estat concedit al balcó del carrer del Vent, núm 29. Els premis són, respecti-

vament, un viatge per a dues persones a Andorra i 100€ per a l’adquisició de material per al concurs de balcons del 2015, i un val de 100€ de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca per gastar en el comerç local i 100€ per a l’adquisició

de material per al concurs de balcons del 2015.

Per la seva banda, el Jurat del Concurs d’Engalanament de Carrers va decidir concedir el premi al carrer Compte de Sicart, que va presentar la decoració ‘No paris mai de jugar’. En aquest cas el pre-

mi ha consistit en un val de 200€ per a productes de la terra de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca i 200€ per l’adquisició de material per al concurs del 2015. El jurat també va concedir un accèssit especial al carrer del Pou per la seva originalitat.

PUBLICITAT

mésvila-seca Agost/2014

7

8

mésvila-seca Agost/2014

SOCIETAT

ENTITATS

Les patinadores que formen part del club entrenen quatre dies a la setmana a la pista del pavelló municipal.

Patí Club Vila-seca, més de quatre dècades formant patinadors al municipi El club compta amb una cinquantena de patinadores que entrenen en la disciplina de patinatge artístic amb l’objectiu de participar en competicions locals i nacionals.

CRISTINA AGUILAR

Cristina Serret

El Patí Club Vila-seca va néixer l’any 1973, i el seu primer president va ser Salvador Anton. 41 anys més tard, l’entitat segueix formant nens i joves en el patinatge artístic, i gaudeix de molt bona salut, donat que compta amb 48 patinadors d’edats compreses entre els 3 i els 18 anys.

També cal esmentar una patinadora ‘sènior’, la Balvina, que als seus 65 anys no competeix però segueix entrenant i patinant.

L’objectiu del club és entrenar de cara a les competicions, i per a Merche Pastor, presidenta de l’entitat, això és una motivació extra per a les esportistes, donat que aquest esport requereix molt d’entrenament i sacrifici: «intentem arribar com més alt millor, i això per a les patinadores és bo, perquè si no, no tindrien objectius i es cansarien. D’aquesta manera han d’esforçar-se més».

Competència sense rivalitat La presidenta considera que el patinatge és un esport complet, i també atractiu per a les nenes: «combina la dansa, el patinatge

de carrer, la resistència física… A més, és un esport molt elegant, perquè cal fer les postures de forma correcta i obliga a les nenes a adoptar posicions boniques. A més, és clar, porten vestits molt bonics i ballen al ritme de la música. Per això també és un esport molt amè».

Tot i això, ni al club ni a la pista

es perd de vista que l’objectiu final dels entrenaments és la competició. La Merche reconeix que el patinatge artístic és un esport que requereix molta constància, i que, en ser individual, cal estar molt mentalitzat, perquè un no es pot recolzar en la resta de l’equip. No obstant això, des del club es busca que hi hagi com-

petició, no rivalitat. «El que volem és que els patinadors siguin conscients del que fan, i es fixin en el treball dels altres per millorar. I, de fet, les nenes no tenen massa interès a veure les errades dels altres, perquè es van trobant a les competicions, es coneixen i són totes amigues», explica la Merche.

Un esport que ha evolucionat En aquests més de quaranta anys de vida del club, els seus integrants han vist com l’esport, i també els qui el practiquen, han anat evolucionant. «La Federació ha anat canviant les normatives, ara l’estil del patinatge és més maco que abans, és més florit.

Anys enrere era més sobri, es valorava més el vessant esportiu.

Avui dia té més pes la part artística i resulta molt més vistós», explica la presidenta del club.

La Merche també ha observat un canvi pel que fa a l’actitud dels patinadors i dels seus pares: «la canalla ara és més independent, i per això la disciplina no pot ser tan rígida com ho era abans. Hem de ser una mica més flexibles, perquè els pares també ho volen així. Per això els entrenadors no són tan estrictes pel que fa a la disciplina. Això sí, hi ha coses que són sagrades. Els horaris, la vestimenta, l’assistència als entrenaments… amb tot això som inflexibles».

Pel que fa a la consolidació del club com a pedrera de campions, des de la junta s’assegura que els èxits, si han de venir, vindran.

«Nosaltres podem formar una patindora, però no la podem crear, això ja ho ha de portar la nena. Al club podem fer-li aflorar les qualitats, però també cal que aquesta patinadora vingui al club. En tenim moltes, però quan arriben als 13 o 14 anys, i per causes externes, ho acaben deixant, perquè els sembla més interessant anar a passejar que anar a entrenar. I això ho tenim molt clar: els entrenaments són sagrats. No anar a un entrenament és una falta, i acumular faltes pot significar no anar a una competició, perquè per a nosaltres competir és un premi, no un càstig», explica la Merche.

El club ha viscut etapes amb molts patinadors i èpoques amb moltes baixes, sobretot per part dels patinadors de major edat.

Aquest és un dels grans reptes de l’entitat, aconseguir que els esportistes es quedin a mesura que es fan grans, així com les entrenadores i monitores, que arribat un punt, han de plegar a causa dels estudis o perquè han trobat feina. Un altre és tenir nois patinant. La presidenta apunta que el fet de compartir pista amb els equips d’hoquei i bàsquet potser els ha perjudicat en aquest sentit, perquè els nois poden sentir-se una mica cohibits si fan patinatge artístic al costat d’aquests equips. No obstant això, hi ha hagut èpoques en

«La canalla ara és més independent i per això la disciplina no pot ser tan rígida com ho era abans» la història de l’entitat en què hi ha hagut patinadors entrenant i competint.

Un altre escull per augmentar el nombre de patinadors és l’àmplia oferta d’esports al municipi, i que fa que moltes nenes vagin canviant de l’un a l’altre en funció del que puguin fer les seves amigues. Finalment, la Merche apunta que el patinatge artístic també té el problema de ser un esport poc econòmic, perquè vulguis o no cal comprar els patins i els vestits per anar a les competicions, i tot plegat resulta més car que si només cal comprar un parell de sabatilles d’esport.

SOCIETAT

mésvila-seca

9

Agost/2014

CEDIDES

Els grups que van participar al Festival d’Estiu 2014 del Patí Club Vila-seca.

LA PRESIDENTA

Merche Pastor aposta per la consolidació del club

Tot i ser una bona colla de patinadors, al Patí Club Vila-seca s’hi respira un ambient molt familiar. La Merche assegura que pares i fills són com una pinya, i que les nenes s’hi deixen la veu a l’hora d’animar les seves companyes en els campionats. I també s’hi viuen moments emocionants, com al passat festival de final de curs, quan «molts

pares a la grada van deixar caure una llagrimeta.

Fins i tot la Lurdes Cózar, que és la nostra responsable esportiva, i jo mateixa, ens vam emocionar veient les nenes a la pista», recorda la presidenta. «Com que no és una competició, els festivals són molt emocionants, perquè les nenes treballen d’una altra manera, van més lliures, no estan pendents de la puntuació».

De cara al futur, i per fer encara més pinya, la Merche s’ha proposat fer un grup de pares i mares patinadors.

Merche Pastor és la presidenta del Patí Club Vila-seca.

Quan es va posar al capdavant del club, ara fa 6 mesos, hi havia molt poques patinadores. Les pujades i baixades del nombre de patinadors són una constant al club, i un dels primers objectius que es va marcar la Merche va ser aconseguir noves altes. Després d’un treball a les escoles l’actual junta ha aconseguit arribar a les 48 patinadores actuals.

Pel que fa als reptes de futur, la presidenta assegura que el principal és «mantenir la consolidació del club com està ara. També volem que les patinadores petites vagin pujant, perquè tenim la sort de tenir moltes patinadores joves. El nostre objectiu és donar-los suport perquè creixin fins on elles vulguin arribar». Pel que fa al creixement del mateix club, Pastor explica que es veuen condicionats per la falta d’espai, donat que han de compartir la pista amb els equips d’hoquei i bàsquet. També es veuen limitats per qüestions econòmiques: «ens agradaria créixer en patinadores, però això també voldria dir tenir més entrenadores i fer més hores d’entrenament, i això potser no es podria cobrir amb les quotes que paguen els pares».

Merche Pastor ha agafat el relleu en la presidència del club a Maria Mercè Casals. Anteriorment havien presidit l’entitat Salvador Anton, Francisco Lara, Joan Maria Òdena, Bernat Piqué, Francisco Jansà, Francisco Cubells i Gerardo Pérez. C.S.

10

mésvila-seca Agost/2014

SOCIETAT

COMERÇ

Francesca Masot, tota una vida a la farmàcia de la Pineda La farmacèutica hi és des de l’any 1977, quan tot just acabada la carrera va establir-se al nucli de vora mar, que llavors era molt diferent Cristina Serret

«Quan vaig arribar a la Pineda érem com una família. No hi havia gaire gent, només treballadors de muntatge que llavors treballaven a Enpetrol, i gent de pas. A l’hivern, i fins i tot a l’estiu, gairebé no hi havia ningú».

Així és com la Francesca Masot recorda la Pineda l’any 1977, quan es va fer càrrec de la farmàcia que du el seu nom. Llavors tenia 22 anys. Ara en té 60, i durant tota la seva vida professional ha estat a la mateixa farmàcia. Durant aquests anys ha vist com la Pineda esdevenia un destí turístic de primer ordre, i també com ha canviat la manera en què consumim els productes farmacèutics.

Qui no hagi conegut la Pineda anys enrere tindrà feina a imaginar-la com la descriu la Francesca: «on ara hi ha l’Aquopolis hi havia una espècie d’aiguamolls, i la gent hi venia els diumenges a fer la paella, duien uns para-sols i s’hi instal·laven. El Bar Dorado era un xiringuito on s’hi feien sardines i paelles, i també hi venia gent a pescar. Cap al vint i pico d’agost la temporada s’acabava, i al setembre ja no hi havia res. A l’hivern gairebé no hi havia llum, totes les cases eren baixes, gairebé no hi havia edificis…»

El primer gran canvi al nucli de mar va arribar amb la segregació de Salou. La Francesca ho recorda bé: «fins que no ens vam separar de Salou érem com la

germaneta pobra». El turisme, que sempre havia estat familiar, amb persones arribades de l’Aragó i Navarra, va viure un revulsiu amb la construcció dels primers hotels i del parc aquàtic. Els hotels Estival i Donaire van portar els primers estrangers, i amb els anys arribarien els turistes russos, que amb la seva presència marcarien un abans i un després a la Pineda.

Una vida rere el taulell La Francesca ha estat testimoni de tots aquests canvis des de darrere el taulell, perquè ha treballat a la farmàcia de forma ininterrompuda des que hi va arribar, fa ja 37 anys. De petita ja li agradava la Química i l’ofici de farmacèu-

tica, perquè l’atenció a la gent sempre li havia cridat l’atenció.

En algun moment es va plantejar d’estudiar Medicina, però finalment es va decantar per la Farmàcia, per bé que també té els estudis d’Òptica. La farmacèutica assegura que a la Pineda s’hi sent «molt bé», i que és com el seu poble adoptiu. Al nucli és molt coneguda, i des de la seva particular talaia ha pogut veure com han canviat els hàbits i costums a l’hora de medicar-nos.

«Ara prestem molta atenció a la prevenció, la gent té molta cultura de profilaxis. Llegeixen més, busquen informació per internet, i es preocupen per estar sans. Vénen a buscar oli d’onagre, vitamines, etc. També he ob-

servat que cuidem més la nostra dieta, i no només per una qüestió estètica, sinó també per salut», explica la farmacèutica. «Ara anem al gimnàs, sortim a caminar, fem rutes saludables… Ja no és com abans, que la gent anava al metge a fer-se tractaments».

Això sí, l’existència d’internet també li ha complicat una mica la vida, i sovint a la farmàcia ha de corregir o explicar informacions sobre medicaments o productes que els clients han extret de la xarxa.

La davallada del consum rus A la farmàcia Masot també es van adaptar a l’arribada massiva del turisme de l’est, i la Francesca té dues empleades que parlen

rus. No obstant això, enguany hi ha hagut una davallada que s’ha fet notar, tant pel que fa al nombre de turistes com a la despesa que fan: «abans no miraven els preus, ara s’ho miren tot més. Penso que el turista rus que ens ha vingut és sobretot professional, que no vol llençar els cèntims, mentre que abans veiem persones riques, ostentoses, que no miraven els preus», diu la farmacèutica. De totes maneres el consum d’aquest turista de l’est segueix sent important, i se centra sobretot en productes dermatològics, tractaments per als cabells i les ungles. Això sí, en demanar el que volen només posen una condició: no volen producte francès. La Francesca

SOCIETAT OLÍVIA MOLET

mésvila-seca 11 Agost/2014

CEDIDES

OLÍVIA MOLET

Francesca Masot va arribar a la Pineda l’any 1977, quan no hi havia cap dels els hotels i els edificis que avui coneixem.

explica que n’estan escarmentats, arran d’una gran estafa amb productes falsos francesos.

De totes maneres, a la farmàcia estan molt avesats a atendre turisme de qualsevol origen, i a més de les funcions que els són pròpies, ben sovint es troben informant sobre els horaris d’autobusos per anar a l’aeroport o del dia i el lloc on es fa el mercat setmanal.

Cada mes és diferent Per bé que la Pineda és una zona turística, l’estacionalitat ja no és com abans, quan a l’hivern quedava buida i calia esperar l’arribada dels nous estiuejants per tornar a revifar el negoci. «En realitat» –explica la Francesca– «aquí cada mes és diferent. Enguany els mesos de maig i juny no han estat malament, el juliol ha estat estrany perquè ha fet mal temps, i l’agost ha començat a engegar a partir del dia 4. Això sí, els mesos més durs són gener

«El turisme rus ha baixat molt, i ara ve gent que es mira més els diners que es gasta» i febrer, però a la farmàcia aprofitem per posar-nos al dia, fer devolucions, arreglar coses…»

Pel que fa als productes amb més sortida, a banda de la medicació, cal destacar tot el que té relació amb l’estètica i la lluita contra el greix i la celul·litis.

L’alimentació infantil, que temps enrere havia estat bàsica per a les farmàcies, ha caigut en picat per la competència de les grans superfícies. I a la Pineda en particular també es despatxa molt producte per a la cura de la pell, com ara protectors solars, hidratants, etc.

La gent gran, que antany havia estat una gran clienta de la farmàcia, ja no té tant de pes. «Cada cop n’hi ha menys. Jo coneixia moltes persones grans de Saragossa que venien a passar l’estiu, però han anat morint o els seus fills ja no els deixen venir, perquè s’han fet molt grans», recorda la Francesca. L’Imserso, que abans també havia portat gran quanti-

«Avui dia els clients demanen productes per cuidar la salut i previndre malalties» tat de turista de la tercera edat, també ha baixat molt.

Un futur amb clarobscurs La Francesca, com tants farmacèutics del país, veu el futur una mica incert a causa dels impagaments del Departament de Salut.

Això no obstant, també apunta que al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona han aconseguit negociar un factoring amb La Caixa per a tots els associats, i que això els dóna una mica de marge per seguir treballant. Ella s’està plantejant de fer obres al local, però a causa d’aquesta incertesa econòmica encara no s’ha acabat de decidir.

Pel que fa a la jubilació, la Francesca Masot la veu encara lluny: «jo encara tinc ganes de treballar, mentre tingui salut i il·lusió, seguiré. Quan un perd la il·lusió, s’ha de jubilar». De moment ja té garantit el relleu generacional, perquè té un fill que també és farmacèutic.

Tres dècades despatxant a la Pineda Quan l’any 1977 la Francesca Masot es va quedar la farmàcia de la Pineda, els antics propietaris feia 8 anys que l’havien obert. En aquella època el local no era seu, sinó de lloguer, i fins que no va aconseguir comprar-lo no va poder fer-hi obres. El 1987, coincidint amb el naixement de la seva filla, va poder comprar el local i l’apartament que hi ha al damunt, i al cap de dos anys hi va fer la que seria la reforma més important, perquè amb les obres van descobrir que la casa tenia aluminosi i van haver de canviar totes les bigues. La tercera i última reforma va ser pels volts de l’any 2000, quan es va tapar la terrassa amb el tancament que es veu en la tercera foto, la més actual. El pis de dalt, que havia estat un apartament separat, es va acabar convertint en un magatzem, i es va construir una escala interior per accedir-hi.

La Francesca està valorant si s’embranca de nou en una nova reforma. Tal com està la situació al sector vol pensar-ho amb calma, però diu que cap al desembre ja s’haurà decidit. C. S.

12

mésvila-seca Agost/2014

SOCIETAT

AGENDA

CULTURA AJUNTAMENT DE VILA-SECA

AGOST DISSABTE

30

20 h i 22 h. Passeig de Pau Casals, al costat del Grup Escultòric Pineda i al Pinar de Perruquet, a l’espai de les Fonts Circ de Carrer

DIJOUS

11

21 30 h. Auditori Josep Carreras Recital a càrrec de Pierre Réach, Jordi Camell, Chen Xi Li, Karst de Jong, Duo Ykeda i Cecilio Tieles

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

Fins al 31 d’agost.

De 20 a 01 h. Passeig de Pau Casals, al costat del Grup Escultòric Pineda Fira d’art

Els dijous i els diumenges, fins al 14 de setembre.

Passeig de Pau Casals, davant de l’oficina de Turisme Romanorum vita

Fins al 31 d’agost. De dilluns a divendres, d’11 a 14 h i de 17 a 24 h; dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.

18 h.

Sèquia Major de Vila-seca

Tots els dissabtes i diumenges a les 18 h, visites a l’espai natural de la Sèquia Major. Reserva per a visites al Patronat Municipal de Turisme, tel.: 977 373 037.

SETEMBRE DISSABTE

6

Rambla Catalunya Fira Fora Stocks

Organitzat per l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca.

DILLUNS

8

21 30 h. Auditori Josep Carreras Recital a càrrec de Peter Frankl

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

DIMARTS

9

21 30 h. Auditori Josep Carreras Recital a càrrec de Pierre Réach, Jordi Camell, Chen Xi Li, Karst de Jong, Duo Ykeda i Cecilio Tieles

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

DIMECRES

10

21 30 h. Auditori Josep Carreras Recital a càrrec d’Edith Fisher

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

DIVENDRES

12

21 30 h. Auditori Josep Carreras Recital a càrrec de Balázs Szokolay

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

DISSABTE

13

11 30 h. Auditori Josep Carreras Concert de cloenda a càrrec dels alumnes participants a les Masterclass

Cicle de concerts a càrrec dels professors de les Masterclass del MusicFestival de Vila-seca 2014.

DIMECRES

24

Pavelló Municipal de la Pineda Trobada Anual de les Associacions del Senegal

DIVENDRES

26

Durant la visita es poden escoltar, olorar i veure diversos aspectes de la vida a l’època romana.

13.000 persones ja han passat per l’exposició ‘Romanorum Vita’ Mostra la vida a l’època romana i es pot visitar fins diumenge 31 d’agost Redacció

La mostra Romanorum Vita.

Una història de Roma, ubicada a la carpa instal·lada al passeig de Pau Casals de la Pineda, està sent tot un èxit. Inaugurada el passat mes de juliol, ja hi han passat unes 13.000 persones, que han pogut contemplar i experimentar com era la vida a l’època romana.

Es tracta d’una innovadora exposició que ha arribat a Vila-seca de la mà de L’Obra Social «la Caixa» i l’Ajuntament de Vila-seca i que té com a principal objectiu la

divulgació històrica adreçada a tots els públics. D’aquesta manera, qui entri a la carpa de 400 m2 que hi ha a la Pineda podrà mirar, olorar, escoltar i, en definitiva, viure durant unes hores tal com ho feien els romans.

Dins d’una ciutat La mostra fa un ús innovador de diferents elements –des de la inclusió de sorolls i olors que són característics de l’època fins a la interacció entre l’espai escenogràfic i un gran audiovisual– per aconseguir que els espectadors

se submergeixin en la ciutat i en descobreixin les similituds amb la vida quotidiana actual.

Tal com està muntada, els vistants podran passejar per un carrer qualsevol o per davant del fòrum d’una ciutat romana, i comprovar com eren espais com les latrines o els comerços.

A més, Romanorum Vita també explica com s’establien les relacions entre els ciutadans, donat que a les ciutats romanes rics i pobres vivien barrejats i tots patien les incomoditats de les cituats superpoblades.

SOCIETAT

Finalment, els visitants podran entrar d’amagat a una casa típica de la classe mitjana-alta romana i passejar per les diferents estances per tal de veure de primera mà com les decoraven, quina distribució tenien i com s’hi devia viure.

Tres dies per visitar-la L’exposició Romanorum Vita es pot visitar fins al 31 d’agost en horari d’11 a 14 h i de 17 a 24 h, de dilluns a divendres; mentre que els dissabtes i diumenges és visitable d’11 a 14 h i de 17 a 21 h. ajuntament de vila-seca

Auditori Josep Carreras Concert de l’Orquestra de l’Auditori

Amb motiu de l’inici de la temporada de tardor. Amb el director Xavier Pastrana, la soprano María Hinojosa i l’oboè Òscar Diago.

DISSABTE

27

11 30 h. Biblioteca de Vila-seca Contes en família “Tietes”, amb Blai Senabre.

XX Trobada de Motos antigues a Vila-seca Fins diumenge 28 de setembre.

Vila-seca engega un nou programa de Joves per l’Ocupació 15 joves del municipi s’han incorporat al programa Joves per l’Ocupació, que pretén que els nois i noies puguin formar-se i adquirir experiència mentre treballen en empreses del sector turístic i la restauració de

Vila-seca com l’Hotel La Hacienda, Especialitats JB, l’Hotel Palas Pineda, Restauració i Càtering La Vila i PortAventura Entertainment. L’objectiu final del programa és que millorin la seva qualifiació professional de

cara a la seva futura inserció en el mercat de treball. A més de les pràctiques, els participants cursen formació en competències clau i formació professionalitzadora d’auxiliar de restauració durant 240 hores.

OPINIÓ TRIBUNA

mésvila-seca 13 Agost/2014

EDITORIAL

La Sèquia Major o com sobreviure entre dos mons

Temps de vacances…

Elisabet Rofes i Ponce Docent

Agost… Temps de vacances, de plaers, de fer allò que durant la resta de l’any no pots fer. Temps de fruir de la natura, dels amics, de la família… Temps per perdre el temps. És el moment de gaudir d’aquells petits plaers que només s’assaboreixen amb la pau, la tranquil·litat i la no-obligació del mes d’agost. Perquè en aquest temps de vacances no hi ha horaris. És el moment d’anar a dormir tard, sense preocupar-se de l’odiat despertador del matí. Moment de passar una agradable nit a PortAventura, de passejar entre els russos i els aragonesos per la Pineda o de badar –quina gran paraula, també molt d’aquest temps per al temps!– en un dels espectacles que cada dia hi ha, a veure quin és més enginyós i divertit! Dies llargs, i nits, també llargues, perquè només en aquest temps ens podem permetre el luxe d’aixecar-nos a les 9, a les 10 o, per què no, a les 11, si els nens no han fet cap al llit primer, reclamant feliçment que et llevis que ‘ja és de dia’...

Temps per a la platja, per a passejos llargs a la vora, que diuen que va bé per a la circulació, o per seure i fer castells de sorra amb els nens. O simplement per saltar les onades, per petites que siguin. Tot és divertit als seus ulls. I tu, t’hi afegeixes tot revivint el que de petita vas viure, i tornant a ser nena per uns instants. És temps per a les migdiades llargues, no, llarguíssimes. Temps per fer berenarssopars i per oblidar-se de la rutina. Moment per fer teus, petits instants de plaer, com quan sents el sol escalfant la pell, després de sortir de la piscina. Són 5 minuts que voldries que fossin eterns.

L’estiu també és el temps de l’oci, d’anar a concerts, a festivals, o espectacles i moment per gravar els 6 segons d’‘A l’estiu que tota cua viu… , Tria i remena…’ de Televisió de Catalunya, que després de ben segur no enxamparàs a la tele, però un amic d’un amic d’un amic et dirà que sí que ho va veure… Tornarem a provar per Nadal, o l’estiu vinent, a veure si tenim més sort…

Moment també de trobades geganteres, de Castells –humans i de focs–, de Festes Majors… De passejar per Vila-seca i veure carrers que són autèntiques obres d’art.

Impressionant com els veïns es bolquen i ornamenten els seus carrers amb les millors de les gràcies. Em fascina pensar que

És el moment de gaudir d’aquells petits plaers que només s’assaboreixen amb la pau, la tranquil·litat i la noobligació del mes d’agost. darrere d’aquelles joguines penjades al carrer Comte Sicart, hi ha hores i hores de feina, de veïns que, entusiasmats, s’han reunit mesos abans per pensar què feien i com ho feien i com a poc a poc, han anat dedicant temps, esforç i energies a aquesta tasca, que després tots podem contemplar, això si, tot lamentant el moment que tocarà treure-ho, i au, fins a l’estiu que ve!

Temps per banyar-se en basses, en pantans, en rius, de fer petites excursions…

Que a la vora tenim mil meravelles i per tenir-les a prop, no les visitem mai, sempre pensant que en qualsevol moment ho podem fer… Doncs ara, a l’agost, pot ser el moment! Temps per visitar el Pont del Diable, el Mèdol, la torre d’en Dolsa o què sé jo, el Roc de Sant Gaietà.

L’estiu és un temps màgic que et permet fer tot això i fer-ho sense estrès.

Sense l’estrès del dia a dia, que et fa anar

corrent amunt i avall, perquè els nens han de ser a les 9 al llit, i per llavors ja has hagut de sortir de treballar després d’una dura jornada, de recollir-los de l’escola, donar-los el berenar, portar-los a fer activitats, banyar-los, comprar, fer el sopar, donar-los-hi, tot barallant-te perquè s’ho mengin tot, i ja, que es fa tard, i tu encara tens 2 rentadores per posar, i 3 hores de feina a l’ordinador, del treball que urgentment has de portar demà.

Suposo que per això Els Pets tenen un disc que es diu així, AGOST. També és temps per arreglar aquell armari que porta la tira replet, esperant que una ànima caritativa com la teva, trobi el temps i les ganes per a posar-hi ordre… I

Que a la vora tenim mil meravelles i per tenir-les a prop, no les visitem, sempre pensant que en qualsevol moment ho podem fer… temps per xafardejar on ha anat tothom de vacances, a través del Facebook o per passar pantalles al Candy –sí, jo també hi estic enganxada!

També son dies per esmorzar o sopar a la terrassa, a la fresca. Amb família… o sola, perquè també és un plaer en majúscules poder prendre’t el teu primer cafè del dia, aprofitant que, per fi, els nens han après que si van a dormir tard, també s’han de llevar tard. Ho hem aconseguit!

Quina pau, quan tothom encara sembla que dorm i tu pots assaborir aquell cafè amb llet, que malgrat estar fet com sempre, té més cos, més gust, més aroma que mai...

Tot això és l’estiu, l’agost, les vacances…

I després? I després… setembre.

I, malgrat tot, i sense saber ben bé perquè, benvingut setembre, benvingut curs, benvinguda (i esperada, sí…) rutina!

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

La Sèquia Major de la Pineda és un petit miracle de preservació mediambiental en una zona d’alta densitat turística i industrial com és el Camp de Tarragona. Observar una imatge aèria de la Pineda dels anys 50 sobta molt perquè a banda del Pinaret, la resta de l’espai està ocupat per terres de conreu, en la seva majoria abandonades, i no hi ha cap edifici. Cap ni un. A finals dels seixanta i principis dels 70 del segle passat l’expansió urbanística que va experimentar tota la costa mediterrània va poblar d’edificacions. Es va acabar configurant un ‘skyline’ mot definit i, en alguns casos, quan es va passar de l’ús a l’abús, algunes construccions van menjar-se espais naturals o parts de costa que, en realitat, ren de domini públic. Amb els anys, poc o molt, les irregularitats urbanístiques que es van fer a tota la costa espanyola ha anat solucionant-se. El que està clar, però, és que ens ha quedat un ‘perfil’ turístic que ha esdevingut un motor econòmic bàsic i que, en el cas del Camp de Tarragona, ha hagut d’aprendre a conviure amb una indústria petroquímica en expansió i que, a més, també és un dels elements de sosteniment econòmic del conjunt del país.

I en mig de tot plegat es troba a Sèquia Major. Es tracta d’una mena d’oasi natural que ha aconseguit sobreviure a una forta pressió immobiliària i turística. Però no ha estat casual, però, que s’hagi aconseguit guanyar novament aquest espai.

Curiosament la implantació del gran parc d’atraccions, Port Aventura, lluny de provocar la desaparició de l’espai, ha ajudat a preservar-lo. Segurament hi ha moltes fórmules per a treballar en la recuperació d’espais naturals, però el que s’ha assolit amb la Sèquia Major és un bon exemple de col·laboració entre institucions públiques i empreses privades. També demostra que, amb bona voluntat i predisposició, es poden conjuntar interessos que, en principi, podrien semblar enfrontats. Els camps de golf –extensió directa de la implantació del parc d’atraccions– sempre han estat envoltants de polèmiques relacionades amb el consum d’aigua o l’afectació urbanística que solen dur associada. En aquest cas, els camps han aconseguit fer que la zona humida de la Sèquia Major s’hagi pogut preservar fins i tot amb més espai de terreny que el previst inicialment. L’atractiu pels que volen gaudir amb l’esport del golf augmenta i, a banda, s’aconsegueix garantir una protecció completa a un espai amb un indubtable valor ecològic.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Redacció: Cristina Serret.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com

14

mésvila-seca Agost/2014

CULTURA

MÚSICA FOTO: CEDIDA

Les integrants del Cor Scherzo en les primeres èpoques, amb el pianista i llavors director de la formació Allan Branch, i la solista l’Alba Rosa Forasté.

El cor de cambra femení Scherzo celebra els seus 25 anys a Vila-seca La formació musical ha treballat amb directors i compositors de gran prestigi i ha assolit un nivell musical professional FOTO: CEDIDA

Cristina Serret

«Estem en el millor moment professional i humà del cor».

Amb aquestes paraules la Sílvia Pérez-Gil, presidenta, i una de les fundadores del Cor Scherzo, defineix el moment que estan passant a la formació.

Enguany celebren els 25 anys de vida i ho fan amb un ritme de treball intens, que es podria qualificar de professional si no fos perquè cap de les integrants del cor es guanya la vida amb aquesta activitat. El perfil dels membres d’Scherzo ja és un senyal inequívoc de la seva qualitat: totes les integrants tenen formació musical, i la majoria es dediquen professionalment al món de la música. Només aquest mes de juliol han presentat quatre programes diferents, fet que, en paraules de la directora Sílvia Pérez-Gil, ha estat «molt estressant, perquè és un ritme completament professional. El cor ho pot fer, però cal tenir present que nosaltres ens hi dediquem a banda de la feina, i això suposa un esforç enorme per a tothom».

La figura de Jordi Casas Aquest nivell d’exigència és un tret d’identitat d’Scherzo. «La nostra motivació és anar al 100% artísticament parlant, quan tens una meta d’un altre nivell, d’una categoria molt alta, la motivació

Totes les integrants del Cor Scherzo tenen formació musical, i la majoria es dediquen professionalment al món de la música.

CULTURA

La ‘marca Vila-seca’ Totes les fundadores del cor Scherzo (que en italià significa ‘divertiment’, ‘una peça de caràcter alegre’), havien cantat al cor Sant Esteve del Conservatori de Vila-seca. En paraules de la Sílvia, «sempre ha estat un cor amateur, encara que en realitat no ho sigui, ni per esperit ni per nivell artístic».

Per a la directora, el fet que la majoria hagi passat pel Conservatori ha donat també un un tret distintiu a la formació: «nosaltres hem begut d’una escola amb uns mestres que ens han ensenyat a tenir un esperit molt professional. Jo puc dir que el meu mestre de piano, el Cecilio Tieles, m’ha format el meu caràcter artístic. La meva exigència, el meu inconformisme musical, li dec a ell. I estic segura que cadascuna de les persones del cor té un referent similar, i el fet que moltes s’hagin format al Conservatori de Vila-seca ens ha donat aquesta marca, aquesta exigència musical de continuar lluitant, buscant… És la ‘marca Vila-seca’, un tret definitori. Això, lligat amb les ganes, fa que no abaixis mai la guàrdia, hi hagi concerts o no. En els moments que ha calgut donar el callo la gent ha crescut i ha respost, ha reaccionat, i ara estem en el millor moment, sens dubte, del cor».

Agost/2014

FOTO: CEDIDA

«Amb el Jordi Casas hi va haver com un enamorament entre ell i el Cor» és extra. Les cantants treballen molt, i de vegades sentim com una barreja d’eufòria i pànic», explica la directora. Va ser aquesta energia artística que es desprèn de les seves actuacions la que va captivar al director Jordi Casas Bayer, una figura cabdal en la història del cor. La relació va néixer a Torredembarra, quan el cor Scherzo havia d’actuar amb un director convidat, que va resultar ser Jordi Casas. «Des del primer moment vam veure la seva gran qualitat humana i professional, i va haver-hi com un enamorament entre ell i el cor», recorda la Sílvia. Després d’aquella actuació han anat repetint les col·laboracions i la relació s’ha fet més estreta i productiva: «n’aprenc en tots els aspectes: a liderar un grup, a dirigir com a músic… és una meravella», reconeix la directora.

Un altre moment significatiu en la vida del cor ha estat l’estrena mundial de la versió per orquestra de la «Missa Brevis» del compositor i director Salvador Brotons. «Va ser un èxit, nosaltres estàvem entusiasmades, Brotons estava entusiasmat… Per a nosaltres va ser com una injecció d’orgull i ànims, que un director i compositor de la seva categoria confiés en nosaltres ens va fer pensar que potser sí, que ho féiem bé», recorda la Sílvia.

mésvila-seca 15

Les integrants del Cor Scherzo l’any 1990, al Castell de Vila-seca.

FOTO: CEDIDA

El Cor en plena actuació a la ciutat de Lleida.

FOTO: CEDIDA

Una actuació al Palau de la Música l’any 1994.

La suma de grans talents musicals i un esperit incansable Ana Gil-Pérez i Sílvia Gil-Pérez són germanes i membres actius del cor Scherzo. L’Ana n’és la presidenta, i la Sílvia la directora.

La presidenta es va estrenar a la formació quan tenia 16 anys: «amb motiu del nostre 10è aniversari ens van convidar a cantar amb l’Orfeó Català a Barcelona i Madrid, i jo me la vaig emportar perquè sabia que ho podia fer perfectament –recorda la Sílvia–. Estic molt contenta que l’Ana, que me l’estimo tant, sigui la presidenta, i ho fa molt bé».

La Sílvia ha estat la directora del Cor Scherzo des de la seva fundació, l’any 1989, tot i que del 2003 fins al 2011 el va dirigir Allan Branch. A partir de llavors en va reprendre la direcció.

En l’actualitat el Cor Scherzo està format per Elisabet Graset, Ana Gil-Pérez, Reyes Gil, Rosa Gual, Nuria Ortoneda, Ada Jiménez, MªTeresa Montané, Montse Madurell, Silvia Gil-Pérez, Mercè Lara, Montse Baiges, Montse Blay, Eva Garriga, Mariola González i Montse García. A més, compten amb cantants que s’hi incorporen per a programes concrets. Així per exemple, per al programa Vivaldi que estan estrenaran al Palau de la Música de València el 4 de novembre, hi haurà també Heidrun Bergander, Nuria Batet i Àngels López. Finalment, cal esmentar també cantants com la Claudia López, que tot i no formar part activa del cor, hi està vinculada.

En aquests 25 anys de vida el Cor Scherzo ha interpretat programes de música sacra, música popular, romàntica, del segle XX, òpera, jazz i musicals, obres amb orquestra… De cara al futur, la directora està pensant a preparar algun programa al voltant dels poetes, així com un programa sobre músics catalans. C.S.

FOTO: CEDIDA

Amb Josep Poblet després de guanyar el concurs ‘Orlando di Lasso’ a Roma (1995).

CRISTINA AGUILAR

A l’esquerra, la presidenta del cor, Ana Gil-Pérez. Al seu costat, la directora, Sílvia Gil-Pérez.

16

mésvila-seca Agost/2014

A L’ÚLTIMA VIDA SOCIAL

Cristina Serret

Cristià, catòlic, prevere, pelegrí i culer.

Aquests cinc mots defineixen la trajectòria vital de Jordi Vila, mossèn de Vila-seca.

«El que ha marcat la meva vida amb continuïtat des de sempre és el fet de ser cristià», assegura. D’aquí que es declari cristià i catòlic. El tercer qualificatiu li arribaria de gran, després de llicenciar-ce en Ciències Químiques, i fer classes a una escola. «Una mica abans dels 30 em vaig adonar que, tot i que m’agradava fer classes de química, física o matemàtiques, quan em sentia més a gust era a les hores de tutoria, perquè podia entrar de forma més directa en els problemes i situacions dels alumnes i les seves famílies. Això em va portar a col·laborar com a catequista a meva la parròquia i a plantejar-me si no podia fer un servei més directe a l’església com a capellà», recorda el Jordi.

Finalment, a l’edat de 40 anys, l’actual cardenal Lluís Martínez Sistach va demanar-li si no havia pensat mai fer-se capellà. El Jordi va respondre a la crida i dos anys més tard ja s’ordenava.

El mossèn de Vila-seca també es defineix com a pelegrí i culer. L’afició de caminar ha marcat també la seva vida, i recorda amb especial emoció l’any 2004, quan va sortir de Falset a peu i va arribar a Santiago de Compostela en només quaranta dies. Finalment, Jordi Vila es defineix com a culer perquè «tots hem de tenir una afecció a alguna cosa».

Del Priorat a Vila-seca El Jordi és fill de barri de Gràcia, a Barcelona, per bé que la família paterna té les seves arrels a Torelló i la materna a Salomó. Entre els anys 2001 i 2008 havia estat al Priorat, vivint a Falset.

Recorda aquella experiència com a «molt maca», i li va permetre conèixer els Graus del Montsant, Siurana, i tot de racons que va recórrer a peu.

Abans d’establir-se a Vila-seca hi havia estat poques vegades, en un parell d’ocasions a tot estirar, i no en sabia massa cosa. «Se’ns envia allà on faci falta, i això forma part de la vida dels

Jordi vila, un pelegrí al capdavant de l’església de Vila-seca És fill de Barcelona i ja fa sis anys que va arribar al municipi

mossens. Sempre és un partir de zero, començar una nova etapa de la vida, i això t’obliga a canviar de xip i també a mantenir-te jove», explica el Jordi.

La seva arribada a Vila-seca va ser, en paraules seves, «una mica vertiginosa».

Això és perquè quan es va instal·lar al municipi faltaven tres mesos per celebrar la festa quinquennal de la Portada de la Mare de Déu de la Pineda, i calia tenir-ho tot a punt: «en deCRISTINA AGUILAR terminats moments aquesta pressió em va crear una mica de sensació d’ofec, però també em va ajudar a entrar més ràpidament en la dinàmica d’una parròquia que és molt gran». El mossèn explica que a Vilaseca s’hi mou molta gent, i segurament és de les poques parròquies on s’hi fan més batejos que funerals.

I, encara que són minoria respecte als casaments a l’Ajuntament, encara s’hi celebren bodes religioses.

Jordi Vila fa servir Facebook, Twitter i un blog per comunicar-se amb els parroquians.

«El camí de Sant Jaume és com una metàfora de la vida» El mossèn de Vila-seca és un gran aficionat a caminar. L’any 2004, quan vivia al Priorat, Jordi Vila es va plantejar el repte d’arribar a Santiago de Compostela caminant des de Falset i en només 40 dies. I ho va aconseguir. «Al principi era un repte personal, una petita aventura, però de seguida em vaig adonar que fer aquell camí

era com una metàfora de la vida, des del naixement fins que s’acaba el camí i arribes a la meta. Aprens que a la vida hi ha uns objectius, però que el camí i el dia a dia també és important, i té un valor per si mateix. També aprens a improvisar sobre la marxa, perquè et vas trobant amb coses inesperades i has d’aprendre a adaptar-t’hi», explica

el Jordi. A més, caminar en solitari durant tantes jornades li va permetre «deixar anar el pensament, fet que et dóna ocasions per a la reflexió, l’observació de les coses del teu voltant que normalment, i amb el ritme de vida que portem, ens passen completament per alt».

Ara que és a Vila-seca, el mossèn procura trobar les ocasions per fer petites escapades a peu per les muntanyes de Vandellòs i l’Hospitalet, però encara té la recança de poder agafar-se uns quants dies, agafar la motxilla i anar a fer un tros del camí de Sant Jaume. C.S.

Un treball en equip A diferència de les parròquies de l’interior, on ara a l’estiu els mossens solen quedar força lliures entre setmana, a Vila-seca la feina no s’atura, perquè la Pineda és plena de gent. Per això Jordi Vila destaca la importància de l’equip de treball que s’ha format amb 3 mossens més, un dels quals viu a la Plana i la resta a Salou. D’aquesta manera es poden suplir entre ells, donar cobertura als municipis durant tot l’any i es poden atendre tots els estiuejants que aquests mesos arriben a la Pineda.

A més de l’estiu, un altre moment important per a la parròquia és la Festa Major. El capellà de Vila-seca es mostra orgullós d’explicar que durant la festa del poble «l’església fa un servei social, cívic, de donar identitat. Això és important en poblacions com Vila-seca, que en pocs anys han crescut moltíssim. Hi ha un nucli de vila-secans que aquesta identitat ja la porten incorporada, però hi ha molta gent que han arribat de fora que no se senten així. I el fet de poder participar en els actes festius de la Festa Major els dóna una identitat en la població d’acollida. I en aquest sentit, penso que l’església col·labora en aquesta cohesió social».