www.diarimes.com
Juliol de 2014 núm. 4
SOCIETAT
Tot a punt per a la XXVII edició de la Travessia Nedant de la Pineda La tradicional competició se celebrarà el diumenge 27 de juliol. P9
Engega la campanya per a la gestió dels residus ‘+Vila-neta, + civisme’ MEDI AMBIENT Es vol millorar la recollida selectiva dels residus urbans i fomentar les actituds cíviques, especialment en la tinença de gossos. P2 ANIVERSARI
OLÍVIA MOLET
Una de les accions és la informació a peu de carrer. CRISTINA AGUILAR
CRISTINA AGUILAR
Els membres de la Junta directiva del Ball de Diables.
El Ball de Diables de Vila-seca celebra el 25è aniversari amb una gran festa del foc El dia 2 d’agost reuniran a Vila-seca les 15 colles de diables del Camp de Tarragona en una jornada amb activitats per a tots els públics. P12 CULTURA
Elisenda Pujals debuta al TNC amb un gran èxit de públic i crítica
May Zircus
La soprano va estudiar al Conservatori de Vila-seca. P14 ACTUALITAT
‘Romanorum vita. Una història de Roma’ obre les portes L’exposició de l’Obra Social ‘La Caixa’ reprodueix una ciutat de l’Antiga Roma per tal que els visitants pugin passejar-hi. P5
Diversos joves de l’ExtiuExtrem practiquen el tir amb arc.
Nens i joves de Vila-seca es diverteixen al Megaestiu i l’ExtriuExtrem LLEURE El casal dels més petits té com a lema “La Fàbrica dels Superherois”, mentre que els grans es diverteixen amb activitats lúdiques i esportives. P6 ENTITATS
El Club Natació Vila-seca, pedrera de grans nedadors L’entitat se centra en la formació i l’entrenament de nedadors per a la competició, tant en Estils com en Salvament i Socorrisme. P8
COMMEMORACIÓ
La txaranga Band Tocats celebra el 5è aniversari El 2 d’agost oferiran una actuació especial en el marc de la Festa Major d’Estiu, on també hi haurà la Bandarra Street Orquestra. P13
2
mésvila-seca Juliol/2014
EL TEMA
MEDI AMBIENT
Arrenca a la Pineda la campanya ‘+ Vila -neta, + civisme’ Els objectius són millorar la gestió de residus i promocionar els comportaments cívics a la via pública, especialment en la tinença d’animals Cristina Serret
A partir d’aquesta setmana molts habitants de la Pineda es poden trobar que els truqui a la porta un informador cívic de l’Ajuntament de Vila-seca. El motiu és que s’ha posat en marxa la nova campanya per a la promoció i millora de la gestió dels residus municipals. I una de les accions del pla d’actuació és un porta a porta a 1.500 llars de la Pineda amb l’objectiu d’informar de forma directa. La campanya s’ha posat en marxa amb accions a la Pineda, i se’n faran fins al pròxim dia 10 d’agost. Durant la presentació del programa, la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, ha explicat que es comença pel nucli de la platja per llençar el missatge simbòlic que, «malgrat que la gent faci vacances, les conductes cíviques dels vila-secans i de les persones que hi venen a passar l’estiu no han de fer vacances també». D’aquesta manera, a més del porta a porta a les famílies, es faran visites als conserges dels edificis i es programaran activitats a la platja i el passeig marítim. Així per exemple, es faran accions teatralitzades a la platja els dies 27 de juliol, 3 i 10 d’agost, mentre que el divendres 25 hi haurà un inflable al Pinar de Perruquet. Finalment, es muntaran exposicions itinerants amb un punt informatiu i es realitzarà una campanya informativa al costat dels contenidors de residus urbans. Les “multes” cíviques La campanya també preveu realitzar accions d’impacte, que cridin l’atenció dels vianants i alertin sobre conductes incíviques. Amb aquest objectiu es col·locaran “multes” cíviques en aquells punts on es detectin comportaments incívics, com ara bosses d’escombraries fora dels contenidors, mobles deixats a la via pública o excrements de gossos que no s’han recollit.
Aquestes falses multes són uns adhesius molt vistosos que es deixaran al costat de la infracció, durant unes hores, per tal de fer visible la falta de civisme de l’acció, així com el fet que aquesta mena d’actituds acaben afectant la resta de la població. Els tres eixos de la campanya De fet aquest foment de les bones actituds cíviques i socials als espais públic és un dels tres grans eixos sobre els quals gira la campanya +Vila-neta, +civisme. Els altres dos són la tinença responsable dels animals de companyia, amb una especial atenció als comportaments a la via pública dels propietaris de gossos, i la millora de la recollida selectiva i l’ampliació dels coneixements sobre la gestió de residus.
La campanya contempla fer un porta a porta per informar personalment als vila-secans Aquest pla municipal compta amb un pressupost aproximat de 60.000 euros, i tindrà una durada de 7 mesos. Després de les accions a la Pineda, es posaran en marxa les activitats a la Plana i Vila-seca. Així, a partir del 15 de setembre, i fins al febrer de 2015, es repetiran la majoria d’accions dutes a terme a la Pineda (porta a porta, exposició itinerant i punt informatiu, campanyes al costat dels contenidors de residus i “multes” cíviques). Però a més es preveu fer una campanya informativa a les àrees d’habitual concurrència de persones amb gossos per tal de recordar als propietaris les pautes per a una tinença responsable i de comportament cívic. Moya, que també és regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, ha explicat que s’ha buscat incidir especialment en els propietaris de gossos per tal de fomentar la conducta responsable i recordar-los la importància del cens.
En aquest sentit, ha volgut destacar que si en l’anterior campanya, al maig de 2012 hi havia 889 gossos censats, a juliol de 2014 ja en són 2000. Això els permet adreçar-se als seus propietaris de forma més específica, amb materials pensats i fets especialment per a ells perquè tothom sàpiga què ha de fer si té un gos. Finalment, es contempla oferir un servei de visites guiades a les instal·lacions de gestió de residus, com ara la planta de compostatge, la planta de triatge o la incineradora, així com impulsar les activitats escolars a tots els centres educatius del municipi. Cap a l’excel·lència Durant la presentació de la campanya, la regidora Manuela Moya ha volgut destacar les
El municipi de Vila-seca obté uns resultats excel·lents en la recollida selectiva dades sobre recollida selectiva a Vila-seca, que ha qualificat de «molt bons». En aquest sentit, ha explicat que la recollida selectiva a Vilaseca se situa en un 53%, mentre que la mitjana catalana és del 39%. A més, si es mira la fracció resta, que és la que conté tot allò que no es recicla, a Vilaseca se sitúa en 240 kg per habitant i any, mentre que la mitjana catalana és de 300 kg. Finalment, ha destacat que el municipi també treu molt bona nota en la gestió de la matèria orgànica, que és la que resulta més complexa de gestionar. Segons dades aportades per la regidora, a Vila-seca es recullen 132 kg per habitant i any, mentre que a Catalunya la mitjana és de 51 kg, però a més la qualitat d’aquesta fracció recollida al municipi és molt bona, donat que presenta un percentatge d’impropis del 8%. Cal tenir present que l’Agència Catalana de Residus s’ha marcat com a objec-
tiu per al conjunt de Catalunya arribar a que aquest percentatge sigui del 10% com a màxim. Finalment, Manuela Moya ha volgut recalcar que «en la gestió
de residus és molt difícil assolir bons resultats, però és encara més difícil mantenir-los». Donat que en anteriors campanyes similars ja es van aconseguir els
bons resultats exposats durant la presentació, Moya ha declarat que ara aspiren a «l’excel·lència en la gestió de residus al municipi de Vila-seca».
EL TEMA
mésvila-seca
3
Juliol/2014
OLÍVIA MOLET
OLÍVIA MOLET
Material de suport que s’entrega als habitants de Vila-seca durant la campanya Els informadors cívics que fan les accions de carrer i el porta a porta compten amb força material de suport per a la campanya + Vila-Neta, + civisme. A banda dels tríptics amb informació pràctica, com ara els horaris i les localitzacions de les deixalleries o els recordatoris sobre la necessitat d’actuar de forma cívica pel que fa
als animals de companyia, també repartiran cendrers, bosses per a la recollida d’excrements i bosses reutilitzables. En el cas de les accions porta a porta, s’entregaran embuts per al reciclatge d’oli domèstic, mentre que vora als contenidors es repartiran bosses de ràfia per separar les deixalles de paper, vidre i envasos lleugers. C.S.
OLÍVIA MOLET
Jordina Oliva Educadora ambiental
«Les persones que tenen gossos i recullen els excrements estan molt contentes amb aquestes campanyes» OLÍVIA MOLET
Cristina Serret
A dalt, un moment de la presentació de la campanya. D’esquerra a dreta, Jordina Oliva, educadora ambiental, Laura Xatruch, tècnica municipal de l’Àrea de Serveis Públics, Esmeralda Núñez, 6a tinent d’alcalde d’Assumptes del Nucli de la Pineda, i Manuela Moya, 2a tinent d’alcalde. A sota, l’educadora ambiental informa uns vianants sobre la gestió de residus.
— Vosaltres informeu directament a les persones. Quins són els dubtes més habituals sobre la recollida selectiva? — A Vila-seca l’Ajuntament està molt a sobre d’aquesta qüestió i es nota molt quan anem a carrer, perquè ens reben molt bé. Majoritàriament, tothom sap molt bé com funcionen els serveis. Per dir-ne algun, podria dir que es pot millorar la informació sobre el servei de recollida de voluminosos. Tant en aquest municipi com en d’altres la gent deixa residus grans a la via pública, però tenim un servei pel qual, amb una simple trucada telefònica, els passen a buscar de forma totalment gratuïta. Aquest servei existeix des de fa anys, però intentem recorar-ho sovint. — A Vila-seca quin és el punt feble en la gestió dels residus? — He de dir que, a Vila-seca, de punts febles en aquesta matèria n’hi ha pocs. Potser en la recollida de fracció orgànica. Però hem de tenir en compte que és una de les últimes fraccions incorporades a la recollida selectiva,
La Jordina Oliva ja ha treballat en campanyes anteriors.
no només a Vila-seca, sinó a tot Catalunya. No obstant això, fa molts anys que aquí funciona, i sí que hem de fer una mica més d’incidència, però també cal dir que és un dels municipis on es fa més recollida selectiva, tant en percentatge com en qualitat. — Quan parleu amb amos de gossos us trobeu amb persones reticents? — No, en general ens reben bé, l’actitud és bona. Els expliquem que el cens, en el fons, és un dret del gos, perquè si es perd apareix a la base de dades i es pot identificar el propietari. L’aspecte sobre el qual incidim més és el cens dels gossos perillosos. — I quan els parleu de la problemàtica dels excrements? — Ens trobem que molta gent que té gos i té un comportament cívic i responsable, que fa les coses bé i plega els excrements, ens diuen que estan molt contents que es facin campanyes d’aquests tipus, perquè ells són els principals perjudicats del fet que molts amos no actúin igual, i volen que, ja que ells sí que ho fan, i ho fan bé, la resta de persones ho faci també.
4
mésvila-seca Juliol/2014
ACTUALITAT
LABORAL
Benvinguda al nou grup de treballadors del Pla d’Ocupació
Eixos: Ocupació, formació i protecció
L’alcalde de Vila-seca rep als 15 nous treballadors que han aconseguit feina gràcies al pla municipal CEDIDA
Redacció
L’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat de la tinenta d’alcalde, Manuela Moya, el regidor de Dinamització Laboral, Josep Toquero, i la regidora de Benestar Social, M. dels Àngels Ponce, han ofert al Centre Municipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital” l’acte de benvinguda al segon grup de 15 treballadors del nou Pla d’Ocupació Municipal. Una aposta d’envergadura Aquest pla s’ha elaborat amb recursos propis de l’Ajuntament i sense cap mena de subvenció, i consisteix a contractar 45 persones al llarg de l’any, en períodes quadrimestrals i en grups de 15. Tot plegat forma part del projecte destinat a impulsar l’ocupació i la protecció de les persones al municipi, i que compta amb un pressupost total de 2,3 milions d’euros. D’aquests, 244.293 euros s’han destinat a l’ocupació directa d’aquestes 45 persones, que han de realitzar feines de manteniment urbà així com tasques de manteniment a la Torre d’en Dolça. A més, aquest Pla d’Ocupació Municipal també comporta un període de Formació Laboral obligatòria per als seus participants, i que els permet adquirir coneixements sobre matèries que potser no havien estudiat mai, com ara jardi-
L’acte de benvinguda als nous treballadors del Pla d’Ocupació Municipal.
Al cap de l’any s’hauran contractat 45 persones que hauran treballat en períodes quadrimestrals neria o petites reparacions, però que els poden ser útils de cara al seu futur laboral.
Per a moltes persones, aquesta possibilitat de formar-se i a continuació treballar, ni que només sigui quatre mesos, és una ajuda important, donat que sovint fa molt de temps que es troben a l’atur i veuen la possibilitat d’aconseguir una feina amb moltes dificultats.
L’any 2013 es van aconseguir més de 700 insercions laborals al municipi, i es calcula que aproximadament un 50% van sorgir gràcies a les polítiques actives d’ocupació dutes a terme pel consistori de Vila-seca. Amb aquest objectiu, aquest any es destinaran més d’un milió d’eu-
ros a la formació continuada dels treballadors del municipi i a la promoció de l’ocupació laboral. Els cursos es fan al Centre Municipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital”, i és allà on van ser rebuts els nous treballadors, que ja estan posant en pràctica els coneixements adquirits.
Amb aquestes tres premisses l’Ajuntament de Vilaseca vol impulsar la creació de nous llocs de treball al municipi. D’entrada, amb el foment de la Ocupació, destinant part del pressupost municipal a ajuts per a la contractació de persones de Vila-seca, així com a ajuts als nous emprenedors i a l’establiment de noves empreses al municipi. Les partides pressupostàries destinades a aquesta finalitat tenen el caràcter tècnic de “partides obertes”, fet que vol dir que es poden ampliar de forma automàtica si les necessitats de futur ho requereixen. El segon eix de les mesures per al foment de l’ocupació és la Formació. Per això des de l’Ajuntament s’ofereixen Cursos de Formació Laboral per a les persones que volen millorar o ampliar els seus coneixements. La formació també s’ha treballat dins del Pla d’Ocupació, mitjançant el qual es contracten 45 persones cada any que reben una formació específica abans de començar a treballar. Per acabar, s’ha destinat més de mig milió d’euros a la partida d’Atencions Benèfiques i Assistencials, amb l’objectiu de garantir la protecció de les persones en qualsevol àmbit o matèria. Aquesta partida pressupostària també té el caràcter tècnic de “partida oberta”, fet que permet augmentar-la automàticament si és necessari.
TURISME CRISTINA AGUILAR
Es presenta el catàleg turístic ‘Vila-seca és terra de camins’
que inclouen una completa guia d’allotjaments, i els Camins cap a tu, amb suggeriments de la Costa Daurada i Barcelona.
L’ha editat el Patronat Municipal de Turisme Redacció
Vila-seca ja compta amb un nou catàleg per a la promoció del municipi. L’ha editat el Patronat Municipal de Turisme i consisteix en un llibret de 168 pàgines amb magnífiques fotografies i informació turística. Els continguts de la guia es presenten en sis llengües: català, castellà, francès, anglès, alemany i rus, i estan dividits en 7 grans capítols o “Camins”: Camins cap a la mar, Camins cap a l’encant, Camins cap al riure, Camins cap a la música, Camins cap a la innovació, Camins cap al descans i Camins cap a tu. Cadascun d’aquests capítols
inclou un tipus de contingut que pot resultar interessant per a les persones que volen conèixer o allotjar-se al municipi. Així per exemple, a Camins cap a la mar es mostren espais relacionats amb l’aigua, com la platja de la Pineda, la Sèquia Major o el Raval de la Mar. En l’apartat de Camins cap a l’encant es mostren elements del paisatge arquitectònic, com el celler de la Cooperativa, el Portal de Sant Antoni o la Torre del Delme. Els Camins cap al riure ens porten cap a les zones d’oci, com Aquopolis o PortAventura, així com les tradicions culturals i la Fira de Música al Carrer. Per la seva-
El catàleg, de gran qualitat fotogràfica, s’ha editat en sis llengües diferents
Terra de Camins pretén ser una eina de promoció turística.
banda, els Camins cap a la música passen per l’Auditori Josep Carreras, mentre que els Camins
cap a la innovació mostren la URV i el PCT. El llibre es tanca amb els Camins cap al descans,
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
Juliol/2014
EXPOSICIÓ
S’inaugura una innovadora exposició que recrea una ciutat romana
CEDIDA
L’Obra Social “la Caixa” presenta ‘Romanorum Vita. Una història de Roma’, que es podrà veure fins al 31 d’agost a la Pineda Redacció
A l’exposició s’ha recreat un fragment d’una ciutat romana en plena època imperial, al segle I dC. Per dur a terme aquesta reconstrucció, els comissaris s’han basat en les descripcions literàries i en els testimonis arqueològics de fa dos mil anys, i han reproduït, a mida real, alguns dels diferents espais que formaven la ciutat. La finalitat d’aquesta innovadora proposta és explicar, com mai s’havia fet, com es vivia a
les ciutats romanes. Per aconseguir-ho, s’han plantejat experiències sensorials per tal que els visitants puguin mirar, olorar, escoltar i, en definitiva, viure durant una estona en una ciutat de l’Antiga Roma. Així, es podrà passejar pel carrer i contemplar els artesans i els comerciants, veure com eren les latrines i quina olor feien o com eren els comerços. També serà possible entrar d’amagat en una casa típica de la classe mitjanaalta romana i passejar per les
diferents estances per descobrir-ne la distribució, la decoració i com era la vida en aquella època. D’altra banda, també es pretén mostrar altres elements importants en la vida pública, com ara la política i la religió. L’exposició fa un ús innovador de diversos elements, com ara els espectacles audiovisuals. En destaca un, que es projecta sobre la façana de la domus, de 12 metres d’amplada, on s’hi poden veure els personatges clau de la ciutat romana gràcies a un meti-
Els visitants de la mostra tenen l’oportunitat de sentir-se romans a la seva ciutat.
culós rodatge realitzat amb més de 30 figurants. La mostra ocupa 400 metres
quadrats, i es podrà visitar fins al 31 d’agost, de dilluns a divendres, d’11 a 14 h i de 17 a 24 h, i dissab-
tes, diumenges i festius, d’11 a 14 h i de 17 a 21 h al Passeig Pau Casals. L’entrada és gratuïta.
HABITATGE
CEDIDA
L’Ajuntament singa un conveni per facilitar el lloguer assequible Catalunya Caixa s’ha compromès a promoure l’ocupació de pisos Redacció
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el director territorial de Catalunya-Oest de Caixa Catalunya, Ignacio Martínez, han signat aquest mes de juliol un conveni pel qual es vol promoure l’ocupació de pisos de lloguer assequible al municipi. D’aquesta manera, l’Ajunta-
ment de Vila-seca s’adhereix al pacte que van subscriure el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’entitat bancària el passat 2013. Mitjançant el conveni les parts es comprometen a facilitar l’accés a l’habitatge a les persones de Vila-seca amb pocs
recursos. Les famílies idònies per ser beneficiaries d’un habitatge de lloguer amb renda assequible s’identificaran mitjançant la intervenció dels serveis socials del municipi, que seran els encarregats de determinar els beneficiaris d’aquest compromís que acaba d’adoptar l’Ajuntament.
MEDI AMBIENT
Signatura del conveni entre l’Ajuntament de Vila-seca i Catalunya Caixa. CEDIDA
Les alumnes veteranes de l’Aula de Formació d’Adults són rebudes a l’Ajuntament Un grup d’alumnes de l’Aula de Formació d’Adults han estat rebudes per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, amb motiu de ser les més veteranes de l’Aula. Algunes de les estudiants ‘sènior’ porten més de deu anys estudiant diversos cursos a l’Aula. En la recepció han estat rebudes també per la regidora d’Ensenyament i Benestar Social, M. dels Àngels Ponce, i la regidora de Formació Continuada i Promoció Educativa, Maria Sans. L’Aula d’Adults té com a objectiu que la gent gran pugui refrescar antics coneixements o bé adquirir-ne de nous, si per diverses circumstàncies no van poder-ho fer en la seva joventut, i contempla matèries com les llengües o informàtica bàsica. Redacció
CINEMA
El Concurs Internacional de Curtmetratges ja ha rebut més de 400 obres El termini és obert fins al 15 d’agost Redacció
La bandera blava oneja a la platja de la Pineda per 16è any consecutiu Un any més, la platja de la Pineda ha estat distingida amb la bandera blava, un distintiu de qualitat que atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) per assenyalar les platges que compleixen amb els requisits
de seguretat, gestió ambiental, neteja i serveis marcats per la Unió Europea. L’acte d’hissada de la bandera va estar presidit per l’alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, professionals del sector turístic i representants de les entitats cíviques. C.S.
El FRAME Vila-seca Short Film Festival, un Concurs Internacional de curtmetratges organitzat per l’Associació El Setè Art de Vila-seca, se celebrarà del 17 al 19 d’octubre. A dia d’avui ja han arribat a la secció oficial més de 400 curtmetratges de països com Alemanya, Argentina, Bielorússia, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Xile, Egipte, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan o Mèxic, entre d’altres. El termini de presentació dels curtmetratges és obert fins al pròxim 15 d’agost, i els par-
ticipants poden optar a dues modalitats: Secció oficial, amb obres de ficció, de tema lliure i menys de 30 minuts de durada. La Secció In Situ vol premiar els curtmetratges enregistrats a Vila-seca en el cap de setmana del Festival. En aquest cas la durada de les obres serà de 3 minuts com a màxim i s’obligarà a fer servir unes localitzacions concretes. El Festival està organitzat per l’Associació el Setè Art, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius difondre i promoure la cinematografia en general, així com donar suport als directors de curtmetratges.
6
mésvila-seca Juliol/2014
SOCIETAT
EDUCACIÓ I LLEURE CRISTINA AGUILAR
Nens i joves de Vila-seca passen el juliol al Megaestiu i l’ExtiuExtrem El Megaestiu acull nens i nenes de P3 fins a 6è, mentre que l’ExtiuExtrem està pensat específicament per als estudiants d’ESO CRISTINA AGUILAR
Cristina Serret
Com cada any al mes de juliol s’han posat en marxa els casals d’estiu per als nens i joves de Vila-seca, organitzats per l’Ajuntament del municipi. L’oferta consisteix en un casal per als nens de P3 fins a 6è, el Megaestiu, i un altre de diferent per als estudiants de 1er fins a 4art d’ESO, l’ExtiuExtrem. Totes dues propostes han tingut una molt bona acollida, com ja ve sent habitual a Vila-seca, i el Megaestiu ha comptat amb més de 200 participants, mentre que l’ExtiuExtrem ha acollit una seixantena de joves. La Fàbrica dels Superherois Aquest any el Megaestiu s’ha muntat a l’Escola Mestral, i el centre d’interès ha estat Els Superherois. Això vol dir que totes les activitats dirigides han tingut com a nexe comú aquests personatges de fantasia, i els nens i nenes s’han divertit fabricant tota classe d’elements relacionats amb aquesta temàtica. Laia Espina, directora del casal, explica que a cada franja d’edat els sol agradar una tipologia d’activitats diferents, i que intenten donar sortida a tots aquests gustos: «als més petits els encanta que apareguin pel casal superherois
A la foto superior, nens i nenes de P4 al Megaestiu. Sobre aquestes línies, participants de l’ExtiuExtrem fent tir amb arc i capoeira.
Hi ha una activitat que agrada a tots els nens, independentment de l’edat: els jocs d’aigua i poder fer jocs o activitats que generin coses per als personatges. També gaudeixen molt dels contes en anglès. En definitiva, tot el que té un component relacionat amb la màgia. Per la seva
banda, als mitjans els motiven molt els jocs, les gimcanes, les proves de pista i acció, mentre que als grans, que fan molta activitat a part, gaudeixen molt amb les coses que només fan ells, com el geocatching o les sortides a la platja». Ara bé, la Laia afirma que hi ha una activitat que és transversal, a tots els torna bojos: els jocs d’aigua. El casal té com a complement
una sortida a Capafonts, on els nens passaran una o dues nits en funció de l’edat. Aquesta és també una de les parts més anhelades pels nens i nenes del Megaestiu. «Serà una mena de retirada ‘naturalista’ dels superherois. Tot i que en un context diferent, allà les activitats seguiran la mateixa temàtica, i en paral·lel a l’escola de Vila-seca es farà el mateix, per tal
que els nens i nenes que no vagin de colònies tinguin els mateixos continguts. Les colònies sempre s’han fet i funcionen molt bé» explica la Laia. La directora del casal ja té molta experiència en el Megaestiu, i per a ella la clau del seu èxit és que es cuida molt tot el que es fa, alhora que es treballa molt a l’hora de crear els jocs per als infants. A més, la Laia explica
que molts monitors porten força anys treballant al casal i han anat creixent amb ell, de manera que tenen molta capacitat d’incorporar-hi idees noves. L’ExtiuExtrem, acció a tothora Al casal dels més grans la dinàmica és força diferent. Allà els joves de 12 a 16 anys compten amb un extens programa d’activitats físiques, des de jocs esportius fins a sortides amb bici. Èrica Ríos, coordinadora de l’ExtiuExtrem, destaca el fet que es deixa als mateixos participants que decideixin quines activitats faran. Entre l’oferta hi ha senderisme, tir amb arc, capoeira, beisbol, piscina, escalada, jocs d’aigua, etc. No obstant això, assegura l’Èrica, el que més els agrada són les sortides a la platja. Per a dur a terme totes aquestes activitats es compta amb les instal·lacions municipals, de manera que els joves poden aprofitar les pistes esportives per a la pràctica dels esports dirigits. Igual que els nens i nenes del Megaestiu, els joves també faran una sortida d’un parell de dies, en aquest cas el destí serà el refugi de La Mussara. També han passat una nit al pavelló d’esports, on van estar fent-hi activitats durant tot el dia, després s’hi
SOCIETAT
mésvila-seca
7
Juliol/2014
CRISTINA AGUILAR
Els joves que participen en l’ExtiuExtrem fan tota mena d’activitats dirigides, des de jocs esportius fins a classes de capoeira.
CRISTINA AGUILAR
Laia Espina Directora del Megaestiu CRISTINA AGUILAR
Els participants de l’ExtiuExtrem poden escollir quina mena d’activitats faran van quedar a dormir i l’endemà van seguir amb el programa del casal. David Torralba és un dels monitors del Megaestiu. L’any passat hi va anar a fer les pràctiques i enguany ja hi ha treballat com a monitor. Explica que al principi li va fer una mica de respecte saber que els nanos que tindria serien de l’ESO, però assegura que «un cop ens hem conegut, tot ha anat la mar de bé. Són molt bons nanos i ens divertim molt». Això sí, en David també admet que hi ha dies que acaba força esgotat, tant per l’activitat física que desenvolupa com per la calor. «Sort de la manguera!», afirma. Trobar el que interessi a tothom Una de les principals dificultats que han de sortejar els monitors és que els nois sempre voldrien jugar a futbol. «Intentem no fer aquest esport, perquè, com els diem, sempre hi poden jugar fora del casal. També ens hem d’esforçar per fer coses que interessin a les noies, perquè si no, de seguida fan el seu grupet a banda i acaben separades dels nois. De totes maneres sempre hi ha un o altre que s’estima més no participar, quedar-se tranquil en un costat, i això també s’ha de mirar de respectar», explica el David..
«Treballem la idea que qualsevol pot ser un superheroi i tots som especials» Abel Vidal i Marc Purqueras, participants del Megaestiu
Un estiu per a la fantasia, els jocs i les aventures amb els amics L’Abel Vidal i el Marc Purqueras són dos dels participants del Megaestiu. Aquests dies han treballat a la Fàbrica dels Superherois i han creat els seus propis personatges. L’Abel s’ha inventat el SuperCastanya, que «té el cap de castanya, i el cos de fulles i castanyes. El seu super poder és que reparteix castanyes [de les de menjar] per tot el món, i especialment als nens pobres». El Marc ha creat el SuperInvisible, «que és invisible i té una màscara, però quan es fa invisible se la treu i d’aquesta manera l’enemic no el veu». Tots dos asseguren que es diverteixen molt al casal, i esperen amb candeletes que arribin les colònies: «m’agraden molt perquè fem jocs de nit i gimcanes, i quan mengem cantem cançons», assegura l’Abel. El Marc, per la seva banda, troba que el més emocionant de la sortida és que «com que hi ha lliteres, pots dormir amb el teu millor amic». C.S.
Cristina Serret
— El Megaestiu gira al voltant dels superherois. Què s’hi troben els nens? — Hem muntat la Fàbrica dels Superherois, que és un espai on tots els superherois poden venir a buscar allò que necessitin, des de la roba fins als super poders, l’escut protector, el logo, etc. Des del primer dia han anat arribant personatges al casal que vénen a buscar a la fàbrica coses que necessiten, i amb aquesta excusa s’han anat generant activitats i historietes que tenen alguna cosa a veure amb aquests personatges. — Quins valors busqueu treba-
llar amb el rerefons dels superherois? — La idea que busquem transmetre és la de que «Qualsevol pot ser un superheroi, i tu també pots ser-ho». És per això que els superherois que arriben aquí no són nois joves, guapos i forts, sinó que han vingut superherois de qualsevol edat, de qualsevol sexe, diferents formes físiques, amb cadires de rodes, siamesos… el missatge de fons és que qualsevol cosa que et doni un poder et fa ser especial. — Em pots posar un exemple d’algun superheroi que hagi passat pel Megaestiu de Vilaseca?
— Per exemple ha vingut el Waterman, que és el superheroi de les canonades, però no lluita ni utilitza la violència per aconseguir els seus objectius. Tampoc no té un enemic dolent ni busca salvar ningú. La missió dels nostres superherois és defensar alguna cosa concreta. El Waterman va amb una escombreta i la seva lluita és que a la Fàbrica dels Superherois tot vagi bé i no hi hagi problemes a les canonades. A partir d’aquí intentem treballar que la diversitat, ser diferent, pot ser positiu, que qualsevol persona pot ser especial. I també dediquem esforços a la coeducació de gènere.
8
mésvila-seca Juliol/2014
SOCIETAT
ENTITATS CRISTINA AGUILAR
Club Natació Vila-seca, un planter de campions de la natació L’entitat centra la seva activitat en la formació i l’entrenament de nedadors de cara a les competicions locals i nacionals Cristina Serret
El Club Natació Vila-seca compta amb dues seccions: Natació i Salvament i Socorrisme. En total aplega una seixantena de nens i nenes amb edats compreses entre els 6 i els 20 anys, dels quals aproximadament un 80% són noies. La raó de ser del C.N. Vila-seca és l’entrenament per a la competició. Tal com explica el seu president, Antonio García, «el C.N. Vila-seca no és un lloc on anar a aprendre a nedar, sinó que es busca perfeccionar els estils, nedar i competir, i així ho recullen de forma específica els nostres estatuts. De la mateixa manera que hi ha pares que apunten els nens al futbol i els caps de setmana els infants van a fer partits, els nens del club entrenen entre setmana, i dissabte i diumenge fan competició». Els nedadors del club solen nedar en campionats locals, de Catalunya i de l’Estat Espanyol, per bé que els més petits de tots
no estan federats i s’han d’esperar al segon any per entrar en aquests certàmens. El club, però, no sempre havia funcionat d’aquesta manera. Paqui Morillo, vicepresidenta del C.N. Vila-seca explica que
nament, vol dir fer moltes hores nedant i nedant, un dia i un altre dia. Els més petits comencen entrenant uns tres dies a la setmana, però a partir dels 8 o 9 anys ja entrenen cinc dies. I si no entrenen, ho troben a faltar».
El fet de competir és una motivació afegida a tantes hores d’entrenament
Un dels objectius de l’entitat és crear un ambient de club esportiu, professional
al principi sí que era una escola de natació, però fa uns quinze anys, amb la construcció de les piscines cobertes, la normativa va exigir que el club passés a ser una entitat de competició, no un centre de formació. La diferència per als nens i joves d’estar en un lloc o l’altre és notable, perquè entrenar per competir requereix molta voluntat i sacrifici, com explica la Paqui: «perfeccionar la tècnica demana moltes hores d’entre-
Per al president, el fet de competir és positiu en el sentit que els ensenya disciplina, però també companyonia, malgrat que la natació de competició és un esport molt individual. Però l’Antonio també considera que aquesta individualitat és positiva a l’hora de competir, donat que «no depens de ningú més, el resultat només està en funció del que tu hagis fet». La Paqui afegeix que, per als nens i nenes, el fet de saber que
entrenen amb l’objectiu final de competir és una motivació afegida, «perquè si només els féssim entrenar tantes hores, sabent que al final no han d’anar enlloc, no arribaríem gaire lluny». A més, afegeix, els nedadors que fan Salvament i Socorrisme poden trobar una sortida professional a la seva passió, i molts s’han tret el títol de socorrista. De fet, enguany hi ha tres nedadors del C.N. Vila-seca que han estat contractats com a socorristes a la Pineda. Un club amb un gran potencial El president del Vila-seca explica que a la demarcació hi ha clubs molt forts, com el Tarraco de Tarragona el Ploms de Reus, i altres que sembla que comencen a despuntar amb força, com el Cambrils o el Tortosa. Això no obstant, considera que són el quart club provincial, i que donades les seves característiques i les limitacions pròpies del seu tamany, el resultat és força bo.
«A Catalunya hi ha clubs amb molts mitjans, com el Sabadell, el Sant Andreu, Barceloneta o Hospitalet. Malgrat tot nosaltres ens sentim molt orgullosos dels èxits aconseguits, donat que ells compten amb uns mitjans tècnics que nosaltres no tenim, com per exemple unes instal·lacions que poden fer servir durant moltes hores al cap del dia. Ells es poden permetre per exemple entrenar dos cops al dia, una cosa que per a nosaltres és completament impensable. Per això considero que, dins les nostres possibilitats, hem assolit força èxits», assegura. Un bon exemple d’aquests èxits aconseguits es troba en l’equip dels Benjamins del club. Així, Nicolás Muñoz s’ha proclamat primer en 100 m crol i segon en estils. Javi Segovia ha quedat tercer en estils i vuitè en 100 m crol, mentre que Arnau Alba s’ha classificat en setena posició en la competició de 100 m crol i desè en la d’estils. Per la seva banda,
Pol Rosa ha quedat dotzè en 100 m crol. Pel que fa a les noies, cal destacar els resultats d’Abril Rius, que s’ha proclamat primera en 400 m crol i dotzena en la competició d’estils. És important esmentar també Pol Vara, Guillem Pérez, Abril Bonillo i Rocío Murillo, donat que tots han aconseguit millorar les seves pròpies marques. Però no tot és competició. Un altre aspecte que destaca al club és el bon ambient i la voluntat que tot respiri un aire d’escola professional. En aquest sentit, des de la Junta s’ha buscat sempre que en les competicions hi hagi «ambient de club esportiu». És a dir, que si els nens han de passar la nit a fora, ho facin en un hotel tots junts i acompanyats dels monitors, sense els pares, per tal de ser el més professionals possible. «En aquest sentit sempre hem treballat per assentar aquesta forma d’organitzar-se que acabi derivant en una disciplina esportiva», explica Antonio García. Les bones estones compartides De totes maneres, al Club Natació Vila-seca no tot és ordre i sacrifici. El bon ambient es respira també en les estones que els nens i nenes passen plegats, al vestidor, durant els viatges per competir i en les estones de lleure, que els nedadors poden compartir.
SOCIETAT
mésvila-seca
9
Juliol/2014
CRISTINA AGUILAR
«Ens agradaria que s’incorporés gent nova a la Junta» La regeneració de la Junta directiva del C.N. Vila-seca és un dels objectius per al futur. En termes esportius, es busca mantenir el nivell Cristina Serret
Antonio García és president del club des de fa vuit anys. Abans, havia estat vocal de la Junta, i per tant ja fa 12 anys que treballa a l’òrgan de gestió i govern de l’entitat. Al seu costat, Paqui Morillo, la vicepresidenta, i Eva Plascencia, la secretària, expliquen que són molts anys treballant al capdavant i que s’acosta l’hora d’anar preparant el relleu: «vam entrar al club per les nostres filles. Ara ja són grans, i tot i que hi segueixen vinculades, pensem que és el moment que hi hagi gent nova a la Junta. Són moltes hores de feina i dedicació. I a més, fa uns anys érem
molts, havíem arribat a ser 10 o 12, però en l’actualitat no passem de 5 o 6. I quan les nostres filles ja no siguin aquí, nosaltres què hi farem?», explica el President. Aquest és un dels objectius de futur que es plantegen des de la Junta. Pel que fa als objectius esportius, tant l’Antonio com la Paqui ho tenen molt clar: «només volem que els nens pugui competir, formar-se en aquest esport i que al club hi hagi bon ambient. Això és el principal, i a partir d’aquí poden venir els grans resultats o no. Als nostres entrenadors només els demanem que aconsegueixin
que els nens vinguin a entrenar contents, amb ganes, i que ells també tinguin aquesta actitud. Que ningú se senti que ve al C.N. Vila-seca obligat. En termes esportius no ens marquem objectius». Pel que fa a les qüestions pressupostàries, l’Antonio es mostra orgullós d’explicar que sempre tanquen l’exercici «a zero». I això, assegura, cobrant unes quotes als socis bastant baixes i amb el condicionant afegit que no poden augmentar beneficis ampliant el nombre de socis, perquè no tenen més horaris ni carrils a la piscina per acollir més nedadors nous.
Antonio García, Paqui Morillo i Eva Plascencia, president, vicepresidenta i secretària del club. C.N. Vila-seca
Dos moments de la Travessia de l’any passat, i l’entrega de premis amb l’alcalde Josep Poblet.
Tot a punt per a la 27a Travessia nedant de la Pineda La gran cursa aquàtica se celebrarà el 27 de juliol al matí, i reunirà nedadors vinguts de tot el país C.S
La Travessia nedant de la Pineda és ja una tradició al municipi. L’organitza cada any el C.N. Vila-seca com una mena d’acte de final de curs, i amb el pas dels anys ha esdevingut cita obligada per als esportistes aficionats a aquesta mena de competicions.
Els esportistes del club hi seran presents. Els més petits neden agrupats i acompanyats dels monitors, mentre que els grans van al seu propi ritme. Ja fa uns dies que tots han estat entrenant a la platja de la Pineda, donat que les característiques d’aquesta mena de curses demanen una
preparació específica. Com que aquesta travessa forma part del programa de competicions de travessia de la Federació catalana, és puntuable per a la general. Per aquest motiu no és estranya la presència de nedadors arribats d’altres comunitats autònomes del país, com ara
l’Aragó o València. També hi ha hagut edicions que han comptat amb esportistes de renom, com Èrica Villaécija o el popular David Meca. Els nedadors del C.N Vilaseca hi acostumen a fer bons papers, i per exemple fa dos anys la guanyadora de la travessa
d’adultes va ser del club, i l’any passat una nedadora local va quedar segona classificada en aquesta mateixa categoria. Antonio García, president de l’entitat, es mostra molt satisfet amb la competició, i de cara a l’edició del 2014 només demana poder tenir el bon temps que els
acostuma a acompanyar. Pel que fa al millor lloc per contemplar la travessa, ell recomana anar al punt d’arribada, a la Platja del Racó, donat que és molt difícil seguir tota la competició acompanyant els nedadors, perquè ells van més ràpid per l’aigua que les persones per terra. Els nens de fins a 12 anys recorren 800 m, mentre que els adults en fan 2.000. Com també és habitual, Aquoplis la Pineda col·labora amb la cursa regalant una entrada a tots els nedadors i nedadores que s’inscriguin en la travessa.
10
mésvila-seca Juliol/2014
OPINIÓ
EDITORIAL
TRIBUNA
Conscienciar, cara a cara, el ciutadà És indubtable que l’accés a la informació de què disposem en l’actualitat supera, en molt, al que existia en qualsevol època passada. De fet, estem immersos en la denominada societat de la informació perquè, precisament, la comunicació i la transmissió de dades és un dels signes que identifica el nostre model social actual. D’aquesta manera es podria pensar que realitzar una acció de les denominades ‘porta a porta’, com la que s’inclou en la campanya ‘+Vila-neta’ que s’ha presentat aquesta setmana pot semblar poc eficaç. En realitat és tot el contrari: l’excés d’informació també té com a conseqüència indirecta la incapacitat, sovint, de destriar allò que és veritablement important. Per això, una acció que incideixi directament en el ciutadà, visitant-lo a casa, pot convertir-se en una eina de conscienciació especialment útil. D’una banda, el ciutadà té un interlocutor directe a qui plantejar dubtes o inquietuds. I d’altra, es posa de manifest que des de l’administració local es pren seriosament la campanya i el motiu de la mateixa i considera necessari explicar directament el ciutadà en què consisteix. La convivència és un dels aspectes que cal cuidar més en qualsevol organització col·lectiva, ja sigui una simple comunitat de veïns o tot un municipi. El respecte cap als conciutadans es demostra també respectant l’entorn que es comparteix. I no tan sols complint amb unes normes bàsiques de comportament cívic, sinó també preocupant-se per la seva preservació. El reciclatge, la recollida selectiva, el respecte pel mobiliari urbà o la vigilància amb el comportament d’animals de companyia són actuacions individuals que afecten de manera significativa sobre el col·lectiu humà que conforma la nostra societat. Respectar l’entorn és una manera de respectar també els veïns. Convertir-nos en ciutadans activament cívics pot semblar que representa un esforç afegit a un dia a dia que segur que pot ser complicat i atrafegat. Però en realitat, aquesta petita voluntat afegida de complir amb els requisits cívics essencials és una aposta per un futur que, com a objectiu bàsic, hem de desitjar que sigui millor no tan sols en l’àmbit personal, sinó també en l’àmbit mediambiental.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
La Invenció del Cos de Sant Esteve M.Pineda Cardona Morell Autora de ‘El Ball de Sant Esteve’
Hi ha paraules que, tot i no haver canviat de significat, per mort de l’ús persistent només en una acceptació, han agafat un caire diferent i únic. És molt il·lustratiu el cas de la paraula ‘invenció’, la qual popularment només s’utilitza com a sinònim d’’invent’, però aquesta esta és la segona accepció de la paraula invenció. Amb aquest exclusivisme per l’ús, ens trobem que amb el mot ‘invenció’ també ens podem referir a l’acte de trobar una cosa que estava oculta, un significat genuí segons l’etimologia llatina del verb invenire, que vol dir ‘trobar una cosa’. Certament no se sap quin dia devia morir Esteve ni es coneix cap dada referida a la seva vida. Al Nou Testament trobem el relat de la seva mort (Fets 6,8-l5; 7,54-60). Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols poc temps després de la mort de Jesús amb la funció de gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues, dins l’economia de l’església primitiva en funció de diaca, alhora que predicava l’Evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El missatge d’Esteve va ser pres com una agressió a la Llei i se l’acusà de blasfemar en contra de Moisès i de Déu. Enmig d’una població agitada com la del Jerusalem d’aquell temps, els més excitats el van portar davant del Sanedrí, i allà va fer un discurs carregat de fogositat i imprudència, considerat inadmissible per una assemblea encarregada de vetllar per la tradició i la Llei, per la qual cosa l’acabarien matant. Un grup d’exaltats el portà als afores de Jerusalem i l’apedregaren. Dins el context polític del moment, el Sanedrí no podia condemnar a ningú, ja que només era l’autoritat moral, perquè el
poder polític i la força pública residia en els romans. Després de la mort d’Esteve, augmentà l’expansió de la fe cristiana per obra d’aquells que havien de fugir de la ciutat santa, aquesta mort produí doncs l’efecte contrari del que buscaven els executors. L’enterrament d’Esteve ja té alguna cosa a veure amb la nostra Festa Major. Per fonts diferents a les del Nou Testament sabem que un cristià devot, Gamaliel, el va enterrar en una sepultura que posseïa, i on més tard seria enterrat ell mateix i els seus fills, Nicodem i Abbies, sense quedar cap rastre del lloc d’enterrament d’Esteve. Però els primers cristians no oblidaren mai aquell primer testimoni de Jesús, aquell primer màrtir, i el 26 de desembre
En ple estiu, el dia 3 d’agost, ens trobem amb aquesta festa vila-secana, que celebra cada any per la Festa Major d’estiu la Invenció del cos del Sant Esteve. celebraven la seva memòria. Quatre-cents anys més tard, Gamaliel es va aparèixer a un prevere anomenat Llucià, que vivia prop de Jerusalem, i li va explicar el lloc on podria trobar el cos de sant Esteve, sota l’església que el mateix prevere regentava, i com identificar-lo. Trobaria dos vasos d’or amb roses vermelles al costat del sant, dos vasos d’or amb roses blanques al costat de Gamaliel i Nicodem, i un vas d’argent al costat d’Abbies. Després de successives aparicions, Llucià es va adreçar al bisbe Joan de Jerusalem. Varen anar en comitiva fins al lloc de la sepultura, a Cafargamala, i hi varen trobar i identificar cadascun dels cossos. A partir de l’any 415 es va erigir una tomba oficial a Jerusalem. I la seva representació iconogràfica es va representar amb les tres pedres i la palma
del martiri. D’aquella feta l’església va instituir-ne una altra festa en honor al sant a més de la del 26 de desembre (dia natalis), i va col·locar-la el dia 3 d’agost, així es va començar a commemorar la troballa del cos de sant Esteve, i d’aquí la festa anomenada Invenció del Cos de Sant Esteve. Així doncs, en ple estiu, el dia 3 d’agost, ens trobem amb aquesta festa vila-secana, que celebra cada any per la Festa Major d’estiu la Invenció del cos del Sant Esteve. Les festes majors, aquelles que tenen el seu origen en temps llunyans, són celebracions de caràcter lúdic i social que, a banda de la seva procedència profana, degut a la influència cristiana es fan en honor a
Celebrem la festa d’estiu en honor de Sant Esteve, i no ho celebrem el dia de la seva mort, el dia del seu martiri, que s’escau a principis d’hivern, sinó el dia de la troballa del seu cos. un sant. És per això que es fan en el dia de la seva mort, més ben dit, en el dia del seu pas d’aquest món a l’eternitat. A Vila-seca, però, es produeix un fet diferencial que té molt a veure amb la forma de ser com a poble. En plena canícula, quan la calor és més forta, celebrem la festa d’estiu en honor de Sant Esteve, i no ho celebrem el dia de la seva mort, el dia del seu martiri, que s’escau a principis d’hivern, sinó el dia de la troballa del seu cos. Justament és aquest fet de trobar o retrobar el que ens uneix el que ens vincula a aquest sant i a la seva festa. Any rere any retrobem les ànsies d’anar a més, la vitalitat per vèncer les dificultats. Any rere any ens retrobem els uns amb els altres i celebrem aquest reencontre, aquesta reunió, aquesta festa.
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
mesvilaseca@mestarragona.com
PUBLICITAT
mésvila-seca 11 Juliol/2014
12
mésvila-seca Juliol/2014
CULTURA
ANIVERSARI FOTO: TONI BONET
El Ball de Diables de Vila-seca compta amb una setantena de socis, amb edats compreses entre els 6 anys i els 52.
El Ball de Diables de Vila-seca celebra 25 anys amb una gran trobada de foc El 2 d’agost es trobaran a Vila-seca 15 colles de diables del Camp de Tarragona, en una gran festa per celebrar l’aniversari del grup local Cristina Serret
Robert Redón és el membre més veterà del Ball de Diables de Vilaseca, i també un dels fundadors de la colla. «Tot va sorgir, ara fa 25 anys, després d’un correfoc que van fer aquí els diables de Les Borges del Camp. Un grup de joves van pensar que seria interessant fer un grup de diables local, van contactar amb mi i m’hi vaig afegir. Passats els tres mesos necessaris per fer la paperassa legal, vam sortir per primer cop el 6 d’agost de 1989. Vam comptar amb l’ajuda del Ball de Diables de Tarragona, que són els nostres padrins. Amb ells i l’interès de tothom vam sortir a plaça, sense ceptres, sense tabals, com vam poder, però en aquell moment la qüestió era posar-ho en marxa.» Des de llavors ja ha passat un quart de segle, i avui dia el Ball de Diables de Vila-seca està plenament consolidat, i compta amb membres de totes les edats i experiències: «en 25 anys deuen haver passat pel grup 200 o 250 persones, ara ja tenim una estructura estable, que al capdavall era el principal objectiu quan es va fundar el grup. Que si es retira qualsevol dels membres, el Ball pugui seguir funcionant, que no depengui d’una persona o un grup. A més, l’experiència de tothom dóna una força més gran al grup. Hi ha molta gent que hi passa, però sempre hi ha una base de gent que es queda, un post que fa que moltes coses que pugui plantejar algú de fora
Els ceptres de Llucifer i La Diablessa, obra d’Antoni Mas
Jordi Martí, Eloi Alcaide, Jordi Saltó i Robert Redón, membres de la Junta dels Diables.
Amb motiu del 20è aniversari el Ball de Diables de Vila-seca va incorporar els versots nosaltres ja les hem viscut i per això són més fàcils de resoldre», explica Redón. El Ball de Diables ha anat creixent a poc a poc i en l’actualitat compta amb uns 70 socis. Amb el temps ha anat incorporant tots els elements propis d’aquesta mena de grups, com ara els vestits, els ceptres o els versots, que es van estrenar per primera vegada amb motiu del 20 aniversari.
Una celebració sonada De cara a la celebració pels 25 anys d’història, els de Vila-seca s’han proposat un repte molt ambiciós: reunir el dia 2 d’agost totes les colles de diables del Camp de Tarragona. Això representa un doble esforç molt important: d’una banda, el financer, que va a càrrec de l’Ajuntament, i de l’altre, l’organitzatiu, que és en mans dels Diables locals. Aquesta trobada suposa reunir al poble de 500 a 600 diables, que no només faran l’espectacle de foc, sinó que participaran en totes les activitats programades per aquell dia. El municipi ja té experiència en aquesta mena
de trobades, donat que el 2003 va acollir la primera Trobada de Diables i Dimonis de Catalunya. Durant la jornada hi haurà tallers infantils a partir de les 18 h al Parc de la Riera, un correfoc infantil a les 20.30 h, l’escenificació del Ball de Sant Miquel i Diables (versots) a les 21 h al Parc de la Riera, i el gran correfoc a partir de les 22 h, amb sortida a la Plaça de l’Església i arribada al carrer de la Riera, on hi haurà la gran encesa final. L’endemà es preveu un darrer acte commemoratiu, un correfoc amb tots els antics membres de la colla, que portaran els vestits actuals i els antics.
Tot i que quan van començar, ara fa 25 anys, ben just tenien els vestits i poca cosa més, en l’actualitat el Ball de Diables de Vila-seca ja és un grup amb tots els ets i uts. Un els elements més estimats per la colla són els ceptres. El primer, dedicat a Llucifer, representa un drac de tres caps. L’altre, el ceptre de La Diablessa, representa una serp, que simbolitza la dona, i que es presenta engalanada amb la flor de l’antimoni, de propietats psicotròpiques. Tots dos són obra del ferrer vilasecà Antoni Mas. Robert Redón assegura que era del tot lògic que els els fés ell: «a qui ho havíem de demanar, si no és al ferrer del poble?» Mas havia fet ja d’altres ceptres per a colles de diables, com ara els de Tarragona. «De fet, Antoni Mas podria fer una exposició només mostrant els ceptres que ha fet», assegura Redón. Un altre tret identificatiu dels de Vila-seca són els vestits vermells. C.S.
CULTURA
mésvila-seca 13 Juliol/2014
COMMEMORACIÓ
Música i festa per a la celebració del 5è aniversari dels Band Tocats El grup de xaranga local ja s’ha convertit en una formació estable i de reconeguda qualitat, amb actuacions arreu del país CEDIDA
Cristina Serret
«El nostre tret identificatiu és el bon rollo, la proximitat amb la gent», assegura l’Iván Arcas. Ell i 12 persones més conformen la xaranga Band Tocats, nascuda a Vila-seca ara fa 5 anys. Carlos Martínez, que hi toca la trompeta, afegeix que, a més, els de Vila-seca tenen un repertori que els diferencia de la resta: «aquesta mena de formacions musicals solen interpretar cançons molt contundents, que sonen a l’uníson, amb molta força. Nosaltres intentem fer més matisos, més arranjaments, donar-hi més veus, més solos… Som una xaranga amb algunes notes de brass band». D’entrada pot semblar que tocar en una xaranga és una festa continuada, però els de la Band Tocats admeten que al darrere de cada actuació hi ha molta feina: «són 13 instruments, i per tant 13 veus que han d’anar a l’uníson», explica el Carlos. Per això, calen moltes hores d’assaig. I també es fa necessària la feina d’adaptació de les cançons a l’estil ‘xaranguero’. D’això se n’encarrega l’Antonio, que és arreglista. A tot plegat s’hi ha d’afegir que diversos membres de la Band Tocats han fet o estan fent classes de música, perquè no havien tocat un instrument fins que van entrar a la banda. Els orígens El Sebas Fernández és el fundador del grup. «Tot va sorgir en unes 24 hores de futbol sala. Hi vaig anar amb el meu germà i allà es va encendre l’espurna. Oficialment, la nostra primera actuació va ser en el partit de futbol de ‘veteranos’ de la Festa Major de 2009. Érem una trompeta, un bombo, un trombó, dues caixes i els plats», explica el Sebas. A partir d’aquell moment s’hi van anar incorporant amics i coneguts, amb la característica que els agradés «la música i el catxondeo». I si bé al principi tot plegat va engegar una mica per divertir-se, en l’actualitat la Band Tocats té un repertori molt extens, i estan aconseguint contractes rellevants, com ara el de la Festa Major de Sant Julià de Lòria, a Andorra, o el de Portaventura, on ja s’han convertit en l’Street Band de capçalera del parc temàtic. «Tocar a PortAventura és difícil. S’hi aprèn molt, perquè la gent que hi ha allà no hi van a veure’ns a nosaltres, així que hem de fer un esforç considerable perquè no passin de llarg
Els Band Tocats tenen un repertori tan extens que poden tocar tres hores sense repetir cap cançó. CRISTINA AGUILAR
Carlos Martínez, Iván Arcas i Sebas Fernández, secretari, vicepresident i president de la banda.
i se’n vagin al Dragon Khan. He de reconèixer que quan vam començar a tocar-hi ens sentíem una mica estranys. Però ara ja hi estem molt còmodes i hem après com ho hem de fer», explica el Carlos.
De cara a la celebració del 5è aniversari, els Band Tocats estan preparant una celebració una mica especial, on comptaran amb la col·laboració de la Bandarra Street Orquestra de Montblanc. A més, tenen previst
fer un final de festa una mica diferent de l’habitual, tal com explica el Carlos: «volem fer un final d’escenari, una cosa més contundent, com el que fem a Portaventura, que aquí al poble no ens ho han vist fer mai».
Una Cercabirra molt especial EL 2 d’agost a les 5 de la tarda començarà la Cercabirra d’aniversari dels Band Tocats. Per aquesta ocasió tan especial compten amb dues carrosses ambientades i la col·laboració de la Bandarra Street Orquestra, de Montblanc. C.S.
14
CULTURA
mésvila-seca Juliol/2014
Elisenda Pujals Soprano
«La carrera de música no s’acaba mai, jo sento com encara vaig evolucionant» La cantant vila-secana ha actuat aquest mes de juliol al Teatre Nacional de Catalunya en el marc del festival GREC May Zircus
Perfil
Cristina Serret
— Com i quan neix la teva afició per la música? — Recordo ser molt petita i que a casa posessin discos de tot, des de Mozart a La Trinca, passant pel pop rock. I disfrutar molt cantant amb els meus pares, fer viatges amb el cotxe i tenir la ràdio posada i tots cantant. Amb cinc anys vaig començar al Conservatori de Vila-seca, i allà hi vaig trobar uns mestres fantàstics que em van entusiasmar moltíssim. Des de llavors la música ha estat la meva passió. Pel que fa al cant, vaig començar als cors de Vila-seca, i tot i que després vaig estudiar violí, he anat trobant el meu camí. Però puc afirmar que la música m’ha anat acompanyant tota la vida, i ha estat amb mi a mesura que m’he anat fent gran. — Quines persones han estat importants per a la teva formació? — N’hi ha moltes, i algunes han estat clau. Des de l’Evelio Tieles, que va ser el meu professor de violí, a l’Enriqueta Tarrés, la Charo García, que era la directora del cor, la Violant Sarrà, l’Alan Branch, la Heidrun Bergander, el Rafael Fabregat, de l’orquestra Händel… sorbretot la gent de Vila-seca, perquè és quan comences, i si no t’ho passes bé i disfrutes del moment, no serveix per a res, per molt que t’agradi la música. Després, ja fora de Vilaseca, he d’esmentar també la Lynne Dawson, la Barbara Hannigan i la Maria Acda. — Un cop vas marxar de Vilaseca, vas seguir estudiant? — Mentre era aquí vaig fer dos anys classes de música a una escola de Barcelona i dirigia uns quants cors. Després me’n vaig anar a Holanda, a La Haya, i hi vaig continuar la formació. A través d’una beca del govern holandès vaig fer un màster en música barroca i contemporània. És a dir, vaig fer la carrera de cant clàssic i després vaig seguir per aquest camí. També vaig estudiar el mètode Estill, de la Jo Estill, que tracta la música moderna. En resum, he fet de tot, perquè el contemporani va molt de la mà amb el modern. — Vas sentir que la preparació que havies rebut a Vila-seca era prou bona? — I tant! Em vaig adonar que la formació que havia rebut aquí era molt bona i completa, i no sols amb el cant, perquè del con-
Una vida amb rerefons musical La soprano Elisenda Pujals neix a Vila-seca i és en aquesta ciutat on cursa els estudis de violí amb el mestre Evelio Tieles i de cant amb Enriqueta Tarrés. Més tard va a Holanda, on es gradua en cant i, becada pel govern holandès, cursa un màster en música contemporània i barroca. Ha treballat amb grups especialistes en música contemporània com The Ereprijs Orkest, així com amb grups com la Royal Ensemble, VocalLAB, Slagwerk Den Haag, la Jove Orquestra d’Holanda, Muziektheater Transparant, VersArt duo o Esfera Ensemble. Col·labora habitualment amb compositors vius, estrenant les seves obres, sovint escrites per a la seva veu. Darrerament ha actuat al Festival de Peralada estrenant l’òpera Wow!, d’Alberto García Demestres. Del mateix compositor, ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya l’obra L’Eclipsi, amb un gran èxit de crítica.
Quan vaig anar a estudiar a Holanda vaig comprovar que la formació rebuda a Vila-seca tenia un nivell molt alt El treball de recerca també és molt important per al músic, perquè dóna sentit als projectes que fa
L’Elisenda va començar els seus estudis de música al Conservatori de Vila-seca.
servatori hi surts també amb un instrument com a mínim. Jo vaig fer cant, violí i una mica de piano. Vaig poder comprovar que vaig sortir amb una formació, tant de l’instrument com de teoria musical, molta alt en comparació amb els meus companys d’allà. Quan vaig arribar a fer-hi la carrera hi
havia assignatures que, en lloc d’entrar a primer, entrava directament a tercer o quart. — El camí que has seguit, amb destí a Europa, és l’habitual per als estudiants de música? — Ara no tant, perquè a Catalunya hi ha dues escoles, l’ESMUC i el Liceu, que estan picant molt
alt pel que fa al nivell. Quan jo vaig graduar-me tot això ben just començava, a més jo també vaig tenir la inquietud de marxar. No crec que sigui essencial per a tothom, però per a mi ho va ser en aquell moment. El que sí que crec és que a l’estranger ens porten avanatge en el sentit que fa
A més de cantar, tinc la inquietud de buscar programes innovadors i experimentar amb textures noves M’agradaria que amb el canvi de direcció al Liceu s’obrissin les portes als joves intèrprets
més anys que s’hi dediquen i hi destinen més recursos, hi ha una xarxa per als estudis de músicamolt més important que aquí. — El teu ofici requereix una formació continuada? — Sí, no s’acaba mai. Potser al principi és una questió molt tècnica, molt de sensiblitat cap a la música, a aprendre esoltar els altres, a ser capaç de treballar en conjunt… Després acabes la cerrra i t’adones que segueix havent-hi coses tècniques, i vas creixent. Tinc trenta-dos anys i sento que encara vaig evolucionant. Penso que aquesta és una part molt gratificant de la nostra carrera, que no l’acabem mai. A més, la meva opinió és que avui dia qui és músic no ho és només dalt de l’escenari, també és molt important el treball de recerca, documentar-se bé, donar sentit a tots els projectes que es fan. No tothom ho enfoca així, però per a mi és el més bonic de la feina, poder treballar molt més a fons les coses. — Has treballat amb directors de gran prestigi. Com et van arribant les feines? — Crec que és una cosa que ha d’anar venint, jo vaig treballant molt i fent audicions i concerts, i a poc a poc van arribant les coses. Fa un parell d’anys vaig fer una audició per al TNC, i al cap de poc em van cridar per fer l’òpera Wow! a Peralada. Al cap d’uns mesos em van dir de fer L’Eclipsi al Nacional, i aviat actuaré a l’Auditori. En aquesta feina és molt important anar treballant, exposar-se contínuament. A més, el nivell ara és altíssim, i ja no es busca només una bona veu i una bona presència, sinó que també es vol que treballis bé amb els companys, que t’hi puguis entendre musicalment i personalment, perquè llavors l’experiència musical dalt de l’escenari és encara millor. — Parla’m dels teus altres interessos dins la música. Toques molts vessants, a més del cant, oi? — Suposo que tinc la inquietud de buscar programes innovadors o experimentar amb textures noves. Un bon exemple és el que faig amb la música contemporània, on enllaço projectes amb art visual, art plàstica i dansa, i on la veu no és només un cant líric, sinó que fem servir altres recursos, com parlar, els efectes vocals, etc. També dirigeixo el grup de música barroca Alle-
CULTURA
mésvila-seca 15 Juliol/2014
AGENDA May Zircus
Tot a punt per a la Festa Major d’Estiu dedicada a la Invenció del Cos de Sant Esteve Comença avui i s’allargarà fins al diumenge 3 d’agost Cristina Serret
A l’Eclipsi, l’Elisenda Pujals (a la dreta de la imatge) interpreta a una fotògrafa. Janniek Dam
L’Elisenda col·labora amb diversos projectes de música antiga.
goria Ensemble, amb qui fem investigació de temàtiques que no s’hagin enregistrat o fet, que tinguin un interès nou. Això vol dir molta biblioteca i llegir molta documentació especialitzada, facsímils, etc. — Parla’m de les teves estrenes a Peralada, amb l’òpera Wow!, i al Teatre Nacional de Catalunya amb l’Eclipsi. — La música d’Alberto García Demestres [l’autor de totes dues obres] és fantàstica, penso que transmet molt bé les seves qualitats humanes i desperta unes sensacions que molta música fins ara havia deixat de banda. A més, ell és cantant, i per tant escriu molt bé per a la veu. Això fa que malgrat que les seves obres tinguin molta dificultat, treballar-hi és molt agradable i amè. A Peralada vaig tenir la sort treballar amb dos col·legues
fantàstics, el Joan Martín-Royo i el Toni Comas. I enguany, a l’Eclipsi, amb el Xavier Albertí. I també és important destacar que hem pogut treballar amb un conjunt de músics catalans que tenen un nivell brutal. Molts viuen i treballen fora i els van reunir per aquesta òpera. Ha estat fantàstic treballar amb aquest equip de joves intèrprets del país. Després, és clar, també hi havia la Mercedes Sampietro i el Pere Ponce. Per a mi ha estat una gran joia poder treballar amb ells, el procés d’aprenentatge ha estat boníssim, pel seguiment del text que hem fet des del primer dia, l’anàlisi, poder observar com dos grans del teatre treballen els seus monòlegs i treballar l’apartat vocal de la mateixa manera. — Quines sensacions vas tenir a l’escenari en l’estrena al Nacional?
— Molt bones. L’espectacle de l’Eclipsi és un divertiment on la gent s’ho ha passat molt bé, i nosaltres també. Vull destacar el vestuari de Montse Amenós. Ella ha treballat molt en el teatre musical de Barcelona, i amb la seva feina ha aconseguit que l’escenografia s’entengués molt millor. També teníem una il·luminació molt bona. En definitiva, ha estat una experiència fantàstica, tant de bo n’hi hagués més com aquesta. I ha tingut molt d’èxit al GREC, ha estat un dels espectacles amb més públic. Les crítiques també han estat molt bones. — Quins són els teus projectes a curt termini? — Em fa molta il·lusió el projecte de música barroca amb el grup Allegoria Ensemble. Hi hem afegit dos músics nous, un dels quals és Pere Olivé, també de Vila-seca. Al novembre estrenem un nou CD, i esperem poder seguir enregistrant tant com puguem par tal d’anar presentant la nostra música per Europa. També tinc el Rèquiem de Fauré a l’Auditori de Barcelona amb l’Emmanuel Krivine, i col·laboraré amb un projecte del Grup de Música Antiga de Girona, que fa un treball de recerca sobre la música escrita allà al segle XVII. Alhora, aniré de gira amb un projecte anomenat País de la Ausencia, que ens portarà a Holanda i Dinamarca. Pel que fa a la música contemporània, estic fent unes representacions on enllacem concert i pedagogia, i que ens han portat per Anglaterra, Holanda, Bèlgica i Israel. Finalment, també tinc entre mans un espectacle de pedagogia i investigació, on treballo amb una ballarina, una persona que fa meditació, i una altra que fa girotònics, que és una tècnica de consciència corporal. Jo hi poso la veu. — I més en la llarga distància? — Tant de bo pugui seguir treballant en òpera com estic fent ara. M’agradaria que amb el canvi de direcció del Liceu s’obrin les portes als joves intèrprets i a la música contemporània.
Durant els primers dies de la Festa Major d’Estiu, organitzada pel Patronat de Turisme de Vila-seca, els actes es concentraran a la Pineda, en honor a la Festivitat de Sant Jaume. Entre les activitats programades hi ha una diada castellera amb els Xiquets de Cambrils, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets de Vila-seca, així com un correfoc a càrrec del Ball de Diables de Vila-seca i un espectacular castell de focs d’artifici. L’esport també hi té el seu lloc, i diumenge 27 se celebrarà la ja tradicional Travessia Nedant de la Pineda. A partir del dijous 31 de juliol la festa es concentra al nucli de Vila-seca. Per amenitzar les nits hi haurà, entre altres actuacions, els Mojinos Escozios i Bongo Botrako. Per la seva ban-
DIVENDRES
25
Festa Major d’Estiu a Vila-seca: La Invenció del Cos de Sant Esteve. Fins al 3 d’agost.
D’11 a 14 h i de 17 a 2 3 h. Passeig de Pau Casals Exposició Romanorum Vita, de la Fundació La Caixa Fins al 31 d’agost.
20 h. Grup Escultòric Pineda Circ de Carrer
Aquesta activitat tindrà lloc tots els dies fins al 31 d’agost.
22 h. Pinar de Perruquet Circ de Carrer
Aquesta activitat tindrà lloc tots els dies fins al 31 d’agost.
DIUMENGE
27
da, el Ball de Diables i la txaranga Band Tocats aprofitaran el marc de les festes per celebrar els seus 25 i 5è aniversaris respectivament. Els Castellers de Vila-seca tornaran a actuar, aquest cop acompanyats dels Xiquets del Serrallo i els Xiquets d’Alcover. La festa finalitzarà amb una Cercavila de Trabucaires a les 11.00 h , un Correfoc amb el Ball de Diables de Vila-seca i un gran castell de focs d’artifici que posarà el punt i final a la Festa Major. Enguany, a banda del tradicional Concurs d’Engalanament de Balcons i Carrers de la Festa Major de Vila-seca, ha quedat convocat el Concurs de Fotografia Albert Itúrria, per tal de recollir les millors fotografies dels diversos espais singulars del municipi. Més informació sobre el programa de festes: www.vila-seca.cat
l’Oficina de Turisme) Ioga. Aquesta activitat tindrà lloc tots els dimarts del mes d’agost.
DIMECRES
6
11 30 h. Zona esportiva de la Platja Activitats dirigides Aquesta activitat tindrà lloc tots els dimecres del mes d’agost.
22 h. Pinar de Perruquet Cinema a la fresca
DIJOUS
7
11 30 h. Zona esportiva de la Platja Aquagym Aquesta activitat tindrà lloc tots els dimecres del mes d’agost.
18 30 h i 20 h. Estany del Passeig de Pau Casals PortAventura on tour Un espectacle musical amb Woody i Betty Boop que tindrà lloc tots els dijous del mes d’agost.
22 30 h. Biblioteca de Vila-seca Accions en poesia 10 30 h. Platja de la Pineda XXVII Travessia nedant “Platja de la Pineda” 20 h. Estany del Passeig de Pau Casals Gran Cercavila de Pallassos i Pallasses Espectacle infantil
DIMARTS
5
9 h. Platja de la Pineda (davant
“El jardí extraordinari: un viatge per la cançó francesa”, interpretat per Miquel Pujadó, veu i guitarra.
DIVENDRES
8
Pista poliesportiva del Colomí 24 h de Futsal Aquesta activitat tindrà lloc els dies 8, 9 i 10 d’agost.
DISSABTE
9
XIII Caminada Popular Nocturna Poblet-Prades 19 h. Pinar de Perruquet Sardinada popular
DIMARTS
12
20 h. Estany del Passeig de Pau Casals Concert: Nits a l’Estany, amb Alba i Micu
DIVENDRES
15
De 20 h a 1 h. Grup Escultòric Pineda Fira d’art Els dies 15, 16, 17, 22, 23, 24, 29, 30 i 31 d’agost.
DISSABTE
16
20 h. Estany del Passeig de Pau Casals Gran Cercavila de Pallassos i Pallasses Espectacle infantil
DIVENDRES
29
11 30 h. Biblioteca de Vila-seca Club de lectura “Pinotxo”, de Carlo Collodi.
16
mésvila-seca Juliol/2014
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
Fa disset anys que Alfonso Castro Sanjuan va fundar, ajudat d’una colla d’amics, el Club Tennis Vila-seca. Era l’any 1997, i l’ajuntament tenia una sola pista de tennis. Des de llavors, poques coses han canviat. L’Alfonso encara n’és el President, i el municipi continua tenint una sola pista. No obstant això, el club fa una important labor com a escola de tennis, i la pista sol estar sempre ocupada per petits i grans que juguen plegats. El President explica com al principi això no va ser un problema: «els primers anys vam arribar a ser més de 150 socis, i amb una sola pista! Molts s’hi van apuntar sabent que no hi jugarien gaire, o que per a jugar haurien de marxar de Vila-seca». Amb el pas dels anys, però, els adults han acabat buscant altres clubs amb més recursos, i el de Vila-seca funciona sobretot com escola de tennis. Alfonso, que n’és el professor, és conscient de les limitacions de les instal·lacions. No obstant això, ha aconseguit organitzar-se bé i compta amb una trentena d’alumnes, que practiquen o bé a la pista gran, o bé a les mini pistes que l’Alfonso ha condicionat en una antiga pista d’hoquei. «Ara bé, quan els nens es fan grans i volen una mica més, acaben marxant a Reus o a Salou». Els nens i nenes no poden competir perquè per a federar-se, els clubs han de tenir tres pistes com a mínim. Això sí, el President organitza sovint petites competicions internes, així com exhibicions obertes. De València a Vila-seca L’afició de l’Alfonso pel tenis li va venir de gran. Va arribar a Vila-seca casat i amb els fills petits, procedent de València, on havia practicat sobretot el futbol. A Catalunya no hi coneixia ningú, així que va començar a jugar a les pistes del CYE, avui ja inexistents. Un dia, parlant amb la colla, va sorgir la idea de posar en marxa el club, i els amics li van dir «vinga, si tu ho muntes, nosaltres t’ajudarem». Així es va configurar una Junta i va néixer el club. D’aquell grup ara al club només hi queda l’Alfonso,
PRÒXIMA EDICIÓ
29 AGOST
Alfonso castro, Tota una vida dedicada al tennis a vila-seca Aquest valencià va fundar el Club de Tennis Vila-seca fa 17 anys
que fa tots els papers de l’auca. «De vegades em pregunto què hi faig aquí, dedicant tantes hores al club, però llavors penso en com m’agrada fer classes als nens, i segueixo. Si no fos per això, ja hauria plegat», explica l’Alfonso. De moment sembla que no hi ha relleu, tot i que el President té les esperances posades en els jugadors més grans, de 16 i 17 anys, i confia que a poc a poc el puguin anar ajudant. Per CRISTINA AGUILAR a ell la clau per donar continuïtat al club seria fer més pistes. «Almenys tres, d’aquesta manera ens podríem federar i jugar competicions».
Alfonso Castro és també el President del club i professor de l’escola de tennis.
Un escut que va portar problemes La primera vegada que Alfoso Castro va intentar posar en marxa el Club de Tennis Vila-seca va ser l’any 1996. Va complimentar tota la paperassa i la va presentar a la federació. Entre els requisits per fundar un club hi havia el de tenir un escut. I Castro, que a més d’aficionat al futbol també és un apassionat del dibuix i la pintura, en va fer un: «jo també jugava al squash i al frontennis. En un dels clubs on jugava vaig veure un escut molt bonic, amb les anelles olímpiques, i vaig pensar que seria bonic que el nostre club en tingués un de simi-
lar. Així que vaig dibuixar un escut amb les dues raquetes creuades, la pilota de tennis i les anelles olímpiques amb el llorer. Però a la federació me’l van rebutjar, amb l’argument que el tennis no era esport olímpic i per tant no podia posar-hi les anelles». Així que Castro va haver de refer el dibuix, va eliminar els anells olímpics i va fer l’escut més recte. Aquest sí que el van aprovar, però entre l’un i l’altre ja
UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
havia passat un any, així que el club finalment es va fundar el 1997. Tot i aquest escull, el president del club encara conserva l’antic escut, del qual n’està molt orgullós i assegura que «és molt més bonic que l’altre». Castro també és l’autor del dibuix de les samarretes de l’escola de tennis (dues ratetes tenistes) i de la resta d’imatges que serveixen per identificar el club. C.S.
La força del pàdel L’Alfonso té clar que si es fan noves pistes, han de ser de tennis, tot i que és molt conscient del fort atractiu del pàdel: «la gent s’està tornant boja amb aquest esport. Jo també hi jugo, i ho entenc, perquè si poses quatre persones que no en saben a jugar a pàdel es diverteixen igual i toquen la pilota. Si no saps jugar a tennis, t’avorreixes molt, et passes l’estona recollint pilotes». El President explica que el pàdel porta diners als clubs, perquè hi juga molta gent i a més, molts pares que juguen a pàdel aprofiten per apuntar els seus fills a tennis. No obstant això, Castro considera que el tennis és un dels esports més complets que hi ha, donat que requereix «resistència, bons reflexes i tenir el cap ben posat». A més, assegura, «en ser un esport individual, no depens dels companys per guanyar, és més sacrificat, perquè no pots esperar que el company et tregui les castanyes del foc». Un cop de mà Fent memòria d’aquests 17 anys d’història l’Alfonso té un record especial per alguns professors que van passar pel club ,i de forma desinteressada, s’hi van quedar, com ara Óscar Muñoz o Raúl Ibarra. En l’actualitat el Club de Tennis Vila-seca té alumnes amb edats compreses entre els 6 anys i els 17. També hi ha adults que de tant en tant hi van a pilotejar o a jugar un partidet. Això sí, amb la pista compartida, si cal.