Especial Dia Mundial del Medi Ambient

05/06/2020 diarimĂŠs

dia mundial del

medi

1

2

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Protegir la biodiversitat, la clau per assegurar la salut del planeta El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, posa el focus en la necessitat de mantenir la riquesa natural de la Terra CEDIDA

Anna Ferran

«L’hora de la natura». Aquest és el clam que fa enguany el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui. Any rere any, aquesta efemèride es dedica a un tema o aspecte sobre el qual cal treballar i crear consciència i enguany posa el focus en la biodiversitat.

Des de l’ONU la defineixen com «la infraestructura essencial que sustenta la vida a la Terra i el desenvolupament humà». Ara bé, l’acció humana sobre ella l’està danyant greument i si no es fa un canvi i es replanteja la relació que la humanitat té amb el seu entorn natural ens trobarem en un punt de no retorn en el qual no només hi perdrà el planeta sinó també nosaltres.

La pressió que estem exercint sobre la Terra està assolint nivells clarament insostenibles. En els últims 50 anys, la població humana s’ha duplicat, l’economia mundial gairebé s’ha quadruplicat, el comerç a escala global ha augmentat gairebé 10 vegades. I tot aquest creixement s’ha servit, en gran manera dels recursos naturals. De fet, es calcula que actualment caldrien els recursos d’1,6 planetes Terra per a satisfer a la humanitat cada any.

La natura, proveïdora de serveis La natura ens ofereix nombrosos recursos, des d’aliments fins a energia, passant per l’oxigen que respirem o les matèries primeres que transformem i manufacturem. Però no només això. I és que els ecosistemes són uns grans proveïdors de serveis: asseguren un sol fèrtil on poder cultivar aliments, purifiquen l’aigua que utilitzem i fins i tot, mitiga el canvi climàtic en emmagatzemar carboni i reutilitzar-lo.

Tots aquests recursos i serveis

A l’esquerra, un rierol al Parc Natural dels Ports i a sobre flamencs al Delta de l’Ebre, dos dels espais amb més biodiversitat de la província.

sense sols fèrtils on cultivar aliments, sense oxigen per a poder respirar i en un entorn fràgil que no podrà fer res per evitar la propagació de malalties infeccioses i virus que seguiran causant pandèmies.

Els serveis que ens presta la biodiversitat tenen un valor de 140 bilions de dòlars anuals que ens proporciona el planeta tenen un impacte econòmic de dimensions estratosfèriques.

«Els serveis prestats per la biodiversitat tenen un valor estimat

Recuperar espais naturals ajudaria a reduir la pobresa i frenar el despoblament rural d’entre 125 i 140 bilions de dòlars anuals, 1,5 vegades el valor del PIB mundial», afirmen des de la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Di-

versitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES).

El problema al qual ens enfrontem és justament la pèrdua de la biodiversitat per la conjunció de l’activitat de l’home i els efectes del canvi climàtic.

Dels 8 milions d’espècies que es calcula que hi ha al planeta, un milió d’elles s’enfronten a l’extinció en les pròximes dècades.

Biodiversitat i coronavirus, l’exemple de com l’afectació en els ecosistemes posa en perill la salut humana El creixement desmesurat i incontrolat de l’activitat humana és el principal agent que afecta la biodiversitat. L’augment de les megalòpolis, la contaminació o l’agricultura altament intensiva estan tenint un efecte directe sobre alguns ecosistemes que funcionen com amortidors entre la civilització i la natura més salvatge. El resultat: un augment de la zoonosi, és a dir, les malalties infeccioses d’origen animal que muten i passen als humans. L’últim d’aquests casos l’estem patint actualment. La COVID-19 és una de les pandèmies que més estralls ha causat en l’últim segle. Però no és l’única de les malalties noves que ha sorgit que s’ha produït per zoonosi. L’Ebola, la grip aviar, el virus del Zika, la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) o la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) han sorgit de patògens que es trobaven en animals, que han mutat, han infectat humans i s’han endut milers de vides pel davant. De fet, un estudi elaborat pel Programa de les Nacions

Unides per al Medi Ambient (PNUMA), indica que el 75% de les malalties infeccioses emergents en humans són d’origen animal i que aquestes afeccions estan estretament relacionades amb la salut dels ecosistemes. I és que la salut de la natura radica en la salut humana. Expliquen des del PNUMA que, com més divers és un ecosistema, més difícil és que un patogen es propagui ràpidament, ja que la seva capacitat d’adaptació i resistència a causa de l’existència de nombroses d’espècies el fa capaç de regular-ho.

Davant d’aquest panorama, què podem fer? Les Nacions Unides dedicaran els pròxims deu anys en promoure la restauració dels ecosistemes, impulsant la voluntat política per a restablir aquests hàbitats. La directora executiva del PNUMA, Inger Andersen assegura que 2020 és «un any en el qual haurem de reformar d’arrel la nostra relació amb la natura». I és que només si es protegeix la natura, aquesta protegirà la humanitat.

I això, a banda de suposar una pèrdua incalculable per a la natura ens afectarà directament als humans, ja que comptarem amb cada cop menys recursos naturals, la Terra no podrà oferir-nos els serveis que fins ara ens ha estat proporcionant i el trencament de l’equilibri natural ens posarà en un alt risc, ja que ens quedarem progressivament

El decenni dels ecosistemes Davant d’aquest panorama, que pot semblar clarament desolador, hi ha esperança. Des de l’IPBES expliquen que «podem revertir la pèrdua de biodiversitat reinventant la nostra relació amb la natura i actuant ara per a augmentar la responsabilitat de la seva protecció». Per a fer-ho, caldrà conservar i restaurar la vida silvestre, canviar la forma en què produïm i transformar les nostres economies per a esdevenir custodis de la natura.

El costat positiu que ha deixat la COVID-19 ha estat la reducció

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT ACN

dels nivells de contaminació, a causa de l’aturada global de l’activitat industrial, o el retorn d’algunes espècies als seus espais.

Dofins més a prop del litoral, més ocells o les aigües dels canals de Venècia blaves en lloc de grises han estat algunes imatges positives que ens ha deixat el confi-

nament. Aquestes ens mostren la rapidesa amb la qual la natura pot recuperar-se i que, per tant, no tot està perdut. Conscient del paper clau que juga la natura i com a principal organisme internacional, l’ONU ja està treballant en aquesta línia i ha declarat que els pròxims deu anys

(2021-2030) seran la dècada de la restauració dels ecosistemes.

Els beneficis que ens aportarà, si s’aconsegueix, són claus per al futur del planeta. Un exemple clar el trobem en la recuperació de les zones humides, que poden oferir el 14% del potencial de mitigació necessari per a limitar

l’escalfament global a 2ºC. El propòsit de l’ONU és restaurar 350 milions d’hectàrees, per les quals caldran fons de fins a 800.000 milions de dòlars que hauran de provenir del conjunt d’estats membres. La directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Anderson, es fa la següent pregunta: «800.000 milions semblen molt? En realitat no, són menys de dos anys d’ajudes als combustibles fòssils». De fet, es calcula que, en cas que s’arrangessin aquests 350 milions d’hectàrees, s’aconseguiria un impuls a l’economia rural de 9 bilions de dòlars, cosa que reduiria la despoblació, les desigualtats i la pobresa, contribuint enormement a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Què puc fer jo?

Més enllà de les grans polítiques, i compromisos governamentals, cadascú de nosaltres pot fer petites accions que contribueixen a preservar la biodiversitat. Reciclar, tenir una dieta basada en productes de quilòmetre zero i producció ecològica, viatjar amb mitjans poc contaminants per a reduir la petjada de carboni, tenir un petit hort urbà a casa o un espai amb flors i plantes per afavorir la pol·linització són només algunes accions que ajuden a millorar la salut de la Terra.

05/06/2020 diarimés

Els cinc aspectes que tenen més impacte sobre la biodiversitat Canvis en els usos del sol La desforestació és un dels factors que té un major impacte en la bi· odiversitat del planeta. I és que la creixent demanda d’aliments està obligant a canviar els usos del sol. Cal tenir en compte que un terç de la capa superior del sol s’ha degradat a causa de l’acidificació, la contaminació i altres pràctiques no sostenibles.

Sobreexplotació de plantes i animals La sobreexplotació dels recursos naturals és el principal agent en el desequilibri en els ecosistemes. La tala d’arbres, realitzada de forma il· legal en molts indrets, no només es carrega el pulmó de la Terra sinó que deixa sense llar a moltes espècies. La pesca o la caça furtiva afecten la reproducció d’espècies, deixant-ne a moltes al límit de la desaparició.

Emergència climàtica L’augment de la temperatura del planeta té un efecte directe sobre mol· tes espècies. L’escalfament dels mars comporta que els casquets es des· facin, els oceans s’acidifiquin i els esculls de coralls es tornin blancs. Així mateix, deixa sense hàbitat a animals de zones fredes com ossos polars, foques o aus. Una estimació suggereix que el 2050 una de cada sis es· pècies podria estar en perill d’extinció a causa de l’escalfament global.

Contaminació Es calcula que hi ha cinc bilions de peces de plàstic surant als oceans que suposen més de 60% dels residus marins. Els abocadors a l’aire lliure afecten directament en plantes i animals i els pesticides i fertilitzants no respectuosos amb el medi afecten les espècies pol·linitzadores, com les abelles, o als ratpenats, que són depredadors naturals de plagues.

Espècies invasores El caragol maçana, el cranc blau o la vespa asiàtica són només tres de les espècies invasores que tenim al territori. Són una amenaça per a la bio· diversitat, ja que actuen com a paràsits o competidors, alteren hàbits, es creuen amb espècies locals i poden provocar malalties.

3

4

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

El futur dels boscos, en el centre de les actuacions per a salvar les espècies

PTCD - Richard martin

Un estudi de l’ONU i la FAO indica que s’han perdut més de 420 milions d’hectàrees forestals des de 1990 per a ser reconvertides Anna Ferran

«Cal prendre mesures urgents per a salvaguardar la biodiversitat dels boscos del món». Aquest és el clam que fa la darrera edició de l’informe L’estat dels boscos del món, elaborat per la FAO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que es va presentar el passat 22 de maig. Des de 1990 s’han perdut uns 420 milions d’hectàrees de bosc per la conversió a altres usos de la terra, segons s’extreu del document.

«La desforestació i la degradació dels boscos segueixen tenint lloc a un ritme alarmant, cosa que contribueix de manera significativa a la pèrdua continuada de la biodiversitat», afirmen en el pròleg de l’informe el director general de la FAO, Qu Dongyu i la directora executiva del PNUMA, Inger Anderesen. De fet, un altre document de la FAO, l’Avaluació

dels Recursos Forestals Mundials 2020, adverteix que, malgrat que en l’última dècada la taxa de desforestació mundial s’hagi reduït, cada any es continuen perdent uns 10 milions d’hectàrees per la seva conversió a usos agrícoles o d’altre tipus.

«Per a canviar la tendència de la desforestació i la pèrdua de la biodiversitat necessitem un canvi transformador en la forma en què produïm i consumim aliments», asseguren Qu i Andersen. I afegeixen: «També necessitem conservar i gestionar els boscos i arbres dins d’un enfocament de paisatge integrat a la vegada que hem de reparar els danys causats mitjançant esforços de restauració dels boscos».

Malgrat la situació alarmant que viuen les àrees boscoses de nord a sud del planeta, l’informe aporta certa esperança. I és que s’ha assolit la Meta d’Aichi per a

la biodiversitat, cosa que suposa que el 17% de les zones terrestres del planeta estan protegides.

Encara que la meta s’hagi aconseguit ara cal garantir la representativitat i l’eficàcia d’aquesta protecció. L’increment més gran de zones forestals protegides s’ha dut a terme en els boscos verds característics dels tròpics.

Segons un altre estudi encarregat pel PNUMA, més del 30% de tots els boscos tropicals humits, boscos secs subtropicals i boscos oceànics temperats estan ara dins de zones protegides.

La llar de milers d’espècies L’informe destaca que la conservació de la biodiversitat a nivell mundial depèn totalment de la forma amb la qual interactuem i utilitzem els nostres boscos. I és que, segons el document, els boscos contenen 60.000 espècies diferents d’arbres, el 80% de

Actualment el 17% de les zones terrestres del planeta estan protegides.

Els boscos són la llar del 80% dels amfibis, el 75% de les aus i el 68% dels mamífers

Es calcula que els boscos proporcionen més de 86 milions de llocs de treball al món

les espècies d’amfibis, el 75% de les espècies d’aus i el 68% de les espècies de mamífers, cosa que els converteix en la llar de la major part d’éssers vius del planeta.

Ara bé, els animals no són els

únics que depenen dels boscos per a la seva supervivència. I és que milions de persones d’arreu del món depenen dels boscos per a la seva seguretat alimentària i per a obtenir mitjans de subsis-

tència. Es calcula que els boscos proporcionen més de 86 milions de llocs de treball verds, cosa que fa d’ells veritables motors econòmics. A més, de les persones que viuen en la pobresa extrema, més del 90% depèn dels boscos per a obtenir aliments silvestres, llenya o elements amb els quals poder subsistir. En cas de desaparèixer, les seves vides estarien penjant d’un fil.

TRIBUNA

Cuidar el medi ambient és cosa de tots JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí treballem de manera constant per preservar el nostre entorn, ja que som conscients que és el bé més preuat que tots tenim. És per això, doncs, que aquest consistori té en marxa diverses línies d’actuació encaminades a cuidar del Medi Ambient, però tot i això, cal recordar que són accions que requereixen l’esforç de tothom per donar els seus fruits.

Una de les línies d’actuació que tenim en marxa des d’aquest Ajuntament, és la que estem duent a terme en aquests moments

i que té a veure amb la instal·lació, al nostre municipi, de diversos contenidors per a la recollida orgànica. Aquesta és una acció que desenvolupem en el marc del nou contracte per a la recollida de la brossa, que mantenim amb el Consell Comarcal del Tarragonès, l’ens que gestiona aquest servei de manera mancomunada entre tots els petits municipis de la comarca.

A Perafort i Puigdelfí ja disposàvem de la recollida selectiva per fraccions de paper i cartró, vidre, plàstics i envasos i rebuig. Ara però, hi estem afegint la recollida de la matèria orgànica a través de la instal·lació d’una vintena de nous contenidors que ens permetran avançar en el reciclatge dels residus. Cal tenir present però, que aquestes accions que fem els consistoris, com la del foment del reciclatge, no tenen sentit si no hi ha un compromís per part dels habitants d’arreu. I és que podem donar les eines però necessitem que cadascú a casa, es comprometi a separar els residus de la manera

Les accions que fem els consistoris no tenen sentit si no hi ha un compromís per part dels habitants. I és que podem donar les eines però necessitem que cadascú a casa es comprometi a separar els residus correctament correcta, ja que, en cas contrari, tot el procés de reciclatge s’espatllaria.

Per tot plegat, en el dia mundial del Medi Ambient volem aprofitar per fer una crida a la responsabilitat de tothom i apel·lar al compromís personal de tots i cadascun de nosaltres, per tal de ser curosos amb el nostre entorn. Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí continuarem fent tot allò que tinguem a les nostres mans per al bé del Medi Ambient, aquest sempre ha estat i continuarà sent, el nostre compromís el qual és positiu per a tothom.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

5

6

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Canvi climàtic, residus i sobrepesca, els desafiaments per a mars i oceans L’escalfament de la temperatura marina està posant en perill la supervivència de milers d’espècies PIXABAY

EFE

El canvi climàtic amenaça amb modificar els corrents marins i la producció d’oxigen al mar i se suma així als desafiaments que representen altres grans problemes per al futur d’uns oceans sans, com la sobrepesca o els vessaments de plàstics i residus industrials, segons apunten nombrosos experts.

Un informe publicat pel Grupo Mediterráneo de Cambio Climático de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), que recopila informació obtinguda durant gairebé 30 anys de campanyes oceanogràfiques, constata l’augment de les temperatures marines i de la salinitat de les seves aigües, així com els greus efectes d’aquesta tendència en els ecosistemes, que van «des de la modificació dels corrents marins fins a la mort de coralls per emblanquiment, incloent-hi les dificultats per a mantenir el procés de fotosíntesi, base de la cadena tròfica que genera fins al 50% de l’oxigen del planeta».

Puja la temperatura del mar El físic de l’IEO Manuel Vargas, un dels autors d’aquest estudi, indica que el mar Mediterrani s’escalfa a un ritme de «dos graus cada 100 anys», una tendència «més pronunciada» que la que es produeix en altres grans masses marines, cosa que està afectant la seva salinitat i «podria arribar a alterar els seus corrents», ja que aquest increment en les aigües superficials «crea un fort contrast de temperatura i densitat» respecte a les profundes, cosa que impedeix que ambdós nivells es «barregin». Aquesta mescla és necessària perquè «les aigües profundes no tenen oxigen, però són riques en nutrients» que necessiten les algues unicel·lulars que viuen en les su-

Milers de coralls estan morint per emblanquinament.

L’escalfament del mar impedeix que arribi oxigen al fons i nutrients a la superfície perfície i que generen la meitat del oxigen de la Terra.

L’IEO també està investigant els riscos associats a la fauna marina per culpa d’aquest augment tèrmic, que Vargas exemplifica amb la sardina, «una espècie d’aigua freda que necessita una baixada de temperatura per a desovar» i a la qual l’escalfament impedeix prosperar.

Emblanquiment de coralls Una altra conseqüència de l’ascens de les temperatures és la

La desaparició dels ecosistemes marins també afecta els pescadors locals mort per emblanquiment dels coralls, a causa de la ruptura de la relació simbiòtica entre l’alga que conviu amb el corall en aquestes colònies submarines.

La biòloga espanyola María Marcos, integrant d’un projecte de restauració de coralls a Malàisia, ha subratllat els «devastadors efectes» d’aquesta situació en els serveis ecosistèmics que proporcionen protecció del litoral i un hàbitat per al «25% de les espècies marines». Segons dades de l’ONU, el 10% d’aquests

ecosistemes submarins ha desaparegut en els últims 10 anys i gairebé el 90% restant podria fer-ho el 2050. Més enllà dels efectes en el medi, aquest procés condemna també els pescadors locals, que veuen com el mar es va buidant.

Això «acaba perjudicant el desenvolupament socioeconòmic» i incentivant tècniques agressives com la pesca amb dinamita, «procediment amb el qual obtenen més captures a curt termini però que complica encara més la situació dels esculls».

Oceans de plàstics A la pèrdua de biodiversitat se li suma el problema de la brossa plàstica als oceans, una «invasió que no només produeix contaminació visual» sinó que, reduïda a partícules gairebé microscòpiques afecta «tota la columna d’aigua». Un dels efectes més desconeguts del consum accidental de plàstic a la fauna marítima es dona en els coralls on, «a diferència de la mort per obstrucció gàstrica» que es produeix en altres espècies, el consum de microplàstics «provoca una sensació de sacietat en la cavitat gastrovascular del corall, una falsa percepció que a la llarga provoca la mort de l’escull».

Altres problemes que afronten els mars i oceans són els efectes dels vessaments industrials, sobretot en mars «tancats» com el Mediterrani, on la renovació d’oxigen i aigua és més difícil.

La sobrepesca és un altre dels danys que pateixen. En pescar més peixos dels que neixen, les espècies no s’arriben a regenerar i s’extingeixen a poc a poc. Un informe de la FAO xifra en un 90% el percentatge de les reserves de peixos sobreexplotades, ja que en els últims trenta anys el seu consum s’ha duplicat.

TRIBUNA

Compromesos amb el medi ambient JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Estem impulsant Des de l’Ajuntament de La Pobla de Mafumet estem immesures en favor del pulsant mesures en favor del nostre entorn. Hem nostre entorn: recentment renovat les bateries hem renovat les bateries de de contenidors per al contenidors per al foment de foment de la recollida la recollida selectiva per fracselectiva i properament cions. Ara, aquestes bateries iniciarem una campanya incorporen la fracció orgànica, porta a porta per a com a gran novetat del nou conveni signat amb el Consell informar els pobletans i Comarcal del Tarragonès, ens facilitar-los la correcta encarregat de la recollida de separació dels residus les escombraries de La Pobla.

Properament iniciarem una campanya porta a porta per Intentem cuidar el informar els pobletans, consmedi ambient des cienciar-los i facilitar-los, tant de les accions més com sigui possible, la correcta immediates i properes, separació dels residus domèsaquelles que tenim al tics. nostre abast. Però totes D’altra banda, ara fa uns aquestes polítiques mesos vam posar en marxa la primera estació de recàrremediambientals no ga de vehicles elèctrics de La servirien de res sense la Pobla. Aquest servei està ubiimplicació, el compromís cat a l’avinguda Generalitat, i la col·laboració dels al costat del Casal Cultural, i nostres habitants compta amb dues estacions de càrrega.

Aquestes són les darreres mesures que hem activat, en el marc d’una política mediambiental concreta i molt clara. Aquesta inclou iniciatives com la bonificació de la compra de vehicles elèctrics, híbrids i els menys contaminants; la renovació de l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum; l’aprofitament de l’energia solar per escalfar l’aigua del Complex Esportiu Municipal i la creació de noves zones verdes al municipi que, a més del component estètic i social que comporten, també i sobretot són una font de salut i de cura pel medi ambient. És a dir, intentem cuidar el medi ambient des de les accions més immediates i properes, aquelles que tenim al nostre abast. Però totes aquestes polítiques mediambientals no servirien de res sense la implicació, el compromís i la col·laboració dels nostres habitants.

Per tant, des de l’Ajuntament de La Pobla i en el Dia Mundial del Medi Ambient, volem convidar el conjunt de la societat a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà a fer que les polítiques mediambientals siguin efectives i útils. Hem d’estar units, com a societat, per garantir la pervivència d’un medi ambient de qualitat.

Perquè això ens beneficia a tots.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

INICIATIVA DESTACADA

Anna Ferran

El Delta de l’Ebre, les Muntanyes de Prades, el Montsant, els rius Siurana i Gaià, la Séquia Major de Vila-seca, les serres de l’interior de les Terres de l’Ebre, com la Serra de Cardó, la Serra de Montsià i la Serra de Godall o el litoral meridional tarragoní. Tots ells són llocs d’importància comunitària dins de la Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa, que aglutina i treballa per a protegir espais naturals caracteritzats per la riquesa del seu ecosistema, és una de les principals eines per a garantir la biodiversitat del planeta. De fet, es tracta de l’agrupació d’ecosistemes protegits més gran del món amb un total de 27.000 espais a tota Europa.

D’aquests més de 1.800 es troben a l’estat espanyol, sent el principal aportador d’espais a la xarxa. I és que el 30% de la superfície d’Espanya està inclosa dins de Natura 2000. A la província de Tarragona, un total de 26 espais en formen part.

La importància d’aquests espais radica en els beneficis que aporten no només en el manteniment dels ecosistemes, sinó que la seva existència ofereix uns serveis vitals per a la ciutadania, ja que emmagatzemen carboni, mantenen la qualitat de l’aigua i ofereixen protecció davant d’inundacions i sequeres. La Comissió Europea ha quantificat que aquests serveis, que la natura ens proporciona de manera totalment altruista, tindri-

equilibrant la relació ENTRE la NATURA I l’HOME La Xarxa Natura 2000 és una de les eines clau per a garantir la conservació natural

biental de la Universitat Autònoma de Madrid, José Antonio Corraliza, indica que «si l’origen de la COVID-19 està en la natura, aquesta també pot ser la seva millor vacuna».

Un espai de convivència Malgrat les xifres de superfícies i CEDIDA - PATRONAT TURISME LA PINEDA l’impacte positiu dels espais que conformen aquesta xarxa, el cert és que és poca la gent que coneix de la seva existència. Segons dades d’Activa Red Natura 2000, un 85% dels espanyols diu que no en sap res de la xarxa d’espais i del 15% restant, només el 8% reconeix que li sona lleugerament. És per això que són molts els indrets inclosos a la xarxa que duen a terme activitats de descoberta i sensibilització. A Vila-seca, per exemple, cada any es duen a terme visites guiades a la Séquia Major perquè tothom qui vulgui pugui descobrir aquesta joia natural que tenim al costat de casa. Iniciatives com aquesta casen totalment amb l’esperit fundacional de la Xarxa Natura 2000. I és que lluny d’entendre els espais naturals com a santuaris, defensen la interacció entre home i Un visitant a la zona de la Séquia Major de Vila-seca, un dels espais tarragonins de la Xarxa Natura 2000. natura així com les activitats que es duen a terme dins d’ells, com l’agriel director del projecte Activa Red Naen un cost d’entre 200.000 i 300.000 planeta.

A més, com a element de protecció tura 2000, Juan Carlos Atienza, desta- cultura, la ramaderia o el turisme, semmilions d’euros anuals per al conjunt de països membres. I és que una natura dels espais naturals, la conservació dels ca els serveis ecosistèmics que ofereix pre basats en criteris de sostenibilitat, en plena forma, gràcies als mecanis- espais que formen part de la Xarxa Na- la natura i el seu paper com a «primer ja que en garanteixen la seva conservames de circularitat inherents en ella, és tura 2000 pot esdevenir clau davant de escut contra pandèmies». En la matei- ció i esdevenir veritables motors ecoel millor garant de la supervivència del pròximes pandèmies. En aquest sentit, xa línia, el catedràtic de Psicologia Am- nòmics per a municipis i regions.

7

8

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

TRIBUNA

Siguem part del canvi que volem viure

JOSEP MARIA TOST I BORRÀS Director de l’Agència de Residus de Catalunya

Avui, 5 de juny, és el Dia Mundial del Medi Ambient. Ho celebrem en un context força diferent d’altres anys, en el marc d’una crisi transversal de proporcions molt grans que ha afectat el món sencer. No és una crisi mediambiental sinó sanitària però sí que és cert que té moltes connexions amb l’evolució de l’espècie humana i amb la nostra presència al món.

Serem capaços d’extreure’n bones

lliçons? Aprendrem a veure les coses d’una manera diferent? A ser capaços de créixer col·lectivament, a donar un nou enfocament al món? Esperem que sí, és important tenir una actitud positiva sempre.

La gestió dels residus és, en una part, la sostenibilitat. Ser capaços de generarne menys, separar-los perquè es puguin reciclar i reintroduir als cicles productius, evitar l’extracció de nous recursos naturals, i enfortir la reutilització i a la preparació per poder reutilitzar.

En el context actual de desescalada del confinament provocat per la pandèmia és important per continuar gestionant els residus adequadament i és, en aquest sentit, que m’agradaria donar un sentit pràctic en aquest article.

Cal continuar posant especial atenció a les activitats de prevenció i consum responsable de forma que es minimitzi la generació de residus. En particular, convé organitzar les compres sense acumular més del necessari, ja que l’abastiment bàsic està garantit. Recomanem triar els productes procurant reduir envasos i embolcalls, així com portar el cabàs, el carretó o bosses reutilitzables per fer les compres. Sempre que es pugui, recomanem reparar a casa els productes avariats o guardar-los per a reparar-los més endavant. I ara més que mai, cal evitar el consum compulsiu i innecessari.

Cal minimitzar el consum d’elements d’un sol ús, si hi ha alternativa disponible en elements reutilitzables (que as-

segurin les condicions d’higiene i salut, i l’apropiada i correcta desinfecció en cada cas i abans de cada ús) per part dels habitatges i dels establiments i serveis.

Especialment, prioritzar la utilització de mascaretes d’ús personal reutilitzables i limitar l’ús de guants d’un sol ús a favor de l’aplicació de solucions alcohòliques

La gestió dels residus és, en una part, la sostenibilitat: ser capaços de generarne menys i separar-los perquè es puguin reciclar i reintroduir Avui és un bon moment per a decidir què podem fer per a continuar ajudant a millorar el medi ambient o gels de desinfecció.

També és important no comprar més aliments dels necessaris per evitar que una part es facin malbé, fent una bona planificació dels menús, endreçant bé el rebost i la nevera, vigilant les dates de caducitat i de consum preferent, fent racions a mida, conservant el menjar sobrant i fent receptes variades per aprofitar tots els aliments.

Aquests són alguns dels consells que oferim des de l’Agència de Residus de

Catalunya i que es poden consultar al nostre web on hi ha una secció força completa de tot allò relacionat amb la gestió de residus i el Covid-19. (www.residus.gencat.cat).

De moment el balanç que fem de la gestió dels residus municipals és el següent: ha caigut un 17% durant el primer mes de confinament per la COVID-19.

A la regió metropolitana aquesta disminució s’ha accentuat més, ha estat del 25%, a causa de la gran concentració d’activitat laboral, comercial i turística d’aquest entorn, que ara roman tancat o amb pocs desplaçaments de treballadors i treballadores, molts dels quals provenen de fora d’aquesta àrea.

La recollida selectiva ordinària (orgànica, paper i cartró, vidre, envasos lleugers) en el seu conjunt ha disminuit a Catalunya un 20% en relació a un mes normal.

Diversos factors s’han posat de manifest: el confinament ha comportat una retracció de l’activitat comercial i de serveis (bars, restaurants), així com dels desplaçaments al lloc de feina, fet que ha comportat la disminució de l’orgànica, el paper i cartró i el vidre. Per contra l’increment dels envasos lleugers és a causa del major consum a les llars pel fet d’estar en confinament.

La fracció resta també ha caigut un 12% en aquest mes de confinament per la COVID-19, mentre que a la regió metropolitana de Barcelona la reducció mitjana ha estat del 17,5%, amb una ma-

jor intensificació a la ciutat de Barcelona (25%).

Durant la situació de confinament els serveis de recollida i tractament dels residus municipals que gestionen les fraccions ordinàries (orgànica, envasos, vidre, paper i cartró i rebuig) han continuat treballant, ja que són un servei essencial. És d’agrair l’esforç que han fet i continuen fent. Els ho agraeixo en nom de l’Agència de Residus de Catalunya. És una felicitació que faig extensiva als ens locals: municipis, mancomunitats, consells comarcals d’arreu del país que han mantingut els seus serveis de recollida selectiva i s’han coordinat amb les empreses de recollida.

També és merescut reconèixer l’esforç que estan fent els ciutadans per separar els residus en aquestes condicions tan excepcionals.

I el sector privat de gestió de residus, que ha continuat donant servei a les empreses i ha assegurat la correcta gestió dels residus sanitaris, l’increment dels quals ha estat d’un 350% respecte a un període normal.

Avui que és el Dia Mundial del Medi Ambient és un bon moment per decidir què podem fer per continuar ajudant a millorar el medi ambient. Com a ciutadans és cert que hi ha coses que són al nostre abast però amb la nostra actitud i la suma de voluntats col·lectives podem fer molta força i aconseguir els objectius que ens proposem. Siguem part el canvi que volem viure.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

9

SOSTENIBILITAT

Passa’t a la factura electrònica d’Aigües de Reus i estalviem en paper

CEDIDA

La implementació de la signatura electrònica suposa també un gran estalvi en paper

Els abonats que vulguin accedir-hi només cal que es donin d’alta a l’oficina virtual d’Aigües de Reus i d’aleshores ençà rebran la factura al seu mail Redacció

Aigües de Reus ofereix la possibilitat de consultar la factura en format electrònic i deixar-la de rebre en paper. La consulta i descàrrega del document, si cal, es pot fer mitjançant l’oficina virtual en el web www.aiguesdereus. cat Aquest petit gest personal té un important valor mediambiental, tenint en compte que cada factura que deixa d’emetre’s representa un estalvi aproximat de 0,18 euros (tant en paper com en repartiment).

La factura electrònica és un document tributari generat per mitjans informàtics i en format digital que, alhora que reemplaça el document físic, en conserva plenament el seu valor legal. Un cop dins de l’oficina virtual, la factura electrònica és idèntica a la que tothom rep a domicili, i garanteix la confidencialitat, fiabilitat i seguretat de totes les

dades que hi figuren. Els abonats d’Aigües de Reus que vulguin accedir a la factura electrònica i al seu historial de facturació, simplement han de donar-se d’alta a l’oficina virtual. Aquells que no ho facin, seguiran rebent l’habitual factura en paper als seus domicilis, comerços o empreses.

De fet, Aigües de Reus s’ha marcat com a objectiu que el percentatge de reusencs i reusenques que opten per la factura electrònica i renuncien al paper sigui més elevat, tenint en compte que Reus és una ciutat amb una important consciència ambiental, com ho demostra el fet que el consum d’aigua estigui en consonància amb els estàndards de consum responsable que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Signatura electrònica D’altra banda, Aigües de Reus

també té implementada la signatura electrònica en diferents formats, amb la idea de racionalitzar i simplificar el flux intern de documents que requereixen autorització oficial. A banda d’altres avantatges, la incorporació interna de la signatura electrònica representa un estalvi econòmic anual, tan sols en paper, d’uns 10.000 euros, segons un càlcul aproximat del Departament de Sistemes de l’empresa.

L’estalvi econòmic prové, principalment, de la disminució en les impressions i del paper utilitzat, en fer que els documents interns només estiguin disponibles en format digital, sense perdre la seva validesa legal.

Seguir impulsant aquesta mena d’iniciatives és important per a Aigües de Reus, ja que estan en consonància amb el marc legal, el respecte mediambiental i la transparència davant la ciuta-

Rebre la factura electrònica és un petit gest que té un important valor mediambiental

A l’oficina virtual es pot consultar l’històric de factures.

dania. De fet, la legislació catalana, espanyola i europea reclama cada cop més a les administracions que implementin mitjans d’interlocució telemàtica per a la prestació dels seus serveis. En aquest sentit, Aigües de Reus ja disposa d’oficina virtual des de l’any 2006 i ha anat implantant mesures per satisfer el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques mitjançant mitjans electrònics, reduint l’impacte ambiental que hi ha darrere de la impressió i enviament de documents en paper.

L’oficina virtual d’Aigües de Reus ha estat dissenyada de manera que, un cop es donen d’alta, passen a rebre la seva factura a la bústia de mail (el mateix dia de l’emissió) sense necessitat d’accedir enlloc per procedir a la descàrrega. És per això que, entre els avantatges que presenta el servei, els abonats que ja s’han donat d’alta en destaquen la gran comoditat que representa rebre la factura a la bústia de mail.

10

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

INICIATIVA

Reinventar les ciutats per a convertir-les en espais amigables i sostenibles

CEDIDA

Greenpeace ha llençat una nova campanya de conscienciació per a millorar els entorns urbans EFE/Redacció

Reinventar les ciutats. Aquesta és la nova campanya de conscienciació que ha llençat Greenpeace. Actualment, les àrees urbanes són l’hàbitat del 55% de la població mundial i, si es compleixen les previsions de futur fetes per nombrosos estudis, la xifra podria arribar al 68% de cara al 2050. Per això, l’organització ecologista proposa emprendre canvis que converteixin les ciutats en espais més sostenibles i més amigables per a la vida urbana.

L’entitat considera que la crisi sanitària per la COVID-19 ha posat les ciutats en el punt de mira.

«La pandèmia ha evidenciat que la forma com vivim a les ciutats ha de canviar», assenyala la responsable de la campanya #ReinventarLaCiudad de Greenpeace Espanya, Alba García Rodríguez.

Actualment, les ciutats són responsables del 75% de les emissions globals de diòxid de carboni. De fet, l’aturada obligada pel confinament ha mostrat com en alguns dels principals pols de contaminació els nivells de partícules a l’aire han disminuït dràsticament.

Tenint en compte el que ens ha aportat el confinament en matèria de vida a les ciutats, Greenpeace ha llençat aquesta cam-

Per a l’ONG, la pandèmia del coronavirus ha evidenciat que la forma de vida a les ciutats ha de canviar.

Diversos estudis indiquen que el 68% de la població mundial viurà en ciutats el 2050 panya que vol fer que es «passi a l’acció» i es «concretin noves formes d’organització social que ens permetin afrontar les noves crisis que vindran, com la climàtica». #ReinventarLaCiudad proposa a més tres eixos sobre

els quals treballar: zones verdes i de vianants, reducció de residus i horts urbans.

Zones de vianants Una de les propostes que plantegen passa per reconfigurar els carrers, ampliant l’espai destinat per als vianants o convertint més quilòmetres de vies d’ús exclusiu per a vianants. Relacionat amb aquest aspecte, Greenpeace demana ampliar les zones verdes

existents als barris i crear-ne de noves basant-se en els criteris d’urbanisme sostenible. Així mateix, indiquen que cal fomentar el comerç de proximitat i el consum sostenible basat la reutilització Reducció de residus L’organització ecologista proposa també incentivar el reciclatge de la matèria orgànica i evitar així que arribi als abocadors o

establir polítiques de pagament per generació de residus, perquè «qui més en generi, més pagui».

Horts urbans Pel que fa a l’alimentació, Greenpeace considera que les llars, veïnats i barris haurien de ser capaços de produir certs aliments a través d’horts urbans comunitaris. Per això, consideren clau impulsar l’agricultura urbana i periurbana, local i sostenible.

TRIBUNA

A la Canonja celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient GLÒRIA VIRGILI Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Canonja

La Natura. No podem viure sense ella, però ella sí que pot viure sense nosaltres. Això ha quedat palès aquests dies de confinament que hem viscut a causa d’aquest maleït coronavirus. Mentre la nostra una única sortida era la dels balcons i finestres, la natura ha seguit el seu camí, més que mai l’aire era més net, el silenci dels vehicles deixava escoltar el cant dels ocells com no s’havia escoltat mai i les herbes i plantes creixien en qualsevol racó dels nostres carrers. Aquesta demostració de poder de la natura, ens ha de fer reflexionar. Tenim

prou cura de la natura? Està clar que haurem d’aprendre a conviure més amb ella i a respectar-la, perquè és la nostra millor aliada si volem un món millor.

El respecte i la cura del medi ambient han de ser inculcats des de la infantesa, és per això que l’Ajuntament de la Canonja, aposta per la seva Escola verda, i també durant tot l’any promou activitats relacionades amb l’àrea del medi ambient, com són la plantada d’arbres a les zones naturals del poble (Mur verd i riera de la Boella), diferents tipus de tallers a l’escola, a l’institut, al parc de Nadal, al casal, col· laboració amb entitats ecològiques, i dins de la setmana de la natura s’ha creat l’Ecoverd.

L’Ecoverd té una durada aproximada d’una setmana on es proposen diferents activitats tant per a nens com per a adults, amb la col·laboració d’entitats del poble, amb l’únic objectiu d’acostar i fer veure la necessitat de preservar el medi ambient. Malauradament

Tenim prou cura de la natura? Està clar que haurem d’aprendre a conviure més amb ella i a respectar-la, perquè és la nostra millor aliada si volem un món millor aquest any s’haurà de suspendre per la situació actual, però no hem volgut deixar de celebrar aquesta data i és per això que avui 5 de juny la Canonja celebrarà el Dia Mundial del Medi Ambient amb l’arribada del superheroi del reciclatge. En Triple R farà una cercavila per tot al poble, acompanyat pel Mico de la Canonja i els seus seguidors, saludant a tots els infants i repartint diferents regals juntament amb un conte fet per l’àrea de comunicació de l’Ajuntament, que es diu «la festa de les 3 R», un conte senzill i entenedor on es parla de la necessitat de reduir, reutilitzar i reciclar.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

11

LEGISLACIÓ

Ser un estat neutre d’emissions, l’objectiu de la llei de canvi climàtic L’executiu central ha aprovat l’avantprojecte de llei que marca el full de ruta a seguir fins al 2050 ACN

Anna Ferran

Ser un estat neutre d’emissions de cara al 2050. Aquest és el principal objectiu que es proposa l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic, que va aprovar el Consell de Ministres del passat 19 de maig. Si bé el text ha de passar per tramitació parlamentària, cosa que suposarà canvis en el seu redactat, la norma proposada pel govern inclou diverses fites intermèdies que serviran per establir el camí cap a la neutralitat de les emissions marcada d’aquí 30 anys. «És un moment crucial per al nostre present i futur», assegurava la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la presentació del text. I afegia: «No podem tornar al model anterior».

Per aconseguir ser un estat neutre d’emissions, l’avantprojecte de llei determina que s’hauran de reduir les emissions de diòxid de carboni un 20% d’aquí al 2030, en comparació amb els índexs que hi havia l’any 1990, marcat com a punt de referència

Per al 2030 es preveu que el 70% de la producció energètica espanyola sigui renovable.

en la majoria d’acords internacionals sobre aquest tema. Aquesta reducció de CO2 passarà per dos pilars: la generació d’electricitat i la mobilitat.

Pel que fa a la generació d’electricitat, el text marca dues fites a complir i diverses accions a dur a terme per a assolir-les.

Així doncs, el govern pretén que en finalitzar la dècada, com a mínim el 35% del consum final de l’energia haurà de ser d’origen renovable i en el cas del sistema elèctric, la presència renovable el 2030 haurà de ser almenys del 70%. Aquest serà el pas previ per a aconseguir que el conjunt del

sistema elèctric espanyol sigui 100% renovable el 2050.

Les actuacions que s’inclouen en l’avantprojecte de llei per a complir amb aquests objectius passen per a establir un marc retributiu que a llarg termini suposi un preu fix de l’energia, cosa que oferirà estabilitat al sector i

uns preus més baixos al sector.

D’altra banda, el text crea la figura del titular d’emmagatzematge com a subjecte del sistema elèctric per afavorir la implantació i desenvolupament d’aquestes tecnologies. Afavoreix la hibridació, és a dir, que s’incorporin diverses tecnologies de generació en una mateixa instal·lació (per exemple, incorporant panells solars en una planta eòlica).

A banda, s’impulsarà la rehabilitació d’edificis per a millorar la seva eficiència energètica, amb un fons d’ajudes. Amb aquesta i altres mesures es preveu un estalvi del 35% de l’energia.

Mobilitat sostenible L’altre gran pilar de l’avantprojecte de llei de canvi climàtic posa el focus en la mobilitat i el transport. En aquest aspecte, planteja que de cara al 2050 el parc de turismes hauria de ser lliure d’emissions de CO2. Si bé no es prohibeix la comercialització de cotxes contaminants, la idea és que en 20 anys els vehicles comercials lleugers emetin zero grams de diòxid de carboni per quilòmetre. Així mateix, introdueix l’obligatorietat de les zones de baixes emissions en municipis de més de 50.000 habitants de cara a 2023. També es vol fomentar l’ús de biocombustibles en avions, el ferrocarril com a transport d’origen i destinació cap als ports, entre altres.

Les fites que marca la nova llei Per al 2023 *Creació de zones de baixes emissions en municipis de més de 50.000 habitants.

Per a l’any 2025 *Edificis nous i edificis no residencials amb més de 20 places d’aparcament hauran de tenir una zona de càrrega per a vehicles elèctrics.

Per a l’any 2030 *Les emissions de CO2 s’hau· ran de reduir un 20% . *El 70% del sistema elèctric haurà de ser renovable. *El 35% del consum final de l’energia haurà de ser d’ori· gen renovable. *Les mesures d’eficiència energètica hauran de reduir en un 35% els consums.

Per a l’any 2040 *Els turismes i vehicles co· mercials hauran d’emetre zero grams de CO2/km.

Per a l’any 2050 *Ser un estat neutre en les emissions de CO2. *Parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO2.

12

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

EMPRESA COMPROMESA

Protecció d’aus i vegetació, el compromís d’Iberdrola amb la biodiversitat

CEDIDA

La companyia ha destinat més de 70 milions d’euros per a emprendre més de 1.500 accions en els darrers dos anys en favor de la biodiversitat Redacció

Iberdrola desenvolupa la seva activitat atenent la preservació d’ecosistemes sans, com a element clau per a un creixement sostenible. Per aquest motiu, tots els seus projectes comporten un exhaustiu pla mediambiental per a minimitzar l’afecció a la flora i fauna. En els dos últims anys, la companyia ha realitzat un total de 1.445 accions relacionades amb la protecció de la biodiversitat i, amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient, ha publicat el seu Informe de Biodiversitat 2018-2019. Així mateix, ha assumit el compromís d’assolir la zero pèrdua neta de biodiversitat el 2030.

Per a aconseguir-ho, el grup continuarà aplicant els millors estàndards de protecció basats en la jerarquia de mitigació. A la vegada, seguirà treballant de la mà de la comunitat científi-

ca, l’administració i ONGs en la implementació de metodologies de quantificació de l’impacte a la biodiversitat. A més, continuarà fomentant la preservació de la biodiversitat, col·laborant amb els grups d’interès en projectes de conservació.

Protegint les aus i la vegetació A Espanya, Iberdrola desenvolupa des de fa anys un programa d’adequació de les línies elèctriques per a prevenir electrocucions en les aus. Les millores dutes a terme consisteixen a forrar les diferents fases i connexions dels suports, augmentar la distància de seguretat, substituir les creuetes per altres especialment dissenyades per a protegir aus i instal·lar dispositius anti nidificació, entre altres mesures. A més, s’han realitzat més de 2.700 actuacions de manteniment i renovació de línies per a reduir tota

mena de risc en aquestes instal· lacions. A tot això, cal sumar-hi que Iberdrola continua amb el seu programa de Seguiment Ambiental de Fauna, amb la realització de censos d’avifauna en més de 100 parcs eòlics.

Entre les accions de protecció i gestió de la vegetació, Iberdrola ha destinat 40 milions d’euros en els dos últims anys, destinats a iniciatives com Flash, amb el qual es realitza una anàlisi exhaustiva de totes les línies elèctriques i del seu entorn, mitjançant un helicòpter amb càmera LIDAR (Laser Imaging Detection and Ranging). Només el 2019, es van revisar prop de 30.000 quilòmetres de línies, gairebé dues vegades la distància entre la Puerta del Sol i l’Antàrtida.

Entre les actuacions de biodiversitat en projectes de construcció destaca el pla de protecció mediambiental desenvolupat

Treballen per a la conservació de les aus en perill d’extinció.

S’han marcat com a objectiu per al 2030 assolir la zero pèrdua neta de biodiversitat a la planta solar fotovoltaica de Núñez de Balboa, a Extremadura. Durant l’execució, es va evitar l’afectació a espècies d’orquídies d’interès especial, es va excloure de la zona del projecte una àrea d’albirament d’esparver cendrós, i es van prendre mesures concretes per a respectar els períodes

SOSTENIBILITAT

El Consorci d’Aigües de Tarragona, compromès amb el medi ambient Continua renovant la flota de vehicles i instal·larà més parcs fotovoltaics Redacció

Una de les àrees estratègiques d’acció del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és el medi ambient. Per això aposten per mesures que ajudin a millorar-ne la sostenibilitat. D’una banda, el Consorci continua la renovació dels vehicles cap a una flota elèctrica. A hores d’ara ja hi ha

una onzena de vehicles elèctrics i tres híbrids endollables. La resta de la flota s’anirà renovant fins a l’any 2021, quan es preveu que tota la flota de vehicles sigui amb motor elèctric 100%, tret d’alguns que per les seves prestacions hagin de ser amb motor híbrid. Per poder garantir un bon funcionament de la flota, el

CAT ha instal·lat un total de 36 carregadors elèctrics arreu de la demarcació i té previst instal·lar-ne 6 més durant aquest any.

La instal·lació de 26 d’aquests carregadors ha estat parcialment finançada amb el Programa de Incentivos a la Movilidad Eficiente y Sostenible, MOVES, una ajuda del Ministeri per la

d’aparellament de l’avitarda i els nius d’abellerol i mussol banyut.

Focus en les aus en perill Iberdrola, a través de la seva Fundació, destina també recursos a iniciatives que posen el focus en la conservació de les aus en perill d’extinció, en investigacions que incideixen sobre l’afectació del canvi climàtica en certes espècies i en programes per a la recuperació d’hàbitats.

Des de 2011, la Fundació Iberdrola España desenvolupa

el Programa Migra amb SEO/ BirdLife, per a estudiar els moviments migratoris de les aus a Espanya. A través del marcatge amb dispositius GPS en alguns exemplars, es descriuen els moviments de cada espècie. Amb les dades, s’estan investigant els patrons migratoris i la seva relació amb el canvi climàtic. En un futur es publicarà un atles de la migració de l’avifauna.

La fundació també ha col· laborat en un estudi de SEO/ BirdLife i el CSIC sobre els efectes de les onades de calor en les aus rapinyaires, on s’ha demostrat que aquests fenòmens alteren la resposta immunològica de les espècies amenaçades, afectant principalment l’àguila imperial.

Així mateix, ha desenvolupat un programa amb la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos que ha permès l’alliberament de 12 exemplars als Picos de Europa.

Rehabilitació d’hàbitats A banda, la Fundació Iberdrola ha posat en marxa un programa pioner de reforestació d’entorns naturals. Bosque Iberdrola-Defensa té com a objectiu reforestar camps de maniobres i tir de l’Exèrcit. En total es plantaran arbres i arbustos en prop de 300 hectàrees a Albacete, Ciudad Real, Cadis, Salamanca i València, amb les quals s’aconseguirà absorbir 10.000 tones de CO2.

CEDIDA

Transició Ecològica i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

D’altra banda, el CAT i dins del Pla Estratègic 2018-2021, construirà tres dipòsits de regulació al Vendrell, Cunit i Vila-seca per tenir més autonomia i capacitat d’abastament.

Aquests dipòsits tindran instal· lats a les seves cobertes plantes fotovoltaiques. Per últim, està elaborant un plec de licitació de subministrament d’energia verda pel període 2022-2026 mitjançant la fórmula de PPA (Purchase Price Agreement), per a potenciar la compra d’energia verda amb la voluntat d’arribar al 100%.

El 100% de la flota de vehicles de CAT serà elèctrica el 2021.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

13

CONSCIENCIACIÓ

Quinze propostes per a preservar la biodiversitat animal i vegetal a Espanya

PTCD - joan capdevila

WWF demana al govern accions precises per a conservar hàbitats i evitar la pèrdua d’espècies Anna Ferran

«Espanya és un dels països amb més biodiversitat de tota Europa i és també el país més vulnerable de tot el continent», asseguren des de WWF España. L’entitat conservacionista alerta que la biodiversitat a l’estat no és aliena al declivi que s’està produint a escala global. De fet, segons dades del darrer Estat de la Natura a Europa, el 100% dels peixos, el 71% dels amfibis i el 68% dels invertebrats de l’estat es troben en un estat de conservació desfavorable. Per evitar que aquest i altres índexs empitjorin, WWF ha presentat un paquet de quinze mesures per a conservar aquesta

biodiversitat.

Les quinze mesures que ha plantejat l’ONG al govern, i que s’inclouen dins del seu darrer informe La biodiversitat, en estat d’emergència, s’agrupen en tres eixos: frenar la desaparició dels hàbitats naturals, frenar i revertir la pèrdua d’espècies i reduir a la meitat la petjada ecològica de la producció i el consum així com els gasos d’efecte hivernacle.

Preservar hàbitats Per a assegurar els espais naturals espanyols, WWF demana que s’impulsin plans de gestió de la Xarxa Natura 2000, amb objectius concrets i mesures

Una de les peticions que fa l’entitat ecologista és l’ampliació de la xarxa de parcs nacionals del conjunt de l’estat.

vinculants que han d’estar coordinats amb els plans hidrològics i comptar amb finançament.

Paral·lelament, demanen ampliar la xarxa de parcs nacionals i actualitzar l’Estratègia Nacional de Zones Humides, amb la incorporació de recursos que permetin apostar per solucions basades en la natura per a gestionar l’aigua. Així mateix, també proposen ampliar la xarxa de Reserves Marines d’Interès Pes-

quer. Totes aquestes actuacions s’emmarcarien dins d’un Pla Nacional de Restauració Ecològica, que hauria de tenir com a objectiu la restauració del 15% de la superfície espanyola per al 2030.

Frenar la pèrdua d’espècies Per a garantir el futur de la flora i la fauna, WWF insta a treballar per a recuperar les poblacions d’espècies amenaçades a la vegada que cal aprovar un pla d’ac-

ció contra les espècies exòtiques invasores. L’entitat posa el focus en les infraestructures que multipliquen els perills per aquestes espècies. Demanen una modificació del Reial Decret 1432/2008 per a frenar la mortalitat d’aus a la xarxa elèctrica i la identificació dels punts negres per a la fauna a la xarxa de carreteres de l’estat.

A més, proposen establir criteris estrictes per a la ubicació de les energies renovables, per a garan-

tir que no impacten en la natura.

Reduir la petjada ecològica Per últim, volen que es treballi per a reduir la petjada ecològica amb mesures com la nova llei de canvi climàtic o una Política Agrària Comuna que prioritzi els projectes verds. La gestió de l’aigua subterrània o la petjada que les empreses espanyoles generen en altres països són altres de les propostes incloses.

14

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

EMPRESA COMPROMESA

Fer de la sostenibilitat la pedra angular del present i el futur, l’aposta de Dow

CEDIDA

0 esdeveniments imprevis· tos relacionats amb proces· sos o la seguretat personal.

La companyia ha alineat les seves metes per al 2025 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU Anna Ferran

Adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per a l’ONU com a propis i incorporar-los en tots els processos i decisions de la companyia. Aquesta és l’aposta de Dow. La sostenibilitat forma part de l’ADN de la companyia química, tant en la seva forma de treballar com en les solucions que creen. Per a passar del concepte a la realitat, l’empresa ha establert tota una sèrie d’objectius a complir per al 2025, cinc anys abans de la data límit marcada per l’ONU pel compliment dels ODS. La innovació, el lideratge i la relació amb la comunitat són la base d’aquests objectius per al 2025. «Pensem en el futur i volem continuar innovant amb productes i solucions que ajudin tant a reduir la petjada de carboni com a contribuir a una societat que millori la seva qualitat de

vida sense comprometre els recursos necessaris per a les futures generacions», expliquen des de la química nord-americana.

L’aposta per la innovació és, de fet, la resposta de Dow als reptes als quals la humanitat s’enfronta en un futur pròxim, on es calcula que caldrà un 50% més d’aliments, un 45% més d’energia i

La innovació, el lideratge, i la relació amb la natura i la comunitat marquen els objectius de Dow un 30% més d’aigua. Per això, posen el focus en trobar solucions per a àmbits com l’alimentació, l’energia i el canvi climàtic, l’accés a l’aigua potable i la salut i la seguretat.

Aquest compromís per a cercar solucions per als reptes de futur i fer-ho tenint com a punt

10 col·laboracions blueprint amb agents socials i tecnolò· gics de gran impacte.

de referència els ODS els ha col· locat en una posició de lideratge en matèria de sostenibilitat que se suma al lideratge que la companyia ja tenia en l’àmbit operacional, gràcies a les polítiques de seguretat, protecció del medi ambient i eficiència en l’ús de recursos.

Les persones, al centre «Imaginem un futur on cada material que desenvolupem sigui sostenible per a les persones i el planeta», afirmen. És per això que fomenten els projectes i solucions basats en els principis de l’economia circular, que passa del model econòmic fabricarutilitzar-llençar a un model que redissenya, reutilitza i recicla per a mantenir el valor dels materials el màxim temps.

El plantejament sostenible de Dow necessita un element clau per a fer-lo possible: les perso-

Els indicadors que marquen l’assoliment dels objectius de Dow

6 vegades més impacte posi· tiu net en les mesures de de· senvolupament sostenible.

100% de suport als grups d’interès de la cadena de va· lor en l’ús segur de la tecno· logia de productes químics.

Dos participants de la iniciativa Clean Riu Francolí up.

nes. L’empresa, que ha rebut nombrosos guardons en matèria de qualitat laboral, posa els seus treballadors en el centre d’aquesta estratègia, ja que seran ells els que apliquen dia a dia la seva passió i coneixements per a desenvolupar el benestar de les persones i el medi ambient.

L’empresa, però, no es queda aquí i involucra també als seus clients i a les comunitats on està

establerta per aconseguir el màxim impacte.

A banda d’aportar una contribució essencial en la lluita comuna per a la sostenibilitat del planeta, la consecució d’aquests objectius permetrà que Dow continuï reduint la seva petjada de carboni, a la vegada que desenvolupa tecnologies que ofereix cada cop més valor als clients i al conjunt de la societat.

20% de reducció de residus i consum d’aigua.

400MW d’energia utilitzada procedent de fonts renova· bles.

88 milions d’euros invertits en projectes per a millorar el medi ambient.

1.000 milions de persones impactades positivament per Dow al món.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

15

TRIBUNA

Esdevenir referent en la sensibilització ambiental en la gestió dels residus municipals

La Mancomunitat d’Incineració Dels Residus Sòlids Urbans està treballant per continuar donant servei després de 31 anys de vida, des de la seva constitució l’any 1989 pels municipis i que, a hores d’ara, són Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca. Són nombrosos i diversos els canvis que des d’aquell moment s’han gestionat, tots orientats a l’objectiu de donar servei dins

del màxim respecte al nostre entorn en la gestió de la fracció resta dels residus sòlids urbans. La voluntat de la Mancomunitat sempre ha estat donar servei més enllà dels seus propietaris, tant al Camp de Tarragona com, tant de bo, en l’àmbit de la regió Catalunya Sud. Ara és temps d’actualitzar les instal·lacions de la planta de valorització energètica. La Mancomunitat va aprovar definitivament el Pla Estratègic 2018-2024 el 20 de març de 2019; amb els objectius de donar compliment als nous reptes que els canvis normatius, cada cop més exigents, ens apunten. Les actuacions de la Mancomunitat formen part de la planificació que l’Agència de Residus de Catalunya preveu dins del pla d’infraestructures de Catalunya.

Tots aquests aspectes esmentats són important però no es pot perdre de vista que la primera premissa, i fonamental, és la prevenció. És

LEGISLACIÓ CEDIDA

Llum verda a la llei de protecció de les oliveres monumentals El text prohibeix deteriorar-les i comercialitzar-les ACN

El Parlament ha donat llum verda a la proposició de llei de protecció de les oliveres monumentals. La iniciativa regula i protegeix les oliveres i oliverars identificats com a monumentals i estableix mecanismes de conservació i protecció del paisatge i l’activitat agrícola. El text, que ha arribat al ple amb 41 esmenes vives, no ha aconseguit arrencar la unanimitat de tots els grups. Comuns i CUP s’hi han abstingut perquè la troben «insuficient», mentre que la resta de grups considera que és un primer pas per a la preservació arbòria. El conseller de Territori,

Damià Calvet, s’ha compromès perquè el reglament de la llei es tramiti amb rapidesa i que les partides pressupostàries per a desplegar la norma es facin efectives.

El text prohibeix deteriorar, arrencar, trasplantar i comercialitzar les oliveres i els oliverars monumentals, més enllà de la transacció per la venda de terrenys que en continguin exemplars, que hauran de romandre al mateix lloc; crea una comissió tècnica per protegir-los i un catàleg per identificar-los, i estableix accions de promoció de les oliveres i els productes que en deriven, ajuts i finançament

FORMACIÓ

T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura El període de preinscripció als seus cicles està obert Redacció

Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món del paisatgisme, el medi rural, la jardineria, l’educació i control ambiental o la prevenció de riscos? Del 2 al 8 de juny i del 10 al 17 de juny, l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus té obertes les preinscripcions per als cicles formatius de grau mitjà i superior, respectivament.

El centre ofereix els cicles en horari o de matí o de tarda, de manera que els alumnes que vulguin, poden compaginar estudis i treball. Impar-

teixen tres cicles superiors en format dual: el de Paisatgisme i medi rural, d’Educació i control ambiental i el nou cicle de Química i Salut ambiental. A més, ofereixen la possibilitat de fer un Erasmus+.

L’especialització no és l’únic tret diferenciador de l’Institut d’Horticultura. I és que aposten per la innovació amb diversos programes educatius a la vegada que fomenten la creativitat dels alumnes.

Un exemple és la participació en les competicions Skills, on han resultat guanyadors a nivell català i espanyol.

Una de les oliveres mil·lenàries d’Ulldecona.

per a la protecció i la gestió de les oliveres i els oliverars monumentals i un règim sancionador amb multes de fins a 48.000 euros.

Mesures més concretes La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’Associació de Cooperatives de l’Oli del Baix Ebre i Montsià i Unió de Pagesos han criticat que la llei no inclogui un «import suficient»

per a cada arbre, tal com demanaven. Malgrat això, valoren positivament que la normativa prevegi destinar recursos públics al manteniment d’aquests arbres i es tingui també en compte l’opinió dels seus propietaris. Les tres entitats, de fet, han celebrat que la majoria d’esmenes seves hagin estat recollides en el text final i s’hagi evitat posar «en perill la viabilitat econòmica de les explotacions».

ambientalment la més desitjable des de tots els punts de vista. La pròpia Directiva europea de 2008 estableix el que anomena la jerarquia de gestió dels residus, que és pur sentit comú.

Un camí important, si no el més important, per afavorir la prevenció és el consum responsable. Les nostres decisions individuals de consum, encara que sovint no hi pensem, són un element clau a l’hora de no generar o de generar residus. O inclús del tipus de residus que produïm. Per tant, es pot incloure el consum de proximitat per, a més

Les nostres decisions individuals de consum, encara que sovint no hi pensem, són un element clau a l’hora de no generar o de generar residus a més, minimitzar la petjada de carboni. Perquè no s’ha d’oblidar que, en tant que productors de residus, en som els responsables.

Per tant, en el Dia Mundial del Medi Ambient l’aportació que des de la Mancomunitat es pot fer és treballar per la comunicació i la sensibilització ambiental. Es busca ajudar a incrementar la nostra cultura ambiental i la responsabilitat social.

16

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

AGENDA

INICIATIVA SOLIDÀRIA

Les cites mediambientals que la crisi de la COVID ha obligat a suspendre

Passar-se a la factura electrònica, una acció ecològica que salva vides COMAIGUA donarà 1 euro a l’assaig clínic #JoEmCorono per cada nou usuari Redacció

2020 estava cridat a ser un «súper any» en matèria de ecologisme i clima amb diverses cimeres internacionals programades EFE

EFE

El 2020 anava a ser «el súper any» per al medi ambient, segons la directora del PNUMA, Inger Andersen. A la Cimera del Clima de Glasgow s’anava a parlar d’ambició climàtica en entrar en vigor l’Acord de París, a les cimeres de Marsella i la Xina, de biodiversitat i a Lisboa de l’oceà.

No obstant això, la pandèmia del coronavirus ha provocat l’ajornament de la celebració d’aquestes i altres cites.

La setmana passada, el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el govern del Regne Unit anunciaven que la cimera de Glasgow se celebraria de l’1 al 12 de novembre de 2021, és a dir, un any després de la data inicialment prevista davant la crisi sanitària per la COVID-19. Així ho va decidir la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic juntament amb les autoritats britàniques.

Diferents personalitats coincideixen que aquest retard ha de suposar una oportunitat per a enfortir l’«ambició climàtica» en els programes de contribucions nacionals determinades per a reduir les emissions i evitar que la temperatura del planeta segueixi en augment. En aquesta línia, la vicepresidenta espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha manifestat que «2020 és un any molt important» per a la revisió de les mesures adoptades en matèria de clima en els diferents països, cosa que permetria incrementar i actualitzar a l’alça els compromisos de cara a la cimera de Glasgow.

Imatge d’arxiu de la inauguració de la COP25, a Madrid.

Així mateix, el congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa té nova data: del 7 al 15 de gener de 2021.

Inicialment, aquesta cita s’havia de celebrar aquest juny. En el marc d’aquest congrés, es durà a terme la reunió mundial de Biodiversitat, segons va anunciar fa unes setmanes el president francès Emmanuel Macron. La reunió s’emmarca dins de la iniciativa contra el canvi climàtic One Planet Summit que el mandatari francès va llançar el desembre de 2017 coincidint amb el segon aniversari de l’Acord de París.

Així mateix, la Conferència de Nacions Unides sobre l’Oceà que havia de celebrar-se a Lisboa del 2 al 6 de juny ha estat ajornada fins a nova data quan les condicions ho permetin. Al seu lloc, el Fòrum Econòmic Mundial i Friends of Ocean Action han organitzat els Diàlegs virtuals que

s’han celebrat aquesta setmana.

Una altra gran cimera, la Conferència de l’ONU sobre Biodiversitat, que estava prevista entre el 15 i el 28 d’octubre a Kunming (la Xina), també ha estat posposada. Des de la secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) s’ha anunciat que la reunió ha estat ajornada, però no s’ha donat encara noves dates.

Està pendent a més la celebració d’una cimera sobre biodiversitat que s’havia anunciat que es realitzaria durant les sessions de l’Assemblea General de Nacions Unides a Nova York al setembre.

Totes aquestes convocatòries pretenien augmentar la protecció de la naturalesa, però la inesperada arribada de la pandèmia, pel que sembla, produïda per un fenòmen vinculat a la manca de la diversitat com és la zoonosi, ha provocat l’ajornament de totes les reunions.

COMAIGUA, companyia gestora del cicle integral de l’aigua al Baix Camp, ha llançat una nova campanya a través de la qual donarà un euro a l’assaig clínic #JoEmCorono per cada usuari que es passi a la factura digital.

D’aquesta manera, la companyia contribueix a la lluita contra el coronavirus i mostra el seu compromís amb la investigació, alhora que fomenta la conscienciació ambiental.

A Catalunya, hi ha aproximadament un milió de persones que encara reben la factura de l’aigua en paper. Amb el missatge «La teva factura pot lluitar contra la COVID-19», la companyia anima als seus usuaris a fer el pas definitiu a la correspondència digital –sense cap cost per a aquests– i COMAIGUA farà el donatiu corresponent a l’assaig clínic encapçalat per l’equip de metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida, IrsiCaixa i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

A més de contribuir a la lluita contra el coronavirus, aques-

CEDIDA

A Catalunya hi ha gairebé 1 milió de factures en paper

Ara, per cada persona que es passi de factura en paper a factura digital donarem 1 € a l’assaig clínic

#JoEmCorono Una iniciativa creadaCOMAIGUA. per ajudar Cartell de la iniciativa que impuksa

a tractar els infectats de coronavirus i prevenir elfacturadigital.com, contagi. com a objectiu

des d’on es ta campanya té conscienciar sobre el malbara- pot omplir un senzill formulari. tament de paper i la generació Amb la factura digital, l’usuari Passa’t a la factura podrà rebre les factures i la seva de residus, la qual cosa tédigital un a holafacturadigital.com i uneix-te al moviment. correspondència al seu correu impacte directe en la sostenibilitat del planeta. Així es vol pro- electrònic. D’aquesta manera, moure la col·laboració ciutada- a més, la comunicació és més na amb una iniciativa a la qual efectiva i immediata. L’any pasja s’han sumat milers d’usuaris sat COMAIGUA, va aconseguir 1.000 altes a la factura digital, fet domèstics i empreses.

Per tal de facilitar el tràmit que va representar la donació de als seus usuaris, COMAIGUA 1.000 € al Programa de Pobresa ha redissenyat el lloc web hola- Energètica de la Creu Roja.

ACTUALITAT

La Generalitat destina un milió d’euros en ajuts per recuperar sòl contaminat L’Agència de Residus ha obert la convocatòria Redacció

L’Agència de Residus de Catalunya ha obert una convocatòria, per valor d’un milió d’euros, per ajuts per a recuperar sòls contaminats. Les subvencions estan destinades a les administracions públiques per a la investigació

i recuperació de sòls de la seva propietat que es veuen afectats per indicis de contaminacions puntuals o per abocaments de residus industrials per causant desconegut. Aquest milió d’euros es distribueix en dues línies d’actuació. Una, de 800.000

euros, destinada a sòls contaminats, i l’altra, de 200.000 euros, per a la recuperació d’espais amb abocaments incontrolats de residus industrials.

Aquesta convocatòria permet incentivar la recuperació de l’economia i l’activitat de les empreses del sector, atès el context post pandèmia. El finançament de la convocatòria prové del cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials; un impost ecològic que incentiva un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsa mesures de minimització i de valorització material dels residus.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

17

EMPRESA COMPROMESA

Aigua neta per protegir la natura i la salut de les persones

CEDIDA

Ematsa treballa per a preservar el medi ambient, reduir la petjada de la seva activitat i promoure el desenvolupament sostenible Redacció

Enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient porta com a lema «L’hora de la natura» i ens convida a passar a l’acció per preservar i tenir cura del nostre entorn. L’alerta sanitària provocada per la COVID-19 ha aturat l’activitat a nivell global i ens ha fet conscients de la fragilitat de la vida. Protegir la natura és també protegir la salut de les persones i a Ematsa, des de fa temps, treballen per preservar el medi ambient i reduir la petjada de la seva activitat i promoure un desenvolupament sostenible.

Ematsa planifica la seva activitat alineant-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides.

Es tracta de 17 objectius encaminats a reduir la pobresa, lluitar contra el canvi climàtic, promoure la igualtat i l’accés a l’educació, entre d’altres. L’objectiu 6 se

centra en l’Aigua Neta i el Sanejament, en l’ús adequat d’aquest recurs i el seu correcte tractament per garantir la salut i la seguretat alimentària. En aquest sentit, Ematsa s’encarrega dels processos de depuració i tractament de les aigües residuals a través de les EDAR, les estacions depuradores d’aigua residual. Es tracta de processos on s’elimina la càrrega contaminant de l’aigua utilitzada per retornar-la al medi natural amb els mínims riscos ambientals o destinar-la a altres usos secundaris.

L’aigua és un recurs escàs que a Ematsa gestionen per tal que arribi a les llars de tota la ciutadania en un cicle urbà que en garanteix el subministrament i el correcte tractament posterior. La depuració es realitza en diversos passos on es van extraient els diversos residus que arriben a través de la xarxa de clavegueram,

és a dir, hi arriba tot el que llencem per les aigüeres, les tasses del vàter, els embornals i altres punts de desguàs de la xarxa.

El responsable de depuració i sanejament d’Ematsa, Ivan Fraga, explica que a les estacions de depuració arriben una gran quantitat de residus impropis, que hi fan cap pel mal ús de la xarxa, ja que sovint s’hi aboquen deixalles com si fos una paperera. A Tarragona, durant l’any 2019 van arribar a les EDAR 192,42 tones de residus, sobretot tovalloletes, que afecten de manera negativa en els processos.

Tal com explica el responsable d’Ematsa, «són residus que provoquen obstruccions en els col·lectors amb les conseqüents avaries i rebaixa de la vida útils dels equips». I afegeix «la retirada, neteja, reparació d’equips i millores per reduir-ne l’impacte han suposat una despesa de prop

Ematsa garanteix que l’aigua que arriba a les llars tarragonines sigui segura i de qualitat.

L’activitat diària d’Ematsa permet el compliment del sisè dels objectius marcats per l’ONU de 350.000 euros en el darrer any». Però, a més de l’impacte en els processos de depuració, aquests residus, especialment les tovalloletes causen un greu im-

Els residus impropis que arriben a la depuradora generen avaries i impacten en el medi pacte ecològic, ja que, com que no són biodegradables, s’acumulen als abocadors i una part acaba al medi natural, afectant la biodiversitat.

Per això en el Dia Mundial del Medi Ambient, des d’Ematsa fen una crida a tenir cura de l’aigua i del medi ambient. És important no llençar per la tassa del vàter o aigüeres medicaments, olis, pintura, dissolvents, fertilitzants, burilles o d’altres residus sòlids com tovalloletes, bastonets de les orelles, etc. Perquè ara és l’hora de la natura.

18

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT INNOVACIÓ

Anna Ferran

EL MOMENT OPORTÚ PER A SER CIRCULARS

perquè conté carboni i amb el carboni es fabriquen nombrosos materials plàstics.

El model econòmic i productiu imperant Partint d’aquest concepte, la companyia des de l’inici de la primera revolució inha dut a terme nombroses investigacions dustrial ha aportat un creixement sense per a trobar un catalitzador que permeprecedents però també ha estat el printi transformar el residu en una matèria cipal causant d’un dels majors reptes als primera útil. I, afortunadament, aquestes quals s’enfronta la humanitat: la conhan estat profitoses. Actualment, Cotaminació i la generació desmesurada vestro produeix foams per a matalassos de residus. L’economia lineal basada en Covestro s’ha proposat ser totalment circular i treballa en i mobiliari, materials per a paviments fabricar, utilitzar i llençar ha de substituir-se per un nou paradigma. I aquest és projectes que inclouen l’ús de CO2 o l’energia renovable esportius i filaments per a roba esportiva que contenen un 20% de CO2. Si bé l’economia circular. La circularitat implica que es fabrica un CEDIDA encara ho estan fent a una escala producte, s’utilitza, modesta, el repte es recicla i a partir que tenen al davant d’ell es genera un és fer-ho a escala nou producte que industrial. Aquesta, tornarà a ser utilitperò, no és l’única zar. Es tracta, per matèria primera tant, de tancar un alternativa que uticercle i prolongar al litzen, ja que estan màxim la vida dels incorporant la biobéns i dels materimassa per a fabricar als. resines plàstiques.

Lluny de ser un L’ús de CO2 és concepte teòric, una de les formes cada cop són més mitjançant la qual les empreses que es pot tancar el estan fent el pas i cercle productiu. s’estan movent cap Però no és l’única. aquesta nova filosoEl CEO de l’emfia econòmica que, presa explica que de fet, replica els estan treballant per patrons que s’estaa desenvolupar el bleixen a la natura, reciclatge químic, on es revaloritzen que permet que els els residus per a plàstics tornin a la mantenir viu el cicle seva forma original de vida. Ara bé, una A partir del diòxid de carboni han fabricat foams per a mobiliari, filaments per a teixits o paviments esportius. de monòmers per a empresa dedicada tornar a ser convera la producció de materials plàstics pot esdevenir líder en material no ha de ser «un problema sinó fa que calgui replantejar molts planteja- tits en polímers. l’adopció d’una estratègia circular? Mal- part de la solució». En aquest sentit re- ments que fins ara teníem com a vàlids. grat que pugui semblar el contrari, la res- cordava que els materials plàstics poden Per a Covestro, aquest panorama els duu Energia, renovable i eficient posta és afirmativa. I és que Covestro ha oferir solucions altament efectives per a a accelerar la seva estratègia cap a la cir- Però de res serveix tenir una producció adoptat plenament aquest model econò- fer front a alguns dels reptes que té la hu- cularitat total. Per a fer-ho, es basen en circular si l’energia que cal per a aconmic i ha creat una estratègia per a conver- manitat pel davant com la vida a les ciu- quatre grans eixos: matèries primeres al- seguir-ho no és sostenible. Per aquest tir progressivament tota la seva activitat i tats, la mobilitat o l’expansió de les ener- ternatives, innovació en reciclatge, ener- motiu, un dels pilars de l’estratègia de producció cap aquest nou plantejament. gies renovables. Així doncs, els aïllants gies renovables i projectes col·laboratius. Covestro és l’ús d’energies renovables.

Les plantes que tenen a Alemanya reLa setmana passada el CEO de la com- per a edificacions els fan més eficients; panyia química alemanya, Markus Stei- els components plàstics per a vehicles els El CO2, de residu a matèria amb valor bran a partir de 2025 una part important lemann mantenia una trobada online fan més lleugers i per tant permeten re- En la recerca per a trobar matèries prime- d’energia renovable provinent d’un part amb periodistes d’arreu del món expli- duir el consum de combustible o d’elec- res alternatives al petroli, Covestro ha fet eòlic al Mar del Nord que està construint cava l’estratègia i valors adoptats per Co- tricitat; i bona part dels components que una aposta innovadora i revolucionària: el proveïdor d’energia danès Ørsted. Al vestro en aquesta matèria. En ella, Steile- conformen els aerogeneradors estan fets utilitzar el diòxid de carboni, el gas que es seu site de la Canonja, tenen prevista la desprèn de qualsevol procés de combus- construcció d’una nova planta de clor, mann afirmava que «els plàstics són un amb materials plàstics.

L’emergència climàtica que estem tió i que és el causant de l’escalfament clau per a la fabricació del plàstic MDI, material molt valuós com per a ser llençat. Ha de ser recuperat i reutilitzat tant patint juntament amb la crisi que està global, com a matèria primera. Markus que serà única al món i els permetrà recom sigui possible». I afegia que aquest comportant la pandèmia del coronavirus Steilemann detalla que el CO2 és valuós duir en un 25% el consum energètic.

EMPRESA DESTACADA

Valls Química, ciència per a donar una nova vida als dissolvents Oficinas Tel. + 34 39 439 40 22 Planta Valls (Tarragona) Tel. + 977 60 68 00

REGENERACIÓN DE DISOLVENTES Y PURIFICACIÓN DE PRODUCTOS QUÍMICOS

www.vallsquimica.com

Reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Aquests són els pilars de la sostenibilitat i també de Valls Química. Aquesta empresa vallenca, pertanyent a Séché Group, es dedica a la regeneració i reciclatge de dissolvents i la recuperació d’altres productes químics per a donar-los una nova vida des de 1982. Mitjançant la seva enginyeria i capacitat tècnica, regeneren els dissolvents residuals per a obtenir

nous dissolvents que tornen al mercat, de manera que ajuden a tancar el cercle per aquesta mena de productes.

Cal destacar que són una planta autoritzada per l’Agència de Residus de Catalunya per al reciclatge de dissolvents.

La qualitat i la seguretat en els processos i el producte final així com la cura i preservació del medi ambient els defineixen.

L’Estratègia d’Economia Circular preten reduir un 15% de residus pel 2030 Retallar un 15% la generació de residus per a 2030 respecte a 2010 i millorar un 10% l’eficiència de l’ús de l’aigua són objectius de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular que aprovada pel Govern per a impulsar un model que prolongui al màxim la vida dels productes i recursos. Espanya Circular 2030 és un dels elements clau del Marc d’Economia Circular i forma part dels projectes del Govern per a reactivar la recuperació econòmica després de la crisi sanitària de la COVID-19 enfront de l’actual sistema econòmic lineal basat en el model de fabricar, consumir i llençar.

Els objectius de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular estan en línia amb les prioritats del projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, que pretén garantir la neutralitat d’emissions a tot tardar en 2050 per a intentar evitar les pitjors conseqüències de l’escalfament global i necessiten la implicació dels agents econòmics i socials per al seu compliment.

L’estratègia preveu la reutilització de residus fins a arribar al 10% dels municipals generats i reduir la generació de deixalles d’aliments: 50% de disminució per càpita a nivell de llar i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir de 2020. Així mateix, vol disminuir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle del sector residus per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent i reduir un 30% el consum nacional de materials en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), prenent com a any de referència el 2010.

L’estratègia circular es materialitzarà amb successius plans d’acció triennals; el primer, pel període 2021-2023, serà presentat a finals d’any.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

05/06/2020 diarimés

19

ORGANISME COMPROMÈS

Afrontar l’emergència ecològica impulsant iniciatives des del món local

CEDIDA

La valorització de la biomassa contribueix a generar models sostenibles

La Diputació de Tarragona està avançant cap a models energètics sostenibles i socialment responsables Redacció

En temps en què el canvi climàtic ja no és només una hipòtesi, La Diputació de Tarragona treballa per transformar el territori, tot impulsant-lo cap a la transició energètica i ecològica. L’Agenda 2030 i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) són els marcs de referència dels programes i accions que es promouen des del món local de la demarcació.

La Diputació de Tarragona és la coordinadora territorial del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia, que és el corrent principal del moviment europeu que involucra les autoritats locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Així mateix, lidera la contribució que hi fan els ens locals a través del desplegament dels Plans d’Acció per a l’energia sostenible i el clima, els PAESCs, do-

cuments que permeten fixar estratègies, i sobretot accions que permetin assolir els objectius de sostenibilitat establerts: que els pobles i les ciutats redueixin les emissions de CO2 un 40% com a mínim, l’any 2030.

El PAESC inclou un total de 174 municipis del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Des de l’any 2017, s’han destinat 1,5 milions d’euros a la línia de suport d’aquest pla, on el 74% dels ajuts concedits als municipis s’ha basat en l’estalvi i l’eficiència energètica en equipaments municipals i en la millora ambiental de l’enllumenat públic; amb el focus de la implantació de les energies renovables.

En consonància amb el desplegament del PAESC, i seguint aquesta estratègia d’assoliment d’una economia baixa en carboni per la lluita contra el canvi climàtic va néixer la iniciativa

liderada per la Diputació de Tarragona de la Xarxa de calor de proximitat. Aquest projecte impulsa la instal·lació de calderes i xarxes de calor per produir energia tèrmica a partir de biomassa forestal, i en formen part nou municipis de la demarcació; està inserit en el marc d’un projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la UE. Aquest projecte forma part d’un gruix important d’iniciatives impulsades en el marc del foment de la gestió forestal sostenible. D’aquesta manera, es treballa des de fa temps donant suport tècnic i econòmic als municipis en diverses línies de suport als ajuntaments en l’àmbit de la prevenció d’incendis, de la gestió forestal sostenible, de l’ordenació forestal, en l’obertura i manteniment de franges de protecció d’incendis en urbanit-

Bona part de les ajudes als municipes en matèria d’energia, s’han destinar a millorar l’eficiència

Estan impulsant la producció d’energia a partir de biomassa.

zacions i nuclis de població o en la sensibilització de la població i en comunicació ambiental, entre d’altres.

La valorització de la biomassa forestal –aprofitant el recurs

energètic que surt de la gestió dels mateixos boscos- contribueix a generar models sostenibles que permeten, alhora, contribuir a l’impuls de l’economia circular.

Es generen beneficis socials, am-

bientals i econòmics, essent una oportunitat per generar ocupació als territoris rurals, protegir persones i béns davant els incendis a través de la utilització d’una energia renovable (la fusta quan crema se li assigna un balanç d’emissions zero o neutre associat a la captació de CO2 que fan els arbres quan respiren).

Tanmateix, aquestes iniciatives s’han de veure reforçades per d’altres de noves que han de donar, des de la Diputació de Tarragona, encara més sentit al Dia Mundial del Medi Ambient.

Per això cal explorar noves vies de col·laboració amb els municipis en la transició ecològica, així com és necessari donar un nou impuls a la millora de la gestió de residus, sense oblidar la riquesa dels espais naturals que tenim a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès, una biodiversitat que en aquesta etapa de confinament hem après a valorar encara amb més intensitat.

20

diarimés 05/06/2020

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT