Especial Medi Ambient '22

22/03/2022 diarimés

MEDI

A M BIENT

9

10

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Preservar un recurs invisible però molt valuós, el repte dels aqüífers El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, ha posat el focus enguany en les aigües subterrànies i els efectes que pateixen DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Anna Ferran

Són molts i cabdals els reptes mediambientals a què ens enfrontem. La contaminació, la pèrdua de la biodiversitat, la desertificació derivada de l’escalfament global, el desglaç dels casquets polars... Tots aquests reptes són clarament visibles als nostres ulls. Alguns d’ells, tristament, els tenim a tocar. I és que qui no ha vist una zona boscosa o un racó d’una platja bruta amb residus que els humans hem llençat, com si la natura fos un abocador? Lluitar contra tots aquests problemes és un dels desafiaments més grans que afronta la humanitat, i que ens converteixen en responsables únics del futur del planeta. Revertir la deriva mediambiental en la qual ens trobem ens està costant grans esforços. Generar un impacte negatiu en la natura resulta d’allò més fàcil, però redreçar la situació, després d’anys de maltractament als ecosistemes que ens envolten, no ho és pas. Ara bé, si ens costa treballar per a solucionar alguns d’aquestes qüestions, que són clarament visibles als nostres ulls, què passa amb els recursos naturals que no veiem, però sobre els quals també generem un fort impacte?

Aquesta mateixa pregunta se l’ha plantejat enguany l’ONU i per això ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, a les aigües subterrànies. El lema d’aquesta jornada dedicada a la conscienciació és «Aigües subterrànies: fem visible l’invisible»; una declaració d’intencions clara que recorda que també ens hem de preocupar de tot allò que afecta la natura, malgrat que a simple vista no es pugui observar. Per a poder preocupar-nos per aquest tipus d’aigua

Les aigües subterrànies alimenten rius, llacs i fonts.

Sense aquestes aigües, indrets com el Toll de l’Olla, a Farena (a l’esquerra) o la Font Major, a l’Espluga de Francolí (a sobre) estarien en perill.

Les aigües subterrànies mantenen la humitat del sòl, fet clau per als cultius i la vegetació invisible, però crucial, primer ens cal saber què és exactament, quines implicacions té en la nostra vida, quin impacte negatiu hi generem i, sobretot, quines acci-

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid que hi ha al món és aigua subterrània ons podem fer per a revertir-lo.

Un tresor sota els nostres peus Es pot afirmar que l’aigua subterrània és un veritable tresor

als nostres peus. Aquesta aigua dolça es troba emmagatzemada al subsol en forma d’aqüífers, és a dir, formacions geològiques de roques, arenes i graves que contenen grans quantitats d’aigua, provinents de les precipitacions, que s’han infiltrat fins a acumular-se i generar una mena de dipòsit natural. Les aigües subterrànies ajuden a mantenir la

humitat del sol, cosa que és crucial per als camps de cultiu però també per a la vegetació salvatge, i a la vegada alimenten rius, llacs i fonts.

UN Water, el departament de les Nacions Unides dedicat a la protecció i conservació de l’aigua, assegura que «gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid que hi ha al món és aigua subterrà-

nia i representa la base del subministrament d’aigua potable, dels sistemes de sanejament, de l’agricultura, la indústria i dels ecosistemes». I és que bona part de l’aigua que bevem i amb la qual es reguen les verdures que mengem prové d’aqüífers, després d’haver-se extret amb bombes i pous.

El territori, que ha patit grans èpoques de sequera, és un bon exemple d’indret on es va un gran aprofitament de les aigües subterrànies. Les empreses municipals d’aigües, com Ematsa o Aigües de Reus, gestionen diversos minats i aprofiten la seva aigua per a destinar-la a ús de boca, sempre que les anàlisis així ho permetin. Ara bé, en les zones més àrides del planeta, com els deserts, aquesta mena d’aigua

MEDI AMBIENT AJ. ESPLUGA DE FRANCOLÍ

L’alta dependència dels aqüífers els ha deixat en una situació de sobreexplotació L’agricultura intensiva, la urbanització i el creixement demogràfic tenen un impacte negatiu El 20% dels aqüífers de la UE té uns elevats nivells de contaminació a causa de l’agricultura És crucial que els únics productes amb els quals es tractin els sòls siguin innocus i biodegradables

és crucial, ja que és l’única font d’aigua potable a la qual poden tenir accés.

Sobreexplotació i contaminació L’alta dependència d’aquest recurs, com a principal font d’aigua dolça, ha derivat en una sobreexplotació dels aqüífers que

els deixa en una situació molt fràgil, cosa que, de retruc, té greus conseqüències en els ecosistemes humits, que cada cop ho són menys. Des d’UN Water, indiquen que es considera sobreexplotació quan s’extreu més aigua dels aqüífers que la que es recarrega amb la pluja o la neu,

cosa que pot arribar a suposar l’extinció del recurs. El problema és que al ser «invisible», desconeixem la quantitat d’aigua que hi ha reservada i, per tant, anem a cegues a l’hora de gestionar-la.

A aquest enorme repte, se n’hi suma un altre que ens persegueix en tots els àmbits: la conta-

minació. Cal tenir en compte que les aigües subterrànies es veuen afectades per contaminació geogènica, és a dir, d’origen natural, i per contaminació antròpica, és a dir, la derivada de l’activitat humana. Els principals contaminants geogènics són l’arsènic i el fluor i generen afectacions a milions de persones d’arreu del món. És per això que analitzar periòdicament l’aigua és vital per a poder identificar si està o no contaminada i evitar riscos per a la salut.

A la contaminació de l’aigua que es fa de manera natural i

sobre la qual no podem fer res, hi hem de sumar tota aquella contaminació que ve ocasionada per la mà de l’home. L’agricultura intensiva, la urbanització, el creixement demogràfic i el canvi climàtic tenen un impacte negatiu en les reserves dels aqüífers i en la qualitat de les seves aigües.

A Àfrica, per exemple, la qualitat de l’aigua està afectada per les insuficients, i en casos inexistents, infraestructures de sanejament, així com per les pràctiques agrícoles deficients. El resultat: uns elevadíssims nivells de contaminació microbiana i per nitrats.

Ara bé, no ens pensem que aquest és un problema que només afecta els països subdesenvolupats o en desenvolupament.

Al mal anomenat primer món, també tenim greus problemes de contaminació de les aigües subterrànies. A tota Europa i a Amèrica del Nord, els nitrats i els pesticides constitueixen una gran amenaça per a la qualitat d’aquestes aigües. De fet, és calcula que el 20% de les masses d’aigua subterrània de la Unió Europea incompleix la legislació comunitària en matèria de qualitat de l’aigua arran de la contaminació agrícola.

Què podem fer?

Davant d’aquestes xifres, i tenint com a horitzó unes previsions de creixement de la població del planeta a l’alça, es planteja una

22/03/2022 diarimés

11

pregunta: Què podem fer? Cal destacar que 53 de les 169 metes establertes en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible tenen relació, d’una manera o altra, amb aquest recurs, expliquen des d’UN Water.

La meta 2.4, relativa als sistemes de producció d’aliments sostenibles i pràctiques agrícoles resilients, la meta 6.6, vinculada a la protecció i restauració dels ecosistemes relacionats amb l’aigua, o la 15.1, sobre la conservació dels ecosistemes d’aigua dolça i els seus serveis, són només alguns exemples del que ja s’està fent per a preservar aquest recurs estratègic.

Amb tot, hem de tenir sempre present que tot allò que fem a la superfície repercuteix sota terra. Així doncs, és cabdal que els únics productes amb els quals tractem el sol siguin innocus i biodegradables. Així mateix, hem de fer un ús altament eficient de l’aigua, ja que com millor la utilitzem menys sobreexplotarem les reserves dels aqüífers. A tot això, cal sumar-hi una necessitat clara de continuar estudiant, analitzant i monitorant les aigües subterrànies, perquè aquesta és l’única manera de veure-les i, per tant, de gestionar-les correctament. I és que si les protegim, no només en garantirem el recurs, sinó que farem una contribució a mitigar els efectes del canvi climàtic.

12

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT A FONS

Anna Ferran

Caminem sobre l’aigua. No és una fal· làcia, una al·lucinació, ni tenim superpoders. Sota del sòl que trepitgem si amaga aigua subterrània. Aquesta és un dels béns més preuats que tenim al planeta, però, com molts altres recursos naturals, està altament amenaçada. És per això que l’ONU ha dedicat el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, a conscienciar sobre la importància d’aquesta mena d’aigua i a promoure canvis en les nostres actituds i hàbits per a garantir que en puguem continuar gaudint. Ara bé, per a passar a l’acció i aportar el nostre gra de sorra per a evitar l’empitjorament de les reserves d’aigua subterrània, el primer que cal saber és com es forma. I és que saber els seus orígens i processos de formació és clau per a poder-la protegir.

El primer que cal tenir en compte és que l’aigua subterrània es pot trobar en qualsevol lloc, no és un fenomen únic de zones de climes humits o d’un determinat tipus de subsol. Així doncs, pot haver-hi aigua subterrània sota de muntanyes, però també sota de planes i fins i tot en zones desèrtiques. La majoria de l’aigua subterrània prové de l’aigua meteòrica, és a dir, d’aquella que ha caigut en forma de precipitació, sigui pluja o neu. Part de l’aigua de precipitació s’evapora o l’absorbeixen les plantes i els arbres. Ara bé, el que

L’AIGUA QUE CALA DES DELS NÚVOLS AL SUBSOL

d’humitat, es condensa a causa de les baixes temperatures i aquesta aigua condensada és la que es va infiltrant al subsol.

L’aigua subterrània generada per inflitració o per condensació està en Els aqüífers es formen gràcies a un procés natural anomenat infiltració contínua generació, sempre que es donin les condicions meteorològiques CEDIDA necessàries per a la seva regeneració.

Hi ha un tipus d’aigua subterrània, però, que té un procés de creació similar als fòssils. De fet, s’anomenen aigües fòssils o congènites. Es troben sota dels mars, els llacs o els rius i són el resultat d’una aigua que s’acumulat i que després ha quedat tapada pels sediments, que s’han acabat convertint en roca. L’últim tipus d’aigua subterrània que podem trobar són les conegudes com a aigües juvenils, és a dir, aquelles que provenen de fonts de zones amb activitat volcànica recent o de muntanyes considerades joves.

L’aigua subterrània es pot emmagatzemar en diferents capes del subsol. La majoria es troba a la capa freàtica, és a dir, la primera capa que té capacitat d’impermeabilització, cosa que li permet acumular l’aigua i fer-la circular pel subsol. Mantenir aquests aqüífers és clau, ja que es L’aigua de pluja que no s’evapora i que no absorbeixen els arbres és la que s’infiltra i recarrega els aqüífers. tracta d’una de les reserves d’aigua tot anys, com es pot arribar a infiltrar potable menys contaminada que tenim queda passa cap a les capes profundes és l’únic.

Dèiem que als deserts també s’hi pot l’aigua? En aquestes zones es produeix disponible al planeta, a la vegada que del subsol i allí s’acumula en forma d’aqüífers. Aquest procés, que és el més trobar aigua subterrània, però, si no hi un altre fenomen anomenat conden- ajuda a mantenir el cabal dels rius i la comú, s’anomena infiltració. Ara bé no plou durant setmanes, mesos o fins i sació. Les boires nocturnes, carregades humitat del sol.

INNOVACIÓ

El Consorci d’Aigües de Tarragona avança cap a una indústria 4.0 El CAT aposta per la digitalització dels seus processos, centrant els seus esforços en una gestió eficient d’un recurs tan preuat com l’aigua Redacció

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) centra tots els seus esforços en realitzar una gestió eficient de l’aigua. En el pla estratègic 2022-26, ha definit diversos objectius i eixos d’acció, entre els quals destaca la digi-

talització tot convertint al CAT en una empresa data-driven, on totes les decisions es prenguin amb base a informació contrastada i veraç. Durant l’any 2021, a través del departament de nova creació d’Innovació, Tecnologia i Energia (ITE), s’ha treballat en

l’elaboració d’un pla de digitalització que contempla accions que permetin convertir el CAT en una organització 4.0.

En el Dia Mundial de l’Aigua des del CAT es vol posar de manifest l’aposta per una gestió eficient d’aquest recurs, en

CEDIDA / DAVID OLIETE

aquest cas a través de la digitalització. Actualment, ja estan treballant per convertir tot el model de gestió de l’explotació, la qualitat i el manteniment, en un model 4.0 que permeti predir l’evolució i optimitzar tots els processos, des de la captació passant pel tractament com la distribució d’aquesta aigua i el manteniment de tots els actius de l’empresa.

La digitalització és només un dels diversos eixos d’acció del pla estratègic de l’organització pels pròxims 4 anys; tots ells alineats amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Ser 4.0 permet predir l’evolució i optimitzar tots els processos.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

13

14

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

DADES

El segon hivern més sec en 60 anys oficialitza la sequera meteorològica Malgrat les pluges que estem registrant, al territori s’acumula un dèficit de més de 100 litres en els darrers cinc mesos ACN

Anna Ferran

La pluja i els cels tapats han estat els protagonistes d’aquestes dues setmanes. El fenomen, que no ens hauria d’estranyar en absolut perquè encara ens trobem dins del període humit de l’any, s’ha convertit en una de les notícies positives de les últimes jornades. I és que la presència d’un fortíssim anticicló a sobre de la Península durant pràcticament tot l’hivern, l’ha convertit en el segon més sec dels darrers 60 anys. Així ho notifiquen les dades de balanç de l’hivern 2021-2022 de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Malgrat l’episodi de pluges i el pas de diverses borrasques aquestes últimes setmanes, les dades científiques corroboren que estem en una situació de sequera meteorològica.

L’hivern que acabem de deixar enrere ha estat el segon més sec al conjunt de l’Estat des de 1961, any en què arrenca la sèrie històrica de l’Aemet. S’han acumulat una mitjana de 89 litres per metre quadrat al territori peninsular, cosa que suposa només el 45% respecte als valors normals de l’hivern. Cal tenir que aquest mitjana estatal inclou les pluges torrencials que durant el desembre van afectar País Basc i Navarra, que fan pujar la mitjana.

Ara bé, en moltes zones, no hi ha hagut precipitació, o ha estat

Una de les conseqüències d’aquesta sequera que estem patint és la situació crítica de molts pantans, amb reserves al límit.

El Tarragonès i l’Alt Camp han patit una ratxa seca de 95 dies sense precipitació irrisòria.

Catalunya és, de fet, una de les regions més castigades per la sequera. L’Índex de Precipitació

Estandarditzada, calculat a finals de febrer per l’Aemet, mostra com tota Catalunya, amb l’excepció de les Terres de l’Ebre, es troba en una situació de sequera meteorològica. Si bé la situació és extremadament acusada a la Catalunya Central, el Camp de Tarragona no se n’escapa i també es veu afectat per aquest feno-

men.

Les dades que l’Aemet va presentar a finals de la setmana passada es complementen amb les proporcionades pel Meteocat a principis de mes, que marca aquest passat hivern com el més sec dels últims 50 anys (data d’inici de la sèrie històrica del Servei de Meteorologia de Ca-

talunya), només pel darrere de l’hivern 2011-2012.

El Meteocat determina que la sequera a Catalunya va començar la primavera passada. Si bé les esperances estaven posades en l’estació plujosa de l’any, el cert és que els mesos on s’hauria hagut d’acumular unes xifres importants d’aigua, el que

s’ha registrat ha estat un gran dèficit de precipitacions. En els cinc primers mesos de l’any hidrològic actual (1 d’octubre - 28 de febrer), hi ha hagut zones de Catalunya, especialment a les comarques gironines, on han patit un dèficit de pluges que arriba als 200 litres per metre quadrat.

A les comarques tarragonines, la manca de precipitacions s’ha notat especialment a les Muntanyes de Prades i la Serra del Montsant, on s’han registrat valors 100 litres per sota del que és habitual en aquest període. A la resta de la demarcació, els valors ronden entre els 50 i els 75 litres per metre quadrat menys respecte a un any normal. Només la Serra de Llaberia i Tivissa i la Serra de Cardó registren valors normals o fins i tot lleugerament per sobre de la mitjana. Aquestes dues serres, juntament amb la Vall d’Aran, punts del vessant nord dels Pirineus, són els únics indrets de tota Catalunya amb uns valors pluviomètrics normals o per sobre de la mitjana.

100 dies de ratxa seca En les darreres dues setmanes estem vivint una petita treva de la sequera, amb precipitacions que al territori registren uns acumulats d’uns 60 litres per metre quadrat en tot l’episodi. Aquestes pluges han permès trencar la ratxa seca, és a dir, els dies sense precipitacions superiors a 1 l/m2, que en alguns punts del Tarragonès i l’Alt Camp ha estat de 95 dies. De fet, aquestes dues comarques han estat les que han patit una ratxa seca més llarga a tota Catalunya. Malgrat la treva plujosa, que continuarà vigent aquesta setmana, les previsions per a la primavera indiquen que serà seca i més càlida de l’habitual.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

15

EMPRESA COMPROMESA

Les aigües subterrànies, la clau invisible davant el canvi climàtic Agbar promou una gestió sostenible d’aquest recurs fonamental per al futur del planeta i de les persones CEDIDES

Redacció

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid del món és invisible. Es troba oculta sota la terra en els anomenats aqüífers, uns jaciments subterranis que constitueixen la font de brolladors, rius, llacs i aiguamolls. Les aigües subterrànies permeten portar la vida fins i tot a les zones més àrides del planeta, on poden ser l’únic recurs hídric a l’abast de la població. Per això, constitueixen un tresor ocult per fer front als efectes cada vegada més devastadors del canvi climàtic.

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, aquest any porta per lema «Aigües subterrànies: fer visible el que és invisible». L’objectiu és prendre consciència sobre la importància de protegir-les, ja que constitueixen la base del subministrament d’aigua potable i dels sistemes de sanejament, i són un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la indústria i tots els ecosistemes naturals. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament d’aquestes fonts subterrànies d’aigua, especialment a la conca mediterrània, una de les més afectades per l’escalfament global. A Catalunya, la sequera ha provocat que les reserves d’aigua dels embassaments es trobin actualment al voltant del 53% de la seva capacitat.

Les aigües subterrànies constitueixen sovint l’única font per a l’abastament en petites poblacions. I, en municipis grans i mitjans, aporten aigua de forma regular als recursos superficials que ja disposen. La seva principal font de recàrrega és la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl.

Un dels riscos més grans a què fan front és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar a través del cicle de la natura. Això és un problema que pot conduir a esgotar aquest recurs. A més, les aigües subterrànies poden estar contaminades per l’activitat humana, fet que obliga a processos de regeneració que són llargs i difícils.

Altres vegades desconeixem la quantitat d’aigua subterrània que s’amaga sota els nostres peus, per la qual cosa desaprofi-

condicions similars.

La dependència de la pluja i la pressió a la qual estan sotmeses aquestes captacions subterrànies fa que els pous requereixin un seguiment continu per al seu manteniment, rendiment i optimització. Per fer una gestió sostenible dels recursos hídrics, Agbar ha implementat un innovador Sistema de Gestió Avançada, anomenat AQUADVANCED® Well Watch, per controlar la disponibilitat hídrica dels pous en temps real.

Amb el seguiment de les captacions d’aigües subterrànies a través de dades que es mostren en temps real per visualitzar la situació dels recursos de l’aqüífer, es pot controlar l’eficiència de la captació i el rendiment de l’extracció de l’aigua. L’objectiu és evitar pèrdues d’aigua i avaries, reduir l’afectació en la

El projecte REMAR utilitza una pionera tecnologia per a recarregar l’aqüífer del Baix Camp

A la imatge superior, les gorges del Carme, a l’Anoia. A la imatge inferior, la depuradora de Cambrils, on es duu a terme el pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp.

tem un recurs hídric vital.

Gestió avançada i sostenible dels recursos hídrics El grup Agbar, amb més de 150 anys de trajectòria en la gestió de l’aigua i la salut ambiental, i que dona servei a més de 300 municipis a Catalunya, està compromès amb la preservació de totes les fonts d’aigua, incloses les subterrànies. En aquest àmbit, aposta per una gestió avançada i sostenible a partir d’optimitzar l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega artificial dels aqü-

ífers, fet que permet alleujar la pressió sobre els ecosistemes hídrics.

Un exemple és el projecte REMAR, la prova pilot per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada a l’estació depuradora d’aigües residuals de Cambrils. Aquesta iniciativa, que compta amb una subvenció del programa europeu LIFE per finançar-la, està liderada per Comaigua, companyia constituïda pel Consell Comarcal del Baix Camp i Sorea per a la gestió del cicle de l’aigua. Per fer front a l’escassetat d’aigua, el projecte té l’objectiu de retornar, en

unes condicions òptimes, l’aigua al seu medi per recarregar l’aqüífer a través d’un procés natural. Amb una pionera tecnologia anomenada Managed Aquifer Recharge, una part de l’aigua tractada a l’EDAR de Cambrils (400 m3/dia), després de passar tots els processos de tractament per a la seva depuració, es conduirà cap a dues basses artificials instal·lades per infiltrar l’aigua en l’aqüífer del Baix Camp per a la seva regeneració.

Gran part dels aqüífers d’Europa estan en mal estat a causa d’una alta concentració de ni-

trats, causada principalment per l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris a les activitats agrícoles i ramaderes, fet que afecta la qualitat de les aigües subterrànies. Per això, el projecte REMAR utilitza una tecnologia neta i innovadora, i instal· larà una capa reactiva, formada per materials naturals i situada al fons de les dues basses, per afavorir l’eliminació de contaminants emergents, patògens, gens resistents als antibiòtics i microplàstics, entre altres. Durant el projecte, es realitzarà un estudi per implementar el sistema en altres zones amb unes

ciutadania en cas d’incidències o condicions meteorològiques canviants, així com millorar l’eficiència energètica i garantir un bon rendiment de l’explotació.

Una altra solució sostenible per reduir la pressió sobre les fonts d’aigua potable és aprofitar recursos no aptes per al consum humà, però innocus per altres usos com la neteja de la via pública o el reg de zones verdes.

En aquest sentit, Agbar adequa pous per proporcionar aigua no potable a través de columnes de recàrrega d’aigua instal·lades per subministrar aigua a camions cisterna de serveis municipals. Així mateix, la regeneració d’aigua és una altra aposta de la companyia per aprofitar aigua residual depurada i donar-li una segona vida per a nous usos en aquest context d’emergència climàtica i d’escassetat hídrica.

Aquesta capacitat d’innovació de la companyia permet posar en pràctica solucions que milloren la vida de la ciutadania amb l’objectiu de contribuir a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’ONU. L’aigua invisible és més valuosa que mai. La nostra missió és protegir-la.

16

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

LEGISLACIÓ

Prohibir els productes que fomenten la desforestació, la proposta de la UE

GREENPEACE

La Comissió ha creat un nou reglament que vetarà l’entrada de soja, carn bovina, oli de palma, fusta, cacau i cafè de zones desforestades Anna Ferran

La desforestació és una de les principals xacres mediambientals del planeta. Les necessitats a l’alça de determinats productes han fet que en els últims 30 anys s’hagin talat 420 milions d’hectàrees de bosc, cosa que suposa que el pulmó del planeta cada vegada és més petit i que milers d’animals es queden, de cop i volta, sense la seva llar. Aquesta xifra equival al 10% de les zones boscoses que encara queden al planeta i ocupa una superfície més gran que tota la Unió Europea. Un dels compromisos que es va arrencar a la COP26, a Glasgow, va ser la reducció dels nivells de desforestació. I pocs dies després que acabés la cimera, la Unió Europea presentava una proposta normativa que vol prohibir la importació de qualsevol producte que contribueixi a la desforestació en qualsevol punt

del planeta. El reglament, que ara els governs estan estudiant com apliquen internament, ha de regular matèries primeres com la soja, la carn bovina, l’oli de palma, la fusta, el cacau, el cafè i tots els derivats d’aquests productes.

S’ha identificat aquests productes com els primers on actuar, a causa de l’impacte dels seus cultius. Les xifres de la Comissió Europea indiquen que, entre 2015 i 2017, el consum d’oli de palma, soja, massa forestal, cacau i cafè va tenir un impacte sobre 190.000 hectàrees a l’any, que es van desforestar. I és que els països de la Unió són un dels principal agents comercials dels planeta i, per extensió, uns dels principals impulsors amb les seves importacions de la desforestació.

Més traçabilitat La clau per aconseguir el compli-

ment del nou reglament europeu recau en millorar la traçabilitat de les matèries primeres, però també dels productes intermedis i dels productes finals. Així doncs, les empreses productores d’aquestes matèries, operin dins o fora de la Unió, hauran de complir els ítems que fixa la nova normativa i informar amb una sèrie de dades que ho corroborin. Les autoritats estatals tindran accés a tota aquesta informació a través d’un sistema digital. La idea de la UE és que les dades, anonimitzades, es posin a disposició del públic per a fomentar la transparència.

A més, es faran inspeccions als productes i s’haurà d’aturar la importació dels productes que no compleixin amb els nous protocols. L’objectiu europeu és fer una legislació europea que tingui un impacte global en matèria de desforestació aprofitant el seu

En els últims 30 anys s’han desforestat 420 milions d’hectàrees.

rol de soci comercial dels països productors d’aquestes matèries.

Petició popular Si bé la normativa es va presentar després de la COP26, el cert és que el seu origen és una ini-

ciativa ciutadana, en la qual 1,2 milions d’europeus demanaven a la Comissió una llei urgent per a protegir els boscos, no només els del continent, sinó els de tot el planeta, davant de l’alarmant creixement de la desforestació.

Catalunya, les Balears i el País Valencià s’alien per a protegir la biodiversitat marina Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han impulsat una aliança climàtica i de protecció de la biodiversitat marina davant el context d’emergència climàtica a la conca mediterrània. Com a primer acord, els governs participaran conjuntament a la propera cimera de Nacions Unides sobre oceans que tindrà lloc a finals de juny a Lisboa. Així, es fixen com a objectiu articular una única veu per defensar la preservació dels ecosistemes marins i situar la zona mediterrània al centre de les respostes globals a l’emergència climàtica. D’altra banda, reclamen al govern espanyol que limiti la velocitat màxima de les embarcacions que transiten pel Corredor de Cetacis de la Mediterrània, que discorre entre les costes catalana, balear i valenciana, que ha estat declarat Zona d’Especial Protecció d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) en el marc del Conveni de Barcelona. El propòsit passa per reduir les col·lisions mortals amb els cetacis, el renou submarí i el diòxid de carboni per donar així suport a la iniciativa d’Ocean Care i altres grups.

TRIBUNA

La fiscalitat verda que ens espera AROLA & HITSEIN ABOGADOS Bufet d’advocats especialista en dret duaner i tributari

L’anomenat Pacte Verd Europeu de desembre de 2019 i el seu posterior reflex en el Reglament 2021/119 (Llei europea del clima) han suposat el tret de sortida per a l’aplicació d’una sèrie de mesures mediambientals dirigides a l’assoliment d’una completa «neutralitat climàtica» en diverses fases.

Un dels àmbits en els quals s’hauran de plasmar actuacions imprescindibles per part dels estats de la Unió és el fiscal. Respecte a

aquest, les institucions comunitàries han ultimat diverses iniciatives de previsible execució a curt termini, de les quals potser la més transcendent, perquè implica un canvi radical en la clàssica tributació sobre els hidrocarburs, és la relativa al projecte d’una nova Directiva reguladora dels impostos especials sobre l’electricitat i els productes energètics, l’interès del qual deriva en el disseny d’una càrrega fiscal discriminatòria a favor dels productes «nets», és a dir, l’electricitat, els biocarburants i el «biogàs» enfront dels hidrocarburs fòssils, que veurien desaparèixer gairebé per complet els seus actuals avantatges fiscals.

Junt amb això, les Directives comunitàries 2018/851 i 2019/904, incloses en el Pla d’acció en matèria d’economia circular que comporta un aprofitament eficient dels residus mitjançant la seva reutilització, han conduït, en l’àmbit nacional, a la redacció d’un projec-

te de Llei de Residus i Sòls Contaminats que, a la vegada, implicarà l’aparició de dos nous tributs estatals: el relatiu al dipòsit de residus en abocadors i la incineració de residus i el que concerneix els enva-

El Pacte Verd Europeu ha suposat el tret de sortida a una sèrie de mesures mediambientals per a assolir una neutralitat climàtica, entre elles actuacions fiscals. Les institucions comunitàries estan ultimant diverses iniciatives, la més transcendent de les quals implica un canvi radical en la clàssica tributació dels hidrocarburs sos de plàstic no reutilitzables; una futura fiscalitat verda, per tant, el coneixement adequat de la qual podria suposar un important estalvi de costos per a les empreses.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

17

INICIATIVA DESTACADA CEDIDA

Els minats: una part essencial del subministrament d’aigua a la ciutat de Reus Aigües de Reus porta anys prioritzant els treballs de recuperació dels minats de la ciutat Redacció

Reus, històricament, ha utilitzat les mines d’aigua per al regadiu o el subministrament a la població. Avui en dia, algunes d’aquestes antigues galeries, construïdes per a la captació d’aigües subterrànies, segueixen en servei, amb la qual cosa proporcionen una part de l’aigua d’aixeta que beuen els reusencs i reusenques en el seu dia a dia.

De fet, la ciutat té una llarguíssima tradició d’explotació de les seves aigües subterrànies.

Al llarg dels segles, la pobresa hídrica que ha patit el territori va esperonar els pagesos del Camp de Tarragona a explotar tota mena de jaciments subterranis i, des d’antic, els reusencs havien excavat pous i optat per la construcció de sínies. Posteriorment, la construcció i explotació de mines va esdevenir una pràctica del tot tradicional fins a

èpoques ben recents.

Present…

Arribats a l’any 2022 –i encara que Reus hagi triplicat la seva població al llarg del segle XX– no és tan sols que encara hi hagi minats en funcionament, sinó que algunes mines sempre han format part del sistema públic

Actualment, els minats aporten a la xarxa un 17% de l’aigua que necessita la ciutat d’abastament que gestiona Aigües de Reus. Mai han deixat de fer-ho. N’és un bon exemple l’aprofitament actual de de l’aigua per a ús de boca dels minats de la Hidrofòrica i de Monterols.

De fet, els antics minats continuen aportant a la xarxa al voltant d’un 17% de l’aigua que

necessita la ciutat. Un percentatge que augmenta o disminueix en funció de l’any hídric, ja que els minats i pous (en anys de seca com l’actual) són els primers que pateixen la manca de pluges.

Futur…

Els minats, però, també tenen futur, i seguiran subministrant part de l’aigua que necessita Reus. És per això que Aigües de Reus fa anys que prioritza un seguit de treballs que persegueixen un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. Uns treballs en consonància amb el lema d’aquest any del Dia Mundial de l’Aigua —Aigües subterrànies: fent visible allò invisible—, però també amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal.

Una de les actuacions destacades d’aquest 2022 ha de ser

Aprofitament d’aigua subterrània a l’antiga mina de Monterols.

la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny amb l’objectiu d’utilitzar aquesta aigua sense tractar per al reg del parc del lliscament i l’entorn del Parc dels Capellans. Alhora s’està estudiant la viabilitat d’utilitzar aquestes aigües per injectar-les a la xarxa d’abastament d’aigua potable, cosa que seria possible gràcies a la construcció d’una

planta de tractament amb osmosi inversa (de la qual ara s’està redactant el projecte).

De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions destacades dels darrers anys. Aquesta actuació, vincu-

lada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que es creen de nou. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.

18

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

Tots fem medi ambient JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

En les darreres dècades, el món ha avançat molt en matèria mediambiental. Però no n’hi ha prou. Queda molt per fer i ho hem de fer junts, perquè tots tenim el compromís i l’obligació d’aportar-hi el nostre granet de sorra, per petit que sigui el gest.

Tancar l’aixeta, fer un ús responsable dels recursos energètics o buscar alternatives a l’ús del vehicle privat són accions senzilles de complir. Però podem fer molt més. Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilit-

zables a l’hora de fer la compra, qualsevol acció és important.

A la Pobla de Mafumet som molt conscients d’aquesta situació i, per això, apostem per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades en els darrers anys i que, junt amb d’altres que vindran, estan destinades a afavorir la nostra relació individual i col· lectiva amb el medi ambient.

Així, hem aplicat mesures i

accions que prioritzen la cura de l’entorn natural. La instal·lació de plaques solars al CEM, les noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva, la instal·lació d’una estació de càrrega de vehicles elèctrics i la bonificació de vehicles elèctrics, híbrids i menys contaminants o la renovació gradual de l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment conscient i responsable.

Amb tot, l’acció de les administracions necessita la col· laboració veïnal, perquè som les persones qui fem possibles els canvis. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívi-

ca, amb la finalitat de millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor futur possible per a les noves generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del

medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini.

Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè tots fem medi ambient.

CONSCIENCIACIÓ EFE

Sumar quilòmetres pel planeta, el gest simbòlic que enguany tindrà l’Hora del Planeta Aquest dissabte, de 20:30 a 21:30 h., tornarà a tenir lloc la iniciativa A. Ferran

Des de 2007, cada últim dissabte de març, milers de persones se sumen a l’Hora del Planeta.

El gest és d’allò més senzill. Es tracta d’apagar els llums entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10. Al llarg de tots aquests anys hem vist com monuments d’arreu del planeta, des del pont de la badia de Sidney fins a la torre Eiffel, passant per l’Empire State, la torre Agbar o monuments del territori com la capçalera de Circ Romà de Tarragona, s’han quedat a les fosques. Aquesta apagada planetària s’ha convertit en una de les iniciatives de

conscienciació mediambiental amb més impacte i seguidors.

Enguany, en un context extremadament delicat a causa de l’empitjorament del canvi climàtic, la presència encara de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, World Wildlife Foundation (WWF) ha organitzat una nova edició d’aquesta cita per al pròxim dissabte, dia 26.

«L’Hora del Planeta es va crear precisament per a unir al món i donar suport a les persones i al planeta, per aconseguir la pau i l’harmonia entre els éssers humans i la natura. Mobilitzem-nos a tot el món per a exi-

gir un futur més segur, més just i més sostenible», apunten des de WWF Espanya. Aquesta nova edició, però, es demana fer un pas més enllà i no només apagar els llums. L’objectiu és sumar quilòmetres pel planeta.

Fer la volta al planeta WWF ha plantejat un repte a escala global perquè la ciutadania pugui demostrar públicament el seu suport a la defensa del planeta. El repte inicial era sumar més de 40.000 quilòmetres, la circumferència de la Terra, recorreguts des de l’inici de la campanya i fins al pròxim dis-

Aquesta iniciativa mediambiental a escala global es duu a terme des de l’any 2007.

sabte. Però ahir ja se n’havien fet prop de 168.000, cosa que equival a quatre voltes al planeta.

Per a participar al repte, només cal accedir a horadelplaneta.wwf.es. A la mateixa pàgina

d’inici, trobarem un formulari on hem d’indicar les nostres dades bàsiques, la distància que ens comprometem a recórrer i com ho farem (corrent, en bici, nedant, caminant o patinant).

Podem compartir a les nostres xarxes socials que participem en el repte i animar a altres persones a sumar-s’hi per a ser cada cop més els que alcen la veu pel futur del planeta.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

19

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Preservar l’aigua subterrània, clau en la gestió sostenible del cicle integral «Aigües subterrànies: com fer visible quelcom invisible» és el lema que les Nacions Unides ha escollit aquest any per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, un dia per a recordar que cal cuidar i protegir un recurs fràgil i escàs Redacció

Ematsa aposta per la gestió sostenible del cicle integral de l’aigua, per garantir la qualitat del recurs i l’accés universal. Per això, compta amb el VIA2030, un full de ruta per als pròxims deu anys, que marca el camí per gestionar amb eficiència i eficàcia el cicle de l’aigua i prestar el servei preservant l’entorn. El pla s’assenta sobre quatres pilars bàsics: persones, resiliència, circularitat i medi i innovació i coneixement. L’impuls d’aquests es materialitza en 14 iniciatives d’on es despleguen més d’un centenar de projectes.

La resiliència esdevé essencial quan es parla d’aigua i, encara més, en el context actual on la sequera s’ha instal·lat com una variable imprescindible a l’hora de planificar i gestionar. Per a la companyia d’aigües, entre les

accions del VIA2030, potenciar i preservar els recursos propis és primordial.

Preservar els recursos propis La història de l’abastament a Tarragona assenyala la importància de protegir les aigües

Per a Ematsa, potenciar i preservar els recursos propis és primordial subterrànies. Gairebé la totalitat de l’aigua dolça disponible del món es troba sota terra i és la base del subministrament d’aigua potable. A la ciutat, la sobreexplotació d’aquesta aigua, als anys vuitanta, en va provocar la salinització. Ara, tota la zona del Camp de Tar-

ragona disposa d’una garantia d’abastament amb el transvasament de l’Ebre, però recentment s’han produït dues incidències que alerten que aquesta garantia no és total i cal estar preparats. Així, Ematsa s’ha proposat un seguit d’actuacions per augmentar la capacitat d’auto abastir-se, com ara interconnectar les xarxes d’aigua, recuperar i millorar captacions i destaca, entre elles, pel seu valor històric i patrimonial la preservació de la Mina de l’Arquebisbe.

Mina de l’Arquebisbe: una infraestructura centenària A la segona meitat del segle XVIII Tarragona patia set i es va iniciar la construcció de la Mina prenent com a referència les canalitzacions d’aigua de l’època romana. A més del conegut aqüeducte del Francolí, Tàrraco

El dipòsit de l’Oliva, amb una capacitat de 4.000 metres cúbics, construït la segona meitat del segle XVIII.

disposava d’una canalització que seguia el rastre del Gaià i discorria durant 47 quilòmetres.

Va ser sobre aquesta obra d’enginyeria romana on es va construir la Mina de l’Arquebisbe, aprofitant fins i tot alguns trams romans. I aquesta infraestructura, inaugurada el 3 de desembre de 1798, continua en servei,

aportant un 3% del total de l’aigua que es consumeix a Tarragona. Junt amb la Mina, es va construir el dipòsit d’Oliva amb una capacitat de 4.000 metres cúbics que recollia l’aigua i la distribuïa a diverses fonts de la Part Alta. Actualment, el dipòsit de l’Oliva té una funció d’emmagatzematge. D’aquí, l’aigua

es bomba fins als grans dipòsits on rep el tractament i els controls de qualitat necessaris per ser consumida.

L’objectiu d’Ematsa és preservar i mantenir viva la Mina, on una gota d’aigua subterrània triga nou hores a fer tot el trajecte, tal com ho fa des de més de dos-cents anys.

20

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

ESTUDI

La presència de plàstics a l’aigua marina es quadruplicarà al 2050 El Mediterrani, el mar Groc, l’est de la Xina i l’Àrtic, les zones més afectades, segons WWF EU

Anna Ferran

La contaminació dels mars i oceans per plàstics és una de les pitjors catàstrofes mediambientals que pateix el planeta. Això no és novetat. Però les perspectives de futur no són bon. Així ho alerta un nou informe elaborat per World Wildlife Foundation (WWF). L’organització mediambientalista alerta que de cara al 2050 la presència de plàstics a l’aigua marina es multiplicarà per quatre respecte a l’actual. Les zones més afectades: el Mediterrani, l’est de la Xina, el mar Groc i el gel marí de l’Àrtic.

WWF, juntament amb l’Alfred Wegener Institute Helmholtz Centre for Polar and Marine Research, ha liderat un projecte que ha revisat més de 2.500 estudis per analitzar en profunditat l’impacte i l’escala de la contaminació plàstica als ecosistemes marins. Els resultats que han obtingut els indiquen a quan arribem a mitjans de segle hi haurà àrees marines que tindran la mida de dues Groenlàndia i mitja que sobrepassaran els llindars

La degradació dels plàstics a l’aigua els dispersa i els converteix en micro i nano plàstics.

del que es considera ecològicament perillós pel que fa a la concentració de plàstic. Per arribar a aquesta conclusió, parteixen de les previsions que indiquen que la producció de plàstic es

duplicarà de cara a 2040 i que els residus 10 anys després, el 2050, s’hauran quadruplicat, segons indica l’informe Impactes de la contaminació per plàstics als oceans, sobres les espècies ma-

rines, la biodiversitat i els ecosistemes.

Les prediccions que fa l’informe apunten que en diverses regions del món hi haurà acumulacions de plàstic per sobre

del llindar de 1,21x105 ítems per metre cúbic d’aigua. El problema, però, és que justament en les zones més vulnerables,, com són punts del Mediterrani, el mar de la Xina o el gel àrtic aquestes acumulacions ja s’han registrat.

«Totes les evidències suggereixen que la contaminació per plàstics de l’oceà és irreversible. Un cop distribuïts al mar, aquests residus són gairebé impossibles de recuperar. Es degraden constantment i, per tant, la concentració de micro i nanoplàstics continuarà augmentant durant dècades», alerten des de l’ONG. I afegeixen: «En llocs on se superposen altres amenaces com la sobrepesca, l’escalfament global, l’eutrofització o el transport marítim, els impactes negatius s’amplifiquen». WWF posa l’exemple de les foques monjo o els catxalots al Mediterrani, per les quals «la contaminació per plàstics és un factor d’estrès addicional que empeny a aquestes poblacions cap a l’extinció».

Malgrat l’«omnipresència d’aquest residu», els autors de l’informe tenen encara esperances que les seves previsions no es compleixin. Ara bé, per aconseguir-ho calen canvis. «Atacar les causes de la contaminació per plàstics és molt més efectiu que netejar després. Si els governs, la indústria i la societat actuen unànimament ara, encara poden limitar la crisi del plàstic».

Menys d’un 10% del plàstic generat al món es recicla L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat un informe on assenyala que el 2019 només un 9% dels plàstics utilitzats al món es van reciclar. Un 50% va acabar a l’abocador, un 22% va eludir el sistema de gestió de residus i va acabar filtrant-se al medi ambient, i un 19% es va incinerar. L’organització afirma que la producció mundial de plàstic s’ha duplicat en les últimes dues dècades fins a arribar als 460 milions de tones. Com a conseqüència, els residus plàstics generats també s’han duplicat fins a arribar als 353 milions de tones. L’informe detalla que la major part de la contaminació per plàstics prové de la recollida i eliminació inadequada dels macroplàstics, però les fuites de microplàstics com els pellets de plàstic industrials o els tèxtils sintètics també són un «gran problema».

El 2019, 6,1 milions de tones (Mt) de residus plàstics es van filtrar als ambients aquàtics i 1,7 Mt van anar a parar als oceans.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

21

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

La neutralitat climàtica, un compromís per a construir un futur sostenible Covestro vol continuar impulsant la transició mediambiental del sector químic i ser una companyia zero emissions netes el 2035 Redacció

Els reptes derivats de l’emergència climàtica exigeixen decisions ambicioses, també per part de la indústria. Desafiaments com el canvi climàtic, la progressiva urbanització i escassetat de recursos requereixen també una transformació empresarial en la qual el sector químic té la capacitat d’exercir de veritable palanca de canvi.

Per aquest motiu, Covestro vol seguir impulsant el desenvolupament sostenible del sector.

A través d’una aposta constant per la innovació i el desenvolupament tecnològic, en els últims anys, la companyia s’ha fixat diverses metes per a ser més eficient i disminuir l’impacte de la seva activitat. De fet, l’any passat, Covestro va assolir un objectiu fixat inicialment per 2025: reduir en un 54% les emissions específiques de gasos

d’efecte hivernacle, generades per tona de producte fabricat, respecte a 2005.

Ara per a continuar avançant cap a la descarbonització i la plena circularitat de les seves operacions i productes, Covestro s’ha fixat ambiciosos objectius climàtics: assolir la neutralitat climàtica i les zero emissions netes el 2035 per a les emissions d’abast 1 i 2. Les emissions d’abast 1 són aquelles que provenen de la mateixa producció, mentre que les d’abast 2 són les provinents de fonts d’energia externes. De fet, un pas intermedi serà retallar ambdós tipus d’emissions en un 60% el 2030, fins a assolir els 2,2 milions de tones mètriques.

Per aconseguir-ho, es potenciaran, per exemple, projectes per a millorar l’eficiència energètica dels processos de producció. Un dels més emblemàtics

és la primera planta de clor del món amb la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen, que s’inaugurarà a Tarragona en els pròxims mesos i que suposarà reduir el consum energètic en la producció de clor en un 25% respecte a la millor tecnologia actual del mercat. També es promourà l’ús d’electricitat renovable en els centres de la companyia, tal com ja passa en tres dels quatre centres del país, així com la generació de vapor —una important font d’energia de la indústria— amb origen renovable. Tot això amb una previsió d’inversions específiques per un import acumulat d’entre 250 i 600 milions d’euros Aquests nous objectius formen part de la visió de Covestro, que té com a principal finalitat assolir la plena circularitat a llarg termini, és a dir, adoptar models productius on el rea-

La planta pilot de producció de clor amb tecnologia ODC d’Alemanya, on s’han fet les proves per a implementar-ho a gran escala enguany al centre de Tarragona.

profitament dels recursos sigui el pilar fonamental. A través del seu pla estratègic de sostenibilitat, Covestro proposa alinear tota la seva producció, àrees de treball i productes sota aquest concepte de la circularitat.

L’aigua, clau per la sostenibilitat Una part clau de l’estratègia sostenible de Covestro és l’ús responsable dels recursos hídrics. Conscients de l’escassetat d’aquest bé essencial, la

companyia treballa per a reprocessar-la i utilitzar-la diverses vegades, utilitzant, per exemple, circuits tancats d’aigua de refrigeració o reutilitzant aigües residuals tractades. Una bona mostra d’això la trobem a la planta de Tarragona, on s’utilitza l’aigua de pluja, recollida en una bassa especial de seguretat, per al circuit propi de refrigeració. Així, s’estalvien uns 50.000 m3 d’aigua anualment, cosa que equival al consum de 300 llars

durant un any.

Un camí llarg, però constant Malgrat els avenços, encara queda camí per recórrer. Una economia plenament circular i sostenible no s’aconsegueix en solitari i requereix un esforç col· lectiu on tothom suma. El repte és enorme, però és fonamental potenciar iniciatives i productes que promoguin un desenvolupament sostenible per al planeta i per a les persones.

22

diarimés 22/03/2022

SERVEI DESTACAT

MEDI AMBIENT CEDIDES

ECOSISTEMA DESTACAT

CEDIDA

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva i contra els abocaments il·legals.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

El Cap de Santes Creus té unes característiques biològiques i paisatgístiques excepcionals.

Indrets d’aigua dolça i d’aigua salada, amb un alt valor natural, a l’Ametlla de Mar L’Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus destaca per la presència d’espècies singulars Redacció

Lluny tot aquell batibull de creients urbanístics que van posar en risc els valors paisatgístics i naturals d’indrets que, per la seva bellesa i singularitat, han atret urbanistes i promotors.

Per diversos factors, l’Ametlla de Mar ha estat una excepció, fet que ha afavorit la conservació d’un patrimoni, la qual ha esdevingut un estàndard de qualitat mediambiental pel municipi.

Dins d’aquest àmbit costaner de morfologia abrupta, amb petites cales, d’aigües exuberants de vida i cristal·lines, s’hi localitza l’Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus.

Aquest espai comprèn des del Port de l’Estany fins al cap de Santes Creus i fins la batimetria dels menys de 30 metres, donant cobertura a un indret d’excepcionals característiques

biològiques i paisatgístiques.

A l’Espai, hi destaca la presència de petits reductes en forma de masses d’aigua-barreig entre l’aportació d’aigua dolça subterrània i la salina de mar, generant unes característiques ambientals que deter-

L’Ajuntament vetlla pels espais naturals i n’impulsa la seva conservació i recuperació minen la presència d’espècies de trets singulars, com és el cas de les diferents espècies de salicòrnies, espècies del gènere Limonium i altres espècies vegetals que formen comunitats de caràcter singular.

A la vegada, aquest indret atreu nombroses espècies d’avifauna, rèptils i amfibis

que enriqueixen l’entorn. Entre totes les espècies, cal destacar la presència de dues espècies d’ictiofauna, les quals i, malauradament, destaquen pel seu delicat estat de conservació a escala global. Aquest mateix model es repeteix al llarg de la costa del municipi, en platges com l’Estany Tort, Sant Jordi i Torrent del Pi. Des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i amb acord amb diferents entitats, es vetlla per la conservació d’aquests espais, tant pel que fa a les espècies com a l’entorn. Accions com la recuperació de la llacuna de l’Estany Tort, la llacuna de l’Estany o l’ampliació de la llacuna del Torrent del Pi han estat projectes que s’han emmarcat dins de la política de conservació de la natura i el patrimoni, que es duen a terme des d’aquest consistori.

La CE proposa multar les grans empreses amb activitats que danyen el medi ambient La Comissió Europea ha presentat una proposta de directiva amb la qual pretén que els estats multin les grans empreses que al llarg de tota la cadena de subministrament danyen els drets humans o el medi ambient. El document de l’executiu comunitari deixa en mans dels estats fixar les normes per a les sancions i tampoc estableix cap xifra, però aposta perquè les multes siguin «efectives, proporcionades i dissuasives» i estiguin basades en la facturació de la companyia. D’altra banda, la proposta reclama als estats garantir que les víctimes puguin denunciar les males pràctiques i ser compensades.

La norma s’aplicarà inicialment a les empreses de més de 500 treballadors i amb una facturació neta de més de 150 milions d’euros. En el cas de les empreses de la UE, es tindrà en compte la facturació global, mentre en les de fora comptarà la facturació a la UE. Dos anys després de l’entrada en vigor de la directiva, Brussel· les planteja que la norma s’apliqui també a les empreses de més de 250 treballadors i amb una facturació neta de 40 milions d’euros que operen en «sectors d’alt impacte» com per exemple el tèxtil, l’agricultura o l’extracció de minerals. En el cas del grup al qual s’aplicaria primer la norma, la Comissió Europea calcula que són unes 9.400 empreses de la UE i unes 2.600 de fora del bloc. En el cas del segon, són unes 3.400 companyies de la UE i 1.400 de fora. La proposta de directiva també planteja demanar a les empreses de més de 500 treballadors i una facturació neta de més de 150 milions d’euros tenir un pla per garantir que l’estratègia de negoci és «compatible» amb la limitació a 1,5 graus de l’escalfament climàtic.

ACTIVITAT

‘Huracans al Mediterrani’, amb Tomàs Molina, al Museu del Port El meteoròleg ofereix una xerrada amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua Redacció

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, el Museu del Port de Tarragona ha organitzat la conferència ‘Huracans al Mediterrani? Com canviarà el nostre mar amb el canvi climàtic’ a càrrec de Tomàs Molina Bosch, físic, periodista i cap de meteorologia de la Televisió de Catalunya. La

xerrada serà avui, a dos quarts de 8 del vespre.

Cada any, coincidint amb aquesta jornada, el Museu del Port programa una conferència perquè el públic assistent conegui les situacions que ens podem trobar, en un futur no llunyà, a conseqüència del canvi climàtic al món marítim i, espe-

cialment, a la Mediterrània. El nostre món s’ha accelerat en els últims anys, i amb ell, el clima del planeta també ho està fent.

La mar i els vents que bufen a la Mediterrània també són diferents dels de fa uns anys. Ha canviat la temperatura i la salinitat de l’aigua, també l’alçada del nivell del mar, i aquests canvis

estan fent canviar les espècies que viuen a l’aigua, però també les infraestructures dels ports o la forma de les platges. Els canvis ja s’estan produint, però quina en serà la seva evolució els pròxims anys? El meteoròleg intentarà respondre a aquestes qüestions avui al vespre. És una activitat gratuïta i cal fer reserva al correu museuport@porttarragona.cat atès l’aforament limitat. Amb aquesta activitat, el Museu s’acosta al públic general i ajuda a redescobrir la nova museografia inaugurada l’any passat amb una completa remodelació de les instal·lacions.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

23

24

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT