Festes de Sant Joan

2

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

L’arribada de la Flama del Canigó, l’encesa de fogueres i les Cercaviles de Foc són un clàssic de la festivitat de Sant Joan a la demarcació. Cedida

El foc s’apodera del Camp de Tarragona per celebrar la festivitat de Sant Joan Programació l Celebracions i propostes arreu del territori amb especial protagonisme a Valls, que celebra la seva Festa Major Adrià Recasens Benaiges El foc és sense dubte el gran protagonista de la Festivitat de Sant Joan i les seves revetlles, segurament una de les tradicions i festes més arrelades del territori. Al Camp de Tarragona, Valls és el municipi amb major pes en aquesta celebració, donat hi dedica a Sant Joan la seva Festa Major.

D’aquesta manera, la capital de l’Alt Camp marca la referència festiva de la província, amb una programació entre el 20 i el 25 de juny, entre la tradició i la innovació.

La celebració d’enguany guanya especial protagonisme per la recu-

peració de la primera àliga documentada de la ciutat, que viurà el seu primer Sant Joan després de la seva restitució. Aquesta peça històrica es converteix en símbol de continuïtat i revitalització del patrimoni viu vallenc i ja té presència destacada en la imatge gràfica de la festa. El programa manté el seu nucli ritual amb els actes centrals de la vigília i la diada, on la plaça del Blat torna a ser Km0 del món casteller amb l’inici de temporada de les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

La festa incorpora enguany novetats organitzatives destacades, com

la redistribució d’espais i el reforç de la plaça de l’Oli, que recupera protagonisme com a espai cultural i musical amb concerts vermut, propostes nocturnes més íntimes i activitats familiars. Aquest espai també esdevindrà punt de distribució de la Flama de Canigó el dia 23 des de les 16.30 h, reforçant el seu paper com a node festiu al centre històric.

Enguany l’escriptora i professora universitària Margarida Aritzeta és la pregonera el dia 20 a les 20 h, mentre que el títol de Santjoanera 2026 serà per a Rosa Batet Fortuny, per la seva llarga trajectòria vinculada al Ball de Bastons i la festa popular, el

La capital de l’Alt Camp celebra el primer Sant Joan amb la primera àliga documentada Miki Núñez, Ginestà i Mama Dousha, entre els destacats musicals del Sant Joan vallenc dia 23 a les 10.30 h.

La programació pirotècnica d’aquest Sant Joan reforça la diver-

sitat i la intensitat dels espectacles, amb tres empreses especialitzades que s’encarregaran dels principals moments de foc. La tronada al Pati el dia 23 a les 12 h anirà a càrrec de Pirotècnia Alto Palancia, mentre que la Nit de Completes el 23 i la diada el 24 comptaran amb Pirotècnia Estalella, i el castell de focs de cloenda el 25 serà obra de Pirotécnia Mediterráneo.

La festa incorpora també nous formats com l’Envelat de la Mostra d’elements coronats de Catalunya el dia 20 a les 11 h i la primera Trobada de Joans a les 12 h del dia 21, una proposta participativa que vol reforçar

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

3

Les fogueres omplen les principals places com Corsini a Tarragona o Llibertat a Reus. Cedida

la dimensió identitària i comunitària de la celebració.

La música torna a ser un dels grans pols d’atracció del Sant Joan vallenc, amb quinze concerts gratuïts repartits entre tres espais: l’Hort del Carme, la plaça del Pati i la plaça de l’Oli. La programació combina grups emergents, propostes locals i noms consolidats del panorama català. A l’Hort del Carme hi passaran artistes com Mama Dousha (dia 22), Miki Núñez (el 23) i Ginestà (el 24), juntament amb bandes locals com Incendi, Te’n recordes o Natàlia Extasy, consolidant una aposta clara pel talent km0.

La plaça del Pati manté el seu caràcter més tradicional amb sarda-

nes, ball de revetlla i el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Girasol, mentre que la plaça de l’Oli aposta per formats més íntims amb propostes com The Sastres, Filibusters o concerts vermut que connecten amb el centre històric.

A Tarragona, foc i castells Pel que fa a la resta del territori, a Tarragona el dia 23 la Flama del Canigó recorrerà a la tarda Bonavista i el Serrallo abans d’encendre la foguera de la plaça Corsini on a la nit la Revetlla comptarà amb les actuacions de Ready to Rock i Femme Versions. Abans, a les 22.30 h començarà la Cercavila de foc des de la platja de la Mitja Lluna amb elements del Se-

La Diada Castellera de Tarragona té lloc el dia 24 amb les seves quatre colles Amb Corpus i Sant Joan, Reus escalfa motors per celebrar Sant Pere 2026 guici i colles convidades. L’endemà, dia 24, la plaça de la Font acollirà a les 19.30 h la tradicional diada castellera de Sant Joan amb les quatre colles de la ciutat.

A Reus, destaca l’arribada de la Flama del Canigó i l’encesa de la foguera a la plaça de la Llibertat el dia 23 a més de la Cercavila de Foc pels carrers del centre. També Barraques en la celebració prèvia de la Festa Major de Sant Pere, al Parc de la Festa, els dies 19, 20 i 23 de juny amb els concerts dels grups Bucs d’Assaig de Joventut Reus, Doctor Prats i Juantxo Skalari. A Salou, la Flama del Canigó arribarà al passeig Jaume I a 19.45 h, seguida de correfoc i l’encesa del peveter i espectacle pirotècnic a la plaça de les Comunitats Autònomes, on a les 23 h tindrà lloc la gran festa popular i actuació de l’orquestra La Fania. En paral·lel revetlla familiar i encesa de foguera a la plaça de la Pau.

Mentre la resta de municipis ofereixen també les seves revetlles i programació, Vila-seca aposta enguany per prohibir la pirotècnia i restringint l’accés a la zona de la platja de la Pineda, part de la Xarxa Natura 2.000, habilitant un espai de calma sensorial i lliure de petards al parc del Pinar de Perruquet, i traslladant la festa al parc dels Prats.

4

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Adrià Recasens Benaiges

A

les places més emblemàtiques de Tarragona, Reus o Valls, o a la façana marítima de l’Ampolla, Cambrils o Salou, entre d’altres, la imatge es repeteix cada any: piles de fusta preparades, olor de pólvora, infants entre espurnes de llum i color, i una sensació compartida que alguna cosa està a punt de canviar. La revetlla de Sant Joan, la nit del 23 al 24 de juny, és avui una festa plenament contemporània, però alhora arrossega una història llarga, difusa i profundament arrelada en la relació de les societats amb el foc, la natura i els cicles del temps.

Solstici d’estiu Sant Joan se celebra al voltant del solstici d’estiu, el moment en què el Sol arriba a la seva màxima elevació a l’hemisferi nord i marca l’inici de l’estiu astronòmic. El 2026, aquest canvi d’estació es produirà cap al 21 de juny. La revetlla, però, no coincideix exactament amb aquest instant: es trasllada a la nit del 23 al 24 de juny, quan la tradició popular ha acabat fixant la celebració.

Popularment, se’n diu la nit més curta de l’any, tot i que el fenomen astronòmic no sempre coincideix exactament amb aquesta data.

Aquesta distància entre ciència i costum és una pista clau: Sant Joan no és només una festa marcada al calendari, sinó una construcció cultural que ha adaptat el temps natural al temps social.

Els historiadors coincideixen en

l Saps per què celebrem Sant Joan i per què ho celebrem així?

Estiu, ritual, natura, foc...

L’origen incert de Sant Joan La tradició mil·lenària sembla esdevenir d’antigues celebracions paganes, influències religioses i costums populars que han arribat fins als nostres dies

La nit de Sant Joan, amb diverses formes de celebració i rituals, manté un valor místic i especial. Pexels

un punt essencial: l’origen de Sant Joan no és únic ni del tot clar. Tot apunta a un conjunt de pràctiques

antigues vinculades al solstici d’estiu, quan les comunitats agràries celebraven el moment de màxima

llum com a símbol de fertilitat, prosperitat i protecció.

El foc hi tenia un paper central.

No només com a element festiu, sinó com a eina simbòlica per purificar, protegir i allunyar allò que era nociu. Encendre fogueres en aquesta època de l’any era una manera d’acompanyar la natura en un moment de transició.

Amb l’arribada del cristianisme, aquestes celebracions es van reinterpretar. El 24 de juny es va associar al naixement de Sant Joan Baptista, una de les poques figures del santoral de la qual se celebra el naixement i no la mort. Aquest procés no va eliminar els rituals anteriors, sinó que els va integrar dins un nou marc religiós, una superposició de tradicions que encara avui conviuen.

El foc com a llenguatge universal Si hi ha un element que defineix Sant Joan és el foc. Les fogueres, les falles del Pirineu, els focs artificials o els petards actuals són expressions diferents d’una mateixa idea: marcar un canvi d’etapa. El folk-

El cristianisme va associar el 24 de juny amb el naixement de Sant Joan Baptista lorista Amadeu Carbó resumeix aquest simbolisme com el pas del fred a la calor, de la foscor a la llum, de l’hivern a l’estiu. El foc es converteix així en un llenguatge compartit per explicar el pas del temps.

A aquest simbolisme s’hi afegeixen altres elements com l’aigua, associada a la purificació; les herbes remeieres, a les quals la tradició atribueix propietats especials durant aquesta nit; i petits rituals personals que encara perviuen, com cremar papers amb desitjos o objectes que simbolitzen una etapa que es vol deixar enrere.

La vinculació amb la natura era especialment visible en les societats agràries. A la Barcelona del segle XV ja es documenten pràctiques com la recollida d’herbes medicinals durant la vigília de Sant Joan, convençuts que aquella nit acumulaven una força extraordinària. Aquest costum connecta la festa amb un calendari rural en què les celebracions estaven estretament lligades als ritmes del camp.

Amb el pas dels segles, Sant Joan ha evolucionat. Les antigues celebracions vinculades a masies i petits nuclis rurals van donar pas a festes urbanes i multitudinàries.

Tot i així, la dimensió comunitària s’ha mantingut.

La festa més enllà de Catalunya Tot i la seva forta identificació amb Catalunya i la resta de territoris de parla catalana, Sant Joan és una celebració estesa arreu del món.

A Dinamarca s’encenen fogueres per allunyar els mals esperits; a Alacant, les Fogueres de Sant Joan transformen la ciutat en un gran espectacle de foc i sàtira; i a la costa andalusa les ‘moragas’ reuneixen centenars de persones a les platges.

Aquest caràcter global reforça la idea que el solstici d’estiu és un moment significatiu per a moltes cultures. Sant Joan continua evolucionan, però el seu nucli simbòlic es manté intacte: la idea d’un canvi, d’un nou començament i d’una comunitat que es reconeix a si mateixa al voltant del foc.

En el fons, Sant Joan continua sent una manera de celebrar el pas del temps. Una nit en què el foc, la natura i la tradició es troben de nou al Camp de Tarragona i arreu del país i en comunitat.

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

La Flama del Canigó, la tradició d’un foc que es conserva i es distribueix per tot el territori Cultura l El foc es manté viu tot l’any a Perpinyà i es trasllada al Canigó per distribuir-lo el dia 23 Adrià Recasens Benaiges La Flama del Canigó és una de les tradicions més representatives de la cultura catalana i està estretament relacionada amb la celebració de la nit de Sant Joan. Cada any, entre el 22 i el 23 de juny, una flama que es conserva encesa durant tot l’any al Castellet de Perpinyà és portada fins al cim del Canigó, una muntanya molt emblemàtica dels Pirineus catalans.

Allà es renova el foc i, posteriorment, centenars de voluntaris el distribueixen per pobles i ciutats dels Països Catalans per encendre les fogueres de Sant Joan.

Aquesta tradició va néixer a mitjans del segle XX gràcies a la iniciativa de diverses persones vinculades al territori i a la cultura catalana.

Inspirats pel simbolisme del Canigó, una de les muntanyes amb més simbolisme dels Pirineus catalans i en el poema èpic de Jacint Verdaguer (Canigó, 1886) i per les antigues festes del foc del solstici d’estiu, van impulsar un costum que amb els anys

Cultura i tradició entorn de l’arribada de la Flama del Canigó als diversos municipis. ÒMNIUM

es va estendre arreu. La Flama es va convertir en un símbol de continuïtat cultural, unitat i germanor entre tots els territoris de parla catalana.

El ritual comença quan un grup d’excursionistes recull la flama que es conserva tot l’any al Castellet de Perpinyà i la puja fins al cim del Ca-

L’ús i la manipulació responsable del material pirotècnic, factor clau per a una revetlla segura Seguretat l Cada any els serveis d’emergències registren centenars d’accidents relacionats amb cremades o lesions ARB Malgrat el seu caràcter festiu, els petards no deixen de ser artefactes explosius i requereixen una manipulació responsable.

Cada any es registren accidents relacionats amb un ús inadequat de material pirotècnic que podrien evitar-se seguint unes normes bàsiques de seguretat. Entre les recomanacions més importants hi ha adquirir sempre productes homologats en establiments autoritzats, llegir les instruccions abans

d’utilitzar-los i encendre’ls en espais adequats. També es recorda que mai no s’han de subjectar amb la mà, llançar contra persones ni introduir-los dins d’ampolles, totxanes o altres objectes que puguin generar fragments perillosos en explotar. Especialment important és la prevenció en entorns naturals. La normativa prohibeix llançar coets o material pirotècnic a menys de 500 metres de zones forestals, una mesura destinada a reduir el risc d’incendis durant els mesos de més calor.

nigó. Durant la nit del 22 al 23 de juny s’encén una gran foguera i es renova el foc. A l’alba, la nova Flama inicia el seu recorregut cap a diferents destinacions. El transport es fa mitjançant relleus a peu, en bicicleta, en vehicle o fins i tot en embarcacions, amb l’objectiu que arribi a temps per

encendre les fogueres de la revetlla.

Els dies previs també tenen lloc diversos actes populars. Moltes persones participen en l’Aplec del Canigó, on pugen fins al cim portant petits feixos de llenya procedents dels seus pobles. Aquests es deixen al voltant de la creu del cim i formen

5

La tradició es va originar inspirant-se en el poema èpic ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer El Canigó és una de les muntanyes catalanes més emblemàtiques i simbòliques del país part de la foguera que servirà per regenerar la Flama. Tot el procés es duu a terme amb respecte pel medi natural, utilitzant materials biodegradables i evitant deixar residus a la muntanya.

El foc és la base de tota foguera, un dels elements tradicionals de les festes i revetlles de Sant Joan. Per aquest motiu i amb aquest simbolisme, la Flama del Canigó arriba a centenars de poblacions i permet encendre milers de fogueres durant la nit de Sant Joan. Més enllà del seu valor festiu, representa la força de les tradicions, la cohesió entre els territoris catalans i la voluntat de mantenir viu un patrimoni cultural compartit.

Al Camp de Tarragona arriba a poblacions com Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, Falset, Alcover, Vallmoll, Nulles o Montblanc, entre d’altres, i s’hi organitzen actes dins la programació de Sant Joan entorn a l’arribada, amb recepcions insitucionals i culturals, lectura de manifestos i actuacions complementàries.

6

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Temporada de falles, la festa del foc dels Pirineus ja en marxa Tradició l Amb tret de sortida a Durro, el calendari s’allargarà durant sis setmanes, fins al 25 de juliol ACN/Redacció La temporada fallera va donar tret de sortida el passat divendres a Durro, a l’Alta Ribagorça, i s’allargarà durant sis setmanes fins a les falles de Llesp del 25 de juliol. La festa del foc als Pirineus va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2015 i des de llavors, el nombre de visitants que atreu no ha parat de créixer, sobretot les que es concentren per la revetlla de Sant Joan.

El Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha presentat enguany un passaport per donar a conèixer els Camins de Foc durant tot l’any, és a dir, les rutes de senderisme que van des dels pobles fins als faros, els punts alts on s’encenen les falles. El passaport inclou una desena d’itineraris de dificultat baixa.

Enguany fa deu anys de la presentació de les rutes dels Camins de Foc. Amb motiu d’aquest aniversari, el Consell comarcal de l’Alta Ribagorça ha netejat els camins, ha substituït les plaques de senyalització que hi havia per unes de més petites equipades amb codis QR i tam-

La festa del foc va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015. Turisme de l’Alta Ribagorça

bé ha modificat l’itinerari de la ruta de Vilaller que anteriorment transcorria per carretera en un tram.

Aprofitant aquests canvis, s’ha presentat el passaport que inclou deu rutes, cadascuna amb una pàgina on es pot veure el mapa, distància, desnivell i durada del recorregut, a més d’explicacions de la tradició fallera del municipi. Els vi-

sitants han de gravar amb llapis la falla típica de cada recorregut i les deu primeres persones de les oficines de turisme de cada municipi que completin el passaport rebran d’obsequi un imant i una cantimplora amb el nou logotip dels Camins de Foc. El president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Albert Palacín,

explica que amb la nova temporada de falles «reafirmen» el compromís de mantenir aquesta tradició.

«Antigament, les falles eren una creença d’espantar els mals esperits. Avui, és més que una creença, és la il·lusió de mantenir aquesta tradició», ha valorat.

També ha afegit que les falles són una de les festes més multitudinà-

Un passaport presenta els Camins de Foc amb una desena d’itineraris per fer tot l’any ries de la comarca i que cada any atreuen més visitants. Tot i això, ha afirmat que la comarca les «pot anar acollint bé» i, de moment, no s’han plantejat «la possibilitat de fer alguna restricció» pel que fa a limitar l’afluència de públic.

Per la seva part, el vicepresident de la Diputació i vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, ha afirmat que les falles són «una de les manifestacions culturals més emblemàtiques del Pirineu» i destaca el fet que les de l’Alta Ribagorça «s’estenguin al llarg de diverses setmanes». «Aquesta característica representa un gran valor cultural, però també una gran oportunitat per al territori. Ens permet oferir un ampli ventall de dades perquè visitants i residents puguin descobrir aquesta tradició única en diferents moments de l’estiu», expressa.

Calendari faller Després de l’estrena el passat divendres de les falles de Durro, el calendari de juny continuarà el dia 20 a Senet i el 23 a Boí, Casós, el Pont de Surt i Vilaller. Pel que fa al juliol, el 4 serà el torn de Barruera, el dia 11 tindran lloc a Erill la Vall i el 17 a Taüll. La temporada de falles clourà el calendari amb les del Pla de l’Ermita el 24 i les de Llesp, el 25.

Les peretes de Sant Joan, la fruita dolça, refrescant i efímera que anuncia l’estiu Fruita de temporada l Petites, dolces, cruixents i refrescants es troben als mercats i fruiteries entre finals de juny i principis de juliol Adrià Recasens Benaiges Quan el juny avança i el sol s’installa amb força, als mercats i fruiteries del territori apareix una de les fruites més esperades de l’any: les peretes de Sant Joan. Petites, dolces i refrescants, aquestes peres són un d’aquells productes que duren poc però deixen empremta. El seu nom no és casual: coincideixen amb els dies previs a la revetlla de Sant Joan, quan arriben al punt òptim de maduració.

Al Camp de Tarragona, aquesta

pera té un valor especial. No només per la seva temporada breu, sinó també perquè forma part d’un paisatge agrícola i d’una tradició pagesa que encara es manté viva en molts masos i explotacions petites. Sovint conegudes també com a peres Castell o simplement peretes, són una d’aquelles fruites que anuncien, gairebé sense voler-ho, el canvi d’estació.

La seva aparença és inconfusible: mida reduïda, pell fina i tonalitats que van del verd clar al groguenc, amb sovint un toc vermellós a la part més exposada al sol. No cal pelar-les

per gaudir-ne, i això les converteix en una fruita pràctica i directa, molt associada al consum de temporada.

A dins, la polpa és blanca, cruixent i especialment sucosa, amb un gust dolç que refresca.

Botànicament, la perera de Sant Joan és un arbre caducifoli del gènere Pyrus, dins la família de les rosàcies.

Floreix a la primavera, entre març i abril, i el seu fruit es recull ja a finals de juny o primers de juliol, en un periode temporal molt curt que reforça el seu caràcter efímer i que la fa coincidir amb la festivitat de Sant Joan.

Les peretes acostumen a arribar coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Unsplash

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

ARB

A

mb l’arribada de la revetlla de Sant Joan, molts camps i horts de Catalunya recuperen un dels rituals més arrelats de la cultura popular: l’elaboració de la ratafia.

Aquest licor tradicional es prepara precisament en aquestes dates, quan les nous verdes i les herbes aromàtiques es troben en el moment òptim de collita.

La ratafia s’elabora a partir d’alcohol d’origen agrícola, sucre, nous verdes i una combinació variable d’herbes i espècies. Tot i que tradicionalment s’ha consumit com a digestiu, avui també és present en trobades festives i celebracions populars. Més enllà de la seva funció gastronòmica, és un producte estretament vinculat a la identitat i les tradicions catalanes.

Les nous verdes, ingredient imprescindible, es cullen entre juny i juliol, quan encara són tendres i conserven totes les seves propietats aromàtiques. Un cop recollides, s’incorporen a la maceració juntament amb la resta d’ingredients. A diferència d’altres licors d’herbes, la ratafia té en la nou verda el seu element distintiu i irrenunciable.

La tradició estableix que la barreja reposi durant quaranta dies a sol i serena, en recipients de vidre exposats als canvis de temperatura entre el dia i la nit. Aquest procés afavoreix una maceració progressiva i accelera la integració dels sabors. Amb el pas de les setmanes, les herbes, les espècies i les nous

l Beguda tradicional catalana

Nous verdes i herbes, moment de fer ratafia!

La festivitat de Sant Joan marca l’inici de la collita dels fruits i aromàtics necessaris per a la maceració d’aquest licor tradicional català

Les nous verdes són uns dels ingredients de la ratafia. Getty

van transferint les seves aromes i matisos a la beguda.

La recepta varia segons cada territori o família. Ingredients com la

canyella, el clau, la nou moscada, la marialluïsa o la pell de taronja

7

És una beguda digestiva que s’ha popularitzat per a les celebracions són habituals, tot i que cada elaborador hi aporta el seu toc personal.

El resultat és una gran diversitat de ratafies, cadascuna amb una personalitat pròpia.

El característic color fosc s’obté gràcies a la combinació de les nous verdes, el sucre —sovint en forma de caramel o almívar— i la llarga maceració. El resultat és una beguda amb cos, aromàtica i equilibrada entre la dolçor i l’amargor de les herbes.

La ratafia compta amb una llarga tradició documentada a Catalunya i manté una gran vitalitat. Disposa d’Indicació Geogràfica Protegida i és protagonista de fires, concursos i trobades populars, especialment a Santa Coloma de Farners, considerada la capital d’aquest licor.

Algunes elaboracions completen el procés amb un envelliment en bótes de roure o castanyer, que aporta nous matisos i estabilitat. D’altres conserven una part de la producció d’un any per a l’altre, reforçant així el caràcter únic de cada recepta.

Sigui casolana o artesanal, la ratafia continua mantenint un vincle directe amb el calendari natural.

Comença a preparar-se per Sant Joan, madura durant l’estiu i culmina amb el pas del temps, convertint-se en una beguda que forma part del patrimoni gastronòmic i cultural català.

8

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Les coques i l’origen del dolç que acompanya la nit «més curta» de l’any Història l Es creu que s’endolcia el pa sobrant i es portava a fornejar per al seu aprofitament posterior Adrià Recasens Benaiges Si hi ha un element gastronòmic inseparable de la revetlla de Sant Joan a Catalunya, aquest és la coca.

La nit del 23 de juny, mentre les places s’omplen de música i les fogueres il·luminen les places, milers de famílies comparteixen un dels rituals més arrelats de la festa: tallar una coca i brindar per l’arribada de l’estiu.

La coca de Sant Joan és avui un dels símbols gastronòmics més reconeixibles del calendari festiu català. Amb fruita confitada, pinyons, crema, llardons o alguna de les moltes variants que han anat apareixent en les darreres dècades, aquest dolç és un producte que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Però el seu origen és molt més antic del que podria semblar.

Fruita confitada, pinyons, crema, llardons... hi ha coques per a tots els gustos Origen imprecís L’origen exacte de la coca de Sant Joan és tant incert com el de la pròpia festivitat, i és difícil de precisar.

Com passa amb moltes receptes tradicionals, la seva història és el resultat de segles d’evolució, influències culturals i adaptacions populars.

La mateixa paraula ‘coca’ sembla procedir de l’arrel llatina ‘cocere’, que significa ‘coure’, tot i que alguns estudis lingüístics també l’han relacionat amb el terme germànic o neerlandès ‘kok’. Sigui quin sigui l’origen exacte del nom, el concepte és clar: una massa cuita

La festivitat ofereix varietat de coques a escollir. Diari Més

al forn que ha acompanyat durant segles l’alimentació mediterrània.

Abans que existissin les pastisseri-

PASTISSERIA ARTESANA

Pastisseria Caelles, coques artesanes i sabor incondicional per Sant Joan i Sant Pere Tradició, artesania i qualitat, segell de les millors coques del Baix Camp

A

ARB

mb més de 60 anys d’història, Pastisseria Caelles de Reus manté viva l’essència dels dolços artesans amb creaci-

ons elaborades amb productes de proximitat i acabades de sortir de l’obrador. Tant per Corpus com ara amb l’arribada de Sant Joan i Sant Pere, les protagonistes són les coques de cireres, així com les de

fruita, crema, pinyons, xocolata, ou i massapà. I per als més fidels al territori, destaca la Coca de Reus, amb cabell d’àngel i fruits secs. Qualsevol elecció serà perfecte. Tradició, qualitat i sabor en cada mos.

~ PASTISSERIA CAELLES ~

es modernes, les coques eren una preparació habitual a moltes llars.

Les famílies elaboraven la massa a casa i posteriorment la portaven al forn del poble perquè fos cuita juntament amb la resta de pans.

En una època en què disposar d’un forn particular era excepcional, els forners es convertien en una peça imprescindible de la vida comunitària.

Molts especialistes consideren que aquestes primeres coques podrien haver nascut, precisament, de l’aprofitament de les masses sobrants del pa. Aplanades, ensucrades i enriquides amb els ingredients disponibles, adquirien una identitat pròpia que amb el temps acabaria convertint-les en un producte festiu.

Del pa ritual al dolç de la revetlla Les arrels de la coca també podrien connectar amb altres pans i pastissos rituals presents arreu de la Mediterrània. Alguns estudiosos han assenyalat possibles vincles amb antics tortells elaborats amb ous que es consumien durant determinades festivitats estacionals, de manera similar al que encara avui passa amb la mona de Pasqua.

La relació amb el solstici d’estiu és una de les interpretacions més acceptades. Igual que les fogueres de Sant Joan tenen un origen vinculat als antics cultes del foc i del sol, algunes teories sostenen que les

primeres coques podrien haver tingut una forma circular que evocava el disc solar. Amb el pas dels segles, aquesta forma hauria evolucionat fins a les peces allargades i ovalades que coneixem actualment.

Tot i que és difícil demostrar una continuïtat directa entre aquells rituals i les coques actuals, la coincidència temporal no és casual. Les grans festivitats populars han estat tradicionalment associades a menjars específics, i Sant Joan no n’és cap excepció.

Evolució en varietats La coca tal com la coneixem avui és relativament recent. Historiadors de la gastronomia situen la seva consolidació durant la segona meitat del segle XIX, coincidint amb l’aparició de les primeres pastisseries modernes i amb la progressiva professionalització de l’ofici de pastisser. És en aquest període quan les receptes es refinen, les masses esdevenen més esponjoses i apareixen ingredients que avui semblen imprescindibles, com la fruita confitada, els pinyons o les cremes dolces.

La fruita confitada, amb els seus colors vius, va acabar convertint-se en un dels elements més característics de la coca de Sant Joan. Cireres, taronja, meló o altres fruites confitades aportaven color i exuberància a una festa que celebrava precisament l’arribada de la temporada més lluminosa de l’any.

Durant dècades, aquesta coca es consumia habitualment acompanyada de vi dolç o vi ranci. Amb el temps, i especialment durant el segle XX, el cava va anar ocupant aquest espai fins a convertir-se en la beguda més habitual de la revetlla.

La coca al Camp de Tarragona Al Camp de Tarragona, la coca de Sant Joan forma part inseparable de la celebració. A les pastisseries de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, i resta del territori, els dies previs a la revetlla són alguns dels més intensos de l’any.

Les vitrines s’omplen de les varietats més tradicionals, especialment la de brioix amb fruita confitada i pinyons, però també de coques de crema, de massapà o de llardons. Els darrers anys, molts establiments han incorporat receptes innovadores que inclouen ingredients com la xocolata, la fruita fresca, els formatges cremosos o fins i tot combinacions inspirades en productes del territori.

9

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Josep González: «Una coca industrial barata no pot oferir la qualitat de la coca artesana»

Josep González President del Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona

Consum «Amb el context actual, el repte és mantenir el volum de vendes»

Entrevista l El president del Gremi de Pastissers de Tarragona confia a igualar les vendes de l’any passat, davant la creixent competència de coques industrials, defensant qualitat, artesania, i l’aposta per la innovació Adrià Recasens Benaiges Com encareu la campanya d’enguany i quant comenceu a preparar-la?

«Fer previsions és cada cop més complicat i el repte és, com a mínim, igualar les vendes de l’any passat davant la creixent competència de les coques industrials. La producció més intensa es concentra en els dos o tres dies previs a Sant Joan, tot i que la preparació comença setmanes abans amb l’elaboració d’ingredients com la fruita confitada, i de les masses, que requereixen diferents processos de repòs i fermentació. Cada dia es prepara la quantitat de coques que es preveu vendre».

I quantes es poden arribar a vendre en un dia?

«Entre 300 i 400 coques durant la vigília. L’endemà se’n venen menys, però cada vegada hi ha més clients que repeteixen i volen coca tots dos dies».

Deuen ser moltes hores de feina...

«No estan quantificades, però sí. Per això cada vegada és menys viable acceptar personalitzacions molt concretes que compliquen l’organització de la producció i poden provocar retards o errors en les comandes».

Quines tipologies de coques podem trobar actualment i quines són les més venudes?

«Hi ha les coques tradicionals de tota la vida i també propostes més innovadores. Jo continuo apostant per les

clàssiques: de crema cremada amb nata, amb trufa, la tradicional sense farcir o la de crema amb cabell d’àngel, que és especialment cremosa i és la més venuda a la meva Pastisseria Conde de Tarragona. També tenen bona acceptació les innovacions d’altres companys, com les de festuc o diferents varietats de trufa, impulsades pels pastissers més joves, un fet positiu per al sector».

I pel que fa a mides i preus?

«La demanda varia segons cada establiment, però generalment es treballa amb poques mides per poder oferir un bon servei i optimitzar la producció. Els preus se situen aproximadament entre els 40 i els 70 euros, segons la mida i el tipus de coca. Les més pe-

tites són per a tres o quatre persones, mentre que les grans farcides poden servir entre vuit i deu comensals».

I les coques industrials segueixen sent competència...

«Ho són en preu i cada cop més. He vist en supermercats coques a 8 euros que nosaltres venem per 40. És impossible que ofereixin la mateixa qualitat. Nosaltres treballem amb productes frescos i elaboració artesanal. Una coca de crema, per exemple, s’hauria de consumir el mateix dia o,

PASTISSERIA ARTESANA

El Forn Pastisseria Queralt, referent en coques de Sant Joan a Roda de Berà Pastisseria artesana familiar amb producte de proximitat i tradició

E

ARB

l Forn i Pastisseria Queralt és un dels establiments amb més prestigi i trajectòria de Roda de Berà i del Baix Gaià, amb prop de sis dècades de tradició pastissera. Fun-

com a molt, l’endemà. No és normal que un producte així pugui aguantar setmanes envasat sense conservants ni additius. D’aquí que també augmentin les al·lèrgies i intoleràncies.

El que ens diferencia és, sens dubte, el servei i la qualitat del producte artesanal».

I aquestes fleques proliferen...

«Som 36 pastisseries artesanes a tota la demarcació dels 200 que n’hi havia quan es va fundar el Gremi , una tendència per l’augment d’establiments industrials que fan una mica de tot, i com diu la dita, «aprenent de tot i mestre de res». D’un any per l’altre la situació s’ha mantingut estable, tot i que hem incrementat lleugerament el nombre de socis, amb la inocporació per exemple d’un establiment especialitzat en productes i coques sense gluten, cosa que valorem molt positivament».

PASTISSERIA ARTESANA

Forn Huguet, qualitat i àmplia varietat en Coques de Sant Joan

P

dor és reconegut per la seva àmplia varietat de dolços i postres tradicionals, amb especial protagonisme de les coques de Sant Joan. Cada dia s’elaboren coques de fruita, crema, xocolata, cabell d’àngel o fruits secs, convertint-se en un referent de les celebracions .

er celebrar la revetlla de Sant Joan amb tot el sabor i tradició, Forn Huguet a Reus ofereix una àmplia selecció de coques artesanes elaborades amb ingredients de qualitat i proveïdors de proximitat. Descobreix la seva àmplia gama com la coca de sucre o les farcides amb cabell d’àngel o xocolata, la de cireres amb o sense crema, així com les varietats de massapà, de pinyons, d’ou, de fruita i de poma, entre d’altres. Receptes tradicionals, textures irresistibles i el gust de sempre per compartir una de les nits més especials de l’any amb família i amics. ARB

~ FORN PASTISSERIA QUERALT ~

~ FORN HUGUET ~

dat el 1968 per Jaume Queralt i Mercè Ventosa, el negoci ha evolucionat de la mà de la segona generació, Montserrat Queralt i Jordi Sagrado, consolidant una pastisseria artesana que combina tradició i innovació amb productes de proximitat i màxima qualitat. L’obra-

10

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Els Perxis de Flix fa la millor coca catalana de Sant Joan de xocolata Reconeixement l La pastisseria ha guanyat el primer premi ex aequo amb el Forn de Cabrianes en la vuitena edició del certamen gastronòmic Redacció La millor coca de Sant Joan de xocolata de Catalunya aquest 2026 s’elabora a Flix, poble de Tarragona.

La Pastisseria Els Perxis ha estat reconeguda amb el primer premi a la 8a edició del concurs ‘La Millor Coca de Sant Joan’, en la varietat xocolata, ex aequo junt al Forn de Cabrianes. Es tracta d’un certamen de referència dins del sector de la pastisseria artesanal catalana organitzat per l’empresa Sr i Sra Cake.

L’establiment, situat al nucli antic del municipi, ha aconseguit aquest

reconeixement en menys de dos anys des de la seva nova etapa sota la direcció del jove pastisser Llorenç Peral, de 30 anys, que va agafar el relleu del negoci l’octubre de 2024.

Peral explica que la participació al concurs formava part d’un procés d’aprenentatge. L’any anterior van decidir presentar-se per conèixer el nivell de la competició i preparar amb més detall la recepta que, finalment, ha estat premiada en aquesta edició. La coca guanyadora s’elabora a partir d’un brioix tradicional amb mantega i un toc de ratlladura de taronja i llimona. El pastís apos-

La millor coca de Sant Joan de xocolata de Catalunya es fa a la Pastisseria Els Perxis de Flix. Pastisseria Els Perxis

ta per una intensitat de xocolata negra, amb crema de xocolata com a farcit i una cobertura de pinyons, sucre i xocolata del 70%.

Més enllà del premi, el reconeixement suposa un impuls important per a la pastisseria, que ja porta dies preparant porcions i encàrrecs per a la campanya de Sant Joan d’en-

guany. Més enllà d’aquesta aposta amb que ha obtingut el reconeixement, l’obrador manté també l’elaboració de coques tradicionals com les coques de crema i fruita confitada, a més d’altres especialitats.

Enguany, els premis han estat molt renyits. La participació ha estat rècord, amb més de 300 coques

presentades. El jurat ha volgut destacar la gran diversitat de propostes i l’evolució constant del sector. Entre les pastisseries premiades, n’hi ha dues que fan doblet: el Forn El Sagà, de Granollers, i la Pastisseria Tornés, de Girona. La millor coca creativa ha estat per a la reputada Pastisseria Hoffman de Barcelona.

Els petards, un invent nascut a l’altra punta del món, la Xina Història l Amb origen militar i xinès, la pirotècnica ha passat del solstici a la pólvora i del camp de batalla a les festes populars Adrià Recasens Benaiges És difícil imaginar la revetlla de Sant Joan sense petards, sobretot al Camp de Tarragona, on la pólvora forma part de la tradició festiva i cultural. El seu soroll acompanya fogueres, trobades familiars i coques, i per a molts infants encendre el primer petard és gairebé un ritual d’iniciació.

Tot i això, la vinculació entre Sant Joan i la pirotècnia és relativament recent si es compara amb els orígens de la festa, lligats al solstici d’estiu i al foc com a ele-

ment central de renovació i purificació.

Els petards tenen un origen llunyà, a l’antiga Xina, entre els segles IX i X, amb el descobriment accidental de la pólvora durant la dinastia Tang. Inicialment utilitzada amb finalitats militars, aviat es va incorporar a rituals festius per espantar mals esperits. Amb el temps, el coneixement es va expandir cap a Europa a través de les rutes comercials, i la pirotècnia es va integrar en celebracions religioses i populars, victòries militars i grans esdeveniments públics.

A Tarragona, la pólvora és sinònim de festa major, correfocs i castells de foc A Catalunya, la pólvora ha acabat formant part essencial de la cultura festiva. Correfocs, castells de foc i tronades són habituals, especialment al Camp de Tarragona, on ciutats com Tarragona, Reus, Valls o Vila-seca han consolidat una forta tradició pirotècnica.

La relació amb Sant Joan s’ex-

El primer petard esdevé per als infants tot un ritual d’iniciació. Pexels

plica pel simbolisme del foc com a element purificador, al qual es va sumar el soroll dels petards com a forma d’allunyar les forces

negatives. Així, foc, llum i soroll han acabat definint una de les nits més emblemàtiques del calendari festiu.

11

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

El sector pirotècnic preveu un 5% més de vendes i facturar per sobre dels 20 MEUR Sensibilització l Una novetat d’enguany és un kit per a persones sensibles al soroll i la consolidació del petard de baixa sonoritat Cada família es gasta una mitjana d’entre 30 i 50 euros en pirotècnia per Sant Joan

ACN/Redacció El sector de la pirotècnica preveu incrementar les vendes un 5% aquest Sant Joan, amb una facturació per sobre dels 20 milions d’euros. Aquesta és la previsió que fa l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, davant d’una campanya que asseguren que es presenta bona i amb uns boscos humits per les pluges dels darrers mesos.

Les empreses pirotècniques no s’han vist afectades per la guerra a l’Iran i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, un fet que els permet mantenir una certa continuïtat en els preus, només lleugerament a l’alça per l’encariment general del nivell de vida. «La previsió podria estar en una forquilla d’entre 20 i 21 milions d’euros de facturació, estem parlant d’una pujada possiblement d’un 5%, els últims dies es pot vendre més o menys perquè la gent sempre s’anima a última hora», detalla Josep Maria Vilardell, president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya.

Cada cop més persones opten per adquirir lots a les botigues de pirotècnia. ACN

L’associació assenyala que la despesa per família rodarà entre els 30 i 50 euros, tot i que han registrat casos de clients que s’han gastat grans quantitats de diners en lots de bateries, una opció cada cop més habitual.

La campanya d’enguany manté algunes iniciatives que ja han funcionat en altres anys, com la de collocar papereres i contenidors per a dipositar els petards ja fets servir o el manteniment d’un telèfon 900, com és el cas de la firma propietat

de Vilardell, Petards CM, per resoldre dubtes amb la pirotècnia.

Kits per a persones sensibles Entre les novetats, la creació d’un kit per a persones amb alta sensibilitat als sorolls, com ara persones

amb espectre autista o infants, desenvolupat de la mà de la Fundació Mira’m, del País Valencià. «Es tracta d’un kit sensorial que conté uns dispositius per a les orelles, unes ulleres, un mastegador perquè es pugui gaudir de la revetlla», apunta Vilardell.

Tot i que la pirotècnia es defineix per so i llum, en els darrers anys s’ha estès la sensibilitat per a les persones que pateixen el soroll, així com les mascotes, desenvolupant línies específiques pensades per alleugerir una mica l’impacte que poden patir per Sant Joan. D’aquesta manera s’estan potenciant coets sense tro, però que generen molt de color, o fonts sense espetecs, on la llum guanya la partida al so, amb l’objectiu de minimitzar les possibles molèsties que pugui ocasionar en el seu entorn, sempre amb la premissa que una en nit com la de Sant Joan el soroll és inevitable.

VENDA DE PETARDS

Pirotècnica variada i segura per Sant Joan amb Estanc Camí de Tarragona, a Reus Del 15 al 30 de juny, l’establiment ofereix un espai exclusiu de venda de pirotècnia Adrià Recasens Benaiges

L

a venda de petards és un dels moments més destacats de la campanya de Sant Joan a l’establiment Estanc Camí de Tarragona, situat a Reus, que des de fa més de 55 anys ofereix un servei de proximitat i confiança als seus clients.

Aquest negoci familiar s’ha consolidat com un punt de referència a la ciutat gràcies a la seva atenció personalitzada i a una llarga trajectòria dedicada al sector de l’estanc i a les tradicions locals.

Cada any, del 15 al 30 de juny, l’establiment habilita un espai exclusiu i annex dedicat a la venda de pirotècnia per a la revetlla de Sant Joan.

En aquest període, el local ofereix una varietat de petards, coets, fonts lluminoses i assortits pensats per a totes les edats i tipus de celebració, sempre prioritzant la seguretat i el compliment de la normativa vigent.

L’objectiu és que cada client pugui trobar el producte adequat per viure una festa segura i emocionant.

L’equip de l’estanc està format pel Raúl Rubio, propietari del negoci, i

sis treballadores que ofereixen una atenció propera, amable i professional. Gràcies a la seva experiència, assessoren cada persona segons el tipus de celebració que vol realitzar, ja sigui una revetlla familiar o una festa més gran amb espectacle pirotècnic. A més de la campanya de Sant Joan, l’estanc també participa en altres festivitats com Sant Jordi, on ofereix la venda de roses i llibres cada 23 d’abril, reforçant així el seu vincle amb la cultura i les tradicions catalanes.

Amb una ubicació al Camí de Tar-

Trobaràs l’Estanc al Camí de Tarragona,30 de Reus. iStock

ragona,30 de Reus, l’establiment continua sent un espai de confiança per als veïns i visitants. La seva trajectòria i compromís amb el servei al client l’han convertit en un referent local. Durant la campanya de petards, es posa especial èmfasi en

l’ús responsable de la pirotècnia, oferint recomanacions per garantir una celebració segura i respectuosa.

D’aquesta manera, Estanc Camí de Tarragona contribueix any rere any a mantenir viva la tradició de Sant Joan amb gran il·lusió.

~ ESPECIAL ~

12

dijous 18 de juny de 2026

Festes de Sant Joan

Com afecten els petards a les nostres mascotes i què podem fer per protegir-les Sensibilitat l També es veuen afectades les persones amb ansietat, qui pateix malalties cardiovasculars, autisme o TDAH, els nadons i la gent gran Adrià Recasens Benaiges Per a moltes persones, la revetlla de Sant Joan és una de les nits més esperades de l’any. Fogueres, sopars a la fresca, petards i focs artificials formen part d’una celebració que dona la benvinguda a l’estiu. Però mentre els carrers s’omplen de soroll i llum, hi ha qui viu aquestes hores amb una preocupació ben diferent: totes aquelles persones amb hipersensibilitat sensorial (com l’autisme o el TDAH), nadons, gent gran i persones amb malalties cardiovasculars o trastorns d’ansietat, i també les famílies que conviuen amb gossos i gats. Per això cada cop s’aposta més per espais inclusius a la festa, espais

sense pirotècnia i tipologies de petards més respectuosos on la llum i el color guanyen protagonisme al so.

Un món que sona diferent Cada any, l’arribada de la revetlla suposa episodis d’angoixa en aquests grups de població, por i estrès davant les detonacions dels petards. Aquest tipus de persones sensibles han de recòrrer a l’ús de protectors auditius o l’aillament dels espais a l’habitatge. Pel que fa a les mascotes, tampoc es tracta d’una situació anecdòtica.

Segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, entre un 25% i un 50% dels animals de companyia poden presentar algun grau de fòbia als sorolls intensos.

Entre un 25% i un 50% d’animals domèstics poden presentar fòbia a sorolls intensos Els animals perceben els sons de manera molt diferent de les persones. El seu sistema auditiu és molt més sensible i detecta freqüències imperceptibles per a nosaltres. Això fa que una detonació que pot resultar simplement molesta per a una persona es converteixi en una experiència aclaparadora per a un gos o un gat.

A més del volum, hi influeixen altres factors com la imprevisibili-

Les mascotes poden patir episodis d’estrès durant la festivitat. Pexels

tat dels petards, les vibracions que provoquen i l’olor de pólvora. A diferència d’altres sorolls quotidians, apareixen de manera sobtada i sense cap patró, activant una resposta instintiva de por.

temperament de cada individu. Alguns animals desenvolupen la por després d’una mala experiència, mentre que d’altres es van sensibilitzant progressivament amb el pas dels anys.

Identificar la seva por Els símptomes varien segons l’espècie i el caràcter de cada animal.

En els gossos són habituals els tremolors, la respiració accelerada, els lladrucs constants, la inquietud o els intents de buscar refugi. També poden amagar la cua, mantenir les orelles enrere o evitar el contacte.

Els gats solen expressar l’angoixa de manera més discreta. El comportament més habitual és amagar-se sota llits, dins d’armaris o en qualsevol espai que els proporcioni seguretat, fet que sovint dificulta detectar el seu nivell real d’estrès.

Crear un refugi segur Una de les mesures més efectives és habilitar un espai tranquil dins de casa, allunyat de finestres i balcons.

Mantes, llits, joguines o objectes familiars poden ajudar a generar una sensació de confort i protecció. També és recomanable tancar finestres, abaixar persianes i intentar esmorteir el soroll exterior tant com sigui possible. L’important és que l’animal pugui refugiar-se lliurement i no se senti obligat a sortir del seu espai segur.

La por és una de les principals causes de pèrdua d’animals durant la revetlla. En situacions de pànic, alguns gossos poden intentar escapar sense rumb i desorientar-se fàcilment. Per això és essencial comprovar que portes, finestres, terrasses i jardins estiguin ben protegits. També convé revisar que la identificació i les dades del microxip estiguin actualitzades. Els veterinaris insisteixen que no s’ha d’obligar una mascota espantada a sortir al carrer durant les hores de màxima activitat pirotècnica.

La convivència entre tradició i benestar animal és un debat cada vegada més present. Sense qüestionar una celebració profundament arrelada, molts professionals aposten per fomentar alternatives menys sorolloses i potenciar els espectacles visuals.

Prevenció Els veterinaris coincideixen que la millor estratègia és anticipar-se. En els casos més sensibles es poden utilitzar feromones, complements específics o tractaments farmacològics prescrits per professionals.

Aquestes opcions no s’han d’improvisar el mateix dia de la revetlla, ja que sovint requereixen proves prèvies per comprovar-ne l’efectivitat. Per això es recomana consultar amb temps suficient, especialment si l’animal ja ha mostrat por en anys anteriors. Si per contra la mascota no havia mostrat aquest tipus de mostra fins ara, no garanteix que continuï reaccionant igual. La sensibilitat als sorolls pot variar amb l’edat, les experiències viscudes o el