Especial Port de Tarragona

29/05/2020 diarimĂŠs

Port

de Tarragona

1

2

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA

MOTOR ECONÒMIC DEL TERRITORI CEDIDA

El Port va aprovar una setmana abans de l’inici de l’Estat d’Alarma un pla de contingència que ha estat la guia per a garantir la seguretat de la plantilla i el manteniment de les operatives.

El Port de Tarragona, un agent actiu en la recuperació econòmica post pandèmia Destina més de 25 milions d’euros en mesures immediates de liquiditat per a la comunitat portuària a la vegada que es manté les grans inversions Anna Ferran

Més enllà de ser la plataforma logística per excel·lència de la demarcació i de la zona de Lleida i Aragó, el Port de Tarragona ha exercit com a motor econòmic del territori. L’activitat que s’hi desenvolupa, vinculada directa o indirectament, les inversions que realitza i el fet de ser una peça clau per a altres sectors econòmics amb un gran pes en la seva zona d’influència l’han convertit en un generador de riquesa, competitivitat i llocs de treball. Conscient del seu rol, el Port de Tarragona aposta no només per mantenir-lo sinó per a reforçar-lo a l’hora d’afrontar el període d’incertesa i crisi econò-

mica derivat de la pandèmia de la COVID-19.

«Tot i que les conseqüències econòmiques, tant a nivell local com global, s’acabaran de veure en els pròxims mesos, tots els escenaris tenen en comú la necessitat de reactivar l’economia, dinamitzar el teixit empresarial i crear llocs de treball», afirma el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset. Tenint en compte aquests factors, el Port ha treballat des de l’inici de l’alerta sanitària en dos eixos per a la reactivació.

D’una banda, ha impulsat mesures econòmiques concretes i immediates per valor de 25 milions d’euros per a estimular

el sector logístic i portuari, que inclouen l’avançament de pagament, l’ajornament de taxes i la rebaixa en les taxes d’ocupació.

De l’altra i malgrat la reducció dels ingressos que s’espera arran d’aquestes mesures, el Port manté l’aposta per les inversions que han de deixar la infraestructura preparada per al seu creixement futur amb projectes com el moll de Balears, la Zona d’Activitats Logístiques i la Terminal Intermodal de Guadalajara, que sumen un pressupost de més de 120 milions d’euros. Aquests projectes, que ja estaven en el pla d’empresa a quatre anys vista de l’organització, «cobren més sentit i més prioritat per l’impacte

econòmic positiu que poden suposa per al teixit econòmic i social del territori», explica Cruset.

Garantint el subministrament Els projectes, però, no són l’únic que no s’atura a l’Autoritat Portuària. I és que el Port de Tarragona ha estat operant durant tot l’estat d’alarma. Com a infraestructura essencial, el Port ha estat el garant del subministrament de productes per alguns dels sectors clau en la gestió de l’alerta sanitària, com és el cas dels productes petroquímics, energètics o agroalimentaris, tots ells tràfics estratègics i històrics de la infraestructura tarragonina. Cal dir, però, que l’aturada

generalitzada de l’activitat ha suposat una reducció dels tràfics de mercaderies d’entre el 15 i el 20%, unes xifres similars a les que han experimentat la resta de ports de la península.

Malgrat aquesta afectació, el Port de Tarragona ha treballat des dels inicis d’aquesta crisi per a garantir les operatives i el que és més important la seguretat i la salut de la comunitat portuària.

Per això, la setmana abans de la declaració de l’Estat d’Alarma aprovava el Pla de Contingència COVID-19, que ha estat l’eina principal per afrontar aquesta situació. El Pla estableix tres fases d’alerta, després d’haver realitzat una anàlisi profunda sobre

els diversos escenaris possibles i aporta les mesures necessàries en matèria de prevenció per al personal de la institució i en matèria d’operativa. Així doncs, més de la meitat del personal de l’Autoritat Portuària desenvolupa les seves tasques de manera no presencial i més d’un terç és a peu de moll degudament equipat i seguint mesures de prevenció per evitar el contagi. A la vegada s’ha intensificat el desplegament tecnològic i digital per adaptarse millor al nou context i s’ha mantingut una comunicació oberta amb tots els membres de la comunitat portuària per a treballar plegats i garantir la cadena de subministrament.

Fins a 10 milions d’euros en avançament de liquiditat a empreses

Més de 13 milions d’euros en ajornament de taxes portuàries

Fins a un 20% de rebaixa en la taxa d’ocupació a les concessionàries

Una injecció de 10 milions d’euros de liquiditat a les empreses en concepte d’avançaments de factures. Aquesta ha estat la primera mesura per a la reactivació econòmica que ha impulsat el Port de Tarragona. La iniciativa es va activar just començar l’Estat d’Alarma i ha comportat que els pagaments de les factures als proveïdors, que abans es feien al cap d’un mes des de la presentació de la factura, ara es facin al cap de la setmana.

Des de la segona quinzena de març i fins a finals d’abril, es van avançar 5,4 milions d’euros que han beneficiat a més de 370 empreses. Aquesta mesura es mantindrà durant els pròxims mesos. De fet, entre maig i juny es destinaran 4,6 milions d’euros més en concepte d’avançaments, que sumaran el total de 10 milions.

Amb la idea d’incorporar noves iniciatives que facilitin la gestió i la liquiditat de les empreses i organitzacions de la comunitat portuària, l’APT permet l’ajornament del pagament de taxes portuàries, sense interessos ni haver de presentar garanties, a l’empara del Reial Decret 15/2020. L’aplicació d’aquesta mesura es calcula que representarà una altra injecció de liquiditat a les empreses portuàries per valor de 13,2 milions d’euros en liquidacions corresponents a serveis portuaris. El fet d’allargar el període de pagament d’aquestes taxes permet a les empreses que ho han sol·licitat destinar el recursos econòmics a altres despeses, com pot ser el pagament de nòmines, mentre recupera la seva activitat i posteriorment efectuar el pagament a l’APT sense cap recàrrec afegit.

El Port de Tarragona oferirà una rebaixa de fins al 20% de la taxa d’ocupació d’espais portuaris, aprofitant la cobertura legal que ofereix el Reial Decret Llei 15/2020. De fet, per al president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, aquest reial decret ha suposat «una oportunitat per a ampliar les mesures que hem posat en marxa». La rebaixa de la taxa d’ocupació està pensada especialment en aquelles concessions més afectades per la pandèmia COVID-19 i que acreditin que han experimentat un impacte significativament negatiu en la seva activitat.

Aquestes bonificacions de les taxes, que reduiran l’import que paguen les empreses instal·lades dins del recinte portuari, hauran de ser sol·licitades per cada concessionari i aprovades pel consell d’administració del Port.

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

Els tràfics de l’abril creixen un 5,9% respecte al mateix període de l’any passat

3

CEDIDA

Creixen els hidrocarburs, càrrega convencional i químics i es manté l’agroalimentari Anna Ferran

Malgrat l’aturada generalitzada de l’activitat empresarial a escala global a causa de la pandèmia, el Port de Tarragona ha continuat funcionant com a infraestructura logística essencial per a garantir el subministrament de productes i matèries primeres arreu del país. De fet, en aquestes darreres setmanes s’han registrat algunes operatives de record, que s’han pogut dur a terme gràcies al manteniment de l’activitat a peu de moll. El passat mes d’abril es van moure un total de 2,2 milions de tones, cosa que suposa un creixement del 5,9% respecte al mateix període de temps de l’any

passat. De fet, les dades d’abril són superiors no només al mateix mes de 2019, sinó també als abrils dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016.

Un dels tràfics que ha contribuït en major mesura a aquest creixement són els hidrocarburs, principalment el gasoil, la benzina i els seus derivats. En total sumen 1,5 milions de tones, essent 184.849 tones de gasoil, 119.737 de benzina, 307.981 d’altres productes petrolífers i la resta d’altres derivats. L’altre tràfic que ha experimentat un augment significatiu és la pasta de paper, que ha impactat en la xifra global de càrrega general que ha registrat

El 22 d’abril es va realitzar la major operativa de pasta de paper de la història del Port, amb 36.300 tones mogudes.

El gasoil, benzina i derivats sumen un total d’1,5 milions de tones mogudes a l’abril més de 182.723 tones mogudes.

Cal recordar que el passat 22 d’abril es va realitzar l’operativa de pasta de paper més gran de la història del Port amb 36.300 tones mogudes.

A més, el Port de Tarragona continua liderant a escala estatal

els moviments de cereals i farines, a més dels pinsos i farratges. Aquest lideratge ha permès mantenir els tràfics de sòlids a lloure a un bon nivell, deixant de moure poc més del 3% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Durant aquest mes d’abril, s’han mogut 406.716 tones de productes agroalimentaris. Cal destacar que durant el període de confinament s’ha detectat un augment del 98% del tràfic de fruites, hortalisses i

llegums al Port.

Les dades del mes d’abril tenen una lectura positiva per l’Autoritat Portuària, ja que contrasten amb les xifres acumulades en el primer quadrimestre de l’any. En el còmput total, el Port de Tarragona ha registrat un descens del 18,8% sobre el total dels tràfics, en línia amb els resultats globals del sistema portuari de la península. Un 12% d’aquest descens es correspon al ralentitzament de l’activitat eco-

nòmica i empresarial a causa de la COVID-19. El 6,8% restant, un terç del total del descens registrat en els primers quatre mesos de l’any, està vinculat amb la desaparició progressiva del carbó com a tràfic del Port de Tarragona, pel tancament de les centrals elèctriques d’Andorra de Terol i Alcúdia a Mallorca. Per contra, s’han estat observant durant aquests mesos una tendència a l’alça en els productes petrolífers i químics i en la càrrega general.

4

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«El Port està ben posicionat al Mediterrani per a convertir-se en hub» Les característiques del Port són un atractiu perquè grans vaixells descarreguin tota la seva mercaderia a Tarragona i aquesta sigui redistribuïda posteriorment OLÍVIA MOLET

Anna Ferran

—Quins efectes està tenint la pandèmia en els tràfics del Port de Tarragona?

—La reducció de tràfics és lògica, perquè en el moment en què l’activitat industrial s’alenteix només a nivells essencials, una infraestructura com la nostra que va molt lligada en el bategar d’aquesta activitat, ho nota.

En xifres, en aquest primer quadrimestre tenim una reducció a causa de la COVID-19 al voltant del 12%. Després cal tenir en compte que tenim una reducció addicional de sis punts vinculats al carbó. Ja havíem anunciat que s’aniria produint una eliminació del tràfic d’aquest tràfic i enguany és el definitiu. A més també hem patit l’efecte IQOXE, ja que l’alentiment del sector petroquímic arran de l’accident també ens ha afectat.

—I sobre els ingressos?

—No es tradueix en la mateixa proporció. L’Autoritat Portuària té uns ingressos fixos que provenen de la taxa d’ocupació del Port, que no estan supeditats als fluxos en el moviment de mercaderies sinó als metres quadrats ocupats. Els ingressos variables estan vinculats a la taxa que paguen els vaixells per atracar, i aquí, en haver-hi menys moviment, es nota. Per tant, la reducció d’ingressos serà menor a la de mercaderies.

—Van elaborar amb anticipació el Pla de Contingència COVID-19. Què els ha permès?

—Ens hi vam posar en un moment on encara es veia molt lluny i gairebé no hi havia impacte a escala europea. El fet de treballar-ho d’avançada ha estat positiu perquè quan ha arribat l’impacte fort de la COVID al territori la feina estava feta i ens podíem dedicar a únicament a l’execució d’allò que havíem planificat. Ens ha donat molt d’oxigen i, per exemple, vam poder comprar mesures de protecció com mascaretes, guants o elements de saturació quan el mercat no estava saturat i encara hi havia estoc. El fet d’implantar les mesures d’autoprotecció en l’organització ha donat un resultat molt important i és que pràcticament no hem tingut cap cas de COVID i això ha permès que hàgim pogut mantenir el Port operatiu durant tot el període. A més, vam explicar a les empreses tots els mecanismes previstos en el Pla de Contingència i això els ha donat confiança per a seguir

Josep M. Cruset, davant de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària, que ja comença a mostrar el seu nou aspecte.

El Pla de Contingència ha donat confiança a les empreses per a seguir operant amb normalitat operant amb normalitat.

—A banda de les mesures organitzatives que explicava, han impulsat tot un seguit de mesures per a la reactivació econòmica. Com s’han rebut per part de la comunitat portuària?

—A diferència de les anteriors crisis, aquesta no té res a veure en l’àmbit econòmic i financer.

El 14 de març es declara l’estat d’alarma i es confina l’activitat i això provoca que s’aturi el cicle

Totes les concessionàries del moll de la Química estan tramitant ampliacions i veurem obra aviat de pagament de tota l’estructura econòmica del país. La liquiditat de les empreses per a poder fer front al pagament de nòmines a final de mes és clau, perquè, com que la crisi ha arribat de cop, les empreses no han pogut adaptar-se progressivament. Per això, hem mobilitzat recursos econòmics per ajudar a les empreses de l’àmbit portuari, de manera que puguin seguir fent front al pagament de nòmines i altres despe-

L’àrea comercial està treballant per a créixer en l’àmbit del Ro-Ro, vaixells que duen camions amb càrrega ses. I ho fem de dues maneres.

Paguem ràpidament als nostres proveïdors i oferim ajornaments sense cost en el pagament de les taxes. La conjunció de les dues línies de treball són aquests 25 milions d’euros.

—Durant les setmanes de confinament el Port ha registrat algunes operatives de rècord en tràfics com la pasta de paper, bestiar o betum asfàltic.

El context actual ha resultat un

handicap a l’hora de coordinar aquestes grans operatives a peu de moll?

—El Pla de Contingència ha separat molt clarament el personal que ha pogut treballar des de casa, més del 55%, d’aquell que ho ha hagut de fer sobre el moll.

Per tant, encara que hagin arribat grans operatives no hem hagut de mobilitzar cap recurs addicional. Per això hem fet campanyes de reconeixement de tota aquesta feina, ja que gràcies al personal que ha estat sempre treballant presencialment, el rerepaís ha seguit funcionant. D’aquestes operatives que mencionaves, però, se’n desprèn un fet.

—Quin?

—La tendència que s’observa al

Mediterrani és que els vaixells tenen unes dimensions cada cop més grans, responent a qüestions d’eficiència i sostenibilitat. A nosaltres ens va molt bé perquè som un port amb un gran calat, cosa que ens posiciona de manera molt atractiva per a venir a descarregar mercaderies. La idea és convertir-se en un port hub, de forma que un gran vaixell arriba a Tarragona, descarrega la seva mercaderia i aquesta es redistribueix posteriorment als ports que tenen menor calat amb vaixells més petits. Això ens obre una oportunitat de futur.

—Un dels tràfics en els quals han estat treballant en aquesta línia és el químic. L’escenari post COVID manté la tendència de buscar ports hub al Mediterrani com alternativa als holandesos o, per contra, aquesta tendència s’ha frenat?

—L’efecte COVID no tindrà incidència en el concepte de port hub en el tràfic de químics. A inici d’any TEPSA posava en marxa un punt d’atracada nou i anunciava que continuaria invertint en el Port de Tarragona en els pròxims temps. De fet, totes les concessionàries estan tramitant en aquest moment en concessions administratives d’ampliació per a construir nous tancs d’emmagatzematge, seguint la idea de ser un port hub. Algunes es troben encara en tràmits mediambientals i d’altres en fase de redacció de projectes. Per tant, en els pròxims mesos veurem obra al moll de la Química.

—En quins àmbits pot continuar creixent el Port de Tarragona?

—Alguns d’ells són coneguts, com la pasta de paper, on tenim recorregut, ja no per consolidar aquesta primera posició en el sistema portuari estatal, sinó per agafar més múscul a escala mediterrània. O el que parlàvem de ser hub en l’àmbit químic i de líquids a lloure. Pel que fa als sòlids a dojo, tot i tenir xifres de rècord, podem trobar recorregut amb els ports secs a l’Aragó.

L’àrea comercial està treballant en el Ro-Ro. Estem en una fase molt inicial i caldrà veure quins resultats dona.

—Què és el Ro-Ro? —Es tracta de vaixells que porten en el seu interior càrrega a dalt de vehicle. Per tant, el que es descarrega a Port és un camió carregat de mercaderia que, després de creuar el Mediterrani, continua la seva ruta, com si es

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

5

OLÍVIA MOLET

Hem activat la licitació dels projectes d’urbanització de la ZAL i a finals d’any ja estarem en primeres obres L’estudi per a ser socis d’un port sec a l’Aragó ha estat concloent i en tres mesos anunciarem on ens implantarem El contradic dels Prats té la vocació de tenir un disseny similar a l’Escullera i serà l’ànima bessona del Km0 a la Pineda Tenim previstes escales per a 70.000 creueristes, de manera que la temporada encara és viva tractés d’un ferri. Això estalvia dies de ruta per carretera creuant tota Europa, de manera que el camió fa sobre asfalt els últims 200 o 300 quilòmetres. Actualment, estem estudiant fluxos i optimització de rutes. Tenim molls adaptats per aquest tràfic, perquè són els mateixos per on baixen els vehicles d’importació.

—Un dels eixos de l’estratègia del Port de Tarragona és l’aposta per les inversions.

2019 acabava amb l’esperada aprovació de la ZAL. Quins són els següents passos que han donat en el desenvolupament d’aquest projecte?

—Hem activat la licitació dels projectes d’urbanització dels accessos a la ZAL i l’avantprojecte d’urbanització de tota la ZAL. Això ens permetrà estar a finals d’any o principis del vinent ja en primeres obres. Simultàniament estem treballant en la tramitació comercial per a poder evitar els temps morts al mig i tenir al més ràpid possible la ZAL en funcionament.

—S’han fet avenços en la comercialització?

—El mercat està interessat en la ZAL de Tarragona. Abans del confinament ja havíem pogut celebrar força reunions amb diferents empreses que venien in situ a conèixer en detall el projecte. I ara continuen les trobades i contactes per videoconferència. El tipus de peticions que fan ens acredita el seu interès, perquè no són preguntes genèriques sinó qüestions concretes sobre ocupacions, superfícies, alçades, tipus d’activitat, etc.

—Quin tipus d’empreses s’ha interessat?

—Són empreses immologístiques, que s’encarreguen fer la implantació urbanística, és a dir, la construcció de la nau, la

El president explica que es buscarà una nova data per a celebrar el concert familiar i jove del 150è aniversari del Port.

definició de l’operativa logística i d’aportar la tecnologia necessària perquè la logística funcioni.

Per tant, una sola empresa aglutina tots els serveis i després els ofereixen a les empreses finalistes que els contracten.

—Un altre projecte clau és la Terminal Intermodal de Guadalajara. En quin punt es troba actualment?

—A hores d’ara ja s’han unificat els criteris entre els ajuntaments de Guadalajara i Marchamalo, els dos termes municipals on es troba la futura terminal. El tipus de projecte requereix dos tipus de tramitació, d’urbanització i de llicència d’obres, i cal fer-ho en cada municipi, cosa que ha multiplicat el procés. Ara, però, ja ho tenim tancat. A la vegada, hem aprofitat aquest procés per incorporar en una segona fase unes vies addicionals de connexió en direcció Madrid. No era una qüestió prioritària perquè la idea és que les mercaderies que arriben des de Tarragona surten de Guadalajara en direcció Madrid per carretera, perquè la xarxa ferroviària a Madrid està saturada, però, ho hem volgut deixar a punt per si ens calen en un futur.

—Es complirà el calendari previst?

—Anem unes setmanes més tard del que teníem previst i dependrà també de quant s’allargui l’estat d’alarma, però mantenim la planificació d’estar fent moviment de terres abans que acabi l’any, la qual cosa significa que

estaria operativa dins de 2021.

—Abans mencionava els ports secs com a part de l’estratègia per a créixer en l’àmbit dels agroalimentaris i de fet estaven estudiant la possibilitat de convertir-se en partners d’un port sec ja existent a la zona d’Aragó. Tenen ja els resultats de l’estudi que havien encarregat?

—Els resultats de l’estudi estan acabats i han estat concloents.

Han descartat zones i n’ha prioritzat d’altres. Ho hem explicat a les empreses concessionàries de cereals, per comprovar que la seva estratègia comercial coincideix amb el que nosaltres identifiquem. És així i ara estem a punt de licitar l’auditoria economicofinancera de l’empresa que gestiona l’assentament escollit.

Si l’auditoria és positiva, en un parell o tres de mesos, ja podrem anunciar on fem la implantació i amb quina empresa.

—El contradic dels Prats és una altra de les infraestructures de creixement del Port. Hi ha novetats sobre l’aprovació mediambiental?

—Encara està pendent d’aprovació. Cal tenir en compte que és el tràmit urbanístic més complex que existeix. És una tramitació extremadament llarga perquè és molt garantista, i així ha de ser.

Dona audiència reiteradament a tots els actors territorials i sectorials. Enguany hem destinat 100.000 euros del pressupost per elaborar els estudis que donin resposta a les qüestions que planteja el Ministeri. Confiem

que l’any que ve puguem engegar la redacció del projecte, per a la qual es destinen 500.000 euros, i per això ja estem parlant amb l’ajuntament de Vila-seca.

—Quin paper hi juga l’ajuntament?

—El contradic dels Prats té la vocació de tenir un disseny similar a l’Escullera. La idea és que s’hi pugui transitar per sobre i que sigui l’ànima bessona del Km0 a la Pineda. Per tant, ha d’estar alineat amb el projecte de frontal marítim que Vila-seca té al cap. Per això, hem establert que els nostres equips tècnics i els de l’ajuntament treballaran plegats.

—Com estan avançant les obres del moll de Balears?

—Molt bé. El caixoner ha estat fent treballs previs per fer els caixons. Fa una setmana va arribar la draga, el vaixell que rebaixa el subsol perquè a sobre es puguin posar els caixons que permetran tenir aquests 40.000 metres quadrats de moll. El destí ha fet que aquests primers mesos no tinguem creuers atracats al moll, de manera que estem aprofitant per a treballar amb més comoditat i amb menys interferències entre les obres i les operatives de creuers.

—Com quedarà la temporada de creuers 2020?

—Parlem setmanalment amb les navilieres. Tant ells com nosaltres ho tenim tot a punt perquè, quan es permeti operar els creuers, puguem posar-nos tots en marxa. A hores d’ara estan vives escales per 70.000 creueristes.

La nostra és una temporada molt desestacionalitzada, en la qual agost, setembre i octubre tenen unes reserves molt altes. Si al juliol o a l’agost s’activen els creuers i agafen ritme, la temporada encara és viva.

—Quines mesures adoptaran per a garantir la seguretat i salut dels creueristes?

—Ho estem ajustant en funció de les noves normes i guies de bones pràctiques que sorgeixen.

Hi ha moltes mesures sanitàries que són similars a les de seguretat, com els fluxos diferenciats d’entrada i sortida al Welcome Center. Ara es reforçaran i n’incorporarem de nous com el control de temperatura. A més, hi haurà elements d’autoprotecció, com guants, mascaretes, gel hidroalcohòlic. A banda, augmentarem la renovació d’aire per a minimitzar els riscos.

—Les incerteses d’aquesta temporada posen en perill fites destacades com l’arribada de Royal Caribbean?

—No hi ha cap incidència que canviï res. Estem parlant amb ells, a petició seva, de manera regular cada setmana. Per tant, l’interès de Royal Caribbean per Tarragona segueix intacte i el contingut de les converses mostra que miren cap al futur. És cert, però, que el sector dels creuers està mirant els pròxims mesos amb incertesa per l’impacte econòmic que té en el sector l’aturada obligada. Tot i aixó, hi ha dades positives i algun mitjà especialitzat apuntava fa unes

setmanes que les contractacions de creuers per la temporada 2021 estan un 40% per sobre, respecte al mateix període de l’any passat, per tant, l’interès en viatjar en creuer es manté.

—Com estan avançant els treballs a l’antiga seu de l’APT? —Sota calendari. Estem veient aquests dies com es va retirant la bastida que cobreix la façana de l’antiga seu, de manera que ja es comença a veure l’aspecte que tindrà l’edifici. Les opinions que hem rebut és que es tracta d’un canvi molt a positiu. El disseny tècnic i l’execució de l’obra li donen un disseny molt modern i atractiu però mantenint la identitat de l’edifici a la vegada que es resolen tècnicament els problemes que tenia. Ara s’està treballant en l’interior i les obres estan avançant a bon ritme. Ja hem superat l’equador i de cara a finals d’any, o principis del vinent, estarà finalitzat.

—I pel que fa al Museu?

—Vam haver de suspendre els treballs durant uns dies, perquè havíem de retirar les peces grans del Museu i no ho volíem fer en època dura de confinament. Si es demanava a tothom un esforç per aturar l’activitat diària, el Port havia d’estar-hi alineat.

Això ara ja està fet i els treballs s’han reprès. Simultàniament s’ha estat avançant en la redacció del projecte de museïtzació, que està pràcticament tancat.

D’aquesta manera, farem a la vegada les obres de l’edifici i els treballs de construcció dels elements museístics. La idea era que l’obertura del Museu coincidís amb la clausura dels actes del 150è aniversari a finals d’any.

Hem anat postposant alguns dels actes i la reobertura serà a finals d’any o entre gener i febrer de l’any vinent.

—Parlava ara de la celebració del 150è aniversari, com queda la programació dels actes previstos?

—Vam poder-ho anar fent tot fins a l’acte institucional, que ens va permetre marcar en el record de la ciutat i el territori aquella celebració al Refugi 1 amb més de 800 convidats representatius del teixit econòmic i social del territori. L’altre gran pilar era la jornada festiva de cara a l’estiu amb dos concerts, un de familiar i un per al públic jove. El vam suspendre perquè teníem clar que a finals de juny no seria possible fer un acte amb aquell volum de gent. Ara estem pendents d’allò que respiri la ciutat de cara la segona part de l’any. Veurem què decideix l’Ajuntament de cara a Santa Tecla i en funció d’això programarem aquesta part del calendari. La intenció és poderho celebrar a finals d’any. Hi ha altres actes que teníem programats que no els farem i els recursos que hi anàvem a destinar els estem movent cap a entitats socials.

6

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

Un Port preparat pel futur: les inversions que asseguren el seu creixement

2 6 7

L’APT està impulsant tant projectes estratègics com treballs que milloren l’operativa, asseguren el seu entorn i el connecten amb la ciutadania Anna Ferran

«Un període inversor que deixarà el Port de Tarragona preparat per als pròxims 10 anys». Així defineix el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, el conjunt d’inversions que està impulsant actualment aquesta infraestructura per a assegurar el seu creixement a mitjà i llarg termini. Amb l’execució d’aquests projectes, el Port es consolidarà com un dels enclavaments logístics claus al conjunt d’Espanya i també de la Mediterrània a la vegada que reforçarà el seu paper com a motor econòmic del territori.

Malgrat la incertesa sorgida arran dels efectes econòmics de la COVID-19, el Port de Tarragona manté tots els projectes que tenia planificats. Més enllà del paquet de mesures que l’Autoritat Portuària ha engegat per ajudar a reactivar el territori i el sector logístic, les inversions esdevenen un pilar essencial per a tornar a engegar els motors de l’activitat econòmica de la demarcació, ja que suposen ocupació i facturació per a totes aquelles empreses que els executen. Però no només això. I és que en tractar-se de projectes estratègics, aporten competitivitat i diferenciació no només al Port com a infraestructura sinó al conjunt del territori tarragoní.

Les tres principals inversions que té el Port de Tarragona per endavant són el moll de Balears, la Zona d’Activitats Logístiques i la Terminal Intermodal de Guadalajara. Aquests tres projectes sumen una despesa de més de 120 milions d’euros. Actualment, ja està en construcció el moll de Balears, un espai que permetrà que el projecte de creuers creixi i s’adapti a les tendències i peticions de les principals navilieres que operen a la Mediterrània.

Pel que fa a la ZAL i a la Terminal Intermodal de Guadalajara, enguany començaran els treballs d’ambdós projectes. Amb la ZAL en funcionament, es calcula que els tràfics del Port creixeran entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any gràcies a la capacitat d’atracció de les empreses que s’hi instal·lin. En el cas de la terminal de Guadalajara, l’objectiu és ampliar la zona d’influència cap al centre de la península.

En l’àmbit de Port-Ciutat, també s’estan realitzant actuacions importants com la rehabilitació de l’antiga seu de l’APT i la remodelació del Museu del Port, dos equipaments que apropen la vida portuària a la ciutadania.

Així mateix, el Port duu a terme constantment inversions a les seves instal·lacions que permeten millorar l’operativa i la seguretat dins de la infraestructura.

3

1

7

3. Terminal Intermodal de Guadalajara

4. Rehabilitació antiga seu APT

Un enclavament estratègic que permetrà al Port expandir-se cap al centre de la península. Aquesta infraestructura ocuparà 150.000 m2.

Funcionarà coordinada amb la terminal intermodal de la Boella, a peu de moll, afavorint la intermodalitat ferrocarril-carretera i marítima. Permetrà operatives simultànies de càrrega i descarrega per a trens de fins a 750 metres. Compta amb una inversió de 20 milions d’euros i s’espera que estigui finalitzada el 2021.

L’antiga seu de l’APT comença a mostrar el que serà el seu nou aspecte.

I és que fa només unes setmanes que es van retirar part de les bastides.

Així doncs, ja es pot veure la fisonomia renovada en els pisos superiors de l’edifici dissenyat per Josep M Garreta i que una de les icones de l’skyline tarragoní. Es preveu que estigui enllestit a finals d’any o principis de 2021. Acollirà diversos serveis portuaris i dues de les plantes es llogaran a tercers per a acollir oficines.

TRANSPORT PER CARRETERA

La FEAT demana polítiques fiscals directes per reactivar el transport La patronal tarragonina aplaudeix les mesures de reactivació econòmica impulsades pel Port Anna Ferran

Polítiques fiscals directes per evitar que el teixit empresarial i, especialment, els sectors més castigats pels efectes econòmics de la pandèmia no desapareguin. Aquesta és la petició de la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona

(FEAT). Per a la patronal tarragonina del sector del transport de carretera, les mesures de reactivació econòmica que ha impulsat l’Autoritat Portuària són un exemple de com «haurien d’actuar les administracions i institucions públiques», en paraules del seu director Jose

Luis Aymat. «El Port ha actuat de forma magnífica, avançant pagaments i mantenint inversions», opina. I afegeix: «Aquesta és la manera de generar confiança entre les empreses i d’aportar-los liquiditat».

El director de la FEAT destaca el paper crucial que ha desen-

volupat el sector que representa durant tota la crisi de la COVID-19, especialment d’aquells camioners que, malgrat no tenir equips de protecció, «es van llençar a la carretera a pit obert per garantir la cadena de subministrament». En aquest sentit, demana que la ciutadania recordi i valori l’esforç fet pel sector i llença una reflexió: «Sovint la gent es queixa quan veu els camions circulant, perquè són grans i fan nosa, però pensin que quan han de tenir por és quan els camions no circulin, perquè aleshores no hi haurà ni els productes més bàsics».

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

1. Moll de Balears Un moll multipropòsit, que permetrà ampliar el projecte de creuers. El moll de Balears és la inversió més gran que ara mateix té en marxa el Port, amb un cost de 27,4 milions d’euros. El moll, adjunt al dic de Llevant, tindrà una superfície de 4 hectàrees. Millorarà la capacitat per atracar diversos vaixells a la vegada i oferirà una operativa molt més còmoda i àgil. La seva finalització es preveu per mitjans de 2021, a punt per a l’inici de la temporada de creuers.

7

7 7

7

5

2. ZAL

4

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) ocuparà una zona de 100 hectàrees i suposa una inversió de 72,8 milions d’euros en total, 31,4 dels quals s’invertiran en la primera fase que es durà a terme entre 2020 i 2023. Està pensada per activitats vinculades amb el trànsit marítim i per a productes amb valor afegit o serveis com l’embalatge o la paletització de càrregues. Es calcula que tindrà un impacte econòmic de 154 milions d’euros cada any pel territori i que suposarà la creació de 4.200 nous llocs de treball.

5. Remodelació Museu del Port

6.Platja de la Pineda i Espigó del Racó

7. Treballs en instal·lacions portuàries

La rehabilitació integral del Refugi 2 i del concepte museístic del Museu són el llegat de la commemoració dels 150 anys del Port. De fet, la previsió és que la reinauguració es faci a finals d’any com a acte de cloenda dels actes de l’aniversari. L’equipament cultural del Moll de Costa guanyarà 600 m2 i gràcies a la reinterpretació i actualització integral de l’espai, dels continguts i dels objectes de la col·lecció s’aconseguirà una experiència de visita més sensorial.

En el marc del compromís de protecció dels espais naturals pròxims a la infraestructura, el Port està actualment realitzant treballs de restauració de la platja de la Pineda, on al llarg d’aquest mes de maig s’ha aportat sorra, i de l’Espigó del Racó, on s’hi estarà treballant fins al juny.

Ambdós espais van patir greus afectacions pel temporal Glòria del passat mes de gener. Aquestes dues actuacions suposen una inversió de més d’un milió d’euros.

S’estan duent a terme tot un seguit de treballs a les instal·lacions portuàries per a millorar l’operativitat del Port. Alguns d’ells són l’ampliació de la xarxa de fibra òptica, la construcció de pòrtics de control de gàlib al moll de la Química, la instal·lació de càmeres de videovigilància, el desdoblament de la via de ferrocarril al moll de Castella, la construcció d’un edifici per a formació al moll de la Rioja o la creació d’una xarxa d’aigua contra incendis a la zona d’operacions de creuers, entre altres.

7

8

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA

INVERSIÓ ESTRATÈGICA

Les obres del nou moll de Balears transformaran la fisonomia del Port

CEDIDA

fase. Paral·lelament es construirà la biga de cantell i s’omplirà el moll amb material. Cal destacar que per a la seva construcció es dragaran més de 729.000 metres cúbics de material del fons del mar, dels quals gairebé 500.000 es destinaran a omplir el moll.

Serà en la fase vuit quan el moll ja començarà a tenir una forma clarament identificable i visible. En aquest punt del projecte es comença a col·locar els bol·lards i defenses i s’inicia la pavimentació tant del moll com de l’esplanada. En la novena fase es duran a terme els treballs finals i ja estaran col·locats tots els bol·lards. En total n’hi haurà 33 de 200 tones de tir nominal, suficient per amarrar els creuers més grans del món. La desena fase serà l’entrada en funcionament del moll.

Està en marxa la primera fase dels treballs de construcció d’aquesta nova infraestructura que tindrà 460 metres de llarg i ocuparà 4 hectàrees Anna Ferran

Catorze mesos que transformaran la fisonomia del Port de Tarragona, aportant-li un nou espai estratègic per al creixement del projecte de creuers, el moll de Balears. Els treballs de construcció d’aquesta nova infraestructura, que tenen un pressupost de 27 milions d’euros, començaven oficialment el passat 17 d’abril, amb la signatura de l’acta de replantejament i es preveu que estiguin finalitzades a mitjans de l’any 2021, coincidint així amb l’arrancada de la temporada de creuers de l’any vinent.

El nou moll tindrà una superfície de quatre hectàrees i 460 metres de llarg, que permetran no només acollir bucs més grans, sinó també tenir atracats simultàniament fins a quatre creuers a Tarragona (dos al moll de Balears i dos, com s’ha fet fins ara, al dic de Llevant). Si bé el moll

de Balears té una llargada de 460 metres, la seva línia d’atracada total serà de 700 metres, ja que es podrà atracar en ambdós costats simultàniament. Actualment, el nou moll es destinarà exclusivament a les operatives de creuers, però en un futur, la nova infraestructura també podria ampliar serveis per a sòlids a dojo i terminals multipropòsit.

Un nou moll en 10 fases La construcció del moll consta de deu fases i actualment s’està finalitzant la primera. El 20 de febrer arribava el caixoner Mar del Aneto. Aquest dic flotant ha de construir els caixons o fonaments de formigó que s’utilitzaran perquè el moll prenguin forma. Aquest tipus de plataformes s’utilitzen en els ports per a la fabricació de molls, dics i altres infraestructures relacionades amb l’activitat portuària. La tecnolo-

gia dels caixons redueix notablement l’impacte mediambiental respecte a altres mètodes, permet escurçar considerablement els temps d’execució. En aquesta primera fase, també s’ha realitzat el muntatge de la barrera antiterbolesa a l’aigua i es retira part de l’escullera on anirà el nou dic.

Per últim s’ha iniciat el dragatge per a condicionar el fons marí.

El passat divendres arribava la draga Pinta el vaixell encarregat de fer-ho.

La segona fase inclou el tram final de dragatge i la col·locació del material d’escullera des d’una embarcació. Es preveu la col·locació d’1.232.000 tones d’esculleres. A la tercera fase, s’acabarà de col·locar el material de l’escullera per a deixar-lo enrasat i a punt per a posar-hi els caixons, que ja es començaran a fabricar. A més, aquesta fase inclou l’inici del primer tram del

Imatge virtual del nou moll amb dos creuers atracats.

Es dragaran més de 729.000 m3 de material del fons marí per a la construcció del moll dic sud, amb mitjans marítims i terrestres.

El fondeig i col·locació dels caixons i l’inici del primer tram del dic nord del nou moll es realitzaran a la quarta fase i a la cinquena es finalitzarà el fondeig

S’instal·laran 33 bol·lards que permetran l’amarratge dels creuers més grans del món dels caixons i s’arribarà a l’equador del projecte.

La finalització del dic sud serà una de les fites de la sisena fase, en la qual també s’ompliran de pedra els caixons. La finalització del dic nord marcarà la setena

Vigilància mediambiental Cal destacar que el Port ha incorporat mesures ambientals voluntàries en tot el procés de construcció del moll per reduir, garantir i minimitzar l’afectació de les obres sobre el medi natural. Per això, ha dissenyat un Pla de vigilància ambiental per prevenir i controlar les accions durant l’execució de les obres.

A banda, disposa d’un procediment de seguiment ambiental d’obres que s’aplica sistemàticament a totes les obres promogudes pel Port de Tarragona.

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

El procés de construcció del nou moll, fase a fase Amb la signatura de l’acta de replantejament, el passat 17 d’abril es donava el tret de sortida al treballs de construcció del nou moll adossat al dic de Llevant. El procés consta de deu fases en les quals es prepararà el subsol, es col·locaran els caixons que actuaran com a fonaments de la nova infraestructura, es reomplirà de material, es construiran dos dics i es pavimentaran els 40.000 metres quadrats de superfície que sumarà el Port de Tarragona. El calendari marca el maig de 2021, coincidint amb l’inici de la temporada de creuers, com la data de finalització del projecte.

JUNY 2020 1. Fi del dragatge de la banqueta de fonamentació.

2. Inici de l’abocament de l’escullera a la banqueta de fonamentació amb gànguil .

JULIOL 2020 1. Inici de l’enrasat de la banqueta amb balast per a la col·locació dels caixons.

2. Finalització de la banqueta de fonamentació.

3. Inici de la fabricació dels caixons al moll de Catalunya.

4. Inici de la construcció del primer tram del dic sud amb mitjans marítims i terrestres.

MAIG 2020 1. Mobilització dels mitjans marítims i comprovacions batimètriques.

2. Trasllat i preparació del dic flotant al moll de Catalunya.

3. Muntatge de barrera antiterbolesa.

4. Inici del dragatge de la banqueta de fonamentació amb una draga de succió en marxa.

AGOST 2020 1. Fondeig dels primers caixons en posició definitiva.

2. Inici de la construcció del primer tram del dic nord amb mitjans marítims i terrestres.

OCTUBRE 2020

NOVEMBRE 2020

GENER 2021

1. Finalitza el fondeig dels caixons.

1. Finalització del dic sud.

2. Rebliment de les cel·les dels caixons amb mitjans terrestres.

3. Execució de l’extradossat de caixons amb escullera, amb mitjans terrestres.

1. Finalització del dic nord.

2. Inici de la construcció de la biga de cantell.

3. Inici del rebliment del moll mitjançant una draga de succió amb tallador.

MARÇ 2021

ABRIL 2021

1. Inici de la col·locació de bol·lards i defenses.

2. Inici de les pavimentacions en moll i esplanada.

1. La biga de cantell està finalitzada amb defenses i bol·lards.

2. Moll pavimentat.

3. Esplanada parcialment pavimentada.

MAIG 2021

Previsió: 30 d’abril de 2021, moll operatiu

Estat final del moll.

9

10

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA

PROJECTE DESTACAT CEDIDES

Imatge panoràmica del projecte museístic que ha creat l’estudi Cristià-Blasi per al Museu del Port, on es poden veure els diferents blocs temàtics, la nova estètica i alguns dels elements que inclourà.

Un viatge sensorial i immersiu a la vida marítima i l’univers portuari La remodelació del Museu del Port l’actualitzarà als nous temps, tecnologies i formats per a crear experiències en els visitants Anna Ferran

Un aniversari atípic. Així es pot definir l’arribada als 20 anys del Museu del Port. I és que des de principis d’any aquest equipament està tancat. El motiu?

S’està sotmetent a un procés de remodelació que el millorarà arquitectònicament i l’actualitzarà amb una nova museïtzació que permetrà que continuï sent un referent cultural a la ciutat i al territori. El projecte, que suposarà una inversió d’uns dos milions d’euros, s’emmarca dins del programa del 150è aniversari del Port i s’ha plantejat com el llegat físic que deixarà aquesta celebració. Ara bé, què ens espera en el nou Museu del Port?

«No hem començat de zero; el Museu té una història», comenta Ignasi Cristià. Ell, juntament amb Iago Blasi, han estat els encarregats de crear la nova museïtzació de l’equipament.

«El Museu està viu, no pels seus objectes, sinó per totes les activitats que s’hi han fet, que li han donat un caràcter i han deixat un bagatge que és un tresor», explica el creador. Tenint en compte això, van començar a construir un discurs i un recorregut que donés sentit a la col·lecció i que a la vegada fos atractiu pel visitant.

Quatre parts i un epíleg El relat del renovat museu cons-

Una sala audiovisual envoltant és dels principals atractius que tindrà el Museu.

Es posa el focus en el futur del Port i en la sostenibilitat com a base del seu funcionament tarà de quatre parts o blocs temàtics i un epíleg. La idea és que el visitant s’endinsi cada cop més en l’univers de la mar i el Port, passant d’allò més general a les especificitats tarragonines, a la vegada que es fa un recorregut temporal que ofereixi una visió de l’evolució amb el pas dels segles. Una pantalla que tindrà la verticalitat representativa d’un veler donarà la benvinguda a Entre mar i terra. Aquest bloc

presentarà el Port com un nexe d’unió entre els dos medis, el terrestre i el marítim. D’aquí, el visitant passarà a Fer-se a la mar, en el qual s’explicarà com ha evolucionat el transport marítim a partir d’exemples propis. Un dels elements més espectaculars que incorporarà la nova museïtzació es trobarà justament en aquest espai. Es tracta d’un simulador interactiu en el qual el visitant haurà de navegar des d’un port de las Mediterrània a escollir entre Nàpols, Òstia o Tunis, fins a Tarragona, i durant el joc haurà d’orientar-se amb les estrelles o tenir en compte la direcció del vent per assegurar-se que al final

arriba a la seva destinació.

Tecnologia al servei dels sentits Aquesta és una de les incorporacions on es pot observar l’aposta per les noves tecnologies tant de Cristià-Blasi com de la direcció del Museu. I tot amb un objectiu: crear una experiència sensorial que tingui un impacte en el visitant. La màxima representació d’aquesta filosofia es trobarà en el tercer bloc, Treballar al Port.

Es tracta d’una sala audiovisual envoltant per a la qual s’està preparant un audiovisual en timelapse que reculli 24 hores d’activitat en el ram de la pesca. «Amb aquest bloc volem mostrar que

el Port és com una ciutat, que té diversos oficis i que no s’atura», puntualitza Ignasi Cristià. Així doncs, aquesta part del relat mostrarà la diversitat de tràfics i d’activitats vinculades a la infraestructura i farà especial incidència en l’activitat vinculada al sector químic, ja que és un dels tràfics «emblemàtics» del Port.

Tant és així que s’està preparant un espai interactiu que explicarà que passa amb el cru un cop arriba del Port a la indústria, per a mostrar així la diversitat d’aplicacions del petroli.

Però la vida portuària va més enllà del vessant pesquer i industrial. Durant el segle XX es va convertir també en un espai d’oci. En aquest sentit, Cristià relata que «el Club Nàutic comença amb els xiflats. Se’ls coneixia amb aquest nom perquè per la gent de l’època anar a la mar per gust i no per anar a treballar era de bojos». Aquests inicis, la seva evolució i tot el llegat que conserva el Museu amb fotografies, uniformes i embarcacions de lleure es veurà el quart bloc, anomenat Gaudir del Port.

Per últim, l’epíleg mostrarà la relació de la infraestructura amb el territori. Un dels elements que permetrà entendre-ho és una creació audiovisual feta a vista d’ocell que mostrarà com el Port i també el seu entorn ha evolu-

cionat al llarg de més de 2.000 anys d’història. Aquest darrer espai vol també posar el focus en el futur i com aquest passa inevitablement per la sostenibilitat.

A banda dels cinc grans blocs, s’incorporaran tres illes de coneixement sobre episodis concrets. Una d’elles estarà centrada en Miquel de Ballester, un navegant tarragoní que va ser amic de Cristòfor Colom. La segona mostrarà el setge de la Guerra del Francès i la tercera estarà relacionada amb l’afectació que van causar els bombardeigs de la Guerra Civil sobre la infraestructura.

Un diàleg amb l’edifici Pel que fa al disseny amb el qual es plasmarà tot aquest relat, Ignasi Cristià explica que «la museografia té molt en compte l’edifici, dialoga amb ell, ja que ell mateix també representa la vida portuària». Així doncs, s’han inspirat en sitges i altres elements d’emmagatzematge que es trobaven antigament als tinglados per a crear els diferents espais.

De fet, la intervenció que es durà a terme al Museu del Port no és només museogràfica sinó que la inversió contempla també una reforma de l’edifici que millorarà el seu envoltant. Se substituirà la coberta existent per millorar les capacitats tèrmiques del conjunt i es reformaran els espais interiors. La intervenció també implicarà en la instal·lació d’un sistema de climatització a tota la nau, inexistent fins al moment, per millorar la confortabilitat interior. Així mateix es farà una reordenació de totes les oficines del Museu i es crearan nous espais d’emmagatzematge i per a la realització d’activitats dirigides i tallers. Es preveu que tot estigui a punt a finals d’any.

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

11

EMPRESA RECOMANADA CEDIDA

Més del 50% del territori europeu està emprant canonades de polietilè en les seves instal·lacions Llaberia Group ha estat pionera en l’ús d’aquest polímer en el sector hidràulic Redacció

L’avenç en la investigació del polietilè ha fet que altres materials molt utilitzats fins avui en dia, com ara la fosa dúctil, estan sent substituïts en moltes aplicacions. Més de la meitat del continent europeu utilitza tubs de polietilè per a les seves instal·lacions. L’empresa Llaberia Group ha estat pionera en la fabricació i comercialització d’aquest polímer.

L’augment de l’ús de polietilè en les instal·lacions és cada dia més evident i hi ha qui porta apostant per aquest material des dels seus inicis. L’empresa de Tarragona, Llaberia Group, duu a l’esquena més de 35 anys amb una trajectòria empresarial dedicada al sector hidràulic i treballant amb el PE com el seu principal punt fort de cara al client. Acumula una gran experiència en injecció, manipulació i fabricació de canonades de

pressió, accessoris i qualsevol peça a mida confeccionada en aquest material, fins a diàmetres de 1.600 mm, en el seu propi taller de producció. A més, fabriquen caldereria plàstica en altres materials com: PP, PVC, PP-N, PVDF O PRFV. Gràcies a aquest gran valor afegit i a tota la seva trajectòria s’ha convertit

El polietilè s’utilitza en circuits d’aigua, productes químics, gas i per a protegir fibra òptica en l’empresa líder del sector tan t en l’àmbit nacional com internacional.

Durant els últims anys, els baixos costos econòmics i la simplicitat en la implantació del polietilè (PE) no ha passat per alt, i per aquest motiu, s’ha anat imposant per sobre de la

resta de materials més tradicionals. Per aquesta raó, entre d’altres, Llaberia Group detecta en el polietilè una extensa llista d’aplicacions gràcies a les quals pot oferir al client molta diversitat de productes i serveis: distribució i conducció d’aigua tant freda com calenta, conducció de gas, circuits de refrigeració, calefacció, distribució i conducció de productes químics, protecció de fibra òptica, telecomunicacions, emissaris submarins, etc.

El polietilè està sent essencial en el sector de la construcció gràcies als seus múltiples avantatges, tant tècnics com econòmics. Llaberia Group treballa dia a dia per estar informat de totes les innovacions del mercat per ser coneixedors de les opcions més òptimes per després aplicar-les en cada un dels seus projectes. A partir d’aquí han pogut anar veient al llarg de la seva experiència professi-

Els tubs de polietilè es poden reciclar quan acaba la seva vida útil.

onal tots els avantatges tècnics que ofereix el PE. Així mateix, els enginyers, arquitectes i caps d’obra han convertit aquest material en el seu referent. Una de les coses que més valoren d’aquest tipus de canonada és la seva flexibilitat, fàcil maniobra, menor rugositat interna i durabilitat, entre d’altres. Aquestes característiques els permet im-

plantar tubs de polietilè en els terrenys més inestables i amb més irregularitats. La canonada de polietilè és capaç de resistir cops, baixes temperatures, contacte amb agents químics, corrosió, etc. I tot això sense la necessitat de ser enterrada amb protecció.

La simplicitat de la seva instal·lació i l’escàs manteni-

ment són també dos avantatges molt reconeguts pels professionals del sector. En el cas de possibles modificacions, la gran accessibilitat a la compra d’accessoris els permetrà fer les variacions pertinents en tot moment, tot i que rara vegada es dona el cas. Pel que fa als aspectes econòmics, gràcies al baix pes i flexibilitat de la canonada, tal com hem esmentat anteriorment, permet economitzar tant el transport com la mà d’obra.

Per últim, també cal destacar el compromís del PE amb el medi ambient, amb el qual l’empresa Llaberia Group també s’ha volgut sumar. A banda de no ser tòxics, els tubs de polietilè són aptes al reciclatge. A través d’un procés de triatge, neteja i granulació es poden transformar en altres matèries primeres i obtenir altres usos. En molts casos aquesta característica és determinant a causa de la importància del medi ambient en l’actualitat.

Per totes aquestes raons, el polietilè, ja àmpliament utilitzat com a material per a la construcció d’aqüeductes i gasoductes, en aquests darrers anys s’està difonent com a material per a xarxes de desguassos civils i industrials. De manera que no ens equivoquem si diem que les canonades de polietilè són les canonades del futur.

12

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA INTERVENCIÓ DESTACADA

Redacció

MARCANT EL RITME DEL TEMPS A PEU DE MOLL

als emprats responen a la normativa de ports. Les Durant molts anys, un esferes del rellotge havitrompeter indicava l’inici en d’estar disposades a i el final de la jornada la12 metres d’alçada sobre boral a les instal·lacions la rasant del moll i havia portuàries.

Aquesta d’estar mancat de maquotidianitat, però, va terials reflectants, per la canviar l’any 1923. Amb la voluntat de modernit- El Port de Tarragona rehabilitarà el Rellotge del Moll, un qual cosa es va construir a l’andana superior del zar-se, es va construir element patrimonial que és història viva de la ciutat dic de Llevant. el Rellotge del Moll, que marcava els horaris laborals a toc de campana. Aquest element, pro- les obres tinguin una durada de tres mesos i Una decisió polèmica El rellotge, atribuït a Josep Rigau Marot, es tegit com a Bé Cultural d’Interès Local i que l’import és de 85.680 euros + IVA. va construir per al servei del personal de forma part de la Ruta Patrimonial del Port, marineria dels vaixells, estibadors, conestà malmès pel pas del temps i algunes le- L’eclecticisme fet rellotge sions de gravetat, cosa que fa necessària una Un dels trets que fa especialment singular la signataris, comerciants i treballadors de la intervenció. Per això, el Port té en marxa el torre-rellotge és el seu eclecticisme. La tor- Junta d’Obres del Port. Sembla que, inicialprocés de licitació la rehabilitació de la peça. re, de 15 metres d’alçada i obra de l’enginyer ment, va generar certa polèmica, ja que es Les obres inclouen accions a l’interior Francisco García de Membrillera, té forma considerava que el Ministerio de Fomento com a l’exterior de l’element, com la subs- de templet d’estil neoclàssic amb quatre co- no havia d’intervenir en les qüestions de titució del marc de fusta, vidre i acabats lumnes jòniques. L’estructura de ferro forjat patrons i obrers. Finalment, es va acordar interiors de les esferes del rellotge o la re- que la corona, on hi ha les campanes, el pe- que les despeses d’adquisició del rellotge posició de proteccions i pintures dels ele- nell i el parallamps, té unes línies modernis- anirien a càrrec de les entitats sol·licitants i ments metàl·lics del campanar i la barana. tes que reflecteixen les influències arquitec- les de construcció de la torre les assumiria la Junta del Port. Així, el 15 de febrer de 1922 se S’impermeabilitzarà la coberta i s’afegirà tòniques del moment en què es va aixecar.

El rellotge té tres esferes d’1,5 m de di- signava el projecte que tenia un pressupost una xapa de zenc i se substituiran elements metàl·lics per materials que siguin inoxida- àmetre, que tocaven les hores, les mitges de 12.559,06 pessetes. Es va inaugurar l’Any bles. A més, es reconstruiran les cantonades hores i els quarts. Dues de les esferes són re- Nou de 1923, i aleshores ja va ser elogiat.

El 2006 es va restaurar el templet i es va i s’incorporarà un cèrcol perimetral de fibra cobertes de vidre i la tercera, d’esmalt sobre de carboni. Així mateix, es renovaran tots els coure per no enlluernar els vaixells i perquè substituir la maquinària del rellotge per una revestiments exteriors i interiors i es restau- no el confonguessin amb el far. La quarta de digital. L’antiga maquinària, restaurada, raran els elements deteriorats del tambor i esfera es va decorar amb un mapamundi. està exposada al Museu del Port. Les obres de les columnes. A banda, es desmuntarà la Com a complement, s’hi va col·locar l’escut que s’hi duran a terme ara conservaran una maquinària del rellotge i la il·luminació in- del cos d’Obres Públiques i una petita esta- de les joies no només del patrimoni portuaterior, que seran actualitzats. Es preveu que ció meteorològica. La ubicació i els materi- ri, sinó de la ciutat de Tarragona.

CEDIDA

El rellotge, situat al dic de Llevant, té 15 metres d’alçada i combina l’estil neoclàssic amb elements modernistes.

SERVEI RECOMANAT

City Net, serveis integrals de neteja i manteniment amb segell ‘ecofriendly’ Ofereixen els seus serveis a empreses i particulars i elaboren en cada cas un pla personalitzat A. Ferran

Un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. Aquesta és la carta de presentació de City Net. La professionalitat del seu equip a mà, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofri-

endly són els pilars que millor defineixen el seu servei.

City Net avalua les necessitats de cada client i a partir d’aquí elaboren un pla específic que garanteixi un servei òptim amb el menor cost econòmic i mediambiental possible. Cal destacar que l’empresa està altament

compromesa amb la sostenibilitat i per això compten amb un pla de millora continuada que es basa en la formació tècnica en seguretat i en medi ambient del seu equip de professionals. I tot amb la idea d’assolir una millora contínua que reverteixi en el seu client.

Ofereixen els seus serveis de neteja i manteniment a oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restaurants, hospitals i centres mèdics, residències, comerços, tallers, càmpings i indústries. Respecte a aquestes últimes, cal destacar que City Net és especialista en la neteja de maquinària, conductes i sitges. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona.

A tot això cal sumar-li que realitzen neteges de façanes, manteniment de paviments (polits i abrillantats), control de plagues i piscines, entre altres.

CEDIDA

El seu equip rep formació tècnica en seguretat i medi ambient.

PORT DE TARRAGONA

29/05/2020 diarimés

13

PORT-CIUTAT CEDIDA - PEP ESCODA

Onze objectius capturen els secrets de la Tarragona confinada El Tinglado 1 acollirà una mostra fotogràfica que vol crear la memòria gràfica d’aquest període Redacció

Tarragona confinada. La ciutat amagada és el títol de l’exposició que el Port de Tarragona organitzarà a partir del 13 de setembre vinent, coincidint amb els sis mesos de la data del decret de confinament de Catalunya (13 de març). La mostra fotogràfica a càrrec d’11 professionals vinculats amb Tarragona vol recollir una memòria gràfica del que ha estat el període de confinament per als tarragonins i tarragonines. Uns mesos on la ciutat ha romàs doblement amagada per l’obligatorietat de quedar-se a casa i, conseqüentment, per la invisibilitat de moltes de les coses succeïdes. La mostra es podrà visitar del 13 de setembre al 8 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona.

L’exposició compta amb la col·

laboració de Pep Escoda en l’assessorament conceptual i artístic de l’exposició. Escoda, premiat fins a 21 vegades amb el Premi Nacional Lux de fotografia professional en diverses categories (retrat, paisatge, arquitectura o projecte personal), serà a més a més un dels 11 fotògrafs que exposarà al Tinglado 1, juntament amb 10 professionals més: Alba Rodríguez, Cristina Serra, Montse Riera, David Oliete, Fabián Acidres, Laia Solanellas, Adrià Borràs, Àngel Ullate, Rubén Perdomo i Gerard Boyer.

L’exposició comptarà amb 110 fotografies, deu per cada participant, que presentaran una mirada panoràmica dels efectes del confinament en les persones, famílies, professionals i empreses i, de manera especial, en aquells col·lectius que han estat

Pep Escoda és un dels fotògrafs participants i, a més, ha col·laborat en l’assessorament conceptual.

L’exposició s’inaugurarà el 13 de setembre, sis mesos després de l’inici del confinament a Catalunya a primera línia prestant serveis essencials. El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, creu que «un fenomen com aquest, compartit per tanta gent, de dimensions inesperades i amb efectes molt amplis en tots els aspectes de la vida, del treball i del lleure, és un moment històric que ha de quedar registrat per

la posteritat».

L’objectiu de la mostra és que una part de l’obra exposada quedi dipositada en el Fons d’Art del port i en l’Arxiu del Port de Tarragona perquè les generacions futures tinguin una visió general i, a la vegada personal de cada fotògraf, de l’impacte del COVID19 en el teixit social i productiu de la ciutat i del territori.

Finalitat social L’exposició, explica Cruset, «vol mostrar moltes coses que han quedat amagades durant el con-

finament, entre elles, la feina de moltes persones prestant serveis essencials, i també un homenatge a totes aquestes persones que han hagut de fer front a la pandèmia en primera línia». La intenció és que sanitaris, policies, voluntaris, tinguin un protagonisme especial en aquesta exposició. A més, el públic assistent podrà encarregar als autors còpies de les imatges exposades. Els fotògrafs destinaran el 50% del qual recaptin a entitats i accions socials que facin front als efectes de la pandèmia de coronavirus.

El Moll de Costa segueix apropant el Port i el seu entorn des de les xarxes Si bé l’activitat dels diferents equipaments culturals del Port de Tarragona està aturada a nivell presencial, el cert és que no ha parat a les xarxes socials. Els perfils a Facebook, Twitter i Instagram de Moll de Costa, així com del Museu del Port, l’Arxiu i el Teatret del Serrallo, continuen oferint un mar de continguts. Cada dimarts i dijous es pot veure com eren els diferents espais portuaris el segle passat i ara en dues imatges en la sèrie de fotografies històriques Ahir i Avui del Port de Tarragona. Així mateix, des de Moll de Costa s’està fent una retrospectiva digital a algunes de les exposicions que ha acollit en els darrers anys. A banda, i com a dinamitzador cultural de la ciutat, el Teatret del Serrallo ha apropat des de les xarxes els finalistes del PortAutors 2019. Així mateix, ha engegat el projecte Banc de contes, on es recullen les històries que van participar en el certamen i la Marató de Contes #acaudorella.

TRIBUNA

Gestió a l’empresa enfront la COVID-19 LLUÍS BALSELLS R+D+I SP|Activa

El risc de salut pública del virus SARS-CoV-2 impacta de forma important a les empreses i els professionals del servei de prevenció de sp|activa els hi aportem assessorament per a planificar i gestionar la prevenció que permet fer-hi front.

L’assessorament es dirigeix tant cap a les accions per a garantir la distància física interpersonal que no permeti contactes estrets, com a la formació, a través de documents i/o un curs online gratuït, així com també pel que fa a la utilització de la protecció col·lectiva i/o in-

dividual més adient i amb la insistència permanent que es practiqui una bona higiene personal -de mans i respiratòria-.

El personal sanitari de sp|activa, en coordinació amb el servei públic de salut, participa en la valoració del personal més vulnerable en cas d’exposició al virus, amb l’establiment de les mesures preventives per a poder treballar o, en els casos necessaris, l’inici de proposta d’incapacitat temporal. Es treballa també en l’estudi de casos i les cadenes de contactes, establint necessitats d’aïllament, i fent seguiment continuat de casos i les possibles necessitats d’incapacitat temporal per aquesta situació.

També, atenent la petició del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per col·laborar en l’alleugeriment del volum de trucades que rebia el 061, es va establir un telèfon de consulta sobre el coronavirus, atès per personal mèdic de sp|activa, que sense substituir el 061 donés suport al personal treballador dels nostres clients.

S’ha de fer un retorn a la normalització de les activitats amb prudència, ja que l’economia i la salut pública han de coexistir i per aconseguir-ho la prevenció és el més efectiu Com a SPA possibilita, dins dels termes que permet la legalitat vigent, la realització de tests per a detectar o conèixer l’estat d’un cas d’infectat o saber si es tenen anticossos amb posterioritat a la infecció manifesta o asimptomàtica.

Tenint en compte el baix nivell d’immunització existent s’ha d’anar fent un retorn a la màxima normalització de les activitats amb prudència i passos ben donats, ja que l’economia i la salut pública han de coexistir i per aconseguir-ho la prevenció és el més efectiu.

14

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA PORT - CIUTAT GERARD MARTÍ

PORT-CIUTAT CEDIDA

Imatges dels relats guanyadors del concurs literari a Instagram.

Uns infants anant en bicicleta pel Moll de Costa, seguint la direcció de la circulació determinada per l’Autoritat Portuària.

Anna Ferran

AGAFAR OXIGEN I ACTIVAR-SE A LA FAÇANA MARÍTIMA

del Moll de Costa, que també s’ha senyalitzat, els vianants han d’utilitzar la pròxima al mar per a circular en sentit Port i la part interior (el passeig que queda entre els Tinglados i els Refugis) per fer-ho direcció al Serrallo. Totes aquestes indicacions, d’obligat compliment, s’han de seguir en qualsevol hora del dia.

Amb l’inici de la desescalada els tarragonins han pogut anar recuperant espais de la ciutat. Aquests indrets formaven part de la quotidianitat de molts, però el confinament va significar allunyar-se S’han adoptat mesures per a complir la distància social d’ells durant dos mesos. establerta als espais urbans del Port L’alleujament de les meGERARD MARTÍ sures d’aïllament social i la progressiva tornada a la normalitat, o si més Mobilitat esportiva no, a la nova normalitat, Més enllà de les pasha permès que al llarg sejades, aquests espais d’aquestes setmanes urbans del Port estan de maig els tarragonins pensats per a la pràctica hagin pogut tornar a esportiva. El Km 0, situat gaudir d’aquestes ubial passeig de l’Escullera, cacions i que elles, de n’és la màxima repreretruc, hagin tornat a la sentació. Amb l’eliminavida. Localitzacions emció horària que comporblemàtiques de la ciutat ta la fase 2, aquest passa com la Rambla Nova, la a estar obert tot el dia. plaça de la Font o la Part Malgrat que ja no hi ha Alta han vist com els colimitacions horàries, es merços aixecaven persimanté la reorganitzaanes de nou i les terrasció de la mobilitat que ses s’anaven omplint, va implantar l’Autoritat això sí, amb limitacions Portuària a principis de d’aforament. Ara bé, si maig, coincidint amb hi ha un indret que els Vianants utilitzant la Passarel·la per arribar al passeig Marítim. l’inici de la desescalada. tarragonins han volgut Així doncs, els vianants i normatives de circulació per a garantir el recuperar després de passar-se dos mesos sense poder gaudir compliment de la distància social, a la vega- i runners han d’utilitzar la calçada (carril da que ha senyalitzat aquests espais perquè fosc) i els patinadors i ciclistes han d’utilitd’ell, és la façana marítima de la ciutat.

Des del Serrallo fins al passeig marítim tant vianants com esportistes en siguin co- zar el carril vermell (carril bici) en sentit Far de la platja del Miracle, passant pel Moll de neixedors i les compleixin durant les seves de la Banya i el carril verd (costat de mar) en sentit Port Esportiu. D’aquesta manera, Costa i el Km0, la zona esportiva situada al sortides.

La principal mesura implementada és s’eviten els encreuaments i es fomenta la passeig de l’Escullera, el conjunt d’espais i d’activitats que es poden fer a tota la façana l’organització de la circulació en funció del distància social a la vegada que es gaudeix marítima de la ciutat han atret sempre als sentit de la marxa, per evitar que els via- del mar i els entorns portuaris.

Pel que fa a la Passarel·la del Port i al pastarragonins, i ara, la desescalada es presen- nants es trobin cara a cara. El primer punt ta com una oportunitat per a redescobrir- on es va aplicar va ser al pont de la Petxi- seig Marítim del Miracle, que havien tingut los i a la vegada que se sent de nou una con- na, per accedir al Serrallo, i posteriorment, limitacions horàries i talls al trànsit rodat, nexió amb la mar que el confinament havia s’ha instaurat a la resta d’espais. Així doncs, aquestes s’han suprimit, de manera que es al barri mariner, s’ha tancat el trànsit del pot utilitzar la Passarel·la tant per a pujar deixat enlaire. carrer Trafalgar i s’han senyalitzat els dos com per a baixar. Els cotxes ja no tenen ressentits de la marxa separats per evitar en- triccions horàries i poden circular tot el dia Passejades amb seguretat Des de l’inici de la desescalada, el Port de creuaments, de manera que el costat mar pel passeig i ciclistes i patinadors hauran Tarragona, com a gestor d’aquests espais, s’ha d’utilitzar per a circular en sentit Port d’utilitzar el carril bici, això si vetllant semha implementat tota una sèrie de mesures i la part interior en sentit Francolí. En el cas pre per al compliment de la distància social.

Contes, concursos i llibres en obert per a dinamitzar el confinament Els equipaments culturals del Port s’han mantingut actius amb l’organització de propostes per a públic general i familiar Anna Ferran

Els equipaments culturals del Port de Tarragona, situats al Moll de Costa i al Serrallo, són coneguts pel seu dinamisme i per l’àmplia oferta d’activitats que organitzen al llarg de l’any i que tenen com a objectiu vincular la ciutat i el territori amb la vida marítima i portuària.

Amb l’esclat de la pandèmia, però, la programació prevista per aquesta primavera s’ha vist obligada a suspendre’s. Ara bé, lluny d’aturar-se, des del Museu del Port, l’Arxiu, el Teatret del Serrallo i el Moll de Costa s’han organitzat diverses propostes «confinades» i en línia perquè tothom qui ho hagi volgut, hagi pogut continuar gaudint, aprenent i divertint-se amb el Port.

Fa tot just un parell de setmanes, i coincidint amb el 20è aniversari del Museu del Port, aquest estrenava dues activitats en línia: el taller concurs Un mar de peixos, dirigit als més menuts de casa i el concurs de preguntes QUIZ, pensat per a un públic general i també infantil. Aquestes han estat les dues últimes propostes i han arribat ja dins de la fase 1. Abans, però, durant el confinament més estricte els diversos equipaments van posar-se en marxa ràpidament per a oferir propostes entretingudes, especialment per als nens i nenes.

Incentivant la creativitat La primera proposta va arribar en forma de concurs de dibuix per a la canalla. Sota el títol Explica’ns, què fas? es demanava als nens i nenes que il·lustressin com passaven els primers dies de confinament. Aquesta no ha

estat l’única activitat creativa que han dut a terme. I és que en el marc de les activitats en línia que va organitzar el Moll de Costa per Sant Jordi, es va organitzar Sant Jordi, la princesa i el drac, què farien confinats? un concurs literari a Instagram adreçat a joves on se’ls demanava que fessin una versió de la llegenda.

La màgia dels contes Sant Jordi va comptar amb altres activitats com El Serrallo, un lloc de conte on es van difondre els contes de la col·lecció Petit Museu. De fet, els contes han ocupat un lloc especial en l’agenda cultural confinada del Port i especialment del Teatret del Serrallo. El 22 d’abril van celebrar la Marató de Contes #acaudorella, que va comptar amb narracions de Cesk Freixas o els Amics de les Arts. Aquesta marató era la culminació del projecte homònim, que va oferir un conte cada dia durant les dues primeres setmanes d’abril.

A banda de les històries narrades per persones del món de la cultura, es va animar que tothom qui ho volgués es gravés en vídeo explicant un conte, que posteriorment es compartiria a les xarxes socials.

Altres activitats que s’han organitzat han estat les lectures confinades, en les quals s’ofereixen en obert els llibres editats pel Servei de Publicacions del Port, perquè els internautes que vulguin puguin consultarlos o el toc de sirenes dels vaixells atracats a Tarragona cada dia a les 8 del vespre en reconeixement a la tasca realitzada pels professionals sanitaris.

PORT DE TARRAGONA L’APT convoca el IX Premi d’Investigació per a fomentar la recerca sobre el Port El Port de Tarragona convoca el IX Premi d’Investigació Port de Tarragona. El premi està dotat amb 6.000 euros amb un format de projecte de recerca al qual poden optar totes aquelles propostes de treball en el camp de les ciències humanes, prioritàriament en l’àmbit de la història, referides al Port de Tarragona o a la seva àrea d’influència. El termini de presentació de les propostes finalitza el 29 de gener de 2021. Un cop presentades les memòries dels projectes de recerca el jurat decidirà, a finals de març de 2021, a quina d’elles se li fa la dotació dels 6.000 euros. La persona guanyadora disposarà d’un any, a partir de la data de concessió del premi, per desenvolupar la seva recerca.

Des de l’any 2004 i amb periodicitat bianual, El Port, convoca aquest certamen amb l’objectiu de fomentar la investigació i els estudis sobre el Port de Tarragona i el seu entorn més immediat. Poden optar al IX Premi d’Investigació, les persones investigadores i estudioses, tant de manera individual com col·lectiva, que presentin projectes d’acord amb les bases del premi.

A la darrera convocatòria, l’any 2019, s’hi van presentar sis projectes, d’entre els quals va resultar guanyador el de Patricia Terrado Ortuño, Doctora en Arqueologia Clàssica i llicenciada en Història per la Universitat Rovira i Virgili, titulat Ciutat. Port i territori.

Cartografia històrica de Tarragona entre els segles XVII i XIX. Aquest projecte es publicarà aviat a l’espai Servei de Publicacions del web del Port de Tarragona, on estan publicats tots els projectes guanyadors de les anteriors edicions.

En el també s’hi poden consultar altres obres editades per l’Autoritat Portuària.

Marc Colls Director general de Port Tarraco

El Port detecta un canvi en la nidificació de la Gavina corsa

L’entrada de Port Tarraco a aquest grup mallorquí suposarà millorar l’oferta d’amarratges i crear sinergies amb les altres marines que té a les Balears —El passat mes de febrer l’empresa OCIBAR anunciava l’adquisició de Port Tarraco. Què representa això per la marina?

—Efectivament, el passat febrer es va dur a terme la venda del 100% de la societat concessionària QD Marina Tarragona, explotadora de Port Tarraco, a OCIBAR. Per Port Tarraco representa una gran oportunitat, ja que ens permetrà arribar a un públic més ampli. OCIBAR compta amb més de 30 anys d’experiència en la construcció i gestió d’instal·lacions portuàries d’esbarjo, explotant actualment Port Adriano a Mallorca així com Eivissa Magna i Marina Botafoc localitzades a Eivissa. Tanmateix el grup mallorquí podrà ampliar la seva oferta amb amarratges de gran eslora, que fins al moment no podia oferir als seus clients.

—Com valora el canvi de propietat?

—Molt positivament. Formar part d’un grup amb tants anys d’experiència en el sector ens aporta un alt valor afegit, tant pel que fa a l’oferta d’amarratges com pel que fa a sinergies a l’hora de desenvolupar i planificar moltes tasques.

—Quines diferències hi ha entre Port Tarraco i la resta de marines del grup?

—Port Tarraco és una marina d’hivern per grans iots, per sobre dels 30 metres d’eslora i fins a 160-180 metres, destinada a acollir aquests vaixells fora de temporada perquè puguin dur a terme tasques de manteniment.

Les altres marines del grup estan ubicades a Balears i són zones de destí final a temporada. De fet,

CEDIDA

La marina ha reprès amb èxit l’activitat i té bones perspectives.

estan en una de les més concorregudes de la Mediterrània. Treballen amb vaixells de totes les mides, sense arribar a les eslores de més de 100 metres com Port Tarraco. Al ser un destí turístic de temporada, tenen un altre tipus d’operativa i de públic.

—Què ha suposat pel sector nàutic aquesta epidèmia? Com creu que es podrà recuperar la normalitat en el sector?

—El sector nàutic, igual que molts altres, s’ha vist plenament afectat per aquesta situació. Els iots que tenien programada l’arribada a les nostres instal·lacions durant les darreres setmanes van haver d’ajornar el seu viatge. En general, es preveu un augment en el moviment nàutic, sobretot per l’arribada de l’època estival.

Afortunadament, nosaltres hem pogut reprendre el negoci amb

15

MEDI AMBIENT

«Formar part d’OCIBAR ens permetrà arribar a un públic més ampli» Redacció

29/05/2020 diarimés

èxit i tenim bones perspectives per aquests pròxims mesos.

—Els locals comercials de la marina han estat tancats durant l’estat alarma. Com reprendran estan reprenent l’activitat?

—Els locals comercials han estat treballant per vetllar per la seguretat dels seus clients aquestes darreres setmanes. S’han instal· lat les mesures i protocols necessaris per a garantir una reobertura òptima. Tanmateix, al port tenim la sort de disposar d’espais oberts, amb terrasses a l’aire lliure, que permeten mantenir les distàncies de seguretat entre clients. Gairebé la totalitat dels restaurants de la marina estan en ple rendiment amb ganes de començar la temporada d’estiu i oferir una oferta gastronòmica variada i per a tots els gustos.

Any rere any, l’Autoritat Portuària dedica recursos econòmics i humans per fer seguiment i protegir les zones de nidificació. Enguany, s’han pogut identificar 406 nius amb postes d’entre 1 i 4 ous cada un, que en comparació amb anys anteriors representa una reducció de més del 50%. La principal hipòtesis per explicar aquesta reducció és la ocupació de territori per colònies de cria de Gavià argentat, importants depredadores de

nius de la Gavina corsa, fent-les sentir amenaçades.

Un altre factor que explica la davallada son les pluges del mes d’abril, que han registrat 124,5 l/m2 al Port, produint grans entollaments i provocant que els exemplars busquessin altres zones de nidificació.

El canvi, per causes naturals, pot no tindre rellevància en el nombre d’espècimens que hi ha a Catalunya, que en els últims anys s’ha mantingut estable.

16

diarimés 29/05/2020

PORT DE TARRAGONA