Especial Química Diari Més

30/04/2019 diarimĂŠs

1

2

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

DADES

669.120 treballadors

93% d’estabilitat

22,5%

al conjunt de l’estat (sumant ocupació directa, indirecta i induïda)

percentatge d’assalariats del sector químic que tenen un contracte indefinit

del personal investigador de la indústria treballa al sector químic

La indústria química lidera l’ocupació de qualitat i la despesa en investigació Més enllà dels seus compromisos amb la innovació i la sostenibilitat, el sector impulsa dia rere dia un dels seus principals valors, les persones Anna Ferran

Una indústria que fabrica materials; una indústria que ofereix solucions de futur; però sobretot una indústria impulsada pel talent de les persones que hi treballen. Així és la indústria química. I és que darrere de les grans infraestructures que conformen el site químic tarragoní, s’hi amaga un dels principals generadors d’ocupació del territori. I darrere d’aquesta ocupació, hi ha milers de persones que treballen dia a dia i aporten els seus coneixements i idees per a continuar impulsant aquest sector. Les darreres xifres presentades per la Federación Empresarial de Industrias Químicas

Española (Feique) mostren que al conjunt de l’Estat la indústria química ocupa a un total de 196.800 persones. A aquestes se li ha d’afegir els 340.464 treballadors indirectes i els 131.856 llocs de treball induïts. En total, sumen 669.120 persones que treballen al sector, cosa que suposa el 3,5% de la població activa ocupada d’Espanya. L’ocupació que genera el sector es caracteritza per la qualitat, i així ho demostren diferents magnituds que s’han inclòs en la Radiografía del Sector Químico Español 2019, que es va presentar a mitjans d’abril. Així doncs, el químic és el sector que ofereix més estabilitat: el 93% dels

D.M.

assalariats tenen un contracte indefinit. La mitjana nacional és del 73% i la mitjana industrial nacional és del 80%, cosa que les situa vint i tretze punts per sota de la indústria química, segons es reflecteix en aquest informe. Malgrat que les dades que ofereix aquest estudi són del conjunt de l’Estat, aquestes són totalment extrapolables a la indústria tarragonina. Pel que fa al salari anual, el de la indústria química és de 38.336 euros anuals. Aquesta xifra també està per sobre de la mitjana del sector industrial, que és de 27.358 euros, i de la mitjana nacional que se situa en 22.108 euros. Cal destacar que entre 2008

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

30/04/2019 diarimés

3

Un impuls per aconseguir la igualtat real entre homes i dones al sector El nou conveni col·lectiu s’han integrat mesures més avançades que la legislació actual CEDIDA

Anna Ferran

38.336€ és el salari mitjà anual percebut per cada treballador de la indústria

La despesa en formació per treballador és de 251 euros/any, xifra superior a la mitjana industrial

El 58% de les empreses químiques que hi ha al conjunt de l’Estat es pot definir com a innovadora

i 2017 el salari mitjà percebut en el sector químic ha experimentat un creixement acumulat del 10%. Un altre dels ítems que mostra el compromís de les companyies químiques amb les seves plantilles és la despesa en formació. Les últimes dades de les quals es disposa, de l’any 2017, indiquen que el sector inverteix 251,5 euros per treballador i any en formació. Un cop més, les xifres de la química superen amb escreix les de la mitjana industrial, que se situa en 127,4 euros. Si es compara amb altres sectors d’activitat, la diferència és encara major, ja que el comerç té una despesa de formació per treballador i any de 75 euros; la construcció, de 63 euros; i l’hostaleria de 26,6 euros.

del Sector Químico Español de Feique mostra com aquest sector ocupa al 22,5% del personal investigador de tota la indústria espanyola; una xifra que ha augmentat un 11% en l’última dècada. Aquestes dades prenen encara més sentit i rellevància si s’emmarquen en el conjunt de les dades relacionades amb la innovació en el si de la indústria química. El conjunt del sector a Espanya va destinar 1.545 milions d’euros el 2016 (últim any del qual es tenen dades) en innovació, cosa que la situa al capdavant del rànquing. De fet, la química inverteix el 13,1% del valor afegit brut que genera en projectes de recerca, desenvolupament i innovació. En el conjunt de la indústria espanyola aquesta xifra cau fins al 7,2% i el total nacional és de només l’1,9% del valor afegit brut destinat a R+D+I. Cal dir que la inversió en recerca, desenvolupament i innovació que duen a terme les companyies del sector suposa el 25,3% del total que inverteix el sector industrial. I això es tradueix en la següent dada: el 58% de les empreses químiques que hi ha al conjunt de l’Estat es pot definir com a empresa innovadora, xifra que novament se situa per sobre de la resta de subsectors industrials.

Investigació i innovació Unes altres xifres que mostren l’aposta que duu a terme la química per la qualitat en el camp de l’ocupació estan relacionades amb la seva contribució a la innovació. I és que l’aposta que duu a terme la indústria per a cercar noves solucions als reptes que planteja el futur requereix un gruix important de professionals amb un alt nivell de formació que puguin emprendre projectes de recerca i innovació. Així doncs, la Radiografía

L’aposta que fa el sector químic per crear una ocupació de qualitat i per impulsar el talent està tenint un efecte positiu directe sobre l’impuls de la igualtat real entre dones i homes en l’àmbit laboral. Cal destacar que la igualtat de gènere és un dels disset objectius de desenvolupament sostenible pel 2030 marcat per l’Organització de les Nacions Unides. Les empreses del sector estan fermament compromeses amb el compliment d’aquests objectius i ja fa temps que estan treballant per aconseguir fites que permetin assolir-los. Des de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique), expliquen que la mostra més clara d’aquest compromís envers la igualtat és el darrer conveni col·lectiu que es va aprovar el passat 2018, «en el qual s’integren mesures més avançades que aquelles que recull la llei vigent i que aposten de manera determinant per polítiques d’igualtat pioneres». Tres polítiques pioneres Una de les mesures pioneres és una major implantació dels plans d’igualtat. La legislació actual obliga a realitzar-los a totes aquelles companyies que tenen més de 250 treballadors. Ara bé, l’últim conveni col·lectiu de la Química determina que totes aquelles empreses amb més de

El 41% dels llocs de treball de les empreses químiques l’ocupen dones.

150 treballadors estan obligades a negociar un pla d’igualtat. Vinculat a això, s’ha decidit crear la figura del delegat o delegada d’igualtat. «El conveni del sector químic és el primer que inclou aquesta figura, l’objectiu de la qual és vetllar perquè es compleixin a les empreses els plans d’igualtat acordats», expliquen des de Feique. Per últim, el nou conveni col· lectiu fa una aposta pel control de la igualtat salarial. La fórmula

adoptada per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones és oferir tota la informació salarial de les empreses del sector disgregada per sexes, cosa que també suposa una aposta per la transparència. El 41% de l’ocupació Si bé aquestes polítiques són noves, l’aposta pel talent i l’ocupació femenina en el si de la indústria química ja fa anys que és una realitat. Així ho demostren

les dades. Actualment el 41% dels llocs de treball del sector els ocupen dones, mentre que la mitjana industrial és del 26,3%. Cal destacar que des de 2010 la contractació de dones ha crescut un 14%, amb una evolució anual de dos punts percentuals. Per a Feique, aquesta tendència a l’alça «respon a les polítiques proactives d’igualtat implantades per cadascuna de les empreses i a les mesures impulsades des del conveni col·lectiu».

4

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

LABORAL

El talent, la principal aposta de la indústria química per a créixer El compromís ferm per a captar el talent del territori es desenvolupa mitjançant beques, càtedres i programes formatius CEDIDA

Redacció

Prop d’11.000 persones de l’àrea de Tarragona treballen a la indústria química, entre els llocs de treball directes (personal contractat directament per les empreses de l’AEQT) i indirectes (personal que treballa en la indústria formant part d’empreses contractistes). Si a aquesta xifra se suma a l’anomenada ocupació induïda, la xifra total de llocs de treball que són generats com a conseqüència de la presència de la indústria química a les nostres comarques és de prop de 36.000. Es calcula, de fet, que en aquells municipis on la indústria química està present, un de cada tres llocs de treball hi té relació. La química, doncs, és un dels motors del territori. I no ho és només per la seva capacitat de generar llocs de feina, sinó també per la qualitat d’aquests: el percentatge de contractes indefinits del sector és del 93% i el salari està també molt per damunt de les mitjanes tant de l’economia en general com dels sectors industrials en particular. Aquesta circumstància té a veure amb l’aposta de la química pel talent: és una indústria que requereix uns alts nivells de formació i especialització a tots nivells i això fa que sigui un pol d’atracció de talent i que els llocs de treball que s’hi ofereixen exhibeixin aquests estàndards de qualitats difícils, per no dir gairebé impossibles, de trobar en la majoria dels altres sectors, menys encara entre els industrials. És per aquest motiu que la indústria química, tant a través de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) com de les seves empreses associades, incentiva la formació i

A l’esquerra, un infant participant a l’activitat Kids’Lab de BASF, que fomenta la creació de noves vocacions científiques entre els més petits. A sobre, foto de família d’alumnes del Cicle Formatiu de Laboratori i Control de Qualitat de l’INS Comte de Rius, amb qui l’AEQT té un conveni. A la dreta, un treballador a les instal·lacions d’una planta química del complex tarragoní.

L’aposta pel talent és estratègica, ja que garanteix l’excel·lència operativa futura la captació del talent no només per una qüestió de conviccions i principis i també com a eina de cooperació amb el territori que l’acull, sinó també com a qüestió estratègica, per garantir l’excel·lència present i futura en la seva operativa i facilitar per tant un eventual creixement. Despertant vocacions Els projectes, iniciatives i programes de foment del talent i, en particular, de les vocacions

L’AEQT actualment té convenis amb tres instituts: Comte de Rius, Pere Martell i Joan XXIII científiques, són una constant per part de tot el sector i es reprodueixen al llarg de totes les etapes formatives. Només com a exemple, val la pena destacar els que s’impulsen des de la mateixa AEQT, però cal tenir present que són només uns quants dels molts exemples existents, ja que són moltes les empreses que impulsen projectes d’aquest tipus. Aquest foment comença ja a l’àmbit escolar: el sector fomenta el coneixement i l’excel·-

lència amb els tallers científics que l’AEQT promou durant la Setmana de la Ciència: aquests tallers, coordinats pel Projecte Apqua, permeten que més d’un miler d’escolars de Primària i Secundària de la zona experimentin amb la química, n’adquireixin nocions a través d’experiències pràctiques i divertides, i fruit de tot plegat se’ls desperti aquesta vocació per la ciència i per la química. També per als escolars de Primària i Secundària està pensada l’Aula de la Química del Camp d’Aprenentatge, un espai divulgatiu també promogut per l’AEQT en el qual els joves estudiants s’apropen a la indústria, al

seu funcionament i als múltiples productes, tan presents en el seu dia a dia, que aporten solucions a la vida de les persones i que sense aquest sector serien impossibles. Pel que fa als estudiants de Batxillerat, l’AEQT disposa de dues línies diferents de suport a l’excel·lència i foment del coneixement. D’una banda els Premis Recerca que organitza conjuntament amb la Facultat de Química de la URV des del 1999, i que s’atorguen als millors treballs de recerca de Batxillerat relacionats amb la química. També per als alumnes de Batxillerat —i també dels Cicles Formatius de Grau Superior—

està pensat el Fòrum TRiCS, que enguany ha comptat amb més de 2.600 alumnes participants. En aquesta activitat, són els alumnes de segon curs els que fan una presentació als de primer del treball de recerca (o crèdit de síntesi, en el cas dels Cicles Formatius) que han realitzat, per tal de donar-los idees a l’hora d’escollir temes, enfocaments, eines per desenvolupar el projecte... La pedrera de la química Una altra aposta decidida del sector químic és l’FP Dual, concepte de vital importància, ja que permet incidir en la contractació dels treballadors des de la formació. És un factor que esdevé

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

30/04/2019 diarimés

5

CEDIDA

molt per sobre dels 127 euros de la mitjana industrial), sinó també amb programes com Acredita’t, que impulsa l’AEQT.

estratègic per poder unir i cor· relacionar la formació i el desen· volupament de les persones amb la seva posterior inclusió i de· senvolupament en el món pro· fessional. L’AEQT actualment té convenis amb 3 instituts: INS Comte de Rius (per als CFGS de Química Industrial, d’Automa· tització i Robòtica Industrial, i de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat), INS Pere Martell (per al

CFGS de Mecatrónica, en aquest cas conjuntament amb l’AEST), i INS Escola Joan XXIII (CFGS d’Administració i Finances). També, com és normal, exis· teixen múltiples vincles i pro· jectes conjunts entre la indústria química i la Universitat Rovira i Virgili (URV). La URV és indub· tablement la principal pedrera de talent de la indústria quant a diplomats i llicenciats, i al mateix

temps les empreses de l’AEQT són la principal sortida professi· onal dels estudiants que es gra· duen a la URV en les àrees rela· cionades amb la química. Més enllà d’aquesta vincu· lació evident, tant la mateixa AEQT com nombroses empreses mantenen convenis i línies de col·laboració amb la URV. Pre· mis, beques i fins i tot càtedres, entre altres iniciatives, estan

impulsades des de les empre· ses del sector, amb l’objectiu de fomentar les vocacions cientí· fiques i incentivar l’excel·lència acadèmica. Els vincles i projectes conjunts són per tant múltiples, fruit del clima de confiança i col· laboració que neix de la voluntat compartida de contribuir a la mi· llora i al desenvolupament soste· nible del territori. És per això que la URV és també part integrant

—i molt important— del clúster químic ChemMed. De fet, l’aposta del sector qu· ímic pel talent i per la formació continua fins i tot un cop els tre· balladors ja s’han incorporat a l’empresa. No només amb les po· lítiques de formació continuada en el si de les empreses (amb 251 euros de mitjana per treballador, el químic és un dels sectors que més inverteix en aquest àmbit,

Acreditant professionals Es tracta d’un programa d’acre· ditació professional, que neix per donar resposta al col·lectiu de gent que fa molts anys que està treballant en la indústria química i que per diverses raons vol ara capitalitzar aquesta expe· riència per obtenir una formació reglada de grau superior, ja sigui un certificat professional, o fins i tot, un títol superior, com és el Cicle Formatiu de Grau superior de Química Industrial. La filosofia del programa és que la dilatada experiència pro· fessional que tenen aquests tre· balladors els permeti tenir algu· na «facilitat» per a «convalidar» alguns dels continguts típics del cicle formatiu, en entendre’s que aquests coneixements ja els han adquirit a través de tots aquests anys. D’aquesta manera, amb aquest programa, el treballador assisteix a les classes de l’institut per cursar una sèrie de mòduls, que són els que es corresponen amb continguts que no té asso· lits a través la seva experiència professional, i paral·lelament es fa un procés d’assessorament i reconeixement d’aquells con· tinguts que sí que té assolits mitjançant la seva experiència professional.

6

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

Un impuls per a engegar les carreres dels joves enginyers del territori Quatre joves relaten la seva experiència després de participar en beques i pràctiques que els han obert les portes al món laboral Anna Ferran

«Trobaré feina?» Aquesta és la pregunta que la majoria d’aca· bats de graduar i d’estudiants universitaris es plantegen. Un mar d’incerteses i de dubtes, a causa de l’existència d’un mercat de treball cada cop més compe· titiu, esdevenen sovint les pro· tagonistes d’una etapa clau, en la qual s’ha de fer el salt del món acadèmic al món laboral. En aquest context, i conscients del potencial que existeix en el seu entorn més pròxim, són moltes les indústries químiques del ter· ritori que han fet una aposta pel talent local, una aposta que s’ha traduït en la creació de premis, beques, programes de beques o doctorats per a potenciar i cap· tar el talent més jove. Parlem amb Judith Graells (Covestro), David Fernández (Messer), Lais de Oliveira (Dow) i Juan Corchos (BASF), quatre joves que, gràcies a les seves capacitats i a algun d’aquests programes, han pogut

engegar i desenvolupar la seva carrera professional al sector químic. Un dels programes que exis· teix és el Work Experience, que desenvolupa l’Escola Tècnica Su· perior d’Enginyeria Química de la URV amb diverses companyies establertes al site químic tarrago· ní i que va dirigit als alumnes que cursen el Màster en Enginyeria Química d’aquesta mateixa uni· versitat. Juan Corchos tenia clar que volia continuar els seus es· tudis amb un màster i una de les opcions era justament aquesta. «Per això vaig optar per presen· tar-me al Work Experience i en· trar al màster a través d’aquest programa», comenta l’enginyer. «El Work Experience ofereix una estada a l’empresa de sis mesos —en el meu cas BASF—, on es realitzen tant les pràctiques com el projecte final de màster. En el meu cas, vaig realitzar les pràc· tiques com a ajudant del Process Manager, on vaig tenir l’oportu·

Els quatre consideren que calen més iniciatives com aquestes per donar oportunitats als joves nitat de brindar-li suport en les tasques diàries i en l’elaboració de bases per a futurs projectes», explica. Però la seva aventura a BASF no es va acabar passats els sis mesos: «Un cop finalitzat el Work Experience vaig continuar a l’empresa a través de pràcti· ques extra curriculars i pocs me· sos després va sortir una plaça al departament d’enginyeria com a enginyer de projecte i aquí estic». El cas d’en Juan Corchos no és aïllat. De fet, sovint els par· ticipants d’aquests programes s’acaben incorporant a la plan· tilla de l’empresa en qüestió un cop el finalitzen. Així li ha passat a Lais de Oliveira. L’any passat

va ser la guanyadora del Premi Dow. Aquest guardó ofereix la possibilitat d’incorporar-se a la plantilla d’una de les plantes que la companyia té a la zona EMEA (Europa, Orient Mitjà, Àfrica) durant un any. El contracte de De Oliveira s’ha renovat per un any més. En aquest sentit, assegura que «m’agradaria continuar en el futur i estic treballant-hi, ja que Dow ofereix diverses opor· tunitats de desenvolupament als seus treballadors». Cal dir que la jove enginyera ja havia estat tre· ballant prèviament a l’empresa, realitzant les pràctiques i el tre· ball de final de màster, període en el qual «vaig conèixer l’em· presa, els seus principis i la seva forma de treballar, amb la qual m’he sentit molt identificada, so· bretot amb qüestions de segure· tat i d’ambient de treball». Qui també va començar a

estar vinculat amb la indústria on actualment treballa mitjan· çant unes pràctiques és en Da· vid Fernández. «Messer oferia la possibilitat de desenvolupar, juntament amb les pràctiques, un projecte de final de màster re· lacionat amb la gestió energètica que em va interessar molt_re· lata—. Quan estava acabant les pràctiques va sortir una vacant al departament de producció i vaig poder seguir com a tècnic a la planta de fraccionament d’ai· re del Morell. Durant els anys he pogut anar promocionant, vaig ser l’ajudant del responsable de planta i des del 2018 soc el res· ponsable de la Unitat de Separa· ció d’Aire de Messer al Morell». El cas de Fernández és especi· al per diversos motius. En primer lloc, perquè mostra com aquesta aposta pel talent quan encara els joves estan estudiant a la univer·

sitat obre les portes no només a tenir un lloc de feina, sinó a es· calar posicions i ocupar llocs de responsabilitat. En segon lloc, perquè l’enginyer va rebre l’im· puls i el suport de Messer per a entrar dins del programa de Doctors Industrials. En David co· menta que «el director tècnic de Messer em va informar de l’exis· tència d’aquest programa, en el qual un membre de l’empresa desenvolupa un projecte de re· cerca amb la finalitat de millorar algun aspecte de la companyia». En el seu cas el projecte va estar encarat a millorar la gestió ener· gètica del procés productiu per reduir-ne l’impacte econòmic i mediambiental. En aquest sentit afegeix: «Com que ja havia treba· llat en aquesta mena de projectes i feia relativament poc que havia acabat els meus estudis de màs· ter, el director tècnic va pensar

SERVEI RECOMANAT CEDIDA

Tallers Metal·lúrgics Reus, experts en serralleria i metall des de 1965 També fan manteniment per a empreses de diferents sectors Anna Ferran

Tota mena de projectes, parti· culars i industrials, relacionats amb la serralleria i el metall. Aquesta és l’activitat que de· senvolupa Taller Metal·lúrgics Reus (TMR). L’empresa, amb més de 50 anys de trajectòria, es dedicava en els seus inicis a la mecanització de peces i a la reparació de maquinària in· dustrial. Amb el temps, ha anat ampliant els seus serveis i actu· alment realitzen treballs de ser· ralleria i soldadura, instal·lació de tota mena de tancaments metàl·lics, automatitzacions de portes i manteniments indus·

trials i de comunitats. Serralleria i tancaments Un dels seus àmbits d’especia· lització és la serralleria. A TMR són experts en la creació de tota mena de portes manuals i auto· matitzades. En el cas d’aquestes últimes ofereixen un servei de manteniment periòdic integral, en funció de les necessitats i la freqüència d’ús de la porta en qüestió. Cal destacar que totes compleixen totes les norma· tives d’instal·lació i manteni· ments vigents. En l’àmbit del metall, TMR també elabora tota mena d’es·

Tenen un equip d’oficials experts en soldadures.

tructures metàl·liques (bigues, encavalles, escales d’emer· gència, etc.) així com reixes i baranes a mida i serralleria artística. A més, subministren i col·loquen tot tipus de tanca· ments, ja siguin de malla, amb plafons rígids, tanques per a obres i esdeveniments o tanca· ments amb dissenys personalit· zats per a cases. Manteniment industrial A banda, duen a terme mante·

niments industrials en empre· ses dels sectors químic, ener· gètic, farmacèutic i veterinari, entre altres. Realitzen reparaci· ons i revisions d’elements me· cànics, així com ampliacions i modificacions de les instal· lacions per a millorar la pro· ducció. Compten amb un equip de soldadura orbital i d’oficials homologats experts en solda· dures de canonades, cosa que complementa el seu servei en aquest àmbit.

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

Per ordre, David Fernández (Messer), Judith Graells (Covestro), Lais de Oliveira (Dow) i Juan Corchos (BASF).

que seria un bon candidat i jo vaig acceptar l’oferta». L’any passar Fernández es doctorava cum laude gràcies a una investigació que ja s’aplica a la planta del Morell i gràcies a la qual ja s’ha pogut reduir la despesa energètica. Ara bé, el talent que es capta al territori no sempre es queda

aquí. Aquesta és l’experiència de Judith Graells. Aquesta jove va ser una de les seleccionades per a participar en la primera edició del Trainee Program de Covestro, que ofereix una oportunitat laboral a enginyers químics de la URV i de l’Institut Químic de Sarrià perquè s’introdueixin durant nou mesos en una de les plantes que la companyia té a Catalunya i posteriorment s’incorporen com a membres de la plantilla d’una de les plantes de Covestro a Ale-

manya. «Vaig veure que era una gran oportunitat per aprendre i per a poder créixer tant personal com professionalment. A més, ja havia estat fent pràctiques a Covestro i em sentia molt a gust a l’empresa», explica l’enginyera. De fet, Graells es troba des de gener treballant des del passat gener al país germànic com a Asset Manager de l’àrea d’Improvement pel negoci de Basic Chemicals, després d’haver estat col·laborant en els departaments

d’energia i de producció de la planta canongina. Una oportunitat per a créixer Quan se’ls hi pregunta a aquests quatre enginyers com valoren aquestes iniciatives, la resposta és unànime: «molt positivament». Per a la Judith, «estar en un altre país i sortir de la zona de confort parlant un altre idioma i en una altra cultura fa que tot es converteixi en una gran aventura. Estic adonant-me que aprenc

molt cada dia». Si bé la seva experiència és diferent de la dels altres tres joves, tots coincideixen en valorar aquesta experiència com una gran oportunitat d’aprenentatge. Així ho veu Lais de Oliveria: «El premi ja és un gran reconeixement i un cop al meu lloc de feina, cada dia tinc l’oportunitat de seguir aprenent tant tècnica com personalment». Per la mena de programes en els quals han estat vinculats Juan Corchos i David Fernández també destaquen els que els han aportat a nivell acadèmic. «Gràcies al programa he pogut cursar el Màster d’Enginyeria Química i alhora integrar-me al món laboral en una empresa com BASF, on he gaudit del suport necessari per a seguir aprenent i créixer professionalment», afirma en Juan. Per la seva banda, en David assegura que el fet de desenvolupar un projecte de recerca que actualment s’està aplicant en el procés productiu de Messer «és molt satisfactori». I afegeix que «el doctorat m’ha permès estar en contacte i aprendre d’investigadors de la URV i millorar les meves aptituds professionals». L’incentiu perfecte La Judith, en David, la Lais i en Juan també coincideixen en l’impacte positiu que tenen aquesta mena d’iniciatives en el conjunt d’estudiants així com en la necessitat d’impulsar més projectes

30/04/2019 diarimés

7

similars. Juan Corchos defineix aquests programes com «l’incentiu perfecte per a qualsevol estudiant, ja que en el cas del Work Experience permeten cursar estudis superiors amb una ajuda econòmica i alhora ofereixen continuïtat en el món laboral, ja que després de les estades ja estàs llest per entrar al mercat laboral». En una línia similar, David Fernández considera que «són iniciatives molt necessàries que impulsen el coneixement i permeten que els joves talents puguin iniciar la seva carrera professional». I afirma: «És bàsic que les empreses del territori tinguin un vincle amb la universitat per a poder retenir el talent». «Són iniciatives molt positives per a les noves generacions que acabem de titular-nos, ja que ens donen la possibilitat d’acabar de formar-nos i de tenir la primera experiència professional», apunta Judith Graells. L’enginyera creu que «les empreses haurien d’apostar per la gent jove» i afegeix que «falten més programes que inverteixin en els futurs professionals». «La majoria d’estudiants dubtem en algun moment si al final l’esforç valdrà la pena i si serem capaços de trobar un bon lloc de treball», apunta Lais de Oliveira. I afegeix: «Aquestes iniciatives serveixen com a motivació per als estudiants, ja que mostren com, si un s’esforça, realment pot tenir oportunitats».

8

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC Javier Almandoz President de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST)

«Si la realitat laboral i la formació van de la mà millorarem la competitivitat»

ANNA FERRAN

Per al nou president d’AEST, l’impuls de programes d’FP dual és clau per a superar amb èxit els reptes de futur del sector A. Ferran

—Com encara la presidència de l’associació? —No és del tot desconegut per a mi, ja que des de finals de 2007 he estat vinculat a l’associació. He estat tresorer i més endavant vicepresident i he format part dels diferents grups de treball de l’AEST i l’AEQT, especialment amb temes d’FP Dual. Sent honest, vaig acceptar el càrrec, no per motivacions personals, sinó per responsabilitat i per a garantir la continuïtat del projecte, ja que sempre m’ha agradat estar a la rereguarda donant suport als anteriors presidents (Javier Rodríguez i Miguel Ángel Rodríguez), que van fer una gran tasca i van deixar el llistó molt alt. Així doncs, encaro la presidència amb el repte de mantenir el nivell marcat pels meus antecessors i amb la il·lusió d’aportar el meu

gra de sorra perquè aquest projecte segueixi creixent. —Com s’ha configurat la nova directiva? —Tot i que bona part de la Junta Directiva repeteix, hem intentat incorporar sang nova i que representi a la major part de les diferents especialitats del sector de serveis (mecànica, electricitats, instrumentació, obra civil, neteja, grues, inspecció, enginyeria, etc.). A més, hem retingut el coneixement i l’experiència de la presidència anterior, creant el Consell Consultiu com a part de la Junta Directiva. —Quins objectius s’ha plantejat la nova directiva? —Els objectius plantejats passen per una continuïtat de la gestió anterior, fent de l’AEST l’associació de referència en el món dels serveis a Tarragona i, perquè no, d’Espanya. Volem consolidar i

millorar els bons resultats en seguretat i medi ambient, centrant-nos en el factor humà i en la cultura d’empresa. També volem potenciar l’actual projecte de millora de la qualitat i hem d’engegar projectes de productivitat. —Com s’aconsegueix? —Hem de formar els nostres joves, prioritzant iniciatives com l’FP Dual, acollint els alumnes dels instituts i apadrinant pràctiques de màsters. Amb tot això, aconseguirem que la realitat laboral i la formació vagin de la mà, millorant els continguts formatius i cobrint les necessitats de les empreses. I tot alineat cap a una millora de la competitivitat de les empreses de serveis i per extensió de les nostres empreses clients, cosa que assegurarà la supervivència del sector. —Com s’articula la relació entre AEST i les empreses quími-

Per a Almandoz, l’objectiu és fer d’AEST una referència en món dels serveis a Tarragona i a l’Estat.

ques del territori? —L’AEST va néixer el 2006 com a resposta a una petició de l’AEQT per a promoure una relació comercial amb perspectives de futur entre empreses que aportessin la qualificació tècnica i l’organització adequada i que compartissin interessos comuns (seguretat, qualitat, sostenibilitat) per a un benefici mutu dins d’un marc de 0 accidents, de qualitat d’execució dels treballs i d’optimització dels serveis. Actualment, la relació és molt estreta i s’articula a través del Grup Directiu Mixt i les diferents comissions mixtes. —Quins aspectes tracten aquestes comissions mixtes? —Les comissions mixtes AESTAEQT que tenen més activitat són la de qualificació d’empreses en Seguretat i Qualitat i la de formació. Pel que fa a la primera, és l’encarregada d’avaluar el compromís de les empreses amb la seguretat mitjançant l’auditoria AEST -AEQT. Cal tenir en compte que la qualificació en Seguretat és obligatòria per a totes les empreses que vulguin treballar a les empreses de l’AEQT en serveis de manteniment, mentre que la qualificació en Qualitat de moment és voluntària. La comissió de formació, per la seva banda, inicialment va dissenyar i encarrega la formació mínima de seguretat, que contempla els riscos específics comuns derivats de treballar a les instal·lacions de les empreses de l’AEQT. —Parlava ara de la seguretat i la qualitat, quines iniciatives concretes duen a terme per a continuar potenciant-les? —Les iniciatives amb més impacte es basen en la formació a través de l’FP dual. Cal dir que no es tracta només de formació tècnica, sinó també de les competències professionals personals i socials. I és que la causa de la majoria d’incidents i d’accidents és el factor humà, però hem d’encaminar els nostres esforços

cap aquesta direcció. Pel que fa a la formació tècnica en seguretat, volíem i així ho vam aconseguir que un dels centres encarregats d’impartir la formació en seguretat AEST-AEQT fos un institut, per tal que es fes una adaptació curricular i s’inclogués dins dels continguts dels cicles, en aquest cas de l’Institut Pere Martell. A més, s’han inclòs projectes de formació mitjançant simulació. —Parli’m d’ells. —D’una banda, tenim el projecte Entrenadors, que consisteix en el disseny d’uns bancs de treball que simulen les actuacions quotidianes en llocs de treball real en l’entorn d’una planta. Aquests bancs fomenten que s’aprengui en equip i que es puguin recuperar professions que no estan recollides en els cicles actuals com les d’ajustadors i muntadors. L’altre projecte està relacionat amb el comportament humà i es duu a terme amb l’ajuda de SGS i amb una planta pilot real cedida per Repsol al parc de bombers. —A banda de tot això, què fa AEST per a impulsar el talent del territori? —Som pioners i creiem fermament en l’FP dual, ja que permet que se’n beneficiïn totes les parts: empreses de serveis, empreses clients, administració, instituts, estudiants i treballadors. Aquesta és la nostra aposta per a impulsar el talent. —I per què l’FP dual? —Abans de la crisi, hi havia excés d’oferta laboral i els joves escollien treballs millor remunerats dels sectors de la construcció i del turisme. En el sector del manteniment industrial això va suposar la desaparició de la figura de l’aprenent, amb la conseqüent falta de relleu generacional en determinades especialitats del metall, com ara en les professions d’instrumentistes o d’ajustadors mecànics. Davant d’aquesta situació, AEST va impulsar el projecte i va signar un conveni amb el Departament d’Educació a través de l’Institut Pere Martell i

amb el suport de l’AEQT. Això va permetre incloure aquests perfils especialitzats en els currículums educatius, així com la possibilitat de modificar els continguts dels cicles per a adequar-los a les necessitats reals de les empreses. A la vegada, els alumnes de 2n curs esdevenien aprenents amb un contracte de treball. Tot plegat, ens va permetre desencallar la situació, impulsar aquesta mena de formació i facilitar l’accés als joves al mercat de treball. —Quins reptes de futur que té el sector? —S’ha de donar resposta als nous reptes tecnològics vinculats a la indústria 4.0, que vol optimitzar els processos productius millorant el producte però afegint el valor afegit de la personalització. Això planteja la necessitat de canvis a nivell tecnològic, com l’estandaridtzació, la seguretat digital o la recerca, però també requereix treballadors degudament formats. I aquí novament l’FP dual hi té molt a dir, ja que s’apropa a les necessitats de les empreses. En aquest sentit, cal un esforç conjunt entre instituts, empreses i administració per aconseguir una millor adaptació curricular però respectant la qualitat dels continguts. A més, s’haurien de potenciar molt més les competències socials com ser proactiu, treballar en xarxa o gestionar els canvis, ja que són aquests valors els que reforcen la cultura d’empresa, que és clau per a l’execució de present i la innovació de futur. —En aquest context, què pot fer l’AEST? —Ha de seguir creixent i consolidar-se com una gran organització empresarial per a aportar riquesa al territori i potenciar la força i visibilitat de les nostres empreses associades, promovent la col·laboració i la comunicació social entre elles i a la vegada ser el paraigua de projectes de formació dual, d’innovació tecnològica impulsant la inversió en R+D+i i la internacionalització.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

9

FORMACIÓ

Covestro promou la incorporació de nous talents a través del programa Trainee

CEDIDA

Després d’una estada a Tarragona, s’incorporen a la seu alemanya amb un contracte indefinit Redacció

Oferir als nous graduats una experiència professional eminentment internacional i, a la vegada, donar resposta a l’elevada demanda d’enginyers químics que requereix el mercat alemany. Aquests són els objectius del programa Trainee, impulsat per Covestro en col·laboració amb l’Institut Químic de Sarrià i la Universitat Rovira i Virgili. La iniciativa ofereix als estudiants de màster d’aquestes institucions una oportunitat laboral en una multinacional de referència del seu sector. La primera edició del programa, celebrada el 2018, va per-

metre que tres joves acabats de titular treballessin en el desenvolupament de les seves habilitats de gestió, lideratge, equip i autoaprenentatge. Durant vuit mesos, es van incorporar als centres de Barcelona i Tarragona i van conèixer la manera de fer de l’empresa, els seus valors i la cultura corporativa. En paral·lel, van rebre cursos intensius d’alemany i, durant tres setmanes, van visitar les instal·lacions de la companyia al país germànic com a pas previ al seu desplaçament amb un contracte indefinit. En tot moment, van comptar amb el suport de tutors, professionals de la mateixa empresa, per asse-

Fotografia de família dels participants en la primera edició del programa Trainee.

Covestro compta amb programes de beques, fp dual i pràctiques curriculars gurar l’assoliment dels objectius de formació, desenvolupament i competències. En les pròximes setmanes, tres nous graduats s’incorporaran a les seus espanyoles de Covestro en el marc de la segona edició. Aquest programa formatiu forma part d’una estratègia inte-

gral de la companyia per atraure el nou talent i alinear-lo amb la filosofia corporativa. En aquest sentit, més enllà de la iniciativa Trainee, Covestro té establerts convenis de col·laboració amb les principals universitats i centres d’ensenyament professional per tal d’obrir les portes del mercat laboral als seus estudiants mitjançant beques, programes de formació dual i pràctiques curriculars. La seva estança a l’empresa és avaluada amb l’objectiu d’identificar i retenir els

perfils avançats. La política de talent de Covestro es completa amb l’aposta pel desenvolupament de la carrera dels seus professionals a partir d’un model de competències que incorpora les capacitats de referència per a cada perfil. En aquesta línia, la companyia fomenta la promoció interna per a les seves pròpies vacants. Per assegurar la idoneïtat, s’avaluen les habilitats analítiques, de lideratge i de treball en equip dels candidats i es detecten les fortaleses

i punts de millora, els quals es poden reforçar a través d’altres programes interns. Les persones són el principal actiu de Covestro. Conscients d’aquesta realitat, la companyia promou una cultura basada en la capacitació, progressió i benestar del seu capital humà amb l’objectiu de comptar amb un equip de col·laboradors satisfet personal i professionalment, pas previ necessari per assolir una organització competitiva i altament productiva.

10

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC Cristina Sancho Responsable de qualitat d’EMATSA

«Analitzem l’aigua que beuen unes 450.000 persones» Sancho destaca l’aposta per la diversificació en l’àmbit de les analítiques mediambientals i la capacitat d’adaptació a les necessitats dels seus clients GERARD MARTÍ

Redacció

—Com va néixer el Laboratori d’Ematsa? —El Laboratori d’EMATSA va iniciar la seva activitat el 1983 per cobrir les necessitats de control de qualitat de l’aigua de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable del riu Francolí, un riu amb poca quantitat d’aigua i baixa qualitat, i de l’abastament de la ciutat de Tarragona inclosos els pous pro· pis que tenien problemes d’in· trusió salina. —Ha canviat l’activitat de llavors fins ara? —Als inicis, els controls del la· boratori feien que l’activitat fos de caràcter intermitent i esta· cional, i enfocada únicament a l’anàlisi d’aigua. Amb el temps es van ampliar les prestacions i actualment fem serveis d’anàli· sis tant d’aigua com de caràcter mediambiental. A més donem servei a molts abastaments, col· laborem amb diferents adminis· tracions i amb la indústria. En aquesta línia d’obertura, el labo· ratori va anar sol·licitant reco· neixements i homologacions que la legislació vigent en aquell mo· ment anava exigint i vam acabar sent pioners en acreditar-nos en la norma ISO17025. —Per què van acreditar-se amb l’ISO 17025? —Creiem que el gestor d’un abastament té una a gran res· ponsabilitat envers els ciuta· dans. Els resultats analítics que fa servir són una eina bàsica de control i, per tant, han de ser totalment confiables. Com a ges· tors de l’abastament de Tarrago· na, volíem reforçar la cultura de la qualitat i la fiabilitat de les da· des obtingudes al laboratori do· nant consistència a totes les ho· mologacions i reconeixements obtingudes fins aquell moment, i ser així un laboratori de referèn· cia en l’àmbit mediambiental. En aquell moment es va decidir im· plantar les pautes de treball es· tablertes en la Norma ISO 17025 (antigament EN 45001), ja que es tractava de la norma europea de referència de bones pràctiques professionals. —I estan acreditats per l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC). —Exacte, aquest és l’ens que pot acreditar a l’àmbit estatal. El nos· tre laboratori va ser un dels 10 primers acreditats de l’estat. De fet, el passat novembre va fer 20 anys de la primera acreditació. Per això pensem vam ser pioners en el nostre àmbit.

La responsable de qualitat d’EMATSA explica que se sotmeten a rigoroses auditories que verifiquen la seva metodologia.

El nostre laboratori va ser un dels 10 primers de l’Estat acreditats per ENAC i per això pensem que som pioners

Volíem reforçar la cultura de la qualitat i la fiabilitat de les dades obtingudes mitjançant les acreditacions

—Què implica estar acreditat per una entitat independent? —Millora la nostra feina des de tots els vessants. Així doncs, mi· nimitzem els riscos, en comptar amb dades tècnicament fiables. També reduïm temps i costos en prendre decisions amb dades correctes des del primer mo· ment, evitant repeticions i cos· tos afegits. A més, augmentem la confiança dels nostres clients. A banda, en el cas del control de les aigües de consum o de legionel· la, ens permet prevenir riscos de salut pública en prendre de· cisions amb informació tècnica· ment fiable. Això també és apli· cable a les mostres ambientals. —Com demostreu la vostra competència tècnica com a laboratori acreditat? —Els nostres mètodes d’anàlisi estan basats en normes i referèn· cies bibliogràfiques de reconegut prestigi. Realitzem avaluacions específiques de tots els docu· ments del laboratori. Disposem d’equipament amb una elevada sensibilitat i un alt grau d’auto·

matització i el nostre personal està altament qualificat i com· promès. A més, tota l’activitat del laboratori està sotmesa a un control de qualitat tant amb pro· ves internes com externes. —Realitzen auditories, doncs? —Sí. Ens sotmetem a rigorosos processos d’auditoria de segui· ment i reavaluació de forma pe· riòdica per part d’ENAC. Tècnics experts verifiquen que la nostra sistemàtica d’anàlisi i de presa de mostra compleix els requisits establerts en la norma interna· cional UNE-EN ISO/IEC 17025. Durant aquestes auditories, tam· bé es realitzen supervisions in situ d’assajos i presa de mostres. Gràcies a tot aquest procés de revisió periòdica, ens assegurem que els resultats que lliurem als nostres clients, dels quals ens fem responsables, són fiables, imparcials i confidencials. —El seu laboratori està altament diversificat. Quin tipus de mostres analitzen? —Analitzem aigües de consum, aigua envasada, continentals

(piscines, pous, rius, embassa· ments), aigües de diàlisi, aigües costaneres, marines, aigües de torres de refrigeració, aigües residuals (industrials, urbanes, regenerades, lixiviats), residus, sòls, llots i sediments. —Aquesta diversitat els obliga a ser molt versàtils. —En cadascuna de les auditories es revisa el contingut de l’abast d’acreditació i aquest, avalua· ció rere avaluació, va canviant en funció de les necessitats dels nostres clients i allò que exigeix la legislació. Ens adaptem, afe· gim paràmetres o matrius noves i baixem límits de quantificació, si és això el que se’ns demana. És fàcil contactar amb nosaltres, ja sigui via telefònica o correu elec· trònic, i a través d’aquests mit· jans i de l’enquesta de satisfacció anual coneixem les necessitats dels nostres clients i, en la me· sura del que ens és possible, ens adaptem a les seves exigències per donar el màxim servei. —Quantes anàlisis duen a terme al llarg de l’any? —Al voltant de 170.000. Prop d’un 60% de les mostres són aigua de consum i continentals. El 40% restant, el conformen aigües de diàlisi, aigües mari· nes, torres de refrigeració, mos· tres sòlides i un ampli ventall de mostres d’aigua de control de de·

puradores urbanes i industrials. —El Laboratori realitza serveis a tercers. De quin tipus són? —Actualment confien en nosal· tres uns 350 clients. Prestem ser· veis de presa de mostra i anàlisi a més de 150 abastaments més de Catalunya i nord de Castelló. En total analitzem l’aigua que beuen unes 450.000 persones. A més, realitzem la presa de mostra i control analític d’aigües de dià· lisi a hospitals, a tot tipus d’ai· gües i residus, a l’administració, a establiments industrials i a en· ginyeries. També fem preses de mostra i anàlisi de legionel·la per establiments industrials, centres lúdics i hospitals. Cal sumar-hi els serveis d’assessoria i suport consultiu i analític a tots ells. De fet, l’assistència tècnica facilita· da pels nostres professionals és un dels aspectes més ben valo· rats pels nostres clients. —Compten amb equips, humans i tècnics, especialitzats en funció del tipus d’analítiques a realitzar? —Com he dit, creiem que tenim una gran responsabilitat quan donem un valor a un client, ja que confien en els nostres resul· tats. La competència tècnica i les aptituds del personal són bàsi· ques. La capacitació tècnica del personal del laboratori és molt alta. Dels 25 professionals, 15 són

llicenciats en química, biologia, bioquímica, enginyeria o farmà· cia. A més, tots ells reben forma· ció a través de sessions internes o externes i es qualifiquen per les determinacions a realitzar de forma específica. Val a dir que si som on som és gràcies a l’equip humà que ho ha fet possible. —Actualment estan desenvolupant projectes vinculats amb la innovació i la recerca? —El laboratori participa de forma activa en diversos pro· jectes d’investigació i desenvo· lupament i d’innovació. Això fa que treballem directament per la millora futura de la qualitat dels abastaments participant en el desenvolupament de nous sensors per l’estudi de biofilms (OPLITE), investigant sobre con· taminants emergents, en un pro· jecte europeu de caracterització dels microorganismes resistents a antibiòtics en aigües residuals (NEREUS), en la caracteritza· ció de l’activitat biològica de les aigües (ATP), en el control dels mesuradors en continu de par· tícules vives a l’aigua (AQUA), en l’optimització i eficiència de pro· cessos a través de tècniques lean (CONCERTO), etc. —Col·laboren amb altres entitats relacionades amb el món de l’aigua? —Participem en la Comissió Tècnica de Qualitat de l’Aigua CT5 i en el Grup de treball de Laboratoris de la Comissió Se· gona l’AEAS per a poder prendre part en discussions de canvis normatius que afecten la inno· cuïtat alimentària de l’aigua de consum i l’elaboració de docu· ments tècnics. També estem involucrats en les activitats dins el lobby europeu CEEP tant pel que fa a l’àmbit de la tramitació de la nova directiva d’aigües de consum humà com a la del regla· ment d’aigües regenerades. —Per últim, quins són els reptes de futur? —Estem treballant per consti· tuir el laboratori com una En· titat d’Inspecció i Control per aigües i residus i acreditar-nos segons la ISO17020 per ENAC i aconseguir l’habilitació com Entitat Col·laboradora per l’Ofi· cina d’Acreditació d’Entitats Col· laboradores del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. També volem adquirir equipa· ment per la determinació i posa· da en marxa de mètodes d’anàlisi de microplàstics i per completar el llistat de contaminants emer· gents de l’aigua de consum.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

11

12

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA

CEDIDA

Fotografia de família dels estudiants que l’any passat van participar en el programa de formació professional dual que l’empresa impulsa juntament amb l’Institut Comte de Rius.

BASF, cinquanta anys impulsant l’ocupació i la producció sostenible

Més enllà dels seus productes innovadors i l’aportació a la riquesa del territori, l’empresa s’ha compromès sempre amb el futur de la societat que l’envolta CEDIDA

Redacció

El 30 d’octubre de 1969 es va inaugurar el centre de producció de BASF a Tarragona que, avui dia, s’ha convertit en l’enclavament més gran de l’empresa en el sud d’Europa. 50 anys més tard, la salut, la seguretat i el respecte al medi ambient són una prioritat en BASF. Per aquest motiu, cada any es fixen objectius de millora en aquests àmbits, per tal d’aconseguir una producció sostenible. La indústria química, un sector clau per a l’economia La indústria química és probablement el sector més regular que existeix a Espanya. Les més de 3.000 empreses que hi ha al país porten ja cinc anys consecutius en continu creixement i, segons la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), el sector químic espanyol va aconseguir a finals de l’any 2018 una facturació de 65.647.000, el que suposa un

Planta de producció de dispercions del site que BASF té al polígon químic sud de Tarragona.

creixement històric del 4% respecte a la facturació registrada l’any anterior. D’aquest volum total de producció, el 50% es concentra a Catalunya, amb el 46% d’aquesta producció localitzada a l’àrea de Tarragona. Per tant, es podria dir que aproximadament un quart de la producció química de tot Espanya es produeix actualment al Complex Químic de Tarragona. Una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l’àmbit químic al llarg de 1200 hectàrees, de les quals 112 pertanyen a BASF. La química de BASF és present en gairebé tots els sectors. Probablement, allà on miris, veuràs objectes que hagin estat fabricats per ells o continguin els sseus productes. A més, és una de les poques empreses que gaudeix d’un accés directe al Port de Tarragona, una oportunitat única que indubtablement augmenta la seva competitivitat. D’altra banda, gràcies al bon funcio-

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

13

CEDIDES

D’esquerra a dreta, representants de BASF i el seu Panell Públic Assessor recollint els premis de Feique; dos col·laboradors de BASF Tarragona, un dels grups d’FP Dual de la companyia; un grup de comerciants de la Seu d’Urgell, que han substituït les bosses de plàstic per bosses compostables fabricades amb material ecovio de BASF.

nament del sector, cada dia es creen llocs de treball estable, durador i de qualitat. Tan sols en el centre de producció de Tarragona, BASF compta amb més de 700 col·laboradors. Impulsors d’ocupació Per a BASF, actuar de manera sostenible vol dir combinar l’èxit econòmic amb la responsabilitat social i la cura del medi ambient. Som part de la societat i, per tant, tenim un objectiu clar: fomentar la passió pel que ens uneix i seguir compromesos amb el que ens envolta. Per això no són suficients les dades econòmiques o la creació de productes innovadors al sector químic, sinó que aposten per formar part activa de la vida de les persones que treballen a l’empresa i, sobretot, facilitar l’entrada d’aquelles que puguin arribar a formar part de BASF en un futur. Ofereixen una oportunitat

El seu programa de conciliació familiar i laboral ha rebut un guardó de Feique d’entrar al sector als més joves, buscant un esperit innovador i fresc en conjunt amb el compromís cap a la comunitat. Com ho aconsegueixen? Gràcies als programes de Formació Professional Dual. D’una banda, ofereixen el programa d’FP Dual Transnacional, que consisteix en la realització del Cicle Formatiu de Grau Superior de Química Industrial, a l’IES Comte de Rius de Tarragona combinat amb classes d’alemany i pràctiques a BASF als centres de producció de Tarragona i Ludwigshafen (Alemanya), brindant als estudiants no només la formació i experiència d’un grau realitzat tant a Espanya com a Alemanya, sinó l’oportunitat de formar part de l’empresa després de finalitzar els seus es-

BASF és cofundadora de l’aliança global per a eliminar els residus plàstics del medi ambient tudis amb èxit. A més, d’altra banda, aquest 2019 s’ha impulsat una nova oferta de Formació Professional Dual per part de BASF, on el resultat final no seria l’oportunitat de poder treballar al centre de producció de Ludwigshafen, sinó una possibilitat de poder acabar els estudis amb una oferta de treball al centre de producció de BASF a Tarragona. Però organitzar un model sostenible de producció no es pot limitar tan sols als seus mètodes de producció o les seves inversions en projectes futurs, sinó que s’ha d’estendre al més important de cada empresa: el seu valor humà. Tant amb els treballadors dels seus centres, com amb el seu entorn, les empreses químiques

han de mantenir un estret contacte i compromís. Al juny de 2018 l’empresa va ser premiada per les seves bones pràctiques en matèria de responsabilitat social corporativa en els II Premis de RSE del Sector Químic. D’una banda, va rebre el Premi Concilia, en l’àrea social, per la promoció del seu programa de conciliació dirigit a facilitar l’equilibri del desenvolupament professional amb la vida familiar i personal dels seus treballadors. A més, BASF va ser reconeguda en l’àrea de transparència i bon govern amb el Premi Dialoga, per la qualitat dels sistemes desenvolupats per millorar la comunicació de la companyia amb el seu entorn d’influència social. La sostenibilitat, l’únic full de ruta Per BASF, actuar de manera sostenible vol dir combinar l’èxit econòmic amb la responsabili-

tat social i la cura del medi ambient: «Som part de la societat i, per tant, tenim un objectiu clar: fomentar la passió pel que ens uneix i seguir compromesos amb el que ens envolta». Per això no són suficients les dades econòmiques o la creació de llocs de treball, sinó que hem de formar part d’activa de la millora constant de la vida de les persones i del nostre planeta. És per això que BASF impulsa un seguit d’innovacions per a una producció química respectuosa amb el clima. La protecció del clima està fermament integrada en la nova estratègia corporativa de BASF. Un objectiu central d’aquesta estratègia és aconseguir un creixement neutre de CO2 fins a 2030. Per aconseguir-ho, BASF optimitza contínuament els processos existents, reemplaçant gradualment els combustibles fòssils amb fonts d’energia renovables i desenvolupant processos de producció

nous amb baixes emissions. La companyia agrupa aquest treball en un ambiciós programa de gestió de carboni. A més, BASF va cofundar a principis d’aquest 2019 l’aliança global formada per gairebé una trentena de companyies que impulsa solucions per reduir i eliminar el rebuig plàstic del medi ambient, especialment en els oceans. Amb aquesta finalitat, l’Aliança per Acabar amb els Residus Plàstics (AEPW per les sigles en anglès, Alliance to End Plastic Waste) s’ha compromès amb 1.000 milions d’euros amb l’objectiu d’elevar la quantitat fins als 1.500 milions en els pròxims cinc anys. Es desenvoluparan noves solucions que s’implementaran a gran escala i que minimitzaran i gestionaran el rebuig plàstic. Aquesta iniciativa inclou fomentar solucions per a plàstics usats per tal de promoure l’economia circular i el desenvolupament sostenible.

14

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

Motivant el talent, construint el futur Les disciplines STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) són fonamentals per a respondre als reptes de futur als quals s’enfronta la humanitat, ja que seran el motor de la innovació i la creació d’ocupació de bona part de la nostra economia. Coneixedors del paper cabdal que jugaran aquestes disciplines, Dow fomenta l’aprenentatge i les capacitats relacionades amb les STEM. L’objectiu d’aquest compromís ferm de la companyia és clar: impulsar les vocacions tecnològiques i científiques i assegurar així que la societat d’avui està preparant els professionals del futur. Ara bé, l’impuls de les STEM no només assegura les

STEM [

Impulsar STEM

vocacions sinó que contribueix a ser més competitius, cosa que suposa més prosperitat econòmica i social. Dow ha establert relacions amb més d’una dotzena d’universitats de primer nivell d’Europa, Orient Pròxim, Àfrica i l’Índia. Al territori, destaca especialment el vincle que manté amb la URV, amb la Càtedra DOW de Desenvolupament Sostenible. L’objectiu de la càtedra és ampliar el coneixement en matèria de sostenibilitat en quatre àrees: formació, investigació, transferència de coneixement i divulgació. Ara bé, aquesta no és l’única iniciativa que realitza conjuntament amb la URV. El Premi Dow i els

premis Sustainability & Solutionism premien els estudiants de màster. Així mateix, realitzen cursos formatius i programes de lideratge i patrocina una jornada de portes obertes de la universitat tarragonina per a impulsar les disciplines STEM entre les estudiants d’ESO. A tot això, cal sumar-hi l’impuls que dona a la formació professional dual. Dow és membre de l’Aliança per a la Formació Professional Dual i a Tarragona treballa conjuntament amb els instituts Comte de Rius i Pere Martell en diversos cicles de grau superior que imparteixen.

Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques

Càtedra Dow Desenvolupament Sostenible Premis Dow

]

vocacions científiques i tecnològiques

és IMPORTANT

+COMPETITIVITAT +PROSPERITAT +CREIXEMENT +BENESTAR

Premis “Sustainability & Solutionism” Curs DOW ETSEQ

Projectes

STEM

Girls Day Team & Coach EMEA MBA General Management

SOCIETAT AVANÇADA

Conferències Fòrum Empreses QUÍMICA

MANTENIMENT

Premis Fòrum ocupacional Seminaris Projectes R+D+i

TECNOLOGIES DE MANTENIMENT

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

15

GERARD MARTÍ

Andrea de las Heras recollint el premi; el director de Complex Industrial de Dow Tarragona, Jaume Sariol; Ester Baiget, presidenta de Dow Industrial Solutions; i Jon Bilbao, director general per Espanya.

El Premi Dow, 40 anys apostant pels joves enginyers Valorar els mèrits acadèmics i humans dels alumnes que finalitzen els estudis d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquest propòsit, va néixer l’any 1978 el Premi Dow. Ara, 41 anys després, es pot dir que és un dels guardons amb més reconeixement que s’ofereixen als futurs enginyers. El passat dijous, les instal·lacions de Dow a la Canonja acollien l’entrega de la darrera edició del premi, que va anar a parar a mans d’Andrea de las Heras. A la vegada, també es va reconèixer als finalistes d’aquest guardó, Albert Carbonell, Roger Castelló i Alba Rodríguez. Més enllà del reconeixement personal i acadèmic que suposa, el Premi Dow, des del 2013, s’ha convertit en una oportunitat laboral real. I és que el guanyador o guanyadora rep una oferta laboral en una posició estructural relacionada amb l’enginyeria química a la zona Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica).

En aquest sentit, el premi pot incloure una ajuda econòmica per al desplaçament i la instal·lació del premiat a la seva nova destinació laboral. Ara bé, qui pot rebre aquest guardó i què cerca la companyia? Tots els estudiants que finalitzin els estudis d’Enginyeria Química i que demostrin l’ús d’una sèrie de competències, tècniques i personals, considerades clau per a Dow i per a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV (ETSEQ) poden optar al premi. Cal destacar que les competències i valors personals tenen una importància cabdal tant per a la companyia com per a la universitat, ja que són aspectes que determinaran el futur d’aquests estudiants. Entre els aspectes que tenen en compte en destaca la capacitat d’iniciativa, és a dir, la capacitat d’innovar, cercar noves oportunitats i tendir a l’acció. També es valora la versatilitat dels alumnes

i la facilitat d’adaptar-se als canvis i d’aprendre constantment. Així mateix, es dona importància al lideratge dels candidats i a la seva capacitat d’influir, guiar i motivar als altres per tal d’aconseguir fites. Tot això, ha d’anar acompanyat de competència i responsabilitat, o dit en altres paraules, de criteri a l’hora de prendre decisions. A la vegada, se cerca un guanyador o guanyadora que tingui capacitats comunicatives, que sàpiga treballar en equip i que tingui també una orientació al client, una competència clau que permet identificar nous clients, satisfer necessitats actuals i predir-ne de futures. Vinculats amb el Premi Dow, la companyia organitza cursos conjunts de caràcter anual sobre Seguretat Industrial, biennals sobre Seguretat i Medi Ambient i triennals sobre Qualitat a la Indústria Química, dirigits a estudiants dels últims tres cursos i de doctorat, al professorat i a convidats externs.

16

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA

CEDIDA

Fotografia de família dels estudiants becats gràcies a aquest programes juntament amb representants de la companyia i de la Universitat Rovira i Virgili.

Les beques URV / Repsol: 13 edicions facilitant l’accés a la universitat Cinc nous universitaris han estat beneficiaris del programa que ajuda a alumnes amb un bon expedient però pocs recursos a iniciar estudis universitaris Redacció

Facilitar la incorporació d’alumnes de secundària a la URV que, per diferents motius, tenen dificultats per a accedir a la universitat. Aquest és l’objectiu de les Beques Consell Social URV / Fundación Repsol, que enguany han arribat a la tretzena edició. A principis de mes, es va realitzar l’acte de lliurament d’aquestes beques, que en el curs 2018-2019 han beneficiat un total de 19 joves estudiants. El programa de beques està convocat de manera conjunta per Fundación Repsol i el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili. Ambdues entitats doten econòmicament les beques al 50%. Des de la seva posada en marxa, el programa ha atorgat beques per un valor de 975.000 euros. Cada any s’adjudiquen cinc noves beques, dotades amb 5.000 euros cadascuna. A més, es renova pel mateix import les existents, d’acord amb les bases de la convocatòria de les matei-

xes. El pressupost total d’aquesta edició ascendeix a 95.000 euros. La finalitat d’aquest programa de beques és col·laborar amb la universitat per a facilitar l’accés i la permanència en els estudis universitaris a aquells alumnes d’educació secundària que, tenint un bon expedient acadèmic i motivació per emprendre una formació universitària, es troben amb dificultats econòmiques, socials o personals que ho dificulten. Així doncs, aquestes beques esdevenen una mostra més del seu compromís amb l’educació i amb el desenvolupament de la societat, en particular en els entorns en què la companyia i la universitat tenen presència. El lliurament de les beques per aquest curs 2018-2019 va tenir lloc fa unes setmanes a l’auditori del Centre de Formació del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, i va estar presidit per la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón; la rectora

CEDIDA

Des de la seva posada en marxa, el programa ha atorgats beques per un valor de 975.000 euros de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras; el vicepresident de la Fundación Repsol, António Calçada; el president del Consell Social de la URV, Joan Pedrerol i Josep Francesc Font, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. En el marc d’aquest acte, María José Figueras, Antonio Calçada i Joan Pedrerol van intervenir en una taula rodona en la qual es va repassar la trajectòria de les beques i es va posar en valor el compromís social de la Fundación Repsol i el Consell Social de la URV. En el decurs de l’acte, Jorge Luengo, il·lusionista i mentalista, va oferir la xerrada Ilusión On.

Maria José Figueras, Antonio Calçada i Joan Pedrerol durant la taula rodona.

Alumni Repsol Tarragona L’acte d’entrega de les Beques Consell Social URV / Fundación

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

17

CEDIDES

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, el públic assistent a l’acte; Josep Font, els jocs il·lusionistes de Jorge Luego; i el president de la Fundació Repsol Antonio Calçada.

Repsol va servir també per presentar la nova iniciativa Alumni Repsol Tarragona. Josep Francesc Font va ser l’encarregat de presentat aquesta iniciativa, que té com a objectiu mantenir en el temps la relació entre el Complex Industrial i els becats. Així doncs, Alumni Repsol Tarragona permetrà a l’empresa mantenir el contacte amb els joves titulats que en el seu moment van ser becats i també els permetrà oferir-los consell, informació i coneixement per part de reconeguts professionals responsables de diverses àrees de la companyia, per tal d’ajudar-los a donar respostes als reptes i situacions de la seva carrera professional.

Anna Mora, estudiant premiada amb la beca Fundación Repsol / URV: «Gràcies a la beca podré ser metgessa» «Gràcies a la beca de la Fundación Repsol i el Consell Social de la URV, en el seu dia, podré ser metge». Aquest és el testimoni d’Anna Mora, una de les cinc noves becades per aquest programa —a la imatge lateral juntament amb el periodista i presentador de l’acte Ricard Lahoz—. Mora, que està cursant el primer curs del Grau de Medicina a la Rovira i Virgili, assegurava que la beca és «una oportunitat magnífica». I és que l’alumna afirmava que «sé que gràcies a vosaltres puc estar estudiant fora de casa». En aquest sentit, la futura metgessa reflexionava sobre els esforços que duen a terme les famílies per a garantir la formació superior i universitària dels seus fills. «Quan vas a estudiar a fora, t’adones de la gran despesa econòmica que suposen els estudis universitaris i del gran esforç que han de fer els pares per pagart’ho», reflexionava amb plena consciència. En la seva intervenció, Anna Mora també va parlar de com està sent la seva experiència durant aquests primers mesos com a estudiant universitària. «M’he sentit com a casa en aquest primer quadrimestre», explicava. I afegia: «Hi ha molta proximitat amb els professors, m’he sentit molt a gust».

18

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

EMPRESA

L’Institut Comte de Rius, cinquanta anys de bona química a Tarragona

Dow ampliarà la capacitat de la planta de poliglicols de Tarragona

Els seus estudis professionals del ram químic tenen una inserció laboral pròxima al 100% CEDIDA

Redacció

L’Institut Comte de Rius és un centre públic docent que va ser fundat l’any 1928 com a Escola de Mestria i, fins a l’actualitat, porta una trajectòria històrica d’ensenyaments tècnico-professionals de qualitat, amb una gran inserció laboral i un reconeixement social dels seus titulats. En l’oferta formativa de l’Institut es troben els ensenyaments de Química que formen professionals als àmbits d’operador de planta química i analista des de fa 50 anys. Després de 50 anys, els ensenyaments de Química a l’Institut Comte de Rius s’han fet grans. Actualment el Departament de Química està format per 34 professors que imparteixen classe gairebé a 600 alumnes que han fet de la Química la seva aposta de futur. Des dels primers grups que van iniciar els estudis de Química l’any 1968 fins a l’actualitat, el currículum, la metodologia utilitzada a les classes i els laboratoris on els alumnes desenvolupen una bona part de la seva forma-

S’espera que entri en funcionament el 2021 Redacció

El Departament de Química està format per 34 professors que imparteixen classe a 600 alumnes.

ció, han evolucionat per adaptar-se a les necessitats d’un mercat laboral canviant i millorar la integració entre les empreses i els estudis professionals. Aquesta contínua evolució s’ha traduït en una formació de qualitat i en

la millora de l’ocupabilitat dels alumnes possibilitant uns índexs d’inserció laboral propers al 100%. Passats 50 anys, es pot dir que els ensenyaments de Química de l’Institut Comte de Rius s’han

consolidat com a referents i han esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona i fins i tot d’altres punts de la nostra geografia que han trobat en el Comte de Rius la clau del seu futur professional.

Dow ampliarà la capacitat de la seva planta d’alcoxilació de producció de poliglicols en el Complex Industrial de Dow a Tarragona, de la qual se’n beneficiarà principalment la regió d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l’Índia, a més d’Àsia. Aquesta inversió d’elevat retorn és part de l’estratègia del creixement del negoci de Dow Industrial Solutions i reforça l’expansió de capacitat d’alcoxilació ja anunciada a la Costa del Golf dels EUA, amb l’objectiu d’ajudar la creixent demanda i l’avanç de la posició de lideratge que Dow té en atractius segments de mercat que creixen per damunt del PIB com són els de llar i cura personal, industrial i d’infraestructura. «La nova estructura de Dow, més centrada, àgil i orientada al mercat permet una col· laboració més estreta amb els clients i una resposta més ràpida a les oportunitats del mercat i a les seves necessitats de sos-

tenibilitat», afirma Ester Baiget, Business President de Dow Industrial Solutions. «Aquesta nova capacitat optimitza la nostra infraestructura existent per facilitar el creixement dels nostres clients. És un testimoni autèntic de la nostra dedicació i passió per buscar solucions que puguin beneficiar als nostres clients, als nostres mercats i a les comunitats en les quals vivim i treballem». Aprofitant les sinergies de la planta ja existent, Dow ha invertit en un nou reactor que permetrà augmentar la producció dels diferents graus de poliglicols. La versatilitat de la franquícia d’alcoxilació de Dow millora els components químics bàsics per produir ingredients segurs per a cosmètica, neteja domèstica i industrial, pintures i molts altres productes d’ús diari. Aquesta inversió addicional ampliarà la producció de Dow de lubricants d’elevada qualitat, antiescumejants, agents tensioactius especials i etoxilats.

Parcs Químic farà el servei de prevenció, control i extinció d’incendis del Port El Parc Químic de Seguretat es farà càrrec de la prevenció, control d’emergències i extinció d’incendis, així com de les actuacions per contingències marines accidentals, a la zona de servei del Port de Tarragona. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, i el president de l’Associació Parcs Químics de Seguretat, Francisco Javier Castillo, van signar el contracte el passat 5 d’abril. Aquest dona continuïtat a la línia de treball que desenvolupa l’Autoritat Portuària, que incideix en la capacitat de resposta especialitzada enfront de les emergències maritimoterrestres, que puguin produir-se en el recinte portuari, així com enfront d’episodis de contaminació marítima. Igualment es continua potenciant la participació dels Parcs Químics de Seguretat en la realització d’activitats preventives, formatives, realització d’exercicis i simulacres, així com el reforç de les actuacions de coordinació amb altres cossos d’intervenció i direcció de l’emergència. La durada del contracte és de 5 anys.

EL SECTOR QUÍMIC EDUCACIÓ

CEDIDA

30/04/2019 diarimés

19

EMPRESA

Formar professionals innovadors, l’aposta de Messer per l’entorn local La companyia atorga diversos premis dirigits a estudiants de la URV per incentivar el seu talent CEDIDA

Anna Ferran

Repsol patrocina l’equip de l’INS Martí i Franquès al Young Business Talents Per vuitè any consecutiu Repsol ha patrocinat l’equip de l’Ins· titut Martí i Franquès al Concurs Young Business Talents, el concurs d’emprenedoria i gestió d’empreses més important de tot l’Estat. En aquesta edició l’empresa virtual dirigida per 4 alumnes d’aquest institut s’ha classificat per la final nacional, on competiran per a esdevenir «els millors empresaris virtu· als». Per a la final, s’han classificat les millors 100 empreses de més de 1.500 que representaven uns 300 instituts. EMPRESA

BSP inverteix prop de 10 MEUR a la planta de propilè L’empresa productora de propilè BASF Sonatrach Pro· panChem, situada al polígon químic sud, durà a terme un projecte per a eliminar colls d’ampolla en el procés produc· tiu, cosa que permetrà aug· mentar la capacitat anual de la planta de 370.000 a 420.000 tones. S’ha apostat per aquesta inversió, ja que es preveu a curt i a mitjà termini un increment de la demanda. «Aquest projecte ens perme·

trà mantenir la competitivitat de la planta de propilè i la dels nostres clients, així com el lide· ratge a escala mundial d’efici· ència de plantes amb el mateix procés productiu», explica J.A. Díaz, responsable del projecte. La inversió se centrarà en l’aug· ment de la capacitat de diversos equips de la planta que actu· alment limiten la capacitat de producció i s’implementarà en la següent parada de manteni· ment, programada pel 2021.

El compromís amb el seu en· torn més pròxim és una de les característiques que sempre ha definit Messer. La companyia gasista, que fa prop de 50 anys que està instal·lada al Camp de Tarragona, duu a terme diver· ses iniciatives per a reforçar els seus vincles amb la comunitat. Una de les més destacades és la creació de diversos premis adre· çats als alumnes de la Universitat Rovira i Virgili, que permeten re· conèixer i potenciar el talent del territori. Fa sis anys, Messer Ibèrica i l’Escola Tècnica Superior d’En· ginyeria Química (ETSEQ) de la URV van estrènyer la seva relació gràcies a un conveni que volia incentivar els futurs professio· nals de l’enginyeria química. I va ser d’aquest conveni d’on han anat sorgint els diferents premis, que volen apostar justament per l’entorn local de la companyia a partir d’experiències didàctiques i enriquidores que donen suport a la formació de professionals competitius, resolutius, versàtils i innovadors en l’àmbit professi· onal industrial. Un dels reconeixements que han impulsat és el Premi Messer, que enguany arriba a la 7a edició. Aquest guardó premia cada any el millor projecte del segon curs del grau d’Enginyeria Química de l’ETSEQ. Més enllà de posar en valor la tasca dels alumnes, el seu objectiu és impulsar el tre·

Fotografia de família dels guanyadors de la 6a edició del Premi Messer.

A banda dels premis dirigits a estudiants de la URV, Messer ofereix pràctiques d’FP Dual ball en equip i l’aprenentatge en· focat envers la innovació. L’any passat, per exemple, els alumnes van haver de dissenyar una plan· ta de producció sostenible d’àcid acètic, mitjançant un projecte transversal que implicava totes les assignatures que s’impartien durant el curs. L’altre premi que la companyia gasista ofereix als estudiants de l’ETSEQ és el Work Experience. Aquesta iniciativa, que enguany

ha arribat a la 4a edició, està di· rigida als estudiants de màster i suposa el finançament de la ma· trícula del màster, la supervisió del seu projecte i la realització de pràctiques a l’empresa un cop fi· nalitzi els estudis, cosa que supo· sa una porta d’entrada al mercat laboral. L’últim dels premis que ac· tualment ofereix Messer en col· laboració amb la URV s’atorga al millor estudiant del Master en Direcció i Gestió d’Empreses (MBA) de la universitat tarrago· nina. Enguany, aquest reconei· xement arribarà a la 7a edició. A tot això, cal sumar-hi que col· labora amb diversos instituts

oferint pràctiques en programes de formació professional dual. Gasos per a la vida L’aposta per l’entorn local és un dels pilars de la filosofia d’em· presa del Grup Messer. Però no és l’únic. Aquesta companyia, que és la major empresa de ga· sos industrials de gestió familiar a nivell mundial, aposta per la competitivitat i la sostenibilitat en els seus processos i en els seus productes. Aquests últims són imprescindibles en molts aspec· tes de la nostra vida quotidiana. I és justament per això que el seu lema és Gases for Life, és a dir, Gasos per la vida.

20

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

L’FP dual, la clau del relleu generacional del complex químic tarragoní

CEDIDA

Les empreses químiques i de serveis han estat pioneres en impulsar aquest model formatiu que beneficien estudiants, instituts i indústries Anna Ferran

Preparar els professionals del futur. Si bé aquest és l’objectiu de qualsevol programa formatiu d’ensenyaments superiors, aquest concepte pren més força quan es parla de la formació professional dual. Aquesta modalitat d’ensenyament, que en els darrers anys ha agafat molta empenta, es basa en el fet que «l’estudiant també esdevé aprenent, de manera que combina la formació al centre educatiu amb l’activitat en una empresa», tal com descriu el Departament d’Educació. Dit així, pot semblar que es tracta simplement d’una formació que inclou unes pràctiques en una empresa, però el cert és que el component pràctic ocupa una gran part de tot el programa formatiu, motiu pel qual aquest model adopta el nom de dual. Al territori, la formació pro-

fessional dual ha estat liderada al territori per les empreses químiques i auxiliars. De fet, han estat pioneres al Camp de Tarragona en impulsar aquest nou model, que ara ja s’ha estès a un bon grapat d’àmbits professionals. L’èxit d’aquest model formatiu recau en els beneficis que aporta tant per a les empreses com per als estudiants. Per a les primeres, comptar amb programes d’FP dual impulsats en col·laboració amb algun institut suposa l’oportunitat de captar nou talent i d’ensenyar des dels inicis els mètodes operacionals i la filosofia de la companyia. Dit en altres paraules, els permet formar als futurs professionals que treballaran en les seves plantes segons les necessitats específiques. D’altra banda, per als alumnes de formació professional dual, realitzar aquesta mena de cur-

sos els hi obre més fàcilment les portes al mercat de treball. I diem més fàcilment per dos motius. El primer és que, un cop finalitzats els estudis, són acabats de titular que ja compten amb experiència laboral en una planta química, ja sigui com a operador, com a tècnic de laboratori o realitzant tasques de manteniment industrial). I el segon és que sovint les companyies incorporen en plantilla aquests alumnes, de manera que realitzar aquests estudis és una garantia d’inserció laboral. Joves preparats Si bé els beneficis que s’extreuen d’aquest model formatiu són clars, es planteja una altra qüestió: per què ha estat la química i el sector de serveis auxiliars els que han impulsat en primer terme aquest concepte al territori? El president de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona,

Aquest model formatiu ha permès recuperar la figura de l’aprenent, despareguda en certs àmbits.

Javier Almandoz, comenta que «abans de la crisi, es va perdre un relleu generacional, perquè els joves no volien treballar en el sector del metall, ja que la construcció estava més ben pagada. Els aprenents van anar desapareixent i no teníem gent preparada». Davant d’aquest context, AEST va impulsar convenis amb els instituts Pere Martell i Comte de Rius, es van crear nous cicles formatius que han acabat adap-

tant-se a la modalitat dual. Una situació similar és la que es viu a les plantes químiques alemanyes de BASF, on hi ha una manca d’operadors qualificats. Coneixedors d’aquesta situació i de les xifres d’atur juvenil a Espanya, van impulsar el programa de Formació Professional Dual Transnacional, que ofereix formació tècnica i també d’alemany. En acabar el programa, que inclou pràctiques a Tarragona i a

Ludwigshafen, els estudiants s’incorporen amb un contracte alemany a aquest últim site. Aquests són casos específics, però, el cert és que la majoria d’empreses químiques establertes al territori tenen algun programa o conveni amb els centres educatius de la zona per a promoure la formació de joves professionals, que esdevindran el capital humà del futur del complex tarragoní.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

21

22

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

Potenciar les vocacions científiques per descobrir els professionals de demà

CEDIDA

La investigació i les habilitats divulgatives es posen en valor amb el Fòrum Trics

El compromís per a fomentar les disciplines STEM suposa l’organització d’activitats a les escoles per a despertar el talent d’infants i joves A. Ferran

Si hi ha un element capaç de despertar el talent, és la motivació. I és que tant se val les capacitats que algú tingui, si no s’està motivat, entusiasmat i convençut d’allò que es fa, el talent no es fa patent. Per aquest motiu, des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona com des de les empreses membres estan fent, des de ja fa un temps, una aposta per incentivar les vocacions científiques d’infants i joves. Es tracta del compromís per apostar per les STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics). Si bé cada companyia ha assumit aquest compromís mitjançant unes accions concretes, el sector en conjunt manté una aposta conjunta per incentivar els més petits i despertar l’interès envers la ciència. I és que només uns nens i adolescents amb ganes de conèixer i descobrir les dis-

ciplines vinculades a les STEM podran esdevenir els professionals excel·lents i innovadors que la indústria necessita per a continuar oferint les solucions de futur. Posar la ciència al centre Una de les activitats amb les quals es potencien les vocacions científiques és la Setmana de la Ciència. Un ampli programa de propostes dutes a terme per diferents organitzadors (universitat, empreses, ajuntaments, biblioteques públiques, escoles, instituts) ajuden a posar la ciència en el centre de la vida escolar durant uns dies. Però no es tracta de la ciència que s’ensenya als llibres de text i a les aules, sinó que és la ciència que ens envolta, de les curiositats, les teories i els descobriments. Potenciar les vocacions entre les noies és l’objectiu del Girls’

Day. Aquesta jornada que es duu a terme a la Universitat Rovira i Virgili i compta amb el patrocini de diverses empreses químiques posa el focus en el col·lectiu femení. I és que malgrat que la química sigui la indústria on s’observa una presència més alta de dones, el cert és que el sector encara té una majoria masculina. I part d’aquest motiu es troba en l’existència de diversos estereotips que diuen que les ciències són més un camp de nois que de noies. Amb la voluntat de trencar aquestes falses creences, el Girls’ Day omple el Campus Sescelades de tallers i adolescents entusiasmades amb les activitats que poden realitzar. Una altra de les propostes, aquest cop dirigida només als alumnes de 2n de Batxillerat és el Fòrum Trics, on els estudiants d’aquest curs que s’hi presenten han de fer una exposició pública

La Setmana de la Ciència, el Girls’ Day i el Kids’ i Teens’ Lab apropen la química amb tallers

Imatge d’arxiu d’un jove participant al Teens’ Lab de BASF.

de la investigació que han dut a terme en el seu treball de recerca. Aquesta presentació es fa davant d’altres alumnes i d’un jurat que acabat votant quines han estat les millors, valorant no només el contingut sinó també la capacitat comunicativa, de manera que es tenen en compte i es potencien també competències personals i socials, com les habilitats comunicatives, cada cop més buscades en el sector. A tot això, cal sumar-hi el fet que les empreses obren les seves portes als escolars, sovint de l’ESO i Batxillerat, per a mostrar les seves instal·lacions i explicar els processos que s’hi duen a terme. Entre aquesta mena d’activitats organitzades directament per les empreses, en destaca el Kids’ Lab i el Teens’ Lab de BASF, on infants i joves entren als laboratoris de la companyia a la Canonja per realitzar experiments químics, en una activitat engrescadora i motivadora a parts iguals.

SP| ACTIVA

La seguretat i la salut laboral com a objectiu LLUÍS BALSELLS R+D+I SP|Activa

El 28 d’abril es va celebrar el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball i, a més, enguany l’Organització Internacional del Treball (OIT) compleix 100 anys. En un segle, hi ha hagut moltes millores, però encara s’està molt lluny d’una normalitat «acceptable». Els principals avenços han estat impulsats per l’obligació que ha fixat la legislació, ja sigui laboral o la de seguretat industrial, però amb un baix pes de la implicació real de la mateixa societat.

L’evolució ha dut a sistemes de seguretat elevada en màquines o processos, però amb menors millores per a les tasques físiques per a les persones que, si bé s’han reduït per l’ús de mitjans mecànics, les que queden no sempre són fàcils de millorar. En aquests moments, ja s’arriba a tractar l’ús d’exoesquelets, és a dir, estructures externes, passives o actives, que suporten o potencien el cos humà. L’evolució de les necessitats de treball va modificant, a la vegada, les necessitats de prevenció, tant pel que fa als equips de treball com la prevenció de les persones que treballen. Si bé mai hi ha hagut un mercat de treball en el qual la força de treball disposés de tantes habilitats i formació com ara, segueix de manifest el fet que queda molt per millorar respecte a la prevenció del risc o a la proactivitat amb finalitats preventives. La quantitat de variables de les quals depèn una prevenció eficaç motiva que encara es requereixi molt el factor humà, que és el que menys es pot controlar. Segueix arrelats pensa-

L’evolució de les necessitat de treball va modificant, a la vegada, les necessitats de prevenció, tant pel que fa als equips de treball com pel que fa a la prevenció de les persones que treballen ments com ara «no passarà ara» o «no em passarà a mi»s o, fins i tot, el fet de no pensar en allò que s’està a punt de fer. Altres canvis, actuals i futurs, deriven de l’augment de la presència de robots en els processos de treball, cosa que implica l’aparició d’adaptacions de la PRL, de manera que aquesta tracti la realització del treball amb els riscos per la proximitat amb robots o la interacció amb els cobots (robots col·laboratius). La prevenció ha de ser evolutiva i ha d’estar permanentment impulsada.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

23

EMPRESA RECOMANADA

Tecafric, un servei de manteniment compromès amb la seguretat i el medi ambient

CEDIDA

Recentment ha rebut un reconeixement de mans de Repsol per aquesta filosofia de treball Anna Ferran

«La seguretat no és un lema, és una forma de vida». Aquesta frase resumeix la filosofia que determina la forma de treballar i actuar de Tecafric. Aquesta empresa tarragonina es dedica al manteniment industrial, concretament en els àmbits de l’aïllament i de la pintura. La seva activitat requereix un alt compromís envers la seguretat, la salut i el medi ambient i per això han fet d’aquests tres aspectes els pilars que determinen tots i cadascun dels seus projectes. Tant és així, que compten amb uns destacats departaments de prevenció de riscos laborals i medi ambient

que procuren que tota l’activitat de la companyia es regeixi per aquests principis. Una mostra clara d’aquest compromís es troba en el guardó que ha rebut recentment de mans de Repsol, una de les indústries químiques per a les quals treballa desenvolupant projectes d’aïllament en les seves plantes del complex tarragoní. Així doncs, Tecafric va rebre un diploma el passat 12 d’abril, en el marc de la primera Reunió General de Coordinació d’Activitats Empresarials de Repsol «pel seu bon acompliment en matèria de seguretat i medi ambient». Aquesta mena de reconeixe-

Estan especialitzats en aïllaments tècnics, revestiments anticorrosius i protecció passiva contra el foc per a indústries.

ments serveixen per plasmar que el compromís amb la seguretat és un dels aspectes cabdals per a les indústries químiques i per a les empreses de serveis, com per exemple Tecafric. A banda de guardons com el que ha rebut de mans de Repsol, cal destacar que la companyia compta amb diversos certificats emesos per organismes especialitzats i independents que validen aquesta aposta duta a ter-

me. Així doncs, Tecafric compta amb el certificat ISO 9001, amb l’OHSAS 18001 i també amb el certificat que atorguen l’AEQT i l’AEST, i recentment han superat satisfactòriament l’auditoria per a l’obtenció del certificat mediambiental ISO 14001, el cual rebran en breu. Aïllament i pintura Pel que fa als serveis que duu a terme, Tecafric està especialitza-

da en els aïllaments tècnics. Destaquen per a realitzar projectes de forma integral, des del disseny d’enginyeria dels sistemes d’aïllament fins al seu manteniment posterior, passat per l’elaboració d’estudis tècnics i econòmics de les instal·lacions per a la correcta aplicació de l’aïllament amb l’objectiu d’aconseguir el màxim estalvi energètic. L’empresa treballa per a indústries com Repsol, Covestro o Kemira.

L’altre àmbit d’especialització de Tecafric és la pintura i els revestiments. Aquesta divisió es va crear el 2011 per cobrir una demanda creixent d’un servei integral dels seus clients. Aquesta divisió, que treballa en tota mena d’indústries i edificacions, ofereix protecció anticorrosiva, tractaments de superfícies, protecció contra el foc, impermeabilitzacions i senyalitzacions, entre altres.

24

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

CONCURS

Joves estudiants debaten el paper de la química en una societat sostenible

CEDIDA

La URV ha acollit la 4a edició de la final espanyola de les Competicions Europees de Debat que organitza PlasticEurope i l’EPCA Redacció

Repensar, reutilitzar, reciclar, com forjar un futur sostenible amb els plàstics i productes petroquímics?, Aquest va ser el lema de la quarta edició de les Competicions Europees de Debat per a Joves (EYDC, per les seves sigles en anglès), organitzada conjuntament per l’Associació Petroquímica Europea (EPCA) i l’associació de productors PlasticsEurope. La final espanyola d’aquesta competició es va dur a terme novament a Tarragona, concretament a les instal·lacions de la Universitat Rovira i Virgili. Després de tres exitoses edicions, la cita d’enguany ha reunit estudiants d’una vintena de centres educatius de les quatre províncies catalanes, d’entre 16 i 19 anys. L’objectiu no era un altre que debatre i proposar alternatives i idees que contribueixin a l’economia circular i a la soste-

nibilitat del nostre futur de la mà (o no) dels plàstics i els productes petroquímics. Es va dividir els estudiants en diferents grups: uns a favor, els altres en contra i la resta com a ponents lliures, de manera que també han tingut l’oportunitat d’exposar els seus arguments aportant raons objectives per a defensar els seus punts de vista. Per fer que el debat fos més interactiu i dinàmic, es va animar als presents a mostrar la seva opinió mitjançant l’ús de targetes verdes o vermelles, en funció de com n’havien estat de convincents els discursos i arguments. El jurat, integrat per periodistes, investigadors, experts, representants de la Universitat Rovira i Virgili, d’EPCA i de PlasticsEurope, va analitzar totes les actuacions basant-se en el coneixement, la capacitat d’expressió i la interacció entre ells. Amb

aquests criteris, els tres guanyadors van ser Tomás Pérez Stoppa (Escola Internacional del Camp), Clara Fernández Más (Institut Berenguer d’Entença) i Juliette Bonifacio Martins (Institut Jaume Balmes, Barcelona). Els tres finalistes van ser Cèlia Puif Aiguadé (Col·legi Aura), Quim Mas Paradís (Institut El pedró, Lleida) i Nadia Zougagh (Institut Tapiró). Els tres guanyadors tindran l’oportunitat de defensar la seva posició en una final paneuropea que reunirà a tots els vencedors el mes d’octubre a Berlín, durant la 53a Reunió Anual d’EPCA. El Vicerector d’Investigació i Planificació Científica de la URV, Francesc Díaz, en el seu discurs d’obertura de la jornada va senyalar la importància que aquesta competició té per a la Universitat: «És un orgull poder acollir, per quart any consecutiu, aquest gran esdeveniment, que ajuda

Els guanyadors de la final espanyola amb el president de PlasticsEurope, Javier Constante.

Una vintena d’estudiants d’entre 16 i 19 anys de tot Catalunya han participat a la competició de debat a la Universitat Rovira i Virgili a traslladar el seu compromís amb la ciència i la tecnologia, eines d’alt valor social, que entenem com a principals eines per al futur del nostre entorn».

«Ara més que mai, les indústries plàstiques i petroquímiques han d’estar obertes a noves idees, a la innovació i col·laboració per a resoldre els desafiaments d’avui i permetre’ns beneficiar-nos dels plàstics en el futur», comentava el president de PlasticsEurope, Javier Constante. Per la seva banda, el director general de PlasticsEurope a la regió Ibèrica, Ignacio Marco, mostrava la

seva satisfacció amb l’organització de la quarta edició dels EYDC i assegurava que «amb aquesta iniciativa volem fomentar l’educació STEM entre els alumnes i promoure el coneixement científic, la igualtat i el compromís de la indústria amb les futures generacions». També participen en aquesta competició França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Regne Unit i els països del Benelux.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

25

FORMACIÓ

Els ‘gamers’, els futurs professionals més demandats per la indústria 4.0 El nou context tecnològic requereix candidats amb coneixements tècnics avançats i habilitats comunicatives i artístiques CEDIDA

Redacció

A la pel·lícula clàssica El graduat de 1969, el jove Dustin Hoffman, acabat de llicenciar però amb grans dubtes sobre a què dedicar-se, és abordat en una festa per un familiar que li promet desvelar el secret de l’èxit en una paraula. Amb sigil, li diu a cau d’orella: «plàstics». Aquest va ser un dels majors encerts en les prediccions de futur que regularment ens brinda Hollywood. La indústria dels plàstics és avui en dia una indústria que ronda els 1.000.000 de milions de dòlars, sense comptar amb el valor de tots els productes que són possibles gràcies a les seves diverses composicions. Ara bé, si al jove Dustin li haguessin de xerrar avui el secret per a l’èxit, sens dubte la paraula seria digitalització. Vivim en un veritable renaixement tecnològic. Alguns l’anomenen Indústria 4.0, la quarta revolució industrial, perquè s’han unit diverses tecnologies que produeixen un efecte multiplicador i d’acceleració dels canvis. Entre els més destacats hi trobem les telecomunicacions, que han esdevingut globals, ràpides i pràcticament gratuïtes —i aviat el 5G les farà encara millors—; els gràfics 3D, que ens permeten visualitzar escenes en 3D de manera que s’assemblen a la realitat; i Big Data. Empreses i indústries establertes es veuen completament desbordades i superades per les petites startups d’emprenedors que dominen les eines de la digitalització i les combinen de noves manera per a donar lloc empreses com AirBnB, Uber, o Amazon, que fan miques a la resta perquè responen a les nostres ànsies com a societat de tot allò que sigui fàcil, immediat i barat.

A l’esquerra i a la dreta inferior, operaris utilitzant la tecnologia Eyebee. A dalt, la plataforma Bessons Digitals de Talent Swarm.

Les plantes industrials en realitat virtual permeten optimitzar els recursos Coneixedors que ve aquest tsunami tecnològic, com ens podem anticipar als seus efectes, preparar-nos per a la seva arribada i sortir-nos-en amb salut i èxit? Jim Novack, director de l’empresa Dynatec, especialitzada en la contractació de personal tècnic, explica que cal afrontar aquesta situació com si ens enfrontéssim a una gran onada: «La clau és evitar les zones baixes que seran les més devastades i anar el més aviat millor a les zones altes de l’ocupació». Les

zones que ja estan sent afectades són llocs de treball fàcilment automatitzables o que requereixen poca decisió humana. Els treballs a les fàbriques que poden ser realitzats per un robot o les tasques administratives que es poden automatitzar són les més susceptibles. Contràriament, els llocs de treball que requereixen coneixements informàtics i tècnics especialitzats, habilitats humanes com el màrqueting o els projectes artístics són els més protegits i seran els que requereixin cada cop més persones qualificades. Per a Novack, «anticipar-se a aquesta gran onada amb formació en tecnologia digital i habilitats humanes no substituïbles

per automatització són les millores maneres de sortir-se’n un cop arribi». Plantes virtuals i gestió a distància Els gamers (jugadors de videojocs) col·laboren amb persones de tot el món en entorns 3D per a guanyar el joc. Aquests entorns són molt semblants i, en molts casos, més sofisticats que els plànols que existeixen de les fàbriques i plantes industrials. Tenint en compte això, l’empresa Talent Swarm està ja treballant amb empreses de Tarragona per a crear els anomenats Bessons Digitals, còpies exactes digitals de gran precisió de les plantes físiques. Els treballadors entren

en un món virtual similar al d’un videojoc per a crear un entorn de treball col·laboratiu que combina software de disseny d’enginyeria amb un entorn de joc 3D super realista. Això permet grans estalvis de costos des del disseny inicial, la construcció i operació i el manteniment d’instal·lacions. Els Bessons Digital s’utilitzen per a generar plànols, gestionar el manteniment i monitorar la planta. En el futur arribaran simular la gestió idònia per a millorar l’eficiència, prevenir les costoses parades no programades i fins i tot prevenir situacions perilloses abans que se n’adonin els operaris. Un altre camp d’aplicació de la tecnologia a la indústria és la

telepresència, és a dir, en poder treballar de manera remota amb una persona que està davant del problema i així col·laborar per a resoldre’l. El dispositiu Eyebee ja l’utilitza l’empresa Sacyr Agua per a poder diagnosticar situacions en dessaladores d’Almeria, evitant el desplaçament innecessari d’experts que es connecten en temps real. Jim Novack apunta que en un futur pròxim, persones jubilades amb grans coneixements de processos industrials guiïn a joves inexperts per a resoldre temes complexos com si es tractés d’un videojoc. D’altra banda, la teleoperació permet operar equips de manera remota. El fabricant d’excavadores Doosan ha utilitzat recentment la tecnologia 5G per a operar de forma remota una excavadora de 40 tones a Corea del Sud des d’Alemanya. La teleoperació amb aquest tipus de màquines pot utilitzar-se per a aplicacions generals de moviment de terres però també està dissenyada per a operar excavadores en aplicacions perilloses com l’eliminació de deixalles industrials, que involucren substàncies perilloses, tòxiques o radioactives. I si algú és intervingut en un hospital modern, és possible que el cirurgià estigui a uns quants metres del pacient, utilitzant un robot metge anomenat DaVinci que té sis braços. És el camp de la telecirurgia. «Sabent l’onada digital que ve ho està canviant tot i que hi haurà grans problemes de manca de treball per a aquelles persones que no estan preparades, els suggereixo que seguin, meditin i decideixin com formar-se», comenta Jim Novack. I conclou la seva reflexió amb una anècdota: «Aquesta situació ens fa recordar l’acudit dels companys que estan d’acampada en un bosc i de sobte es veu que s’apropa un gran os emetent sons amenaçadors. Un d’ells s’asseu i tranquil·lament comença a posar-se les sabates de córrer. El seu amic li pregunta: ‘Què fas? No pots córrer més ràpid que l’os?’ I el primer li respon: No he de córrer més de pressa que l’os, només he de córrer més de pressa que tu».

26

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«Els joves han de visualitzar la química com una oportunitat» Per al batlle, l’arribada de l’ample europeu i les xarxes tancades són els grans reptes del sector GERARD MARTÍ

Redacció

—Com definiria la relació que existeix entre el municipi de la Canonja i la indústria química? —Fa gairebé 50 anys que convivim amb les químiques. Des dels anys 70 que es van començar a implantar en la nostra zona, la convivència ha estat molt bona. De fet, la indústria dona feina a molts canongins i sempre l’hem vist com una gran oportunitat. Som conscients que com a municipi químic hem de treballar conjuntament per garantir el desenvolupament, la prosperitat i la seguretat dels nostres veïns i del nostre territori. —Sempre s’ha dit que la química és un dels grans motors d’activitat econòmica i d’ocupació del territori. A quants canongins ocupa actualment? —No conec el percentatge exacte de veïns de la Canonja que treballen a la química però el que és cert és que totes les indústries més pròximes al nostre municipi sempre estan disposades a incorporar canongins a les seves plantes de producció. Des de l’Ajuntament fomentem la contractació a les persones aturades del nostre poble i no només a les empreses químiques sinó a les empreses de serveis. —La indústria ha fet una aposta per a captar i potenciar el talent del territori. Com alcalde, com ho valora? —Doncs penso que és la millor aposta que poden fer, ja que els joves d’aquí han de visualitzar la indústria química com una oportunitat no com una amenaça. Des de les escoles s’hauria de fomentar l’interès per les professions tècniques i pels idiomes, ja que aquesta acostuma a ser una barrera davant d’una oferta de treball a la indústria.

Muñoz explica que l’Ajuntament fomenta la contractació d’aturats canongins a la indústria.

Inversions com les de BASF i Covestro són un molt bona notícia per a la Canonja i per a tot el Camp de Tarragona —La Canonja està liderant un estudi sobre la contaminació acústica a tota l’àrea d’influència del polígon sud. En quin punt es troba actualment? —Ja hem tingut diverses reunions amb la Generalitat i l’AEQT i ja s’està posant en marxa l’estudi que determinarà els primers punts de soroll del polígon sud per després poder estudiar les actuacions a fer.

—L’empresa BASF va anunciar fa unes setmanes que durà a terme diverses inversions a les seves plantes. Com afectarà el municipi? —Les inversions anunciades per BASF van destinades a l’actualització de plantes, millores mediambientals i a la seguretat, per tant representen una molt bona notícia per a la Canonja i per tot el Camp de Tarragona. —Es preveuen altres inversions per part d’empreses ja instal·lades al site químic o per part de noves empreses? —Covestro invertirà 200 milions d’euros per augmentar la capacitat de producció i la competitivitat del seu complex a la Canonja

i ja ha començat les obres de la planta de producció de clor que estarà dotada amb una tecnologia pionera més sostenible i eficient. —Quins creu que són els reptes de futur de la indústria química tarragonina? —Sens dubte el gran repte de futur és l’arribada de l’ample internacional a Tarragona, ja que d’això depèn l’estació intermodal que la química té previst fer al polígon sud per donar sortida als seus productes. I un altre tema molt important pel nostre territori és la posada en marxa de les xarxes de distribució elèctriques tancades, que poden suposar un gran estalvi a les indústries.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

27

Raúl Moreira Director d’operacions industrials de GrupoUno CTC

«Externalitzar la logística permet que els clients optimitzin i creixin»

CEDIDA

Treballen en tots els sectors i això els permet aplicar les millors pràctiques en funció de cada activitat Redacció

Oferir serveis de logística integral de forma externa. Aquesta és la principal tasca que duu a terme GrupoUno CTC. Aquesta empresa de serveis auxiliars compta amb una important presència a la demarcació, tant al site químic com en altres sectors. —Quins són els beneficis de comptar amb un servei externalitzat? —L’avantatge principal per al client quan decideix externalitzar un servei és que pot dedicar els seus recursos als processos prioritaris de la seva empresa que són els que el fan créixer o diferenciar-se. Externalitzar els processos auxiliars a empreses especialitzades en la logística els aporta a més una gran possibilitat d’optimitzar-los, ja que per a l’empresa de serveis sí que són processos troncals. La nostra forma de treballar permet variabilitzar els costos del client cosa que aporta un avantatge addi-

cional en termes de flexibilitat i cost. —Quins serveis ofereixen en l’àmbit industrial, i concretament a les indústries químiques? —Dins del pol químic gestionem processos logístics complets de les principals empreses del sector. També oferim suport en les tasques productives i de manipulació. —Un dels seus àmbits d’especialització és la logística de les plantes productives. Què engloba aquest servei? —En funció de les necessitats del client podem gestionar qualsevol part de la cadena de subministrament o la totalitat d’ella incloent la gestió de magatzems del client o de plataformes pròpies dedicades a això. També oferim el nostre servei d’enginyeria per a buscar millores en els processos logístics. —Treballen segons normatives internacionals, com OSHAS. Quines implicacions té això en

la seva metodologia de treball? Com repercuteix als seus clients? —La prevenció de riscos laborals és el pilar de les nostres activitats. Sobretot, en plantes tan complexes com les de Tarragona. Estar certificats amb la normativa OSHAS garanteix als nostres clients que posem el focus en la seguretat i limitem la possibilitat de tenir accidents. Gestionem els nostres processos sempre amb la seguretat de les persones en primer lloc. —Un dels seus compromisos amb els clients és l’augment de la productivitat. Com ho aconsegueixen? —A GrupoUno CTC treballem per processos, aplicant la nostra metodologia pròpia basada en LEAN Manufacturing. Treballem en tots els sectors: químic, automoció, metall, energia, etc. Això ens dona una gran visió de quines són les millors pràctiques en cada tipus d’activitat i intentem aplicar-les en el nostre mè-

Podem gestionar qualsevol part de la cadena o la totalitat d’ella, incloent-hi la gestió de magatzems o de plataformes Gestionem els nostres processos sempre amb la seguretat de les persones en primer lloc tode de treball. —Per últim, quina és la presència de la divisió d’operacions industrials de GrupoUno CTC a la zona de Tarragona? Quines són les perspectives de futur? —Tenim una presència consolidada tant el pol químic com en altres sectors dins de Tarragona. En el nostre pla estratègic, tenim com a objectiu seguir creixent a la zona, sent l’empresa referent en serveis logístics.

Moreira explica que estan consolidats al pol químic tarragoní.

28

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

DADES

La xifra de negoci del sector químic creix un 4% el 2018 fins als 65.647 MEUR Des de 2007 el sector acumula un creixement del 16,8%, dada que contrasta amb la del conjunt de la indústria que es troba encra 20 punts per sota CEDIDA

Redacció

La indústria química espanyola va assolir la xifra de negoci de 65.647 milions d’euros el 2018, cosa que suposa un creixement històric del 4% respecte a la facturació registrada l’any anterior. Aquesta xifra s’ha vist impulsada tant pel comportament de la producció, que va créixer un 1,5% duplicant així el ritme de creixement de l’índex general de la indústria espanyola (0,7%), com per la trajectòria dels preus, que s’ha vist també molt afavorida per la fortalesa de la demanda internacional de productes químics. Així es recull a la Radiografia del Sector químic espanyol 2019, informe elaborat per la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique), que integra dades d’evolució de les principals macromagnituds del sector. El sector, que des de 2014 ha anat superant progressivament el seu sostre històric de facturació, ha acumulat en els últims cinc anys un creixement del 19% que ascendeix al 32% si s’agafa com a referència 2007, l’any previ a la crisi. D’aquesta forma, la indústria química espanyola, integrada per les activitats químiques i farmacoquímiques, genera ja el 13,4% del Producte Industrial Brut del nostre país, constituint un sector estratègic per a l’economia espanyola en el seu conjunt, de manera directa, indirecta i induïda al 5,8% del Producte Interior Brut i generar ocupació per al 3,5% de la població activa ocupada, tal com ressaltava en la presentació d’aquest informe, el president de Feique, Carles Navarro: «La indústria química és un dels sectors estratègics de l’economia

El consum de productes químics ha assolit la xifra record de 72.093 milions d’euros, un 6,1% més que l’any 2017.

La química s’ha consolidat com el segon exportador de l’Estat per darrere de l’automoció espanyola, tant pel seu pes específic en la generació de riquesa i d’ocupació de qualitat, com pel seu caràcter clarament exportador i la seva potència inversora en la investigació, desenvolupament tecnològic i innovació». El país on més creix Espanya se situa com el país on el sector químic ha experimentat un major creixement (+1,5%) entre els set principals països pro-

Les exportacions s’han diversificat a altres mercats fora de la UE com els EUA o Turquia ductors químics de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Holanda i Bèlgica). La zona euro ha registrat de mitjana una caiguda de la producció química del -0,9%, motivada fonamentalment pel descens de França i Alemanya, per sota del -2%. Precisament, un dels principals factors que han propiciat el notable increment de la xifra de negoci del 2018, ha estat el com-

portament de la producció, junt amb els preus internacionals (associats a la trajectòria del cru). Des de 2007, el sector acumula un creixement del 16,8%, dada que contrasta amb la situació comparativa del conjunt de la indústria manufacturera que, malgrat la notable recuperació experimentada a partir de 2014, encara es troba 20 punts per sota dels nivells productius assolits abans de la crisi internacional. Respecte a la distribució sectorial de la xifra de negoci, les Especialitats Farmacèutiques continuen sent el subsector més representatiu en aportar el 20,9% de la xifra de negoci

global del sector, seguit molt de prop de les matèries primeres, plàstic i cautxú amb un 18,9% del total. els segueix la química orgànica (15,5%), altres químics (7,9%), perfumeria i cosmètica (7,6%), pintures i tintes (7%), matèria primeres farmacèutiques (5,8%), detergència (5,5%), gasos industrials (2,5%), química inorgànica (2,5%), fertilitzants (2,4%), agroquímica (1,5%), colorants i pigments (1,2%) i fibres sintètiques (0,7%). Segon sector exportador El positiu comportament de la indústria química espanyola, que es consolida com el segon

exportador de l’economia espanyola –el primer és l’automoció-, s’ha vist particularment influït el 2018 per la de la demanda internacional de productes químics, que continua registrant uns elevats nivells de creixement que han superat el 4,5%. Aquest augment de la demanda global ha repercutit sobre la indústria química espanyola, que ha vist incrementades les seves exportacions un 5,1% respecte al 2017 fins als 37.724 milions d’euros. D’aquesta forma, la xifra de negoci que realitza en mercats exteriors suposa ja el 57,5% del total. Una dada també rellevant és que el sector ha anat millorat durant la darrera dècada la seva posició en tots els mercats internacionals extracomunitaris, de manera que la indústria química espanyola exporta ja a més de 200 països i territoris autònoms. Encara que la Unió Europea segueixi sent la principal destinació de les exportacions amb el 60% del total, en els últims 18 anys la destinació d’aquestes s’ha diversificat guanyant mercat en altres destinacions com Suïssa (+1.239%), Estats Units (+380%), Turquia (+406%) o la Xina (+1.041%), països on es registra un major creixement. D’altra banda, a més de la demanda internacional, el positiu comportament de la demanda interior ha beneficiat el sector químic permetent que el consum de productes químics hagi assolit la xifra rècord de 72.093 milions d’euros el 2018, és a dir, un 6,1% superior als registres de 2017. Actualment cada espanyol consumeix 1.543 euros anuals en productes químics, assolint també la seva xifra històrica més elevada.

EL SECTOR QUÍMIC LOGÍSTICA

Ho va fer davant del sector a l’Argus 2019

La segona edició de ChemPlastExpo reunirà més de 8.000 professionals Es farà del 7 al 9 de maig i plantejarà les darreres solucions que el sector aporta als reptes de futur CEDIDA

Redacció

El Port de Tarragona va defensar davant del sector petroquímic europeu la necessitat de crear un hub regional al Mediterrani. La seva directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci, Genoveva Climent, va participar en una taula rodona sobre infraestructures i com aquestes estan canviant per donar servei a un mercat global en expansió, a l’Argus Petrochemical Markets Conference, que es va realitzar el passat febrer a Frankfurt. Climent va destacar el paper estratègic que tindria aquest hub, en el qual el Port de Tarragona tindria un paper molt important gràcies a les grans inversions realitzades a la infraestructura tarragonina relacionades amb el sector químic. Així doncs, el Port ha duplicat la superfície per tal d’emmagatzemar líquids a doll. A més, va ressaltar el vessant intermodal per tal de donar servei a la indústria química de Tarragona,

29

FIRA

El Port defensa la creació d’un hub petroquímic al Mediterrani Redacció

30/04/2019 diarimés

que produeix el 40% dels plàstics de l’Estat. Durant la conferència es van presentar les inversions realitzades a les terminals intermodals, tant la de la Boella, terminal intermodal dins del recinte portuari, com la de Puerto Centro a Guadalajara-Marchamalo, que permetrà al Port expandirse cap al centre de la península i posicionar-se en la que serà la plataforma logística intermodal més important d’Espanya, amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i al centre. L’Argus Petrochemical Markets és una conferència capdavantera, amb un enfocament estratègic, que constitueix el punt de trobada per més de 130 companyies involucrades al mercat petroquímic a escala global: fabricants, empreses químiques especialitzades, comerciants, transportistes i els seus socis logístics.

ChemPlastExpo, la gran setmana industrial que reuneix a més de 8.000 professionals de sectors com l’envasat, l’automoció, l’electrònica, l’alimentació, la farmacèutica, la cosmètica o l’agroquímica, entre altres, celebrarà la seva segona edició a Madrid (IFEMA) la pròxima setmana, del 7 al 9 de maig, ampliant el seu espai expositiu respecte a la primera edició. Més de 8.000 professionals es donaran cita en aquesta fira per a conèixer les darreres novetats que els ajudaran a impulsar la competitivitat gràcies a la implantació de tecnologies 4.0, nous materials, solucions de sostenibilitat, eficiència energètica i economia circular. L’esdeveniment, que en la primera edició ja va reunir a més de 8.000 congressistes i visitants professionals, encara la nova edició afrontant els desafiaments globals de la indústria com els nous materials plàstics, el desenvolupament de processos de producció sostenible i els

Imatge d’arxiu de la zona expositiva de ChemPlastExpo 2018.

reptes que planteja la societat en matèria de medi ambient, salut, seguretat alimentària o indústria connectada. «La pròxima edició de ChemPlastExpo es consolida com la plataforma que la indústria estava reclamant per a tancar negocis i com a punt de trobada

aglutinador per a l’intercanvi de coneixement de dos sectors en creixement, fruit d’aquesta demanda ampliem l’espai expositiu per a donar més cabuda a la innovació del sector. Els professionals industrials tenen a ChemPlastExpo un espai de generació de negocis, col·laboracions, pre-

sentacions de novetats i projectes per a les empreses fabricants, distribuïdores i usuàries, que reuneix, a més, a les institucions públiques i privades vinculades amb l’objectiu d’impulsar totes les seves noves iniciatives», afirma el director, Leo Bernd. Dos congressos i ‘networking’ Aquesta cita ofereix la possibilitat de descobrir les darreres tendències, novetats i aplicacions reals gràcies als dos congressos que se celebren en el marc de ChemPlastExpo. D’una banda, el Congrés de Química Aplicada i Indústria 4.0 abordarà temes com la digitalització del sector químic, el desenvolupament sostenible, l’RSE o el nou mercat del sector químic després del Brexit. D’altra, el Congrés Europeu d’Enginyeria del Plàstic se centrarà en aspectes com els nous materials intel·ligents, la indústria 4.0 i els plàstics en el marc de l’economia circular. A tot això, cal sumar-hi diverses activitats que es duran a terme per a fomentar el networking entre els participants.

30

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FIRA

La pròxima edició d’Expoquimia se celebrarà a principis de juny de 2020 L’esdeveniment de Fira de Barcelona canvia de dates per donar resposta a una petició del sector CEDIDA

Redacció

La 19ena edició d’Expoquimia, la Trobada Internacional de la Química de Fira de Barcelona, se celebrarà del 2 al 5 de juny de 2020 al recinte de Gran Via, simultàniament amb Equiplast, la Trobada Internacional del Plàstic i el Cautxú, i Eurosurfas, la Trobada Internacional del Tractament de Superfícies, per donar resposta a una petició formulada per les pròpies companyies i davant un canvi de tendència al sector químic industrial. Expoquimia, el referent espanyol del sector químic industrial, celebrarà l’any 2020 una edició summament especial, ja que el sector haurà de fer front a una sèrie de canvis que modificaran l’escenari actual com a conseqüència de l’entrada en vigor de diverses reglamentacions i normatives d’àmbit europeu. En aquest sentit, el saló es farà al juny atenent a les demandes dels principals agents sectorials que consideren que es tracta d’un mes més idoni per a la seva política comercial i de comunicació i

Imatge d’arxiu d’un expositor i un visitant a la passada edició d’Expoquímia, el passat 2017.

màrqueting. La directora del saló, Pilar Navarro, ha manifestat que «des de la seva primera edició, l’any 1965, Expoquimia ha estat sempre al costat del sector, per la qual cosa era lògic poder donar resposta

satisfactòria a la petició del canvi de dates». Navarro ha comentat també que «l’any 2020, Expoquimia tornarà a jugar un paper clau, apostant per un atractiu programa d’activitats per a un sector que és clau per a l’econo-

mia espanyola». «2020 marcarà una fita històrica per al sector i Fira de Barcelona ho recollirà de manera efectiva», ha dit Navarro. En la seva última edició de 2017, Expoquimia va comptar amb 393 expositors directes, que

van ocupar més de 17.500 m2 de superfície expositiva en què es van presentar un total de 2.180 productes de 2.221 marques representades i 278 novetats. A més de ser el gran aparador comercial i promocional del sector, Expoquimia va ser de nou la gran plataforma de divulgació mediambiental i científica del sector químic espanyol, compost per més de 3.100 empreses. Així, el saló va acollir la segona edició del projecte Smart Chemistry Smart Future de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), a més, de comptar amb un ampli programa de jornades, sessions i congressos entre els quals han destacat les XV Jornades de anàlisi Instrumental (JAI); el primer Open Innovation Forum, amb la presència de les principals universitats catalanes; les sisenes Jornades sobre l’ensenyament de la química a Catalunya o l’aplicació de la química a la cuina amb el prestigiós xef amb tres estrelles Michelin Jordi Cruz, entre d’altres. La celebració conjunta d’Expoquimia, Equiplast i Eurosurfas dona forma a la plataforma firal líder de la química aplicada del sud d’Europa en la qual es donen a conèixer totes les iniciatives que assenyalen les tendències de futur de tres sectors fonamentals per al desenvolupament socioeconòmic.

Covestro lidera el rànquing EcoVadis d’empreses sostenibles Covestro ha rebut la màxima puntuació en un rànquing internacional pels seus esforços en matèria de sostenibilitat. En l’últim estudi dut a terme per la reconeguda agència de valoracions EcoVadis, Covestro ha millorat significativament els seus resultats i ara es troba al top 1 de les millores empreses d’entre les 50.000 que van participar en aquest estudi. Amb 80 punts sobre una valoració màxima de 100, la companyia alemanya va obtenir una puntuació molt per sobre de la mitjana, que s’ha situat en 44,6 punts. Aquest nou increment de set punts respecte a l’últim estudi, es deu, entre altres coses, als esforços realitzats per a millorar les condicions laborals en favor de la conciliació laboral i personals dels treballadors, També destaquen les iniciatives dur a terme per a la protecció del medi ambient i l’alt nivell de les mesures de sostenibilitat implementades. A més a més, per a realitzar la valoració també s’ha tingut en compte la conducta ètica i respecte als drets humans de l’empresa.

EL SECTOR QUÍMIC

30/04/2019 diarimés

31

EMPRESA RECOMANADA

Llaberia Group, més de 35 anys d’èxits oferint solucions hidràuliques

CEDIDA

L’empresa va néixer a finals dels 70 com a instal·ladora de sistemes de reg a nivell comarcal i amb el temps ha esdevingut un reconegut fabricant Redacció

Més de 35 anys d’experiència canalitzant l’aigua avalen la trajectòria empresarial de Llaberia Group, especialitzats en el sector hidràulic. L’empresa de Montbrió del Camp va començar com una empresa d’instal·lació de reg agrícola i de jardineria a nivell comarcal. Avui en dia, ofereix totes les solucions i tots els serveis tècnics relacionats amb l’activitat hidràulica en global. L’empresa hidràulica Llaberia Group ha fet una gran evolució en els últims anys. Llaberia Plastics S.L. va ser fundada el 1994 per Josep Llaberia Ferré, tot i que els seus inicis es remunten a l’any 1979. L’empresa comptava amb una plantilla de només tres treballadors, Josep Llaberia i els seus dos fills Pere i Josep Lluís Llaberia. En aquell moment, l’empresa estava diversificada majoritàriament en instal·lació

de reg agrícola i jardineria en l’àmbit comarcal. De mica en mica es van anar fent un lloc a la província i després dels seus primers progressos, l’any 1986, la necessitat d’ampliar les seves instal·lacions, els fa prendre la decisió de construir un petit establiment de 340 m2 destinat exclusivament a la venda de productes hidràulics. Això els va donar peu a poder començar a vendre els seus primers accessoris. L’any 1993 van iniciar el seu camí com a fabricants de peces pròpies, tal com els coneixem en l’actualitat. Van invertir en la seva primera màquina de fabricació de peces manipulades de polietilè, davant d’un increment de la demanda d’aquest producte, juntament amb l’adquisició de més màquines per agilitzar el treball i optimitzar la producció de les seves peces.

Llaberia va ser pionera en l’adquisició d’injectores de PE i maquinària de soldadura de canonada i accessoris de gran diàmetre, la qual cosa els va convertir en l’única empresa espanyola capacitada per realitzar aquestes tasques especialitzades. La constant transformació de l’empresa va fer que anessin incrementant la superfície de la seva nau i també del seu equip humà. Finalment, l’any 2007 van construir una nova nau de 5500 m2 en substitució de les antigues. Aquesta gran superfície es va veure dividida en 3600 m2 destinats a la venta al professional del sector hidràulic i 2000 m2 a oficines, sales de conferències y magatzems. En l’àmbit de la instal·lació, també va anar guanyant terreny i va començar a treballar per grans constructores d’obra civil i obra pública. Així que l’empresa

Vista aèria de la seu a Montbrió, el 1983 i en l’actualitat.

L’empresa, que també té una seu a Tarragona, ha rebut nombrosos premis en els darrers anys decideix crear una societat independent anomenada Llaberia Obra hidràulica S.L. en la qual gran part dels treballadors van passar a formar part. Paral·lelament a aquest creixement de les infraestructures i del negoci, la plantilla de l’empresa de Montbrió del Camp també ha

tingut un creixement molt notable, ja que actualment compta amb una plantilla de quasi ve 100 treballadors. En recompensa a tant d’esforç, al 2008 l’empresa de solucions hidràuliques és premiada amb el premi al millor comerç competitiu dels premis PIMEC. I a l’octubre del mateix any rep el premi Ser Botiguer dels Premis de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus. L’any 2010, la satisfactòria transformació de l’empresa els

porta a plantejar-se una visió internacional del negoci, així que Llaberia formalitza el seu departament d’exportació. D’aleshores ençà, l’empresa treballa de forma activa amb la seva cartera de clients a escala internacional, la qual està en creixement contínuament. Gràcies a aquest departament han aconseguit grans èxits durant els darrers anys, com ara, una menció al millor producte de qualitat, les noves juntes Llaberia – Klinger, durant la celebració de Cubagua el març de 2019 a l’Habana. Actualement, Llaberia compta amb dos punts de venda físics, un a Montbrió del Camp, considerada la seu oficial de l’empresa des dels seus inicis, i l’altre al polígon Francolí de Tarragona, creat al 2011. A banda, tenen entre mans diversos projectes que potenciaran les seves vendes, visibilitat i quota de mercat de cara al 2020. Les seves ganes d’evolucionar dia a dia fan que l’empresa no tingui límits i tinguin un futur molt prometedor per endavant. Així doncs, el que va començar com una humil empresa familiar ha esdevingut una de les empreses hidràuliques més importants a escala nacional i amb molta projecció internacional. Una companyia formada per professionals amb una característica en comú, ganes de créixer i aprendre els uns dels altres dia rere dia.

32

diarimés 30/04/2019

EL SECTOR QUÍMIC