el sector químic
INDÚSTRIA QUÍMICA
El sector químic es manté estable però alerta del risc de desinversió per l’energia
La química bàsica, clau per a la indústria del Camp de Tarragona, el segment més afectat per la crisi energètica
Adrià Recasens Benaiges
La indústria química espanyola va tancar el 2025 amb una facturació de 85.417 milions d’euros, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any anterior (-0,1%). Tot i que la producció va registrar un creixement de l’1,3%, la caiguda dels preus (-1,6%), condicionada per la debilitat de la demanda europea i l’augment de la pressió competitiva internacional, va acabar neutralitzant aquest increment.
Segons el balanç anual i les dades facilitades per FEIQUE, la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola, el comportament del sector ha estat desigual. D’una banda, la química de consum i la farmacèutica han mantingut una evolució estable. En canvi la química bàsica, que es caracteritza per la seva alta demanda energètica i representa aproximadament un terç de la producció, continua acusant la feblesa de la demanda internacional, especialment en sectors com l’automoció i la construcció. A aquest escenari s’hi suma un factor estructural clau, els elevats costos energètics a Europa.
Els preus del gas es mantenen entre quatre i cinc vegades per sobre dels Estats Units, mentre que la indústria europea també suporta costos elèctrics molt
superiors als dels seus principals competidors globals. Aquesta situació, agreujada des de la crisi energètica derivada del conflicte a Ucraïna, continua afectant la competitivitat de la indústria química bàsica, que és la que desenvolupa la seva activitat al Camp de Tarragona.
Malgrat aquest context, el sector químic es consolida com el principal exportador de la indústria espanyola. El 2025, les exportacions van assolir els
L62.926 milions d’euros, amb un creixement del 6,4%, representant el 18% del total de les vendes a l’exterior. La Unió Europea continua sent el principal destí, amb el 56% de les exportacions, destacant mercats com França, Alemanya i els Països Baixos. Fora de la UE, sobresurten els Estats Units, Suïssa i la
Xina.
El sector químic, principal exportador de la indústria espanyola, creix un 6,4% el 2025
En paral·lel, les importacions van créixer un 7,7% fins als 66.852 milions d’euros, amb els Estats Units, Alemanya i França com a principals proveïdors. Aquest increment reflecteix també la forta interdependència del sector amb els mercats internacionals.
OFERTA FORMATIVA
Tot i el bon comportament exterior, la situació de la química bàsica europea continua sent crítica. Factors com la sobrecapacitat global —especialment a la Xina—, les pràctiques de competència deslleial o subvencions, i una elevada pressió reguladora configuren un entorn advers. Des del 2022, Europa ha tancat 126 plantes i ha perdut al voltant del 9% de la seva capacitat productiva, fet que evidencia un risc creixent de desinversió.
A aquest escenari s’hi afegeix l’impacte del conflicte al Pròxim Orient, que ha provocat un increment dels costos energètics i de determinades matèries primeres. L’encariment del gas i de l’electricitat ha generat sobrecostos de desenes de milions d’euros per al sector, mentre que l’augment del preu de productes com la nafta o la urea, així com dels costos logístics i assegurances, incrementa encara més la pressió sobre les empreses. Davant aquesta situació, el sector reclama mesures estructurals urgents per garantir la competitivitat.
Entre les principals demandes, destaquen la reducció del cost de l’energia, la flexibilització del marc regulador europeu i el desplegament d’instruments de suport a la descarbonització industrial. L’objectiu és evitar noves pèrdues de capacitat productiva i assegurar el futur d’un sector estratègic que proveeix productes essencials per a prop del 98% de les activitats econòmiques.
Institut Pere Martell, formació de professionals al servei de l’AEQT
’Institut Pere Martell és un dels centres de Formació Professional de referència al territori. Els cicles formatius que ofereix, especialment en àrees com Instal·lació i Manteniment, Fabricació Mecànica i Electricitat i Electrònica, estan dissenyats per satisfer les necessitats de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a través de la collaboració estreta amb l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST). Aquests grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs professionals acollint l’alumnat a través dels convenis en modalitat dual. Així ho demostra que, fns i tot, diverses empreses han obtingut el certifcat d’excel·lència de la gestió de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat. L’alumnat de l’especialitat d’Energia i Aigua es benefcien també d’oportunitats úniques com la participació
amb l’empresa AITASA, essencial en el tractament d’aigües per a la indústria del polígon químic.A més, gràcies a un conveni de col·laboració amb la Cambra de Tarragona, s’ofereix una formació complementària en prevenció de riscos laborals específca per poder accedir a treballar a les empreses de l’AEQT.
La confuència d’aquesta formació multidisciplinària dona com a resultat una inserció laboral molt alta per als graduats de l’Institut Pere Martell, convertint-los en professionals preparats per enfrontar els reptes de la indústria del territori. Redacció
Imatge del polígon petroquímic nord. Dow Tarragona
el sector químic
CRISI ENERGÈTICA
La indústria exigeix abaixar el preu energètic disparat pel conflicte a l’Orient Mitjà
El sector preveu un augment dels costos del 10% si la guerra dura sis mesos i d’entre el 15 i el 18% si s’allarga un any
ACN / Redacció
La indústria química reclama mesures per contenir el preu de l’energia, tensionat pel conficte a l’Orient Mitjà, i es manté pendent de la seva evolució. El sector confa que les hostilitats no s’allarguin: calcula un augment de costos del 5% si la guerra dura tres mesos, del 10% si s’estén mig any i d’entre el 15% i el 18% si arriba als nou mesos.
El conficte, iniciat fa unes setmanes arran dels atacs dels Estats Units i Israel a l’Iran, va generar tensions a l’estret d’Ormuz, per on passa prop del 20% del petroli i del gas natural liquat del món. Aquest escenari de difcultats en el trànsit marítim va provocar fortes pujades del cru, que va superar puntualment els 100 dòlars el barril, i del gas europeu (TTF). També es van encarir els costos logístics i de transport: «Els nòlits han pujat entre 3.000 i 4.000 i hi ha risc d’increment d’assegurances», explica Juanjo Meca, president de FedeQuim, la Federació Empresarial d’Indústria Química espanyola. Tot i una certa moderació recent, el sector continua a l’expectativa, ja que l’impacte dependrà de la durada del conficte.
L’encariment s’ha traslladat als carburants i a l’electricitat, amb una intensitat no vista des del 2022. El sector químic —que ocupa més de 60.000 persones directament i representa el 14% del PIB industrial català— n’és un dels més afectats.
A aquest context s’hi suma el cost del mateix sistema elèctric. El 2026, els sobrecostos acumulats superen els 1.800 milions d’euros, amb increments de fns al 52% per a la indústria electrointensiva, segons dades del sector. Part d’aquest augment s’explica per l’operació reforçada del sistema elèctric per evitar apagades, que obliga a recórrer més al gas i encareix el preu fnal de l’energia.
El president de l’Associació d’Indústria Química de Catalunya (AIQC), David Pagan, assegura que l’impacte ha estat «directe i molt ràpid», amb pujades
del transport i de les matèries primeres. «Si el petroli puja, tot puja», resumeix. També recorda que sectors com la detergència, la pintura, la farmàcia o els plàstics depenen de processos amb alt consum energètic.
Segons la patronal, els costos de transport han augmentat un 4% i els d’envasos un 8%, amb possibilitat d’arribar al 20% si el conficte s’allarga. Tot i això, les empreses intenten adaptar-se: «Els equips
La química bàsica, que representa el 25% de la producció estatal, la més perjudicada
d’R+D busquen alternatives per reduir l’impacte», apunta Pagan. Malgrat aquesta capacitat d’adaptació, el sector alerta que «s’ha tocat sostre molt ràpid» en els preus i que els fabricants són qui acumulen més pressió, amb difcultats per traslladar els costos al client fnal. Les conseqüències es noten especialment en la química bàsica, el segment més intensiu en consum de gas i electricitat i que ja arrossega una situació com-
plicada a tot el continent. «La situació de la química bàsica a Europa és crítica. Entre el 2022 i el 2025 s’han tancat installacions amb 37 milions de tones de capacitat productiva», relata Meca.
Des de FedeQuim també alerten de la pèrdua d’autonomia estratègica: la química és present en prop del 90% dels processos industrials. A Catalunya, la química bàsica —que produeix substàncies com el clor o l’amoníac— representa el 25% de la producció estatal, i tot i que no hi ha riscos immediats de tancaments, el sector recla-
ma mesures urgents. En general, l’Orient Mitjà no és un dels principals mercats del sector químic català, amb un pes del 2% en exportacions i inferior al 3% en importacions. Pel que fa als fertilitzants, Meca assegura que «no hi ha una preocupació actualment», ja que Europa manté certa autonomia en aquest àmbit.
En paral·lel, la indústria química europea, reunida recentment a la Cimera de la Indústria d’Anvers, ha reclamat mesures urgents per reduir els costos energètics, reforçar la competitivitat i facilitar la inversió industrial, advertint que no hi pot haver una Europa forta sense una base industrial sòlida. D’igual mode, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) va traslladar aquest dimarts en una trobada amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, la necessitat de reforçar la competitivitat de la indústria química com a condició per garantir l’autonomia estratègica i el desenvolupament industrial d’Espanya i Europa, subratllant el paper del pol químic de Tarragona com el principal pol industrial químic del sud d’Europa, clau per a la seguretat energètica, la transició industrial i la resiliència econòmica.
Amb tot plegat, el sector apunta a l’emmagatzematge d’energia renovable com una de les vies clau per reduir la dependència del gas i estabilitzar els costos a mitjà termini.
Imatge de torres elèctriques d’alta tensió de Red Eléctrica Española. CEDIDA
el sector químic
Hidrogen renovable i economia circular, els pilars de la nova indústria a Tarragona
El nou electrolitzador i l’Ecoplanta, els grans projectes de Repsol per avançar cap a la descarbonització
Adrià Recasens Benaiges
La transformació del complex industrial de Repsol a Tarragona avança cap a un nou model basat en la reducció d’emissions i la innovació tecnològica, sumant passes al projecte de descarbonització de la indústria petroquímica de la demarcació. En aquest procés, la companyia impulsa dos projectes estratègics que, tot i ser diferents, comparteixen un mateix objectiu: redefnir la producció energètica i química en clau sostenible. Es tracta d’una banda de la instal·lació d’un gran electrolitzador per generar hidrogen renovable, l’aposta més gran de Repsol en l’àmbit de l’electrolització, previsiblement, l’any 2028, i per altra banda la futura Ecoplanta del Morell, centrada en la producció de metanol renovable a partir de residus.
Electrolitzador, la major conversió d’hidrogen de l’Estat El primer d’aquests projectes és un electrolitzador de gran capacitat, amb una potència prevista de 150 MW, que permetrà produir hidrogen renovable mitjançant electricitat d’origen renovable. L’empresa petroquímica impulsarà a la refneria de Tarragona les instal·lacions T-HYNET d’entre 4 i 5 hectàrees, al terme municipal de Constantí, per generar hidrogen verd destinat a usos industrials, mobilitat i connexió a la futura xarxa d’hidrogen europea European Hydrogen Backbone. Aquesta tecnologia separa l’hidrogen de l’aigua sense generar emissions directes de CO , convertint-lo en una alternativa clau per substituir combustibles fòssils en processos industrials intensius. L’hidrogen produït podrà utilitzar-se tant dins del mateix complex com en altres aplicacions industrials, contribuint a reduir la petjada de carboni.
Les noves instal·lacions plantegen la reducció d’emissions de CO2 en 251.000 tones anuals.
L’electrolitzador també preveu subministrar-se a través d’energia renovable de la xarxa elèctrica i d’aigua regenerada d’AITSA, i incorporarà tecnologies de refrigeració adiabàtica per minimitzar el consum d’aigua i reduir-lo en un 95% respecte als sistemes convencionals.
La iniciativa comptava amb l’aprovació d’impacte mediambiental, defnida al mes de juny del 2025, i va
rebre una subvenció pública d’uns 104,2 milions d’euros en el marc de la convocatòria de Valls de l’Hidrogen impulsat pel fons europeu Innovation Fund.
L’electrolitzador portarà a Tarragona el projecte més gran de conversió d’hidrogen de Repsol arreu de l’estat. Una tecnologia que permetrà reduir emissions de CO2 i traduir-la a la producció d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisis
Es tracta d’una peça essencial per descarbonitzar sectors difícils d’electrifcar, com la indústria química o el transport pesant. A més, la seva producció local reforça l’autonomia energètica i consolida Tarragona com un dels punts de referència en el desenvolupament de l’hidrogen renovable al sud d’Europa.
L’Ecoplanta, pionera a Europa
La descarbonització de la indústria no només passa per canviar les fonts d’energia, sinó també per transformar què es produeix. En aquest context, se situa la nova Ecoplanta del Morell, un projecte i aposta puntera
de Repsol per transformar residus urbans no reciclables en combustibles renovables com el metanol, un producte amb múltiples aplicacions en la indústria química i com a combustible alternatiu, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomenta l’economia circular.
L’electrolitzador planteja la reducció d’emissions de CO2 en 251.000 tones anuals
Amb una inversió superior als 800 milions d’euros, la planta tindrà capacitat per tractar fns a 400.000 tones anuals de residus i generar aproximadament 240.000 tones de combustibles renovables. Aquest procés no només evita l’enviament de residus a abocadors, sinó que també crea noves matèries primeres a partir de materials descartats, reduint la dependència de recursos fòssils. L’entrada en funcionament està
prevista per al 2029 i es calcula que el projecte permetrà evitar milions de tones d’emissions de CO al llarg de la seva vida útil. Concretament es preveu que la installació permeti reduir prop de 3,4 milions de tones de CO durant la primera dècada de funcionament.
El metanol, aplicacions en la indústria química i com a combustible alternatiu
A més, la seva construcció i operació tindran un impacte positiu en l’ocupació, amb milers de llocs de treball associats. Durant la fase de construcció es podrien generar uns 2.800 llocs de treball, mentre que l’operació de la planta ocuparà al voltant de 340 persones.
Tot i que es tracta de projectes amb funcions diferents, la seva complementarietat és evident. L’hidrogen renovable actua com a pols energètic per reduir emissions en els processos productius, mentre que el metanol
generat a partir de residus ofereix una alternativa directa als combustibles tradicionals i amplia les possibilitats de la química sostenible. Aquesta combinació permet avançar cap a un model industrial més resilient i diversifcat, on la descarbonització i l’economia circular es reforcen mútuament. Tarragona es posiciona així com un entorn clau per al desplegament de noves tecnologies vinculades a la transició energètica, integrant producció, innovació i sostenibilitat.
Amb aquests projectes, el complex industrial no només evoluciona per reduir el seu impacte ambiental, sinó que també redefneix el seu paper dins el sistema energètic i productiu. El futur de la química passa, cada vegada més, per solucions que combinen efciència, reducció d’emissions i aproftament dels recursos. Amb iniciatives com aquestes, Tarragona evoluciona cap a un pol multienergètic on la descarbonització i l’economia circular avancen de manera complementària, redefnint el futur del sector químic al sud d’Europa.
Imatge d’un electrolitzador similar al que s’instal·larà a Tarragona. Cedida
COMERÇ EXTERIOR
el sector químic
La química modera la caiguda de les exportacions al Camp de Tarragona en l’inici d’any
El sector químic passa d’una caiguda del 13,8% el mes de gener al 5,9% al febrer, en un context de debilitat exterior
Adrià Recasens Benaiges
Les exportacions de productes químics al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han iniciat el 2026 amb una evolució continguda, mostrant una tendència de moderació al febrer després d’un gener més pronunciat. El primer mes de l’any es va tancar amb unes vendes de 318 milions d’euros, una davallada del 13,8% menys, mentre que al febrer el descens es va reduir al 5,9%, fns als 335,3 milions d’euros, segons dades de l’Informe Mensual de Comerç Ex-
k Tribuna
Daniel Montserrat
Director
d’AITASA
terior que publica el Ministeri d’Economia.
En conjunt, el sector químic continua consolidant-se com el principal motor exportador del territori, concentrant prop del 37% de les vendes a l’exterior. Aquesta evolució apunta a una certa estabilització en l’inici d’any, en un context internacional marcat per la moderació de la demanda. Pel que fa al total d’exportacions, el comportament ha estat més irregular. Al gener, les vendes exteriors es van situar en els 850,5 milions d’euros, un 9,6% menys, mentre que al febrer es van assolir els 859,3 mi-
lions, una baixada del 12,6%. En aquest escenari, el sector químic ha mostrat una major capacitat d’adaptació en comparació amb altres segments industrials. Entre aquests, destaquen els béns d’equip, que han registrat descensos més acusats. Al gener, les exportacions d’aquest segment van caure un 17,5%, amb 137,4 milions d’euros, mentre que al febrer el retrocés es va situar en el 13,7%, fins als 147,6 milions. Aquesta evolució evidencia un ajust en la inversió industrial que ha impactat amb més intensitat que en el cas de la química.
En l’àmbit de les importacions, també s’observa una evolució més equilibrada al febrer. Les compres de productes químics es van situar en els 183,5 milions d’euros al gener, un 21,5% menys, mentre que al febrer van arribar als 193,7 milions, una
El sector dels productes químics representa el 37,4% de l’activitat exportadora total
baixada del 15,5%.
Pel que fa als béns d’equip, la caiguda ha estat més moderada, amb un descens del 2,7% al gener i del 3,7% al febrer. Amb tot, aquest inici d’any mostra un context de canvi en el comerç exterior del Camp de Tarragona i les Ter-
La química i l’aigua, una aliança clau per al futur industrial de Tarragona
La química forma part del nostre dia a dia, tot i que sovint passa desapercebuda. També en la gestió de l’aigua. Sense la química, no podríem tractar-la ni adaptar-la als usos que necessita la indústria del Camp de Tarragona.
A AITASA treballem amb processos en què intervenen productes químics com coagulants, desinfectants o reguladors de pH. Són els que permeten eliminar impureses, estabilitzar l’aigua i garantir-ne la qualitat. Sense aquests processos, no seria possible transformar un recurs limitat en un recurs útil per a la indústria. Gràcies a aquests tractaments, podem regenerar aigua procedent de depuradores urbanes i donar-li una nova
utilitat en processos industrials. Això permet reduir la dependència de recursos hídrics naturals i avançar cap a un model més eficient en l’ús de l’aigua, especialment en un context de sequera.
Alhora, aquesta aigua és també essencial perquè la indústria química pugui produir materials i productes presents en sectors com la salut, l’energia o l’alimentació, i que contribueixen directament a millorar la vida de les persones.
En aquest sentit, la química és una eina clau per donar resposta als grans reptes de sostenibilitat, també en la gestió de l’aigua. Entendre aquesta relació és clau per afrontar el present i preparar el futur.
res de l’Ebre, amb moviments diferents segons el sector i una certa estabilització en algunes activitats industrials. En aquest escenari, la indústria química manté el seu paper destacat dins l’economia del territori. Tot i les variacions, continua sent un dels principals motors exportadors del Camp de Tarragona i es manté com un sector clau per al conjunt de l’activitat industrial.
La química ens permet obtenir aigua de qualitat, i aquesta aigua és clau perquè es puguin produir molts dels productes que utilitzem cada dia, com dispositius electrònics, vehicles o materials essencials
La planta química de Repsol a Tarragona. ACN
el sector químic
RECONEIXEMENTS
Vopak Terquimsa reconeix els proveïdors estratègics al Gold Supplier Meeting 2026
Una cinquantena de persones d’una trentena d’empreses del sector es donen cita al Moll de la Química del Port
Vopak Terquimsa ha reconegut la tasca de les empreses de serveis amb les quals col·labora en un acte emmarcat a la tercera edició del Gold Supplier Meeting, esdeveniment celebrat la passada setmana a la terminal del Moll de la Química, situada en el Port de Tarragona, amb una cinquantena d’assistents pertanyents a més d’una trentena d’empreses. El Gold Supplier Meeting és una iniciativa de Vopak Terquimsa enfocada als proveïdors i desenvolupada dins del pla es-
tratègic 2023-2027 de la companyia. Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa, explicava que «aquest és una trobada clau per a enfortir aliances i garantir l’excel·lència en cadascun dels nostres projectes. A més, hem pogut presentar el Innovation Lab, un espai que integra innovació i tecnologia i que ens permetrà a nosaltres i als nostres proveïdors ser més àgils i digitals».
Proalba, Ton Batlle i José Luis Carpintero, reconeguts Proalba, que enguany compleix el seu 25 aniversari, ha estat
guardonada per la seva adaptabilitat i compromís amb la seguretat, adaptant-se a les necessitats de Vopak Terquimsa. El seu director, Sergi Castellví, va ser el responsable de rebre el reconeixement de mans d’Alberto Arense, Director Tècnic i d’Operacions de Vopak Terquimsa. Per la seva part, el lletrat Ton Batlle ha estat reconegut per la seva integritat i compromís en la prestació de serveis legals. El premi va lliurar-lo Carlos Celma, Director de Finances, Compres, Serveis Generals i IT de Vopak Terquimsa. El Gold Supplier Meeting
també ha servit per a retre homenatge a la fgura de José Luis Carpintero, traspassat a principis d’aquest 2026. Ana Carpintero, directora general de Muntatges Elèctrics Tarragona (MET), va recollir la placa commemorativa «per la seva professionalitat, el com-
Es tracta d’una trobada clau per a enfortir aliances i garantir l’excel·lència
promís i la petjada humana que ha deixat en la nostra organització. Sempre formarà part de la nostra història» assenyalava Eduardo Sañudo. Vopak Terquimsa, participada per Royal Vopak N.V. i EXOLUM, és una companyia
dedicada a l’emmagatzematge de productes líquids a granel, activitat que realitza des de les seves instal·lacions, situades al Port de Tarragona, amb 447.000 m3 de capacitat, emmagatzemant productes vitals per a la societat, entre els quals destaquen els productes químics i energètics. La companyia manipula més de 2 milions de tones de productes anualment.
Redacció
Imatge de grup dels tres reconeixements de Gold Supplier Meeting 2026. Cedida
INNOVACIÓ I RECERCA
el sector químic
Laboratoris autònoms
al servei de la química i noves formes de recerca
Des de l’ICIQ Tarragona es treballa en la producció d’energia i productes químics més sostenibles
Redacció
Fa dos segles, la introducció dels telers mecànics va transformar la indústria tèxtil: allò que abans es feia a mà va passar a ferse de manera automatitzada i a gran escala. Avui, una transformació semblant comença a arribar als laboratoris, on els experiments ja no depenen només de les mans dels científcs. Els laboratoris autònoms suposen una nova forma de fer recerca que combina robots, automatització i intelligència artifcial per accelerar els descobriments científcs. En lloc de dependre només de proves i errors fetes per persones, aquests sistemes poden planifcar, dur a terme i analitzar experiments de manera contínua. A l’Institut Català d’Investigació Qu-
ímica (ICIQ), a Tarragona, el grup del professor Julio Lloret-Fillol treballa en el desenvolupament de nous catalitzadors, és a dir, substàncies que acceleren reaccions químiques clau per a la producció d’energia i productes químics més sostenibles. En els darrers anys, el grup ha posat un fort èmfasi en la incorporació de robòtica i intel·ligència artifcial per fer aquesta recerca més ràpida i efcient. Per exemple, han desenvolupat reactors específcs que permeten controlar amb precisió factors com la temperatura o la intensitat de la llum, cosa que facilita estudiar moltes reaccions en paral·lel. A més, treballen en l’automatització de processos de laboratori mitjançant tècniques que permeten provar moltes condicions alhora i analitzar-ne
En química, els laboratoris autònoms permeten major precisió i estalvi de temps. Cedida
els resultats de manera sistemàtica. En química, els laboratoris autònoms permeten explorar moltes més combinacions de reaccions o materials en menys temps i amb més precisió. A més, aquests laboratoris funcionen com un cicle: els resultats d’un experiment s’utilitzen immediatament per decidir quin serà el següent. El grup del professor Lloret-Fillol ha rebut fnançament de l’Agència Estatal de Recerca pel projecte RAI-
SE, amb l’objectiu de desenvolupar un laboratori amb robots capaços de fer experiments químics gairebé sense intervenció humana. El sistema combina intel·ligència artifcial per prendre decisions, optimització en temps real i plataformes d’alta capacitat per accelerar la descoberta de nous catalitzadors,
Una recerca més ràpida i efcient, incorporant robòtica i intel·ligència artifcial ~ INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ QUÍMICA ~
especialment per transformar el CO en combustibles sostenibles. Tot i aquest avenç tecnològic, el paper dels científcs continua sent essencial: les màquines poden executar i optimitzar experiments, però les preguntes, les idees i la supervisió segueixen depenent del criteri humà.
el sector químic
Edwards, fer possibles els processos químics amb la tecnologia de buit, a Tarragona
L’empresa ofereix solucions fables, segures i adaptades
Els compostos químics formen part de la nostra vida diària de múltiples maneres essencials: contribueixen a la fabricació de materials d’embalatge, al desenvolupament de medicaments i cosmètics, a la producció d’aliments i a la transició cap a processos més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Els processos químics presenten nombrosos reptes tècnics, i el buit exerceix en ells un paper clau. Els fabricants químics d’èxit comprenen la importància de comptar amb solucions de buit fiables, segures i adaptades a cada aplicació.
exigents i atmosferes inflamables; i la combinació de bombes de buit i boosters mecànics permet millorar el rendiment del procés i aconseguir pressions de funcionament molt baixes. Per a aplicacions més específiques, també és possible utilitzar ejectors, bombes reforzadoras de vapor d’oli.
Edwards disposa d’una de les tecnologies de buit més completes del mercat
Existeixen diferents tecnologies de buit en funció dels requisits del procés: les bombes de buit en sec permeten manipular productes químics complexos amb un control precís de la temperatura i la pressió; les bombes d’anell líquid són especialment adequades per a gasos i vapors humits o mitjans corrosius; les bombes de paletes rotatives s’utilitzen en aplicacions menys
Per a seleccionar la bomba adequada o dissenyar un sistema de buit eficient és fonamental comptar amb l’assessorament d’experts, especialment quan s’han de complir normatives estrictes de les indústries química i farmacèutica, com la normativa ATEX. En aquest àmbit, l’empresa Edwards amb presència a Tarragona, destaca per disposar d’un dels portafolis de tecnologies de buit més complets del mercat. La seva experiència permet dissenyar i personalitzar sistemes optimitzats per a cada procés, fins i tot mitjançant modelització, evitant proves complexes i costoses.
Edwards estarà present en la fira Expoquimia a Barcelona, del 2 al 5 de juny amb l’estand E92, oportunitat de trobada amb el seu equip d’experts en buit.
ESDEVENIMENT
La Cambra de Tarragona prepara per al proper 13 de maig una nova edició de la Fira FP Pime
La cita enguany girarà entorn de la transformació del talent
Redacció
La Sala Genius del Palau de Congressos de Tarragona acollirà el proper 13 de maig, de les 9.15 a 14 hores, una nova edició de la Fira FP Pime, organitzada per la Cambra.
Aquesta edició estarà dedicada a ‘Transformant el talent: intel·ligència artifcial, lideratge i noves generacions’ i comptarà amb les intervencions de Jordi Cañas, consultor expert en IA, que abordarà la ‘Intel·ligència artifcial als RRHH: nous models de gestió de persones’, i d’Andreu Ortiz, consultor expert en RRHH i professor associat a EADA Business School, que parlarà de ‘Lideratge actual en RRHH: gestionar talent en un entorn multigeneracional’. A més, s’organitzarà un speed dating amb instituts i empreses.
gé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Francesc Roca, secretari de Formació Professional del Departament d’Educació i FP de la Generalitat i Francisco Javier Claver, director general d’Asesa.
La inauguració anirà a càrrec de Laura Roi-
La Fira FP Pime té el suport d’Asesa, Unió Europea, Ministeri de Treball i Economia Social, Fons Europeus, Cambra d’Espanya i la Generalitat de Catalunya.
~ CAMBRA DE TARRAGONA ~
Imatge de l passada edició de la Fira FP Pime. Cedida
~ EDWARDS VACUUM ~
Redacció
PRODUCCIÓ SOSTENIBLE
el sector químic
Covestro impulsa la sostenibilitat amb 4,5
MEUR d’inversió a Espanya el 2025
Més de la meitat d’inversió a Tarragona en efciència energètica, reducció d’emissions i economia circular
Adrià Recasens Benaiges
Covestro, companyia global de materials polimèrics d’alta qualitat, ha reforçat el seu compromís amb la sostenibilitat a Espanya amb una inversió de prop de 4,5 milions d’euros durant el 2025, un 70% més que l’any anterior. Aquesta aposta s’ha distribuït entre les seves quatre plantes —Tarragona, Barcelona, Parets del Vallès i Santa Margarida i els Monjos— i refecteix l’acceleració cap a un model industrial més efcient i amb menor impacte ambiental.
El complex de Tarragona ha concentrat la part principal de la inversió, amb més de 2,3 milions d’euros destinats a millores en efciència
energètica i reducció d’emissions. Entre les actuacions destaquen la renovació d’equips de combustió, la construcció d’un nou edifci de vestuaris amb criteris d’efciència energètica i hídrica, així com projectes per optimitzar el tractament d’aigües residuals i minimitzar la generació de residus.
A la planta de Barcelona, situada a la Zona Franca, més de 415.000 euros, centrats en iniciatives d’economia circular com la millora dels sistemes de tractament de gasos, l’optimització dels processos d’envasament i la reutilització de dissolvents industrials.
A Parets del Vallès, amb 852.000 euros, s’han reforçat els sistemes de control d’emissions i l’aïllament
tèrmic de les instal·lacions per reduir el consum energètic. A Santa Margarida i els Monjos, amb una inversió superior als 881.000 euros, s’han implantat sistemes per recuperar vapor i aigua i reutilitzar-los en altres processos productius. Andrea Firenze, director general de Covestro España, assenyala l’orgull de la inversió del darrer any com a «exemple més del nostre compromís amb la sostenibilitat i un pas decisiu
cap al nostre objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica i la plena circularitat. Demostrant, una vegada més, que la responsabilitat ambiental és el motor que impulsa la competitivitat i el futur de la nostra indústria» Aquest conjunt d’actuacions s’emmarca en l’estratègia global de sos-
La planta de Tarragona certifca una producció amb menor petjada de carboni ~ COVESTRO ~
tenibilitat de la companyia, orientada a reduir emissions, optimitzar recursos i avançar cap a la neutralitat climàtica. En aquesta línia, la planta de Tarragona ha obtingut recentment la certifcació ISCC PLUS, que acredita la producció amb menor petjada de carboni i permet oferir solucions més sostenibles als clients.
A Tarragona, la planta de Covestro està situada al polígon químic sud. Cedida
MEDI AMBIENT
el sector químic
El Camp de Tarragona millora els valors de la qualitat de l’aire i reforça el sistema de control
Dades positives a la 8a edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, mentre l’Ajuntament prepara un estudi propi
Adrià Recasens Benaiges
El Camp de Tarragona ha registrat una millora signifcativa en la qualitat de l’aire durant el 2025, amb alguns dels millors resultats dels darrers anys en compostos orgànics volàtils. Així ho confrma l’últim informe de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire en la seva vuitena edició, que evidencia que contaminants com el benzè i l’1,3-butadiè es mantenen clarament per sota dels valors de referència.
En el cas del benzè, la mitjana anual se situa entorn d’1 g/ m , molt lluny del límit legal de 5 g/m i també per sota del futur llindar europeu previst per al 2030 (3,4 g/m ). Pel que fa a l’1,3-butadiè, un compost més tòxic i sense regulació específca a l’Estat, els nivells es mantenen per sota del valor orientatiu internacional de 2 g/m en totes les zones analitzades, incloses les més pròximes a àrees industrials.
Els sistemes de monitoratge continu també avalen aquesta evolució positiva. El cromatògraf en línia del Morell ha assolit els millors registres des de la seva posada en marxa, permetent un seguiment en temps real que facilita l’aplicació de
millores en els processos productius per reduir emissions.
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona ha estat impulsat novament per Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científca de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
7 anys d’Observatori
L’Observatori ja acumula un cicle sencer de 7 anys d’anàlisis i prop de 150.000 dades sobre la qualitat de l’aire, que, segons indiquen des de l’Institut Cerdà, confguren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els ajuntaments, la societat i el territori del Camp de Tarragona.
L’Observatori va començar el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies. A partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar a més d’una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies, cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any amb el propòsit de mesurar 75 Compostos Orgànics Volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials. Actualment es mesuren 22 punts
de mostreig d’11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Perafort-Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) més 4 punts en ciutats de referència per valorar comparacions. Aquests 4 punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l’impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i a les ciutats de Lleida i de Girona, com a comparables amb Tarragona. Les dades obtingudes durant aquests anys han permès tenir una radiografa realista de la situació i també visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats dels compostos en estudi i, per tant, indicar on s’hauria d’intensifcar la monitorització per tenir una informació més exhaustiva.
Els nivells de benzè i 1,3-butadiè es mantenen molt per sota dels límits màxims
Després de vuit edicions, el futur de l’Observatori pot variar, ja que administracions públiques com l’Ajuntament de Tarragona o la Generalitat han mostrat la voluntat d’im-
pulsar un estudi propi. «Podria replantejar el nostre informe. Aquest Observatori es va començar a fer precisament perquè es necessitava obtenir més dades per posar rigor científc i anàlisi tècnic en un debat que també es mou molt per percepcions. Que es generi més informació per part d’altres actors, siguin públics o privats, ens complau i ens interessa. Això pot requerir que en algun moment un reordenament de les activitats o dels instruments de mesura», expressa Lluís Inglada Renau, director de l’Àrea de Territori de la Fundació Institut Cerdà, entitat que coordina l’observatori. En aquest sentit, Inglada Renau exposa que des de l’entitat sempre s’està «a disposició» de la Generaliat. «En el moment que ens expliqui i faci un plantejament de les noves maneres de mesurar la qualitat de l’aire, doncs potser l’Observatori perdrà part del seu sentit
i llavors potser la Generalitat podrà fer les activitats que fem nosaltres ara», assenyala.
El plantejament municipal De moment és l’Ajuntament de Tarragona qui dona un pas per impulsar un nou estudi propi amb l’objectiu de reforçar el control ambiental a escala urbana. El projecte, desenvolupat amb la Universitat Politècnica de Catalunya, preveu la installació de set punts de mesura repartits per la ciutat. En concret, els sensors s’ubicaran a Bonavista i Riuclar (Ponent), al Serrallo i a l’Espai Kesse (centre), a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau (Tarragona Nord) i a l’Arrabassada (Llevant). Aquesta distribució permetrà obtenir una visió més detallada de la qualitat de l’aire en diferents entorns, tant residencials com propers a l’activitat industrial. Amb una durada prevista de dos anys i una inversió superior als 533.000 euros, l’estudi preveu l’inici de la recollida de mostres aquest estiu, i analitzarà 72 compostos orgànics
volàtils, tant en valors mitjans com en episodis puntuals. La iniciativa busca complementar la informació existent i obtenir una visió més detallada de la qualitat de l’aire en entorns urbans diversos. El consistori subratlla la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa malgrat no ser una competència directa municipal, assenyalant que caldria estar impulsada per la Generalitat amb una anàlisi global que inclogui també els municipis de l’entorn, ja que els resultats a escala local poden no ser prou representatius.
Per la seva banda, des de l’Observatori valoren positivament que s’ampliïn les fonts de dades i apunten que aquest nou escenari pot comportar una adaptació dels sistemes actuals.
Amb tot, l’inici d’aquest projecte municipal refecteix una evolució cap a un model amb més pes del control públic, en què la informació disponible sobre la qualitat de l’aire es reforça i es diversifca.
Punt de mesurament de la contaminació atmosfèrica a Perafort. GENERALITAT
el sector químic
EMISSIONS
Les emissions industrials a Catalunya es redueixen en un 50% en vint anys
La reducció entre el 2024 i el 2025 és del 2,6% i s’han registrat menys emissions en tots els sectors industrials
LACN / Redacció
es 91 instal·lacions a Catalunya en el règim europeu del comerç de drets d’emissió (RCDE), les indústries més intensives responsables del 30% d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, van emetre 11,18 milions de tones de CO2 equivalent (tCO2 eq) el 2025, segons l’informe validat del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica publicat a fnals de març. Aquesta xifra representa un 50% menys d’emissions en comparació al 2005, i un 2,6%
menys amb les dades del 2024. La baixada de les emissions és generalitzada en la indústria, principalment el ciment i la cogeneració, reduint l’emissió en més de 300.000 tCO2 eq. Les principals causes són la millora de l’efciència energètica i la reducció puntual en alguns sectors.
Les instal·lacions de metalls no ferris i la producció d’hidrogen i gasos de síntesi han registrat increments d’emissions, un 4,83% i un 0,52% més, respectivament. En total, s’han reduït unes 293.725 tCO2 eq entre 2025 i 2024. L’any passat, el 67% de les emissions
del RCDE a Catalunya provenen de la combustió de combustibles fòssils: 22% en generació elèctrica i 45% en processos industrials. D’altra banda, el 33% restant són emissions de procés, principalment per descarbonatació de matèries primeres. L’informe detalla que les emissions de combustió són les que tenen més marge de reducció a curt i mitjà termini, a través de l’eficiència, els combustibles alternatius o l’electrificació amb energia renovable. El sector elèctric ha incrementat les emissions un 12%, segons l’informe, a causa de la sequera, l’augment de la demanda i uns preus del gas
més moderats.
El Govern destaca que mentre el PIB industrial català ha crescut entre 2021 i 2025, les emissions han continuat baixant, mostrant-se com «un indicador clar del desacoblament» entre activitat industrial i emissions. Una vegada validades
La millora de l’efciència energètica i la reducció puntual en alguns sectors, principals causes
les dades de les emissions del 2025, les instal·lacions catalanes del RCDE hauran de comprar retrospectivament 4,13 milions de drets d’emissió addicionals als que han rebut gratuïtament. El dèficit es concentra en el sector energètic, la refineria i la indústria quí-
mica. Amb un preu del CO2 situat entre 60 i 70 € per tona, el cost d’adquirir drets «reforça la necessitat d’invertir en tecnologies més eficients», com també en la substitució de combustibles fòssils. Des del 2024, tres plantes d’incineració de residus sòlids urbans també han de reportar emissions, tot i que no tindran obligacions de compliment fins a tancar l’exercici del 2026.
Imatge del polígon nord del complex petroquímic de Tarragona. ACN
el sector químic
SusChem España convoca els premis anuals per impulsar el talent jove en química sostenible
Redacció
SusChem España, la Plataforma Tecnològica i d’Innovació en Química Sostenible gestionada per FEIQUE (Federació Empresarial de l’indústria Química Espanyola), ha obert la convocatòria de la XVIII edició dels seus premis anuals amb l’objectiu de donar visibilitat i suport al talent jove en l’àmbit de la química i disciplines afns. Els guardons reconeixen investigadors i investigadores que contribueixen al desenvolupament de solucions innovadores orientades a la sostenibilitat, l’economia circular i la neutralitat climàtica.
Des de la seva creació l’any 2008, els Premis SusChem
han distingit 65 joves investigadors menors de 40 anys, seleccionats entre més de 1.300 candidatures. Els premis es divideixen en tres categories que valoren tant trajectòries científques consolidades com el potencial de les noves generacions. El termini per presentar candidatures a l’edició de 2026 es va obrir el passat 13 d’abril i es tancarà el proper 29 de maig a les 15 hores. Les sol·licituds s’han de tramitar de manera telemàtica a través del web de SusChem España. Pel que fa a les categories, es premiarà el millor expedient acadèmic de grau en química o disciplines relacionades, amb una dotació de 4.000 euros i un any d’aflia-
ció a SusChem España i a l’ANQUE (Associació Nacional de Químics e Enginyers d’Espanya). Com a novetat, els candidats podran optar a realitzar el doctorat al grup de recerca Mateo Sánchez Lab de la Universitat de Cambridge. També es reconeixerà la millor publicació científca de 2025 en qualsevol àrea de la química, amb un premi de 6.000 euros, així com el millor treball desenvolupat en col·laboració públicprivada en l’àmbit de la química sostenible, dotat amb 10.000 euros. Aquesta última categoria inclou, a més, la
Opcions de doctorat a Cambridge o estades en centres de recerca com Tecnalia
possibilitat d’una estada en laboratoris de Tecnalia o accés a un programa de mentoria en emprenedoria tecnològica. Aquests premis s’han consolidat com una plataforma de referència per connectar el talent jove amb el teixit industrial i científc, afavorint la transferència de coneixement i el desenvolupament de projectes amb impacte real en el sector químic. El veredicte del jurat, format per professionals del món científc, acadèmic i industrial, es farà públic abans del 15 de juliol de 2026.
USOS DE LA QUÍMICA: NETEJA
Citynet, la química aplicada al servei de la neteja professional i la indústria
Adrià Recasens Benaiges
La química no només és present en els grans processos industrials, sinó també en serveis essencials del dia a dia com la neteja. En aquest terreny, Citynet s’ha consolidat com a empresa de referència, oferint serveis especialitzats tant en entorns urbans com industrials.
La companyia, situada a La Canonja, treballa amb solucions específques —detergents, desinfectants i tractaments tècnics— adaptades a cada necessitat, garantint alts estàndards d’higiene i seguretat en installacions, equipaments i processos productius. La seva experiència en el sector li permet operar en contextos exigents, incloent-hi instal-
lacions industrials on la precisió i l’efciència són clau.
Alhora, Citynet aposta per optimitzar l’ús de productes i recursos, incorporant criteris de sostenibilitat i reducció d’impacte ambiental, un fet que posiciona l’empresa dins la cadena de serveis que fan possible el funcionament efcient i responsable de la indústria i la societat.
Citynet ofereix serveis de neteja integral. Cedida
65 joves han estat premiats des del 2008. Pexels
LOGÍSTICA
el sector químic
Port Tarragona es referma com a node logístic petroquímic a la Mediterrània
Ubicació estratègica i trajectòria com a soci logístic del principal pol petroquímic del sud d’Europa
Redacció
Port Tarragona referma el seu posicionament com a node logístic de referència a la Mediterrània per al sector energètic i petroquímic a les fres StocExpo i Carbon Capture Europe Summit. Una delegació de l’Autoritat Portuària ha participat en aquests dos esdeveniments, que s’han dut a terme el passat mes de març a Rotterdam. El Port ha defensat la necessitat de reforçar el paper dels hubs energètics a la Mediterrània i ha exposat els avantatges competitius que ofereix Tarragona per aquest tipus de tràfcs, gràcies a la seva ubicació estratègica i llarga trajectòria com a soci logístic del principal pol petroquí-
mic del sud d’Europa. Així mateix, també ha posat en valor les inversions planifcades en projectes vinculats a noves energies, com l’Ecoplanta o l’H2Med, que garanteixen el posicionament de Tarragona com a un dels principals pols de producció i distribució de molècules sostenibles essencials per a la transició energètica.
StocExpo és un dels principals esdeveniments a escala europea sobre logística de líquids a doll i nous productes energètics. En aquesta última edició, Port Tarragona ha participat en una de les taules rodones organitzades en el marc de l’esdeveniment. Sota el títol ‘Driving Energy Hub Development in the Med’, la taula ha explorat com la Mediterrània està
Port Tarragona present a les fires StocExpo i Carbon Capture Europe Summit. Cedida
impulsant projectes relacionats amb productes energètics sostenibles i com aquesta aposta està accelerant el posicionament de la regió com a hub energètic. Port Tarragona, com a port referent en el tràfc de líquids petroquímics de la regió, ha explicat les sinergies entre el pol petroquímic i l’activitat portuària; unes relacions que queden materialitzades amb el clúster ChemMed. Així mateix, Jordi Anglès, responsable comercial de Port Tarragona i ponent a la taula
rodona, ha destacat la importància del recinte portuari tarragoní no només com a principal soci logístic del pol químic tarragoní, sinó també com a punt de concentració i distribució de càrregues a la Mediterrània.
Cal destacar que Tarragona té un doble posicionament, com a port importador gràcies a les seves instal-
Presència i notorietat a les fres StocExpo i Carbon Capture Europe Summit ~ PORT DE TARRAGONA ~
lacions d’emmagatzematge, know-how i demanda interna derivada de l’activitat del pol químic tarragoní, però també com a port exportador de la producció d’hidrogen de la península; un tràfc que es recolza en l’H2Med, la futura autopista de l’hidrogen que connectarà el mercat ibèric amb l’europeu.
Tribuna
el sector químic
Tribuna
La química del Camp: futur, arrelament i oportunitat
Parlar del futur industrial del Camp de Tarragona és parlar, inevitablement, del futur de la Canonja. El nostre municipi acull bona part del polígon petroquímic sud, un dels motors econòmics més importants de Catalunya i del sud d’Europa. Aquí es concentra activitat productiva, innovació, ocupació de qualitat i una part essencial de la competitivitat del nostre territori.
Durant dècades, la indústria química ha estat sinònim de progrés. Ha generat milers de llocs de treball directes i indirectes, ha impulsat infraestructures i ha contribuït decisivament al desenvolupament social i econòmic del Camp de Tarragona. El conjunt del sector continua tenint un pes determinant en l’economia territorial.
Però avui ens trobem en un moment de canvi profund. La transició energètica, la descarbonització, l’economia circular, la digitalització i la competència global obliguen a redefinir el model industrial. El repte no és menor: adaptar-nos sense perdre múscul productiu, atraure noves inversions i garantir que aquesta transformació generi prosperitat compartida.
Des de la Canonja ho tenim clar: no hi ha futur sense indústria, però tampoc hi ha indústria de futur sense sostenibilitat. Necessitem empreses competitives, sí, però també compromeses amb la reducció d’emissions, l’eficiència energètica, la reutilització de recursos i la convivència amb l’entorn urbà. Les noves inversions anunciades al territori en economia circular i combustibles renovables apunten en aquesta direcció. També hem de parlar de seguretat i de mobilitat. Els polígons industrials necessiten accessos moderns, segurs i eficients. La reivindicació recent de millores a la N-340, a l’entorn del polígon sud, evidencia una necessitat urgent: protegir les persones treballadores i ordenar millor els fluxos de trànsit. La competitivitat també passa per unes infraestructures dignes.
Un altre gran repte és el talent. Necessitem retenir i formar joves qualificats en química, manteniment, automatització, energies netes i tecnologia industrial. Universitat, centres de formació professional, administracions i empreses han de caminar plegats. El futur no es construirà només amb instal·lacions, sinó sobretot amb persones preparades.
La Canonja vol ser part activa d’aquesta nova etapa. Som un municipi industrial, però també residencial, comercial i comunitari. Volem creixement econòmic compatible amb qualitat de vida. Volem oportunitats per a la nostra gent. Volem que la indústria segueixi sent orgull de territori.
Sostenibilitat, seguretat i competitivitat, el triangle per a l’èxit
Quan analitzem quins són els motors reals que configuren l’esquelet econòmic i social del Camp de Tarragona, la indústria petroquímica emergeix, sens dubte, com el pilar més sòlid i un element clau en un engranatge que genera riquesa, ocupació i estabilitat per a milers de famílies. Però no ens podem quedar només amb la fotografia del present. Progressar implica anticipar-se, i el futur del nostre territori passa, inexorablement, per un sector petroquímic fort, modern i plenament integrat en els reptes del segle XXI. Per això, cal garantir la continuïtat d’aquesta activitat, però no de qualsevol manera: hem de mantenir la nostra exigència en sostenibilitat ambiental, seguretat i competitivitat. Aquests tres conceptes no són excloents, sinó que formen un triangle imprescindible per a la convivència i el progrés.
En l’àmbit de la sostenibilitat, és més que evident que el sector inverteix permanentment en nous projectes. Són inversions estructurals que impulsen la millora de l’eficiència energètica i la reducció de la petjada de carboni. De la mateixa manera, la seguretat és i ha de ser la prioritat absoluta. Crec que, en aquest àmbit, tant la indústria, com les administracions com la pròpia ciutadania estem d’acord.
Finalment, cal parlar de competitivitat. La nostra indústria opera en un mercat global on sovint ha de fer front a costos energètics desproporcionats i normatives que, en comparació amb altres regions del món, ens situen en desavantatge. Demanar mesures de suport a l’Administració de l’Estat i a la Comunitat Europea no és un privilegi, és una necessitat vital. Defensar la química és defensar el futur de la Pobla de Mafumet i la prosperitat d’un territori que vol seguir sent capdavanter a Europa.
Roc Muñoz
Alcalde de la Canonja
Josep Maria Sardà Alcalde de la Pobla de Mafumet
Eel sector químic
La química, una presència discreta però essencial
ns vestim, conduïm, cuinem o escalfem la llar sense gairebé pensar-hi. Són activitats quotidianes, que formen part del nostre dia a dia fns al punt que les donem per descomptades. Però poques vegades ens aturem a refexionar sobre què fa possible tot això. Darrere de molts d’aquests gestos quotidians hi ha una realitat sovint invisible: la indústria química.Vivim en un moment en què el debat energètic i mediambiental ocupa — lògicament— un lloc central en la conversa pública. El petroli i els seus derivats s’han convertit, per a molts, en el símbol del que cal deixar enrere com més aviat millor. Tanmateix, si mirem enrere amb una mica de perspectiva, veurem que la història ens convida a ser prudents amb els judicis absoluts. Fonts d’energia o activitats industrials que en el passat van ser demonitzades avui es reconsideren com a parts necessàries d’una transició complexa cap a un model més sostenible.
José Manuel Segura, Director general d’IQOXE IQOXE
Més enllà del debat energètic, val la pena preguntar-nos com seria realment el nostre món sense la química. Probablement la pandèmia ens va oferir una resposta molt clara. Sense materials bàsics, sense processos químics avançats, hauria estat impossible disposar de mascaretes, guants, respiradors, xeringues o vacunes. La medicina moderna —des dels medicaments fns a les pròtesis més avançades— no s’entén sense la química que hi ha al darrere. El mateix passa amb l’alimentació i l’aigua. L’enva-
La sostenibilitat s’aconseguirà innovant i transformant allò que ja sabem fer
sament, sovint qüestionat, permet garantir la seguretat alimentària i reduir el malbaratament. Els processos de tractament i potabilització de l’aigua fan possible que milions de persones tinguin accés cada dia a un recurs tant bàsic com imprescindible. Són exemples clars d’una activitat que, sense fer soroll, contribueix directament al benestar col·lectiu. Si observem qualsevol entorn sanitari, des d’un hospital fns a un simple centre d’atenció primària, veurem que pràcticament tot el que
ens envolta —materials, equips, superfícies o dispositius mèdics— és fruit del coneixement químic aplicat. No és una realitat espectacular ni visible, però sí profundament determinant.
És legítim discutir quin model industrial volem i com podem reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat. Però potser la pregunta clau no és si podem prescindir de la química, sinó com podem millorar-la. Difícilment s’aconseguirà la sostenibilitat negant la realitat o eliminant sectors sencers, sinó innovant, transformant i fent evolucionar allò que ja sabem fer.
No escric aquestes línies des d’un discurs abstracte, sinó des de la mirada d’un ciutadà que convida a refexionar. Qui vulgui pot fer la prova: mirar al seu voltant i intentar trobar un sol objecte quotidià en què, d’una manera o altra, no hi hagi intervenció del coneixement químic. Sovint, allò que sembla invisible és precisament el que sosté el nostre dia a dia.
el sector
