Espai de l'Estudiant 2022

09/03/2022 diarimés

ESPAI DE L’ESTUDIANT

25

11

12

diarimés 09/03/2022

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

FORMACIÓ

La 22a edició de l’Espai de l’Estudiant de Valls recupera la presencialitat Demà i divendres, la Sala Kuursal agruparà més de 60 expositors que presentaran l’oferta formativa per al pròxim curs CEDIDA

Anna Ferran

Valls es convertirà novament en la capital de la formació. Demà s’inaugurarà una nova edició, la 22a, de l’Espai de l’Estudiant, una de les principals fires formatives que es duen a terme a Catalunya i la més consolidada a la demarcació de Tarragona. Més de 60 expositors participaran en aquesta edició que recupera la presencialitat. I és que l’any 2020, l’esclat imminent de la pandèmia obligava als organitzadors a suspendre-la i l’any passat, el context del moment feia que se celebrés en format virtual al mes de maig. Una cinquantena d’escoles i instituts del territori ja han confirmat la seva assistència, cosa que per al Consorci Prouniversitari de l’Alt Camp, depenent de l’Institut d’Estudis Vallencs i organitzador del saló, és una mostra clara del compromís amb aquesta cita.

Les xifres d’expositors i de visites concertades els permeten afirmar que aquesta nova edició tindrà un «èxit total de convocatòria» i afirmen que suposa «un gran suport i estímul després d’un període ple d’incerteses».

En els dos casos, però especialment en el dels visitants, la xifra «diu molt del compromís de les educadores i dels educadors que acompanyen el jovent en aquest procés tan fàcil i alhora tan complicat de la tria d’estudis, en una

cita de referència.

Així doncs, a partir de demà l’oferta universitària, de formació professional, formació artística, negocis, idiomes, formació ocupacional, disseny, audiovisual, joventut, serveis, àmbit digital, etc. es donarà cita a Valls, en dos dies «intensos», que ajudaran a molts joves de la demarcació a escollir quin camí formatiu i de futur volen.

L’Espai de l’Estudiant comptarà també amb la presència del Consell Interuniversitari de Catalunya, dels Serveis Educatius del Departament d’Educació, de

Totes les universitats catalanes estaran presents així com gairebé tots els centres d’FP Els matins estan reservats a les visites dels centres i demà a la tarda estarà obert al públic

Els joves podran informar-se sobre les novetats per al pròxim curs i les titulacions que ofereixen els centres formatius presents.

de les primeres fires presencials que es fan en mig de la pandèmia que tots voldríem ja superada definitivament», asseguren.

Un altre símptoma clar de les bones perspectives d’aquest saló formatiu és la incorporació de

nous expositors, que se sumen a aquells que no fallen a la seva cita amb la ciutat de Valls. Des del Consorci Prouniversitari puntualitzen, però que «algun dels centres habituals enguany no hi podran ser». Amb tot, compta

novament amb totes les universitats catalanes, les públiques però també les privades, així com la pràctica totalitat dels instituts de formació professional més innovadors i dinàmics de la demarcació. Els participants

ACTUALITAT

REUS

INS horticultura*

«tenen ganes de retrobar a Valls els futurs estudiants, però també els amics que s’han anat fent després de més de vint anys d’Espai de l’Estudiant», comenten els organitzadors il·lusionats pel retorn a la normalitat d’aquesta

les Oficines Joves de la Direcció general de Joventut, del Servei d’Ocupació de Catalunya, de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de Valls.

L’Espai de l’Estudiant s’inaugurarà demà al matí i es farà una visita institucional per tots els estands de la mostra. Com és tradicional, els matins del dijous i del divendres es reserven exclusivament a les visites dels centres educatius, que ja han estat prèviament reservades. La tarda de demà, de dos quarts de 4 h. a les 7 h. , l’Espai de l’Estudiant s’obrirà també al públic en general, que el podrà trobar a la Sala Kursaal de Valls, a la carretera de Barcelona, s/n.

T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura

La UE vol crear un títol que reconegui les estades transnacionals

Tots els seus cicles es poden fer en modalitat dual

Brussel·les hi destinarà 1.100 MEUR

Redacció

ACN

Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació i control ambiental, la salut ambiental o la prevenció de riscos? L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus és la teva opció. Ofereixen cinc cicles de grau superior, tres d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà i PFI. L’Institut no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó també per la seva aposta per la innovació, participant en nombro-

sos programes com el projecte de Qualitat i millora continua; Innova FP, que els fa ser referents en la innovació al nostre territori; FP Dual, una de les principals apostes del centre, que ja permet seguir tots els seus cicles en modalitat dual, o FP mobilitat, que permet fer una estada en un país europeu amb una beca Erasmus+. Així mateix, fomenten la implicació i la creativitat dels alumnes participant en concursos, cosa que ha aportat diversos reconeixements com són els d’emprenedoria i les competicions skills.

La Comissió Europea vol crear un títol conjunt europeu que reconegui les experiències transnacionals en les titulacions que obtenen els estudiants i ampliar a 500 les institucions d’educació superior que participin el 2024 en 60 aliances d’universitats europees. Els plans per a les universitats europees presentats per l’executiu comunitari destinen 1.100 milions d’euros a aquestes institucions entre el 2021 i el 2027 amb l’objectiu de «desenvolupar i compartir una cooperació a llarg termini» que «permeti crear campus europeus interuniversitaris» en

què estudiants i investigadors «puguin gaudir d’una mobilitat àgil».

En la seva estratègia, Brussel· les també té l’objectiu de treballar cap a un estatus jurídic per a aquestes aliances d’institucions perquè els permeti “sumar recursos, capacitat i fortaleses”, així com avançar en la creació d’un títol conjunt europeu que reconegui el valor de les experiències transnacionals en les titulacions.

A més, la Comissió Europea s’ha fixat l’objectiu d’ampliar la iniciativa del carnet europeu d’estudiant el 2024 per tal de facilitar la mobilitat.

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

09/03/2022 diarimés

13

FORMACIÓ SUPERIOR

Què vull estudiar? Cinc consells per a escollir l’itinerari formatiu

FREEPIK

Informar-se bé en fires i portes obertes ajuda a tenir un coneixement més precís de l’oferta que hi ha i de com aquesta s’ajusta al nostre perfil Anna Ferran

Diversos estudis elaborats per portals formatius indiquen que 8 de cada 10 estudiants de batxillerat no té del tot clar quina carrera universitària o cicle formatiu de grau superior vol cursar quan acabi els seus estudis. Aquesta xifra evidencia la importància de la decisió. I és que apostar per un àmbit o un altre determinarà a curt i mitjà termini a què dedicarem grans esforços durant els pròxims dos o quatre anys i, a llarg termini, tot el nostre desenvolupament professional, i aquesta decisió porta implícita una càrrega que no sempre és fàcil de saber gestionar per un jove.

A tot això, cal sumar-hi l’àmplia varietat de titulacions que existeixen, i que creixen curs rere curs, així com la volatilitat del context laboral que fa impossible predir quines seran realment les professions del futur. Amb tot, si

es tenen en compte una sèrie de factors, escollir quina formació superior es vol fer pot resultar més senzill, a la vegada que un procés d’allò més enriquidor.

Una tria informada Una elecció com aquesta no es pot fer des del desconeixement o les idees preconcebudes. Per això, el primer pas a fer ha de ser moure’s i informar-se dels diferents graus que ens poden interessar. Visitar els webs, participar en jornades de portes obertes i fires formatives, com per exemple l’Espai de l’Estudiant, o parlar amb algunes persones que estiguin estudiant o hagin finalitzat els estudis en qüestió ens pot ajudar a tenir una idea més concreta i real del que implica la carrera o el cicle en qüestió.

Una situació que es repeteix sovint és la de tenir una idea de com ens agradaria treballar en

un futur, pel que fa a sectors i a ambients laborals, però no sabem com arribar-hi. Si aquest és el cas, el que cal és visualitzar-nos bé en el futur i a partir d’aquí, sol·licitar informació que ens guiï cap a la formació superior necessària per arribar-hi.

Si seguim aquesta premissa, però, hem de deixar totalment de banda un aspecte: el salari. I és que escollir la nostra formació en funció del sou que puguem guanyar en una hipotètica feina que puguem tenir un cop hàgim finalitzat els estudis és un error, ja que carreres professionals que ara estan en auge i amb remuneracions elevades, al cap de quatre o cinc anys, han pogut quedar saturades i perdre aquest valor. Per tant, aquest no és un bon criteri.

Ara bé, ens pot passar el contrari, que tinguem molt clar quins estudis ens apassionen, però ens amoïnin si tenen po-

Caure en pressions de l’entorn o guiar-se únicament per les oportunitats laborals és un error.

Parlar amb persones que cursin els estudis que ens interessen permet tenir una idea més real ques o moltes sortides professionals. En aquest cas, cal apostar per seguir les nostres preferències. El mercat laboral és líquid, canvia per moments, i carreres que històricament s’ha consi-

derat que no tenen sortides, en molts casos, en poden oferir de molt interessants. Un exemple d’això és el grau en Filosofia. Sovint s’ha dit que l’única sortida viable que té és la docència. Ara bé, en els darrers temps, molts han trobat sortides com a coach personals i també per a empreses, o també com a assessors per aquestes últimes en matèria d’ètica, gràcies a protagonisme

que ha guanyat la responsabilitat social corporativa.

Per últim, és clau no deixar-nos endur per pressions del nostre entorn, com les preferències de la família o les decisions dels amics. Està bé escoltar les seves opinions, però, aquestes no s’han de convertir en obligacions, ja que, altrament, no gaudirem de l’experiència d’escollir i de formar-nos.

14

diarimés 09/03/2022

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT NOVETAT

CENTRE RECOMANAT

Educapractic, matrícula oberta per al curs 2022-23 El centre està especialitzat en formació professional dels àmbits sanitari, de l’automoció i de les instal·lacions Educapractic és un centre de formació professional i de formació contínua per a joves i adults amb més de 30 anys d’experiència. Situat al carrer Doctor Zamenhoff 3, de Tarragona, està autoritzat pels departaments d’Educació, d’Empresa i Treball i d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

El centre està especialitzat en la formació professional dels àmbits sanitari, de l’automoció, de les instal·lacions i la seguretat. En l’àmbit sanitari, en destaquen el grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, el grau superior d’Higiene Bucodental o el nou cicle supe-

rior de Pròtesis Dentals, entre altres titulacions. Pel que fa a l’automoció, tenen els cursos de Mecànica de l’Automòbil, Electrònica de l’Automòbil o Responsable de Taller. A més, cal sumar-hi diversos certificats de l’àmbit de les instal· lacions elèctriques, de gas, climatització, gasos fluorats, instal·lacions fotovoltaiques, així com del seu manteniment.

Ja tenen oberta la matrícula per als cursos 2022-2023.

Visiti www.educapractic.es o truqui al 977 220 890 / 628 418 873 i informi’s de tota la seva oferta formativa.

La nova llei de l’FP reforça el model dual i crea cinc nivells formatius El nou text regula tota l’oferta formativa perquè estigui unificada i sigui modular i flexible CEDIDA

Anna Ferran

La formació professional és clau per al desenvolupament econòmic de qualsevol país. Els experts fa anys que ho reivindiquen. I sembla que, d’un temps ençà, aquesta mena formació ha començat a ocupar un lloc important no només en els debats polítics i econòmics, sinó també en la presa de decisions. A hores d’ara, les administracions han recollit les peticions dels agents socials que demanaven impulsar l’FP i estan treballant-hi, sigui promocionant-la entre els joves, creant nova oferta formativa o legislant sobre ella. I aquest últim punt resulta clau. El passat mes de desembre, el Congrés dels Diputats aprovava el projecte de Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional. El principal objectiu del text és reforçar la modalitat dual, és a dir, aquella on els alumnes es formen fent estades a les empreses. Aquesta, però, no és l’única novetat que introdueix.

Formació flexible La norma preveu una oferta «única, modular i flexible» de Formació Professional en cinc itineraris formatius ascendents.

Les formacions del grau A seran les formacions petites, mentre que els títols i cursos d’especialització seran els graus D i E. El grau A constitueix l’oferta més petita del nou Sistema Nacional de Formació Professional i permetrà aconseguir una acreditació parcial de competència.

La superació de totes les acreditacions parcials permetran obtenir el grau B de formació, i el grau C inclourà diversos mòduls i conduirà a l’obtenció d’un Certificat Professional. El grau D es correspon amb els cicles formatius de Formació Professional on s’inclourà un projecte entre els

La nova legislació també vol fomentar les estades formatives i de pràctiques a l’estranger.

Les formacions aniran del grau A al E, sent els nivells D i E els actuals graus mitjà i superior Hi haurà dues modalitats duals: la general i la intensiva, segons quant duri l’estada a l’empresa mòduls, així com innovació, investigació aplicada i emprenedoria. Finalment, el grau E integrarà els cursos d’especialització que tindran una durada d’entre 300 i 800 hores. Qui els superi tindrà el títol d’Especialista (Grau Mitjà) o Màster Professional (Grau Superior).

Dues modalitats d’FP Dual La formació a les empreses és un dels aspectes de més valor afegit de l’FP, ja que permet que

els alumnes aprenguin i posin en pràctica els seus coneixements en entorns reals. La nova llei persegueix fomentar aquesta modalitat, gràcies al seu alt grau d’èxit. Ara, es distingiran dos tipus diferents: l’FP dual general i la dual intensiva.

En el primer dels casos, els estudiants realitzaran entre el 25 i el 35% de la seva formació a les empreses. Es podria dir que aquesta opció és l’equivalent als actuals períodes de pràctiques.

En el cas de l’FP dual intensiva, l’empresa assumirà entre un 35 i un 50% de la formació de l’alumnat. Aquí s’haurà d’establir un contracte laboral, l’alumne estarà donat d’alta a la Seguretat Social i el seu sou estarà marcat pel que determini en el moment el salari mínim interprofessional.

Aquesta novetat, de fet, també queda reflectida a la reforma la-

boral, en la qual s’han inclòs els contractes formatius. Cal destacar que l’aplicació d’aquests canvis són progressius i les empreses tindran temps fins al 2028.

Internacionalització Si bé actualment ja existeixen programes i centres educatius que aposten per a oferir estades formatives a l’estranger, la nova llei vol incentivar encara més la internacionalització dels alumnes de Formació Professional.

S’oferiran més places per a dur a terme part dels estudis en un altre país, el que es coneix com a Erasmus+, i a més, s’oferirà la possibilitat de cursar pràctiques en empreses de fora de l’Estat. A banda d’enriquir personalment i professionalment els joves, aquesta experiència els permetrà assolir una llengua estrangera, un altre dels objectius de la llei.

CENTRE RECOMANAT

Vallsgenera aposta pels joves amb programes de formació i ocupació Poden continuar els seus estudis i incorporar-se al mercat laboral Redacció

Vallsgenera impulsa la incorporació dels joves al mercat laboral, amb diversos programes de formació i ocupació. Són referents amb els Programes de Formació i Inserció (PFI),

que faciliten l’accés al Grau Mitjà amb l’aprenentatge d’un ofici, i també en la formació ocupacional que millora les competències professionals per trobar feina. Els joves tenen a l’abast diferents recursos

al web de Vallsgenera, com la borsa de treball, el programa de formacions i les ofertes de feina de les empreses del territori.

També compten amb un servei de suport a l’emprenedoria, on ajuden als empresaris en fases com el pla d’empresa o la recerca de finançament.

Vallsgenera és un ens autònom de l’Ajuntament de Valls que impulsa polítiques per al desenvolupament econòmic i social de Valls i l’Alt Camp, en col·laboració amb la iniciativa privada, cívica i social, i fomenta l’ocupació, l’emprenedoria i la creació d’empreses.

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

09/03/2022 diarimés

15

DADES

Només el 13,8% dels acabats de graduar en FP està a l’atur a Catalunya

CEDIDA

Aquesta opció formativa es presenta com una de les que té uns índexs d’ocupabilitat més elevats, especialment en l’àmbit industrial Redacció

Els ensenyaments professionals continuen sent una de les millors vies d’inserció laboral, malgrat la pandèmia ocasionada per la Covid-19. Així ho demostren les dades analitzades en l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2021, un treball que analitza la situació laboral i formativa de les persones graduades del curs 2019-2020 en ensenyaments professionals, enquestades entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis.

Malgrat la situació de pandèmia que ha tingut una important afectació en el nivell d’ocupació de la població catalana, els graduats en ensenyaments professionals presenten unes xifres altes d’inserció laboral. Es comencen a recuperar els nivells de prepandèmia pel que fa a la inserció.

Així, les persones graduades que

treballen i els que estudien i treballen alhora són el 45,32% del total; els que opten per la continuïtat formativa –és a dir, els que es continuen formant exclusivament i els que combinen estudis amb feina- són el 56,05%; mentre que els que busquen feina representen el 13,86%.

L’estudi conclou que les persones graduades en aquests tipus d’estudis presenten major ocupabilitat, si es considera les altes xifres d’atur juvenil de Catalunya –per la població entre 16 i 24 anys-. Així, hi ha menys atur entre les persones graduades en FP -13,86%-, si es compara amb la mitjana d’atur juvenil -33,40%- en la data d’elaboració de l’estudi, que en aquest cas és més del doble superior a l’atur dels graduats. La inserció laboral varia pel que fa al grau mitjà (GM) i al grau superior (GS). Les persones graduades en GS pre-

senten una inserció laboral més alta -56,40%- respecte al GM -33,72%-. Això s’explica perquè majoritàriament els graduats mitjans opten per continuar amb la seva formació, sobretot estudiant cicles de GS. Pel que fa a l’FP dual, continua tenint una inserció laboral superior a la inserció global dels ensenyaments professionals ordinaris. Així, un 64,54% dels graduats superiors i un 42,35% dels graduats mitjans treballen o compaginen estudis i feina. L’FP dual, per tant, incrementa la inserció dels graduats.

Més inserció a l’àmbit industrial Les famílies professionals relacionades amb l’àmbit industrial són les que tenen una inserció laboral més alta entre el total de les 24 famílies analitzades per l’estudi. Aquestes famílies superen entre el 50% i el 60% de la inserció en el moment de realitza-

CENTRE RECOMANAT

Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb una trajectòria de 50 anys en la formació d’operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Una formació 4.0 La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intel· ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i amb una fabricació més personalitzada. L’equip docent del Comte de Rius és plenament conscient d’això i treballa en diferents línies per a garantir que els alumnes adquireixin les competències 4.0 per fer front

al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors com a eina per fer exercicis i pràctiques en diferents escenaris laborals assegurant un bon entrenament del futur professional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràctiques i han generat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permeten apropar a l’estudiant a situacions quasi reals on pot posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada. Així mateix, empren màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats.

En aquest curs i en el pròxim, el centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, enguany han engegat el curs d’especialització Digitalit-

zació en el manteniment industrial orientat a la preparació en la indústria 4.0 de tècnics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

Referents en l’hidrogen verd El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de l’hidrogen verd. Aquest curs han impartit classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno que realitzen en col·laboració amb diverses universitats, el grup Repsol-Petronor, i centres d’FP de diferents territoris. A més, participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis.

Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’institut ha esdevingut una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

La mitjana de l’atur juvenil a Catalunya és el doble que la de l’atur en els recentment titulats d’FP.

L’FP dual té unes dades d’inserció laboral superiors als ensenyaments ordinaris ció de l’enquesta. Les 5 primeres famílies amb major inserció són: Indústries extractives (70,3%); Fusta, moble i suro (64%); Maritimopesquera (58%); Instal·lació i manteniment (58%); i Electrici-

tat i electrònica (57,7%).

També les famílies del sector industrial tenen un major nivell d’ingressos que la resta. Als cicles industrials hi ha, en proporció, menys persones graduades amb ingressos mensuals nets inferiors a 1.200 euros. Al mateix temps, els graduats industrials que perceben ingressos superiors a 1.200 euros superen en gairebé 14 punts percentuals als

graduats de la resta de cicles.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, destaca que «en algunes de les famílies d’FP la inserció laboral és gairebé immediata i el grau d’ocupació de determinats perfils professionals és molt elevat. Aquestes perspectives d’ocupabilitat són les que, en part, expliquen l’èxit de matriculacions d’estudis de formació professional de l’últim any».

16

diarimés 09/03/2022

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

ESTUDI CEDIDA

CENTRE RECOMANAT CEDIDA

El 60% dels joves aspira a tenir plaça en una universitat pública del conjunt de l’estat.

La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat de Lleida i un a Igualada.

El 75% dels joves voldria més informació i eines d’orientació acadèmica

Som UdL - Universitat de Lleida. I tu, què vols ser?

És una de les conclusions de l’última edició de la Encuesta Tendencias Universitarias de la Universidad Francisco de Vitoria de Madrid Anna Ferran

Escollir quins estudis superiors fer és una de les primeres decisions importants a les quals s’enfronten els joves. Ara bé, el 75% assegura que la informació d’orientació rebuda als seus centres d’estudis no ha estat suficient i que els hi hauria agradat comptar amb «més eines» que els ajudessin a triar el seu camí.

Així es desprèn de la darrera edició de l’Encuesta Tendencias Universitarias, que realitza cada any la Universidad Francisco de Vitoria de Madrid.

L’estudi es duu a terme a partir de més de 3.000 enquestes a alumnes de Batxillerat del conjunt de l’Estat. Un 7% dels enquestats en la setzena edició afirmaven «no tenir ni idea» so-

bre què estudiar un cop finalitzessin el Batxillerat. Un 46, 6% assegura tenir clara la seva vocació, mentre que un altre 46% tenia, en el moment de realitzar l’estudi, més o menys decidits els seus estudis superiors, si bé no ho afirmava amb rotunditat. Així mateix, l’enquesta revela que l’elecció final sobre quina carrera universitària estudiar la prenen per ells mateixos (79%), si bé la família hi influeix de manera clara en el 18% dels casos. Només el 2,6% assegura tenir com a referència l’orientació rebuda a la seva escola o institut. Aquesta dada acaba de confirmar el poc pes que actualment té l’orientació, malgrat que els alumnes voldrien que no fos així.

La XVI Encuesta Tendencias

Universitarias també posa llum sobre quins són els criteris més importants a l’hora d’escollir centre universitari i què esperen d’ell. Pel que fa als criteris, els estudiants tenen en compte, en primer lloc, la formació pràctica i les instal·lacions (66%) i la ubicació (60%); també valoren positivament el prestigi del centre (49,6%), els aspectes econòmics (41,6%) i el nivell de l’alumnat (31,7%). Pel que fa a les expectatives que tenen, aquestes són altes. Un 60% espera tenir plaça en una universitat pública. A més, esperen rebre un ensenyament pràctic (45,7%), que inclogui valors i acció social (31%), amb propostes d’ocupabilitat (16,5%) i amb activitats paral· leles (6,7%).

És l’única universitat del país en què tots els estudiants fan pràctiques en empreses Redacció

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública i de prestigi que data de 1297. Es tracta de la universitat més antiga de Catalunya i, per tant, de la desapareguda Corona d’Aragó. És una de les universitats més antigues d’Europa i forma part del Campus d’Excel·lència Internacional Iberus amb les universitats de Navarra, Zaragoza i La Rioja.

La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. En l’actualitat, és la tercera millor universitat de l’estat en docència i la vuitena en recerca segons el rànquing U-Ranking 2021. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i ser referent mundial en tecnologia dels aliments.

La Universitat de Lleida es caracteritza per la seva formació personalitzada. És un centre de dimensions humanes que permet a l’alumne ser el principal protagonista amb un extens programa de beques i ajudes pròpies tant per a la matrícula com per a l’allotjament, així com un tracte especial pels alumnes amb necessitats sobrevingudes.

Un fet diferencial de la UdL és que tots els seus alumnes tenen planificat realitzar pràctiques en empreses perquè és una universitat compromesa amb la realitat social del país.

Lleida és una ciutat amb un elevat nivell de qualitat de vida, amb una gran oferta d’allotjament amb residències universitàries, habitacions en pisos compartits per un import molt assequible i perfectament comunicada.

La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat

de Lleida i un a la ciutat d’Igualada. En total ofereix 49 graus, 16 dobles graus i 31 màsters universitaris a més d’11.000 alumnes, amb 61 grups de recerca consolidats que pivoten en cinc instituts de recerca en temàtiques com la Biomedicina, l’Energia i Sostenibilitat, l’Agroalimentació i les Ciències Socials. Els seus set centres propis es completen amb els centres adscrits de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), l’Escola Universitària de Relacions Laborals, l’Escola Universitària de Turisme Ostelea a Barcelona i el Centre d’Educació Superior Next a Madrid.

Cal destacar que és molt activa amb els seus exalumnes (Alumni UdL) i disposa de convenis amb més de 340 universitats de tot el món, així com d’una àmplia formació contínua, de l’Institut de Llengües i de l’Escola de Doctorat.

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

09/03/2022 diarimés

17

LABORAL

ADE, les enginyeries i les ciències de la salut, les carreres més demandades

DCSTUDIO

La falta de professionals fa que les enginyeries tinguin un índex d’ocupabilitat alt

Un estudi elaborat per Adecco analitza el mercat laboral per a determinar quins són els estudis universitaris més sol·licitats a les ofertes de feina Anna Ferran

Si bé els orientadors insisteixen en el fet que cal escollir els estudis segons les motivacions i interessos personals, ja que es tracta d’una decisió personal que ens afectarà durant anys, el cert és que són molts els futurs estudiants universitaris que es pregunten quines són les titulacions que tenen un índex d’ocupabilitat més elevat entre els seus alumnes que ja han finalitzat els estudis. L’últim informe Infoempleo elaborat per Adecco posa llum, xifres i noms propis a les carreres que actualment el mercat més demanda. Les dades parlen del present, si bé es permeten albirar el futur més pròxim.

Les dades que proporciona aquest estudi es corresponen a 2020, però ja reflecteixen l’impacte de la pandèmia. Per a determinar quines són les titulacions amb un índex d’ocupabilitat

més alt, Adecco analitza quines han estat les carreres universitàries més requerides en les seves ofertes de feina, cosa que els permet tenir un panorama força fiable del mercat laboral del moment. El top 10 de les titulacions més requerides és: Administració i Direcció d’Empreses, Infermeria, Medicina i Biomedicina; Enginyeria Industrial; Ciències del Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans; Administració d’Empreses i Dret; Enginyeria Informàtica; Comerç i Màrqueting; Educació i Pedagogia.

Segons els resultats d’Adecco, les carreres de l’àrea juridicosocial continuen sent, les més demandades, amb un 41,6%.

Les segueixen les titulacions de l’àrea d’enginyeria, que agrupen el 28,9% de les ofertes. Les carreres de l’àmbit de les ciències de la salut registraven el creixement més elevat i se situaven en

tercera posició amb un 24,1%.

Aquesta dada és justament la que evidencia l’impacte que la pandèmia ha tingut en el conjunt del mercat laboral. Les carreres de ciències també patien un augment de la demanda, malgrat situar-se amb un 3,71% del total de les ofertes. L’última àrea és la d’arts i humanitats, que manté la seva tendència a la baixa i només són sol·licitades en l’1,5% de les ofertes.

Tres graus d’ocupabilitat Des d’Adecco expliquen que l’atractiu que una titulació genera en una empresa a l’hora de contractar un candidat està vinculat a diversos factors com per exemple, la relació entre la tipologia d’estudis i els llocs de feina oferts en el moment, l’equilibri entre l’oferta i la demanda de titulats d’aquella àrea o el grau d’experiència acumulada

Les carreres de l’àrea juridicosocial són les que agrupen més ofertes laborals

La pandèmia ha fet créixer l’ocupabilitat de les carreres de l’àmbit de les ciències de la salut.

pel candidat. De tot això, se n’extreuen tres graus d’ocupabilitat: baixa, mitjana i alta.

Les titulacions d’ocupabilitat baixa són aquelles on el percentatge de titulats és superior a la seva demanda en el mercat i no estan incloses entre les 50 carreres més sol·licitades per les empreses. En aquest grup s’hi inclouen la majoria de titulacions d’humanitats i algunes de l’àmbit juridicosocial com Geografia i Història, Ciències Polítiques o Periodisme. Les titulacions d’ocupabilitat mitjana són aquelles amb un percentatge de titulats moderat i una demanda mitjana en el mercat laboral.

S’inclouen carreres de l’àmbit cientificosanitari, com Medicina, Infermeria, Fisioteràpia o Farmàcia i algunes enginyeries com la Química, l’Agroalimentària o l’Elèctrica. Per últim, les titulacions d’ocupabilitat alta són aquelles on hi ha pocs titulats i moltes ofertes. En aquest grup s’hi concentren la majoria d’enginyeries.

18

diarimés 09/03/2022

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT LLIBRE

CENTRE RECOMANAT

CEDIDES

L’Institut Jaume I de Salou, qualitat educativa i projecció cap al futur El pròxim 20 d’abril, a les 6 de la tarda, duran a terme una jornada de portes obertes CEDIDA

Redacció

L’Institut Jaume I de Salou és un centre públic d’educació secundària, on es pot cursar ESO, Batxillerat, Cicles formatius de grau mitjà i superior i Ensenyaments Esportius. El centre potencia al màxim la formació de l’alumnat comptant amb un equip humà molt competent i compromès a fer del procés d’ensenyament-aprenentatge un procés de formació integral, orientadora i professionalitzadora per a l’alumnat.

Els objectius de les etapes postobligatòries són amplis: formar persones i dotar-les de les capacitats, coneixements i competències que els són necessàries per assolir l’èxit en el camp, no tan sols, intel·lectual sinó també humà; rebre un ampli ventall d’excel·lents experiències d’aprenentatge i optar a la participació en diversos projectes i propostes que els permetrà esperonar el seu talent I potenciar la seva creativitat.

Per a assolir-los, treballen constantment per a millorar la qualitat dels seus processos, i mostra d’això en són el Projecte de Qualitat i Millora Continua i un Pla Estratègic de centre, que fomenta la competència emprenedora i el plurilingüisme (Programa de Certificació en Llengües Estrangeres). També es potencia el treball col· laboratiu i en equip amb destacats projectes interdisciplinaris

A l’esquerra, Ramon Grau i a la dreta, la portada del seu nou llibre editat per Rosa dels Vents.

Fomenten la creativitat dels alumnes i el treball en equip.

Potencien les llengües estrangeres i els projectes de sostenibilitat (espectacle musical, projectes d’ajuda humanitària, exposicions…). Així mateix, el TDR de Batxillerat i els Projectes finals de Cicles tutoritzats per l’Institut han rebut importants reconeixements al Fòrum TRiCS i en altres concursos específics.

Tots els cursos utilitzen ordinador portàtil, llibres de text i Entorns Virtuals d’Aprenentatge que afavoreixen la intercomunicació entre la comunitat educativa i fomenten el treball en xarxa. Hi ha connectivitat WIFI d’última generació, panells digitals, laboratoris de ci-

ències i idiomes i una intranet de gestió i comunicació amb les famílies.

Cal destacar l’oferta formativa d’Ensenyaments Esportius més Batxillerat (3x2). L’alumnat graduat en ESO i interessat en cursar Salvament i Socorrisme o Vela pot simultaniejar els dos estudis i en tres cursos obtenir dues titulacions: tècnic esportiu i batxillerat. També el Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística (DUAL) amb la col·laboració de les empreses més emblemàtiques de l’entorn.

L’Institut Jaume I potencia la creativitat, els projectes compartits, la cultura de l’esforç i l’educació emocional i per la convivència tot estimulant el respecte, l’empatia, la tolerància i la curiositat intel·lectual.

EFE

UNA NOVA ESCOLA QUE ATREGUI ELS JOVES

un «agreujant»: el fet que bona part del El sistema educatiu professorat actual està «obsolet i no s’ha format amb un respon a les neces«model didàctic trasitats i inquietuds dels joves», que cada dicional, academivegada «senten més comemorístic». Per desafecció» cap a a Grau aquest és un una escolarització dels principals moamb la qual «no contius que expliquen «les dificultats per a necten» i que «no El docent Ramon Grau publica actualitzar les pràcels emociona», motiu pel qual urgeix el llibre ‘Educar per a la vida’, on tiques educatives a «transformar-la» la realitat del segle per aconseguir una reflexiona sobre els principals reptes XXI». escola que, més que té al davant l’ensenyament enllà dels coneiUn MIR educatiu xements, «atregui els joves i els eduqui per a la Sobre el màster de secundària, Ramon Grau covida». Així ho afirma el professor Ramon Grau, menta que «malgrat ser una millor significativa, que fa 42 anys que es dedica a la docència a la se- encara queda lluny de la solució esperada i desitcundària, dels quals 15 com a director d’institut. jable». Per això, proposa «una selecció dels seus Grau acaba de publicar el llibre Educar per a la docents, dels estudiants que accedeixen a ell i vida. Els reptes de la secundària al segle XXI (edi- dels centres on s’imparteix i dels tutors», cosa que «s’hauria de compensar econòmicament». torial Rosa dels Vents).

L’autor, que posa l’accent en la «imprescindi- La proposta de l’autor s’aproxima a un MIR eduble transformació educativa en l’etapa de l’ESO», catiu; «una idea que està sobre la taula i que podefensa al professorat com a «protagonista es- dria ser el camí», assegura.

En la transformació educativa, els docents sencial» per a dur a terme la «indispensable» transformació educativa. Ramon Grau assenyala haurien d’impartir els seus ensenyaments que és important que els professors «es mirin al d’acord amb un nou currículum, dissenyat a parmirall, deixant de banda l’autocomplaença» i es tir de competències transversals i no de matèries preguntin «cap a on anem, on situem els con- estanques, amb «aprenentatges significatius que tinguts, com accediran a ells els alumnes, quina connectin amb els problemes reals i plantegin orientació volem donar als aprenentatges i com reptes que obliguin els alumnes a reflexionar», els potenciem a partir de l’avaluació». El profes- ha indicat Grau. La necessitat d’una revisió cursorat «pot donar vida al currículum», que ha de ricular és un fet d’escala internacional, indica, connectar continguts i realitat, «obrint horit- perquè en els últims 20 anys «hem viscut una zons, despertant interessos, inculcant curiositat transformació social a la qual l’escola no s’ha i fomentant l’aprenentatge autodirigit», assegura adaptat», incideix l’expert. En aquest sentit, Rael docent. mon Grau ha afegit que «es pot aprendre sense Ramon Grau, que fa dos anys que és el subdi- estudiar, a partir d’aprenentatges que no han de rector general d’ordenació curricular del Depar- ser producte de llargs espais de temps de metament d’Educació de la Generalitat, ha defensat morització ni d’exàmens validadors o inhabilique la figura del professor especialista a l’ESO és tadors». «necessària», però que ara «s’ha de cedir el proEn el trànsit cap aquest nou model educatiu, tagonisme als alumnes, facilitant-los el treball els resultats del qual «tardaran uns 10 anys a veuautònom d’un mode transversal» a partir de rep- re’s», els alumnes també «canviaran la perspectites. Davant d’aquesta actitud constructiva i de la va» perquè «encara els costa entendre que també necessitat que els professors siguin «empàtics» és estudiar allò que s’ha après amb metodologies amb els seus alumnes, l’autor ha advertit que no tradicionals memorístiques», puntualitza. els docents també «poden degradar la qualitat En el llibre Educar per a la vida. Els reptes de la de l’ensenyament a través de la peresa, la cru- secundària al segle XXI , Ramon Grau també deeltat o la incompetència». Un professorat ben fensa l’educació emocional com a base per a l’enpreparat és «una garantia d’èxit per al sistema i senyament perquè «emocions, memòria i apreles oportunitats educatives», segons Grau, qui nentatge van de bracet» i perquè una educació ha llençat una advertència: «No s’ensenya als «basada només en la memòria provoca que els professors especialistes a ser docents, més enllà conceptes s’obliden amb facilitat» i «desmotiva, del màster de secundària». I afegeix que hi ha cosa que és encara més greu».

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

09/03/2022 diarimés

19

CALENDARI

Comença la preinscripció per a les etapes d’infantil, primària i ESO

EFE

Les dates clau de la preinscripció i matriculació Del 7 al 21 de març Preinscripció per educació infantil de segon cicle i educació primària.

Del 9 al 21 de març Preinscripció per a l’Educació Secundària Obligatòria.

La matrícula per a les tres etapes de l’educació obligatòria finalitza el 21 de març Anna Ferran

Comença la preparació per al curs 2022-2023. Dilluns es donava el tret de sortida a la preinscripció escolar per al segon cicle d’educació infantil i per primària i avui s’ha obert el procés per a la secundària obligatòria. Fins al 21 de març, els pares, mares o tutors legals poden presentar les sol·licituds per a preinscriure els seus fills en les etapes d’ensenyament obligatori, tot escollint les preferències de centre i aportant la documentació necessària.

Un mes després del tancament del procés, el 21 d’abril, es donaran a conèixer els llistats provisionals i s’obrirà el període per a fer reclamacions, en cas de no estar conforme amb la puntuació obtinguda o de detectar qualsevol error en les dades. A principis de maig, es tornarà a

21 d’abril Llista de sol·licituds amb la puntuació provisional.

publicar el llistat, amb les reclamacions ja resoltes. El 10 de juny es farà públic el llistat d’admesos i els que resten en espera de possibles baixes. El procés finalitzarà l’última setmana de juny, quan es dugui a terme la matrícula de tots els estudiants de segon cicle d’infantil, de Primària i de secundària obligatòria.

Com fer la preinscripció?

Fins a l’esclat de la pandèmia, el procés de preinscripció es podia fer per via presencial o online. L’any 2020, es va haver de prioritzar únicament el format telemàtic i el seu èxit ha fet que es mantingui en el temps.

L’únic que necessitem per a fer la preinscripció és un ordinador, tauleta o telèfon amb connexió a Internet. Per a començar el procés, cal que ens dirigim al web

Del 22 al 28 d’abril Presentació de reclamacions en cas que es detecti alguna errada o no s’estigui d’acord amb la puntuació assignada

La matrícula per al pròxim curs es farà del 21 al 29 de juny, segons ha establert Educació.

La preinscripció s’ha de fer per via telemàtica en el portal ‘preinscripcio. gencat.cat’ preinscripcio.gencat.cat. Cal que el pare, mare o tutor/a legal que faci el tràmit disposi d’una eina d’identificació digital, com pot ser la T-CAT, el DNI electrònic, el

CENTRE RECOMANAT

Institut Sant Pere i Sant Pau: un batxillerat de qualitat Fomenten els idiomes, les vocacions científiques i ofereixen una orientació personalitzada CEDIDA

Redacció

«Som la millor opció per estudiar el batxillerat a Tarragona». Així de rotund es mostra el professorat de l’Institut Sant Pere i Sant Pau. I motius no els en falten. Els alumnes se senten acollits des del primer dia i reben un acompanyament de 360º. Gaudeixen d’unes àmplies instal·lacions: una biblioteca amb servei de préstec de llibres, un gimnàs, unes pistes amb taules per treballar a l’aire lliure, laboratoris, tallers, aules digitals, una cantina amb productes de proximitat... «Per a nosaltres, tu ets el veritable protagonista!», asseguren.

El centre fomenta les vocacions científiques. Dins del projecte STEAM, fan activitats interdisciplinàries de l’àmbit científic, tecnològic i artístic.

Per a millorar la competència plurilingüe, imparteixen Ciències del Món Contemporani en anglès amb la metodologia AICLE. A més, els joves poden participar al projecte Erasmus+ i al programa Smile de la URV.

Tenen unes àmplies instal·lacions, entre elles un gimnàs.

Es pot escollir el francès com a segona llengua estrangera. I els preparen per a les titulacions de Cambridge i les proves DELF. Aquells que vulguin flexibilitzar el seu currículum, podran fer-ho amb les matèries artístiques que ofereix l’IOC en línia. I si volen començar a conèixer el món laboral, la millor tria és el programa d’estada a l’empresa.

«Ens prenem molt seriosa-

ment el teu futur. Rebràs una orientació personalitzada cap a estudis posteriors i aniràs preparat a les proves d’Accés a la Universitat», constaten. El resultat d’aquest compromís: un alt percentatge d’aprovats i alumnes amb una distinció PAU i premis per al seu treball de recerca.

Descobreix l’Institut Sant Pere i Sant Pau! Entra al seu web i segueix-los a les xarxes socials.

sistema Cl@ve o l’IdCAT Mòbil.

En cas que no es tingui, s’ha de fer la sol·licitud en suport informàtic i caldrà adjuntar la documentació identificativa del sol· licitant per motius de seguretat.

Pel que fa a la documentació, s’haurà d’adjuntar el llibre de família i el document d’identitat o passaport. La resta de documentació, que fa referència als

criteris, només s’haurà d’adjuntar si la consulta automàtica de dades no obté resultats. Aquestes dades serien el padró o volant de convivència, el contracte laboral o certificat de l’empresa (en cas que es vulgui demostrar la proximitat del lloc de treball a l’escola), l’acreditació de la renda garantida o el títol de família nombrosa o monoparental.

3 de maig Llista de sol·licituds, un cop resoltes les reclamacions.

11 de maig Publicació de la llista ordenada de sol·licituds.

10 de juny Publicació de la llista d’admesos i de la llista d’espera.

Del 21 al 29 de juny Matrícula per a tots els ensenyaments.

20

diarimés 09/03/2022

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

LABORAL

ACTUALITAT

Quins són els idiomes més sol·licitats a les ofertes de feina?

CEDIDA

L’anglès és la segona llengua més demandada, però en funció de cada sector se’n sol·liciten d’altres FREEPIK

Anna Ferran

En un món globalitzat com el nostre, sovint la formació professionalitzadora, sigui FP o carreres universitàries, no és suficient per a ser competitius al mercat de treball. Les anomenades habilitats socials són claus per a marcar la diferència. I una d’aquestes habilitats és el coneixement d’idiomes. Ara bé, quines són les llengües més demandades per les empreses? I, quines llengües se sol·liciten segons el sector d’activitat? El portal web Universia posa llum a aquestes preguntes.

L’anglès ha esdevingut l’idioma global. Llengua de negocis i de ciència, la seva facilitat d’aprenentatge respecte a altres idiomes és un dels factors que ha propiciat l’auge al llarg dels anys.

Actualment, és la tercera llengua més parlada al món, per darrere del xinès i l’espanyol. El seu aprenentatge està tan popularitzat que, segons Universia, el 92% de les ofertes de treball demanen tenir un nivell avançat d’anglès.

El segon idioma més sol·licitat per les empreses és el francès. Un 16% de les ofertes laboral al conjunt de l’estat ho contempla. Una xifra que el situa a molta distància de l’anglès. En aquest cas, els vincles comercials entre Espanya i França són els que expliquen per què la llengua dels nostres veïns del nord és la segona més sol·licitada. En tercera posició, hi ha l’alemany. El 7,4% de les ofer-

En el context internacional es troba en la posició 164 de 539.

La URV, la segona millor universitat de menys de 50 anys de l’Estat Segons el rànquing de ‘Times Higher Education’ Redacció Dominar una segona o tercera llengua és una de les habilitats socials clau per als joves candidats.

El 92% de les ofertes de treball demanen tenir un nivell avançat d’anglès, segons Universia tes laborals el marca com a requisit. Tanquen el top 5 el xinès i el portuguès, cosa que evidencia el potencial d’atracció que tenen tant la Xina com Brasil.

Idiomes i professions Si bé tenir una segona, tercera o

fins i tot quarta llengua sempre és un plus que suma competitivitat en un procés de selecció, el cert és que en funció del sector al qual ens dediquem, hi ha uns idiomes que estan més demandats que d’altres. Novament, el portal Universia ha establert una classificació.

En el cas dels enginyers, l’anglès i l’alemany són les dues llengües més sol·licitades. Aquests dos mateixos idiomes són també els que es demanen en l’àmbit

de les comunicacions i les noves tecnologies, així com en l’àmbit de les finances, el màrqueting i les vendes. Pel que fa al sector de la salut, a l’anglès i l’alemany, cal sumar-hi el francès. I és que el país gal és un pol d’atracció per a molts professionals de la salut formats al conjunt de l’Estat, com per exemple, fisioterapeutes. Finalment, en el sector del comerç al detall, es demana especialment el portuguès, el xinès i l’àrab.

TARRAGONA

Prepara’t per al mercat laboral amb els cursos de CEP Frada Tenen més de 40 anys d’experiència en formació ocupacional Redacció

Una referència en el panorama formatiu a la demarcació tarragonina. Aquesta és la carta de presentació del Centre d’Ensenyament Frada. Amb més de 40 anys de trajectòria en el sector, el centre està especialitzat en la formació ocupacional i contínua. Són centre col·laborador amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i imparteixen cursos i formacions subvencionades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

El programa de cursos subvencionats per al 2022 de

CEP Frada inclou formacions relacionades amb l’àmbit de l’administració, el turisme, la seguretat i l’atenció sociosanitària. Pel que fa a l’administració, ofereixen cursos com gestió administrativa, gestió de vendes o activitats administratives en la relació amb el client. En l’àmbit turístic, impartiran el curs Promoció Turística Local i Informació al Visitant. Els cursos de Controlador d’accessos, Vigilant de seguretat i atenció sociosanitària i atenció a persones dependents completen el seu programa.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) torna a aparèixer en aquest rànquing en el qual tenen cabuda les 539 universitats de menys de 50 anys de vida que han tret millor puntuació en tretze indicadors relacionats amb cinc categories: docència (entorn d’aprenentatge), recerca (volum i reputació), citacions (impacte dels treballs publicats), internacionalització (del personal, estudiants i professors) i transferència de coneixement i innovació, cadascuna de les quals té un pes específic a l’hora de fer la suma total. La URV es troba en el segon lloc de les universitats públiques catalanes i de l’Estat espanyol, per darrere de la UPF. En el context internacional es troba en la posició 164.

Igual que en les edicions passades, en aquesta la metodologia dona menys puntuació a la reputació -a través d’enquestesper reflectir les característiques especials de les universitats

més joves. De fet, aquesta classificació mostra que, els qui formen part de la llista, han aconseguit un gran impacte en àrees com docència, recerca i transferència de coneixement, en contrast amb les institucions tradicionals que sovint han tingut molt més temps per acumular reputació.

Enguany, en primera posició s’hi ha situat la Paris Sicences el Lettres-PSL. En aquest rànquing hi ha representades universitats de 74 països d’arreu del món. Índia i Turquia són els països amb més universitats representades (40) seguits pel Regne Unit i l’Iran (37).

Times Higher Education és una revista setmanal editada a Londres especialitzada en Educació Superior. És la publicació britànica d’aquest tipus més important i ha esdevingut una referència internacional. Amb el suport d’Elsevier, a través de la base de dades d’Scopus, elabora una sèrie de rànquings internacionals d’universitats.

ACTUALITAT

Sindicats educatius convoquen vaga el 15, 16, 17, 29 i 30 de març Els sindicats educatius han convocat vaga per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. El detonant de la convocatòria va ser l’anunci d’avançar l’inici de curs, però també plantegen altres reivindicacions, com ara la retirada del nou currículum, la supressió del decret de plantilles, la reversió de les retallades, l’assumpció de la responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i l’estabilització del personal interí i

laboral. Se sumen a la convocatòria USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc-sps), la UGT, la CGT i la Federació d’Ensenyament de la USOC. Sota el lema «Prou imposicions, anem a la vaga», demanen la dimissió del conseller, Josep Gonzàlez-Cambray.

També reclamen arribar al 6% del PIB en educació, reduir les ràtios estructurals i incrementar el personal d’atenció directa als centres.

L’ESPAI DE L’ESTUDIANT

09/03/2022 diarimés

21

FORMACIÓ

Batxillerat de doble titulació, ampliar coneixements i obrir més portes

FREEPIK

Són quatre les dobles titulacions de BAT que es poden cursar a Catalunya Anna Ferran

Estudiar batxillerat és un dels camins que tenen els joves que finalitzen 4t d’ESO. Aquesta etapa postobligatòria és principalment la porta d’entrada i la preparació per a cursar una carrera universitària, si bé també permet l’accés directe als cicles formatius de grau superior. Existeixen tres grans modalitats de batxillerat: arts, ciències i tecnologia o humanitats i ciències socials. Ara bé, actualment aquesta no és l’única decisió que els alumnes, i les seves famílies, han de fer quan es plantegen quin serà el seu itinerari formatiu. I és que d’un temps ençà, s’ofereix la pos-

sibilitat d’obtenir dobles titulacions que incorporen el batxillerat i alguns altres estudis específics.

A continuació detallem quins són.

BAT i ensenyaments esportius Aquesta titulació s’ha incorporat en el curs 21-22 i permet l’obtenció de dues titulacions en tres anys de la següent forma: la de batxiller en tres cursos acadèmics i la d’un cicle d’ensenyaments esportius en els dos primers d’aquests tres cursos.

Es pot cursar tant en la modalitat de ciències i tecnologia com en la modalitat d’humanitats i ciències socials i per a poder-se

En el cas del batxillerat i els ensenyaments esportius o d’art i disseny, el programa formatiu s’allarga un any mes.

matricular cal haver superat la prova específica de la modalitat esportiva que es vol cursar.

BAT d’arts i grau mitjà Una altra de les dobles titulacions que es fa en tres cursos és el Batxillerat d’arts i cicle de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny.

Aquí s’obté el títol de batxiller en tres cursos acadèmics i la del cicle en dos. Com a requisit per als alumnes que s’hi vulguin presentar, cal haver superat la prova específica d’accés als cicles for-

matius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny.

El batxibac Alguns centres ofereixen la possibilitat de preparar els seus alumnes per a l’obtenció del títol de batxiller i també per al diploma de baccalauréat, que és la titulació equivalent a França.

L’alumnat cursa un currículum mixt amb un terç de l’horari lectiu del batxillerat en francès i les matèries Llengua i literatura franceses i Història de França.

Els estudiants del batxibac han de superar una prova externa en finalitzar els estudis que consisteix en un exercici oral i un d’escrit de l’assignatura de Llengua i literatura franceses, i un exercici escrit sobre la història d’Espanya i França. El requisit per a poder-se matricular en aquesta doble titulació és acreditar almenys un nivell B1 de francès.

Batxillerat internacional L’última de les dobles titulacions que es pot seguir és el Batxillerat

internacional. Al Camp de Tarragona l’ofereixen diversos centres concertats i un de públic (l’INS Gabriel Ferrater de Reus). Es tracta d’un itinerari curricular específic determinat per l’Organització del Batxillerat Internacional (IBO) per fomentar l’excel·lència educativa i l’aprofundiment curricular, que va adreçat a alumnes amb un alt interès per l’aprenentatge. Es cursa en anglès, francès i castellà i permet accedir als programes formatius d’universitats d’arreu del món.

CENTRE RECOMANAT

#ellsiellesfaranhistòria - Batxillerat Lestonnac,

excel·lència i vocació internacional

És l’únic centre acreditat a la ciutat de Tarragona per impartir el Batxillerat internacional Redacció

A Lestonnac es busca desenvolupar el talent de l’alumnat a través d’una metodologia que afavoreix l’autonomia, la indagació, el rigor i l’excel·lència acadèmica. Formar ciutadans, compromesos amb l’entorn local i internacional, que defensin

totes les dimensions de la sostenibilitat per tal d’aconseguir un món més habitable és una de les prioritats del centre.

Aquest treball es veu reflectit cada any en els resultats de les PAU, superiors a la mitjana catalana. El curs 2020-21, 100% d’aprovats i 5 distincions a les

Proves d’Accés a la Universitat.

Un programa reconegut per les universitats més prestigioses L’èxit del Batxillerat Lestonnac es fonamenta en l’acompanyament, orientació i assessorament a l’alumnat i a les famílies, els entorns d’aprenentatge in-

novadors així com en la flexibilització del currículum i adaptació horària.

El fet de poder complementar els estudis de Batxillerat i cursar el Programa de Diploma (PD) del Batxillerat Internacional converteix la proposta del Batxillerat a Lestonnac en una garantia d’excel·lència educativa i la millor opció per impulsar un pensament crític i transformador de la societat.

Registra’t a la sessió informativa en línia del 24 de març i a la Jornada de Portes Obertes presencial del 2 d’abril a través de www.lestonnactarragona.org.

CEDIDA

El seu mètode fomenta la indagació, l’autonomia i el rigor.

22

diarimés 09/03/2022