Divendres 9 de gener de 2026

Número: 5453 www.diarimes.com

DIVENDRES 9 DE GENER DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Mobilitat

3

La Canonja critica l’alt cost que ha d’assumir per disposar de les línies 3 i 30 del bus de Tarragona Opinió

Esports 16 El Nàstic tanca la primera volta aquest diumenge contra el Teruel amb la necessitat de trencar la mala dinàmica

4,5

20 Ivana Martínez. El Tarragonès avança amb fets, no amb promeses: «Defensem un model de país equilibrat, que creix des dels barris»

REUS

Forfet diari per aparcar euros a qualsevol pàrquing públic i en horari partit

La mesura ja està en marxa i la gestió es fa amb l’app MOT:Aparcar 7

Gerard Martí

Valls

Adjudicades les obres de millora del Passeig Tarradellas, al Fornàs

Camp de Tarragona 11

L’estratègia europea enfurisma els pagesos Agricultors i ramaders mantenen bloquejat el Port de Tarragona des d’ahir en protesta per l’acord europeu amb Mercosur

l 12

Mobilitat

L’entorn de l’escola Pax de Tarragona passarà a ser zona taronja l2

Tarragona

El sector reclama que el consistori posi més fàcil l’examen per aconseguir la cartilla de taxista l 5

Tarragona

FCC recorre la multa de 270.000 euros de l’Ajuntament i considera que només hauria de pagar-ne 2.400

l4

2

divendres 9 de gener de 2026

Collado: «Calia replanificar amb escolta i respondre a una necessitat real» Tot i això, aquesta proposta no és compartida pel president de l’Associació de Veïns Tarragona 2.

Els treballs de pintura als aparcaments propers al centre educatiu han d’arrencar els pròxims dies. Diari Més

Una vuitantena de places a l’entorn de l’Escola Pax passaran a ser zona taronja aquest mes Mobilitat l La iniciativa es va començar a treballar en el consell escolar del centre Oriol Castro Sanz Una vuitantena de places de zona regulada per a cotxes a l’entorn de l’Escola Pax de Tarragona passaran a ser zona taronja aquest mes. L’alcalde Rubén Viñuales ja ha signat el decret del canvi, que formava part de l’acord de pressupostos entre el PSC i En Comú Podem. La iniciativa es va començar a treballar en el consell escolar del centre educatiu, on Toni Garcia és el representant municipal. Després d’analitzar tècnicament la proposta, en el darrer plenari de desembre es va acabar de decidir quins serien els carrers afectats. Concretament, passarà a ser taronja l’avinguda Josep M. Casas de Muller i l’avinguda de Josep Gramunt i Subiela. La transformació es farà efectiva en les pròximes setmanes.

«Aquesta proposta, inclosa dins l’acord de pressupostos 2026, és la prova que un pressupost útil és el que resol problemes concrets que la gent pateix cada dia. Calia replanificar amb escolta i respondre a una necessitat real del barri i de l’escola: facilitar el dia a dia de professorat, famílies i personal de serveis que necessiten aparcar sense moure el cotxe, allà no tenen alternativa», explica Jordi Collado, portaveu del grup municipal d’En Comú Podem. Pel personal de l’escola Fins ara, el personal de l’escola havia d’aparcar en zona verda o blava per anar a treballar. «Això és dret a la ciutat en versió pràctica: la mobilitat ha de ser un servei públic ben pensat, que posi al centre el benestar i la vida quotidiana. La comunitat educativa

Mapa de la zona on s’efectuaran els canvis Nova zona taronja

Escola Pax

Circumvaŀlació

i el veïnat ens ho va dir clar: la configuració actual estava generant tensions innecessàries. I quan tens professorat, famílies i personal de serveis

empenyent en la mateixa direcció, el mínim és escoltar», expressa Collado. Al barri, la zona verda era la menys utilitzada per vehicles de rota-

ció. «És el lloc lògic per introduir una zona taronja com a mesura intermèdia i ordenar millor l’ús de l’espai», conclou el portaveu.

L’AV no ho comparteix «Nosaltres creiem que passar a taronja una zona de l’avinguda de Joan Antonio i Guardias seria millor i no afectaria tant als veïns al barri. Entenem que es faci una zona al lateral de l’escola, però no hi ha vuitanta professors a l’escola», expressa Julià Montoya, president de l’entitat veïnal. «No sabem res per part de l’Ajuntament. No volem tornar a tenir un barri plagat de cotxes», afegeix Montoya. Per últim, el president de l’associació de veïns lamenta que tampoc tinguin comunicació amb el col·legi. «S’ha d’intentar cohabitar. Nosaltres no vam decidir que es pintés de verd al barri», conclou Montoya. El gener del 2024 es van començar a aplicar 353 noves places de zona verda regulada als carrers de la nova zona del sector Nord. Concretament, a Sant Eulogi, Félix Ferrer i Galceran, Joan Antonio i Guàrdias, Sant Auguri, Josep Gramunt i Subiela i Josep M Casas de Muller. Canvis de color Aquests canvis de color a les zones regulades no són els primers que es fan durant aquest mandat. Al desembre del 2023, més d’un miler de places d’aparcament al voltant de l’Hospital Universitari Joan XXIII van passar a ser verdes. A banda, el govern municipal va estudiar establir centenars de noves places a la Vall de l’Arrabassada. Una transformació que finalment es va descartar. A banda, al gener del 2025, un centenar de places d’aparcament dels carrers Josep Maria Vives i Salas i Arquebisbe Ramon Torroella, a l’entorn de l’hospital, que eren de zona taronja van passar a ser de zona verda per afavorir l’estacionament dels residents. Al sector nord, una quarantena de places també va passar de zona blava a zona verda.

divendres 9 de gener de 2026

Junts vol que la Generalitat s’impliqui amb el Fons Jujol Política l El grup parla-

mentari de Junts per Catalunya reclama que la Generalitat de Catalunya s'impliqui amb la gestió del Fons de Josep Maria Jujol. El diputat Jordi Bertran defensa que La Casa de les Ànimes, a la Part Alta de Tarragona i propietat del Col.legi Oficial d'Arquitectes, ha de ser el Centre Jujol, un espai dedicat a l'artista més important de la ciutat al segle XX. «La Generalitat ha decidit participar en el trasllat i reformulació del Museu d’Art Modern, propietat de la Diputació, que estarà a uns 200 metres de la Casa de les Ànimes, i de fet ha adquirit una col.lecció fotogràfica per completar-lo. Demanem que Jujol surti de l’ostracisme al qual la sotmès la Diputació durant dècades, herència d’una política predemocràtica, i ambdues institucions cooperin amb el projecte dels Arquitectes, que hi posen l’immoble, la idea i els fons que la família de l’arquitecte i artista els va llegar amb la voluntat expressa que fossin exhibits en aquest espai», indica Bertran. Els arquitectes de Tarragona volen que el 2026 sigui l’any en què, per fi, pugui començar el trasllat de l’Arxiu de Josep Maria Jujol a la Casa de les Ànimes. Ja fa anys que la institució proposa que l’extens arxiu de l’arquitecte es pugui ubicar a la Casa de les Ànimes, un immoble de la seva propietat que es troba en desús. El COAC calcula que necessita 1,4 milions d’euros per a tirar-ho endavant. O.C.S.

3

La Canonja critica haver de fer-se càrrec de les línies 3 i 30 de bus Mobilitat l L’alcalde, Roc Muñoz, considera que el municipi assumeix «responsabilitats» que no li toquen Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de La Canonja s’ha pronunicat sobre l’acord amb Tarragona per continuar rebent el servei de bus de l’EMT, que va avançar el Diari Més. L’alcalde Roc Muñoz critica la postura de la capital, ja que considera que «assumim responsabilitats que no ens pertoquen». El batlle fa referència al pacte que contempla que enguany el consistori canongí es faci càrrec en gran part del que costa mantenir les dues línies que arriben al municipi, la 3 i la 30. 1,2 milions d’euros. Enguany acabava el conveni entre els dos ajuntaments i en els últims mesos els dos consistoris han mantingut negociacions per arribar a un pacte. Un cop signat, per primer cop l’Ajuntament de La Canonja s’ha expressat i ha carregat durament contra el municipi veí. «Tarragona deixa sense efecte l’acord vigent i trasllada íntegrament el cost de les dues línies a la Canonja, amb un impacte superior a 1,6 milions d’euros anuals. Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha optat per garantir la continuïtat de les dues línies, ajustant-ne lleugerament la freqüència per fer viable el servei, amb un cost final de 1,2 milions d’euros», exposa el comunicat. La Canonja pagarà el doble que fins ara, ja que el 2025 va abonar 600.000 euros pel servei. «Aquest esforç econò-

La Canonja assumirà 1,2 milions d’euros per garantir la continuïtat de les línies 3 i 30 de l’EMT. Gerard Martí

S’ajustarà la freqüència dels busos per «fer viable» el servei mic ha permès mantenir amb qualitat un servei essencial per a la mobilitat de la ciutadania», indica. Més enllà, el consistori canongí fa una crida a la Generalitat. «L’administració responsable de la mobilitat entre municipis

diferents és la Generalitat de Catalunya, durant els darrers 15 anys la Canonja ha assumit una part molt significativa del cost de dues línies d’autobús heretades de l’etapa d’annexió al municipi de Tarragona», s’afegeix a l’escrit. Buscar solucions «justes» Amb tot, el govern municipal canongí exposa continuarà treballant per «trobar solucions justes i estables» que garanteixin una mobilitat «dig-

na» per a La Canonja «i fins i tot per millorar-la en el futur». La línia 3 arrenca a la Canonja i fa parades a Bonavista, la Granya, Torreforta i Icomar, acabant al Mercat Central. La línia 30 és més directa i no para a Torreforta. Aquest conveni pel transport públic es va signar ara fa deu anys en el marc dels acords del procés de segregació de la Canonja. Precisament, el transport és una de les últimes vinculacions

entre els dos municipis. En aquest sentit, l’Ajuntament de Tarragona defensa que el 31 de desembre va finalitzar el conveni de segregació, que fixava un preu del servei «molt per sota del cost real». Amb la seva finalització, assegura que s’ha aplicat el cost real del servei, «sense cap guany ni benefici» per al consistori tarragoní, que afirma haver mantingut la voluntat de continuar prestant el servei a un municipi diferent del seu.

4

divendres 9 de gener de 2026

FCC al·lega contra la multa de 270.000 euros de l’Ajuntament per la transició de la neteja Serveis l L’empresa diu que els incompliments es deuen a requeriments municipals «contradictoris» Oriol Castro Sanz Com ja es preveia i s’havia anunciat, FCC Medio Ambiente ha presentat al·legacions contra una proposta de sanció de 270.000 euros que l’Ajuntament de Tarragona vol imposar-li per presumptes incompliments durant els últims dies d’octubre i els primers quatre dies de novembre del 2025, just abans que finalitzés el servei de recollida de residus i neteja viària que l’empresa prestava a la ciutat. L’informe tècnic municipal conclou que FCC va deixar de realitzar 154 serveis entre l’1 i el 4 de novembre, els darrers dies abans que la nova adjudicatària, Urbaser, assumís el contracte el dia 5. Aquests incompliments van provocar una acumulació de residus a la ciutat que feia temps que no es veia. Segons les dades facilitades pel consistori, a l’octubre FCC va deixar de fer 582 serveis, mentre que en els primers quatre dies de novembre en va fer 60 dels 214 que tenia assignats. En el seu escrit d’al· legacions, al qual ha tingut accés el Diari Més, FCC argumenta que la data escollida per a la reversió del servei, que incloïa el festiu de Tots Sants i un diumenge, va ser «determinant» en les circumstàncies que es van produir.

FCC sol·licita l’arxivament de l’expedient sancionador o, subsidiàriament, que només es consideri una de les tres infraccions proposades. Gerard Martí

L’empresa sosté que aquestes dates van alterar «la dinàmica habitual de generació i recollida de residus» i van limitar “«a disponibilitat de personal i recursos». Segons FCC, molts dels serveis considerats no realitzats eren «materialment impossibles d’executar» perquè els serveis tècnics mu-

La companyia sol·licita que la multa passi a ser d’uns dos mil euros

nicipals havien requerit prèviament traslladar vehicles a tallers oficials per obtenir informes tècnics i passar la ITV de tota la flota, fins i tot en casos on la inspecció estava vigent. «No es pot imputar cap incompliment quan l’empresa va actuar seguint instruccions municipals que

afectaven directament la disponibilitat de mitjans», assegura l’empresa. El conflicte amb Bartra Un dels arguments centrals de l’empresa és que l’informe que fonamenta la sanció està signat per Lídia Bartra, cap de Gestió de Serveis Públics de

La muralla romana pateix un petit despreniment a causa de les pluges Patrimoni l La mura-

lla romana de Tarragona ha patit un petit despreniment, que segons els tècnics es va produir per les pluges de la tardor. En concret, es tracta d'un compactat de sorra d'uns quatre metres de longitud d'època contemporània que reforça el monument, a la zona del passeig de Sant Antoni. El conseller de Patri-

moni de Tarragona, Nacho García, ha explicat que des del consistori estan redactant un projecte per poder fer els treballs de reforma amb garanties. Els fets es van produir ja fa unes setmanes, tal com ha avançat Diari de Tarragona. Per ara s’ha acordonat la zona i s’ha fet «una actuació d’emergència» perquè la situació «no vagi a més» i ha

destacat que no ha generat afectacions a cap persona ni propietat privada. No és el primer cop que el monument pateix despreniments, sobretot a causa de les pluges i les humitats. Enguany es compliran deu anys del Pla Director de la Muralla, que marca les actuacions a seguir al monument. De fet, és l’únic que compta amb aquest pla. ACN

Imatge de la zona de la muralla on s’ha produït el despreniment. ACN

l’Ajuntament, que va treballar per a FCC. L’empresa cita dues sentències del 2024 que van anul·lar penalitzacions anteriors imposades a l’empresa perquè els tribunals van considerar que Bartra s’hauria d’haver abstingut per falta d’imparcialitat. Per últim, FCC també al· lega que la penalitat s’està proposant fora del termini contractual. L’informe tècnic municipal està datat després que l’empresa deixés de prestar el servei. Segons la jurisprudència citada per la companyia, les penalitats contractuals tenen «finalitat coercitiva» per garantir l’execució del contracte i, per tant, només es poden imposar durant la seva vigència, no després. Passar a una multa de 2.400 euros Amb tot, FCC sol·licita l’arxivament de l’expedient sancionador o, subsidiàriament, que només es consideri una de les tres infraccions proposades per la no realització dels 154 serveis i que la infracció relacionada amb la col·laboració amb la Intervenció es consideri greu en lloc de molt greu, cosa que reduiria la multa a 2.404 euros. L’Ajuntament de Tarragona ja preveia que la companyia presentés al·legacions a la sanció i ha descartat fer comentaris al respecte. Aquesta no és l’única multa que el consistori li ha interposat en l’últim any de servei de l’empresa. A les quantitats esmentades, cal sumar-hi uns 233.000 euros pel sobrecost que li ha suposat la situació a l’Ajuntament i que ha descomptat de la factura. Amb tot, dècades de servei d’FCC a la capital tarragonina han acabat amb retrets mutus i causes judicials.

divendres 9 de gener de 2026

Convocatòria urgent a Tarragona per obtenir la cartilla de taxista Mobilitat l La prova, que es va ajornar el desembre, arriba per donar resposta a la falta de xòfers Part del sector vol eliminar l’examen, però altres defensen mantenir «un filtre»

Marta Omella Blanco Una quarantena de persones tindran l’oportunitat d’obtenir la cartilla municipal de taxista a Tarragona dijous vinent. Es tracta de la convocatòria que l’Ajuntament va tramitar d’urgència el passat mes d’octubre per donar resposta a la manca de conductors habilitats a la ciutat. Inicialment, la prova estava prevista per al 23 de desembre del 2025, però finalment el consistori va decidir ajornar-la fins al 15 de gener d’enguany. L’examen tindrà lloc a l’edifici municipal de la Tabacalera i comptarà amb 44 persones inscrites. Aquesta convocatòria extraordinària arriba després de les reclamacions del sector del taxi, que fa temps que alerta de les dificultats per ga-

Imatge d’arxiu de diversos taxis estacionats al carrer Pere Martell de Tarragona. Tjerk van der Meulen

rantir el servei, especialment en determinades franges horàries de més afluència i en zones amb menys disponibi-

litat. Tot i això, els professionals asseguren que el problema de fons es manté, ja que part del sector considera que

les proves per a l’obtenció de la cartilla són massa exigents. «Ja es presenta poca gent, i a sobre la majoria dels can-

El Museu de les Matemàtiques tanca el trimestre amb més de 6.500 visites

El MNAT organitza una visita guiada al Teatre de Tàrraco aquest diumenge

Educació l Els tallers familiars tornen a partir d'aquest dissabte

Patrimoni l Aquest

Redacció El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) a Tarragona ha tancat el primer trimestre del curs escolar amb més de 6.500 visites. Totes les activitats familiars i tallers del museu, ubicat a la seu de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), van exhaurir les entrades amb menys de 24 hores. Des del passat octubre, nombrosos centres educatius de la ciutat i de la resta del territori han visitat el museu. Alumnes de quart de Primària fins a Batxillerat han omplert les places de visites escolars, que es fan de dilluns a divendres. I els dissabtes a la tarda, des del 4 d’octubre al 20 de desembre, el museu va estar obert al públic general. Els tallers familiars començaran aquest dissabte 10 de gener amb Les cúpules de Leonardo i continuaran al llarg del curs. La resta de tallers

diumenge el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) organitza una visita guiada al Teatre de Tàrraco. L'activitat arrencarà a les 11 h i tindrà una durada aproximada d'una hora. L'accés serà gratuït amb reserva prèvia, disponible al web oficial del MNAT. Redacció/MNAT

Un nen participant visitant el MMACA. Ajuntament de Tarragona

La primera activitat de l’any serà el taller ‘Les cúpules de Leonardo’ programats per aquest gener són La gran piràmide de Sierpinski, que tindrà lloc el dia 17; Matemàtiques per a mans

petites, el 24 de gener ; i Les cúpules de Leonardo, el dia 31. A més a més, el dissabte de cada mes es farà un taller diferent adreçat a totes les edats i adaptat als interessos del públic. Per aquests tallers es recomana reservar de manera anticipada a través del web www.mmaca.cat/tarragona per assegurar la plaça.

didats suspenen», assenyala Agustí Calvache, secretari de l’Associació Gremial de Taxistes de Tarragona. «Necessitem xòfers. No podem treballar les 24 hores, i més conductors ens permetrien organitzar-nos per torns o tenir cobertura durant les baixes. També ens trobem amb molts taxistes que no poden jubilar-se perquè no tenen relleu», explica. Alguns defensen l’eliminació de l’examen, mentre que d’altres consideren que és una opció arriscada. «Hi ha diverses opinions dins del sector, però crec que la majoria co-

5

incideix que ha d’haver-hi algun filtre», diu Calvache. «Si s’apugés el preu, que és d’uns 6 euros, potser els aspirants es prendrien l’examen més seriosament, per exemple», opina. A més, destaca que «potser caldria tenir més en compte altres aspectes, com els antecedents penals». També hi ha professionals que consideren necessària una formació complementària. «És un tema complicat», afirma el secretari. A aquestes demandes s’hi suma la petició de més control policial per evitar que vehicles particulars ocupin les parades de taxi, així com «l’intrusisme laboral» per part de vehicles d’altres municipis que farien recollides il·lícites a la ciutat, entre altres qüestions. Malgrat les reunions que es mantenen amb el consistori, apunta, el sector viu la situació amb incertesa. «Sembla que ningú té gaire clar què cal fer», diu. Actualment, explica, també s’està estudiant crear una nova normativa municipal, ja que la vigent «ha quedat obsoleta». Pel que fa a les tarifes, fonts municipals expliquen que enguany continuaran sent les mateixes.

6

divendres 9 de gener de 2026

Neix la primera jornada de recerca de feina inclusiva Laboral l L’organitza l’Associació ‘Si jo puc, tu també #epilep’ el 30 de gener Redacció L’Associació Si jo puc, tu tam· bé #epilep organitza la prime· ra Jornada de recerca de feina per a persones amb discapa· citat a Tarragona. És una ini· cativa que té com a objectiu facilitar l’accés al món laboral i oferir eines pràctiques a les persones que es troben en procés de recerca de feina. La jornada tindrà lloc el di· vendres 30 de gener, a partir de les 10.00 h, al local de l’en· titat situat a l’Avinguda Prin· cipat d’Andorra, 15 baixos (Tarragona). L’activitat tam· bé es podrà seguir en format online, per tal de garantir l’ac· cessibilitat a totes aquelles persones que no es puguin desplaçar. L’esdeveniment comptarà amb la participació d’empre· ses i entitats de referència en inserció laboral, com Grupo

Es comptarà amb empreses i entitats de referència en inserció laboral

Imatge d’arxiu d’una altra activitat organitzada per l’entitat. Cedida

Sifu, Integralia Fundación DKV i Fundación Adecco, que oferiran xerrades informati· ves, orientació laboral i resol· dran dubtes de les persones assistents sobre oportunitats professionals, processos de

selecció i adaptacions al lloc de treball. Aquesta jornada s’emmar· ca dins del compromís de l’entitat de promoure la inclu· sió social i laboral de les per· sones amb discapacitat, i de

generar espais d’informació, empoderament i oportuni· tats reals en la societat activa. La participació és gratuïta, però totes aquelles persones que hi vulguin participar s’hi han d’inscriure prèviament a través d’un formulari que trobaran a la pàgina web de l’entitat www.sijopuctutambeepilep.org. L’associació Si jo puc, tu també #epilep és una entitat d’utilitat pública que treba· lla per millorar la qualitat de vida de les persones amb epi· lèpsia i el seu entorn, promo· vent la sensibilització social, l’acompanyament i la inclu· sió en tots els àmbits.

Imatge d’arxiu de l’obra ‘La nit del peix kiwi’. Juanjo Marín

La Sala Trono presenta ‘La nit del peix kiwi’, una obra de Flyhard Produccions Cultura l La Sala Trono

acollirà avui i demà la repre· sentació de La nit del peix kiwi. Es tracta d’una obra de Flyhard Produccions, creada i dirigida per Josep Julien i in· terpretada per Santi Ricart. La funció tindrà lloc a les 20 hores ambdós dies i les entra· des es poden adquirir al web salatrono.cat per un preu d’entre 12 i 18 euros.

L’obra explica la història d’un protagonista que se sent atrapat fa temps en «un labe· rint de frustracions professi· onals i personals». Així, tip de tot el que l’envolta i de la vida a què s’ha vist abocat, deci· deix agafar les regnes i fugir endavant. Segons l’autor, la peça és «a estones thriller, a estones comèdia i a estones melodrama». Redacció

La Franz Schubert torna a Tarragona S’inaugura l’exposició ‘El Llegat de Tàrraco: Una mirada educativa’ a l’Antiga Audiència amb la violinista Leticia Moreno Cultura l El concert tindrà lloc el 16 de gener al Teatre Tarragona Redacció La Franz Schubert Filharmo· nia tornarà al Teatre Tarrago· na el 16 de gener. Ho farà amb la violinista Leticia Moreno, que interpretarà el Concert per a violí núm. 1 de Philip Glass. A la segona part el mes· tre Tomàs Grau dirigirà les danses simfòniques de West Side Story. L’espectacle tindrà lloc a les vuit del vespre i les entra· des es poden adquirir al web entrades.tarragona.cat per un preu d’entre 31 i 36 euros. La funció també arribarà a Lleida el 17 de gener a les vuit del vespre, a l’Auditori Enric Granados; i a Barcelona el 18 de gener a dos quarts de sis de la tarda, al Palau de la Música Catalana. Leticia Moreno és una violi· nista reconeguda pel seu «ca· risma natural, virtuosisme i versatilitat». Nascuda a Espa· nya d’ascendència peruana,

Educació l Aquest matí

s'inaugura l'exposició El Llegat de Tàrraco: Una mirada educativa. L’acte tindrà lloc a les 10 hores al vestíbul de l’An· tiga Audiència i anirà a càrrec de la consellera d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona, Isabel Mascaró. La presenta· ció comptarà amb l’explica· ció dels projectes a càrrec de l’alumnat dels centres edu· catius participants i amb la

intervenció de la inspectora d’educació dels Serveis Terri· torials d’Educació de Tarra· gona, Rosa Maria Codines. L’exposició mostra les ma· quetes i els murals que han elaborat una vintena de cen· tres educatius de la ciutat per commemorar el 25è aniver· sari de la declaració de Tar· ragona com a Patrimoni de la Humanitat En aquest marc, el passat novembre es van

lliurar els XIV Premis IMET d’Educació, que van reconèi· xer sis centres educatius pels seus projectes. Aquests van incloure un accèssit especial dedicat a ‘Patrimoni, cultura i identitat. Durant el mes de novembre també es van or· ganitzar jornades de portes obertes als espais Patrimo· nials del Museu d’Història de Tarragona, entre altres inicia· tives. Redacció

La revista Artiga celebra la cinquena edició dels seus Premis a Mèdol Imatge d’arxiu de la Franz Schubert Filharmonia. Tjerk van der Meulen

La solista madrilenya interpretarà el primer concert per a violí de Philip Glass Moreno va ser guardonada l’any 2012 amb el prestigiós Premi Princesa de Girona Arts i Lletres de Ses Majestats

els Rei i la Reina d’Espanya, i ha desenvolupat forts vincles amb Amèrica Llatina, especi· alment amb el seu país d’ori· gen on torna cada tempora· da per actuar, i que té com a corol·lari la seva recent estre· na mundial de Jimmy López Bellido en el nou concert per a violí de Houston i Lima López Bellido.

Cultura l El pròxim di·

vendres 23 de gener a les 19.00 h, Mèdol acollirà una nova edició dels Premis Ar· tiga, que enguany celebren cinc edicions reconeixent la creativitat i el talent del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’acte inclourà l’en· trega dels premis i la presen· tació del nou número de la revista Artiga, en una vetllada que consolida aquest espai

com a punt de trobada cul· tural. Abans de la celebració dels premis, Mèdol ofereix encara els últims dies per vi· sitar dues exposicions, ober· tes fins a l’11 de gener. D’una banda, El cabal del riu, de Paula Artés, a Les Golfes, un projecte que explora com les decisions de grans capitals i estructures de poder impac· ten en la vida local, el territori i l’aigua, perpetuant desigual·

tats històriques. La mostra forma part del Festival Inter· nacional de Fotografia SCAN. D’altra banda, a l’Espai L es pot visitar Nosaltres no tenim por, nosaltres som, del col· lectiu El Catalejo, una expo· sició que, a través de records i arxius personals, construeix una cartografia col·lectiva de la lluita pels drets i la visibi· litat LGTBIQ+ a Catalunya entre els anys 1960 i 1985. DM

divendres 9 de gener de 2026

El preu per aparcar als pàrquings municipals de Reus no podrà superar els 4,50 euros diaris Mobilitat l Aquesta mesura s’aplicarà tot i que els usuaris estacionin en diferents aparcaments en un dia Miquel Llaberia Des de l’1 de gener els usuaris dels pàrquings municipals de Reus poden gaudir d’un preu que no superarà els 4,50 euros durant tot el dia. Aquesta tarifa, promocionada amb el lema «Aparca i torna a aparcar», s’aplicarà tot i que la persona surti i torni a entrar al pàrquing o aparqui el vehicle en un altre pàrquing municipal de la ciutat. Fins ara, cada entrada i sortida comportava un nou pagament. Ara bé, per beneficiar-se de la mesura s’ha d’estar vinculat al servei de la VIA P a través de l’aplicació mòbil MOT:Aparcar, que permet accedir als pàrquings municipals amb lectura de matrícula i pagament automàtic. En el cas dels tiquets físics, que s’han de pagar al caixer automàtic, no s’aplicarà la nova tarifa. Els interessats s’hauran de descarregar l’aplicació als seus dispositius mòbils des de Google Play o l’App Store, registrar-se com a usuari i el seu vehicle i activar el servei a la pestanya de la VIA P. Una mesura que, tal com apunta el president de Reus Mobilitat i Serveis i regidor de

Fotografia de l’entrada al pàrquing municipal de La Fira Centre Comercial, que gaudeix d’un nou abonament enguany. Gerard Martí

El pàrquing de La Fira Centre Comercial gaudirà d’un nou abonament mensual

Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, arriba en un context d’alta demanda dels pàrquings municipals i amb l’inici de l’aplicació de la zona de baixes emissions, en

què l’ús dels pàrquings municipals són una de les principals exempcions pels usuaris. «En aquest temps la VIA P no ha parat de créixer i tanquem el 2025 amb més de 125.000

usuaris registrats, 167.000 vehicles activats i prop de 800.000 estades realitzades als nostres aparcaments», fa valdre el regidor. Aquestes dades suposen que més del 32%

dels vehicles amb tiquet de rotació fan servir el nou sistema. «El nostre objectiu és fer més àgil l’entrada i sortida dels aparcaments, evitar les cues als caixers i millorar la mobilitat urbana», afirma el regidor. A més, defensa que és una eina «fonamental» per aconseguir una entrada més ordenada dels vehicles al centre de la ciutat i reduint la pressió en els vials. «Volem dirigir els cotxes, per un costat als pàrquings dissuasius a l’exterior, però per aquells que vulguin entrar a la trama urbana els volem motivar a fer ús de la xarxa urbana d’aparcaments», comenta. Una xarxa que està a l’espera de créixer amb la futura incorporació del pàrquing municipal de la Riera, amb 300 places. Aquest serà l’onzè equipament amb el qual s’oferiran a tota la ciutat més de 4.700 places. Abonament de La Fira Per un altre costat, Marcos també ha anunciat que s’ha posat en marxa un nou abonament de 12 hores per aparcar al pàrquing de La Fira Centre Comercial. Segons explica el president de Reus Mobilitat i Serveis, s’ha volgut donar resposta a una demanda rebuda des de diversos grups interessats, com treballadors de La Fira, d’empreses de la vora o veïns. Aquest abonament tindrà un preu de 58 euros mensuals. Ara bé, els abonats hauran d’aparcar sempre que sigui possible a la planta —2 de l’aparcament. Es poden consultar totes les tarifes i abonaments a través de la pàgina web www.reusmobilitat.cat.

El Casal de Joves inicia el 12 de gener l’expedició de les targetes T-16 Joventut l L'Ajuntament

de Reus i l'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) han formalitzat un conveni de col·laboració que permetrà, per primera vegada, expedir i gestionar les targetes T-16 al Casal de Joves La Palma. Fins ara, aquest tràmit només es podia fer a Tarragona. A partir del 12 de gener, les famílies podran recollir les targetes

T-16 en horari de 16.30 a 19 hores els dilluns i de 10 a 14 hores i de 16.30 a 19 hores els dijous. Aquestes targetes van adreçades a infants i joves de 4 a 16 anys i s'han de sol·licitar prèviament de manera telemàtica a través de la pàgina web de l'ATM del Camp de Tarragona. Un cop tramitada la sol·licitud, la targeta es podrà recollir presencialment

al punt habilitat a Reus. Amb aquest conveni, el Casal de Joves esdevé un punt de referència per a l'expedició i la gestió d'incidències de la T-16. El regidor de Joventut de Reus, Daniel Marcos, afirma que aquest conveni «ens permet fer un pas endavant en la descentralització dels serveis i en l'atenció directa a la ciutadania». Redacció

7

Fotografia de les oficines del Casal de Joves La Palma de Reus. Ajuntament de Reus

8

divendres 9 de gener de 2026

Aigües de Reus impulsa 5,2 MEUR d’inversions mediambientals Sostenibilitat l Les actuacions, promogudes el 2025, se centren en aspectes com l’estalvi d’aigua Redacció Aigües de Reus ha impulsat una trentena d’inversions de caràcter mediambiental per un valor de 5.180.000 euros el 2025. Les accions se centren en qüestions com la producció d’energies netes, la millora i eficiència de la xarxa, l’estalvi d’aigua, la recuperació i aprofitament de noves fonts de proveïment i la recerca i la divulgació. Així mateix, algunes d’elles són plurianuals i s’aniran desenvolupant al llarg dels següents mesos. «Hi ha vegades que oblidem la gran complexitat i la importantíssima inversió que hi ha darrere de la gestió d’una xarxa de subministrament i sanejament d’aigua, que ha de garantir la qualitat del servei 24 hores al dia i, a més, ha de fer-ho sota criteris d’eficiència, respecte i sostenibilitat mediambiental», apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. L’edil afegeix que «és del tot necessària una gestió continuada i ben planificada, any rere any, que t’ajudi a millorar i no abaixar la guàrdia en cap moment».

Les Piscines Municipals han pogut emprar per al bany aigua no apta per a ús de boca, però sí amb la qualitat sanitària adient. Ajuntament de Reus

En relació amb l’aprofitament dels recursos hídrics, el 2025 s’han fet realitat la reinauguració de la Bassa Nova, una nova xarxa secundària de distribució d’aigua no potable al polígon Agro-Reus i la construcció d’una planta de

Rubio: «És del tot necessària una gestió continuada i ben planificada»

potabilització que fa possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa, a més de treballar per recuperar antics minats i pous. Per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament, s’han impulsat avenços com el des-

plegament de punts de control que, amb intel·ligència artificial, permeten trobar fuites. En paral·lel, ha entrat en funcionament un equip especialitzat per a la localització i el seguiment de les possibles pèrdues d’aigua, amb l’ad-

quisició de 150 aparells amb tecnologia de correlació de so i diversos geòfons. També ha estat el primer any que les Piscines Municipals han pogut utilitzar per al bany aigua no apta per a ús de boca, però sí amb la qualitat sanitària adient. Energies netes Aigües de Reus també està potenciant la producció d’energies netes. La planta fotovoltaica de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) ha complert el seu segon aniversari en marxa havent aconseguit cobrir el 27,89% de l’energia elèctrica que requereix la seva activitat. Si s’hi suma l’energia generada mitjançant biogàs a la mateixa EDAR, la depuradora produeix, en conjunt i de mitjana, més de dues terceres parts del que consumeix. Paral·lelament, s’està duent a terme un estudi per a la implantació d’un nou sistema de codigestió que permeti produir més biogàs. En l’àmbit de la recerca, el curs acadèmic 2024-25 va veure com l’Institut d’Horticultura i Jardineria completava amb èxit la primera fase del projecte ChlorellaNet Tech, una iniciativa educativa i científica orientada a cercar alternatives sostenibles de reg agrícola davant la situació de sequera estructural. Addicionalment, el 2025 s’ha iniciat la redacció del Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament de la ciutat.

La 45a edició del Parc de Nadal de Reus va rebre més de 24.000 persones Festes l El recinte va assolir en alguns moments el seu aforament màxim Redacció El Parc de Nadal de Reus va tancar les portes de la 45a edició el passat diumenge, 4 de gener, amb un nou rècord de visitants. En concret, al llarg dels vuit dies d’activitat, més de 24.000 persones s’hi van acostar per gaudir de l’oferta d’oci i de lleure per als infants i els joves, enguany sota l’eix temàtic del geni universal Gaudí. Aquestes dades signifiquen que el parc va arribar en alguns moments a la seva capacitat màxima. El regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique

Martín, valora positivament aquesta edició del Parc de Nadal: «L’elevat increment d’assistència sostingut en els darrers 3 anys és el millor aval de la ciutadania al nou model». Pel que fa a la procedència dels assistents, un 61% eren de la comarca del Baix Camp i un 19% del Tarragonès. La resta provenien d’altres procedències. La franja d’edat amb més afluència va ser entre els 5 i 10 anys, amb un 55%, seguida de la franja de més de 10 anys, amb un 27%, i de 0 a 4 anys amb un 18% dels assistents. Un 98% dels enquestats

El Parc de Nadal de Reus va reunir més de 24.000 persones en la 45a edició. Tjerk van der Meulen

van assegurar que tornarien al Parc de Nadal i el recomanarien a altres persones. El

Parc de Nadal reusenc és el més veterà de la demarcació i pretén continuar refermant el

seu compromís amb la diversió, la diversitat i la inclusió, a més de col·laborar de forma

destacada en aportar la màgia del Nadal durant aquestes dates tan especials.

divendres 9 de gener de 2026

9

Reus col·locarà la primera pedra de l’EBM l’Ametller el dimarts 20 de gener Educació l Les obres es van adjudicar per un import de més de 2,8 milions d’euros a l’empresa M. i J. Gruas, SA Miquel Llaberia La nova llar d’infants l’Ametller és cada vegada més a prop de començar a ser una realitat i mostrar-se presencialment a la ciutat de Reus. Segons han confirmat fonts del consistori reusenc a Diari Més, està previst que l’acte que marcarà l’inici de les obres de construcció de l’Escola Bressol Municipal (EBM), la col·locació de la primera pedra, sigui el dimarts 20 de gener. L’execució de les obres es va adjudicar el passat mes de desembre a l’empresa M. i J. Gruas, SA per un import de 2.842.416,47 euros amb un

termini d’execució fixat de deu mesos. Per aquest motiu, s’espera que la nova EBM de la ciutat de Reus estigui enllestida a finals de l’any 2026. Aquest nou equipament educatiu s’aixecarà dins de l’actual recinte de l’Escola Eduard Toda i permetrà la creació d’una illa educativa complerta dels 0 als 16 anys, ja que en un mateix entorn hi haurà la nova escola bressol, l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri. El projecte s’ha treballat amb els conceptes d’arquitectura ampla, transparent i lluminosa, adaptada al context climàtic,

L’Ajuntament reforça l’atenció a les persones vulnerables amb motiu del fred intens Societat l L'Ajuntament de Reus va reforçar l'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat amb motiu de les baixes temperatures dels darrers dies. Es tracta d'una activitat coordinada pels diferents departaments municipals implicats en l'atenció d'aquest col·lectiu amb l'objectiu d'informar a la ciutadania i atendre a aquelles La reusenca Carolina Cabrera rep el Premi Literari Delta de Narrativa Cultura l La 13a edició del Premi Literari Delta de Narrativa escrita per dones, impulsat des del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha atorgat el primer premi a Donde caerse muerta, de la reusenca Carolina Cabrera. El premi són 3.000 euros i l’edició de l’obra en paper i digital. Redacció/Cedida

persones que ho necessitin. En aquest sentit, Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Brigades Municipals i les àrees de Serveis a les Persones, Drets Socials i Salut es van implicar en mesures com el reforç de trucades a les persones grans en situació de vulnerabilitat a través de l'empresa de teleassistència. També l'equip de l'àmbit de sensellarisme, en

l’eficiència energètica, la sostenibilitat material i la qualitat ambiental com a pilars fonamentals de la seva relació amb l’entorn. De fet, la nova escola disposarà d’una zona exterior vinculada directament amb les aules i organitzada de manera funcional per afavorir el joc lliure, l’experimentació i el contacte directe amb l’entorn. El pati principal s’estendrà longitudinalment al llarg de les aules, que estaran orientades cap al sud-est, tot garantint-ne l’accés directe des de cadascuna. Es trobarà parcialment cobert per un porxo coordinació amb Creu Roja i la Guàrdia Urbana, va oferir mantes, begudes calentes i allotjament temporal a les persones que es localitzessin al carrer o en llocs que fes molt de fred. En cas de fred intens és important informar-se de la previsió del temps, consultar l'estat de la xarxa viària en cas d'haver-se de desplaçar i estar atents a familiars o veïns en situació de vulnerabilitat. També cal revisar l'estat la calefacció i tenir preparats aparells de comunicació, llanternes i aliments calòrics. Redacció

Imatge digital de com lluirà l’Escola Bressol Municipal l’Ametller. Ajuntament de Reus

El termini d’execució d’obres de la nova llar d’infants és de 10 mesos de transició per protegir-se del sol i la pluja i que permetrà celebrar activitats a l’aire lliu-

re durant tot l’any. Aquest pati integrarà zones de joc amb elements fixos, superfícies toves i espais naturals. A més, es preveu la incorporació de materials càlids i textures que afavoreixin el desenvolupament sensorial dels infants. A la vegada, el vestíbul serà l’espai central i al nord es dis-

posaran els despatxos de direcció i administració, la sala de docents, els serveis i la sala d’usos múltiples. Per la seva banda, cada aula inclourà una cambra higiènica pròpia, amb una finestra orientada cap a l’aula i una altra cap al passadís, per tal de garantir una bona il·luminació natural.

10 divendres 9 de gener de 2026

L’amor per la música ‘indie’ omplirà Lo Submarino Cultura l La segona edició del festival Love is Indie Fest serà el 30 i 31 de gener Sergi Peralta Moreno La sala Lo Submarino permetrà descobrir una selecció dels principals grups emergents de la música independent estatal els dies 30 i 31 de gener de la mà del festival Love is Indie Fest. El cartell, que es dividirà al llarg de les dues jornades, presenta noms que s’estan guanyant un lloc dins del panorama, com Billy Flamingos, Maref, Paco Pecado o Drugos. Darrere la iniciativa hi ha el projecte @loveis_indieair, que cerca donar a conèixer les bandes ascendents nacionals. En celebrar el primer aniversari, es va aprofitar per organitzar «una festa», explica un dels seus artífexs, Gerard Cogollor. El gener del 2025, 170 persones van vibrar a Reus amb Sobrezero, Éxtasis, Canciones de nadie, Roble, Nôrte i Elem; propostes que han madurat, que es veuran en festivals el 2026 i que han arribat a col·laborar entre elles. «Va ser una prova i va respondre molta gent, no ens ho esperàvem», reconeix Cogollor. L’alegria va derivar en el plantejament de la segona edició, i el passat febrer ja va concretar-se el cartell que omplirà Lo Submarino.

En aquesta ocasió, el nombre de grups, de procedència diversa, ha crescut. Hi haurà cinc concerts per dia, més l’actuació de DJ Michel. Així mateix, per al dissabte 31 de gener, s’ha programat una sessió-vermut gratuïta amb Belish, que es desenvoluparà al Broto’s a partir de les 12.30 hores. Hi ha bandes que visitaran per primera vegada el territori i es viuran presentacions de nous discos. Cogollor subratlla que el festival busca ser una porta d’entrada per descobrir grups emergents i que «puguin viure d’això». Si bé referents com Viva Suecia, Malmö 040, Arde Bogotá o Alcalá Norte són capaços de vendre entrades, a Reus i Catalunya «costa molt omplir una sala amb aquesta mena de música». «En haver-hi varietat, cada banda porta el seu públic i, al final, es fa caliu», expressa l’organitzador. A més, destaca que, amb l’exposició pública, també s’aconsegueix que es vagi enriquint l’oferta cultural i que es teixeixi «una successió, un relleu generacional». Així mateix, assenyala que, si bé els aficionats recorren quilòmetres per gaudir de la música en directe, volien provar d’organitzar un certamen

Sis grups, com Nôrte, van actuar a la primera edició del Love is Indie Fest, que va tenir lloc el gener del 2025. Cedida

El cartell es completarà amb una sessió-vermut amb Belish al Broto’s

El certamen vol ser una porta d’entrada per descobrir nous grups emergents

«a casa». Amb una edició a l’esquena i a les portes de la segona, la voluntat és «consolidar-ho» i no aturar-se. Ja s’han rebut propostes per, en un futur, apropar bandes provinents d’altres països, però encara «no està tancat» i, primer, es volen centrar esforços per assolir que tot rutlli a finals de gener. Amb un aforament màxim de 240 persones, també es dediquen esforços a diferenciar-se i crear un clima més proper. Per exemple, amb l’entrega d’adhesius amb el nom dels assistents, per facilitar la interacció «com si fos una festa d’aniversari», i la programació d’un càtering en què públic i artistes compar-

teixen un moment entre els concerts i tenen la possibilitat de conversar. «A la gent li agrada perquè pots contactar i parlar amb els músics i, per als que estan a l’escenari, els permet veure la realitat de si el seu projecte cala i arriba», analitza Cogollor. «L’any passat va haver-hi màgia i volem continuar amb aquest sistema», subratlla. Serà per a la jornada de dissabte. Les entrades i els abonaments ja estan a la venda, per preus a partir dels 24 euros. L’organització apunta que la intenció és «autofinançar-ho». Així mateix, assenyala que la venda està anant a bon ritme i que el desig és arribar a vora els 200 assistents.

Joan Garcia Oliver inspira una xerrada i una obra de teatre a Reus Memòria l Els actes recorden la trajectòria de l'anarcosindicalista Sergi Peralta Moreno Pistoler, anarcosindicalista, ministre... El polièdric reusenc Joan Garcia Oliver serà la font d’inspiració d’una xerrada i una obra de teatre que es viuran aquest cap de setmana. La Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura acollirà,

avui, a les 19 hores, el col·loqui Joan Garcia Oliver, un dels reusencs més destacats del segle XX, a càrrec de l’activista social i escriptor Jordi Martí Font i de l’historiador Joan Navais Icart. Més endavant, diumenge, el Teatre Bartrina servirà d’escenari per a la representació de Nosaltres, els

sense nom, una creació col· lectiva de Mos Maiorum i basada en les memòries homònimes de Garcia Oliver, amb direcció d’Ireneu Tranis, dramatúrgia de Joan Yago i un repartiment conformat per Diego Lorca, Alba Valldaura i Pau Vinyals. Nosaltres, els sense nom és una proposta escèni-

ca basada en la vida de Garcia Oliver, però on el personatge, clau en la política espanyola dels primers compassos del segle XX, no és el protagonista, sinó el fil conductor d’una història col·lectiva. Les entrades estan a la venda a la pàgina web del Teatre Bartrina. La interpretació començarà a les 18 hores. Així mateix, cal recordar que, el passat octubre, el carrer de Sant Jaume va estrenar un mural, obra de Roc Blackblock, sobre la figura de l’obrer, sindicalista, pistoler, revolucionari i ministre d’origen reusenc.

Els concerts

30 de gener

31 de gener

Obertura

19.30h Obertura

20.00h

Maref

20.00h Denin Denis

20.30h

Obatenga

21.05h Billy Flamingos 21.35h

Carmen Lillo

22.10h Rata

22.40h

Palo Domado

23.15h Paco Pecado

23.45h

Cometa

00.20h Drugos

00.50h

DJ Michel

01.20h DJ Michel

01.50h

Al carrer de Sant Jaume es va inaugurar un mural sobre ell. Gerard Martí

divendres 9 de gener de 2026

La pagesia bloqueja el Port de Tarragona per aturar els acords de la Unió Europea amb Mercosur Agricultura l Revolta Pagesa preveu mantenir els talls fins dilluns i reunir-se avui amb el conseller Ordeig Adam Díaz / Mar Rovira El Gremi de la Pagesia de la demarcació de Tarragona ha bloquejat el Port de Tarragona aquest dijous en una nova protesta contra la reactivació de la signatura del conveni de la Unió Europea amb els països del Mercosur, una mobilització que es manté aquest divendres, amb desenes de pagesos i ramaders que han passat la nit al principal accés del recinte portuari. L’òrgan europeu fa 25 anys que proposa l’acord històric i que, d’acord amb el gremi de la demarcació de Tarragona, comportarà «una amenaça per als petits productors», tal com afirma una de les institucions que han donat suport als talls, Unió de Pagesos. Durant tot el dia d’ahir, més d’una setantena de vehicles van bloquejar l’entrada al Port de Tarragona a través del seu principal accés per la carretera A-27, després de sortir amb un reduït grup en una marxa lenta començada a l’Aldea. Fonts del Port van assegurar que la sortida de camions es va reduir «en un 47%» durant el primer dia d’afectacions, aquest dijous, i que l’afluència general va disminuir en un 44,25% en la mateixa jornada. Des del recinte portuari es van preveure més afectacions fins dilluns vinent, després que el sector confirmés que no tenia previst aixecar els talls. Productes que, d’acord amb el Gremi de la Pagesia, «entren de manera il·legal a Europa» i podrien provocar «greus danys» tant al sector primari com als consumidors. El portaveu de Revolta Pagesa, però, afirmava que després d’intenses converses durant el primer dia de protestes, la Generalitat s’hi havia «desmarcat» de la proble-

Els pagesos van bloquejar l’entrada del Port de Tarragona des de les 10 hores. Gerard Martí

Talls de protesta per tota Catalunya

El Port assegura que l’afluència de camions s’ha reduït més d’un 44% La UE indica que s’ha desbloquejat per «necessitat estratègica» màtica. «Nosaltres seguirem, perquè el sector està fart del que pateix», explicava Rojo. L’entitat demanava disculpes a través de les xarxes socials, ressaltant que «la pagesia està lluitant per l’alimentació i la salut de tothom». Els re-

Afectacions

Una setantena de tractors s’han unit al tall aquest dijous. Gerard Martí

presentants del sector feien referència a la «necessitat d’obtenir un producte sa i de proximitat», exigint un «eti-

quetatge clar i verídic, que no enganyi el consumidor final». El portaveu també explicava que els talls ja han començat

Les protestes s’han organitzat per tot el territori, des de Lleida, on s’ha tallat l’A-2 a Bell-Lloc d’Urgell en sentit Barcelona i a Gomés en sentit Lleida, fins a l’AP-7 entre Borassà i Vilademuls. S’han registrat talls també a la demarcació de Girona a l’N-260 i l’N-II, i a l’Alt Empordà, entre Bàscara i Pontós. També hi ha haugut afectacions a Coll d’Ares (Catalunya Nord) i a Sallent, amb una marxa lenta.

11

a estendre’s per tota Catalunya i que «cada cop són més espontànis». Reunió amb el Govern En la mateixa línia, el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va confirmar que els pagesos i ramaders no tenien previst aixecar el bloqueig i que aquest divendres tenien previst reunir-se amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Segons Regolf, la trobada, pendent encara de concretar hora i lloc, gairebé amb tota seguretat es farà a Tarragona, per demanar al conseller que es posicionés en contra del tractat amb Mercosur i actués com a interlocutor del sector davant el govern espanyol. D’altra banda, les principals organitzacions catalanes representatives del sector del transport de mercaderies per carretera, CETCAT i la Coordinadora d’Organitzacions de Transportistes (COT), han expressat el seu malestar per les protestes i exigit a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que «garanteixi el dret a la lliure circulació». «Els transportistes tornem a ser els ostatges de les legítimes reivindicacions dels agricultors», indicaven, assegurant que «als anys 2024 i 2025» ja van patir «milions d’euros en pèrdues». Efectes de l’acord Tot i les protestes també de pagesos a França, Polònia i Itàlia, la Unió Europea està previst que l’acord se signi aquest divendres a Brussel· les. Les demandes dels pagesos se centren en «el compliment de les Clàusules Mirall», afirmava la investigadora del Departament d’Economia de la URV, Victòria Soldevila. «Aquestes clàusules pretenen que els productors agrícoles d’Amèrica del Sud produeixin amb les mateixes restriccions que els pagesos locals», indicava l’experta. Després de l’aprovació del pacte verd de la Unió Europea, les condicions per als productors llatinoamericans els obligaven a complir requisits estrictes de salubritat i control, «unes regulacions molt difícils de controlar, perquè són països que produeixen sense complir-les», explicava Soldevila.

12 divendres 9 de gener de 2026

L’Ajuntament de Valls impulsa la millora del Passeig Tarradellas Urbanisme l La reforma inclou nou arbrat, millores de paviment i passos de vianants accessibles Redacció La Junta de Govern de l’Ajuntament de Valls ha aprovat l’adjudicació de les obres de millora urbanística de la rambla central d’un tram del Passeig Tarradellas, al barri del Fornàs. Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Construcciones y Transportes Albalate per un import de 96.815 euros IVA inclòs i corresponen al tram del passeig comprès entre els carrers 5 de 8 i 3 de 9. Aquesta actuació, que es desenvolupa per fases, forma part del projecte d’urbanització integral de tot el Passeig Tarradellas, que quan estigui complet representarà una inversió global de 239.000 euros IVA inclòs. La proposta tècnica té com a objectiu transformar aquesta avinguda de gairebé mig quilòmetre, la més llarga i ampla del barri del Fornàs, en un passeig més amable, funcional i agradable per a l’ús quotidià del veïnat. Un dels eixos principals del projecte és la millora de l’arbrat. A tot el passeig s’hi plantarà nou arbrat que, tant per la seva disposició com pel tipus d’espècies escollides,

Recreació digital del projecte de reforma del Passeig Tarradellas, que preveu més verd, nou arbrat i una rambla més accessible. Ajuntament de Valls

permetrà garantir ombra a la zona central, especialment durant els mesos d’estiu, una de les principals demandes dels veïns del barri. L’arbrat actual del passeig President Tarradellas no és l’adequat, ja que majoritàriament es

L’obra s’ha adjudicat a Construcciones y Transportes Albalate per 96.815 euros

tracta d’espècies de ribera que requereixen molta aigua i substrat. Alguns dels arbres existents, a més, presenten problemes de salut o bé dimensions insuficients, fet que impedeix que assegurin una ombra efectiva al conjunt del

passeig. El projecte també preveu la reforma de les diferents puntes de la rambla central, amb la creació de zones enjardinades i espais verds a les cruïlles del passeig. Aquesta actuació permetrà millorar

l’espai urbà i fer més agradable aquesta via principal del barri del Fornàs. Un altre dels aspectes que es vol resoldre és la delimitació de les zones actuals de sauló, amb una ordenació més clara dels diferents àmbits del passeig. Millores d’accessibilitat El pendent del Passeig Tarradellas provoca que, en episodis de pluja o vent, l’arena desaparegui i es generin escorrenties i clots en diversos punts de la rambla central. Per aquest motiu, tot i mantenir zones de terra, el projecte les delimita i incorpora noves àrees amb paviment colat o foradat que permet el creixement de gespa. També es milloraran els passos de vianants que connecten la rambla central amb els laterals del passeig. Tots s’adaptaran a la normativa vigent, fent-los a nivell, eliminant barreres arquitectòniques i incorporant paviment amb una rugositat diferenciada per indicar a les persones invidents la proximitat d’un pas de vianants. La reforma de la rambla central té un cost total de 103.027,93 euros i compta amb una subvenció de 100.000 euros de la Diputació de Tarragona. La reforma del Passeig Tarradellas de Valls suposa una millora clara per al barri del Fornàs, amb un projecte pensat per fer l’espai més verd, confortable i accessible, que respon a les necessitats del veïnat i revaloritza una de les principals vies del barri.

En marxa la venda anticipada del lot degustació de la Calçotada 2026 Valls l El lot inclou 12 calçots IGP, vi negre, salsa, pa i dolços artesans i es pot comprar en línia per 14,50 euros per a la festa del 25 de gener Redacció Ja ha arrencat la venda anticipada del lot degustació de la Gran Festa de la Calçotada, que se celebrarà el diumenge 25 de gener de 2026 a Valls. Els tiquets es poden adquirir de manera anticipada a través del web festacalcotadavalls. cat o a la plataforma Entradium, amb un preu especial de 14,50 euros. El mateix dia de la festa, els lots també es podran comprar presencialment a partir de les 10 h als punts de venda habilitats a l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Vallencs i la plaça del Pati, amb

un preu de 15 euros. El lot degustació inclou una ració de 12 calçots cuits amb Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, una ampolla de vi Sunset Negre de Domenio de 750 ml, un obridor de vi, una terrina de Salsa Calçotada de Salses Fruits, una ració de pa Cristallino d’Europastry, una ampolla d’aigua de Santes Creus, una taronja, carquinyolis artesans de Cal Cesc, un pitet commemoratiu i una promoció 2x1 d’entrades al Museu Casteller de Catalunya. Els lots s’hauran de recollir el mateix diumenge 25

de gener a l’espai degustació, situat davant de la Cooperativa Agrícola de Valls. Aquest espai disposarà de taules i graelles durant tot el matí i fins al vespre per a aquelles persones que vulguin coure la seva pròpia carn, així com servei de bar i actuacions musicals. A partir de les 14 hores hi actuaran Miquel del Roig i, a partir de les 16 hores, El Artriste. Durant tota la jornada també es podran comprar i degustar productes dels patrocinadors oficials. La Gran Festa de la Calçotada és una diada festiva, popular i promocional que

Imatge d’ambient de l’edició anterior de la Gran Festa de la Calçotada, celebrada el 2025. Cambra Comerç Valls

omple els carrers i places de Valls de tradició, cultura i gastronomia. El programa inclou cercaviles, demostracions de com coure calçots i concursos

com el de Cultivadors de Calçots, el de Salsa de la Calçotada i el Concurs de Menjar Calçots. A l’inici d’aquesta prova, la Colla Joves Xiquets de Valls

i la Colla Vella dels Xiquets de Valls aixecaran els seus pilars. La festa compta amb el patrocini oficial de Salses Fruits, Domenio i Europastry.

divendres 9 de gener de 2026

13

L’interior, exposat al temps durant dos anys, també es reformarà que s’haurà d’esperar per re· novar l’interior».

Imatge de les afectacions al casal durant el temporal de l’any 2024. Ajuntament de la Secuita

La Secuita renovarà el sostre del Casal caigut durant els aiguats Societat l La mesura substituirà l’equipament danyat per una nova coberta i una nova escala d’accés a la segona planta Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de la Secuita renovarà el sostre del Casal Municipal caigut durant la DANA del passat 4 de novem· bre del 2024. La mesura com· plementarà l’apuntalament de l’edifici que va fer-se des· prés del temporal, i preveu reformar també l’interior de l’edifici, que actualment acu·

mula gran quantitat de des· perfectes a causa de l’obertu· ra que van provocar els danys. «És un edifici de 150 anys i al projecte s’ha fet una es· tructura clara de la teulada nova», explicava l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca. La coberta danyada va enfonsar part de l’antic cafè del Casal, on es portaven a terme dife·

rents activitats organitzades pel consistori. L’altra part s’ha mantingut activa amb el bar del Casal. «Des del primer moment es va actuar d’ur· gència amb la retirada de la coberta i l’apuntalament», indicava el batlle, assegurant que «tothom espera el retorn de l’activitat després dels pro· cessos administratius, tot i

Nou projecte La nova proposta reconstru· irà tota la coberta existent i substituirà les escales d’accés a les plantes superiors, molt deteriorades, per unes metàl· liques. La intervenció preveu un termini d’execució de tres mesos, amb un pressupost total de 120.360, finançat par· cialment per l’estat i la Dipu· tació de Tarragona. Entre les actuacions, es preveu l’enderrocament de l’escala existent per trams i es refarà la part del sostre afectada per l’enfonsament a la primera planta. De la ma· teixa manera, es restituirà el fals sostre de la planta baixa, ja que, segons l’informe del consistori, «les plaques estan molt afectades per les humi· tats derivades de l’entrada d’aigua produïda abans i després de l’enfonsament». A més, també es canviarà l’enllumenat, «ara inexistent» des dels anys 1990. Després de les obres, la idea principal del projecte és tornar a rehabilitar la sala per activitats novament dirigides per l’Ajuntament, tot i que resta el procés de licitació per adjudicar a una empresa ex· terna els treballs de reforma.

El consistori de Castellvell del Camp inicia els tràmits per adherir-se a Funecamp Gestió l La incorporació permetrà oferir un servei funerari públic al municipi Redacció L’Ajuntament de Castellvell del Camp va presentar ahir l’inici dels tràmits adminis· tratius per disposar d’un servei públic funerari al mu· nicipi i va anunciar la seva voluntat d’adherir-se a Fu· necamp, l’empresa funerària pública supramunicipal im· pulsada pels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Cons· tantí. El consistori ha esta· blert contactes per esdevenir soci de ple dret d’aquest mo· del de gestió compartida, que permet oferir un servei es·

sencial des de l’àmbit públic. Quan es formalitzi aquesta incorporació i la d’Alcover (en tràmit des del setembre de 2025), Funecamp passarà a comptar amb sis municipis adherits. L’alcalde de Castell· vell del Camp, Josep Sabaté, va defensar que els serveis essencials «no poden que· dar únicament en mans del mercat» i ha remarcat la ne· cessitat de garantir un servei funerari públic amb criteris de qualitat, transparència, equitat i una atenció centrada en la dignitat de les famílies. En la mateixa línia, l’alcal·

Presentació del projecte funerari públic, ahir a Castellvell. Gerard Martí

L’alcalde reivindica un servei funerari públic centrat en la dignitat de les famílies

dessa de Reus i presidenta de Funecamp, Sandra Guaita, va destacar que l’adhesió de Cas· tellvell reforçarà el projecte de servei funerari públic i la cooperació entre municipis.

Els Tres Tombs de Sant Antoni començaran a les 12 hores. Aj. de Cambrils

Sant Antoni tornarà a Cambrils el diumenge 18 de gener amb una jornada dedicada a la tradició Festes l Hi haurà esmorzar popular (9 h), Tres Tombs (12 h) i ball amb música (19 h) Redacció Cambrils celebrarà la tradi· cional festa de Sant Antoni el diumenge 18 de gener amb una jornada que recordarà el seu passat agrícola i la impor· tància dels animals de treball. Els actes es concentraran en un sol dia i començaran al matí a la Cooperativa Agrí· cola amb l’esmorzar popular, la 19a trobada d’intercanvi de plaques de cava i els Tres Tombs. A partir de les 12 ho· res tindrà lloc el recorregut dels cavalls pels carrers del municipi, amb la benedicció

dels animals davant l’Ermita i la participació d’un centenar de cavalls de diferents hípi· ques locals. A la tarda, la festa continuarà al Palau Munici· pal d’Esports amb el concert i el ball de Sant Antoni a càrrec de l’Orquestra Costa Brava. La celebració està organitza· da pel departament de Festes de l’Ajuntament amb la col· laboració de la Cooperativa Agrícola i les hípiques locals. L’esmorzar (5 euros) se servi· rà des de les 9 hores amb llon· ganissa, cansalada, pa torrat i oli nou; també s’hi vendrà el tortell de Sant Antoni.

14 divendres 9 de gener de 2026

La glaçada afavoreix els cultius llenyosos i afecta els sembrats Conreus l Els pagesos diuen que caldria que fes més fred perquè els arbres «descansin» durant l’hivern Unió de Pagesos valora positivament la nevada de dilluns per als arbres del Camp

Mar Rovira / ACN La nevada i glaçada que va enfarinar la Conca de Barberà i el Priorat aquest dilluns ha estat beneficiosa pels cultius llenyosos del Camp de Tarragona. En canvi, en el cas de l’horta i els sembrats més joves és possible que s’hagin cremat una «mica» per «l’excés» de fred. Així ho ha assegurat el coordinador territorial del Camp de Tarragona d’Unió de Pagesos, Sergi Claramunt, que ha dit que la neu ha estat positiva pels conreus d’avellaners, ametllers, vinya o garrofers. «Necessitaríem molt més fred perquè l’arbre descansi durant l’hivern i surti amb força a la primavera», ha assegurat. Des del sindicat demanen preus justos per garantir la viabilitat de l’agricultura en una campanya que es-

Imatge de la Conca de Barberà nevada, des del coll de Belltall, a la C-14, aquest dilluns. Eloi Tost / ACN

peren que sigui bona després de les pluges. «La nevada no ens ha afectat, als cultius llenyosos els ha

anat molt bé perquè necessitaríem molt més fred», ha asseverat Claramunt. Ha explicat que en indrets com Pra-

des, on les temperatures van situar-se per sota dels zero graus, els camps de sembrats s’han vist afectats pel fred. «Si

els sembrats eren recentment sortits, pot ser que els hagi rostit el fred», ha apuntat. Amb tot, ha subratllat que la neu és «perfecta» pels arbres. «La neu aporta molta aigua després i si a sobre queda, damunt de la terra, va desfent-se poquet a poquet i és humitat molt bona», ha indicat. El coordinador territorial ha assenyalat que hauria de fer més fred a l’hivern per millorar la productivitat dels cultius i ha lamentat que s’aturi el país en episodis de nevades. «Ara, resulta que baixen dos dies sota zero —les temperatures— i tothom està

escandalitzat; hi ha molts països que treballen, nevant, glaçant cada dia. Aquí, no hi estem acostumats i en fem un gra massa», ha manifestat. Pel que fa a la campanya d’aquest any, Claramunt ha remarcat que ha plogut «bastant» aquest hivern, fet que, sosté, «no és massa normal». «Fa uns dies va ploure al voltant d’uns 75 litres d’aigua al Camp de Tarragona, a la meva zona de Vilallonga del Camp, i els avellaners necessiten unes 400 hores de fred durant l’hivern perquè descansin i surtin amb força a la primavera, pot ser una bona collita», ha apuntat. De fet, ha dit que si no és el cas, possiblement s’hauran d’arrencar els avellaners. «Si enguany, no tenim una bona collita, potser hi haurà moltes finques que s’acabaran arrencant perquè aquest any s’estan donant les característiques de fred i aigua», ha comentat. El pagès també lamenta la baixada del preu de l’oli i de la garrofa, tot i els bons preus actuals de l’ametlla. Denuncia que no se’ls paga el preu just, el pes dels intermediaris i el desfasament amb el preu final al consumidor.

Els Fons Nuclears generaran ocupació a l’àrea afectada pel tancament de Vandellòs Economia l El Govern reparteix 52,5 milions d’euros entre 183 empreses del país Agències El Govern ha repartit 52,5 MEUR dels Fons de Transició Nuclear de 2025. A través d’ACCIÓ, s’han atorgat a 183 empreses amb una inversió mobilitzada de 143 MEUR en projectes industrials d’alt impacte, d’innovació tecnològica o creixement empresarial. Segons detalla el departament d’Empresa i Treball es crearan 130 llocs de treball a l’àrea afectada pel tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs. Els Fons es distribuiran a 48 municipis. Per comarques, un 27% dels ajuts s’han atorgat a empreses del Baix Camp, un 25% del Baix Ebre, un 19% de la Ribera d’Ebre, un 8% de la Terra Alta, un 4% del Segrià i un 2% de les Garrigues. En les pròximes setmanes s’activarà una nova convocatòria inicial del Fons que ja ha aprovat l’òrgan de

govern. En la convocatòria de 2025 també s’han subvencionat projectes cooperatius, d’emprenedoria d’alt valor afegit o iniciatives empresarials que hagin suposat la creació de nous llocs de treball. Pel que fa als ajuts a empreses, en el període 2023-2024 es van finançar actuacions per més de 150 milions d’euros amb 1.500 empreses beneficiàries i la creació de 656 llocs de treball dins de l’àrea d’impacte de tancament de les centrals nuclears catalanes. Amb aquests recursos també s’executaran 450 actuacions per acompanyar la transició energètica de la zona que han promogut els ajuntaments. Els recursos també permetran impulsar inversions, reforçar el teixit productiu i acompanyar la transició energètica amb actuacions impulsades pels ajuntaments afectats.

Imatge d’arxiu del cementiri municipal d’Altafulla. Ajuntament d’Altafulla

Ganivet de grans dimensions intervingut al lladre. Policia Local

Altafulla ampliarà el cementiri amb 54 nous nínxols i tres tombes per 69.618 euros

Detingut a Torredembarra el presumpte autor d’un robatori violent en una benzinera

Equipaments l L’Ajun-

Successos l La Policia

tament d’Altafulla ha obert la licitació per ampliar el cementiri municipal amb 54 nous nínxols i tres tombes, una actuació pensada per garantir espai d’enterrament a curt i mitjà termini. El projecte, aprovat el 9 de desembre, té un pressupost de 69.618,43 euros i preveu quatre mesos d’obres. Les empreses inte-

ressades poden presentar oferta fins al 27 de gener. La documentació es pot consultar al perfil del contractant a la Plataforma de Contractació Pública. El contracte es tramita per procediment obert simplificat i les ofertes s’han de presentar en línia. L’execució començarà un cop fet el replanteig i no es preveu cap pròrroga. Redacció

Local de Torredembarra ha detingut el presumpte autor d’un robatori amb violència i intimidació en una benzinera del municipi. Els fets es van produir el 27 de desembre, quan un home amb la cara tapada va amenaçar una treballadora amb un ganivet i es va endur 100 euros de la caixa. El 2 de gener, el personal

va reconèixer l’individu dins l’establiment i va intentar retenir-lo, però va fugir amb bicicleta. La policia va iniciar una recerca pels camins rurals i el va localitzar i detenir al Camí dels Caus, on duia el ganivet utilitzat en l’atracament. L’home va ser arrestat com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència i intimidació. Redacció

divendres 9 de gener de 2026

15

Salou celebrarà la primera edició de la Festa de l’Oli aquest diumenge Agenda l L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de la Pau a partir de les 10.30 hores amb tastos, música i cultura popular Redacció Salou celebrarà aquest diumenge 11 de gener de 2026, a partir de les 10.30 hores, la primera edició de la Festa de l’Oli, una nova proposta gastronòmica i cultural que tindrà lloc a la plaça de la Pau. L’esdeveniment neix amb la voluntat de posar en valor l’oli d’oliva verge extra com a producte identitari del territori, saludable i estretament vinculat a la cultura mediterrània. Un dels moments centrals de la jornada serà el tast popular de l’oli elaborat a partir de les olives procedents d’oli-

El Morell viu un Nadal amb molt d’ambient Festes l El Morell ha posat punt final a un Nadal molt participatiu després de més de tres setmanes d’activitats per a totes les edats. Del 9 de desembre al 5 de gener, carrers, places i equipaments han viscut una programació intensa marcada per propostes familiars, cultura popular i música. El Tió, el parc de Nadal, la nit de Cap d’Any i la cavalcada de Reis han estat alguns dels actes més multitudinaris. L’alcalde, Eloi Calbet, valora la resposta ciutadana i el reforç del sentiment de comunitat. El regidor Miquel Roig destaca l’equilibri entre tradició i novetats i l’Ajuntament agraeix la tasca de les entitats i el voluntariat. A Cap d’Any, el sopar va reunir prop de 400 persones i un mapping va precedir els Reis. Redacció/Cedides

veres mil·lenàries i centenàries situades a l’espai públic municipal. Es tracta d’un patrimoni natural de gran valor que l’Ajuntament de Salou preserva i recupera, i que esdevé també un element de memòria col·lectiva, sostenibilitat i identitat local. La Festa de l’Oli comptarà amb una programació pensada per a tots els públics, amb degustacions, música en directe a càrrec de Lola Van i actuacions de cultura popular, com els Gegants de Salou i la participació de l’Associació Sal-i-Ou. A més, hi haurà inflables i activitats infantils,

amb l’objectiu de convertir la jornada en una celebració familiar, oberta i participativa. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Salou, a través de l’Àrea de Dinamització Econòmica i de Salou Food Experience, amb el suport de la Denominació d’Origen Protegida Siurana. La iniciativa s’emmarca en l’estratègia municipal de promoció del producte de proximitat, la gastronomia de qualitat i la posada en valor del patrimoni natural i cultural del municipi. Amb aquesta nova proposta, el municipi amplia el seu

Oliveres centenàries situades a l’espai públic del terme municipal de Salou. Visit Salou

La nova proposta vol posar en valor l’oli d’oliva verge extra i el patrimoni local calendari d’activitats gastronòmiques i consolida una línia de treball orientada a la

promoció del producte local i la cultura alimentària mediterrània. La Festa de l’Oli vol contribuir a reforçar el vincle entre la ciutadania i el territori, posant en relleu valors com la sostenibilitat, la salut i la preservació del patrimoni natural. Alhora, la iniciativa salouenca s’inscriu en una

aposta municipal per generar espais de trobada oberts, fomentar la convivència i diversificar l’oferta cultural amb activitats que connecten tradició, identitat i qualitat de vida, tot afavorint una participació activa de veïns i visitants en la vida social del municipi i el seu entorn.

L’Ajuntament del Morell impulsa ‘Xerrem?’, una iniciativa per fomentar el diàleg de proximitat Societat l L’Ajuntament del Morell ha posat en marxa ‘Xerrem?’, un nou espai de diàleg directe amb la ciutadania que vol reforçar la participació i la comunicació de proximitat. La iniciativa permetrà que l’alcalde, les regidores i els regidors es trobin amb el veïnat a peu de carrer, en places i espais públics. Les trobades es faran per barris

i zones, i la ciutadania rebrà una circular amb la data, el lloc i l’hora. El programa vol facilitar un contacte proper per escoltar inquietuds, recollir propostes i compartir informació municipal, en un format proper i pensat per fomentar la confiança i el diàleg constant amb el veïnat, així com una relació més directa amb el consistori. Redacció

16 divendres 9 de gener de 2026

El Teruel, un rival sòlid en defensa per tancar la primera volta Futbol l L’equip de Vicente Parras és setè i només ha sumat dues victòries en els últims 8 partits LA PRÈVIA

L’àrbitre

Fernando Bueno Prieto xiularà el partit

Nàstic Teruel

El rival

Fernando Bueno Prieto és l’encarregat de xiular el duel de diumenge contra el Teruel. El coŀlegiat madrileny dirigirà per primera vegada al Nàstic aquest curs. De fet, tot i ser un habitual a la categoria, no ho fa des de la temporada 21/22. Aquest curs, Bueno Prieto ha xiulat 6 partits. Els 4 del grup 1 han acabat amb victòria local. Els dos del grup 2, el del Nàstic, han acabat amb victòria visitant.

7è 26 punts PG PE PP GF GC

7 5 6 15 16

Diumenge, 12 h Nou Estadi Costa Daurada LaLiga+ /Esport 3

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona tanca diumenge la primera volta rebent el Teruel de Vicente Parras. L’equip aragonès, com la resta d’ascendits de Segona RFEF, ha sigut una de les sorpreses de la primera part del campionat. A través d’una sòlida defensa, els terolencs se situen en setena posició amb 26 punts. Amb tot, arriben a Tarragona després de rebre dues derrotes consecutives i una ratxa de només dues victòries en vuit partits. El conjunt terolenc té al capdavant un home amb experiència a la categoria. Vicente Parras, clàssic entrenador de l’Alcoyano els darrers cinc anys, lidera un projecte que s’ha reformat al complet. No queda cap jugador de la

Els jugadors del Teruel celebrant un gol aquesta temporada. CD Teruel

El conjunt aragonès és un dels equips que menys gols rep, però marca poc

El lateral d’Alcanar Manel Royo és un dels jugadors destacats del Teruel

gesta de l’ascens dels terolencs, però el club ha confeccionat una plantilla competi-

tiva i treballadora que, tot i no destacar per les individualitats, aconsegueix els resultats

amb el treball. Els terolencs van començar la temporada amb força. De fet, a la jornada 10, es van situar en segona posició a un punt de l’Altético Madrileño. El seu punt fort era el ser un equip rocós. Era un rival difícil de marcar i sorprendre i això pal·liava la seva falta de

gol. Amb tot, aquesta dinàmica guanyadora s’ha aigualit en els darrers partits, però el Teruel es manté com un dels equips que menys gols rep de la categoria amb 16. En atac, però, és quan l’equip aragonès mostra les dificultats. El conjunt de Vicente Parras genera poques accions de gol per partit. De fet, és dels que menys marquen amb 15 dianes. Amb tot, el Nàstic no es pot permetre

confiar-se i ha de fer un pas endavant en defensa. La tendència del conjunt grana no és que els seus rivals generin molt, sinó que, quan arriben amb perill, normalment marquen. Pel que fa als noms propis, al Teruel hi ha Manel Royo. El lateral d’Alcanar és un dels referents de l’equip terolenc al carril esquerre i, amb 2 gols, és dels golejadors. A l’atac, l’extrem Álvaro Merencio és el pitxitxi amb tres gols i el jugador més desequilibrant ara que el Teruel ha perdut a Ayman Arguigue. El jugador del Huesca, que estava cedit al conjunt terolenc, jugarà fins al final de la temporada al Villarreal B. D’altra banda, Vicente Parras haurà de ser creatiu al Nou Estadi. El migcampista titular Albisua i el davanter titular Sergio Moreno estan sancionats, així que Parras haurà de buscar alternatives. Retorn al Nou Estadi Jugar al Nou Estadi sempre ha sigut la millor medecina per al Nàstic. El conjunt de Cristóbal Parralo tancarà contra el Teruel la primera volta de la competició i la millor forma de passar l’equador és recuperar el camí de la victòria. Un mes després de l’últim partit a casa, el conjunt grana haurà de recuperar les sensacions aconseguides contra el Cartagena. Llavors, l’equip va competir i passar per sobre d’un dels millors rivals de la categoria, ara, ho haurà de fer contra el Teruel després de no aconseguir repetir la fórmula ni contra l’Antequera ni el Torremolinos.

El capità del Nàstic, Óscar Sanz, tornarà a estar disponible aquest diumenge Futbol l El Nàstic de Tar-

ragona tornarà a tenir disponible el seu capità. Óscar Sanz tornarà a la convocatòria aquest cap de setmana en el duel contra el Teruel després de superar la seva lesió fibril·lar el passat mes de desembre. El capità grana es va perdre els darrers tres partits després de lesionar-se contra el Sevilla Atlético. Aquesta

setmana ha entrenat amb normalitat amb la resta del grup i, si no hi ha cap canvi d'última hora, estarà en plena disposició per a Cristóbal Parralo en el que serà el darrer duel de la primera volta. El tècnic grana comptarà amb més homes al mig del camp perquè, fins ara, Montalvo i Mángel eren els fixos a l'onze inicial. AMQ

IAG7 Viajes i Nàstic signen l’acord Futbol l El Gimnàstic de Tarragona i IAG7 Viajes van sigEl capità, Óscar Sanz, durant un partit d’aquesta temporada. Gerard Martí

nar ahir la seva vinculació fins al 2028. L'empresa serà l'encarregada de gestionar els serveis d'organització, gestió i planificació dels desplaçaments del primer equip. Redacció/Nàstic

divendres 9 de gener de 2026

17

A l’esquerra, les jugadores de l’equip femení CV Sant Pere i Sant Pau celebrant un punt i, a la dreta, els jugadors de l’equip masculí durant un partit. Albert Fabregat

El CV SPiSP torna a la feina amb il·lusió per l’ascens i la necessitat de la salvació Voleibol l El femení comença dissabte el seu camí en el somni de Superliga 2 mentre que els d’Stevovski volen iniciar la reacció Arnau Montreal Quesada El CV Sant Pere i Sant Pau torna a la feina per partida doble aquest cap de setmana. L’equip femení i el masculí juguen dissabte el seu primer partit de l’any, però els dos equips ho afronten amb diferents necessitats. El conjunt femení s’estrena al subgrup per lluitar per l’ascens a Superlliga 2 i, els de Vlado Stevovski, volen iniciar la reacció

per poder salvar la categoria. Qui omplirà el Pavelló de Sant Pere i Sant Pau dissabte a les 16 hores serà el femení. L’equip entrenat per Edu Sánchez va assolir la permanència abans d’acabar el 2025. Ara, en el subgrup de l’ascens, lluiten per completar el somni de l’ascens a Superlliga 2. El primer rival és un desconegut. Les cooperativistes s’enfrontaran a l’Almería, rival que va quedar en segona posició en el subgrup B amb 8 victòries i només dues derrotes.

L’objectiu inicial de les tarragonines era assegurar la salvació en l’any del seu debut a la categoria. Ara, però, gràcies a l’esforç d’un planter que ha crescut en potencial partit rere partit, té un somni per davant pel qual lluitaran amb la màxima competitivitat, però sense pressió. Reacció En una situació molt diferent es troba l’equip masculí. Els de Vlado Stevovski comencen la segona volta de la Superlli-

ga amb la intenció d’assolir la permanència. Els cooperativistes encara no han donat amb la tecla i no han pogut sumar en cap dels 11 primers partits disputats. Els tarragonins han competit i han tingut bons moments, però no han pogut mantenir la constància ni el ritme per superar els seus rivals en una categoria plena de gegants. De fet, no només el Sant Pere i Sant Pau té el pressupost més reduït de la lliga, sinó que el segon més

El CB Tarragona fitxa l’aler-pivot nord-americà Sadaidriene ‘Day’ Hall Bàsquet l El jugador d'1,96 m arriba de l'Homs Mataró de Segona FEB Redacció L’Ibersol CBT va anunciar ahir el fitxatge de Sadaidriene ‘Day’ Hall. L’aler-pivot nordamericà d’1,96 i 25 anys arriba procedent de l’Homs Mataró de Segona FEB, on ha tingut unes mitjanes de 6,3 punts i 5,1 rebots en 19 minuts per partit. Hall arriba per cobrir

la baixa d’Stefano Bachiochi del passat mes de desembre i estarà disponible per debutar de cara al duel d’aquest cap de setmana contra el Barbastro. L’entrenador del CBT, Toni Larramona, es va mostrar «molt satisfet» amb el fitxatge i va explicar que «és un jugador molt versàtil, que destaca per la seva capacitat

física, que li permet sumar tant en atac com en defensa». Larramona descriu el fitxatge com «una amenaça en l’1x1 tant de cara a cistella com al pal baix, amb bon llançament i bons moviments de peus», sense oblidar que «les seves facultats atlètiques el fan un bon rebotejador i, també, un bon recuperador de pilotes».

Sadaidriene ‘Day’ Hall en la seva etapa als Estats Units. Cedida

baix gairebé el dobla. Aquesta situació no és nova per a un club que ja està acostumat a esprémer al màxim els seus recursos, però en una categoria com la Superlliga, es fa notar. Davant d’aquestes dificultats, els d’Stevovski han esco-

El femení s’estrena a casa contra l’Almería i el masculí juga contra el CV València

llit la persistència i lluitar per assolir l’objectiu en la segona volta de campionat. No serà fàcil, però el primer pas és a domicili contra el Conqueridor de València. Els valencians són cinquens amb 18 punts i, a la primera volta, van derrotar als tarragonins al pavelló per un triple 21-25. Ara mateix, el conjunt cooperativista està a nou punts de la permanència i els de Vlado Stevovski volen canviar el xip a partir d’aquest cap de setmana.

18 divendres 9 de gener de 2026

4 3

Reus Deportiu Igualada HC

Reus Deportiu. Càndid Ballart, Maxi Oruste, Marc Julià, Martí Casas i Guillem Jansà. També van jugar Joan Salvat, Pol Martínez, Diego Rojas i Carles Casas. Igualada. Arnau Martínez, Matías Pascual, Joan Ruano, Roger Bars i Marc Carol. Gols. 0-1, Marc Carol (7’); 0-2, Roger Bars (9’); 1-2, Guillem Jansà (10’); 2-2, Martí Casas (20’); 3-2, Joan Salvat (21’); 4-2, Martí Casas (38’) i 4-3, Roger Bars (40’). Àrbitres. Joaquim Pinto i Pedro Figueiredo. Incidències. Partit de la jornada 4 de la fase de grups de la Champions disputat al Palau d’Esports de Reus.

El Reus supera l’Igualada i segueix molt viu a Europa Hoquei l Els roig-i-negres van haver d’aixecar un 0-2 en contra Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Brasilia supera l’Igualada en un partit boig en el qual els roig-inegres van aixecar un 0-2 per mantenir intactes les opcions a la Champions. Era o faixa per al Reus, i la tensió va créixer quan, del nores, l’Igualada va sorprendre. Marc Carol va executar un tir

creuat que es va colar per sobre de les guardes de Càndid Ballart per posar el 0-1. El porter no se l’esperava i, malgrat el temps mort, la diana va donar corda al conjunt visitant i Roger Bars va posar el 0-2 poc després, emmudint el Palau. El Reus, però, no va defallir. La reacció va ser gairebé immediata i Guillem Jansà va retallar distàncies per iniciar

Martí Casas celebrant amb l’afició el 4-2. Juanjo Viña

Martí Casas i Càndid Ballart van ser els jugadors més destacats del partit

encara quan Ballart va aturar una falta directa al final del primer temps. Encara quedava teca a la segona part. Llavors, va començar el xou de Càndid Ballart que, amb la màscara, va aturar una falta directa i va evitar l’empat. Qui no va fallar des de la bola aturada va ser Martí Casas. El de Mataró va posar el 4-2 amb una execució de manual: va aguantar la bola fins deixar a terra al porter rival i, llavors, amb un aixeca i pica va marxar el 4-2. Els minuts passaven, però l’Igualada anava a salpebrar els minuts finals amb un gol de penal directe a l’escaire de Roger Bars. En l’agonia, el Reus va ser el més llest. Els roig-i-negres allargaven les possessions per matar el partit amb la tranquil·litat d’una aturada final de Ballart. Els punts es van quedar al Palau i les opcions de la final a vuit, intactes.

la remuntada. Joan Garcia va maquinar un pla quan el seu equip es va quedar en superioritat. Maxi Oruste va aprofitar la superioritat per obrir fo-

rat en la defensa de l’Igualada des del darrere de la porteria per després servir en safata la bola a un Martí Casas que no va fallar i va marcar l’empat.

Fernández s’estrenarà a la banqueta diumenge contra el Barakaldo

El CB Salou suma experiència amb el fitxatge de Charles Knowles

Tot seguit, Joan Salvat es va inventar una fuetada que ningú va veure fins que la bola va estar al fons de la xarxa. La Bombonera embogia i més

Bàsquet l L'equip espera una nova incorporació més

El nou tècnic del TGN Bàsquet, Ángel Fernández. Cedida

L’experimentat Ángel Fernández agafa les regnes del TGN Bàsquet Bàsquet l El tècnic valencià ha dirigit equips de Lliga Femenina Endesa Redacció Ángel Fernández agafa les regnes de l’equip femení de LF 2 del TGN Bàsquet. El reconegut tècnic valencià buscarà redirigir el rumb del projecte per lluitar per la permanència a la categoria.

Fernández, de 61 anys, compta amb una àmplia experiència al bàsquet de primer nivell com a director tècnic del València Bàsquet i dirigint equips de la Lliga Femenina Endesa com l’AlQázeres d’Extremadura o el

CB Zamarat. A més, ha estat seleccionador nacional de Guatemala i Mèxic. També ha exercit com a responsable de totes les categories de formació a l’estat mexicà de Tabasco i posteriorment va dirigir el CB Isla Bonita. El tècnic valencià va valorar molt positivament en la seva arribada la sorprenent massa social del TGN Bàsquet. «M’ha sorprès gratament el club, els seus dirigents i l’aposta del bàsquet base amb més de 45 equips. Em recorda a les meves arrels i treballaré amb un grup de jugadores locals que tenen molta motivació», va afirmar. El nou entrenador es va mostrar satisfet amb la plantilla que es troba i veu capaç que el grup de jugadores pot revertir la situació. Àngel Fernández s’estrenarà a la banqueta lila aquest diumenge a les 12 h en el partit que enfrontarà el TGN Bàsquet al Barakaldo al Palau d’Esports.

Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou continua reforçant-se per assolir l’objectiu de la permanència a la Segona FEB. El conjunt de Jesús Muñiz agita de nou el mercat i incorpora l’escorta Charles Knowles. El nord-americà, amb passaport europeu, d’1,95 metres d’alçada ha jugat aquesta temporada al Ponferrada i el Logrobasket de Segona FEB. De fet, és un jugador experimentat a la categoria i, enguany, suma la tercera temporada consecutiva. Des del conjunt salouenc defineixen a Knolwes com un jugador amb gran domini físic i capacitat per marcar les diferències prop de la cistella, a més que aportarà solidesa a l’equip. Charles Knowles és la tercera incorporació a mitja temporada del conjunt salouenc després d’Álex Llorca i Danrad Knowles. Aquest últim, malgrat compartir cog-

Charles Knowles durant la seva etapa a Ponferrada. Cedida

Darien Jackson i Antonio Morales van deixar l’equip la darrera setmana nom, no té cap vincle familiar. El conjunt de Jesús Muñiz espera un fitxatge més per reforçar a una plantilla que ha

perdut a Antonio Morales i el base Darien Jackson. Charles podrà debutar aquest diumenge contra el Benicarló, un partit clau per iniciar el camí a la salvació. Ara mateix, el Salou és el cuer de la categoria a dues victòries i té el playout a un partit i la salvació a tres. A més, l’equip encara busca el primer triomf a casa.

divendres 9 de gener de 2026

Govern i ERC acorden reformar el finançament autonòmic després de tretze anys de sistema caducat Hisenda l La Moncloa defensa un model «just» mentre ERC xifra en 4.700 MEUR l’impacte per a Catalunya Agències El govern espanyol i ERC van escenificar ahir dijous a la Moncloa un acord per reformar el sistema de finançament autonòmic que ha tornat a situar el debat territorial i pressupostari al centre de la política estatal. L’entesa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha obert un nou front de confrontació amb el PP i Junts, mentre l’executiu defensa que el nou model beneficia totes les comunitats autònomes i ERC reivindica un augment substancial dels recursos per a Catalunya. Des de la Moncloa, fonts del govern espanyol han insistit que el nou sistema «no és un vestit a mida ni un privilegi per a Catalunya», sinó un model «just i equilibrat» que dona compliment al compromís assumit per Sánchez a la Conferència de Presidents de dotar totes les autonomies de més recursos. Segons l’executiu, després de tretze anys amb un sistema caducat, la proposta soluciona les carències del model actual i garanteix que «tots els territoris rebran més transferències» per reforçar l’estat del benestar. El govern també celebra l’acord en clau de governabilitat, recordant que ERC és

Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, ahir a la Moncloa, abans de la reunió en què van acordar impulsar un nou model de finançament autonòmic. EFE

soci d’investidura i al Congrés, i rebutja el relat del PP sobre una suposada paràlisi de l’executiu. «Contràriament al que diu el PP, no estem paralitzats, sinó que governem», apunten les mateixes fonts, que apel·len als populars a donar suport a una reforma que consideren compatible

L’executiu rebutja la cessió del 100% de l’IRPF i Junts manté el veto al model vigent

L’Estat i l’Església pacten un sistema de reparació per a víctimes d’abusos Acord l L’executiu decidirà la reparació i l’Església n’assumirà el cost Agències El govern espanyol i l’Església catòlica van fer públic ahir dijous un acord per a la reparació i el reconeixement de les víctimes d’abusos sexuals que ja no poden acudir a la via judicial, mitjançant la creació d’un sistema mixt de repara-

ció amb participació de l’Estat, l’Església i les víctimes. El mecanisme preveu que la persona afectada iniciï el procediment davant una unitat de tramitació del Ministeri de Justícia, que traslladarà el cas a la Unitat de Víctimes del Defensor del Poble, encarregada de formular una proposta

de resolució o reparació, que podrà ser simbòlica, restaurativa, espiritual o econòmica. Aquesta proposta serà avaluada per una comissió assessora de l’Església, però les compensacions econòmiques aniran íntegrament a càrrec de l’Església. L’acord, signat pel ministre Félix Bolaños

19

cap proposta que no inclogui un concert econòmic. ERC posa xifres a l’acord Junqueras, per la seva banda, va assegurar ahir que el nou model de finançament inclou «l’aplicació» del principi d’ordinalitat i que suposarà 4.700 milions més anuals per a Catalunya, cosa que representa un increment pressupostari del voltant del 12%. El líder d’ERC va defensar que es tracta d’un «bon model» i va remarcar que «ningú hi perd, tothom hi guanya», en referència a l’impacte global del nou sistema sobre el conjunt de les comunitats autònomes. Amb tot, Junqueras va advertir que l’acord només serà efectiu si acaba sent aprovat al Congrés dels Diputats, i va subratllar que encara queda oberta la negociació sobre la recaptació de l’IRPF. En aquest sentit, va insistir que, sense un acord en aquest àmbit, Esquerra no s’asseurà a negociar cap dels pressupostos, reiterant la necessitat que els pactes es compleixin. Des del Ministeri d’Hisenda, però, es rebutja ara per ara la cessió del 100% de la recaptació de l’IRPF i s’aposta per una fórmula de «col·laboració en xarxa» entre administracions, un plantejament que el govern espanyol considera encara obert a la negociació. En paral·lel, Junts per Catalunya va carregar contra l’acord de finançament sorgit de la reunió entre Sánchez i Junqueras, assegurant que no suposa un canvi de model i que es limita a perpetuar l’actual sistema. El partit va advertir que «potser hi ha una mica més de cafè, però continua sent cafè per a tothom», i va reiterar que tot el que estigui per sota d’un concert econòmic no comptarà amb els seus vots.

amb la defensa de l’estat del benestar i de l’Estat de les autonomies. Pel que fa al calendari, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, presentarà aquest divendres els detalls del nou sistema en roda de premsa a Madrid, pas previ a la convo-

catòria del Consell de Política Fiscal i Financera la setmana vinent. Posteriorment, el Consell de Ministres aprovarà el model com a avantprojecte de llei orgànica abans d’enviar-lo al Congrés, on toparà amb el ‘no’ del PP i Vox i amb la reticència de Junts, que ja ha advertit que no donarà suport a

amb la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos al Palau de Parcent, té una durada d’un any prorrogable a un més i s’aplicarà de manera retroactiva a casos sense recorregut judicial per prescripció del delicte o mort del victimari. Segons Bolaños, el sistema permet saldar un «deute històric moral» amb les víctimes després de dècades de silenci, i estableix com a principi clau que «l’Estat decideix la indemnització i l’Església la paga», amb reparacions exemptes de tributació.

L’acord tindrà caràcter retroactiu i una durada prorrogable. ACN

20 divendres 9 de gener de 2026

k Carta dominical k

k Editorial k

La unció de Jesús al Jordà

U

na rica tradició de l’antigor cristiana insisteix en el fet que, en el moment de la vinguda de Crist, tota acció de l’Esperit Sant es concentra en Jesús, perquè tan sols d’ell, com d’una font única, vessarà la seva unció damunt tots els qui creuen en ell. És bo que reflexionem sobre aquesta acció de l’Esperit en Jesús, avui en la solemnitat del seu baptisme en el riu Jordà. En el llibre dels Fets dels Apòstols, quan Pere presenta la figura de Jesús a casa de Corneli, hi llegim: «Ja sabeu què ha passat darrerament […] després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder» (10,37-38). No hi ha dubte que aquesta acció de l’Esperit en Jesús es refereix a la del seu baptisme al Jordà. En cap moment trobem que es relacioni directament la unció de Jesús amb la concepció per obra de l’Esperit Sant. Per tant, segons el Nou Testament, aquest moment del baptisme és d’una gran importància, perquè Jesús ha estat ungit amb l’Esperit Sant en referència a la seva missió. Segons el Nou Testament, hi ha, per tant, com dos moments cronològicament diferenciats: l’encarnació de Jesús per obra de l’Esperit Sant, en virtut de la qual ell ja és “sant” des del primer moment, i la unció del Jordà, a partir de la qual comença la seva missió i es manifesta en la seva actuació que és mogut per l’Esperit Sant. A la teologia dels primers Pares, la unció del Jordà significa que Jesús rep l’Esperit que ha de donar a l’Església: «L’Esperit del Senyor davallà damunt d’ell […] per tal que nosaltres fóssim salvats en rebre l’abundància de la seva unció» (Sant Ireneu, AH 3,9,3). Qui és ungit és el Fill de Déu, no un simple home; però és ungit en la seva humanitat, no en tant que és Déu, donat que com a tal no necessitava aquesta unció. A partir del Jordà, tot canvia en la vida de JeQui és ungit és el Fill sús. Dòcil a l’acció de de Déu, no un simple l’Esperit, inicia la seva home; però és ungit missió. D’aquí que els en la seva humanitat, Evangelis posin molt en no en tant que és Déu, relleu l’actuació de l’Es- donat que com a tal no perit en Jesús després necessitava aquesta del seu baptisme: És unció l’Esperit qui l’impulsa a retirar-se al desert (Mc 1,12; Lc 4,1). En el mateix Esperit inaugura el seu ministeri a Galilea (Lc 4,14). S’apropia les paraules del profeta Isaïes: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova» (Lc 4,18; Is 61,1-2). En virtut de l’Esperit de Déu expulsa dimonis. Això mostra que ha arribat el Regne de Déu (Mt 12,28; Lc 11,20; cf. Mc 3,22.28-30). Jesús exulta en l’Esperit Sant: «Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: T’enalteixo, Pare, Senyor» (Lc 10,21). En virtut de l’«Esperit etern» s’ofereix al Pare en la passió i en la mort (He 9,14). Per tant, sense oblidar una presència de l’Esperit en Jesús i la seva condició personal de Messies des de la seva arribada al món, en el moment del seu baptisme al Jordà rep aquella unció de l’Esperit Sant que l’habilita per a l’exercici del seu ministeri entre els homes. I si nosaltres, pel baptisme i la confirmació hem rebut el mateix Esperit que Jesús rebé en el Jordà, siguem coherents amb les seves conseqüències.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Sobreviure a les contradiccions

E

ls tractors tornen a tallar les carreteres. Des de l’AP-7 a Pontós fins al port de Tarragona, passant per Fondarella, Olvan o la frontera del Coll d’Ares, els pagesos van decidir passar la nit a l’asfalt. No és una protesta més. És el crit de desesperació d’un sector que s’enfonsa sota el pes de les contradiccions d’un sistema que predica una cosa i practica l’oposada. L’acord amb el Mercosur inundarà Europa d’aliments llatinoamericans que no passen els mateixos controls de seguretat que s’exigeixen als productors europeus. Mentre aquí es demana respecte pel medi ambient, benestar animal i

seguretat alimentària, s’obre la porta a productes que no compleixen aquests estàndards. La pagesia catalana és la baula més feble d’aquest engranatge pervers. Se’ls reclama qualitat, sostenibilitat i proximitat, però quan arriba l’hora de pagar el cost real d’aquests valors, el consumidor mira cap a una altra banda i la gran distribució imposa preus baixos. És injust que qui alimenta el país, qui manté viu el territori i qui garanteix la qualitat dels nostres aliments, sigui condemnat a l’asfíxia econòmica. La mobilització no és capriciosa: és una qüestió de supervivència.

k Tribuna k

El Tarragonès avança amb fets, no amb promeses

E

l Tarragonès és una comarca plural, amb realitats molt diverses, però amb una necessitat compartida: que les polítiques públiques es notin en el dia a dia dels seu ciutadans. Durant massa temps, molts municipis han reclamat inversions que donessin resposta a problemes concrets dels barris, dels serveis i dels espais comuns. Aquestes no sempre han arribat i la sensació d’abandonament de determinades zones havia anat en augment. Avui, però, comencem a veure un canvi de tendència clar. Aquest passat 2025 ha marcat un punt d’inflexió. Fent, la Generalitat de Catalunya ha situat el món local al centre de l’acció política, amb una aposta decidida per transformar els recursos públics en millores tangibles. El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029 és una bona mostra d’aquest compromís, amb més de 56,7 milions d’euros destinats al Camp de Tarragona, una part important dels quals arriben als municipis del Tarragonès. Aquestes inversions es tradueixen en equipaments que es renoven, espais públics que es dignifiquen i projectes municipals que feia anys que esperaven sortir del calaix. Tarragona, Torredembarra, Constantí, el Catllar, la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, la Secuita, Salomó o els Pallaresos són només alguns dels municipis que es

inversions estratègiques com ara les actuacions a l’Hospital Joan XXIII, el projecte del Fòrum de la Justícia, la reforma del Parc de Bombers de Tarragona o els primers passos del Tramvia del Ivana Martínez Camp de Tarragona. Diputada del PSC al Parlament de Tan important és invertir com faciCatalunya litar la feina als consistoris. Per això, la simplificació administrativa i la rebeneficiaran d’aquest impuls, amb ac- ducció de la burocràcia són claus pertuacions pensades per millorar la qua- què els ajuntaments puguin executar els projectes amb agilitat i perquè les litat de vida dels seus ciutadans. A aquesta aposta cal sumar-hi una inversions no es quedin només en eina clau com és el Pla de Barris, que anuncis, sinó que es converteixin en recupera una mirada integral sobre els realitats visibles. Des del PSC defensem un model de barris i les ciutats. Municipis com Reus, país equilibrat, que Calafell i Tarragona han estat inclosos Des del PSC defensem un creix des dels barris en aquesta primera model de país equilibrat, i des dels municipis. convocatòria, amb que creix des dels barris Un model que entén i des dels municipis. el Tarragonès com una inversió global Un model que entén un motor econòmic de 412 milions d’euel Tarragonès com un i social del sud de Caros a tot Catalunya. motor econòmic i social talunya, però també Una aposta que va del sud de Catalunya com un territori que més enllà de les mereix atenció, plaobres i que posa el focus en la regeneració urbana, la co- nificació i compromís sostingut. Encara queda camí per recórrer, però hesió social i la igualtat d’oportunitats. També els serveis públics essencials avui podem afirmar que el Tarragonès han estat una prioritat. En l’àmbit de avança perquè hi ha un Govern que la salut, el reforç de l’atenció primària escolta, que treballa colze a colze amb i hospitalària al Camp de Tarragona, els ajuntaments i que posa les persones amb una dotació superior als 1,5 mi- al centre. Continuarem treballant amb lions d’euros, contribueix a garantir rigor, responsabilitat i voluntat de miuna millor resposta assistencial, espe- llorar la vida de la gent. En definitiva, cialment en moments de més pressió perquè aquest govern segueixi sent el sobre el sistema. A això s’hi afegeixen Govern de tothom.

divendres 9 de gener de 2026

k Tribuna k

La banca mana. El negoci de les taxacions hipotecàries

A

Espanya, la banca sempre guanya. Vet aquí que tenim el joc del Monopoly i ja ho portem après de fa dècades. Tot i rescatada en la bombolla Immobiliària, la banca fa negoci de totes aquelles accions sobre l’habitatge de forma monopolista. I és que a Espanya (ni grande, ni libre), taxar un habitatge per a una hipoteca només ho poden fer operadors reconeguts per la banca; les conegudes societats de taxacions. Òbviament, admetre només taxacions d’aquestes societats constitueix un mercat limitat a uns agents concrets en una economia de mercat lliure dubtosament acotada, malauradament intervinguda. No tinc quasi cap dubte de què les societats reconegudes o homologades, com tenen de client a la banca, han de satisfer les seves prerrogatives i influències. I això no és gens saludable. A Europa, la nostra estimada Europa, un taxador hipotecari pot ser un professional lliberal del sector (arquitecte, etc.) desvinculat de qualsevol societat de taxacions. És a dir, pot ser un taxador absolutament independent que exerceix la lliure professió i no està supeditat a una empresa intermediària. Paradoxalment, és com si la banca determinés que per a disposar de subvencions o ajudes públiques calgués treballar amb determinats operadors del mercat immobiliari. Ho acceptaríem? La segona derivada de tot aquest assumpte és que les societats de taxacions i la banca estipulen uns preus que podrien ser entesos com a monopolistes en un mercat lliure. Sota quin paraigua la UE admet uns preus prefixats en les taxacions hipotecàries? La societat civil no sap que quan la banca et gestiona la taxació de l’habitatge per a una hipoteca et cobra per a un

Freepik

En l’àmbit professional, he tingut l’oportunitat de compartir converses amb taxadors i taxadores que aquests dies es proclamen en vaga per demanar unes condicions laborals i econòEnric Casanovas Ripoll miques dignes. Arquitecte i arquitecte tècnic Cal que aquests professionals d’alta qualificació deixin de cobrar uns honoraris ridículs que no arriben ni a l’SMI, havent de treballar ingents habitatge normal entre 300 i 500 eu- quantitats d’hores per tenir uns inros, mentre que el taxador (homologat gressos dignes. I tot això, amb un per una societat de taxacions) no rep factor de risc de responsabilitat civil i ni 90 euros per taxació, havent de cos- penal molt elevat. Això vol dir fer milers de taxacitejar desplaçaments, dietes, presa de mides, fotografies, plànols de la fin- ons actuant com a professionals independents, però ca visitada, treballs A Europa, la nostra amb dependència d’oficina i l’entrega estimada Europa, un de les societats de del document de taxació a la seva so- taxador hipotecari pot taxacions de forma ser un professional permanent. Són les cietat, així com totes lliberal del sector que reparteixen les les despeses deriva(arquitecte, etc.) feines als taxadors i des de l’exercici com desvinculat de qualsevol taxadores de forma autònom, inclús societat de taxacions contínua i permaprogramari infornent establint un llaç màtic de taxacions, Negoci del negoci i re-negoci amb la molt estret de ‘treballador vinculat’. Possiblement, l’administració de misèria dels altres per encarir un prol’estat (Seguretat Social i Hisenda) ducte (taxació) que pot estar captiu de manca d’independència i sobretot, de hauria de revisar aquesta ‘depenmanca d’uns honoraris decents i dig- dència’ professional que potser calnes per als redactors i responsables dria entendre-la com a falsos autònoms. Segur que no queda gaire lluny finals de la taxació. En aquest país el que treballa i treu d’aquesta consideració. Malauradament, ni els Col·legis les garrofes no cobra quasi res. I els intermediaris de la gestió bancària professionals d’arquitectes i arquii/o hipotecària s’enriqueixen amb un tectes tècnics semblen estar actius en producte ‘ad hoc’ que és la taxació la defensa de la lliure competència i hipotecària. Val a dir pròpiament una acció dels taxadors com a professio‘taxació hipotecada’ que no pot esca- nals independents. Tot plegat, el lliure par-se de certes regles pautades per exercici de taxador hipotecari permela banca per garantir l’èxit absolut de tria més dignitat professional i menys l’operació bancària. És a dir, la ma- enriquiment bancari. Si Espanya està en un mercat lliure teixa banca, a través de les societats ho està, i si realment som en un merde taxacions pot o podria estar controlant el mercat immobiliari. I això ja cat on els honoraris professionals si sabem que no va ser gens saludable en estan intervinguts poder cal parlar d’un ‘democomunisme’ en tota regla. aquest país.

21

k Tribuna k

Ressuscitar Gaudí per trair-lo

S

’ha fet parlar Gaudí, a través de la intel·ligència artificial, en castellà, en l’espectacle de patinatge artístic «Trencadís. De la Naturalesa a la Llum», que es va dur a terme al Pavelló Olímpic de Reus el passat dissabte. Així es marcava l’inici dels actes de l’Any Gaudí. El fet ja seria prou greu en qualsevol context, però encara ho és més quan parlem d’un personatge que no només és una figura universal de l’arquitectura, sinó també un símbol de dignitat lingüística i de compromís amb la identitat catalana. Recordem qui va ser Gaudí, més enllà de l’arquitecte genial i irrepetible: un home que no es va doblegar mai a l’ús imposat del castellà, que es va mantenir fidel a la seva llengua fins a les últimes conseqüències. Parlar català no era per a ell un gest folklòric, sinó un acte de coherència, de resistència i de fidelitat al seu poble. Aquesta fermesa el va portar fins i tot a la presó, en una època en què defensar la llengua pròpia significava assumir riscos personals molt reals. Fer-lo parlar avui en castellà no és un simple error de guió: és una esmena a la totalitat del que ell va representar. Per tant, els organismes que estaven darrere d’aquest esdeveniment —la Real Federación Española de Patinaje, però també l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior d’Esports—, en comptes d’honorar-lo, l’han traït. No només deuen haver-lo fet regirar de valent a la tomba, sinó que, amb aquest gest, han atacat directament la identitat de tots els ca- Quan es manipula la veu d’un referent nacional talans. Perquè quan es i se’l fa expressar-se en manipula la veu d’un una llengua que ell va referent nacional i se’l refusar per principis, fa expressar-se en una no estem davant d’una llengua que ell va reanècdota: estem davant fusar per principis, no d’un acte de substitució estem davant d’una simbòlica, d’una forma anècdota: estem davant subtil però molt efectiva d’un acte de substitució simbòlica, d’una forma de despossessió cultural subtil però molt efectiva de despossessió cultural. Des de Reus —i després des de TV3 i La Xarxa+, les televisions encarregades de retransmetre l’acte—, en comptes d’oferir la imatge fidel de qui va ser realment Gaudí, a través de la IA no només se l’ha fet «ressuscitar», sinó que se n’ha capgirat la identitat. Se li ha canviat la veu, però també se li ha esborrat el compromís, se li ha desactivat el gest de resistència que tant el definia. I això, en el context actual de minorització del català, no és innocent: contribueix a normalitzar la idea que la llengua pròpia és prescindible, accessòria, substituïble, fins i tot quan es tracta dels nostres màxims referents. És especialment greu que aquest menyspreu es produeixi en un any commemoratiu, en un any que hauria de servir per reivindicar Gaudí en tota la seva complexitat: com a creador universal, sí, però també com a home arrelat al seu país, a la seva cultura i a la seva llengua. Convertir-lo en un personatge que parla castellà, per defecte és un missatge devastador: ve a dir que, fins i tot quan celebrem els nostres genis, ho hem de fer renunciant a ser qui som. Tot plegat constitueix un ultratge a Catalunya, una ofensa directa a la seva identitat col·lectiva i una nova envestida contra la llengua catalana. No és només una qüestió de respecte històric; és una qüestió de dignitat present. Perquè cada vegada que s’esborra el català d’un espai simbòlic, es fa un pas més cap a la seva marginació definitiva. I fer-ho amb Gaudí com a pretext és, senzillament, imperdonable.

Agnès Toda i Bonet Presidenta d’Òmnium Baix Camp

22 divendres 9 de gener de 2026

La URV impulsa un projecte per prevenir les agressions al personal sanitari Recerca l El projecte VIOGENSALUT analitzarà durant tres anys la violència al sector sanitari a Catalunya Redacció L’any 2024 es van notificar més de 17.000 agressions a professionals del Sistema Nacional de Salut a l’Estat espanyol, que suposen gairebé 7.000 notificacions més que l’any 2021. A Catalunya, l’Institut Català de la Salut va registrar una mitjana de 7,4 agressions diàries durant el 2024, la majoria a Atenció Primària i a dones. Analitzar la violència que pateixen els professionals del sistema de salut de Catalunya en el seu entorn laboral és l’objectiu del projecte VIOGENSALUT, que

coordina la Universitat Rovira i Virgili juntament amb un equip investigador d’altres quatre universitats catalanes i que ha rebut el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El sector sanitari és un dels més exposats a la violència de tipus II, aquella que es produeix en el marc de l’exercici professional quan la persona agressora és usuària del servei i la víctima és el o la professional. El contacte directe amb pacients en situacions de vulnerabilitat física i emocional, la pressió assistencial i uns espais sovint no disse-

nyats per prevenir les agressions són alguns factors que expliquen l’elevada incidència. El projecte VIOGENSALUT utilitzarà un enfocament de triangulació metodològica en tres fases. La primera es basarà en una enquesta quantitativa a un miler de professionals de centres d’atenció primària de tot Catalunya per quantificar i caracteritzar les agressions. En la segona fase es duran a terme entrevistes i grups focals a més d’un centenar de professionals per comprendre les vivències i l’impacte dels episodis de violència. La darrera fase

Francesc Valls, Elisabet Torrubia, Ángel Belzunegui i Anna M. Sánchez, part de l’equip de recerca de la URV. URV

La recerca integra la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les agressions dissenyarà i validarà mesures preventives i protocols de suport, que es pilotaran a quinze

centres de salut de Catalunya. El projecte vol identificar els factors de risc i predicció de les agressions, reduir-ne la incidència i millorar la protecció tant del personal sanitari com del personal administratiu que treballa a l’Atenció Primària. També pretén augmentar la consciència social

sobre aquesta problemàtica i contribuir a polítiques de prevenció, intervenció i acompanyament més efectives. La recerca, que s’executarà entre enguany i el 2028, ha rebut el suport institucional de col·legis professionals i societats científiques de referència tant locals com del país.

Necrològiques Reus

esqueles

Ignacio Gonza Gonza. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori. Maria Godoy Gavilán. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó. Isa Pecino Marín. Ha mort als 59 anys.

Valls José Artigas Bernard. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de la Verge del Lledó.

977 21 11 54

divendres 9 de gener de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Julià, Eulogi i Marciana

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Com més reafirmis Continua calmant Un cert sentiment A Qualsevol dubla teva personalitat els teus mals hu- de solitud t’envairà te que et passi pel dins de la relació, mors a casa i a el cor. Les amistats cap no esperis que millors moments la feina o podries i la parella podran els altres el resolviuràs en un futur desconcertar els omplir aquest buit guin; només et poproper. No cedeixis més propers. A interior. No et llan- dran donar la seva per por de ferir els última hora del dia cis a noves aven- opinió, però al final altres. dedica’t a passejar. tures. Cautela. has de decidir tu.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Pocs inconveni- Et sentiràs ple Sempre és bo fer Cautivaràs amb faents s’interposaran d’alegria per notí- una certa tria entre cilitat, ja que la teva en el teu camí cap cies relacionades la gent que t’envolta, imatge va en auga l’assoliment dels amb la família. Si però no siguis mas- ment i de tu brolla objectius. Hi haurà hi ha reunions so- sa selectiu i no per- una sensibilitat escanvis positius a la cials, mantén-te el dis les persones va- pecial que es notafeina. Jornada plena més callat possible luoses. Relaxa’t; avui rà en cada paraula de sorpreses. i observa-ho tot. no cal córrer tant. i gest.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Avui les persones T’arribaran notícies Intenta calmar els Viatges d’última que t’envolten sa- agradables de fa- nervis i no vulguis hora canviaran els bran valorar totes miliars i amics que fer massa coses plans. Procura no les teves aporta- feia temps que no en un sol dia. Cal- enfadar-te, ja que cions i idees per veies. El teu estat ma i fes només coneixeràs gent a nous projectes. d’ànim serà excel- l’indispensable. Hi important per al Endavant, no et lent i conquistaràs haurà desacords futur. Agradables quedis curt. un amor. amb superiors. sorpreses familiars.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 Aventurístic 12:30 Connecta 10 Comarques 13:00 Aixeca i pica 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aventurístic 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum (r) 21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r) 22:30 Qüestió de fons (r) 23:00 Notícies resum (r) 23:30 Qüestió de fons (r)

10:00 Efecte mosaic 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens 11.30 In situ 12.00 Com la nit i el dia. On tour 12:30 Saló de Plens 13.00 In situ 13.30 Com la nit i el dia. On tour 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ 15.30 Saló de Plens 16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques. Resum 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27 21:15 Gaudeix la festa 21:30 SPi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27 23:15 Gaudeix la Festa 23:30 SPi+TV 00:00 Notícies 12. Edició vespre

11 12

HORITZONTALS: 1. La persona que fa la feina més pesada d’una casa, d’una empresa. Surten de viatge. 2. Pastís de Nadal foradat. Llengua nostra que volen eliminar. 3. No pot menjar més de ple que està. Petard que puja per la dreta. Consonants. 4. Números eliminats. Mostreu felicitat al revés. 5. Demà sense dues. República Francesa. Tàntal. Transpira. 6. Cap de nen. Fa gràcia, al revés. Senyor. 7. Donar garanties. L’aguanta l’atles.Vocal. 8. Dona amb fills. Nom de noia Bond. 9. Facin una errada fatal. Piràmide amb la base aixecada. Peça dels escacs. 10. Naip tallat. Propi dels aiguamolls. 11. Dies passats al treball. Una de pas. 12. Sastre partit pel mig. Proposició teòrica. Sis romans en dos grups. VERTICALS: 1. Preparacions esportives. 2. Descansem una mica. Posarà un vaixell a la mar. 3. Per trepitjar el raïm. Bosses d’espart. 4. Mals sense límits. Presa de corrent d’un tramvia. Cap de be. 5. Beguda dolça. Despullat. 6. Lletra amb cua. Fet sense començar. No és cuit. Tercera persona que puja. 7. Apropa una cosa. Camins de ferro. 8. Bossa de paper o d’espart. Poden ser romans, gòtics... Que dona alegria. 9. Cap de turc. Urani. Plaers sentits. 10. Esperances fallides. Llisos. 11. Amb molt d’orgull. La veu del seu... Victòria! 12. Explicarà una obra de teatre. Longitud de filatura de cotó.

TARRAGONA: Salazar Echavarria, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672 CAMBRILS: Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003 VALLS: Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717 EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819

Solucions

8º

Màxima

17º

Previsió pel Camp de Tarragona

TREBALL SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna. Tel: 614.041.375

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887 INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964

MASSATGES EXPERIENCIA AUTÉNTICA...

MASAJES RELAJANTES.

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

Tel: 613.458.067

Solució: nivell mitjà

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

ALTRES

MOMENTO ÚNICO.

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Durant el matí el cel estarà entre mig i molt ennuvolat al terç nord, mentre que a la resta estarà poc ennuvolat. A partir de migdia augmentarà la nuvolositat fins a quedar molt ennuvolat o cobert al terç nord, entre mig i molt ennuvolat al terç sud, i entre poc i mig ennuvolat a la resta, especialment al terç oest. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta, malgrat que a cotes altes del Pirineu la temperatura mínima baixarà i es donarà al final del dia. Per la seva banda, la temperatura màxima serà semblant o lleugerament més baixa, especialment al Pirineu.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ............ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

divendres 9 de gener de 2026

Cinema El Festival Itinerant de Curtmetratges de la demarcació de Tarragona celebra aquest dissabte la gala final i el lliurament de premis a l’Auditori de la Diputació

Marge de confiança

De robots i convivència

FRAME Film festival: una cloenda de cine E

L

a quarta edició del FRAME Film Festival arriba al final aquest pròxim dissabte després d’haver itinerat per un total de catorze municipis de la demarcació de Tarragona. Dels 607 curtmetratges inscrits en aquesta edició, s’han projectat un total de 59 treballs del circuit estatal produïts durant els anys 2024 i 2025. Aquests s’han pogut veure a Riudoms, L’Ampolla, Castellvell del Camp, Vila-rodona, Cabra del Camp, Alforja, Riba-roja d’Ebre, La Canonja, El Catllar, Montbrió del Camp, Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, Albinyana, Ascó i Sant Jaume d’Enveja. En cadascuna de les projeccions, el públic ha pogut votar els seus treballs preferits, amb la condició que cada curtmetratge podia guanyar en un màxim de dos municipis. Aquest Fotograma del curt ‘All you need is love’, un dels vuit treballs que es projectaran a la final del FRAME. Cedida pròxim dissabte, 10 de gener, es projectaran a l’Auditori de la Di- i Millor direcció. A més, tot el púputació de Tarragona els vuit blic assistent a la projecció de discurtmetratges finalistes selecci- sabte també podrà votar i decidir onats a les diferents seus del fes- qui és el guanyador del Premi del tival. Es tracta de 893 Kilómetros; públic. Josep Varo, cineasta i impulsor All you need is love; Benvinguda; Bicimaniacos; Faustino; Ginoide; del FRAME Film Festival, explica Pálpito i una_vocal. Tots optaran que aquesta quarta edició «és la als premis Talent Frame que es de la consolidació del projecte». decidiran per un jurat format per Una afirmació que se sosté en professionals del sector audiovi- «l’interès dels ajuntaments imsual. Es tracta de Carmen Pemán, plicats i la bona resposta del públic, que ha anat en codirectora del augment». Un altre FESCILA; Dani Feifet que Varo valora xas i Pedro Solís, dipositivament és la rectors, guionistes incorporació de pú- El públic de Castellvell votant el curt que més els va agradar. Cedida i productors; i Nata blic jove, «un sector Moreno, actriu, dique sabem que és l’edició del cinquè aniversari amb rectora, guionista i Gran final difícil, però que cada la voluntat «de continuar creixent Després de la productora. Ells devegada se’ns acosta i ampliant, a més d’alguna novetat cidiran els guanyamés». Per tot plegat, que estem preparant». La sessió projecció, el públic dors dels premis avança el Josep, ja de dissabte començarà a les 17.30 podrà votar el millor al Millor curtmeCristina Serret Alonso s’està pensant en h i l’entrada és gratuïta. tratge, Millor guió curtmetratge

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

l CES és la fira tecnològica més gran del món i se celebra cada any a Las Vegas. Reuneix empreses consolidades i startups per presentar les innovacions que marcaran tendències en tecnologia de consum, mobilitat, salut i intel·ligència artificial. Més que una exposició de gadgets, és un termòmetre del futur immediat i de com la tecnologia vol entrar en la vida quotidiana. El CES 2026 ha tornat a fer de mirall del temps que vivim, no tant per anunciar un futur llunyà, com per confirmar una sensació creixent: la tecnologia ja no es presenta com una promesa, sinó com una realitat que vol ocupar tots els espais possibles. Des de robots domèstics fins a portàtils més potents, passant per vehicles autònoms i una nova guerra de xips, el missatge és clar: tot serà més intel·ligent, més connectat i més automatitzat. La intel·ligència artificial és l’eix central de gairebé tots els anuncis. No com una novetat, sinó com una capa que s’afegeix a tot: ordinadors, electrodomèstics, cotxes o dispositius de salut. El 2026 serà l’any en què la IA deixarà de ser visible com a producte per convertir-se en infraestructura. I això canvia la conversa: ja no discutim si la volem, sinó com hi conviurem. Una altra tendència destacada és la batalla pel control dels xips. Darrere els anuncis de nous processadors i portàtils hi ha una qüestió estratègica: qui domina el cervell de la tecnologia domina el ritme del mercat. Aquesta competició, aparentment tècnica, té conseqüències directes en el preu, l’autonomia dels dispositius i la dependència tecnològica dels països. El CES també apunta cap a la normalització de la robòtica domèstica i de la mobilitat autònoma. Robots que ajuden a casa, cotxes que prenen decisions i sistemes que actuen sense intervenció humana directa. És el que alguns ja anomenen “IA física”: tecnologia que deixa la pantalla i es mou pel món real. La pregunta no és si funcionarà, sinó fins a quin punt estem disposats a delegar tasques, i per sobre de tot, a dipositar-hi la nostra confiança.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: