Skip to main content

Divendres 6 de novembre de 2026

Page 1

divendres, 6 de novembre de 2026

Mobilitat

5

L’EMT fixa el 22 de desembre per posar en marxa la reorganització de les línies de bus Opinió

Número: 5662

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Tarragona 3 L’Ajuntament destinarà una subvenció de 750.000 euros del 2% Cultural per a fer noves excavacions a l’Amfiteatre

20 Ione Montalvo. La força de Tarragona: «Sempre he entès la política com una de les millors eines per organitzar la convivència»

Empresa

Llum verda definitiva al Centre de Descarbonització industrial a la Canonja

La Comissió Territorial d’Urbanisme aprova el projecte que es va presentar ara fa tres anys

12

Adrià Borràs

Cultura 13

Valls s’omple de l’art del pallasso Carlo Mô i la recerca d’una llar enceten la primera edició del FIPPAVA

Medi Ambient

Vila-seca insta a revisar si el dragatge del Moll de Balears pot servir per a la Pineda Els estudis portuaris conclouen que el material que s’extreu de les obres no es pot aprofitar per recuperar la platja l 2 i 3

Reus

Reus

El Consorci i el Círcol estudiaran fórmules conjuntes per afrontar les obres al Fortuny

El conflicte a la Sang reviu a causa de participacions de loteria emeses per l’antiga junta

l8

l9


2 divendres 6 de novembre de 2026

Vila-seca vol pausar la licitació del Moll de Balears per revisar si es pot aprofitar la sorra Medi Ambient l El Port explica que s’han fet mostres i tots els resultats conclouen que els materials no serveixen per a la regeneració de platges Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Vila-seca ha demanat a l’Autoritat Portuària de Tarragona que no iniciï la licitació de les obres de la segona fase del Moll de Balears fins que no s’hagin revisat i corregit diverses qüestions relacionades amb la tramitació ambiental, la gestió dels sediments i l’aprovació del projecte. Principalment, el consistori considera que cal completar els estudis sobre els materials que es preveu extreure del fons portuari i determinar si una part d’aquests sediments podria destinar-se a la regeneració de la platja de la Pineda, que continua patint problemes de regressió. Des del Port expliquen que el projecte constructiu de la segona fase del Moll de Balears compta amb tots els estudis preceptius de caracterització de materials procedents del dragatge del fons portuari, un dragatge necessari per a permetre l’accés dels vaixells previstos pel nou moll. «Concretament, s’han caracteritzat 149 mostres i tots els resultats conclouen que aquests materials no reuneixen els requisits mínims per a la regeneració de platges, però sí que poden ser reutilitzats en altres usos», exposen fonts del Port. La petició de l’Ajuntament es va formalitzar mitjançant un escrit signat per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, el 22 d’octubre, i adreçat al Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària, no qüestiona la necessitat del desenvolupament del Port de Tarragona ni la construcció del Moll de Balears, sinó que posa el focus en les garanties ambientals i tècniques que han d’acom-

panyar aquesta infraestructura. El consistori defensa que les qüestions plantejades s’han d’aclarir abans d’adjudicar les obres, especialment per les possibles conseqüències que els dragatges poden tenir sobre el litoral de Vila-seca. En aquest sentit, des del Port es defensa que el projecte constructiu s’està elaborant amb «totes les garanties ambientals» perquè la seva execució «no afecti l’ecosistema marí». «És una obra que té un risc molt baix d’impacte ambiental ja que es tracta d’una infraestructura que estarà situada a l’interior del Port —encara més que l’actual moll destinat a creuers— i tindrà una afectació zero en zones costaneres de platja o de paratges protegits», afegeixen les citades fonts. Recerca de nous bancs La reclamació de Vila-seca coincideix amb els treballs que el mateix Port de Tarragona ha impulsat per localitzar noves fonts de sorra per a la platja de la Pineda. Ho està fent a un bancal submergit a uns 30 metres davant la costa de l’Hospitalet de l’Infant. De fet, es va licitar un contracte, amb valor de 250.000 euros, sense impostos, per a aquests treballs. La finalitat és caracteritzar possibles jaciments de sorra situats al sud del Port i determinar-ne la quantitat, la qualitat i la granulometria per valorar-ne la idoneïtat com

El Port defensa que tindrà una afectació «zero» en zones costaneres de platja

a font de material per a futures regeneracions. Aquestes conclusions haurien d’arribar pròximament. El paper del Contradic Des del Port, ja es va exposar que l’aportació de sorra, que s’ha fet fins enguany, era una mesura ambiental compensatòria temporal per la prolongació del dic de Llevant. La futura construcció del contradic de Ponent s’espera que doni una estabilització definitiva, de manera que ja no es requereixin noves aportacions. Tot i això, aquest projecte encara es troba en la seva tramitació ambiental, que va arrencar l’any 2023. En l’escrit de l’Ajuntament, l’alcalde Pere Segura va mostrar la seva preocupació per aquesta situació. Des del Port de Tarragona s’ha destacat en diverses ocasions que en els últims 20 anys s’ha aportat aproximadament més d’un 10% del volum necessari a la costa vila-secana (més d’1,66 milions de metres cúbics en total) i que la dimensió de la sorra aportada és sensiblement inferior al nadiu de la platja (0.24 mil·límetres). Acreditacions Per últim, Vila-seca demana acreditar que el projecte constructiu ha estat aprovat per l’òrgan competent i que disposa de l’informe vinculant de Ports de l’Estat, si aquest és exigible. Des del Port s’explica que s’està seguint «pas a pas» tots els tràmits establerts pel procediment que marca la norma. El projecte està recollit en el Pla d’Empresa del Port aprovat per Puertos del Estado i «es troba en fase de millora i pròxim a la licitació de les obres».

L’apunt

Què s’hi farà a la zona que s’ampliarà del Moll de Balears? L’Autoritat Portuària de Tarragona destinarà l’ampliació del Moll de Balears a operatives de construcció, muntatge, logística i manteniment d’aerogeneradors flotants. Suposarà una inversió pública total de 80 milions d’euros, que estaran finançats amb fons propis de l’Autoritat Portuària i amb els 24 milions d’euros obtinguts dels ajuts Port Eolmar, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Actualment, el moll té una superfície de 4 hectàrees que estan destinades a l’activitat de creuers. Amb la construcció de la segona fase d’aquest moll, sumarà 22 hectàrees més, que es destinaran a operatives vincula-

des amb l’eòlica marina flotant. La segona fase del moll tindrà un calat operatiu de 23,5 metres, característiques idònies per als diversos tipus d’operatives portuàries vinculades amb l’eòlica marina flotant. Es preveu que la construcció s’iniciï l’any vinent i que el moll estigui plenament operatiu a finals de 2029, coincidint amb el moment en el qual serà necessari disposar de l’espai per construir i muntar els flotadors pels primers grans projectes eòlics marins previstos a la Mediterrània. Es busca així donar resposta a les necessitats d’un sector emergent determinant en la transició energètica arreu d’Europa.


3 divendres 6 de novembre de 2026

El Moll de Balears sumarà 22 hectàrees, que es destinaran a operatives de l’eòlica marina flotant. PortTarragona

L’Amfiteatre de Tarragona rebrà 756.712 euros de l’Estat per fer noves excavacions Patrimoni l El monument romà forma part dels onze projectes de Catalunya que rebran ajuts del programa estatal del 2% Cultural Marta Omella Blanco

Vila-seca mostra la seva preocupació pel final de les aportacions de sorra

El Port està estudiant un bancal davant la costa de l’Hospitalet de l’Infant

L’Amfiteatre de Tarragona rebrà una subvenció de 756.712 euros del programa estatal del 2% Cultural, destinat a la conservació i recuperació del patrimoni històric. L’ajut forma part dels onze projectes aprovats a Catalunya en la convocatòria del 2025, que sumen un total d’11,73 milions d’euros. En el cas de Tarragona, el finançament permetrà continuar aprofundint en el coneixement del monument a través de noves excavacions arqueològiques. El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García Latorre, destaca que els treballs han de permetre conèixer millor el funcionament d’aquest espai. «Tenim idees molt ben fonamentades, però ens falta la constatació científica que ens permeti confirmar que era així», explica. Aquesta actuació s’emmarca en les diferents intervencions que el consistori té en marxa per millorar l’equipament i les condicions de visita del monument. Entre aquestes, hi ha la nova guingueta de venda d’entrades, mentre que el projecte per al nou accés a l’arena està «a punt de sortir a licitació». Serà una passarel·la il·luminada que substituirà l’actual escala metàl·lica, installada de forma provisional l’any 2028. A més, el Pla Director de l’Amfiteatre estaria «pràcticament en-

Fotografia d’arxiu de l’Amfiteatre de Tarragona. Gerard Martí

Aviat es licitarà el nou accés a l’arena, que serà una passarel·la il·luminada llestit». «Ja s’ha entregat el primer esborrany, que els serveis tècnics de l’Ajuntament ja revisen per veure quines coses encaixen i quines s’haurien de modificar» avança el conseller. Cinc projectes a la demarcació L’Amfiteatre de Tarragona és un dels cinc projectes de la demarcació que han obtingut finançament en aquesta convocatòria. La llista tam-

bé inclou la muralla de Valls, que rebrà 1,51 milions d’euros; el castell templer de Miravet, amb 865.561 euros; la catedral de Santa Maria de Tortosa, amb 450.435 euros, i el castell de Paüls, amb 371.491 euros. En el conjunt de Catalunya, el Govern espanyol destinarà 11,73 milions d’euros a onze actuacions de conservació del patrimoni històric. A escala estatal, la convocatòria preveu una inversió de 80 milions d’euros per intervenir en 78 monuments de 73 municipis. A més, el Consell de Ministres ha autoritzat una nova convocatòria del programa, dotada amb 45 milions d’euros, que està previst que es publiqui abans que acabi el 2026.


4 divendres 6 de novembre de 2026

ELECCIONS GENERALS 29-N

Urtasun confia que el Front Ampli donarà «la sorpresa» a Tarragona Política l Ester Roca reivindica la memòria democràtica i la cultura per combatre l’extrema dreta John Bugarin Més d’un centenar de persones van assistir ahir a l’acte És l’hora de Comuns-Front Ampli. Es va celebrar sota la Volta del Circ, en un entorn de gran càrrega simbòlica per a la coalició, a tocar del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i de l’antiga presó de Pilats. Dos indrets que connecten amb el passat de la ciutat i que van donar peu a reivindicar l’acció política de l’espai progressista en àmbits com el patrimoni i la memòria democràtica. El MNAT, que reobrirà al desembre després de vuit anys, va ser una de les fites que el ministre de Cultura i número ‘2’ de la candidatura del Front Ampli a Barcelona, Ernest Urtasun, va posar en valor durant la seva intervenció. I l’antiga presó, escenari de la repressió franquista, va adquirir un significat especial en el discurs d’Ester Roca, neta de lluitadors antifeixistes. A més, el seu tiet avi va ser assassinat a Mauthausen. «La memòria no és passat, és present i ha de ser futur», va afirmar la

Òscar Sendra, Eva Amposta, Jordi Collado, Ernest Urtasun i Ester Roca durant l’acte ‘És l’hora’ de Comuns-Front Ampli. Adrià Borràs

candidata del Front Ampli al Congrés, que va defensar la cultura popular com una eina de cohesió i de conquesta de drets. La cap de llista va alertar dels riscos que l’extrema

dreta representa per a la convivència i va animar a combatre-la «amb esperança i organització». Urtasun va expressar la seva confiança que la llista tarragonina del

Front Ampli «donarà la sorpresa» el 29-N. A banda de la reobertura del MNAT, va reivindicar també les obres de la Necròpolis i la futura biblioteca pública a la Tabacalera.

En aquest sentit, va remarcar que Tarragona ha estat una «prioritat absoluta» durant la legislatura i va apuntar que continuarà sent-ho amb dos grans eixos: acompanyar la indústria en la transició ecològica i reforçar els recursos destinats a Rodalies i al corredor sud. En clau estatal, va reivindicar el paper dels Comuns en les polítiques d’habitatge, va defensar ampliar el parc públic i limitar els fons voltor, i va posar en valor l’augment del salari mínim impulsat per Yolanda Díaz. També va acusar Junts de mantenir una posició d’«equidistància» davant la possibilitat d’un govern PP-Vox i va defensar l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés, que va definir com «un dels grans avenços culturals d’aquest país». La resta de candidats van completar l’acte amb reivindicacions territorials. Òscar Sendra, número dos de la llista i alcalde d’Aiguamúrcia, va defensar la necessitat de fer arribar a Madrid les demandes de la pagesia; mentre que Eva Amposta, número tres i regidora del Pinell de Brai, va posar el focus en els joves i els municipis petits. Jordi Collado, portaveu d’ECP a Tarragona i número sis, va reivindicar el paper de la demarcació en el projecte: «Des del nostre territori tenim molt a dir i sobretot molt a fer». També va cridar a mobilitzar-se barri a barri per sumar vots: «Si a Tarragona ens va bé, significarà que a Catalunya i a Espanya ens ha anat bé».

Pedro Sánchez i Salvador Illa protagonitzaran demà un acte de precampanya al Port Política l El Refugi 1 acollirà aquest dissabte a les 12 h la trobada, amb Jordi Hereu, Ione Montalvo i Rubén Viñuales Joan Lizano El secretari general del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, Salvador Illa, participaran aquest dissabte, 7 de novembre, en un acte de precampanya electoral a Tarragona. La trobada començarà a les 12 h al Refugi 1 del Port de Tarragona, al Moll de la Costa, 5-7, i reunirà representants socialistes a pocs dies

de l’inici oficial de la campanya per a les eleccions del 29 de novembre. També hi intervindran Jordi Hereu, cap de llista socialista al Congrés dels Diputats per Barcelona; Ione Montalvo, cap de llista per Tarragona, i l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. La campanya electoral arrencarà oficialment el pròxim divendres, 13 de novembre, de manera que l’acte d’aquest dissabte s’emmarca en l’activitat prèvia a la cita amb les urnes. No serà la prime-

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aquest dijous a Madrid. Agència EFE

ra vegada que Sánchez es desplaça a Tarragona en un context electoral. El 26 de maig de 2023 va participar al Palau de Congressos en l’acte de tancament de campanya de les eleccions municipals, al costat d’Illa

i de Viñuales, aleshores candidat socialista a l’alcaldia. Més recentment, el 10 de maig de 2024, últim dia de campanya de les eleccions catalanes, va fer una visita sorpresa al Mercat Central, va passejar per la

plaça Corsini i la Rambla Nova i va acabar al Balcó del Mediterrani. La convocatòria tornarà a reunir Sánchez i Illa a Tarragona i situarà la ciutat com a escenari d’un acte del PSC i el PSOE previ a la campanya.


5 divendres 6 de novembre de 2026

La reordenació de línies de l’EMT entrarà en funcionament el pròxim 22 de desembre Mobilitat l Es desplegarà una campanya informativa als barris abans i després de la posada en marxa John Bugarin La reordenació de les línies d’autobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona es posarà en marxa el pròxim 22 de desembre, coincidint amb l’inici de les vacances escolars de Nadal per facilitar l’adaptació dels usuaris als nous recorreguts. La reorganització, aprovada pel ple municipal el maig passat després de més d’un any de treball tècnic, comportarà canvis en els itineraris i les freqüències d’algunes línies, tot i que la majoria de les parades conservaran la ubicació actual. Les persones usuàries ja poden consultar els mapes definitius de cada línia al web de l’EMT (www. emtanemambtu.cat/about/novaxarxa). Els nous horaris s’hi incor- Imatge d’arxiu d’usuaris pujant a un autobús municipal de l’EMT a l’intercanviador de Battestini. Gerard Martí poraran l’1 de desembre, de manera que es podran planificar els desplaL’apunt çaments amb tres setmanes d’antelació. L’empresa municipal recomana revisar aquesta informació, Les línies L5 i L85 conLa L34 unirà directament la Es crearà la nova L20, que especialment a les persones que utinectaran directament Sant Granja, Torreforta i la Flofusionarà les actuals línies litzen habitualment el bus per anar Salvador amb l’Hospital resta, millorant la connexió L21 i L23 per millorar la a treballar, als centres educatius o Joan XXIII en tots dos senentre els barris situats a freqüència i l’eficiència del als equipaments sanitaris, ja que altits. La L85 passarà de dos banda i banda de la T-11. servei circular. guns trajectes habituals canviaran. a tres autobusos i de 57 a 81 Entre les principals novetats hi sortides diàries. ha la creació de la nova L20, que fusionarà les actuals L21 i L23, i la unificació de les línies L3 i L30 en una única L3. També es modificarà

Canvis destacats a les línies de bus urbà de Tarragona

Tarragona acollirà aquest cap de setmana la cinquena edició del Festival TGN Juga Oci l Tarragona viurà aquest cap de setmana una nova festa dels jocs de taula moderns amb la cinquena edició del Festival TGN Juga, que se celebrarà aquest dissabte i diumenge al Palau Firal i de Congressos. La cita, d'entrada gratuïta, oferirà dos dies plens de demostracions, tornejos, partides de rol, activitats

infantils i familiars; i propostes per descobrir nous jocs. El festival obrirà les portes dissabte, de 10 a 20.30 h, i diumenge, de 10 a 14 h, amb la participació de 21 editorials i 26 entitats, associacions i diferents àrees municipals. Les persones explicadores de jocs acompanyaran els visitants per co-

nèixer les propostes, aprendre’n les regles i participar en les diferents partides. La programació també comptarà amb la presència d’autors de jocs de taula i botigues especialitzades. Entre les propostes destacades d’aquesta edició hi ha el torneig de Pelusas, el guanyador del qual obtindrà una plaça per al torneig final de la Feria InterOcio 2027, a Madrid. També se celebrarà la segona edició de la Copa Catalana de Twilight Struggle. Totes les activitats són gratuïtes, tot i que algunes requereixen inscripció prèvia. l Diari Més

Els canvis es troben al web de l’EMT i els nous horaris es publicaran l’1 de desembre la L34, que connectarà directament la Granja, Torreforta, la Floresta i el centre, millorant la comunicació entre barris separats per la T-11. La L54 ampliarà la cobertura per donar servei al nou hospital, l’Anella Mediterrània, el carrer del Riu Segre, Riuclar i Icomar, entre altres punts. Pel que fa a les connexions sanitàries, la L5 i la L85 enllaçaran directament Sant Salvador amb l’Hospital Joan XXIII. Aquesta darrera línia, a més, passarà de dos a tres autobusos i augmentarà les sortides diàries de 57 a 81. La L13 i la L55 també allargaran el recorregut fins a l’estació de tren. La reorganització inclou igualment canvis en els serveis nocturns: la L71 arribarà fins als Interblocs de Sant Salvador i la L73 s’allargarà fins a la Móra. Les tres línies nocturnes, L71, L72 i L73, mantindran durant tot l’any les freqüències que fins ara s’aplicaven a l’estiu. D’altra banda, la L43 incorporarà dues expedicions a la tarda en sentit Ponent i una cap al Complex Educatiu, mentre que la primera sortida de la L41 s’avançarà a les 5.30 hores. Altres línies, com la L6, la L8, la L11, la L12, la L16 i la L22, conservaran els recorreguts actuals. Per donar a conèixer els canvis abans de la seva entrada en vigor, l’EMT desplegarà una campanya informativa presencial que recorrerà diversos barris i punts de la ciutat del 3 al 18 de desembre amb personal que resoldrà dubtes i distribuirà material sobre els itineraris, les parades i els horaris. La iniciativa es reprendrà els dies 22, 23, 28 i 29 de desembre i 8, 11 i 12 de gener a les diferents parades afectades.


6 divendres 6 de novembre de 2026

La Fira de l’Ocupació de la Cambra canvia de seu i estrena nova app per als candidats Economia l La CaixaBank Tarraco Arena acollirà l’esdeveniment, que aplegarà una vuitantena d’empreses d’arreu del territori Imatge de la visita a La Salle Tarragona. Mare Terra Fundació Mediterrània

Mare Terra apropa la defensa del medi ambient a l’alumnat de La Salle Societat l La fundació ha explicat la seva trajectòria i ha presentat el projecte de mesurament de la qualitat de l’aire Diari Més Mare Terra Fundació Mediterrània va visitar ahir als alumnes de 4t d’ESO de l’Escola La Salle de Tarragona per compartir amb l’alumnat una xerrada sobre el compromís social, la defensa dels drets ciutadans i els reptes me-

diambientals de la ciutat. Durant la trobada, l’entitat va compartir els seus orígens i es van tractar diverses problemàtiques socials i mediambientals. També van presentar el projecte de mesurament de l’aire, impulsat per la fundació i que pròximament comptarà amb un nou dispositiu a l’escola.

Oriol Castro Sanz La Cambra de Tarragona celebrarà una nova edició de la Fira de l’Ocupació el pròxim 12 de novembre, de 09:30 a 14:30 hores a la Caixabank Tarraco Arena. La gran novetat, més enllà del canvi de seu, serpa l’estrena d’una app. La idea és que les empreses i els candidats puguin interactuar de manera més àgil i eficient, sense perdre el temps. A més, tot el catàleg d’empreses participants és consultable en línia i en format digital, amb filtres per sectors i per empreses. Així, qui vingui a la fira pot arribar-hi sabent ja a quins estands vol anar i què hi Imatge de l’acte de presentació de la Fira. Adrià Borràs trobarà. L’organització ha repassat què La Fira ha generat unes Portuària, el Port de Tarragona de han donat de si aquestes 24 edici- sis mil contractacions tota la vida, i la comunitat portuàons. Des de la primera, el 2017, han al llarg de les seves ria. La Fira és una gran oportunitat passat per la fira unes 50.000 persoper explicar-nos, més enllà de troedicions nes i hi han participat gairebé 1.500 bar nous professionals», va exposar empreses. Però la dada que «dona Pedro Lucena. sentit a tot plegat» és que s’han generat més de 6.000 contractacions preses d’Hostaleria també hi serà. L’actitud per sobre del CV laborals. «És la major satisfacció», «Les persones són absolutament Un altre col·laborador ja fixe és ASEva expressar Laura Roigé, presiden- clau per mantenir els estàndards SA. «Abans, els currículums plens ta de la Cambra. de qualitat, i per això és prioritari de coneixements, cursos, màsters El SOC tindrà estand a la fira, mantenir i millorar les plantilles i, i idiomes tenien molt de pes, i enamb una idea clara. «Volem que la sovint, completar-les», va exposar cara el tenen. Però ara el focus és gent no el vegi només com el lloc el president, Francesc Pintado. l’actitud: un treballador amb ganes on es va a buscar feina, sinó com L’Autoritat Portuària de Tarrago- d’aprendre, de desaprendre i de torun servei d’orientació», va exposar na també va aprofitar la ocasió per nar a aprendre, de caure i tornar-se Mar Giné, directora dels serveis tirar endavant una reivindicació de a aixecar. Això és el que busquem», territorials d’Empresa i Treball a sempre: fer-se entendre. «Sovint la va exposar Maria Alberto, directora Tarragona. L’Associacions d’Em- gent no distingeix entre l’Autoritat d’ASESA.


7 divendres 6 de novembre de 2026

Tarragona reviu el seu passat amb el cicle Passatges i la Festa del Patrimoni Societat l Les activitats se celebraran del 12 al 15 de novembre amb monòlegs sobre personatges històrics, recreacions, teatre i música Diari Més Tarragona celebrarà del 12 al 15 de novembre una nova edició del cicle Passatges i de la Festa del Patrimoni, dues propostes que conviden a descobrir la història de la ciutat a través dels seus personatges i espais. La segona edició de Passatges oferirà deu monòlegs en diferents equipaments i espais patrimonials. Entre els protagonistes hi haurà figures conegudes com Violant de Bar, reina de la Corona d’Aragó; l’arquitecte Josep Maria Jujol i el paleontòleg Eudald Carbonell.

També recuperaran històries com la de Pepita Balcells, treballadora de la Tabacalera; Maria de Bonavista, vinculada a la història de l’emigració al barri, i el vell Amolla, pescador i ranxer del Serrallo. Completen el recorregut Marió, que regentava uns banys públics medievals; el comerciant Joan Fontanals Ylla; Lluís Claravalls Miquel, treballador portuari i casteller vinculat al renaixement dels Xiquets de Tarragona, i Sebastián Linares Landines, un dels presidiaris que van treballar en la construcció del port. Les representacions es faran al

Imatge de la presentació del cicle Passatges i la Festa del Patrimoni. Quimeras

Pretori-Castell del Rei, l’Amfiteatre, la Tabacalera, el Teatret del Serrallo, la Casa Fontanals, el Tinglado 1, l’Antiga Audiència, l’Antic Ajuntament, el Campus Catalunya de la URV i la Llar de Jubilats de Bonavista. A més, enguany s’estrenarà el Premi Passatges, que distingirà un dels monòlegs.

La Festa del Patrimoni completarà el programa amb activitats durant el cap de setmana. Dissabte 14, el Fòrum de la Colònia acollirà propostes per descobrir la vida quotidiana de l’antiga Tàrraco. Diumenge, els Jardins del Camp de Mart seran l’escenari de recreacions històriques a càrrec d’Alma Cubrae, els

Miquelets de Catalunya i les Milícies Urbanes de Tarragona 1800, amb representacions de l’edat mitjana, el segle XVIII i l’època napoleònica. La jornada de diumenge també inclourà un concert de la BUMT, el lliurament del premi i un vermut popular. Les entrades es poden adquirir a entrades.tarragona.cat.


8 divendres 6 de novembre de 2026

Fotografia d’arxiu del Teatre Fortuny, Bé Cultural d’Interès Nacional que ha de passar per una reforma de la sota coberta i la teulada. Ajuntament de Reus

El Consorci del Fortuny i el Círcol negocien com afrontar les «noves necessitats» detectades Cultura l Les dues parts es reuniran aviat per concretar la fórmula que permeti actuar a la coberta Sergi Peralta Moreno El Consorci del Teatre Fortuny, conformat per l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, i el Círcol negocien com afrontar la reforma de l’equipament cultural per aturar les filtracions d’aigua amb els «nous elements que hi ha damunt la taula», després que transcendís que les obres s’allargarien més del que s’havia previst inicialment en detectar-se «noves necessitats» que haurien deixat palès que, a banda de la sota coberta, caldria arranjar, també, la teulada. Les dues parts s’haurien de reunir aviat per abordar la qüestió. Segons va avançar Canal Reus, una de les solucions que hi hauria sobre la taula seria establir un dret de superfície, una figura jurídica que permet explotar una edificació

en un terreny propietat d’un altre titular durant un període de temps determinat, sense necessitat de completar una adquisició. D’aquesta manera, la societat recreativa conservaria la propietat del sòl i en recuperaria el control quan s’acabés el termini pactat. Això permetria cercar finançament provinent d’altres administracions, com la Generalitat, per cobrir les obres de la coberta. Fonts del Consorci del Teatre Fortuny assenyalen que, en aquests moments, encara «no està concretada la fórmula». La televisió local afegeix que, en cas d’arribar a un acord, s’hauran de completar diferents tràmits abans de passar a l’acció, així que no serà d’aplicació immediata. Per exemple, la proposta se sotmetria a l’aprovació dels socis del Círcol, s’hauria de dividir l’edifici perquè el

El Teatre Fortuny és propietat del Círcol i el Consorci hi actua en condició de llogater dret de superfície només afectés el teatre —procés que requeriria estudis tècnics i la signatura d’un notari— i caldria redactar un projecte de rehabilitació i licitar l’encàrrec. Cal recordar que, malgrat tenir una vocació i un ús a escala de ciutat i ser considerat Bé Cultural d’Interès Nacional, el teatre és propietat privada, del Círcol. En conseqüència, la capacitat del Consorci, que actua com a llogater i gestor cultural, per invertir-hi és limitada. «En moments que sigui necessari dur a terme grans inversions, caldrà treballar amb el Círcol», va avisar

l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, dies enrere. Seria el cas de la intervenció a la teulada, que seria «de milions d’euros», segons va detallar la mateixa batllessa el passat febrer. L’abast i el pressupost de l’actuació encara s’han d’acabar d’acotar i, per tant, no s’ha tancat un nou calendari d’obres. Això no obstant, el Consorci del Teatre Fortuny ha iniciat contactes amb els programadors que havien mostrat interès a actuar a l’equipament fins al juny «perquè coneguin de primera mà la situació i puguin refer plans». «De fet, des del mateix Consorci s’està oferint als programadors la possibilitat d’actuar en altres equipaments de la ciutat», apuntaven fonts de l’ens aquesta setmana. La reparació de la sota coberta de l’espai va començar a finals d’agost i pretén corregir les patologies de-

L’apunt

Ja s’hi va actuar en matèria elèctrica i antiincendis El Teatre Fortuny va ser construït el 1882. Un segle més tard, s’hi va dur a terme una restauració. Amb tot, durant unes tasques de manteniment, van detectar-se deficiències de l’estat de conservació de l’entarimat que calia resoldre d’urgència. Al febrer, ja es va suspendre temporalment l’activitat per executar-hi actuacions per garantir les condicions de seguretat en matèria elèctrica i antiincendis.

rivades de les filtracions d’aigua i substituir els elements deteriorats, per tal de garantir unes condicions adequades de manteniment i seguretat. El termini d’execució estava fixat en tres mesos, si bé les dificultats trobades en el transcurs obligaran a mantenir l’activitat aturada durant més temps. Guaita ja va apuntar que «no obrirem en cap cas un equipament que no estigui al 100%», ja que «garantirem la seguretat de les persones per damunt de qualsevol objectiu econòmic». La intervenció i la posterior pròrroga han forçat modificacions a la programació.


9 divendres 6 de novembre de 2026

Els barris celebren els aniversaris de les seves associacions veïnals aquest mes Veïnal l La regidoria de Relacions Ciutadanes impulsa, durant el mes de novembre, el projecte Els barris estan d’aniversari amb Gaudí que ens inspira, una iniciativa que combina cultura, participació ciutadana i convivència per commemorar els aniversaris de diverses associacions veïnals de la ciutat. El programa, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona a través d’una subvenció de 35.000 euros, portarà activitats culturals, familiars i lúdiques a diferents zones amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria del moviment veïnal i reforçar els vincles comunitaris. La iniciativa ret homenatge a les associacions que enguany celebren aniversaris destacats, coincidint amb efemèrides de 10, 20, 40 i 50 anys d’activitat. Les accions es desenvoluparan durant els caps de setmana de novembre als barris de la Pastoreta, Jardins de Reus, Sol-i-Vista, Mas Pellicer, Gaudí, Montserrat, el Santuari i les Clarisses. Les associacions de veïns dels Xalets Quintana i el barri Immaculada ja van celebrar les seves activitats commemoratives durant l’estiu. La programació inclou tallers creatius i familiars, propostes inspirades en l’univers de Gaudí, concerts vermut i esmorzars. l Diari Més

La Loteria de Nadal revifa el serial del conflicte de la Sang Religió l La junta cessada estaria repartint participacions del sorteig en nom de la Reial Congregació També s’haurien difós missatges suplantant la identitat del comissari delegat

Sergi Peralta Moreno El conflicte intern de la Puríssima Sang s’ha revifat els últims dies, amb nous capítols protagonitzats per la Loteria de Nadal i per escrits que suplantarien la identitat del comissari delegat de la Reial Congregació, Javier Balañá. D’una banda, la junta cessada estaria repartint participacions del sorteig de 22 de desembre «en nom de la Sang», un fet que no hauria estat ben rebut per l’entorn de la comissió assessora ni per una part dels feligresos, decebuts pel serial viscut l’últim any. Així mateix, s’està difonent «una carta del comissari, Javier Balañá, que ell no ha fet», tal com confirmen fonts de l’Arquebisbat de Tarragona a Diari Més. No seria el primer text que s’estén, suposadament, en nom de l’advocat que ell no hauria ratificat. El bàndol dissident, consultat per aquest rotatiu, defensa que s’han editat participacions de la Loteria de Nadal com cada any, una de les accions tradicionals que s’impulsen per finançar l’activitat de la congregació. Així mateix, denuncia el bloqueig «il·legal» dels comptes

Fotografia d’arxiu d’un Viacrucis de Quaresma al Temple de la Sang. Diari Més

bancaris de l’entitat, suposadament a instàncies del comissari delegat, una situació que ja s’hauria posat a coneixement de la justícia. Al setembre, just abans de Misericòrdia, la junta destituïda va expressar, a través d’un comunicat, que «no ha autoritzat el bloqueig dels seus comptes ni ha acordat la substitució dels representants bancaris». Més d’un any de serial El conflicte intern de la Puríssima Sang va escalar a l’esfera pública

ja fa més d’un any. Al setembre del 2025, la junta de govern de l’entitat va anunciar la intenció d’abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus arran dels «despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències efectuades envers la Real Congregació al llarg dels anys». L’Arquebisbat de Tarragona va llençar una última «oportunitat» per reconsiderar la decisió, però, com que no va rebre la resposta esperada, l’arquebisbe, Joan Planellas, va procedir a cessar la junta de

govern i a nomenar una comissió assessora, presidida per l’advocat Javier Balañá, amb el càrrec de comissari delegat, que tenia per funcions restablir relacions, reformar els estatuts, actualitzar el cens de congregants i, en darrer terme, convocar eleccions per al nomenament de la nova junta directiva. Això no obstant, només van ser els primers capítols d’un serial que ha inclòs episodis com el canvi del pany del Temple, el bloqueig de la porta, amonestacions, accions legals o la difusió d’anònims burlescos. El desembre del 2025, Planellas va suspendre el culte a la parròquia «mentre duri la situació irregular». L’activitat pastoral no hi va tornar fins al març, quan mossèn Fortuny, aleshores prefecte de la Sang, va presidir el Viacrucis de Quaresma, fet que va obrir la porta a celebrar Setmana Santa amb normalitat i iniciar un període de diàleg.

Reus acull el primer Speed Dating del TIC Sud amb alumnes de la URV Laboral l La jornada permet apropar estudiants i empreses del sector TIC amb necessitats professionals Diari Més El Clúster TIC Catalunya Sud i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van celebrar ahir dijous 5 de novembre la primera edició del Speed Dating TIC, una trobada centrada específicament en alumnes d’aquesta àrea que ha aplegat a un centenar d’estudiants i a 11 empreses del sector tecnològic associades al TIC Sud, com Digivision,

T-Systems, QBED o Eurecat, entre altres. A través de trobades àgils i dinàmiques, els alumnes han pogut conèixer de primera mà a les empreses i descobrir les oportunitats professionals i de pràctiques que ofereixen. D’aquesta manera, es facilita establir un primer contacte directe entre alumnes i els equips de les empreses, que han tingut l’oportunitat d’apropar-se al talent jove, identificar perfils del seu interès i donar a conèixer els seus projectes

Fotografia d’un instant de la jornada. Ajuntament de Reus

i necessitats professionals. La iniciativa ha posat el focus principalment en la connexió entre el talent universitari i un sector que necessita perfils professionals diversos. Més enllà dels coneixe-

ments tecnològics, les empreses TIC també incorporen àmbits com l’economia, la gestió empresarial, el màrqueting, les finances o l’organització. D’aquesta manera, s’obren noves oportunitats laborals per a

estudiants amb diferents formacions. La jornada ha comptat també amb el suport de Redessa i de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.


10 divendres 6 de novembre de 2026

Miquel Llaberia

L

a innovació moltes vegades significa aplicar una nova tecnologia en un nou àmbit. De vegades fa por, en algunes ocasions no es fa servir bé, però amb el disseny i les intencions correctes poden desenvolupar un gran potencial. Clarament, que la tecnologia de moda és la intel·ligència artificial, que inclou tantes oportunitats com perills, i ens preguntem en com pot impactar en cada àmbit de la nostra vida. En aquest cas, una professora i investigadora de Reus, Marian Romero, ha decidit pensar en com aplicar-la en les aules per a poder ajudar als docents en la seva tasca. Concretament, ha creat Mi Compi Docente, una aplicació amb la qual ajuda al docent a generar continguts com exàmens, entre moltes altres funcions. La resposta ha estat tan positiva que ha aconseguit ser seleccionada com a finalista de la primera edició dels Premios NeuroEduca, que se celebraran en el Congrés Internacional NeuroEduca el divendres 13 de novembre a IFEMA Madrid. «Hem de tenir en compte que en l’actualitat a l’aula hi ha moltes realitats diferents. Hi ha neurodivergències o nens que pateixen TDAH, de manera que en una mateixa aula hi pots trobar 5 o més perfils d’alumne diferent i per a cadascuna has de preparar una prova diferent», apunta Romero. Com de costum, l’atenció a la diversitat és un dels grans reptes d’avui dia, especialment en les aules, i tot i que aquesta eina no pretén en cap cas substituir les demandes del sector, té com a voluntat donar un cop de mà als professors: «En cap cas vull que s’oblidin les queixes que tenen els docents com que falten professors ara mateix o el tema de les ràtios, però és important aprofitar

l Innovació

La intel·ligència artificial al rescat dels docents La reusenca Marian Romero és finalista als Premios NeuroEduca per aplicar la IA a les aules El 13 de novembre se celebrarà la gala dels Premios NeuroEduca a IFEMA Madrid

Fotografia de Marian Romero, professora i investigadora reusenca finalista als Premios NeuroEduca. Cedida

aquesta nova tecnologia per fer-los la vida una mica més fàcil. És qüestió de fer-ho amb criteri, no amb por». Per tant, aquesta nova aplicació

aconsegueix estalviar temps al professor a l’hora de preparar els continguts de la classe, però també en altres tasques més invisibles i que la població en general no té en comp-

te: «L’aplicació incorpora fins a 23 eines diferents. Hem de recordar que un professor també ha de fer feina administrativa per exemple. Alguns es pensen que la seva feina

es limita a les aules, però són moltes hores després també». A més, la voluntat no és limitar-se a un sol cas i, per aquest motiu, la IA creada per Romero està preparada per a tots els nivells, passant per infantil, primària, secundària i FP. Segons explica la investigadora, el retorn que ha rebut per part de més d’una trentena de docents de centres privats o concertats de tot l’Estat que ja han fet ús d’aquesta eina és «molt positiu». «El que em diuen és que els ha aportat una solució brutal, que és una aplicació molt intuïtiva, que els estalvia temps, els facilita l’organització i els ajuda en el seu dia a dia», explica la creadora de Mi Compi Docente. Per tant, a banda de conèixer quin és el desenllaç dels Premios NeuroEduca el 13 de novembre, la visió de Romero va molt més enllà. «M’agradaria que es pogués aplicar en molts més centres, especialment els públics. Òbviament, per temes de normativa no és una cosa fàcil, per això la idea és arribar a les institucions per a poder presentar aquesta nova solució per als professors», comenta.

Junts proposa el pla ‘Reus Més Net’ per a millorar la neteja de la ciutat amb més freqüències de recollida de residus Via Pública l Junts per Reus proposa el pla 'Reus Més Net' en cas que governi en el següent mandat 20272031 per a «revertir el deteriorament de la neteja i de l'espai públic». El pla presentat combina «més freqüència i qualitat del servei, una millor recollida de residus, més control del contracte amb l'empresa adjudicatària i mà dura contra l'incivisme». Segons afirma la cap de l'oposició i alcaldable de Junts

per Reus pel 2027, Teresa Pallarès, la neteja «no és només una qüestió estètica»: «És una qüestió de respecte i de qualitat de vida. Els reusencs han de tornar a sentir que l'Ajuntament cuida els seus carrers». Per tant, Junts planteja revisar carrer per carrer les necessitats reals de neteja, garantir que les freqüències contractuals es compleixin i, si cal, incrementar-les. La proposta també inclou dur a terme un mí-

nim de tres intervencions manuals setmanals als carrers residencials, reforçant especialment els punts amb problemes recurrents, més baldeig i neteja amb aigua a pressió en places, zones comercials i espais de més intensitat d'ús i «actuacions intensives barri per barri». «Volem que els reusencs puguin saber quan s'ha netejat, quan toca tornar-hi i en quant temps es resol una incidència», afegeix. l Diari Més

Fotografia d’arxiu d’una màquina de neteja de Reus Net. Ajuntament de Reus


11 divendres 6 de novembre de 2026

La Fiscalia demana 19 anys de presó per un home per intentar matar la seva parella Successos l L'Audiència de Tarragona va acollir el passat dimecres el judici per un home que presumptament va intentar matar la seva parella i als seus familiars el 22 d'abril de 2025 a Reus. La Fiscalia demana 19 anys de presó per a l'acusat per dos delictes d'homicidi en grau de temptativa i per un altre de lesions amb ús d'instrument perillós. L'exparella de l'investigat va declarar que la va començar a apallissar i asfixiar quan estaven a la seva habitació i que la va colpejar amb una destral i un martell per tot el cos, sense que es pogués defensar. A més, la víctima va explicar que tant la seva mare com el padrastre van socórrer-la i que tots dos van ser agredits per ell. El processat va afirmar que no recorda res del dia dels fets i que havia consumit drogues. La víctima i l'acusat van ser parella al llarg de 13 anys i tenen 3 fills en comú, els quals vivien amb la mare d'ella i el seu padrastre. l ACN

Reus acollirà aquest diumenge una jornada d’adopció d’animals Societat l La ciutat de Reus acollirà una jornada d'adopció d'animals aquest diumenge 8 de novembre. Aquest esdeveniment solidari es durà a terme a les instal·lacions del Jardiland, ubicat al carrer dels Matalassers, de 10 a 20 hores. L'activitat és organitzada des de diferents entitats de l'àmbit animal com són Soscanicat, Galgos112, Asgat, Gatuninos Torreforta o Nou Refugi, entre d'altres. Durant la jornada hi haurà diversos estands informatius i es duran a terme desfilades d'animals per als interessats en adoptar. A més, en el marc de la jornada hi haurà una xerrada informativa sobre primers auxilis en animals i també es durà a terme una exhibició de gossos cercadors de substàncies i tòfones. L'assistència és gratuïta i des de Jardiland s'oferirà durant tot aquell dia un descompte del 10% en tots aquells productes per a gossos o gats, a excepció de l'aliment sec. l Diari Més

Fotografia de l’estàtua del Gaudí Nen a Reus, un dels genis implicats en la iniciativa. Tjerk van der Meulen

El Paisatge dels Genis reforçarà l’aposta per al públic sènior de cara a l’any vinent Turisme l Fins ara, el públic objectiu de la iniciativa històrica han estat les famílies Diari Més El Paisatge dels Genis, iniciativa impulsada des de diverses institucions del territori per a fer valdre la relació entre les figures d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso amb els paisatges de la Costa Daurada, pretén centrar-se més a atraure el públic sènior, de més de 60 anys, a partir del 2027. El passat 30 d’octubre l’Ajuntament de Reus va acollir una reunió de treball

entre els diferents agents de la iniciativa turística que té també com a voluntat fomentar la desestacionalització del turisme en el territori. Des que la proposta va començar a funcionar s’han anat creant campanyes i accions que han tingut el públic generalista i familiar com a objectius principals. Davant de la resposta, la voluntat és ampliar aquest interès en el públic de més edat, principalment jubilats. Des dels agents que dirigeixen

aquesta iniciativa consideren aquest nou públic objectiu com a molt interessant, atesa la seva flexibilitat a l’hora de marcar en el calendari les vacances, la qual cosa permet una certa desestacionalització d’aquestes. A més, la campanya pretén anar més enllà de les fronteres catalanes i fer-se present en les comunitats autònomes del País Basc, Navarra i l’Aragó, regions on és del tot habitual el turisme a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.

L’acció fa valdre la relació de genis com Gaudí o Miró amb la Costa Daurada A més, esperen que la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals impulsi també aquesta iniciativa, de la mateixa manera que ho ha fet l’Any Gaudí durant tot aquest any 2026.


12 divendres 6 de novembre de 2026

L’apunt

Una espera llarga que veurà la llum pròximament Els primers passos del Centre Català de la Descarbonització de la Indústria van ser al febrer de l’any 2023, quan el Govern va anunciar la creació del recinte durant l’assamblea de la Vall de l’Hidrogen, un dels projectes més ambiciós de la demarcació. Després de l’adequació dels terrenys l’any 2024, la proposta va reactivar-se posteriorment al maig del 2026, quan l’Ajuntament de la Canonja va aprovar la modificació del POUM.

Mapa de la zona escollida per integrar el futur Centre Català de la Descarbonització de la Indústria. Generalitat de Catalunya

El Govern reactiva el Centre Català de la Descarbonització de la Indústria després de tres anys La Canonja l La Comissió Territorial d’Urbanisme aprova administrativament la proposta Adam Díaz Garriga El Centre Català de la Descarbonització de la Indústria serà una realitat després de tres anys d’espera. La Generalitat de Catalunya va anunciar aquest dijous que el projecte rebrà l’impuls de l’administració després d’haver superat els requisits de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona. La proposta continuava sense novetats des de l’any 2023, quan es va anunciar des del Govern la intenció d’executar-la a la Canonja amb una partida destinada de fins a 5 milions d’euros. La llum verda habilitarà 1,15 hectàrees, que passaran a qualificar-se com a equipament dedicat a l’ús públic, on es construirà un recinte dedicat a la investigació tecnològica, científica i industrial centrada en l’impuls de la descarbonització del sector pe-

troquímic. El procés per portar a terme la proposta va reactivar-se a finals del passat mes de maig, quan el ple ordinari de la Canonja va aprovar la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per facilitar els terrenys acordats amb l’administració. Concretament, l’espai on es preveu situar el centre se situa a l’entrada de la localitat des de l’N-340, el mateix que es va anunciar l’any 2023 i que anteriorment ocupava l’antic hostal San Vicenç Ferrer. L’edifici, precisament, es va enderrocar l’any 2024 per accelerar la creació del recinte. Des del Govern també es destaca la ubicació com a futur «eix cívic rellevant» per unir els municipis de la Canonja, Tarragona i Vila-seca, com també les diverses factories del polígon petro-

químic sud. Un dels principals reptes que ha afrontat la iniciativa és la tramitació de la nova qualificació del sòl on s’ubicarà. Per tirar-se endavant, els terrenys han hagut d’adaptar el seu caràcter administratiu per acollir usos de sistemes d’equipaments comunitaris, concretament tecnològics-industrials. Anteriorment, estaven dedicats als serveis terciaris i indústria mitjana. El departament de Territori també detalla que la modificació admet, específicament, centres d’investigació i recerca, sense comportar usos industrials productius, però assimilant el personal al del sector petroquímic. Aquesta consideració comportarà la necessitat d’aplicar protocols de confinament i autoprotecció en cas d’incidents. «No parlem només d’un equipament

El recinte s’enfocarà en l’impuls de tecnologia per descarbonitzar la indústria química El canvi d’usos oferirà 1,15 hectàrees per crear el centre i edificis annexos per a la Canonja, sinó d’un projecte amb vocació supramunicipal que pot reforçar el posicionament», indicava l’alcalde de la Canonja, Roc Muñóz. Per la seva part, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, assegurava que el centre permetrà crear sinergies entre empreses i el teixit

econòmic de la demarcació per crear llocs de treball directes i indirectes. «Pot tenir repercussió a tota la província, com a futur node per a la investigació tecnològica, científica i industrial», ressaltava la responsable del Govern. Quina funció tindrà? Des del 2023, la Generalitat de Catalunya defensa que el Centre Català de la Descarbonització de la Indústria ha de servir com a nucli dur de la investigació a la demarcació de Tarragona. El recinte es planteja com una referència pel sector químic en el disseny de polítiques d’investigació i desenvolupament (I+D) que impactin directament en els processos de producció finals. D’aquesta manera, es preveu facilitar la integració de l’ús d’energies verdes renovables, amb l’hidrogen verd com a base, en una indústria marcada per la gran emissió de CO2. Entre els usos que permetrà el nou plantejament, també s’estudiarà la possibilitat d’incorporar serveis complementaris com un bar-restaurant, aparcaments i oficines, tots vinculats al centre. D’altra banda, el Govern assenyala que no s’hi podran organitzar seminaris, conferències, congressos o activitats similars. Des de la Generalitat també es va posar en valor el paper de l’Ajuntament de la Canonja per «l’esforç» realitzat per portar a terme els canvis administratius pertanyents, juntament amb «l’establiment de convenis amb organismes acadèmics de recerca» com l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).


13 divendres 6 de novembre de 2026

Cultura l El primer Festival de Pallasses i Pallassos de Valls (FIPPAVA) va estrenar-se ahir al Teatre Principal de la localitat

Valls, capital de l’art de fer riure

U

na campana inaugura l’actuació al Teatre Principal de Valls. La gent, encuriosida, observa una maleta abandonada en mig de l’escenari i ja riu nerviosa. Les expectatives amb l’espectacle hÔy, de Carlo Mô, són altes, com també amb la resta del Festival de Pallasses i Pallassos (FIPPAVA), que s’estrena a la capital de l’Alt Camp. De fet, es converteix en la capital del fer riure i l’espectacle, per a infants i no tant infants, que busquen trobar el seu nen interior. El primer espectacle no va fallar, i Mô va fer plorar de riure i de pena alhora amb una sublim actuació mímica d’una hora que va posar al públic al centre de l’atenció i al pas del temps com un regal. Així es mereixia començar la primera edició del FIPPAVA. La plaça del Pati ja estava preparada, amb un circ al seu nucli, per a les pròximes jornades, que s’estrenaran fins al diumenge dia 8 de novembre. Concretament, serà la companyia La L’artista Carlo Mô va inaugurar el FIPPAVA amb un espectacle mímic sublim que va fer plorar de riure i de pena el públic. Adrià Borràs Tetê qui faci ús del recinte rialler per exposar l’obra les Noces del Títuro, d’artistes, autodenominats «crea- Ovació durant els tres dies de festival. La dors de somnis», tindran lloc al mu- Carlo Mô va obrir el primera representació serà diven- nicipi. festival amb una peça dres 6 de novembre a les 18.30h, amb Dijous i divendres, però, les esconoves sessions dissabte a les 19.30 h i les de la localitat van ser les primeres de mímica divertida i diumenge a les 11 i a les 18 h. a rebre el càlid abraçada del riure i reflexiva Tota mena d’artistes dels artistes amb l’actuapassaran per Valls, entre ció de Martini&Manzani. cipal per obrir un cap de setmana ells, autèntics professioEl grup ensenyarà el llen- replet d’actuacions. La jornada acanals com Leo Bassi, Marguatge ‘clown’ als infants barà a les 23 h a La Circoteca, que ducel Gros, Dudu Arnalot, per mimetitzar-se du- rant el festival es convertirà també Alba Sarraute, Carlo Mô, rant les jornades i tractar en l’espai de les Nits Golfes, pensaCirc Cric o La Buffa. La d’inspirar-los. des especialment per al públic adult. festa i el riure no pararan Des de les 20.00h Fins diumenge, Valls serà la capii fins onze espectacles d’aquest divendres, la Bu- tal del riure amb una programació protagonitzats per gada també preveu pensada per a tots els públics i de El festival se celebrarà fins diumenge amb gairebé una vintena d’actuacions. Adrià Borràs gairebé una vintena Adam Díaz Garriga omplir el teatre prin- tota mena.

El Cor Arsmusica oferirà concerts benèfics a set poblacions del Camp de Tarragona al novembre Cultura l El Cor Arsmusica, dirigit per David Molina, inicia aquest dissabte, 7 de novembre, a Reus la gira Sons de l’ànima, un concert benèfic que recorrerà set poblacions del Camp de Tarragona fins al dia 28. La proposta reuneix dotze peces de diverses tradicions espirituals, amb música cristiana, jueva, islàmica,

africana i de l’Índia, i mantres budistes, per explorar valors compartits com la pau, l’amor i la compassió. Els dinou cantaires actuaran en espais de petit format, envoltant el públic i canviant de posició per crear una experiència sonora immersiva, amb il·luminació càlida i instruments com l’harmònium

indi. També hi tindran un paper important els silencis. La primera cita serà al Castell del Cambrer de Reus, amb dues sessions a les 18.30 i a les 20 h. La gira continuarà a Vilafortuny, Vistabella, el Morell, Tarragona, Montbrió del Camp i Vinyols. Les actuacions tindran lloc en esglésies i ermites, amb aforaments reduïts que afavoreixen la proximitat entre intèrprets i assistents. La iniciativa té caràcter solidari a favor de l’Associació Amics de Rwanda. Cal reservar plaça escrivint a info@ domifa.org o enviant un WhatsApp al 636 544 668. l Joan Lizano


14 divendres 6 de novembre de 2026

Roda de Berà aprova 17,85 milions de pressupost per al 2027 i preveu congelar les taxes Economia l La reducció del 4,22% respon a la davallada de les inversions inicials i a l’absència de nous préstecs, segons el govern municipal Joan Lizano Fotografia del lliurament de la certificació Biosphere Silver, celebrat al Castell. Cedida

L’Ajuntament de Roda de Berà ha aprovat per majoria el pressupost municipal per al 2027, que puja a 17.850.337,44 euros, un 4,22% menys que el de 2026. La reducció s’explica pel menor volum d’inversions previstes, després de l’esforç inversor d’enguany, i perquè no es contractaran nous préstecs. El regidor d’Hisenda, Gerard Solé, ha assegurat que aquesta reducció no comportarà retallades en l’activitat ordinària municipal ni en els serveis. L’equip de govern manté com a prioritats l’atenció social, l’educació i la joventut, la seguretat, la conservació de l’espai públic, la sostenibilitat ambiental, la cultura, l’esport, el suport a les entitats i la dinamització econòmica. També preveu congelar els impostos i les taxes municipals de cara a l’any vinent, amb unes ordenances que no experimentaran canvis respecte d’aquest exercici i que el govern portarà a aprovació. La despesa corrent prevista s’eleva a 16.881.684,77 euros, un 4,42% més que el 2026, per cobrir els costos, el personal i els serveis públics. Els ingressos previstos són majoritàriament de caràcter corrent. Els ingressos corrents són 17.502.221,99 euros, procedents sobretot d’impostos directes (7.657.404,31 euros), taxes, preus públics i altres ingressos (5.465.764,94 euros), i transfe-

Vila-seca rep el segell Biosphere Silver per les seves polítiques sostenibles Certificació l L’Ajuntament acredita mesures en protecció ambiental, mobilitat, igualtat i turisme davant auditors externs Diari Més

El ple de l’Ajuntament de Roda durant la sessió d’aprovació dels comptes. Cedida

Els comptes preveuen 557.389,88 euros d’inversió inicial sense demanar préstecs rències corrents (3.829.888,82 euros). El consistori destaca que els ingressos corrents superen les despeses corrents en 620.537,22 euros, fet que contribueix a l’equilibri dels comptes. Alhora, es preveu amortitzar 411.262,79 euros de deute existent, un 24,26% menys que l’any anterior, i reduir la despesa en interessos i altres costos financers. Les inversions inicials sumen 557.389,88 euros, dels quals

348.105,45 es financen amb transferències de capital i 209.284,43 amb recursos propis. El regidor d’Hisenda, Gerard Solé, ha explicat que el 2027 es podran incorporar nous projectes. El pressupost prioritza les actuacions de prevenció i seguretat i la modernització i millora dels serveis i equipaments municipals. L’Ajuntament defensa una planificació selectiva que permeti executar les inversions necessàries sense contractar nous préstecs. La combinació de finançament extern i recursos propis ha de garantir que les actuacions s’ajustin a les necessitats de la vila i a la disponibilitat econòmica, sense comprometre l’equilibri dels comptes.

El FIC-CAT posarà el focus en el so cinematogràfic en la seva 19a edició Roda de Berà l El certamen se celebrarà del 4 al 12 de juny i manté obertes les inscripcions Diari Més El Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), que se celebra a Roda de Berà, dedicarà la 19a edició al so cinematogràfic per reivindicar-ne el paper en la narració audiovisual i reconèixer la feina dels

professionals que el fan possible. El certamen tindrà lloc del 4 al 12 de juny de l’any vinent, coincidint amb el centenari de l’estrena de The Jazz Singer, la pel·lícula dirigida per Alan Crosland i protagonitzada per Al Jolson que va marcar una fita en la incorporació comercial del so sin-

cronitzat al cinema. Estrenada el 6 d’octubre de 1927, va contribuir a accelerar el pas cap a un cinema que integrava veus, música i sons enregistrats amb les imatges. El festival vol posar el focus en com el so condiciona la percepció de les escenes, construeix atmosferes, intensifica

Vila-seca va rebre aquest dijous la certificació Biosphere Silver, que reconeix les polítiques municipals de sostenibilitat i turisme responsable. El distintiu s’ha concedit després que el municipi superés una auditoria independent que ha verificat el compliment de trentatres fites vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. El segon tinent d’alcalde, Josep Toquero, va recollir el reconeixement de mans del director general de Biosphere Responsible Tourism, Patricio Azcárate, en un acte al Castell de Vila-seca. Toquero va remarcar que la certificació respon a «una feina feta i acreditada amb accions concretes» i que ha calgut justificar les polítiques municipals amb dades i evidències.

Entre les actuacions valorades hi ha la protecció de la Séquia Major i del fons marí de la Pineda, l’estalvi d’aigua, l’impuls de les energies renovables, la prevenció de residus i el foment de la mobilitat sostenible mitjançant el Bus Blau. L’avaluació també ha tingut en compte l’accessibilitat a les platges, l’atenció a persones vulnerables, les polítiques d’igualtat i la promoció de la salut. En l’àmbit econòmic i cultural, es destaca el suport al comerç de proximitat, el Festival de l’Oli i la preservació del patrimoni. La certificació, promoguda per l’Institut de Turisme Responsable, avalua la contribució als 17 ODS i a l’Agenda 2030. Azcárate va subratllar la necessitat d’implicar tot el sector turístic en la sostenibilitat, mentre que Toquero va defensar que el distintiu és un estímul per continuar millorant.

emocions i suggereix allò que queda fora de la pantalla, des del soroll que anuncia un perill fins al silenci que genera tensió. La proposta també vol donar visibilitat a les diferents especialitats que intervenen en la creació de la banda sonora. Durant el rodatge, els equips de so directe enregistren els diàlegs i els sons ambientals, mentre que en la postproducció s’editen les veus, es poden tornar a gravar diàlegs i s’incorporen efectes i música. Entre aquestes tasques hi ha el ‘foley’, que recrea en estudi sons quotidians, com les passes o el tan-

cament d’una porta, per donar més realisme a les escenes. Els ambients sonors ajuden a situar l’acció i, amb l’edició i la mescla, s’equilibren diàlegs, efectes, música i silencis. El festival remarca que la feina combina decisions creatives i tècniques al servei del relat. Amb aquest eix temàtic, el FIC-CAT convida a descobrir com es construeix el paisatge sonor de les pel·lícules i a escoltar el cinema amb una altra mirada. Les inscripcions per participar en les categories de llargmetratge, documental, curtmetratge, videoclip i centres educatius ja estan obertes.


15

divendres 6 de novembre de 2026

CONVOCATÒRIA

El Consell impulsa la primera edició del Concurs de fotografia ‘Fotorecicla’ Es busquen imatges que donin consciència de la recollida selectiva del Tarragonès i que incentivin la reducció de la fracció resta

E

Diari Més

tilització i la reducció de la fracció rebuig als municipis de la comarca. L’organització busca imatges en positiu que valorin el paper actiu que té la ciutadania en la protecció i millora del medi ambient, motiu pel qual quedaran automàticament excloses aquelles obres que mostrin males praxis mediambientals o que tinguin una connotació de denúncia.

l Consell Comarcal del Tarragonès, a través de l’àrea de Medi Ambient, posa en marxa la primera edició del concurs fotogràfic ‘Fotorecicla’. Aquesta iniciativa s’emmarca en les campanyes de sensibilització ambiental de l’ens i té com a objectiu principal fomentar la recollida selectiva de residus, potenciar la reducció de la fracció resta i generar una major conscienRequisits principals ciació ciutadana sobre la importàn- Pel que fa als requisits tècnics, les imatges presentades hauran de ser cia del reciclatge. La participació s’adreça exclusi- inèdites, creades exclusivament per vament a totes les persones empa- la persona participant i lliurades en dronades en algun dels divuit muni- format JPG amb una resolució mícipis on el Consell presta els serveis nima de 12 megapíxels, una qualitat de recollida, neteja i gestió de dei- necessària per permetre el seu ús en futures campanyes xalleries. Aquestes Categoria juvenil de promoció. Es permet localitats adherides i adults amb l’edició fotogràfica amb són Altafulla, el Cattres guardons finalitats artístiques o llar, la Canonja, Creicadascuna i per dotar l’obra de maxell, la Nou de Gaià, el Morell, els Pallaresos, premis de fins a jor originalitat, però no Perafort, la Pobla de s’admetrà cap fotografia 2.000 euros Mafumet, la Pobla de en què es detecti la seva Montornès, Renau, la creació mitjançant intelRiera de Gaià, Roda de ligència artificial generaBerà, Salomó, la Secuita, Torredem- tiva o programes informàtics. A nivell legal, el fet de presenbarra, Vespella de Gaià i Vilallonga del Camp. tar una imatge com a candidatura La temàtica central de les fotogra- vàlida implica la cessió dels drets fies ha de fer referència a la gestió i d’explotació de l’obra fotogràfica al recollida selectiva al Tarragonès per Consell Comarcal, autoritzant-ne la tal d’incentivar el reciclatge, la reu- lliure utilització, reproducció i difu-

La temàtica ha de fer referència a la gestió i recollida selectiva al Tarragonès.

sió. En el cas que dins la fotografia s’incloguin persones físiques identificables, caldrà aportar una declaració responsable conforme la persona en és coneixedora i n’autoritza la difusió. Així mateix, els participants menors d’edat estaran obligats a presentar una autorització signada pels seus representants legals.

Categories i premis

El certamen es divideix en dues categories diferenciades: la categoria

juvenil, per a participants d’entre 14 i 25 anys, i la categoria d’adults, per a persones a partir de 26 anys. Cadascuna d’aquestes categories comptarà amb tres guardons dotats amb quantitats econòmiques de 2.000 euros per al primer premi, 1.500 euros per al segon i 1.000 euros per al tercer. Les sol·licituds ja es poden presentar, mitjançant una instància genèrica, fins al proper 3 de desembre. Tota la informació relativa a la

Consell Comarcal del Tarragonès

convocatòria, les bases i la documentació requerida està disponible a l’apartat de Medi Ambient de la pàgina web del Consell Comarcal del Tarragonès. Per donar a conèixer els guanyadors de cada categoria, el Consell organitzarà una gala presencial de lliurament de premis. Més endavant, a través dels seus canals oficials i dels de cada ajuntament, es faran públiques la localització i les dates oficials.

~ CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS ~


16 divendres 6 de novembre de 2026

Veolia eleva la facturació fins als 33.310 milions d’euros entre gener i setembre Empresa l A la península Ibèrica, el grup ingressa 2.299 milions d’euros i guanya un contracte d’aigua a l’àrea de Barcelona La companyia participa en la gestió d’aigua a Tarragona i la Canonja a través d’Ematsa

Joan Lizano Veolia ha tancat els primers nou mesos del 2026 amb una facturació de 33.310 milions d’euros, un 2,6% més que en el mateix període de l’any passat a perímetre i tipus de canvi constants i sense comptar l’efecte dels preus de l’energia. El grup ha registrat un benefici brut d’explotació (EBITDA) de 5.404 milions d’euros, amb un increment del 5,1%, i ha elevat el marge d’EBITDA fins al 16,2%, mig punt més que un any enrere. El creixement de la facturació s’ha accelerat fins al 5% durant el tercer trimestre, impulsat sobretot per l’activitat internacional i el negoci de l’aigua. El resultat d’explotació corrent (EBIT) ha pujat un 6,7%, fins als 2.950 milions d’euros, en relació amb el 2025. La multinacional ha confirmat les previsions per al conjunt de l’exercici, que inclouen un augment de l’EBITDA d’entre el 5% i el 6% i un creixement del resultat net corrent d’almenys el 8% a tipus de canvi constants. A la península Ibèrica, Veolia ha facturat 2.299 milions d’euros, amb un creixement del 5,7% a perímetre

El creixement del tercer trimestre arriba al 5%, impulsat per l’activitat internacional i el negoci de l’aigua. Cedida

i tipus de canvi constants. A Espanya, el negoci de l’aigua ha crescut gràcies a les revisions tarifàries i a un augment del 2,7% dels volums facturats. Entre les novetats del període destaca l’adjudicació d’un contracte de 1.000 milions d’euros

per gestionar durant 25 anys el subministrament d’aigua potable en vuit municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, que sumen uns 230.000 habitants. La companyia considera que aquesta operació consolida la seva presència al mer-

cat espanyol, que preveu convertir en el tercer més important del grup a escala mundial en els pròxims anys. En l’àmbit internacional, també ha anunciat contractes de dessalinització a Oman i als Emirats Àrabs Units per gairebé 200 milions

d’euros, amb una capacitat conjunta de 490.000 metres cúbics d’aigua al dia. El balanç dels primers nou mesos també recull els avenços del pla estratègic GreenUp, amb el qual Veolia vol reforçar les activitats tecnològiques i la presència internacional. Des de començaments del 2026, el grup ha signat operacions de desinversió per 570 milions d’euros, dins d’un programa de més de 2.000 milions que preveu completar a mitjans del 2028. Les vendes acordades afecten negocis de diferents països europeus i de Corea del Sud, entre els quals hi ha activitats de reciclatge, neteja industrial i serveis per a edificis. A més, la companyia ha iniciat la integració de Clean Earth, adquirida als EUA per 3.000 milions de dòlars, una operació amb què duplica l’activitat de gestió de residus perillosos en aquest país.

Josep M. Cruset fa balanç de la feina de Junts a Madrid en un acte electoral a Riudoms Política l Nogueras acompanya el cap de llista al Congrés en un acte al Casal Riudomenc amb el teatre de gom a gom Joan Lizano El diputat de Junts i cap de llista al Congrés per Tarragona, Josep Maria Cruset, va reivindicar dimecres al vespre a Riudoms el balanç dels tres anys de feina del seu grup a Madrid i va defensar la importància de les eleccions del 29 de novembre. Ho va fer en una conferència al teatre del Casal Riudomenc, amb l’assistència de la líder de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, que el

va presentar com «la millor opció per a la demarcació de Tarragona» i en destacà la capacitat negociadora. Cruset va afirmar que Junts no forma part de cap bloc estatal: «Només tenim un bloc, Catalunya», i va citar com a assoliments l’amnistia, l’ús del català al Congrés, la llei de l’ELA i les mesures contra la multireincidència. També va posar en valor la defensa de petites empreses i autònoms, així com l’oposició a nous gravàmens que, segons va explicar,

El cap de llista de Junts al Congrés per Tarragona, Josep Maria Cruset, durant l’acte de Riudoms aquest dimecres al vespre. Cedida

ha contribuït a garantir la inversió en l’ecoplanta del Morell. Pel que fa al territori, va esmentar les actuacions relacionades amb el pantà dels Guiamets, el Delta de l’Ebre i els danys de les obres del túnel de Lilla,

així com iniciatives vinculades al patrimoni cultural i projectes socials. En la recta final, va reclamar més facilitats per accedir a l’habitatge, més seguretat i competències pròpies en immigració, i va fer una

crida a la mobilització: «El 29 ens hi juguem el model de país». L’acte també va servir per presentar les candidatures de Junts a Tarragona, amb Cruset al capdavant de la llista al Congrés i Pep Andreu al Senat.


17 divendres 6 de novembre de 2026

Punts

El rival

La prèvia

Águilas

Classificació

L’Àrbitre: Daniel Clemente Manrique

8 16è El col·legiat canari porta bon record als grana. L’últim partit que va xiular al Nàstic va ser a Sevilla, al PG PE PP GF GC desembre de l’any passat. Els grana van aconseguir la victòria per 1 a 2 contra el filial sevillista. 1 5 4 9 15 Diumenge, 12 h — Estadio Francisco Artés Carrasco (Lorca) ! FootballClub

Águilas–Nàstic: l’hora de trencar la maledicció a domicili Futbol l El conjunt murcià no guanya un partit des de la tercera jornada i és un dels pitjors locals Arnau Montreal Quesada Nou partit fora de casa, nova oportunitat per trencar aquesta maledicció. El Nàstic de Tarragona té l’oportunitat de refer-se de les seves ferides amb una victòria a domicili contra l’Águilas. De nou, el conjunt grana es trobarà un equip necessitat de triomfs i de convertir el seu estadi en un fortí, però també un rival més fàcil a l’hora d’imposar el joc grana. L’Águilas és un dels novells de la categoria i, en aquestes primeres deu jornades, està pagant l’adaptació a una Primera Federació ferotge. De moment, els murcians es troben en posicions de descens i només sumen una victòria. Amb els números a la mà, són el pitjor local de la categoria. El duel de diumenge és especial per al mateix Águilas, perquè, tot i que jugaran com a local, el partit no es disputarà a El Rubial, sinó en l’estadi Francisco Artés Carrasco de Llorca, a causa de la ressembra de la gespa de l’estadi. El conjunt d’Adrián Hernández encara no ha trobat la fórmula per controlar els seus partits. Els mur-

Un dels titulars indiscutibles de l’Águilas, Yasser El Arbaoui, durant un duel d’aquesta temporada. Águilas

cians no guanyen des de la tercera jornada i sempre han vist com els punts se’ls escapaven de les mans. Amb tot, això no vol dir que siguin un rival fàcil de batre, perquè equips com el Huesca ja s’han vist sorpresos a domicili per la reacció

xes per la seva estratègia peculiar en els serveis de cantonada. Abans de centrar la pilota, els jugadors fan el joc de la rotllana per despistar a la defensa rival i, després, surten disparats per rematar a porta. A banda de curiosa, aquesta estratègia ha

sigut efectiva i ha acabat en gol en dues ocasions. Precisament els serveis de cantonada són un dels punts dèbils grana. De fet, dilluns es va tornar a comprovar en el segon gol del Huesca. Llavors, els grana es van deixar per defensar un home a la frontal i aquesta escletxa la va aprofitar el conjunt aragonès per marcar el 2-0. D’altra banda, al camp del Juventud Torremolinos, els grana també es van quedar sense victòria per culpa d’un córner a l’últim minut. Els jugadors clau de l’Águilas es troben a les bandes. Serpeta i Josema Raigal són els seus jugadors més diferencials, tot i que el primer és el més irregular. Pel que fa a Raigal, aquest suma un gol i tres assistències i és el més efectiu dels dos. D’altra banda, jugadors com els migcampistes Mario Abenza i Yasser El Arbaoui es presenten com a homes forts per dificultar el joc del rival i, també, a l’hora de participar en les jugades d’estratègia. El Nàstic es trobarà un equip que, a diferència del Huesca, no vol sotmetre al seu rival amb la pilota i serà una oportunitat per als grana de mostrar l’encert que ja s’ha vist al Nou Estadi. Els grana no guanyen fora de casa des del febrer i espera poder trencar aquesta maledicció diumenge.

Mals records del Nàstic en la darrera visita a l’estadi Francisco Artés Carrasco

Joseda Menagues i Darío Ramírez, baixes assegurades del Nàstic Futbol l El Nàstic visita l'Águilas amb dues baixes assegurades. La primera és Darío Ramírez. L'extrem, que va debutar el darrer dilluns contra el Huesca, va acabar el partit expulsat amb dues grogues i, per tant, no estarà disponible. Xisco Campos també perd a Joseda Menagues. El lateral dret va veure la cinquena groga contra el Huesca i haurà de complir cicle de sancions. l AMQ

local. De fet, l’única victòria de la temporada va ser a casa contra el Real Madrid Castilla. L’Águilas té un punt fort que és la kriptonita del Nàstic: les jugades a pilota aturada. En aquests deu partits l’Águilas ha sigut viral a les xar-

El punt fort i peculiar de l’Águilas són les jugades a pilota aturada

Imatge del jugador del Nàstic Joseda Menagues. Nàstic

Futbol l El Nàstic guarda mals records de la seva darrera visita a l'estadi Francisco Artés Carrasco. El darrer duel va ser contra el conjunt local, el Lorca, el 29 d'abril del 2018 a Segona Divisió i els grana van caure per 1-0. L'equip llavors comptava amb jugadors exnastiquers mítics com Fali, Dimitrievski i Manu Barreiro. l AMQ

Imatge del darrer duel del Nàstic a l’estadi del Lorca. Lorca


18 divendres 6 de novembre de 2026

El Reus FCR, a reconciliar-se amb l’estadi amb un triomf contra l’UD Logroñés B Futbol l Els d’Edu Albacar encadenen tres jornades sense guanyar i, davant la seva afició, no ho fan des del 20 de setembre Arnau Montreal Quesada El Reus FC Reddis torna a casa diumenge amb ganes de reconciliar-se amb la seva afició. Els d’Edu Albacar no passen pel seu millor moment. Tres partits consecutius sense guanyar normalment es curen amb un bon triomf davant dels seus. Amb tot, els roig-i-negres també tenen comptes pendents a l’Estadi Municipal, perquè no aconsegueixen cap victòria des del 20 de setembre contra el Náxara. A nivell de sensacions, els d’Albacar no donen amb la tecla. El darrer cap de setmana van dominar i van mostrar minuts de qualitat contra el Terrassa, però els errors defen-

sius i els desajustos de sempre es van pagar amb la derrota. Contra el Peña Sport, es van deixar dos punts pel camí després d’avançar-se i, contra l’Espanyol B, van poder mostrar orgull per esgarrapar un punt valuós. D’aquesta manera, necessiten un partit rodó, d’aquelles victòries balsàmiques que ajudin als més escèptics en creure en aquest projecte. L’UD Logroñés B es presenta com la presa perfecta. Les promeses del conjunt de la Rioja estan en procés d’adaptació a la Segona Federació i, en les nou primeres jornades, només han aconseguit dues victòries. Dels rivals del grup, els de Logronyo són els més tous i així ho destaquen

Alya Camara va ser expulsat contra el Terrassa i no estarà disponible les dades amb els 15 gols encaixats, que els situen com el tercer equip més golejat. L’extrem Prince Chinedu i el mitjapunta Dani Martínez són els pitxitxis amb dos gols cadascú i els homes més perillosos a tenir en compte. Sense Copa La tornada a l’Estadi Municipal hauria d’haver sigut amb una competició engrescadora com és la

El jugador del Reus FC Reddis Ricardo Vaz durant un duel d’aquest curs. Gerard Martí

Copa del Rei. Malauradament, les tragèdies ocorregudes les darreres setmanes han obligat que la Real Federació Espanyola de Futbol suspengués l’encontre contra el Barakaldo en dues ocasions. D’aquesta manera, el retorn a l’Estadi haurà de ser a la lliga, però

jugadors amb menys minuts criden a la porta de la titularitat. Aquest és el cas de Bruno Calcagno, golejador del 2-1 contra el Terrassa i que va comptar amb minuts de qualitat. A més, Albacar haurà de trobar remei a la baixa de Camara, que va ser expulsat i no estarà disponible.

De moment, ni Salou ni CBT han trobat un rival al seu nivell en els grups CB i CA

Fer Suárez (CBT) amb els jugadors del Salou Emilio Martínez i Diagne. Tjerk van der Meulen

El CBT i el CB Salou posen a prova la seva imbatibilitat fora de casa contra el CB Vic i el Roser Bàsquet l Els dos equips de la demarcació són els líders amb cinc victòries i cap derrota dels seus grups a Tercera FEB Arnau Montreal Quesada Dos equips de la demarcació de Tarragona lideren els seus grups de Tercera FEB amb mà de ferro. L’Ibersol CB Tarragona i l’OCA Glo-

bal CB Salou es mantenen invictes amb un ple de victòries i aquest cap de setmana posaran a prova de nou el seu encert a domicili. El conjunt de Toni Larramona tenen una prova complicada a la

pista del CB Vic. El conjunt osonenc és un dels candidats a la lluita per a les primeres posicions i, la darrera setmana, ho van demostrar superant el Ciutat d’Inca per 69-98. En aquell duel es van mostrar els seus jugadors insígnia amb Àlex Riera amb 27 punts i també amb 15 punts d’Eddy Sims, exjugador del CB Salou la darrera campanya. ELs cebetistes ja van superar un rival complicat com és el Sese i, dissabte a les 20.15 h, tenen la prova de foc contra el Vic. D’altra banda, el conjunt de Jesús Muñiz visita la pista del Roser dissabte a les 20.15 h. Els salouencs s’enfronten a un equip que, de moment, no sap que és guanyar aquesta temporada. Fins ara, els de la costa Daurada han mostrat un gran nivell i, a cada partit, va en augment. Els salouencs s’han transformat en una piconadora difícil d’aturar i el Roser pot patir les conseqüències, perquè els de Muñiz volen allargar l’estat de gràcia.

Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant una victòria. Iván Caballé

Duel al cim de la Superliga 2 entre CV Sant Pere i Sant Pau i CV Zaragoza Voleibol l Els aragonesos són els líders del grup i només tenen un punt més que els tarragonins Arnau Montreal Quesada Duel al cim de Superliga 2 aquest dissabte al pavelló de Sant Pere i Sant Pau. El CV Sant Pere i Sant Pau rep el CV Zaragoza, l’actual líder de la categoria, aquest dissabte en un duel clau no per la classificació, perquè la lliga tot just acaba de

començar, com per les sensacions. Els aragonesos són el rival a batre i els rojillos volen donar un cop sobre la taula. De moment, una victòria dissabte a les 19.30 h potenciarà les opcions dels tarragonins per participar a la Copa Príncep, un torneig reservat per als cinc millors de la primera volta.


19 divendres 6 de novembre de 2026

Koldo assegura que el PP li va oferir diners i el PSOE estudia denunciar-ho Tribunals l L’exassessor afirma que li van proposar fins a 1 M€ per acusar Sánchez i el PSOE demana explicacions i no descarta accions judicials Joan Lizano / Agències El cas Koldo va sumar aquest dijous un nou front polític després que Koldo García, exassessor de l’exministre de Transports José Luis Ábalos i condemnat pel cas de les mascaretes, afirmés des de la presó que Alberto Durán, fins fa poc advocat del PP, li havia ofert pagar la seva defensa i fins a un milió d’euros a canvi d’aportar informació contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva esposa, Begoña Gómez. Segons García, l’oferta incloïa evitar la presó i apartar del procediment la seva parella i el seu germà. L’exassessor sosté que va rebutjar fer declaracions contra el

govern i que pot demostrar els fets. Explica que les converses es van fer en un despatx d’advocats i que el milió d’euros promès no es va arribar a abonar. Dues factures aportades per la seva advocada acrediten el pagament d’uns 242.000 euros per part de l’editora d’Okdiario per sufragar la defensa, però no proven per si soles el suposat pacte polític. El PP i Durán neguen les acusacions. El PSOE les considera molt greus, exigeix explicacions a Alberto Núñez Feijóo i estudia emprendre accions judicials. Sánchez també va reclamar que el líder popular donés explicacions. En paral·lel, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Ci-

Sis detinguts en una nova investigació del cas Koldo per adjudicacions d’obres vil va desplegar ahir una operació vinculada al cas Koldo. El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha obert una peça separada per investigar presumptes adjudicacions irregulars d’obra pública durant l’etapa de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports i el possible blanqueig de comissions. Els agents van detenir sis persones a Madrid, Còrdova, Sevilla i València, entre elles Andrea de la Torre, parella de

Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, en una imatge d’arxiu. EFE

l’exministre, i els germans Cristian i Rubén Corvillo, vinculats en la investigació amb l’empresari Víctor de Aldama. Van registrar el domicili d’Ábalos a València i van requerir documentació a Adif i a la constructora Azvi sobre contractes públics. Els sis detinguts es van negar a de-

clarar davant la Guàrdia Civil i, al tancament d’aquesta edició, havien quedat en llibertat, a l’espera que el jutge els citi com a investigats. L’operació amplia les diligències del cas, iniciat per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El Ministeri de Treball planteja apujar un 5,3% el salari mínim interprofessional el 2027, fins als 1.286 € mensuals Economia l El Ministeri de Treball i Economia Social planteja apujar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.286 euros mensuals a partir de l'1 de gener del 2027, un 5,3% més que els 1.221 euros actuals, segons recull el document preliminar del reial decret que ha d'enviar al Consell de Ministres per a la seva aprovació. El ministeri que controla Yolanda Díaz assegura que l'actualització «atén de manera efectiva al

dret a una remuneració equitativa i suficient» per afavorir «un nivell de vida decorós» per a les persones treballadores i les seves famílies. L’objectiu, remarca el ministeri, és que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà, d’acord amb el mandat del Comitè Europeu de Drets Socials i la Carta Social Europea. Amb l’actualització que planteja del Ministeri de Treball i Economia Social, el salari mínim anual assoli-

El Tribunal Suprem aplica l’amnistia a Clara Ponsatí pel delicte de desobediència Judicial l El Tribunal Suprem (TS) va acordar ahir aplicar l’amnistia a l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí. En una interlocutòria, l’alt tribunal va extingir la responsabilitat penal de Ponsatí pel delicte de desobediència en el marc del procés i va dictar el sobreseïment lliure de la seva causa. El TS es va

emparar en la llei d’amnistia aprovada al Congrés i en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del passat 8 d’octubre. En una providència el 17 de juny de 2025, el Suprem va acordar esperar-se que el Tribunal Constitucional (TC) resolgués definitivament la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada

ria els 18.004 euros, a repartir en 14 pagues. «L’increment del salari mínim interprofessional contribueix a promoure un creixement i una recuperació de l’activitat econòmica sostinguda, sostenible i inclusiva al compliment de l’Agenda 2030», expressa el Ministeri de Treball a l’esborrany del reial decret. Si s’aprova el contingut de l’esborrany, serà la pujada percentual més àmplia del salari mínim des del 2022. l ACN

per la Sala Penal sobre l’article 1.1 de la llei, el que regula els actes del procés amnistiables. Després del pronunciament del TC, el Suprem va aplicar l’amnistia a Ponsatí i va dictar el sobreseïment de la causa. L’alt tribunal diu que, segons la doctrina del Constitucional, «es compleix l’àmbit objectiu d’aplicació de l’amnistia» i que «no concorren els supòsits d’exclusió» que inclou la llei. La decisió del TS arriba després que el TS apliqués l’amnistia a l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. l ACN

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz. Agències

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Muchas felicidades de tu hermano y tus sobrinas. Un beso.

Muchas felicidades Carla por tus 18 años! Y por todos tus logros conseguidos! Estamos muy orgullosos de ti. Te queremos mucho.


20 divendres 6 de novembre de 2026

k Carta dominical k

Ajudem l’Església en les seves necessitats

L

’Església és una gran família. Ho és perquè neix de l’amor de Déu i perquè, des de fa dos mil anys, continua fent present l’Evangeli arreu del món a través de la pregària i les celebracions de la fe, l’anunci de la Paraula i el servei als més necessitats. Aquesta missió, que és espiritual i alhora profundament humana, només és possible gràcies al compromís de moltes persones que, amb generositat, ofereixen el seu temps, les seves capacitats i també els seus recursos materials. A la nostra arxidiòcesi de Tarragona, la munió de parròquies, comunitats religioses, centres d’acollida, projectes assistencials, iniciatives educatives o culturals, les celebracions litúrgiques i les accions evangelitzadores… són una expressió viva d’aquesta presència de l’Església al servei de tothom. Es tracta d’una tasca silenciosa, sovint discreta però imprescindible, que acompanya les persones en els moments de joia i també en les hores de dificultat, que consola els qui sofreixen, educa en els valors de l’Evangeli i manté viu un patrimoni espiritual, cultural i artístic que forma part de la nostra història. La dimensió pastoral d’aquesta presència és particularment important. L’Església no és una realitat llunyana ni una institució separada de la vida quotidiana de les persones. Moltes vegades, darrere d’una porta oberta, d’una paraula d’acollida o d’una ajuda concreta hi ha el rostre proper d’una comunitat cristiana que procura fer visible la misericòrdia de Déu. Perquè aquesta missió pugui continuar, l’Església necessita també el suport material dels seus fidels i de totes aquelles persones que valoren el bé que realitza. Ajudar l’Església en les seves necessitats no és simplement una aportació econòmica; és un gest de corresponsabilitat eclesial i una manera concreta de participar en una obra que beneficia tota la sociL’Església no és una etat. És contribuir perquè realitat llunyana una parròquia pugui conni una institució tinuar essent casa oberta; separada de la vida quotidiana de les perquè un prevere, un persones agent de pastoral o un voluntari pugui dedicar-se al servei de les persones; perquè els temples continuïn essent espais de pregària i de trobada; perquè l’acció caritativa arribi als qui més ho necessiten i perquè l’Evangeli pugui continuar essent anunciat a les noves generacions. La primera comunitat cristiana compartia els seus béns perquè ningú no passés necessitat. Aquest esperit continua essent avui una invitació per a tots nosaltres. Sant Pau recordava als cristians que «Déu estima el qui dona amb alegria» (2Co 9,7). Donar, en efecte, no és perdre, sinó participar en la lògica generosa de l’amor de Déu. Cadascú pot col·laborar segons les seves possibilitats, amb llibertat i amb alegria, sabent que tota aportació, gran o petita, és valuosa quan neix d’un cor generós. Per això, adrecem una cordial invitació als cristians catòlics de la nostra arxidiòcesi perquè sentin com a pròpia la responsabilitat de sostenir la vida i la missió de l’Església. Que el Senyor beneeixi tots els qui, amb la seva generositat, contribueixen a construir una Església viva, missionera i propera, capaç de continuar essent signe d’esperança, de fraternitat i d’amor enmig del nostre món.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

k Editorial k

El futur de la indústria

D

esprés de tres anys d’anuncis, tràmits i esperes, el Centre Català de la Descarbonització de la Indústria comença, finalment, a fer camí. L’impuls que ara li dona la Generalitat és una oportunitat estratègica que cal saber aprofitar. No es tracta simplement de construir un nou equipament, sinó de posar les bases d’una transformació industrial imprescindible. La Canonja és un emplaçament especialment encertat. Situat al cor d’una de les principals concentracions d’activitat industrial del país, el centre ha de néixer amb vocació de servei a tot el territori i amb la capacitat de

connectar el món de la investigació amb les necessitats reals de les empreses. Encara no hi ha terminis definits ni un calendari concret, però el més important és que el projecte deixi enrere el paper i es converteixi en una realitat. En aquest camí, la complicitat de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) és fonamental. Fa temps que aquest organisme treballa en el desenvolupament de sistemes i processos que poden contribuir a reduir la petjada de carboni de la indústria. Aprofitar aquest coneixement i acostar-lo al teixit productiu hauria de ser una de les grans prioritats del futur centre.

k Tribuna k

La força de Tarragona

F

a vint anys que treballo a la sanitat pública de Tarragona. Vaig començar com a anestesiòloga, atenent directament els pacients, i amb els anys he assumit responsabilitats de coordinació, direcció mèdica i gerència a l’Hospital Joan XXIII. Aquesta trajectòria m’ha permès conèixer la sanitat des de perspectives molt diferents, però també m’ha reafirmat en una convicció que sempre m’ha acompanyat: els serveis públics són una de les grans conquestes de la nostra societat. Què vull dir? Que qualsevol persona, independentment dels seus recursos econòmics, pugui rebre l’atenció sanitària que necessita és una expressió molt concreta de solidaritat, d’igualtat i de justícia social. Una garantia que sovint donem per descomptada, però que requereix un esforç col·lectiu extraordinari per mantenir-la i millorar-la. Sempre he entès la política com una de les millors eines per organitzar la convivència i millorar la vida de les persones. Des de la gestió sanitària he comprovat que les decisions públiques tenen conseqüències directes sobre la vida quotidiana de la ciutadania. I és des d’aquesta convicció que he acceptat encapçalar la candidatura del PSC per Tarragona a les eleccions del 29-N. Ho faig ara perquè el moment em preocupa. Hi ha qui ha convertit la por i l’odi en programa electoral, i qui veu els serveis públics com una despesa que es pot retallar quan convé. Jo crec el contrari. La sanitat, l’escola, l’habitatge i les pensions són els serveis essencials que eviten que a una família

Fe d’errades

tunitats que responen a necessitats reals. Encara queda molta feina per fer, especialment en habitatge, mobilitat i cohesió territorial, i caldrà mantenir el compromís i exigir resultats. Ione Montalvo Aquesta és també la perspectiva que Cap de llista del PSC per Tarragona voldria aportar a la política: la d’una professional que coneix les dificultats treballadora li caigui el món al damunt de gestionar els serveis públics, que quan les coses van maldades. Qui té sap que els recursos són limitats i que diners sempre se’n surt. És la resta qui ha après que les bones intencions nonecessita que les institucions hi siguin. més tenen valor quan es transformen Però crec, sobretot, en una política en decisions i millores tangibles. capaç de donar respostes concretes. I Tarragona disposa d’un potencial Tarragona té exemples recents de com extraordinari. Tenim un teixit indusles decisions institutrial de primer ordre, cionals poden trans- Són projectes diferents, un port estratègic, formar el territori. amb la participació de una universitat que I quan hi són, es genera coneixement diverses institucions, nota. Aquests dies però comparteixen una i talent, una activitat les primeres famílies turística consolidada mateixa idea: invertir han rebut les claus en serveis, equipaments i un sector agroalii oportunitats que dels pisos de lloguer mentari profundaassequible de les responen a necessitats ment arrelat al terrireals Oliveres, a Camptori. Des del Penedès, clar. Han començat passant pel Camp de les obres del Fòrum de la Justícia, que Tarragona i fins a les Terres de l’Ebre, fa anys que esperàvem. El nou hospi- tenim recursos, capacitat i persones tal Joan XXIII avança, i és un hospital preparades per afrontar els reptes del que conec per dins i que ha de canviar futur. la capacitat d’atenció de tot el Camp de Aquesta és la feina que vull fer al Tarragona. El Govern d’Espanya, per la Congrés. El repte és transformar tot seva banda, construeix la nova estació aquest potencial en benestar comparde Reus-Bellissens, al costat de l’hos- tit: que la riquesa que es genera aquí pital i del campus. També ha adjudicat torni en forma de pisos, trens, escoles la reforma de l’antiga N-340 a Tarrago- i hospitals per a la gent que les fa posna, que inclou un carril bici i l’amplia- sibles. ció del pont del Francolí. Aquesta és la veritable força de TarSón projectes diferents, amb la par- ragona: la capacitat de construir des de ticipació de diverses institucions, però la convivència i el compromís col·leccomparteixen una mateixa idea: in- tiu, un futur de prosperitat i progrés vertir en serveis, equipaments i opor- que no deixi ningú enrere.

Josep Royo (Barcelona, 1945) artista tèxtil català i que és un dels protagonistes culturals a l’exposició ‘La Mirada de Medusa’ del Castell de Vila-seca, no és un personatge ja desaparegut com s’apuntava de manera equivocada en l’article publicat a l’edició d’aquest dijous a la contraportada.


21 divendres 6 de novembre de 2026

k Tribuna k

k Tribuna k

La temporada de creuers s’acaba, per fi

A

quest dijous 5 de novembre s’ha tancat la temporada de creuers a Tarragona. El relat oficial de l’Ajuntament i el Port segueix presentant aquest sector com una oportunitat econòmica per a la ciutat i deixa de banda els seus costos ambientals, socials i urbans, que recauen sobre els tarragonins. Només ens faltava això, aquest any. Hem passat un estiu molt difícil: incendis devastadors arreu del territori, calor aclaparadora en llocs on mai n’havíem passat i durant massa dies. Mentre les elevades temperatures causen desenes de milers de morts a Europa, alguns encara no lliguen caps. Ja hem explicat aquí i en diversos altres llocs que els creuers són el pitjor mitjà de transport que existeix: contaminen l’aire, acidifiquen l’aigua del mar, destrueixen hàbitats, causen la massificació i gentrificació de les ciutats. Avui volem centrar-nos en un aspecte crucial de la qüestió, com són les emissions de diòxid de carboni. Els òxids, és a dir totes les substàncies compostes que contenen oxigen (l’aigua n’és una), tenen la particularitat de ser molt estables. Per molt que reduíssim les emissions a zero demà mateix, el CO2 que la humanitat ha emès d’ençà de l’inici de l’era industrial romandrà a l’atmosfera durant milers d’anys. El clima s’escalfa i seguirà escalfant-se, i si els científics alerten de la necessitat de reduir les emissions és per evitar que l’augment de les temperatures es dispari més enllà de les condicions que fan habitable el nostre planeta. Sabem doncs que hem de reduir les emissions. També sabem que algunes de les fonts emissores són, ara per ara, més difícils de reduir que d’altres: passa, per exemple, amb l’agricultura, imprescindible per a la vida humana.

una aparador ple de turistes que només fan que fer fotos i que no deixen fer vida normal? Les festes de Santa Tecla en van oferir un exemple clar. Durant els dies més Misael Alerm Pou importants van passar per Tarragona, Stop Creuers TGN – Veïnat pel agafeu-vos fort, 10.000 creueristes; sudecreixement turístic meu-hi, és clar, la resta de visitants. Hem vist corrues de turistes interrompent acCal doncs començar a retallar en sectors tes de la festa, fins i tot l’anada al Seguici, que són absolutament prescindibles i no amb burles incloses. Per molt que alguns aporten cap tipus de benefici, ni social, ni vulguin obtenir sempre més rèdit ecolaboral ni molt menys econòmic. nòmic de la cultura popular, haurem de Per fi, aquest dijous 5 de novembre dei- blindar la ciutat per festes: Santa Tecla no xaran d’arribar creuers a Tarragona, però és un decorat per al consum turístic, sinó l’Ajuntament i el Port ja planifiquen de una celebració de la gent de Tarragona, cara a properes temporades un augment que ha de poder viure-la sense que els del volum actual. I enactes quedin suborcara tenen la barra de dinats als visitants. Si Quan l’espai públic dir que els creuers deno ho fem així, no falta es converteix en un sestacionalitzen el tugaire passadís de circulació risme! No n’hi ha prou perquè llocs com els turística, el veïnat perd d’haver d’aguantar la castellers o el Seguici capacitat d’utilitzarmassificació turística esdevinguin un espai lo amb normalitat. durant l’estiu, ara la massifi cat de turistes Recordeu com era el patim fins a la tardor i, sense ni gota de sobicarrer Major fa cinc tal com van les coses, rania popular. anys? I com és ara? l’actual hivern serà Hi ha una contrauna mena d’estiu de dicció d’interessos la calor que farà i tindrem turistes la resta entre el Port i els habitants de Tarragona. de l’any: aquesta és la desestacionalitza- L’un busca maximitzar els beneficis, els ció que se’ns prepara. Aquest any ja hem altres trobem cada vegada més dificultats viscut una sensació d’afluència asfixiant, per tenir un espai públic i una vida digna amb uns carrers i espais compartits cada a la nostra ciutat. Els creuers han de desvegada més tensionats. No pot ser altra- aparèixer de tots els ports, començant ment si poden arribar a desembarcar pel de Tarragona. És només qüestió de més de 7000 creueristes en un sol dia. voluntat política. Si els governants de la Quan l’espai públic es converteix en un ciutat no són capaços d’entendre les propassadís de circulació turística, el veïnat blemàtiques que ja desplega aquesta inperd capacitat d’utilitzar-lo amb norma- dústria ultracontaminant, som nosaltres, litat. Recordeu com era el carrer Major la gent de carrer, qui els hi ho haurem de fa cinc anys? I com és ara? No veieu com fer saber. Preparem-nos per la pròxima el Mercat es transforma, a poc a poc, en temporada.

k Dels lectors Gestió administrativa o activitats comercials? Una empresa és una entitat complexa, la seva administració és extensa, dividida en varis departaments (recursos humans, vendes, finances, etc), i es pot dir que hi ha relació entre l’Administració (la Pública) i el comerç (per normatives i tràmits respecte a l’obertura d’un negoci), però també en general la relació entre el sector professional administratiu i el comercial en quant a estudis de FP. El sector administratiu és present a tots els sectors,

amb particularitats a cada un d’aquests (transports, tallers mecànics, ferreteries, sanitat, informàtica, etc) i dividit en especialitats (comptabilitat, serveis de personal, entitats financeres, assegurances, comerç, magatzems, transports, etc) sent perfils professionals dins la formació professional (valgui la redundància) i que si s’hagués estudiar tores les especificitats per cada branca mai s’acabaria. Però abans la FP administrativa i la comercial eren una sola branca (com al vell Batxillerat les ciències naturals unien física i química i biologia i

geologia, i les socials unien geografia i història), però amb la reforma educativa es dividí la FP administrativa de la comercial primer amb els mòduls professionals i avui amb els cicles de grau bàsic, mitjà i superior. No obstant, la titulació d’FP Superior en Administració i Finances és de les més polivalents combinant administració i comerç, així que prou alumnes en acabar els estudis es troben amb la disjuntiva d’escollir comerç o gestió administrativa ja que moltes empreses ofereixen llocs de treball combinant ambdós itineraris, i el Tècnic

Superior en Administració i Finances els coneix tots dos, perquè les activitats administratives comercials són vitals a tota empresa que busca operacions comercials efectives i, entenent la seva importància, les organitzacions poden millorar l’eficiència i oferir millors serveis. Molt important és per l’èxit als negocis junt amb una bona comunicació. Toni Yus Piazuelo Tàrrega Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Més erosió del Pacte Nacional per la Llengua

H

i ha debats que arriben tard al Parlament. I n’hi ha que, quan finalment hi aterren, expliquen moltes més coses que el resultat d’una votació. El juliol de 2025 Junts per Catalunya vam registrar una proposta de resolució per reforçar la immersió lingüística davant un context sociolingüístic que ja no permet viure de les inèrcies del passat. Quinze mesos després, finalment s’ha votat en la comissió d’Educació, presidida pel PP. La iniciativa naixia d’una constatació. Els documents d’organització dels centres educatius del curs passat 2025-2026 havien eliminat o afeblit algunes referències a la immersió que sí apareixien en anys anteriors. I això succeïa mentre el mateix Pacte Nacional per la Llengua reconeixia el retrocés del català com a llengua vehicular i assenyalava la manca de formació específica del professorat. Àmbit prioritari El resultat parlamentari permet avançar. S’han aprovat deu dels catorze punts. El Parlament reclama que la immersió sigui àmbit prioritari de formació docent; que el professorat adquireixi obligatòriament coneixements en aquestes metodologies; ampliar-ne l’aprenentatge fins a 60 hores; estendre aquesta capacitació al personal administratiu, d’atenció educativa i de serveis; recuperar funcions del coordinador lingüísEn un país on molts tic; reforçar les aules xiquets i joves tenen cada d’acollida, fixant-hi un vegada menys contacte màxim de quinze alum- espontani amb el català, nes; exigir preparació l’escola continua sent específica i C2 als seus un dels pocs espais docents; incorporar la on se’n pot garantir immersió al batxillerat, i l’aprenentatge i l’ús retornar-la als objectius estratègics del sistema educatiu. No és poca cosa. Sobretot perquè el que s’aprova desmenteix la idea que la immersió pertanyi només al passat. En un país on molts xiquets i joves tenen cada vegada menys contacte espontani amb el català, l’escola continua sent un dels pocs espais on se’n pot garantir l’aprenentatge i l’ús. El bloc PSC, PP i Vox Però quatre punts han quedat fora. PSC, PP i Vox han coincidit a impedir que la formació de tot el personal en actiu s’hagi de completar en un màxim de tres anys; que el coordinador lingüístic sigui de la branca de català, tingui el C2 i formació en immersió; que la inspecció educativa rebi també aquesta formació; i que el nou Pla director de la Inspecció controli específicament l’aplicació de la immersió i la taxa d’ús del català als centres. És aquí on la votació dibuixa el límit. Es pot aprovar la formació, però no fixar quan ha d’estar completada. Es pot parlar d’immersió, però no reforçar prou qui l’ha de coordinar. Es poden establir objectius, però no dotar la inspecció de tots els instruments específics per comprovar-ne el compliment. La immersió no és una proclama ni una relíquia dels anys vuitanta. És una metodologia que necessita docents formats, coordinació, recursos, seguiment i avaluació. El Parlament n’ha aprovat una part substancial. Ara correspon al Govern aplicar els deu acords adoptats. I també queda constància dels quatre que PSC, PP i Vox no han volgut avalar, cosa que erosiona encara més el Pacte Nacional per la Llengua.

Jordi Bertran Diputat per Junts al Parlament de Catalunya


22 divendres 6 de novembre de 2026

Necrològiques Tarragona Jordi Carnicer Torrent. Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.

Reus

La Catedral acollirà diumenge la festa de la Mare de Déu del Claustre Tarragona l La celebració en honor de la figura tindrà lloc a les 18 h amb el rosari, la novena i la missa

Johanna Loaiza Valencia. Ha mort als 45 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Jaume Vergés Francesch. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Municipal.

La Canonja Sebastià Olivé Marca. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Sebastià de la Canonja.

Cambrils Maria del Camí Fortuny Figueras. Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pere de Cambrils.

Joan Lizano La Catedral de Tarragona celebrarà aquest diumenge, 8 de novembre, la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, una celebració que tradicionalment té lloc el segon diumenge de novembre i que està precedida per una novena de pregària. Els actes van començar el 31 d’octubre i continuen fins demà dissabte 7 de novembre, amb el rosari i la novena a les 18.30 hores i la missa a les 19 hores. La jornada central serà diumenge a les 18 hores, quan el temple acollirà el rosari, la novena i la missa en honor de la Mare de Déu del Claustre, una advocació mariana estretament vinculada a la seu tarragonina. El programa vol oferir als fidels diferents oportunitats per participar en la celebració i mantenir viva una devoció arrelada a la

Fotografia de la celebració de la Mare de Déu del Claustre a Tarragona l’any passat. Cedida

història de la catedral. La programació continuarà el dissabte 14 de novembre, a la capella de la Mare de Déu del Claustre, amb una missa en sufragi pels difunts. El rosari començarà a les

11.30 h i l’eucaristia se celebrarà a les 12 h. Una setmana després, dissabte 21 de novembre, la mateixa capella acollirà a les 12 h la missa i la presentació dels infants. En un escrit adreçat als devots, el canonge

administrador de la capella, Josep Queraltó Serrano, recorda el vincle històric entre la Mare de Déu del Claustre i la catedral i relaciona la festivitat amb la preparació del setè centenari de la consagració del temple, que es commemorarà l’any 2031. Queraltó convida la comunitat a aprofitar la novena i els altres actes com a preparació espiritual per a aquesta efemèride i destaca el valor arquitectònic de la catedral. En el seu missatge, recorda també que el temple és, per als creients, molt més que un edifici, i convida els fidels a sentir-se part de la comunitat que el manté viu. També recorda la devoció de moltes generacions de fidels tarragonins. La celebració s’emmarca així en la continuïtat d’una tradició que reuneix els devots de la Mare de Déu del Claustre al voltant de la seva capella.


23 divendres 6 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Sever i Lleonard

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La teva butxaca Avui t’esperen sor- Controla els nervis, El món familiar adnotarà despeses preses i novetats ja que saltaràs a la quirirà una imporimprevistes. Inten- en l’àmbit social i primera de canvi i tància vital. Et senta ser meticulós en la relació de pa- això et perjudicarà. tiràs recolzat per amb els diners, ja rella. Si ets flexible Busca llocs agra- tothom i transmeque aquestes des- amb les persones dables i envolta’t tràs un magnetispeses no seran properes, trobaràs de bona gent. Co- me especial. Viatnecessàries. l’èxit; altrament. mença de nou. ges feliços.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

És imprescindible Avui la vida et po- Malgrat el cansa- Avui viuràs una troque controlis els sarà a prova. Enca- ment, tindràs prou bada meravellosa teus impulsos. Es- ra que al principi et forces per viure in- que no oblidaràs. taràs molt excitat i sembli que el pes tensament els mo- Els viatges i les reuels excessos no se- és massa gran, la ments feliços amb nions et beneficiaran bons consellers. teva capacitat et les persones pro- ran. El teu magneLa parella estarà permetrà supe- peres. Sorpreses en tisme augmentarà molt sensible. rar-ho tot. l’amor. i guanyaràs en tot.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Sentiràs dins teu Encara que al prin- Et veuràs obligat a El teu magnetisme u n a s e n s a c i ó cipi els esdeve- posar ordre al teu i la teva sociabilitat d’alegria i expan- niments avancin entorn. A la família aniran en augment, sió molt intensa. Et lentament, els be- trobaràs una com- juntament amb serà fàcil establir neficis arribaran a prensió total i su- les teves possibilinous contactes. dojo. Aprofita per port immediat. No tats de conquesta. Molts requeriran la resoldre assump- et faltaran forces ni L’amor i la sort et teva presència. tes antics. recursos. somriuen.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 (Re)poblem

14:30 Notícies 12. Esports

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 In situ

16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 comarques

15:30 Saló de plens 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 Comarques. Resum 19:00 180º

20:00 Notícies resum

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Qüestió de fons

20:30 Notícies 12. Esports

21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r)

8

11

Solucions

12

19:00 180 Graus

21:00 Notícies resum (r)

7

10

CANAL REUS TV

15:30 Aventurístic

5

21:00 (Re)Poblem 21:30 Spi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Esports

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 (Re)Poblem

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Spi+TV

23:30 Qüestió de fons (r

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Roig - Sabate cb , Rovira i Virgili, 30 Telèfon 977 216 609 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Pl. de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139 CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912 VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370 EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275

HORITZONTALS: 1. Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, generalment de bronze. Oposada a la creu. 2. Llengua indoeuropea. Encongit pel fred. 3. Unió Europea. Menyspreu rabiós. Se situa enfront. 4. Té coneixement. Espècie de peixos. Dues de la lluna. 5. Vocal. Fa treure flama. Indica aquest o aquell. 6. Tros de xarxa. Coŀlecció de mapes. 7. Intervingut en una clínica. Produït. 8. Terreny intractable. Part de l’esquelet. Cotxe de Sevilla. 9. Rata sense vocals. Ve de gust. Entrada de la casa. 10. Estaran contents. Gorra. 11. Pertanyent als oscos. Líquid serós. Final de l’esquena. 12. Hàbits religiosos. Aigua entollada. VERTICALS: 1. Provoquen pena. Planta de les gamínies. 2. Cent metres quadrats. Relatiu a una artèria important. 3. Nota musical. Toqui això. Utilitzi. 4. Ocell fasiànid. Camp plantat de bledes. Enmig del cel. 5. Extrem d’una ala. Moneda molt forta. Territori, llengua i cultura. 6. Moneda de Nigèria. Poso atenció. 7. El mig de la cara. Apinyat. Roba sense cap ni peus. 8. Ha donat voltes. Farà la rebuda. 9. Aerodinàmic per a dues persones. Ferida. Sofre. 10. Posem tots els diners. Petits. 11. Risc sense límit. Èquids. Despullada del tot. 12. Obstrucció provisional. Branca seca d’un arbre.

Màxima

11º 20º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994 OCTOGENARI BUSCA SENYORA autosuficient, atractiva, mental i físicament sana. Disposada compartir amistat, afecte, sortides, viatges i esdeveniments socials. WhatsApp 686.364.376 (tardes)

Solució dels mots encreuats

Estat del cel El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat, sobretot a la tarda, pel pas de bandes de núvols alts. Amb tot, hi haurà alguns estrats baixos matinals a punts de la depressió Central com també a la vall de l’Ebre. Temperatura La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà semblant.

Tel: 691.586.879

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

MASAJES RELAJANTES

Tel: 613.458.067

Tarragona ciudad.

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.

MASSATGES

MASAJISTA ÁRABE.

El temps Mínima

Anuncis classificats

y algo mas….

Tel: 977 21 26 12 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087

MASAJES RELAJANTES.

MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135

Particular. Tarragona.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJISTA CAROLINA.

Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


divendres 6 de novembre de 2026

L

’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (EADT) celebra els 50 anys dels estudis de Joieria artística amb una exposició que reuneix més d’un centenar de peces elaborades per alumnes de diferents generacions. La mostra, que es va inaugurar ahir al pati del Palau de la Diputació de Tarragona, proposa un recorregut per cinc dècades de creació, experimentació i aprenentatge, defugint intencionadament l’ordre cronològic. «Ens agradava que les peces més contemporànies dialoguessin amb les obres més antigues», explica Núria Anguren, cap d’estudis i professora de Joieria artística de l’EADT. Per fer possible aquesta mirada retrospectiva, l’escola ha recuperat peces dels seus fons i ha fet una crida a antics alumnes perquè cedissin algunes de les seves creacions. La voluntat, segons Anguren, era construir una història col·lectiva i mostrar com han evolucionat els estudis sense establir una separació estricta entre èpoques. Per això, les peces no estan datades ni s’identifiquen individualment amb el nom dels seus autors. «El que volem és que hi hagi una història de vida, no de peça», assenyala.

Joieria l L’Escola d’Art i Disseny de Tarragona ha inaugurat una mostra que recorre cinc dècades de creació a través de treballs d’alumnes de diferents generacions

k Marge de confiança

Cinquanta anys de joieria artística a l’EADT

E

Més enllà de l’ornament Anguren apunta també que la convivència Marcel Blàzquez i Núria Anguren a l’exposició inaugurada al Palau de la Diputació de Tarragona. Adrià Borràs entre materials i llenguatges és un dels elements que ajuda a resseguir aquesta evoque la joieria mantingui una identitat pròpia Ni antic ni contemporani lució. Si bé les primeres creacions estaven dins de l’escola, amb un treball tècnic i maL’exposició no identifica autors més vinculades al treball amb metalls, amb nual que dona lloc a peces amb «un compoels anys s’han incorporat altres materials, ni dates amb la voluntat de fer nent artístic enorme». dialogar les peces com ara tèxtils, plomes o elements reciclats. La Joieria artística es va incorporar a La mostra posa així en relació peces més pel’Escola l’any 1975. Per reconstruir aquessants, com les de plata, amb altres de mate- com el cos s’adapta a la joia». Això, assenyala, ta trajectòria, el centre ha comptat amb la rials fràgils i lleugers, i evidencia l’ampliació permet explorar creacions que no necessàri- memòria de Tomàs Palos, impulsor dels esdels recursos expressius de la joieria con- ament han de ser portades, sinó que també tudis i professor durant 35 anys, i d’Eugènia temporània. poden funcionar com a peces artístiques i Arnavat, professora que fa 31 anys que forma Per a la responsable dels estudis, aquesta ocupar un espai expositiu. part del centre i que ha acompanyat diverses mirada respon a una manera d’entendre la El director de l’EADT, Marcel Blàzquez, generacions d’alumnes. Tots dos han estat joieria que va més enllà de la credestaca que aquesta combinació figures importants en la continuïtat dels esació d’un objecte ornamental: «El entre ofici i expressió artística tudis i en la transmissió dels coneixements que busquem a l’escola és oferir ha definit els estudis del centre de joieria. Pel que fa a la demanda actual dels un espai per experimentar i trodes dels seus inicis: «Sempre ha estudis, Núria Anguren assenyala un repunt bar un llenguatge personal». En estat un taller on l’expressivitat de l’interès en els últims dos anys. La responaquest sentit, els estudis tarragoi la tècnica, la contemporaneïtat sable ho relaciona, en part, amb el moment nins també qüestionen la relació artística vinculada a una pràctica d’inflexió tecnològica actual i amb una possitradicional entre la joia i el cos: manual i artesanal, han conviscut ble revalorització de les disciplines manuals. «Reflexionem sobre què vol dir amb la llibertat de creació artísti- «Crec que comença a haver-hi aquesta necesportar una peça i com una ca». Blàzquez considera que sitat de tornar a tocar, de tornar a fer i de torCristina Serret Alonso joia pot modificar el cos, no aquest equilibri ha permès nar a un pla més real», apunta.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

De Malàisia estant scric aquestes ratlles des de Malàisia, on aquests dies he tingut l’oportunitat de serponent en un congrés internacional sobre el futur de l’educació. Conèixer altresistemes educatius sempre és una bona oportunitat per descobrir realitats que tot iquedar lluny dels nostres debats habituals, comparteixen els mateixos neguits. Una deles singularitats de Malàisia és la convivència de diferents models d’escola dins d’unmateix sistema educatiu. En un país caracteritzat per una gran diversitat cultural,lingüística i religiosa, les famílies poden escolaritzar els fills en centres on la llenguaprincipal d’ensenyament és el malai, el mandarí o el tàmil. Tots comparteixen uncurrículum nacional, però mantenen particularitats lingüístiques i culturals. Una realitatque reflecteix la complexitat d’una societat multicultural i que també genera debats sobre la cohesió social. El país també es troba immers en un procés de transformació. Aquest 2026 ha aprovatun nou pla educatiu amb horitzó 2035 que situa entre les seves prioritats la millora delsaprenentatges, l’equitat, la professionalització docent i els reptes associats a laintel·ligència artificial. També preveu introduir itineraris de formació tècnica i professionaldes d’etapes més primerenques. Naturalment, Malàisia afronta dificultats importants,especialment les desigualtats entre territoris i centres educatius. Però observar aquest sistema des de fora permet constatar que no existeix una única manera d’organitzar l’educació. Cada país construeix el seu model a partir de la seva història, cultura iprioritats. Conèixer aquestes diferències ens ajuda també a qüestionar algunes de lescerteses amb què acostumem a mirar el nostre propi sistema.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook