Skip to main content

Divendres 2 d'octubre de 2026

Page 1

divendres, 2 d’octubre de 2026

Avui amb el diari

Edició especial dedicada al Concurs de Castells que se celebra aquest cap de setmana Opinió

Número: 5638

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Reus 10 Comença el procés per adjudicar els 132 habitatges de protecció oficial que es construeixen a Mas Iglesias

20 Sandra Guaita. Reus, una ciutat de fites coŀlectives: «Reus s’ha construït històricament des de l’empenta, la creativitat, el compromís cívic...»

Medi ambient

Tarragona

La Taula de Qualitat de l’Aire es convoca després de quatre anys pendent

Viñuales negocia el ‘sí’ de Junts i dels no adscrits al Parador al Banc d’Espanya

El 6 de novembre tornarà a reunir les administracions públiques, les empreses, els sindicats i els veïns per repassar les últimes mesures de seguiment aplicades al Camp de Tarragona

Junts rebutjarà els decrets d’habitatge i deixa el primer text sense prou suports al Congrés

La resta de grups s’oposen a la proposta del govern municipal, excepte Vox, que és l’única formació que hi dona suport l 3

Política

2 Gerard Martí

Societat 8 i 9

A punt la campanya de vacunació Salut iniciarà dilluns la vacunació contra la grip i la covid-19 als majors de vuitanta anys i a les persones amb factors de risc

l 19


2 divendres 2 d’ octubre de 2026

La Taula de Qualitat de l’Aire es tornarà a reunir quatre anys després Societat l L’òrgan que aglutina tots els actors implicats del territori tractarà la instal·lació dels últims sensors químics Oriol Castro Sanz El Govern convocarà el proper 6 de novembre la novena sessió de la Taula de Qualitat de l’Aire, l’òrgan de coordinació i diàleg que fa el seguiment de la qualitat de l’aire a la zona petroquímica de Tarragona, segons ha pogut saber Diari Més. La convocatòria la faran conjuntament el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i la Delegació del Govern a Tarragona. La reunió arriba després de quatre anys sense que l’òrgan s’hagi reunit, una inactivitat que ha estat motiu de crítica reiterada al territori. La Taula es va impulsar l’any 2015 per compartir informació i fer seguiment de la qualitat de l’aire a la zona petroquímica i dels possibles efectes de les emissions industrials sobre la salut i el medi ambient. Segons la Generalitat, va néixer a instàncies del Parlament de Catalunya i es va constituir formalment aquell estiu, en un acte presidit pel llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. En aquell moment, el Govern es va comprometre a garantir la màxima transparència en la informació sobre la qualitat de l’aire i a mantenir un programa estable de vigilància de contaminants no regulats per la normativa ambiental. Actualment hi participen una setantena de membres: administracions públiques, entitats socials, i representants dels sectors econòmics i les associacions empresarials, així com dels sindicats. Els primers anys la Taula va mantenir un ritme relativament regular. Sota el mandat de Josep Rull es van fer sessions com la de la Pobla de Mafumet, i es van crear grups de treball per analitzar la legislació d’altres països europeus, els estudis existents i el pla de comunicació. El juny del 2017 se’n va fer la quarta sessió, al Museu d’Art Modern de Tarragona. Ja el 2018 es qualificava l’òrgan de «necessari però lent»: s’havia reu-

Els sensors s’ubiquen entre els polígons químics i els nuclis urbans per detectar possibles fuites tòxiques. Generalitat

A la Taula hi participen una setantena de membres, inclosos empreses i sindicats

L’apunt

Tasca pendent: Revisar la xarxa de sensors químics

En aquests moments ja estan operatius 432 dispositius instal·lats als polígons nit quatre vegades en tres anys, i la Federació d’Associacions Veïnals de Tarragona demanava anar més de pressa i obtenir resultats. L’octubre del 2018, en una reunió presidida pel conseller Damià Calvet, es va informar que cap dels elements analitzats a les tretze unitats de mesura de les comarques tarragonines superava els límits legals. Calvet va atribuir part de la discontinuïtat a

La xarxa de sensors de risc químic té operatius 432 dispositius instal·lats. Generalitat

l’aplicació del 155, que va alterar la periodicitat de les trobades, i va dir que confiava a poder fer-ne dues cada any. Aquell objectiu no es va arribar a complir. Després de la sessió del 4 d’octubre del 2019 al Castell de Vila-seca, la setena reunió es va fer ja en format telemàtic, per

Zoom, amb Calvet i el delegat del Govern, Òscar Peris, el 31 d’agost de 2022. Durant aquests quatre anys, les administracions han coincidit en la necessitat de tornar-se a trobar, però mai s’havia acabat de fer el pas, pel context polític o per falta de personal.

Una de les tasques principals de la Taula serà revisar la xarxa de sensors químics. Aquest estiu Protecció Civil de la Generalitat va posar en funcionament operatiu la xarxa de sensors químics prevista en el projecte d’implantació del PLASEQTA i que es va instal·lar l’any 2024 i s’ha estat configurant al llarg del 2025 i dels darrers mesos. Concretament, en aquests moments ja estan operatius 432 dispositius instal·lats als polígons Nord de Tarragona, Polígon Sud i al Port. Serveixen per poder detectar fuites tòxiques que puguin afectar greument a la població.


3 divendres 2 d’ octubre de 2026

El govern municipal ha de seure a negociar el «sí» de Junts i els consellers no adscrits al Parador Política l Vox avala ubicar-lo al Banc d’Espanya, mentre ERC, el PP i ECP mantenen el seu rebuig John Bugarin El futur del Parador de Turisme al Banc d’Espanya està en mans de Junts per Catalunya i dels consellers no adscrits. El govern de Rubén Viñuales ja ha començat a moure fitxa i haurà de continuar negociant per assegurar una majoria suficient per aprovar al ple del 16 d’octubre la mutació demanial de l’edifici a favor del Ministeri d’Indústria i Turisme. Ara mateix, el PSC té assegurat el suport de Vox, que elevaria a deu els vots favorables, mentre que ERC, PP i ECP en sumen dotze en contra. Els dos regidors de la formació juntaire i els tres no adscrits —Javier Gómez, Jaime Duque i Elvira Vidal— decantaran la votació. El grup de Jordi Sendra manté oberta la porta a donar suport al projecte, però reclama disposar de tota la informació abans de fixar la seva posició. El portaveu recorda que «Paradores no és el nostre model i sempre ho hem dit», però també deixa clar que no vol «de cap manera» que el Banc d’Espanya

Imatge d’arxiu de la façana principal del Banc d’Espanya, on el govern vol fer un Parador de Turisme. Gerard Martí

continuï tancat durant dècades. L’edil considera que el projecte encaixa amb l’aposta per un «turisme de qualitat» i amb «poder adquisitiu» a Tarragona. «Quedem a l’espera de tota la documentació jurídica i tècnica relativa a aquest tema per definir el nostre posicionament», apunta, tot remarcant que «els nos-

tres vots no seran a canvi de res». Pel que fa als no adscrits, Viñuales ja s’ha reunit aquest dimecres amb Javier Gómez i Jaime Duque. Els dos exedils de Vox encara estudien la proposta i han traslladat a l’alcalde una alternativa: situar el Parador al preventori de la Savinosa. Gómez defensa que aquesta opció perme-

tria vincular el projecte a una transformació de la façana marítima i al desviament de la línia ferroviària. «La diferència és que requereix més temps, però la fisonomia de la ciutat canviaria radicalment», sosté. Tot i això, admet que el Banc d’Espanya és una opció «temptadora» i que prefereix aquesta possibilitat

«Els nostres vots no seran a canvi de res», remarca el portaveu de Junts, Jordi Sendra «que no que estigui el Banc d’Espanya tancat durant 20 anys més». La seva principal objecció, però, és la capacitat i la categoria: «Només es poden crear 59 habitacions i seria un hotel de quatre estrelles». «Aquí la història és veure si val més pájaro en mano o ciento volando», assenyala. Elvira Vidal, exconsellera de Junts, també s’ha mostrat oberta a la proposta, tot i que en el darrer ple no es va oposar a la moció d’ERC i ECP per convertir l’edifici en un equipament cívic i cultural. ERC, PP i ECP mantenen el rebuig a la proposta de l’executiu socialista. El portaveu adjunt d’Esquerra, Xavi Puig, defensa un centre cívic i cultural i critica que el projecte s’hagi plantejat sense prou explicacions: «No és acceptable que un emplaçament tan central i emblemàtic com el Banc d’Espanya es decideixi a les fosques amb majories pírriques sustentades només en Junts i Vox». El PP considera que el Parador és «una bomba de fum per no parlar dels problemes reals que té Tarragona», mentre que Jordi Collado (ECP) recorda que la seva formació ja defensava un centre cívic als programes electorals de 2019 i 2023. Vox, en canvi, confirma el seu suport: «Si el Banc d’Espanya es pot convertir en el Parador que Tarragona espera des de fa anys, comptarà amb el nostre suport».

L’alternativa de Gómez i Duque amb ‘render’ i informe jurídic: el preventori de la Savinosa Política l Els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque han presentat a Viñuales, un render generat amb intel·ligència artificial de la seva proposta de Parador al preventori de la Savinosa. Han lliurat aquesta recreació digital, acompanyada d’un informe jurídic que, segons Gómez, «indica que és possible» i que «és una qüestió de voluntat política». El projecte s’inspira en el Parador de Baiona, que l’exedil va visitar aquest estiu i que «es troba en el recinte emmu-

rallat de Monte Real, protegit pel mar». La idea és emular aquest model a la Savinosa, amb un hotel de cinc estrelles que incorporaria una sala de congressos, dos menjadors, equipament esportiu i «un parell de suites presidencials», amb una construcció «de tipus fortalesa». Segons la proposta, «tot el complex, inclosos els aparcaments, ocuparia uns 20.000 metres quadrats de la península i permetria recuperar els 58.000 restants per a la renaturalització». l J.B.


4 divendres 2 d’ octubre de 2026

La construcció de la xarxa ferroviària va suposar la destrucció de bona part del refugi Sisco Cobo: «Fem que les històries d’aquestes persones no caiguin en l’oblit»

L’acte de presentació de la placa del refugi va aplegar veïns del Serrallo al carrer Callao ahir al migdia. PortTarragona

L’antic refugi antiaeri del Serrallo s’incorpora als espais de memòria de la ciutat Societat l L’asil va protegir més de mig miler de tarragonins dels bombardejos de la Guerra Civil Oriol Castro Sanz L’antic refugi antiaeri del Serrallo, al carrer Callao, s’ha incorporat als espais de memòria històrica de la ciutat. Ahir al migdia es va presentar la placa que explica la història de l’indret, col·locada on hi havia l’accés al refugi, que va protegir a més de mig miler de tarragonins durant els bombardejos de la Guer-

ra Civil. La posterior construcció de la xarxa ferroviària va suposar la destrucció de bona part del refugi, motiu pel qual actualment no és visitable. «No és només la descoberta d’una placa, és una reivindicació de la memòria del Serrallo i de la terrible experiència que va ser la Guerra Civil pel barri i per la ciutat. A més, en un moment on veiem que augmenten els discursos d’odi», va ex-

posar Santiago J. Castellà, president del Port de Tarragona. També va reivindicar la tasca de l’Arxiu i el Museu del Port. «S’han convertit en el baluard de la memòria del Serrallo i dels entorns portuaris de la ciutat. La seva tasca al llarg dels anys ha permès documentar i preservar un patrimoni que, si bé és immaterial, té un valor incalculable. Si no hagués estat per

la seva tasca, s’hauria perdut», va dir Castellà. L’acte va incloure també una proposta artística i de record a càrrec de la rapsoda Encarna Laínez i la clarinetista Núria Aguadé, que van combinar la lectura en veu alta de textos relacionats amb els refugis antiaeris, els bombardejos i la memòria de la població civil amb diverses intervencions musicals. Així mateix, el president de l’Asso-

ciació de Veïns del Serrallo, Sisco Cobo, va posar en valor la iniciativa, ja que contribueix a mantenir viva la memòria del barri i la dona a conèixer a les generacions actuals. «La memòria del Serrallo és un dels trets identitaris que tenim com a barri i ara, amb aquesta placa commemorativa, fem que un episodi històric i les històries de les persones que van protegir-se en aquest refugi no caiguin en l’oblit». Entendre millor Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va expressar que «mirar al passat no és quedar-s’hi atrapat, sinó entendre millor qui som i com hem arribat fins aquí». A més, va fer referència a les pintades feixistes aparegudes a les escales de la Catedral. «És un fet que ens entristeix, però que ens recorda la importància d’accions com la d’aquest refugi», va dir. Amb aquesta iniciativa, el Port de Tarragona reafirma el seu compromís amb la recuperació, conservació i divulgació de la memòria democràtica. L’acte celebrat aquest dijous forma part d’una programació d’activitats que ha inclòs una conferència sobre els refugis antiaeris a la ciutat i el taller Explicar històries d’arxiu. Difondre la memòria, impartit per Maribel Serra Pallarès, documentalista i historiadora.

Mémora porta al Fòrum Panasef una exposició sobre l’evolució de la cultura funerària Societat l Mémora portarà el següent 6 i 7 d'octubre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona l'exposició L’altra cara de la vida, una mostra d’art i cultura funerària que convida a conèixer com diferents societats han afrontat la mort i s’han acomiadat dels seus éssers estimats al llarg de la història. Situada a la planta 1 del recinte, l’exposició es podrà visitar gratuïtament els dos dies de 10:00 a 20:00h.

L’exposició forma part de la quarta edició del Fòrum PANASEF, una trobada organitzada per l’Associació Nacional de Serveis Funeraris (PANASEF) que busca apropar la realitat del sector funerari a la societat en conjunt mitjançant conferències, tallers, propostes culturals, exposicions i altres activitats. L’exposició Mémora també està connectada amb l’enfocament d’aquesta quarta edició del Fòrum, Anant

a l’origen per parlar del futur, centrant-se en com els rituals de comiat han acompanyat les persones al llarg de la història i continuen evolucionant amb la societat. A més de les peces exposades, incorpora recursos que ajuden els visitants a aprofundir en els diferents aspectes de la cultura funerària i reserva espais per a la reflexió i la literatura amb un enfocament pedagògic i informatiu. l Diari Més

Imatge de l’exposició presentada al fòrum. Mémora


5 divendres 2 d’ octubre de 2026

La setmana vinent la ciutat s’omplirà del so flamenc Cultura l Les propostes es podran gaudir a diferents espais del municipi El festival compta amb un espectacle inaugural a càrrec d’Azahar Tortajada

Diari Més Imatge de la presentació del projecte. Hortes de Tarragona

Arrenca La Finca Mare, el nou hort comunitari de les Hortes de Tarragona Societat l L’entitat ha aconseguit la cessió d’una finca i s’ha constituït un grup motor que hi treballa Diari Més Hortes de Tarragona va presentar dimecres davant una quarantena de persones el seu balanç actual. Un dels projectes que ja ha començat a materialitzar-se és La Finca Mare, el nou hort comunitari de les Hortes de Tarra-

gona. Després de mesos de treball col·lectiu i de definició del projecte juntament amb l’entitat La Sínia, ja s’ha aconseguit la cessió d’una finca i s’ha constituït un grup motor que treballa en la seva posada en marxa. L’espai vol anar més enllà del cultiu d’aliments i convertir-se en un lloc de trobada.

A partir de dilluns arriba el Festival Sona Flamenc a Tarragona en la seva vuitena edició i amb un cartell clarament femení: des de bailaoras reconegudes mundialment com Rocío Molina, cap de cartell d’enguany; cantants com Cathy Claret, històrica cantant gitana francesa; però també grups ja consolidats com Las Migas, seran presents a la ciutat. Les propostes de la programació es podran gaudir a diferents espais públics de la ciutat, com a Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Part Baixa, centre i Part Alta; però també al Teatre Tarragona, a l’Espai Jove Kesse i a la ja tradicional flashmob de la plaça Corsini. Així doncs, la cap de cartell enguany és una dona, Rocío Molina. El novembre de l’any passat va estrenar Calentamiento a Madrid, que ha rebut

Imatge d’arxiu d’un espectacle de Rocío Molina. Ajuntament

grans crítiques i reconeixements i el 7 d’octubre podrem gaudir-lo a Tarragona. Altres noms destacats son Las Migas, premi Grammy llatí al millor disc de flamenc 2025 que actuen el dissabte 10 i Cathy Claret, històrica cantant gitana francesa.

Actuarà dijous 8 d’octubre al Teatre juntament amb el guitarrista sevillà Caracafé i la mostra de portades la podrem veure al vestíbul. El Festival compta enguany amb un espectacle inaugural a càrrec d’Azahar Tortajada, bailaora tarragonina molt jove que està actuant als principals tablaos de Barcelona. El dilluns 5 d’octubre presentarà un espectacle que combina passió, força escènica i una tècnica molt depurada. Un altre tarragoní, Jesús Blanco, estrena espectacle de baile al Teatre Tarragona el 9 d’octubre, Compañero del alma. Ha tingut una ajuda a la producció de l’àrea d’Escèniques de la conselleria.


6 divendres 2 d’ octubre de 2026

TEDxTarragona Women posarà el focus en el poder transformador de les idees Societat l La nova edició de la iniciativa se celebrarà el 16 d’octubre a l’Auditori de la Diputació sota el lema ‘SUPERNOVA’ La jornada combinarà ponències amb actuacions, trobades i activitats participatives

Diari Més TEDxTarragona Women va presentar ahir la seva nova edició, que se celebrarà el pròxim 16 d’octubre a l’Auditori de la Diputació de Tarragona, sota el lema SUPERNOVA. La presentació va tenir lloc a la seu del Port de Tarragona, patrocinador de l’acte. «I si tot allò que sembla a punt d’esclatar fos, en realitat, el començament d’una nova manera de veure el món?». Aquesta és la pregunta que articula la temàtica d’enguany. Amb aquesta reflexió, TEDxTarragona Women posa el focus en temes com l’educació, l’habitatge, la reproducció assistida, el diàleg entre cultures o la desinformació. «La metàfora de la supernova representa aquesta energia latent que, quan arriba al seu punt màxim, desencadena una explosió capaç de generar nova llum i nous horitzons», expliquen des de l’organització. Amb aquest esperit, afirmen, TEDxTarragona Women proposa convertir la transformació en una oportunitat i explorar noves maneres de pensar, crear i construir comunitat. Aquesta és una nova

Imatge de la presentació de la nova edició de TEDxWomen Tarragona. TEDxWomen Tarragona

etapa per al projecte, ja que després de més d’una dècada organitzant TEDxTarragona i de l’èxit de l’edi-

ció anterior de TEDx Via Augusta Women, l’organització integra ara ambdues iniciatives sota un mateix

nom: TEDxTarragona Women. L’escenari de TEDxTarragona Women 2026 reunirà sis dones de

disciplines i trajectòries diverses, que compartiran idees, experiències i projectes vinculats a diferents qüestions que formen part dels grans canvis del moment. Aquestes seran Laia Borràs, psicòloga especialitzada en psicogeriatria i neuropsicologia; Gemma Caballé, professora de Dret civil de la URV i sotsdirectora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge; Noemí Catalán, assessora i creadora de contingut sobre reproducció assistida; Clara Cervera, creativa publicitària i creadora de La chica informada; Judith Jacovkis, doctora en Sociologia i investigadora de la UB, i Asha Miró, escriptora, periodista, comunicadora i pedagoga. La jornada combinarà les xerrades amb actuacions, espais de trobada i activitats participatives. Les entrades ja estan disponibles a https://tedxtarragona.com/.

Els treballadors dels supermercats exigeixen més salari i millors condicions Laboral l Reclamen un augment del sou del 4%, més permisos i conciliació, entre d’altres Marta Omella Blanco Una setantena de treballadors del sector dels supermercats es van concentrar ahir a Tarragona per reclamar millores salarials i laborals en la negociació del nou conveni autonòmic. CCOO, entitat convocant de la protesta, demana un increment salarial del 4%, una reducció de jornada, més permisos retribuïts, caps de setmana de qualitat i mesures que facilitin la conciliació familiar. Els treballadors reclamen també el reconeixement professional i dels diferents nivells i categories, així com millores relacionades

amb la jubilació parcial i la salut laboral. A més, exigeixen mantenir el complement que permet als treballadors cobrar el 100% del salari durant una baixa mèdica. «És una millora que va costar molt d’implantar i el que volem és que es quedi», va afirmar Tomasa Guerrero, secretària general de la secció sindical de CCOO a Fragadis. Les negociacions del conveni, que afecta empreses com Spar, La Sirena, Condis, Sorli o Bonpreu, van començar el febrer. Guerrero assegura que la patronal «està estancada» a l’hora d’avançar en les millores i assenyala que a Tar-

ragona els salaris del sector es troben «bàsicament a l’SMI». Segons la representant sindical, hi ha treballadors que «no arriben ni als 18.000 euros anuals». Per això defensa que calen «uns sous dignes» i mantenir les millores ja aconseguides. També denuncia l’augment de jornades parcial i la falta de personal a les botigues. «Les empreses han canviat les tàctiques de contractació, i aquestes mancances comporten una major càrrega física i mental, així com increment d’estrés dels treballadors», va apuntar. Assegura, a més, que l’empresa ha dut a terme accions que conside-

Imatge de la concentració que es va celebrar ahir a Tarragona. Diari Més

ra antisindicals contra delegats de CCOO i assenyala específicament una presumpta represàlia contra una de les delegades. La concentració a Tarragona és la tercera mobilització que fa CCOO

durant la negociació, després de dues accions a Barcelona. El sindicat adverteix que, si no hi ha avenços, continuarà amb les mobilitzacions i no descarta plantejar una convocatòria de vaga.


7 divendres 2 d’ octubre de 2026

Carme Ruscalleda participarà en l’acte d’inauguració de la Gran Festa del Romesco Societat l La cita se celebrarà del 16 al 18 d’octubre al tram superior de la Rambla Nova i al vestíbul del Teatre Tarragona, amb més de vint-i-cinc activitats de gastronomia, vins i cuina en directe John Bugarin La Gran Festa del Romesco prendrà Tarragona del 16 al 18 d’octubre amb tres dies de gastronomia, vins, cuina en directe i activitats per a tots els públics. El tram superior de la Rambla Nova serà l’escenari principal de la celebració, que també s’estendrà al vestíbul del Teatre Tarragona. En total, s’hi han programat més de 25 activitats, amb un dels moments destacats dissabte 17: l’acte inaugural amb la cuinera Carme Ruscalleda, acompanyada dels cuiners tarragonins David Solé i Moha Quach. La programació serà divendres de 9.30 a 12.30 i de 17.30 a 22 hores, dissabte de 10 a 22 hores i diumenge de 10 a 16 hores. Aquesta cita donarà continuïtat al Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco que es va celebrar l’octubre de l’any passat i que, tal com ja va explicar el Diari Més, enguany es transforma en una proposta més popular i oberta a la ciutadania. La presidenta de Mercats de Tarragona, Montse Adan, va explicar ahir que aquesta era precisament una de les demandes que van sorgir després de la primera edició: «Una de les peticions que ens va arribar, sobretot de la ciutadania, era que volien que aquest congrés fos més obert, volien haver pogut participar». La nova proposta

Aquest dimecres es va presentar la Gran Festa del Romesco al vestíbul del Teatre Tarragona. David Oliete

Els infants podran descobrir aquesta salsa a l’espai de Petits Romescaires incorpora també la segona edició de Tarragona Marida, que reunirà els vins de les Denominacions d’Origen del territori. La Rambla Nova concentrarà les

El projecte ‘Explainup’ guanya la beca Coopcamp Societat l El projecte 'Explainup' ha guanyat la beca Coopcamp de Tarragona, que promou l'Ajunta-

ment amb una dotació de dos mil euros, a més d'un assessorament en digitalització.

parades gastronòmiques, els vins de les DO i l’escenari principal, on es faran showcookings, actuacions i activitats. El vestíbul del Teatre Tarragona acollirà la part més divulgativa, amb taules rodones i xerrades per aprofundir en el plat i la seva història. La tercera pota serà l’espai de Petits Romescaires, pensat perquè els infants s’hi acostin a través de tallers de cuina i espectacles. «Si el volem sentir nostre, l’hem de fer

a les nostres cases», va remarcar Adan. El divendres al matí, a més, l’activitat estarà especialment dirigida als centres educatius amb l’espectacle Carrer del Mar, de Joan Rioné. El coordinador de la programació, Txaber Allué, va defensar que el pas del congrés a la festa respon a la necessitat de fer arribar el romesco a més gent i, especialment, a les noves generacions. El programa

combinarà cuiners i divulgadors de renom amb una representació de la gastronomia del territori i propostes d’altres indrets. Ruscalleda serà una de les protagonistes de la inauguració, mentre que també hi participaran noms com Ada Parellada i Arnau París. Els pescadors del Serrallo recuperaran les versions més tradicionals i les Gastrosàvies posaran sobre la taula elaboracions que es poden anar perdent. Allué també va avançar propostes que exploraran la versatilitat de la salsa, amb pa, embotits, cervesa o cargols amb romesco. «És un producte molt versàtil», va subratllar. La gastronomia compartirà protagonisme amb els vins del territori en la segona edició de Tarragona Marida. Restauradors com Essència by Pep Moreno i Restaurant Villa Retiro —tots dos amb una estrella Michelin—, Múscera del Delta, la Taberna Etsuy-Alexandre Yuste o Lo Safreig d’El Molar oferiran diferents propostes, mentre que els establiments tarragonins El Gordo 2, Bar Cortijo i L’Àncora participaran en els tastos del cap de setmana. També hi haurà presència de les parades del Mercat Central i sessions del documental El Romesco, produït per Singulars Films i dirigit per Emanuel Munteanu, que repassa l’origen i els secrets d’aquesta elaboració. El director general de l’INCAVI, Joan Gené, va destacar que la continuïtat de la Tarragona Marida permet consolidar una iniciativa centrada en els vins de les DO de la demarcació. «Havíem de fer la segona per consolidar-la», va afirmar. En aquest sentit, va remarcar que la proposta busca que els assistents no només tastin els vins, sinó que coneguin els productes i les persones que hi ha al darrere. La fira vol, així, reforçar el vincle entre els vins del territori i la gastronomia, amb el romesco com a fil conductor durant tot un cap de setmana.


8 divendres 2 d’ octubre de 2026

A punt d’iniciar-se la vacunació de grip i covid: «Hem d’arribar abans que els virus» Salut l Es tenen preparades més de 190.000 dosis per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per a la campanya que començarà dilluns Sergi Peralta Moreno La campanya de vacunació contra la grip i la covid-19 començarà dilluns, 5 d’octubre. L’objectiu és arribar al 75% de les persones majors de 60 anys i els professionals sanitaris, i assolir el 60% en mares embarassades i col·lectius de risc. L’any passat, les xifres van quedar, encara, lluny: la cobertura de la grip al Camp de Tarragona va ser d’un 39% i del coronavirus, del 27%, percentatges que foren similars a les Terres de l’Ebre. «Hem de pensar que la vacunació és la mesura preventiva més eficaç per evitar complicacions de malalties, hospitalització i evitar riscos; a més, és gratis i disponible», va subratllar la subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio. Per arribar a la població, hi ha preparades per a les dues regions sanitàries més de 150.000 dosis de vacunes de grip i 44.500 destinades a la covid. «No es tracta de tenir més dosis per repartir, sinó d’arribar a les persones que més ho necessiten», va remarcar Bocio. Per això, els professionals sanitaris ja van obrir les agendes a finals de juliol perquè la població obtingués citació i, a més, seran proactius, recomanant o oferint la possibilitat de vacunar-se als pacients que vagin a la consulta per altres qüestions. Isabel Sánchez-Oro, metgessa de família del CAP Sant Pere, va destacar que la vacuna «és una eina senzilla i molt accessible que tenim per prevenir la grip, que habitualment sol ser una malaltia banal, però que es pot complicar i comportar

riscos de patir pneumònies i altres malalties que requereixen hospitalització». La professional va animar «tothom a prevenir aquesta malaltia i, sobretot, les seves complicacions», especialment les persones majors de 60 anys, les embarassades, les que tenen malalties cròniques i factors de risc, els infants de 6 a 59 mesos i el personal sanitari. «No podem perdre cap pacient que vingui al CAP en la temporada de vacunació», va afegir la infermera Gisela Mimbrero. Federico Julve Gil va vacunar-se ahir. Major de 80 anys, primer va rebre la dosi contra la covid. «Amb aquesta he sentit una coseta», reconeix. Amb la de la grip, «ni me n’he adonat». «No ha fet mal», somriu. Julve compleix cada any amb la pauta de vacunació. «De moment vaig bé, gràcies a Déu no em constipo mai», assegura. Repunt de casos En els últims dies, s’ha registrat a Catalunya un repunt de virus respiratoris. Sánchez-Oro va comentar que és cert que, fins i tot a l’estiu, s’han detectat casos de grip i covid, una situació poc freqüent per l’època. «Hem d’estar preparats i, per això, és essencial prevenir-ho», va afirmar. «Fa calor, però ens hem d’avançar al virus i ens hem de protegir», va dir Mimbrero. «Les oportunitats de cites que existeixen ac-

La campanya s’adreça, sobretot, a gent gran, embarassades, infants i col·lectius de risc

tualment és molt més àmplia i s’ha fet tot el possible perquè no quedi ningú sense vacunar», va tancar. Per tot plegat, Bocio va emetre una crida a «totes les persones que estan en aquests grups d’especial vulnerabilitat o que tenen més riscos perquè demanin cita al més aviat possible». «No esperem a vacunar-nos a l’últim moment, intentem arribar abans que arribin els virus», va concloure.

L’apunt

Les tres fases de la campanya de vacunació pels virus respiratoris La campanya de vacunació de la grip i la covid-19 es durà a terme per fases. La primera s’obrirà dilluns vinent, 5 d’octubre, i va adreçada a les persones majors de 80 anys, els usuaris de residències, les mares embarassades, els infants de 6 a 59 mesos i els ciutadans amb situacions de més risc o d’atenció domiciliària, així com als professionals sanitaris i sociosanitaris. A partir del 26 d’octubre, la possibilitat s’ampliarà als majors de 60 anys, altres professionals considerats essencials i població entre 15 i 60 anys amb risc de complicacions. La tercera fase s’iniciarà el 16 de novembre i garantirà l’oportunitat a qui no hagi pogut aconseguir cita amb anterioritat i vulgui vacunar-se de forma voluntària. Tot i que, en aquesta última etapa, la cita prèvia deixarà de ser obligatòria, Salut recomana demanar-la igualment

per assegurar la disponibilitat del personal del centre sanitari i del tractament corresponent. La campanya a l’ús s’allargarà fins al 18 de desembre, si bé continuarà havent-hi dosis fins a finals de març, aproximadament, amb la fi de la temporada de virus respiratoris. «Així, qualsevol persona que ho necessiti o que encara no s’hagi pogut vacunar, ho podrà fer», va relatar Bocio. Així mateix, per facilitar trobar espai en la franja horària o els dies que més bé van a la ciutadania, els professionals dels centres sanitaris van obrir les agendes a finals de juliol per anar donant cita per a la vacunació. «No esperem a vacunar-nos a l’últim moment, intentem arribar abans que arribin els virus», va concloure la subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Gisela Mimbrero, infermera del CAP Sant Pere, mentre carrega una dosi de la vacuna. Gerard Martí

Sánchez-Oro i Mimbrero: «Hem d’estar preparats, ens hem d’avançar al virus»


9 divendres 2 d’ octubre de 2026

Federico Julve Gil, major de vuitanta anys, va rebre les vacunes contra la grip i la covid ahir al CAP Sant Pere. Gerard Martí

Una peça de la col·lecció del MACBA s’instal·la al vestíbul del Palau Municipal Cultura l El projecte ‘Un museu fora del museu’ pretén apropar l’art Diari Més L’Ajuntament de Reus s’ha sumat al projecte Un museu fora del museu, impulsat des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el MACBA. La iniciativa té com a objectiu convertir espais quotidians com una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria o un mercat en espais d’exhibició artística d’una quarantena de peces de la col·lecció i arxiu del MACBA. La voluntat és apropar l’art contemporani a la població i a Reus l’espai escollit ha estat el vestíbul del Palau Municipal de l’Ajuntament. L’obra exposada a la capital del Baix Camp és Obrers en un míting, de Manel Armengol. Aquesta imatge fora part del treball de fotografia obrera i de lluita social que Armengol va dur a terme durant els anys de la Transició espanyola. Aquest fotògraf badaloní va destacar com a fotoperiodista durant aquella època amb imatges que, mentre els mitjans espanyols es negaven a

Les xifres 25-26

38,7 % 27,2 %

Cobertura actual de la població contra la grip

Cobertura actual de la població contra la covid-19

Fotografia de Manel Armengol exposada al Palau Municipal de Reus. Ajuntament de Reus

publicar-les per por de la censura, eren premiades en contextos internacionals. Per exemple, retrats d’una càrrega policial contra una manifestació pacifista a Barcelona l’any 1976 van ser publicats per Paris Match, Der Spiegel o The New York Times. El regidor de Cultura de

l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca que «iniciatives com aquesta ens permet continuar ampliant els espais i les oportunitats d’accés a la cultura de la nostra ciutat, alhora que reforcem la col·laboració amb institucions culturals de referència del país».

Imatge d’arxiu d’una edició anterior del Reus es mou. Gerard Martí

Reus es Mou inicia la segona temporada amb nous espais i més sessions Societat l L’Ajuntament de Reus posa en marxa aquest mes d’octubre la segona temporada de Reus es Mou. L’edició arriba amb tres nous espais, dues sessions setmanals

més i una nova franja horària al migdia. La jornada de presentació tindrà lloc aquest dissabte a partir de les 10 h al jardí de Mas Abelló. La programació habitual s’iniciarà a

partir del dilluns 5 d’octubre. Per assistir a les sessions no cal fer inscripció prèvia, només cal apropar-se a qualsevol dels espais on es realitza l’activitat. l Diari Més


10 divendres 2 d’ octubre de 2026

Comença el procés d’adjudicació de la promoció de 132 HPO de Mas Iglesias Habitatge l En primer lloc, s’elaborarà una llista provisional amb les persones incloses en el posterior sorteig Miquel Llaberia L’Agència de l’Habitatge de Catalunya dona el tret de sortida al procés d’adjudicació de la promoció d’habitatges de protecció oficial (HPO) de Mas Iglesias, amb un total de 132 habitatges. Amb la publicació de les bases del procés d’adjudicació al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya, la maquinària ja s’ha posat en marxa per tal d’adjudicar els pisos. Per tal d’optar tant a aquesta com la promoció de la Riera, que s’obrirà en un futur, cal estar inscrit en el Registre de Sol·licitants, tenir la nacionalitat espanyola o un permís de residència vigent a l’Estat, no ser titulars de cap habitatge i que la persona estigui empadronada a Reus amb una antiguitat mínima continuada de dos anys. A més, la unitat de convivència haurà d’acreditar uns ingressos propis mínims en funció del tipus d’habitatge. Concretament, la promoció de Mas Iglesias disposa de 78 habitatges de 2 habitacions i 54 de 3 habitacions, amb superfícies que oscil·len entre els 49 i 74 metres quadrats. A més, la promoció disposa de 33 places d’aparcament per a turismes i disposa d’espais comuns complementaris a cadascuna de les plantes. Pel que fa a les mensualitats, aquestes varien entre 445 i 605 euros segons el pis o 560 i 710 euros en cas de tenir una plaça d’aparcament vinculada. En el cas dels ha-

Fotografia d’arxiu de la promoció d’habitatges de protecció oficial de Mas Iglesias. Gerard Martí

Els habitatges disposen d’una superfície d’entre 49 i 74 metres quadrats bitatges de 2 habitacions s’exigirà una renda mínima de 17.165 euros anuals i en el cas dels habitatges de 3 habitacions la renda haurà de ser de 21.960 euros com a mínim. Per un altre costat, també s’han establert uns topalls màxim d’in-

gressos de la unitat de convivència, els quals depenen del número d’integrants d’aquesta. En cas de ser una sola persona són 51.318,29 euros, en el cas de 2 persones són 52.905,46 euros, en el cas de 3 persones 55.180,96 euros i en el cas de 4 o més persones 57.020,33 euros de màxim. Procés d’adjudicació Pel que fa al procés d’adjudicació dels pisos recentment iniciat, el Registre de Sol·licitants recollirà a

totes les persones inscrites i que compleixin els requisits establerts. Amb aquestes, es formarà una primera llista provisional d’adjudicació, amb la qual cosa hi haurà un termini de 10 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació al tauler electrònic de l’Ajuntament de Reus per a presentar reclamacions. Passat aquest termini, es resoldran les reclamacions presentades i es publicarà la llista definitiva. Amb aquest llistat de participants, es farà un sorteig per determinar l’ordre de

selecció dels habitatges i es definirà també una llista d’espera la qual tindrà una vigència de fins a 2 anys. A continuació, els integrants de la llista d’adjudicataris provisionals hauran d’acreditar que continuen complint els requisits de les bases d’adjudicació i tenir vigent la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya per a ser considerats adjudicataris definitius de l’habitatge en qüestió. Seguidament, l’habitatge s’haurà d’ocupar en el termini màxim d’un mes a comptar des de la formalització del contracte de lloguer i el lliurament de les claus. S’ha establert que de la totalitat dels habitatges, 52 seran destinats al col·lectiu general, 46 per als menors de 35 anys, 12 per als majors de 65 anys, 6 per a persones amb mobilitat reduïda i 16 per a altres col·lectius com famílies monoparentals, nombroses, per a persones amb un grau de discapacitat d’un 33% o superior o víctimes de violència de gènere. El contracte d’arrendament dels habitatges, tant de Mas Iglesias com en un futur de la Riera, tindran una durada inicial de 7 anys. Aquest es podrà ampliar anualment, sempre que es continuïn complint els requisits. Cal tenir en compte que els habitatges hauran de ser destinats únicament per a la residència habitual i permanent de la unitat de convivència arrendatària i no per a altres activitats.

El prestigiós diari britànic ‘The Times’ destaca Reus com a destinació per a una escapada urbana Cultura l La ciutat de Reus és protagonista d’un reportatge publicat recentment al diari britànic The Times, un dels diaris de referència del Regne Unit i un dels mitjans més influents del món. Sota el títol This little-known Catalan city is like Barcelona — without the tourists (Aquesta ciutat catalana poc coneguda és com Barcelona, però sense els turistes), la publicació recomana la capital del Baix Camp com a

destinació ideal per a una escapada urbana a Catalunya. L’article posa en valor alguns dels principals atractius de la ciutat, especialment el seu patrimoni modernista, amb espais emblemàtics com la Casa Navàs i l’entorn de la plaça del Mercadal, així com el vincle de Reus amb Antoni Gaudí a través del Gaudí Centre. També destaca l’oferta comercial, la gastronomia local i la tradició del vermut, elements

que contribueixen a configurar una experiència turística singular i amb identitat pròpia. L’Ajuntament de Reus celebra «que aquesta menció en un mitjà internacional de gran prestigi reforça la projecció de Reus com una destinació cultural i turística de qualitat, posant en valor el seu patrimoni, la seva oferta gastronòmica i la seva singularitat davant del públic internacional». l Diari Més

Imatge d’arxiu de l’Institut Pere Mata de Reus. Ajuntament de Reus


11 divendres 2 d’ octubre de 2026

Dol d’Estels celebra el Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal Societat l El col·lectiu Dol d'Estels, format per famílies que han patit la mort d'un fill durant la gestació, el part o poc després de néixer, commemorarà el Dia Internacional per a la visibilització de la Mort Gestacional i Perinatal. La diada del record tindrà lloc el dissabte 17 d'octubre al Mas Miarnau de Reus. L'esdeveniment començarà a les 11.30 hores amb diferents activitats dedicades a les famílies. Finalment, l'acte finalitzarà a les 13 hores amb l'enlairada de globus. La setmana següent, el dimecres 21 d'octubre se celebrarà la trobada mensual del mes d'octubre del Grup d'Ajuda Mútua només per a famílies. Aquestes trobades tenen sempre lloc el tercer dimecres de cada mes a les 18.30 hores i l'objectiu és que els pares puguin trobar un espai on compartir les seves experiències personals. Amb aquestes activitats i altres que organitza el collectiu durant l'any com xerrades, exposicions o tallers, l'objectiu és oferir un lloc d'acollida per als pares i mares que tenen en comú la pèrdua d'un fill i donar visibilitat a aquest dol invisible i tabú. D'aquesta manera, Dol d'Estels no pretén substituir la feina dels professionals, sinó complementar-la amb un lloc de trobada per a les famílies. l Diari Més

Demanen set anys i mig de presó per a un cambrer que va agredir un client Judicial l La fiscalia demana 7 anys i 6 mesos de presó per a un cambrer acusat d'agredir a un client que no va voler pagar la seva consumició en un bar l'any 2025. El judici va començar aquest dimecres a la secció 4 de l'Audiència Provincial de Tarragona per un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Segons assenyala el fiscal, el processat va expulsar la víctima i, un cop a l'exterior, va propinar un cop de puny a l'acusat i aquest va respondre amb un altre cop de puny, provocant que caigués a terra. A continuació, va saltar amb impuls i va colpejar «fortament» el cap de la víctima contra el terra. l EFE

Política l De cara als últims comptes del mandat, els grups de l’oposició demanen un canvi de rumb

La taxa de la brossa i el personal, les dues grans demandes de l’oposició

E

ls mandats són projectes a llarga durada. En 4 anys s’han de desplegar les mesures per portar la ciutat en el camí que pretens i el timó que marca el rumb del vaixell són els comptes. Un pla d’inversions, unes ordenances fiscals i uns pressupostos que, en aquest darrer any, haurien de rematar la feina feta, però no a tothom han convençut. Cada vegada que s’ha arribat a aquests mesos de l’any les reaccions per part dels grups a l’oposició respecte a l’estratègia marcada pel govern han estat les mateixes: crítiques i renecs. Ara bé, per aquesta última ocasió i abans que el govern tanqui les negociacions internes dels comptes, és curiós veure com, tot i les diferències ideològiques, els grups coincideixen en algunes de les demandes que fan al govern, tot Fotografia d’arxiu del ple municipal de Reus de setembre de 2026. Ajuntament de Reus i que no esperen ser escoltats. Junts per Reus demana que aquests últims pressupostos «cor- govern necessita canviar de priori- s’incrementa el pressupost en perregeixin» el rumb d’un govern que tats», afirma la portaveu popular, sonal i els problemes persisteixen»: ha convertit Reus en una ciutat Sílvia Virgili, que considera que les «Potser haurien d’escoltar als sindi«més cara, més bruta i més insegu- línies d’acció «no reflecteixen el que cats». «Hi ha una desigualtat dins de l’Ajuntament. Hi ha gent amb ra» amb una clara mesura: la reduc- demana la gent». «Tenim un Ajunta- càrrecs i sous alts que encara no sació de la pressió fiscal ment sobredimensionat bem que fan i departaments que no sobre el ciutadà. «No té i empreses municipals aguanten la pressió de feina», critisentit continuar augque no fan res més que ca López. mentant la pressió sobre No obstant això, un dels temes xuclar», afegeix. I tot i les famílies i les empreque pugui semblar sor- que s’erigeix com a crucial per a la ses si, alhora, els serveis prenent per a alguns, precampanya electoral, i que estarà no milloren», afegeixen, Aleida López, de la CUP, molt damunt de la taula el mandat una clara referència a també apunta que «al- vinent, és la brossa. Tant populars una «falta d’eficiència» guna cosa s’està com cupaires continuen veient ilon PP i CUP hi coinfent malament si lògic que la taxa de la brossa sigui cideixen. «Aquest Miquel Llaberia Baselga

FiraReus Events acollirà la primera edició del ‘Cheesecake Fest’ del 9 al 12 d’octubre dins de l’exproReus Gastronomia l Els amants dels pastissos de formatge podran gaudir d'una nova cita gastronòmica amb motiu de la 54a edició d'exproReus. Del 9 al 12 d'octubre les instal·lacions de firaReus Events acolliran la primera edició del Cheesecake Fest, una proposta dedicada íntegrament a aquest popular dolç i que es presenta com la pri-

mera fira de pastissos de formatge al territori. La iniciativa oferirà als visitants l’oportunitat de descobrir diferents elaboracions de cheesecake, amb propostes que combinaran receptes clàssiques amb creacions més innovadores. La fira obrirà les portes d’11 a 21 hores i l’entrada serà gratuïta per a tothom. l Diari Més

Canvis Demanen que es reformulin els trams de la taxa de la brossa marcada pels metres quadrats de l’habitatge i no per un altre sistema. «No és just i ens diuen que no hi ha cap altra manera de fer-ho, doncs cal tenir ambició i buscar la manera. El rebut de l’aigua va per generació, per premiar a qui estalvia. Aquí cal premiar a qui no genera residus constantment i recicla», defensa la popular.


12 divendres 2 d’ octubre de 2026

Els aiguats deixen fins a 68 litres al Penedès i una cinquantena d’avisos al Camp de Tarragona Meteorologia l Protecció Civil manté l’Inuncat en alerta i adverteix que les pluges intenses es poden allargar fins aquest migdia, amb especial risc al Baix Camp i les Terres de l’Ebre durant el matí Joan Lizano Els aiguats d’ahir dijous van colpejar amb especial intensitat diversos punts del Camp de Tarragona i el Penedès. El Servei Meteorològic de Catalunya va elevar fins al nivell 6 sobre 6 l’avís per intensitat de pluja al Tarragonès i al Baix Penedès davant la possibilitat de superar els 40 litres per metre quadrat en trenta minuts. També es va activar un avís de temps violent al Tarragonès, Baix Penedès i Alt Camp, amb risc de pedra grossa. Entre els registres més elevats destaquen els 68 litres per metre quadrat de la Bisbal del Penedès, els 56,4 de Blancafort, a la Conca de Barberà, els 43,6 de Vila-rodona, els 36,7 del Montmell, els 33,4 de Torredembarra i els 32,5 de l’estació del Complex Educatiu de Tarragona. Les precipitacions van provocar acumulacions d’aigua en carrers i punts baixos de diversos municipis, especialment al litoral i al Baix Penedès. Les incidències van ser nombroses, tot i que al tancament d’aquesta edició no constaven afectacions personals greus al Camp tarragoní. Els Bombers havien rebut una cinquantena d’avisos a la Regió d’Emergències de Tarragona fins a les quatre de la tarda, principalment per inundacions, entrada d’aigua en edificis. Entre les actuacions destacades hi va haver l’entrada d’aigua a l’Escola Les Eres de Creixell, mentre que a Tarragona ciutat es van formar grans acumulacions d’aigua i el polígon Francolí va quedar parcialment negat. També hi va haver problemes a Vila-seca i Roda de Berà. El temporal va afectar la mobilitat ferroviària: les línies R14, R15, R16 i RT1 van patir restriccions entre Tarragona i Vila-seca, amb circulació per via única, interrupcions puntuals i retards. Renfe va

La Rambla Nova de Tarragona, aquest dijous al migdia, durant un dels moments de més intensitat dels aiguats. Gerard Martí

Les línies R14, R15, R16 i RT1 van patir retards i restriccions entre Tarragona i Vila-seca Vila-rodona va registrar 43,6 litres i Torredembarra 33,4 en la jornada d’ahir suspendre diversos trens de llarga distància del corredor mediterrani i un Avant de Barcelona a Tortosa va acabar el recorregut a Camp de Tarragona. Dos regionals de l’R16 també van poder finalitzar a Tarragona. La situació, però, no es donava per tancada ahir a la nit. Protecció Civil mantenia activada l’alerta del pla Inuncat i va enviar un nou ES-Alert al vespre al Montsià, el Baix Ebre, la

L’ES-Alert de Protecció Civil advertia del risc d’inundacions i pluges torrencials. Diari Més

Ribera d’Ebre i el Baix Camp per advertir que l’episodi s’allargaria fins a les 14 hores d’avui. El Meteocat havia activat un avís de nivell 5 sobre 6 per intensitat de pluja en trenta

minuts en aquestes comarques i també a la Terra Alta, i advertia que es podien superar els 200 litres per metre quadrat al sud del país. La directora del Servei Meteorològic,

Sarai Sarroca, assenyalava que les precipitacions tornarien a intensificar-se a partir de la mitjanit o les dues de la matinada i que podien desplaçar-se cap a zones properes del Camp de Tarragona. Protecció Civil demanava màxima prudència, evitar desplaçaments innecessaris i evitar zones inundables. El Baix Camp quedava com la comarca de la demarcació amb més perill durant la matinada i el matí d’avui. A les Terres de l’Ebre, la previsió d’un empitjorament va portar diversos municipis a suspendre classes i activitats i a tancar equipaments de manera preventiva. Alcanar, Amposta, Freginals, la Ràpita, Mas de Barberans, Masdenverge, Santa Bàrbara, Deltebre i Tortosa van anunciar mesures, algunes de les quals s’allarguen durant la jornada d’aquest divendres. Amposta i Alcanar van activar els plans municipals en fase d’alerta, mentre que a Tortosa i l’Ametlla de Mar també es van tancar equipaments municipals. Les administracions responsables dels rius, conques i cabals mantenien la vigilància davant possibles crescudes sobtades. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va insistir que els avisos als telèfons mòbils responien a una situació de risc i va demanar seguir les indicacions oficials, consultar la previsió abans de desplaçar-se i ajornar els trajectes si la pluja era molt intensa. Balanç català Al tancament d’aquesta edició el 112 havia rebut 126 trucades relacionades amb l’episodi i els Bombers havien atès 53 serveis al conjunt del país, mentre que el Sistema d’Emergències Mèdiques havia fet 12 intervencions. El pla Inuncat continuava activat en fase d’alerta. Una persona va haver de ser traslladada a un hospital amb lesions de caràcter menys greu, en un balanç de tretze alertes i dotze persones afectades al Camp de Tarragona, el Penedès i l’àrea metropolitana sud. El registre de pluja més elevat comunicat era el de l’illa de Buda, al delta de l’Ebre, amb prop de 80 litres per metre quadrat, seguit dels 68 de la Bisbal del Penedès i els 56,4 de Blancafort. A partir d’aquesta tarda la precipitació hauria de perdre intensitat, tot i que no desapareixerà, i el Meteocat preveu un nou episodi de pluges significatives dissabte, sobretot al sud de Catalunya i en sectors del litoral i prelitoral central.


divendres 2 d’ octubre de 2026

Concurs de Castells 2026 David Oliete


2 divendres 2 d’ octubre de 2026

La prèvia

Imatge d’arxiu de la Tarraco Arena durant la jornada de diumenge del Concurs de Castells de l’any 2024. Gerard Martí

La Tarraco Arena, preparada per viure el millor Concurs de la història El nivell de les colles aquest any 2026 i la repercussió mediàtica fan preveure un gran èxit de la 30a edició de la cita Carles Cortés Quan l’any 1927, a partir de la Renaixença del moviment casteller gràcies a les creacions dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona, el músic Pau Casals va proposar una trobada amb les colles castelleres del moment, segurament no s’hauria imaginat que el 2026 celebraria l’edició número 30 i més tenint en compte que després de les dues primeres, el 1932 i 1933,

va haver-hi una aturada històrica fins el 1952. El Concurs de Castells de Tarragona ha viscut diferents etapes i ha superat guerres, crisis econòmiques, canvis polítics, l’evolució de la societat i moments delicats de la pròpia activitat que feien dubtar de la seva continuïtat com la pandèmia de la COVID. El Concurs arriba a la seva trentena edició més fort que mai gràcies a l’extraordinari moment que viu el fet caste-

ller i la potència de l’esdeveniment, que aplega milers de persones entre participants, públic i mitjans de comunicació arribats d’arreu del planeta. És un esdeveniment de caràcter nacional amb projecció internacional que enguany ha acreditat a més de 400 periodistes de 120 mitjans de comunicació de 20 països. Un

de les presències més destacades serà la nord-americana Lesley Stahl, que amb 84 anys és una de les estrelles de la CBS dels Estats Units i presentadora del programa “60 minutes”. Amb el seu equip gravaran un dels reportatges que s’emetrà en aquest prestigiós programa. Des de 2014 el Concurs de

Castellers de Vilafranca i Marrecs de Salt són les colles favorites diumenge i dissabte, respectivament

Castells es divideix en tres jornades. La primera, celebrada diumenge passat a Torredembarra, la van guanyar els Castellers d’Esparreguera i aquest dissabte i diumenge arriben els dies culminants de la cita. En total, els tres dies, participen 42 colles que representen a 30 municipis i 19 comarques catalanes i aixecaran al voltant de 200 castells. Per això el Concurs es considera l’esdeveniment casteller més gran del món.

Cap cita genera tanta repercussió, aplega a tantes colles i ensenya tants castells. Dissabte el favoritisme és per als Marrecs de Salt que arriben amb la millor actuació feta aquesta temporada per les 18 colles participants i diumenge, el gran dia, els Castellers de Vilafranca tornen a liderar totes les apostes per assolir el primer lloc després d’un extraordinari any on han fet més castells de gamma extra que mai.


3 divendres 2 d’ octubre de 2026


4 Divendres 02 d’ octubre de 2026

La jornada de dissabte

Distribució de les colles a la plaça L’actuació de les colles es farà en ronda conjunta, excepte en el cas de bastir un castell de dificultat igual o superior al 3de8, aleshores la colla actuarà en solitari F1 -Jove de Sitges F2 -Castellers de Terrassa F3- Tirallongues de Manresa D1- Xics de Granollers E1- Jove de Barcelona E2- Castellers de Lleida E3- Bordegassos de Vilanova E4-Xicots de Vilafranca D2- Marrecs de Salt

Marrecs de Salt 1995

Any de fundació: Camisa:

Blau Ter

E7

Colla Jove de Castellers de Sitges 1993

Toriles

F4- Castellers d’Esplugues F5- Castellers de la Sagrada Família F6- Nois de la Torre D3- Sagals d’Osona E5- Xiquets del Serrallo E6- Castellers de Sant Cugat E7- Nens del Vendrell E8- Castellers de Castelldefels D4- Castellers de Sabadell

Castellers de la Sagrada Família

E4

D3

E8 F6

F3

D1

E3

F1

F5 D4

E1 F2

F4 E5

E6 E2

Castellers de Castelldefels

D2

Colla Jove de Barcelona

Castellers de Sabadell

Any de fundació:

2000

Any de fundació:

Any de fundació:

1982

Any de fundació:

1994

Any de fundació:

Camisa:

Verd

Camisa:

Vi

Camisa:

Groc

Camisa:

Verd

Camisa:

2010 Bordeus

Participacions:

12

Participacions:

5

Participacions:

9

Participacions:

4

Participacions:

9

Participacions:

4

Concurs 2024:

12è

Concurs 2024:

35è

Concurs 2024:

-

Concurs 2024:

29è

Concurs 2024:

18è

Concurs 2024:

19è

Tirallongues de Manresa Any de fundació: Camisa:

Xics de Granollers 1993

Ratllada

Any de fundació:

1991 Bordeus

Camisa:

Bordegassos de Vilanova

Castellers de Sant Cugat Any de fundació:

1996

Any de fundació:

Camisa:

Verd

Camisa:

Xiquets del Serrallo 1972

Groc Terrós

Any de fundació:

Nois de la Torre 1988 Blau marí

Camisa:

Any de fundació: Camisa:

1975 Blau Cel

Participacions:

4

Participacions:

12

Participacions:

8

Participacions:

11

Participacions:

18

Participacions:

15

Concurs 2024:

26è

Concurs 2024:

22è

Concurs 2024:

16è

Concurs 2024:

24è

Concurs 2024:

28è

Concurs 2024:

27è

Castellers de Lleida Any de fundació: Camisa:

Castellers d’Esplugues 1996 Bordeus

Any de fundació: Camisa:

Castellers de Terrassa 1994

Blau elèctric

Any de fundació: Camisa:

Xicots de Vilafranca 1980

Blau turquesa

Any de fundació: Camisa:

Sagals d’Osona 1982

Vermell-rosat

Nens del Vendrell

Any de fundació: Camisa:

1997

Carabassa

Any de fundació: Camisa:

1926 Vermell

Participacions:

13

Participacions:

7

Participacions:

20

Participacions:

20

Participacions:

12

Participacions:

26

Concurs 2024:

13è

Concurs 2024:

20è

Concurs 2024:

22è

Concurs 2024:

21è

Concurs 2024:

17è

Concurs 2024:

9è


5 Divendres 02 d’ octubre de 2026

La jornada de diumenge

Distribució de les colles a la plaça L’actuació de les colles es farà en ronda conjunta, excepte en el cas de bastir un castell de dificultat igual o superior al 4de9f, aleshores la colla actuarà en solitari

C1 - Castellers de Barcelona

A3

B3

B1 - Castellers de Sants A1 - Colla Joves Xiquets de Valls Toriles

C2 - Castellers de la Vila de Gràcia B2 - Xiquets de Tarragona

B2 C3

C2

A4

A2

C4

A2 - Colla Vella dels Xiquets de Valls C3 - Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

C1

B4

B3 - Moixiganguers d’Igualada

A1

A3 - Colla Jove Xiquets de Tarragona

B1

C4 - Xiquets de Reus B4 - Capgrossos de Mataró A4 - Castellers de Vilafranca

Xiquets de Reus

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Castellers de la Vila de Gràcia

Moixiganguers d’Igualada

Any de fundació:

1981

Any de fundació:

1979

Any de fundació:

Camisa:

Marró

1995

Castellers de Barcelona

1971

Any de fundació:

Any de fundació:

1996

Any de fundació:

Camisa:

Blau

Camisa:

Vermell

Camisa:

Camisa:

Lila

Camisa:

16

Participacions:

23

Participacions:

7

Participacions:

12

Participacions:

23

Participacions:

25

Concurs 2024:

7è

Concurs 2024:

3r

Concurs 2024:

5è

Concurs 2024:

15è

Concurs 2024:

4t

Concurs 2024:

8è

Castellers de Vilafranca

Any de fundació:

1990

Any de fundació:

1948

Any de fundació:

Camisa:

Verd

Camisa:

Verd

Camisa:

Castellers de Sants

Capgrossos de Mataró 1996 Blau marí

Vermell

1969

Participacions:

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

Morada

Colla Joves Xiquets de Valls

Xiquets de Tarragona

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Any de fundació:

1993

Any de fundació:

Camisa:

Gris

Camisa:

Participacions:

17

Participacions:

26

Participacions:

14

Participacions:

16

Concurs 2024:

14è

Concurs 2024:

1r

Concurs 2024:

6è

Concurs 2024:

11è

Participacions: Concurs 2024:

1791 Rosat

Any de fundació: Camisa:

1970 Ratllada

29

Participacions:

25

2n

Concurs 2024:

10è


6 divendres 2 d’ octubre de 2026

Guia pràctica: dissabte

Primera ronda

Segona ronda

Tercera ronda

Quarta ronda

Cinquena ronda

Castell

Castell

Castell

Castell

Castell

Punts

Punts

Punts

Punts

Punts

Total punts

Jove de Sitges Castellers de Terrassa Tirallongues de Manresa Xics de Granollers Jove de Barcelona Castellers de Lleida Bordegassos de Vilanova Xicots de Vilafranca Marrecs de Salt Castellers d’Esplugues Castellers de la Sagrada Família Nois de la Torre Sagals d’Osona Xiquets del Serrallo Castellers de Sant Cugat Nens del Vendrell Castellers de Castelldefels Castellers de Sabadell

Guia pràctica: diumenge

Primera ronda

Segona ronda

Tercera ronda

Quarta ronda

Cinquena ronda

Castell

Castell

Castell

Castell

Castell

Punts

Punts

Punts

Punts

Punts

Total punts

Castellers de Barcelona Castellers de Sants Colla Joves Xiquets de Valls Castellers de la Vila de Gràcia Xiquets de Tarragona Colla Vella dels Xiquets de Valls . Castellera Sant Pere i Sant Pau Moixiganguers d’Igualada Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets de Reus Capgrossos de Mataró

Taula de puntuacions

Castellers de Vilafranca Castell Carregat Descarregat 3de10sm

6.205

Castell Carregat Descarregat

Castell Carregat Descarregat

7.475

2de8sf

3.575

3de9f

4.310

Castell Carregat Descarregat

Castell Carregat Descarregat

1.585

1.910

3de8

805

970

3de7a

485

545

4de10sm

5.910

7.120

4de9sf

3.405

4.105

4de9f

1.510

1.820

Pde6

765

920

4de7a

465

515

2de10fmp

5.630

6.780

3de9fa

3.100

3.445

5de8a

1.555

1.730

4de8

700

845

3de7

345

415

Pde7sf

5.280

6.360

4de9fa

2.955

3.285

7de8a

1.475

1.635

2de7

670

805

4de7

325

395

3de9sf

5.165

6.220

5de9f

2.595

3.125

3de8a

1.375

1.530

9de7

615

740

9de6

295

355

Pde9fmp

4.920

5.925

7de9f

2.500

3.010

4de8a

1.310

1.455

3de7s

635

705

Pde5

260

315

2de9sm

4.685

5.645

Pde8fm

2.380

2.870

5de8

1.150

1.385

5de7a

605

670

2de6

250

300

9de9f

4.295

5.180

2de9fm

2.265

2.730

Pde7f

1.055

1.270

7de7a

570

640

4de10fm

4.095

4.930

3de8s

2.340

2.600

2de8f

1.005

1.210

5de7

470

565

3de10fm

3.755

4.525

9de8

1.980

2.385

7de8

905

1.090

7de7

460

555

Llegenda: f: amb folre / a: amb agulla o pilar al mig / ps: aixecat per sota / fm: amb folre i manilles / fa: amb folre i l’agulla o el pilar / sf: sense folre / sm: sense manilles / fmp: amb folre, manilles i puntals


7 divendres 2 d’ octubre de 2026

CONCURS DE CASTELLS 2026

Més enllà del Concurs: una dècada fent pinya amb el món casteller Repsol acompanya els castells des de múltiples àmbits: del suport a les colles i la seguretat a la divulgació, la recerca i la conservació del patrimoni casteller

A

Redacció

quest octubre, Tarragona torna a convertir-se més que mai en epicentre del mon casteller, amb una nova edició del Concurs de Castells. Milers de castellers, desenes de colles i una enorme projecció mediàtica tornaran a situar aquesta tradició al centre de totes les mirades. Repsol hi tornarà a ser present com a patrocinador principal, reafirmant una vinculació que es remunta a més d’una dècada. Però la relació de la companyia amb el món casteller va molt més enllà dels dies de Concurs. Es tracta d’un compromís continuat que, des de l’any 2012, ha contribuït a impulsar projectes vinculats a les colles, la seguretat, la formació, la recerca, la divulgació i la preservació del patrimoni casteller. Hi ha vincles que neixen d’una coincidència puntual i n’hi ha d’altres que es construeixen amb el temps, a partir de valors compartits i d’una voluntat real de formar part del territori. La relació entre Repsol i el món casteller pertany clarament a aquest segon grup. Una trajectòria que reflecteix un compromís sostinRepsol sempre ha estat present en les convocatòries del Concurs de Castells a la Tarraco Arena. CEDIDA gut amb una activitat profundament arrelada al Camp de Tarragona, territori on van néixer els castells i on ordinadora de Colles Castelleres de consultable en línia una de les prin- zable i oberta a tota la societat. la companyia celebra enguany cin- Catalunya (CCCC). El primer conveni cipals obres de referència sobre el fet La seguretat és, precisament, un es va signar l’any 2012 i, des d’ales- casteller. Es tracta d’una iniciativa altre dels fronts en què aquest comquanta anys d’implantació. Aquesta vinculació té una base hores, la relació s’ha anat renovant que combina patrimoni, coneixe- promís es fa més tangible. Mitjançant compartida. Els castells no s’expli- de manera ininterrompuda. Al llarg ment i innovació, i que permet que els convenis directes amb les colles quen sense treball en equip, confi- d’aquest temps, aquesta col·labora- aquest bagatge cultural arribi a un de Tarragona, el suport de Repsol ha ajudat a afrontar necessitats com ança, planificació, rigor, ció ha contribuït a im- públic molt més ampli. La companyia pulsar iniciatives vinla renovació de cascs i protectors, la responsabilitat i segumanté una instal·lació de xarxes d’assaig, la miretat. Són també valors culades a la formació, L’Enciclopèdia Castellera essencials en el funcioles bones pràctiques, Aquesta aposta té, a més, un compo- llora dels paviments dels locals o el col·laboració nament quotidià d’un estable amb la la prevenció de lesions nent simbòlic afegit. I és que Repsol desenvolupament d’accions formacomplex industrial, on Coordinadora i la millora de la gestió ja havia estat anteriorment el prin- tives. Els mateixos representants de tècnica, administrativa cipal patrocinador privat de l’edició les colles han destacat que aquestes cada persona ocupa una Castellera i sanitària de les colles, impresa de l’Enciclopèdia Castellera, aportacions han permès millorar les posició diferent però imcontribuint així a l’en- culminada amb la publicació dels condicions de la pràctica castellera i prescindible i on qualsevol assoliment depèn de l’esforç fortiment d’una estructura essencial seus vuit volums. La digitalització abordar inversions que sovint serien coordinat del conjunt. Per això, el per al conjunt del fet casteller català. impulsada conjuntament amb la Co- difícils d’assumir només amb recursuport de Repsol al fet casteller no es El conveni vigent per al període ordinadora representa, per tant, una sos propis. planteja com una actuació externa o 2024-2026 ha obert una nova etapa continuïtat natural d’aquell comAquest suport directe arriba a les merament publicitària, sinó com una en aquesta col·laboració. En aquesta promís inicial amb la preservació i la quatre colles castelleres de la ciutat, manera d’acompanyar una realitat ocasió, Repsol i la Coordinadora han difusió del patrimoni casteller. Pre- els Xiquets de Tarragona, la Colla cultural amb la qual la companyia se decidit destinar l’acord a un projecte sentada el 2026, la nova plataforma Jove Xiquets de Tarragona, els Xisent identificada. especialment ambiciós: la digitalitza- permet consultar els primers volums quets del Serrallo i la Colla Castellera Un dels pilars d’aquesta trajectòria ció de l’Enciclopèdia Castellera, amb de l’obra i està concebuda com una de Sant Pere i Sant Pau, així com a és la col·laboració estable amb la Co- l’objectiu de convertir en accessible i eina viva, permanentment actualit- la colla universitària Pataquers de la

URV. Les aportacions permeten que cada entitat les destini a projectes vinculats a les seves necessitats i prioritats, des de la seguretat i el manteniment dels locals fins a programes culturals, educatius o d’acompanyament als castellers. Però el compromís de Repsol no s’acaba aquí. Al llarg dels anys, la companyia també ha donat suport a iniciatives que contribueixen a explicar, estudiar i divulgar el món casteller des de perspectives diverses. És el cas del projecte Castells de Ciència de la Universitat Rovira i Virgili, una iniciativa pionera que aborda el fet casteller des d’una perspectiva científica i multidisciplinària, analitzant aspectes com la física, la biomecànica, la medicina o la psicologia que hi ha darrere de les construccions humanes. Repsol ha donat suport a aquest projecte des dels seus inicis i també ha estat patrocinador del documental que n’ha sorgit i que s’ha estrenat aquest 2026, una producció que apropa al gran públic la recerca desenvolupada al voltant dels castells i ajuda a entendre per què aquest fenomen cultural és també objecte d’interès científic. També formen part d’aquest ecosistema de col·laboracions la pàgina web castells.photo, el llibre Els castells no són de princeses, de Mireia Comas, l’espai educatiu del Museu Casteller de Catalunya, a Valls, o exposicions com Els castells a la ciutat de Tarragona, que va repassar la història castellera de la ciutat i la realitat de les seves colles. També s’ha col·laborat amb trobades, activitats divulgatives i iniciatives capaces d’acostar els castells a nous públics i nous àmbits de coneixement. Amb el Concurs de Castells a punt de tornar a situar els castells al centre de totes les mirades, aquesta trajectòria permet entendre que la vinculació de Repsol amb aquest àmbit va molt més enllà d’un únic dia o d’un esdeveniment puntual. Forma part d’un compromís real, sincer i estable que la companyia manté amb una de les expressions culturals més representatives del territori a on desenvolupa la seva activitat: el Camp de Tarragona


8 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca arriben millor que mai al Concurs El seu programa de màxims inclou els dos castells de 10, el 9de9f i, si el necessiten, el Pde9fmp Millors actuacions 2026 Sant Fèlix 30/08/2026 1r diumenge 20/09/2026 Les Neus 1/08/2026

} 3/10fm - 4/10fm - 3/9fa - P/9fmp } 3/9fa – 3/10fm – 5/9f – P/8fm } 3/10fm – 4/9fa – 5/9f – P/8fm

Carles Cortés Els números d’aquesta temporada dels Castellers de Vilafranca ho diuen tot: han intentat 40 castells de gamma extra amb el balanç de 38 descarregats, 1 carregat (el 4de10 amb folre i manilles de Sant Fèlix) i un intent desmuntat (el 2de9 amb folre i manilles a Altafulla). Mai cap colla havia arribat amb unes estadístiques similars al Concurs, de manera que són els grans favorits per a la victòria, tot i que segurament ells volen fugir de l’etiqueta per treure’s pressió. En total, han fet 13 actuacions amb castells de gamma extra ensenyant nou estructures diferents des del 9de8 al pilar de 9 i en cap moment entre els mesos de juny i setembre han mostrat cap símptoma de feblesa. Han marcat el ritme de la temporaada des del primer moment, perquè a principis de juny van estrenar la gam-

(c)

ma extra a la diada de colles campiones del Concurs del Vendrell amb el 4de9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles; a inicis del mes d’agost van descarregar el primer 3de10mb folre i manilles per la diada de Les Neus a Vilanova i la Geltrú i van tenir el punt culminant del primer tram per la seva festa major, Sant Fèlix, on van assolir la millor actuació de la història dels castells. Aquell dia van repetir el 3de10fm, però li van afegir també el 4de10 amb folre i manilles carregat, el 3de9 folre i agulla i, especialment, el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, que no s’havia completat mai. Els seus objectius són clars i evidents des de fa setmanes i saben que si els descarreguen difícilment tenen

resposta. La prioritat és descarregar inicialment els dos castells de 10 amb un ordre de sembla definit clarament, primer 3de10 amb folre i manilles i després el 4de10 amb folre i manilles. El tres l’han descarregat quatre vegades aquest any, mentre el quatre és el que es presenta com a gran repte ja que el 30 d’agost els va quedar carregat. A partir d’aquí tenen dues cartes més que també poden ser guanyadores: el 9de9 amb folre que només ells han carregat però no han descarregat mai i el pilar de 9 amb puntals, que presenta la dificultat de fer-lo a la Tarraco Arena on no hi ha punts de referències clars. Els Verds porten 13 victòries al seu historial i serà l’última de les colles caps de sèrie en actuar a cada ronda. Això els permetrà visualitzar que han fet els rivals, però també els pot generar més pressió, tot i que ells estan acostumats a jugar amb la pressió.

Els Verds acumulen el millor balanç de castells de gamma extra aquest 2026, amb 40 descarregats

Els Verds van descarregar el primer pilar de 9 amb folre, manilles i puntals per Sant Fèlix. ACN


9 divendres 2 d’ octubre de 2026

ANÀLISI

Quin castell és més difícil?

L

’estadística té un paper cada cop més important en els esports professionals. En disciplines com el beisbol, pioner en aquest camp, les dades influeixen fins i tot en decisions estratègiques com el fitxatge de jugadors. Al món casteller, una de les discussions recurrents és determinar quin mèrit té cada castell. Què és més difícil: un 2de8 sense folre o un 4de9 sense folre? Un 3de9 amb folre o un 4de9 amb folre? La qüestió adquireix una importància especial al Concurs de Castells de Tarragona, on les colles competeixen segons una puntuació determinada. Però és possible assignar de manera objectiva un valor a cada construcció? La dificultat principal és que no podem observar totes les colles intentant tots els castells en les ma-

teixes condicions. Cada colla té un nivell diferent i escull els castells segons els seus objectius. Per tant, només disposem de comparacions parcials. Tot i això, les matemàtiques ofereixen una alternativa a l’opinió subjectiva dels experts. La idea és senzilla: si una mateixa colla, en una mateixa diada, intenta dos castells i un surt millor que l’altre, això indica que probablement és més assequible. Evidentment, l’atzar hi intervé, però quan la diferència de dificultat és gran, les sorpreses són poc freqüents. Per exemple, un 4de7 acostuma a sortir millor que un 4de8; en canvi, entre castells d’un nivell semblant, el resultat és més incert.

Roger Guimerà Físic i investigador ICREA al Departament d’Enginyeria Química de la URV

bilitat que un castell tingui millor resultat que un altre depèn de la diferència entre aquestes dificultats i es modelitza mitjançant una funció logística, una eina àmpliament utilitzada en camps tan diversos com la física o la intel·ligència artificial. A partir d’aquí, un algoritme estima la dificultat de cada construcció. Inicialment assigna valors aleatoris, però els va corregint comparant les seves prediccions amb els resultats reals. Si el model considera erròniament que un 4de7 és més difícil que un 4de8, les dades històriques el forcen a rectificar. Repetit milions de vegades, aquest procés acaba generant una estimació coherent

L’algoritme utilitzat va ser proposat pel matemàtic Ernst Zermelo el 1929 Per traduir aquesta intuïció en números, es parteix de la hipòtesi que cada castell té una dificultat intrínseca desconeguda. La proba-

de la dificultat de cada castell. L’algoritme utilitzat va ser proposat pel matemàtic Ernst Zermelo el 1929 i posteriorment optimitzat pel físic Mark Newman. Aplicant-lo a 75.525 castells registrats entre 1990 i 2022 a la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, es poden comparar les dificultats calculades amb les puntuacions del Concurs de Castells. Els resultats mostren una gran coherència entre els dos criteris. Segons tots dos, el 3de9 sense folre és el castell més difícil. De fet, els vuit castells més exigents coincideixen exactament, tot i que hi ha diferències en alguns ordres concrets: mentre que el Concurs situa el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals com el segon castell més difícil, el model matemàtic atorga aquesta posició al 2de9 amb folre.


10 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Colla Vella dels Xiquets de Valls

La Colla Vella confia guanyar descarregant els castells pendents El 4de9sf i el 4de10fm són els castells que té més a l’abast, el 3de9sf i el 2de9f, grans reptes Millors actuacions 2026 Sant Fèlix 30/08/2026 Festa Major del Catllar 22/08/2026 Sant Joan a Valls 24/06/2026

} 4/9sf - 4/10fm(c) - 4/9fp - P/8fm } 5/9f - 4/9sf - 4/9fp - P/8fm } id5/9f - 5/9f – 4/9sf – id7/9f – 7/9f – P/8fm

Carles Cortés La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha tingut una temporada d’alts i baixos. Va fer el primer castell de gamma extra de la temporada al món casteller, el 5de9 amb folre carregat, a la diada de les Campiones del Vendrell; va completar una festa major impecable amb sis castells diferents de gamma extra entre Completes i Sant Joan i ha estat capaç d’encadenar 12 vegades consecutives el 4de9 sense folre descarregat des del Concurs de 2024. Però a la vegada s’ha quedat dues vegades a les portes de descarregar el 4de10 amb folre i manilles quan la canalla ja estava gairebé fora, ha tingut caigudes doloroses de 5de9 amb folre o ensopegades, fins i tot, amb castells de nou que els han fet perdre la confiança. Però els rosats tenen un gen competitiu que els fa estar sempre a totes les traves-

ses per aconseguir la victòria. Els castells sortiran o no, però a les grans cites sempre es presenten amb cartes guanyadores. Arriben a la cita amb quatre estructures que han treballat a l’assaig: una la tenen dominada, el 4de9 sense folre, descarregat enguany sis vegades; una altra l’han carregat aquest 2026 però no l’han completat, el 4de10 amb folre i manilles; la tercera és un mite al que només li han fet l’aleta una vegada l’any 2019, el 3de9 sense folre i la quarta, el 2de9 amb folre, l’han intentat dues vegades el 2002 i el 2018, però ha quedat lluny. Si poden fer tres d’aquests castells, sobretot si els poden descarregar, el primer lloc a la classificació és possible. Són reptes molt importants per a una colla que a Tarragona no ha des-

carregat mai un castell de 10. A la Tarraco Arena acumula cinc carregats. Per odre d’actuació serà la penúltima cap de sèrie en enlairar els seus castells després de la Joves de Valls i la Jove de Tarragona, un factor a remarcar perquè més enllà del duel que pugi mantenir amb els Verds, en viurà un de paral·lel amb els vermells per veure quina colla vallenca queda per davant a la taula. Després del Concurs encara quedarà el duel per Santa Úrsula, una altra d’aquelles diades on els rosats portaran possiblement aquest ventall de castells amb el repte de repetir-los o completar els deures. Des de la primera edició del Concurs el 1932, la Colla Vella hi ha participat 28 vegades i només es va perdre la de 1993. És la que suma més presències i sempre ha estat al podi: nou victòries, 14 vegades al segon lloc i cinc vegades ha quedat en tercera posició.

Tot i els alts i baixos durant la temporada, arriba amb quatre cartes que poden ser guanyadores

4de10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella a la diada de Santa Tecla- El Primer Diumenge. Gerard Martí


11 Divendres 02 d’ octubre de 2026

Les colles. Colla Joves Xiquets de Valls

La Joves espera que els seus tres castells la situïn al capdamunt Tot i no ser els favorits, han demostrat que en els grans moments són protagonistes Millors actuacions 2026 Sant Fèlix a Vilafranca 30/08/2026 FM de la Bisbal del Penedès 15/08/2026 Sant Joan a Valls 24/06/2026

} 4/9sf - 2/9fm - 2/8sf - P/8fm } 3/9f - 4/9sf - 2/9fm - P/7f } 3/9f - 4/9sf - 2/9fm - P/6

Carles Cortés Si els castells fossin un esport i tinguessin cases d’apostes, la Colla Joves Xiquets de Valls no seria la favorita per guanyar el Concurs de Castells. Però seria aquella colla que et podria fer guanyar diners perquè en els grans moments, a les grans diades, sempre treu el millor del seu repertori. De fet, aquesta temporada ho hem viscut algunes vegades. Per Sant Joan, més enllà del 2de9 amb folre i manilles, va ensenyar el primer 4de9 sense folre de l’any; a La Bisbal del Penedès ho va repetir i per Sant Fèlix ho va millorar carregant també el 2de8 sense folre i assolint la segona millor diada del seu historial. Si anem uns mesos enrere, el 2de9 amb folre de la Santa Úrsula 2025 va ser un cop de puny damunt la taula i una manera de reivindicar-se. Els vermells arriben al

(c)

concurs de Tarragona amb la voluntat de lluitar per arribar el més lluny possible en la lluita per la victòria i ho fan principalment amb tres objectius: 4de9 sense folre, 3de10 amb folre i manilles i 2de9 amb folre. El primer és el que actualment genera més garanties, el porten treballant des del mes de juny i ja l’han descarregat durant la temporada en tres ocasions. Gairebé es pot assegurar que és una carta de garantia de sortida. El segon és un deute històric de la colla. L’han intentat nou vegades i només l’han aconseguit carregar per Santa Úrsula 2024. Fins i tot l’han portat al Concurs de Castells en dues edicions, el 2024 (el van intentar dues vegades) i el 2016. Algunes vegades han quedat molt a prop, les altres massa lluny i

saben que descarregar-lo a la Tarraco Arena o, com a mínim, carregar-lo els farà estar vius fins a les rondes decisives. I aquí és on entra en joc el tercer castell, que només ells coneixen recentment. El 2de9 amb folre no s’ha descarregat mai, el tenen en el seu historial els Castellers de Vilafranca i la Joves de Valls i és un castell que suma més que els castells de 10 o el 9de9 amb folre. Aquesta temporada els vermells són els únics que han carregat el 2de8 sense folre, un factor que els fa sumar en aprenentatge tot i que pujar-lo un pis és una altra dimensió. De les colles aspirants és la que fa més anys que no aconsegueix la victòria. De fet, ho va fer en tres edicions consecutives encadenant una tripleta màgica els anys 1988, 1990 i 1992. Des d’aleshores va assolir la segona posició els anys 2000, 2010, 2012 i 2022, però també va caure al setè lloc el 2014.

El 4de9sf i el 2de9f carregat l’any passat avalen als vermells que tenen l’objectiu del 3de10fm

Per Sant Joan la Colla Joves Xiquets de Valls va estrenar el 4de9 sense folre. Tjerk van der Meulen


12 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

La Jove de Tarragona vol superar la seva millor participació Més enllà del 5de9f, es presenten a la cita amb l’opció de fer els dos castells de 10 Millors actuacions 2026 Sant Fèlix a Vilafranca 30/08/2026 Festa Major del Catllar 22/08/2026 Les Neus 1/08/2026

} 5/9f - 3/10fm - 2/9fm - P/8fm } 5/9f - 2/9fm - 4/9fa - P/8fm } 2/9fm - 3/9f - 4/9f - P/8fm

Carles Cortés Fa dos anys, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va encapçalar el Concurs durant les dues primeres rondes. Després de descarregar el 2de9 i el 3de10 amb folre i manilles, va aprofitar que Castellers de Vilafranca i Colla Vella van fallar per plantar-se a la tercera ronda amb la sensació que si tornaven a fallar les grans candidates, estaven disposats a lluitar pel primer lloc. Després verds i rosats van reconduir la diada i els tarragonins van acabar tercers amb el 5de9 amb folre carregat, però amb la millor actuació que mai han fet a la Tarraco Arena. Aquest 2026 la colla arriba més ambiciosa que mai, tot i que no els van acabar de sortir bé les coses per les festes de Santa Tecla. La caiguda amb el 3de10 amb folre i manilles els va condicionar tant la diada del Primera

(c)

(c)

Diumenge com la de la patrona on, això sí, el millor castell que van fer els dos dies va ser el 5de9 amb folre, que ja torna a ser patrimoni lila. Tot apunta que aquest serà el castell de sortida i, a partir d’aquí, a somiar. L’opció més lògica seria que a la segona ronda vagi novament el 3de10 emmanillat, ja que per Sant Fèlix el van descarregar per tercera vegada en la seva història. És un castell que coneixen i saben perfectament com l’han de quadrar i gestionar. A més, al Concurs l’han portat quatre vegades amb el balanç d’un descarregat, dos carregats i un intent. L’opció més ambiciosa seria intentar per primera vegada en la seva història el 4de10 amb folre i manilles, un castell patrimoni exclusiu fins el moment de Minyons de Ter-

rassa, Colla Vella i Castellers de Vilafranca. Les proves als darrers assajos donen garanties, el 4de9 amb folre els està sortint últimament de postal i no tindran cap problema de gent. Seria una aposta valenta a la segona ronda, però si descarreguen els dos primers objectius (5de9 i 3de10) per començar al Concurs, serà una aposta lògica a la tercera. Al calaix, si les coses no acaben de sortir, també tenen l’opció del 2de9 amb folre i manilles, que ha estat el seu millor gamma extra aquest 2026. Per a la Jove descarregar els dos castells de 10 seria una fita històrica i poc els importaria mirar la classificació i mirar on es posicionen, però cal tenir en compte que són dues estructures guanyadores i, en funció del paper dels rivals, els podrien servir per optar al primer lloc. No és l’objectiu de la colla, però en podria ser una conseqüència de la feina ben feta.

La Jove de Tarragona ha estat segona al Concurs de Castells en dues ocasions: el 1994 i el 2016

La Jove tarragonina va descarregar el tercer 3de10 amb folre i manilles del seu historial per Sant Fèlix. ACN


13 Divendres 02 d’ octubre de 2026

Les colles. Xiquets de Tarragona

Repetir la tripleta màgica és el gran objectiu dels Xiquets de Tarragona Aquest 2026 han fet sis vegades el 4de9 amb folre, una el 3de9 amb folre i dues vegades el 5de8 Millors actuacions 2026 1r diumenge 20/09/2026 Diada de les Cultures Altafulla 11/07/2026 Festa Major de Vila-seca 1/08/2026 Sant Magí Tarragona 19/08/2026 Santa Rosalia Torredembarra 6/09/2026

} 5/8 – 3/9f – 4/9f } 7/8 - id4/9f - 4/9f - 3/8 } 7/8 - id4/9f - 4/9f - 3/8 } 7/8 - 4/9f - id3/9f - 3/8 } 7/8 - id4/9f - 4/9f - 3/8

Carles Cortés Després d’un parell d’anys on els resultats a plaça no acabaven de sortir, aquest 2026 els Xiquets de Tarragona estan recollint els fruïts de l’assaig, on s’ha fet una feina intensa per a rejovenir tant els troncs com els folres dels castells. El primers resultats es van poder veure durant el mes de juliol, a la diada de les Cultures

d’Altafulla, quan van tornar a completar el 4de9 amb folre gairebé dos anys després de l’últim descarregat per Sant Magí de 2024. Posteriorment també l’han fet a Vila-seca, per Sant Magí, a Torredembarra i per Santa Tecla un parell de vegades repetint-lo amb certa comoditat juntament amb el 7de8, que s’ha convertit en el castell més repetit de la temporada. Per Sant Magí també

van començar a ensenyar la feina amb el 3de9 amb folre, però va quedar en intent desmuntat. Unes setmanes després, per Santa Tecla, els matalassers van recuperar-lo per partida doble: descarregat a la diada del Primer Diumenge i carregat el 23 de setembre. Però els èxits no s’han quedat aquí perquè entre una recuperació i l’altra, també va aparèixer el 5de8, que no havien pogut durant l’any 2025. Ara, el Concurs els ha de servir per consolidar tota la feina que han fet durant els últims mesos i especialment les últimes setmanes, superant les dificultats que els genera la Tarraco Arena on les

estadístiques dels seus grans castells no són excessivament positives. El 3de9 amb folre l’han descarregat tres de les 10 vegades que l’han provat i el 4de9 amb folre en tres dels set intents. Repetir la tripleta màgica és el seu únic i gran objectiu i més tenint en compte que encara els quedaran actuacions a final de temporada on seguir sumant confiança de cara al futur, com la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. Hi ha qui parla també d’algun castell de gamma extra per a final de temporada, però la primera tasca i més important és consolidar aquests castells bàsics de nou.

3de9 amb folre dels Xiquets a la diada del Primer Diumenge. Gerard Martí


14 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Xiquets de Reus

Els Xiquets de Reus encaren el repte de descarregar els dos castells de 9 Per Misericòrdia van descarregar el 3de9f, però mai han completat el 4de9f Millors actuacions 2026 Festa Major de Misericòrdia 19/09/2026 Santa Anna 25/07/2026 Festa Major d’Igualada 23/08/2026 Mare de Déu del Camí 6/09/2026

} 5/8 – 3/9f – 4/8 } 5/8 - 3/8 - 4/8 } 5/8 - 3/8 - 4/8 } 5/8 - 4/8 - 3/8

Carles Cortés Aquest Concurs 2026 es compleixen 30 anys del primer 3de9 amb folre que van descarregar els Xiquets de Reus. Va ser a la quarta ronda de l’edició de 1996 després de completar primer els tres principals objectius que eren el 4de8, el 3de8 i el 2de8f. Ara podrien trobar-se amb una situació similar. Durant la temporada els reusencs han fet un treball

de formiga per anar completant etapes: primer consolidar els dos castells bàsics de vuit i després fer un salt important cap al 5de8, que van estrenar a finals de juliol per Santa Anna. Ara ja és una estructura que tenen interioritzada fins a completar-la en cinc ocasions posteriorment a Igualada, Cambrils i dues vegades a les festes de Misericòrdia, a la plaça del Mercadal i davant el Santuari. De fet, és

un castell que ha avançat clarament al 2de8 amb folre, al que no han acabat de trobar-li encara l’encaix. El tercer salt de qualitat va arribar per Misericòrdia amb el primer castell de nou de l’any, el 3de9 amb folre, que va mostrar una imatge impecable. Lògicament, el 5de8 i el 3de9 amb folre seran el dos primers objectius per al Concurs, una fita que a la Tarraco Arena ja han aconseguit vàries vegades. El 4de9 amb folre fa setmanes que l’estan treballant i, fins i tot, s’han vist assajos a plaça que generen confiança i il·lusió. No és un repte menor per a la colla que

mai l’ha pogut descarregar. Al seu historial tenen tres carregats per a la diada del Mercadal i a la diada de la colla de 2015 i també a la diada del Mercadal 2019. Ara fa tres anys que no l’intenten i completar la tripleta màgica per primera vegada s’ha convertit novament en una fita a l’abast en aquest tram final de temporada. Segurament hauran de superar un aspecte purament mental, perquè en l’última actuació abans del Concurs van haver de desmuntar un parell de vegades el 4de8. Una anècdota que no hauria d’afectar l’assalt definitiu al 4de9 amb folre.

Els Xiquets de Reus van descarregar el 3de9f per Misericòrdia. Cedida


15 divendres 2 d’ octubre de 2026


16 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

Repetir el que han fet fins al moment ja serà un èxit per a SPiSP Descarregats 5de8, 2de8f i 4de8a, no descarten el 3de8a o el 3de9f, inèdits en el seu historial Millors actuacions 2026 Festa Major de Santa Tecla 23/09/2026 Sant Roc 15/08/2026 Festa Major els Pallaresos 2/08/2026

} 2de8 - 3de8 - 4de8 } 7de8- 3de8 - 4de8 } 3de8 - 4de8 - 2de7

Carles Cortés La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau és un model a seguir per qualsevol colla de vuit del món casteller que somiï alguna vegada amb salts de qualitat cap als castells de gamma alta de vuit o, fins i tot, de nou. El seu treball és metòdic i tenen un tant per cent d’efectivitat molt alt. Conscients de les seves limitacions de castellers i de les

seves virtuts en estructures com el pilar, han completat una gamma extraordinària durant aquest 2026: 4de8, Pde6, 3de8, 2de8 amb folre, pilar de 7 amb folre, 5de8 i 4de8 amb l’agulla, un currículum a l’abast de molt poques entitats al món casteller. En la majoria de casos no s’han limitat a ferlos una vegada i de manera excepcional en la diada més important de l’any, sinó que els han passejat per Reus, Els Pallaresos o diferents

places de Tarragona, un fet que encara els dona més valor. Si al Concurs són capaços de repetir els tres millors castells de la diada de Santa Tecla (5de8, 2de8 amb folre i 4de8 amb l’agulla) la seva actuació ja serà extraordinària, però encara són més ambiciosos. Durant les últimes setmanes han intensificat el treball en dos castells inèdits en la seva trajectòria que, en funció de les últimes proves, podrien tenir la seva opció a la Tarraco Arena. Un és el 3de8 amb l’agulla que van intentar precisament al Concurs 2022 però sense sort, per-

què el castell va quedar en intent. L’altre és el 3de9 amb folre, una fita que semblava absolutament impossible per a una colla com la del barri tarragoní. Estan assajant-lo però només anirà a plaça si ho veuen molt clar. No són d’estirar més el braç que la màniga, però saben que tindran una pinya sòlida amb la col·laboració d’altres colles i del públic i que potser és ara o mai. Passi el que passi, es mereixen una ovació del món casteller per classificar-se novament per a la jornada de diumenge, dos anys després de tenir a tocar la victòria a la jornada de dissabte.

Per Santa Tecla, la CCSPiSP va recuperar el 2de8f set anys després. ACN


17 divendres 2 d’ octubre de 2026


18 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Capgrossos de Mataró

Les colles. Moixiganguers d’Igualada

Fer castells de nou és un pas necessari per als Capgrossos

Els Moixiganguers volen allargar el seu idil·li amb el Concurs

Fins al moment només han pogut descarregar un 4de9f el juliol i carregar un 3de9f el mes de juny

A la Tarraco Arena han fet els seus millors castells per primera vegada i ara podrien provar el 2de9fm

Millors actuacions 2026

Millors actuacions 2026

Les Santes Mataró 25/07/2026 Sant Miquel 27/09/2026 30è Aniversari 6/06/2026

} 7/8 - 5/8 - 4/9f } id7/8 – 7/8 – 5/8 – 3/8 } 3/9f - id4/8 - 4/8 - 7/7

Festa Major d’Igualada 23/08/2026 Festa Major Misericòrdia 19/09/2026 Quatre Fuets 31/05/2026

(c)

Carles Cortés Per als Capgrosos de Mataró la temporada del seu 30è aniversari no està sent plàcida castellerament parlant. Ara queden lluny aquells anys on els castells de nou sortien a diferents places i, fins i tot, es sovintejava la gamma extra. Passen per un període de renovacions i canvis i el més important es anar consolidant tota la feina que van fent als assajos. Han insistit durant la temporada amb el 7de8, han fet un parell de ve-

gades el 5de8 i per Les Santes van descarregar el 4de9 amb folre. A principis del mes de juny van carregar el 3de9 amb folre, però segurament van voler córrer massa portats per la il·lusió de l’aniversari i aquella caiguda els va condicionar el programa de l’any. En aquest tram final de la temporada, on tenen diferents actuacions de compromís, arriba el moment per retrobar-se amb els dos bàsics de nou i els agrada especialment el Concurs on sempre han fet molt bon paper.

} 3de9f - 4de8a - 5de8 } 4de8a - 2de8f - 3de8 } 2de8f - 3de8 - 4de8 (c)

Carles Cortés

4de9 amb folre sota la pluja dels Capgrossos per Les Santes. Capgrossos de Mataró

Les colles. Castellers de la Vila de Gràcia

A la història dels Moixiganguers d’Igualada ocupa una pàgina molt especial el Concurs. Més enllà de la seva victòria a la jornada de dissabte de 2018 exaequo amb els Xiquets de Reus, la Tarraco Arena ha estat l’escenari dels seus primers 3de9 amb folre i 4de9 amb folre o també del primer 3de8. Els seus principals objectius per aquesta edició del Concurs passen per descarregar els dos castells de nou, especialment el 3de9

amb folre que enguany encara no han pogut estrenar després d’un intent per la seva festa major. A partir d’aquí, els igualadins podrien fer el primer assalt de la seva història a la gamma extra amb el 2de9 amb folre i manilles. Aquest 2026 han descarregat deu vegades el 2de8 amb folre i fa setmanes que treballen amb una estructura que fins al moment han descarregat només nou colles del món casteller. El 5de8 també està al seu programa per si falla algun dels intents previs

Per Festa Major els Moixiganguers van fer el primer 4de9f. Moixiganguers

Les colles. Castellers de Sants

La diada de la Mercè marca el camí de Gràcia

La tripleta màgica porta Sants cap a la gamma extra

El seu ventall de gamma alta de vuit és molt ampli i ja es plantegen també el castell de 9

Els Castellers de Sants tenen el 2de9 amb folre i manilles a tocar i el Concurs és un bon escenari

Millors actuacions 2026

Millors actuacions 2026

La Mercè 24/09/2026 Festa Major Vic 12/07/2026 29è Aniversari CVG 17/05/2026

} 2/8f – 5/8 – 7/8 – P/6 } 2/8f - 3/8 - 4/8a - P/6 } 3/8 - 2/8f - 7/8 - P/6

Carles Cortés Els Castellers de la Vila de Gràcia han treballat molt bé durant tota la temporada els castells de gamma alta de vuit i n’han arribat a fer quatre de diferents: 7de8, 2de8 amb folre, 5de8 i 4de8 amb l’agulla. Aquest últim, però, només l’ha pogut carregar en tres ocasions en el primer tram de temporada i és complicat que el puguin portar a la Tarraco Arena per la falta de referències per fer pilar. D’aquesta manera els seus

Pla de la Seu 27/06/2026 Diada d’Estiu 11/07/2026 La Mercè 24/09/2026

(c)

objectius se centraran en repetir el 2de8 amb folre que ja han completat nou vegades i el 5de8, que van estrenar ara fa uns dies per la diada de La Mercè. El 7de8 seria un castell de garantia per completar l’actuació, però al seu horitzó també està el castell de nou, que no fan des de l’any 2018, tot i que el 2024 van provar el 3de9 amb folre sense sort per la seva diada. Si no arriba al Concurs, entrarà en el programa d’alguna de les actuacions de final de temporada.

} 4/9f - 3/9f - 5/8 } 4/9f - 3/9f - 5/8 } 4/9f - 3/9f - 5/8

Carles Cortés

5de8 descarregat per la diada de la Mercè de colles locals de Barcelona. Cedida

Els Castellers de Sants recorden cada vegada més aquella colla que va impressionar fa 10 anys quan feia els castells de gamma extra amb certa normalitat, sobretot el 2de9 amb folre i manilles, però també el pilar de 8 emmanillat o el 5de9 amb folre. El retorn la temporada passada de Pau Camprovín al capdavant de la colla els ha fet repetir passos similars als que van situar-los aleshores a l’elit castellera. Així, durant

la temporada passada van recuperar el 3de9 amb folre i el 5de8, que van sumar al 4de9 amb folre. Enguany han fet tres tripletes màgiques i han insistit amb el 2de8 amb folre i sembla que els arriba el moment de tornar a atacar la gamma extra amb el 2de9 amb folre i manilles. La Tarraco Arena és un escenari propici perquè ja el van descarregar el 2016 i el van carregar el 2018, tot i que tindran més diades al tram final de temporada on també el podrien treure a plaça.

El 3de9f és el millor castell de l’any dels Borinots. Castellers de Sants


19 divendres 2 d’ octubre de 2026

Les colles. Castellers de Barcelona

Les colles. Xiquets del Serrallo

Les colles. Nois de la Torre

Somiant completar Els Nois tornen a la Els Castellers de Barcelona aspiren a els deures pendents Tarraco Arena vuit anys després assolir castells de 9 de Santa Tecla Per la Mercè històrica van carregar el 3de9 amb folre que va caure amb la sortida de la canalla

Si descarrega 4de8, 3de8 i 2de8 amb folre tornarà a fer la millor actuació del seu historial

El 2018 van intentar el 4de8 que ara és el principal objectiu junt amb el 2de7 i el 5de7

Millors actuacions 2026

Millors actuacions 2026

Millors actuacions 2026

La Mercè històrica 27/09/2026 Festa Major Poblenou 11/09/2026 La Mercè 24/09/2026

} 5/8 – 3/9f – 2/8f, P/6 } 5/8 - id2/8f - 2/8f - 3/8 - P/6 } 5/8 - 2id3/9f - 3/8 – 2/8f

Santa Tecla 23/09/2026 Sant Magí 19/08/2026 Diada Nacional 11/09/2026

(c)

(c)

} 3/8c – 4/8 – 2/8f } 4/8 - 3/8 - 2/7 } 4/8 - 2/8f - 5/7

(c)

(c)

Santa Rosalia 6/9/2026 Quadre Santa Rosalia 12/07/2026 FM la Riera 18/07/2026

} 7/7 - 2id4/8 - 4/8 - 2/7 } 7/7 - 2/7 - 5/7 } 7/7 - 2/7 - 5/7

Carles Cortés

Carles Cortés

Carles Cortés

Els Castellers de Barcelona van superant etapes durant aquest 2026. Després de sumar els castells bàsics de vuit i la gamma alta de vuit com el 7de8 i el 2de8 amb folre durant el primer tram de la temporada, aquest mes de setembre s’ha concentrat en créixer a partir del 5de8 i el 3de9 amb folre. Des de la diada de l’11 de setembre ha descarregat quatre vegades el 5de8, mentre que a la diada de la Mercè de diumenge passat van carregar el 3de9 amb folre. Ja havien fet dos intents desmuntats a la diada de les colles locals i aquesta vegada, tot i que el castell va carregar-se molt bé, amb la sortida de la canalla un moviment brusc va fer saltar el tronc. Ara el repte al Concurs és descarregar-lo perquè no ho fan des de la festa major de Sarrià de

Aquest any 2026 els Xiquets del Serrallo han assolit les vuit millors actuacions de la seva història. La primera el 27 de juny quan va completar per primera vegada des de la seva fundació el 4de8, la darrera per la Festa Major de Santa Tecla per van unir per primera vegada tres castells de vuit en una mateixa actuació. Ara, la seva il·lusió és descarregar tot el que va quedar pendent el 23 de setembre. O sigui, el 3de8 i el 2de8 amb folre, tot i que durant els darrers assajos han tingut el condicionant d’haver de fer canvis a les estructures a causa d’una lesió i caldrà veure si tot encaixa per poder repetir-los. Si descarreguen els tres castells, a la quarta ronda podrien buscar la sorpresa amb una estrena inimaginable per una colla que completava el primer

Després de guanyar les últimes dues edicions de la jornada de Torredembarra els anys 2022 i 2024, els Nois tornen a actuar a la Tarraco Arena. Serà la seva quinzena participació al Concurs de Castells des de la primera l’any 1980. Els torrencs aspiren a fer la millor actuació del seu historial amb tres castells que ja han descarregat enguany: 4de8, 2de7 i 5de7. El castell de vuit el van provar l’any 2018 al mateix escenari, però va quedar en intent a diferència dels dos últims anys que l’han pogut descarregar per la diada de Santa Rosalia a casa seva. El 2de7 ja l’han descarregat tres vegades aquesta temporada i sembla que li estan agafant la confiança perquè l’han completat les quatre últimes vegades que l’han intentat. Per supe-

3de9f carregat pels barcelonins a la diada de la Mercè de colles convidades. Cedida

2017. Si tot va bé també es poden plantejar l’altre bàsic de nou, el 4de9 amb folre, que van completar per última vegada el novembre de l’any passat.

2de8 amb folre dels del barri mariner aconseguit la Santa Tecla d’enguany. ACN

vuit del seu historial el mes de juny: el 5de8. Han intensificat l’assaig amb aquest castell però la lesió també condiciona aquest possible intent.

Per la Festa Major de Santa Rosalia els Nois van fer el segon 4de8 de l’historial. Cedida

rar la seva millor actuació històrica el tercer castell seria el 5de7, que puntua més que el 7de7 i va servir per arrodonir les diades de Santa Rosalia 2025 i 2026.


20 divendres 2 d’ octubre de 2026

La primera jornada del Concurs

Els Castellers d’Esparreguera guanyen la primera jornada del Concurs El 3de7 aixecat per sota i el 5de7 amb l’agulla acaben marcant la diferència en una jornada en què Figueres i Cerdanyola descarreguen el 2de7, però no els serveix per guanyar Carles Cortés El millor que pot passar al Concurs de Castells és que tingui emoció fins a l’últim castell i que dues o tres colles optin a la victòria final. La jornada de Torredembarra, igual que havia passat l’any 2024, va tornar a tenir aquests ingredients fins que els Castellers d’Esparreguera, descarregant el 5de7 amb l’agulla, van superar a la Colla Castellera de Figueres en una última ronda on els Castellers de Sarrià també van somiar amb el primer lloc. Les novetats plantejades per l’organització van servir per reduir la durada a escassament tres hores i donar-li agilitat i un ritme trepidant. La primera ronda de la cita va ser immaculada, perquè tots els castells que es van provar es van descarregar. Va destacar per damunt de tots el 2de7 descarregat dels Castellers de Cerdanyola, que els situava al capdavant de la classificació amb una estructura que, a priori, havia de ser determinant per a la victòria final. Per darrera, el 5de7 va servir per assegurar punts a Esparreguera, Figueres, Sarrià, Badalona o Caldes, tot i que alguna d’aquestes colles eren conscients pel programa que presentaven que no tenien a l’abast el primer lloc de la classificació. L’única colla del Camp de Tarragona, els Xiquets de Cambrils, van estrenar-se en un concurs com-

Celebració de la victòria dels Castellers d’Esparreguera en la primera jornada del Concurs celebrada a la plaça del Castell de Torredembarra. ACN

En el debut al Concurs, els Xiquets de Cambrils van igualar la millor actuació del seu historial pletant el 4de7 amb l’agulla, el tercer descarregat del seu historial. A la segona ronda les colles aspirants ja van començar a ensenyar les seves millors cartes i es va fer la selecció definitiva. D’una banda, els Castellers d’Esparreguera van descarregar el 3de7 aixecat per sota que els donava un salt de qualitat ja que eren els únics que portaven aquest castell a plaça. El van estrenar

l’any passat i a Torredembarra el van descarregar per cinquena vegada després d’una treball extraordinari de tota la colla en les aixecades i en la gestió del tronc. D’altra banda, la Colla Castellera de Figueres va tornar a plantar el 2de7. Fins aquesta edició només ells l’havien completat en aquesta jornada els anys 2016 i 2018 i precisament no el descarregaven des de feia vuit anys. Un bon dos que els va posar al

capdavant de la cita. Mentrestant, els Castellers de Sarrià, sense fer soroll, van descarregar el 7de7 i es miraven de lluny les primeres places, igual que els Castellers de Badalona o els Castellers de Caldes. Finalment, els Castellers de Cerdanyola amb el 4de7 amb l’agulla, perdien el ritme dels capdavanters però es mantenien al podi. En aquesta segona ronda també van destacar els Xiquets de Cambrils, que van fer el 5de7, el segon del seu historial, i marcaven perfectament el camí que els havia de portar a la millor diada de la

seva trajectòria. A les següents rondes, però, les coses no els van acabar de sortir, perquè dos intents desmuntats de 3de7 amb l’agulla els van deixar a les portes de la fita, acabant amb el 3de7. A la tercera ronda, totes les favorites van assegurar punts. Figueres i Esparreguera amb el 7de7 i Badalona i Esquerre de l’Eixample amb el 3de7 amb l’agulla, un castell que també van descarregar els Castellers de Sarrià per primera vegada en la seva història. Aleshores, els sarrianencs van jugar a guanyar el Concurs amb una

estratègia que els podia donar el tot o el res: renunciaven a la quarta ronda i anunciaven per a la cinquena i última el 4de8. Si el descarregaven, podien guanyar a Esparreguera, que també va descartar fer castell en aquesta tanda i a Figueres, que amb el liderat a la butxaca ja no faria cap més castell. El final del Concurs va ser apassionant amb els alt-empordanesos sense actuar i mirant-s’ho des de la seva posició a plaça. Primer anava Sarrià amb el castell de vuit, però el castell va pujar amb deficiències i un nerviosisme difícilment controlables. Per guanyar només els servia descarregar-lo i van decidir desmuntar-lo per evitar riscos de caiguda. A falta d’un castell per acabar, Figueres es mantenia líder, però els Castellers d’Esparreguera es van “inventar” el 5de7 amb l’agulla, un castell residual al món casteller que ells mai havien intentat. Com els havia passat a Sarrià, per guanyar només els servia descarregar-lo i ho van fer obrint la porta als crits d’eufòria de tota la colla. Els del Baix Llobregat guanyaven per 15 punts a Figueres, mentre que finalment els Castellers de Cerdanyola acabaven tercers. Els Xiquets de Cambrils van acabar en l’onzena posició, però el lloc era el menys important perquè estar al Concurs ja era un èxit ja que a principis de temporada ni s’ho plantejaven.


21 divendres 2 d’ octubre de 2026


22 divendres 2 d’ octubre de 2026

L’edició del Concurs de Castells del 2024

El Concurs de Castells de Tarragona del 2024 va tornar a omplir completament el recinte de la Tarraco Arena en una jornada que no es va resoldre fins les últimes rondes. Gerard Martí

Set hores d’èpica castellera Els Castellers de Vilafranca es van endur el concurs després de carregar el 4d10fm a la cinquena ronda Diari Més El Concurs de Castells del 2024 va ser un dels més llargs de la història i es va decidir en l’última ronda. Van ser més de set hores d’èpica, de força, equilibri, valor i seny.

Els Castellers de Vilafranca es van fer amb la victòria després de carregar el 4d10fm en cinquena ronda. Abans, van descarregar el 3d10fm, van intentar el 9d9f i van carregar-lo en quarta ronda, i van fer l’aleta també al 4d9fa. La Colla Vella va posar

seny i va renunciar a l’intent del 3d9sf en l’última ronda, l’únic castell que els podia fer guanyar. Abans va descarregar el 4d9sf i va carregar el 4d9fa i el 4d10fm, aquest amb un intent previ. La Jove de Tarragona va somiar amb la victòria. De

fet, va ser líder del concurs durant algunes rondes. Van estrenar-se amb el 2d9fm, van atacar el 3d10fm en segona ronda per descarregar-lo i

col·locar-se primers, i van deixar en carregat el 5d9f, el seu darrer castell. Per la seva banda, la Joves de Valls va haver de dir adeu

La Colla Vella va disputar fins al final la victòria però va renunciar al 3d9sf, l’única carta guanyadora final

a la lluita per la victòria. Van obrir el concurs amb el Pd8fm, van carregar el 2d8sf en segona ronda i, després, van fer dos intents del castell de 10. Això els va obligar a tancar el concurs amb un 3d9f descarregat en cinquena ronda.


23 divendres 2 d’ octubre de 2026

Imatges de la celebració del Concurs de Castells 2024 a la Tarraco Arena. Gerard Martí/David Oliete/Gerard Martí/David Oliete


24 divendres 2 d’ octubre de 2026


13 divendres 2 d’ octubre de 2026

Granados defensa que el turisme ha de millorar el benestar dels salouencs Destinació l El batlle reivindica al Fòrum ACAVE de Barcelona un model turístic que conciliï activitat econòmica, sostenibilitat i convivència Diari Més L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha defensat al Fòrum ACAVE 2026, celebrat al Teatre Sarrià de Barcelona, que el desenvolupament turístic ha de revertir directament en més benestar i qualitat de vida per als salouencs i salouenques. Durant una taula rodona dedicada al «repte reputacional del turisme», Granados ha remarcat que l’èxit d’una destinació no s’ha de valorar només pel nombre de visitants, sinó també per la capacitat

de millorar l’espai públic, generar activitat econòmica, impulsar la sostenibilitat i contribuir a una ciutat millor per a les persones que hi viuen tot l’any. Així, ha defensat que «una ciutat que cuida els seus veïns també millora l’experiència del visitant» i ha apostat per un model que compatibilitzi l’activitat turística amb la vida quotidiana, amb una ciutat més amable, accessible, verda i sostenible. Segons ha exposat el batlle, el turisme ha d’actuar com un motor de progrés que tingui efectes positius sobre el conjunt del municipi de forma estable.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, durant la taula rodona sobre el repte reputacional del turisme al Fòrum ACAVE. Ajuntament de Salou

Granados també ha insistit que les polítiques turístiques s’han d’adaptar a la realitat de cada municipi i que no es poden aplicar arreu els mateixos criteris que serveixen per a una gran ciutat com Barcelona. Aquesta línia de treball ha estat reconeguda recentment amb la distinció de Salou com a Destinació

Turística Sostenible 2026 per part de la revista espanyola Viajar, un guardó que posa en valor la transformació del municipi amb més espais per als vianants, zones verdes, digitalització i una estratègia de desestacionalització orientada a generar activitat i oportunitats durant més mesos de l’any. L’alcalde

ha remarcat que el futur del turisme passa per un model compartit entre ciutadania, sector empresarial, administracions i visitants, en què el progrés turístic sigui compatible amb la convivència i repercuteixi directament en el progrés del municipi de Salou i de les persones que hi viuen els 365 dies de l’any.

352 candidats contacten amb 19 empreses a l’Speed Job Dating del Baix Penedès Laboral l La quarta edició de la jornada reuneix empreses i persones en recerca de feina dels sectors industrial i logístic Diari Més Aquest dimecres, l’Edifici Tabaris de Coma-ruga va acollir la quarta edició de l’Speed Job Dating d’indústria i logística del Baix Penedès, una jornada que va reunir 352 persones en recerca de feina i 19 empreses del territori. L’activitat, organitzada en el marc del Programa Treball a les Comarques amb la col·laboració dels ajuntaments del Vendrell i de Calafell, es va desen-

volupar entre les 9.30 i les 13.30 h. El format es va basar en entrevistes breus, d’uns cinc minuts, que van permetre als candidats presentar directament la seva candidatura i establir un primer contacte amb les empreses. Per reduir l’espera, l’accés es va organitzar en tres torns. Les empreses participants van oferir oportunitats per a perfils diversos, des de personal de magatzem, producció i manteniment industrial fins a conductors, me-

Els participants van mantenir entrevistes breus amb empreses dels sectors industrial, logístic, del transport i dels serveis. Cedida

cànics, personal administratiu i logístic, responsables de trànsit, professionals de l’obra i altres perfils tècnics. La jornada va permetre concentrar en un mateix matí diversos contactes professionals i donar

a conèixer ocupacions i empreses que alguns participants potser no s’havien plantejat inicialment. Les entrevistes van servir com a primer pas dels processos de selecció, que continuaran durant les pròximes

setmanes, i facilitar el contacte entre empreses i persones candidates. L’acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.


14 divendres 2 d’ octubre de 2026

Altafulla manté congelada la majoria d’impostos i taxes municipals el 2027 Tributs l La concessió dels nous nínxols al cementiri pujaran a 830 euros i els canvis de matrícula de la zona blava costaran 5 euros La plusvàlua s’ajustarà als nous coeficients establerts per la normativa estatal

Joan Lizano L’Ajuntament d’Altafulla mantindrà congelada la majoria de les ordenances fiscals i dels impostos municipals durant l’any vinent, de manera que no hi haurà un increment general de la càrrega impositiva per a la ciutadania. Segons el regidor d’Hisenda, Dani Franquès, la decisió respon a la bona evolució dels ingressos municipals i al control de la despesa, fet que permet mantenir sense canvis la major part de les taxes i impostos vigents. El consistori considera que no és necessari abordar una revisió general de les ordenances i, per aquest motiu, no preveu celebrar enguany un ple específic per modificar-les de manera global. Franquès ha remarcat que la gestió pressupostària permet continuar amb la línia actual i evitar una actualització generalitzada dels tributs municipals de cara a l’any vinent, mantenint així l’estructura fiscal actual mentre no apareguin noves necessitats. Els canvis previstos es limitaran a modificacions puntuals per qüestions tècniques o per adaptar deter-

El Ple d’Altafulla va aprovar les modificacions puntuals de les ordenances fiscals de cara a l’any vinent. Ajuntament d’Altafulla

minades ordenances a situacions concretes. Entre aquestes hi ha l’ordenança del cementiri municipal, que actualitza el preu dels nínxols per ajustar-lo als costos de gestió i incorpora una tarifa per a les tombes a terra. Així, els nínxols nous

per un període de 50 anys passaran de 740 a 830 euros, mentre que els usats costaran 600 euros. Pel que fa a les tombes noves, de les quals actualment n’hi ha tres de disponibles, el dret per cinquanta anys s’ha fixat en 5.800 euros. També

s’han actualitzat lleugerament els coeficients de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, la plusvàlua, per adaptar-los als canvis establerts per la normativa estatal. Aquestes dues modificacions van obtenir el suport

unànime del Ple municipal. També s’ha modificat l’ordenança de la zona blava per concretar els requisits d’accés als diferents abonaments i incorporar dues gestions: la sol·licitud d’un duplicat i el registre d’un canvi de matrícula. Tant la renovació com el canvi de matrícula tindran un cost de cinc euros. El regidor d’Hisenda, Dani Franquès, ha remarcat que es tracta d’ajustos puntuals que no suposen una revisió global de les ordenances fiscals. La proposta va rebre el suport de tota la Corporació, amb l’abstenció de Junts. El consistori preveu que aquests siguin els principals canvis per al 2027, sempre que no sorgeixin noves necessitats d’actualització normativa. En termes generals, la majoria d’impostos i taxes municipals es mantindran sense canvis l’any vinent, evitant així una pujada global de la càrrega fiscal.

El consistori de la Bisbal del Penedès impulsa els tràmits per ampliar l’escola Ull de Vent Urbanisme l La modificació del planejament permetrà ampliar de 11.725 a 17.339 m² la superfície de l’equipament Diari Més

L’Ajuntament recupera el poliesportiu després de la sentència del TSJC La Bisbal del Penedès l L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès va recuperar el mes passat la possessió de la part del poliesportiu municipal que tenia arrendada al Club Segle XX des de 2013, després que l’entitat lliurés les claus en compliment de la sentència del TSJC, que confirma la nul·litat del contracte. El consistori torna a disposar de tot l’equipament i podrà actualitzar el projecte de rehabilitació del bar, terrassa i els espais per a entitats esportives. També s’ha abonat al club una indemnització de 6.752,97 euros, resultat de compensar els 13.286,97 euros reconeguts amb els 6.534 euros de deute que l’entitat mantenia amb l’Ajuntament, després d’un contenciós. l Diari Més

L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès ha aprovat inicialment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries al sector SAU-2 per fer possible l’ampliació de l’escola Ull de Vent. La proposta preveu incrementar la superfície destinada a equipaments dels 11.725 metres quadrats actuals als 17.339. El centre funciona actualment en dos edificis: l’alumnat d’I3 a 3r estudia a l’edifici nou i el de 4t a 6è, a l’edifici centenari, fet que complica la

coordinació del professorat, els desplaçaments al menjador i les entrades i sortides d’algunes famílies. L’Ajuntament, que fa anys que reclama l’ampliació al Departament d’Educació, preveu adquirir els terrenys que encara no són municipals. L’expedient compta amb informe favorable de l’arquitecta municipal i Territori ha descartat la necessitat d’avaluació ambiental estratègica. Ara, la modificació se sotmetrà a informació pública un mes i es demanaran els informes sectorials preceptius.


15 divendres 2 d’ octubre de 2026

La Cambra de Valls obre a Alcover una delegació per donar servei a empreses Comerç l La delegació de Ca Cosme acostarà assessorament, digitalització, formació, ocupació i suport a empreses, comerços i autònoms Joan Lizano La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls i l’Ajuntament d’Alcover van posar en marxa ahir dijous la primera Delegació Territorial de la Cambra al municipi, ubicada a Ca Cosme, la Casa de Cultura. El nou espai permetrà apropar els serveis de la Cambra a empreses, comerços, autònoms i emprenedors d’Alcover, que podran rebre assessorament sense haver-se de desplaçar fins a Valls. Durant l’acte d’obertura, l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, va destacar la importància de

reforçar el suport al teixit econòmic local, mentre que el president de la Cambra de Valls, Josep Maria Rovira, va subratllar el valor de la proximitat i el paper de l’organisme en la millora de la competitivitat de la comarca. L’acte es va tancar amb la signatura del conveni de col·laboració entre les dues institucions. La delegació funcionarà a demanda i amb cita prèvia i oferirà assessorament empresarial i en emprenedoria, suport en la creació d’empreses, plans de negoci, finançament, sostenibilitat i internacionalització. També facilitarà serveis

La presentació de la nova delegació territorial de la Cambra de Valls a Alcover, aquest dijous a Ca Cosme. Ajuntament d’Alcover

Una comissió de seguiment avaluarà cada trimestre els resultats del servei

de digitalització mitjançant l’Oficina Accelera Pime, formació a mida, impuls de la Formació Professional Dual i programes d’ocupació com Talento Joven i Talento +45. A més, assessorarà en la tramitació d’ajuts, subvencions, projectes Next Generation EU i fons FEDER, i promourà trobades i accions de networking

entre empreses. Les primeres consultes seran gratuïtes i el servei també oferirà diagnosi digital per a pimes i comerços del municipi. El projecte comptarà amb una comissió de seguiment trimestral que n’avaluarà els resultats i planificarà actuacions per reforçar l’activitat econòmica i comercial de la vila.

El pavelló municipal de Riudoms renova el parquet amb una inversió de 41.732,90 € després de més de trenta anys Millores l L’Ajuntament de Riudoms ha completat una renovació a fons del parquet del pavelló municipal, amb una actuació sobre més de 1.200 metres quadrats. Els treballs han inclòs el polit i envernissat de tota la pista, la substitució de diverses zones malmeses i la renovació del sòcol perimetral. Un cop acabada aquesta fase, s’han tornat a pintar les línies de futbol sala, hoquei patins, bàsquet i handbol. La inter-

venció ha tingut un cost de 41.732,90 euros, IVA inclòs, i és la reforma més important del parquet des de la inauguració del pavelló, l’any 1995. L’actuació, impulsada per les regidories d’Esports i Serveis Públics, forma part d’un pla més ampli de manteniment i actualització de les instal·lacions esportives del carrer Salvador Espriu. Entre les millores ja executades hi ha la renovació de l’enllumenat amb tecnologia LED,

actuacions a les pistes exteriors i als vestidors, noves proteccions de seguretat i la compra de maquinària per al manteniment. El programa inclou més d’una desena d’actuacions per modernitzar els equipaments esportius i millorar-ne la seguretat. També s’estan substituint les calderes de gas propà per equips d’aerotèrmia i s’actuarà sobre portes malmeses i les lones divisòries del pavelló. l Joan Lizano

Imatge d’arxiu del pavelló de Riudoms, on s’ha renovat el parquet de la pista. Cedida

Valls reforça la Policia Local amb sis nous agents, tres vehicles policials i dues motocicletes Seguretat l La Policia Local de Valls ha reforçat aquest dijous la plantilla amb sis nous agents i la renovació de part de la flota. Amb les incorporacions, el cos arriba als 35 efectius i augmenta la seva capacitat operativa. Un dels nous agents ja ha superat el curs de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i inicia pràctiques, dos més faran la for-

mació enguany i tres presten servei com a interins. Paral·lelament, la Policia Local incorpora tres vehicles, un d’ells híbrid, i dues motocicletes en règim de renting. Els nous mitjans facilitaran el patrullatge de proximitat, la mobilitat dels agents i la presència policial tant al nucli urbà com a les zones industrials i rurals del municipi. l Diari Més

Els sis nous agents, juntament amb responsables municipals, durant la presentació del reforç de la Policia Local. Ajuntament de Valls


16 divendres 2 d’ octubre de 2026

El rival

La prèvia

Real Murcia

Punts

Classificació

9 5è PG PE PP GF GC 3 0 1 8 6

L’Àrbitre: Álvaro Cánovas García Villarrubia Álvaro Cánovas és l’àrbitre que xiularà el duel de diumenge. El de Benidorm ja sap què és xiular el Nàstic. De fet, va dirigir el triomf grana per 0-2 contra l’Ibiza de la darrera temporada. Diumenge, 12 h - Estadio Enrique Roca. - Movistar +

El Real Murcia, un repte d’altura per a un Nàstic que vol revifar Futbol l El rival ha signat un inici potent a la lliga, tot i que dimecres es va quedar sense Copa del Rei Arnau Montreal Quesada El Nàstic s’ha d’aixecar d’aquest doble cop que ha patit les darreres setmanes, però ho haurà de fer en un dels escenaris més exigents aquest diumenge a les 12 h. Els de Xisco Campos disputen el primer dels dos partits consecutius fora de casa i ho farà contra un rival d’altura: el Real Murcia. Fa uns anys, els grana visitaven l’estadi Enrique Roca també en una situació exigent amb necessitats de victòria. Llavors, es va tancar una de les darreres nits màgiques amb aquell recordar 0-1 que va donar l’accés a la final del play-off. Ara, toca el repte de rememorar aquestes sensacions. Diumenge espera un rival potent. Aquesta frase, en aquest grup, sembla que es repetirà jornada rere jornada, però el Real Murcia mereix l’apunt. Els de Sergi Guilló han confeccionat un equip ambiciós i amb arguments per lluitar per l’ascens de categoria. De fet, així ho han demostrat en l’inici de lliga perquè, tot i comptar amb un partit menys, se situa cinquè amb 9 punts. El Murcia té un dels millors atacs

L’extrem Joel Jorquera, una de les principals estrelles del Real Murcia, celebrant un gol aquesta temporada. Real Murcia

de la categoria i, de fet, és el seu punt més fort. Joel Jorquera i Javi Moreno són dos punyals per la banda. Tots dos són diferencials, habilidosos en els duels individuals i amb valentia per acabar les jugades ells mateixos. De fet, són els màxims

golejadors amb 2 gols cadascú i també compten 3 assistències entre els dos. En punta d’atac hi ha David Flakus. L’eslovè és un killer a tenir en compte i, estant tan ben acompanyat, serà tot un repte per a la defensa grana. També cal tenir

pendent el mig del camp, amb un Òscar Gil capaç de marcar el ritme a la medul·lar. El conjunt de Sergi Guilló arriba ben après a la lliga. Tres victòries i només una derrota en els quatre partits que ha disputat. El darrer tri-

Pere Marco: «Aquest equip s’aixeca dels cops i ha demostrat tenir ambició» Pere Marco és un dels darrers jugadors en incorporar-se a la rotació, després de superar la seva lesió. Va estar present en les dues derrotes grana del curs i va destacar que «cal diferenciar-les, perquè són

diferents. Aquesta última es perd en l’última jugada per detalls». En aquest sentit, va afegir que l’equip no està afectat dels cops: «Penso que som una plantilla que s’aixeca bé dels cops que rep. Hem demostrat que som un equip amb fam de victòries i que tenim ambició». Ara

toca aixecar-se amb dos partits consecutius fora de casa. El primer diumenge al camp del Real Murcia, un dels millors equips de la categoria. Amb tot, Marco es va mostrar confiat: «El punt més fort d’aquest equip és el seu conjunt. No escatimem esforços i som generosos».

omf va demostrar la seva capacitat de reacció davant dels seus, perquè va ser capaç de remuntar l’Europa amb dos gols al temps afegit. De la mateixa manera, també va rebre una bufetada fora de casa, perdent 4-0 contra l’Atlético Madrileño. El conjunt murcià arriba al duel després de viure una setmana estranya i amarga. Els murcians no van jugar el darrer cap de setmana, perquè la Federació va ajornar el derbi contra el Cartagena per al dimecres de la pròxima setmana. En canvi, va disputar un partit intersetmanal, perquè, el darrer dimecres, va disputar la Copa Federació contra el Navalcarnero, equip de Segona RFEF. El resultat va ser ben amarg, perquè els murcians van perdre 3-1 i es van quedar sense el premi de participar a la Copa del Rei. De fet, va ser un matx de desgast a causa de les dues expulsions que van patir. Cal dir que Guilló es va reservar els titulars per disputar l’encontre d’aquest diumenge. Pel que fa al Nàstic, l’equip arriba amb les baixes confirmades de Darío Ramírez i Nico Van Rijn. Després de sumar la segona derrota contra el Sant Andreu, caldrà veure si Xisco Campos aposta per fer una sacsejada a l’onze o donarà continuïtat i confiança als jugadors més habituals.

Nico Van Rijn pateix una lesió fibril·lar al soli de la cama dreta

Futbol l El davanter va destacar que el punt fort de l’equip és el seu conjunt com a grup humà Arnau Montreal Quesada

Els extrems Joel Jorquera i Javi Moreno són els jugadors més perillosos

El jugador grana Pere Marco en roda de premsa. Nàstic

Futbol l El Nàstic es queda sense Nico Van Rijn per unes quantes setmanes. El club va fer oficial ahir que el defensor pateix una lesió fibril·lar al soli de la cama dreta i que ja ha iniciat sessió de fisioteràpia i rehabilitació. El central va patir les molèsties durant el duel contra l'Alcorcón i la darrera setmana ja va caure de la convocatòria. Xisco Campos haurà de trobar un substitut. l AMQ


17 divendres 2 d’ octubre de 2026

Tarragona escalfa motors per rebre els Special Olympics més multitudinaris Poliesportiu l Repsol donarà suport a la delegació tarragonina que competirà amb més de 1.600 esportistes Arnau Montreal Quesada En una setmana Tarragona es convertirà la capital europea de l’esport inclusiu acollint un dels Special Olympics més multitudinaris. Més de 1.600 esportistes d’arreu de l’Estat i de deu països diferents es reuniran a la ciutat del 9 al 12 d’octubre per participar en 15 disciplines esportives diferents. La delegació tarragonina ja està preparada. Brenda, Ekaterina i Albert, tres dels jugadors locals del Club Esportiu Solc i Fundació Estela, van coincidir en la seva ambició i motivació d’un torneig que quedarà per al record: «Anirem a guanyar!». Els representants locals tindran el suport de Repsol després de l’acord presentat amb la Federació ACELL. «Els Jocs Special Olympics encaixen plenament amb aquesta manera d’entendre el nostre paper a Tarragona», va destacar el director del Complex Industrial de Repsol Javier Sancho. «A més, tenen un significat especial per a nosaltres perquè la nostra col·laboració es destina als esportistes de casa nostra, que enguany tindran l’oportunitat de competir davant dels seus veïns i a la seva ciutat». La presentació va ser presidida per l’alcalde Rubén Viñuales, que va destacar que «l’èxit d’aquesta gran cita serà possible gràcies a moltes persones i complicitats i un exemple és el compromís de Repsol amb la delegació esportiva tarragonina».

nina, aquesta va ser representada ahir per Yasmin Serrano, Anna Navarro (tenis), Albert Sancho (bàsquet) i Edgar Cobo del Club Esportiu SOLC i Gabriel Malo Cabañes (atletisme), la Brenda Maloga (tenis taula) i l’Ekaterina Cárdenas (tenis taula) de la Fundació Estela. La torxa Ahir, a causa de l’aiguat, la presentació es va dur a terme a l’Ajuntament, però estava prevista a una ubicació que serà protagonista la pròxima setmana: el Fòrum de la Colònia. Després de dues setmanes recorrent diferents punts de Catalunya, Tarragona serà l’escenari final del recorregut de la flama, que sortirà dijous a les 18 hores des d’aquest emblemàtic punt de Tarragona per recórrer els carrers de la ciutat.

Els representants tarragonins amb l’alcalde Rubén Viñuales i el president del Complex Industrial de Repsol Javier Sancho. Gerard Martí

La ciutat es convertirà en la capital europea de l’esport inclusiu del 9 al 12 d’octubre D’altra banda, es va voler adreçar directament als esportistes presents, destacant que «vosaltres sou

El Teatre Tarragona acull aquesta tarda la gala de lliurament dels Premis Avriga Fvscvs 2026 Poliesportiu l El Teatre de Tarragona serà aquesta tarda a les 18.30 hores, l’escenari de la 18a edició dels Premis i la Beca Avriga Fvscvs, organitzats pel Consell Esportiu del Tarragonès (CET) amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona. La gala reunirà representants de la xarxa esportiva del Tarragonès per reconèixer persones, equips, entitats i

institucions vinculades a l’esport i l’activitat física. Durant l’acte, 17 ajuntaments del Tarragonès lliuraran les seves distincions. A continuació, es farà entrega de la Beca Avriga Fvscvs ’26, que reconeix treballs de recerca o síntesi elaborats per estudiants de secundària. En aquesta edició s’han presentat sis treballs de qua-

La competició Divendres, els Jocs Special Olympics Tarragona 2026 engegaran amb l’acte inaugural a la Caixabank Tarraco Arena de les 17 a 19 hores. El plat fort arribarà els dies 10 i 11 d’octubre, quan engegaran totes les competicions. Aquestes es disputaran principalment a l’Anella Mediterrània, però també a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona de futbol de La Granja, al pavelló de Riu Clar, al Reial Club Nàutic, al Golf Costa Daurada i al Poliesportiu Josep Canadell i Veciana de La Canonja. L’accés a totes les competicions és lliure i gratuït.

l’ànima d’aquests Jocs. Ens recordeu què significa competir de veritat: compartir, respectar, esforçar-se i gaudir. Vull que sapigueu que la vostra ciutat us acompanya». Per la seva banda, el president segon de la Federació ACELL i responsable club SOLC, Serapi Colombo, va apuntar que la imatge d’aquesta edició dels Jocs «és precisament un

arc romà que dona la benvinguda a tots els esportistes que es donaran cita a la ciutat per participar en aquest gran esdeveniment». Colombo també va subratllar la importància d’aquesta cita esportiva davant «el gran nombre de disciplines i d’esportistes que vindran d’arreu d’Europa». Pel que fa a la delegació tarrago-

tre centres educatius de la comarca. La gala acabarà amb el lliurament dels Premis Avriga Fvscvs ’26, que enguany compten amb 12 categories. Els guardons reconeixeran diferents àmbits de l’esport comarcal. L’acte comptarà amb la presència de representants de l’Ajuntament de Tarragona, el CET, la Generalitat, el Consell Comarcal del Tarragonès i altres institucions del territori. La gala també es podrà seguir a distància i en directe a través de Tarragona Ràdio i dels canals oficials del CET a Facebook, YouTube i Twitch. l Diari Més

Imatge d’arxiu dels premiats durant la gala dels Avriga Fvscvs 2025. CET


18 divendres 2 d’ octubre de 2026

El CV Sant Pere i Sant Pau, preparat i motivat per encetar la lliga amb bon peu Voleibol l Els de Vlado Stevovski enceten la Superliga 2 aquest diumenge a domicili a la pista del Club Voleibol de Vigo Arnau Montreal Quesada

afectada per les lesions. Entre molèsties i lesions, els de Sant Pere i Sant Pau no han pogut completar un entrenament amb normalitat. Després d’un any d’acumular partits complicats, començar amb triomf és una doble victòria, tant a nivell moral com a nivell de punts. «És molt important començar la lliga bé i guanyant. Hem de començar a generar confiança, per millorar així el joc i establir un estil més àgil i automatitzat», va apuntar l’entrenador. Per a ell, l’objectiu sempre el defineix «ser competitius setmana a setmana. Hem d’estar al màxim si volem tenir opcions contra qualsevol equip». Els cooperativistes aterren a la

lliga després de caure a la final de la Lliga Catalana contra el Barça. «Cada derrota és amarga, però ens ha servit per aprendre i estar més preparats», va sentenciar. El duel va servir per mostrar detalls com la potència assegurada de Shane Wetzel, l’encert de Rolando Hernández i la continuïtat de Luis Cota. Això sí, el club espera poder tenir el veterà Carlos Mora disponible diumenge. Diumenge no enceta una Superliga 2 qualsevol, perquè el format de grup Or acumula els millors equips de la categoria. Tots són candidats per l’ascens, així que si el CV Sant Pere i Sant Pau vol ser a la festa, haurà de fer un pas endavant. I estan preparats.

El Reus FCR vol allargar la ratxa a casa en el derbi contra el Manresa

el que va mostrar en la primera jornada, malgrat la derrota. El tècnic ebrenc haurà de prendre decisions a la davantera. El conjunt roig-i-negre recupera per aquest diumenge el punta Alya Camara, que va completar els seus dos partits de sanció. Amb tot, el jugador es troba ara un Miquel Ustrell ben assentat a la posició, després de completar dos grans partits. Serà Albacar qui haurà de decidir si tots dos tenen lloc a l’onze o si Camara haurà d’ocupar el paper de revulsiu de luxe. Pel que fa a l’onze, queda a l’aire la disponibilitat d’Alberto Benito i Xavi Jaime, dos jugadors que van marxar amb molèsties físiques la darrera setmana. El lateral és potser el jugador més afectat, però Marc Fe va demostrar que està capacitat per ocupar la posició de la millor manera. El Reus es trobarà un Manresa que compta entre les files el mediàtic Eric Montes Arce. L’exmigcampista del Nàstic comparteix equip amb Santi Guzmán, també exjugador del planter tarragoní. Qui no estarà disponible és el central Matheus Teixeira, que va ser expulsat l’anterior partit. El jugador més perillós del rival és fins ara l’extrem El Amerani, pitxitxi amb dues dianes.

Nova temporada i nova vida per al CV Sant Pere i Sant Pau. Després d’un any amarg, els de Vlado Stevovski estrenen la Superliga-2 aquest diumenge a les 12 hores contra el Club Voleibol Vigo. Després d’una pretemporada carregada, els tarragonins estan preparats i motivats per començar el curs amb bon peu i començar a «generar confiança». «Torna la lliga i no hi ha excuses, estem llestos per al debut», va destacar Vlado Stevovski. El tècnic cooperativista encara el duel després de completar una pretemporada

Futbol l Edu Albacar recupera el davanter Alya Camara i haurà de decidir si li farà lloc davant un assentat Miquel Ustrell Arnau Montreal Quesada Són dies feliços a can Reus FCR i el conjunt roig-i-negre vol que continuïn aquest diumenge a les 17 h en el derbi català contra el Manresa. Els d’Edu Albacar tornen a l’Estadi Municipal per enfrontar-se a un equip que es troba en una ratxa inversa. Els roig-i-negres van tenir problemes per arrencar, però la setmana passada va sumar la segona victòria consecutiva que afegeix confiança al projecte. Per l’altra banda, el Manresa va debutar a la categoria amb la força de dues victòries, però arriba al Municipal amb una ratxa de dues derrotes consecutives. Tots dos equips s’han trobat en el mateix punt, però les dinàmiques són contràries. Albacar va destacar en el darrer triomf al Municipal que l’equip necessitava una victòria com sigui. Ara, després del triomf fora de

El davanter roig-i-negre Alya Camara durant un duel d’aquest curs. Reus FC Reddis

El Manresa arriba al duel amb la ratxa inversa a la del Reus i suma dues derrotes casa contra l’Ebro, els roig-i-negres tenen la confiança necessària per desplegar un joc més potent com

Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant un punt. Federació Catalana de Voleibol

Les jugadores del TGN Bàsquet durant la final de la Lliga Catalana. TGN Bàsquet

El TGN Bàsquet s’estrena a la lliga aquest dissabte a domicili contra el Viladecans Bàsquet l L’equip lila ja ha entrenat aquesta setmana a les ordres d’Antonio ‘Chiqui’ Barros Arnau Montreal Quesada El TGN Bàsquet estrena la segona aventura a l’LF-2 dissabte (18 h) a domicili. Les liles visiten la pista del Viladecans, un dels històrics clubs catalans de la categoria, amb l’objectiu d’encetar el curs amb bon peu. Les tarragonines arriben

al duel després d’una gran final de la Lliga Catalana. Malgrat la derrota contra el Manresa, les liles van mostrar el seu costat més competitiu i van donar arguments per creure. A més, les liles encaren el partit després de sumar la primera setmana amb Antonio ‘Chiqui’ Barros, el nou tècnic de l’equip.


19 divendres 2 d’ octubre de 2026

Junts rebutjarà els dos decrets d’habitatge i demana al govern de Sánchez que en faci un de nou Política l El ‘no’ dels set diputats juntaires deixa el primer decret sense prou suports, mentre PNB i Coalició Canària també han anunciat que rebutjaran el segon text en la votació d’aquest divendres Joan Lizano / Agències Junts per Catalunya va anunciar ahir dijous al vespre que votarà avui al Congrés en contra dels dos reials decrets sobre habitatge aprovats pel govern espanyol. La decisió, adoptada per unanimitat en una reunió telemàtica de l’executiva del partit, deixa el primer text sense els suports necessaris si no hi ha canvis d’última hora. Junts reclama a l’executiu de Pedro Sánchez que retiri les normes i elabori «immediatament» un nou decret que, al seu parer, abordi millor la crisi de l’habitatge. La formació argumenta que diverses mesures poden reduir l’oferta de lloguer, pressionar els preus a l’alça i dificultar l’accés de les famílies amb menys capacitat econòmica. També qüestiona que el redactat freni prou l’actuació dels fons voltor i considera insuficient la protecció als propietaris davant impagaments. Junts assegura que votaria a favor d’un nou text si incorpora aquests canvis. El primer decret, el més ampli, inclou una pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes de lloguer d’habitatge habitual que finalitzin abans del 31 de desembre de 2028, regula els lloguers temporals i per habitacions i introdueix límits a determinades actualitza-

Junts torna a condicionar l’aritmètica parlamentària del govern de Sánchez amb el seu vot contrari als decrets. Agències

Els textos preveuen pròrrogues de lloguer i compensacions de fins a dotze mesos cions de renda. També incorpora mesures per ampliar i protegir el parc públic, incentius fiscals per als

propietaris que redueixin o mantinguin continguts els lloguers, una deducció estatal per a determinats llogaters i actuacions per mobilitzar habitatges buits. El segon decret planteja allargar la durada dels contractes i preveu compensacions per als llogaters quan el propietari no els renovi, que poden arribar fins a dotze mensualitats. Els dos textos

El govern d’Ayuso porta als jutjats el desallotjament de l’acampada de Sol Protesta l La Comunitat de Madrid va registrar ahir un recurs contenciós administratiu per demanar a la Justícia mesures cautelaríssimes que obliguin la Delegació del Govern a desallotjar l’acampada de Sol, en protesta per la crisi de l’habitatge. L’executiu d’Isabel Díaz Ayuso sosté que és una ocupació il·legal de l’espai públic i acusa la Delegació

d’inacció, després d’haver-li donat dimarts 48 hores per actuar. El delegat del Govern, Francisco Martín, defensa que s’estan aplicant les actuacions procedents i que la protesta respecta l’ordenament jurídic. La Comunitat argumenta també que l’acampada afecta la Real Casa de Correos i l’escultura de l’Os i l’Arboç, dos béns protegits, i denuncia

pintades i altres danys. Ayuso també va acusar l’esquerra d’utilitzar políticament el cas de Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada la setmana passada. La dona podrà tornar al seu habitatge quan rebi l’alta hospitalària després de l’acord assolit entre els seus representants, el Sindicat de Llogateres i l’empresa propietària del pis. l Agències

se sotmeten avui a votació separada al Congrés dels Diputats. La negativa dels set diputats de Junts és determinant per al primer decret. Al tancament d’aquesta edició, els suports anunciats situaven el bloc favorable en 172 vots i el contrari en 178 si es mantenien totes les posicions comunicades. PNB, Podem i Coalició Canària ha-

vien anunciat el seu suport al primer text, mentre que PP, Vox, UPN i Junts hi votarien en contra. En canvi, el segon decret arribava encara més debilitat, perquè tant el PNB com Coalició Canària havien avançat que el rebutjarien. El partit basc considera que aquesta proposta perjudica els petits propietaris, tot i que dona un suport «crític» al primer decret perquè aprecia mesures de protecció a persones vulnerables i millores per als petits arrendadors. Podem havia anunciat el vot favorable als dos textos. Els decrets arriben al Congrés després d’uns dies d’intensa mobilització per l’habitatge, desencadenada pel desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys de Madrid. El cas va impulsar protestes i una acampada a la Puerta del Sol, mentre el govern accelerava la preparació del paquet legislatiu. Els sindicats CCOO i UGT han expressat el seu suport a les mesures, mentre que la patronal CEOE s’hi ha oposat. Des de l’executiu, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, mantenia ahir dijous un discurs de prudència abans de la votació i defensava especialment el primer decret. El president Pedro Sánchez també havia reclamat als grups parlamentaris que facilitessin mesures per afrontar la crisi de l’habitatge. Mobilització al carrer L’anunci de Junts es va conèixer mentre continuaven les protestes. A Barcelona, l’acampada de la plaça de Catalunya superava, segons els organitzadors, les 250 tendes i va rebre participants arribats d’una concentració a Sant Jaume. Els impulsors van cridar a mantenir la mobilització i a participar en la manifestació de dissabte. A Madrid, l’acampada de la Puerta del Sol també apostava per continuar. Resta ara saber quin serà el resultat de les votacions d’avui al Congrés.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Demà l’Aritz farà 11 anys. Moltes felicitats i gaudeix del dia. L’àvia.

Moltes felicitats Jordina!!! Que els teus somnis es puguin complir sempre! T’estimem molt!!!.


20 divendres 2 d’ octubre de 2026

k Carta dominical k

Tornar a l’Evangeli per a renovar el món

C

ada 4 d’octubre, l’Església fixa la mirada en sant Francesc d’Assís, una de les figures més lluminoses de la història del cristianisme. La seva vida continua captivant perquè és la demostració que l’Evangeli, quan és acollit sense reserves, transforma profundament el cor humà i esdevé una força capaç de renovar la societat. Francesc no va voler ser un heroi ni un reformador. Va voler ser, senzillament, deixeble de Jesucrist. En sentir les paraules de l’Evangeli: «Aneu i anuncieu el Regne», va comprendre que el Senyor el cridava a viure en pobresa, humilitat i fraternitat. La seva conversió no consistí només a abandonar les riqueses materials, sinó sobretot a deixar que Crist ocupés el centre de tota la seva existència. I, amb aquest esperit, va reformar l’Església. La pobresa franciscana és profundament teològica. Neix de la contemplació de Crist, que «essent ric, es va fer pobre per nosaltres» (cf. 2Co 8,9). Per això Francesc no menysprea els béns creats; els contempla com un do del Pare. El seu Càntic de les criatures és una confessió de fe en el Déu creador, una invitació a descobrir que tota la creació és una gran família cridada a lloar el Senyor. Aquesta mirada explica també el seu amor als pobres, als malalts i als exclosos. Quan abraça el leprós, Francesc no fa un simple gest humanitari: hi reconeix el rostre mateix de Crist. L’amor als pobres no és una opció accessòria de la vida cristiana; és una conseqüència directa de l’Evangeli. Només qui ha experimentat la misericòrdia de Déu és capaç d’esdevenir instrument de misericòrdia. L’Any Sant Franciscà, amb motiu del vuitè centenari de la seva mort, és una providencial invitació a tornar a les fonts de l’Evangeli. El papa Lleó XIV ha volgut que aquest any jubilar sigui «un temps El Papa recorda que en què tots els fidels la primera salutació siguin convidats a sede sant Francesc era: guir l’exemple del sant «Que el Senyor us doni d’Assís, per tal d’esdela pau», i afegeix que venir models de santeaquesta pau «és la dat de vida i testimonis suma de tots els dons constants de la pau». El de Déu» Papa recorda que la primera salutació de sant Francesc era: «Que el Senyor us doni la pau», i afegeix que aquesta pau «és la suma de tots els dons de Déu» i que no és fruit únicament dels esforços humans, sinó un do que cal acollir i viure cada dia. Aquestes paraules ressonen amb una força especial en el nostre temps. Tots desitgem la pau, però la pau autèntica només pot arrelar en un cor reconciliat amb Déu. Francesc ens ensenya que la fraternitat no neix d’una simple estratègia social, sinó de reconèixer que tots tenim un únic Pare. Quan Déu ocupa el centre, desapareixen les rivalitats, els interessos egoistes i la temptació de convertir l’altre en un adversari. L’Any Sant Franciscà és també una invitació a redescobrir l’alegria de la senzillesa. En una cultura que sovint identifica la felicitat amb el consum, l’èxit o el poder, Francesc proclama amb la seva vida que la veritable riquesa és Crist. La llibertat interior que neix del despreniment permet estimar sense calcular, compartir sense por i viure amb esperança.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

k Editorial k

La Taula no és una victòria

Q

ue la Taula de Qualitat de l’Aire es torni a reunir el 6 de novembre és una bona notícia, però convé no confondre-la amb una victòria. Un òrgan creat el 2015 per garantir transparència sobre l’aire de la zona petroquímica ha passat quatre anys sense seure a una taula. Per a un territori que conviu amb la indústria química, aquest silenci no és neutre: alimenta la desconfiança que la Taula havia de dissipar. El moment, almenys, no és menor. Quan es va reunir per última vegada, el gener del 2021, ja es van posar sobre la taula dos diagnòstics clars. L’informe d’ERF reconeixia que les dades sobre compostos orgànics volàtils

eren diverses i difícils de comparar per la diversitat de metodologies. L’Observatori, per la seva banda, ja monitorava més de seixanta compostos en vint-i-cinc poblacions. Molta feina ha passat des d’aleshores, però no s’ha sotmès al debat d’aquest fòrum. L’ordre del dia ofereix una oportunitat: la xarxa de 432 sensors químics, ja operativa. Ara cal que la Taula respongui preguntes concretes. Qui accedeix a aquestes dades, amb quina periodicitat i amb quins llindars d’alerta? La periodicitat és l’altra assignatura pendent. Si la novena sessió és només un acte puntual, haurà estat un gest buit. Perquè la Taula recuperi credibilitat, necessita un calendari fix.

k Tribuna k

Reus, una ciutat de fites coŀlectives

H

i ha aniversaris que van molt més enllà d’una data. Són una oportunitat per mirar enrere, reconèixer la feina feta i, sobretot, renovar el compromís amb el futur. Aquests dies, Reus en viu de ple alguns de ben significatius: els 175 anys de la Societat El Círcol, els 75 anys de Bravium Teatre i els 20 anys de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus pertanyent a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tres trajectòries diferents que s’afegeixen als reconeixements que vam lliurar fa uns dies amb els Guardons de la Ciutat i que comparteixen un mateix fil: la capacitat de les entitats ciutadanes, de les persones i de les institucions d’impulsar projectes i iniciatives de volada. Reus s’ha construït històricament des de l’empenta, la creativitat, el compromís cívic i la voluntat de treball conjunt de la seva gent. La ciutat ha acollit diversos espais de trobada i de treball que han reforçat la cultura, el coneixement, l’economia i la cohesió social. Aquesta vitalitat cívica no és només una herència que cal preservar; és un actiu plenament vigent per afrontar els reptes col·lectius d’avui. En el marc dels 175 anys de la societat, l’exposició El Círcol fent ciutat, comissariada per Josep Cruset, ens convida a recórrer la trajectòria d’una entitat estretament lligada a la història social, empresarial, política i cultural de Reus. Una trajectòria que ens mostra com El Círcol ha sabut adaptar-se a cada conjuntura històrica sense renunciar a la seva vocació de ser espai de trobada, debat i iniciativa. Obrir aquest llegat a la ciutadania és també una manera de recordar que la història de les entitats reusenques forma part de la història compartida de la ciutat.

dels primers vint anys de trajectòria amb una exposició temporal instal·lada a la plaça de Prim que ens acosta alguns dels treballs i els projectes que s’hi ha generat en aquests anys. La col·laboració de l’ETSAR amb l’AjunSandra Guaita Esteruelas Alcaldessa de Reus tament, concretada en iniciatives com el workshop internacional Reus Architecture Workshop que té lloc a Bravium Teatre, que celebra 75 anys, Reus cada dos anys, demostra el paper representa igualment la constància, la fonamental de la universitat a l’hora passió i el compromís cultural i de ma- pensar una ciutat més resilient, habinera especial amb les arts escèniques. table, cohesionada i preparada per a Generacions de persones s’hi han tro- desafiaments com la mobilitat, l’habibat i hi ha fet caliu per fer teatre, i han tatge o el canvi climàtic. En definitiva, El Círcol, Bravium i contribuït de manera notable a prol’ETSAR són exemmoure el talent local ples paradigmàtics i crear nous públics. Reus s’ha construït d’una manera de La gala commemohistòricament des de fer profundament rativa de fa uns dies, i l’exposició i el llibre l’empenta, la creativitat, reusenca: sumar tael compromís cívic i lent, perseverança que ens esperen els la voluntat de treball i vocació de treball pròxims mesos son conjunt de la seva gent compartit. Les setambé exemples ves commemoracide com el Bravium ons no es limiten a vol compartir gecelebrar el passat, nerosament una sinó que obren porfita pròpia en una tes, comparteixen celebració oberta a experiències i contothom. Una celevoquen tota la ciubració que esperem tadania a imaginar ampliar aviat amb el futur. Des de les l’assoliment d’una institucions, ens altra fita col·lectiva correspon reconèiamb l’obertura del xer aquesta aportanou espai escènic ció, acompanyar-la i del carrer de la Precrear les condicions só, que reforçarà perquè continuï creiencara més aquesta xent. Perquè Reus aliança entre el proavança quan els projecte de l’entitat i el jectes de ciutat es projecte de ciutat. construeixen amb la També l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura força de la seva gent, des de la compli(ETSAR) està d’aniversari, i ha volgut citat, la confiança i l’ambició col·lecticompartir amb la ciutat la celebració va.


21 divendres 2 d’ octubre de 2026

k Repensant la nostra ciutat  k

La fotosíntesi, els aires condicionats i l’urbanisme

A

nem malament quan un polític no sap què és la fotosíntesis.? I més malament quan no sap què pesa més, l’aire sec o l’humit? Per si de cas, la fotosíntesi es la capacitat del món vegetal per transformar l’energia del sol i aigua de les fulles en oxigen, que s’allibera durant la nit. I pesa més l’aire sec que l’aire humit. I què hi pinten els aires condicionats? Doncs hi pinten molt. A l’estiu (les bombes de calor) treuen calories de l’aire interior i les expulsen a l’exterior. L’aire del compressor surt entre 45 a 65 graus. Això fa que l’aire calent faci baixar la humitat relativa de l’aire, per tant pesa més i descendeix. Grans bosses d’escalfor s’acumulen a les ciutats entre motors de cotxes i aires condicionats. Milions de metres cúbics d’aire sobreescalfat retingut en capes inferiors vora terra. I que hi pinta l’urbanisme?. Doncs molt. Les ciutats son grans generadores de bosses de calor. Carrers asfaltats, places dures, edificis d’alta inèrcia tèrmica que radien calor i on l’arbre és l’enemic de l’arquitecte. I què fem? Doncs refredar cada vegada més les cases. La producció i la instal·lació d’aires condicionats ha passat de 1.000.000 a 2.000.000 milions en el món a la darrera dècada i òbviament, això passa a les grans ciutats. La urgència no és fer grans actuacions sinó sumar milers de micro-actuacions. ‘Une maison, un arbre, de Le Corbusier’n’és un exemple del paradigma de no perdre de vista la necessitat de fer verdes les ciutats. I això no es necessàriament risc de foc. Mai no hem dirigit l’aigua de pluja a zones verdes. La conduïm a rieres o al mar. Amb clavegueres o per sobre dels carrers, a grans distàncies. Dirigir i fer anar les aigües de pluja a la vora d’allà

evacuar aigües a grans distàncies. El lema ‘L’aigua es queda on cau’. Cal demanar al POUM que en terrenys residuals de sistemes públics de vialitat (rotondes, nusos d’autopistes, terraplens Enric Casanovas Ripoll i totes aquelles zones estratègiques posArquitecte i Arquitecte tècnic sibles que hi hagi una veritable política d’arbres i ombres, i de mini SUDS. I als urbanistes del POUM dir-los que planificar una ciutat amb arbres pot ser un dels maon plou evitaria inundacions, irrigaria de jors legats que podran deixar. Això sí, no forma permanent grans masses urbanes pas arbres miniatura de 10 euros la unitat, i periurbanes d’arbres, entre els quals, hi sinó veritables arbres d’una certa mida o ha espècies molt poc combustibles i de adultesa capaços de generar una massa molta ombra: xiprers, oms, pollancres, verda i ombres en els propers 10 anys. Fa vergonya veure la platja del miracle plataners, falsos plataners (sense al·lèrgio el passeig marítim es), etc. Fa vergonya veure desertitzats, zones esFer ombres arbraurbanitzacions on els portives sense una pudes a les ciutats hauria de ser norma i no pas arbres i l’aigua no son els nyetera ombra natural. protagonistes i sí ho és Vergonya veure espais un projecte aïllat. Exl’asfalt de rotondes ermes i cepte algunes zones sense cap arbre, o zode centres històrics, qualsevol zona d’una ciutat pot aprofitar nes de places de la ciutat que són dures. part de l’aigua de pluja per canalitzar-la Abans les places no eren dures i els avis en mini SUDS de barri o de zona verda hi podien seure i els nens hi podien jugar. Fa vergonya veure urbanitzacions on (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible), amb rases de filtració, pous de drenatge o els arbres i l’aigua no son els protagomini estanys, o el que calgui. Tenir aigua nistes i sí ho és l’asfalt. Caldria asfaltar dolça emmagatzemada és una obligació menys, fent carrers més estrets, amb paviments filtrants i franges laterals filnecessària. Observo a Tarragona centenars d’es- trants. Fa vergonya veure aquesta ciutat que pais residuals en sistemes viaris o espais públics absents d’arbres i de sistemes mor de calor, de sol i d’inacció, i on els SUDS. No tinc cap dubte que les regions ‘illuminati’ pensen només en pèrgoles. Pensar en els arbres o en una xarxa de mediterrànies tenen necessitat de recollir l’aigua de pluja com s’havia fet histò- masses forestals urbanes sembla que no ricament. La cultura d’aprofitar l’aigua és cosa d’arquitectes ni urbanistes. Va de de pluja, irregular i intensa, és la cultura classes i de castes que es creuen que fer mediterrània ( com es fa en l’arquitectura una ciutat és dibuixar-la més gran, i espopular de Menorca, la Puglia, etc.). Això tan equivocats. D’aquí uns anys, la quamilloraria els sistemes de clavegueram, litat urbana es mesurarà pel percentatge més eficients i menys primordials per d’ombra i d’arbres per hectàrea urbana.

Sistema viari. Grans espais sense us que servirien de coixins verds

k  Tribuna  k

Ja és nostre? Doncs el volem

T

ots els tarragonins i tarragonines que tenim certa edat, recordem l’enorme pancarta que l’Ajuntament de l’època, govern de Pep Fèlix Ballesteros, va penjar a l’edifici del Banc d’Espanya. Ja és nostre! Proclamava la pancarta, mostrant l’orgull de la ciutat per haver aconseguit la cessió d’un edifici emblemàtic per a la ciutat. Un orgull de ciutat que des de l’Associació de Veïns de Tarragona Centre compartim plenament. Vist que passaven els anys i l’edifici estava en desús, el 2015 des de l’Associació vam presentar una proposta, recolzada amb més de 800 signatures de veïns i veïnes, per demanar que l’edifici del Banc d’Espanya (2.400 metres quadrats) fos un gran centre cívic i cultural que revitalitzés la Rambla. Fos un espai de trobada de la ciutadania amb un espai també per a una oficina d’informació turística que ajudés a difondre el nostre patrimoni. Un espai que disposés de sales polivalents on es poguessin fer cursos de formació, espai de ludoteca i biblioteca, sales d’exposicions, conferències i debats, presentacions de llibres, cinema, teatre... obert a tothom que passegi per la Rambla. En definitiva un gran pol d’acció cultural i cívica. Aquesta proposta es va convertir en una moció que es va aprovar al Plenari municipal per unanimitat. Malauradament altres projectes, difusos i volàtils i que demanaven grans inversions, van passar per davant i finalment, tampoc es van fer. El resultat el coneixem. Abandonament i malbaratament progressiu d’un recurs No estem d’acord en públic que és de tots. la privatització d’un La proposta que espai emblemàtic i d’alt ara fa l’actual equip valor patrimonial. ‘Ja és nostre’ Per a què el de govern encapçalat per l’alcalde volíem ? Per cedir-lo a un hotel de luxe? Viñuales és cedir el Banc d’Espanya a una empresa pública estatal, Paradores, per tal que hi faci un hotel de luxe. Per tant, cedir a un tercer allò que s’havia aconseguit per a la ciutat. No estem d’acord en la privatització d’un espai emblemàtic i d’alt valor patrimonial. ‘Ja és nostre’ Per a què el volíem ? Per cedir-lo a un hotel de luxe? Un hotel que només puguin utilitzar els usuaris de les 59 habitacions de les que disposarà? Segons dades del propi Ajuntament de Tarragona (Tarragona ciudad de referencia turística internacional), l’any 2024 hi va haver 1.653.741 pernoctacions turístiques a Tarragona. De veritat les 59 habitacions del Parador faran una diferència? Tarragona, i especialment en el seu nucli urbà, està totalment mancada d’equipaments municipals, com centres cívics, equipaments culturals oberts a la ciutadania, ludoteques, espais esportius etc. Els equipaments municipals generen comunitat, afavoreixen la vida cultura i social de la ciutadania, trenquen l’aïllament i, en definitiva, revitalitzen l’entorn on es produeixen. Tenim un espai perfecte al centre de la ciutat i volem fer un hotel de luxe? La ciutadania de Tarragona necessita el Banc d’Espanya. És nostre? Doncs el volem!!!

Patrícia Olivé Conde i Núria Sabat i Achon Copresidentes de l’AV Tarragona Centre


22 divendres 2 d’ octubre de 2026

Necrològiques Tarragona Isabel Márquez Sánchez. Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal.

RECEPCIÓ D’ESQUELES Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com

Diumenge - dijous 18:00 - 22:30 tancament@diarimes.com

Maspujols reuneix una trentena de jugadors al tercer torneig de Warhammer Lleure l Maspujols ha acollit la tercera edició del torneig de Warhammer: The Old World, una trobada que ha reunit una trentena de jugadors d'arreu de Catalunya al Casal de la Vila. Durant la jornada, els participants han competit en enfrontaments d’estratègia amb exèrcits de miniatures en una cita que també ha posat en valor el modelisme i la pintura vinculats a aquesta afició. Josep Puigvert, de la Taverna del Llop Blanc de Pineda de Mar, s’ha proclamat vencedor, mentre que Adrià Ruiz, del mateix equip,

ha estat segon. El jugador local Jordi Llauradó, conegut com a 'Torreta', ha aconseguit la quarta posició. La jornada també ha destacat pel bon ambient entre els participants, amb una pausa per dinar conjuntament al Bar Casal. Els àrbitres Raúl Abelló i Anton Ferré, de l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, han vetllat pel correcte desenvolupament de les partides. L’Ajuntament valora positivament aquesta tercera edició i destaca la feina dels organitzadors, Marc Llauradó i Albert Vall. l Diari Més


23 divendres 2 d’ octubre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Àngels, Acadèmia i Sadurní.

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Apareixeran esde- El pla amorós co- En l’àmbit familiar Tindràs despeveniments impor- brarà una gran in- la teva energia es ses per sobre del tants i fluctuaci- tensitat. Si desit- trobarà una mica previst, però això ons financeres. No ges trobar parella bloquejada. Qual- contribuirà a unes t’arrisquis i intenta o bones amistats sevol sortida o ex- inversions que docontrolar la teva en les quals puguis pansió social t’aju- naran, a curt terpredisposició a les confiar, avui és el darà enormement mini, interessants precipitacions. moment just. a equilibrar-te. beneficis i alegries.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

L’ambient laboral Seria molt recoma- Et trobaràs més ex- La sort estarà de la que t’envoltarà serà nable que durant citat del normal. teva part si actues molt actiu i et veu- tot el dia fessis ús Aquest estat nerviós de manera ferma i ràs envoltat de gran de la diplomàcia. serà font de conflic- no perds temps en quantitat de feina. Contactaràs amb tes amb els propers, pensaments neHauràs de fer ús persones noves i controla les teves re- gatius. La resolució d’una gran pacièn- aquestes t’aporta- accions o perdràs el dels teus problecia i fermesa. ran noves idees. que has obtingut. mes es donarà.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La teva imagina- Serà fàcil que t’en- Et trobaràs molt Encara que vegis ció i vitalitat aniran frontis a situacions sensible als estí- les coses clares i molt per davant que no estaran muls de l’entorn i et trobis molt segur dels esdeveni- d’acord amb les això et potenciarà de tu mateix, abans ments i situacions teves idees. Tota les ganes d’abas- de prendre una deque visquis a la fei- actitud enèrgica tar més del possi- terminació escolta na i en el teu món per part teva serà ble. Controla les te- els consells de la social. contraproduent. ves emocions. gent més propera.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 (Re)poblem

14:30 Finet i pel mig

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 [Re]Poblem

15:30 Aventurístic

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies migdia (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte mosaic. Tarda

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons

7 8

10

CANAL REUS TV

18:00 Aventurístic

5

11

Solucions

12

18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 Comarques. Resum 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Finet i pel mig 21:00 Spi+TV

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Finet i pel mig

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Spi+TV

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030

23:30 Destí 2030 (r)

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Salvat Marco, Marina Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264 VILA-SECA: Magriña, Esteve Magriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041 VALLS: Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517 EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656

HORITZONTALS: 1. Gambades. Pixats. 2. Dirigiu les súpliques a l’Univers. Oferiu el pa i el vi. 3. Antic do musical. Que té el nas curt. El de gràcia és definitiu. 4. Per treballar la terra. Gir incomplet. A la panxa del bou. 5. Civilització precolombina. Composts d’urani. 6. Està en plena forma. Nascudes mitjançant una cesària. Vànova atrotinada. 7. Efectua un ingrés personal. Mítica pell de cabra. 8. Sequedat. Relat que no té cap ni peus. 9. Pansit. Els més encarcarats de l’hort. 10. Ciutadà que ens enganyà. Fent caure l’enemic. 11. Tanquen el sumari. Noies del país del Sol Naixent. El millor número. 12. Ciutadà inepte. Pirueta d’adúlters. VERTICALS: 1. Pouater. Pati porticat. 2. Del Pol Nord. Omplin d’úlceres. 3. Estic al corrent. Canonge encarregat de la direcció del cant. Peu d’ànec. 4. Submergeix el melindro. Causa. 5. Cap d’escarola. Congregada en ple desert. Setze catorze, tres. 6. Femella de l’ase. Jornada ciclista. 7. Fils enrotllats sobre el fus. Morrió. 8. Tresors. Refusaran l’acusació. 9. Nota de la redacció. Acari el risc. Despatxat amablement. 10. Una proposició entre parèntesis. Terreny de pastura. 11. Il·lumina la publicitat. Abonyeguen la pilota per poder jugar a rugbi. Sortida del túnel. 12. Accepta hipòtesis que no pot demostrar. Prou hàbil per enganyar la guineu.

Solució: nivell mitjà

Anuncis classificats REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186 PROPIETARIS D´HORTS FAMILIARS Si no pots conrear-lo S´OFEREIX JUBILAT PER fer-ho a canvi de compartir les verdures de temporada. Ubicats preferentment a prop de Reus o Riudoms. WhatsApp 622.139.159

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

y algo mas….

LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

Solució dels mots encreuats

ALTRES

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS.

Tel. 643.840.135 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

21º 27º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel estarà cobert tota la jornada a l’extrem sud del país, amb algunes clarianes durant la tarda, i molt ennuvolat en general a la resta del terç oest, amb estones de cobert. A la resta del país estarà mig ennuvolat, localment molt ennuvolat, més abundant de cara a la tarda quan el cel quedarà molt ennuvolat o, fins i tot, cobert per l’arribada de nuvolades. Temperatura La temperatura mínima baixarà lleugerament. La temperatura màxima serà similar o, inclús, lleugerament més baixa al quadrant nord’est.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


divendres 2 d’ octubre de 2026

E

l passat 24 de setembre es va donar el tret de sortida de Mitgeres/26, la novena Mostra de fotografia documental de gran format al carrer de Valls. El projecte, però, tindrà el seu punt central aquest pròxim dissabte, 3 d’octubre, amb la celebració de la Ruta Mitgeres, un recorregut guiat que permetrà als assistents descobrir les fotografies instal·lades a l’espai urbà de la mà dels mateixos fotògrafs participants. Enguany, aquests artistes són Axel Miranda (Barcelona, 1998); Miquel Muñoz (Sabadell, 1997); Kim Manresa (Barcelona, 1961); Victòria Rovira Casanovas (Sabadell, 1991); Elena Gavaldà (Tarragona, 1989), l’Associació de Creadores del 2nPis (Valls); i Laura Pagès (Rubí, 1967). Mitgeres és una iniciativa de Llumull Audiovisuals, associació sense ànim de lucre centrada en la difusió i la creació de projectes culturals, artístics i audiovisuals, i el Casal Popular La Turba, amb el suport del Museu de Valls. Tal com explica Francesc Parés Mercadé, membre de Llumull, el projecte té un doble objectiu: «D’una banda, «reivindicar, des de la fotografia, l’herència dels Català Roca i donar-li visibilitat». La segona és reivindicar i recuperar el centre històric de Valls: «El fet de treballar amb fotografies de gran format instal·lades al carrer ens permet ocupar l’espai públic i posar el focus en la degradació del centre històric». Parés detalla que inicialment les penjaven en mitgeres que quedaven al descobert quan queien les cases, però ara també fan ús d’edificis abandonats o tapiats. «Així, la fotografia es converteix també en una eina de denúncia i reivindicació d’un espai que considerem el cor de la ciutat».

Fotografia l Dissabte el projecte Mitgeres celebra l’acte central amb una ruta guiada per les fotografies de gran format instal·lades al centre de Valls en companyia dels seus autors

L’art documental com a eina de recuperació dels espais

Les fotografies de gran format s’instaŀlen en edificis del centre històric de Valls. Cedida

Un cor que agonitza El projecte també busca visibilitzar la degradació del centre històric de Valls

Referents femenins El Francesc explica també que per escollir els ‘Debut’, del fotògraf documental Axel Miranda (Barparticipants de Mitgeres segueixen tres crite- celona, 1998). A.M. ris. El primer és la qualitat fotogràfica, però qüestió de proximitat», assenyala també garantir la presència de dones en un àmbit que, segons Parés, Parés. La voluntat és establir una relació directa amb els partici«és una professió bastant maspants i, alhora, donar a conèixer culinitzada», amb l’objectiu «de marcar referents». El segon criteri Valls i convertir-la en «un punt de referència al sud». Per això, proés l’edat: «Busquem que hi pugui curen incorporar també autors de haver gent jove que està començant» al costat de professionals la zona o vinculats al territori. «És ja consolidats. El tercer criteri és molt important anar fent créixer territorial: «Volem fotògrafs aquestes xarxes», conclou. Cristina Serret Alonso dels Països Catalans per una Aquest dissabte l’activitat

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

arrencarà a les 11 h, la plaça de les Garrofes, on es farà la inauguració oficial de la Ruta Mitgeres amb la presència dels fotògrafs participants. Al llarg del dia també s’hi instal·larà la Parada de fotografia, a càrrec del col·lectiu PhotoKm0 de Tarragona. La programació continuarà a les 13 h al Casal de Valls amb la inauguració de l’exposició Ca l’Alemany, de Laura Pagès. Mitja hora més tard, a la plaça de les Garrofes, es presentarà el 21è Concurs de Fotografia Patrimoni Vallenc, en el marc d’un vermut. La jornada es tancarà amb un dinar popular a les 14.30 h. La programació de Mitgeres/26 s’allargarà durant tot el mes d’octubre, amb propostes com Vins de fotografia, prevista per al 18 d’octubre al Casal Popular la Turba. La resta d’activitats es poden consultar a les xarxes socials del projecte Mitgeres (@mitgeresvalls).

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k Marge de confiança

De l’efecte K

D

ues persones poden tenir accés exactament a la mateixa tecnologia i, tanmateix,acabar recorrent camins molt diferents. Aquesta és la idea que hi ha darrere del que elprofessor Antonio Pita Lozano va anomenar, fa poc més d’un any, l’efecte K de laintel·ligència artificial en l’educació. La imatge és força gràfica. La lletra K parteix d’un mateix traç i, en un punt determinat, s’obre en dues direccions. Aplicada a la IA, lametàfora descriu una possible bifurcació: davant la mateixa eina, alguns estudiantspoden utilitzar-la per preguntar, explorar, contrastar, aprofundir o arribar més lluny en elseu aprenentatge; d’altres poden fer-la servir per resumir allò que no volen llegir,escriure allò que no volen redactar o resoldre allò que no volen entendre. El punt departida és el mateix. El que canvia és el tipus d’ús i, potencialment, el recorregut posterior. Aquesta distinció comença a tenir interès també des del punt de vista de la recerca educativa.. L’OCDE insisteix que cal tenir en compte tant la finalitat de l’ús com elcontext en què es produeix, així, les primeres dades de PISA 2025 introdueixen algunselements interessants en aquest debat. Per primera vegada, l’estudi pregunta alsalumnes no només si utilitzen eines d’intel·ligència artificial, sinó també per a què lesfan servir i els resultats mostren una realitat força més complexa que una simple divisióentre usar la IA o no fer-ho. No és el mateix demanar-li a una eina que redacti un treballque utilitzar-la per buscar contraarguments, demanar una explicació alternativa, revisarun raonament o detectar errors. La tecnologia és la mateixa, però l’activitat que femamb ella és diferent, i pot facilitar trajectòries d’aprenentatge diferents segons com esfa servir. Encara és massa aviat per saber fins on arribarà aquesta divergència. Mésque discutir només sobre si la IA ha d’entrar o no a les aules, haurem de començar apreguntar-nos quins usos ajuden realment a aprendre i quins simplement ens permetenarribar abans al resultat, això si, sense aprenentatge.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Divendres 2 d'octubre de 2026 by Diari Més - Issuu