Avui amb el diari
Edició especial dedicada a l’activitat econòmica derivada del Port de Tarragona
Torredembarra 12 i 13
Un estudi encarregat pel port esportiu afirma que no és el responsable de la regressió de la platja d’Altafulla
Opinió 20 Josep Pallarès Marzal. Gràcies per la confiança. Gràcies per continuar construint la URV: «Ho tinc molt clar: la nostra raó de ser són els estudiants»
Economia
La companyia xinesa Cosco Shipping, que és la quarta naviliera mundial, i el grup argentí PTP invertiran 116 milions d’euros per explotar el Moll d’Andalusia i convertir-lo en una terminal multipropòsit
2
Reus 11
La campanya ‘Cap infant sense Fortuny’ va portar més d’un miler de joves a les dues representacions de l’obra ‘L’invent de la Dra. Larsen’ interpretada per la Camerata XXI
Gerard Martí
Sant Salvador haurà d’esperar a una segona convocatòria del Pla de Barris
Tarragona l 3
La Urbana lloga la galeria de tir a altres cossos, a 15,38 euros per hora i línia Reus l 8
Fredrik Wester, fora del Consell i sense anunciar què vol fer amb les accions Nàstic l 17
L’apunt
L’anterior empresa va acabar el 2023 per incompliments
El Moll d’Andalusia del Port de Tarragona portava des del 2023 sense concessionari. L’anterior companyia que explotava l’espai, Dubai Port World (DP World), no va assolir els objectius fixats en els termes de la concessió i l’Autoritat Portuària, sota la presidència de Saül Garreta, va optar per finalitzar el contracte, que es va signar el 2010. Així, el Port va recuperar la concessió de la terminal per tal d’aprofitar l’oportunitat que representa la posada en servei de múltiples actius logístics. L’aliança xinesa-argentina va ser l’única proposta que es va presentar al recent concurs. Economia l El Moll d’Andalusia
Oriol Castro Sanz
Totes li ponen enguany al Port de Tarragona. Després d’anys sense una concessionària al Moll d’Andalusia, aquesta setmana s’ha ratificat que una aliança xinesa-argentina invertirà 116 milions d’euros a la terminal amb l’expectativa que d’aquí a uns anys es puguin crear fins a 180 nous llocs de treball directes. «Posicionarà Tarragona d’una gran forma en el sector logístic al Mediterrani», va exposar ahir el president de l’Autoritat Portuària,
Santiago J. Castellà, en l’acte de presentació del projecte.
Precisament, la ubicació estratègica del moll tarragoní ha sigut un fet diferencial per les empreses a l’hora d’apostar-hi. «Totes les parts treballarem per a impulsar una terminal intermodal moderna, eficient, verda i segura. Estem convençuts que Port Tarragona reforçarà el seu paper com hub global que connecta indústria i logística i transport marítim i terrestre», va expressar el president de la xinesa COSCO Shipping Ports Ltd., Zhu
Valoracions Zhu Tao Cosco Shipping Ports
«Totes les parts treballarem per a impulsar una terminal intermodal moderna, eficient, verda i segura.»
Tao. Els representants xinesos també van emmarcar la inversió en les noves relacions comercials entre Espanya i Xina, setmanes després del viatge de Pedro Sánchez al gegant asiàtic.
Per la seva banda, el CEO de l’argentina PTP Group, Guillermo Misiano, va reafirmar el compromís de tots dos grups empresarials amb el desenvolupament de Tarragona. Misiano va destacar totes les fortaleses del projecte i del territori que «permetran connectar de forma directa al Port de Tarragona amb
Guillermo Misiano PTP Group
«Volem assegurar la reducció dels costos logístics i vincular-nos als mercats des de diferents regions»
El màxim de la capacitat de la terminal s’estima en 680.000 TEUs
la xarxa de terminals portuàries de COSCO Ports que opera tant en el sud-est asiàtic com a Àfrica; com també amb les posicions portuàries de PTP a l’Amèrica del Sud, utilitzant per a aquesta connectivitat la flota de vaixells multipropòsit de COSCO».
Santiago J. Castellà Port de Tarragona
«L’operació posicionarà Tarragona d’una gran forma en el sector logístic al Mediterrani.»
El projecte iniciarà les operacions a finals de 2026, una vegada adjudicada la concessió. Els treballs de construcció per a millorar la capacitat i l’eficiència operativa de l’espai es realitzaran entre 2027 i 2028.
A finals del 2028
La previsió és que les obres quedin finalitzades en 2028 i que, a la fi d’aquest any, la terminal estigui plenament operativa, podent operar al màxim de la seva capacitat, que s’estima en 680.000 TEUs equivalents (una combinació de TEUs i mercaderia general convencional). Per a fer-ho, la terminal polivalent es dividirà per activitats, acollint contenidors, mercaderia general, vehicles i una zona dedicada a logística de cadena de fred. El grup empresarial també disposarà de la terminal ferroportuaria de la Boella, connectada amb el Corredor del Mediterrani i les altres línies logístiques europees. Així tot, segons les paraules de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, aquesta operació «canviarà la història de tot el territori». «No només és negoci, és un intercanvi cultural».
Rubén Viñuales Ajuntament de Tarragona
«Canviarà la història del territori. No és només negoci, és un intercanvi cultural»
Territori l L’Ajuntament de Tarragona confia tenir el projecte enllestit de cara a una tercera edició prevista per aquesta tardor
Sant Salvador haurà d’esperar una mica més per optar als ajuts del Pla de Barris de la Generalitat, ja que l’Ajuntament de Tarragona descarta presentar la candidatura a la convocatòria que s’obrirà aquest estiu. Tot i això, el consistori sí que contempla presentar el projecte a una possible segona convocatòria que, asseguren, està prevista per aquesta tardor i donaria més marge per acabar de preparar la candidatura. Fonts municipals expliquen al Diari Més que la decisió d’esperar respon tant a una qüestió de recursos com a les recomanacions de la mateixa Generalitat, que hauria advertit que les possibilitats per a municipis ja beneficiats serien molt reduïdes, tot i estar permesa la seva participació.
xen que «no tot és el Pla integral» i que les millores al barri continuaran independentment de l’arribada dels ajuts de la Generalitat.
Ningú espera amb més anhel l’oportunitat que els mateixos veïns de Sant Salvador. El barri ja va quedar fora de l’antiga Llei de barris i tampoc es van arribar a executar les actuacions previstes dins del programa Barris amb futur impulsat per l’anterior Govern republicà. Quan l’any passat el consistori va decidir apostar per la Part Baixa en la primera convocatòria del nou Pla de Barris, la notícia no va ser molt ben rebuda. Des de l’Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon asseguren que ja eren conscients que la candidatura no es podria presentar aquest estiu, però adverteixen que «anem una mica tard en tot».
El consistori adverteix que era poc probable ser triats en dues edicions consecutives
El Govern de la Generalitat va aprovar dimarts aquesta nova convocatòria del Pla de Barris i viles, dotada inicialment amb 200 milions d’euros ampliables fins, «com a mínim», als 300 milions. Els municipis podran presentar les sol·licituds entre el 6 i el 17 de juliol. Com en l’anterior edició, les ciutats de més de 20.000 habitants podran optar a fins a 25 milions d’euros per projecte, prioritzant aquells destinats a millorar zones vulnerables amb necessitats urbanístiques, socials o ambientals. L’executiu preveu que la resolució provisional sigui a la tardor. També anticipa que el nombre de sol·licituds d’enguany sigui considerablement superior a l’anterior. Per això des del govern municipal remarquen que «no volen generar expectatives que després no es compleixin» entre els veïns de Sant Salvador i asseguren
que des d’un inici ja es tenia clar que el projecte no es presentaria aquest juliol. A més, indiquen que el consistori té «recursos limitats» i que actualment està immers en el desenvolupament del Pla de Barris de la Part Baixa. Recorden també que la Generalitat únicament finança el 50% del pressupost total de les actuacions.
Tot plegat, l’Ajuntament sosté que el projecte de Sant Salvador podria estar enllestit de cara a la tardor. Aquesta nova finestra arribaria
després del pacte assolit entre PSC i En Comú Podem en el marc de les negociacions pressupostàries a la Generalitat que, expliquen, inclouria l’impuls d’una doble convocatòria. El consistori també remarca que es continua treballant al barri amb diverses actuacions, com el pla d’asfaltatge, intervencions al centre cívic, les obres de millora del drenatge d’aigües pluvials a l’avinguda Pallaresos i el projecte d’intervenció integral que s’està elaborant per a la zona d’interblocs. Així, insistei-
Reclamen que el projecte es treballi amb participació veïnal i que inclogui tant actuacions urbanístiques com socials. Entre les prioritats, assenyalen la dignificació dels interblocs i de l’espai públic, mesures sociocomunitàries per millorar l’ocupabilitat, la convivència i les condicions de vida del barri, així com millores en la mobilitat i la connexió amb el centre de la ciutat. L’entitat també lamenta la «lentitud» d’actuacions com les previstes als interblocs, que consideren «insuficients». «És tapar alguns pedaços, no resoldre un problema estructural», opinen.
Neteja l A partir de l’1 de juny, s’incorporaran vint camionetes elèctriques amb equip d’hidropressió i que generen menys soroll
El servei municipal de neteja de Tarragona incorporarà vint nous vehicles set anys després de l’última gran inversió que es va fer per renovar la flota. Els nous equips, previstos dins del contracte adjudicat a Urbaser i en funcionament des del novembre passat, començaran a operar als carrers de la ciutat a partir de l’1 de juny. L’alcalde, Rubén Viñuales, va assegurar que l’arribada dels nous equips representa «un salt qualitatiu i quantitatiu».
«Continuem complint amb tots els terminis i aquests vehicles ja els veurem als carrers preparats per un estiu especialment exigent», va afirmar. En concret, s’han incorporat vuit vehicles de caixa oberta amb equip d’hidropressió, un vehicle de caixa oberta de 6 metres cúbics, un furgó tancat i vuit vehicles auxiliars de neteja amb hidropressió. Tot són 100% elèctrics i zero emissions, i generen menys soroll: «Serem més eficients i sostenibles».
L’última gran compra es va fer l’any 2019, amb l’anterior contracte amb FCC, quan es van incorporar
18 nous vehicles: set de recollida de residus —entre els quals hi havia un rentacontenidors— i onze destinats a neteja viària, com esbandidores, fregadores de voreres, escombradores i porters elèctrics.
Deu dels nous equips adquirits
enguany incorporen dipòsits d’aigua de 200 litres que permeten recollir residus i netejar al mateix temps l’entorn dels contenidors. També serviran per reforçar la neteja de punts afectats per excrements de coloms. Els vehicles treballaran de
Medi Ambient l Reclamen al govern que escolti les al·legacions de les entitats ecologistes
Redacció
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona rebutja el projecte dels macroparcs solars Tamarit I, Tamarit II i Tamarit III, que es volen projectar a l’entorn del torrent de la Móra i Mas Cosidor. Els tres projectes ocuparien una superfície total de més de 13,5 hectàrees amb prop de 7.000 plaques solars en un espai de gran valor ambiental i paisatgístic de l’Anella Verda.
D’aquesta manera, els republicans se situen en contra del projecte i, alhora, expressen el seu suport a les al·legacions presentades per l’As-
sociació Mediambiental La Sínia, que ha advertit de l’impacte ambiental de la proposta. «Defensem la necessitat d’avançar cap a un model energètic basat en les energies renovables, però aquest procés no es pot fer d’esquena al territori. Prioritzem aquestes plantacions en sòl industrial i en sòl urbà», va explicar ahir el portaveu adjunt, Xavi Puig.
L’alcaldable d’ERC va remarcar la importància de preservar l’Anella Verda com a patrimoni natural de la ciutat: «És un espai fonamental per a la ciutat que garanteix biodiversitat, equilibri ecològic i qualitat de vida». Els republicans insisteixen
que «renovables sí, però així no» i recorden que Tarragona té encara moltes oportunitats infrautilitzades per desplegar energia fotovoltaica sense afectar espais naturals.
Encara sense POUM
Per aquest motiu, ERC reclama al govern del PSC que escolti les entitats ecologistes del territori i que treballi per una planificació energètica coherent amb la protecció dels espais naturals. Finalment, el grup municipal alerta que aquest projecte es planteja en un moment en què Tarragona encara no disposa d’un nou POUM.
dilluns a dissabte en torns de matí i tarda, mentre que tres dels equips amb hidropressió també operaran els diumenges. La consellera de Neteja, Sonia Orts, va destacar que la ciutat disposarà per primera vegada de neteja amb aigua els dissab-
Viñuales: «Es tracta d’un salt qualitatiu i quantitatiu en el servei»
tes a la tarda i diumenges durant els períodes de més calor.
L’edil també va explicar que els nous vehicles incorporaran tecnologia GPS i sistemes de control per verificar els recorreguts i supervisar el compliment del servei. Una altra de les millores destacades és que tots els vehicles disposen d’aire condicionat, una reivindicació històrica de la plantilla. A més, els nous equips permetran ampliar serveis en zones com Tamarit i reforçar la neteja a Joan XXIII. Orts va recordar que el contracte adjudicat a Urbaser té un cost anual de 20,2 milions d’euros i contempla inversions de 26,6 milions en maquinària, instal·lacions i tecnologia. Els vehicles petits, com els vint que ara s’estrenen, continuaran arribant durant els pròxims mesos, mentre que els grans es preveu que s’incorporin a partir de l’octubre.
Els Comuns celebren els avenços dels pressupostos de la Generalitat a Tarragona
Política l L’acord incorpora millores en educació, habitatge, mobilitat i serveis públics al territori
Els Comuns van presentar ahir a Tarragona el seu nou acord amb el PSC per als pressupostos de la Generalitat. El conseller de l’Ajuntament de Tarragona Jordi Collado, l’alcalde d’Aiguamúrcia Òscar Sendra i el diputat Lluís Mijoler van destacar millores clau per al Camp de Tarragona, com el segon edifici de l’Institut Tarragona, l’impuls definitiu de l’Institut Escola Arrabassada o l’ampliació de les beques menjador fins al 30%, entre
d’altres. Collado també va celebrar la nova convocatòria del Pla de barris, prevista per a la tardor, a la qual l’Ajuntament preveu presentar Sant Salvador. «El barri es mereix que la ciutat estigui a l’altura de les expectatives», va afirmar. «Els acords a l’Ajuntament o a la Generalitat tenen sentit si la gent ho nota en el seu dia a dia. A En Comú Podem tenim un camí traçat i anem sumant acords en cada moment i en diferents administracions per aconseguir-ho», va concloure.
«Moltes dones acaben creient que si no t’hipersexualitzes no arribes, però
Entrevista l La cantant barcelonina és la cap de cartell del TetaFest a Tarragona, abans de prendre’s una pausa d’un any per compondre el seu pròxim disc: «Si no vius, no pots escriure»
Oriol Castro Sanz
Què suposa per a tu ser la cap de cartell d’un festival com el TetaFest?
«És un honor, i per mi és genial, la veritat. Estar en un festival en el qual has de donar valor a l’art de les dones, agafant artistes que potser estan començant però que són supertalentoses... Estic enamoradíssima de la Poncelam. I és un cartellasso, a més, justament el dia que m’han ficat. Totes les dones que hi ha allà em semblen increïbles».
Què pot esperar el públic del teu directe?
«Escoltar les cançons que, contra el teu pronòstic, no es poden deixar de tocar perquè hi ha cançons que crec que te les cantaràs tota la vida.
Seguiran estant i les seguirem fent.
També tot el disc Kaelis i la part dels singles que hem anat traient i que la gent s’ha fet més seva. I un so en banda: jo sempre poso molt en valor la música en viu. Anem amb uns arranjaments al·lucinants i una posada en escena treballada. La gent sempre surt dient-nos que li agrada més el directe que el disc, i a mi això em sembla el màxim que et poden dir».
En aquest sentit, sempre a les dones se’ls exigeix més en escena que a un home. Ho has viscut així?
Pròxim disc
«Parlo d’una història molt dura familiar. Vull fer-li justícia a les dones de la meva família»
«No m’ha importat mai. Jo tinc una altra cosa: no soc ballarina i faria el ridícul, i tampoc tinc ganes. Però és que tampoc cal ballar per donar un bon show quan hi ha missatge, quan hi ha veu, quan hi ha un altre show darrere més potent. Ara bé, és cert que a la majoria de dones se’ls
exigeix, o potser és que acaben creient-se que si no et hipersexualitzes o no fas ball tot l’estona no arribaràs. I jo crec que soc una demostració que no és veritat».
Després del segon disc, en quin moment et trobes professionalment?
L’Ajuntament apropa l’eclipsi solar total del 12 d’agost amb una cinquantena d’activitats divulgatives
Societat l Tarragona es prepara per viure l’eclipsi solar del pròxim 12 d’agost. L’Ajuntament ha preparat tot un programa d’activitats especials al voltant de l’eclipsi en els mesos previs a aquest per divulgar entre el públic aquest fenomen astronòmic únic, el primer que serà visible des de la península Ibèrica en més d’un segle. Es desplega tot un programa que inclou un ventall ampli d’activitats divulgatives
totes amb l’eclipsi solar com a rerefons i adreçades a diferents públics i edats. La conselleria de Medi Ambient ofereix una experiència immersiva dins d’un planetari inflable 360º Full Dome amb projeccions d’alta qualitat sobre l’univers. Durant les sessions, obertes a tothom, es realitzarà una simulació del cel i es parlarà de constellacions, mitologia, contaminació lumínica i fenòmens astronòmics
de la mà de personal especialitzat acreditat per la Fundació Starlight. El Circ també acollirà la projecció d’un video mapping arquitectònic professional adaptat a la façana del monument Els mesos de juny i juliol, s’oferiran també activitats d’observació del cel tant diürna com nocturna a partir de telescopi per tal de poder observar des del Balcó del Mediterrani els trets claus del sol i la lluna. l Redacció
fent música un altre cop alliberada. Pensant més en les meves necessitats a nivell emocional, que és com vaig començar, el motiu pel qual vaig començar a fer música, per alliberar-me’n emocionalment, per explicar les meves històries, com a teràpia».
Conviure amb les modes
En un context en què la indústria busca els deu o vint segons que es puguin fer virals d’una cançó, tu crees la música d’una altra manera.
«Jo faig la música i el primer filtre és que m’agradi a mi. Després, clar, has de pensar en vendre, al final mengem d’això. Però una vegada tinc la cançó feta, que a mi m’agradi i que em representi, llavors busco dintre d’aquest univers meu quins són els deu millors segons per penjar. Però no va mai al revés».
Què és el pròxim a la teva carrera?
«De cara a l’any que ve tinc clar que faré una aturada d’un any. Seguiré traient música, però pararem per fer un disc que ja estem començant. Em vaig adonar fent el segon disc que si no vius, no pots escriure. La gira et comporta estar girant tant, i quan no estàs de gira estàs en una gala, i arriba un punt en el qual no tens temps lliure per viure res. I t’estàs forçant a anar a l’estudi quan estàs buida de contingut perquè no t’estàs exposant al món, no t’estàs emocionant».
Tens clar de què anirà el disc?
«Sempre hi ha un primer moment de trobar de quina manera encaixa tot, com et canvia la vida el fet que et vagi bé amb la música, i ordenar-ho. Però ara estic en un punt en el qual ho tinc molt ordenat i estic
«Està sent un viatge molt emotiu, molt emocionant. Parlo d’una història molt dura de la meva família que arrosseguem. Vull fer-li justícia a les dones de la meva família, que és del que va una mica aquest disc. I poder viure una altra vegada una miqueta, tornar-me a emocionar i tornar a connectar de la manera que em connectava abans que hi hagués tants escenaris. Hi ha molt sacrifici i no desconnectes mai».
Mostra de Teatre Jove l El grup de teatre Solc Viu presenta una adaptació inclusiva del clàssic conte de fantasia
Melissa Grua
Una jove dorm a terra. L’emmarquen dues cortines il·luminades per una llum tènue i el fons càlid i acollidor de la seva habitació. Mentre dorm, una sèrie de personatges s’acosten per despertar-la. Un barreter, un gat, un grup de conills i un d’erugues formen part de l’imaginari de la protagonista d’aquesta peça de teatre conceptual. Ara bé, en seran tres d’elles les que emprendran un trepidant viatge pel món oníric.
Aquest ambient fantàstic ve de la mà d’un equip de sis directors que, juntament amb els assistents d’escena, posen sobre l’escenari Especialment Alícia, obra de Guadalupe Saéz. Solc Viu, el grup d’art dramàtic que l’interpreta, és un ampli projecte de teatre inclusiu que potencia la creativitat, l’expressió i el creixement de totes i cada una de les per-
sones que el conformen.
Així doncs, i retornant amb el somni d’Alícia, aviat es veu sorpresa per dues Alícies més, una mena de clons d’ella, amb les que s’unirà per explorar i alhora complir una missió. Després de la primera trobada amb els personatges de conte, les tres Alícies es topen amb una peculiar escena: ‘l’hora del te’, on diverses figures comparteixen aquesta beguda, que raja de la tetera a les tasses en forma d’una pluja de tires brillants. De sobte, però, un dels integrants és perseguit per uns esbirros amb aspecte de carta, els guàrdies de la reina.
El barreter és qui cau empresonat, sota l’atenta mirada de les protagonistes, que s’han amagat darrere de la taula per no ser detectades. Un cop davant del rei, assegut al tron amb la companyia de la reina i envoltat d’un ominós coll de cartes, aquest exigeix que el condueixin a la garjola. El presoner, per contra, fa ús del seu carisma per persuadir-los
de què l’alliberin, a canvi de confeccionar barrets a mida per les seves majestats.
Mentre tot aquest món d’ensomni es desenvolupa, Alícia continua adormida a la seva habitació. Entre les seqüències descobreix que ha d’aconseguir la clau per obrir el pany d’una porta, aleshores indeterminada. D’una revolada, la clau descendeix del sostre i l’Alícia s’aixeca per agafar-la entre les mans. Poc després, esbrina de quina porta es tracta i, en obrir-la, es troba amb un beuratge embotellat a l’interior. Es tracta de ‘la poció per ser bona persona’, com revela la veu en off que manté el fil narratiu.
És d’aquesta manera que les tres protagonistes es presenten amb valentia en presència dels reis. El barreter, per la seva banda, ha aconseguit acontentar els monarques amb la fabricació dels barrets, que llueixen en els seus caps. En sumar-se també els diversos personatges que
Imatge de la representació. Carles Uriarte
han format part del món de ficció d’aquesta comèdia, Alícia pren una decisió.
En un principi, la nostra protagonista es trobava sola, abstreta en els seus pensaments. Ara bé, aquesta soledat es veu progressivament revocada per la companyia dels qui l’envolten en els seus somnis. Així com aquests s’han fet visibles en el seu imaginari, en trepitjar l’escena ho fan també en la nostra societat.
La reivindicació d’una educació especial més ben adaptada i amb més varietat de recursos es fa present. Alícia, després d’una petita reflexió, decideix finalment que la millor idea és compartir entre tots i totes ‘la poció per ser bona persona’.
Crònica escrita amb les aportacions de Judith Font Garcia, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’INS Antoni Martí i Franquès.
Policial l L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el reglament que estableix les normes, limitacions i obligacions de l’espai i que l’ofereix a la resta de forces per 15,38 euros per hora i línia de tir
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el reglament intern regulador per a la pràctica de tir policial i ús de la galeria de tir de la comissaria de la Guàrdia Urbana. El procés permet definir les normes, limitacions i obligacions de l’espai per garantir-ne un ús segur i adequat, així com obrir-lo a altres cossos policials del territori. La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, va assenyalar que el consistori «pot facilitar la instrucció i la realització» de les pràctiques de foc anuals que han d’efectuar els agents, tot oferint el servei «a la resta de policies i cossos que no tenen un lloc per poder fer-les», a més de continuar sent d’ús intern per a la plantilla de la Guàrdia Urbana de Reus.
Els cossos policials d’altres administracions que vulguin utilitzar la galeria de tir han de presentar una sol·licitud i abonar prèviament les taxes establertes a l’ordenança fiscal número 16, reguladora de la taxa per actuacions singulars de la Guàrdia Urbana. Qualsevol ús per part de forces de fora ha d’estar sempre
Fotografia d’arxiu d’agents de la Guàrdia Urbana de Reus utilitzant la galeria de tir. Cedida
Els agents han de realitzar, com a mínim, dues vegades l’any exercicis amb l’arma
Planet Estiu amb més de 2.300 places en un centenar d’activitats
Joventut l La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Reus presenta fins a 114 propostes dins de la programació del Planet Estiu d'enguany. Aquestes activitats, pensades per a joves des de 12 fins a 29 anys, ofereixen tota mena de propostes que sumen fins a 2.300 places en total. A més, per tal de millorar l'accessibilitat a aquestes
activitats, des de la regidoria s'ha decidit iniciar una prova pilot incloent un monitor especialitzat en cinc activitats per a donar suport a joves amb alguna mena de discapacitat. «Volem fer una oferta totalment pensada per aquests joves, per animar-los que no es quedin a casa i no s’avorreixin a l’estiu», afirma el regidor de Joventut de l’Ajuntament
supervisat pels responsables de la instrucció. Es fixa un preu de 15,38 euros per hora i línia de tir per a la prestació del servei. El servei d’instructor costarà 61,50 euros. En acabar, els usuaris han de presentar
de Reus, Daniel Marcos, que fa valdre l’increment tant d’activitats com de places d’enguany. A més, destaca la gran varietat en la temàtica d’aquestes activitats, havent-hi tant esportives com culturals. Alhora, hi ha cinc sortides programades les quals tenen un cost simbòlic de 5 euros. Les inscripcions s’obriran a partir del 4 de juny a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat i presencialment a les instal·lacions del Casal de Joves. Les places són limitades i es fixarà un màxim de 5 activitats per jove per garantir la rotació de participants. l MLB
mes com considerar sempre que l’arma està carregada, no prémer el gallet fins que es tingui intenció real de disparar a l’objectiu i no dirigir mai la pistola cap a un element que no hagi estat indicat pel monitor. Tampoc està permès manipular ni utilitzar armes de foc sota els efectes de l’alcohol o de substàncies estupefaents. En exercicis estàtics de precisió, tir policial o pràctiques voluntàries, només poden coincidir un màxim de quatre tiradors a la línia de foc. D’altra banda, les accions dinàmiques es duen a terme individualment o en binomi, sempre sota la supervisió d’un monitor.
El Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’armament de les policies locals de Catalunya, determina que els membres de les policies locals han de realitzar, com a mínim, dues vegades l’any exercicis de perfeccionament en tir policial sota supervisió d’instructors qualificats.
El ple de l’Ajuntament ja va aprovar inicialment el reglament intern regulador de la pràctica de tir policial i ús de la galeria per efectuar els exercicis. El document es troba en fase d’exposició pública perquè es puguin formular les al·legacions i reclamacions oportunes.
els resultats de l’activitat. En el cas de les pràctiques obligatòries, si no s’assoleixen els mínims exigits, caldrà repetir-les. Els agents que utilitzin les installacions han de tenir presents nor-
La comissaria de la Guàrdia Urbana, a l’avinguda de Marià Fortuny, va estrenar la galeria de tir, com a espai de formació i instrucció en matèria de seguretat, fa més de tres anys, a inicis del 2023. Tal com van explicar a principis del 2025 la regidora Vázquez i l’edil d’Hisenda, Manel Muñoz, altres forces de la demarcació havien sol·licitat emprar l’espai per fer pràctiques de tir, però, abans de permetre l’accés, calia tenir-lo regulat i fixar la taxa per cobrar el servei.
Judicial l Afirma que la combinació dels rols «no és incompatible» en el marc del judici del Cas Innova
Feia referència als treballs del seu marit en la construcció del nou hospital
teza. També va remarcar que mai han treballat basant-se en contractes verbals i que «qualsevol factura ha d’estar sostinguda per un contracte, encara que sigui d’un mes».
L’última persona a declarar fou el responsable de l’empresa AXXO Gestión Proyectos, Alfonso Gutiérrez, que va unir-se amb Euroconsult per construir el nou hospital, projecte del qual acabaria quedant-se fora encara en una «fase inicial» per deixar pas a BBATS «per fer la feina que nosaltres fèiem». «Des de molt al principi ens vam adonar que érem persones non grates», va denunciar. El seu malestar el transmetia, segons va dir, a Sergi Luqui, acusat i gerent de la UTE. Així mateix, va declarar que el contracte va tardar un any i mig a signar-se i que «no vam arribar a cobrar com a treballadors de la UTE per la feina feta». En sortir de l’equació, s’hauria arribat a un acord econòmic per valor de 50.000 euros.
Branca ebrenca
Sílvia Barberà, dona de l’arquitecte Jorge Batesteza, acusat al Cas Innova, assegura que les tasques que desenvolupava el seu marit a Innova i a la subcontractació de BBATS Consulting & Projects per part de la unió temporal d’empreses Euroconsults Catalunya-AXXO Gestión Proyectos en la construcció del nou Hospital
Sant Joan de Reus eren «totalment distintes». La testimoni va assenyalar, en el transcurs del tercer dia de judici, que el rol al hòlding d’empreses era «assessorar i planificar» en un seguit de projectes, més enllà del centre sanitari, mentre que, com a project manager, s’encarregava de «controlar el timing, el cost i auditar» les obres de l’equipament. «No és incompatible, no té res a veure»,
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la New Art Foundation signen un conveni de col·laboració
Cultura l El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la New Art Foundation han signat un conveni de col·laboració que suposa un «pas pioner» en l'àmbit de la preservació, la recerca i la producció d'art digital i tecnològic. L'acord estableix un marc estable de treball conjunt entre ambdues institucions per tal d'afrontar alguns
dels principals reptes vinculats a la conservació i desenvolupament del patrimoni artístic contemporani en tecnologies digitals. El conveni preveu la creació d'un grup de recerca especialitzat en art tecnològic i el desenvolupament de projectes conjunts orientats a la conservació, restauració i actualització tecnològica de les obres digitals. l Redacció
va asseverar.
La parella de Batesteza va comentar que el contracte formalitzat el 30 de desembre del 2008 entre la UTE i BBATS, l’empresa que gestiona la família, va ser conseqüència de la «complicació de la construcció de l’hospital», que va augmentar el volum de feina en un «30%», amb canvis com un creixement de la superfície o que determinades àrees
que anaven a ser «concessionades» passessin a ser «de la propietat». Això suposava que «calgués estar molt a sobre», motiu que justificava la presència d’un project manager L’acord era d’uns 8.000 euros mensuals. Tres quartes parts es destinaven al pagament d’una persona que s’encarregués de coordinar l’obra «en exclusivitat», si bé la responsabilitat l’«assumia» Bates-
Durant la jornada, també van passar per l’Audiència de Tarragona exgerents territorials de l’ICS a les Terres de l’Ebre, així com antics responsables de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, per posar sobre la taula com es va gestionar la contractació i instal·lació d’un accelerador lineal per a l’Hospital de la Santa Creu Jesús-Tortosa per tractar pacients oncològics, per tal d’esclarir el paper de Carles Manté, director del CatSalut entre gener del 2004 i desembre del 2006 i acusat en el Cas Innova, en l’operació.
Fotografia dels vehicles tornant a circular entre el carrer de l’Amargura i l’avinguda Prat de la Riba.
Urbanisme l El termini d’obres es va ampliar fins al 12 de juliol per modificacions en el projecte
Miquel Llaberia
Les obres a la plaça del Condesito continuen avançant i, actualment, ja s’ha restablert la connexió entre el carrer de l’Amargura i l’avinguda
L’actuació es va encarir en més de 200.000 euros per millores en el projecte
Prat de la Riba. Actualment, el vial ha quedat a un sol nivell, amb la voluntat de donar més importància al vianant. A través de les xarxes socials, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, afirma que actualment queden «un parell de mesos» per acabar les obres. Aquesta previsió ve arran de l’ampliació del termini aprovada en la Junta de Govern Local del passat 8 de maig a causa de les modificacions que s’han hagut de fer dins del projecte. Per tant, el termini actual d’execució de les obres arriba fins al 12 de juliol. Per un altre costat, el passat mes d’abril també es van introduir millores en el projecte que van suposar un encariment de les obres de
fins a 238.019,11 euros. La Junta de Govern Local del 17 d’abril va aprovar la modificació del projecte executiu per tal d’afegir la instal·lació de semàfors, pilones intel·ligents i lectors de matrícules. Aquest canvi va fer que el pressupost de la totalitat de l’actuació al carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny s’enfili fins als 2,78 milions d’euros. Els treballs de transformació de l’entorn del Condesito es van encetar després de Reis, amb una previsió inicial de què estiguessin enllestits abans de Sant Pere que, ara mateix, podria arribar a no complir-se. L’obra es planteja per guanyar espai per al vianant, en convertir una zona de pas en una àrea d’estada, amb jocs, bancs i vegetació, i de plataforma única. Addicionalment, el monument central es reubicarà per aconseguir que la seva posició coincideixi amb la bisectriu de l’angle que forma la façana de l’edifici de la Caixa. Així mateix, s’aniran polint els detalls de la reconversió del carrer Ample, amb la intenció que estigui tot a punt abans de Festa Major.
Gastronomia l La puça de fricandó del restaurant A Cullerades ha estat la proposta guanyadora d’enguany
Redacció
La Ganxet Pintxo va posar fa pocs dies el punt final a la 25a edició havent venut més de 30.000 tapes durant les tres setmanes que va durar la ruta. En total, 37 establiments van formar part, d’entre els quals el guanyador va ser el restaurant A Cullerades, en què la seva tapa, una puça de fricandó de l’àvia, va ser la més votada entre el públic. El premi serà un estand a la fira Reus Viu el Vi, que tindrà lloc del 5 al 7 de juny al Parc Sant Jordi. Ara bé, enguany s’ha donat la coincidència que l’establiment ja havia reservat caseta per a la fira del vi i, per tant, se li ha retornat l’import. Per un altre costat, se li ha ofert al restaurant amb la segona tapa més votada, Cal Joan, un descompte de 50% per participar a la Reus Viu el Vi. En el seu cas, la seva tapa era
el ‘Joanet’, un biquini torrat amb mantega farcit de pollastre rostit esmicolat i formatge emmental. Finalment, la tercera tapa més votada va ser la del Restaurant 158, amb una patata farcida de sofregit de carn de vedella i verdures, ou dur i salsa casolana d’avellanes i vermut La quarta posició l’ocupa la pastisseria 2R’s, amb un pastís de formatge cremós amb avellanes del territori torrades i un mosaic de xocolata blanca de colors. El top 5 el tanca el Flaps amb el ‘Flaps Pintxo’, una minipizza artesana amb cor de romesco casolà, calçots tendres i llonganissa daurada a la brasa. Alhora, la campanya de donació de sang vinculada a la Ganxet Pintxo, amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits, va aconseguir un total de 477 donacions de sang i plasma i una quinzena de donacions de moll d’os.
Successos l Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir el passat dimarts 26 de maig a dos homes de 24 i 33 anys a Reus com a presumptes autors de tres robatoris amb força. Entre els dies 15 i 18 del mes de maig, dos desconeguts van accedir en un centre cívic de l'avinguda de Barcelona, després de forçar i trencar el pany de la porta principal.
D'altra banda, durant la nit del 24 de maig van tornar a actuar en un bar de l'avinguda de Saragossa i en una escola ubicada al passeig de la Boca de la Mina. Els tres casos guardaven similituds amb un altre fet del 17 de maig, en què una patrulla va detenir in fraganti els dos lladres d’un robatori amb força en un establiment de l’avinguda Doctor Vilaseca. Van
intentar fugir després de sostraure diners en efectiu, un telèfon mòbil i productes de cosmètica. Es tracta de dos germans que en deu dies van ser detinguts quatre vegades. Els detinguts, els quals acumulen una desena d’antecedents policials en total i van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus. l Redacció
Cultura l La iniciativa pretén apropar el Teatre Fortuny als alumnes de més d’una vintena de centres educatius de la ciutat de Reus
Miquel Llaberia
El ‘Cap infant sense Fortuny’ va tornar a tenir lloc ahir dijous 28 de maig al matí amb els dos passis que van acollir a més d’un miler d’alumnes de Reus. En total, els infants provenien de més d’una vintena de centres escolars de la ciutat i van gaudir de dl’espectacle ‘L’invent de la Dra. Larsen’, una obra que els convidava a reflexionar sobre l’impacte de l’ésser humà sobre la natura i en què la música era capaç de purificar l’aire del planeta. Aquesta iniciativa, organitzada des de la Fundació
del Teatre Fortuny i que va arribar a la sisena edició, té com a objectiu que els joves de la ciutat descobreixin un dels equipaments culturals de més rellevància de la ciutat de Reus i que tots tinguin l’oportunitat de visitar el Teatre Fortuny, com a mínim, una vegada a la vida. «És important que els nens puguin conèixer un teatre tan emblemàtic com el Fortuny i, a més, aportar-los un missatge actual que puguin treballar amb els seus tutors», va afirmar la presidenta de la Fundació Teatre Fortuny, Maria Dolors Sardà. Precisament, el mis-
L’obra interpretada va ser ‘L’invent de la Dra. Larsen’, a càrrec de la Camerata XXI
Asatge que els alumnes hauran pogut treballar a les aules té a veure sobre com enmig d’un context de crisi climàtica es planteja un retorn cap a un món més verd i respectuós amb el medi ambient. En aquest cas, gràcies a l’invent de la doctora Larsen, que permet convertir la música en oxigen respirable.
L’obra, que ja es va dur a terme a l’edició de l’any 2024, ha anat a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI — Ciutat de Reus. A més, en aquesta acció també hi ha col·laborat un cop més el Consorci del Teatre Fortuny, que compta amb la participació de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona.
llò de... «Ho he intentat moltes vegades i no me’n surto...» Aquesta és, probablement, una de les frases que més escoltem a la farmàcia quan parlem de deixar de fumar. I sempre responem el mateix: cada intent compta. Perquè deixar el tabac suposa trencar amb una dependència física i emocional que sovint forma part del dia a dia des de fa anys. Hi ha persones que associen el tabac al cafè del matí, a les pauses de la feina, als nervis o als moments socials. Altres expliquen que fumar els acompanya des de l’adolescència i que ja no saben imaginar-se sense aquesta conducta incorporada al dia a dia. Precisament per això, deixar de fumar és un procés molt més complex del que sovint es pensa, i fer-ho amb suport professional pot marcar una gran diferència.
Avui, a més, el tabac ja no arriba només en forma de cigarreta. Vapejadors, tabac escalfat o bossetes de nicotina han entrat amb força,
sobretot entre els més joves, amb una imatge moderna i aparentment inofensiva. Però el cert és que molts d’aquests productes també generen addicció i poden afectar la salut cardiovascular i respiratòria. És preocupant veure com molts joves s’inicien en el consum a través dels vapejadors pensant que «no és tabac» o que «només és vapor». Però la realitat és una altra. Molts d’aquests productes també contenen nicotina i altres substàncies nocives que generen addicció i poden afectar la salut cardiovascular i respiratòria. Aquesta falsa percepció de seguretat pot convertir-se en la porta d’entrada a una addicció que acaba mantenint-se amb els anys. A la farmàcia comunitària tenim doncs la responsabilitat d’informar, desmuntar mites i ajudar la població a prendre decisions amb criteri i
Iris Barreda
Farmacèutica comunitària del COFT
i deixar de fumar. Persones que venen cansades de tossir, que volen notar-se millor pujant escales, dormir sense ofegar-se o simplement sentir que tornen a tenir el control de la seva vida. el més important: persones que necessiten sentir que no estan soles.
Dia Mundial Sense Tabac: Deixar de fumar és una decisió valenta i sovint fer-ho amb suport marca la diferència
informació rigorosa. Però més enllà de la prevenció, a la farmàcia comunitària vivim molt de prop les històries de les persones que decideixen fer el pas
Perquè sí, deixar de fumar costa. Hi ha nervis, irritabilitat, ansietat i, fins i tot, aquella sensació que «falta alguna cosa». La síndrome d’abstinència és real i moltes vegades és la responsable de les recaigudes. Però també hi ha petites victòries que arriben molt abans del que imaginem. En poques hores el cos ja comença a recuperar-se, en pocs dies tornen el gust i l’olfacte, i amb el temps, respirar es converteix en una cosa molt més fàcil.
El paper del farmacèutic/a és precisament aquest: escoltar, orientar i acompanyar sense jutjar. A
vegades, una conversa a temps és el primer pas perquè algú s’atreveixi a tornar-ho a intentar o a provar-ho per primera vegada. De fet, el consell breu d’un professional sanitari com el farmacèutic/a pot ajudar que entre un 5% i un 10% dels fumadors deixin el tabac de manera mantinguda al cap d’un any.
A més, el farmacèutic/a, com a expert en medicaments, pot assessorar sobre els tractaments farmacològics disponibles per alleujar els símptomes d’abstinència i fer que el procés sigui més suportable i efectiu.
Aquest acompanyament professional ajuda moltes persones a aconseguir el que durant temps havien vist impossible: deixar de fumar i guanyar qualitat de vida. Deixar de fumar és una decisió valenta, i sovint fer-ho amb suport marca la diferència. Perquè mai no és tard per començar a cuidar-se. Recorda: si vols deixar de fumar el teu farmacèutic/ca et pot ajudar.
Litoral l Un estudi encarregat per l’ens portuari determina que la sorra que s’acumula a la Paella «no arribaria al municipi», sinó que tendiria cap a l’interior
Adam Díaz Garriga
El Port de Torredembarra preveu posar fi al debat sobre les extraccions de sorra que viu el municipi d’anualment a la platja de la Paella. L’ens portuari va encarregar durant l’any 2025 a l’Institut Espanyol d’Oceanografía, un dels principals eixos en matèria marítima estatal, un estudi que permetrà definir acuradament les problemàtiques i conclusions sobre el tram costaner entre fins a Altafulla. Enguany, segons va confirmar el director del Port de Torredembarra, Oriol Milà, els resultats hauran de passar «per la Generalitat» abans d’exposar-se a informació pública en «pocs dies o setmanes».
D’acord amb el responsable de l’ens torrenc, una de les conclusions que estableix l’informe és que la construcció del Port de Torredembarra no va afectar en la regressió de la platja d’Altafulla. «Amb port o sense port, Altafulla tindria el mateix problema», explicava Milà. En aquest sentit, el director apuntava a «raons històriques» que durant els anys «no s’han tractat». «Hem hagut d’anar a l’entitat d’àmbit superior a Espanya per definir aquesta qüestió», lamentava el director.
Entre les observacions portades a terme, s’especificaven dues qüestions principals respecte a les regressions i pèrdues de sorra que el municipi d’Altafulla ha patit durant «des dels anys 30»: La més destacada, la pèrdua de l’estructura original de la platja a causa «de l’extracció de substrats». En concret, Milà feia incís en l’ús dels còdols que abans formaven el litoral altafullenc per «pavimentar passeigs», com els del mateix municipi d’Altafulla o el nucli Antic de Torredembarra.
Estudis com «l’Aproximació a la història i geomorfologia de la plat-
Imatge del litoral d’Altafulla durant els anys 60 (J. Manel) / Imatge de l’estat de la platja a finals del segle XX. Cedides
La presa del Gaià hauria frenat l’arribada de sediments a la platja d’Altafulla
Oriol Milà: «Amb port o sense port, Altafulla tindria el mateix problema»
ja d’Altafulla i Tamarit», elaborat pels experts Narcís Carulla, Héctor Hernández i Teresa Solé Mir, també apuntaven al greu deteriorament provocat per l’explotació de l’espai costaner que van fer la Fàbrica Roca del Gaià i «diverses empreses més». Entre finals dels anys 40 i principis dels 80, l’extracció va augmentar la «indefensió» per a l’espai, generant que les ones «trenquessin amb més
energia» i incrementant «l’erosivitat de la platja».
Extraccions
«No va ser una regressió des del punt de vista marí, sinó des del terrestre», ressaltava Oriol Milà. En aquesta línia, es va subratllar que, quan la platja d’Altafulla estava composta per còdols i elements rocosos, «dissipava l’energia de les ones i la força dels temporals». Davant el creixement econòmic i la urbanització de la zona costanera, es van construir murs «d’urgència» per pal·liar l’impacte dels temporals durant la Setmana Santa de 1973 i, posteriorment, va haver-hi dos grans abocaments de sorra: 160.000 metres cúbics als anys 80 i de 300.000 m³ l’any 1993. Aquestes actuacions, juntament amb la construcció d’edificacions sobre el litoral, van generar «un escenari totalment fals, sobre el
qual va créixer el model turístic dels anys 90», segons el director del Port. «Ara el mar ha anat a buscar l’estructura original de la platja», esmentava Milà, assegurant que «el mar no sap d’artificialitzacions, models turístics o partits. No viu per quatre o cinc anys, ni un model econòmic d’una dècada».
Crítica a Repsol i a l’Estat D’altra banda, el director del Port de Torredembarra assenyalava la presa del Gaià impulsada per Repsol com el segon dels grans al·licients per al deteriorament de l’espai. «És indispensable per a totes les platges del món l’aportació de sediments continentals», explicava Milà. El responsable apuntava que la infraestructura va aturar l’entrada de sediments a la platja d’Altafulla i que la solució, el dic absent construït com a mesura compensatòria, va «empitjorar» la situació. «Des del segle passat, veiem com la platja es va deteriorant», deia l’encarregat. «Repsol no sembla estar en aquest escenari ni se l’espera», criticava també Milà. D’altra banda, afirmava que el dic, observable des del Club Nàutic d’Altafulla, «atreu com un imant la sorra que s’aporta a la platja i genera una trampa».
«Amb port o sense»
Costa del Gaià
El Port i la platja d’Altafulla: un debat de tres dècades
El Port de Torredembarra va completar els seus treballs a principis de la dècada dels 90 i, durant l’any 2015, es va realitzar un drenatge controlat de la «sorra retinguda» fins a la platja submergida de Botigues de Mar d’Altafulla. Des de fa dècades, a més, s’apunta al títol concessional que l’Estat va imposar sobre el Port torrenc per justificar les aportacions de sorra que s’han produït en diferents punts del litoral, com Tarragona, Roda de Berà o Altafulla. Una situació que ha generat debat i on també hi afecta el canvi climàtic i la transformació urbana d’Altafulla.
Des de la creació del Port de Torredembarra entre els anys 1992 i 1993, segons el director, diversos estudis de l’Estat confirmaven que l’acumulació de sorres a la platja de la Paella no provoca la regressió de la costa d’Altafulla. A més, explicava «amb un argument de carrer» que, si la sorra hagués d’arribar a Altafulla «primer acabaria a la Cala Canyadell». Un fet que «no ha succeït» i que «té a veure amb els trens de les ones i la seva direcció», que han patit canvis duran els últims anys.
També feia incís en el fet que el Port se situa «al final d’una zona de transport de sediments», que recorre tota la costa torrenca i acaba, precisament, a la platja de la Paella. «Si no fos pel Port, aquesta sorra aniria a parar cap a l’interior, no a Altafulla», explicava Milà citant l’estudi elaborat durant el 2025.
Pel que fa a les reformes plantejades pel municipi altafullenc en els extrems del passeig, expressava que «no són necessaris» i que «si la platja tornés al disseny d’abans no hi hauria aquests dilemes» pel que fa als projectes de renaturalització.
Port de Tarragona
116,8 MEUR faran
del Port el node que connectarà Amèrica, Àsia i la Mediterrània
Inversions P2-3
Santiago J. Castellà, president de l’Autoritat
Portuària de Tarragona: «El futur és ferroviari»
Entrevista P4-5
Marchamalo, la nova porta logística de Port Tarragona al centre peninsular
Infraestructures P7
Més enllà d’impulsar grans projectes estratègics, el Port de Tarragona consolida espais de connexió amb el territori i iniciatives de preservació de la biodiversitat, com els entorns naturals dels Prats d’Albinyana, convertits en un dels símbols de la convivència entre l’activitat portuària i el medi natural
INVERSIÓ
El port tarragoní es converteix en porta d’entrada intermodal i de referència a la Mediterrània Occidental
Adrià Recasens Benaiges
El Port de Tarragona entra en una nova etapa amb l’arribada de l’aliança entre el gegant portuari xinès COSCO Shipping Ports Ltd i l’operador logístic internacional PTP Ibèrica, que impulsaran una inversió de 116,8 milions d’euros per transformar el Moll d’Andalusia en una terminal polivalent amb vocació global.
El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona va aprovar dimecres l’adjudicació de la concessió que aquest dijous s’anunciava com a principal ‘gateway’ —nexe d’unió i porta d’entrada— intermodal al Mediterrani occidental. Aquesta operació situa Tarragona dins del mapa dels grans corredors marítims i ferroviaris, i reforça la seva connexió amb les rutes comercials entre Europa, Àsia i Amèrica Llatina.
La presentació pública del projecte va reunir prop d’un centenar de representants institucionals, empresarials i del sector portuari. Durant l’acte, els responsables de les companyies implicades defensaven la importància estratègica de Tarragona dins de les noves cadenes logístiques globals, remarcant el potencial de creixement de l’enclavament gràcies a la seva connexió ferroviària, la seva posició geogràfica i la capacitat disponible per absorbir nous tràfics marítims.
El president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà, qualifica l’arribada de COSCO i PTP com «un moment
històric» per a la infraestructura tarragonina. Segons afirma, el projecte permetrà recuperar pes en el tràfic de contenidors i ampliar l’activitat vinculada a la càrrega general i al moviment de vehicles.
Competència internacional
A més, l’anunci no arriba com un fet aïllat, sinó com la culminació d’un procés de competència internacional
per gestionar un dels espais estratègics del recinte portuari. La nova concessió, de 50 anys de durada, implica la gestió de més de 510.000 metres quadrats que integren tant el Moll d’Andalusia com la terminal ferroviària de la Boella. Aquesta integració física és també la base d’un model operatiu que aposta
clarament per la intermodalitat com a motor de creixement.
Més enllà de la magnitud de la inversió, el projecte suposa un canvi de rol per al port tarragoní.
Cinquanta anys de concessió del Moll d’Andalusia i la terminal de La Boella
Fins ara fortament especialitzat en líquids a doll i sòlids a lloure, Tarragona aspira a recuperar protagonisme en el moviment de contenidors
i a posicionar-se com una alternativa competitiva davant altres grans ports mediterranis. En aquest escenari, la irrupció de COSCO i PTP aporta no només capital, sinó també accés a una de les majors xarxes logístiques globals del món.
La terminal prevista no serà un espai únic homogeni, sinó un recinte segmentat per funcions. El disseny inclou zones per a contenidors, càrre-
ga general, vehicles i logística de cadena de fred, a més d’àrees auxiliars i de maniobra. Aquesta organització respon a la necessitat de gestionar fluxos diversos en un mateix espai amb eficiència operativa i capacitat d’escalat.
La capacitat de càrrega prevista de la instal·lació arriba fins als 680.000 TEU equivalents, una xifra que combina contenidors i altres tipus de mercaderia. Aquest volum situa la futura terminal en una escala competitiva amb altres infraestructures de referència del Mediterrani i reforça la voluntat del port de captar tràfics de llarg recorregut, especialment procedents d’Àsia i Amèrica.
Salt tecnològic i ocupabilitat Un dels elements més rellevants del projecte és la seva dimensió tecnològica. La proposta inclou la incorporació de grues pòrtic d’última generació, sistemes electrificats i una aposta clara per la digitalització dels processos. COSCO preveu aplicar a Tarragona tecnologies ja utilitzades en altres terminals del grup, incloent models de bessó digital que permeten simular operacions en temps real per optimitzar fluxos, reduir costos i millorar la seguretat.
Aquest salt tecnològic va acompanyat d’un canvi en la manera d’entendre la logística portuària. El model que es vol implantar combina automatització parcial, gestió digital i coordinació ferroviària avançada, amb l’objectiu de reduir dependències del transport per carretera i guanyar competitivitat en temps de transport i lliurament.
La dimensió laboral del projecte també té un pes destacat. En la fase inicial, prevista a partir de 2027, es crearan uns
150 llocs de treball directes, xifra que s’ampliarà fins a 180 quan la terminal estigui plenament operativa. L’estratègia de les empreses impulsores aposta per la contractació local, la formació especialitzada i la creació de perfils tècnics vinculats a la logística avançada.
180 llocs de treball totals i amb aposta per la contractació local i la formació especialitzada
El projecte reforça la dimensió internacional del Port de Tarragona cap a l’Àsia i l’Amèrica Llatina
Aquesta aposta per l’ocupació estable s’inscriu en un context de transformació del sector logístic, cada cop més dependent de professionals qualificats i menys de mà d’obra intensiva. El projecte incorpora programes de formació i plans d’igualtat amb l’objectiu d’adaptar la plantilla a les noves exigències tecnològiques i operatives.
Intermodalitat
El veritable element diferencial de la proposta és la integració ferroviària. La terminal de la Boella es convertirà en una extensió natural del moll d’Andalusia, permetent una connexió directa entre vaixells i tren. Aquest esquema reforça el paper de Tarragona com a node intermodal i redueix els temps de transbord-
ament, un factor clau en la competitivitat logística global.
A partir d’aquí, el projecte s’expandeix cap a l’interior de la península a través de corredors com el de l’Ebre i el de l’Henares. La connexió amb plataformes com Guadalaja-
ra-Marchamalo i altres nodes logístics d’Aragó configura una xarxa territorial que amplia l’àrea d’influència del port molt més enllà de la costa mediterrània.
Aquest model respon a una tendència global: la competència entre ports ja no es juga només al moll, sinó en la capacitat de connectar ràpidament amb el ‘hinterland’ — terreny— industrial i de consum. En aquest sentit, Tarragona busca posicionar-se com una alternativa eficient als grans hubs saturats del nord d’Europa.
Calendari
El calendari del projecte preveu la constitució de la societat concessionària i l’inici d’operacions inicials a finals de 2026. Les obres principals es desenvoluparan entre 2027 i 2028, amb l’objectiu que la terminal estigui plenament operativa a finals de 2028.
A partir de 2031, l’aliança es compromet a gestionar un volum mínim de 360.000 TEU equivalents anuals, dels quals almenys 200.000 corresponen a contenidors. Aquesta previsió assegura l’activitat sostinguda de la infraestructura i la seva integració en les rutes globals. Des d’una perspectiva estratègica, l’arribada de l’operador xinès i el seu soci reforça la posició de Tarragona en el mapa geoeconòmic del Mediterrani. El port guanya capacitat per atreure inversió internacional, diversificar tràfics i consolidar un model basat en la intermodalitat i la connectivitat global.
En un context de reconfiguració de les cadenes logístiques mundials, el projecte del Moll d’Andalusia es converteix en una peça clau per entendre com ports més petits poden aspirar i ser capaços de competir amb els grans centres logístics europeus si aconsegueixen combinar inversió, tecnologia i connexió ferroviària eficient.
SANTIAGO J. CASTELLÀ
President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
Sostenibilitat, reindustrialització i aposta pel ferrocarril, objectius claus del Port de Tarragona presidit per Santi Castellà
Adrià Recasens Benaiges
Santiago J. Castellà, actual president de l’Autoritat Portuària de Tarragona des de fa any i mig, ens parla de l’actual etapa de transformació del port tarragoní com a hub europeu.
—Quin balanç fa d’aquest any i mig al capdavant del Port?
—El Port tenia un gran potencial i es trobava en un moment clau per créixer amb força. Hem donat l’empenta necessària per impulsar projectes importants com la licitació del Moll d’Andalusia, l’arribada de noves empreses a la ZAL o el desenvolupament de l’eòlica marina al Moll de Balears. Calia arriscar, prendre decisions valentes i és el que he tractat de fer i aportar.
—Defensa un Port més enllà de la infraestructura logística. Quin paper ha de jugar el Port al territori?
—El Port ha d’estar al servei del territori i de les seves necessitats. No es tracta només de generar beneficis econòmics empresarials, sinó de contribuir al model industrial i econòmic que volem per al Camp de Tarragona. Crec que hem consolidat aquest paper de motor territorial.
—I a més de competitiu ha de ser sostenible…
—És imprescindible combinar sostenibilitat social, ambiental i econòmica. El Port està fent passos importants en aquest àmbit i ja és un referent en sostenibilitat amb mesures ambientals i responsabilitat social. També treballem i hem d’aconseguir diversificar l’economia més enllà de la química i el turisme, obrint-nos a altres sectors industrials.
—I què el fa diferent respecte altres ports mediterranis?
—Tenim la millor posició logística del territori. Gràcies al Corredor Mediterrani tenim connexió ferroviària internacional directa amb Europa i això ens situa en una posició privilegiada. A més, connectem amb el corredor de l’Ebre i el d’Henares. Només el Port de Tarragona té aquesta posició a la Mediterrània. Som el punt clau i node logístic més in-
teressant.
—Per què és important diversificar tràfics?
—Actualment tenim dos grans tràfics, combustibles líquids i cereals, però el futur passa per diversificar. Apostem per recuperar el contenidor i créixer en càrrega general. L’operació del Moll d’Andalusia n’és un exemple. Quan el sector portuari no creia en les nostres possibilitats, grans operadors com COSCO i PTP han apostat per Tarragona perquè veuen el seu potencial logístic i estratègic.
«Calia donar una empenta al Port, arriscar i prendre decisions valentes, que és el que he tractat de fer i aportar»
«Volem diversificar l’economia més enllà del turisme i la química, obrintnos a altres sectors industrials»
generi ocupació, oportunitats i valor afegit per al territori.
—I quines empreses i sectors hi aterraran?
el seu creixement futur. És un projecte complex perquè ha de compaginar l’activitat portuària amb el respecte a la platja de la Pineda, la Xarxa Natura 2000 i infraestructures com el pantalà de Repsol. Tot i això, és una peça clau per al desenvolupament dels pròxims anys.
—També l’aposta pel ferrocarril?
—El futur passa pel ferrocarril. Permet reduir camions a la carretera i és més barat, sostenible i menys contaminant. Amb el Corredor Mediterrani i connexions amb Lleida, Saragossa i Madrid, o el port sec de Marchamalo, el Port ja té la base per a aquest canvi. En 4 o 5 anys el canvi serà radical. El futur és ferroviari i transportar cap al centre de la Península amb tren i no en camió serà evident i clau. Cada cop el Port parlarà més de trens i menys de vaixells.
—I quin objectiu té el Port en transport ferroviari?
—El Port vol avançar de la mà de Barcelona. No es tracta de competir, sinó de treballar amb una estratègia logística comuna per a Catalunya, i per això hem assumit per primera vegada des de Tarragona la presidència de Barcelona Centre Logístic. La proposta és crear una visió logística nacional i de país, el que significa que des de Tarragona i Barcelona impulsarem les estacions intermodals de l’Aldea-Amposta i la de Lleida, i les relacions amb Aragó. Tarragona pot ser la capital d’aquesta logística de l’Ebre.
—I en quin punt està la terminal de Guadalajara-Marchamalo i què aportarà?
—Un dels grans projectes de futur és la
ZAL de Vila-seca…
—Aquesta Zona d’Activitat Logística ja està pràcticament a punt per començar a operar. Ara el repte és definir quines empreses s’hi instal·laran i adaptar els espais a les seves necessitats. Treballem amb plena complicitat amb l’Ajuntament de Vila-seca perquè el projecte
—Hi ha interès de sectors com l’electricitat, microxips o bateries. De la mà de la Generalitat estudiem quina s’adaptarà millor i serà més interessant per al territori.
—El contradic de Ponent ha de connectar la ZAL amb Vila-seca i la Pineda. Què representarà aquesta infraestructura?
—Noves oportunitats. És una de les darreres grans obres del Port i marcarà
—La terminal ja està acabada i entregada. Ara s’estan finalitzant les obres d’ADIF a la via general perquè pugui entrar en funcionament en els pròxims dos o tres mesos. Serà una infraestructura clau per al futur del Port. Permetrà connectar ràpidament amb Madrid i reforçar el paper logístic de Tarragona al centre peninsular. En poques hores, les mercaderies podran arribar a grans nodes com Madrid o Barcelona, i donar servei a un mercat de prop de 20 milions de persones.
—Quin impacte tindrà a escala estatal?
—És una infraestructura estratègica que ha rebut finançament dels fons Next Generation. Estem definint el model d’explotació des de Tarragona, en col· laboració amb altres ports com Barce lona i fins i tot amb la possibilitat d’in corporar Bilbao a qui ho hem proposat. És una aposta que reforça el paper de Tarragona com a hub logístic estatal.
—El tercer fil també juga un paper clau però provisional…El territori arriba tard en infraestructures ferroviàries?
—Tarragona sempre arriba tard en in fraestructures. El que s’està fent ara s’hauria d’haver fet fa 20 anys. El ter cer fil és una gran oportunitat per no haver d’esperar dues dècades més per tenir noves connexions. El Corredor Mediterrani ens permet guanyar com petitivitat i enviar mercaderies cap a Europa central, com Anvers o Hongria. Estem en una ubicació estratègica que ens permet competir amb grans ports i consolidar nos com a hub logístic eu ropeu.
—I quina ha de ser la solució definitiva?
—El tercer fil sempre s’ha plantejat com una solució provisional, tot i que s’ha allargat més de 15 anys. La solució definitiva ha de ser una línia de merca deries per l’interior.
—Tot i que hi generi reticències…
—Si no es planifica ara, d’aquí a 20 anys la línia de costa no podrà absorbir més trànsit. Els ajuntaments són clau per definir el traçat. Com més allunyat de zones urbanes passi el transport de mercaderies, menys impacte tindrà sobre la vida quotidiana i el desenvo lupament urbà.
—Caldrà consens i determinació…
—El Ministeri ha treballat bé amb di verses alternatives, algunes amb cert consens territorial. Ara cal una decisió valenta i pensar en el futur del territo ri. No serà una opció que agradi a tot hom, però és necessari per evitar colls d’ampolla i garantir el creixement a llarg termini.
—També s’aposta per la reindustrialització. Quines oportunitats pot generar?
—El Port té espai per impulsar la rein dustrialització del territori i prioritzarà les necessitats del Camp de Tarragona per sobre del benefici econòmic direc te, objectiu comú amb els alcaldes de Tarragona i Vila seca. Volem apostar per sectors emergents com els nous combustibles, l’hidrogen verd, el car boni o l’eòlica marina, entre d’altres per diversificar l’economia del territori i consolidar el Port com a pol de rein dustrialització.
—Igualment el sector químic és el gran motor territorial. Com avança la relació en plena transició energètica?
—És un sector essencial, sense ell el Port seria molt més petit. El repte és avançar cap a la des carbonització i el Port vol acom panyar aquest procés. El Port es pot convertir en un espai clau per a nous vectors energètics com l’hi drogen, l’amoníac o el carboni, facili tant una química més verda i alineada amb la transició energètica.
«Hem convidat Bilbao a participar en la gestió de la terminal de Marchamalo com a model col·laboratiu entre ports»
«Tarragona serà un hub de l’eòlica marina al Mediterrani amb capacitat per donar servei a tota Europa»
tecnològiques trobaran al Port de Tarragona una oportunitat de creixement. Això ens per metrà diversificar i industria litzar l’economia de Tarragona i, al mateix temps, fer més fort el Port.
—Un altre tret diferencial és ser un Port obert a la ciutadania…
les coincidir. Les relacions amb l’Ajun tament són excel·lents i volem ser un instrument al servei de les polítiques urbanes que decideixi la ciutat, tant en qüestions com la plaça dels Carros, la lluita contra els coloms o tota l’activitat vinculada al Moll de Costa.
—Com ha canviat la manera d’entendre un port?
—Completament. Abans s’explicava per les obres i els terrenys que cons truïa al mar, i per comptar tones. En aquest sentit, el Port de Tarragona es mou entorn a 30 milions de tones anu als de mercaderies, però aquestes no ho expliquen tot. El valor afegit no està tant en les xifres sinó en la seva pro ducció i els serveis i mancances que cobreix per al territori.
—El Port de Tarragona està en el seu millor moment?
—Hem tingut tres notícies molt bo nes darrerament. La primera és que empreses logístiques mundials com COSCO i PTP invertiran més de 116 mi lions d’euros per construir i explotar la terminal polivalent del Moll d’An dalusia. La segona és la subvenció de 24 milions d’euros vinculada a l’eòlica marina. I la tercera és que hem doblat el compte de resultats i els beneficis del Port al darrer any.
—I quins són els nous reptes o colls d’ampolla?
—Com deia abans, el principal repte és la descarbonització. La indústria quí mica o es descarbonitza o desapareix. A més, hi ha una gran incertesa a nivell global que ens obliga a ser molt àgils per adaptar nos als canvis que s’estan produint.
—La guerra d’Ucraïna, la situació al mar Roig o les polítiques aranzelàries globals... Com es veu afectat un port com Tarragona?
—I quines passes fa el Port en aquest escenari?
—Les empreses volen treballar amb ports verds i alineats amb la descar bonització, i el Port s’hi està adaptant.
S’està apostant per treure mercaderies pel ferrocarril en lloc del camió, i estem impulsant un projecte d’electrificació dels molls per reduir emissions i millo rar la sostenibilitat.
—Quin impacte tindrà aquest projecte?
—Permetrà reduir la contaminació i avançar cap a un port més sostenible.
S’instal·laran línies de mitja tensió perquè els vaixells i creuers es puguin connectar a l’electricitat mentre estan atracats, evitant haver de mantenir motors en funcionament. Els creuers que estiguin al nostre port tindran zero emissions i, per tant, no generaran car boni a l’atmosfera de Tarragona.
—I una altra aposta important i sostenible és l’eòlica marina…
—Tarragona serà un hub de l’eòlica marina al Mediterrani, amb capacitat per construir i donar servei a aeroge neradors per a tota la Mediterrània Occidental. Ja s’ha rebut una subven ció de 24 milions d’euros, la més gran de la història del Port, per impulsar el desenvolupament de l’eòlica marina, i gràcies a la qual més de 150 empreses
—Els ports ja no poden ser espais tan cats; han d’adaptar se a les normes urbanístiques, ambientals i a la realitat de les ciutats. En això estem fent molts esforços. Hi ha un espai de transició que és el Port Ciutat, que ha de ser el màxim d’oberta possible per generar activitat cultural, social i cívica. El Moll de Costa es consolida com la gran ram bla cultural del territori, un espai de dicat a la cultura, l’art i el pensament obert a la ciutadania.
—Tot i que aquesta unió amb el pas soterrat i la Plaça dels Carros encara sigui un obstacle… —A Tarragona manen els alcaldes es collits democràticament i el Port ha de col·laborar amb el seu projecte de ciu tat, no tenir ne un de propi, sinó fer
—Influeix. El preu dels combustibles és una variable importantíssima i es veu molt afectat per la situació inter nacional. A la vegada, aquesta nova situació internacional, molt més inestable, també és una oportunitat per als ports petits, perquè podem guanyar terreny en espais que fins ara els grans ports tenien molt con solidats.
—Com imagina el Port de Tarragona d’aquí a deu anys?
—M’agradaria un port molt més in tegrat amb la ciutat, sense externa litats negatives ni molèsties a la ciu tadania, en línia amb el què ja s’està avançant, i que esdevingui un espai de consens i trobada, capaç d’impul sar el desenvolupament econòmic i industrial del territori.
Adrià Recasens Benaiges
Pas decisiu per a que el Port de Tarragona es consolidi com a hub de referència en l’eòlica marina flotant a la Mediterrània. L’Autoritat Portuària ha aconseguit 24 milions d’euros en la primera convocatòria del programa PORT EOLMAR, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, dins d’una inversió total de 80 milions d’euros, dels quals la resta serà finançada pel propi Port Tarragona, per tirar endavant l’ampliació del Moll de Balears
Aquest nou espai portuari es destinarà a operacions de construcció, muntatge, logística, manteniment i integració dels aerogeneradors flotants que formaran part dels futurs parcs eòlics marins, afegint 22 hectàrees d’espai operatiu.
Segons el calendari previst, les obres podrien començar l’any vinent i el nou àmbit estaria plenament operatiu a finals del 2029, just quan es preveu l’arrencada dels grans projectes eòlics marins a la Mediterrània Occidental.
les energies renovables marines, amb especial atenció a l’eòlica flotant.
En aquest context, el projecte tarragoní ha obtingut 73,91 punts sobre 100, la puntuació més alta entre els ports de l’àmbit mediterrani, fet que li ha permès accedir a la totalitat dels fons sol·licitats. Aquesta valoració reforça la solidesa tècnica i la maduresa de la proposta.
Espai clau per a la indústria del futur
L’ampliació del Moll de Balears és una de les peces centrals del Pla d’Inversions de l’Autoritat Portuària de Tarragona, que preveu mobilitzar 304 milions d’euros fins al 2029. Actualment, l’espai existent —de 4 hectàrees— està destinat a l’activitat de creuers, però amb la segona fase es transformarà en una gran plataforma logística per a l’eòlica marina.
L’eòlica marina flotant obre noves oportunitats industrials i logístiques per al territori
El nou moll comptarà amb un calat operatiu de 23,5 metres, una característica que el fa especialment adequat per a operatives complexes vinculades a grans estructures flotants.
ratives industrials, condicions meteorològiques favorables i disponibilitat d’espai portuari especialitzat.
El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, subratlla que l’obtenció dels fons accelera una estratègia ja en marxa.
transversal del projecte sobre el teixit econòmic i industrial del territori: «És una oportunitat per a tota la cadena de valor, amb empreses innovadores, formació de nous professionals i el suport institucional de la Generalitat».
Un impuls dins l’estratègia de transició energètica La línia d’ajuts PORT EOLMAR, integrada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té com a objectiu adaptar els ports d’interès general per donar resposta al desplegament de
k Tribuna
José Luis Aymat Director de la FEAT (Federació d’Empreses d’Autotransport de Tarragona)
ETarragona, candidata a hub mediterrani
Des de l’Autoritat Portuària es defensa que Tarragona reuneix les condicions idònies per liderar aquest sector emergent: proximitat als futurs parcs del Golf de Lleó, experiència en grans ope-
Es preveu que les obres comencin l’any vinent i que estigui plenament operatiu a finals del 2029
«Fa temps que treballem perquè Tarragona sigui un dels principals hubs de l’eòlica marina flotant. Aquest suport és clau per avançar més ràpidament», afirma.
Castellà també destaca l’impacte
Un projecte amb dimensió de país L’estratègia de Port Tarragona en aquest àmbit s’ha anat consolidant en els darrers anys fins a adquirir una dimensió nacional. La Generalitat de Catalunya ha avalat el projecte i col·labora en la captació d’inversions a través d’ACCIÓ.
Aquest impuls s’ha vist reforçat amb iniciatives com el fòrum CATFLOWE –Catalan Floating Offshore Wind Energy, celebrat a Tarragona i amb més de 150 participants del sector. La trobada va evidenciar el potencial de Catalunya, amb una cinquantena d’empreses vinculades a l’eòlica flotant i un ampli ventall d’oportunitats de desenvolupament industrial i logístic. Per altra banda, la participació activa del Port a la fira WindEurope, celebrada a Madrid, amb presentacions i reunions amb actors internacionals, ha servit per reforçar el posicionament de Tarragona com a node estratègic en aquest àmbit.
Davant la falta d’examinadors quina solució dona la Direcció General de Tràfic? Doncs negar-se a deixar-se ajudar, rebutjant ofertes com la que va fer la Generalitat, de prestar Mossos d’Esquadra especialitzats, per a suplir temporalment la manca d’examinadors. En resum, els grans horitzons a vegades són inabastables quan les empreses i autònoms han de centrar-se en salvar els mobles diàriament, sortejant dificultats que no haurien de patir en aquests temps tan «avançats» i on les administracions públiques semblen oblidar que estan per ordenar i facilitar solucions als problemes, i no pas per crear-los i fregir-nos a impostos! ITV i tràfic, fins quan?
l transport per carretera ha d’afrontar molts reptes i transformar-se, per a seguir prestant un servei que és imprescindible. Els vehicles han de ser més nets i sostenibles, l’activitat ha de digitalitzar-se augmentant l’eficiència i incorporant aquest sector de ple a la revolució tecnològica en curs, conducció autònoma i intel·ligència artificial inclosa. No obstant aquesta visió de futur, el cert és que, actualment, les empreses de transport estan més preocupades per altres qüestions més primitives. Per exemple trobar la manera de que els vehicles puguin realitzar la revisió en les ITV, que ofereixen, com a mínim a Catalunya, un servei molt deficient.
I que dir de les nostres «Jefaturas de Tráfico»? Realitzar qualsevol tràmit suposa, des de fa molt de temps, una carrera d’obstacles, obligant «de facto» a les empreses i particulars a utilitzar les gestories. Però si la tramitació de documentació és cada cop més difícil, el que clama al cel és la increïble deixadesa de funcions, i endarrerir durant mesos i més mesos els exàmens pràctics per a l’obtenció o la convalidació dels carnets, amb l’excusa de que no disposen d’examinadors! Per als particulars és una gran molèstia, però per als professionals, que necessiten els seus carnets per a treballar, és un drama que no podem qualificar-la més que com intolerable!
Adrià Recasens Benaiges
L’entrada en funcionament de la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo suposarà un nou salt estratègic per al Port de Tarragona. Una infraestructura cridada a transformar la connectivitat ferroviària del port tarragoní amb el centre peninsular i Europa. La terminal ja està completada i entregada i, actualment, ADIF està ultimant les actuacions a la via general perquè pugui començar a operar en els pròxims mesos.
La nova infraestructura serà una peça clau dins l’estratègia logística del Port, ja que permetrà connectar Tarragona amb Madrid i altres grans nodes logístics en poques hores. Aquesta connexió reforçarà el paper del recinte tarragoní com a porta d’entrada i sortida de mercaderies entre la façana mediterrània, el centre de la península i el continent europeu.
La terminal està situada al Corredor d’Henares, una de les principals àrees logístiques i industrials de l’Estat, i donarà servei a un mercat potencial de prop de 20 milions de persones. A més, la seva ubicació fora de la xarxa de rodalies de Madrid permetrà una operativa ferroviària més àgil i competitiva. Un dels grans avantatges de la nova connexió serà la rapidesa del transport ferroviari. Les mercaderies podran viatjar entre Marchamalo i Tarragona en aproxi-
madament sis hores, en una línia utilitzada gairebé exclusivament per a trànsit de mercaderies, fet que facilita l’eficiència operativa i reforça la competitivitat del transport ferroviari davant la carretera.
Impuls al ferrocarril i sostenibilitat
La infraestructura ocupa una superfície de 152.500 metres quadrats dins del complex logístic Puerta Centro – Ciudad del Transporte i tindrà capacitat per gestio-
nar fins a 100.000 UTIs (unitats de transport intermodal) anuals. Disposa de sis vies ferroviàries, tres de les quals són operatives i fan 750 metres, així com doble accés ferroviari des de Madrid i Saragossa.
La posada en marxa de Marchamalo coincidirà amb altres grans transformacions ferroviàries previstes
La combinació vaixell-tren situa Tarragona com un dels principals nodes logístics del sud d’Europa
a Port Tarragona, especialment l’arribada de l’ample europeu. Aquesta combinació reforçarà el posicionament del recinte tarragoní com un dels principals nodes logístics del sud d’Europa, gràcies a la connexió entre el Corredor Mediterrani, el Corredor de l’Ebre i el Corredor d’Henares.
A més de l’impacte econòmic i logístic, el projecte
representa un impuls al transport ferroviari de mercaderies, contribuint a la progressiva descarbonització de la logística i a un model de mobilitat més sostenible.
La terminal va ser una de les protagonistes de la fira Logistics Spain, celebrada a Guadalajara el passat abril, on Port Tarragona va presentar Marchamalo com la porta de la zona centre cap al Mediterrani i Europa. En aquella trobada, el president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà, va defensar el nou posicionament del Port com a nus articulador dels fluxos logístics entre l’interior peninsular i els grans corredors europeus.
Cooperació entre ports i nou model de gestió
Amb la redacció del plec de licitació ja enllestida aquest mes de maig, Port Tarragona iniciarà durant el segon semestre el procés per trobar operador per a la terminal. Es preveu que el futur gestor pugui estar actiu a finals d’aquest any o a principis de 2027.
La terminal donarà servei a un mercat de prop de 20 milions de persones
A més, el model de gestió comptarà també amb la participació d’altres ports, com Barcelona i, també s’ha proposat al Port de Bilbao, tal com ha avançat Castellà al Diari Més, amb l’objectiu de reforçar la cooperació entre grans enclavaments logístics de l’Estat.
Port Tarragona registra un augment del tràfic en el primer quadrimestre del 2026
El tràfic de mercaderies al Port de Tarragona manté els seus bons resultats. Durant el mes d’abril de 2026, la infraestructura portuària ha mogut un total de 2.864.365 tones, dada que representa un increment del 2% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquesta xifra consolida la tendència positiva d’inici de l’any, situant l’acumulat del període gener-abril en 10.361.300 tones, un 2% més que en el mateix exercici de 2025. El grup dels líquids a doll continua sent el principal motor de l’activitat portuària. Només a l’abril, s’han mogut 1.972.056 tones (+3,1%), destacant especialment el comportament
del cru de petroli que, amb 994.045 tones, ha experimentat un augment del 21,8% mensual. En l’acumulat de l’any, els líquids ja sumen 6.578.199 tones (+3,2%).
Dins d’aquest grup, cal subratllar el dinamisme dels productes químics i biocombustibles que creixen un 8,6% fins a arribar a les 1.289.394 tones.
Fortalesa dels sòlids a lloure i mercaderia general
Pel que fa als sòlids a lloure, tot i un lleuger descens puntual al mes d’abril del 3%, en el primer quadrimestre les dades acumulades mostren una bona estructura amb 2.993.769 tones mogudes, xifra que suposa un increment del 6,5% res-
NETEJA INDUSTRIAL
solucions
neteja industrial i química aplicada
Citynet, empresa de referència en neteja professional i química aplicada, amb seu a La Canonja, té una estreta vinculació amb l’entorn industrial del Port de Tarragona. Especialitzada en solucions a mida, desenvolupa detergents, desinfectants i tractaments tècnics per garantir higiene, seguretat i eficiència en entorns industrials, logístics, i espais d’alta exigència, com instal·lacions vinculades al trànsit portuari, on la rapidesa i la precisió són essencials. A més, la companyia aposta per la sostenibilitat, optimitzant recursos i reduint l’impacte ambiental dels seus processos, en línia amb les noves necessitats del sector industrial. ARB
pecte a l’any passat. El carbó i el coc de petroli amb un repunt del 26,9%, juntament amb els productes energètics i el mineral de ferro, que va experimentar un gran creixement en el primer trimestre, han estat claus en aquest creixement acumulat. La càrrega general també ha donat senyals de dinamisme al mes d’abril, amb un augment del 14,1%
(186.220 tones). Dins d’aquest apartat, el tràfic de contenidors continua a l’alça, amb un creixement del 12,9% en TEUs (5.117 unitats) en el que portem d’any.
Principals mercaderies i països
Per mercaderies, el petroli cru es manté com la mercaderia principal del Port amb un pes del 30,3% sobre
el total del tràfic marítim durant el primer quadrimestre de l’any, seguit pels cereals i les seves farines (15,1%) i els productes químics (12,8%). Pel que fa a les relacions internacionals, els Estats Units se situen com el principal país d’activitat comercial per volum de mercaderia (14,5%), seguits d’Espanya (11%) i Nigèria (9,5%).
PABLO ÁLVAREZ ALONSO Cofundador d’ALCORÍDEA
«Des
La companyia destaca el valor del coneixement local en el futur logístic del Port de Tarragona
Adrià Recasens Benaiges
Pablo Álvarez Alonso, cofundador d’ALCORÍDEA, ens parla del paper i reptes d’aquesta enginyeria tarragonina en el projecte del Moll d’Andalusia del Port de Tarragona impulsat per les internacionals COSCO i PTP.
—Què suposa per a la vostra companyia aquesta participació?
—Un pas molt important endavant. El fet que una enginyeria de Tarragona pugui aportar valor en un projecte internacional liderat per COSCO i PTP demostra que des de Tarragona també es pot treballar al màxim nivell tècnic i estratègic.
—I quin és el valor afegit que hi podeu aportar com a empresa local?
—Aportem un coneixement real del territori, del Port de Tarragona, de les administracions locals i de la manera com realment es desenvolupen els projectes aquí. Les grans consultores poden tenir una gran estructura, però una enginyeria local aporta agilitat, proximitat i capacitat d’adaptar el projecte a la realitat normativa i operativa local.
—I per a Tarragona, què suposa aquest projecte del que hi formeu part?
—Projectes com aquest posicionen Tarragona com un hub logístic de referència al sud d’Europa. Tenim port, indústria, connexions ferro-
viàries, sòl logístic i una ubicació estratègica. Si es desenvolupa correctament, l’impacte pot ser molt important per a tot el territori.
—Com es reflecteix la connexió port-ferrocarril en la vostra enginyeria?
—Per a nosaltres és un punt clau. Fa quatre anys que som l’assistència tècnica ferroviària del Port de Tarragona, així que coneixem molt bé l’operativa ferroviària portuària. La connexió amb nodes com el de la Boella no és només infraestructura: és el que permet al port guanyar capacitat, intermodalitat i competitivitat.
—La digitalització i noves tecnolo-
gies canvien la manera de planificar i operar els ports?
—Completament. Avui els ports necessiten dades, traçabilitat, models digitals, automatització i eines que permetin anticipar problemes abans que apareguin. L’enginyeria ja no consisteix només a dissenyar plànols; també ajuda a prendre millors decisions.
—Quins són els principals reptes que heu afrontat?
—El principal repte és coordinar una terminal polivalent que ha de ser eficient, flexible i preparada per
a diferents tipus de tràfic. Cal integrar operativa portuària, accessos, serveis, sostenibilitat, seguretat i futures fases de desenvolupament sense perdre la visió global del projecte.
—I per endavant?
—Consolidar ALCORÍDEA com una enginyeria local de referència en grans projectes portuaris, industrials i ferroviaris. Volem continuar creixent sense perdre la nostra essència: proximitat, rigor tècnic i capacitat de resoldre problemes de manera eficient.
~ ALCORÍDEA ~
Tarragona Cruise Port ha iniciat aquest passat mes d’abril una nova temporada de creuers marcada pel creixement i la consolidació del model de turisme sostenible impulsat pel Port. Fins al novembre, es preveuen 81 escales i prop de 160.000 passatgers, xifres que representen un augment del 28,6% i del 23,3%, respectivament, en comparació amb l’any anterior.
La temporada va arrencar amb l’arribada del Wind Star de WindStar Cruises, però una de les grans protagonistes serà Viking Cruises. La companyia passa de tres escales el 2025 a disset aquest 2026, amb una previsió de gairebé 35.000 creueristes. Bona part
d’aquestes escales inclouran una o dues nits a port, fet que permetrà als viatgers allargar l’estada i descobrir el territori amb més profunditat.
Creuers de gamma alta El creixement del segment prèmium i luxury és precisament una de les grans apostes de Tarragona Cruise Port. Aquesta temporada, més de la meitat de les escales previstes corresponen a creuers de gamma alta, consolidant Tarragona com un port boutique dins la Mediterrània Occidental.
Tarragona es consolida com un port ‘boutique’ dins la Mediterrània Occidental
MSC Cruceros també reforça la seva presència al Port i augmenta de 26 a 33 escales anuals. Ho farà principalment amb l’MSC Orchestra, un vaixell amb capacitat per a 3.000 passatgers, una aposta alineada amb el model territorial de
creixement sostenible que defensa el Port.
La temporada inclourà també algunes escales singulars, com la primera travessa de la naviliera Corazul
Cruceros o l’arribada del Queen Victoria de Cunard Line coincidint amb l’eclipsi solar del 12 d’agost. Paral·lelament, Tarragona Cruise Port continua ampliant serveis a
la terminal del Moll de Balears amb l’obertura d’una nova botiga de productes de la destinació i la instal·lació d’un caixer automàtic per millorar l’experiència dels passatgers.
L’empresa situada al Port de Tarragona renova una temporada més amb la jove pilot tarragoní
Redacció
Vopak Terquimsa i Paola Ramos continuaran rodant junts una temporada més. La companyia ha renovat el seu acord de patrocini amb la jove pilot tarragonina per a aquest 2026, reafirmant així el seu compromís amb l’esport femení, el talent local i el desenvolupament de joves promeses dins del motociclisme. Als seus 19 anys, Paola Ramos s’ha consolidat com una de les pilots amb major projecció del panorama internacional. Després d’una destacada temporada 2025 en la Copa Yamaha R7, on va aconseguir un meritori tercer lloc, la pilot afronta ara un nou repte en el Mundial Femení de Motociclisme, competició en la qual ja ha obtingut 2 victòries i ocupa un tercer lloc en la classificació general. La renovació d’aquesta col·labo-
ració permetrà que ‘Superpao58’ continuï comptant amb el suport de Vopak Terquimsa en una etapa clau de la seva carrera esportiva, mantenint la presència de la companyia en el casc i el mono de competició de la pilot tarragonina. «Estem molt satisfets de continuar acompanyant a Paola en la seva trajectòria esportiva. Durant aquest últim any ha demostrat una enorme capacitat de treball, constància i talent damunt de la moto, a més de representar uns valors amb els quals ens sentim plenament identificats», destaca Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa. «Per a nosaltres és important continuar donant suport a iniciatives que fomentin la igualtat d’oportunitats i visibilitzin el paper de la dona en disciplines històricament masculines com el motociclisme». Per part seva, Paola Ramos ha vol-
gut agrair novament la confiança dipositada per la companyia: «Estic molt feliç de seguir vinculada a Vopak Terquimsa una temporada més. Sentir el seu suport em dona molta força per a continuar treballant i lluitant pels meus objectius. Haver aconseguit bons resultats recentment ha estat molt important, però també ho és comptar amb persones i empreses que creuen en mi i en el meu projecte esportiu». Amb aquesta renovació, Vopak Terquimsa reafirma la seva aposta per l’esport femení i per l’impuls de referents joves capaços d’inspirar a noves generacions dins i fora de la competició.
Vopak Terquimsa, companyia al Port de Tarragona Vopak Terquimsa, participada per Royal Vopak N.V. i EXOLUM, és una companyia dedicada a l’emmagatzematge de productes líquids a granel, activitat que realitza des de les seves instal·lacions, situades en el Port de Tarragona. Les instal·lacions de Vopak Terquimsa compten amb 447.000 m3 de capacitat, emmagatzemant productes vitals per a la societat, entre els quals destaquen els productes químics i energètics. La companyia manipula més de 2 milions de tones de productes anualment.
~ VOPAK TERQUIMSA ~
VERD
L’entorn guanya un 44% més d’espai per a vianants i ciclistes i un 65% de superfície verda
Adrià Recasens Benaiges
Des del passat mes d’abril, la façana marítima de Tarragona compta amb un nou espai i pulmó verd a la ciutat, el nou Parc del Port de Tarragona. Impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona, s’ha convertit en una de les grans actuacions urbanes dels darrers anys a la ciutat, transformant l’entorn del Port en una zona de baixes emissions pensada per prioritzar els desplaçaments a peu i en bicicleta, incrementar els espais verds i reforçar la connexió entre el front marítim i la ciutadania.
La intervenció ha permès guanyar un 44% més d’espai destinat a la mobilitat de vianants i ciclistes, mentre que la superfície verda ha crescut un 65%, passant dels 7.000 als 11.500 metres quadrats. Amb aquesta ampliació, el parc es consolida com refugi climàtic per a Tarragona, gràcies a la incorporació de vegetació mediterrània, zones d’ombra i arbrat que contribueixen a reduir l’efecte illa de calor.
tres quadrats i s’ha concebut sota criteris d’urbanisme sostenible, accessible i intergeneracional. El projecte aposta per una ciutat més amable i connectada amb el mar, recuperant espais fins ara dominats per l’asfalt i el trànsit rodat. De fet, la reordenació de la mobilitat ha comportat una reducció del 65% de l’espai destinat als vehicles, reforçant el caràcter pacificat de tota la zona.
El Parc del Port recupera més de 30.000 metres quadrats per a la ciutadania
L’actuació, dissenyada per l’equip d’arquitectes MasMaristany i executada per la UTE Eiffage-GICSA, ha suposat una inversió superior als 3,3 milions d’euros. El nou espai incorpora una zona de bosc, jocs infantils, àrees de cal·listènia, un jardí de papallones, el renovat Passeig del Rellotge i una gran plaça central batejada com a Espai Mediterrània. En conjunt, un espai ideal d’esbarjo, per passejar, relaxar-se o fer esport.
Interès ciutadà i jornada festiva La inauguració del parc, celebrada el passat mes d’abril, va reunir centenars de persones en una jornada amb activitats culturals, visites guiades, música en directe i la participació d’entitats dels barris marítims. L’acte també va servir per descobrir el nom de la plaça central del recinte, Espai Mediterrània, concebuda com a punt de trobada ciutadà i escenari d’activitats a l’aire lliure. El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, va definir el parc com «un espai profundament ciutadà», mentre que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, destacava el paper del Port com un element clau en la vida urbana de la ciutat.
El parc ocupa més de 30.000 me-
k Tribuna
Lluís Balsells Responsable
d’I+D a SP Activa.
A més de la funció ambiental, el parc també millora la connectivitat urbana. L’escalinata oberta cap al dic de Llevant facilita la relació entre el Moll de Costa, el passeig del Miracle
i l’Escullera, consolidant un eix de mobilitat més accessible i integrat a la façana marítima.
El projecte també incorpora siste-
mes de drenatge sostenible per afavorir la infiltració de l’aigua de pluja i reforçar la resiliència climàtica de l’espai.
La seguretat de les màquines s’adapta al context tecnològic actual
s va acostant el 14 de gener de 2027, data en què la seguretat de les màquines ja no vindrà marcada per Directiva sinó que es regirà sobre la base del Reglament (UE) 2023/1230.
L’objectiu principal d’aquesta normativa és adaptar la legislació al context tecnològic actual, marcat per l’automatització, la digitalització industrial, la intel·ligència artificial i la connectivitat de les màquines. Una de les novetats importants és la incorporació expressa de requisits relacionats amb la ciberseguretat i el programari. Les Directives anteriors van ser concebudes en un context industrial molt diferent, quan les màquines connectades, els sistemes autònoms o la
intel·ligència artificial amb prou feines tenien presència. El nou reglament reconeix que una fallada digital o un ciberatac també es pot convertir en un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
També, s’amplien les obligacions de fabricants, importadors i distribuïdors i es reforça la traçabilitat documental, l’avaluació de riscos i la vigilància del mercat. A més, introdueix el concepte de “modificació substancial”, de manera que determinades alteracions físiques o digitals realitzades sobre una màquina podran convertir el modificador en responsable legal de la seva conformitat.
En matèria documental, el nou marc permet facilitar
Amb aquesta actuació, el Port fa un nou pas en la seva obertura a Tarragona i en la integració dels espais portuaris en el dia a dia de la ciutadania.
instruccions i documentació tècnica en format digital, encara que l’usuari podrà sol·licitar còpies en paper. Des de la perspectiva de la prevenció de riscos laborals, aquesta normativa suposa un canvi profund. Les empreses han d’integrar nous criteris de seguretat vinculats no només als riscos mecànics tradicionals, sinó també als riscos derivats de l’automatització, la connectivitat i el control intel·ligent de les màquines. Per cert, mentre la Directiva de Màquines havia de ser transposada per cada Estat membre, generant diferències interpretatives entre països, el nou reglament serà aplicable directament a tota la Unió Europea, garantint una major uniformitat jurídica i tècnica.
Mentre la restauració del litoral avança, la natura s’obre pas
Adrià Recasens Benaiges
Un informe elaborat per Nacions Unides el 2022 conclou que prop d’un milió d’espècies animals i vegetals estan en perill d’extinció, i que, en molts casos, aquesta s’acabarà produint en les pròximes dècades. Per aquest motiu, la restauració d’espais naturals s’ha convertit en una eina clau per recuperar ecosistemes degradats davant la pèrdua constant de biodiversitat, acord amb els punts 14 i 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 que fan una crida a l’acció per a aturar la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i assegurar-ne la seva conservació. En aquest sentit, la recuperació
dels Prats d’Albinyana, al litoral de Vila-seca, són avui un dels projectes més rellevants de renaturalització a Catalunya.
És la restauració ambiental d’una zona humida més gran que s’ha fet a Catalunya els últims vint anys
Impulsat pel Port Tarragona i integrat dins la Xarxa Natura 2000, el projecte transforma 37,78 hectàrees en una gran zona humida funcional, la més extensa entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. La intervenció avança cap a la fase final amb la llacuna ja excavada, pendent només d’un ajust al sector nord.
Aquest gran espai d’aigua, de 107.700 m2, incorpora una illa central de 2,7 hectàrees concebuda com a zona de nidificació segura per a aus i espècies aquàtiques.
Paral·lelament, s’està enllestint
la construcció d’una passarel·la i un mirador que permetran observar la fauna sense interferir en l’hàbitat, dins d’un model de gestió encara en definició. També es completa la plantació de vegetació autòctona, amb la zona de ribera i l’accés des de la Pineda com a últims punts pendents.
El projecte, estructurat en tres fases, ha inclòs la retirada d’estructures i la translocació d’espècies, la creació de la llacuna i, finalment, la reintroducció de fauna i consolidació de l’ecosistema.
Tot i que les obres no han finalitzat, la resposta de la natura ja és visible: flamencs, perdius de mar, xarxets marbrencs i torlits utilitzen la llacuna com a espai d’alimentació i descans. Aquesta presència espontània confirma el potencial de l’espai com a nou refugi de biodiversitat al litoral català.
Quatre dècades de transformació del front marítim de Tarragona
Adrià Recasens Benaiges
La celebració del 40è aniversari de l’obertura del Moll de Costa i del 10è aniversari del Teatret del Serrallo posa en relleu la profunda transformació del front marítim de Tarragona, convertit avui en un espai viu, cultural i plenament integrat a la ciutat.
El Port de Tarragona ha impulsat aquest procés de reconversió transformant antics espais industrials portuaris en equipaments oberts a la ciutadania, dedicats a la cultura, el patrimoni i la cohesió social.
El Moll de Costa, concebut al segle XIX com a infraestructura d’atracament i per emmagatzematge de mercaderies, va viure durant dècades com un espai tancat i desvinculat de la vida urbana. La relació entre el port i la ciutat ha evolucionat de manera decisiva des de finals del segle XX, especialmemt arran del procés de recuperació del front marítim a la dècada dels vuitanta.
El 1982 es va començar a alliberar espai portuari en desús per a usos ciutadans, i va ser el 27 de juny de 1986 quan
es va formalitzar l’obertura del Moll de Costa. Aquell pas va suposar la transformació progressiva dels antics tinglados en sales expositives i espais culturals, consolidant un nou model de relació entre port i ciutat. Amb el temps, aquest procés es va reforçar amb la Llei de Ports de 1992, que va donar marc legal a la reutilització d’espais portuaris per a activitats socials i culturals, i va consolidar la funció pública del front marítim.
Xarxa cultural consolidada
La reconversió del Moll de Costa ha donat lloc a una xarxa estable d’equipaments. L’Arxiu del Port, inaugurat el 1990, va ser pioner en la conservació documental dins del sistema portuari estatal. Posteriorment, el 2000, es va obrir el Museu del Port, avui un dels espais centrals del conjunt, després de la seva reforma integral de 2020-2021.
10è aniversari com a espai escènic de proximitat. Nascut de la recuperació de l’antic Pòsit de Pescadors, ha esdevingut un punt de connexió entre el barri mariner del Serrallo i la creació artística contemporània.
El Moll de Costa, un dels principals equipaments culturals, amb més de 4 milions de visitants
En aquest teixit cultural també destaca el Teatret del Serrallo, que celebra el seu
MÚSICA ARRAN DE MAR
Nova edició a la terrassa del Teatret del Serrallo amb tres concerts, vi del territori i ambient únic
Adrià Recasens Benaiges
La terrassa del Teatret del Serrallo torna a convertir-se en un escenari privilegiat amb una nova edició del cicle Voramar 2026, una proposta musical que combina concerts de petit format, proximitat amb el públic i un entorn únic arran de mar.
El cicle, impulsat per l’equipa-
ment cultural de Port Tarragona, oferirà tres actuacions els divendres 29 de maig, 12 i 19 de juny a les 21 hores, amb entrada gratuïta amb reserva prèvia a Entradium. La programació inclou les actuacions de BRU, Naiainaya’s Duo i Ernest Crusats, tres propostes que comparteixen una mirada íntima i contemporània de la música. Voramar aposta per artistes
Un front marítim cada cop més obert La transformació urbanística ha estat clau en aquest procés. Infraestructures com el pont mòbil (1999), el tancament del Dic de Llevant al trànsit (2016) o la passarel·la del Port (2018) han eliminat barreres físiques entre la ciutat i el mar, afavorint un espai més accessible, segur i pensat per al passeig i la vida ciutadana.
La recent estrena del Parc del Port reforça aquesta línia de transformació amb la creació
d’un gran espai verd i de baixes emissions que connecta el Serrallo, el Moll de Costa i el passeig del Miracle.
Més de 4 milions de visitants Quatre dècades després de la seva obertura, el Moll de Costa ha superat els 4 milions de visitants i s’ha consolidat com un dels principals espais culturals de Tarragona. Aquest passat 2025, el
emergents i formats reduïts en un ambient sensorial, on la música es complementa amb les vistes al port i al carrer Trafalgar. Cada concert finalitzarà amb un tast de vi del territori a càrrec del celler De Muller,
un celler amb més de 170 anys de tradició vitivinícola i vins, vermuts i escumosos de la DO Tarragona i la DOQ Priorat, per reforçar l’experiència cultural i gastronòmica. El cicle comença aquest diven-
conjunt d’equipaments va acollir 260 activitats i més de 141.000 participants. Amb aquests primers 40 anys d’història i un Teatret del Serrallo que celebra la seva primera dècada, el front marítim de Tarragona confirma la solidesa d’un model de transformació que ha sabut integrar port, patrimoni i ciutadania en un mateix espai viu i en evolució constant.
dres a les 21 h amb BRU, banda nascuda a l’escena jazzística de Lleida, que combina català, castellà i anglès en un so emocional i envoltant. i unes lletres que destaquen per la seva frescor i ús de metàfores. El segon dels concerts del cicle Voramar es durà a terme el divendres, 12 de juny, també a les 21 hores i anirà a càrrec de Naiainaya’s Duo, un jove duet que versiona temes de jazz, soul i pop amb una interpretació fresca i autèntica.
Tancarà el cicle el 19 de juny Ernest Crusats, que presentarà a la mateixa hora el seu projecte en solitari després de La Iaia amb el disc ‘La font gelada’, el seu primer disc en solitari, basat en l’essencialitat i la calma sonora.
Amb aquesta proposta, el Teatret del Serrallo consolida Voramar com una cita destacada de l’inici de l’estiu cultural a la ciutat, un espai on la música es viu a tocar del mar.
APPORTT ha reforçat durant el 2025 —i ho continuarà fent al llarg del 2026— la seva aposta per un model de col·laboració actiu, dinàmic i orientat a resultats tangibles. L’entitat consolida així el seu paper com a espai de referència per a la connexió entre empreses, institucions, professionals i agents vinculats a l’ecosistema portuari, logístic, industrial i tecnològic del territori. Aquest impuls no només s’ha traduït en un augment de l’activitat, sinó també en un salt qualitatiu en la manera d’entendre la cooperació empresarial i la generació de valor compartit.
Un dels principals eixos de treball ha estat l’evolució dels espais de trobada i relació cap a formats més especialitzats, participatius i de major valor afegit. Durant aquest període, APPORTT ha impulsat jornades tècniques, cicles temàtics i sessions sectorials centrades en qüestions estratègiques com la digitalització portuària, la intel·ligència artificial aplicada a la logística, la transició energètica, la sostenibilitat industrial o les oportunitats vinculades a l’economia blava. Aquest tipus d’iniciatives permeten no només compartir coneixement i experiències, sinó també generar debat, detectar necessitats comunes i establir noves vies de col·laboració entre empreses i institucions.
La resposta del sector ha estat especialment positiva. L’increment de participació en les activitats organitzades per APPORTT confirma que existeix una demanda creixent d’espais on connectar coneixement, innovació i activitat econòmica. L’entitat s’ha consolidat així com un node d’intercanvi rellevant
dins l’àrea metropolitana i el conjunt del Camp de Tarragona, actuant com a punt de connexió entre el món empresarial, l’àmbit institucional i els centres de coneixement. El networking qualificat també ha experimentat una evolució significativa. APPORTT ha apostat per models de relació més eficients i orientats a resultats, incorporant trobades sectorials tancades, sessions B2B estructurades i espais d’innovació oberta que faciliten interaccions de més qualitat. Aquesta nova manera d’entendre el networking busca anar més enllà del simple intercanvi de contactes: l’objectiu és generar connexions estratègiques amb impacte real sobre l’activitat empresarial, afavorint aliances, nous projectes i oportunitats de negoci.
Joan Oriol Rovira
President APPORTT
d’implicació activa en la transició energètica i la descarbonització de l’activitat econòmica. APPORTT Energia ofereix energia verda 100% garantida i neix fruit d’una aliança estratègica amb Electra Caldense Energia. Aquesta iniciativa amplia la cartera de serveis de l’entitat i representa un pas endavant en la voluntat d’aportar solucions competitives i sostenibles a les empreses de la comunitat portuària i del territori.
Una de les fites més destacades de l’any ha estat la posada en marxa d’APPORTT Energia, una aposta decidida per l’energia verda
Paral·lelament, l’entitat ha reforçat la seva capacitat d’actuar com a plataforma de promoció i divulgació per a les empreses associades. A través de la difusió constant de notícies, jornades, activitats i iniciatives vinculades al Port de Tarragona i al seu entorn empresarial, APPORTT contribueix a donar visibilitat al dinamisme d’un ecosistema econòmic clau per al sud de Catalunya. Entre els nostres principals objectius hi ha coordinar serveis i iniciatives que ajudin a millorar els resultats empresarials dels associats i posicionar el Port de Tarragona com un port líder a la Mediterrània, tal com es postula. La vinculació amb la Formació Professional i la captació de talent
ha estat un altre dels àmbits prioritaris. APPORTT ha intensificat la col·laboració amb centres educatius i organismes públics per afavorir la connexió entre el món acadèmic i les necessitats reals de les empreses. Aquesta línia de treball és especialment rellevant en un moment en què sectors com la logística, la indústria o l’activitat portuària necessiten incorporar nous perfils professionals qualificats. L’acord amb la Generalitat per impulsar l’FP Dual en l’entorn portuari representa un pas important en aquesta direcció i evidencia la voluntat de generar oportunitats laborals vinculades al territori.
Un dels projectes més destacats d’aquest període ha estat la consolidació d’APPORTT Energia, una iniciativa que simbolitza la voluntat
La creació d’APPORTT Energia no és un projecte aïllat, sinó que s’emmarca dins una estratègia més àmplia orientada a impulsar models energètics més sostenibles. APPORTT ja havia treballat anteriorment en iniciatives relacionades amb la creació d’una comunitat energètica al Port de Tarragona, amb l’objectiu d’afavorir l’autosuficiència energètica i fomentar l’ús d’energies renovables dins l’activitat portuària. Aquesta línia encaixa plenament amb els reptes actuals de competitivitat i sostenibilitat que afronta el conjunt de la indústria europea.
En aquest context, Tarragona es troba en una posició estratègica per liderar processos de transformació vinculats a l’energia verda i a la indústria sostenible, i APPORTT vol contribuir activament a aquest procés, generant espais de col·laboració i facilitant que les empreses del seu entorn puguin adaptar-se a les noves exigències del mercat i de la regulació europea.
La col·laboració amb el Port de
Tarragona s’ha intensificat igualment durant aquest període, reforçant una relació que forma part de l’ADN mateix de l’entitat. Aquesta cooperació s’ha concretat en projectes conjunts, jornades tècniques, activitats de promoció econòmica i estratègies compartides orientades a reforçar el paper del port com a motor logístic, industrial i econòmic del territori. El Port de Tarragona continua consolidant-se com una infraestructura clau per al comerç, la indústria i la connectivitat mediterrània, i APPORTT actua com a element facilitador entre aquesta realitat portuària i el teixit empresarial.
El resultat de tota aquesta evolució és un creixement sostingut tant en nombre d’associats com en diversitat i representativitat. Cada vegada més empreses i professionals veuen en APPORTT un espai útil per generar oportunitats, compartir coneixement i establir relacions de valor. L’entitat es manté oberta a tots els actors vinculats a l’economia blava, la logística, l’activitat industrial i especialment l’àmbit portuari, reafirmant així el seu compromís amb el desenvolupament econòmic i empresarial del territori.
De cara al futur, APPORTT es marca un objectiu clar i ambiciós: continuar consolidant-se com una plataforma de referència capaç d’anticipar tendències, activar col·laboracions i generar valor real per als seus associats i per al conjunt de la comunitat portuària. Un espai on connectar, innovar, compartir coneixement i créixer conjuntament deixi de ser només una declaració d’intencions i es converteixi en una realitat tangible i compartida.
Entrevista l El director del Port de Torredembarra analitza al Diari Més les problemàtiques mediambientals que comparteix la Costa Daurada i les «polèmiques» exportacions dels últims anys
Adam Díaz Garriga
El Port de Torredembarra va renovar el 2023 el conveni amb la Generalitat per 15 anys, com s’està desenvolupant?
«Per prorrogar el conveni, li has de donar continuïtat al teu projecte anterior. Nosaltres hem plantejat un canvi estratègic total. Som dels pocs ports de Catalunya que ofereix una oferta completament de lloguer i serà el punt més important de la proposta. Els espais de domini públic són de tots, no és un reservori d’elits com en algunes instal·lacions portuàries. Hi ha molta gent que fa «mans i mànigues» per mantenir una embarcació aquí i mantenir una cultura que ens hem entossudit en oblidar».
Cap a on enfoqueu aquesta estratègia?
«La idea és que sigui un espai obert. Hem trencat amb les barreres, murs i portes perquè la gent que hi passegi pugui entrar. Volem donar a entendre que el Port és una instal·lació més del municipi. Tot anirà acompanyat del subministrament, com noves plaques fotovoltaiques, el reforç de la dàrsena, pantalans i la fiscalització i control del consum d’aigua i llum. Era un aspecte important en l’àmbit organitzatiu i social. Tenir una embarcació al Port de Torredembarra és més possible del
Mesures
«L’Institut Oceanogràfic ens ha confirmat que el títol concessional està mal fet»
que es pensa». Els preus se situen en la mitjana de Catalunya?
«Nosaltres som dels ports més econòmics de Catalunya. No m’agrada dir «low cost», però és la filosofia. El Port també s’ha adaptat al territori i, ens agradi o no, dependrà del turisme».
Quina importància pren el turisme per al Port?
«Salou i Cambrils són un exemple de gestió turística del Port. A Torredembarra s’està treballant per ser-ho i enfocar-se en un turisme que ofereixi un valor efectiu i de qualitat, més intel·lectual i que no tot sigui paella, sol i sangria. El que no pot ser és que la Diputació vagi a una fira i només es destaquin aquests elements. Nosaltres volem treballar per instal·lar aquí un Centre d’Interpretació, perquè la gent conegui què es fa des del Port i que hi ha sota l’aigua».
Quina relació té el Port amb les últimes polèmiques per les extraccions de sorra a la localitat?
«El Port ha invertit en la regeneració de molts espais al litoral, com el Biotop, que representa un nou pulmó de vida des del 2023 davant de la
nostra platja. Hem proposat molts projectes en l’àmbit ambiental i divulgatius, i complim amb la nostra paraula. El que no pot ser és que ens enganyin amb la problemàtica de la sorra. Estem atrapats en aquesta clàusula de l’Estat que diu que hem de treure sorra, però estem llençant els diners i les extraccions són insostenibles econòmicament». Quina és la realitat d’aquestes extraccions?
«La concessió estableix que s’han d’extreure sorres fins a 140 metres d’amplada, res més. No diu que hem d’aportar sorra a Altafulla, només que hi hem de fer estudis a la seva platja. Econòmicament, no entenc com l’administració contempla aquesta despesa, que després no té continuïtat, perquè transportem la sorra d’una platja a una altra perquè el mar se l’emporti. L’Estat hauria de ser més sensible amb això, si no, acabarà amb l’economia dels ports. Tampoc té sentit des del punt de vista ambiental, perquè la sorra, que servirà per tapar forats, podria tapar bancs de posidònia i matar ecosistemes complets. L’Institut Oceanogràfic ens ha confirmat que el títol concessional està mal fet». Què es proposa des del Port?
«Si la platja de Torredembarra ja està estable, no s’hauria de tocar. Perjudiquem el medi ambient i, cada cop que s’extreu sorra de la Paella, hi ha una regressió que pateix el barri de Baix a Mar. Les actuacions de l’Estat s’estan carregant l’estructura de la platja, les ones còncaves, parts on s’ha detectat una putrefacció important i també hi ha les afectacions sobre el corriol Camanegra. Per fer les coses bé, ens hauríem d’ajuntar i fer un plantejament per parar les extraccions i replantejar el litoral, especialment la platja d’Altafulla. Ara la sorra es manté, però només perquè no hi ha llevantades. La solució no passa per artificialitzar platges, però algú no raona bé».
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Torredembarra va ser escenari aquest dijous de la primera trobada entre els municipis del Baix Gaià i la Diputació de Tarragona per crear una «estratègia territorial compartida». La proposta s’enfocarà en facilitar les demandes de les localitats de la zona, i «posar en comú» la voluntat de definit un «full de ruta comú». Durant la sessió, es van definir els primers aspectes de la unió amb la «necessitat d’avançar cap a una visió compartida».
Viñuales confirmava que la proposta es portarà endavant de cara a l’any vinent
sidència de la Diputació. «Portem molts anys dient que entre Tarragona i el Vendrell passen coses», ressaltava l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino.
«Les àrees funcionals que plantejem han de permetre superar els límits del termes municipals i gestionar conjuntament», explicava el vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Rubén Viñuales. En aquest sentit, la iniciativa haurà de permetre «cercar oportunitats fora i en l’àmbit europeu», així com desenvolupar una agenda urbana» funcional. «El Baix Gaià és una de les meravelles del territori i requereix una estratègia conjunta», indicava Viñuales. A partir de la reunió d’aquest dijous, s’establirà un marc metodològic per als ajuntaments participants. En concret, figuren dins la proposta els municipis d’Altafulla, Creixell, el Catllar, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Salomó, Torredembarra i Vespella de Gaià.
Localitats que anteriorment havien fet reclamacions en aspectes organitzatius.
Durant la reunió, es va presentar el Baix Gaià com una «Àrea Urbana Funcional (AUF)» i l’estratègia territorial integrada (ETI) com una
oportunitat per actuar conjuntament com a territori. «S’ha d’assemblar una mica el que es planteja al Baix Penedès», indicava el vicepresident.
El finançament íntegrament vindria del departament de vicepre-
Ciutadania l El comitè avaluador visita la vila per analitzar polítiques d’inclusió i convivència
Salou va fer aquest dijous un nou pas en la seva candidatura per convertir-se en Capital Espanyola dels Drets Humans 2027 amb la visita oficial del comitè avaluador de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE), l’organisme encarregat d’analitzar els indicadors socials i institucionals del municipi. La delegació va estar encapçalada per Francisco López Muñoz, vicerector de la Universitat Camilo José Cela de Madrid, que va explicar que el procés «tot just comença» i que la jornada obria una primera fase
d’anàlisi. López Muñoz va definir la capitalitat com «un reconeixement de gran transcendència institucional i social» i va destacar, d’entrada, les polítiques d’inclusió, la convivència ciutadana, la diversitat cultural, l’esport com a eina integradora i les iniciatives vinculades al benestar i la cohesió social. La visita va començar amb una recepció institucional a l’Alcaldia i una reunió de treball amb membres del govern local, en què es van exposar polítiques públiques relacionades amb els drets humans, la inclusió social, la participació ciutadana, la salut, l’esport, la convivència i la igualtat.
Durant la visita, la comissió es va reunir amb tècnics municipals, agents de la Policia Local i representants d’entitats socials i culturals per conèixer experiències relacionades amb la inclusió, la cohesió social, la convivència i la protecció dels drets fonamentals. També va mantenir trobades amb professionals d’àrees vinculades als esports, l’ocupació, les persones grans, l’ensenyament, la igualtat, la cultura i la mobilitat inclusiva, i va visitar un institut, on l’equip directiu va exposar projectes d’inclusió educativa, convivència escolar i participació de l’alumnat. L’alcalde Pere Grana-
El batlle indicava que «existeixen una sèrie de mancances que s’han detectat durant els anys», malgrat les accions que s’han impulsat durant els últims anys. «Hem de continuar donant impuls a les necessitat que tenim, com els serveis o la mobilitat, i això és una gran oportunitat per fer-ho», indicava Pino. En aquesta línia, l’alcalde subratllava que la proposta els permetrà tindre una «diagnòsi real» amb «recollida de dades» per veure com pot efectuar-se la unió.
«Hi ha veïns i veïnes que fa temps que reclamen aquest concepte territorial», afirmava també l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, afegint que «és important lligar el treball». Política l Els municipis i l’ens provincial van celebrar aquest
dos, va reivindicar la convivència i la diversitat com a principals valors de la candidatura i va recordar que Salou té prop de 33.000 habitants i 114 nacionalitats «amb una total i absoluta pau social». També va de-
fensar que el municipi pot ser un espai de reflexió i debat sobre els drets humans aprofitant el seu caràcter turístic, hospitalari i acollidor. El veredicte es coneixerà previsiblement durant els mesos de tardor.
Bastoners de Reus, Cambrils i Vila-seca actuen aquest cap de setmana a Portugal
Cultura l Les colles de Ball de Bastons de Cambrils, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc i el Ball de Bastons i el Ball de Pastorets de Vila-seca participen des d’aquest divendres i durant tot el cap de setmana en la 1a Trobada Internacional de Ball de Bastons i Ball de Pastorets, que se celebra a Viana do Castelo, al nord de Portugal. La cita reuneix més de 300 participants entre balladors, músics, acompanyants i organització, amb 16 colles i grups de Catalunya i Portugal. El programa arrenca avui amb la inauguració d’una exposició i la presentació dels grups participants, continuarà dissabte amb actuacions simultànies a diverses places de la ciutat i un espectacle nocturn de cultura popular, i es tancarà aquest diumenge amb una cercavila, la ballada final i l’acte de cloenda. La trobada vol projectar el patrimoni català i reforçar els vincles culturals entre territoris i la tradició local. l Redacció
Tribunals l L’exalcalde assegura que no ha pogut accedir a la causa fins aquesta setmana i recusarà el magistrat Magro
Joan Lizano
Fèlix Alonso ha denunciat la indefensió que, segons ell, ha patit en la causa oberta pel Tribunal Suprem sobre l’adjudicació de contractes públics de l’Ajuntament d’Altafulla entre 2011 i 2019, etapa en què va ser alcalde. En un comunicat, afirma que no ha estat formalment investigat fins fa escassos dies i que fins ara no havia tingut accés a les actuacions judicials ni possibilitat d’exercir el seu dret de defensa. Va ser el 27 de maig quan el seu advocat, Àlex Solà Paños, va rebre la documentació, fet que li permet iniciar l’estudi del procediment. L’exalcalde recorda que el Suprem ja va enviar el 24 d’abril una nota de premsa sobre l’obertura de la causa i considera que això l’ha exposat a un «judici públic». Per això, ha denunciat aquesta situació i formu-
larà la recusació del magistrat del Tribunal Suprem Vicente Magro. La investigació se centra en l’adjudicació directa de contractes a Milà Advocats SLP i Sinergia Dret i Medi Ambient SLP durant el període en què Alonso governava Altafulla. L’alt tribunal va obrir causa per un presumpte delicte de prevaricació administrativa després que un jutjat del Vendrell li remetés una exposició raonada, en tractar-se d’un diputat aforat. En la resolució, el Suprem apuntava indicis que hauria utilitzat la figura del contracte menor per donar aparença de legalitat a adjudicacions directes i eludir requisits de publicitat. En el comunicat, però, l’exalcalde defensa que el consistori era petit, tenia limitacions de personal i alguns períodes ni tan sols disposava de jurista en plantilla. Segons Alonso, els serveis externs responien a neces-
Defensa que Molinera coneixia els contractes perquè formava part de l’executiu
sitats reals, es van prestar i es van contractar amb el convenciment que complien la legalitat. Alonso nega qualsevol enriquiment personal i sosté que els imports estaven justificats i vinculats a necessitats jurídiques i tècniques
concretes. En el comunicat carrega contra l’actual alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, a qui acusa d’haver fet declaracions greus contra ell, i recorda que ERC-EINA va formar part del govern municipal entre 2011 i 2016, amb Molinera com a primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Hisenda. Segons Alonso, l’actual batlle coneixia els serveis perquè ocupava àrees relacionades amb els informes encarregats. Finalment, reitera la seva predisposició a declarar davant del Suprem.
l
Redacció
Endesa invertirà aquest 2026 un total de 7,8 milions d’euros a les comarques de Tarragona per protegir els boscos per on passen línies elèctriques i reforçar el manteniment preventiu de la xarxa abans de l’estiu. La xifra suposa un increment del 35% respecte del 2025 i s’emmarca en una campanya que a tot Catalunya arriba als 38 milions d’euros. El desplegament se centra en les infraestructures situades en entorns forestals, especialment sensibles en un context de calor sequera i risc d’incendi, i combina treballs sobre el terreny amb inspeccions aèries i eines tecnològiques. La companyia ha presentat el dispositiu a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, però una part destacada de la inversió es destinarà al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on les línies travessen espais boscosos i punts de difícil accés. El pla s’articula al voltant de tres grans àmbits: la neteja i cura de la vegetació que creix a prop de les línies, les revisions amb helicòpters i les inspeccions exhaustives de les instal·lacions. Una de les actuacions principals és la tala i esporga selectiva d’arbres, sotabosc i arbustos que poden apropar-se al cablejat de mitjana i alta tensió. Aquests treballs es fan tant en horitzontal com en vertical i respecten les distàncies fixades per l’administració entre la vegetació i els cables. Endesa subratlla que la xarxa elèctrica catalana supera els 100.000 quilòmetres i que més de la meitat són línies aèries, exposades a zones amb vegetació. En el cas de l’alta tensió, el percentatge de línies aèries arriba al 97%, fet que obliga a una vigilància
La campanya inclou poda de vegetació, revisions aèries i controls de les línies
constant dels corredors forestals. A Tarragona, aquest tipus de treballs tenen una importància especial per la combinació de zones forestals, infraestructures de comunicació i espais rurals dispersos. Les brigades especialitzades actuen en coordinació amb agents del territori, com Bombers, Agents Rurals, Parcs Naturals i administracions locals, per reduir al màxim les situacions de risc. La companyia també usa maquinària teledirigida per desbrossar sota les línies i crear
Urbanisme l L’Ajuntament de Cambrils va iniciar dimecres les obres de renovació i millora de l’entorn del Mercat de la Vila, una actuació que transformarà més de 1.000 metres quadrats en una àrea de plataforma única per a vianants, amb mobiliari urbà, zona verda renovada i una gran pèrgola. Els treballs afecten el tram de 50 metres del carrer Jacint Verdaguer davant de la façana del mercat i tota la pla-
ceta del carrer Verge del Camí. El projecte, adjudicat a Obras y Hormigones Blanco SLU per 623.755 euros, té un termini d’execució de sis mesos. L’actuació inclou la instal·lació de papereres, bancs, jardineres, pilones i aparcaments per a bicicletes, així com la renovació de l’enllumenat públic, la millora de la xarxa de pluvials, senyalització horitzontal i vertical i un sistema de reg per degoteig controlat
amb una central programable. Pel que fa a l’arbrat, es mantindran els quatre plataners de la plaça, es trasplantaran les magnòlies del carrer Jacint Verdaguer i es plantarà un nou plataner o una tipuana per donar ombra. L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat que aquesta obra, sumada a la renovació integral del Mercat i de l’avinguda Baix Camp, ha de convertir la zona en un nou pol comercial. l Redacció
corredors de seguretat, que permet millorar la seguretat dels operaris. Aquestes franges poden facilitar les tasques de prevenció i, en determinades circumstàncies, actuar com a tallafocs. A més, les actuacions es complementen amb la revisió de components de la xarxa, el reforç de connectors, aïlladors, parallamps i proteccions, i la substitució de cablejat habitual per cable trenat en línies de baixa tensió.
La campanya també inclou inspeccions termogràfiques amb he-
Innovació
Drons de llarg abast per inspeccionar la xarxa elèctrica
Endesa ha incorporat enguany drons de llarg abast capaços de volar fins a deu quilòmetres per inspeccionar les línies elèctriques que travessen zones forestals. Els nous aparells permeten captar dades d’alta precisió i generar models tridimensionals de la xarxa, els anomenats ‘bessons digitals’. La companyia assegura que aquesta tecnologia facilita les revisions, redueix riscos operatius i ajuda a detectar incidències amb més rapidesa.
licòpter per detectar punts calents al cablejat, invisibles a simple vista, que podrien indicar un deteriorament o una possible avaria. Quan es localitza una anomalia, les coordenades queden registrades i s’activa el mecanisme de reparació. Aquestes revisions es completen amb controls visuals a peu de línia i amb vehicles equipats amb càmeres especials, sobretot en encreuaments amb autopistes, carreteres i ferrocarrils. Endesa manté, a més, els protocols de coordinació amb el Govern de la Generalitat en episodis de risc d’incendi, incloent la desconnexió de reconnexions automàtiques en línies afectades pel Pla Alfa 2 o 3.
El passat dimecres, el dibuix les accions de la SAD Del Nàstic de Tarragona es va dividir en diferents fronts, sense acabar de trontollar l’equilibri actual. L’empresari suec Fredrik Wester ha abandonat el Consell d’Administració, fet que ara forma dos fronts que, fins ara, tot i que no estaven ben avinguts, anaven en el mateix camí.
El conjunt d’empresaris tarragonins que formen l’actual del Consell d’Administració mantenen un 43,39% de les accions del club, el que suposa ser el grup d’accionistes majoritari i, per tant, a les regnes de l’entitat tarragonina. Amb tot, el màxim accionista a títol individual és Fredrik Wester amb el 41,64%. Ara s’obren diferents escenaris amb el focus sobre l’empresari suec. Fredrik Wester encara no s’ha pronunciat després de la roda de premsa del darrer dimecres del Consell d’Administració i queda en incògnita el futur de les seves accions. Segons va destacar el periodista Carles Cortés, Wester va presentar una oferta al Consell per quedar com l’accionista majoritari, però va ser rebutjada. El president Lluís Fàbregas no va desmentir aquest punt, però sí que va deixar entreveure els motius d’aquest desencís apuntant
Viñuales, a Tarragona Ràdio: «L’Ajuntament no ha de tenir cap participació»
que encara no han rebut cap oferta «seriosa i real».
Per una banda, Fàbregas va dei-
gonisme. De moment, sembla que aquesta possible venda no està a prop d’arribar.
L’Ajuntament vol marxar
xar clar que el Consell està obert a qualsevol oferta que compleixi aquests dos requisits, però els moviments es limiten. En el cas que Wester decideixi vendre les seves accions, aquestes, més enllà del valor econòmic real, no tenen el pes suficient perquè el nou inversor tingui prota-
Futbol l La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut es juga aquest dissabte a les 19.30 h continuar lluitant per l'ascens a la Tercera Federació al Municipal de la Pobla. El filial del Nàstic és l'únic equip de l'entitat encara en la lluita per assolit l'objectiu després de classificar-se en el playoff d'ascens. Els pobletans arriben al duel amb l'1-1 assolit la darrera setmana al camp del Rubí, el seu rival. Xavi Samper va avançar els de
Xavi Vilagut i, malgrat que van tenir ocasions, no van poder sentenciar i una jugada de mala fortuna va acabar amb un gol en pròpia que va segellar l'empat final.
La igualtat hauria d’haver sigut un avantatge per a la Pobla, perquè va acabar el curs en tercera posició de la lliga Elit, però això ha canviat. Abans d’iniciar el play-off, l’empat després de la pròrroga classificaria el filial grana per a la final. Amb tot,
La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut es juga dissabte el bitllet per a la final del play-off d’ascens a Tercera RFEF
aquesta setmana el club pobletà va rebre una notificació per part de la Federació Catalana de Futbol on es va informar que el criteri ha canviat i, ara, en cas d’empat, el duel es decidirà als penals. Amb tot, els pobletans buscaran la victòria davant de la seva afició. A més, Vilagut podrà comptar amb Agus, Pavón i Teo, que la setmana passada van ser absents perquè van ser convocats amb el primer equip. l AMQ
Consell d’Administració
En aquesta partida hi ha dos participants més. Bé, un és el conjunt d’accions que acumulen –sense organització– accionistes minoritaris, que sumen el 7,91%. L’altre és l’Ajuntament de Tarragona, que compta amb el 7,07%. En una entrevista a Tarragona Ràdio, l’alcalde Rubén Viñuales va destacar que l’objectiu és acabar venent les accions: «L’Ajuntament va salvar el Nàstic, no oblidem. La presència se n’ha anat reduint i la intenció és acabar sense cap tipus de participació». Viñuales va subratllar que el consistori vol marxar, però no a qualsevol cost. «Vull un projecte sostenible que no renunciï als valors del Nàstic. Si ve algú de fora que respecti, bé, però si ve algú de casa, però que no sap respectar, no em serveix».
Ciclisme l La cursa serà diumenge i començarà a les 10 hores des de la Torre dels Vents
mílies. El recorregut passarà per la rambla President Francesc Macià, la plaça Imperial Tàrraco i la Rambla Nova fins a arribar a la Font del Centenari, abans de tornar al punt d’inici.
Més
80
Tarragona ja ho té tot a punt per recuperar una de les cites esportives i populars més emblemàtiques de la ciutat. La Bicicletada Popular torna aquest diumenge i ja supera els 1.100 inscrits a falta de quatre dies per a la seva celebració. La jornada tindrà un caràcter especialment simbòlic en el marc de la sortida de la segona etapa del Tour de França des de Tarragona el pròxim 5 de juliol i convertirà els carrers de la ciutat en una gran festa del ciclisme oberta a persones de totes les edats.
La cursa és gratuïta i compta amb dos circuits de diferent dificultat
La Bicicletada començarà a les 10 h des de la Torre dels Vents, l’escenari on també prendran la sortida els corredors del Tour de França al juliol. L’activitat oferirà dos recorreguts circulars, pensats perquè hi puguin participar persones de totes les edats i nivells. El primer serà un circuit familiar de 3,3 quilòmetres, ideal per a fa-
Per als participants que vulguin completar un trajecte més extens, s’ha preparat un circuit llarg d’11,6 quilòmetres. Aquest itinerari arribarà fins al Balcó del Mediterrani i continuarà per la Via Augusta, el passeig Marítim Rafael Casanova i la zona portuària. Les inscripcions, gratuïtes, continuen obertes a través del web de l’esdeveniment (labicicletada.cat). Totes les persones participants rebran una samarreta commemorativa d’aquesta edició especial i entraran en el sorteig de diversos premis.
Més activitats
En el marc de la Bicicletada, la zona de les grades del Parc Francolí s’omplirà d’activitats amb animació musical, ludoteca, espai fotogràfic amb photocall i tallers de seguretat viària. Tot plegat per començar a fer xup-xup de cara al Tour.
Redacció
El Torneig Lexus Tarragona va reunir més de 80 jugadors en una jornada marcada pel bon ambient, l’esport i les experiències premium vinculades a la marca Lexus. La competició es va celebrar el darrer cap de setmana al Club de Golf Costa Daurada i es va desenvolupar en unes excel·lents condicions meteorològiques, permetent als participants gaudir d’un dia de golf en un entorn immillorable. El torneig va ser tot un èxit i es va consolidar com una de les cites destacades del calendari esportiu i social del territori.
La jornada va culminar a les instal·lacions de Lexus Tarragona, on els assistents van poder conèixer de prop l’univers de la marca en un espai exclusiu que va incloure un càtering per a tots els participants
i el tradicional lliurament de premis i trofeus als guanyadors del torneig.
Entre els moments més destacats de la jornada, Lexus Tarragona, concessionari oficial gestionat per Ponsmove, va obsequiar els participants amb un premi molt especial: un cap de setmana «Lexus Experience», una experiència exclusiva pensada per gaudir de la conducció premium de la marca combinada amb un moment gurmet únic, reforçant així la filosofia Lexus basada en l’excel·lència, el confort i les experiències memorables.
Des de Ponsmove i Lexus Tarragona van voler posar en valor la importància d’impulsar iniciatives que combinen esport, networking i experiències de qualitat, reforçant així el vincle entre la marca i el territori.
La cinquena edició de la cursa d’ultradistància Kromvojoj començarà dissabte a l’Alforja
Ciclisme l La cursa de ciclisme d'ultradistància Kromvojoj torna dissabte en la seva cinquena edició. 150 ciclistes ja s'han inscrit per participar en una edició que, enguany, partirà a les 18 h des de l'Alforja. El Kromvojoj comptarà amb dues distàncies que s’han de complir en format d’autosuficiència
i sense assistència externa. El recorregut serà íntegrament en Catalunya i comptarà amb diversos punts de control que estructuraran l’experiència. El primer és de 1.335 km amb 26.000 metres de desnivell positiu i, el segon, serà la versió Redux que té un circuit de 885 km amb 16.500 de desnivell positiu. l Redacció
Política l Fonts de la Moncloa apunten que tindrà lloc després de la declaració de Zapatero davant el jutge Calama els dies 17 i 18 de juny
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sol·licitar ahir comparèixer davant el ple del Congrés per «informar sobre la situació política relacionada amb les últimes investigacions judicials conegudes, així com sobre l’última reunió del Consell Europeu». Fonts de la Moncloa apunten que la compareixença es produirà en tot cas després del 19 de juny, un cop l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hagi declarat davant el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama els dies 17 i 18 de juny. Segons fonts parlamentàries, la Junta de Portaveus
abordarà la petició els pròxims dies i la compareixença podria tenir lloc la setmana del 22 de juny. També es produirà dies abans del comitè Federal del PSOE del 27 de juny. Sánchez ha demanat la compareixença l’endemà que agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es presentessin a la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid, per reclamar documentació relacionada amb les activitats de la presumpta trama vinculada a l’exsecretari d’Organització del partit Santos Cerdán. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz els atribueix possibles delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental, per
Ho va sol·licitar ahir, l’endemà que els agents de la UCO entressin a Ferraz
haver format un grup que tenia per objectiu obstruir processos judicials iniciats contra el PSOE i contra el govern espanyol. El president espanyol va afirmar aquest dijous que el seu executiu actuarà amb «transparència absoluta» i va insistir que el seu govern «donarà totes les explicacions necessàries» davant la cambra baixa. La compareixença es produirà després de la declaració de l’expresi-
dent del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero davant el jutge Calama. Inicialment, estava prevista per al 2 de juny, però la defensa de l’expresident va demanar un ajornament per poder estudiar els prop de 4.000 folis del sumari. El jutge atribueix a Zapatero una
presumpta participació en una trama de tràfic d’influències vinculada al rescat de l’aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia. L’expresident està investigat pels presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental, acusacions que ell ha negat.
Protesta l Els sindicats convocants de les vagues a l’Educació van decidir ahir al vespre mantenir la tancada a la seu del Departament, tot i que la consellera Esther Niubó va atendre la seva petició i s’hi va reunir uns minuts per instar-los a seguir negociant aquest divendres al matí. La decisió va arribar després de la setena reunió amb
Fernández Díaz nega haver ordenat l’‘operació Kitchen’ contra Bárcenas
Tribunals l L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz es va desvincular ahir de l’operació Kitchen davant l’Audiència Nacional. Va negar haver ordenat cap trama parapolicial contra l’extresorer del PP Luis Bárcenas, va dir que va conèixer el cas per la premsa i no va reconèixer els missatges aportats per Francisco Martínez. Fiscalia demana quinze anys de presó. l Agències
el Govern, en què Educació va concretar una proposta d’increment salarial de fins a gairebé 400 euros mensuals bruts en quatre anys. Els sindicats rebutgen l’oferta perquè consideren que incorpora pujades estatals ja previstes per als funcionaris i sostenen que els càlculs estan inflats. Davant l’enrocament, van optar per quedar-se a dormir a
la conselleria fins a la nova trobada prevista per avui, a la qual està previst que assisteixi la mateixa Niubó. Al tancament d’aquesta edició, una cinquantena de persones s’havien concentrat davant del Departament amb cassoles i pancartes demanant la dimissió de la consellera i havien tallat la Via Augusta. El Govern defensa que la proposta «pràcticament dobla» l’acord signat al març amb CCOO i UGT, mentre USTEC, CGT i Professors de Secundària insisteixen que l’oferta és insuficient i reclamen abordar més condicions laborals. l Agències
Els sindicats de la vaga s’esperaven dins del departament d’Educació.
k Carta dominical k
D’aquí a una setmana, del 6 al 12 de juny, el papa Lleó XIV visitarà el nostre país. Els dies 9 i 10 visitarà Barcelona i Montserrat. És una bona ocasió perquè els cristians refermem la nostra vinculació amb el Papa, successor de l’apòstol sant Pere. Ell ve a enfortir-nos en la fe (cf. Lc 22,32).
Si anem als Evangelis, ens podem fixar especialment en el passatge de Mateu 16,17, on hi llegim: «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església.» Per començar, Jesús li canvia el nom: de Simó passa a anomenar-lo Pere, que vol dir ‘pedra’, ‘roca’. Ja a l’Antic Testament, el canvi de nom tenia una importància primordial relacionada amb la vocació rebuda. Ell, doncs, tot fent present el Crist, ha de ser roca, fonament de l’Església. En aquest sentit, és significatiu també que en el Nou Testament tan sols s’anomeni roca o pedra a Pere i a Crist.
Això farà que en la primera comunitat cristiana el protagonisme de Pere esdevingui ben significatiu. Ho podem veure clarament en el llibre dels Fets dels Apòstols: Pere porta la direcció en l’elecció de Maties (1,16-26), parla en nom dels altres (2,14-41; 5,29-32), és el primer que acull un no jueu a l’Església (10), és el primer a exercir el do de fer miracles (3,6), és el portador de la paraula principal en el Concili de Jerusalem (15).
Les circumstàncies històriques han fet que el successor de Pere sigui el bisbe de Roma des dels mateixos inicis de l’Església. D’aquí que el Concili Vaticà II afirmi que el bisbe de Roma és el principi i el fonament de la unitat de la fe i de la comunió de tota l’Església universal. En canvi, cada bisbe, tan sols a la seva diòcesi, té també la missió de ser el principi i el fonament d’aquesta unitat i comunió eclesials (Lumen gentium, 18.22).
Tots els bisbes, com a successors dels Apòstols, són fonament de l’Església, però Pere és el fonament radical
Això vol dir que tots els bisbes, com a successors dels Apòstols, són fonament de l’Església, però Pere és el fonament radical. Tots els bisbes han rebut el ministeri de santificar, ensenyar i dirigir el poble de Déu, però el Papa ha rebut aquest ministeri no sols com a bisbe de Roma, sinó també en relació amb tota l’Església.
D’aquí que el Papa sigui el primat en l’Església, un primat que no és per estar per damunt de l’Església, sinó per a fer un servei a la seva unitat. Ell és el cap del col·legi episcopal i, per aquest motiu, dirigeix els afers de l’Església universal. Amb tot, això no vol dir que el Papa es trobi a part dels bisbes, sinó amb els bisbes i amb l’Església. Primer és bisbe de Roma, i a partir d’aquest encàrrec ha rebut també la tasca de vigilar i tenir cura de totes les altres Esglésies.
Valorem adequadament aquest gran centre d’unitat i de comunió que és el ministeri del Papa per a tota l’Església, un ministeri que, a voltes, implicarà que hagi d’actuar personalment, però mai separadament de la vida i de la missió eclesials. Preguem també perquè la visita del Papa doni els seus fruits, ens enforteixi en la fe i ens doni nous ànims per a encarar els grans reptes en la vida de la nostra Església, de la societat i del nostre món.
La inversió anunciada per l’aliança entre la naviliera xinesa Cosco i l’argentina PTP representa un dels moviments estratègics més importants per al Port de Tarragona de les darreres dècades. Els 116 milions d’euros previstos per transformar el moll d’Andalusia no només impliquen una ampliació d’infraestructures, sinó també un canvi d’escala en el paper que Tarragona pot jugar dins la logística mediterrània i europea. Fins ara, el Port de Tarragona havia destacat sobretot en tràfics energètics, químics i agroalimentaris. Amb aquest projecte, però, entra de ple
en la gran lliga del transport intermodal de contenidors, un sector dominat pels grans hubs internacionals. El fet que Cosco, quarta naviliera mundial, hagi escollit Tarragona com a node mediterrani és una mostra clara de confiança en la capacitat logística, ferroviària i industrial del territori. El repte, ara, serà garantir que aquest creixement es faci amb criteris de sostenibilitat, integració urbana i retorn social. Però el missatge és inequívoc: Tarragona guanya pes específic al Mediterrani i es posiciona com un actor logístic de primer nivell.
k Tribuna k
El resultat de les eleccions al Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, amb un suport del 72,19% a la candidatura que represento, va més enllà d’una victòria electoral. És, sobretot, una expressió col·lectiva de confiança a la feina duta a terme en els darrers quatre anys, a una manera de governar que -amb encerts i ensopegades- ha volgut ser transparent, honesta i feta des del diàleg i la voluntat d’entesa. I és també un vot de confiança i de compromís en el nostre projecte de futur, un projecte que entén la universitat amb ambició comuna pel futur de la nostra institució i del nostre territori.
Josep Pallarès Marzal Rector de la Universitat Rovira i Virgili
nera molt directa i espontània. Ho tinc molt clar: la nostra raó de ser són els estudiants. Per això continuarem treballant perquè sigueu encara més escoltats i perquè el vostre pas per la URV sigui una autèntica experiència transformadora tant des del punt de vista acadèmic com humà.
Ho tinc molt clar: la nostra raó de ser són els estudiants. Per això continuarem treballant perquè sigueu encara més escoltats
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Avui, un cop païts els resultats, toca donar les gràcies. El meu agraïment més sincer a tots els col·lectius de la comunitat universitària -PDI, PTGAS i estudiantat- per la participació, pel debat i per l’escolta que hem compartit durant aquestes setmanes. Gràcies, de manera molt especial, a totes les persones que ens han fet confiança i que han donat suport al nostre projecte. A les persones que m’han acompanyat en el govern de la universitat durant aquests darrers quatre anys —perquè sense la seva feina, la seva entrega i la seva generositat avui no seríem aquí—, però també a totes aquelles que han decidit sumar-se ara a una proposta que vol continuar transformant la universitat dels 40 anys. I vull fer una menció especialment afectuosa a l’estudiantat. Durant aquests dies he sentit el vostre suport i la vostra implicació d’una ma-
Més enllà de la comunitat universitària, vull correspondre també públicament les moltes mostres de suport rebudes de representants de la societat civil, del món econòmic i cultural, d’institucions i administracions del territori. Aquest suport ens reafirma en una idea essencial: la URV és una universitat profundament arrelada al territori i compromesa amb la seva transformació. La casualitat ha fet que dimecres, coincidint amb la contesa electoral, es fessin públics els resultats del rànquing CyD que
anualment publica la Fundación Conocimiento y Desarrolo a partir de la anàlisis de 84 universitats de l’Estat. Som la desena millor universitat de l’Estat (la setena entre les públiques). Aquest és el millor agraïment que pot fer la universitat que avui represento al seu territori. La Universitat Rovira i Virgili destaca per la seva contribució en la transferència de coneixement i en el desenvolupament regional, dos àmbits que defineixen molt bé la manera com entenem la universitat. Perquè més enllà de formar futures generacions, la missió de la nostra universitat també és fer de les nostres comarques un lloc millor, més innovador, més pròsper i amb més oportunitats per a tothom.
Ara, fets els oportuns agraïments, rebem aquest històric resultats amb il·lusió però també amb una enorme responsabilitat. A partir d’avui ens posem a treballar, amb la mà estesa a tota la comunitat universitària, per poder desplegar un ambiciós i il·lusionant projecte de futur per a la Universitat Rovira i Virgili que faci que la URV dels 40 anys sigui motiu d’orgull per a tota la comunitat universitària i per al conjunt de la societat.
k Tribuna k
Hem de començar a pensar a un altre nivell, amb ambició. Amb humilitat sempre, però sabent que si fem les coses bé la veritat és que en aquestes comarques tenim un potencial realment únic.
Dic això perquè fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat, com a alcalde l’Arboç, de rebre una delegació de la República Popular Xina. Clar, quan es va començar a saber aquesta notícia hi va haver persones que amb un cert estil sorneguer es pensaven que era una fake news d’aquestes d’Internet o que era una broma.
I no era cap broma. Al contrari, la delegació xinesa encapçalada per la cònsol general de Xina a Barcelona va voler visitar l’Arboç, proactivament, per conèixer el nostre patrimoni cultural. En especial per visitar La Giralda, de la que n’havia sentit parlar.
Vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la delegació en tot moment i mostrar-los el nostre inigualable patrimoni arquitectònic i les nostres tradicions locals, com la de les puntes de coixí. Un asseguro una cosa, de vegades has de veure la reacció de persones de fora vila per valorar realment el que tenim a les nostres contrades. I el que tenim, repeteixo, és únic. Literalment.
Però no només van mostrar interès en l’aspecte cultural. A la delegació hi havia responsables de l’àmbit econòmic i inversor, el que ens va servir per poder divulgar el teixit productiu que tenim al Baix Penedès i al conjunt de
les comarques tarragonines. Què vull dir amb tot això? Que des de l’Arboç podem establir relacions culturals, comunicatives, productives i econòmiques amb la Xina, així de clar. I no només des del poble, com a representant del Baix Penedès a la Diputació de Tarragona també vaig defensar la possibilitat de què una potencia econòmica internacional com la Xina inverteixi en el conjunt de la demarcació de Tarragona.
amb les representacions consulars, per exemple, de la República Popular Xina.
Aquí a l’Arboç, al Baix Penedès i a les comarques tarragonines i ebrenques estem en una cruïlla estratègica que hem de saber aprofitar encara més. A mig camí entre dues capitals provincials, ben comunicats amb l’eix Mediterrani i amb tot el potencial del Port de Tarragona.
L’únic que ens falta és treure’ns del damunt un determinat complex de “no podem fer-ho” perquè som «no podem competir en l’escenari internacional». No és veritat. Podem serhi perquè tenim un valor afegit en múltiples virtuts que no pot oferir tothom.
El nostre atractiu patrimonial, arquitectònic, cultural, gastronòmic, etcètera, genera interès. Un gran interès. En especial per part de països interessats, precisament, en l’oferta patrimonial i cultural com és el cas de la Xina
Ho vaig veure en primera persona. El nostre atractiu patrimonial, arquitectònic, cultural, gastronòmic, etcètera, genera interès. Un gran interès. En especial per part de països interessats, precisament, en l’oferta patrimonial i cultural com és el cas de la Xina.
Reitero, no som un indret situat al sud de Barcelona, amb minúscules, destinat a anar subsistint sense esma ni ambició. En absolut. Som un interlocutor vàlid en el context internacional, capaç de parlar de tu a tu
I per això seguiré fent tot el que estigui a les meves mans per aprofundir encara més en una millora del coneixement i de les comunicacions amb les institucions xineses per aconseguir noves inversions que ens ajudin a desenvolupar el sector turístic, cultural o comercial de les nostres comarques.
Perquè si des de l’Arboç podem reunir-nos directament amb la consol general de Xina a Barcelona per demanda d’ells mateixos és perquè tenim una oferta, gràcies a la fidelitat a la nostra identitat i a les nostres arrels, realment imbatible.
k Tribuna k
Gaudí i
Aquest any 2026 estem celebrant el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí (Reus, 1852 – 1878 - Barcelona, 10.06.1926), i estem rebent un allau de notícies referents a aquesta efemèrides en tots els mitjans de comunicació, sigui del tipus que sigui. A més l’edició de llibres sobre Gaudí, ja té més de dos-cents cinquanta, també és una realitat, tant els que escriuen sobre la seva biografia i la seva obra, com els que son de ficció i novel·lescos. El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, organitza des de fa deu anys una Jornada Jujoliana, al voltant de Sant Isidre, conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Tarragona/COAC. Aquest any era obligat dedicar una taula rodona a la relació que va haver entre l’arquitecte tarraconense Josep Maria Jujol (1879 –1906 - Barcelona 1949) i el reusenc Gaudí. Aquesta jornada es va celebrar el proppassat nou de maig.
Els arquitectes Joan Mercadé i Mònica Sants, ex-director de la Càtedra Jujol i catalogadora/arxivera del Arxiu Jujol del COAC, respectivament, van participar amb la taula rodona corresponent. Es va excusar a darrera hora l’arquitecte Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí. En primer lloc hem de tenir en compte que entre els dos arquitectes del Camp de Tarragona hi ha una diferència de 27 anys. És a dir, quan Jujol és arquitecte amb 27 anys, Gaudí ja tenia 54 anys.
La col·laboració de Jujol amb Gaudí s’inicia a la Santa Cova de Montserrat, continua al pati, les baranes morfològiques i el color de la Casa Batlló (1904-1906), la torre Bellesguard (1908);, els embigats de la cotxera, un estudi del interior, la tapisseria y els 33 balcons escultòrics de la Casa Milà/la Pedrera (1906-1910), la Sala Hipòstila i el banc amb el trencadís del Parc Güell, la decoració i el mobiliari a la catedral de Palma de Mallorca (19041914) i l’altar de la colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló (1908-1916). Mònica Sans es va mostrar 141 documents de les 22.000 peces que disposa l’arxiu col·legial. Jujol dibuixava sense fre en qualsevol lloc. Sempre portava quaderns i, si era el cas, dibuixava sobre paper de qualsevol periòdic.
Joan Mercadé va manifestar que Jujol tenia una “taula freda” a la Sagrada Família que sols utilitzava l’arquitecte tarraconense. A Mallorca, Jujol pintava les cadires amb colors molt vius, que no eren acceptats pels canonges i volien ‘expulsar’ sols a Jujol, Gaudí es va negar ja que va dir que «eren un paquet, anaven junts». Els dibuixos van ser inacabats.
Mercadé ens va recordar el que li havia manifestat Josep Maria Jujol, junior (el seu fill) que després de la mort de Gaudí, Jujol va anar a la Sagrada Família a parlar amb el Patronat i quan va tornar a casa seva li va comentar a la seva esposa que ja «no tornaria mai més». Va ser un problema de gelosies professionals?
Probablement. Si Jujol hagués sigut el director d’obra, segurament tindríem actualment moltes torres amb colors, ja que l’únic color que hi ha porta la signatura de Jujol.
Vull recordar que l’única obra que tenim de Gaudí al territori és l’altar i ostensori del santuari del Sagrat Cor, que corresponia a l’església del col·legi de les monges de Jesús i Maria (actual Pau Delclós, c/. Méndez Núñez) A Reus va dibuixar la façana del Santuari de la Mare de Deu de Misericòrdia, que per ser massa agosarada, va ser rebutjada, fet que actualment els reusencs lamenten. Gaudí és l’únic arquitecte que té set edificis que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: Parc Güell, cripta de la Colònia Güell, Cases Milà, Vicens i Batlló, Palau Güell, fatxada de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família.
Tarragona
Maria Carmen Ibáñez García.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h a Sant Fructuós.
Reus
Ascensión Girón Rayón.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Immaculada.
Manolo Sánchez Garrido.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal.
La Pobla de Mafumet
Maria del Cristo Noda Avero.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a Sant Joan Baptista.
La Tupina impulsa una desfilada solidària al Port Esportiu de Tarragona
Benèfic l La botiga La Tupina de la Selva del Camp organitza avui divendres a les 20 hores una desfilada benèfica de moda primavera-estiu a la gran terrassa de Selvático, al Port Esportiu de Tarragona. L’acte servirà per recaptar fons per a la lluita contra el bullying i la xenofòbia, i hi inclourà diversos sortejos de productes d’alta categoria. L’entrada serà lliure. l Redacció
Castells l Els Xiquets de Tarragona actuaran aquest cap de setmana a Biscaia en el marc dels actes de commemoració del centenari de la colla, fundada el 1926. Una expedició de prop de 300 castellers i castelleres matalassers s’ha desplaçat aquest dijous cap al País Basc per portar els castells al Museu Guggenheim de Bilbao i a Alonsotegi, localitat propera a la capital biscaïna, on participaran en la festivitat d’Andra Mari convidats per l’Ajuntament. Els matalassers faran dissabte les dues actuacions del viatge: al matí, al reconegut museu bilbaí i a la tarda, al poble d’Alonsotegi, que exerceix d’amfitrió de la colla. Abans, avui al vespre, els Xiquets oferiran un assaig obert a la població que acabarà amb un sopar de germanor. L’expedició també inclou activitats culturals, com una sortida a San Juan de Gaztelugatxe, una visita al Guggenheim i passejades per Bilbao i Vitòria. La colla veu el desplaçament com una oportunitat per fer pinya, compartir cultura popular i difondre el fet casteller fora de Catalunya. l Redacció
21/03 al 19/04
Arribaran notícies inesperades que alteraran les teves activitats però, alhora, aportaran noves bones experiències en l’àmbit professional.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Estaràs molt influenciable pel que diguin o facin els altres. Per això avui no prenguis decisions importants ni canviïs els teus plans. Sorpreses íntimes.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et comprometis amb persones que avui se’t presentin per primera vegada. Abans de prendre qualsevol decisió analitza els pros els contres.
TV local
20/04 al 20/05
Les teves ganes de passió es podran consumar avui si no poses impediments ni et tanques en dogmatismes o intransigències.
23/08 al 22/09 VERGE
Sense voler-ho descobriràs un secret que feia temps que t’intrigava. No t’aïllis del món deixa’t portar pels estímuls externs i la diversió.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Trenca amb els teus vells esquemes deixa’t portar pels teus impulsos instints. L’amor la passió es faran presents evidents. Compte al volant.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Lletra b
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Resum connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Estaràs més sensible a l’amor avui és fàcil que tinguis una experiència relacionada amb això. Compte amb els enfrontaments familiars.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Busca sortida a les teves tensions vivint més intensament la vida social amorosa. Els viatges desplaçaments t’aportaran felicitat bona fortuna.
20/01 al 18/02 AQUARI
Para atenció amb la beguda i els excessos. La teva relació amb els altres serà molt animada plena de sorpreses. Els viatges es retardaran.
CRANC
21/06 al 22/07
No deixis per a demà les activitats que avui se’t presentin. Avui obtindràs el suport de tothom per arribar a l’èxit. Recorda que el temps és or.
23/10 al 21/11
El teu poder de convicció la teva forta imatge personal es faran notar molt. Avui estaràs en condicions d’aconseguir el que vulguis.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hi haurà malestar entre els propers per les noves iniciatives que prenguis durant la jornada. Convèncer-los serà inútil. Centra’t en els teus plans.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports
15:00 In situ
15:30 Saló de plens
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Algú que cerca d’igualar o superar quelcom. Aguanten els sostres. 2. Títol del sobirà de Persia. Guarnir amb orles un llibre. Rosada. 3. Segona part del dia romà. Companys de feina. 4. El cor meu. Aigualosa. Vitamina doble. 5. Noi o noia. Món dels islamistes. 6. Senyora curteta. Amansint feres. Sofre. 7. Ninfa dels boscos. Caixa de fusta amb tapa plana. 8. Vellut acanalat i girat. No serveix per res. 9. Datiu de tercera persona. Superiors dels monestirs. Tret. 10. Sal de l’àcid làctic. Coures en forma de xapa o fil. 11. Enmig del cor. Una passa molt llarga. Vocal. 12. Està a punt de desprendre’s. Substància extreta del làtex. VERTICALS: 1. Territori molt gran. Persones aplegades que pugen. 2. Nom de l’actriu americana West. Figura retòrica que indueix entendre el contra- ri del que és dit. El fons de la casa. 3. Gir de 90 graus. Cranarà sense cap. Central Processing Unit. 4. Acció de rentar. Impressionar algú. 5. Persona gens flexible. Conjunt de cartes d’una jugada. 6. Del color del cel. Menys- preats. 7. Dues parts del dia. Sensació continuada de l’oïda. Actini. 8. Persona amb excés de greix. Molt utilitzada. 9. Urani. Mala persona. Està a l’hospital. 10. Merí sense cap. Persona que té atrició. Una del temps. 11. Conjunt de soques. Gradació ascendent d’una tensió dramàtica. 12. Utilitza amb fruició. Societat. Extrems de res. Enmig del mur.
El temps 29º 17º
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Fernández Cabré, Mª. Esther
Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim i Tània
Pl. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3
Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè fins a migdia. A partir de llavors, creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu, així com alguns núvols d’evolució a l’interior del quadrant nord-est, i més aïlladament a altres punts del prelitoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà més alta. De matinada la temperatura se situarà per sobre de 20ºC principalment a la ciutat de Barcelona i zones elevades del litoral i prelitoral. Per la seva banda, la màxima serà semblant, si bé serà lleugerament més baixa al quadrant nord-est i al litoral, mentre que podrà pujar lleugerament a Ponent i interior de les Terres de l’Ebre.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA CUIDAR personas mayores por hores, noches. Limpieza y cocina. Tel: 614.041.375
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158 CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
Era una blavor… és el títol de la nova proposta de vídeo-acció i conferència performativa que la creadora multidisciplinària Mariaelena Roqué presentarà pròximament a les ciutats de Reus, Valls i Tarragona. Aquesta proposta està estretament vinculada al procés de creació del film Res no és efímer per a mi, un treball dirigit per Elisenda Trilla i produït per Produccions Saurines, que s’estrenarà el 2027.
Produccions Saurines és una productora vallenca especialitzada en documental de creació i memòria que va iniciar el projecte arran de conèixer l’artista a través de Pepa Plana. «Ens la van presentar com una gran artista de la performance i de les arts escèniques que havia quedat invisibilitzada», recorda Trilla. «Durant més de vint-i-cinc anys va formar companyia amb Carles Santos. Ella és qui hi havia darrere de moltes de les imatges més reconegudes de Santos, de les grans posades en escena i del vestuari, però amb el temps la seva figura es va anar esborrant».
Nascuda a Tarragona i criada a Veneçuela després de l’emigració familiar, Mariaelena Roqué va tornar a Catalunya a finals dels anys setanta i es va establir a les Cases d’Alcanar, on encara hi té la residència.
Un arxiu personal L’Elisenda explica que un dels grans eixos del film és l’extens arxiu personal que Roqué ha anat acumulant al llarg de la seva vida. «L’ha conservat ella mateixa, sense cap suport institucional», afirma, tot destacant que «aquest arxiu pren molta importància en el film perquè inclou fotografies, autoretrats i films en Super-8 dels anys seixanta i setanta que tenen una força impressionant». Així i tot, subratlla la directora, Res no és efímer per a mi combina llenguatges experimentals i materials d’arxiu amb la voluntat de construir una peça allunyada dels codis biogràfics convencionals.
La gira que ara arriba al Camp de Tarragona neix després del rodatge d’una escena clau del film: una performance a la platja concebuda inicialment com el desenllaç de la pel·lícula.
«A partir d’aquella performance vam pensar que podíem anar molt més enllà i fer créixer la
Art l La creadora multidisciplinària presenta a Reus, Valls i Tarragona una proposta artística que forma part del procés de creació del film ‘Res no és efímer per a mi’
pel·lícula fora de la pantalla», afirma Trilla, tot afegint que la voluntat «és reactivar Mariaelena també des del directe». Les sessions inclouen la projecció d’aquesta escena filmada i una acció performativa creada per Roqué a partir del mateix material audiovisual.
Llenguatges experimentals
A les sessions, Roqué presenta una acció performativa amb cos, memòria, paraula i acció
Aquesta acció ja s’ha presentat a Tortosa i ara arriba a les ciutats tarragonines. Aquí, les accions es faran aquest divendres a les 19.30 h al Centre de Lectura de Reus, demà dissabte a les 12 h al Museu de Valls i divendres vinent, 5 de juny, a les 19 h al Tinglado 2 del Moll de Costa de Tarragona. «És una oportunitat única per veure una artista que continua transformant la seva obra i el seu llenguatge en directe», conclou Trilla.
La intel·ligència artificial està transformant silenciosament la manera com pensem, aprenem i ens relacionem amb el coneixement. Allò que fa només uns anys semblava una eina complementària s’ha convertit en un mecanisme capaç d’assumir funcions que abans exigien esforç mental: redactar textos, resumir informació, generar idees o prendre decisions. La qüestió ja no és què pot fer la IA, sinó què deixarem de fer nosaltres. El filòsof Luciano Floridi advertia ja l’any 2023: “En l’era de la IA, l’èxit en algunes tasques pot provenir d’un ús eficaç de les eines més que no pas d’una comprensió profunda de la tasca mateixa.” La reflexió és inquietant perquè descriu una realitat cada vegada més visible, especialment entre els joves. Alguns estudiants poden obtenir bons resultats acadèmics utilitzant eines d’intel·ligència artificial sense entendre realment allò que entreguen. El procés d’aprendre —equivocar-se, analitzar, sintetitzar i construir idees pròpies— està sent substituït per la immediatesa d’una resposta automàtica.
Aquesta dependència no és només tecnològica; és també cognitiva. Quan el cervell deixa de practicar certes habilitats, aquestes es debiliten. La memòria, la concentració i el pensament crític necessiten exercici constant. Delegar massivament aquestes funcions a una màquina pot generar una societat més eficient aparentment, però també més vulnerable intel·lectualment. A més, les plataformes digitals i els sistemes basats en IA no són neutrals. Estan dissenyats per captar l’atenció i prolongar el temps de connexió. Els algoritmes prioritzen la rapidesa, l’estímul immediat i la satisfacció instantània, creant una cultura on pensar profundament sembla llunyà. El problema no és utilitzar la IA, sinó deixar que substitueixi la nostra capacitat de reflexionar. La tecnologia pot ampliar les possibilitats humanes, però només si continua existint una voluntat de comprendre el món per nosaltres mateixos. Una societat que renuncia a pensar críticament corre el risc de convertir-se en dependent no només de les màquines, sinó també dels interessos que les controlen.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
