Divendres 25 de setembre de 2026

divendres, 25 de setembre de 2026

Entrevista

6i7

Manel Vázquez: «A Tarragona ja no tenim incidències amb armes blanques com fa dos anys» Opinió

Número: 5633

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Infraestructures 13 El Vendrell construirà un emissari submarí per accelerar la sortida de l’aigua i reduir el risc d’inundacions a Coma-ruga

20 Josep Maria Buqueras Bach. Sor Lucía Caram, guerrera de la pau: «Es mereix, per què no, el Premi Nobel de la Pau»

Energia

Reus tindrà una subestació per descarbonitzar la petroquímica Les al·legacions de la Generalitat a la Planificació elèctrica estatal amb horitzó 2030 han donat els seus fruits i també s’inclou una nova actuació a Montblanc per incrementar la capacitat de subministrament de la xarxa de distribució de la zona Gerard Martí

Tarragona 2 i 3

Pilars que caminen entre la multitud La Jove, el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau aconsegueixen arribar fins a l’Ajuntament

12

Política municipal

Junts reclama a Enric Daza que renunciï a l’acta de regidor a Cambrils L’edil ha deixat la militància del partit juntaire i va anunciar que encapçalarà la llista d’Aliança Catalana el 2027 l 14

Cultura

Tarragona acull el III Congrés de Balls Parlats, que posa el focus en el gènere i el descolonialisme l4

Futbol

El Nàstic busca espantar fantasmes contra el Sant Andreu Els grana s'enfronten demà als barcelonins (18.45h), onze anys després al Nou Estadi amb l'objectiu de repetir victòria a casa l 16

2 divendres 25 de setembre de 2026

Tres de les quatre colles tarragonines van aconseguir completar el recorregut dels pilars caminant enmig d’una gran expectació i ambient. Gerard Martí

Sant Pere i Sant Pau aconsegueix el pilar caminant més ràpid Castells l Serrallo el completa en 07:03, la Jove en 07:54 i els Xiquets es queden molt a prop Oriol Castro Sanz La Mercè és sinònim de castells a Tarragona i dels pilars caminant des de les escales de la Catedral fins a l’Ajuntament. Abans, cada colla va fer dos castells actuant per ordre d’antiguitat, com marca la tradició. Una diada que acostuma a ser conservadora per l’exigència del calendari. I més enguany quan queden pocs dies pel Concurs. Així, els primers van ser els Xiquets de Tarragona, que van buscar una actuació per recuperar sensacions després de la caiguda al 3 de 9 amb folre per la diada de Santa Tecla. Fruit de les

baixes, els matalassers van portar a plaça uns solvents 5 de 7 i un 4 de 8. Per la seva banda, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va mostrar el seu bon moment descarregant el 4 de 9 amb folre, un castell que mai s’havia portar a la plaça de les Cols per la Mercè. ‘Un pis més!’, cridaven els liles, conscients que és el gran repte de cara a la Tarraco Arena. Van completar l’actuació amb un 7 de 8. Els Xiquets del Serrallo van optar per castells de 7 després de signar el dia abans la millor actuació de la seva història. Els del barri marítim van fer el 3 i el 4 de 7 amb gran

control i ja se centren en la jornada de dissabte del Concurs. Per últim, la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau van descarregar el 3 de 8 i el 3 de 7 amb agulla, que va fer les delícies de la plaça. Després de tocar el cel per Santa Tecla amb la seva millor actuació, busquen rubricar el seu bon moment pel Concurs. Un cop completats els castells de rigor, va arribar el moment que tothom esperava: els pilars. Els primers van ser els matalassers, amb un pilar especial on participaven pare i filla. Els Xiquets van pujar i baixar les escales amb solvència i l’estructura no va patir gairebé fins arribar a la

Baixada de Misericòrdia. La mare de l’enxaneta seguia el pilar just davant, amb llàgrimes als ulls i paraules d’ànim per la seva petita, que anava enviant petons al públic. Una escena que sempre deixa els pèls de punta i que es va repetir amb els pares i mares de la canalla de les altres colles. El pilar matalasser va arribar a la plaça de la Font i va mantenir l’estructura lluitant. Però entrant a la plaça van començar a patir, sobretot el segon. Quan ja portaven 6 minuts i 38 segons, i es trobava a la meitat de la plaça de la Font, el pilar no va aguantar i va caure. Els tarra-

gonins van agraïr l’esforç amb una forta ovació. Diferents mètodes Després va arribar el torn de la Colla Jove, que va assolir la fita amb 7 minuts i 54 segons. El pilar va avançar amb un ritme ràpid i segur. No va ser fins que va arribar al final de carrer Major quan van fer el primer canvi de mans. El pilar lila no va mostrar gairebé signes de patiments i va enfilar la resta de camí amb èxit fins a l’Ajuntament. Els tercers van ser els Xiquets del Serrallo, que van assolir el recorregut en 7 minuts i 3 segons. Els del barri marítim es van treure l’espina, ja que l’any 2024 i 2025 no van aconseguir portar el pilar caminant fins a l’Ajuntament. El baix no va canviar en tot el recorregut i el pilar va mostrar fermesa en tot moment amb una gran feina del segon. La colla blava va aconseguir retallar 1 minut i 20 segons als pilars caminant que havia fet anteriorment. Per últim, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va guanyar

3 divendres 25 de setembre de 2026

L’enxaneta dels Xiquets de Tarragona amb els nous elements de protecció. ACN/Arnau Martínez

El nou casc convenç els equips de canalla de les colles, però la màscara deixa dubtes Castells l Les colles tarragonines van provar a plaça per primer cop els nous elements, però han tingut poc temps per fer proves Oriol Castro Sanz Sant Pere i Sant Pau van batre el crono per només un segon de diferència. Gerard Martí

Les colles van pujar les enxanetes al balcó agafades a la faixa. Gerard Martí

La Jove va mostrar molta solvència i Serrallo feia dos anys que no el completava al crono, només per un segon, assolint el recorregut en 7 minuts i 2 segons. Els del barri cooperativista van arrencar amb un ritme trepidant i fent els girs a gran velocitat.

És l’onzena vegada consecutiva que Sant Pere i Sant Pau arriba al balcó Van canviar dos cops de baixos i tot i això van ser molt ràpids, amb poques mans sobre l’estructura. És l’onzena vegada consecutiva que arriben al balcó del consistori.

La gran novetat de la diada castellera de la Mercè va ser l’estrena i presentació a plaça del nou casc protector i màscara per a la canalla impulsats per la Coordinadora de Colles Castelleres. Uns nous elements que van arribar fa poc als locals d’assaigs i que necessiten temps d’adaptació. «Ens van arribar divendres passat i l’hem pogut provar poc per a extreure conclusions. Ara bé, el casc creiem que és millor perquè protegeix més. La màscara ens deixa dubtes perquè en certs castells com el 5, la canalla perd visibilitat, sobretot lateral, i per l’enxaneta per exemple és molt important a l’hora de posar els peus», explica Mar Pascual, de l’equip de canalla de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau. Des dels Xiquets de Tarragona

Izan Bergés

entenen els dubtes, però són optimistes de cara a la seva implantació. De fet, més enllà del pilar de presentació que van fer les colles a l’inici de la diada, ja el van utilitzar pel 5 de 7. «Hi ha nens que responen millor i altres no tan bé, però crec que forma part d’acostumar-se. Quan es va passar a portar casc també va ser un gran canvi. Millora la seguretat i protecció en zones sensibles», expressa Izan Bergés, cap de canalla dels matalassers. També ho veuen com una millora des dels Xiquets del Serrallo. «Hem tingut poc temps per anar-los provant, però es nota que el casc protegeix més. La màs-

La Coordinadora descarta fer una implementació «massiva»

Laura Lloses

Cap de canalla dels Xiquets de Tarragona

cara és cert que afecta a la visibilitat i segurament s’hagin de fer algunes modificacions», explica Aleix Gaya, cap de canalla dels blaus. Tres mides Les colles fins ara han rebut tres mides de cascs. «Valorem molt positivament que les talles més petites s’han ajustat perquè cada cop puja canalla més petita i a vegades se’ns fa difícil trobar cascs per a ells», diu Laura Lloses, cap de canalla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. «Sí que ens preocupa que vam provar les màscares i una es va trencar. Al final, són elements que utilitzem molt i que es posen i treuen molts cops. Però encara no els hem provat suficient», afegeix Lloses. La Coordinadora descarta fer una implementació «massiva» i espera que els infants «s’acostumin» a la màscara.

Aleix Gaya

Cap de canalla de la Colla Jove Xiquets de «Els nous elements aporten Tarragona

Cap de canalla dels Xiquets del Serrallo

i milloren la seguretat. Quan es va passar a portar casc també va ser un gran canvi. Cal adaptar-se»

canalla i és positiu, tot i que hem tingut poc temps per provar. La màscara fa perdre visibilitat»

«Les noves mides dels cascs són bones perquè cada cop puja canalla més petita»

Mar Pascual

Equip de canalla de la Colla Castellera Sant «Milloren la protecció de la Pere i Sant Pau «Hem tingut poc temps, però el casc ens agrada. La màscara en canvi fa perdre visió»

4 divendres 25 de setembre de 2026

Els balls parlats provenen dels gremis i es representaven durant celebracions

Fotografia de la representació del ball parlat de Sebastiana del Castillo. Cedida per l’Associació de la Mulassa de Tarragona

El III Congrés Internacional de Balls Parlats aborda a Tarragona el gènere i el descolonialisme Cultura l La URV acull des d’ahir una nova edició de la trobada, que clourà dissabte amb una mostra Marta Omella Blanco La Universitat Rovira i Virgili (URV) va iniciar ahir el III Congrés Internacional de Balls Parlats, una trobada que es prolongarà fins demà i que reuneix especialistes de Catalunya, l’Estat, altres territoris europeus i països d’ultramar amb herència ibèrica. El congrés analitza aquestes manifestacions de teatre

popular i posa el focus enguany en la perspectiva de gènere i la mirada descolonial. Francesc Massip, coordinador del congrés i investigador del Departament de Filologia Catalana de la URV, explica que el primer eix aborda el paper de les dones en la preparació dels balls, en el protagonisme dels personatges i en la interpretació. «Tradicionalment, només

els homes feien d’intèrprets, però això ara ha canviat», apunta. L’altre eix aborda les conseqüències de les diferents formes de colonització sobre aquestes manifestacions culturals. En aquest sentit, Massip posa com a exemple els països americans, on actualment es reivindica «una mirada diferent» sobre els espectacles que hi van portar els colonitzadors i sobre les cultures ori-

ginàries que van ser desplaçades. «Els balls parlats tenen la característica que es reescriuen cada any», destaca també el coordinador. «Amb els mateixos personatges pots introduir aspectes de l’actualitat més candent i més rabiosa», afegeix. Aquesta capacitat de renovació, assegura, està relacionada amb el caràcter crític dels balls, que sovint «molesten els poders».

Els balls parlats tenen un origen vinculat als gremis i als oficis. «Cadascun tenia la responsabilitat de fer un muntatge per celebrar el Corpus, una entrada reial o la rebuda d’un nou bisbe, per exemple», explica Massip. Amb la desaparició dels gremis, abolits oficialment a Espanya durant el segle XIX, aquestes representacions van perdre força, tot i que algunes van continuar gràcies a confraries o colles d’amics. «La recuperació dels ajuntaments democràtics va suposar un autèntic ‘boom’ del fenomen», indica l’expert. Actualment, assenyala, se’n continuen recuperant en municipis com Tarragona, Reus, Valls o Vilafranca, entre d’altres. Connexió amb el públic Per a Massip, una de les claus de la seva continuïtat és la connexió amb el públic. «Connecta amb l’esperit de la població, amb els seus desitjos i aspiracions», afirma. «El Ball de Diables, el de Serrallonga, les Gitanes... sempre tenen aquests versos que actuen com a catalitzador del públic», comenta. Mostra a la plaça de les Cols El congrés acabarà dissabte al matí amb una mostra de balls parlats oberta al públic a la plaça de les Cols. A partir de les 10.30 h s’hi representaran el Ball de la Sebastiana del Castillo de Tarragona, el Ball de Malcasats de Torredembarra, el Ball de la Rosaura de Reus i el Ball de Sogra i Nora de Tarragona. Tot seguit, es lliurarà el premi Joan Salvadó Sorolla de treballs de recerca de batxillerat sobre tradicions festives catalanes.

Les Matinades castelleres uneixen els músics de les quatre colles per despertar Tarragona un últim dia Tradició l Les tradicionals Matinades de la Jornada Castellera de la Mercè van recórrer ahir els carrers de Tarragona per donar el tret de sortida al darrer dia de festes de Santa Tecla. L'activitat va arrencar a les 8 h del matí des de la plaça de la Font i va comptar amb la participació dels grups de grallers i timbalers de les quatre colles castelleres de la

ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. La música de les gralles també es va escoltar durant la tarda, aquest cop de mà de diverses agrupacions locals, que van oferir un cafè concert gratuït a la plaça dels Sedassos de 18.30 a 20.30 h. l Diari Més

Imatge dels músics de les diferents colles castelleres de la ciutat que van participar en les Matinades. Colla Jove de Tarragona

5 divendres 25 de setembre de 2026

Les espurnes, el foc i els timbals d’un correfoc multitudinari acomiaden les festes de Santa Tecla Tradició l A quarts de deu l'entorn de la Rambla Nova i el carrer Unió ja es trobava farcit de camises texanes, barrets de palla i mocadors disposats a gaudir d'una nit d'espurnes, salts i alegria. El Correfoc de Santa Tecla va tornar a ser multitudinari i va demostrar que la cita és ineludible per als amants dels diables i les bèsties de foc de la ciutat i d'arreu de la demarcació. Enguany, el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Griu i els Voramar van estar acompa-

nyats pel Ball de Diables de Vilanova, el de la Riera, el de Ribes, el Drac d'Olivella i el Drac de Ribes. Durant dues hores, els participants van cremar carretilles i sortidors fins al moment de la traca, quan centenars de persones van córrer rambla amunt per acomiadar les festes. El «Visca Santa Tecla!» al Balcó del Mediterrani va tornar a donar pas al «Bon any nou» que es van desitjar tarragonines i tarragonins. l Diari Més

6 divendres 25 de setembre de 2026

TRES ANYS AL CAPDAVANT DE LA GUÀRDIA URBANA

Manel Vázquez: «Hi ha zones on posàvem 15 denúncies en una nit i ara costa que n’hi hagi una» Policial l L’intendent cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona repassa els canvis aplicats al cos des de la seva arribada, el reforç de la presència policial als barris i el paper de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat en la resposta als punts més conflictius Gerard Martí

John Bugarin Fa tres anys que va assumir la direcció de la Guàrdia Urbana. Quin balanç en fa? «És molt positiu, tot i que ha estat un període dur. Hem hagut de fer molts canvis, amb una reorganització el 2024 i noves formes de treballar. Això ha comportat molta feina, reptes i també resistències, però hem anat avançant. És un balanç parcial perquè encara tenim projectes en marxa». Quin era el principal canvi que necessitava el cos policial? «Venim d’una organització una mica enquistada que necessitava millorar. Havíem de posar el ciutadà al centre. La ciutadania ens demanava més proximitat, patrullatge a peu i una comunicació més directa. També veníem d’una organització poc transparent i amb les portes tancades cap a l’exterior. Ens hem obert molt més a la ciutadania, les institucions, les administracions i el mateix Ajuntament». Què s’ha transformat? «Hem creat una unitat de comunicació i relacions externes. Abans no teníem aquesta estructura. També hem creat una divisió de policia judicial, que ens permet millorar les relacions amb la judicatura i la fiscalia i treballar amb el mateix llenguatge que les unitats d’investigació d’altres cossos policials. Això ens permet centrar-nos en les problemàtiques que més preocupen la ciutadania, com els furts, els robatoris a l’interior de vehicles, els catalitzadors o el cablejat de l’enllumenat públic, així com els robatoris en instal·lacions municipals». I quins projectes importants encara estan pendents? «Un dels grans reptes és la digitalització. Volem que les patrulles puguin accedir a la informació des de les tauletes i fer informes en directe. És un procés complex per les licitacions, però hi treballem». La GUT necessita més agents? «Com a cap, sempre en voldria més. M’agradaria tenir-ne 300, però hem

Manel Vázquez Intendent cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona

Nova estructura «Hem passat d’una organització enquistada a una policia més propera i oberta a la ciutadania» Canvis de tendència «Afortunadament ja no tenim baralles amb armes blanques, però n’intervenim gairebé cada dia» de ser conscients de les limitacions pressupostàries, dels pressupostos generals de l’Estat i de les taxes de reposició. Quan vaig entrar teníem al voltant de 220 agents i ara superem els 250. Les jubilacions condicionen molt el creixement». Ha augmentat la presència de les dones al cos aquests anys? «Sí, però és un procés lent. Quan vaig assumir el càrrec, em vaig fixar com a objectiu la feminització de la Guàrdia Urbana. És un procés que depèn de molts factors, com la legislació, els moviments entre cossos policials i les jubilacions. El

2022 vam tancar l’any amb 29 dones, una de les quals era caporala. Actualment, en tenim 32, dues de les quals són caporales». Què caldria fer per afavorir una major incorporació de dones? «Encara no arribem als percentatges d’altres cossos policials estatals ni europeus. L’objectiu es manté. A cada oposició s’incorporen dones, però el percentatge de dones que es presenten i aproven és molt més baix que el dels homes. Hem de fomentar que s’hi presentin més dones, però després han de superar el procés selectiu».

La Unitat Policial de Reforç i Proximitat es va posar en marxa per Santa Tecla del 2025. Com ha funcionat durant el primer any? «Molt positivament. Ens permet abordar problemàtiques que abans eren més complexes. En entorns d’oci nocturn on abans calien tres patrulles, ara podem actuar amb aquesta unitat. Són set persones, un comandament i sis agents, que treballen de manera molt específica allà on sabem que hi ha problemes». S’ha notat l’efecte preventiu? «Sí. Hi ha zones on una nit es podien posar 14 o 15 denúncies i ara costa que n’hi hagi una. Quan la pressió policial desplaça el problema, nosaltres també ens desplacem. Al carrer d’Orosi, la plaça dels Carros o el carrer d’Apodaca hi havia problemes importants quan vaig entrar i ara gairebé no se’n parla. També teníem una problemàtica de convi-

vència a Pere Martell. La UPRP hi ha contribuït perquè l’entorn sigui més amable i cívic». La realitat policial és diferent segons el barri. Com ha evolucionat aquest treball de proximitat? «No hem deixat de treballar-hi, però cal adaptar-nos a cada realitat. No és el mateix la Móra, Cala Romana, la Part Alta, Campclar o Sant Salvador. Cada barri té les seves particularitats i problemàtiques. En alguns punts, com Campclar, apostem per una permanència policial més continuada, perquè aquesta presència ens permet conèixer millor què hi passa i actuar allà on detectem que hi ha més necessitats». En quines zones concentren ara mateix els esforços? «Més que zones concretes, em preocupa el municipi i les coses que hi passen. Treballem al mercat de Bonavista, amb les festes majors, l’oci nocturn, el trànsit, els vehicles de mobilitat personal i les conduccions negligents». L’incivisme continua sent una de les principals preocupacions? «Sí, és una constant. El botellot està bastant controlat i des que vam començar a intervenir en les pintades i vam crear un protocol el 2024 penso que també hi ha menys incidències. Però continuem tenint incivisme, desperfectes i infraccions de mobilitat». Fa dos anys, es van registrar diversos episodis de baralles amb armes blanques. «Afortunadament, no estem tenint incidències com les d’aleshores. Tot i això, hem de comptar amb el fet que hi ha persones que porten armes pel carrer, especialment armes blanques. És una realitat, ja que n’intervenim gairebé cada dia. Per això, mantenim una tasca preventiva i de control als parcs, carrers i zones d’oci». Quin balanç fa de la vigilància

7 divendres 25 de setembre de 2026

L’Institut Tarragona, present a la gran final estatal del Concurs del Formigó a Madrid Educació l Van ser els guanyadors de la demarcació d’un certamen que busca apropar els joves a l’Arquitectura Tècnica d’una manera pràctica Diari Més

Imatge d’arxiu de dos agents de la GUT al carrer Orosi de la Part Baixa. Cedida

La Guàrdia Urbana supera la seixantena d’agents de proximitat a la ciutat Seguretat l Vázquez reivindica la figura dels referents de barri en l’atenció a les demandes ciutadanes J.B. L’intendent cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, es va fixar fa tres anys l’objectiu d’arribar a una seixantena d’agents de proximitat, una xifra que el cos ja assegura haver superat. Ho va anunciar a inicis del 2024, amb la presentació del nou pla estratègic del cos, que preveia passar dels 20 agents d’aleshores a uns 60. Vázquez defensava que no només n’hi hauria més, sinó que serien «més percebuts» al carrer, en resposta a les demandes veïnals de més proximitat i contacte directe amb la policia, i no a un increment dels delictes. Tres anys després, el cap policial assegura que l’objectiu no només

s’ha complert, sinó que s’ha superat «amb escreix». La UPRP ha consolidat aquesta aposta amb més presència als carrers, reforçant la proximitat i actuant de manera específica en els punts més problemàtics. A aquest desplegament s’hi afegeixen els referents de barri, que recullen les demandes i problemàtiques dels veïns, les traslladen als departaments municipals i a les divisions de la GUT i en fan el seguiment. «El retorn que estem tenint és molt positiu». Aquest sistema permet generar els corresponents encàrrecs i expedients i retornar posteriorment la informació a la ciutadania. Després de Santa Tecla, està prevista una nova ronda de devolució sobre les actuacions realitzades.

amb drons a la zona rocosa de l’Arrabassada després del tràgic accident que es va produir a inicis d’estiu? «Ha estat una iniciativa molt bona i pionera al territori. Teníem una autorització per un mes, en vam sol·licitar un altre i el dispositiu va acabar el 6 de setembre. Es va autoritzar el vol sense que hi hagués fets delictius associats, perquè hi havia una qüestió més greu: la vida de les persones. Això ha fet que l’Administració General considerés que la mesura s’ajustava

jurídicament al que la norma vol regular. Encara no puc donar dades d’hores de vol ni de persones identificades, però està clar que ha tingut efecte. Les patrulles de la Unitat de Vigilància de Platges ens traslladen que la zona ha estat més tranquil·la i que hi ha hagut menys incidències». La normativa actual posa molts límits a les policies locals? «Per a les policies locals, és més restrictiva. Ens agradaria poder comptar amb menys límits per fer volar el nostre dron».

Quatre alumnes de l’Institut Tarragona han representat la demarcació de Tarragona a la gran final estatal del Gran Concurs del Formigó, una iniciativa que se celebra a nivell d’Espanya i que, a la demarcació tarragonina, coordina el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT). Sami González Kamel, Martina Trifonova Trifonova, Ismail Hammaini Farhane i Jordina Antillach Pujol competiran a El Escorial amb els equips guanyadors de 28 províncies més, en una edició que aquest curs ha mobilitzat 8.494 estudiants de 988 centres educatius de tot l’Estat. Els quatre alumnes van viatjar acompanyats per la seva professora, Elisabeth Dalmau, després d’haver-se imposat en la fase provincial celebrada a Tarragona. El Gran Concurs del Formigó planteja als estudiants un repte aparentment senzill però tècnicament exigent: fabricar la proveta de formigó capaç d’assolir la màxima resistència a compressió. La clau no consisteix únicament a barrejar ciment, aigua i àrids. Els participants han de prendre decisions sobre aspectes com les proporcions dels diferents components, la relació entre l’aigua i el ciment, el procés d’amassat o el vibrat, conceptes directament vinculats amb

Imatge de l’equip de l’Institut Tarragona que participa en el certamen. Cedida

Hi participen 8.494 estudiants de 988 centres educatius de tot l’Estat

ruptura i es determinarà quina ha aconseguit el valor més elevat.

el control de qualitat del formigó i amb el treball real que desenvolupen els professionals de l’Arquitectura Tècnica. El resultat, però, no es coneixerà el mateix dia de la final. Les provetes necessiten un període de 28 dies de curat abans de ser sotmeses a l’assaig de compressió. La seva resistència es comprovarà el pròxim 21 d’octubre, quan les mostres seran portades fins al punt de

Viatge per a tota la classe Tot i que a la final estatal només viatgen quatre representants de cada centre, el concurs manté el seu caràcter col·lectiu. El premi correspondrà al conjunt de la classe que ha participat en el projecte, i no únicament als quatre alumnes que la representen a El Escorial. L’equip guanyador obtindrà un viatge Interrail per Europa per als alumnes, mentre que el centre educatiu rebrà 3.000 euros. El concurs té com a objectiu acostar la professió de l’Arquitectura Tècnica als joves.

Agenda

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

- Exposició | El concurs de mestres romes-

- Inscripcions a PortAutors/es 2026

caires en imatges

El Teatret | del 7 de juliol al 7 d’octubre

Museu del Port | del 26 de juny a l’11 d’octubre

- Conferència | Els refugis antiaeris a

- Exposició | XXXIII Exposició Col·lectiva del

Tarragona

Sindicat d’iniciativa i Turisme de Tarragona

Museu del Port | 29 de setembre

Refugi 1 | del 17 de setembre al 18 d’octubre

19:00 - 20:00

- Exposició | IX Concurs pintura, dibuix &

- Activitat commemorativa

gravat

Passeig Trafalgar - El Serrallo

Tinglado 1 | del 18 de setembre al 11 d’octubre

1 d’octubre 12:00 h

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Agenda del Port del 25 de setembre al 2 d’octubre de 2026

Segueix-nos!

8 divendres 25 de setembre de 2026

Festa Major l La vigília de Misericòrdia va ser protagonitzada per la sortida lliure de tots els elements, danses i bèsties del Seguici Festiu

El xafarranxo del Seguici més esbojarrat

H

i ha una tarda l’any que escletxa per superar les retencions i les portes del ranxo continuar el seu recorregut. En mos’obren perquè les bèsti- ments així, a vegades surt a compes campin seguint el seu te aturar-se i donar-li una volta. En lliure albir. Defugint de protocols, arribar al carrer de Martí Napolità, normes, ordenances i decrets, el les Cercoletes van trobar-se, de cara, Seguici Festiu aprofita la vigília de amb les natges del Bou, que gaire inMisericòrdia per escabellar-se i es- tenció de moure’s no tenia. Sorprecampar el deliri, abans de qualsevol ses de la vida, el Casal Despertaferro degustació de Masclet. El Carrasclet es trobava al lloc indicat i, veient-se observà, impertèrrit, les primeres obligades a acceptar l’oportunitat topades del dia. Acabava de celebrar que s’havia plantejat al davant —o, els seus 40 anys i estava sent el pro- millor dit, al costat, que no parlem tagonista d’un bany de masses a la dels glutis bovins—, clarament a plaça del Mercadal quan els Nanos contracor, les seves integrants van van irrompre. «Ei, mira qui hi ha!», entrar al local per refer-se de l’esli deia una mare al seu fill, que no pant i recuperar energies, qui sap si tardà a anar corrent a saludar-los, amb dosi de reg addicional. La situació va animar el Bou que, demostrant una velocitat de reacció que congelaria molts defenses esteranyinant-se, va posar-se demcentrals, incapaços de seguir el seu peus. L’MVP anual del recorregut ritme. No venien a bregar, sinó que lliure fa temps que està de mal humor. En concret, des del Mundial volien afegir-se a la festa. La Mulassa i els Gegants van sor- dels Estats Units, Mèxic i Canadà. tir del Palau Municipal, delitosos Amb l’escut de la Federació Catad’estirar les cames. Volien dirigir-se lana de Futbol tatuat al front, real carrer de Monterols, però, abans negava de l’emblema de la selecció d’arribar a l’encreuament, van ado- espanyola. «Aquesta no és la nosnar-se que el Ball de Cercolets ja ha- tra», portava inscrit. El mal humor via emprès la seva direcció, escam- no tardaria a desaparèixer, tot repant el bon rotllo. Sent coneixedora mugant per les taules en la cerca de que hi havia nens a la vora i que cal menjar. A la plaça del Mercadal, el Ball respectar les directrius, o fer-ho veure, la Mulassa va cedir el pas de Galeres disparava a l’aire en sea les portadores de la primavera. nyal de pau. La Víbria, amb cara de Lluny d’enfadar-se, va poder veure males puces, s’ho mirava des d’una de ben a prop els enèrgics saltirons cantonada. Bastoners i Valencians feien de les seves als laterals. Hi haflorals, tot intentant sumar-s’hi. via qui intentava seguir La mobilitat al centota l’acció, però aviat tre era extremadament va quedar palès que densa. Esperant el seu era missió impossible. torn per passar, els NaGrumets que havien nos s’hidrataven a través intentat seguir el ritme d’una palleta. Els Cavadels Gegants des de les llets no tenien ganes de primeres de canvi ja perdre el temps i, com canviaven de rumb. una moto que avança per La mobilitat conla vorada, van aprotinuava sense ser fitar la més mínima Sergi Peralta Moreno

Els Gegants van passar pel raval de Santa Anna, i els Japonesos, amb el seu nou ‘look’, captaven totes les mirades. Gerard Martí

Què passarà? Els elements van trobar-se cara a cara en diversos moments

fluida, i menys quan el Lleó va ocupar la totalitat del carrer de Santa Anna. Va aparcar, en una excelsa maniobra, en paral·lel per deixar pas als Bastoners, però ni així cabia un camionet de Reus Net que va haver d’esperar, pacientment, per anar

a col·locar les illes de contenidors. El seu conductor encreuava els dits perquè això no ocasionés noves sancions per a ell o l’empresa adjudicatària. I per acabar-ho d’adobar, el Drac va arribar a la intersecció. Com més serem, més riurem, su-

9 divendres 25 de setembre de 2026

El Drac va resistir la temptació de llançar foc per mostrar la seva versió més dòcil i propera. En l’instant de la imatge, estava a la plaça de la Farinera. Gerard Martí

Els joves assistents se les enginyaven de totes les maneres per aconseguir una bota. Gerard Martí

La Cercavila del Masclet reparteix beuratge per la revetlla de la Vigília Festa l La cercavila va començar en finalitzar la sortida d’elements festius Miquel Llaberia

La Víbria, durant el seu pas per la plaça del Mercadal. Gerard Martí

poso. No llençava foc pels queixals, estava calmat, però, tot i això, el Lleó no va atrevir-se a mirar-lo als ulls. Mentrestant, a la plaça de la Farinera, Mulassa i Cercolets tornaven a trobar-se i a dansar plegats, amb les seves melodies fusionant-se en

una de sola. Aquí, els emissaris de la primavera rebrien agradables reforços. Dues petites flors es presentaren i no dubtaren a sumar-se a la cercavila, seguint els delicats saltirons d’una de les seves germanes grans.

Potser avui és Festa Major, 25 de setembre, dia de Misericòrdia, com també ho és el 29 de juny, per Sant Pere. No obstant això, per a molts reusencs la Festa Major de veritat és la nit anterior, la Vigília. És el dia en què la paraula «festa» es pot escriure amb majúscules i a Reus ve acompanyat del seu beuratge estrella; el Masclet, el combinat de vermut amb Plim. A més, enguany és una bona oportunitat per tastar aquesta beguda ganxeta, amb motiu dels 25 anys des de la seva creació. En finalitzar la sortida dels elements festius pel centre de la ciutat, ràpidament el Seguici Festiu de la ciutat es va escapolir i amagar dins de la casa consistorial, on estarien ben protegits davant la disbauxa que s’esperava aquella nit. La plaça del Mercadal va tornar a ser el punt de partida de la cercavila, on ja s’havia reunit una bona quantitat de joves davant l’escenari. «Volem Masclet! Volem Masclet!» o «Reus capital, Tarragona sucursal!» eren alguns dels càntics amb els quals volien invocar al Col·lectiu del Masclet. L’actuació de la banda del Masclet i el llançament de les botes, que més d’un hauria desitjat que estiguessin plenes des d’un inici, va

Fotografia de família del Col·lectiu del Masclet a la plaça del Mercadal. Gerard Martí

ser el punt d’inici de la nit. No obstant això, les baralles per intentar ser qui cacés alguna de les botes voladores van provocar que més d’un assistent rebés una clatellada sense malícia. Ara bé, alguns espavilats ja arribaven al Mercadal preparats amb gots a vessar de masclet, cortesia dels negocis del voltant. La cercavila, acompanyada per bandes musicals, va abandonar el Mercadal pel carrer Galanes fins a arribar a la plaça de Catalunya. Allí van torçar pel raval de Santa Anna fins a arribar al Prim, per allí enfilar el carrer de Llovera fins a petar a la plaça de la Llibertat. I per a qui li semblés un recorregut massa llarg

i anessin assedegats a meitat de recorregut, no havien de témer. A banda que indrets com la plaça de la Farinera van esdevenir un punt on proveir-se, també es va preparar un punt de recàrrega pels feligresos del masclet. D’aquesta manera començava la nit de la vigília de Misericòrdia, que completaria la festa amb la revetlla del Reggus a La Palma, el ball de revetlla a la plaça d’Anton Borrell i la revetlla jove a la plaça de la Llibertat. Per tant, el més probable és que més d’un arribi aquest matí a la Baixada del Seguici al Santuari amb ulleres de sol i ibuprofè per fer front el maldecap.

10 divendres 25 de setembre de 2026

Festa l Per celebrar els quaranta anys del Carrasclet es va recrear el seu apadrinament a la plaça del Mercadal

El Carrasclet, el prioratí més reusenc que hi ha

T

othom tenia ganes ahir de veure els elements festius de la ciutat desfermats per la Vigília de Misericòrdia, tal com és habitual, però enguany hi havia una cita important a la qual assistir i tot bon reusenc no es podia perdre. Una estona abans que es donés el tret de sortida i comencés la festa pels carrers del centre de la capital del Baix Camp, la ciutat volia retre un sentit homenatge al Carrasclet que enguany celebra els 40 anys des de la seva creació. 40 anys poden semblar pocs, però gairebé és com si el prioratí Pere Joan Barceló hagués sigut ganxet de tota la vida. Amb més d’un centenar de persones reunides davant de l’Ajuntament, estaven tots els actors necessaris per a recrear l’apadrinament de la figura de fa 40 anys. Per un costat, la Colla Gegantera de Reus, amb el Gegant Indi i la Geganta Vitxeta com a representants, flanquejaven l’alta figura del Carrasclet davant la façana de la casa consistorial, al Mercadal. «Sí que és petita!», comentava una senyora en veure la Vitxeta al costat del Carras- Fotografia de l’acte de recreació de l’apadrinament del Carrasclet amb l’Indi, la Vitxeta, la Colla Sardanista Rosa de Reus i els Xiquets de Reus. Diari Més clet, que gairebé la duplicava. Per un altre costat, membres de la Co- lars d’honor davant de les figures. metres i més de 70 quilograms del que van estar atents al costat de la Convidats lla Sardanista Rosa de Reus, també Probablement, escalfant motors de Carrasclet. Primer un xiquet, que figura i, quan aquesta va tornar a Els Xiquets, la Colla padrins de la figura feta per Manel cara la diada d’avui i el Concurs de encara la va aixecar prou recte. No plantar-se a terra, es va sentir més Sardanista i els Gegants Castells. D’aquesta ma- obstant això, el moment més tens d’un sospir alleugerit de què l’anèc- van assistir a l’acte Llauradó. Ara bé, com la nera, la plaça va esclatar es va viure quan van decidir posar dota no acabés en tragèdia. Però no festa queda en casa, no en aplaudiments per en un compromís a les autoritats hi havia prou temps per a més. Els van ser els únics que es tal de desitjar-li un bon municipals. El regidor de Cultura elements del seguici de la ciutat es la figura. Per demà 26 de setembre van voler sumar i acomaniversari al Carrasclet de l’Ajuntament de Reus, Daniel despertaven, es calçaven els vestits organitzen el Trabuc Fest, una festa panyar al Carrasclet en Recasens, va tenir la gosadia d’in- tradicionals i es preparaven per oberta a tothom amb actuacions com a la seva colla. aquest dia especial. Els Una jornada distesa, tentar aixecar el gegant, tot i que l’hora esperada de la cercavila més musicals a la plaça de la Llibertat. Xiquets de Reus es van Alhora, preveuen dur a terme la que fins i tot va perme- més que en vertical, la inèrcia de esbojarrada de tot l’any. posar les camises aveA més, la Colla Gegantera del Trobada de Gegants del Carrasclet, tre que més d’un valent la gran figura el feia moure’s més llana, es van enfaixar i s’atrevís a aixecar aviat en diagonal. Sort va ser d’una Carrasclet no ha acabat amb els un esdeveniment excepcional, al van carregar simull’alta figura de 4 mitja dotzena de geganters forçuts actes de celebració dels 40 anys de mes de juny de l’any vinent. tàniament dos piMiquel Llaberia Baselga

Programa d’actes

divendres 25

general dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Baixada del Seguici Festiu 11.00h. Des de la plaça de la Pastoreta

Baixada del Ball de Diables

Fins al Santuari de Misericòrdia. En arribar, ballada dels elements, balls i danses.

Amb la participació del Ball de Diables infantil, el Ball de Diables i els diables particulars. En arribar a la plaça del Santuari, encesa de la Víbria i el Drac i Carretillada de Misericòrdia. Tot seguit, encesa de la façana del Santuari i mostra piromusical, a càrrec de la Pirotècnica Igual.

Actuació castellera dels Xiquets de Reus 19.00h. Davant del Santuari A continuació, a l’interior del Santuari, l’Àliga oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt. Seguidament, cantada

19.30h. Passeig de Misericòrdia

dissabte 26

Cercavila del Pere i la Lloba 10.30h. Des de la plaça de la Llibertat

del Gegant Carrasclet, amb una cercavila i actuacions musicals.

Organitzada per la Colla Pessigolla de Reus, recorrerà els carrers del centre, fins a la plaça de la Patacada.

13a Trobada de Bandes Històriques

Vermut cabró! 11.30h. Plaça de la Farinera Amb música, concurs fotogràfic i la Cabra de Reus, organitzat pel Ball de Diables.

Trabuc Fest 17.00h. Plaça de la Llibertat Jornada festiva per celebrar els 40 anys

18.30h. Plaça de la Llibertat A continuació, cercavila. En arribar a la plaça del Mercadal, actuació de lluïment dels participants.

9.00h. Des de l’avinguda del Comerç En acabar, esmorzar d’una clotxa amb fesols i llonganissa o arengada.

Caminada Solidària per a l’Esclerosi Múltiple 9.30h. Mas Sabater Experiència inclusiva, familiar i no competitiva.

diumenge 27

Assaig especial dels Xiquets

Caminada Popular de les Misericòrdies

Previ al Concurs de Castells i obert a la ciutadania.

12.00h. Plaça del Mercadal

11 divendres 25 de setembre de 2026

Els interessats a col·laborar poden comprar la gorra d’AFANOC per 8 euros

Fotografia d’arxiu de l’entrada a l’Aeroport de Reus. Cedida

L’Aeroport de Reus recupera la connexió aèria amb Polònia amb dues rutes Turisme l Aquestes tindran una freqüència setmanal amb les ciutats de Katowice i Poznan Diari Més L’Aeroport de Reus recupera la connectivitat aèria amb Polònia quatre anys després. A partir del mes de maig, la companyia TUI Poland oferirà dues noves connexions entre Reus i les ciutats de Katowice i Poznan, que operaran amb una

freqüència setmanal. La connexió amb Katowice estarà operativa del 17 de maig a l’11 d’octubre de 2027 i amb Poznan del 24 de maig al 4 d’octubre. Segons dades oficials, més de 3 milions de turistes polonesos van visitar Espanya el 2025, una xifra que va créixer un 23,6% respecte a l’any anterior.

Una dona de 31 anys en estat crític en ser atropellada per un bus Successos l Una dona de 31 anys va ser atropellada ahir dijous 24 de setembre a la tarda a l'avinguda Jaume I per un autobús de Reus Transports. Al lloc dels fets s'hi van desplaçar Guàrdia Urbana, Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i Bombers, que van rebre l'avís a les 17.20 hores. La víctima va ser traslladada pel SEM en estat crític a l'Hospital Joan XXIII. l MLB

La Parròquia de Sant Joan celebrarà la missa del Sant Crist de la Creu Religió l La Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus acollirà la missa de l'Exaltació del Sant Crist de la Creu el proper diumenge 27 de setembre a partir de les 19 hores. Un moment «molt esperat» per part de l'Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu. «Entre tots, tornem-lo a aixecar», afirmen des de l'arxiconfraria, alhora que conviden a la ciutadania a assistir a l'acte. l Diari Més

Imatge de la primera edició del ‘Posa’t la Gorra’. Cedida

Reus celebrarà el ‘Posa’t la Gorra!’ demà a La Palma Solidaritat l L’entrada és gratuïta i la ciutadania podrà col·laborar amb l’AFANOC Diari Més

Fotografia de l’autobús accidentat ahir per un atropellament. Cedida

L’associació Sant Pere Solidari i l’Associació de Familiars i Amics Oncològics de Catalunya (AFANOC) i l’Ajuntament de Reus organitzen la festa solidària ‘Posa’t la Gorra!’ que té com a objectiu donar a conèixer la realitat dels infants i joves que pateixen el càncer i el seu entorn. Aquesta festa, en el marc dels actes de la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia, tindrà lloc demà dissabte 26 d’11 a 14 hores a La Palma de Reus. L’entrada és gratuïta i els fons que es recaptin aniran

destinats a mantenir l’atenció psicosocial i els serveis que AFANOC ofereix de manera gratuïta, per tal de millorar les condicions de vida d’aquests infants i joves als hospitals. A més, també servirà per mantenir la Casa dels Xuklis, un servei temporal d’allotjament per a les persones que s’han de desplaçar als hospitals de referència de Barcelona perquè els seus fills i filles rebin tractament. Durant l’any 2025, AFANOC va atendre un total de 126 famílies a la província de Tarragona. La ciutadania podrà col·laborar

amb l’entitat comprant la gorra solidària per 8 euros als punts de venda que hi ha arreu de la ciutat, que es poden consultar al web d’AFANOC, o el mateix dia de la festa. La gorra d’enguany ha estat dissenyada per Joan Turu, reconegut artista català compromès amb l’educació, els valors humans i la transformació social. La proposta de Turu incorpora referències a l’estima, la complicitat i l’acompanyament. La festa serà presentada pels reusencs Fito Luri i Irene Benavent, comptarà amb la participació de diversos elements del Seguici Petit com el Drac, el Basilisc i el Lleó i la presència d’autoritats. Proposta musical i lúdica L’animació i la música aniran a càrrec de l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis de Reus, la batucada ReusSamba i el DJ Juanjo Boomer. També hi participaran la clown Rachel Love i uns personatges vinguts d’una galàxia molt llunyana. Durant el matí hi haurà diferents tallers adreçats als més petits, com pintacares o un circuit de mobilitat, i una gran rifa solidària, amb la col· laboració de botigues i restaurants del territori. Alhora, les persones que ho vulguin podran donar sang a l’autobús del Banc de Sang i Teixits, que estarà ubicat al passeig Mata. El moment central de la festa serà en la lectura del Manifest de l’AFANOC, que anirà a càrrec d’una família de l’entitat que ha viscut de prop la realitat del càncer infantil. Per a més informació poden consultar la pàgina web d’AFANOC, concretament a afanoc.org/e/posat-la-gorra-areus/.

12 divendres 25 de setembre de 2026

Catalunya disposarà de fins a 3.800 MW addicionals amb la nova planificació

El secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ahir dijous a Salt durant la presentació de la nova planificació elèctrica amb horitzó 2030. ACN

La nova planificació elèctrica reforça Tarragona per impulsar la descarbonització industrial Energia l Reus tindrà una nova subestació i Montblanc ampliarà la xarxa per a nova demanda Joan Lizano La nova planificació elèctrica de l’Estat amb horitzó 2030 reforçarà de manera específica la xarxa de Tarragona per facilitar la descarbonització de la indústria i donar cobertura a nous consums. El principal canvi és el redisseny de la futura subestació Químico, de 400 i 220 kV, que s’ubicarà a Reus i que ha estat incorporat després de les al·legacions de la Generalitat. La infraestructura reforçarà el subministrament del polígon petroquímic de Tarragona, un dels grans consumidors energètics del país, i permetre avançar en l’electrificació dels processos industrials. Alhora, la nova configuració donarà suport a la xarxa de distribució del sud de Reus, on es preveuen nous desenvolupaments industrials, a més d’una

Actuacions de la planificació elèctrica a Catalunya fins al 2030

àrea sanitària i noves infraestructures de mobilitat. La planificació també incorpora actuacions a la Conca de Barberà. A Montblanc es preveu ampliar la subestació de 220 kV per augmentar la capacitat de la xarxa de distribució, assegurar el subministrament a un nou sector industrial i reduir l’impacte territorial respecte del plantejament inicial. Segons el Govern, aquestes actuacions permetran atendre noves demandes elèctriques i reforçar la capacitat de les comarques tarragonines per electrificar activitats que encara depenen de combustibles fòssils. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que la nova planificació suposa «un abans i un després» perquè posa a disposició del país més potència per respondre a la demanda industrial, residencial i de la transició energètica. El document definitiu incorpora bona part de les demandes de la Generalitat a la proposta inicial del Ministeri per a la Transició Ecològica. A escala catalana, el nou esquema permetrà sumar fins a 3.800 MW de capacitat al sistema, un increment aproximat del 50% respecte del pic màxim actual de demanda, situat al voltant dels 8 GW. També preveu una quarantena de punts de suport a la xarxa de distribució, entre noves subestacions i ampliacions de les existents, així com 437 quilòmetres de noves línies i la repotenciació de 640 quilòmetres més. La planificació estatal mobilitzarà fins a 17.000 MEUR a tot l’Estat i Red Eléctrica s’encarregarà de desplegar les actuacions de la xarxa de transport. Més projectes Fora de Tarragona, la planificació reserva capacitat per als nous campus de salut de Girona i del Clínic-UB, el polígon Torreblanca-Quatre Pilans de Lleida, la dessaladora del nord de la Costa Brava i projectes industrials a la Catalunya Central. També preveu la gigafactoria de Móra la Nova i els tràmits per portar els 400 kV al Port de Barcelona. El Govern crearà una comissió amb les distribuïdores per coordinar les inversions fins al 2029.

13 divendres 25 de setembre de 2026

El Vendrell prepara un emissari submarí per evitar inundacions a Coma-ruga Infraestructures l El projecte inclourà una nova xarxa de pluvials, tancs de tempesta i una sortida directa de l’aigua al mar El consistori recupera l’actuació pendent després dels aiguats del 22 d’agost

Joan Lizano L’Ajuntament del Vendrell va presentar aquest dijous el nou plantejament per reduir el risc d’inundacions a Coma-ruga, que preveu construir una xarxa de pluvials a la urbanització Brisamar i un emissari submarí per evacuar directament al mar l’aigua acumulada a la part baixa del nucli marítim. L’actuació anirà a càrrec d’Aigües del Vendrell després de les inundacions del 22 d’agost. Des d’aleshores, el govern municipal ha mantingut reunions amb Costes de l’Estat, el Servei del Litoral de la Generalitat, Ports de la Generalitat i Carreteres del Ministeri de Transports per definir la solució. Segons va explicar l’alcalde, Kenneth Martínez, la poca diferència de cota entre el passeig marítim, el llac de Coma-ruga, Brisamar i la platja fa que l’aigua trigui a arribar al mar i s’acumuli en superfície, un problema que l’emissari vol reduir accelerant-ne la sortida. La previsió és que la conducció aprofiti la passera del port de Coma-ruga i desemboqui a mar obert a través de les esculleres. El siste-

Kenneth Martínez i Alfons Herrera presenten sobre plànol la proposta per millorar el drenatge de Coma-ruga. Ajuntament del Vendrell

ma completarà la futura xarxa de pluvials amb tancs de tempesta i sortides d’aigua a la platja a través del mur del passeig marítim. Abans de concretar les obres, la licitació de la redacció del projecte incorporarà una cartografia detallada del risc

d’inundabilitat i un estudi dels cabals per determinar les solucions tècniques més adequades. El regidor d’Aigües i president d’Aigües del Vendrell, Alfons Herrera, va remarcar la complexitat tècnica d’una actuació contra unes inundacions

recurrents i greus. L’Ajuntament emmarca el projecte en l’adaptació als episodis meteorològics extrems i en la necessitat de resoldre les mancances pendents en una zona que és especialment vulnerable. El problema de Brisamar és an-

terior a l’aiguat d’aquest estiu. La urbanització, situada en una zona baixa i propera a antics aiguamolls, pateix episodis recurrents d’acumulació d’aigua. El 2017, el ple del Vendrell ja va aprovar estudiar un dipòsit de pluvials i elaborar un mapa municipal de zones inundables. Un any després, el consistori va reclamar que Brisamar fos incorporada al mapa de risc d’inundació de l’Agència Catalana de l’Aigua. El 2021, l’Ajuntament va presentar un avantprojecte per construir un dipòsit sota el Parc dels Enamorats, amb capacitat per a 6.000 metres cúbics, que no es va arribar a executar. Després de les inundacions del 22 d’agost, el govern municipal va reprendre la proposta amb un nou plantejament, que combina emmagatzematge, una nova xarxa de drenatge i l’evacuació directa de l’aigua cap al mar per reduir el risc futur.

La Selva del Camp estrena la pista coberta del Gil Cristià després de mig any d’obres i 714.000 euros d’inversió Esports l La Selva del Camp ha estrenat la pista coberta del Gil Cristià, un nou equipament esportiu destinat a donar resposta al creixement dels clubs. La inauguració va reunir les entitats de patinatge, rítmica, voleibol, futbol sala i bàsquet, en una jornada oberta a la ciutadania. L’actuació, llargament reivindicada, ha costat prop de 714.000

euros, dels quals 160.000 han estat subvencionats per la Generalitat i la resta assumits pel consistori. Les obres, iniciades al març, han inclòs catorze pilars de nou metres, set grans bigues de 38 metres, il·luminació LED i l’adequació de la pista per a diverses disciplines. L’Ajuntament destaca que l’espai reforça l’oferta esportiva de la vila. l DM

Representants municipals, clubs esportius i participants, durant la inauguració de la nova pista coberta del Gil Cristià a la Selva. Cedida

14 divendres 25 de setembre de 2026

El Morell adapta el planejament per facilitar l’ampliació del CAP Urbanisme l La modificació amplia fins als 3.873 metres quadrats l’espai destinat a ús sanitari En paral·lel, l’antiga estació es reservarà per a espais públics i futurs equipaments

Joan Lizano L’Ajuntament del Morell ha aprovat inicialment la modificació puntual número 14 de les normes subsidiàries de planejament, un canvi urbanístic que ha de facilitar la futura ampliació del Centre d’Atenció Primària. El canvi adapta el planejament municipal a unes necessitats d’equipaments que han variat amb els anys i busca eliminar els obstacles urbanístics que dificultaven reservar més sòl per al centre sanitari. La modificació afecta 16.575 metres quadrats del sector sud-est del nucli urbà i inclou tant els terrenys del CAP com l’àmbit de l’antiga estació de tren. En concret, la superfície reservada per a equipament sanitari passarà a ser de 3.873 metres quadrats, 2.049 més que fins ara. L’objectiu és disposar de l’espai necessari perquè el Servei Català de la Salut pugui desenvolupar una ampliació adaptada al creixement de la població i a les necessitats assistencials actuals del municipi. El consistori defensa que es tracta d’una actuació llargament reclamada. La regidora de Sanitat, M. Jesús Valldosera, recorda que fa anys

els festius, i durant la nit el centre de referència és el CAP Torreforta-La Granja. El creixement demogràfic també acompanya la demanda, perquè el Morell ha passat dels 2.308 habitants de l’any 2000 als 3.811 registrats l’1 de gener de 2025, segons l’Idescat, un increment de prop del 65% en vint-i-cinc anys. L’àmbit de l’antiga estació del Morell, inclòs en la modificació urbanística. Aj. del Morell

que l’Ajuntament demana ampliar un equipament que considera insuficient per a les necessitats actuals de la vila. L’alcalde, Eloi Calbet, remarca que la modificació urbanística és la part que correspon assumir al consistori, mentre que la gestió del servei, la definició del projecte i l’execució de l’ampliació depenen de la Generalitat. Per tant, l’aprovació no implica encara l’inici de les obres ni fixa un calendari, sinó que resol una condició prèvia perquè el projecte pugui avançar.

La necessitat d’ampliar el centre ja constava en la planificació sanitària de la Generalitat. La memòria de 2023 de la Regió Sanitària Camp de Tarragona incloïa el CAP del Morell entre les obres en projecte. L’equipament, a més, té una funció que va més enllà del mateix municipi, ja que serveix com a centre de referència dels consultoris de l’Argilaga, els Garidells, la Secuita, les Gunyoles, Perafort, Puigdelfí, el Rourell, Vilallonga del Camp i Vistabella. El CAP obre cada dia de 8 a 20 hores, també

L’antiga estació La modificació urbanística també incorpora els 5.508 metres quadrats de l’àmbit de l’antiga estació de tren, actualment en desús i classificats com a sòl no urbanitzable. El canvi permetrà integrar aquests terrenys al sòl urbà consolidat i reservar-los per a futurs equipaments i espais lliures d’ús públic. Així, el consistori morellenc vol ordenar millor, amb aquesta operació, uns terrenys que ja estan vinculats físicament al nucli i deixar preparat sòl municipal per respondre a noves necessitats.

Salou amplia aquesta tardor l’oferta juvenil de la Masia Tous amb activitats i Zona +18 Lleure l La Masia Tous de Salou estrenarà aquesta tardor una programació juvenil amb activitats de lleure, formació, creativitat, benestar i orientació laboral durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Entre les novetats destaca la consolidació de la Zona +18, amb propostes com risoteràpia, ioga, tallers de protecció i activitats creatives amb resina ecològica. També continuaran les Tardes Liles, el Club de Lectura Jove, les sessions de tècniques d’estudi i les tardes de jocs. El programa inclou tallers de cuina, manualitats, maquillatge de Halloween, sortides al Tarraco Manga i al Saló del Manga de Barcelona, i un curs de monitor de lleure per a majors de 18 anys. La vessant formativa incorpora activitats per millorar el currículum amb intel·ligència artificial, orientar la recerca de feina per Nadal i conèixer les vies d’accés a l’Administració pública. La Masia Tous mantindrà, a més, serveis permanents com l’espai d’oci, la sala d’estudi, el suport a l’ocupació juvenil i l’acompanyament emocional de Parlem! Salut Jove. La majoria d’activitats seran gratuïtes, amb inscripció prèvia. Joventut busca joves de 12 a 17 anys que vulguin ser corresponsals de l’equipament. l Diari Més

Junts reclama a Enric Daza que renunciï a l’acta de regidor de Cambrils Política l L’edil ha deixat la militància i encapçalarà la llista d’Aliança Catalana l’any vinent J. Lizano Junts per Catalunya ha reclamat a Enric Daza que renunciï a l’acta de regidor de l’Ajuntament de Cambrils després que hagi deixat la militància i anunciat que encapçalarà la candidatura d’Aliança Catalana a les municipals del maig de l’any vinent. La formació sosté que Daza ja no representa les sigles amb què es va presentar el 2023 i considera que mantenir l’acta «subverteix la voluntat dels electors». En paral·lel, Junts ha iniciat els tràmits perquè passi a ser regidor no adscrit i deixi de formar part del grup municipal,

on continuen com a edils Laura Mellau i Teresa Recasens. El partit ara també es desmarca dels posicionaments que Daza pugui fer des d’aquesta condició i reclama a l’Ajuntament que formalitzi el canvi amb diligència. Daza va encapçalar el 2023 la candidatura de Junts per Cambrils-Compromís Municipal, que va obtenir tres regidors. La situació té un precedent directe. El 2023, quan Daza va deixar el Nou Moviment Ciutadà d’Oliver Klein per presentar-se com a alcaldable de Junts, l’NMC també li va reclamar que entregués l’acta. Daza no ho va fer i va acabar aquell man-

dat com a regidor no adscrit. Ara, tres anys després, es repeteix un escenari semblant amb els papers canviats. Jurídicament, però, la renúncia a l’acta depèn del mateix regidor, ja que abandonar un partit no comporta perdre la condició d’electe. Un fet diferent és la pertinença al grup municipal, ja que la normativa preveu que un regidor que abandona la formació d’origen pugui passar a ser no adscrit. Daza, però, ha defensat fins ara la seva voluntat de mantenir-se al grup de Junts fins al final del mandat, una situació que el partit vol revertir abans de les municipals de l’any vinent.

Enric Daza durant l’anunci de la seva candidatura amb Aliança Catalana. Cedida

15 divendres 25 de setembre de 2026

Castells l Els Castellers d’Esparreguera arriben amb la millor actuació entre les 12 colles participants en una jornada en què el 2de7 podria ser determinant per aconseguir la victòria

L’agenda Montblanc. Sant Miquel Dissabte, 18h. Plaça Sant Miquel Torraires de Montblanc Xiquets de Vila-seca CC El Catllar

Torredembarra alça el teló

Sitges. Santa Tecla Dissabte, 18h. Cap de la Vila Colla Jove de Castellers de Sitges Nois de la Torre Xicots de Vilafranca Castellers de Sant Cugat Torredembarra. Concurs de

Castells

Diumenge, 10h. Plaça del Castell Castellers de Badalona Castellers de Mollet Castellers de Berga Esperxats de l’Estany CC Esquerra Eixample Castellers de Cerdanyola Castellers de Sarrià Castellers d’Esparreguera CC Figueres Castellers del Poble Sec Castellers de Caldes Xiquets de Cambrils

L

a plaça del Castell, a de Badalona o els Castellers de partir de les 10h, obrirà Cerdanyola tenen en cartera el diumenge l’edició nú- 2de7, que es podria convertir en el mero 30 del Concurs de decisiu per emportar-se el triomf. Castells amb una jornada que va Un grapat molt ampli de colles estrenar-se l’any 2014 i es pre- tenen el 3de7 amb l’agulla, el 4de7 senta de pronòstic incert perquè amb l’agulla i el 5de7 com a castotes les colles tenen programes tells límit, de manera que s’espera de castells de gamma alta de set. una jornada molt igualada. D’alL’altre gran focus d’atenció del tre com Esquerra de l’Eixample, cap de setmana estarà a la diada Berga, Figueres, Sarrià i Experde La Mercè de colles convidades xats de l’Estany també portaran de Barcelona on la Colla Joves Xi- a plaça el 7de7, que pot servir per quets de Valls farà els últims pre- definir les places de podi. paratius per a la cita de la Tarraco En aquesta primera jornada Arena i els Minyons de Terrassa del Concurs només hi haurà un volen estrenar castells de gamma representant de les comarques de extra. Tarragona, els Xiquets de CamSi fem cas a les actuacions de brils, que s’estrenen a la cita amb la temporada 2026, els Castellers la il·lusió de tornar a fer la millor d’Esparreguera es perfilen com a actuació del seu historial. Els favorits a Torredembarra ja que seus objectius passen per ajuntar tenen la millor actuació el 4de7 amb l’agulla, de les 12 participants. el 3de7 amb l’agulla Va ser a la seva festa i el 5de7, tres castells major el mes de juliol que ja han fet enguany quan van descarregar però no en una mateiel 5de7, el 3de7 aixecat xa actuació. Si poguesper sota i el 7d7. Això sí, sin optar a la victòria repetir els tres castells no descarten la possino els assegura la vicbilitat d’intentar tamtòria perquè colles bé el 2de7. com els Castellers Carles Cortés A Barcelona,

Lleida. Sant Miquel Diumenge, 12h. Plaça de la Paeria Castellers de Lleida Nens del Vendrell Capgrossos de Mataró Barcelona. La Mercè, colles

convidades

Diumenge, 12h. Plaça Sant Jaume Castellers de Barcelona Minyons de Terrassa Colla Joves Xiquets de Valls Imatge de la plaça del Castell de Torredembarra ara fa dos anys. Concurs de Castells

A Barcelona, la Mercè Minyons, Joves i C. Barcelona faran castells de gamma extra i de 9 es viurà la diada de la Mercè de colles convidades amb la presència de la Joves de Valls que, a set dies del Concurs, haurà d’actuar amb prudència per evitar riscos. Els castells de nou poden ser la seva principal aposta en una di-

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

ada on les últimes temporades han ensenyat també el 2de9 amb folre i manilles i el pilar de 8 emmanillat. El número de camises i l’horitzó de la Tarraco Arena determinaran el seu programa. Qui serà ambiciós a la plaça Sant Jaume són els Minyons de Terrassa que tenen ganes de fer passes endavant en forma de gamma extra amb l’estrena del 5de9 amb folre i possiblement també el pilar de 8 amb folre i manilles. El 2de9 amb

folre i manilles que ja han descarregat enguany i el 3de9 amb folre completarien la seva actuació. Finalment, els Castellers de Barcelona voldran repetir alguns dels seus millors castells d’aquest any, com el 5de8 i el 2de8 amb folre, però tornaran a tacar els castells de nou, concretament el 3de9 amb folre, que ahir dijous van intentar dues vegades sense sort a l’actuació de la Mercè de colles locals.

16 divendres 25 de setembre de 2026

El rival

La prèvia

Sant Andreu

Punts

4 PG PE 1 1

L’Àrbitre: Sergio Escriche Guzman

Classificació

16è PP GF GC 2 3 4

Sergio Escriche és l’àrbitre que xiularà el duel entre Nàstic i Sant Andreu. El col·legiat valencià ja té experiència a la categoria. El seu darrer partit amb els grana va ser l’empat a casa amb el Betis Deportivo. Dissabte, 18:45 h — Nou Estadi Costa Daurada. Movistar +/Esport3

Nàstic i Sant Andreu es tornen a enfrontar onze anys després Futbol l El conjunt barceloní arriba a Tarragona després d’empatar contra el Reial Madrid Castella Oriol Castro Sanz El Nou Estadi Costa Daurada acollirà dissabte a la tarda un partit amb sabor especial: el Nàstic rebrà la UE Sant Andreu en la cinquena jornada de Primera Federació, en el primer duel entre els dos clubs des de l’11 de gener de 2015. Dotze anys després d’aquell darrer enfrontament al Narcís Sala, el futbol torna a posar cara a cara dos dels històrics del futbol català, ara reunits al Grup 2 de la categoria. L’equip de Xisco Campos arriba al derbi amb ganes de tancar una mala setmana. Els granes van patir un sever correctiu diumenge passat a Santo Domingo, on l’Alcorcón els va golejar per 3-0. Els grana esperen poder recuperar sensacions davant la seva gent. Tot i la derrota a Madrid, l’equip manté de moment una dinàmica sòlida com a local, on ha guanyat els dos partits disputats aquest curs. La principal incògnita serà si l’entrenador mallorquí vol moure peces de l’onze inicial, sobretot a la defensa, o manté els futbolistes en els que de moment diposita tota la

La gran referència en l’atac quadribarrat és el davanter Jaume Tovar. UESA

seva confiança. A l’altra banda, hi haurà un Sant Andreu que afronta amb la màxima il·lusió la seva tornada a la categoria. Els de Sant Andreu de Palomar han confeccionat un equip amb jugadors veterans que porten anys al club, com Lucas Viña i Alberto García, amb jugadors joves, sobretot en atac. Aquest estiu han incorporat un dels grans noms

de la Segona Federació la temporada passada, Jaume Tovar, tot i que aquesta temporada encara no ha vist porteria. Així mateix, a l’atac s’han reforçat amb figures com les del puertorriqueny Jeremy de León, sortit del planter del Reial Madrid. En les seves files també compten amb el lateral amb passat grana Nil Jiménez.

L’equip arriba després de jugar contra el filial blanc aquest mateix dimecres, empatant a 1, en un partit igualat on es van veure les debilitats defensives dels dos equips. L’autor de la diana va ser Darbra, un dels fixes també al mig del camp. Aquest fet provocarà que la UESA arribi a Tarragona amb més càrrega i poc descans.

L’exgrana Nil Jiménez va ser titular en l’últim partit dels quadribarrats A la banqueta continua un entrenador veterà com Natxo González. El de Vitòria va aportar un caràcter a l’equip que el va impulsar cap a l’ascens la temporada passada. Ara, el gran repte és consolidar l’entitat a la tercera categoria estatal, que feia temps que no tocaven. Les principals opcions passen per fer del Narcís Sala un fortí, un cop s’instal·li la gespa, i rascar punts fora de casa. De moment al camp de la SD Huesca i de l’Águilas no ho han pogut fer i ni tans sols han marcat. S’espera un gran ambient El caràcter especial de la cita ha portat els dos clubs a pactar un intercanvi d’entrades per facilitar el desplaçament de les dues aficions als dos partits de la temporada. Els seguidors visitants podran adquirir la localitat per 18 euros (més despeses de gestió) en venda anticipada per internet, o per 20 euros a taquilla el mateix dia del partit, al sector de Preferent Superior del Nou Estadi. S’espera un gran despleçament de l’afició quadribarrada, amb més de 600 entrades ja venudes. Amb un Nàstic que vol tornar a guanyar després del cop d’Alcorcón i un Sant Andreu que vol sumar fora de casa en el seu retorn a la categoria, el derbi català arriba carregat d’al·licients dissabte a Tarragona.

La torxa dels Jocs Special Olympics 2026 comença el seu recorregut fins arribar a Tarragona Poliesportiu l La torxa dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 va començar ahir el seu recorregut per Catalunya amb una primera parada a Granollers. Durant les dues setmanes prèvies a la celebració dels Jocs, la flama recorrerà 15 municipis catalans i Andorra la Vella fins a arribar a Tarragona el pròxim 8 d’octubre, en la vigília de la inauguració de la competició. Els Jocs Special Olympics Tarragona 2026

se celebraran del 9 al 12 d’octubre i reuniran esportistes amb discapacitat intel·lectual procedents de diferents indrets de Catalunya, de la resta d’Espanya i altres països d’Europa, que competiran en diverses disciplines esportives. Aquesta serà la 13a edició dels Jocs, organitzada per la Federació ACELL i l’Ajuntament de Tarragona. El recorregut de la torxa vol portar l’esperit dels Jocs arreu del territori

i fer partícip la ciutadania d’aquesta gran celebració esportiva i inclusiva. Al llarg de les pròximes dues setmanes, la flama passarà per diferents municipis, on es duran a terme actes oberts a la ciutadania i on els esportistes que participaran en els Jocs tindran un paper destacat com a rellevistes. La ciutat serà l’escenari final d’aquest recorregut, amb un acte que tindrà lloc de 18 a 20 h. l Diari Més

La torxa recorrerà 15 municipis abans d’arribar a Tarragona el pròxim 8 d’octubre. Cedida

17 divendres 25 de setembre de 2026

El Reus FC Reddis busca trobar continuïtat al camp d’un Utebo imbatut Futbol l L’equip d’Edu Albacar vol sumar els primers punts fora de casa aquest diumenge a les 18 hores Oriol Castro Sanz El Reus FC Reddis buscarà aquest diumenge trobar la continuïtat després de sumar la primera victòria a casa. Davant, no tindrà un rival fàcil. L’Utebo FC ha començat bé la campanya. El conjunt aragonès, dirigit per Rubén Zapater, ocupa la sisena posició amb 5 punts, fruit d’un empat a domicili a la jornada inaugural, un altre empat com a local davant l’SD Logroñés i el primer triomf del curs la setmana passada al camp de l’UE Olot (1-2). L’Utebo no ha perdut encara aquesta temporada i buscarà aprofitar el factor camp de l’Estadi Santa Ana per allargar la seva ratxa positiva. Ben diferent ha estat l’arrencada del conjunt d’Edu Albacar, que ha patit per trobar continuïtat després d’un curs passat en què l’entitat va arribar a semifinals del play-off d’ascens a Primera Federació. Els roig-i-negres van perdre a casa en l’estrena davant l’Osasuna Promesas (0-1) i van tornar a caure a la segona jornada al camp del CD Ebro (0-2), però van reaccionar el cap de setmana passat amb la primera victòria del curs, un ajustat 1-0 davant el Náxara a l’Estadi Municipal de Reus. Aquell triomf deixa el Reus catorzè amb 3 punts, però amb la necessitat evident de començar a sumar també fora de casa, on encara no ha estrenat el casella de punts. Precisament aquest serà el princi-

Miquel Ustrell, l’autor del gol de la victòria en l’últim partit del Reus, està cridat a ser altre cop titular. Gerard Martí

Miquel Ustrell buscarà tornar a veure porteria i consolidar-se a l’onze inicial reusenc pal repte diumenge: confirmar que la millora de joc de l’últim partit també es pot traslladar a un despla-

La cinquena Escardó Mitja Marató de Vila-seca apunta a superar els 1.500 corredors aquest pròxim 18 d’octubre Atletisme l La cinquena Escardó Mitja Marató de Vila-seca es va presentar aquest dijous a la tarda amb la previsió de superar els 1.500 participants el pròxim 18 d’octubre. A l’acte hi van intervenir l’alcalde de Vila-seca, el director comercial d’Escardó, Joan García, i el president del Club Esportiu Runners Vila-seca, Oriol Rius, que va destacar

que les inscripcions se situen ara un 15% per sobre de les de l’any passat. La prova recuperarà el pas pel passeig de la Pineda després de la finalització de les obres i dedicarà enguany la samarreta, els premis i la medalla de finisher al pont vermell de la Mar de Vila-seca. El recorregut mantindrà les distàncies de mitja marató, 10 i 5 quilòmetres, amb sor-

un total de 30 partits i va marcar 4 dianes i va fer una assistència. Després de baixes sensibles a la davantera, el cambrilenc està cridat a fer una passa endavant i catapultar els reusencs cap a la part alta de la classificació. La primera ocasió per a fer-ho arriba diumenge, però els aragonesos voldran continuar imbatuts.

çament complicat. Els dos conjunts es van veure les cares ja l’any passat i a l’estiu van jugar un amistós, amb victòria pels reusencs per 2-1. El més probable és que Albacar faci pocs canvis a l’onze titular. Fernández i Alarcón a la defensa i Xavi Jaime i Toscano a la sala de màquines semblen figures intocables pels roig-i-negres en aquest inici de

temporada, d’igual forma que Dani Parra a la porteria. A dalt, la màgia de Ricardo Vaz sempre és necessària i, després de veure porteria, tot apunta a que Miquel Ustrell serà titular. El davanter de Cambrils té el repte enguany de millorar les seves xifres, fet que serà un bon símptoma del rendiment del Reus. Ustrell va disputar la temporada passada

tides escalonades des de la Zona 0 del Complex Esportiu. La vessant solidària tindrà com a beneficiària AFANOC i el projecte de la Casa dels Xuklis: un euro de cada inscripció s’hi destinarà i el club farà una aportació addicional del mateix valor. La cursa es podrà seguir en directe per streaming i, un cop acabada, el grup La Sardines amenitzarà la jornada. L’organització de l’esdeveniment també preveu espectacles abans i després de la prova. També hi haurà una Cursa Specials de 600 metres per a persones amb diversitat funcional o discapacitat. l Joan Lizano

Els responsables de la prova, ahir dijous durant la presentació de la cinquena edició. Cedida

18 divendres 25 de setembre de 2026

Junts torna a negociar amb el govern el decret d’habitatge després del cas Maricarmen Política l L’executiu vol aprovar dimarts vinent el decret i Junts condiciona el suport a mesures fiscals, competències catalanes i més oferta de lloguer Joan Lizano / Agències Junts ha reobert la negociació amb el govern espanyol sobre el decret d’habitatge que l’Executiu vol aprovar dimarts al Consell de Ministres, després de mesos de bloqueig i arran de la indignació pel desnonament de Maricarmen Abascal, de 87 anys, a Madrid. La formació de Carles Puigdemont, decisiva per a la convalidació del text al Congrés, accepta reprendre els contactes sobre la base de les propostes que Miriam Nogueras va lliurar a Pedro Sánchez el 3 de setembre. Entre les seves demandes hi ha incentius fiscals perquè els propietaris treguin pisos al mercat, desgravacions per a llogaters, hipoteques i comptes d’estalvi per a habitatge, mesures contra les ocupacions que no carreguin més costos als propietaris i el respecte a les competències de la Generalitat. Junts també rebutja que l’habitatge s’inclogui en decrets òmnibus amb matèries alienes. El moviment arriba després que Junts, juntament amb PP i Vox, hagués contribuït a tombar mesures similars en votacions anteriors. El govern confia ara que l’impacte social del desnonament permeti acostar posicions entre socis fins ara enfrontats. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, manté contactes amb Junts, PNB, ERC, Bildu i Podem per intentar garantir els vots

Junts i el PSOE mantenen contactes per intentar desencallar el decret d’habitatge. EFE

El text actual preveu pròrrogues de lloguers i incentius fiscals, dos punts de desacord abans de dimarts. L’esborrany que es negociava abans de l’estiu incloïa, entre altres mesures, una pròrroga dels contractes de lloguer i bonificacions a l’IRPF per als propietaris que congelessin o abaixessin les rendes, una fórmula reclamada per Junts però rebutjada per Podem. També hi havia discrepàncies sobre la reforma de la llei del sòl i la regulació del lloguer de temporada. El govern sosté que dues mesures

del text de juliol ja haurien evitat un cas similar al de Maricarmen. El cas de Maricarmen ha accelerat els contactes. Pedro Sánchez ha anunciat que el govern enviarà de manera urgent un decret al Congrés, mentre Sumar pressiona perquè s’aprovi dimarts encara que els suports no estiguin tancats i reclama mesures com l’expropiació del pis, la congelació dels lloguers i més protecció davant els fons d’inversió. El PSOE comparteix part de les propostes, però descarta l’expropiació i vol assegurar una majoria parlamentària. Habitatge va confirmar ahir que el decret anirà dimarts al Consell de Ministres i que l’Executiu treballa per reunir els vots.

Moltes felicitats Toni. Un any més… A seguir gaudint dels petits moments. 58 anys. T’estimem

Hoy quiero felicitar a la mejor madre i mejor compañera de viaje que tengo , tus 40 son como si tuvieras 20, te queremos mucho, tu familia y en especial yo,disfruta de tu día guapísima.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Tretze anys! Que aquest any et porti bons moments en família i riures amb els amics. Si el veieu, feliciteu-lo. Felicitats, Julen!!!

La CIA hauria advertit Espanya, França i Itàlia d’un possible atac rus amb drons Defensa l L’escenari analitzat preveu drons llançats des de vaixells mercants al Mediterrani, segons ‘El Mundo’ Agències Una informació publicada ahir per El Mundo assegura que els serveis d’intel·ligència dels Estats Units han advertit governs europeus d’una possible operació russa amb drons contra objectius d’Espanya, França o Itàlia. Segons el diari, l’escenari analitzat preveu l’ús de drons Gerbera transportats i llançats des de vaixells mercants al Mediterrani, una fórmula que dificultaria identificar l’origen de l’atac. Aquests aparells, usats per Rússia a Ucraïna, poden assolir uns 600 km d’autonomia i transportar una càrrega explosiva reduïda. La hipòtesi apunta més a accions contra infraestructures concretes, com ports o aeroports, que no pas a una campanya de bombardejos massius. L’informe

atribuït a la CIA, però, no s’ha fet públic i no hi ha confirmació oficial que Moscou hagi decidit executar una operació d’aquest tipus. La Comissió Europea va afirmar dijous que les informacions no la «sorprenen», però va precisar que no té constància d’una alerta concreta com la descrita pel rotatiu. El portaveu Thomas Regnier va recordar que l’espai aeri europeu ha patit diverses vulneracions i que diferents estats membres afronten amenaces híbrides. Brussel·les ha impulsat mesures de defensa contra drons i de reforç de la resiliència, tot i que remarca que la resposta operativa correspon als estats. El govern italià va negar que hagués rebut una alerta confirmada de la CIA. De moment, doncs, es tracta d’una hipòtesi d’intel·ligència no confirmada públicament.

Educació recuperarà les lectures obligatòries a batxillerat el curs vinent Educació l Tots els centres hauran de tenir també un pla lector i la guia reforçarà l’escriptura a mà i el càlcul mental Agències Educació recuperarà el curs vinent les lectures obligatòries de català i castellà a primer i segon de batxillerat, dos anys després d’haver-les retirat. La mesura, anunciada aquest dijous per la consellera Esther Niubó, s’aplicarà el curs 2027/2028 i tornarà a establir un llistat comú de llibres per a tots els centres. El Departament també farà obligatori que totes les escoles i instituts, públics i concertats, disposin d’un Pla de Lectura de Centre, que fins ara era voluntari. Actualment, almenys 700 centres ja en tenen un redactat seguint les pautes de la Generalitat. A primària i secundària, a més, Educació recomanarà que cada centre fixi les seves lectures obligatòries entre 5è de primària i 4t d’ESO.

Les mesures formen part d’una nova guia amb què Educació vol reforçar els aprenentatges bàsics i recuperar pràctiques que, segons Niubó, han perdut pes amb la digitalització. Entre les propostes hi ha llegir en veu alta, escriure redaccions, esquemes i apunts a mà, reforçar l’ortografia i la comprensió, fer més càlcul mental i donar suport escrit als continguts de l’aula. La consellera defensa un «retorn urgent» a aquestes pràctiques i alerta que l’ús intens de pantalles i eines com la intel·ligència artificial pot afectar l’atenció, el raonament i la capacitat d’estructurar el coneixement. La guia, ja disponible als centres, proposa sessions breus de càlcul mental, problemes vinculats a situacions quotidianes i més activitats d’oralitat, com exposicions i debats.

19 divendres 25 de setembre de 2026

k Carta dominical k

k Editorial k

L’oreig suau de l’esperit

E

n la vida de l’Església esdevé més habitual que la presència de l’Esperit sigui silenciosa i discreta, i es deixi sentir com un oreig suau, delicat i persistent, o com «el murmuri d’un ventijol suau», com trobem escrit en l’experiència profètica d’Elies a la muntanya de l’Horeb (1Re 19,12). Doncs bé, aquesta experiència inspira profundament el títol d’una nova exhortació pastoral que ofereixo a tots els diocesans: L’oreig suau de l’Esperit. No es tracta només d’una expressió poètica o simbòlica, sinó d’una clau de lectura espiritual i eclesial que pot ajudar a comprendre la vida de l’Església en el nostre context històric i pastoral. Aquesta presència discreta i profunda de l’Esperit és el que hem pogut palpar en la recent visita pastoral del papa Lleó XIV a les nostres terres. El seu to suau i pausat no ha estat un signe d’inacció, sinó, al contrari, de reflexió assossegada i de contemplació profunda de la nostra realitat pastoral, a la llum de l’Esperit. L’arxidiòcesi de Tarragona, hereva d’una tradició apostòlica i martirial gairebé bimil·lenària, viu avui els desafiaments propis de la nostra societat, amb una necessitat urgent de renovar l’anunci de l’Evangeli. Enmig d’aquest escenari complex, l’Esperit continua actuant. El seu oreig suau suscita inquietuds, processos de renovació, noves sensibilitats pastorals i un desig sincer de fidelitat a Jesucrist i a la missió confiada a l’Església. La nova exhortació pastoral vol situar-se precisament en un horitzó de discerniment. La seva reflexió neix de la convicció que l’Església no viu únicament de l’enyorança L’arxidiòcesi de del passat ni de la simple Tarragona, hereva gestió del present, sinó d’una tradició de la capacitat d’escoltar apostòlica i martirial allò que l’Esperit diu a gairebé bimil·lenària, les comunitats cristianes viu avui els (cf. Ap 2-3). Per això, el desafiaments propis de recorregut que en ella es la nostra societat, amb presenta parteix de dues una necessitat urgent grans fites eclesials que de renovar l’anunci de han marcat profundal’Evangeli ment la vida de l’Església contemporània i, de manera particular, la de les diòcesis amb seu a Catalunya: el Concili Vaticà II i el Concili provincial Tarraconense de 1995. Però no ens limitem a una aproximació històrica o doctrinal dels dos concilis, sinó que, precisament, sota la seva llum, l’Esperit continua obrint perspectives pastorals concretes, com les següents: la centralitat de la vocació en una Església tota ella vocacional; el catecumenat i el baptisme d’adults com a acció evangelitzadora; la formació sòlida i permanent per a tot batejat; el foment d’una veritable experiència de diocesanitat; la progressiva aplicació de l’Acció Catòlica General com a escola de vida i de missió; la implementació progressiva de laics i laiques amb missió pastoral com a intuïció eclesiològica. Naturalment, aquestes propostes hauran de ser implementades sense obviar que la sinodalitat ha d’esdevenir com una mena d’eix transversal del fer i de l’actuar de la comunitat eclesial. Que aquesta nova carta o exhortació pastoral, que serà presentada dissabte vinent al Seminari, en el marc de l’enviament pastoral, sigui una invitació al discerniment, a l’escolta de l’Esperit i a l’esperança. Que l’ oreig suau de l’Esperit ens porti a una Església més missionera, més fraternal i més fidel a l’Evangeli de Jesucrist.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Energia de futur

L

a nova planificació elèctrica amb horitzó 2030 reforça una infraestructura que serà decisiva per al futur del Camp de Tarragona. La nova subestació Químico, a Reus, i l’ampliació de la xarxa a Montblanc no són només obres sobre el mapa: són condicions necessàries per electrificar la indústria, impulsar nous projectes empresarials i donar resposta a una demanda residencial que també creixerà. El repte és especialment important per a Tarragona. La indústria química necessita multiplicar el consum elèctric per avançar en la descarbonització i l’AEQT calcula que l’electrificació requerida serà un 380% superior a l’actual el 2030 i

un 620% el 2050. Però avui les infraestructures territorials encara són insuficients. La nova planificació aporta capacitat: fins a 3.800 MW addicionals a Catalunya, noves subestacions, 437 quilòmetres de línies i la repotenciació de 640 quilòmetres. Però convé no confondre capacitat de xarxa amb autonomia energètica. El Camp de Tarragona tindrà més possibilitats de créixer, però una part important d’aquest futur continuarà depenent de les interconnexions i de la capacitat d’incorporar energia al sistema. I aquí apareix el debat que Catalunya encara no ha resolt plenament: com generar prou energia pròpia, on i amb quin model territorial.

k Tribuna k

‘Vincles’, molt més que un llibre de Feliu Formosa

J

a no és una novetat, perquè ja ha estat publicat, el llibre de poesia Cançoner, de Feliu Formosa. I en fa molt, d’això. Però continua vigent i és una de les obres mestres de l’autor. Mes, no volem parlar d’aquest llibre, avui, malgrat que sí que ho farem de passada per comparar-lo formalment i mostrar per què, en Feliu Formosa, és el tòtem viu de la poesia catalana actual i, més concretament, perquè la darrera entrega del poeta sabadellenc, publicada amb Cafè Central i intitulada Vincles, a inici d’aquest 2026, és, juntament amb el seu Cançoner, les dues obres més importants que ha escrit Formosa. Tot poeta ha de remoure l’interior del lector perquè la lectura del llibre penetri l’ànima d’aquest i li digui quelcom que el faci emocionar. I en Feliu, a Vincles, com també a Cançoner, ho fa. Ja d’entrada, una diferència que sorprèn al lector que el coneix i que s’ha llegit els dos llibres, i d’altres que té publicats, és la temàtica social que apareix en alguns dels poemes. L’exemple més evident és el poema «XXXI» del llibre, que parla sobre el sofriment de la població palestina, i més conretament els infants, en el conflicte entre Israel i Palestina, un tema d’actualitat que els mitjans de comunicació sembla que ja han oblidat, però que en Feliu fa bé de recordar que segueix existint. Perquè els vincles de tot veritable poeta trascendeixen l’entorn proper, i és inevitable que aquest s’emocioni i escrigui sobre les injustícies que succeeixen al món. Però més enllà d’aquesta pura anècdota, Vincles és molt més que tot això, per tal com és una revisió poètica, una remembrança de la vida de l’autor d’ençà de la mort de la seva primera esposa, fins a l’actualitat. Tot i que també és cert que apareixen els episodis que més l’han marcat com l’estada a Heidelberg que va fer de jove, primer com a estudiant i després com a professor : «[...] «He perdut el meu cor / a Heidelberg en una / càlida nit d’estiu». / Deixo enrere el pont Vell / sobre el Neckar. Camino / per la Hauptstrasse, i visc / tot el que em va dient / la ciutat que faig meva [...]». Àdhuc el viatge a Torí, que

No podem acabar sense abans descriure què és, què hi podeu trobar a Cançoner, els qui encara no l’hagueu llegit. Temàticament és la superació del dol de la mort per va fer amb la seva segona esposa Anna Vila a l’ésser que possiblement més l’ha marcat l’any 1983, o les estones amb Gabriel Ferra- a la seva vida. No és casualitat que a Vincles, ter, al tren cap a «feines molt diverses», on com hem dit abans, recuperi en Feliu al seu el jo poètic ens descriu un Ferrater molt gran amor i n’hi dediqui un, de poema en atrafegat, tal com el lector podrà comprovar un llibre que tothom coincideix a dir que si llegeix el poema «VIII» del llibre i del qual és el més important que ha escrit després citem uns versos seguidament: «[...] Però del què tractarem ara, i amb el qual hi ha tu, Gabriel, / vivies sempre immers / en les una gran relació, més enllà de la forma car, múltiples tasques / que tan pregonament / a Cançoner, com a Vincles, apareix una cita del poeta castellà Antonio Machado. Except’induïen com Kafka / a «ser» literatura [...]». Formalment, el llibre, en comparació tuant-ne tres o quatre, la majoria no tenen amb Cançoner, el formen poemes hexasí- mètrica, però sí un ritme i un to líric que fa que el lector s’emocioni l·labs, tots i cadascun quan els llegeix. Perquè d’ells, sense rima, però Els vincles de tot el vincle més gran que amb imatges molt reals veritable poeta té el jo poètic en el llibre i potents. Són poemes, dedicats alguns, a per- trascendeixen l’entorn és, al principi, la negaproper ció de la mort de l’ésser sones que l’han marestimat, i el llibre és el cat d’alguna manera o altra, com la Sandra, la filla de l’Anna Vila, procés de maduració del dol i com, l’autor amb qui assolí un vincle que trascendí l’hu- acaba acceptant la pèrdua del tu poètic que mà, malgrat que ella, per la minusvalia que encarna l’actriu Maria Plans, una mica com tenia, no es podia comunicar verbalment, si reversionés el Cançoner de Petrarca. El en Salvador Espriu, en Vicent Andrés Este- poema més emblemàtic, i que clou el llibre, llés, l’Àlex Susanna, amb qui dinà uns dies és el número «20 que comença amb els verabans que l’Àlex morís, i d’això en parla sos «[...] Faràs dos trucs i t’obriré la porta / i al poema «XIX», la Cris, o la Mari, la seva no em sabré avenir que siguis tu [...]», i que primera esposa, a qui ja va dedicar tot un acaba amb un final dolorós, ensems que llibre quan va morir, i ara n’hi dedica un, de magistral: «[...] I tot acabarà en una abraçada poema. En concret, és el poema «VII», que / que serà la primera. No hi haurà / ni passat el dedica a ella, on el jo poètic se sent culpa- ni futur. Tot serà lògic. / I aquest poema mai ble d’haver estimat a algú altre, després de la no haurà existit [...]». Per tot això, finalment, Vincles, juntaseva mort: «[...] Ara el penediment / tothora m’acompanya [...]». No ens hem d’oblidar, ment amb Cançoner, és una lectura obligaper cert, un vincle importantíssim que es da que val molt la pena, de llegir. M’atreviria plasma aquest llibre, i que sent el propi au- a dir que, quan el poeta sabadellenc Feliu tor professionalment parlant puix que, per a Formosa ens deixi, haurem perdut l’últim ell, el vincle amb la traducció, és tant o més gran clàssic viu que ens queda a casa nostra, important que amb la poesia. No és estrany, i esperem que això sigui d’aquí a molts anys, doncs, que el jo poètic, al poema «IX» del re- perquè té una memòria prodigiosa i encara cull, afirmi amb vehemència: «[...] que viure ens ha de dir moltes coses, líricament parés traduir / i traduir és viure [...]». Tampoc del lant. En altres paraules, compreu Vincles i vincle, la passió que sent per compositors assistiu en alguna de les presentacions del clàssics, com l’austríac Wolfgang Amadeus llibre per poder parlar amb l’autor, en persona. Mozart o l’alemany Johann Sebastian Bach. Aarón De Balaguer Estudiant de Filologia Catalana

20 divendres 25 de setembre de 2026

k Repensant la nostra ciutat k

k Tribuna k

La passareŀla ‘oxidus’. Inaugurar i oblidar

A

llò que només té el valor de l’oportunitat política i de la foto, no es cuida. La passarel·la de Tarragona n’és un exemple. Es va inaugurar el juny de 2018. I en 8 anys te greus problemes de manteniment en diferents llocs de la mateixa. Tan innecessària era en aquell lloc com absolutament inadequada. Va servir per a fer una fotografia política d’urgència. S’havia de dir “hem fet” en un mandat polític i calia resoldre fer-ho en terrenys de l’autoritat portuària. Però a la vista del seu estat deplorable, no te valor continuista. Costa de creure. I no era ell loc. Creguin que n’hi havia d’altris, i millors. No hi ha cap dubte que una estructura metàl·lica vora el mar necessita una pintura i tractaments contra la corrosió adequats i òptims. Com a mínim, en un ambient marí amb alta presència de clorurs marins, l’ambient agressiu ha d’ésser C5 o superior. I això exigeix tractaments preparatius superficials de l’acer i pintats d’alta qualitat que cal fer a taller amb pintures especials contra la corrosió marina. Habitualment, han de superar més de 350 micres, aplicades en atmosfera controlada. A la passarel·la aquest fet brilla per la seva absència i per un inadequat resultat. La durabilitat del sistema de pintures n’és absolutament dubtosa d’origen. Sí, lectors. Les pintures en estructures es projecten i després, s’executen amb estrictes protocols. L’Hotel Arts de Barcelona, amb una estructura metàl·lica de l’any 1992 té un excepcional comportament i alta durabilitat perquè va ser ben projectada la seva estructura i pintura, i ben executada. Roman en bon estat des de fa més de 30 anys sense grans episodis de manteniment. Aquí a Tarragona, no passa res. A ningú li importa ni ningú mira aquesta obra pública. Ni es manté, ni es cuida. I aquesta oxidació, ara corrosió, ja porta més de 3 anys en marxa. Si la corrosió externa està activada,

dar. La foto política ja està feta i ara a esperar, tal vegada com la ciutat de l’Havana, a Cuba, on la manca de manteniment acabarà amb una de les ciutats més potents arquitectònicament del món. Quan s’arriba a un Enric Casanovas Ripoll Arquitecte i Arquitecte tècnic punt de no retorn, les edificacions o les obres civils costa molt de reparar-les, mentre que el manteniment de la corrosió interna del calaix es- n’és prevenció i preservació i n’allartructural millor ni en parlem. No hi ga la vida útil. Inaugurar, fer i que ho cuidi la paha dubte que pot estar molt pitjor. Qui l’ha de cuidar? A saber. O l’Au- drina? Que ja nos ens en recordem toritat Portuària o l’Ajuntament? O del jardí vertical de Tabacalera i la els dos?. Ja ens ho explicaran. O pot- seva pantalla gegant? Es recorden dels milions d’euser serà el discurs ros que van anar a de la patata calenta No hi ha cap dubte la brossa sense cap que passa de ma que una estructura explicació política? en ma? Estem en metàl·lica vora el mar Qui n’ha estat resuna gran ciutat, necessita una pintura ponsable? Ningú. massa maca perquè i tractaments contra Hauria de ser sempre acabi en el la corrosió adequats i obligatori i normamateix punt d’un òptims tiu que a la Llei de bucle de deixadesa Contractes del Secsense pal·liatius. Per si dubten, vagin a mirar el Palau tor Públic, els polítics tinguessin la d’Esports a Camp Clar, que és per a “sana obligació” de fotografiar-se de nou davant l’obra inaugurada passats plorar. L’eloqüència de les imatges és pre- cinc anys. Però els fa vergonya. Si ho cisa i monumental. Inaugurar i obli- fessin, moltes coses no passarien.

k Dels lectors La Casa de la Festa a Tarragona Pel que sembla hi ha molta crítica sobre la conservació de la Casa de la Festa a Tarragona. Les humitats que no cessen, creen malestar i causen molta despesa. També la ubicació es podria

millorar. Ara que el Tinglado núm. 4 del Port de Tarragona quedarà lliure, crec que seria una gran idea traslladar-hi la Casa de la Festa. Gran espai, lliure d’humitats, situació immillorable, tant per a turistes com

per als ciutadans que desitgen visitar-la. El gran aparcament de El Serrallo és un altre al·licient. El preciós passeig pel port i els bons restaurants de la zona. Parcs infantils. Té tot. Si es pogués fer, seria una gran millora.

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Sor Lucía Caram, guerrera de la pau

E

l dissabte 19 de setembre la conegudíssima monja dominica Sor Lucía Caram va estar al Centre Cívic de la Pineda de Vila-seca a la trobada RYLA / Rotary Youth Leadership Awards / Premios al Liderazgo Juvenil. Aquesta trobada de «Treball en equip» va ser organitzada pel Rotary Club de Vila-seca, presidit per Jordi Carnero, amb la collaboració del R. C. Amistad Hispano-Marroquí de Tarragona, del R. C. de Gavà i del R. C. Metropolità del Camp de Tarragona. També va assistir al sopar benèfic a favor de la 3a Caravana de la Bondat, que lidera Sor Lucía Caram. La primera frase que va dir fou «la roda que no pari»; per descomptat, es referia a la roda rotària que caracteritza tots els rotaris del món. Tota la seva dissertació va ser un cúmul de titulars, un darrere l’altre, vers la guerra cruel d’Ucraïna. Estem en una zona de confort, ens tornem intolerants, la felicitat és estimar la vida i compartir-la, vivim al km 0 de la vulnerabilitat, vivim a tota pastilla. També la realitat social actual ens porta a manifestar que la saviesa dels grans fa que sustentin els joves. Ens recorda que va ser una monja de clausura «estricta» durant cinc o sis anys, i ara està a primera línia de la lluita diària a favor dels desemparats per la guerra. Llança el missatge que, quan escoltes l’altre, et canvia la vida; que el món s’ha deshumanitzat i cada vegada és més materialista, i que convé posar-se sempre a la pell de l’altre per copsar la vida que ens envolta. Disposa d’una furgoneta nova gràcies a CaixaBank i viatja a Moldàvia, que és un país situat a l’Europa oriental, entre Romania i Ucraïna, per anar a la recerca d’una persona, i es troben amb la frontera col·lapsada. La monja és guerrera, però està boja per la recerca de la pau. Manifesta que mai es rendeix davant cap home. Treballa amb el Padre Ángel, Sens dubte, Sor Lucía madrileny, pels refugiCaram és una guerrera ats i lidera per les autode la pau. Es mereix, per pistes europees, o no?, què no, el Premi Nobel de trenta ambulàncies i la Pau. furgons amb generadors elèctrics, i també fa TikToks, que són unes apps per crear i compartir vídeos curts, per enviar missatges i encoratjar tothom vers les necessitats més necessàries, valgui la redundància. Existeix una escalada de violència amb un milió i mig de morts russos, civils i militars, i l’odi dels bons està present, valga’m Déu. Els ucraïnesos no poden verbalitzar el que viuen. La Caram ens recorda que estem a tres hores amb avió i pronostica que l’hivern serà molt dur. Com a religiosa que és, comparteix òbviament la seva vida amb Crist; per tant, té la sort que es multipliquen els peixos i els pans. Segueix demanant ambulàncies i autobusos, que sol·licita pregant sempre a Déu i, alhora, «a todo dios». La monja lluita perquè els nens tinguin llibres i vol portar a casa nostra els nens de vacances, no trenta, sinó dos-cents cinquanta. El recurs més important és la pau al km 0. Parla de la conspiració de la bondat. La guerra no s’acaba i ens porta a l’odi, a l’esvaïda. No podem llançar benzina al foc, com passa moltes vegades en la nostra vida diària, sigui laboral, empresarial o social. Tot el seu discurs ens va posar la pell de gallina, sobretot quan, amb molta energia i èmfasi, ens relata la mare que entra a casa seva i veu amb els seus ulls com estan violant la seva filla. Ara que ho recordo, ploro d’emoció. Totes les guerres, des dels romans, són brutals. La sort que tenim de no patir-les. No valorem el benestar, la salut i la pau de què gaudim. Sens dubte, Sor Lucía Caram és una guerrera de la pau. Es mereix, per què no, el Premi Nobel de la Pau.

Josep Maria Buqueras Bach Past Governador 2025-2026 de Rotary International

21 divendres 25 de setembre de 2026

Mor Manuel Boix, pintor, gravador i renovador del realisme, als 84 anys Obituari l L’artista valencià Manuel Boix, nascut a l’Alcúdia el 1942, ha mort als 84 anys. Considerat un dels renovadors del realisme a l’Estat des dels anys seixanta, va desenvolupar una trajectòria àmplia en pintura, gravat, il·lustració, cartellisme i escultura. El 1980 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i, després d’una llarga estada a Nova York, va ampliar encara més els llenguatges i formats de la seva obra. Boix és especialment reconegut pels seus aiguaforts i per la seva reinterpretació visual de Tirant lo Blanc. El seu treball es va caracteritzar per combinar episodis històrics amb una lectura contemporània del context social, literari i humà. També va col·laborar i exposar amb Artur Heras i Rafael Armengol en diversos projectes comuns. La família l’acomiadà aquest dijous a la casa familiar de l’Alcúdia abans de la incineració, que es durà a terme en un acte íntim. l Agències

Constantí celebrarà aquest diumenge la 43a edició de l’Aplec de la Sardana Cultura l Constantí celebrarà aquest diumenge, 27 de setembre, la 43a edició de l’Aplec de la Sardana Vila de Constantí, una de les cites tradicionals del calendari cultural del municipi. La trobada està organitzada pel Cercle Cultural, Recreatiu i Esportiu de Constantí, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i tornarà a reunir aficionats a la sardana en una jornada dividida en dues sessions. L’activitat començarà al migdia, a partir de les 12 hores, i es reprendrà a la tarda, a les 17 hores. Les actuacions musicals aniran a

càrrec de la Cobla Cossetània i la Cobla Reus Jove, que posaran música a les diferents ballades programades al llarg del dia. L’Aplec tindrà lloc al Parc de les Escoles Velles, recinte que acollirà de nou aquesta trobada sardanista. Amb més de quatre dècades de trajectòria, la cita manté l’objectiu de preservar i difondre la sardana i de convertir-se en un punt de trobada per als amants de la dansa tradicional catalana i per al conjunt de la ciutadania de Constantí en una nova jornada de sardanes. l Diari Més

22 divendres 25 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Misericòrdia i Aurèlia

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA:

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Para atenció als Procura descan- No esperis que Les responsabiliteus deures con- sar més i prendre’t els altres resolguin tats professionals jugals i a la relació el temps suficient els teus proble- aniran augmenamb els més pro- per resoldre els mes. Avui hauràs tant. Deixa que sipers. Les distracci- teus assumptes, d’adoptar una ac- gui la teva intuïció ons en aquest àm- no et precipitis. A titud seriosa i deci- qui orienti els teus bit et poden portar la llar hi haurà sor- dida per concretar passos i aconseenfrontaments. preses. els teus desitjos. guiràs èxits segurs.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Vigila amb els nous Si t’hi esforces, Serà una jornada Et vindran notícies coneguts; entre ells seràs el centre tranquil·la que no- de lluny que faran hi haurà algú que d’atenció de molts. més s’alterarà si canviar diversos intentarà perjudicar Deixa’t estimar, t’impliques en as- dels teus projecels teus objectius. però no oblidis les sumptes de tercers. tes. Encara que Centra’t en el teu teves responsabili- Treballa i gaudeix al principi et concamí i no permetis tats, sobretot amb dels teus temes i no fonguin, aportaran interferències. els teus i la parella. et compliquis la vida. grans beneficis.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Et vindran benefi- Et podràs benefici- En l’amor les co- Si t’atreveixes a cis de treballs o as- ar dels nous con- ses no aniran com viure situacions sumptes passats i tactes i de la vida tu desitges; inten- intenses en el pla és un bon moment social que desen- ta donar temps al passional i eròper fer noves inver- volupis avui. Els vi- temps perquè tot tic, recarregaràs la sions positives. No atges i les visites s’equilibri. Seran teva energia vital i dubtis a llançar-te t’aportaran alegri- fàcils les discussi- et sentiràs amb gaa noves empreses. es intenses i èxits. ons familiars. nes de començar.

TV local CANAL REUS TV 11:00 Misericòrdia 2026:

4 5 6 7 8

Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 877063819

9 10

TAC 12

13:00 Pilars caminant. Santa Tecla 2026. Tarragona missa i baixada del (reemissió) 14:00 Notícies 12. Edició migdia seguici 15:00 Pilars caminant. Santa 14:00 Efecte mosaic. Matí Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 15:30 Aventurístic 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:00 Fot-li (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:30 Connecta 10 Comarques. Resum 18:00 Aventurístic 19:00 180º 18:30 Connecta 10 20:00 Notícies 12. Edició vespre 21.00 Spi+TV comarques 21:30 Destí 2030 19:00 Misericòrdia 2026: 22:00 Notícies 12. Edició vespre 23.00 Spi+TV castells, ball de l’àliga, la 23:30 Destí 2030 00:00 Notícies 12. Edició vespre baixada i piromusical

Aranda Pons, Nuria Av. Reina M. Cristina, 12 Telèfon 977243761 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL:

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Reben lliçons cada dia. Disc de terrissa, de pisa o de metall. 2. Mar de fons. Cercle. 3. Aprofitar uns serveis. O tots junts o doblegats. 4. Escaire. Medicats contra el restrenyiment. Amb certa vitalitat. 5. Fer públiques unes obres. Demanda dels saciats. 6. Capicua dels insaciables. Un espectador content. Central de dades. 7. Malaltes d’un procés infecciós. Extrems de l’hemicicle. 8. Treballeu punt per punt. Maquinacions secretes. 9. Principi d’Arquimedes. Arades. Llança fletxes. 10. Repartiré autògrafs. La primera d’arribar a bon port. 11.Tinc una bona pensada. Espantin. 12. Agitem bruscament. Indrets. VERTICALS: 1. Objecte al qual és atribuïda supersticiosament una virtut. Uneixis mitjançant una brillant aliança. 2. Cansat. Afligida en comprovar la poca efectivitat dels analgèsics. 3. Sostres provisionals. Pellissa. 4. Color que surt de cop. Els melòmans prefereixen que portin cua. 5. Ànima d’honrat. Beu fent soroll. La més abundant de l’entremès. 6. Cap d’escarola. Un de la parella. La mare puja per les parets. 7. Pirueta.Tot i tenir fama d’avorrides, els gurmets les volen a taula. 8. Arbres que donen molts fruits. Delimiten el total. 9. Estan de pega. Passa el rosari. Sent una atracció irresistible pel seu contrari. 10. Cal sembrar-la perquè doni fruit. Assumpte tèrbol dels cafeters. 11. Mira la resta de mortals per damunt les espatlles. Un acte digne del protagonista de l’epopeia. 12. Glop professional. Repòs del treballador del camp.

REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años. Tel. 685.253.084

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solució dels mots encreuats

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES URGE SEÑORITA MASAJES RELAX. Zona Tarragona. Tel. 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

y algo mas….

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS.

Tel. 643.840.135 MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

19º 30º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Ambient assolellat, amb algun interval de núvol alt i prim. A partir del vespre es poden formar núvols baixos a punts del litoral i prelitoral sud. Temperatura La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta en general. Hi haurà inversió tèrmica matinal. La temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament a Ponent, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

divendres 25 de setembre de 2026

k Marge de confiança

Del nen i la Moixiganga

E

L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, OMAC. Cedida

L

’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) actuarà per primera vegada a Tarragona aquest dissabte 26 de setembre, amb la preestrena de Pau, un espectacle que pren com a punt de partida el llegat musical i humanista de Pau Casals. La proposta, que es podrà veure a les 20 h al Teatre Tarragona, s’emmarca en la commemoració oficial del 150è aniversari del naixement del músic del Vendrell i posa la música al servei d’una reflexió sobre la pau, els drets humans i la capacitat transformadora de la cultura. La direcció orquestral anirà a càrrec del tarragoní Magí Capdevila, que s’estrenarà en aquesta funció al capdavant de l’OMAC a la seva ciutat.

Concerts l La formació actuarà per primer cop a la ciutat aquest dissabte, 26 de setembre, amb un espectacle que reivindica la pau, la llibertat i la dignitat humana

L’OMAC porta el llegat de Pau Casals al Teatre Tarragona

és de Dani López, mentre que els textos i la direcció d’escena són de Sergi Pompermayer i Xavi Ricart. «A través de Casals parlem de temes universals que avui continuen sent urgents: la pau, la llibertat i la dignitat», explica Magí Casals en essència Capdevila. El director d’orquestra considera Pau no és una biografia dramatitzada de Ca- que Casals «va posar la música al servei de sals, sinó una proposta escènica la dignitat humana» i assenyala que parteix del seu compromís que l’espectacle aborda aquesta amb la dignitat humana i la lliberhistòria «no des del punt de vista tat. L’espectacle vol traslladar al biogràfic, sinó des del seu compresent algunes de les idees que el promís». Per a Capdevila, la premúsic va defensar amb la paraula, estrena té també un component la música i els seus actes, en un personal. «Em fa molta il·lusió context marcat per les guerres, els estrenar-me com a director ordesplaçaments forçats i les vulnequestral de l’OMAC a Tarragona, racions dels drets fonamenla meva ciutat», afirma. Una Cristina Serret Alonso tals. La música de l’espectacle emoció que, segons explica,

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Trànsit

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Segell local El tarragoní Magí Capdevila assumeix la direcció orquestral de la proposta es reforça pel fet que aquesta sigui la primera actuació de la formació a la capital tarragonina i que tingui lloc just després de Santa Tecla, en un moment que descriu com «aquest cap d’Any tarragoní tan nostre». L’espectacle és fruit de la col·laboració entre l’OMAC i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), una entitat que treballa en la defensa dels drets col·lectius i el reconeixement dels pobles i les nacions sense estat. El projecte compta, a més, amb el suport i l’assessorament de la Fundació Pau Casals.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ls dies de festa major passen moltes coses alhora. Passa que els carrers s’omplen,que hi ha aglomeracions, soroll, brutícia i comportaments incívics que ens fan arrufar elnas. Passa que l’endemà al matí els carrers expliquen, a la seva manera, com ha anatla nit. Passa que ens queixem de la gent, del desordre, dels excessos, del que costa travessar determinats carrers o arribar a casa. I tenim raó. Però passen també altrescoses. Surten els gegants. Sonen les gralles. Arriben els castells, els diables, les bèsties, la música, els balls, els vermuts electrònics, els concerts… i tot l’univers decultura popular que, durant uns dies, ocupa el lloc que li correspon: el carrer. I aleshores la ciutat es transforma. Un d’aquests dies, a les escales de la catedral de Tarragona, esperant que comencésla representació de la Moixiganga, va passar un nen que devia tenir uns onze anys.Mentre caminava davant de tota la gent asseguda, va dir que era el seu aniversari. Alcap d’uns segons tothom li cantava l’“Aniversari feliç”. No tenia res a veure amb laMoixiganga i, alhora, tenia molt a veure amb aquell moment: un grup de desconegutscompartint espai, espera i una certa disposició a formar part del que passava. Lesfestes tenen també aquesta dimensió menys visible. A més dels actes, es generensituacions imprevistes. Perquè la cultura popular funciona en bona part així. Hi ha qui participa, qui observa, qui hi arriba per primera vegada i qui fa molts anys que repeteixel mateix ritual, i tots, d’una manera o altra, en formem part. I potser és així, entre elque es preveu i l’inesperat, com una ciutat manté viva la seva tradició.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

Cues de fins a quatre quilòmetres a la T-11 entre Reus i Tarragona a causa de les obres

Intel·ligència

Tarragona, dins l’abast d’un possible atac rus amb drons llançats des del Mediterrani

Turisme

Villa Retiro de Xerta, entre els millors hotels d’Espanya per fer una escapada amb sopar

24 divendres 25 de setembre de 2026

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)