Òscar Comes, sergent dels Mossos: «El factor humà és responsable del 90% dels sinistres a la carretera»
20 Josep Maria Buqueras Bach. JuJoleJant.
Societat 2 a 7
Més a prop dels llibres
La diada va ser multitudinària al Camp de Tarragona
La Diputació encarrega milers d’ulleres amb homologació per veure l’eclipsi
L’ens supramunicipal destinarà més de 18.000 euros per «prevenir riscos greus» durant l’observació del fenomen l 10
Cambrils
El personal municipal torna a protestar avui al Ple per les seves condicions laborals
l 13
Opinió
Gerard
Martí
Societat
Sant Jordi omple els carrers de Catalunya i frega els 27 milions d’euros en vendes de llibres
Diada l Regina Rodríguez Sirvent i Eduardo Mendoza lideren les llistes provisionals de més venuts
Agències
Catalunya va tornar a sortir al carrer aquest dijous per celebrar el seu dia gran. A Tarragona, la Rambla Nova tornà a ser el centre neuràlgic de Sant Jordi, amb parades de llibres i roses, la tradicional ballada de sardanes i l’actuació castellera de les quatre colles de la ciutat. També a Reus la diada va tenir un vessant reivindicatiu, amb una concentració de Sant Jordi per la Llengua que va reunir més d’un centenar de persones en defensa del català. En el conjunt del país, Sant Jordi va deixar un balanç de rècord, amb una participació elevada als carrers i unes vendes de llibres que, segons el Gremi, s’acosten als 27 milions d’euros, per sobre dels 26,1 milions de l’any passat. El fet que la jornada coincidís amb un dia feiner va afavorir
una afluència repartida durant el dia i els dies previs. La Cambra del Llibre va valorar positivament la resposta ciu-
tadana i l’augment d’espais professionals en diverses localitats. A Barcelona, les obres a la Rambla van traslladar
part de l’activitat al Portal de l’Àngel i la plaça de la Catedral. El rànquing provisional de llibres més venuts va fer bons
La defensa del català mobilitza prop de 15.000 persones arreu del país
La literatura juvenil guanya pes i podria representar prop del 30% del negoci
els pronòstics i va situar Regina Rodríguez Sirvent al capdavant de la ficció en català amb Crispetes de matinada, seguida de Gil Pratsobrerroca amb El joc del silenci i Roger Bastida amb Passeig de Gràcia. En no-ficció en català, el primer lloc va ser per al Manual de defensa del català, d’Òscar Andreu, per davant de Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba, i On
neix la llum, d’Oriol Mitjà. En castellà, Eduardo Mendoza va liderar la ficció amb La intriga del funeral inconveniente, seguit de Fernando Aramburu amb Maite i Lucía Solla Sobral amb Comerás flores. En noficció, els més venuts provisionalment van ser Instrucción de novicias, d’Ana Garriga, i Alzar el duelo, de Paz Padilla. En infantil i juvenil, van destacar Em dic Goa 10, de Míriam Tirado, en català, i Si fuéramos eternos, d’Emma Gil, en castellà. El Gremi va remarcar la força de la literatura juvenil, que podria representar prop d’un 30% del negoci.
La llengua
La defensa del català també va marcar la jornada, amb una manifestació central a Barcelona i concentracions en ciutats com Reus, Girona, Tortosa, Manresa o Igualada. La mobilització de Sant Jordi per la Llengua, amb el suport de prop de 200 entitats, va reclamar mesures per revertir la minorització del català i va reunir unes 15.000 persones en el conjunt de les convocatòries. A Reus, l’acció es va celebrar per primer cop i va combinar glossa, discursos de nous parlants i la lectura d’un manifest conjunt. Tot plegat va reforçar el caràcter cultural d’una diada que, més enllà dels rècords, es va omplir de llibres, roses i participació.
La jornada, amb alta participació afluència repartida per ser feiner, consolida un nou rècord de vendes a Catalunya. Gerard Martí
Ramblejar és una de les pràctiques preferides de qualsevol tarragoní. Però si un dia és gairebé obligatori fer-ho, i també un delit, és per la Diada de Sant Jordi. Des de primera hora del matí, la Rambla Nova va omplir-se de gent que buscaven roses i llibres per regalar als seus estimats. «És el típic dia laborable que tots intentem treballar el mínim possible», resumia Guille Soler. I així es notava al centre de la ciutat. Les parades de llibreries i grans cadenes anaven encadenades amb parades de floristeries. Un gran encert que feia que no hi hagués grans aglomeracions i que la passejada fos d’allò més agradable, tot i alguna ventada sobtada. «A les 7 del matí crec que ja hem fet la primera venda i no parem. És un gran dia i la ciutadania sempre respon», deia Oriol Picas, director de la llibreria la Capona.
Com és habitual, els grups escolars van protagonitzar les primeres hores de la Diada, amb una novetat de fa pocs anys: moltes nenes petites aprofitaven el dia per disfressar-se de princeses. Ara bé, moltes anaven de princeses Disney que no sabem si llegien molt. Però per Sant Jordi tot s’hi val. «És una tradició plena de cultura, d’alegria. Fa poble, fa Catalunya», deia Josep Maria Prunera. I certament tothom mostrava el millor somriure, algun ‘looket’ especial amb tocs de verd i vermell i fortes abraçades.
Pels autors locals, la jornada era l’aparador perfecte per les seves obres. Uns que acumulaven cua per signar eren la Rosa Ayxendri i l’Edu Polo, que presentaven els Nanopoemes, un recull de poemes descriptius dels Nanos Vells de Tarragona. «És un moment també de retrobament amb amics i coneguts. Vam començar amb les bèsties, després amb els gegants i ara amb els nanos. Ja anem per la tercera edició, Santa Tecla no falla», expressava Polo.
Diada l Tarragonins de totes les edats surten en massa al carrer per gaudir de Sant Jordi
Ramblejar amb roses i llibres
Qui també signava era Enric Garcia Jardí, que publica El maqui que encara lluita. «La part més bonica de Sant Jordi és el contacte directe amb el lector. Sobretot al matí que encara es pot ramblejar, poder dedicar al lector l’estona que és mereix és interessant. Són moments pròxims que agraeixo molt», deia. Els llibres en català, ja fossin de ficció, no-ficció, juvenil o infantil eren els triomfadors, sobretot entre el públic femení, molt més fidels lectores que
Mobilitat
La distribució de les parades feia que no hi haguessin aglomeracions
els homes. «És un dia que es ve molt més en català que en castellà. També és cert que avui dia es publiquen molt més llibres que del que es feia anteriorment», explicava Picas. A banda, qui també feien l’agost eren les floristeries, que cada cop ofereixen roses de colors i tipus diferents, per a tots els gustos. Com és tradició, la diada castellera va marcar el final d’un Sant Jordi esplèndid a Tarragona.
Oriol Castro Sanz
La Rambla va ser l’epicentre de la diada de Sant Jordi a Tarragona un any més en un dia de sol i vent. Gerard Martí
Els llibreters no van parar de vendre en tota la jornada. Gerard Martí
La Diada de Sant Jordi va tornar a convertir la Rambla Nova en molt més que un passeig de llibres i roses. Entre paradetes i multituds, les formacions polítiques hi troben cada any un aparador privilegiat per fer arribar els seus missatges a la ciutadania. Petits obsequis com ventalls, punts de llibre, caramels, globus o plantes actuaven com a reclam enmig d’aquesta jornada festiva i cultural. Es tracta del primer gran moment de l’any en què els partits surten massivament al carrer per fer-se visibles, acostar-se als tarragonins i buscar complicitats en un ambient distès i informal.
Això sí, des del 2025, ja no ocupen la coca central de la Rambla, perquè han estat desplaçats a la calçada amb l’objectiu de rebaixar el protagonisme polític en una jornada que molts defensen que ha de ser essencialment cultural. Les carpes s’estenien des del carrer Sant Francesc fins al carrer Sant Agustí. Just davant de l’OMAC, el punt de partida el marcava Vox, seguit del PP. Aquesta coincidència tenia un punt irònic: dues formacions especialment crítiques amb el procés extraordinari de regularització de migrants se situaven en un dels indrets on, els darrers dies, s’havien acumulat cues de persones per fer la sol·licitud.
La carpa verda de Vox mostrava un missatge clar, però no català: «Sin miedo a nada ni a nadie». Les reaccions eren diverses: des de mirades de reüll fins a comentaris poc discrets, però també curiositat. Hi destacava la presència de joves, fins i tot grups de nens que sortien de l’escola, que s’hi acostaven a demanar polseres amb la bandera espanyola. Al costat, el PP apostava per un clàssic: el repartiment de plantes aromàtiques com farigola o ment. L’èxit va ser tan gran que, abans de les 12 del migdia, ja no en quedaven.
Separades per una filera de patinets, hi eren Podem i Comuns, units a l’ajuntament, però separats per Sant Jordi. Els primers van apostar per un ambient més festiu, amb música i ventalls amb la imatge d’Irene Montero, a més de petites roses liles elaborades amb impressió 3D. Per la seva banda, Comuns presentava una de les propostes més singulars: tatuatges temporals amb lemes reivindicatius com «Make habitatge públic great again» o «Cap ésser humà és il·legal», una manera creativa de traslladar al carrer els seus ideals.
D’aquesta idea innovadora es passava a una iniciativa ja plenament consolidada: la del PSC, que repetia amb l’alfàbrega, un dels reclams més buscats pels tarragonins en aquesta cita. L’aroma de les plantes
Des de l’any passat, les paradetes de les formacions polítiques estan a la calçada de la Rambla Nova, entre els carrers Sant Francesc i Sant Agustí. Gerard Martí
Política l Les formacions polítiques van buscar complicitats entre la ciutadania amb regals diversos
Sant Jordi, un gran aparador a peu de carrer per als partits
impregnava l’ambient, mentre els punts de llibre amb el missatge de «Tothom que ve a millorar Catalunya és català» reforçaven la identitat del partit de cara a la població. El carrer Comte de Rius marcava una nova frontera simbòlica amb Esquerra, que repetia amb les targetes plantables i oferia també xapes personalitzades al moment, amb textos com «Aturem el feixisme!».
Al costat d’ERC, hi era Junts. Ambdós partits van penjar estelades en les seves carpes i coincidien en un mateix missatge: la defensa del català. En el seu cas, els juntaires van optar per obsequis més modestos: punts de llibre amb el lema «Llegeix, parla, estima en català», globus, piruletes o ventalls. Segurament, la faran més grossa en la Diada de Sant Jordi del 2027 —com la resta—, ja que serà any d’eleccions municipals i només quedarà un mes per als comicis.
El PSC va tornar a repartir alfàbrega, com fan cada any per la diada de Sant Jordi. Gerard Martí
Picar pedra
Va ser un escalfament de cara a la diada del 2027, any d’eleccions
Més enllà dels partits amb representa-
ció a l’Ajuntament, ahir també eren presents altres formacions. Una illa de contenidors separava Junts de la CUP i el Partit Comunista. Vox era qui obria la comitiva política i qui s’encarregava de tancar-la era Aliança Catalana, amb la imatge de Sílvia
Orriols com a principal reclam. La diada d’ahir, en tot cas, no va ser res comparable amb el que es viurà l’any vinent, en plena campanya electoral. Serà llavors quan els partits trauran tota l’artilleria per exhibir múscul i rascar els últims vots.
John Bugarin
Sant Jordi és aquella jornada que a tothom li agrada. Ja sigui per la litúrgia de caminar entre parades de llibres, coincidir en el carrer amb veïns i amics durant un dia feiner, tenir una bona excusa per fer un vermut o arreglar les discussions de parella amb una rosa i un llibre sota el braç. Tot i que el dia va començar ennuvolat i lleugerament fresc a la capital del Baix Camp, al cap de poca estona un bat de Sol il·luminava els carrers del centre de Reus. Les principals llibreries es van establir a primera hora del matí a la plaça del Mercadal, amb grans tendes plenes de llibres, mentre que altres entitats es van anar distribuint entre la plaça de Prim, la plaça del Castell i el raval de Santa Anna.
Com és habitual, durant les hores punta era difícil transitar per aquests espais. Especialment, al voltant de les parades de llibres on es congregava tal quantitat de vianants tafaners que es feia complicat veure tot el catàleg en oferta. El personal allí desplaçat treballava a un ritme trepidant, fent els cobraments, atenent els dubtes dels clients i reposant els llibres venuts per tal que les parades sempre estiguessin plenes per les mirades més inquietes. Però aquesta festa del llibre no acabava a plaça, sinó que, fins i tot, creixia a les botigues habituals. A la Galatea, la
Diada l La plaça del Mercadal va tornar a ser el centre neuràlgic de Sant Jordi a Reus
La ciutat de la rosa s’omple d’amor i literatura
Casa del Llibre, l’Abacus o la Llibreria
Gaudí gairebé s’hi formaven taps per poder transitar per l’interior i, a diferència de les parades a plaça, els clients feien cerques més intensives o preguntaven per alguna publicació en concret.
Ara bé, la diada de Sant Jordi és coneguda per la seva vinculació amb la lectura, però també amb l’amor. Les parelles es feien notar, agafades de la mà, passejant entre riures entremaliats, mentre sostenien a les mans lliures alguna bossa amb els llibres comprats i, per descomptat, una flamant rosa vermella. Tot i que, de vegades, alguna d’aquestes roses vestien pètals d’altres colors com el blau o el blanc, la vermella, formosa i elegant, continuava sent la clàssica i habitual, vestint els carrers de Reus amb el seu símbol identitari.
No obstant això, el
moviment de gent amunt i avall pels carrers de la capital del Baix Camp també provocaven que les terrasses dels negocis estiguessin ben plenes. Gent fent, com és habitual a Reus, el vermut, o un cafè. Alguns, fins i tot, feien un cafè amb gel, tot i que
encara estiguem a primavera. Tot a causa d’una temperatura agradable, però que començava a ser xafogosa pels ciutadans més calorosos. Precisament, era més que habitual veure a vianants, tant joves com adults, passejar mentre gaudien d’un gelat,
Temperatura
L’ambient càlid animava als vianants a passejar amb un gelat a la mà
orxata o granissat, de la mà de les diverses gelateries reusenques.
Manifestació
Per un altre costat, la diada de Sant Jordi també va prendre un caire reivindicatiu durant la tarda amb la manifestació convocada per la Plataforma Sant Jordi per la Llengua en un acte de defensa de la llengua catalana. Amb el lema «Per Sant Jordi: llibre, rosa i mani!», la concentració va començar a les 19 hores al carrer Salvador Espriu amb la voluntat de reclamar polítiques públiques que garanteixin l’accés universal al català i promoure l’ús en tots els àmbits. Aquesta convocatòria s’emmarcava dins d’una mobilització simultània arreu del país, amb concentracions a les ciutats de Barcelona, Tortosa, Manresa i Igualada.
Miquel Llaberia Baselga
Fotografia de la plaça del Mercadal de Reus durant la diada de Sant Jordi de 2026, punt neuràlgic de la celebració a la capital del Baix Camp. Gerard Martí
Fotografia de la diada de Sant Jordi 2026 a Reus. Gerard Martí
AVila-seca tenen el que no té ningú més: un Castell de llegenda amb un jardí farcit de pins que fan aquella ombra que ara sí, ara no. Ja fa uns anys que des de l’Ajuntament es va apostar, encertadament, per traslladar la festa de Sant Jordi a aquest recinte. D’aquesta manera la festa queda concentrada, les parades són accessibles i el simbolisme del cavaller que salva la princesa es multiplica. No hi ha trànsit i la canalla pot córrer i jugar amunt i avall per a tranquil·litat de les famílies. Enguany, el Castell incorporava un element nou: una cua de drac escatada que es despenjava des del terrat per tota la façana, fins gairebé tocar a terra. I, a dalt de tot del Castell, s’hi entreveia el llom de la bèstia, estratègicament col·locat per simular un drac amagat. Aquest va ser, sens dubte, l’element més aplaudit i fotografiat del Sant Jordi vila-secà i la canalla va xalar imaginant el drac ferotge mig adormit, vigilant des de les altures. La canalla va ser, també, gran protagonista de la jornada. Des de ben aviat al matí grups d’escolars ja passejaven pel Castell
Un espai únic l El recinte del Castell va acollir de nou una festa de Sant Jordi carregada de tradició
Ull!
El drac s’amaga a Vila-seca
Tradició l Cambrils va viure ahir una diada de Sant Jordi amb gran afluència de públic i molta il·lusió. La vila es va omplir de paradetes de llibres i roses en una jornada participativa que va reunir gent de totes les edats. Redacció/Manel R. Granell Cambrils viu un Sant Jordi multitudinari
amb la calma de les primeres hores, quan el recinte encara estava força buit de públic i els petits podien tafanejar còmodament per les parades. Mentrestant, un bon nombre de pares i mares ja feia cua a la porta del Celler, on a mig matí es va fer la tradicional Cantata de Sant Jordi: més de 250 nens i nenes de quart de primària dels set centres educatius van entonar ‘Pirates a la vista!’, una peça escrita i composta per Pep Solórzano, director del Conservatori de Música de Vila-seca i coordinador de la Cantata. El gruix de la festa, però, es va viure a la tarda, quan les famílies es van anar acostant
Col·leció de contes locals
L’escriptor i ninotaire Andreu Faro ha presentat el conte ‘La llegenda del Cavall Alat’
al Castell per complir amb la tradició. Allà, els esperava una programació d’activitats que culminaria amb una mostra dels elements festius locals. Aquests són, també, els protagonistes de la col·lecció de contes que edita l’Ajuntament i que escriu i il·lustra Andreu Faro. En aquest Sant Jordi ha presentat el dedicat al Cavall Alat, i ahir van ser molts els que el van buscar per les parades, recuperant així també la vella tradició de fer una col·lecció
Salou es bolca amb Sant Jordi en una jornada plena d’activitats
Tradició l Salou es va convertir ahir en un gran escenari cultural per Sant Jordi, amb gran afluència de públic i molta il·lusió. La plaça de Sant Jordi va acollir llibres, roses i activitats familiars en una jornada amb molta participació. DM/Xarxes
Tradició l Alcover va celebrar ahir un Sant Jordi molt participat i amb molta il·lusió. La plaça Nova es va convertir en l’epicentre de la jornada, amb paradetes de llibres i roses i una gran afluència de públic durant tot el dia. Redacció/AlcoverVila Sant Jordi omple Alcover de llibres i roses
Cristina Serret Alonso
Les parades de llibres i roses es van concentrar al Jardí del Castell. Gerard Martí
Tothom sap que llegir llibres és un hàbit que costa integrar dins el limitat temps que la vida ofereix, així com ajudar a la resta quan estem ocupats. Sant Jordi és un dia en què les càrregues es tornen lleugeres i, d’on sigui, surten uns minuts per observar les paradetes que les entitats, els veïns o els consistoris instal·len a les places. Torredembarra va tornar a ser, un any més, un dels exemples a la demarcació de què els llibres, poden fer poble.
Les places van omplir-se de petits tendals, majoritàriament blancs, marcats pels colors vermell de la característica rosa de Sant Jordi. Des de llaminadures a roses «permanents» es van poder trobar en les més de 20 paradetes participants, en una jornada que va començar des de les 9.30h del matí de manera «molt positiva» pels comerciants de la localitat. «Aquí cada any va genial, al matí i tarda, tenim molt de suport», explicava la presidenta de l’associació Torrecat, Nuria Vergara.
La seva entitat tornava a comptar enguany un espai solidari, on els veïns podien aportar llibres o joguines i recaptar diners per la protecció de les colònies felines del municipi. A més, el «pintacares» també seria una de les seves atraccions principals per als infants, que tenien l’opció de pintar-se una rosa i la senyera. Des del consistori també es van impulsar enguany espais per dissenyar punts de llibre i diversos tallers artístics.
A més de Torrecat, hi van participar entitats com la Fundació Onada, Càritas o l’associació Iberoamericana de Torredembarra, a més de les Associacions de Familiars d’Alumnes (AFAs) escolars. Totes cercant, a través dels llibres i les roses, trobar un suport solidari.
El protagonisme, però, va enfocar-se també en els diversos escriptors torrencs que van participar en les jornades de signatura de llibres. Una «oportunitat»
Torredembarra l El municipi va viure un Sant Jordi amb espais solidaris, artístics i roses de tota mena
Quan els llibres fan poble
que, afirmaven, era imprescindible per aprofitar la visibilitat que els dona la celebració. «El dia de Sant Jordi serveix als lectors per trobar el seu neguit i llegir tot l’any, a més de promoure la cultura en l’àmbit local», indicava l’escriptor torrenc, Víctor Fernández.
La plaça Mossèn Joaquim Boronat va ser el punt de reunió per als autors del municipi, els quals van presentar una gran varietat d’idees plasmades en el paper. Des de thri-
Participació
Una vintena de paradetes van omplir les places de Torredembarra
llers psicològics o superherois, fins a receptes de cuina tradicionals. L’escriptora torrenca i presidenta del Centre d’Estudis, Iris Gual, descrivia l’experiència com un «contacte directe» amb els lectors. «Sembla un tòpic, però venen a demanar-te llibres persones que, potser d’una altra manera, no hi tindries contacte», afirmava l’autora, donant sentit a una jornada que, novament, va fer vibrar (i llegir) al municipi.
Diverses paradetes oferien roses «permanents». Diari Més
Adam Díaz Garriga
Centenars de visitants i veïns van acudir a les places de la localitat per observar les paradetes. Diari Més
MOSSOS D’ESQUADRA:
Shaila Cid
Aquestes últimes setmanes, la demarcació de Tarragona ha sumat tres noves morts a les carreteres, la d’un ciclista a la TP-2002 a Aiguamúrcia, un altre a la TV-3025 a l’Ametlla de Mar i la d’un motorista a l’N-340 a la Canonja. Des de principi d’any, ja són vuit les víctimes mortals a la xarxa viària tarragonina. Tot i que les xifres de sinistralitat s’han vist reduïdes amb els anys, l’objectiu del Servei Català de Trànsit d’aconseguir 0 víctimes de cara a l’any 2050 encara queda lluny.
Des de fa dos anys, la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Campclar disposa de la Unitat Regional d’Investigació de Sinistres Viaris (URIVS), que és l’encarregada de reconstruir els sinistres greus a les carreteres del Camp de Tarragona. Està encapçalada pel sergent Òscar Comes Tomàs, que lidera un equip de 12 persones, els quals compten amb tecnologia avançada especialitzada en la investigació de sinistres viaris.
Aquesta divisió dels Mossos també ha patit un canvi terminològic, deslligant-se de la paraula accident per passar a utilitzar el terme sinistre, ja que els xocs de vehicles solen derivar d’imprudències i no de fets fortuïts.
La lectura de l’escena
Quan es produeix un sinistre viari, són els cossos d’emergències els que avaluen la situació quan arriben al lloc i, depenent de la rellevància, avisen o no a l’equip del sergent Comes. «Quan en el sinistre hi ha de ferits lleus en amunt, és quan ens activen a nosaltres», explica Òscar.
La unitat compta amb personal que va a peu de carretera a recopilar proves (vectors). Un cop arriben al lloc, el primer que fan és protegir la zona per després auxiliar les víctimes. El problema de les investigacions de trànsit, segons el cap de la unitat, és que, «amb molt poc temps, has de fer molta cosa», per interrompre el mínim possible la circulació.
La investigació policial es-
LES UNITATS D’INVESTIGACIÓ
POLICIAL
El ‘CSI’ de les carreteres de Tarragona: de la foto final a l’origen del sinistre
La Unitat Regional d’Investigació de Sinistres Viaris dels Mossos d’Esquadra analitza els sinistres greus al Camp de Tarragona com si fos l’escena d’un crim
El sergent Òscar Comes amb el reconstructor revisant la investigació d’un sinistre a la comissaria de Campclar. Gerard Martí
«La nostra unitat tracta el lloc de l’accident com l’escenari d’un crim»
devé crucial per esbrinar si darrere d’un sinistre hi ha amagat algun fet delictiu: alcoholèmia, drogues, circulació temerària, omissió de socors, abandonament del lloc dels fets, homicidis impru-
dents... Tot i això, hi ha casos en què hi ha indicis clars de que s’ha comès un fet delictiu i es poden efectuar detencions en el lloc dels fets.
Primer de tot, es treballa amb la informació més volàtil, aquella que desapareix amb rapidesa, com ara les declaracions d’implicats i testimonis. Els agents saben que l’estat emocional immediat després del sinistre —marcat sovint pel xoc— tendeix a generar
relats més espontanis i pròxims a la realitat. Amb el pas del temps, aquestes versions poden veure’s condicionades per la mateixa reinterpretació dels fets. També es fan proves d’alcoholèmia i de drogues ‘in situ’, sempre que sigui possible.
Després s’observa els indicis persistents, que inclouen tots aquells elements físics que romanen en el lloc dels fets: rastres de frenada, restes de vehicles, fragments dispersos... «La nostra unitat tracta el lloc de l’accident com l’escenari d’un crim», apunta el sergent. Els vectors fan fotografies des de tots els angles, es fan vídeos i es prenen mesures amb làsers. Això en el cas d’escenes petites, perquè en zones extenses o en vies ràpides es fa ús de la unitat de drons per mapejar tota l’àrea. «Tot dona molta informació, sobretot la situació en què queden els
vehicles després del sinistre», afirma Comes.
Tecnologia al servei de la reconstrucció Amb tots els indicis recollits, la feina dels investigadors es trasllada a la comissaria. Allà es valoren totes les proves recollides i «és quan comences a veure el grau de veracitat de les manifestacions dels testimonis», explica Comes, qui afegeix que «de mitjana una investigació dura uns 20 dies». Per completar el material recollit al lloc dels fets, també es poden demanar imatges de les càmeres de seguretat o, fins i tot, requerir informació a les companyies telefòniques per comprovar ubicacions si algun dels implicats ha fugit.
Quan l’equip es troba una casuística complexa és quan entra en joc la figura del reconstructor. La seva tasca comença quan l’instructor policial necessita informació tècnica més exhaustiva. El reconstructor elabora una sèrie d’informes pericials que són determinants en un procés judicial com poden ser un informe d’evitabilitat; d’alcoholèmia retrospectiva (per determinar la taxa d’alcohol que tenia un conductor en el moment exacte de l’impacte, quan la prova es realitza més tard); o calcula la velocitat basant-se en els danys dels vehicles.
El treball del reconstructor depèn d’eines digitals d’avantguarda que permeten recrear el sinistre amb precisió mil·limètrica. Disposa d’un
L’EDR registra les maniobres dels últims 5’’ abans de l’impacte
software especialitzat que realitza dibuixos a escala en 2D i reconstruccions dinàmiques en 3D, que permeten veure l’evolució de l’accident des d’altres perspectives.
Des de l’any 2020, els agents també treballen amb la informació obtinguda de l’EDR (Event Data Recorder), que és la «caixa negra» d’un vehicle i registra les maniobres dels últims cinc segons abans de l’impacte. Aquest sistema de seguretat passiva, que està associat a l’airbag, pot emmagatzemar entre 3 i 4 events i grava paràmetres com la velocitat, l’ús del fre, el gir del volant o el percentatge d’acceleració. Depenent de la marca del vehicle, el registre es realitza cada 0,5 segons (mínim legal) o fins i tot cada 0,1 segons. Aquestes dades fredes requereixen una interpretació experta per a contrastar-les amb els indicis físics obtinguts sobre el terreny. La normativa europea obliga tots els cotxes fabricats a partir de 2022 a tenir les dades de l’EDR estandarditzades i accessibles per a les autoritats. Es calcula que actualment el 30% del parc mòbil ja permet l’accés a aquesta informació. Un cop obtinguts tots els resultats, els investigadors elaboren un informe per al jutjat amb el relat objectiu de com es va produir el sinistre. «Nosaltres veiem la foto final del sinistre i anem desgranant-lo fins a explicar tota l’evolució», finalitza Comes. Serà el magistrat qui s’encarregui de determinar el grau de
responsabilitat de cadascuna de les parts implicades.
Servei d’atenció als familiars Més enllà de la investigació tècnica que duen a terme els Mossos, els sinistres viaris deixen un impacte profund en les víctimes i el seu entorn. En aquest àmbit actua el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), un servei del Servei Català de Trànsit que representa la vessant més humana del dispositiu posterior al sinistre. La seva funció és oferir ajuda, orientació i informació a les víctimes i familiars. El servei acompanya les famílies durant mesos, resol dubtes, orienta en tràmits i indemnitzacions i els manté informats en tot moment de com evoluciona la investigació del cas. També detecta situacions de vulnerabilitat i informa jutges i fiscals per agilitzar ajudes i compensacions.
L’equip del SIAVT atén les víctimes a través del telèfon 900 100 268 i per via telemàtica, amb un horari de 9 h a 20 h durant tot l’any. Aquesta tasca contribueix a humanitzar l’actuació institucional, reduint la distància amb les víctimes i ajudant-les a afrontar les conseqüències del sinistre més enllà de la carretera.
Darrere de cada sinistre hi ha una història més enllà dels fets. La feina dels investigadors permet entendre què ha passat i depurar responsabilitats, però és l’acompanyament a les víctimes el que posa rostre a les conseqüències. Entre la precisió tècnica i l’acompanyament humà, la seguretat viària continua sent un repte col·lectiu per reduir unes xifres que encara són lluny de ser zero.
Òscar Comes: «La gent no és conscient de la responsabilitat que té posar-se al volant»
Trànsit l La causa més habitual que es troben els investigadors de sinistres viaris al Camp de Tarragona són les distraccions dels conductors
Shaila Cid
«El factor humà és responsable del 90% dels sinistres». El sergent Òscar Comes es mostra categòric i assegura que només un 10% dels casos que investiguen es deuen a deficiències de la via o problemes del vehicle. A més, reflexiona sobre la normalització que ha fet la societat sobre que hi hagi morts a les carreteres. Molts conductors no són «conscients de la responsabilitat que té posar-se al volant», afirma el cap de la Unitat Regional d’Investigació de Sinistres Viaris (URIVS), qui afegeix que el cotxe és una «màquina de matar» i una mínima distracció pot convertir-te en un homicida imprudent.
La causa més habitual que es troben els investigadors de sinistres viaris al Camp de Tarragona són les distraccions dels conductors, com l’ús del telèfon mòbil. D’altres poden ser conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues; a una velocitat superior a la permesa; o efectuar maniobres perilloses, entre d’altres. «Cometre una imprudència al volant, del tipus que sigui, pot comportar conseqüències greus per als conductors», recorda Comes.
«Cal tenir en compte que anar a 120 quilòmetres per hora significa que un vehicle recorre 33 metres per segon», assenyala el sergent. Una distracció d’una dècima de segon suposa avançar tres metres amb el cotxe i emportar-se tot el que hi hagi per davant. Les conseqüències s’agreugen si un dels vehicles implicats és un camió que pesa tones o si no es condueix amb totes les capacitats. «El conductor és responsable de
tot el que passi dins d’aquest radi d’acció» en el que, per pura inèrcia física, el vehicle ja no pot aturar-se a temps. La unitat que dirigeix Òscar Comes aporta les dades objectives de com ha succeït un accident, però el jutge és qui determina les responsabilitats d’un sinistre. «L’experiència en tots aquests anys ens diu que quasi mai recau la responsabilitat al 100% en un sol conductor si hi ha més d’un vehicle implicat. Se sol repartir en un 70%- 30% o 80%-20%», assegura el sergent. En molts dels sinistres «sempre tens alguna cosa a fer. Podries haver anat una mica més a poc a poc, podries haver frenat abans, podries haver fet moltes coses per evitar-ho», reflexiona Òscar Comes.
20 morts a l’any al Camp de Tarragona
A les carreteres tarragonines moren unes 20 persones a l’any i la meitat es concentren en les vuit vies principals de la demarcació. Aquest 2026, ja hi ha hagut vuit víctimes mortals. A més, l’alliberament dels peatges a l’AP-7 ha duplicat la sinistralitat els últims anys a la demarcació pel volum de vehicles que assumeix. Les altres vies on es produeixen més sinistres són l’N340 i la T-11.
darreres
Tanmateix, la xifra de morts ha disminuït considerablement si es té en compte que l’any 2000 es van produir 200 víctimes mortals. Tot i la millora de les xifres en les darreres dècades, el repte continua sent majúscul. Reduir els sinistres no depèn només de la infraestructura
«El factor humà és responsable del 90% dels sinistres», segons Comes
o de la tecnologia, sinó, sobretot, d’un canvi de consciència al volant. Perquè darrere de cada estadística hi ha vides truncades, i evitar-ho, en gran part, continua estant a les mans dels conductors.
Òscar Comes lidera un equip de 12 persones. Gerard Martí
Dues de les agents que conformen la Unitat. Gerard Martí
La Diputació encarrega
ulleres homologades per a l’eclipsi solar
Societat l L’ens provincial hi destinarà 18.137,90 euros per garantir la seguretat ocular del públic que presenciï el fenomen
John Bugarin
La Diputació de Tarragona ha licitat el subministrament d’un lot d’ulleres solars personalitzades i homologades per a l’observació segura de l’eclipsi solar total del pròxim 12 d’agost, un esdeveniment astronòmic excepcional que serà visible amb especial intensitat a la demarcació. Aquesta contractació respon a la necessitat de garantir la «seguretat ocular» de la ciutadania davant la previsió d’una elevada afluència de persones que voldran pre-
senciar el fenomen. Segons els plecs tècnics, l’objectiu principal és «prevenir riscos greus» durant l’observació directa del Sol. L’administració provincial no disposa de mitjans propis per fabricar, homologar i personalitzar aquest tipus d’equipaments amb totes les garanties normatives, motiu pel qual s’ha impulsat aquesta licitació. El contracte inclou la fabricació de les ulleres, la seva personalització a ambdues cares segons el disseny definitiu facilitat
Segons els plecs, la previsió és que es fabriquin unes 20.000 unitats
per la Diputació, així com el lliurament del material degudament embalat i amb tota la informació i marcatge obligatori corresponent. Les ulleres hauran de complir íntegrament «la norma UNE-EN 12312-2:2015 i el Reglament (UE) 2016/425 relatiu als equips de protecció
Imatge de la delegació a l’Ajuntament. Ajuntament
Una delegació xinesa de Guangzhou visita Tarragona per estudiar sinergies
individual», garantint així la màxima seguretat per a l’usuari. El pressupost màxim de la licitació és de 18.137,90 euros (IVA inclòs), amb un preu unitari màxim fixat en 0,75 euros per ullera (IVA exclòs). Per tant, es preveu que es fabriquin unes 20.000 unitats. El subministrament es realitzarà en un termini màxim dos mesos, un cop l’adjudicatari rebi el disseny definitiu. El 12 d’agost, les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre es convertiran en punts privilegiats per a l’observació de l’eclipsi total. A les 19.45 h començarà la fase inicial, moment en què la Lluna iniciarà la cobertura del Sol, i a les 20.29 h s’assolirà la fase de totalitat, que tindrà una durada aproximada d’entre un minut i un minut i mig, segons la ubicació d’observació. Aquest projecte s’emmarca dins les accions de divulgació i seguretat ciutadana impulsades per la Diputació de Tarragona amb motiu d’aquest esdeveniment únic.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡Muchas felicidades, Erik!! Te deseamos que pases un feliz día y que disfrutes mucho. Un beso de parte de toda la familia.
Economia l L’objectiu de la missió és enfortir la cooperació empresarial i econòmica
Redacció
Representants de Guangzhou, la tercera ciutat més poblada de la Xina, es van desplaçar fins a Tarragona per conèixer la ciutat, el port i els actius del Camp de Tarragona en un viatge per estudiar sinergies i vies de collaboració en matèria de desenvolupament econòmic. Els delegats xinesos van visitar el Port de Tarragona durant el matí a bord de l’embarcació Tarragona Blau i, per la tarda, van ser rebuts a l’Ajuntament de Tarragona per part de l’alcalde Rubén Viñuales, i del president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà. La delegació asiàtica la van formar institucions i empreses de Guangzhou (antigament coneguda com a Canton), encapçalada pel director comercial i de negoci de l’Ajuntament de
Guanghzhou i formada pel vicepresident del Port de Guangzhou (el 6è en tràfic a nivell mundial), el CEO de GrandBuy (operador logístic de la zona), el director d’operacions de GAIC/Geely (un dels principals fabricants de cotxes del món); i el representant de la Zona de Desenvolupament Econòmic i Tecnològic de Nansha (creada el 1993 amb una superfície de 17,67 km2).
Planificació de terminals L’objectiu de la missió xinesa és enfortir la cooperació empresarial, econòmica, comercial i portuària entre la ciutat de Guangzhou i països europeus —en aquest cas Espanya— i conèixer les pràctiques de gestió de la planificació de terminals portuàries europees, millorar la capacitat de transport marítim internacional.
Més de vuitanta alumnes participen en el Tour de Mates, un concurs de càlcul mental
Educació l L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) serà l’escenari de la final provincial del Tour de Mates, un concurs de càlcul mental que reunirà més de 80 alumnes procedents de 10 centres educatius de tota la província. L'activitat es farà aquesta tarda a partir de les 17 hores i serà el punt final d'aquesta activitat educativa
emmarcada en el programa Tarragona, el Tour a Casa, organitzat amb motiu de l'arribada del Tour de França 2026 a la ciutat el pròxim 5 de juliol.El Tour de Mates és una iniciativa educativa que promou el desenvolupament d’estratègies de càlcul mental d’una manera dinàmica i motivadora dins l’aula dels centres. Redacció
Imatge d’arxiu d’un home observant un eclipsi solar amb ulleres homologades des del Parc Astronòmic del Montsec. ACN
Les famílies i l’oposició demanen més transparència sobre l’ICASS: «Continuarem lluitant»
Drets Socials l L’entorn i els partits exigeixen calendaris clars i que s’executin les obres «d’una vegada»
Sergi Peralta Moreno
La Generalitat de Catalunya enderrocarà la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, per construir-ne una de nova. La previsió és que l’execució dels treballs comenci a inicis del 2027. Davant l’anunci compartit dimecres, l’entorn de la residència i els grups de l’oposició asseguren que fiscalitzaran el procés perquè no quedi en paraules buides i exigeixen més transparència.
El portaveu de l’Associació Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública, Tarsicio Ros, expressa que «confiem que aquests compromisos es facin; que els polítics, d’una vegada per totes, tirin, si l’han de tirar, la residència vella i que construeixin la nova, perquè és el que la ciutadania necessita».
«Com a associació, continuarem lluitant i perseguint la residència i vetllarem per veure si realment ho volen tirar endavant», conclou, tot afegint que «l’esperança és l’últim que podem perdre».
Des de Junts, se subratlla que «no deixarem de pressionar perquè torni a ser una realitat» i «perquè s’informi
Fotografia d’arxiu de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, ubicada a l’avinguda del segle XX. Gerard Martí
Tarsicio Ros: «Vetllarem per veure si realment ho volen tirar endavant»
oportunament de tots els passos a les famílies residents». La formació recorda que el tancament «no es va gestionar bé», apunta que «s’ha trigat molt a anunciar una
Ferran Cerro abaixa la persiana després de 9 anys d’història
Gastronomia l El restaurant Ferran Cerro ha anunciat el tancament d'una etapa després de nou anys d'activitat. L'establiment, que compta amb un Sol de la Guia Repsol, ho ha fet a través d'un missatge a les xarxes socials, on ha volgut acomiadar-se dels clients, col·laboradors i de totes les persones que han format part del projecte
al llarg d'aquest temps. En el comunicat l'equip fa balanç d'una trajectòria marcada per la dedicació, l'exigència i l'aprenentatge constant. El missatge també inclou una reflexió autocrítica sobre l'etapa més recent. Els responsables admeten que, en els últims mesos, potser no sempre han estat a l'altura de les expectatives i han volgut
demanar disculpes a aquelles persones que s'hagin pogut sentir decebudes. Tot i el tancament, el futur del projecte queda obert. Des del restaurant asseguren que no saben encara quin serà el següent pas ni si hi haurà un retorn, però deixen clar que aquesta experiència no hauria estat possible sense el suport rebut. Rubén Pizarro
solució» i expressa «dubtes sobre la necessitat real de l’enderrocament». Per això, «vetllarem que es compleixin els terminis anunciats per la consellera».
La CUP defineix l’escenari com «la història interminable», ja que el tancament es remunta a l’estiu del 2024. La regidora Aleida López critica que, «com sempre, tornem a
trobar-nos una situació d’absoluta manca de transparència», atès que «ens assabentem per la premsa». Exigeix que «un 100% de les places siguin públiques», que «se sigui transparent amb la ciutadania» i que es compleixin els acords amb els usuaris i la plantilla reubicats.
La portaveu del PP, Sílvia Virgili, coincideix a criticar que «tot el que se n’ha pogut saber són engrunes» i agrairia que es parlés «obertament» de la qüestió. Compara el tancament de la residència amb la situació del Centre Catòlic o el Teatre Fortuny, en haver sorgit «com un bolet». «Estem amatents i expectants a veure què passarà», assegura, tot considerant que «no s’ha tractat amb la sensibilitat que es mereix el tema».
Les preguntes també regnen entre els regidors no adscrits. José Ruiz opina que «tenim un govern granota» que «va saltant, sense programa, sense visió ni previsió». «Van fer fora els avis i les famílies sense tenir clar què passava, i això del 2027 és vendre fum», critica. Julio Pardo assenyala que «no es van acreditar els danys estructurals» i que s’arribarà als «tres anys de tancament, més el que es tardi a construir». «Això no és tenir al ciutadà al centre ni deixar a ningú enrere», tanca.
A més, Comuns Reus valora «positivament» les novetats, però adverteix que «arriba tard» i exigeix «calendaris clars, participació vinculant de les famílies i que es concreti una gestió íntegrament pública del nou equipament». «Reus necessita fets, no promeses», assevera la formació.
Fotografia d’arxiu del xef Ferran Cerro, del restaurant Ferran Cerro de Reus. Cedida
Sílvia Virgili (PP) es proposa per a les municipals de 2027
Política l La decisió encara s’ha de confirmar dins del seu partit
M. Llaberia/S. Peralta
L’actual portaveu del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Reus, Sílvia Virgili i Guinovart (Reus, 1980), es proposa per encapçalar un cop més les llistes dels populars de cara a les eleccions municipals del 2027. Segons afirma Virgili a Diari Més, es veu amb forces per repetir i tornar a liderar la candidatura. «Per part meva hi ha tota la voluntat, però, evidentment, hi ha una organització interna que també ha de vetllar per aquest procediment i decidir on vol que cada persona estigui per tal de desenvolupar la millor feina possible», afegeix.
Assegura que l’experiència durant aquests tres anys liderant el retorn dels populars al consistori ha estat profitosa: «Han estat fins ara
uns anys plens d’emocions i maldecaps, però m’ha agradat treballar en la política municipal, estar a la trinxera m’encanta». «Gaudeixo tenint contacte amb la gent, per a bé o per a mal, i podent veu-
re in situ què és el que li passa a la meva ciutat», afegeix.
Per un altre costat, el president del Partit Popular a Catalunya, Alejandro Fernández, va visitar el passat 15 d’abril la ciutat per a pre-
El president del PP català ha expressat, fins ara, el seu suport a Virgili
sentar el seu llibre, A calzón quitao, i va aprofitar per expressar el seu suport a Virgili i al projecte de govern impulsat des del partit: «Estic aquí també per donar suport al projecte que s’està desenvolupant a Reus, estem molt satisfets de la feina feta tant per la Sílvia (Virgili) com en Sebastià (Domènech)». «En aquella ocasió, el president em va expressar tota la seva confiança i li agraeixo, però encara queda un any per a les eleccions i un any pot ser poc o molt. Encara poden passar moltes coses», assenyala per la seva banda l’actual portaveu del PP a l’Ajuntament.
L’advocat Jonathan Cortijo serà el candidat d’Aliança Catalana a les eleccions municipals del 2027
Política l Jonathan Cortijo serà el candidat d'Aliança Catalana a les eleccions municipals del 2027. Advocat i president comarcal del partit al Baix Camp, «ha destacat per la seva tasca en la defensa de persones represaliades arran del procés, a través de la plataforma Advocats 1-O», afirma la formació. Cortijo assegura haver vist «la degra-
dació dels barris i la inseguretat dels carrers» i com Reus «perdia la seva essència», i posa la llengua en el focus de la seva defensa. També apunta que es vol «fer fora de les administracions» les persones que «les ha parasitat per omplir-se les butxaques». «Vull que Reus torni a ser aquella ciutat tan pròspera i catalana», expressa. SPM
Afirma que vol que Reus sigui una «ciutat pròspera i catalana». Cedida
Fotografia d’arxiu de l’actual portaveu del PP a Reus. Gerard Martí
Els treballadors locals de Cambrils denuncien «imposició política» en les negociacions amb el consistori
Laboral l La Policia Local també es planta i no farà «cap tipus» d’hores extra a causa d’impagaments
Els treballadors municipals de Cambrils han dit prou. Avui protestaran durant la sessió plenària que es porta rà a terme a l’Ajuntament per criticar, novament, que les ne gociacions amb el consistori continuen «sense servir per parlar de manera real i efec tiva». Aquest cop, denuncien una «imposició política» en les condicions exposades pel govern municipal durant el debat dels punts de millora que reclamaven des de feia mesos.
En aquest sentit, consistori i treballadors van mantenir una reunió el passat dilluns 20 d’abril de 2026 per definir, en una Mesa General de Nego ciació, el punt que concretava dues «fitxes descriptives» de la Relació de Llocs de Treball (RLT). Concretament, les fit xes «013 i 014», que ja havien estat negociades «fa mesos» amb les puntuacions i les re tribucions definides. Ara, des dels sindicats lamentaven que el govern municipal va utilitzar un «recurs adminis tratiu individual» per aprovar unes fitxes al Ple municipal que «no s’han fet públiques als treballadors i treballado
Imatge de les últimes protestes dels sindicats durant l’últim trimestre del 2025. Cedida
Els sindicats protesten avui al Ple per les propostes negociades
res».
A més, qualificaven de «greus» els fets i mostraven la seva «confusió» després que el consistori hagi «reo bert una qüestió que ja havia
La Rovira i Virgili impulsa una càtedra a Cambrils sobre dieta mediterrània
Recerca l La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha im pulsat la Càtedra Cambrils Dieta Mediterrània i Salut, aprovada aquest diumenge pel Consell de Govern, amb l’objectiu de promoure la re cerca aplicada, la formació especialitzada i la divulgació científica en aquest àmbit. La iniciativa, creada en col· laboració amb l’Ajuntament de Cambrils, vol esdevenir
un espai de connexió entre el món acadèmic, el sector gastronòmic i l’àmbit sanitari per afavorir la transferència de coneixement i impulsar iniciatives orientades a una alimentació saludable i una millor qualitat de vida. El pro jecte també treballarà per po sicionar Cambrils com a re ferent en dieta mediterrània, salut i benestar, així com per posar les bases d’un observa
i salut
tori de salut de l’àrea medi terrània de la Catalunya Sud. L’alcalde, Oliver Klein, ha em marcat aquest pas en l’aposta del municipi per la gastrono mia i la formació vinculada a aquest sector. Aquesta inicia tiva s’inscriu en un context en què Cambrils reforça el seu paper formatiu, ja que l’Ins titut Cambrils oferirà el curs 26 27 un nou IFE d’auxiliar en restauració i àpats. Redacció
estat negociada prèviament». D’acord amb el comitè d’em presa, l’actuació del consistori tenia l’objectiu de «modificar de manera singular i accelera da» aquestes condicions refe
Tonina i el Roots Trio de Richard White, cites de jazz el cap de setmana a Cambrils
Música l Cambrils viu rà aquest cap de setmana dues cites destacades de la Mostra Internacional de Jazz: dissabte, Tonina actu arà al Teatre del Casal amb la seva fusió de jazz, soul i ritmes llatins, i diumenge Richard White portarà el seu blues al Pòsit. Les en trades al web codetickets. com Redacció/Cedida
l’Ajuntament té «pendents moltes altres situacions que afecten el conjunt de la plan tilla municipal». Entre aques tes, destacaven la creació i revisió de més fitxes descrip tives, «greuges interns», im pagaments o incompliment dels acords que van posar fi a la vaga del passat 1 de de sembre. Els sindicats assegu raven que, a partir d’ara, s’es tudiaran «totes les vies legals disponibles» per «defensar els drets de la plantilla» i im pugnar els possibles acords del Ple. Respecte a aquestes protestes, l’Ajuntament no va voler oferir declaracions a aquest mitjà.
La Policia Local es cansa Els diferents sindicats de treballadors també denunci aven que, durant aquest mes d’abril, la Policia Local de Cambrils no cobrarà la nòmi na corresponent a la produc tivitat semestral, una retribu ció activa des de l’any 2007. En aquesta línia, va detectar se un retard en el complement que la plantilla de la Policia Local rep cada sis mesos per «rendiment especial».
rents a la RLT. A l’espera de la protesta d’aquest divendres al Ple, des de la part social dels sindicats també es feia incís en què la mesura s’impulsarà mentre
Un fet que situen de «falta de respecte», i que provoca rà l’aturada indefinida dels serveis policials per realit zar hores extra en activitats com, per exemple, la vigilàn cia de venedors ambulants. Els sindicats lamenten que tampoc es podrà fer efectiu l’augment amb interins de la plantilla, dels vuit efectius als 24, per cobrir la temporada estiuenca, tot i que l’alcalde, Oliver Klein, va «afirmar» en diferents Meses de Negocia ció que sí que es podria incre mentar fins als 14 efectius.
Adam Díaz Garriga
La Canonja impulsa un conveni per crear 53 habitatges socials
Propostes l Se cediran noves parcel·les als carrers Masricart, Marina i Comte de Llar
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de la Canon ja feia públic aquest dijous l’aprovació definitiva que im pulsarà la creació de nous ha bitatges de protecció oficial al municipi. La col·laboració amb l’Agència Catalana d’Ha bitatge engegarà un procés per cedir, en total, cinc parcel· les municipals durant 75 anys, d’acord amb els criteris de l’entitat del Govern. Els treballs s’enfocaran en les finques situades als carrers Masricart (68, 70 i 72), Comte de Llar, 29, i Marina, 23. En aquest sentit, des de
l’Ajuntament es va impulsar el passat mes de febrer un concurs públic per seleccio nar els promotors que s’ad judicaran la construcció dels edificis de lloguer social i s’espera que pròximament el procés continuï. La previsió, fins ara, és que s’habilitin a partir d’aquest conveni 53 ha bitatges.
L’espai de Comte de Llar permetrà l’edificació de 708,25 metres quadrats i ator garà 20 habitatges, gairebé la meitat de l’oferta total im pulsada al conveni. Aquesta promoció es complementarà
amb l’edifici que va adquirí el consistori ara fa dos mesos per habilitat, també, habi tatge social al mateix carrer Comte de Llar, entre les parcel· les 6 8.
En el cas del carrer Marina, seran edificables per habitat ges uns 867 metres quadrats i permetrà construir 18 habi tatges, tot i que, d’acord amb les especificacions del conve ni, l’espai de construcció ar ribarà als 2.500 metres qua drats. D’aquest espai, 1.632,60 metres quadrats es reserva ran a espais comercials, i la resta a construir habitatge.
Detenen quatre joves per causar danys a setze vehicles a Salou
Policial l Van colpejar-ne els retrovisors al llarg d’uns 500 metres
Redacció
Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres a Salou quatre homes, un d’ells me nor d’edat, dos de 18 anys i un de 19, com a presumptes autors d’un delicte de danys per haver malmès 16 vehicles estacionats al carrer del Nord.
Els fets van passar cap a les cinc de la matinada, quan una patrulla que feia tasques de seguretat ciutadana va observar un grup de quatre joves caminant per la zona. En adonar se de la presència policial, els nois van accelerar el pas i es van allunyar ràpi dament del lloc, una actitud
El conveni suposarà una inversió per part del Govern d’uns 470.000 euros
Respecte a l’última finca, que ocupa els tres espais del car rer Masricart, s’hi dedicaran 634 metres quadrats en total i s’esperen executar una quin zena de pisos.
Municipi d’impuls
El conveni també seguirà les bases i criteris de l’Àgencia Catalana d’Habitatge, tot i que encara no s’han establert les bases ni els criteris respec te a quines condicions hau ran de complir els interessats per adquirir los. La previsió, però, és que es dediquin a me nors de 35 anys i majors de 65, amb places limitades, així com a gent amb discapacitats superiors al 33%, famílies mo noparentals, entitats sense ànim de lucre o en situacions socials d’urgència. S’hauran de destinar un mínim del 25% dels habitatges per a joves i al menys un 10% a situacions de vulnerabilitat.
La inversió que farà la Ge neralitat, segons es detalla al conveni, serià d’aproximada ment 470.000 euros. La finca de Comte de Llar serà la que hi dediqui més pressupost (174.402 euros), seguit de la parcel·la del carrer Marina, 53 (156.647 euros) i, finalment, la de Masricart (136.486 euros).
Des de l’Ajuntament, va im pulsar se en els últims mesos l’edifici que oferirà habitatge a 90 persones a Comte de Llar 6 8. El recinte, que havia que dat abandonat després de la crisi immobiliària del 2008, va adquirir se el passat mes de febrer i està previst que el projecte constructiu s’aprovi en uns vuit mesos després de modificar se el POUM.
L’Eix Cívic de Salou integrarà 117 habitatges protegits i equipaments municipals
Projecte l «És la gran transformació urbana del nucli del municipi», afirma Granados
Redacció
L’Eix Cívic de Salou incorpo rarà 117 habitatges protegits dins un projecte que l’alcal de, Pere Granados, ha definit com «la gran transformació urbana del nucli del muni cipi». L’actuació ha rebut aquesta setmana l’aprovació definitiva de la Generalitat i es planteja amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones. Granados ha explicat que el projecte aposta de manera decidida per la renaturalit zació, amb una elevada pre sència d’espais verds i zones destinades a l’ús ciutadà, la convivència i la socialització.
L’Eix Cívic es projecta, a més, com un nou pol de centralitat amb equipaments com una nova biblioteca, un centre d’interpretació de la història de Salou amb experiències immersives i un espai per
a empreses i emprenedors, tot plegat articulat al voltant d’una gran plaça pública i al tres equipaments clau i nous. Pel que fa a l’habitatge, el projecte preveu la construc ció de 144 pisos, dels quals 117 seran de protecció, amb la voluntat de facilitar l’accés a joves, famílies i gent gran.
L’Eix Cívic també vol actuar com a element vertebrador del municipi, connectant la façana marítima amb la zona de muntanya i generant un gran espai lúdic i cultural. Se gons Granados, el calendari encara no es pot concretar perquè el projecte es troba en fase de tramitació i queda pendent licitar el concurs, però el govern municipal tre ballarà perquè avanci al més aviat possible. L’objectiu és que la urbanització d’aquest àmbit pugui avançar en paral· lel amb el futur tramvia, pre vist entre els anys 2028 i 2029.
que va despertar les sospites dels agents. Poc després, un ciutadà va alertar la patrulla que quatre joves havien cau sat desperfectes a diversos cotxes estacionats al mateix carrer, amb una descripció que coincidia plenament amb la dels sospitosos. Segons les primeres gestions, els autors
haurien recorregut el tram inicial del carrer del Nord, des de la cruïlla amb la plaça d’Eu ropa fins a aproximadament la meitat del carrer, colpejant els retrovisors dels vehicles estacionats a la via pública al llarg d’uns 500 metres. Els agents van localitzar els qua tre sospitosos a uns 50 metres del lloc dels fets i, després de fer les comprovacions perti nents, van constatar danys en un total de 16 vehicles. El menor va passar a Fiscalia de Menors i la resta a disposició judicial davant del jutjat de guàrdia de Tarragona.
El batlle defensa un projecte centrat en la qualitat de vida. Consistori Salou
Habitatges de lloguer social creats a Comte de Llar 6-8. Diari Més
Un testimoni va alertar els agents dels desperfectes. Mossos d’Esquadra
Un edifici modular acollirà setze habitatges protegits a Alcover
Lloguer l L’Ajuntament aprova les bases per adjudicar els pisos, impulsats per la Fundació Privada Ginac
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament d’Alcover donava l’últim pas per consolidar els habitatges de protecció oficial que es construiran a la plaça de les Garrigues. El projecte, impulsat pel consistori i la Fundació Privada Ginac, suposarà la creació de setze pisos de lloguer social. Durant el passat mes de març, el consistori va aprovar les bases reguladores per adjudicar els pisos i seleccionar les persones que vulguin entrar amb uns criteris «específics».
Concretament, sis estaran dedicats a menors de 35 anys, dos a persones majors de 65 anys, un a families monoparental, quatre es repartiran entre persones amb discapacitat superior al 33% i de règim general, i els últims tres entre entitats socials sense ànim de lucre.
«Busquem rotació amb els joves perquè tothom tingui les mateixes oportunitats d’emancipar-se i, per exemple, després de cinc anys hauran de trobar un altre pis», explicava l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras.
La inversió arribarà als 2,5 milions d’euros, 540.000 dels
Les bases metàl·liques del nou edifici de mòduls, ja instal·lades als terrenys. Aj. d’Alcover Els preus dels lloguers preveuen arribar fins als 450 i 600 euros
quals provenen d’una subvenció atorgada des de la Generalitat al consistori. La resta del pressupost l’aportarà l’entitat privada, que finançarà els treballs i el manteniment a través de diferents crèdits. Ara fa un any, l’Ajuntament
Falset restaurarà el Portal del Bou després de detectar «deficiències»
Patrimoni l L'entrada, declarada BCIN, recuperarà el seu tradicional escut i es protegirà dels efectes de la pluja
Adam Díaz Garriga
L’entrada del Portal del Bou de Falset recuperarà la seva forma original amb les actuacions que planteja el Projecte de restauració impulsat per l’Ajuntament. Després d’analitzar-se el seu estat de conservació, es van detectar deficiències en el conjunt que obligaran a netejar l’espai i les imperfeccions que presenta, a més de protegir-se dels efectes de la pluja. La proposta de restauració no té previst afectar el volum ni l’alçada del portal, sinó que planteja recuperar elements originals i dotar-lo d’un aspecte «millorat».
En concret, les deficiències observades estan relacionades amb la humitat i «l’impacte de contaminants atmosfèrics», acumulant erosions i desgast dels carreus i dels morters exteriors. A l’interior, les afectacions recauen en els arcs i en l’escut heràldic original. En aquesta línia, la intenció és construir una bastida envoltant a l’exterior per impermeabilitzar l’espai i protegir-lo, a més de soterrar les línies elèctriques exteriors de baixa tensió que actualment es poden observar. També s’eliminarà la vegetació existent. En el cas de l’escut, es
faran treballs de sanejament per fer «llegibles» els textos heràldics i millorar-ne l’estat. Entre els treballs, també es preveu fer un nou estudi de documentació patrimonial de l’espai per tal d’actualitzar la informació referent al portal i el conjunt del seu entorn. La inversió serà de 161.419 euros i tindrà un termini d’execució de sis mesos.
Element BCIN
El conjunt del Muralla de Falset, el portal del Bou i el portal dels Ferrers va decretar-se com a Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) l’any 1949 i,
i la Fundació Ginac van signar un conveni de cessió de terrenys per 75 anys, tot i que es preveu que l’edifici estigui enllestit abans de l’estiu. La rapidesa dels treballs té com a «clau» la característica «modular» de l’edifici, que ja
té els fonaments preparats, i ara espera completar-se en diverses parts per fer el conjunt. «La manca d’habitatge va relacionada amb el temps, i nosaltres volíem minimitzar les hores de construcció», afirmava Figueras.
El bloc de pisos, que s’ubicarà als terrenys de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, va començar la seva construcció a principis d’aquest 2026, concretament al mes de febrer, i espera estar en funcionament «a partir del mes de juny». El consistori presentarà el pròxim dimarts 28 d’abril les primeres implantacions de mòduls, que donaran forma a l’edificació final.
Adaptació
Després de l’adjudicació de les parcel·les, també es van definir els espais que ocuparien els pisos. Entre els setze previstos, segons el consistori, es dividiran en quatre blocs de quatre habitatges: els més grans arribaran als 90 metres quadrats i els seguiran pisos d’entre 82, 73 i 68 metres quadrats.
El cànon de lloguer s’aplicarà fins als 6,62 euros per metre quadrat, situant el preu màxim d’aquests pisos entre els 450 i els 600 euros. «Donaran servei a gent que ho necessita en general», indicava l’alcalde. En aquest sentit, el batlle assegurava que la intenció és «seguir la línia» dels criteris de l’Agència Catalana d’Habitatge.
Les bases d’adjudicació seran l’últim vessant per completar el projecte impulsat entre consistori i Fundació Ginac, tot i que es preveu la creació de més habitatges en un futur després dels que es començaran a implantar a la plaça de les Garrigues.
per tant, el consistori té l’obligació de protegir les estructures i mantenir-les. També se situa entre els cinc portals millor conservats de Catalu-
nya. El portal forma part d’un conglomerat medieval desenvolupat principalment entre els segles XIV i XVIII, amb diversos reforçaments entre aquests.
Tot i que no s’estableix que hi hagi un «mal estat de conservació», els treballs seran de prevenció.
Imatge de l’estat actual del Portal del Bou a Falset. Ajuntament de Falset
La Generalitat posa en marxa les oficines mòbils d’atenció a la ciutadania al Camp
Administració l Visitaran els municipis cada quatre o cinc setmanes, al matí i durant entre una hora i dos quarts i tres hores
Redacció / Agències
Les oficines mòbils d’atenció ciutadana de la Generalitat han entrat en funcionament aquesta setmana i donaran servei a municipis del Camp de Tarragona que fins ara no disposaven d’un accés proper als tràmits de l’administració catalana. El desplegament inclou pobles de la ruta sud-est, que abraça l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Priorat. En aquest àmbit hi ha prevista la visita de les noves unitats a municipis com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Montral, amb un servei pensat per acostar les gestions públiques a zones amb poca població, dispersió geogràfica o dificultats de mobilitat. La Generalitat destaca que la iniciativa vol facilitar l’accés als serveis i reforçar l’atenció presencial en indrets on les gestions requereixen desplaçaments llargs o depenen de la via telemàtica.
El servei s’ha posat en marxa arreu del país amb cinc vehicles que faran rutes per totes les comarques i visitaran els municipis seleccionats un cop cada quatre o cinc setmanes. Les atencions duraran entre una hora i dos quarts i tres hores, habitualment en franges de matí i ani-
ran a càrrec d’un agent digital que ajudarà la ciutadania a fer tràmits en línia, renovar certificats, demanar ajudes o resoldre consultes. També es donarà suport en l’alta i ús dels sistemes d’identificació digital, en la gestió de cites i en la presentació de queixes o suggeriments. Cada furgoneta tindrà un conductor, un espai interior amb capacitat per atendre dues persones, una zona separada per a l’autoservei, accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i un espai d’espera exterior amb tendal i seients. Els vehicles estaran equipats amb connexions 4G i 5G per garantir servei estable.
La Generalitat ha destinat 2,43 milions d’euros a aquest servei per al 2026 i el 2027 i calcula que les oficines mòbils podran acostar els tràmits a prop de 600.000 persones de 200 municipis. La posada en marxa arriba després de la prova pilot iniciada a mitjans del 2024 a les Terres de l’Ebre, on el model ja va permetre atendre més de 2.000 gestions i va rebre una valoració mitjana de 4,89 sobre 5. El Govern remarca que la selecció dels municipis s’ha fet tenint en compte factors com l’envelliment de la pobla-
ció, la distància fins al consell comarcal o fins a l’oficina més propera, així com el pes de la tramitació presencial. En el cas del Camp de Tarragona, el
El servei oferirà suport per fer tràmits, renovar certificats i demanar ajudes
nou servei vol donar resposta a municipis amb dificultats per arribar als recursos administratius i contribuir a reduir la bretxa digital.
Vimbodí i Poblet
Prades
Capafonts
La Bisbal de Montsant La Vilella Alta
Cornudella de Montsant
Mont-ral
Porrera Falset
El Masroig
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Duesaigües
Dies i horaris de visites tancats fins al pròxim mes de maig
4/5/26 11:45 - 13:45 Santa Coloma de Queralt - Plaça Major, 1 Conca de Barberà
5/5/26 09:15 - 10:45 Conesa - Carrer del Pati, 1 Conca de Barberà
5/5/26 11:30 - 13:30 Passanant Belltall - Plaça Major, 1 Conca de Barberà
6/5/26 09:15 - 11:15 Rocafort de Queralt - Carrer Sant Antoni, 27 Conca de Barberà
6/5/26 12:00 - 14:00 Sarral - Plaça del Mercat, Sarral Conca de Barberà
7/5/26 09:15 - 11:15 Solivella - Plaça Major, 1 Conca de Barberà
7/5/26 12:00 - 14:00 Vimbodí i Poblet - Plaça Major, 1 Conca de Barberà
8/5/26 09:00 - 10:30 Cornudella de Montsant - Plaça de la Vila Priorat
Santa Coloma de Queralt
Passanant i Belltall
Solivella Rocafort de Queralt
Visites als municipis: Un cop al mes (cada quatre o cinc setmanes).
Durada de la visita: Entre una hora i mitja i tres hores.
Horari habitual: Franges de matí.
Conesa Sarral
Pontils
Querol Cabra del Camp Rodonyà Creixell
Roda de Berà Llorenç del Penedès Cunit L’Arboç
Bellvei
Catàleg de serveis: Informació general sobre serveis i tràmits. Suport per fer gestions en línia. Suport en l’alta i la utilització dels sistemes d’identificació digital.
Gestió de cites pels diferents canals d’atenció (presencials, telefòniques i de videoatenció).
Gestió de consultes, queixes i suggeriments. Espai d’autoservei on la ciutadania pot fer de forma autònoma, o amb acompanyament, tràmits amb l’Administració.
Data Hora inici i hora fi Emplaçament Comarca
8/5/26 12:00 - 13:30 La Bisbal de Monsant - Plaça Freginals Priorat 11/5/26 09:15 - 11:15 Porrera - Carretera Torroja a Reus, 2 Priorat 11/5/26 12:15 - 13:45 La Vilella Alta - Carrer del Nord Priorat 12/5/26 09:00 - 11:00 Falset - Carrer Miquel Puig i Cardona Priorat 12/5/26 11:45 - 13:45 El Masroig - Passeig Progrés, 1 Priorat 21/5/26 09:00 - 11:00 L’Arboç - Carrer Major, 26 Baix Penedès 21/5/26 11:45 - 13:45 Llorenç del Penedès - Rbla. de la Marinada, 27 Baix Penedès 22/5/26 09:00 - 11:00 Bellvei - Carrer Lluís Companys, 16 Baix Penedès 22/5/26 11:45 - 13:45 Cunit - Carrer Major, 12 Baix Penedès 25/5/26 09:15 - 11:15 Querol - Carretera de Pontons a Santes Creus Alt Camp 25/5/26 12:15 - 14:15 Cabra del Camp - Carrer del Dr. Enric Adserà, 1 Alt Camp 26/5/26 09:00 - 11:00 Rodonyà - Plaça Major, 1 Alt Camp 26/5/26 12:15 - 13:45 Mont-ral - Plaça Nova Alt Camp
27/5/26 09:00 - 11:00 Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant - Carrer de l’Alamanda, 4 Baix Camp
27/5/26 12:15 - 14:15 Duesaigües - Avinguda del Baix Camp, Duesaigües Baix Camp
28/5/26 09:30 - 11:30 Prades - Plaça dels Arbres, Passatge Muralla 5 Baix Camp
28/5/26 12:15 - 13:45 Capafonts - Carrer de les Fonts, 7 Baix Camp
29/5/26 09:00 - 11:00 Roda de Berà - Passeig Tarragona, 43883 Tarragonès 29/5/26 11:45 - 13:45 Creixell - Carrer de Sant Jaume 4, 43839 Tarragonès
El Nàstic, a assaltar el Cartagonova o enfonsar-se una mica més
Futbol l El conjunt d’Íñigo Vélez no perd a casa des del gener i es troba en plena lluita pel play-o
LA PRÈVIA
El rival
13 49 punts
10
18.30 h
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona no té temps per lamentar-se. Primer, perquè ja només queden cinc jornades per acabar la lliga i el perill de perdre la categoria és molt real. Segon, perquè diumenge els grana tornen a jugar un partit fora de casa, així que, si la millora no va arribar contra el Marbella —de fet, es va empitjorar—, haurà de venir contra el Cartagena si no es vol tornar a flirtejar el descens.
A diferència del Marbella, contra el Cartagena tots els arguments estan en contra. L’equip entrenat per Íñigo Vélez és sisè i està en plena lluita per entrar en el play-off d’ascens. A més, també és el sisè millor local de la categoria, només han perdut tres
Pedro Alcalá es retrobarà amb l’equip en el qual va ser capità
partits a casa i el darrer va ser al desembre. Els grana estan forçats a
El Nàstic se suma a Sant Jordi
El Cartagena arriba al duel després de caure contra l’Eldense a l’afegit
mostrar la seva millor versió si volen sortir vius del Cartagonova i l’única garantia
és que, normalment, l’equip mostra una millor versió contra els poderosos. La darrera victòria fora de casa del Nàstic va ser al camp d’un Atlético Madrileño imbatut. Llavors, l’equip va saber reaccionar a les adversitats per remuntar el partit i emportar-se els tres punts. Aquesta és l’excepció
L’àrbitre
Juan Manuel Gordillo xiularà el partit
L’encarregat de xiular el partit de diumenge serà Juan Manuel Gordillo. L’àrbitre valencià ja ha dirigit un encontre al Nàstic enguany i no de bon record. Va ser la derrota al Nou Estadi davant l’Alcorcón per 1 gol a 2. Tot i això, va pitar un penalti a favor dels grana. L’any passat va xiular la victòria per 2 gols a 0 davant l’Osasuna Promesas. La mitja de targetes és força alta, d’unes sis per partit.
en la regla a la qual s’ha d’aferrar el Nàstic. D’altra banda, a casa en els darrers partits han mostrat una cara diferent, guanyant al Real Murcia i el Torremolinos i assolint un empat contra el Sabadell. Ara, a Pablo Alfaro li queda la difícil tasca d’igualar les versions.
Un rival de pocs gols
El Cartagena és un equip amb talent ofensiu. Jugadors com Chiki i Luismi Redondo han
Aitor Gelardo: «Ens toca mirar-nos a nosaltres mateixos i sortir a guanyar»
Futbol l Va reconèixer que «no sap» què li passa a l'equip fora de casa
Redacció
Segon partit a domicili del Nàstic de Tarragona i la plantilla del Nàstic l’afronta amb la intenció d’emportar-se els tres punts. Així ho va destacar Aitor Gelardo, apuntant que «no serà un partit fàcil, però sortirem a guanyar des del primer minut, el nostre
reflex ha de ser el partit contra el Real Murcia». Els grana volen recrear fora el que sí que han aconseguit a casa les darreres jornades. Amb tot, en les tres darreres visites no ho han aconseguit i han mostrat la pitjor cara. Gelardo va reconèixer que «no sabria dir que passa fora de casa» i va apuntar que contra el Marbe-
lla «vam sortir amb la mentalitat de guanyar. Contra el Madrileño ens van marcar primer i vam remuntar, contra el Marbella no es va donar». Finalment, Gelardo va destacar que l’equip prefereix no mirar el que fa la resta de la part baixa: «Ens toca mirar-nos a nosaltres mateixos i oblidar-nos de la resta».
sigut garanties en el passat, però, en general, és un equip de pocs gols. En total, el Cartagena ha marcat 29 gols aquest curs, sis més que el Nàstic. De fet, en els darrers vuit partits han marcat quatre gols. Això sí, han sigut suficients per sumar tres victòries.
Els de Vélez arriben al duel tocats de la darrera derrota contra l’Eldense. El Cartagena va assaltar el camp del líder amb un gol matiner, però els alacantins van remuntar el marcador en el temps de descompte, provocant una derrota que obre una bretxa de quatre punts entre l’Europa, el cinquè, i el Cartagena, sisè. D’aquesta manera, l’equip de Vélez no es pot permetre un resultat que no sigui un triomf contra els tarragonins si volen continuar la lluita per l’ascens.
Un exgrana i un exCartagena Nàstic i Cartagena es retrobaran amb un exjugador per equip en aquest partit. Pel que fa al Nàstic, es retrobarà amb Nil Jiménez, que ha sigut carriler grana en dues etapes. El lateral esquerre només ha sumat dotze partits aquest curs, però el darrer duel contra l’Eldense va ser el lateral titular. Pel que fa al Cartagena, es retrobarà amb Pedro Alcalá. El veterà central del Nàstic apunta a la titularitat per cobrir la sanció de Mángel Prendes i tornarà a un estadi que ha sigut casa seva les darreres quatre temporades. La darrera va patir de valent com a capità d’un vaixell que va acabar descendint. Llavors es va acomiadar de l’estadi amb derrota i, diumenge, tocarà buscar un triomf que sembla impossible.
El jugador del Nàstic Aitor Gelardo. Cedida
Diada l El Club Gimnàstic de Tarragona es va sumar ahir a la Diada de Sant Jordi. Els jugadors del primer equip Enric Pujol i Abdallah i del Genuine Rubén i Cristian van estar signant. Redacció/Nàstic
Marcos Baselga durant el duel de la primera volta contra el Marbella. Tjerk van der Meulen
Cartagena Nàstic
El Reus FCR, a punt per agafar l’últim tren a l’Estadi Municipal
Futbol l Els roig-i-negres volen un ple total en el darrer partit a casa de la temporada diumenge a les 12 hores contra l’Olot
Arnau Montreal Quesada
La darrera derrota contra el Sant Andreu va acabar reforçant el Reus FC Reddis. El tècnic Marc Carrasco va destacar que no va ser una oportunitat perduda, sinó que «els trens no passen una sola vegada, cada quart d’hora surt un de l’estació i el nostre arriba diumenge». Aquest serà el darrer a l’Estadi Municipal de la temporada i els reusencs depenen de si mateixos per assolir un bitllet direcció play-off d’ascens.
Esperonats per les més de 400 persones que es van desplaçar a Sant Andreu, els de
Marc Carrasco van recuperar la versió més competitiva en el moment més important de la temporada. Diumenge, però, tindran una prova dura per poder allargar el somni una mica més.
L’Olot no ho posarà fàcil, perquè arriba al Municipal amb la necessitat de sumar per evitar el descens. El conjunt gironí és onzè amb 39 punts i són a tres del descens directe i a dos del play-out que ara mateix custodia el Barbastro.
El modest equip entrenat per Roger Vidal ha demostrat que és un os dur de rosegar
El TGN Bàsquet Club aconsegueix la cessió d’una plaça a la lliga LF2
Bàsquet l Fruit de l'acord amb un equip català, el club cedeix la plaça de SuperCopa
per als rivals i acostuma a complicar els partits des de la defensa i tancant tots els duels amb resultat curt. Això sí, el seu punt fort és com a local, on només ha perdut un partit i ha assolit la majoria dels punts.
Pel que fa al Reus, l’equip ja es va treure l’espineta de la victòria per la via de l’èpica fa un parell de setmanes amb el gol de Xavi Jaime al descompte. Els roig-i-negres arriben reformats davant dels seus i ben conscients del que hi ha en joc, que, per a ells, és més un premi que pressió. S’esperen pocs canvis a l’onze viscut
L’equip roig-i-negre depèn de si mateix per certificar el play-off d’ascens
contra el Sant Andreu i tot apunta que Dani Parra repetirà sota els pals. El porter de
Riudoms va tornar en el moment clau de la temporada per suplir a Pacheco i, si no hi ha cap sorpresa, repetirà a l’Estadi Municipal aquest diumenge.
La jornada del diumenge es viurà també amb el transistor. L’Estadi Municipal estarà molt pendent del resultat a
l’estadi Johan Cruyff entre el Barça Atlètic, principal perseguidor, contra l’Atlètic Lleida, ja descendit. Una punxada del filial blaugrana ajudaria, però el Reus FCR no ho necessita perquè depèn de si mateix i el tren del play-off d’ascens l’agafarà si guanya primer a l’Olot i després al Terrassa.
El club TGN Bàsquet Club ha formalitzat la cessió d’una plaça a la lliga LF2. En el marc d’aquest acord, el club tarragoní ha cedit la seva plaça a la competició de la Súper Copa a l’altre entitat, que no s’ha fet pública per respectar els terminis d’anunci de l’altre club.
Aquesta operació, acordada entre ambdues entitats, permetrà afrontar la propera temporada amb una planificació esportiva i estructural més sòlida, optimitzant els recursos disponibles i reforçant el projecte competitiu del club. Un cop completat el procés de signatura i comunicada oficialment l’operació a la Federació corresponent, el club fa públic aquest acord i en valora molt positivament
l’entesa assolida entre les parts. El club continuarà treballant per consolidar el seu projecte esportiu i per oferir el màxim nivell competitiu.
«Després d’una temporada dura, es va gestionar molt tard i es va fer el que es va poder. Amb la major normalitat possible, però tot i així ens va costar molt», explica Iñaki Liarte, vicepresident del TGN Bàsquet Club. «Hem tingut canvis d’entrenadors, jugadores no adaptades a la categoria. Creiem que mereixíem intentar una segona temporada a la categoria amb temps i amb un inici millor que el de l’any passat», afegeix Liarte. En aquest sentit, l’intercanvi de places amb un club català es veu com un ‘win-win’. «Les dues parts en sortim beneficiades. Tenim ara uns
Imatge d’arxiu d’un partit del conjunt tarragoní. Tgn Bàsquet
«Mereixíem intentar una segona temporada a la categoria»
Els jugadors del sènior
L’equip sènior del Tarragona Handbol Club ascendeix a Segona Divisió Catalana
3-4 mesos per a treballar en confeccionar un equip i fer les coses com toquen», conclou Liarte.
El club tarragoní ha quedat últim aquesta campanya amb un balanç de 3 victòries i 23 derrotes. La temporada vinent hi ha molt per guanyar.
Handbol l El Tarragona Handbol Club va celebrar el darrer cap de setmana un històric ascens amb el seu equip sènior. El club tarragoní va superar el CH Cardedeu per 32-28 en un partit decisiu que va certificar l'ascens a Segona Divisió Catalana. L'equip tarragoní va iniciar l'eliminatòria caient per la mínima per 35-34. Els d'En-
ric Bort i Jesús Benítez van capgirar l'eliminatòria amb un triomf per quatre gols de diferència. El triomf culmina la gran temporada dels tarragonins. Amb l'ascens a la butxaca, el Tarragona HC continua la fase final pel títol a semifinals contra l'Handbol Banyoles. El primer partit es disputarà diumenge al pavelló de Sant Salvador. Redacció
masculí del Tarragona HC. Cedida
Els jugadors del Reus FC Reddis amb l’afició desplaçada a Sant Andreu. Andrés Romero/Reus FC Reddis
Redacció
Els viatgers a hotels el març superen rècords
Turisme l El nombre de viatgers a hotels catalans el mes de març van superar tots els rècords i van arribar als 1,56 milions, segons va publicar l'INE ahir, una cota que mai s'havia assolit, i un auge del 12,6% respecte al mateix mes de l'any passat. El màxim històric, que també s'ha registrat a les demarcacions de Barcelona i Girona. ACN
Rècord de compravendes d’habitatges
Habitatge l Catalunya va superar les 10.000 compravendes d'habitatge en un febrer per primera vegada des del 2007, segons dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ahir. En concret, es van formalitzar 10.389 adquisicions, un 6,4% més que el mes anterior i un 5,7% més que les dades del febrer del 2025. ACN
La Flotilla incorpora 25 barques més
Societat l La Global Sumud Flotilla preveu incorporar 25 embarcacions més al pas del comboi marítim per Itàlia, de tal manera que la xifra total de naus superarà la missió de l'any passat. Redacció/ACN
Mor un tercer pacient oncològic a Burgos per un error a l’hospital
Societat l Un tercer pacient oncològic, dels cinc que van rebre una dosi sis cops major a la pautada per un error en la preparació dels fàrmacs, dos de les quals van morir al desembre a Burgos. La mort va ser conseqüència de les lesions provocades pel medicament i la justícia ja ho investiga. EFE
Els líders de la UE aterren a Xipre
Política l Els líders de la Unió Europea aterren aquest dijous a Xipre per reunir-se en el marc d'una cimera informal que s'allargarà fins avui i que estarà marcada per la crisi energètica provocada pel conflicte a l'Orient Mitjà. Redacció/ACN
Pacten augments de sou del 6,4% al sector de les estacions de servei
Economia l La patronal i els sindicats CCOO i UGT han signat un pacte per al sector de les estacions de servei amb increments salarials del 6,4% durant els 3 anys de durada del conveni (3,4% el 2025, 2% el 2026 i 1% el 2027, tots amb efectes retroactius des de l'1 de gener de cada any). ACN
Rajoy nega haver destruït papers sobre la ‘caixa B’
Judicial l L’expresident espanyol diu que desconeixia que la presumpta trama l’anomenés ‘El barbas’ o ‘El asturiano’
L’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va negar davant l’Audiència Nacional (AN) haver destruït papers relacionats amb la ‘caixa B’ del partit. «És absolutament fals», va assegurar ahir en la seva declaració al judici pel ‘cas Kitchen’ a la seu de San Fernando de Henares. Rajoy va fer aquesta declaració tres dies després que l’extresorer popular Luis Bárcenas assegurés que tenia una gravació seva on s’escoltava com triturava un paper relacionat amb la comptabilitat extracomptable del partit. Així, l’expresident també va dir que desconeixia que la presumpta trama es referís a ell com ‘El barbas’ o ‘El asturiano’. «Jo em dic Mariano Rajoy com tothom sap, llavors que cadascú m’anomeni com vulgui», va sentenciar Rajoy. Bárcenas, que exerceix d’acusació particular al cas, va afirmar aquest dilluns que tenia una gravació de Rajoy en què «destruïa» un full amb els darrers moviments de la ‘caixa B’ del partit i que va ordenar a un pres de Soto del Real que esborrés aquest àudio. També va apuntar que ‘l’operació Kitchen’ «va iniciar-se» dins el PP dirigit per Rajoy.
Preguntat per si va destruir aquest paper, Rajoy ho va negar «absolutament» i va explicar que amb Bárcenas hi
També va dir que Bárcenas «no era una persona de la seva confiança»
tenia una relació «purament professional» i que «no era una persona de la seva confiança». També va assegurar que la seva relació va canviar quan va tenir «la consciència i seguretat» que aquest tenia 48 milions d’euros a Suïssa, pels volts del 2013.
Operació «legal»
Sobre la ‘Kitchen’, va explicar que es va assabentar que
existia l’any 2018 — quan ja havia sortit del govern — durant la declaració d’un policia a la comissió d’investigació al Congrés. En tot cas, va remarcar que va ser una investigació «adequada totalment a la legalitat» perquè el seu objectiu era «trobar els diners de Bárcenas i conèixer qui eren els seus testaferros». «Mai hi va haver una operació política», va sentenciar. Rajoy va desmentir haver ordenat seguiments a Bárcenas després que sortís a la llum l’existència de la ‘Kitchen’ i va dir que és possible que parlés amb membres del PP de la trama perquè «no era un
Trump ordena «disparar i matar» els vaixells que posin mines a Ormuz
Món l El president assegura que mantindrà l'estret bloquejat
ACN
El president dels Estats Units, Donald J. Trump, va ordenar a la marina nord-americana «disparar i matar» qualsevol vaixell que estigui posant mines a l’estret d’Ormuz. El mandatari ho va dir en una publicació a la seva xarxa
social, Truth Social, on va assegurar que «no hi haurà cap mena de dubte». A més a més, va dir que els vaixells de l’exèrcit dels EUA estan «netejant» l’estret de mines i va demanar que es continuï amb la tasca, però que es «tripliqui» la feina. Trump va dir, en una publicació prèvia, que l’estret es mantindrà
«completament bloquejat» pels vaixells de la ‘Navy’ fins que no hi hagi un acord amb l’Iran.
Trump va compartir un missatge on ha assegurat que els 159 vaixells de l’armada iraniana estaven «al fons del mar» i que per això, les embarcacions que estan posant mines són «barques».
tema del seu grat». També va negar «absolutament» haver mantingut contacte amb l’extresorer per influir sobre les seves declaracions en el cas Gürtel. Sobre els presumptes sobrenoms que utilitzava la trama per a referir-se a ell, i que va confirmar l’inspector en cap responsable de la investigació del ‘cas Kitchen’, Rajoy va desmentir tenir-ne coneixement. «Jo em dic Mariano Rajoy, com tothom sap, i després cadascú em diu com vol, pregunta-li-ho a ells», va insistir l’expresident espanyol. Hi ha vuit acusats més de la cúpula policial espanyola.
Imatge d’arxiu de Donald Trump. ONU
ACN
Mariano Rajoy declarant a l’Audiència Nacional en el judici de la Kitchen. A.Nacional
k Carta dominical k
Fe i país, de festa
Just al bell mig de la primavera, en el nostre país celebrem les diades festives dels dos patrons: sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Ambdues festes tenen un gran significat social i religiós i comporten, també, un component emocional especial per a determinades generacions. Convindreu amb mi, però, que la festa de sant Jordi, a causa del dia del llibre, de la multitudinària ofrena de roses a les persones estimades i de les múltiples activitats culturals, és més viscuda per la ciutadania en general com una festa global, i menys sentida com a dia de patronatge cristià, que es concentra en algunes capelles, esglésies i ermites.
D’altra banda, pel que fa a la celebració de la festa de la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, passa més aviat el contrari: hi ha poca celebració ciutadana i molta més vivència en l’àmbit cristià i de la fe. Esdevenen tradicionals la munió de parròquies i entitats que al llarg de l’any pelegrinen a Montserrat. També, un dels elements que n’estén la coneixença és l’existència arreu del país de seus de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual fa tres anys vam celebrar el 800 aniversari, i que culminà amb un pelegrinatge a Roma a l’octubre de 2023. Es tracta d’una vasta xarxa de persones que s’aixopluguen sota la seva protecció, i que fomenten moltes activitats litúrgiques, històriques i socials al seu voltant. A més, en aquest darrer any, en què hem celebrat el mil·lenari de la fundació del monestir benedictí, la presència de la Confraria s’ha vist reviscolada en no pocs indrets: s’han actualitzat o han renascut en alguns llocs, com ara a la Catedral de Tarragona, i fins i tot se n’han creat de noves.
En conjunt, a la nostra arxidiòcesi hi ha presència de la imatge i del culte a la Mare de Déu de Montserrat en la majoria de parròquies, així com en nombroses esglésies i ermites.
Les festes de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat són una oportunitat privilegiada per a repensar la relació entre cultura, identitat i fe
El poble català, de profundes arrels cristianes, ha conservat les seves devocions —especialment la de Montserrat— precisament gràcies a aquest «fer país» a redós de les festes majors, els vots de poble i els patronatges. El document Arrels cristianes de Catalunya, de l’any 1985, destacava Montserrat com un dels santuaris que han marcat profundament la pietat i la identitat col·lectiva de la nostra terra. Som un poble que ha sabut conservar, fins avui, el sentit del patronatge. I no és casual que aquest tarannà hagi marcat diverses generacions i ofereixi encara avui un camp fecund per treballar la identitat i la fe, tant de qui se n’ha allunyat o la desconeix, com de persones nouvingudes que descobreixen la força espiritual de la Moreneta, del monestir i del seu arrelament al país.
En aquest context, les festes de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat són una oportunitat privilegiada per a repensar la relació entre cultura, identitat i fe. El repte actual és aquest: que allò que celebrem col·lectivament no quedi reduït a un gest cultural o festiu, sinó que esdevingui porta oberta a la interioritat, a la memòria viva de la fe i a la descoberta d’un Déu que continua caminant amb el seu poble.
k Editorial k
Sant Jordi paradigmàtic
Un any més, la diada de Sant Jordi ha demostrat amb escreix que és una de les cites més apreciades pels ciutadans de Catalunya. Tan sols cal veure com entitats i formacions que poc tenen a veure amb la cultura, la rosa o la més de reivindicada festa dels enamorats, com, per exemple els partits polítics, s’esforcen a estar presents per ‘vendre’ ideologia en forma de globus, planta, banderes o qualsevol altra eina de màrqueting. Des de primera hora del matí i amb una situació climatològica especialment agradable, la gent va decidir prendre el carrer i cercar la rosa per a qui li calia complir
amb compromisos o desitjos i remenar entre els milers i milers de llibres que omplien les parades distribuïdes als espais centrals de la gran majoria de les localitats. Sant Jordi sempre resulta paradigmàtic per allò de la gran quantitat de llibres venuts quan, després es reconeixen nivells de lectura més aviat baixos. I ara, també, resulta paradigmàtic que l’edició de llibres en català mantingui o superi cada any xifres d’anys anteriors mentre que, per contra, la situació de la llengua catalana pateixi una davallada constant que l’hagi dut a nivells d’ús molt i molt preocupants.
JuJoleJant
‘JuJoleJant l’arxiu: Dibuixar i Modelar’ és el títol de l’exposició que s’ha inaugurat el dimarts passat i estarà oberta fins el 15 de maig, tant al Col·legi d’Arquitectes, demarcació de Tarragona i al Gremi de Pagesos de Tarragona (cal demanar cita prèvia trucant al 977 249367) A la seu col·legial tenim una sèrie de panels horitzontals amb molts objectes que va dissenyar l’arquitecte tarragoní. Però el més interessant és el que podem veure a l’església de Sant Llorenç i de Sant Isidre a on podem veure molts dibuixos, esbossos i croquis de quatre obres que corresponen a quatre exemples de l’arquitectura jujoliana, L’arquitecte Roger Miralles que ha comissariat la mostra - amb la col·laboració de Pere Antoni Molet, Júlia Valero, Ignasi Pagès i Mònica Sansmanifesta que ens interessa saber com s’arriba per fer arquitectura i ens explica que com catedràtic que va ser de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona primer s’arriba a l’abstracció.
El primer exemple és el Cambril dels Carmelites, Tarragona, 1918-1919. Jujol va guanyar un concurs i es va dur a terme l’any següent, Es tracta del desenvolupament d’un projecte, amb molta documentació. El treball correspon tant del Cimbori com del Cambril, amb dibuixos en tres dimensions i la col·lecció de dibuixos del cimbori amb perspectives des de l’interior i l’exterior així com uns plànols d’obra de mesures extraordinàries.
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
El tercer la Casa Bofarull de Els Pallaresos, 1913-1931. Les germanes Dolors i Pepita Bofarull van contacta amb Jujol de qui havien sentit que era ‘enginyós i de tracte senzill’, perquè havien decidit renovar la casa pairal i proporcionar-li una altra imatge, d’acord amb la seva situació social. .Era un gran casal rústic que va ser transformat durant disset anys, ja que s’executava en funció dels guanys que s’obtenien de les collites.
portàtil és una eina molt important per l’arquitecte. Aquí es registra allò que interessa, allò que crida l’atenció, però també es projecta, és una manera directa de recordar un pensament, amb un dibuix, un esbós, un esquema o una paraula. Aquest quaderns desconeguts, son uns dietaris vitals força interessants.
Un altre és sobre la flora, la fauna i les filigranes. Com catedràtic explicava als alumnes que primer tenien que aprendre del natural, dibuixant especialment elements de la natura, la flora i la fauna. Jujol dibuixava molt, en qualsevol lloc i fent amb el llapis diverses formes, fent allò que el seu fill anomenava filigranes. Fins i tot es va editar un llibre amb aquest títol.
Jujol dibuixava molt, en qualsevol lloc i fent amb el llapis diverses formes, fent allò que el seu fill anomenava filigranes. Fins i tot es va editar un llibre amb aquest títol
El quart fa referència a la Família Pasqual Carreras. Tres intervencions: 1. Barcelona, Oratori, 1933-1934; 2. Vilanova i la Geltrú, capella, 1940-1941 i 3. Roda de Berà, Mas Carreras, 1936-1946. Tres encàrrecs de temàtiques anàlogues. Jujol va voler donar importància els dibuixos de l’altar i el sagrari al oratori, els objectes que construeixen l’espai de la capella i la creativitat immensa en tota la capella de Mas Carreras.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
El segon l’església del Sagrat Cor de Vistabella, 1918-1923-1926. Projecte d’una construcció nova. Amb moltes intervencions, des de la planta fins al cel a prendre l’alçada definitiva. Dibuixos amb tres dimensions dels diversos altars que va anar definint una vegada la construcció estava ja acabada. Va ser l’única església que Jujol va començar d’inici.
A més d’aquests projectes, que podem veure en uns panels de fusta horitzontals, també tenim dos més. Un sobre ‘Quaderns d’apunts’, ja que el quadern
L’exposició amb 300 dibuixos neix de la voluntat de donar visibilitat al material de l’arxiu Jujol, que és consolida com una dels més significatives de l’arquitectura modernista.. Podem veure dibuixos de cinc per centímetres, fins un plànol de tres metres d’alçada per 1,70 m d’amplada. Hem de pensar que la família Jujol va voler deixar tot el llegat jujolià al COAC, ja que presidit darrerament per Joan Tous i ara per Jordi Romera s’ha fet creditor d’aquesta confiança. La mostra ens permet aprofundir en la investigació del seu treball, que combina arquitectura, disseny i art en una expressió original i única, amb l’esperit sempre d’afaiçonar, donar forma a la matèria.
k Tribuna k
k Tribuna k
Una oda por Jota
‘Jodio Jota’, inefable creador de La Traviesa, nuestro templo musical, en el exilio dorado de Torredembarra. En todo el litoral mediterráneo, de la Ligúria a la Corniche de Beirut pasando por Cartago, no hay otra Cava como la Travi de Juan Luis Pardo Gella, hijo de un sportman, que pudo ser waterpolista en los JJOO de Berlín 36, promotor y decano del deporte olímpico, políglota y viajado. Jota creció por Gràcia junto al Eixample, rodeado de hermanos mayores -de los que conocí antes que a él, a Carlos, rotundo y bigotudo, del Clan del pub Teorema en Pl. Tetuan, en el 78; y luego a Fernando. Sus padres le bajaban de sus weekend de esquí patricio en Andorra a Manfred Mann Doo Wha Daddy D, con la voz torrencial de Paul Jones, y el She Loves You de Beatles, una tarta vocal con esa última 6ta. nota futurista y cursi que los fusiona con el Bluegrass: con su banjo pionero, Jota se pasó media vida persiguiéndola. El papá proporcionó al hijo díscolo un empleo subalterno en una de sus distribuidoras, que le valió para un ‘nunca más’ de explotación proletaria, aunque fuera como el hijo del ‘Patró’. Jota se acogió al escenario del eterno veraneo familiar en Torre sin sospechar que ya no se movería, que lo suyo no iba de ser rodamón y que acabaría por ser, más allá de patricios negreros, periodistas mañosos que flaqueaban en su modernidad (del XIX o del XX) o pescadores del atún rojo, el torrenc más universal. Quizá Jota se vio, como otros, ante el telón velvet blue casi negro, con la Z peliculera de Zeleste, la Sala de Platería, pero lo suyo no fue sala; él puso en escena, en ese Huerto de Getsemaní, sobre los olivos de plata, un hongo violáceo que derramaba un aroma rico. La Cabaña, de inexpugnables rieles psicodélicos, en la que durante casi medio siglo fuimos su secta sónica, fue la sede de los conciertos crepusculares –casi nunca más tarde de las 8 y media por municipal imperativo–, apabullantes, donde los grupos daban lo mejor de sí.
No os equivoquéis con Jota, no bastaba la invitación al ‘arròs amb llamàntol’ o al suculento ‘ranxet’ para hacerse su amigo: los profetas solo se dejan querer. Podías coincidir en el embeleso por Canned Heat y, en cambio, torcía el gesto por el universal amor por N. Young. Los conciertos de la Travi no eran otra cosa que una hoguera incesante, infatigable, en la que éramos la
M. Altės Visconti Torredembarra
leña en crepitante danza.
Aquel Jota imberbe casó con doncella Vallmitjana, vocacional maestra, que en su integridad le puso suelo al sueño hippie travieso. La colonia centroeuropea de músicos y grouppies acogieron la Travi como su consulado vivencial, emparentando con los acólitos nativos, centuriones de secano, payeses lisérgicos y poligoneros proustianos. No se supo cuándo el mismo Jota y su profecía mutaron de argumento de Ken Kesey a los Hnos. Grimm, casi Patufet (ya Violeta crecía, tan cerca, tan lejos, tan suya). Su figura se redondeó, mientras aprendía de los
La colonia centroeuropea de músicos y grouppies acogieron la Travi como su consulado vivencial, emparentando con los acólitos nativos, centuriones de secano, payeses lisérgicos y poligoneros proustianos
bebops del Jazz a ir siempre con bonete de emperador chino, o zulú. Oh, nuestro gnomo a veces abandonaba su reino (de hecho cambió su residencia) y acudía de promotor de grupos a plazas de cemento duro, de Diable en S.Joan, a la fira de Altafulla, al Faristol, al Vijazz, a alguna terraza sombría del C/Nou, al concierto de órgano barroco... pero fuera del santuario, todo parecía menos real, las notas, las palabras perdían peso, todo era más flou, y él se sabía menos profeta lejos de su refugio y más súbdito de comarca. El misterio de la cripta canadiense’ de la Travi era ninguno, el balanceo de sus sillas con vaivén, sus canes filósofos y los bebés beatniks, acaso, tan solo un aroma. Bye, bye, queridísimo Jota, creaste, creamos, esta imagen eterna y precisa... como si hubiese de perdurar siempre.
k Dels lectors
¿Descansar es realmente perder el tiempo?
Actualmente vivimos en una sociedad en la que parece que parar está mal visto. Cada momento del día debe estar ocupado con alguna actividad, como si el tiempo solo tuviera valor cuando se está siendo productivo.
Se ha normalizado la idea de que aprovechar el tiempo significa hacer constantemente cosas, estudiar más, avanzar más o rendir más. Sin embargo, pocas veces se habla de lo realmente necesario que es simplemente detenerse. Parece que si no estás haciendo algo constantemente no estás aprovechando el tiempo, pero descansar es realmente necesario para nosotros y sí que estamos invirtiendo el tiempo. Sin embargo, esta idea de tener que ser siempre productivos está cada vez más presente, tanto en el entorno académico como en la sociedad en general. En gran parte, esto se debe a la sobrecarga de deberes y trabajos que tenemos los jóvenes ya que apenas nos queda espacio para desconectar. Y puede ser que, a raíz de esto, muchos nos sintamos culpables cuando simplemente paramos o descansamos, como si estuviéramos perdiendo el tiempo. Creo que es importante empezar a cambiar esta forma de pensar. El descanso no es un premio después del esfuerzo, sino una parte fundamental de nosotros. Sin tiempo para relajarnos, es difícil rendir bien, pero también es difícil estar bien. Quizá ha llegado el momento de replantearnos qué significa realmente “aprovechar el tiempo” y de escuchar más cómo nos sentimos los jóvenes ante esta presión constante Amaia Arnillas Molina Reus
Patriotas de plástico
Resulta indignante ver que España está llena de patriotas de plástico en el Partido Popular, en Vox y en medios de comunicación amarillentos. Donald Trump y Netanyahu (el carnicero polaco), están
asesinando civiles en Irán. El genocida de Israel está reclamado por la Corte Penal Internacional y mientras asesinan civiles en Irán, en Estados Unidos no hablan de la lista de Epstein, el amigo de orgías de Trump. Trump utiliza sus misiles para robar el petróleo de Venezuela y para participar directamente en el genocidio de Gaza. Ahora quiere el petróleo de Irán. Los derechos humanos no le interesan, de la misma manera que no le interesan los derechos humanos de la dictadura medieval de Arabia Saudí. El objetivo es dejar a China sin el petróleo de Venezuela e Irán. Atacarán también a Rusia? El terrorismo internacional está liderado por Trump y el genocida polaco Mileikowski y solo los patriotas de plástico como Abascal (filial trumpista) y Feijoó pueden defender el vasallaje, la obediencia y sumisión con Estados Unidos, como hizo José María Aznar en 2003, para colaborar con la invasión y el genocidio de Iraq. Por cierto, petróleo que también ha robado Estados Unidos. Andrés J. Moreno Vila-seca
Agraïment
Volem agrair a tot el personal de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, el tracte rebut durant el temps que he estat en aquest hospital, la generositat, l’empatia, la dedicació i l’atenció que tenen amb els pacients és exquisida i immillorable. Ha sigut un temps llarg, hernies, bactèries i més bactèries, però tot i aquest entrebancs, ha sigut una bona experiència doncs hem conegut persones difícils d’oblidar. També volem agrair a tot l’equip del HAD (hospitalització a domicili) ja què fan una feina espectacular. Tampoc ens podem deixar d’anomenar el CAP de Torredembarra en especial a la infermera Tania del Rio per la seva feina molt ben feta.
Gràcies de tot cor per la vostra professionalitat i humanitat.
Encarnación Oliva i Josep Miquel Querol Tarragona
Necrològiques
Reus
Maria del Carme Roca Rosich.
Ha mort als 78 anys.
Ionel Pop.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 15.15 h al Tanatori.
Lluís Martínez Canales.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Lluís Bernal Andreu.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 18.15 h al Tanatori.
Maria López Marchante.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà diumenge a les 12 h al Tanatori.
Torredembarra
Jose Chinarro González.
Ha mort als 83 anys. El funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.
Els
clubs rotaris de Tarragona
celebren un dinar conjunt amb l’Institut Català de Finances
Cooperació l Els cinc clubs rotaris de Tarragona —Metropolità, Tarragona, Costa Daurada, Tarraco August i Hispà Marroquí— van celebrar aquest dimecres, 22 d’abril, un dinar conjunt a l’Hotel Mas Passamaner. L’acte va comptar amb la intervenció de Vanessa Servera, consellera delegada de l’ICF, que va exposar el compromís de l’entitat amb els sectors productius i de serveis de la demarcació. En acabar, els clubs li van lliurar un obsequi. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen: Fidel, Gregori i Pere
L’horòscop
21/03 al 19/04
Diverses despeses al teu voltant, però et sentiràs feliç ple de salutacions emocions que et faran veure la vida amb una perspectiva diferent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu cos la teva ment no estaran en bones condicions et sentiràs una mica atordit. A poc a poc reaccionaràs aconseguiràs moltes coses.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada activa en el pla social. Hauràs de moure’t amb més cura entre les velles amistats aguditzar tots els sentits. Passions ardents.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Demostra als altres tot el que vals sense cedir gens en la teva manera de pensar. La parella els teus t’acompanyaran en tot.
VERGE
23/08 al 22/09
Podràs recuperar el temps perdut en molts àmbits, sobretot en l’amor. Atenció a persones envejoses. Bon moment per iniciar projectes.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Canvis en la teva vida familiar o d’amistats afectaran el teu futur. La teva imatge personal serà forta guanyaràs l’apreci dels que tens a prop.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Lletra B
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Resum connecta 10 Comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 Les imprescindibles 2026
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Les imprescindibles 2026
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Amb facilitat despertaràs gelosia en algú que voldrà revenjar-se et criticarà. Actua amb molt de tacte guanyaràs punts davant dels altres.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et trobaràs molt actiu voldràs donar sortida a la teva inspiració. Mira bé cap a on la dirigeixes, no cometis excessos. La força de l’amor és a prop.
AQUARI
20/01 al 18/02
La teva tensió emocional s’elevarà et costarà molt controlar la situació. Si mantens la ment freda, guanyaràs. No facis cas de xafarderies.
21/06 al 22/07 CRANC
Mesura les teves paraules accions abans de veure’t entre l’espasa la paret, no juguïs amb els sentiments dels altres. Compte a la feina.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
T’arribaran bones notícies calmaran les teves inquietuds. No et precipitis mesura les paraules. Intenta mantenir-te en un segon pla.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et sentiràs incomprès en l’àmbit social familiar. No permetis que això canviï els teus objectius. En l’amor continuen les sorpreses.
10:00 Efecte mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Trot elevat alternativament del cavall, sense moure’s de lloc. Surten de la clavaguera per la dreta. 2. Membrana dels amniotes. Ciutadà que fa ostentació de les qualitats que és evident que no té. 3. Ocell vist per un nen. Ajunteu. Nitrogen. Urani. 4. Pretens, però a mitges. Passar el carrer. 5. Dona menuda. Nota musical. Teixit fi. 6. Una de res. Mancades d’ales. Una de dues. 7. Soc sense cor. Final de la conferència. Teixit fi girat. Mil. 8.Apèndix membranós que presenten els peixos. Fase larval de la papa- llona. 9. Girada i d’ella. Catalans, naturalment. Òrgan vital. 10. Bastó de beisbol. Igual que un peix. 11. Sempre lloa a tothom. Lletra. 12. All tallat. Ram de flors. Líder esportiu. VERTICALS: 1. Safates de missa. Sortida de sol pel sud. 2. Copia el que un altre ha fet. Èquid. 3. Entrada de la tele. Natural de Letònia. 4. Llis i suau. Nassos grossos. Dins de la mar. 5. Final d’una estona. Utilització. Meitat de la meitat. Edat sense límit. 6. Runa escurçada. Creença en quelcom no demostrat. Noia que puja. 7. Posarà a dins. Color clar. 8. Groc fosc. Cop que s’ha inflamat. Angle. 9. Fons del tren. Existir. És més dolça que el sucre. 10. Lleuger i fi. Menjar amb suc. 11. Ara i des de baix. Edat girada i sense límit. Femella del ca. 12. Tallarà l’herba. Oceà petit. Carta primera.
Màxima Mínima Estat del cel
21º 13º
Previsió pel Camp de Tarragona
Farmàcies
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel Av. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020
Palomar Silvestre, Maria Jose Disset, 8 Telèfon 977 488 522
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria
Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
De matinada la nuvolositat minvarà en general i al matí passarà de molt ennuvolat o cobert a poc o mig ennuvolat, amb intervals de núvols al quadrant nord-occidental. A partir de migdia tornarà a augmentar d’oest a est fins a quedar el cel molt ennuvolat o cobert. Al final del dia la nuvolositat novament minvarà en general, tot i que quedaran núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central i la Catalunya central. Temperatura La temperatura mínima serà entre moderadament i acusadament més alta. Per la seva banda, la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta.
IMMOBILIÀRIA
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
PISO SEMINUEVO. CONSTANTÍ. 4 habitaciones, 2 baños. Zona muy tranquila. Todo exterior con terrazas, muy luminoso. Listo para entrar a vivir. Tel. 649.801.679
REFORMES
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MOTOR
FURGONETA VENDO. PARTICULAR.
Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
PROFESSIONALS
REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PALETA Tel. 623.246.480
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
MASSATGES
Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
El IX Aplec d’Aplecs Modernistes tornarà a convertir El Casino de Constantí en punt de trobada de la cultura modernista dels Països Catalans. La cita serà demà dissabte, 25 d’abril, amb una edició que manté el format de jornada completa combinant música, gastronomia i sessions de ball. La festa començarà a les 11 h amb la connexió de Ràdio Alfacs i Constantí Ràdio per emetre un especial dedicat a Brighton 64. A les 12 h tindrà lloc el vermut musicat a la terrassa, amb sessió de matí a càrrec de punxadiscos en format cooperatiu i amb les ja tradicionals paradetes de discos i marxandatge. A les 14 h se celebrarà el dinar de germanor al Casino, que tindrà com a postres un assortit de llaminadures musicals: la presentació del llibre Discothèque amb Àngel Pagès i Ramon Martínez, la presentació del disc Voltaje! a càrrec del col·lectiu No! No! No!, i un espai final de cafè i copa amb l’homenatge als Brighton 64 en l’any del seu comiat. La jornada es tancarà amb el bloc de tarda, de 17 h a 22 h, amb ball a la sala d’actes i una nova sessió musical a càrrec de punxadiscos en format cooperatiu.
Enguany l’Aplec d’Aplecs ha volgut dedicar un espai especial als Brighton 64, després que el grup anunciés la seva dissolució definitiva i arrenqués una gira de comiat. La seva presència a Constantí, però, no serà un fet extraordinari. «Ja hi hem anat molts anys, no és cap novetat per a nosaltres», explica Ricky Gil. Sobre l’Aplec, el veterà músic i fundador de la banda amb el seu germà Albert, afirma que la cita constantinenca té un valor que va més enllà de la festa: «El fet que sigui anual dona continuïtat, una trobada fixa com la de Constantí fa que tot tingui sentit
Música Aquest dissabte el IX Aplec d’Aplecs Modernistes dels Països Catalans retrà homenatge a la mítica banda
Brighton 64 tenen una cita al Casino de Constantí
i cohesió». Per al músic, hi ha un altre element que és clau: «Potser el secret és tenir un local com el Casino, que facilita mantenir una trobada com aquesta després de tants anys”. També destaca la bona resposta del públic: “Sempre hi ha molta gent, no hi ha grans alts i baixos, l’assistència és molt bona, i això és genial».
Pel que fa a l’homenatge que els espera demà, Gil avança que és bastant probable que acabin fent una
petita actuació a l’escenari del Casino. Això no obstant, tots aquells que vulguin veure’ls actuar en format complet tenen l’oportunitat de fer-ho en el marc del Festival Accents. El 8 de maig el Teatre Fortuny acollirà un concert dels Brighton 64 «en un format molt especial, amb músics i públic a dalt de l’escenari». Quant al repertori que tocaran a Reus, el Ricky explica que combinarà clàssics del grup amb cançons del disc Se traspasa, treball amb què la banda ha tancat la seva trajectòria discogràfica abans d’aquesta gira de comiat.
Sobre el final d’etapa, Gil ho
matisa amb naturalitat: «No crec que ens retirem de la música, ni de bon tros». Explica que els Brighton 64 ha estat el projecte principal de tots, però que sempre han tingut altres camins paral·lels i que això continuarà sent així. En aquest sentit, assegura que aquest és «un final feliç» amb concerts en moltes ciutats que s’estimen i en espais on no havien actuat mai.
Any de comiat
Els Brighton són habituals de l’Aplec, però enguany en seran protagonistes
En els darrers anys, el debat sobre l’educació a Europa ha anat guanyant intensitat mentre creix la preocupació per la capacitat del sistema educatiu d’adaptar-se a una societat en transformació constant i a reptes determinats com pot ser la irrupció de la intel·ligència artificial (IA). La setmana passada, a Barcelona, la ministra d’Educació d’Estònia, Kristina Kallas, advertia en una entrevista que la IA no serà només una eina més, sinó un factor que pot accentuar les desigualtats si no es gestiona adequadament. Kallas havia viatjat a la capital catalana per assistir a l’European Pulse Forum 2026, un espai de debat sobre els grans reptes socials i tecnològics d’avui en dia. Però també va apuntar que aquesta mateixa tecnologia pot ser una oportunitat per replantejar què entenem per aprendre. Si l’accés al coneixement és immediat i universal, quin sentit té continuar prioritzant la memorització per sobre de la comprensió, el pensament crític o la creativitat? El cas d’Estònia és especialment illustratiu. El seu model educatiu combina una forta aposta per la digitalització amb una base pedagògica sòlida centrada en l’autonomia i el pensament crític. Des de fa anys, el país ha integrat les competències digitals com una part essencial del currículum, no només com a eina tècnica sinó com a llenguatge per entendre el món. Alhora, el sistema confia en el professorat i evita una sobrecàrrega d’exàmens estandarditzats, prioritzant l’aprenentatge significatiu. Els resultats ho avalen: Estònia es manté de manera consistent entre els primers països europeus als informes PISA en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, amb nivells alts de rendiment i, alhora, amb menys desigualtats que la mitjana. Aquesta combinació d’innovació tecnològica, equitat i criteri pedagògic ha situat el país com un referent de com adaptar-se als nous temps sense perdre qualitat educativa. En el fons, el model estonià obliga a mirar-nos al mirall amb certa incomoditat. Perquè, en un món que ja ha canviat, continuar educant com abans no és una garantia d’estabilitat, sinó un risc de quedar enrere.
