Avui amb el Diari
Edició especial amb els actes, concerts i propostes de la Festa Major de Sant Pere 2025
Camí a Segona 20 i 21
El Nàstic s’ho jugarà tot diumenge a Donostia (20 h): si venç per tres gols o més, serà equip de la Liga Hypermotion
Opinió 25 Marc Just. Col·lapse institucional: crisi de confiança: «La desconfiança en el govern pot ser alta, la confiança en l’oposició cotitza a la baixa»
Tarragona
L’estament ha enviat l’advertiment després de saber-se que s’intentava fer fora del càrrec el gerent de l’emissora municipal, que és informant en un cas de corrupció 3
Història 12
El consistori ha invertit en l’equipament museístic més de cinc milions d’euros i permetrà fer un viatge en el temps d’un milió d’anys
Inaugurada la nova estació Salou - Port Aventura, que ha costat 15 MEUR
Infraestructures 11
Política l ERC, PSC, Comuns, PPC i Aliança Catalana voten a favor de portar el complex a les 48 Ha entre Bonavista i Campclar
Oriol Castro
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir una moció presentada per ERC en la qual s’insta el Govern a desenvolupar i executar un «projecte integral» per al trasllat del Complex Educatiu de la Laboral a les 48 hectàrees entre Bonavista i Campclar, «assegurant la seva dimensió». La proposta va rebre el vot a favor del PSC, Comuns, PPC i Aliança Catalana, mentre que Junts i la CUP s’hi van abstenir. Vox va votar-hi en contra.
«Parlem d’una ocasió única per cosir els barris de Campclar i Bonavista, creant una nova centralitat i superant dèficits històrics d’inversió i cohesió urbana», va afirmar Raquel Sans, diputada republicana. La moció també demana que el projecte inclogui la soterrada de línies d’alta tensió. En aquest sentit, la moció presentada pels Comuns va girar entorn el finançament de l’operació urbanística. «Té més d’operació especulativa que més d’iniciativa educativa», va expressar Lluís Mijoler, diputat dels liles. La moció destaca la importància que tindria el trasllat per al Port de Tarragona, que guanyaria espai per desenvolupar la seva activitat. Els Comuns consideren que l’operació serà un pelotazo que «beneficiarà el Port i Exolum». La seva esmena per
Comuns i CUP recelen dels interessos del Port i Exolum
assegurar que els costos seran assumits per la Generalitat es va acceptar.
El grup socialista va destacar que «anem tard». «Fa molts anys que el trasllat hauria de ser una realitat», va dir Ivana Martínez, diputada del PSC. Els socialistes van fer una crida a la planificació co-
ordinada del futur espai perquè no es converteixi en un «cementiri d’edificis buits».
Polèmica per la dimensió Des de Junts, el diputat Jordi Bertran va justificar la seva abstenció a la moció perquè el grup considera que la dimensió proposada és inferior
a la que ara ocupa el complex educatiu, d’unes 150 Ha, segons Junts. «La zona escollida ja va dir el conseller d’Urbanisme Nacho García que era ‘encotillada’», va exposar Bertran. A més, els juntaires van expressar que «no entenen» l’ordre de prioritats en matèria educativa del Govern
a Tarragona, «quan encara hi ha barracons als centres».
Bé Cultural d’Interès Pel que fa al Partit Popular, el diputat Pere Lluís Huguet va apuntar que tenir 3.000 estudiants al costat de la indústria petroquímica «no es pot mantenir, ni és el més adequat». En l’esmena dels populars, que es va incloure a la moció, es va mostrar una preocupació sobre la conservació de l’edifici de la Laboral, ja que està considerat Bé Cultural d’Interès Local. Des de la CUP no es van compartir els plantejaments de la moció d’ERC perquè «ens genera massa dubtes l’interès del Port». «Tampoc estem d’acord amb carregar-nos un espai d’interès cultural i històric», va dir Laia Estrada, presidenta del grup parlamentari. «És purament especulatiu. Si hi ha risc químic, s’ha d’intervenir a la indústria. I si s’han de millorar les instal·lacions, es poden rehabilitar i millorar els accessos», va reblar Estrada. Per últim, Sílvia Orriols, diputada d’Aliança Catalana, va expressar que el trasllat és «una segona oportunitat per a gestionar-la millor». Des de Vox es va votar en contra de la moció perquè al document s’indica que és un «equipament de país».
Serveis l El seu acomiadament es podria entendre com una «represàlia»
John Bugarin
L’Oficina Antifrau de Catalunya va enviar ahir un requeriment als membres del Consell d’Administració de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT) on alerta sobre les sancions que pot comportar un possible cessament injustificat del gerent de Tarragona Ràdio, Xavier de Gispert, que està protegit com a informant d’un cas de corrupció. En aquest escrit, l’organisme autonòmic recorda que «les infraccions molt greus», com seria aquest cas, pot comportar multes d’entre 600.001 i un milió d’euros.
A més, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant pot acordar l’«amonestació pública, «la prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre anys» o «la prohibició de contractar amb el sector públic durant tres anys». En tot cas, aquestes sancions recaurien sobre l’EMMCT i no sobre els propis membres del consell d’administració.
El gerent està protegit com a informant d’un cas de corrupció
havia un punt en l’ordre del dia en què es qüestionaria la gestió del gerent i, molt, probablement se li demanarien responsabilitats». Antifrau recull l’esborrany de l’acta de la reunió i reprodueix les afirmacions d’alguns membres del consell, com «tot això exigeix una depuració de responsabilitats» o «el més preocupant és que el gerent no faci autocrítica».
Un «to» diferent
28 d’abril
Una apagada general deixa sense electricitat tota la península Ibèrica. Tarragona Ràdio no va poder emetre.
29 d’abril
ECP publica un comunicat on critica la «desconnexió» de la ràdio, que forma part del PLASEQTA, i exigeix «depurar responsabilitats»
30 d’abril
Es va convocar una Junta de Portaveus extraordinària. ERC va rebutjar el comunicat d’ECP i va posar en valor els treballadors de la ràdio.
16 de maig
JxCat va presentar una moció al ple per demanar més pressupost per a Tarragona Ràdio.
29 de maig
Es va celebrar una sessió ordinària del Consell d’Administració de l’EMMCT, durant el qual es va tractar la gestió de la ràdio municipal durant l’apagada. Collado (ECP) i Martorell (PP) van carregar contra el gerent. Alsina (JxCat) i Gómez (no adscrit) van demanar depurar o assumir responsabilitats. La presidenta, Ramos (PSC), va dir que demanaria informes dels tècnics municipals.
Antifrau avisa que, si es decidís cessar el gerent de la ràdio municipal, això «es podria presumir una represàlia per les denúncies que va presentar». Cal recordar que De Gispert va portar a Fiscalia suposats pagaments irregulars per valor de 800.000 euros entre 2009 i 2019, sota mandat socialista. Per tant, en l’hipotètic cas d’un acomiadament, l’empresa municipal hauria de demostrar que es deu a «altres causes justificades».
En aquest sentit, l’ens ca-
talà afirma que «convé qüestionar-se si la gestió de l’apagada general [del 28 d’abril] a Tarragona Ràdio és un motiu com per cessar o atribuir responsabilitats al seu gerent [...] de manera suficient per destruir la presumpció de represàlia». Sobretot, «tenint en compte l’abast i les conseqüències» del tall a «gran part de la penínisula Ibèrica i part del sud de França». D’altra banda, Antifrau recorda que «els destinata-
ris dels requeriments que fa aquesta Oficina han de notificar-li qualsevol actuació prèvia o preparatòria que pugui tenir una incidència en l’esfera laboral de la persona protegida. En aquest sentit, assenyala que la presidenta de l’EMMCT, Sandra Ramos, coneix «sobradament» aquesta obligació. Respecte al consell d’administració que va tenir lloc el 29 de maig, l’organisme autonòmic exposa que s’hauria d’haver notificat que «hi
La presidenta tampoc va informar sobre la sessió extraordinària del Consell d’Administració de l’EMMCT que va tenir lloc ahir al vespre. Aquesta trobada no va ser tan convulsa com l’anterior. Alemnys, així ho explicava la portaveu d’ERC, Maria Roig: «Sortim satisfets del to que hem viscut, constructiu propositiu». «Sembla que la idea de demanar un cessament s’ha esvaït de les reunions, també impulsat pel requeriment que hem rebut tots els membres al matí». Per la seva banda, Jordi Collado (ECP) afirmava que «respectem profundament la tasca d’Antifrau, però no entenem què té a veure el requeriment amb el que es debatia al Consell, on en cap moment es preveia cap cessament». D’altra banda, apuntava que continuaran reclamant «explicacions que encara no s’han donat» i «hem demanat que es transcrigui l’acta a partir de l’àudio per garantir la màxima transparència». El govern municipal i el PP no van voler pronunciar-se sobre l’avís d’Antifrau. Tampoc ho va fer Jordi Sendra (JxCat), tot i que va celebrar que «els informes encarregats als diferents departaments de l’Ajuntament» confirmen que «el que va passar el 28 d’abril no va ser per una mala gestió».
9 de juny
‘El Món’ publica una notícia on assegura que l’Ajuntament intenta destituir al gerent de Tarragona Ràdio Xavier Gispert per la seva gestió durant l’apagada.
19 de juny
Té lloc una sessió extraordinària del Consell d’Administració d’EMMCT per presentar informes municipals.
Mostra de Teatre l Tornavís Teatre va fer pujar a escena el seu tarannà reivindicatiu acostant-se a la sàtira i al teatre de l’absurd
Si algun antisistema dels d’abans —ja ens entenem, oi?— llegeix aquest article li regalo una proposta: visites guiades als plens municipals. No se m’ocorre cap pintada que sigui més efectiva per posar en entredit la política institucional i les seves escenificacions, desconnectades tan sovint de la realitat immediata de la gent. I, a sobre, l’acció no embrutaria. Des del cronista Rumanill, als anys trenta del segle passat, fins als nostres dies, som massa pocs, encara, els qui hem patit aquest altre tipus d’espectacle, que paradoxalment civilitza i que manté la innocència política a ratlla. L’obra que Tornavís Teatre va estrenar, dimecres passat, a la Mostra de Teatre Jove, feia entrar el públic, precisament, en una mena de saló dels penjats per deixar-hi una part de la classe política retratada. Rocadura, de creació pròpia, disfressava la sàtira amb noms de músic. Així doncs, el batlle de la funció es deia, per exemple, Vivaldi. Però tot i els jocs de paraules que permetia el desplaçament simbòlic cap al camp semàntic musical, les referències eren, més aviat, de quilòmetre zero i perfectament identificables. La companyia exprimia, durant la
representació, la comicitat de l’absurd i ens posava en situacions com una proposta d’instal·lar un FNAC a la Catedral o una sessió plenària on es decidia, a crits, si els semàfors s’havien de pintar d’un color o un altre. De fons, ressonava el retret: qui són els primers a fomentar, amb males praxis, el discurs perillosíssim de l’antipolítica?
Dirigits per Marc Pinyol, entre Vivaldi, Mozart, Wagner, però també Bob Marley, David Bowie o la Britney Spears de «Baby One More Time», emergia una veu discrepant. Un tal John, que cantava allò d’«Imagine» i estirava el conflicte negant-se a aprovar un macroprojecte, Rocadura, de traducció a l’anglès esclaridora. Entre «saxos sexis» i aclucades d’ull a Queen, l’obra emergia, no només com un qüestionament del model econòmic del Camp de Tarragona, sinó també com una esmena a la totalitat a la corrupció política, que just aquests dies torna a esquitxar sigles històriques.
Un dels personatges més interessants, el productor musical, encarnava la figura del corruptor i desplegava les estratagemes de l’eròtica del poder. Presentava als polítics locals una guitarra elèctrica gegant erigi-
Reivindicació
La companyia va aparèixer amb una pancarta per una Palestina lliure
da al damunt d’un vàter com una font inesgotable de diners, i amb el remix de l’«Amparito Roca» de Nil Martorell aconseguia, directament, que els personatges embogissin. Semblava com si l’obra —en la qual actuaven bona part dels actors que han passat per Tornavís Teatre des del 2009— ens preguntés: aquesta riquesa que ens prometen, en mans de qui recaurà? Aquests que en canten les mil i una bondats, hi enviaran els fills a netejar habitacions per salaris miserables? I, per últim: quants lololós calen per mantenir una societat endormiscada?
Policial l La Guàrdia Urbana va detenir dimecres un home, de 64 anys, com a presumpte autor d’un robatori amb força en grau de temptativa. Els fets van passar poc després de les 2 de la matinada quan una ciutadana va trucar al 092 i va explicar que hi havia un home manipulant els fanals a banda i banda del carrer, a la TP-2031a s/n. Dues
dotacions es van desplaçar ràpidament fins al lloc. A la seva arribada, els agents van veure un home, que coincidia amb la descripció facilitada, que estava dins d’un vehicle i que simulava que estava dormint. Un cop identificat, van comprovar que al vehicle hi portava diferents eines per manipular els fanals i va ser detingut. Redacció
Successos l L’home va intentar fugir però el van localitzar amagat entre la vegetació
Redacció
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Tarragona van detenir la matinada d’aquest dimecres un home de 56 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força.
Els fets van tenir lloc pels volts de les 03.00 hores de la matinada d’aquest passat dimecres quan una patrulla efectuava tasques de prevenció de delictes al polígon Francolí. En un determinat moment els agents van observar un desconegut que vestia amb gorro, tapaboques i roba fosca al costat d’una estació de servei.
En aproximar-se ràpidament al lloc, van poder veure com l’home il·luminava amb una llanterna el pany de la porta d’accés a una gasoline-
Policial l Es va portar a terme durant sis dies, del 9 al 14 de juny
Redacció
La Guàrdia Urbana de Tarragona va sancionar 108 vehicles durant la campanya de sensibilització sobre l’ús de les zones de la càrrega i descàrrega de mercaderies. Del 9 al 14 de juny, els agents de la Unitat de Trànsit i Trans-
ports han detectat més de cent infraccions per part de conductors particulars i professionals, els quals no han respectat el que recull l’article 72.1 de l’Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona, on remarca «la prohibició de l’estacionament en
les zones senyalitzades per a càrrega i descàrrega, durant els dies i hores marcats per a la realització d’aquesta activitat».
Des de la GUT consideren que fer servir aquestes zones de forma incorrecta «genera un impacte negatiu en la mobilitat, en l’activitat eco-
ra, per tal d’intentar forçar-lo amb un tornavís. En adonar-se de la presència policial, l’home va intentar fugir camp a través després de saltar per damunt d’un vehicle i un mur. Els mossos el van localitzar
nòmica i la qualitat de vida de la ciutadania». Això «provoca congestió, més contaminació i soroll i afecta a la seguretat viària, ja que alguns vehicles de transport de mercaderies s’aturen en doble fila perquè a la zona de càrrega i descàrrega hi ha vehicles que no hi poden estacionar». Afegeixen que, per evitar també aquestes conductes, cal respectar aquestes zones habilitades, que estan ubicades estratègicament per facilitar la tasca dels professionals i evitar molèsties. S’elaborarà un pla d’acció al respecte.
poc després amagat entre la vegetació i el van detenir.
En l’escorcoll li van localitzar el tornavís i la llanterna amb la qual pretenia accedir a l’interior de l’establiment tot i que finalment no ho va
Vestia amb gorro, tapaboques i roba fosca i va arribar en vehicle
aconseguir. La patrulla va comprovar que el lladre es va traslladar fins aquest polígon amb un vehicle per tal de cometre el robatori.
Amb onze antecedents policials
El detingut, el qual acumula fins a onze antecedents policials, va quedar en llibertat aquest dimecres al migdia amb l’obligatorietat de presentar-se davant l’autoritat judicial quan sigui requerit. La reincidència policial i la poca efectivitat judicial és una tònica habitual que s’ha denunciat recentment des de diferents sectors.
Gastronomia l «Volem fer una festa del barri i pel barri i donar vida al carrer Sant Pere», expliquen els organitzadors
La Pollada del Serrallo torna el pròxim 29 de juny després d’un any d’interrupció per les obres als carrers del barri. L’esdeveniment, organitzat pel restaurant el Taller, s’organitzarà al carrer Sant Pere de 12 a 17 hores. «La Pollada és una festa d’origen peruà que organitzaven les comunitats de veïns per a fer barri. I això és el que volem fer. Una festa del Serrallo i pel Serrallo», va explicar Òscar Garcia, copropietari de restaurant, en l’acte de presentació de la festa gastronòmica.
El Taller no estarà sol i presentarà novetats de la mà de cellers i productors del territori, com el celler 9+, Mas de la Caçadora, Cellers Blanch o Joan Bada. «Tindrem vermut casolà, vins de la zona, cervesa Twins tarragonina. És el producte amb el qual nosaltres també treballem el dia a dia al restaurant», va indicar Garcia.
750 racions
Pel que fa al menjar, els organitzadors preveuen preparar unes 750 racions, de pollada, fideuà o cebiche, entre d’altres. «La primera edició va
ser un èxit de públic i ens va desbordar. Enguany estarem més preparats i preveiem que vingui encara més gent, al voltant d’un miler de persones», va exposar Garcia.
Prevenda de tiquets
El Taller ha activat un sistema de prevenda dels tiquets de menjar i beguda que estan disponibles a la web del restaurant. «Estaran disponibles fins al dia 22 i els seus compradors no hauran de fer cua. També ens servirà per fer una estimació del producte que necessitem», expliquen els organitzadors. Així, aquest
Cultura l L’arqueòleg Andreu Muñoz Melgar serà el pregoner dels actes d’enguany, entre els quals destaquen la música i els actes populars
Redacció
Un any més Sant Pere i Sant Pau ho té tot a punt per a donar el tret de sortida a la seva Festa Major, que atorgarà un paper destacat a la música, la dansa i el folklore, a més d’homenatjar els veïns i veïnes del
barri que han destacat en les seves activitats al llarg dels darrers dotze mesos.
El programa arrenca aquest dissabte amb activitats infantils de tota mena i el correfoc petit de la tarda amb el Ball de Diables infantil de Tarragona, el Drac petit de Sant Roc,
Es prepararan 750 racions de pollada, fideuà i cebiche, entre d’altres
esdeveniment gastronòmic i social vol aportar vida al barri marítim de Tarragona.
«Escoltàvem molt als veïns del Serrallo que ens deien que al carrer Sant Pere sempre hi havia molta festa. Més que a vora mar i tot. Amb els anys això s’ha anat perdent i ara ho volem recuperar. Els veïns ens ho agraeixen», va expressar Garcia. Amb tot, el segon any de la Pollada del Serrallo té
bones expectatives. «Esperem poder fer-la cada any i que esdevingui una festa de referència al calendari de la ciutat», va concloure Garcia. El Serrallo es prepara per dies de celebracions i el barri s’engalana per a les festes del seu patró, Sant Pere, amb una agenda plena d’actes.
el Bou petit, la Víbria petita i el Griu petit. El dia s’acabarà amb balls, música i DJ. De cara a diumenge, cal destacar l’homenatge que es farà al camp de futbol als estimats Mauricio Castillo ‘Mauri’ i José Pérez ‘Maño’, als quals es vol agrair la dedicació al barri i al foment de l’esport i l’activitat social.
La setmana forta de les festes arrencarà dilluns. Primer serà amb l’arribada de la Flama el Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan i, a continuació, amb el pregó i els homenatges a esportistes i entitats. El pregó d’enguany tindrà com a protagonista al veí del barri i doctor en arqueologia clàssica Andreu Muñoz Melgar. El prestigiós investigador és membre adscrit de l’ICAC, director dels museus diocesans de Tarragona, acadèmic de la Real Academia de Buenas Letras, a més de donar classes, escriure i dirigir cine-
ma. Després de la seva intervenció es farà la presentació de les pubilles d’enguany i es faran tres homenatges. D’entrada es vol reconèixer la trajectòria del lluitador Gerard, la temporada de l’equip femení del Voleibol Sant Pere i Sant Pau i els èxits aconseguits pel grup de dansa Flamenco Azabache.
Un altre acte rellevant és la festa Holi que es farà dimecres 25 a la plaça Miramar o el Dia especial de l’Infant del dijous 26, amb atraccions a la tarda a la plaça de les Sardanes.
El cap de setmana principal de les festes serà el del 28 i 29. Dissabte al matí hi haurà tirada de bitlles i paella popular, mentre que a la tarda s’oferirà una exhibició de dansa urbana a càrrec de Miguelín The Urban Shelter i Marina Flashdance.
A partir de les 21:30, a la plaça de les Sardanes, es durà a terme un dels actes més participats de la festa: el sopar de germanor, que es completarà amb el grup Sorbet Tempo, un concert de Copia de Seguridad i festa posterior amb DJ Rayo.
Finalment, la jornada de Sant Pere arrencarà a primera hora amb la Timbalada dels Maleïts, i una xistorrada. Després serà el torn la Xaranga i els Gegants de l’AVV de Sant Pere i Sant Pau i, al punt de migdia, de la diada castellera amb la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, els Castellers d’Altafulla i els Castellers de Badalona. Després de diverses exhibicions musicals i de ball, el dia es completarà des de la plaça de les Sardanes amb el Correfoc final (23 h), amb els Massovers i Gripafoc.
La Setmana Europea de l’Energia Sostenible convida la ciutadania a apostar per la climatització eficient amb bomba de calor a la llar, la mobilitat elèctrica i les comunitats energètiques
Redacció
Aïllar la façana i instal·lar una bomba de calor per escalfar i refrescar la casa de forma eficient, ajustar la potència contractada, instal·lar plaques solars o canviar el cotxe de combustió per un d’elèctric. Aquests són només alguns dels gestos que les persones podem fer per reduir el consum energètic, pagar menys a final de mes i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Per ajudar a fer aquest camí, la Generalitat de Catalunya, a través l’Institut Català d’Energia (ICAEN), convida tothom a contribuir a la transformació del model energètic, com un resultat de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, que s’ha celebrat durant els dies 10, 11 i 12 de juny.
Sota el lema ‘Passa a l’acció, canviem l’energia’, la campanya vol apoderar la població a través de jornades de portes obertes, tallers, exposicions, accions informatives arreu del territori i un ampli ventall de recursos. Enguany, el programa de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible s’ha centrat en tres àmbits d’actuació: l’ús energètic a la llar, la mobilitat sostenible i la promoció de les energies renovables.
A la llar
En l’àmbit domèstic, es fa èmfasi en la necessitat de reduir el consum energètic i millorar-ne l’eficiència. En aquest sentit, s’aconsellen mesures com l’aïllament de la façana per evitar pèrdues d’energia i la installació d’una bomba de calor -aerotèrmia-, tant per escalfar i refrigerar l’habitatge com per generar aigua calenta sanitària. Aquesta tecnologia, cada cop més accessible, és molt més eficient que les alternatives convencionals.
També es posa a disposició de la ciutadania recursos pràctics per optimitzar el consum i la contractació d’energia, amb eines com calculadores de potència o simuladors de mesures de rehabilitació energètica per la llar.
Cotxe elèctric Pel que fa a la mobilitat, la campanya convida a repensar la manera com ens desplacem i aposta pel vehicle elèctric com a alternativa més neta i eficient al vehicle de combustió. Els avantatges són molts, com es demostra en el Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030. Amb un punt de
ACCIÓ ESTALVI CONSELL RÀPID
�� Bombetes LED Fins a 80% Substitueix totes les incandescents
�� Abaixar la calefacció 1 °C ~8% per grau
Mantenir 20 °C de dia / 17 °C de nit
�� Aïllar finestres i portes Fins a 40% Usa burletes o canvia tancaments
�� Apagar standby 6–10% del consum Endolls amb interruptor
�� Rentadora a 30 °C Fins a 80% d’energia
Programa curt i amb aigua freda
�� Cuinar amb microones Fins a 60–70% Més eficient que el forn
⚡ Electrodomèstics eficients Fins a 50% Tria etiqueta energètica A o superior
recàrrega al nostre aparcament i si recarreguem a la nit s’aprofita l’energia quan és més barata.
A més, les despeses de manteniment són molt més baixes i si es té en compte tot, l’estalvi de la despe-
sa energètica pot estar al voltant del 80% respecte al que es gastava en combustible. L’ICAEN posa a l’abast de tothom una calculadora en línia que permet comparar les emissions de CO2 i els costos de diverses opcions de vehicles. També s’ofereix informació sobre punts de recàrrega, avantatges fiscals i opcions de mobilitat compartida.
Comunitat energètica Finalment, en matèria de renovables, un dels eixos centrals és la difusió i promoció de les comunitats energètiques. Es tracta d’una fórmula col·lectiva per produir, compartir i consumir energia d’origen renovable. Una manera de fer-ho és, per exemple, crear una comunitat energètica on veïns i veïnes comparteixen l’energia produïda per unes plaques solars fotovoltaiques, que pot
haver instal·lat l’Ajuntament en un equipament públic. Les llars que viuen a prop poden sumar-se a aquesta comunitat i rebre part de l’energia generada, reduint la factura i participant d’un nou model energètic més sostenible.
A través del portal comunitatenergetica.cat es poden conèixer iniciatives actives i que busquen socis, recursos legals i tècnics, i passos per posar en marxa una comunitat local.
Portes obertes a la transició Un dels plats forts d’aquesta edició de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible és la iniciativa ‘Portes obertes a la transició energètica’, que ofereix visites guiades a installacions de producció d’energia renovable o d’eficiència energètica situades en edificis públics. Equipaments emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu, la Ciutat de la Justícia, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona obren les portes perquè la ciutadania conegui de primera mà com s’està avançant cap a un model més sostenible. Aquestes visites van acompanyades d’explicacions tècniques i divulgatives pel públic general.
Més informació al web icaen.gencat.cat
Memòria l Generalitat i Ajuntament treballen per decidir com procedir amb la possible fossa de la finca
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus projecta construir habitatges a l’espai ocupat per l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera. Ja va intentar vendre la finca a finals del 2024 amb una subhasta pública, per 4,9 milions d’euros, però el concurs va quedar desert. Dies enrere, el consistori va posar a disposició de la Generalitat de Catalunya els terrenys en el marc de la reserva pública de sòls per a pisos socials. Això no obstant, qualsevol operació està condicionada per la presència d’una possible fossa de la repressió franquista.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, detalla que «s’ha d’analitzar si hi ha restes o
no». En cas que se’n trobessin, s’exhumarien, identificarien i dignificarien. Amb tot, això no impediria tirar endavant el projecte urbanístic.
La fossa de Pich Aguilera està identificada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica, si bé se’n desconeix l’estat de conservació. La Direcció General de Memòria Democràtica ja va dur a terme uns primers passos inicials per establir amb l’Ajuntament «una col·laboració amb relació a l’emplaçament i explorar de manera conjunta vies per trobar una solució consensuada i coordinada», tal com va avançar Diari Més. Guaita confirma que «la Generalitat està treballant amb nosaltres» i assenyala que «si es
Sandra Guaita: «La voluntat és, si n’hi ha, dignificar aquestes persones»
trobés alguna cosa, el Govern decidirà, d’acord amb els protocols que té, com continuar».
La batllessa subratlla que, en cas que es trobin restes humanes, «s’han de treure i catalogar per buscar els familiars, que probablement no saben que estan allí». «La voluntat és, si n’hi ha, dignificar aquestes persones», expressa.
A hores d’ara, l’autoritat catalana no hauria accedit a l’immoble de l’avinguda del President Companys, a tocar del Mercat Central. L’alcaldes-
L’apunt
La imatge de la repressió franquista en la postguerra
Investigant pel seu compte, Batlle va descobrir que els cossos podrien pertànyer a presoners encarcerats a les naus contigües a l’Escola del Treball durant la postguerra. L’actual Institut Baix Camp, que havia estat emprat com a fàbrica de
sa explica que sí que s’hi ha entrat «a escala municipal» i que «no hi hem detectat res
El solar es va posar a disposició del Govern per construir-hi pisos
Segons es va comunicar des del Govern català al consistori, «en cas que es trobessin restes d’aquesta fossa, el que es faria seria treure-les, identificar-les i dignificar-les». «Això no és un procés gaire llarg, segons ens van comentar», menciona la batllessa. Amb tot, «això no vol dir que es pari el projecte» i «no el paralitza de manera indefinida». «Moltes vegades, es tracta de recuperar les restes, identificar-les i guardar-les», informa, tot concretant que «suposa uns mesos, però no de manera indefinida». «Continuarà el projecte, però dignificant les persones que van ser enterrades allà», menciona Guaita.
La batllessa explica que «nosaltres el que volíem fer és donar resposta a una necessitat que hi ha d’habitatge: tenim una finca al centre». «El que no entenc és el que no ha passat en aquesta finca durant tants anys», assevera. «Ara tothom dona solucions, però durant molts anys ningú ha fet res perquè hi passin coses», remata.
materials de guerra i taller d’aviació, va tenir la funció, a partir de setembre del 1939, de centre de reclusió. Encara que poc més tard s’habilitaria la caserna de la cavalleria per a la comesa, no es pot descartar que les instal·lacions continuessin sent un camp de concentració, atès que Batlle va descriure que flequers hi van ser tancats després d’una manifestació que hauria tingut lloc el 1941.
encara», però «tampoc tenim nosaltres els mecanismes que utilitzi la Generalitat».
La voluntat del govern municipal era vendre la finca per destinar l’espai a la construcció de pisos, habilitar baixos comercials i urbanitzar un passatge. La densitat màxima és de 192 habitatges. L’alienació també està condicionada per la possibilitat d’haver-hi restes contaminants en els terrenys per la seva activitat industrial passada. El pou es va construir a principis del segle XX i estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. El 1951, en un moment de sequera, la propietat va encarregar a Antoni Batlle i Mas l’elaboració d’un informe i dels plànols per estudiar la viabilitat d’aprofitar la infraestructura. Un familiar seu hauria baixat a comprovar-ne l’estat inferior i n’hauria tornat sense color al rostre. Explicà que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. La direcció de la fàbrica hauria ordenat posar fi a la inspecció i cegar el pou.
Entrevista l La futura consellera delegada de FuneCamp analitza el camí recorregut per arribar a l’entrada en funcionament de la funerària supramunicipal, just aquest dissabte, i la possible ampliació
Sergi Peralta Moreno
Ha costat arribar fins aquí. «Ha costat perquè hi havia molts factors en paral·lel que havien de confluir. El primer, evidentment, era el polític: posar-se d’acord per poder fer aquest projecte conjuntament els quatre ajuntaments. I els administratius, tenint en compte que ens movem en una doble dimensió: les administracions i l’empresa són públiques, però actuem en un àmbit mercantil i amb la seva normativa. Hem seguit els passos escrupolosament. Avui, al ple, tindrà lloc l’última de les accions públiques, que en el cas de Reus és la declaració de FuneCamp com a mitjà propi per poder gestionar el Cementiri. No podíem deixar cap peça en suspens, totes havien d’avançar a la vegada. Dissabte, a les 00:00, FuneCamp comença a prestar servei».
Quins beneficis aportarà a Reus, si ja hi havia Serveis Funeraris Reus i Baix Camp?
«Reforçar el servei. El servei públic és un concepte que com més n’hi ha, més fort és. A Reus no ens agrada ser l’únic servei públic funerari del sud de Catalunya. Primer, perquè vol dir que altres municipis no poden gaudir dels seus avantatges, però també perquè en aquest món de
Créixer
«Com més municipis puguin compartir el servei públic, menys en risc està»
competència en el qual ens movem, en el qual hi ha empreses privades molt més grans, no ens agrada ser un
únic lloc resistent. Volem ser un lloc creixent i compartir-ho. Com amb més municipis del nostre entorn ho puguem compartir, menys en risc està el servei públic. També permetrà rendibilitzar millor l’equip i l’estructura».
I a Vila-seca, Salou i Constantí?
«En el cas de Constantí, és
La CUP demana que es faciliti la programació d’activitats al carrer
Política l Proposa mesures com que s'habilitin lavabos portàtils
La CUP presentarà al ple d’avui una moció que té per objectiu facilitar l’organització d’activitats a la via pública per part de les entitats. Aleida López, que prendrà possessió de l’acta de regidora en la sessió, va detallar que el
teixit associatiu s’ha trobat que «s’estan endurint els requisits» per celebrar actes als carrers, amb una «manca de flexibilitat administrativa que fan que moltes iniciatives s’estiguin quedant al calaix». Mencionà situacions com que es demanin assegurances per al dia i l’hora de la jornada o
la presència de lavabos, «que haurien d’estar garantits per l’Ajuntament», seguretat i ambulàncies; «uns requisits fora de lloc per l’organització d’activitats que són petites en general». També va criticar que s’enviïn requeriments 15 dies abans amb un seguit de mancances detectades que ja
evident, perquè no tenia sala de vetlles. Entrarà en funcionament coincidint amb FuneCamp. Començaran amb una sala de vetlla al municipi i amb gestió pròpia. Salou i Vila-seca seran gestors d’allò que passarà a les seves installacions. No tenir-ne una gestió pública dificultava l’atenció a la ciutadania. Pel que fa
no deixen marge de reacció. Per facilitar la programació d’activitats, la formació proposa que hi hagi una regulació municipal pròpia i adaptada a la realitat local, que l’Ajuntament assumeixi el cost de les assegurances, que els mecanismes de comunicació amb l’administració pública siguin «molt més fluids» i que el consistori faciliti lavabos portàtils. En l’altra moció, els ecologistes demanen que es tingui en compte la ciutadania en el reverdiment de la ciutat i que aquest es completi amb espècies autòctones.
municipis i s’havia de posar en funcionament amb els quatre. Això no es podia alterar. Ens han anat preguntant ‘i ara?’. En algun d’aquests casos, ja hem començat a parlar seriosament. Ara ja els podem explicar quin és el recorregut que han de fer per sumar-se a l’empresa. Sí que hi haurà novetats d’ampliació en el futur, en uns mesos».
Finals d’estiu?
«Una miqueta més».
Abans d’acabar l’any?
L’apunt
Funeraris Reus i Baix Camp
Amb l’inici de la nova etapa, Montserrat Flores posa en relleu «la bona gestió feta aquests anys per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp», que ha permès donar servei a la ciutadania amb preus «ajustats» i amb «prou responsabilitat per poder haver anat millorant el servei a poc a poc».
a la població, la diferència és claríssima. Començarà a gaudir d’un servei funerari que només està pensat com a servei funerari, no amb un guany empresarial».
La població de Reus notarà alguna diferència?
«No. L’única cosa que notarà serà que progressivament els nostres espais aniran retolats amb el nom de FuneCamp. La voluntat de Reus és mantenir allò que tenim perquè ens ha donat molt bon resultat».
Es preveu ampliar FuneCamp amb més municipis?
«Hi ha interès. L’expedient l’havien començat quatre
«Jo crec que sí. Som molt prudents. L’empresa ja està creada. Ara hem de crear un procediment nou, que és per a aquells municipis del nostre entorn, que són diversos, que han mostrat el seu interès, què és el que han de fer. No és tan senzill com signar un conveni. S’han de sumar a una empresa pública i aquesta s’ha d’ampliar, també. Ara acaba el període de construcció de FuneCamp, comença el període de servei de FuneCamp i comença, a la vegada, un segon període, que és la construcció d’un FuneCamp que es pugui anar ampliant amb els ajuntaments que han mostrat interès».
Quants municipis s’hi han interessat?
«Hi ha graus d’interès molt diversos. Des de ‘i això?’ a ‘nosaltres volem ser-hi’».
S’han trobat amb l’oposició de l’empresa privada. Han tingut por que FuneCamp no tirés endavant?
«Els recursos judicials es responen amb arguments jurídics. Els pròxims mesos, afrontem les compareixences i hi anem confiats que els arguments estan molt ben treballats. En cap cas ens han presentat escrits d’al·legació amb algun aspecte que no haguéssim contemplat. Hi anem amb humilitat i, a la vegada, tranquil·litat».
Festa l Els gegants i la Mulassa de Reus van oferir aquest dijous les seves tradicionals ballades a la plaça Mercadal pel Corpus
Els gegants i la Mulassa tornen a ocupar la plaça Mercadal un cop més en la ballada tradicional d’una celebració del Corpus que, enguany, gairebé sembla la prèvia a Sant Pere. Al so de les gralles, els elements festius van començar a ballar de manera coordinada i, enguany, el públic estava especialment centrat en un fet; el Retorn de l’Indi. Després que un turista fes caure el gegant el passat mes d’octubre durant una sortida a Barcelona, causant importants danys al rostre d’aquest, molts eren els que volien veure com havia quedat després de la reconstrucció facial a la qual s’havia sotmès. Alguns dels presents comentaven que no havien percebut gaire diferència mentre d’altres opinaven que «ara té la pell més brillant».
Gràcies al seu retorn, tots els elements festius van poder continuar participant en la ballada en què també
va fer acte de presència l’altre gran protagonista del Corpus; la coca de cireres. Tan bon punt va començar l’actuació, es va començar a repartir coques de cireres pels presents, que se les cruspien mentre gaudien de l’espectacle. Proveïts de berenar, les famílies es reunien pels voltants de la plaça per observar plegats com els gegants dansaven amb la Mulassa de Reus al centre. Alhora, alguns pares pujaven a les espatlles als seus fills per fer-los ballar com si fossin un gegant més.
Els cotxets, un altre cop Per un altre costat, un altre element que a un pas està de formar part del seguici festiu reusenc va tornar a fer acte de presència ahir; els cotxets per a nadons. Anaven amunt i avall, causant dificultats als vianants per moure’s per la Mercadal o es reunien al costat del cordó de seguretat, com si fossin vehicles aparcats en bateria.
serveis pirotècnics
Estètica
La gent debatia si l’Indi es veu diferent després de la seva reconstrucció facial
Davant de la presència ja habitual d’aquests objectes en els actes festius de la ciutat, l’Ajuntament de Reus ha impulsat la iniciativa de la Festa Major Sense Cotxets de cara a aquest Sant Pere tingui èxit. En cas de no funcionar, només quedarà com a alternativa la dràstica solució d’alimentar les fogueres de la revetlla de Sant Joan amb aquests indesitjats intrusos.
Ofereix des de lots de caire familiar a productes especials sota comanda
Quan arriba el mes de juny aixeca la persiana al número 30 del Camí de Tarragona de Reus un els comerços amb una clientela més fidel durant aquesta època de l’any. Es tracta de la Pirotècnia Camí de Tarragona, un establiment amb més de trenta-cinc anys de tradició en el sector i que en els últims disset ha desenvolupat la seva activitat en el seu local actual, des d’on
durant les setmanes prèvies a les revetlles es converteix en un dels principals distribuidors reusencs de fonts i bateries de llum, petards, voladors i tota mena de material pirotècnic que es pugui necessitar. El seu propietari, Raúl Rubio, explica que «el nostre públic principal és el familiar», això fa que el seu producte estrella siguin els lots pensats per als infants on, cada vegada més, hi ha sobretot productes amb efectes de llum i colors.
Després d’algunes temporades força fluixes en les vendes després de la pandèmia, Rubio creu que «de mica en mica hem anat recuperant el nivell de les vendes». En el seu cas, reconeix que també l’ajuda una mica el fet de tenir una clientela de tota la vida, a la qual també ofereix molts productes especials sota comanda. En aquest sentit, Rubio comenta que «molta de la canalla que venia a comprar petards fa uns anys, ara ja són pares i porten els seus fills».
El negoci fa 17 anys que és al Camí de Tarragona i n’acumula més de 35 en el
També ha contribuit a això la normativa sobre pirotècnia, que impedeix que la canalla pugui comprar material pirotècnic pel seu compte i sempre hagi d’estar supervisada per un adult. La part més important del ne-
goci és, segons Rubio, el fet de poder comptar amb clients de confiança que «saben que treballem amb material de qualitat», de manera que bona part de la gent que passa pel seu local són coneguts.
Mobilitat l L’equipament ha costat 17,5 milions, té un aparcament de 200 places i permet estacionar trens de fins a 200 metres
Redacció/ACN
Ahir va posar-se en servei oficialment la nova estació de ferroviària Salou-PortAventura. L’equipament, situat a l’extrem de l’avinguda 30 d’Octubre, dona resposta a la desaparició de l’estació al centre del municipi ara fa cinc anys.
La nova estació compta amb dos accessos, un d’ells connecta amb el barri dels Emprius, una de les principals zones en expansió del municipi. L’altra enllaça amb l’avinguda de Joan Fuster, un dels accessos a PortAventura i la zona hotelera entre Salou i la Pineda. L’entrada del passeig 30 d’Octubre compta amb un aparcament de 210 places amb 12 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i places reservades per persones amb mobilitat reduïda.
Aquesta estació està inclosa en les línies R16, R17 i RT2 i actuarà com a final de la línia
630. L’obra s’ha basat en la construcció de dues andanes, en les quals poden estacionar trens de fins a 200 metres de llarg. A més, compta amb 225
Pere Granados reclama la connexió de Salou amb els trens d’alta
Mobilitat l Assenyala que podrien rebre els trens xàrter que operen a l'estació del Camp
Redacció
Durant la inauguració de la nova estació Salou-Portaventura, l’alcalde salouenc, Pere Granados, va reivindicar que el muncipi «vol més». Granados reclama la connexió directa de Salou amb el Corredor Mediterrani, a través d’un ramal 1,8 quilòmetres, el qual permetria l’arribada de trens d’alta velocitat al municipi. «És la gran assignatura pendent», asseverava el batlle. «Salou és una de les ciutats amb més volum de passatgers de Catalunya i la
destinació turística amb més projecció de l’Estat. Per això, necessitem una connectivitat ferroviària òptima», defensa l’alcalde.
En aquest sentit, Granados recorda que l’any 2003 el Ministeri de Foment ja va aprovar un projecte ferroviari que preveia aquesta connexió, tant en direcció Barcelona com cap al sud de la península.
Granados assegura que l’arribada de l’alta velocitat «facilitaria l’accessibilitat de milers de visitants» i permetria rebre trens xàrter que
metres quadrats d’edifici tècnic i 1.000 metres quadrats d’edifici per a viatgers. El cost de la infraestructura ha estat de 15,7 milions d’euros, finan-
çats a través dels fons Next Generation.
Pere Granados, alcalde de Salou, celebra la posada en marxa al·legant que és l’esta-
Pere Granados durant la inauguració de la nova estació. Ajuntament de Salou
Granados apunta que la connexió amb l’AVE és «la gran assignatura pendent»
actualment operen des de l’estació del Camp de Tarragona. També destacaque el Port de Tarragona estudia la utilització d’aquest ramal per al trànsit de mercaderies.
L’estació connecta amb la zona dels Emprius i l’entrada de PortAventura
L’equipament té 1.000 metres quadrats i un edifici tècnic de 225 metres quadrats
ció «millor dotada i més sostenible que s’ha construït fins al dia d’avui». Segons ADIF, aquesta parada la fan servir 280.000 usuaris cada any. Durant els anys vinents, està previst que aquesta estació connecti també amb el futur Tramvia del Camp de Tarragona.
Durant les obres es van trobar vestigis neolítics. Granados assenyala eu aquest fet «demostra el passat mil·lenari de la ciutat». «Salou és un municipi modern i envoltat de patrimoni històric», afirmava
l’alcalde.
El president d’ADIF, Pedro Marco, va assistir ahir a la inauguració, on va destaca que és «una infraestructura de futur», perquè es pot ampliar en dues vies més i una andana central. A més, està preparada pels nous trens, de major capacitat, amb els quals operarà Renfe.
«Esforç inversor»
A la inauguració també acudir el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto qui va remarcar que la ciutadania vol que «funcionin» els serveis. Per això, defensa que cal fer inversions i que estan treballant «en tot allò que no s’havia fet durant la dècada anterior» amb el PP al capdavant.
El delegat del govern va demanar «disculpes» als usuaris que pateixen «molestés» per les obres ocasionades, però remarca que són «imprescindibles» i que cal fer un «esforç inversor».
Ciència l L’equipament compta amb les troballes originals del Barranc de la Boella i tecnologia interactiva «de primer nivell»
Álvaro Rodríguez
L’espai Mammuthus, el centre d’interpretació del Jaciment del Barranc de la Boella, celebra avui la seva inauguració. La Canonja disposa així d’un nou equipament museístic en el qual ha invertit més de 5 milions d’euros, sufragats pràcticament amb fons municipals i alguna aportació de la Diputació de Tarragona.
La història del Mammuthus neix l’any 2007, quan després d’una excavació d’urgència es van trobar unes defenses (ullals) de mamut. Posteriorment, les excavacions del Barranc de la Boella, a tocar del nou equipament, van permetre constatar migracions d’homínids africans fa un milió d’anys, un fet únic a Europa.
Per poder posar en valor aquestes troballes, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Ajuntament de la Canonja van coincidir en la necessitat de dissenyar un centre d’interpretació de les restes. Així, al nou equipament es podran contemplar i estudiar les restes originals de les prop d’una trentena d’animals prehistòrics que van habitar aquest territori i les eines que feien servir aquelles societats primigènies.
La filosofia del museu s’exposa des de la seva entrada. A l’esquerra trobem la joia de la corona, els ullals de mamut. A la dreta, una recreació d’una família d’Homo antecessor amb una de les eines que els va ajudar a sobreviure entre aquests grans animals.
A l’interior, podem trobar una museïtzació «interactiva i de primer nivell» tal com assenyala l’alcalde, Roc Muñoz. Pantalles tàctils amb reproduccions en tres dimensions expliquen com vivien les diferents espècies en aquest espai, al costat de les restes originals.
«Obrim una nova etapa d’un viatge que va començar fa un milió d’anys», asseverava Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES. L’acadèmica
El museu es renovarà amb les noves troballes del Barranc de la Boella
La tecnologia prehistòrica excavada del jaciment és «única a Europa»
assenyala que aquest també serà «un espai científic» que servirà per a les «desenes d’investigadors internacionals» que visiten cada any el Barranc de la Boella. Saladié assenyala que la mostra del museu «és permanent», però s’anirà renovant amb les diferents troballes del jaciment. Tot i que s’han excavat eines, encara no s’ha pogut trobar cap resta humana al jaciment de la Boella. La investigadora assenyala que
és «difícil», però mantenen l’esperança de rescatar alguna resta d’homínids. El Mammuthus, que estarà plenament operatiu du-
rant la quinzena vinent, està adreçat principalment a un públic familiar. L’empresa que gestiona el museu oferirà tres tallers de manera comple-
mentària a la visita. Durant el curs escolar, l’Ajuntament de la Canonja vol apostar per les visites de col·legis i instituts.
L’alcalde tampoc descarta
adherir el museu a una xarxa catalana o aliar-se amb altres empreses com PortAventura. Muñoz no es va aventurar a dir la previsió de visitants que esperen.
El futur planetari
El Mammuthus es troba en una parcel·la de més de 1.000 metres quadrats que va comprar l’Ajuntament. En aquest espai hi ha projectat un planetari digital que ajudarà a complementar l’oferta del museu. Roc Muñoz assegura que el projecte constructiu ja està «pràcticament enllestit» i esperen poder començar les obres a inicis de l’any vinent. Des de l’Ajuntament assenyalen que la finca pot servir per ampliar aquest espai divulgatiu. A més, la sala polivalent del Mammuthus –que actualment serveix per projectar audiovisuals i fer activitats– també servirà al consistori per programar conveccions i trobades.
La Diputació combat el despoblament rural
Societat l La Diputació de Tarragona lidera un nou projecte europeu per impulsar l’economia silver en zones rurals. Es tracta del RuralSilverHubS, que es va posar en marxa aquest juny i s’allargarà fins al novembre del 2027. El projecte s’emmarca en el programa Interreg Sudoe i compta amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Hi participen entitats de Catalunya, Espanya, França i Portugal, i busca afrontar reptes compartits com l’envelliment, el despoblament i l’accés limitat a serveis en àrees rurals. RuralSilverHubS se centra en la població de més de 55 anys i pretén fomentar la qualitat de vida i l’economia social. Entre les accions previstes hi ha la creació de laboratoris d’innovació social i digital en entorns rurals, espais intergeneracionals per cocrear solucions i iniciatives emprenedores, i un observatori d’economia silver rural per generar dades útils per a les polítiques públiques. Cada territori comptarà amb grups motors per identificar necessitats i donar suport a les accions locals. El 23 de juliol se celebrarà a Guimaraes, a Portugal, la reunió inicial del projecte. Amb un pressupost global d’1,3 milions d’euros, el projecte rep un 75% de finançament europeu. La Diputació ja treballa en altres iniciatives en aquesta línia, com el futur Centre d’Innovació Territorial a Falset i la seva extensió a la Galera. Redacció
Oriol Castro
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) preveu obrir a Constantí, a Mas Bové, una granja d’insectes per al consum humà l’any vinent. Actualment, l’empresa pública ja disposa d’una granja on s’estan estudiant farines d’insectes que es puguin utilitzar per a pinso per a porcs. «Tenim una planta on produïm l’insecte i després el transformem en farina. Aquesta farina la donem als diferents animals que tenim aquí, en aquest cas hem començat amb els garrins, per veure com podem substituir proteïnes d’origen vegetal que venen de fora i que no les produïm aquí a casa nostra per proteïnes d’insectes», va explicar ahir Josep Usall, director general de l’IRTA. Més enllà, el responsable de la institució va avançar que a Constantí es construirà una planta de biogàs. «Sabem que a Catalunya produïm moltes dejeccions ramaderes i estem convençuts que les podem utilitzar per produir energia. Per tant, aprofitem aquestes dejeccions per produir energia. Aquesta energia, a més, també serveix per alimentar les mateixes granges que tenim aquí», va indicar Usall. L’IRTA se centra en la recerca i innovació per a afrontar els reptes de futur del sector i ajudar-lo en la seva transformació. En aquest sentit, l’ús de l’aigua, en ple canvi climà-
S’ha impulsat un projecte per estudiar com ajudar al sector de l’avellana
tic, és un element molt important. «També el que volem fer és reaprofitar l’aigua. Per tant, posarem a marxa també sistemes experimentals més moderns de filtració d’aigua per poder tornar a utilitzar aquesta aigua a les mateixes
Cultura l S’hi celebraran taules rodones, lectures dramatitzades i concerts
El festival CREIXELL.CRIMS de novel·la criminal en català se celebrarà els dies 11, 12 i 13 de juliol a Creixell. Presentat aquest dimecres, 18 de juny, el certamen arriba a la seva quarta edició i està organitzat per l’Ajuntament amb el suport de
la Diputació de Tarragona, la Institució de les Lletres Catalanes i diverses entitats del territori. Té per objectiu fomentar la lectura del gènere criminal, donar veu als seus autors i afavorir el contacte amb lectors, editors i altres agents literaris. La programació arrencarà divendres 11 amb l’exposició
Dones (En)Cobertes i la inauguració oficial, que conduirà la periodista i escriptora Elisenda Roca. El mateix vespre es lliuraran els premis: el I de Poesia Criminal El Mònic, el III Juvenil Jordi Tiñena – TDB Actualitat i el IV Margarida Aritzeta – Vila de Creixell. També s’hi oferirà música, òpera i
granges», va dir Usall. «I després aquestes dejeccions que queden les transformarem en un fertilitzant ric per fertilitzar els nostres camps. Perquè sabem que amb la quantitat de nitrogen que produïm a Catalunya podria fertilitzar tots els nostres camps i, per tant, tampoc no ens caldria importar nitrogen orgànic de fora», va sentenciar el director general. L’últim gran projecte entre mans de l’IRTA al territori gira entorn la frui-
l’acte de reconeixement a Pep Coll amb el III Premi Trajectòria. Durant el cap de setmana es faran taules rodones sobre clubs de lectura, escriptura i periodisme, lectures dramatitzades, converses amb autors i concerts. El dissabte es tancarà amb el concert de jazz de Small River a la plaça Major (22 h). Entre els participants hi ha noms com Salvador Balcells, Glòria Sabaté, Lluís Llort, Margarita Aritzeta, Antoni Batista i molts més. El cartell d’enguany és obra de Marc Novoa i la comissària és l’escriptora Raquel Gámez-Serrano.
ta seca, que inclou la recerca per adaptar el cultiu de l’avellana al canvi climàtic. Des de noves plantacions, a nous sistemes de rec, noves varietats, i també l’efecte de noves plagues i malalties.
Integració VITEC
A banda, l’empresa pública, que enguany compleix 40 anys, està en procés d’incorporar el Centre Tecnològic del Vi de Falset (VITEC). «A finals d’any, principis del
2026, Vitec estarà integrat. Donarà més capacitat a l’Irta per a treballar en temes de viticultura», va explicar Usall. El director general va visitar Mas Bové en el marc la taula institucional de l’IRTA a Tarragona, amb representants de l’administració i del sector al territori. «Demanem als actors que ens expliquin quines necessitats tenen per a nosaltres poder orientar la recerca cap allà», va concloure Josep Usall.
Tribunals l Joan Alginet i Jesús Martin estan citats a declarar al setembre al jutjat de Tarragona
ACN
El jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona investiga l’expresident del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, i el secretari del consell d’administració, Jesús Martín, en una causa oberta per prevaricació en la licitació d’un contracte de l’any passat. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l’ACN, Alginet i Martín estan citats a declarar el pròxim 16 de setembre. La causa s’ha obert arran d’una denúncia particular. La licitació que s’investiga s’havia recorregut al Tribunal Català de Contractes, que va obligar el Consorci a adjudicar el contracte a l’empresa que havia perdut el concurs i que havia presentat, inicialment, una millor oferta.
El jutjat de Tarragona investiga presumptes irregularitats en l’adjudicació del contracte d’una plataforma interna de gestió empresarial al Consorci d’Aigües de Tarragona. En el concurs hi van participar dues empreses, Marqués Professional Services Information Technology SL, i la unió temporal de dues empreses del grup PKF ATTEST.
Com explica el Consorci d’Aigües de Tarragona en un
comunicat, l’adjudicació va ser impugnada per PKF ATTEST davant del Tribunal Català de Contractes (TCC), qui la va declarar nul·la i va adjudicar el contracte a PKF. El CAT diu que «ha complert i executat» la resolució del TCC i que el contracte ha començat a executar-se «amb
En l’adjudicació d’un contracte es va afavorir una empresa amb canvis en l’oferta
Mont-roig del Camp aprova una modificació de crèdit de 9 MEUR
Economia l Els fons permetran executar obres considerades prioritàries
Redacció
El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha aprovat una modificació de crèdit per valor de 9,1 milions d’euros per tirar endavant actuacions considerades prioritàries per al municipi. La mesura es va validar en
sessió extraordinària aquest dijous amb els vots favorables del govern (PSC-IMM), ERC i Vox, mentre que Junts s’hi va abstenir. Amb aquesta aportació i altres fons ja previstos, la inversió total prevista serà de 13,5 milions d’euros. Entre les actuacions destaca la construcció del nou Tea-
tre Auditori Mestre Benaiges, pressupostat en més de 3 milions d’euros i destinat a reforçar l’oferta cultural local. També es contempla la tercera fase de l’avinguda Barcelona, amb una inversió de gairebé 7 milions per renovar serveis i paviments entre la plaça Tarragona i l’avingu-
normalitat» amb aquesta empresa.
Contenciós administratiu Sobre aquesta resolució, el CAT ha interposat un recurs contenciós administratiu que processa la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El Con-
da del Mar, a Miami Platja. A Mont-roig, s’hi urbanitzarà una nova zona esportiva i lúdica amb una partida de 2,6 milions. Altres projectes inclouen la millora d’itineraris saludables al Casalot i el carrer 29, amb nous trams de vials i carrils bici, la reparació de camins municipals afectats per danys meteorològics i l’adequació del recinte de l’escola Marcel·lí Esquius amb una nova tanca perimetral. El finançament es farà mitjançant un préstec a llarg termini per garantir l’execució de totes les obres previstes.
bres, quan se li va demanar si l’import de la seva oferta incloïa les pròrrogues. Amb una millora puntuació tècnica i una oferta més baixa que la inicial, Marqués es va adjudicar el contracte i PKF ATTEST va denunciar perquè no havia pogut fer una contraoferta. Sobre aquesta presumpta «mala praxi» en l’acte d’obertura dels sobres, el Consorci nega que «permetés reduir ni modificar cap de les ofertes presentades inicialment» i justifica que es va «desagregar l’import entre implantació i pròrrogues».
Segons el comunicat, el plec de la licitació preveia la presentació «d’un únic import total», però PKF va demanar presentar una oferta desagregada entre els costos d’implantació de l’aplicació informàtica i pròrrogues. El CAT diu que va acceptar la petició de PKF ATTEST i va emetre una nota d’aclariment amb l’única fórmula permesa sobre com desagregar els costos, que es comunica a les parts i es publica al perfil del contractant.
sorci diu que ha presentat en aquest contenciós un dictamen pericial i un informe jurídic «d’experts independents de reconegut prestigi».
L’obertura d’ofertes
PKF va presentar el recurs perquè Marqués va «rebaixar l’oferta» en l’obertura de so-
El Consorci explica que en el moment de l’obertura de sobres, la mesa de contractació requereix a Marqués desagregar l’oferta al nou format sol·licitat per PKF, perquè «Marqués ja l’havia presentat dins el termini i en la forma escaient, conforme al format inicial (únic import total)». En el comunicat del CAT apunten que la llei de contractes del sector públic avalaria que presideixi la Taula de Contractació el president de l’entitat i neguem que s’investigui un cas de presumpte assetjament a un treballador. El Consorci d’Aigües de Tarragona s’ofereix a «col·laborar amb la justícia, facilitant tota la informació i documentació que sigui necessària».
Entrevista l L’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor de Cultura, Daniel Recasens, expliquen en una trobada a dues bandes com viuen i senten personalment la Festa Major de Sant Pere que ara comença
D. Prats
Si repassem el programa d’actes veurem que, un any més, s’ha fet una gran aposta per la música. Hi ha algun concert que tingueu clar que no us perdreu?
D.Recasens. –«Segurament aquesta és una resposta poc original, però és veritat... Intento anar a tot el que puc i escullo poc. A més, com a pare sovint em toca acompanyar a les meves filles, de maneras que qui trien són elles».
S.Guaita. –«No és per copiar, però em passa el mateix. Per Sant Pere toca anar a tot arreu i encara que jo sóc molt de concerts i de ballar, tampoc em puc permetre de triar gaire».
S. Guaita
«El seguici és un gran espai d’inclusió, un espai d’arrelament a la festa»
a la Festa major, com també n’hem tornat a posar a les coques de Sant Joan, amb uns versets a cada coca...»
S.G. –«A banda de la feina que fa el Dani, també és el que diu ell, Reus és ciutat de literatura, d’escriptors, de crítics i de llibres».
Enguany el Corpus ha caigut de ple dins dels dies forts de la festa. Qui és més de coca de cireres?
D.R. –«Aquí he de dir que jo soc molt de coca de cireres. Per Corpus o abans de Corpus, la coca no hi pot faltar. Diria que m’agrada tant o més que el menjablanc»
S.G. –«Bé, seria difícil saber a qui li agrada més... perquè jo tampoc me’n ser estar...»
Ja veig que això serà un empat. Parlem del folklore, perquè hi ha qui defensa que l’essència de Sant Pere són tronades i seguici...
S.G. –«El seguici i tots els actes tradicionals són un gran espai d’inclusió, un espai d’arrelament a la festa. Un espai que no neix de qualsevol manera, perquè hi ha molta feina al darrere, però que s’ha convertit en un nexe d’unió de tota la ciutat, siguis el barri que siguis».
D.R. –«Tothom té clar que l’alcaldessa és més de ballar que el regidor de Cultura...» (riu) Bé, en qualsevol cas, la festa també té molta literatura, i en això segur que hi té a veure força el regidor.
D.R. ––«Sempre hi ha hagut molta activitat literària a Reus. La ciutat té una tradició molt important i, per descomptat, hi ha literatura,
D.R. –«És important parlar del seguici, reivindicar la cultura de la ciutat i recuperar-la, perquè jo crec que la gent s’ho ha fet molt seu gràcies al fet que ens arriben a través d’entitats molt diverses i de molts espais diferents del nostre teixit social».
Va, doncs, que ens mullarem. Amb quin element del seguici festiu us sentiu més identificats? Aquell que us
S. Guaita
«Tant si tens fe com si no, els actes religiosos generen sensacions molt potents»
posi la pell de gallina.
D.R. –«Ara tornaré a semblar molt polític, però he de reconèixer que soc una mica de tots, perquè en cada etapa de la meva vida he anat transitant, sobretot des del moment en el qual vaig ser pare i les meves filles es van anar fent grans i canviant de gustos. Un dia eren del Lleó, un altre dels gegants i ara, per exemple, m’estimo molt el pilar caminant».
S.G. –«Els que som pares o mares ens trobem en una situació molt similar, perquè a mi em va passar amb els meus fills. De tota manera, si es tracta d’esmentar un moment em posi la pell de gallina, jo em quedo amb l’entrada de Sant Pere a la Prioral amb tot el seguici rendint honors. És veritablement el moment més emocionant i he de dir que és un privilegi i un honor poder-lo viure».
D.R. –«És important recordar que la nostra és una generació que ha viscut una festa major diversa, perquè hem viscut el renaixement del seguici i de la festa i això fa que li tinguem una estima especial. Sabem qui i què hi ha darrere de cada element, el que ha costat recuperar-lo i tota la feina que s’ha fet fins arribar fins aquí». I ja que parlem de pell de gallina. Com recordeu la primera vegada que vau viure una tronada des del mig del Mercadal?
S.G. –(riu) «Si la gent ens veiés bé i ens sentís com cridem durant les tronades, no s’ho creuria! Jo cada vegada que entro a plaça entro amb nervis, a més acompanyes algú a
qui saps que li fa molta il·lusió ser allà, de manera que sents una mena de responsabilitat molt gran».
D.R. –«He estat en unes quantes, però veritablement és molt esborronador. La gent se’n pot fer una idea, però la realitat impressiona més. I sí, com diu la Sandra, cridem com a beneïts» (riu). Sou de viure la festa sense límits? Sortireu la Nit de fer l’Índiu?
D.R. –«Ja hem dit abans que tot són etapes, no? (riu) Segurament sortiré, però ja no soc dels que tanca Barraques o es queda fins al final de fer
l’Índiu».
S.G. –«Sortim seguir que sortirem la Nit de fer l’Índiu, però no crec que sigui fins al final. De tota manera, ballar segur que ballarem, però ja no estem per aguantar fins al final».
Passem a coses serioses. Tenint en compte que la Festa Major també són Completes, professons i molts actes religiosos, toca preguntar-ho: Aquests actes, els viviu més a partir de la fe o a partir de la tradició?
-D.R. -«Es viuen des de la fe que ens dona la tradició, perquè tots els hem viscut
des de petits i són moments molt intensos. En general jo crec que els visc més pel que comporten col·lectivament i per la tradició que porten implícita».
-S.G. -«De fet, és una mica això. Jo no soc gaire practicant, però he de reconèixer que aquests actes religiosos són un moment de comunitat, i tant si els vius des de la fe com des de la tradició, generen sensacions molt potents que ens fan ser la ciutat que som».
El meu avi, que es deia Pere i era una mica de Reus, sempre deia que la revetlla
bona no és la de Sant Joan, sinó la de Sant Pere. On sopareu la Vigília?
D.R. –«Farem alguna mena de revetlla, però la meva preocupació aquell dia acostuma a ser trobar la família i descobrir on sopen quan nosaltres acabem de tots els actes, perquè sovint jo soc en una banda de la ciutat i elles són en una altra. En realitat, arribes on arribes, i en tinc prou de trobar alguna cosa per sopar i després passar per alguna revetlla amb els amics».
S.G. –«Coincideixo gairebé totalment, perquè quan acabem de Completes i de tot
D. Recasens
«La Festa Major s’ha de gaudir i donar-ho tot... i ja descansaràs quan s’acabi»
plegat acostuma a ser força tard i no pots tenir a tothom pendent de tu per sopar. El que sí està clar és que després s’ha de sortir de revetlla». (riu) I l’endemà, on dinen els Recasens i els Guaitas?
S.G. (bufa) -«Jo dino on puc, en funció de l’hora a la que acabem. Tradicionalment, jo dinava amb la família, però ara mateix això ha canviat».
D.R. –«Ens trobem igual. El que passa és que les diferents tradicions que hi va haver a casa meva van saltar bastant pels aires al ser regidor». Per acabar, creieu que em podeu definir què representa per vosaltres la Festa Major en només cinc paraules o en una sola frase?
S.G. –«Jo et diré Alegria, Emoció, Cultura, Ciutat, Il·lusió i Família i amics... tot i que n’hi hauria moltes més. Segur que el regidor ens pot fer un poema (riu)».
D.R. –«No crec que em surti cap poema, soc poc improvisador. Per mi és tot el que ha dit l’alcaldessa, però, a més és un moment de l’any per gaudir en plenitud, amb la gent que t’estimes, i per donar-ho tot. Seria una mica aquell moment de recordar allò que ens deien abans de ‘ja descansaràs quan et moris...’ doncs això: ja descansaràs el dia que Sant Pere s’acabi. Mentrestant, s’ha de gaudir al màxim. És una festa per viure-la amb la gent que t’estimes i els que fem de regidor i regidores també formem una petita comunitat que ens permet viure la festa d’una manera compartida i especial».
El pregoner l El propietari del Barato serà l’encarregat d’obrir oficialment la festa el pròxim dimarts
Redacció
Josep Maria Casas Rué, més conegut com el Josep Maria del Barato, és el pregoner de la Festa Major de Sant Pere 2025. Ningú com ell segurament mereix més aquest reconeixement. La seva vinculació amb Reus i amb la festa és tan absolutament extensa que cap element del seguici festiu que surti vestit a la ciutat –o en qualsevol racó del Camp de Tarragona i part de Catalunya– ho fa sense haver passat abans per les seves mans.
Casas serà l’encarregat de fer el pregó el pròxim 24 de juny, dia de Sant Joan i arrencada de la Festa Major de Sant Pere. El discurs el farà des del Saló de Plens, a partir de les 20.00 h. Un pregó que es podrà seguir en directe a través de Canal Reus i amb la possibilitat de veure-ho amb llenguatge de signes. Durant el pregó també es donarà a conèixer el Tro de Festes d’aquest 2025. Acte seguit, el pregoner serà l’encarregat de fer la Crida a la Festa des del balcó de l’Ajuntament i encendre la primera Tronada d’aquest 2025 a la plaça del Mercadal.
El nomenament de Casas es va donar a conèixer fa una setmana, en un acte on hi van ser presents l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, i el
regidor de Cultura, Daniel Recasens. El seu nomenament ha estat elogiat des de tots els cercles socials i festius de la ciutat, que el consideren un pregoner d’alçada i mèrits més que merescuts.
El Josep Maria Casas Rué, neix a Reus el 31 de juliol de 1968. De petit, conjuntament
Ha vestit bona part del seguici festiu i més de mig centenar d’elements d’arreu
amb la seva àvia i els seus pares, ja ajuda en el dia a dia del negoci, a El Barato, un comerç familiar dedicat a la venda de teixits i a la confecció de vestits així com dels seus complements. Sis generacions de la mateixa família han portat la direcció d’una de les botigues més antigues de Reus
datada de 1881.
A inicis del 1980 la botiga s’especialitza amb teixits per a vestuari de dansa, balls populars, teatre, carnaval, festes majors i al 1991, coincidint amb l’ampliació del comerç, Josep Maria Casas Rué, la cinquena generació, comença a gestionar d’una forma més
directe tota la botiga. És llavors quant els coneixements adquirits com a aprenent en tallers de modistes de l’època i en el propi comerç de teixits, s’apliquen a l’elecció de colors, teixits, volums, tall i confecció dels vestits.
A finals del 2004 estableix la seva activitat pròpia de confecció a mida de vestits, i des de llavors ha participat en la creació i confecció de molts vestuaris.
L’any 2007 va ser guardonat per l’Ajuntament de Reus amb el Tro de Festa. Un guardó que un cop a l’any es dona el dia del pregó de la Festa Major de Sant Pere, a una persona que col·labora desinteressadament per que la festa major sigui cada cop més gran.
L’any 2016, paral·lelament amb la seva activitat de creació de vestuaris, assumeix la direcció del negoci familiar del Barato. Actualment la seva filla Anna, ja hi treballa i representa la sisena generació.
Més enllà dels seus vincles amb els elements festius, Casas forma part de la Unió de Botiguers de Reus i del Tomb de Reus, així com també de la Confraria de Sant Tomàs d’Aquino ‘Els Estudiants’ i del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals CRAC. Per altra banda, també és membre de la comissió de protocol de la festa major de l’Ajuntament de Reus, un càrrec on habitualment ha aportat els seus coneixements en vestimenta i tradicions vinculades amb la festa.
La llarga llista de feines realitzades per Josep Maria Casas des del Barato arriba molt més enllà del mig centenar de vestimentes per a elements festius, on destaquen més d’una trentena de vestits per a parelles de gegants de cada nostra i també de l’estranger.
LRedacció
a Festa Major de Sant Pere de Reus és música. També és tradició, folklore, sentiment i foc, molt de foc, però també moltíssima música. Enguany els concerts de la Festa Major arriben amb novetats importants, amb Barraques i el Festival Dantz Point.
En el que fa referència a Barraques, cal pagar preus popular per tal de controlar l’accés i els tiquets i abonaments es poden adquirir en línia. Els abonaments pels tres dies costen 5 euros i les entrades per a cada dia 3 euros. Com cada any, les Barraques 2025 es faran al Parc de la Festa de Reus. Des de la Coordinadora s’ha explicat que «com cada any apostem per regenerar la imatge gràfica de barraques i en aquesta edició hem volgut ressaltar la feina imprescindible de l’associacionisme de les entitats de Reus per poder continuar amb el projecte. És per això que hem apostat per fer una imatge relacionada amb les formigues, animals ben coneguts per la seva cooperació i xarxa de treball per poder viure. Ha estat realitzat per l’Ekaitz Sánchez, un reusenc que juntament amb el seu estudi ha fet una feina estupenda».
Un fet a destacar és que gràcies a la col·laboració de Barraques amb Cases de la Música actuarà el grup Gavina. MP3, mentre que, amb la regidoria de Joventut que, a partir de l’Hora dels Bucs,
s’han pogut lligar les actuacions de bandes emergents del territori com Magari i Torazinas. Un any més els organitzadors de Barraques han volgut remarcar que, com cada any, aquesta oferta musical no és una aposta comercial. «Barraques de Reus no és un festival. Es tracta d’un espai organitzat per les entitats de la ciutat, l’Ajuntament de Reus i Reus Cultura».
El debut de Dan_tz Per altra banda, pel que fa a la primera edició a Reus del Festival Dan_tz, es tracta d’un laboratori de projectes i marca cultural que té com a eix la música electrònica i d’avantguarda. És una proposta de caire internacional que es du a terme en diferents ciutats i a les quals s’hi incorpora Reus a partir d’enguany. Es farà la nit de la revetlla, el dia 28 de juny, des de les 21:00 h fins a les 05:00 de la matinada, al Parc de Mas Iglesias. Les principals actuacions musicald de Sant Pere 2025 seran el dimecres 25 de juny, a la Palma, el concert Vermut
de Ros, mentre que a la plaça de la Llibertat actuarà l’Orquestra Maravella. El dijous 26 hi haurà Punt de Malura a la Palma, mentre que a la plaça d’Anton Borrell hi haurà La
Infants l Els aparcaments de cotxets es reforcen per evitar massificació
Un any més l’Institut Municipal Reus Cultura ha preparat un kit bàsic de marxandatge per vestir la Festa Major i, a més, s’ha ampliat amb nous productes. Enguany inclou samarretes, barrets, mocadors, bosses, ventalls, calcomanies i polseres. S’ha fet a
través de les entitats per promoure la participació més activa dels diferents col·lectius en la difusió de la Festa Major. Les entitats són, el Ball de Diables de Reus (samarreta), la Coordinadora de Danses Tradicionals (bosses, ventalls i calcomanies), l’Estol del Basilisc (polseres i barrets) i la
Víbria (mocadors). El disseny dels productes està inspirat en el cartell i des de la regidoria de Cultura i Política Lingüística es vol anar incrementant per tal que les entitats puguin aconseguir una font més de finançament de les seves activitats. La venda de marxandatge es fa con-
Revista i Tribut a Mocedades, acabant el dia al Mercadal amb Nit de fer l’Índiu. De cara a divendres Inxa Brass Band seran al vermut de la Palma, Bou i Arròs a la plaça Anton
juntament entre les entitats i l’IMRC. Les entitats vendran els productes als seus locals i a les paradetes que aniran posant els dies de la festa, i, per la seva banda, l’IMRC els ven als seus punts habituals de venda, que són la Casa Rull i el Museu Salvador Vilaseca. Per altra banda, degut a que alguns dels actes més multitudinaris enguany es fan en cap de setmana, més que mai es demana a les persones amb nens petits que no participin a la festa amb cotxets i els deixin als espais habilitats.
Borrell, com també Quatrevents i Canya d’Or. El dissabte 28 la Banda de la Festa Major serà a la Palma, mentre que al parc de Mas Iglésias debutarà el Festival Dantz Point. La
Els tres dies de Barraques costen 5 euros i les entrades de cada dia, 3
mateixa vigília a la plaça d’Anton Borrell sonarà l’Orquestra Catalana, mentre que Drop Collective, Rowsi, Mass is Like i Kalahari Sound System seran a la Palma. La revetlla de la plaça de la Llibertat tindrà a La divand, Brou i Dj Trapella. Finalment, el diumenge 29 la Banda Neón i Dj Nàtura actuaran a la plaça de la Llibertat. L’aposta de Barraques d’aquest 2025 és especialment ambiciosa i des d’aquest cap de setmana comptarà amb nombrosos grups de referència. L’oferta començarà amb Gavina. MP3, Maria Hein, la Sra. Tomasa, Svetlana (avui divendres); mentre que de carà a demà dissabte 21 comptarà amb Magari, Al·lèrgiques al Pol·len, Malifeta, Figa Flawas i Cactus. De cara a la setmana vinent, dilluns 23 es podrà gaudir de Torazinas, Groggy Rude, Boikot i Sexenni.
Els diversos elements del marxandatge s’inspiren en el cartell. Cedida
10.00 h
Club de lectura Sentit de la Vida, amb la projecció de Días perfectos, dirigida per Wim Wenders. Seguidament, col·loqui. SALA ANNEXA DE LA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
De 10.30 a 13.00 h L’Ou com Balla.
PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
12.00 h
Conte musical.
BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
12.00 h
El Círcol, 173 anys de vida ciutadana, visita guiada SEU DEL CÍRCOL
De 17.00 a 20.30 h L’Ou com Balla.
PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
18.00 h
Visita teatralitzada
AJUNTAMENT
L’Ajuntament de Reus obre per primera vegada les portes a la ciutadania. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a www.entrapolis. com.
18.00 h Enrola’t.
SALA ANNEXA DE LA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
18.00 h
Taller «El vitrall somiat d’Antoni Gaudí a la Sagrada Família» CARRER DEL VIDRE. Per aprendre a fer un vitrall modernista a partir de l’estudi de la maqueta de la Sagrada Famíli. Edat recomanada: de 6 a 12 anys, amb l’acompanyament d’una persona adulta. Durada: 45 min. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a https://ticket.reusturisme.cat.
19.00 h
Visita teatralitzada AJUNTAMENT. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a www.entrapolis.com.
19.00 h
Presentació del llibre ‘El Totò de Vilallonga. Memòries d’un operador de cinema’ de Josep M. Vallès i Jordi Sardiña.
SALA EMILI ARGILAGA DEL CENTRE DE LECTURA
19.00 h Bingo musical de l’Hora Violeta.
CASAL DESPERTAFERRO
19.30 h
Assaig del Seguici Festiu de la ciutat. LA PALMA
19.30 h
Concert d’orquestres i cors de l’Escola de Música del Centre de Lectura. TEATRE BARTRINA
20.00 h
Projecció de cinema de muntanya, CENTRE CÍVIC LLEVANT. Pel·lícules guanyadores del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló.
21.30 h
Assaig dels Xiquets de Reus. LOCAL DELS XIQUETS DE REUS
21.45 h
Barraques de Festa Major amb Gavina.mp3, Maria Hein, La Sra. Tomasa i Svetlana.
PARC DE LA FESTA
De 10.30 a 13.00 h L’Ou com Balla. PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
10.30 h
Sortida en cercavila dels Nanos petits, la Mulassa petita, els Gegants petits i l’Àliga petita.
AJUNTAMENT
11.00 h
Parlaments del Ball parlat de Marcos Vicente, el Ball de Gitanes petit (11.20 h) i el Ball de Pastorets petit (11.40 h).
Sàtira sobre temes actuals, culturals i de la ciutat amb les danses dels respectius balls. PLAÇA DEL CASTELL
11.00 h
Visita teatralitzada. L’Ajuntament de Reus AJUNTAMENT. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a www. entrapolis.com.
11.00 h
Contacontes infantil LGBTI, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI. CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ.
Dins la jornada Orgull Crític. Organitza: H2O.
12.00 h
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus, que anuncia la vigília de la festivitat de Corpus. CAMPANAR Prioral
12.00 h
Conte musical a càrrec del Pla Educatiu d’Entorn.
SALA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
12.00 h
Petit Reggus, activitats familiars. Organitza: Coopula. PLAÇA DEL TEATRE
12.00 h
Pregó, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI.
Dins la jornada Orgull Crític. Organitza: H2O. CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ
12.00 h
Presentació del llibre ‘Que hi brolle vida i llum. 20 anys escrivint cançons’, de la cantautora Montse Castellà
A càrrec de Xavier Graset, Montse Llussà i l’autora. SALA EMILI ARGILAGA DEL CENTRE DE LECTURA
12.00 h
Visita teatralitzada amb concert i vermut.
PAVELLÓ DELS DISTINGITS DE L’INSTITUT PERE MATA. Més informació a https://codoleducacio. com. Organitza: Còdol Educació. 12.15 h
Parlaments del Ball parlat de Marcos Vicente, el Ball de Gitanes petit (12.40 h) i el Ball de Pastorets petit (13.00) RAVAL DE SANTA ANNA. Organitza: Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i Associació Cultural Ball Parlat de la Vitxeta.
12.15 h
Cercavila festiva Corre-Drag, amb motiu del Dia
Internacional de l’Orgull LGBTI. Dins la jornada Orgull Crític Organitza: H2O. Des del CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ
12.30 h
Darreres ballades dels Nanos petits, la Mulassa petita, els Gegants petits i l’Àliga petita
PLAÇA DEL MERCADAL
De 14.00 a 23.30 h
Vermut electrònic, amb diverses activitats i actuacions CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI. Dins la jornada Orgull Crític. Organitza: H2O.
16.00 h
Exposició de vehicles clàssics i d’època.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT.O rganitza: Grup d’Aficionats als Vehicles d’Època (GAVE)
De 17.00 a 20.30 h L’Ou com Balla.
PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
17.15 h
Ballades de la Mulassa i els Gegants amb l’acompanyament musical de gralla, metall i percussió.
PLAÇA DEL MERCADAL
18.30 h
Cercavila del Canó de les Festes. Pólvora, música i sàtira per convidar a la festa.
DES DE LA CASA RULL
18.45 h
Diada Castellera de Sant Pere, amb la participació dels Capgrossos de Mataró, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Xiquets de Reus. PLAÇA DEL MERCADAL
20.00 h
Concert Ressonàncies d’estiu Nova producció de l’Orquestra Camerata XXI - Ciutat de Reus. TEATRE BARTRINA
21.00 h
Cercavila dels Bous de Foc, amb la participació dels Bous i la Vedella de Foc
Des del CAMPANARET, passarà pel carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.
20.30 h
Barraques de Festa Major amb Magari, Al·lèrgiques al Pol·len, Malifeta, Figa Flawas i Cactus PARC DE LA FESTA
21.30 h
Actuació dels Bous de Foc PLAÇA DEL MERCADAL
CORPUS
DURANT EL MATÍ PELS CARRERS PER ON PASSARÀ LA PROFESSÓ, Elaboració de catifes de flors, a càrrec de diverses entitats de la
ciutat.
10.00 h
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus. CAMPANAR de la Prioral
10.00 h
Sortida dels Gegants per recórrer els carrers de la ciutat. AJUNTAMENT
10.00 h
Visita teatralitzada CASA NAVÀS. Preu: 20 €.
De 10.30 a 13.00 h L’Ou com Balla. PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
De 10.45 a 13.00 h
Viatges en trenet. PARC DEL FERROCARRIL
Col·laboració d’1,50 €. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.
11.00 h
Visita teatralitzada. CASA NAVÀS. Preu: 20 €.
12.30 h
Celebració de la missa
PRIORAL DE SANT PERE
12.00 h
Vermut Diabòlic
PLAÇA DE LA FARINERA. Organitza: Ball de Diables. Col·labora: Teïna.
13.00 h
Concert de Festa Major del Cor Mestral ESGLÉSIA DE CRIST REI. Organitza: Associació Cor Mestral de Reus.
De 17.00 a 20.30 h L’Ou com Balla.
PLAÇA DEL CASTELL, ATRI DE SANT SEBASTIÀ
18.00 h
Ofici religiós, celebració de la missa.
PRIORAL DE SANT PERE
1 8.15 h
Anada dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga a la Professó de Corpus.
AJUNTAMENT
En finalitzar l’ofici religiós, a la PORTA DE LA PRIORAL, Ball solemne curt de l’Àliga. Tot seguit, PROFESSÓ DE CORPUS. Toc General, a càrrec dels Campaners de Reus. Precediran la professó els Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga. Encapçalaran el seguici religiós la creu processional, els representants de les confraries amb els penons i estendards, els infants que fan la primera comunió, l’escolania i la capella de cantors, el Santíssim sota tàlem, els vicaris i rectors de les parròquies i el prior.
Tancaran la professó els fidels, cantant himnes eucarístics. En diferents indrets del recorregut, catifes florals i llançament de pètals de flors al pas del Santíssim.
Recorregut: plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrers de Sant Pere Apòstol, de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.
Seguidament, a la PLAÇA DEL MERCADAL, fi de la festivitat de Corpus amb les darreres ballades dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga.
19.30 h
Concert de presentació de Seda i ferro
El darrer treball discogràfic de Fito Luri.
LA PALMA
Els focs
17.00 h
Rebuda institucional de la 51a Flama del Canigó
AJUNTAMENT. Seguidament, cercavila de la Flama del Canigó fins a la plaça de la Llibertat. Organitzen: Patronat Sardanista de Reus i Òmnium Cultural.
17.30 h
Arribada i repartiment de la Flama del Canigó a les delegacions de les nostres comarques.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT
Organitzen: Patronat Sardanista de Reus i Òmnium Cultural.
18.00 h
Al punt més alt del pinacle major, hissada de la bandera de Reus.
CAMPANAR de la Prioral
18.00 h
Cercavila del Gegant
Carrasclet amb motiu de la Diada dels Països Catalans. Des de la PLAÇA DE CATALUNYA
20.30 h
Lectura del missatge i encesa de la foguera de Sant Joan. PLAÇA DE LA LLIBERTAT
22.00 h
Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan
PLAÇA DEL MERCADAL, amb la primera encesa dels elements participants amb la Flama del Canigó, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cabra petita, el Ball de Diables, la
Víbria, el Drac, la Vedella de Foc, els Bous de Foc i la Cabra.
Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital, de la Presó i Santa Anna, plaça de la Farinera, carrers de Santa Anna, de Rosich, d’en Vilar, d’Aleus, de Donotea i del Vidre i plaça del Mercadal.
22.30 h
Barraques de Festa Major, amb Torazinas, Groggy Rude, Boikot i Sexenni. PARC DE LA FESTA
El pregó
18.30 h
Sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa.
Des de la CASA RULL
18.30 h
Actuació de l’Esbart Santa Llúcia
Oferirà una exhibició de dansa tradicional catalana. PLAÇA DE PRIM
19.30 h
Ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa a la ciutat, amb l’acompanyament musical de gralla, metall i percussió.
PLAÇA DEL MERCADAL
19.30 h
Cercavila del Bou de Reus amb el grup de Tabalers del Bou
CARRERS DEL CENTRE. Amb motiu de la Diada dels Països Catalans. Organitza: El Bou de Reus.
19.30 h
Obertura de portes del Saló de Plens per assistir al Pregó, acompanyada musicalment pels Ministrers de Reus. AJUNTAMENT
20.00 h
Pregó de Festa Major SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT. En finalitzar, lliurament del Tro de Festa 2025. Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Major número 54, protagonitzada per l’antic bust reliquiari de Sant Pere, que enguany celebra el 400 aniversari.
Quan acabi el pregó, el pregoner farà
la Crida a la Festa des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus. Llavors s’encendrà la primera TRONADA. Seguidament, des del campanar, Toc General, que anuncia l’inici de la Festa Major, a càrrec dels Campaners de Reus.
En finalitzar la Tronada, el/la pregoner/era iniciarà la Cercavila del Masclet amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, lloc on hi haurà el llançament de botes. Novament, la cercavila agafa el caràcter festiu, amb l’acompanyament musical dels Bandsonats i Bufacanyes i la incorporació d’una nova figura del Basilisc. El Masclet no es repartirà gratuïtament, sinó que es podrà comprar als establiments durant tots els dies de la festa.
21.00 h
Tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc, que ens oferirà un repertori de diferents estils i autors.
PRIORAL DE SANT PERE
De 10.00 a 20.00 h
Visita gratuïta a l’equipament si el vostre nom és Antoni, Antònia, Toni, Tona o Anton.
GAUDÍ CENTRE. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
11.30 h
Activitat «Busca la lletra de Gaudí».
GAUDÍ CENTRE . Activitat de descoberta que combina un taller d’elements vegetals modernistes amb un joc de pistes per trobar lletres amagades, mentre s’aprenen conceptes de l’arquitectura de Gaudí. Activitat adreçada a infants de 4 a 12 anys sense acompanyament d’un adult.
13.00 h
Concert vermut amb ROS LA PALMA El nou projecte del músic català Ricard Ros se centra en la tradició musical catalana i en la seva cornamusa. Amb l’experiència dels grups Riu i Fetus i amb el sac de gemecs com a protagonista, ROS presenta una proposta lliure sobre la tradició, acompanyant les melodies amb sintetitzadors i caixes de ritmes, i altres instruments com el violí, la trompeta i la veu.
18.30 h
Concert familiar amb Peluxes
PLAÇA DEL BALUARD. Festa per a petits i grans! 90 minuts de divertides proves entre pares, mares i infants, amb els temes musicals més actuals, amanides amb molt de confeti i premis.
18.30 h
Sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa!
Des de la CASA RULL
19.00 h
Concert a càrrec de l’Orquestra Maravella.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT
19.00 h
Correbanyes, correbars del Bou amb elements convidats i l’acompanyament musical de la xaranga Bandsonats. Des del CARRER DE MARTÍ
NAPOLITÀ. Organitza: El Bou de Reus.
19.00 h
Ball parlat del Ball de Pastorets i parlaments del Ball de Gitanes
RAVAL DE SANTA ANNA
CANTONADA AMB EL CARRER DE SALVADOR ESPRIU. Sàtira sobre temes actuals.
19.45 h
Parlaments del Ball de Gitanes i ball parlat del Ball de Pastorets
PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS. Tot seguit, cercavila fins al punt de representació següent.
20.30 h
Parlaments del Ball de Gitanes i ball parlat del Ball de Pastorets.
PLAÇA DE SANT PERE
De 20.30 a 00.00 h
Visita teatralitzada a càrrec de La Gata Borda per donar a conèixer la figura d’Antoni Gaudí.
GAUDÍ CENTRE. Activitat gratuïta de 45 minuts, distribuïda per torns, amb reserva prèvia d’entrades a https://ticket. reusturisme.cat/.
21.00 h
Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix i coordina
LA PALMA. Un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades.
22.00 h
Nit de Banyes, amb l’actuació musical de DJ Ballester.
Organitza: El Bou de Reus.
PLAÇA DE LA FARINERA
22.30 h
Ball de gala a càrrec de l’Orquestra Maravella. PLAÇA DE LA LLIBERTAT
La Nit de fer l’Índiu
11.30 h
Visita i taller d’estampació «Les empremtes de la Natura».
GAUDÍ CENTRE . Taller creatiu per estampar fulles d’ar bres pintades en vidre. Activitat adreçada a infants de 6 a 12 anys, sense l’acompanyament d’un adult. Activitat gratuïta amb reserva prè- via d’entrades a https:// ticketreus- turisme.cat.
13.00 h
Concert vermut amb Punt de Malura. Nascuda l’estiu de 1999, LA PALMA .
17.00 h
Espectacle familiar de l’Extraordinària, de la Cia. eLe.
PLAÇA DEL BALUARD
18.00 h
Visita «Indrets Amagats».
CASA NAVÀS. Visita guiada contemplativa que inclourà espais de la casa que habitualment no s’ensenyen al públic. Preu: 23 €. Organitza: Casa Navàs.
18.30 h
Espectacle familiar L’Extraordinària, de la Cia. eLe. PLAÇA DEL BALUARD
18.30 h
Taller de pintura «Decora la teva rajola fent servir la trepa». GAUDÍ CENTRE . Taller de pintura per conèixer la tècnica de la ceràmica en trepa. Activitat adreçada a infants de 6 a 12 anys. Activitat gratuïta amb reserva prèvia d’entrades a https:// ticketreusturisme.cat.
19.30 h
Els Cóssos, 16è torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat.
PLAÇA DEL MERCADAL. Els jocs que formaran part de la competició són les bitlles, les curses de sacs i de cintes i el pal ensabonat típic de la festa major del s.XIX.
21.00 h
Varietées de Sant Pericu. LA PALMA. Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb
diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc.
22.30 h
Humor, ball, màgia i música amb La Revista i Tribut a Mocedades
PLAÇA D’ANTON BORRELL. Amb l’humor inconfusible de les Divas, el Ballet Gran Casino, amb els seus balls espectaculars i Edu Mutante, amb les seves mil cares imitant tot tipus de personatges i el seu humor tan únic. La cirereta del pastís la posarà el grup Vientos del Norte, amb el seu tribut a Mocedades, El Consorcio i Sergio y Estíbaliz.
22.30 h
Concert a càrrec de la Banda de Fer l’Índiu i la Banda Simfònica de Reus, com a preàmbul de La Nit de Fer l’Índiu
PLAÇA DEL MERCADAL
23.30 h
Inici de la cercavila de La Nit de Fer l’Índiu.
Des de l’AJUNTAMENT. L’Àliga i els Gegants Indis pujaran en cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat d’enguany, el Lleó, amb motiu del seu 20è aniversari.
Recorregut: plaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera, Campanaret, carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal. Organitza: Comissió de La Nit de Fer l’Índiu (Colla Gegantera de Reus i Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals).
A continuació, a la PLAÇA DEL MERCADAL
Festa dels 10 anys de La Nit de Fer l’Índiu, amb DJ Aleix Ballesté.
Festa Major Petita
12.00 h
El Círcol, 173 anys de vida ciutadana, visita guiada pels salons i la història de l’entitat. SEU D’EL CÍRCOL. Cal reserva prèvia (una setmana abans) a través del correu actes@elcircoldereus.cat
13.00 h
Concert vermut amb Inxa Brass Band. LA PALMA. És una fusió entre un grup de gralles i una cobla, una
formació forjada al carrer a base de recórrer el territori català en celebracions de tota mena.
17.30 h
Festa Major Sense Cotxets, fins a les 22.00 h.
VESTÍBUL DEL TEATRE
BARTRINA, LA LLOTJA I CC EL PALLOL
17.30 h
Penjada del domàs LGBTI+ i lectura del manifest.
BALCÓ DE L’AJUNTAMENT
Organitzen: H2O i Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus.
18.00 h
Toc de la Festa Major Petita Des del CAMPANAR
18.00 h
Inici de la cercavila del Seguici Petit
AJUNTAMENT,, amb la participació dels músics de l’Aula de Sons, el Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cucafera, el Basilisc petit, el Lleó petit, els Nanos petits, la Mulassa petita, els Vitxets, Moros i Indis petits, el Ball de Marcos Vicente, el Ball de Pastorets petit, el Ball de Cercolets petit, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims petit, el Ball de Valencians petit, la Dansa de Mossèn Joan de Vic petita, el Ball de Gitanes petit, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus, l’Àliga petita i la Banda de Música del Pare Manyanet.
Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal. El carrer de l’Hospital estarà habilitat amb un tram tranquil i silenciós per a persones amb altes sensibilitats.
18.30 h
Berenar popular, gentilesa de Borges.
PLAÇA DEL MERCADAL. Organitza: Borges.
19.00 h Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove.
PLAÇA DE PRIM. Organitza: Colla Sardanista Rosa de Reus.
19.30 h
Representació del Ball parlat
satíric de Dames i Vells. PLAÇA DE SANT MIQUEL
20.15 h CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells.
21.00 h
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. JARDÍ DE LA CASA RULL
21.00 h
Sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major
PLAÇA D’ANTON BORRELL, amenitzat pel grup Folk a Mitges. Organitza: El Bou de Reus.
21.00 h
Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix i coordina LA PALMA
21.00 h
Mostra de dansa a càrrec de les escoles que formen la Coordinadora de Dansa de Reus
PLAÇA DE LA LLIBERTAT, amb lEscola de Dansa i Arts Escèniques Artis, Escola de Dansa del Centre de Lectura i Escola de Dansa Núria Díez.
21.45 h
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells.
CARRER DEL VIDRE
23.00 h
Ball de gralles amb Canya d’Or i Els Quatrevents.
PLAÇA D’ANTON BORRELL.
La Vigília
09.00 h
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus. Des del CAMPANAR
09.00 h
Sortida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat. Des de l’AJUNTAMENT
11.30 h
Ruta “Reus bressol del vermut”.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT (OFICINA DE CORREUS) Més informació: https://codoleducacio. com. Organitza: Còdol Educació.
12.00 h
Toc de Festa, que ens anuncia la vigília de la festivitat, a càrrec dels Campaners de Reus.
CAMPANAR de la Prioral
13.00 h
Concert vermut amb la Banda de la Festa Major. LA PALMA. El ja tradicional vermut de la vigília, amb les versions de les peces musicals del nostre seguici portades a l’escenari per una orquestra de músics locals
18.00 h
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus.
CAMPANAR de la Prioral
18.00 h
Cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga. AJUNTAMENT
18.30 h
Festa Major Sense Cotxets, fins a les 23.30 h. VESTÍBUL DEL TEATRE BARTRINA, LA LLOTJA I CC EL PALLOL
18.15 h
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells.
PLAÇA DE DAVID CONSTANTÍ
19.00 h
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells.
PLAÇA DE SANT MIQUEL
19.45 h
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. CARRER DE VALENTÍ ALMIRALL i a les 20.30 h CARRER DEL VIDRE
20.00 h
El Seguici Festiu de la ciutat
PLAÇA DEL MERCADAL. Amb el Ball de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Sederes, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, la Dansa de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó
Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, ens oferiran els seus balls, danses i castells.
20.15 h
Inici de l’anada a Completes del Seguici Festiu.
PLAÇA DEL MERCADAL
Simultàniament, des del CAMPANAR, Toc General, a càrrec dels Campaners de Reus.
20.45 h
Ball solemne curt de l’Àliga de salutació a les autoritats.
PORTA DE L’AJUNTAMENT
21.00 h
Anada a Completes de la Corporació Municipal amb el/ la convidat/ada d’honor de la Festa Major.
Des de la PLAÇA DEL MERCADAL També hi són convidats/ ades els/les alcaldes/esses i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, precedits per la Bandera de la Ciutat, els macers i els Guardadors de la Tronada, amb la Banda Simfònica de Reus.
21.15 h
Solemne Ofici de Completes. PRIORAL DE SANT PERE . Obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys. Tot seguit,
Toc General, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà
amb ballades de Gegants i bestiari. Quan s’acabin les ballades, Encesa de la TRONADA i castell de focs a l’antiga plantat al mig de la plaça.
Un cop acabada l’anada a Completes, sopar popular, ofert pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro, al raval de Santa Anna. El sopar consistirà en una fideuà. Venda de tiquets a la Taverna Despertaferro, 3 de 9 i Llibreria Gaudí.
21.30 h
Dantz Point, artistes locals i del territori comparteixen escenari amb talents del País Basc a través de la música electrònica
PARC DE MAS IGLESIAS. Organitza: Dantz.
23.00 h
Gran revetlla de Sant Pere amb l’Orquestra La Catalana. PLAÇA D’ANTON BORRELL
23.00 h
33a Nit de Marxa, amb Drop Collective, Rowsi, Mass is Like i Kalahari Sound System. LA PALMA
24.00 h
Revetlla jove amb La Divand, Brou i DJ Trapella. PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
Sant Pere
07.00 h
Matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables.
NUCLI ANTIC
07.30 h
Tradicionals matinades, a càrrec dels grups de grallers de la ciutat, que es dirigiran cap als carrers del nucli antic. DIVERSOS BARRIS DE LA CIUTAT
08.00 h
Matinades galejades del Ball de Pere Joan Barceló.
NUCLI ANTIC
08.00 h
Matinades amb la Banda de Cor- netes i Tambors Verge de Misericòrdia.
NUCLI ANTIC
09.00 h
29 avisos pirotècnics per despertar Reus.
AJUNTAMENT
09.00
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus.
CAMPANAR
09.00 h
Sortida dels Gegants per recórrer els carrers i les places de la ciutat.
AJUNTAMENT
09.00 h
Esmorzars de forquilla.
DIFERENTS ESTABLIMENTS DE LA CIUTAT
De 9.30 a 14.00 h
Restarà oberta per a la veneració, devoció i pregària del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.
PRIORAL DE SANT PERE
10.00 i 12.30 h
Celebració de missa.
PRIORAL DE SANT PERE
De 10.00 a 12.30 h
Visites al campanar a càrrec dels Campaners.
CAMPANAR de la Prioral. Entrada per estricte ordre de cua. Preu: 3 € per persona. El pagament s’ha de fer en efectiu a l’entrada del campanar. Es prega entregar l’import exacte. Es donarà un petit obsequi als participants.
10.20 h
Actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia.
PLAÇA DEL MERCADAL
10.30 h
Festa Major Sense Cotxets, fins a les 14.30 h.
VESTÍBUL DEL TEATRE
BARTRINA, LA LLOTJA I CC EL PALLOL
De 10.45 a 13.00 h Viatges en trenet. PARC DEL FERROCARRIL.
Col·laboració d’1,50 €. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.
11.00 h
TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.
PLAÇA DEL MERCADAL.Prèviament a l’actuació de lluïment del seguici podrem gaudir del Bou enflocat, una antiga tradició de Reus i de diversos punts d’Europa que consisteix a guarnir un bou amb flors i cintes amb motiu d’una festa assenyalada, amb l’acom- panyament musical del grup de Tabalers del Bou.
13.00 h
Quan s’acabi l’actuació de lluïment, Exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus.
PLAÇA DEL MERCADAL Els de la camisa avellana volen fer, un any més, la seva millor actuació en
solitari i portaran a plaça el tradicional pilar al balcó.
17.00 h
Festa Major Sense Cotxets, fins a les 23.30 h. VESTÍBUL DEL TEATRE
BARTRINA, LA LLOTJA I CC EL PALLOL
17.30 h
Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus. CAMPANAR de la Prioral
17.30 h
Anada a l’Ofici de les autoritats municipals en corporació acompanyades dels grups festius de la ciutat. AJUNTAMENT.
18.30 h
Missa solemne concelebrada. PRIORAL DE SANT PERE. Presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i Barnosell, assistit pel prior i les preveres de la Unitat Pastoral, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc, la coral L’Encís i l’orgue de la prioral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la prioral, l’Àliga farà el seu ball solemne curt.
18.45 h
Arrencada del Seguici Festiu de la ciutat.
FOSSAR VELL. El carrer de Sant Pere Apòstol estarà habilitat amb el tram tranquil i silenciós per a persones amb altes sensibilitats.
19.30 h
Inici de la PROFESSÓ SOLEMNE.
CARRERS DEL CENTRE. Amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere sota tàlem, vicaris, rectors, prior i arquebisbe, els Ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les autoritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el Toc General i avisos pirotècnics. Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, espectacular ballada de tots els grups festius de la ciutat. Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament:
Esclat de la darrera TRONADA de la Festa Major.
A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i
tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la prioral, es guardarà amb les tres claus que custodien l’alcaldessa, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres, fins l’any vinent. En acabar, tornada festiva a la PLAÇA DEL MERCADAL. Últimes ballades dels Gegants i el bestiari, encesa de la Víbria i el Drac i carretillada de Sant Pere a càrrec del Ball de Diables, que posarà punt final a la Festa Major.
24.00 h
Concert amb Banda Neon i DJ Nàtura.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT. La Banda Neon, amb el seu directe brillant i esplendorós, desplega els himnes de tots els temps i els hits més actuals servits amb la seva originalitat innata. DJ Nàtura, amb una trajectòria imparable, ha estat habitual i convidada a algunes de les sales més emblemàtiques de Catalunya. Les seves sessions fusionen gèneres urbans, com dembow, moombahton i electrònica.
20.00 h
Cantata de Festa Major, a càrrec del Cor Mestral.
CAFETERIA DEL CENTRE D’AMICS DE REUS. Organitza: Associació Cor Mestral de Reus.
18.00 h
Taller «Tasta i escriu» dins el cicle Biblioteques amb DO. SALA ANNEXA DE LA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
10.00 h
Trobada i exposició de Vespa & Lambretta clàssiques amb motiu del 70è aniversari Antic Vespa Club Reus (1955-2025). PLAÇA DE LA LLIBERTAT
11.00 h
Cercavila del Pere i la Lloba. Des de la PLAÇA DE LA LLIBERTAT Representació amb ball i música de la faula basada en el conte de Pere i el llop o El pastor mentider. Recorregut: plaça de la Llibertat, carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça del Teatre. Organitza: Colla Pessigolla.
19.00 h
Espectacle ‘Un tomb per Broadway’, a càrrec del Cor Ciutat de Reus.
TEATRE BARTRINA
19.30 h
Cercavila de l’Agrupació Musical La Verònica. Des del MERCAT CENTRAL
18.00 h
Concert d’estiu de la Banda Simfònica de Reus. TEATRE BARTRINA
20.00 h
Inauguració de l’exposició «Boscos», de Teresa Felip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues. SALA FORTUNY DEL CENTRE DE LECTURA
Castells l Els acompanyen els Capgrossos i els Castellers de la Vila de Gràcia
Carles Cortés
Per assolir els grans objectius de temporada les colles castelleres han d’anar superant etapes i sumant passos endavant amb confiança, convicció i encert. Fins al moment, els Xiquets de Reus estan complint a la perfecció aquesta màxima, perquè aquest 2025 han portat 71 castells a plaça i els han descarregat tots.
Entre aquests impecables números, destaquen els castells bàsics de vuit pisos i el 2de7, que han fet 16 vegades en total: cinc 3de8, tres 4de8 i vuit 2de7. Una estadística que té un mèrit afegit a causa de les baixes en alguns pisos durant aquest inici de temporada i que els han condicionat
el treball setmana a setmana.
De fet, en condicions normals la diada de Sant Pere a la plaça del Mercadal d’aquest dissabte (18.45 h) hauria de servir per fer pujar un graó el nivell i poder provar castells com el 2de8f o, fins i tot, el 5de8, però la decisió no es podrà prendre fins l’últim assaig, unes hores abans de l’actuació, en funció de com es desenvolupin les darreres proves. Si no s’arriba a temps de poder fer aquestes estrenes, cal tenir en compte que el calendari dóna altres possibilitats per al mes de juliol amb actuacions al Catllar, a Castellvell i per Santa Anna i també el mes d’agost a Gràcia o Igualada, per destacar-ne
algunes.
Al Mercadal també hi haurà els Capgrossos de Mataró que estan completant un excel·lent inici de temporada, on ja han descarregat dues vegades el 3de9f i han consolidat estructures com el 5de8 o el 2de8f, que podrien pujar un pis més per la seva festa major de Les Santes. Abans d’aquesta diada, tenen sis actuacions on també volen ensenyar el 4de9f, però dependrà de les camises que puguin portar fins al Baix Camp la possibilitat de veure’l. No serà l’única vegada que els Capgrossos aniran a la plaça de Reus aquesta temporada perquè també se’ls espera el pròxim mes d’octubre per la Diada del
La diada se celebrarà dissabte a partir de les 18.45 h a la plaça del Mercadal
Mercadal.
De la seva banda, els Castellers de la Vila de Gràcia estan vivint una temporada molt similar als Xiquets de Reus amb castells com el 3de8, el 4de8 i el 2de7 consolidats i a les portes d’atacar noves estructures. Últimament, però, el 4de8 els ha generat algun dubte, ja que l’ha hagut de desmuntar les dues vegades que l’han provat al juny i, per tant, la clàssica de vuit podria ser el seu repte per Sant Pere com ja va fer la temporada passada.
Sant Pere l L’enginyer químic perafortí Albert Tàsies oferirà el pregó de les festes
Redacció
Perafort ha viscut des de principis d’aquesta setmana alguns dels actes previs de la seva Festa Major de Sant Pere, que viurà els seus primers dies forts a partir d’aquest dissabte, tot allargant el programa fins l’endemà de la diada dedicada al seu patró, el 30 de juny.
Campionat de botifarra.
08.00 h: Al Casal de Perafort
Xerrada ‘Habits saludables i nutrició’
17:00 h. Al Casal de Perafort, Torneig d’estiu de futbol sala 18:30 h. A la pista poliesportiva
Final del torneig de pàdel de Sant Pere.
19:00 h. A les pistes de pàdel
Arribada de la Flama del Canigó
18:30 h. Pel cami de Mas Blanquet
Nit de Sant Joan amb DJordi i Dj Rayo.
21.00 h. A Perafort i Puigdelfí.
Inauguració del camp de Futbol
19:00 h. Partit de futbol Genuine. Pica-pica i obsequi per a tots els assistents.
Exposició de puntes de coixi, costura i manualitats.
17.00 h. A les Antigues Escoles
Despertar dels elements festius
18:30 h. A la plaça Generalitat
Parc Aquatic
11.00 a 14.00 h i de 15.00 a 19.30 h.
A la piscina de Perafort . Preu: 3 euros solidaris
Durant aquestes dues setmanes la població viurà espectacles, cercaviles, concerts o el pregó d’Albert Tàsies, a més de l’acte d’inauguració del seu nou camp de futbol, un acte que protagonitzarà la jornada de Sant Joan. En la confecció de l’agenda d’actes, que ha comptat
Pregó de festa major a carrec d’Albert Tàsies
20:30 h. a les Antigues Escoles
Sopar de Gala 21:00 h, a la plaça de l’Església
Tarda d’inflables per a petits i grans De 18.00 a 21.00 h. A l’avinguda Catalunya
Nit jove a la plaça de l’Església
A partir de les 23.00 h
Actuació de Grup SODI, La Prole Band, DJ Capde i DJ Rayo.
Plantada de jocs d’en Robin amb el Circ de jocs 11.00 h. Al carrer Joan Palau
Concurs de truites 18.00 h. A la plaça Joan Palau
Cercavila popular 20.00 h Diables infantils de Constanti, diables infantils de Perafort, el Llumenot, la Llumeneta i Avellanes.
Nit musical 23:30 h. A la plaça de l’Església, amb l’Escola de Salsa i Bachata i Zamba Show
Cursa Ciclista 58è Gran Premi Sant Pere Memorial Ramón Falcó 10:00 h. Carretera dels Pallaresos
Rebuda de Peres 11.30 h. A l’Ajuntament
Missa de festa major 12:00 h. A l’Església de Perafort
Vermut de festa major
Tot seguit a Ca Vidal. Preu 6 €. Tiquets fins el 20 de juny
amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, s’hi comptabilitzen més d’una trentena d’activitats per a totes les edats, que van des dels esports a la cultura, passant per les tradicions més locals o els concerts i els espectacles. Especialment rellevant serà també l’acte d’estrena del nou camp d’esports munici-
Espectacle de màgia
18.30 h. A les Antigues Escoles, amb Anselm & Jar de la companyia LINIBOHEMIA
Sopar de pa amb tomàquet
21:00 h. A la plaça Joan Palau. Preu 9 €. Tiquets fins el 20 de juny
Castell de focs de fi de festa
23:00 h. A l’avinguda Catalunya
Concurs de triples
18:00 h A la pista de basquet
Futbol: solteres Vs casades 19.00h. Al camp de futbol
Futbol: solters Vs casats 20.00 h. Al camp de futbol
(Detall i berenar per als jugadors i jugadores)
pals, després de les obres que han permès disposar d’unes noves instal·lacions de primera línia i a l’altura de Perafort i Puigdelfí. A més, el protagonisme de l’acte inaugural s’ha volgut que sigui inclusiu, de manera que el partit d’estrena el protagonitzaran dos equips que disputen competicions Genuine, als quals s’oferirà un piscolabis al qual s’hi ha convidat també a tot el poble. Per altra banda, tal com es comentava anteriorment, en la part més institucional cal destacar el pregó que el dijous 26 oferirà l’enginyer perafortí Albert Tàsies, especialista en el sector químic, conferenciant i president del grup TemaLitoclen. Després del pregó, el mateix dijous també es farà un dels actes més rellevants en l’àmbit social, com és el sopar de gala per a tots els veïns i veïnes.
El vessant més festiu desplegarà l’activitat més intensa el divendres 27, amb la nit jove. La festa comptarà amb les actuacions del Grup Sodi, la Prole Band, DJ Capde i DJ Rayo. Amb la música ressonant encara a la plaça de l’Església, el dissabte s’oferiran activitats infantils, amb la
La Nit Jove del dia 27 comptarà amb Grup
Sodi, la Prole Band, DJ Capde i DJ Rayo
Plantada de jocs d’en Robin i el seu ‘Circ de jocs’. A més, hi haurà el concurs de truites, la cercavila amb diables i xaranga, a més de la nit musical amb Zamba Show.
El dia central de la festa major serà el diumenge 29, que començarà amb la Cursa Ciclista 58è Gran Premi Sant Pere Memorial Ramon Falcó. Després s’oferirà la tradicional rebuda als veïns que es diuen Pere a l’ajuntament, per anar posteriorment acompanyats dels elements
festius fins a l’ofici religiós, que comptarà amb l’acompanyament musical de la Coral Nova Unió de Vila-seca. Després de la missa, a Ca Vidal, se servirà el vermut de festa major (tiquets a 6 euros fins aquest divendres).
Ja a la tarda, les antigues escoles seran l’escenari de l’espectacle de màgia Anselm & Jar, de la companyia Linibohemia. El dia es tancarà amb el clàssic sopar popular de pa amb tomàquet (tiquets a 9 euros fins aquest divendres) i amb el castell de focs.
Aprofitant la millora del camp de futbol, enguany s’han convocat dos partits de futbol el dilluns 30, un de solteres contra casades i un de casats contra solters.
Comunicació l Els treballs candidats a les quatre categories es poden entregar fins al 10 d’octubre
L’Ajuntament de Torredem barra i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Pe riodistes de Catalunya, amb el patrocini de Repsol, la col· laboració del Port de Tarrago na i el suport de la Diputació de Tarragona, va presentar ahir la XXXVIII edició del Pre mi de Periodisme Mañé i Fla quer, que amb una aportació econòmica de 20.000 euros és un dels guardons de periodis me més ben dotats del país. Ja es poden presentar tre balls a les diferents categori es convocades: Periodisme Camp de Tarragona, dotat amb 8.000 euros; Periodis me turístic, dotat amb 6.000 euros i l’encàrrec d’un treball periodístic remunerat sobre Torredembarra; Comunicació local, dotat amb 3.000 euros;
i Fotoperiodisme Camp de Tarragona, dotat amb 3.000 euros.
Dos jurats professionals
Mobilitat l A partir d'aquest divendres, 20 de juny, l’Hospital del Vendrell disposarà de 3.400 metres quadrats més de zona d’es tacionament per als usuaris i usuàries que arriben al centre en vehicle particular. Aquesta mesura, que és provisional, és una de les accions que du a terme la Xarxa Santa Tecla, en col·laboració amb l’Ajun
tament del Vendrell, per mi llorar l’accessibilitat i la mo bilitat al centre hospitalari durant les seves obres d’am pliació, que actualment estan en la fase final del moviment de terres. A aquesta nova zona d’aparcament provisi onal s’hi accedeix pel costat de la cafeteria i té capacitat per a un centenar de vehicles. Redacció
i independents seran qui determinin els guanyadors d’aquesta edició. D’una ban da, les categories Camp de
Tarragona, Periodisme Turís tic i Comunicació local seran valorades per Neus Bonet, Premi Margarita Rivière al
Una exposició al Moll de Costa recollirà les fotografies de la darrera edició
rigor periodístic amb visió de gènere 2020 i Premi Ofici de Periodista 2024; el professor investigador del Departa ment d’Estudis de Comuni cació de la URV i director del Màster en Comunicació Es tratègica (URV), Jordi Farré; el president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Es teve Giralt; i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, i la perio dista i presentadora del pro grama de la Sexta Equipo de Investigación, Glòria Serra. D’altra banda, un jurat inte grat per Sandra Balsells, Pre
mi Ortega i Gasset a la Millor Labor Informativa (2006) i docent de la Universitat Ra mon Llull des del 1995; Esteve Giralt, president de la Demar cació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i Anna Surinyach, fotoperi odista i editora de fotografia de la revista 5W, valoraran els treballs presentats a la cate goria de Fotoperiodisme.
Fins al 10 d’octubre
El termini de recepció de tre balls per a totes les categori es finalitzarà el 10 d’octubre de 2025 i els guanyadors es donaran a conèixer aquesta tardor en el marc de la gala de lliurament de guardons, prevista pel 21 de novembre. Els participants hauran d’en tregar els projectes a través de correu electrònic premis@ torredembarra.cat, o a l’Ajun tament de Torredembarra. D’altra banda, la sala 2 del Refugi 1 del Port de Tarragona acollirà del 15 de juliol al 24 d’agost una exposició amb les fotografies presentades l’any passat al premi de Fotoperio disme. En aquesta ocasió, es tarà formada per 44 imatges vinculades informativament al Camp de Tarragona.
Llibertat per als 18 detinguts en l’operatiu policial a Salou contra el ‘top manta’
Tribunals l El Jutjat d’Instrucció número 3 de Tarragona va decretar ahir llibertat a disposició de la jus tícia per a 18 des 19 detinguts en l’operatiu policial a Salou contra el 'top manta' que va tenir lloc dimarts. Segons ex plica el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tots 18 van passar disposició del jut jat, i després de declarar van quedar en llibertat.
La causa queda oberta per delicte contra la propietat in dustrial i organització crimi nal. El dinovè detingut ho va ser per alterar l’ordre públic, i no va passar ahir a disposi ció de la justícia. L’operatiu va comptar amb uns 300 agents dels Mossos i la Policia Naci onal, que van fer una desena d’escorcolls, també a Reus i les Borges del Camp. Els dos cossos policials van
actuar de matinada i a banda dels dinou detinguts es va comissar gran quantitat de material falsificat. Hi va ha ver una desena d’escorcolls en habitatges i magatzems: sis a Salou i la resta a Reus i les Borges del Camp. Un grup de manters va reaccionar als escorcolls amb llançaments de pedres contra la línia poli cial. Tres mossos van resultar ferits lleus. ACN
VÍCTOR MORENO Odontòleg i director de Luve Dental
Luve Dental s’ha convertit en els seus tres anys de vida en una de les clíniques més reconegudes de Salou, no només pels pacients del territori sinó també entre els visitants que necessiten un servei d’urgència o, fins i tot, entre aquells que esperen la seva arribada a Salou per gaudir de les vacances i fer la seva revisió dental de rutina. Víctor Moreno és el seu director i odontòleg de referència.
–Acabeu de complir tres anys i, tot i ser una clínica relativament jove, us heu convertit en un dels centres odontològics de referència de casa nostra. A què atribuïu aquest reconeixement?
-Diria que la clau ha estat posar el pacient al centre de tot el que fem. Des del primer dia, hem apostat per una odontologia honesta, amb tractaments personalitzats, clars i ben explicats. A més, el fet de comptar amb tecnologia de darrera generació ens permet oferir resultats més precisos i còmodes. El boca-orella i les bones valoracions ens han ajudat molt a créixer, i estem molt agraïts per la confiança que ens mostren cada dia.
-Precisament, sempre heu apostat per la innovació en un sector que ha evolucionat molt en poc temps. Quin tractament o tecnologia destacaria actualment per ser especialment innovador?
-Sens dubte, la digitalització ha suposat un abans i un després. El nostre escàner intraoral, per exemple, ens permet evitar les empremtes tradicionals i oferir una experiència molt més còmoda i ràpida al pacient. També ens permet fer carilles o corones de manera molt més precisa, o planificar implants amb molta més seguretat.
És una eina que ens apropa a l’excellència clínica.
-En un moment en què els tractaments d’ortodòncia i periodòncia són molt freqüents i sol·licitats, què recomanaria a les persones que s’estan plantejant iniciar-ne un? -Que busquin una valoració perso-
nalitzada i un professional que els expliqui bé les opcions. No tots els casos són iguals, i sovint hi ha més d’una alternativa possible. A Luve Dental sempre fem una primera visita sense compromís per valorar què és millor en cada cas, ja sigui ortodòncia invisible, brackets o tractaments de genives. L’important és que el pacient entengui el procés i se senti còmode amb el tractament.
-Més enllà de l’odontologia general i les urgències, quins altres serveis destacaria com a valor afegit de la clínica?
petits abans que esdevinguin complicacions més greus i costoses. És una inversió en salut que sempre surt a compte.
-L’estacionalitat de Salou fa que s’hagi d’atendre tant pacients locals com turistes. Com us organitzeu per garantir un servei permanent i complet durant tot l’any?
-Ens hem preparat per això des del primer moment. Oferim atenció durant tot l’any i reforcem l’equip a l’estiu per poder atendre l’augment de pacients. Molts turistes venen per urgències, però també tenim visitants que ja ens coneixen i aprofiten les vacances per fer-se tractaments. Parlem diversos idiomes i oferim una atenció molt propera i resolutiva.
-Ara que comença la temporada alta a Salou, com us heu reforçat per ferhi front?
«Durant la temporada d’estiu ampliem horaris i reforcem l’equip per garantir una atenció ràpida, sobretot per als casos d’urgència»
-Estem especialitzats en implants, amb opcions per a pacients que han perdut diverses peces o que tenen poc os. Tenim una forta aposta per la prevenció, amb higienes periòdiques i educació en salut bucodental. A mes, treballem molt l’estètica dental, les carilles, els blanquejaments i les rehabilitacions integrals del somriure.
-Encara hi ha qui només visita l’odontòleg quan apareix dolor o inflamació. Amb quina freqüència recomanaria fer revisions preventives de salut bucodental?
-Recomanem fer una revisió com a mínim un cop a l’any, i en alguns casos cada sis mesos. La prevenció ens permet detectar a temps problemes
-D’entrada, durant l’estiu ampliem horaris i reforcem l’equip per garantir una atenció ràpida, sobretot en casos d’urgència. També oferim serveis adaptats a pacients estrangers, amb traducció i explicacions clares. Volem que qualsevol persona que ens visiti, sigui d’aquí o vingui de fora, se senti atesa amb la màxima professionalitat i confiança.
-Les valoracions online cada cop tenen més pes a l’hora d’escollir professional, i vosaltres acumuleu una gran quantitat d’opinions positives. Com treballeu per mantenir aquesta reputació digital?
-Amb molta constància i escoltant sempre els nostres pacients. Després de cada visita, ens interessa saber com s’han sentit, què podem millorar, i això ens permet créixer com a equip. No busquem només bons resultats clínics, sinó també una experiència humana i empàtica. Les bones valoracions són conseqüència d’això.
RECOMANAT
Festes l La capital de l’Alt Camp dona la benvinguda a l’estiu amb una nova edició de la seva festa gran
Principals actes del programa
Presentació del llibre Els Nans de Valls
17.30 h Pl. Pilar Prim
Gina Ginger and Charlie Chives
18 h El Pati
Inauguració 33a Exposició de Bonsais
18.30 h Pati de Sant Roc
L’anunci del pregó Sortits dels contes, de Cia. Eudald Ferré
19 h Des de la pl. del Quarter
Comencem a viure una Festa Major de conte!
Pregó de Festa Major
20 h Pl. Blat
14a Boladissada Popular 19 h Pl. Garrofes
Exposició Homenatge a Manel Torres
19 h Sala Sant Roc
Concert de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard
21 h Pl. Zeta
La Dharma a un pam + Exposició “30 anys en caravana”. 30 anys de Cia. Passabarret
21 h El Circ de Valls
Assajos generals
22 h Locals socials de la Colla
Vella dels Xiquets de Valls i de la Colla Joves Xiquets de Valls
La primera revetlla amb la Mitjanit i Dj Tumtumpà
23.30 h El Pati
Celebració dels 25 anys de la Mulassa petita de Valls
Mostra de mulasses petites de Catalunya
10.30 h Arcs del Celler del Paborde
Cercavila
11.30 h Des dels Arcs del Celler del Paborde
Ball conjunt de les colles
12.30 h Pl. Pere Català Roca
Taller de circ + Exposició “30 anys en caravana”. 30 anys de Cia. Passabarret
11 a 13 h El Circ de Valls
Ballem a les places 11 h El Pati
12h Arcs del Celler del Paborde
13h Pl. Pilar Prim
33a Exposició de Bonsais. Xerrada i taller pràctic de kintsugi
11.30 h Pati de Sant Roc
El xumet de l’Ós 17.45 h Pl. Blat
Espectacle de titelles Circus + Exposició “30 anys en caravana”. 30 anys de Cia. Passabarret 18 h La Circoteca
Tomb dels Gegants i Nans de la vigília de Corpus 18.30 h Des de la pl. Blat
Toc de vigília
18.30 h Des del campanar de Sant Joan
Sopar de germanor
En acabar
Local social Colla Joves
Xiquets de Valls
Zum, de La Tresca i la Verdesca 19 h Pl. Oli
Correfoc infantil 21 h Des del Pati
Concert amb Fenya Rai! & Els que fan la Fenya Band i La Cosina 23 h El Pati
Primer concert de Solsticidi amb DJ Pep Sànchez, DJ Serra i DJ David FL
00 h Aparcament Hort del Carme
Colors de monstre, de Tombs
Creatius
10.30 a 13.30 Pl. Zeta
Cercavila amb Amaiur Euskal
Dantzak
10.30 h
Amaiur Euskal Dantzak, espectacle de dansa basca 11 h Pl. Pere Català Roca
Solemne Ofici de Corpus 11 h Església de Sant Joan
Professó de Corpus
En acabar Pl. Església
Toc manual de Corpus Simultàniament
Des dels campanars de Sant
Joan i Sant Antoni
Ball de vells
11.15 h Pl. Garrofes
12.15 h Pl. Garrofes
33a Exposició de Bonsais. Visita guiada i comentada 11.30 h Pati de Sant Roc
Concert vermut amb Ballaveu 12.30 h Pl. Oli
Representacions de balls parlats
De 18.00 a 21.00 h
Diversos espais
Sardanes amb La Principal de la Bisbal
19.30 h El Pati
Obertura de la capelleta votiva de Sant Joan Baptista 21.30 h Muralla del Castell, 39. Casa pairal de Cèsar Martinell
Representació completa de la Moixiganga 22.30 h Pl. Pere Català Roca
Concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra La Principal de la Bisbal
23 h El Pati
Manu Guix en concert 23 h Pl. Zeta
Segon concert de Solsticidi amb Suu, Insomni, Auxili i DJ Skandal
23 h Aparcament Hort Carme
Matí de la vigília de Sant Joan Proclamació dels Santjoaners i lliurament de les sabates als aliguers
10.30 Casa de la vila
Sortida de l’Àliga al balcó
11.15 h Pl. Blat
Tronada 12 h El Pati
Toc manual de vigília Simultàniament
Des dels campanars de Sant
Joan Baptista, el Carme i Sant Antoni
Tomb de Vigília dels Gegants
de la Ciutat
A continuació
Amb parades i ballades a les seus socials dels Xiquets de Valls en representació dels Santjoaners
Concert vermut amb Les Antines
12.30 h Pl. Oli
La Flama del Canigó
Repartiment de la Flama del Canigó als pobles de la comarca de l’Alt Camp De 17 a 19 h
Concentració per recollir el foc del Canigó 18.45 h Pl. Carme
Cercavila de la Flama del Canigó
19 h Des de la pl. Carme
Trasllat del foc del Canigó
A continuació
Encesa de la graella i proclama de la diada 19.30 h Pl. Blat
Veredicte del concurs de fogueres i encesa conjunta de les entitats i barris
Seguidament Pl. Blat
Ball de vells
17.45 h Pl. Garrofes
18.30 h Pl. Garrofes
19.30 h Pl. Garrofes
Sopar de revetlla
20.30 h Pl. Garrofes
Nit de Completes
Anada a Completes
20.45 h Des de la pl. Blat
Toc manual de Completes
21.15 h Campanar de Sant
Joan Baptista
Entrada de Completes
En arribar la bandera
Pl. Església
Completes en honor de sant
Joan
21.45 h Església de Sant Joan
Sortida de Completes
22.15 h De Sant Joan a pl. Blat
Balladetes de lluïment de la imatgeria del seguici
A continuació Pl. Blat
Castells a l’antiga
23 h Pl. Blat
Gran Ball de Revetlla amb el Grup Loren
00.15 h El Pati
Tercer concert de Solsticidi amb Les Testarudes, Doctor Prats i Banda Neon
00.15 h Aparcament Hort del Carme
Diada de Sant Joan
Toc de matinades
8 h Per tota la ciutat
Diana dels trabucaires de l’Ós
8.30 h Des del pg. Estació
Toc manual d’Ofici
10.30 h Campanar de Sant Joan Baptista
Ofici solemne 11 h Església de Sant Joan
Tanda de lluïment de les danses del seguici cerimonial 11.05 h Pl. Blat
Balladetes de lluïment de la imatgeria del seguici cerimonial 12.15 h Pl. Blat
Entrada a plaça de les colles dels Xiquets de Valls
En acabar Pl. Blat
Interpretació d’Els segadors A continuació Pl. Blat
Actuació castellera 13 h Pl. Blat
El Tomb del Poble
Sortida solemne de la relíquia del gloriós sant Joan Baptista, patró de la ciutat de Valls
19 h
Al llindar de l’església de Sant
Joan
Ventada general
Simultàniament
Campanar de Sant Joan Baptista
Tomb del Poble
A continuació
Des de la pl. Església
Aviada de les vint-i-una salves pirotècniques
A la sortida de la bandera Des de l’ajuntament
Balladeta de l’Àliga de la Ciutat i dels aligons al so dels ministrers
En arribar al Pati
Tanda de lluïment de les danses del seguici En arribar Pl. Blat
Balladeta final de l’Àliga Tot seguit Pl. Blat
Neus Mar en concert: Havaneres en femení 23 h El Pati
Quart concert de Solsticidi amb El Pony Pisador, Figa Flawas, Svetlana i Gea 23 h Aparcament Hort Carme
El vot del poble
Anada a ofici del vot del poble 11 h De la pl. Blat fins al Lledó
Pelegrinatge jubilar 11.45 h Des de les escales del temple fins al seu interior amb motiu de l’any jubilar.
Renovació del vot i Ofici solemne a la Mare de Déu del Lledó, copatrona de Valls 12 h Santuari Mare de Déu del Lledó.
La balladeta dels Gegants Un cop acabat l’Ofici Davant del Lledó
Tornada d’ofici dels Gegants de la Ciutat Tot seguit Des del Lledó
Balladetes de comiat Finalment Pl. Blat
Concert vermut amb els Xeremiers de Son Roca 12.30 h Pl. Oli
Balladetes del seguici petit Tot seguit Pl. Blat
Ballada final conjunta del seguici petit En arribar l’Àliga petita a la cantonada de la pl. Blat i Cort Pl. Blat
L’Últim Boladís 19 h Pl. Garrofes
Correfoc 21 h Del Pati a pg. Tarradellas
Castell de Focs de cloenda de la Festa Major de Sant Joan 2025 23 h Pg. Tarradellas
Futbol l Diumenge, els de Luis César han de guanyar de tres gols contra el Sanse per celebrar l’ascens
Un intent més. O el Nàstic ascens a l’Olimp amb una gesta per a la història del club grana, o descendirà de nou als inferns de la Primera Federació amb les conseqüències adients. No hi ha més. Després de l’1-3 patit al Nou Estadi Costa Daurada, el conjunt de Luis César ha de guanyar a la Real Sociedad B a Zubieta per tres gols de diferència per certificar l’ascens a la Liga Hypermotion.
Durant tota la setmana, els nastiquers han anat virant entre creure i no creure com quan una persona li va arren-
cant pètals a una margarida. Amb tot, amb el pas dels dies la confiança en els jugadors ha quedat plasmada, però ara toca demostrar-ho sobre la gespa. El conjunt grana va caure en el partit d’anada pels seus propis vicis. Els errors defensius grana van facilitar la golejada que deixa ara un còmode coixí al filial basc. El primer pas de cara a assolir la remuntada és recuperar la versió sòlida en defensa que ja es va veure a l’estadi Enrique Roca amb la patida victòria contra el Real Murcia.
El Nàstic necessita una nova nit màgica i també s’encomana als seus puntes estrella. Antoñín Cortés, Víc-
tor Narro i Pablo Fernández s’han convertit en el pal de paller de l’atac grana i s’espera que tornin a l’onze, de la mateixa manera que Marc Montalvo, que va ser el millor jugador de l’encontre abans de la seva substitució. A partir d’aquí, el tècnic grana haurà de completar un onze en el qual s’esperen canvis, tal com va avançar en la roda de premsa posterior a la derrota. Els grana compaginaran l’estil de control de joc de Luis César, amb la necessitat de donar una sacsejada al marcador ben aviat. De fet, el partit serà tot una partida d’escacs a nivell psicològic en la qual, si el Nàstic colpeja avi-
Els dos cracks del Sanse, Goti i Mariezkurrena, estaran disponibles
at, podria provocar nervis en un filial amb jugadors joves i amb poca experiència amb gestionar situacions límit després de veure’s amb l’eliminatòria guanyada.
Tornen Goti i Mariezkurrena
Mikel Goti i Arkaitz Mariezkurrena tornaran a estar disponibles per Iosu Rivas després de perdre’s l’anada al Nou Estadi. Els dos jugadors han sigut els referents del
Els grana afronten un duel en el qual l’aspecte psicològic és clau
Sanse durant tot el curs.
Goti ho va ser des del punt de vista golejador, perquè suma 14 dianes i 4 assistències amb la majoria de gols aconseguits per obrir la llauna. De fet, el Nàstic ja el va patir a Zubieta amb un xut potent des de l’exterior. D’altra banda, Mariezkurrena es preveu com un problema particular per a la defensa grana, perquè la seva velocitat i el bon posicionament al camp
El rival
Diumenge, 20.00 h Zubieta FEFtv i Esport 3 Real Sociedad B
fa que durant el curs trenqui la línia defensiva en un tres i no res.
Contra la lògica
L’última vegada que el Sanse va perdre per més de tres gols va ser el 17 de setembre de 2022 contra l’Intercity. De fet, aquesta temporada no ha caigut per més d’un gol mai, el que vol dir que el filial basc és un equip regular i ben treballat.
Els grana han d’anar contra aquesta la lògica. La mateixa que deia que no eliminarien al Real Murcia en un estadi amb 30.000 persones. Això sí, té un motiu de pes que un equip filial no pot omplir. El Nàstic ha d’afrontar aquesta última lluita per orbar un miracle que ompli els cors de tota una ciutat.
a Segona
Manu García: «No és que sigui
Futbol l L'exporter del Nàstic, ara sense equip, parla al Diari Més sobre la gesta que ha d'assolir l'equip a Zubieta i del seu play-off de Vigo
Arnau Montreal Quesada
Com va veure el duel d’anada al Nou Estadi?
«Em va agafar de viatge així que no ho vaig poder veure complet, però sí que vaig atrapar el primer gol, que va ser tot un gerro d’aigua freda Després amb el 2-1 de Pablo la sensació era que l’empat era imminent i va poder venir amb diverses ocasions. Malauradament, el tercer gol de la Real Sociedad B sí que va ser un cop fort, però sé que el Nàstic s’ha aixecat molt ràpid».
Els errors van condemnar.
«En tots els partits hi ha errors, també en els entrenaments. Així és aquest esport. Ara, només queda un partit i s’ha de tractar que es minimitzin el màxim possible.
Crec que el Nàstic té la capacitat més que suficient de remuntar l’eliminatòria a Zubieta. Ho tinc totalment clar». Vostè que ha viscut diversos play-off, ara la part psicològica és clau?
«Sí, perquè després d’11 mesos d’entrenaments el físic ja no s’ha ni de tocar en els entrenaments. Aquesta setmana és el moment de treballar en refrescar la ment i preparar un partit agressiu. Conec la casa, conec a molts dels companys i juguen contra un filial que, si bé et poden guanyar com ho van fer al Nou Estadi, també són capaços del pitjor, perquè són gent molt jove». Com ha de sortir el Nàstic aquest diumenge?
«Tranquil. És un partit que requereix un plantejament agressiu a nivell ofensiu i el Nàstic ha de saber jugar amb les seves armes. Ara mateix l’equip té un pilar fonamental que és Pablo Fernández que està en un estat de forma espectacular i s’ha d’aprofitar.
A més, veig en el Nàstic una plantilla molt experimentada en situacions límit i això és un punt a favor a l’hora de gestionar el partit que queda al
davant. És difícil, òbviament, però l’equip ha de creure fins al final perquè un ascens canvia la vida al club, als jugadors i a tota la ciutat».
L’última vegada que el Nàstic va guanyar 0-3 va ser contra el Betis Deportivo i vostè estava present. És el resultat que necessita l’equip ara. Com ho veu?
«Sí, recordo bé aquest partit perquè Raül Agné es jugava el càrrec. Una de moltes vegades que ho va fer. L’equip va donar la cara i va aconseguir un resultat que semblava impossible, tenint en compte que tres dies abans ens van fer un 0-3 a casa. Els jugadors del Nàstic sempre responen quan arriba el moment».
Vostè també va viure la seva final de play-off amb el Nàstic a Vigo contra el Villarreal B. Com ho recorda?
«Segueixo amb les mateixes sensacions que quan l’àrbitre va xiular el final. Va ser un pal molt dur per com es va donar aquell partit, que tots recordem bé. També va ser dur per com em sentia jo a Tarragona i com em van fer sentir. No sorprendré a ningú dient que també guardo aquesta espi-
Futbol l El col·legiat va dirigir la derrota a Lleó amb dos penals en contra
Arnau Montreal Quesada L’àrbitre malagueny Abraham Domínguez Cervantes serà l’encarregat de xiular la final entre la Real Sociedad B i el Nàstic. Així ho ha decidit el Comitè Tècnic d’Àrbitres presidit per Luis Medina Cantalejo un any després de la final perduda contra el Málaga. Aquesta no serà la primera vegada que el Nàstic es veurà amb el malagueny, perquè Domínguez Cervantes també va ser l’encarregat de xiular el duel al Reino de León contra la Cultural Leonesa. En aquell duel, el conjunt de Dani Vidal va perdre per 2-1, amb dos penals en contra. En el balanç de 14 partits que ha xiulat aquest curs, només hi ha una victòria visitant. La resta són nou triomfs locals i quatre empats. Aquest serà el segon partit de la fase d’ascens per
Dels 14 partits que ha dirigit Domínguez Cervantes només hi ha un triomf visitant Imatge d’arxiu de l’àrbitre Abraham Domínguez Cervantes. Cedida
al malagueny, perquè també va dirigir la victòria del Ceuta per 4-3 contra la Cultural Leonesa en la final de campions. Abraham Domínguez estarà acompanyat del també malagueny Francisco Manuel Gómez i els andalusos Manuel Herrera i Manuel Camacho.
A Zubieta
«El Nàstic ha de sortir tranquil i sabent que té les seves armes»
neta clavada, la mateixa que aquells companys que ara porten tres finals». És optimista amb la remuntada del Nàstic?
«Crec que l’equip es mereix l’ascens i per aquest motiu sé que poden. No és optimisme, és que crec que realment hi ha opcions i que el Nàstic és capaç de lluitar per aconseguir que l’ascens es faci realitat. El Nàstic té una plantilla molt bona, estan ben entrenats i com marquin un gol aviat s’endollen al partit i causaran molts nervis al rival, no tinc cap dubte». Ha parlat amb algun excompany per enviar-li ànims?
«Li vaig enviar un missatge a Pablo durant aquesta setmana. Me n’alegro molt per ell, perquè sabia que era un jugador que tenia unes condicions per explotar i ho ha fet. El considero un amic. Li he transmès que sé que el Nàstic ho pot aconseguir».
Rugbi l Dotze equips masculins, femenins i genuine de set ciutats s’aplegaran a la ciutat per competir i gaudir
Tarragona serà la seu del II Torneig de Rugbi de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat que se celebra dissabte amb la participació de 12 equips que competiran en les categories de rugbi femení, masculí i genuine. Equips representants de set ciutats gaudiran del patrimoni de la ciutat i també competiran en el format de rugbi 7 entre la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona i el camp de rugbi municipal.
L’alcalde de Tarragona i president de la Comissió de Cultura, Educació i Esport del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE), Rubén Viñuales, va destacar que «200 persones
de les ciutats podran gaudir d’un torneig que defensa els valors d’equip en una competició inclusiva que es desen-
Rem l El Club Rem Cambrils es va proclamar campió de Catalunya el darrer cap de setmana. El conjunt cambrilenc va assolir el trofeu a casa, perquè la competició es va dur a terme a la platja del Regueral amb un ambient intens esportivament, malgrat que les condicions del mar no eren del tot favorables. El Club Rem Cambrils es va em-
portar quatre medalles d'or i dues de bronze i a la categoria open van sumar una plata i un bronze més, mèrits suficients per quedar al més alt del podi. El Club Marítim de Barcelona i el Club Olímpic de Barcelona van acabar en segona i tercera posició respectivament. Des de l'organització es va agrair la feina dels voluntaris. Redacció
voluparà en un escenari únic com és l’Anella Mediterrània». «Tarragona, antiga seu de gladiadors, es convertirà en la
Futbol l El Torneig Solidari Olympus Palace-ESI es va celebrar amb èxit ahir en el Medierranian Sports Hub-Futbol Salou. Unes 200 persones presenciant el torneig, amb presència de l’Alcalde de Salou, Pere Granados; del director general de Grup Blasi, Xavier Blasi; de Josep Maldonado, president de la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI) i del Sr. Gil Cristià, en representació de la propietat de l’Hotel Olympus Palace. El més important del torneig ha estat els gols a la solidaritat i la magnífica atmosfera viscuda al Mediterranenan Sports Hub a les tres finals, la Genuine, la masculina i la femenina. A més, pel que fa a la final Genuine, es va veure un derbi entre els equips del Nàstic i la Fundació Futbol Base Reus. Redacció/Cedida
sorra del millor rugbi», va afegir Viñuales, que serà l’encarregat de fer el servei d’honor demà a les 9.20 hores al camp
Unes 200 persones participaran en la segona edició de l’esdeveniment
de rugbi municipal.
D’aquesta manera, Tarragona pren el relleu de Segòvia per organitzar aquest torneig en el qual participen equips masculins i femenins de Tarragona, Segòvia, Alcalá de Henares, Baeza, Úbeda i jugadors seleccionats d’altres ciutats del grup.
Els partits seran de 15 minuts i tindran lloc entre les 9.30 i les 18.30 hores. Pel que fa a les finals, aquestes es faran entre les 16 i les 17 hores i a continuació es lliuraran els trofeus, acte en el qual s’anunciarà quina ciutat acollirà la següent edició.
Avui, els equips que participaran en el torneig se citaran al Pla de la Seu per fer una recepció de benvinguda al peu de la Catedral de Tarragona. «El nostre torneig de les sis nacions particular» En el món del rugbi, un dels tornejos més importants és el de les sis nacions, que involucren les sis millors seleccions d’Europa. «Estaria molt maco que aquest torneig, que enguany fa la segona edició, s’acabi convertit en el nostre sis nacions particular», va destacar el president del Club Rugby Tarragona, Óscar Quintela. «Hem treballat molt perquè tot surti bé i volem agrair tant a l’Ajuntament pel seu suport com als equips que s’han desplaçat fins aquí per formar part d’una iniciativa que destaca els valors de cohesió del rugbi», va afegir. Durant la jornada de dissabte el rugbi serà el protagonista amb partits entre els equips masculins, femenins i genuine. Després de completar el torneig, Óscar Quintela va destacar que «el nostre tercer temps particular el viurem a la nit al Camp de Mart amb una gran festa».
Política l El president trasllada per carta que el nou objectiu és «incompatible» amb l’estat del benestar
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no veu «raonable» la proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, d’elevar fins al 5% del PIB l’objectiu de despesa en defensa. «És un dret legítim de cada govern decidir si està o no disposat a fer aquests sacrificis; com a aliat sobirà, optem per no fer-los», va assenyalar ahir en una carta dirigida al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, poc abans que se celebri la cimera de la Haia. Segons el líder socialista, l’increment de la despesa en defensa és «incompatible» amb l’estat del benestar i «contraproduent» per a la seguretat de la UE. En aquest sentit, sosté que una despesa del 2,1% és suficient per complir amb les capaci-
tats defensives acordades. En la missiva, Sánchez reitera que Espanya «continuarà contribuint activament
en l’arquitectura de seguretat europea». No obstant això, també adverteix que el seu govern «no es pot comprome-
Mobilitat l L'empresa mixta de Rodalies es constituirà «inicialment» dins Renfe, tindrà un capital social inicial de 2 milions d'euros i la seu serà a Barcelona. Els estatuts de la nova societat preveuen la possibilitat d'una «transmissió» entre els socis per canviar majories i el repartiment inicial serà en un 50,1% de Renfe i el 49,9% de la Generalitat. Aquests són
La tensió entre l’Iran i Israel no disminueix
Guerra l Iran i Israel van completar ahir set dies d'ofensiva, amb diverses onades diàries de míssils llançats d'una banda a l'altra, que han deixat un nombre encara incert de morts -més de 200 oficialmentperò sobretot estan fent que la por creixi a la població, amb evacuacions o fugides de les seves ciutats, i uns líders que no afluixen. EFE
alguns dels detalls que van explicar ahir la consellera de Territori, Sílvia Paneque; i el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, que també van precisar que el Consell d'Administració el formaran cinc representants del Govern català, que designarà el president, i quatre de Renfe Viajeros.
Paneque i Santano han escenificat l’acord per a cons-
tituir la nova societat, que portarà el nom de Rodalies de Catalunya SME, SA, però la creació formal de l’empresa està pendent que la setmana vinent es reuneixi el consell d’administració de Renfe per iniciar el procediment. Després, caldrà l’autorització del Consell de Ministres i el Consell Executiu de la Generalitat per a la participació de la institució. ACN
tre en aquesta cimera [la de la Haia] a un objectiu concret de despesa en termes de PIB», i cita tres raons fonamentals.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aquest super futbolista, diumenge 22 cumpleix 9 anys!! PER MOOOLT ANYS ALVARO!! La teva familia que t’estima infinit!!
Sosté que una despesa del 2,1% és suficient per complir l’acord
En primer lloc, considera que l’objectiu del 5% no és necessari per complir els compromisos de l’aliança en termes de capacitats defensives, fixats fins al 2032.
Inversions asimètriques
Precisament aquestes capacitats es van acordar en la darrera reunió dels ministres de Defensa de l’aliança, celebrada el passat 5 de juny a Brussel·les. Segons Sánchez, assolir aquests objectius requerirà unes inversions «asimètriques» que «s’han de respectar». «Alguns països necessitaran arribar al 5%
Muchas felicidades MARC !! Hoy cumples 18 años, así que toca celebrarlocomo se merece. Que pases un feliz día de parte de toda la familia. PD: si lo veis por la calle estirarle de las orejas!
del seu PIB, altres menys», ha insistit, assegurant que les estimacions del mateix govern espanyol situen en el 2,1% del PIB la inversió necessària de l’Estat per complir amb aquestes capacitats defensives de l’OTAN.
«Seria contraproduent»
El segon argument, continua Sánchez, és que comprometre’s a l’objectiu del 5% «no tan sols no seria raonable, sinó també contraproduent». Pel president espanyol, un increment abrupte de la inversió en defensa «allunyaria Espanya de la seva despesa òptima i posaria obstacles als esforços en curs de la UE per reforçar la seva seguretat i el seu ecosistema de defensa». «Estem d’acord que la UE necessita ajudar els aliats i millorar la seva interoperabilitat, el seu procés d’adquisicions i la seva base industrial [...] però necessitem temps i marge de maniobra», va argumentar Sánchez.
Per una banda, el president espanyol considera que una acceleració de les compres d’equips militars de forma descoordinada «agreujaria els problemes».
Muchas felicidades y disfruta de estos 8 añazos, Sigue bailando y repartiendo tanta alegria y cariño
k Carta dominical k
Benvolgudes i benvolguts, avui, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, celebrem amb alegria l’oferiment total del Senyor com a veritable do per a la humanitat sencera, una oblació que recordem i rememorem en cada celebració de l’Eucaristia, nodrint-nos abundosament dels seus béns i saciant-nos per sempre del seu amor infinit.
Jesús ens convida al seu banquet de noces, aquell que se celebra quan l’Espòs és present, quan el reconeixem dia a dia en la comunitat cristiana, en totes les persones que ens envolten, en les necessitats de les més febles o desemparades.
Hi sentim la seva crida jovial i radiant! S’entrelluca en el solemne cant de l’al·leluia, en els relats lluminosos dels evangelistes, en l’abraçada de pau i germanor de l’assemblea, en la veneració de les files silencioses i orants des d’on ens apropem a rebre el seu Cos i la seva Sang.
L’Esperit hi és ben present, murmurant-nos a cau d’orella la nostra identitat com a fills del Pare celestial, convidats sempre a fer festa, a matar l’anyell i a celebrar l’amor amb tots els germans, també amb aquells que s’han pogut perdre pel camí.
Tenim un gran avantatge. Jesús ens ha mostrat un Déu lliure i misericordiós, que no convida els qui podrien tornar-li la invitació, sinó aquells que no tenen res que sembli una recompensa. Així pot mostrar com de magnànima és la seva manera d’actuar. I així tots nosaltres agafem pit per acudir a la immerescuda celebració.
L’Esperit hi és ben present, murmurantnos a cau d’orella la nostra identitat com a fills del Pare celestial, convidats sempre a fer festa, a matar l’anyell i a celebrar l’amor amb tots els germans, també amb aquells que s’han pogut perdre pel camí
Parada ja la taula, Jesús mateix ens assisteix l’àpat suculent. Ell, sempre cenyit a l’alçada del pit, com un servent, a punt per al treball domèstic. I nosaltres, allà, asseguts, bocabadats davant la imatge d’un Déu tan modest, tan obedient. Jesús és alhora servidor i alhora l’àgape mateix. Com diu sant Agustí: «¿Quin és el pa del regne de Déu, sinó el que diu (Jn 6,41): “Jo soc el pa que ha baixat del cel?” No prepareu la boca sinó el cor» (Sermo 112). Gustem la seva persona, la riquesa de la vida que ens ofereix, la llum que emana dels seus ensenyaments i especialment de la seva vida entregada en un excés d’amor que no pot finir. És un banquet que no es consumeix mai, sempre abundant i sempre ple. I, tanmateix, en la joia d’aquesta celebració hi manca quelcom. Encara hi ha cadires buides, espais per omplir, germans que potser no han tastat les delícies del bon Déu. Com a Església evangelitzadora, marxarem de cada celebració amb empenta i valentia, disposats a transparentar el regal de Déu, disposats a compartir la bona nova d’un món fraternal i esperançador.
ACatalunya cada vegada hi ha menys treballadors al sector primari. Al Camp de Tarragona, l’any 2020 hi havia censades poc més de 8.600 explotacions agràries, amb una superfície dedicada de 106.000 hectàrees, mentre que el 2009, el nombre d’explotacions comptabilitzades era de 9.400 i la superfície dedicada superava les 114.300 hectàrees. Una de les maneres de garantir el futur de l’agricultura i la ramaderia com un dels factors de desenvolupament econòmic català, és el de la modernització. Cal ser més efectius en l’ús de l’aigua, millorar el rendiment de les explotacions i, aquestes, han de convertir-se en espais on no
sigui tan dur (com ho ha estat tradicionalment) haver-los de treballar. Una de les eines que Catalunya ha creat per assolir aquests objectius és l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, depenent de la Generalitat. A Constantí l’organisme disposa d’una de les seus principals de desenvolupament i investigació. I és fàcil destacar, per cridanera, propostes com la farina d’insectes per a pinso animal i, també, per a consum humà en un futur no massa llunyà. Però també hi ha tota una dedicació a la millora de l‘àmbit agrari i ramader que ha de servir com a base futura per una recuperació, també, de l’activitat del sector primari català.
k Tribuna
Al’equador del mandat, constatem que Tarragona viu de la inèrcia del llegat republicà, sense cap aportació novedosa més enllà del fallit pam a pam, que és un cartell de colors que serveix per multar els cotxes i poc més. La ciutat segueix fragmentada, està més bruta que mai i les coses semblen fer-se més per agradar els turistes i recaptar quartos que per a la gent de Tarragona visqui bé. Des d’Esquerra considerem que Tarragona necessita un govern que escolti molt més, treballi millor i tingui clar el rumb de la ciutat.
La cohesió vol dir apropar les persones i aquest és el pilar fonamental del nostre model de ciutat. El riu Francolí ha de ser un espai de trobada i no una barrera que ens separi. Apostem per una Tarragona que connecti tots els seus barris, des de Bonavista fins a Ferran, del Serrallo a Sant Salvador, amb una xarxa de transport públic eficient, voreres i carrils bici segurs i accessibles. I volem nous centres cívics i moltíssim més habitatge públic, recuperant les ajudes a la rehabilitació i regulant els pisos turístics que expulsen als veïns de molts barris.
El comerç de proximitat ha de ser un pal de paller de la nostra ciutat. Volem un espai públic de qualitat, amb millor neteja, il·luminació i asfaltat. La remodelació de la Rambla Nova i l’eix Unió-Prim-Apodaca han de ser la punta de llança d’aquest revulsiu, transfor-
mant tot el centre de la ciutat i la Part Baixa. Proposem incentivar l’obertura de nous comerços a peu de carrer i penalitzar fiscalment els locals tancats durant massa temps per preus abusius. La sostenibilitat és el nostre compromís amb les generacions futures. Apostem per una mobilitat sostenible, connectant la ciutat amb la futura estació intermodal de l’Horta Gran, que permetrà arribar-hi a peu, en bicicleta, bus, tramvia o tren, i millorant la connexió del Camp de Tarragona amb l’alta velocitat. La nostra ciutat ha de ser verda, neta i saludable, amb una protecció total de l’Anella Verda i una gestió eficient dels residus. La cultura és un dels grans motors de Tarragona. Garantim l’accés universal a la cultura amb la creació de noves biblioteques municipals i la provincial de Tabacalera, així com la protecció de tot el patrimoni material i immaterial de la ciutat. I reclamem que tiri endavant el Nou Complex de la Laboral a Camp Clar amb tota l’ambició amb que la vam projectar des de govern. Aquest equipament ha de ser un revulsiu per
Ponent i tot el Camp de Tarragona! Ja veieu que som insaciablement ambiciosos. La nostra és una ambició tarragonina i republicana perquè ens devem a aquesta ciutat, a aquest territori i a la seva gent. Tenim un projecte sòlid i guanyador i tenim un rumb per Tarragona. I això és el fruit d’anys de treball, d’escoltar tothom, de passejar els carrers, de participar del teixit associatiu, de compartir lluites i manifestacions i de patir els mateixos problemes i sentir els mateixos anhels que tots vosaltres.
Tenim un somni per Tarragona i hem vingut a lluitar-lo amb tots vosaltres: una Tarragona cohesionada i sostenible, que s’estima a si mateixa i s’estima el seu país
Sabem que al davant hi tenim alguns lobbies que no ens volen perquè, quan vam governar, els vam treure la catifa vermella i els vam enviar a la cua com tothom, però què hi farem! Al final la nostra preocupació no és altra que el benestar i el progrés de la ciutadania de Tarragona, que per això som d’esquerra i som republicans. Amigues i amics, tenim un somni per Tarragona i hem vingut a lluitar-lo amb tots vosaltres: una Tarragona cohesionada i sostenible, que s’estima a si mateixa i s’estima el seu país. I poc importa d’on venim, a nosaltres ens uneix cap on anem: una Tarragona republicana i una Catalunya lliure. Ajudem-nos entre totes i tots, que això és un treball en equip i hem vingut a guanyar!
k Tribuna k
Un promotor immobiliari -dels de veritat, dels que s’arrisquen, i urbanitzen i construeixen, no dels que només compren i venen amb sucoses plusvàlues pel mig sense aportar gairebé res- s’embranca en una operació en una població mitjana. Es tracta d’un polígon en sòl urbà, una bona oportunitat també per a refer ciutat. Però resulta que, tal i com estava prevista al POUM, que ja té uns anys, no acaba de rutllar. Ho parla amb l’Ajuntament i convenen que ajustar alguna cosa -poc, un parell d’alineacions, un detall de la zonificació; passar de 34 habitatges previstos a 39, més ben distribuïts i més ben dimensionats- és un guany per a tothom, per a la promoció i per a la ciutat. Endavant. Endavant? Que no li passi res. Haurà de tramitar una modificació del POUM, i això voldrà dir un tràmit per a demostrar que no cal una avaluació ambiental perquè el canvi és mínim. Però com que el POUM és antic i va passar una avaluació ambiental molt light, els de l’Oficina d’Avaluació Ambiental s’ho volen mirar més a fons. Va, som-hi. Ah, espera, que com que s’incrementa el nombre d’habitatges, caldrà fer una memòria social. Com? Si en fan falta, d’habitatges! I en fem de protegits, tants com ens toca!. Sí, però s’ha de justificar. Doncs, va, somhi també.
Què diu, ara, el Secretari de l’Ajuntament? Que hem de demanar tots els informes? I quants són? Trenta??????. Doncs què hi farem... Ja arriben? Doncs a veure què diuen... però si això no diu res clar! I aquest i aquest altre es contradiuen!. A veure com ho arreglem, això... Ostres! Ja han passat tres anys, i el més calent és a l’aigüera!
k Dels lectors
Tarragona bruta
Soc veïna del Carrer de les Coques de Tarragona, des de fa més de 50 anys. Durant aquests anys no havia vist el carrer i l’entorn de la Catedral, tan brut i deixat com ara. Al costat de la Casa dels Concilis i a la vorera del casa nun 1, fa més de mig any que no es neteja amb escombra i aigua, voldria saber el perquè, ho aquí correspon netejar-ho.
Està ple de fulles de les
Robert Casadevall i Camps
Geògraf
Josep M. Milà Rovira
Arquitecte
Això no és una caricatura, és un cas absolutament versemblant. I ens quedem curts. El Pla parcial 1, de l’avinguda d’Andorra, va començar fa més de trenta anys, i encara s’ha de resoldre. Però no és específic de l’urbanisme, podríem trobar processos semblants en molts camps. Una teranyina de normes i procediments s’estén sobre qualsevol activitat, massa sovint amb efectes devastadors.
Davant d’això, s’entén la reacció de discursos reclamant desregulació, mans lliures, que ens deixin fer.... s’entén, però s’hauria de matisar. I és que si l’alternativa és la barra lliure, la llei de la selva -com sembla que proposin alguns- encara serà pitjor. L’alternativa al control de a on i com es construeix no pot ser que es construeixi a on es vulgui i com es vulgui. Algunes idees:
nic li agrada que, per fer la seva feina, s’acabi trobant declarant com a investigat davant d’un jutge que no sap res de la matèria informada, i una sortida fàcil és fer informes poc concloents, o prou ambigus per cobrir-se les espatlles. Els informes han de ser clars, i els tècnics han de tenir la tranquil·litat de no veure’s assetjats per fer bé la seva feina.
Proporcionalitat. Les demandes d’informació, els compromisos i comprovants de compliment de condicions, tot allò que requereixi un tràmit, ha de respondre a una real (i clara) necessitat plenament justificada en la seva utilitat. No té sentit demanar informacions innecessàries o inútils, o que només serveixen per tranquillitzar consciències o satisfer vanitats (o això sembla).
Què diu, ara, el Secretari de l’Ajuntament? Que hem de demanar tots els informes? I quants són? Trenta?????? Doncs què hi farem...
Claredat. Allò que agrairà més qualsevol ciutadà, qualsevol emprenedor, qualsevol promotor, és la claredat. Això vol dir normes que s’entenguin, que delimitin bé el seu camp d’actuació, que no estiguin escrites per a iniciats. També en la resposta. Malauradament, la judicialització de gairebé tot ha fet que qui informa prefereixi mullar-se el menys possible: a cap tèc-
Confiança. Una expressió de la proporcionalitat són les declaracions responsables, una mena de presumpció d’innocència administrativa que, això sí, exigeix la contrapartida d’uns bons serveis d’inspecció i control i sanció contundent per a qui no incompleix. La demanda de menys regulació no ha de convertir-se en una via per a debilitar el sector públic, sinó per a fer-lo funcionar d’una altra manera. Necessitem un sector públic prou fort per a fer tot el que hagi de fer i fer-ho bé, i això vol dir també perseguir qui se salti normes, qui s’aprofiti de -o, directament, perjudiqui a- tercers, o a la comunitat, o no assumeixi la responsabilitat dels seus actes. No l’afluixem tant que no pugui fer-ho. No deixem el camp lliure als de la motoserra.
alzines, es impossible passarhi, doncs pots relliscar, hi també hi ha una jardinera abandonada des de almenys fa mig any.
El dia 10 de Juny vam
efectuar el PIMPAM de neteja i aquest lloc ho van deixar estar, vaig passar al anar ha comprar, i vaig parlar amb l’equip de neteja, de que ho fessin i recollissin
k Dona-li una volta
Aquests dies som molts els que assistim astorats a l’espectacle impúdic que la classe política ofereix en prime time i que és retransmès en temps real per xarxes i mitjans de comunicació. Sumat, per descomptat, a les tertúlies que inflamen el pollastre interessadament.
Honestament, el que menys em preocupa de tot plegat és quins dels tres personatges ha robat més, l’edat o l’origen de les prostitutes que s’han follat o si el PSOE n’estava al cas o no. Que els investiguin i condemnin, tant com faci falta, si són culpables i que caigui qui hagi de caure, del govern o del partit.
Dit això, afirmava abans categòricament que l’espectacle és impúdic perquè no queda prou vergonya per a tant polític hipòcrita. Costa trobar un mínim de credibilitat, coherència i sentit comú en qualsevol discurs públic que hàgim pogut escoltar les darreres setmanes.
Mentre el poble posa el focus en la corrupció, com si aquest fos el principal problema, pensant que els quatre suborns permetrien garantir l’estat del benestar i les pensions a mitjà termini, el sistema i les institucions es van afeblint.
la jardinera abandonada, la resposta va ser que se’n anaven a esmorzar, que ja ho faríem.
Tot continua igual. No entenc, que se’n una Ciutat Patrimoni de la Humanitat, ningun ho hagi vist, ni hagi efectuat cap queixa. Es la part més visitada de Tarragona, no entenc com pot estar tan deixada i bruta. Montse Company Berenguer Tarragona
Si bé la desconfiança en el govern pot ser alta, la confiança en l’oposició cotitza a la baixa
Espanya no té un problema de corrupció. Té un problema greu de credibilitat i dignitat. No hi ha cap diputat que sigui conscient que la seva actitud està generant tal desafecció i desconfiança en el sistema que aquest pot acabar col·lapsant? Quan els ciutadans no tenen motius per confiar en el sistema, aquest perd el sentit. I, a poc a poc, ens anem endinsant en un camí incert i difícil de desfer.
Assistim aquests dies a discursos encesos del partit popular acusant els socialistes de partit corrupte, com si alguns dirigents del PP – nacional i regional – no haguessin robat a mans plenes. A l’altra banda, els socialistes fien l’estratègia a recordar que els altres han robat més. Lamentable. Tot l’espectre polític té potencials corruptes perquè la corrupció és una actitud inherentment humana, egoista i que respon a l’oportunitat del poder, no entén de partits. És urgent i imperatiu fer una crida col·lectiva als representants públics, especialment als diputats, perquè prenguin consciència que l’escó que ocupen al Congrés, també al Parlament, és gràcies al sistema representatiu que garanteix la Constitució. Sou i cadira es deuen a la confiança – i al vot – que els ciutadans de les respectives demarcacions els han conferit en defensa de llurs interessos.
Partint d’aquesta premissa, si alguns d’aquests representants haguessin de justificar algunes declaracions públiques, votacions davant dels seus electors – no militants del partit – segurament tindrien un bon ensurt i no en sortirien molt ben parats.
Cal recuperar el seny, la veu pròpia i la mesura per poder reforçar la confiança en les institucions i això, no necessàriament passa per convocar unes eleccions, ja que si bé la desconfiança en el govern pot ser alta, la confiança en l’oposició cotitza a la baixa. I aquest és un bon problema en un sistema que es presumeix bipartidista perquè... Quina alternativa li queda al votant?
Si assumim que el col·lapse no és acceptable, actuem per recuperar la confiança.
Tarragona
Teresa Romero Soriano.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori. Albert Torrell Rimbau.
Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Isabel Cabo Frade.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Reus
Josep Subirana Grifull.
Ha mort als 75 anys.
El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Mémora de Reus.
Mor als 93 anys l’actor madrileny
Manolo Zarzo
Defunció L’actor Ma nolo Zarzo ha mort als 93 anys a Pozuelo de Alarcón. Amb més de 170 pel·lícules, va destacar al cinema, la televisió i el teatre. Va de butar el 1951 i mai va deixar d’actuar. El 2020 va estrenar la seva darrera pel·lícula i el 2024 va rebre la Medalla d’Honor del Círculo de Es critores Cinematográficos, emocionat. Agències
Societat l La jornada va aplegar professionals, experts i supervivents
Redacció
La Fundació Mémora, en col· laboració amb l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi i la Cambra de Comerç de Reus, va celebrar aquest dimecres la jornada Afrontar el suïcidi, una trobada que va reunir professionals, experts, supervivents i públic general per reflexionar sobre la pre venció del suïcidi i trencar els tabús associats.
Amb una cinquantena d’as sistents, la jornada va inclou re dues xerrades principals i l’exposició Silencis trencats Francesc Torralba, catedràtic de la Universitat Ramon Llull i Doctor en Filosofia, Teologia i Història de l’Art, va impartir la conferència inaugural ti tulada Anatomia de la desesperació. Afrontar el suïcidi oferint reflexions sobre com comprendre millor el feno men.
Un dels moments centrals
Imatge de la
Hi va haver una taula rodona concebuda com un espai d’escolta i paraula
va ser la taula rodona Experiències com a supervivents, concebuda com un espai d’escolta i paraula, en què es
van compartir experiències en primera persona i profes sionals.
La jornada va cloure amb un espai obert de preguntes i debat, fomentant la interacció directa entre els ponents i el públic, reafirmant que només a través del diàleg i el reconei xement es pot afrontar eficaç ment la prevenció del suïcidi.
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Sentiràs una forta pressió del sexe oposat. No seria gens convenient que saltessis com una fera però tampoc deixis que et porti la corrent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Rebràs bones notícies que t’obriran les portes a noves activitats nous cercles. Si has d’emprendre un viatge, practica la paciència la calma.
SAGITARI
22/11 al 21/12
S’aproximen despeses inesperades, però que en el futur t’aportaran bones recompenses. Avui tindràs poca feina trucades d’última hora.
20/04 al 20/05 TAURE
Et veuràs obligat a gastar energia diners en assumptes de la llar per satisfer el gust dels altres. El resultat serà bo gràcies a la teva bona organització.
VERGE
23/08 al 22/09
Una vella amistat et demanarà ajuda avui estaràs disposat a oferir-la. Veuràs com, encara que tinguis altres ocupacions, pots amb tot.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És fàcil que apareguin enemics o situacions molestes. No tinguis por de res, tot es resoldrà com per art de màgia amb gran rapidesa.
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Endavant i no et frenis si avui et ve de gust divertir-te a fons. Tindràs tothom al teu costat fins tot alguna persona t’aportarà sort. La nit és teva.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’amor no et tractarà tan bé com voldries. Al contrari, passaran alguns esdeveniments interessants que et permetran avançar socialment amb noves amistats.
20/01 al 18/02 AQUARI
Fora de la teva vida normal quotidiana és on trobaràs bons aspectes. Segurament el teu afany d’aventures et portarà a fer algun acte secret.
21/06 al 22/07 CRANC
Avui el teu nivell de descans millorarà tindràs més facilitat per relaxar-te desconnectar dels problemes antics que t’angoixen últimament.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta controlar el teu temps de descans o et veuràs sotmès a un fort estrès que complicarà el teu rendiment general. Pas a pas.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si vols endinsar-te en experiències amoroses intenses, avui és un dia ideal per potenciar-les fins tot mantenir-les molt de temps.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Saló de plens
11.00 In situ
11.30 Qui cuina avui!
12.00 L’Orsai
13.00 Saló de plens
13.30 In situ.00 Notícies 12
14.30 Saló de plens
15.00 In situ
15.30 Qui Cuina avui?
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Premis Ones Mediterrània 2025
21.00 Com la Nit i el Dia. Cabaret
21.30 Pica Lletres
22.00 Notícies 12
22.30 Com la Nit i el Dia
23.00 SPi+TV
23.30 Pica Lletres
0.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Completament seca o eixuta, sense gens d’humitat, de suc. Gens freqüent. 2. Caixa estatal que sovint està en números vermells. De l’església. 3. L’estaca que no acaba de caure mai. Seca i àrida. Final de la pel·lícula. 4. Un número sense cap a l’esquerra. Abandonem. El patrimo- ni de la fadrina. 5. Carrego el globus de pes. Mals humors. 6. Marxa de casa. Protectors de menors. 7. Actini. Pintar amb els set colors. Plata. 8. Reconèixer que tothom es pot equivocar. En aquest instant. 9. Teixit de Damasc. Argumentar racionalment. 10. Vocal. Xarxa nerviosa. Una fila de combatents. 11. La més sola. També en sentit contrari. Oxigen. 12. Seient del cerimonial. Amb els ossos grossos. VERTICALS: 1. Reprensió exagerada. Cubs numerats. 2. Va ser. Obté benefi- cis amb afany. Comença a nevar. 3. Liquidar un deute. Quatre a quatre. 4. Senyor curtet. Del temps de la calor. La del puntet. 5. Sortit amb èxit. Noieta de cabells clars. 6. Una de casa. Estrany perquè és de fora.Tapa les espatlles de les models. 7. Cera de regust desagradable. Utilitzarem tots els estris. 8. Establirà certes fites. Iniciades en política. 9. No té vista. Aquest només bate- ga. El pal de la baralla més lluent. 10. K. Professional de la retòrica. No seran mai cignes. 11. Mil cent romans. Navegaran proa al vent. El centre de la diana. 12. Són de segona mà. La primera intenció de fer una lletra.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Peya Capella, Marta
Avda. Ramon i Cajal, 59 Telèfon 977 527 586
Marti Bartolí, Raúl Segarra, 19 Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins a migdia predominarà el cel serè o poc ennuvolat pel pas d’alguns núvols alts i de mitjans, més abundants de matinada. A partir de migdia creixeran nuvolades a la serralada Prelitoral i punts de la Catalunya central, on el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat, localment cobert. Al final del dia, la nuvolositat minvarà. Independentment hi haurà alguns intervals de núvols baixos matinals a punts del litoral sud.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima serà lleugerament més alta, si bé els valors màxims a punts de l’Empordà i interior de la vall de l’Ebre pujaran moderadament.
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel. 675.071.169
SALIDAS. RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453
CATALANA. Un masaje, un placer,
Maria Ferrés va néixer a Vilassar de Mar l’any 1874 i va morir a Valls l’any 1964. La seva vinculació amb la capital de l’Alt Camp li va venir pel seu marit, l’arquitecte vallenc Lluís Homs Moncusí, amb qui es va casar l’any 1899. La família del seu espòs eren uns hisendats de tarannà catalanista, i el matrimoni va viure en diverses ciutats fins que finalment es va instal·lar a Barcelona. Això no obstant, passaven els estius a Valls, a can Tafarra del Pati i a la masia Homs. Maria Ferrés havia nascut en una família benestant, el pare de la qual era capità de vaixells. La bona situació familiar li va permetre estudiar pintura i va ser deixebla del pintor i gravador mataroní Rafael Estrany Ros. Amb el temps, acabaria adoptant el nom artístic de Maria Freser.
L’artista va treballar diversos registres artístics,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Exposicions Dissabte s’inaugura al Museu de Valls una exposició dedicada a la pintora Maria Ferrés Puig, coneguda com Maria Freser
especialment l’aquarel·la, el dibuix i el gravat. En la seva obra, que va retratar essencialment la quotidianitat popular i el món de la música i la dansa, també hi ha referències a elements vallencs com les calçotades, els castellers, els balls i oficis tradicionals o les gitanes.
El Museu de Valls inaugurarà aquest dissabte, 21 de juny, a les 12 del
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
migdia, una exposició titulada Maria Freser. Cròniques des del balcó, que va ser produïda pel Museu de Vilassar de Mar l’any 2024, amb motiu de la commemoració dels 150 anys del seu naixement. La mostra recull cent setanta obres, que inclouen també vuit olis de la seva filla, la també pintora Elvira Homs. L’Elvira va ser una artista desconeguda amb una vida artística breu. Això no obstant, en els anys vint i trenta va exposar a les prestigioses Galeries Dalmau, on van mostrar la seva obra els pintors més avant-
guardistes del moment, entre els quals un jove Salvador Dalí. Cal tenir present que en aquella època l’art era un territori eminentment masculí, i que les dones artistes havien de superar molts prejudicis. Fa pràcticament setanta-cinc anys que no s’havia pogut veure un recull de l’obra d’Elvira Homs, ja que l’última vegada que es va exposar va ser a Valls l’any 1951, en una mostra col·lectiva.
Les obres que es podran veure a partir de demà provenen del Museu de Vilassar i del Museu de Valls, centres on es conserva el nombre més gran d’obres de Maria Freser. En canvi, les obres de la seva filla provenen de la col·lecció dels seus fills i nets.
La mostra ha estat comissariada per Mireia Freixa, catedràtica emèrita d’Història de l’art de la UB i per la historiadora Assumpció Cardona.
La mostra també incorpora vuit olis de la seva filla, la també pintora Elvira Homs Artista desconeguda
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Quan s’acosta el final de juny, els aeroports i estacions es converteixen en un reflex perfecte del país en moviment. Maletes de negocis i samarretes estampades comparteixen taulells i portes d’embarcament. Alguns encara viatgem per feina, intentant tancar carpetes abans del descans estiuenc, mentre d’altres ja marxen en massa cap a les destinacions de vacances. A aquesta voràgine s’hi suma l’efervescència del final del curs escolar, amb famílies que aprofiten els primers dies lliures per escapar-se, i joves que comencen l’estiu amb il·lusions de descoberta. Aquesta convivència de ritmes i motius posa a prova les nostres infraestructures de mobilitat i ens interpel·la profundament, A les anades i tornades s’hi afegeix la polèmica sobre la nova ampliació de l’aeroport de Barcelona anunciada la setmana passada que torna a posar sobre la taula una vella qüestió: la concentració del pes econòmic, logístic i turístic del país en una sola ciutat: Barcelona, i la dicotomia entre un model de país radial i centralitzat, o un sistema equilibrat i connectat territorialment. És obvi que calen millores a l’aeroport del Prat. Volem que hi puguin aterrar tots tipus d’avions, que la connexió amb el món sigui fluida i competitiva. Però aquesta ampliació, si no s’acompanya d’una visió de país, només reforça els desequilibris actuals. Tenim arreu infraestructures infrautilitzades -com l’aeroport de Reus, que aquest 2024 ha rebut gairebé 1,18 milions de passatgers, amb un increment del 13% respecte a l’any anterior- que podrien formar part d’un sistema aeroportuari català coordinat, evitant la sobrecàrrega de l’àrea metropolitana i donant més activitat al territori. Al final, no es tracta només d’on aterren els avions, es tracta de cap on volem que vagi el país.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
