Issuu

divendres, 17 de juliol de 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Tarragona

Joan Maria Adserà: «Vàrem orientar la Xarxa Santa Tecla cap a un model que avui defensa l’OMS» Opinió

Número: 5584

Futbol 11 El Reus FCR modifica el sistema de venda d’abonaments per la temporada vinent, que impedia ajuntar grups grans

13 Juan Manuel Zaguirre Fernández i Jordi Sardà Ferran. Enderrocar el present per reconstruir el passat?

Reus

Principi d’acord per posar fi a tres anys de conflicte laboral al CAT112 La plantilla tindrà l’última paraula sobre les millores proposades per l’empresa als sindicats 7 Gerard Martí

Societat 8

PortAventura compromès El Sopar Solidari de la Fundació celebra quinze anys amb 1.200 assistents, després de recaptar prop de deu milions en la seva trajectòria

Actualitat

Tarragona

El TJUE avala la llei d’amnistia i diu que va servir per buscar la ‘reconciliació’

El Saló de Plens continua tancat i pendent d’un informe sobre patologies

El govern espanyol i el català en reclamen l’aplicació immediata, però la decisió encara és en mans dels tribunals l 12

El consistori també remodelarà la Sala d’Actes del Palau Municipal, que estarà tancada durant cinc mesos l 2

Estat actual del Saló de Plens municipal. Gerard Martí

2 divendres 17 de juliol de 2026

El Saló de Plens continua tancat des de fa tres anys i mig mentre s’ultima l’informe de patologies Municipal l El document, que està en la fase final, servirà per a redactar el projecte de rehabilitació John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona espera rebre pròximament l’informe de patologies estructurals del Saló de Plens, tancat des de fa tres anys i mig. El document, que s’està ultimant, permetrà determinar l’abast dels danys, definir les actuacions necessàries i iniciar la redacció del projecte per rehabilitar i recuperar aquest espai. «Estem pendents de saber quina és la diagnosi final, què li passa a la sala i com és de greu», explica el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre. La clausura de la cambra es remunta a l’any 2022, durant el qual es van dur a terme les obres de rehabilitació de la coberta del Palau Municipal. La intervenció va incloure la instal·lació de lones d’alta resistència al Saló de Plens per impermeabilitzar-la. Aquestes, però, van cedir arran dels aiguats de Santa Tecla, provocant filtracions d’aigua. Aquest fet va obligar a traslladar el consell plenari d’aquell mes al Palau de Congressos. L’activitat es va poder recuperar durant els mesos d’octubre i novembre, però al desembre es va tornar a tancar la sala després que es detectés el despreniment d’un fragment decoratiu del fals sostre. Les primeres valoracions dels serveis tècnics van apuntar que els canvis tèrmics a l’espai sota coberta derivats de les obres podien haver afectat l’enteixinat de guix. Per analitzar l’estat de l’estructura, es va redactar el projecte executiu per al desmuntatge parcial del fals sostre i la realització de cales, una actuació prèvia per estudiar les patologies i definir la futura rehabilitació. El passat mes de novembre, gairebé tres anys després del tancament, el consistori va adjudicar aquests treballs a Rècop Restauracions Arquitectòniques per 190.909,47 euros.

Imatge de l’estat actual del Saló de Plens, amb el fals sostre desmuntat per analitzar les patologies existents. Gerard Martí

Es va clausurar ‘sine die’ el desembre del 2022 pel despreniment d’un element decoratiu Segons fonts municipals, les obres de desmuntatge ja han finalitzat i només resta completar els motlles de les peces retirades i disposar de l’informe definitiu amb patologies de la sala. «Si la diagnosi és greu i implica que s’ha de fer una obra bastant important, segurament externalitzarem la redacció del projecte. Si és una cosa més senzilla, valorarem fer-la internament», explica García Latorre. «Anem avançant en la recuperació d’aquest espai», remarca el conseller, tot i reconèixer que els terminis són més llargs del que voldrien. «Ens agradaria poder tenir tots els recursos materials, econòmics i humans per fer-ho tot, però no pot ser», apunta. En aquest sentit, recorda altres actuacions patrimonials que s’estan duent a terme o s’han fet al Palau Municipal, com la rehabilitació de la Sala d’Actes o les intervencions a la façana. A més, apunta que «les inversions són limitades en un Ajuntament i hi ha prioritats com asfaltar carrers, remodelar places o reurbanitzar altres espais, que també són importants».

Comencen les obres de rehabilitació de la Sala d’Actes, que duraran cinc mesos Patrimoni l La intervenció suposarà una inversió de 416.703,07 euros (IVA inclòs) i anirà a càrrec de Rècop J.B. Aquesta setmana s’han iniciat les obres de rehabilitació i adequació de la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, una intervenció destinada a resoldre les patologies existents, millorar les condicions de l’espai i posar en valor els seus elements arquitectònics singulars. Els treballs, adjudicats a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques per un import de 416.703,07 euros (IVA inclòs), tenen un termini d’execució previst de cinc mesos. Ahir, es va retirar el mobiliari de la sala. L’actuació inclou la repara-

ció de les patologies detectades, la substitució del paviment malmès, la instal·lació de la fusteria interior de l’últim òcul superior, la restauració de les motllures i dels treballs de guix dels paraments de l’antiga Sala d’Actes, així com el sanejament del quart parament incorporat recentment a la part posterior Ahir es va retirar el mobiliari per alliberar l’espai i poder executar les obres. Gerard Martí de la sala. Traslladar els plens També es posaran en valor les encavallades mixtes que sostenen la coberta, amb la retirada de les bigues transversals de l’antic fals sostre i el repàs de les juntes inferi-

Es milloraran les condicions de l’espai i es posaran en valor els elements singulars

ors dels panells. Aquesta intervenció obligarà a traslladar temporalment les sessions plenàries al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona, com serà el cas del ple previst per al pròxim 21 de juliol.

3 divendres 17 de juliol de 2026

Sis nous solars de la ciutat podrien acollir fins a 337 pisos protegits Urbanisme l Tarragona ha inscrit sis nous solars a la reserva pública de sòls de la Generalitat destinada a promoure habitatges de protecció oficial, dins la convocatòria de 2026, que es va tancar dimecres passat. Els terrenys podrien permetre la construcció de fins a 337 habitatges. El solar municipal de l’avinguda Vidal i Barraquer, de 1.444 metres quadrats, tindria capacitat per a 84 pisos, mentre que el de l’avinguda Sant Salvador, al costat de l’institut Pont del Diable, podria acollir-ne 137. A Sant Pere i Sant Pau, el solar situat al carrer D, al costat del camp de futbol, permetria aixecar fins a un total de 109 habitatges. A més, també s’han incorporat tres parcel·les d’SMHAUSA a la plaça de les Peixateries Velles, amb capacitat per a set pisos més. El conseller d’Habitatge, Nacho García, ha remarcat que l’Ajuntament treballa en diverses vies per garantir l’habitatge. l Redacció

La Catedral acollirà tretze concerts entre el 24 de juliol i el 5 de setembre Agenda l La Catedral de Tarragona recuperarà aquest estiu les Nits d’Estiu amb un cicle de tretze concerts del 24 de juliol al 5 de setembre. Cada divendres i dissabte, a les 21 h, la nau central acollirà música en directe: orgue els divendres i artistes convidats els dissabtes. L’entrada costa 19 euros, inclou una copa de cava al claustre i permet gaudir de música i patrimoni. l Redacció

Medi Ambient l L’entitat va celebrar ahir la iniciativa amb una recollida de residus i tallers ambientals

Mare Terra reivindica la protecció del litoral en el seu 35è Dia de Platja

ecollir residus, descobrir la biodiversitat marina i aprendre a cuidar el litoral. Amb aquests objectius, la platja Llarga de Tarragona acollia ahir el 35è Dia de Sensibilització i Neteja de les Platges, una iniciativa impulsada per Mare Terra Fundació Mediterrània que, any rere any, reuneix infants, joves i voluntaris per conscienciar sobre la necessitat de preservar aquests espais naturals. La jornada va arrencar amb la neteja del litoral. Els voluntaris, equipats amb guants i bosses, van recórrer la sorra per recollir burilles, plàstics i altres residus abandonats pels banyistes, mentre un grup de submarinistes retirava deixalles del fons marí. Les activitats van continuar amb tallers ambientals i la tradicional arribada de les sirenes, que van emergir del mar amb un missatge Usuaris del Campus SEA amb Ángel Juárez i Kiryat Mercado durant el 35è Dia de Platja de Mare Terra. Gerard Martí de Neptú, recordant la importància de conservar dels oceans. Entre els «El que més m’ha agradat ha es- va que, va assegurar, «ja és un acte Neteja profunda protagonistes també hi havia els tat recollir la brossa amb els meus clàssic» de l’entitat. Tot i els 35 anys Submarinistes també van usuaris del Campus SEA (Som Es- companys», va explicar Gerard de sensibilització, va lamentar que participar en la retirada port Adaptat). «Ells esperen el dia Masvidal, que hi participava per encara es trobin residus a les plat- de brossa del fons marí amb moltes ganes», va afirmar la primera vegada amb el casal. «Vinc ges, defensant un model de litoral moltes vegades a la plat- més natural. «No volem platges seva coordinadora, Esja i, si la cuidem entre convertides en piscines; volem plat- nes. «La dinàmica del mar està canther Gamarra. Compartots, encara en tindrem ges amb vida», va afirmar. També va viant. Allà on abans hi havia sorra tir-lo amb voluntaris i més ganes de venir», va alertar de la regressió de la posidò- ara no n’hi ha, i cada vegada és més la resta de participants, nia i va recordar que és «imprescin- habitual trobar banderes grogues o afegir. va destacar, «els fa senMentre la canalla dible per protegir els ecosistemes». vermelles», va assenyalar. Mercado tir que formen part del Per la seva banda, la directora de va explicar que la Generalitat contigaudia de l’aigua, Ánprojecte». «Més enllà de gel Juárez, president de Polítiques del Litoral de la Generali- nua estudiant actuacions per adaprecollir residus, és una Mare Terra Fundació tat, Kiryat Mercado, va advertir dels tar el litoral a aquesta nova realitat, experiència que fomenMediterrània, rei- efectes que el canvi climàtic ja està però va remarcar que cal actuar ta la convivència i la vindicava la iniciati- provocant sobre les platges catala- «amb paciència, rigor i seguretat». inclusió», va afegir. Marta Omella Blanco

donatiu mínim de 10 euros destinat El Cor Arsmusica portarà avui al a l’Associació Amics de Ruanda. Al llarg dels vint-i-vuit concerts orgavespre al Col·legi de Farmacèutics nitzats fins ara, el projecte ha conuna vetllada de música, vi i solidaritat tribuït a donar accés a aigua potaAgenda l Avui divendres a les 20 hores, l’Auditori del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, al carrer d’Enric d’Ossó, 1, acollirà Maridatge. El gust de cantar, l’últim concert de la temporada del projecte benèfic impulsat per l’associació DoMiFa. La proposta, interpretada pel Cor Arsmusica sota la direcció de David Molina, combina música,

humor, teatre, vi i solidaritat en una gran vetllada pensada per celebrar el plaer de compartir. El repertori inclourà cançons relacionades amb el menjar, el vi i la festa, i tots els assistents rebran una copa de vi, gentilesa d’Ilusión+, per brindar plegats i formar part activa de l’espectacle. El concert tindrà també una finalitat solidària, ja que es demanarà un

ble a més de 9.000 infants. L’acte vol tancar la temporada amb una experiència emotiva i festiva en què la música es converteixi també en una eina de cooperació. Les entrades per a la vetllada es poden reservar a través del correu electrònic info@ domifa.org. La iniciativa compta amb el suport de diverses entitats i empreses compromeses amb la solidaritat local. l Redacció

El concert ‘Maridatge’ se celebrarà a les 20 hores al carrer d’Enric d’Ossó, 1. Cedida

4 divendres 17 de juliol de 2026

Joan Maria Adserà: «Hem atès tothom des de fa 850 anys i no deixarem de fer-ho» Entrevista l Després de rebre la Medalla al Treball President Macià, el doctor i gestor sanitari repassa la trajectòria i el caràcter de la Xarxa Santa Tecla i analitza els reptes de futur de la sanitat i l’atenció social al territori Gerard Martí

Oriol Castro Sanz Joan Maria Adserà fa dècades que està al capdavant de la gestió de l’Hospital de Santa Tecla i de tota la xarxa d’entitats que n’han anat naixent al seu voltant. Metge de formació i gestor sanitari de llarga trajectòria, ha estat recentment guardonat amb una de les distincions més rellevants del país: la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya, un reconeixement avalat, explica, per gairebé dues-centes entitats del territori. Què ha suposat, després de tants anys de feina, rebre un reconeixement d’aquesta magnitud? «Primer, hi ha la satisfacció personal i d’agraïment per la feina feta. És un reconeixement avalat per molta gent i a l’acord de Govern es reconeix explícitament que vaig ser qui va organitzar una xarxa sanitària, social i docent que avui es considera un model d’integració amb el territori». A més, arriba en el moment que la Xarxa ja ha complert 25 anys. «Avui és un producte d’èxit, perquè hi treballa tothom: el Govern, el Departament de Salut, la nova Llei de creació de l’Agència Social i Sanitària de Catalunya, l’Estat espanyol amb el desplegament de l’economia social... Només han trigat 25 anys, però ja està bé que s’hagin adonat. Ens dona la satisfacció de pensar que no l’hem esgarrada: vam orientar la casa cap a un model —l’atenció centrada en la persona— que avui defensen l’OMS i els governs d’arreu». Per entendre aquest model, cal remuntar-se enrere. Com va néixer aquesta visió?. «És la visió que històricament sempre ha tingut la institució. La Llei del ministre de Sanitat Ernest Lluch va trencar amb el model franquista i ja no importava si cotitzaves o no, sinó que hi havia d’haver una xarxa d’atenció pública i universal per a tots els residents. Però aquesta llei només resolia la qüestió de la malaltia. Què passava amb la discapacitat, la dependència, l’envelliment?

Joan Maria Adserà Director general de la Xarxa Santa Tecla Doncs que van haver de passar vint anys més, fins al 2006, perquè l’Estat aprovés la Llei d’Autonomia Personal i Dependència. Mentrestant, aquesta casa els va atendre sempre, vivint guerres i pandèmies. La nostra història, des que neix l’hospital al segle XII, passa per atendre aquella gent a qui ningú mirava. I no deixarem de fer-ho».

Canvis sociodemogràfics Amb la perspectiva d’aquests 25 anys, us imaginàveu que el model creixeria tant? «Amb la salut era més fàcil de preveure, perquè hi havia una llei que ordenava el territori. Amb el social, el creixement ha vingut empès per canvis sociodemogràfics molt potents, l’envelliment de la població, sobretot, i per una societat que any rere any ho ha anat reclamant

Atenció sanitària «Preveiem, cap a l’any 2027, disposar d’espais dedicats específicament a l’oncologia» Visió «Vam orientar la casa cap a un model que avui defensen l’OMS i els governs d’arreu» amb més força. En aquests darrers anys, del 2010 en endavant, hem pogut recuperar institucions que si no s’haurien perdut, especialment escoles d’educació especial per a discapacitat intel·lectual i gran discapacitat, com la Muntanyeta i l’Estela.». Es parla molt també de la fuga de professionals sanitaris. Com ho veieu de cara al futur? «Per això la docència és tan important: cal activar i excitar la formació de nous professionals. La Universitat Rovira i Virgili hi està compromesa, i el Govern també: ha obert noves places i noves facultats de medicina que arrencaran el curs vinent. I quan parlo de medicina,

també em refereixo a altres graus imprescindibles: teràpia ocupacional, logopèdia, fisioteràpia. En l’àmbit de la dependència i la gran discapacitat, sovint no cal tant el diagnòstic, que és el patrimoni del metge, com el suport continuat». Quins són els grans reptes que identifiqueu per als propers anys? «El primer és l’envelliment de la població, combinat amb un fet positiu: cada cop es cura més el càncer. Hi ha més diagnòstics precoços i més tractaments eficaços, sobretot a nivell ambulatori. Per això preveiem, cap a l’any 2027, disposar d’espais dedicats específicament a l’àmbit sanitari per a oncologia i per a patologies del neurodesenvolupament,

espais que avui no tenim però que responen a aquesta nova realitat emergent. El segon repte és posar el nostre coneixement expert al servei del sistema educatiu general. Tenim dues escoles d’educació especial, però moltes d’aquestes persones ja estan integrades en l’escola inclusiva. El nostre objectiu és donar-los suport puntual quan calgui, sense necessitat de portar-los tots a un centre especialitzat: igual que no cal un traumatòleg a cada cantonada, no cal especialitzar cada escola, sinó posar l’especialització al servei de qui la necessita, quan la necessita. I l’ampliació de l’Hospital al Vendrell serà cabdal». Quin paper jugarà la intel·ligència artificial? «Un paper transformador. El que hem d’aconseguir és que un professional que ha estudiat dotze anys no acabi fent de mecanògraf davant d’un ordinador. Part essencial de l’habilitat clínica és mirar la persona a la cara».

5 divendres 17 de juliol de 2026

6 divendres 17 de juliol de 2026

L’execució del PAM assoleix el 66,3%, tot i que només el 20% de les mesures estan completades Política l Els partits de l’oposició van aprofitar el ple extraordinari per criticar aspectes com la neteja, l’augment dels impostos o la duplicitat de càrrecs dins del govern, entre d’altres Miquel Llaberia El govern municipal ha executat un 66,3% del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027 en 3 anys de mandat, amb un 97,7% de les accions ja iniciades. Així i tot, aquesta xifra s’ha de matissar, ja de les 405 accions incloses en el document només 79 estan completades, és a dir, el 19,5%. En cas de centrar la mirada en els tres eixos definits dins del PAM: els d’Escola activa i persones al centre i el de Ciència, innovació i creixement econòmic estan al capdavant amb un 69,8% executat ambdós, mentre que el tercer eix, el de Ciutat Verda i Sostenible només arriba al 59,7%. Si s’enfoca més l’atenció, els àmbits en els quals s’ha executat una part més gran de les accions és en el de Ciutat educadora, amb el 80,5%, i en Drets socials de les persones, amb un 80,4%. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va fer valdre que s’hagin posat en marxa gairebé la totalitat de les accions plantejades en l’inici del mandat actual: «La voluntat és continuar avançant en aquesta línia. Dins de les accions del PAM, n’hi ha que depenen exclusivament de nosaltres i, per tant, hem pogut avançar més de pressa, i n’hi ha d’altres que depenem d’altres administracions, com amb l’estació d’autobusos, on continuem treballant». Entre les 79 accions que s’han finalitzat, 28 s’han acabat durant el darrer semestre, com elaborar un catàleg de serveis per promoure Reus com a ciutat amiga de la gent gran, activar una bústia d’incidents per recollir dades sobre eventualitats adverses que permeti millorar la seguretat del servei d’EBM o reformar l’edifici del Museu d’Art i Història de Reus. També s’ha completat l’elaboració del Pla d’acció de l’estratègia de desenvolupament socioeconòmic i

Fotografia de la presentació del balanç del PAM 2023-2027 al Gaudí Centre de Reus. Gerard Martí

El 97,7% de les accions contemplades dins del PAM 2023-2027 ja s’han iniciat L’oposició va proposar la reducció d’empreses municipals, prescindint de Reus Esport i Lleure d’ocupació i el Pla d’acció d’economia social i solidària i la renovació del tercer pis del Gaudí Centre de Reus. Per la seva banda, la regidora de l’àrea de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, va assegurar que aquest és un exercici de «transparència, anàlisis i retiment de comptes amb la ciutadania».

Fotografia del ple municipal extraordinari sobre l’estat de la ciutat. Diari Més

«Òbviament, és un pla. Hi ha coses que després no es fan, es canvien o s’alteren. El més important és anar explicant-ho», va afegir la regidora. A més, va recordar que per mante-

nir aquest exercici de transparència amb la ciutadania des del govern municipal s’actualitza la pàgina web del PAM, planificacio.reus.cat, cada semestre, on es poden con-

sultar les mesures proposades i els graus d’execució concrets. Ple d’estat de la ciutat Abans de presentar el balanç del PAM després de 3 anys de mandat, durant el matí es va dur a terme el ple municipal extraordinari en què es va debatre l’estat de la ciutat. Per un costat, l’alcaldessa, amb el suport dels portaveus dels grups que conformen el govern, van dur a terme una defensa de les actuacions dutes a terme durant el mandat. Entre aquestes van assenyalar l’increment del parc d’habitatge assequible, l’augment dels recursos de la Guàrdia Urbana o la construcció de l’EBM l’Ametller. «Hem treballat perquè la ciutat progressi i ens hem capficat en àmbits que no només eren importants pel govern, sinó per la ciutadania, com l’habitatge, l’esport o la cultura», va afirmar la batllessa. No obstant això, l’oposició en bloc tenia una opinió totalment contraposada a la defensada pel govern. La cap de l’oposició i portaveu del grup municipal de Junts per Reus, Teresa Pallarès, va denunciar que «els serveis públics de la nostra ciutat han empitjorat, s’han apujat els impostos de manera consecutiva i desorbitada i no es veu el retorn». «S’han batut rècords recaptant, però també en nivells de degradació de la ciutat i el gran exemple és la neteja. Els carrers estan bruts i els contenidors estan desbordats», va retreure. Per la seva banda, la portaveu del PP, Sílvia Virgili, va apuntar que no s’havia afrontat la tasca de redactar un nou POUM: «La ciutat no pot continuar gestionant el seu urbanisme a través de modificacions puntuals d’un text de fa més de 25 anys». La popular també va criticar l’estructura sobredimensionada del consistori que causa un augment del cost, i de retruc dels impostos, sense que això signifiqui una millora del servei públic, coincidint amb la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies. «Apostem per eliminar Reus Esport i Lleure i que les competències les absorbeixi la regidoria d’Esports, que ho pot fer perfectament», va proposar Pàmies. En aquesta línia, la cupaire també va proposar integrar Reus Mobilitat i Serveis i Reus Transport en una única empresa municipal i va criticar que s’hagués donat més autonomia a Reus Serveis Municipals.

7 divendres 17 de juliol de 2026

Aliança Catalana reforça l’estructura local a Reus de cara als comicis del 2027 Política l Aliança Catalana ha constituït recentment el Comitè Executiu Local de Reus a la seu comarcal del Baix Camp, amb l’objectiu de reforçar l’organització davant les eleccions municipals del 2027. La candidatura encapçalada per l’advocat reusenc Carles Ferrer va rebre el suport unànime dels assistents, mentre que la formació manté Jonathan Cortijo com a cap de llista amb la voluntat d’aspirar a l’alcaldia. Després de la constitució del comitè, el local va acollir el primer monogràfic nacional d’educació del partit, en què uns experts van presentar propostes electorals. Aliança Catalana defensa un model basat en el català, el mèrit, la cultura de l’esforç i l’autoritat del professorat, amb l’objectiu, segons la formació, de recuperar l’excel·lència educativa. La trobada també va abordar l’impacte de la immigració en el sistema educatiu català i va situar Reus com a punt estratègic. l Redacció

La proposta d’acord del 112 es portarà a votació de la plantilla Laboral l En cas afirmatiu, es donaria per finalitzada la vaga després de gairebé tres anys Miquel Llaberia La plantilla del CAT112 votarà dilluns vinent, 20 de juliol, si dona suport a la proposta d’acord presentada pel comitè d’empresa. En cas afirmatiu, suposaria una sèrie de millores en les condicions laborals, alhora que la finalització de la vaga que va començar fa gairebé 3 anys, l’11 d’agost de 2023. Segons han confirmat fonts del comitè a Diari Més, aquestes mesures es votaran per separat entre la plantilla del centre de Reus i el de Barcelona, per tant, podria donar-se la situació en què en un dels centres s’aprovés l’acord i es desconvoqués la vaga i, en l’altre, es mantingués la vaga sense la implementació de les millores. Des del comitè consideren que l’acord «comporta millores, però no millores substancials».

Fotografia d’arxiu d’una sala de gestió de trucades del servei d’emergències. CAT112

Pel que fa al contingut de la proposta, en l’àmbit salarial s’aprovarien millores econòmiques d’un 2,5% de tota la massa salarial el 2027 i un 2,5% més el 2028. També s’aplicaria l’ampliació del plus de nocturnitat

fins a les 8 hores i el plus de transport nocturn passaria de 5,07 euros a 9,55 euros. A més, el plus d’antiguitat augmentaria de 33 a 47 euros per trienni. En l’àmbit de drets de la plantilla s’ampliaria el permís espe-

cial no retribuït fins a 90 dies, es garantiria mantenir el torn, la jornada i la rotació després de determinades excedències i els majors de 52 anys podrien sol·licitar no dur a terme horari nocturn. A més, a partir dels 60 anys es podria demanar l’exempció de treballar en caps de setmana o festius, entre altres mesures. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya va tornar a adjudicar fa uns mesos el nou contracte de gestió de les trucades d’emergències a Serveo, la mateixa empresa que ja se’n responsabilitzava anteriorment. Aquest acord té una durada de dos anys, amb la possibilitat de dur a terme dues pròrrogues addicionals de dotze mesos cadascuna. No obstant això, la intenció és que aquest sigui un contracte de transició cap a l’eventual internalització del servei.

8 divendres 17 de juliol de 2026

Més de 1.200 persones van assistir aquest dijous al vespre a l’esdeveniment celebrat al PortAventura Convention Center. Gerard Martí

La Fundació PortAventura recapta prop de 10 MEUR en els seus quinze anys de vida Efemèrides l La institució va celebrar el Sopar Solidari anual dedicat a la Fundació Doctor Ferran L’entitat també ha ajudat a més de 118.000 infants en situacions vulnerables

Adam Díaz Garriga El PortAventura Convention Center va acollir aquest dijous l’esdeveniment que resumeix la missió de la Fundació PortAventura, el sopar solidari anual. Enguany, l’edició celebrava els quinze anys consolidant els seus objectius anunciant que, durant aquest temps, uns 118.000 nens i nenes en situació vulnerable han rebut l’ajuda de la institució. Ho reflectia el cas de la Irene, qui va passar per un tractament per lluitar contra el càncer acompanyada de la Fundació: «Va ajudar-me a estar en un parc d’atraccions malgrat la duresa de la malaltia», assenyalava la protagonista, que va estrenar els actes del sopar amb una dansa, la seva passió.

Les representants de la Fundació Dr. Ferran i el president de la Fundació. Gerard Martí

Més de 1.200 persones van formar part de l’acte aquest 2026, participant en les diferents donacions

que van realitzar-se durant la vetllada. Des d’una pilota signada per la primera plantilla del Futbol Club

Barcelona, passant per estades en suites, viatges i estades al PortAventura, van ser alguns dels premis que es van oferir i que impulsarien la gran recaptació final destinada a la Fundació Doctor Ferran. Una entitat sense ànim de lucre dedicada a la investigació sobre salut i malalties. «Per a nosaltres no té preu perquè demostra que PortAventura té la mateixa sensibilitat que nosaltres per ajudar», indicava la presidenta de la Fundació Doctor Ferran, Rosa Ripollès. En particular,

la responsable feia incís en què els diners recaptats es destinaran a la lluita contra el càncer i la recerca, tenint en compte totes les variants on es continuen avaluant diagnòstics. La Fundació, a més, obria una nova etapa amb Josep Andreu estrenant-se al càrrec de president. «Encetem aquesta nova etapa amb molta il·lusió celebrant més actes», explicava el president. En els últims quinze anys, segons afirmava Andreu, la Fundació ha recaptat uns deu milions d’euros, repartits entre centenars d’entitats. Durant la presentació, també va destacar-se l’important paper que, des del 2019, ha desenvolupat el PortAventura Dreams Village. El conjunt de la desena de viles es va ressaltar gràcies al seu suport juntament amb la fundació i els pacients, oferint un espai segur. «Hem començat amb molta il·lusió, idees i ens hem de centrar a on avancem», assegurava el president, afegint que la Dreams Village representarà un element clau en els pròxims anys. Entre les accions realitzades des de l’entrada d’Andreu, es destacaven la Fun Rise i la celebració dels 25 anys de PortAventura. D’aquesta manera, la Fundació tancava un aniversari plegat de solidaritat per celebrar el sopar anual amb una nova nit de suport benèfic.

9 divendres 17 de juliol de 2026

Estabilitzat el cinquè incendi d’aquesta setmana al terme d’Aiguamúrcia Emergències l Ha afectat 1,5 hectàrees i ha mobilitzat 27 dotacions terrestres i cinc mitjans aeris Mar Rovira / ACN

La regidora de Participació Ciutadana i el batlle amb la targeta ciutadana. Aj. de Salou

Salou impulsa una Targeta Ciutadana per agilitzar els tràmits municipals Serveis l La nova eina començarà integrant el carnet del trenet, l’accés a la deixalleria i la comunicació d’incidències Redacció L’Ajuntament de Salou ha presentat la nova Targeta Ciutadana, una eina adreçada a residents i visitants que té com a objectiu facilitar l’accés als serveis municipals i avançar cap a una administració més àgil, propera i digital. La targeta estarà disponible principalment en format digital, tot i que les persones majors de 65 anys també en podran disposar en format físic per evitar que la bretxa digital esdevingui una barrera. En una

primera fase, permetrà accedir al carnet del trenet, gestionar l’ús de la deixalleria vinculat a la bonificació de la taxa de residus i comunicar incidències a la via pública. El projecte s’emmarca en l’estratègia municipal de modernització administrativa i vol simplificar tràmits, millorar la comunicació amb la ciutadania i reforçar el vincle amb Salou. Més endavant s’hi incorporaran nous serveis, com el carnet de biblioteca, la gestió d’esdeveniments municipals, la venda d’entrades i altres funcionalitats.

Els Bombers van donar per estabilitzat poc abans de les sis de la tarda d’ahir dijous el nou incendi declarat al terme municipal d’Aiguamúrcia, el cinquè registrat des de diumenge en aquesta zona de l’Alt Camp. L’avís per una columna de fum es va rebre a les dues del migdia al Camp Gran de la Quadra, des d’on les flames es van dirigir cap a l’àrea de l’ermita de Santa Eugènia. El foc, que avançava en ascendent per un terreny accidentat i empès pel vent de marinada, va fer una primera carrera d’entre 200 i 300 metres. Inicialment es van activar 30 dotacions, deu de les quals aèries, tot i que algunes es van retirar durant la tarda. Els Bombers van remarcar que l’orografia va afavorir la ràpida propagació del foc. Al tancament d’aquesta edició, el dispositiu mantenia a la zona vint-i-set dotacions terrestres i cinc mitjans aeris. Segons dades provisi-

El foc ha afectat 1,5 hectàrees de vegetació i ha obligat a mobilitzar més d’una trentena de dotacions dels Bombers. Bombers de la Generalitat

Els Agents Rurals investiguen si els cinc focs han estat intencionats onals dels Agents Rurals, l’incendi havia afectat 1,5 hectàrees de zona verda. Es tracta del cinquè foc origi-

nat en aquestes contrades aquesta setmana i s’investiga si els diversos incendis podrien haver estat provocats intencionadament. Ahir al vespre també es van donar per estabilitzades les represes de Querol, a la zona de Santa Maria, i de Pontons, a l’Alt Penedès. Entre aquests dos incendis, la superfície afectada acumulada arribava a les 162 hectàrees.

10 divendres 17 de juliol de 2026

Prèvia castellera l Les actuacions de la Riera i el Catllar han de servir a les colles protagonistes per ratificar la feina feta fins ara, mentre a Sitges els Verds podrien insistir en la gamma extra

L’agenda La Riera. Festa Major Dissabte, 18h. Plaça Major Nois de la Torre Colla Joves Xiquets de Valls Xiquets del Serrallo

Diades per consolidar el present i preparar el futur

El Catllar. Diada castellera

juliol Dissabte, 19h. Plaça de la Vila Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona Nens del Vendrell Sitges. Memorial Pepe

Rodríguez

a intensitat castellera del van deixar en carregat. L’actuació darrer cap de setmana la completarien amb algun castell tindrà un punt de pausa de gamma alta de vuit i segurament necessari aquest dissabte tornaran a ensenyar el pilar, que i diumenge amb diferents actua- no han pogut fer des de la diada de cions que han de servir a les colles Sant Joan i necessita rodatge. La diprotagonistes per consolidar alada de festa major rierenca també guns dels millors castells que han tindrà dos punts més d’interès amb fet fins ara, però sobretot per prepa- dues colles que estan en un gran rar les actuacions del mes d’agost. moment de forma. Per un costat No es preveuen grans estrenes, però els Xiquets del Serrallo que podrien cal estar atents als estats de forma plantejar-se novament un castell per poder comprovar si evolucio- de vuit, que seria probablement nen correctament i ratifiquen tot el 4de8, i també el 2de7, que ja han allò que estan ensenyant a plaça, descarregat enguany cinc vegades perquè no és moment de patir en- i per l’altre, els Nois de la Torre que sopegades. després de la bona diada del Quadre A la Riera de Gaià es podrien tor- de Santa Rosalia voldrien tornar nar a veure castells de nou gràcies a repetir el 2de7, que els donarien a la Colla Joves Xiquets punts al rànquing per de Valls. L’any passat apropar-se a la jornada van recuperar el 3de9 de dissabte del Concurs amb folre que no portade Castells. ven a aquella plaça des A la diada de juliol del 2019, però caldrà del Catllar es troben comprovar com els ha tres colles en moments afectat la caiguda de de temporada força didiumenge passat a Torferents. Els Xiquets de redembarra amb el Tarragona arriben Carles Cortés 4de9 amb folre, que després de descar-

Dissabte, 19h. Plaça Cap de la Vila Colla Jove de Castellers de Sitges Castellers de Vilafranca Valls. Festa Major Vivendes

Colla Vella Diumenge, 18h. Plaça Pilar de sis Colla Vella dels Xiquets de Valls

Concurs de Castells Dilluns (12 h) es farà el sorteig per aconseguir les entrades 4de9f descarregat dels Xiquets de Tarragona dissabte passat a Altafulla. Cedida

regar el 4de9 amb folre a Altafulla la setmana passada, però el seu cap de colla, Roger Budesca, ja va apuntar que no es pot fer aquest castell a totes les places. Vol seguir consolidant la gamma bàsica de vuit i el 7de8, que els donen confiança de cara al futur. Els Nens del Vendrell estan a una setmana d’una de les seves actuacions més importants de l’any, Santa Anna. Per això, tot apunta que, a banda del 4de8 que ja han repetit en diferents ocasions

enguany, faran castells de gamma alta de set. El repte de descarregar el 3de8 que els va quedar carregat a Bellvei el mes de maig, quedarà per diumenge 26 a la plaça Vella. Finalment, els Xiquets de Reus, que també tenen la seva actuació de Santa Anna en set dies, faran castells de vuit i no descarten algun intent de gamma alta de vuit. Aquest cap de setmana la gamma extra no tindrà tanta intensitat ni varietat com fa uns dies a Altafulla

i Torredembarra, tot i que els Castellers de Vilafranca podrien fer-ne algun en el Memorial Pepe Rodríguez de Sitges. Estructures com el 4de9 amb folre i agulla o el pilar de 8 amb folre i manilles els fan de memòria i potser podrien tornar a repetir el 9de8, que van estrenar a la plaça del Pou. De la seva banda, la Jove de Sitges continua ambiciosa amb els castells de vuit i buscarà repetir el 4de8 en plaça pròpia després d’haver-ne descarregat dos aquesta temporada i els dos a Tarragona.

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

Mor un home de 63 anys mentre feia una ruta de senderisme per un camí de la zona de Fontscaldes, a Valls Successos l Un home de 63 anys va morir dimecres mentre feia una ruta de senderisme per la zona de Fontscaldes, a Valls. La seva parella va alertar el 112 a les 14.02 hores perquè havia sortit a primera hora i no havia tornat. Els Bombers van localitzar el vehicle de l’home a l’aparcament de la residència de Fontscaldes i van desplegar un

dispositiu de recerca. A les 18.38 hores, un corredor va avisar que havia trobat un cos en un camí, a quinze metres del traçat, i els efectius van confirmar que era l’excursionista desaparegut. En l’operatiu hi van participar set dotacions, inclosos el Grup Caní de Recerca, el GRAE, un helicòpter i bombers voluntaris de Prades. l Agències

11 divendres 17 de juliol de 2026

El Reus FCR posa solució a la polèmica de la nova campanya d’abonaments Futbol l La junta confirma que a partir d’avui es podran fer les prereserves d’abonaments conjunts de fins a trenta socis Rafa J. Larrañaga El Reus FC Reddis va llençar dimecres a la tarda la nova campanya d’abonaments pel curs 2026-27. Una campanya que, ràpidament, va generar polèmica per les novetats que presentava. Enguany, tots els seients de l’Estadi Municipal estaran numerats i cada abonat disposarà d’una localitat concreta assignada. Per fer la prereserva del seient, el soci —a través del formulari habilitat a la web del club— ha d’escollir un ordre de preferència amb quatre sectors de l’estadi on vulgui la localitat. En cas que molta gent solliciti el mateix sector, l’assignació es realitzarà segons el número de soci —els números més baixos tindran prioritat davant dels més alts. Per fer aquesta prereserva, s’haurà de pagar 20 euros per seient. La gran queixa de l’afició, però, girava entorn de les reserves en grup. El sistema, fins ara, limitava a quatre el nombre de renovacions que es podien fer alhora i, per tant, el nombre de seients conjunts màxims que es podien reservar. Molts aficionats demanaven que s’evités separar famílies, grups d’amics o penyes i consideraven necessari que els mateixos abonats poguessin escollir la

L’afició del conjunt roig-i-negre animant els seus jugadors durant un partit del curs passat a Segona Federació. Gerard Martí

Hi va haver queixes perquè no es podien demanar més de quatre seients junts seva localitat entre les disponibles. La junta ha atès totes aquestes protestes i s’ha activat per trobar

una solució. El responsable de màrqueting i comunicació del Reus FCR, Marc Utches, assegura que es va prendre la decisió de limitar la prereserva de seients a grups de quatre per «un tema operatiu i de viabilitat del sistema». El dirigent explica que «des que vam rebre les queixes, vam començar a treballar en la possibilitat de fer canvis tèc-

nics i en principi, a partir d’aquest divendres, es podrà fer la petició de la prereserva de fins a 30 seients alhora». «A més, a partir d’ara, aquells qui renovin i portin una nova alta, també podran tenir els seients l’un al costat de l’altre», afegeix. Amb tot això, creu Utches que «tothom pot estar més o menys satisfet». Respecte a les queixes de les pe-

nyes, la junta directiva del conjunt roig-i-negre pretén que «el Gol Nord sigui la secció del camp on totes les penyes vagin a animar». «Alguna penya ha demanat respectar la seva ubicació actual —que es troba fora de Gol Nord—, però no podem fer excepcions en aquest tema», explica. A més, el club està treballant per formalitzar totes les penyes: «Volem tenir un control més exhaustiu per saber quines penyes hi ha i treballarem per aconseguir-ho aviat». L’augment dels preus dels abonaments tampoc ha agradat a un sector de l’afició. Enguany, el preu de la renovació d’abonament adult a tribuna alta és de 220 euros; a tribuna baixa central, de 165 euros; a tribuna baixa córner, de 130 euros; a Gol Nord, de 74,5 euros; i al lateral, de 145 euros. L’increment, assegura Marc Utches, neix a partir dels resultats d’un estudi de mercat: «Hem vist que estàvem molt per sota dels abonaments d’altres clubs, pel tipus d’estadi que tenim i categoria a la qual formem part». Les expectatives de la junta amb la campanya «no són dolentes». «A hores d’ara ja han fet la prereserva prop de 250 socis, sense tenir en compte les consultes de casos concrets de persones amb mobilitat reduïda que encara s’han de tramitar», conclou.

12 divendres 17 de juliol de 2026

Begoña Gómez queda sense mesures cautelars, però haurà d’anar a judici Tribunals l L’Audiència Provincial de Madrid ha retirat a Begoña Gómez la prohibició de sortir d’Espanya, l’obligació de lliurar el passaport i les compareixences quinzenals. Alhora, ha avalat que sigui jutjada per un tribunal popular pels presumptes delictes de tràfic d’influències i malversació, però ha arxivat els de corrupció en els negocis i apropiació indeguda. La seva assessora, Cristina Álvarez, també anirà a judici per malversació i queda sense mesures cautelars, mentre que l’empresari Juan Carlos Barrabés queda fora del procediment. La investigació dels contractes continuarà a part. l Agències

El jutge Calama avala investigar Zapatero per un cobrament de 200.000 euros Tribunals l El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha avalat ampliar la investigació a Zapatero pel cobrament de 200.000 euros del grup peruà Gloria, a canvi d’intermediar amb les autoritats bolivianes per una indemnització pendent. El magistrat rebutja que es tracti d’una investigació indiscriminada i sosté que les dades provenen de proves obtingudes legalment. Segons la UDEF, el pagament, fet entre el 2024 i el 2025, podria estar relacionat amb influències indegudes o contraprestacions il·lícites. La defensa de Zapatero havia demanat excloure aquesta operació de la causa. l Agències

El Tribunal Suprem manté l’ordre contra Puigdemont a l’espera del Constitucional

La sala tercera del TJUE on es va llegir la sentència sobre la llei d’amnistia. Agències

El TJUE aplana el camí per aplicar la llei d’amnistia Tribunals l Luxemburg avala la norma i descarta que afecti els interessos financers de la UE Agències El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar ahir dijous la llei d’amnistia i va concloure que no és contrària al dret comunitari, ni afecta els interessos financers de la Unió Europea ni vulnera la directiva de lluita contra el terrorisme. En dues sentències el tribunal de Luxemburg defensa que la norma té com a finalitat reduir les tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació entre Catalunya i Espanya. Els magistrats remarquen que els fets vinculats al

Procés es van produir en un context polític específic i que, per tant, no són comparables amb delictes comesos en altres circumstàncies. El TJUE també considera que la llei respecta els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació i valida que l’amnistia exclogui els actes que hagin causat intencionadament vulneracions dels drets humans. La resolució dona resposta a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes per les despeses de l’1-O i de l’acció exterior, i per l’Audiència Nacional en relació amb l’operació Judes contra

membres dels CDR. Luxemburg rebutja que una eventual disminució del producte interior brut derivada d’una hipotètica independència de Catalunya pugui considerar-se un perjudici als interessos financers europeus. També sosté que l’amnistia no compromet el funcionament del sistema judicial espanyol i que la definició general dels actes exclosos és compatible amb el principi de seguretat jurídica, sempre que la seva interpretació sigui raonablement previsible. L’única objecció afecta el termini màxim de dos mesos perquè els jutges resolguin l’aplicació de la llei i aixequin mesures cautelars quan hi hagi una qüestió prejudicial pendent, ja que no es pot impedir que els tribunals esperin una resposta del TJUE. Pròxims passos La sentència és definitiva i orienta els tribunals espanyols, però no resol immediatament tots els casos. Pot tenir efectes directes en els procediments del Tribunal de Comptes i de l’Audiència Nacional, però deixa oberta la discussió sobre la malversació. El Tribunal Suprem manté l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont perquè considera que l’aval europeu no modifica la seva interpretació sobre el benefici patrimonial, i previsiblement esperarà que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara. Si el Constitucional els estima, podria anul·lar les resolucions que van impedir aplicar l’amnistia i ordenar al Suprem que en dicti de noves. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va qualificar la decisió de «molt bona notícia».

El director general de Messer Ibérica s’acull a no declarar en el cas Montoro Tribunals l El director general de Messer Ibérica, Rubén Folgado, s’ha acollit al dret a no declarar en la instrucció del cas Montoro al Tribunal d’Instància de Tarragona. S’investiguen presumptes pagaments a Equipo Económico per obtenir canvis legislatius favorables al sector del gas. L’empresa defensa que ha actuat dins la legalitat i que col·laborarà amb la justícia. l Agències

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Moltes felicitats, Magí, de part dels avis i tiets de Tarragona. T’estimem molt.

Moltes felicitats, Judit!! Esperem que gaudissis molt d’aquest dia tan especial amb tota la gent que t’estimem. Un fort petó!! Jana, mama, papa i família.

El domingo, día 19, cumple años mi nieto. Juan, ya son 17 años. Que pases un feliz día de cumple, de parte de toda la familia.

13 divendres 17 de juliol de 2026

k Editorial k

k Carta dominical k

Condicions a l’altura

Festes majors

ls conflictes laborals llargs solen deixar víctimes a totes bandes. En el cas del CAT112, gairebé tres anys de vaga han posat sobre la taula que un servei essencial no pot funcionar indefinidament amb unes condicions que els mateixos treballadors consideren insuficients, i que han acabat provocant una mobilització sense precedents. Gràcies als amplis serveis mínims i a la responsabilitat dels treballadors, els usuaris no han notat afectacions greus en un servei tan sensible. Però això no hauria de tapar el fons de l’assumpte. Precisament perquè el 112 és essencial, qui el fa possible mereix condicions a l’altura de la feina. La

proposta d’acord no resol totes les reivindicacions, però suposa un avenç important. Les millores plantejades podrien posar fi a una vaga que ha estat el símptoma d’un model esgotat. Més enllà de les mesures immediates, el més esperançador és que es dibuixa un horitzó cap a la internalització del servei. Serà un procés llarg i amb entrebancs, però que finalment entri en una fase concreta ja és una bona notícia. Ara cal que els compromisos es compleixin i que el diàleg no es trenqui. Un servei d’emergències tan estratègic necessita estabilitat, una plantilla reconeguda i un model de gestió que doni garanties, tant als professionals com a la ciutadania.

k Tribuna k

Enderrocar el present per reconstruir el passat?

n qüestió de dies, Reus ha estat escenari de diverses notícies que, a primera vista, podrien semblar inconnexes. Tanmateix, llegides en paral·lel, revelen una inquietant contradicció en la manera d’entendre el valor de l’arquitectura, la gestió i preservació del patrimoni i, en última instància, el model de ciutat que estem construint i el llegat urbà que decidim conservar —o sacrificar—. D’una banda, es planteja l’enderroc d’una residència geriàtrica de llenguatge brutalista, un edifici contemporani construït en gran part en formigó vist, que constitueix un cas exemplar d’aquest corrent a la ciutat i la imatge del qual forma ja part de la seva memòria social i col·lectiva. D’altra banda, s’impulsa la construcció d’una capella atribuïda a Antoni Gaudí, concebuda per a la Sagrada Família de Barcelona, que, ara, influents agents econòmics i socials, amb un infrangible suport polític municipal —no tant des de l’aval dels seus serveis tècnics—, pretenen erigir en un parc urbà de Reus. Enderrocar i construir. Oblidar i recrear. Dos moviments aparentment oposats però profundament connectats pel seu rerefons cultural. A això s’hi suma la recent alteració de la façana de l’edifici adossat a la nau neogòtica de l’església de Sant Joan, mitjançant la incorporació d’un mural urbà de grans dimensions, de caràcter al·legòric a Gaudí. Una intervenció que irromp de manera discordant sobre un valuós exercici d’articulació i convivència de diferents llenguatges arquitectònics en un conjunt religiós, desvirtuant la subtilesa del seu equilibri compositiu original. El cas de la residència geriàtrica aprofundeix sobre una problemàtica recurrent: la fragilitat del patrimoni arquitectònic contemporani. Allò que no està protegit ni ha estat encara reco-

s’hi suma la instrumentalització del seu llegat amb finalitats de projecció econòmica. L’aspiració de “tenir un Gaudí” respon més a una lògica de marca que a una reflexió cultural rigorosa, i acaba reduint el patrimoni a un recurs explonegut sovint es percep com a prescin- table en lloc d’entendre’l com un llegat dible, malgrat que el pas de la història que ha de ser interpretat i preservat demostra que la consciència del valor amb criteri. La paradoxa és evident: mentre la patrimonial acostuma a arribar tard. El brutalisme, durant anys qüestionat, co- ciutat es desentén d’un edifici existent, mença avui a revisar-se amb més rigor, integrat en la seva memòria social i no només com una estètica del formigó construïda, impulsa, al mateix temps, sinó com una manera honesta d’ex- la materialització d’una obra aliena al pressar estructura i ús. En una ciutat seu context, concebuda per a un altre lloc i que mai ha forcom Reus, on aquest mat part de la seva llenguatge és exAixecar avui una obra història. Es menysté cepcional, la pèrdua d’un arquitecte mort allò autèntic mentre d’un edifici signififa un segle no és una catiu no és només qüestió menor: planteja es persegueix allò material sinó també seriosos dubtes de fons icònic; s’elimina allò sobre la legitimitat de incòmode i s’enyora cultural. El seu enderroc no seria una construir arquitectura allò que, per definifora del seu temps i ció, hauria de ser irsimple substitució context repetible. Ambdues sinó la desaparició decisions responen a d’una peça de la memòria urbana —social i col·lectiva— una mateixa lògica: la subordinació de recent, empobrint el mosaic arquitec- l’arquitectura a criteris aliens al seu vetònic que atresora la identitat de cada ritable valor social i cultural. En un cas, sota el pretext d’una sostenibilitat mal ciutat. Davant d’aquesta lògica de sostracció, entesa i una escassa sensibilitat envers la proposta de reproduir una capella el patrimoni contemporani; en l’altre, atribuïda a Gaudí introdueix una apa- guiades per la recerca de rendibilitat rent operació inversa: la d’afegir. Però simbòlica i projecció turística a través cal preguntar-se quin tipus d’addició d’un nom il·lustre que, sovint, desperta és aquesta. Aixecar avui una obra d’un adhesions massa emocionals. Reus, com tantes altres ciutats, afronarquitecte mort fa un segle no és una qüestió menor: planteja seriosos dub- ta decisions que transcendeixen la imtes de fons sobre la legitimitat de cons- mediatesa: cada enderroc i cada nova truir arquitectura fora del seu temps i construcció contribueixen a definir un context. L’arquitectura s’ha d’entendre model urbà i una determinada manera com una disciplina vinculada a un lloc, d’entendre l’espai col·lectiu. Enderroa un moment i a unes condicions con- car el present per construir el passat és, cretes. En aquest sentit, reproduir un en realitat, una forma de renúncia al projecte de Gaudí en un parc de Reus progrés i a l’evolució de l’arquitectura s’acosta més a la fabricació d’una ficció i de l’urbanisme que tant defineixen la que a la recuperació d’una obra. A això ciutat. Juan Manuel Zaguirre Fernández i Jordi Sardà Ferran Doctors arquitectes

stem ja entrats en l’estiu, i molts dels nostres pobles i ciutats s’omplen de festes majors, unes celebracions esperades per tothom. Són dies en què la gent surt al carrer per gaudir de la festa, allunyar-se de la tebiesa i fer un parèntesi en les preocupacions que amaren el dia a dia. Alhora són moments forts de convivència i de comunió, ja que per damunt de discussions i malentesos, s’enforteixen els vincles entre tothom. En són testimonis els menjars populars, on petits i grans, veïns i desconeguts, seuen al voltant d’una mateixa taula, compartint viandes i sobretot experiències de vida. Fer festa, doncs, correspon a l’expressivitat antropològica de tot poble i de tota persona. I la dimensió festiva té elements molt beneficiosos per a l’ésser humà, n’afavoreix la creativitat, les relacions socials i el benestar emocional. Cal, doncs, potenciar-la i afavorir-la, sempre que, naturalment, estigui al servei de la persona i de la societat, i no esdevingui una oportunitat per tenir comportaments grollers o contraris als drets humans. Alhora no podem obviar que les festes majors ajuden a reforçar la identitat de la nostra cultura i serveixen de pont entre generacions, ancorant-nos en referents sòlids que ens vinculen al nostre passat i ens ajuden a saber qui som. Però, en el nostre cas, les festes majors són molt més que una tradició o un conjunt d’actes festius. S’hi ajunta un component sens dubte transcendent, ja que el que celebrem és l’acció de Déu en tants sants i santes que tenim com a patrons i a qui demanem també la intercessió. Aquests nostres patrons i patrones no són un detall històric qualsevol, sinó que neixen d’una confessió de fe. Ens recorden que els nostres pobles, abans de ser una realitat administrativa o geogràfica han estat una comunitat reunida al voltant de Crist, Els nostres pobles, convocada durant geabans de ser una neracions a l’entorn realitat administrativa de la seva Església. Per o geogràfica han estat això, durant segles, una comunitat reunida ens hem sentit cridats al voltant de Crist, a celebrar les gestes de convocada durant Déu. I la millor manera que fer-ho és ento- generacions a l’entorn de la seva Església nant himnes i lloances a les nostres ermites i esglesioles. És una manera bonica i profunda d’expressar que el nostre és un missatge de bondat i de pau, de fe i de transcendència, de felicitat i de fraternitat. Així ens ho recordava el papa Francesc en la seva exhortació programàtica: «Potser la invitació més encomanadissa és la del profeta Sofonies, el qual ens mostra Déu mateix com un centre lluminós de festa i de joia que vol comunicar al seu poble aquest goig salvífic. M’omple de vida rellegir aquest text: “El teu Déu el tens a dins […]. Per tu se sent joiós i alegre, per l’amor que et té, […] per tu està content i crida de goig” (3,17). És la joia que es viu enmig de les petites coses de la vida quotidiana, com a resposta a l’afectuosa invitació del nostre Pare Déu: “Fill, en la mesura que puguis tracta’t bé […] No et privis del bon dia que passa” (Sir 14,11.14). Quanta tendresa paterna s’intueix rere aquestes paraules!» (Evangelii gaudium, 4).

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

14 divendres 17 de juliol de 2026

Necrològiques Tarragona Jose Garcia Rodriguez. Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal. Marc Ingles Parra. Ha mort als 36 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Alicia Briones Miquel. Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís. Eugenio Guerrero García. Ha mort als 100 anys. El funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Mémora de Reus.

Salou Domi Palau Gavaldà. Ha mort als 103 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.

Constantí Rafael Bermúdez Nogueras. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Sala de Cerimònies del Tanatori Municipal.

Francesc Roca defensa la Formació Professional Dual al Rotary Metropolità Trobada l Francesc Roca, secretari de Formació Professional del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya i exconseller de l’Ajuntament de Tarragona, va ser dimecres el protagonista del tradicional dinar-col·loqui mensual del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona, celebrat al Mas Passamaner. Durant la trobada, Roca va pronunciar la ponència El desenvolupament de la Formació Professional Dual i la importància de la corresponsabilitat del model, que va despertar

un interès entre els assistents. En el transcurs de l’exposició, va defensar el valor dels estudis de formació professional i va remarcar-ne l’estreta vinculació amb el món de l’empresa, així com la necessitat d’implicar tots els agents en la consolidació del model dual. Després de la conferència, es va obrir un torn de preguntes que va permetre aprofundir en diversos aspectes de l’FP. Finalment, representants del Rotary Metropolità li van lliurar un obsequi en agraïment per la seva participació. l Redacció

15 divendres 17 de juliol de 2026

Avui felicita als que es diuen: Aleix, Justa , Rufina, Marcel·lina i Lleó

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Compte amb el ti- Cuida els nervis, No permetis que Et trobaràs una pus de comentaris avui estaràs molt els teus proble- mica confús en les que facis en reuni- sensible i reaccio- mes, per greus que teves decisions i ons socials. És fàcil naràs amb geni a semblin, anul·lin la accions; practica que malinterpretin tot el que et diguin. teva gran capacitat la calma. En l’àmbit les teves paraules. Et podran propo- d’ajuda als altres. emocional poden Cuida més la teva sar un assumpte Facilitat de tensi- aparèixer gelos i imatge. molt suggerent. ons amb la família. malentesos.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Els desplaçaments La teva afectivitat No permetis que Se t’estovarà el cor no seran segurs. Els i poder eròtic se vells temors limitin davant una situnervis et poden fer sortiran dels límits una jornada plena ació amorosa; no oblidar coses a úl- habituals. Notaran de bones oportuni- podràs negar-t’hi tima hora del viatge. en tu una força que tats. Intenta deixar i això suposarà Dia feliç en família, va cap als objec- de banda les perso- un gran desgast descobriràs noves tius sense mira- nes poc clares. Con- energètic. No hi ha emocions vitals. ments. fia en la teva ment. escapatòria.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Intel·lectualment i Et arribaran notíci- No alimentis es- Avui demostraràs físicament estàs es de persones llu- perances vanes més que mai la en un moment po- nyanes que gaire- en assumptes que teva capacitat de sitiu, desplegues bé havies oblidat i no depenen de tu; lideratge i habilitat. energia per tot ar- et portaran sorpre- toca més de peus Actua de manera reu, però el teu cor ses. La relació amb a terra. Continua neta en tot el relaencara no troba la els teus serà molt utilitzant el teu en- cionat amb la feina pau. fluida. cant. i hi guanyaràs més.

TV local

7 8

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Veus que inspiren

14:45 Gaudeix la festa

15:00 Notícies (r)

15.00 Moving

15:30 Moving

15:30 Caminant per Catalunya

16:00 Notícies (r)

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu

18:00 Aventurístic

18:30 Va passar aquí.

18:30 Va passar aquí. Catalunya

Catalunya

19:00 Notícies en xarxa. Estiu

19:00 Nex estiu

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:00 Notícies resum

20:45 Gaudeix la festa

20:30 Destí 2030

21:00 Aventurístic

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies resum (r)

22:45 Gaudeix la festa

22:30 Destí 2030

23:00 SPi+TV

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies 12. Edició vespre

HORITZONTALS: 1. Pertanyent als nervis o al sistema nerviós. Tenen vint-i-quatre hores. 2. Macarró. Relacionats amb les orelles. 3. Avi que torna. Volta d’una espiral enrotllada. 4. Gust tallat. Amant del bon vi. Terminació verbal. 5. Última de gènere. Sufix de cosa passada. Cuetó sense to. Mitja pilota girada. 6. Quasi sura. Cadmi. Va maleir. 7. Partidari de la FAI. Tinc por. 8. Populisme. Desconegut i llunyà. Final de l’anterior. 9. Preposició. Arbre molt fort. Jaspi trencat. 10. Possessiu de segona mà. Pe amb cua. Protecció dels arbres. 11. És gustós. Imatge singular. 12. Oli anglès que torna. Posi cintes per la dreta. Dos-cents. VERTICALS: 1. Anques. Del fetus. 2. Existíeu però ja no. Faci ostentació d’un fet. 3. Fet per veure. Terra seca. Prefix de cua. 4. Marca de rellotges cars.Troncs que pugen lligats sobre l’aigua. Vocal. 5. Gens bruta, però girada. Límits de les coses. Cereal de la cervesa. 6. Un angle recte. Interpel·lació directa. Tàntal invertit. 7. Soroll. Full tallat. Llet passada. Nitrogen. 8. Busquem entre molts. Relaciona totes les parts del cos. 9. Glicol. Marca de llet. Única i sense límits. 10. Nom de lletra. Tenen mala pinta. 11. Som adequats. Pis sota terrat. 12. Cua del polítics. Estri del camp. Del català antic hoc amb la forma adoptada en occità.

AMISTAT

ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994

TREBALL NECESITAMOS PERSONA FIJA SERVICIO DOMÉSTICO. Imprescindible carnet conducir. Tel. 639.256.439 PRECISO SEÑORA CATALANA/ESPAÑOLA limpieza piso. Experiencia. 14€/hora. Tel: 630.430.736

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES

Màxima

24º 31º

Previsió pel Camp de Tarragona

MAYCA CATALANA.

SALIDAS. DOMICILIOS.

Excelentes masajes

Desconecta y disfruta!!!

corporales. Prostático,

Tel: 613.458.067

glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

IMMOBILIÀRIA

Solucions

16:30 Efecte mosaic. Tarda

TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues,107 Telèfon 977 313 046 SALOU: Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819

Anuncis classificats

Estat del cel Ambient assolellat en general. Tot i això, a partir del final del matí, i sobretot durant la tarda, creixeran nuvolades a punts de muntanya del prelitoral, interior del quadrant nord-est, Pirineu i Prepirineu. A banda, al llarg de la tarda i vespre podran arribar algunes nuvolades al terç oest. Temperatura La temperatura mínima baixarà lleugerament o localment de forma moderada. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa, en general, tot i que a l’interior de la vall de l’Ebre i punts del litoral i prelitoral sud pujarà lleugerament.

MASAJES RELAJANTES.

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

Tarragona CIUDAD.

MASAJES REUS.

Tel: 977 21 26 12

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

divendres 17 de juliol de 2026 més de quatre dècades. «Les 1.693 fotografies de més de 350 artistes són totes imprescindibles i il·lustren la diversitat i la riquesa de les pràctiques fotogràfiques», va afirmar. Per la seva banda la comissària de la mostra, Marta Dahó, va subratllar el fet que «estem davant d’una de les col·leccions de fotografia més excel·lents del nostre país», assegurant que «el seu valor no es limita només a la suma de les seves peces més icòniques, sinó també al potencial que té la collecció com a conjunt per pensar i explorar la cultura fotogràfica». La historiadora de l’art també va destacar el paper que la Galeria Forvm va tenir en la consolidació de la fotografia contemporània: «La Col·lecció Forvm no ha estat només el testimoni d’un període, sinó un agent actiu i una part fonamental d’aquesta història». La inauguració va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Gerard Martí

Art l L’exposició reuneix 120 fotografies de 63 artistes i és la primera dedicada al fons des de la seva incorporació a la Col·lecció Nacional de Fotografia de Catalunya

El MAMT inaugura la gran mostra de la Col·lecció Forvm

quest dijous es va inaugurar de fons a la Col·lecció Nacional de Fotografia de forma oficial l’exposició Col·lecció Catalunya i el va dipositar de manera permaForvm. Sacsejar la història, trans- nent al museu tarragoní. formar la fotografia, que es pot vi«És una immensa satisfacció saber que sitar al Museu d’Art Modern de la Diputació aquest patrimoni privat ja forma part de la de Tarragona. L’exposició, una de les propos- Col·lecció Nacional de Fotografia de Catalutes centrals dels actes del 50è aniversari del nya», va admetre amb entusiasme Chantal MAMT, reuneix 120 fotografies de 63 artistes, Grande en la seva intervenció. La galerista seleccionades entre les prop de 1.700 obres va aprofitar per recordar els inicis d’una que integren la Col·lecció Forvm, creada pels col·lecció que va començar gairebé sense galeristes Chantal Grande i David planificació. «Des de la primera Balsells a partir de l’activitat de la exposició, la nostra aspiració va Galeria Forvm de Tarragona. El reser adquirir obres en cada mostra corregut inclou noms com Agustí i conformar una col·lecció d’arCentelles, Colita, Joan Fontcubertistes», va explicar. «Des d’aquell ta, Oriol Maspons, Cindy Shermoment, sense ser-ne consciman, Larry Clark, Thomas Ruff o ents, ens vam convertir en colXavier Ribas, entre molts altres. leccionistes», admetia. Aquesta és la primera exposició La galerista també va reivinque es fa des que la Generalidicar el valor cultural de la Cristina Serret Alonso tat va incorporar tot aquest col·lecció, formada al llarg de

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Una col·lecció excepcional L’acte va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la qual va remarcar que el dipòsit permanent al MAMT reforçarà el paper del museu dins del panorama fotogràfic català i va assegurar que «obrim una nova etapa per a aquest museu, per a una col·lecció excepcional i per al futur de Tarragona i també del país». L’acte d’inauguració va estar encapçalat per Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, que en acabar els parlaments va visitar l’exposició acompanyada de la consellera de Cultura, de l’alcalde de Tarragona i vicepresident primer de la Diputació, Rubén Viñuales, de la comissària Marta Dahí i dels galeristes impulsors del fons, Chantal Grande i David Balsells. Les fotografies es troben distribuïdes per dotze espais del MAMT, fent dialogar imatges de diferents èpoques, des de les més històriques fins a les més contemporànies, així com obres de procedències geogràfiques i pràctiques fotogràfiques diverses. L’exposició es pot visitar de manera gratuïta fins al 10 de gener de 2027. Es preveu que, en els pròxims anys, el MAMT programi noves mostres a partir dels diferents fons que integren la Col·lecció Forvm.

D’origen privat La Col·lecció Forvm va néixer de la mà dels galeristes Chantal Grande i David Balsells

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k Marge de confiança

De les notes i les famílies

quest final de curs ha tornat a posar de manifest un fenomen que, sense ser nou,sembla cada vegada més present: la implicació de les famílies en els debats educatius.Durant les darreres setmanes hem vist com grups de famílies s’han organitzat perexpressar el seu desacord amb diferents decisions que afecten el sistema educatiu,especialment en relació amb les qualificacions i els processos d’avaluació. No estracta, evidentment, de qüestionar el dret de qualsevol família a demanar explicacions oa presentar una reclamació quan considera que hi ha hagut un error. Els procedimentsde revisió existeixen precisament per garantir la transparència i els drets de l’alumnat.El que resulta interessant és observar com aquestes situacions tendeixen, cada vegadamés, a transcendir l’àmbit estrictament acadèmic. De fet, responsables de diverses universitats catalanes han explicat recentment que éscada cop més habitual rebre consultes o reclamacions formulades directament pelspares i mares sobre les qualificacions dels seus fills, fins i tot quan aquests ja sónestudiants universitaris i, per tant, persones adultes. És una realitat que fa només unsanys era molt menys freqüent i que reflecteix una evolució en la manera com lesfamílies entenen el seu paper en l’acompanyament acadèmic. Els grups demissatgeria, les plataformes digitals i les xarxes socials també faciliten que unapreocupació es converteixi ràpidament en una iniciativa col·lectiva. Aquesta evolució planteja nous reptes. L’escola i la universitat han avançat molt en la comunicació amb les famílies i avui la participació és una part important de lacomunitat educativa. Alhora, l’avaluació continua essent un àmbit especialmentsensible, perquè una qualificació és el resultat d’un procés que es construeix al llarg deltemps i que disposa de mecanismes específics de revisió. Probablement, el debat noés si les famílies han de participar més o menys, sinó com es construeixen els espaisde diàleg quan apareix un desacord. Mantenir canals de comunicació fluids, respectarels procediments establerts i afavorir un clima de confiança entre alumnat i professoratcontinua sent una de les millors garanties perquè qualsevol discrepància es amb serenita serenitat. resolguiamb

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: