Divendres 17 d'abril de 2026

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial dedicada als coŀlegis professionals de la demarcació de Tarragona

Futbol 17

El Nàstic s’enfronta diumenge a un Marbella virtualment descendit en un partit clau per la permanència (12 hores)

Opinió 20 Sebastiano Alba. Artemis II i Tarragona: de la química i l’esperança (i II): «El risc és real i tangible: existeix un evident perill de desinversió»

Reus

Tarragona 2

Cues per la regularització extraordinària de migrants

L’oficina de l’OMAC de la Rambla Nova i el Consolat del Marroc van registrar esperes de fins a quatre hores per poder engegar els tràmits per aconseguir els permisos de residència i treball

Creixen un 73% en un any les

denúncies a bicis i patinets per conduir de manera negligent

L’Ajuntament va imposar 123 sancions durant l’any passat 9

Polèmica a Junts per la voluntat de la direcció nacional d’evitar primàries i imposar la candidatura de Fede Adan

Tarragona l 3

Urbanisme l 13

El Catllar vol rellançar la urbanització de Mas Moregons, que es va abandonar per l’esclat de la bombolla del 2008

L’inici de la regularització extraordinària de migrants deixa llargues cues a Tarragona

Societat l Els sol·licitants van acudir a l’OMAC i el Consolat del Marroc per reunir la seva documentació

El procés de regularització extraordinària de persones migrants ja està en marxa. El govern espanyol va habilitar ahir la pàgina web que permetrà a prop d’un milió de persones presentar la seva sol·licitud per obtenir un permís de treball i residència d’un any. A Tarragona, l’inici del procediment s’ha fet notar amb llargues cues davant l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) de la Rambla Nova. Des de primera hora, desenes de persones van esperar més de quatre hores per ser ateses amb l’objectiu de reunir la documentació necessària per iniciar els tràmits, especialment el

certificat d’empadronament i, en alguns casos, l’informe de vulnerabilitat.

Davant el previst augment de demanda, l’Ajuntament va activar dimecres un registre de sol·licitants. Segons fonts municipals, ahir al matí ja s’hi havien inscrit 786 persones. A partir d’aquest llistat, l’Institut Municipal de Serveis Socials començarà la setmana vinent a citar-les per gestionar cada cas de manera individualitzada. Tot i això, moltes persones es van presentar igualment a l’OMAC sense cita prèvia, fet que va obligar a reforçar el personal per informar els usuaris i agilitzar l’atenció.

La necessitat de documentació també ha incrementat

Quins són els requisits per poder-se acollir al procés?

No totes les persones migrants en situació irregular podran beneficiar-se del procés de regularització. Hi poden accedir aquelles persones que ja es trobaven a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i que

l’activitat al consolat General del Marroc, que viu una situació excepcional des de finals de gener. «Dilluns es va regis-

puguin acreditar una estada mínima de cinc mesos al país. També cal demostrar que no es tenen antecedents penals ni a Espanya ni als països on s’hagi residit els darrers cinc anys. La tramitació ja es pot fer de manera telemàtica a través del portal habilitat pel Ministeri, tot i que cal disposar de certificat digital. A partir de dilluns vinent també es podrà fer presencialment amb cita prèvia, en oficines habilitades arreu de l’Estat. El termini per presentar la sollicitud finalitza el 30 de juny, amb la possibilitat d’ampliar tres mesos més per aportar alguns documents, com els antecedents penals, si s’acredita que s’han sollicitat prèviament. El govern assegura que s’ha reforçat el personal de tramitació i atenció al públic amb més de 550 persones.

trar el pic més alt d’afluència, coincidint amb l’arribada massiva de certificats d’antecedents penals», assenya-

la la cònsol Ikram Chahine, que apunta que és un dels tràmits més sol·licitats, juntament amb els passaports i

Mig milió de persones a Espanya esperen el permís de treball i residència

la inscripció consular, que pot servir com a prova d’estada a Espanya. La cònsol també preveu que, amb l’avanç del procés, es puguin requerir altres documents, com certificats de concordança en cas d’errors en les dades personals.

Dubtes sobre els requisits La posada en marxa del procés també ha incrementat l’afluència als despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria, on molts sollicitants busquen orientació. «Des del gener ja venia molta gent a informar-se i aquest primer dia alguns han arribat amb la documentació preparada», assenyala l’advocada Karolina Villada. Segons diu, un dels principals dubtes té a veure amb els requisits. «Hi ha molta gent pendent de l’informe de vulnerabilitat, però no tothom el necessita», recorda. Aquest document, assenyala, només és necessari per a les persones que no tenen una oferta de feina ni càrregues familiars. Amb tot, recomana afrontar el procés «amb calma i amb molta atenció». També recorda que es tracta d’un tràmit gratuït i que no és obligatori comptar amb un advocat. «És important revisar bé la documentació, estar pendent de les notificacions i complir els terminis», conclou. Les entitats socials també han notat un augment de l’activitat en les darreres setmanes. Des d’associacions com Tarragona Intercultural s’han intensificat les xerrades informatives i els acompanyaments per orientar les persones interessades. «Valorem molt positivament que s’hagi tirat endavant aquesta regularització, perquè acaba beneficiant el conjunt de la classe treballadora», assegura Enric Verdú, membre de l’entitat. Afirma, també, que «és lògic que hi hagi cues, perquè es tracta d’un procés extraordinari i no hi ha hagut temps material per adaptar protocols a un volum tan alt de persones».

Marta Omella Blanco

Imatge de la cua davant l’OMAC de la Rambla Nova ahir al matí, durant el primer dia del procés de regularització extraordinària. Diari Més

L’apunt

Imatge d’arxiu d’un acte celebrat a la seu de Junts a Tarragona. Cedida

Belén Riola i Elisabet Taulats pugnaran per l’executiva local de Junts a Tarragona

Política l Les votacions seran el 20 i 21 d'abril, i els resultats definitius se sabran el dia 22

John Bugarin

Les eleccions per escollir la nova executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona comptaran amb dues candidatures: una encapçalada per Belén Riola, alineada amb el portaveu municipal, Jordi Sendra; i una altra liderada per Elisabet Taulats, del sector crític. Les votacions es faran de manera electrònica els dies 20 i 21 d’abril, mentre que la proclamació definitiva dels resultats tindrà lloc el dia 22 d’abril. La llista de Riola està conformada per Javier de Higes, Magí Seritjol, Roger Benaiges, Eva Vallès, María Rosa Llurba i Adrià Marco. «Tenim un molt bon equip», assenyalen des de la candidatura. «Volem que la militància participi i que estigui sempre assabentant-se de tot», apunta Riola, qui assegura que «estarem amb el grup municipal, sigui qui sigui, perquè

realment som Junts». Per la seva banda, Taulats ha apostat per Roger Vidal, Joana Cuerva, Jaume Saez, Josep Maria Llort, i Montse. El seu equip reivindica la diversitat interna i la renovació del funcionament del comitè local: «Som un equip compensat, amb tres homes i tres dones, i amb molta diversitat d’activitats professionals i activitats culturals i socials». També posen l’accent en la participació de la militància i la transparència en la presa de decisions. En aquest sentit, Taulats defensa que el partit hauria de convocar primàries per escollir l’alcaldable per a les municipals del 2027 «No volem que sigui escollit en despatxos, sinó per la militància». D’altra banda, remarca la importància d’enfortir el paper del grup local de Junts a Tarragona, a nivell de «comarca» i «vegueria».

La direcció de Junts per Catalunya té clar el seu candidat per a l’alcaldia de Tarragona en les eleccions municipals del 2027 i no és ni Jordi Sendra ni Roger Baiges. Tal com ha avançat Crónica Global i han corroborat fonts internes a Diari Més, la formació que lidera Carles Puigdemont s’ha decantat pel nom de Fede Adan i pretén imposar-lo com a cap de llista als pròxims comicis. La cúpula nacional aposta per esquivar la celebració d’unes primàries —tot i que la militància tarragonina ho reclama— i evitar soroll intern. Aquesta decisió, però, ha generat malestar tant en l’entorn de Sendra, actual portaveu municipal, com en el sector crític que encapçala Baiges. Malgrat les seves diferències, amdós espais coincideixen en un mateix punt: esgotaran totes les vies perquè el partit obri un procés participatiu i siguin les bases les que decideixin qui ha d’encapçalar la llista juntaire.

Segons fonts del partit, el suport constant de Sendra al govern socialista de Rubén Viñuales ha pesat en la voluntat de la formació sobiranista de buscar una alternativa. De fet, aquest posi-

Política l La militància tarragonina demana que se celebrin primàries, però la direcció pretén evitar-les

Junts

vol imposar Fede Adan per al 2027

cionament per part del grup municipal és el que ha alimentat l’aparició de veus crítiques a la ciutat, amb Baiges com a cara més visible. Va ser l’advocat i membre de la junta de govern de l’ICAT qui va sol·licitar, a través d’una carta a la direcció nacional, l’activació del procés de primàries per escollir alcaldable. Convocar eleccions internes, però, no entra en els plans de Junts, que no vol projectar una imatge de divisió a la capital tarragonina.

Per això, defensen una tercera via, de consens, que pugui vertebrar i cohesionar els diferents sectors de la militància tarragonina.

Preocupació

El partit no vol projectar imatge de divisió interna a la capital de província

En aquest escenari emergeix el nom de Fede Adan, l’exregidor de CiU entre 2007 i 2015. Curiosament, l’aposta de la cúpula nacional del partit pel president de l’Associació contra el Càncer a Tarragona ha acabat generant un punt d’entesa entre els afins a Sendra i el sector crític. Tots dos bàndols comparteixen la mateixa lluita: reclamar la celebració de primàries perquè siguin els militants qui escullin el candidat de Junts per Catalunya per a les municipals del 2027.

John Bugarin

El president de l’Associació contra el Càncer a Tarragona, Fede Adan, va ser exregidor de CiU a l’Ajuntament entre 2007 i 2015. Gerard Martí

Els veïns de la Móra reclamen des de fa molts anys l’arranjament de les pistes esportives del

El

ple activarà 40.000

euros per a les pistes esportives de la Móra

Política l L'Ajuntament assignarà 5,6 MEUR del romanent a inversions com la compra d'autobusos o el gimnàs de SPiSP

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona arranjarà les pistes esportives de la Móra, una actuació llargament reivindicada pels veïns de la urbanització per revertir el deteriorament de l’espai. Per fer-ho possible, el ple municipal activarà una partida de 39.416,01 euros que s’incorporarà, mitjançant una esmena, al modificatiu de crèdit que s’aprovarà avui.

Aquesta inversió dona resposta a una demanda llargament reclamada.

La consellera d’Hisenda

destaca que «és una petició històrica dels veïns» i concreta que «aquests diners són el sobrant de l’adjudicació del contracte per a la renaturalització del canal de la Móra i es queden al barri». L’actuació, impulsada pel Patronat Municipal d’Esports, permetrà «aplanar les pistes perquè es puguin utilitzar de forma segura». «Ho valorem molt positivament», afirma el president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, Albert Franquès, qui descriu el mal estat de les instal·lacions com

PSC i ECP han pactat la partida per arranjar les pistes de futbol i bàsquet

«un mal endèmic». «Hi ha clots d’aigua de dos dits de profunditat quan plou», detalla. A més, denuncia que «les tanques estan fetes malbé». Els veïns han agraït l’«interès» d’En Comú Podem, que ha acordat la incorporació d’aquesta partida amb el govern (PSC), que

Municipal l Aquesta decisió pretén ajudar a eliminar l'estigmatització

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona presenta avui al ple una declaració institucional, fruit del consens de tots els grups municipals amb una moció d’En Comú Podem, per reconèixer que el sector PP-10 s’ha d’integrar dins del barri de Camp-

clar i evitar que es configuri com un de nou. Aquesta decisió respon a la voluntat de reforçar la cohesió territorial en un gran àmbit de creixement, on ja s’estan desenvolupant projectes com la urbanització de les Oliveres, l’Hospital Viamed i el futur centre comercial Tarraco Shopping.

La declaració subratlla que «els noms dels barris no són neutres: construeixen identitat, cohesió social i percepció col·lectiva», i per això defensa que mantenir la denominació de Campclar en el conjunt del desenvolupament del PP-10 és una decisió clau per a la dignificació del territori. En

Política l Els republicans reclamen màxima transparència a l'alcalde Esquerra alerta a Viñuales per l’acumulació de casos de possible corrupció

Redacció

El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona va mostrar ahir la seva preocupació per la situació que viu Tarragona arran de l’acumulació de casos vinculats a possibles irregularitats que estan en mans de la justícia o d’Antifrau. L’alcaldable, Xavi Puig, va afirmar que «la ciutat està entrant en una deriva reputacional» i remarca que la successió de casos «no és bona».

també ha mostrat des del primer moment la voluntat de donar resposta a la reivindicació del barri. L’esmena inclou altres actuacions, com ara 18.053,20 euros per millorar l’accessibilitat de la platja de l’Arrabassada per a persones invidents i 32.000 euros per a l’Espai Jove Kesse. El gruix del modificatiu de crèdit servirà per destinar 5,6 milions d’euros del romanent del 2025 a inversions que inicialment s’havien de finançar amb la venda de patrimoni. Destaquen els 2,6 milions per a la compra de deu nous autobusos municipals, els 1,2 milions per al gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, els 775.000 euros per a habitatge social o els 300.000 euros per al Pla d’Asfaltat, entre altres.

Mascaró recorda que en el darrer ple ja es va aprovar destinar 14,9 milions d’euros del superàvit a finançar inversions amb recursos propis i no haver de demanar un préstec aquest 2026: «Ja hem mogut més de 20 milions».

aquest sentit, s’acorda reconèixer que el PP-10 forma part de Campclar, reforçar polítiques contra la seva estigmatització i traslladar els acords a les federacions veïnals de la ciutat. Al mateix temps, es posa en valor que Campclar està cridat a ser «el cor de Ponent», com a espai central i vertebrador del futur de la zona oest de Tarragona. Així mateix, es reafirma la voluntat del consistori d’acompanyar aquest creixement amb polítiques públiques que garanteixin cohesió social i equilibri territorial.

Puig explica que actualment hi ha quatre casos, que se sàpiguen, a Antifrau: el cas

dels regidors d’exVOX; el cas de Tarragona Ràdio; les hores extres dels caps de trànsit de l’EMT; i el cas de Mercats. També ha citat altres procediments judicials oberts, com la retirada de l’Ajuntament com a acusació particular del cas Inipro o el presumpte espionatge vinculat al nou contracte de la brossa i neteja. A banda, d’altres situacions, que segons el conseller republicà fan aixecar sospites, com els possibles casos d’espionatge de l’EMT: «Aquest cúmul de casos està derivant cap a una mala deriva reputacional per la ciutat».

ECP vol que l’alcalde enviï una carta als grans tenidors de la ciutat per aplicar la pròrroga

Política l El grup demana fer una anàlisi de la situació del mercat de l’habitatge a la ciutat

Redacció

En Comú Podem de Tarragona va presentar ahir dues iniciatives per traslladar a l’àmbit municipal la normativa estatal de pròrroga de lloguers recentment aprovada. D’una banda, el grup portarà al ple municipal una moció per implicar l’Ajuntament en la defensa dels drets dels llogaters. De l’altra, ha posat en marxa una campanya d’informació porta a porta per fer arribar a la ciutadania un formulari jurídic amb el qual poden reclamar la pròrroga als seus propietaris. El grup

municipal reclama que l’alcalde escrigui als grans tenidors per exigir l’aplicació immediata de la pròrroga de dos anys: «S’ha acabat el bròquil» La moció demana també posicionar-se públicament a favor de la pròrroga i fer una anàlisi de la situació del mercat de l’habitatge a la ciutat. «Les dades les tenim, paguen l’IBI i, per tant, sabem qui són les 15 empreses que més habitatges acumulen», van assenyalar des de la formació morada. El grup va insistir que l’Ajuntament de Tarragona encara no ha pres iniciatives en aquest sentit.

La nova urbanització de les Oliveres està en construcció. Gerard Martí

barri. Gerard Martí

naltros parlem de tu

36.000 lectors diaris

STR i UGT rebutgen el preacord de conveni a l’EMT, que avui vota la plantilla

Societat l Els sindicats minoritaris consideren que la proposta «fomenta» la desigualtat salarial i «blinda privilegis»

Les seccions sindicals d’STR i UGT fan una crida conjunta a la plantilla de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona perquè voti ‘no’ al preacord del Conveni Col·lectiu, que es votarà avui. Segons les organitzacions, el text actual no representa una unificació real de les condicions laborals, sinó un «canvi de model» dissenyat per beneficiar exclusivament la direcció de l’empresa i fracturar la unitat dels treballadors, creant una plantilla de tercera classe. Aquest document fa mesos

que es treballa entre l’Ajuntament i els sindicats, esperant una signatura definitiva. «El treball ja està fet i la plantilla té la proposta des del dia 24. Creiem que es milloren les condicions laborals de forma clara», diu Rubén Vaquero, d’USOC i president del comitè d’empresa.

Problema amb la fidelitat

Un dels punts més crítics assenyalats pels sindicats és la discriminació en el reconeixement de la fidelitat a l’empresa. STR i UGT qualifiquen d’«inacceptable» que un any treballat a l’AMT computi

només un 1% d’antiguitat, mentre que a l’EMT es valori al 2%. «L’antiguitat premia la fidelitat a una empresa que ara és única; no poden existir treballadors de primera i de segona», denuncien els sindicats en el seu text de crida a la plantilla.

«Xec en blanc»

El comunicat alerta sobre la inclusió de l’Article 2, que vincula els increments salarials a les instruccions de l’Ajuntament. Per als sindicats, això suposa un «xec en blanc» que permetria congelar els sous de manera immediata sota

Tarragona engega la temporada de creuers amb uns 160.000 passatgers

Turisme l El Port acollirà enguany fins a 81 escales

Redacció

Tarragona Cruise Port va inaugurar ahir la temporada de creuers 2026, que es preveu de record pel que fa al nombre d’escales i passatgers. El vaixell Wind Star de la companyia WindStar Cruises va atracar ahiral Moll de Balears

amb 148 passatgers, provinent de Palma de Mallorca, i marxarà de Tarragona a la nit, amb destí a Barcelona, on acabarà el seu recorregut. La seva escala forma part d’un itinerari de 10 dies que va salpar de Lisboa i també va fer escala a Tànger, Màlaga, Cartagena i València. En to-

tal, hi ha previstes 81 escales a la ciutat, cosa que suposa un creixement del 28,6% respecte a 2025, i prop de 160.000 passatgers (+23,3%) en una temporada que s’allargarà vuit mesos, d’abril a novembre. Aquesta temporada s’esperen 39 vaixells diferents, 16 dels quals atracaran al Port

El comitè d’empresa defensa que el text millorarà les condicions laborals

el pretext de dèficit pressupostari. El document sindical adreçat als treballadors de

per primera vegada. La novetat d’aquesta temporada és l’increment de les escales dels creuers de gamma alta, impulsades principalment per la naviliera Viking Cruises, que passarà de tres escales i 5.000 creueristes el 2025 a 17 escales i 34.800 passatgers previstos per enguany.

Importància dels EUA La companyia operarà amb vuit vaixells diferents, que portaran a bord majoritàriament passatgers nord-americans. MSC suma sis escales més, passant de les 26 a les 32.

El Dixieland omplirà de música la ciutat aquest cap de setmana

Cultura l El Festival Dixieland va donar el tret de sortida aquest dijous a la tarda i omplirà de música la ciutat aquest cap de setmana. En aquesta 31a edició, el festival comptarà amb unes cinquanta propostes que van des dels concerts més prestigiosos fins a les actuacions al carrer. Redacció/Gerard Martí

l’EMT destaca un fort contrast en el repartiment pressupostari. Mentre s’imposen mesures de productivitat severes a la plantilla de carrer, el preacord crea complements «a mida» de fins a 416 euros mensuals per a comandaments i caps. Així mateix, denuncien maniobres per evitar

que determinats col·lectius, com el d’Aparcaments, accedeixin a beneficis com la Borsa de Vacances. STR i UGT sostenen que l’empresa disposa de pressupost suficient per realitzar una «unificació real i justa a l’alça». Amb tot, els treballadors acabaran decidint aquest matí.

Imatge de l’arribada dels creueristes ahir. PortTarragona

Oriol Castro Sanz

Imatge d’arxiu d’un autobús de l’EMT a Tarragona. Gerard Martí

Zaina

Qazzaz:

«No diria que soc feliç aquí, però sí afortunada. Una part de mi sempre serà a Gaza»

Entrevista l L’activista palestina establerta a Barcelona va visitar Tarragona el passat dimarts, donant el tret de sortida al cicle de Ciutats Defensores de Drets Humans

Marta Omella Blanco

Tothom la coneix com l’estudiant palestina que viu exiliada a Barcelona, però qui era la Zaina abans de tot això?

«No puc dir que tingués una infància bonica, perquè no sabia què era una infància normal. Vaig créixer a Gaza durant 17 anys i vaig viure cinc guerres. Recordo especialment la del 2014, quan ens van avisar que havíem d’evacuar casa nostra en cinc minuts. Imagina’t haver de decidir en tan poc temps què t’endús i on vas. Vam marxar només amb els documents i vam anar a casa dels meus avis. Quan vam tornar, tot estava destrossat. Tot i així, també tinc bons records, la majoria d’ells a la platja. Si preguntes a un gazià pel seu color preferit, et diran que és el blau, perquè el mar és el nostre refugi».

Quan va adonar-se de què la seva vida no era «normal»?

«Quan vaig arribar a Espanya. Aquí vaig veure com viu la gent i vaig entendre la diferència. Per exemple, per anar de Gaza a Cisjordània —dos llocs dins de Palestina—, la

meva família va trigar tres anys i mig a aconseguir els permisos. Aquí pots agafar un avió i anar a qualsevol lloc amb facilitat, fins i tot fora del país».

Com va ser la seva experiència estudiant periodisme a Cisjordània?

«Tampoc va ser fàcil. Em sentia com si hagués passat d’una presó petita a una de més gran. Vaig començar estudiant enginyeria informàtica, perquè era l’únic grau on encara quedaven places. Treia bones notes, però no sentia que fos el meu camí. No tenia res a veure amb la realitat humana que jo volia explicar. El moment que em va fer canviar va ser quan van matar la periodista Shireen Abu Akleh mentre informava a Jenin. Aquell dia vaig decidir que volia ser periodista. Fins i tot estudiant, tenia moltes limitacions, ja que amb documentació de Gaza no podia moure’m lliurement. Recordo que, documentant en un campament, soldats israelians em van amenaçar d’arrest».

Com arriba a Barcelona?

«Va ser un procés molt complicat. Vaig aplicar a una beca

Qazzaz va estudiar periodisme a Cisjordània i ara estudia Comunicació Audiovisual a Barcelona. Gerard Martí

Missatgers de la veritat

«Per a les persones palestines, explicar el que passa és una forma de resistència»

per a refugiats de la UB, tot i que no pensava que podria marxar. Necessitava permisos israelians i jordans, i la

Francesc Valls-Calçada: fotos de morts que serveixen per imaginar vides

Cultura l L’autor presenta ‘L’home que retratava els morts’

Carles Magrané

Al segle XIX, la relació de la població amb la mort era diferent de l’actual. La popularització de la fotografia va ‘democratitzar’ la possibilitat de disposar d’un record dels éssers estimats quan morien. Els rics i poderosos encarregaven a pintors els seus retrats per la ‘posteritat’, mentre que la gent més humil va fer ús dels retratistes per mantenir viu el record dels seus morts.

Aquest és el context de partida de la nova novel·la de l’autor tarragoní Francesc

Valls-Calçada, que aquest dimecres es va presentar a la seu del Col·legi de Periodistes. La nova obra de Valls-Calçada té poc a veure amb els seus treballs anteriors més immediats. Es tracta, confessat per ell mateix, de la seva obra més «anada d’olla» i, malgrat que la mort és un element macabre que circula al llarg de tota la trama, hi ha molta més presència de Bacus, Dionís i Eros en la relació que estableixen els personatges. El segle XIX que dibuixa Valls-Calçada és el d’un món imaginari, concretament, la república de Profunda i la

seva capital, Nova Babilònia, que de seguida s’identifica amb Catalunya. L’autor, explica, que no va voler ubicar la trama en un escenari real, «perquè el segle XIX a Catalunya varen passar moltes coses que podien condicionar la imatge que volia transmetre a la novel·la».

Però no tan sols hi ha un viatge geogràfic en ‘L’home que retratava els morts’. Hi ha també un viatge temporal, doncs tot just l’obra comença amb un accident en l’època moderna a la serralada del Montsant, si no que hi ha, a més, un viatge interior, puix el

meva família va fer molts esforços per aconseguir-los. Recordo la frontera, em van fer esperar durant hores, no-

més per ser de Gaza, mentre altres persones passaven. Va ser una situació molt dura, però ara soc aquí. No diria que soc feliç, però sí afortunada. La gent aquí és molt solidària, i això s’agraeix, tot i que és complicat estar tan lluny de la família, que està dividi-

L’autor, Francesc Valls-Calçada, durant la presentació. David Serra

protagonista acaba ocupant un cos que no és el seu, vivint una època que no és la seva i

da entre Gaza i Cisjordània, i viuen situacions molt dures cada dia. És com viure entre dos mons: físicament ets aquí, però emocionalment també ets allà».

Imaginava convertir-se en una veu pública?

«No, gens. Tanmateix, crec que, com a palestina, és molt important transmetre el missatge. Al principi em resultava molt dur, però ara ho trobo una mica més fàcil. Parlar del que passa és una forma de resistència, i estic agraïda a la gent que m’ha ajudat a fer visible aquesta realitat». Creu que els mitjans occidentals expliquen bé el que passa a Gaza?

«Fan part de la feina, però hi ha moltes limitacions. A més, ara l’atenció està en altres conflictes internacionals, perquè els mitjans segueixen el focus del moment, però això no vol dir que el que passa a Palestina hagi acabat. No hi ha un veritable alto el foc, els atacs no s’han aturat i la gent continua morint cada dia». Com veu el futur, tant el seu com el de Palestina? «No sé què respondre, la veritat. No soc optimista, però crec que el món hauria de fer més per ajudar. Personalment, vull acabar els meus estudis de Comunicació Audiovisual i així combinar el periodisme amb una part més visual per explicar millor les històries. M’agradaria treballar amb organitzacions que ajudin persones refugiades, perquè jo mateixa ho soc».

rebé a tota l’obra de Valls-Calçada, també és present aquí. El retratista és l’últim jueu en un indret on se’l considera gairebé un dimoni. I potser ho havia estat pels seus actes, qui ara ocupa el seu cos, en essència és una persona bona, ha de veure com malgrat això els seus actes mai no pesaran tant com la seva ascendència religiosa.

en un indret que mai no ha existit abans. El fet religiós, inherent gai-

D’aquesta manera, l’odi també té el contrapès de passatges on l’amor apareix de manera sincera, sense que falti el sexe alliberador, tot i que finalment tot just és el sexe, en el seu vessant més escabrós, el que acaba desencadenant la resolució de la novel·la. Valls-Calçada fa el retrat d’unes vides que juguen amb la mort i, en el cas del protagonista, ni tan sols pot escollir la seva pròpia.

Nombre de denúncies segons la tipologia

129 129 68 56 66 46 50

Circular en VMP per les voreres o altres espais de vianants

Circular amb VMP/ bici amb un núm. de persones transportades superior al de les places del vehicle

Circular amb auriculars connectats a receptors o reproductors de so mentre es circula amb un VMP/bici

Utilitzar dispositius de telefonia mòbil durant la conducció de VMP/bici

Augmenten les denúncies a VMP per circular per voreres o de manera negligent

Conduir de forma negligent: circular amb un VMP/bici amb deficiències que constitueixen un risc

Mobilitat l Disminueixen les infraccions per transportar més persones de les permeses en el vehicle

S. Peralta / M. Llaberia

Les denúncies a vehicles de mobilitat personal (VMP) per circular per voreres o altres espais de vianants van augmentar fins a les 155 infraccions el passat any 2025. Això suposa un increment de 26 casos respecte a l’exercici 2024. Ara bé, la xifra que augmenta de manera més important és la d’infraccions per

conduir de forma negligent, és a dir, amb deficiències que suposen un risc especialment greu. Mentre que l’any 2024 es va tancar amb 71 denúncies d’aquesta tipologia, el 2025 se’n van registrar 123, gairebé el doble. No obstant això, la dada es manté lleugerament per sota respecte a l’any 2023, en què les denúncies per conducció negligent van ser 136. Així i tot, no totes les dades

evolucionen negativament. Per exemple, les denúncies per circular amb VMP o bici transportant un nombre de persones superior al de les places que permet el vehicle manté una important tendència a la baixa, amb 173 casos l’any 2023, 129 l’any 2024 i 68 el passat 2025. Per tant, suposa una reducció de més d’un 50% respecte a fa dos anys. Per un altre costat, tot i que de

manera més lleugera, també es redueixen les denúncies per circular fent ús d’auriculars connectats a receptors o reproductors de so mentre se circula amb un VMP o bicicleta, amb només 56 casos aquest 2025. En aquest cas, s’havien denunciat pels mateixos fets a 86 individus l’any 2023 i a 66 l’any 2024. Finalment, les denúncies per utilitzar dispositius de telefonia

Un estiu en anglès: torna el Summer Camp de la British amb novetats per als joves

El Summer Camp de The British School of Costa Daurada torna aquest estiu amb una proposta dinàmica i enriquidora per a infants i joves. El programa ofereix una immersió en anglès a través d’activitats variades com esports, tallers creatius, tecnologia i jocs en equip, tot

en un entorn estimulant i divertit.

El casal està obert tant a alumnes de l’escola com a participants externs, fet que el converteix en una oportunitat ideal perquè qualsevol infant o jove pugui viure l’experiència British durant l’estiu. Enguany, a més, s’incorporen activitats específiques per a alumnes de secundària, amb propostes adapta-

des als seus interessos que fomenten l’autonomia, el treball en equip i la comunicació en anglès. Les inscripcions es realitzen en línia a través de l’espai web bscd.cat, on també es poden consultar els terminis i la disponibilitat de places. El Summer Camp es consolida així com una experiència completa per aprendre, créixer i gaudir de l’estiu.

L’Ajuntament preveu adquirir velocímetres per a vehicles de mobilitat personal

tant la seva pròpia seguretat de ciclistes i patinadors, com la dels vianants». Per aquest motiu, es continuarà treballant per «conscienciar als usuaris de l’ús responsable d’aquests vehicles i de les conseqüències d’incomplir la normativa».

Control dels patinets

Per un altre costat, l’Ajuntament va anunciar que es destinarà part del superàvit municipal a reforçar el control sobre els patinets elèctrics incorporant dispositius per mesurar la seva velocitat a la via pública. En el tancament del pressupost municipal de 2025, amb un superàvit de 2,7 milions d’euros, 1 milió s’ha reservat per a inversions com aquesta. Concretament, es preveu invertir prop de 10.000 euros en l’adquisició de velocímetres per a VMP, una tecnologia que encara no s’ha utilitzat a Reus.

mòbil durant la conducció de VMP es manté estable, amb 47 denúncies l’any 2023, 46 al 2024 i 50 l’exercici 2025.

La regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, assegura que des de la Guàrdia Urbana es manté permanentment «accions preventives per garantir una convivència adequada entre tots els usuaris de la via pública, protegir

Aquests dispositius permetran a la Guàrdia Urbana controlar la velocitat dels patinets i actuar en cas d’incompliments, en un context d’augment de la seva presència en carrers i espais compartits. Els nous equips no tindran una ubicació fixa, sinó que podran fer-se servir de forma mòbil en diferents punts de la ciutat segons les necessitats. La mesura es complementarà amb altres actuacions en matèria de seguretat viària, amb una partida específica de 40.000 euros.

Redacció

CAMPUS D’ESTIU

S’incorporen activitats específiques per a alumnes de secundària. CEDIDA

L’Institut Gaudí acollirà el nou cicle formatiu de grau mitjà en Serveis Funeraris

Educació l S’oferiran una trentena de places amb 2.000 hores previstes de formació

Miquel Llaberia

L’Institut Gaudí acollirà a partir del curs vinent el pioner cicle formatiu de grau mitjà en Serveis Funeraris. D’aquesta manera, serà un dels dos instituts catalans, juntament amb un institut de Terrassa, que impartiran aquesta nova formació que instruirà a l’alumnat en aspectes relacionats amb aquest camp. «Donem un servei de qualitat al nostre territori i, per aquest motiu, és important que les persones que hi hagi davant en un moment tan delicat tinguin una bona formació», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Precisament, el gerent de Funecamp, José Álvarez, destaca que per als professionals que fa molts anys que treballen en el sector funerari és «una gran fita». «Fa molts anys que demanem una formació reglada, que no existia, i que les persones que volien accedir al sector havien de buscar alternatives que no eren del tot correctes», afegeix,

La Diada ‘Reus

de l’acte de

apuntant que bona part de la formació d’aquests professionals fins ara acabava sent interna, mentre que la prèvia a entrar era insuficient. Segons

del nou cicle d’FP de Serveis Funeraris a l’Institut Gaudí. Ajuntament de Reus

defensa, això permetrà garantir un servei «de qualitat» a l’hora de tractar i atendre a les famílies.

La formació comptarà amb

un total de 30 places, amb 2.000 hores de formació previstes i amb pràctiques a l’empresa pública mancomunada. Tal com apunta el secretari

de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Francesc Roca, aquest grau permetrà treballar amb qualsevol empresa, sigui pública

Aquesta primera prova pilot del curs tindrà lloc a Reus i Terrassa

o privada, de l’àmbit funerari. «El currículum inclou protocols, cerimònies funeràries o tanatoestètica, entre molts altres aspectes», comenta. Alhora, el secretari explica que es va escollir Reus com una de les dues ciutats pioneres perquè «és una ciutat emprenedora i amb un ecosistema de formació professional referent». Ara bé, assegura que la voluntat és que en un futur la formació s’estengui per altres municipis catalans. «El que volem és garantir un servei públic de qualitat i donar sortides professionals. Això dona resposta tant als usuaris del servei com a aquelles persones que es volen iniciar al sector», reivindica l’alcaldessa. Per la seva banda, la directora de l’Institut Gaudí, Carme Queralt, agraeix que s’hagi comptat amb el centre que dirigeix per acollir aquesta prova pilot i s’ha mostrat predisposada des del primer moment a acollir-ho. «Opino que no tothom ha de fer una tipologia d’estudis determinats, sinó que hi ha d’haver estudis per tothom. La societat d’avui és molt variada i hem de garantir que tothom pugui adquirir una formació en funció de les seves necessitats», defensa la directora de l’Institut Guadí.

per la salut

es Mou’ reuneix unes 400 persones en una jornada

Societat l La proposta s’emmarca en la commemoració del Dia de l’Activitat Física

El Parc de Mas Iglesias va ser ahir l’escenari de la Diada ‘Reus es Mou’, una iniciativa oberta a tota la ciutadania que ha reunit al voltant de 400 persones en un matí dedicat a l’activitat física, la salut i el benestar. La proposta es va emmarcar en la commemoració del Dia Mundial de l’Activitat Física. La trobada va tenir un caràcter festiu i participatiu, amb l’objectiu d’aplegar en un mateix espai les persones usuàries del programa ‘Reus es Mou’ i, alhora,

obrir-lo a nous participants. Al llarg del matí s’han desenvolupat diferents moments pensats per fomentar la cohesió i el moviment: una activació inicial per trencar el gel, un esmorzar saludable compartit amb repartiment de samarretes commemoratives i, com a moment central, una sessió col·lectiva d’exercici físic adaptat, dissenyada per garantir la participació de tothom. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va posar de manifest els valors del programa on «les persones que hi participen troben a més dels

de persones es van aplegar aquest dijous a la jornada convocada al Parc de Mas

beneficis de l’activitat física, un espai per relacionar-se, per compartir i per sentir-se part

d’un grup. I això és clau des del punt de vista del benestar emocional i de la salut comu-

nitària». Per la seva banda, el regidor de Salut i Esports va posar en valor la bona acolli-

de la jornada, destacant la resposta de la ciutadania a la proposta.

Fotografia

presentació

Redacció

da

Centenars

Iglesias. Gerard Martí

Impuls Metropolità no treballa per tenir una única tele al Camp

Comunicació l Canal Reus va alertar de rumors sobre la voluntat del Govern que hi hagi només una tele a Tarragona

S. Peralta / M. Llaberia

L’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona no es planteja que hi hagi una única televisió per a la demarcació. Fonts de l’entitat remarquen que «no s’ha parlat ni hi ha cap document sobre una proposta de fer una televisió metropolitana». En aquesta línia, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va explicar ahir que és un escenari que «mai s’ha posat damunt la taula» i que «per part nostra mai no ha sortit cap document local ni de l’Àrea Metro-

politana que parli en aquesta línia». Les reaccions sorgeixen després del comunicat emès per Iniciatives de Televisió, l’empresa titular de Canal Reus, on expressava la seva disconformitat amb el contracte de serveis vigent amb l’Ajuntament de Reus. Iniciatives també apuntava que hi hauria informacions que «el Govern té com a objectiu a curt termini que al Camp de Tarragona només hi hagi una televisió i que aquesta estigui a la ciutat de Tarragona», un supòsit que l’executiu català hauria negat, també, a l’asso-

Els Mossos d’Esquadra detenen a Reus un jove que distribuïa drogues en bicicleta

Successos l Un jove de 29 anys i amb 6 antecedents penals va ser detingut el passat dimarts com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. Agents dels Mossos d'Esquadra que estaven fent tasques de prevenció de robatoris a l'interior de vehicles al carrer Closa de Mestres van observar una persona fent un intercanvi de

substàncies estupefaents. Els agents, que anaven de paisà, van veure com la persona, que anava en bicicleta, li va entregar al conductor d'un vehicle una bosseta de plàstic transparent, rebent un bitllet a canvi. Davant d'aquests fets, els agents van intervenir la droga i van identificar i detenir a l'home que circulava amb bicicleta. Shaila Cid

L’Ajuntament aprovarà prorrogar el contracte de serveis amb Canal Reus

Reus amb l’import del contracte, va ser adjudicat l’any passat i s’havia de prorrogar aquesta setmana. Davant d’aquest context, el Consell d’Administració d’Iniciatives de Televisió va anunciar dimecres la decisió de denunciar el contracte vigent amb l’Ajuntament de Reus. La societat va enviar un comunicat en què criticava que, malgrat ser de titularitat privada i tenir «vocació de servei públic», l’acord amb el consistori mai no ha superat el 35% del «cost real». A més, afirmava que el model hauria derivat «en una direcció que desvirtua l’esperit inicial del projecte», amb una relació que hauria evolucionat cap a «un esquema propi d’un proveïdor de serveis». Així mateix, exposava l’infrafinançament fruit de «l’evolució tecnològica del sector».

L’apunt

L’origen de la discòrdia: el marc legal i 500.000 euros

Canal Reus va néixer el 1998 gràcies a la relació simbiòtica entre l’Ajuntament de Reus i Iniciatives de Televisió SL, en un context en què el marc legal i el moment polític permetien l’establiment de convenis. Fins i tot, el consistori cedia espais municipals perquè

la televisió dugués a terme la seva activitat. Amb el pas dels anys, la llei va canviar i la relació va haver de regir-se amb la licitació d’un contracte de serveis, en què Iniciatives de Televisió podia presentar-se o no, i el pagament d’un lloguer per a l’ús dels equipaments. Els últims anys, Iniciatives hauria exigit a l’Ajuntament que la licitació s’elevés fins als 500.000 euros, escenari que fins ara no s’ha produït i és l’origen de la polèmica.

ciació metropolitana.

Polèmica a Reus La relació actual entre l’Ajuntament de Reus i Iniciatives de Televisió SL, l’empresa privada que gestiona Canal Reus, es vehicula en l’actualitat, i des de fa uns anys, a través d’una licitació pública en la qual el consistori treu a concurs serveis de publicitat, suport informatiu i difusió de continguts per un import aproximat de 333.000 euros més IVA. El darrer concurs, no exempt de polèmica per les desavinences de Canal

L’Ajuntament, per la seva part, va expressar, en paraules de Guaita, que estaven sorpresos, en haver estat una decisió comunicada de forma «sobrevinguda», i va remarcar la intenció d’aprovar la pròrroga. «No serà per part nostra que això no tirarà endavant», va reblar la batllessa. La situació ha reobert el debat entorn Canal Reus, que disposa d’una llicència privada. Junts per Reus va instar a «trobar una solució urgent que garanteixi la continuïtat de Canal Reus i que reconegui el valor real que ha aportat i continua aportant». Per la seva banda, la CUP ha registrat una bateria de preguntes sobre quins passos preveu seguir l’equip de govern.

Quina diferència hi ha entre un espàrrec verd, un de blanc i un de morat?

Amb l’arribada del bon temps, els espàrrecs es converteixen en un dels productes més esperats de la temporada. Es tracta d’una hortalissa versàtil, saborosa i molt present a la cuina mediterrània. Però hi ha un detall que sovint sorprèn: els espàrrecs blancs i verds provenen exactament de la mateixa planta, i la seva diferència principal no és la varietat, sinó la manera com es conreen. Sabies que la recol·lecció dels espàrrecs blancs es fa sovint de nit o de matinada? Els pagesos els cullen abans que surti el sol per evitar que la llum del dia n’alteri el color el sabor, ja que la clau està en la manera com creixen. Quan els espàrrecs es cobreixen de terra es desenvolupen sota terra, sense exposició a la llum, es mantenen blancs. En canvi, quan creixen a l’aire lliure i reben la llum del sol, desenvolupen clorofil·la i es tornen verds. Aquest procés natural també influeix en el gust i la textura. Els espàrrecs verds tenen un sabor més intens i lleugerament amargant, mentre que els blancs són més suaus, dolços i tendres, fet que els fa especialment apreciats en elaboracions més delicades.

A la cuina, els espàrrecs destaquen per la seva gran versatilitat capacitat d’adaptar-se a múltiples preparacions. Els espàrrecs verds prims són ideals per cuinar saltats o a la planxa, mentre que els més gruixuts funcionen molt bé al forn o a la brasa, on desenvolupen tot el seu sabor. Pel que fa als espàrrecs blancs, són una opció excel·lent per a cremes, plats bullits o preparacions a la planxa. En aquest cas, és recomanable pelar-ne les primeres capes abans de cuinar-los per evitar una textura fibrosa i garantir un resultat més suau.

A més dels espàrrecs blancs verds, també existeix una varietat menys coneguda però cada cop més present: els espàrrecs morats. Aquesta varietat té un gust més dolç una textura delicada, és especialment adequada per consumir crua, en amanides o lleugerament passada per la graella. La seva aparença atractiva i el seu perfil de sabor la converteixen en una opció interessant per innovar a la cuina i aportar color als plats de temporada. Més enllà del seu sabor, els espàrrecs també destaquen pels seus beneficis nutricionals. Són una font important de vitamines com la C la E, amb propietats antioxidants que contribueixen a protegir l’organisme. El seu alt contingut en aigua i potassi els confereix un efecte diürètic natural, mentre que la seva aportació de fibra ajuda a mantenir una bona salut digestiva i afavoreix l’equilibri de la microbiota intestinal. A més, aporten minerals essencials per al funcionament del cos, especialment en el cas dels espàrrecs verds.

Contingut patrocinat

Fotografia d’arxiu de les instal·lacions de Canal Reus. Canal Reus

Anna Fortuny: «L’espectacle ens porta a reflexionar: encara

hi ha Molly Blooms avui dia?»

Entrevista l L’actriu i periodista Anna Fortuny protagonitza ‘L’última confessió de Molly Bloom’, que tindrà lloc al Teatre Fortuny el dimarts 21 d’abril, a les 20.30 hores, i que comptarà amb música d’Olga Pes

Sergi Peralta Moreno

Què es trobarà l’espectador?

«D’entrada, hem de ser conscients que és un clàssic de la literatura. Ens centrem en un personatge d’Ulisses, de James Joyce, en el monòleg final. Molly Bloom és la dona de Leopold Bloom. Està en un moment de confessió, de deixar-se anar, en què el personatge treu tot el que porta a la motxilla. Serem testimonis d’un moment. Marca molt la Irlanda d’aleshores, el lligam fort amb la religió, la figura de la dona... Veiem tot això i, alhora, ens porta a reflexionar si encara hi ha Mollys avui dia, si tots som Mollys. A més, ella té una visió dels fets, però l’espectador es pot fer mil preguntes: si en Poldy és com se’l dibuixa...».

Amb monòlegs, es pensa molt en l’humor. Aquí també n’hi haurà?

«S’expliquen moltes coses. La Molly dona tombs a temes universals, com l’amor, la vida o què vol una dona. Crec que els personatges de Joyce, sobretot en aquest cas, tenen moltes capes, se’ls veu molt la

L’actriu i periodista Anna Fortuny assumeix el repte de protagonitzar un monòleg. Cedida

Monòlegs

«Llanço la reflexió que, a vegades, per parlar de coses crues i dures, és millor riure»

humanitat. Hi ha el concepte de les contradiccions. L’humà, ens definim per les contradiccions, ens contradiem cada

dia. És un personatge que li passa això, que porta una motxilla molt grossa a sobre i que es contradiu com qual-

El CEE Alba celebra la Setmana de la Salut

Societat l El CEE Alba va celebrar ahir l'últim dia d'activitats de la Setmana de la Salut amb una cursa adaptada. Aquesta comptava amb diferents distàncies de 100, 200 i 300 metres. Durant els darrers dies s'han dut a terme altres activitats com tallers o caminades i una sessió destinada a germans d'alumnes del centre. Redacció/GMR

sevol humà, fins i tot més. Si és còmic o no, qui vingui ho veurà. Jo llanço la reflexió que, a vegades, per parlar de coses crues i dures és millor riure».

Com es prepara un monòleg així?

«Tan diferent tampoc és perquè, de base, és com qualsevol

L’apunt

Un monòleg per deixar fluir els sentiments

Fortuny es posarà en la pell de Molly Bloom per relatar el monòleg final del clàssic ‘Ulisses’, de James Joyce. Escrit pràcticament sense signes de puntuació, Bloom es buida ben entrada la matinada, deixa fluir sense aturador tots els sentiments i pensaments que li omplen el cor i la ment.

altre treball. Sí que el text és molt present. Els espectacles els pots encarar de moltes maneres, fins i tot sense text, i aquí hi té molt de pes. I hi sumarem la música d’Olga Pes, una artistassa. D’entrada, va ser qüestió d’aprendre el text i buscar informació. Sí que hem donat tombs a si hi ha d’haver molt de pes dramàtic o no, i com l’has de portar a l’escenari perquè el públic el pugui digerir o si a casa conti-

nuarà donant-hi tombs». Coneixia l’Ulisses de Joyce? «El coneixia, però no me l’havia llegit sencer. Alguna cosa de Molly Bloom sí, potser m’havien fet treballar algun fragment. El treball va començar per aquí, per posar-se en l’univers de Joyce. Aquí, cadascú pot fer la reflexió de si Molly Bloom realment és feminista o no, o de si qui escriu ho és o no. És un home que escriu un personatge femení. No dic que sigui l’objectiu fer aquesta reflexió, però és una capa més del text. A vegades, quan vas al teatre, a mi m’agrada veure propostes sense llegir ni mirar res per no contaminar-me. Pot ser un exercici valent». Pot anar-hi tant un estudiós de Joyce com un mundà. «En la diversitat està la gràcia. Volem que la gent vingui al teatre a veure Molly Bloom i altres obres, a viure la cultura i a mantenir l’art del teatre. Sense l’espectador, no podem pujar a l’escenari». Com està el sector? «Depèn del prisma que posis. Jo no em dedico al 100% a això. Des de la meva humil perspectiva, d’oferta n’hi ha. De feina, és un dels sectors més complicats. La gent hi va? És una pregunta que ens hauríem de fer, de quin és el perfil de públic que va al teatre. Se’ns està envellint, però és una reflexió subjectiva. No tinc dades fidedignes per dirho. S’hauria de promoure més no ja el teatre, sinó les arts escèniques i la cultura en si».

Tanquen una clínica estètica il·legal que aplicava bòtox sense permís

Policial l Detecten una xarxa que importava fàrmacs des de la Xina

ACN

La Guàrdia Civil ha desmantellat tres clíniques estètiques clandestines ubicades en domicilis particulars de Reus, València i Alacant, que feien tractaments sense qualificació professional ni autorització sanitària. Els centres utilitzaven medicaments sense control mèdic i oferien preus econòmics d’uns 200 euros. Formaven part d’una xarxa criminal dedicada al tràfic internacional de medicaments i productes sanitaris que importava els fàrmacs de la Xina i els distribuïa per Espanya, Lituània i el Regne

Unit. L’operació, que s’ha denominat ‘Zlata’, ha permès detenir el líder del grup i tres persones més s’estan investigant. A més s’ha localitzat un magatzem amb 1.200 vials de toxina botulínica i 382 xeringues d’àcid hialurònic.

La investigació es va iniciar l’agost de 2025, agents de la Guàrdia Civil de la comandància de Tarragona van descobrir, a través de tasques de patrullarges per Internat, una clínica clandestina a Reus que operava des d’un domicili particular i feia servir les xarxes socials per donar-se a conèixer. David Herreras, responsable de la policia ju-

dicial de la Guàrdia Civil a Tarragona, ha detallat que el centre difonia vídeos a través de les xarxes socials i oferia tractaments estètics per injectar-se bòtox o àcid hialurònic a preus molt econòmics: «Si al mercat normal el bòtox pot costar uns 600 euros, ells oferien aquests tractaments per 200 o 150 euros», ha indicat. Gràcies als continguts publicats a través d’aquests canals i que també incloïen desembalatges de fàrmacs, els agents de l’Institut Armat van poder vincular la clínica de Reus amb dos centres similars ubicats a en Burjassot i Alacant.

Serveis professionals

PROFESSIONALITZACIÓ I SERVEIS

Els serveis professionals, activitat clau i de valor per a la societat i l’economia

Garantia de qualitat, seguretat i adaptació constant a les noves demandes de la ciutadania i les empreses

Adrià Recasens Benaiges

Els serveis professionals constitueixen un dels pi lars de l’economia del co neixement i del funcionament quotidià de la societat. Englo ben totes aquelles activitats prestades per persones amb una formació especialitzada i acreditada, que ofereixen ser veis basats en el coneixement tècnic, científic o intel·lectual: des de l’advocacia, l’arquitec tura o l’enginyeria fins a l’asses sorament fiscal, la medicina, la psicologia o la consultoria em presarial, i que tenen una rela ció i/o consum directe per part de la ciutadania.

A diferència d’altres sectors, el valor d’aquests serveis no rau en un producte tangible, sinó en la capacitat d’anàlisi, criteri i responsabilitat pro fessional. Això els converteix en actors clau en àmbits tan diversos com la salut, la jus

tícia, l’empresa, l’urbanisme o l’educació. En un context cada cop més complex, marcat per la digitalització, els canvis normatius i la globalització, els serveis professionals han esdevingut per tant una eina essencial per acompanyar ciu tadans i empreses en la presa de decisions.

Col·legis professionals Moltes d’aquestes professi ons estan regulades i vincula des a col·legis professionals, com el col·legi d’arquitectes, advocats, metges, economis tes… de Catalunya. Aquestes institucions tenen una doble funció: d’una banda, ordenar i representar la professió, i de l’altra, garantir la qualitat dels serveis prestats a la ciutada nia.

En aquest sentit, entre les seves funcions està vetllar pel compliment de la norma tiva i els codis deontològics,

controlar l’accés a la professió en determinats casos, oferir formació contínua i serveis als col·legiats, o actuar com a interlocutors amb les adminis tracions.

Per als professionals, la col· legiació, obligatòria en la ma joria de sectors, suposa acreditar la capacitat i ha bilitació profes sional, accedir a serveis com asses sorament jurídic, formació o asse gurances, formar part d’una xarxa professional i ins titucional, o estar subjecte a un codi ètic i a mecanis mes de control. En el cas d’aquelles professions regu lades, com advocats, metges o arquitectes, la col·legiació és un requisit indispensable per

Els serveis professionals evolucionen i s’actualitzen constantment

Els col·legis professionals vetllen i garanteixen els drets dels usuaris

exercir i fer ho sense estar ho comporta conseqüències le gals greus. En altres àmbits, tot i no ser obligatòria, es con sidera un element de prestigi i garantia cap a la ciutadania, en quant a seguretat, qualitat i confiança. El fet que un pro fessional estigui col·legiat impli ca que compleix uns requisits for matius i legals, està subjecte a normes deonto lògiques, i pot ser supervisat o sancionat en cas de mala praxi

A més, els col·legis actu en sovint com a mediadors en conflictes i vet llen per garantir els drets dels usuaris, especial ment en serveis sensibles com la salut o la justícia.

Un sector en transformació Els serveis professionals es tro ben avui en plena evolució. La irrupció de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, la digitalització de processos o els canvis en la regulació, obliguen els professionals a una formació constant i a una adaptació contínua. Alhora, creixen noves espe cialitzacions i perfils híbrids que combinen coneixements tècnics amb competències di gitals o estratègiques. Això re força el paper dels serveis pro fessionals com a agents clau en la transformació econòmica i social. En aquest context, els ser veis professionals no només donen resposta a necessitats concretes, sinó que es consoli den com un element essencial de cohesió, garantia i desen volupament tant per a les em preses com per al conjunt de la ciutadania.

Els col·legis professionals vetllen per garantir els drets dels usuaris, especialment en serveis sensibles com la salut o la justícia. Pexels

Noves tecnologies, formació constant dels professionals. Pexels

Serveis professionals

DAVID ROCAMORA Degà de l’ICAT (Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona)

«Tarragona necessita més jutjats

i també més jutges per reduir la saturació judicial que arrossega»

Adrià Recasens Benaiges

El degà de l’ICAT, David Rocamora, analitza els reptes de la justícia a Tarragona, amb la mirada posada en la nova Llei d’Eficiència Judicial, la manca de recursos i l’impuls del Fòrum Judicial, així com en la situació dels advocats del torn d’ofici.

— Fa un any de l’aplicació de la Llei d’Eficiència Judicial. Quin balanç en fa?

—Actualment es constata una certa ineficiència en el funcionament dels jutjats, ja que el període d’adaptació encara no ha finalitzat i les successives reformes generen encara un cert desconcert. A més, l’entrada en vigor dels mecanismes de resolució de conflictes (MASC) com a requisit previ va provocar una allau de litigis abans de l’1 d’abril de 2025 per evitar aquest filtre, i aquest volum encara s’arrossega. Amb tot, confiem que a mitjà i llarg termini la situació millori. Ara bé, caldria revisar alguns àmbits, com els desnonaments o el dret de família, on aquest requisit pot generar retards injustificats. Per tant, la llei avança, però amb dificultats.

—Què estan detectant des de l’Observatori Societat i Dret?

—L’Observatori és una mostra del compromís del Col·legi amb la societat. És una eina creada recentment per analitzar problemàtiques socials des

d’un punt de vista jurídic i proposar millores. Per exemple, hem fet un estudi sobre les incidències ferroviàries que ja ha tingut impacte. La Generalitat ens ha consultat i participarem en una comissió d’estudi, i també hem estat convidats per l’Agència Catalana del Consum a fer aportacions. Ara treballem en l’àmbit de l’assatjament

escolar i volem abordar també les mancances en l’assistència sanitària al territori. L’objectiu és garantir que els ciutadans de Tarragona tinguin els mateixos drets que la resta.

—Les obres del Fòrum Judicial ja estan en marxa. Què suposarà?

—Els professionals —jutges, advocats,

fiscals i la resta d’operadors jurídics— continuarem sent els mateixos, i els conflictes també. El que canviarà és el funcionament, l’eficiència. El fet d’agrupar tots els jutjats en un únic espai permetrà optimitzar recursos, estalviar temps i reduir suspensions. També facilitarà l’accés a la ciutadania, que sovint es troba desorientada per la dispersió actual. I, a més, dignificarà els espais judicials, cosa que reforça la percepció de la importància de la justícia.

—El territori de Tarragona necessita més jutjats?

mena a la Llei General de la Seguretat Social. Estem impulsant una reforma perquè els advocats del torn d’ofici puguin cotitzar a la Seguretat Social. Actualment hi ha una esmena en debat al Congrés, tot i que és difícil que prosperi en el context actual, i falta més audàcia a l’advocacia estatal. En paral·lel, s’ha aconseguit una millora retributiva important, la més gran en 20 anys. Tot i això, cal garantir una cobertura social digna, tal com estableix la Carta Social Europea.

—Per què costa atraure jutges a Tarragona?

—Hi influeixen diversos factors: una categoria retributiva inferior a la que correspondria i una elevada càrrega de treball. També pesa el fet que Catalunya no és un territori tradicionalment opositor, fet que afavoreix la mobilitat cap a altres zones. Caldria incentivar l’accés de juristes catalans a la judicatura per afavorir l’estabilitat.

«Batallem per una cobertura de seguretat social digna per al torn d’ofici però falta més audàcia de l’advocacia estatal»

—Tarragona necessita més jutjats i també més jutges. En els òrgans actuals ja hi ha mancances, especialment perquè molts són primers destins i hi ha una rotació molt elevada, com passa al Vendrell o a Valls. A més, tot i que hi ha compromisos per crear nous jutjats en diferents àmbits, hi ha dèficits importants. En concret, l’Audiència Provincial pateix un bloqueig important, sobretot en apel·lacions. Caldria crear noves seccions, tant civils com penals, per reduir la saturació.

—Què passa amb la situació dels advocats del torn d’ofici?

—Des de l’ICAT hem aconseguit que hi hagi en tràmit al Congrés una es-

—Des de l’ICAT també esteu apostant per la formació...

—Sí. Hem aconseguit per primera vegada l’homologació de l’Escola de Pràctica Jurídica i estem ampliant l’oferta amb cursos especialitzats i titulacions pròpies. L’objectiu és tenir una advocacia millor preparada i garantir un servei de qualitat, especialment en la justícia gratuïta.

—Quin és l’estat actual de la justícia a Tarragona?

—Té dèficits estructurals, com la manca de jutges, jutjats i infraestructures, però no és una situació molt diferent de la resta de l’Estat. Les prioritats són millorar les condicions del torn d’ofici, escoltar més l’advocacia en les reformes legislatives i facilitar l’accés de professionals amb experiència a la judicatura. El nou Fòrum Judicial hauria d’ajudar a resoldre una part important d’aquests problemes.

~ IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA ~

David Rocamora és el degà de l’ICAT. GERARD MARTÍ

Serveis professionals

FABIÁN C. HUGUET President del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona

«Tarragona té un parc d’edificis envellit i calen polítiques urgents»

El sector reclama un pacte d’estat i mesures per fomentar l’habitatge accessible i assequible

Adrià Recasens Benaiges

El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, ens parla dels reptes actuals de l’habitatge, l’augment dels preus, la necessitat de noves polítiques i el paper clau dels administradors de finques en la sostenibilitat i la rehabilitació dels edificis.

—Quin paper i tasca duu a terme el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona (COAFT)?

—D’una banda, el Col·legi defensa els interessos dels col·legiats i els ofereix formació continuada perquè puguin desenvolupar millor la seva feina. Això inclou jornades formatives sobre noves normatives i actualització constant de coneixements. D’altra banda, també exerceix una funció social important: donar veu

i suport a la ciutadania, facilitant informació i ajudant a entendre qüestions sovint complexes relacionades amb l’habitatge.

—L’augment del preu de l’habitatge continua sent una preocupació. De fet, Espanya es troba entre els països amb preus més elevats. Com afecta això les comunitats de propietaris?

—No afecta de manera directa, ja que les comunitats de propietaris continuen funcionant amb normalitat. Ara bé, sí que evidencia la necessitat d’un canvi profund en les polítiques d’habitatge per garantir que sigui accessible i assequible per a tothom, especialment per a les persones amb menys recursos.

—Creu que cal una regulació més estricta? Quines mesures propo-

sen des del Col·legi?

—Hi ha moltes mesures possibles, però el gran problema és que sovint s’apliquen solucions puntuals. Caldria una política global que integri tots els aspectes del mercat: ocupació, arrendament i compravenda. És necessari impulsar modificacions fiscals i garantir un marc estable. La limitació de rendes, per exemple, no és una solució efectiva si no es garanteix la rendibilitat i la seguretat jurídica del propietari. Cal trobar un equilibri real entre els drets del propietari i els del llogater. En els darrers anys hem passat d’un extrem a l’altre, amb lleis que afavoreixen una part o l’altra. Sobretot, és imprescindible un consens polític ampli entre totes les formacions.

—Un altre repte és l’adaptació dels

edificis a noves exigències mediambientals i de sostenibilitat... —I aquí el paper dels administradors de finques és fonamental, ja que gestionen prop del 80% dels habitatges del país. Des del sector es treballa per defensar els interessos de les comunitats i reclamar polítiques efectives. Actualment hi ha mancances importants: falta regulació, ajudes i recursos. Estem encara lluny de poder assolir

Fabián C. Huguet és el president del Col·legi d’Administradors de Tarragona. Cedida

els objectius marcats per la Unió Europea en eficiència energètica. A més, hi ha dificultats estructurals, com la manca d’empreses suficients per executar aquestes reformes o els elevats costos, especialment en matèria d’accessibilitat, que recauen directament sobre les comunitats. En aquest sentit, des del Consejo General es va elaborar un decàleg d’accions amb propostes concretes per avançar en eficiència energètica.

—En quin estat es troba actualment el parc d’edificis de Tarragona, i en relació a la resta del territori?

—El parc d’edificis de Tarragona és, en gran part, envellit i necessita rehabilitació. La situació és molt similar arreu. No és un problema local, sinó generalitzat. Els fons Next Generation no han estat suficients per resoldre aquesta problemàtica, que tard o d’hora s’haurà d’afrontar amb més intensitat. Per això cal reclamar mesures i polítiques urgents que facilitin aquesta renovació.

Serveis professionals

—Per exemplem quines mesures o reclams?

—Defensem que la figura de l’administrador de finques és clau, especialment en edificis més antics, per ajudar a gestionar subvencions, ajudes i processos de rehabilitació. Els presidents de les comunitats fan una tasca voluntària però no tenen els coneixements i competències que els hi podem oferir de forma segura i professional.

—Quin impacte tenen les segones residències i l’habitatge turístic en l’accés a l’habitatge habitual? Creu que la regulació actual és suficient?

—Les segones residències i l’habitatge turístic tenen un impacte directe en la disponibilitat d’habitatge habitual, ja que redueixen l’oferta i tensionen els preus. La regulació actual és millorable i caldria revisar-la per garantir un equilibri entre l’activitat econòmica i el dret a l’habitatge.

—Quines propostes concretes fa el Col·legi d’Administradors de Finques per

millorar l’accés a l’habitatge i garantir edificis més sostenibles?

—A més del paper, tasca i figura essencial de l’administrador de finques, que ja he comentat, cal un gran pacte d’Estat amb totes les forces polítiques per definir una política d’habitatge estable i equilibrada.

—Tarragona acull enguany el Congreso Nacional de Administradores de Fincas 2026 sota el lema ‘El futur a les nostres mans’. Quins grans reptes s’hi debatran i com es traslladaran al dia a dia del sector?

—Acollir aquest congrés és un gran repte i un honor per a la professió. Serà un espai de reflexió i debat sobre les línies estratègiques del futur del sector. S’hi abordaran qüestions clau com l’accessibilitat, l’eficiència energètica i la problemàtica de l’habitatge. Les conclusions que se n’extreguin es traslladaran posteriorment a les administracions per fer sentir la veu del sector i contribuir a impulsar millors polítiques i accions en matèria d’habitatge.

ASSESSORIA DE PROXIMITAT

Gabinet Assessors, solucions integrals per a empreses i particulars, a prop teu

Gabinet Assessors treballa per simplificar la gestió i impulsar el creixement dels seus clients, oferint un assessorament global, proper i adaptat a cada necessitat. Amb la combinació d’experiència, proximitat i especialització, el seu equip multidisciplinari cobreix totes les àrees clau: laboral, fiscal, comptable, jurídica, assegurances i immobiliària, per acompanyar tant empreses com particulars en cada etapa, aportant clare-

dat, seguretat i confiança en la presa de decisions. La seva presència a Reus, Montblanc i Santa Coloma de Queralt els permet estar sempre a prop teu, oferint un servei àgil i personalitzat. Amb més de 25 anys d’experiència, continuen evolucionant per donar resposta als reptes actuals. Ara, a més, posen a la teva disposició un servei especialitzat per a la campanya de la Renda 2026, garantint una gestió eficient i sense complicacions. ARB

~ GABINET ASSESSORS ~

ASSEGURANCES

Campabadal celebra el seu centenari amb un acte d’agraïment i mirada al futur

Cita amb estaments socials, econòmics, polítics i professionals

Campabadal Corredoria d’Assegurances ha viscut aquest dijous 16 d’abril un dels moments més significatius de la seva història amb la celebració de l’acte institucional del seu centenari, una trobada marcada per l’emoció, el record i el compromís amb el futur. L’acte va reunir a Tarragona representants de tots els estaments socials, econòmics, polítics i professionals en un espai que va voler ser, sobretot, un homenatge a la confiança compartida al llarg de cent anys. La presència de dues generacions de la família Campabadal va simbolitzar la continuïtat d’un projecte nascut el 1926 i profundament arrelat al territori. Marcos Urarte, expert en prospectiva estratègica, va impartir una conferència, convidant els assistents a reflexionar sobre els reptes i oportunitats del futur. La jornada es va completar amb parlaments institucionals i un dinar que va

reforçar el caràcter proper i humà de la celebració. En paraules del director general, Josep Maria Campabadal, «arribar als 100 anys només és possible gràcies a la confiança de moltes persones al llarg del temps; el nostre compromís és continuar estant al seu costat en el futur». Més que una commemoració, l’acte va esdevenir una expressió sincera d’agraïment i una reafirmació del compromís de Campabadal, per continuar acompanyant persones i empreses, generació rere generació.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

Un instant de la celebració d’aquest dijous. CEDIDA

Serveis professionals

Vissegur Grup SIC24, seguretat integral a Tarragona amb tecnologia avançada i servei de proximitat

La seguretat al Camp de Tarragona s’ha convertit en un element essencial per al bon funcionament de la vida quotidiana i de l’activitat econòmica a la província de Tarragona. L’augment de la mobilitat, la concentració d’indústria, el pes del sector comercial i el creixement de zones residencials fan necessari apostar per sistemes amb l’última tecnologia, fiables i adaptats a cada entorn. En aquest marc, Vissegur Grup SIC24 desenvolupa un model de seguretat integral basat en tecnologia avançada, prevenció i gestió professional.

públic. En una província amb una elevada concentració d’activitat industrial i logística, disposar de solucions contra incendis de qualitat és clau per protegir persones, béns i continuïtat de l’activitat.

Analítica de vídeo

Aquesta tecnologia ha revolucionat la vigilància tradicional, mitjançant càmeres amb intel·ligència artificial. Els sistemes poden interpretar imatges en temps real i identificar accessos no au-

Sistemes d’alarma Sigui per habitatges particulars, establiments comercials o instal·lacions industrials, aquesta solució permet una vigilància contínua dels espais protegits, amb detecció immediata de qualsevol intrusió i generació d’avisos en temps real. Totes les alertes es transmeten directament a la Central Receptora d’Alarmes (CRA), des d’on es verifiquen i es gestionen d’acord amb els protocols establerts. Els sistemes de seguretat es configuren, segons les necessitats reals de cada espai, una capacitat d’adaptació que resulta clau en un territori tan divers com el tarragoní.

toritzats, moviments sospitosos o comportaments fora dels patrons habituals. Aquesta capacitat d’anàlisi permet anticipar riscos, millorar la prevenció i reduir significativament les falses alarmes.

Protecció contra incendis La protecció contra incendis és un

altre pilar fonamental de la seguretat integral. Els sistemes de detecció precoç de fum, calor o gasos permeten actuar amb rapidesa i evitar conseqüències greus. Aquesta protecció és imprescindible tant en edificis residencials com en naus industrials, comerços o equipaments oberts al

Central receptora d’alarmes Tots aquests sistemes es complementen amb la Central Receptora d’Alarmes (CRA), operativa les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Des de la CRA pròpia del Grup SIC24, personal especialitzat rep, verifica i gestiona cada senyal abans d’activar els protocols corresponents. Quan és necessari, es contacta amb les forces de seguretat o els serveis d’emergència, garantint una resposta ràpida i coordinada. Aquesta supervisió constant aporta un plus de tranquil·litat.

Qualitat i proximitat

Vissegur Grup SIC24 destaca per la seva aposta per la proximitat, els projectes a mida i el compliment estricte de la normativa vigent.

Amb una àmplia experiència en els àmbits residencial, comercial i industrial, l’empresa contribueix a reforçar la seguretat i la confiança a la província de Tarragona, adaptant-se a un territori dinàmic i en constant evolució.

~ VISSEGUR GRUP

SIC24 ~

Redacció

Mitjançant càmeres amb intel·ligència artificial, els sistemes poden interpretar imatges en temps real. CEDIDA

Serveis professionals

BADIA ADVOCATS

Anàlisi patrimonial de present i futur. Ajuda per les decisions hereditàries

Vocació per ser útils, des de l’experiència i la credibilitat, per donar solucions a tots els nivells

Amb una trajectòria de prop de 45 anys, el despatx Badia Advocats ha proporcionat respostes i solucions a les necessitats de nombrosos clients, tant en l’àmbit judicial com extrajudicial. La seva activitat se centra en àrees clau com la situació financera i bancària —amb especial atenció a les hipoteques i l’anàlisi de clàusules abusives—, així com en l’aplicació de la Llei de la Segona Oportunitat, entesa com una via legal i pragmàtica per superar situacions d’insolvència i facilitar el retorn a una vida econòmica normalitzada.

En l’àmbit empresarial, Badia Advocats destaca en Dret Concursal, especialment pel que fa a les responsabilitats dels administradors, que poden comprometre el seu patrimoni personal si no s’actua amb la diligència exigida per la normativa vigent. Igualment, compta amb una sòlida experiència en la via penal, amb especial incidència en matèria fiscal i en conflictes societaris, àrees que han estat i continuen sent fonamentals en la seva pràctica.

En un entorn cada cop més complex, el despatx ha ampliat els seus serveis amb una visió integral jurídica, fiscal i financera, establint una col·laboració amb HERETAX en l’àmbit hereditari. Aquesta aliança permet oferir una assessoria global del patrimoni, combinant una anàlisi tècnica rigorosa amb una planificació estratègica orientada a protegir, ordenar i optimitzar els actius dels clients amb garanties de futur.

Des d’aquesta perspectiva, la pla-

nificació successòria es planteja sota el principi de «conèixer per decidir», abordant aspectes essencials com la valoració dels immobles, la seguretat jurídica registral i cadastral, la documentació i la fiscalitat patrimonial. Tot plegat amb l’objectiu d’ordenar el present per protegir el futur i evitar imprevistos.

La seva vocació d’acompanyament integral al llarg del temps entén la gestió patrimonial com un procés continu, i no com una acció puntual.

Això es tradueix en una proposta de valor basada en la tranquil·litat, la seguretat jurídica i l’eficiència fiscal, evitant decisions ajornades que poden comportar riscos i costos innecessaris.

Amb 45 anys de trajectòria, Badia Advocats ofereix un assessorament legal integral

En definitiva, el despatx fonamenta la seva activitat en la discreció, el rigor tècnic, la proximitat i una clara visió estratègica orientada a la pre-

servació i transmissió eficient del patrimoni entre generacions. La seva oferta aprofundeix en tots els aspectes clau de la planificació successòria, garantint el compliment normatiu amb una anàlisi acurada i anticipant possibles conflictes, sense perdre de vista la coherència en la presa de decisions.

Paral·lelament, el despatx ofe-

reix assessorament en àrees com la Segona Oportunitat davant situacions d’endeutament, el Dret Bancari —incloent la reclamació de despeses hipotecàries i l’anàlisi de clàusules abusives—, el Dret Concursal i la insolvència societària, la gestió integral de la vida societària i, finalment, l’actuació en l’àmbit penal, especialment en casos de negligències mèdiques, accidents i delictes econòmics i societaris.

~ BADIA ADVOCATS ~

Redacció

El despatx Badia Advocats està situat a l’Avinguda Roma 7, 8ª Planta. Pexels

Serveis professionals

DECLARACIÓ FISCAL OBLIGATÒRIA

En marxa la campanya de la renda del 2025 amb noves deduccions fiscals

Entre d’altres, es pot desgravar de la declaració la quota col·legial

Adrià Recasens Benaiges

L’Agència Tributària ha iniciat la campanya de la renda 2025, oberta fins al 30 de juny, amb algunes millores en deduccions per a rendes baixes i joves, però sense canvis profunds. Es mantenen els límits d’obligació de declarar: 22.000 euros anuals amb un sol pagador i 15.876 amb dos o més, sempre que el segon superi els 1.500 euros. També hi estan obligats autònoms i perceptors de l’ingrés mínim vital. En canvi, els aturats no hauran de fer-la si no superen aquests llindars. La presentació ja es pot fer en línia; l’atenció telefònica començarà el 6 de maig i la presencial, l’1 de juny. El simulador d’Hisenda permet calcular el resultat, i si surt a

pagar, es pot fraccionar en dos terminis sense interessos.

La campanya es considera continuista, tot i que incorpora matisos com la consideració dels ingressos d’influencers com a activitat econòmica. Es mantenen deduccions estatals per eficiència energètica en habitatges i per compra de vehicles elèctrics o instal·lació de punts de recàrrega, amb la necessitat de justificar correctament la documentació. També cal vigilar amb subvencions rebudes, ja que poden tributar.

A Catalunya hi ha tretze deduccions, amb novetats en lloguer, cooperatives i situacions familiars

liars. Destaca la deducció per a joves llogaters, que pot arribar als 500 euros. A més, s’ha reduït la tributació en els primers trams per afavorir rendes més baixes. Segons l’article 19 de la llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), es poden desgravar «les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i amb el límit de 500 euros anuals».

A Catalunya hi ha 13 deduccions, amb novetats en lloguer, cooperatives i situacions fami-

Els experts recomanen revisar bé les dades fiscals i les deduccions, sovint no aplicades d’ofici.

SERVEIS D’ASSESSORAMENT

Faustino Romero — Panicot: experiència, proximitat i solucions integrals

Amb més de 30 anys d’experiència, Faustino Romero Gestión 45 — Panicot és una assessoria de referència a Tarragona especialitzada en serveis laborals, fiscals i comptables, oferint també suport en tràmits administratius i de vehicles. La firma proporciona un servei integral tant a empreses com a particulars, amb un enfocament pràctic i proper que facilita la gestió diària i la presa de decisions.

Amb seu al centre de Tarragona, el despatx destaca per la seva atenció personalitzada i per adaptar-se a les necessitats específiques de cada client, aportant solucions eficients i segures en un entorn empresarial cada cop més exigent. El seu compromís amb el teixit econòmic local i la seva trajectòria consolidada avalen una proposta basada en la confiança, la proximitat i el rigor professional. ARB

~ FAUSTINO ROMERO—PANICOT ~

El Catllar posarà fi a la «deixadesa» de la urbanització de Mas Moregons amb un projecte de millora

Serveis l La proposta preveu renovar la xarxa pluvial, la depuradora i més de 10 hectàrees de paviment

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament del Catllar planteja una gran «neteja de cara» per impulsar novament el projecte de la urbanització de Mas Moregons dues dècades després. El creixent interès per part de promotors a principis de 2023 va revivar la proposta i va fer augmentar les demandes de llicències, però el mal estat dels carrers i equipaments bàsics suposa, ara mateix, la principal dificultat pel consistori.

La proposta va iniciar el seu recorregut entre els anys 2005 i 2008, durant el creixement de la demanda del sector de la construcció a la demarcació.

Inicialment, la promotora impulsora, Projects: Facilities & Management, va preveure la creació d’habitatge i la urbanització de 25 hectàrees, amb una inversió de 7,8 milions d’euros, però la crisi immobiliària va provocar l’abandonament del projecte. Malgrat la manca de creació de habitatges, segons el consistori, entre els anys 2011 i 2012 es va finalitzar igualment l’execució de totes les obres previstes en el projecte d’urbanització.

La intenció és renovar ara tots els elements en mal es-

Pla d’actuació del projecte de reurbanització de Mas Moregons. Ajuntament del Catllar

Cap de les línies elèctriques creades inicialment compleix la normativa vigent

tat, entre els quals destaquen les gairebé 10,3 hectàrees de paviment que s’haurien de substituir o revisar a causa de trencaments provocats per la vegetació crescuda. D’acord

Cap Salou estrena zona verda amb aparcament gratuït per als veïns

Mobilitat l La regulació s’aplicarà del 15 de juny al 15 de setembre

Redacció L’Ajuntament de Salou posarà en marxa una nova zona verda d’aparcament a Cap Salou per prioritzar els residents i millorar el seu dia a dia en un període d’alta pressió turística. La mesura funcionarà del 15 de juny al 15 de setembre

i permetrà als veïns estacionar gratuïtament fins a 72 hores, donant resposta a una demanda històrica del barri i ajudant a pal·liar la manca de places durant la temporada alta. La nova regulació s’aplicarà en diversos carrers especialment tensionats a l’estiu, com Pla de l’Era, Llo-

rer, Corral de Sauner, Farigola, Fonoll, Farola, Bosc del Quec i Bosc del Gran. Els residents podran gestionar l’estacionament a través d’una aplicació mòbil i renovar el tiquet sense cost un cop superades les 72 hores inicials. Els no residents, en canvi, hauran d’abonar la tarifa equivalent a la

amb les últimes revisions de la zona, també es preveu canviar i habilitar tota la xarxa d’enllumenat públic, ja que actualment només una de les vuit línies de llum instal·lades

zona blava, d’1,40 euros l’hora amb un màxim de quatre hores, per afavorir la rotació de mobilitat. A més, l’Ajuntament preveu abonaments de temporada per a treballadors i persones amb estades llargues, amb descomptes de fins al 90%, i agents cívics informaran el veïnat sobre el funcionament de la nova regulació. També es vol ordenar l’espai públic i reduir la circulació innecessària de vehicles a la recerca d’aparcament. Així, es garantirà un ús prioritari de les places en moments de màxima afluència.

Segons el consistori, la depuradora que va instal·lar-se fa 13 anys no tindria prou capacitat en cas de crear més habitatges i, per tant, també requeriria una adequació. L’objectiu seria millorar la seva eficiència energètica entre un 25% i 45%, reduir els costos de manteniment i l’impacte acústic pels veïns. Finalment, se substituirien les més de 246 entrades de clavegueram existents, de les quals 75 presenten deficiències.

Iniciativa municipal

està en funcionament i cap compleix la normativa vigent.

A més, les observacions indiquen que, de 227 punts de llum, només 69 estan en bon estat.

El consistori preveu actuar com a suport per als propietaris que, durant les últimes dècades, s’han vist abandonats per un projecte marcat per la «deixadesa» que mai va arribar a créixer. Des de l’Ajuntament assenyalaven al Diari Més que els residents actuals «estan desorganitzats» i que, per aquest motiu, es va oferir una ajuda subsidiària per adequar les parcel·les i impulsar una futura venda. El projecte preveu començar a executar-se «en poc temps» amb una inversió municipal de 690.536 euros i haurà d’enllestir-se en un màxim de quatre mesos. L’objectiu del consistori és licitar les actuacions en tres lots diferents. El gruix de les actuacions es concentrarà en el primer lot, que preveu principalment els treballs d’obra civil per més de la meitat del pressupost: 394.061 euros. Els altres dos lots concentraran els treballs de l’adequació de l’EDAR, per 118.931 euros i les cambres de bombament, per 96.541 euros. La iniciativa va aprovar-se inicialment en Junta de Govern Local el passat 19 de març.

Hi haurà abonaments amb descomptes per a treballadors. Aj. de Salou

Imatge d’una parada del servei Bus Blau a Vila-seca. Cedida

Vila-seca preveu millorar

tota

la xarxa de parades de bus

Serveis l La majoria d’accions plantegen la creació de tòtems informatius, però també s’instal·laran quatre marquesines

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Vila-seca es prepara per afrontar la millora de totes la xarxa de parades i informació sobre el servei del Bus Blau. En total, es preveuen instal·lar tòtems informatius en 25 parades del municipi amb la intenció de reforçar la interactivitat amb els veïns. La proposta pretén, a través de nous punts tecnològics, complementar les marquesines amb elements «intel·ligents» que es van instal·lar anys enrere per millorar el servei. Els únics punts que quedaran exemp-

tes d’aquests equipaments digitals seran les parades de Països Catalans, Pau Casals, Camping i l’Esplai, que patiran altre tipus d’actuacions.

El projecte proposa intervenir en trenta punts del municipi per renovar espais, modernitzar-los o adaptar-los a les demandes ciutadanes. El consistori es planteja actuar en els tres nuclis de població que uneix el servei d’autobus: la Plana, la Pineda i el centre urbà. En aquesta línia, també s’instal·laran quatre marquesines noves totalment equipades amb pantalles digitals.

Pau Casals, la Plana i la parada de l’Esplai seran els principals beneficiats, a més del recinte de Porta de Mar, on es preveu enderrocar l’estructura actual i construir-ne una nova adaptada als usuaris minusvàlids amb una plataforma amb rampa.

La parada de la Plana, a més, patirà actuacions com la retirada de bancs i papereres. Els elements seran renovats i reubicats a l’espai, i l’únic punt que també contempla renovacions en aquest aspecte serà la parada del Tanatori. Entre les iniciatives del

Torredembarra consolida la Fira de la Salut amb una alta participació

Benestar l La iniciativa continua amb xerrades a Cal Maiam

Redacció

La III Fira de la Salut de Torredembarra, que va arrencar aquest dimarts, 14 d’abril, a la plaça de Mn. J. Boronat, ha tornat a evidenciar el pes de la salut comunitària al municipi amb una jornada molt participativa i més d’una trentena

d’entitats i col·laboradors implicats. El nou format, amb una sola activitat principal al centre de la plaça en cada franja, ha estat ben rebut pel públic. Entre les propostes, han destacat el taller de reanimació cardiopulmonar del SEM-EGARA, amb alumnes de l’Institut Torredembarra,

Les actuacions preveuen millorar la il·luminació i crear noves plataformes

projecte, s’espera integrar millores en qüestions com la renovació de senyalització vertical, que s’enretirarà a quatre espais: la Canaleta, la parada del centre, a l’Estació i, també, al Tanatori, o el reforç de les plaques de vinil que cobreixen les marquesines actuals. En aquest cas, l’única parada afectada serà la zona del Càmping. A l’Esplai, a més, es desplaçarà la lluminària i es reubicarà per incrementar la seguretat a l’espai, i al Complex Hoteler es repintarà la senyalització vial.

Reforç

A falta d’adjudicar el projecte definitivament, amb aquesta proposta el consistori preveu reforçar la xarxa de transport urbà després d’ampliar el servei el passat mes de setembre. Les línies, llavors, es van ampliar de quatre a set i la flota va incrementar a dos autobusos.

La millora de les parades preveu un potenciament integral de la xarxa, especialment en punts allunyats del nucli urbà. D’acord amb el consistori, l’adjudicació s’anunciarà pròximament, després que l’empresa Escardó Serveis Tècnics obtingués la màxima puntuació durant el procés de seleccio. S’espera que els treballs no durin més de tres mesos, tenint en compte les actuacions de retirada, neteja i instal·lació.

El projecte preveu un pressupost d’uns 260.000 euros amb l’IVA inclòs, tot i que s’espera que canvïn alguns detalls en la instal·lació en la definició del projecte.

La 22a edició inclourà actuacions i participació oberta.

joves de Sicília del programa Erasmus i usuaris de la Fundació Onada, així com el circuit d’hàbits saludables per als més petits, on es van repartir gairebé setanta berenars. També va tenir bona acollida la taula d’experts sobre infants i adolescents, mentre que la unitat mòbil

del Banc de Sang va registrar 84 donacions i 11 oferiments, xifra de rècord. La fira, organitzada pel Banc Blau de la Salut amb la Xarxa Santa Tecla i l’Ajuntament, continua avui dijous ja amb una xerrada a Cal Maiam sobre l’acompanyament anímic en la malaltia crònica i el procés de morir. La regidora Berta Castells ha agraït la implicació dels actius de salut de la vila i ha defensat reforçar aquesta xarxa i els hàbits saludables. Durant el matí, la jornada també va rebre la visita de representants institucionals.

Cambrils celebrarà el Dia de la Dansa amb una nova mostra

al Parc del Pinaret

Agenda l La 22a edició tindrà lloc el dimecres 29 d’abril amb quatre formacions

Redacció

La dansa tornarà a ocupar el Parc del Pinaret de Cambrils el pròxim 29 d’abril amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, en una 22a edició organitzada pel Departament de Cultura de l’Ajuntament amb la participació del Centre Artístic Cambrils, l’Estudi Giselle, l’Escola Crea’t i, com a novetat, el Grup Zaida de dansa del ventre de l’Associació Dones Amunt. La jornada començarà amb la lectura del manifest de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, signat enguany pel ballarí i coreògraf Jordi Cortés. Després, l’alumnat de cada centre o formació interpretarà dues coreografies i, com és tradició, la mostra acabarà amb una actuació conjunta final oberta a familiars, amistats i a tothom que s’hi vulgui afegir.

L’objectiu del festival és atraure nous públics que habitualment no assisteixen a espectacles de dansa i posar en valor el llenguatge del cos, del ritme i del moviment com una forma d’expressió que arriba a totes les edats. Cambrils se suma així a la reivindicació del sector per augmentar la presència de la dansa a les programacions estables d’arts escèniques, tenint en compte que només suposa el 4% de les contractacions de les sales catalanes. D’altra banda, el 10 de maig se celebrarà la tercera edició de Cambrils en dansa una mostra professional de dansa contemporània que es farà a la plaça del Pòsit amb quatre companyies. El Dia Internacional de la Dansa se celebra des de fa més de quaranta anys per iniciativa de la UNESCO, en record de JeanGeorges Noverre (1727).

Consistori Cambrils

Taller de reanimació cardiopulmonar que va impartir el SEM. Jordi T. Llopis

Altafulla prepara la nova ordenança de platges: prohibirà fumar i zero fogueres

Propostes l El consistori continua recol·lectant idees del veïnat i anunciarà els resultats el 13 de juny

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament d’Altafulla va posar en funcionament aquest dilluns una consulta ciutadana que, fins al pròxim 13 de juny, recollirà propostes per crear una nova ordenança que reguli les platges. Els veïns podran expressar les seves opinions centrades en les principals afectacions o problemàtiques que, any rere any, s’hagin detectat, concretament, a l’estiu. El focus principal, d’acord amb el consistori, serà la prohibició de fumar a les platges. Una qüestió sobre la qual el consistori fa temps que adverteix a tra-

vés de campanyes de conscienciació com, per exemple, la impulsada l’any 2022. L’ordenança, però, encara no s’ha començat a redactar a l’espera de les idees aportades pels veïns. Altres limitacions que espera incloure la regulació preveuen delimitar els horaris de pesca o les normatives aplicades a aquesta activitat, així com la implementació de sancions per llençar residus sobre la sorra. «Més enllà de la molèstia, és la contaminació, ho proposem des del vessant sanitari, de salut pública i de protecció», indicava l’alcalde d’Altafulla,

Jordi Molinera. El batlle posava d’exemple municipis que, actualment, apliquen mesures similars, com Mont-roig del Camp o diverses zones del País Valencià.

Més control

Entre els punts principals a debatre, també cobrarà protagonisme la reserva d’espais a la platja, una pràctica que el consistori destaca entre les més perjudicials. «La intenció també és regular aquesta situació perquè la gent no deixi la tovallola i marxi», indicava Molinera.

Altres propostes que també

Llençar residus a la platja o cuinar també podria comportar sancions

es valoraran seran la limitació de fogueres i focs esporàdics als espais costaners. La in-

tenció és que també s’aturin completament, però encara no s’ha definit si en períodes festius, com per exemple Sant Joan, es podrà permetre. També es pretén posar el fil a l’agulla amb focs encesos per cuinar o de manera recreativa al municipi. «La intenció és regular moltes més coses,

especialment els usos extraordinaris de la platja», esmentava l’alcalde.

A l’estiu, la intenció és reforçar el control amb la Policia Local. Una qüestió que, com destacava el batlle, ja s’executa, a la platja, el passeig marítim i la zona de Botigues de Mar.

Imatge d’arxiu de la platja d’Altafulla i el passeig marítim. Pili Cabré

Valls acull la Fira de l’Ocupació

amb més de 200 ofertes de feina

Treball l Valls va acollir ahir dijous la Fira de l’Ocupació 2026 al Pavelló Xavi Tondo i Volpini, una cita destinada a dinamitzar el mercat laboral de l’Alt Camp i facilitar el contacte directe entre empreses i persones que busquen feina o volen millorar professionalment. La tercera edició va reunir una quarantena d’empreses del territori, que oferien més de 200 llocs de treball en àmbits molt diversos, des de l’enginyeria i la ciberseguretat fins a oficis industrials com la mecànica i la soldadura, a més d’hostaleria, logística i atenció sociosanitària. Durant la jornada, els assistents també van poder participar en tallers d’orientació laboral sobre currículum amb intel·ligència artificial, entrevistes de feina, recerca de la primera ocupació o accés a l’administració pública. La fira va comptar igualment amb assessorament de l’Oficina de Treball de Valls, el Punt Jove i el servei Acredita’t. La iniciativa està organitzada per la Cambra de Comerç de Valls i l’IMDL Vallsgenera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el suport del SOC i la Generalitat. També es van sortejar dues entrades per al Calçofest 2026. Redacció

L’Estat desestima la megacentral solar prevista a la Conca de Barberà

Energia l Amb més de 365.000 panells, afectava Montblanc, l’Espluga, Passanant i Vallfogona i s’ha desestimat per mancances administratives

Arnau Martínez / ACN

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha desestimat la construcció d’una de les centrals fotovoltaiques més grans projectades a Catalunya, prevista entre municipis de la Conca de Barberà i l’Urgell. El megaparc solar, promogut per Shell Desarrollo amb els projectes Bcn Solar 1 i Bcn Solar 2, havia d’ocupar 450 hectàrees amb 365.664 panells solars. La central i la seva via d’evacuació afectaven Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Montblanc, l’Espluga de Francolí,

Vallbona de les Monges i Ciutadilla. Tot i haver obtingut informes d’impacte ambiental favorables, el projecte s’ha desestimat per no acreditar tràmits administratius en temps i forma. El 20 de gener d’enguany, el Ministeri havia desestimat la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia, la de construcció i la declaració d’utilitat pública. Shell Desarrollo va presentar al·legacions, però l’Estat ha tornat a rebutjar la iniciativa amb un informe idèntic. El document assenyala que no es pot declarar la utilitat pública perquè els

béns afectats no estan determinats abans de poder impulsar una expropiació forçosa. També apunta que no s’acrediten tràmits relacionats amb l’accés i la connexió a les xarxes de transport i distribució d’electricitat, i que el projecte tampoc presentava la garantia econòmica requerida.

La proposta, impulsada el 2021 i reactivada el 2022, preveia també dues subestacions elèctriques i tres línies de mitja tensió soterrades. Les plaques més pròximes havien d’ubicar-se a 300 metres de Passanant i a 500 de la Guàrdia dels Prats. La iniciativa

La Plataforma en Peu de Terra carrega contra el projecte logístic de Ponentia

Societat l L'entitat lamenta la «inconcreció» que ha mostrat la proposta l'últim mes

Adam Díaz Garriga

La plataforma en Peu de Terra denunciava en un comunicat publicat aquest dijous la «poca credibilitat» del projecte logístic Ponentia, que es preveu executar a Montblanc. L’entitat assenyalava una «manca de transparència» sobre la proposta i acusa els actors implicats, ajuntament i empresa impulsora, «d’inflar expectatives». En aquest sentit, també expressen la seva disconformitat per la «inconcreció» que, en els últims mesos, s’ha evidenciat «Ni agafar el telèfon als repre-

sentants dels ajuntaments, sense aportar dades i assegurant que pel simple fet que només alguns propietaris estiguin d’acord a vendre, el territori hi està d’acord», expressaven al comunicat. Un dels punts criticats també feia referència a la manca d’una estructura ferroviària «real», ni «cap compromís públic d’inversió per part d’Adif». Les queixes arriben després que l’empresa Ponentia contradigués al consistori la setmana passada i afirmés que el projecte «tirava endavant».

havia generat malestar entre propietaris i veïns. El juny de 2023, 160 particulars i entitats van presentar al·legacions per la gran dimensió del parc,

l’impacte paisatgístic, la proximitat al nucli de Passanant i la saturació de la xarxa elèctrica de la Conca. La DO Conca de Barberà també s’hi oposa-

va per la pèrdua de terreny agrícola, i des del Departament d’Acció Climàtica asseguraven que el parc no seguia la filosofia del Govern.

Sembrat on s’havia d’ubicar la central fotovoltaica, a escassos metres de Belltall. Arnau Martínez / ACN

Fotografies de la Fira de l’Ocupació celebrada aquest dijous al Pavelló Xavi Tondo de Valls. Gerard Martí

Terrenys on es preveu executar el projecte logístic a Montblanc. ACN

Un Marbella virtualment descendit, l’escull del Nàstic en un duel crucial

Futbol l Els andalusos són penúltims i es troben a dotze punts de la salvació que marca el conjunt grana

Si el Nàstic vol assegurar-se la permanència a la categoria haurà de millorar fora de casa. Pablo Alfaro ha aconseguit que l’equip torni a ser competitiu al Nou Estadi, però ara toca fer-ho a domicili i més tenint en compte que quatre dels sis partits restants són lluny de Tarragona. El primer sempre és més important i, sobretot, si és contra un Marbella virtualment descendit.

El conjunt malagueny és el penúltim classificat amb 28 punts. Encara no és matemàtic, però és a 12 punts de la salvació –que marca el Nàstic– quan només queden 18 punts per repartir. Aquest tipus d’escenari s’interpreten de dues maneres diferents en el món del futbol. Per una

Andalusia és terra maleïda per al Nàstic: suma 1 triomf i 4 derrotes

banda, la lògica indica que és l’equip amb més en joc qui s’ha d’imposar sobre el verd.

El Nàstic es quedarà sense Pau

Martínez per sanció i recupera

Sergio Santos al lateral dret

Futbol l El Nàstic afronta el duel contra el Marbella amb una nova baixa a la davantera. Pau Martínez va veure la cinquena groga contra el Real Murcia i no estarà disponible a Marbella. Amb Alfaro, Martínez ha agafat el paper de primer revulsiu de l'equip a la segona meitat, ara que Keyliane Abdallah i Álex Jiménez han assaltat la

titularitat a les bandes en els darrers partits. Sense Pau, s'obre la porta a més minuts per un Juanda Fuentes que va ser decisiu en la victòria, tot i el curt minutatge. D'altra banda, Sergio Santos ja ha complit el cicle i tornarà a estar disponible per a Alfaro. Amb tot, el lateral s'haurà de posar a la cua en una posició que ja domina Camus. AMQ

L’estrella del Marbella, l’exgrana Eugeni, es perdrà el duel per sanció

El Nàstic necessita sumar per no quedar-se enrere i no tornar a caure en posicions de

descens. Sobretot, necessita sumar per guanyar confiança fora de casa, on últimament es tornava a veure els mals vicis. Contra l’Algeciras i el Teruel els grana van tornar a mostrar una imatge desmillorada, un recordatori d’un equip que haurà de suar de valent si vol salvar-se. Per aquest motiu,

L’àrbitre

Alejandro Clemente xiularà el partit

L’encarregat de xiular el partit de diumenge entre el Marbella i el Nàstic serà Alejandro Clemente. Enguany ja ha xiulat el conjunt grana en terres andaluses i el record no és positiu. Va ser l’encarregat de dirigir la derrota del Nàstic al camp de l’Antequera, per 4 gols a 2.

La temporada passada va xiular també un partit als grana, en l’empat a 1 contra l’Amorebieta.

haurà de sortir a emportar-se els tres punts amb ambició i humilitat.

D’altra banda, també hi ha la segona interpretació, la que indica que serà un partit trampa, perquè el Marbella jugarà desinhibit, ara que ja està condemnat. L’equip entrenat per David Cabello arriba al duel després de sumar tres derrotes consecutives, un bagatge poc fiable, però no menys perillós. Contra el Vi-

Álex Jiménez: «El partit contra el Marbella serà una guerra»

Futbol l El davanter no se’n refia del rival i apunta que l'equip està llest

La plantilla del Nàstic de Tarragona no se’n refia del partit d’aquest dissabte contra el Marbella. Així ho va destacar el davanter Álex Jiménez en roda de premsa: «Espero que el partit sigui una guerra». Jiménez va destacar que «sabem de la situació del rival,

sabem de la classificació, així que anirem a pels tres punts amb el nostre 100%». El davanter va apuntar que «després de la victòria estem carregats de motivació», sobretot, perquè suposa «el segon triomf consecutiu a casa, que feia molt temps que no s’assolia». El Nàstic ha confirmat amb Alfaro que

el Nou Estadi torna a ser un fortí, però l’assignatura pendent continua sent a domicili. Jiménez reconeix la situació, tanmateix, va destacar la figura d’Alfaro «ens transmet molt i ens ha ajudat a ser més competitius i lluitar fins al final». «Nosaltres farem el mateix fora que a casa, necessitem els tres punts», va cloure.

llarreal B va aguantar el partit fins als minuts finals, mentre que, la setmana passada, va caure en un partit boig contra l’Atlético Madrileño. El Marbella va caure per 5-4 contra el filial madrileny, un resultat que costa de creure que es podria replicar contra el Nàstic, sobretot pel curt bagatge golejador dels grana.

Sense Eugeni Vallderrama

L’únic jugador que permet al Marbella sumar el plus de competitivitat és el tarragoní Eugeni Vallderrama. L’ex del Nàstic és el pitxitxi i repartidor de l’equip, perquè acumula 4 gols i suma 5 assistències. De fet, en la bogeria del 5-4, Eugeni va servir 3 gols. Per sort, no estarà disponible, perquè va veure la cinquena groga el darrer partit i es perdrà el duel contra el Nàstic.

Terra maleïda

Una altra realitat d’aquesta temporada és que Andalusia ha sigut terra maleïda per al Nàstic. Dels cinc partits disputats fins ara, els grana sumen només una victòria –contra el Sevilla Atlético, el cuer– i les quatre derrotes més grises: el 4-2 de l’Antequera que va iniciar la mala dinàmica, el 2-0 contra el Torremolinos i l’1-0 contra el Sanluqueño que la van continuar i, finalment, l’1-0 contra l’Algeciras, un duel sense rematar a porta.

El duel contra el Marbella és el darrer al sud i els grana es trobaran un camp amb les característiques similars al de la resta: petit i amb els aficionats a sobre, un escull a superar per assolir regularitat i no tornar al descens.

Redacció

El jugador del Nàstic Álex Jiménez. Cedida

Arnau Montreal Quesada

Marcos Baselga durant el duel de la primera volta contra el Marbella. Tjerk van der Meulen

Marbella Gimnàstic

El CP Calafell, preparat per repetir la història a la WSE Europe Cup

Hoquei l Quatre temporades després de la gesta, els calafellencs tornen a una final four pel títol europeu

Arnau Montreal Quesada

El CP Calafell està preparat per una nova gesta aquest cap de setmana. Els de Guillem Cabestany disputaran la final four per assolir el títol de l’WSE Europe Cup, una copa que ja van aixecar ara fa quatre temporades.

Llavors, amb Ferran López a la banqueta, el conjunt verdi-blanc es va plantar en una oportunitat única en la història de l’entitat. Llavors, el Calafell va superar el Lleida per 2-3 i, en la gran final, va guanyar el Folonica Hockey per 6-5 en un partit per al record. Aquell va significar el primer títol europeu d’una entitat que no ha deixat de créixer. Ara, quatre temporades després, es troben en el mateix camí a les ordres de Guillem Cabestany.

Del Calafell que va aixecar

la darrera Europe Cup ja no en queda cap jugador, però l’esperit es manté i ressona al pavelló Joan Ortoll. Aquesta

vegada, serà més fàcil que els seus estrellats estiguin presencialment donant ànims al seu equip, perquè es disputa-

rà al pavelló Onze de Setembre de Lleida. Dissabte, els de Guillem Cabestany tenen la primera

El Reus visita el Narcís Sala, on el Sant Andreu busca aconseguir l’ascens

Futbol Els de Marc Carrasco volen continuar en les posicions de play-off

Arnau Montreal Quesada

El Narcís Sala viurà una gran festa del futbol català aquest dissabte a les 18 hores. La Unió Esportiva Sant Andreu i el Reus FC Reddis s’enfrontaran en un duel entre dos dels grans equips de la categoria. Pels de Sant Andreu de Palomar una victòria els servirà per assolir l’esperat ascens a Primera Federació. Pel Reus, si surt amb un bon resultat de la visita difícil al camp del líder, pot ser un altre gran pas per assegurar jugar el play-off d’ascens.

El Sant Andreu arriba al duel després de perdre durament al camp del València Mestalla per 3 gols a 1, en un partit on d’haver guanyat ja haurien celebrat l’ascens. Els de Natxo González encara tenen sis punts de marge respecte el segon classificat, l’Atlètic Balears, però no voldran esperar i diumenge s’espera un ambient de gala per

Imatge d’arxiu d’una acció d’un partit del Reus a l’Estadi Municipal. Gerard Martí

Els de Natxo González venen de perdre per 3 a 1 al camp del València

a una gran celebració. Que el Reus intentarà evitar. Els de Marc Carrasco arriben al duel després de guanyar a casa per 2 gols a 1 a la SD Eivissa. Els reusencs només tenen

un punt de diferència amb el Barça Atlètic i està a un punt del quart classificat, l’Alcoyano. Els acompanyaran al Narcís Sala uns 300 aficionats roig-i-negres.

classificar-se al play-off.

Malgrat això, els calafellencs no estan disposats a abaixar la guàrdia en una eliminatòria a partit únic contra un equip que ja ha demostrat capaç de mantenir-se coherent quan una eliminatòria s’embogeix a base de gols, com va ser el 8-4 per eliminar al CH Caldes.

Els de Cabestany jugaran la semifinal contra el Pacense dissabte a les 20 h

prova contra el Juventude Pacense a les 20 hores. L’equip portuguès va arribar a semifinals després de superar les seves eliminatòries contra el Diessbach alemany i el CH Caldes de l’OK Lliga. Com a representant portuguès, és un equip experimentat en lluitar en un mar de taurons com és la lliga portuguesa. Amb tot, sobre el paper de la classificació, es presenta com un rival d’inferior nivell que l’HC Braga que ja va superar l’equip calafellenc als quarts de final. A l’OK Lliga, el Pacense es troba en vuitena posició i en plena lluita per

El Cèvol

En ascens

Els de Cabestany arriben reforçats. La darrera setmana van sumar una victòria clau que els fa recuperar la quarta posició a l’OK Lliga, convertint-se en l’equip millor classificat entre els quatre. Després d’un paper esplèndid a la Copa del Rei que va acabar amb l’amargor de la derrota a la final, els de Cabestany se centren en aixecar el trofeu europeu.

A l’altre costat del quadre, el Lleida, l’amfitrió, s’enfrontarà a l’HRC Monza italià en un partit que es disputarà el mateix dissabte, però a les 17.30 hores. Si el Calafell assoleix el bitllet a la final, s’haurà de preparar per enfrontar-se a lleidatans o italians per un títol que es decidirà diumenge a les 17 hores.

Torredembarra i el CV

Reus s’enfronten

per l’ascens a Primera Nacional

Voleibol l La 'final four' es disputarà aquest diumenge al pavelló Municipal Sant Jordi

Redacció

El Cèvol Torredembarra i el CV Reus s’enfronten aquest cap de setmana per un bitllat a l’ascens a Primera Nacional femenina. Tots dos equips s’han classificat a la ‘final four’ d’ascens després d’acabar entre els quatre primers classificats de la fase regular. La fase d’ascens es compon de dues semifinals i una final. A les 10 h del matí, el Cèvol Torredembarra s’enfrontarà al CV Reus, perquè les reusenques van acabar en primera posició i les torrenques quartes. A les 12 h, jugaran el Sant Cugat C i Cecell Lleida. Els equips guanyadors d’aquests dos partits s’enfrontaran a les 17 h, consolidant un passi al play-off estatal. Tots dos equips es van enfrontar el darrer cap de setmana a la lliga, un duel que va acabar amb victòria reusenca per 3-0. Ara, els dos equips de

El CV Reus s’enfrontarà al Cèvol Torredembarra per pujar. Cedida

la demarcació de Tarragona es retrobaran al pavelló Municipal Sant Jordi de Torredembarra, que aplega aquesta primera fase d’ascens. L’any passat, el CV Sant Pere i Sant Pau femení ja va recórrer aquest camí per ascendir a Primera Nacional, un somni compartit també per reusenques i torrenques.

Els jugadors del CP Calafell amb la seva afició durant la Copa del Rei. CP Calafell

Trump anuncia una treva fràgil de deu dies entre Israel i el Líban

Agències

Donald Trump va anunciar ahir dijous un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, que havia d’entrar en vigor a les cinc de la tarda, hora de Washington, després d’assegurar que havia parlat amb el president libanès, Joseph Aoun, i amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En una publicació a Truth Social, el republicà va afirmar que tots dos líders havien acordat la treva amb l’objectiu d’assolir la pau. L’anunci arribava enmig dels esforços diplomàtics per reactivar una nova ronda de converses entre els Estats Units i l’Iran, ja que Teheran havia reclamat un cessament de les hostilitats al Líban com a gest de bona fe. Segons la informació difosa, l’acord medi-

at pel Pakistan incloïa inicialment la fi dels atacs israelians al país àrab. La treva, però, neix marca-

da per la fragilitat. Hezbollah no ha participat directament en la negociació i Israel tampoc no ha confirmat oficial-

Els experts fixen el 29 d’abril per preparar l’eclipsi del 12 d’agost

Astronomia l Els experts recomanen el dimecres 29 d’abril com el dia idoni per comprovar si des d’un punt concret de la demarcació de Tarragona es podrà veure bé l’eclipsi solar total previst per al 12 d’agost d’enguany, un fenomen excepcional que es produirà cap a les 20.30 hores, pocs minuts abans de la posta de sol. Segons el cientí-

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Felicitats, mama! Un any passa molt ràpid «al menys a mí”. Com es nota que ens anem fent grans. Un petó molt fort de la teva filla i el teu net.

fic i matemàtic Andreu Arbó, aquesta jornada és la millor per fer una «prova real», perquè el Sol es pondrà pel mateix punt de l’horitzó que el dia de l’eclipsi. Per fer la comprovació, cal escollir el lloc d’observació i verificar, entre les 20.30 i les 20.36 hores, que no hi hagi edificis, muntanyes o arbres que bloquegin la visió, ja que a Tarragona el

Sol estarà molt baix, entre 3 i 4 graus d’altura. Si l’horitzó no és net, caldrà buscar un emplaçament amb millor visibilitat abans del 12 d’agost, quan es preveuen desplaçaments i retencions. Arbó recorda que el proper eclipsi total visible des de Catalunya no arribarà fins al 2053, per no perdre’s el moment a l’estiu. Shaila Cid / Dani Cabezas

ment l’acord. El legislador libanès i representant del grup islamista Hassan Fadlallah va afirmar a Reuters que

L’ofensiva al Líban ja ha causat més de 2.089 morts i 1,2 milions de desplaçats

l’Iran ja els havia advertit que era probable que s’anunciés una pausa aquesta mateixa tarda, però va subratllar que la predisposició de Hezbollah depèn que Israel aturi totes les seves formes d’hostilitat. També un oficial israelià va indicar a Reuters que l’exèrcit no té previst retirar-se del sud del Líban durant cap mena d’alto el foc. Tot i això, Trump va assegurar que ja havia donat instruccions al vicepresident J.D. Vance, al secretari d’Estat Marco Rubio i al cap de l’Estat Major Conjunt, Dan Caine, perquè es coordinin amb Israel i el Líban per

intentar consolidar una pau duradora.

Zona en conflicte Netanyahu ha mantingut els bombardejos sobre el Líban sota el pretext d’anihilar un aliat regional de l’Iran. L’ofensiva militar ha causat almenys 2.089 morts, entre ells 165 infants i 87 treballadors sanitaris, i ha desplaçat més d’1,2 milions de libanesos. Tot i que el Líban formava part de la treva entre els EUA i l’Iran, el primer ministre israelià va reajustar-la segons els seus interessos i va deixar clar en un primer moment que mantindria la campanya al país veí. L’anunci de Trump arriba després d’un cara a cara històric celebrat dimarts al Departament d’Estat, on per primer cop des del 1983 una delegació israeliana i una de libanesa es van reunir en persona, amb Marco Rubio com a mediador. Malgrat l’optimisme expressat per Washington i el Pakistan, encara no hi ha data per a una nova negociació de pau entre els estatunidencs i els iranians. La Casa Blanca va admetre que no havia demanat formalment ampliar la treva del conflicte armat.

Recomanacions per poder fer la simulació de l’eclipsi solar total. Diari Més

Junts suspèn relacions amb Sumar per les acusacions de Yolanda Díaz

Política l Junts ha suspès les relacions governamentals i parlamentàries amb Sumar fins que la ministra Yolanda Díaz rectifiqui «sincerament» les acusacions de racisme i classisme. El partit nega cap negociació sobre la pròrroga dels lloguers i reclama respecte per als seus votants. Agències

Muchas Felicidades Corazón, por tus 56 en un año muy especial y por todolo que aportas a quienes te rodean. Te Quiero.

Aquest diumenge 19, la nostra floreta bufarà 19 espelmes. Per molts anys! Amb tot l’amor de la família, també de la Lila, la Curri i la Motxi.

La pausa del conflicte s’ha anunciat sense la participació directa de Hezbollah en les converses. Agència EFE

k Carta dominical k

El foc que reconeixem al camí

El relat dels deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-35) és un dels passatges més delicats i profunds de tot l’Evangeli. Aquest tercer diumenge de Pasqua ens el proposa no sols com un record del passat, sinó com una clau per entendre l’experiència cristiana de tots els temps. Dos deixebles caminen allunyant-se de Jerusalem. No tornen a casa amb alegria, sinó amb la pesantor dels qui han vist esfondrar-se una esperança. La seva conversa és la conversa dels desenganyats: recorden els fets, els analitzen, intenten entendre què ha passat. És aleshores quan un desconegut s’acosta i camina amb ells. El detall és teològicament extraordinari: el Ressuscitat no es manifesta amb esplendor ni amb evidències aclaparadores. Apareix com un company de camí. La Pasqua, abans de ser una prova, és una presència. El misteri és que no el reconeixen. No el reconeixen perquè els seus ulls estan encara atrapats en una imatge de Déu que no ha passat per la creu. Esperaven un Messies triomfant, i per això la mort els sembla el final de tot. Jesús, en canvi, els condueix pacientment a rellegir les Escriptures: allò que semblava derrota formava part del designi de Déu. La glòria no ve després de la creu per accident, sinó que passa a través de la creu.

Mentre el desconegut parla, passa una cosa subtil però decisiva: el seu cor comença a cremar. No és encara el reconeixement. És alguna cosa més interior: la intuïció que la Paraula de Déu, quan és explicada des de la Pasqua, encén la vida. El cor que crema és el primer signe de la resurrecció actuant en l’ànima. Però el moment culminant arriba al vespre. Quan arriben al poble, el foraster fa veure que continua el camí. No s’imposa. Espera una invitació. «Queda’t amb nosaltres», li diuen. I és en aquell gest tan senzill —prendre el pa, beneir-lo, partir-lo i donar-lo— quan els ulls se’ls obren finalment. El reconeixen en el pa partit.

Els deixebles, que abans fugien de Jerusalem, s’aixequen immediatament i hi tornen. La Pasqua sempre té aquest efecte: transforma la direcció del camí. Quan Crist és reconegut, el desànim es converteix en missió

La tradició cristiana ha vist sempre en aquest gest una clara referència a l’Eucaristia. El Ressuscitat es deixa reconèixer no tant per l’evidència física com per un signe sacramental: el mateix gest que havia fet en l’últim sopar. I aleshores no desapareix perquè marxi, sinó perquè ja ha canviat la manera de ser present. Els deixebles, que abans fugien de Jerusalem, s’aixequen immediatament i hi tornen. La Pasqua sempre té aquest efecte: transforma la direcció del camí. Quan Crist és reconegut, el desànim es converteix en missió. Potser avui molts cristians caminen també com els deixebles d’Emmaús, amb la sensació que la fe s’ha tornat més difícil en un món que sembla haver oblidat Déu. Però l’Evangeli ens recorda que el Ressuscitat continua caminant discretament al costat dels seus, encara que no sempre el reconeguem. I potser la pregunta decisiva no és si el veiem, sinó si el convidem a quedar-se. Perquè quan Crist entra a casa, fins i tot el pa més senzill es converteix en revelació.

k Editorial k

Portes socials obertes

L’inici del procés de regularització extraordinària d’immigrants ha deixat una imatge molt poderosa, però al mateix temps inquietant: llargues cues de persones que esperen una oportunitat per estabilitzar les seves vides. Darrere de cada rostre hi ha històries marcades per la incertesa i l’esperança. No es tracta només d’un tràmit administratiu, sinó d’un pas decisiu cap a la dignitat i la integració. Tanmateix, aquestes mateixes imatges evidencien les febleses del sistema. La massificació a oficines municipals i consolats, les hores d’espera i la desorientació de molts sol·licitants posen de manifest que l’adminis-

Artemis II i Tarragona:

Quan les prioritats de la química es transformen en arguments per provocar la necessària reindustrialització, l’esperança es torna disciplina.

A la primera part vam veure la química que ens portava a la lluna (i més enllà): resiliència, facturació rècord, ocupació de qualitat, innovació puntera i el Trident Tecnològic que avança i que té un cor invisible que batega al nostre territori.

Però sota aquesta superfície brillant, el cor comença a tremolar. Ara toca baixar a terra: dades que inquieten, plantes que tanquen i una esperança que, per no ser ingènua, necessita convertir-se en disciplina.

Examinant les dades extretes a partir de la radiografia presentada el passat 9 d’abril del 2026 a Madrid per la FEIQUE (Federación Empresarial de la Indústria Química Española), observem que les xifres dibuixen un equilibri incert.

Perquè la química que ens porta a la lluna (i cap al futur, no només cap a l’espai) també és la que, aquí a la Terra, lluita per no dessagnar-se

tració no ha estat del tot preparada per assumir un volum tan elevat de demandes en tan poc temps. La burocràcia, lluny de facilitar el procés, es converteix sovint en una barrera, especialment per a col·lectius vulnerables afectats per la bretxa digital o la manca d’assessorament. Aquest inici, amb cues i neguits, hauria de servir com a advertiment. Garantir l’accés real al procés és tan important com la seva existència. Cal reconèixer el valor de la mesura: regularitzar centenars de milers de persones no només beneficia els migrants, sinó també el conjunt de la societat, afavorint la cohesió social i l’economia formal.

de la química i l’esperança (i II)

Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

2026, ha transformat l’agre en un futur previsiblement negre: d’una banda la resiliència guanya, però de l’altra els problemes de fons es converteixen en autèntics malsons.

La química bàsica manté una situació crítica per la debilitat de la demanda europea i, sobretot, per l’elevat diferencial dels costos energètics respecte als Estats Units i la Xina. Aquesta és la prova que el problema és estructural.

del sector. La política industrial del país ha de fer seva la veu amb què s’expressen.

El sector químic té cinc prioritats urgents: electricitat a preu just, gas competitiu, simplificació normativa, finançament per descarbonitzar i defensa comercial front al dumping xinès.

Tenim el deure d’apostar per dotar el sector químic de tots els mitjans possibles per provocar aquell salt on el CO2 esdevingui el nostre or negre, la nostra gran oportunitat

La indústria química no demana privilegis, demana coherència: preus energètics justos, normes clares i eines per competir en igualtat. Sense resoldre aquestes cinc prioritats, no hi ha transició verda, ni reindustrialització, ni futur per al Trident Tecnològic. Es tracta de geopolítica poètica. Tenim el deure d’apostar per dotar el sector químic de tots els mitjans possibles per provocar aquell salt on el CO₂ esdevingui el nostre or negre, la nostra gran oportunitat: sostenir la indústria d’avui per construir el futur que ja és aquí.

I val recordar que la química bàsica subministra productes essencials per al 98% de les activitats productives. Si col·lapsa, arrossega la resta. És una arma de doble tall: mostra la seva importància i fa evident que, si cau, tot cau.

El risc és real i tangible: existeix un evident perill de desinversió.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La presidenta de FEIQUE, Teresa Rasero Guerrero, havia descrit el sector químic com una espècie d’Ianus Bifrons (Janus, el déu romà de dues cares): un costat dolç amb una producció resilient, unes exportacions rècord i una ocupació de qualitat; i un costat agre on alertava que la crisi energètica ofegava la química bàsica, les inversions fugien i les càrregues administratives lligaven les mans mentre a Europa es tancaven plantes.

Una paradoxa que, amb el balanç

Des del 2022, la indústria química bàsica europea ha tancat 126 plantes, perdent 37 milions de tones de capacitat de producció. Això no és teoria; és el que ja està passant. Presentades les dades, cal escoltar els experts i els representants

Prou d’ambigüitats i missatges caducats en el mateix moment que es generen. Més ambició. Més visió. Creant una societat capaç de competir pel canvi real: menys infantilitzada, més ocupada a crear que preocupada d’avergonyir-se de ser pionera i de no arriscar. Puc ser un somniador, però no sóc l’únic. I he comprovat les dades. El somni està fonamentat en l’acer, en les molècules, en les mans que construeixen el futur.

Seguim caminant. I si cal, corrent.

La Fundación ADIPROPE tiene como objetivos prioritarios un mejor conocimiento, conservación, valoración, difusión y promoción del Patrimonio Mundial de España. Ante la celebración del Año Internacional Gaudí, conmemorativo del centenario de su fallecimiento, tomó el acuerdo de promover y organizar el Ciclo de 8 Mesas sobre su vida, genial obra y su potente proyección internacional.

El citado importante y trascendente Ciclo tiene como significativo precedente el Ciclo de 6 Mesas que la Fundación Independiente, que presidía, desarrolló en la Villa y Corte en el 2002, con motivo del 150 aniversario del nacimiento de Antonio Gaudí, Reus, 1852. Seis Mesas que se celebraron en seis entidades madrileñas emblemáticas en las que se desarrollaron seis temas sobre la rica personalidad y genial obra de Gaudí, fueron: Centro Cultural de la Villa de Madrid: Gaudí y su tiempo; Ateneo de Madrid: Gaudí y su biografía; Colegio de Arquitectos de Madrid: Gaudí arquitecto; Blanquerna: Gaudí y la Sagrada Familia; Círculo de Bellas Artes: Gaudí y el modernismo; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando: Gaudí y su proyección.

En cada una de ellas intervinieron tres destacados ponentes, un moderador, el presidente de la entidad anfitriona del acto y el Presidente de la Fundación Independiente. En todas ellas se produjeron enriquecedores coloquios.

El Libro GAUDÍ EN MADRID, que publicamos a continuación del Ciclo, recogió todas las intervenciones que se produjeron en las Mesas; los testimonios del Presidente y del Conseller en Cap de la Generalitat, presidente de la Diputación de Tarragona y los Alcaldes de Reus, León y Comillas. El citado libro tuvo fuerte proyección. Se presentó con destacadas personalidades, entre otros lugares, en: Colegio de Arquitectos de Barcelona; Coro de la Catedral de Palma de Mallorca; Museo de Arte Contemporáneo de Tarragona; Centro Cultural Blanquerna de Madrid y Palacio Bofarrull de Reus.

MESAS CONMEMORATIVAS

CENTENARIO ANTONIO GAUDI

El Ciclo 8 Mesas Conmemorativas del Centenario del fallecimiento de Antonio Gaudí ha sido presentado con fuerte proyección en: Casa Botines, obra

k Tribuna k

Gaudí en Madrid

Ignacio Buqueras y Bach Presidente de la Fundación ADIPROPE, para la Difusión y Promoción del Patrimonio Mundial de España. Académico. Empresario.

de Gaudí en León, 13/II; y Real Casino de Madrid, 24/III. Próximas presentaciones tendrán lugar: Centre de Lectura de Reus, 7/IV; Real Academia Europea de Doctores, en Barcelona, el 8/IV; ...

Las Mesas se celebrarán en Madrid, del 15 de abril al 10 de junio, fecha del fallecimiento de Antonio Gaudí, en 1926. Entre todas las Mesas celebradas, actos de presentación y balance del Ciclo, intervendrán alrededor de 60 personalidades conocedoras de diferentes áreas de la rica personalidad de Gaudí y su destacada Obra. A ellas deberemos sumar las que intervendrán en los enriquecedores coloquios, que tendrán lugar en cada una de las Mesas. Los lugares de celebración de las mismas serán: Universidad Camilo José Cela, Gaudí y su tiempo, 15/IV; Círculo Catalán de Madrid, Gaudí, su biografía, 22/IV; Colegio Arquitectos de Madrid, Gaudí arquitecto, 29/IV; Caixa Forum Madrid, Gaudí y la Sagrada Familia, 6/V; Ateneo de Madrid, Gaudí y el Modernismo, 13/V; Circulo de Bellas Artes, Gaudí y su Proyección, 13/V; Conferencia Episcopal Española, Gaudí y el camino al Misticismo, 27/5; Universidad San Pablo CEU/RADE, Gaudí: Arquitectura, Educación y Espiritualidad, 10/VI. Para una amplia información: https:// adiprope.org/

en la historia mundial que ha sido distinguido por la UNESCO declarando a siete de sus edificaciones Patrimonio de la Humanidad. Gaudí es uno de los genios más relevantes de la cultura europea con fuerte proyección internacional. Sus creativas, innovadoras y cuidadas construcciones nos acercan a la naturaleza y nos hablan, motivan e invitan a la reflexión de los valores evangélicos.

Los últimos años de la vida de Gaudí, los dedica íntegramente a la construcción de la Sagrada Familia, que desde noviembre de 1925 se convierte en su domicilio.

Entre todas las Mesas celebradas, actos de presentación y balance del Ciclo, intervendrán alrededor de 60 personalidades conocedoras de diferentes áreas de la rica personalidad de Gaudí y su destacada Obra

El Papa León XIV, efectuará su apostólica e histórica visita a España del 6 al 12 de junio. Estará en Barcelona para visitar la Sagrada Familia el 10 con el prioritario objetivo de inaugurar la Torre de Jesucristo, la más alta de la basílica -172,5m.-, la de la iglesia más alta del mundo. Tiene medio metro menos que la montaña de Monjuic -173m.-. Gaudí no deseaba que la obra del hombre superara la de la naturaleza.

k Tribuna

k

Emergència demogràfica al Penedès Marítim

La setmana passada van sortir les dades demogràfiques de l’Institut Estadística de Catalunya, de l’any 2024. Unes dades que venien acompanyes d’un mapa del País on es representaven les dades i les tendències demogràfiques dels 947 municipis catalans.

El mapa pintava de color verd les zones que eren receptores de població i pintaven de color vermell les zones que eren exportadores de població, en resum en verd les zones que s’omplen i en vermell les que es van buidant.

A la franja marítima del Penedès es dibuixava una línia verda, amb un verd obscur, senyal que què el creixement demogràfic era el més fort de Catalunya. Una tendència de creixement que es ve repetint des de fa 5 anys, i que es continuarà repetint els propers anys.

Els nostres municipis i les nostres comarques creixen i continuaran creixent, fet que comporta i comportarà unes problemàtiques que caldrà donar solució.

El principal problema que tenim és un problema d’adaptació de les infraestructures i els serveis públics al propi creixement. Si no existeix una correlació entre creixement demogràfic i creixement qualitatiu i quantitatiu dels serveis públics, qui paga la problemàtica és la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, i això no pot ser.

El Govern de la Generalitat ha de preveure aquest creixement i les necessitats en serveis públics del territori del Penedès Marítim. Les dades i estudis de l’IDESCAT han de servir i serveixen per això.

GAUDÍ Y LOS PAPAS FRANCISCO Y LEÓN XIV

Antonio Gaudí, es el único arquitecto

La Torre de Jesucristo está rematada por una gran cruz de cuatro brazos con las siguientes medidas: 17m. de altura y 13,5m. de anchura. Debemos recordar que el Papa Francisco el 14 de abril de 2025, 7 días antes de su fallecimiento firmó el decreto de reconocimiento de las “virtudes heroicas” de Antonio Gaudí, iniciándose el proceso de su beatificación. Gaudí es considerado como el “arquitecto de Dios” por sus trabajos en el diseño y la construcción de la Sagrada Familia. El paso dado por el Papa Francisco es el primero del largo, complejo y dificultoso camino para su posible declaración de Santo. La Santa Sede, en el 2000, aprobó el inicio del proceso. Los españoles, muy especialmente los catalanes, con motivo del centenario de su fallecimiento debemos aunar esfuerzos para que su obra sea más conocida, valorada y proyectada.

De la ma i en collaboració amb els ajuntaments del Penedès Marítim el Govern ha de programar, projectar i executar els projectes necessaris per adequar els serveis públics a les necessitats actuals i les que tindrem els propers anys, perquè el creixement no s’aturarà en sec, d’un any per l’altre, seguirem sent un territori receptor de població.

Els nostres municipis i les nostres comarques creixen i continuaran creixent, fet que comporta i comportarà unes problemàtiques que caldrà donar solució

La gent no pot esperar 10 anys per tenir un hospital, una escola, un CAP, un sistema de mobilitat adaptat a la realitat actual. Si el Govern creu que aquest territori pot sostenir un creixement demogràfic com el que estem tenint, sense actuar d’una manera extraordinària, no es conscient del drama que tindrem els ajuntaments del Penedès Marítim i de retruc el conjunt del País.

El Govern ha de declarar l’Emergència Demogràfica al Penedès Marítim, precisament perquè administrativament no trigui tant a donar resposta a les necessitats que tenim avui. No podem permetre que la qualitat dels nostres serveis públics, dels nostres ciutadans, estiguin condicionats al ritme normal de l’administració que ja ha demostrat que no és l’adequat.

Ja costa tirar endavant el dia a dia amb la situació actual, dels tempos administratius, el Govern de la Generalitat sense pressupost des de fa 3 anys...però el nostre creixement no para. O el Govern declara l’Emergència Demogràfica i comença a impulsar projectes estratègics (Hospitals, Escoles, CAPs, Habitatge públic) de manera urgents i extraordinària, o la situació al Penedès Marítim serà tràgica.

No volem ser alarmistes, som realistes, la situació està arribant a límits màxims, i el Govern de la Generalitat ha d’actuar, no podem esperar més.

Jaume Casañas Alcalde de Cunit

Necrològiques

Tarragona

Juan Sánchez Santos.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Rosa Maria Galan Torres.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Reus

Carme Rivas Sánchez.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Maria Teresa Farrerons Riera.

Ha mort als 96 anys.

Maria Papaseit Aymemí.

Ha mort als 80 anys.

Francesc Palau Maideu.

Ha mort als 69 anys.

Fina Barrero Parejo.

Ha mort als 89 anys.

Vila-seca

Filo Núñez Toro.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Esteve.

L’AEDT premia nou dones referents de la demarcació

Lideratge l La tercera gala reuneix més de 150 assistents a la Casa Joan Miret

L’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT) ha celebrat la III Gala d’Entrega de Premis Ana Maria Macho, una cita consolidada al territori que enguany ha reunit més de 150 assistents a la Casa Joan Miret, a la Rambla Nova de Tarragona. Aquesta tercera edició reafirma el paper dels Premis AEDT com els primers i únics guardons de la demarcació dedicats íntegrament al reconeixement del talent femení empresarial i els consolida com una plataforma de visi-

bilitat per a directives, empresàries i professionals que lideren projectes d’impacte al territori. L’acte també ha comptat amb representació institucional i del teixit econòmic que evidencia el suport a la tasca de l’entitat. Durant la gala s’han reconegut nou dones referents del territori per trajectòries i projectes d’excel·lència destacats per la seva aportació, innovació i impacte. Els guardons han estat dissenyats un any més per l’artista cambrilenc David Callau. En el seu onzè any de trajectòria, l’AEDT continua consoli-

dant-se com una entitat clau en la promoció i visibilització del talent femení al Camp de Tarragona, amb iniciatives orientades a fomentar el lideratge femení, generar xarxa, donar visibilitat a projectes liderats per dones i avançar cap a una major igualtat empresarial a la demarcació.

Dones líders distingides als Premis AEDT

Redacció

Les nou dones reconegudes a la III Gala de l’AEDT, celebrada a la Rambla Nova de Tarragona. AEDT

Avui felicita als que es diuen:

Elies, Pau, Isidor, Anicet Robert

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

La Lluna d’avui farà ressaltar el teu mal humor davant dels altres. Controla una mica el teu geni serà un dia amb grans guanys. Descansa.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Tranquil pels teus assumptes econòmics en la jornada, estan protegits. Només es produiran alguns canvis materials que t’obriran més a l’èxit.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Jornada força tranquil·la si la vius sense donar importància als problemes aliens. Viu amb el teu món interior. Les presses són dolentes.

TV local

10:30 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 L’orsai

20/04 al 20/05 TAURE

Jornada fatigosa pel que fa a la feina la relació amb la gent. Tothom et semblarà pesat, però al final hi trobaràs compensació. Nit molt ardent.

VERGE

23/08 al 22/09

El matí passarà sense cap problema amb que t’envolten, però en arribar la nit més d’un et portarà la contrària. Cedeix una mica i guanyaràs.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

T’hauràs de reforçar físicament ja que avui gastaràs molta energia. Al final del dia succeiran coses que compensaran tot el que hagis fet.

BESSONS

21/05 al 20/06

Bona jornada per consolidar la teva carrera o la teva tasca professional. Avui tindràs caps superiors al teu costat que acompanyaran.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Et costarà concentrar-te en la teva tasca, però això no traurà gens els suculents beneficis que podràs obtenir de les teves activitats professionals.

20/01 al 18/02 AQUARI

No et quedis curt a l’hora d’expressar els teus sentiments amb els teus. Perdre les ocasions d’avui et podria deprimir. Endavant, llença’t.

CRANC

21/06 al 22/07

Apareixerà algun viatge a darrera hora que aconseguiràs organitzar d’una manera sorprenent. Gaudeix del temps que avui és per a tu.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

L’excitabilitat que demostraràs serà font de conflictes. Per a alguns seràs centre d’atenció admiració, altres et criticaran. Has de trepitjar ferm.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Jornada molt interessant pel que fa a noves experiències. Un amor ja oblidat apareixerà de sobte això modificarà tots els teus plans desitjos.

10:00 Efecte mosaic

10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens

11.30 In situ

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Aixeca pica

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Lletra b

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic

18:30 Resum connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Qüestió de fons (r)

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Qüestió de fons (r)

El temps

12.00 Com la nit el dia. On tour

12:30 Saló de Plens

13.00 In situ

13.30 Com la nit el dia. On tour

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ

15.30 Saló de Plens 16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques. Resum

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27

21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu

21:30 SPi+TV

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27

23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu

23:30 SPi+TV

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Sotmetem quelcom, un cop un altre, a la consideració mental. Eclesiàstic. 2. Dotze anys. Element químic diferent. 3. Poder limitat. Toro. Mot llatí que significa sota. 4. Lloï per l’est. Escolta tot el que li diuen. 5. Semblants a la cera. Servei militar girat i escurçat. 6. Obra que ridiculitza algú.Vitamina doble. 7. Dau amb un punt. Lletra sense la muda. Història feta en estampes. Pe amb cua. 8. Perfumat amb mirra. Una síl·laba curta i una de llarga. 9. Seria meva amb una més. Parlar al revés. Ells en francès. 10.Vocal. Consonant. Part del coll. 11.Traurà la roba. Enmig del riu. Dona maga. 12. Alleta per la dreta. Objecte girat. Ocell. VERTICALS: 1. So de campana. Cama sense límits. Lletra. 2. Cridéssim com llops. Les més febles. 3. Fruita que està a punt. Posar aigua a les plantes. 4. Nit sense vespre. Li afegirà. Ric sense cor. 5. Lletra de quatre ratlles. Fonamental. Nota. 6. Més petit que l’oceà. Però que li falten dues. El cinema ascendent. Final de la fila. 7. Nascut a Laos. Part de l’ull. 8.Va sortir com l’aire. Faci compte d’un ferit. Zero. 9. Roca tallada. Ajudant del bisbe. Consonants. 10. Deixa sense càrrecs. Companya. 11. Residiria.Verdura. 12. Espècie de planta. Dones amb fills. Un falcó, per exemple.

21º 10º

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA:

Fullana Fiol, Tomeu

Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Font-Quer Pellicer, Raul

General Moragues,107 Telèfon 977 313 046

SALOU:

Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 877643085

VILA-SECA:

Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041

VALLS:

Fernandez-Delgado

Salinas, Amalio

Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490

EL VENDRELL:

Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Durant el matí, predomini del cel serè. A partir de la tarda podrà quedar poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts. A més, a l’inici i al final del dia es formaran alguns intervals de núvols baixos al litoral sud, seran més extensos a la nit, quan afectaran també l’Empordà. .

Temperatura

La temperatura mínima serà similar en general, tot i que a punts de la meitat nord podrà ser lleugerament més alta. La màxima serà lleugerament més alta.

IMMOBILIÀRIA

REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989

TARRAGONA Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada. Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA.

Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO

Tel: 667.471.534

PALETA Tel: 623.246.480

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.

Tel: 691.586.879

REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375

MOTOR

FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

BUSCO SEÑORA PARA CASA en Tarragona. Limpieza, comida, plancha, ayuda con jardín y piscina. Coche imprescindible. Jornada partida de lunes a viernes. Contrato. Dedicación exclusiva. Tel: 609.717.973

SENYORA VÍDUA voldria CONÈIXER senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072

TEL. 626.010.186 Anuncis

CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616

ANNA RUSA. Masajes profesionales camilla. Tel. 697.685.515

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MARTA. REUS. Tel: 639.023.451

Mots encreuats

Llibres Rafael Fabregat, músic, docent en l’àmbit musical a Vila-seca i autor de peces de teatre, debuta ara en la noveŀla amb ‘Crónica del ángel oscuro’ (Stonberg Editorial)

El pes de l’adolescència i la memòria

El passat dilluns 13 d’abril Rafael Fabregat va presentar, al Castell de Vilaseca, la seva primera novel·la, Crónica del ángel oscuro. L’obra té com a protagonista Pablo, un funcionari jubilat que, després de separar-se de la seva dona, es veu abocat a revisitar la seva adolescència. Ho fa des d’una mirada que defuig la nostàlgia per explorar aquest període vital tan sovint marcat pels interrogants, les passions i els confilctes no resolts. En aquest viatge per la memòria, el Pablo es retroba amb figures com la de l’àvia Celia, una dona clarivident, o el seu amic Daniel, que es regeix per codis de vegades incomprensibles. D’aquesta manera, Fabregat construeix una obra que, més que oferir respostes, posa en evidència que «hi ha preguntes que no sempre es resolen» i que, precisament per aquest motiu, ens poden acompanyar durant tota vida.

Rafael Fabregat és nascut a Tortosa i té una trajectòria consolidada en l’àmbit musical, vinculada al Conservatori de Música de Vila-seca, així com en el camp de la dramatúrgia. «Arribo al món de l’escriptura bastant tard», va confessar durant la presentació, tot recordant que la música ha estat durant molt de temps el centre de la seva vida professional. Autor premiat en el camp teatral amb reconeixements com el Premi Internacional de Teatro Agustín González o el Premi Octubre, Fabregat va explicar que el pas a la novel·la respon tant a una inquietud creativa com

a un repte personal. El procés, explicava, s’ha allargat més de tres anys i li ha permès descobrir una llibertat que no trobava en altres disciplines: «En la novel·la hi ha una llibertat de transició entre espais, temps i personatges que el teatre no em donava».

L’autor també va admetre que la novel·la és fruit d’una necessitat íntima «de treure alguns fantasmes personals». Així i tot, va assenyalar que confia que el valor de l’obra no descansi en el seu valor més o menys autobiogràfic, sinó en la seva capacitat de connectar amb el lector: «L’impor-

tant per a mi és fins a quin punt es pot identificar amb el que està llegint».

En aquest sentit, Fabregat va apuntar que Crónica del ángel oscuro es pot inscriure dins la tradició de la novel·la de formació o de construcció, tot i que, segons el mateix autor, es tracta d’una versió ‘en negatiu’: el protagonista no aconsegueix una integració exitosa, sinó que s’enfronta a les conseqüències d’un passat que li continua pesant.

Un dels eixos centrals del llibre és la importància de l’adolescència i la primera joventut en la construcció de l’individu. Fabregat ho va resumir assegurant que «aquests anys essencials els arrosseguem tota la vida».

La novel·la va saltant entre el

present i el passat per mostrar com el protagonista intenta reconstruir-se revisitant els seus records. El resultat, segons l’autor, és un final coherent amb aquest procés, lluny de qualsevol simplificació optimista o tràgica.

Amb aquesta primera obra, Rafael Fabregat obre una nova etapa creativa que, va admetre, podria tenir continuïtat. «És possible que faci un segon intent», va admetre, tot i reconèixer que la narrativa és un territori «exigent però estimulant».

El protagonista

Pablo, funcionari jubilat, fa un exercici de memòria i revisita la seva adolescència

Marge

de confiança

De Budapest estant

Escric aquestes ratlles des de Budapest, en un moment en què el país assimila els resultats de les darreres eleccions el passat diumenge. Durant més d’una dècada, Hongria ha estat governada sota una mateixa orientació política, amb una forta concentració institucional i un discurs marcat per posicions conservadores i, en alguns àmbits, properes a l’extrema dreta. Aquest llarg període ha generat estabilitat en alguns aspectes, però també crítiques pel que fa al pluralisme polític, la separació de poders i el paper de les institucions.

En aquest context, els resultats recents no només tenen una lectura electoral immediata, sinó que també reflecteixen tensions acumulades al llarg dels anys dins la societat hongaresa. S’hi entreveuen dinàmiques de desgast polític, canvis en les expectatives de la ciutadania i possibles reconfiguracions dels equilibris de poder que fins ara semblaven consolidats. Aquest escenari que es respira als carrers de Budapest i forma part de les converses del día a día també ens convida a una reflexió que va més enllà de les fronteres d’Hongria. El que avui es percep aquí com un possible gir després d’anys de predomini d’unes determinades idees pot servir d’advertència per a altres contextos, també el nostre. Pensar que determinades derives són impossibles “a casa nostra” sovint és més un acte de confiança que no pas una certesa. Si en els propers anys l’extrema dreta guanya pes o arriba al govern, el que avui veiem a Budapest podria deixar de ser una excepció llunyana per esdevenir una realitat. Potser, precisament per això, val la pena observar aquests processos amb atenció: no per establir paral·lelismes simplistes, sinó per entendre com canvien les societats i com es construeixen —i es poden revertir— determinades majories polítiques.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat

Rovira i Virgili

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

La millor Fira Medieval d’Espanya arrenca a Montblanc: nou dies i més de noranta actes

Tradició L’única carretera de l’Estat en què la velocitat es controlarà mitjançant la IA està a Tarragona Mobilitat El Port de Tarragona inaugurarà el nou Parc del Port amb una festa demà dissabte Societat

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Rafael Fabregat el passat dilluns al Castell de Vila-seca, on va presentar el seu llibre. Gerard Martí