Skip to main content

Divendres 13 de novembre de 2026

Page 1

divendres, 13 de novembre de 2026

Número: 5667

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Avui amb el diari

Edició especial dedicada a la situació del sector de la construcció i les polítiques d’habitatge

Tarragona 17 Alícia Romero, consellera d’Economia: «La nostra voluntat és que Tarragona se situï en el mapa en allò que li pertoca»

Opinió 24 Natàlia Moncunill. El Centre Històric, una oportunitat per tornar a omplir-lo de vida: «El Centre Històric de Valls és molt més que un conjunt de carrers»

Indústria

Repsol invertirà 400 milions en una gran planta d’hidrogen renovable La planta permetrà produir 22.000 tones anuals i la companyia calcula que es crearan un miler de llocs de treball, entre directes i indirectes Adrià Borràs

Reus 10 i 11

La joia del modernisme llueix de nou Una gran festa popular a la plaça del Mercadal va servir per inaugurar ahir la recuperació de la torratxa de la Casa Navàs

2i3

Municipal

Valls, El Vendrell i l’Espluga entren en la convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 l 14 i 15


2 divendres 13 de novembre de 2026

Repsol invertirà 400 MEUR en un electrolitzador per a l’Ecoplanta a Tarragona Economia l La companyia calcula que comportarà la creació d’un miler de llocs de treball entre directes i indirectes Oriol Castro Sanz Repsol invertirà 400 milions d’euros en el desenvolupament d’un nou electrolitzador de 150 megawatts al complex industrial de Tarragona. El projecte subministrarà hidrogen renovable a l’Ecoplanta i a altres unitats del complex industrial. La nova instal·lació tindrà una capacitat de producció de més de 22.000 tones anuals d’hidrogen renovable i permetrà evitar, segons les estimacions de l’empresa, fins a 250.000 tones de CO2 l’any. Segons Repsol, l’electrolitzador comportarà la creació d’un miler de llocs de treball directe, indirecte i induït durant les diferents fases de desenvolupament. La companyia Enagás Renovable també participarà en el desenvolupament de l’electrolitzador. Per al director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, el projecte representa una «aposta industrial transformadora» que permetrà impulsar la producció de combustibles renovables i productes de baixa petjada de carboni. L’electrolitzador es planteja com el més gran de la companyia. Segons la companyia, l’electrolitzador produirà hidrogen renovable que s’utilitzarà principalment com a matèria primera per fabricar metanol renovable i altres productes que tinguin una petjada de carboni «baixa». Així, les estimacions del projecte plantegen que s’evitin fins a 250.000 tones de CO₂ l’any i la utilització exclusiva d’aigua regenerada. Alhora, l’empresa remarca que la instal·lació contribuirà al des-

envolupament de l’economia de l’hidrogen renovable al territori, de manera que estarà vinculat a la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i al Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre. També obre la porta a què en un futur l’hidrogen renovable pugui proveir altres indústries. Valls d’Hidrogen La iniciativa ha estat seleccionada per rebre finançament de fins a 104 milions d’euros dins el programa estatal Valls d’Hidrogen. El projecte, que comportarà la inversió d’uns 400 milions d’euros, es desenvoluparà conjuntament amb Enagás Renovable, que participa en un 25%. Sancho afegeix que «aquests projectes reflecteixen la clara aposta de Repsol per Tarragona i per mantenir el nostre complex com un refe-

rent industrial tecnològic, sostenible i competitiu». «Estem immersos en una nova etapa, marcada per la descarbonització, la circularitat i la digitalització, que ens permetrà continuar generant ocupació, riquesa i valor social i econòmic per al territori», diu. Per la seva banda, el director de desenvolupament de negoci i operacions d’hidrogen d’Enagás Renovable, Luis Iglesias, afirma que «amb Tarragona donem continuïtat a la nostra aliança amb Repsol i reforcem la nostra aposta per portar l’hidrogen renovable allà on ja existeix demanda industrial». «És un projecte amb escala, que se suma a la xarxa de pols industrials que estan situant Espanya com a referent en molècules verdes al sud d’Europa», va afegir. D’igual forma, el conseller d’Em-

Infografia del procés de l’electrolitzador

La instal·lació tindrà una producció de més de 22.000 tones anuals d’hidrogen

S’estima que el sistema permetrà evitar fins a 250.000 tones de CO₂ l’any

presa, Miquel Sàmper, celebra la inversió de 400 milions d’euros que farà Repsol per construir un electrolitzador a l’Ecoplanta de Tarragona. «Hem d’estar contents», va mani-

festar Sàmper, que va afegir que l’electrolitzador permetrà generar «1.000 llocs de treball» per a persones «que podran viure de forma digna». Així mateix, va destacar que


3 divendres 13 de novembre de 2026

Imatge d’arxiu de les instal·lacions al complex petroquímic de Repsol a Tarragona. Repsol

L’AEQT denuncia la «situació límit» per la vaga del metall Economia l Alerta d’una «imminent crisi de subministrament» a causa del bloqueig dels accessos Diari Més

el projecte referma el «compromís de Repsol, Enagas —empresa col· laboradora— i el Govern amb la sostenibilitat», ja que es generaran 22.000 tones d’hidrogen renovable anual i s’estalviaran 250.000 tones d’emissions de CO2. Finalment, agraeix a Repsol que ˜hagi pres la decisió d’ubicar-lo a Catalunya, fet que permetrà millorar la indústria catalana». Des de 2023, Repsol produeix hidrogen renovable en un electrolitzador de 2,5 MW que proveeix principalment a la refineria de Petronor. Al Port de Bilbao està finalitzant la construcció d’un altre.

L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) va expressar ahir la seva «màxima preocupació» davant la situació d’indefensió que estan patint les empreses del sector químic com a conseqüència de la vaga convocada per sindicats minoritaris del sector del metall de Tarragona i, especialment, de les actuacions dels piquets en els accessos a les instal·lacions industrials. Des de l’inici de les mobilitzacions el dia 9 de novembre s’estan produint greus restriccions a l’accés de treballadors, empreses de serveis i transportistes, dificultant els relleus ordinaris i obligant diverses empreses a reduir la seva activitat, aturar la marxa d’unitats o limitar-ne les operacions logístiques, va exposar la patronal en un comunicat. La interrupció de l’activitat afecta cadenes de subministrament que proporcionen productes i matèries primeres necessaris per a múltiples sectors, com ara el sanitari, la mobilitat i altres serveis essencials. «El sector ha arribat a una situació límit després de més de tres dies de bloqueig i, en cas que no se solucioni de manera immediata, s’alerta d’una imminent crisi de subministrament que podria afectar nombrosos productes essencials i de primera necessitat per a altres indústries i per al consumidor», denuncia l’AEQT. La patronal assegura que respecta el legítim exercici del dret

L’apunt

Els Mossos desallotgen de nou les entrades al port Els Mossos d’Esquadra van desallotjar els treballadors del sector del metall que durant ahir al matí van tallar els diferents accessos al port de Tarragona. L’actuació es va fer sense incidents. Liderats per la Plataforma del Metall de Tarragona, els empleats estan des d’aquest dilluns de vaga indefinida i han bloquejat reiteradament les entrades a la infraestructura portuària.

Imatge del desallotjament dels Mossos dels accessos del Port. Eloi Tost/ACN

Exigeix corredors permanentment disponibles per als serveis d’emergència de vaga, però que aquest ha de ser compatible amb el dret al treball i, molt especialment, amb l’obligació de garantir la seguretat de les persones i d’unes instal·lacions industrials d’alta complexitat i de caràcter estratègic.

Davant d’aquesta situació, l’AEQT, en representació de totes les empreses afectades, exigeix a les administracions competents una actuació immediata, coordinada i efectiva que garanteixi la lliure circulació de les persones per accedir als llocs de treball, els relleus i l’accés del personal essencial, els moviments operatius imprescindibles i, de manera prioritària, corredors permanentment disponibles per als serveis d’emergència. L’AEQT insisteix que no qüestiona el dret de

vaga. El que reclama és «que les administracions exerceixin les seves responsabilitats i garanteixin que cap conflicte laboral no pugui posar en risc la seguretat de les persones i de les instal·lacions». Crida urgent L’AEQT fa una crida urgent a la Generalitat de Catalunya, a les autoritats responsables de seguretat i a la resta d’administracions competents perquè actuïn de manera immediata i restableixin unes condicions que permetin compatibilitzar l’exercici dels drets laborals amb l’activitat, amb la normalització d’una cadena de subministrament clau per a l’economia del país, i, per sobre de tot, amb l’operació.


4 divendres 13 de novembre de 2026

Alícia Romero: «El Camp de Tarragona continuarà sent una prioritat en les inversions del 2027» Política l La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat defensa que l’«aposta» del Govern per la demarcació és «molt evident», tot i admetre que «no és suficient» per compensar el dèficit històric. Malgrat això, assegura que la voluntat és continuar incrementar el nivell d’inversió l’any vinent

John Bugarin El Camp de Tarragona acull infraestructures estratègiques per a Catalunya, com l’aeroport de Reus, complex petroquímic o el Port de Tarragona. Considera que el seu pes econòmic correspon amb els recursos i les inversions que rep de la Generalitat? «El pressupost del 2026 ha destinat 305 milions d’euros d’inversions directes al Camp de Tarragona, un 170% més que el 2023. Evidentment, sempre podrien ser més, però crec que hem fet una aposta molt clara i evident per la demarcació, amb la reforma de l’Hospital Joan XXIII, el TramCamp, el Fòrum Judicial, llargament promès, i les inversi· ons al Port de Tarragona. També m’agradaria recordar que el 2025 vam liquidar el pressupost amb 3.400 milions d’euros d’inversió a tot Catalunya i enguany preveiem arribar als 4.300 milions, quan fa només deu anys estàvem per sota dels 1.000 milions». Tot i aquest increment, creu que encara queda lluny de compensar el dèficit històric d’inversió que ha patit el territori? «Segur que no és suficient i que hem de continuar insistint. Però el compromís del Govern per Tarra· gona no es limita a les xifres d’in· versió, sinó que també es concreta en grans iniciatives com la creació del nou Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco o l’impuls dels projectes a la Tabacalera perquè s’hi instal· lin i entitats com l’ICAC. Tot plegat reflecteix la voluntat de reforçar Tarragona i el seu entorn, una àrea potent econòmicament, però que necessita inversions contínuament i estar ben connectada. També tre· ballem per enfortir l’aeroport de Reus, tant pel turisme familiar com pel de negocis. Ja vam dir que, si s’ampliava l’aeroport de Barcelo· na, havia d’anar acompanyat d’una

Context electoral «Guanyi qui guanyi el 29-N, és evident que Catalunya necessita uns pressupostos» aposta per Reus i Girona». El Govern ja ha començat a treballar en els pressupostos del 2027. En quin punt es troben i fins a quin punt el període electoral n’endarrereix la negociació? «Al juliol, vam encarregar als de· partaments que comencessin a dis· senyar el pressupost i, al setembre, vam aprovar les regles de despesa, que marquen el límit i el marc pres· supostari per al 2027. Ara ho estem treballant internament, però el pe· ríode electoral atura una mica la ne· gociació amb els socis. Després del 29 de novembre veurem si podem encetar les converses amb els Co· muns i Esquerra, ja que l’aprovació

no depèn només del Govern. És bo que la Generalitat tingui pressupos· tos cada any i aquesta és la nostra voluntat, però haurem d’esperar a finals de novembre per veure com queda el context polític». El resultat de les eleccions estatals del 29-N podria trastocar els plans per aprovar els pressupostos del 2027? «No hauria de ser així. Ara estem en període electoral i els partits estan fent campanya, per tant, aquesta és la seva prioritat. Però, guanyi qui guanyi el 29 de novembre, Catalu· nya necessita uns pressupostos». El Camp de Tarragona continuarà sent una prioritat inversora de

Alícia Romero Consellera d’Economia i Finances de la Generalitat cara als comptes de l’any vinent? «Ho continuarà sent, perquè molts projectes són plurianuals. És a dir, duren diversos anys. La nostra vo· luntat és que Tarragona se situï en el mapa en allò que li pertoca. És una gran àrea metropolitana que aporta molt al país i necessitem que continuï tenint les seves fortale· ses i que aquells elements que ja té encara ho siguin més. Crec que cal posar en valor la Universitat Rovira i Virgili, els centres de recerca que ja existeixen, els hospitals i la bona feina que fan, però també el sector turístic, que és fort, atrau moltís· sims visitants i aporta molt valor a l’economia de Tarragona».

Pot garantir que, com a mínim, el nivell d’inversió d’aquest 2026 es mantindrà? «De fet, l’aposta del Govern és que el 2027 encara fem més inversió de la que hem fet el 2026. L’economia continua anant bé i, per tant, els pressupostos continuaran creixent. Igual que han crescut del 2023 al 2026, esperem que també creixi la inversió del 2026 al 2027. Aquesta és la nostra voluntat i en aquesta línia treballarem». La convocatòria d’eleccions generals ha generat dubtes sobre el nou model de finançament autonòmic. Quines garanties hi ha que s’acabi aprovant si hi ha un canvi de govern a l’Estat? «Si Pedro Sánchez continua gover· nat, Catalunya tindrà un nou model de finançament, que ens suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per reforçar el sistema sanitari, eductiu i les polítiques socials. Tam· bé es reduirà el deute del Fons de Li· quiditat Autonòmic (FLA). La con· donació del 20% suposaria 18.000 milions d’euros menys de deute per a la Generalitat i un estalvi d’entre 2.000 i 2.500 milions en interessos. Si governa el PP amb Vox, ja hem sentit dirigents populars dir que això no serà així. També m’agrada recordar que, si es llegeixen algunes de les propostes de Vox, en diver· sos documents plantegen eliminar l’autonomia catalana. Crec que val la pena que tots siguem conscients del que ens juguem el 29 de novem· bre, perquè ens hi juguem el nostre autogovern i tenir més recursos per continuar finançant l’estat del ben· estar». Diversos municipis treballen plegats per crear l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona amb l’objectiu de coordinar serveis i infraestructures. Quines oportunitats econòmiques pot obrir aquesta nova estructura? «Cooperar sempre aporta elements positius. Tarragona, com Catalunya, ha d’entendre que els seus competi· dors no són els territoris del costat, sinó els de l’altra punta del món. Per això, avançar cap a una àrea metro· politana que permeti compartir la planificació en àmbits com la mo· bilitat, el coneixement o l’habitatge farà que els municipis de l’entorn siguin més forts i competitius. És molt rellevant que puguin coope· rar, col·laborar i compartir projectes per generar dinàmiques positives i constructives». Quin paper ha de tenir la Generalitat? «Crec que nosaltres hem de donar suport a aquest procés, que és el


5 divendres 13 de novembre de 2026

Hard Rock «Estem esperant els promotors, que continuen analitzant la viabilitat» que li toca a la Generalitat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona funciona sola, sense la intervenció del Govern. Els ajuntaments saben organitzar-se i, per tant, nosaltres podem acompanyar-los en aquells projectes que siguin necessaris». De moment, cap ajuntament de la demarcació ha posat en marxa el recàrrec municipal de la taxa turística. Una de les principals preocupacions és que pugui fer perdre competitivitat a les destinacions. Com valora aquests dubtes? «Fa catorze anys que es va instaurar la taxa turística i, des del 2012, el turisme no ha deixat de créixer. Catalunya continua sent un país atractiu i competitiu per atraure visitants, malgrat la taxa, que també existeix en altres territoris i ciutats europees. Aquest estiu hem tingut més visitants que l’any anterior, tot i l’augment de l’impost. A més, el recàrrec municipal respon a una petició del món local per fer front a l’increment de la despesa en serveis com la seguretat o la mobilitat en períodes de molta afluència. Municipis com Salou o Vila-seca han d’afrontar aquesta sobrecàrrega durant l’estiu, i el recàrrec aniria directament als ajuntaments per finançar aquestes polítiques». El Hard Rock és un projecte que fa anys que està en tramitació i encara no té una decisió definitiva. Hi ha alguna novetat? «Estem a l’espera dels promotors. Després de la modificació fiscal, estan analitzant la viabilitat del projecte i estem pendents de la seva decisió. Esperem que en els pròxims mesos puguem saber alguna cosa, perquè era un projecte interessant per a Tarragona, per la creació de llocs de treball i de riquesa. Si els promotors finalment desistissin, hauríem de buscar alternatives». El Hard Rock continua sent una aposta del Govern? «Apostem per un projecte a l’entorn de Vila-seca i Salou. Creiem que el CRT tenia sentit i, si finalment el Hard Rock no pogués tirar endavant, hauríem de pensar en algun altre projecte complementari a PortAventura. El que volem és que aquí passin coses i que hi hagi iniciatives rellevants». S’està treballant en un pla B? «Crec que encara és una mica prematur. De moment estem a l’espera dels inversors, que és el que toca, i a partir d’aquí ja veurem».

Els pressupostos municipals es votaran el 10 de desembre Política l El govern tindrà un mes per continuar negociant amb Junts, ECP i els consellers no adscrits John Bugarin El govern municipal de Tarragona ja ha fixat la data per portar a votació els pressupostos del 2027. Un cop descartada la possibilitat que els comptes arribessin al ple ordinari del pròxim 20 de novembre, l’executiu de Rubén Viñuales preveu convocar un ple extraordinari el 10 de desembre, un cop superades les eleccions generals del 29-N. Tot i els esforços de les darreres setmanes per mirar d’assolir acords que permetessin aprovar-los

aquest mateix mes, els socialistes han decidit esperar fins al mes vinent. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha assegurat que «són uns comptes que posen les persones i els barris al centre, amb una aposta clara per l’habitatge, la millora de l’espai públic i la transformació de zones de la ciutat com el Barri del Port i Sant Salvador», ha assenyalat. La quarta tinenta d’alcalde ha defensat que serà un pressupost «realista, responsable i que doni resposta a les necessitats de la ciutadania» i ha afegit que «ara

és el moment de posar-lo a debat i treballar perquè Tarragona pugui continuar avançant». El govern municipal tindrà prop d’un mes més per intentar tancar suports abans de sotmetre els comptes a votació. L’executiu manté obertes les converses amb En Comú Podem, Junts per Catalunya i els consellers no adscrits. Precisament, ahir va tenir lloc una nova reunió entre Mascaró i el portaveu d’ECP, Jordi Collado, per continuar avançant en la negociació. Aquest calendari farà impossible que els

nous comptes entrin en vigor l’1 de gener, de manera que l’Ajuntament començarà el 2027 amb els pressupostos prorrogats. Des del govern preveuen, però, que aquesta situació només s’allargui durant un parell de setmanes. Si els comptes s’aproven el 10 de desembre, s’hauran de sotmetre al període d’exposició pública. Si no s’hi presenten al·legacions, quedaran aprovats definitivament; en cas contrari, caldrà convocar un nou ple al gener per resoldre-les i donar-hi el vistiplau definitiu.

verds resilients i intergeneracionals i ha suposat la transformació de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària de Tarragona en una zona de baixes emissions on es pri- Imatge de l’acte d’entrega del premi. Port oritzen vianants i ciclistes. El jurat dels premis ha destacat que projectes com el Parc del Port Destaquen que respon responen a una nova realitat dels a les necessitats ports, on s’ha de donar resposta a ciutadanes sense les necessitats ciutadanes sense oblidar la seva funció oblidar la seva funció com a infraestructures essencials. El veredicte dels guardons s’ha donat a conèixer, aquest dimarts, 10 de novem-

bre, al vespre, en una gala que ha comptat amb la participació del comissari europeu de Transport Sostenible i Turisme, Apostolos Tzizikostas, així com de nombrosos representants d’empreses i institucions vinculades amb el món portuari.

El Parc del Port, premiat a l’ESPO Award 2026 a la integració social d’espais portuaris Urbanisme l El projecte tarragoní s’imposa a les propostes de Cork, Dublín i Reykjavík Diari Més El Parc del Port ha guanyat l’ESPO Award 2026 a la Integració Social dels Ports atorgat per l’European Sea Ports Organisation (ESPO). La creació d’aquesta nova gran zona verda a tocar del mar ha estat escollida com el projecte més destacat a nivell europeu pel que fa a la interrelació dels espais portuaris amb els seus entorns i comunitats. El Parc del Port es fonamenta en les bases d’un urbanisme sostenible, que promou la creació d’entorns

Quatre grups parlamentaris reclamen la trombectomia les 24 hores del dia Política l Junts, ERC, Comuns i la CUP registren una proposta de resolució Diari Més Quatre grups parlamentaris han unit forces al Parlament de Catalunya per reclamar que l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona pugui oferir el tractament de la trombectomia mecànica per als ca-

sos greus d’ictus les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. Junts, Esquerra Republicana, Comuns i la CUP han presentat una proposta de resolució que posa el focus en la desigualtat territorial en l’accés a aquest tractament i demana al Govern que desplegui els recursos

necessaris per garantir una atenció continuada al Camp de Tarragona. Els grups signants recorden que l’ictus és una emergència neurològica en què cada minut compta i que la rapidesa en el diagnòstic i el tractament és determinant per reduir la mortalitat i les seqüeles.

En aquest sentit, subratllen que el Camp de Tarragona registra una càrrega assistencial important: durant el 2024 es van activar 700 codis ictus a la demarcació de Tarragona i més de la meitat dels casos, uns 400, van requerir ingrés a la Unitat d’Ictus. Calendari La proposta també reclama un pla executiu amb calendari i garanties que permeti fer efectiva l’ampliació horària. Un altre dels aspectes que posa sobre la taula és la necessitat de protegir els sanitaris.


6 divendres 13 de novembre de 2026

Marta Omella Blanco

U

na trucada pot canviar la rutina d’una família en qüestió d’hores. En l’acolliment d’urgència, les famílies poden rebre l’avís d’un dia per l’altre de què hi ha un infant que necessita una llar perquè ha hagut de ser separat dels seus progenitors. Si accepten, l’endemà ja el poden tenir a casa. Comença així un període en què li ofereixen l’atenció i l’estabilitat d’un entorn familiar mentre els professionals estudien la situació dels seus pares i determinen quin serà el seu futur. «En el moment que et truquen per dir-te que tenen un nen i l’endemà l’has d’anar a buscar, ja te l’estimes. I encara no l’has vist», explica la Raquel Oliván. Ella i la Noelia Reina són dues de les persones que a Tarragona obren casa seva per oferir aquest refugi temporal. Totes dues van arribar a l’acolliment per camins diferents. «Feia temps que n’havia sentit a parlar, però se’m feia una cosa molt llunyana, i ho vaig deixar córrer», recorda la Raquel. «Jo mateixa em descartava perquè estava sola i pensava que em dirien que no», reconeix. Finalment, va decidir informar-se i va descobrir que no era un impediment. Des que va fer la primera trucada fins que va rebre el primer infant van passar nou o deu mesos. Després de la valoració, la formació i l’adequació de casa seva, va arribar el moment. «Em van dir que sí i, al cap d’una setmana, ja em trucaven pel nen», relata. La Noelia, en canvi, va començar a plantejar-s’ho després de conèixer de prop altres famílies acollidores. La idea li havia sorgit anys enrere, quan els seus fills encara eren petits, però no va ser fins que van créixer i va poder deixar de treballar que va veure que era el moment. «Vam començar l’any 2023, i des de llavors

l Societat

«El comiat és dur, però acollir un infant sempre compensa» Tarragona necessita més famílies disposades a acollir infants en situacions d’urgència Acostumen a ser nadons que han hagut de ser separats de les seves famílies d’origen

La Noelia, amb la nena que té acollida actualment, acompanyada de la Raquel. Adrià Borràs

hem acollit tres infants. El primer va estar amb nosaltres deu mesos, la segona divuit, i la tercera continua a casa», explica. La Raquel, per la seva banda, acull un infant des

del març del 2025, que ja fa vint mesos que viu amb ella. En la majoria dels casos, es tracta de nadons molt petits. Alguns, fins i tot, són recollits directament de l’hospital. Les

famílies no coneixen l’infant fins que reben la trucada, un avís que pot arribar en qualsevol moment i que deixa poc marge de maniobra. Per això, es busquen persones amb

Més de 4.000 persones visiten la 25a edició de la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona Economia l El canvi d’ubicació li va anar bé ahir a la Fira de l’Ocupació de Tarragona que organitza la Cambra. Tant és així que es van superar totes les previsions pel que fa al nombre de persones que es van apropar ahir fins a la CaixaBank Tarraco Arena a la recerca de feina. «Amb més de 2.500 inscrits, abans d’obrir les portes, ja teníem clar que la xifra de visitants seria alta, atès que molts es presenten sen-

se haver-se registrat prèviament», explica Josep Oriol Fernández, director de les Fires de l’Ocupació de la Cambra Tarragona. Es van aplegar més de 4.000 persones. I tot en molt poques hores, ja que el recinte va obrir obert a les 9.30 hores i va tancar a les 14.30 hores. «Ha estat un moviment continuat de gent que ha pogut adreçar-se de forma organitzada, àgil i eficient a les més de 80 empreses, de sectors diver-

sos, que necessiten contractar», va afegir Laura Roigé, presidenta de la Cambra. De fet, aquesta és l’estratègia de les Fires de l’Ocupació de la Cambra, la principal plataforma laboral del sud de Catalunya, posar en contacte a empreses que necessiten contractar amb persones que busquen feina o volen canviar la que tenen. Va ser la 25a edició de la Fira de l’Ocupació, comptant les que s'han fet des del 2017. l Diari Més

Imatge de la Fira de l’Ocupació. Adrià Borràs

alta disponibilitat, també per adaptar-se a les visites supervisades amb els progenitors, habitualment dues o tres vegades per setmana. La separació és la part més difícil de l’experiència. «Tu ja entres aquí sabent que l’has de cuidar com si fos el teu fill, però tenint molt clar que no ho és. Ho has de tenir present, perquè t’enamores des del primer minut», explica la Noelia. «El primer dia quedes completament desubicada. Passes d’estar les 24 hores per ell a tenir un buit a casa», admet. Tot i això, totes dues coincideixen que l’experiència compensa. «Considero que ells em donen més a mi que jo a ells», assegura Reina. «És pura felicitat. A més, saps que estàs contribuint a ajudar a un infant» concorda la Raquel. A Tarragona, el Centre d’Acolliments Familiars (CAF) Sant Josep busca noves famílies. Les persones interessades poden adreçar-se a la seu de la Fundació, que forma part de la Xarxa Santa Tecla i s’ubica a l’avinguda d’Estanislau Figueres, 6, de Tarragona. El telèfon és 977 240 823 i el correu caf@xarxatecla.cat.


7 divendres 13 de novembre de 2026

L’Espai Jove Kesse acull un gimnàs per entrenar el pensament crític Societat l L’exposició estarà oberta durant el pròxim mes i la visitaran gairebé dos mil alumnes dels centres educatius de la ciutat Oriol Castro Sanz L’Espai Jove Kesse acull fins el pròxim 12 de desembre un gimnàs per entrenar el pensament crític. Es tracta d’una exposició interactiva titulada PolsXtrems i recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític, l’empatia i la curiositat per les opinions dels altres. En un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació

d’un vestidor on és convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració o el turisme. «Considerem que és més necessària que mai una mostra així. La polarització pot ser negativa i tòxica, però també positiva. Però s’ha de voler escoltar i constrastar la informació», va exposar Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional de la Pau, la institució que ha impulsat la mostra. Tarragona és la primera parada de la gira que farà l’exposició arreu de Catalunya després d’haver estat

Imatge de la visita institucional a la mostra a l’Espai Jove Kesse de Tarragona. Adrià Borràs

Compta amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític

al Palau Robert de Barcelona. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, van inaugurar i visitar ahir la mostra. «Espero que interpeli la ciutadania, que impulsi el crear preguntes. Quan tothom pensa igual vol dir que ningú pensa», va exposar l’alcalde Viñuales.

Per la seva banda, la consellera Menor va exposar que en el debat públic «totes les opinions són respectables, fins que atempten contra drets humans». «Estem impulsant una estratègia per combatre els discursos d’odi cap al contrari». La mostra es pot visitar a les tardes de forma gratuïta.


8 divendres 13 de novembre de 2026

La campanya electoral arrenca amb Catalunya com a peça clau per decidir el govern espanyol Política l Els partits aspiren a guanyar pes a les quatre circumscripcions en una pugna marcada pel duel entre Sánchez i Feijóo per la Moncloa Diari Més / Agències La campanya electoral per al 29-N ha arrencat aquesta mitjanit amb el duel entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo com a principal eix. Els comicis es plantegen com una disputa entre la continuïtat del govern progressista i l’arribada del PP a la Moncloa, amb Vox com a possible soci. Catalunya torna a ser clau, ja que els resultas de les quatre circumscripcions poden decantar la majoria. El PSC vol ser el principal bastió de Sánchez i apel·larà al vot útil per frenar un govern de PP i Vox. Amb el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, al capdavant de la candidatura catalana, els socialistes aspiren a igualar o millorar els 19 diputats del 2023. Sánchez participarà en un únic acte a Catalunya i Salvador Illa serà un dels actius de la campanya. El PP presenta els comicis com una oportunitat per posar fi a l’etapa de Sánchez. Feijóo obrirà la campanya a Badalona amb Xavier García Albiol, cap de llista per Barcelona, i preveu visitar el país tres vegades. Els populars volen passar dels sis escons actuals a nou i obtenir representació a les quatre demarcacions. La seguretat, l’habitatge i la immigració centraran el discurs. Vox aspira a créixer i a reforçar el

L’apunt

L’enquesta del CIS es desmarca i dona la victòria al PSOE El PSOE guanyaria les eleccions del pròxim 29-N amb una forquilla d’entre 134 i 143 escons per davant del PP (98-106) i Vox (57-65), que no obtindrien majoria absoluta. Així ho recull el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de novembre, format per una mostra inèdita de 45.074 entrevistes, una xifra molt més gran de les que fa servir habitualment. Front Ampli obtindria entre 7 i 11 escons; ERC entre 10 i 14; Junts entre 2 i 4 i Podem entre 0 i 1. EH Bildu n’obtindria entre 7 i 10; el PNB entre 2 i 4, el BNG entre 2 i 3; Compromís entre 4 i 6; Adelante Andalucía entre 3 i 4 i Se Acabó la Fiesta (SALF) entre 0 i 1. L’enquesta es va elaborar entre el 7 i el 30 d’octubre i recull les reaccions de l’accident ferroviari que va tenir lloc a Urda, a Toledo. El PSOE i els partits que van facilitar la investidura de Sánchez sumarien 186 diputats si es té en compte la forquilla més alta, una xifra que se situa per sobre de la majoria absoluta (176). En canvi, la suma de PP i Vox en la mateixa forquilla es quedaria en 17.

Imatges d’arxiu de Pedro Sánchez (esquera) i Alberto Núñez Feijóo (dreta) en mítings dels seus respectius partits. ACN / EFE

La immigració, la seguretat i l’habitatge centren bona part dels discursos seu paper com a soci potencial del PP. Vol superar els dos diputats que té per Barcelona i aconseguir repre-

sentació a Girona, Lleida i Tarragona. La immigració, la seguretat i la «prioritat nacional» seran eixos del missatge. A Catalunya, confia a captar part del vot d’Aliança Catalana, que no es presenta. A l’esquerra del PSOE, el panorama arriba fragmentat. ERC repeteix amb Gabriel Rufián com a candidat i vol recuperar part del suport per-

dut el 2023, quan va passar de 13 a set diputats. Podem no es presenta a Catalunya i demana el vot per als republicans, que han incorporat membres de la formació a les llistes. A la majoria de l’Estat es presenta en solitari, després de trencar amb Sumar i rebutjar afegir-se al Front Ampli. Aquest, amb Ada Colau com a cap de llista, situa l’habitatge i el

cost de la vida al centre, amb el lema «Un vot com una casa». Junts, amb Míriam Nogueras al capdavant, aspira a mantenir o ampliar els set escons actuals i tornar a ser determinant al Congrés. Després de trencar amb el PSOE, planteja condicions com el concert econòmic i el traspàs de Rodalies, i descarta investir Feijóo.


9 divendres 13 de novembre de 2026

Esquerra Republicana va escollir el Refugi 1 del Moll de Costa de Tarragona per escenificar aquest dijous l’arrencada de la campanya electoral per als comicis del 29 de novembre. ACN/Maria Asmarat

Política l Esquerra va arrencar ahir la campanya a Tarragona amb Gabriel Rufián reclamant a Junts que «torni al seny»

«L’únic camí per a Catalunya és ERC»

L

es darreres enquestes situ- Va començar reivindicant la tradien Esquerra Republicana ció antifeixista d’ERC, amb referènen una forquilla d’entre un cies a Companys i Macià, però aviat i dos diputats al Congrés va portar el discurs cap a una de per la demarcació de Tarragona. La les idees que més va repetir: la necampanya serà clau per recuperar cessitat de representar una Cataluel segon escó que els republicans nya diversa. «No hi ha una manera van aconseguir el 2019 i van perdre correcta de ser català», va defensar. en els comicis del 2023. Potser per «Som l’esquerra nacional d’aquest això ERC va escollir Tarragona per país, no som una tribu», va afegir, escenificar ahir l’arrencada electo- en una reivindicació que també ral, poques hores abans de la tra- servia per justificar els pactes amb dicional enganxada de cartells. El les esquerres espanyoles. En aquest Refugi 1 del Moll de Costa es va om- sentit, va defensar l’acord amb Poplir de centenars de simpatitzants, dem de cara al 29-N i la col·laboració atrets sobretot per la presència amb les forces progressistes a Made Gabriel Rufián. El candidat per drid pels avenços socials que, al seu Barcelona va concentrar bona part parer, han permès aconseguir. Una de les mirades en un acte que, sota defensa que també interpel·lava les el lema «Defensa’t», volia projectar veus del partit més crítiques amb ERC com una força capaç de plan- aquesta estratègia. tar cara a l’extrema dreAquesta voluntat ta i, alhora, reivindicar el d’obrir-se a nous voseu espai entre les forces tants va anar acompaindependentistes. nyada d’una delimitació Amb el seu estil direcclara dels adversaris. te, irònic i provocador, Rufián va carregar espeRufián va combinar recialment contra Junts, ferències històriques, a qui va retreure que es retrets als adversaris i presenti com una força reflexions sobre el que no és ni de dreJohn Bugarin futur de l’esquerra. tes ni d’esquerres

Aliances Rufián va defensar el pacte amb Podem davant els dubtes interns L’objectiu Serà una campanya clau per recuperar el segon escó a la demarcació

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el candidat per Barcelona, Gabriel Rufián. ACN/M.A.

mentre vota amb PP i Vox contra mesures d’habitatge. «Quina mena de patriotisme és aquest?», va preguntar, abans d’instar la dreta catalana a «tornar al seny». «L’únic camí per Catalunya se’n diu Esquerra Republicana de Catalunya», va reivindicar, en un missatge amb què també buscava interpel·lar els votants

de Junts, als quals va recordar que ERC també pot «representar-los». En aquest sentit, va recuperar la figura de Jordi Pujol per reivindicar una manera de fer política allunyada de l’actual direcció de Junts. Fidel al seu estil, va imaginar un hipotètic govern de Feijóo i Abascal amb Figo com a ministre d’Esports

i Ayuso al capdavant d’Habitatge. Entre les bromes i les provocacions, també va deixar espai per a qüestions incòmodes per a l’esquerra, com la multireincidència, i va admetre que les esquerres han fracassat en habitatge. No va estalviar crítiques al PSOE. Oriol Junqueras va recollir el fil de la confrontació i va presentar ERC com l’alternativa per frenar l’avenç de la dreta. «Per derrotar-los només serveix una recepta: Esquerra Republicana», va proclamar. El president republicà va carregar contra Junts pel bloqueig de diverses iniciatives i contra els Comuns per la manca de propostes, i va defensar la necessitat de construir una majoria social àmplia per fer front a l’aliança reaccionària.


10 divendres 13 de novembre de 2026

RECUPERACIÓ DE LA TORRATXA DE LA CASA NAVÀS

La festa d’inauguració de la torratxa de la Casa Navàs va convertir-se en una vetllada d’eufòria col·lectiva compartida per milers de reusencs. Adrià Borràs

Reus acarona el cel amb el retorn de la torratxa a la Casa Navàs com a far d’esperança Patrimoni l Milers de persones omplen la plaça del Mercadal per presenciar l’espectacle inaugural Sergi Peralta Moreno Reus torna a tocar el cel. Ho fa a través de la torratxa de Casa Navàs, que, amb llum pròpia, actua com a far de pau i esperança. Va ser destruïda pels bombardejos feixistes el març del 1938 i va deixar una ferida visible a la joia modernista. 88 anys després, la seva reconstrucció i el seu retorn a l’skyline de Reus van significar un instant d’eufòria col·lectiva. Milers de persones van aplegar-se a la plaça del Mercadal per ser testimonis d’un moment històric i és que, per a molts dels assistents, era la primera vegada que contemplaven l’obra més enllà de les fotografies en blanc i negre. «És

el retorn d’un símbol, però m’agradaria que, a partir d’avui, cada vegada que aixequem la mirada des d’aquesta plaça i contemplem la torratxa, recordem la història que representa i la importància de conservar-la», va compartir Xavier Martínez, copropietari de l’immoble i president de MaserGrup. L’expectativa era màxima. Semblava un dia gros de Festa Major, potser més i tot. Arribar un quart d’hora abans i intentar trobar bon lloc era missió impossible. El Tetris humà anava encaixant peces, perquè cadascú pogués albirar la Casa Navàs alçant la vista i estirant el coll. L’esforç valdria la pena, i víctors, aplaudiments i comentaris

com «ha quedat guapa» ressonaren pel Mercadal. Abans, però, calia posar la mirada al passat. La periodista Coia Ballesté va ser l’encarregada de conduir la vetllada. Va començar narrant una llegenda que s’havia anat traslladant entre generacions: es diu que el dia que va caure la bomba, Pau Font de Rubinat es trobava a l’edifici i s’havia negat a amagar-se al refugi, cansat de les anades i vingudes. Una biga de ferro li salvaria la vida; unes restes que acabarien contribuint a la configuració de la nova torratxa, un element amb un significat que va més enllà del seu valor arquitectònic. «La torratxa és el símbol d’una victòria, de la pau vers la guerra, de

la democràcia vers el feixisme, de la construcció vers la destrucció, de la renaixença vers la decadència; tant de bo aquesta espurna s’escampi a tot arreu», va declarar la presidenta del Círcol, Patrícia Terradellas, durant l’acció poètica que, amb vuit idiomes diferents, va llençar un clam de pau al món. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que la recuperació «fa que no oblidem la nostra història, ni la del segle XIX, ni la Guerra Civil, però ens fa més forts per al futur». «No només és la reconstrucció d’un element extraordinari, sinó la recuperació d’un símbol i un fragment de la memòria col·lectiva que, durant dècades, ha estat absent»,

Mariona Escoda, l’Orfeó Reusenc i Ginestà van posar la música a la vetllada va continuar la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Lucía López. «És un exercici de record i respecte al pas-


11 divendres 13 de novembre de 2026

M’agradaria que, cada vegada que contemplem la torratxa, recordem la història que representa i la importància de conservar-la ∆ Xavier Martínez. Copropietari de la Casa Navàs i president de MaserGrup

Xavier Martínez, president de MaserGrup i artífex de la restauració de la torratxa. A la dreta Mariona Escoda i l’Orfeó Reusenc, actuant des dels balcons de la casa. Adrià Borràs

La plaça del Mercadal va quedar petita per acollir tota la ciutadania que volia presenciar un moment màgic. A la dreta, el duet Ginestà durant l’actuació a l’escenari de la Mercadal. Adrià Borràs

sat, però també una inversió de futur», va rematar López. Martínez va subratllar que la torratxa simbolitza el missatge que «mai més torni a passar» un cataclisme com la Guerra Civil. El seu retorn explicita un «gest de confiança a un futur més pròsper i millor». El president de MaserGrup

va aprofitar l’ocasió per agrair la tasca de tothom que ha contribuït a conservar la Casa Navàs perquè arribi avui dia mirant a l’horitzó, des de Joaquim Navàs a Dolors Blasco, passant per la plantilla i centenars de persones que s’hi han involucrat. En acabar els parlaments institucionals, la façana de l’immoble va

esdevenir un llenç per al record del seu passat. Amb llum, colors, formes i veu, es va anar teixint la història de la casa, començant per la seva gènesi i l’esplendor del Reus del 1900, continuant per l’esquerda del conflicte bèl·lic i el silenci posterior, amb Mariona Escoda cantant a Raimon des del balcó superior, posant

les emocions a flor de pell. De bracet de l’Orfeó Reusenc, es tornava a la tranquil·litat i es treballava per la recuperació del llegat perdut. I en el clímax, la llum, blanca i pura, va tornar a il·luminar la torratxa, com un far del qual cap mirada podia desprendre’s i que mai no s’hauria de tornar a apagar.

La jornada va acabar amb l’actuació especial de Ginestà, que va fer gaudir els assistents amb les seves lletres; la cirereta del país d’un instant que quedarà en la memòria i el llegat de Reus i dels milers i milers de ciutadans que van tenir la fortuna de ser protagonistes d’un capítol de la història.


12 divendres 13 de novembre de 2026

Endesa destina 1,9 MEUR en inversions per reforçar i digitalitzar la xarxa elèctrica Instal·lacions l S’actuarà a les xarxes de mitjana i baixa tensió i es digitalitzaran una setantena de centres de transformació perquè puguin controlar-se de forma remota Sergi Peralta Moreno Endesa està desplegant un pla d’inversions d’1,9 milions d’euros per reforçar i digitalitzar la xarxa elèctrica de mitjana i baixa tensió de Reus, corresponent als exercicis 2025 i 2026. El responsable de la companyia a l’àrea de Tarragona Sud, Luis Agustín, va expressar que «amb aquestes inversions guanyem en fiabilitat de la xarxa, en temps de reposició del servei en cas de fallada d’alguna instal·lació i, al final, en qualitat del subministrament a la gent i a la ciutat, que és el nostre objectiu principal». Agustín va detallar que les actuacions es vertebren en tres eixos principals. D’una banda, la renovació de la xarxa de distribució de mitjana tensió, «que és la que vertebra des de la subestació, per trama urbana, fins als centres de transformació que donen subministrament». Es renovaran dos quilòmetres de cablejat, ampliant la capacitat i la potència del conductor, i s’estendran 2,5 quilòmetres de noves línies al voltant dels barris del Carme, Gaudí i Montserrat i de la carretera de Castellvell. En segon terme, hi ha la digitalització dels centres de transformació. Segons va detallar el responsable d’Endesa, a Reus n’hi ha prop de

En aquests moments, s’està renovant la xarxa de mitjana tensió al carrer Alt de Sant Salvador. Adrià Borràs

Mapa amb el transcurs de les fases de l’actuació al barri del Carme. Adrià Borràs

660, que són els punts on es transforma la xarxa de mitjana en baixa tensió i des d’on se subministren els locals domèstics i empresarials. En aquests moments, la companyia elèctrica ja té telecontrolats 187 centres de transformació i, amb el pla d’inversions, se’n dotarà de 70 més. «Això implica que, per maniobrar aquests centres de transformació, bé sigui per necessitats de l’explotació o per fallada d’alguna línia, es pot fer remotament des del centre de control i no cal que ningú es desplaci a la zona per fer-ho ma-

Agustín: «Guanyem en fiabilitat de la xarxa, en temps de reposició del servei i en qualitat» Reus tindrà una nova subestació elèctrica a l’entorn de Bellissens i del Tecnoparc nualment, la qual cosa implica guanyar en fiabilitat, temps i qualitat del subministrament», va destacar. El tercer factor serà la renovació de la xarxa de baixa tensió, amb l’actuació en un quilòmetre en els entorns de la urbanització del Pinar, la carretera de Castellvell i el carrer de Misericòrdia. «Només amb el fet de renovar el cable, el comptador de la vida útil de la instal·lació torna a començar des de zero», va celebrar. En el transcurs de les diferents obres, el subministrament a les llars no s’hauria de veure afectat en cap cas, atès que, segons va apuntar Agustín, «les línies que es poguessin veure afectades les deixem en descàrrega o sense tensió i alimentades per altres línies». Quan es renoven centres de transformació, «el que fem per no afectar els subministraments dels clients és connectar grups electrògens, [...] així el subministrament continua connectat i no es percep aquesta interrupció». Accions de futur El representant d’Endesa va avançar que la companyia ja té projectes encarregats a la capital del Baix Camp amb la mirada posada cap al 2030. Entre les intervencions, destaquen la continuïtat de la renovació de la xarxa de mitjana tensió i de la digitalització dels centres de transformació, així com la nova subestació elèctrica del Tecnoparc.

El Círcol i Paral·lel 41 posen sobre la taula els reptes del futur: infraestructures, envelliment i sostenibilitat Entitats l La Sala de la Làmpada del Círcol va ser ahir l'escenari del Fòrum del Baix Camp, un punt de trobada per explorar la realitat, els reptes i les oportunitats de futur impulsat per la Fundació Paral·lel 41. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré; Víctor Perales, president del Tomb de Reus; Josep Amigó, gerent del Grup Pere Mata; i el consultor Rafel Llevat van ser els encarregats de compartir les seves visions, amb

Josep Vicenç Mestre com a moderador. Entre els reptes que té Catalunya i, en concret, el territori, els ponents van fixar com a prioritats la comunicació, les infraestructures, l'envelliment —que de retruc implica el sistema sanitari i de pensions— i la sostenibilitat. Perales, qui va posar sobre la taula la importància de treballar en pro d'un món més sostenible, va mencionar que, en paral·lel, cal ser «sostenibles eco-

nòmicament» i, en conseqüència, es necessita mà estesa per ajudar en aquesta transició. La jornada també va servir per donar a conèixer la Fundació Paral·lel 41, de caràcter apartidista i que pretén agrupar i actualitzar el catalanisme i plantejar solucions per als desafiaments del futur. L'encarregada de la cloenda va ser la presidenta de l'entitat i exconsellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina. l SPM

La trobada va desenvolupar-se a la Sala de la Làmpada del Círcol. Adrià Borràs


13 divendres 13 de novembre de 2026

El Centre Cívic Ponent acollirà el DiNadal solidari el 12 de desembre Solidaritat l L’objectiu des de l’organització és superar els 120 àpats que es van aconseguir durant l’edició de l’any anterior Miquel Llaberia El renovat Centre Cívic Ponent serà el nou escenari del DiNadal solidari que tindrà lloc el 12 de desembre a les 13.30 hores. Aquest acte, obert a tota la ciutadania i organitzat per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, té com a objectiu recaptar fons en benefici de la Casa de Misericòrdia i de la Societat de Sant Vicenç de Paül, dues organitzacions socials que operen a la capital del Baix Camp. Els assistents podran gaudir d’un menú de 10 euros, o 5 euros en el cas dels in-

fants, que consisteix en arròs bullit amb salsa de tomàquet, ou ferrat, pa, aigua i fruita. Una proposta gastronòmica que el president de l’entitat organitzadora, Jaume Piñol, defineix com a «humil» i amb la voluntat de «generar empatia i remoure consciències». A més, s’ha marcat com a objectiu superar els 120 àpats que es van repartir durant l’edició de l’any passat que considera que va ser «un èxit». La regidora de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus, Mar Escoda, destaca que «Nadal és un espai per compartir i el DiNadal ho

Fotografia de l’acte de presentació del DiNadal solidari de reus 2026 al Centre Cívic Ponent. Diari Més

Un cop més es pot col·laborar amb la iniciativa amb una aportació de Fila 0

recorda. Amb un gest senzill podem millorar la vida d’altres persones i donar suport a entitats que duen a terme tasques imprescindibles a la ciutat de forma discreta». Els tiquets ja estan disponibles i es poden comprar en diferents punts com la Casa de Misericòrdia, seus de les confraries de Setmana Santa,

la Llibreria Catòlica, Tomàs Barberà i les parròquies de la ciutat. A més, un cop més s’ha habilitat la Fila 0, de manera que aquelles persones que no puguin assistir a l’acte també hi podran col·laborar fent una transferència al compte corrent de l’Agrupació: ES45 2100 1090 3502 0018.

L’Ajuntament de Reus i CoopCamp tanquen la quarta edició de l’itinerari de cooperativisme Empresa l L'Ajuntament de Reus i l'Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona (CoopCamp) han tancat la quarta edició de l'itinerari d'emprenedoria en cooperativisme i economia social i solidària. El programa va comptar amb la participació de 5 projectes, dels quals 2 es troben en fase avançada en el procés de constitució com a cooperatives. Ambdues iniciatives van presentar les seves propostes davant del ju-

rat encarregat d'atorgar els premis previstos en el marc de l'itinerari i han estat reconegudes amb un premi de 1.500 euros cadascun. Un dels premiats és una cooperativa de divulgació històrica i patrimonial impulsada per dues educadores que ofereix visites dinamitzades, tallers i activitats d'educació patrimonial local, i també propostes gamificades adreçades a centres educatius, equipaments culturals,

La Fundació Privada Reddis dedica la 2a trobada d’Impuls Social a la infància i la joventut Societat l La Fundació Privada Reddis celebrarà els dies 25 i 26 de novembre la segona edició d'Impuls Social, un projecte que va néixer amb la voluntat de donar veu i visibilitat a les entitats socials de Reus i el Baix Camp. La voluntat és generar espais de reflexió compartida i afavorir noves sinergies de

col·laboració entre els agents que treballen per millorar el benestar de les persones. Després d'una primera edició centrada en les persones amb diversitat cognitiva i funcional, enguany la trobada posarà el focus en la infància i la joventut sota el lema «Infància i Joventut 360º. Parlem-ne!» amb l'objectiu d'abor-

entitats, administracions públiques o a la ciutadania. L'altre projecte reconegut va ser una iniciativa creada per dues actrius orientada al desenvolupament d'espectacles propis i formats escènics adaptables a diferents públics i esdeveniments. La proposta inclou espectacles teatrals, itinerants i de carrer, serveis d'animació d'actes i activitats formatives vinculades a les arts escèniques. l Diari Més

dar els principals reptes i necessitats que afecten infants i joves des d'una perspectiva transversal i integradora. La particularitat d'aquesta edició és la voluntat d'anar més enllà de les problemàtiques específiques dels col·lectius vulnerables i incorporar una mirada més àmplia sobre els desafiaments que afecten el conjunt de la població infantil i juvenil. Per aquest motiu, la Fundació ha convidat tant entitats que treballen directament amb infants i joves en situació de vulnerabilitat com professionals dels àmbits de l'educació i la salut. l Diari Més

Fotografia del tancament del quart itinerari en cooperativisme. Cedida


14 divendres 13 de novembre de 2026

El Centre Històric de Valls, entre els beneficiats de la segona convocatòria pel Pla de Barris Urbanisme l La capital de l’Alt Camp rep 15 milions d’euros per impulsar projectes sociocomunitaris en diversos punts del nucli urbà Adam Díaz Garriga La segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya ha estat la vençuda per a tres municipis del Camp de Tarragona i Penedès. Valls, concretament, serà la localitat més beneficiada de la demarcació amb una dotació de 15 milions d’euros (el 60% del finançament). La subvenció permetrà completar un projecte dedicat íntegrament a la reurbanització del Centre Històric amb una trentena d’actuacions i una inversió total de 25 milions d’euros. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, qui havia assegurat durant la presentació de la proposta al juliol que «no s’entendria que no li atorguessin», ahir va celebrar estar entre els 34 municipis escollits d’aquest 2026. «És una gran oportunitat i una victòria col·lectiva», indicava la batllessa. A la capital de l’Alt Camp, uns 3.638 veïns es beneficiaran de la mesura. En total, el projecte de l’Ajuntament vallenc preveu «recuperar i revitalitzar» el Nucli Antic a través d’una dotzena de propostes sociocomunitàries; una desena enfocades a la reforma urbanística i vuit en la transició ecològica. «Parlem també de tenir habitatges en bones condicions, bons serveis, carrers cuidats i comerç viu», subratllava Farré. Entre les iniciatives més destacades, se situen la rehabilitació de la Cooperativa Agrícola, que preveu transformar-se per acollir entitats del municipi i activitats socials de la mà d’entitats com el CAU, i la reforma de Ca Blasi, on s’hi hauran

d’integrar una vintena d’habitatges públics de lloguer assequible. Per altra banda, la recuperació de l’edifici de Ca l’Alemany comportarà la creació de 16 pisos protegits. Una notícia positiva per a l’entitat local de la Titaranya, que tot just aquesta setmana feia una crida al veïnat per autofinançar-se el projecte. Més enllà de les muralles Tal com es va anunciar al juliol, la nova proposta de Valls es diferenciarà respecte a la de 2025 per «anar més enllà de les muralles antigues» i portar les rehabilitacions a la zona del Portal Nou. L’objectiu és millorar els accessos de la carretera de Tarragona, els carrers Candela i Violeta i la Porta de Sant Francesc, impulsada amb l’ajut del Centre de Recerca Urbana del Camp de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La regidora d’Urbanisme i Habitatge, Sònia Roca, també qualificava el projecte «d’aposta guanyadora» en comparació amb l’anterior edició i destacava la inversió prevista de 2,3 milions d’euros en la rehabilitació d’edificis al Centre Històric.

El projecte preveu reformar Ca l’Alemany, Ca Blasi i la Cooperativa Agrícola, entre d’altres Salvador Illa assegura que «vuit de cada deu» municipis participants el 2025 han repetit

Per a la resta d’inversions, es reservaran 600.000 euros per impulsar el comerç de proximitat amb iniciatives de dinamització, ajuts de reforma i nous projectes. Nou intent Durant la resolució de la convocatòria a Lloret de Mar, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va confirmar que enguany la demanda ha augmentat un 50% i vuit de cada deu municipis que es van presentar el 2025 han repetit.

L’Espluga de Francolí rep 11,2 milions d’euros per ‘Re-viure’ amb 30 actuacions Propostes l El consistori centrarà les inversions en projectes de transició energètica Adam Díaz Garriga L’Espluga de Francolí ha estat un dels dos municipis tarragoní escollits en la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles d’aquest 2026 i l’únic de la Conca de Barberà en aconseguir-ho. La dotació atorgada per la Generalitat ascendirà als 11.248.000 milions d’euros i permetrà desenvolupar al complet el projecte ‘Re-viu l’Espluga’, la qual incorpora una trentena d’actuacions. La resta de les inversions —12.248.912 milions d’euros, el 40%— les proporcionarà l’Ajuntament. Des del consistori asseguraven que la localitat «es mereixia» estar entre els municipis seleccionats per poder «injectar» en matèria so-

cial i urbanística. «És fruit no d’un, sinó de set anys que aquest equip de govern treballa de manera incansable en propostes que no veien la llum», explicava l’alcaldessa en funcions, Mar Gili. En aquest sentit, la batllessa també ressaltava les «dificultats econòmiques» que, des del 2019, travessa l’Ajuntament, les quals han provocat que «l’Espluga de Francolí no tingui el manteniment que es mereix». Entre les propostes del projecte, la rehabilitació de Cal Cabeça per transformar l’edifici en la nova seu consistorial (Casa del Municipi) serà la més important en l’àmbit econòmic. La proposta requerirà fins a 1.751.479 milions d’euros per recuperar-se. Els carrers i les places de la loca-

litat també es veuran beneficiats. La inversió prevista per a la reforma d’espais urbans serà d’1.291.937 milions d’euros. «El Pla de Barris deixarà el municipi en una situació històrica», concloïa Gili. Un dels aspectes més importants ‘Re-viu l’Espluga’ serà l’enfocament en la transició ecològica, que tindrà l’objectiu de prevenir situacions de sequera com les que va patir el municipi entre el 2022 i el 2025. En aquest sentit, es planteja la dotació de més de 2 milions d’euros a la creació de refugis climàtics i eixos verds, com també més de 600.000 euros a projectes de reutilització de l’aigua i connexió amb el riu Francolí. Per altra banda, 683.793 euros es destinaran a reurbanitzar la plaça


2

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar HABITATGE

L’habitatge, al centre del debat social i econòmic L’accés a pisos assequibles, l’evolució dels preus i el dinamisme del mercat immobiliari marquen l’actualitat i l’interès social, en un context de mobilitzacions i noves iniciatives per ampliar l’oferta al Camp de Tarragona

L

Adrià Recasens Benaiges

’habitatge s’ha convertit en una de les principals qüestions soci· als i econòmiques del moment. L’evolució dels preus, les condicions d’accés al lloguer i a la compra i la dis· ponibilitat de pisos assequibles mar· quen el debat en un context en què trobar un habitatge adequat a les ne· cessitats i a la capacitat econòmica de cada família continua sent un repte. Al Camp de Tarragona, aquesta realitat conviu amb un mercat immobiliari actiu: Tarragona lidera l’augment de compravendes a Catalunya, amb un increment del 14,4%, mentre que el preu del lloguer es manté per sota de la mitjana catalana. Aquestes preocupacions han arribat també als carrers amb la vaga general de l’11N, que ha situat el dret a l’habi· tatge entre les principals reivindica·

cions. Sota el lema ‘Viure ens costa la vida’, les mobilitzacions convocades a Tarragona, Reus i altres municipis del territori han posat el focus en el cost de l’habitatge, les dificultats d’eman· cipació i la necessitat de garantir una oferta assequible. El repte passa per ampliar el parc residencial i donar resposta a una de· manda cada vegada més diversa. La construcció d’habitatges a Catalunya va créixer un 5,4% el 2025 i les admi· nistracions impulsen noves fórmules per promoure pisos de lloguer asse· quible, amb la participació de muni· cipis i promotors privats. Al Camp de Tarragona, qüestions com el volum d’habitatges buits, el desenvolupa· ment de nous barris i les oportunitats de creixement de l’oferta també for· men part d’un debat que implica les administracions i el conjunt del sector immobiliari.

Imatge de la nova promoció de Les Oliveres durant la seva construcció a Tarragona.

GERARD MARTÍ

TRACTAMENT I AÏLLAMENT DE LA LLAR

Fines3, productes, solucions i màxima eficiència i sostenibilitat en tancaments Els recursos per fer més eficient la teva llar i reduir la factura energètica Adrià Recasens Benaiges

F

ines3, empresa del Baix Pe· nedès, és sinònim d’experi· ència, satisfacció i garantia. Amb una cartera de clients fidel i satisfeta, ofereix tant productes com solucions i tots els seus re· cursos per tal que puguis fer més eficient la teva llar i reduir la fac· tura energètica. A més de treballar el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge, són especialistes en tota mena de projectes i tancaments amb fusteria d’alumini i PVC, adaptant cada so· lució a les necessitats específiques de cada client. La companyia tre· balla en la fabricació, subminis· trament, reparació i instal·lació de finestres, portes, vidres, persianes, sistemes oscil·lobatents i, molt més, amb dissenys totalment per· sonalitzats respecte a materials,

Fines3 ofereix un aïllament tèrmic i acústic òptim.

colors i dimensions. Això permet combinar funcionalitat, estètica i durabilitat amb un aïllament tèr· mic i acústic òptim. La seva oferta inclou des de tancaments integrals per a façanes, portes d’entrada i mosquiteres, fins a solucions tècni· ques com persianes motoritzades o

CEDIDA

tendals adaptats a cada obertura. El seu equip proporciona assessora· ment personalitzat, així com instal· lacions i muntatges realitzats per professionals formats i actualitzats constantment, assegurant un ser· vei rigorós des de la presa de mides fins al postvenda.

~ FINES3 ~


3

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar MERCAT IMMOBILIARI

SERVEIS IMMOBILIARIS

Fincas Martí, agència referent al sector immobiliari del territori Més de 25 anys d’experiència ofereix als clients un servei amb total garantia i comoditat Adrià Recasens Benaiges

F

Imatge de dos blocs de pisos.

CEDIDA

Tarragona lidera l’augment de compravendes d’habitatges a Catalunya amb un 14,4% més La demarcació registra un increment del 83% en les operacions d’obra nova

T

ACN/Diari Més

Catalunya registra 8.407 compravendes a l’agost

arragona és la demarcació ca- Al conjunt de Catalunya, l’INE ha talana on més han crescut les comptabilitzat 8.407 compravencompravendes d’habitatges des d’habitatges a l’agost, un 10,3% en termes relatius, segons les dades més que un any abans, gairebé 800 de l’Institut Nacional d’Estadística operacions més. És la xifra més alta (INE) corresponents a l’agost del en aquest mes des del 2022, quan 2026. Les operacions han augmen- se’n van registrar 8.700, i la segona tat un 14,4% respecte del mateix més elevada des del 2007. L’habitatge nou ha estat el segmes de l’any passat. El repunt és especialment pronunciat ment amb més en l’habitatge nou, amb creixement: s’han Al conjunt un increment interanual formalitzat 1.680 del país les del 83%. operacions, gairecompravendes La demarcació encapun 13% més que creixen un 10,3% bé l’agost del 2025 i el çala el creixement a Cainteranual a volum més alt en talunya, per davant de l’agost aquest mes des del Barcelona, on les com2010. L’habitatge de pravendes han pujat un segona mà continua 10,7%; Lleida, amb un 6,8%, i Girona, amb un L’habitatge nou concentrant la majo5,75%. ria de les compravenés el segment L’obra nova també que registra un des, amb 6.727 opecreix a la resta del país, racions, un 9,7% més creixement més interanual. La xifra, tot i que amb menys intensitat: un 23,6% a la intens en aquest però, queda per sota demarcació de Lleida i tipus d’operacions de les 7.317 del mateix mes del 2022. gairebé un 29% a Girona. En comparació amb el juliol, les A Barcelona, en canvi, les operacions d’habitatges nous han baixat compravendes han disminuït un 16,5% a Catalunya. un 2,63%.

L’habitatge protegit augmenta un 80%

A Catalunya, a l’agost s’han formalitzat prop de 700 compravendes d’habitatge protegit, un 80% més que en el mateix mes de l’any anterior, quan se’n van registrar 388. L’habitatge lliure, per la seva banda, ha crescut un 6,6% interanual.

El preu de l’habitatge s’encareix un 8,7%

L’augment de les operacions coincideix amb l’encariment del mercat. Segons el Col·legi de Registradors d’Espanya, el preu mitjà de l’habitatge a Catalunya s’ha situat en 2.902 euros per metre quadrat en els dotze mesos fins al tercer trimestre del 2026, un 8,7% més que en el mateix període de l’any anterior. L’obra nova costa de mitjana 3.041 euros per metre quadrat (+8,2%), i la segona mà, 2.868 euros (+8,7%). La quota hipotecària mensual mitjana a Catalunya és de 916,5 euros, equivalent al 34,9% dels salaris. Tarragona és, a més, la segona demarcació catalana amb més compradors estrangers: representen el 17,12% de les compravendes, per darrere de Girona (21,44%).

incas Martí segueix consolidant-se com una de les immobiliàries de referència a Reus, al Baix Camp i al conjunt del Camp de Tarragona. L’agència, amb més de 25 anys d’experiència, ha evolucionat al ritme del sector mantenint intactes els valors que l’han convertida en un segell de confiança, professionalitat, proximitat i eficàcia en la seva gestió. Especialitzada en compravenda i lloguer d’habitatges de segona mà, Fincas Martí ofereix un servei integral i personalitzat, adaptat a les necessitats de cada client. La seva experiència i el coneixement profund del mercat immobiliari

permeten a l’equip assessorar amb garanties tant aquelles persones que busquen comprar o llogar un immoble com els propietaris que volen vendre o arrendar, amb total tranquil·litat. Al capdavant de l’agència, les germanes Elena i Carme Martí lideren un equip qualificat, amb una clara vocació de servei i tracte proper i honest. La seva filosofia és facilitar al màxim cada procés i acompanyar el client de principi a fi, resolent qualsevol gestió amb agilitat, transparència i confiança, amb l’objectiu que el propietari no s’hagi de preocupar de res perquè visqui l’operació amb comoditat, seguretat i garanties fins al dia de la signatura.

~FINCAS MARTÍ~


4

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar LLOGUER D’HABITATGE

El preu de lloguer a Tarragona es manté per sota de la mitjana catalana Llogar un pis a Tarragona costa 440 euros mensuals menys que fer-ho a Barcelona Diari Més

E

l lloguer mitjà de Tarragona es manté per sota de la mitjana catalana, que se situa en 877,81 euros durant el segon trimestre d’enguany. Mentre a Barcelona ciutat, la xifra arriba als 1.140,89 euros mensuals, llogar a la ciutat de Tarragona surt més barat, 700 euros de mitjana, el que significa uns 440 euros mensuals menys.

No obstant, el preu del lloguer continua pujant de forma general i també a la ciutat de Tarragona. La renda mitjana dels contractes d’arrendament s’ha situat en 700 euros mensuals durant el segon trimestre de 2026, davant els 673 euros del mateix període de l’any anterior. Això suposa un increment del 4% en dotze mesos i de gairebé el 8% respecte als 649 euros que es registraven en el segon trimestre de 2024.

Imatge de diversos blocs de pisos.

Les dades, actualitzades pel Govern, arriben quan es compleixen dos anys de l’aplicació del topall dels lloguers a les primeres zones de mercat residencial tensat de Catalunya. Tarragona va ser un dels municipis inclosos en la declaració de març de 2024. Des d’aleshores, la renda mitjana ha passat de 649 a 700 euros mensuals, tot i que en el darrer trimestre també s’ha registrat un augment respecte als 679

SERVEIS IMMOBILIARIS

Finques Esteve Martí, el teu immobiliari de confiança Experiència, compromís, tracte personal i la millor solució immobiliària Adrià Recasens Benaiges

F

inques Esteve Martí t’acompanya a cada pas del procés immobiliari amb professionalitat, proximitat i un profund coneixement

del mercat local. Amb molts anys d’experiència en el sector, oferieixen assessorament personalitzat per ajudar-te a prendre les millors decisions i defensar els teus interessos, tant en la compravenda com en el lloguer

d’immobles, aportant rigor, transparència i confiança. Un servei proper, integral i adaptat a les necessitats de cada client, amb la dedicació i el compromís necessaris per fer realitat els teus projectes immobiliaris.

~ FINQUES ESTEVE MARTÍ ~

APCE

euros del primer trimestre de 2026. blanc, de 432, després d’haver exL’evolució també presenta di- perimentat una baixada respecte ferències entre els municipis de als 440 euros de fa dos anys. En el conjunt la demarcació. Cambrils de Catalunya, els registra un dels lloguers A Tarragona preus han augmés elevats, amb 739 euciutat el preu ros mensuals, mentre que del lloguer puja mentat un 2,7% Salou arriba als 689 euros gairebé un 8% en interanual. i Vila-seca, els 680. Aquesel balanç dels dos anys, arribant dosEnanys de reguta darrera localitat, que no als 700 euros està declarada com a zona lació, el Govern tensada, destaca per haver afirma que els lloexperimentat un increment del guers de les zones declarades com 24% en dos anys, en passar de 548 a mercat tensat han augmentat un a 680 euros. 0,7% respecte al primer trimestre A Reus, el lloguer mitjà se situa de 2024, mentre que en els municien 631 euros, davant els 569 del se- pis que han quedat fora d’aquesta gon trimestre de 2024. El Vendrell classificació han pujat un 11%. Les arriba als 646 euros i Valls, els 550. dades procedeixen de les fiances A l’altre extrem, Tortosa registra dipositades pels propietaris davant una mitjana de 481 euros i Mont- de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

Santana Cano Administradors, gestió de finques professional Trobaràs un servei de qualitat, eficient i amb garanties, adaptat i de plena confiança

S

Diari Més

antana Cano Administradors, amb despatx a Vila-seca, compta amb àmplia trajectòria i especialització en administració de finques per cobrir les necessitats dels clients. L’agència, amb una valoració mitjana de 4,2 sobre 5, destaca per la seva professionalitat, compromís i atenció personalitzada. Ofereix gestió

integral de comunitats, administració de finques i resolució d’incidències. L’equip garanteix bon funcionament i benestar dels propietaris. Si busques administrador de confiança, contacta al 977 39 33 21 i gaudeix d’un servei proper i eficient amb solucions adaptades a cada comunitat. En el seu equip trobaràs el servei de qualitat, eficient i amb garanties que cerques i mereixes.

~ SANTANA CANO ADMINISTRADORS ~


divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar

5

NOVA LLEI DEL LLOGUER

Més protecció per als inquilins i obligacions per als propietaris Canvis en contractes, pròrrogues, rendes i fiscalitat en nous lloguers i contractes vigents Els canvis al mercat de lloguer afecten tant a propietaris com a inquilins.

E

ARB

l mercat del lloguer afronta una nova etapa normativa. El Reial decret llei 29/2026, publicat al BOE el 7 d’octubre i vigent des de l’endemà, modifica la regulació del lloguer i introdueix canvis en els contractes, les rendes i la fiscalitat. Els lloguers de temporada hauran d’acreditar una causa real, com ara estudis o feina. La durada serà superior a 31 dies i, en general, no superarà els dotze mesos. Si no es justifica la temporalitat o se succeeixen més de dos contractes entre les mateixes parts i sobre el mateix pis, es considerarà lloguer habitual. Per habitacions, la suma de les rendes no podrà superar el preu del conjunt de l’habitatge. A les zones tensionades també s’aplicaran els límits de renda. Fins al 31 de desembre de 2027, si la renda supera el límit màxim de referència, no es podrà actualitzar. En

la resta de casos, si no hi ha acord, l’augment no podrà superar el 2%.

Pròrrogues i garanties

Es manté una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per a determinats contractes habituals vigents el 8 d’octubre i que acabin abans del 31 de desembre de 2028. El llogater l’haurà de demanar i estar al corrent del pagament durant els vuit mesos anteriors. El propietari l’haurà d’acceptar, excepte en supòsits legals, com la necessitat acreditada de recuperar el pis per a ús propi o familiar. Després dels cinc anys de contracte —set si el propietari és una persona jurídica—, si no hi ha avís de finalització, es prorrogarà anualment fins a tres anys més. El preavís serà de quatre mesos per al propietari i de dos per al llogater. En zones tensionades, es pot sol·licitar fins a tres anys més de pròrroga extraordinària. No es podran carregar als inquilins

les despeses de gestió i formalització ni tributs dels quals no siguin obligats tributaris. Es limiten les garanties addicionals i es reforça la resposta del propietari davant desperfectes que afectin l’habitabilitat. La nova regulació també ha generat crítiques entre les Cambres de la Propietat. La de Tarragona considera que les limitacions a les rendes, les pròrrogues obligatòries i les restriccions sobre les despeses repercutibles redueixen la capacitat de decisió dels propietaris. L’entitat alerta que els canvis constants de normati-

va generen incertesa a l’hora de posar habitatges al mercat de lloguer. En fiscalitat, les reduccions de l’IRPF poden arribar al 100% per als propietaris que compleixin els requisits. També s’introdueix una deducció de fins al 10% per als llogaters. Els lloguers moblats de fins a trenta nits tributaran al 10% d’IVA, amb excepcions. Als municipis tensionats, es podran aplicar recàrrecs de l’IBI als allotjaments turístics. També reforça la protecció davant els desnonaments de persones vulnerables fins al 2030 i limita de-

DIARI MÉS

terminades compres especulatives d’habitatges. Per tot plegat es recomana revisar cada contracte abans de signar-lo, renovar-lo o extingir-lo. Les immobiliàries i les assessories especialitzades poden orientar propietaris i llogaters, resoldre dubtes i acompanyar-los en la gestió dels contractes per garantir seguretat jurídica. També reforça el tempteig i retracte en cas de venda i protegeix les persones vulnerables davant dels desnonaments en els supòsits que preveu la llei.

SERVEIS D’EMMAGATZEMATGE

Problemes d’espai i emmagatzematge? Trasteros Reus i Globoxes, la teva solució Locals a Reus i Tarragona adaptats a cada necessitat i amb total seguretat

Q

Diari Més

uan falta espai a casa o a la feina, Globoxes i Trasteros Reus t’ofereix solucions d’emmagatzematge adaptades a

cada necessitat. L’empresa compta amb tres centres a Reus i Tarragona, amb espais que van des de petites taquilles fins a trasters de 12 m2. Les instal·lacions disposen de videovigilància, alarmes i control d’accés

per garantir la seguretat dels objectes. A més, permeten entrar-hi amb vehicle per facilitar les càrregues i descàrregues. També ofereixen un servei de recepció i enviament de paqueteria per a empreses.

~ TRASTEROS REUS / GLOBOXES ~


6

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar SECTOR CONSTRUCCIÓ

La construcció d’habitatges a Catalunya creix un 5,4% el 2025 Amb un 25% més d’habitatges acabats que el 2024, però un 6’6% menys de pisos iniciats, el sector continua lluny de cobrir la demanda Adrià Recasens Benaiges

E

l sector de la construcció i edi· ficació d’habitatges a Catalu· nya va créixer un 5,4% durant el 2025, però l’augment de l’activitat encara és insuficient per donar res· posta a les necessitats d’habitatge del país. L’any passat es van acabar 16.572 pisos, un 25% més que el 2024, però se’n van iniciar 15.589, un 6,6% menys que l’any anterior. Aquesta evolució posa de manifest les dificul· tats per mantenir el ritme de cons· trucció necessari en un context de forta demanda residencial. Les dades formen part de l’infor· me ‘El sector de la construcció a Ca· talunya 2025. Previsions 2026 i 2027’, elaborat per la Cambra de Contrac· tistes d’Obres de Catalunya (CCOC).

Segons l’entitat, Catalunya necessita acabar uns 30.000 habitatges cada any per cobrir la demanda, gairebé el doble dels que es van lliurar durant el 2025. El cap d’estudis de la CCOC, Rubén Gil, va advertir que la diferència en· tre els habitatges acabats i els iniciats obliga a ser prudents amb les pers· pectives dels pròxims exercicis. Tot i que el nombre de pisos finalitzats va augmentar una quarta part, la reduc· ció dels nous projectes pot condicio· nar l’oferta futura. Per aquest motiu, l’entitat no preveu que aquest any s’arribi tampoc als 30.000 habitatges acabats.

La producció residencial perd força

Aquesta situació coincideix amb uns indicadors recents que apunten

a una pèrdua d’activitat en el sector de la construcció a escala estatal. Se· gons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la producció de la construcció a Espanya va encadenar vuit mesos consecutius de caigudes interanuals fins a l’agost del 2026. La construcció d’edificis va registrar aquell mes un descens del 22,5% respecte de l’any anterior. La dada correspon al con· junt de l’Estat i no permet determi· nar per si sola l’evolució específica de Catalunya. A la desacceleració s’hi afegeix l’encariment dels materials i l’ener· gia, que incrementa els costos de construcció i dificulta la viabilitat dels projectes. Segons un informe d’Anci, entre gener i agost del 2026 els materials bituminosos es van encarir un 33% i l’energia un 34%.

Tria ‘El Piset’ i deixa el teu projecte immobiliari en bones mans i plena confiança Acompanyament integral, proximitat i experiència en la compravenda i lloguer

A

El Piset, ubicats al centre de Tarragona, saben que dar· rere de cada porta s’amaga una història. Per això, ofereixen un

tracte de proximitat, total confiança i una àmplia experiència per guiar els clients en tot moment. Tant si es vol comprar, vendre o llogar a Tar· ragona i la Costa Daurada —ja sigui per trobar llar, invertir o rendibilit·

L’acer corrugat i l’alumini van regis· trar augments del 19%, mentre que els materials ceràmics van pujar un 11%. La pressió dels costos també afec· ta les licitacions públiques. La Con· federació Nacional de la Construc· ció (CNC) va comptabilitzar 1.130 concursos sense ofertes durant el primer semestre del 2026, per un va· lor de 707 milions d’euros. Les em· preses alerten que els pressupostos

ACN

no s’ajusten als costos reals i recla· men mecanismes d’actualització de preus. Malgrat les dificultats, la CCOC preveu que el sector creixi entre un 3,5% i un 4% el 2026 i entre un 2,5% i un 3,5% el 2027. En el cas de l’ha· bitatge, però, el principal repte con· tinua sent augmentar el nombre de pisos que arriben al mercat i acostar la producció a les necessitats reals de la població.

CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

SERVEIS IMMOBILIARIS

Adrià Recasens Benaiges

Un solar en plena construcció d’habitatges.

zar un immoble—, s’encarreguen de tota la gestió, la documentació i l’assessorament integral, per tal que únicament hagis de triar amb il· lusió. El futur immobiliari comença ara. Tria El Piset, al teu costat.

~ EL PISET ~

500 habitatges començats a construir al Camp de Tarragona el 1r semestre d’any Reus encapçala el creixement de compravenda durant 2025 amb un increment d’operacions del 34% Agències/Diari Més

M

ig miler d’habitatges s’han començat a construir al Camp de Tarragona durant el primer semestre del 2026 i se n’han acabat 427. A les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, les xifres són de 273 pi· sos iniciats i 289 acabats. Són dades de l’Associació de Promotors de Cata· lunya (APCE) i CaixaBank, analitzant la situació immobiliària i les possibi· litats de promotores i constructores al territori. Per comarques, durant el 2025 es van iniciar 13 habitatges a la Conca de Barberà, un 56,7% menys respecte el 2024; 36 a l’Alt Camp, un 38,5% més; 279 al Baix Camp, un 23,6% menys; 10 al Priorat, un 150% més, i 598 al Tarragonès, un 14,9% menys respec· te del 2024, quan se’n van començar 703.

Creixen les compravendes

I si Tarragona, haviem vist, amb una pujada del 14,4%, lidera les compra· vendes d’habitatge a Catalunya en les dades més recents de l’INS referents al mes d’agost, en termes anuals la compravenda d’habitatges, tant nous com usats, ha augmentat a totes les comarques del Camp de Tarragona. El Tarragonès va registrar 5.590 ope· racions (+4,8%); el Baix Camp, 3.995 (+20,5%); l’Alt Camp, 570 (+33,2%); la Conca de Barberà, 214 (+29,7%), i el Priorat, 133 (+24,3%) al 2025. Per capitals, Reus lidera amb 1.683 operacions, un 34% més que l’any anterior, mentre que Tarragona anota 2.170 compravendes, un increment de l’11% respecte al 2024. Pel que fa al conjunt de la província, durant el primer semestre del 2026 es van formalitzar 1.339 compravendes d’habitatge nou i 7.206 de segona mà.


7

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar INCENTIUS

El Ministeri d’Habitatge pagarà 201 MEUR perquè promotors privats construeixin 2.500 pisos en sòl públic El govern espanyol aplica una «fórmula inèdita» que permet mantenir el control dels preus i els lloguers

E

Agències

l govern espanyol anunciava el passat octubre que el Ministeri d’Habitatge injectarà 201 milions d’euros perquè promotors privats construeixin 2.500 habitatges en sòls públics, amb una «fórmula inèdita» que permet mantenir el control sobre el preu i

les condicions dels lloguers resultants. Tal com ha apuntat l’executiu, es finançaran una trentena de projectes situats en ciutats com Màlaga, Sevilla, València, Cantàbria o Guadalajara. Els lloguers seran estables, de fins a 75 anys, i mai no superaran el 30% dels ingressos de la unitat de convivència que hi resideixi. A més, els nous habitat-

SITUACIONS DE FRAU

Estafades 21 persones amb més de 13 MEUR amb falses ofertes de lloguer La majoria de víctimes: joves, amb pocs recursos econòmics, i urgència per trobar un lloc on viure

T

Diari Més

robar un habitatge de lloguer requereix prendre precaucions i comprovar la fiabilitat de l’oferta. Comptar amb l’assessorament de professionals immobiliaris de confiança i amb trajectòria acreditada pot ajudar a

evitar riscos, especialment en un mercat on també es produeixen fraus a persones que necessiten trobar casa amb urgència. Els Mossos d’Esquadra han detingut una parella, de 20 i 31 anys, acusada d’estafar 21 persones amb falsos anuncis de lloguer. La investigació relaciona els arrestats amb

ges seran públics i assequibles per sempre. Els nous habitatges se sumaran a altres iniciatives del ministeri i de CASA 47, com ara la recuperació de 40.000 pisos i 2.400 sòls procedents de la Sareb, els terrenys del Ministeri de Defensa i del Ministeri de l’Interior, o els projectes per adquirir propietats a particulars.

casos a nou municipis catalans, entre els quals Tarragona, Valls i el Vendrell, amb un perjudici econòmic superior als 13.000 euros. La dona reservava pisos turístics durant una o dues nits i després els anunciava en portals immobiliaris com a habitatges de lloguer, amb habitacions per uns 300 euros mensuals. Es feia passar per propietària o llogatera, mostrava els immobles i formalitzava contractes amb dades falses. Un cop cobrades la primera mensualitat i la fiança —entre 450 i 800 euros—, desapareixia sense lliurar les claus. En alguns casos, diverses persones van pagar per la mateixa habitació. També se la relaciona amb furts d’objectes en sis apartaments turístics. La majoria de les víctimes eren

Es finançaran una trentena de projectes.

joves amb pocs recursos i necessitat urgent d’habitatge. Algunes van arribar a quedar-se sense sostre. La investigació continua oberta i no es descarten més afectats.

Consells per evitar estafes

Els Mossos d’Esquadra recomanen desconfiar dels preus molt per sota dels habituals i de ofertes que exigeixen resposta o pagament immediats. Abans de lliurar cap quantitat, és important comprovar qui és el propietari real de l’immoble al Registre de la Propietat i demanar el DNI de la persona que ofereix el lloguer, verificant amb les dades del contracte. Els cossos policials, també aconsellen evitar pagaments en efectiu sense garanties ni justificants, i

PEXELS

no signar cap document sense haver-ne comprovat el contingut i la identitat de l’arrendador. D’altra banda, si el pis presenta característiques pròpies d’un allotjament turístic: com pot ser la decoració pròpia d’hotel, tovalloles preparades o sistemes d’accés automatitzats, etc. és convenient consultar-ho amb els veïns o l’administrador de la finca. Finalment, recórrer a professionals immobiliaris que puguin verificar la titularitat i les condicions. Si es detecten indicis de frau o en cas de ser-ne víctima, cal conservar els anuncis, els missatges, els contractes i els justificants de pagament i presentar una denúncia com més aviat millor a qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra.


8

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar

SERVEIS IMMOBILIARIS

Vols vendre el teu habitatge a Tarragona? Coneix el seu valor real Tecnocasa t’ofereix una estratègia personalitzada per aconseguir la millor venda possible

V

Diari Més

endre un habitatge no consisteix simplement a publicar un anunci. Cal conèixer el mercat, fixar el preu adequat i comptar amb professionals que sàpiguen trobar el comprador ideal. A Tarragona, Tecnocasa disposa d’un equip de més de 35 agents immobiliaris, més de 4 punts de venda i més de 250 compravendes intermediades aquest 2026. Unes xifres que reflecteixen la seva experiència i el seu coneixement del mercat local. La seva metodologia va més enllà de posar un preu: estudia cada habitatge, analitza els preus reals

de venda i dissenya una estratègia de comercialització adaptada a les seves característiques i a la demanda actual. Per començar, ofereix una valoració professional, totalment gratuïta i sense compromís, perquè cada propietari conegui el valor de mercat del seu immoble. A més, si vendre implica comprar una nova llar, Tecnocasa també acompanya els clients en la coordinació de totes dues operacions. Des de la primera valoració fins a la signatura davant notari, Tecnocasa està al costat de cada client per ajudar-lo a fer el pas amb confiança.

~ TECNOCASA ~

Imatge d’un carrer de la Part Alta.

GERARD MARTÍ

HABITABILITAT

Tarragona, la capital catalana amb més habitatges buits al 2025, amb una suma de 8.312 El 12,4 % del seu parc residencial inclou habitatges no habitables, segones residències d’ús molt esporàdic i habitatges buits La categoria inclou tant habitatges que no compleixen condicions ’accés a l’habitatge s’ha con- d’habitabilitat com segones residènvertit en un dels principals cies d’ús molt esporàdic i habitatges reptes de Catalunya, on el efectivament buides. Per això, no desequilibri entre una demanda tot aquest parc pot incorporar-se elevada i una oferta insuficient con- immediatament al mercat residentinua dificultant l’accés a cial. solucions residencials en «Un habitatge buit «Un habitatge condicions assumibles. no és automàticabuit no és Segons l’eina d’hament un habitatautomàticament bitatge desviat de l’ús ge disponible. Part un habitatge residencial elaborat per d’aquest parc necesdisponible» UGT amb el cens d’hasita inversió, reforma i adaptació abans de bitatges de l’Idescat de poder tornar al mer2025, Tarragona és la capital catalana amb més proporció cat. Aquí la rehabilitació pot tenir un d’habitatges buits, un 12,4 % del seu paper molt rellevant», explica Robin parc residencial (8.312 habitatges), Decaux, CEO d’Equito. davant el 7,8 % de Lleida (5.330), la que menys té. Girona (9,6 %, amb Recuperar el parc existent men4.825 habitatges) i Barcelona (9,3 %) tre augmenta l’obra nova queden en una posició intermèdia, El mateix informe quantifica els haencara que la ciutat comtal concen- bitatges previstos pendents de constra per volum vuit de cada deu dels truir en les àrees de desenvolupahabitatges buits de les quatre capi- ment urbanístic de cada municipi. A Tarragona són unes 3.000, molt per tals, amb 75.488.

L

Diari Més

sota dels 8.312 habitatges buits. «L’avantatge de rehabilitar el parc existent és el temps. Podem recuperar habitatges que avui estan fora del mercat i torna a posar-les en ús sense esperar els terminis de desenvolupament d’una nova promoció», afegeix Decaux. Para Robin Decaux, recuperar habitatges buits no pot ser l’única resposta a la crisi residencial. Rehabilitar immobles permet aprofitar millor el parc existent i ampliar l’oferta disponible en terminis més curts, però no substitueix la necessitat d’incrementar de forma sostinguda la construcció d’habitatge. «Necessitem incorporar més habitatge al mercat per totes les vies possibles. Rehabilitar permet aprofitar millor el que ja tenim; construir habitatge nou permet augmentar estructuralment el parc. Si volem alleujar de forma sostinguda la pressió sobre els preus, necessitem avançar en ambdues direccions», conclou Robin Decaux.


9

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar

SERVEIS IMMOBILIARIS

FORTUNY reforça la seva presència a Tarragona amb una oficina al carrer Ramon i Cajal, 35 La immobiliària consolida el seu creixement a la ciutat amb un equip de professionals de gran experiència i una clara aposta per l’atenció personalitzada

F

Diari Més

ORTUNY Serveis Immobiliaris continua avançant en el seu projecte de creixement i consolidació territorial, reforçant la seva presència a Tarragona amb l’oficina situada al carrer Ramon i Cajal, 35. Un espai pensat per oferir un servei immobiliari proper, professional i adaptat a les necessitats de cada client. Amb 25 anys de trajectòria en el sector immobiliari, FORTUNY s’ha consolidat com una empresa de referència al territori gràcies a un model de negoci basat en la confiança, el coneixement del mercat i l’acompanyament integral en cada operació. L’oficina de Ramon i Cajal, 35,

compta amb professionals amb una àmplia experiència en el sector i un equip consolidat, amb un profund coneixement del mercat immobiliari de Tarragona. La seva experiència permet oferir un assessorament rigorós tant a propietaris que volen vendre el seu immoble com a compradors i inversors que busquen noves oportunitats. La presència de FORTUNY a Tarragona es complementa amb l’oficina del carrer Canyelles, 6, reforçant així la proximitat amb els clients i la capacitat de donar resposta a les diferents necessitats del mercat local. La companyia ofereix serveis de valoració d’immobles, comercialització d’habitatges, assessorament en compravendes i gestió

d’inversions immobiliàries, amb una metodologia que prioritza la transparència, la professionalitat i el seguiment personalitzat. Un dels principals valors diferencials de FORTUNY és la seva xarxa de cinc oficines al Camp de Tarragona, que permet compartir oportunitats, ampliar la cartera de compradors potencials i donar més visibilitat als immobles. A més, el grup complementa la seva activitat immobiliària amb serveis d’assessorament financer i assegurador, oferint una atenció integral als seus clients. FORTUNY reafirma així el seu compromís amb Tarragona, combinant l’experiència d’un equip consolidat amb la força d’una marca arrelada al territori.

Equip directiu de FORTUNY Serveis Immobiliaris.

CEDIDA

~ FORTUNY SERVEIS IMMOBILIARIS ~


10

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar SUPORT A L’EDIFICACIÓ

El Govern signa convenis amb Torredembarra, Reus, i Cambrils per construir habitatges públics Altafulla, el Vendrell i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant participen en el pla, que preveu 1.529 pisos en 58 municipis catalans Adrià Recasens Benaiges

E

l Camp de Tarragona sumarà noves promocions d’habitatge públic arran dels convenis signats el passat 6 de novembre entre la Generalitat i 58 municipis. L’acord permetrà convocar concursos per trobar promotors que construeixin 1.529 habitatges en 97 solars municipals, en el marc del Pla 50.000. Al territori, Cambrils, Reus i Torredembarra han formalitzat la cessió de terrenys, juntament amb Altafulla, el Vendrell i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, entre d’altres. A Cambrils, el conveni signat per l’alcalde, Oliver Klein, preveu 86 habitatges de protecció oficial en dos

solars. A l’avinguda Nova Augusta se’n podran construir 54, destinats a famílies, i a la plaça Carles Roig, fins a 32 per a persones grans. El projecte reservarà fins a un 10% dels pisos a situacions de vulnerabilitat residencial i un mínim del 25% a joves de fins a 35 anys. A Reus, l’alcaldessa, Sandra Guaita, ha signat l’acord per impulsar un màxim de 15 allotjaments temporals de protecció en un solar municipal del carrer de Vallroquetes. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya convocarà el concurs per seleccionar el promotor, que n’assumirà la construcció, la gestió i el manteniment sota la seva supervisió. La concessió del solar serà gratuïta i tindrà una durada

de 75 anys. Un 10% dels allotjaments es reservarà a situacions de vulnerabilitat i, com a mínim, un 25% a joves de fins a 35 anys. A Torredembarra, el conveni permetrà impulsar una trentena d’habitatges dotacionals al solar de l’aparcament de les Dunes, a tocar de Clarà. Es destinaran a lloguer temporal per a col·lectius com joves i gent gran. A Altafulla, es preveuen 33 habitatges de lloguer assequible al barri marítim, darrere de l’església de Santa Maria, entre els carrers del Cànem i de les Atzavares. El Vendrell aporta dos terrenys municipals, als carrers de Frederic Marès Deulovol i de Francesc de Riera, on es preveuen 50 habitatges. A

Construcció d’habitatge a Reus.

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, els solars del carrer de la Font i del carrer Major permetrien construir fins a set pisos. La signatura, presidida pel president de la Generalitat, Salvador Illa, tanca la convocatòria de la reserva pública de solars del 2025. Els ajuntaments posen els terrenys a disposició del programa i l’Agència de l’Habitatge tramitarà els concursos per adjudicar-los als promotors. Les parcel· les es podran licitar individualment o agrupades per facilitar la participació de promotors de diferents dimensions. La iniciativa també arribarà a altres

AJUNTAMENT DE REUS

municipis del territori, com Valls i la Nou de Gaià, al Camp de Tarragona, i Amposta, Deltebre, la Sénia, l’Aldea, Móra d’Ebre i Tivissa, a les Terres de l’Ebre. La Generalitat preveu iniciar abans de final d’any les licitacions dels solars individuals i el segon concurs de parcel·les agrupades. La signatura no implica que les obres comencin immediatament: primer caldrà seleccionar els promotors i concretar els projectes. El Pla 50.000 vol ampliar el parc d’habitatge protegit, especialment de lloguer assequible, fins a assolir 50.000 nous habitatges públics el 2030.

SERVEIS IMMOBILIARIS

Don Piso Tarragona Universitat: comprar i vendre amb plena confiança Més de 40 anys d’experiència al sector immobiliari al servei dels clients que volen donar el pas

V

Diari Més

endre o comprar un habitatge és una de les decisions més importants de la vida. Per això, Don Piso Tarragona Universitat posa la seva experiència i coneixement del mercat al servei de cada client, perquè si has de donar aquest pas puguis fer-ho amb confiança i tranquil·litat. Amb més de 40 anys de trajectòria en el sector immobiliari, Don Piso acompanya propietaris i compradors durant tot el procés, amb assessorament personalitzat i una gestió integral. Els qui volen vendre disposen d’una valoració professional i gratuïta, un estudi de mercat i una estratègia adaptada al seu immoble.

A més t’ofereixen fotografia professional, visita virtual 360° i difusió en més de 25 portals immobiliaris. Trobaràs un equip i acompanyament proper i professional fins al tancament de l’operació. A més, compten amb pèrits judicials immobiliaris i d’edificació, un valor afegit per garantir valoracions rigoroses i informes tècnics. Des de la seva oficina a l’avinguda Països Catalans, 28C, a la zona Universitat de Tarragona, Don Piso convida a donar el pas a vendre o comprar amb tota confiança i sense preocupacions, comptant amb el suport dels seus professionals. Més informació al 644 477 785. La valoració és gratuïta i sense compromís.

~ DON PISO TARRAGONA UNIVERSITAT ~


divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar HABITATGE SOCIAL

L’habitatge assequible a Tarragona s’estèn per Ponent i Llevant Les noves promocions a l’Arrabassada i al PP-10, amplien l’oferta residencial de la ciutat bitacions, aparcament i traster, amb uns preus mensuals que oscil·len enarragona amplia el mapa de tre els 427 i els 680 euros, segons les l’habitatge assequible amb característiques de cada habitatge. noves promocions que s’es- Aquesta actuació representa un pas tenen per Ponent i a Llevant. Si tra- important en l’ampliació del parc de dicionalment una part important de lloguer assequible de la ciutat. Al mateix sector també es preveu les actuacions residencials protegides s’havien concentrat en barris una altra promoció de 237 habitatges com Campclar, els nous projectes de lloguer assequible a la parcel·la urbanístics també obren la porta a M-5, amb sòl de titularitat compartiincrementar aquesta oferta en al- da entre l’Institut Català del Sòl (Intres zones de la ciutat, com la Vall casòl) i l’Ajuntament de Tarragona de l’Arrabassada i l’entorn mitjançant el Servei del futur barri del Nàstic, L’Ajuntament Municipal de l’Habiamb un total de més de tatge i Actuacions Urde Tarragona ha banes (SMHAUSA). La mig miler d’habitatges entregat ja les Generalitat va adjudiprotegits o de lloguer asclaus als primers car-ne la construcció sequible en diferents fases de desenvolupament inquilins de Les a la unió d’empreses formada per Visoen aquests àmbits. Oliveres A Ponent, el conegut ren-Copisa Habitatcom a sector del PP-10, ges, que disposarà amb el barri que es prod’un dret de superfície jecta entre Campclar i Bonavista, de 75 anys. Aquesta promoció forma s’ha convertit en un dels principals part dels 1.940 habitatges adjudicats focus d’aquest creixement. La pro- per l’Agència de l’Habitatge de Catamoció de les Oliveres, amb 192 habi- lunya en 23 municipis del país dins tatges de lloguer assequible, ja ha co- del Pla 50.000, amb el qual la Genemençat a rebre els primers inquilins. ralitat preveu crear 50.000 habitatEls pisos, distribuïts en diferents edi- ges públics abans del 2029. En conjunt, les dues actuacions ficis, disposen d’una, dues o tres ha-

Adrià Recasens Benaiges

T

La Laura i el Juan, posant amb les claus del nou pis a les Oliveres.

sumen 429 habitatges previstos en aquest àmbit. La xifra dona una idea del pes que pot adquirir el PP-10 en l’ampliació del parc residencial assequible de la ciutat, tot i que el desenvolupament de la zona no es limita a aquestes dues promocions.

Un àmbit amb capacitat de creixement

El PP-10 forma part del desenvolupament urbanístic de Campclar i constitueix una de les principals reserves de sòl residencial de Tarragona. Segons les dades publicades sobre el planejament del sector, l’àmbit té capacitat per acollir centenars d’habitatges addicionals, entre els quals s’inclouen pisos de protecció oficial i habitatges de mercat lliure. La seva evolució també està vinculada a la consolidació dels equipaments que ja s’hi han instal·lat, com l’Anella Mediterrània, la ciutat esportiva del Nàstic i l’hospital Viamed Tarragona i el futur centre comercial Tarraco Shopping. Aquestes infraestructures contribueixen a donar acti-

GERARD MARTÍ

vitat a una zona que aspira a guanyar pes residencial dins de la ciutat. En aquest context, el PP-10 representa una de les apostes per ampliar l’oferta de lloguer assequible a Tarragona. El repte serà transformar el potencial urbanístic del sector en habitatges accessibles per a la ciutadania i consolidar-ne el desenvolupament residencial al costat dels equipaments i serveis de Ponent.

Llevant també guanya protagonisme

El creixement de l’habitatge assequible no es limita, però, a Ponent. A l’altra banda de la ciutat, la Vall de l’Arrabassada acull una nova aposta municipal per ampliar l’oferta de lloguer protegit. L’Ajuntament de Tarragona, a través de l’empresa municipal SMHAUSA, impulsa la construcció d’una quarantena d’habitatges al carrer Joan Fuster, en un edifici que preveu pisos d’entre 70 i 80 metres quadrats construïts. Els treballs previs d’excavació i adequació del solar ja han començat i

11

aquesta promoció representa una de les primeres actuacions municipals d’aquestes característiques a Llevant. A aquesta iniciativa s’hi afegeix el desenvolupament urbanístic del futur barri del Nàstic, al sector PMU-34, entre les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona i l’antiga carretera N-340. El projecte preveu la construcció de fins a 525 habitatges, dels quals 211 seran de protecció oficial, és a dir, el 40% del total. La resta, 314, seran habitatges de mercat lliure. El planejament també contempla nous carrers, zones verdes i prop de 5.000 metres quadrats de sostre destinat a activitats econòmiques, comercials i serveis. La reserva d’habitatge protegit d’aquest nou sector s’ha incrementat del 30% inicial al 40% per adaptar el projecte a la normativa urbanística vigent. L’aprovació definitiva del planejament per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona obre una nova etapa per al desenvolupament d’aquest àmbit residencial, que contribuirà a completar la trama urbana de Llevant. Aquestes iniciatives s’emmarquen en els objectius municipals d’ampliar el parc destinat a polítiques socials. D’acord amb la planificació local, Tarragona ha d’incorporar 906 habitatges d’aquest tipus entre el 2025 i el 2029 per avançar cap a l’objectiu que el 15% del parc residencial estigui destinat a polítiques socials en un termini de quinze anys. El repte passa ara per continuar transformant les reserves de sòl i els projectes urbanístics en habitatges que donin resposta a les necessitats residencials de la població. La incorporació de noves promocions tant a Ponent com a Llevant apunta cap a una distribució territorial més àmplia de l’habitatge protegit, amb l’objectiu que l’accés a un habitatge assequible no quedi concentrat en uns pocs barris de la ciutat.


12

divendres 13 de novembre de 2026

Habitatge i llar FORMACIÓ DEL SECTOR

El Gremi d’Empreses Instal·ladores de Tarragona estrena centre de formació Impulsar el talent i futur del sector amb professionals qualificats

E

Diari Més

joves amb perfils i trajectòries molt diversos. En aquest sentit, va remarcar la voluntat del Gremi d’aportar el seu granet de sorra per afrontar la manca de professionals del sector i va posar en valor el paper de la Formació Professional, que considera fonamental per garantir una formació connectada amb la realitat empresarial. «Sense una FP forta i vinculada al món de l’empresa, aquest projecte no tindria sentit», va assenyalar.

l Gremi d’Empreses Instal·ladores de Tarragona va inaugurar oficialment la passada setmana, el seu nou centre de formació, ubicat al polígon Riu Clar, un projecte estratègic amb el qual l’entitat vol contribuir a impulsar la formació professional, facilitar la incorporació de nous talents al sector i donar resposta a la creixent demanda de professionals qualificats per part de les empreses. L’acte va comptar amb gran assisCol·laboració entre empreses i tència i va reunir a representants del Administració per formar talent sector empresarial i de les adminis- El secretari de Treball de la Genetracions públiques, posant de relleu ralitat, Paco Ramos, va felicitar el la importància de la formació i de la president del Gremi per la iniciativa col·laboració entre institucions i em- i va destacar que el nou centre és una preses per garantir el futur del teixit mostra del compromís de diferents sectors amb la formació i la generaproductiu del territori. La inauguració va començar amb ció de talent. Ramos va recordar que la presentació del projecte i la pro- la Formació Professional té com a objecció d’un vídeo que jectiu principal preparar Oportunitats va mostrar les noves les persones per incorinstal·lacions i els seus laborals en àmbits porar-se al món laboral i diferents espais forma- com l’electricitat, respondre a les necessitius. Posteriorment, el gas, les energies tats de les empreses. el president del Gremi En aquest context, va renovables, la d’Empreses Instal·lacalefacció i l’aigua assenyalar que «les addores de Tarragona, Joministracions tenen la responsabilitat de consep Miró, va prendre la paraula per donar la benvinguda als nectar i articular els diferents instruassistents i expressar la seva satisfac- ments per apropar les persones a les ció per la culminació d’una iniciativa oportunitats laborals i adaptar l’oferque va definir com «un dia històric i ta formativa a les demandes reals del emocionant» per a l’entitat. teixit empresarial». El secretari de «No inaugurem un edifici, inaugu- Treball va posar el centre de Tarragorem el futur», va afirmar Miró, que va na com a exemple d’aquesta col·larecordar que el projecte va començar boració i va assegurar que iniciatives a prendre forma fa uns anys com una com aquesta mereixen el suport de iniciativa ambiciosa que, després l’Administració, «ja que permeten d’un camí que no sempre ha estat que les empreses creixin, millorin la fàcil, finalment s’ha convertit en una seva competitivitat i contribueixin al realitat. El president va destacar que progrés de la societat». aquesta fita demostra que «quan un Per la seva banda, el secretari de gremi està unit no hi ha res impossi- Formació Professional de la Geneble». ralitat, Francesc Roca, va destacar la Miró va subratllar que Tarragona importància de posar en valor l’emnecessita professionals qualificats prenedoria i la capacitat de consper donar resposta a les necessitats truir país i empreses, especialment de les seves empreses, especialment en moments econòmics i socials en àmbits com les instal·lacions elèc- complicats. Roca va reivindicar la triques, el gas, les energies renova- necessitat d’apostar per espais que bles, la calefacció i l’aigua. Oficis que, permetin formar i requalificar els segons va destacar, ofereixen opor- professionals al llarg de la seva vida tunitats laborals, estabilitat i futur a laboral. «Aquest espai no són instal·

Un instant de l’acte inaugural amb membres de la Junta.

lacions, és coneixement», va afirmar, tot i que va puntualitzar que aquest coneixement també necessita unes instal·lacions adequades per poder desenvolupar-se. Així mateix, va agrair al Gremi l’esforç realitzat per crear noves oportunitats formatives. El regidor de l’Ajuntament de Tarragona Guillermo García, en representació de l’alcalde, també va felicitar el Gremi i les empreses que han fet possible el projecte, i va defensar la necessitat que la ciutat es cregui el seu potencial i treballi conjuntament per desenvolupar-lo. García va insistir que la col·laboració publicoprivada és imprescindible per afrontar els reptes del territori i va destacar l’aposta del Gremi per la formació com una eina fonamental per millorar la competitivitat empresarial. En la seva intervenció, va posar el focus en les dificultats que afronten actualment els joves a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral. Va considerar que es troben davant d’un escenari marcat per nombroses incerteses i en el qual hauran de formar-se i actualitzar els seus coneixements durant tota la vida.

Una inauguració que va posar en marxa tots els sectors formatius

Un dels moments més simbòlics de la jornada va arribar després dels

CEDIDA

Parlament de Josep Miró, president del Gremi d’Instal·ladors de Tarragona.

parlaments institucionals, quan es va procedir a l’encesa dels llums dels diferents espais i sectors que integren el centre. L’activació de les instal·lacions d’electricitat, aigua, calefacció, climatització, fred industrial, gas i renovables, ... va representar la posada en marxa d’un equipament concebut per oferir formació pràctica i especialitzada. La jornada va incloure també una proposta gastronòmica especial: un showcooking a càrrec de Pep Moreno, xef reconegut amb una estrella Michelin pel seu treball al capdavant del restaurant Deliranto, de Salou, i

CEDIDA

que actualment ha traslladat la seva activitat a Andorra. També hi va haver un pastís per celebrar l’esdeveniment. Amb aquesta inauguració, el Gremi d’Empreses Instal·ladores de Tarragona fa un pas endavant en el seu compromís amb la formació, la professionalització i el desenvolupament del sector. El nou centre aspira a convertir-se en un espai de referència per preparar els professionals que necessitaran les empreses del territori i per apropar les noves generacions a uns oficis essencials per a l’economia i la transformació energètica.


15 divendres 13 de novembre de 2026

El Portal de Sant Francesc, el Nou, Ca Blasi o Ca l’Alemany seran alguns dels espais millorats a Valls. Aj. de Valls

El consistori podrà rehabilitar l’antiga Cooperativa Agrícola. Ajuntament del Vendrell

El ‘centre’ del Vendrell obté una dotació de 14,95 milions d’euros al Pla de Barris Inversions l Les propostes del consistori s’enfocaran en el parc del Botafoc, el Nucli Antic, el Serrallo i la Cooperativa Adam Díaz Garriga

La subvenció permetrà implementar solucions de prevenció hídrica per 600.000 euros a l’Espluga. Cedida

de l’Església i el seu entorn, i gairebé 1 milió d’euros servirà per a la reforma de l’Església Nova i l’impuls cívic i cultural del Centre Històric de l’Espluga de Francolí.

La resta de propostes introduiran la creació d’un mapa de vulnerabilitat energètica, la promoció d’un banc de terres i horts o la difusió d’eines d’immersió cultural i acom-

panyament. També es preveu l’impuls de polítiques de dinamització comercial i turística amb els nous projectes digitals de ‘Re-descobreix l’Espluga’.

«És la inversió més gran que ha aconseguit mai l’Ajuntament», explicava l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez després de la resolució de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles. La capital del Baix Penedès va ser la més beneficiada de la regió amb una dotació de 14.959.914 milions d’euros, la qual permetrà renovar i dinamitzar el ‘Centre’ urbà de la localitat. En concret, el consistori preveu quatre grans transformacions físiques amb una inversió total de 25 milions d’euros —la Generalitat aportarà el 60%— fins al 2031. Les novetats al Nucli Antic del Vendrell seran les més importants amb el plantejament de la reforma integral del Mercat Municipal i l’impuls comercial dels negocis per generar un «centre comercial a l’aire lliure». «Ens permetrà millorar i modernitzar el Centre, per als seus veïns, però sobretot perquè continuï sent la capital administrativa», indicava el batlle. Des del consistori es feia incís en el «risc de degradació» de la zona més urbanitzada de la vila, la qual «concentra problemàtiques d’envelliment dels habitatges, carrers i serveis bàsics, com també de la població, dificultats socials, dèficits d’equipaments i espais verds». Un dels grans projectes previstos també serà la rehabilitació de la Cooperativa Agrícola del Vendrell per convertir-la en la Casa de

la Cultura. El recinte haurà d’acollir entitats de la localitat, com també actes vinculats a l’activitat social del municipi. Pel que fa a la resta de zones que viuran una transformació, l’Ajuntament destaca el barri del Serrallo i el parc del Botafoc, el «futur Central Park del Vendrell», segons Martínez. En el cas del Serrallo, la inversió es destinarà a la reurbanització del nucli urbà i de la Font de la Menya, mentre la iniciativa del parc del Botafoc suposarà l’últim pas per començar la seva integració al municipi amb unes quatre hectàrees de zona verda. Entre la resta de propostes, el consistori incorporarà també s’executaran altres de caràcter social. Ressalten la construcció d’habitatge social, la millora de l’electricitat econòmica amb energia fotovoltaica, recollida de tèxtil, accions d’integració social i comunitària amb educadors de carrer, i polítiques d’igualtat, joves i vellesa activa. El municipi vendrellenc, a més, serà un dels pocs que integri un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per digitalitzar i unificar la informació local i oferir-la a l’administració i la ciutadania per «fer seguiment» de les actuacions.

La inversió servirà per canviar l’estat de «degradació» del Centre Històric


16 divendres 13 de novembre de 2026

La nova comissaria de Valls transformarà l’urbanisme de la zona de l’Escorxador Seguretat l L’equipament preveu acollir fins a una seixantena de professionals i el servei de Protecció Civil a llarg termini

Adam Díaz Garriga Valls preveu tenir, en els pròxims anys, una nova comissaria de Poli· cia Local més moderna, sostenible i accessible. Aquest dijous, el consis· tori va donar a conèixer el projecte finalista del concurs d’idees per dissenyar el recinte d’entre les 16 propostes inicials. L’empresa bar· celonina C63_Studio ha estat l’afor· tunada, amb una iniciativa que planteja «una transformació urba· nística» de l’entorn urbà del torrent de la Xamora, entre els carrers Abat Llort, el Col·legi Cor de Maria i la zona de l’Escorxador. La nova comissaria obtindrà una inversió d’uns 3 milions d’euros i des de l’Ajuntament esperen licitar el projecte definitiu durant l’any 2027. «El primer pas serà elaborar la proposta d’urbanització i reparcel· lació, la redacció del projecte reque· rirà entre sis i nou mesos», assegu· rava la regidora d’Urbanisme, Sònia Roca. La previsió és que, inicial· ment, l’equipament aculli 45 profes· sionals i, a llarg termini, gairebé una seixantena. Per altra banda, haurà d’incorporar els serveis de Protec· ció Civil per «optimitzar» espais. El projecte abastarà 1.150 metres quadrats amb la creació d’una nova plaça —que rebrà el nom de Ramon Barbat i Miracle— oberta als veïns com a nucli de l’activitat. Aquesta incorporarà un mirador per con· nectar l’espai urbà amb els torrents del municipi. «Volem resoldre el contacte d’una localitat amb un en· torn vegetal que vol incorporar-se als espais públics», explicava l’ar· quitecte de C63_Studio, Miquel Es· pinet. La plaça, situada en paral·lel a la comissaria, incorporarà un petit amfiteatre on es podran portar a terme actes públics i activitats, com també un recinte de jocs infantils i espais de pràctica d’esport a l’aire lliure. L’edifici, que ocuparà el centre de l’espai, estarà envoltat de zones ver· des i tindrà una estructura oberta de dues plantes on predominaran la fusta i el formigó per aprofitar la il·luminació natural. «Té una estruc·

Recreació digital de la nova comissaria de Policia Local de Valls i el seu entorn. C63_Studio

L’empresa barcelonina C63 Studio ha estat la guanyadora del concurs d’idees

L’apunt

Onze mesos de concurs, un sol guanyador

El consistori estudia zones d’aparcament alternatives a la zona de l’Escorxador tura ben definida, façanes segures i plaques fotovoltaiques que la fan eficient i sostenible», indicava el membre del jurat del concurs i re· presentant del Col·legi d’Arquitectes (COAC), Anton Pàmies. Des de C63_Studio, a més, van ressaltar el caràcter «canviant» de la proposta, que podria incorporar nous elements abans de pressupos· tar el seu aspecte definitiu. En l’es· tructura prevista, s’incorporaran noves dependències en el subsol per a les detencions i aparcaments reservats a la primera planta, als

Recreació digital de la zona de l’Escorxador amb el futur projecte. C63_Studios

quals s’accedirà des de la via paral· lela al Col·legi Cor de Maria. La intenció, d’acord amb Espinet, és generar una circulació «no segrega· da», la qual prioritzarà als vianants i estarà diferenciada amb canvis de paviment. L’alcaldessa de Valls, Dolors Far·

ré, destacava que representarà «el primer projecte de planificació ur· banística de Valls». D’acord amb la batllessa, també «s’està estudiant la zona» incorporar noves alterna· tives d’aparcament per als veïns i visitants que «s’anunciaran pròxi· mament».

La nova comissaria de Policia Local de Valls va definir el seu guanyador a través del concurs d’idees el passat mes d’octubre. El procés, que va començar durant el mes de desembre de 2025, va rebre 16 propostes, de les quals només 11 van arribar a la primera fase. Finalment, ara fa dos mesos, cinc equips van arribar a la selecció final i la proposta de C63_Studios va ser escollida com a guanyadora. «Ha estat un procés llarg, des del 2021, quan vam escollir el solar amb l’antic cap de policia», explicava la regidora d’Urbanisme, Sònia Roca. Alguns dels criteris per valorar les propostes han estat la sostenibilitat, l’optimització de recursos i, sobretot, el cost econòmic de la iniciativa.


17 divendres 13 de novembre de 2026

El Vendrell presenta el projecte de protecció del patrimoni arquitectònic Cultura l El consistori preveu la protecció de sis edificis de Coma-ruga i Sant Salvador que pertanyen al Moviment Modern Ha estat seleccionat per formar part de l’Àgora d’Urbanisme de Catalunya

Diari Més Els serveis tècnics de l’Ajuntament del Vendrell i la regidora de Planejament, Núria Rovira, van presentar el passat 10 de novembre la Modificació Puntual núm. 57 del Pla General d’Ordenació Urbana (MP57 DOCOMOMO) en el marc de l’Àgora d’Urbanisme, una jornada organitzada per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya que dona a conèixer alguns dels projectes urbanístics més destacats de l’any. La Modificació Puntual núm. 57 del PGOU del Vendrell té com a objectiu preservar el patrimoni arquitectònic vinculat al Moviment Modern als barris marítims de Coma-ruga i Sant Salvador. En concret, la proposta estableix la protecció urbanística de sis edificis inclosos al registre de la Fundació DOCOMOMO, una organització dedicada a la documentació i conservació del patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. El projecte del Vendrell ha estat seleccionat per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya per formar part de l’Àgora d’Urbanisme

trimoni arquitectònic i de la identitat urbanística del municipi. Aprovat definitivament La presentació a l’Àgora d’Urbanisme arriba poques setmanes després de l’aprovació definitiva de la modificació. En concret, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès va aprovar definitivament la MP57 el passat 14 d’octubre, culminant així la tramitació urbanística de l’expedient.

Imatge de la presentació de la Modificació Puntual núm. 57 del Pla General d’Ordenació Urbana. Ajuntament del Vendrell

d’enguany, un espai de divulgació i intercanvi d’experiències sobre planejament urbanístic, protecció del patrimoni i transformació urbana.

Organitzen una sortida ornitològica al Camí del Rec el 21 de novembre al matí La Selva del Camp l Es podran trobar ocells com el pit-roig, el tallarol de casquet, el cargolet o el gratapalles Diari Més L’entitat Birding Catalunya organitza una sortida ornitològica pel dia 21 de novembre de 2026 ‘La ruta dels moixons’. En aquesta ocasió es farà aquesta activitat a la Selva del Camp. Se sortirà a cercar els ocells que viuen al Camí del Rec. Es tracta d’un ambient preciós on es podran trobar ocells com el pit-roig, el tallarol de casquet, el cargolet, el picot garser gros, el gratapalles o, amb una mica més de sort, l’astor o l’àguila cuabar-

rada. Es tracta d’una sortida d’iniciació a l’ornitologia, per tant no és necessari tenir grans coneixements sobre ocells per a gaudir-la. Inscripcions obertes Les inscripcions ja estan obertes a través de la pàgina web de l’entitat. L’horari serà de 09 hores a 12 hores aproximadament i el guia serà Enric Pàmies. El preu de l’activitat és de cinc euros. Un cop es faci la inscripció, els participants rebran un correu amb tota la informació sobre la sortida.

Durant la jornada, els serveis tècnics municipals van exposar els principals aspectes de la modificació puntual i els criteris que han

guiat la proposta. Per la seva banda, la regidora de Planejament va destacar la importància de preservar aquests edificis com a part del pa-

Donar a conèixer La selecció d’aquest projecte de l’Ajuntament per a l’Àgora d’Urbanisme de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes permet donar a conèixer l’experiència del Vendrell en la protecció del patrimoni arquitectònic i compartir-la amb professionals de l’urbanisme i l’arquitectura d’arreu de Catalunya.


18 divendres 13 de novembre de 2026

Salou reforça la seguretat dels ciclistes amb una campanya de sensibilització i prevenció Mobilitat l Es preveu instal·lar carpes informatives per a informar els usuaris de les normes de circulació Diari Més Imatge de la presentació de la programació de Nadal. Aj. de Torredembarra

L’Ajuntament de Salou continua incidint en la importància de reforçar la seguretat viària del municipi amb una nova campanya informativa i de sensibilització adreçada específicament als ciclistes. Amb el lema «Pedala segur», la Policia Local de Salou insisteix als usuaris de bicicleta en el respecte a les normes de circulació, la prevenció d’accidents i la convivència entre ciclistes, vianants i conductors. La iniciativa pretén recordar que la bicicleta és una alternativa de mobilitat saludable i sostenible, però que el seu ús també comporta responsabilitats per a la seguretat de tots els usuaris de la via. Per aquest motiu, una de les accions previstes serà la instal·lació de diverses carpes informatives i divulgatives que permetran apropar els consells de seguretat viària directament a la ciutadania per tal de resoldre dubtes i informar sobre Una carpa informativa de la campanya de sensibilització pels ciclistes. Ajuntament de Salou les normes de circulació i possibles campanya als centres educatius saconductes de risc. S’oferirà un servei de Alhora, la campanya també po- revisió d’elements com louencs amb l’objectiu de fomentar de les edats més joves hàbits de sarà l’accent en el manteniment de la pressió de les rodes des mobilitat responsable i que siguin les bicicletes per tal de fomentar conscients de la importància de una circulació segura i es disposarà o els frens respectar les normes de circulació. d’un servei gratuït de revisió dels D’aquesta manera, la voluntat del elements de seguretat com la pressió de les rodes o els frens. Aquesta més joves, i crear l’hàbit de portar consistori és contribuir a formar iniciativa pretén garantir la protec- el manteniment del vehicle al dia. futurs usuaris de la via pública més ció dels usuaris, especialment els Paral·lelament, també es difondrà la conscients i respectuosos.

Més tions, tallers i cinema per celebrar el Nadal a Torredembarra Festes l El programa inclou cinema amb xocolatada, un Mercat amb més de 60 parades i més il·luminació als carrers Diari Més Torredembarra ja té a punt la programació de Nadal, que s’estendrà del 30 de novembre al 5 de gener amb propostes per a totes les edats. Entre les novetats destaquen l’ampliació dels tallers per a adults, el creixement de la Ruta dels Tions, que passa de 36 a 52 figures, i una sessió de cinema nadalenc amb xocolatada. També s’amplia la il·luminació, que arribarà a una trentena de carrers i places amb 120 motius decoratius. Una de les cites principals serà el Mercat de Nadal, els dies 5 i 6 de desembre, d’11 a 20 hores, entre la plaça de Mossèn Joaquim Boronat i la plaça del Castell. Comptarà amb més de 60 parades d’artesania, regals i alimentació, així com tallers infantils durant tot el cap de setmana. També s’hi podrà ad-

quirir la nova bola de Nadal de Torredembarra. La Ruta dels Tions es podrà visitar del 4 al 27 de desembre i comptarà amb 52 figures tematitzades. Una altra novetat serà la projecció de la pel·lícula SuperKlaus, en català, acompanyada d’una xocolatada. L’activitat tindrà lloc el 12 de desembre, a les 17.30 hores, a l’Espai Cultural Sala del Mar, amb un preu d’un euro i inscripció prèvia. El programa inclou també la segona edició del Concurs de Balcons de Nadal, el cinquè Triatló Nadalenc, amb la Bicicletada de Sant Esteve, la cursa de Sant Silvestre i el Primer Bany de l’Any, i una gimcana d’aparadors. Tampoc hi faltaran l’encesa dels llums, el pessebre, el concert de Nadal i l’arribada de l’Home dels Nassos. La programació es tancarà el 5 de gener amb la Cavalcada de Reis.

El tram entre el carrer Fíbula i Miramar de Torredembarra deixa de ser de doble sentit a partir d’avui Mobilitat l A partir d’aquest divendres 13 de novembre, el carrer de la Fíbula de Torredembarra, que uneix el barri dels munts amb el carrer Miramar, passarà a tenir un únic sentit de circulació de baixada des de la plaça de Semma. El canvi comportarà la inversió del sentit actual i anirà acompanyat de diverses mesures per millorar la seguretat viària, tant dels vehicles com dels vianants i ciclistes que circulen pel

passeig. Els vehicles hauran de girar obligatòriament a la dreta, en direcció a Barcelona, i quedarà prohibit el gir a l’esquerra, en direcció a Tarragona. Aquest carrer ha estat objecte de diversos estudis a causa de la seva poca amplada i la visibilitat limitada en alguns trams, segons explica el consistori. Entre les opcions estudiades durant les Taules de Mobilitat municipal, hi havia el tancament

al trànsit motoritzat, però finalment es va optar per mantenir-lo obert amb un únic sentit de circulació per evitar els enfrontaments entre vehicles que es produïen amb la doble circulació. Inicialment, es va establir el sentit de pujada, però aquesta decisió va generar disconformitat entre els veïns, que van demanar que es mantingués la doble circulació o que el sentit fos de baixada. l Diari Més

Un senyal de prohibit ha deixat la circulació en un únic sentit. Cedida


19 divendres 13 de novembre de 2026

Les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs generen un impacte de 4.500 MEUR Economia l Globalment, l’activitat econòmica d’ANAV ha generat 30.555 llocs de treball a Catalunya Diari Més Un estudi recent elaborat per un equip investigador del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) posa de manifest l’important impacte que té l’activitat de les centrals nuclears de l’Associació Nuclear Ascó Vandellós II (ANAV) sobre l’economia catalana. El treball, que dona continuïtat i actualitza el que va fer el mateix equip fa 15 anys, xifra l’efecte multiplicador ocasionat per la demanda i la despesa d’ANAV i dels seus treballadors en 4,31 euros generats per cada euro invertit o, el que és el mateix, un impacte global en l’economia valorat en 4.498 milions d’euros a partir d’una demanda i una despesa de les centrals nuclears Ascó i Vandellòs II i dels seus treballadors propera als 1.048 milions d’euros. Els resultats principals de l’estudi es van presentar ahir al Col·legi de Periodistes de Tarragona. Aquestes xifres corresponen al volum global de despesa i demanda d’ANAV i dels seus treballadors durant l’any 2025, si bé l’estudi analitza l’evolució de tots els paràmetres en el període 2020-2025 mitjançant una metodologia coneguda com a Input-Output, que permet reflectir les relacions existents entre tots els sectors productius i quantificar en quina mesura la despesa en un sector es multiplica per tota l’economia, seguint les relacions d’interdependència que existeixen entre

al territori i ha aplicat la mateixa metodologia a l’impacte econòmic de les centrals nuclears Ascó i Vandellòs II sobre la província de Tarragona, i ha posat de manifest que és el territori on es desenvolupen les activitats d’ANAV el que rep un impacte econòmic més intens. En aquest sentit, dels 4,31 euros per euro de despesa d’ANAV que es generen en el conjunt de l’economia, el 78% impacta exclusivament a la província de Tarragona, on els efectes directe, indirecte i induït de l’activitat econòmica d’ANAV i dels seus treballadors representen un 11,94% del PIB provincial.

Imatge d’arxiu de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs II. URV

L’activitat econòmica generada per les centrals representa un 1,42% del PIB català les diferents activitats productives. Així mateix, aquest impacte està constituït per tres efectes acumulatius: l’efecte directe, que reflecteix la demanda ocasionada de manera directa durant els sis anys en què

s’ha investigat el desenvolupament de l’activitat productiva d’ANAV (un total de 1.048 milions d’euros l’any 2025); l’efecte indirecte, produït a partir de la despesa directa a causa de la necessitat d’augmentar la producció del mateix sector i demanar inputs d’altres sectors (xifrat en 1.226 milions d’euros el 2025); i l’efecte induït, que es produeix pels efectes directe i indirecte sobre la producció sectorial i la consegüent contractació de nova mà d’obra,

que augmenta les rendes salarials i, en última instància, el consum privat. En el cas de l’estudi d’impacte econòmic d’ANAV sobre l’economia, aquest tercer efecte es quantifica en 2.224 milions d’euros el 2025. Sumats els tres efectes, l’estudi revela que l’impacte de l’activitat d’ANAV i dels seus treballadors sobre el conjunt de l’economia és 4,31 vegades superior a la despesa inicial efectuada. D’altra banda, l’estudi ha volgut apropar més l’objecte d’anàlisi

Llocs de treball Pel que fa a la traducció d’aquesta activitat econòmica d’ANAV en creació de llocs de treball, l’estudi indica que els efectes ocasionats per ANAV sobre l’ocupació són igualment importants en termes quantitatius. Per cada lloc de treball creat com a conseqüència de la demanda directa d’ANAV i dels seus treballadors, es generen 3,18 llocs de treball en el conjunt de l’economia. En termes absoluts, l’estudi xifra en 9.604 els llocs de treball que ha ocasionat directament la demanda i la despesa de les tres centrals nuclears el 2025, mentre que indirectament se n’han generat 7.524 i de manera induïda, 13.427. Globalment, l’activitat econòmica d’ANAV ha generat 30.555 llocs de treball, dels quals més del 96% (29.428) a Catalunya.

la importància de l’esport per L’Associació Parkinson Tarragona també pal·liar els efectes de la malaltia. En aquest aspecte, l’associació i el Nàstic renova la seva junta de Tarragona han arribat a un acord

Societat l Ha engegat una nova campanya amb el lema ‘No estàs sol. T’acompanyem’ Diari Més L’Associació Parkinson Tarragona ha renovat la seva junta directiva i ha iniciat una campanya per ajudar les persones amb Parkinson i les seves famílies. La nova junta està presidida per Alejandro Valera, amb Roger Herrera de vicepresident i tresorer,

Pedro Sánchez de secretari, i Mari Carmen Guzmán i Manuel Cerezuela de vocals. Amb el lema ‘No estàs sol. T’acompanyem’ l’associació ha editat quatre díptics amb consells per a les persones afectades d’aquesta malaltia neurodegenerativa i els seus familiars. També es detallen els drets i els ajuts que es poden obtenir, com

per a la pràctica del tenis de taula en el pavelló poliesportiu del club. També hi ha acords amb altres entitats de Reus i la Selva del Camp, així com amb el Club de Golf Costa Daurada. L’Associació Parkinson Tarragona ha habilitat un telèfon i un correu per a les persones que necessitin ajuda o que vulguin més informació. El telèfon és el 641 024 432. El correu electrònic és: info@associacioparkinsontarragona.com

L’Associació Parkinson Tarragona ha celebrat la seva assemblea general. Cedida


20 divendres 13 de novembre de 2026

El rival

La prèvia

Real Madrid Castilla

Punts

Classificació

L’Àrbitre: Pablo Monterrubio Torres

16 9è Curiosament, l’aragonès va xiular dos partits al Nou Estadi contra dos filials el curs passat: El primer va PG PE PP GF GC ser tràgica derrota per 0-3 contra el Madrileño i, el segon, triomf per 2-1 contra el Sevilla Atlético 4 4 3 15 13 Divendres, 21.15 h — Nou Estadi Costa Daurada Movistar+

El Nàstic, a llepar-se les ferides a casa contra el RM Castilla Futbol l El filial madrileny encara no ha guanyat cap partit lluny de l’estadi Alfredo Di Stéfano Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona torna al caliu del Nou Estadi Costa Daurada. És el lloc segur de l’equip, on ha mostrat la millor imatge, on millor s’ha aixecat de les petites crisis i on ho ha guanyat gairebé tot. Aquest vespre, els de Xisco Campos tornen després de dues jornades a domicili amb dubtes i sense guanyar, així que llepar-se les ferides a casa és essencial. Això sí, el Real Madrid Castilla és el filial d’un dels equips més poderosos de la lliga i tenen jugadors capaços de trencar qualsevol partit. L’equip entrenat per Julián López de Lerma arriba en una situació ben similar a la del Nàstic. Només superen els tarragonins per un punt de diferència i tampoc saben el que és guanyar lluny del seu estadi. Fins ara, han assolit un balanç de tres empats i dues derrotes. El conjunt madrileny té talent per desembussar aviat aquesta situació. El principal és un jugador de la demarcació: Pol Fortuny. Nascut a Torredembarra, és una de les perles millor guardades de la Fábrica. És un extrem amb una excel·lent definició a la porteria i això ho ha demostrat sent pitxitxi amb tres dianes. En el planter hi ha jugadors que ja han debutat a Primera Divisió, com és el cas de Sergio Martínez, que va començar aquesta mateixa temporada destacant amb el Racing de Santander a la màxima categoria. En definitiva, la plantilla està confeccionada de jugadors que, en un any o dos, sortiran a les capçaleres nacionals pels seus exorbitants traspassos a equips de futbol professional. El conjunt grana farà bé de no intimidar-se i buscar la manera de fer valer les seves virtuts, com ho

El torrenc Pol Fortuny, l’estrella del Castilla, durant el duel contra l’Hércules. RM Castilla

va fer contra l’Atlético Madrileño. El Real Madrid Castilla destaca per ser un rival que pressiona a camp

contrari i que li agrada ser protagonista. Xisco Campos el va comparar amb l’Hércules, en el sentit de ser

un equip valent a domicili i amb capacitat de castigar els errors en defensa.

L’estrella del Real Madrid Castilla és el torrenc Pol Fortuny, pitxitxi amb tres gols El Nàstic afrontarà el partit amb dues baixes assegurades. La primera és la de Diego Gómez, absent les darreres setmanes per una lesió, mentre que tampoc estarà disponible Babanzila Meshak, que disputarà un duel internacional amb el Gabon. De fet, en competicions internacionals també està el madrileny Thiago Pitarch. Aquest jugador, que va jugar amb el primer equip l’any passat, no disputa normalment partits amb el filial, però el Castilla ha demostrat que si el necessita l’utilitza, perquè ja ha jugat 3 duels a Primera Federació. Això sí, no estarà a Tarragona. Xisco Campos té recanvis fàcils per a aquestes baixes. Contra l’Águilas, Borja Sánchez ja va entrar a l’onze titular, així com el davanter Pere Marco. Ara, està a les mans del tècnic si repetir la fórmula que va donar bons resultats la darrera setmana o tornar a sacsejar l’onze. Qui tornarà aquest cap de setmana és Joseda Menagues. El lateral va complir sanció la setmana passada i Oriol Subirats el va cobrir amb nota, però tot apunta que tornarà a la banda. De fet, ha marcat en els darrers dos partits a l’estadi.

Xisco Campos: «Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb la nostra gent» Futbol l El tècnic grana va destacar en la prèvia la importància del Nou Estadi Arnau Montreal Quesada El tècnic del Nàstic Xisco Campos, és conscient de la força del seu equip davant de la seva afició i espera de divendres sigui diferencial per guanyar el Real Madrid Castilla: «Tenim moltíssimes ganes de retrobar-nos amb la nostra gent, perquè sempre ens dona un plus. Tenim l’exigència de poder

donar una alegria a la nostra afició». Campos va destacar que el Real Madrid Castilla «és un equip potent com l’Hércules. Té moltes similituds, perquè és un equip molt posicional que li agrada jugar la pressió amunt». A més, va alertar de les potències particulars de ser un filial: «Tenen jugadors que estan destinats a jugar al futbol professional». També va afegir que

«sabem que hi haurà moments on el rival incomodarà, però hem de ser solvents i adaptar-nos a les diferents situacions». L’entrenador no va voler avançar si donarà confiança i continuïtat a l’onze que va sortir d’inici contra l’Águilas, però va destacar que té una plantilla «amb moltes variants i amb molta energia per aprofitar les oportunitats». A casa l’equip és fiable, però

El tècnic del Nàstic de Tarragona, Xisco Campos. Nàstic

Campos espera «poder allargar els bons moments que hem viscut en altres partits».


21 divendres 13 de novembre de 2026

El CP Calafell, preparat per gaudir i il·lusionar-se amb la Continental Cup Hoquei l El pavelló Joan Ortoll acollirà la Supercopa d’Europa aquest cap de setmana i els de Cabestany s’estrenen dissabte La competició arriba al municipi en el 75è aniversari del Club Patí Calafell

Arnau Montreal Quesada La Continental Cup aterra aquest cap de setmana a Calafell. El pavelló Joan Ortoll acollirà la Final Four d’aquesta Supercopa d’Europa, una fita històrica que coincideix amb la celebració dels 75 anys d’història del club Patí Calafell. El CP Calafell de Guillem Cabestany es prepara per gaudir d’aquesta competició amb il·lusió davant de la seva afició. El primer partit dels calafellencs serà contra el rival més difícil: el Porto. El conjunt portuguès va ser el campió de la Champions de la darrera temporada i, també, el primer escull per la gesta. L’altra semifinal la conformen el campió de l’WSE Europe Cup, el Lleida, i el finalista de la Champions, el Barça. «Estem davant d’un partit històric», va destacar el tècnic del Calafell Guillem Cabestany. Amb tot, els calafellencs no arriben en el millor moment del curs. El darrer cap de setmana els de Cabestany van patir una dura derrota per 2-6 contra el Noia en el derbi del Penedès. «Ha sigut una setmana complicada per

Imatge del darrer duel del CP Calafell al pavelló Joan Ortoll amb la penya Estrellats a la grada. Sergi Burgos

a tothom. El partit de l’altre dia va ser dolent pel que fa a sensacions i ens va deixar amb una mica de mal

cos», va recordar el tècnic. Aquestes males sensacions van anar més enllà del joc i van dirigir-se

a la grada. «La sensació al final del partit, amb la grada mig buida, era que no acabàvem de connectar amb

la gent i ens ha deixat freds», va indicar. «El projecte fa anys que assoleix resultats òptims i hem aconseguit arrossegar la gent a totes les pistes, finals i partits importants. Dissabte va ser una sensació freda i, ara, és la nostra responsabilitat connectar de nou amb els nostres». D’aquesta manera, el duel contra el Porto és la millor forma de tornar a unir afició i equip, tot i que apunta a ser tot un David contra Goliat. «És com si un equip ACB jugui contra un de l’NBA. Tots els seus jugadors són cracs mundials. Necessitarem la força de tots, de tota l’afició, no només de la penya dels Estrellats. Amb la força de tots podem equilibrar la qualitat del rival, que en té molta», va cloure l’entrenador. El Calafell es troba davant la història de gaudir la Continental Cup a casa i està carregat d’il·lusió de poder celebrar la festa amb una gesta.

El CBT rep el Montgat amb la intenció de reprendre la ratxa de victòries al Serrallo

El Reus Ganxets encara aquest cap de setmana la fase de grups de la Europe Cup Tennis Taula l El Reus Ganxets jugarà aquest cap de setmana a Sèrbia la fase de grups de la Europe Cup amb l'objectiu d'assolir el

bitllet a quarts de final. Les reusenques s'enfrontaran al Tulin, Novi Sad i Vic per un lloc entre els dos primers. l Diari Més

Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona torna dissabte a les 19 h al pavelló del Serallo per reprendre la ratxa de victòries contra el Montgat. Els de Toni Larramona continuen al capdavant de la classificació, tot i patir la primera derrota del curs la darrera setmana. Els blaus s'endinsen aquesta setmana en territori desconegut, perquè han d'aixecar-se per primera vegada d'un resultat desfavorable. Contra el CB Vic, una de les principals causes de la derrota va ser la fragilitat defensiva. El Montgat es presenta com la millor pedra de toc per calibrar l'equip. Amb un balanç de 4-2, els recent ascendits són un equip lluitador que ven cara la seva pell. l AMQ

El jugador del CBT Andy Duval durant el darrer duel. Guillo Dehon


22 divendres 13 de novembre de 2026

Imatge d’arxiu de la darrera edició del torneig. Club Gimnàstic de Tarragona

Imatge dels diferents representants de l’organització durant la presentació de la cursa. David Oliete

La 22a Cursa Sant Silvestre obre les inscripcions Poliesportiu l Des de l’organització esperen reunir 2.100 dorsals a competició tarragonina Diari Més La 22a edició de la cursa Sant Silvestre recorrerà un any més Tarragona la tarda de l’últim dia de l’any. La tradicional cita organitzada per Tarragona Fondistes ja és una de les trobades esportives populars més esperades i, ahir, va obrir les inscripcions amb la previsió de poder arribar als 2.100 dorsals. La sortida tindrà lloc el dijous 31 de desembre a partir de les 17.15 h des de la Llotja de Pescadors del Serrallo i recorrerà els carrers de la Part Baixa de la ciutat en un recorregut de 6,5 km.

La cursa del darrer dia de l’any tindrà un recorregut de 6,5 km per la Part Baixa La cursa es va presentar ahir al Mercat Central de Tarragona, que enguany tampoc fallarà i s’implicarà en la Sant Silvestre. La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, va volgut subratllar que «estem molt contents de tornar a ser el punt de recollida dels dorsals i les bosses dels

El Reus vol allargar la ratxa de les victòries al camp del Calamocha, el cuer i equip més modest del grup Futbol l El Reus FC Reddis continua la seva lluita per a la regularitat amb l'objectiu d'allargar les bones sensacions i el triomf del darrer cap de setmana al camp del Calamocha. L'equip de la província de Terol és un dels conjunts més destacats, perquè és el més modest del grup. Un poble de 4.655 habitants va aconseguir per mèrits esportius la seva

primera temporada a Segona Federació i, de moment, són el cuer de la categoria amb 5 punts. L'únic triomf de la temporada el van aconseguir a l'Estadi Municipal de Jumaya, quan van guanyar la UD Logroñés B per 3-2. El Peña Sport és el segon equip que es va deixar punts en terres aragoneses amb un empat a un. El conjunt d'Edu Albacar no vol confi-

més de 2.000 participants a la cita». Per la seva banda, el conseller d’Esports Mario Soler, va destacar que «aquesta cita és una de les més estimades del calendari nadalenc de la ciutat que, amb més de 20 anys de trajectòria, i s’ha convertit en una tradició per molts tarragonins». Sang Silvestre Per novè any consecutiu, i gràcies a la col·laboració del Banc de Sang i Teixits, també s’ha posat en marxa la campanya Sang Silvestre per incentivar les donacions de sang a la demarcació. Aquesta campanya, que es desenvolupa en paral·lel a la cursa, pretén augmentar les donacions de sang abans de les Festes de Nadal. Els primers 300 corredors que donin sang a l’Hospital Joan XXIII tindran la inscripció a la cursa de forma gratuïta. Finalment, la Cursa Sant Silvestre també serà social per ajudar a la Lliga contra el Càncer, Si jo puc tu també Epilep i la Fundació Bonanit, destinant un euro de cada inscripció a aquestes associacions.

ar-se amb un rival que vol fer-se fort a casa. Al Calamocha juga un ex del Nàstic. Arnau Sans, tarragoní de 21 anys, és un dels jugadors destacats de l'equip aragonès. El migcampista va deixar la Pobla de Mafumet fa dues temporades per jugar a l'Inter Escaldes d'Andorra i, enguany, ha trobat lloc a la Segona Federació a Calamocha. Curiosament, Sans ja sap el que és marcar al Reus, perquè va marcar un gol de falta en l'empat a 1 entre Reus i Pobla de Mafumet del curs 23/24. Edu Albacar recupera el davanter Alya Camara de cara al duel. l AMQ

El Trofeu Ciutat de Tarragona omplirà de 1.700 gimnastes el Palau d’Esports Rítmica l Més de 90 equips participaran aquest cap de setmana en la tercera edició del torneig Diari Més Tarragona trencarà records aquest cap de setmana en la tercera edició del Trofeu Ciutat de Tarragona (TCT) de gimnàstica rítmica. Unes 1.700 gimnastes de 90 equips de diferents punts de l’Estat ompliran el Palau d’Esports Catalunya de les millors exhibicions. El torneig donarà continuïtat a l’activitat gimnàstica que ha acollit el Palau d’Esports Catalunya durant les darreres setmanes, amb la celebració dels Campionats de Catalunya de Gimnàstica Rítmica Copa Base Individual i Conjunts Nivell 8, així com de la primera fase de la Copa Catalana de Conjunts. El Trofeu Ciutat de Tarragona, organitzat pel Club Gimnàstic de Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, reunirà durant dues jornades espor-

tistes de diferents edats i nivells competitius. Durant tot el cap de setmana, el Palau d’Esports Catalunya acollirà competicions de diferents nivells i categories, amb la participació de gimnastes de Copa Catalana, Base, Absolut i Individual Copa Base. El programa esportiu permetrà gaudir d’una àmplia representació de la gimnàstica rítmica, des de les categories de formació fins a les de màxim nivell competitiu. La competició començarà dissabte a les 8.30 h, s’allargarà fins a les 20.30 h i posteriorment es durà a terme el lliurament de premis. Diumenge el torneig començarà a les 8.30 h i continuarà fins a les 18.30 h. El diumenge a partir de les 18.30 h es farà l’entrega de premis. Una de les principals atraccions del torneig serà la presència del tricampió del món de Segur de Calafell Miquel Mañé.

El jugador del Reus Alberto Benito durant el duel contra la UD Logroñés B. Adrià Borràs


23 divendres 13 de novembre de 2026

La Diputació Permanent aprova finalment el decret d’habitatge Política l L’òrgan que reemplaça el ple del Congrés avala el text, que va causar l’avançament electoral, amb els vots de l’esquerra i el PNB ACN La Diputació Permanent del Congrés va aprovar finalment ahir el decret d’habitatge que va precipitar la convocatòria electoral del 29 de novembre. La proposta, que va rebre els vots del PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu i el PNB, entre d’altres, no va necessitar en aquesta ocasió el suport de Junts, ja que l’òrgan que reemplaça el ple en període electoral té menys diputats i no calia el suport de totes les formacions de la investidura per formar una majoria suficient. En la defensa de la

proposta, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va remarcar que «milions» de ciutadans necessiten les mesures que s’hi inclouen per aconseguir que el lloguer «no es mengi el seu salari».

La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, a la Diputació Permanent del Congrés. ACN

Davant una urgència «Estem davant d’una urgència i la convocatòria electoral no pot frenar la presa de decisions. Aquesta és la raó per la qual tornem a portar el decret llei de mesures urgents per superar el bloqueig de la dreta», va ressaltar la ministra, tot recordant la mort de Maricarmen, la dona de

81 anys que va morir després de ser desnonada de casa seva a Madrid. «Cal intervenció pública i regular el mercat, com reconeix la Unió Europea», va ressaltar Rodríguez. En el seu discurs, Rodríguez va lligar el debat sobre l’habitatge a les eleccions generals del 29-N i va avisar que hi ha en joc els «drets»

dels ciutadans. En aquest sentit, va demanar aconseguir una «majoria àmplia» que defensi els inquilins davant dels «especuladors i els voltors». «Ahir el dret a l’habitatge va guanyar al carrer i als centres de treball, i espero que a les eleccions ho faci també a les urnes», ha asseverat abans d’avisar que el PP «no

La població de Catalunya arriba als 8,25 milions amb prop de 20.000 habitants més el tercer trimestre Societat l Catalunya va arribar als 8.253.952 habitants el tercer trimestre del 2026, segons l’Estadística Contínua de Població que publicava ahir l’INE. El creixement ha estat més moderat que al segon trimestre, de gairebé 20.000 habitants, un 0,2%. Aquest es deu a l’arribada de persones nascudes fora de l’estat espanyol (21.235 individus), mentre la

població local retrocedeix (-0,02%). En termes de nacionalitat, el 80% de l’augment del darrer trimestre correspon a persones amb nacionalitat estrangera. Així, el seu pes dins de la població total creix tres dècimes i se situa en el 19,5%. Pel que fa a l’estat espanyol, hi ha 130.223 habitants més, i la xifra ja frega els 50 milions, 49.935.642 segons l’INE. l ACN

Nvidia cau un 7% a borsa després de la dimissió del seu cofundador

Imatge de visitants al centre de Barcelona. ACN

Brussel·les prepara un nou paquet de sancions contra Rússia Unió Europea l Busca la cooperació dels socis per pressionar Putin ACN La Comissió Europea està preparant un nou paquet de sancions contra Rússia per la seva guerra a Ucraïna. Així ho va confirmar la comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, des del

Parlament Europeu ahir. A més, ha recordat que els caps d’estat i de govern de la UE van acordar a l’octubre «continuar augmentant la pressió» contra el govern de Vladímir Putin perquè acceptés negociar posar fi al conflicte a Ucraïna. La portuguesa va dir que les «sancions

creu en el dret a l’habitatge», cosa que sí que fan els conservadors europeus o el mateix papa Lleó XIV. El decret aprovat pel Congrés prohibeix els desnonaments de persones vulnerables i crea ajudes públiques per compensar els petits propietaris. També inclou recursos per ampliar l’oferta de pisos assequibles.

funcionen, i Rússia n’és conscient», ja que les represàlies aplicades fins ara a Moscou li han costat un bilió d’euros. Els ministres d’Exteriors de la UE preveuen aprovar dilluns vinent noves mesures en contra les refineries de petroli rus i els vaixells fantasmes.

La representant portuguesa a l’executiu comunitari ha recordat que des de l’inici del conflicte de Rússia a Ucraïna, ja s’han aplicat 21 paquets de sancions. Aquestes represàlies han «donat lloc a un conjunt de mesures sense precedents», va anunciar, en relació amb les sancions aplicades a sectors i àmbits com el comerç, l’energia, el transport, les finances i els mitjans de comunicació. També es van afegir noves persones i entitats col·laboradores amb el govern rus en els atacs a Ucraïna, assolint les 4.600 llistades

Economia l Les accions de la tecnològica Nvidia van caure un 7,45% als primers compassos de Wall Street aquest dijous, després que la companyia anunciés la sortida immediata del seu cofundador, Jensen Huang, com a president, conseller delegat i membre del consell d’administració. Ho ha fet després d'admetre una relació extramatrimonial amb una possible espia. l EFE

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

La peke se hace grande, siete años.... Felicidades Famke, los regalos el 15. Besitos de los yayos.


24 divendres 13 de novembre de 2026

k Carta dominical k

La política, al servei de la dignitat humana

D

avant les properes eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 29 de novembre, els cristians som convidats a reflexionar sobre la nostra responsabilitat en la vida pública. La fe no ens allunya de la societat, sinó que ens compromet a treballar per una convivència més justa, fraternal i respectuosa amb la dignitat de tothom. El papa Francesc afirmava que la política, quan es posa al servei de les persones, «és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú» (EG 205). Expressava amb claredat que la política, entesa com a servei al bé comú, a la dignitat de tota persona i als més vulnerables, és una veritable forma d’amor al proïsme. Però aquesta vocació queda desfigurada quan l’insult substitueix els arguments, la mentida esdevé una arma i l’adversari és tractat com un enemic. No tot s’hi val, en política. Podem discrepar profundament sense menysprear ningú. Com a cristians, no podem en absolut estar d’acord o normalitzar un llenguatge que humilia i deshumanitza, perquè la paraula que fereix la dignitat de l’altre contradiu l’Evangeli que professem. Un altre criteri fonamental és el respecte absolut a la vida humana. Cada persona té una dignitat inviolable, independentment de la seva salut, autonomia o situació social. Defensar la vida significa acompanyar les mares en dificultat, tenir cura dels malalts i de les persones dependents i garantir que ningú no hagi d’afrontar sol el sofriment. D’altra banda, no podem ser defensors de la pau i, al mateix temps, promoure la indústria de l’armament a les nostres comarques. Jesús ens ofereix un criteri decisiu: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Aquestes paraules han d’illuminar també les nostres opcions polítiques. Cada persona té una Una societat no és justa dignitat inviolable, si tolera que les famílies independentment de la no puguin accedir a un seva salut, autonomia habitatge digne, que els o situació social treballadors visquin en la precarietat, que els joves no trobin perspectives de futur o que les persones grans pateixin soledat i abandonament. Tampoc no ho és si mira cap a una altra banda davant la pobresa, la discapacitat o la greu situació dels migrants. L’atenció als més vulnerables no és un afegit opcional, sinó una exigència central de la fe. La qualitat moral d’una societat es mesura, en bona part, per la manera com tracta aquells que tenen menys possibilitats de fer sentir la seva veu. L’Església no s’identifica amb cap partit polític, però proposa els principis de la seva doctrina social: la dignitat de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia social i la destinació universal dels béns, com afirma el papa Lleó XIV (MH 48-81). Aquests principis ens ajuden a discernir les propostes electorals més interessants —o, si voleu, les menys dolentes— amb llibertat i consciència recta, més enllà dels interessos particulars i de les consignes partidistes. Per tant, no ens desentenguem de la vida pública. Informem-nos, dialoguem i votem responsablement. Demanem a l’Esperit Sant que il·lumini els nostres governants i els faci servidors del bé comú, perquè la política troba la seva grandesa veritable quan es posa al servei de la dignitat humana i de la fraternitat.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

k Editorial k

La ciutat més sencera

V

uitanta-vuit anys després que l’aviació italiana, al servei del bàndol franquista, bombardegés Reus i destruís part d’un dels seus edificis més emblemàtics, la torratxa de la Casa Navàs torna a ser al seu lloc. No és només la restitució d’un element arquitectònic: és també un gest de memòria. El bombardeig va causar víctimes entre la població civil i va deixar una empremta profunda a la ciutat. També al patrimoni: des d’aleshores, la silueta de la Casa Navàs mostrava l’absència de la torratxa, com una cicatriu de la guerra. Reconstruir-la no canvia el que va passar, però retorna una part del que la violència va

arrabassar. L’obra té, a més, un gran valor patrimonial. La Casa Navàs, projectada per Lluís Domènech i Montaner, és una de les grans mostres del Modernisme europeu, tant per la seva qualitat arquitectònica com pel bon estat en què s’ha conservat. Amb la torratxa, l’edifici recupera la imatge que el seu autor va concebre. La inauguració es va celebrar ahir amb una festa popular oberta a tothom, perquè el patrimoni no pertany només als propietaris ni als especialistes, sinó al conjunt de la ciutadania. Reus recupera així una part de la seva història i del seu paisatge urbà. La torratxa ja és al seu lloc, i la ciutat, una mica més sencera.

k Tribuna k

El Centre Històric, una oportunitat per tornar a omplir-lo de vida

L

a notícia que hem conegut avui és una gran oportunitat per a Valls i, especialment, per al nostre Centre Històric. La concessió del nou Pla de Barris i Viles de Catalunya ens permetrà impulsar una nova etapa en la recuperació d’una part de la ciutat que estimem, que forma part de la nostra identitat i que necessita una transformació profunda. L’Ajuntament hi havia presentat un projecte amb 30 actuacions i una inversió prevista de 25 milions d’euros. Però, més enllà de les xifres, voldria posar l’accent en una qüestió que considero essencial: Recuperar el Centre Històric no és tracta només de rehabilitar façanes, arreglar carrers o recuperar edificis. És aconseguir que els habitatges tornin a ser llars, que les persones que ja hi viuen s’hi puguin quedar i que noves famílies hi trobin oportunitats per construir el seu futur. Aquesta no és la primera vegada que Valls afronta un repte d’aquesta magnitud. L’any 2006, la ciutat ja va ser beneficiària de la Llei de barris de la Generalitat, que va permetre impulsar un projecte d’intervenció integral al Barri Antic. Aquella iniciativa va obrir un camí que, dues dècades després, hem de continuar recorrent. La recuperació d’un centre històric no es resol amb una única inversió ni en un sol mandat. És una feina de llarg recorregut que necessita continuïtat, recursos i una mirada estratègica que vagi més enllà de les actuacions urbanístiques. El Centre Històric de Valls és molt més que un conjunt de carrers, places i edificis amb valor patrimonial. És un espai de convivència, de relacions humanes i de projectes de vida. I

cipals. És fruit d’una feina compartida, de moltes hores de treball, de coordinació i de propostes que han anat prenent forma gràcies a la implicació de diferents àrees de l’Ajuntament, dels Natàlia Moncunill equips tècnics i de les persones que hi Regidora d’Habitatge de l’Ajuntament han cregut i l’han fet avançar des de les de Valls seves responsabilitats. Però també, i molt especialment, de les entitats, associacions, cooperatives, comerciants i veïns i veïnes que fa volem que continuï sent-ho. Volem que les famílies que ja hi anys que treballen per mantenir viu el viuen puguin quedar-s’hi en bones Centre Històric. Persones que coneixen condicions. Que els joves hi trobin les seves necessitats, que hi dediquen temps i esforços i que oportunitats per La recuperació d’un han fet propostes emancipar-se. Que centre històric no es generoses per contrila gent gran pugui resol amb una única buir a la seva recupeenvellir a casa seva, inversió ni en un sol ració. A totes elles, el amb els serveis que mandat. És una feina necessita. I que no- de llarg recorregut que meu agraïment. Perquè la transformació ves famílies vulguin necessita continuïtat, instal·lar-s’hi i conrecursos i una mirada del Centre Històtribuir a recuperar estratègica que vagi més ric no serà possible enllà de les actuacions sense aquesta feina la vitalitat dels carurbanístiques compartida, i sense rers. la generositat, partiPer aconseguir-ho, necessitem un projecte integral. Un cipació i el compromís de tanta gent. Encetem ara una etapa igualment projecte que combini la rehabilitació d’habitatges i la millora de l’espai pú- important i engrescadora: convertir els blic amb les polítiques socials, l’educa- projectes en realitats i aconseguir que ció, la cultura, el comerç de proximitat i aquesta inversió es tradueixi en millores concretes en la vida quotidiana de la vida comunitària. No hi ha una transformació urbana la gent. El futur del Centre Històric no es completa si aquesta no va acompanyada d’una millora real de les condicions mesurarà només pels carrers que hàde vida de les persones. No serviria de gim arreglat o pels edificis que hàgim gaire tenir uns carrers més bonics si no rehabilitat. Es mesurarà, sobretot, per aconseguíssim que el barri fos també les persones que hi puguin viure, per un lloc més accessible, amb més opor- les oportunitats que hi trobin i per la vida que siguem capaços de generar-hi. tunitats i amb més vida quotidiana. Aquest és el Centre Històric que voI en aquest camí hi ha una altra qüestió que voldria destacar: aquest projec- lem: un barri per viure-hi, conviure-hi te no neix només dels despatxos muni- i construir-hi futur.


25 divendres 13 de novembre de 2026

k Repensant la nostra ciutat k

Sense POUM, Tarragona va a la UCI

U

n Diari de notable tirada publicava fa no massa que el POUM perdia urgència perquè les normes de planejament urbanístic (NPU 2021), que havien de durar dos anys, es prorroguen sine die. Aquesta trista notícia, d’altra banda, analitzada amb certa ‘lleugeresa periodística’ és una catàstrofe de dimensions enormes per al creixement ordenat de la ciutat i per as la seva correcta gestió. Com sempre, els Col·legis Professionals callats. Ja comença a ser un cert exercici que sembla servil. En cas contrari, no ho entenc. Em pregunto, i podria donar per a debats llargs si són legals unes Normes de Planejament Urbanístic fetes per la Generalitat de Catalunya (NPU 2021) que no es van sotmetre a exposició pública? I la conclusió no seria clara. Possiblement, un litigi que mai convé, acabaria al TSJC d’aquí a molts anys amb una sentència que cap expert es pot atrevir a aventurar. Jo crec que si algun polític li pregunta als bons advocats urbanistes de la ciutat i del territori, els diran que “marramau”. Què passa? Ja ho he dit vegades. Fer un POUM és una tasca colossal que la majoria d’Ajuntaments externalitzen per manca de temps i de personal. I és que de 8 del matí a 3 de la tarda no es pot fer un POUM. I menys dedicant recursos interns que potser s’han de dedicar a evitar els permanents embussos de llicències urbanístiques, obres i activitats que pateix aquesta ciutat. O reforçar altres departaments coixos. O perquè demanar un certificat urbanístic o d’altre règim no tardi 4 mesos en aquesta casa. La legislació que regula el funcionament de les Administracions marca un termini per atorgar llicències de 60 dies i 30 més si hi ha temes patrimonials (per entendre’ns, els romans a sota terra). No ho complim!. No ho hem complit mai! I callem tots. I de nous els Col·legis Professionals, disposats a vendre la pell i assumint un risc colossal

fer, ja que no hi poden haver més de 2 guals a via pública. No es pot donar un gual per a cada casa per a posar el cotxe al jardí en superfície. 5 guals no són admissibles. Conseqüència: solar mort, ja que fer soterrani comú per a 5 cotxes encareix a preus no Enric Casanovas assumibles l’habitatge futur. Resultat: solar Arquitecte i Arquitecte tècnic parat i mort de fàstic. Finalment, no es poden fer 5 habitatges. Una altra lamentable conseqüència de amb els informes d’idoneïtat per als Ajun- mantenir sine die les NPU de Tarragona taments. Aquest vistiplau urbanístic per als de 2021 és que no es podran fer correcajuntaments d’un Col·legi professional pot cions ni costures amb encertades modirepresentar assumir greus responsabilitats ficacions puntuals de planejament per a resoldre conflictes com els he explicat. Per patrimonials davant errors. La segona derivada és quan l’administra- tant, literalment una merda de normes ció es planteja ‘externalitzar’ a una ECA les urbanístiques prorrogades sine die quan aquesta ciutat necessita llicències municipals. habitatge urgentment. Una ECA podrà estar Fer un POUM és una El pitjor dels escenaris participada de capital tasca colossal que la privat immobiliari? Ja majoria d’Ajuntaments s’ha produït. I per a pohi som. externalitzen per manca lítics servils de l’Àrea Resumint, la màquide temps i de personal. I Metropolitana de Barna del POUM, que no és que de 8 del matí a 3 de celona és un regal que dona resultats, encalla la tarda no es pot fer un Tarragona no pugui créixer en anys, o dèla màquina municipal. POUM cades. I ni tenim POUM ni lliCiutadans i ciutadacències àgils. Aquesta pel·lícula es diu La ciutat parada. Aques- nes. Per anar a votar, a vegades cal botar ta santa casa que es diu Ajuntament para alt i fort per fer soroll i evitar que aquesta l’economia de la ciutat i la pot portar a una ciutat acabi immersa en una crisi sense preruïna permanent. Sense POUM i sense un cedents. En un moment en què es desinfla compromís polític de data d’acabament per el sector industrial i Tarragona manifestaa l’aprovació inicial, és com si una empresa ment té grans possibilitats de consolidar no fos capaç de dir quan pensa fer una fei- un bon teixit residencial (a causa de la seva na. Un Ajuntament té NIF i és una empresa, baixíssima densitat) cal facilitar l’habitatge la de tots, i ha de tenir l’ètica i la decència de sense ocupar nous territoris. Lligats de mans i peus, sense POUM, dir a la ciutadania i als agents socials, empreses i professionals, quan ho pensa tenir. amb unes normes de planejament de pena, aquesta ciutat es mereix menys ‘mamadeI complir-ho. Les NPU 2021 de Tarragona, tenen més tes’ i més promeses serioses. Potser cal que forats que els calçons del Iaio Miones. Els el timoner de l’urbanisme d’aquest gran hi poso un exemple tan real com trist. Un vaixell (que és una de les empreses més solar per a 5 cases adossades, que pot do- grans de la província i no és necessàrianar lloc a 5 habitatges a preus normals ment l’alcalde) doni la cara. O és que no hi (sense fer soterrani i picar pedra) no es pot ha timoner en aquest vaixell?

k Desde el corazón k

La loca del pueblo

D

espués de comer en casa de mis padres, íbamos para el colegio. Me miré en el espejo del ascensor y me salió del alma un: «parezco la loca del pueblo». Porque yo de verdad me esmero antes de salir de casa por la mañana, pero a medida que pasan las horas… cada parte del pelo hace un poco lo que le da la gana. Mi sobrino se rió de la expresión. Para él ya estaba perfecta como estaba, pero mis ojos me veían de otra manera. Mi peluquera cuando alguna vez le he enseñado una foto de como me gustaría el pelo, siempre me dice… «pero ¿sabes que eso que parece tan natural, no lo es verdad?». Porque detrás de la imagen que vemos, hay un trabajo, un profesional, unos secadores, planchas, productos determinados… Supongo que tú también conoces, personas de pelo liso que se quejan de lo tieso que lo tienen, y personas con rizos que darían su alma por que el liso keratina durara de por vida. También conozco algunas personas que van rapadas, teniendo pelo, y otras que se sienten mal porque el pelo de hace unos años ya no está. O tal vez eres de los afortunados que han conseguido hacer las paces con su pelo o su no pelo, y vuestra convivencia es buena y tranquila. Hace poco fui a la peluquería, y me estiré el pelo… después de más de dos años de intentar sobrevivir a mis rizos, ondas, o lo que sea que tenga, básicamente pelo de ese que se encrespa… Y luego en casa pensaba que el pelo es como el aliño de la ensalada. Te explico, imagina que tienes una lechuga de esas de la huerta, un tomate rojo con todo su sabor, cebolla dulce, y a partir de ahí todos los mejores ingredientes que quieras… Pero cuando la vas a aliñar, te pasas con la sal, le pones vinagre como si no hubiera un mañana, o preparas una salsa que no hay quien se la coma. ¿Qué tendríamos entonces? Ingredientes de priPienso firmemente que mera calidad tapados todos tenemos un rostro por un aliño que no de primera calidad, se puede comer. porque es el nuestro, no hay ninguno más igual Y yo creo que con nuestra cara pasa un poco lo mismo. Pienso firmemente que todos tenemos un rostro de primera calidad, porque es el nuestro, no hay ninguno más igual. Aunque tengamos gemelos idénticos, siempre hay algún pequeño aspecto que cambia… Y ahí llega el pelo como el aliño perfecto… porque cuando interactúas con alguien, miras a la cara, a los ojos… y alrededor ¿qué hay? tu pelo, o tu no pelo… lo que sea que tengas. Y lo que es más importante… ¿Qué es lo primero que ves cuando te miras al espejo? Lo mismo… tu cara de primerísima calidad y… el pelo o no pelo que tengas. Reconozco que hay días que me encanta mi pelo, y hay días que me pondría un gorro de piscina para salir a la calle, pero… sea como sea, esa soy yo. Arreglada o parecida a la loca del pueblo. Porque tener un pelo u otro, o no tenerlo, no nos define. Es simplemente el aliño de nuestra expresión, de nuestra cara. Y a medida que pasan los años, aprendes lo que te gusta y lo que no, lo que tú crees que te queda bien y lo que no. Porque aunque los demás te digan y opinen sobre tu pelo, nadie mejor que tú sabe cómo aliñarte mejor. Y os voy a compartir un secreto… Ojalá le dedicáramos los mismos esfuerzos a nuestra sonrisa, que los que le dedicamos a nuestro pelo. Porque con una sonrisa que nace del corazón… con eso es imposible fallar en el aliño.

Esther Neila Maestra y escritora


26 divendres 13 de novembre de 2026

Necrològiques Tarragona Carmen Rivera Aguado. Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.

Reus Francisco García Osuna. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Èxit de participació en el Curs Científic de Mare Terra Medi ambient l La 34a edició, dedicada al canvi climàtic, va reunir més de 60 persones

Magdalena García Ojea. Ha mort als 104 anys. El seu funeral serà avui a les 17.00 h al Tanatori. Misericordia Sánchez García. Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà demà a les 15.15 h a la parròquia de Sant Pere.

Vila-seca Agustin Muñoz Calvo. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la parròquia Esperit Sant. Luís Torrente Arjona. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà demà a les 9.00 h a la parròquia Sant Esteve.

DIari Més Mare Terra Fundació Mediterrània ha celebrat aquest dijous la 34a edició del seu Curs Científic, que enguany ha portat per títol ‘Quan el clima ens canvia’. La jornada ha reunit més de 60 persones a l’Escola de Natura Francolí de Tarragona. Sota el lema ‘Incendis extrems, un Mediterrani en transformació i una societat sota pressió’, el curs ha comptat amb la participació d’experts del món científic, acadèmic, institucional i de la gestió de les emergències, que han aportat diferents perspectives sobre les conseqüències del canvi climàtic. L’acte inaugural ha comptat amb les intervencions d’Ángel Juárez,

president de Mare Terra Fundació Mediterrània; Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, i Francesc Borrull, catedràtic d’universitat de l’àrea de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des de Mare Terra s’ha reivindicat la importància de continuar apropant la ciència a la ciutadania i de transformar el coneixement en compromís i accions concretes per protegir el medi ambient. Les ponències Al llarg del matí s’han desenvolupat diverses ponències que han permès aprofundir en diferents aspectes d’una problemàtica que afecta cada vegada més directament la nostra

Imatge del curs, que s’ha celebra a l’Escola de Natura Francolí. Cedida

societat. Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, ha abordat les ‘Geopolítiques del canvi climàtic’, analitzant la dimensió internacional i estratègica d’aquest fenomen. Fran Vílchez, director de Pyros SCI, ha presentat ‘Quan el foc arriba a casa’, Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV, ha aprofundit en els ‘Compostos químics que originen el canvi climàtic’; Manuel Delgado, president de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona, ha tractat ‘Quan

l’aigua arriba massa ràpid’; Jordi Gasset, excaporal dels Bombers de la Generalitat i membre de l’ADF, ha exposat ‘Quan l’incendi crea el seu propi clima’; Daniel Giraldo, pastor, ramader i portaveu de l’Associació Manou, ha parlat de ‘Ramats que apaguen incendis’ i finalment, Javier Sigró, professor de Geografia i investigador del Canvi Climàtic a la URV, ha desenvolupat la ponència ‘Un fenomen global que ens afecta’, oferint una perspectiva general sobre les conseqüències del canvi climàtic.


27 divendres 13 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Dídac, Estanislau, Nicolau, Ennata i Leandre

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Pren-te el temps Viuràs moments Vigila molt de no Al llarg del dia, necessari per ana- agradables amb saltar-te les nor- els compromisos litzar qualsevol ti- companys, com- mes establertes, s’aniran acumulant pus de proposta, partint converses tant a la feina com d’una manera sortant si és financera i tertúlies. Però, si en l’amor. Critica- prenent. Compleix com sentimental. has de prendre ran qualsevol in- només els que siHauràs d’armar-te alguna decisió, tent teu de trencar guin realment imde paciència. mantén-te ferm. motlles. Atenció. portants.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

S’acosta el moment Et cauran a les Rebràs alguna repri- Tot el que facis avui de prendre decisi- mans assumptes menda per una feina repercutirà en les ons. Procura sepa- financers i hauràs no acabada, cosa teves activitats de rar la vida privada de fer gala de la que et farà perdre demà. Deixa clares de la professional teva capacitat de una oportunitat per totes les teves neperquè les càrre- persuasió amb els avançar en les teves cessitats i interesgues emocionals altres per treure’n activitats. No fagis sos i en trauràs un no et pesin tant. profit. promeses. bon profit.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Un dia agradable, Les novetats en Adopta una actitud Una certa pressió sense sobresalts i finances aniran diplomàtica amb la laboral farà que el amb una feina re- a c o m p a nya d e s parella i els socis, ja teu humor sigui ingular et donarà de bones propos- que les friccions i estable i, si no el l’oportunitat de de- tes laborals. L’amor les tensions podri- controles, acabadicar més energia s’allunyarà de tu, en provocar ruptu- ràs enfrontant-te a les teves neces- tot i que no hi do- res que endarreri- a m b d i v e r s o s sitats amoroses. naràs importància. rien els teus plans. companys.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Esports

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 In situ

15:30 Aventurístic 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 comarques

15:30 Saló de plens 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 Comarques. Resum 19:00 180º

20:00 Notícies resum

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Qüestió de fons

20:30 Notícies 12. Esports

21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r)

8

21:00 Aventurístic 21:30 Spi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Esports

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Aventurístic

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Spi+TV

23:30 Qüestió de fons (r)

00:00 Notícies 12. Edició vespre.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

Solucions

HORITZONTALS: 1. Espai pradenc molt gran. Arbre de les fagàcies. 2. Xalàvem. Dificultats en respirar. 3. Escoltéssim. Estimava sense límits. 4. Extremitat superior. Expressions de lloança. Or. 5. Indica l’est. Ilis. Final de l’anterior. Cent. 6. Mort, al revés. Relativa al sial. 7. Grans masses d’aigua salada. Llis i sense cap protuberància. 8. Tro que no acaba. Navegaré proa al vent. Vocal. 9. Crit de sorpresa. Fas una lisi per la dreta. Protuberància sota els ulls. 10. Que fa tofa. Enterraments. 11. Excrescències d’alguns líquens. Olora una flor. 12. Iaia sense cap. Pertanyent al cedre. The End. VERTICALS: 1. Juro. Posa més llenya al foc. 2. Xalava. Escames patològiques de la pell. 3. Van amb els uis. Poble antic de la península. Dona confiança. 4. Blasma sobre algú. Indicació de la zona austral. 5. Obra capital de Rousseau. Relatiu a la lògica de les lleis del pensament. 6. Cap de ren. Fusells de repetició. Tinc coneixement. 7. Vocals. Error. Cap de dona. 8. Burla sarcàstica. Un tipus d’arbre. 9. Excrements d’animals. Consonants. Institut Nacional d’Indústria. 10. Maca sense cap. Silenciosos de mena. 11. Casa rural a Rússia. Gos domèstic. Figura musical que representa un so, al revés. 12. Cap de gos. Estampes que representen una història. Existeix. Nota possessiva.

CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994

Solució dels mots encreuats

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y

Tel: 613.458.067

SENSITIVOS. Reus.

MASAJISTA ÁRABE.

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087

Solució: nivell mitjà

VIUDO 76 años buena presencia DESEA CONOCER SEÑORA similar (sin cargas) que le guste viajar. Tel. 618.421.682

CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215

11 12

19:00 180 Graus

21:00 Notícies resum (r)

7

10

CANAL REUS TV 14:30 (Re)poblem

5

TARRAGONA: Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688

Anuncis classificats

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Tel: 634.777.389 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

15º 22º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en conjunt, si bé hi haurà núvols baixos al matí a l’altiplà Central, mentre que fins a mitja tarda es formaran núvols mitjans al litoral i prelitoral central i sud i a la Catalunya central que deixaran el cel mig o puntualment molt ennuvolat. A més, a partir del final del matí creixeran nuvolades a l’extrem nord-est del país on quedarà entre mig i molt ennuvolat, amb intervals de cobert a la tarda. Temperatura Temperatura, tant mínima com màxima, entre lleugerament i moderadament més baixa.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


divendres 13 de novembre de 2026

E

ls monòlegs històrics tenen la virtut de fer reviure personatges rellevants a partir de la seva vida i obra. Però, què passa quan el protagonista del monòleg és una eminència que encara és viva? «Normalment, els monòlegs històrics es fan sobre personatges cadàvers. Jo n’he fet més d’una vintena, però fa un any em van encarregar fer-ne un sobre Eudald Carbonell, i em vaig trobar que interpretar un personatge viu, que camina i va pel món, és molt difícil», explica Carles Alcoy. El narrador, filòleg i actor ocasional va assumir el repte esmolant l’enginy: «Com que ell parla de la transhumanitat, se’m va acudir fer un clon seu. És a dir, un cíborg que està en un procés d’avaluació i, per tant, serà el públic qui determini si s’hi assembla o no». L’actuació d’Alcoy forma part de Passatges, el II cicle de Monòlegs històrics de Tarragona, impulsat des de l’Ajuntament de la ciutat. En el marc d’aquesta programació, s’han preparat deu monòlegs històrics que recuperen les vides de personatges que han deixat empremta a Tarragona, des de la prehistòria, passant per l’edat mitjana i fins a l’actualitat més recent, encarnada justament en la figura de l’arqueòleg i paleontòleg.

Divulgació l Carles Alcoy protagonitza un monòleg sobre la figura del prestigiós arqueòleg en el marc del cicle ‘Passatges’, una sèrie de monòlegs històrics sobre personatges locals

Eudald Carbonell ja és un cíborg d’ell mateix

Carles Alcoy el passat vespre al CRAI del Campus Catalunya. Manel R Granell Una evolució de Carbonell Per construir el monòleg, Alcoy ha trebaininterrompuda. llat amb la periodista i divulgadora Cinta Futur imperfecte Aquest monòleg històric, d’una hora de Bellmunt, gran coneixedora de l’obra de Al monòleg, Alcoy és una durada, es va estrenar aquest dijous al vespre Carbonell, i a partir dels seus llibres i de les al CRAI del Campus Catalunya de la URV, i nombroses entrevistes que ha concedit, es- versió en proves d’una evolució robòtica de l’arqueòleg n’hi haurà més sessions aquest mateix dipecialment les més recents. Per això, la idea vendres (a les 18 i a les 19 h), així com també de col·lapse i les teories de Carbonell sobre l’evolució humana són alguns dels concep- Abans havia interpretat figures com Ciceró, dissabte (a les 11, 12, 19 i 20 h). La resta de monòlegs del cicle recuperen tes que també formen part del relat. «Com Plini o personatges anònims de l’Antiguitat, que la meva feina com a clon és ser més di- però mai algú que encara és viu i amb qui personatges com Violant de Bar, Josep Madàctic, el que faig és simplificar-ho i demanar es podria trobar pel carrer. «Quan m’ho van ria Jujol, Pepita Balcells, Maria de Bonavista, disculpes si no ho faig prou bé, perquè estic proposar vaig dir que no», assegura rient. el vell Amolla, la Marió, Joan Fontanals Ylla, en fase de proves», explica. En aquest sentit, «Interpretar un senyor que ara mateix pot Lluís Claravalls Miquel i Sebastián Linares entrar per la porta i dir-te Bon dia Landines, i es faran en espais com el PretoriAlcoy insisteix que la proposta no no ho havia fet mai», admet. Tot i Castell del Rei, l’Amfiteatre, la Tabacalera, és una imitació de l’investigador, això, després de capbussar-se en el Teatret del Serrallo, la Casa Fontanals, el sinó una hipotètica evolució seva. els seus llibres i entrevistes, asse- Tinglado 1, l’Antiga Audiència, l’Antic Ajunta«Ell sempre diu que hi haurà tres gura que, tot i ser una figura que ment i la Llar de Jubilats de Bonavista. tipus d’espècies: els que quedaran Passatges coincideix amb la Festa del Pad’entrada «imposa una mica», ha purs, els que tindran incorporacidescobert una persona afable que trimoni de Tarragona, i totes dues programaons biòniques i després els robots. transmet molt bones sensacions. cions s’emmarquen en el 26è aniversari de la Jo seria d’aquests últims». Això sí, admet que interpretar-lo declaració del conjunt arqueològic de TàrraL’actor reconeix que aquest és «és tot un repte», perquè l’ac- co com a Patrimoni Mundial de la UNESCO un dels personatges que més Cristina Serret Alonso tivitat d’Eudald Carbonell és (entrades a https://entrades.tarragona.cat). respecte li ha fet assumir.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k Marge de confiança

De trens i aniversaris

A

rribar d’un punt a un altre en tren s’ha convertit en una autèntica odissea per a moltsciutadans del Camp de Tarragona. Retards, cancel·lacions, canvis d’horaris, incidències iuna informació que sovint arriba tard han acabat convertint una activitat tan quotidianacom agafar el tren en un exercici de paciència i resignació. Aquests dies, marcats per lesmobilitzacions del sector ferroviari, la situació torna a posar de manifest les fragilitats d’unsistema que fa massa temps que accumula problemes. El mes vinent es compliran vint anys de la inauguració de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona. Aquell desembre de 2006 es presentava com una gran oportunitatper al desenvolupament i la connectivitat del territori. Tanmateix, ja aleshores s’advertia deles deficiències en les connexions amb Tarragona, Reus i altres municipis. Dues dècadesdesprés, bona part d’aquelles reivindicacions continuen vigents. A aquesta situació s’hiafegeix una altra mancança històrica: l’absència d’unes connexions ferroviàries ràpides,freqüents i fiables amb Barcelona. Milers de persones es desplacen habitualment entre elCamp de Tarragona i l’àrea metropolitana per treballar, estudiar o accedir a serveis. Malgrataquesta realitat, continuem sense disposar d’una xarxa ferroviària que responguiadequadament a aquestes necessitats. La manca d’inversions, les limitacions de lesinfraestructures i la insuficient articulació entre els diferents serveis condicionen la mobilitatquotidiana. La paradoxa és evident. Disposem de trens capaços de circular a 300quilòmetres per hora, però arribar a l’estació d’alta velocitat continua sent complicat si noes disposa de vehicle privat. Parlem de mobilitat, de cohesió territorial, de sostenibilitat itambé d’equitat. Perquè no tothom disposa de cotxe, ni pot assumir alternatives detransport, ni té la flexibilitat necessària per arribar tard a la feina o a classe. Vint anys després,podrem dir que encara esperem el tren i que potser ha arribat el moment de deixar de parlar només de grans infraestructures i començar a exigir que les que tenim funcionin, estiguin connectades i responguin a les necessitats reals de les persones.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Divendres 13 de novembre de 2026 by Diari Més - Issuu