Divendres 13 de març de 2026

Número: 5498 www.diarimes.com

DIVENDRES 13 DE MARÇ DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

3

ECP demana que els conductors de l’EMT puguin controlar els semàfors per millorar la circulació Opinió

Tarragona 4 L’augment dels casos contra la llibertat sexual corresponen a un major nivell de detecció, segons els experts

21 Marc Just. Un On/Off impossible: «El nostre cervell, en essència nosaltres, s’ha convertit en un centre de processament de dades. Xoca?»

Tarragona

El Tour apressa la millora de diversos carrers de la ciutat Es destinaran 180.000 € a l’adequació d’una desena de vies vinculades al pas de la cursa ciclista

2

Gerard Martí

Tarragona 7

Facilitant la feina de buscar feina Al voltant de 4.000 persones han passat per la 14a Fira de l’Ocupació de la Cambra Serveis

Reus

El sistema Quixote ha reduït el temps d’espera a les llistes d’oftalmologia de l’Hospital Sant Joan de 164 a 50 dies

l8

Ematsa refà el Pla Especial per protegir la Mina de l’Arquebisbe, obsolet després de trenta anys vigent

l 12

Cultura

Vila-seca exposa un quadre inacabat i un altre d’inèdit de Joaquim Sorolla l 16

2

divendres 13 de març de 2026

Av. República Argentina S’ha de crear un accés entre carrils a la zona de la mitjana de l’avinguda que és una zona verda entre vorades. Es començarà per la demolició de la vorada i l’excavació.

Carrer Joan Miró S’ha de fer arranjaments a la vorera de la coca central, substituir les peces trencades i recoŀlocar les peces que es mouen que no estan trencades.

Camp de Mart Via de l’Imperi Romà Com a primera actuació es fresarà superficialment una zona que té restes de formigó. Les zones on el ferm no es troba en bon estat de conservació serà rehabilitat.

Com a primera actuació, es retiraran els caragols dels ancoratges dels separadors que van ser retirats. Si a la zona hi ha alguna tapa o reixa, es recoŀlocaran i anivellaran.

L’Ajuntament avança obres a l’asfaltat pel pas del Tour de França Carreteres l S’actuarà en més de deu carrers de la ciutat i s’hi destinaran uns 180.000 euros Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona avança obres a l’asfaltat arreu de la ciutat per l’arribada del Tour de França. El consistori ha licitat les obres d’adequació del recorregut pel centre de Tarragona, que tenen un pressupost base de licitació amb IVA de 186.828 euros. Cal recordar que la ciutat acollirà la sortida de la segona etapa

del Tour el diumenge 5 de juliol. «El pas d’un esdeveniment internacional com el Tour és una gran oportunitat per projectar Tarragona al món i volem que la ciutat presenti la seva millor imatge. En aquest cas, el que fem és avançar actuacions que ja estaven previstes dins del Pla d’Asfaltatge municipal per tenir els carrers a punt», assenyala Nacho García, conseller de Territori.

S’actuarà en més d’una desena de punts de la ciutat, on prinicipalment es faran tasques de rehabilitació del ferm. En alguns casos, s’arranjaran els laterals de les carreteres o es crearan nous accessos. Prioritat per l’organització Aquestes obres son habituals en els municipis que acullen la prova ciclista més prestigiosa del món. Uns dos-

cents ciclistes participaran en aquesta edició del Tour i el bon estat de les vies és una prioritat pels organitzadors. A Barcelona, la Diputació ha activat una licitació conjunta per a municipis on passarà la prova ciclista. Una fòrmula que a Tarragona es descarta. «Ens hem posat a disposició dels municipis afectats per tal de donar-los suport en totes les tasques que cal fer a les

Nacho García: «Volem que la ciutat presenti la seva millor imatge» vies de la seva titularitat, tot i que pel tipus d’intervenció a fer possiblement es podrà resoldre a nivell municipal», indiquen des de la Diputació de Tarragona. «Les vies per on

transcorre la prova a la nostra demarcació són de titularitat municipal, de la Generalitat i de l’Estat, per tant les actuacions a fer corresponen als titulars de cada via. Tot i que comptaran amb el suport de la Diputació per la realització d’aquestes actuacions concretes», afegeixen des de l’administració supramunicipal. 190 països L’exposició que tindrà la ciutat amb la sortida de l’etapa és excepcional, ja que 190 països segueixen la prova per televisió. Pel que fa a l’impacte econòmic, es pot agafar de referència la sortida del Tour del 2023 al País Vasc. En aquella ocasió, l’impacte va suposar uns 104 milions d’euros.

divendres 13 de març de 2026

3

ECP vol que els busos tinguin preferència semafòrica Mobilitat l Plantegen que els xòfers tinguin un comandament Oriol Castro Sanz

S’ha d’arranjar un lateral de la carretera en una zona que coincideix amb un accés a un camí pavimentat. Es començarà per la demolició del ferm de carretera.

Ferran

El grup municipal d’En Comú Podem planteja que els autobusos de l’EMT tinguin preferència semafòrica a la ciutat. La formació exposa que els xòfers podrien comptar amb un comandament a distància per evitar embusos en punts sensibles de Tarragona. «Hi ha un greu problema amb els busos en certs punts, com la rotonda d’Icomar. Tots els conductors ho diuen. És un motiu de retards. Potser és hora que els hi donem un comandament perquè puguin avançar», va indicar ahir Jordi Collado, portaveu d’ECP, en roda de premsa. «Entenem que anar cap als carrils bus és difícil per la cultura de la ciutat, però hem de donar passes endavant en aquest sentit si creiem en el transport públic. 12 milions de viatgers anuals no és cap broma», va afegir Collado. Altres entorns on es planteja actuar hi ha l’avinguda Roma, l’avinguda Catalunya, l’avinguda Andorra, el corredor Colom–Prat de la Riba–Batestini o el carrer Reial. Es creu que així es podria incrementar almenys un 15% la velocitat comercial dels autobusos. La formació va fer aquest plantejament ahir en el marc de la presentació de les propostes que han fet al govern

Imatge d’arxiu d’un bus de l’EMT a Tarragona. EMT

«Hi ha un greu problema amb els busos en certs punts» per modificar la nova ordenació de línies de l’EMT. La proposta d’En Comú Podem planteja adaptar el servei als horaris reals de treball, reforçar els eixos troncals entre barris i implantar mesures de prioritat per al bus que permetin augmentar la velocitat comercial i reduir els temps de trajecte. Proposen coordinar el servei amb l’Autoritat Portuària, l’AEQT i les associacions empresarials dels polígons per ajustar la mobilitat a torns habituals de treball com els de les 6 h, 14 h i 22 h

en polígons industrials o les 8 h, 15 h, 18 h i 00 h en zones comercials. Anar a treballar en bus «S’han d’establir horaris que tinguin sentit perquè els tarragonins que treballin als poígons hi puguin anar en bus», va dir Collado. Més enllà, la formació considera que cal mantenir la L6 com a «línia estructural» entre Campclar i Sant Pere i Sant Pau i crear la L60 com a «línia complementària» amb funció de llançadora. La formació defensa que aquestes propostes poden implementar-se progressivament amb avaluacions periòdiques basades en «dades reals» de mobilitat i amb diàleg amb treballadors, empreses i veïnat.

4

divendres 13 de març de 2026

Les dades també han crescut a nivell estatal (2,3%) i autonòmic (3,9%)

Marta Omella Blanco

S

egons dades del Ministeri d’Interior, Tarragona va tancar el 2025 amb un descens global de criminalitat del 3,4% respecte a l’any anterior. Enmig d’aquesta tendència a la baixa, però, destaquen els delictes contra la llibertat sexual: els fets denunciats han passat de 68 a 98 casos, un increment del 44,1%. Les dades, sense dubte, criden l’atenció, però aquest creixement podria ser, paradoxalment, una «bona notícia». Aquesta és la lectura que es fa des del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Tarragona. «Una cosa és la incidència real dels casos i una altra els que s’arriben a denunciar. Ens hem de qüestionar si realment l’any passat hi va haver menys agressions, o si simplement aquestes mai van sortir a la llum», explica una tècnica del servei que prefereix romandre anònima. «Si ara pugen les xifres pot ser perquè a la ciutat hi ha més detecció, més punts d’informació i més serveis preparats», afegeix. «No hem de pensar que Tarragona és una ciutat perillosa. El que pot estar passant és que cada vegada hi ha més consciència i que les dones identifiquen situacions que abans quedaven invisibilitzades». L’increment no és exclusiu de la ciutat. En el conjunt de la demarcació, els delictes contra la llibertat sexual van créixer un 12,5% durant el 2025, mentre que l’augment va ser del 3,9% a Catalunya i del 2,3% a l’Estat. I què es considera, exactament, un delicte contra la llibertat sexual? Tal com estableix el Codi Penal, la categoria recull diferents conductes que vulneren el dret d’una persona a decidir lliure-

«Moltes dones no denuncien per por al sistema judicial, que pot ser molt dur» una situació sense tenir ni idea que és una violència sexual, però quan ho analitzem amb elles s’adonen del que ha passat», assenyala. Per això, afirma, la visibilització és clau. «Quan surt un cas mediàtic de violència sexual, augmenten les trucades al 016», exemplifica.

Imatge d’arxiu d’una detenció dels Mossos d’Esquadra. Mossos d’Esquadra

l Societat

L’altra cara de ‘l’augment’ dels delictes sexuals El SIAD de Tarragona vincula l’increment del 44% de denúncies a més conscienciació

ment sobre la seva vida sexual. Així, s’inclouen agressions sexuals amb penetració (violació), així com altres formes de violència sexual, l’assetjament sexual, l’exhibicionisme o altres conductes tipificades penalment. A Tarragona, l’any passat les violacions van registrar un descens del 8,8%

respecte del 2024, representant un 31,6% del total dels delictes de naturalesa sexual. La resta, categoritzats en un sol grup dins el balanç del Ministeri, mostren un augment del 97,1%. «Entenc que les dades puguin espantar, però com a professional m’alarmaria

més que aquestes xifres no creixessin», apunta la tècnica. «Potser caldria mirar què és el que està passant en aquests municipis on els casos denunciats són sospitosament baixos. Moltes vegades és la por, sigui a l’agressor o al què diran. També al sistema judicial, que pot ser molt dur.

Moltíssimes dones no aconsegueixen mai la reparació que busquen», indica. Segons un estudi d’El País, publicat el 2025, un 80% de les violacions denunciades mai arriben als jutjats. A més, afegeix, en molts casos el motiu del silenci és el desconeixement. «Hi ha dones que ens expliquen

Com actua el SIAD? El SIAD és un recurs municipal gratuït que ofereix informació, orientació i suport a les dones. L’atenció comença amb una primera acollida per part d’una treballadora social, que recull la situació de la dona i detecta quines necessitats té. A partir d’aquí, si la usuària ho vol, pot rebre orientació psicològica o assessorament jurídic, entre altres recursos. A més de les atencions individuals, el SIAD també impulsa grups i activitats comunitàries. «El SIAD és un espai segur i una eina fonamental per garantir els drets i el suport a les dones», assegura la consellera d’Igualtat de l’Ajuntament, Cecilia Mangini. En els darrers anys, afegeix, «s’ha fet una feina intensa per donar a conèixer el servei amb xerrades i sessions informatives en centres de salut, instituts i equipaments comunitaris» Aquest treball, assegura, «ha apropat els recursos a la ciutadania i ha facilitat que més dones demanin ajuda».

En la seva resposta, el conVeïns del carrer Mallorca reiteren el sistori assenyala que els autobusos poden circular dins la si disposen del distintiu rebuig a la parada de bus dels creuers ZBE ambiental corresponent i que

Mobilitat l Denuncien els problemes de salut que pot ocasionar Redacció Un grup de veïns del carrer de Mallorca ha reiterat la seva oposició a la parada d’autobusos destinada als creueristes instal·lada al vial, després de rebre la resposta de l’Ajuntament a la instància que van presentar el 6 de febrer. Segons expliquen, durant la pas-

sada temporada de creuers la infraestructura va comportar una presència constant d’autocars turístics, amb fins a quatre vehicles operant simultàniament per traslladar passatgers dels vaixells. Aquesta activitat, afirmen, va provocar soroll persistent durant hores, emissions con-

taminants i dificultats de circulació, a més de la pèrdua de places d’aparcament regulat en una zona ja tensionada. Els veïns també remarquen que el carrer forma part de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), creada precisament per reduir l’impacte del trànsit i protegir la salut.

la normativa vigent no prohibeix específicament els autocars turístics. El veïnat, però, considera que l’explicació és insuficient perquè el problema no és només l’accés, sinó la concentració de vehicles en un mateix punt. També lamenten que l’Ajuntament no es pronunciï sobre les afectacions a la salut ni sobre altres incidències exposades en la seva instància.

Imatge d’arxiu del carrer Mallorca, on s’ha habilitat una parada. Google

divendres 13 de març de 2026

5

6

divendres 13 de març de 2026

El detingut per la mort a la Budellera, en llibertat provisional Policial l Els Mossos van detenir el caçador el passat 29 de desembre com a investigat per homicidi accidental Shaila Cid La titular de la secció d’instrucció del Tribunal d’Instància de Tarragona ha decretat la llibertat provisional amb privació de tinença d’armes i de les seves llicències d’armes i caça, a més de compareixences mensuals al jutjat, per al caçador detingut per la mort accidental a la Budellera. La causa està oberta per un delicte d’homicidi imprudent.

Els Mossos d’Esquadra van detenir-lo el passat 29 de desembre com a investigat pel cadàver localitzat vuit dies abans a prop del Nou Estadi amb un tret per la part posterior. La víctima es trobava en una zona on es practica la caça. Segons ha pogut saber Diari Més, l’home va morir mentre recollia llentiscle de forma il·legal. De fet, la Guàrdia Civil va comunicar di-

vendres el desmantellament d’una organització que traficava amb llentiscle recollit a Tarragona i l’exportava a Europa. Des de la policia autonòmica no han volgut relacionar el cas, ja que encara es troba sota secret de sumari. L’organització hauria blanquejat aproximadament 32 milions d’euros de l’exportació d’aquest arbust als Països Baixos. Feien l’extracció

La víctima hauria estat recollint llentiscle de forma il·legal quan va rebre accidentalment un tret. Guàrdia Civil

del llentiscle forma massiva i sense autorització arreu de la província. La Guàrdia Civil va fer el passat 17 de febrer onze entrades a 11 habitatges

i seus socials de les mercantils implicades i va detenir 10 persones a Reus i Mataró. La benemèrita va confirmar que investigaven la mort d’un

home associat a l’organització, el qual seria un dels seus recol·lectors. Es tractaria de la persona trobada el 21 de desembre a la Budellera.

El Festival Dixieland arriba a la 31a edició amb més propostes de carrer que mai Cultura l Hi haurà gairebé cinquanta actes repartits entre el 16 i el 19 d'abril Redacció Gairebé cinquanta actes faran ballar i gaudir de la música als tarragonins i tarragonines del 16 al 19 d’abril en la 31a edició del Festival Dixieland Tarragona. La proposta d’enguany, segons ha apuntat la consellera de Cultura Sandra Ramos a la presentació d’aquest matí «és continuista amb les darreres edicions, ja que oferirà molta més activitat al carrer, com a lloc genuí d’aquest jazz tradicional». Ramos també ha anunciat, com a novetat d’enguany «que s’ha iniciat un intercan-

vi amb el Festival Jazz Antic de Sitges que apunta cap a aquesta qualitat i consolidació del nostre certamen» i on, cada any, un grup tarragoní actuarà a Sitges i un de Sitges actuarà a la ciutat. Enguany, seran Stromboli Jazz Band i South Side Stompers, respectivament. Ahir es va presentar la nova edició del festival. JC Borrachero

Nou espectacle El Festival comptarà amb un nou espectacle que combina circ i dixie de la companyia Traüt de Tarí, de Cambrils, amb Chuma Brothers, de Tanzània. Sota el nom de

Ramos: «S’ha iniciat un intercanvi amb el Festival Jazz Antic de Sitges»

Circus Wheel Dixieland, actuaran per diversos carrers i escoles, emulant el moviment dels vaixells de vapor i les rodes amb les que els feien navegar pel Mississipi.

Tarragona suma 32 llambordes pels tarragonins deportats a camps nazis Societat l Ahir es va dur a terme l'acte de col·locació d'una nova llamborda a la Baixada de Misericòrdia en record d'Antonio Díaz, tarragoní deportat als camps nazis, dins el projecte Stolpersteine. Aquesta se suma a dues més d'enguany i, en total, a la ciutat, ja n'hi ha 32. Els altres emplaçaments són al carrer López Peláez en homenatge a José Cerón García i al carrer Reial, per Jaime Crespo Vengut. Redacció/JC Borrachero

El Mercat Central celebra el seu 9è aniversari Societat l Els paradistes del Mercat Central de Tarragona repartiran talls gratuïts de pastís demà a partir de les 8.30 h, amb tiquet de compra, per celebrar el 9è aniversari de la reforma de l’edifici, que es commemorarà dilluns amb diverses activitats. El mateix dia també se celebrarà el 43è aniversari del Mercat de Torreforta. Redacció

divendres 13 de març de 2026

7

Laboral l Prop de 4.000 persones van passar per una nova edició de rècord amb un centenar d’empreses que oferien 700 llocs de feina

Més estands i noves oportunitats a la Fira de l’Ocupació

L

a 14a edició de la Fira de recinte al llarg del matí. Entre els vil’Ocupació de Tarragona es sitants hi havia perfils molt diversos: va tornar a consolidar ahir estudiants que busquen la primera com una cita imprescindi- experiència laboral, persones a l’atur ble al territori per a les persones que o professionals que volen un canvi busquen feina. El Recinte Firal va de rumb en la seva carrera. viure aquest dijous una En el cas de Pablo jornada amb milers de Lozano, de 22 anys, no persones recorrent els era el primer cop que estands a la recerca d’una assistia a una Fira de oportunitat laboral. l’Ocupació. «He vingut Enguany, la fira ha asperquè estic buscant solit la participació més feina. Actualment, esalta de la seva història, tic cursant un màster i amb més de 100 empreme’l necessito pagar», ses presents i prop de 700 explicava. Graduat en Administració i Direcció llocs de treball oferts en d’Empreses, busca una sectors diversos. En total, oportunitat vinculaprop de 4.000 persoJohn Bugarin da al seu àmbit: «Esnes van passar pel

Milers de persones van recórrer els estands durant tot el matí a la recerca d’una oportunitat laboral. Gerard Martí

tic buscant alguna cosa més relacionada amb la comptabilitat, que és el perfil amb què surto de la carrera». Durant el matí, va contactar amb diverses companyies i Empreses de Treball Temporal (ETT) presents a la fira. «He parlat amb Randstad, Adecco o Marlex, i també amb empreses que busquen perfils enfocats en la comptabilitat», detallava. Els estands vinculats al turisme i les ETT van concentrar algunes de les cues més llargues. Des del grup

Nova concentració per reclamar la reobertura de dues línies d’I3 Protesta l Les famílies surten insatisfetes de la reunió amb Educació Marta Omella Blanco Un centenar de persones es van concentrar ahir a la tarda davant dels serveis territorials d’Educació a Tarragona per mostrar el seu suport a la reunió que mantenien representants de les associacions de famílies d’alumnes (AFA) amb el Departament

d’Educació. Les famílies reclamen que es reconsideri el tancament de dues línies d’I3 a l’Escola El Miracle i l’Escola Pràctiques. També van traslladar altres reivindicacions de la comunitat educativa de la ciutat. Segons expliquen fonts de les famílies participants, el

Departament hauria assegurat que no canviarà la planificació actual, tot i que s’hauria indicat que, si en l’oferta final de places hi ha errors, es rectificaran i s’ampliaran les places necessàries. Pel que fa a les línies suprimides aquestes «es podrien reobrir si la demanda global de la zona ho

Valoració positiva Roigé: «Hem tornat a superar les expectatives més optimistes» empresarial Nimo Automoció, que participava per segon any en aquest esdeveniment, van destacar que la fira és «una oportunitat per conèixer molts candidats dins de la nostra àrea geogràfica». La presidenta de la Cambra de

requereix, tot i que primer es prioritzarà omplir les places vacants d’altres escoles del mateix àmbit». El resultat de la trobada no satisfà les famílies, que aquesta tarda reprendran les mobilitzacions amb una manifestació convocada també per docents. La marxa començarà a les 18 h a la plaça Imperial Tàrraco. A partir de les 17 h, diverses columnes sortiran des de diferents centres públics de la ciutat. Alguns punts de trobada són la plaça Amèriques, l’Amfiteatre i el carrer Guillem Oliver.

Tarragona, Laura Roigé, va valorar molt positivament la jornada: «Hem tornat a superar les expectatives més optimistes gràcies al suport del teixit productiu i la col·laboració dels principals partners». En aquest sentit, va assegurar que «seguim treballant per consolidar una proposta que s’ha convertit en la principal plataforma laboral del sud de Catalunya», tot expressant la seva satisfacció per l’èxit d’una iniciativa pionera i fortament arrelada al territori.

Imatge de la concentració d’ahir a la tarda. Diari Més

8

divendres 13 de març de 2026

Més d’un 60% dels pacients reben l’alta després de la primera visita

Fotografia d’arxiu del doctor Pere Romero fent una demostració del sistema Quixote. Diari Més

El temps d’espera d’oftalmologia a l’Hospital Sant Joan es redueix de més de 160 dies a 50 en un any Salut l L’innovador sistema Quixote ha permès superar les expectatives inicials de millora Miquel Llaberia El temps de demora en les llistes d’espera d’oftalmologia cau dels 164 dies el 31 de desembre de 2024 a tan sols 50 el passat 4 de març de 2026 a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). Dades que demostren l’èxit que ha estat la implementació del sistema Quixote per part del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital el passat 10 de febrer de 2025 i que en els cinc primers mesos ja havien reduït les llistes d’espera en un 30%. Ara bé, la caiguda ha estat encara més pronunciada durant els darrers set mesos. «Els resultats han estat increïbles», celebra el director del Servei d’Oftalmologia de

l’HUSJR, Pere Romero, que recorda que la recomanació des del CatSalut era de 90 dies. Precisament, Romero es marcava com a objectiu el passat mes d’agost de 2025, quan la demora havia caigut per sota dels 130 dies, arribar a reduir-ho als 100 dies. Per aquest motiu, el resultat un any després de la implementació del sistema ha estat tota una sorpresa. El sistema permet, després de ser derivat el pacient des d’Atenció Primària, dur a terme tota una sèrie de proves a través d’un aparell. D’aquesta manera, aquelles persones amb patologies de baixa complexitat tindran un diagnòstic sense haver de passar per una consulta. «No és que si-

La Vall d’Hebron va implementar el sistema Quixote el passat mes de juliol guin menys importants, però bona part de les visites que es demanen són per casos de baixa complexitat que col· lapsen el sistema», comenta el doctor. Totes les dades són recopilades i enviades tant a l’especialista com al metge de capçalera i, a més, el pacient ho pot consultar a través del portal ‘La Meva Salut’. A partir d’aquí, l’oftalmòleg decideix si se li dona d’alta o se’l deriva a qualsevol altra prova o intervenció. En dades d’entre el 10 de febrer i el 30 d’octubre del

L’apunt

Detecció i diagnòstic de la retinopatia diabètica amb IA El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus és conegut per la seva aposta per la intel·ligència artificial per a la detecció de malalties com la retinopatia diabètica. El doctor Romero ha centrat bona part de la

seva trajectòria professional en el seu diagnòstic i control i el sistema Quixote incorpora també la detecció d’aquesta patologia. Segons va confirmar en el seu moment, entre un 15 i un 20% dels diabètics pateixen retinopatia diabètica. «Aquí a la comarca del Baix Camp tenim poc més de 20.000 diabètics. Això significa que uns 4.000 pateixen retinopatia diabètica», afirmava el doctor.

2025, un 66,73% dels pacients van ser donats d’alta. A més, les dades de millora

en el temps de demora han permès reduir la quantitat de persones en llista d’espera, ja

que mentre que el 12 de juny de 2025 hi havia en espera 2.808 persones, el 3 de març d’enguany eren 1.276. «Tot això sense que hi hagi hagut una caiguda de la demanda, perquè les entrades des d’Atenció Primària han estat gairebé les mateixes entre el 2024 i el 2025», apunta el director, alhora que el sistema va permetre dur a terme gairebé 3.000 primeres visites més el 2025. Ara bé, tot i aquesta constància la caiguda del temps de demora va ser pronunciat en dos punts durant l’any passat. En primer lloc, entre els mesos de febrer i abril i, en segon lloc, entre l’octubre i el desembre. Una caiguda dividida en dos moments diferenciats que Pere Romero atribueix al fet d’haver de donar sortida a totes aquelles consultes que s’havien anat acumulant al llarg del temps. Referència catalana En cas de comparar les dades amb altres hospitals de la província que no disposen del sistema la millora és aclaparadora. En data de gener de 2026 en comparativa al mateix mes de l’any anterior l’HUSJR va millorar el seu temps mitjà de demora en un 61,4%, col·locant-se amb 59 dies, la mateixa xifra que el Pius Hospital de Valls, que va empitjorar en un 51,2%. L’Hospital Joan XXIII de Tarragona també va empitjorar els seus registres en un 37,3%, amb 114 dies de demora. Segons explica el director del Servei d’Oftalmologia, des de diversos centres hospitalaris catalans s’han interessat ja i el passat mes de juliol l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ja va començar a operar amb el sistema Quixote. Per una altra banda, els hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Doctor Josep Trueta de Girona i de Tortosa també preveuen implementar aquest sistema en un futur. A la vegada, també l’Institut Català de la Salut (ICS) s’estaria plantejant treballar per estendre aquest sistema al territori català.

divendres 13 de març de 2026

El projecte Treballa als Barris celebra el 20è aniversari Ocupació l Mas Caran-

dell commemora enguany els 20 anys des del desplegament del projecte Treballa als Barris a Reus l'any 2006, una iniciativa que té com a objectiu millorar l'ocupabilitat, el desenvolupament econòmic local i l'equilibri social en diferents zones de la capital del Baix Camp. El programa amplia per aquest 2026 les accions formatives amb cursos d'electricitat i monitoratge de menjador, impulsa tres projectes d'experienciació laboral que han generat 12 contractacions directes i consolida el suport a micropimes i autònoms dels barris amb menor índex socioeconòmic. El regidor de l'àrea d'Empresa, Formació i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, destaca que aquests «20 anys del projecte Treballa als Barris a Reus reconeixen una eina fonamental de transformació de ciutat». Redacció

Reus inaugura aquest dissabte les Basses del Pedret Sostenibilitat l L'Ajun-

tament de Reus inaugurarà demà dissabte 14 de març, a partir de les 11 hores, les Basses del Pedret, construïdes en el marc del projecte de renaturalització de la ciutat, el RENATUReus. L'acte comptarà amb una visita guiada i un bioblitz per conèixer les espècies vives de l'entorn de les basses. Les Basses del Pedret estan situades a la urbanització d'Aigüesverds, al carrer de la Molsa. El projecte ha permès recuperar part de l'aigua de la planta depuradora per crear un nou ecosistema que afavorirà la biodiversitat i millorarà les condicions de descans i nidificació de diverses espècies d'aus. L'espai ha estat concebut com un entorn natural de protecció de la fauna i la flora. Per tal de preservar-ne les condicions ambientals, s'han delimitat zones d'accés restringit destinades a usos pedagògics i educatius. Redacció

Auxili, els Catarres i Doctor Prats, caps de cartell de les Barraques 2026 Festa l Els Amics de les Arts actuaran per la Festa Major de Sant Pere Redacció Auxili, els Catarres i Doctor Prats seran els caps de cartell de les Barraques d’aquest 2026 i que serviran com a prèvia de la Festa Major de Sant Pere. Els concerts tindran lloc els dies 19, 20 i 23 de juny respectivament al Parc de la Festa, com és habitual. Alhora, també s’ha desvetllat el cartell musical per la Festa Major d’enguany que comptarà amb els Amics de les Arts, Malifeta o Ebri Knight. A més, també es duran a terme diversos espectacles familiars en el marc de Sant Pere, com el dimecres 24 de juny que tindrà lloc l’obra Safari, a càrrec de la Companyia La Baldufa, a la plaça del Baluard a les 18.30 hores. Pel que fa al cartell musical de la Festa Major, el dijous 25 de juny hi haurà tres propostes musicals amb un concert vermut a les 13 hores a la Palma, un concert familiars a les 18.30 hores a la plaça Anton Borrell, a càrrec d’Ebri Knight, i un concert i ball de gala a les

Fotografia d’arxiu de Doctor Prats actuant al Canet Rock 2025. ACN

Els abonaments per assistir-hi tots els dies tindran un cost de sis euros

19 i a les 22.30 hores a la plaça de la Llibertat amb l’Orquestra Metropol. El divendres 26 de juny hi haurà un altre concert vermut a càrrec de Metralla, a les 13 hores a la Palma, i a la nit el ball de gralles amb Canya d’Or, en el marc de la celebració de La Nit de fer l’Índiu.

L’endemà, dissabte 27 de juny, hi haurà el concert vermut de Grooving’CAT, un cop més a la Palma les 13 hores, i a les 21 hores el tradicional sopar de Bou i arròs a la plaça d’Anton Borrel amenitzat per un concert. A partir de les 23.30 hores, a la plaça de la Llibertat,

9

hi haurà el concert dels Amics de les Arts i de Malifeta. El diumenge 28 de juny arribarà el dia de les revetlles amb el concert vermut i la Banda de la Festa Major al migdia. A la nit, les orquestres Melodia, a la plaça d’Anton Borrell, Les Gamberres i Piratas Rumbversions, a la plaça de la Llibertat, iniciaran la revetlla. Els seguirà a la Llibertat el DJ Aleix Ballester i a les 23 hores començarà la 34a Nit de Marxa a La Palma. Per acabar la Festa Major el 29 de juny hi haurà les actuacions de Mano’s Rock i Anna Gisbert, a partir de la mitjanit, a la plaça de la Llibertat. Barraques 2026 A banda dels caps de cartell, s’espera que l’organització desvetlli set actuacions més en un futur. El sistema d’accés serà el mateix que els dos anys anteriors; de 0 a 15 anys l’entrada serà gratuïta amb full d’autorització i amb l’acompanyament obligatori de pare, mare o tutor; de 16 a 18 anys entrada de pagament amb autorització signada i els majors de 18 anys entrada de pagament. Es podrà adquirir un abonament per als tres dies a un preu de 6 euros i l’entrada d’un dia costarà 4 euros. Les entrades es poden comprar a través de la pàgina web barraquesreus.cat. A més, la Coordinadora assegura que s’ha treballat a introduir millores amb noves zones decorades o l’ampliació de la zona de food trucks.

Reus i Tarragona reactivaran la ZBE a partir de dilluns vinent Mobilitat l Aquesta està activa durant els dies feiners, de dilluns a divendres, de 7 a 19 h ACN L’Ajuntament de Reus i el de Tarragona reactivaran a partir del dilluns 16 de març la Zona de Baixes Emissions que va ser desactivada el passat 21 de gener quan, a causa de la crisi dels trens i a petició del Govern, es va decidir aturar com a compensació per les dificultats del transport públic. D’aquesta manera, es va permetre l’entrada i sortida de tots els vehicles, independentment de la seva etiqueta ambiental, sense cap mena de possible sanció. L’ob-

jectiu era facilitar la mobilitat de la ciutadania durant les anomalies del servei ferroviari. Ara que l’executiu ha donat per finalitzades «les circumstàncies excepcionals» que van justificar la suspensió de les ZBE, ha demanat als municipis que les tornin a posar en marxa. A Reus i Tarragona la ZBE està activada durant els dies feiners, de dilluns a divendres, de 7 a 19 hores. Els festius i caps de setmana l’accés a la zona delimitada és lliure. Actualment, a Reus no hi

Fotografia d’arxiu de l’entrada de l’avinguda del Doctor Vilaseca amb un cartell informatiu sobre la ZBE. GMR

poden entrar mentre estigui activada la ZBE aquells vehicles sense etiqueta ambiental de persones no residents a la ciutat o que no paguen l’impost de vehicles a la ciutat.

Ara bé, aquests usuaris disposen d’un màxim anual de 24 accessos sense rebre cap sanció. A més, hi ha tota una sèrie d’exempcions a les quals els usuaris es poden acollir

per tal de no ser sancionats. Per a més informació sobre l’aplicació de la ZBE a la ciutat de Reus es pot consultar la pàgina web mobilitat.reus. cat/zbe.

10 divendres 13 de març de 2026

Societat l La Biblioteca Central Xavier Amorós és, cada dilluns, l’escenari del club de lectura adaptat i accessible Entrelectors

L’efecte terapèutic de llegir en veu alta i en comunitat

E

n veu baixa, entre xiuxiue- text, es para, es debat. «Així no es fa jos i silencis interromputs, tan feixuc com haver-se de llegir inles pàgines de Les nostres dividualment tota una obra a casa», mares es van passant; una reconeix una de les integrants. «És a una. Apareix una escena de con- com una teràpia més», afegeix un tingut picant. «Us esteu sentint in- altre. «Llegir és molt terapèutic i, si còmodes?», es pregunta. el que llegeixes t’agrada, Les opinions foren disencara més», remata. pars: del «cap problema» Cada dilluns, la Bial «no ens sentim gaire blioteca Central Xavier bé». «També està bé coAmorós esdevé el punt nèixer històries que ens de trobada del club de siguin llunyanes», s’adlectura Entrelectors. És metia. Conjuntament, un espai adaptat, accesels membres del club sible i obert a tothom, de lectura Entrelectors des de l’amant de la lectura a aquella persona gaudeixen del relat planque ha perdut l’hàbit o li tejat per Gemma Ruiz costa concentrar-se. Palà. En veu alta, per Sergi Peralta Moreno Entre tots, flueixen torns, es llegeix el

Els integrants del club llegeixen plegats l’obra i, després, debaten i reflexionen al seu voltant. Gerard Martí

els paràgrafs, el temps s’atura i les escenes es dibuixen a la ment. A més, es prepara amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de Reus i hi assisteixen persones amb discapacitat o que s’estan recuperant d’una lesió. «Al club Entrelectors, la lectura esdevé un element transversal i amb un valor molt important per al benestar de les persones», valora el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens. Amb el llibre entre les mans, «es passa d’un acte

Reus celebrarà la fi del Ramadà amb una gran trobada multicultural Societat l Es commemorarà l'Id al-Fitr amb menjar i música Redacció Reus viurà diumenge 22 de març, a partir de les 16 hores, una gran trobada amb motiu de la celebració de l’Id al-Fitr, el final del Ramadà. Amb la sala La Crème, al carrer de Mèxic número 41, com a punt de reunió, la iniciativa, amb

Ibtissame Cheddadi, de DXN Ohana Reus, com a amfitriona i organitzadora, posarà punt final al dejuni del poble àrab a la capital del Baix Camp. Això no obstant, l’esdeveniment també es planteja amb la finalitat «d’apropar cultures» diferents, de forma que s’espera la participació

de ciutadans de múltiples orígens en aquesta vetllada. Serà, per tant, una trobada multicultural que tindrà la gastronomia —hi haurà degustació de dolços i un bufet festiu—, la música en viu, la celebració i la tradició com a fils conductors. També s’espera la presència durant la

Més enllà de l’acció L’edil Recasens destaca el valor del club per al «benestar» dels lectors solitari a un acte de comunitat, amb l’acompanyament necessari i en un espai amable i de ciutat com és la biblioteca». Amb mig any de recorregut, els lectors han format una familiar comunitat. «És entrelectors en tots els

jornada de personalitats com representants o autoritats del Consolat del Marroc o de l’Ajuntament de Reus. «Ohana DXN no només es compromet amb la salut; DXN és ohana, una gran família», afegeix Cheddadi. Les entrades tindran un preu de 20 euros; o 10 euros en el cas dels infants. La comunitat musulmana està celebrant el Ramadà des de mitjan febrer. És un mes dedicat a l’autoreflexió i la cura de l’entorn, que es caracteritza pel dejuni entre la sortida i la posta del sol, així com pels moments en comunitat.

sentits», afirmen. Fins i tot l’obra és escollida entre tots. Xocolata desfeta no va convèncer. «El vam deixar perquè era molt complicat, massa», reconeixen. «Aquest llibre està millor», afirmen. Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà, ha triomfat. En el transcurs d’un capítol, els lectors debaten sobre l’homosexualitat i la discriminació. I és que, a més de ser una narració amena, la lectura permet plantejar preguntes, reflexionar i compartir experiències.

Durant la trobada, es podran degustar diversos dolços. Cedida

Josep Poblet emociona la Confraria de Sant Pere Apòstol a la Prioral Quaresma l La Prioral de Sant Pere va viure dimecres la celebració de la Conferència Quaresmal de la Confraria de Sant Pere Apòstol. L'acte, que s'emmarca en el 70è aniversari de la fundació de l'entitat, va tenir com a protagonista Josep Poblet, president del Consell Social de la URV, que va captivar els assistents amb una ponència

que va transcendir l'anàlisi històrica per centrar-se en el valor dels sentiments i la memòria col·lectiva. Sota el títol Setanta anys de fe que fa ciutat: tradició, cultura i convivència, Poblet va oferir un relat íntim, recordant les seves primeres experiències personals viscudes a Reus durant les processons del Divendres Sant. L’acte va servir, també,

per presentar oficialment l’Opuscle 2026 de la confraria. El president de l’entitat, Salvador Cabré, va agrair l’assistència de confrares, representants d’associacions i autoritats. En aquest sentit, es va anunciar que la celebració del setantè aniversari continuarà diumenge amb la benedicció i estrena del nou estendard de la confraria. DM

Moment d’entrega de la litografia de l’esbós del pas processional Pere Nega Jesús. Cedida

divendres 13 de març de 2026

La Cursa de Carnestoltes i la Festa de Sant Jordi són actes seus

Sergi Peralta Moreno

V

a néixer com a colla de Carnaval, va evolucionar per esdevenir una entitat cultural i juvenil i es defineix, a la pràctica, com «una colla d’amics». La Cursa de Carnestoltes, la Festa de Sant Jordi i el Concert de Nadales són les seves cartes de presentació. La Crispeta, l’entitat darrere de totes aquestes propostes, celebra el seu 10è aniversari. Els orígens es remunten al 2016, amb La Crispeta que no Peta com a nom complet. Amb el temps, i havent deixat la pandèmia enrere, la junta va adonar-se que ja no tenia forces per tirar endavant la carrossa de Carnestoltes, però «en lloc de deixar-ho anar, transformem-ho», recorda un dels seus membres, Jordi Civit. L’obertura de mirades va venir acompanyat per «una miqueta de rebranding», escurçant la denominació i passant a ser La Crispeta, detalla Clara Piñol. La primera intenció fou organitzar una festa de primavera. «Sent a Catalunya, el més fàcil era preparar quelcom per Sant Jordi, anava com anell al dit», reconeix Civit. Amb la plaça de la Patacada com a escenari, «va sortir bé». D’aquí, es va plantejar continuar per Misericòrdia, donar espai a les nadales, córrer disfressats... «Cada vegada que algú ha proposat una idea nova que ens ha semblat xula, hem preparat una cosa més»,

La Crispeta és l’entitat que hi ha darrere de propostes festives com la Cursa de Carnestoltes. Gerard Martí

l Entitats

Els 10 anys d’amistat i de jovialitat de La Crispeta L’associació va néixer com a colla de Carnaval i ara és un referent cultural i juvenil de Reus

relaten. I és que La Crispeta és «especial» perquè combina aspectes «molt bons de dife-

rents tipologies d’entitats». «Té coses d’associació de joves del poble, de cau i esplai, d’associació cultural seriosa

que organitza cicles», enumera Civit. A més, l’ingredient secret és que «internament funciona molt bé perquè ens

EasyJet amplia la seva oferta a Reus amb 134.000 seients aquesta temporada Turisme l Creuen que el conflicte a l'Orient Mitjà pot ser positiu pel sector turístic català ACN La companyia aèria de baix cost EasyJet preveu un increment del 21% de les reserves en el seu portal de vacances amb destinació a Catalunya aquest 2026. En aquest context, es preveu que a l’Aeroport de Reus creixi la capacitat per part de la companyia en un 31%, oferint uns 134.000 seients. Així s’ha comunicat durant un acte per commemorar els 30 anys del primer vol de l’empresa a la capital catalana des de Londres Luton, l’any 1996. A més, l’empresa ha destacat que el país

11

és considerat un destí «segur» i, per aquest motiu, opinen que el conflicte a l’Orient Mitjà pot ser «temporalment positiu» pel sector turístic català. De fet, els responsables de l’empresa comparen el context geopolític actual amb el passat amb la Primavera Àrab i han ressaltat que Espanya es veu «conjunturalment beneficiada», perquè la societat canvia les seves reserves de viatges d’Egipte, Turquia o Dubai per un país considerat més «segur». Pel que fa a l’augment del preu

Fotografia d’un avió d’EasyJet a l’Aeroport de Reus. Cedida

L’augment de seients suposa un increment del 31% de la capacitat

del barril de Brent, expliquen que l’empresa «regularment» es protegeix amb contractes que asseguren el 70% del consum previst de querosè per la temporada d’estiu.

estimem molt els uns i els altres», amb persones provinents d’entorns ben diversos. «Això fa que sigui un produc-

te molt ben cuidat i que la gent rep bé», expressa. Ocupat en el passat, en el present l’entitat ha ocupat un buit d’oferta cultural juvenil. Això no obstant, no té intenció de «monopolitzar» el públic. «De fet, si hi hagués d’aquí a uns anys, o ara mateix, una altra colla que volgués fer el mateix, estaríem encantadíssims i els donaríem un cop de mà», comparteix Civit. «Si ens ajuntem, pot sortir quelcom millor», afegeix Piñol. «De fet, esperem que el que fem motivi gent a dir ‘jo també puc posar aquest petit gra de sorra a la meva societat’», remata Civit. Les seves iniciatives han estat un home-run. Les dades ho demostren: la Cursa de Carnestoltes ja va aplegar 450 participants. Piñol afirma que se senten rebuts amb els braços oberts per la població i que ja hi ha qui comparteix amb ells que «espera amb ganes el següent acte». «Si no haguéssim rebut l’entusiasme de la gent, en certs moments hauria costat més continuar organitzant activitats», se sincera. Per a demà, La Crispeta ha preparat un acte commemoratiu a la Llotja, que servirà per presentar les següents activitats... i algunes sorpreses.

12 divendres 13 de març de 2026

El Pla Especial per protegir la Mina de l’Arquebisbe es renovarà després de 30 anys sense actualitzar-se

Recorregut de la Mina de l’

Conservació l Ematsa lamenta que diversos municipis «no el van respectar» i augmentarà la regulació El nou Pla preveu que les rehabilitacions es facin amb tècniques de segles enrere

Adam Díaz Garriga La històrica estructura de la Mina de l’Arquebisbe renovarà enguany el seu Pla Especial Urbanístic de Protecció (PEUP), vigent des de l’any 1996. La proposta, impulsada per l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona SA. (Ematsa), preveu incrementar la regulació sobre la infraestructura hidràulica que encara està en funcionament. La redacció del PEUP va ser adjudicada a l’empresa Soffitto l’any 2022 i la proposta va aprovar-se inicialment a finals del passat mes de gener de 2026. La previsió, segons han confirmat fonts d’Ematsa, és superar l’exposició pública en pocs mesos i, un cop cada consistori afectat aprovi el PEUP, «aplicar-lo en menys d’un any». El nou plantejament inclourà l’establiment de regulacions adaptades als termes municipals que travessen les estructures de subministrament, que en total són set, iniciant el recorregut a Puigpelat, passant per Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos, i finalitzant a la ciutat de Tarragona. D’acord amb el responsable de producció d’Ematsa, Rafael Torrico, durant les últimes dècades «alguns dels municipis no van respectar l’anterior Pla Especial» i arran de les necessitats actuals de la infraestructura, «s’han imposat normes» principalment basades en la construcció pròxima a l’estructura. El Pla actualitzat, a més, identificarà diversos elements patrimonials que s’hauran de reformar o rehabilitar conforme «tècniques antigues de construcció» per incrementar la protecció de les estructures: «Encara podem trobar edificacions

Estat actual del tram de la infraestructura que passa per Tarragona, proper a Camp de Mart. Gerard Martí

reformades amb ciment, nosaltres volem ser fidels a la construcció inicial», explicava Torrico. D’aquesta manera, en cas de realitzar treballs sobre estructures del recorregut de la Mina, s’haurà d’estudiar la viabilitat per aplicar un procés de rehabilitació adaptat als materials i a la situació de la infraestructura creada l’any 1798. Nova informació Segons el responsable de producció, els principals motius per renovar el PEUP aprovat a la dècada dels anys 90 fan referència a la necessitat de renovar l’exploració del traçat, desactualitzat des de fa tres dècades. Els nous estudis topogràfics demostren que part del recorregut analitzat anys enrere era «lleument erroni» a causa d’algunes desviacions «de pocs metres». També van descobrir-se que part dels murs de contenció no eren propietat de la Mina, sinó de finques personals que «protegien el tram». Entre les novetats, destaca la protecció de l’arbrat, adap-

Imatge del tram des de la muntanya de l’Oliva, l’any 1932. Cedida

tant els criteris mediambientals necessaris d’acord amb les necessitats dels municipis que acullen la Mina. «Si només fos per a Tarragona, el projecte inicial seria suficient, però cal adaptar-lo per crear una figura que dicti normes», ressaltava Torrico. Les noves normatives també s’actualitzaran en matèria d’installació de plaques solars, tot i que des d’Ematsa no la situen com una normativa prioritària «perquè no alteren tant el terreny». La proposta haurà de superar en els pròxims mesos un període d’al·legacions en cas que les localitats per on travessa la infraestructura vulguin presentar modificacions del PEUP. El projecte incorporarà també un catàleg d’elements patrimonials i de zones concretes de protecció amb paràmetres d’obligat compliment. Durant les últimes dècades, alguns dels municipis que l’acollien «van implementar algunes edificacions no permeses», principalment pel «desconeixement», segons Torrico. Entre els elements que caracteritzen la Mina de l’Arquebisbe, el PEUP contempla descobriments «interessants», d’acord amb el responsable de producció, com les Torres de l’Espigall, les quals s’exposaran per la seva funció no d’entrada a la Mina, sinó com a «entrada d’aire» per ajudar als exploradors que entraven en el tram per guiar-se a través dels corrents. D’aquesta manera, s’espera que el 2027, la Mina compti amb més protecció.

Des del 1798

Més protecció per una infraestructura històrica La infraestructura hídrica de la Mina de l’Arquebisbe fa gairebé tres segles que abasteix el subministrament de la ciutat de Tarragona i de sis termes municipals més. L’equipament va construir-se l’any 1798 i està formada per dues parts diferenciades on se situen les zones de captació situades en pous o altres mines secundàries. La primera zona s’ubica

divendres 13 de març de 2026

El pantà dels Guiamets s’omple i torna a sobreeixir per primera vegada en vint-i-dos anys

’Arquebisbe

Priorat l El pantà dels

Guiamets va arribar dimecres al 100% de la seva capacitat i va tornar a sobreeixir després de 22 anys, la tercera vegada que passa des de la seva construcció el 1974. Les pluges de les últimes setmanes han disparat les reserves i han permès assolir el nivell màxim en poc més de dos mesos. El secretari de la Co-

Imatge dels treballs previs de l’adaptació del TramCamp a Vinyols i els Arcs. Cedida

El Govern adjudica el gruix de les obres del TramCamp Transport l La UTE de l’empresa de Vila-seca Garcia Riera, Comsa, Syneox i Fcc executarà les obres per 135 MEUR Adam Díaz Garriga

a Puigpelat, municipi des d’on s’inicia el recorregut amb diverses galeries i mines; l’altra part està definida per la galeria de conducció o aqüeducte que arriba fins a Tarragona i conflueix amb mines d’origen romà datades del segle I dC. Actualment, té la funció de subministrar aigua a Tarragona en cas de talls de subministrament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i continua funcionant amb un sistema similar al dels aqüeductes romans, per pressió i desnivells des de les mines originàries.

13

La Generalitat anunciava aquest dijous l’adjudicació de les fases 1 i 2 del projecte del tramvia del Camp de Tarragona, el gruix de les obres que han de donar forma a la superestructura ferroviària. L’empresa de Vila-seca, Garcia Riera SL, juntament amb Syneox Rail SL, Comsa SAU i Fcc Construcción, seran les encarregades de portar a terme uns treballs que tenen una previsió de 25 mesos d’execució col·laborant en una Unió Temporal d’Empreses (UTE). El projecte tindrà un cost final de 112.282.547 milions d’euros, que amb l’IVA inclòs ascendirien a 135.861.882 milions d’euros com a xifra definitiva del primer lot licitat pel Govern. La UTE entre les quatre empreses va aconseguir la puntuació més alta entre els vuit aspirants totals, amb un total de 97,75 sobre 100. La segona més alta correspon a la UTE entre Ohla, Rubau i G&O, amb un 96,23 i una oferta econòmica lleugerament menor de 106 milions d’euros. En el procés d’adjudicació, publicada a la web de Contractació Pública, també es des-

tacava que el segon lot licitat quedarà a l’espera a causa d’un recurs especial regulat pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, en concret contra l’exclusió de les ofertes que s’han considerat «anormalment baixes» per part de l’empresa Electro Sistemes Bach SA. Aquest lot inclou la instal·lació del telecomandament d’agulles i la motorització d’aquestes. Aquesta fase preveu un import de 5.911.179 milions d’euros i un termini d’execució de 20 mesos. Transformació D’aquesta manera, les fases adjudicades preveuen l’execució dels trams entre les connexions del centre de Cambrils i el centre operatiu de Vila-seca (Fase 1), centrat en la construcció de plataformes, superestructures, adaptació urbanística i sistemes, així com els treballs des de l’estació de tren de Vila-seca (Fase 2). Els treballs adjudicats abastaran 12 quilòmetres de traçat en total entre els dos municipis, i inclouran una plataforma per dues vies, parades amb andanes laterals

La UTE ha obtingut la puntuació més alta (97,75) entre les vuit presentades de 40 metres de longitud i una línia aèria de contacte alimentada per cinc subestacions elèctriques. Alguns trams també s’executaran sense estructura catenària, especialment als nuclis urbans. Abans de l’adjudicació, la Generalitat ja va començar els treballs previs per adequar part dels terrenys entre Cambrils i Vila-seca. S’espera que la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona entri en funcionament durant el primer trimestre del 2028, segons la Generalitat, i inclourà 14 quilòmetres de longitud i 14 estacions amb tres intercanviadors, amb una inversió total prevista de 287 milions d’euros. El passat mes de desembre, Vila-seca també va tancar amb Adif el conveni perquè el TramCamp connecti amb l’estació de tren i adaptar el funcionament d’ambdues estructures.

munitat de Regants del Baix Priorat, Eugeni Vecino, assegura que aquesta situació, juntament amb les obres per poder pujar aigua de l’Ebre fins al pantà, garanteix el futur de més de 500 pagesos de la zona i pot assegurar fins a tres anys d’aigua per al reg sense necessitat de noves pluges, fet que dona estabilitat al sector agrícola. Eloi Tost

14 divendres 13 de març de 2026

Adam Díaz Garriga ’ús del català ha dis· minuït en els últims vuit anys, concreta· ment un 3,5% entre 2018 i 2023 a Catalunya, i més d’un 20% a la demarcació de Tarragona, segons l’Enques· ta d’estudis lingüístics de la Generalitat. Les activitats de promoció lingüística, d’acord amb el Govern, són «més ne· cessàries que mai». En aquest context, l’entitat Valls per la Llengua reprendrà enguany la iniciativa Convit, un repte que proposa mantenir el cata· là durant 21 dies. «Segons els experts, com més es repeteixi la conducta en 21 dies, més probabilitats té de conver· tir-ho en un hàbit», explicava un dels promotors de Valls per la Llengua, Jordi de Bofa· rull. La iniciativa Convit plante· ja tres reptes principals: man· tenir el català durant tot el dia, iniciar les converses en català i mantenir la llengua quan l’altre interlocutor parli, per exemple, en castellà. Diària· ment, els participants reben un formulari per avaluar, de l’1 al 10, amb quina freqüència han mantingut el català. «Tot· hom parteix de casos molt diferents, des dels més cons· cienciats a la gent que canvia molt o li costa, però tots avan· cen des d’un punt de partida», indicava de Bofarull. El «punt de partida», en el seu cas, és el dia de Sant Jordi (23 d’abril) i ja sumen més de 290 partici· pants entre totes les edicions dels últims Convits.

L

l Aprenentatge

Recuperar el català en 21 dies Valls per la Llengua reprèn la iniciativa Convit per promocionar l’ús de la llengua per cinquè any consecutiu

El 75,6% dels participants manté el català en converses després del Convit

La proposta ara fa cinc anys que es porta a terme al muni· cipi de Valls, col·laborant amb empreses, entitats veïnals i associacions que vulguin pro· mocionar l’ús social del cata· là, en concret, hi ha 88 entitats adherides dins el municipi. «Ens agradaria créixer més, però és difícil. Ens agrada· ria tenir voluntaris fora de la localitat», expressava el por· taveu. El Convit, actualment, és organitzat per vuit perso· nes voluntàries, que des de 2021 impulsen la plataforma. «Aquell any es van donar da· des de la situació del català i s’apreciava un descens social, teníem ganes de fer alguna cosa», ressaltava l’impulsor. Millorar Tarragona se situa a Catalu· nya com la segona província on menys es parla el català: només el 37,9% dels habi· tants del Camp de Tarrago· na l’utilitzen com a llengua principal, només per sota de l’àrea metropolitana de Bar· celona (24,7%). El Convit va néixer, d’acord amb els seus creadors, per «reivindicar» la

pants en el Convit afirmen que «han modificat l’hàbit a favor del català».

Els promotors del Convit durant la presentació de la iniciativa d’enguany. Valls per la Llengua

manca de «treball personal» per mantenir la llengua. «Es fan moltes campanyes de sensibilització i comunicació, però no gaire més treball», confessava de Bofarull. Entre els objectius del Con· vit se situa, precisament, tre· ballar amb un model directe.

La proposta es planteja cada començament de curs escolar per definir els reptes que ha d’afrontar, el més important: «modificar l’hàbit lingüístic». La iniciativa també compta amb dos vessants: el Convit general (obert a tothom) i el Convit específic per a enti·

tats que ho demanin. Des del 2021, els organitzadors han detectat «un increment»: la mitjana del 93,6% inicia les converses en català i el 85,5% el manté. Sobre 10 punts, la puntuació augmenta en 1,1 punts i 2,2 respectivament, mentre el 75,6% dels partici·

Convit 2026 Enguany, la iniciativa pro· posarà millores tècniques al qüestionari i s’impartirà en el grup específic a alumnes de quart d’ESO dels instituts de Valls i a voluntaris de pro· jectes socials. «La gent valora molt positivament el projecte, l’havíem pensat només per a catalanoparlants, però ara és molt ampli i tothom s’hi enganxa», destacava de Bofa· rull. La dificultat del projecte, segons el promotor, és «sepa· rar consciència i conducta». «Ens centrem en la conducta i donem eines de base psicolò· gica». La base continuarà sent la incomoditat, estudiada i analitzada, que els catalano· parlants senten mantenint la llengua en converses.

IQOXE i GEO projecten a la Canonja una planta per transformar CO2 Indústria l La nova unitat productiva podria suposar una inversió de cent milions d’euros i la creació d’una cinquantena de llocs de treball Redacció IQOXE i GEO (Green Energy Origin) han iniciat negociaci· ons avançades per impulsar una aliança estratègica des· tinada a construir una nova unitat productiva a les instal· lacions d’IQOXE, a la Canonja. Ambdues companyies ja han signat un acord per estudiar la viabilitat del projecte, que preveu desenvolupar un nou material essencial per a la fabricació de bateries de ve· hicles elèctrics. En concret, es tracta de solvents d’alta puresa, components clau en la construcció d’aquest ti·

pus de bateries. El producte es produiria a partir d’òxid d’etilè i de CO2, un procés que permetria reaprofitar aquest gas i evitar que sigui emès a l’atmosfera, en línia amb l’es· tratègia d’IQOXE d’impulsar processos industrials més sostenibles i avançar cap a la descarbonització. La futura unitat de produc· ció podria arribar a reutilitzar fins a 50.000 tones anuals de CO2, que es convertiria en matèria primera per al pro· cés productiu. El producte final estaria format aproxi· madament per un 50% de CO2 i un 50% d’òxid d’etilè, amb

una previsió de producció de 100.000 tones anuals. Si el projecte prospera, la plan· ta seria la primera d’aquesta mena a Europa i represen· taria un pas rellevant en el desenvolupament d’una qu· ímica més circular i ambien· talment responsable. Segons ha explicat el director general d’IQOXE, José Manuel Segura, la iniciativa permetrà «desen· volupar química sostenible i de proximitat per al mercat mundial de la mobilitat elèc· trica» alhora que contribuirà a la descarbonització. El projecte comportaria una inversió aproximada

Martin Saewe, president de GEO Europa i José M. Segura, director general d’IQOXE. IQOXE

de 100 milions d’euros i la creació d’uns 50 llocs de tre· ball directes. Durant la visita institucional, la delegació de GEO, encapçalada pel presi·

dent de la divisió europea de la companyia, Martin Saewe, va poder conèixer les instal· lacions d’IQOXE i els terrenys on s’ubicaria la nova planta si

els resultats de l’estudi de via· bilitat són favorables. L’acord definitiu també dependrà de l’obtenció de les llicències ad· ministratives corresponents.

divendres 13 de març de 2026

15

Els comitès d’empresa d’International Paper demanen prioritat per als acomiadats Negociacions l Reclamen que els afectats per l’ERO tinguin preferència si es reactiven les plantes de Valls i Montblanc Agències Els comitès d’empresa d’International Paper han reclamat crear una taula industrial que permeti «col·locar» els treballadors afectats per l’ERO de les plantes de Valls i Montblanc dins del sector de l’embalatge. En una compareixença al Parlament de Catalunya, el president del comitè d’empresa de la planta de Montblanc, Antonio Muriano, va defensar ahir que la plantilla disposa «d’experiència, coneixement tècnic i capital humà» suficients per continuar desenvolupant la seva

activitat dins del mateix àmbit industrial. En aquest sentit, els representants sindicals també han demanat que, en el cas que en el futur prosperi una operació de venda o de reactivació industrial de les instal·lacions, es «prioritzi» la contractació dels empleats acomiadats. Els comitès consideren que el sector del paper i l’embalatge pot absorbir part d’aquesta mà d’obra especialitzada i insisteixen que la seva experiència acumulada a les plantes pot resultar clau per garantir la continuïtat productiva si apareix un nou projecte industrial.

D’altra banda, els treballadors han acusat la direcció d’International Paper de posar «obstacles» a la possible venda de les fàbriques de Montblanc i Valls. A una setmana de l’inici de l’ERO, els comitès d’empresa de les dues plantes han assegurat que consideren que la companyia «no ha afavorit les condicions necessàries» per facilitar el traspàs de les instal·lacions a altres grups empresarials que haurien mostrat interès. Segons Muriano, el tancament de les plantes no tindria sentit si existeixen empreses disposades a continuar l’activitat.

El programa s’allargarà durant tot l’any amb concerts, activitats i accions divulgatives. Ajuntament de Cambrils

El Parc Samà inaugura ‘Troba Gaudí’ amb la reobertura de la Torre Angulo Cambrils l El Parc Samà va presentar ahir dijous el programa ‘Troba Gaudí’, una proposta vinculada a l’Any Gaudí 2026 que combina activitats culturals, educatives i musicals. L’acte va incloure la reobertura del mirador de la Torre Angulo, amb presència de l’alcalde, Oli-

ver Klein. El programa inclourà accions divulgatives, rehabilitació d’espais, concerts i activitats per a famílies i escoles per reivindicar la inspiració gaudiniana al jardí. La restauració de la torre permet recuperar un mirador de 360 graus sobre el parc i el paisatge. Redacció

Els Comitès d’Empresa d’International Paper de Valls i Montblanc ahir en roda de premsa al Parlament. ACN

Reivindiquen una taula industrial i denuncien traves a la venda de les plantes

instal·lacions amb potencial productiu i amb treballadors qualificats», va afirmar ahir el representant sindical, que va defensar que hi ha opcions per mantenir l’activitat.

«Si hi ha empreses interessades a continuar produint, no té cap sentit tancar unes

Negociacions infructuoses El conflicte s’arrossega des de fa setmanes i continua sense

avenços significatius. Les negociacions entre la plantilla i la multinacional nord-americana es mantenen encallades després d’un mes de converses, mentre l’empresa ha fixat els dies 17 o 18 de març com a data límit per arribar a un acord, just abans de la clausura anunciada per al dia 19.

16 divendres 13 de març de 2026

L’abonament de temporada costa 180 € i el mensual 60 €. Aj. de Salou

L’exposició ‘Mirada Mediterrània’ es va inaugurar aquest dijous. Ajuntament de Vila-seca

Vila-seca exposa sis quadres de Sorolla, un dels quals, inèdit Aquest dijous s’ha inaugurat al Castell de Vila-seca l’exposició Mirada Mediterrània, que reuneix fins a 50 obres de 15 artistes diferents, datades entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. El principal atractiu de la mostra és l’exhibició de sis pintures de Joaquín Sorolla, que han estat cedides per institucions d’arreu de Catalunya, entre les quals el Museu de Montserrat o el MNAC. Entre les pintures exhibides hi ha una obra

El pla energètic marca 944 MW solars i 180 eòlics

inacabada (Retrato de Don Aureliano de Beruete i Muret, c.1920), i una obra inèdita, mai exposada fins al dia d’avui (Infancia de mi hijo, c.1900), que ha estat cedida pel Museu de Reus. Sorolla i Tarragona Segons explicava el comissari de la mostra, Damià Amorós, «la relació de Sorolla amb el Camp de Tarragona era extraordinària, i tenia un interès especial per conèixer llocs com Poblet o el Serrallo tarragoní». El comissari també va

Mobilitat l Es poden tramitar en línia o a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania Redacció

explicar que la seva admiració per altres mestres catalans com Fortuny va influir en la seva obra i en la manera com estudiava els paisatges i la llum del Mediterrani: «Era un gran fan de Fortuny, i la seva obra conserva referències directes a aquesta admiració». Amorós va afegir que aquesta

Grans noms de la pintura Mirada Mediterrània s’estructura en quatre àmbits. El primer, Mirada a la llum, inclou les sis obres de Sorolla i l’escultura Noia ajupida d’Aristides Maillol. El segon àmbit, Presència Mediterrània, reuneix quinze peces que exploren la relació entre paisatge i cultura, d’artistes com Ramon Martí i Alsina, Baldomer Galofre o Joaquim Mir. El tercer espai, dedicat al pintor Jaume Mercadé, porta per títol Terra i Mar. Finalment, la mostra es tanca amb Mirada Vila-secana, un conjunt d’obres de Jordi Sarrà que connecten amb l’entorn local. L’exposició, que ha estat concebuda i realitzada de manera específica i singular per al Castell de Vila-seca, es podrà visitar fins al 27 de setembre. Les entrades són a entrades.vila-seca.cat.

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa el procediment per adquirir els nous abonaments de zona blava per enguany, una iniciativa pensada per facilitar l’aparcament als treballadors i residents temporals del municipi, especialment durant els mesos amb més activitat turística. Amb aquest abonament municipal universal, els usuaris podran estacionar a la major part de la zona blava per només 0,14 euros l’hora, una reducció del 90% respecte al preu habitual d’1,40 euros. La proposta, impulsada pel govern municipal, ha estat presentada al Consell de Marca del Patronat Municipal de Turisme i als representants sindicals del municipi, que han valorat positivament la mesura perquè respon a les necessitats de mobilitat du-

rant les temporades amb més afluència de visitants. Els abonaments es poden adquirir en dues modalitats: el de temporada, amb un cost de 180 euros i vàlid per Setmana Santa —del 26 de març al 6 d’abril— i del 1 de juny al 30 de setembre, i el mensual, de 60 euros, que permet estacionar durant 30 dies naturals des del moment de l’activació. El descompte s’aplica a través de l’aplicació mòbil Mot Aparcar, que permet gestionar digitalment l’estacionament regulat al municipi. Tot i això, l’abonament no és vàlid en alguns espais, com l’aparcament de la platja de Llevant, els aparcaments dissuasoris, els destinats a caravanes o els solars d’ús temporal. Els abonaments es poden tramitar en línia a la seu electrònica de l’Ajuntament o presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania.

Rocío Casado Agüero el día 14 cumple 8 años. Te deseamos un fantástico y maravilloso día... Que sigas siendo una niña bonita y feliz y que todos tus deseos se hagan realidad. Te queremos, tus papis y hermanos.

Avui, dia 13, Biel Elías Tomás compleix 15 anys. La teva família et vol desitjar «per molts anys».

Moltes felicitats de part de la teva família! Seguim sumant!

Arnau avui fa 8 anys. Moltes felicitats

Art l Formen part de la nova exposició ‘Mirada Mediterrània’, que inclou també obres d’altres artistes com Maillol o Mir Cristina Serret Alonso

connexió amb el nostre territori li permetia captar la llum i l’ambient mediterranis amb una sensibilitat única.

Salou impulsa abonaments de zona blava a 0,14 euros l’hora, amb un 90% de descompte

L’obra, que s’exposa per primera vegada, ha estat una cessió del Museu de Reus

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Tarragonès l El Pla

Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) fixa que el Tarragonès haurà d’aportar 944,4 MW d’energia solar i 180,9 MW d’eòlica fins al 2050. La comarca produeix 72 MW de potència fotovoltaica i no té parc eòlic. S’ha presentat per planificar el desplegament de renovables. Agències

Felices y dulces 17, Íngrid. ¡¡¡Te queremosssss!!! Yayos, Ángel y Mami

divendres 13 de març de 2026

L’era Alfaro comença amb el major dels reptes: vèncer el líder Sabadell Futbol l El conjunt arlequinat suma nou jornades consecutives a la part més alta de la classificació LA PRÈVIA Nàstic

El rival

1r

L’àrbitre

Juan Antonio Campos Salinas xiularà el partit

Sabadell

L’ e n c a r regat de dirigir el partit de divendres entre Nàstic i Sabadell és Juan Antonio Campos Salinas. El coŀlegiat murcià es trobarà per segona vegada amb el Nàstic aquesta temporada. De fet, ja té experiència en derbis perquè va dirigir el duel al camp de l’Europa, partit perdut per 2-0 amb penal de Juncà. També ha xiulat al Sabadell, concretament en el triomf per 1-2 contra el Betis Deportivo.

50 punts

PG PE PP GF GC

13 11 3 36 15 Divendres, 20.30 h Nou Estadi Costa Daurada LaLiga+, Esport3

Arnau Montreal Quesada L’era Pablo Alfaro al Nàstic de Tarragona comença avui. El tècnic grana ha tingut només quatre dies per preparar l’equip contra el major dels reptes: batre el flamant líder de la categoria, el Sabadell. El conjunt arlequinat representa allò que la directiva grana volia al principi de curs. Un equip líder amb jugadors revalorats, amb un estil de joc vistós i dominant i un tècnic amb les idees clares. Això sí, està clar que el projecte va ser molt millor planificat. Aquest vespre l’atenció tornarà a un Nou Estadi tocat, però amb ganes de veure millores en el seu equip. Alfaro ha tingut poc temps, però el que té entre cella i cella és la competitivitat, un factor que

El conjunt arlequinat és l’equip que menys gols rep de la categoria

L’exgrana Alan Godoy tornarà al Nou Estadi amb el Sabadell

s’ha trobat a faltar en les darreres jornades. Al davant hi ha un rival amb el qual ja s’ha

enfrontat en dues ocasions i, curiosament, ho ha fet amb dos entrenadors diferents.

Pablo Alfaro: «Què puc demanar als nastiquers si no els hem donat res» Futbol l El tècnic grana va insistir en elevar l'esperit competitiu Arnau Montreal Quesada El tècnic del Nàstic, Pablo Alfaro, va ser protagonista ahir de la seva primera roda de premsa de grana. La idea va quedar clara, l’entrenador va insistir en el fet que en aquests quatre dies ha treballat per elevar la competitivi-

tat a la plantilla. L’estrena no serà fàcil, de fet, va destacar que espera «un duel competit, ve el rival amb moltes virtuts. Tenim un respecte absolut, però la paraula por no està en el nostre diccionari». L’aragonès ha tingut poc temps, però l’ha aprofitat: «Hem treballat amb

idees clares i l’objectiu d’augmentar el nivell competitiu del grup». En aquest sentit, va afegir que «els que saben d’això diuen que saber jugar a la pilota és fantàstic, però el futbol té altres matisos i necessitem jugar al futbol de veritat». Pel que fa a la plantilla, el tècnic va subratllar que hi ha

per Luis César encara va poder esgarrapar un punt miraculós assolint el 0-0. Malgrat el resultat, el duel va ser gairebé un monòleg arlequinat, amb múltiples ocasions per guanyar i amb dos protagonistes destacats: Albert Orriols i Quadri Liameed. Tots dos formen la millor sala de màquines de tota la categoria i, a més, són els jugadors revelació. Contra el Nàstic, tant Urri com Quadri van fer el que van voler, condueixen l’esfèric amb decisió i són guanyadors de duels. En definitiva, experts en ofegar les idees del rival. En atac, Coscia i Escudero destaquen com els pitxitxis amb set gols. Són bons rematadors, però tenen els millors generadors. López-Pinto és l’extrem més perillós, amb una gran capacitat per deixar enrere els defensors, precisió en els centres i bon xut. A més, el punt fort de l’equip està a la defensa. Amb 15 gols, és, amb diferència, l’equip que menys rep de la categoria. Aquesta és una bona combinació d’una defensa fèrria guanyadora de duels i un porter en un gran estat de forma com Diego Fuoli. En definitiva, si un equip és líder, normalment és per la seva mestria a les àrees.

El Sabadell aterra a Tarragona després de sumar nou jornades consecutives en la primera posició. Els de Ferran Costa s’han refet d’una dinàmica irregular de quatre partits sense guanyar amb la fortalesa de la Nova Creu Alta. Això sí, a domicili encara tenen un compte pendent,

perquè no guanyen des del 18 de gener. Amb tot, els arlequinats continuen sent el segon millor visitant del grup. Els de Ferran Costa destaquen per ser un equip superior al rival amb la pilota. El control de la possessió i la capacitat d’aprofitar els errors del rival són els seus punts forts. De fet, el Nàstic ho va tastar de la primera mà en el duel disputat a la Nova Creu Alta. Llavors, l’equip entrenat

un parell de jugadors tocats, però que podran aportar durant trams del partit: «Això diu molt de la plantilla, ningú vol baixar del carro». Alfaro va deixar entreveure que hi haurà sorpreses a l’onze, però no va voler mostrar les seves cartes. El conjunt grana torna al Nou Estadi Costa Daurada, però l’entrenador aragonès té clar que: «No podem demanar res a l’afició, perquè nosatres encara no els hem donat res. Estic segur que si ens oferim durant el partit i competint, la gent estarà amb nosaltres».

El tècnic del Nàstic de Tarragona, Pablo Alfaro. Cedida

Jaume Jardí durant el duel disputat a la Nova Creu Alta. Joan Baseda/Nàstic

17

El retorn de Godoy Qui estarà en el centre de les mirades serà Alan Godoy. L’exgrana torna a Tarragona després d’un retorn fallit el mercat d’hivern del curs passat. Llavors, va arribar amb el Barça B i no va ser ben acollit. Ara, amb el Sabadell, tornarà a ser protagonista tant a la gespa com a la grada.

18 divendres 13 de març de 2026

4 2

Reus Deportiu Trissino

Reus Deportiu. Nil Viña (P), Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Pol Martínez, Diego Rojas, Carles casas i Guillem Jansà. Trissino. Stefano Zampoli (P), Geoele Piccoli, Guilherme Chanca, Jordi Méndez i Davide Gavioli. També van jugar Cocco, Malagoli, Pinto i Alvarinho. Gols. 0-1, Cocco, (31’); 0-2, Méndez (31’); 1-2, Marc Julià (33’); 2-2, Marc Julià (43’); 3-2, Carles Casas (45’) i 4-2, Joan Salvat (49’). Àrbitres. Silvia Coelho i Pedro Silva. Incidències. Partit de la jornada 8 de la WSE Champions League disputat al Palau d’Esports de Reus.

Remuntada èpica: el Reus es classifica a la final a vuit Hoquei l Els reusencs aixequen un 0-2 i Salvat guanya l’average a l’últim segon Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Brasilia guanya un doble premi després d’un partit d’autoritat a la Bombonera. Els reusencs van mostrar coratge per aixecar un 0-2 al segon temps i Joan Salvat va posar la cirereta al pastís assolint l’average amb el 4-2 a l’últim segon. Classificació i tercera posició a la

Champions d’un Reus estel· lar. El campió italià no ho va posar fàcil. El Trissino destaca per la seva potència golejadora i així ho va demostrar en els primers minuts. Els italians van dominar i van produir una bateria d’ocasions cap a la porteria de Nil Viña que el jove va repel·lir a la perfecció. Els roig-i-negres es van

Els diferents representants durant la presentació del torneig. Cedida

Les joves promeses s’apleguen al torneig ITF Ciutat de Tarragona Tennis l La competició se celebrarà del 22 al 29 de març amb 64 jugadors Redacció El Torneig Internacional ITF M25 Ciutat de Tarragona torna en la seva tercera edició al Club Tennis Tarragona. Les joves promeses del món del Tennis es reuniran a la ciutat

per participar en el torneig de terra batuda. Concretament, el quadre final estarà format per 32 jugadors amb rànquings situats entre el 286 i el 532 del món. El torneig tindrà lloc entre el 22 i 29 de març. La fase prè-

Carles Casas celebrant amb eufòria amb l’afició el 3-2. Juanjo Viña

reorganitzar al darrere i van sobreviure a l’escomesa. De fet, van acabar equilibrant la balança forçant al porter italià a lluir-se per deixar el 0-0 al descans. A la represa, la polèmica no

va trigar a aparèixer. Cocco va posar més pa que formatge en un cop amb Pol Martínez per forçar la inferioritat al Reus. L’àrbitre s’ho va menjar. En superioritat, el Trissino va exhibir múscul i en un mi-

Tots els partits de la competició són gratuïts i oberts a tothom

El delegat de l’FCF Juan Francisco Muñoz, ratificat per l’Assemblea

via engegarà amb 64 jugadors i es disputarà en tres jornades intenses. A la competició hi participaran quatre wild card locals: Christian Santos, Izan Bofarull, Marc Castellví i Pol Mas. Del 16 al 20 de març, es disputarà el torneig absolut federat previ, del qual el campió rebrà wild card per al quadre final i el finalista, wild card per a la fase prèvia. El president del club tarragoní, Luis Salas, va destacar que «portar aquí un torneig internacional és donar compliment al nostre objecte social: promoure el tennis, el club i la ciutat». D’altra banda, durant la presentació, el conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona Mario Soler va apuntar que «el torneig ens situa en els nivells professionals amb més prestigi del món». Des de l’organització anuncien que tots els partits del torneig seran gratuïts i oberts a tothom.

nut van posar el 0-2. Primer amb un cop d’estic de Cocco i, després, una triangulació que va completar Méndez. El Reus estava tocat amb un home menys, però, tan bon punt es va assolir la igual-

Marc Julià, amb un doblet, va liderar la reacció roig-i-negra al Palau d’Esports

tat numèrica, Julià va marcar l’1-2. El gol va donar ales a un equip local que, empès per la Bombonera, va assolir l’empat quan Marc Julià va convertir la quinzena falta del Trissino en el 2-2 El partit feia estona que havia canviat. Sobretot quan la derrota de l’Igualada es va sentir al Palau, perquè significava que el Reus s’havia classificat a la final a vuit. El Reus liderava i el Trissino flaquejava i, en un contraatac de manual, Carles Casas va completar la remuntada per fer esclatar l’eufòria al Palau. Faltaven cinc minuts i la tensió era màxima. Tocava resguardar-se i evitar la desena falta i el Reus ho va gestionar a la perfecció. Els roig-inegres ho van fer tan bé que, a l’últim segon del partit, Salvat va convertir la darrera possessió amb el 4-2 final que guanya l’average directe contra el Trissino i la tercera posició.

Futbol l Els clubs catalans van ratificar Juan Francisco Muñoz com a directiu i delegat de l'FCF a Tarragona. Així ho van decidir en l'Assemblea General Extraordinària celebrada el darrer dimecres amb 96 vots a favor. Muñoz destaca per la seva experiència com a jugador i directiu. Redacció/Cedida

L’Audiència Provincial declara nul·la la marca ‘Club Futbol Reus’ per registrar-se amb «mala fe» Futbol l L’Audiència Provincial de Barcelona ha anul· lat la marca «Club Futbol Reus», registrada per CATBUG 15 SL en considerar que aquesta sol·licitud es va fer de mala fe. La resolució, segons va informar Iusport, revoca parcialment la sentència de primera instància: manté que no va haver-hi infracció per marca per part d’altres clubs,

però estima la reconvenció de les entitats demandades, la Fundació Futbol Base Reus i el Reus FC Reddis, declarant la nul·litat del signe distintiu i ordenant la cancel·lació del registre. CATBUG 15 S.L. va registrar la seva marca el 7 de desembre de 2020, poc després de la desaparició de l’històric CF Reus Deportiu i aquesta

va ser concedida el 2 d’octubre de 2021 per a serveis inclosos dins de la classe 41, que engloba activitats relacionades amb l’educació, la formació, l’entreteniment i l’esport. Aquesta empresa va demandar a altres entitats de la ciutat per utilitzar signes pròxims a la marca, com per exemple Club de Futbol Sala Reus o CF Reus Femení, però la justícia ha deixat sense efecte aquesta demanda perquè els termes implicats són descriptius i habituals per identificar clubs i activitats de la ciutat. Redacció

divendres 13 de març de 2026

Collserola seguirà tancada pels senglars

La gratuïtat de Rodalies, fins al 31 de març

Pesta l El Govern pre-

Mobilitat l La gratuïtat del servei de Rodalies s’allargarà fins al 31 de març perquè la xarxa encara no ha recuperat la normalitat després de l’accident ferroviari de Gelida. La mesura, que inicialment havia de finalitzar aquest diumenge, es manté mentre continuen incidències i limitacions de velocitat en diverses línies del servei. Agències

veu aixecar les restriccions d’accés al Parc Natural de Collserola quan s’hagi reduït «al màxim» la població de senglars, després de detectar-se un cas de pesta porcina africana. Agricultura assegura que s’hi destinen tots els recursos per contenir la malaltia. Les limitacions no afecten els veïns, el transport ni l’activitat. Agències

El túnel de Rubí tanca set setmanes per garantir la «seguretat» de les obres Mobilitat l Adif tancarà el túnel de Rubí durant set setmanes a partir d’aquesta nit per garantir la seguretat de les obres en detectar moviments a l’estructura. La infraestructura és clau per al trànsit de mercaderies que arriben d’Europa. Durant el tall, els trens es desviaran cap a Lleida o es farà el transbordament de càrrega a la terminal de la Llagosta. La mesura permetrà avançar en els treballs de reforç del túnel. ACN/ACN

Les mercaderies afectades pel tall de Rubí tindran vies alternatives Ferrocarrils l Les mercaderies afectades pel tall del túnel ferroviari de Rubí podran arribar al port de Barcelona desviant-se a través de Lleida o fins a la terminal de la Llagosta, des d’on es transportaran en camió. El Govern analitza també l’impacte de l’augment del preu de la benzina. Agències

Un 23% dels joves usa internet compulsivament

Fernández: «Illa és un marxista amb corbata»

Addiccions l El 23%

Política l El líder del

dels adolescents de 14 a 18 anys a Catalunya fa un ús compulsiu d’internet i un 15,7% podria tenir un ús problemàtic de les xarxes socials, segons l’enquesta ESTUDES 2025. Tot i que el consum intensiu d’alcohol baixa, el 51% dels estudiants n’ha begut en l’últim mes i el 17% s’ha emborratxat en aquest període. Agències

PPC, Alejandro Fernández, ha qualificat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de «marxista amb corbata» i ha assegurat que comparteix el model polític dels Comuns. També ha acusat Junts de fer «teatre» i «tripijocs» a Madrid per dir que trenca amb el president Pedro Sánchez sense fer-ho realment. Agències

19

Khamenei manté tancat Ormuz i amenaça els EUA Conflicte l El nou líder suprem iranià confirma en el primer missatge que mantindrà el bloqueig del pas del petroli i promet continuar atacant bases nord-americanes Agències El nou líder suprem de l’Iran, Mojtaba Khamenei, va assegurar ahir en el seu primer missatge des que ha assumit el càrrec que l’estret d’Ormuz «ha de continuar tancat» per pressionar «els enemics» del país. El comunicat es va difondre a través de la televisió estatal, que només va mostrar una pantalla en negre mentre una veu femenina llegia el text. Khamenei no s’ha deixat veure en públic després d’haver resultat ferit durant l’ofensiva militar conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, en què també va morir el seu pare, l’anterior líder suprem, Ali Khamenei. Tot i l’absència, el nou dirigent va voler projectar una imatge de fermesa i va advertir que l’Iran continuarà atacant bases nord-americanes a la regió. Les seves paraules van tenir una conseqüència immediata als mercats internacionals, amb una nova pujada del preu del petroli. La màxima autoritat política i religiosa de l’Iran va defensar que el bloqueig de l’estret d’Ormuz —un canal estratègic pel qual circula aproximadament una cinquena part del petroli mundial— és necessari per castigar els Estats Units i Israel pels atacs contra el país. «Venjarem la sang dels nostres màrtirs», va afirmar, tot acusant Washington d’haver mentit quan diu que vol garantir la

Iranians concentrats en una mobilització de suport al govern en plena escalada de la guerra. Agència EFE

Uns 3,2 milions de persones han hagut de fugir de casa a l’Iran, segons ACNUR seguretat a l’Orient Mitjà. Alhora, Khamenei es va mostrar conciliador amb els països veïns del golf Pèrsic, però els va advertir que les bases militars nord-americanes situades al seu territori poden convertir-se en objectius si continuen sent utilitzades contra l’Iran. En el mateix discurs va agrair el suport de les milícies aliades de la regió, com Hezbollah al Líban o els

El govern espanyol impulsa la regularització de migrants per reduir l’economia submergida Política l La ministra

d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va defensar ahir el procés de regularització extraordinària de migrants impulsat pel govern espanyol, argumentant que l’economia submergida «danya» el teixit productiu i els drets de les persones. Va assegurar que l’evidència mostra que aquests processos

tenen legitimitat social, política i econòmica i poden generar efectes positius. Saiz va avançar que el projecte està en la fase final i que podria iniciar-se a principis d’abril. Preguntada per les mesures davant la crisi a l’Orient Mitjà, va demanar «tranquil·litat» i va afirmar que el govern treballa perquè el paquet arribi «com més aviat millor». ACN

houthis al Iemen, que també han atacat instal·lacions nord-americanes. El líder iranià va recordar igualment el bombardeig contra una escola de nenes a la ciutat de Minab, que va provocar 175 morts —la majoria menors—, i del qual responsabilitza els Estats Units. Escalada del conflicte Khamenei, que va explicar que es va assabentar per la televisió estatal de la seva designació com a líder suprem, es va presentar com un «màrtir» després d’haver perdut en l’ofensiva la seva família més propera i va apel·lar a la unitat

nacional per resistir la guerra. Segons va dir, el govern prepara plans per donar suport econòmic als ferits, mentre insisteix que el país ha d’estar disposat a fer sacrificis. El seu discurs contrasta amb el to més conciliador del president iranià, Masoud Pezeshkian, que havia insinuat possibles condicions per a un alto el foc. Paral·lelament, també aquest dijous, la tensió al golf Pèrsic va continuar augmentant amb l’atac a dos petroliers davant la costa de l’Iraq, que va provocar un gran incendi i la mort d’un tripulant, i amb impactes de projectils contra tres embarcacions civils.

20 divendres 13 de març de 2026

k Carta dominical k

Del fang a la llum. Una teologia de la mirada

A

quest diumenge es llegeix el segon dels relats de l’Evangeli de Sant Joan que us deia la setmana passada, i se’ns presenta Jesús com la llum del món. El relat del cec de naixement (Jn 9,1-41) és una de les pàgines teològiques més denses de tot el quart Evangeli. No és només una curació: és una revelació progressiva de la identitat de Jesús i, alhora, un judici espiritual sobre la manera com l’ésser humà es relaciona amb la llum. Davant un home cec de naixement, els deixebles formulen la pregunta típica de la teologia retributiva: «Rabí, qui va pecar, ell o els seus pares, perquè nasqués cec?» La pregunta no és innocent. Pressuposa que el sofriment és sempre conseqüència d’una culpa. Jesús desmunta radicalment aquest esquema: «Ni ell ni els seus pares no van pecar; és perquè es manifestin en ell les obres de Déu.» Aquí no hi ha una explicació causal, sinó una orientació teològica: el dolor no és el lloc del càstig, sinó el lloc possible on pot actuar la mà de Déu. El cec no és un problema per explicar, sinó una història per salvar. La mirada de Jesús no busca culpables, sinó possibilitats de llum. Jesús escup a terra, fa fang i ungeix els ulls del cec. El gest és profundament simbòlic. Recorda el passatge del Gènesi, quan Déu modelà l’home amb pols de la terra i li infongué l’alè de vida. Aquí Jesús no sols guareix, sinó que recrea. El cec no rep únicament visió física, sinó que és introduït en una nova manera d’existir. La llum no és un afegit extern, sinó una nova ontologia, una nova forma de viure. El relat esdevé un veritable procés catecumenal. El cec passa per etapes: Primer parla de «l’home que es diu JeLa llum exterior sús». Després l’anomena condueix a la llum profeta. I finalment, recointerior. Veure no és neix: «Crec, Senyor», i es encara creure. Però qui accepta la llum acaba prosterna. La llum exterior condueix a la llum in- reconeixent el rostre de Déu terior. Veure no és encara creure. Però qui accepta la llum acaba reconeixent el rostre de Déu. El passatge mostra també com la fe neix sovint com un relat personal davant la sospita i l’hostilitat dels altres. El cec es converteix en testimoni. I el testimoniatge sempre incomoda. La ironia dramàtica del text és clara: els qui hi veuen són els qui no hi veuen; els qui no hi veuen són els qui acaben veient-hi. Els fariseus posseeixen la Llei, el Temple, la doctrina correcta. Però el seu saber esdevé un mur. La seva seguretat es converteix en opacitat. La ceguesa no és manca d’informació, sinó resistència a la Revelació. El pecat, en l’Evangeli de Joan, no és immoralitat, sinó tancament a la llum: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que dieu que hi veieu, el vostre pecat roman.» Acceptar Jesús és deixar-se il·luminar existencialment. És permetre que la seva veritat penetri les zones fosques de la pròpia vida. La llum, en Joan, no és neutra: revela i jutja. Consola i desestabilitza. Guareix, però també denuncia. Se’ns proposa, per tant, una espiritualitat humil: Reconèixer la pròpia ceguesa. Acceptar ser tocats pel fang, per la fragilitat. Obeir una paraula que no sempre s’entén. Donar testimoniatge, encara que costi. I, finalment, adorar. Només qui ha passat per la nit pot reconèixer la llum.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

k Editorial k

Tarragona i l’aigua

L

a decisió de renovar el Pla Especial Urbanístic de Protecció (PEUP) de la Mina de l’Arquebisbe és una iniciativa necessària i oportuna. Després de gairebé trenta anys amb el mateix marc normatiu, l’actualització del pla permet adaptar la protecció d’aquesta infraestructura històrica a les realitats urbanístiques, patrimonials i mediambientals del segle XXI. La Mina de l’Arquebisbe no és només una infraestructura hidràulica en funcionament; és també un testimoni excepcional de la història de Tarragona i de la relació de la ciutat amb l’aigua. Construïda a finals del segle XVIII per

resoldre els problemes d’abastiment de la ciutat, la seva traça de 28 quilòmetres que connecta l’Alt Camp amb Tarragona continua aportant aigua avui dia. Encara que el seu pes en el consum actual sigui modest, el seu valor patrimonial, històric i simbòlic és indiscutible. La revisió del PEUP arriba, a més, amb noves dades que permeten conèixer millor el recorregut i les característiques de la infraestructura. També és rellevant que el nou pla estableixi criteris més estrictes sobre les construccions pròximes al traçat i promogui rehabilitacions respectuoses amb els materials i les tècniques originals.

k Tribuna k

Arquitectura tècnica

E

n el seu origen, la paraula aparellador era la denominació d’un ofici medieval dedicat, principalment, al cintrat i descintrat d’elements auxiliars, desenvolupant-se en edificacions monumentals, sota la direcció de l’arquitecte. Paral·lelament existien altres professions en edificació, com el mestre d’obres. L’any 1752 es crea la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i el 24 de gener de 1855, el conegut com Decret Luján institueix el títol d’Aparellador en substitució del de Mestre d’obres. Els arquitectes reclamaven per a ells l’exclusivitat en el projecte i direcció de les obres que li atorgaven les reals ordes de setembre de 1845 i 31 de desembre de 1853, excepte en localitats de menys de 2000 habitants i en les demés en que no hi hagués arquitecte. Mentre, els mestres d’obres pretenien que aquesta exclusivitat d’actuació de l‘arquitecte es reservava a les obres oficials i monumentals, regint per la resta el principi de lliure competència d’intervenció professional. El títol d’aparellador correspon actualment al Grau en Arquitectura Tècnica, una titulació universitària de 4 anys (240 ECTS). Aquest professional gestiona l’execució d’obres, controla materials, despeses i seguretat, assegurant la qualitat tècnica i legal de la construcció. L’Estat va resoldre el conflicte amb l’anul·lació del títol de Mestre d’obres, que el va substituir per un altre de nou encuny, el d’Aparellador. La Reforma Luján va produir una forta reacció per part dels mestres d’obres, que veien en perill la seva desaparició. La Llei Moyano (1857) determina el títol de Mestre d’Obres al mateix nivell professional que el d’Aparellador. L’any 1871 es suprimeix el títol d’Aparellador, d’acord el Decret de 8 de gener de 1870, que redefineix les funcions dels mestres d’obres, que la seva intervenció queda equiparada a la del arquitecte. El títol

sat el seu suport institucional. El COAATT està ultimant un estudi tècnic que ha de servir per acreditar la diagnosi del sector i la necessitat d’oferir aquests estudis al Camp de Tarragona. Josep Maria Buqueras Bach que està amb plena ocupació. El procés President executiu de la Fundació ja iniciat amb la URV és llarg i complex, Trencadís però segons Francesc Xavier Llorens, president del COAATT, «actualment la proporció actual al territori és d’un arquid’Aparellador es recupera per un Decret tecte tècnic per cada quatre arquitectes, del 20 d’agost de 1895, però les seves un desequilibri que repercuteix en el seccompetències no es fixen fins 1902, 1905 tor ... son dues professions independents i 1912. però complementàries. L’arquitecte cenLa intervenció obligada del aparella- tra la seva formació en el disseny, la condor en totes les obres dirigides per ar- cepció espacial i el projecte; l’arquitecte quitectes, amb el pressupost que superi tècnic, en canvi, està orientada la direcles 15.000 pessetes, ció d’execució de les El 24 de gener de 1855, s’aconsegueix en 1919 obres, la rehabilitació el conegut com Decret (R. D. de 28 de març), i la qualitat construcLuján institueix el establint-se a més que tiva». títol d’Aparellador en en les poblacions on Històricament, no hi hagi arquitecte, substitució del de Mestre l’aparellador era el d’obres els aparelladors poprofessional encardran projectar i dirigir regat d’«aparellar» o tota classe d’obres amb pressupostos que preparar la pedra i altres materials per no superin les 10 000 pessetes. al seu ús en la construcció. L’aparellador En 1935, amb el Decret de 16 de juliol, s’encarrega principalment de la planifise estableix la intervenció obligatòria del cació tècnica i administrativa d’un proaparellador en tota obra d’arquitectura, jecte. Les seves responsabilitats inclouen especificant les funcions del aparellador. la elaboració de pressupostos, la direcció Posteriorment, el títol d’Aparellador va tècnica de l’obra, la gestió de la docuser substituït per el d’Arquitecte Tècnic/ mentació i el control de qualitat durant A.T. en execució d’obres’ i les seves totes les etapes del procés constructiu. atribucions, especificades en el Decret Per cert, et manifesto que jo vaig aca265/1971, on es regulen les seves facultats bar la carrera d’A.T, l’any 1972, a l’escola i competències professionals. de Barcelona. Col·loquialment t’anomeActualment a Barcelona, Lleida i Gi- nen aparellador, però som arquitectes rona existeixen escoles d’Arquitectura tècnics en execució d’obres, des de fa Tècnica. Recentment el Col·legi Oficial més de cinquanta anys. Els meus comde l’Arquitectura Tècnica de Tarragona panys col·legiats em defineixen bàsica(COAATT) vol impulsar la implantació ment com a professor titular de dibuix d’aquest grau a Reus, en paral·lel a la tècnic de secundària, en centres públics consolidada Escola Tècnica Superior i com a taxador immobiliari, entre altres d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat tasques professionals que he realitzat. Rovira i Virgili, al campus Bellisens. Tot La titulació d’A. T. és força polièdrica: té plegat es troba en una fase embrionària, moltes competències professionals en el però la l’ajuntament de Reus ja ha expres- mon de la construcció.

divendres 13 de març de 2026

k Tribuna k

k Dona-li una volta

La reducció de línies educatives, la segregació escolar

L

a segregació escolar continua sent un dels principals reptes del sistema educatiu català i és especialment visible en municipis com Tarragona. Segons la Fundació Bofill, la distribució desigual de l’alumnat entre centres evidencia que l’escola sovint replica les desigualtats socials existents, amb centres amb alta concentració d’alumnat vulnerable i altres més homogenis. Aquesta realitat no pot ignorar-se si es vol garantir igualtat d’oportunitats. Els darrers ajustos en la ciutat, amb la reducció de línies d’I3 a l’Escola de Pràctiques i a l’Escola El Miracle, posen de relleu la complexitat de posar en pràctica polítiques contra la segregació. Tot i que es presenta com una mesura de planificació i equilibri, la manca de diàleg real amb les famílies i equips docents ha generat desconfiança i percepció de decisions arbitràries. Aquesta manera de procedir evidencia que les polítiques públiques no poden limitar-se a decisions tècniques: la forma en què es comuniquen i es consensuen és clau perquè siguin efectives i legítimes. Reduir línies sense un procés transparent i participatiu corre el risc de perpetuar la segregació, en lloc de combatre-la. Les famílies poden sentir que se’ls limita la llibertat d’elecció i que es prioritzen criteris administratius sobre les necessitats educatives reals dels infants. Això posa en

Manel Castaño Bachiller Conseller Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona entre 2019 i 2023

relleu una contradicció: mentre l’objectiu oficial és garantir equitat, la implementació pràctica pot reforçar la desconfiança i agreujar la percepció d’injustícia. Ara bé, la lluita contra la segregació no pot limitar-se a redistribuir l’alumnat. Cal també una aposta clara i valenta per reforçar els centres d’alta complexitat amb polítiques educatives orientades a l’excellència. L’equitat real no significa rebaixar expectatives, sinó garantir que tot l’alumnat, especialment el més vulnerable, disposi de les millors condicions per assolir el màxim desenvolupament acadèmic i personal. Això implica dotar aquests centres de més recursos humans i materials, reduir les ràtios per aula, incorporar docents experimentats i específicament formats per abordar l’àmplia diversitat cultural, social i lingüística, i garantir estabilitat en els equips educatius, dotant-los dels incentius necessaris i de la màxima fle-

xibilitat en els criteris per aplicar les metodologies mes adients. Significa també impulsar estudis assistits, reforç escolar sistemàtic, programes d’acompanyament personalitzat i una oferta potent d’activitats extraescolars que ampliïn horitzons i oportunitats. Convertir les escoles avui estigmatitzades en referents de qualitat educativa hauria de ser una prioritat estratègica. Quan un centre amb alta complexitat ofereix excel·lència pedagògica, innovació, suport intensiu i resultats contrastables, es transforma la seva imatge social. Les famílies no hi opten per obligació o per manca d’alternatives, sinó per convicció. Només així es pot trencar el cercle viciós que associa diversitat amb baixa qualitat. Per superar aquestes tensions, cal una actuació decidida, planificada i transparent: reserva equilibrada de places, revisió estratègica de la zonificació i, sobretot, implicació activa de la comunitat educativa en les decisions. Però també i capdal un compromís pressupostari clar que situï els centres més vulnerables al centre de la política educativa, no a la perifèria. Només així es podrà avançar cap a un model educatiu que no només redistribueixi alumnes, sinó que dignifiqui i enforteixi tots els centres, contribueixi realment a la cohesió social i a l’equitat, i compleixi amb la funció transformadora que l’educació ha de tenir.

k Tribuna k

Uns pressupostos forts pel Baix Camp i pel Priorat

E

ls pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat són uns pressupostos que pel global de Catalunya representen una aposta clara per reforçar l’estat del benestar i consolidar un model de prosperitat compartida: 49.162 milions d’euros que situen a la ciutadania al centre de l’acció pública, invertint dos de cada tres euros en salut, educació i drets socials. A tall d’exemple, en Salut, aquests pressupostos incrementen en un 20% fins els 13.501 milions d’euros. I a nivell d’inversions, aquests pressupostos preveuen 4.146 milions d’euros en inversions, un 45% més que el 2023. Com aterrem aquestes grans xifres a les vides quotidianes? I a nivell territorial? Són necessaris aquests pressupostos per Catalunya, el Baix Camp o el Priorat? En aquest projecte de pressupostos hi ha una inversió prevista directament per al Baix Camp de 69,5 M€, una part molt important dels més de 300 milions d’euros que es destinen al conjunt del Camp

Alberto Bondesio Diputat del PSC per Tarragona

de Tarragona, un 172% més que el 2023. A banda dels 101,2M€ pel Tramcamp, que ha d’acabar cosint part del territori del Baix Camp unint Cambrils i Reus amb Tarragona, Vila-seca, La Canonja i Salou, hi ha inversions molt importants. En educació: l’ampliació de l’Escola Joan Ardèvol en un Institut Escola a Cambrils (5,4 M€), la nova escola de Maspujols (2,9 M€) o el nou Institut de Miami a Mont-roig del Camp (1,2M€). En salut i drets socials, la Residència gent gran Reus del passeig Mata amb quasi 11M€ o els 5,3M€ de la nova unitat d’estudis clínics de l’Hospital St. Joan de Reus. Pel que fa al Priorat: 10 milions d’euros

d’inversions. Sobre infraestructures hidràuliques: 5,4 M€ totals per abordar millores, amb 1,8M€ per la nova captació de regadiu de la Comunitat Gral. de Regants Aigües Riu Montsant; 700.00€ per la remodelació de la Depuradora de Falset o 300.00€ per la renovació dels desguassos de mig fons del pantà de Siurana. En conservació de carreteres al Priorat, 1,3 M€ i en millores de la Cartoixa d’Escaladei, quasi 600.000€. Amb aquestes dades, hauríem de concloure que sí, que Catalunya necessita pressupostos. Aquestes inversions (algunes històriques) no només re-equilibren anys de desinversions, sinó que són necessàries: per ser més resilients contra la sequera, per millorar la nostra connectivitat, per la nostra sanitat pública o per una millora en les infraestructures educatives, entre d’altres. En resum: són uns pressupostos forts per Catalunya, i que també faran més forts el Baix Camp, el Priorat i tot el Camp de Tarragona.

Un On/Off impossible

F

a setmanes que m’envolta i m’atabala una mena de nebulosa mental. Em té atrapat, em genera angoixa, em qüestiona, m’interpel·la i alhora en soc víctima i protagonista, com tants milers de persones. No són pocs els assaigs i professionals que demanen aixecar el cap i parar. Quelcom tan senzill com apagar el mòbil, no encendre la televisió, conversar –de veritat– amb persones i descansar. En resum, parar per viure. Generar espai mental i enriquir-nos. No amb el no fer res, però, potser, amb activitats que ens refresquin. El nostre cervell, en essència nosaltres, s’ha convertit paulatinament en un centre de processament de dades. Xoca? Bé, no ens diferenciem gaire de servidors tancats en magatzems, connectats en xarxa i alimentats minuciosament. La diferència? Nosaltres no tenim sistema de refresc i correm un risc elevat de sobreescalfament. Aquesta setmana, i no és nou, passant per algunes estacions d’autobús he pres conscìència, una vegada més, de la capacitat d’absorció i alhora desconnexió humana que ens generen, ja no les xarxes socials, sinó els mateixos terminals mòbils. Sense equivocar-me, vora el 95% de les El nostre cervell, en persones assegudes essència nosaltres, s’ha restaven atrapades convertit en un centre enfront dels seus de processament de dispositius. dades. Xoca? Bé, no Alguns amb ens diferenciem gaire auriculars, d’altres de servidors tancats amb el cap cot, alen magatzems i guns protegits amb connectats en xarxa una caputxa… però tots impassibles a l’entorn i amb la mirada fixa, atenta, captiva per una allau infinita d’impactes audiovisuals. Oci? Distracció? Manipulació? Gaudi? Cadascú li atorgarà la qualificació que prefereixi, però compartiran el concepte: saturació mental. I no només saturar la ment i aïllar la persona. Ambdues qüestions tenen a veure, en bona part, amb la crisi de soledat i angoixa que assola Occident, Catalunya. Si més no, preocupant. Per si no n’hi hagués prou, a la vegada que vivim –de dia– en una crisi/competició permanent d’atenció, quan arriba la nit som incapaços d’agafar el son, el que ens genera més angoixa, fatiga i en última instància disminueix la resistència i la fortalesa mental. Què fem? Recórrer a pastilles per aconseguir dormir. Vivim en un sense sentit les 24 hores del dia. Som incapaços, en termes generals, de tenir una bona qualitat de vida durant el dia, perquè ens entestem a fregir-nos el cervell, i alhora necessitem de manera imperiosa recursos externs per poder, no ja dormir, sinó descansar. És imprescindible reflexionar-hi, parar compte si tal impacte és reconduïble de manera individual o calen accions col·lectives per fer-hi front. Sigui com sigui, no comptem amb un botó d’encesa i apagat que, d’altra banda, molts no usarien. En el fons, és com demanar un On/Off impossible.

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

21

22 divendres 13 de març de 2026

format per peces poLa Catedral acull el concert final del difunts lifòniques d’autors com Cristóbal de Morales, Tomás Luis Francisco Guerprojecte ‘Higini Anglès. Música i llegat’ derero,Victoria, Juan Vásquez o Pere

Tarragona l Se celebrarà avui a les 19 hores, amb entrada lliure Redacció La Catedral de Tarragona acull avui, a les set de la tarda i amb entrada lliure, el concert de cloenda del projecte Higini Anglès. Música i llegat, protagonitzat per l’ensemble vocal De Canendi Elegantia, dirigit per Francesc Garrigosa. El

programa recupera obres de mestres tarragonins i d’altres compositors del Renaixement que van ser descoberts i estudiats pel musicòleg Mn. Higini Anglès, amb un repertori que combina música per a l’Ofici de Difunts amb diversos himnes i antífones marianes. En la interpretació

hi participaran Josep Maria Gregori i José Luis Martínez (contratenors), Martí Doñate, Mathew Thomson i Francesc Garrigosa (tenors), Joan Climent, Germán de la Riva i Martí Brutau (baixos), amb Jaime González-Sierra a l’orgue. A la primera part del concert s’oferirà un Ofici de

Cubells, mentre que la segona part inclourà himnes i antífones marianes de compositors com Nicasi Çorita, Rodrigo de Ceballos o Joan Pujol. Així finalitza el projecte impulsat per l’Ajuntament de Maspujols i la Diputació, que ha inclòs conferències, jornades d’estudi, concerts i un premi de recerca per reivindicar la figura i el llegat musicològic d’Higini Anglès.

La Catedral de Tarragona serà avui l’escenari del concert. Cedida

Necrològiques Tarragona Josep Maria Abelló Dattoli. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus Quimeta Vilarmau Ivorra. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Cambrils Manuela Gaspar Roldán. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Santa Maria.

Valls Javi Olmedo Martín. Ha mort als 51 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori Mémora.

Mor Antón Louro, referent del socialisme gallec Obituari l El dirigent

socialista Antón Louro ha mort a Pontevedra als 73 anys. Va ser una figura destacada del PSdeG i secretari d’organització del partit, amb un paper clau en la victòria electoral que va portar Emilio Pérez Touriño a la presidència de la Xunta el 2005. També fou diputat al Parlament gallec i delegat del Govern a Galícia. EFE

divendres 13 de març de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Roderic, Salomó i Patrícia

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

No somiïs que els La teva imatge O canvies l’acti- Hi haurà novetats altres solucionin personal serà molt tud o viuràs una felices dins el teu els teus assump- atractiva i captivarà decepció per part cercle familiar on tes ni que et tre- moltes persones. d’un familiar. Con- trobaràs l’equiliguin dels proble- Els viatges i les di- trola més la dieta i bri desitjat. El teu mes. Només la versions et porta- vigila els excessos. magnetisme perteva voluntat podrà ran felicitat i bones Calma, avui no vul- sonal continuarà actuar avui. sorpreses. guis anar ràpip. augmentant.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Hauràs d’esfor- La salut d’un fami- Un alt grau d’ansi- Si bé el matí serà çar-te més per liar t’ocuparà força etat alterarà el teu una mica monòton conquerir aquella temps i això farà ànim i, si trobes la i avorrit, la nit canpersona que tant canviar els plans gent adequada, avi- viarà totalment. Un desitges. El que és que tenies. La pa- at arribarà l’equilibri. encontre inespebo costa una mica, rella t’ajudarà en Les passejades se- rat et farà sentir la per tant esforça-t’hi tot el que demanis ran la teva salvació; persona més feliç. amb ganes. i més. relaxa’t. Magnetisme pur.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

En la intimitat és on El teu cercle i els No et mostris tan La teva lluita per trobaràs la plenitud éssers estimats curiós en els as- quedar bé amb els dels teus desitjos i et faran viure mo- sumptes aliens, altres no serà del objectius. L’amor i ments molt agra- perquè avui po- tot recompensala passió arribaran dables i plens de dries ficar-te en da avui. Només els amb molt poc es- felicitat. Deixa les grans embolics. Els moments íntims et forç per part teva. responsabilitats romanços seran portaran felicitat i Avui cuida la dieta. per després. fàcils a la nit. plaer; llança’t.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 L’Orsai 12:30 Connecta 10 Comarques 13:00 Aixeca i pica 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Hospital de proximitat 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aventurístic 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum (r) 21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r) 22:30 Qüestió de fons (r). 23:00 Notícies resum (r) 23:30 Qüestió de fons (r)

10:00 Efecte mosaic 10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens 11.30 In situ 12.00 Com la nit i el dia. On tour 12:30 Saló de Plens 13.00 In situ 13.30 Com la nit i el dia. On tour 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ 15.30 Saló de Plens 16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques. Resum 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27 21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu 21:30 SPi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27 23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu 23:30 SPi+TV 00:00 Notícies 12. Edició vespre

11 12

HORITZONTALS: 1. Exculpat d’un delicte. Qüestió a tractar. 2. Posar els pèls de punta. Màquina quasi humana. 3. La mar francesa. Nervi d’algunes comarques. Fotografia que crema. 4. Coratjosa davant de la vida. Cera en mal estat, de sabor fort i irritant. 5. Cinc-cents. Conduïda pel bon camí. Noi amb els cabells clars. 6. Rancúnies. Els del cor són els més controlats. 7. Petita barra preciosa. Pont de trànsit per l’aire. Cinc. 8. Olefines. Ocell que vola molt alt. 9. Posen límits als vins. Animalons molt buscats per la seva pell. Vénen en tren. 10. Ho arrisco tot. Governi amb autoritat. 11.Allò que vol evitar el porter de futbol. La cirurgia més sol·licitada. 12. Terrenys ressecs. És cosa de nens i nenes. VERTICALS: 1. Competidor en un esport de mar o de riu. Situació de protesta col·lectiva amb abandonament del lloc de traball. 2. Vivien però ja no. Hidròxid d’alumini. 3. Controlàvem l’acció dels actors. Diuen que el millor és el de les Garrigues. 4. Quasi feliç. Musulmans. Central de dades. 5. Renoi! Talls de carn de damunt de l’espatlla del bou. 6. Pintar amb tots els colors. Un déu grec. 7. Cap de turc. Resplendent. Revista per a teleaddictes. 8. Orava sense vocalitzar. Prepareu el forn per coure-hi pa. 9. El ram de la núvia. Mur sense urani. El que va després del sisè. 10. Enmig de la ceba. Tenia una confiança cega en algú. Cop de volant sobtat. 11. Uns llavis massa grossos. Guanyi en la competició. 12. Ciris molt grossos. Un error excusable.

TARRAGONA: Esqué Englund, Francisco Rovira i Virgili, 6 Telèfon 977 219 455 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264 VILA-SECA: Domingo Roigé, Silvia Av Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521 CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153 VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

Solucions

Solució: nivell mitjà

7º

Màxima

18º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt.Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).

Solució dels mots encreuats

Estat del cel Al matí circularan bandes de núvols alts, tot i que predominarà l’ambient assolellat. A la tarda els núvols prims es faran més abundants. A banda, fins a les primeres hores del dia hi haurà estrats baixos a punts de la depressió Central i n’hi haurà al llarg de tot el dia a punts del litoral. A partir de migdia creixeran alguns núvols d’evolució diürna a les serralades litoral i prelitoral. Temperatura La temperatura mínima serà semblant o més alta, mentre que la màxima serà lleugerament més alta. Malgrat tot, els valors màxims seran lleugerament més baixos al litoral.

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084 SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renartalberto@gmail.com

ALTRES PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE. Tels: 977.228.016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SILVIA REUS. Tel. 631.147.469

El temps Mínima

Anuncis classificats

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

divendres 13 de març de 2026

Art L’espai Comella Escultura Natura acull, des d’aquest divendres, una nova edició del festival amb la participació d’alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona

Marge de confiança

Dels nens i la guerra

Comella Llum: art efímer contra la foscor A

A

quest divendres s’inaugura una nova edició del festival Comella Llum, una cita que promou la trobada entre estudiants d’art, artistes i públic mitjançant instal·lacions lumíniques efímeres creades per alumnes d’escoles d’art. L’exposició, a més, té com a seu un espai singular carregat de valor artístic. Es tracta de l’Espai Comella Escultura Natura, situat a Tarragona, i que és un museu a l’aire lliure que acull les instal·lacions escultòriques de l’artista Rufino Mesa. Aquest festival va néixer el 2023 per iniciativa de l’Escola d’Art i Disseny Llotja de Barcelona, amb la idea d’oferir als seus estudiants la possibilitat d’afrontar projectes reals en l’àmbit de la creació artística i el disseny, a partir de projectes que vinculessin les tradicions artesanals i les noves tecnologies. L’any passat s’hi va Instaŀlació del Festival Comella Llum de l’edició 2025. Cedida sumar l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona. Concre- lacions creades per l’alumnat de l’artista tarragoní Hombre Caratament, l’alumnat de segon curs la Llotja, una instal·lació dels estu- cola, que guiarà el públic en un del Cicle Formatiu de Grau Supe- diants de Tarragona, una altra de passeig performatiu. Segons explica la responsarior d’Arts Aplicades al Mur, que l’escola de Tàrrega i un projecte de va participar compartint el pro- mapping procedent de València. ble del projecte, Amparo Garcia, jecte amb estudiants de la Llotja En aquesta edició els de Tarrago- l’objectiu principal de la iniciatii amb participants internacionals na han treballat les peces dins del va és portar l’aprenentatge fora d’institucions com la Technische mòdul de vitralls i han estat tuto- de l’aula: «La idea és enfrontar l’alumnat a projectes reals perquè Hochschule Rosenheim (Alema- ritzats per Àlvar Calvet. El programa inclourà també els treballs no es quedin només nya) i la Nuova Accademia di Belle Arti de Milà, així com amb els altres propostes artístiques. Així, com un exercici de classe. Han divendres i dissabte, de viure tot el procés: instal·lar infants del Niu de la estudiants de la Llot- l’obra, controlar que funcioni, Comella. ja presentaran una gestionar els nervis i l’estrès… És Enguany, el properformance amb una experiència molt propera al jecte incorpora eslectura de textos que trobaran en la seva vida protudiants de l’Escola creats pels mateixos fessional». Garcia destaca també d’Art i Superior de alumnes. Diumen- que cada instal·lació parteix d’una Disseny de València ge, el recorregut pel mirada personal de l’estudiant. i de l’Escola d’Art Onparc escultòric es Tot i que moltes propostes mandara de Tàrrega. En completarà amb tenen una relació amb la natura total s’hi podran Cristina Serret Alonso la participació de —en diàleg amb l’entorn del parc veure sis instal-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Laboral

Formats artístics A més de les instaŀlacions, hi haurà performances i ‘mappings’

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

Gairebé 200 vacants per treballar en fàbriques de Tarragona amb incorporació immediata

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

escultòric—, no s’imposa cap temàtica comuna: «Cadascú tria el tema que vol treballar, allò que viu o allò que més li interessa». El parc escultòric acollirà aquesta festa de la llum tot el cap de setmana a partir de les 19.30 h i l’entrada és gratuïta. L’Espai Comella, Escultura i Natura és dins el terme de Tarragona, a 3 km de la ciutat, molt a prop del barri de Sant Pere i Sant Pau. S’hi arriba per la carretera del Pont d’Armentera, abans de l’AP7.

quests darrers dies només sentim parlar de l’augment del preu del petroli i de les afectacions que això té a la nostra vida, com un dels efectes col·laterals més importants del conflicte a l’Iran. Quan esclata un conflicte armat, però, una de les conseqüències menys visibles però més profundes és l’impacte sobre l’educació. Organitzacions humanitàries com UNICEF i Save the Children han advertit repetidament que la guerra pot interrompre durant anys l’escolarització dels infants. En el cas de l’escalada militar recent a l’Iran, UNICEF ha alertat que els combats i els bombardejos representen «un moment perillós per a milions de nens i nenes» a la regió. Segons l’organització, hi ha informes d’atacs que han afectat escoles, inclosa una escola de nenes a la ciutat de Minab fa uns dies, on nombroses estudiants van morir o van resultar ferides. Les dades globals mostren que aquest problema no és excepcional. UNICEF calcula que almenys 30 milions d’infants no van a l’escola l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica, molts d’ells en països afectats per conflictes armats. A escala mundial, més de 52 milions de nens i nenes que viuen en zones de guerra estan fora del sistema educatiu, sovint perquè les escoles han estat destruïdes, ocupades o simplement perquè és massa perillós assistir-hi. Les organitzacions humanitàries insisteixen que les escoles han de ser protegides en qualsevol conflicte. El dret internacional humanitari estableix que les infraestructures civils, inclosos els centres educatius, no han de ser objectius d’atac. L’impacte de la guerra sobre l’educació d’un país és, en última instància, una qüestió de futur. Quan una generació d’infants passa anys sense accés a l’escola, es redueixen les seves oportunitats laborals i augmenta el risc de pobresa i exclusió. Garantir l’educació en situacions de crisi no és només una necessitat humanitària, sinó també una inversió essencial per a la reconstrucció de les societats després del conflicte.

Indústria

Repsol impulsarà la descarbonització amb un nou electrolitzador per crear hidrogen

Societat

Tarragona, escenari de grans produccions de Netflix i Amazon Prime: ‘Neró’ i ‘Blade Runner’